TEMA 8

Tema 8: Successions. Terme general i forma recurrent.

Progressions aritmètiques i geomètriques. Aplicacions.

Índex

1 Introducció 1

2 Concepte de successió i terme general 2

3 Progressions aritmètiques 3

4 Progressions geomètriques 4

5 Aplicacions 6
5.1 Aplicació de les progressions aritmètiques: interès simple . . . . . . . . . . . . . 6
5.2 Aplicació de les progressions geomètriques: interès compost . . . . . . . . . . . . 6
5.3 Aplicació de les progressions geomètriques: anualitats . . . . . . . . . . . . . . . 7

6 Orientacions didàctiques 8

7 Conclusions 8

1 Introducció
En aquest tema ens centrarem en un tipus d’aplicacions, les successions. Una successió assigna
a cada nombre natural un únic nombre real. Les successions es troben presents en diferents
camps de les matemàtiques i, per exemple, permeten mitjançant el pas al lı́mit definir conceptes
com ara els nombres reals (successions de Cauchy), mètodes numèrics (iteracions) o integrals
(de Lebesgue).
Estudiarem dos tipus concrets de successions, les progressions aritmètiques i geomètriques. La
seva importància es troba en les aplicacions dintre i fora del camp de les matemàtiques, com
ara les finances. Per aquest motiu, el tema conclou amb aplicacions pràctiques.

1
 TEMA 8

2 Concepte de successió i terme general

En aquesta secció definirem el concepte de successió i veurem que una successió queda deter-
minada pel terme general.

Definició 1. Una successió de nombres reals és una aplicació f : N → R que a cada nombre
natural n li assigna un únic valor real xn := f (n).
La successió es representa com x1 , x2 , . . . , xn , . . . o per (xn )n on xn es diu que és el terme
general.

Observació 2. El conjunt format per totes les successions reals es denota R∞ . En aquest
conjunt, es poden definir les operacions suma, producte i producte per escalar de la següent
manera:

1. Suma: (xn )n + (yn )n = (xn + yn )n

2. Producte: (xn )n · (yn )n = (xn · yn )n

3. Producte per un escalar: k · (xn )n = (k · xn )n

Definició 3. Una successió (xn )n es diu que és creixent (resp. decreixent) si per tot n ∈ N,
xn ≤ xn+1 (resp. xn ≥ xn+1 ). Si la desigualtat és estricta, es diu que és estrictament creixent
(resp. estricament decreixent).

Definició 4. Una successió de nombres reals (xn )n està en forma recurrent si es coneixen
els k primers termes x1 , x2 , . . . , xk i per n > k existeix una funció φ : Rk → R que satisfà
xn = φ(xn−1 , . . . , xn−k ).

Exemple 5. La successió definida x1 = 2, x2 = 3 i xn = x2n−1 + 3xn−2 és recurrent. Els primers

termes de la successió són: x1 = 2, x2 = 3, x3 = 15, x4 = 234, . . ..

Observació 6. La definició anterior vol dir que una successió és recurrent si un terme es pot
calcular a partir dels anteriors. A continuació donem un cas de funció recurrent, que és el cas
en què φ és una funció lineal.

Definició 7. Una successió real (xn )n és linealment recurrent si es coneixen els k primers
termes x1 , x2 , . . . , xk i existeixen escalars α1 , . . . , αk ∈ R tals que per n > k,
k
X
xn = αl xn−l
l=1

2
 TEMA 8

Exemple 8. L’exemple més famós de successió linealment recurrent és la successió de Fibo-
nacci. La successió de Fibonacci ve definida per x1 = 1, x2 = 1 i xn = xn−1 + xn−2 . En aquest
cas, k = 2 i α1 = α2 = 1. Els primers termes de la successió són: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, . . .

3 Progressions aritmètiques
En aquesta secció, presentem un cas particular de successió, les progressions aritmètiques.
Aquestes successions es caracteritzen pel fet que la diferència entre dos termes consecutius és
constant

Definició 9. Una successió real (xn )n és una progressió aritmètica ordinària si existeix una
costant d ∈ R tal que per tot n ≥ 1, xn+1 = xn + d.

Observació 10. Si d > 0 (resp. d < 0), aleshores la progressió aritmètica és una successió
estrictament creixent (resp. estricament decreixent).

Teorema 11. Sigui (xn )n una progressió aritmètica amb diferència d. Es compleixen les
següents propietats:

1) Les progressions aritmètiques són linealment recurrents.

2) Per qualsevol k < n, xn = xk + (n − k)d.

3) (xn )n és progressió aritmètica si, i només si, existeixen a, b ∈ R tals que xn = a + bn.

4) La suma de n termes consecutius, Sn = x1 + . . . + xn , ve donada per

(x1 + xn ) · n
Sn = .
2
Demostració. 1) Observem que xn+1 − xn = d = xn − xn−1 . Si aı̈llem, xn+1 = 2xn − xn−1 .

2) Per a cada n, xn = xn−1 +d = xn−2 +2d = . . . = x1 +(n−1)d. Per tant, xk = x1 +(k −1)d
i només cal restar.

3) Per (2), està clar que xn = x1 + (n − 1)d = (x1 − d) + dn. Recı́procament, si xn = a + bn,
aleshores xn − xn−1 = b i, per tant, és una progressió aritmètica.

4) Prenent que Sn = x1 + . . . + xn i Sn = xn + . . . + x1 , tenim que

2Sn = (x1 + xn ) + (x2 + xn−1 ) + . . . + (xn−1 + x2 ) + (xn + x1 ) = n(x1 + xn ).

3
 TEMA 8

Exemple 12. Considerem la successió (xn )n amb terme general xn = n. La successió és una
progressió aritmètica atès que xn − xn−1 = n − (n − 1) = 1. A partir del 4 del teorema, podem
concloure que
n
X (x1 + xn )n (n + 1)n
1 + 2 + ... + n = xk = =
k=1
2 2
Una anècdota històrica explica que l’any 1784 el matemàtic Carl Friedrich Gauss, a l’edat de 7
anys, el professor va demanar a la classe que sumessin 1 + . . . + 100. Mentre tots els companys
de Gauss suaven sumant els 100 nombres, Gauss només va necessitar uns pocs segons per fer
la suma. Es va adonar que

1 + . . . + 100 = (1 + 100) + (2 + 99) + (3 + 98) + . . . = 101 · 50 = 5050.

És a dir, Gauss va adonar-se que els termes d’una progressió aritmètica es poden sumar de
manera fàcil.

4 Progressions geomètriques
En aquesta secció, presentem les progressions geomètriques. Es tracta d’un tipus de successió
en què el quocient de dos termes consecutius és sempre constant.

Definició 13. Una successió real (xn )n és una progressió geomètrica de raó r ̸= 0 si xn = r·xn−1
per n ≥ 2.

Proposició 14. Les progressions geomètriques satisfan les següents propietats.

1) Les successions geomètriques són successions linealment recurrents.

2) Per k < n, si coneixem xk , el terme xn queda determinat per xn = xk rn−k .

3) Una successió (xn )n és una progressió geomètrica si, i només si, el terme general és de la
forma xn = a · bn amb a, b ∈ R i b ̸= 0.

4) El producte Pn := x1 · x2 · . . . · xn satisfà que Pn2 = (x1 · xn )n .

x1 (rn −1)
5) Si r ̸= 1, la suma dels n primers termes és Sn = r−1
.

6) Si x1 ̸= 0 i |r| < 1, aleshores

∞
X x1
xn = .
n=1
1−r

4
 TEMA 8

Demostració. 1) És evident per definició.

2) Suposem que coneixem xk . Per n > k, xn := r · xn−1 = r2 · xn−2 = . . . = rn−k xk .

3) Suposem que (xn )n és una progressió geomètrica. Per 2), xn = x1 rn−1 i, per tant,
x1 n
xn = r .
r
Recı́procament, suposem que xn = a · bn amb b ̸= 0. Aleshores,

xn+1 = a · bn+1 = bxn

amb b ̸= 0 per hipòtesi. Es tracta doncs d’una progressió geomètrica.

4) Cal observar que

P n = x1 · x2 · . . . · xn
Pn = xn · xn−1 · . . . · x1

Tenint en compte que xk · xn+1−k = x1 · xn , s’obté que Pn2 = (x1 · xn )n .

5) Es dedueix fàcilment,

(r − 1)Sn = rSn − Sn := (rx1 + rx2 + . . . + rxn−1 + rxn ) − (x1 + x2 + . . . + xn−1 + xn )

= (x2 + x3 + . . . + xn + rxn ) − (x1 + x2 + . . . + xn−1 + xn ) = rxn − x1
= x1 rn − x1 = x1 (rn − 1).

−1 n
6) Com que |r| < 1, Sn = x1 rr−1 1
. Prenent lı́mits, S = x1 1−r .

1
Exemple 15. Considerem la successió (xn )n amb terme general xn = 2n
. Es tracta d’una
progressió geomètrica amb raó r = 1/2. El punt 6 de la proposició ens permet concloure que
∞
1 1 1 X 1 1/2
+ + + ... = n
= = 1.
2 4 8 n=1
2 1 − 1/2

Al llarg de la història, hi ha hagut debat al voltant de les sumes infinites. Hi havia la concepció
que com que no s’acabaven mai el resultat havia de ser infinit. Per exemple, el filòsof grec Zenó
va plantejar que una persona que es trobi a 1 metre d’una altra no l’atraparà mai.
El motiu és que quan hagi escurçat la distància a la meitat li quedarà l’altra meitat (0.5 metres).

5
 TEMA 8

De nou, quan redueixi la nova distància a la meitat li quedarà l’altra meitat (0.25 metres). Aixı́
successivament, quan recorri la meitat que li falta en aquell moment, li quedarà l’altra meitat.
L’experiència ens diu, que les dues persones acabaran coincidint en un punt. El que no concebia
Zenó és que una suma d’infinits termes pogués donar una quantitat finita. Hem vist en aquest
exemple que la suma que no concebia Zenó val 1.

5 Aplicacions
En aquesta secció donem aplicacions de les progressions aritmètiques i geomètriques a les fi-
nances.

5.1 Aplicació de les progressions aritmètiques: interès simple

Si dipositem un capital en un banc i retirem periòdicament els interessos que es generen, es diu
que capital està a interès simple.
Suposem que dipositem un capital C a un interès simple anual r. El capital que es genera amb
els anys és:

c1 = C + rC, c2 = C1 + rC = C + 2rC, c3 = C2 + rc = C + 3rC, . . .

En general, cn = C + ·r · n · C és el capital generat en n anys. Es tracta d’una progressió

aritmètica de diferència rC.

Exemple 16. Suposem que col·loquem 10000 euros a un bo espanyol a 10 anys a un interès
de 0.5%. El capital que rebrem als 10 anys és

c10 = 10000 + 10 · 0.5% · 10000 = 10500 euros

5.2 Aplicació de les progressions geomètriques: interès compost

Considerem que dipositem un capital c0 al banc i ens donen un interès anual r. Volem calcular
el capital que s’anirà acumulant. Al primer any, ens donen uns interessos r · c0 que se sumen al
capital inicial. Per tant, c1 = (1 + r)c0 .
Al 2n any es generen uns interessos sobre el capital del moment r · c1 . Aquests interessos cal
sumar-los al capital disponible de manera que

c2 = c1 + rc1 = (1 + r)c1 = c0 (1 + r)2

6
 TEMA 8

Després de l’any n − 1, durant l’any n es generen uns interessos rcn−1 que cal sumar-los al
capital del moment per saber el capital al final de l’any n. D’aquesta manera,

cn = (1 + r)cn−1 = c0 (1 + r)n .

Es tracta d’una progressió geomètrica de raó (1 + r).

5.3 Aplicació de les progressions geomètriques: anualitats

Considerem la situació en què ens concedeixen un préstec d’una quantitat D amb un interès
anual r i que retornarem en n anualitats. Una anualitat és una quantitat fixa que pagarem cada
cert temps (podem suposar cada any) i que consisteix a retornar una part del deute i pagar els
interessos corresponents. Malgrat que als primers anys els interessos són més alts ja la quantitat
que devem és gran, volem pagar sempre la mateixa quantitat. Per tant, les primeres quotes
se centraran més en el pagament dels interessos que no pas a retornar el capital. Al principi,
devem c0 = D. Entenem que a principi de cada any ens apliquen un interès r sobre el capital
que devem en aquell moment i al final d’any paguem l’anualitat. Denotem per cn el capital que
devem a final d’any un cop pagada l’anualitat.

c1 = D(1 + r) − A.
1
X
2 2
c2 = c1 (1 + r) − A = D(1 + r) − A(1 + r) − A = D(1 + r) − A (1 + r)k .
k=0
2
X
c3 = c2 (1 + r) − A = D(1 + r)3 − A (1 + r)k .
k=0
En general,
n−1
n
X 1 · [(1 + r)n − 1]
cn = D(1 + r) − A (1 + r)k = D(1 + r)n − A .
k=0
1+r−1
(1 + r)n − 1
= D(1 + r)n − A .
r
Si paguem el deute en n anualitats, aleshores cn = 0. Si aı̈llem A, s’obté
r(1 + r)n
A=D
(1 + r)n − 1
Exemple 17. El resultat obtingut ens permet calcular per exemple la quota mensual d’una
hipoteca. Suposem que demanem una hipoteca de 200000 euros a un tipus d’interès fix del
1.2% a 25 anys. La quota cada any és

7
 TEMA 8

0.012 · (1 + 0.012)25
A = 200000 ≈ 9307.46euros
(1 + 0.012)25 − 1
En el cas que l’interès sigui anual però el pagament mensual, la fórmula és

r r 12t


1 + 12
12
A=D
r 12t


1 + 12 −1

6 Orientacions didàctiques
Els decrets 175/2022 i 171/2022 d’ordenaments d’estudis obligatoris i post-obligatoris inclouen
en els sabers el concepte de successió aixı́ com la resolució de problemes financers. A més a
més, la normativa destaca en diversos punts l’ús de les noves tecnologies en la resolució de
problemes.
Per aquest motiu, el treball de les progressions aritmètiques i geomètriques a l’aula ha d’estar
enfocat a la resolució de problemes financers (interès simple, compost, préstecs...). A més a
més, cal motivar la necessitat dels conceptes de terme general i suma de temes de cara a en-
tendre que són una estratègia ràpida de càlcul i que una alternativa a aquestes fórmules és l’ús
del full de càlcul. En canvi, l’ús de la calculadora per sumar termes esdevé un procés lent en
cas de sumar molts termes.
En el cas de l’ESO les successions es poden presentar a través de material manipulable. Per
exemple, quantes cartes necessitem per fer un castell d’un cert tamany o el nombre de plecs per
arribar a la Lluna. El material manipulable és especialment útil per deduir el terme general o
adonar-se que les progressions geomètriques creixen més ràpid que les aritmètiques.
Finalment, l’exemple de Gauss recollit en aquest tema permet introduir en la situació d’apre-
nentatge de l’aula la Història de les matemàtiques i resoldre el problema de tres maneres: amb
fórmules, amb el raonament de Gauss i amb el full de càlcul.

7 Conclusions
En aquest tema s’ha introduı̈t el concepte de successió aixı́ com el de terme general. Ens hem
centrat en un tipus molt concret de successions: les progressions aritmètiques i geomètriques.
La importància de les progressions rau en el fet que modelitzen moltes situacions que ens
envolten. Per aquest motiu, hem donat aplicacions a productes financers que segueixen aquests
models.

8
 TEMA 8

Els continguts presentats en aquest tema es troben presents al currı́culum de secundària, fins i
tot, algunes demostracions es podrien portar a l’aula. Cal afegir que les operacions necessàries
en full de càlcul són prou bàsiques, de manera que es podria dissenyar una pràctica per iniciar
l’alumnat a l’ús del full de càlcul. A més a més, l’ús d’aquestes tecnologies permetria diferenciar
més an , el terme general, de Sn . Cal afegir que l’anècdota de Gauss permet introduir la història
de les matemàtiques com a metodologia d’aprenentatge.
Finalment, el tema desenvolupat podria continuar amb la introducció de conceptes com ara:
successió convergent (existència de lı́mit) i de Cauchy. De fet, el concepte de lı́mit d’una
successió és el pas previ a definir el concepte de lı́mit d’una funció. A més a més, el concepte de
successió no es limita a nombres reals, sinó que podem trobar successions de nombres complexos,
de funcions...

Referències
[1] Guilleumas, M. i Juliá-Dı́az,B.: Análisis matemático de una variable, Ed. Universitat de
Barcelona, 2008.

[2] Ortega,J.: Introducció a l’Anàlisi Matemàtica, Ed. UAB, 2002.