Lo crit del Renaixement

El títol d’aquest poema es “Lo crit del Renaixement” ha sigut escrit per Constantí Llombart
una figura molt important en la Renaixença Valenciana. Perquè com en el segle d’or
valencia, ell tenia un fort sentiment valencianista.
De Constantí Llombart, podem destacar que va ser un dels fundadors de Lo Rat Penat junt a
Teodor Llorente, també va recuperar els Jocs Florals que tenien com a temes la patria, la fe o
l’amor, com podem observar en el poema.
Com podem observar, l’estructura externa de la poesía està composta per 24 versos dividits
en 6 estrofes, ja que no esta la poesía completa.
Es podria dividir en dues parts, la primera coincideix amb la primera estrofa, mijançant la
qual ens diu que hi ha gent que no lis agrada Lo Rat Penat i el odien. Seguidament, en la
segona i tercera estrofa també podem observar l'intenció del autor en la patria, la fe i el amor
i com superar els obstacles. La segona part són les últimes estrofa, que torna a mostrar el seu
fort sentiment valencianista.
A continuación, el poema comença amb un figura retórica: una interrogació retórica “Quin
dany els haurà fet?”, per a dir que com pot ser que odien a Lo rat penat. Seguidament hi ha
una hipérbole”sembra d’un bell pervindrer la llavor”, en la tercera estrofa concretament,
utilitza comparacions, com el foc en odi. Per ultim observem una anafora, en l’ultima
estrofa.
En conclusió, l’autor mitjançant aquest poema, vol dir que no pots odiar a Lo Rat Penat i
dóna a entendre en seu fort sentiment valencianista. La seva intenció és defensar
la renaixença per a eixir del periode de decadencia del segle 19, on utilitza les
caracteristiques de la renaixenḉa i el simbol del rat penant que es l’unio i el
camini per a eixir.

Per últim, segons les propietats textuals, el poema te coherència, perque té una estructura
clara organitzada en versos i estrofa,el poema està organitzat per a parlar d’un tema que es
el seu fort sentiment valencianista. Tot seguit, el poema de una altra propietat textual que es
la cohesió, perque utilitza la repeticio, es a dir les figures retòriques, com ja les he
anomenades abans, els pronoms (un, la, el, lo….) i els adverbis. Finalment, també s'utilitza
l’adequació, perque utilitza un registre formal, el canal es escrit i el poema intenta
entretenir.