Aina Martí Costas

Llengua i literatura catalana

Imma Huix
29/09/2022
LA GINESTA

La ginesta altre vegada, 7 a

la ginesta amb tanta olor, 7 b
és la meva enamorada 7 a
que ve al temps de la calor. 7 b
Per a fer-li una abraçada 7 a
he pujat dalt del serrat: 7 c
de la primera besada 7 a
m'ha deixat tot perfumat. 7 c
Feia un vent que enarborava, 7 d
feia un sol molt resplendent: 7 e
la ginesta es regirava 7 d
furiosa al sol rient. 7 e
Jo la prenc per la cintura: 7 f
la tisora va en renou 7 g
desflorant tanta hermosura 7 f
fins que el cor me n'ha dit prou. 7 f
Amb un vimet que creixia 7 G
innocent a vora seu 7 g
he lligat la dolça aimia 7 G
ben estreta en un pom breu. 7 g
Quan l'he tinguda lligada 7 a
m'he girat de cara al mar… 7 C
M'he girat al mar de cara, 7 A
que brillava com cristall; 7 h
he aixecat el pom enlaire 7 -
i he arrencat a córrer avall. 7 h

Llegenda figures retòriques

Paral·lelisme ______

Hipèrbaton ______

Metàfora/al·legona ______

Perífrasis literària ______

Encavallament ______

Anàfora ______

Personificació ______

Comparació ______

Epítet ______
 Aina Martí Costas
Llengua i literatura catalana
Imma Huix
29/09/2022
1. COMPRENSIÓ

1.1 - Situar el poema

La ginesta és un poema escrit per en Joan Maragall (1860-1909). El poema està

escrit a l’època en què en Joan estava enamorat d’una dona, però que en el poema
es refereix com a “la ginesta”, una flor. Es va publicar a l’any 1911 dins el recull titulat
Seqüències.

1.2 - Definir el tema

El tema del poema és la natura i l’amor a través d’una flor que l’amor explica que
està enamorat d’ella. L’autor expressa a través de diverses personificacions amb la
ginesta, “Per a fer-li una abraçada/de la primera besada”. L’autor ens transmet i ens
ensenya més sobre la natura que ens rodeja i com és estar enamorada o enamorat.
El poema és fàcil d’entendre, l’autor té una facilitat per expressar-se i explicar amb
detalls, i això fa que sigui més senzill entendre’l.

1.3 - Resumir el contingut

L’autor menciona que puja a dalt del serrat, pel que està situat a una muntanya, i ens
explica què és l’amor i les sensacions d’estar enamorat.
 Aina Martí Costas
Llengua i literatura catalana
Imma Huix
29/09/2022
2. ANÀLISI

2.1 - Estructura interna

Tenint en compte el contingut, l’estructura del poema consta de cinc parts: a) una
anàfora que es refereix a la ginesta (vers 1 i 2); b) explica qui és la ginesta i a quina
època ve (vers 3 i 4); c) indicacions de com fer una abraçada a la ginesta que la
transforma en ésser humà (versos 5 al 8); d) expressa i indica com és el temps
actual (versos 9 al 12); e) parla de com enamora a la ginesta (versos 13 al 25); i f)
explica com s’escapa de l’escenari donat (vers 26)

2.2 - Estructura externa

Tenint en compte l’estructura mètrica, el poema presenta d’una única estrofa de 26

versos octosílabos menys l'últim vers que consta amb un eneasíl·labs (i he arrencat
a córrer avall)

2.3 - Recursos retòrics o expressius

El llenguatge d'en Joan Maragall és transparent i senzill; doncs no presenta cap

dificultat a l’hora d'entendre el que ens explica. Trobem en el poema diverses figures
retòriques, com l'anàfora dels dos primers versos («La ginesta altra vegada / la
ginesta amb tanta olor»); la metàfora del vers 3 (« és la meva enamorada»);
la perífrasi literaria del vers 4 (« al temps de la calor») les personificacions dels
versos 5, 7, 11 i 13 («fer-li una abraçada / de la primera besada / la ginesta es
regirava / la prenc per la cintura») i finalment una comparació en el vers 24
(«que brillava com cristall») que es refereix al mar que brilla com cristall. El
poema és una al·legoria.
 Aina Martí Costas
Llengua i literatura catalana
Imma Huix
29/09/2022
3. VALORACIÓ

3.1 - Conclusió

“La ginesta” és un poema que es caracteritza per ser emotiva i directe amb un lèxic
senzill d’entendre. Hi ha una relació que vol explicar com es sent el estar enamorat,
però ho fa a través d’una flor. Amb els anys el poema ha tingut una gran importància
que encara segueix en el pas dels dies.

3.2 - Valoració personal

Aquest poema ens expressa el sentiment que té l’autor amb la persona que està
enamorat, que ho explica a través d’una flor. El poeta expressa aquesta idea de
manera perfecta en els versos que diuen «és la meva enamorada / desflorant
tanta hermosura». El poeta aconsegueix amb èxit enamorar-nos més de la
natura i el que ens envolta.