Anna Arregui Crespo

Joan Maragall, Excelsior

El poema Excelsior de Joan Maragall va ser escrit lany 1895 i tanca el recull titulat
Poesies. s un poema que es situa en el moviment literari modernista. Aquest est datat
entre lltima dcada del segle XIX i la primera del XX (entre lacabament de la
Renaixena i el naixement del Noucentisme). Es caracteritz per voler introduir lart a la
totalitat de la vida social i pel desig de modernitzar la cultura catalana, en especial la
literatura, per aconseguir que es converts en una cultura nacional, autnoma i
equiparable a les literatures europees.
El poema t com a tema principal laversi respecte al conformisme, s a dir, defensa la
lluita que hem de tenir contra el fet de trobar-nos en situacions acomodades que ens
impedeixin lluitar i treballar per el que volem (no et deixis dur a la tranquilla / aigua
mansa de cap port). En aquest poema es reclama doncs, la llibertat de la persona per
decidir el que fa i com ho fa, de manera que lluiti pel que vol i no es conformi amb all
que s fcil i segur (no miris les platges rons, / dna el front en el gran aire, / sempre,
sempre mar endins).
Excelsior sinicia amb un apstrofe amb el qual lautor es dirigeix a ell mateix i al lector
(Vigila, esperit, vigila). Aquest s remarcat grcies a les dues formes verbals en 2a
persona del singular que, al seu torn, formen una epanadiplosi. Maragall utilitza
abundantment els verbs en imperatiu i repeteix moltes paraules per reforar la intenci
de seguir lluitant contra el costumisme.
Durant tot el poema, Maragall, fa una metfora fent-se servir del mar. Aquesta t inici en
la primera estrofa. Lautor identifica el port, laigua mansa de les platges i la terra, amb
el costumisme, amb all fcil de fer i amb el que molta gent es conforma. En canvi, el
mar, contra ms endins i allunyat de la terra millor, el vent i el moviment de les aiges,
representen la llibertat, la decisi prpia de la persona dallunyar-se dall fcil i
enfrontar-se al desconegut. En altres paraules, la rebellia.
Sinsta al lector o a ell mateix a tenir la ment oberta a nous horitzons i enfrontar-se a
nous reptes. s a dir, a estar sempre en constant moviment (empre entorn aiges esteses
/ que es moguin eternament)
Lautor sanima a s mateix a no imitar als altres (Gira, gira els ulls enlaire, / no miris
les platges rons) i a enfrontar-se a les dificultats (dna el front en el gran aire).
Sempre cal seguir endavant i contra ms allunyats de la costa, del costumisme, si tenim
en compte la metfora, millor. A la quarta estrofa, trobem una anfora en els dos primers
versos i dos eptets. Un en la paraula immoble respecte a terra i en gran que
acompanya a mar. Amb aquest ltim, Maragall, pretn mostrar la importncia i
influncia del costumisme en les nostres vides i les innumerables possibilitats que hi ha,
si deixem de banda all preestablert per la societat.
Per acabar, deixa clar que, un cop que has sortit del port (has deixat enrere el
costumisme), has doblidar-te del teu regrs al que eres en un passat i tenir clar les
opcions inacabables que tens a partir daquell moment (no sacaba el teu viatge, / no
sacabar mai ms.). En aquests dos ltims versos tamb veiem reflectida la concepci
de la vida com un viatge.

Anna Arregui Crespo

El poema es desenvolupa en 5 quartetes amb versos heptasllabs. La rima consonant,

amb una estructura abab cdcd efef ghgh ijij (encadenada), juntament amb les mltiples
repeticions, ajuda a aportar musicalitat.
Excelsior s clarament modernista ja que es veu la intenci de Maragall, de transformar
la societat. Aquest defensa la llibertat individual, es mostra inconformista i utilitza el
poema, s a dir, lart, per plasmar els seus pensaments i desitjos.
Lestructura del poema s fora correcta. Maragall utilitza les repeticions i els verbs en
segona persona per deixar clara la seva intenci: allunyar a la persona del conformisme.
Les repeticions i anfores, a part de reforar les seves paraules, donen musicalitat al
poema. Tot all que explica en el mateix, ho fa amagant-ho abans en metfores pures.
Tamb podem veure un asndeton al llarg del poema ha que els versos estan units amb
signes de puntuaci.