LA CRISI DE LA RAO IL.

LUSTRADA: NIETZSCHE I FREUD

Marx, Nietzsche i Freud han estat considerats com els fundadors dna concepci especialment crtica de la cultura, escola de la sospita. Aquests tres mestres tindrien en com el fet dhaver pres en consideraci una dimenci de la concincia humana: la seva capacitat de crear ficcions i dautoenganyar-se de manera inconscient, la falsa conscincia. Duna banda, la conscincia emmascara els interessos de classe en Marx; de laltra, amaga els veritables motius de la conducta moral en Nietzsche i les forces instintives irracionals, que han fugit de tota lluim pblica, en lactivitat del psiquisme, en Freud. Nietzsche segueix el cam iniciat per Schoppenhauer, la conscincia sha dentendre com un reflex de la voluntat, a la qual li atorga primacia sobre la ra a fi de ressaltar el valor suprem de la vida. Per aix del considera un filsof vitalista i irracionalista. Mes enll de les reaccions enfrontades que suscita, el seu pensament es troba a la base de nombrosos corrents filosfics contemporanis. Freud parteix com Nietzsche del desemmascarament de la conscincia i de la crtica a la racionalitat il.lustrada. Per ell, ms que animals racionals, som el producte de poderosos impulsos inconscients, cecs i irracionals, que la cultura tracta de reprimir i controlar. Nietzsche i Freud, doncs, clausuren la filosofia del segle XIX i obren les portes del segle XX, tot anticipant-se el tema principal: la batalla que lsser hum ha de lliurar contra si mateix, co ntra les seves prpies contradiccions. AMBIENT SOCIOCULTURAL Els anys que van del 1.830 al 1.900 es caracteritzen per profundes modificacions en lestructura de la societat i en el mn de les idees. Durant aquests anys es desenvolupa el model del capitalisme industrial, es modifiquen les aliances poltiques entre els diversos pasos dEuropa i es fa el repartiment del mn seguint els principis colonialistes que condueixen a lexplotaci daltres territoris tot buscant primeres matries. NACIONALISME I IMPERIALISME Com a conseqncia dels moviments revolucionaris del 1.848, es van difrondre per Europa els ideals democrtics basats en el sufragi universal, la consecuci dmplies libertats i la igualtat social. Molts pobles a Europa volien la independncia i d altres la unificaci en un Estat com. Desprs de la Primera Guerra Mundial ja res no ser igual. La cincia i la racionalitat ja no serveixen per explicar la realitat. El nihilisme que pronosticava Nietzsche sestn i les noves teories sobre linconscient irracional de Freud tindran una gran acceptaci. En definitiva, totes les estructures que constituen el fonament de la societat occidental tradicional fan fallida i simposa una nova recerca de sentit. Sobre aix lhoritz de la Contemporanetat.

LA FI DELS GRANS SISTEMES Lidealisme absolut de Hegel, s considerat com lltim dels grans sistemes de pensament. Davant dell, hi trobem una pluralitat de moviments de reacci de signe molt divers: Marxisme, Positivisme, Schopenhauer, lEvolucionisme de Darwin o el Vitalisme de nietzsche. En tots aquests moviments hi ha unes quantes coincidncies: una crtica de la religi, lacceptaci de lEvolucionisme, un inters per lanlisi de la interioritat de lhome. LA REACCIO ANTIHEGELIANA Si Hegel, amb la seva sntesi filosfica havia creat un sistema conceptual que tenia com a objectiu explicar tota la realitat, en morir-se comencen a sorgir una srie de corrents filosfics crtics envers lIdealisme. Duna banda, el hegelians desquerres, com Marx, que propgnen una filosofia de caire materialista, enfront de lespiritualisme hegeli, i que t com a fita la transformaci social. Daltra banda, Schopenhauer, que defensa com a fonament del mn la voluntat enfront de la ra, tot obrint pas als corrents anomenats irracionalistes; i Kierkegaars, que rebutja el pensament abstracte, perqu deixa de banda all existent, i per tant defensa el subjecte individual com a fonament de tot possible pensar; daquesta manera obre pas a lExistencialisme.

VITALISME I NIHILISME: NIETZSCHE Nietzsche representa tamb la crtica al Racionalisme i a lidealisme per des duna nova perspectiva que t dues facetes: -Una vessant negatiu, de crtica als principals conceptes i valors que tradicionalment han servit per explicar el mn en la cultura occidental. -Un vessant positiu, lintent de comprensi i explicaci de la vida com a rerefons profund de don tot sorgeix. Daqu ve que la seva filosofia es conegui com a Vitalisme. LA VISIO TRAGICA DE LA VIDA En el naixement de la tragdia en lesperit de la msica sesbossen els temes fonamentals de la filosofia de Nietzsche. Shi descriu la vida com el fons originari i profund del qual sorgeix tot el que s concret, individual i canviant, lart com el millor rgan per interpretar -la, en comptes de la cincia o la filosofia, i la intuci com a mtode de comprensi de la vida que no pot ser captada per la ra, ja que no ns possible una comprensi conceptual. Nietzsche considerava que les forces originries de la cultura grega havien estat dues forces esttiques que es combaten mtuament per que alhora no poden existir luna sense laltra. Aquestes forces sn: lesperit apol.loni, que representa lordre, la llum, la mesura, el lmit, el principi dindividualitzaci; i el seu contrari, lesperit dionisac, que s smbol del flux profund de la

vida mateixa, que trenca totes les barreres i ignora totes les limitacions, que reflecteix la unitat primordial de tot per damunt del principi dindividualitzaci. Amb el Racionalisme socrtic arriba la decadncia de la cultura grega i de lautntica filosofia i comena lpoca de la ra i de lhome teric. El Racionalisme s el fenomen contraposat a lesperit dionisac, pel que significa de predomini de lesperit lgic, de la racionalitat intel.lectual incapa de captar la vida que flueix darrerre de totes les figures. Nietzsche afirma que cal recuperar la visi trgica del mn perqu ens el presenta com una realitat en qu la vida i la mort, el naixement i la decadncia del que s infinit, sentrellacen. Per a Nietzsche la filosofia s art, una saviesa trgica, una mirada que penetra en la lluita dels principis antagnics de Dions i Apol.lo. LA RELATIVITAT DEL CONEIXEMENT Lintel.lecte hum, el coneixement, s per a nietzsche un recurs dels ssers ms felios (els ssers humans). Compleix la funci de conservar-los en lexistncia, per alhora fa que senganyin sobre el seu valor. En necessitar viure en societat, i per evitar la guerra de tots contra tots es fixa all que a partir daleshores ha de ser veritat. La veritat no depn, per tant, de les coses mateixes sin de ls correcte de les convencions del llenguatge. La mentida de lintel.lecte consisteix a fer creure que a travs dels conceptes es capta la vida. Aquests representen lobstacle ms gran per entendre la realitat com a esdevenir. La veritat s la disfressa ms enganyosa de la ra. Les paraules expressen pures metfores de les coses. Es converteixen en conceptes quan sapliquen a una pluralitat dindividus i deixen de referir-se a lexperincia singular. Tot concepte es forma per equiparaci de casos no iguals, abandonant les diferncies individuals, malgrat que la natura no coneix formes ni conceptes. El concepte s el residu duna metfora, la qual s alhora, un reflex de lhome, ja que all que es busca en el coneixement s fer comprensible el mn com a cosa humanitzada. Per aix, tot prenent lhome com a mesura de totes les coses, es cau en lerror de creure que es tenen aquestes coses al davant com a objectes purs. s a dir, lhome crea els conceptes i desprs oblida (oblit inconscient) que s ell mateix qui els ha creat. LA CRITICA DE LA CULTURA OCCIDENTAL Nietzsche fa una desqualificaci de la cultura occidental en conjunt per atacant de manera particular la filosofia, la religi i la moral. La seva crtica es podria resumir dient que davant dels antics valors grecs que expressaven la vida mateixa, a la cultura occidental noms ha quedat lloc per a una preocupaci per idees conceptualitzades allunyades de tot el que poden sentir com a vida.

La crtica de la filosofia La crtica de la filosofia sinicia amb lanlisi del paper de Scrates en la constituci de la filosofia occidental, ra = virtut = felicitat no s vlida per a Nieetzsche ja que per a ell, la felicitat s equivalent a instint en una vida de plenitud ascendent. Per a Nietzche lerror ms greu de la filosofia consisteix en la minusvaloraci dall canviant, de lesdevenir, i el consegent rebuig ddel mn real espaciotemporal, i la col.locaci al seu lloc dun mn imaginat, que anomenem mn veritable. Daqu tamb en deriva el desprestigi que pateix el coneixement sensible. Per a Nietzche, noms lesdevenir s. La metafsica s un invent, una ficci de lhome per escapar de la caducitat, del canvi, del temps, en definitiva. Nietzsche es proposa a inversi de lontologia i de la valoraci que sha fet de lsser fins ara. El que fins aqu shavia considerat aparena el sensible, el temporal, all que flueix en lesdevenir- s real per a Nietzsche, i en canvi, all que fins ara es considerava el veritable sser, all que s intemporal, all que s etern, Du, s invenci del pensament. La crtica de la religi El presupsit bsic daquesta crtica s la defensa de lateisme. Nietzche ataca de manera particularment radical la religi cristiana. Considera que el Cristianisme s lenemic mortal del tipus superior de lhome que ha sedut la filosofia europea, que porta sang de telegs a les seves venes. El Cristianisme s la manifestaci ms forta en la histria universal de lesgarriament dels instints. Consisteix en linvent dun trasmn ideal i duna desvaloritzaci del mn terrenal. s una forma de platonisme, un platonisme per al poble, una forma vulgar de metafsica . La crtica de la moral La preocupac moral s fonamental en la filosofia de nietzche. Pretn situar-se ms enll del b i del mal, s a dir, analitzar les arrels de les quals brollen els valors morals, les forces i els instints. Un cop ms el seu mtode s la genealogia (grecs, plat i scrates). Nietzsche porta la crtica de la moral a un terrenny en qu es veuen afectats fins i tot els valors defensats per la Il.lustraci, en la mesura que aquests no deixen de ser una secularitzaci dels vells valors cristians. Ataca, aix tamb, el formalisme moral kanti i la seva aspiraci a la universalitat dels preceptes morals. Nietzsche manifesta que darrere de la pretensi duniversalitat i dobjectivitat dels valors morals shi amaguen sistemes de preferncies de caire afectiu. Un cop establerta aquesta tesi, distingeix dos tipus bsics de moral: moral de senyors i moral desclaus. La primera neix dels estats nima elevats, s una moral cavalleresca, creadora, que implanta valors i per aix s activa . La moral desclaus neix de la seva por. La seva arrel es troba en linstint de venjana contra tota la forma de vida superior, i pretn la igualtat de tots els homes, lamor al prosme. No crea valors, sin que sels troba al davant i per aix s passiva. No s una moral dacci, sin de reacci i ressentiment . Aquesta crtica de la moral, ell laplica a la histria de la cultura occidental, que concep com un ascens creixent dels valors plebeus en detriment dels valors aristocrtics, que culmina en els moviments socials demancipaci iniciats per la Revoluci Francesa.

Decadncia i Nihilisme Els sistemes democrtics, el Socialisme, i la cultura industrial tamb sn formes de decadncia per a Nietzsche. Una cultura alemaya ideal hauria de posar fi a tots aquests fenmens de decadncia: Judaisme, Cristianisme, cincia especialitzada, Socialisme. Aquesta decadncia que nietzsche denuncia no afecta noms Alemanya, sin que s un fenmen de degeneraci global de la cultura de la humanitat. La decadncia dels autntics valors de la vida, la prdua de sentit de lexistncia, s el que nietzsche anomena Nihilisme. I acusa la religi, en particular la cristiana, com a responsable daix. Tamb per la via del coneixement es pot caure en el nihilisme, bo i mantenint com a veritat all que s fruit duna racionalitzaci , i aix s el que ha passat amb la filosofia i la cincia occidentals a partir de Scrates i Plat. ELS VALORS DE LA NOVA CIVILITZACIO Una vegada desenvolupada la crtica a la cultura occidental, Nietzsche afirma la necessitat de construir damunt les runes els fonaments duna nova civilitzaci. Abans de crear els nous valors cal enderrocar els antics. Per mitj del desenvolupament dels temes de la mort de Du, el superhome, la voluntat de poder i letern retorn planteja la superaci del nihilisme. La mort de Du Lexpressi mort de Du fa al.lusi a labandonament creixent de la visi religiosa cristiana del mn en la cultura europea a partir del Renaixement, implica la substituci progressiva de la idea de Du, com a sentit del mn, suport de lautoritat establerta, garant de lordre moral, etc. per altres idees com ara la ra, el progrs, la humanitat. La mort de Du obre dues psosibilitats a lsser hum: un empobriment de lhome amb un ateisme superficial i una disbauxa moral aix s el que Nietzsche vol significar amb la imatge de lltim home; o, laltra possibilitat, la projecci conscient dels nous ideals creats per lhome: el superhome. Ladveniment del superhome El superhome s lheroi futur, el filsof que vindr, el que comprendr les grans veritats de la mort de Du i de la voluntat de poder, lessncia de la vida. Cal preparar el mn per a la vinguda daquest superhome. Per aix caldr crear uns valos i unes formes de viure que ho facin possible. El superhome de Nietzsche s lindividu lliure i creador, que est disposat a superar-se contnuament, que s ali a les convencions i els lligams morals o religiosos que impedeixin el lliure desenvolupament de la seva espontanetat i dels seus instints. La voluntat de poder Nietzsche entn per voluntat de poder la lluita de la vida que sha de superar a si mateixa contnuament, que determina tot el que existeix. s la tendncia bsica de mobilitat de tot all existent finit. s la lluita constant i lantagonisme de tot all existent individual contra la resta. La manera dafirmar-se la voluntat de poder s la transmutaci de tots els valors.

Letern retorn Letern retorn planteja la relaci de la voluntat de poder amb el temps, present, passat i futur. Nietzsche va dir que la idea de letern retorn del mateix era el seu pensament ms profund. Tanmanteix, s un dels temes que menys va elaborar des del punt de vista teric. Nietzsche pretn recuperar leternitat per a aquest mn, bo i anul.lant la dicotomia dels d os mons material o caduc i espiritual o etern i recuperant aix el sentit dall terrenal. Intenta negar la condici perible dall real. El que realment s, s linstant que sesvaeix, i aix s el que cal estimar. Aix, concep letern retorn com una repetici del mateix: la mateixa cosa que es trenca i es recompon en un desfer-se continu. Per a Nietzsche, el ms important no s que la repetici es produeixi en el temps, sin la subversi del temps per leternitat, s a dir, que el carcter de repetibilitat s lessncia oculta del curs del temps. Els temps mateix s repetici. Letern retorn afecta la totalitat de les coses. LA DESCOBERTA DE LINCONSCIENT: FREUD Sigmund Freud, creador de la Psicoanlisi, ha significat una fita importantssima per a les cincies de lhome. La idea que all que s psquic pot tenir una influncia molt important en all que s somtic i lexistncia de processos inconscients, ha quedat acceptat com un principi bsic dinteracci psicosomtica tant en la medicina com en la psicologia. FONAMENTS DEL SISTEMA FREUDIA Lestructura de laparell psquic hum Freud concep la psicologia com una metafsica del subjecte, capa daccedir a la realitat ms profunda de lesser hum a travs dels continguts de conscincia i demprendren coneixement. A aquest projecte, daccentuat carcter filosfic i antropologic, lanomena metapsicologia, en el sentit que penetra ms enll de la conscincia. Dins la metapsicologia freudiana destaca especialment el punt de vista anomenat tpic. El terme tpic deriva del grec, que significa lloc. Freud el fa servir en sentit metafric per referir -se a una descripci del psiquisme hum. Fa servir dues tpiques. En una Primera Tpica, Freud va classificar la vida psquica en inconscient, preconscient i conscient, tres qualitats o sistemes dotats de caracterstiques diferents. Linconscient: est constitut per les zones de la ment integrades per les pulsions instintives originries (reprimides i censurades per les normes culturals i socials) que no sn accessibles a la conscincia, sin noms a travs de determinats mtodes (hipnosi, lassociaci lliure de paraules i idees, la interpretaci dels somnis, els actes fallits, lacudit) El preconscient: continguts no conscients, per que poden emergir a la conscincia. Ve a ser un magatzem dinformaci en la memria.

El conscient: continguts mentals dels quals tenim conscincia.

La Segona Tpica s ms ambiciosa en lexplicaci del psiquisme. Lall: la capa ms primitiva i profunda de linconscient personal. s un feix de pulsions, instints i forces que es regeixen pel Principi del Plaer, consistent en buscar el plaer i levitaci del dolor i desplaer. s algic i amoral. El jo: s la segona instncia de la personalitat en el desenvolupament de lindividu. s la necessitat de lindividu dadaptar-se al mn exterior. Es regeix pel Principi de la Realitat, que consisteix en ladaptaci del subjecte al mn exterior i lassumpci de les conseqncies de les nostres accions. Pel Principi de la Realitat, les satisfaccions que demana lall sefectuen mitjanant rodeigs o sajornen. Quan el jo no pot comptabilitzar les pulsions de lall, fracassa i es pot produir una malaltia mental (neurosi o psicosi). El superjo: s la capa ms recent de la personalitat, es forma en ltim lloc, per diferenciaci a partir del jo, segons un procs dinterioritzaci de les forces repressives i de les censures sofertes en el curs de leducaci (forces familiars i socials). s el dipositari de les normes morals. El superjo actua com a censor del jo, castigant-lo amb langoixa que genera el sentiment de culpa per la desaprovaci de les transgressions de les seves normes interioritzades. Les forces que mouen el psiquisme (econmica del psiquisme hum). Freud va denominar pulsions o impulsos instintius les forces i els motius que mouen el psiquisme hum. Aquestes pulsions sn inconscients. Freud divideix dos grans poders pulsionals: Eros o pulsions de vida: tendeixen a construir i mantenir unificacions cada vegada ms mplies i riques. Engloben dos tipus de pulsions, les dautoconservaci o de subsistncia i les pulsions sexuals. Tanatos o pulsions de mort: tendeixen a desunir i a conduir un sser viu fins al seu anterior estat inorgnic, reduint tota tensi a zero. Aquestes pulsions localitzades primariment cap al propi subjecte tendeixen a lautodestrucci, i focalitzades secundriament cap a lexterior, es manifesten com a impulsos dagressi ms o menys destructors i mortals.

INTERPRETACIO PSICOANALITICA DE LA CULTURA La teoria psicoanaltica de la cultura no s altra cosa que la mateixa Psicoanlisi aplicada a la vida social. Segueix la lnia terica de la metapsicologia i generalitza a la cultura el model dinterpretaci dels somnis i dels smptomes de la neurosi. Freud interpreta els somnis com a realitzaci de desigs reprimits i en aquest sentit interpreta la cultura aplicant el model de la segona tpica. Cultura i repressi Viure en societat t, sens dubte, valors positius, com ara la convivncia que procura el b com. Per tots ells sn fruit de la sublimaci, que implica la transformaci de les pulsions de la libido en activitats desexualitzades admissibles socialment.

La repressi de les pulsions s connatural amb al societat mateixa. Lsser hum fa aquest fet, linterioritza i amb aquest mecanisme evita dirigir lagressivitat contra la norma i el dirigeix envers si mateix en forma de sentiment de culpabilitat. El superjo assumeix els imperatius culturals i els converteix en codi moral. Quan en la cultura augmenten les repressions i en aquest sentit sembla que va el progrs cultural-, augmenta en la mateixa proporci aquest sentit de culpabilitat, amb un risc clar de neurosi. El preu que s necessari pagar per viure en pau i seguretat s la renncia a la felicitat, la repressi dels instints. Per sense aquesta repressi, la vida en societat s inviable, es dissol en lanarquia. No ens renta sin tractar de mantenir el difcil equilibri entre una certa concessi al principi de plaer i la submissi al principi de realitat, s a dir, a les exigncies morals necessries per a poder mantenir lordre social. En resum, lEros es posa al servei de les exigncies socials buscant la cooperaci, amb la qual cosa ha de domesticar i socialitzar linstint sexual, al mateix temps es troba en contnua lluita amb el Thnatos, que hi introdueix la fractura i la destrucci. El futur de lespcie humana depn de lequilibri entre aquests dos principis.