You are on page 1of 17

TEMA 21

Cos Administratiu

Drets Individuals exercits col·lectivament


2a Part
Tema 40 Vicenç Galindo 1
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Negociació col·lectiva, representació i participació del personal laboral (art 32 EBEP):

La negociació col·lectiva, representació i participació dels empleats públics amb contracte laboral s’ha
de regir per la legislació laboral, sense perjudici dels preceptes del règim jurídic de Funció Pública que
expressament els són aplicables.

Els convenis, acords i pactes fruits de la negociació col·lectiva tenen força jurídica vinculant per a les
parts. Excepcionalment, i per causa greu de salvaguarda de l’interès públic derivada de les
circumstàncies econòmiques, els òrgans de govern de les administracions públiques poden suspendre
o modificar el compliment de convenis col·lectius o acords ja signats.

Recordar que les Meses Generals de Negociació de cada àmbit tenen la funció de negociació de totes
les matèries i condicions de treball comunes al personal funcionari, estatutari i laboral de cada
Administració pública (art 36 EBEP).

A més del que disposa l’EBEP, cal recordar que, pel que fa al personal laboral, aquests drets es regulen
bàsicament al Títol II i III de l’Estatut dels Treballadors.

Tema 40 Vicenç Galindo 2


RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Òrgans de representació del personal laboral:

A més del fet d’estar sotmesos a la legislació laboral, la principal diferència entre la representació
del personal laboral i la dels funcionaris es troba en l’àmbit d’elecció i d’actuació, els quals són
diferents.

El personal laboral escull els seus representants per departament, és a dir, cada departament
escull els seus representants, mentre que en l’àmbit funcionarial els representants s’escullen
mitjançant els censos electorals de cada àmbit concret (departaments, serveis territorials,
organismes autònoms, etc.).

Respecte a les seves atribucions, els representants del personal laboral tenen alguns drets
particulars respecte dels representats dels funcionaris, com ara:

• Dret a conèixer models de contracte que utilitza l’empresa i a obtenir-ne una còpia bàsica.
• Dret a optar per la readmissió en cas d’acomiadament declarat improcedent.

Tema 40 Vicenç Galindo 3


RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Òrgans de representació del personal laboral (arts 62 i 63 ET i art 56 del VI Conveni):
• Els delegats de personal i els comitès d’empresa són els òrgans específics de representació del
personal laboral.
• Centre de treball: la totalitat d'establiments dependents de cadascun dels departaments que
radiquin en una mateixa província constitueix un únic centre de treball, sempre que els treballadors
afectats es trobin inclosos en l'àmbit d'aplicació d'un mateix Conveni col·lectiu (art 56.2 del VI
Conveni únic).
• Delegats de personal: centres de treball de més de 5 a 49 treballadors.
• Els delegats de personal exerceixen mancomunadament la representació.
• Comitès d'empresa territorials: centres de treball de 50 treballadors o més.
• El comitè d'empresa territorial exerceix col·legiadament la representació.
• Corresponen a tots dos òrgans les competències, funcions, capacitat i les garanties i els drets que
estableixen els articles 64, 65 i 68 de l'ET i d’altres disposicions, com ara el propi VI Conveni i també,
per extensió, el Pacte sobre drets sindicals ja esmentat pels funcionaris.
Tema 40 Vicenç Galindo 4
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Òrgans de representació del personal laboral:
• Comitè intercentres: d’acord a l'article 63.3 de l'ET i 56.5 del VI Conveni, s'han de constituir comitès
intercentres a tots els departaments que tinguin delegats de personal o comitès d'empresa
territorials en més d'una província.
• fins a 250 treballadors/ores: fins a 6 membres.
• de 251 a 500 treballadors/ores: 9 membres.
• més de 500 treballadors/ores: 13 membres.
• Els i les membres de cada comitè intercentres es designen entre els i les components dels diversos
comitès d'empresa territorials i delegats de personal.
• Funcions dels comitès intercentres: en el seu àmbit específic, per analogia, els corresponen les
funcions ja previstes per als comitès d'empresa territorials: negociar tots els temes específics
previstos al Conveni únic que afectin exclusivament el personal del seu àmbit de representació i
aquells que la CIVE li delegui.

Tema 40 Vicenç Galindo 5


RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
El registre d’òrgans de representació:

La Disposició addicional quinzena de l’EBEP estableix que les administracions públiques han de disposar
d’un registre d’òrgans de representació del personal al servei d’aquestes i dels seus organismes,
agències, universitats i entitats dependents.

Són objecte d’inscripció, almenys, els actes adoptats en el seu àmbit que afectin la creació, modificació
o supressió d’òrgans de representació del personal funcionari, estatutari o laboral, la creació,
modificació o supressió de seccions sindicals, els membres dels òrgans esmentats i delegats sindicals.

També s’anotaran els crèdits horaris, les seves cessions i alliberaments sindicals que derivin de
l’aplicació de normes o pactes que afectin l’obligació o el règim d’assistència al treball.

En el cas de l’Administració de la Generalitat el registre depèn de la Direcció General de la Funció


Pública.

Tema 40 Vicenç Galindo 6


RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Negociació col·lectiva a les Administracions públiques:
El dret a la negociació col·lectiva és la possibilitat de regulació de les condicions de treball mitjançant
acords/pactes entre les parts als quals es dota d’efectes jurídics.
La negociació col·lectiva dels funcionaris públics està subjecta als principis de legalitat, cobertura
pressupostària, obligatorietat, bona fe negocial, publicitat i transparència.

IMPORTANT: la negociació entre l’Administració i els seus treballadors es fa amb els sindicats més
representatius a través de les meses de negociació, i no amb les juntes de personal o els delegats.

A l’Administració pública, la negociació col·lectiva s’estructura a través de les meses de negociació:


generals o sectorials, segons l’àmbit referencial.
Per a la composició de les meses de negociació estan legitimats els representants de l’Administració
pública corresponent i les organitzacions sindicals més representatives (representativitat LOLS).
Les administracions públiques poden encomanar l’exercici de les activitats de negociació col·lectiva a
òrgans de naturalesa estrictament tècnica prèvies les instruccions polítiques corresponents. Això sens
perjudici de ratificació dels acords assolits pels òrgans competents (Govern).
7
Tema 40 Vicenç Galindo
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Matèries objecte de negociació (art 37 EBEP):
Són objecte de negociació, en el seu àmbit respectiu i en relació amb les competències de cada
Administració pública i amb l’abast que legalment sigui procedent en cada cas, les matèries següents:
• L’aplicació de l’increment de les retribucions del personal al servei de les administracions públiques
que estableixi la Llei de pressupostos generals de l’Estat i de les comunitats autònomes.
• La determinació i l’aplicació de les retribucions complementàries dels funcionaris.
• Les normes que fixin els criteris generals en matèria d’accés, carrera, provisió, sistemes de
classificació de llocs de treball, i plans i instruments de planificació de recursos humans.
• Les normes que fixin els criteris i mecanismes generals en matèria d’avaluació de l’acompliment.
• Els plans de previsió social complementària.
• Els criteris generals dels plans i fons per a la formació i la promoció interna.
• Els criteris generals per a la determinació de prestacions socials i pensions de classes passives.
• Les propostes sobre drets sindicals i de participació.
8
Tema 40 Vicenç Galindo
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Matèries objecte de negociació (art 37 EBEP):
• Els criteris generals d’acció social.
• Les que així estableixi la normativa de prevenció de riscos laborals.
• Les que afectin les condicions de treball i les retribucions dels funcionaris, la regulació de les quals
exigeixi norma amb rang de llei.
• Els criteris generals sobre ofertes d’ocupació pública.
• Calendari laboral, horaris, jornades, vacances, permisos, mobilitat funcional i geogràfica, els criteris
generals sobre la planificació estratègica dels RRHH en allò que afecti a les condicions de treball.

9
Tema 40 Vicenç Galindo
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Matèries excloses de l’obligatorietat de negociació (art 37 EBEP):

a) Les decisions de les administracions públiques que afectin les seves potestats d’organització,
excepte les conseqüències d’aquelles que tinguin repercussió sobre les condicions de treball.

b) La regulació de l’exercici dels drets dels ciutadans i dels usuaris dels serveis públics, així com el
procediment de formació dels actes i les disposicions administratives.

c) La determinació de condicions de treball del personal directiu.

d) Els poders de direcció i control propis de la relació jeràrquica.

e) La regulació i determinació concreta, en cada cas, dels sistemes, criteris, òrgans i procediments
d’accés a l’ocupació pública i la promoció professional.

10
Tema 40 Vicenç Galindo
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Les Meses Generals de Negociació:
Existeixen Meses Generals de Negociació amb diferents àmbits:
Mesa General de Negociació de les administracions publiques (art. 36.1 EBEP):
• Mesa d’àmbit estatal del conjunt de totes les administracions públiques: estatal, autonòmiques i
locals. Representació unitària de cadascuna de les administracions implicades en funció de les
matèries a negociar.
• Estan presents les organitzacions sindicals més representatives, distribuïdes en funció dels resultats
obtinguts a les eleccions d’òrgans de representació del personal en el conjunt de les administracions
públiques.
• Són matèries objecte de negociació en aquesta mesa les que enumera l’article 37 de l’EBEP que
siguin susceptibles de regulació estatal amb caràcter de norma bàsica.
• Específicament li correspon la negociació de l’increment global de les retribucions del personal al
servei de les administracions públiques que correspongui incloure en el projecte de llei de
pressupostos generals de l’Estat de cada any.
11
Tema 40 Vicenç Galindo
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Meses Generals de Negociació a cada administració pública (art 36.3 EBEP):

Per a la negociació de totes les matèries i condicions de treball comunes al personal funcionari,
estatutari i laboral de cada Administració pública, s’ha de constituir una Mesa General de Negociació a
cadascuna: estatal, autonòmiques i locals.

A efectes de representativitat de les organitzacions sindicals s’han de tenir en compte els resultats
obtinguts a les eleccions als òrgans de representació, tant del personal funcionari com del laboral, al
corresponent àmbit.

A més, també han d’estar presents en aquestes meses generals les organitzacions sindicals que formin
part de la Mesa General de Negociació de les administracions públiques sempre que hagin obtingut el
10 per 100 dels representants a personal funcionari o personal laboral en l’àmbit corresponent a la
mesa de què es tracti.

12
Tema 40 Vicenç Galindo
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
La negociació del personal laboral:
Ja hem vist que les Meses Generals de Negociació que preveu la normativa de Funció Pública
tenen capacitat per poder negociar aspectes que afecten a les condicions de treball dels
funcionaris i també del personal laboral.

Ara bé, la peculiaritat de la negociació col·lectiva que és pròpia del personal laboral de la
Generalitat de Catalunya, i que la diferencia de la del personal funcionari, consisteix en que es
regeix bàsicament pel que disposa el Títol III de l’Estatut del Treballadors.

El producte d’aquesta peculiaritat es un marc de regulació pròpia de les condicions de treball del
personal laboral: el VIè Conveni col·lectiu únic del personal laboral de la Generalitat de Catalunya,
publicat per la RESOLUCIÓ TRI/1596/2006.

13
Tema 40 Vicenç Galindo
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Dret de vaga:
Com ja hem vist, el dret de vaga forma part de l’acció sindical i és una eina de pressió que té per
finalitat defensar els interessos dels treballadors davant dels empresaris.
Tot i ser un dret individual de cada treballador, és canalitza a través de les organitzacions sindicals i els
representants dels treballadors, és a dir, és un dret individual que s’exerceix de forma col·lectiva.
El dret de vaga és un dret fonamental que recull l’article 28.2 de la CE que també recull el règim jurídic
propi de la Funció Pública: art 15 de l’EBEP i el 106 del DL 1/1997.
És un dret fonamental que encara no ha sigut desenvolupat per una llei orgànica, la regulació general
existent és preconstitucional i la podeu trobar en el Decret Llei 17/1977, sobre Relacions de Treball i en
la sentència del TC 11/1981.
L’exercici d’aquest dret per part dels funcionaris dona dret a l’Administració a reduir les retribucions de
manera proporcional al temps no treballat, sense que això signifiqui la imposició de cap mesura de
caràcter disciplinari (art 30 EBEP i 106 DL 1/1997).

Tema 40 Vicenç Galindo 14


RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Dret de vaga:

Sobre el règim disciplinari, cal recordar que no respectar els serveis mínims en cas de vaga és una falta
molt greu. També és una falta molt greu coartar el lliure exercici del dret de vaga (art 95.2 EBEP).

Recordem que l’art 5 del DL 1/1997 atribueix la competència d'establir els serveis mínims o essencials
en cas de vaga al Govern, competència actualment està delegada en el conseller o la consellera de
Treball.

El dret de vaga dels funcionaris està limitat per la mateixa CE, amb les limitacions següents:

• Els jutges, els fiscals i els magistrats no poden fer vaga.


• Els militars i els cossos i les forces de seguretat de l'Estat no poden fer vaga.
• La resta de funcionaris estan obligats a complir els serveis mínims.

Tema 40 Vicenç Galindo 15


RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Dret de reunió:
És un altre dels drets individuals que s’exerceixen de forma col·lectiva recollits a l’art 15 EBEP.
L’exercici d'aquest dret a l'Administració pública està regulat a l’EBEP (art 46):
• Estan legitimats per convocar una reunió, a més de les organitzacions sindicals, directament o a
través dels delegats sindicals:
a) Els delegats de personal.
b) Les juntes de personal.
c) Els comitès d’empresa.
d) Els empleats públics de les administracions respectives en un nombre no inferior al 40 per 100
del col·lectiu convocat.
• També preveu que les reunions al centre de treball s’han d’autoritzar fora de l’horari de treball,
llevat que hi hagi acord entre l’òrgan competent en matèria de personal i els convocants.
• La realització de la reunió no pot perjudicar la prestació dels serveis i els qui la convoquin són
responsables del seu desenvolupament normal.

Tema 40 Vicenç Galindo 16


RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Dret de reunió:
Acords en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat que permeten als òrgans i les organitzacions
legitimats a convocar reunions i assemblees dins de l’horari laboral:
Funcionaris: Punt 5 del Pacte sobre Drets Sindicals RESOLUCIÓ TRI/1065/2005.
• Amb caràcter general s'han d'iniciar una hora abans del migdia o del final de la jornada. Es pot
adequar als horaris respectius.
• Fins a un màxim de 36 hores anuals, de les quals 18 han de correspondre a juntes de personal i les
altres 18 s'han d'utilitzar en l'àmbit de cada secció sindical.
Laborals: està acordat a l’art. 56.7 del VI Conveni.
• Mateix règim horari que els funcionaris.
• Fins a un màxim de 36 hores anuals, de les quals 18 corresponen als delegats de personal i comitès
d'empresa territorials i les 18 restants al Comitè intercentres i a les seccions sindicals.
• Cal preavís de convocatòria a la direcció del centre amb una antelació mínima de 48 hores.
Tema 40 Vicenç Galindo 17

You might also like