IES Mossn Alcover / Departament de Filosofia / Temari de 2n Batxillerat Tema 8: La Illustraci.

Kant IMMANUEL KANT

1. LA ILLUSTRACI
La illustraci s la sortida de lhome de la seva minoria dedat autoculpable. La minoria dedat significa la incapacitat de fer s del seu propi enteniment sense la guia dun altre. Un mateix s culpable daquesta minoria dedat, quan aquesta no s fruit duna mancana denteniment, sin de la manca de decisi i valor per servir-se dun mateix sense la guia dun altre. Sapere aude! Tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment!, vet aqu el lema de la illustraci. La mandra i la covardia sn les causes per les quals una gran part dels homes romanen gustosament en minoria dedat al llarg de la vida, malgrat que ja fa temps els va alliberar de tota la direcci aliena; i per aix s tan fcil per a daltres erigir-se en tutors. s tan cmode ser menor dedat! Si tinc un llibre que pensa per mi, un director espiritual que reemplaa la meva conscincia moral, un metge que em prescriu la dieta... llavors no necessito esforar-me. Si puc pagar, no tinc necessitat de pensar: uns altres assumiran per mi una tasca tan carregosa I. KANT: Qu s Illustraci

2. EL PROJECTE KANTI
Hem de situar lobra de Kant en la confluncia entre el racionalisme i lempirisme, els dos corrents de pensament antagnics de la filosofia moderna, que ell va criticar i superar, assimilant el ms positiu de cada un. Segons els empiristes tot el nostre coneixement prov de lexperincia i segons els racionalistes, la ra sola, sense lexperincia, pot assolir el coneixement. Per Kant s cert que el coneixement comena per lexperincia, per no tot el coneixement prov de lexperincia; la nostra ra, la facultat de conixer, aporta formes i conceptes que sn anteriors a tota experincia. Com a illustrat, Kant s conscient del gran valor de la ra per transformar lhome i la societat i per aquest motiu es proposa dur a terme una anlisi crtica daquesta facultat. Distingeix dos usos de la ra, el teric i el prctic: Us teric de la ra: investiga sobre el problema dels lmits i les possibilitats del coneixement. Us prctic o regulatiu de la ra: socupa bsicament de cercar un fonament racional per la conducta moral. Kant ordena la seva filosofia a partir de tres preguntes: 1. Qu puc conixer? s la pregunta sobre els lmits de la ra i la possibilitat del coneixement cientfic. Trobam la resposta a la Crtica de la ra pura i als Prolegmens a tota metafsica futura. 2. Qu he de fer? Es tracta del problema de ltica i el comportament hum. La resposta la

IES Mossn Alcover / Departament de Filosofia / Temari de 2n Batxillerat Tema 8: La Illustraci. Kant

trobarem a la Crtica de la ra prctica i a la Fonamentaci metafsica dels costums 3. Qu puc esperar? Tracta sobre la histria i la religi. Respon aquesta pregunta a La religi en els lmits de la ra i a Idees de la histria universal. Aquestes tres preguntes es resumeixen en una pregunta fonamental: Qu s lhome? En aquest tema estudiarem la resposta de Kant a les dues primeres preguntes.

3. QU PUC CONIXER? "CRTICA DE LA RA PURA"

En principi Kant est d'acord amb els empiristes a lhora dafirmar que el nostre coneixement sobre el mn comena per l'experincia. Per en la ment de l'sser hum hi ha determinades condicions que limiten com coneixem: la nostra facultat de conixer est estructurada de determinada manera, t una forma concreta d'operar, talment com un programa d'ordinador. Captam la realitat a travs d'un instrument, la nostra ment, que t uns certs lmits.

Quines son aquestes condicions que delimiten la nostra facultat de conixer?

Kant afirma que tot el que veim ho percebem com a fenomen en l'espai i el temps, que no sn realitats existents en s mateixes, fora de nosaltres, sin formes a priori de la nostra sensibilitat, formes anteriors a qualsevol experincia. A l'espai i el temps hi hem d'afegir les categories o conceptes purs(unitat, pluralitat, substncia, causalitat,...), de les quals en feim s per pensar i que provenen de l'enteniment i no de la realitat mateixa. Aleshores s clar que en el procs de coneixement s el subjecte qui estructura l'objecte. En certa manera noltros cream i construm el mn, l'objecte de coneixement (Gir copernic). Hem d'evitar l'error datribuir al mn una srie de qualitats que provenen de l'estructura de la nostra facultat de conixer. Si la nostra estructura de coneixement fos diferent crearem una realitat distinta. De tot l'anterior es deriva no podem conixer les coses tal com sn en elles mateixes la cosa -en-si o "numen", sin tal com sn per nosaltres, tal com se'ns apareixen, el "fenomen", una representaci que resulta del contacte entre la cosa-en-si i la nostra facultat de conixer. Aquesta doctrina kantiana sobre el coneixement rep el nom de IDEALISME TRANSCENDENTAL i es pot resumir d'aquesta forma: l'objecte de coneixement hum est determinat per l'estructura de la nostra facultat de conixer.

Crtica de la Ra Pura
En aquesta obra Kant respon a la pregunta "Qu puc conixer?", i investiga crticament els lmits i possibilitats de la nostra facultat de conixer. La C.R.Pura es proposa tamb resoldre un tema tradicionalment polmic dins la histria de la filosofia: Pot la metafsica convertir-se en una cincia? La metafsica tracta del coneixement d'all que es troba ms enll de l'experincia: Du, l'nima i el mn com a totalitat.

IES Mossn Alcover / Departament de Filosofia / Temari de 2n Batxillerat Tema 8: La Illustraci. Kant

Kant parteix del fet que les matemtiques i la fsica sn ja cincies ben establertes, en canvi, la metafsica no progressa, no arriba mai a superar els problemes que planteja i per aix est desprestigiada. Per resoldre aquesta qesti far una llarga volta. Per saber si s possible la metafsica com a cincia cal, primer de tot, aclarir Com s possible la cincia? Les cincies elaboren JUDICIS, que sn proposicions formades per un subjecte i un predicat que afirmen alguna cosa. "L'aigua bull a 100C de temperatura" subjecte predicat 3.1. TIPUS DE JUDICIS Segons si el predicat del judici queda o no incls en el subjecte podem distingir: a. Judicis analtics : el subjecte cont el predicat, o be, el predicat no afegeix res nou al subjecte. "El cercle s rod", "El tot s ms gran que les seves parts", "El verd s un color". Aquests judicis no augmenten els nostres coneixements, sn universals i necessaris, vertaders per definici i la seva negaci s contradictria. Sn veritats de ra. b. Judicis sinttics : el predicat no s incls dins el subjecte, afegeix alguna cosa que no hi est continguda. "La casa s verda". No sn universals ni necessaris. Augmenten els nostres coneixements. Per afirmar-los partim dels fets o de l'experincia. La seva negaci no s contradictria. Sn veritats de fet. Segons la manera com podem determinar la validesa o veritat d'un judici distingim: a. Judicis "a priori": la seva veritat se pot establir independentment de l'experincia. El tot s ms gran que les seves parts. b. Judicis "a posteriori": per determinar la seva veritat s necessari acudir a lexperincia. "Avui fa bon dia", "el meu amic canta molt b". Generalment els judicis analtics sn "a priori" i els judicis sinttics sn "a posteriori". Fins aqu Kant no s gaire original; segueix la divisi tradicional entre judicis de fets i judicis de relacions entre idees. Per per Kant existeix la possibilitat d'un tercer tipus de judici: els judicis sinttics "a priori". "La lnia recta s la distncia ms curta entre dos punts", "Tot all que existeix t una causa". Aquests judicis tenen tots el avantatges: - en ser sinttics, amplien el meu saber - i en ser "a priori", sn universals i necessaris. Tota cincia ha d'estar composta per judicis sinttics "a priori"; veurem que de fet les matemtiques i la fsica (pures o teriques) contenen aquest tipus de judici. Consegentment, Kant reformula la seva pregunta fonamental: Com sn possibles els judicis sinttics "a priori"? Caldr analitzar com sn possibles aquest tipus de judicis en les distintes cincies:

IES Mossn Alcover / Departament de Filosofia / Temari de 2n Batxillerat Tema 8: La Illustraci. Kant Sn possibles els judicis sinttics a priori en matemtiques? Sn possibles els judicis sinttics a priori en fsica? Sn possibles els judicis sinttics a priori en metafsica?

A cada qesti li correspon l'anlisi de la facultat de coneixement que fa possible cada disciplina: sensibilitat, enteniment i ra. Per aix la "Crtica de la ra pura" es divideix en tres parts: Esttica transcendental, Analtica transcendental i Dialctica transcendental. De forma esquemtica, ho podem resumir aix: Part de la Crtica de la Ra Pura Esttica Analtica Dialctica Facultat cognoscitiva Sensibilitat (pura i emprica) Enteniment Ra Objecte de cada facultat Fenmens Conceptes emprics i purs (o categories) Idees transcendentals (Du, mn, nima) Resultat produt/ disciplina analitzada Coneixement matemtic Coneixement fsic Pensament, metafsica

3.2. ESTTICA TRANSCENDENTAL Es tracta de lestudi de les condicions que fan possible (transcendentals) el coneixement sensible. En aquesta primera part Kant fa un examen crtic de la sensibilitat i respon a la qesti de com s possible fer judicis sinttics a priori en matemtiques.

La sensibilitat
La sensibilitat s la facultat que ens posa en contacte amb el mn extern i fa possible el coneixement sensible, les sensacions. En el procs de sentir o percebre podem distingir dos elements: - una matria: all que ens s donat empricament, el conjunt de sensacions procedents de lexterior. - una forma: all que hi posa el subjecte i que s a priori. En aquest cas es tracta de l'espai i el temps, que no sn realitats objectives, existents per s mateixes (res s petit o gran en s mateix), sin FORMES A PRIORI DE LA SENSIBILITAT, que existeixen en el subjecte. Forma = all que hi posa el subjecte. No t contingut. Ens serveix per ordenar les sensacions. A priori = espai i temps sn anteriors a tota experincia i condici de tota experincia. Sensibilitat = facultat de rebre sensacions i produir la intuci sensible (visi directa i immediata, sense conceptes). El resultat d'ordenar les sensacions en l'espai i el temps s el fenomen (les coses tal com sens apareixen). Dada emprica (objecte) + espai/temps (subjecte)= fenomen

Les matemtiques

IES Mossn Alcover / Departament de Filosofia / Temari de 2n Batxillerat Tema 8: La Illustraci. Kant

Es construeixen a partir de les formes d'espai i temps. La geometria s la cincia dels cossos en l'espai. L'aritmtica s'ocupa dels nombres i de la seva successi temporal. Si l'espai i el temps son a priori, es a dir, independents de l'experincia, aleshores els judicis de les matemtiques tamb ho poden sser i per tant la seva validesa ser universal i necessria. 3.3. ANALTICA TRANSCENDENTAL s lestudi de les condicions que fan possible el coneixement intellectual. Aquesta segona part tracta sobre l'enteniment i els judicis de la fsica.

L'enteniment
"La capacitat de pensar l'objecte de la intuci s l'enteniment". s la capacitat de pensar, fer judicis i elaborar conceptes. Pensar suposa ls de conceptes = representaci intellectual d'un objecte que obtenim per abstracci. Segons Kant hi ha dos tipus de conceptes: Conceptes emprics: provenen de l'experincia, sn a posteriori (casa, aigua...). CATEGORIES o conceptes purs: no provenen de l'experincia, sn a priori. L'enteniment els cont en ell mateix, per exemple el concepte causa. L'enteniment noms pot conixer els fenmens aplicant aquestes categories, que vnen a ser conceptes fonamentals que ens serveixen per ordenar i unificar la diversitat de lexperincia sensible. Aquestes categories nicament es poden aplicar a all que ens s donat en l'experincia sensible i no sen pot fer s fora daquest mbit. Daquesta manera el coneixement queda restringit al terreny de lexperincia, quedant aix determinats els lmits i les possibilitats del coneixement. Kant afirma, seguint la classificaci aristotlica, que existeixen tantes categories com tipus de judicis realitza lenteniment. Hi ha per tant dotze categories: Categories Quantitat Unitat Pluralitat Totalitat Realitat Negaci Limitaci Substncia i accident Causalitat (causa i efecte) Comunitat (acci recproca) Possibilitat-impossibilitat Existncia-no existncia Necessitat-contingncia Judicis segons la seva forma Universals Particulars Singulars Afirmatius Negatius Infinits Categrics Hipottics Disjuntius Problemtics Assertrics Apodctics Exemples Tots els homes sn racionals. Alguns homes sn filsofs. Scrates s mortal. Els francesos sn europeus. Els homes no sn irracionals. Lespai s no-finit. La Terra s rodona. Els cossos es dilaten amb la calor. El mn s etern o temporal. Lnima s immortal. Scrates s un home. Tots els cossos sn pesants.

Qualitat

Relaci

Modalitat

Recordem que per a Aristtil les categories sn les distintes formes de ser que t lsser i son objectives, existeixen dins lobjecte; les categories kantianes, en canvi, se situen en lmbit del subjecte, fruit del seu gir copernic.

IES Mossn Alcover / Departament de Filosofia / Temari de 2n Batxillerat Tema 8: La Illustraci. Kant En relaci a l'enteniment tamb hem de parlar de: - una matria: les intucions que proporciona la sensibilitat. - una forma: les categories, que sn a priori, posades per l'enteniment.

La fsica
La fsica aplica les categories als fenmens i elabora els seus judicis o lleis bsiques. Quines sn les vertaderes lleis de la naturalesa, aix ens s absolutament desconegut. Vol dir que no descobrim les lleis sin que les cream. Amb un exemple pot quedar ms clar: "Tot all que existeix t una causa". Aquest judici o llei bsica de la fsica es fonamenta en la categoria de causalitat; aquesta no prov de l'experincia sin de l'enteniment mateix, s a priori, anterior a lexperincia, per saplica a ella. Aleshores els judicis sobre la causalitat seran sempre a priori i per aix la fsica pot fer judicis sinttics a priori. En conclusi, la fsica com a cincia s possible grcies a les categories de l'enteniment i a l'espai i el temps. 3.4. DIALCTICA TRANSCENDENTAL s una investigaci de les condicions que fan possible lactivitat de la ra, tercera facultat de coneixement.

La Ra - La metafsica
El coneixement comena pels sentits, passa a l'enteniment i arriba a la ra. La funci de la ra s cercar lleis i principis cada cop ms generals i incondicionats. Seguint aquesta direcci la ra dona com a fruit les IDEES o conceptes purs de la ra, que permeten unificar, ordenar i donar sentit a tots els fenmens: NIMA: unifica tots els fenmens de l'experincia interna. MN: " " externa. DU: s el principi mes general i incondicionat que ho inclou tot. Sn idees pures, sense cap referncia a l'experincia, ni tan sols podem suposar que representen coses en s mateixes. Es impossible un coneixement de l'nima, del mn i de Du (numens) ja que no en podem tenir experincia. D'acord amb els empiristes "l'experincia s el lmit de tot coneixement possible". Si aplicam les categories de l'enteniment i les formes, espai i temps, a les idees pures de la ra (que estan ms enll dels lmits de l'experincia), en feim un us illegtim, ja que les categories noms poden ser referides als fenmens. La conseqncia d'aquesta transgressi o s illegtim de la ra s que aquesta cau en errors i contradiccions, com per exemple les antinmies: s possible provar igualment una tesi i la seva negaci (el mn t un principi en el temps i no el t) quan prenim el temps i lespai com a realitats en s. Kant tamb combat les diverses proves de l'existncia de Du: p.e. de l'argument ontolgic Kant allega que tenir un concepte d'alguna cosa no implica la seva existncia. No s suficient afegir al concepte d'una cosa possible el concepte d'existncia perqu aquella cosa existeixi. La conclusi s que les idees de Du, nima i mn sn idees pures i no podem saber si tenen realitat o no. La metafsica no s possible com a cincia, encara que la ra es veu inevitablement inclinada a ocupar-se d'aquests temes. Com el mtic Ssif lhome est condemnat a plantejar-se eternament els mateixos interrogants sense esperana daconseguir respostes certes.

IES Mossn Alcover / Departament de Filosofia / Temari de 2n Batxillerat Tema 8: La Illustraci. Kant

4. QU HE DE FER?
Qu he de fer si vull actuar justament?. Aquesta s la pregunta que intenta respondre Kant a la "Crtica de la ra prctica" i a la "Fonamentaci de la metafsica dels costums". Segons Kant la ra t dos usos: un de teric, el conixer, i l'altre prctic, la determinaci de la voluntat per actuar. T la ferma intenci de fundar una moral racional (per Kant el b i el mal tenen que veure amb la ra i no amb els sentiments, com pretenia Hume), amb un fonament objectiu i amb validesa universal, una moral vlida per tots els homes de totes les societats, de totes les poques. Abans de Kant totes les morals eren materials (no confondre amb materialista): fixaven qu s el b (plaers, felicitat, utilitat, Du, ptria,...) i establien unes normes per assolir-lo, com per exemple "Si vols sser feli viu ocult i actua d'acord amb la naturalesa".

Crtica a les tiques materials

Kant rebutja les morals materials, no perqu no li sembli correcte desitjar els plaers o la felicitat, sin perqu creu que no es pot fundar una moral universalment vlida sobre aquests fonaments: - tota moral material s emprica, a posteriori, fruit de l'experincia subjectiva i dels condicionaments histrics. Ens podem demanar, per exemple, si una moral hedonista s vlida per a qualsevol persona de qualsevol poca. - les seves normes o preceptes sn hipottics o condicionals: defineixen els mitjans per aconseguir determinats fins. "Si vols una vida llarga i plaent, no beguis amb excs". - sn heternomes: depenen dalgun principi extern, sigui Du, un grup social, la fora de la naturalesa o la tradici. La voluntat ve determinada pel desig, per l'instint o per la influncia de l'autoritat. Heternom s el contrari d'autnom (auto-nomos = llei de s mateix). En una moral autnoma el subjecte s autnticament lliure ja que es dona a s mateix les normes morals. Una moral noms podr ser universal si s: a priori categrica: les normes o imperatius han de ser absoluts, obligar sempre. "Estima i fes el que vulguis". autnoma: el subjecte ha de donar-se a s mateix la llei. Kant no es refereix a l'autonomia del desig, sin a l'autonomia de la voluntat racional. Per tal de satisfer aquestes exigncies Kant formul una MORAL FORMAL, buida de contingut, que no estableix qu s el b, ja que segons Kant en el mn no hi ha res que pugui considerar-se bo en si mateix, i no ens diu qu hem de fer sin com hem d'actuar. s tan general que deixa al criteri de cadasc la soluci ms correcte en cada cas concret. La norma o llei moral fonamental s l'IMPERATIU CATEGRIC, una mena de llei natural present dins tots els homes, i diu aix: "Obra segons una mxima tal que vulguis que es torni llei universal" (Mxima: principi subjectiu que guia el nostre comportament). I tamb: "Actua de tal manera que mai no prenguis la humanitat ni en tu ni en els altres com un mitj, sin com un fi". S'assembla molt a la regla d'or que tantes religions defensaren: "fes als altres el que vulguis que et facin a tu".

El deure
El valor moral d'una acci no radica en el propsit que es vol aconseguir, sin en la bona voluntat, que s la que fa les accions bones per deure, per respecte a la llei moral que ve donada per la mateixa ra.

IES Mossn Alcover / Departament de Filosofia / Temari de 2n Batxillerat Tema 8: La Illustraci. Kant

Si s'ajuda als altres amb la finalitat de ser elogiats, la nostra acci no s moral. En canvi si es fa per que es considera que s un deure moral ajudar al prxim, la nostra acci ser virtuosa. Una persona actua moralment quan actua per deure, per respecte a la llei moral, i no per satisfacci o per utilitat.

Postulats de la ra prctica
Kant creia que era imprescindible per la moral pressuposar que l'home s lliure, que t una nima immortal i que Du existeix. Els postulats sn proposicions no evidents i no demostrables, per que cal acceptar per tal de fer possible, en aquest cas, la moral. All on no pot arribar la ra en el seu s teric, els temes de la metafsica, ens hi acostam amb la ra prctica.