Esteban Just 2n BAT B

Comparació de les característiques de les constitucions.

(1808 - 1869)

Desde l’any 1808 fins el 1869 hi hagueren 7 constitucions: Constitució de 1808

(1080 - 1813); Constitució de 1812 (1812 - 1814, del 1820 - 1823, i finalment del
1836 al 1837); Constitució de 1834 (1834 - 1836); Constitució de 1837 (1837 -
1845); Constitució del 1845 (1845 - 1854, 1856 - 1868); i finalment la Constitució
del 1869 (1869 - 1873). La constitución de 1856 no la anem a tindre en compte per
que no va ser proclamada.

Anem a comparar les constitucions en base a: la seua sobirania, ideología, drets,

sufragi, parlament, la relació entre el poders, la reforma constitucional i la relació
que hi havia entre l’Estat i l’Eslgesia.

En primer lloc La Sobirania. Hi hagueren tres constitucions amb sobirania nacional,

com foren les Constitucions de 1812, 1837 i la de1869. La soberanía nacional es
quan la autoritat del poder polític resideix en el poble.
Van haver dues sobiraníes que tenien corts amb el rei, la Constitució de 1808 (era
compartida) i la de 1845. Aquest tipus de sobirania consisteix en que la divisió de
poders és relativa, ja que el rei posseeix el poder executiu i controla el legislatiu, les
Corts eren bicamerals, és a dir, posseeix dues cambres: una cambra baixa,
generalment denominada cambra de Diputats, i una Cambra alta, habitualment
anomenada Senat.
I per últim, la Constitució de 1834 que tenía una sobiranía reial.

Pel que fa de la Ideología, en les Constitucions de 1808 i 1834 tenien una ideología
conservadora, s'anomena conservadorisme el conjunt de doctrines i moviments
polítics que afavoreixen l'ús del poder polític o la força de l'Estat per conservar o
restaurar tradicions.
Per altre lloc, les Constitucions de 1812, 1837 i 1869 tenien una ideologí de caràcter
progresista, El progressisme és una doctrina política i social orientada, en general al
desenvolupament d'un estat amb l’objectiu del benestar, la defensa de drets civils, la
participació ciutadana i una certa redistribució de la riquesa.
I finalment la Constitució de 1845 defensava una ideología de caràcter moderat.

Els Drets en les diferents Constitucions foren: No regulats en les Constitucions de

1808 i 1834, encara que en la primera si es reconeixen alguns drets. En la
Constitució de 1812 eren amples i es regulaven en tot el text, les de 1837 i 1869
també eren amples.
En canvi en la Constitució de 1845 no es consagren drets.
El Sufragi en les constitucions de 1808, 1812, 1834, 1837 era indirecte, però la
diferència és que en 1812 era indirecte en 4 graus i el sufragi també era masculí. En
1834 era indirecte masculí, i en 1837 era censitari indirecte.
El sufragi canvia en les dues constitucions següents, en 1845 era censitari però
directe i en 1869 era universal masculí.

Pel que fa del Parlament totes les Constitucions son iguals, bicamerals, menys en
1812 que és unicameral.
En 1808 es sols bicameral, en 1834 és bicameral i tenía pròcers i procuradors, en
1837 era bicameral i tenía congres i seniat, igual que en les del 1845 i 1869.
La Constitució que canvia és la de 1812, on es unicameral dos anys.

La Divisió de Poders en les Constitucions eren les següens: en 1808 no es

proclama la divisió de poders.
En 1812 els poders es separen però el Rei conserva els poders executius i
legislatius.
En la Constitució de 1834 i 1845 no es separen els poders.
I en 1837 hi ha una colaboració.

La Reforma Constitucional en la Constitució de 1808, 1834 i 1845 era la mateixa:

Flexible, es a dir, que es pot modificar com qualsevol altra llei, o que només es pot
fer seguint el mateix procediment i solemnitats amb què es va aprovar aquesta
constitució.
Al contrari que la constitució de 1812 o es molt rigida, la vigencia es de mínim 8
anys, i la del 1869 on també és rigida.

Quant a Relació Entre l’Esglesia i l’Estat, en 1808 l'única religió acceptada era la
catòlica.
En 1812 l’Estat brinda protecció a l’Esglesia.
En 1834 no consta la religió catòlica en l’Estat.
En 1837 Permissivitat (sense referència a la llibertat religiosa).
En 1845 la religió de l’Estat torna a ser la catòlica.
En 1869 llibertat de culte, reconeixement especial al clergat catòlic.
L’única similitut que hi ha entre algunes d’aquestes Constitucions és el fet que en la
Constitució de 1837, 1845 i en 1869 el clergat te presupost.

Com a conclusió podem adonar-nos que hi han constitucions molt similars, per
exemple la de 1812 i la del 1837 comparteixen la mateixa sobirania, ideología, drets
i el sufragi es similar al ser indirecte. Per altre lloc el sufragi es similar en totes
menos en dues (similar desde 1808 a 1837) en 1845 i 1869. Altre exeple de similitud
entre les constitucions es el parlament, en totes es bicameral menys en la del 1869
on es unicameral.