ELS FETS D’OCTUBRE DEL 1934

1.- Qui eren els rabassaires?

Nom que rep la persona que conrea una terra amb contracte de rabassa morta, és a
dir, Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra
per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver
mort dos terços dels primers ceps plantats.

1.1.- Quin conflicte arrossegaven?

La qüestió rabassaire, un problema amb els pagesos arrendataris de les vinyetes
que s'arrossegaven des de feia anys.

1.2.- Què va ser la Llei de Contractes de Conreu?

L’abril del 1934 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de
Conreus, que garantia als rabassaires accedir a la propietat de les terres que
treballaven mitjançant el pagament als propietaris d’unes quantitats que el govern
havia taxat prèviament.

1.3.-A qui beneficiava aquesta llei?

La llei va oposar propietaris i pagesos, i també els partits d’esquerra i de dreta.
També hi va haver un fort enfrontament entre els governs català i espanyol.

2.- Quin punt de vista presenta l’acudit?

L’acudit presenta un punt de vista irònic, on es critica la Llei de Contractes de
Conreus Electorals.

2.1.- Com es fa?

En l’acudit podem veure que hi ha un pagès amb moltes cestes amb menja,
explícitament raïm i taronges i també podem veure que hi ha un gos amb una cesta
de taronges. Després podem observar que hi ha un senyor ric al costat, observant
com treballa el pagès, porta una roba elegant i un barret. I per últim podem veure
tres polítics amb un llibre gran que fica Llei de Contractes de Conreus Electorals.

2.2.- Quina va ser la reacció dels propietaris agrícoles davant la llei de contractes de
conreu?
Els propietaris agrícoles eren contraris a la llei de contractes de conreu, i organitzats
en l’Institut Agrícola Català de sant Isidre i amb el suport de la Lliga Catalana, van
mobilitzar-se i van aliar-se amb la dreta espanyola per aturar la llei.

2.3.- Perquè de la manifestació?

Els conreadors d'una terra en arrendament té dret a adquirir-la en propietat sempre
que faci més de divuit anys que la treballa directament ell o algú de la seva família.
L'ús del dret d'adquisició es necessita que el conreador estigui al corrent de
pagament i que pagui al propietari el valor que tingui la finca.

2.4.- Quin sentit donen a la pancarta?

3.- Quina actuació va tindre Lluís Companys davant els fets del 34?
El president de la Generalitat, Luís Companys va proclamar l’Estat Català dins la
República Federal Espanyola el 6 d’octubre i va cridar a la vaga general per
impulsar un nou ordre federal.

3.1.- Com va defensar la seva posició?

El govern va proclamar l’estat de guerra a Catalunya i el general Domènec Batet va
sufocar la insurrecció i va detenir el govern català i Azaña mateix, que era a
Barcelona.

4.- Conseqüències del fet d’octubre a Catalunya.

El govern central va dissoldre l’autonomia, va suspendre l’Estatut i uns 150
ajuntaments.
El Govern de la Generalitat va ser detingut, processat i condemnat. Es van intervenir
entitats públiques com la Universitat Autònoma de Barcelona.
Es van detenir milers de persones i es van empresonar pagesos, obrers, autoritaris i
funcionaris municipals, dirigents sindicals i polítics, mestres, etc.
Es van clausurar moltes entitats cíviques i els pagesos que s’havien beneficiat de la
llei de Contractes van ser desnonats.

4.1.- Explica el mapa.

En aquest mapa podem veure que hi ha un municipi amb un 4% sobre el total
d’habitants dels municipis afectats, el qual és Noguera. Després també podem veure
què Montsià, Tarragonès i Conca de Barberà entre un 1,1% i el 4%. També podem
observar que part de les Terres de l’Ebre, part de Lleida i el Priorat estan entre el
0,3% i el 0,6%. Podem observar que Alt Pirineus i Aran, Urgell, Garrotxa i el Baix
Empordà estan entre el 0,01% al 0,1% i el Barcelonès menys del 0,01%. Per últim,
la resta esta entre el 0,1% i el 0,3%.

5.- Compara fets d’octubre a Catalunya amb els d’Astúries.

Les conseqüències van ser molt greus: el govern central va suspendre l’Estatut
indefinidament i el govern de la Generalitat va ser empresonat, jutjat i condemnat a
trenta anys de presó. A més, la major part dels ajuntaments catalans van ser
destituïts. La repressió contra les esquerres i els nacionalistes va ser dura: a finals
del 1934, hi havia més de 3.000 presos polítics a Catalunya.

A la revolució d’Astúries, la direcció proletària del procés revolucionari a càrrec

d’Aliança Obrera va donar a la insurrecció un caràcter de presa del poder polític.
Així, els miners asturians van protagonitzar una revolució social, fruit de l’acord previ
entre anarquistes, socialistes i comunistes. Finalment, la contraofensiva del govern
republicà va aconseguir la rendició dels insurrectes després de la intervenció de
l’exèrcit i una duríssima repressió. Més de 1.000 miners van morir en la revolució
asturiana, molts com a conseqüència d’execucions sumaríssimes, van produir-se
prop de 2.000 ferits i unes 5.000 persones van ser detingudes. Aquests fets van
desfermar una campanya internacional de solidaritat amb les víctimes

5.1.- Quines van ser les causes?

El descontentament davant del rebuig a la Llei de Contractes de Conreu més la
incorporació dels membres de la CEDA al govern de Madrid va provocar que, el 6
d’octubre, en declarar-se la vaga general revolucionària contra el nou govern, Lluís
Companys declarés, com ja ho havia fet Francesc Macià, tot i que en unes altres
circumstàncies, l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. A més,
Companys va instar els dirigents antifeixistes a establir un govern provisional de la
República a Catalunya a l’espera del triomf de la vaga general.