Professional Documents
Culture Documents
5 ADMINISTRATIU - Tema 21 Drets Individuals Exercits Colectivament 2a PART
5 ADMINISTRATIU - Tema 21 Drets Individuals Exercits Colectivament 2a PART
Cos Administratiu
La negociació col·lectiva, representació i participació dels empleats públics amb contracte laboral s’ha
de regir per la legislació laboral, sense perjudici dels preceptes del règim jurídic de Funció Pública que
expressament els són aplicables.
Els convenis, acords i pactes fruits de la negociació col·lectiva tenen força jurídica vinculant per a les
parts. Excepcionalment, i per causa greu de salvaguarda de l’interès públic derivada de les
circumstàncies econòmiques, els òrgans de govern de les administracions públiques poden suspendre
o modificar el compliment de convenis col·lectius o acords ja signats.
Recordar que les Meses Generals de Negociació de cada àmbit tenen la funció de negociació de totes
les matèries i condicions de treball comunes al personal funcionari, estatutari i laboral de cada
Administració pública (art 36 EBEP).
A més del que disposa l’EBEP, cal recordar que, pel que fa al personal laboral, aquests drets es regulen
bàsicament al Títol II i III de l’Estatut dels Treballadors.
A més del fet d’estar sotmesos a la legislació laboral, la principal diferència entre la representació
del personal laboral i la dels funcionaris es troba en l’àmbit d’elecció i d’actuació, els quals són
diferents.
El personal laboral escull els seus representants per departament, és a dir, cada departament
escull els seus representants, mentre que en l’àmbit funcionarial els representants s’escullen
mitjançant els censos electorals de cada àmbit concret (departaments, serveis territorials,
organismes autònoms, etc.).
Respecte a les seves atribucions, els representants del personal laboral tenen alguns drets
particulars respecte dels representats dels funcionaris, com ara:
• Dret a conèixer models de contracte que utilitza l’empresa i a obtenir-ne una còpia bàsica.
• Dret a optar per la readmissió en cas d’acomiadament declarat improcedent.
La Disposició addicional quinzena de l’EBEP estableix que les administracions públiques han de disposar
d’un registre d’òrgans de representació del personal al servei d’aquestes i dels seus organismes,
agències, universitats i entitats dependents.
Són objecte d’inscripció, almenys, els actes adoptats en el seu àmbit que afectin la creació, modificació
o supressió d’òrgans de representació del personal funcionari, estatutari o laboral, la creació,
modificació o supressió de seccions sindicals, els membres dels òrgans esmentats i delegats sindicals.
També s’anotaran els crèdits horaris, les seves cessions i alliberaments sindicals que derivin de
l’aplicació de normes o pactes que afectin l’obligació o el règim d’assistència al treball.
IMPORTANT: la negociació entre l’Administració i els seus treballadors es fa amb els sindicats més
representatius a través de les meses de negociació, i no amb les juntes de personal o els delegats.
9
Tema 40 Vicenç Galindo
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Matèries excloses de l’obligatorietat de negociació (art 37 EBEP):
a) Les decisions de les administracions públiques que afectin les seves potestats d’organització,
excepte les conseqüències d’aquelles que tinguin repercussió sobre les condicions de treball.
b) La regulació de l’exercici dels drets dels ciutadans i dels usuaris dels serveis públics, així com el
procediment de formació dels actes i les disposicions administratives.
e) La regulació i determinació concreta, en cada cas, dels sistemes, criteris, òrgans i procediments
d’accés a l’ocupació pública i la promoció professional.
10
Tema 40 Vicenç Galindo
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Les Meses Generals de Negociació:
Existeixen Meses Generals de Negociació amb diferents àmbits:
Mesa General de Negociació de les administracions publiques (art. 36.1 EBEP):
• Mesa d’àmbit estatal del conjunt de totes les administracions públiques: estatal, autonòmiques i
locals. Representació unitària de cadascuna de les administracions implicades en funció de les
matèries a negociar.
• Estan presents les organitzacions sindicals més representatives, distribuïdes en funció dels resultats
obtinguts a les eleccions d’òrgans de representació del personal en el conjunt de les administracions
públiques.
• Són matèries objecte de negociació en aquesta mesa les que enumera l’article 37 de l’EBEP que
siguin susceptibles de regulació estatal amb caràcter de norma bàsica.
• Específicament li correspon la negociació de l’increment global de les retribucions del personal al
servei de les administracions públiques que correspongui incloure en el projecte de llei de
pressupostos generals de l’Estat de cada any.
11
Tema 40 Vicenç Galindo
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Meses Generals de Negociació a cada administració pública (art 36.3 EBEP):
Per a la negociació de totes les matèries i condicions de treball comunes al personal funcionari,
estatutari i laboral de cada Administració pública, s’ha de constituir una Mesa General de Negociació a
cadascuna: estatal, autonòmiques i locals.
A efectes de representativitat de les organitzacions sindicals s’han de tenir en compte els resultats
obtinguts a les eleccions als òrgans de representació, tant del personal funcionari com del laboral, al
corresponent àmbit.
A més, també han d’estar presents en aquestes meses generals les organitzacions sindicals que formin
part de la Mesa General de Negociació de les administracions públiques sempre que hagin obtingut el
10 per 100 dels representants a personal funcionari o personal laboral en l’àmbit corresponent a la
mesa de què es tracti.
12
Tema 40 Vicenç Galindo
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
La negociació del personal laboral:
Ja hem vist que les Meses Generals de Negociació que preveu la normativa de Funció Pública
tenen capacitat per poder negociar aspectes que afecten a les condicions de treball dels
funcionaris i també del personal laboral.
Ara bé, la peculiaritat de la negociació col·lectiva que és pròpia del personal laboral de la
Generalitat de Catalunya, i que la diferencia de la del personal funcionari, consisteix en que es
regeix bàsicament pel que disposa el Títol III de l’Estatut del Treballadors.
El producte d’aquesta peculiaritat es un marc de regulació pròpia de les condicions de treball del
personal laboral: el VIè Conveni col·lectiu únic del personal laboral de la Generalitat de Catalunya,
publicat per la RESOLUCIÓ TRI/1596/2006.
13
Tema 40 Vicenç Galindo
RELACIONS LABORALS DELS EMPLEATS PÚBLICS
Dret de vaga:
Com ja hem vist, el dret de vaga forma part de l’acció sindical i és una eina de pressió que té per
finalitat defensar els interessos dels treballadors davant dels empresaris.
Tot i ser un dret individual de cada treballador, és canalitza a través de les organitzacions sindicals i els
representants dels treballadors, és a dir, és un dret individual que s’exerceix de forma col·lectiva.
El dret de vaga és un dret fonamental que recull l’article 28.2 de la CE que també recull el règim jurídic
propi de la Funció Pública: art 15 de l’EBEP i el 106 del DL 1/1997.
És un dret fonamental que encara no ha sigut desenvolupat per una llei orgànica, la regulació general
existent és preconstitucional i la podeu trobar en el Decret Llei 17/1977, sobre Relacions de Treball i en
la sentència del TC 11/1981.
L’exercici d’aquest dret per part dels funcionaris dona dret a l’Administració a reduir les retribucions de
manera proporcional al temps no treballat, sense que això signifiqui la imposició de cap mesura de
caràcter disciplinari (art 30 EBEP i 106 DL 1/1997).
Sobre el règim disciplinari, cal recordar que no respectar els serveis mínims en cas de vaga és una falta
molt greu. També és una falta molt greu coartar el lliure exercici del dret de vaga (art 95.2 EBEP).
Recordem que l’art 5 del DL 1/1997 atribueix la competència d'establir els serveis mínims o essencials
en cas de vaga al Govern, competència actualment està delegada en el conseller o la consellera de
Treball.
El dret de vaga dels funcionaris està limitat per la mateixa CE, amb les limitacions següents: