EVOLUCIÓ

CONDICIONS
LABORALS A
ESPANYA
Les condicions laborals a Espanya han anat evolucionant al llarg dels anys i dels
segles, gràcies als esforços dels treballadors per intentar que les seves condicions
fossin més favorables. En aquesta infografia es mostra l’evolució de certes
condicions laborals a Espanya durant els segles fins a l’actualitat.

Finals s.XIX
Jornada: Entre 12-14 hores diàries, 6
dies a la setmana.
Salaris: baixos (2,50 pessetes diàries),
sense regulació, sovint pagats en
espècies. Segona República
Hores extres: habituals i no
remunerades. Jornada: 40 hores setmanals, 8 hores
Vacances: no eren comuns, ni diàries.
remunerades en la majoria dels casos. Salaris: es comencen a introduir les
Dret a vaga i manifestació: restringit, primeres lleis laborals per establir salaris
prohibit, amb repressions policials. En mínims, hi ha una millora gradual amb
aquests moments comencen a haver-hi regulació.
les primeres protestes i vagues. Hores extres: 2 hores les dones i 6 hores
els homes, remunerades.
Vacances: set dies remunerats per a tots
els assalariats.
Dret a vaga i manifestació: reconegut
legalment, es reconeix com un dret
fonamental, s’amplien les llibertats
sindicals.

Durant la segona república, es van produir

importants canvis en les condicions laborals,
es van promulgar lleis que van reconèixer els
drets dels treballadors, però, no obstant
això, la inestabilitat en la situació econòmica i

Franquisme
conflictes polítics van limitar la
implementació plena d'aquests drets.

Jornada: 42-43 hores setmanals,

jornada controlada per l'estat.
Salaris: es va establir el primer salari
mínim, 1.800 pessetes mensuals.
Hores extres: comuns, sense

regulació ni remuneració.
Vacances: 15 dies de descans
remunerats.
Dret a vaga i manifestació: la vaga
era considerat un delicte greu,
prohibit, amb repressió violenta
contra qualsevol dissidència laboral.
Sota el règim de Franco, els treballadors
no tenien llibertat sindical ni dret de
vaga. Les condicions laborals es van
caracteritzar per la falta de protecció i
la submissió a les exigències dels
patrons. Aquesta etapa es caracteritza
per una forta repressió de les activitats
sindicals i una política laboral que
afavoria els interessos dels empresaris.
Constitució del
78 i actualitat
Jornada: 40 h setmanals, màxim 9 h
diàries.
Salaris: salari mínim fixat pel govern, cap
treballador que presti serveis a jornada
completa podrà tenir un salari inferior.
Hores extres: voluntàries, es compensen
en salari o descans, màxim 80 h a l'any.
Vacances: 30 dies, remunerades.
Dret a vaga i manifestació: dret
fonamental, tothom té dret a fer vaga
(s'ha d'avisar) i a manifestar-se. Quan es
fa vaga et descompten diners.

Amb la transició cap a la democràcia, es va

redactar la Constitució espanyola de 1978.
Aquesta va reconèixer els drets
fonamentals dels ciutadans, incloent-hi els
drets laborals. Es van establir mecanismes
per a la protecció dels treballadors, a més
es van crear institucions per garantir el
compliment d'aquests drets.

Les condicions laborals a Espanya han evolucionat, partint de llargues jornades laborals i
l'explotació laboral durant el segle XIX fins a l'establiment de drets fonamentals i regulacions més
justes a partir de la segona meitat del segle XX. Hi va haver moments de regressió durant el
franquisme i avenços durant la transició democràtica i posteriorment. Aquests drets han anat
apareixent a través de les manifestacions i lluites constants dels treballadors per millorar les
seves condicions laborals.