Calculo de Una Variable

Aquesta obra compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya
En collaboraci amb el Servei de Llenges i Terminologia de la UPC

Disseny de la coberta: Ernest Castelltort
Disseny de collecci: Tono Cristfol
Maquetaci: Merc Aicart
Primera edici: mar de 2009
Els autors, 2009
Edicions UPC, 2009
Edicions de la Universitat Politcnica de Catalunya, SL
Jordi Girona Salgado 1-3, 08034 Barcelona
Tel.: 934 137 540 Fax: 934 137 541
Edicions Virtuals: www.edicionsupc.es
E-mail: edicions-upc@upc.ed

ISBN: 978-84-9880-356-3
Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms
es pot fer amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat de lexcepci prevista a la llei. Si necessiteu fotocopi-
ar o escanejar algun fragment daquesta obra, us he dadrear al Centre Espanyol de Drets Reprogrfcs
(CEDRO), <http://www.cedro.org>.
Page (PS/TeX): 1 / 5, COMPOSITE
Index
Introducci o 9
1 Els nombres
1 01.1 Diferents classes de nombres 11
1 01.2 Els nombres reals 12
1 01.2 Representaci o dels nombres sobre una recta 12
1 01.2 Propietat de densitat de Q i R\Q en R 12
1 01.2 Ordenaci o dels nombres reals 13
1 01.2 Intervals i semirectes 13
1 01.2 Inequacions 14
1 01.2 Suprem, nm, m` axim i mnim 15
1 01.2 Expressi o decimal dels nombres reals 16
1 01.2 Valor absolut i dist ` ancia 16
1 01.3 Els nombres complexos 18
1 01.2 Operacions amb complexos en forma bin` omica 20
1 01.2 Representaci o gr ` aca 20
1 01.2 M` odul i argument. Diferents maneres dexpressar un nombre complex 21
1 01.2 Operacions amb complexos en forma polar 24
1 01.2 Producte i quocient 24
1 01.2 Potenciaci o. F ormula de De Moivre 25
1 01.2 Radicaci o 26
1 01.2 Arrels en` esimes i polgons 27
1 01.2 Descomposici o dun polinomi en factors primers 28
Problemes resolts 30
Problemes proposats 35
2 Funcions
1 02.1 Conceptes b` asics 37
1 02.2 Les funcions elementals 41
1 02.2 Funcions polin` omiques 41
1 02.2 Funcions racionals 42
1 02.2 Funcions exponencials 42
1 02.2 Funcions logartmiques 43
Index15 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009

1 02.2 Funcions trigonom` etriques 44
1 02.2 Funcions hiperb` oliques 46
1 02.3 Operacions algebraiques amb funcions 48
1 02.4 Composici o 49
1 02.5 Funci o inversa 51
1 02.6 Esb os de gr ` aques de funcions a partir de funcions donades 55
1 02.7 Gr ` aques de corbes en coordenades polars 57
1 02.7 Rectes 60
1 02.7 Circumfer ` encies 61
1 02.7 Cargols 61
1 02.7 Lemniscates 62
1 02.7 Roses 64
3 Continutat
1 03.1 Lmit duna funci o en un punt 75
1 03.1 Lmits innits i lmits en linnit 77
1 03.1 Operacions amb innits 78
1 03.2 Continutat duna funci o 80
1 03.1 Discontinutat 81
1 03.1 Propietats locals de les funcions contnues 84
1 03.1 Propietats de la continutat global 84
4 Derivaci o
1 04.1 Denici o i interpretaci o del concepte de derivada 93
1 04.1 Interpretaci o fsica. El problema de la velocitat instant ` ania 94
1 04.1 Interpretaci o geom` etrica. El problema de la recta tangent 95
1 04.1 Derivades laterals 98
1 04.1 Idea gr ` aca de la derivabilitat 100
1 04.1 Aproximaci o per la tangent 101
1 04.1 Derivada com a coecient de variaci o o ra o de canvi 102
1 04.2 Angle dintersecci o entre corbes 103
1 04.3 Derivabilitat i continutat 105
1 04.4 Derivada i operacions algebraiques. Derivades dordre superior 106
1 04.4 Propietats algebraiques de les funcions derivables 106
1 04.4 Derivades dordre superior 106
1 04.5 Regla de la cadena 107
1 04.6 Derivada de la funci o inversa 109
1 04.7 Derivades de les principals funcions elementals 112
1 04.8 Derivaci o implcita 112
1 04.8 Aplicaci o. Derivada logartmica 114
1 04.8 Derivades dordre superior implcitament 115
1 04.9 Teoremes del valor mitj ` a i aplicacions 116
1 4.10 Extrems absoluts 119
1 4.10 Extrems absoluts duna funci o contnua f en un interval tancat 119
61C` alcul duna variable Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009
1 4.10 Extrems absoluts duna funci o f (contnua o no) en un interval, semirecta... 120
1 4.11 Regles de LH opital 121
1 4.10 Aplicaci o reiterada de la regla de LH opital 123
1 4.10 Aplicaci o a les indeterminacions 0 , , 0
0
,
0
i 1
124
1 4.12 La f ormula de Taylor. Aplicacions 126
1 4.12 Aproximaci o de funcions mitjanc ant polinomis 126
1 4.12 Alguns desenvolupaments de Taylor 130
1 4.12 Innit ` esims. Aplicacions 132
1 4.13 Estudi local duna corba 135
5 Integraci o
1 05.1 La integral de Riemann. Propietats 147
1 05.1 Construcci o de la integral de Riemann 147
1 05.1 Propietats de la integral 150
1 05.2 Integraci o i derivaci o 152
1 05.1 Funci o integral 152
1 05.1 Teorema fonamental del c ` alcul 154
1 05.1 Corollaris del teorema fonamental del c ` alcul 156
1 05.3 C` alcul de primitives de funcions 158
1 05.1 Integrals immediates usuals 158
1 05.1 Integraci o per descomposici o 159
1 05.1 Integraci o per canvi de variable 159
1 05.1 Integraci o per parts 160
1 05.1 Integraci o de funcions racionals 161
1 05.1 Integraci o de funcions trigonom` etriques i hiperb` oliques 166
1 05.1 Integrals irracionals senzilles 170
1 05.4 Integrals impr ` opies 171
1 05.5 Aplicacions de la integral denida 175
1 05.5
`
Arees planes 175
1 05.5
`
Arees planes en coordenades cartesianes 175
1 05.5
`
Arees planes en coordenades polars 177
1 05.5 Volums de revoluci o 178
1 05.5 M` etode dels discos 178
1 05.5 M` etode de les capes o tubs 180
1 05.5 Volums de secci o donada 182
6 Successions i s ` eries
1 06.1 Principi dinducci o matem` atica 191
1 06.2 Successions de nombres reals 193
1 06.2 Operacions amb successions 194
1 06.2 Lmit duna successi o 195
1 06.2 Successions mon` otones 199
1 06.2 Innits i innit ` esims 204
1 06.2 Altres criteris de converg` encia per a successions 206
Index17 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009

1 06.3 S` eries num` eriques reals 207
1 06.3 S` eries de termes no negatius. Criteris de converg` encia 211
1 06.3 Converg` encia absoluta i condicional 214
1 06.4 S` eries num` eriques complexes 215
1 06.5 S` eries de pot ` encies reals 216
1 06.5 Continutat i derivabilitat duna s ` erie de pot ` encies 219
1 06.5 Integrabilitat duna s ` erie de pot ` encies 220
1 06.5 Operacions amb s ` eries de pot ` encies 221
1 06.5 S` erie de Taylor 221
1 06.6 S` eries de pot ` encies complexes 224
7 Conceptes previs
1 07.1 Test inicial 236
1 07.2 Polinomis i equacions 238
1 07.2 Breu resum te ` oric 238
1 07.2 Problemes resolts 240
1 07.2 Problemes proposats 243
1 07.3 Geometria elemental 248
1 07.4 Trigonometria plana 253
1 07.5 Geometria analtica plana 258
1 07.6 Derivades i integrals 271
Solucions dels problemes 277
Bibliograa 299
Index alfab` etic 301

1
Introducci o
Per cursar qualsevol carrera denginyeria es necessari tenir uns bons fonaments en les disciplines cientques
b` asiques, com es el c ` alcul. Aquest llibre, fruit de la nostra experi ` encia docent durant els darrers anys, pret en
posar a labast de lestudiantat de les assignatures C` alcul I i C` alcul Innitesimal I de lEscola T` ecnica Superior
dEnginyeries Industrial i Aeron` autica de Terrassa (ETSEIAT) un resum complet de la teoria que simparteix en
ambdues assignatures. Aquest resum te ` oric va acompanyat duna extensa col
.
lecci o de problemes resolts,
que creiem que pot ajudar la persona interessada a entendre millor i consolidar els conceptes te ` orics.
Alhora, els problemes resolts es poden utilitzar com a model en el moment que lalumnat hagi de resoldre
altres problemes de forma aut ` onoma. Per afavorir aquest aprenentatge aut ` onom, sha incl ` os un recull de
problemes per resoldre (amb les seves solucions respectives).
El llibre est ` a dividit en vuit captols. Als sis primers, es tracten els temes cl ` assics dun curs de c ` alcul duna
variable. El primer est ` a dedicat als nombres reals i complexos. El segon, als conceptes b` asics de les funcions
duna variable real, com les operacions amb funcions o lesb os de la gr ` aca duna funci o en coordenades
polars. Al tercer captol, sestudia el concepte de lmit duna funci o en un punt, la noci o de funci o contnua i
les seves propietats. El captol quart est ` a dedicat a la derivaci o de funcions i les seves aplicacions. Al cinqu` e,
sintrodueix la integral de Riemann per a funcions duna variable, es veuen m` etodes per determinar
primitives i sestudien aplicacions de la integral al c ` alcul d ` arees planes, de volums de cossos de revoluci o
i de volums de cossos de secci o donada. Al captol sis ` e, sestudien les successions i les s ` eries, comenc ant
pel principi dinducci o matem` atica i acabant amb les s ` eries de pot ` encies, tant reals com complexes, que
seran dutilitat en assignatures posteriors.
La mat ` eria del captol set ` e, que hem titulat Conceptes previs, no forma part, estrictament parlant, del
programa de les assignatures de c ` alcul que shan mencionat anteriorment. Tanmateix, ens ha semblat
oport u incloure en aquest captol un breu resum de resultats te ` orics i pr ` actics que, suposadament, ja
haurien dhaver estat explicats en assignatures pr ` evies. Com que sovint aquesta suposici o no es del tot
certa, es recorden les beceroles del c ` alcul. Per exemple, es repassen propietats dels polinomis o conceptes
b` asics de geometria, com ara les f ormules per calcular ` arees dalgunes gures planes o volums de s ` olids
regulars. Tamb e hi ha un resum de trigonometria plana i de geometria analtica. Es recorda com es
resolen equacions de diversos tipus (polin` omiques, irracionals, trigonom` etriques...) i es repassa el c ` alcul de
derivades i el de primitives. Cal destacar que aquest captol comenc a amb un test que serveix per mesurar
els coneixements inicials de lalumne o lalumna. Daquesta manera, cada estudiant pot decidir en quins
aspectes ha daprofundir m es o menys. Finalment, el captol vuit ` e cont e les solucions del test i de tots els
problemes proposats al llarg del text. Tamb e sha incl ` os un ndex alfab` etic per facilitar la localitzaci o dels
conceptes.
Introducci o19 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009
Per acabar, volem agrair la col
.
laboraci o dels companys i les companyes de la Secci o de Terrassa del
Departament de Matem` atica Aplicada II; alguns dells han aportat desinteressadament problemes que ara
formen part daquest recull; daltres han contribut amb els seus comentaris a congurar el material que
nalment shi ha incl ` os. Tamb e volem donar les gr ` acies a Edicions UPC, que sencarrega de ledici o i la
difusi o daquest llibre.
Terrassa, marc de 2008
M. C. Leseduarte, M. D. Llongueras i A. Maga na
8
Bibliograa
Apostol, T.M. Calculus. Vol. I. Barcelona: Revert e, 1982.
Bartle, R.G.; Sherbert, D. R. Introducci on al an alisis matem atico de una variable. M exico: Limusa, 1984.
Berman, G.N. Problemas y ejercicios de an alisis matem atico. Moscou: Mir, 1977.
Bombal, F.; Marn, L.R.; Vera, G. Problemas de an alisis matem atico. Madrid: AC, 1988.
Burgos, J. de. C alculo innitesimal (teora y problemas). Madrid: Alhambra, 1984.
Castellnuovo, E. La matem` atica. La geometra. Barcelona: Ketres, 1981.
Clemens, Stanley R. Geometra. Addison Wesley, 1989.
Coquillat, F. C alculo integral. Metodologa y problemas. Madrid: Tebar Flores, 1986.
Danko, P.; Popov, A. Ejercicios y problemas de matem aticas superiores. Vol. I i II. Madrid: Paraninfo, 1982.
Demidovich, B. P. 5.000 Problemas de an alisis matem atico. Madrid: Paraninfo, 1985.
Diego, B. de. Ejercicios de an alisis. Sevilla: Deimos, 1984.
Kletenik, D. Problemas de geometra analtica. 5a ed. Moscou: Mir, 1981.
Lang, S. Basic Mathematics. Nova York: SpringerVerlag, 1988.
Larson, R.E.; Hostetler, R.P.; Edwards, B.H. C alculo. Vol. 1. 5a ed. Madrid: McGrawHill, 1999.
Leseduarte, M.C. [et al.] C` alcul I. Problemes i exercicis. Terrassa, 2007.
Ex ` amens de c ` alcul resolts. Terrassa, 2003.
Lubary, J.A.; Maga na, A. C` alcul I i II. Problemes. Barcelona: Edicions UPC, 1996.
Ortega, J.M. Introducci o a lan` alisi matem` atica. Bellaterra: Manuals de la UAB, 1990.
Salas, S.L.; Hille, E. Calculus. Vol. 1 i 2. 4a ed. Barcelona: Revert e, 2002.
Spivak, M. Calculus. Barcelona: Revert e, 1986.
Tebar, E. Problemas de c alculo innitesimal. Madrid: Tebar Flores, 1978.
Bibliograa1299 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009
Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009
8

Index alfab` etic
Ax, 20
Angle entre corbes, 103
Aproximaci o
de funcions per polinomis, 126, 127, 129
de primer ordre, 134
per la tangent, 101, 102, 126
`
Area
dun sector circular, 177
plana, 175
en coordenades cartesianes, 175
en coordenades polars, 177
Argument dun complex, 21
Arrel
dun polinomi, 28
duna funci o, 86
en` esima dun complex, 26
m ultiple, 28
Binomi de Newton, 239
C` alcul algebraic, 238
Canvi de variable, 157, 159
Car ` acter
duna s ` erie de pot ` encies, 218
duna s ` erie num` erica, 208
Coecient de variaci o, 102
Composici o de funcions, 49, 50, 84
Conjunt
tat, 15
tat inferiorment, 15
tat superiorment, 15
Contacte dordre n, 128
Continutat
global, 84
local, 80, 84
Coordenades
polars, 57, 58
cargol, 61
cicumfer ` encia, 61
ors, 64
gr ` aca duna corba, 59
lemniscata, 62
recta, 60
Criteri
de comparaci o ordinari, 212
de comparaci o per pas al lmit o generalitzat,
212
de condensaci o de Cauchy, 213
de larrel en` esima, 206
de larrel o de Cauchy, 212
de la mitjana aritm` etica, 207
de la mitjana geom` etrica, 207
de la primera derivada per a extrems, 119
de Leibniz, 215
de les s ` eries harm` oniques, 212
de Pringsheim, 214
de Raabe, 214
de Stolz, 206
del logaritme, 213
del n umero e, 206
del quocient, 206
del quocient o de DAlembert, 213
innit ` esim per tada (per a successions), 198
integral, 213
zero per tada (per a funcions), 80
Derivada
dordre superior, 106
duna funci o en un conjunt, 94
duna funci o en un punt, 93
de la funci o inversa, 109
idea gr ` aca, 100
implcita, 112
dordre superior, 115
innita, 93, 98
interpretaci o fsica, 94
interpretaci o geom` etrica, 95
lateral, 98
logartmica, 114
per lesquerra, 98
per la dreta, 98
Index alfab` etic1301 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009

Desenvolupament
de MacLaurin, 130, 133
de Taylor, 126, 130
en s ` erie de Taylor, 222, 223
Desigualtat, 13
Difer ` encia
de funcions, 48
de successions, 194
Disc de converg` encia duna s ` erie de pot ` encies
complexa, 224
Discontinutat, 81
de salt, 82
essencial, 81, 82
evitable, 81
oscillat ` oria, 82
Dist ` ancia entre dos nombres reals, 17
Domini, 37
Eix
dabscisses, 38
dordenades, 38
imaginari, 20
real, 20
Equaci o, 238
biquadrada, 240
de segon grau, 240
exponencial, 43
irracional, 240
logartmica, 44
trigonom` etrica, 46
Error, 127
de Lagrange, 129
Extrem
absolut, 85, 119, 120
relatiu, 85, 118, 119, 137
Fita
inferior dun conjunt, 15
inferior duna funci o, 40
inferior duna successi o, 197
superior dun conjunt, 15
superior duna funci o, 40
superior duna successi o, 197
F ormula
de De Moivre, 25
de Lagrange del residu, 129
de Taylor, 126
Fracci o
equivalent, 11
irreductible, 11
Funci o, 37
analtica, 222, 224
arcsinus, 110
c ` oncava, 135
c ` oncava amunt, 135
c ` oncava avall, 135
contnua, 80, 150
en un conjunt, 80
en un punt, 80
convexa, 135
creixent, 38, 117
decreixent, 38, 117
derivable, 93, 150
derivada, 94
diferenciable, 93
discontnua, 81
estrictament creixent, 38, 117
estrictament decreixent, 38, 117
estrictament mon ` otona, 38, 117
exponencial, 42
tada, 40
inferiorment, 40
superiorment, 40
hiperb ` olica, 46
imparella, 38
injectiva, 51
integrable, 148, 150
Riemann, 148
integral, 152
inversa, 51, 53
logartmica, 43
mon` otona, 38, 117
parella, 38
peri ` odica, 38
polin ` omica, 41
racional, 42
real, 37
senar, 38
Geometria elemental, 248
Hip ` otesi dinducci o, 191
Identitat
hiperb ` olica, 47
Imatge, 37
Indeterminacions (lmits), 124
Inducci o matem` atica, 191
Inequacions, 14
Inm dun conjunt, 15

Innit, 204
Innit ` esim, 132, 204
Innitesimal, 132, 204
Innit ` esims equivalents, 132, 133, 204
Integraci o, 158
de funcions hiperb ` oliques, 158, 166
de funcions immediates, 158
de funcions irracionals, 158, 170
de funcions racionals, 158, 161
de funcions trigonom` etriques, 158, 166
per canvi de variable, 159
per descomposici o, 159
per parts, 156, 158, 160
Integral, 148
de Riemann, 147
denida, 152
impr ` opia, 171, 172
convergent, 172
divergent, 172
indenida, 152
inferior, 148, 149
superior, 148, 149
Interval, 13
de converg` encia duna s ` erie de pot ` encies
real, 218
mixt, 14
no tat, 13
obert, 13
tancat, 14
Lmit
duna funci o
en linnit, 77, 78
en un punt, 75
duna successi o, 195
innit, 77
lateral, 76
per lesquerra, 76
per la dreta, 76
M` axim
absolut, 85, 119, 120
dun conjunt, 15
relatiu, 85, 118, 119
Mnim
absolut, 85, 119, 120
dun conjunt, 15
relatiu, 85, 118, 119
M` odul dun complex, 21
Nombre, 11
combinatori, 239
complex, 19
conjugat, 20
forma bin ` omica, 22
forma cartesiana, 22
forma exponencial, 22
forma polar, 22
forma trigonom` etrica, 22
oposat, 20
part imagin` aria, 19
part real, 19
enter, 11
imaginari, 18
irracional, 12, 16
natural, 11
racional, 11, 16
real, 12
expressi o decimal, 16
N umero e, 200
Ordenaci o dels reals, 13
Part
imagin` aria duna s ` erie, 216
real duna s ` erie, 216
Partici o dun interval, 147
Pla complex, 20
Polinomi, 238
de MacLaurin, 128
de Taylor, 128
aplicaci o, 136
Pot ` encies, 238
Primitiva, 156
c ` alcul de, 158
hiperb ` olica, 158
immediata, 158
irracional, 158
per canvi de variable, 159
per parts, 158
racional, 158
Principi dinducci o, 191
Producte
de funcions, 48
de successions, 194
Propietat
dadditivitat respecte de linterval, 151
de densitat dels irracionals, 12
de densitat dels racionals, 12
de linealitat de la integral, 150
Punt dinexi o, 135
Quocient
de funcions, 48
de successions, 194
Quocient incremental, 94
Radi de converg` encia duna s ` erie de pot ` encies
complexa, 224
real, 218
Ra o de canvi, 102
Index alfab` etic1303 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009

Recta
normal a una corba, 96
tangent a una corba, 95
Recta real, 12
Regla
de Barrow, 156
de lH opital, 121123
de la cadena, 108, 154
Residu de Lagrange, 129
Resta de Lagrange, 129
Salt
duna funci o, 82
nit, 82
innit, 82
Semirecta, 13
oberta, 14
tancada, 14
S` erie
absolutament convergent, 214
alternada, 215
condicionalment convergent, 214
convergent, 208
de pot ` encies
complexa, 224
convergent, 217
divergent, 217
real, 217
de Taylor, 222
divergent, 208
num` erica
associativitat, 211
complexa, 216
real, 207, 208
oscillant, 209
Successi o
convergent, 195, 197
creixent, 199
de les sumes parcials, 208
de nombres reals, 193
decreixent, 199
divergent, 195
estrictament creixent, 199
estrictament decreixent, 199
estrictament mon ` otona, 199
tada, 197
inferiorment, 197
superiorment, 197
mon` otona, 199
pr ` opiament divergent, 196
Suma
duna s ` erie, 208
de funcions, 48
de successions, 194
inferior, 147
superior, 147
Sumes parcials, 208
Suprem dun conjunt, 15
Teorema
de Rolle, 116
del valor mitj ` a de Lagrange, 116
de Bolzano, 86, 87
de compressi o, 198
de lentrep` a, 198
de lextrem interior, 118
de la converg` encia mon ` otona, 200
de la inversa contnua, 84
de Taylor, 127
de Weierstrass, 85
del valor mitj ` a per a integrals, 151
dels valors intermedis de Bolzano, 88
fonamental de l ` algebra, 28
fonamental del c ` alcul, 154
Terme complementari de Lagrange, 129
Termes dordre superior, 129
Triangle de Tartaglia-Pascal, 239
Valor absolut, 16
Variable
dependent, 37
independent, 37
Velocitat
instant ` ania, 94
mitjana, 94
Volum
de revoluci o, 178
per capes o tubs, 180, 181
per discos, 178, 179
de secci o donada, 182
Zero duna funci o, 86
1
Els nombres
1.1 Diferents classes de nombres
Els primers nombres que vam con` eixer, ja de petits, van ser els nombres naturals. Sorgeixen de la necessitat
de comptar: N = {1, 2, 3, 4, . . .}. Aquests, per ` o, no s on sucients per descriure moltes situacions quoti-
dianes elementals, com ara una quantitat de diners que devem a alg u, una temperatura sota zero... Des
dun punt de vista estrictament matem` atic, la insuci ` encia de Nes manifesta en intentar resoldre lequaci o
x +b = a, que nom es t e soluci o en N si a es m es gran que b.
Per tal de resoldre aquest tipus de situacions i daltres de semblants, es construeix el conjunt dels nombres
enters: Z = {. . . , 3, 2, 1, 0, 1, 2, 3, . . .}. Tanmateix, si volem repartir equitativament un litre de suc
de taronja entre 3 persones, la quantitat exacta que correspon a cadascuna delles no es pot expressar
mitjanc ant un nombre enter. Com abans, des dun punt de vista matem` atic, equacions del tipus q x = p
(amb q = 0) no sempre tenen soluci o en Z.
Necessitem, doncs, un altre conjunt m es gran que Z, on les q uestions anteriors tinguin resposta. Aquest
conjunt es el dels nombres racionals: Q=
_
x =
p
q
: p, q Z, q = 0
_
. Daquests quocients entre dos nom-
bres enters, en diem fraccions. Hi ha innites fraccions que representen el mateix nombre racional; penseu,
per exemple, en
1
2
,
2
4
,
3
6
... Es diu que dues fraccions s on equivalents si representen el mateix nombre racio-
nal. De totes les fraccions equivalents a una donada, sanomena fracci o irreductible aquella tal que el m` axim
com u divisor (m.c.d.) del denominador i el numerador es 1 ( es a dir,
p
q
es irreductible si m.c.d.(p, q) = 1).
Observem que tots els nombres naturals s on enters i que tots els enters s on nombres racionals. Notem
tamb e que hemconsiderat el 0 coma nombre enter per ` o no natural. Malauradament, tots aquests nombres
s on insucients per mesurar exactament determinades longituds.
1
1
x
Fig. 1.1 Diagonal
2
Per exemple, donat un triangle rectangle amb catets
duna unitat, quant fa exactament la hipotenusa? Si
designemper x la hipotenusa i apliquemel teorema
de Pit ` agores (gura 1.1), tindrem x
2
= 1 +1, don
x =
2. Per ` o resulta que
2 no es racional. Com
ampliem ara el conjunt de nombres?
Els nombres111 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009
1.2 Els nombres reals
Els nombres reals constituiran el suport del nostre curs. En aquesta secci o, veurem com es representen i
quines propietats tenen.
Representaci o dels nombres sobre una recta
Considerem una recta i, en un punt arbitrari, hi col
.
loquem el n umero 0 (aquest punt lanomenarem
lorigen). A la dreta del 0, a una dist ` ancia indeterminada que podem triar com vulguem, hi col
.
loquem el
n umero 1, la unitat. Els altres nombres queden xats sobre la recta: els naturals ordenats cap a la dreta del 0
separats un del seg uent per una unitat. An` alogament, per ` o cap a lesquerra, hi afegim els enters negatius.
Per dibuixar els racionals, dividim la unitat en parts iguals, tantes com indica el denominador, i nagafem
les que indica el numerador partint del 0 i tenint en compte el signe. Entre dos racionals qualssevol, hi ha
un altre racional (sabreu dir-ne cap?). Amb tot aix ` o queden a la recta molts forats, com ara,
2, , e...
Aquests forats representen els nombres irracionals i els designarem per R\ Q. Finalment, la reuni o de
tots els nombres que hem exposat constitueixen el conjunt dels nombres reals i els designarem per R. La
gura 1.2 esbossa aquest conjunt. Tenim R =Q(R\Q).
1
_
2
_
3
_
4
_
3 /
1 2 /
0 1 2 3
e
. . . . . .
origen unitat
Fig. 1.2 Els nombres reals
Els irracionals es designen R\Qperqu` e representen el complementari de Qdins R. Clarament, les relacions
dinclusi o entre els conjunts num` erics que hem descrit s on
N Z Q R
R\Q R
A cada nombre real, li correspon un unic punt de la recta i, a cada punt de la recta, li correspon un unic
nombre real. Aix, la recta sanomena recta real. Daquesta manera, parlarem indistintament de nombres i
de punts (gura 1.3).
Fig. 1.3 Equival ` encia entre nombres reals i punts Fig. 1.4 Densitat dels racionals i els irracionals dins R
Propietat de densitat de Q i R\Q en R
Entre dos reals diferents qualssevol hi ha innits racionals i tamb e innits irracionals. Per tant, no podem
agafar cap segment de la recta real que estigui format nom es per racionals, o nom es per irracionals (com
il
.
lustra la gura 1.4). Daix ` o, sen diu propietat de densitat de Q i de R\Q en R.
Ordenaci o dels nombres reals
0
b a
negatius positius
Fig. 1.5 Orientaci o dels nombres reals
Els nombres situats a la dreta de lorigen s on els
positius i els de lesquerra, els negatius (gura 1.5).
Utilitzem els smbols <, >, = per establir la posi-
ci o relativa entre dos punts en la recta. Els podem
combinar i obtenim els nous smbols , .
Lexpressi o a b signica que a es m es petit o
igual que b, i, an` alogament, a b signica que a
es m es gran o igual que b. Aleshores, s on certes les
expressions
5 < 7, 4 9, 7 7, 7 = 7, 6 > 2, 8 3, 1 1;
en canvi, s on falses les expressions 7 < 7, 5 > 5, 3 5.
A lhora de manipular expressions amb desigualtats, hem de tenir en compte les regles seg uents.
Propietats de les desigualtats. Per a qualssevol nombres reals a, b, c, es compleix:
a 0.
ac > bc si c < 0.
En particular, a 
1
b
> 0.
a < 0 

1
a
>
1
b
.
Intervals i semirectes
Els intervals i les semirectes (o intervals no tats) s on subconjunts notables de R. Per comoditat, a lhora de
designar-los (i per altres avantatges), introduirem els smbols + i . Conv e insistir especialment en el
fet que + i no s on nombres. M es endavant tamb e es far ` a palesa la seva utilitat en lestudi dels lmits.
Interval obert
(a, b) ={x R : a < x < b}
b a
Interval tancat
[a, b] ={x R : a x b}
b a
Intervals mixtos
[a, b) ={x R : a x < b}
b a
(a, b] ={x R : a < x b}
b a
Semirectes obertes
(a, +) ={x R : x > a}
a
(, b) ={x R : x < b}
b
Semirectes tancades
[a, +) ={x R : x a}
a
(, b] ={x R : x b}
b
Inequacions
Sanomena inequaci o tota desigualtat algebraica en qu` e apareixen nombres i
inc ` ognites. El conjunt de nombres que compleixen la desigualtat sanomena so-
luci o de la inequaci o.
En el proc es de resoluci o de les inequacions, cal tenir en compte les propietats de les desigualtats.
Exemple 1.1
Resolem la inequaci o
2x 1
x +1
1. Es compleix que
2x 1
x +1
1
2x 1
x +1
1 0
x 2
x +1
0
Per tant, cal considerar els casos en qu` e el numerador sigui positiu o 0 i el denominador negatiu, o b e que
el numerador sigui negatiu o 0 i el denominador positiu:
_
x 2 0
x +1 < 0
o b e
_
x 2 0
x +1 > 0
i aix,
_
x 2
x <1
o b e
_
x 2
x >1
Finalment, el conjunt soluci o es: x (1, 2].
Suprem, nm, m` axim i mnim
Sovint ens interessar ` a situar un conjunt determinat dins la recta real, en el sentit de con` eixer nombres que
en limitin labast; per exemple, nombres que siguin m es grans o iguals que tots els elements del conjunt.
Denici o 1.2 Sigui A un conjunt de nombres reals.
Un nombre k R es una ta superior de A, si x k, x A.
Un nombre k R es una ta inferior de A, si x k, x A.

`
Obviament, si k R es una ta superior (resp. inferior) de A, aleshores qualsevol nombre real m es gran
(resp. petit) o igual que k tamb e n es ta superior (resp. inferior).
Si A t e alguna ta superior, sanomena conjunt tat superiorment.
Si A t e alguna ta inferior, sanomena conjunt tat inferiorment.

Un conjunt tat superior i inferiorment es diu conjunt tat.
Exemples 1.4
Estudiem uns quants conjunts de nombres reals.
a) Els intervals [0, 1] i (0, 1) s on conjunts tats. En efecte, qualsevol nombre m es gran o igual que 1 n es
ta superior, i qualsevol nombre negatiu o 0 n es ta inferior. Aix, el conjunt de les tes superiors es
[1, +), i el de les tes inferiors, (, 0].
b) El conjunt dels nombres naturals es tat inferiorment, per ` o no superiorment, en R.

Es evident que
1 n, n N. Per tant, l1 i qualsevol nombre real menor que 1 s on tes inferiors de N. En canvi, no
existeix cap nombre real m es gran o igual que tots els nombres naturals a la vegada.
c) El conjunt dels nombres racionals no es tat, ni superiorment ni inferiorment.
Si A es tat superiorment, la m es petita de les tes superiors de A sanomena el suprem del conjunt A
i es designa per supA. Quan supA A, aquest nombre sanomena el m` axim del conjunt A i sescriu
m` axA.
Si A es tat inferiorment, la m es gran de les tes inferiors de A sanomena lnm del conjunt A i
es designa per inf A. En cas que inf A A, aquest nombre sanomena el mnim del conjunt A i es
designa per mnA.
Els conjunts tats superiorment tenen suprem, per ` o no sempre tenen m` axim. El m` axim dun conjunt, quan
existeix, es lelement m es gran del conjunt. An` alogament, els conjunts tats inferiorment tenen nm; en
canvi, lexist ` encia del mnim dep` en de cada cas.
Exemples 1.6
Vegem-ne un parell dexemples concrets.
a) Considerem el conjunt A = (0, 1]. El seu suprem es 1. At ` es que 1 A, aquest suprem tamb e es el
m` axim. Aix ` o signica que l1 es lelement m es gran de linterval (0, 1]. Daltra banda, la ta inferior m es
gran de A es 0; aleshores, inf A = 0. En aquest cas, per ` o, 0 / A; per tant, el conjunt A no t e mnim.
Intutivament, no hi ha cap nombre real dins linterval (0, 1] que sigui el m es petit de tots dins el propi
interval.
b) El conjunt N no t e suprem i, per tant, no t e m` axim perqu` e no es tat superiorment. Com que N es
tat inferiorment, t e nm i val 1. A m es a m es, 1 N i, per tant, mnN = 1 (l1 es el nombre natural
m es petit).
Expressi o decimal dels nombres reals
Els nombres reals admeten una representaci o decimal de la forma a
0
a
1
a
2
a
3
. . . Aquesta representaci o es
nita o innita peri ` odica ( es a dir, es repeteix a partir dun lloc determinat) quan el nombre es racional, i es
innita no peri ` odica quan el nombre es irracional, com es el cas de o de e. Aqu teniu, per exemple, les
100 primeres xifres decimals del n umero :
=3
141592653589793238462643383279502884197169399375105820974944592
307816406286208998628034825342117068...
Lexpressi o decimal dun nombre irracional es unica. Tanmateix, hi ha nombres racionals que admeten
dues expressions decimals diferents: s on aquells que, a partir dun lloc determinat, tenen totes les xifres
iguals a 9 o totes les xifres iguals a 0. Vegem-ne un exemple: el n umero 1
23999... tamb e es pot escriure

com 1
24000... Per comprovar que aquestes dues representacions decimals corresponen al mateix nombre
racional, nhi ha prou a buscar-ne la fracci o generatriu, que es 31/25.
Valor absolut i dist` ancia
Denici o 1.7 El valor absolut dun nombre real x es
|x| =
_
x, si x 0.
x, si x < 0.
Fig. 1.6 Funci o valor absolut
La funci o valor absolut t e dues branques (gura
1.6). Observem que
|x| = m` ax{x, x}.
|x| =
x
2
.
La noci o de valor absolut ens permet denir una dist ` ancia molt intutiva sobre R. Geom` etricament, |x|
representa la dist ` ancia de x a 0, com podem veure a la gura 1.7.
Fig. 1.7 Valor absolut. Dist ` ancia dun nombre real a lorigen
An` alogament, per a tot x, y R, la dist ` ancia entre x i y es
d(x, y) =|x y| =|y x|.
Propietats del valor absolut. Per a tot x, y R, es compleix:
|x| 0, |x| = 0 x = 0.
|x| =| x|.
Si c > 0, |x| < c c < x < c.

Si c 0, |x| c c x c.
Si c 0, |x| c x c o x c (gura 1.8).
|x| x |x|.
|xy| =|x||y|.
|x +y| |x| +|y| (desigualtat triangular).
|x y| |x| +|y|.
|x y| ||x| |y||.
x
y
=
|x|
|y|
si y = 0.
|x
n
| =|x|
n
.
Fig. 1.8 Propietats del valor absolut
1.3 Els nombres complexos
Lequaci o x
2
+1 = 0 no t e cap soluci o real ja que no es possible trobar cap nombre real tal que el seu
quadrat sigui 1. En aquest cas, una soluci o de lequaci o anterior es un nombre imaginari, designat per i,
tal que i
2
=1 (laltra soluci o ser ` a i). Repassem una mica la hist ` oria. De fet, els nombres imaginaris sin-
troduren en la matem` atica com una eina per resoldre equacions de tercer grau, no nom es de segon grau.
Situem-nos a Mil ` a al segle XVI, concretament a lany 1545. En la seva obra Ars Magna, Gerolamo Cardano
(1501-1576) d ona un m` etode per resoldre lequaci o c ubica mitjanc ant arrels. Ell parteix de lequaci o c ubica
ax
3
+bx
2
+cx = d.
Fent la substituci o x = y
b
3a
i dividint per a, obt e
y
3
+
_
3ac b
2
3a
2
_
. .
m
y =
27a
2
d +9abc 2b
3
27a
3
. .
n
Es a dir,
y
3
+my = n. (1.1)
Per resoldre lequaci o (1.1), considera dues variables arbitr ` aries, t i u, de manera que
y =t u.
Elevant al cub, obt e
y
3
=t
3
3t
2
u+3tu
2
u
3
=t
3
3tu(t u) u
3
=t
3
3tuy u
3
es a dir,
y
3
+3tuy =t
3
u
3
. (1.2)
Com que t i u s on arbitr ` aries, comparant les equacions (1.1) i (1.2), considera ara
_
m = 3tu
n =t
3
u
3
i aconsegueix lequaci o t
6
m
3
27
nt
3
= 0, que es una equaci o de segon grau de la variable t
3
_
t
3
_
2
m
_
t
3
_
m
3
27
= 0.
Per tant, utilitzant nom es larrel quadrada positiva, obt e
1
t =
3
n
2
+
_
n
2
4
+
m
3
27
i u =
3
n
2
+
_
n
2
4
+
m
3
27
.
1
1
Substituint la t a n =t
3
u
3
i allant la u.
Fent y =t u,
y =
3
n
2
+
_
n
2
4
+
m
3
27

3
n
2
+
_
n
2
4
+
m
3
27
.
Finalment, substitueix m i n en funci o de a, b i c:
m =
3ac b
2
3a
2
i n =
27a
d
+9abc 2b
3
27a
3
,
desf ` a el canvi, x = y
b
3a
, i determina la soluci o x.
Apliquem, per exemple, el proc es anterior a lequaci o 2x
3
30x
2
+162x = 350. En aquest cas, el canvi
ens d ona y
3
+6y 20 = 0 i tenim
2
y =
3
_
10+
108
3
_
10+
108 = 2, es a dir, x = 7.
I, per a x
3
15x = 4, resulta
x =
3
_
2+
121
3
_
2+
121.
Qu` e signica
121 ? Sembla f ` acil dir que lequaci o anterior no t e soluci o, per ` o a simple vista es comprova
que x = 4 n es una.
Davant daquesta situaci o, Cardano abandon` a la recerca. Posteriorment, Rafael Bombelli (1526-1573)
decid treballar amb les arrels quadrades de nombres negatius aplicant les mateixes regles que sapliquen
als nombres reals. Sobserva que
(2+
1)
3
= 2+11
1 = 2+
121
An` alogament,
(2+
1)
3
=2+
121
I llavors, Bombelli va arribar a la soluci o
x =
3
_
2+
121
3
_
2+
121 = (2+
1) (2+
1) = 4.
Denici o 1.8 Anomenem nombre complex, de part real a i part imagin` aria b, una expressi o de la
forma
z = a+bi, on a, b R amb i
2
=1.
Designem per C el conjunt dels nombres complexos.
1
2
No es immediat comprovar que, efectivament, aquesta expressi o es 2; cal elevar al cub la igualtat dues vegades.
Dos nombres complexos s on iguals si i nom es si tenen la mateixa part real i la mateixa part imagin` aria. Si
a tot nombre real a li associem el complex a+0i, aleshores podem dir que el conjunt dels nombres reals
est ` a contingut dins el conjunt dels nombres complexos:
N Z Q R C.
Operacions amb complexos en forma bin` omica
Amb els nombres complexos, tamb e es poden fer les operacions aritm` etiques usuals. La suma i el producte
de nombres complexos es deneixen de manera que respectin la suma i el producte dels nombres reals.
Denici o 1.9 Donats els nombres complexos z
1
= a+bi i z
2
= c +d i, denim
la suma: z
1
+z
2
= (a+bi) +(c +d i) = a+c +(b+d)i
el producte: z
1
z
2
= (a+bi) (c +d i) = ac bd +(ad +bc)i
el quocient, si el denominador no es nul:

z
1
z
2
=
a+bi
c +d i
=
(a+bi)(c d i)
(c +d i)(c d i)
=
ac +bd
c
2
+d
2
+
bc ad
c
2
+d
2
i
si z
2
= 0, es a dir, si c
2
+d
2
= 0.
Representaci o gr` aca
Podem establir una relaci o bijectiva (un a un) entre els nombres complexos i els punts del pla que
anomenarem pla complex an` aloga a la correspond` encia entre els punts duna recta i els nombres reals.
Leix dabscisses es diu eix real, ja que correspon als nombres reals, i leix dordenades es leix imaginari.
(x, y)
0
x
y
Fig. 1.9 Representaci o dun complex
Nhi ha prou a interpretar el nombre complex x+yi
com un parell ordenat de nombres reals (x, y):
x +yi (x, y)
Tamb e representem un nombre complex com un
vector dirigit des de lorigen ns al punt (x, y) (gu-
ra 1.9). Lextrem (x, y) sanomena ax del complex.
Aquest enfocament permet aplicar als nombres complexos les mateixes lleis que sapliquen a les quantitats
vectorials utilitzades en la fsica i en la mec ` anica: forces, velocitats, acceleracions... Per exemple, la suma
de complexos es pot obtenir geom` etricament amb la regla del paral
.
lelogram.
Sigui z = x +yi, aleshores
z = x yi sanomena conjugat de z.
z =x yi sanomena oposat de z.
_
z
z
complex
conjugat oposat
x
_
y
y
_
x
z
Fig. 1.10 Conjugat i oposat dun complex
La representaci o gr ` aca es molt aclaridora (gu-
ra 1.10).
Propietats de la conjugaci o. Per a tot z, w C, es compleix
z +w = z +w.
z w = z w.
z = z.
z = z z R.
z =z z es imaginari pur.
Re(z) =
z +z
2
, Im(z) =
z z
2
.
M` odul i argument. Diferents maneres dexpressar un nombre complex
Denici o 1.10 Donat el nombre complex z = x +yi, anomenem m` odul de z la longitud del vector
associat i el designem per |z|, es a dir,
|z| =
_
x
2
+y
2
=
z z.
Si z = 0, langle , format per la direcci o positiva de leix real i el vector OZ (mesurat en sentit positiu,
es a dir, en sentit contrari al de les agulles del rellotge) sanomena argument de z.
Fig. 1.11 M` odul i argument dun complex
Geom` etricament, |z| representa la dist ` ancia de la-
x (x, y) a lorigen, o la longitud del vector corres-
ponent. Quan y = 0, el m` odul es redueix al valor
absolut dels nombres reals.
Notem que no es unic, ja que +2, +3,
2... tamb e s on v ` alids per representar-ne lar-
gument. En endavant, considerarem [0, 2)
com a determinaci o principal de largument (gura
1.11).
A partir del gr ` ac anterior, observem que, si z = 0, aleshores
cos =
x
|z|
, sin =
y
|z|
.
Llavors, escrivim z = x +yi = |z|(cos+i sin), expressi o anomenada forma trigonom` etrica de z. De
fet, tot nombre complex z es pot expressar en les formes:
bin` omica z = x +yi
cartesiana z = (x, y)
trigonom` etrica z =|z|(cos+i sin)
polar z =|z|
exponencial z =|z|e
i
El pas de forma cartesiana a forma polar (x, y) (|z|, ) ve donat per les relacions seg uents:
el m` odul es |z| = +
_
x
2
+y
2
i largument,
=
_
arctg
y
x
si x > 0.
arctg
y
x
+ si x < 0.
=
_

2
si y > 0
3
2
si y < 0
quan x = 0, y = 0.
Aquests ultims nombres, els que corresponen a x = 0, y = 0, estan situats sobre leix imaginari. Podem
veurels a la gura 1.12.
Fig. 1.12 Nombres complexos imaginaris purs, a leix imaginari
Es convenient representar gr ` acament el nombre complex per determinar-ne largument amb facilitat.
El pas de forma polar a forma cartesiana (|z|, ) (x, y) es immediat
x =|z| cos, y =|z| sin.
Propietats del m` odul dun nombre complex. Per a tot z, w C, es compleix
|z| 0, |z| = 0 z = 0.
|zw| =|z||w|.
|z +w| |z| +|w| (desigualtat triangular).
|z| =|z| =| z| =| z|.
|Rez| |z|, |Imz| |z|.
|z| =
z z.
z z =|z|
2
.
1
z
=
z
|z|
2
, si z = 0.
z
|z|
t e m` odul 1.
Exemples 1.11
a) Donat z =
2+
2i, expressat en forma bin` omica, passem-lo a forma polar.

Cal determinar-ne el m` odul i largument. Clarament, el m` odul es 2 i largument = arctg (1) + =
3
4
; per tant
z = 2
_
cos
3
4
+i sin
3
4
_
= 23
4
.
b) Donat el nombre z =
_
1
2
_
5
6
, en forma polar, escrivim-lo en forma bin ` omica.
Directament, tenim
z =
_
1
2
_
5
6
=
1
2
_
cos
5
6
+i sin
5
6
_
=
1
2
_
3
2
+
1
2
i
_
=
3
4
+
1
4
i .
El concepte de m` odul ens permet denir una dist ` ancia en C. Per a tot z, w C, la dist ` ancia entre z i w
es d(z, w) =|z w| =|wz|. En particular, si z, w R, la dist ` ancia entre ells coincideix amb la dist ` ancia
entre nombres reals.
Exemples 1.12
a) Els complexos que satisfan |z2| =3 es troben situats a dist ` ancia 3 del n umero z =2. Per tant, formen
la circumfer ` encia de centre z = 2 i radi 3.
b) El conjunt {z C : |z| 1} es el disc unitat, es a dir, els nombres del pla complex que disten de lorigen
una unitat o menys.
Val a dir que el conjunt dels nombres complexos no admet una ordenaci o recordem que R s que es
ordenat; nom es podem ordenar els m` oduls dels complexos (perqu` e s on nombres reals).
Operacions amb complexos en forma polar
Hem vist com sumar, restar, multiplicar i dividir nombres complexos en forma bin ` omica. At ` es que es senzill,
sovint es m es convenient fer el producte i el quocient en forma polar.
Producte i quocient
Considerem els complexos z =|z|
i w =|w|
en forma polar. Aleshores

z =|z|(cos+i sin), w =|w|(cos+i sin).
El producte dels complexos es

z w =
_
|z|(cos+i sin)
_
_
|w|(cos+i sin)
_
= . . . =|z| |w|
_
cos(+) +i sin(+)
_
per tant,
z w = (|z| |w|)
+
.
Es a dir, el m` odul del producte es el producte dels m` oduls i largument del producte es la suma
darguments.
Si w = 0, el quocient dels complexos es

z
w
=
|z|(cos+i sin)
|w|(cos+i sin)
= . . . (multiplicant i dividint pel conjugat)
=
|z|
|w|
[cos() +i sin()]
per tant,
z
w
=
_
|z|
|w|
_
sempre que w = 0.
Es a dir, el m` odul del quocient es el quocient dels m` oduls i largument del quocient es la difer ` encia
darguments.
Exemple 1.13
Donats els nombres complexos z =
2i i z
=
1
2
3
2
i calculem en forma polar el producte
z z
i el quocient
z
z
.
Un esquema gr ` ac ens ajuda a no equivocar-nos a lhora de determinar largument. Observem que z es
troba al quart quadrant i z
al tercer (gura 1.13). Aix,

z
2 1
z
z z
z/z
Fig. 1.13 Operacions amb complexos

|z| =
2+2 = 2; tg =

2
; =
7
4
,
|z
| =
_
1
4
+
3
4
= 1; tg =

3
2
1
2
; =
4
3
.
Per tant, z = 27
4
, z
= 14
3
. Obtenim, doncs,
z z
= 27
4
14
3
= 213
12
,
z
z
=
23
4
14
3
= 25
12
.
Potenciaci o. F ormula de De Moivre
Com a cas particular del producte, podem calcular les pot ` encies de complexos. Aix,
z
n
= (|z|
)
n
= (|z|
n
)
n
, on n Z.
Aleshores,
_
|z|(cos+i sin)
n
=|z|
n
(cosn+i sinn)
En particular, si z t e m` odul 1, obtenim
(cos+i sin)
n
= cosn+i sinn
igualtat coneguda com a f ormula de De Moivre.
Exemple 1.14
Calculem i
94
.
Resoldrem lexercici de dues maneres.
a) La primera, expressant i en forma polar i determinant-ne la pot ` encia. Escrivim i = 0 +1i; per tant,
|i| = +
1 = 1. Largument es, doncs, =

2
. Aleshores,
i
94
=
_
1
2
_
94
= 194
2
= 1
47
=1.
b) La segona, directament. Observem que
i
1
= i
i
2
=1
i
3
= i
2
i =i
i
4
= i
3
i =i i = 1
(a partir daqu es repeteixen)
i
5
= i
4
i = i
i
6
= i
5
i =1
i
7
= i
6
i =i
i
8
= i
7
i = 1
.
.
.
Llavors, qualsevol pot ` encia de i es sempre i, 1, i o 1. Al nostre cas,
i
94
= i
234+2
= i
234
i
2
= 1 (1) =1.
Radicaci o
Denici o 1.15 Donats z C, z =0 i n N, anomenemarrel en` esima de z qualsevol nombre complex
w tal que w
n
= z. Representarem per
n
z totes les arrels en` esimes de z.

Cada complex z = 0 t e n arrels en` esimes diferents. En efecte, suposem que w es una arrel en` esima de
z =|z|
. Escrivim w =|w|
. Aleshores, elevant larrel en` esima a n, obtenim

w
n
= z =
_
|w|
_
n
=|z|
=
_
|w|
n
_
n
=|z|
.
Aquests complexos, per ser iguals, han de tenir el mateix m` odul i els arguments han de coincidir, llevat
dun m ultiple enter de 2 ( es a dir, els arguments poden diferir en un nombre enter de voltes). Aix ` o vol dir
que
|w|
n
=|z|, n = +2k.
La primera equaci o, |w|
n
= |z|, es una igualtat entre nombres reals; la soluci o es |w| =
n
_
|z|.

Es a dir, el
m` odul de les arrels es larrel en` esima del m` odul, com a unic nombre real positiu que ho satisf ` a. Per tant,
totes les arrels en` esimes de z tenen el mateix m` odul.
Pel que fa a largument, n = +2k implica que =
+2k
n
. Aquesta expressi o pren exactament n
valors diferents entre [0, 2) (que corresponen a n valors consecutius de k). Aleshores, obtenimn arguments
diferents per a les arrels en` esimes de z, que s on
=
+2k
n
=

n
+
2k
n
, k = 0, 1, 2, . . . , n1.
Es clar que, per a k =n, n+1, n+2, . . . obtenim arguments equivalents als que ja tenim. Observem, doncs,
que hi ha n arrels en` esimes de z diferents, totes situades sobre la circumfer ` encia de centre lorigen i radi
n
_
|z|, i equiespaiades per un angle
2k
n
. Resumint,
si z =|z|
, aleshores
n
z =
_
n
_
|z|
_
+2k
n
, per a k = 0, 1, 2, . . . , n1.
Exemple 1.16
Donat el nombre complex z =8+8
3i, obtinguem
4
z.
Hem de ser conscients que calcularem un total de quatre nombres complexos diferents. En primer lloc,
calculem el m` odul de z, |z| =

64+64 3 = 16 . Despr es largument, = arctg
_
3
_
=
2
3
. El m` odul
de les quatre arrels quartes es
4
16 = 2, ja que 2 es l unic real positiu a tal que a

4
= 16. Els arguments de
les arrels quartes s on
2
3
+2k
4
=

16
+

2
k, k = 0, 1, 2, 3.
Aix, doncs, les arrels quartes s on: k = 0 w
0
= 2
6
= 2(cos

6
+i sin

6
) =
3+i
k = 1 w
1
= 22
3
= 2(cos
2
3
+i sin
2
3
) =1+
3i
k = 2 w
2
= 27
6
= 2(cos
7
6
+i sin
7
6
) =
3i
k = 3 w
3
= 210
6
= 2(cos
10
6
+i sin
10
6
) =1
3i .
0
x
y
2
w
0
w
3
w
2
w
1
/2
/6
Fig. 1.14 Les 4 arrels quartes
Gr ` acament, tenim les quatre arrels w
0
, w
1
, w
2
i w
3
sobre la circumfer ` encia de centre lorigen i radi 2
(el seu m` odul). Les arrels s on equiespaiades per un
angle de /2 radiants, es a dir, la quarta part de la
circumfer ` encia sencera (gura 1.14).
Arrels en` esimes i polgons
Els axos de les arrels en` esimes dun nombre com-
plex z =0 s on els v ` ertexs dun polgon regular inscrit
en la circumfer ` encia de centre lorigen i radi
n
_
|z|.
Les gures 1.15 i 1.16 il
.
lustren aquesta propietat.
x
y
0
x
y
0
2/3
/2
Fig. 1.15 Arrels terceres i quartes
x
y
0
x
y
0
2/5
/3
Fig. 1.16 Arrels cinquenes i sisenes
Descomposici o dun polinomi en factors primers
En aquesta secci o, utilitzem el teorema fonamental de l ` algebra per descompondre els polinomis en factors
primers.
Recordem que un n umero es una arrel dun polinomi P(z) si es soluci o de lequaci o P(z) = 0, es a dir, si
compleix P() = 0.
Teorema 1.17 Teorema fonamental de l ` algebra. Tot polinomi de grau n 1 amb coecients
complexos, P(z) = a
0
+a
1
z +a
2
z
2
+. . . +a
n
z
n
, a
n
= 0, t e alguna arrel en C.
Considerem P
n
(z) un polinomi de grau n. Pel teorema fonamental de l ` algebra, existeix
1
, una arrel de
P
n
(z); aleshores, podem descompondrel com:
P
n
(z) = a
0
+a
1
z +a
2
z
2
+. . . +a
n
z
n
= (z
1
)P
n1
(z),
on P
n1
(z) es un polinomi de grau n 1. Si ara apliquem de nou el teorema fonamental de l ` algebra al
polinomi P
n1
(z), trobem una altra arrel
2
i, per tant, podem escriure
P(z) = (x
1
)(x
2
) P
n2
(z).
Repetint el proc es n vegades, arribarem nalment al resultat seg uent.
Corol
lari 1.18 Una altra versi o del teorema fonamental de l ` algebra. Sigui P
n
(z) un polinomi
de grau n 1. Aleshores
P(z) = a
n
(z
1
)(z
2
). . . (z
n
),
on
1
,
2
, . . . ,
n
s on les n arrels del polinomi P(z) i a
n
es el coecient de z
n
.
Les arrels
1
,
2
, . . . ,
n
no han de ser necess ` ariament diferents. Una arrel que apareix m es duna vegada
sanomena m ultiple i les que ho fan nom es un cop, simples.
Observaci o 1.19 Els polinomis irreductibles o primers en C s on de grau 1, mentre que en R s on els de
grau 1 i els de grau 2 que no tenen arrels reals.
Per exemple, donat el polinomi P(z) = 3(z 1)
2
(z +2i)(z 2i)(z +4)
3
(que ja est ` a descompost en
factors), tenim
1 es una arrel m ultiple amb multiplicitat 2 (o doble),
2i es una arrel simple (o b e amb multiplicitat 1),
2i es una arrel simple,
4 es una arrel m ultiple amb multiplicitat 3 (o triple).
Es f ` acil comprovar la propietat seg uent:

Si un polinomi amb coecients reals t e una arrel complexa = a+bi amb mul-
tiplicitat s, aleshores el n umero = a bi tamb e es arrel del polinomi i t e la
mateixa multiplicitat.
Es a dir, les arrels complexes apareixen a parells. Aquesta propietat no es necess ` ariament certa si els
coecients del polinomi s on complexos, com ara
P(z) = z
2
(2+3i)z 5+i =
_
z (i 1)
__
z (3i +3)
_
.
Exemple 1.20
Donat el polinomi P(z) = z
4
1, en determinem
a) les arrels,
b) la descomposici o en factors primers amb coecients complexos,
c) la descomposici o en factors primers amb coecients reals.
En primer lloc, observem que es tracta dun polinomi amb coecients reals.
a) Les arrels del nostre polinomi s on les arrels quartes del complex 1, es a dir, z =
4
1 =
4
1
0
. Calculant
aquestes arrels quartes, obtenim els quatre complexos 1k
2
, per a k = 0, 1, 2, 3, que s on 1, i, 1, i .
b) La descomposici o en factors primers o irreductibles a coecients complexos es, doncs,
z
4
1 = (z 1)(z +1)(z i)(z +i).
Nhi ha quatre polinomis irreductibles en C, tots de grau 1, es clar.
c) La descomposici o en factors primers o irreductibles amb coecients reals sobt e a partir de la
descomposici o en C: z
4
1 = (z 1)(z +1)(z i)(z +i)
. .
()
, i queda
z
4
1 = (z 1)(z +1)(z
2
+1).
Aqu tenim tres polinomis irreductibles en R, dos de grau 1 i un de grau 2. Fixem-nos que a lexpressi o
() consten dues arrels conjugades: i, i; per tant, el producte () es una expressi o amb coecients
reals.
Problemes resolts
Problema 1
Resoleu les inequacions seg uents:
a) x
2
5x +4 0 b) x
2
> 49
c)
x +4
2x 1
0
[Soluci o]
a) Tenim que x
2
5x +4 = 0 x
1
= 1, x
2
= 4. Observem, daltra banda, que la gr ` aca de y = x
2
5x +4 es
una par ` abola convexa que talla leix dabscisses als punts x
1
=1 i x
2
=4 (la primera par ` abola de la gura 1.17).
Per tant,
x
2
5x +4 0 x [1, 4].
b) Observem que x
2
> 49 x
2
49 > 0. A m es, x
2
49 = 0 x
1
=7 i x
2
= 7. Daltra banda, la gr ` aca
de y = x
2
49 correspon a una par ` abola convexa que talla a leix dabscisses en x
1
= 7 i x
2
= 7 (el segon
dibuix de la gura 1.17).
4 1 7 7
Fig. 1.17 Interpretacions gr ` aques de les solucions
Finalment,
x
2
49 > 0 x (, 7) (7, +).
c) En aquest cas,
x +4
2x 1
0 si
_
x +4 0
2x 1 > 0
x 4 i x >
1
2
(aix ` o es impossible),
o b e
x +4
2x 1
0 si
_
x +4 0
2x 1 < 0
x 4 i x <
1
2
x
_
4,
1
2
_
.
La soluci o es la reuni o dambdues solucions anteriors, es a dir, el conjunt
_
4,
1
2
_
.
Problema 2
Trobeu els nombres reals x que satisfan la inequaci o
x +2
1x
> 1.
[Soluci o]
Resoldrem el problema de dues maneres. En primer lloc, observem que
x +2
1x
> 1
x +2
1x
1 > 0
2x +1
1x
> 0.
Per tal que aquest quocient sigui positiu, el numerador i el denominador han de tenir el mateix signe, es a dir,
{2x +1 > 0 i 1x > 0} o b e {2x +1 < 0 i 1x < 0}.
La soluci o de la primera opci o es linterval
_
1
2
, 1
_
. At ` es que no hi ha cap nombre que satisfaci la segona opci o, el
resultat es el conjunt
_
1
2
, 1
_
.
Una altra forma de resoldre lexercici es la seg uent. Clarament x = 1; aleshores, podem estudiar els dos casos: x > 1 i
x < 1.
Si x > 1, el denominador de
x +2
1x
es negatiu, el numerador positiu i el quocient resulta, doncs, negatiu. En aquest
cas, la inequaci o no t e soluci o perqu` e un nombre negatiu no pot ser mai m es gran que un de positiu.
Si x < 1, aleshores 1x > 0 i podem multiplicar les dues bandes de la desigualtat per 1x sense que canvi el sentit
de la desigualtat. Daquesta forma, obtenim
x +2 > 1x 2x >1 x >
1
2
que, juntament amb la condici o x < 1, ens d ona
1
2
< x < 1. Per tant, el conjunt soluci o es linterval
_
1
2
, 1
_
.
Problema 3
Resoleu la inequaci o |x
2
7x +8| < 2.
[Soluci o]
Per les propietats del valor absolut, la desigualtat es equivalent a 2 <x
2
7x+8 <2. Aix obtenim dues inequacions
que shan de satisfer simult ` aniament:
2 < x
2
7x +8 i x
2
7x +8 < 2.
2 5
1 6
Fig. 1.18 Solucions gr ` aques de les dues inequacions
Les ordenem i factoritzem, i es converteixen en
(x 2)(x 5) > 0 i (x 1)(x 6) < 0.
( )
2 1 6 5
Fig. 1.19 Intersecci o de les solucions parcials
La soluci o de la primera inequaci o es el conjunt (, 2)
(5, +) i la de la segona es linterval (1, 6); el dibuix apa-
reix a la gura 1.18. Finalment, la soluci o de la inequaci o
inicial es el conjunt intersecci o dels dos anteriors (gu-
ra 1.19):
_
(, 2) (5, +)
(1, 6) = (1, 2) (5, 6).

Problema 4
Resoleu la inequaci o |x 3| +|x +2| 10.
[Soluci o]
Observem que
|x 3| =
_
x 3 si x 3
x +3 si x 3
i |x +2| =
_
x +2 si x 2
x 2 si x 2
Aix, ens conv e distingir tres casos.
Cas 1: x 2. Tenim
|x 3| +|x +2| 10 x +3x 2 10
2x 9 x
9
2
x
_
,
9
2
_
.
Cas 2: 2 < x < 3. Aqu

|x 3| +|x +2| 10 x +3+x +2 10 5 10,
que es un absurd; aquest cas, doncs, no t e soluci o.
Cas 3: x 3. Tenim
|x 3| +|x +2| 10 x 3+x +2 10
2x 11 x
11
2
x
_
11
2
, +
_
.
Per tant, la soluci o de la inequaci o |x 3| +|x +2| 10 es el conjunt uni o de les solucions dels tres casos:
_
,
9
2
_
_
11
2
, +
_
.
Problema 5
Sigui z un nombre complex de m` odul 1. Calculeu el m` odul de
1+2iz
z 2i
.
[Soluci o]
Considerem z = a+bi. Per hip ` otesi, |z| = 1. Aleshores, |z|
2
= a
2
+b
2
= 1. Ara, tenint en compte que
z
1
z
2
=
|z
1
|
|z
2
|
per
a tot z
1
, z
2
C, z
2
= 0, obtenim
1+2iz
z 2i
=
|1+2i(a+bi)|
|a+bi 2i|
=
|12b+2ai|
|a+(b2)i|
=
_
(12b)
2
+4a
2
_
a
2
+(b2)
2
=
14b+4b
2
+4a
2
a
2
+b
2
4b+4
.
Finalment, at ` es que a
2
+b
2
= 1, resulta
1+2iz
z 2i
54b
54b
= 1.
Notem que 54b = 0, ja que, si b fos 5/4, aleshores a
2
+b
2
> 1.
Problema 6
Calculeu la suma
100
n=1
i
n
. Expresseu-ne el resultat de forma bin` omica.
[Soluci o]
Sabem que i
1
= i, i
2
=1, i
3
=i, i
4
= 1 i que les pot ` encies successives de i es tornen a repetir.

Es clar, doncs, que
la suma de cada grup de quatre sumands seguits d ona zero. A la suma proposada hi ha exactament vint-i-cinc grups
de quatre sumands que sanul
.
len. Per tant,
100
n=1
i
n
= 0.
Problema 7
Quins nombres complexos satisfan lequaci o z
5
+
3i =1?
[Soluci o]
Lequaci o donada es equivalent a z
5
=1
3i . Per tant, z =
5
_
1
3i. Les solucions s on les cinc arrels cinquenes

de 1
3i. El m` odul daquest nombre complex es 2 i largument val = arctg
3 =
4
3
, ja que est ` a situat al
tercer quadrant. Aix,
z =
5
_
24
3
.
Obtenim el m` odul de les arrels: |z| =
5
2, i els arguments:
k
=
4
15
+
2k
5
per a k = 0, . . . , 4.
Les cinc solucions s on
z
0
=
5
24
15
, z
1
=
5
210
15
, z
2
=
5
216
15
, z
3
=
5
222
15
, z
4
=
5
228
15
.
Problema 8
Una arrel quarta dun nombre complex z val
2
4
+i
2
4
. Trobeu aquest nombre complex i les altres tres arrels
quartes.
[Soluci o]
De lenunciat es dedueix que z =
_
2
4
+i
2
4
_
4
. En forma polar, ser ` a z =
_
1
2

4
_
4
=
1
16
. Per tant, el nombre z es
1
16
.
Per trobar-ne les altres tres arrels quartes, nom es hem de calcular
4
_
1
16
=
4
_
1
16
. El m` odul de totes les arrels quartes
val
4
_
1
16
=
1
2
. Els arguments es determinen a partir de la relaci o
k
=
+2k
4
per a k = 0, 1, 2 i 3.
Les arrels quartes s on, doncs,
1
2

4
=
2
4
+
2
4
i,
1
2
3
4
=
2
4
+
2
4
i,
1
2
5
4
=
2
4

2
4
i,
1
2
7
4
=
2
4

2
4
i.
Problema 9
Calculeu totes les solucions de lequaci o z
6
= (z 1)
6
.
[Soluci o]
Lequaci o proposada es equivalent a z
6
(z1)
6
=0. Podemdescompondre aquesta expressi o en suma per difer ` encia:
_
z
3
+(z 1)
3
__
z
3
(z 1)
3
_
= 0.
Desenvolupant els cubs i simplicant lexpressi o, obtenim lequaci o polin ` omica de grau 5
(2z
3
3z
2
+3z 1)(3z
2
3z +1) = 0.
Les arrels del polinomi de segon grau s on
z
1
=
3+
3i
6
i z
2
=
3
3i
6
.
El polinomi de tercer grau t e almenys una arrel real. Aquesta arrel no es entera ja que els unics divisors de 1 (el terme
independent) s on 1 i 1 i cap dells no es arrel del polinomi. Assagem les possibles arrels racionals (terme independent
dividit pel coecient que acompanya la indeterminada de grau m` axim):
1
2
. Efectivament, z
3
=
1
2
n es una soluci o. Ara,
aplicant la regla de Rufni, obtenim
2z
3
3z
2
+3z 1 =
_
z
1
2
_
(2z
2
2z +2).
Les solucions daquest darrer polinomi de segon grau s on
z
4
=
1+
3i
2
i z
5
=
1
3i
2
.
Per tant, lequaci o del comenc ament t e exactament cinc solucions, una de les quals es real:
3
3i
6
,
1
3i
2
i
1
2
.
Problema 10
Determineu el valor de q R
+
de manera que les solucions de lequaci o
z(z +4)(z
2
+4z +4+4q
2
) = 0
formin un quadrat en el pla complex. Calculeu-ne l ` area.
[Soluci o]
2+2qi
22qi
2 4 0
Fig. 1.20 El quadrat format per les solucions
Es clar que dues de les solucions s on z = 0 i z =4. Per

trobar-ne les altres dues, resolem lequaci o de segon grau
z
2
+4z +4+4q
2
= 0:
z =
4
16q
2
2
=22qi.
Si volem que els axos dels quatre nombres complexos
0, 4, 2+2qi, 2+2qi formin un quadrat com a la
gura 1.20, la dist ` ancia entre 2 +2qi i 2 2qi
(la diagonal vertical del quadrat) ha de ser 4 (com laltra
diagonal, lhoritzontal). Per tant, 4|q| = 4, don q =1.
Aleshores q = 1 ja que lenunciat demana q positiva.
Per acabar, tenint en compte novament que les diagonals
del quadrat valen 4, aquest t e ` area 8.
Problemes proposats
Problema 1
Resoleu les inequacions seg uents:
a) (x +2)(x 3) > 0
b) 9x
2
3x +2 0
c) 5x
2
+2x +1 < 0
d) x
3
9x
2
+11x +21 < 0
Problema 2
Calculeu els nombres reals x que compleixen aquestes inequacions:
a)
x 1
x +1
3
b)
1
x
+
1
1x
> 0
Problema 3
Determineu els conjunts de punts que satisfan les desigualtats seg uents:
a) |x
2
5x +5| 1
b) |x +4| <|x|
Problema 4
Esbrineu els valors de R de manera que les arrels de lequaci o x
2
+x +
5
4
= 0 siguin reals.
Problema 5
Trobeu els nombres complexos de m` odul 1 que satisfan la igualtat |z 1| =|z i|.
Problema 6
Sigui el polinomi P(z) = z
4
+4z
2
+16.
a) Calculeu la suma i el producte de les arrels de P(z).
b) Descomponeu P(z) en factors primers amb coecients reals.
Problema 7
Proveu que, si z es un complex amb m` odul 1, aleshores
1
z
= z.
Problema 8
Descomponeu en producte de factors primers el polinomi 4z
2
+4iz i
3.
Problema 9
Quins s on els nombres complexos que satisfan |z 1| = 2?
2
Funcions
2.1 Conceptes b` asics
En aquest captol, estudiarem les funcions reals duna variable real.
Una funci o expressa la idea que una quantitat dep` en o est ` a determinada per una altra o altres. Per
exemple, la longitud duna circumfer ` encia dep` en de la longitud del seu radi, el volum dun cilindre dep` en
de la longitud del radi de la base i de laltura, el cost de produir un article determinat dep` en del nombre
darticles produts, de la m` a dobra...
Denici o 2.1 Una funci o dels nombres reals als nombres reals es una relaci o que fa correspondre a
cada nombre real (dun conjunt determinat anomenat domini) un altre nombre real, duna manera
unica. Tamb e sanomena funci o real de variable real.
Usualment, per expressar simb` olicament aquesta relaci o es fa servir la notaci o seg uent:
f : D R R
x y = f (x)
La f representa la relaci o de depend` encia que existeix entre la x i la y, D es el domini de la funci o, i el fet
descriure y = f (x) vol dir que hi ha una forma explcita (una f ormula) que permet calcular la y a partir de la
x. Diem que x es la variable independent, i y la variable dependent. Evidentment, les lletres per representar
les variables poden ser unes altres.
Quan no sespecica el domini duna funci o, sent en que aquest es el conjunt de R m es gran possible. En
notaci o abreujada:
Dom( f ) ={x R | y R : y = f (x)}.
De vegades, tamb e es interessant con` eixer el conjunt imatge, recorregut o rang de la funci o. Aquest est ` a
format per tots els nombres reals que sobtenen en aplicar la funci o a tots els nombres del seu domini. En
notaci o abreujada:
Im( f ) ={y R | x R : y = f (x)}.
Funcions137 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009
Exemple 2.2
Considerem la funci o f (x) = x
2
(o, simplement, y = x
2
).

Es clar que el seu domini es tot R, at ` es que
qualsevol nombre real es pot elevar al quadrat. Tanmateix, la seva imatge es el conjunt dels nombres reals
m es grans o iguals que 0.
Prenent un sistema de refer ` encia cartesi ` a ( es a dir, una recta horitzontal i una altra de vertical que es tallen
en un punt distingit, que anomenarem lorigen de coordenades), es possible representar gr ` acament una
funci o donada explcitament. A leix horitzontal (o eix dabscisses), hi posarem les x, i a leix vertical (o eix
dordenades) les y. Aleshores, la gr ` aca duna funci o y = f (x) est ` a formada per les parelles de punts (x, y)
de R
2
tals que y = f (x), essent x un nombre del domini de f .
Exemple 2.3
A la gura 2.1 veiem, a lesquerra, un esb os de la gr ` aca de la funci o y = x
2
i a la dreta, un de la funci o
y = [x] (anomenada part entera de x).
y
x
(0,0)
x
0
_
1 1 3 4 2
_
2
_
3
1
2
3
_
1
_
2
_
3
y
part entera
y = x
2
Fig. 2.1 Les funcions y = x
2
i y = [x]
Atenent el comportament de la funci o, aquesta pot rebre diversos qualicatius.
Denici o 2.4 Diem que una funci o y = f (x) amb domini D es:
Parella si f (x) = f (x), per a tot x D.
Imparella o senar si f (x) =f (x), per a tot x D.
Peri ` odica si f (x) = f (x +kT), T R, k Z (T es el perode de f ).
Creixent en A D si, per a tot x

1
, x
2
A, amb x
1
< x
2
, es t e f (x
1
) f (x
2
).
Estrictament creixent en A D si la desigualtat anterior es estricta.
Decreixent en A D si, per a tot x

1
, x
2
A, amb x
1
< x
2
, es t e f (x
1
) f (x
2
).
Estrictament decreixent en A D si la desigualtat anterior es estricta.
Mon` otona en A si es creixent o decreixent en A.

Estrictament mon` otona en A si es estrictament creixent o decreixent en A.
Exemple 2.5
a) La funci o f (x) = x
2
es parella, estrictament decreixent en linterval (, 0] i estrictament creixent en
[0, ).
b) La funci o f (x) = [x] es creixent en R, per ` o no estrictament creixent.
Exemple 2.6
a) Les gures 2.2 i 2.3 mostren les gr ` aques de funcions parelles i imparelles, respectivament.
b) La gura 2.4 mostra dos exemples de funcions peri ` odiques.
x x
y
y
Fig. 2.2 Funcions parelles
x x
y
y
Fig. 2.3 Funcions imparelles
x x
T
y
y
T
Fig. 2.4 Funcions peri ` odiques de perode T
c) Les gures 2.5 i 2.6 corresponen a gr ` aques de funcions mon` otones creixents i decreixents.
d) A la gura 2.7 podem veure les gr ` aques de dues funcions mon` otones a trossos.
x x
y
y
Fig. 2.5 Funcions creixents. La de la dreta es estrictament creixent
x x
y
y
Fig. 2.6 Funcions decreixents. La de la dreta es estrictament decreixent
x x
y
y
c
b
a a
Fig. 2.7 Funcions mon` otones
a trossos
Denici o 2.7
Una funci o f (x) es tada inferiorment en D R si existeix un nombre real M

1
tal que M
1
f (x),
x D; en aquest cas, M
1
es una ta inferior de f (x).
Una funci o f (x) es tada superiorment en D R si existeix un nombre real M

2
tal que f (x) M
2
,
x D; en aquest cas, M
2
es una ta superior de f (x).
Una funci o f (x) es tada en D R si ho es inferior i superiorment, es a dir, si existeixen nombres

reals M
1
, M
2
tals que M
1
f (x) M
2
, x D.
La denici o anterior de funci o tada es equivalent a dir que existeix un nombre real M > 0 tal que
| f (x)| M, per a tot x D.
Exemple 2.8
La funci o f (x) = x
2
es tada inferiorment perqu` e, per exemple, f (x) 0, per a tot x R. En canvi, no es
tada superiorment ja que, per a qualsevol constant K R, existeix un nombre real x tal que x
2
> K.
2.2 Les funcions elementals
En aquesta secci o, repassarem les funcions m es usuals i nintroduirem algunes de noves.
Funcions polin` omiques
Una funci o polin` omica es del tipus
f (x) = a
0
+a
1
x +a
2
x
2
+ +a
n
x
n
amb a
i
R, a
n
= 0 i n un nombre enter m es gran o igual que zero. Evidentment, el domini duna funci o
polin` omica es R.
-4 -3 -2 -1 1 2 3
X
-20
-15
-10
-5
5
10
15
20
Y
-1 1 2 3
X
-20
-15
-10
-5
5
10
15
20
Y
y = x
4
+3x
3
x
2
+x +2
y =x
5
+2x
4
+x
3
x
2
+x
Fig. 2.8 Polinomi de grau 4 amb un sol extrem i polinomi de grau 5 amb dos extrems
Si n = 0, sobtenen les funcions constants: f (x) = k. Les gr ` aques daquestes funcions s on rectes horit-
zontals.
Si n = 1, sobtenen les funcions ans: f (x) = ax +b. La gr ` aca duna funci o af es una recta inclinada de
pendent a. Quan a > 0, la funci o es estrictament creixent i, quan a < 0, estrictament decreixent.
Si n = 2, sobtenen les funcions quadr ` atiques: f (x) = ax
2
+bx +c. La gr ` aca duna funci o quadr ` atica es
una par ` abola. Quan a > 0, la par ` abola decreix ns al seu v ` ertex i a partir dell creix. Quan a < 0, primer
creix i despr es decreix.
A mesura que n augmenta, tamb e augmenta la complexitat de les funcions polin` omiques. De vegades,
per fer lesb os de la gr ` aca duna funci o polin` omica, pot ser util con` eixer el nombre dextrems que t e.
En general, el nombre dextrems duna funci o polin` omica de grau n es:
n1 , o n1 2, o n1 4, o n1 6, o . . .
Efectivament, les rectes (grau 1 o b e 0) no tenen cap extrem, les par ` aboles (grau 2) tenen 1 extrem, les
c ubiques (grau 3) en tenen 1 o cap, les qu` artiques (grau 4) poden tenir 3 extrems o 1 de sol, etc. A la
gura 2.8, en tenim dos exemples: f (x) = x
4
+3x
3
x
2
+x +2 i g(x) =x
5
+2x
4
+x
3
x
2
+x.
Funcions racionals
Una funci o racional es de la forma f (x) =
P(x)
Q(x)
, en qu` e P i Q s on polinomis.
El domini duna funci o racional es tot R excepte els nombres que anul
.
len el denominador ( es a dir, aquells
nombres que fan Q(x) = 0).
_
6
_
4
_
2 2 4 6
X
0.5
1.0
1.5
Y
_
6
_
4
_
2 2 4 6
X
_
2
_
1
1
Y
x
2
x
2
+1
x
x
2
4
Fig. 2.9 Funcions racionals
Per dibuixar la gr ` aca duna funci o racional, cal fer-ne un estudi detallat: trobar-ne les asmptotes, els punts
de tall amb els eixos... A la gura 2.9, nhem representat dos exemples: f (x) =
x
2
x
2
+1
i g(x) =
x
x
2
4
.
Funcions exponencials
Les funcions exponencials s on del tipus f (x) = a
x
, amb a > 0.
Fig. 2.10 Funci o exponencial
El seu domini es tot R. La gr ` aca, segons si a es m es gran o m es petita que 1, lhem esbossada a la
gura 2.10.
Observem que la imatge es el conjunt de nombres reals positius (excepte en el cas a = 1, que es un punt).
Lexponencial es estrictament creixent si a > 1 i estrictament decreixent si 0 < a < 1.
Propietats de la funci o exponencial
a
x
a
y
= a
x+y
a
x
a
y
= a
xy
a
0
= 1
(a
x
)
y
= a
xy
Sanomenen equacions exponencials aquelles en qu` e
la inc ` ognita apareix com a exponent en algun dels
seus termes. Per resoldre-les, cal tenir en compte les
propietats de les pot ` encies i la injectivitat de la funci o
exponencial, es a dir,
a
x
1
= a
x
2
=x
1
= x
2
.
Funcions logartmiques
Anomenem logaritme en base a dun nombre x la pot ` encia a la qual sha delevar a per obtenir el nombre
x.

Es a dir,
log
a
x = y a
y
= x
Fig. 2.11 Funci o logartmica
La gr ` aca, segons si a es m es gran o m es petita que 1, es la que es veu a la gura 2.11.
Observem que y = log
a
x es estrictament creixent si a > 1 i estrictament decreixent si 0 < a < 1. La funci o
logartmica passa pel punt (1, 0). Si la base es el nombre e (dEuler), la funci o sanomena logaritme neperi ` a
o natural i sescriu y = lnx.
Propietats de la funci o logartmica
log
a
(x y) = log
a
x +log
a
y

log
a
x
n
= n log
a
x
log
a
x
y
= log
a
x log
a
y

log
a
1 = 0
Si a i b s on dos nombres positius, es compleix
log
b
x =
log
a
x
log
a
b
i amb aquesta relaci o podem trobar el logaritme en base b de x, si coneixem els logaritmes en base a.
Les equacions logartmiques s on aquelles en qu` e la inc ` ognita forma part dalguna
expressi o logartmica. Per resoldre-les, cal tenir en compte tant les propietats com
la injectivitat de la funci o logartmica, es a dir,
log
a
x
1
= log
a
x
2
=x
1
= x
2
Funcions trigonom` etriques
Considerem un cercle de radi 1. A cada punt P del cercle, se li assignen un angle x [0, 2) i unes
coordenades, de manera que labscissa es el cosinus que designem per cosx, i lordenada es el sinus que
designem per sinx (gura 2.12).
x
P x x = (cos , si n )
1
cos x
si n x
Fig. 2.12 Sinus i cosinus dun angle
Fig. 2.13 Funcions sinus i cosinus
Podem veure les gr ` aques de les funcions sinx i cosx a la gura 2.13. S on contnues, amb domini R,
recorregut [1, 1], i peri ` odiques amb perode 2.
Fig. 2.14 Funcions tangent i cotangent
Daltra banda, la funci o
tgx =
sinx
cosx
es una funci o peri ` odica, amb perode , que en
els punts de la forma x =

2
+k no est ` a denida.
El seu recorregut es R. La seva gr ` aca es veu a la
gura 2.14.
Tamb e podem denir les inverses algebraiques del
sinus, el cosinus i la tangent, que anomenem cose-
cant, secant i cotangent, respectivament:
cosecx =
1
sinx
, secx =
1
cosx
, cotgx =
1
tgx
.
Hem il
.
lustrat les seves gr ` aques a les gures 2.14 i 2.15.
Fig. 2.15 Funcions cosecant i secant
Recordem algunes de les identitats trigonom` etriques m es rellevants, que utilitzarem al llarg del curs.
Identitats trigonom` etriques
cos
2
+sin
2
= 1.

sin() = sin cossincos.
cos() = cos cossin sin.

tg() =
tgtg
1tg tg
.
sin2 = 2 sin cos.

cos2 = cos
2
sin
2
.
tg2 =
2tg
1tg
2
.
Les equacions trigonom` etriques s on aquelles en qu` e les inc ` ognites apareixen com
a variables dalguna funci o trigonom` etrica.
Funcions hiperb` oliques
Algunes combinacions de les funcions exponencials e
x
i e
x
s on forc a freq uents en les aplicacions ma-
tem` atiques i, per aix ` o, reben noms especials. El sinus hiperb` olic i el cosinus hiperb` olic es deneixen de la
manera seg uent:
sinhx =
e
x
e
x
2
, coshx =
e
x
+e
x
2
.
La tangent hiperb` olica es deneix com
tghx =
sinhx
coshx
=
e
x
e
x
e
x
+e
x
.
A partir daquestes, es deneixen altres funcions hiperb` oliques com la cotangent hiperb` olica, la cosecant
hiperb` olica i la secant hiperb` olica:
cotghx =
1
tghx
=
coshx
sinh x
, cosechx =
1
sinh x
, sechx =
1
coshx
.
Les gr ` aques de les funcions hiperb` oliques saconsegueixen a partir de les gr ` aques de les funcions e
x
i
e
x
. A la gura 2.16 observem com sobtenen les gr ` aques del sinus hiperb` olic i del cosinus hiperb` olic
(tamb e anomenada caten` aria) a partir de lexponencial.
Fig. 2.16 Obtenci o de les gr ` aques de sinhx i coshx (caten` aria) a partir de lexponencial
Daltra banda, la gura 2.17 mostra la gr ` aca de la tangent hiperb` olica.
Les funcions hiperb` oliques compleixen unes propietats semblants a les trigonom` etriques.
Fig. 2.17 Gr ` aca de la tangent hiperb` olica
Identitats hiperb` oliques
cosh
2
asinh
2
a = 1.

sech
2
x +tgh
2
x = 1.
sinh(ab) = sinha coshbcosha sinhb.

cosh(ab) = cosha coshbsinha sinhb.
tgh (ab) =
tgh atgh
1tgh a tgh b
.

sinh2a = 2 sinha cosha.
cosh2a = cosh
2
a+sinh
2
a.

tgh 2a =
2tgh a
1+tgh
2
a
.
Origen del nom de les funcions hiperb` oliques
El nom de funcions hiperb` oliques prov e de comparar l ` area duna regi o circular amb l ` area
duna regi o hiperb` olica. A la gura 2.18, veiem els punts de la forma (cost, sint), que estan
sobre la circumfer ` encia x
2
+y
2
=1 i els de la forma (cosht, sinht), que estan sobre la hip` erbola
x
2
y
2
= 1. En ambd os casos, l ` area del sector ombrejat es
t
2
.
Fig. 2.18 Sinus i cosinus circulars i hiperb` olics
2.3 Operacions algebraiques amb funcions
En moltes situacions, hem de combinar dues funcions o m es per obtenir la que necessitem. Vegem-ne
alguns exemples.
Si C(x) es el cost de produir x unitats dun article determinat i I(x) es lingr es obtingut en la venda de x
unitats, el beneci U(x) obtingut de produir i vendre x unitats ve donat per
U(x) = I(x) C(x)
(obtenim una difer ` encia de dues funcions)
Si P(t) indica la poblaci o de Catalunya i I(t) es lingr es per c ` apita en el moment t, lingr es total de
Catalunya es
Cat(t) = P(t) I(t)
(obtenim un producte de dues funcions)
Si el que coneixem es lingr es total i la poblaci o en qualsevol instant t, lingr es per c ` apita de Catalunya
ser ` a
I(t) =
Cat(t)
P(t)
(obtenim un quocient de dues funcions)
Denici o 2.9 Donades dues funcions f i g, la suma, la difer ` encia, el producte i el quocient daquestes
funcions es deneixen com
suma: ( f +g)(x) = f (x) +g(x)
difer ` encia: ( f g)(x) = f (x) g(x)
producte: ( f g)(x) = f (x) g(x)
quocient:
_
f
g
_
(x) =
f (x)
g(x)
per a x tal que g(x) = 0.
Els dominis daquestes noves funcions s on
Dom( f g) = Dom( f g) = Dom( f ) Dom(g),
Dom
_
f
g
_
= Dom( f ) Dom(g) \{x | g(x) = 0}.
Exemple 2.10
Siguin f (x) =
2
x
2
9
i g(x) =
x +1. Calculem f +g, f g,

f
g
i determinem el domini en cada cas.
a) Tenim que
( f +g)(x) =
2
x
2
9
+
x +1, ( f g)(x) =
2
x +1
x
2
9
,
_
f
g
_
(x) =
2
(x
2
9)
x +1
.
b) Observem que f (x) =
2
x
2
9
tindr ` a sentit sempre que x
2
9 = 0, es a dir,
Dom( f ) ={x R : x =3}, o b e x R\{3}.
c) Daltra banda, per tal que g(x) =
x +1 tingui sentit, cal que x +1 0, es a dir,

Dom(g) ={x R tals que x 1}, o b e x [1, +).
d) Finalment,
Dom( f +g) = Dom( f g) = Dom( f ) Dom(g) = [1, 3) (3, +),
Dom
_
f
g
_
= Dom( f ) Dom(g) \{x | g(x) = 0} = (1, 3) (3, +).
2.4 Composici o
Consideremlexemple duna empresa de calc at esportiu. Sha observat que el preu p dun article determinat
est ` a en funci o de la demanda x:
p = f (x) =
200x
15
.
Els ingressos mensuals I obtinguts per les vendes daquest article s on
I(p) = 20000015p
2
.
Fig. 2.19 Composici o de funcions
Ens podem preguntar quins s on els ingressos en
funci o de la demanda. Com podem veure a les-
quema de la gura 2.19, determinar els ingressos
en funci o de x equival a encabir la funci o f dins de
la I, es a dir, compondre les funcions f i I.
Aix,
(I f )(x) = I
_
f (x)
_
= 200.000
(200x)
2
15
Denici o 2.11 Siguin f i g dues funcions tals que la imatge de f est ` a dins del domini de g. Llavors,
la composici o g f ( f composta amb g) es deneix com
(g f )(x) = g
_
f (x)
_
amb Dom(g f ) ={x Dom( f ) | f (x) Dom(g)}
Exemple 2.12
Donades f (x) = x
2
9 i g(x) =

x +5, determinem f g i g f , com tamb e els dominis on estan
denides.
Fig. 2.20 Gr ` aques de f (x) = x
2
9 i g(x) =
x +5
En primer lloc, observem que
Dom( f ) =R, Im( f ) = [9, +), Dom(g) = [5, +) i Im(g) = [0, +).
a) Estudiem lexist ` encia de g f . Fent un cop dull a les gr ` aques de les funcions f i g (gura 2.20), ens
adonem que Im( f ) Dom(g) i, per tant, cal retallar el Dom( f ) perqu` e la composici o f g tingui
sentit. Aix, tindr ` a sentit si f (x) 5 x
2
9 5, es a dir, si x (, 2] [2, +). Llavors,
(g f )(x) = g
_
f (x)
_
=
x
2
4,
amb Dom(g f ) = x (, 2] [2, +). Tenim un esquema a la gura 2.21.
b) Estudiem ara lexist ` encia de f g. Com que Im(g) Dom( f ), t e sentit trobar la funci o composta
f g. Aix,
( f g)(x) = f
_
g(x)
_
= x 4,
amb Dom( f g) = Dom(g) = [5, +). Podem veure la gura 2.21.
Fig. 2.21 Gr ` aques de les funcions compostes g f i f g
2.5 Funci o inversa
Denici o 2.13 Una funci o y = f (x) es injectiva en A si
f (x
1
) = f (x
2
) x
1
= x
2
, per a tota parella x
1
, x
2
A,
o, equivalentment, si
x
1
= x
2
f (x
1
) = f (x
2
), per a tota parella x
1
, x
2
A.
Notem que, si f es estrictament mon` otona, llavors f es injectiva. Aix, cada element de la imatge t e una
unica antiimatge. La funci o inversa de f , que designarem per f
1
, es aquella que fa correspondre a cada
valor de y l unic valor de x tal que y = f (x) (gura 2.22).
Fig. 2.22 Esquema duna funci o f i la seva inversa f
1
Denici o 2.14 Una funci o f
1
es la inversa de f si
_
f
1
f
_
(x) = x, per a tot x Dom( f ), i
_
f f
1
_
(y) = y, per a tot y Dom
_
f
1
_
.
Es clar que Dom( f ) = Im ( f

1
) i Im( f ) = Dom ( f
1
).
En general, donada y = f (x), en quines condicions podem considerar x en funci o de y? El teorema 2.15
respon a aquesta pregunta.
Teorema 2.15
a) Una funci o t e inversa si i nom es si es injectiva.
b) Si f es estrictament mon` otona a tot el seu domini, aleshores es injectiva i, per tant, t e inversa.
Les gures 2.23 i 2.24 mostren exemples de funcions injectives i funcions no injectives.
Fig. 2.23 Exemples de funcions injectives
Fig. 2.24 Exemples de funcions no injectives
Fig. 2.25 Simetria, respecte la recta y = x, duna funci o i la seva inversa
La gr ` aca de f cont e el punt (a, b) si i nom es si la gr ` aca de f
1
cont e el punt
(b, a). Per tant, la gr ` aca de f
1
sobt e trac ant la gr ` aca sim` etrica de f respecte
de la recta y = x, com il
.
lustra la gura 2.25.
Exemple 2.16
Trobem, si es que existeixen, les funcions inverses de les funcions seg uents:
f (x) =
4x 7, i g(x) =
2x 3
x +6
.
Es f ` acil veure que totes dues funcions s on injectives (de fet, estrictament creixents). A la gura 2.26, nhem
representat les gr ` aques.
Fig. 2.26 Gr ` aques de les funcions f i g i les seves inverses
Per trobar la inversa de f (x), fem y =
4x 7 i allem x en funci o de y:
y
2
= 4x 7 x =
y
2
+7
4
.
La inversa ser ` a f
1
(x) =
x
2
+7
4
(hem canviat y per x perqu` e seguim el conveni de representar la variable
independent per x).
A continuaci o, calculem la inversa de g(x). Escrivim y =
2x 3
x +6
i posem x en funci o de y:
y(x +6) = 2x 3 yx 2x =36y x =
3+6y
2y
.
La inversa es, doncs, g
1
(x) =
3+6x
2x
.
A les gures 2.25, 2.27, 2.28, 2.29 i 2.30, hi ha m es exemples de gr ` aques duna funci o, juntament
amb la seva inversa. A totes les gr ` aques, sha considerat nom es un interval o semirecta en qu` e la funci o
corresponent es injectiva.
Fig. 2.27 Les funcions sinus i cosinus i les seves inverses
Fig. 2.28 La funci o tangent i la seva inversa
Fig. 2.29 La funci o coshx i la seva inversa
Fig. 2.30 Les funcions sinh x i tgh x i les seves inverses
2.6 Esb os de gr` aques de funcions a partir de funcions donades
Considerem la funci o y = f (x) i R. A partir de la gr ` aca de f (x), sobt e
lesb os de la gr ` aca de
y = f (x), multiplicant, punt a punt, per cada imatge.

La gr ` aca sestira o sencongeix en sentit vertical.
y = f ( x), estirant o encongint la gr ` aca en sentit horitzontal.
y = f (x) +, fent una translaci o unitats al llarg de leix dordenades

cap amunt si > 0,
cap avall si < 0.
y = f (x +), fent una translaci o unitats al llarg de leix dabscisses

cap a lesquerra si > 0,
cap a la dreta si < 0.
y =
1
f (x)
, tenint en compte els punts on f (x) = 0 i on f (x) .
y =| f (x)|, canviant a positius tots els valors negatius de f i deixant igual els altres.
Vegem-ne uns quants exemples a les gures 2.31, 2.32, 2.33, 2.34, 2.35 i 2.36.
Fig. 2.31 Variaci o de la imatge. La gr ` aca sestira o sencongeix
Fig. 2.32 Variaci o de la velocitat en la gr ` aca
Fig. 2.33 Translaci o al llarg de leix dordenades
Fig. 2.34 Translaci o al llarg de leix dabscisses
Fig. 2.35 Les funcions sinus i tangent hiperb` oliques i les seves inverses algebraiques
Fig. 2.36 Una funci o trigonom` etrica i una polin` omica amb els seus valors absoluts
2.7 Gr` aques de corbes en coordenades polars
En les coordenades polars, el sistema de refer ` encia ve donat per un punt O (pol) i una semirecta (eix polar).
Cada semirecta que surt de O sanomena un raig dangle (gura 2.37).
Fig. 2.37 Coordenades polars del punt P
Denici o 2.17 Un punt P est ` a representat en coordenades polars per (r, ) si es troba a una dist ` ancia
|r| del pol sobre el raig dangle quan r 0 i sobre el raig dangle + quan r < 0.
Notem que (r, +) (r, ) s on dues maneres de representar el mateix punt de R
2
. Les coordenades
polars no s on uniques. Tot i que, en general, acostumem a considerar r > 0 per comoditat, xada la
r, nhi ha moltes parelles (r, ) que poden representar un mateix punt (gura 2.38). En efecte, nom es cal
prendre un concret i sumar-hi un nombre enter de voltes (positives o negatives).
Fig. 2.38 Diferents representacions en coordenades polars
Aix,
r = 0, (0, ) representa lorigen, per a tot .
(r, ) (r, +2k), per a tot k Z.

El pas de cartesianes a polars es f ` acil:
r =
_
x
2
+y
2
=
_
arctg
y
x
si x > 0
arctg
y
x
+ si x < 0
=
_

2
si y > 0
3
2
si y < 0.
quan x = 0, y = 0.
Fig. 2.39 Punts amb x = 0, y = 0, es a dir, sobre el raig =

2
o =
3
2
Aquests ultims punts, els que corresponen a x = 0,
y = 0, estan situats sobre el raig dangle =/2 o
= 3/2, que es correspon amb leix dordenades
en coordenades cartesianes. Els tenim a la gura
2.39.
El pas de polars a cartesianes es immediat:
x = r cos, y = r sin.
Exemple 2.18
Passem a coordenades polars un parell dequacions de corbes.
a) x = 2.

Es una recta vertical. Directament, obtenim r cos = 2, don, r =
2
cos
.
b) x
2
+(y2)
2
=4. Es tracta duna circumfer ` encia centrada a leix OY. Primer lescrivimcomx
2
+y
2
4y =
0, i despr es substitum x per r cos i y per r sin. Daqu,
r
2
4r sin = 0 r(r 4sin) = 0.
Notem que r = 0 nom es representa lorigen. Simplicant, obtenim r = 4sin.
Exemple 2.19
Passem a coordenades cartesianes unes corbes donades en polars.

Es convenient tenir present que r
2
=
x
2
+y
2
.
a) r = 2acos. Multipliquem ambdues bandes per r:
r
2
= 2ar cos x
2
+y
2
= 2ax.
Ara completem quadrats i obtenim
x
2
+y
2
2ax = 0 x
2
2ax +a
2
+y
2
= a
2
(x a)
2
+y
2
= a
2
.
Es la circumfer ` encia de centre (a, 0) i radi |a|.

b) r
2
=
2
sin2
. Posem lequaci o en la forma r
2
sin2 = 2. A partir de la f ormula del sinus de langle
doble, sin2 = 2sincos, dedum que
2r
2
sincos = 2 r sin r cos = 1 xy = 1.
Aquesta es lequaci o duna hip` erbola coneguda, que molt sovint escrivim com y =
1
x
.
En general, per dibuixar una corba donada en coordenades polars, r = f (),
utilitzarem una taula de valors completa a partir de la gr ` aca de f (x) en coorde-
nades cartesianes, tenint en compte tamb e les simetries.
Per taula de valors completa entenem una taula que ens proporcioni una informaci o tant qualitativa com
quantitativa.
Exemple 2.20
A la gura 2.40, els valors que pren x a leix dabscisses s on les nostres i les imatges de la funci o
f (x) = 2sinx corresponen als valors de r = f () = 2sin. La gr ` aca en coordenades cartesianes,
doncs, fa el paper de taula de valors. Aix, sabem que r(0) =0, r() =0, r(2) =0, r(
2
) =2, r(
3
2
) =2.
Aquesta informaci o es de tipus quantitatiu.
Fig. 2.40 Taula de valors completa i gr ` aca de r =2sin
A m es a m es, podem observar que entre 0 i

2
els valors de r van decreixent des de 0 ns a 2. En denitiva,
la r sallunya del valor 0 ns a assolir una dist ` ancia |2| = 2. Per tant, en la representaci o dels punts de la
corba en coordenades polars, la dist ` ancia al pol creix des de 0 ns a | 2| = 2, quan variem langle entre
0 i

2
. Gr ` acament, aix ` o vol dir que els punts de la corba sallunyen del pol. Aquesta informaci o es de tipus
m es aviat qualitatiu. Tanmateix, si necessitem el valor exacte de r per a una concreta, nom es cal que
navaluem la funci o r = f (). Seguint el comportament de la funci o f (x) =2sinx per als altres valors
de x, podem acabar de dibuixar la corba en polars. A lexemple considerat ens apareix una circumfer ` encia.
Resumint, per fer un esb os de la gr ` aca de r =2sin, seguim els passos seg uents:
a) fem un esb os de la gr ` aca de y =2sinx en coordenades cartesianes,
b) utilitzem lesb os anterior com una taula de valors per a la gr ` aca en polars,
c) dibuixem la corba en polars a partir de la informaci o anterior (gura 2.40).
A continuaci o, presentem les gr ` aques dalgunes corbes en coordenades polars.

Es un recull forc a rellevant
i il
.
lustratiu. Els primers exemples corresponen a rectes i circumfer ` encies. Al segon grup mostrem altres
famlies de corbes menys conegudes cargols, lemniscates i ors dn p` etals. Gaireb e cada gr ` aca en polars
va acompanyada de la seva taula de valors per tal de seguir-ne lestudi amb tot detall.
Rectes
Les rectes que passen per lorigen s on de la forma =k (dibuix de lesquerra de la gura 2.43); les verticals
tenen equaci o r =
k
cos
(gura 2.41) i les horitzontals, r =
k
sin
(gura 2.42).
Fig. 2.41 Rectes verticals r =
k
cos
en coordenades polars
Fig. 2.42 Rectes horitzontals r =
k
sin
en coordenades polars
Fig. 2.43 Gr ` aques en polars de la recta = k i la circumfer ` encia r = k
Circumfer` encies
Les circumfer ` encies centrades a lorigen i radi k tenen lequaci o r = k (dibuix de la dreta de la gura 2.43);
les centrades en algun dels eixos coordenats tamb e presenten una equaci o molt simple: r = ksin per a
leix vertical (gura 2.44) i r = kcos per a lhoritzontal (gura 2.45).
Fig. 2.44 Circumfer ` encies centrades en leix dordenades: r = ksin
Fig. 2.45 Circumfer ` encies centrades en leix dabscisses: r = kcos
Cargols
Les equacions dels cargols s on de la forma r = abcos i r = absin, on a, b > 0. Les gures 2.46,
2.47, 2.48 i 2.49 ens en mostren uns exemples concrets.
Fig. 2.46 Taula de valors i gr ` aca de r = 1+2cos
Fig. 2.47 Taula de valors i gr ` aca de r = 1+2sin
Fig. 2.48 Taula de valors i gr ` aca de la cardioide r = 1sin
Lemniscates
Les equacions de les lemniscates s on de la forma r
2
=a
2
sin2i r
2
=a
2
cos2, on a R. A les gures 2.50
i 2.51 podem observar-ne dos exemples concrets.
Fig. 2.49 Taula de valors i gr ` aca de r = 32cos
Fig. 2.50 Taula de valors i gr ` aca de r
2
= 2cos2
Fig. 2.51 Taula de valors i gr ` aca de r
2
= 2sin2
Roses
Les equacions de les roses o ors en coordenades polars s on dels tipus r = acosn i r = asinn i tenen
n p` etals si n es senar,
2n p` etals si n es parell (n 2).

A les gures 2.52 i 2.53 en tenim dos exemples: una rosa de tres p` etals i una de quatre, respectivament.
Fig. 2.52 Taula de valors i gr ` aca de r =2cos3
Fig. 2.53 Taula de valors i gr ` aca de r = 3sin2
Problemes resolts
Problema 1
Determineu el domini de la funci o f (x) =
_
4|2x 2|
(x 1)
2
.
[Soluci o]
Hem de demanar que el denominador no sigui 0 i que dins de larrel quadrada del numerador hi hagi un nombre
superior o igual a 0.

Es clar que el denominador sanul
.
la nom es quan x = 1. Per tant, aquest punt no es del domini
de la funci o.
Pel que fa al numerador, hem de resoldre la inequaci o 4 |2x 2| 0 o, equivalentment, |2x 2| 4. De les
propietats del valor absolut, en resulta la cadena de desigualtats
4 2x 2 4.
Tenim, doncs, dues inequacions que shan de satisfer conjuntament. De la primera, traiem que x 1, i de la segona,
que x 3. Resumint, el domini daquesta funci o es [1, 3] \{1} o, escrit duna altra manera, [1, 1) (1, 3].
Problema 2
Estudieu la paritat de les funcions seg uents:
a) f (x) =
xcoshx
x
2
+1
b) f (x) = sin(x
2
) +cosx +3
c) f (x) = x +3 [Soluci o]
a) De les propietats del cosinus hiperb ` olic, es clar que coshx = cosh(x). Aleshores,
f (x) =
xcoshx
x
2
+1
=f (x),
per a tot x. Per tant, es tracta duna funci o senar.
b) Aquesta funci o es parella ja que f (x) = sin(x
2
) +cosx +3 = f (x), per a tot x.
c) En aquest cas, f (x) = x +3 i f (x) =x +3. No tenim cap de les relacions
ni f (x) = f (x), x ni f (x) =f (x), x.
Llavors, la funci o no es ni senar ni parella.
Problema 3
Resoleu les equacions exponencial i logartmica seg uents:
a) 3
x
2
6x
=
1
6.561
b) 2ln
_
2
x
_
+3lnx
2
= 0
[Soluci o]
a) Lequaci o 3
x
2
6x
=
1
6.561
t e 2 i 4 com a solucions ja que
3
x
2
6x
=
1
6.561
3
x
2
6x
= 3
8
x
2
6x =8 x
1
= 2, x
2
= 4
b) Aplicant les propietats de la funci o logartmica, tenim que
2ln
_
2
x
_
+3lnx
2
= 0 2ln22lnx +6lnx = 0 = lnx
4
= ln2
2
Per tant, de la injectivitat dedum que la soluci o es x =
1
2
.
Problema 4
Resoleu lequaci o trigonom` etrica sinx +cosx = 1.
[Soluci o]
Tenim una equaci o amb dues raons trigonom` etriques diferents del mateix angle. Utilitzarem la igualtat auxiliar cos
2
x+
sin
2
x = 1 per obtenir una relaci o entre ambdues:
_
cos
2
x +sin
2
x = 1
sinx +cosx = 1
(1sinx)
2
+sin
2
x = 1 2sinx(sinx 1) = 0
es a dir,
sinx = 0 =x = 2k
sinx = 1 =x =

2
+k, k Z
Problema 5
A partir de la gr ` aca de y = sinx, feu un esb os de les gr ` aques de les funcions:
a) 1+sinx
b) 2+sinx
c) 2sinx
d) sin
_
x +

4
_
e) sin
_
x
4
_
f)
1
sinx
[Soluci o]
Seguint les indicacions de la secci o 2.6, obtenim els apartats a) i b) a la gura 2.54, el c) i el d) a la gura 2.55 i,
nalment, els apartats e) i f) a la gura 2.56.
Fig. 2.54 Gr ` aques de y = 1+sinx i y =2+sinx a partir de y = sinx
Fig. 2.55 Gr ` aques de y =2sinx i y = sin
_
x +

4
_
a partir de y = sinx
Fig. 2.56 Gr ` aques de y = sin
_
x

4
_
i y =
1
sinx
a partir de y = sinx
Problema 6
Considereu la funci o
f (x) =
x
1x
si x 0,
arctg x si x > 0.
Trobeu lexpressi o analtica de f
1
i indiqueu el domini i la imatge daquesta inversa.
[Soluci o]
Primer estudiem la injectivitat de la funci o f (x). Si x >0, aleshores f es injectiva perqu` e la funci o arctg x es estrictament
creixent. Daltra banda, per a x 0, la funci o tamb e es injectiva. En efecte,
f (x
1
) = f (x
2
) =
x
1
1x
1
=
x
2
1x
2
= x
1
x
1
x
2
= x
2
x
1
x
2
= x
1
= x
2
.
Ara b e, per tal que f (x) sigui injectiva en R, no es sucient que ho sigui en cadascuna de les semirectes on est ` a
denida a trossos, (, 0] i (0, +). A m es a m es, cal que la imatge de
x
1x
en (, 0] i la de arctg x en (0, +)
tinguin intersecci o buida. Observem que, per a x > 0, f (x) (0,

2
). Pel que fa a x 0, vegem que la imatge es
negativa. Tenim
x 0 = x 0 = 1x 0 =
x
1x
0,
Fig. 2.57 Gr ` aca de la funci o f (x) denida a trossos correspo-
nent al problema 6
perqu` e es un quocient amb numerador i denominador
de signes diferents, es a dir, f (x) 0 per a x 0. Ara s
que queda demostrat que la funci o f (x) es injectiva en R
i, en conseq u` encia, t e inversa. Concretem m es la imatge
quan x 0. Ja hem vist que, en aquest cas,
x
1x
0.
Trobem una ta inferior de la funci o: si x 0, aleshores
x 0 i
1x >x =
x
1x
< 1 =
x
1x
>1.
Per tant, si x 0
1 <
x
1x
0
A la gura 2.57, tenim la gr ` aca de la funci o f (x). Calculem lexpressi o de la inversa de f (x). Si x > 0, tenim
y = arctg x x = tgy.
Si x 0, aleshores
y =
x
1x
y(1x) = x x(1+y) = y x =
y
1+y
.
Finalment, la inversa de f (x) es f
1
(y) =
y
1+y
si y (1, 0],
tgy si y
_
0,

2
_
amb
Dom( f
1
) = Im( f ) =
_
1,

2
_
i Im( f
1
) = Dom( f ) =R.
Problema 7
Comproveu que 2sinh
2
x = cosh(2x) 1 per a tot real x.
[Soluci o]
A partir de la denici o de sinhx i coshx en termes de la funci o exponencial, tenim
2sinh
2
x = 2
_
e
x
e
x
2
_
2
=
e
2x
+e
2x
2
2
i
cosh(2x) 1 =
e
2x
+e
2x
2
1 =
e
2x
+e
2x
2
2
.
Per tant, hem demostrat la igualtat que volem.
Problema 8
Identiqueu i dibuixeu les corbes de R
3
denides per les equacions seg uents:
a) x
2
+y
2
4 = 0
b) x
2
+y
2
= 0
c) x
2
y = y
d) x
2
y = 1
[Soluci o]
a) Escrivim la corba com x
2
+y
2
= 2
2
. Daquesta manera, la identiquem: es la circumfer ` encia de centre lorigen
i radi 2 ( es el primer dibuix de la gura 2.58).
Fig. 2.58 Dibuixos corresponents a x
2
+y
2
4 = 0 i x
2
+y
2
= 0
b) At ` es que x
2
0 i y
2
0, l unica possibilitat de tenir x
2
+y
2
= 0 es x
2
= 0 i y
2
= 0, ambdues condicions a la
vegada.

Es a dir, x = 0 i y = 0, que vol dir el punt (0, 0) ( es el segon dibuix de la gura 2.58).
c) Lequaci o es equivalent a y(x
2
1) = 0. Per tant, y = 0 o b e x
2
1 = 0. Aix, la soluci o est ` a formada per tres
rectes: y = 0, x = 1 i x =1 (primer dibuix de la gura 2.59).
d) Allem la y en funci o de la x i obtenim lexpressi o y = x
2
1, que correspon a una par ` abola (segon dibuix de
la gura 2.59).
Fig. 2.59 Dibuixos corresponents a les corbes x
2
y = y i x
2
y = 1
Problema 9
Dibuixeu els conjunts de punts (x, y) R
2
tals que
a) x
2
+y
2
> 1
b) x
2
+y
2
1
[Soluci o]
a) Sabem que els punts (x, y) que satisfan x
2
+y
2
= 1 formen la circumfer ` encia unitat (disten una unitat de
lorigen). Aix, x
2
+y
2
> 1 correspon als punts que disten m es duna unitat de lorigen (primer dibuix de la
gura 2.60)
b) Tenint en compte lapartat anterior, la desigualtat x
2
+y
2
1 representa els punts del pla tals que la seva
dist ` ancia a lorigen es inferior o igual a 1: el disc unitat (segon dibuix de la gura 2.60).
Fig. 2.60 Els conjunts x
2
+y
2
> 1 i x
2
+y
2
1
Problema 10
Dibuixeu la corba r =|1+2cos| en coordenades polars.
[Soluci o]
La gr ` aca en coordenades cartesianes de y =|1+2cosx| es a dir, la taula de valors ve donada pel primer dibuix
de la gura 2.61. A partir daqu, podem considerar el valor de r per a cada i obtenim lesb os de la corba en
coordenades polars (segon dibuix de la gura 2.61).
Fig. 2.61 Taula de valors i gr ` aca de r =|1+2cos|
Problemes proposats
Problema 1
Trobeu el domini de les funcions seg uents:
a) f (x) = 2x +1
b) f (x) = 4x
3
2x +3
c) f (x) =
2+x
x 3
d) f (x) =
x +6
x
2
4
e) f (x) =
2+x
f) f (x) =
x
2
9
g) f (x) =
3
4x +1
h) f (x) =
2x +3
x 5
i) f (x) = ln(3x +5)
j) f (x) =
_
x +2
x 1
k) f (x) = e
2x+1
Problema 2
Calculeu el domini de la funci o f (x) = ln(x 2) +
_
3|x
2
5x +3|.
Problema 3
Determineu el domini i la imatge de la funci o f (x) = arccos(x
2
7x +11).
Problema 4
Resoleu les equacions seg uents:
a) 2 2
x
+2
x+1
+2
x+2
= 64
b) 3
9x
4
10x
2
+1
= 1
c) 4
x
3 2
x
40 = 0
d) 3lnx +4lnx
2
+5lnx
3
= 0
Problema 5
Calculeu:
a) log
125
25
b) log
3
1
27
c) log
63
1
d) log1
3
81
Problema 6
Trobeu el valor de la inc ` ognita:
a) log
2
x = 6
b) log
0.5
x = 4
c) log
x
125 =3
d) ln
_
2
x
_
2
+3lnx
2
= 0
Problema 7
Resoleu les equacions i els sistemes logartmics seg uents (recordeu que cal comprovar el resultat obtingut):
a) log(5x) log(4x) = log2
b) log(x
2
+2x 39) log(3x 1) = 1
c) 2logx log(x 16) = 2
d)
lnx +3lny = 5
2lnx lny = 3
_
Problema 8
Resoleu les equacions i els sistemes seg uents:
a) 2sin
2
x = sin2x
b)
cos2x
2
= 23sin
2
x
c) sin2x =
3cosx
d)
2sinx +cosy =
2
3sinx 2cosy =
3
2
2
Problema 9
Donades les funcions f (x) =
2x i g(x) =x
2
+2, determineu la composici o g f i el seu domini.
Problema 10
Dibuixeu les gr ` aques de secx, cosec x i cotg x a partir de les gr ` aques de cosx, sinx i tgx, respectivament.
Problema 11
A partir de la gr ` aca de y = cosx, feu un esb os de les gr ` aques seg uents:
a) 3cosx
b) 2cosx
c) cos2x
d) cos
x
2
e) | cosx|
f)
1
cosx
Problema 12
Expresseu la corba r
2
=
4
cos2
en coordenades cartesianes i dibuixeu-ne la gr ` aca.
Problema 13
Escriviu la corba (x
2
+y
2
)
3
= x
2
en coordenades polars i dibuixeu-ne la gr ` aca.
Problema 14
Doneu la corba (x
2
+y
2
3x)(x
2
+y
2
+6y) =0 en coordenades polars, digueu quina corba es i dibuixeu-
ne la gr ` aca.
3
Continutat
3.1 Lmit duna funci o en un punt
La idea de lmit es present de forma intutiva en moltes situacions. Per exemple:
una velocitat instant ` ania es el lmit de les velocitats mitjanes,
l ` area duna regi o limitada per corbes es el lmit de les ` arees de les regions determinades per segments,
la suma dinnits nombres es pot pensar com el lmit duna suma dun nombre nit de sumands.
Denici o 3.1 Denici o de lmit. Cauchy ( ).
Diem que una funci o f (x) t e lmit l R quan x tendeix al
punt a si, per a cada > 0, existeix un > 0 tal que si
0 <|x a| < , aleshores | f (x) l| < (gura 3.1).
En aquest cas, escrivim
lm
xa
f (x) = l.
Fig. 3.1 Lmit duna funci o
Intutivament, lm
xa
f (x) = l signica que, quan x sapropa al punt a (per ` o es diferent de a), la imatge f (x)
sacosta a l.
Observaci o 3.2 Si existeix el lmit duna funci o en un punt, aquest es unic.
An` alogament a la denici o de lmit duna funci o en un punt, podem considerar els lmits laterals.

Es tracta
de fer tendir la x cap a a, per ` o nom es per un costat, es a dir, o b e per la dreta, o b e per lesquerra del punt
a.
Continutat175 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009
Denici o 3.3
El lmit de f (x) quan x tendeix al punt a per la dreta es l si, per a cada > 0, existeix un > 0 tal
que
si 0 <|x a| < amb x > a, aleshores | f (x) l| < .
El lmit de f (x) quan x tendeix al punt a per lesquerra es l si, per a cada > 0, existeix un > 0 tal
que
si 0 <|x a| < amb x < a, aleshores | f (x) l| < .
Aquests lmits els designem, respectivament, per
lm
xa
+
f (x) = l i lm
xa
f (x) = l.
Es clar que, per tal que una funci o tingui lmit en un punt, es necessari i sucient que existeixin els lmits
laterals i coincideixin:
lm
xa
f (x) = l lm
xa
f (x) = lm
xa
+
f (x) = l.
Eventualment, si considerem el lmit duna funci o en un punt extrem dun interval tancat [a, b], nom es t e
sentit el lmit lateral per la dreta en a i el lmit lateral per lesquerra en b.
Val a dir que el concepte de lmit es de tipus local; aix ` o signica que el lmit duna funci o en un punt a
nom es dep` en del comportament de la funci o en els punts propers al punt a. Encara m es, ni tan sols es
necessari que la funci o estigui denida en a.
Teorema 3.4 Lmits i operacions algebraiques. Siguin f (x) i g(x) funcions tals que lm
xa
f (x) = l
1
i
lm
xa
g(x) = l
2
, on l
1
, l
2
R. Aleshores, les funcions f +g, f g i f g tamb e tenen lmit en el punt a i
es compleix que
lm
xa
( f +g)(x) = l
1
+l
2
.
lm
xa
( f g)(x) = l
1
l
2
.
lm
xa
( f g)(x) = l
1
l
2
.
lm
xa
( f )(x) = l
1
, R.
A m es, si l
2
= 0, llavors
lm
xa
f
g
(x) =
l
1
l
2
.
Lmits innits i lmits en linnit
Ampliem el concepte de lmit per a les funcions tals que, per exemple, quan x sacosta al punt a, la funci o
creix tant com vulguem.
Denici o 3.5
El lmit de f (x) quan x tendeix al punt a es + si, per a cada M > 0, existeix un > 0 tal que
si 0 <|x a| < aleshores f (x) > M.
El lmit de f (x) quan x tendeix al punt a es si, per a cada M < 0, existeix un > 0 tal que
si 0 <|x a| < aleshores f (x) < M.
lm
xa
f (x) = + i lm
xa
f (x) =.
Aqu tamb e tenen sentit els lmits laterals i es compleix
lm
xa
f (x) = lm
xa
f (x) = lm
xa
+
f (x) =.
Per a la primera funci o f de la gura 3.2, se satisf ` a
lm
x2
+
f (x) = +, lm
x2
f (x) =,
i, per a la segona gr ` aca de la mateixa gura, tenim
lm
x10
+
g(x) = +, lm
x10
g(x) = 0.
Fig. 3.2 Diferents comportaments de les funcions
Ens preguntem tamb e pel comportament de les funcions quan el seu domini es no tat i la x es fa tan gran
o tan negativa com vulguem. Ara parlarem de x que tendeix cap a + i x tendeix cap a .
Denici o 3.6
El lmit de f (x) quan x tendeix a + es l R si, per a cada > 0, existeix un M > 0 tal que
si x > M aleshores | f (x) l| < .
El lmit de f (x) quan x tendeix a es l R si, per a cada > 0, existeix un M < 0 tal que
si x < M aleshores | f (x) l| < .
lm
x+
f (x) = l i lm
x
f (x) = l.
Fig. 3.3 Comportament de les funcions f (x) =
5x
2
1+4x
2
i g(x) = tghx
Com a exemples, observem les gr ` aques de la gura 3.3. Tenim
lm
x+
5x
2
1+4x
2
= lm
x
5x
2
1+4x
2
=
5
4
, lm
x+
tghx = 1, lm
x
tghx =1.
A la segona gr ` aca de la gura 3.2, veiem que lm
x
g(x) =3.
Finalment, tamb e es pot parlar de lmits innits en linnit: lm
x
f (x) = de forma an` aloga als anteriors.
Per exemple, lm
x+
e
x
= +. La funci o de la dreta de la gura 3.2 compleix lm
x+
g(x) =.
Operacions amb innits
Quan operem amb lmits innits no podem aplicar els resultats del teorema 3.4. Tamb e hi ha algunes
operacions que no es poden fer directament amb lmits que valen 0. Tanmateix, esbossem primer un
esquema de les operacions que no representen cap dicultat.
Amb la suma:
f g f +g
+ + +
+ a +

a
Amb el producte:
f g f g
+ + +
+
+
a > 0 + +
a > 0
a < 0 +
a < 0 +
Amb el quocient:
f 1/ f
0
0, f > 0 +
0, f < 0
De vegades, ens trobem amb lmits que no tenen un resultat immediat perqu` e no podem aplicar cap
regla o propietat. Aleshores tenim una indeterminaci o i hem de fer-ne un estudi concret en cada cas. Les
indeterminacions s on:
, 0 ,
0
0
,

, 0
0
,
0
, 1
.
Algunes es poden resoldre simplement manipulant lexpressi o de les funcions que hi apareixen; en canvi,
daltres necessiten eines m es sosticades i les deixarem per al captol de derivaci o.
Vegem, per exemple, per qu` e parlem de la indeterminaci o

. El quocient de lmits de la forma

no sempre
d ona el mateix resultat; a priori, no podem concloure res. Considerem els lmits seg uents
lm
x+
x
3
= +, lm
x+
x = +.
Tenim
lm
x+
x
3
x
=
+
+
, lm
x+
x
x
3
=
+
+
,
indeterminacions del mateix tipus, per ` o els resultats s on ben diferents.

Es immediat calcular-los:
lm
x+
x
3
x
= lm
x+
x
2
= +, lm
x+
x
x
3
= lm
x+
1
x
2
= 0.
Per acabar, veurem una altra eina per calcular lmits.
Lema 3.7 Criteri zero per tada. Siguin dues funcions f (x) i g(x) tals que lm
xa
f (x) = 0 i g(x) es
tada en un entorn del punt a. Aleshores,
lm
xa
f (x)g(x) = 0.
El criteri zero per tada ens diu que la funci o amb lmit 0 arrossega la funci o tada cap al 0, encara que
aquesta ultima no tingui lmit en el punt a.
Exemple 3.8
Calculem lm
x5
(x+5)cos
2
(x+5)
2
. Tenim, duna banda, lm
x5
(x+5) = 0. De laltra,
cos
2
(x+5)
2
1, tot i que
lm
x5
cos
2
(x+5)
2
no existeix. Per tant,
lm
x5
(x +5)cos
2
(x +5)
2
= 0.
3.2 Continutat duna funci o
Intutivament, una funci o es contnua si la seva gr ` aca no t e interrupcions, ni salts; es a dir, una funci o es
contnua en un punt a, si per a punts sucientment pr ` oxims al punt a, les imatges es troben arbitr ` ariament
properes a la imatge de a.
Denici o 3.9 Una funci o f es contnua en a lm
xa
f (x) = f (a).
Diem que f es contnua en el conjunt A f es contnua per a tot punt a A.
Fig. 3.4 Funcions contnues en R\{a} amb discontinutats evitables en x = a
Ens adonem que la denici o de continutat en un punt demana, en realitat, que es compleixin dues
condicions:
ha dexistir el lmit de la funci o en el punt i
aquest lmit ha de coincidir amb el valor de la funci o en el punt esmentat.

Fig. 3.5 Funcions contnues en R\{a} amb discontinutats essencials en x = a
Les funcions de les gures 3.4 i 3.5 s on totes contnues en R\{a}.
Discontinutat
Diem que f es discontnua en a si f no es contnua en aquest punt.
Vegem les causes per les quals una funci o f no es contnua en un punt a:
No existeix el lmit de la funci o f en el punt a (inclou el cas lm

xa
f (x) = ). Aleshores, diem que la
discontinutat es essencial.
Existeix el lmit de la funci o en el punt a, per ` o no coincideix amb f (a), ja sigui perqu` e f (a) pren un altre
valor, o b e perqu` e no hi est ` a denida. Aqu parlem de discontinutat evitable.
Comencem per aquest segon tipus. Quan f t e una discontinutat evitable en x = a, es pot transformar en
contnua redenint f en a.
Exemple 3.10
La funci o f (x) =
x
2
4
x 2
t e una discontinutat evitable en x = 2 ja que
lm
x2
x
2
4
x 2
= lm
x2
(x +2)(x 2)
x 2
= lm
x2
(x +2) = 4.
Fig. 3.6 La funci o f t e una discontinutat evitable en x = 2. La nova f hi es contnua
Aleshores, podem redenir la funci o com
f (x) =
x
2
4
x 2
si x = 2
4 si x = 2
i la nova funci o ja es contnua en x = 2, de fet, a tot R, tal com es veu a les gr ` aques de la gura 3.6.
Pel que fa a les discontinutats essencials no existeix el lmit de la funci o f en el punt a, poden presentar
diferents aspectes. Per exemple, parlem de discontinutat de salt si existeixen els lmits laterals per ` o s on
diferents. La difer ` encia entre el valor daquests lmits sanomena el salt de la funci o en el punt. Podem
tenir-ne un salt nit o un dinnit. Si el lmit en el punt no existeix perqu` e la funci o oscil
.
la, parlem duna
discontinutat oscil
.
lat ` oria.
Fig. 3.7 Esb os de f (x) = sin
1
x
en un entorn de lorigen
Exemple 3.11
La funci o sin
1
x
es contnua a R\{0}. En x = 0, t e una discontinutat essencial ja que no existeix lm
x0
sin
1
x
.
En aquest cas, tampoc no existeix el valor de la funci o en x = 0 (gura 3.7).
Fig. 3.8 Esb os de f (x) = x sin
1
x
en un entorn de lorigen
No obstant aix ` o, la funci o
xsin
1
x
,
que veiem a la gura 3.8, no t e imatge en x = 0,
per ` o s que t e lmit en aquest punt. En efecte,
lm
x0
xsin
1
x
= 0 (criteri zero per tada).
La discontinutat en x = 0 es, doncs, evitable i po-
dem denir f (0) = 0.
A continuaci o, comentem les gr ` aques dunes fun-
cions que ens mostren diferents tipus de disconti-
nutat, segons existeixin o no el lmit i la imatge en
el punt.
La gura 3.4 representa dues funcions amb discontinutats evitables en x = a perqu` e existeix
lm
xa
f (x),
tot i que en el primer cas f (a) no est ` a denida i en el segon s.
A la gura 3.5 sesbossen dues funcions amb discontinutats essencials en x = a. La primera t e una
discontinutat de salt.
Les funcions de la gura 3.9 tamb e presenten discontinutats essencials. La primera delles es la part entera.
Es una funci o contnua en tots els reals que no s on enters. En els nombres enters, presenta discontinutats
de salt; els salts valen tots 1. La segona funci o daquesta gura t e una discontinutat de salt innit en x = a.
Fig. 3.9 Funcions amb discontinutats de salt
Exemples de funcions contnues
Els polinomis, en R.

Lexponencial, sinus, cosinus, en R.
El valor absolut, en R.

El logaritme, en el seu domini, (0, +).
x, en el seu domini, [0, +).

Propietats locals de les funcions contnues
Les operacions algebraiques entre funcions contnues en un punt conserven la continutat. Aix ` o es una
conseq u` encia immediata de l ` algebra de lmits (teorema 3.4).
Teorema 3.12 Si f i g s on contnues en x = a, tamb e s on contnues en a les funcions
f g
f g
k f , per a tot k R
f
g
, si g(a) = 0.
La composici o de funcions tamb e respecta la continutat.
Teorema 3.13 Si f es contnua en a i g es contnua en f (a), aleshores la funci o composta g f es
contnua en a.
Els teoremes anteriors ens permeten ampliar el ventall de funcions contnues a partir dunes quantes de
conegudes.
Propietats de la continutat global
En aquesta secci o, estudiarem propietats de les funcions contnues, no en un punt (visi o local), sin o en un
conjunt (visi o global). Considerarem funcions denides en un interval tancat [a, b] i veurem quatre grans
teoremes de la continutat global: el de la inversa contnua, el de Weierstrass, el de Bolzano i el dels valor
intermedis.
Teorema 3.14 Teorema de la inversa contnua. Sigui f : [a, b] R una funci o estrictament
mon ` otona i contnua en [a, b]. Aleshores, la funci o inversa f
1
es estrictament mon` otona (del mateix
car ` acter que f ) i contnua en f
_
[a, b]
_
.
El mateix car ` acter de f i f
1
vol dir que, o b e ambdues s on estrictament creixents, o b e ambdues s on
estrictament decreixents, cadascuna dins el seu domini. Observem, per exemple, les parelles seg uents ja
conegudes: x
2
i

x s on estrictament creixents (gura 2.25); e
x
i lnx s on estrictament creixents (gura
2.25); cosx i arccosx s on estrictament decreixents (gura 2.27).
Abans denunciar el teorema de Weierstrass necessitem els conceptes dextrem relatiu i extrem absolut
duna funci o.
Denici o 3.15 Siguin f : D R R i a D.
La funci o f t e un m` axim relatiu en x = a si f (a) es el valor m es gran que pren f (x) en un cert entorn
del punt a, es a dir, si f (a) f (x) per a x (a, a+), amb algun > 0.
La funci o f t e un mnim relatiu en x = a si f (a) es el valor m es petit que pren f (x) en un cert entorn
del punt a, es a dir, si f (a) f (x) per a x (a, a+), amb algun > 0.
La funci o f t e un extrem relatiu en x = a si assoleix un m` axim o un mnim relatiu en a. En aquest

cas, el valor del m` axim o del mnim es f (a).
Si tenim una funci o denida en un interval tancat [a, b] i volem estudiar si f t e extrems relatius en x = a
o x = b, nom es hem de considerar la part de lentorn del punt que cau dins de linterval, es a dir, lentorn
[a, a+) per al punt x = a i lentorn (b, b] per al punt x = b.
Denici o 3.16 Sigui f : D R R.
La funci o f t e un m` axim absolut en x = a si f (a) f (x), x D.
La funci o f t e un mnim absolut en x = a si f (a) f (x), x D.
La funci o f t e un extrem absolut en x = a si en t e un m` axim o un mnim absolut. En aquest cas, el

valor del m` axim o del mnim es f (a).
Es clar que un extrem absolut duna funci o es, en particular, un extrem relatiu. A linrev es no sempre es cert.
El teorema de Weierstrass ens assegura lexist ` encia dextrems absoluts per a una funci o contnua en un
interval tancat.
Teorema 3.17 Teorema de Weierstrass. (K. Weierstrass (1815-1897)) Si f (x) es un funci o contnua
en [a, b], llavors f (x) assoleix un m` axim i un mnim absoluts en [a, b].
Fig. 3.10 Extrems absoluts duna funci o contnua en un interval
tancat
La funci o de la gura 3.10 es contnua en linterval
tancat [a, b]; per tant, t e m` axim i mnim absoluts.
El mnim absolut es m i sassoleix en x = a, mentre
que el m` axim absolut es M i sassoleix en x = c.
Naturalment, si alguna de les hip` otesis del teore-
ma de Weierstrass no se satisf ` a, aleshores no po-
dem garantir lexist ` encia dextrems absoluts. Les
gr ` aques de les funcions de la gura 3.11 mos-
tren que no podem eliminar cap de les hip` otesis de
lenunciat. Les hem seleccionat perqu` e no assolei-
xen extrems absoluts. La primera delles est ` a de-
nida en linterval tancat [a, b], es contnua en (a, b)
per ` o no ho es ni en x = a ni en x = b. La segona
est ` a denida i es contnua en linterval obert (a, b),
per ` o no en [a, b]. L ultima funci o es contnua en el
seu domini, per ` o aquest no es un interval tancat.
Fig. 3.11 Funcions que no satisfan les hip` otesis del teorema de Weierstrass
El teorema de Bolzano ens permet localitzar zeros o arrels de funcions, es a dir, solucions de lequaci o
f (x) = 0.
Teorema 3.18 Teorema de Bolzano (B. Bolzano (1781-1848)) Sigui f una funci o contnua en lin-
terval [a, b], de manera que
f (a) f (b) < 0,
aleshores existeix almenys un c (a, b) tal que f (c) = 0.
La interpretaci o gr ` aca del teorema de Bolzano diu que una funci o contnua en un interval tancat [a, b]
amb valors de signes diferents en x = a i x = b talla leix dabscisses sanul
.
la almenys en un punt de
linterior de linterval. La gura 3.12 il
.
lustra aquesta idea.
Fig. 3.12 Interpretaci o gr ` aca del teorema de Bolzano
Fig. 3.13 Funcions que no satisfan les hip` otesis del teorema de Bolzano
La gura 3.13 mostra uns exemples de funcions que no compleixen alguna hip` otesi del teorema de Bolzano
i, per tant, no podem assegurar-ne lexist ` encia darrels. Aquestes funcions satisfan f (a) f (b) <0 per ` o no
s on contnues en [a, b].
Exemple 3.19
Polinomis de grau senar. Com a aplicaci o del teorema de Bolzano, provarem que
tot polinomi de grau senar t e almenys una arrel real.
Sigui un polinomi de grau senar n
P(x) = a
n
x
n
+a
n1
x
n1
+ +a
1
x +a
0
, a
n
= 0.
Suposem primer que a
n
>0. Aleshores, com que n es senar, es f ` acil veure que
lm
x+
P(x) = +, i lm
x
P(x) =.
Per tant, existeixen nombres reals a i b, a 0. Com que P(x) es contnua en
R, en particular, tamb e ho es en [a, b]. El teorema de Bolzano ens diu que hi ha almenys un c (a, b) tal
que P(x) = 0. La demostraci o es an` aloga al cas a
n
<0. A la gura 3.14 tenim un esquema de la gr ` aca
del polinomi P(x) amb a
n
>0 a lesquerra i amb a
n
<0 a la dreta.
Fig. 3.14 Aplicaci o del teorema de Bolzano als polinomis de grau senar
Exemple 3.20
Fig. 3.15 Aplicaci o del teorema de Bolzano a la resoluci o apro-
ximada de lnx =
x
3
Trobeu les solucions aproximades de lequaci o
lnx =
x
3
amb un error inferior a 0
01.
A la gura 3.15 podem veure les gr ` aques de
lnx i
x
3
que ens ajudaran a determinar linterval adient per
aplicar el teorema de Bolzano.
Aix, considerant f (x) = lnx
x
3
, que es contnua en el seu domini, i els intervals [1, 2] i [4, 5], observem
que
f (1) f (2) < 0 i f (4) f (5) < 0,
i, per tant, aplicant el teorema de Bolzano, sabem que en cada un daquests intervals hi ha una arrel. Per
determinar-les amb una precisi o de 0
01 cal subdividir cadascun dels intervals en 100 parts. Aleshores,

seleccionem els punts que tenen imatges de signe diferents i obtenim
f (1+85/100) =0
00148103, f (1+86/100) = 0
000576488,
f (4+53/100) = 0
000721939, f (4+54/100) =0
000406321.
Fig. 3.16 Gr ` aca de f (x) = lnx
x
3
Dedum, doncs, que les solucions aproximades de
lequaci o
lnx =
x
3
amb un error inferior a 0
01 s on
x = 1
85 i x = 4
53.
A la gura 3.16, podeu veure la gr ` aca de
f (x) = lnx
x
3
.
Finalitzem el captol amb una generalitzaci o del teorema de Bolzano.
Teorema 3.21 Teorema dels valors intermedis de Bolzano. Si f es una funci o contnua en linterval
[a, b] i k es un nombre real entre f (a) i f (b), aleshores existeix un nombre c (a, b) tal que f (c) = k.
Problemes resolts
Problema 1
Calculeu els lmits seg uents:
a) lm
x+
e
x
sinx.
b) lm
x3
(x 3)
2
cos
1
x 3
.
[Soluci o]
a)

Es el lmit dun producte. Estudiarem cada un dels factors per separat. Duna banda, lm
x+
e
x
= 0; de laltra,
lm
x+
sinx no existeix, ja que la funci o sinus va oscil
.
lant entre 1 i 1. Tanmateix, podem aplicar-hi el criteri 0
per tada: e
x
tendeix a 0 i | sinx| 1, per a tot x R. Aix, doncs, lm
x+
e
x
sinx = 0.
b) Tenim una situaci o com la de lapartat anterior. En efecte, lm
x3
(x 3)
2
= 0 i | cos
1
x3
| 1, per a tot x R.
Apliquem de nou el criteri 0 per tada i obtenim
lm
x3
(x 3)
2
cos
1
x 3
= 0.
Problema 2
Calculeu el lmit
lm
x+
_
x
4
+x
2
+
x
2
+5x x
2
x
_
.
[Soluci o]
Observem que
lm
x+
_
x
4
+x
2
+
x
2
+5x x
2
x
_
= lm
x+
_
x
4
+x
2
+
x
2
+5x
_
x
2
+x
_
_
es una indeterminaci o del tipus . Escrivim el lmit agrupant els termes de manera adequada
lm
x+
_
x
4
+x
2
+
x
2
+5x x
2
x
_
= lm
x+
_
x
4
+x
2
x
2
. .
(1)
+
x
2
+5x x
. .
(2)
_
.
Daltra banda,
(1) lm
x+
_
x
4
+x
2
x
2
_
.
x
4
+x
2
+x
2
x
4
+x
2
+x
2
=
1
2
.
(2) lm
x+
_
x
2
+5x x
_
.
x
2
+5x +x
x
2
+5x +x
=
5
2
.
Finalment,
lm
x+
_
x
4
+x
2
+
x
2
+5x x
2
x
_
=
1
2
+
5
2
= 3.
Problema 3
Determineu els valors de a i b perqu` e la funci o
f (x) =
3sinx si x <
2
asinx +b si
2
x

2
cosx si x >

2
sigui contnua en tot el seu domini.
[Soluci o]
Clarament, la funci o f es contnua si x <
2
, tamb e per a
2
< x <

2
i per a x >

2
, per a qualssevol valors de
a i b, perqu` e es suma i producte de funcions contnues: constants, sinus i cosinus. Aleshores, nom es cal estudiar la
continutat en els punts
2
i

2
. Com que la funci o est ` a denida a trossos, hem de considerar els lmits laterals en
aquests dos punts.
lm
x
f (x) = lm
x
2
(3sinx) = 3,
lm
x
2
+
f (x) = lm
x
2
(asinx +b) =a+b,
lm
x
f (x) = lm
x
2
(asinx +b) = a+b,
lm
x
2
+
f (x) = lm
x
2
(cosx) = 0.
Per tant, perqu` e sigui contnua, sha de complir:
_
a+b = 3
a+b = 0.
Daquest sistema, obtenim b =
3
2
i a =
3
2
.
Problema 4
Per qu` e podem armar que lequaci o x
2
= xsinx +cosx t e com a mnim dues solucions reals?
[Soluci o]
Lequaci o donada es equivalent a x
2
xsinxcosx =0 . Sigui f (x) = x
2
xsinxcosx. La funci o f (x) es contnua
en tot R i, a m es, es una funci o parella. En efecte,
f (x) = (x)
2
(x)sin(x) cos(x) = x
2
sinx cosx = f (x), x R,
Fig. 3.17 Gr ` aca de f (x) = x
2
xsinx cosx
perqu` e sinx es una funci o senar i cosx es parella. Obser-
vem que
f (0) =1 < 0 i f () =
2
+1 > 0.
Per tant, segons el teorema de Bolzano, lequaci o
f (x) = 0
t e almenys una soluci o en linterval (0, ). Ara, per si-
metria la funci o es parella lequaci o t e almenys una
altra soluci o en (, 0). Vegeu la gr ` aca de f (x) a la
gura 3.17.
Problema 5
Determineu gr ` acament el nombre exacte darrels reals de lequaci o e
x
x
2
+3 = 0.
[Soluci o]
Escrivim lequaci o de forma adequada
e
x
= x
2
3.
Fig. 3.18 Intersecci o de les gr ` aques de les funcions f (x) = e
x
i g(x) = x
2
3
Es tracta de veure en quins punts es tallen les gr ` aques
de les funcions contnues
f (x) = e
x
i g(x) = x
2
3.
A la gura 3.18 observem que hi ha intersecci o en dos
punts, un amb abscissa positiva i laltre amb abscissa ne-
gativa. Per tant, la nostra equaci o t e exactament dues
arrels.
Problema 6
La funci o f : (0, 1] R denida per f (x) =
1
x
es contnua per ` o no es tada. Contradiu aix ` o el teorema
de Weierstrass?
[Soluci o]
Efectivament, la funci o
1
x
no t e m` axim en (0, 1], per ` o el teorema de Weierstrass arma lexist ` encia de m` axim i mnim
si la funci o es contnua en un interval tancat. En canvi, en el nostre cas, linterval no es tancat ja que el 0 no hi pertany.
Per tant, no hi ha contradicci o amb cap teorema.
Problema 7
Sigui f : [0, 1] [0, 1] una funci o contnua. Demostreu que f t e almenys un punt x en linterval [0, 1],
es a dir, f (x) = x per algun x [0, 1].
[Soluci o]
Si f (0) = 0 o f (1) = 1, aleshores hem acabat. Suposem, doncs, que f (0) > 0 i f (1) < 1. Considerem la nova funci o
g(x) = f (x) x, que tamb e es contnua en [0, 1]. Observem que g(0) = f (0) >0 i g(1) = f (1) 1 <0. Pel teorema
de Bolzano, existeix un punt x [0, 1] tal que g(x) = 0, que equival a f (x) = x.
Problemes proposats
Problema 1
Dibuixeu una funci o f (x) que compleixi els requisits seg uents:
talla leix dabscisses nom es en x = 0 i x = 1;
t e una discontinutat evitable en x = 5;
lm
x2
f (x) = +, lm
x2
+
f (x) =, lm
x+
f (x) = 1, lm
x
f (x) = 0.
Problema 2
a) lm
zy
y
z
2
y
2
b) lm
x2
_
x
2
4
3x +1
sin
1
x 2
cos
x +
x
2
4
_
Problema 3
Siguin p R i
f (x) =
_
3e
x
+x
p
sin
1
p
si x = 0
3 si x = 0
Per a quins valors de p es f contnua en tot R?
Problema 4
Proveu que la funci o x
2
sin(x) = cosx t e, com a mnim, dues solucions reals en linterval [2, 2].
Problema 5
Existeixen m` axim i mnim absoluts de la funci o f (x) = 1
3
_
(1x)
2
en linterval [0, 9]? Per qu` e?
Problema 6
Determineu gr ` acament el nombre darrels reals de lequaci o e
x
cosx = 0.
4
Derivaci o
4.1 Denici o i interpretaci o del concepte de derivada
A continuaci o, introdum un dels conceptes clau de lan` alisi matem` atica: la derivada duna funci o.
Denici o 4.1 Sigui una funci o f : D R, on D es un interval, una semirecta o tot R. Diem que f
es derivable o diferenciable en a D si existeix el lmit
lm
h0
f (a+h) f (a)
h
()
i es nit. En aquest cas, el valor del lmit sanomena derivada de f en a i el designem per f
/
(a).
Si el lmit es + o , diem que f t e derivada innita en a.
Si diem que f t e derivada en a, sentendr ` a que f
/
(a) R.
Fig. 4.1 Increment de la variable
El lmit de la denici o de derivada es pot escriu-
re duna altra manera, que tamb e es forc a usu-
al. Posem x = a +h; aleshores, lincrement h es-
dev e x a. Dir que lincrement tendeix a 0 (h 0)
equival a dir que x sacosta al punt a (x a). Es-
quem` aticament, a la gura 4.1 tenim
x = a+h h = x a
x a h 0
Podem escriure el lmit de la denici o de derivada com
f
/
(a) = lm
xa
f (x) f (a)
x a
.
A vegades, tamb e sutilitza la notaci o
lm
x0
f (x, a)
x
.
Derivaci o193 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009
En qualsevol de les diferents notacions que hem considerat, queda pal ` es que la derivada es el lmit dun
quocient incremental:
increment de la funci o
increment de la variable
.
Observaci o 4.2 Assenyalem ara dues propietats de la derivada degudes a la seva denici o a partir dun
lmit:
unicitat (si la derivada existeix, es unica),
car ` acter local (la derivada dep` en del comportament de la funci o en un entorn del punt).
Si una funci o y = f (x) es derivable en cada punt dun conjunt D, es diu que f es derivable en D. Aix ` o
permet parlar de la funci o derivada de f . Per designar la funci o derivada, es fan servir diverses notacions.
Aqu en tenim unes quantes:
f
/
(x), f
/
, y
/
(x), y
/
,
d f
dx
(x),
d f
dx
,
dy
dx
(x),
dy
dx
, etc.
A la taula seg uent, tenim tres interpretacions del concepte de derivada.
f (a+h) f (a)
h
f
/
(a) = lm
h0
f (a+h) f (a)
h
FISICA Velocitat mitjana dun m` obil en un
interval de temps [a, a+h]
Velocitat instant ` ania dun m` obil en
un instant de temps t = a
GEOM` ETRICA Pendent de la recta secant a f en
(a, f (a)) i (a+h, f (a+h))
Pendent de la recta tangent a f en el
punt (a, f (a))
MATEM` ATICA Variaci o mitjana de f en un interval
[a, a+h]
Coecient de variaci o o variaci o ins-
tant ` ania de f en un punt x = a
Interpretaci o fsica. El problema de la velocitat instant` ania
Suposem que un m` obil es desplac a amb un moviment rectilini. Sigui y = f (t) la funci o que expressa la
dist ` ancia recorreguda en funci o del temps t. Volem determinar la velocitat instant ` ania en linstant t.
Fig. 4.2 Increment de temps
La forma natural es considerar primer la velocitat
mitjana del m` obil entre dos instants de temps t i t +
t (gura 4.2).
`
Obviament, ser ` a lespai recorregut,
dividit pel temps.

Es a dir,
v
m
=
f (t +t) f (t)
t
.
La velocitat instant ` ania sobt e fent tendir a 0 lincrement de temps t:
v = lm
t0
v
m
= lm
t0
f (t +t) f (t)
t
.
Interpretaci o geom` etrica. El problema de la recta tangent
Considerem una corba donada per la gr ` aca duna funci o y = f (x). Es tracta de denir la tangent a la
corba en un punt P = (a, f (a)).
Fig. 4.3 Recta secant a la gr ` aca de f que passa per P i Q
Siguin r la recta secant que passa pels punts P = (a, f (a)) i Q = (a+h, f (a+h)), i langle que forma
r amb leix dabscisses, com mostra la gura 4.3. Sabem que
tg =
f (a+h) f (a)
h
.
El pendent de r es precisament tg. Aleshores, lequaci o de la recta r queda
y = f (a) +
f (a+h) f (a)
h
(x a).
Fig. 4.4 Recta tangent a f en (a, f (a))
La idea clau es fer tendir h 0, de manera que
Q P i la recta secant tendir ` a a la recta tangent
que volem (la tenim a la gura 4.4).
Aleshores, la recta tangent a la corba y = f (x) en el
punt (a, f (a)) tindr ` a pendent el lmit dels pendents
de les rectes secants anteriors quan h 0
f
/
(a) = lm
h0
f (a+h) f (a)
h
.
Aix, doncs, lequaci o de la recta tangent buscada
es y = f (a) + f
/
(a)(x a) o, equivalentment,
y f (a) = f
/
(a)(x a).
Observaci o 4.3 Sabem que, si una recta t e pendent m
1
, aleshores qualsevol recta perpendicular a lante-
rior t e pendent m
2
=
1
m
1
. Entenem que, si m
1
= 0, aleshores m
2
= , i viceversa.
Fig. 4.5 Rectes tangent i normal a f en (a, f (a))
Sigui f una funci o derivable en un punt a. La recta
normal a la gr ` aca de f en el punt (a, f (a)) es
y f (a) =
1
f
/
(a)
(x a).
Es a dir, la recta perpendicular a la tangent en el

punt (a, f (a)) (com lesquema de la gura 4.5).
Exemples 4.4
Derivada dalgunes funcions elementals. Estudiemla derivada dalgunes funcions a partir de la denici o.
a) Sigui la funci o f (x) = x
2
amb D =R. Prenem a R. Aleshores,
f
/
(a) = lm
xa
f (x) f (a)
x a
= lm
xa
x
2
a
2
x a
(suma per difer ` encia)
= lm
xa
(x +a)(x a)
x a
= lm
xa
(x +a) = 2a.
Per tant, la funci o f (x) = x
2
es derivable a tot R i la seva derivada es f
/
(x) = 2x.
Si mirem en uns punts concrets com a la gura 4.6 tenim, per exemple,
Fig. 4.6 Rectes tangents a f (x) = x
2
en diversos punts
f
/
(0) = 0 tangent horitzontal en (0, 0),
f
/
(3) = 6 tangent amb pendent 6 en (3, 9),
f
/
(2) =4 tangent amb pendent 4 en (2, 4).
b) Sigui la funci o f (x) =[x[ amb D =R. Recordem que
[x[ =
_
x si x 0,
x si x < 0.
Dividirem lestudi en tres casos: a > 0, a < 0 i a = 0.
Si a > 0, llavors
f
/
(a) = lm
xa
f (x) f (a)
x a
= lm
xa
[x[ [a[
x a
= lm
xa
x a
x a
= lm
xa
1 = 1.
Si a < 0, aleshores
f
/
(a) = lm
xa
[x[ [a[
x a
= lm
xa
x (a)
x a
= lm
xa
x a
x a
= lm
xa
(1) =1.
Finalment, si a = 0, tenim
f
/
(0) = lm
x0
[x[ 0
x 0
= lm
x0
[x[
x
=?
Nhem danalitzar els lmits laterals.
lm
x0
+
[x[
x
= lm
x0
+
x
x
= 1. El lmit per la dreta val 1.
lm
x0
[x[
x
= lm
x0
x
x
=1. El lmit per lesquerra val 1.
Fig. 4.7 Derivabilitat de f (x) =[x[
At ` es que 1 ,= 1, el lmit ordinari no existeix i,
per tant, tampoc no existeix f
/
(0). La derivabilitat
de f (x) =[x[ queda resumida a la gura 4.7.
c) Sigui la funci o f (x) =
x, amb D = [0, +). Prenem a D.

f
/
(a) = lm
xa
a
x a
= lm
xa
a
x a

x +
x +
a
=
= lm
xa
x a
(x a)(
x +
a)
= lm
xa
1
x +
a
,
Fig. 4.8 Rectes tangents a f (x) =
x en diversos punts
don
f
/
(a) =
1
2
a
si a > 0,
+ si a = 0.
Per tant, la funci o f (x) =
x es derivable si x >0
i la seva derivada es f
/
(x) =
1
2
x
. En x = 0 no
es derivable, ja que t e derivada innita.
Gr ` acament, aix ` o signica que la recta tangent
a la gr ` aca de la funci o en lorigen es una recta
vertical (pendent innit). Il
.
lustrem les tangents
per diferents punts a la gura 4.8.
Derivades laterals
El concepte de derivada lateral es del tot an` aleg al de derivada ordin` aria, per ` o considerant el lmit lateral
corresponent.
Denici o 4.5 Sigui una funci o f : D R, on D es un interval, una semirecta o tot R.
Diem que f es derivable o diferenciable en a D per la dreta si existeix el lmit

lm
xa
+
f (x) f (a)
x a
i es nit. En aquest cas, el valor del lmit sanomena derivada de f en a per la dreta i el designem
per f
/
(a
+
) o b e f
/
+
(a).
Si el lmit es + o , diem que f t e derivada innita en a per la dreta.
Diem que f es derivable o diferenciable en a D per lesquerra si existeix el lmit

lm
xa
f (x) f (a)
x a
i es nit. En aquest cas, el valor del lmit sanomena derivada de f en a per lesquerra i el designem
per f
/
(a
) o b e f
/
(a).
Si el lmit es + o , diem que f t e derivada innita en a per lesquerra.
Clarament, una funci o f es derivable en un punt a si existeixen f
/
(a
+
) i f
/
(a
) i s on iguals. En aquest cas,

f
/
(a) = f
/
(a
+
) = f
/
(a
).
Si el domini es de la forma D = [a, b], (, a]..., cal prendre els lmits laterals en el punt a segons tinguin
sentit.
Exemples 4.6
Derivades laterals
1) La funci o f (x) = [x[ t e derivades laterals diferents en x = 0.
`
Obviament, hem vist que f
/
(0
+
) = 1 i
f
/
(0
) =1 . Per aix ` o no existeix f

/
(0).
2) Sigui la funci o
f (x) =
_
x si x <1,
x
2
si x 1.
Notem que f es contnua en R. En efecte, si x ,=1, es clar perqu` e es un polinomi, i per a x =1 els
lmits laterals de f (x) s on iguals:
Fig. 4.9 Funci o no derivable en x =1
lm
x1
f (x) = lm
x1
(x) = 1.
lm
x1
+
f (x) = lm
x1
+
x
2
= 1.
Examinem-ne ara la derivabilitat. Si x ,=1, la fun-
ci o es derivable perqu` e es un polinomi. I si x =1?
Aleshores, les derivades laterals s on diferents:
f
/
(1
) =1, f
/
(1
+
) =2.
Per tant, no existeix f
/
(1). Gr ` acament, ho veiem
a la gura 4.9.
Exercici
Penseu un polinomi de grau 1 una recta per a x <1, de manera que f (x) sigui derivable en x =1
i a tot R:
f (x) =
_
ax +b si x <1
x
2
si x 1
Quin signicat geom` etric t e aquesta recta?
Fig. 4.10 Gr ` aques de les funcions y = x
2
i y =[x[
Idea gr` aca de la derivabilitat
Intentem esbrinar la difer ` encia que hi ha entre les funcions y = x
2
i y = [x[ respecte de lexist ` encia de
la derivada en x = 0. Nhem fet lestudi analtic. Ara considerarem un punt de vista gr ` ac. Mirem amb
atenci o les funcions de la gura 4.10.
Fig. 4.11 Estudi microsc ` opic de la gr ` aca de y = x
2
a lorigen
Imaginem que tenim una lupa adequada i augmentem la gr ` aca de la funci o y = x
2
en un entorn de
lorigen. Com m es augmentem la gr ` aca al voltant de lorigen, la funci o y = x
2
i la recta y = 0 (la seva
tangent a lorigen) s on m es semblants, es a dir, tendeixen a confondres. Aquesta propietat queda palesa
a la gura 4.11.
En canvi, si procedim de la mateixa manera amb la funci o y =[x[ en un entorn de lorigen, aqu no tenim
cap recta semblant que aproximi la funci o. Ho veiem a la gura 4.12.
Fig. 4.12 Estudi microsc ` opic de la gr ` aca de y =[x[ a lorigen
Aproximaci o per la tangent
Insistirem en la idea de laproximaci o de la gr ` aca duna funci o per la recta tangent. Suposem que la funci o
f es derivable en un punt a. Tenim
m = f
/
(a) = lm
xa
f (x) f (a)
x a
lm
xa
f (x) f (a) m(x a)
x a
= 0 ()
Observem que el numerador i el denominador de l ultima expressi o tendeixen a 0 quan x a i el quocient
t e lmit 0. Fixem-nos en lestructura del numerador:
lm
xa
_
f (x)
..
funci o
( f (a) +m(x a))
. .
recta tangent
= 0.
Fig. 4.13 Diferents tangents
La recta tangent es la recta que aproxima millor
la funci o f en un entorn del punt (a, f (a)) en el
sentit del quocient incremental ().
Naturalment, en cada punt de la gr ` aca de la funci o
f laproximaci o per la recta tangent es distinta, ja
que les derivades s on diferents (gura 4.13). M es
endavant, veurem que la recta tangent correspon
al polinomi de Taylor de f de grau 1.
Derivada com a coecient de variaci o o ra o de canvi
Cas lineal. Comencem considerant el cas m es senzill, el duna recta,

y = f (x) = mx +n.
El pendent m daquesta recta ens d ona la proporci o de variaci o en y respecte de x, es a dir, el coecient de
variaci o o ra o de canvi (gura 4.14).
Fig. 4.14 Pendent duna recta
m =
variaci o en y
variaci o en x
=
y
x
.
Es a dir, la variaci o en y es m vegades la variaci o en x. En el cas duna recta, el coecient m es el mateix a

tots els punts,
f
/
(x) =
dy
dx
= m.
Aix ` o signica que la derivada es constant, es a dir, que les rectes tangents als diferents punts s on totes
paralleles; de fet, s on la pr ` opia recta y = mx +n.
Cas general. Considerem una funci o qualsevol y = f (x).

Fig. 4.15 Coecient de variaci o
Fig. 4.16 Variaci o de l ` area dun cercle segons la variaci o del radi
Per a una funci o derivable qualsevol, el coecient
de variaci o, en general, no ha de ser igual a tots
els punts (gura 4.15). La y varia m es r ` apidament o
menys, depenent del punt x:
f
/
(x) =
dy
dx
.
Exemple 4.7
Determinem el coecient de variaci o de l ` area dun
cercle respecte del seu radi quan aquest fa 3 cm
(gura 4.16). L ` area en funci o del radi es A(r) =r
2
.
Ens demanen
dA
dr
(3) = A
/
(3).
La derivada en un punt qualsevol val
dA(r)
dr
= A
/
(r) = 2r. Per tant, A
/
(3) = 6 cm.
La derivada de l ` area dun cercle respecte del seu radi d ona la variaci o de l ` area del cercle segons la variaci o
del radi. Per un increment del radi r, l ` area sincrementa en una corona de radis r i r +r.
4.2 Angle dintersecci o entre corbes
Ja sabem qu` e signica langle format per dues rectes. T e sentit parlar de langle determinat per dues
corbes?
Denici o 4.8 Langle dintersecci o entre dues corbes que es tallen en un punt es langle que formen
les respectives rectes tangents a les corbes en aquest punt.
Fig. 4.17 Angle dintersecci o entre dues corbes
Gr ` acament, la idea es molt senzilla. En tenim un esb os a la gura 4.17. Val a dir que no cal con` eixer
lequaci o de les rectes tangents a les corbes; nhi ha prou amb els seus pendents. En efecte, siguin m
1
i m
2
aquests pendents respectius. Designem per
1
i
2
els angles que formen les rectes tangents a les corbes
amb leix dabscisses. Aleshores,
m
1
= tg
1
, m
2
= tg
2
Langle dintersecci o que volem determinar es =
1
2
. Tenim
tg = tg(
1
2
) =
tg(
1
) tg(
2
)
1+tg(
1
) tg(
2
)
,
don
tg =
m
1
m
2
1+m
1
m
2
Si 1+m
1
m
2
= 0 = m
2
=
1
m
1
= =

2
(les corbes s on perpendiculars).
Si 1+m
1
m
2
,= 0 = = arctg
m
1
m
2
1+m
1
m
2
.
Exemple 4.9
Determinem els angles dintersecci o entre les par ` aboles y = x
2
i x = y
2
.
Es molt f ` acil comprovar que les corbes es tallen nom es al primer quadrant, en els punts (0, 0) i (1, 1).
Estudiem-los per separat.
Fig. 4.18 Intersecci o de les corbes y = x
2
i x = y
2
Punt (0, 0). Observem gr ` acament (gura 4.18)

que les par ` aboles s on perpendiculars a lorigen,
ja que les rectes tangents s on y = 0 i x = 0. Per
tant, langle dintersecci o es =

2
.
Punt (1, 1). La branca de x =y

2
que ens interessa
es y =
x (la positiva).
Per a y = x
2
, es t e m
1
= y
/
(1) = 2 i, per a
y =
x, m
2
= y
/
(1) =
1
2
.
Aix, langle dintersecci o es
= arctg
2
1
2
1+2
1
2
=
= arctg
3
4
0
/
6435 radiants.
4.3 Derivabilitat i continutat
La continutat es una condici o necess ` aria per a la derivabilitat, per ` o no es sucient.
Teorema 4.10 Siguin f : D R i un punt a D.
f derivable en a = f contnua en a.
Demostraci o. Volem veure que lm
xa
f (x) = f (a). Com que f es derivable en a, tenim
lm
xa
f (x) = lm
xa
( f (a) + f
/
(a)(x a)) = f (a) +0 = f (a),
tal com volem provar.
El recproc del teorema anterior no es cert, es a dir,
f contnua en a f derivable en a.
Fig. 4.19 Gr ` aca de la funci o f (x) = x sin
1
x
Exemples 4.11
Contraexemples
a) Recordem la funci o y =[x[.

Es contnua en x = 0
(de fet, en tot R), per ` o no es derivable en x = 0.
b) Sigui la funci o f (x) =
xsin
1
x
si x ,= 0
0 si x = 0.
Comprovarem que f es contnua per ` o no deriva-
ble en x = 0 (gura 4.19).
Continutat. Veurem que lm

x0
f (x) = f (0).
Efectivament,
lm
x0
f (x) = lm
x0
xsin
1
x
()
= 0 = f (0).
() Aquest lmit val 0 ja que es el producte de la funci o x, que tendeix a 0, per una funci o tada,
sin
1
x
1 (recordem el criteri 0 per tada").
Derivabilitat. Apliquem la denici o de derivada

f
/
(0) = lm
x0
f (x) f (0)
x 0
= lm
x0
xsin
1
x
x
= lm
x0
sin
1
x
Aquest lmit no existeix perqu` e la funci o sin
1
x
va oscil
.
lant entre 1 i 1 quan x 0.
4.4 Derivada i operacions algebraiques. Derivades dordre superior
Aquesta secci o est ` a dedicada a l ` algebra de derivades. La derivabilitat es una propietat que es conserva
a trav es de les operacions algebraiques (suma, producte, quocient). Les regles de derivaci o daquestes
operacions algebraiques permeten calcular derivades de funcions directament, sense necessitat daplicar
la denici o.
Propietats algebraiques de les funcions derivables
Siguin les funcions f , g : D R derivables en a D. Aleshores, tamb e s on derivables en a les funcions
seg uents:
f +g, f g, k f (k R),
f
g
( si g(a) ,= 0)
i es compleix que
( f +g)
/
(a) = f
/
(a) +g
/
(a).
( f g)
/
(a) = f
/
(a)g(a) + f (a)g
/
(a) (regla del producte).
(k f )
/
(a) = k f
/
(a).
_
f
g
_
/
(a) =
f
/
(a)g(a) f (a)g
/
(a)
g
2
(a)
, si g(a) ,= 0 (regla del quocient).
Siguin f
1
, f
2
, . . . , f
m
m funcions derivables en a. Per inducci o, obtenim que tamb e s on derivables en a les
funcions seg uents: la suma f
1
+ f
2
+ + f
m
i el producte f
1
f
2
f
m
. A m es, es compleix que
( f
1
+ f
2
+ + f
m
)
/
(a) = f
/
1
(a) + f
/
2
(a) + + f
/
m
(a).
( f
1
f
2
f
m
)
/
(a) = f
/
1
(a) f
2
(a) f
m
(a) + f
1
(a) f
/
2
(a) f
m
(a) + + f
1
(a) f
2
(a) f
/
m
(a).
S on derivables:
Polinomis, a tot R.

Quocient de polinomis
P(x)
Q(x)
, si Q(x) ,= 0.
sinx, cosx, tgx,... en el seu domini.

e
x
, lnx, en el seu domini.
x, si x > 0.

[x[, si x ,= 0.
Derivades dordre superior
Sigui f : DR una funci o derivable amb funci o derivada f
/
(x). Aquesta funci o f
/
pot ser contnua, no
contnua, derivable, no derivable...
Suposem que f
/
(x) sigui derivable. Aleshores, t e sentit parlar de la derivada de f
/
(x), que sanomena
derivada segona de f (x) i es designa per f
//
(x),
d
2
f
dx
2

An` alogament, podem obtenir les derivades dordre superior: derivades tercera, quarta ..., vintena ...,
en` esima...
_
f
///
(x), f
(4)
(x), ..., f
(20)
(x), ..., f
(n)
(x)...
_
Exemples 4.12
Unes derivades successives
a) Sigui f (x) = 3x
2
+2x 1. Aleshores,
f
/
(x) = 6x +2
f
//
(x) = 6
f
///
(x) = 0
f
(4)
(x) = 0
.
.
.
b) Les derivades successives de f (x) =
sinx
e
x
s on
f
/
(x) =
cosx e
x
e
x
sinx
e
2x
=
cosx sinx
e
x
f
//
(x) =
(sinx cosx) e
x
(cosx sinx) e
x
e
2x
=
2cosx
e
x
f
///
(x) =
2sinx e
x
+2cosx e
x
e
2x
= 2
sinx +cosx
e
x
.
.
.
Denici o 4.13 Diem que una funci o f : D R es de classe
C
0
(D), si f es contnua en D.
C
n
(D) amb n N, si f i les seves n primeres derivades f
/
, f
//
, . . . , f
(n)
s on contnues en D.
(D), si f i les seves derivades de qualsevol ordre s on contnues en D.

Exemple 4.14
Els polinomis, e
x
, sinx i cosx s on funcions de classe C
en R.
4.5 Regla de la cadena
Fig. 4.20 Composici o de funcions: f composta amb g
Siguin les funcions f i g amb a D( f ) i f (a)
D(g). Volem estudiar la derivabilitat de la funci o
composta g f ; en tenimlesquema a la gura 4.20.
Teorema 4.15 Regla de la cadena
f derivable en a
g derivable en f (a) = b
_
=g f derivable en a.
A m es, (g f )
/
(a) = g
/
_
f (a)
_
f
/
(a) = g
/
(b) f
/
(a).
Exemple 4.16
Siguin les funcions f (x) = x
2
+5 i g(x) = cosx. La composici o g f es
h : x
f
x
2
+5
g
cos
_
x
2
+5
_
,
es a dir, h(x) = (g f )(x) = g( f (x)). Llavors, h
/
(x) = g
/
( f (x)) f
/
(x) =sin(x
2
+5)2x.
Notaci o cl` assica de la regla de la cadena
Fig. 4.21 Composici o g f
Siguin les funcions derivables
y = f (x) i z = g(y) = g( f (x)).
Considerem la composici o g f (gura 4.21).
La regla de la cadena ens diu que
dz
dx
= (g f )
/
(x) = g
/
( f (x)) f
/
(x) = g
/
(y) f
/
(x) =
dz
dy
dy
dx
.
La notaci o cl ` assica es
dz
dx
=
dz
dy
dy
dx
.
Aquesta idea es pot estendre a m es variables. Per exemple, siguin
y = y(u), u = u(x), x = x(s) i s = s(t)
funcions derivables. Aleshores, y es funci o de t i t e sentit
dy
dt
, que es
y
/
(t) =
dy
dt
=
dy
du
du
dx
dx
ds
ds
dt
.
Exemple 4.17
Determinem
dy
dt
, amb y = 4u
2
+3e
u
i u =
2
t +1
.
Vist que y = y(u) i u = u(t), t e sentit pensar que y = y(t). Per la regla de la cadena,
dy
dt
=
dy
du
du
dt
= (8u+3e
u
)
(2)
(t +1)
2
=
_
16
t +1
+3 e
2
t+1
_
(2)
(t +1)
2
=
32
(t +1)
3

6 e
2
t+1
(t +1)
2
.
4.6 Derivada de la funci o inversa
En aquesta secci o, veurem com la derivada duna funci o invertible ens d ona informaci o sobre la derivada
de la seva inversa.
Teorema 4.18 Derivada de la funci o inversa. Sigui una funci o f : D f (D) estrictament
mon ` otona i contnua en D, on D es un interval, una semirecta o tot R. Sigui f
1
: f (D) D
la inversa de f . Si f es derivable en a amb f
/
(a) ,= 0, aleshores f
1
es derivable en f (a) = b i
_
f
1
_
/
(b) =
1
f
/
(a)
=
1
f
/
( f
1
(b))
.
Fig. 4.22 Funci o inversa
Per recordar aquest resultat, nom es cal tenir en
compte qu` e vol dir funci o inversa i aplicar-hi la regla
de la cadena. Vegem lesquema de la gura 4.22.
Tenim ( f f
1
)(y) = y. Derivant-hi respecte de y
obtenim ( f f
1
)
/
(y) = 1. Ara, per la regla de la
cadena,
f
/
_
f
1
(y)
_
_
f
1
_
/
(y) = 1
f
/
(x)
_
f
1
_
/
(y) = 1
don
( f
1
)
/
(y) =
1
f
/
(x)
.
Com a aplicaci o del teorema anterior, estudiarem les derivades dalgunes funcions a partir de les inverses
respectives.
Exemple 4.19
La funci o arrel quadrada
Sigui f (x) = x
2
, amb x [0, +). Considerem aquest domini per tal que existeixi la inversa de f . Sabem
que f
/
(x) = 2x. Aquesta derivada sanul
.
la en x = 0. Aleshores considerarem, de moment, el domini
D = (0, +).
Fig. 4.23 Les inverses x
2
i
x
La imatge de f es f (D) = (0, +). La funci o inversa de f es f
1
(x) =
x. Observem lesquema de la
gura 4.23.
Pel teorema de la derivada de la inversa, si y (0, +), aleshores
( f
1
)
/
(y) =
1
f
/
(x)
=
1
2x
=
1
2
y
().
Si ens agrada m es, (
x)
/
=
1
2
x
per a tot x > 0.
Fig. 4.24 Gr ` aques de x
2
i
x
Aprotem lexpressi o () per calcular (
y)
/
en y =
9. Com que 9
y
3
x
2
9, ser ` a
(
y)
/
[
9
=
1
(x
2
)
/
3
=
1
2x[
3
=
1
6
.
Ja sabem que la funci o arrel quadrada no es deriva-
ble a lorigen; t e derivada innita. Observem aques-
ta situaci o a la gura 4.24. La recta y = 0 es la
tangent a y = x
2
a lorigen i t e pendent 0. La recta
sim` etrica de leix y = 0 respecte de y = x es x = 0.
Aquesta recta es la tangent a y =
x a lorigen i t e
pendent innit.
Exemple 4.20
La funci o arcsinus. Sigui f (x) =sinx. Consideremx
_
2
,

2
per tal que f (x) sigui injectiva (gura 4.25).

Fig. 4.25 La funci o f (x) = sinx en un domini on t e inversa
Tenim f
/
(x) = cosx. La derivada sanul
.
la, doncs, en
2
i

2
. Aix, considerarem el domini D =
_
2
,

2
_
.
La imatge es f (D) = (1, 1).
Fig. 4.26 Esquema de la funci o sinus i la seva inversa
La funci o inversa de f (x) es larcsinus:
f
1
(x) = arcsinx.
Mirem la gura 4.26.
Aplicant el teorema de la funci o inversa per a y
(1, 1), obtenim
_
f
1
_
/
(y) =
1
f
/
(x)
=
1
cosx
()
=
1
_
1sin
2
x
=
1
_
1y
2
.
A () escrivimcosx en funci o de y =sinx, fent servir que cos
2
x+sin
2
x =1. Tenimcos
2
x =1sin
2
x =
cosx =
_
1sin
2
x. Ara nom es cal esbrinar el signe que li correspon. Notem que, quan x
_
2
,

2
_
, el
cosinus es positiu ho podem comprovar amb la gr ` aca de la funci o cosinus o mitjanc ant la circumfer ` encia
goniom` etrica (gura 4.27) i, en conseq u` encia, queda cosx =
_
1sin
2
x.
Fig. 4.27 El signe de cosx en (
2
,

2
)
Fig. 4.28 La funci o sinus i la seva inversa
Podem escriure, doncs, (arcsinx)
/
=
1
1x
2
per
a tot x (1, 1).
A la gura 4.28, podeu veure les gr ` aques de les
funcions sinus i arcsinus.
Observaci o 4.21 La funci o arcsinus no es deriva-
ble als punts 1 i 1; hi t e derivada innita.
4.7 Derivades de les principals funcions elementals
A la taula seg uent, hi ha les derivades de les funcions m es usuals.
(x
r
)
/
= rx
r1
(
x)
/
=
1
2
x
(a
x
)
/
= a
x
lna (log
a
x)
/
=
1
x
log
a
e
(e
x
)
/
= e
x
(lnx)
/
=
1
x
(sinx)
/
= cosx (arcsinx)
/
=
1
1x
2
(cosx)
/
=sinx (arccosx)
/
=
1
1x
2
(tgx)
/
=
1
cos
2
x
= 1+tg
2
x (arctgx)
/
=
1
1+x
2
(cotgx)
/
=
1
sin
2
x
(arccotgx)
/
=
1
1+x
2
(sinhx)
/
= coshx (argsinhx)
/
=
1
1+x
2
(coshx)
/
= sinhx (argcoshx)
/
=
1
x
2
1
(tghx)
/
=
1
cosh
2
x
(argtghx)
/
=
1
1x
2
4.8 Derivaci o implcita
Suposem que tenim una equaci o de la forma F(x, y) = 0, com ara x
2
+y
2
4 = 0. Si allem la y en funci o
de la x: y
2
= 4x
2
, nobtenim dues funcions (gura 4.29):
f
1
(x) =
4x
2
o b e f
2
(x) =
4x
2
.
Fig. 4.29 Dues funcions implcites de la corba x
2
+y
2
4 = 0
Calculem la derivada als punts (0, 2), (
2,
2) i (2, 0). Per aquests tres punts, considerem la funci o f

1
(x),
que es y =
4x
2
. Derivem-la respecte de x:
y
/
=
2x
2
4x
2
=
x
4x
2
.
Avaluem-la en els diferents punts (gura 4.30).
Si x = 0, y
/
(0) = 0. La gr ` aca t e tangent horitzontal.
Si x =
2, y
/
=

2
=1. La gr ` aca t e tangent amb pendent 1.
Si x = 2, la funci o no es derivable ja que la derivada es innita. La gr ` aca t e tangent vertical.

Fig. 4.30 Tangents de la funci o implcita en diversos punts
La derivaci o implcita ens permet fer aquests c ` alculs sense necessitat dallar la y en funci o de la x. Prenem
lequaci o x
2
+y
2
4 = 0 i pensem y = y(x), on aquesta y es una funci o implcita de x.
x
2
+y
2
(x) 4 = 0.
Ara derivem implcitament aquesta equaci o respecte de x:
2x +2y(x) y
/
(x) = 0.
Ens ha aparegut la derivada y
/
(x), que volem calcular. Evidentment, el seu valor dep` en del punt considerat.
Punt (0, 2). Substitum x = 0, y = 2, i la inc ` ognita es y

/
(0).
0+4y
/
(0) = 0 = y
/
(0) = 0.
Punt (
2,
2). Substitum x =
2, y =
2, i la inc ` ognita es y
/
(
2).
2
2+2
2 y
/
(
2) = 0 =1+y
/
(
2) = 0 = y
/
(
2) =1.
Punt (2, 0). Substitum x = 2, y = 0, i la inc ` ognita es y

/
(2).
4+0 y
/
(2) = 0 = y
/
(2) =?
Aix, tamb e es veu que no existeix y
/
(2). La funci o no es derivable en x = 2.
La derivaci o implcita resulta especialment util quan no es f ` acil o no es possible allar una variable en funci o
de laltra, per exemple, a lequaci o x
3
+y
3
6xy = 0. En general, si una equaci o F(x, y) = 0 deneix
implcitament y = y(x) en un entorn del punt (a, b), utilitzarem la derivada implcita.
Exemple 4.22
Recta tangent a la lemniscata. Determinem la recta tangent a la lemniscata (x
2
+y
2
)
2
= 8xy en el punt
(
2,
2).
Primer hem de comprovar que (
2,
2) satisf ` a lequaci o de la corba ( es immediat); si no, el problema

no tindria sentit.
Si pensem y = y(x) en un entorn del punt (
2,
2), la recta tangent t e pendent y

/
(
2) i la seva
equaci o ser ` a
y +
2 = y
/
(
2)(x +
2).
Calculem el pendent derivant implcitament respecte de x lequaci o que deneix la corba, (x
2
+y
2
(x))
2
=
8xy(x). Tenim
2
_
x
2
+y
2
(x)
_
(2x +2y(x) y
/
(x)) = 8y(x) +8xy
/
(x).
Avaluem lexpressi o anterior al punt x =
2, y(
2) =
2. La inc ` ognita es y
/
(
2):
2 4
_
2
22
2 y
/
(
2)
_
=8
28
2 y
/
(
2),
don
2+2y
/
(
2) = 1+y
/
(
2) = y
/
(
2) =1.
Lequaci o de la recta tangent es, doncs, y +
2 =(x +
2), o b e x +y +2
2 = 0.
Aplicaci o. Derivada logartmica
Per obtenir la derivada de funcions del tipus y = f (x)
g(x)
, on f (x) > 0, prenem logaritmes a cada banda i
hi apliquem les propietats logartmiques:
lny = ln
_
f (x)
g(x)
_
= lny = g(x)ln( f (x)).
Aleshores ens apareix una funci o implcita y =y(x), que abans era explcita. Derivemimplcitament respecte
de x.
y
/
(x)
y(x)
= g
/
(x)ln( f (x)) +g(x)
f
/
(x)
f (x)
.
Aix,
y
/
(x) = y(x)
_
g
/
(x)ln( f (x)) +g(x)
f
/
(x)
f (x)
_
.
Vegem-ne unes mostres.
Exemple 4.23
Un parell de derivades logartmiques
(1) Sigui y = x
x
, amb x > 0. Calculem y
/
. Tenim
lny = ln(x
x
) = lny = xlnx.
Derivant implcitament respecte de x, surt
y
/
y
= lnx +x
1
x
.
Aleshores,
y
/
= y(lnx +1) = y
/
= x
x
(1+lnx).
(2) Calculem la derivada de y = sinx
cosx
per a x (0, ). Tenim
lny = ln(sinx
cosx
) = lny = cosx ln(sinx).
Derivant lexpressi o anterior, queda
y
/
y
=sinx ln(sinx) +cosx
cosx
sinx
.
Llavors,
y
/
= y
_
sinx ln(sinx) +
cos
2
x
sinx
_
.
Finalment,
y
/
= sinx
cosx
_
sinx ln(sinx) +
cos
2
x
sinx
_
.
Derivades dordre superior implcitament
Retornem a lexemple 4.22 de la lemniscata. Ara ens interessa calcular les derivades dordre superior en
x =
2 de la funci o implcita y = y(x) denida en un entorn del punt (
2,
2) per lequaci o
(x
2
+y
2
)
2
= 8xy. Comencem per la segona derivada. Pensem-hi y = y(x):
_
x
2
+y
2
(x)
_
2
= 8xy(x) ().
Abans hem obtingut, derivant,
2
_
x
2
+y
2
(x)
_
(2x +2y(x) y
/
(x)) = 8y(x) +8xy
/
(x).
Simpliquem el resultat anterior,
(x
2
+y
2
(x))(x +y(x)y
/
(x)) = 2y(x) +2xy
/
(x), ()
i derivem implcitament () respecte de x per tal de fer apar ` eixer y
//
(x):
(2x +2yy
/
)(x +yy
/
) +
_
x
2
+y
2
__
1+(y
/
)
2
+yy
//
_
= 2y
/
+2y
/
+2xy
//
. ()
Avaluem en x =
2, y =
2, y
/
=1. La nostra inc ` ognita es y
//
_
2
_
. Aleshores,
_
2
2+2
2
__
2+
2
_
. .
0
+4
_
1+1
2 y
//
_
2
__
=222
2 y
//
_
2
_
,
don
y
//
_
2
_
= 3
2.
Exercici. Determineu y
///
_
2
_
derivant implcitament lequaci o ().
4.9 Teoremes del valor mitj` a i aplicacions
En aquesta secci o, veurem dues propietats globals de la derivabilitat. S on resultats certament rellevants. En
conjunt, es coneixen com els teoremes del valor mitj ` a. En tots ells apareix un punt intermedi de linterval
on la funci o es derivable. Tamb e en farem les interpretacions geom` etriques corresponents.
Teorema 4.24 Teorema de Rolle. Sigui f : [a, b] R una funci o contnua en [a, b] i derivable en
(a, b). Si f (a) = f (b), llavors existeix c (a, b) tal que f
/
(c) = 0.
La interpretaci o gr ` aca ens diu que, sota les hip ` otesis del teorema, existeix algun punt de la gr ` aca de f
amb tangent horitzontal (gura 4.31).
Fig. 4.31 Interpretaci o gr ` aca del teorema de Rolle
Teorema 4.25 Teorema del valor mitj ` a de Lagrange. Sigui f : [a, b] R una funci o contnua en
[a, b] i derivable en (a, b). Aleshores, existeix c (a, b) tal que
f
/
(c) =
f (b) f (a)
ba
.
Fig. 4.32 Interpretaci o gr ` aca del teorema del valor mitj ` a de Lagrange
Gr ` acament, el resultat ens diu que existeix algun punt de la gr ` aca de f amb tangent paral
.
lela a la recta
que passa per (a, f (a)) i (b, f (b)) (gura 4.32).
Aplicacions i corollaris
A continuaci o, presentem una col
.
lecci o de conseq u` encies dels teoremes del valor mitj ` a, com ara els criteris
de monotonia en un interval, la caracteritzaci o de les funcions constants i els criteris dextrems relatius.
Corol
lari 4.26 Funcions mon` otones
f
/
(x) = 0, x [a, b] f (x) es constant en [a, b].
f
/
(x) 0, x (a, b) f (x) es creixent en (a, b).
f
/
(x) 0, x (a, b) f (x) es decreixent en (a, b).
En el cas de les funcions estrictament mon` otones, ja no es certa la doble implicaci o.
Corol
lari 4.27 Funcions estrictament mon` otones
f
/
(x) > 0, x (a, b) = f (x) es estrictament creixent en (a, b). El recproc no es cert ().
f
/
(x) < 0, x (a, b) = f (x) es estrictament decreixent en (a, b). El recproc no es cert ().
Fig. 4.33 La funci o f (x) = x
3
Exemple 4.28
La funci o f (x) =x
3
es estrictament creixent en qual-
sevol interval (a, b) R (en particular, en R). En
canvi, la seva derivada no es estrictament positiva
en tots els punts ja que f
/
(0) = 0. En tenim un
esb os a la gura 4.33. Observem que la tangent a
x
3
en x = 0 travessa la gr ` aca de la funci o.
Fig. 4.34 Funcions que difereixen en una constant
Corol
lari 4.29 Funcions que difereixen en

una constant
f
/
(x) = g
/
(x), x (a, b)
existeix k R : f (x) = g(x) +k, x (a, b).
Les funcions amb la mateixa derivada difereixen en
una constant. Gr ` acament, a partir duna delles
podemobtenir-les totes; nom es cal desplac ar la fun-
ci o donada k unitats cap amunt o cap avall. Per a
cada k naconseguimuna altra (gura 4.34). Aquest
corol
.
lari jugar ` a un paper important en el c ` alcul in-
tegral.
Teorema 4.30 Teorema de lextrem interior. Si f t e un extrem (m` axim o mnim) relatiu en
c (a, b) =
f
/
(c) = 0
o b e
no existeix f
/
(c).
La gura 4.35 mostra ambdues possibilitats. Si tenim una funci o amb un extrem relatiu interior, o b e la
funci o es suau amb tangent horitzontal a lextrem, o b e no hi es derivable (per exemple, fa una punxa).
Fig. 4.35 Interpretaci o gr ` aca del teorema de lextrem interior
El recproc del teorema 4.30 no es cert. Com a contraexemple, tenim la funci o f (x) = x
3
per a x [1, 1].
En efecte, f
/
(0) = 0, per ` o la funci o no t e cap extrem relatiu en el punt interior x = 0.
Tanquem la secci o amb un criteri que ens relaciona el signe de la derivada amb lexist ` encia dextrems
relatius.
Teorema 4.31 Criteri de la primera derivada per a extrems relatius. Sigui f derivable en (a, c) i
(c, b).
f
/
(x) > 0 x (c , c)
i
f
/
(x) < 0 x (c, c +)
= f t e m` axim relatiu en x = c. El recproc no es cert ().
f
/
(x) < 0 x (c , c)
i
f
/
(x) > 0 x (c, c +)
= f t e mnim relatiu en x = c. El recproc no es cert ().
f
/
(x) t e signe constant x (c , c +) = f no t e extrem relatiu en x = c.
El recproc no es cert ().
Observaci o 4.32 Per a lexist ` encia dextrems relatius o absoluts duna funci o, no s on necess ` aries ni la
continutat ni la derivabilitat de la funci o. Els dibuixos de la gura 4.36 mostren una funci o no contnua en
c i una altra no derivable en c, ambdues amb extrems absoluts i, per tant, relatius.
Fig. 4.36 Funcions no contnues o no derivables amb extrems absoluts i relatius
4.10 Extrems absoluts
El fet que una funci o presenti un extrem relatiu en un punt nom es dep` en del comportament de la funci o
en un entorn daquest punt. Lexist ` encia dun extrem absolut en un conjunt, en canvi, dep` en de tots els
valors que pren la funci o en aquell conjunt. Per tant, lestudi daquest segon tipus dextrems requereix m es
informaci o sobre lactuaci o de la funci o que el primer.
Extrems absoluts duna funci o contnua fff en un interval tancat
Suposem que tenim una funci o contnua f en linterval tancat [a, b]. Pel teorema de Weierstrass sabem
que la funci o f assoleix valors m` axim i mnim absoluts en [a, b]. El problema es com determinar-los.
La col
.
lecci o de punts candidats a extrem m` axim o mnim absolut es la seg uent:
x tals que f
/
(x) = 0,
x tals que no existeix f

/
(x),
punts extrems (o frontera) de linterval tancat, es a dir, a i b.

El que hem de fer es avaluar la funci o f en tots aquests punts i comparar-ne els valors. Llavors,
el valor m es gran es el m` axim absolut,
el valor m es petit es el mnim absolut.
Extrems absoluts duna funci o fff (contnua o no) en un interval, semirecta...
En aquest cas, no podem assegurar lexist ` encia dextrems absoluts per a la funci o f . Aleshores, hem de fer
un esb os de la gr ` aca de la funci o f a partir de lestudi de
x tals que f
/
(x) = 0,
x tals que no existeix f

/
(x),
els lmits lm
x
f (x) (si escau),
el lmit lm
xa
f (x) o el valor de la funci o en a, f (a) (si t e sentit), en cas que a sigui un extrem de linterval
o la semirecta de domini,
els punts de discontinutat de f ,
etc.
Exemple 4.33
Determinem els extrems absoluts de la funci o f (x) = 2x 3x
2/3
en [1, 3].
Clarament, la funci o f es contnua en [1, 3], ja que es la suma dun polinomi i una funci o potencial.
El teorema de Weierstrass assegura lexist ` encia dun m` axim i un mnim absoluts. Examinem ara els punts
candidats:
Punts on f
/
(x) = 0. Tenim
f
/
(x) = 22x
1/3
= 2
2
3
x
= 0 =
2
3
x 2
3
x
= 0 = x = 1.
El valor de la funci o en aquest punt es f (1) =1.
Punts on no existeix f
/
(x). No existeix f
/
(0). El valor de la funci o en aquest punt es f (0) = 0.
Extrems de linterval: 1 i 3. Navaluem la funci o i obtenim f (1) =5 i f (3) = 63

3
9 0, 24.
Fig. 4.37 Funci o f (x) = 2x 3x
2/3
Finalment, si comparem tots els valors de la funci o
obtinguts, podem concloure que el m` axim absolut
es M = 0 i sassoleix en x = 0; el mnim absolut val
m = 5 i sobt e en x = 1. Tenim un esb os de la
gr ` aca de f (x) a la gura 4.37.
4.11 Regles de LH opital
En aquesta secci o, volem resoldre indeterminacions del tipus
0
0
o

que es presenten en calcular lmits

de quocients de funcions: lm
xa
f (x)
g(x)
. En moltes ocasions, la soluci o ens la donar ` a la regla de LH opital.
Teorema 4.34 Regla de LH opital, cas
0
0
0
0
0
0
. Siguin a R i U = (a, a+) a
Considerem les funcions f , g : U R derivables en U tals que g
/
(x) ,=0, x U amb lm
xa
f (x) =0
i lm
xa
g(x) = 0. Aleshores
si existeix lm
xa
f
/
(x)
g
/
(x)
i val L, tamb e existeix lm
xa
f (x)
g(x)
i val L,
on L R, +.
El teorema es tamb e v ` alid per a lmits laterals i lmits en linnit. Evidentment, per ` o, canvia lentorn U. Si
en comptes de fer-ne el lmit quan x a es considera
x a
+
, aleshores sen pren U = (a, a+),
x a
, U = (a, a),
x +, U = (b, +),
x , U = (, b).
Teorema 4.35 Regla de LH opital, cas

. Siguin a R i U = (a, a+) a

Considerem les funcions f , g : U R derivables en U tals que g
/
(x) ,= 0, x U amb lm
xa
f (x) =
i lm
xa
g(x) =. Aleshores
si existeix lm
xa
f
/
(x)
g
/
(x)
i val L, tamb e existeix lm
xa
f (x)
g(x)
i val L,
on L R, +.
Com en el cas anterior, sha de modicar convenientment lentorn U depenent don es vulgui calcular el
lmit.
Exemple 4.36
a) Calculem lm
x0
sinx
x
. Sens presenta una indeterminaci o
0
0
. Aplicant la regla de LH opital obtenim
lm
x0
(sinx)
/
(x)
/
= lm
x0
cosx
1
=
1
1
= 1. Com que aquest lmit existeix i val 1, tenim lm
x0
sinx
x
= 1.
b) Calculem lm
x0
+
x
sinx
. De moment, trobem una altra indeterminaci o
0
0
. Aplicant la regla de LH opital
tenim lm
x0
+
1
2
x
cosx
= + = lm
x0
+
x
sinx
= +.
c) Calculem lm
x+
lnx
x
. En aquest cas, la indeterminaci o es del tipus

. Per la regla de LH opital, lm

x+
1
x
1
=
0 = lm
x+
lnx
x
= 0.
Observaci o 4.37 El recproc de la regla de LH opital no es cert:
lm
xa
f (x)
g(x)
= L lm
xa
f
/
(x)
g
/
(x)
= L.
En altres paraules, pot existir lm
xa
f (x)
g(x)
i, en canvi, no existir lm
xa
f
/
(x)
g
/
(x)
. Per demostrar aquesta observaci o,
nom es cal donar-ne un contraexemple.
Exemples 4.38
Contraexemples del recproc de la regla de LH opital
(1) Calculem lm
x0
x
2
sin
1
x
sinx
.
Directament surt una indeterminaci o
0
0
(el numerador es 0 per tada). Si intentem aplicar la regla de
LH opital, tenim
lm
x0
f
/
(x)
g
/
(x)
= lm
x0
2xsin
1
x
+x
2
cos
1
x

_
1
x
2
_
cosx
= lm
x0
_
2xsin
1
x
cosx

cos
1
x
cosx
_
aquest lmit no existeix ja que es la difer ` encia dels dos lmits seg uents:
lm
x0
2xsin
1
x
cosx
=
0
1
= 0, per ` o
lm
x0
cos
1
x
cosx

oscil
.
lant
1
no existeix.
Per tant, no podem aplicar la regla de LH opital. Tanmateix, podem determinar lm
x0
x
2
sin
1
x
sinx
per un altre
cam. Escrivim-lo de manera adequada, com un producte
lm
x0
x
2
sin
1
x
sinx
= lm
x0
x
sinx
xsin
1
x
= 1 0 = 0.
Aix doncs, el lmit demanat val 0, mentre que el lmit del quocient de les derivades no existeix.
(2) Calculem lm
x+
2x +cosx
3x sinx
.
Encara que lm
x+
cosx no existeix, la funci o cosinus est ` a tada entre 1 i 1. Per aix ` o, lm
x+
(2x+cosx) =
. An` alogament, al denominador tenim lm
x+
(3x sinx) = . Per tant, directament sens presenta
una indeterminaci o

Es f ` acil veure que el lmit del quocient de les derivades es

lm
x+
(2x +cosx)
/
(3x sinx)
/
= lm
x+
2sinx
3cosx
.
El numerador oscilla entre 1 i 3, i el denominador ho fa entre 2 i 4, de manera que el lmit de
l ultim quocient no existeix. Aix doncs, no podem aplicar-hi la regla de LH opital. Esbrinem el valor del
lmit demanat directament. At ` es que els innits que provoquen la indeterminaci o s on 2x i 3x, dividim
numerador i denominador per x:
lm
x+
2x +cosx
3x sinx
= lm
x+
2+
cosx
x
3
sinx
x
= lm
x+
2+
1
x
cosx
3
1
x
sinx
.
Es clar que
lm
x+
1
x
cosx = 0 i lm
x+
1
x
sinx = 0
pel criteri 0 per tada". Finalment,
lm
x+
2x +cosx
3x sinx
=
2+0
30
=
2
3
.
Aplicaci o reiterada de la regla de LH opital
Suposem que volem estudiar un lmit del tipus
lm
xa
f (x)
g(x)
amb indeterminaci o
0
0
o b e

,
de manera que
lm
xa
f
/
(x)
g
/
(x)
tamb e es una indeterminaci o
0
0
o b e

.
Si podem aplicar la regla de LH opital a
f
/
(x)
g
/
(x)
, aleshores tindrem
lm
xa
f
//
(x)
g
//
(x)
= L = lm
xa
f
/
(x)
g
/
(x)
= L = lm
xa
f (x)
g(x)
= L.
Podem iterar la regla de LH opital un nombre nit de vegades, tantes com convingui.
Exemple 4.39
Vegem que lm
x0
+
sinx x
xsinx
= 0. Directament observem una indeterminaci o
0
0
. Tenim
lm
x0
+
sinx x
xsinx
0
0
= (si existeix el lmit seg uent)
lm
x0
+
cosx 1
sinx +xcosx
0
0
= (si existeix el lmit seg uent)
lm
x0
+
sinx
2cosx xsinx
=
0
2
= 0.
Aplicaci o a les indeterminacions 0 , , 0
0
,
0
0 , , 0
0
,
0
0 , , 0
0
,
0
i 1
Les indeterminacions 0 , , 0
0
,
0
i 1
es poden transformar en indeterminacions equivalents de

la forma
0
0
o b e

mitjanc ant manipulacions algebraiques i utilitzant les funcions exponencial i logartmica.

A continuaci o, veurem com sobtenen les transformacions esmentades. Designem per U un entorn de a.
a) Indeterminaci o 0 . Suposem que tenim el lmit
lm
xa
f (x)g(x) amb lm
xa
f (x) = 0 i lm
xa
g(x) =.
Posem el producte en alguna de les formes seg uents:
f (x)g(x) =
f (x)
1/g(x)
, si g(x) ,= 0, x U,
o b e
f (x)g(x) =
g(x)
1/ f (x)
, si f (x) ,= 0, x U,
i llavors obtenim una indeterminaci o
0
1/
, que es
0
0
en el primer cas,
o b e
1/0
, que es

en el segon cas.
Exemple 4.40
Calculem lm
x0
+
xlnx.

Es una indeterminaci o 0 . Escrivim
lm
x0
+
xlnx = lm
x0
+
lnx
1/x
=
_
es transforma en

i, per LH opital
_
= lm
x0
+
1/x
1/x
2
= lm
x0
+
x
2
x
= lm
x0
+
(x) = 0.
b) Indeterminaci o . Suposem que tenim el lmit
lm
xa
( f (x) g(x)) amb lm
xa
f (x) = + i lm
xa
g(x) = +
o b e lm
xa
f (x) = i lm
xa
g(x) =.
Fixemnos que tots dos signes de linnit han de ser iguals ja que, en cas contrari, no hi ha cap
indeterminaci o. Posem-ne la difer ` encia en la forma
f (x) g(x) =
1
g(x)
1
f (x)
1
f (x) g(x)
, si f (x) ,= 0 i g(x) ,= 0 per x U
i obtenim la indeterminaci o
0
0
.
Exemple 4.41
Calculem lm
x0
+
_
1
x

1
sinx
_
.
Es tracta duna indeterminaci o , concretament (+) (+). Tenim, aprotant lexemple 4.39
lm
x0
+
_
1
x

1
sinx
_
= lm
x0
+
sinx x
xsinx
0
0
= = 0.
Per aconseguir la fracci o, no cal aplicar cap f ormula; es sucient fer la resta de les fraccions.
c) Indeterminaci o 0
0
,
0
, 1
. Estudiem els lmits del tipus lm

xa
f (x)
g(x)
amb lm
xa
f (x) = 0 i lm
xa
g(x) = 0,
o b e lm
xa
f (x) = i lm
xa
g(x) = 0,
o b e lm
xa
f (x) = 1 i lm
xa
g(x) = .
Escrivim f (x)
g(x)
= e
ln f (x)
g(x)
= e
g(x)ln f (x)
, de manera que, per la continutat de la funci o exponencial,
lm
xa
f (x)
g(x)
= e
lm
xa
g(x)ln f (x)
.
Ara la indeterminaci o queda a lexponent, lm
xa
g(x)ln f (x), i es de la forma 0 per als tres casos.
Exemples 4.42
Veurem un cas 0
0
i un altre 1
.
1) Calculem lm
x0
+
x
x
.

Es una indeterminaci o 0
0
. Mitjanc ant les funcions exponencial i logaritme, posem
lm
x0
+
x
x
= lm
x0
+
e
lnx
x
= e
lm
x0
+
xlnx
.
La nova indeterminaci o es 0 . Abans lhem calculada transformantla per LH opital: lm
x0
+
xlnx = 0.
Aleshores, lm
x0
+
x
x
= e
0
= 1.
2) Calculem lm
x+
_
2
arctg x
_
x
. Observem la indeterminaci o 1
. Utilitzant les funcions exponencial i loga-

ritme, obtindrem a lexponent una indeterminaci o 0. Escrivim el nostre lmit com
lm
x+
exp
_
ln
_
2
arctg x
_
x
_
= lm
x+
exp
_
xln
_
2
arctg x
__
=
exp
_
lm
x+
xln
_
2
arctg x
__
= exp
lm
x+
ln
_
2
arctg x
_
1
x
=
exp
lm
x+
1
2
arctg x
1
1+x
2
1
x
2
= exp
_
lm
x+
x
2
arctg x (1+x
2
)
_
=
exp
_
lm
x+
1
arctg x
(x
2
)
x
2
+1
_
= exp
_
2
(1)
_
= e
2/
.
4.12 La f ormula de Taylor. Aplicacions
Al principi daquest captol, hem vist que la derivabilitat duna funci o f en un punt a equival a laproximaci o
de la funci o per un polinomi de grau 1 la recta tangent y = f (a) + f
/
(a)(x a). Ara ens interessa
estudiar les aproximacions de funcions mitjanc ant polinomis de grau n.
Aproximaci o de funcions mitjanc ant polinomis
Si P(x) es un polinomi, P(x) = a
0
+a
1
x+a
2
x
2
+a
3
x
3
+ +a
n
x
n
, podem calcular la imatge de qualsevol
punt f ` acilment; nom es cal fer sumes i productes. En canvi, si considerem funcions com ara
e
x
, lnx, sinx, cosx, sinhx. . .
com ho farem, sense lajut de la calculadora, per determinar
e
2
, ln3, sin2. . .?
La idea que tingu e el matem` atic angl ` es Brook Taylor (1685-1731) consistia a trobar funcions polin` omiques
que saproximessin forc a a una funci o f localment, de manera que, donant el valor de la funci o polin` omica
en el punt desitjat, tingu essim una bona aproximaci o del valor de f en aquest punt. La difer ` encia entre el
valor exacte i el valor aproximat es lerror com` es.
f (a) = P
n
(a)+ error.
Abans dentrar en aquest proc es, per ` o, vegem com sexpressa una funci o polin` omica en termes de les
seves derivades en un punt.
Considerem un polinomi de grau n desenvolupat en pot ` encies de x a,
P(x) = a
0
+a
1
(x a) +a
2
(x a)
2
+a
3
(x a)
3
+ +a
n
(x a)
n
.
Tenim que
P(a) = a
0
P
/
(x) = a
1
+2a
2
(x a) + +na
n
(x a)
n1
P
/
(a) = a
1
P
//
(x) = 2a
2
+ +n(n1)a
n
(x a)
n2
P
//
(a) = 2a
2
.
.
.
.
.
.
.
.
.
P
(k)
(x) = k!a
k
+ P
(k)
(a) = k!a
k
es a dir, a
k
=
P
(k)
(a)
k!
, i podem escriure
P(x) = P(a) +P
/
(a)(x a) +
P
//
(a)
2!
(x a)
2
+ +
P
(n)
(a)
n!
(x a)
n
.
Teorema 4.43 Teorema de Taylor. Sigui f una funci o amb derivades dordre n en el punt x = a.
Existeix un unic polinomi P(x) de grau inferior o igual a n que satisf ` a
P(a) = f (a), P
/
(a) = f
/
(a), . . . , P
(n)
(a) = f
(n)
(a).
Aquest polinomi sanomena polinomi de Taylor de grau n de la funci o f en el punt a i es
P
n,a
(x) = f (a) + f
/
(a)(x a) +
f
//
(a)
2!
(x a)
2
+ +
f
(n)
(a)
n!
(x a)
n
.
A m es, es compleix que
lm
xa
f (x) P
n,a
(x)
(x a)
n
= 0.
Demostraci o.

Es immediat comprovar les n+1 condicions
P(a) = f (a), P
/
(a) = f
/
(a), . . . , P
(n)
(a) = f
(n)
(a).
I, aplicant n1 vegades la regla de LH opital, per tal de resoldre la indeterminaci o, tenim
lm
xa
f (x) P
n,a
(x)
(x a)
n
= lm
xa
f (x) f (a) f
/
(a)(x a)
f
(n)
(a)
n!
(x a)
n
(x a)
n
= lm
xa
f
(n1)
(x) f
(n1)
(a) f
(n)
(a)(x a)
n!(x a)
=
1
n!
_
lm
xa
f
(n1)
(x) f
(n1)
(a)
x a
lm
xa
f
(n)
(a)
_
= 0.
En aquest cas, diem que P
n,a
(x) i f (x) coincideixen ns a lordre n en a, o b e que f i P tenen un contacte
dordre n en a. Si a = 0, el polinomi de Taylor es coneix com a polinomi de MacLaurin.
Exemple 4.44
Sigui f (x) = e
x
. Els seus polinomis de Taylor en a = 0 de graus 1, 2, 3 i 4 s on:
P
1,0
(x) = 1+x, P
2,0
(x) = 1+x +
x
2
2
,
P
3,0
(x) = 1+x +
x
2
2
+
x
3
3!
, P
4,0
(x) = 1+x +
x
2
2
+
x
3
3!
+
x
4
4!
.
A la gura 4.38 nhem representat uns quants.
Fig. 4.38 Polinomis de Taylor de f (x) = e
x
en a = 0
Exemple 4.45
Si f (x) = sinx, en a = 0 obtenim, per exemple, els polinomis
P
1,0
(x) = x, P
3,0
(x) = x
x
3
3!
,
P
5,0
(x) = x
x
3
3!
+
x
5
5!
, P
7,0
(x) = x
x
3
3!
+
x
5
5!

x
7
7!
que estan dibuixats a la gura 4.39.
Fig. 4.39 Polinomis de Taylor de f (x) = sinx en a = 0
Teorema 4.46 F ormula de Lagrange del residu. Sigui f una funci o n+1 vegades derivable en un
interval obert I, amb derivades contnues ns a lordre n. Aleshores, si x, a I, es compleix
f (x) = f (a) + f
/
(a)(x a) +
f
//
(a)
2!
(x a)
2
+ +
f
(n)
(a)
n!
(x a)
n
+R
n, a
(x),
on R
n, a
(x) es una funci o que dep` en de x i de a i pot expressar-se com
R
n, a
(x) =
Residu de Lagrange
f
(n+1)
(c)
(n+1)!
(x a)
n+1
per a un valor c determinat entre a i x.
La funci o R
n, a
(x) sanomena el residu, la resta, lerror o el terme complementari de Lagrange. La f ormula
del residu ens permet interpretar el teorema de Taylor com una generalitzaci o dels teoremes del valor mitj ` a.
El residu o error es R
n, a
(x) = f (x) P
n,a
(x) i sabem, pel teorema de Taylor, que
lm
xa
R
n, a
(x)
(x a)
n
= 0.
Daix ` o es diu que R
n, a
(x) es una o petita de x a quan x a i es designa per R
n, a
(x) = o(x a)
n
. De
vegades, el residu tamb e se sol escriure com t.o.s. (termes dordre superior).
Alguns desenvolupaments de Taylor A la taula seg uent, presentem els desenvolupaments de Taylor
en a = 0 (MacLaurin) de les principals funcions elementals.
DESENVOLUPAMENT DE MACLAURIN CONVERG` ENCIA
lm
n
R
n, 0
(x) = 0
e
x
= 1+x +
x
2
2
+
x
3
3!
+ +
x
n
n!
+o(x
n
) x R
sinx = x
x
3
3!
+
x
5
5!
x
7
7!
+ +(1)
n
x
2n+1
(2n+1)!
+o(x
2n+2
) x R
cosx = 1
x
2
2!
+
x
4
4!
x
6
6!
+ +(1)
n
x
2n
(2n)!
+o(x
2n+1
) x R
tgx = x +
x
3
3
+
2x
5
15
+
17x
7
315
+o(x
8
) x (
2
,

2
)
sinhx = x +
x
3
3!
+
x
5
5!
+
x
7
7!
+ +
x
2n+1
(2n+1)!
+o(x
2n+2
) x R
coshx = 1+
x
2
2!
+
x
4
4!
+
x
6
6!
+ +
x
2n
(2n)!
+o(x
2n+1
) x R
ln(1+x) = x
x
2
2
+
x
3
3
+ +(1)
n
x
n+1
n+1
+o(x
n+1
) x (1, )
(1+x)
= 1+x +
(1)
2
x
2
+
(1)(2)
3!
x
3
+
x (1, ); R
+
(1) ((n1))
n!
x
n
+o(x
n
)
A partir daquesta taula, podem escriure desenvolupaments daltres funcions. Per exemple, utilitzant del
desenvolupament de
e
x
sobt e e
x
= 1x +
x
2
2

x
3
3!
+t.o.s.
cosx sobt e cos(x
2
) = 1
x
4
2!
+
x
8
4!
t.o.s.
ln(1+x) sobt e ln(1x) =x
x
2
2

x
3
3
+t.o.s.
Exemples 4.47
Els exercicis seg uents mostren aplicacions dels desenvolupaments de Taylor al c ` alcul daproximacions i de
lmits.
a) C` alculs aproximats. Determinem el valor de e amb un error m es petit que 10
5
.
El desenvolupament de e
x
en a = 0 es
e
x
= 1+x +
x
2
2
+
x
3
3!
+ +
x
n
n!
+
e
c
(n+1)!
x
n+1
, 0 < c < x.
Si prenem x = 1, lestimaci o de lerror es
R
n, 0
(1) =
e
c
(n+1)!
<
(0<c<1)
3
(n+1)!
< 10
5
.
L ultima desigualtat ens d ona els valors de n que podem prendre. Aquesta desigualtat es compleix per
a n 8. Prenent n = 8, obtindrem el que volem. Per tant,
e 1+1+
1
2
+
1
3!
+
1
4!
+
1
5!
+
1
6!
+
1
7!
+
1
8!
2
/
71828.
b) C` alculs aproximats. Calculem sin2 amb un error m es petit que 10
4
.
El desenvolupament de MacLaurin de sinx es
sinx = x
x
3
3!
+
x
5
5!
x
7
7!
+ +(1)
n
x
2n+1
(2n+1)!
+
(1)
n
sinc
(2n+2)!
x
2n+2
, 0 < c < x.
Prenem x = 2 i estimem lerror,
(1)
n
sinc
(2n+2)!
2
2n+2
=
2
2n+2
(2n+2)!
< 10
4
,
que es compleix per a n 5. Aix,
sin2 2
2
3
3!
+
2
5
5!
2
7
7!
+
2
9
9!
2
11
11!
0
/
9093.
c) C` alcul de lmits. Calculem lm
x0
x sinx
x(1cos3x)
.
Tenim una indeterminaci o del tipus
0
0
. Si hi apliquem la regla de LH opital, hem de repetir el proc es
ns a tres cops. En canvi, si considerem els desenvolupaments de MacLaurin de sinx i cos3x, podem
expressar el lmit com
lm
x0
x sinx
x(1cos3x)
= lm
x0
x
_
x
x
3
3!
+
x
5
5!
+ +(1)
n x
2n+1
(2n+1)!
+t.o.s.
_
x
_
1
_
1
(3x)
2
2!
+
(3x)
4
4!
+ +(1)
n
(3x)
2n
(2n)!
+t.o.s.
__
= lm
x0
x
3
3!

x
5
5!
+ +(1)
n+1 x
2n+1
(2n+1)!
+t.o.s.
9x
3
2!

81x
5
4!
+ +t.o.s.
(dividint per x
3
) = lm
x0
1
3!
x
2
5!
+t.o.s.
9
2!
81x
2
4!
+t.o.s.
=
1
3!
9
2!
=
1
27
Innit` esims. Aplicacions
Les funcions que tendeixen a 0 en un punt reben un nom especial. Moltes daquestes funcions s on
equivalents entre si i es poden substituir entre elles per facilitar els c ` alculs de lmits.
Denici o 4.48 Diem que una funci o f es un innit ` esim quan x a si
lm
xa
f (x) = 0.
Un innit ` esim tamb e sanomena innitesimal.
Exemple 4.49
Vegem-ne unes mostres.
x 4 es un innit ` esim quan x 4, perqu` e lm

x4
(x 4) = 0;
sinx es un innit ` esim quan x 0, ja que lm

x0
sinx = 0;
1
x
2
+3
es un innit ` esim quan x , perqu` e lm
x
1
x
2
+3
= 0.
Denici o 4.50 Siguin f i g dos innit ` esims quan x a. Diem que f i g s on innit ` esims equivalents
quan x a si
lm
xa
f (x)
g(x)
= 1.
En aquest cas, ho designarem per f (x) g(x) quan x a.
Exemple 4.51
Sabem que lm
x0
x
sinx
= 1. Llavors,
sinx x quan x 0,
sin(x 3) x 3 quan x 3,
sin
1
x

1
x
quan x .
Aprotant els desenvolupaments de Taylor en x = 0 de les funcions elementals, podem trobar aproxima-
cions daquestes funcions. A la taula seg uent en presentem algunes.
DESENVOLUPAMENT DE MACLAURIN APROXIMACIONS
(x 0)
e
x
= 1+x +
x
2
2
+
x
3
3!
+ +
x
n
n!
+o(x
n
) e
x
1+x
sinx = x
x
3
3!
+
x
5
5!
x
7
7!
+ +(1)
n
x
2n+1
(2n+1)!
+o(x
2n+2
) sinx x
cosx = 1
x
2
2!
+
x
4
4!
x
6
6!
+ +(1)
n
x
2n
(2n)!
+o(x
2n+1
) cosx 1
x
2
2
tgx = x +
x
3
3
+
2x
5
15
+
17x
7
315
+o(x
8
) tgx x
sinhx = x +
x
3
3!
+
x
5
5!
+
x
7
7!
+ +
x
2n+1
(2n+1)!
+o(x
2n+2
) sinhx x
coshx = 1+
x
2
2!
+
x
4
4!
+
x
6
6!
+ +
x
2n
(2n)!
+o(x
2n+1
) coshx 1+
x
2
2
ln(1+x) = x
x
2
2
+
x
3
3
+(1)
n
x
n+1
n+1
+o(x
n+1
) ln(1+x) x
(1+x)
= 1+x +
(1)
2
x
2
+
(1)(2)
3!
x
3
+ (1+x)
1+x
+
(1) ((n1))
n!
x
n
+o(x
n
)
Equival` encies dels innit` esims m es usuals
A partir de la taula anterior, obtenim diverses equival ` encies entre innit ` esims.
e
x
1 x quan x 0
sinx x quan x 0
cosx 1
x
2
2
quan x 0, o b e 1cosx
x
2
2
quan x 0
tgx x quan x 0
ln(1+x) x quan x 0
(1+x)
1+x quan x 0
Podem substituir la x per diferents innit ` esims i tenim, per exemple,
e
x3
1 x 3 quan x 3
sin(x
2
) x
2
quan x 0
cos(3x) 1
9x
2
2
quan x 0
tg
1
x

1
x
quan x
ln(3+x) = ln(1+2+x) (2+x) quan x 2

Exemples 4.52
Aproximacions de primer ordre. Vegem uns c ` alculs daproximacions elementals a partir de diversos
desenvolupaments de MacLaurin ns a primer ordre.
sin0
/
05 0
/
05
sin1
o
= sin

180

180
= 0
/
01745
e
0
/
1
1+0
/
1 = 1
/
1
ln1
/
02 0
/
2
1
/
1 = (1+0
/
1)
1/2
1+
1
2
0
/
1 = 1
/
05
0
/
985
1+
0
/
015
2
= 1
/
0075 ( =
1
2
, x =0
/
015)
Exemples 4.53
C` alcul de lmits amb innit ` esims equivalents.
a) Calculem lm
x0
sin(9x
2
)
x(e
x
1)
utilitzant innit ` esims equivalents.
Es tracta duna indeterminaci o
0
0
. Tenint en compte que
sin(9x
2
) 9x
2
quan x 0, i e
x
1 x quan x 0
obtenim
lm
x0
sin(9x
2
)
x(e
x
1)
= lm
x0
9x
2
x x
= 9.
b) Calculem lm
x1
ln(x +2)
x
3
+x
2
utilitzant innit ` esims equivalents.
Es una indeterminaci o
0
0
. At ` es que
ln(x +2) = ln(1+(1+x))) 1+x quan x 1
podem escriure
lm
x1
ln(x +2)
x
3
+x
2
= lm
x1
(1+x)
x
2
(x +1)
= .
4.13 Estudi local duna corba
En aquesta secci o, estudiarem els conceptes de concavitat, convexitat i punt dinexi o. Per a les denicions
que segueixen, suposarem que la funci o f es derivable en a.
Denici o 4.54 Diem que f es convexa en a si, en un entorn del punt (a, f (a)), la gr ` aca de la funci o
est ` a per sobre de la tangent a la gr ` aca de la funci o en el punt (a, f (a)).
Es a dir, f es convexa en a si i nom es si

f (x) > f (a) + f
/
(a)(x a), x (a, a+) a.
Denici o 4.55 Diem que f es c ` oncava en a si, en un entorn del punt (a, f (a)), la gr ` aca de la funci o
est ` a per sota de la tangent a la gr ` aca de la funci o en el punt (a, f (a)).
Es a dir, f es c ` oncava en a si i nom es si

f (x) < f (a) + f
/
(a)(x a), x (a, a+) a.
Les denicions de funci o c ` oncava i convexa que hem donat m es amunt s on les est ` andards dins el que
en direm la matem` atica superior. En alguns textos de batxillerat, per ` o, aquests conceptes sexpliquen a
linrev es. Tanmateix, amb la intenci o de no provocar confusions, en proposem els noms alternatius: funci o
c ` oncava amunt si t e la forma

i funci o c ` oncava avall si es del tipus

.
Denici o 4.56 Diem que f t e un punt dinexi o en (a, f (a)) si
f (x) < f (a) + f
/
(a)(x a), per a x (a, a) i
f (x) > f (a) + f
/
(a)(x a), per a x (a, a+),
o amb les dues desigualtats a linrev es.
Geom` etricament, una funci o t e un punt dinexi o si, en un entorn del punt, a lesquerra, la gr ` aca de la
funci o est ` a per sota de la tangent i, a la dreta, est ` a per sobre de la tangent o a linrev es (gura 4.40).
Fig. 4.40 Punts dinexi o de la funci o f (x)
Per tancar el tema, veurem com les derivades successives en un punt ens donen informaci o sobre el
comportament local duna funci o.
Teorema 4.57 Aplicaci o del polinomi de Taylor. Sigui f una funci o n vegades derivable en I, amb
f
(n)
contnua en a I, de manera que
f
//
(a) = f
///
(a) = = f
(n1)
(a) = 0 i f
(n)
(a) ,= 0.
Llavors,
Si n es parell i f
(n)
(a) > 0, f es c ` oncava amunt en (a, f (a)). Si, a m es, f
/
(a) = 0, llavors f t e un
mnim relatiu en (a, f (a)).
Si n es parell i f
(n)
(a) < 0, f es c ` oncava avall en (a, f (a)). Si, a m es, f
/
(a) = 0, llavors f t e un
m` axim relatiu en (a, f (a)).
Si n es senar, f t e un punt dinexi o en (a, f (a)).

Demostraci o. Podem expressar f com
f (x) = f (a) + f
/
(a)(x a) +
f
//
(a)
2!
(x a)
2
+ +
f
(n)
(a)
n!
(x a)
n
+R
n, a
(x).
Per hip ` otesi, obtenim
f (x) = f (a) + f
/
(a)(x a) +
f
(n)
(a)
n!
(x a)
n
+R
n, a
(x),
es a dir,
f (x) [ f (a) + f
/
(a)(x a)] =
f
(n)
(a)
n!
(x a)
n
+R
n, a
(x) = (x a)
n
_
f
(n)
(a)
n!
+
R
n, a
(x)
(x a)
n
_
.
Aix, tenint en compte que
R
n, a
(x)
(x a)
n
0
xa
, podem deduir que
a) Si n es parell, signe { f (x) [ f (a) + f
(a)(x a)]} = signe
f
(n)
(a)
i, per tant:
Si f
(n)
(a) >0 = f (x) > f (a) + f
(a)(x a) f es c ` oncava amunt en (a, f (a)).
Si f
(n)
(a) <0 = f (x) < f (a) + f
(a)(x a) f es c ` oncava avall en (a, f (a)).
Si, a m es, f
(a) = 0, llavors signe { f (x) f (a)} = signe
f
(n)
(a)
i obtenim que
f
(n)
(a) >0 f (x) > f (a) = f t e un mnim relatiu en (a, f (a)).
f
(n)
(a) <0 f (x) < f (a) = f t e un m` axim relatiu en (a, f (a)).
b) Si n es senar, signe {f (x) [ f (a) + f
(a)(x a)]} = signe
(x a)
n
f
(n)
(a)
. Considerem el cas
f
(n)
(a) >0. Aleshores,
f (x) > f (a) + f
(a)(x a) si x >a
i
f (x) < f (a) + f
(a)(x a) si x <a,
don podem concloure que f t e un punt dinexi o en (a, f (a)).
La demostraci o es an` aloga per al cas f
(n)
(a) <0.
Exemples 4.58
Extrems relatius. Donades les funcions seg uents, esbrinarem si tenen un m` axim relatiu, un mnim relatiu
o un punt dinexi o en x = 0.
a) f (x) =cosx1+
x
2
2
. Hi ha un mnim relatiu, ja que f
(0) = f
(0) = f
(0) =0 i f
(4)
(0) >0 (gura
4.41).
b) f (x) = sinx +
x
3
6
. Hi ha un punt dinexi o, ja que f
(0) = f
(0) = f
(4)
(0) = 0 i f
(5)
(0) = 0 (gura
4.42).
Fig. 4.41 La funci o f (x) = cosx 1+
x
2
2
t e un mnim relatiu a
lorigen
Fig. 4.42 La funci o f (x) = sinx +
x
3
6
t e un punt dinexi o a
lorigen
Problemes resolts
Problema 1
Sigui la funci o f (x) = 1
3
_
(1x)
2
.
a) Estudieu-ne la continutat i la derivabilitat.
b) Existeixen el m` axim i el mnim absoluts de f (x) en [0, 9]? Per qu` e? En cas armatiu, trobeu-los.
[Soluci o]
a) Observem que Dom( f ) = R i, com que 1 i
3
_
(1x)
2
s on funcions contnues en R, f (x) tamb e ho es. La
funci o
3
x es derivable en R 0. La funci o que hi ha dins de larrel, (1 x)

2
, sanulla nom es quan x = 1;
per tant, podem armar que f (x) es derivable per a tot x R1 i la seva derivada val f
/
(x) =
2
3
3
1x
per a
x ,= 1.
b) La funci o f (x) es contnua a tot R; en particular, tamb e ho es a linterval tancat [0, 9]. Pel teorema de
Weierstrass, existeixen m` axim i mnim absoluts de f (x) en [0, 9].
Els punts on la funci o f (x) pot assolir els extrems absoluts s on:
Els extrems de linterval: 0 i 9, amb f (0) = 0 i f (9) =3.
Els punts on f
/
(x) = 0. En aquest cas, no nhi ha, ja que f
/
(x) =
2
3
3
1x
,= 0 per a tot x.
Els punts on f (x) no es derivable: x = 1, f (1) = 1.

Comparant tots aquests valors de la funci o, obtenim que el m` axim absolut es 1 i es pren en x = 1; el mnim
absolut es 3 i sassoleix en x = 9.
Problema 2
Sigui la funci o
f (x) =
sinx
x
si x ,= 0
1 si x = 0.
Calculeu les derivades f
/
(0) i f
//
(0).
[Soluci o]
Hem daplicar la denici o de derivada al punt 0:
f
/
(0) = lm
x0
f (x) f (0)
x 0
= lm
x0
sinx
x
1
x 0
= lm
x0
sinx x
x
2
.
Aquest lmit es del tipus
0
0
. Per resoldre la indeterminaci o, apliquem la regla de LH opital:
lm
x0
sinx x
x
2
= lm
x0
cosx 1
2x
.
Torna a donar una indeterminaci o del mateix tipus. Utilitzem una altra vegada LH opital:
lm
x0
cosx 1
2x
=
sinx
2
= 0.
Per tant, el primer lmit del quocient incremental tamb e val 0, es a dir, f
/
(0) = 0.
Per trobar la derivada segona, necessitem f
/
(x) en un entorn de x = 0. Calculem-la:
f
/
(x) =
xcosx sinx
x
2
si x ,= 0.
Ara apliquem la denici o de derivada a f
/
(x) en x = 0:
f
//
(0) = lm
x0
f
/
(x) f
/
(0)
x 0
= lm
x0
xcosx sinx
x
2
0
x
= lm
x0
xcosx sinx
x
3
.
Una altra vegada surt una indeterminaci o del tipus
0
0
. Emprant repetidament la regla de LH opital, obtenim:
lm
x0
xcosx sinx
x
3
= lm
x0
xsinx
3x
2
= lm
x0
sinx
3x
= lm
x0
cosx
3
=
1
3
.
Aix doncs, f
//
(0) =
1
3
.
Problema 3
Determineu les equacions de les rectes tangent i normal a la corba dequaci o x
3
axy +3ay
2
= 3a
3
en
el punt (a, a).
[Soluci o]
Podem pensar y com a funci o implcita derivable de x. El pendent de la tangent a la corba es la derivada de la funci o
y(x) al punt x = a. Derivant implcitament lequaci o de la corba, tenim
3x
2
ay axy
/
+6ayy
/
= 0.
Substituint-hi (x, y) per (a, a), resulta:
3a
2
a
2
a
2
y
/
(a) +6a
2
y
/
(a) = 0 = 5a
2
y
/
(a) =2a
2
.
Si a ,= 0, llavors y
/
(a) =
2
5
i la recta tangent es
y a =
2
5
(x a).
El pendent de la normal es
5
2
, ja que es perpendicular a la tangent. Per tant, la seva equaci o sescriu
y a =
5
2
(x a).
Si a = 0, aleshores la corba t e equaci o x = 0, que es leix dordenades. La tangent, doncs, es ella mateixa i la normal
es leix dabscisses.
Problema 4
Resoleu els apartats seg uents.
a) Una partcula es mou sobre la hip` erbola y =
10
x
de forma que al punt (5, 2) labscissa x augmenta a ra o
duna unitat per segon. Amb quina velocitat varia la seva ordenada?
b) En quin punt de la par ` abola y
2
= 18x lordenada creix el doble de r ` apid que labscissa?
[Soluci o]
a) Que la x augmenti a ra o duna unitat per segon vol dir que, si la pensem com a funci o del temps t, aleshores
x
/
(t) = 1 al punt (5, 2). Per veure com varia la y respecte del temps, nhi ha prou a calcular-ne la derivada
respecte de t a lexpressi o y(t) =
10
x(t)
:
y
/
(t) =
10
x
2
x
/
(t).
Aleshores, al punt (5, 2) tenim
y
/
(t) =
10
25
=
2
5
unitats/segon.
b) Tant la variaci o de labscissa com la de lordenada s on les derivades daquestes respecte del temps. Si volem
que lordenada creixi el doble que labscissa, hem dimposar-hi y
/
= 2x
/
. A m es, el punt ha de satisfer lequaci o
de la par ` abola y
2
= 18x.
Derivant respecte de t, sobt e 2yy
/
= 18x
/
i, substituint y
/
per 2x
/
, ens queda 4yx
/
= 18x
/
. Com que ens
demanen que y
/
sigui el doble de x
/
, suposarem que x
/
,= 0. Aleshores, tenim 4y = 18, don resulta y =
9
2
i
x =
9
8
. Per tant, el punt de la corba on es compleix aquesta condici o es
_
9
8
,
9
2
_
.
Problema 5
Un trapezi is ` osceles est ` a inscrit en una circumfer ` encia de radi r. Suposant que una de les bases coincideix
amb un di ` ametre, calculeu la longitud de laltra base per tal que l ` area del trapezi sigui m` axima.
[Soluci o]
Fig. 4.43 El trapezi is ` osceles
A la gura 4.43 tenim el trapezi is ` osceles inscrit en la
circumfer ` encia. Designem per h laltura del trapezi i per
b la base petita. La base gran val 2r, essent r el radi de la
circumfer ` encia.
Sabem que l ` area dun trapezi es el producte de la semi-
suma de les bases per laltura. En el cas que ens ocupa
queda
` area(b, h) =
2r +b
2
h.
`
Obviament, ha de ser b [0, 2r]. De fet, b (0, 2r), ja que si b = 0, en comptes dun trapezi tenim un triangle i, si
b = 2r, el trapezi es redueix a un segment (h = 0). Aplicant el teorema de Pit ` agores, obtenim una relaci o entre la base
i laltura
h
2
+
b
2
4
= r
2
.
Per tant, la funci o ` area, que dep` en nom es de b (la base petita), es
A(b) =
2r +b
2
_
r
2
b
2
4
.
Aquesta es la funci o que volem maximitzar, quan b [0, 2r]. Es tracta duna funci o contnua en un interval tancat. El
teorema de Weierstrass assegura lexist ` encia de m` axim absolut. Calculem-ne la derivada:
A
/
(b) =
1
2
_
r
2
b
2
4
+
2r +b
2
b
4
_
r
2
b
2
4
.
Simplicant els c ` alculs i igualant la derivada a 0, obtenim lequaci o de segon grau en la variable b seg uent:
b
2
br +2r
2
= 0.
Les solucions daquesta equaci o s on b = r i b =2r. En descartem la segona ja que no t e sentit en aquest problema.
Per saber on es troba el m` axim absolut de la funci o ` area en linterval [0, 2r], hem de comparar els valors de la funci o
als punts b = 0, b = r i b = 2r. Com que A(0) = r
2
, A(r) =
3
3
4
r
2
i A(2r) = 0, el m` axim absolut sassoleix quan la
base petita es b = r.
Problema 6
Sigui
P(x) = +
3(x +2)
41
(x +2)
42
24
+50(x +2)
43
el polinomi de Taylor de grau 43 duna funci o g(x) al punt x =2.
a) Quin es el valor de g(x) en x =2 ?
b) T e g(x) extrem relatiu o punt dinexi o en x =2?
[Soluci o]
a) Sabem que, donada una funci o g(x), el polinomi de Taylor de grau 43 al punt 2 es
P
43,2
g(x) = g(2) +g
/
(2)(x +2) +
g
//
(2)
2!
(x +2)
2
+ +
g
(43)
(2)
43!
(x +2)
43
.
A partir de lexpressi o de P(x), podem armar que g(2) = .
b) Comparant els termes de P(x) i P
43,2
g(x), observem que g
/
(2) = g
//
(2) = = g
(40)
(2) = 0, per ` o
g
(41)
(2) ,= 0. En concret,
g
(41)
(2)
41!
=
3.
Llavors, com que la primera derivada no nulla es dordre senar (41), la funci o g t e un punt dinexi o en
x =2.
Problema 7
Demostreu que a lel
.
lipse
x
2
a
2
+
y
2
b
2
= 1 es pot trobar un punt on la recta tangent es paral
.
lela a qualsevol
recta del pla xada.
[Soluci o]
Es clar que en els punts on lel

.
lipse talla leix dabscisses, la recta tangent corresponent es vertical. Per tant, es pot
trobar un punt de lel
.
lipse on la recta tangent es vertical (de fet, dos punts).
Una recta no vertical del pla ser ` a de la forma y = mx+n. Ara veurem si hi ha cap punt de lel
.
lipse on la tangent tingui
pendent m. Per determinar-ne el pendent, derivem implcitament a lequaci o de lel
.
lipse:
2x
a
2
+
2yy
/
b
2
= 0.
Imposem y
/
= m:
x
a
2
+
my
b
2
= 0.
De lequaci o anterior, podem trobar una relaci o entre x i y:
y =
b
2
ma
2
x.
Com que el punt que busquem ha de ser de lel
.
lipse, ha de complir la seva equaci o:
x
2
a
2
+
b
4
x
2
m
2
a
4
b
2
= 1.
Allant, obtenim dues solucions:
x =
ma
2
m
2
a
2
+b
2
.
Per tant, hi ha dos punts a lel
.
lipse on la tangent es paral
.
lela a la recta donada. S on els punts de coordenades
_
ma
2
m
2
a
2
+b
2
,
m
2
a
2
m
2
a
2
+b
2
+n
_
i
_
ma
2
m
2
a
2
+b
2
,
m
2
a
2
m
2
a
2
+b
2
+n
_
.
Problema 8
Quina es la par ` abola que aproxima millor la funci o y =
1+2x en el punt a = 0? Demostreu que lerror

com` es per a 0 < x < 1 es inferior a
1
2
.
[Soluci o]
Ens demanen el polinomi de Taylor de grau 2 de la funci o f (x) = (1 +2x)
1/2
al punt a = 0. Necessitem, doncs, la
funci o i les seves dues primeres derivades avaluades en aquest punt:
f (x) = (1+2x)
1
2
f (0) = 1,
f
/
(x) = (1+2x)
1
2
f
/
(0) = 1,
f
//
(x) =(1+2x)
3
2
f
//
(0) =1.
Per tant, la par ` abola que busquem es
y = P
2,0
f (0) = 1+x
1
2
x
2
.
Lerror com` es es la difer ` encia entre la funci o i laproximaci o que utilitzem ( es a dir, el seu polinomi de Taylor de grau
2). Segons la f ormula de Taylor,
R
3
f (x) = f (x) P
2,0
f (x).
Utilitzarem el residu de Lagrange:
R
3
f (x) =
f
///
(c)
3!
x
3
=
3
3!
_
(1+2c)
5
x
3
, per a un determinat c (0, x).
Com que 0 < x < 1 i c (0, x), tenim
_
(1+2c)
5
> 1, i en resulta
[R
3
f (x)[ <
3
3!
_
(1+2c)
5
<
3
3!
=
1
2
,
tal com volem veure.
Problemes proposats
Problema 1
Trobeu els valors de a i b per als quals la funci o
f (x) =
2
[x[
si x 1,
ax +bx
2
si x >1
es derivable a tot R.
Problema 2
Demostreu que la funci o y = ln
1
1+x
satisf ` a la relaci o xy
/
+1 = e
y
.
Problema 3
Proveu que la funci o y =
arcsinx
1x
2
satisf ` a lequaci o diferencial (1x
2
)y
/
xy = 1.
Problema 4
En quin punt la tangent a la par ` abola y = x
2
a) es paral
.
lela a la recta y = 4x 5;
b) es perpendicular a la recta 2x 6y +5 = 0;
c) forma una angle de 45
amb la recta 3x y +1 = 0?
Problema 5
Determineu la derivada primera de cadascuna de les funcions seg uents, donades en forma implcita:
(1) x y = arcsinx arcsiny (2) x
2
3
+y
2
3
= a
2
3
, a R
(3) xsiny cosy +cos2y = 0 (4) x
y
= y
x
Problema 6
Les rectes tangent i normal a la par ` abola 2y = x
2
+2 en el punt dabscissa x
0
> 0 determinen amb leix
OY un triangle d ` area A.
a) Calculeu A quan x
0
= 4.
b) Trobeu x
0
quan A = 15.
Problema 7
Calculeu langle entre les dues circumfer ` encies seg uents als punts on es tallen:
(x 3)
2
+(y 1)
2
= 8, (x 2)
2
+(y +2)
2
= 2.
Problema 8
Considereu les corbes C
1
: y = x
2
sin(xy +ax), i C
2
: y = x
2
+sin(xy +2x), amb a R. Calculeu el
valor de a per tal que C
1
i C
2
siguin ortogonals a lorigen.
Problema 9
Determineu les equacions de les tangents a la hip` erbola
x
2
20
y
2
5
= 1 que s on perpendiculars a la recta
4x +3y 7 = 0.
Problema 10
Des del focus esquerre de lel
.
lipse
x
2
45
+
y
2
20
= 1
sha dirigit un raig de llum amb una inclinaci o dangle amb leix OX. Se sap que tg = 2. Trobeu
lequaci o de la recta en qu` e est ` a situat el raig reectit.
Problema 11
Enuncieu el teorema de Rolle. Sigui f (x) = 4 x
2/3
. Comproveu que f (8) = f (8), per ` o la derivada
primera f
/
(x) ,= 0, x [8, 8]. Contradiu aquest resultat el teorema de Rolle?
Problema 12
Sigui lel
.
lipse x
2
xy +y
2
= 3.
a) Determineu els punts en qu` e lel
.
lipse talla leix dabscisses i demostreu que les rectes normals en
aquests punts s on paral
.
leles.
b) Trobeu la par ` abola que aproxima millor lel
.
lipse anterior en el punt (1, 1).
Problema 13
Esbrineu les dimensions dun con de volum m` axim inscrit en una esfera de radi R. Quin es aquest volum
m` axim?
Problema 14
Trobeu el punt de la corba y = x
2
4x +5 m es proper al punt
_
10,
17
2
_
.
Problema 15
Determineu la tercera derivada de la funci o f (x) =sinx. Calculeu tamb e la quarta derivada de f (x) =cosx.
Problema 16
Trobeu la derivada en` esima de:
a) y =
1
x
b) y = ln3x
5
Integraci o
5.1 La integral de Riemann. Propietats
En aquesta secci o, generalitzem la idea d ` area tan intutiva per a quadrats, triangles, cercles... a gures
determinades per corbes al pla. Per fer-ho, hem destudiar la integraci o de funcions reals tades en intervals
tancats.
Construcci o de la integral de Riemann
Sigui f : [a, b] R una funci o tada.
Una partici o, , de [a, b] es un conjunt nit i or-

denat de punts, {x
0
, x
1
, x
2
, . . . x
n
}, amb
a = x
0
< x
1
< x
2
< < x
n1
< x
n
= b.
Els elements de la partici o no s on necess ` ariament
equiespaiats, com es mostra a la gura 5.1.
Fig. 5.1 Una partici o de linterval [a, b]
Designem per x
i
= x
i
x
i1
la longitud del i- ` esim interval determinat per la partici o. At ` es que f es una
funci o tada, podem considerar
M
i
= sup
x[x
i1
,x
i
]
{ f (x)}
m
i
= inf
x[x
i1
,x
i
]
{ f (x)}.
La idea de la integral de Riemann es aproximar l ` area sota la gr ` aca de f entre a i b mitjanc ant rectangles
que tenen com a base els subintervals de la partici o i com a altura els valors M
i
o m
i
. Denim
Suma superior S( f , ) = x
1
M
1
+x
2
M
2
+ +x
n
M
n
,
Suma inferior s( f , ) = x
1
m
1
+x
2
m
2
+ +x
n
m
n
.
Aquestes sumes corresponen a les ` arees dels rectangles per exc es i per defecte, respectivament (gura 5.2).
Fent un proc es de pas al lmit quan x
i
0, se nobtenen les integrals superior i inferior.
Integraci o1147 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009
Fig. 5.2 Sumes inferior i superior
Integral superior
_
b
a
f = inf
{S( f , )}
Integral inferior
_
b
a
f = sup
{s( f , )}
Observaci o 5.1 Clarament, la integral inferior de f sempre es m es petita o igual que la integral superior
de f , es a dir,
_
b
a
f
_
b
a
f .
Denici o 5.2 Diem que f es integrable en [a, b] en sentit de Riemann si
_
b
a
f =
_
b
a
f .
Aquest valor sanomena integral de f en [a, b] i el designem per
_
b
a
f o b e
_
b
a
f (x)dx.
Es deneixen, a m es,
_
a
b
f =
_
b
a
f i
_
a
a
f = 0.
Fig. 5.3
`
Area sota la gr ` aca de f
Si f (x) 0, la integral sent en com l ` area sota la
gr ` aca de f (x) ns a leix dabscisses encabida en-
tre x = a i x = b, com es veu a la gura 5.3.
A partir dara, si f es integrable en el sentit de
Riemann, diem simplement que f es integrable.
Exemples 5.3
Analitzem la integrabilitat dun parell de funcions.
Fig. 5.4 L ` area que determina f (x) =|x| en [1, 1]
a) Sigui f (x) =|x|, x [1, 1]. Estudiem si f es in-
tegrable i, en cas armatiu, calculem
_
1
1
f (x)dx.
Per simetria (gura 5.4), considerem primer lin-
terval [0, 1] i la partici o
=
_
0,
1
n
,
2
n
,
3
n
, ,
n1
n
,
n
n
_
.
Llavors, obtenim:
s( f , ) =
1
n
_
0+
1
n
+
2
n
+ +
n1
n
_
= =
n1
2n
S( f , ) =
1
n
_
1
n
+
2
n
+ +
n
n
_
= =
n+1
2n
i, per tant,
lm
n
n1
2n
=
1
2
= lm
n
n+1
2n
.
Aleshores,
_
1
0
|x| dx =
1
2
. Finalment, com que la gr ` aca de f (x) = |x| es sim` etrica respecte de x = 0,
resulta
_
1
1
f (x)dx = 2
_
1
0
f (x)dx = 1.
b) Estudiem si la funci o seg uent es integrable en [0, 1]. f (x) =
_
1 si x Q
0 si x Q.
Un esb os de la seva gr ` aca, juntament amb les corresponents integrals inferior i superior, es troben a
la gura 5.5.
Fig. 5.5 Gr ` aca de f (x). Integrals inferior i superior
Notem que, per a qualsevol partici o, es t e s( f , ) = 0 i S( f , ) = 1. Per tant,
_
1
0
f = 0 i
_
1
1
f = 1,
don dedum que no existeix
_
1
0
f (x)dx. No t e sentit parlar de l ` area sota la gr ` aca de f (x).
Proposici o 5.4 S on integrables en qualsevol interval tancat [a, b] les funcions:
tades amb un nombre nit de discontinutats,
contnues,
mon` otones.
Corol
lari 5.5 Suposem que tenim una funci o f integrable en [a, b]. Sigui g una funci o que es di-
ferencia de f nom es en un nombre nit de punts. Aleshores, g tamb e es integrable i t e la mateixa
integral:
_
b
a
f =
_
b
a
g.
La relaci o entre les tres grans propietats que hem estudiat continutat, derivabilitat i integrabilitat en
un interval I es la seg uent:
f derivable en I = f contnua en I = f integrable en I.
Les implicacions en sentit contrari no s on certes, en general.
Propietats de la integral
Una propietat b` asica de la integral es la linealitat. Aix ` o signica, duna banda, que la integral de la suma
de funcions es la suma de les integrals de cadascuna de les funcions, i, de laltra, que les constants surten
fora de la integral.
Proposici o 5.6 Propietat de la linealitat. Siguin f , g : [a, b] R integrables i R. Llavors, es
compleix:
a) f +g es integrable en [a, b] i
_
b
a
( f +g) =
_
b
a
f +
_
b
a
g.
b) f es integrable en [a, b] i
_
b
a
(f ) =
_
b
a
f .
Corol
lari 5.7 Siguin f

1
, f
2
, . . . , f
m
: [a, b] R funcions integrables en [a, b], i k
1
, k
2
, . . . , k
m
R.
Aleshores, tamb e es integrable en [a, b] la funci o k
1
f
1
+k
2
f
2
+ +k
m
f
m
i la seva integral val
_
b
a
(k
1
f
1
+k
2
f
2
+ +k
m
f
m
) = k
1
_
b
a
f
1
+k
2
_
b
a
f
2
+ +k
m
_
b
a
f
m
Fig. 5.6 Additivitat de la integral
Si trenquem un interval en dos subintervals conse-
cutius, aleshores la integral sobre linterval gran es
la suma de les integrals sobre cadascun dels trossos.
En altres paraules, la integral es additiva respecte de
linterval dintegraci o (gura 5.6).
Propietat dadditivitat respecte de linter-
val dintegraci o. Sigui f : [a, b] R integra-
ble i c [a, b]. Llavors, f es integrable en [a, c]
i [c, b] amb
_
b
a
f =
_
c
a
f +
_
b
c
f .
I el recproc tamb e es cert.
A continuaci o, presentem una col
.
lecci o de propietats de la integral relacionades amb les desigualtats (signe
duna funci o, comparaci o de dues funcions, valor absolut i tes duna funci o).
Propietats dordre. Siguin f , g : [a, b] R integrables i R. Llavors, es compleix:
f 0
_
b
a
f 0.
f 0
_
b
a
f 0.
f g
_
b
a
f
_
b
a
g.
| f | es integrable en [a, b] i
_
b
a
f
_
b
a
| f |.
m f M (ba)m
_
b
a
f (ba)M.
De la mateixa manera que hi ha teoremes del valor mitj ` a per a les derivades, tamb e nexisteixen per a
integrals. Un dells relaciona el valor de la integral duna funci o en un interval amb el valor de la funci o en
un punt intermedi.
Proposici o 5.8 Teorema del valor mitj ` a per a integrals. Sigui f : [a, b] R contnua. Aleshores,
[a, b] tal que
_
b
a
f = f ()(ba).
Sovint sutilitza la notaci o
= a+(ba), 0 1.
Si suposem la funci o f positiva, la interpretaci o gr ` aca ens diu que l ` area sota la gr ` aca de f ( es a dir, la
seva integral) es la mateixa que la dun rectangle que t e com a base la longitud de linterval dintegraci o i
com a altura la imatge dun punt determinat de linterval.
5.2 Integraci o i derivaci o
En aquesta secci o, estudiem la relaci o entre la derivaci o i la integraci o. Veurem en quin sentit una operaci o
es la inversa de laltra.
Funci o integral
Sabem que, si una funci o tada es integrable en [a, b], aleshores tamb e es integrable en tot subinterval;
en particular, en cada [a, x]. Aix ` o ens permet donar la denici o seg uent.
Denici o 5.9 Sigui f una funci o integrable en [a, b].
Denim la funci o integral de f com
F(x) =
_
x
a
f (t)dt, x [a, b].
Aquesta F(x) tamb e sanomena integral indenida de f .
Exemples 5.10
A la gura 5.7 tenim un esquema de les funcions integrals de f (x) = sinx i f (x) =
1
x
.
Fig. 5.7 Esquema de les funcions integrals F(x) =
_
x
0
sint dt i F(x) =
_
x
1
1
t
dt
Observaci o 5.11 Conv e insistir en la idea que la integral indenida, F(x), es una funci o, mentre que la
integral denida,
_
b
a
f (x)dx, no es una funci o, sin o un n umero.
Estudiem ara les propietats de la funci o F a partir de les de f .
Teorema 5.12 Si f es integrable en [a, b], llavors F(x) =
x
a
f (t)dt es contnua en [a, b].
Demostraci o. Sigui c [a, b]; volem veure que lm
xc
F(x) = F(c). Com que f es tada en [a, b], sabem
que existeix M tal que | f | M. Suposem que c <x. Tenim que
|F(x) F(c)| =
x
a
f
c
a
f
x
a
f +
a
c
f
x
c
f
x
c
| f | M|x c|.
An` alogament per a c >x. Per tant, lm
xc
|F(x) F(c)| = 0 i, llavors, lm
xc
F(x) = F(c).
Observaci o 5.13 Una funci o integrable no necess ` ariament es contnua, per ` o la seva integral indenida
s que ho es.
Ara donarem exemples de funcions en un interval i en determinarem les funcions integrals corresponents.
Exemples 5.14
Considerem les funcions seg uents.
a) Sigui f (x) = 2x, x [0, 1]. Aleshores, F(x) =
1
2
x2x = x
2
.
Fig. 5.8 La funci o f (x) = 2x i la seva integral indenida
b) Sigui f (x) =
0 si x [1, 0),
1 si x [0, 1].
Aleshores, F(x) =
0 si x [1, 0),
x si x [0, 1].
Fig. 5.9 La funci o f (x) i la seva funci o integral F(x)
Podem comprovar, analticament i mitjanc ant les gr ` aques, que les dues funcions f (x) dels exemples s on
integrables i, en conseq u` encia, les integrals indenides s on contnues (tant si la f es contnua com si no ho
es). Fixem-nos en quins punts es derivable la funci o integral. Quina relaci o hi ha amb la f ? Les gr ` aques
dambd os exemples es mostren a les gures 5.8 i 5.9.
Teorema fonamental del c` alcul
Integrar i derivar s on processos inversos en el sentit del teorema fonamental del c ` alcul. Vegem-ho.
Teorema 5.15 Teorema fonamental del c ` alcul. Sigui una funci o f : [a, b] R contnua. Llavors,
F(x) =
x
a
f (t)dt es derivable i la seva derivada val F
(x) = f (x).
Si x = a o x = b, sent en que F
(x) representa la derivada per la dreta o per lesquerra de F,

respectivament.
Demostraci o. Per denici o de derivada tenim que
F
(x) = lm
h0
F(x +h) F(x)
h
.
Fem el cas h >0:
F(x +h) F(x) =
x+h
a
f (t)dt
x
a
f (t)dt =
x+h
x
f (t)dt =
(T. v. mitj ` a)
f (x +h)h
on 0 1. Finalment,
F
(x) = lm
h0
f (x +h) h
h
=
( f contnua)
f (x).
An` alogament per a h <0.
Observaci o 5.16 En general, si f no es contnua, F no t e per qu` e ser derivable. Reprenem el segon
exemple de 5.14. A la gura 5.9 observem que f no es contnua en x = 0 i, clarament, F no es derivable
en x = 0.
Teorema fonamental del c` alcul i regla de la cadena
Utilitzant el teorema fonamental del c ` alcul i la regla de la cadena, podem calcular la derivada de la integral
duna funci o quan els extrems de linterval dintegraci o no s on constants, sin o funcions.
Partirem de F(x) =
x
a
f (t)dt, amb f contnua. Pel teorema fonamental del c ` alcul, F es derivable i
F
(x) = f (x). Sigui g una funci o derivable. Considerem la composici o seg uent:
F
1
(x) = (F g)(x) =
g(x)
a
f (t)dt. Per la regla de la cadena, F
1
es derivable i la seva derivada val
F
1
(x) = F
(g(x))g
(x) = f (g(x))g
(x).
Ja sabem, doncs, derivar integrals amb lextrem superior no constant. An` alogament, en podem variar
lextrem inferior. Sigui
F
2
(x) = (F h)(x) =
_
a
h(x)
f (t)dt, amb f contnua i h derivable. Observem que F
2
(x) es una funci o
del tipus F
1
(x) i, per tant, es derivable. En efecte,
F
2
(x) =
_
h(x)
a
f (t)dt = F
1
(x).
Per tant, la seva derivada es
F
2
(x) = F
(h(x))h
(x) = f (h(x))h
(x).
Finalment, estudiem integrals amb els dos lmits dintegraci o variables. Sigui
F
3
(x) =
_
g(x)
h(x)
f (t)dt, amb f contnua i g i h derivables. Per ladditivitat respecte de linterval dintegraci o,
podem expressar aquesta integral com
_
g(x)
h(x)
f (t)dt =
_
a
h(x)
f (t)dt +
_
g(x)
a
f (t)dt.

Es a dir, com la suma
de funcions dels tipus anteriors:
F
3
(x) = F
1
(x) +F
2
(x).
Aix, F
3
(x) es derivable i la seva derivada es F
3
(x) = F
1
(x) +F
2
(x). Aix ` o es,
F
3
(x) = f (g(x)) g
(x) f (h(x)) h
(x).
Resumint, siguin les funcions f (t) contnua i g(x) i h(x) derivables. Aleshores,
d
dx
_
_
g(x)
h(x)
f (t)dt
_
= f (g(x))g
(x) f (h(x))h
(x).
Exemples 5.17
Derivades de funcions integrals
a) Sigui F(x) =
_
4sinx
2
(t
3
5t
2
)dt.
La funci o f (t) =t
3
5t
2
es contnua en Ri g(x) =4sinx es derivable en R. Aleshores, F(x) es derivable
en R i
F
(x) =
_
64sin
3
x 80sin
2
x
_
4cosx.
b) Sigui F(x) =
_
3
2x+1
t
1+sin
2
t
dt.
La funci o f (t) =
t
1+sin
2
t
es contnua en R i h(x) = 2x +1 es derivable en R. Aleshores, F(x) es
derivable en R i
F
(x) = 2
2x +1
1+sin
2
(2x +1)
.
c) Sigui F(x) =
_
x
2
x
3
t
6
1+t
4
dx.
Com que
t
6
1+t
4
es contnua en R i g(x) = x
2
i h(x) = x
3
s on derivables en R, la funci o F(x) tamb e es
derivable en R i la seva derivada val
F
(x) =
2x
13
1+x
8

3x
20
1+x
12
.
Corollaris del teorema fonamental del c` alcul
En aquest apartat, donem uns resultats molt utils per al c ` alcul dintegrals basats en el teorema fonamental
del c ` alcul.
Denici o 5.18 Diem que F(x) es una primitiva de f (x) si F(x) es derivable i F
(x) = f (x).
Suposem que F(x) es una primitiva duna funci o donada f (x). Ens preguntem com podem trobar-ne
totes les primitives. Si G es una altra primitiva, tenim G
(x) = f (x). Aleshores, (G(x) F(x))
= 0. Per
tant, G(x) F(x) = constant, es a dir, les primitives duna funci o difereixen en una constant (recordem la
gura 4.34). Hem provat, doncs, el resultat seg uent.
Lema 5.19 Si F(x) es una primitiva de f (x), aleshores totes les primitives de f (x) s on de la forma
F(x) +k, k R.
El conjunt de totes les primitives de f (x) es designa per
_
f (x)dx.
La versi o operativa del teorema fonamental del c ` alcul es la regla de NewtonLeibniz, m es coneguda com
regla de Barrow (16301677), que enunciem ara amb dos resultats m es.
Teorema 5.20 Regla de Barrow. Siguin f : [a, b] R contnua i F una primitiva de f , es a dir,
F
= f . Llavors,
_
b
a
f (t)dt = F(b) F(a)
Proposici o 5.21 F ormula dintegraci o per parts. Siguin u = f (x) i v = g(x) derivables. Llavors,
_
b
a
f (x)g
(x)dx =
_
b
a
udv =
_
u v
b
a
_
b
a
vdu
Proposici o 5.22 F ormula del canvi de variable. Donada la integral
_
b
a
f (x)dx,
fem el canvi x = g(t), que ha de complir:
a) ser derivable i amb derivada no nulla, dx = g
(t)dt,
b) admetre funci o inversa, es a dir, t = g
1
(x).
Fig. 5.10 Canvi de variable
Aleshores,
_
b
a
f (x)dx =
_
d
c
f (g(t))g
(t) dt
amb g(c) = a i g(d) = b (gura 5.10).
Exemples 5.23
Els exercicis seg uents s on aplicacions de les proposicions anteriors.
a) Proveu que, fent el canvi de variable

t = x, obtenim
_
4
1
1
1+
t
dt = 2ln
9
4
.
b) Fent un canvi de variable adequat, proveu que
_
1
0
x
1+x
4
dx =

8
.
c) Aplicant el m` etode dintegraci o per parts, demostreu que
_
arcsinxdx = xarcsinx +
1x
2
+C.
d) Aplicant el m` etode dintegraci o per parts, comproveu que
_
2
0
e
2x
sinxdx =
1
5
_
2e
2
1
_
.
e) Trobeu una funci o f i un valor per a la constant c, de manera que
_
x
c
f (t)dt = cosx
1
2
, per a tot x R.
5.3 C` alcul de primitives de funcions
Aquesta secci o es eminentment pr ` actica. La dedicarem al c ` alcul de primitives. Segons el m` etode que
utilitzem, podem fer la classicaci o seg uent de les primitives.
Immediates
Directes a partir de les primitives elementals.
Per descomposici o desglossant convenientment la integral inicial.
Per canvi de variable de manera senzilla.
Per parts. Utilitzem la f ormula dintegraci o per parts:

_
udv = uv
_
vdu.
Es clar que aquest m` etode es ecac quan

_
vdu es m es senzilla de calcular que
_
udv. Les podem
classicar en:
No ccliques despr es del proc es (que potser sha de realitzar m es duna vegada), nobtenim la
primitiva.
Ccliques despr es del proc es, obtenim la integral inicial dins duna equaci o.
Racionals
Elementals immediates, o b e completant quadrats.
Generals per divisi o i/o descomposici o en fraccions simples.
Trigonom` etriques i hiperb` oliques us de relacions trigonom` etriques o canvi de variable trigo-
nom` etric (dem amb les hiperb` oliques).
Irracionals canvi de variable trigonom` etric o hiperb` olic.

Integrals immediates usuals
A la taula seg uent, considerem f = f (x).
_
f
f
r
dx =
f
r+1
r +1
+C (r = 1)
_
f
f
dx = ln| f | +C
_
f
e
f
dx = e
f
+C
_
f
a
f
dx =
a
f
lna
+C
_
a (0, ) \{1}
_
_
f
cos f dx = sin f +C
_
f
sin f dx = cos f +C
_
f
cos
2
f
dx = tg f +C
_
f
sin
2
f
dx = cotg f +C
_
f
sin f
dx = ln
tg
f
2
+C
_
f
_
1 f
2
dx = arcsin f +C
_
f
1+ f
2
dx = arctg f +C
_
f
cosh f dx = sinh f +C
_
f
sinh f dx = cosh f +C
_
f
cosh
2
f
dx = tgh f +C
_
f
sinh
2
f
dx = cotgh f +C
_
f
_
f
2
+1
dx = argsinh f +C
_
f
_
f
2
1
dx = argcosh f +C
_
f
1 f
2
dx = argtgh f +C
Integraci o per descomposici o
En general, el m` etode de descomposici o consisteix a transformar o descompondre lintegrand en suma o
resta daltres, de manera que la integraci o daquests es m es senzilla. La propietat de linealitat ens diu que
_
_
f (x) +g(x)
dx =
_
f (x)dx +
_
g(x)dx, per a tot , R.
Exemples 5.24
a)
_
x
5
3
x +4
x
dx =
_
_
x
4
x
+
4
x
_
dx =
x
5
5
6
x +4ln|x| +C.
b)
_
tg
2
x dx =
_
sin
2
x
cos
2
x
dx =
_
1cos
2
x
cos
2
x
dx =
_
dx
cos
2
x

_
dx = tgx x +C.
Tamb e es pot pensar com
_
tg
2
x dx =
_
_
1+tg
2
x 1
_
dx = tgx x +C.
c)
_
dx
sin
2
xcos
2
x
=
_
sin
2
x +cos
2
x
sin
2
xcos
2
x
dx =
_
dx
cos
2
x
+
_
dx
sin
2
x
= tgx cotg x +C.
Integraci o per canvi de variable
Aqu presentem un parell de mostres de com poden ser els canvis de variable.
Exemples 5.25
a)
_
e
3x
e
6x
+e
3x
+2
dx =
(e
3x
=t)
_
t
3t
t
2
+t +2
dt =
1
3
_
dt
t
2
+t +2
= I.
I, observant que
t
2
+t +2 =
_
t +
1
2
_
2
+
7
4
=
(2t +1)
2
+7
4
,
tindrem
I =
2
3
_
dt
_
(2t +1)
2
+7
=
2
3
_ 1
7
_
_
2t+1
7
_
2
+1
dt =
1
3
argsinh
_
2t +1
7
_
+C.
Finalment, desfent el canvi, obtenim
I =
1
3
argsinh
_
2e
3x
+1
7
_
+C.
b)
_
arcsin(x/3)
9x
2
dx =
(arcsin
x
3
=t)
_
3t cost
_
99sin
2
t
dt =
_
t dt =
t
2
2
=
_
arcsin
x
3
_
2
+C.
Integraci o per parts
El primer exemple sha dintegrar dues vegades per parts; en el tercer, surt una integral cclica.
Exemples 5.26
a) I =
_
(3x
2
2x +4)e
3x
dx. Fent u = 3x
2
2x +4, dv = e
3x
dx , obtenim
du = (6x 2)dx, v =
e
3x
3
.
Per tant,
I = (3x
2
2x +4)
e
3x
3

1
3
_
e
3x
(6x 2)dx.
Considerem ara les parts u = 6x 2, dv = e
3x
dx i queda
I =
_
3x
2
2x +4
_
e
3x
3

1
3
_
(6x 2)
e
3x
3

_
6e
3x
3
dx
_
=
_
x
2
4x
3
+
16
9
_
e
3x
+C.
b) I =
_
arctg xdx. Fent u = arctg x, dv = 1 dx, obtenim
du =
1
1+x
2
dx, v = x.
Per tant,
I =
_
1 arctg xdx = xarctg x
_
x
1+x
2
dx =
= xarctg x
1
2
_
2x
1+x
2
dx = xarctg x
1
2
ln(1+x
2
) +C.
c) I =
_
e
x
cosxdx. Aquest exemple es un model dintegral anomenada cclica. Hem dintegrar-la dues
vegades per parts. Fent u = e
x
, dv = cosxdx, surt du = e
x
dx, v = sinx. Per tant,
I = e
x
sinx
_
e
x
sinxdx.
Siguin ara u = e
x
, dv = sinxdx. Aleshores,
I = e
x
sinx
_
e
x
cosx +
_
e
x
cosxdx
_
= e
x
sinx +e
x
cosx
_
e
x
cosxdx
. .
I
,
don resulta lequaci o
I = e
x
(sinx +cosx) I 2I = e
x
(sinx +cosx)
Finalment, I =
1
2
e
x
(sinx +cosx) +C.
Integraci o de funcions racionals
Volem integrar expressions de la forma
_
P(x)
Q(x)
dx, on P(x) i Q(x) s on polinomis amb coecients reals.
En distingim dos blocs: elementals i generals.
a) Elementals
_
A
x a
dx = Aln|x a| +C.
_
A
(x a)
r
dx =
A
1r
(x a)
1r
+C, (r = 1).
_
A
ax
2
+bx +c
dx , on el denominador ax
2
+bx +c no t e arrels reals.
_
Ax +B
ax
2
+bx +c
dx, on el denominador ax
2
+bx +c no t e arrels reals.
Vegem com calcular aquestes dues ultimes integrals. Primer completem quadrats al denominador de la
manera seg uent:
ax
2
+bx +c = a
_
(x M)
2
+N
2
_
.
Tamb e podemarribar a lexpressi o anterior considerant les arrels complexes del polinomi i descomponent-
lo en factors primers. Aix, si x
1
i x
2
s on les arrels complexes de ax
2
+bx+c; x
1
=M+Ni, x
2
=MNi,
obtenim que
ax
2
+bx +c = a(x (M+Ni))(x (MNi)) = a
_
(x M)
2
+N
2
_
.
Aleshores, podem integrar el nou quocient
_
A
ax
2
+bx +c
dx =
A
a
_
1
(x M)
2
+N
2
dx =
A
aN
arctg
_
x M
N
_
+C.
L ultim tipus de les integrals elementals que ens queda es pot escriure com una suma dintegrals m es
senzilles:
_
Ax +B
ax
2
+bx +c
dx = A
_
x
ax
2
+bx +c
dx +B
_
1
ax
2
+bx +c
dx
Notem que el segon sumand es una integral del tipus anterior; per tant, ens d ona un arctangent.
Ara manipularem la primera integral per tal de posar-la com a suma de dues integrals: una del tipus
logaritme i laltra del tipus arctangent.
A
_
x
ax
2
+bx +c
dx =
A
2a
_
2ax
ax
2
+bx +c
dx =
A
2a
_
2ax +bb
ax
2
+bx +c
dx
=
A
2a
_
2ax +b
ax
2
+bx +c
dx
Ab
2a
_
dx
ax
2
+bx +c
=
A
2a
ln|ax
2
+bx +c|
Ab
2a
_
dx
ax
2
+bx +c
Aix doncs,
_
Ax +B
ax
2
+bx +c
dx =
A
2a
ln|ax
2
+bx +c| +
_
B
Ab
2a
_
_
dx
ax
2
+bx +c
=
A
2a
ln|ax
2
+bx +c| +
_
B
Ab
2a
_
1
aN
arctg
_
x M
N
_
+C.
b) Generals. Distingim dos casos segons siguin els graus de P i de Q.
Si grau P(x) grau Q(x), aleshores dividim els polinomis i escrivim

P(x)
Q(x)
=
Q(x)C(x) +R(x)
Q(x)
=C(x) +
R(x)
Q(x)
,
on, ara, grau R(x) < grau Q(x) i, per tant, podem considerar el cas seg uent.
Si grau P(x) < grau Q(x), llavors determinem les arrels (reals i complexes) de lequaci o Q(x) = 0.
Podem obtenir-ne:
1. Arrels reals simples.
2. Arrels reals m ultiples.
3. Arrels complexes simples.
4. Arrels complexes m ultiples.
Cas 1. Arrels reals simples. La descomposici o en factors irreductibles del denominador t e la forma
Q(x) = a
0
(x
1
)(x
2
) (x
n
).
Llavors, descomponem el quocient en fraccions simples
P(x)
Q(x)
=
1
a
0
_
A
1
x
1
+
A
2
x
2
+ +
A
n
x
n
_
,
on A
1
, A
2
, , A
n
s on constants per determinar (cada arrel simple hi contribueix amb una fracci o
simple). Per tant,
_
P(x)
Q(x)
dx =
1
a
0
_
_
A
1
x
1
dx +
_
A
n
x
n
dx
_
=
1
a
0
_
A
1
ln|x
1
| +A
2
ln|x
2
| + +A
n
ln|x
n
|
_
+C.
Cas 2. Arrels reals m ultiples. La descomposici o en factors irreductibles de Q(x) es de la forma
Q(x) = a
0
(x
1
)
r
1
(x
2
)
r
2
(x
n
)
r
n
.
Cada arrel amb multiplicitat k contribueix amb k fraccions simples. Llavors, posem
P(x)
Q(x)
=
1
a
0
_
A
1
x
1
+
A
2
(x
1
)
2
+
A
3
(x
1
)
3
+ +
A
r
1
(x
1
)
r
1
+
+
S
1
x
n
+
S
2
(x
n
)
2
+ +
S
r
n
(x
n
)
r
n
_
.
Aleshores, sintegra f ` acilment:
_
P(x)
Q(x)
=
1
a
0
_
A
1
ln|x
1
| +
A
2
(x
1
)
1
1
+ +
A
r
1
(x
1
)
r
1
+1
r
1
+1
+
+S
1
ln|x
n
| +
S
2
(x
n
)
1
1
+ +
S
r
n
(x
n
)
r
n
+1
r
n
+1
_
+C.
Cas 3. Arrels complexes simples. El polinomi del denominador t e laspecte seg uent:
Q(x) = a
0
_
x (a
1
+b
1
i)
__
x (a
1
b
1
i)
_

_
x (a
n
+b
n
i)
__
x (a
n
b
n
i)
_
i, aparellant les arrels conjugades, queda
Q(x) = a
0
_
(x a
1
)
2
+b
2
1
_

_
(x a
n
)
2
+b
2
n
_
.
Llavors,
P(x)
Q(x)
=
P(x)
a
0
_
(x a
1
)
2
+b
2
1
_

_
(x a
n
)
2
+b
2
n
_ =
=
1
a
0
_
A
1
x +B
1
(x a
1
)
2
+b
1
2
+ +
A
n
x +B
n
(x a
n
)
2
+b
n
2
_
.
Finalment,
_
P(x)
Q(x)
dx =
1
a
0
_
_
A
1
x +B
1
(x a
1
)
2
+b
2
1
dx + +
_
A
n
x +B
n
(x a
n
)
2
+b
2
n
dx
_
,
on aquestes integrals s on dels tipus estudiats anteriorment.
Cas 4. Arrels complexes m ultiples. Aqu es usual aplicar el m` etode dHermite (o dOstrogradsky
Gauss), per ` o nosaltres no el tractarem.
Exemples 5.27
a)
_
x
3
3x 2
x
3
x
2
dx.
Dividint els dos polinomis, obtenim:
x
3
3x 2
x
3
x
2
= 1+
x
2
3x 2
x
3
x
2
.
Descomponem en fraccions simples:
x
2
3x 2
x
3
x
2
=
x
2
3x 2
x
2
(x 1)
=
A
x
+
B
x
2
+
C
x 1
=
Ax(x 1) +B(x 1) +Cx
2
x
2
(x 1)
per tant, igualant i donant valors a la x, obtenim
x
2
3x 2 = Ax(x 1) +B(x 1) +Cx
2
= A = 5, B = 2,C = 4.
Finalment,
_
x
3
3x 2
x
3
x
2
dx =
_
1dx +5
_
1
x
dx +2
_
1
x
2
dx 4
_
1
x 1
dx
= x
2
x
+5ln|x| 4ln|x 1| +C.
b) I =
_
3x 2
x
2
+x +1
dx.
Com que x
2
+x +1 no t e arrels reals, completant quadrats obtenim
x
2
+x +1 =
_
x +
1
2
_
2
+
3
4
=
(2x +1)
2
+3
4
.
Tamb e podem arribar a lexpressi o anterior tenint en compte que les arrels del denominador s on
x
1
=
1
2
+

3
2
i i x
2
=
1
2

3
2
i; per tant,
x
2
+x +1 = (x x
1
)(x x
2
) =
_
x +
1
2
_
2
+
3
4
=
(2x +1)
2
+3
4
.
Llavors,
I =
_
3x 2
x
2
+x +1
= 3
_
x
x
2
+x +1
dx 2
_
dx
x
2
+x +1
dx =
(
x
2
+x+1
)
=2x+1
=
3
2
_
2x +11
x
2
+x +1
dx 2
_
dx
x
2
+x +1
dx =
=
3
2
_
2x +1
x
2
+x +1
dx 14
_
dx
(2x +1)
2
+3
dx =
=
3
2
ln|x
2
+x +1|
7
3
arctg
_
2x +1
3
_
+C.
c) I =
_
x
2
+2
(x 2)(x +1)
3
dx.
Descomponem la fracci o de lintegrand i redum a denominador com u:
x
2
+2
(x 2)(x +1)
3
=
A
x 2
+
B
x +1
+
C
(x +1)
2
+
D
(x +1)
3
=
=
A(x +1)
3
+B(x 2)(x +1)
2
+C(x 2)(x +1) +D(x 2)
(x 2)(x +1)
3
.
Igualem els numeradors:
x
2
+2 = A(x +1)
3
+B(x 2)(x +1)
2
+C(x 2)(x +1) +D(x 2), x R.
En particular, podem substituir la x per 2, 1, 1 i 0, i obtenim
A =
2
9
, B =
2
9
, C =
1
3
i D = 1.
Llavors,
I =
2
9
_
dx
x 2

2
9
_
dx
x +1
+
1
3
_
(x +1)
2
dx
_
(x +1)
3
dx
=
2
9
ln|x 2|
2
9
ln|x +1|
1
3
1
x +1
+
1
2
1
(x +1)
2
+C.
d) I =
_
8x
2
+6x +6
x
3
3x
2
+7x 5
dx.
Les arrels del denominador s on x
1
= 1, x
2
= 1+2i i x
3
= 12i. En conseq u` encia,
x
3
3x
2
+7x 5 = (x 1)
_
x (1+2i)
__
x (12i)
_
= (x 1)
_
(x 1)
2
+4
_
i podem descompondre la fracci o de la manera seg uent:
8x
2
+6x +6
x
3
3x
2
+7x 5
=
A
x 1
+
Bx +C
(x 1)
2
+4
=
A(x 1)
2
+4A+(Bx +C)(x 1)
(x 1)
_
(x 1)
2
+4
_ .
Igualant els numeradors
8x
2
+6x +6 = A(x 1)
2
+4A+(Bx +C)(x 1), x R.
En particular, la igualtat anterior es certa per als valors de x 1, 0 i 1. Aix, obtenim
A = 5, C = 19 i B = 3.
Integrant la fracci o descomposta, es t e
_
8x
2
+6x +6
x
3
3x
2
+7x 5
dx = 5
_
dx
x 1
+
_
3x +19
(x 1)
2
+4
dx
= 5ln|x 1| +
3
2
ln
_
x
2
2x +5
_
+11arctg
x 1
2
+C.
Integraci o de funcions trigonom` etriques i hiperb` oliques
Estudiem els casos seg uents:
a)
_
sin
m
x cos
n
x dx.
b)
_
sin(ax) cos(bx) dx, i semblants.
c)
_
R(sinx, cosx) dx , on R es una funci o racional en sinx i cosx.
Comencem-ne pel primer tipus.
a)
_
sin
m
x cos
n
x dx.
i) Suposem primer que m o n es senar. Per exemple, si m es senar, escrivim:
sin
m
x = sinx sin
m1
x, on m1 es parell.
Utilitzant la igualtat sin
2
x +cos
2
x = 1, tenim sin
m
x = sinx(1 cos
2
x)
m1
2
i, tot seguit, fem el
canvi de variable cosx =t.
ii) Considerem ara que m i n s on parells. De les igualtats
_
cos
2
x +sin
2
x = 1
cos
2
x sin
2
x = cos(2x)
sumant i restant les equacions en traiem
sin
2
x =
1cos(2x)
2
cos
2
x =
1+cos(2x)
2
Finalment, substitum lintegrand i lintegrem.
b)
_
sin(ax) cos(bx) dx, i semblants.
Utilitzem les f ormules
sinAcosB =
1
2
[sin(A+B) +sin(AB)]
cosAcosB =
1
2
[cos(A+B) +cos(AB)]
sinAsinB =
1
2
[cos(A+B) cos(AB)]
que ens transformen la integral de partida en suma o difer ` encia dintegrals quasi immediates.
c)
_
R(sinx, cosx) dx, on R es una funci o racional en sinx i cosx.
i) En general, fem el canvi de variable tg
x
2
=t i aleshores
sinx =
2t
1+t
2
, cosx =
1t
2
1+t
2
, dx =
2 dt
1+t
2
.
Per recordar el canvi, ens podem ajudar del primer triangle rectangle de la gura 5.11.
Estudiem tamb e diversos casos particulars.
ii) Si R es imparell en sinx ( es a dir, si R(sinx, cosx) = R(sinx, cosx)), fem el canvi cosx =t.
iii) Si R es imparell en cosx, fem el canvi sinx =t.
iv) Si R es parell en sinx i cosx, fem el canvi tgx =t i, aleshores,
cosx =
1
1+t
2
, sinx =
t
1+t
2
, dx =
dt
1+t
2
.
Fig. 5.11 Triangles per a canvis de variable trigonom` etrics
Per aquest ultim cas, podem utilitzar el segon triangle rectangle de la gura 5.11.
Observaci o 5.28 La integraci o de funcions hiperb` oliques segueix un plantejament an` aleg a lesmentat
per a les funcions trigonom` etriques i, per tant, no el desenvolupem.
Exemples 5.29
a) I =
_
cos
3
x dx. Aqu n = 3, senar.
I =
_
cosx cos
2
x dx =
_
cosx (1sin
2
x) dx =
=
_
(cosx cosx sin
2
x) dx =
= sinx
sin
3
x
3
+C.
b) I =
_
cos
4
x dx. Tenim n = 4 parella. Aleshores,
I =
_
_
1+cos(2x)
2
_
2
dx =
1
4
_
_
1+2cos(2x) +cos
2
(2x)
_
dx
i, posant cos
2
(2x) =
1+cos(4x)
2
, obtenim
I =
1
4
_
_
1+2cos(2x) +
1
2
+
cos(4x)
2
_
dx =
3
8
x +
sin(2x)
4
+
sin(4x)
32
+C.
c) I =
_
sin
3
xcos
4
x dx. Posem
I =
_
sinx(1cos
2
x)
. .
sin
2
x
cos
4
x dx
i obtenim la suma de dues integrals immediates:
I =
_
sinxcos
4
xdx
_
sinxcos
6
xdx =
cos
5
x
5
+
cos
7
x
7
+C.
d) I =
sin(3x)cos(5x) dx. Escrivim la integral com

I =
1
2

sin(8x) +sin(2x)
dx.
Tenint en compte que la funci o sinus es senar: sin(2x) =sin(2x), queda
I =
1
16
cos(8x) +
1
4
cos(2x) +C.
e) I =
tg
4
x dx. Fixem-nos que podem escriure tg
4
x =
sin
4
x
cos
4
x
=
(sinx)
4
(cosx)
4
i, per tant, tg
4
x es una funci o
parella en sinx i cosx. Aix, apliquem el canvi
tgx = t, x = arctg t, dx =
dt
1+t
2
i tenim
I =
t
4
1+t
2
dt =
dividint

t
2
1+
1
t
2
+1
dt =
=
t
3
3
t +arctg t +C =
desfent el canvi
tg
3
x
3
tgx +x +C.
f) I =
sin
3
x
cos
2
x
dx. At ` es que
(sinx)
3
cos
2
x
=
sin
3
x
cos
2
x
, lintegrand es una funci o senar en sinx.
Apliquem el canvi
cosx = t, sinx dx = dt, sin
2
x = 1t
2
i surt
I =
1t
2
t
2
dt =
1
t
2
dt +
dt =
1
t
+t +C =
=
1
cosx
+cos x +C =
1+cos
2
x
cosx
+C.
g) I =

3
0
dx
cosx +cos
2
x
. Notem que la funci o integrand no es parella ni senar, ni en cos x ni en sin x.
Aleshores, fem el canvi general
tg
x
2
= t =
x
2
= arctg t, x = 2 arctg t, dx =
2dt
1+t
2
, cosx =
1t
2
1+t
2
.
Els nous lmits dintegraci o queden
x = 0 t = tg0 = 0, x =

3
t = tg

6
=
1
3
.
Per tant,
I = 2
_ 1
3
0
dt
1+t
2
_
1t
2
1+t
2
+
_
1t
2
1+t
2
_
2
= 2
_ 1
3
0
dt
2t
2
+2
=
2
2
_ 1
3
0
dt
1t
2
=

2
_
arcsint
3
0
=

2
_
arcsin
1
3
arcsin0
_
=

2arcsin
1
3
.
Integrals irracionals senzilles
Estudiem integrals de la forma
_

ax
2
+c dx.
Considerem els casos seg uents:
_

c ax
2
dx, on a, c > 0; es fa el canvi x =
_
c
a
sint .
_

ax
2
+c dx, on a, c > 0; es fa el canvi x =
_
c
a
sinht o b e x =
_
c
a
tgt.
_

ax
2
c dx, on a, c > 0; es fa el canvi x =
_
c
a
cosht.
Exemples 5.30
a) I =
_

x
2
4 dx. En aquest cas, tenim
x = 2cosht, = dx = 2sinht dt, t = argcosh
x
2
.
I, daqu,
I =
_
2 sinht
_
4cosh
2
t 4 dt = 4
_
cosh2t 1
2
dt =
= 4
_
sinh2t
4

t
2
_
+C = sinh2t 2t +C =
(argcoshu=ln(u+
u
2
1))
=
1
2
x
x
2
42ln
_
x
2
+
1
2
x
2
4
_
+C.
(Hem tingut en compte que sinh2t = 2sinht cosht; a partir de x = 2cosht i de la igualtat cosh
2
t sinh
2
t = 1, dedum que sinh2t =
x
_
x
2
4
1 =
1
2
x
x
2
4).
b) I =
_
dx
_
(9x
2
)
3
. Fem el canvi
x = 3sint, = dx = 3cost dt, t = arcsin
x
3
i obtenim
I =
_
3cost dt
_
(99sin
2
t)
3
=
1
9
_
dt
cos
2
t
=
1
9
tgt +C =
=
1
9
tg
_
arcsin
x
3
_
+C =
1
9
sin
_
arcsin
x
3
_
cos
_
arcsin
x
3
_ +C =
1
9
x
9x
2
+C.
Hem utilitzat que sin
_
arcsin
x
3
_
=
x
3
i cos
_
arcsin
x
3
_
=
9x
2
3
. La primera igualtat es clara; vegem-
ne la segona
cos
_
arcsin
x
3
_
=
_
1sin
2
_
arcsin
x
3
_
=
_
1
_
x
3
_
2
=
9x
2
3
.
5.4 Integrals impr` opies
Fins ara, en les integrals denides hem considerat:
funcions tades,
domini dintegraci o un interval tancat.

Quan deixa de complir-se alguna daquestes condicions no podem aplicar la teoria dintegraci o anterior
sense fer-ne alguns canvis. A continuaci o, intentarem ampliar la noci o dintegral a
funcions no tades,
funcions denides en intervals no tancats o semirectes (gura 5.12).

Fig. 5.12 Funci o no tada i funci o denida en una semirecta
El punt clau es treballar amb una integral ordin` aria m es un proc es de pas al lmit, com es mostra a la
gura 5.13.
Fig. 5.13 Proc es de c ` alcul duna integral impr ` opia
Per exemple, en el cas de funcions denides en una
semirecta, com ara [a, +), es tracta de conside-
rar la integral denida
_
z
a
f (x) dx i despr es fer
tendir z +. Aix, es natural denir la integral
com
_

a
f (x) dx = lm
z+
_
z
a
f (x)dx.
Formalitzem aquestes idees.
Denici o 5.31 Diem que una integral es impr ` opia si el domini dintegraci o no es un interval tancat, o
b e la funci o integrand no es tada.
Considerem dos tipus dintegrals impr ` opies.
a) Linterval dintegraci o es innit. En aquest cas, la integral tamb e anomenada de primera esp` ecie
es de la forma
_
+
a
f (x)dx o
_
b
f (x)dx o
_
+
f (x)dx.
Pel fet que
_
+
f (x)dx =
_
d
f (x)dx +
_
+
d
f (x)dx,
ens limitem a estudiar
_
+
a
f (x) = lm
z+
_
z
a
f (x)dx i
_
b
f (x) = lm
z
_
b
z
f (x)dx
i diem que la integral impr ` opia es
convergent, si el lmit existeix i es nit;
divergent, en cas contrari.

b) La funci o f no es tada en [a, b). Ara la integral tamb e anomenada impr ` opia de segona esp` ecie
sescriu
_
b
a
f (x)dx = lm
zb
_
z
a
f (x)dx.
Diem que la integral impr ` opia es
convergent, si el lmit existeix i es nit;
divergent, en cas contrari.

Exemples 5.32
Analitzem la converg` encia o diverg` encia de les integrals donades.
a) I =
_

1
1
x
3
dx.

Es una integral impr ` opia perqu` e linterval dintegraci o es una semirecta.
I = lm
z+
_
z
1
1
x
3
dx = lm
z+
_
1
2x
2
_
z
1
= lm
z+
_
1
2z
2
+
1
2
_
=
1
2
.
Per tant, la integral impr ` opia es convergent. L ` area sota la gr ` aca es nita i val
1
2
.
b) I =
_

1
1
x
dx. Ara tamb e integrem sobre una semirecta.
I = lm
z+
_
z
1
1
x
dx = lm
z+
_
lnx
z
1
= lm
z+
lnz = +.
La integral impr ` opia es innita (divergent cap a +) i, per tant, l ` area sota la gr ` aca tamb e val innit.
En tenim un esb os a la primera gr ` aca de la gura 5.14.
c) I =
_
+
/2
sinx dx. Linterval dintegraci o es una semirecta.
I = lm
z+
_
z
/2
sinx dx = lm
z+
_
cosx
z
/2
= lm
z+
(cosz +0).
Aquest lmit no existeix, ja que va oscil
.
lant entre 1 i 1. Aix doncs, la integral impr ` opia es divergent
(segona gr ` aca de la gura 5.14).
d) I =
_

1
1
x
p
dx amb p R. Hem de distingir la primitiva segons si p = 1 o p = 1.
Si p = 1
_

1
1
x
p
dx = lm
z+
_
z
1
1
x
p
dx = lm
z+
_
x
p+1
p+1
_
z
1
= lm
z+
_
z
p+1
p+1

1
p+1
_
=
1
p1
si p > 1
+ si p < 1.
Si p = 1
_

1
1
x
p
dx = lm
z+
_
lnx
z
1
= +.
Finalment, doncs,
_

1
1
x
p
dx es convergent si p > 1 i divergent si p 1.
Fig. 5.14 Esquema de les integrals impr ` opies
_

1
1
x
dx i
_
+
/2
sinx dx
e) I =
_
4
0
1
x
dx. La funci o
1
x
no est ` a denida en x = 0. Es compleix lm
x0
f (x) = +. Es tracta, doncs,
duna funci o no tada en (0, 4]. Tenim que
I = lm
a0
+
_
4
a
1
x
dx = lm
a0
+
_
2
4
a
= lm
a0
+
_
42
= 4.
Per tant, la integral es convergent i l ` area sota la gr ` aca val 4 (primer dibuix de la gura 5.15).
f) I =
_
1
0
lnxdx. Tenim un altre cas de funci o no tada quan x 0.
I = lm
a0
+
_
1
a
lnxdx =
(per parts)
lm
a0
+
_
xlnx x
1
a
= 1 lm
a0
+
(alna) (indeterminaci o 0 )
= 1 lm
a0
+
lna
1
a
(aplicaci o de la regla de LH opital)
= 1+ lm
a0
+
a = 1.
Per tant, la integral es convergent cap a 1 i l ` area sota la gr ` aca val | 1| = 1 (segon dibuix de la
gura 5.15).
Fig. 5.15 Esquema de les integrals impr ` opies
_
4
0
1
x
dx i
_
1
0
lnxdx
g) I =
4
0
1
x
dx. La funci o no es tada quan x 0.
4
0
1
x
dx = lm
a0
+
4
a
1
x
dx = lm
a0
+
lnx
4
a
= lm
a0
+
(ln4lna) = +.
Aix, doncs, la integral es divergent cap a innit i l ` area sota la gr ` aca es innita.
5.5 Aplicacions de la integral denida
Aquesta secci o est ` a totalment dedicada a les aplicacions de la integral denida. Hi calculem ` arees de
regions contingudes en el pla donades en coordenades cartesianes i polars. Tamb e hi calculem volums de
cossos s ` olids, els de revoluci o i els de seccions conegudes.
`
Arees planes
Aqu estudiem ` arees de regions al pla limitades per funcions o corbes donades en coordenades cartesianes
i en coordenades polars.
`
Arees planes en coordenades cartesianes
En primer lloc, considerem les ` arees en coordenades cartesianes.
Denici o 5.33 Sigui f (x) una funci o contnua en [a, b]. L ` area determinada per la gr ` aca de y = f (x),
leix dabscisses i les rectes verticals x = a i x = b es
A =
b
a
| f (x)|dx.
Com a casos particulars, tenim
Si f (x) 0 en [a, b], l ` area es A =
b
a
f (x)dx (primer dibuix de la gura 5.16).
Si f (x) 0 en [a, b], l ` area correspon a A =
b
a
f (x)dx (segon dibuix de la gura 5.16).
Fig. 5.16 Integrals de funcions positives i de funcions negatives
Si f (x) canvia de signe en [a, b], les integrals tamb e

canvien de signe i l ` area ve donada a trossos per
ladditivitat sobre lintervalsegons els signes. Per
a la funci o de la gura 5.17, seria
A =
_
c
a
f (x)dx
_
d
c
f (x)dx +
_
b
d
f (x)dx
Fig. 5.17 La funci o f canvia de signe
Si l ` area est ` a limitada per dues corbes, y = f (x) i y = g(x) entre x = a i x = b, aleshores l ` area
corresponent es
A =
_
b
a
| f (x) g(x)| dx.
Vegem la gura 5.18.
Fig. 5.18
`
Area encabida entre dues corbes
Exemple 5.34
Calculem l ` area determinada per y = sinx entre x = 0 i x = 2.
Fig. 5.19
`
Area de f (x) = sinx
L ` area es
A =
_
2
0
| sinx| dx.
Per simetria i signes (gura 5.19),
A = 2
_

0
sinxdx = 2
_
cosx
0
= 2(cos+cos0) = 2(+1+1) = 4.
Notem, per ` o, que la integral de y = sinx entre x = 0 i x = 2 val 0.
Observaci o 5.35 Si la corba ve donada en la forma x = f (y), sintercanvien els papers de la x i de la y,
tal com veiem a lexemple seg uent.
Fig. 5.20
`
Area encabida entre dues par ` aboles
Exemple 5.36
Intercanvi del paper de la xxx i la yyy. Calculem l ` area
encabida entre les par ` aboles
1
: x = 5y y
2
i
2
: x = y
2
y.
Veiem que s on par ` aboles deix horitzontal. Aix
doncs, conv e intercanviar els papers de la x i la
y. Mirem la gura 5.20.

Es f ` acil comprovar que les
corbes es tallen als punts (0, 0) i (6, 3). Aleshores,
integrem respecte de y entre 0 i 3.
L ` area ser ` a
A =
3
0
[5y y
2
(y
2
y)] dy =
3
0
(2y
2
+6y)dy =
2
3
y
3
+3y
2
3
0
= 9.
Fig. 5.21
`
Area duna regi o en coordenades polars
`
Arees planes en coordenades polars
Ara estudiem les regions planes en coordenades
polars. Vegem lesquema de la gura 5.21.
Denici o 5.37 Sigui r() una funci o contnua en [
1
,
2
]. L ` area determinada per la corba en coor-
denades polars r = r() entre els raigs =
1
i =
2
es
A =
1
2
1
r
2
()d.
Observaci o 5.38 Lexpressi o de l ` area es conseq u` encia de l ` area dun sector circular de radi r i angle
` area per a rad = rad
r
2
2 rad
=
1
2
r
2
.
Exemple 5.39
`
Area de la cardioide. Calculem l ` area limitada per la cardioide dequaci o r = a(1+cos).
Fig. 5.22 La cardioide r = a(1+cos)
Obtenim la cardioide quan varia entre 0 i 2. Per simetria en tenim lesquema a la gura 5.22, l ` area
es el doble que la determinada entre = 0 i =. Aix,
A = 2
1
2

0
r
2
() d =

0
a
2
(1+cos)
2
d = a
2

0
(1+2cos+cos
2
) d
= a
2
1+2cos+
1+cos(2)
2
d = a
2
3
2
+2sin+
sin(2)
4
0
=
3
2
a
2
.
Volums de revoluci o
Dediquem aquesta secci o al c ` alcul de volums de cossos que sobtenen en fer girar una regi o plana al
voltant dun eix. Nom es en considerem coordenades cartesianes.
Denici o 5.40 Si girem una regi o del pla entorn duna recta, el s ` olid resultant sanomena s ` olid de
revoluci o i la recta, eix de revoluci o.
Presentem dos m` etodes de c ` alcul dels volums de revoluci o: el m` etode dels discos i el m` etode de les capes
o tubs.
M` etode dels discos
Sigui la regi o limitada per la corba y = f (x) i leix OX entre x =a i x =b. El volum de revoluci o obtingut
en girar la regi o al voltant de leix OX (gura 5.23) es
V =
b
a
f
2
(x) dx.
Fig. 5.23 Volum de revoluci o entorn de leix OX
Fig. 5.24 Disc de gruix dx
El punt clau es el seg uent.
Tallem el s ` olid en llesques o discos de gruix dx, com
el de la gura 5.24. El volum de cada un daquests
discos (pensat com un cilindre daltura dx) es
V
disc
=f
2
(x) dx.
Sumem els volums de tots els discos. Aquesta suma
es correspon amb la integral.
Fig. 5.25 Volum de revoluci o generat per
ay
2
= x
2
(ax), a > 0.
Fig. 5.26 Volum de revoluci o entorn de leix y = m
Exemple 5.41
Volum engendrat per un llac . Determineu el volum generat pel llac de la corba
ay
2
= x
2
(ax), a > 0
en girar al voltant de leix OX.
Intentem escriure y en funci o de x a partir de lexpressi o y
2
=
x
2
(ax)
a
i nobtenim dues funcions
y =
x
2
(ax)
a
i y =
x
2
(ax)
a
,
ambdues amb domini D = (, a]. Nobtenim una corba sim` etrica respecte de leix OX gura 5.25). El
llac de la corba (tros tancat) correspon a linterval [0, a].
V =
a
0
f
2
(x) dx =
a
0
x
2
(ax)
a
dx =

a
a
x
3
3

x
4
4
a
0
=
a
3
12
.
Sigui la regi o limitada per la corba y = f (x) i leix OX entre x = a i x =b. El volum de revoluci o obtingut
en girar la regi o al voltant dun eix horitzontal y = m (gura 5.26) es
V =
b
a
( f (x) m)
2
dx.
La idea que cal tenir en compte ara es que cada disc de gruix dx (gura 5.24) t e radi r = f (x) m. Per
tant, el seu volum es
V
disc
=( f (x) m)
2
dx.
La integral correspon a la suma de tots ells.
Intercanvi del paper de la x i la y
Sigui la regi o limitada per la corba x = f (y) i leix OY entre y = c i y = d. El volum de revoluci o obtingut
en girar la regi o al voltant de leix OY (gura 5.27) es
Fig. 5.27 Volum de revoluci o entorn de leix OY per discos
V =
d
c
f
2
(y) dy .
M` etode de les capes o tubs
Sigui la regi o limitada per la corba y = f (x) i leix OX entre x =a i x =b. El volum de revoluci o obtingut
en girar la regi o al voltant de leix OY (gura 5.28) es
Fig. 5.28 Volum de revoluci o al voltant de leix OY per capes
V =2
b
a
x f (x) dx .
Fig. 5.29 Capa cilndrica de gruix dx i el seu volum
La idea clau es considerar un tub o capa cilndrica de gruix dx. El volum de cada capa es V =2x f (x)dx.
Es molt f ` acil calcular-lo si despleguem la capa; en tenim lesquema a la gura 5.29. La suma de totes les
capes correspon al volum del cos de revoluci o, que es calcula mitjanc ant una integral.
Fig. 5.30 Volum de revoluci o entorn de leix x = m
Sigui la regi o limitada per la corba y = f (x) i leix
OX entre x = a i x = b. El volum de revoluci o en
girar la regi o al voltant dun eix vertical x = m es
V =2
b
a
(x m) f (x)dx.
Ara nom es cal tenir en compte que el tub t e radi
x m, com il
.
lustra la gura 5.30.
Intercanvi del paper de la x i la y
Sigui la regi o limitada per la corba x = f (y) i leix OY entre y = c i y = d. El volum de revoluci o obtingut
en girar la regi o al voltant de leix OX (gura 5.31) es
V =2
d
c
y f (y) dy.
Fig. 5.31 Volum de revoluci o al voltant de leix OX per tubs
Fig. 5.32 Un tor
Exemple 5.42
Un tor es la superfcie generada per una circum-
fer ` encia en girar a lespai al voltant dun eix del seu
pla que no la talla (gura 5.32).
Ara determinem el volum del tor generat per la
circumfer ` encia (x 2)
2
+y
2
= 1 quan gira al vol-
tant de leix OY. De lequaci o de la circumfer ` encia
(x 2)
2
+y
2
=1, nobtenim dues funcions
y =

1(x 2)
2
i y =
1(x 2)
2
.
Fig. 5.33 Tor generat per la circumfer ` encia (x 2)
2
+y
2
= 1
El volum del tor es dues vegades el que genera la
semicircumfer ` encia superior (gura 5.33).
V = 2 2
_
3
1
x
_
1(x 2)
2
dx.
Fem el canvi de variable x 2 = sint, don
x = 2 +sint i dx = cost dt. Els nous lmits din-
tegraci o s on
x = 1 12 = sint t = /2
x = 3 32 = sint t = /2,
don
V = 4
_
2
2
(2+sint)
_
1sin
2
t cost dt
= 4
_
2
2
(2+sint)
cos
2
t cost dt
=
()
4
_
2
2
(2cos
2
t +sint cos
2
t) dt
= 4
_
2
2
_
2
1+cos2t
2
+sint cos
2
t
_
dt
= 4
_
t +
sin2t
2

cos
3
t
3
_
2
2
= . . . = 4
2
.
() Notem que, si t
_
2
,

2
, aleshores cost 0 i, per tant,
cos
2
t = cost.
Volums de secci o donada
Consideremun s ` olid del qual coneixeml ` area de les seccions transversals perpendiculars a un eix determinat.
Per comoditat, suposem que el s ` olid lesmentat t e S(x) com a ` area de la secci o paral
.
lela al pla x = 0 i est ` a
compr ` es entre x = a i x = b. Aleshores, el seu volum es
V =
_
b
a
S(x)dx.
Exemple 5.43
Calculem el volum del con x
2
= 8y
2
+2z
2
per a x [2, 4].
En aquest cas, ens conv e estudiar els talls del s ` olid pels plans x = constant. Les seccions corresponents s on
les el
.
lipses
8y
2
+2z
2
= c
2
.
Per esbrinar-ne els semieixos, les escrivim de manera adequada
y
2
c
2
8
+
z
2
c
2
2
= 1.
Aix, els semieixos s on
c
8
i
c
2
. Aleshores, l ` area de cada secci o val
c
8
c
2
=

4
c
2
.

Es a dir, per a cada
x xa,
S(x) =

4
x
2
.
Per tant, el volum encabit entre x = 2 i x = 4 es
V =
_
4
2
4
x
2
dx =

12
x
3
4
2
= 6.
Problemes resolts
Problema 1
Sigui la funci o f (x) =
_
x
4
+x
2
0
1
1+sin
2
t
dt, x [1, 1].
a) Comproveu que f (x) es una funci o parella, es a dir, f (x) = f (x) per a x [1, 1].
b) Trobeu els extrems absoluts de f (x) en [1, 1].
[Soluci o]
a) Observem que
f (x) =
_
(x)
4
+(x)
2
0
1
1+sin
2
t
dt =
_
x
4
+x
2
0
1
1+sin
2
t
dt = f (x),
es a dir, f (x) es una funci o parella.
b) La funci o f (x) es contnua en [1, 1] perqu` e est ` a denida mitjanc ant una integral i lintegrand es una funci o
integrable. El teorema de Weierstrass ens assegura que f (x) t e m` axim i mnim absoluts en [1, 1]. Els punts
on f (x) pot prendre els extrems absoluts s on:
els punts on sanul

.
la la derivada,
els punts on no existeix la derivada i
els extrems de linterval [1, 1].

El teorema fonamental del c ` alcul ens permet armar que f (x) es derivable a tot linterval [1, 1], ja que
1
1+sin
2
t
es una funci o contnua per a tot t, i x
4
+x
2
es una funci o derivable per a tot x. A m es a m es,
f
(x) =
4x
3
+2x
1+sin
2
(x
4
+x
2
)
.
Busquem-ne els punts crtics:
f
(x) = 0 4x
3
+2x = 0 x(2x
2
+1) = 0,
i nobtenim x = 0 o b e 2x
2
+1 = 0, equaci o que no t e arrels reals.
Per tant, els extrems absoluts poden assolir-se en x =1, x = 0 o x = 1. Comparem els valors de la funci o en
aquests tres punts. De moment, com que f es parella, sabem que f (1) = f (1). Tenim
f (0) =
_
0
0
1
1+sin
2
t
dt = 0,
f (1) = f (1) =
_
2
0
1
1+sin
2
t
dt > 0 ( ja que lintegrand es positiu).
Finalment, 0 n es el mnim absolut i f (1) = f (1) el m` axim absolut.
Problema 2
Trobeu la par ` abola que aproxima millor la funci o
f (x) = e
x
+
_
x
2
0
t +1
t
4
+1
dt
en un entorn del punt a = 0.
[Soluci o]
La par ` abola que aproxima millor una funci o en un punt es el seu polinomi de Taylor de grau 2 en aquell punt. En el
cas que ens ocupa,
P
2,0
f (x) = f (0) + f
(0) + f
(0)
x
2
2
.
Per trobarlo, necessitem f (0), f
(0) i f
(0). Substituint x per 0 a la funci o veiem que f (0) = 1.

Per calcular la primera derivada, hem daplicar el teorema fonamental del c ` alcul. Podem fer-ho ja que la funci o
t +1
t
4
+1
es contnua per a tot t, i la funci o x
2
es derivable per a tot x. Aix,
f
(x) = e
x
+
x
2
+1
x
8
+1
2x.
Per tant, f
(0) = 1. La segona derivada la calculem a partir de f
(x). Sense simplicar, tenim

f
(x) = e
x
+
(6x
2
+2)
x
8
+1(2x
3
+2x)
8x
7
2
x
8
+1
x
8
+1
.
Fent x = 0, sobt e f
(0) = 3.
Finalment, el polinomi de Taylor de grau 2 queda
P
2,0
f (x) = 1+x +
3
2
x
2
.
Problema 3
Dibuixeu les corbes seg uents i calculeu l ` area comuna que contenen:
r = 2|sin| , r =

2, per a 0 2.
[Soluci o]
Fig. 5.34
`
Area comuna de r = 2|sin| i r =

2 per a
0 2
La corba r =

2 es la circumfer ` encia de centre lorigen
i radi
2. La corba r = 2|sin| est ` a formada per dues

circumfer ` encies: una es r =2sinper a [0, ], i laltra
es r = 2sin per a [, 2]. A la gura 5.34 tenim
les gr ` aques daquestes corbes dibuixades conjuntament.
Per calcular l ` area, aprotemla simetria de la gura. L ` area
total ser ` a quatre vegades la que comparteixen al primer
quadrant. En aquest quadrant, el sinus es positiu i, en
conseq u` encia, en podem treure el valor absolut.
Es clar que es tallen per a = 0 i en un altre punt que

trobarem igualant les dues equacions
2sin =

2.
La soluci o daquesta equaci o al primer quadrant es
=

4
.
Tenim, doncs,
A
Total
= 4
_
1
2
_
4
0
(2sin)
2
d+
1
2
_
2
4
(
2)
2
d
_
.
Recordant que sin
2
=
1cos2
2
i operant, obtenim
A
Total
=
_
4
0
4(1cos2) d+4
_
2
4
d = 4
_
sin2
2
_
4
0
+4
_
2

4
_
= 2(1).
Problema 4
Determineu el volum del s ` olid de revoluci o generat en girar al voltant de leix OX la corba y =
_
x 1
x
3
+x
per a x 1.
[Soluci o]
Fig. 5.35 La corba y =
_
x1
x
3
+x
gira al voltant de leix OX
En tenim lesquema a la gura 5.35. El volum demanat sexpressa mitjanc ant la integral impr ` opia
V
OX
=
_
+
1
_
_
x 1
x
3
+x
_
2
dx =
_
+
1
x 1
x(x
2
+1)
dx.
Es tracta duna integral racional. Per calcularla, descomponem la fracci o en suma de fraccions simples:
x 1
x(x
2
+1)
=
A
x
+
Mx +N
x
2
+1
=
A(x
2
+1) +x(Mx +N)
x(x
2
+1)
.
Fent x = 0, sobt e A = 1. Fent primer x = 1 i despr es x = 1, obtenim el sistema dequacions
_
M+N = 2
MN = 0,
amb soluci o M = N = 1. Per tant,
_
x 1
x(x
2
+1)
dx =
_
1
x
dx +
_
x +1
x
2
+1
dx.
La primera integral es immediata:
_
1
x
dx = lnx +C,
i la segona es pot escriure com
_
x +1
x
2
+1
dx =
1
2
_
2x +2
x
2
+1
dx =
1
2
_
2x
x
2
+1
dx +
_
1
x
2
+1
dx
=
1
2
ln(x
2
+1) +arctg x +C.
Finalment,
V
OX
= lm
b+
_
lnx +
1
2
ln(x
2
+1) +arctg x
_
b
1
= lm
b+
_
ln
x
2
+1
x
+arctg x
_b
1
= lm
b+
_
ln
b
2
+1
b
+arctg bln
2

4
_
=
_
2
ln
2

4
_
=
_
4
ln
2
_
.
Problema 5
Considereu la funci o f (x) =
lnx
x
.
a) Calculeu l ` area sota la gr ` aca de f (x) per a x 1.
b) Deduu el volum que sobt e en girar la regi o anterior al voltant de leix dabscisses.
[Soluci o]
a) L ` area encabida entre la gr ` aca i leix dabscisses ve donada per la integral impr ` opia seg uent:
A =
_
+
1
lnx
x
dx = lm
b+
_
1
2
ln
2
x
_
b
1
= +.
Per tant, l ` area demanada es innita.
b) El volum generat es
V
OX
=
_
+
1
ln
2
x
x
2
dx.
Aquesta integral es pot calcular aplicant el m` etode dintegraci o per parts. Siguin u = ln
2
x i dv =
1
x
2
dx.
Aleshores,
V
OX
=
_
+
1
ln
2
x
x
2
dx =
_
lm
b+
_
ln
2
x
x
_
b
1
+
_
+
1
2lnx
x
2
dx
_
.
El primer sumand es 0 ja que lm
b+
ln
2
b
b
= 0 ( es f ` acil veure-ho aplicant dues vegades la regla de LH opital) i, en
substituir x per 1, tamb e surt 0. Tornem a aplicar el m` etode dintegraci o per parts per calcular la integral que
queda. En aquest cas, u = lnx i dv =
1
x
2
dx.
V
OX
= 2
_
lm
b+
_
lnx
x
_
b
1
+
_
+
1
1
x
2
dx
_
= 2 lm
b+
_
1
x
_
b
1
= 2.
Hem utilitzat que lm
x+
lnx
x
= 0.
Curiosament, l ` area sota la gr ` aca daquesta funci o es innita i, tanmateix, el volum de revoluci o es nit i val
2.
Problema 6
Calculeu el lmit seg uent:
lm
x1
_
x
2
1
0
sin(t +1)
3
x
2
1
dt.
[Soluci o]
Es tracta duna indeterminaci o del tipus
0
0
. Apliquem la regla de LH opital i tenim en compte que, per derivar el
numerador, sha de fer servir el teorema fonamental del c ` alcul. La funci o sin(t +1)
3
es contnua per a tot t i x
2
1 es
derivable per a tot x. Aleshores,
_
x
2
1
0
sin(t +1)
3
dt es derivable i la seva derivada val 2xsin(x
6
). Aix,
lm
x1
_
x
2
1
0
sin(t +1)
3
dt
x
2
1
= lm
x1
2xsin(x
6
)
2x
= lm
x1
sin(x
6
)
1
= sin1.
Problemes proposats
Problema 1
Trobeu les integrals seg uents pel m` etode dintegraci o per parts:
1)
_
x e
x
dx 2)
_
lnx dx 3)
_
xcosx dx 4)
_
arctg x dx
5)
_
sin(lnx) dx 6)
_
x
2
lnx dx 7)
_
e
x
cos2x dx 8)
_
e
2x
sinx dx
Problema 2
Calculeu les integrals seg uents:
a)
_
v
9
v
2
+9dv
b)
_
t
t
2
1
dt
c)
_
e
x 3
1+e
x
dx
d)
_
lnx
x
dx
e)
_
5
1
x
1+x
2
dx
Problema 3
Una partcula es mou a una velocitat v =2t +4 cm/s. Trobeu la dist ` ancia que recorre la partcula els primers
10 segons.
Problema 4
A la caiguda lliure, la velocitat v es igual a gt. Determineu la dist ` ancia recorreguda els primers 5 segons de
caiguda.
Problema 5
Representeu gr ` acament les funcions seg uents i calculeu l ` area del recinte limitat per leix OX, la corba i
les rectes que sindiquen.
a) y = x
2
, x = 2, x = 3
b) y = 2e
x
, x = 1, x = 1
Problema 6
Determineu el valor de k tal que
lm
x+
4
_
x
0
(arctg t)
2
dt
k
x
2
+1
= 2.002.
Problema 7
Siguin f (x) una funci o derivable i y =2x la recta tangent a la gr ` aca de f (x) en el punt dabscissa x =0.
Calculeu el polinomi de Taylor de grau 1 en a = 0 de la funci o
G(x) = 2+
_
f (x)
x
e
t
2
dt.
Problema 8
Calculeu la integral impr ` opia
_
3
1
1
3+2x x
2
dx.
Problema 9
Calculeu
_

0
1
(x +1)
2
(x +2)
dx.
Problema 10
Esbrineu l ` area de la regi o del pla limitada per les corbes x
2
+y
2
2x = 0 i x2y
2
= 0, que cont e el punt
(1/2, 0).
Problema 11
Determineu l ` area de la regi o plana exterior a la corba r = 22cos i interior a la corba r = 2sin.
Problema 12
Doneu l ` area de la mitja lluna exterior a la cardioide r = 1sin i interior a la circumfer ` encia r = cos.
Problema 13
Calculeu el volum del cos de revoluci o generat per lel
.
lipse
(x 3)
2
4
+y
2
= 1 quan gira
a) al voltant de leix OX.
b) al voltant de leix OY.
Problema 14
Sigui la funci o f (x) = (a
2
x
2
)
1/4
amb a > 0. Considereu la regi o plana del primer quadrant limitada
superiorment per la gr ` aca de f (x), la seva asmptota vertical i leix dabscisses. Per a quin valor de a el
volum que sobt e en fer girar aquesta regi o al voltant de leix OX es igual al volum generat en fer-la girar
al voltant de leix OY?
Problema 15
Feu un esb os de la gr ` aca de la funci o f (x) =
1
x
4
+1
. Calculeu el volum de revoluci o generat en girar la
regi o plana limitada per la gr ` aca de f (x) i y = 0 per a x 0 entorn de leix dordenades.
Problema 16
Calculeu el volum de lesfera centrada a lorigen de radi R, a partir de les seccions paral
.
leles a lequador.
6
Successions i s` eries
6.1 Principi dinducci o matem` atica
En aquesta primera part, exposem un m` etode per demostrar propietats que es presenten en termes dels
nombres naturals; es el principi dinducci o matem` atica.
El problema consisteix a demostrar una determinada propietat P(n) que dep` en dels nombres naturals
per a tot n N. Per exemple,
1+2+3+ +n =
n(n+1)
2
, n N.
n
3
+(n+1)
3
+(n+2)
3
es m ultiple de 9 per a tot n N.
El binomi de Newton, (a+b)

n
=
n
j=0
_
n
j
_
a
nj
b
j
.
_
1
0
(1x
2
)
n
dx =
(2n)!!
(2n+1)!!
, n N, on (2n)!! = 2n(2n2) 2 i
(2n+1)!! = (2n+1)(2n1) 3 1.
La idea clau es una propietat del conjunt N = {1, 2, 3, , n, n +1, }: partint de l1, podem arribar
a qualsevol natural amb un nombre nit de passos, passant de n a n +1. Aquesta es la base de les
demostracions per inducci o. Vegem, doncs, com funciona.
Principi dinducci o. Sigui P(n) una proposici o sobre n, per a cada n N. Supo-
sem que
a) P(1) es certa.
b) P(n) certa =P(n+1) certa.
Aleshores, P(n) es vertadera per a tot n N.
En efecte, si es compleix a), ja tenim el resultat per a n = 1. Ara, per b), com que P(1) es vertadera, tamb e
ho es P(2). Novament, aplicant la hip` otesi dinducci o, seran certes P(3), P(4), i, aix successivament,
i se satisf ` a P(n) per a tots els naturals.
A lapartat b), la hip` otesi P(n) es certa" sanomena hip` otesi dinducci o.
Successions i s` eries1191 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009
Com a mostra, provem per inducci o una igualtat i una desigualtat.
Exemple 6.1
Progressi o geom` etrica. Demostrem per inducci o la f ormula seg uent per a r = 1:
1+r +r
2
+r
3
+ r
n
=
1r
n+1
1r
, n N.
Es tracta de la suma dels n +1 primers termes duna progressi o geom` etrica de primer element 1 i ra o r.
En comprovem les dues condicions.
a) n = 1. Vegem si la propietat es certa per a n = 1: 1+r
?
=
1r
2
1r
. En efecte,
1r
2
1r
=
(1+r)(1r)
1r
= 1+r.
b) P(n) P(n+1). Suposem que la f ormula es v ` alida per a n i veiem que tamb e se satisf ` a per a n+1.
La nostra hip ` otesi dinducci o es, doncs, 1+r +r
2
+r
3
+ r
n
=
1r
n+1
1r
i volem demostrar que, llavors,
1+r +r
2
+r
3
+ +r
n+1
=
1r
n+2
1r
. Tenim, per hip` otesi dinducci o,
1+r +r
2
+r
3
+ r
n
+r
n+1
=
1r
n+1
1r
+r
n+1
(i fent els c ` alculs)
=
1r
n+1
+r
n+1
r
n+2
1r
=
1r
n+2
1r
com volem veure.
Suposem que tenim la progressi o geom` etrica
a+ar +ar
2
+ar
3
+ar
n
de primer terme a i ra o r, en comptes de lanterior. Per calcular-ne la suma, nom es cal treure factor
com u la a i aplicar-hi el resultat anterior:
a
_
1+r +r
2
+r
3
+ +r
n
_
= a
1r
n+1
1r
Exemple 6.2
Una desigualtat. Demostrem que se satisf ` a 2
n1
n! per a tot n N.
a) n = 1. La desigualtat es certa per als primers naturals:
n = 1 0 1,
n = 2 2 2,
n = 3 4 12
b) P(n) P(n+1). Suposem que es compleix 2
n1
n! (hip ` otesi dinducci o) i veurem que 2
n
(n+1)!
tamb e es cert. Multipliquem la hip` otesi dinducci o per 2 a cada banda de la desigualtat i el signe no
varia (perqu` e 2 es positiu). Si tenim en compte que 2 n+1 per a cada n N, resulta
2
n1
n! = 2
n
2n! = (n+1)n! = 2
n
(n+1)!
com volem provar.
Eventualment, podem trobar-nos amb una propietat per demostrar, per ` o no per a tot n N, sin o per a
n n
0
, amb un determinat n
0
N. Per exemple, per a n 4 en aquest cas, no ens interessa o no es
certa la propietat per a n =1, 2, 3. Tanmateix, el principi dinducci o funciona com abans, llevat de lapartat
a). En aquest cas, es tracta de comprovar
a) P(n
0
) es certa i
b) P(n) certa =P(n+1) certa.
6.2 Successions de nombres reals
En aquesta secci o, estudiem les col
.
leccions innites i ordenades de nombres, es a dir, les successions.
Denici o 6.3 Una successi o de nombres reals es una aplicaci o del conjunt dels nombres naturals en
R, es a dir,
: N R
n (n) = x
n
Intutivament, una successi o en Rcorrespon a una col
.
lecci o innita de cel
.
les numerades (amb les etiquetes
ordenades n = 1, 2, 3, . . .) i, en cada una delles hi col
.
loquem un nombre real. En tenim lesb os a la
gura 6.1.
Fig. 6.1 Elements duna successi o
: N R
1 (1) = x
1
(a la primera casella, hi ha un n umero x
1
)
2 (2) = x
2
(a la segona casella, hi ha un n umero x
2
)
.
.
.
n (n) = x
n
(a len` esima casella, hi ha un n umero x
n
)
.
.
.
Designem la nostra successi o per (x
n
), (x
n
: n N), (x
n
)
n1
i, evidentment, amb altres lletres: (y
n
), (z
n
),
(a
n
), (b
n
), etc.
Els nombres x
1
, x
2
, x
3
, . . . , x
n
, . . . sanomenen els elements o termes de la successi o i (x
n
) en representa
el terme general. Cal remarcar que hem de distingir entre la successi o els seus elements i la imatge
recorregut o rang de laplicaci o. Per exemple, la successi o 0, 2, 0, 2, 0, 2, 0, 2, . . . seria
_
1+(1)
n
: n
N
_
, mentre que la imatge de laplicaci o que genera la successi o es {0, 2}.
Exemples 6.4
Vegem diferents exemples de successions i maneres de donar-les.
a) Successi o dels nombres parells. Podem escriure la llista duns quants elements:
2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, . . .
Tamb e podem considerar el terme general de la successi o
x
n
= 2n, n N.
b) Successi o de Fibonacci.
x
1
= 1, x
2
= 1, x
n+1
= x
n
+x
n1
, n 2.
Aquesta successi o ve denida mitjanc ant una llei de recurr ` encia, es a dir, cada terme excepte els
primers sobt e a partir dels anteriors. Aix, queda
1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, . . .
Operacions amb successions
Amb les successions, es poden realitzar les operacions algebraiques elementals. La suma, la difer ` encia, el
producte i el quocient de dues successions es fan terme a terme.
Denici o 6.5 Siguin (x
n
) i (y
n
) dues successions en R. Denim les operacions seg uents.
Suma: (x
n
) +(y
n
) = (x
n
+y
n
).
Difer ` encia: (x
n
) (y
n
) = (x
n
y
n
).
Producte: (x
n
) (y
n
) = (x
n
y
n
).
Producte per un escalar: (x

n
) = (x
n
), R.
Quocient:
(x
n
)
(y
n
)
=
_
x
n
y
n
_
, si y
n
= 0, n R.
Exemples 6.6
Un parell doperacions.
a) Siguin (x
n
) = 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18, . . .
(y
n
) = 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, . . .
Aleshores,
(x
n
) +(y
n
) = 3, 5, 8, 11, 15, 20, 27, 37, 52, . . .
b) Siguin les successions x
n
= 1+(1)
n
, n N i y
n
= n, n N . Llavors,
(x
n
)
(y
n
)
= 0, 1, 0,
1
2
, 0,
1
3
, 0,
1
4
, 0,
1
5
, . . .
Lmit duna successi o
Ens interessa con` eixer el comportament de les successions quan n es fa gran. Per aix ` o, tindrem en compte
un nou concepte, el de lmit.
Denici o 6.7 Sigui (x
n
) una successi o de nombres reals. Diem que (x
n
) t e lmit x R si, per a cada
> 0, existeix n
0
N tal que
|x
n
x| < , per a tot n n
0
.
En aquest cas, diem que (x
n
) es una successi o convergent cap a x.
Si una successi o no t e lmit, sanomena divergent.
Quan (x
n
) t e lmit x, ho escriurem lm
n
x
n
= x, lm
n
x
n
= x, o b e x
n
x.
Observaci o 6.8 Unicitat del lmit. Sigui (x
n
) una successi o en R amb lmit. Aleshores, (x
n
) t e un unic
lmit.
Demostraci o. Suposem que la successi o (x
n
) t e dos lmits diferents: x i x
. Sigui d = |x x
| la dist ` ancia
entre ambd os lmits. Considerem =
d
2
> 0. Com que x es lmit de la successi o, existeix un n
1
N tal
que |x
n
x| < si n n
1
. An` alogament, com que x
es lmit de la successi o, existeix un n

2
N tal que
|x
n
x
| < si n n
2
. Sigui n
0
el m` axim de n
1
i n
2
. Llavors,
|x
n
x| < i |x
n
x
| < si n n
0
.
Aleshores, tenim per a n n
0
,
d =|x x
| =|x x
n
+x
n
x
| |x x
n
| +|x
x
n
| < + = d.
Hem obtingut un absurd: d < d. Aquesta contradicci o prov e de suposar que x = x
; per tant, el lmit es

unic.
Fig. 6.2 Lmit duna successi o
La idea de lmit duna successi o ens diu que, a partir dun determinat lloc, els elements de la successi o es
troben arbitr ` ariament a prop del lmit (gura 6.2).
Es clar que el comportament duna successi o nom es dep` en dels elements a partir dun lloc sucientment
gran, es a dir, de la cua de la successi o. En aquest sentit, si considerem una successi o real (x
n
) i construm la
nova successi o (y
n
), que consisteix a canviar, eliminar o afegir un nombre nit delements de (x
n
), obtenim
que
lm
n
x
n
= x lm
n
y
n
= x.
Exemples 6.9
Uns quants lmits de successions.
a)
1
n
0. En efecte, donat >0, tenim
1
n
0
=
1
n
< si n n
0
, prenent n
0
>
1
.
b) 0, 2, 0, 2, 0, 2, . . . no t e lmit. Si la successi o tingu es un lmit x, hauria destar tan a prop com volgu essim
de x (per exemple, a una dist ` ancia m es petita que
1
2
), a partir dun lloc determinat.

Es evident que aix ` o
no es possible, ja que la successi o sempre va prenent els valors 0 i 2, alternativament.
c) 3, 3, 3, 3, 3, 3, 3, 3, . . . 3.

Es trivial que una successi o constant t e lmit el valor constant dels termes.
d) lm
n
4n+3
n+1
=4. Sigui >0. Aleshores,
4n+3
n+1
(4)
4n+3
n+1
+4
7
n+1
=
7
n+1
< si n n
0
,
prenent n
0
>
7
1.
Successions pr` opiament divergents
Es convenient ampliar el concepte de lmit a .

n
) una successi o de nombres reals. Diem que
(x
n
) tendeix a + (o t e lmit +) si, per a cada K R, existeix un natural n
0
tal que, si n n
0
,
aleshores x
n
>K. En aquest cas, escrivim lm
n
x
n
= +.
(x
n
) tendeix a (o t e lmit ) si, per a cada K R, existeix un natural n
0
tal que, si n n
0
,
aleshores x
n
<K. En aquest cas, escrivim lm
n
x
n
=.
(x
n
) es pr ` opiament divergent o divergent cap a innit si lm
n
x
n
= + o lm
n
x
n
=.
Exemples 6.11
Successions divergents cap a innit.
a) La successi o 3
n
tendeix a +, es a dir, es pr ` opiament divergent.
b) La successi o x
n
=n
2
tendeix a .
c) La successi o x
n
= (1)
n
n es divergent, per ` o no es pr ` opiament divergent, ni cap a + ni cap a .
Teoremes sobre lmits
A continuaci o, presentem uns resultats molt utils per al c ` alcul de lmits. En primer lloc, donem la denici o
de successi o tada. Aix ` o ens permet delimitar-ne els elements dins la recta real.
Denici o 6.12 Diem que una successi o
(x
n
) es tada inferiorment si existeix un nombre real M
1
tal que M
1
x
n
, n N; en aquest cas, M
1
es una ta inferior de la successi o.
(x
n
) es tada superiorment si existeix un nombre real M
2
tal que x
n
M
2
, n N; en aquest cas,
M
2
es una ta superior de la successi o.
(x
n
) es tada si ho es inferior i superiorment, es a dir, si existeixen nombres reals M
1
, M
2
tals que
M
1
x
n
M
2
, n N.
Es trivial que la denici o anterior de successi o tada resulta equivalent a dir que existeix un nombre real
K >0 tal que |x
n
| K, n N.
Exemples 6.13
Fitaci o de successions.
a) La successi o x
n
=
1
n
es tada, ja que 0 <
1
n
1, n N.
b) La successi o x
n
=n
2
no es tada. En efecte, donat qualsevol nombre real M, sempre existeix un nombre
natural tal que n
2
>M, es a dir, hi ha algun terme de la successi o m es gran que M.
El primer resultat rellevant per a lexist ` encia de lmit duna successi o es la condici o necess ` aria de taci o.
Teorema 6.14 Condici o necess ` aria de converg` encia. Tota successi o convergent es tada.
Demostraci o. Sigui la successi o (x
n
) una successi o amb lmit x. Considerem = 1. Aleshores, existeix un
natural n
0
tal que |x
n
x| <1 si n n
0
. Podem escriure, doncs, |x
n
| =|x
n
x+x| |x
n
x| +|x| <1+|x|
si n n
0
. Sigui
M = m` ax{x
1
, x
2
, , x
n
0
1
, 1+|x|}.
Es clar que |x
n
| M, per a tot n N. Aix ` o signica que (x
n
) es una successi o tada.
Observaci o 6.15 El recproc del teorema anterior no es cert. Com a contraexemple, tenim (x
n
) =
0, 2, 0, 2, 0, 2, 0, 2, . . . Aquesta successi o es tada perqu` e 0 x
n
2 , per a tot n N, per ` o no t e lmit.
El teorema seg uent relaciona els lmits i les operacions b` asiques.
Teorema 6.16 Lmits i operacions algebraiques. Siguin (x
n
) i (y
n
) successions convergents amb
lm
n
x
n
= x i lm
n
y
n
= y. Aleshores, tamb e s on convergents les successions (x
n
+y
n
), (x
n
y
n
) i (x
n
y
n
)
i es compleix que
lm
n
(x
n
+y
n
) = x +y.
lm
n
(x
n
y
n
) = x y.
lm
n
(x
n
y
n
) = x y.
lm
n
( x
n
) = x, R.
A m es, si y
n
= 0 per a tot n i y = 0, aleshores
lm
n
x
n
y
n
=
x
y
.
Exemples 6.17
Aprotant c ` alculs anteriors, tenim
a) lm
_
1
n
+
4n+3
n+1
_
= lm
1
n
+lm
4n+3
n+1
= 04 =4.
b) Siguin (x
n
) = 3, 3, 3, 3, i (y
n
) =
4n+3
n+1
.
Aleshores, lm(x
n
y
n
) = (lmx
n
)(lmy
n
) = 3(4) =12.
Teorema 6.18 Lmits i desigualtats. Siguin (x
n
) i (y
n
) successions de nombres reals convergents.
Si existeix n
0
N tal que x
n
0 per a tot n n
0
= lm(x
n
) 0.
Si existeix n
0
N tal que x
n
y
n
per a tot n n
0
= lm(x
n
) lm(y
n
).
Un altre criteri que relaciona lmits i desigualtats es coneix com el teorema de lentrep` a o teorema de
compressi o.
Teorema 6.19 Teorema de lentrep` a. Siguin (x
n
), (y
n
) i (z
n
) successions de nombres reals amb
lm
n
x
n
= lm
n
z
n
= L, on L R{+, } i tals que existeix un n
0
N, de manera que x
n
< y
n
<
z
n
per a tot n n
0
; aleshores, lm
n
y
n
= L.
El criteri seg uent ens d ona resposta a lmits en forma de producte, on un dels factors t e lmit 0 i laltre
factor es tat (i pot ser convergent o divergent).
Lema 6.20 Criteri innit ` esim per tada. Siguin (x
n
) i (y
n
) successions de nombres reals tals que
lm
n
x
n
= 0 i (y
n
) es tada. Aleshores, lm
n
x
n
y
n
= 0.
Demostraci o. Sigui > 0. Com que (y
n
) es tada, existeix un nombre real M tal que |y
n
| M, n R.
Considerem
1
=

M
. Com que lmx
n
= 0, existeix un natural n
0
tal que |x
n
| <
1
=

M
, per a n n
0
.
Aleshores,
|x
n
y
n
0| =|x
n
||y
n
| <

M
M = , si n n
0
.
Hem provat, doncs, que lm
n
x
n
y
n
= 0.
Exemple 6.21
Calculem lm
n
1
n
sinn. Tenim un producte de dues successions:
1
n
, amb lmit 0 i sinn, que no t e lmit.
Aleshores, no podem aplicar que el lmit del producte sigui el producte dels lmits, ja que un dells no
existeix. Tanmateix, (sinn) es una successi o tada. Concretament, | sinn| 1 per a tot n. Aix, el criteri
innit ` esim per tada ens assegura que lm
n
1
n
sinn = 0.
Successions mon` otones
Denici o 6.22 Diem que una successi o de nombres reals (x
n
) es
creixent si x
1
x
2
x
n
x
n+1

estrictament creixent si x
1
< x
2
< < x
n
< x
n+1
<
decreixent si x
1
x
2
x
n
x
n+1

estrictament decreixent si x
1
> x
2
> > x
n
> x
n+1
>
mon` otona si es creixent o decreixent,
estrictament mon` otona si es estrictament creixent o estrictament decreixent.
Es clar que les successions estrictament mon` otones tamb e s on mon` otones, per ` o el recproc no es cert, en
general.
Exemples 6.23
Monotonia de les successions.
a) La successi o x
n
=n
2
es decreixent (estrictament).
b) La successi o 1, 2, 2, 3, 3, 3, 4, 4, 4, 4, . . . es creixent, per ` o no estrictament.
c) Una successi o constant x, x, x, x, x, x, x, . . . es creixent i decreixent alhora.
d) La successi o 0, 2, 0, 2, 0, 2, . . . no es mon` otona ni creixent ni decreixent.
Observaci o 6.24 Tota successi o
mon ` otona creixent es tada inferiorment, per exemple, per x

1
.
mon ` otona decreixent es tada superiorment, per exemple, per x

1
.
Teorema 6.25 Teorema de la converg` encia mon` otona. Una successi o (x
n
) de nombres reals
mon ` otona es convergent si i nom es si es tada. A m es,
Si (x
n
) es mon` otona creixent i tada; aleshores, lmx
n
= sup{x
n
}.
Si (x
n
) es mon` otona decreixent i tada; aleshores, lmx
n
= inf{x
n
}.
Per a les successions mon` otones, doncs, la taci o es equivalent a la converg` encia.
Exemple 6.26
El n umero eee dEuler. Considerem la successi o
x
n
= 1+
1
1!
+
1
2!
+
1
3!
+ +
1
n!
.
Podem escriure x
n
=
n
k=0
1
k!
, recordant que 0! = 1. Es tracta de provar que aquesta successi o es mon` otona
creixent i tada. Un cop vist aix ` o, pel teorema de la converg` encia mon` otona podem concloure que es
convergent. El seu lmit es, en realitat, el n umero e dEuler i es pren com a base dels logaritmes naturals o
neperians. Vegem-ne la monotonia i la taci o.
Monotonia. Nom es cal observar que
x
n+1
= x
n
+
1
(n+1)!
> x
n
, n N.
Per tant, (x
n
) es estrictament mon` otona creixent.
Fitaci o. Com que es mon` otona creixent, la successi o es tada inferiorment (per exemple, pel primer terme):
x
1
=2 x
n
, n N. Ara es sucient estudiar-ne tes superiors. A lexemple 6.2 hem vist que 0 <2
k1
k!
per a tot k natural. Aleshores,
1
k!

1
2
k1
per a tot k N. Aix, i tenint tamb e en compte lexemple 6.1,
obtenim
x
n
= 1+
1
1!
+
1
2!
+
1
3!
+ +
1
n!
1+1+
1
2
+
1
2
2
+ +
1
2
n2
+
1
2
n1
=
= 1+
1
1
2
n
1
1
2
< 1+
1
1/2
= 3.
Daqu veiem que x
n
3, n N. Per tant, la successi o es tada. Es deneix
e = lm
n
_
1+
1
1!
+
1
2!
+
1
3!
+ +
1
n!
_
.
Observem que, segons les tes estimades, 2 e 3. De fet, e es un nombre irracional i les seves primeres
xifres decimals s on
e = 2
7182818284590452353602874713527. . .
Una manera alternativa tamb e molt habitual de denir el n umero e es a partir duna altra successi o:
e = lm
n
_
1+
1
n
_
n
.
A continuaci o, demostrem que la successi o a
n
=
_
1+
1
n
_
n
es convergent. Nhi ha prou a veure que (a
n
)
es mon` otona i tada.
Creixement. Volem comprovar que
a
n
< a
n+1
, n N.
Escrivim aquests dos termes i els comparem. Pel binomi de Newton, tenim
a
n
=
_
1+
1
n
_
n
=
_
n
0
_
+
_
n
1
_
1
n
+
_
n
2
_
1
n
2
+ +
_
n
n1
_
1
n1
+
_
n
n
_
1
n
n
= 1+
n
n
+
n(n1)
2!
1
n
2
+
n(n1)(n2)
3!
1
n
3
+ +
n(n1)(n1) 1
n!
1
n
n
= 1+1+
1
2!
n1
n
+
1
3!
(n1)(n2)
n
2
+ +
1
n!
(n1)(n2) 1
n
n1
= 1+1+
1
2!
n1
n
+
1
3!
n1
n
n2
n
+ +
1
n!
n1
n
n2
n

1
n
= 1+1+
1
2!
_
1
1
n
_
+
1
3!
_
1
1
n
__
1
2
n
_
+ +
1
n!
_
1
1
n
__
1
2
n
_

_
1
n1
n
_
.
An` alogament,
a
n+1
=
_
1+
1
n+1
_
n+1
= 1+1+
1
2!
_
1
1
n+1
_
+
1
3!
_
1
1
n+1
__
1
2
n+1
_
+ +
+
1
n!
_
1
1
n+1
__
1
2
n+1
_

_
1
n1
n+1
_
+
+
1
(n+1)!
_
1
1
n+1
__
1
2
n+1
_

_
1
n
n+1
_
.
Observem que tots els sumands s on positius i a
n+1
en t e un m es que a
n
. Cada sumand de a
n
es correspon
amb un de a
n+1
, que es m es gran que el de a
n
. En altres paraules, estem dient que
1
k
n
< 1
k
n+1
.
En efecte, tenim
0 < n < n+1 =
1
n
>
1
n+1
> 0
i, com que k > 0,
k
n
>
k
n+1
> 0 =
k
n
<
k
n+1
= 1
k
n
< 1
k
n+1
.
Es clar, doncs, que a

n
< a
n+1
, com volem demostrar.
Fitaci o. At ` es que la successi o (a
n
) es mon ` otona creixent, podem armar que es tada inferiorment, per
exemple, per a
1
. Ara nom es cal veure que tamb e es tada superiorment. Per lexemple 6.2, sabem que
2
k1
k!; per tant,
1
k!

1
2
k1
. A m es, si k pren els valors 1, 2, , n 1, obtenim 0 < 1
k
n
< 1. En
conseq u` encia,
a
n
= 1+1+
1
2!
_
1
1
n
_
+
1
3!
_
1
1
n
__
1
2
n
_
+ +
1
n!
_
1
1
n
__
1
2
n
_

_
1
n1
n
_
< 1+1+
1
2!
+
1
3!
+
1
n!
= x
n
3,
gr ` acies a la ta que ja havem obtingut. El teorema de la converg` encia mon` otona ens assegura lexist ` encia
del lmit de a
n
.
Per acabar, hem de comprovar que els lmits de les successions (x
n
) i (a
n
) s on iguals. Designem-los com
e = lm
n
x
n
i e
= lm
n
a
n
.
Hem vist m es amunt que a
n
x
n
. Per tant, pel teorema 6.18 tenim, de moment, e
e. Nom es cal justicar

aquesta desigualtat en sentit contrari. Per a cada n, considerem m < n. Sigui
b
n
= 1+1+
1
2!
_
1
1
n
_
+ +
1
m!
_
1
1
n
_

_
1
m1
n
_
.
De manera clara,
b
n
a
n
perqu` e hem agafat menys termes. Fixem m i fem tendir n cap a . Aleshores, lm
n
b
n
lm
n
a
n
. Resulta que
lm
n
b
n
= 1+1+
1
2!
+
1
3!
+ +
1
m!
= x
m
.
Per tant,
x
m
lm
n
a
n
= e
.
Si prenem ara lmit quan m , obtenim e e
. Aix, doncs, e = e
.

Es a dir, les dues successions x
n
i a
n
tenen el mateix lmit.
e = lm
n
_
1+
1
n
_
n
= lm
n
1+
1
1!
+
1
2!
+
1
3!
+ +
1
n!
.
La versi o del teorema de la converg` encia mon` otona per a successions pr ` opiament divergents es la seg uent.
Teorema 6.27 Una successi o de nombres reals mon ` otona es pr ` opiament divergent si i nom es si no
es tada. En particular,
si (x
n
) es creixent, aleshores (x
n
) es no tada superiorment lm
n
x
n
= +,
si (x
n
) decreixent, aleshores (x
n
) es no tada inferiorment lm
n
x
n
=.
Exemples 6.28
Successions mon` otones.
a) Considerem la successi o x
n
=(n+5). Vegem que es decreixent, es a dir, x
n
> x
n+1
. Tenim, per a tot
n natural,
n+5 < n+6 = (n+5) >(n+6) = x
n
> x
n+1
.
Aleshores, la successi o es tada superiorment, per exemple per x
1
= 6. Ara b e, no es tada inferi-
orment. En efecte, per a qualsevol nombre real K existeix un element de la successi o menor que K;
nom es cal prendre x
n
, amb n >5K. Per tant, la successi o divergeix cap a .
b) La successi o x
n
=
n
n+2
es mon` otona creixent. Examinem-ne els primers termes:
x
1
=
1
3
, x
2
= 1, x
3
=
3
5
, x
4
=
4
6
,
Sospitem que es una successi o creixent. Comprovemho. Volem veure que x
n
x
n+1
, n N, es a dir,
n
n+2
?
n+1
n+3
.
Com que operem amb nombres positius, la desigualtat anterior es equivalent a les seg uents
n
n+3
?
(n+1)
n+2 n
2
(n+3)
?
(n+1)
2
(n+2) 0
?
n
2
+5n+2.
L ultima desigualtat es certa per a tot n. Aleshores, anant endarrere en les implicacions, obtenim que la
successi o es mon` otona creixent. De fet, es estrictament mon` otona perqu` e tots els c ` alculs s on correctes
substituint el signe per <.
Considerem la funci o f (x) =
x
x +2
per a x R associada a la successi o (x
n
).

Es una funci o auxiliar
tal que f (n) = x
n
. Observem que lm
x+
f (x) = +. Si considerem el lmit de f (x) restringit a x = n, per
a n N, obtenim lm
n+
f (x) = + i, per tant, lm
n
n+2
+. Es tracta duna successi o mon` otona
divergent cap a +. En conseq u` encia, la successi o no es tada superiorment.
Innits i innit` esims
En aquest apartat, considerem unes successions molt especials, les que tenen lmit 0 i les que tenen lmit
innit.
Denici o 6.29 Diem que una successi o (x
n
) es un innit ` esim o un innitesimal si lm x
n
= 0.
Exemples 6.30
S on innit ` esims les successions
1
n
4
, sin
1
n
, 2
2n3
n+3
.
Clarament, una successi o y
n
t e lmit y si i nom es si y
n
y es un innit ` esim.
Denici o 6.31 Diem que una successi o (x
n
) es un innit si lmx
n
= + o lmx
n
=.
Exemples 6.32
S on innits les successions
n
4
+5n,
n
5
3n+3
2n
,
1
1cos
1
n
.
De la mateixa manera que en lestudi de les funcions reals v ` arem considerar innit ` esims equivalents, aqu,
per successions, tamb e ens seran molt utils.
Denici o 6.33 Diem que dos innit ` esims (i tamb e dos innits) (x
n
) i (y
n
) s on equivalents si
lm
x
n
y
n
= 1.
En aquest cas, ho designarem per x
n
y
n
.
A continuaci o, en presentem uns exemples forc a rellevants.
Innit` esims equivalents
Suposem que x
n
0, es a dir, x
n
es un innit ` esim. Aleshores:
x
n
sinx
n
tgx
n
arctg x
n
sinhx
n
.
1cosx
n
x
2
n
/2.
coshx
n
1 x
2
n
/2.
ln(1x
n
) x
n
, (y
n
1 =lny
n
y
n
1).
a
x
n
1 x
n
lna.
Un cas particular es a
1/n
1
lna
n
(1+x
n
)
k
1 kx
n
.
Innits equivalents
a
k
n
k
+a
k1
n
k1
+ +a
1
n+a
0
a
k
n
k
.
ln(a
k
n
k
+a
k1
n
k1
+ +a
1
n+a
0
) ln(n
k
).
n! n
n
e
n
2n (f ormula de Stirling).
(2n)!!
(2n1)!!

2n.
lnn 1+
1
1
+
1
2
+ +
1
n
.
Operacions amb innits i innit` esims
Quan operem algebraicament amb innits i innit ` esims, no sempre podem assegurar lexist ` encia del lmit
i el seu valor. Aleshores, tenim un lmit indeterminat, que sha destudiar, en cada cas, duna manera
particular.
En primer lloc, presentem un esquema de les operacions que no representen cap indeterminaci o.
Amb la suma:
x
n
y
n
x
n
+y
n
+ + +
+ a +

a
Amb el producte:
x
n
y
n
x
n
y
n
+ + +
+
+
a > 0 + +
a > 0
a < 0 +
a < 0 +
Amb el quocient:
x
n
1/x
n
0
0, x
n
> 0 +
0, x
n
< 0
A continuaci o, exposem les indeterminacions:
, 0 ,
0
0
,

, 0
0
,
0
, 1
.
Altres criteris de converg` encia per a successions
Alguns criteris usuals per a lestudi de lmits de successions s on els seg uents.
Criteri del n umero eee

Si (a
n
) i (b
n
) s on dues successions tals que a
n
+ i b
n
1, aleshores es compleix que
lm
n
b
a
n
n
= e
lm
n
a
n
(b
n
1)
.
Criteri de larrel en` esima

Sigui (x
n
) una successi o de termes reals positius. Aleshores,
lm
n
x
n+1
x
n
= L = lm
n
n
x
n
= L on L R{+, }.
Criteri del quocient

Sigui (x
n
) una successi o de nombres reals positius tal que existeix lm
n
x
n+1
x
n
= L. Aleshores,
L < 1 = lm
n
x
n
= 0.
Criteri de Stolz
Siguin (x
n
) i (y
n
) successions de nombres reals amb (y
n
) estrictament creixent cap a +. Aleshores,
lm
n
x
n+1
x
n
y
n+1
y
n
= L = lm
n
x
n
y
n
= L, on L R{+, }.
Un altre criteri de Stolz

Siguin (x
n
) i (y
n
) successions de nombres reals tals que lm
n
x
n
= lm
n
y
n
= 0, amb (y
n
) mon` otona.
Aleshores,
lm
n
x
n+1
x
n
y
n+1
y
n
= L = lm
n
x
n
y
n
= L, on L R{+, }.
Criteri de la mitjana aritm` etica

Sigui (a
n
) una successi o amb lmit l. Aleshores,
lm
n
a
1
+a
2
+ +a
n
n
= l.
Criteri de la mitjana geom` etrica

Sigui (a
n
) una successi o convergent de nombres positius amb lmit l. Aleshores,
lm
n
n
a
1
a
n
= l.
6.3 S` eries num` eriques reals
En aquesta secci o, formalitzem la idea de sumes amb innits nombres reals.
Intutivament, podem dir que una s ` erie es una suma que t e innits sumands. Considerem lexemple
1+
1
2
+
1
2
2
+
1
2
3
+ +
1
2
n
+
Es la suma de tots els elements duna progressi o geom` etrica de ra o r =

1
2
. Si aquesta suma tingu es un
nombre nit de sumands, agafarem els dos primers termes i els sumarem: 1+
1
2
=
3
2
; despr es sumarem el
tercer al resultat anterior, 1+
1
2
+
1
4
=
7
4
, i aix successivament, ns acabar amb tots els sumands. La nostra
suma, en canvi, t e innits elements i aix ` o requerir ` a fer un proc es de pas al lmit.
Fig. 6.3 Suma de la s ` erie 1+
1
2
+
1
2
2
+
1
2
3
+ +
1
2
n
+
Interpretem la s ` erie
1+
1
2
+
1
2
2
+
1
2
3
+ +
1
2
n
+
1
2
n+1
+
com una suma de longituds. El primer element, 1, correspon a un segment de llarg` aria una unitat. El segon,
1
2
, representa un segment de longitud 1/2, etc. Observem que cada sumand es precisament la meitat de
lanterior. Gr ` acament, tenim la gura 6.3. Sembla natural, doncs, considerar la s ` erie com una suma de
valor 2.
En general, donada una successi o (a
n
), li associem una nova successi o (s
n
), anomenada successi o de les
sumes parcials, on
s
1
= a
1
s
2
= a
1
+a
2
s
3
= a
1
+a
2
+a
3

s
n
= a
1
+a
2
+a
3
+ +a
n

Denici o 6.34 Una s ` erie
n=1
a
n
de terme general a
n
es un parell de successions: la dels termes, (a
n
), i
la de les sumes parcials, (s
n
).
Usualment, designem la s ` erie per
n=1
a
n
,

n1
a
n
o, simplement,

a
n
.
Observaci o 6.35 Eventualment, ens pot interessar el sumatori per a n {0} N; aleshores, escriurem
n0
a
n
. Tamb e podem considerar la s ` erie nom es a partir dun natural m es gran que l1, per exemple 44;
llavors, tindrem

n44
a
n
.
Notem que, donada la successi o del terme general, es molt f ` acil obtenir-ne la de les sumes parcials. A
linrev es, tamb e es senzill ja que a
1
= s
1
i a
n
= s
n
s
n1
per a n >1. Si la successi o (s
n
) t e lmit s, es natural
considerar aquest valor com la suma innita a
1
+a
2
+a
3
+ +a
n
+ Ara ja podem parlar del car ` acter
duna s ` erie.
Denici o 6.36 Diem que la s ` erie
n=1
a
n
es convergent i que la seva suma val s R si la seva successi o de sumes parcials (s
n
) t e lmit
s. Aleshores, escriurem
n=1
a
n
= s; tamb e, <
n=1
a
n
< +.
n=1
a
n
es divergent, si la seva successi o de sumes parcials es divergent. En aquest cas, la s ` erie no t e
suma un nombre real.
Podem precisar m es el concepte de diverg` encia. La s ` erie
n=1
a
n
es divergent cap a + o si (s
n
) t e
lmit + o (respectivament) i la s ` erie es oscil
.
lant si no existeix el lmit de (s
n
).
Observaci o 6.37 Si modiquem un nombre nit de sumands duna s ` erie, el seu car ` acter no varia.
En les sumes innites es presenten algunes situacions que no s on possibles amb sumes nites. La suma
dinnits sumands pot
ser un nombre real (s ` erie convergent),
valer innit (s ` erie divergent),
no tenir cap resultat (s ` erie oscil

.
lant).
Exemple 6.38
S` erie geom` etrica de ra o rrr. Estudiem el car ` acter de la s ` erie
n0
r
n
= 1+r +r
2
+r
3
+ +r
n
+
El comportament de la s ` erie geom` etrica dep` en del valor de la ra o r. Observem que, si r = 1, la s ` erie es
trivialment divergent cap a +, ja que les sumes parcials v enen donades per
1, 2, 3, 4, 5, , n, +.
Daltra banda, si r = 1, la s ` erie esdev e

n1
(1)
n+1
, que es divergent perqu` e oscil
.
la entre 0 i 1 (vegeu
lexemple 6.44). Estudiem, doncs, el cas |r| = 1. Calculem-ne les sumes parcials utilitzant lexemple 6.1:
s
n
= 1+r +r
2
+r
3
+ +r
n
=
1r
n+1
1r
.
Si |r| < 1, aleshores lmr
n+1
= 0 i lms
n
=
1
1r
. Si r > 1, lmr
n+1
= i, per tant, (s
n
) es divergent.
Finalment, si r <1, llavors (s
n
) divergeix oscil
.
lant entre + i . En conseq u` encia, la s ` erie geom` etrica
de ra o r nom es es convergent per a |r| < 1 i, en aquest cas, la seva suma val
n0
r
n
=
1
1r
.
Val a dir que, en general,
n0
ar
n
= a+ar +ar
2
+ar
3
+ +ar
n
+ =
a
1r
.
Lema 6.39 Condici o necess ` aria de converg` encia. Si
n=1
a
n
es convergent, aleshores lma
n
= 0.
Equivalentment, podem escriure
lma
n
= 0 =
n=1
a
n
no es convergent.
La condici o necess ` aria de converg` encia no es, en canvi, una condici o sucient. Com a contraexemple,
estudiem la s ` erie harm` onica
n=1
1
n
.
Exemple 6.40
La s ` erie harm` onica. Considerem la s ` erie
1
n
. Tot i que lma
n
=lm
1
n
=0, aquesta s ` erie no es convergent,
sin o divergent cap a +.

Es clar que les sumes parcials constitueixen una successi o mon ` otona creixent:
s
n
= 1+
1
2
+
1
3
+ +
1
n
< 1+
1
2
+
1
3
+ +
1
n
+
1
n+1
= s
n+1
.
Ara nhi ha prou a comprovar que les sumes parcials no s on tades (superiorment). Considerem els termes
de la forma s
2
n . Tenim lestimaci o
s
2
n = 1+
1
2
1
+
1
3
+
1
2
2
+ +
1
2
3
+ +
1
2
n

1+
1
2
+
1
2
2
2
1
+
1
2
2
+
1
2
3
+
2
2
+
1
2
3
+ +
1
2
2
+
2
n1
+
1
2
n
=
= 1+
1
2
+
2
2
2
+
2
2
2
3
+ +
2
n1
2
n
= 1+
1
2
+
1
2
+ +
1
2
=
= 1+
n
2
.
Aix, la successi o de les sumes parcials no es pot tar superiorment i, per tant, t e lmit +. Llavors, la s ` erie
harm` onica es divergent cap a +.
Operacions algebraiques
Denici o 6.41 Siguin a
n
i b
n
dues s ` eries. Denim les operacions seg uents terme a terme.
Suma: a
n
+b
n
=c
n
, on c
n
= a
n
+b
n
, n N.
Producte per un escalar: a

n
=c
n
, on c
n
=a
n
, n N. R.
La difer ` encia de s ` eries es deneix de manera ` obvia a partir de les anteriors. A m es, tenim resultats sobre el
car ` acter de les s ` eries com a conseq u` encia immediata de les propietats dels lmits.
Teorema 6.42 Linealitat. Si a
n
i b
n
s on convergents, amb sumes a i b respectives, aleshores
(a
n
+b
n
) es convergent i la seva suma val a+b.
(a
n
) es convergent i la seva suma val a.
Si alguna de les s ` eries es divergent, les coses funcionen duna altra manera.
Observaci o 6.43 Siguin a
n
i b
n
dues s ` eries.
Si a
n
es convergent i b
n
es divergent, aleshores la s ` erie suma es divergent.
Si a
n
i b
n
s on ambdues divergents, aleshores el car ` acter de la s ` erie suma dep` en de cada cas: tant pot
ser convergent com divergent.
A m es, les propietats que tenen les sumes nites, com ara lassociativa o la commutativa, no s on satisfetes,
en general, per les s ` eries. Vegem-ne un exemple per al cas de lassociativitat.
Exemple 6.44
Associativitat (introducci o del par ` entesi). Sigui la s ` erie
n1
(1)
n+1
= 11+11+11+11+11+
Aqu el terme general es a
n
= (1)
n+1
i les sumes parcials v enen donades per
s
1
= 1, s
2
= 0, s
3
= 1, s
4
= 0, , s
n
=
_
1 si n es senar
0 si n es parell.
At ` es que (s
n
) no t e lmit, la s ` erie
n1
(1)
n+1
es divergent. Vegem com varia el comportament si agrupem
els termes de la s ` erie anterior de distintes maneres.
Considerem els par ` entesis seg uents:

(11) +(11) +(11) +(11) +(11) + , es a dir, 0+0+0+0+0+
Clarament, s
1
= 0, s
2
= 0, , s
n
= 0, Com que s
n
0, la s ` erie nova t e suma 0.
Fem-ne una agrupaci o diferent:

1+(1+1) +(1+1) +(1+1) +(1+1) + , es a dir, 1+0+0+0+0+
En aquest cas, s
1
= 1, s
2
= 1, , s
n
= 1, i, per tant, s
n
1. Aix, la nova s ` erie convergeix a 1.
Hem vist, doncs, com lagrupaci o dels sumands pot originar noves s ` eries amb car ` acters diferents; en altres
paraules, la propietat associativa no es v ` alida per a les s ` eries.
S` eries de termes no negatius. Criteris de converg` encia
Les s ` eries de termes no negatius s on particularment interessants ja que la successi o de sumes parcials es
mon ` otona creixent i, per tant, el car ` acter de ser sumable equival a la taci o de les sumes parcials.
Teorema 6.45 Sigui (a
n
) una successi o de termes positius. Aleshores,
a
n
es convergent la successi o de les sumes parcials es tada.
Demostraci o. At ` es que els termes de la s ` erie s on positius, la successi o de les sumes parcials (s
n
) es
mon ` otona creixent. Pel teorema de la converg` encia mon` otona, (s
n
) t e lmit si i nom es si es tada.
Els criteris principals per a lestudi del car ` acter duna s ` erie de termes no negatius s on els seg uents.
Criteri de comparaci o ordinari

Siguin
n=1
a
n
i
n=1
b
n
dues s ` eries de termes no negatius. Suposem que existeixen k > 0 i n
0
N, tals que
a
n
kb
n
per n n
0
. Aleshores,
n=1
b
n
es convergent =
n=1
a
n
es convergent.
Equivalentment,
n=1
a
n
es divergent =
n=1
b
n
es divergent.
Criteri de comparaci o per pas al lmit o generalitzat

Siguin
n=1
a
n
i
n=1
b
n
dues s ` eries de termes no negatius. Suposem que existeix l = lm
n
a
n
b
n
. Aleshores,
a) l = 0, l = + = les dues s ` eries tenen el mateix car ` acter.
b) l = 0 i
n=1
b
n
es convergent =
n=1
a
n
es convergent.
c) l = + i
n=1
b
n
es divergent =
n=1
a
n
es divergent.
Criteri de les s ` eries harm` oniques

La s ` erie
n=1
1
n
k
sanomena harm` onica generalitzada.

Es convergent si k > 1 i divergent si k 1.
Criteri de larrel o de Cauchy

Sigui
n=1
a
n
una s ` erie de termes no negatius.
a) Suposem que existeix l = lm
n
n
a
n
. Aleshores,
l < 1 = la s ` erie es convergent.
l > 1 = la s ` erie es divergent.
Si l = 1, el criteri no decideix.
b) Si existeix n
0
N tal que, per a n n
0
es
n
a
n
r per a un determinat r < 1, aleshores
n=1
a
n
es
convergent. Si per a innits valors de n es t e
n
a
n
1, llavors
n=1
a
n
es divergent.
Criteri del quocient o de DAlembert

Sigui
n=1
a
n
n
a
n+1
a
n
. Aleshores,
l < 1 = la s ` erie es convergent.
l > 1 = la s ` erie es divergent.
b) Si existeix n
0
N tal que, per a n n
0
es
a
n+1
a
n
r per a un determinat r < 1, aleshores
n=1
a
n
convergeix. Si, per a n n
0
es
a
n+1
a
n
1, llavors
n=1
a
n
divergeix.
Criteri integral
Aquest criteri compara una s ` erie amb una integral impr ` opia. Sigui f una funci o no negativa, mon` otona
decreixent, denida en [1, +) i localment integrable. Aleshores,
n=1
f (n) es convergent
_
+
1
f (x) dx es convergent.
Criteri de condensaci o de Cauchy

Sigui (a
n
) una successi o decreixent de nombres reals no negatius. Aleshores,
n=1
a
n
es convergent
n=0
2
n
a
2
n es convergent.
Criteri del logaritme

Sigui
n=1
a
n
una s ` erie de termes estrictament positius.
n
ln
1
a
n
lnn
. Aleshores,
l > 1 =
n=1
a
n
es convergent.
l < 1 =
n=1
a
n
es divergent.
b) Si existeix n
0
N tal que n n
0
, es t e
ln
1
a
n
ln n
r, per a un determinat r > 1, llavors
n=1
a
n
es
convergent. Si existeix n N tal que n n
0
, es t e
ln
1
a
n
lnn
1, aleshores
n=1
a
n
es divergent.
Criteri de Raabe
Sigui
n=1
a
n
una s ` erie de termes estrictament positius.
n
n
_
a
n
a
n+1
1
_
. Aleshores,
l > 1 =
n=1
a
n
convergeix.
l < 1 =
n=1
a
n
divergeix.
b) Si existeix n
0
N tal que n n
0
es t e n
_
a
n
a
n+1
1
_
r per a un determinat r > 1, aleshores
n=1
a
n
es convergent. Si per n n
0
es n
_
a
n
a
n+1
1
_
1, llavors
n=1
a
n
es divergent.
Criteri de Pringsheim
Sigui
n=1
a
n
a) lm
n
n
a
n
= < , per a un determinat > 1 =
n=1
a
n
convergeix.
b) lm
n
n
a
n
= > 0, per a un determinat 1 =
n=1
a
n
divergeix ( pot ser ).
Converg` encia absoluta i condicional
n
) una successi o de nombres reals. Diem que la s ` erie
x
n
es absolutament convergent si la s ` erie |x
n
| es convergent.
x
n
es condicionalment convergent si es convergent per ` o no absolutament convergent.
Observaci o 6.47 Evidentment, per a s ` eries de termes positius, no t e sentit parlar de converg` encia condi-
cional, i la converg` encia absoluta equival a lordin` aria.
Teorema 6.48 Si x
n
es absolutament convergent, aleshores es convergent. A m es,
x
n
|x
n
|.
Les s ` eries condicionalment convergents tenen una propietat sorprenent: reordenant-ne convenientment
els termes, sobtenen noves s ` eries divergents o que sumen qualsevol nombre real xat a priori.
S` eries alternades
Finalment, estudiarem el comportament de les s ` eries alternades, un cas particular que combina els termes
positius i negatius.
Denici o 6.49 Diem que una s ` erie x
n
es alternada si el terme general t e la forma x
n
= (1)
n+1
y
n
amb y
n
>0 n N, o b e y
n
<0 n N.
El criteri de Leibniz ens permet decidir el car ` acter dalgunes s ` eries alternades i obtenir una estimaci o de
lerror de la suma en cada suma en` esima.
Teorema 6.50 Criteri de Leibniz per a s ` eries alternades. Sigui
n=1
(1)
n+1
a
n
, a
n
>0, una s ` erie
alternada amb (a
n
) decreixent. Aleshores,
n=1
(1)
n+1
a
n
es convergent lm
n
a
n
= 0.
En aquest cas, si S es la suma de la s ` erie i s
n
la suma parcial en` esima, es compleix
|Ss
n
| a
n+1
.
Exemple 6.51
S` erie harm` onica alternada. Estudiem el car ` acter de la s ` erie
n=1
(1)
n+1
1
n
, anomenada harm` onica al-
ternada. Sabem que la s ` erie harm` onica
1
n
no es convergent. Per tant, lharm` onica alternada no es
absolutament convergent.
Estudiem-ne la converg` encia condicional. El terme general es (1)
n+1 1
n
, amb a
n
=
1
n
> 0, i (a
n
) es
decreixent. A m es, lma
n
= 0. Aleshores, pel criteri de Leibniz, podem concloure que la s ` erie (1)
n+1 1
n
es convergent; es, doncs, condicionalment convergent.
6.4 S` eries num` eriques complexes
Formalment, els conceptes de successi o i s ` erie de nombres complexos i moltes de les seves propietats
s on del tot an` alegs als corresponents amb nombres reals. Nom es cal canviar nombre real per nombre
complex a les denicions 6.3, 6.5, 6.7, 6.34, 6.36, 6.41, 6.46 i als teoremes 6.16, 6.42, 6.48. A la
denici o 6.48, hem de tenir en compte que |z| es el m` odul del complex z. Ja sabem, per ` o, que el m` odul i
el valor absolut dun nombre real coincideixen.
Denici o 6.52 Sigui z
n
una s ` erie de termes complexos. Podem escriure
z
n
= a
n
+ib
n
, amb a
n
, b
n
R, per a cada n.
En aquest cas, les s ` eries a
n
i b
n
sanomenen part real i part imagin` aria de la s ` erie z
n
(respecti-
vament).
Aix doncs, per estudiar la s ` erie complexa z
n
, convindr ` a considerar les s ` eries reals corresponents a les
seves parts real i imagin` aria. De fet, tenim la propietat seg uent.
Proposici o 6.53 Sigui z
n
= a
n
+ib
n
, amb a
n
, b
n
R, n N. Aleshores,
z
n
es convergent a
n
, b
n
s on ambdues convergents.
z
n
es absolutament convergent a
n
, b
n
s on ambdues absolutament convergents.
En el cas de la converg` encia condicional, per ` o, no podem concloure el resultat anterior.
Exemples 6.54
Unes s ` eries complexes. Estudiem el car ` acter dun parell de s ` eries.
a)

n1
_
(1)
n+1
4
n+9
+i
1
5
n
_
. La part real de la s ` erie es
n1
(1)
n+1
4
n+9
= 4
n1
(1)
n+1
1
n+9
.
Es tracta duna s ` erie harm` onica alternada; per tant, es convergent (condicionalment, no absolutament).
La part imagin` aria es

n1
1
5
n
, una s ` erie geom` etrica de ra o r =
1
5
amb |r| < 1; es a dir, convergent. Aix
doncs, la s ` erie complexa es convergent.
b)

n1
_
1
n
+i (1)
n+1
1
n
_
. La part real de la s ` erie es lharm` onica, que es divergent. Aleshores, la s ` erie
complexa es divergent, malgrat la converg` encia de la part imagin` aria (lharm` onica alternada).
6.5 S` eries de pot` encies reals
Una s ` erie num` erica, si es pot sumar, es un n umero; an` alogament, una s ` erie de pot ` encies ens d ona una
funci o per a cada x en qu` e, avaluada, es convergent:
S` erie num` erica n umero
S` erie de pot ` encies funci o
Denici o 6.55 Una s ` erie de la forma
n=0
a
n
(x x
0
)
n
= a
0
+a
1
(x x
0
) +a
2
(x x
0
)
2
+ +a
n
(x x
0
)
n
+
on a
n
(n = 0, 1, 2, 3, ), x, x
0
R sanomena s ` erie de pot ` encies real en x x
0
.
Fent una translaci o, i sense p` erdua de generalitat, podem considerar x
0
= 0 i reduir el nostre estudi a les
s ` eries de pot ` encies en x, es a dir,
n=0
a
n
x
n
.
Exemples 6.56
Vegem unes quantes s ` eries de pot ` encies.
a)
n=0
n! (x +3)
n
= 1+(x +3) +2! (x +3)
2
+3! (x +3)
3
+
b)
n=0
(x 4)
n
n!
= 1+(x 4) +
(x 4)
2
2!
+
(x 4)
3
3!
+
c)
n=0
x
n
= 1+x +x
2
+x
3
+
Denici o 6.57 Diem que la s ` erie
n=0
a
n
x
n
es convergent en un punt x i que la seva suma val l (l R)
si
lm
m
m
n=0
a
n
x
n
= l,
es a dir, si lm
m
s
m
= l, en qu` e s
m
=
m
n=0
a
n
x
n
= a
0
+a
1
x +a
2
x
2
+ +a
m
x
m
sanomenen les sumes
parcials en el punt x.
En cas contrari, diem que la s ` erie es divergent.
La idea de converg` encia i de sumes parcials es la mateixa que hem vist per a les s ` eries num` eriques perqu` e,
de fet, una s ` erie de pot ` encies avaluada en un punt x es una s ` erie num` erica.
Clarament, qualsevol s ` erie de pot ` encies en x es convergent en x = 0 ja que
s
m
=
m
n=0
a
n
x
n
x=0
= a
0
+0+0+ +0 = a
0
.
En aquest cas, doncs, l = a
0
; la suma es el primer terme. En general, qualsevol s ` erie de pot ` encies en xx
0
es convergent en x
0
(i la suma val a
0
).
El conjunt de punts on una s ` erie de pot ` encies convergeix t e una estructura molt especial.
Denici o 6.58 Donada una s ` erie de pot ` encies
n=0
a
n
x
n
, sigui = lm
n
n
_
|a
n
|, amb [0, +)
{+}. Denim el radi de converg` encia de la s ` erie com R =
1
. Entenem que R = 0 si = + i
R = + si = 0.
A partir del radi R, li associem a la s ` erie de pot ` encies linterval (R, R), anomenat interval de converg` encia
de la s ` erie. Si la s ` erie nom es es convergent en x = 0 (en general, en x = x
0
), aleshores R = 0 i linterval
de converg` encia es redueix al punt 0. En cas que la s ` erie sigui convergent per a tot x R, linterval
(R, R) = (, +) esdev e tot R. Aix doncs, interpretem (R, R) com un interval, un punt o tota la
recta real, segons escaigui.
Aquest interval (R, R) ens indica el conjunt en qu` e la s ` erie es pot sumar. Si avaluem una s ` erie de pot ` encies
en un n umero, aleshores obtenim una s ` erie num` erica. Linterval de converg` encia duna s ` erie de pot ` encies
es el conjunt de punts on t e sentit la seva suma; en altres paraules, es el domini de la s ` erie (gura 6.4).
Vegem el resultat seg uent.
Fig. 6.4 Interval de converg` encia de la s ` erie
a
n
x
n
Teorema 6.59 Teorema de Cauchy-Hadamard. Sigui R el radi de converg` encia de la s ` erie
n=0
a
n
x
n
.
Aleshores, la s ` erie es
absolutament convergent si |x| < R,
divergent si |x| > R.

El teorema no ens diu res sobre el car ` acter de la s ` erie en els extrems de linterval perqu` e, si |x| = R, la
converg` encia o la diverg` encia de la s ` erie en x dep` en de cada cas.
A la pr ` actica, a lhora de calcular el radi associat a una s ` erie de pot ` encies, sovint es m es util aplicar el criteri
del quocient en comptes de la denici o 6.58.
Teorema 6.60 Criteri del quocient. Sigui una s ` erie
n=0
a
n
x
n
amb radi R.
Si existeix l = lm
n+
a
n
a
n+1
, amb l [0, +) {+} = R = l.

Exemples 6.61
Car ` acter dunes s ` eries de pot ` encies.
a)
n=0
n! (x +3)
n
. En aquest cas, a
n
= n! i el radi de converg` encia es
R = lm
n+
n!
(n+1)!
= lm
n+
n!
(n+1)n!
= lm
n+
1
(n+1)
= 0.
Aix, la s ` erie nom es convergeix en x = x
0
, es a dir, en x =3.
b)
n=0
(x 4)
n
n!
. El terme general es a
n
=
1
n!
. Tenim
R = lm
n+
1
n!
1
(n+1)!
= lm
n+
(n+1)!
n!
= lm
n+
(n+1) = +.
Per tant, la s ` erie es convergent per a tot nombre real.
c)
n=0
x
n
. El terme general es constant: a
n
= 1, n. Aleshores,
R = lm
n+
1
1
= 1.
Per tant, la s ` erie convergeix si |x| < 1 i divergeix si |x| > 1. Ara ens preguntem qu` e passa en els extrems
de linterval de converg` encia, es a dir, si x = 1 o x = 1. Per a x = 1, obtenim la s ` erie num` erica
n0
1 = 1 +1 +1 +1 +1 + Les sumes parcials v enen donades per s
n
= n, que es una successi o
divergent cap a +. Per a x = 1, obtenim una vella s ` erie coneguda,

n0
(1)
n
, que es divergent
(exemple 6.44). Resumint, doncs, la s ` erie
n=0
x
n
es
_
convergent per a |x| < 1,
divergent per a |x| 1.
De fet, es tracta duna s ` erie geom` etrica de ra o x. Recordem que ja v ` arem fer lestudi de la s ` erie
geom` etrica a lexemple 6.38 i sabem que es convergent si i nom es si el valor absolut de la ra o es m es
petit que 1.
Continutat i derivabilitat duna s` erie de pot` encies
Sigui la s ` erie
n=0
a
n
x
n
= a
0
+a
1
x +a
2
x
2
+a
3
x
3
+
amb radi de converg` encia R. Designem per f (x) la funci o suma per a cada x de linterval de converg` encia:
f (x) =
n=0
a
n
x
n
= a
0
+a
1
x +a
2
x
2
+a
3
x
3
+ , x (R, R).
Les propietats de la funci o suma s on les seg uents.
La funci o f (x) es contnua.
La funci o f (x) t e derivades de tots els ordres per a |x| < R.
A m es, f (x) es pot derivar terme a terme, de manera que

f
(x) =
n=1
na
n
x
n1
= a
1
+2a
2
x +3a
3
x
2
+
f
(x) =
n=2
n(n1)a
n
x
n2
= 2a
2
+6a
3
x +12a
4
x
2
+

i cadascuna de les s ` eries resultants convergeix per a |x| < R.
La relaci o entre els coecients a

n
i els valors de f i les seves derivades ve donada per
f (0) = a
0
+0+0+ a
0
= f (0)
f
(0) = a
1
+0+0+ a
1
= f
(0)
f
(0) = 2a
2
+0+0+ a
2
=
f
(0)
2
f
(0) = 3 2a
3
+0+0+ a
3
=
f
(0)
32
...
En general,
a
n
=
f
(n)
(0)
n!
, n N.
Observem que els coecients coincideixen amb els dels polinomis de Taylor.
Integrabilitat duna s` erie de pot` encies
Sigui un interval [a, b] (R, R). Aleshores, la s ` erie
n=0
a
n
x
n
es integrable en [a, b] i es pot integrar terme
a terme
_
b
a
n=0
a
n
x
n
dx =
_
b
a
a
0
dx +
_
b
a
a
1
xdx +
_
b
a
a
2
x
2
dx +
Operacions amb s` eries de pot` encies
Siguin dues s ` eries de pot ` encies convergents per a |x| <R:
f (x) =
n=0
a
n
x
n
= a
0
+a
1
x +a
2
x
2
+
g(x) =
n=0
b
n
x
n
= b
0
+b
1
x +b
2
x
2
+
Les s ` eries es poden sumar, restar i multiplicar terme a terme, com si fossin polinomis.
Suma: f (x) +g(x) =
n=0
(a
n
+b
n
)x
n
= a
0
+b
0
+(a
1
+b
1
)x +(a
2
+b
2
)x
2
+
Resta: f (x) g(x) =
n=0
(a
n
b
n
)x
n
= a
0
b
0
+(a
1
b
1
)x +(a
2
b
2
)x
2
+
Producte: f (x) g(x) =
n=0
c
n
x
n
, on
c
0
= a
0
b
0
c
1
= a
0
b
1
+a
1
b
0
.
.
.
c
n
= a
0
b
n
+a
1
b
n1
+ +a
n
b
0
.
Igualtat de s` eries. Unicitat dels coecients
Les s ` eries f (x) =
n0
a
n
x
n
i g(x) =
n0
b
n
x
n
s on iguals si convergeixen a la mateixa funci o, es a dir,
f (x) = g(x) per a |x| <R, i, en aquest cas, els coecients han de ser els mateixos
a
0
= b
0
, a
1
= b
1
, , a
n
= b
n

S` erie de Taylor
Sigui f (x) una funci o contnua amb derivades de tots els ordres per a |x| <R, amb R >0. Ens preguntem
si podem representar f (x) mitjanc ant una s ` erie de pot ` encies.
A partir dels coecients determinats abans, a
n
=
f
(n)
(0)
n!
, es natural esperar que
f (x) =
n=0
f
(n)
(0)
n!
x
n
= f (0) + f
(0)x +
f
(0)
2!
x
2
+ (6.1)
sigui v ` alid per a |x| <R. Per ` o aix ` o no sempre es cert!
Recordem la f ormula de Taylor
f (x) = P
n
(x) +R
n
(x) =
n
k=0
f
(k)
(0)
k!
x
k
+R
n
(x),
on el residu es
R
n
(x) =
f
(n+1)
(c)
(n+1)!
x
n+1
per a un determinat punt c entre 0 i x.
Si el residu tendeix a 0, aleshores es v ` alida lexpressi o 6.1.
Teorema 6.62 S` erie de Taylor. Si lm
n
R
n
(x) = 0, per a tot x, amb |x| <R, aleshores,
f (x) =
n=0
f
(n)
(0)
n!
x
n
, |x| <R
i aquesta s ` erie sanomena s ` erie de Taylor de f(x) en x = 0.
Vegem el cas general de les s ` eries de pot ` encies en x x
0
.
Denici o 6.63 Si una funci o admet un desenvolupament en s ` erie de pot ` encies en un entorn del punt
x
0
de la forma
n=0
a
n
(x x
0
)
n
, diem que f (x) es analtica en x
0
.
Quan f (x) es analtica en x
0
, els coecients s on a
n
=
f
(n)
(x
0
)
n!
, n 0, i la s ` erie
n=0
f
(n)
(x
0
)
n!
(x x
0
)
n
, |x x
0
| <R
es diu s ` erie de Taylor de f (x) en x
0
.
Alguns desenvolupaments en s` erie de Taylor
Els desenvolupaments en s ` erie de Taylor en x = 0 de les funcions elementals s on els desenvolupaments de
MacLaurin que vam obtenir al captol de derivaci o, i ara considerem els innits sumands de la s ` erie.
e
x
= 1+x +
x
2
2!
+
x
3
3!
+ +
x
n
n!
+ , x R
sinx = x
x
3
3!
+
x
5
5!
+(1)
n
x
2n+1
(2n+1)!
+ , x R
cosx = 1
x
2
2!
+
x
4
4!
+(1)
n
x
2n
(2n)!
+ , x R
sinhx = x +
x
3
3!
+
x
5
5!
+ +
x
2n+1
(2n+1)!
+ , x R
coshx = 1+
x
2
2!
+
x
4
4!
+ +
x
2n
(2n)!
+ , x R
ln(1+x) = x
x
2
2
+
x
3
3
+(1)
n+1
x
n
n
+ , |x| < 1
arctg x = x
x
3
3
+
x
5
5
+(1)
n
x
2n+1
2n+1
+ , |x| < 1
(1+x)
k
= 1+
k
1!
x +
k(k 1)
2!
x
2
+ +
k(k 1) (k n+1)
n!
x
n
+ , |x| < 1, k R
arcsinx = x +
1
2
x
3
3
+ +
1 3 (2n1)
2 4 2n
x
2n+1
2n+1
+ , |x| < 1
argsinhx = x
1
2
x
3
3
+ +(1)
n
1 3 (2n1)
2 4 2n
x
2n+1
2n+1
+ , |x| < 1
A partir dels desenvolupaments en s ` erie anteriors, podem obtenir-ne daltres directament. Per exemple,
per a e
x
, simplement hem davaluar la s ` erie de e
x
en x, en comptes de x.
Exemples 6.64
Altres desenvolupaments en s ` erie de Taylor. Observem que les identitats entre funcions equivalen a
les identitats entre els desenvolupaments de Taylor corresponents: cos(x) = cosx, sin(x) = sinx,
sinhx +coshx = e
x
, etc.
e
x
= 1x +
x
2
2!
x
3
3!
+
x
4
4!
x
5
5!
+ , x R
e
x
2
= 1+x
2
+
x
4
2!
+
x
6
3!
+
x
8
4!
+ , x R
cos(x) = 1
x
2
2!
+
x
4
4!
+(1)
n
x
2n
(2n)!
+ = cosx, x R
cos(x
2
) = 1
x
4
2!
+
x
8
4!
, x R
sin(x) =x +
x
3
3!
x
5
5!
+ =
_
x
x
3
3!
+
x
5
5!

_
=sinx, x R
En general, donada una s ` erie de pot ` encies, es molt difcil identicar quina funci o representa. Poques s ` eries
de pot ` encies tenen com a suma una funci o elemental.
Exemples de funcions analtiques
Algunes funcions es poden recon` eixer com analtiques a partir daltres ja conegudes. En donem unes
mostres.
Els polinomis, e
x
, cosx, sinx, s on analtics en R.
Si f (x) i g(x) s on analtiques en x

0
, tamb e ho s on
f (x) +g(x), f (x) g(x), f (x) g(x) i
f (x)
g(x)
(si g(x
0
) = 0).
Si f (x) es analtica en x
0
i f
(x
0
) = 0, aleshores f
1
(x) es analtica en f (x
0
).
Si f (x) es analtica en x
0
i g(x) es analtica en f (x
0
), aleshores (g f )(x) es analtica en x
0
.
6.6 S` eries de pot` encies complexes
Per acabar el captol, fem cinc c ` entims sobre les s ` eries de pot ` encies amb nombres complexos.
Denici o 6.65 Una s ` erie de la forma
n=0
a
n
(z z
0
)
n
, amb a
n
(n = 0, 1, 2, ), z, z
0
C, sanomena
s ` erie de pot ` encies complexa en z z
0
.
A cada s ` erie de pot ` encies complexa
n=0
a
n
(z z
0
)
n
, se li associa un radi de converg` encia R, de la mateixa
manera que es fa a les s ` eries reals. Aquest R es deneix com
1
, on = lm
n
n
|a
n
|, [0, +) {+}.
El criteri del quocient 6.60 tamb e es v ` alid per a nombres complexos.
A partir del radi de converg` encia, associem a cada s ` erie de pot ` encies real un interval (R, R), de manera
que la s ` erie es convergent al seu interior i divergent a lexterior. Fixem-nos que linterval (R, R) es el
conjunt de punts x tals que |x| < R, es a dir, que estan a una dist ` ancia de 0 m es petita que R. Aquesta
idea, en el cas complex, ens d ona un disc, perqu` e ara treballem en dimensi o 2.
Denici o 6.66 El conjunt de punts del pla complex que disten de z
0
menys de R es el disc |zz
0
| <R,
amb centre z
0
i radi R, i sanomena disc de converg` encia de la s ` erie
n=0
a
n
(z z
0
)
n
.
El disc de converg` encia es tal que la s ` erie es absolutament convergent a linterior del disc |z z
0
| < R
i divergent a lexterior del disc |z z
0
| > R. En els punts de la circumfer ` encia |z z
0
| = R la vora del
disc, el car ` acter de la s ` erie dep` en de cada cas; nhi ha s ` eries que convergeixen en algun punt de la
circumfer ` encia, en tots els punts o en cap. En tenim lesquema a la gura 6.5.
Fig. 6.5 Radi i disc de converg` encia de la s ` erie a
n
(z z
0
)
n
Val a dir que, quan el radi de la s ` erie pren els valors 0
o +, el cercle es col
.
lapsa en un punt, z
0
, o esdev e
tot el pla complex, respectivament.
Exemple 6.67
Estudiem el radi de converg` encia de la s ` erie
n=0
_
1(3)
n
(z 1)
n
.
Tenim a
n
= 1(3)
n
. Pel criteri del quocient,
R = lm
n
1(3)
n
1(3)
n+1
= lm
n
1
(3)
n
1
1
(3)
n
(3)
1
3
=
1
3
.
Aleshores, la s ` erie es absolutament convergent si |z 1| <
1
3
i divergent si |z 1| >
1
3
.
Problemes resolts
Problema 1
Demostreu la desigualtat (1+h)
n
1+nh per a h 1, n 1.
[Soluci o]
Ho fem per inducci o sobre n.
El cas base n = 1 es clarament cert: 1+h 1+h.
Suposem que la desigualtat es certa per a n1 i veiem que, llavors, tamb e es certa per a n. La hip ` otesi dinducci o es
(1+h)
n1
1+(n1)h
Multiplicant els dos membres de la desigualtat per 1+h, i tenint en compte que h 1 1+h 0, resulta
(1+h)
n
[1+(n1)h] (1+h) = 1+h+nh+nh
2
hh
2
= 1+nh+(n1)h
2
1+nh, ja que n 1,
que es el que volem demostrar.
Problema 2
Sigui la successi o (a
n
) denida per recurr ` encia:
a
1
=
3
2
i 3a
n+1
= 2+a
3
n
per a n 1.
Demostreu que (a
n
) es convergent i calculeu-ne el lmit.
[Soluci o]
En primer lloc, comprovem que a
n
es una successi o mon` otona i tada.
Monotonia. Donem uns quants valors a la n per observar la tend` encia de la successi o:
a
1
=
3
2
, a
2
=
11
24
>
3
2
= a
1
, a
3
> a
2
, . . .
A partir dels primers termes, sospitem que la successi o pot ser creixent. Tractem de provar aquest fet per inducci o.
El cas base n = 1 ja est ` a fet: a
1
< a
2
.
La hip ` otesi dinducci o es a
n1
< a
n
. Volem veure que
a
n1
< a
n
=a
n
< a
n+1
.
Com que x
3
es una funci o creixent, resulta
a
n1
< a
n
= a
3
n1
< a
3
n
=
2+a
3
n1
< 2+a
3
n
=
2+a
3
n1
3
<
2+a
3
n
3
= a
n
< a
n+1
.
Per tant a
n
< a
n+1
, per a tot n N i, efectivament, la successi o es creixent.
Fitaci o. Una ta inferior es a

1
=
3
2
, perqu` e la successi o es creixent. Veiem per inducci o que 1 es ta superior, es a
dir, a
n
< 1, per a tot n N.
El cas n = 1 es evident: a
1
=
3
2
< 1.
La hip ` otesi dinducci o es a
n1
< 1. Volem veure que
a
n1
< 1 =a
n
< 1.
Tenim
a
n1
< 1 =a
3
n1
< 1 =
2+a
3
n1
< 3 =
2+a
3
n1
3
< 1 = a
n
< 1.
i, per tant, a
n
< 1, per a tot n N. Concloem, doncs, que la successi o es tada:
3
2
< a
n
< 1, per a tot n N.
El teorema de la converg` encia mon` otona ens permet armar que (a
n
) es convergent (at ` es que es mon ` otona i tada).
Ara ja podem calcular-ne el lmit. Si l = lim
n
a
n
, aleshores tamb e es l = lim
n
a
n1
. El lmit ha de complir la relaci o de
recurr ` encia
3l = 2+l
3
l
3
3l +2 = 0.
Aquesta equaci o t e per solucions l = 1 (arrel doble) i l =2. A m es, de la relaci o de taci o resulta
3
2
l 1
i, per tant, el lmit ha de ser l = 1.
Problema 3
Determineu el lmit seg uent segons els valors de la constant b R
+
:
lm
n
_
bn
3
+2
n
3
_
n
3
.
[Soluci o]
Aquest lmit es del tipus b
+
; per tant, segons si b es m es gran, m es petit o igual que 1, el lmit prendr ` a un valor o un
altre.
Si b < 1, el lmit es 0.
Si b > 1, el lmit es +.
Si b = 1, tenim una indeterminaci o del tipus 1
. Per resoldre-la, apliquem el criteri del n umero e. En el nostre cas,

a
n
= n
3
i b
n
=
n
3
+2
n
3
. Per tant,
lm
n
_
n
3
+2
n
3
_
n
3
= e
lm
n
n
3
n
3
+2
n
3
1
= e
lm
n
2
= e
2
.
Aix, nalment,
lm
n
_
bn
3
+2
n
3
_
n
3
=
0 si 0 1.
Problema 4
Esbrineu el valor de lm
n
n
2
7
3
n
.
[Soluci o]
Es una indeterminaci o del tipus

. Per resoldre-la, considerem la funci o associada

f (x) =
x
2
7
3
x
i fem lm
x
f (x). Aplicant la regla de LH opital dues vegades, tenim
lm
x
x
2
7
3
x
= lm
x
2x
3
x
ln3
= lm
x
2
3
x
ln
2
3
= 0.
Com que aquest lmit existeix i val 0, el lmit de la successi o tamb e val 0.
Problema 5
Calculeu lm
n
1
3
+3
3
+5
3
+ +(2n1)
3
n
4
.
[Soluci o]
Si intentem resoldre el lmit directament, obtenim una indeterminaci o del tipus
lm
n
x
n
y
n
=

,
amb x
n
= 1
3
+3
3
+5
3
+ +(2n1)
3
i y
n
= n
4
. Com que la successi o del denominador, y
n
, es estrictament creixent
cap a +, apliquem el criteri de Stolz:
lm
n
x
n
x
n1
y
n
y
n1
= lm
n
(2n1)
3
n
4
(n1)
4
= lm
n
8n
3
12n
2
+6n1
4n
3
6n
2
+4n1
= 2
i, per tant, el lmit demanat tamb e es 2.
Problema 6
Estudieu el car ` acter de la s ` erie
n=1
1
n+ln
n
.
[Soluci o]
Com que
1
n+ln
n
>0, podem utilitzar el criteri de comparaci o per pas al lmit, comparant-la amb la s ` erie harm` onica
n=1
1
n
de la qual coneixem la diverg` encia. Observem que
lm
n
1
n+ln
n
1
n
= lm
n
n
n+
1
2
lnn
= lm
n
1
1+
1
2
lnn
n
.
Per calcular el lmit de la successi o que apareix al denominador, considerem la seva funci o associada i hi apliquem la
regla de LH opital:
lm
x
lnx
x
= lm
x
1
x
1
= 0 lm
n
lnn
n
= 0
i, per tant,
lm
n
1
1+
1
2
lnn
n
= 1.
Les dues s ` eries tenen, doncs, el mateix car ` acter; es a dir,
n=1
1
n+ln
n
es divergent.
Problema 7
Estudieu la converg` encia de la s ` erie
n=0
a(a+1) (a+n)
b(b+1) (b+n)
, a 0, b > 0.
[Soluci o]
Es una s ` erie de termes positius. Si apliquem el criteri del quocient, per exemple, obtenim
a
n+1
a
n
=
a(a+1) (a+n+1)
b(b+1) (b+n+1)
a(a+1) (a+n)
b(b+1) (b+n)
=
a+n+1
b+n+1
i
lm
n
a
n+1
a
n
= lm
n
n+a+1
n+b+1
= 1,
amb la qual cosa el criteri del quocient no decideix. Aprotem aquests c ` alculs per aplicar el criteri de Raabe
n
_
a
n
a
n+1
1
_
= n
_
n+b+1
n+a+1
1
_
= n
ba
n+a+1
=
(ba)n
n+a+1
i
lm
n
n
_
a
n
a
n+1
1
_
= lm
n
(ba)n
n+a+1
= ba.
Per tant,
ba > 1 b > a+1 la s ` erie es convergent.
ba < 1 b < a+1 la s ` erie es divergent.
ba = 1 b = a+1; llavors el criteri no decideix. Per ` o substituint aquest valor en la s ` erie, tenim
n=0
a(a+1) (a+n)
b(b+1) (b+n)
=
n=0
a(a+1) (a+n)
(a+1)(a+2) (a+n+1)
=
n=0
a
a+n+1
,
i, en aquest cas,
si a = 0, tots els termes de la s ` erie valen 0, i la s ` erie es convergent amb suma 0,

si a = 0, per comparaci o per pas al lmit amb la s ` erie harm` onica

1
n
resulta
lm
n
1
n
a
a+n+1
= lm
n
a+n+1
an
=
1
a
i les dues s ` eries tenen el mateix car ` acter: s on divergents.
Problema 8
Esbrineu el car ` acter de la s ` erie seg uent segons els valors del par ` ametre a > 0,
n=1
n!
(1+a)(1+2a) (1+na)
.
[Soluci o]
Es una s ` erie de termes positius. Apliquem, per exemple, el criteri del quocient:
a
n+1
a
n
=
(n+1)!
(1+a)(1+2a) (1+(n+1)a)
n!
(1+a)(1+2a) (1+na)
=
n+1
1+(n+1)a
.
Sigui
l = lm
n
a
n+1
a
n
= lm
n
n+1
1+(n+1)a
=
1
a
.
Tenim
Si a > 1, aleshores l < 1 i la s ` erie es convergent.
Si a < 1, llavors l > 1 i la s ` erie es divergent.
Si a = 1, aleshores l = 1 i el criteri no decideix; per ` o, en aquest cas, el terme general de la s ` erie esdev e un vell
conegut:
n!
(1+1)(1+2) (1+n)
=
n!
(n+1)!
=
1
n+1
.
Es tracta de la s ` erie harm` onica
n=1
1
n+1
, que es divergent.
Problema 9
Determineu la converg` encia de la s ` erie
n=0
x
n
3
n
.
[Soluci o]
En primer lloc, calculem el radi de converg` encia de la s ` erie. El terme general es a
n
=
1
3
n
. Llavors,
R = lm
n
1
3
n
1
3
n+1
= 3.
Per tant, linterval associat es (3, 3). Estudiem el car ` acter de la s ` erie als extrems, es a dir, als punts x = 3 i x =3.
Si x = 3, tenim la s ` erie num` erica
n=0
3
n
3
n
=
n=0
1,
que es divergent. Si x =3, la s ` erie es
n=0
(3)
n
3
n
=
n=0
(1)
n
,
que tamb e es divergent. Daqu podem concloure que la nostra s ` erie es convergent si |x| < 3 i divergent si |x| 3.
Problema 10
Comproveu la identitat seg uent a partir de les denicions de les funcions hiperb` oliques i mitjanc ant les
s ` eries de Taylor.
sinhx +coshx = e
x
, x R.
[Soluci o]
Recordem que les funcions hiperb ` oliques es poden denir a partir de lexponencial. Aleshores, es immediat que
sinhx +coshx =
e
x
e
x
2
+
e
x
+e
x
2
= e
x
.
Ara utilitzarem les s ` eries de Taylor de les funcions anteriors. Tenim
sinhx +coshx = x +
x
3
3!
+
x
5
5!
+ +
x
2n+1
(2n+1)!
+ +1+
x
2
2!
+
x
4
4!
+ +
x
2n
(2n)!
+
= 1+x +
x
2
2!
+
x
3
3!
+ +
x
n
n!
+ = e
x
, x R.
Problema 11
Trobeu la funci o suma de la s ` erie
n=0
x
4n1
4n1
.
[Soluci o]
Sigui la funci o suma f (x) =
n=0
x
4n1
4n1
. Aleshores, la seva derivada es
f
(x) =
n=1
x
4n2
= x
2
+x
6
+x
10
+x
14
+ = x
2
_
1+x
4
+x
8
+x
12
+
_
Es tracta duna s ` erie geom` etrica de ra o x
4
i primer terme x
2
, en qu` e podem treure factor com u x
2
. Per tal que sigui
convergent, sha de complir |x
4
| < 1 o, equivalentment, |x| < 1. Llavors,
f
(x) =
x
2
1x
4
, |x| < 1.
Finalment, integrant la funci o derivada, obtenim la nostra f (x):
f (x) =
_
x
0
t
2
1t
4
dt =
1
4
ln
1+x
1x
1
2
arctg x, per a |x| < 1.
Problemes proposats
Problema 1
S on certes les armacions seg uents?
a) n
2
n+5 es un nombre primer per a tot n 2.
b) 1
2
+2
2
3
2
+4
2
5
2
+ (2n1)
2
+(2n)
2
= 2n
2
+n per a tot n 1.
En cas armatiu, demostreu-les per inducci o. Si alguna delles no es correcta, doneu un valor (o valors) de
n per al qual no es compleixi.
Problema 2
Esbrineu el valor del lmit lm
n
n
2
7
3
n
.
Problema 3
Calculeu lm
n
ln(n!)
ln(n
n
)
.
Problema 4
Analitzeu el car ` acter de la s ` erie
n=1
_
n1
n
_
n
2
.
Problema 5
Estudieu la converg` encia condicional i absoluta de la s ` erie
n=2
(1)
n
n
n
2
1
.
Problema 6
Comproveu que, si x
n
es convergent i y
n
es divergent, aleshores (x
n
+y
n
) es divergent.
Problema 7
Analitzeu el car ` acter de la s ` erie
n=1
n
n
n!
e
n
.
Problema 8
Utilitzeu el criteri de la integral per determinar la converg` encia o la diverg` encia de la s ` erie
n1
ne
n
2
.
Problema 9
Identiqueu la s ` erie seg uent i estudieu-ne la converg` encia condicional i absoluta:
n1
cos(n
2
)
5n+3
.
Problema 10
Identiqueu i calculeu la suma innita seg uent
2
2
3
+
2
9
2
27
+
2
81

Problema 11
Determineu el car ` acter de la s ` erie de termes complexos
n2
_
(n!)
2
(2n)!
+i
2n+1
n
3
1
_
.
Problema 12
Estudieu la converg` encia de la s ` erie
n=0
x
n
(n+1)4
n
.
Problema 13
Calculeu la funci o suma de la s ` erie de pot ` encies
n=1
9
n
x
2n
.
7
Conceptes previs
Lobjectiu fonamental daquest captol es refrescar alguns conceptes ja adquirits en cursos anteriors. Len-
focament es totalment pr ` actic. Inclou un test inicial que permetr ` a a lestudiant, un cop lhagi realitzat,
decidir quins aspectes ha de repassar amb m es intensitat.
En destaquem cinc grans ` arees:
Polinomis i equacions: inclou b` asicament el desenvolupament dexpressions algebraiques, lextracci o de
factor com u, les operacions amb polinomis i la resoluci o dequacions.
Geometria elemental: compr ` en la semblanc a de polgons, ` arees de gures planes i les ` arees i els volums
de s ` olids regulars.
Trigonometria plana: engloba les raons trigonom` etriques (sinus, cosinus...), la resoluci o dequacions
trigonom` etriques i de triangles.
Geometria analtica plana: recorda les diferents equacions duna recta, la perpendicularitat i el paral-
lelisme, i estudia les equacions i els elements principals de les c ` oniques.
Derivades i integrals: es recorda el c ` alcul de derivades i el de primitives.
Objectius
Una vegada desenvolupat el captol, lestudiant ha de ser capac de:
Manipular adequadament les principals operacions algebraiques.
Calcular ` arees i permetres de gures elementals.
Determinar ` arees i volums de s ` olids regulars.
Con` eixer les raons trigonom` etriques dels angles notables.
Con` eixer les principals identitats trigonom` etriques.
Resoldre triangles rectangles i obliquangles.
Resoldre equacions trigonom` etriques senzilles.
Con` eixer les equacions de la recta.
Calcular langle entre dues rectes.
Con` eixer les equacions redudes de les c ` oniques.
Identicar els elements principals de les c ` oniques.
Calcular derivades aplicant la regla de la cadena.
Calcular primitives immediates.

Conceptes previs1235 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009
7.1 Test inicial
Problema 1
Un pal de 2 m projecta una ombra d1
5 m. Laltura dun arbre que a la mateixa hora projecta una ombra

de 3
5 m es de:
a) 4 m
b) 4
7 m
c) 5
5 m
d) 6 m
e) 3
75 m
Problema 2
El costat dun triangle equil ` ater mesura 2 cm. L ` area es de:
a) 1 cm
2
b)
3
3
cm
2
c)
3 cm
2
d)
2 cm
2
e) 4 cm
2
Problema 3
El volum dun cilindre de radi 5 cm i altura 10 cm es:
a) 125 cm
3
b) 100 cm
3
c) 50 cm
3
d) 500 cm
3
e) 250 cm
3
Problema 4
Lequaci o de la recta que passa pel punt (1, 1) i t e pendent 5 es:
a) y =
1
5
x +
4
5
b) y = 5x 4
c) y =5x +6
d) y = x +5
e) y = x +1
Problema 5
Tant la f ormula de la gravitaci o universal de Newton com la de latracci o el ` ectrica de Coulomb tenen
lestructura F =C
ab
d
2
. El valor de F expressat en notaci o cientca per al cas C = 9 10
9
, d = 3 10
4
i
a = b = 4 10
5
es:
a) 16 10
9
b) 16 10
7
c) 1
6 10
8
d) 4 10
10
e) 12 10
9
Problema 6
El resultat de desenvolupar i simplicar lexpressi o (2x
2
+x
3
)
2
es:
a) x
9
+4x
5
+2x
4
b) x
6
+4x
4
c) x
6
+2x
4
d) x
6
+4x
5
+4x
4
e) x
9
+4x
4
Problema 7
El desenvolupament de (1x)
3
es:
a) x
3
+3x
2
3x +1
b) x
3
+1
c) x
3
x
2
x +1
d) x
3
3x
2
+3x 1
e) x
6
1
Problema 8
En simplicar el m` axim possible la fracci o
xy x
2
xy
2
x
3
, obtenim
a) y x
b)
1
yx
c) 0
d) y +x
e)
1
y+x
Problema 9
La derivada de y = cos
3
4x es:
a) 12sin
2
4x
b) 4sin
3
4x
c) 3cos
2
4x
d) 3cos
2
4x
e) 12cos
2
4x sin4x
Problema 10
El valor de la integral
_
2x
x
2
+5
dx es:
a) arctg (x
2
+5) +C, on C es una constant.
b) ln(x
2
c) arcsin(x
2
d) (x
2
+5)
3
+C, on C es una constant.
e) No es pot integrar.
7.2 Polinomis i equacions
Continguts:
Propietats de les pot ` encies i de les operacions.
Binomi de Newton. Nombres combinatoris.
Operacions amb fraccions i amb arrels.
Equacions de segon grau, biquadrades i irracionals.
Operacions amb polinomis.

Breu resum te` oric
Propietats de les pot ` encies.
Si a R i n, m R, llavors es compleix que:
a
n
a
m
= a
n+m
a
n
a
m
= a
nm
(a
n
)
m
= a
nm
a
n
=
1
a
n
a
0
= 1
a
m
n
=
n
a
m
amb a 0
Binomi de Newton. Nombres combinatoris
Recordem que
(ab)
2
= a
2
2ab+b
2
(a+b)(ab) = a
2
b
2
(ab)
3
= a
3
3a
2
b+3ab
2
b
3
.
En general, si n N, es t e
(ab)
n
=
_
n
0
_
a
n
_
n
1
_
a
n1
b+
_
n
2
_
a
n2
b
2
_
n
3
_
a
n3
b
3
+ +(1)
n
_
n
n
_
b
n
.
Encara que no amb aquesta notaci o, Tartaglia ja coneixia aquest desenvolupament. De fet, Newton va
demostrar que la igualtat anterior es v ` alida per als enters i per als racionals. Posteriorment, Euler la justic ` a
tamb e per als irracionals. Ara es coneguda com el binomi de Newton.
Lexpressi o
_
m
n
_
sanomena nombre combinatori i es deneix com
_
m
n
_
=
m!
n!(mn)!
, on k! = k(k 1)(k 2) 3 2 1.
Recordem que, per denici o, 0! = 1 i que
_
m
n
_
indica el nombre de subconjunts de n elements que hi ha
en un conjunt de m elements.
Observant lexpressi o del binomi de Newton, veiem que:
La suma dels exponents de a i de b en cada terme es n.
Els coecients del desenvolupament de Newton s on els nombres combinatoris de les distintes les del
triangle de Tartaglia-Pascal:
n = 0
_
0
0
_
n = 1
_
1
0
_ _
1
1
_
n = 2
_
2
0
_ _
2
1
_ _
2
2
_
n = 3
_
3
0
_ _
3
1
_ _
3
2
_ _
3
3
_

o b e,
n = 0 1
n = 1 1 1
n = 2 1 2 1
n = 3 1 3 3 1
n = 4 1 4 6 4 1

El triangle es genera de manera que, sumant dos elements consecutius duna la, obtenim el nombre
compr ` es entre els dos de la la seg uent.
Equacions de segon grau, biquadrades i irracionals
Denici o 7.1 Anomenem equacions biquadrades les equacions de la forma
ax
2n
+bx
n
+c = 0, sent n N i a = 0, b, c R.
Es a dir, lexponent duna de les pot ` encies es el doble de laltra. La denominaci o biquadrada deriva del
cas particular n = 2, en coincidir que al mateix temps una pot ` encia es el quadrat de laltra:
ax
4
+bx
2
+c = 0.
Les equacions biquadrades es converteixen en equacions de segon grau mitjanc ant el canvi
x
n
= z, x
2n
= z
2
Daquesta manera, nom es cal resoldre lequaci o de segon grau
az
2
+bz +c = 0
i, despr es, desfer el canvi.
Anomenem equacions irracionals aquelles en qu` e les inc ` ognites estan dins duna arrel.
Generalment, per a la seva resoluci o cal allar el radical en un membre de lequaci o i despr es elevar els dos
membres de la igualtat a la pot ` encia adequada perqu` e desaparegui larrel. Repetim el proc es tants cops
com sigui necessari ns a eliminar tots els radicals.
Mitjanc ant aquest m` etode, hi ha el perill que ens apareguin nombres que, de fet, no s on soluci o de
lequaci o donada. Per aix ` o, sempre cal comprovar si el resultat obtingut satisf ` a lequaci o inicial.
Problemes resolts
Problema 1
Comproveu que es compleix la igualtat seg uent:
_
8
2
_
+
_
8
3
_
=
_
9
3
_
.
[Soluci o]
En efecte,
_
8
2
_
+
_
8
3
_
=
8!
2!6!
+
8!
3!5!
= 84 i
_
9
3
_
=
9!
3!6!
= 84.
Finalment,
_
8
2
_
+
_
8
3
_
=
_
9
3
_
.
Problema 2
Desenvolupeu i simpliqueu el m` axim possible
_
3
x
3
_
5
.
[Soluci o]
Utilitzant el desenvolupament del triangle de Pascal o de Tartaglia, tenim que
_
3
x
3
_
5
= 3
5
5 3
4
x
3
+10 3
3
_
x
3
_
2
10 3
2
_
x
3
_
3
+5 3
_
x
3
_
4
_
x
3
_
5
i, despr es de simplicar, obtenim
_
3
x
3
_
5
=
x
5
243
+
5
27
x
4
10
3
x
3
+30x
2
135x +243.
Problema 3
Aplicant el binomi de Newton, calculeu el terme de grau 1 en el desenvolupament de (x 1)
100
.
[Soluci o]
El pen ultim terme del desenvolupament de (x 1)
100
ser ` a:
_
100
99
_
x =
100!
99!1!
x =100x.
Problema 4
Calculeu i simpliqueu el m` axim possible lexpressi o seg uent:
5
758
48+3
27+12
37
108.
[Soluci o]
Descomponent els radicands i despr es extraient factors fora del radical, en cas que sigui possible, obtenim
5
758
48+3
27 +12
37
108 =
= 5
3 5
2
8
3 4
2
+3
3 3
2
+12
37
2
2
3
2
3 =
= 25
332
3+9
3+12
342
3 =
=28
3.
Problema 5
Efectueu loperaci o seg uent i simpliqueu-la al m` axim:
51
3
3
5
2
.
[Soluci o]
Per operar m es c ` omodament, racionalitzarem els denominadors:
51
=
5
_
5+1
_
4
,
3
3
3
=
3
_
3+
3
_
6
.
Aix,
51
3
3
5
2
=
5
_
5+1
_
4

3
_
3+
3
_
6

5
2
=

52
3+3
4
.
Problema 6
Calculeu i simpliqueu:
2x
3
4x
2
6x
(x 1)
2
4
+
2x
3
+5x
2
+4x 3
(x +1)(x 3)
.
[Soluci o]
Tenint en compte que (x 1)
2
4 = x
2
2x 3 = (x +1)(x 3), podem escriure
2x
3
4x
2
6x
(x 1)
2
4
+
2x
3
+5x
2
+4x 3
(x +1)(x 3)
=
x
2
2x 3
(x +1)(x 3)
= 1.
Problema 7
a) x
8
17x
4
+16 = 0
b)

x +5+
2x +8 =
7x +21
[Soluci o]
a)

Es una equaci o biquadrada; per tant,
x
8
17x
4
+16 = 0 x
4
=
17
225
2
=
_
x
4
= 16 =x =2
x
4
= 1 =x =1.
b)

Es una equaci o irracional i, per tant, hem de manipular-la adequadament per desfer-nos de les arrels:
x +5+
2x +8 =

7x +21
x +5+2
x +5
2x +8+2x +8 = 7x +21
2x
2
+18x +40 = 2x +4
2x
2
+18x +40 = 4x
2
+16x +16.
Per tant,
2x
2
2x 24 = 0 x
1
= 4, x
2
=3.
Si comprovem aquests resultats a lequaci o inicial, observem que x
2
=3 no es v ` alid. Finalment, la soluci o de
lequaci o donada es x = 4.
Problema 8
Descomponeu en factors irreductibles:
a) 25x
4
29x
2
+4
b) x
3
5x
2
+2x +8
[Soluci o]
a) Les arrels de lequaci o biquadrada 25x
4
29x
2
+4 = 0 s on x =1, x =
2
5
; aix, podem escriure:
25x
4
29x
2
+4 = 25(x 1)(x +1)
_
x
2
5
__
x +
2
5
_
.
b) Dividint pel m` etode de Rufni (si m es no, una vegada), obtenim que les arrels de x
3
5x
2
+2x +8 = 0 s on
x =1, x = 2 i x = 4. Per tant,
x
3
5x
2
+2x +8 = (x +1)(x 2)(x 4).
Problemes proposats
Propietats de les pot` encies i de les operacions
Problema 11
Escriviu com a pot ` encia de x:
a) x
4
x
5
b)
x
5
x
3
c) (x
6
)
2
d)
_
1
x
_
1
Problema 12
Escriviu en pot ` encies de 10 els nombres seg uents:
0
001;
3
10.000;
1
0
0001
;
1
4
10.000
; (10
1/3
10
3
)
1
;
0
01
0
0001
100.
Problema 13
Desenvolupeu i reduu les expressions seg uents:
a) (2x +5y)(3x 2y) (2x 1)(3x +2y) (x 2y)(5y 1)
b) (ax
2
b)(ax
2
2b) +3b(ax
2
b) +b(b1)
c) (a1)(a2)(a3) +6(a1)(a2) +7(a1)
d)
_
1
3
a
2
b
5
6
ab
2
+10b
3
+20
__
4
5
a
2
b
_
Binomi de Newton
Problema 14
Efectueu els desenvolupaments seg uents:
a) (ab)
3
b) (2x 4)
5
c)
_
(x +y)
2
+z
2
d) (a+b)
4
Problema 15
Determineu el coecient de x
5
en el desenvolupament de
_
5x
1
x
_
7
.
Problema 16
Quin es el terme independent de x en el desenvolupament de
_
x
2
2

2
x
_
9
?
Notaci o cientca
Problema 17
Sabent que X = 210
2
, Y = 310
3
, Z = 410
4
, calculeu els nombres seg uents i expresseu-ne el
resultat en notaci o cientca:
a) X
4
Y
5
Z
2
b)
Z
4
Y
4
X
8
.
Problema 18
Escriviu els nombres seg uents en forma de producte dun enter per una pot ` encia de 10:
30
4
; 20.000
3
; 0
025
2
; (4
56
2
)
3
.
Operacions amb fraccions i amb arrels
Problema 19
Simpliqueu les fraccions seg uents:
a)
4ax 2a
2
x
2a
3
8a
b)
a2
a
2
4a+4
c)
x
2
+2yx +y
2
x
2
y
2
d)
b
c
c
b
1+
c
b
Problema 20
Efectueu les operacions seg uents i simpliqueu-ne el resultat:
a)
a
a
2
b
2
1
a+b
b)
a+1
a1
(a
2
+1)
2
a
2
1
c)
b
2
+2bc +c
2
b
2
1

b+1
b+c
Problema 21
Desenvolupeu i reduu les expressions seg uents:
a) (3
23
3+6
5)(2
2+2
3+4
5)
b) (
3+
5)(2
3+3
5) (3
32
5)(
3+2
5)
c) (
2+2)
2
(1
2)
2
Racionalitzaci o de denominadors
Problema 22
Racionalitzeu els denominadors de les fraccions seg uents i simpliqueu-ne el resultat:
a)
5
3+
12
14
3
b)
6
5
4
3
c)
2
2
53
2
d)
(3
3+2)(
31)
3+1
Problema 23
Efectueu les operacions que sindiquen:
a)
2+
31
31
2+
2
2
b)
5
5
5+
5+
5
5
5
+
5
5
Equacions
Problema 24
Resoleu les equacions de segon grau seg uents:
a)
x 5
2
=
2
x 2
b) (x +2)
2
= 244x
c) (x +6)(x 6) 8 = 14x
d)
x
5
4
x 9
=
7
3
Problema 25
Trobeu les solucions de les equacions seg uents:
a) x
4
+5x
2
36 = 0
b) (4x 7)(x
2
5x +4)(2x
2
7x +3) = 0
c) (x
3
+3x
2
1)
2
(x
3
2x +1)
2
= 0
d)
x
2
32
4
+
28
x
2
9
= 0
Problema 26
Resoleu les equacions irracionals seg uents i comproveu-ne els resultats:
a)

20+2x = 4
b)

x +4 = 1+
x 1
c)

x +19 = 12
x 5
d)

3+x +
x =
6
3+x
Operacions amb polinomis
Problema 27
Obteniu el quocient i el residu de les divisions que sindiquen a continuaci o (comproveu-ne el resultat):
a) (3a
3
+10a
2
5a+12) : (a+4)
b) (x
4
x
3
y +2x
2
y
2
xy
3
+y
4
) : (x
2
+y
2
)
c) (a
5
41a120) : (a
2
+4a+5)
d) (x
6
y
6
) : (x +y)
Problema 28
Descomponeu en factors irreductibles els polinomis seg uents:
a) 2x
2
5x 7
b) 2x
4
+x
3
8x
2
x +6
c) 2x
3
7x
2
+8x 3
d) 4x
4
2x
3
28x
2
+38x 12
Problema 29
Calculeu i simpliqueu:
a)
x +1
x 3
4
x +3
+
5x 9
x
2
9
b)
1
1x
+
x
1+x
1+x
2
x
2
1
c)
3
x +2
x
2
x
2
+x 2
+
x
2
+1
x 1
d)
x +2
(x
2
4)(x 1)
+
x +1
(x 2)(x 1)
2
x
2
+3
(x +2)(x 1)
7.3 Geometria elemental
Continguts:
Teoremes de Pit ` agores, de laltura i del catet.

`
Arees i permetres de gures planes.
`
Arees i volums de s ` olids regulars.
Breu resum te` oric
Donat un triangle rectangle ABC, amb angle recte
en A, es tenen els resultats seg uents:
Teorema del catet: c
2
= a m; b
2
= a n
Teorema de laltura: h
2
= m n
Teorema de Pit ` agores: a
2
= b
2
+c
2
Figura Permetre
`
Area
Cercle de radi r 2r r
2
Paral
.
lelogram daltura h i costats a, b (base) 2a+2b b h
Quadrat de costa a 4a a
2
Rectangle de base a i altura b 2a+2b a b
Rombe de diagonals d, D 2
d
2
+D
2
D d
2
Triangle daltura h
a
i costats a, b, c a+b+c
a h
a
2
Trapezi daltura h i costats paral
.
lels a i b
(a+b) h
2
Polgon regular de n costats de longitud l n l
n l apotema
2
Sector circular dangle i radi r r (arc)
r
2
2
Taula d ` arees i permetres de gures planes
F
i
g
u
r
a
`
A
r
e
a
l
a
t
e
r
a
l
`
A
r
e
a
t
o
t
a
l
V
o
l
u
m
P
a
r
a
l
.
l
e
l
e
p

p
e
d
e
(
o
r
t
o
e
d
r
e
)
d
a
r
e
s
t
e
s
a
,
b
,
c
2
(
a
b
+
b
c
)
2
(
a
b
+
a
c
+
b
c
)
a
c
P
r
i
s
m
a
r
e
c
t
e
a
m
b
b
a
s
e
d
`
a
r
e
a
A
b
a
s
e
i
a
l
t
u
r
a
h
h
(
p
e
r

m
e
t
r
e
b
a
s
e
)
2
A
b
a
s
e
+
`
a
r
e
a
l
a
t
e
r
a
l
A
b
a
s
e
h
P
i
r
`
a
m
i
d
e
r
e
c
t
a
a
m
b
b
a
s
e
d
`
a
r
e
a
A
b
a
s
e
i
a
l
t
u
r
a
h
S
u
m
a
d
`
a
r
e
e
s
t
r
i
a
n
g
l
e
s
A
b
a
s
e
+
`
a
r
e
a
l
a
t
e
r
a
l
A
b
a
s
e
h
3
C
i
l
i
n
d
r
e
c
i
r
c
u
l
a
r
r
e
c
t
e
d
e
r
a
d
i
r
i
a
l
t
u
r
a
h
2
r
h
2
r
(
h
+
r
)
r
2
h
C
o
n
c
i
r
c
u
l
a
r
r
e
c
t
e
d
e
r
a
d
i
r
,
a
l
t
u
r
a
h
i
g
e
n
e
r
a
t
r
i
u
g
r
g
r
g
+
r
2
r
2
h
3
E
s
f
e
r
a
d
e
r
a
d
i
r
r
2
4
r
3
3
T
a
u
l
a
d
`
a
r
e
e
s
i
v
o
l
u
m
s
d
e
c
o
s
s
o
s
Problemes resolts
Problema 9
Les projeccions dels catets dun triangle rectangle sobre la hipotenusa mesuren 9 cm i 16 cm. Determineu
la longitud dels catets i de laltura relativa a la hipotenusa.
[Soluci o]
Pel teorema de laltura, sabem que

h
9
=
16
h
; per tant, h = 12 cm.
Apliquem el teorema del catet dues vegades (o b e el teorema de Pit ` agores) i nobtenim la longitud dels catets:
15 cm i 20 cm.
Problema 10
Les ` arees de dos polgons semblants s on 36 m
2
i 900 m
2
. Si el permetre del segon fa 125 m, quin es el
permetre del primer polgon?
[Soluci o]
Sabem que si dos polgons, d ` arees A
1
i A
2
, s on semblants, i la ra o de semblanc a entre els costats es k, llavors
A
2
A
1
=k
2
.
Per tant,
900
36
= k
2
i, daqu, k = 5. Finalment, 5 =
125
P
1
P
1
= 25 m.
Problema 11
Calculeu l ` area de la superfcie total dun con de volum 24 i base de radi 1.
[Soluci o]
A partir del volum del con, obtenim laltura:
V =

3
r
2
h = 24 = h = 72.
Daltra banda, l ` area total ve donada per
A
total
= A
lateral
+A
base
= rg+r
2
.
Tenint en compte la relaci o g
2
= 72
2
+1, determinem la generatriu g =
5.185. Finalment,
`
Area total = (
5.185+1).
Problema 12
Un s ` olid est ` a format per un cilindre i dos cons iguals, construts sobre les bases del cilindre, externament a
aquest. El volum global es 128, el radi es igual a 4 cm i la generatriu del con val 5 cm. Quina es l ` area de
la superfcie total del s ` olid?
[Soluci o]
Fixem-nos que el volum total est ` a format pel volum del cilindre, m es dues vegades el del con. Siguin h laltura del con
i H la del cilindre.
Aplicant el teorema de Pit ` agores, es dedueix que h =
3 cm. Per tant,
Volum total = V
cil
+2V
con
= 4
2
H +2
1
3
4
2
3 =
= = 128 H = 6 cm.
`
Area total = A
cil
+2A
lateral con
= 2 4 6+2 4 5 =
= 88 cm
2
.
Problemes proposats
Generalitats
Problema 30
En un triangle rectangle, laltura sobre la hipotenusa la divideix en dues parts que mesuren 3 cm i 12 cm.
Esbrineu les longituds de laltura i dels catets.
Problema 31
Les ` arees de dos polgons semblants s on 74 cm
2
i 1.850 cm
2
. Si el permetre del primer es de 37 cm,
calculeu-ne el del segon.
Problema 32
Si un camp est ` a dibuixat a escala 1:500, quina ser ` a sobre el terreny la dist ` ancia que en el dibuix fa 3
4 cm?
Problema 33
El permetre dun triangle es 27 cm, i els costats dun triangle semblant mesuren 2 cm, 3 cm i 4 cm.
Calculeu les longituds dels costats del primer triangle.
Problema 34
Quants costats t e un polgon regular tal que el seu angle interior es de 162
?
`
Arees de gures planes
Problema 35
L ` area dun trapezi is ` osceles es de 420 cm
2
, les bases mesuren 40 cm i 30 cm. Determineu-ne les longituds
dels costats no paral
.
lels.
Problema 36
Donat un paral
.
lelogram de costats 24 cm i 36 cm, calculeu-ne el valor de laltura, sabent que la projecci o
del costat petit sobre el gran es de 12 cm. Determineu tamb e l ` area del paral
.
lelogram.
Problema 37
Trobeu l ` area dun hex ` agon regular de costat 2
5 m.
Problema 38
Determineu la longitud dun arc de circumfer ` encia corresponent a un angle de 42
, sabent que el radi es

4 m.
Problema 39
Calculeu la graduaci o dun sector circular de 104
72 cm
2
d ` area i 10 cm de radi. Trobeu tamb e la longitud
de larc corresponent.
`
Arees i volums de s` olids regulars
Problema 40
L ` area de la superfcie dun cub es 600 cm
2
. Determineu:
a) la longitud de laresta;
b) la longitud de la diagonal;
c) el volum del cub.
Problema 41
Un prisma recte t e per base un hex ` agon regular de 8 cm daresta i 10 cm daltura. Determineu l ` area total
de la superfcie i el volum del prisma.
Problema 42
Determineu el volum duna pir ` amide recta de base quadrada, sabent que l ` area de la base es 64 cm
2
i
lapotema lateral de 5 cm.
Problema 43
Quina es laltura dun cilindre de 16 d ` area de la base i d ` area lateral el doble que l ` area de la base?
Problema 44
Determineu la superfcie lateral dun con l ` area de la base del qual es 6
25 cm
2
i laltura es 4 cm.
7.4 Trigonometria plana
Continguts:
Relacions fonamentals.
Resoluci o de triangles: teoremes del sinus i del cosinus.
Raons trigonom` etriques dangles notables.
Raons trigonom` etriques de la suma dangles.
F ormules de langle doble i de langle meitat.
F ormules de transformaci o de la suma en producte.
Identitats i equacions trigonom` etriques.

Breu resum te` oric
Relacions fonamentals
sinB =
b
a
= cosC = cos(90
B)
cosB =
c
a
= sinC = sin(90
B)
tgB =
b
c
=
sinB
cosB
= cotgC = cotg(90
B)
cosecB =
1
sinB
= secC = sec(90
B)
secB =
1
cosB
= cosecC = cosec(90
B)
Si es un angle qualsevol, es compleixen:
sin
2
+cos
2
= 1 1+tg
2
= sec
2
Teorema del sinus:

a
sinA
=
b
sinB
=
c
sinC
Teorema del cosinus:
a
2
= b
2
+c
2
2bccosA
b
2
= a
2
+c
2
2accosB
c
2
= a
2
+b
2
2abcosC
Raons trigonom` etriques dangles notables
radiants graus sin cos tg
0 0
0 1 0
6
30
1
2
3
2
3
3
4
45
2
2
2
2
1
3
60
3
2
1
2
2
90
1 0
Raons trigonom` etriques de la suma dangles
sin(ab) = sina cosbcosa sinb.
cos(ab) = cosa cosbsina sinb.
tg(ab) =
tgatgb
1tga tgb
.
Raons trigonom` etriques de langle doble
sin2a = 2 sina cosa.
cos2a = cos
2
asin
2
a = 12sin
2
a = 2cos
2
a1.
tg2a =
2tga
1tg
2
a
.
Raons trigonom` etriques de langle meitat
sin
a
2
=
_
1cosa
2
_
signe + si
a
2
est ` a als quadrants I o II
signe si
a
2
est ` a als quadrants III o IV
_
cos
a
2
=
_
1+cosa
2
_
signe + si
a
2
est ` a als quadrants I o IV
signe si
a
2
est ` a als quadrants II o III
_
tg
a
2
=
_
1cosa
1+cosa
_
signe + si
a
2
est ` a als quadrants I o III
signe si
a
2
est ` a als quadrants II o IV
_
Transformaci o de sumes de raons trigonom` etriques en productes, i viceversa
sina+sinb = 2 sin
a+b
2
cos
ab
2
sinasinb = 2 cos
a+b
2
sin
ab
2
cosa+cosb = 2 cos
a+b
2
cos
ab
2
cosacosb = 2 sin
a+b
2
sin
ab
2
sina sinb =
1
2
_
cos(ab) cos(a+b)
_
cosa cosb =
1
2
_
cos(ab) +cos(a+b)
_
sina cosb =
1
2
_
sin(ab) +sin(a+b)
_
Les equacions trigonom` etriques s on aquelles en qu` e les inc ` ognites apareixen com
a variables dalguna funci o trigonom` etrica.
Problemes resolts
Problema 13
Trobeu tots els valors que satisfan lequaci o cos2x +sinx = 1.
[Soluci o]
A partir de lexpressi o del cosinus de langle doble cos2x = cos
2
x sin
2
x, substituint a lequaci o inicial obtenim:
2sin
2
x +sinx = 0 sinx(2sinx +1) = 0.
Aix,
sinx = 0 x = k
o b e,
sinx =
1
2

_
x =

6
+2k
x =
5
6
+2k, k Z.
Problema 14
Trobeu tots els valors de x que satisfan lequaci o
sinx +cos
2
x =
5
4
.
[Soluci o]
A partir de la igualtat fonamental sin
2
x +cos
2
x = 1, obtenim cos
2
x = 1sin
2
x, i substituint a lequaci o inicial
4sin
2
x +4sinx 1 = 0,
que es una equaci o de segon grau en sinx. Aix,
sinx =
1
2

_
x =

6
+2k
x =
5
6
+2k, k Z.
Problema 15
Una persona de 2 m dalc ` aria, que est ` a a la vora dun riu, veu la punta m es alta dun arbre, situat a la vora
oposada, amb un angle de 60
. En allunyar-sen 40 m, aquest angle es redueix a 30
. Determineu laltura
de larbre i lamplada del riu.
[Soluci o]
Siguin h laltura de larbre i a lamplada del riu. Llavors,
tg60
=
h2
a
tg30
=
h2
a+40
3 =
h2
a
3
3
=
h2
a+40
a = 20 m.
Finalment, h =
3a+2, es a dir, laltura de larbre es de 20
3+2 m.
Problemes proposats
Identitats
Problema 45
Demostreu les identitats seg uents:
a) sin
2
=
1cos2
2
b) cos
2
=
1+cos2
2
c) tg+cotg =
2
sin2
d) 6sin
2
+8cos
2
= 7+cos2
e) sin(+) sin() = sin
2
sin
2
f) 1+tg
2
= sec
2
Equacions trigonom` etriques
Problema 46
a) 2sin
2
x = sin2x
b)
cos2x
2
= 23sin
2
x
Resoluci o de triangles
Problema 47
Calculeu l ` area dun trapezi is ` osceles de base petita de 14 m, sabent que els costats valen 5
3 m i que
langle daquests amb la base petita es de 135
.
Problema 48
Esbrineu el valor del costat dun pent ` agon regular tal que el radi de la circumfer ` encia circumscrita es de
2 cm.
Problema 49
Dues forces de 14
5 N i 23
1 N donen una resultant de 10
5 N. Quin angle formen entre si i quins angles

formen amb la resultant?
Problema 50
A una dist ` ancia de 30 m duna torre, nobservem el punt m es alt sota un angle de 60
. Si ens nallunyem
10 m en la direcci o torre-observador, amb quin angle veurem el punt m es alt de la torre esmentada?
Problema 51
Donat el gr ` ac de la gura 7.1, calculeu la dist ` ancia BC.
Fig. 7.1 Resoluci o dun triangle
7.5 Geometria analtica plana
Continguts:
Equaci o de la recta. Angle i dist ` ancia entre dues rectes.
Circumfer ` encia: equaci o reduda, recta tangent en un punt.
El
.
lipse: equaci o reduda, centre, semieixos, v ` ertexs, focus, excentricitat i recta tangent
en un punt.
Hip` erbola: equaci o reduda, centre, semieixos, v ` ertexs, focus, excentricitat, asmptotes i
recta tangent en un punt.
Par ` abola: equaci o reduda, v ` ertex, par ` ametre, focus, excentricitat, recta directriu i recta
tangent en un punt.
Breu resum te` oric
Equacions de la recta
Equaci o vectorial:

x =
a +
v , R, on
a = (a
1
, a
2
) es un punt particular de la recta,
v = (v
1
, v
2
)
es el vector director i

x = (x, y) es un punt qualsevol de la recta.
Equaci o contnua:
x a
1
v
1
=
y a
2
v
2
.
Equaci o cartesiana o implcita: Ax +By +C = 0 (notem que
v = (B, A)).
Equaci o explcita: y =
A
B
x
C
B
o, equivalentment, y = mx +n , on m = tg pendent de la recta
( = angle format per la recta i leix dabscisses).
Equaci o de la recta, coneguts un punt, P = (x

1
, y
1
), i el pendent m: y y
1
= m(x x
1
) .
Angle entre dues rectes
Considerem dues rectes r i s de pendents respectius m i m
1
, i sigui langle que formen les rectes r i s.
Llavors,
tg =
mm
1
1+m m
1
.
(Tamb e podem determinar mitjanc ant el producte escalar, un cop coneguts els vectors directors de les
rectes.)
Estudi de les c` oniques
Tota secci o c ` onica o, simplement, c ` onica, es pot descriure com la intersecci o dun con de doble fulla amb
un pla. Segons la inclinaci o del pla respecte de la generatriu del con, sobtenen una par ` abola, una el
.
lipse
o una hip` erbola (gura 7.2). Si el pla passa pel v ` ertex, la gura resultant sanomena c ` onica degenerada i
es redueix a un punt o una recta.
Parbola
Ellipse Hiprbola
Fig. 7.2 C` oniques
Aquest enfocament de les seccions c ` oniques fou donat pel grec Apol
.
loni de Perga el segle III a.C. Hi ha,
per ` o, diverses maneres de denir les c ` oniques:
Com a intersecci o de pla i con.
Algebraicament, mitjanc ant una equaci o de segon grau amb dues variables. En aquest cas, una c ` onica
es el conjunt de punts (x, y) del pla que satisfan una equaci o de la forma
Ax
2
+By
2
+Cxy +Dx +Ey +F = 0.
Aquest proc es el discutirem m es endavant.
Com una col

.
lecci o de punts que satisfan una propietat geom` etrica determinada.
Aquest darrer punt de vista es el que considerarem tot seguit.
Ellipse
Denici o 7.2 Anomenem el
.
lipse el lloc geom` etric dels punts P del pla tals que la suma de dist ` ancies
a dos punts xos, F
1
i F
2
, anomenats focus (gura 7.3), es constant:
PF
1
+PF
2
= k.
Designem per a i b els semieixos. Si a > b, aquesta constant es k = 2a; mentre que si a < b, tenim
k = 2b.
Fig. 7.3 Ellipse
Fig. 7.4 Elements caracterstics de lel
.
lipse, amb a > b
Lequaci o can ` onica o reduda de lel
.
lipse de centre (x
0
, y
0
) i semieixos a i b es
(x x
0
)
2
a
2
+
(y y
0
)
2
b
2
= 1.
Si a > b, t e els elements caracterstics seg uents (gura 7.4):
centre (x
0
, y
0
)
a semieix major, b semieix menor
v ` ertexs (x
0
a, y
0
); (x
0
+a, y
0
); (x
0
, y
0
b); (x
0
, y
0
+b)
2c dist ` ancia entre focus, on a

2
= b
2
+c
2
focus (x
0
c, y
0
); (x
0
+c, y
0
)
excentricitat e =
c
a
, 0 < e < 1
Fig. 7.5 Elements caracterstics de lel
.
lipse, amb a < b
Si a < b, t e els elements caracterstics seg uents (gura 7.5):
centre (x
0
, y
0
)
a semieix menor, b semieix major
v ` ertexs (x
0
a, y
0
); (x
0
+a, y
0
); (x
0
, y
0
b); (x
0
, y
0
+b)
2c dist ` ancia entre focus on b

2
= a
2
+c
2
focus (x
0
, y
0
c); (x
0
, y
0
+c)
excentricitat e =
c
b
, 0 < e < 1
Fig. 7.6 Circumfer ` encia de radi r
Fig. 7.7 Hip` erbola
Cas particular. Notem que, si a = b, lel
.
lipse es
transforma en una circumfer ` encia de centre (x
0
, y
0
)
i radi r = a = b, com ens mostra la gura 7.6.
Denici o 7.3 Anomenem circumfer ` encia el
lloc geom` etric dels punts del pla que equidis-
ten dun punt x anomenat centre. Aquesta
dist ` ancia es coneix com a radi.
Lequaci o can ` onica de la circumfer ` encia de centre
(x
0
, y
0
) i radi r es
(x x
0
)
2
+(y y
0
)
2
= r
2
.
Hip` erbola
Denici o 7.4 Sanomena hip` erbola el lloc ge-
om` etric dels punts P del pla tals que el valor ab-
solut de la difer ` encia de dist ` ancies a dos punts
xos, F
1
i F
2
, anomenats focus (gura 7.7), es
constant:
|PF
1
PF
2
| = k.
Aquesta constant, k, es igual a la longitud de
leix transversal, que va de v ` ertex a v ` ertex.
Lequaci o can ` onica de la hip` erbola de centre (x
0
, y
0
) i eix transversal 2a es
(x x
0
)
2
a
2

(y y
0
)
2
b
2
= 1.
T e els elements caracterstics seg uents (gura 7.8):
centre (x
0
, y
0
)
a semieix real, b semieix imaginari

Fig. 7.8 Elements caracterstics de la hip` erbola amb eix transversal 2a
v ` ertexs (x
0
a, y
0
); (x
0
+a, y
0
)
2c dist ` ancia entre focus, on c

2
= a
2
+b
2
focus (x
0
c, y
0
); (x
0
+c, y
0
)
asmptotes y y
0
=
b
a
(x x
0
)
excentricitat e =
c
a
, e > 1
Lequaci o can ` onica de la hip` erbola de centre (x
0
, y
0
) i eix transversal 2b es
(x x
0
)
2
a
2
+
(y y
0
)
2
b
2
= 1
Fig. 7.9 Elements caracterstics de la hip` erbola amb eix transversal 2b
centre (x
0
, y
0
)
a semieix imaginari, b semieix real
v ` ertexs (x
0
, y
0
b); (x
0
, y
0
+b)
2c dist ` ancia entre focus, on c

2
= a
2
+b
2
focus (x
0
, y
0
c); (x
0
, y
0
+c)
asmptotes y y
0
=
b
a
(x x
0
)
excentricitat e =
c
b
, e > 1
Fig. 7.10 Hip` erboles equil ` ateres xy = k
Observaci o 7.5 Si a =b, la hip` erbola sanomena equil ` atera. En aquest cas, les asmptotes s on les bisectrius
del 1r i el 3r quadrants, i del 2n i el 4t quadrants. Un exemple especialment interessant dhip` erbola equil ` atera
es la que t e equaci o
xy = k.
Lequaci o xy = k sobt e a partir de lequaci o can ` onica, fent un gir de

4
rad. En aquest cas, les asmptotes
s on els eixos de coordenades (gura 7.10).
Fig. 7.11 Par ` abola
Par` abola
Denici o 7.6 Anomenem par ` abola el lloc ge-
om` etric dels punts Pdel pla que equidisten dun
punt x, F, anomenat focus, i duna recta r,
anomenada directriu (gura 7.11).
PF = Pr.
Fig. 7.12 Elements caracterstics de la par ` abola amb eix paral
.
lel a OY
Lequaci o can ` onica de la par ` abola de v ` ertex (x
0
, y
0
), dist ` ancia del focus a la directriu 2c i eix paral
.
lel a leix
dordenades es
(x x
0
)
2
=4c(y y
0
).
v ` ertex (x
0
, y
0
)
focus F = (x
0
, y
0
c)
eix x = x
0
directriu y = y
0
c
excentricitat e = 1
Lequaci o can ` onica de la par ` abola de v ` ertex (x
0
, y
0
), dist ` ancia del focus a la directriu 2c i eix paral
.
lel a leix
dabscisses es
(y y
0
)
2
=4c(x x
0
).
Fig. 7.13 Elements caracterstics de la par ` abola amb eix paral
.
lel a OX
v ` ertex (x
0
, y
0
)
focus F = (x
0
c, y
0
)
eix y = y
0
directriu x = x
0
c
excentricitat e = 1
Propietats reectores de les c` oniques
Acada punt Pde lel

.
lipse, els radis focals F
1
Pi F
2
Pformen amb la tangent angles iguals. La conseq u` encia
fsica es que la llum o el so emesos des dun focus dun reector el
.
lptic s on concentrats per aquest cap
a laltre focus. En podem veure una il
.
lustraci o a la gura 7.14.
Fig. 7.14 Propietat reectora de lel
.
lipse
A cada punt P duna hip` erbola, la tangent es la bisectriu de langle format pels radis focals F
1
P i F
2
P
(gura 7.15). La conseq u` encia fsica es que la llumo el so emesos des dun focus dun reector hiperb` olic
s on reectits per aquest cap a la direcci o de la recta que passa per laltre focus. Saplica en telemetria
(c ` alcul de dist ` ancies).
Fig. 7.15 Propietat reectora de la hip` erbola
Fig. 7.16 Propietats reectores de la par ` abola
La tangent a una par ` abola en un punt P forma angles iguals amb:

a) La recta que passa per P i pel focus.
b) La recta que passa per P i es paral
.
lela a leix de la par ` abola.
La conseq u` encia fsica es que la llum procedent duna font situada en el focus dun mirall parab` olic es
reecteix en el mirall i forma un feix paral
.
lel al seu eix; aquest es el principi del projector. En tenim un
esquema a la gura 7.16.
Tamb e signica que un feix de llum que arriba al mirall paral
.
lelament al seu eix ser ` a completament
reectit cap al focus; aquest es el principi del telescopi de reexi o (gura 7.16).
Problemes resolts
Problema 16
Calculeu el valor de b, de manera que les rectes 2x+2y7 = 0 i bxy+14 = 0 formin un angle de 45
.
[Soluci o]
Considerem r : 2x +2y 7 = 0 i s : bx y +14 = 0. Llavors, dedum que
m
r
=1 i m
s
= b.
Per tant,
1 = tg45
m
r
m
s
1+m
r
m
s
1b
1b
b = 0.
Problema 17
Determineu lequaci o duna circumfer ` encia de la qual sabem que els punts A(3, 2) i B(1, 6) s on els
extrems dun dels seus di ` ametres.
[Soluci o]
A partir dels dos punts donats, obtenim
C =
A+B
2
= (1, 4),
r = d[(3, 2), (1, 4)] =
8.
Per tant, lequaci o es
(x 1)
2
+(y 4)
2
= 8.
Problema 18
Trobeu el centre i el radi de la circumfer ` encia
x
2
+y
2
2x +4y 20 = 0.
[Soluci o]
Podem completar quadrats a lequaci o donada, de manera que sigui immediat determinar-ne el centre i el radi:
x
2
+y
2
2x +4y 20 = 0 (x 1)
2
+(y +2)
2
= 25.
Aix, dedum que C = (1, 2) i r = 5.
Problema 19
Determineu lequaci o de lel
.
lipse que t e els focus a leix dabscisses i el centre a lorigen de coordenades,
si sabem que 2a = 20 i 2c = 8.
[Soluci o]
A partir de a = 10 i c = 4, utilitzant la relaci o
a
2
= b
2
+c
2
,
obtenim b
2
= 84.
Lequaci o demanada es
x
2
100
+
y
2
84
= 1.
Problema 20
Determineu lequaci o de la hip` erbola que t e els focus a leix dabscisses i el centre a lorigen de coordenades,
si sabem que 2c = 10 i 2b = 8.
[Soluci o]
A partir de c = 5 i b = 4, utilitzant la relaci o
c
2
= a
2
+b
2
,
obtenim a
2
= 9. Lequaci o es
x
2
9

y
2
16
= 1.
Problema 21
Determineu lequaci o de la par ` abola amb v ` ertex a lorigen de coordenades, si sabem que est ` a situada en
el semipl ` a de les abscisses negatives, es sim` etrica respecte de OX i 2c =
1
2
.
[Soluci o]
El v ` ertex de la par ` abola es (0, 0) i c =
1
4
. Lequaci o dema-
nada es
y
2
=x.
Problemes proposats
Equacions de la recta. Parallelisme. Perpendicularitat
Problema 52
Calculeu el valor de m de manera que els punts A = (1, 1), B = (2, 3) i C = (5, m) estiguin alineats.
Problema 53
Determineu lequaci o de la recta que passa pel punt A = (5, 2) i es:
a) paral
.
lela a la recta 2x 3y 5 = 0,
b) perpendicular a la recta x +5y 37 = 0.
Problema 54
Calculeu el valor de a, de manera que les rectes x +2y 1 = 0 i ax y +3 = 0 formin un angle de 60
.
Circumfer` encia
Problema 55
Determineu lequaci o de la circumfer ` encia en cadascun dels casos seg uents:
a) la circumfer ` encia passa per lorigen de coordenades i el seu centre es C(6, 8);
b) els punts A(3, 2) i B(1, 6) s on extrems dun dels di ` ametres de la circumfer ` encia;
c) el centre de la circumfer ` encia es C(1, 1) i la recta 5x 12y +9 = 0 es tangent a la circumfer ` encia.
Problema 56
Esbrineu quines de les equacions seg uents determinen una circumfer ` encia. Trobeu tamb e el centre i el radi
de cadascuna delles.
a) (x 5)
2
+(y +2)
2
= 0
b) x
2
+y
2
2x +4y 20 = 0
c) x
2
+y
2
+4x 2y +5 = 0
d) x
2
+y
2
+y = 0
Problema 57
El centre duna circumfer ` encia est ` a en la recta x +y = 0. Determineu lequaci o daquesta circumfer ` encia,
si sabem que passa pel punt dintersecci o de les dues circumfer ` encies:
(x 1)
2
+(y +5)
2
= 50, (x +1)
2
+(y +1)
2
= 10.
Ellipse
Problema 58
Determineu lequaci o de lel
.
lipse que t e els focus a leix dabscisses i el centre a lorigen de coordenades
en cadascun dels casos seg uents:
a) els semieixos s on 5 i 2.
b) 2a = 10 i 2c = 8
c) 2a = 20 i e =
3
5
Problema 59
Trobeu lequaci o de lel
.
lipse, sabent que leix major es 26 i els focus s on F
1
(10, 0) i F
2
(14, 0).
Problema 60
Comproveu que cadascuna de les equacions seg uents determina una el
.
lipse i trobeu-ne lequaci o reduda:
a) 5x
2
+9y
2
30x +18y +9 = 0
b) 16x
2
+25y
2
+32x 100y 284 = 0
c) 4x
2
+3y
2
8x +12y 32 = 0
Hip` erbola
Problema 61
Determineu lequaci o de la hip` erbola que t e els focus a leix dabscisses i el centre a lorigen de coordenades
en cadascun dels casos seg uents:
a) 2a = 10 i 2b = 8
b) 2c = 10 i 2b = 8
c) 2c = 20 i les equacions de les asmptotes s on y =
4
3
x.
Problema 62
Comproveu que cada una de les equacions seg uents determina una hip` erbola i calculeu-ne lequaci o
reduda:
a) 16x
2
9y
2
64x 54y 161 = 0
b) 9x
2
16y
2
+90x +32y 367 = 0
c) 16x
2
9y
2
64x 18y +199 = 0
Problema 63
Trobeu lequaci o duna hip` erbola tal que, per a qualssevol dels seus punts, la difer ` encia de dist ` ancies als
punts (3, 0) i (3, 3) es 2.
Par` abola
Problema 64
Determineu lequaci o de la par ` abola amb v ` ertex lorigen de coordenades en cadascun dels casos seg uents:
a) la par ` abola est ` a situada en el semipl ` a de les abscisses positives, es sim` etrica respecte de OX i 2c = 3;
b) la par ` abola est ` a situada en el semipl ` a de les abscisses negatives, es sim` etrica respecte de OX i 2c =
1
2
;
c) la par ` abola est ` a situada en el semipl ` a inferior, es sim` etrica respecte de OY i 2c = 3.
Problema 65
Comproveu que cadascuna de les equacions seg uents determina una par ` abola i trobeu les coordenades
del seu v ` ertex, del focus i lequaci o de la directriu:
a) x +3+(y 2)
2
= 0
b) y
2
4y 4x = 0
c) x
2
+4x +4y 4 = 0
d) x
2
= 6y +2
7.6 Derivades i integrals
Continguts:
Derivades de les funcions elementals.
Primitives de les funcions elementals.

Breu resum te` oric
Derivades de les funcions elementals
La taula seg uent cont e les derivades principals.
(x
r
)
= rx
r1
( f
r
(x))
= r f
r1
(x) f
(x)
(a
x
)
= a
x
lna (log
a
x)
=
1
x
log
a
e
(e
x
)
= e
x
(lnx)
=
1
x
(sinx)
= cosx (arcsinx)
=
1
1x
2
(cosx)
=sinx (arccosx)
=
1
1x
2
(tgx)
=
1
cos
2
x
= 1+tg
2
x (arctgx)
=
1
1+x
2
(cotgx)
=
1
sin
2
x
(arccotg x)
=
1
1+x
2
Primitives de les funcions elementals
A la taula seg uent teniu les integrals immediates m es usuals. Per simplicar la notaci o, escrivim f en
comptes de f (x).
_
f
f
r
dx =
f
r+1
r +1
+C(r =1)
_
f
f
dx = ln| f | +C
_
f
e
f
dx = e
f
+C
_
f
a
f
dx =
a
f
lna
+C (a (0, ) {1})
_
f
cos f dx = sin f +C
_
f
sin f dx =cos f +C
_
f
cos
2
f
dx = tg f +C
_
f
sin
2
f
dx =cotg f +C
_
f
sin f
dx = ln
tg
f
2
+C
_
f
_
1 f
2
dx = arcsin f +C
_
f
_
1 f
2
dx = arccos f +C
_
f
1+ f
2
dx = arctg f +C
Problemes resolts
Problema 22
Calculeu la derivada de les funcions seg uents:
a) f (x) = (x
4
+3)
cosx
b) f (x) = tg
2
x e
3x
2
+sin
4
x
[Soluci o]
a) Notem que tenim una funci o elevada a una altra funci o i, per tant, no podem derivar directament utilitzant
les derivades elementals. Es tracta dutilitzar la derivaci o logartmica, es a dir, aplicar logaritmes i tot seguit les
propietats dels logaritmes amb lobjectiu de poder derivar amb facilitat.
Apliquem logaritmes a banda i banda:
ln f (x) = ln(x
4
+3)
cosx
= cosx ln(x
4
+3);
derivem
f
(x)
f (x)
=sinx ln(x
4
+3) +cosx
4x
3
x
4
+3
,
i, nalment,
f
(x) = (x
4
+3)
cosx
_
sinx ln(x
4
+3) +cosx
4x
3
x
4
+3
_
.
b) Derivant i aplicant la regla de la cadena, obtenim
f
(x) = 2tgx
1
cos
2
x
6xe
3x
2
+4sin
3
x cosx.
Problema 23
Calculeu les integrals seg uents:
a)
_
sin
3+2cos
d
b)
_
t
2
t
3
+9
dt
c)
_
tg
2
xdx
d)
_
2x +5
x
2
+25
dx
[Soluci o]
a)
_
sin
3+2cos
d =
1
2
_
2sin
3+2cos
d =
1
2
ln|3+2cos| +C
b)
_
t
2
dt
t
3
+9
=
1
3
_
3t
2
_
t
3
+9
_
1
2
dt =
2
3
t
3
+1+C
c)
_
tg
2
xdx =
_
sin
2
x
cos
2
x
dx =
_
1cos
2
x
cos
2
x
dx = tgx x +C
d)
_
2x +5
x
2
+25
dx =
_
2x dx
x
2
+25
+
_
5 dx
x
2
+25
= ln(x
2
+25) +
_
5
25
dx
_
x
5
_
2
+1
Finalment,
_
2x +5
x
2
+25
dx = ln(x
2
+25) +arctg
x
5
+C.
Problema 24
Calculeu la integral
_
x
3
3x 2
x
3
x
2
dx.
[Soluci o]
Dividint els dos polinomis, obtenim:
x
3
3x 2
x
3
x
2
= 1+
x
2
3x 2
x
3
x
2
.
Descomponem en fraccions simples:
x
2
3x 2
x
3
x
2
=
x
2
3x 2
x
2
(x 1)
=
A
x
+
B
x
2
+
C
x 1
=
Ax(x 1) +B(x 1) +Cx
2
x
2
(x 1)
.
Ara, igualant i donant valors a la x, obtenim
x
2
3x 2 = Ax(x 1) +B(x 1) +Cx
2
= A = 5, B = 2,C =4.
Finalment,
_
x
3
3x 2
x
3
x
2
dx =
_
1dx +5
_
1
x
dx +2
_
1
x
2
dx 4
_
1
x 1
dx
= x
2
x
+5ln|x| 4ln|x 1| +C.
Problema 25
Calculeu la integral
_
sin
2
x dx. [Soluci o]
_
sin
2
x dx =
()
_
1cos2x
2
dx =
x
2
sin2x
4
+C.
() Sobt e la identitat sin
2
x =
1cos2x
2
restant, terme a terme, les dues igualtats seg uents:
1 = cos
2
x +sin
2
x
cos2x = cos
2
x sin
2
x
_
Problemes proposats
C` alcul de derivades
Problema 66
Calculeu la derivada de les funcions seg uents:
a) f (x) =
4x
2
7x +2
b) f (x) = 2x
3
ln
3
4x
2
c) f (x) = (2x +3)
8
(4x
2
7x)
d) f (t) = ln
t
3
e
t
+
t
e) y =
1
3
tg
3
x tgx +x
f) y = cos
2
1
x
1+
x
g) u = sin
2
(cos3v)
h) y = (x
2
+1)
sinx
C` alcul de primitives
Problema 67
Calculeu les integrals immediates seg uents:
a)
_

x dx
b)
_
dx
x
2
c)
_
10
x
dx
d)
_
(x +1)
15
dx
e)
_
x
1x
2
dx
f)
_
x
2
5
x
3
+2 dx
g)
_
sin
3
x cosx dx
h)
_
sinx
cos
2
x
dx
i)
_
cos
3
x sin2x dx
Problema 68
a)
_
2lnx
x
dx
b)
_
3x
x +2
dx
c)
_
sin
5
xcosx dx
d)
_
sinx
1+cos
2
x
dx
e)
_
cosx
sin
3
x
dx
f)
_
cos5x dx
Problema 69
a)
_
sin(3x +
2) dx
b)
_
e
50x
dx
c)
_
x
_
(x
2
4)
3
dx
d)
_
1+cos
2
x
1+cos2x
dx
e)
_
tg
2
x dx
f)
_
3x 1
x
2
+9
dx
g)
_
e
x
e
2x
+1
dx
h)
_
6
x
2
+3
dx
i)
_
3cos2x
cos
2
x sin
2
x
dx
8
Solucions dels problemes
8.1 Els nombres
Problema 1
a) (, 2) (3, +)
b)
_
2
3
,
1
3
c) / 0, no t e soluci o.
d) (, 1) (3, 7)
Problema 2
a) [2, 1)
b) (0, 1)
Problema 3
a) (, 1] [2, 3] [4, +)
b) (, 2)
Problema 4
(, 5] [1, +)
Problema 5
z
1
= 6
2+6
2i i z
2
=6
26
2i.
Problema 6
a) La suma de les arrels val 0 i el producte, 16.
b) P(z) = (z
2
2z +4)(z
2
+2z +4)
Solucions dels problemes1277 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009
Problema 7
Indicaci o: preneu z = a+bi, amb a
2
+b
2
= 1.
Problema 8
4
_
z
2
4

62
4
i
__
z +

2
4
+

6+2
4
i
_
Problema 9
S on els complexos que formen la circumfer ` encia de centre 1 i radi 2.
8.2 Funcions
Problema 1
a) Tots els nombres reals.
b) Tots els nombres reals.
c) Tots els nombres reals menys el 3.
d) Tots els nombres reals menys el 2 i el 2.
e) [2, +)
f) (, 3] [3, +)
g) Tots els nombres reals.
h) [
3
2
, +) 5
i) (
5
3
, +)
j) (, 2] (1, +)
k) Tots els nombres reals.
Problema 2
[3, 5]
Problema 3
Dom( f ) = [2, 3] [4, 5], Im( f ) = [0, ]
Problema 4
a) 3
b) 1,
1
3
c) 3
d) 1
Problema 5
a)
2
3
b) 3
c) 0
d) 4
Problema 6
a) 64
b) 0
/
0625
c)
1
5
d) 0
/
707
Problema 7
a) x = 3
b) x = 29
c) x = 20, i x = 80.
d) x = e
2
, y = e
Problema 8
Cal tenir en compte que k Z.
a)
_
x
1
= k
x
2
=

4
+k
b)
_
x
1
=

3
+k
x
2
=
2
3
+k
c)
x
1
=

2
+k
x
2
=
4
3
+2k
x
3
=
5
3
+2k
d)
x
1
=

4
+2k
x
2
=
3
4
+2k
y =

2
+k
Problema 9
(g f )(x) = x, Dom(g f )(x) = (, 2]
Problema 10
Problema 11
Problema 12
y
2
x
2
= 4
Problema 13
r
2
= cos
Problema 14
S on dues circumfer ` encies dequacions r = 3cos i r =6sin.
8.3 Continutat
Problema 1
Una possible funci o es
Problema 2
a)
1
4y
y
b) 0
Problema 3
p > 0
Problema 4
Indicaci o: apliqueu el teorema de Bolzano en els subintervals [2, 1] i [1, 2].
Problema 5
S, pel teorema de Weierstrass, ja que es una funci o contnua en un interval tancat.
Problema 6
Innites arrels.
8.4 Derivaci o
Problema 1
a =6, b =4
Problema 2
Indicaci o: deriveu i substituu.
Problema 3
Indicaci o: deriveu i substituu.
Problema 4
a) (2, 4)
b) (
3
2
,
9
4
)
c) (1, 1)
d) (
1
4
,
1
16
)
Problema 5
1) y
/
=
_
1y
2
_
1
1x
2
_
1x
2
_
1
_
1y
2
_
2) y
/
=
3
_
y
x
3) y
/
=
siny
2sin2y siny xcosy
4) y
/
=
y
2
xylny
x
2
xylnx
Problema 6
a) A = 34
b) x
0
= 3
Problema 7
90
Problema 8
a =
1
2
Problema 9
3x 4y 10 = 0; 3x 4y +10 = 0
Problema 10
2x +11y 10 = 0
Problema 11
Es compleix f (8) = f (8) = 0. La derivada primera es diferent de 0 per a tot x ,= 0; de fet, f (x) no es
derivable en x = 0. Per tant, no es contradiu el teorema de Rolle.
Problema 12
a) Els punts s on P = (
3, 0) i Q = (
3, 0). Les rectes normals s on paral

.
leles perqu` e ambdues tenen
pendent 1/2.
b) El polinomi de Taylor de grau 2 entorn del punt (1, 1) es P
2,1
(x) = x
2
3x +1.
Problema 13
Laltura del con es
4
3
R i el radi de la base val
8
3
R. El volum m` axim es
32
81
R
3
.
Problema 14
(1, 10)
Problema 15
f
///
(x) =cosx; f
(4)
(x) = cosx
Problema 16
a) (1)
n n!
x
n+1
b) (1)
n1
(n1)!
x
n
8.5 Integraci o
Problema 1
A totes les solucions, cal afegir-hi la constant dintegraci o.
1) xe
x
e
x
2) xlnx x
3) cosx +xsinx
4) xarctg x
1
2
ln(1+x
2
)
5)
1
2
x(sin(lnx) cos(lnx))
6)
1
3
x
3
lnx
1
9
x
3
7)
1
5
e
x
cos2x +
2
5
e
x
sin2x
8)
1
5
e
2x
cosx +
2
5
e
2x
sinx
Problema 2
a)
9
20
9
_
(v
2
+9)
10
+C
b)
t
2
1+C
c)
3
4
(1+e
x
)
4
3
+C
d)
1
2
(lnx)
2
+C
e)
1
2
ln13
Problema 3
140 cm
Problema 4
122
/
6 m
Problema 5
a) 19/3
b) 2(e
1
e
)
Problema 6
k =

2
2002
Problema 7
P
1,0
(x) = 123x
Problema 8
Problema 9
1ln2
Problema 10
A =
3
3
4
+

3
Problema 11
A = 4
Problema 12
1
4
Problema 13
a) 8/3 b) 6
2
Problema 14
a =
3
9
2
4
Problema 15
La gr ` aca es
i el volum val

2
2
.
Problema 16
4
3
R
3
8.6 Successions i s` eries
Problema 1
a)

Es falsa; per a n = 5, obtenim un nombre no primer: 25.
b)

Es certa.
Problema 2
0
Problema 3
1
Problema 4
La s ` erie es convergent.
Problema 5
La s ` erie es condicionalment convergent.
Problema 6
Indicaci o: si (x
n
+y
n
) fos convergent, podrem expressar y
n
com la suma de dues s ` eries convergents.
Problema 7
La s ` erie es divergent.
Problema 8
La s ` erie es convergent.
Problema 9
Es tracta duna harm` onica alternada.

Es condicionalment convergent.
Problema 10
Es la suma dun progressi o geom` etrica de ra o

1
3
. La seva suma val
3
2
.
Problema 11
La s ` erie es divergent.
Problema 12
La s ` erie es convergent si x [4, 4) i divergent en altre cas.
Problema 13
La suma val
9x
2
19x
2
, per a [x[ <
1
3
.
8.7 Conceptes previs
Problema 1
La resposta correcta es la b)
Problema 2
La resposta correcta es la c)
Problema 3
La resposta correcta es la e)
Problema 4
Problema 5
Problema 6
La resposta correcta es la d)
Problema 7
La resposta correcta es la a)
Problema 8
Problema 9
Problema 10
Problema 11
a) x
1
b) x
8
c) x
12
d) x
Problema 12
10
3
; 10
4/3
; 10
4
; 10
1
; 10
8/3
; 10
4
Problema 13
a) 2x(y +2)
b) a
2
x
4
b
c) a
3
1
d)
4
15
a
4
b
2
+
2
3
a
3
b
3
8a
2
b
4
16a
2
b
Problema 14
a) a
3
3a
2
b+3ab
2
b
3
b) 32x
5
320x
4
+1.280x
3
2.560x
2
+2.560x 1.024
c) [x
2
+2xy +y
2
+z]
2
= x
4
+4x
3
y +6x
2
y
2
+2x
2
z +4xy
3
+4xyz +2y
2
z +y
4
+z
2
d) a
4
+4a
3
b+6a
2
b
2
+4ab
3
+b
4
Problema 15
109.375
Problema 16
Es el terme 7` e i el seu valor es 672.

Problema 17
a) 6
/
2208 10
27
b) 8
/
1 10
11
Problema 18
8110
4
; 12510
15
; 62510
6
; 89.90610
1
Problema 19
a)
x
a+2
b)
1
a2
c)
x +y
x y
d)
b
c
1
Problema 20
a)
b
a
2
b
2
b) a
a
3
+a+2
a
2
1
c)
b+c
b1
Problema 21
a) 114+24
10
b) 32+
15
c) 2
Problema 22
a)
1
2
b) 2
4
3
3
5
2
c)
4+
2
7
d) 4
35
Problema 23
a)
6
b) 0
Problema 24
a) x = 1, x = 6
b) x = 2, x =10
c) x = 5, x =9
d) x = 15, x =
17
3
Problema 25
a) x = 2 i x =2.
b) x =
7
4
, x = 4, x = 1, x = 3 i x =
1
2
c) x = 0, x =
1
2
, x =2, x =
1+
7
3
i x =
1
7
3
d) x = 4, x =4, x = 5 i x =5
Problema 26
a) x =2
b) x = 5
c) x = 30
d) x = 1
Problema 27
a) 3a
2
2a+3 (exacta).
b) x
2
xy +y
2
(exacta).
c) a
3
4a
2
+11a24 (exacta).
d) x
5
x
4
y +x
3
y
2
x
2
y
3
+xy
4
y
5
(exacta).
Problema 28
a) 2x
2
5x 7 = (x +1)(2x 7)
b) 2(x 1)
_
x
3
2
_
(x +2)(x +1)
c) 2
_
x
3
2
_
(x 1)
2
= (2x 3)(x 1)
2
d) 4(x 1)(x 2)
_
x
1
2
_
(x +3) = 2(x 1)(x 2)(2x 1)(x +3)
Problema 29
a)
x +2
x 3
b)
2
x 1
c)
x
3
+2x
2
x
x
2
1
d)
x
4
+3x
3
3x
2
+13x 6
(x +2)(x 1)
2
(x 2)
Problema 30
6 cm, 6
5 cm i 3
5 cm.
Problema 31
185 cm
Problema 32
17 m
Problema 33
6 cm, 9 cm i 12 cm.
Problema 34
20
Problema 35
13 cm
Problema 36
h20
/
78 cm; A748 cm
2
Problema 37
16
/
24 m
2
Problema 38
2
/
9 m
Problema 39
2
/
09 rad. 120
; l =
20
3
Problema 40
a) 10 cm
b) 10
3
c) 1.000 cm
3
Problema 41
V=960
3 cm
3
; ` area total=480+192
3 cm
2
.
Problema 42
64 cm
3
Problema 43
4
Problema 44
11
/
79
Problema 45
Indicaci o: utilitzeu la denici o i les igualtats conegudes.
Problema 46
a)
_
x
1
= k
x
2
=

4
+k
b)
_
x
1
=

3
+k
x
2
=
2
3
+k
Problema 47
66
/
6 m
2
Problema 48
2
/
35 cm
Problema 49
Entre si formen un angle de 72
/
2
. Amb la resultant, els angles s on de 26

/
6
i 45
/
6
, respectivament.
Problema 50
52
24
/
39
//
Problema 51
BC = 3
/
62 cm
Problema 52
m = 9
Problema 53
a) 2x 3y 16 = 0
b) 5x y 27 = 0
Problema 54
a =
2
31
3+2
, o b e, a =
2
3+1
32
.
Problema 55
a) (x 6)
2
+(y +8)
2
= 100
b) (x 1)
2
+(y 4)
2
= 8
c) (x 1)
2
+(y +1)
2
= 4
Problema 56
a) No es una circumfer ` encia.
b) C(1, 2); r = 5
c) No es una circumfer ` encia.
d) C(0,
1
2
), r =
1
2
Problema 57
(x +3)
2
+(y 3)
2
= 10
Problema 58
a) 4x
2
+25y
2
= 100
b) 9x
2
+25y
2
= 225
c)
x
2
100
+
y
2
64
= 1
Problema 59
(x 2)
2
169
+
y
2
25
= 1
Problema 60
a)
(x 3)
2
9
+
(y +1)
2
5
= 1
b)
(x +1)
2
25
+
(y 2)
2
16
= 1
c)
(x 1)
2
12
+
(y +2)
2
16
= 1
Problema 61
a)
x
2
25
y
2
16
= 1
b)
x
2
9

y
2
16
= 1
c)
x
2
36
y
2
64
= 1
Problema 62
a)
(x 2)
2
9

(y +3)
2
16
= 1
b)
(x +5)
2
64

(y 1)
2
36
= 1
c)
(x 2)
2
9
+
(y +1)
2
16
= 1
Problema 63
(y 3/2)
2
(x +3)
2
5/4
= 1
Problema 64
a) y
2
= 6x
b) y
2
=x
c) x
2
=6y
Problema 65
v ` ertex focus directriu
a) (3, 2) (
13
4
, 2) x =
11
4
b) (1, 2) (0, 2) x =2
c) (2, 2) (2, 1) y = 3
d) A = (0,
1
3
) (0,
7
6
) 6y +11 = 0
Problema 66
a) f
/
(x) =
8x 7
2
4x
2
7x +2
b) f
/
(x) = 6x
2
2
3x
c) f
/
(x) = (80x
2
102x 21)(3+2x)
7
d) f
/
(x) =
3
t

2e
t
t +1
2e
t
t +2t
e) y
/
= tg
4
x
f) y
/
=
sin2
1+
x
1+
x +2x +(
x)
3

1
x(1+
x)
2
sin
_
2
1
x
1+
x
_
g) u
/
=6sin(cos3v)cos(cos3v)sin3v
h) y
/
= (x
2
+1)
sinx
_
cosxln(x
2
+1) +2x
sinx
x
2
+1
_
Problema 67
a)
2
3
x
3
b)
1
x
c)
10
x
ln10
d)
1
16
(x +1)
16
e)
1
3
_
(1x
2
)
3
f)
5
18
5
_
(x
3
+2)
6
g)
1
4
sin
4
x
h) secx
i)
2
5
cos
5
x
Problema 68
a) ln
2
x
b) 3(x 2)ln[x +2[
c)
1
6
sin
6
x
d) arctg (cosx)
e)
1
2sin
2
x
f)
1
5
sin5x
Problema 69
a)
cos
(
3x+
2
)
3
b)
1
50
e
50x
c)
1
4+x
2
d)
1
2
tgx +
1
2
x
e) tgx x
f)
3
2
ln(x
2
+9)
1
3
arctg
1
3
x
g) arctg (e
x
)
h) 2
3arctg
1
3
3x
i) 3cotgx 3tgx

Calculo de Una Variable

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Calculo de Una Variable

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Aquesta obra compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya

En collaboraci amb el Servei de Llenges i Terminologia de la UPC

Index15 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009

Index17 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009

Index alfab` etic 301

Index alfab` etic1301 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009

Inm dun conjunt, 15

Index alfab` etic1303 Els autors, 2009. Edicions UPC, 2009

2. Per ` o resulta que

a < b i b < c = a < c.

a < b = a+c < b+c i ac < bc.

a < b i c < d = a+c < b+d.

a < b < 0 = 0 >

Un nombre k R es una ta superior de A, si x k, x A.

Un nombre k R es una ta inferior de A, si x k, x A.

Si A t e alguna ta superior, sanomena conjunt tat superiorment.

Si A t e alguna ta inferior, sanomena conjunt tat inferiorment.

23999... tamb e es pot escriure

Si c > 0, |x| < c c < x < c.

|x +y| |x| +|y| (desigualtat triangular).

el quocient, si el denominador no es nul:

|z +w| |z| +|w| (desigualtat triangular).

|z| =|z| =| z| =| z|.

|Rez| |z|, |Imz| |z|.

2i, expressat en forma bin` omica, passem-lo a forma polar.

en forma polar. Aleshores

El producte dels complexos es

Si w = 0, el quocient dels complexos es

al tercer (gura 1.13). Aix,

Fig. 1.13 Operacions amb complexos

1 = 1. Largument es, doncs, =

z totes les arrels en` esimes de z.

. Aleshores, elevant larrel en` esima a n, obtenim

16 = 2, ja que 2 es l unic real positiu a tal que a

Es f ` acil comprovar la propietat seg uent:

(1, 6) = (1, 2) (5, 6).

Cas 2: 2 < x < 3. Aqu

3i. Les solucions s on les cinc arrels cinquenes

3i. El m` odul daquest nombre complex es 2 i largument val = arctg

Es clar que dues de les solucions s on z = 0 i z =4. Per

Parella si f (x) = f (x), per a tot x D.

Imparella o senar si f (x) =f (x), per a tot x D.

Peri ` odica si f (x) = f (x +kT), T R, k Z (T es el perode de f ).

Creixent en A D si, per a tot x

Decreixent en A D si, per a tot x

Mon` otona en A si es creixent o decreixent en A.

Una funci o f (x) es tada inferiorment en D R si existeix un nombre real M

Una funci o f (x) es tada superiorment en D R si existeix un nombre real M

Una funci o f (x) es tada en D R si ho es inferior i superiorment, es a dir, si existeixen nombres

cos() = cos cossin sin.

sin2 = 2 sin cos.

sinh(ab) = sinha coshbcosha sinhb.

suma: ( f +g)(x) = f (x) +g(x)

difer ` encia: ( f g)(x) = f (x) g(x)

producte: ( f g)(x) = f (x) g(x)

x +1. Calculem f +g, f g,

x +1 tingui sentit, cal que x +1 0, es a dir,

Es clar que Dom( f ) = Im ( f

y = f (x), multiplicant, punt a punt, per cada imatge.

y = f ( x), estirant o encongint la gr ` aca en sentit horitzontal.

y = f (x) +, fent una translaci o unitats al llarg de leix dordenades

y = f (x +), fent una translaci o unitats al llarg de leix dabscisses

r = 0, (0, ) representa lorigen, per a tot .

(r, ) (r, +2k), per a tot k Z.