TEMA 1.

DRETS COL·LECTIUS:
ELS ELEMENTS DE FORMACIÓ HISTÒRICA

DRET COL·LECTIU DEL TREBALL

Informació important

PROFESSORAT
 Guillermo García (classes teòriques)
 guillermo.garcia@cuatrecasas.com

 Tania Bazzani, Francisco Andrés Valle

(classes pràctiques)

AULA GLOBAL
 Pla docent
 Power points

FUNCIONAMENT ASSIGNATURA
 Classes teòriques
 Classes pràctiques
Introducció a l’assignatura

DRET COL·LECTIU DEL TREBALL

 Concepte: conjunt de normes jurídiques que regulen les relacions col·lectives de treball o
relacions sindicals.

 Blocs temàtics:

 Llibertat sindical
 Creació i afiliació sindical
 Organització col·lectiva dels treballadors en sindicats.

 Acció col·lectiva dels treballadors i sindicats

 Participació dels treballadors a l’empresa
 Negociació col·lectiva
 Conflictes col·lectius.
Introducció a l’assignatura

DRET COL·LECTIU DEL TREBALL

 Tema 1. Drets col·lectius: els elements de formació històrica

 Tema 2. La regulació supranacional dels drets col·lectius

 Tema 3. El model constitucional de drets col·lectius

 Tema 4. El desenvolupament de la llibertat sindical per la LOLS

 Tema 5. La representació unitària dels treballadors a l’empresa.

 Tema 6. La negociació col·lectiva a l’Estatut dels Treballadors

 Tema 7. El desenvolupament legal del dret de vaga

1.1. Orígens i desenvolupament

Principals fases històriques

1. Fase de prohibició i repressió

 Prohibició dels sindicats i penalització de l’exercici de la llibertat sindical i de la vaga

 Estat liberal: liberalisme polític i econòmic

 Llei francesa “Le Chapelier” de 1791: instaura la llibertat d’empresa i prohibeix les
associacions o corporacions gremials de qualsevol tipus.

 Estat espanyol:

 Penalització sindicats i dret de vaga

 Codis Penals de 1822 i de 1848
1.1. Orígens i desenvolupament

Principals fases històriques

2. Fase de tolerància

 Tolerància de les diferents manifestacions del fenomen sindical

 Compliment poc rigorós de la legislació repressiva, encara vigent

 Codi Penal de 1870: persecució penal de les coalicions professionals establertes

«amb el fi d’encarir o abaratir abusivament el preu del treball o regular les seves
condicions» i manteniment de la vaga com il·lícit penal.

 La falta de reconeixement exprés dels sindicals suposa la utilització de les vies legals
del dret comú per a desenvolupar l’activitat sindical

 Reconeixement del dret d’associació: Decret de 20 de novembre de 1868,

Constitució espanyola de 1876 i Llei General d’Associacions de 1887

 Fundació UGT (1879) i CNT (1911)

1.1. Orígens i desenvolupament

Principals fases històriques

3. Fase de reconeixement legal

 Reconeixement legal dels sindicats i del dret a la llibertat sindical durant la II

República Espanyola

 “Els espanyols podran associar-se o sindicar-se lliurement per les diferents

finalitats de la vida humana, conforme a les lleis de l’estat” (art. 39 Constitució de
1931).

 Legislació específica sobre associacions professionals:

 [Decret-Llei d’Organització Corporativa Nacional de 1926 (Dictadura de Primo

de Rivera)].
 Llei d’Associacions Professionals de 1932 (II República Espanyola)
1.1. Orígens i desenvolupament

Principals fases històriques

3. Fase de reconeixement legal (continuació)

 Reconeixement legal del dret a vaga

 Llei de Col·ligacions, Vagues i Aturades de 1909: despenalització de la vaga, però

manteniment com il·lícit laboral
 Llei de contractes de treball de 1931: reconeixement de la llibertat de vaga i
tancament patronal, supòsits lícits de suspensió de la relació laboral.

 Desplegament de la negociació col·lectiva com procediment de determinació de

condicions de treball i ocupació

 Inicialment: instruments de fixació de taules salarials i eficàcia limitada entre els

subjectes contractants.
 [Posteriorment: ampliació àmbit material i eficàcia general als treballadors i
empresaris inclosos en el seu àmbit.]
1.1. Orígens i desenvolupament

Principals fases històriques

3. Fase de reconeixement legal (continuació)

 Dictadura franquista (1936-1975):

 Supressió llibertats d’organització de les associacions professionals i de la llibertat

sindical i del dret de vaga.

 Prohibició “de les associacions creades per defensar o representar total o parcialment
interessos econòmics o de classe” (art. 2 Llei de 26.1.1940).

 Delicte “els actes individuals i col·lectius que d’alguna manera torbin la normalitat de la
producció” (Fòrum del Treball de 1938) i les “vagues d’obrers (art. 222 Codi Penal de 1944).

 Repressió dels sindicats i vagues

 Sindicats verticals: sindicat únic i forçós, subjecte a la direcció de l’estat franquista

amb funcions administratives i polítiques.
1.1. Orígens i desenvolupament

Principals fases històriques

3. Fase de reconeixement legal (continuació)

 Segona etapa del franquisme (1953-1975): reconeixement limitat dels fenòmens

col·lectius

 Obertura d’una modalitat especial de negociació col·lectiva a càrrec de les

representacions corporatives de treballadors i empresaris dels sindicats verticals.

 Llei de Convenis Col·lectius de 1958

 Menor rigidesa en el tractament dels conflictes col·lectius

 Decret sobre procediments de solució dels conflictes col·lectius de 1962

 Despenalització parcial de les vagues (Codi Penal de 1965)

 Ressorgiment del sindicalisme clandestí

1.1. Orígens i desenvolupament

Principals fases històriques

3. Fase de reconeixement legal (continuació)

 Transició política (1975-1978): reconstrucció del sistema de relacions laborals

 Reconeixement llibertat sindical

 Decret-Llei 17/1977, de 4 de març, sobre Relacions de Treball:

• Reconeixement dret de vaga (regulació de la vaga encara vigent d’acord amb
la interpretació del Tribunal Constitucional!!)
• Reconeixement de la participació en la negociació col·lectiva de les
associacions sindicals

 Llei 19/1977, d’1 d’abril, sobre regulació del dret d’associació sindical:
• Reconeixement exprés de la llibertat sindical

 Ratificació convenis OIT

1.2. Marc contemporani dels drets col·lectius

 Constitució Espanyola de 1978

 Estat social i democràtic de dret

 “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com

valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el
pluralisme polític” (article 1.1 CE).
 Reconeixement constitucional drets col·lectius del treball

 Sindicats i associacions d’empreses institucions essencials en l’estat social i democràtic

de dret (article 7 CE).

 Llibertat sindical com a dret fonamental (article 28.1 CE)

 Dret de vaga com a dret fonamental (article 28.2 CE)

 Dret a la negociació col·lectiva i mesures de conflicte col·lectiu (article 37 CE)
 Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical