PREGUNTA TRANSVERSAL: ANÀLISI COMPARATIU DE LES

CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL SEGLE XIX.

En primer lloc cal destacar el gran nombre de constitucions que trobem en aquest segle. Si
analitzem les principals característiques de cadascuna trobem que totes aquelles que van
entrar en vigor es caracteritzen per la definició de la monarquia parlamentària com a forma de
govern de l’estat espanyol. A més, exceptuant la constitució de 1812 (la pepa amb unes corts
unicamerals integrades pel congrés dels diputats els quals són elegits per sufragi universal
indirecte) la resta presenta unes corts bicameral on a l’estatut reial (1834) es componen de
l’estament de procuradors (càmera d’elecció popular (16.000 electors)) i estament de prócers
(); i la resta es componen del congrés dels diputats i el senat.

Constitució de 1812 (també anomenada la Pepa). Aquesta defineix la monarquia parlamentària

com a forma de govern i defensa el principi de la sobirania nacional. Les corts són unicamerals i
estan formades pel congrés dels diputats els quals són elegits per sufragi universal indirecte.

Estatut reial de 1834. També defineix la monarquia parlamentària com a sistema polític encara
que s’estableix una sobirania compartida entre el rei i les corts. Aquestes són bicamerals i
estan integrades per: estament de procuradors (càmera d’elecció popular (16.000 electors)) i
estament de prócers ().

Constitució de 1837. Defineix la monarquia parlamentària com a sistema polític i estableix una
sobirania nacional. També presenta unes corts bicamerals integrades pel congrés dels diputats
(escollits per tots els contribuents amb un milió d’electors) i pel senat (nomenats per rei però
prèviament escollits pel poble en un nombre tres vegades superior al de senadors).

Constitució de 1845. Defineix la monarquia parlamentària com a sistema polític amb una
sobirania compartida entre el rei i les corts les quals són bicamerals. Aquestes estàn fomades
pel congrés dels diputats () i pel senat ().

1856. No va entrar en vigor. Corts bicamerals. Congrés de diputats elegits pel poble. No es va
aprovar LLei electoral, pero se suposa que el dret a vot s’ampliaria a tots els contribuents.
Senat Elegit pel poble.

1869. Monarquia parlamentaria.Corts bicamerals. Congres dels Diputats Sufragi Universal

Masculino. 1 Diputado por cada 40.000 electores. Senat 4 Senadores por Provincia amb
independència de la seua població

1873. No va entrar en vigor. Nacional. Corts bicamerals. Congres dels Diputats Sufragi universal
masculino. 1 Diputado per cada 50.000 electors. Senat 4 Senadores per Estat amb
independència de la seua població.

1876. Monarquia parlamentaria. Rei i les corts. Corts bicamerals. Congres dels Diputats Elegits
pel poble . En un principi la Llei electoral estabblia el sufragir censatariel , pero en 1890 es va
establir definitivament el sufragi universal masculi en España. Senat Tres tipos de senadores:
por dret propi, nomenatas pel Rei i altre grup nomemat pels majors contribuents