LA SEGONA REPBLICA I LA GENERALITAT

Unitat 8

Jenny Galinsoga Egea

Document 4 - La Llei de contractes de conreu:

A) Segons la llei, quines condicions hi havia de complir larrendatari que volia accedir a la propietat de la terra que treballava? El contracte ha de durar com a mnim 6 anys. Si larrendatari, una vegada acomplert el contracte o 6 mesos abans de que sacabi, no avisa larrendador (per escrit), la seva voluntat de donar per acabat el contracte, no sacabar i hi haur una prrroga. En el cas de que cas de que el contracte hagi acabat, el propietari t loportunitat de conrear les seves terres, o deixar-les als seus familiars o coneguts. Larrendador podr desnonar judicialment larrendatari nicament per: - Perqu larrendatari no paga a larrendador. - Perqu larrendatari ha rentat les terres de larrendador. - Perqu larrendatari a deixat de conrear les terres per ms dun any o ha fet un s inadequat. - Perqu el propietari a reservat les terres per a un arrendatari concret. Larrendatari t el dret de comprar les terres que est conreant, si paga labonament i el propietari vol vendre. Perqu larrendatari pugui comprar a de complir aquests requisits: Que el contracte s mantingui durant 18 anys i que la terra sigui conreada i no amb altres finalitats.

B) Quin era el mecanisme legal que el propietari tenia per no permetre laccs de larrendatari a la propietat de la terra? El propietari feia complir els 18 anys del contracte per desprs pogus larrendador comprar, per com eren molts anys podien o cansar-se larrendador o larrendatari no volgus vendre al final del contracte. C) Comenta lacudit de Valent Castanys (document 1). Des de quin punt de vista ha estat realitzat. Lacudit ens mostra el que els treballadors reivindicaven, ells volien que les terres fossin per qui les treballava sense haver de pagar un lloguer, que consistia en pagar amb diners i amb una part del conreu. Per aix la imatge que es mostra es veu un treballador carregat del fruit del seu conreu i el propietari sense cap diners. Ha estat realitzat des del punt de vista del treballador. D) Exposa les idees principals contingudes en els documents 2 i 3. Quina era lopini dels propietaris? I la del president Companys? Quins partits estaven en contra i quins a favor de la llei? Document 2: Adolfo Rodrguez Jurado va mantenir ferma la seva opini de que el problema agrari espanyol nic per tot el pas i que es podria resoldre uniformement. Document 3: La Llei de Contractes de Conreu respon a una necessitat i s un noble afany de conciliaci. Lopini dels propietaris era que estaven en contra de la Llei de Contractes de Conreu, ja que afirmaven que aquesta havia de ser anticonstitucional, aix volia dir que la Llei

no shavia daprovar. Creien que La Llei de Contractes era injusta i volien que la voluntat justa i equitativa dels reunits triomfs. Lopini del president Companys era que la Llei de Contractes de Conreu podria oferir unes llibertats per als treballadors que en aquell moment no tenien. Aquesta llei podria obrir unes portes cap a la nova societat, on no hi hauria distincions de classes. Els partits que estaven en contra de la Llei de Contractes de Conreu eren la Lliga, LIACSI i la CEDA. Els partits que estaven a favor de la Llei era la Generalitat.

Document 1.- Manifest de la Coalici Antimarxista per Madrid:

A) Quins sn els objectius principals dels signants daquest manifest? Els objectius principals daquest manifest s reivindicar que la societat ajudi a mantenir la cultura establerta, respectar tant lesglsia com la societat dividida entre classes. Per realitzar aquest manifest shan deliminar totes les lleis que van en contra daquesta cultura. B) A quines formacions poltiques pertanyien Antonio Goicoechea, Jos Calvo Sotelo i Jos Maria Gil-Robles? Antonio Goicoechea pertanyia al partit Liberal Conservador. Jos Calvo Sotelo pertanyia a la Dreta Monrquica, i Jos Maria Gil-Robles era del CEDA. Pertanyien a les formacions poltiques C) Per qu creus que anomenen Antimarxista la seva candidatura? Sanomena Antimarxista perqu no reivindicava cap revoluci, volia un acord on la cultura fos acceptada duna manera pacifica i no imposar la religi per la fora, perqu si no la gent es revolucionaria en contra de lestat. Aix que sanomenaven aix perqu volien imposar lesglsia i la societat duna manera justa i sense violncia. D) Quins van ser els resultats de les eleccions de 1933? Quines mesures va prendre el govern sorgit daquestes eleccions? Els guanyadors van ser el partit de dretes, el Partit Radical. Les mesures que va prendre el govern van ser posades en evidncia amb mesures com la paralitzaci de la reforma agrria i el fre a la poltica autonmica. A Catalunya, va guanyar La Lliga, i duia a terme una poltica progressista, va aprovar la Llei municipal, la Llei de creaci del Tribunal de Cassaci i tot un cos legislatiu molt avanat en el camp de lensenyament i de la sanitat.

Text 3.- Limpacte de la crisi econmica:

A) Quines conseqncies va tenir la caiguda dels preus del vi?

Les conseqncies de la caiguda dels preus del vi va ser que es van intensificar les tensions entre els parcers i els propietaris, representats per la Uni de Rabassaires, una de les bases de lERC i lInstitut Agrcola Catal de Sant Isidre.

B) Quins sectors es van veure ms afectats per la desocupaci? Els sectors ms afectats eren la construcci, les acaballes i el metall.

Text 4.- La revoluci de 1934 a Astries:

C) Indalecio Prieto pertanyia a lala moderada del PSOE. Com es reflecteix aix en la interpretaci que fa dels fets de 1934? s reflecteix en que els partits desquerres estaven a favor de la Llei de Conreus, aquesta llei va donar molts conflictes en que anaven contra ells, per aix aquest text obligava a la gent a notificar si tenien armes, per saber qui podia fer un crim en contra dels esquerres. D) A qu atribueix la derrota de les esquerres en la convocatria electoral de 1933? Els partits desquerres es van presentar, a les eleccions, dividits. Van presentar les seves forces dividides, tot el contrari als de dretes, i aix va suposar la seva derrota. E) Com interpretes la frase Tras la represin de Asturias, toda concordia pareca imposible A Astries i va haver unes vagues i molts obrers mobilitzats que va costar molt de guanyar al govern, per aix diu que la concordana no semblava possible, per com el govern va sortir guanyador, al final, va ser possible.