COMENTARI DE TEXT LITERARI

Gnere potic
1r de Batxillerat

Marc Vilar 1rE

Oda a Espanya de Joan Maragall

Joan Maragall (1860-1911 ) s un poeta de lpoca modernista. En les seves
obres principalment va defensar lespontanetat i la recerca de la simplicitat.
Tamb destaca per haver recollit els guanys del romanticisme i haver-los
incorporat a les noves exigncies del modernisme.
Aquest poema, Oda a Espanya forma part d Els tres cants de la guerra,
que juntament amb Els adus i Cant de retorn forma una part de lobra
Visions i Cants escrita lany 1900.
El tema daquest poema s la crtica a una Espanya centralista, que oblida els
fills i que viu dels records de gestes passades.
Aquest fragment consta de vuit estrofes de les quals dues sn de sis versos i
les altres sn de cinc. A les estrofes de cinc versos trobem quatre versos
octosllabs amb cesura (4+4) i un vers de quatre sllabes. A les estrofes de sis
versos en la primera quatre versos tenen vuit sllabes i els dos restants en
contenen quatre, mentre que en la tercera estrofa tamb de sis versos cinc sn
octosllabs i el darrer cont 4 sllabes. Quant a la rima, alguns versos tenen
rima assonant mentre que la majoria queden lliures.
Aquest poema sestructura per estrofes. En la 1a i 3a hi ha una personificaci
entre Catalunya i Espanya. En les estrofes 2 i 4 es refereix a la visi antiquada
del govern espanyol de lpoca i en la quarta estrofa podem observar que hi ha
una enumeraci en el vers 19 (trgica duies a mort els fills,/ te satisfeies
dhonres mortals,/ i eren tes festes els funerals). Tamb, en el darrer vers
citat trobem un oxmoron, quan parla de eren tes festes-els funerals, ja que
una festa mai no pot ser un funeral ni a linrevs. En les estrofes 5 i 6 ens parla
sobre els soldats morts, de manera evitable, en combat i

la sisena estrofa

compta amb una interrogaci retrica en el vers 28 (On sn els barcos? On

sn els fills?) i amb una anfora en el vers 31 (Espanya, Espanya, -retorna en
tu) En les darreres estrofes la 7a i la 8a expressa el desig de modernitzaci de

lestat, al mateix temps que formula el adu a Espanya, que ha de ser ents
com un adu a aquella Espanya centralista i endarrerida que ha criticat, la que
no escolta altra llengua que lespanyola i la que encara creu que viu en lpoca
de lImperi. La postura modernista, molt ms europeista, queda reflectida en
un Adu que no es pot interpretar com un crit dindependncia, sin de
trencament amb aquella Espanya feudal i centralista, la mateixa que en
lestrofa setena el poeta deia que volia modernitzar. La setena estrofa
compta amb una anfora en el vers 33 (Salvat, oh!, salvat de tant de mal)
i la vuitena estrofa amb una interrogaci retrica en el vers 38 (On ets
Espanya?) i finalment observem un epifonema en lltim vers del poema
(Adu, Espanya!), ja que fa com una valoraci final, desprs de veure que
levocaci inicial (Escolta, Espanya) no es produir.

Com a conclusi cal remarcar que en aquest poema hi ha un fons

regeneracionista: per una banda, Maragall creu que Espanya es pot salvar
(estrofa 7). Per hi ha una crtica al fet que Espanya no escolti ning que no
parli en la seva llengua.
El Adu Espanya s un adu a aquella Espanya que porta els fills a la mort
per defensar glries passades i intils, o interessos duns quants. Un crit que
cal contextualitzar en el moment en qu es va compondre el poema, just
acabada la Guerra de Cuba, que tants morts va portar.