TEMA 2: EL TRACTAMENT LEGAL DE LES ASOCIACIONS OBRERES:

INTRODUCCIÓ:

Ens situem en un escenari de conflicte, doncs els treballadors tenen una situació on no s’empara les seves necessitat,
l’estat no intervé. Veurem doncs la primera forma de col·laboració d’aquests obrers i obreres.
-------------------------------------------------------------------------------------------

1. TRACTAMENT LEGAL DE LES ASSOCIACIONS OBRERES

• A principis del segle XIX no hi ha dret d’associació, apareix com a copia de la ideologia liberal francesa.
No estava ben vista aquesta idea a principis del segle XIX, estava perseguit i considerat com un delicte en
alguns supòsits, tot per influència del liberalisme.

Hem de destacar la revolució gloriosa de setembre, on els liberals monàrquics fan

una revolta i destronen als Borbons, no volien un règim absolutista, sinó una
monarquia parlamentaria.

Ens interessa que el govern provisional que sorgeix es regulada per primera vegada
el Dret de Associació a Espanya, a partir del Decret del 20 de novembre del 1868.
Això ho acompanya la Constitució del 1869, on es recull el dret de associació en el
article 17.

Dins de la constitució trobem els drets fonamentals que són les lleis supremes i que no hi ha cap llei sobre d’aquestes.

El dret d’associació consisteix en el fet de poder reunir-se per manifestar-se i reunir-se en un lloc, son drets que ens
portaran a parlar en un futur del dret de vaga.

➔ Amb Prim i la revolució de Setembre, es fa una monarquia constitucional,

es busca un nou rei, no Borbó, per això portem a Amadeus I, com aquest no
té suport, marxa i s’intenta fer una república al 1873.
➔ Durant la Primera República, s’intenta ampliar aquests drets de
Associació, al entrar a a una república, s’intenta fer una Constitució
Federalista, però es queda com un projecte que mai s’aplicarà.
➔ El general Serrano il·legalitzava les associacions obreres, per evitar la
participació de la Primera Internacional.
Fins el 1886, El Dret d’Associació es veu com un delicte. El govern del
partit liberal de Sagasta, es presenta el primer projecte convertit en la
primera Llei General de Associacions, al 30 de juny del 1887, que reconeix
el dret d’associació de forma tàctica i estableix fortes mesures d’intervenció
governativa.

Fins doncs, el dret estava prohibit per els treballadors en els codis penals de 1848 i 1870. No serà fins la llei del 27
d’abril de 1909, de Vagues i col·ligacions, la que finalment deroguen el Dret d’Associació obrera prevista en els
anterior codis penals, més concretament en el codi penal de 1870.

1. EL DRET D’ASSOCIACI´OBRERA:

• Al 1883, es mor Ferran VII, acabant amb l’antic règim. A partir d’aquest moment aprofitat que es
torna a aplicar la constitució del 1812, es promulga un conjunt de legislació de cort liberal que comença
a assentar les bases del capitalisme.
• L’absència del dret d’associació obrera a Espanya penalitza com a delicte en els Codis Penals de 1848 i
1870 → Real Decret de 19 de Març de 1848 i la llei de 17 de juny de 1870.

La massa obrera enfadada comença amb el moviment del Ludisme, i protestes com:

• ANY 1821 → ALCOY: Els teixidors ocupen la ciutat i destrueixen els talars mecànics.
• ANY 1823 → CAMPRODON: Inutilització de màquines de hilar y cardar.
• ANY 1834 → BARCELONA: Baixada de salaris y acomiadaments
• ANY 1834 → BARCELONA: Fàbrica Bonaplata i cia. “El Vapor”

Els treballadors a més de tenir condicions miserables, i maquines que els hi treien la feina, copien els models,
copien el models dels angleses (anterior), i decideixen organitzar-se a les societat de a partir de “El Mutualisme”,
això es veu molt malament ja que creen que estan acabant amb la pau que tant buscava l’estat.
1.1.REIAL ORDRE DEL 28 D’OCTUBRE DE 1939, CREACIÓ DE SOCEITATS DE SOCORS
MÚTU.

Després de l’aprovació de la Reial Ordre de 1839, es poden distingir distintes etapes pel que fa l’evolució
normativa de l’associacionisme obrer:

• Durant el regnat d’Isabel II es van tolerar les associacions sempre que no persegueixen finalitat polítiques.
• Durant el Sexenni Democràtic ( 1868-1874), la pròpia Constitució de 1869, consagra el dret d’associació
amb certs límits.
• Finalment, en la Restauració es ratifica el dret d’associació a través de la Constitució del 1876.

REIAL DECTET 28/10/1839

• Marc legal de les associacions obreres

• Mutualisme
• Desenvolupament industrial i carències del Sistema jurídic-polític de cort
liberal.

OBJECTE: Permetre la lliure constitució de les Corporacions

• Assistencials: “auxiliars mútuament en les seves desgràcies, malalties...

• Foment de l’estalvi; “ reunir en comú en producte de les seves economies”.

CONDICIONS: Presentar els estatus a l’autoritat civil superior de la província.

Donar coneixement a la mateixa autoritat de les persones que dirigeixin la Societat.

Avisar al cap polític/alcalde:

• Lloc de celebració de les juntes generals.

• Hora de la reunió.
FUNCIONS:

• Associativa, fomentada i tolera per l’Estat.

• Solidària entre els treballadors, ja que la posada en comú dels estalvis permet afrontar situacions de risc
no cobertes pel poder públic.

EDUCATIVA I SOCIAL:

• Escoles
• Clubs socials
• Hospitals
• Cases de retir
EL CONFLICTE COL·LECTIU DEL TREBALL PENAL EN ELS CODIS PENALS DE 1848 I
1870

• Primacia de l’autonomia de la voluntat i abstencionisme estatal.

• Els grups intermedis de caràcter professional entre l’individu i l’Estat eres vist amb desconfiança, quant
podien suposar un retorn a les corporacions de l’Antic Règim o suposaven una interferència en el
lliure mercat de treball.

• Amenaça per l’estabilitat social i política de l’Espanya de segle XIX

• Una de les primeres intervencions normatives dels poders públics en les relacions de treball té lloc
pels conflictes col·lectius de tipus laboral, tot i que la normativa estrictament laboral era més aviat
escassa.
MOTIUS:

• Alteracions que podien provocar els conflictes col·lectius en el funcionament del sistema econòmic
liberal abstencionista de moment.
• Alteracions que podien provocar en l’anomenada pau social i ordre constituït.

El dret d’associació a Espanya, per tant, no apareix regulat en la primera meitat del segle XIX, però tot in o estar
reconegut com a dret, hi ha bastants lleis que es refereixen a les associacions en sentit negatiu. INCIS DE LA
INTERVENCIÓ REPRESSIVA.
A la fi del segle XIX apareixen recollides les primeres normes sobre la matèria.

Les associacions obreres seran tipificades com a delicte al Codi Penal de 1848. El
contingut essencial s’incorpora més endavant en el Codi Penal de 1870.

Preceptes inclosos en els capítols respectius dedicats a “les maquinacions per alterar o
encarir el preu de les coses”.

La reglamentació penal de 1870 és fruit d’un context polític menys autoritari. Va ser
publicada, a més, quan ja s’havia reconegut durant el GOVERN Provisional del
Sexenni Democràtic, el dret de reunió i el de associació, després inclosos en la
Constitució de 1869.

La revolució de setembre de 1868 manca un punt de partida des del punt de vista dels drets col·lectius, que
fonamenten la participació més democràtica de la societat en el seu conjunt.

Entre el grup de drets reconeguts en la Constitució de 1869 hi ha el dret d’associació lícita, proclamat en els articles
17 i 19.

La sanció del conflicte col·lectiu de treball, però passarà d’un tractament repressiu a un altre tolerant, pel que fa als
conflictes col·lectius de treball considerats com a “ no abusius”

PRIMERA FASE: REPRESSIVA CODI PENAL 1848

• Major part dels països individualisme polític (Llei de Chapelier).

• ESPANYA: Novíssima Recopilació (Títol XII, Lleis 12 i 13) i Codi
Penal de 1848 ( norma napoleònica amb recopilacions de normes).

REPRESSIÓ DEL FENÒMEN SINDICAL

Entraven en la categoria de les ASSOCIACIONS IL·LÍCITES, quan formades “sense el consentiment de

l’autoritat pública” o quan incomplidores de les “ condicions d’actuació que aquesta els hagi fixat”.
SEGONA FASE: TOLERÀNCIA CODI PENAL 1870

• Amb el temps, la repressió dels sindicats es va relaxar, i van començar a tolerar-se més. Això va passar a
mesura que la industrialització avançava i els sindicats creixien. Això va ser una transició cap a la
legalització de les associacions sindicals.
TERCERA FASE: RECONEIXEMENT LEGAL

Aquesta fase va començar amb la legalització de les associacions sindicals després de la "Revolució de
Setembre." Es van promulgar lleis que reconeixien explícitament els drets de les associacions sindicals. Tot això
va proporcionar un marc legal més clar per a les activitats dels sindicats.

DIFERÈNCIES EN EL TRACTAMENT DEL CONFLICTE COL·LECT IU DE T REBALL: En aquesta fase, es va produir un canvi en la
forma en què el govern abordava els conflictes laborals. Es va passar de la repressió a una actitud més tolerant i,
finalment, a la reconeixença dels drets sindicals. Aquest canvi es va veure reforçat per l'aparició de noves lleis
laborals i òrgans administratius per gestionar els conflictes.

• Es va considerar lícit que els treballadors es reunissin i s'associessin per millorar les seves condicions
laborals, i ja no es van processar penalment els treballadors que fessin servir aquests drets a menys que
ho fessin de manera abusiva.

Aquesta evolució va marcar el pas de la repressió a la tolerància i, finalment, al reconeixement legal dels drets dels
sindicats i les associacions laborals.