TEMA 21

Cos Administratiu

Els drets individuals exercits col·lectivament

1a Part
Tema 40 Vicenç Galindo 1
 Els drets individuals exercits col·lectivament
Dediquem aquest bloc del temari a els drets sindicals i de representació col·lectiva del conjunt dels
empleats públics que l’EBEP anomena Drets individuals dels empleats públics que són exercits
col·lectivament (art. 15 EBEP).

És a dir, tractarem el marc regulador de les relacions laborals en l’àmbit de la Funció Pública, és a
dir, tot allò que té a veure amb l’exercici dels drets i llibertats sindicals.

Aquests drets i llibertats són reconeguts com a fonamentals per la Constitució, articles 7, 28, 37.1 i
103.3, i estan desenvolupats a la Llei Orgànica 11/1985 de Llibertat Sindical (LOLS) per a tots els
treballadors.

En definitiva, es tracta d’un conjunt de drets de caràcter instrumental que tenen com a finalitat
la defensa dels interessos del conjunt dels treballadors i la millora de les seves condicions de
treball.

2
Tema 40 Vicenç Galindo
 Els drets individuals exercits col·lectivament
Marc jurídic estatal:
• Constitució
• Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical
• EBEP (capítol IV)
• Estatut dels Treballadors (art 4 i Títol II)
• Llei 9/1987, d’òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació
del personal al servei de les administracions publiques (veure disp. derogatòria i disp.
transitòria cinquena de l’EBEP).
• RD 1846/1994, Reglament d’eleccions als òrgans de representació del personal al servei de
l’Administració General de l’Estat (caràcter supletori)
• DL 17/1977, sobre Relacions de Treball i sentència TC 11/1981 (regula dret de vaga)

Marc jurídic català:

• DL 1/1997 (arts 106 i 107, disposicions addicionals tercera i vint-i-vuitena)
• IIIer Acord general de condicions de treball
• VIè Conveni únic del personal laboral
• Pacte sobre drets sindicals en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya (Resol. TRI/1065/2005)3
Tema 40 Vicenç Galindo
 Els drets individuals exercits col·lectivament
L’EBEP és la norma que regula les peculiaritats en l’exercici d’aquests drets per als funcionaris
públics.

Els Drets individuals dels empleats públics que són exercits col·lectivament són els següents:

a) A la llibertat sindical.
b) A la negociació col·lectiva i a la participació en la determinació de les condicions de treball.
c) A l’exercici de la vaga.
d) Al plantejament de conflictes col·lectius de treball.
e) Al de reunió.

A l’article 106, el DL 1/1997 recull també els drets i llibertats sindicals dels funcionaris en el mateix
sentit.

4
Tema 40 Vicenç Galindo
 Els drets individuals exercits col·lectivament
Dret a la negociació col·lectiva, la participació institucional i la representació:
Desenvolupats al Títol II, capítol IV de l’EBEP. Són drets comuns de tots els empleats públics.
• Negociació col·lectiva: dret a negociar la determinació de les condicions de treball.
• Participació institucional: dret a participaren els òrgans de control i seguiment de les entitats o
organismes que es determini legalment (per ex. Consell Català de la Funció Pública).
• Representació: dret a elegir representants i constituir òrgans unitaris de representació dels
treballadors com a interlocutors amb l’Administració per exercir els drets anteriors.
Tres drets instrumentals que conflueixen per fer efectius el conjunt de drets sindicals establerts en
l’art 15 de l’EBEP. Pel que fa al personal laboral també els trobem desenvolupats al Títol II de l’ET.
L’EBEP, tot i ser una norma de bases, regula amb força detall els drets sindicals dels empleats
públics, sobretot dels funcionaris, i també els sistemes de representació a la Funció Pública.

A aquestes efectes, els nostres sistemes de representació es canalitzen necessàriament a través de

les organitzacions sindicals i els òrgans unitaris, sens perjudici d’altres formes de col·laboració.
Tema 40 Vicenç Galindo 5
 Els drets individuals exercits col·lectivament

Què és la llibertat sindical? En què consisteix?

L’exercici del dret a la llibertat sindical té dues vessants:
A. La dels treballadors individuals.
B. La de les organitzacions sindicals o sindicats de treballadors (organitzacions a través de les
quals es canalitza l’exercici de la llibertat sindical).
A) Pel que fa als treballadors individuals:
• Ho són tant el personal laboral com el personal en règim estatutari al servei de les
administracions públiques.
• Resten exclosos els membres de les forces armades; i també els jutges, magistrats i fiscals
mentre es trobin en actiu (arts. 28.1 i 127.1 de la Constitució). Als jutges, magistrats i fiscals
només se’ls reconeix el dret a constituir associacions professionals.

Tema 40 Vicenç Galindo 6

 Els drets individuals exercits col·lectivament
• La llibertat sindical dels treballadors comprèn:

a) El dret a fundar sindicats sense autorització prèvia, així com el dret a suspendre'ls o a
extingir-los, per procediments democràtics.

b) El dret del treballador a afiliar-se al sindicat que elegeixi lliurement, per tal de promoure i
defensar els seus interessos econòmics i socials, amb l’única condició d'observar-ne els estatuts
o a separar-se d’aquell al qual estigui afiliat; no es pot obligar ningú a afiliar-se a un sindicat.

c) El dret dels afiliats a elegir lliurement els seus representants dins de cada sindicat.

d) El dret a l'activitat sindical.

Els qui ocupin càrrecs directius o de representació en el sindicat en què estiguin afiliats, no poden
exercir simultàniament en les administracions públiques càrrecs de lliure designació de categoria
de director general o assimilats, així com qualsevol altre de rang superior. (art 3.2 LOLS)
Tema 40 Vicenç Galindo 7
 Els drets individuals exercits col·lectivament
B) Pel que fa a les organitzacions sindicals, en el seu exercici de la llibertat sindical tenen dret a:
a) Redactar els seus estatuts i el seu reglament, a organitzar la seva administració interna i les
seves activitats i a formular el seu programa d'acció.
b) Constituir federacions, confederacions i organitzacions internacionals, afiliar-s’hi i retirar-se’n.
c) No ser suspeses ni dissoltes si no és mitjançant una resolució ferma de l'autoritat judicial.
d) Exercir l'activitat sindical en l'empresa o fora d'aquesta, que comprèn el dret a la negociació
col·lectiva, a exercir el dret de vaga, a plantejar conflictes individuals i col·lectius i a presentar
candidatures per a l’elecció dels òrgans de representació a les administracions públiques, en
els termes previstos a les normes de Funció Pública.

Tema 40 Vicenç Galindo 8

 ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ

La representativitat de les organitzacions sindicals (LOLS i art 33 EBEP):

Una major representativitat els confereix una posició jurídica singular tant pel que fa a participació
institucional com per a l’acció sindical (condició de sindicat més representatiu, capacitat
representativa).

Depèn del % de membres dels òrgans de representació que obtenen a les eleccions sindicals.

La LOLS estableix tres nivells de representativitat (recollit també a l’art 33 EBEP):

• A nivell estatal (10 % o més del total de delegats membres d’òrgans de representació):
representatius a tots nivells territorials i funcionals.
• A nivell de comunitat autònoma (15 %): representatius en el seu àmbit territorial.
• En un àmbit territorial i funcional específic (10 %): representatius en el seu àmbit específic però
amb alguna limitació de representativitat general (art. 7.2 LOLS).

Tema 40 Vicenç Galindo 9

 ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ
Les Seccions Sindicals:
La secció sindical d’un sindicat és constituïda pel conjunt dels seus afiliats en un determinat àmbit.
Per la LOLS aquest àmbit és l’empresa o els centres de treball. Ara bé, l’art 107.2 del DL 1/1997 diu que
els àmbits seran els acordats pels sindicats i l’Administració a la Mesa General de Negociació. En l’àmbit
de la Generalitat està acordat al Pacte sobre drets sindicals (RESOLUCIÓ TRI/1065/2005).
Les Seccions Sindicals poden fer reunions, notificant-ho a l'empresari, recaptar quotes i distribuir
informació sindical, fora de les hores de treball i sense pertorbar l'activitat normal de l'empresa.
La LOLS estableix que les seccions sindicals dels sindicats més representatius i d’aquells que tinguin
representants electes als òrgans de representació tenen els drets següents:
a) disposar d’un tauler d'anuncis de lliure accés pels treballadors per difondre informació sindical.
b) A la negociació col·lectiva, en els termes establerts en la seva legislació especifica.
c) A utilitzar un local adequat per desenvolupar les seves activitats (àmbit >250 treballadors).
A través de la negociació col·lectiva es poden ampliar aquests drets. En el cas de la Generalitat el
resultat és el Pacte sobre drets sindicals ja esmentat, el qual regula aquests aspectes.
10
Tema 40 Vicenç Galindo
 RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Delegats sindicals (art 10 LOLS):

• Representen a la seva secció sindical en l’àmbit que correspongui d’una Administració pública o
bé en centres de treball de >250 treballadors.
• Només dels sindicats més representatius o bé amb presència als comitès d’empresa i òrgans
unitaris.
• Els que formen la secció sindical han d’elegir-los d’entre els seus afiliats.
• El nombre de delegats sindicals va en funció de la plantilla de l’empresa o el centre de treball,
tot i que es pot ampliar per acord o negociació. En l’àmbit de la Generalitat està acordat al
Pacte sobre drets sindicals (RESOLUCIÓ TRI/1065/2005).
• Tenen les mateixes garanties i alguns dels drets del representants dels òrgans unitaris.
• Poden assistir a les reunions dels òrgans unitaris i comitès d’empresa amb veu però sense vot.
• Les seccions sindicals han de comunicar a la DGFP la designació dels delegats sindicals, a partir
dels 15 dies d’aquesta comunicació poden gaudir del crèdit horari corresponent i dels drets
inherents a la seva condició (punt 2.2 del Pacte sobre drets sindicals).
• Poden gaudir d’un crèdit d’hores mensuals i fins i tot de llicències retribuïdes a temps total-
“alliberats” per exercir les seves funcions (veure Pacte sobre drets sindicals). 11
Tema 40 Vicenç Galindo
 RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Sistemes de representació a les Administracions públiques:
Ja hem vist les organitzacions i òrgans a través dels quals es canalitza l’acció sindical que reconeix la
LOLS: les organitzacions sindicals, seccions sindicals i delegats sindicals. Els quals representen a cada
sindicat.
Ara veurem els òrgans de representació dels treballadors, els quals són elegits directament per tot el
conjunt de treballadors. En l’àmbit de la Funció Pública coexisteixen dos sistemes diferenciats: un pel
personal funcionari i un pel personal laboral. I també alguns òrgans comuns a tots dos:

• FUNCIONARIS: Els òrgans de representació dels funcionaris són les Juntes de Personal i els Delegats
de Personal. Regulats bàsicament per l’EBEP.
• LABORALS: Pel que fa al personal laboral ho regula bàsicament l’Estatut dels Treballadors (títol III), i
també l’EBEP en allò que els és d’expressa aplicació (veure art 32 EBEP). Els òrgans de representació
del personal laboral són els Comitès d’Empresa i els Delegats de Personal.
• COMÚ: Les Meses Generals de Negociació (art 36 EBEP) a través de les quals es materialitza el dret
a la negociació general de les condicions de treball.

Tema 40 Vicenç Galindo 12

 RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Òrgans de representació dels funcionaris: Juntes i delegats de personal
• Els delegats i les juntes de personal són els òrgans específics de representació dels funcionaris.
• Delegats de personal: unitats electorals d’entre 6 i 30 funcionaris correspon 1 delegat i de 31 a 49
són 3.
• En el segon cas han d’exercir la seva representació conjunta i mancomunadament.
• Juntes de personal: unitats electorals amb cens mínim de 50 funcionaris.
• Les unitats electorals les estableix cada Administració previ acord amb els sindicats més
representatius en funció de: nombre i peculiaritats dels diferents col·lectius, estructures
organitzatives, etc.
• Nombre de membres de les juntes de personal en funció del cens de la unitat electoral:

De 50 a 100 funcionaris 5
De 101 a 250 funcionaris 9
De 251 a 500 funcionaris 13
De 501 a 750 funcionaris 17
De 751 a 1.000 funcionaris 21
De 1.001 en endavant Dos per cada 1000 o fracció fins al màxim de 75
Tema 40 Vicenç Galindo 13
 RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
• Les juntes de personal funcionen col·legiadament i han d’elegir d’entre els seus membres un
president i un secretari.
• han d’elaborar el seu propi reglament de procediment, que no pot contravenir al que disposen
L’EBEP i la legislació de desplegament.
• han de remetre una còpia del reglament i de les seves modificacions a l’òrgan o òrgans competents
en matèria de personal que determini cada Administració.
• El reglament i les seves modificacions han de ser aprovats mínim pels dos terços dels seus
membres.
• Mandat de quatre anys, però poden tornar a ser escollits.
• Elecció per sufragi personal, directe, lliure i secret.
• Són electors i elegibles els funcionaris i els interins que es troben en servei actiu i en serveis
especials.
• Poden presentar candidatures les organitzacions sindicals constituïdes, coalicions d’aquestes i les
agrupacions d’electors d’una mateixa unitat electoral, sempre que el nombre d’electors sigui
almenys el triple del de candidats a escollir.
• Les juntes de personal s’escullen mitjançant llistes tancades i els delegats de personal, mitjançant
llistes obertes i amb un sistema majoritari.
• El procediment electoral encara es regeix per la Llei 9/1987, en part vigent transitòriament.
Tema 40 Vicenç Galindo 14
 RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Funcions dels delegats de personal i les juntes de personal (art 40 EBEP):
• Rebre informació sobre la política de personal, l'evolució de les retribucions, l’ocupació i els
programes de millora del rendiment.
• Emetre informe sobre el trasllat d’instal·lacions i la implantació o revisió dels sistemes
d’organització i els mètodes de treball.
• Ser informat de les sancions imposades per faltes molt greus.
• Tenir coneixement i ser escoltats en l’establiment de la jornada laboral i l'horari de treball, i
també en el del règim de vacances i permisos.
• Vigilar el compliment de les normes sobre condicions de treball, prevenció de riscos laborals,
Seguretat Social i ocupació (sens perjudici de les funcions dels delegats de prevenció).
• Col·laborar amb l’Administració per procurar la productivitat.
• Estan legitimats per iniciar procediments administratius i exercir les accions en via judicial.

Tema 40 Vicenç Galindo 15

 RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Garanties dels delegats de personal i les juntes de personal:
Els membres de les juntes de personal i els delegats de personal, en l’exercici de la seva funció
representativa, disposen de les garanties i els drets següents:
a) L’accés i la lliure circulació per les dependències de la seva unitat electoral.
b) La distribució lliure de les publicacions que es refereixin a qüestions professionals i sindicals.
c) L’audiència en els expedients disciplinaris a què puguin ser sotmesos els seus membres durant el
temps del seu mandat i durant l’any immediatament posterior, sense perjudici de l’audiència a
l’interessat regulada en el procediment sancionador.
d) Un crèdit d’hores mensuals dins de la jornada i retribuïdes com de treball efectiu (veure art. 41
EBEP i Resolució TRI/1065/2005). Es possible acumular els crèdits horaris.
e) No ser traslladats ni sancionats per causes relacionades amb l’exercici del seu mandat representatiu
durant la seva vigència i l’any següent a l’extinció.
f) No poden ser discriminats en la seva formació ni en la seva promoció econòmica o professional per
raó de l’acompliment de la seva representació.
Alhora tenen el deure d’observar sigil professional, encara que el seu mandat s'hagi acabat, en tot el
que faci referència als assumptes en què l’Administració assenyali expressament el caràcter reservat.
Tema 40 Vicenç Galindo 16