1. La Constituci espanyola de 1978: estructura, contingut i principis.

Drets i
deures fonamentals. El Tribunal Constitucional. El poder judicial: funcions i
principis. El Ministeri Fiscal. El Tribunal Suprem. El Tribunal Superior de
Justcia de Catalunya

Esquema

I. La Constituci espanyola de 1978

1. Estructura
2. Principis
2.1. Definici destat i valors que linformen
2.2. Principis dorganitzaci poltica
2.3. Principis informadors de lordenament jurdic

II. Drets i deures fonamentals

III. El Tribunal Constitucional

IV. El poder judicial

1. Funcions i principis
2. El Consell General del Poder Judicial

V. El Ministeri Fiscal

VI. El Tribunal Suprem

1. Les sales de justcia del Tribunal Suprem

VII. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya

I. La Constituci espanyola de 1978

La Constituci espanyola (CE) s la norma suprema de lordenament jurdic de la qual

deriva la validesa de la resta de normes. La Constituci de 1978 s fruit dun complex
procs de transici. Desprs de la mort de Franco, el 20 de novembre de 1975, el
prncep Joan Carles de Borb va ser nomenat rei segons les previsions successries del
rgim anterior.

La Llei per a la reforma poltica de 4 de gener de 1977 va permetre arribar a les

eleccions democrtiques del dia 15 de juny de 1977. Un cop constitudes les Corts
Generals, es va acordar formar una comissi amb vista a redactar lavantprojecte de
Constituci. El projecte de Constituci va ser aprovat per les Corts Generals el 31
doctubre de 1978, i la Constituci va ser ratificada per referndum nacional el dia 6 de
desembre de 1978. El 27 de desembre de 1978 el rei la va sancionar i dos dies desprs,
el 29 de desembre, va ser publicada al Butllet Oficial de lEstat i va adquirir vigncia
des daquell mateix dia, segons mandat de la disposici final del mateix text
constitucional.

La Constituci s la norma fonamental i fonamentadora de lordenament jurdic i se

situa en el vrtex suprem dins lordenament jurdic de lEstat. Es tracta duna norma
elaborada i aprovada de manera ms solemne que altres lleis, i per ser reformada
necessita uns requisits especials. Cont una declaraci de drets i llibertats i garanteix
lexistncia dun sistema de separaci de poders (executiu, legislatiu, judicial) i el
principi de legalitat, alhora que assegura la submissi dels poders pblics a les lleis i la
jerarquia normativa entre les lleis. La Constituci espanyola recull la tradici
parlamentria del sistema bicameral (Congrs i Senat).

1. Estructura i contingut

La Constituci comena amb un prembul en qu sexposen els motius que han condut
a ladopci del text constitucional i els objectius que es pretenen aconseguir.

Segueix al prembul la part dogmtica, en la qual figuren els principis generals que han
de regir lorganitzaci poltica, aix com els drets i les llibertats reconeguts als

ciutadans. La part dogmtica inclou el ttol preliminar (art. 1 a 9) i el ttol I (art. 10 a

55). A continuaci hi ha la part orgnica, que inclou els ttols II a X (art. 56 a 169 CE), i
en la qual es regulen els principals rgans i institucions de lEstat. A banda daquests
169 articles, la Constituci cont 4 disposicions addicionals, 9 disposicions transitries,
1 disposici derogatria i 1 disposici final.
Per entrar una mica ms en detall, si b amb voluntat simplificadora, es reprodueix a
continuaci el contingut de la Constituci espanyola.

Prembul
Ttol preliminar (art. 1 a 9)
Ttol I: Dels drets i dels deures fonamentals. Drets de la persona (art. 10)
Captol I: Dels espanyols i dels estrangers (art. 11 a 13)
Captol II: Drets i llibertats (art. 14 a 38).
(Art. 14: Principi digualtat davant la llei)
Secci I: Drets fonamentals i llibertats pbliques (art. 15 a 29)
Secci II: Drets i deures dels ciutadans (art. 30 a 38)
Captol III: Principis rectors de la poltica social i econmica (art. 39 a 52)
Captol IV: Garanties de les llibertats i drets fonamentals (art. 53 i 54)
Captol V: Suspensi dels drets i llibertats (art. 55)
Ttol II: De la Corona (art. 56 a 65)
Ttol III: De les Corts Generals (art. 66 a 96)
Captol I: De les cambres (art. 66 a 80)
Captol II: De lelaboraci de les lleis (art. 81 a 92)
Captol III: Dels tractats internacionals (art. 93 a 96)
Ttol IV: Del Govern i de lAdministraci (art. 97 a 107)
Ttol V: Relacions entre Govern i les Corts Generals (art. 108 a 116)
Ttol VI: Del poder judicial (art. 117 a 127)
Ttol VII: Economia i hisenda (art. 128 a 136)
Ttol VIII: De lorganitzaci territorial de lEstat
Captol I: Principis generals (art. 137 a 139)
Captol II: De lAdministraci local (art. 140 a 142)
Captol III: De les comunitats autnomes (art. 143 a 158)
Ttol IX: Del Tribunal Constitucional (art. 159 a 165)
Ttol X: De la reforma constitucional (art. 166 a 169)

Disposicions addicionals (4)

Disposicions transitries (9)
Disposici derogatria
Disposici final

El contingut dels diferents ttols constitucionals s desenvolupat de forma ms extensa

en aquest tema i tamb en els successius.

2. Principis

Els principis inspiradors de la Constituci de 1978 es troben al ttol preliminar.

2.1. Definici destat i valors que linformen

Espanya es defineix com un Estat social i democrtic de dret (art. 1.1).

Lestat social implica que el model poltic incideix en la igualtat de la societat. LEstat
hi interv per tal daconseguir una srie dobjectius socials i per garantir certs drets i
llibertats de contingut social.

Lestat democrtic suposa que lEstat es basa en el pluralisme poltic i adquireix la seva
legitimaci en la sobirania popular (art. 1.2). La participaci es concreta, especialment,
en els partits poltics.

Lestat de dret comporta la submissi de lEstat i els poders pblics a la llei, en tant que
aquesta s lexpressi de la voluntat popular (art. 9.1, principi de legalitat). La mateixa
divisi de poders es pot considerar com un principi dautolimitaci.

2.2. Principis dorganitzaci poltica

La forma poltica de lEstat espanyol s la monarquia parlamentria (art. 1.3). Aix

significa que el rgim poltic s parlamentari i que el cap de lEstat s un monarca, que
se sotmet al poble, al Parlament i a la Constituci. Els actes que efectua el rei en relaci

amb les funcions executives, legislatives i judicials sn actes deguts, s a dir, actes que
tenen un contingut predeterminat per un altre rgan i que el rei es limita a sancionar.

Larticle 2 CE expressa la unitat dEspanya i reconeix i garanteix el dret a lautonomia

de les nacionalitats i les regions que la integren, com tamb la solidaritat entre totes
elles (estat autonmic).

El castell s la llengua oficial de lEstat, per les altres llenges sn tamb oficials a
les respectives comunitats autnomes (art. 3). Es descriu la bandera espanyola (art. 4) i
es fixa la capital de lEstat a la vila de Madrid (art. 5). Larticle 6 reconeix el paper dels
partits poltics com a expressi del pluralisme poltic i per a la formaci i la
manifestaci de la voluntat, i tamb com a instrument fonamental per a la participaci
poltica. Als sindicats i les organitzacions patronals, larticle 7 els reconeix la seva
contribuci a la defensa i la promoci dels interessos econmics i socials que els sn
propis. Larticle 8 assenyala les funcions de les forces armades.

2.3. Principis informadors de lordenament jurdic

Larticle 9 CE assenyala que els ciutadans i els poders pblics estan subjectes a la
Constituci i a la resta de lordenament jurdic. La Constituci encomana als poders
pblics la promoci de les condicions per a la realitzaci de la llibertat i la igualtat de
lindividu i dels grups en qu sintegra. Aix implica eliminar els obstacles que
dificultin fer efectiva la llibertat i la igualtat, i tamb facilitar la participaci dels
ciutadans en la vida poltica, econmica, cultural i social. Es reconeix en aquest
precepte el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la
irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets
individuals, la seguretat jurdica, la responsabilitat i la prohibici de larbitrarietat dels
poders pblics.

II. Drets i deures fonamentals

Els drets fonamentals sn autntics valors que exigeixen una actuaci positiva per part
dels poders pblics.

El ttol I t uns mecanismes de garantia que es regulen a larticle 53 CE, segons el qual
els drets i les llibertats vinculen tots els poders pblics.

Segons larticle 10, sn fonament de lordre poltic i la pau social: la dignitat de la

persona, els drets inviolables que li sn inherents, el desenvolupament lliure de la
personalitat i el respecte a la llei i als drets dels altres. Per a la determinaci de labast i
la interpretaci de les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats, la
Constituci remet a la Declaraci universal dels drets humans i tamb als altres tractats i
acords internacionals ratificats per Espanya.

Al captol I del ttol I, Dels espanyols i els estrangers, sassenyala que cap espanyol
dorigen no pot ser privat de la seva nacionalitat (art. 11), i es fixa la majoria dedat a 18
anys (art. 12). Larticle 13 remet al posterior desplegament legal qestions com ara
lestatut jurdic dels estrangers a Espanya, lextradici i el dret dasil.

El captol II, Drets i llibertats, cont dues seccions. Amb carcter introductori, per,
larticle 14 proclama la igualtat davant la llei i la prohibici de discriminaci per raons
de naixement, raa, sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia
personal o social.

A la secci primera del captol II, en la qual es descriuen els drets fonamentals i les
llibertats pbliques, la CE proclama els drets segents:

Article 15: reconeix el dret a la vida i a la integritat fsica i moral, i prohibeix laplicaci
de tortures i tractes inhumans o degradants. Aboleix tamb la pena de mort en temps de
pau, i de fet, den de la reforma del Codi penal militar lany 1996, tamb la pena de
mort en temps de guerra ha quedat abolida a Espanya.

Article 16: es reconeix la llibertat ideolgica, de religi i de culte, amb lnic lmit del
respecte i el manteniment de lordre pblic. Ning no pot ser obligat a declarar sobre la
seva ideologia. Es declara que cap confessi no t carcter estatal, per b que els poders
pblics tenen en compte les creences religioses de la societat espanyola i hi mantenen
relacions de cooperaci.

Article 17: es reconeix el dret a la llibertat i a la seguretat. En conseqncia, ning no

pot ser privat de la seva llibertat si no s amb lobservana dels casos i les formes que
preveu la llei. La detenci preventiva dun individu no pot durar ms temps del que
sigui estrictament necessari per a lesclariment dels fets, de manera que en el termini
mxim de setanta-dues hores la persona detinguda ha de ser posada en llibertat o a
disposici de lautoritat judicial. Es reconeix el dret de ser informat de la detenci i de
no declarar. Tamb es remet a desplegament legal el procediment dhabeas corpus.

Article 18: garanteix el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia

imatge. Es reconeix la inviolabilitat del domicili, el secret de les comunicacions i les
limitacions de ls de la informtica.

Article 19: reconeix la llibertat de residncia i de circulaci pel territori nacional.

Article 20: reconeix la llibertat dexpressi i difusi lliure de pensaments, idees i

opinions; la producci i la creaci cientfiques; la llibertat de ctedra; la comunicaci i
la recepci lliure dinformaci vera. Prohibeix, en conseqncia, la censura.

Article 21: reconeix el dret de reuni pacfica sense autoritzaci prvia, malgrat que
quan es desenvolupi en llocs de trnsit pblic ser necessari comunicar-ho a lautoritat.

Article 22: reconeix el dret dassociaci. La mateixa Constituci especifica que la

inscripci al registre sefectua amb efectes merament de publicitat. Es consideren
illcites les associacions que persegueixin fins illcits i es prohibeixen les associacions
secretes i les de carcter paramilitar.

Article 23: garanteix el sufragi universal i el dret daccedir en condicions digualtat a la

funci pblica.

Article 24: empara el dret a la tutela judicial efectiva, a laccs a un jutge predeterminat
per llei, a la defensa i lassistncia lletrada, a ser informat de lacusaci, a un procs
pblic amb garanties i sense dilacions indegudes, a utilitzar els mitjans de prova
pertinents per a la defensa, i tamb la presumpci dinnocncia.

Article 25: enuncia el principi de legalitat en lmbit sancionador, segons el qual ning
no pot ser condemnat per accions o omissions que en el moment de produir-se no
constitueixin infracci administrativa o penal. Obliga a orientar les penes i les mesures
privatives de llibertat a la reinserci social i prohibeix els treballs forats. Reconeix al
condemnat a pena de pres els drets fonamentals, excepte els que es vegin expressament
limitats per la sentncia, el sentit de la pena i la llei penitenciria.

Article 26: prohibeix els tribunals dhonor en lmbit civil i de les organitzacions
professionals.

Article 27: es garanteix el dret a leducaci i la llibertat densenyana.

Article 28: garanteix el dret a la lliure sindicaci i assenyala que per llei es regular
lexercici daquest dret per part de les forces armades i les peculiaritats del seu exercici
pels funcionaris pblics. Es reconeix tamb el dret de vaga dels treballadors.

Article 29: es preveu el dret de petici individual i collectiva.

A la secci segona del captol II, dedicada als drets i els deures dels ciutadans, la
Constituci fa referncia als drets segents:

Article 30: sestableix el dret i el deure dels espanyols de defensar Espanya, i es remet a
desplegament legal la regulaci del servei militar i de lobjecci de conscincia.

Article 31: fixa el deure de contribuir al sosteniment de la despesa pblica dacord amb
la capacitat econmica i a travs dun sistema tributari inspirat en els principis digualtat
i progressivitat.

Article 32: estableix el dret de contreure matrimoni amb plena igualtat jurdica per part
de lhome i la dona.

Article 33: estableix el dret a la propietat privada i a lherncia. Es permet lexpropiaci

forosa de la propietat en cas dutilitat pblica o dinters social.

Article 34: reconeix el dret de fundaci per a fins dinters social.

Article 35: expressa el dret i el deure al treball, a la lliure elecci de professi, a la

promoci a travs del treball i a una remuneraci suficient. Prohibeix la discriminaci
per ra de sexe.

Article 36: remet a desplegament legal el rgim jurdic dels collegis professionals.

Article 37: reconeix el dret a la negociaci collectiva laboral entre els representants dels
treballadors i els empresaris.

Article 38: reconeix la llibertat dempresa en el marc de leconomia de mercat.

Al captol III (art. 39 a 52) es preveuen els principis rectors de la poltica social i
econmica, entre els quals hi ha, per exemple, la protecci de la famlia (art. 39), el
manteniment del rgim pblic de la Seguretat Social (art. 41), el dret a la protecci de la
salut (art. 43), laccs a la cultura, la cincia i la investigaci en benefici de linters
general (art. 43), el dret de gaudir dun medi ambient adequat (art. 45), etc.

El captol IV regula les garanties de les llibertats i els drets fonamentals. En aquest
sentit, els drets de la secci I del captol II (art. 15 a 29) i larticle 30.2 sn directament
exigibles i han de ser regulats i modificats mitjanant llei orgnica. Gaudeixen, a ms,
de protecci jurdica especial i de recursos dempara davant el Tribunal Constitucional.

El captol V regula els supsits en qu determinats aspectes dels drets i les llibertats
reconeguts als articles 17, 18, 19, 20, 21, 28 i 37 poden ser sotmesos a suspensi.

Classes

Supsits

Suspensi

Estat

general

dexcepci

Declaraci
Govern,
autoritzaci
del Congrs

Drets i llibertats que es poden

Durada
amb
prvia

suspendre

No ms de 30 dies,

Inviolabilitat domiciliria

prorrogables

Secret de comunicacions

Llibertat de circulaci

dies ms

30

Estat
setge

Suspensi
individual

de

Congrs, per majoria

absoluta a proposta
del Govern

Estat

Govern, donant-ne

dalarma

compte al Congrs

La que assenyali el

Reuni i manifestaci

Vaga

Llibertat

dexpressi,

excepte producci literria

Congrs en cada cas

i llibertat de ctedra

15 dies. Prrroga
amb autoritzaci del
Congrs

Saplica a terroristes i integrants de bandes armades

Cap: no se suspenen els drets, sin

que es limiten
-

Inviolabilitat domiciliria

Secret de comunicacions

III. El Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional s lrgan suprem per interpretar totes les normes dacord
amb la seva constitucionalitat. s independent de la resta drgans constitucionals i
noms resta sotms a la Constituci i a la Llei orgnica 2/1979, de 3 doctubre, del
Tribunal Constitucional.

Tal com estableix larticle 159 CE, el Tribunal Constitucional est format per dotze
membres, nomenats pel rei entre magistrats, fiscals, professors duniversitat, funcionaris
pblics o advocats, tots ells juristes de reconeguda competncia amb ms de quinze
anys dexercici. Dels dotze membres que integren el Tribunal, quatre sn nomenats a
proposta del Congrs, que els tria per majoria de tres cinquenes parts dels seus
membres; quatre sn nomenats a proposta del Senat, que els tria per idntica majoria;
dos membres sn proposats pel Govern, i els altres dos a proposta del poder judicial. La
designaci per al crrec de magistrat del Tribunal Constitucional sefectua per un
perode de nou anys, i cada tres anys sen renoven quatre membres. Lapartat quart de
larticle 159 CE assenyala els crrecs amb els quals resulta incompatible la condici de
membre del Tribunal Constitucional.

El Tribunal Constitucional pot actuar en ple o en sala. El Ple est integrat per tots els
magistrats del Tribunal. Daltra banda, el Tribunal consta de dues sales, cadascuna
integrada per sis magistrats nomenats pel Tribunal en ple. Entre els seus membres el rei

nomena, a proposta del mateix Ple, el president, que exerceix el crrec per un perode de
tres anys i que pot ser reelegit una sola vegada.

Les sentncies del Tribunal Constitucional es publiquen al Butllet Oficial de lEstat,

amb els vots particular, si nhi ha.

El Tribunal Constitucional t jurisdicci en tot el territori espanyol i s competent per

conixer:

a) Del recurs dinconstitucionalitat i la qesti dinconstitucionalitat. Es tracta de

procediments destinats a garantir la primacia de la Constituci i valorar si les lleis o les
disposicions impugnades sn conformes a aquesta norma o no. Ladmissi dun recurs o
duna qesti dinconstitucionalitat no suspn la vigncia ni laplicaci de la llei,
excepte en el supsit en qu sigui el Govern qui impugni les disposicions i les
resolucions adoptades pels rgans de les comunitats autnomes.

El recurs dinconstitucionalitat es pot interposar en el termini de tres mesos des de la

publicaci duna norma; es tracta, per tant, dun control posterior de constitucionalitat,
aix s, quan la norma ja ha estat aprovada. El recurs dinconstitucionalitat s un mitj
directe dimpugnaci duna llei que t per objecte immediat determinar la conformitat
de la norma amb la Constituci. Estan legitimats per interposar aquest recurs el
president del Govern, el Defensor del Poble i cinquanta diputats o senadors. Tamb el
poden interposar els rgans executius i les assemblees legislatives de les comunitats
autnomes quan es tracti de disposicions normatives que puguin afectar el seu mbit
autonmic. Si la sentncia que emet el Tribunal Constitucional s estimatria s a dir,
si declara la inconstitucionalitat de la norma impugnada, es declara la nullitat dels
preceptes impugnats.

La qesti dinconstitucionalitat la pot plantejar el jutge o el tribunal que consideri que

una norma amb rang de llei aplicable al cas, i de la validesa de la qual depengui la
sentncia, pugui ser contrria a la Constituci. Lrgan judicial ha dindicar la norma de
la qual es qestiona la constitucionalitat i el precepte constitucional que entn infringit, i
tamb ha de justificar en quina mesura la decisi del procs depn de la validesa de la
norma en qesti.

b) El recurs dempara. Protegeix tots els ciutadans de les violacions dels drets i les
llibertats reconeguts als articles 14 a 29 i 30.2 CE, i t com a finalitat el restabliment o
la preservaci dels drets pels quals sinterposa el recurs. Estan legitimats per interposarlo les persones fsiques o jurdiques que invoquin un inters legtim, el Defensor del
Poble i el Ministeri Fiscal, si b en tot cas cal haver esgotat tots els recursos possibles
de la via judicial. El coneixement del recurs dempara correspon a les sales del Tribunal
Constitucional, i un cop shagi arribat al fons de lassumpte, la sala es pronuncia
atorgant o denegant lempara. Si sestima el recurs dempara perqu la llei aplicada
lesiona drets fonamentals o llibertats pbliques, la sala ha delevar la qesti al Ple, que
pot declarar la inconstitucionalitat de la llei.

c) Els conflictes constitucionals o de competncia. El Tribunal Constitucional resol els

conflictes que sorgeixen sobre les competncies o les atribucions que enfrontin lEstat
amb una o ms comunitats autnomes, dues o ms comunitats autnomes entre si o b
el Govern amb el Congrs dels Diputats, el Senat o el Consell General del Poder
Judicial. La decisi del Tribunal Constitucional vincula tots els poders pblics i t plens
efectes davant tots ells. Els conflictes positius sn els que es plantegen quan dos ens
reclamen lexercici duna competncia com a prpia, mentre que els conflictes negatius
sn els que es produeixen quan cap ens no reconeix com a prpia una competncia.

IV. El poder judicial

1. Funcions i principis

El ttol VI de la Constituci (art. 117 a 127) i la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del
poder judicial, regulen lorganitzaci, el funcionament i el govern dels tribunals.

La justcia emana del poble i ladministren en nom del rei els jutges i els magistrats que
integren el poder judicial. Lexercici de la potestat jurisdiccional, que consisteix a jutjar
i a fer executar all que ha estat jutjat, correspon exclusivament als jutjats i als tribunals
que determinen les lleis i els tractats internacionals (principi dunitat jurisdiccional).

El poder judicial es regeix pels principis segents:

Independncia: els jutges no poden rebre pressions i han daplicar les normes
atenent a la seva conscincia. Les decisions que prenen noms poden ser
modificades a travs de recursos.

Inamovibilitat: els jutges noms poden ser separats, suspesos o traslladats del
crrec per alguna de les causes i amb les garanties que preveu la llei.

Responsabilitat: els jutges i els magistrats responen penalment i civilment.

Tamb sels pot exigir responsabilitat disciplinria.

Imperi de la llei: submissi dels jutges i els magistrats a la primacia de la

Constituci i de la llei.

Gratutat de la justcia, en els supsits que aix ho estableixi la llei (art. 119 CE).

Publicitat: per regla general, els procediments sn pblics i predominantment

orals.

Obligaci de complir les sentncies i de prestar la collaboraci que requereixin

els jutges i els magistrats en el curs del procs.

El poder judicial est integrat pels rgans jurisdiccionals segents:

a) Amb jurisdicci a tot el territori nacional: Tribunal Suprem, Audincia Nacional,

jutjats centrals dinstrucci i Jutjat Central Penal.
b) Amb jurisdicci en lmbit territorial de les comunitats autnomes: tribunals
superiors de justcia.
c) Amb jurisdicci al territori de la provncia: audincies provincials, jutjats penals,
jutjats contenciosos administratius, jutjats socials, jutjats de menors i jutjats de
vigilncia penitenciria.
d) Amb jurisdicci al partit judicial: jutjats de primera instncia i instrucci i jutjats de
violncia sobre la dona.
e) Amb jurisdicci limitada al municipi: jutjats de pau.

2. El Consell General del Poder Judicial

Lrgan de govern del poder judicial s el Consell General del Poder Judicial (CGPJ)
(art. 122 CE). No s un rgan jurisdiccional i, per tant, no administra justcia. Lintegren
un president (que s el mateix que el del Tribunal Suprem) i vint vocals nomenats pel

rei per un perode de cinc anys. En lelecci dels vocals del CGPJ, cada cambra en
proposa deu, que sn elegits per majoria de tres cinquenes parts. Daquests deu vocals,
sis sescullen entre jutges i magistrats en actiu, i quatre entre advocats i juristes de
reconeguda competncia amb ms de quinze anys de professi.

Les funcions del CGPJ poden ser consultives i decisries. Entre les funcions consultives
destaca lemissi dinformes a avantprojectes de llei i disposicions generals de lEstat
que afectin matries relacionades amb el poder judicial. Entre les funcions decisries
destaca la de proposar el president del Tribunal Suprem, proposar dos membres per al
Tribunal Constitucional, nomenar els jutges i els magistrats i garantir-ne la selecci, la
formaci i el perfeccionament, aix com la provisi de destinacions, els ascensos, les
situacions administratives i el rgim disciplinari, i, finalment, lelaboraci, lexecuci i
el control del compliment del pressupost del Consell, entre daltres.

V. El Ministeri Fiscal

Es regula a la Llei 50/1981, de 30 de desembre, de regulaci de lEstatut orgnic del

Ministeri Fiscal. El Ministeri Fiscal t per missi promoure lacci de la justcia en
defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de linters pblic tutelat per la llei,
dofici o a petici dels interessats, aix com vetllar per la independncia dels tribunals i
procurar davant daquests rgans la satisfacci de linters social.

El Ministeri Fiscal t autonomia funcional en el poder judicial, la qual cosa vol dir que
no forma part daquest poder per que les seves funcions shi troben directament
relacionades.

Lactuaci del Ministeri Fiscal es regeix pels principis segents:

Unitat dactuaci: el Ministeri Fiscal s nic per a tot lEstat, i els membres que
el componen actuen sempre en representaci i per delegaci del seu cap
representatiu. La finalitat s aconseguir un criteri uniforme dactuaci.

Dependncia jerrquica a favor del fiscal general de lEstat i dels seus superiors
immediats.

Legalitat: subjecci de la seva actuaci a la Constituci i a la resta de

lordenament jurdic.

Imparcialitat: actua amb plena objectivitat i independncia.

El Ministeri Fiscal t encomanades les funcions segents:

Vetllar perqu la jurisdicci sexerceixi de conformitat amb les lleis i en els

terminis que les lleis assenyalen.

Defensar la legalitat, els drets humans i linters pblic.

Defensar la independncia dels jutges i els magistrats.

Exercir les accions penals i civils que deriven de delictes i faltes o oposar-se a
les exercides per altres, quan sigui procedent.

Intervenir en el procs penal instant lautoritat judicial a adoptar les mesures

cautelars necessries i a practicar diligncies dirigides a esclarir els fets.

Interposar els recursos dempara constitucional adients.

Assumir o promoure la representaci i la defensa dels incapacitats.

El fiscal general de lEstat s escollit entre juristes de reconegut prestigi amb ms de

quinze anys dexercici i s nomenat pel rei, a proposta del Govern, desprs descoltar el
Consell General del Poder Judicial. Entre les seves funcions destaquen les segents:

Dirigir el Ministeri Fiscal i presidir el Consell Fiscal.

Proposar al Govern el nomenament dels diferents crrecs, com tamb els

ascensos.

Concedir les llicncies que siguin de la seva competncia.

VI. El Tribunal Suprem

s lrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, excepte en all previst en matria
de garanties constitucionals que correspon al Tribunal Constitucional. T la seu a
Madrid i estn la jurisdicci a tot lEstat espanyol.

El president del Tribunal Suprem s tamb el president del Consell General del Poder
Judicial, i el nomena el rei per un perode de cinc anys a proposta daquest Consell.

1. Les sales de justcia del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem est integrat per cinc sales jurisdiccionals:

Sala Civil (sala I): composta pel president, nou magistrats i quatre secretaris.
Coneix dels recursos extraordinaris en matria civil que la llei estableixi i de les
demandes de responsabilitat civil per actes realitzats en lexercici del seu crrec
contra el president i els membres del Govern, el Congrs i el Senat, el Tribunal
Constitucional, el Tribunal Suprem i els vocals del CGPJ, el president i els
magistrats de lAudincia Nacional i el Tribunal Superior de Justcia de
Catalunya, el fiscal general i els fiscals del Tribunal Suprem, com tamb el
Defensor del Poble.

Sala Penal (sala II): formada pel president, catorze magistrats i tres secretaris de
sala. Coneix dels recursos de cassaci, revisi o altres en matria penal que la
llei estableixi. Tamb coneix de la instrucci i el judici de les causes penals
promogudes contra les autoritats ja esmentades i contra els magistrats de
lAudincia Nacional o dun tribunal superior de justcia. Aix mateix, resol les
qestions de competncia entre jutjats i tribunals sense cap altre superior com.

Sala Contenciosa Administrativa (sala III): integrada pel president, vint-i-nou

magistrats i nou secretaris de sala. Coneix en primera instncia dels recursos
contenciosos administratius contra actes i disposicions del Consell de Ministres,
les comissions delegades del Govern i del CGPJ, i contra els actes i les
disposicions dels rgans competents de les Corts Generals, el Tribunal
Constitucional, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble en les matries
que la llei estableixi.

Sala Social (sala IV): integrada pel president, dotze magistrats i tres secretaris de
sala. Coneix dels recursos de cassaci i revisi i altres dextraordinaris que
estableixi la llei en matries daquest ordre jurisdiccional.

Sala Militar (sala V): coneix dels recursos de cassaci i revisi de lordre
militar, i tamb de la instrucci i el judici en nica instncia dels procediments
per delictes i faltes no disciplinries. Tamb coneix dels recursos en relaci amb
la disciplina militar.

Les sentncies del Tribunal Suprem sn especialment importants, ja que creen la

jurisprudncia que informa i orienta la resta drgans jurisdiccionals en les resolucions
corresponents. Les sentncies que dicta el Tribunal Suprem no sn susceptibles de
recurs. Excepcionalment, el Tribunal Suprem coneix de determinats procediments en
primera instncia (quan els imputats siguin membres del Govern, diputats, senadors,
etc.).

La Sala de Govern del Tribunal Suprem la componen el president del Tribunal Suprem,
els presidents de cadascuna de les sales i cinc magistrats. Entre les funcions que t
encomanades, destaca laprovaci de les normes de repartiment dassumptes entre les
seccions de les sales, lestabliment dels criteris anuals sobre torns i assignaci de
ponncies i ladopci de les mesures necessries per al bon funcionament de la justcia
en cas de dissidncies entre magistrats.

VII. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya

El Tribunal Superior de Justcia s lrgan que culmina lorganitzaci judicial en una

comunitat autnoma, sens perjudici de la jurisdicci que correspon al Tribunal Suprem.
En concret, el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya est previst als articles 152 de
la Constituci, 19 de lEstatut dautonomia de Catalunya i tamb als articles 70 a 79 de
la LOPJ. El formen tres sales:

La Sala Civil Penal. La integren el president i quatre magistrats. Coneix dels

recursos de cassaci contra resolucions dictades per rgans civils amb seu a
Catalunya i que tracten de dret civil foral de Catalunya. Tamb resol demandes
de responsabilitat civil contra els membres del Govern i del Parlament
autonmic. En el terreny penal, coneix del processament dels membres del
Govern i del Parlament autonmic, i les causes penals contra jutges, magistrats i
fiscals quan es tracta de delictes comesos en lacompliment del seu crrec dins
de Catalunya. Aquesta sala coneix tamb qestions de competncia entre rgans
jurisdiccionals civils o penals de Catalunya que no tinguin cap altre superior
com.

La Sala Contenciosa Administrativa. Est formada pel president i vint-i-quatre

magistrats. Coneix en primera instncia del recurs contencis administratiu

contra actes i disposicions del Consell de Govern, del president de la

Generalitat, dels consellers i tamb dels rgans de govern del Parlament.
Igualment, coneix del recurs electoral contra acords de les juntes electorals sobre
la proclamaci dels presidents de les corporacions locals. En segona instncia
coneix dels recursos contra resolucions dels jutjats contenciosos administratius
amb seu a Catalunya, i de les qestions de competncia entre jutjats
contenciosos administratius de Catalunya.
-

La Sala Social. La componen el president i vint-i-tres magistrats. Coneix en

nica instncia dels processos sobre conflictes entre treballadors i empresaris
que afecten un mbit superior al dun jutjat social i no superior a lmbit de
Catalunya. Tamb coneix dels recursos contra resolucions dictades pels jutjats
socials de Catalunya i de les qestions de competncies entre jutjats socials de
Catalunya.

Bibliografia
lvarez Conde, E. Curso de derecho constitucional. Madrid, Tecnos.
Garrido Falla, F. (dir.). Comentarios a la Constitucin. Madrid, Civitas.

Webgrafia
Congrs dels Diputats (amplia informaci sobre el funcionament del Parlament i la seva
activitat)
www.congreso.es
Consell General del Poder Judicial (informaci sobre el poder judicial, incloent-hi la
referncia a les sentncies ms importants dels darrers anys)
www.poderjudicial.es
Tribunal Constitucional
www.tribunalconstitucional.es