Treball Plató

Joan Pairó

El llibre de La República de Plató, és un llibre escrit en forma de diàleg on el seu principal

protagonista és el seu mestre, Sòcrates. Al llarg d’aquesta obra es pot veure com Plató
desenvolupa les seves teories per mitjà de diàlegs amb altres filòsofs que ell admirava, per
exemple Adimant i Glaucó. Aquests dos personatges es veuen representats en les diferents
qüestions que es fa Plató.

1. Quin és l’equilibri ideal que hi ha d’haver en una ciutat? Segons el text, què necessita
la ciutat?
Segons Plató perquè en una ciutat sigui perfecte i justa hi ha d'haver un equilibri entre
les tres classes socials que componen la societat que ha d'estar governada per una
monarquia.

Plató desenvolupa aquesta teoria amb la teoria de l'ànima argumentant que dins de la
societat hi ha tres grups que formen la societat, cada grup té una part de la seva ànima
que predomina sobre les altres. Els governants són els que els hi predomina la part
racional, l'encarregada del coneixement. Aquest reduït grup està majoritàriament
format per individus amb una elevada classe social i nivell d'estudis, com filòsofs,
aristòcrates i monarques. Els guardians són els que els hi predomina la part irascible,
encarregada de les passions nobles com la força i la valentia. Formen una majoria dins
la societat i obeeixen les ordres dels governants. Per últim hi ha els treballadors que
són els que els hi predomina la part concupiscible, relacionada amb el desig i les
passions. Estan formats per la gran majoria de la població, la qual busca la llibertat i el
benefici propi.

Perquè la ciutat sigui perfecte hi ha d'haver un equilibri entre aquests tres grups el
qual només els governadors puguin governar per mitjà d'una monarquia, ja que,
segons Plató, aquests, són els únics que poden governar, perquè la part de l'ànima que
els hi predomina és la racional. Si, per contra, no es compleix aquesta forma de
govern, la ciutat entraria en una timocràcia on governen els guardians que s'acabaria
corrompent per la cerca de la riquesa a causa del fet que basen el seu govern en la
força i les passions nobles. La corrupció de la timocràcia formaria l'oligarquia on
governen els rics sense que el poble tingui cap poder. Finalment, la població guanyaria
el poder i l'estendria a través d'eleccions, per tant, s'acaba omplint de llibertats i la
falta de l'educació vertadera condueix al poble a la voluntat de llibertat i els desitjos de
cada individu acaba corrompent la ciutat que deriva en una tirania. La tirania és el
govern causat per l'excés de llibertat que acaba convertint en un accés d'esclavatge
tant de l'individu com de la ciutat.
2. Segons el text, com defensa plató la necessitat de tenir exèrcits? Com ha de ser el
bon soldat?
Plató, en el seu diàleg "La República", explora la necessitat i la importància dels
exèrcits dins de la societat ideal que imagina. Segons Plató, la presència d'una força
militar ben preparada és fonamental per a la defensa i la seguretat de la ciutat
perfecta.

Per a Plató, un bon soldat ha de posseir una sèrie de qualitats i capacitats essencials.
No es limita només a la valentia física en el camp de batalla, sinó que va més enllà. El
bon soldat ha de ser educat en la filosofia i la virtut, amb comprensió en la justícia i el
bé comú. A més de la seva valentia, ha de ser disciplinat i estar disposat a defensar la
ciutat amb determinació i integritat.

Plató recorre a una analogia amb els gossos per explicar la seva perspectiva sobre els
soldats en el context de la ciutat ideal. Argumentant que els gossos amb els seus
estimats no dubten en la defensa dels seus amos, un bon soldat és similar en la seva
dedicació amb els ciutadans de la seva ciutat i la defensa del seu benestar col·lectiu.
Com els gossos no dubten a defensar els seus estimats contra les amenaces, els soldats
han de demostrar la mateixa determinació i valentia en la defensa de la seva ciutat i
ciutadans.

Així doncs, Plató ens ofereix una visió ampliada de la funció dels exèrcits i la seva
formació. No només es tracta de la preparació física i tàctica, sinó també de la
preparació intel·lectual i moral. La saviesa i la virtut són elements clau en la formació
d'aquests soldats, ja que han de ser capaços de prendre decisions actuar pel millor
interès per la comunitat.

3. Desenvolupa, segons el text de Plató, la idea de justícia. Com l’entén?

Plató explora la virtut de la temprança i com aquesta virtut és clau per a la construcció
d'una ciutat justa i harmoniosa. La temprança es refereix a la capacitat de controlar i
moderar els desitjos i les passions, evitant l'excés de les necessitats materials i
emocionals.

Plató argumenta que la temprança és fonamental per al funcionament eficaç de la

seva ciutat ideal. Aquesta virtut permet als ciutadans mantenir l'equilibri i la mesura
en les seves accions i decisions. És una transició cap a una societat justa, ja que implica
un canvi en la manera en què les persones gestionen les seves necessitats i desitjos,
prioritzant el benestar col·lectiu per sobre dels seus interessos personals.

Plató entén la justícia com la virtut que governa les altres tres virtuts que ell considera
més importants: la saviesa, la valentia i la temprança. Aquesta comprensió de la
justícia està vinculada a la idea de Plató que cada individu ha de tenir un propòsit
específic i una funció a la societat. Per exemple, Plató en el seu diàleg que manté
explica aquest pensament de manera que sigui més comprensible per a l'altra persona.
Ell diu que un fuster pot treballar com a sabater, però no pot assumir el paper d'un
 soldat. Aquesta distinció subratlla la importància de mantenir l'ordre i l'equilibri en les
funcions de la societat. Per tant, arriben a la conclusió que una ciutat és justa quan
l'individu és fidel a la seva pròpia comesa, sí, per contra, no ho és, aquesta ciutat serà
injusta, ja que provocarà un desequilibri en la societat.

4. Segons el text, com són els desitjos segons Plató?

Plató explica aquesta idea a través d’una analogia sobre el set de beure on diferencia
les dues parts que componen l’ànima.

L'analogia de la set de beure és utilitzada per explicar com l'ànima respon a les seves
necessitats. La part racional de l'ànima és comparada amb un guia que pren decisions
meditades, mentre que la part irracional és comparada amb un animal amb una forta
set de beure. Aquesta imatge simbolitza la necessitat de la part racional de controlar i
guiar els desitjos amb moderació i equilibri.

Plató planteja una qüestió interessant sobre si hi ha factors externs que poden
interferir amb les necessitats bàsiques de l'ànima, com la set. Es qüestiona si la part
irracional de l'ànima pot ser influïda per altres factors que no siguin les mateixes
necessitats, i si això pot portar a conflictes interns.

Finalment, Plató distingeix dues parts de l'ànima: la part racional, associada amb la
capacitat de càlcul i raó que busca el bé comú, i la part irracional o concupiscible,
lligada als desitjos, la gana i la set. Plató argumenta que aquestes dues parts són
diferents i tenen objectius i funcions distintes dins de l'ànima humana.

5. Cal obligar a algú a governar encara que no vulgui? Justifica la resposta amb els
arguments donats per Plató al text.
Plató argumenta que, en la seva ciutat ideal, els individus són assignats a les seves
funcions socials basant-se en la seva naturalesa i habilitats.

Per tant, Plató presenta la idea de les tres classes socials: els governants, els guàrdies i
els treballadors. Els governadors, segons Plató, són els més capacitats per governar, ja
que comprenen la veritat i la justícia. No obstant això, Plató reconeix que no tots els
que podrien ser excel·lents governants desitgen assumir aquesta responsabilitat.

En aquest context, Plató no defensa necessàriament l'obligació per la força, sinó més
aviat la selecció i l'educació especialitzada per a aquells que podrien ser els millors
governants. En aquest sentit, es destaca que les persones que, per la seva naturalesa,
estan millor capacitades per governar, podrien ser educades i persuadides per assumir
aquesta funció.

En resum, Plató amb aquesta qüestió de governar contra la voluntat en el context de la

seva estructura social ideal, argumenta que més que defensar l’obligació per la força,
defensa la importància de l'educació i la selecció basada en la naturalesa de cada
individu, per així cada un que sigui capaç de governar, estigui disposat a fer-ho.
D’aquesta manera no és una obligació forçosa, però indirectament sí que obliga al
individu més capacitat per governar, segons els motius que Plató exposa.