BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Matemàtiques  
SÈRIE RESOL

BATXILLERAT
SOLUCIONARI

El solucionari de Matemàtiques II, per a 2n curs de Batxillerat,

és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament
d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana,
dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.

En l’elaboració ha participat l’equip següent:

Jone Berasaluce González
Mario Castillo López
Lidu Gómez Adell
Ismael Gómez García
Fernando Loysele Susmozas
Irene Paramio Lorente
María del Rocío Rodríguez Tilve
Ana Mariña Vila Iglesias

EDICIÓ
José Antonio Almodóvar Herráiz
Ana de la Cruz Fayos
Silvia Marín García
Virgilio Nieto Barrera
Laura Sánchez Fernández
Rosa Comabella Bernat

EDITOR EXECUTIU
Carlos Pérez Saavedra

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Domingo Sánchez Figueroa
Presentació
El nom de la sèrie, Saber Fer, respon al plantejament de presentar un projecte de
Matemàtiques centrat en l’adquisició dels continguts i dels procediments necessaris
perquè els alumnes es puguin desenvolupar en la vida real. El saber matemàtic,
dins d’aquesta etapa de l’ensenyament, ha de garantir no tan sols la interpretació
i la descripció de la realitat, sinó també l’actuació sobre aquesta realitat mateix.

En aquest sentit, i considerant les Matemàtiques en aquests nivells com una matèria
essencialment procedimental, apleguem en aquest material la resolució de tots
els exercicis i problemes formulats en el llibre de l’alumne.

Pretenem que aquesta resolució no sigui només un instrument, sinó que es pugui
entendre com una proposta didàctica per enfocar l’aprenentatge dels diversos
conceptes i procediments que es presenten en el llibre de l’alumne.
Índex
Unitat 1: Matrius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5-40
Unitat 2: Determinants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41-72
Unitat 3: Sistemes d’equacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73-124
Unitat 4: Vectors a l’espai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125-165
Unitat 5: Rectes i plans a l’espai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165-226
Unitat 6: Angles i distàncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 227-308
Unitat 7: Límits i continuïtat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 309-350
Unitat 8: Derivades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 351-388
Unitat 9: Aplicacions de la derivada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 389-448
Unitat 10: Representació de funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 449-558
Unitat 11: Integrals indefinides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 559-596
Unitat 12: Integrals definides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 597-642
Unitat 13: Probabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 643-670
Unitat 14: Distribucions binomial i normal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 671-700
 Matrius 1
ACTIVITATS
1. Pàgina 10
La matriu consta de dues files, que corresponen als alumnes, i quatre columnes amb les qualificacions. Així:
8 7 9 10
 
6 8 10 9 

2. Pàgina 10
−1 −1 2 
La matriu solució és:  
−1 2 −1

3. Pàgina 10
0 0 1
 
0 1 0
La matriu solució és:  
0 1

1

0 1 0

4. Pàgina 11
Com que les dues matrius tenen la mateixa dimensió, els elements de cada una han de ser iguals; és a dir:
a  1 3

2a  1 b  1 a  2
 
2  d − 1  
b4

c − 2  2c c  −2
 d  3
3 − a  1 
6  b  2


 3 5 2
Així doncs, les dues matrius són: A  B   
−4 1 6

5. Pàgina 11
0 1 1
 
La matriu solució és:  1 0 1

 
 1 1 0

6. Pàgina 12
2 3 4
 
La matriu solució és: 0 4 5 → Matriu triangular superior

 
0 0 6

5
 Matrius 1

7. Pàgina 12
La resposta és oberta, amb la condició que els elements de la diagonal principal sumin 7 i la resta d’elements sigui
0. Per exemple:
−1 0 0
 
 0 −2 0
 

 0 0 10

8. Pàgina 12
La resposta és oberta, amb la condició que els elements de la diagonal principal siguin 0 i els altres no.
 0 2 3
 
 5 0 7
 

11 13 0

9. Pàgina 12
0 0 0
  
La matriu solució és:  1 0 0 → Matriu triangular inferior
 

2 1 0

10. Pàgina 13
 
 2 −4
−1 2
La matriu solució és: At   
 3 0
 5 
 1

11. Pàgina 13

Per fer la comprovació utilitzem la notació A  (aij ) . Així doncs: At  (aij )t  (a ji )t  (aij )  A

La igualtat (aij )t  (a ji )t es verifica mitjançant la propietat commutativa de la suma.

2 3 4
 
Una matriu que compleixi aquestes condicions pot ser, per exemple: 3 4 5
  
4 5 6

12. Pàgina 14
3 1 4 2 7 5  −1 1 7 5  6 −4
       
2 2   5 8   0 6   7 10 −  0 6   7 −16
 
  
  
      
    
1 3 7 4  0 9 −6 1  0 9 −6 −8

13. Pàgina 14
3 7
La matriu transposada de A és: At    . Així doncs:
 4 4

3 4 3 7  1 0 6 11  1 0 7 11
A  At  I   
  

 − 

  

 − 

   
 7 4  4 4 0 1  11 8 0 1  11 7

6
 Matrius 1

14. Pàgina 14
En primer lloc, calculem B + C. És a dir:
 a  2 9 c  9 4  a  1 0 0 b 2a  3 9 c  9 b  4
B  C     
 2 0 a  3 6  1 e 7 d   3 e a  4 d  6

Com que tenen les mateixes dimensions, hem d’igualar els elements de la matriu A amb la matriu anterior. És a
dir:
a  2a − 3

b  9
7 c 9 a  3
   
8  d  b  4 b  9
 
 c  −2
a  3 
 d  5
9  e 
c  9  a  4 e  9

e  2  d  6

15. Pàgina 15
2 1 3 5 0 1 6 3 3 5 0 −2 3 0
a) 3 A − B  2C  3    −    2   
    −        
 1 3 2 

1  1 2 3
 9 2 1  2 4 3 12

0 1 3 5 2 1 0 −2 3 5 6 −3 −3 −4

b) 2C  B − 3 A  2       − 3   
  

    −     
 1 2 2 1  1 3  2 4 2 1 3 9  1 −4

16. Pàgina 15
1 3
   
a) A  B  1 2 3  2  −1 4  9  12 c) 2 A 3B  2 4 6  6   −6  24  54  72
   
 9 
3  

1 1 2 3  2  2 4 6

         
b) B A   2 1 2 3   2 4 6 d) −2B A  4 1 2 3  −4 −8 −12

      
 3  3 6 9 6 −6 −12 −18

17. Pàgina 16
 2 1
2 1 4   5 −7
a) A B     1 1   
 1 0 3   2 −5
 0 2

 2 1  5 −2 11
  2 1 4  
b) B A  1 1      −1 1 −1

 
  1 0 3
   

 0 2 −2 0 −6

c) At  B no es pot fer, perquè el nombre de columnes de At no coincideix amb el nombre de files de B .

18. Pàgina 16
 1 4
 2 3 0   1 0 3 −8 11 1 0 3 52 −55 −13

A  B C     2 1      
 1 0 2    4 5 1  3 4  4 5 1 13 −20 13
2 0 

7
 Matrius 1

19. Pàgina 17
 2 3 7 4  14 26 7 4  2 3  10 21
a) A  B         B A         → No són commutables.
1 0 0 6 −7 −4 0 6 1 0 −6 0

 2 3 7 4 3 1  2 3 10 5  23 34

b) A (B  C)                 
1 0 0 6  1 2 1 0  1 8 10 5

 2 3 7 4  2 3 3 1  14 26  9 8  23 34

A  B  A  C   
 

  

 

  

  

   
1 0 0 6 1 0  1 2 −7 −4 3 −1 10 −5

20. Pàgina 17
Comprarà al proveïdor que surti més econòmic. Per saber-ho, s’ha de calcular el cost total:
100.000
0,7 0,6 0,5  
El cost comprant al proveïdor M puja a: 6,50 1,50 550.000  3.175.000 €
0,3 0,4 0,5  
 50.000

100.000
0,7 0,6 0,5  
El cost comprant al proveïdor N puja a: 6,70 1,10  550.000  3.150.000 €
0,3 0,4 0,5  
 50.000

Per tant, ha de comprar al proveïdor N.

21. Pàgina 18
El rang de la matriu A és 2, ja que no hi ha cap a, b i c que verifiquin que F2  a  F1 , F3  b  F1 o bé F3  c  F2
i, tot i això: F3  F1  F2

El rang de la matriu B és 2, ja que no hi ha cap a, b i c que verifiquin que F2  a  F1 , F3  b  F1 o bé F3  c  F2

i, tot i això: F3  2F1  F2

22. Pàgina 18
El rang de A és 2, ja que no hi ha cap a que verifiqui que: F2  a  F1

El rang de B és 1, ja que: F3  3  F1 i F2  2 F1

3 2  1 2 3  7 14 21

El rang de A  Bt és 1, ja que A  Bt       
1 4  −2 −4 −6  −7 −14 −21
i, a més: F2  −F1

23. Pàgina 19
El rang de la matriu A és 2:
1 2 1 3 F2 F2 3F1 1 2 1 3 1 2 1 3
  F3 F1 F3   F3 F2 F3  
 3 1 4 2    0 5 7 7   0 5 7 7
 
     
 1 3 6 4  0 5 7 7  0 0 0 0

El rang de la matriu B és 3:
 1 4 3 F2 F2 2F1 1 4 3 1 4 3
  F3 F3 F1   F3 7 F3 2F2  
2 1 
0   
 0 7 
6   0 7  6
     
 1 2 2 0 −2 5 0 0 −23

8
 Matrius 1

24. Pàgina 19
 2 1  3 2  4 2   6 1  4 2   2 −1 
At  B  C t    −  −  
 −1 0 0 5   −1 m  −3 2  −1 m 2 −m  2

2 −1  2 −1 
El rang està en funció del paràmetre m. Pel mètode de Gauss tenim que:   
2 −m  2 0 −m  1

Així doncs, si m  1 , aleshores el rang de At  B  C t és 1, i si m  1 , aleshores el rang és 2.

25. Pàgina 20
a c 
a) Busquem una matriu B que verifiqui que A  B  I i B  A  I . Si B    , tenim que:
b d 
3a  b  1 a  1
 
3 1 a c  3a  b 3c  d  1 0 3c  d  0 b  −2  1 1
AB          I      B   
2 1 b d  2a  b 2c  d  0 1  
2 3 
2a  b  0 c  −1
2c  d  1 d  3
 
 1 −1
Podem comprovar que: B  A  I  A1   
 −2 3
t 1
 1 1  1 2 3 2  1 2
b) ( A1 )t        ( At )1      
2 3 1 3 1 1 1 3

26. Pàgina 20
Per comprovar si una matriu és invertible, podem calcular el rang de la matriu.
 4 1 4 1
   → Com que el rang és 2, determinem que la matriu és invertible.
3 1 0 −1

27. Pàgina 20
2 1 2 1  4 − 3 2 − 2  1 0
  
        
 3 2  3 2 −6  6 −3  4 0 1

28. Pàgina 21
 2 −5 1 0  −1 3 0 1  −1 3 0 1  −1 0 −3 −5 1 0 3 5 3 5
         A1   
 −1 3 0 1  2 5 1 0  0 1 1 2  0 1 1 2 0 1 1 2 1 2

Per verificar que hem obtingut la inversa, hem de comprovar que I  A  A1 :
 2 5 3 1 1 0
A  A1       
1 3 5 2 0 1 

 2 −1  
      1 0  2 1
3 2 1 0   3 2 1 0   3 0 6 −3    
−5 3   B   5 3 
 1
   
5 4 0 1  0 2 −5 3 0 2 −5 3 0 1   2 
 2 2  2 
Per verificar que hem obtingut la inversa, hem de comprovar que I  B  B1 :
 
3 2  2 1 1 0

B B  
1
  3    
5 4  −5  0 1 
 2 2 

9
 Matrius 1

29. Pàgina 21
 1 0 −1 1 0 0  1 0 −1 1 0 0  1 0 0 2 0 1  1 0 0 2 0 1 2 0 1
         
 2 −1 1 0 1 0  0 −1 3 −2 1 0  0 −1 0 5 1 −3  0 1 0 5 −1 3 → A  5 −1 3
−1

         
−1 0 2 0 0 1 0 0 1 1 0 1 0 0 1 1 0 1 0 0 1 1 0 1  1 0 1

0 1 2 1 0 0  1 1 1 0 1 0  1 1 1 0 1 0  1 1 1 0 1 0


   
1 2 1 0 0  0
 
2 1 0 0  0

1 0 0 
 1 1 1 0 1 0  0  
1
 
1 2

  
2 1 0 0 0 1  2 1 0 0 0 1 0 3 2 0 2 1 0 0 8 3 2 1

   1 1 3   1 1 3 

 1 1 1 0 0 
1 0 0    
1
  8 4 8   8 4 8 
   1 
1 1 1  1 1 1 1 1
 0 1 0    0 1 0   → B  
−1
 
 4 2 4  4 2 4   4 2 4 
  
 1  1   3 1
   
3 1 3 1 1
0 0 1 8   0 0 1
 
4 8  8 4 8  8 4 8

30. Pàgina 22
Si aïllem X a l’equació, tenim que X  A1  B . Per mitjà del procediment de Gauss-Jordan:
0 1 1
 
A1   1 −2 −3
 
0 1 2

Així doncs:
0 1 1  2 1  0 3
    
X  A1  B  X   1 −2 −3   1 1  X   3 −9
     
0 1 2 1 2 −1 5

31. Pàgina 22
Si aïllem X a l’equació, tenim que X  B A1 . Per mitjà del procediment de Gauss-Jordan:
 0 1 0
 
A  −2 1 3
1
 
 1 0 −1

Així doncs:
 0 1 0
 1 2 1   5 3 7
X  B A1  X     −2 1 3  X   
0 0 
1   
 
 1 0 −1
 1 0 −1

32. Pàgina 23

En primer lloc, aïllem X , és a dir: At  X  B  0  At  X  B  X  ( At )−1  B

En segon lloc, calculem ( At )−1 :

−1
0 1 0 0 0 1 
   
( A )  0 0 1   1 0 0
t −1    
   
1 0 0 0 1 0
 

Finalment, multipliquem i obtenim que:

   1 2
0 0 1  3 4  
X  ( A )  B  1 0 05 6  X  3 4
t −1    
     
0 1 0 1 2 5 6

10
 Matrius 1

33. Pàgina 23
Aïllem X, és a dir: X  A  A  2 A2  X  A  2 A2  A  X  (2 A2  A)  A1  X  2 A  I
Així doncs:
 1 1 1 1 0 0  1 2 2
     

X  2 A  I  X  2  0 2  
10 1 0  X   0 3 2
     
1 2 2 0 0 1  2 4 5

SABER FER
34. Pàgina 24
1 0 1 2 1 3
t

A  B    A  B      
0 1 3 4 2 4

Si sumem les dues equacions obtenim:

 3 
1 
2 3  2 
2 A     A   
2 5 1 5 
 2

Aïllem a la primera equació:

 3   3
 1 0 1
   0  

B      2    2 
   
0 1  5   3 
1  1  
2 2

35. Pàgina 24
 1 0 0  1 0 0  1 0 0  0 0  1 0 0  1 0 0
       1    
A2  0 4 10  0 4 10  0 14 30 A3  0 14 30  0 4 10  0 34 70
           
0 3 7 0 3 7 0 9 19 0 9 19 0 3 7 0 21 43

1 0 0  1 0 0  1 0 0

     
0 34 70   0 4 10   0 1 0    7,   6
  
     
0 21 43 0 3 7 0 0 1

36. Pàgina 25
 1 1 1  1 1 1  1 2 2  1 2 2  1 1 1  1 3 3
           
A2  0 1 0  0 1 0  0 1 0 A3  0 1 0  0 1 0  0 1 0
           
0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0 1

 1 101 101
 
A101  0 1 0
 
0 0 1

37. Pàgina 25
PM = (I − M) · M = IM − M2 = M − M = 0
MP = M · (I − M) = MI − M2 = M − M = 0
Així, resulta: PM = MP = 0

11
 Matrius 1

38. Pàgina 26
La matriu resultat és de dimensió 1 × 3, en què cada element representa el que costen en total tots els productes
de cada fàbrica.
34 40 46
 
11 8 12
25 30 60 75   4.435 4.435 5.680
23 27 32
 
25 21 30

La primera i la segona fàbrica ofereixen el mateix preu per aquesta comanda.

39. Pàgina 26

 x2 1  2
 x 1   x y   x 2
 1 xy   2 2  

A  At       
    →  xy  2
 y 0 1 0   yx 
y 2  2 4 


y  4

2

1 1  1 1
• Si y = 2, aleshores x = −1 → A    • Si y = −2, aleshores x = 1 → A   
 2 0 2 0

40. Pàgina 27
 4 1 2 1  F2 2F2 F1 4 1 2 1  4 1 2 1 
  F3 4 F3 3F1   F3 F2 F3  
2  3 8 7    0 7 18 13    0 7 18 13 
     
 3 2  a 3 3  a 0 11  4a 18 9  4a 0 4  4a 0 4  4a

• Si a  1 , aleshores: Rang (A) = 2 • Si a  1 , aleshores: Rang (A) = 3

41. Pàgina 27
Perquè la matriu sigui invertible, cal que el seu rang sigui màxim (en aquest cas, 3).
 k 1 1 1  k  1 1 1 
   
 0
 k 2 
1    0 k −2 1 
  
 0 k  2 k   0 0 −k − 1

Aleshores, per als valors que anul·len la diagonal principal (−1 i 2) la matriu M no té rang 3. Per tant, aquests són
els valors per als quals M no té inversa.

42. Pàgina 27
 1 3  1 3  7 18 
2 X  Y  A2    
   
 

2 5 2 5 12 31
    
 Si sumem les dues equacions obtenim:
 1 3
1
5 3 
X  Y  A1     

 
2 5  2 1 

2 21 2 / 3 7
3 X     X   
14 30 14 / 3 10 

Substituïm a la segona equació:

2 / 3 7 5 3 17 / 3 4
Y     
14 / 3 10  2 1 8 / 3 11

12
 Matrius 1

ACTIVITATS
43. Pàgina 28
Resposta oberta. Per exemple:
 1 0 0
 1 0 
d)  
a) 1 3 4 15 14 

0 1 0 1 0
 
0 0 1

9  1 2 5
4    1 2  
b)   2 e)   0 1 3
  
2   0 3  
 1 0 0 1

2 0 0 0 1 0 0 0
 1 0 0    1 0 0  
  0 4 0 0   2 1 0 0
c) 0 5 0   f) 4 2 0  
  0 0 6 0   0 4 1 0
0 0 3 0  6 5 3  
 0 0 8  1 3 5 1

44. Pàgina 28
 1 4
La matriu solució és:  
 0 1

45. Pàgina 28
Com que tenen les mateixes dimensions, hem d’igualar els elements de la matriu A amb els de la matriu B:
1 1

2  2
 x  3  y
  x  −1
  
3  3  y  2

 x  2y − 5

−4  −4

46. Pàgina 28
 1 1 3 3 1 0 4 −2 3
a) A  B         
2 1 1 4 2 3 6 3 −2

 1 1 3 3 1 0 −2 0 3

b) A − B    −     
2 1 1 4 2 3 −2 −1 4

 1 1 3 6 −2 0  −5 1 3

c) A − 2B    −     
2 1 1 8 4 −6 −6 −3 7
   

2 2 6  9 3 0  11 5 6

d) 2 A  3B       
4 2 2 12 6 9 16 8 7

47. Pàgina 28
a)  n m  m  p   n p d)  p  n  n m   p  m

b)  m  n  n p   m  p e)  m  p  p  n   m  n   m  n

c)  m  p  p n   m  n f)  p  m  m  n   p  n   p  n

13
 Matrius 1

48. Pàgina 28
a) 2 × 4 b) 3 × 6 c) 3 × 3 d) 6 × 3 e) 4 × 6 f) 4 × 2

49. Pàgina 28
 7 −2
1 0 −3   3 −2
a) A  B    b) B  A   4 −1
t
c) A2   
2 1 −1   2 −1
 −1 1

50. Pàgina 28
t
Per fer la comprovació utilitzarem la notació A  (aij ) . Així doncs: ( At )t  (aij )t   (a ji )t  (aij )  A

51. Pàgina 28

Per fer la comprovació utilitzarem la notació A  (aij ) . Així doncs: At  (aij )t  (−a ji )t  −(a ji )t  −(aij )  − A

La igualtat (aij )t  (−a ji )t es verifica perquè: i − j  −( j − i )

52. Pàgina 28
1 1 5
2 4 2 1 5 16 2 26 2 1 5    9 16 19
a) AB      c) BC    2 1 1   
3 1  3 1 4  3
 4 11   3 1 4   5 16 24
 1 3 2 

1 1 5 2 3  28 22

     
b) No és possible. 
d) CB   2
t
1 1 1 1   2 3
     
 1 3 2  5 4 15 8

53. Pàgina 28
8 1 8 1
1 3 2 3 1    −5 3 −4    −60 14
a) A  B  C    
0 
3   
0 3   

 3 1 1 0 1    7 −9 4    76 −34
 5 0  5 0

1 3  8 0 5 2 3 1  −5 −9 −5 2 3 1  −3 −12 −4

b) A C t  B                
 3 1 1 3 0 1 0 1  23 3 15 1 0 1  24 3 16

 2 1 8 1 1 5 8 1 7 4

  1 3        
c) Bt  A  C  3 0 0 3  3 90 3   3 6
   3 1        
 1 1  5 0 2 2  5 0 3 2

8 1
2 3 1   1 3 21 11 1 3 54 74
d) B  C  A  
0 3    
1 
0 1    3 1 13 1  3 1 16 40
 5 0

1 3  8 0 5 11 9 5

e) At C t   


   
3 1 1 3 0 25 3 15

 2 1  15 3 10
   8 0 5  

f) B C  3 0
t t
  24 0 15

  1 3 0  
 1 1  7 3 5

14
 Matrius 1

54. Pàgina 28
 2 1  2 3  1 2  2 3  2 1  1 2
A  B      B  A     
1 0 3 4  −2 −3 3 4 1 0  −2 −3

55. Pàgina 28
a b 
Volem trobar les matrius X    que verifiquin que A  X  X  A
 c d 

1 1 a b  a  c b  d  a b  1 1 a a  b

A  X      X  A     
0 1  c d   c d   c d  0 1  c c  d 

a  c  a a  
 
b  d  a  b b     
Si igualem cada terme, obtenim que:    → X   
c  c c  0  0  

 
c  d  d d  
56. Pàgina 28
Perquè la matriu B commuti amb la matriu A és necessari que aquesta matriu sigui quadrada de dimensió 2.
a b 
B   
 c d 

a b 
Com que la matriu B ha de ser triangular superior, aleshores c = 0. Així doncs: B   
0 d 

 1 3 a b   a b  3d  a b   1 3 a − b 3a  2b

A  B        B  A       
 −1 2 0 d   −a −b  2d  0 d   −1 2  −d 2d 

a  a − b a  
 
−a  −d b  0
Si igualem cada terme, tenim que:    Com que a  d  2      2    1
b  3d  3a  2b c  0
 
−b  2d  2d d  

1 0
Per tant, la matriu que busquem és: B   
0 1 

57. Pàgina 28
 3 0 1 0 3 0 1 0  3 0 3 0
a) A  B        B  A       
1 2 3 4 5 8 3 4 1 2 5 8

a b 
b) Considerem X    . La matriu X ha de verificar A  X  X  A . Aleshores:
 c d 

 3 0 a b   3a 3b  a b   3 0 3a − b 2b 

A  X        X  A     
1 2  c d   −a  2c −b  2d   c d  1 2 3c − d 2d 

Per tant, si igualem cada terme, tenim que:

3a  3a − b a  
 
 b  0   0 
3b  2b   X   
−a  2c  3c − d c   −  
   
 
−b  2d  2d d  

15
 Matrius 1

58. Pàgina 28
 x y 
Considerem P    :
 − y x 

 x y   a b  xa − yb xb  ay   a b  x y   ax − by ay  bx 
P  C      C  P       
 − y x  b a  − ya − xb − yb  xa b a  − y x   −bx − ay −by  ax 

Així doncs, les matrius C i P són sempre commutables.

59. Pàgina 28
Considerem A  M i B  M :
a −b  c −d   ac − bd −ad − bc   ac − bd − ad  bc 
A  B        
b a  d c  bc  ad −bd  ac  ad  bc ac − bd 

D’altra banda:
(ac − bd)2  (ad  bc)2  a2c 2  b2d 2 − 2acbd  a2 d 2  b2c 2  2adbc 
 a 2 c 2  d 2   b 2 c 2  d 2   a 2  b 2  1

60. Pàgina 28
2
3 1 1 1 4 4  7 −7 1 1 4 4  t −t   −3 3
   t          t           
2 4 2 
3  8  
5 14 14  2 3  8 5 2t 3t   −6 9
 

Si igualem els termes, obtenim que: t = −3

61. Pàgina 28
1 y  1 x  1 0 1  y 2 x  yz  5 0
    5    
 x z   y z  0 1   x  yz x 2  z 2  0 5

Si igualem els termes, obtenim que:

(x1 , y1 , z1 )  (2, 2, − 1)
1  y 2  5 

 x  yz  0  (x2 , y2 , z2 )  (−2, 2, 1)
 2 (x3 , y3 , z3 )  (2, − 2, 1)
 x  z  5 (x , y , z )  (−2, − 2, − 1)
2

 4 4 4

62. Pàgina 28
Si fem les operacions i igualem cada terme, tenim que:
x 2  3  2 − 2 x  x 2  2 x  1 0  x  −1

Com a observació, la resta d’equacions no aporten informació sobre la variable x.

Per tant, si x = −1, es verifica la igualtat que ens demanen.

63. Pàgina 28
 x 1  x 2 1   8 2 x 5  x 2  1 2 x 1 2 x   8 2 x 5
             → x  3
 1 0   1 0 x  1  x 2 1  x 2 1   x 2 1

Com a observació, la solució x = −3 no és vàlida, ja que no es verificaria per al tercer element

de la primera fila.

16
 Matrius 1

64. Pàgina 28
 0 3 0  0 3 0 0 0  0 3 0 0 0
B    B    B   − B       B       
 3 1  9 3  3 1  9 3 0 0  3 1  − 9 3  0 0
 

a b  a b   3 0  0 0
Si B          
 c d   c d   6 2 0 0

(  3)a  6b  0 (  3)a  0

  a 0
2b  0  
b0
   3 . Així doncs: B   
(  3)c  6d  0 (  3)c  0  c 0
 
2d  0 d  0

65. Pàgina 29
 0 a
Una matriu antisimètrica d’ordre 2 verifica que A    . Així:
 −a 0

 0 a a2 0   4 0 
A     A2    a
A 
4
    
a 0  0 a   0 a 4 
2

Per tant: a 4  16  a   4 16  a  2

66. Pàgina 29
No ho podem assegurar. Per exemple, si considerem les matrius següents, el seu producte no és commutatiu:
2 0 0 1 0 1 
   
A  0 3 0 B  0 1 0
   
0 0 1  1 0 1 

Perquè el producte sigui commutatiu és necessari i suficient que la matriu A tingui la diagonal formada pel mateix
nombre:
a 0 0 1 0 0
   
A  0 a 0  a 0 1 0  a  I
 
   
0 0 a 0 0 1 

Així, el producte d’aquesta matriu A amb una matriu B serà commutatiu.

67. Pàgina 29
a b 
Considerem B   :
 c d 

1 1 a b   a  c b  d  a b  1 2 a  b 2a  b

A  B        B  At       
2 1  c d  2a  c 2b  d   c d  1 1 c  d 2c  d 

Si igualem cada terme, tenim que:

a  c  a  b a  

 b     
 b  d  2a  b 
  B   
2a  c  c  d c     2 
 
2b  d  2c  d d  2

17
 Matrius 1

68. Pàgina 29
a b a b a b 1 0 a2  b2 2ab 2a 2b 3 0
M 2  2M  3I     2    3    
b a  b a  b a  0 1  2ab a2  b2  2b 2a  0 3 

Així, si igualem els termes corresponents, tenim que:

a2  b2  2a  3

2ab  2b  0  2b(a 1)  0

• Si b  0  a2  b2  2a  3  a2  2a  3  0  a1  3, a2  1

• Si a  1  a2  b2  2a  3  1  b2  2  3  b1  2, b2  2

3 0 1
 0 1 2  1 2
M   ,  
  
 , 

 , 
 
0 3  0 1 2 1 2

 1


69. Pàgina 29
1 0 m2 0     
m 0  1 0  1 0 m2  4m  1 0  1 0 m  0
X 2  4 X  I     4          m2  4m  1  1  
0 3  0 4

  
 
 0 2 0 1  0 3 

  0 
3 0 3

 m  4

70. Pàgina 29
2 2
8 8  1 x  0 1 1  2x 2x  1 2 2x  2 2x  2
A  B  
2 2
  A2  B2           x  3
6 12 2 1   1 2   4 2 x  1 2 5  6 2x  6
   

71. Pàgina 29
t
 2 1 1  −1 6
2  1 
t
1 1   −1 1 
( A  B)t    3 2 0      1 8
3 0 5     6 8 8  
 0 1 1    1 8

t
 2 1 1  2 3 0  1 3  −1 6
  1 1 2 
t
    
t t  
B  A   3 2  
0      
  1 2 −1 −1 0   1 8
  3 0 5      
 1    −1 0 1  2 −5  1 8
0 1

72. Pàgina 29
3
1 0  17 29 1 0  17 29
(I  A)  mI  nA  
3
     m   n 
0 1  10 17 0 1  10 17
 
3
 18 29 1 0  17 29  32 58 17n  m 29n 
    m   n   
10 16 0 1  10 17 20 36  10n 17n  m
 
Si igualem els termes, tenim que: m = −2 i n = 2

73. Pàgina 29
5 4 2 1 1 0 0 0 5  2   4   0 0   4
A2   A   I  0             
4 5 1 2 0 1  0 0  4  5  2   0 0   3

18
 Matrius 1

74. Pàgina 29
La matriu B ha de tenir dimensió 3 × 2 perquè es pugui multiplicar amb A i, a més, perquè obtinguem com a resultat
una matriu 2 × 2.
2 0 
 
Com que la primera fila és (2 0) , aleshores: B  c d 
   
e f 

 2 0
0 2 1 0 2   0 2 −2  2e 2f  0 2
A  B        c d          
3 1  2 1 0   3 1  4  c d  3 1
e f 

Si igualem els termes, tenim que:

−2  2e  0 c  −1
   2 0

2 f  2  d  1  B  1 1
   
4  c  3 e  1  
   1 1
d  1  f  1

75. Pàgina 29
 1 1 1  1 1 0 1 1 1
     

A  B  1 1 11 
1 1  1 1 1
     
 2 2 2  1 1 0  2 2 2

 1 1 0  1 1 1  2 0 2

     
B  A  1 1 11 1 1  0 2 4
     
 1 1 0  2 2 2  2 0 2

Per tant, A i B no compleixen la propietat commutativa per al producte.

76. Pàgina 29
0 a b
 
Com que la matriu A és antisimètrica, tenim que: A   −a 0 c 
 
 −b −c 0

Així:
2
 0 a b 5 6
  3  −(a2  b2 ) −bc ac  5 6 3
     

 −a 0 c   6 10 2   bc −(a 2
 c 2
)  ab   6 10 2 
       
 −b −c 0  3 2 13  ac 2   
   −ab −(b  c )  3 2 13
2

Si igualem cada terme, tenim que:

−(a2  b2 )  5

−bc  6

ac  3 (a, b, c)  (1, 2, 3)
 2  
−(a  c 2 )  −10 (a, b, c)  (−1, − 2, − 3)

ab  −2
 2
−(b  c )  13
2

 1 2 0 1 2

 0   
Per tant: A  1 0 3, 1 0 3
   
   0
2 3 0  2 3

19
 Matrius 1

77. Pàgina 29
2
 3 3 0  3 9 0
   
a) ( A  B)  2 0 0  6 6 0
2 
   
 1 2 1 
 0 5 1
 

 5 2 1 5 2 2 2 8 2 2 12 3

       

b) A  B  2  A  B   3
2 2
0  
0  1 5 1  2 2 2   0 3 1

       
1 1 1  1 5 2 8 4 2 8 0 3

 
( A  B)2  ( A  B)  ( A  B)  A2  A  B  B  A  B2 

c)    AB  B  A
( A  B)  A  2  A  B  B

2 2 2 

 
Perquè es verifiqui la igualtat, les matrius han de complir la propietat commutativa de la multiplicació.

78. Pàgina 29
a b 0 5 2 0 5a  2b 2a  5b 0
    
 c d 02 5 0  5c  2d 2c  5d 0
     
0 0 1  0 0 1   0 0 1 

5 2 0 a b 0 5a  2c 2d  5b 0

    
2 5 0 c d 0  5c  2a 5d  2b 0
     
0 0 1  0 0 1   0 0 1 

Si igualem cada terme, tenim que:

5a  2c  5a  2b a  
 
2d  5b  2a  5b  b  
 
5c  2a  5c  2d c  
 
5d  2b  2c  5d d  

   0
 
Les matrius que commuten tenen la forma: M    0
 
 0 0 1 

D’altra banda:
a  d  1  5      1  5  2  4    2

La matriu que commuta amb la que ens donen, en la qual els elements de la diagonal principal sumen 5 i en què
a11 = −a12, està determinada per:
 2 2 0
 
a  b  0  2   0    2  M1  2 2 0
 
 0 0 1

79. Pàgina 29
m2  1  m  1
    2
m 1 0 m 1 0 m m  a 0  1 0 0 
   m  a  0  m  a
X   0 a 0 0 a 0   0
2  a2 0   0 1 0   2
        a  1  a  1
 0 0 s   0 0 s   0 0 s2  0 0 1   2
s  1  s  1
Així:
1
 1 0 1 1 0 1 1 0 1 1 0 

       
  
X  0 1 0 , 0 1  
0 ,  0 1 0 ,  0 1 0 
 
  
   
   
  


0 0 1  0 0 1  0 0 1  0 0 1 


 

20
 Matrius 1

80. Pàgina 29
1 0 1 0  1 0 1 0  1 0 1 0 1 0  1 0 1 0  1 0
A2        A3       
2 1  2 1  2  2 1  4 1  2  2 1  4 1  2 1  4  2 1  6 1  2  3 1 

 1 0 1 0  1 0  1 0  1 0  1 0

An       A41    
2(n 1) 1  2 1  2n  2  2 1  2n 1  2  41 1  82 1 

81. Pàgina 29
1 1 1 1 1 1 1 2 1 2 1 1 1 3
A    A2        A3       
0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1

1 (n 1) 1 1 1 n

An       
0 1  0 1 0 1 

 
1 0 1 1 1 2 1 n n  1  n(n  1) 
Tn  I  A  A2   An           ...      2 
0 1  0 1 0 1 0 1   0 
 n  1 

82. Pàgina 29
A2  2 A  I
A3  (2 A  I) A  2 A2  A  2(2 A  I)  A  3 A  2I
A4  4 A  3I
An  nA  (n 1)I

83. Pàgina 29
1 1  1 1 0 0  1 1 1 1 0 0
a) A  B        B  A       
1 1 1 1 0 0 1 1 1 1 0 0

1 1 1 1 2 2 2 2 1 1 4 4 2n1 2n1 

b) A2        A3        An   n1 n1 
1 1 1 1 2 2 2 2 1 1 4 4 2 2 

 1 1  1 1  2 2  2 2  1 1  4 4  2n1 2n1 

B2        B3        Bn   n1 
1 1 1 1 2 2 2 2 1 1 4 4 2 2n1 

84. Pàgina 29
1 0 a b  a b  1 0
a) A  B  B  A        
1 1   c d   c d  1 1 

1 0 a b   a b  a b  1 0 a  b b 
           
1 1   c d  a  c b  d   c d  1 1  c  d d 

a  a  b a  

b  b b  0   0 
   B  

 
a  c  c  d c     
 
b  d  d d  
1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0
b) A2        A3     
2 1  1 1  3 1 
An   
n 1 
1 1  1 1  2 1 

21
 Matrius 1

85. Pàgina 29
 1 0 1  1 0 1 2 0 2 2 0 2  1 0 1 4 0 4 22 0 22 
             
A  0 0 0  0 0 0  0 0 0
2
A  0 0 0  0 0 0  0 0 0   0 0 0 
3
             2 
 1 0 1  1 0 1 2 0 2
  2 0 2  1 0 1 4 0 4 2 0 22 

4 0 4  1 0 1 8 0 8 23 0 23  8 0 8  1 0 1 16 0 16 24 0 24 

               
A  0 0 0  0 0 0  0 0 0   0
4
0 0  A  0 0 0 0 0 0   0 0 0    0 0 0 
5
       3         4 
4 0 4  1 0 1 8 0 8 2 0 23  8 0 8  1 0 1 16 0 16 2 0 24 

2n1 0 2n1
 
A   0 0 0 
n

 n1 
2 0 2n1

86. Pàgina 29
1 3 a b  a  3c b  3d  a b  1 3 a 3a  2b
a) A  M   

  

 i M  A       
0 2  c d   2c 2d   c d  0 2  c 3c  2d 

a  3c  a a  
 
b  3d  3a  2b b  3( )  3( )
 
  M   
2c  c c  0 
0  
 
2d  3c  2d d  
1 3 1 3 1 9 1 b2 
b) A2   


  

   2  , en què b2 = 2 · 3 + 3 = 2 · b1 + 3

0 2 0 2 0 4 0 2 

1 9 1 3 1 21 1 b3 

A3           , en què b3 = 2 · 9 + 3 = 2 · b2 + 3
0 4 0 2 0 8  0 23 

1 21 1 3 1 45 1 b4 

A4           , en què b4 = 2 · 21 + 3 = 2 · b3 + 3
0 8  0 2 0 16 0 24 

1 bn 
An    , en què bn = 2 · bn−1 + 3
0 2n 

A més d’expressar An de manera recurrent, es pot escriure així:

 n 
1 3 2i1 
A  
n 
 i 1 

0 
n
2

87. Pàgina 29
a b a b a2 2ab a2 2ab a b a3 3a2b
a) M 2      M 3       
0 a 0 a  0 a2  2   
 0 a  0 a  0 a3 

a3 3a2b a b a 4 4a3b a n na n1 b

M 4        M n   
 0 a3  0 a  0 a 4   0 a n 

a100 100a99b 1 1
b) M100      a  1
   
 0 a100  0 1

   
1 1 1 
 1 1  1 

• Si a  1  b  
 M1   100  • Si a  1  b    M2   
100 
100 0 1  100 
0 1 


22
 Matrius 1

88. Pàgina 30
1 1  1 1   2 −1
a) A2   


   
1 2 1 2  −1 5 

           m 
 2 −1  m1 1   n1 0  m m   n 0  m  n 

 −1 5     
1 2 0 1  m 2m 0 n  m 2m  n

Així, si igualem els termes:

2  m  n




1  m 
m  1
 


 1  m 
n  3



5  2m  n



b) A2  A  3I  A5  ( A2 )2  A  (A  3I)(A  3I) A  ( A2  3 A  3 A  9I) A 

 ((A  3I)  3 A  3 A  9I) A  (7 A  12I) A  7 A2  12 A  7(A  3I)  12 A  19 A  21I

Per tant:
 1 1 1 0  2 19
A5  19   21     
2 1 0 1  38 2

89. Pàgina 30
a) Resposta oberta. Per exemple:
 1 0 0
 
A  0 0 0
 
0 0 0

 1 0 0  1 0 0  1 0 0

     
A  0 0 0  0 0 0  0 0 0
2 
     
0 0 0 0 0 0 0 0 0

 4 2   4 2   16  2m 8 − 6  16  2m 2 
b) A2         
 m 3  m 3 4m − 3m 2m  9  m 2m  9

 4 2  16  2m 2 
A      
 m 3  m 2m  9

Així, si igualem els termes:

4  16  2m

m  m
  m  6
2  2

−3  2m  9

 1 m
2

c)    1 mn m   mn  0

 n 0   n mn
 

 1 0  1 m
Les matrius són del tipus   o bé  
 n 0 0 0 

23
 Matrius 1

90. Pàgina 30
a11 a12 ... a1 n  b11 b12 ... b1 n 
  
a21 a22 ... a2n  b21 b22 ... b2n 
a) A  B     
 ... ... ... ...   ... ... ... ... 
  
an1 an2 ... ann  bn1 b ... b 
n2 nn

a11 b11  a12b21  ...  a1 n bn1 ... ... ... 

 
 ... a21 b12  a22b22  ...  a2n bn2 ... ... 
  
 ... ... ... ... 

 ... ... ... an1 b1 n  an2b2n  ...  ann bnn 

b11 b12 ... b1 n  a11 a12 ... a1 n 

  
b b22 ... b2n  a21 a22 ... a2n 
B  A   21   
 ... ... ... ...   ... ... ... ... 
  
bn1 bn2 ... bnn  an1 an2 ... ann 

b11 a11  b12a21  ...  b1 n an1 ... ... ... 


 ... b21 a12  b22a22  ...  b2n an2 ... ... 

  
 ... ... ... ... 

 
... ... ... bn1 a1 n  bn2a2n  ...  bnn ann 

El primer element de la diagonal de la matriu BA està format per tots els primers sumands dels elements de la
diagonal de la matriu AB.
El segon element de la diagonal de la matriu BA està format per tots els segons sumands dels elements de la
diagonal de la matriu AB, i així successivament.
7 5  a 8 
b) Tr ( AB)  Tr    7  15  22 Tr (BA)  Tr   a −1  a 1  22  a  23
5 15 2 1

91. Pàgina 30
 1 1 3  1 1 3  0 0 0  0 0 0  1 1 3 0 0 0
           
a) A   5
2
2 6 5 2 
6   3 3 9 A  3
3
3 
9 5 2 6  0 0 0
           
2 1 3 2 1 3 1 1 3 1 1 3 2 1 3 0 0 0

0 a 0 a ab 0  0 a 0 0

b) B2   

  

 → Les matrius són del tipus B  

 o bé B  


b 0 b 0  0 ab 0 0 b 0

92. Pàgina 30
1 5 F2 F2 2F1 1 5
a)       → El rang és 2.
2 1 0 11

9 6 F2 3F2 2F1 9 6

b)        → El rang és 1.
6 4 0 0

1 0 1  1 0 1 1 0 1
  F3 F3 F1   F3 F3 F2  

c) 0 1 0  0 1  0  0 1  0 → El rang és 3.
     
1 1 0 0 1 1 0 0 1

0 0 1  0 0 1 0 0 0

    
  
d) 2 4 0   0 0 4   0 0 −4 → El rang és 2.
F F 2 F 2 2 3 F  4 F F 1 1 2


 
       
1 2 2 1 2 2 1 2 2

24
 Matrius 1

93. Pàgina 30
 1 2 3 F2 F2 2F1 1 2 3
a)       → El rang és 2.
2 4 2 0 0 8

 4 1 F2 4 F2 F1 4 1 4 1

  F3 2F3 F1   F3 7 F3 9F2  

b) 1 2   
0 7    0 7 → El rang és 2.

     
 2 5 0 9 0 0

1 2 1 3 1 2 1 3 1 2 1 3

  F2 F2 3 F1
    
c)  3 1 2 2 
F F F
3
 0 5 5 7   0 5 5 7 → El rang és 2.
3 1 F F F 3 3 2

     
 1 3 4 4  0 5 5 7  0 0 0 0

94. Pàgina 30
1 2 4 5 F2 F2 4 F1 1 2 4 5  
  F3 F3 3F1   1 2 4 5
 4 5 6 7 F4 F4 5F1  0 −3 −10 −13 F4 F4 − F3  0 −3 −10 −13
        
 3 1 2 3  0 −7 −14 −18  0 −7 −14 −18
 
  
  
 5 3 6 7  0 −7 −14 −18  0 0 0 0

1 2 4 5
 
F3 3 F3 7 F2  0 3 10 13
     → El rang és 3.
 0 0 28 37
 
 0 0 0 0

95. Pàgina 30
a 1 3 1 3 1  1 3 1 
  F1 F3   F3 F3 aF1  
0 3 0  
0 3 0   
 0 3 0   3 − a  0  a  3
     
1 3 1  a 1 3 0 1 − 3a 3 − a

Si a = 3, el rang de la matriu és 2.

96. Pàgina 30
 3 1 m F2 F1 3F2 3 1 m  3 1 m 
  F3 F1 −3F3   F3 7 F3 2F2  
1 2 0    0 7 m    0 7 m 
     
 1 1 6  
0 −2 m − 18

0 0 9m − 126

9m − 126 = 0 → m = 14
• Si m = 14, aleshores: Rang (A) = 2
• Si m  14, aleshores: Rang (A) = 3

97. Pàgina 30
       
a a  3 a  4 C2 C2 −C1 a 3 4 F2 F2 − F1 a 3 4 a 3 4
a a  5 a  6 
C3 C3 −C1
   F3 F3 − F1

a 5 6  0 2 2    F3 F3 − 2 F2
0 2 2 → Rang (M) = 2

       
a a  7 a  8 a 7 8 0 4 4 0 0 0

És a dir, el rang de la matriu sempre és 2, independentment del valor del paràmetre a .

25
 Matrius 1

98. Pàgina 30
 1 
2 1  4
 2 
 
A   4 2 1 8
 
 3 
 6 3 m
2 

Les columnes 2 i 3 són linealment dependents amb la columna 1:

1 1
C 2   C1 C 3  C1
2 4
Si C4 és linealment dependent amb C1 → Rang = 1
En cas contrari → Rang = 2
És a dir:
• m  12  C 4  2C1  Totes les columnes són linealment dependents → Rang = 1

• m  12 → La primera i la segona columna són linealment independents → Rang = 2

99. Pàgina 30
1 1 1 1 2 1  2 1 3 1  2  3
     
A  0 1 1 A  0 1
2
2  A  0 1
3
3 
     
0 0 1 0 0 1  0 0 1 

Aleshores:
 
1 n (n  1)n 
 2 
 
An  0 1 n 
 
 

0 0 1 
 

El rang és independent de n i sempre és 3.

100. Pàgina 30
 d a a 
 

a) Perquè A   b d 3  sigui antisimètrica, s’ha de complir que:
 
c  4 c d 

a  b 
  0 7 7
  


a  (c  4)  a  7, b  7, c  3, d  0 . Així: A  7 0 3
 
 

3  c 
 7 3 0



 d 0 0  d 0 0 
  4 F1 dF3  
b) A   0 d 3    0 d 3 

   
2
4 0 d   0 0 d 

• Si d  0 → Rang (A) = 1

• Si d  0 → Rang (A) = 3

26
 Matrius 1

101. Pàgina 30
 1 1 a  1 1 a  1 1 a  1 1 a 
       
 1 
3 2 C1 C2 3 1  
2 F2 3F1 F2 0 4 2  3a F4 a2F4 aF3 0 4 2  3a 
    
0 a  2 a 
     
      
a  2 0 a  0 a  2 a   0 a  2 a 
      
 a 0 2a  0 a 2a  0 a 2a  0 a  4a
2
0

a2  4a  0  a1  0, a2  4 . Així, diferenciem dos casos:

• Si a  0 i a  4 → Rang (A) = 3
1 1 0
 
0 4 2
• Si a  0     → Rang (A) = 3
0 2 0
 
0 0 0

  1 1 4
1 1 4  
0 4 10 F F 2F 0 4 10
• Si a  4     
3 2 3
  → Rang (A) = 3
0 2 4 0 0 2
   
0 0 0  0  0 0

El rang de A és 3 independentment del valor de a .

102. Pàgina 31
 1 5 1 0 F F F 1 5 1 0 F F 5F 1 0 6 5 6 5
a)       
2 2
 1
 → A1  
1 1 2

1 6 0 1 
0 1 1 1  
0 1 1 1  1 1

   4  4 
 
 0 3 1 0 F2 F1 1 4 0 1  F2  F32 1 4 0 1 F1 4 F2 F1 1 0 1  1
b)  3  → 1  3 
         B 
1 4 0 1   0 3 1 0  1   1   1 
 0 1 0 0 1 0  0

 3   3  3 

1 0 1 1 0 0 1 0 1 1 0 0 1 0 1 1 0 0
    F3 F3  
  F3 F3 F1 F2
c) 0 1 0 0 1 0   0 1  0 0 1 0   0 1 0 0 1 0
       
1 1 0 0 0 1  0 0 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1
1 0 0 0 1 1 0 1 1
   
0 → C 1  0 0
F1 F1 F3
 0 1 0 0 1 1
   
0 0 1 1 1 1 1 1 1
  
 0 0 1 1 0 0 1 0 2 0 0 1  1 0 2 0 0 1 
 

d)  1 1 0 0 1 0 
F1 F3
 1 1 0 0 1 0   0 1 2 0 1 1 
 
 F2 F2 F1 
     
1 0 2 0 0 1   0 0 1 1 0 0  0 0 1 1 0 0
1 0 2 0 0 1 1 0 0 2 0 1  2 0 1
     

F2 F2 2 F3  F1 2 F3 F1
 0 1 0 2 1 1  
  0 1 0 2 1 1 → D1  2 1 1
     
 0 0 1 1 0 0 0 0 1 1 0 0  1 0 0

103. Pàgina 31
1 3 1 0 F F 3F 1 0 1 3 1 3
a)      1
 → A1  
1 2

0 1 0 1  
0 1 0 1 0 1
   

3 4 1 0 F1 F2  1 0 0 1  F2 3F1 F2 1 0 0 1 F2  F2 1 0 0 1
 0 1
    
 
 → B  
1
        4
 
 1 0 0 1  3 4 1 0 0 4 1 3  1 3   1 3 
0 1   4 
 4 4 4

27
 Matrius 1

b) ( A  B)1

1 3 3 4 6 4

AB       
0 1  1 0  1 0
 

6 4 1 0 F1 F2  1 0 0 1 F2 6 F1 F2 1 0 0 1 F2  F42 1 0 0 1
     
6 4 1 0
    
 1 0 0 1 0 4 1 6  1 3 
0 1 
 4 2
 0 1 
 
( AB)1   1 3 
 
 4 2 

Es compleix que ( A  B)1  B1  A1 :

 
0
 1   0 1 
   1 3
 1 3    
  1 3  0 1
4 2   
4 4

104. Pàgina 31

3 4 1 0 F 2F 3F 3 4 1 0 F F 4 F 3 0 9 12 F 1 F 1 0 3 4

a)                1 1
2 1 2 3 1 1 2

 2  3 0 1   
 0 
1 2 3   0 1 2 3  0 1 2 3

3 2 1 0 F 3F 4 F 3 2 1 0 F F 2F 3 0 9 6 F 1 F 1 0 3 2

b)             1 1

    
2 2 1 3 1 1 2
  
4 3 0 1   0 1 4 3  0 1 4 3 0 1 4 3

Podem comprovar que:

t
3 4 3 2
( A1 )t        ( At )1
 2 3 4 3

105. Pàgina 31

1 2 1 0 F F  1 0 0 1  F F F 1 0 0 1 F  F 1 0 0 1  2

a)  
       
2


2 1 2 2 1 2
   
 1 0 0 1  1 2 1 0 0 2 1 1 0 1 1 / 2 1 / 2

 0 1 
A1   
1 / 2 1 / 2

 0 1 1 0 F2 F1 1 / 2 1 / 2 0 1  F1 2F1 F2 1 0 1 2


1 / 2 1 / 2 0 1  

1 1 0
    
  0 0 1 1 0

1 2
( A1 )1    A
 1 0

 0 2 1 0 F F 1 3 0 1  F  F2 1 3 0 1  F 3F F 1 0 3 / 2 1

2

b)     2

  
2
  
1
     1 2 1

1 3 0 1  0 2 1 0   0 1 1 / 2 0 0 1 1 / 2 0 

3 / 2 1
B1   
1 / 2 0 

3 / 2 1  0 2 1 0

     
1 / 2 0  1 3 0 1 

Aquests resultats es compleixen per a qualsevol matriu invertible.

28
 Matrius 1

106. Pàgina 31
A1  2I  A  AA1  A(2I  A)  2 A  A2  I

2 a 2 a 2 a  4 2a  4  ab 2a  ac 

2     
b c  b c  b c  2b 2c  2b  cb ab  c 2 

ab ac  1 0 1

      c  0, b  
cb 2c  ab  c 2  0 1  a

 2 a
 
Per tant: A   1 
  0 
 a 

107. Pàgina 31
a c 
Busquem una matriu de la forma: M   
b d 
a c  1 2 1 0  a c  a 2a  c   a c 
           
b d  0 1 0 1 b d  b 2b  d  b d 

0 c 
Així, M    , però M no és invertible.
0 0
Per tant, no són semblants.

108. Pàgina 31
1  1
a) A2  3I  2 A  A2  2 A  3I  A( A  2I)  3I  A  ( A  2I)  I → A1  ( A  2I)
3  3

 x y   x y  3 0 2x 2y  x2  y2 3 2xy  2x 2y 

b)  
 
   
  → 
    
 y x   y x  0 3 2y 2x   2xy x 2  y 2  3 2y 2x 

2xy  2y  x  1 o bé y  0

• Si x  1  x 2  y 2  3  2 x  1  y 2  3  2  y  2 . Aleshores:

1 2  1 2
A    A   
2 1 o bé 2 1 

• Si y  0  x 2  y 2  3  2 x  x 2  2 x  3  0  x  1, x  3 . Aleshores:

1 0  3 0
A    o bé A   
 0 1 0 3

109. Pàgina 31
1
 AB  B1 A1
 3 2   1 
1    0 
2 4


  B1 
1 2 
  B 2 4 
  BB1 1 2  
  1 2 
  B  1 2  
2 4 
  1 2  14 7    2
 
 5 3 2 1 2 1 2 1 5 3 2 1  5   
5 3 2 1 1  1 3 
    
 14 7   14 7

29
 Matrius 1

110. Pàgina 31

2a  c  2a  b a  2 

a c   2 1   2 1  a c   2a  c a 2a  b 2c  d  a  2c  d 
b

a)               
b d  1 0 1 0 b d  2b  d b  a  
c  2b  d  a 
c  

b  c d  
2   
Les matrius que commuten amb A tenen la forma:  
   

 2 1  2 1  3 2  3 2  2 1  4 3

b) A2        A3     
1 0 1 0 2 1 2 1 1 0 3 2

n  1 n  1  1 1  0 1

An    A1    
 n (n 1)  (1) (1 1) 1 2

111. Pàgina 31
a b 1 0 cF aF a b 1 0 
  
1

2
 
 c d 0 1  0 cb  ad c a

 
a b 1 0 F cF aF a  F a b 1 0
  2 1 2 b 1 0  F2  2  
 c d 0 1     0 cb  ad c a  
cbad
 
   c a 
0 1 
 cb  ad cb  ad 

 ab   cb  ad  bc ab 
a 0 1  bc  F  F1 1 0 
 cb  ad cb  ad   a(cb  ad) a(cb  ad) 
 
F1 F1 bF2 1
a
   
 c a  
0 1 c a 
0 1 
 cb  ad cb  ad   cb  ad cb  ad 

 d b   d b 
   

A   cb  ad cb  ad   ad  cb ad  cb  1  d b
1
    
 c a   c a  ad  cb c a 
 
 cb  ad cb  ad   ad  cb ad  cb 

Perquè sigui invertible ha de complir que cb  da  0 .

112. Pàgina 31
1 / 5 0 0  5 0 0 1 / 5 0 0  1 / 5 0 0  1 / 52 0 0 
        
A   0 0 1 / 5 A  0 0 5
1
A  0
2 
0 1 / 5 0 
0 1 / 5   0 1/52
0 
        
 0 1 / 5 0  0 5 0  0 1 / 5 0   0 1 / 5 0   0 0 1 / 52 

1 / 52 0 0  1 / 5 0 0  1 / 53 0 0 
    
 
 

A   0
3
1/52
0  0 
0 1 / 5   0 0 1 / 53 
   
  
 0 0 1 / 52   0 1 / 5 0   0 1 / 53 0 

Per tant:
1 / 5n
 0 0 

 0
 

  1/5 n
0  si n és parell

 0

 0 1 / 5n 
An  


 1 / 5n 0 0 

 
  1 / 5n  si n és imparell
 0

0
 
  0 1 / 5n 0 



30
 Matrius 1

113. Pàgina 31
A2  7 A  I  A( A  7I)  I  A1  A  7I

114. Pàgina 31
   
    
1 0 a1 0 0  1  a2 ab ac  a  0
 
    1 0 0 
1 1 1   1 1    1
a) At  A1  At A  I  0 b0
    ab  b2  bc   0 1 0 → b 
 2 
 2 2   2 2     2
 1 a b
 
c   ca 1 1 2
 0 0 1  
0 c 
  bc  c  c   1
  
 2  2 2  2

a  0


o bé b   1
 2

c  1
 2

 

1 0  0
  1 0 0
1 1 1  1  
b) Si b  i c  , aleshores A  0   A  0
2
1 0  A4  ( A2 )2  I
2 2  2  2  
  0 0 1 
 1  1
0  
2  2
 

1 0 0 
1 0 0  0 
1 1

1 1 
   1 0 
Si b   i c , aleshores A  0   A2  0 0 1   A4  ( A2 )2  0 1 0 
2 2  2 2     
  0 1 0 0 0 1
1 1 
0  

 2 2 
115. Pàgina 31
1 1  1 1  2 0 1 0
a) A2         2    2I
1 1 1 1 0 2 0 1 
 1 1 
 
1 
A  A  A  A 2I  A  A  A  A   2 2 

b) A  A  2I  1 1 1 1

I 2  1 1 
  
2 2
12 6 6
1 1  1  1  1
c) A2  2I  A12  ( A2 )6  (2I)6  26 I A1  A  A12  ( A1 )12   A   2 A2    2 2I   6 I
2 
 2  
 2   2  2

116. Pàgina 31
a) AX  B  X  A1 AX  A1B
b) XA  B  X  XAA1  BA1
c) AX  B  C  AX  C  B  X  A1 AX  A1 (C  B)

d) AX  A  B  AX  B  A  X  A1 AX  A1 (B  A)  A1B  I

e) A1 X  B  X  AA1 X  AB
f) AXB  C  X  A1 AXBB1  A1CB1
g) At X  B  X  ( At )1 At X  ( At )1 B

h) AXA  A2  I  X  A1 AXAA1  A1 ( A2  I) A1  ( A1 A2  A1 ) A1  ( A  A1 ) A1  I  ( A1 )2

31
 Matrius 1

117. Pàgina 31
a c  a c  3 1 1 1 a  3 c 1  1 1
Si X    , tenim que:    
b d  2 5 2
      
b d  7 b  2 d  5 2 7

a  3  1 a  2
 
b  2  2 b  0 a c  2 0
    X        És una matriu diagonal.
c 1  1 c  0 b d   0 12

 
d  5  7 d  12

118. Pàgina 31
Aïllem X, és a dir: A  X  2B  X  2B − A
 −2 2  2 1  −4 1
     
Aleshores: X  2B − A  X   2 −2 −  3 2  X   −1 −4
     
 0 4 1 5  1 −1

119. Pàgina 31
 2 3 a c  1 2
2 A  5 X  B  2   5     
1 4 b d  3 6

                   8 / 5 
 4 6 5 a c   1 2  5 a c    4 61 2  5 8   X  a c   1 5 8    1 
2 8 b d  3 6 b d  2 8 3 6 1 14 b d  5 1 14 1 / 5 14 / 5

120. Pàgina 32
Aïllem la matriu X.
A  A2  A  B  X  − X  A  A2 − A  B  X  A2 − A  A  B  X  A  ( A − I  B)

Operem la matriu per obtenir la matriu que ens demanen. Així doncs:
1 0 1  1 0 1  1 0 0 0 1 0 1 0 1  0 1 1  1 2 1 
             
X  0 0 0 0 0 0 − 0 1 0  1 1 1   0 0 01 0 1   0 0 0
             
1 0 1  1 0 1  0 0 1  0 1 0 1 0 1  1 1 0 1 2 1 
 

121. Pàgina 32
La matriu ha de ser d’ordre 2 × 4 perquè puguem fer el producte i la suma corresponents.
a c e g
Considerem X   
b d f h
 4 1 a c e g 0 1 2 1 1 2 0 1
        
1 0 b d 
f h  1  
0 3 0 2 1 0 1
1
 4 1 a c e g 1 1 2 0 a c e g  4 1 1 1 2 0
       
1 0 b d f h 3 1 3 1 b d f h 1 0 3 1 3 1
a c e g 0 1 1 1 2 0 a c e g 3 1 3 1
           
b d f h 1 4 3 1 3 1 b d f h  13 3 10 4

3 1 3 1
Així: X   
 13 3 10 4

32
 Matrius 1

122. Pàgina 32
a c 
Considerem X   
b d 

0 1  a c  0 1  a c  a c  0 1   c  1 b d   c a

       a
               
d  a c  d b
1 0 b d  1 0 b d  b d  1 0 b  1

 2

a

 3
a  b  c
 
 1 2 1 

 b 
  
b  1  a  d  3 3 3 
   X   
c  1  d  a 
 c  1 1 2 
  3 

d  c  b



 3 3 


 2

d

 3
123. Pàgina 32
a c  1 1 1 1 a c  0 2 a a  2c  a  b c  d  0 2
                  
b d  0 2 0 2 b d  1 1 b b  2d   2b 2d  1 1
 1
a 
 6
2a  b  0  1 1 1

2a  b a  3c  d  0 2 3b  1 b    
        3  X  6 2 
 3b b  4d  1 1 a  3c  d  2  1  1 
1 
  c   
 3 
b  4d  1  2 3
 1
d 
 3

124. Pàgina 32
1 1 1 1
2 1 2 1 1 1 1 1 2 1 3 3 1 1
D      D         
1 1 1 1 0 1 0 1 1 1  3 3 0 1

 1 1 3 3 1 1 6 6 1 1 6 12

D            
1 2  3 3 0 1  9 9 0 1  9 18

125. Pàgina 32
 
 1 0 0 

 0 8 6 2 0 01 8 6  2
 
2 0   2
  
2
   8

2 6  4 1 3
  
 1 
1 1 0 X  0 1 5  X  1 1 0 0 1 5   1 0 0 1 5   4 2 2
         2 
    
 3 2 1 0 0 6  3 2 1 0 0 6 
 5  0 0 6 20 7 1
 2 1
 2 

126. Pàgina 32
 
0 1 0
( X  I)B  A  ( X  I)BB1  AB1  X  I  AB1  X  AB1  I  B1  1 2 0
 
1 2 1

 2 3 3 0 1 0 1 0 0  3 1 0 0  1 2 3

       0 2     

X  4 
2 41    
2 0  0 1 0  X  2    
0 4  0 1 0  2 1 4
           
 10 3 0 1 2 1 0 0 1   3 4 0 0 0 1   3 4 1

33
 Matrius 1

127. Pàgina 32
a) AX  At  A  AX  A  At  A1 AX  A1 ( A  At )  X  I  A1 At
A ha de tenir inversa. Per a això, el rang de la matriu ha de ser 3.
 1 2 m F F 5F 1 2 m  1 2 m 
  F23 F23 4 F11   F3 12F3 11 F2  
5 2 1    0 12 1  5m    0 12 1  5m
     
4 3 1  0 11 1  4m 0 0 1  7m

1
Si 1 − 7m = 0, la matriu no té inversa. És a dir, per a m  l’equació sí que té solució.
7
1
1 0 0  1 2 0 1 5 4 1 0 0 1 2 2 1 5 4
          
b) X  0 1 0 5 2 1  2 2 3  X  0 1 0   1 1 1 2 2 3 
           
0 0 1  4 3 1 0 1 1 0 0 1  7 11 12 0 1 1

   0  4 0
1 0 0  5 3
 
3

 X  0 1 0   3 4 2   3 3 2
    
     
0 0 1  29 25 7 29 25 8

128. Pàgina 32
X  XA  Bt  X (I  A)  Bt  X  Bt (I  A)1

4 3 4 3      

1 0 1 3   2 3   4 3 2 31 4 3 1 / 2 1 / 2 2 3

X  
    
   2 3  X    
  2 3  X   2 3    
   2 3      1 0

0 1  0 2   0 3     0 3    0 1 / 3   
2 3 2 3 2 3 2 3 1 2

129. Pàgina 32
 7 1 1 0 F F 1 0 0 1  F F 1 0 0 1 F F 7 F 1 0 0 1
a)   
 
1 2
 
   1 1

   2 
2 1

1 0 0 1   7 1 1 0 7 1 1 0 0 1 1 7

b) AXA  A2  A  X  A1 ( A2  A) A1  A1 A( A  I) A1  ( A  I) A1  I  A1

0 1
A1   
1 7

1 0 0 1 1 1 1 1

I  A1          X   
0 1 1 7 1  8 
1 8

130. Pàgina 32

XB  A  B  A2  XB  B  A2  A  XBB1  (B  A2  A)B1  X  I  ( A2  A)B1

1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0

2 1 1
1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0
               
X  0 1 0  1 0 0 1 0 02 1 0  X  0 1 0  1 0 01 0 02 1 0 
               
0 0 1  1 0 0 1 0 0 3 2 2 0 0 1  1 0 0 1 0 0 3 2 2

1
1 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0
       
 X  0 1 0  0 0 02 1 0  X  0 1 0
  
       
0 0 1  0 0 0 3 2 2 0 0 1 

34
 Matrius 1

131. Pàgina 32
3 3 1 1
a) Si sumem la segona equació més la primera, resulta: 3 X     X   
3 3 
1 1
1 4 1 1 1 4  0 3
Aïllem a la segona equació i obtenim Y. X    Y  Y  
     
3 
0 1 1 3 0 2 1

2 6 1 3
b) Si restem la primera equació menys la segona, resulta: 2Y     Y   
4 8 2 4
1 1 1 1 1 3 0 4
Aïllem a la segona equació i obtenim X: X   Y  

    
3 1  3 1  2 4 1 3

14 7 2 1

c) Si sumem la segona equació més dues vegades la primera, resulta: 7 X     X   
 7 0 1 0
5 1 5 1 2 1 1 2
Aïllem a la primera equació i obtenim Y: 3 X  Y     Y    3    
2 3 2 3 1 0 1 3

d) Multipliquem la primera equació per 3 i hi restem dues vegades la segona.

1 5 3 15 
2 X  3Y    6 X  9Y     5 15 
 2 0  6 0 
   5 15
  Y   13 13 
   13Y     
1 0  2 0  2 4  2 4 
 
3 X  2Y   
4 2
6 X  4Y  

 
   13

13 


 8 4  

Aïllem a la primera equació i obtenim X:
 5 15   2 20   10 
     1 
1 5 1 5 
 3  13 13   13 13   13 13 
2 X    3Y        X   
 2 0  2 0  2 4   32 12 16 6
       
 13 13 13 13   13 13 

132. Pàgina 32
A2  AB  BA  B2  ( A  B) A  ( A  B)B  ( A  B)( A  B)
1
   0 0
 2 1 0 2 
 
( A  B) ( A  B)( A  B)  ( A  B)   2 0 0  0
1  2 0
   
1 0 2  2 1 0
 1
0 0 
  2
2 0 0  0 1 0
     
A  B  1 1 0 0 2 0  2 2 0

   
  
0 1   2 1 0  1
1 0 0

 2 4
 2 1
0  
  
A  B   2 0 0  
   2
 2 0 1
 1 0
2 
1 0  Si sumem les dues equacions, resulta: 2 A  0 2 0  A  0 1 0
    

 0 1 0     

 0 0 2 0 0 1

A  B  2 2 0 
 
 1 0 0 

Substituïm a la primera equació i obtenim B:
 2 1 0 1 1 0  1 0 0
     
B   2 0 00 1 0   2 1 0
  
     
1 0 2 0 0 1 1 0 1

35
 Matrius 1

133. Pàgina 32
Hem de resoldre aquest sistema:
5 12 7 
2 X  Y    
4 2 7 

11 25 0 
3 X  2Y   
20 10 35


Multipliquem la primera equació per 2 i hi restem la segona per obtenir X:
10 24 14
4 X  2Y   
 8 4 14  1 1 14
  X   
11 25 0 
 12 6 21
3 X  2Y   
20 10 35


Aïllem a la primera equació i obtenim Y:
 5 12 7  5 12 7  1 1 14  7 14 21
Y    2 X    2    
4 2 7 4 2 7 12 6 21 28 14 49

134. Pàgina 32
Si restem la primera equació menys la segona, resulta:
BY  C Y  BY  Y  C  (B  I)Y  C  Y  (B  I)1 C 
   5 
 0  1   1
7  7  
1 1
 1 4 1 0  6 7  2 4  6 2  6
 2

Y    
   
          
    
2 1 0 1  2 5 2 0 2 5  1 1  2 5  1 
 4  4  1  2 

Aïllem a la segona equació i obtenim X:

 5    5  
1 
 1   0 1  1  1 

AX  Y  X  A1 AX  A1Y  
1 2 
  2    
 2   1 
  1 1   2 
1 0  1   
  
1   
1    2
 2  1   0 1 
2 2

135. Pàgina 32
 5 0 5  
   10 0 10
2X Y   0 5   
0 4 X  2Y   0 10  
0

     20 10 0  
5 0 5 10 0 10    4 2 0

   5 X   20 10 20  X   4 2 4
10 10 10 10 10 10     
     10 30 10 2 6 2

X  2Y  20 0 20  
X  2Y  20 0 20  
    
 0 30 0  0 30 0 

Aïllem a la segona equació i obtenim Y:

 4 2 0 10 10 10  6 8 10 3 4 5
       
 
2Y   4 2 420 0 20  16 2 16  Y  8 1 8
       
2 6 2  0 30 0  2 24 2 1 12 1

36
 Matrius 1

136. Pàgina 32
   
  1 1 0 F F F  1 1 0 F2  F2  1 1 0   0 2  1 
a)        F1 F1 F2  3 3 

2 1

2 3
    
 2 0 1  0 3 1 1   1 1  0 1 1 1 
0 1   
 3 3 3 3 

• Si   0 → No existeix inversa de A.

 2 1
1 0F1  
F1 
3 3 


• Si   0  
 1 1 
0 1 
 3 3 

2 1
  
1   1  3 3 
Així:       2
6  2  1 1 
 
 3 3 
t 1 1
 1 1 2 1 3 3 1 2 1 3 3 3 3 3 3 1 2 1
b)    X       X         X   
  
 2 3 0 2   1 2 3 0 2  1 2  1 2  1 2 3 0 2

 2 1   7 4 8 
   
 9 3  1 2 1  9 9 9 
 X    
 1 1  3 0 2  10 2 5 
    
 9 3  9 9 9

137. Pàgina 32
  1 0    1 0    1 0  (  1)2  3  3 0 
a) M 2  3M      3  
 1 1 1 1  1 1  3  2

1
(  1)2  3  3  0  (  1)(  1)  3  0    
4

La matriu no és invertible quan   1 o bé quan   4 .

1 0
b) M   
1 1

1 0 1 0 1 0

MX  M  2I  MX  2I  M  X  M1 (2I  M)  2M1  I  X  2M1  I  2    
1 1 0 1  2 3

138. Pàgina 33
0 1 0 0 1 0 0 0 1  0 0 1  0 1 0 1 0 0
           
a) A  0 0 1 0 0 1   1 0 0
2
A  1 0 00 0 1   0 1 0
3
           
1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 0 1 0 0 0 0 1 

 1 0 0
 3n  
 A  0 1 0
  
 0 0 1 
An   A3n1  A

 0 0 1 
 3n2  
 A  1 0 0
 
 
 0 1 0

37
 Matrius 1

4 3 2 4 3 2
b) X ( A4  A2  A)     X ( A  A2  A)  X  A2   
1 1 1 1 1 1
0 1 0
4 3 2 4 3 2   2 4 3
X  
A A 
2 
 A  X   0 0 1    

1 1 1   
1 1 1    1 1 1
I
1 0 0

139. Pàgina 33
4 2 2 F2 2F2 F1 4 2 2
  F3 2F3 F  

a)  2 a 1    0 2a  2 0

   
2 1 0 
0 0 2

• Si a = 1, aleshores: Rang (A) = 2 • Si a ≠ 1, aleshores: Rang (A) = 3

1 2 3 4 1 2 3 4  1 2 3 4 
  F '3 F2 F   F2 F2 2F1  
2 4 

1 a   
2 4 1 

a    0 8 7 a  8

     
 2 4 1 1   0 0 0 1  a 0 0 0 1  a 

• Si a = —1, aleshores: Rang (B) = 2 • Si a ≠—1, aleshores: Rang (B) = 3

 4 2 2  3 4  1 3 4
   1 2
  2

1 

b) AX  B   2  
0 1 X  2 4  
1 0  X  A 2 4 1 0
     
2 1 0  2 4 1 1  2 4 1 1
  3 4 9 / 4 7 / 2 1 / 4 3 / 2
1 / 4 1 / 2 1 / 2  1 2
  

X   1 / 2 1  
0 2 4 1 0   5 / 2 3 1 / 2 2 
     
 1 / 2 0 1   2 4 1 1   5 / 2 3 1 / 2 3 

140. Pàgina 33
Menjar Rebuts 400 120
 
Setembre 400 € 120 € A  500 180
 
Octubre 500 € 180 € 350 250
Novembre 350 € 250 €

141. Pàgina 33
Situem les línies d’autobusos A, B i C per columnes, i els dies dilluns, dimarts i dimecres, per files:
5 3 4
 
M  2 1 4

 
1 3 5

142. Pàgina 33
Matriu fila de costos per unitat: A  32 46 71 Matriu fila de vendes per unitat: B  53 82 140

Matriu fila de beneficis per unitat: C  B − A  21 36 69

2.100
 
Matriu columna d’unitats venudes: D  1.400
 
 900
2.100
 
Benefici anual: B  D − A  D  (B − A)  D  C  D  21 36 691.400  156.600
 
 900

38
 Matrius 1

143. Pàgina 33
a) Situem el tipus d’habitació per files (luxe, doble, individual) i l’hotel, per columnes (Edèn, Paradís, Spa):
 6 4 4 
 
30 50 50
 
10 10 8 

A la segona matriu col·loquem, per files, el tipus d’habitació (luxe, doble, individual) i, a la columna, els diners
en euros.
120
 
 80 
 
 50 

6 4 4   Spa 
  
Edèn 
Paradís  
b) 120 80 5030 50 50  3.620 4.980 4.880
   
10 10 8 

144. Pàgina 33
 D No D 


0,04 0,96
   0,26 12,74
2 7 40,02 0,98   
  0,28 13,72
3 5 6 
0,01 0,99
 

El nombre de cargols plans no defectuosos és de 12.740 i el de cargols d’estrella no defectuosos és de 13.720.

145. Pàgina 33
Les columnes representen els productes X i Y, i les files representen les empreses A, B i C.
1.000 1.000
 
Inicialment les empreses rebien: M  1.000 1.000
   
1.000 1.000

600 300
 
Aquest mes les empreses han rebut: N  400 800
 
900 700

1.000 1.000 600 300 400 700

     
Les disminucions que s’ha produït són: M  N  1.000 1.000400 800  600 200
     
1.000 1.000 900 700 100 300
 
40% 70%
Les disminucions percentuals són: M  N  60% 20%
 
10% 30%

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 34
Tan sols cal una aresta que uneixi els dos vèrtexs, perquè la representació en forma de graf és independent de la
forma real de la carretera.

39
 Matrius 1

2. Pàgina 34
0 1 1 0
 
 1 0 1 1
M    → És una matriu simètrica.
 1 1 0 0
 
0 1 0 0

2 1 1 1
 
 1 3 1 0
M  
2  → És una matriu simètrica.
 1 1 2 1
 
 1 0 1 1

3. Pàgina 34
El nombre màxim d’arestes és 4, perquè, si n’hi afegíssim una altra, el vèrtex passaria per segona vegada per algun
dels vèrtexs i el camí no seria simple.

4. Pàgina 34
a) b)
1 2 1 2

4 3 4 3

5. Pàgina 34
Calculem la matriu d’adjacència i la seva potència tercera:
0 1 0 0 0 3 1 1
   
 1 0 1 1 3 2 4 4
M    M  
3 
0 1 0 1  1 3

4 2
  
0 1 1 0  1 4 3 2

a24  4 → Hi ha 4 camins de longitud 3 arestes.

40
 Determinants 2
ACTIVITATS
1. Pàgina 36
3 2
a) A   (3)  (4)  2  5  12 10  2
5 4

2 0 5
b) B  1 1 2  2 1 1  0 (2) (1)  5 1 1  5 1 (1)  0 1 1  2 (2) 1  16
1 1 1

2. Pàgina 36
4 2x
a)  4 (2)  2x 1  8  2x  2x  8  0  x  4
1 2

3 2 3
b) 2 x 5  3  x  2  (2)  (5) 1  (3)  2 1  (3)  x 1  (2)  2  2  3  (5) 1  9x  27  9x  27  0  x  3
1 1 2

3. Pàgina 37
1 7 4
2 1 2  (1) 1 1  7  (2)  2  4  2  (1)  4 1  2  7  2 1  (1)  (2)  (1)  57
a)
2 1 1

b) |A| = |At| = −57

c) |2A| = 23 |A| = 8 · (−57) = −456
d) |−A| = (−1)3 |A| = −(−57) = 57

4. Pàgina 37
t
a c  a b  a c a b 2
a)    

   

b d   c d  b d c d 3

a 3b a b
b)  3  2
c 3d c d

5b 5d b d a c a b
c)  35  3  5  (1)   3  5  (1)   10
3a 3c a c b d c d

5. Pàgina 38
3a b  2a c a a b  2a c a a b c
3d e  2d f  d  3  d e  2d f  d  3  d e f  3  (2)  6
3g h  2g i g g h  2g i g g h i

41
 Determinants 2

6. Pàgina 38
1
F '2 F2  F1
2 2 6 2 2 2 6 2 2 6
F '3 F3 F1 F '3 F3 F2
1 1 2  0 2 1  0 2 1  2  2  (1)  4
2 0 4 0 2 2 0 0 1
1
F '2 F2  F1
4 8 1 4
8 1 4 1
F '3 F3  F1
2 5
2 1 1  0 0 0
4
1
4 2 0 0 0
2

7. Pàgina 39
a a 1 a  2 a a a a 1 a a a 2 a 1 2 a 1 2 F '3 F3 F2 a 1 2
F '2 F2 F1
a a3 a4  a a a  a 3 a  a a 4  a 3 4  000 a 3 4  0 2 2 0
a a5 a6 a a a a 5 a a a 6 a 5 6 a 5 6 0 2 2

8. Pàgina 39
7 8 0  0 3 1 16 21 23 7 8 0
     
A  B  0 7 32 0 2   23 12 14
     A  0 7 3  7 (7) 10  8  3 1  466
     
1 0 10  3 4 0  30 43 1 1 0 10

0 3 1
B  2 0 2  3  2  3  1  (2)  4  10 A  B  466 10  4.660
3 4 0

16 21 23
AB  23 12 14  (16) 12 1  21  (14)  30  23  23  43  23 12  30  21  23 1  (16)  (14)  43  4.660
30 43 1

9. Pàgina 40
1 1 2 0 1 1 2 0
1 1 2 0 F '2 F2 2 F1 1 1 2 0 4
F ''3 F '3  F2
F '3 F3 3 F1 3 0 3 1 1 0 3 1 1
2 1 3 1 F '4 F4 2 F1 0 3 1 1 '' '
F 4 F 4 F2 F '''4 F ''4 6 F ''3  2 
a)   2 5  2 5  1  3   9  18
3 1 4 3 0 4 2 3 0 0  0 0   3 
3 3 3 3
2 1 7 0 0 3 3 0
0 0 4 1 0 0 0 9

1 2 3 4
1 2 3 4 F '2 F2 2 F1 1 2 3 4
F '3 F3 F1 '' 2
F 4 F 4  F '2
' 0 3 4 7
2 1 2 1 F '4 F4 3 F1 0 3 4 7 3
b)   0 0 1 1 0
1 2 4 5 0 0 1 1
16 16
3 4 1 2 0 2 8 10 0 0  
3 3

10. Pàgina 40
1 1 1 2 1 1 1 2 F '2 F2 F1 1 1 1 2
F '3 F3 F1 F ''3 F '3 2 F '2
1 2 3 8 F3 F4 1 2 3 8 F '4 F4 aF1 0 1 4 6 F ''4 F '4 (1a ) F '2
   
a 1 1 1 1 1 1 2 0 2 0 4
1 1 1 2 a 1 1 1 0 1  a 1  a 1  2a

42
 Determinants 2

1 1 1 2  55 a  ''
1 1 1 2
F '''4 F ''4  F
0 1 4 6  8  3 0 1 4 6
    1 1  (8)  (2  a)
0 0 8 8 0 0 8 8
0 0 5  5a 7  4a 0 0 0 2 a

Per tant, el determinant serà 0 si, i només si, a = 2.

11. Pàgina 41
2 6
a)  21  3 b)  21   14 18  4
3 7

12. Pàgina 41
8 2 8 2
a) A12  (1)12 1  1 b) A12  (1)12    (8  (1)  2  (2))  4
2 1 2 1

13. Pàgina 42
5 4 0
1 1 4 1
a) 4 1 1  5 A11  (4) A12  0 A13  5  (1)11  (4)(1)12  5(3  2)  4(12)  43
2 3 0 3
0 2 3

5 4 0
4 1 1  15 10  48  43
0 2 3

3 2 1
4 6 2 6 2 4
b) 2 4 6  3 A11  2 A12  1 A13  3  (1)11  2  (1)12  1  (1)13 
1 2 1 2 1 1
1 1 2

 3(8  6)  2(4  6)  (2  4)  32

3 2 1
2 4 6  24  12  2  4  18  8  32
1 1 2

14. Pàgina 42
1 0 1 2
3 2 2 2 3 2 2 3 2
2 3 2 2
a)  1 A11  (1) A13  2 A14  (1)11
4 2 1  (1)1 3
2 4 1  2(1)1 4
2 4 2 
2 4 2 1
1 5 3 3 1 3 3 1 5
3 1 5 3
 43  21  2  4  72
1 3 2 1
2 2 1 3
b)  (1) A11  2 A21  7 A41 
0 5 10 4
7 8 9 2
2 1 3 3 2 1 3 2 1
11 21 41
 (1)  (1) 5 10 4  2(1) 5 10 4  7(1) 2 1 3 
8 9 2 8 9 2 5 10 4
 (1)  175  2  (1)3  (287)  7  (1)5  (77)  938

43
 Determinants 2

15. Pàgina 43
1 2 3 4 1 2 3 4
1 a 2 a 3 a 4  a F '
2  F2 F1 a a a a
 0
a a a a a a a a
5 6 7 8 5 6 7 8

16. Pàgina 43
1 a 5 7
0 2 a 6
 1  2  3  4  24
0 0 3 a
0 0 0 4

17. Pàgina 44
1 2 3 4
1 2 3 4
0
1 0 1 0
0 1 0 1
2 3 4 1 3 4 1 2 4 1 2 3
0 1 0 6 1 1 0 4 1 0 0  6 1 0 1  4
 1 0 1 0 0 1 0 1 1 0 1 0

2 3 4 1 3 4 1 2 4 1 2 3
0 1 0  6 1 1 0  4 1 0 0 6 1 0 1 4
1 0 1 0 0 1 0 1 1 0 1 0

2 3 4 1 3 4 1 2 4 1 2 3
2 3 4 0 1 3 4 0 1 2 4 0 1 2 3 0
1 0 1 0 0 1 0 1 1 0 1 0

2 3 4 1 3 4 1 2 4 1 2 3
2 3 4 0 1 3 4 0 1 2 4 0 1 2 3 0
0 1 0 1 1 0 1 0 0 1 0 1
1 2 1 3 1 4 1 2 1 3
0 0 0  2 4
1 2 1 3 1 4 1 0 1 1

1 4 1 2 1 3 1 4 1 2
4  1 0  1 2
1 0 0 1 0 0 0 1 1 0

1 3 1 4 1 2 1 3 1 4
 4  4 1 0 1
1 1 1 0 0 1 0 0 0 1

1 0 1 1 1 0 2 3 2 4
 1 0  1 0 0
0 1 0 0 0 1 2 3 2 4

2 3 2 4 2 3 2 4 2 3
2 0  3  6  2
0 1 0 0 1 0 1 1 0 1

2 3 0 1 3 4 3 4 3 4
3 1 0 4 3
1 0 1 0 3 4 1 0 0 1

3 4 3 4 1 0 2 4 2 4
 4  3  1 0 6
1 0 0 1 0 1 0 0 1 1

0 0
0 I cadascun dels elements de la matriu és un menor d’ordre 1.
1 1

44
 Determinants 2

18. Pàgina 44
2 1
a)  6  4  2  0 ; així doncs, el rang de A és 2
4 3

1 4
b)  4  4  8  0 ; així doncs, el rang de B és 2
1 4

19. Pàgina 45
1 1
a)  1 1 2  0 → Rang ≥ 2
1 1

1 1 1 1 1 1
1 1 1  0 i 1 1 1  0 → Rang < 3
1 1 1 1 1 1

Per tant, el rang de la matriu A és 2.

2 1
b)  2  3  5  0 → Rang ≥ 2
3 1

2 1 1 2 1 1
3 1 4 0, 3 1 4  0 → Rang < 3
12 4 16 6 2 8

Per tant, el rang de la matriu B és 2.

20. Pàgina 45
1 1
a)  1  2  3  0 → Rang ≥ 2
2 1
1 1 2
2 1 3  m 15  4 10  2m  3  3m  24  3m  24  0  m  8
5 1 m
1 1 2
2 1 m  6  5m  4 10  12  m  6m  12  6m  12  0  m  2
5 1 6
1 2 2
2 m  18  10m  4m  30  24  m2  m2  14m  36  m2  14m  36  0  m  7  13
3
5 m 6
Cap valor de m anul·la els tres menors d’ordre 3 simultàniament, així doncs el rang de A és 3.
1 2
b)  1  2  1  0 → Rang ≥ 2
1 1
1 1 2
1 m  1  2m  m 1  2  m2  m2  3m  2  m2  3m  2  0  m  1 i m  2
1
1 m 1

11 m m  1

1m 1  m  m 1  m  m (m 1) 1  m  m  2m  m  2  m  2m  m  2  0  m  1
2 2 3 2 3 2

m 1 m 1 m  2

1 2 1
1 m 1  m  2(m 1)  m  m(m 1)  2  m  m2  4m  4  m2  4m  4  0  m  2
m 1 m 1

45
 Determinants 2

1 1 2
m  0
1 m  1  2m(m 1)  m  (m 1)  2  m2  m2  2m  m2  2m  0  
1
m  2
m 1 m 1
Tan sols el valor m = 2 anul·la els quatre menors d’ordre 3 simultàniament, així doncs el rang de B és 3 per a tot
valor m ≠ 2, i per a m = 2, el rang de B és 2.

21. Pàgina 46
 1 3  2 1 1 3
a) Adj( A)    b) Adj(B)    c) Adj(C )   
1 2 3 1 2 5

22. Pàgina 46
 5 6 4 6 4 5 
  
6 8 8 8 8 6 
   4 16 16  4 2 3
 2 3 1 3 1 2   
Adj( A)       2 16 10   Adj( A)t   16 16 6 →
 
 6 8 8 8 8 6     
 3 6 3 16 10 3
 2 3 1 3 1 2
  
 5 6 4 6 4 5 

 1 2 3  4 2 3 12 0 0

     

A  Adj( A)  4 5 6 16 16
t 
6   0 12 0
      
 8 6 8 16 10 3  0 0 12

1 2 3 12 0 0 1 0 0

   
4 5 6  40  96  72 120  64  36  12 t 
A  Adj( A)   0 12 0  12 0 1 0
 
   
8 6 8  0 0 12 0 0 1

23. Pàgina 47
1 1 1 1 0 0   
  1 1 0 
a) A  0 1 1  1  Adj( A)  1 1 2   Adj( A)  0 1 1 
t 
   
0 2 1 0 1 1
 0 2 1
1 1 0  1 1 0 
1 1    
A1  Adj( A)t  0 1 1  0 1 1
A 1    
0 2 1 0 2 1

b)
3 5 1 7 1 1 0 1 1 1 0 1
1 4 3
1 0 4 4 F4  F1 1 0 4 4 0 1 4 3
B    1  1 1 0  (4  3  6 16)  3
2 1 1 2 2 1 1 2 0 1 1 0
2 1 4
1 1 0 1 3 5 1 7 0 2 1 4

 0 3 3 3  0 1 4 4
   
 1 4 4 3 
 
3 4 13 31
Adj(B)    t
  Adj(B)   

 4 13 10 9  3 4 10 25
  3 3 9 
4 31 25 24 24

 1 4 4
 0  
 0 1 4 4   3 3 3 
   
4 13 31 
1  3 4 13 31 1  
B1      3 3 3 
3  3 4 10 25  
   1 4 10 25 
3 3 9 24   
 3 3 3 

1 1 3 8

46
 Determinants 2

24. Pàgina 47
1 0 1
m  1
a) A  0 m 3  m2  4m  3  m2  4m  3  0    A és invertible si, i només si: m  1 i m  3
m  3
4 1 m

2 1 m
m  1
b) B  m 3 4  12 12  m2  9m  2m  8  m2  7m  8  m2  7m  8  0    B és invertible

m  8
3 1 2
si, i només si: m  1 i m  8

SABER FER
25. Pàgina 48
1 x 1 1
 x  3
a) 1 1 x 1 (1  x)3  1  1  (1  x)  (1  x)  (1  x)  x 3  3x 2  x 3  3x 2  0  
 x  0
1 1 1 x

x 0 1
 x  1
b) 2 1 1  x 2  1  x 2  1  0  
 x  1
1 0 x

x 1 0 x 1 0 2
c) 1 x 1  1 2 0  x 2  3  2 x 1  4  4 x  x 2  2x 1  x 2  2x 1  2  x 2  2x  1  0  x  1
2 0 1 x 2 1

26. Pàgina 48
1 1 1
3 3 3 1 1 1  1 1 1 1 1 1 
2 2   2 4
a  d b  e c  f   a  d b  e c  f   a b c  d e f    (2  0) 
3 3  
 3 3
2d 2e 2f d e f  d e f d e f 

27. Pàgina 49
1 1 1  1 1 1 1 1  1 1
F '2 F2 F1
1 9 1  1 1 F '3 F3 F1 0 8 2  2 2

1 1 9  1 1 F 'n Fn F1 0 0 8  2 2
  1  8  8 ...  8  8n1
           
1 1 1  9 1 0 0 0  8 2
1 1 1  1 9 0 0 0  0 8

|An| = −8n−1 → |A6| = −86−1 = −32.768

28. Pàgina 49
m m 1 m(m 1)
m 1 m  m(m 1)  m2 (m 1)  m2 (m 1)  m2 (m 1)  m(m 1)2  m2  m2  2m  m(m  2)
m 1 m 1
m  0
m(m  2)  0   Si m  0 i m  2 , el rang de la matriu A és 3.
m  2
0 1 0 2 1 2
   
Si m = 0 → A  0 1 0 , que té rang 2. Si m = 2 → A  2 1 2 , que té rang 2.
   
0 1 1 2 1 1

47
 Determinants 2

29. Pàgina 50
3 1
 3  0 → Rang ≥ 2
3 0

3 3 1
k 3 1  9  3k  9  9  3k  9 → 3k  9  0 → k  3
3 3 0

1 3 1
k 3 1  9  3k  9  3k  0  k  3
1 3 0

Com que no hi ha cap valor que anul·li simultàniament tots els menors d’ordre 3, el rang de A és 3.

30. Pàgina 50
m 1 
 m  1
1 1 
m  1 1  m  m  1  1 m   m  1  m  2m  m  2 → m  2m  m  2  0  m  1
2
A 1 3 2 3 2


0 1 m 
m  2


Per tant, A és invertible si, i tan sols si: m  1 , m  1 i m  2

31. Pàgina 50
0 1 1  1 3 2
   
Considerem A   1 3 0 i B  1 1 0
 
  

0 1 0  0 
2 2

A X  B → A  A X  A  B → X  A B
1 1 1

Calculem A1 :
0 1 1 0 1 3 0 1 3  1 3 2 1 7 6
       
A 1 3 0  1 , A1  0 0 1 → X  A1  B  0 0 1   1 1 0   0 2 2 
       
0 1 0  1 0 1  1 0 1   0 2 2  1 5 4 

32. Pàgina 51
2 0 1 1 0 0 1 3 2
 

   
Considerem A  1 3 1 , B  3 0 1 i C  0 1 0
     
2 1 0 2 1 3  2 0 2

AX  B  C 2  AX  C 2  B  A1 AX  A1 (C 2  B)  X  A1 (C 2  B)

1 1 3 
1  
A  3 i A 1
 2 2 3
3  
 5 2 6

1 1 3  1 3 2 1 0 0

2
1 1 3  3 0 6 1 0 0
1       1      
X  A (C  B)   2
1 2 
2 3 0 1 0 3 0 1   2
 2 3  0 1 03 0 1 
3       3      
 5 2 6  2 0 2 2 1 3  5 2 6  6 6 0 2 1 3
 
1 1 3  4 0 6  19 22 4 
1     1  
 2 
2 33 1 
1  26 23 1 
3  
   
 3  
 5 2 6  4 7 3 50 44 10

48
 Determinants 2

33. Pàgina 51

AX  X  B  AX  IX  B  ( A  I) X  B  ( A  I)1 ( A  I) X  ( A  I)1 B  X  ( A  I)1 B

1
 2 1 1 0  5 20  3 11  5 20 1 1 1  5 20 1  15 15  3 3
X  ( A  I)1 B                       
           3 10 5 5 20 55 4 11
2 0 0 1 10 5 2 1 10 5 5 2

ACTIVITATS
34. Pàgina 52
1 3 3 2
A  4 B  11
2 2 1 3

1 3 3 2 4 1 4 1

A  B          A  B   5
 2 2 1  
3  1 1  1 1
1 3 3 2 2 5 2 5
A  B         A  B   25
 2 2 1  
3 3 5  3 5
35. Pàgina 52
1 1 1 5
A 5 B  3
2 3 1 2

1 1 1 5 2 7 2 7

A  B    
   AB 
  15  A  B
2    
3  1 2  1 4  1 4
1 5 1 1  9 16 9 16
B  A      B A   15  B  A
 1 2 2 3 3 7 3 7

36. Pàgina 52
1 1 a 2 a 4 2
a) 1 c)  3a  2b e)  a2  7a
3 2 b 3 6 a 3

12 4 x x2 a  1 a1
b) 0 d) 0 f)  2a2  2
9 3 1 x 1 a a  1

37. Pàgina 52
4 2
a)  4a  6  4a  6  26  a  5
3 a

b 4
b)  15b  15b  45  b  3
3b 3

c 3c 1
c)  c 2 12c  4  c 2 12c  4  32  c  2 o bé c  14
4 c

1 2
14 14
d) d d   7d 2
d d
3 8

e 2
e)  e2  6e  4  e2  6e  4  0  e  8
2 e 6

sin f cos f 1 1 1
f)  sin2 f  cos2 f  sin2 f  cos2 f    f  (6n ), n   o bé f  (6n  ), n  
cos f sin f 2 6 6

49
 Determinants 2

38. Pàgina 52
1 2 3 1 1 1
A  0 1 1  1 B  2 0 2 0
3 1 1 0 3 0

1 2 3 1 1 1 0 3 2 0 3 2

     
A  B   0 1 1   2 0 2   2 1 1  A  B  2 1 1  7
     
 3 1 1 0 3 0  3 4 1 3 4 1

1 2 3 1 1 1 2 1 4 2 1 4

     
A  B   0 1 1 2 0 2  2 1 3  A  B  2 1 3  1
     
 3 1  
1 0 3 0  3 2 1  3 2 1

39. Pàgina 52
3 2 1 1 4 6 x 1 2 x
a) 4 0 3  11 c) 2 3 1  0 e) x  1 4 3  4 x
2 3 5 8 17 9 2 0 2

3 4 2 a 2 4 a b c
b) 2 0 3  11 d) 0 b 3  abc f) b c a  a3  b3  c 3  3abc
1 3 5 0 0 c c a b

40. Pàgina 52
3 a 1
a) 4 1 1  3a  4 i 3a  4  2  a  2
2 a 2

2 b 1
b) b 1 b  b2  5b 1 i b2  5b 1  5  b  6 o b  1
3 5 2

c 1 c  2 0
c) c 1 4  c 2  23c  3 i c 2  23c  3  197  No té solució.
2 3 1

d d 2 d 1
d) 2 1 0  2d 3  d i  2d 3  d  18  d  2
d 0 d

41. Pàgina 52
a b  a b  a2  bc ab  bd  a2  ad ba  bd 
A2   
     (a  d) A   
2
 c d   c d  ac  dc cb  d 2   ca  cd da  d 

bc  ad 0 
A2  (a  d) A    A  ad  bc
 0 bc  ad 

bc  ad 0  ad  bc 0  0 0

A2  (a  d)  A  A  I      
 0 bc  ad   0 ad  bc  0 0

50
 Determinants 2

42. Pàgina 52
1 1
1 2 1    0 3 0 3

AB     0 2  
   6
1 0 1   2 1 2 1
 1 0

1 1 0 2 2 0 2 2

  1 2 1  
B  A   0 2 
   2 0 2  2 0 2  0
  1 0 1  
 1 0 1 2 1 1 2 1

43. Pàgina 52
3 5
a) A   11 , 2 A  22
1 2

 6 10 6 10
2 A  
2 4 , 2 A  2 4  44 → No es verifica.


 3 5 2 4 1 9 1 9

b) A  B          , A B   15
1 2  3 1 2 3 2 3

2 4
A  11 , B   14 , A  B  3 → No es verifica.
3 1

 6 3 2 4  10 11 10 11

c) C  2B    2     , C  2B   100
4 3  3 1 10 1 10 1

6 3
B  14 , C   6 , C  2 B  34 → No es verifica.
4 3

 3 5 2 4 9 17 9 17

d) A  B        , A  B   154
1 2  3 1 8 2 8 2

A  11, B  14, A  B  154  Es verifica per la propietat 9.

44. Pàgina 52
1 3 1
A  2 1 1  5 At  A  5 2 A  23 A  40
1 0 1

1 3 1 1 125
A2  A  A  A  A  25 A  3 A  A  A  (5)3 
2 2 8 8

45. Pàgina 52
3 4 1
1 2 1  2
2 5 2

3 4 1 3 12 1
a) F3  F2  1 2 1  2 c) C2  3C1  C3  1 4 1  2
3 7 3 2 9 2

3 4 2 3 4 1
b) C3  C1  1 2 0  2 d) F3  F1  2F2  1 2 1  2
2 5 0 3 3 1

51
 Determinants 2

46. Pàgina 52
a 1 1 2 1 1 a  2 1 1
b 0 2  2c  b  2a 3 0 2  3 b  3 0 2  2a  b  2c  3
c 1 0 5 1 0 c 5 1 0

a  2 1 1 a 1 1 2 1 1
Per tant, es compleix la igualtat: b  3 0 2  b 0 2  3 0 2
c 5 1 0 c 1 0 5 1 0

47. Pàgina 52
A  3 , 2 A  48

2n A  48  2n  3  48  2n  16  n  4

48. Pàgina 52
3 A  54 i n  3
33 A  54  A  2

49. Pàgina 52
a) M t  5
Propietat 1
b) 2M  22 M  4  5  20
Propietat 3
c) 5M  52 M  25  5  125
Propietat 3
d) 2M  23 M  8  5  40
Propietat 3
e) 5M  53 M  125 5  625
Propietat 3
f) 2M  24 M  16  5  80
Propietat 3

50. Pàgina 53
a) Propietat 3 – Propietat 5 – Propietat 2
b) Propietat 5 F '1  F1  10F2 

c) Propietat 5 F '1  F1  10F2  i F '2  F2  10F3 

d) Propietat 8 – Propietat 6

52
 Determinants 2

51. Pàgina 53
2 1 1 2 1 1 2 1 1
F '3 F3 2 F1
a) 3 2 1  3 2 1  5  3 2 1  5
1 7 3 5 5 5 1 1 1

1 2 5 1 2 125 1 2 5
C '3 100 C1 10 C2 C3 
b) 3 7 5  3 7 375  25  3 7 15  25
6 2 5 6 2 625 6 2 25

2 3 1 6 6 3 1 6 1 3 1 6
1 1 1 5 C '1 C1 C2 C3 C4 6 1 1 5 1 1 1 5
c)   6  6
4 2 7 3 6 2 7 3 1 2 7 3
8 1 0 1 6 1 0 1 1 1 0 1

52. Pàgina 53
3 2 4 3 1 4 3 1 4
a) 2 6 4  2  2 3 4  2  3  2 3 4  2  3  5  30
6 0 3 6 0 3 2 0 1

3 2 2 3 1 4
b) 1 3 0  2 3 4  5
4 4 1 2 0 1

8 1 4 3 1 4
C '1 C1 C2 C3
c) 5 3 4  2 3 4  5
3 0 1 2 0 1

6 4 1 6 1 4 3 1 4
C2 C3
d) 4 4 3   4 3 4  2  2 3 4  2  5  10
4 1 0 4 0 1 2 0 1

53. Pàgina 53
2a 3b a 3b a b a  3b b C '1 C1 3C3 a b
a)  2  23  2  3  8  48 c)  8
2c 3d c 3d c d c  3d d c d

b a a b c d F '2 F2 2 F1 c d F1 F2 a b

b)   8 d)    8
d c c d a  2c b  2d a b c d

54. Pàgina 53
2d 2 f 2e d f e d e f a b c a b c
C2 C3 F1 F3 F2 F3
1
2g 2i 2h  2 g i h 3
 2 g h i 3
 2 g h 3
i  2 d e3
f  23   4
2
2a 2c 2b a c b a b c d e f g h i

55. Pàgina 53

M 3  M  M  M  M  63  216
2M  2(Ordre de M )  M  6  2(Ordre de M )

53
 Determinants 2

56. Pàgina 53
3a 3b 15c a b 5c a b c
a) d e 5 f  3 d e 5 f  3  5  d e f  3  5  3  45
g h 5i g h 5i g h i

a  2b c b a c b a b c
C '1 C1 2C3 C2 C3
b) d  2e f e  d f e   d e f  3
g  2h i h g i h g h i

57. Pàgina 53
2a 2b 2c a b c
a b c
d e f d e f 2 2
a) 2  d e f  6  4
3 3 3 3 3 3 3 3
g h i
g h i g h i

a b c a b c a b c
F '2 F2 F1 F '3 F3 F2 F1
b) ad be c f  d e f  d e f 6
ad g beh c f i ad g beh c f i g h i

a
2b c  3a
5 b c  3a a b c a a c b a b c
d 2 C '2 C2 3C3
2 C1 C3
2 C2 C3
2 12
c) 2e f  3d  e f  3d d  e f d   d f e  d e f 
5 5 5 5 5 5
h i  3g g h i g g i h g h i
g
2h i  3g
5

58. Pàgina 53
1
a) C3  2C1 b) F3  F1  F2 c) C3  C1  C2 d) F3  3F2  2F1
2

59. Pàgina 53
a b c a b c a b c
F '2 F2 F1 F '3 F3 F1
a) a  2d b  2e c  2 f  2 d e f  2 d e f 0
d a eb f c d a eb f c d e f

xy yz zx xy yz zx xyz xyz xyz 1 1 1

b) z x y 2 z x y 2 z x y  2  ( x  y  z) z x y  0
2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1

60. Pàgina 53
bc ac ab abc abc abc 1 1 1
1 1
3d 3d 3d  3ad 3bd 3cd  3ad 3bd 3cd  0
abc 2
2 2 2 2 2 2 1 1 1
a b c
El determinant és 0, ja que les files primera i tercera són linealment dependents.

54
 Determinants 2

61. Pàgina 53
a d f
0 b e  8  abc  8
0 0 c

a  f d a f a d a f
C '1 C1 C3 b ce 1 c  e F1 F2 0 c
a) c  e b ce  0 b ce  a  ab  ab  ab(c)  8
b e 1 e 1 e
e b e 0 b e

b) abc  8  a 1  2  8  a  4

62. Pàgina 54
 2 2 xz   
y  z xy 1  y  z xy xz
2 2
 
2 
M   xy x  z
2 2
zy  P   xy 1 x  z
2 2
zy 

   
 zx zy x 2  y 2   zx zy 1  x 2  y 2 

1  y2  z2 xy xz x2 xy xz x y z
x y z 1 P 
2 2 2
xy 1 x  z
2 2
zy  xy y2 zy  (x  y  z) x y z 0
zx zy 1 x  y
2 2
zx zy z2 x y z

63. Pàgina 54
2 2 2
B  2  A2  23  A  A  8  A  8  A  32  A  4  No pot ser; per tant, no és possible que el valor del
determinant de B sigui −32.

64. Pàgina 54
x 1 2
x 1  x  1
a) 3 x  1 1  → 3 x 2  7 x  6  2 x → 3 x 2  9 x  6  0  
0 2  x  2
1 2 3

x x  2 x 1 x 2 1
b) x x  4 x  3  10 → x 4 3  10 → 2 x  10 → x  5
x x 6 x 6 x 6 6

2 x 4 2  x  1
c) x 2 x  0 → 6 x 2  10 x  4  0  
 x   2
1 3 2 x  3

x 1 0 x 3
 x  2
d) 1 x 2 4  1 7 x → x 2  4 x  3  1 7 x → x 2  3 x  2  0  
 x  1
1 1 2

65. Pàgina 54
x a b c F '1 F1 F2 x x 0 x 0 a x 0 a
F '2 F2 F3 F '3 F1 F2 F3
a x b c  0 x x  x x b  x x b 
a b x c a b x c 0 x x  c 0 0 x abc
x 0 a
x 0
 x x b  (x  3)  x 2  (x  3)
x x
0 0 x 3
 x  0
x 2 (x  3)  0  
 x  3

55
 Determinants 2

66. Pàgina 54
1
F2
1 C1 C2 2
M  3  4M  4 M   4 M  42  M  24  P
2 2

67. Pàgina 54
F1 F3 2C2
M  5  3M  33 M   33 M   33 2 M  270  P

68. Pàgina 54
a ab b ab a  b b ab a  b b ab a b
C '1 C1 C3 F '3 F3 F1 F2 C '2 C2 C3
b a b  0 a b  0 a b  0 ab b  (a  b)3
2a 3a ab a  b 3a a  b 0 ab ab 0 0 ab

69. Pàgina 54
3 7 1
a) 2 0 1  7  6  84  9  80
1 3 6

3 7 1
0 1 7 1 7 1
b) 2 0 1  3  (2)  1  3  (3)  (2)  (39)  7  80
3 6 3 6 0 1
1 3 6

70. Pàgina 54
3 1 2
a) 2 4 3  60  3  24  8 10  54  117
1 6 5

3 1 2 C '2 C2 6C1 3 17 13

C '3 C3 5C1 17 13
b) 2 4 3  2 8 13  1   117
8 13
1 6 5 1 0 0

71. Pàgina 54
3
3 1 4
1 5 6 3 3 4
1 5 0 6
a)  (1)  2 4 2 1  1 5 6 
2 4 0 2
1 2 2 2 4 2
1 2 1 2

 (8  10  24  24  20  4)  (30  36  16  40  6  72)  34

1 2 3 4
1 2 5 1 2 4 1 2 4
1 2 3 5
b)  3 2 2 4 3 2 2 4 1  1 2 5 
2 2 0 4
3 2 4 3 2 4 2 2 4
3 2 1 4

 3(8  24  20  30 16  8)  3(8  24 16  24 16  8)  (8  20  8 16  8 10)  92

56
 Determinants 2

72. Pàgina 54
3 2 1 0 1 3 1 2
0 1
4 2 0 2 4 2 0 2
4 2 0 2 0 F '3 F3 F1 4 2
0 2 0
F '5 F5 F1 4 3 4 1 4
F '4 F4 F2 3 4 1 F3 2 F4
1 1 3 1 1  4 4 3
1 0  (1)     0
0 2 0 2 0 2 0 2
0 2 0 2 0 0 0 2
2 0
4 4 4 2 0 1 0 1
1 2 3 2 1 4 4 4 2 0

73. Pàgina 54
a 1 0 1 a 1 0 1
a 1 0 1 0 1
1 a 1 0 C '1 C1 C3 0 a 1 0
  (a)  1 a 1  a  a 1 0 
0 1 a 1 a 1 a 1
0 1 a 0 1 a
1 0 1 a 0 0 1 a
 a(a3  a  a)  a(a  a)  a 4  4a2

74. Pàgina 54
3a a a a 3 1 1 1 C '2 C2 C1 3 2 2 2
C '3 C3 C1
a 3a a a 1 3 1 1 C '4 C4 C1 1 2 0 0
 a4   a4  
a a 3a a 1 1 3 1 1 0 2 0
a a a 3a 1 1 1 3 1 0 0 2
 2 2 2 3 2 2 
 
 a 4  1  0 2 0  2 1 2 0   a 4 (8)  2(12  4  4)  48a 4
 
 0 0 2 1 0 2 
 

75. Pàgina 54
1 1 1 1 C '2 C2 C1 1 0 0 0
C '3 C3 C1 2 x 3  x 4 x
x 2 3 4 C '4 C4 C1 x 2 x 3  x 4 x
  4  x2 9 x2 16  x 2 
x2 4 9 16 4  x2 x2 9 x2 16  x 2
8  x 3 27  x 3 64  x 3
x3 8 27 64 x3
8  x 3 27  x 3 64  x 3
1 1 1
 (2  x)(3  x)(4  x) x 2 x 3 x4
x 2  2x  4 x 2  3x  9 x 2  4 x  16

Per tant, x  2 , x  3 i x  4 són solucions de l’equació.

Com que totes les incògnites són a la primera columna, això vol dir que l’equació és de grau més petit o igual que
3; així doncs, les tres solucions que hem calculat són les úniques que té.

76. Pàgina 54
x 2 1 1 1 C '1 C1 C4 x  1 0 0 1
C '2 C2 C4 x 1 0 1 0 0 1
1 x 2 1 1 3 3 4 0
C ' C C x 1 0 1
  (x  1) 0 x  1 1  (x  3) x  1 0 1 
1 1 x 2 1 0 0 x 1 1
x 3 x 3 3 0 x 1 1
x x x 3 x 3 x 3 x 3 3
 (x  1) 3(x  1)2  (x  1)(x  3)  (x  1)(x  3)  (x  3) (x  1)2   12x 2  24 x  12
12x 2  24 x  12  0  x  1

57
 Determinants 2

77. Pàgina 54
1a 1 2
f (1)  1 1  a 2a  5
a 1 1

1a 1 2 1a 1 2
C '2 C2 C3 1 2a 1  a 2
1 1  a 2a  1 1  a 2a   (1  a)  1  2a2  (1  a)(1  a  2a)  a2  4a
a 1 a 1
a 1 1 a 0 1

a  5
a2  4a  5  a2  4a  5  0    El valor que busquem és: a = –5
a  1

78. Pàgina 55
1 3
a)  6  0 → Rang = 2
2 0

6 9 6 9 8 12
b) 0, 0 i  0 → Rang = 1
8 12 12 18 12 18

3 2 5
3 5
c) 1 4 5  0 → Rang < 3,  7  0 → Rang = 2
1 4
8 11 11

1 4 0
d) 2 8 3  39  0 → Rang = 3
3 1 2

2 6 1 6 1 3
e) 2 3 0  0 3 0 5 0
2 24 3 24 3 19

2 1 3 2 6 3
2 0 5 0 2 3 5  0 → Rang < 3
2 3 19 2 24 19

2 6
 18  0 → Rang = 2
2 3

6 3
f)  78  0 → Rang = 2
24 1

79. Pàgina 55
 1 3 5
3 5
1
 5 1
a) 4 1 2 , 4 1 2   9  0 → Rang = 3
  1 2
1 0 0 1 0 0

 3 5 1 3 5 1
 
b) 4 1 2 , 4 1 2  0 → Rang < 3
 
7 4 1 7 4 1

3 5
 23  0 → Rang = 2
4 1

58
 Determinants 2

80. Pàgina 55
 1 2 1 1 2 1
  3 2
a) 3 2 0 , 3 2 0   3  0 → Rang = 3
   0 1
 0 1 0 0 1 0

 1 2 3 1 2 3
  1 2
b) 3 2 1 , 3 2 1  0 → Rang < 3,  8  0 → Rang = 2

 0  3 2
1 1 0 1 1

81. Pàgina 55
4 2 1
3 1 2  5  0  Rang = 3
1 2 3
Una combinació seria, per exemple: C 4  C1  C2  2C3

82. Pàgina 55
2 1
a)  5  0  Rang ≥ 2
1 2

1 a 1 
a   3
2 1 2  2a2  3a  9  2a2  3a  9  0   2

1 2 a  a  3

2 1 2
1 2 a  5a 15  5a 15  0  a  3
1 2 3
El rang és 3 tret del cas que a  3 , que és 2.

0 2
b)  4  0  Rang ≥ 2
2 0

1 b 0
b  1 0 2  2b  4  2b  4  0  b  2
1 2 0
1 0 b
b  2
b  1 0 2  2b2  2b  4  2b2  2b  4  0  
b  1
1 2 0
El rang és 3, ja que no hi ha cap valor de b que anul·li simultàniament tots els menors d’ordre 3.

83. Pàgina 55
a b c a b c a b c
F '2 F2 F1 F '3 F3 F2
d a eb f c  d e f  d e f  0 → Rang < 3
2a  d 2b  e 2c  f 2a  d 2b  e 2c  f 2a 2b 2c
 a b c 
a b c   
Com que   té rang 2 →  d  a e  b f  c  té rang 2
d e f   
2a  d 2b  e 2c  f 

59
 Determinants 2

84. Pàgina 55
m 0 n m 0 n m 0 2
A  m m 4  m (n  2) 2
B  m m 4  m (n  2) 2
m m 4  m(n  2)2
0 m 2 0 m 2 0 m n

a) Una condició necessària perquè R(A) sigui 2 és que m = 0 o bé n = 2, però en els dos casos R(B) no pot ser 3.
m 0
b) Si n  2 i m  0   m2  0 ; per tant, el rang de A és 2.
m m

m 0 2 2
  m 0
B  m m 4 4 , tots els menors d’ordre 3 són zero,  m2  0  El rang de B és 2.
  m m
 0 m 2 2

c) Si n  2 i m  0 → Els menors d’ordre 3 són diferents de zero; per tant, els rangs de A i B són 3.

85. Pàgina 55
a) C4 = 0; per tant, rang X < 4
p q 0
p q
r s 0 b  0 si b  0  Rang de X = 3
r s
a 0 b

Si Si b  0  a  d  0  Si d = 0, el rang de X és 2, i si d  0 , el rang de X és 3.
b) Com que el rang de la matriu A és 1, almenys un dels seus elements és diferent de zero. Suposem que c  0 :
0 0 a b
0 0 d 0 0 c
0 0 c d p q p q
 a p q 0  b p q 0  ad  bc  0 , ja que ad = bc,
p q 0 0 r s r s
r s 0 r s 0
r s 0 0

0 0 c
a b p q
així doncs,  0  Rang Y < 4 p q 0 c  0  Rang Y = 3
c d r s
r s 0
p q
c) F3  F4  0 → Rang Z < 3  0 → Rang Z = 2
r s

a 0 b 0
c d 0 a b 0
c 0 d 0 p q p q
d)  0  R(W )  4 p 0 q d p 0 q b
p 0 0 q r s r s
r 0 s r 0 s
r 0 0 s

Si b = d = 0 → R(W) = 2, i si b  0 o bé d  0 → R(W) = 3

86. Pàgina 55
a 1
 a2  2a  1  a2  2a  1  0  a  1 ; per tant, A  0 → Rang A = 1
1 a  2

87. Pàgina 55
2  t 2  2t 2 t  4
A  tI     A  tI   t 2  3t  4  t 2  3t  4  0  
 3 1  t  3 1t t  1

Per tant, si t  4 o t  1 el rang de A  tI és 1.

60
 Determinants 2

88. Pàgina 55
a a2 a3 
a  1


a 1 3 2 5 3 2 
1  a(a  a  a  1)  a(a  a  a  1)  0  a  0
5


a a2 1 a  1


1 1 1
 
Si a  1  1 1 1  el rang és 1.
 
1 1 1

1 1 1
  1 1
Si a  1  1 1 1   2  0  el rang és 2.
  1 1
1 1 1

0 0 0
  1 1
Si a  0  0 1 1    1  0  el rang és 2.
  0 1
0 0 1 

89. Pàgina 55
1 2 3
1 a a  1  C3  C1  C2  Rang A < 3
a  1 a 1 2a

1 a
 a2 1  a2 1  0 per a qualsevol valor de a → Rang A = 2
a  1 a 1

90. Pàgina 55
1 2 4
1 2
a)  8  0  Rang  2 3 2 a  16a  48  16a  48  0  a  3
3 2
5 6 2

Si a ≠ – 3 → Rang = 3
Si a = 3 → Rang = 2
3 2
b)  4  0  Rang  2
7 6

b 2 1  1
b  
3 2 b  1  6b2  10b  4  6b2  10b  4  0   3

7 6 1 b  2

1 1
Si Si b  2 i b    Rang  3 Si b  2 i b    Rang  2
3 3
2 1
c)  3  0  Rang  2
1 1

Com que C1  C4 , tots els menors es poden reduir a un.

4 2 1
c 0 3  6  3c , 6  3c  0 → c  2
3 1 1

Si c  2 → Rang = 3
Si c  2 → Rang = 2

61
 Determinants 2

1 d 3
d) 3 6 9  9d 2  36d  36  9d 2  36d  36  0  d  2
d 4 6

1 d 2
3 6 6  6d 2  24d  24  6d 2  24d  24  0  d  2
d 4 4

1 3 2 d 3 2  1 2 3 2
 
3 9 6  0  6 9 6  0 3 6 9 6
 
d 6 4 4 6 4  2 4 6 4

Si d  2 → Rang = 3. Si d  2 → Rang = 1, ja que totes les files són proporcionals.

91. Pàgina 55
1 a 1 a  1

a) 2 1 a  a  a  a(a 1)  0  a  0
3 2

a 0 0 a  1

Si a  0, a  1, a  1  Rang  3
1 1
Si a  1   1  0  Rang  2
2 1
1 0
Si a  0   1  0  Rang  2
2 1
1 1
Si a  1   3  0  Rang  2
2 1

a 1 1 2 a  1

b) 2a  1 a  1 1  a  a  a(a 1)  0  a  0
3 2

1 1 a a  1

Si a  0, a  1, a  1  Rang  3
1 1
Si a  0   1  0  Rang  2
1 0
2 1
Si a  1   1  0  Rang  2
3 2
0 1
Si a  1   1  0  Rang  2
1 0

1 1
c)  4  0  Rang  2
3 1

1 a 1
a  4
2a 1 a  a2  3a  4  a2  3a  4  0  
3 1 1 a  1

1 1 a
2a a 1  a2  4 , a2  4  0 no es compleix per a cap valor de a.
3 1 0

El rang de la matriu és 3, ja que per a qualsevol valor de a hi ha un menor d’ordre 3 diferent de zero.

62
 Determinants 2

92. Pàgina 56
m2 m 1 1
a) m3 1 m  1  m6  4m4  2m3  7m  2
m4  1 m 2m  1

m2 m 1 m
m 3
1 m  m6  3m5  7m4  8m3  3m2  5m  14
m4  1 m 7

m2 1 m
m3 m  1 m  m6  m4  5m3  9m2  7m  14
m  1 2m  1 7
4

m 1 1 m 
 m  2


1 m  1 m  3m  12m , 3m  12m  0  m  0
3 3


m 2m  1 7 
m  2


Estudiem m  2 , ja que és l’únic valor de m que fa zero tots els menors d’ordre 3.
 0 3 1 2
  0 3
Si m  2 , rang = 3, i si m  2 →  8 1 3 2 ,
  24  0 → Rang = 2
 
 8  1
17 2 5 7

m 1 m2
b) 1 m 1 2m  0
2 2 6

m 1 4 m  4

1 m 2m  6  m  4m  m  4 , m  4m  m  4  0  m  1
3 2 3 2

2 2 m m  1

m m2 4 
 m  4


1 1 2m 2m  6  2m3  8m2  2m  8 , 2m3  8m2  2m  8  0  m  1


2 6 m m  1



1 m2 4  m  4



m 1 2m 2m  6  m3  4m2  m  4 , m3  4m2  m  4  0  m  1


2 6 m 
m  1


Si m  1 , m  1 o m  4 → Rang = 3
1 1 1 4
  1 1
Si m  1 → 1 1 1 4 ,  4  0 → Rang = 2
 
 2 2 6 1
2 6

 1 1
 3 4 3 4

Si m  1 → 1 1 3 4 ,  27  0 → Rang = 2
   6 1
 2 2 6 1

4 1 2 4
  2 4
Si m  4 →  1 4 7 2 ,  24  0 → Rang = 2
  7 2
 2 2 6 4

63
 Determinants 2

a  1
a  3 a 3 a 1 
 1
c) 2a 1 1 a  1  3a  8a  15a  4  3a  8a  15a  4  0  a  
3 2 3 2
 3
1 a 2a  2 
a  4

a  3 a 3 a 1 a  1

2a 1 1 a  4  a  13a  3a 11  a  13a  3a 11  0  a  7  38
3 2 3 2

1 a a 2 
a  7  38
a  5  6
a  3 a 1 a 1 

2a 1 a  1 a  4  a  11a  29a  19  a  11a  29a  19  0  a  5  6
3 2 3 2

1 2a  2 a  2 a  1

a 3 a 1 a 1
1 a  1 a  4  a3  4a2  9a 14  a3  4a2  9a 14  0  a  1
a 2a  2 a  2

Estudiem a = –1, ja que per a qualsevol altre valor de a hi ha un menor d’ordre 3 diferent de zero.
Si a  1  Rang  3
 2 4 0 0
  2 4
Si a  1  3 1 0 5   10  0  Rang  2
 
 3 1

1 1 0 3

93. Pàgina 56
a2 1 1 1 a 1 1 1 1
a2 1 1
1 a2 1 1 C '1 C1 C4 0 a2 1 1 C '1 C1 C3
  (a  1) 1 a2 1 
1 1 a2 1 0 1 a2 1
1 1 1
1 1 1 1 0 1 1 1

a 1 1 1
a2 1
 (a  1) 0 a  2 1  (a  1)2  (a  1)3  (a  1)3  0  a  1
1 1
0 1 1

1 1 1 1
 
1 1 1 1
Si a  1  Rang  4 Si a  1     Rang  1
1 1 1 1
 
1 1 1 1

94. Pàgina 56
 1 3 
 2 1  
   10 10 
a) A  2  0  A   5
1
3  c) C  20  0  C  
1

   1 7 
 2 2  
 20 
20 

 
 11  9  2 
 10 10 5 

1 4 2  
  9 11 3 
b) B  1  0  B1
 2 7 3 d) D  10  0  D  
1    
   10 10 5 
 1 2 1  3 7 1 
   
 10 10 5

64
 Determinants 2

95. Pàgina 56
1 4
a) At  A  5 d) A1B  A1  B  B 
A 5

1 1 1 1 1
b) B1   e) (BC )1   
B 4 BC BC 8

1 t 1
c) AB  A  B  20 f) C 1Bt   B   B 2
C C

96. Pàgina 56
1 1 7
    15 7   19 7 
 2 2 4   3 
  3 
   2 2   2 2 
5  , B1  A   9   
A  4, B  4, B1   0 1  4 5 , A  B1  A   10 5 5
 2     
 2 1 1  6 3 3

 0 1     
0 
  
 2

3 1
a) A  B1  A  0 b) A3  B1  A3  B1  A   16
B

97. Pàgina 56

A2  I  A2  I  1  A  A  1  A  1  0  La matriu A és invertible.

A2  A  A  I  A1  A  ( A1 )2  A1  A1  A1  A  I  ( A1 )2  I

98. Pàgina 56
1 0 1 1 0 1 1 1 0  1 0 1  1 0 0  0 0 1
           
A2  1 0 0  1 0 0   1 0 1  A  I   1 0 0  0 1 0   1 1 0
           
 2 1 1  2 1 1  1 1 1 2 1 1 0 0 1 2 1 2

    1
1 1 0 1 0 1  0 0 
A3   1 0 1  1 0 0   1 1 0
     
 1 1 1  2 1 1 2 1 2

1 0 0 1 1 0   0 1 0

     
A  A  I  I  A  A  A(I  A )  A
3 3 2 1
 I  A  A
2 1
 0 1 0 1 0 1   1 1 1
     
0 0 1  1 1 1 1 1 0

99. Pàgina 56
a  0

M  a2  a, M  0 si  a2  a  0  
 ; per tant, la matriu M no té inversa per a a = 0 i a = 1.

a  1

 1 1
 1  
  
 2 2 
1 1 0  1 1 

 
Si a  2  M  2 0 1   M  2  M  
1
1 
   2 2 
3 1 2 1 1
 1

 

65
 Determinants 2

100. Pàgina 56
A  m 1, A  0  m 1  0  m  1  La matriu A és singular per a m =–1.

 1 1 
 1 
2 1 2 
 3 3 
  
 1 4
Si m  2  A   1 0 1  A  3  A1   2  
   3 3 
2 1 1   1
 1 
0 
 3 3 

101. Pàgina 56
a) A és invertible si, i només si: A  0; A  a2  2ab  b2

A  0  a2  2ab  b2  0  a  b  A és invertible si, i només si: a ≠ b.

4 4  1 1
 ; A  4 → A1    
b) A     3 
3 4  1
 4 

102. Pàgina 56
2 3 

 1 3 15 5  5  10  15 5 3 2
1

a) X               
2 4 30 0  1 1  30 0  6 1

 5 10 

 1 3 

2 3  11 10 0   8 16   11 10 0   4
1
  2 3
b) Y            
4 2 14 4 16  1 1  14 4 16 1 2 2
 

 4 8

103. Pàgina 56
1
 66 14 9 2
   66
   14 1
   2
    4 6

a) X  
13 3 5 1  
13 3  5 9 2 1



17 9 1 17
 9  3  2  3 1
 5 2   11   

b) Y   0 11 
  
   0 11   11  
   2 5
  
   

 6 9
 2 3 
 6

9 
2 5  0 3

11 11

104. Pàgina 56
1 0 1
9 
1
 3 2 1  14   14 9  3 2
     3     
  17 10   4 2
  1 3
a) X  3 2 0  17 10  
   
   
     2 2 2 
   
 4 2 1  17 11  11 3 1
0 
17
 1 1

 5 4 1

1
3 2 0 
 10 10 10  7 4 2 
      4 2   
   3 6 8  8 3  1 0 2
b) Y    1 
  6   

10 10 10 13 2 3  23 12 7  2  9 1 2
 0 2 4  
 4 3 1


66
 Determinants 2

105. Pàgina 56
 7 3 3 
  
2 0 3
1
 1 7   8 4 8   8 4
        
      1 1 3  

a) Z  1 1 3   3 8      5  9
     
8  10  8 4 8     
0 2 1  18 0
   1 1 1
  
 4 2 4

1  2 0 3
 1 0 3  
4 1 32 28 111  7 
1

    
2 1 32 28 111  5 1 

b) T            
  2 4 1  7  
4 54 52 194  4 4 4 
7 2 54 52 194   
 1 0 2  1 0 1
 

 2 0 3
 
 10 4 28  5 1 7   3 1 9
  
  

8 12 1  4 4 4  0 3 2

 
 1 0 1

106. Pàgina 56
1
 2 11 12  1 2 3    9 3 1 0
     2 11 12 1  35 23   
C  1 4 171 5 3  1 4 17 2 10 6  3 0 2
      76    
 2 12 2  2 5 4  2 12 2  15 1 7 1 1 1
1
 1 2 3  2 11 12  1 2 3  212 122 235  2 1 2
      1    

D  1 5  
31 4 17  1 5 3 36 20 46  5 3 6
      76    
 2 5 4  2 12 2  2 5 4  4 2 3  3 2 3

CD  BA1 AB1  BIB1  BB1  I  C i D són inverses, C = D-1

107. Pàgina 57
a) No existeix matriu inversa si A  0 .

A  a2  3, A  0 si a2  3  0 , és a dir, si a   3

Per tant, A no té inversa si a   3 .

2 1  2 1 t 2 3  7 12
b) a  2  A    , A  1  A1    , A    i ( At )2   
3 2 3 2 1 2 4 7

1 1  7 12 7 / 2 3

B   ( At )2      
2 2 4 7  2 7 / 2
  

2 1
c) a  2  A    , X  A1 ( At  A2 )
3 2

2 1 2 1  7 4

A2     
3 2 3 2 12 7
1
2 1 2 3  7 4  2 1  9 7  5 5
X               
3 2 1 2 12 7 3 2 13 9 1 3
 
 

67
 Determinants 2

108. Pàgina 57
a) L’equació AX  At  A té solució si existeix A1 , és a dir, si A  0 .
1
A  1 7m , 1 7m  0 si m  ; per tant, l’equació té solució quan m  1 .
7 7

 1 2 0  1 22
   
b) Si m  0 → A  5 2 1 , A  1 → A1   1 1 1
    
4 3 1 7 11 12

1
 1 2 0  1 2 0  1 5 4  1 2 2  2 3 4  4 3 0
           
X  5 2 1  5 2 1   2
 2 3   1 1 1 3 4 4   3 3 2
           
4 3 1 4 3 1 0 1 1 7 11 12 4 4 2 29 25 8

109. Pàgina 57
a) L’equació AX  2B  3C té solució si existeix A1 , és a dir, si A  0 .

A  m → L’equació té solució si, i només si: m  0

1 0 0  1 0 0
   
b) Si m  1 → A  1 1 0 , A  1 → A1  1 1 0
 
  
1 1 1  0 1 1

1
1 0 0   1 0 0 0 1 1  1 0 0  3 2 2  3 2 2
            
X  1 1 0   30 1 0  2 1 0 0  1 1 0 2 3 0  5 5 2
           
1 1 1   1 0 1 0 0 0  0 1 1  3 0 3  5 3 3
 

110. Pàgina 57
a) A és invertible si A  0 , A  2a  1 .
1
A  0 si 2a 1 0 → a  ; per tant, A és invertible si, i només si: a  1
2 2

b) XA  A  At → X   At  A A1

2 1 2 2 1 3 2 1 2  0 0 1  1 2 1

         
Si a  0 → A   1 0 1 , AT  A   1 0 1   1 0 1   0 0 0 , A1   1 2 0
         
3 1 4 2 1 4 3 1 4 1 0 0 1 1 1

 0 0 1  1 2 1 1 1 1

     
X   0 0 0   1 2 0   0 0 0
     
1 0 0 1 1 1 1 2 1

111. Pàgina 57
A no és invertible → A  0 , A  x  1 0 → x  1
1 0 1 1 0 1  2 0 2 4 0 4 1 0 1  8 0 8
         
A2   0 1 0   0 1 0   0 1 0 A4   0 1 0   0 1 0   0 1 0
           
 1 0 1  1 0 1 2 0 2  4 0 4  1 0 1 8 0 8

 2 0 2 1 0 1 4 0 4  (1)n 2n1 0 (1)n12n1

       
A   0 1 0   0 1 0   0 1 0
3      An   0 (1)n 0 
       

2 0 2  1 0 1  4 0 4 n1 n1
(1) 2 0 (1)n 2n1 

68
 Determinants 2

112. Pàgina 57

a) A no és invertible si, i només si: A  0 . A  3t 2  18t  16  0  t  3  11

3
 0 3 4
 
b) t  1  A   1 4 5

 
1 3 4

 0 3 4  0 3 4 1 0 1  1  0 4 1 0

      1 0
 
3
 
0

A   1 4 5 1 4 5   1
2
4 4 A   1
3
4 4 1 4 5   0 1 0
            
1 3 4 1 3 4 1 3 3 1 3 3 1 3 4  0 0 1
A4  (I)  A  A A5  A  A  A2 A6  A5  A  A2  A  (I)  A  A

100 4
An  A(Residu de la divisió n:6) , per exemple:  16   A100  A4  A
6 6

113. Pàgina 57
a) A és invertible si, i només si: A  0, A  m3  4m

A  0  m3  4m  0 si m  0, m  2 o m  2 ; per tant, A és invertible si, i només si: m  0 i m  2

 
3 1 0
 
b) Si m  1, A  1 0 1 , A  3

 
 0 1 0

1 63
6  A1  63  A1  63   6  A1   72
A 3

c) m  1, XA  B  X  BA1

3 1 0 1 0 1

  1  
A  1 0 1 , A1   0 0 3
  3  
 0 1 0 1 3 1
1 0 1
1  
X  (3 0 3)   0 0 3  (2 3 2)
3  
1 3 1

114. Pàgina 57
a) A  8a2  10a  6

a 7  a a  a a
B  I    , (B  I)t  
  , (B  I)t   a2  9a
a a  2 7 a  2 7 a 2

a   6

A  (B  I)t  0  8a2  10a  6  a2  9a  0  7a2  a  6  0  
 7


a  1


6
Per tant, la solució que busquem és: a    
7
 1 1 3
  
2 1 1  4 8 8 

   3 11
b) Si a  1 → A   1 2 5 , A  8 → A1  
1
 
  4 8 
 1 0 1
8

 1 1 5 

 4  8  8 

69
 Determinants 2

115. Pàgina 57
1 0
a) A  0 → Rang < 3,  1 0 → Rang = 2
0 1

0 2
b)  2  0 → Rang ≥ 2
1 2

B  m → B  0 si m  0

Per tant, si m  0 → B  0 i el rang és 3; en canvi, si m  0 , el rang és 2.

c) B no és invertible si B  0 , és a dir, si m  0 .
 0 2 1 4 3 2
   
d) Si m  1 , B  1 2 2 , B1   1 1 1
     
 1 1 1  3 2 2

4 3 2  1 0 1 4 3 2 2 3 2 4 3 2

        
B X  B  A → X  B  A  B    1 0   1 1 1 
1 1
X   1 1 1   0 1 0   1 1 1   0
         
 3 2 2 1 0 1  3 2 2  1 2 1  3 2 2
 11 7 5
 
  1 1 1

 
5 3 2

116. Pàgina 57
a) A té inversa si A  0 , A  a2 (a  1)

a  0
A  0 → a2 (a  1)  0  
a  1

Per tant, A té inversa si, i només si: a  0 i a  1

 1 2
 0  
 3 0 6   3 3 
   
b) Si a  3 → A   0 2 0 , A  18 → A   0
 1 
 1
0
3 0 3
  2 

1 1
 0 
 3 3 

a 0 2a   1 1  a 5a 
       a 2(a  1) a 
c) AB   0 a  1 0   2 0  2a  2 0  → ( AB)t  
  
   5a 2a
a      0
0 
a 0 
3  a 2a

a 2(a  1) a  0
 10a(a  1) , 10a(a  1)  0  
5a 0 a  1

a a
 3a2 , 3a  0 → a  0
2

5a 2a

2(a  1) a a  0
 4a(a  1) , 4a(a  1)  0  
0 2a a  1

0 4 0
Si a  0 → ( AB)t    té rang 1.
0 0 0

 1 0 1 1 1
Si a  1 → ( AB)t    ,  3  0 té rang 2.
5 0 2 5 2

70
 Determinants 2

117. Pàgina 57
a) A és invertible si, i només si: A  0
a 1 1 0 a  1 1 1 0
a 1 1
a a 1 1 C'1C1C2 0 a 1 1
A   (a  1) 1 a 1  (a  1)(a3  1)    a  1 a  1 a2  a  1
1 1 a 1 0 1 a 1
1 0 a
1 1 0 a 0 1 0 a

a  1
A  0 , (a  1)(a  1)(a2  a  1)  0  
a  1

Per tant, A és invertible si, i només si: a  1 i a  1

0 1 1 0  
  1 1 1 2
0 0 1 1 1 1 1 1
 
b) Si a  0 → A    , A  
1

 1 1 0 1  0 1 1 1
 1 1 0 0  0 0 
   1 1

c) X  A  B → X  BA1
 
1 1 1 2
 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 1 0
X        
0 0 1 1  0 1 1 1 0 1 0 0
 
 0 0 1 1

118. Pàgina 57
a a a a 0 a a a
a a a 0 a a
a a a 1 C '1 C1 C2 0 a a 1 C '1 C1 C2
a) A    (a 1) a a 1   (a 1) 0 a 1 
a a 1 2 0 a 1 2
a 1 2 a 1 1 2
a 1 2 3 a 1 1 2 3

a a C '1 C1 C2 0 a

 (a 1)2   (a 1)2  a(a 1)3
a 1 a 1 1

a  0
A  0  a(a 1)3  0   

a  1

 
0 0 0 0 0 0 1
0 0 0 1 
Si a  0  A     Rang A  4, 0 1 2  1  0  Rang A  3
0 0 1 2
  1 2 3
0 1 2 3
1 1 1 1
  1 1 1
1 1 1 1
Si a  1  A     Rang A  4, 1 1 2  1  0  Rang A  3
1 1 1 2
  1 2 3
1 1 2 3
Si a  0 i a  1  Rang A  4

1
b) A1  BBt   BBt , A  2 per a a  2
A

   1 1 1
1 1   2 
 0 
1  1 0 1 0   1  1 0 1
t
B B    
    , B  Bt  0  A1  BBt  1  0  1
 1 0   1 1 0 1 1 0 1 0  2 2
   
 0 1 1 1 0 1 

71
 Determinants 2

c) XA  Bt  X  Bt A1
 7 

2 2 2
2  2 1 1
 2 
2 2 1 1 
2 
a  2  A    , A   2 1 0 1
2
2 1 2  
   1 0 1 0
2
1 2 3  
 1 1 0 0
 7 
 2 1 1   9 
 2   2 2 1
1 0 1 0    
X    2 1 0 1   2 

 1 1 0 1    5
 1 0 1 0   2 1 0 
   2 
 1 1 0 0 

119. Pàgina 57

a) M  3  M1  1  1
M 3

b) M  3  aM  a4 M  3a4

c) Det(2F1 − F4, F3, 7F2, F4) = Det(2F1, F3, 7F2, F4) + Det(−F4, F3, 7F2, F4) = Det(2F1, F3, 7F2, F4) =
= 2 · 7 · Det(F1, F3, F2, F4) = −2 · 7 · Det(F1, F2, F3, F4) = −2 · 7 · 3 = −42

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 58
Perquè els costats dels triangles són línies rectes.

2. Pàgina 58
La triangulació no és única, hi pot haver tantes triangulacions diferents com imaginem.

3. Pàgina 58
No, perquè no hi ha cap triangle de superfície nul·la.

4. Pàgina 58
Resposta oberta, pot ser qualsevol figura. Amb tot, recomanem dibuixar la figura irregular sobre la quadrícula
construïda prèviament, ja que d’aquesta manera farem coincidir els vèrtexs de la triangulació amb punts de
coordenades senceres.

72
 Sistemes d’equacions 10
3
ACTIVITATS
1. Pàgina 60
Resposta oberta. Per exemple:
5x + 3y – z = – 1
Solucions: 1) x = 2, y = −1, z = 8 2) x = −2, y = 3, z =  3) x = 1, y = 3, z = 15

2. Pàgina 60
x y z 1 z 1 z 1 z 1 z 1
x y 2 x y 2 x y 2 x y 2 y 1
2x y z 4 x z 2 x z 2 x 1 x 1

Solució: x = 1, y = 1, z = 1

3. Pàgina 61
a) Té infinites solucions. El sistema és compatible indeterminat.
b) No té solució. El sistema és incompatible.
3x 2y 1 x 1
c) Té solució única. El sistema és compatible determinat.
2x y 3 y 1

4. Pàgina 61
x y z 1 x y z 1 x y z 1 x y z 1 x 5
y 2z 1 y 2z 1 y 2z 1 y 2z 1 y 13
x y 2z 6 x 5 y z 6 z 7 z 7

5. Pàgina 62
2 1 1 x 1 2x y z 1
2 3 1 y 2 2x 3y z 2
1 0 2 z 3 x 2z 3

6. Pàgina 62
2x 3y 2z 1 2 3 2 x 1
x 3y z 0 1 3 1 y 0
4x 5y z 3 4 5 1 z 3

7. Pàgina 63
1 2 2 1 1 2 2 1 1 2 2 1 x 1
F '2 F 2 F 1 F '3 F 3 F 2 x 2y 2 z 1
a) 1 1 1 0 0 1 1 1 0 1 1 1 y 1 ,
y z 1
0 1 1 1 0 1 1 1 0 0 0 0 z

73
 Sistemes d’equacions 3

0 1 1 1 2 2 1 3 2 2 1 3 2 2 1 3
F1 F2 F '3 2 F 3 3F 1 F '3 F 3 6 F 2
b) 2 2 1 3 0 1 1 1 0 1 1 1 0 1 1 1
3 0 2 7 3 0 2 7 0 6 7 5 0 0 1 1

2 x 2y z 3 x 3
y z 1 y 2
z 1 z 1

8. Pàgina 63
F1 F3
0 1 1 5 F2 F1 1 0 1 4 1 0 1 4 1 0 1 4
F3 F2 F '3 F 3 2F 1 F '3 F 3 F 2
a) 2 1 0 0 0 1 1 5 0 1 1 5 0 1 1 5
1 0 1 4 2 1 0 0 0 1 2 8 0 0 1 3

x z 4 x 1
y z 5 y 2
z 3 z 3
F1 F3
1 1 1 1 4 F2 F4 1 2 2 1 0 1 2 2 1 0
F3 F2 F '3 F 3 3F 1
3 2 0 1 2 F4 F1 0 1 1 4 4 F '4 F 4 F 1 0 1 1 4 4
b)
1 2 2 1 0 3 2 0 1 2 0 8 6 2 2
0 1 1 4 4 1 1 1 1 4 0 1 1 0 4

1 2 2 1 0 1 2 2 1 0 x 2y 2 z t 0 x 19
F '3 F 3 8 F 2
F '4 F 4 F 2 0 1 1 4 4 F '4 7F 4 F 3 0 1 1 4 4 y z 4t 4 y 22
0 0 14 30 34 0 0 14 30 34 14 z 30t 34 z 26
0 0 2 4 8 0 0 0 2 22 2t 22 t 11

9. Pàgina 64
1 2 2 1 1 2 2 1 1 2 2 1
F '2 F 2 F 1 F '3 F 3 F 2
a) 1 1 1 0 0 1 1 1 0 1 1 1
0 1 1 1 0 1 1 1 0 0 0 0

Sistema compatible indeterminat

2 1 1 1 2 1 1 1 2 1 1 1
F '2 F 2 F 1 F '3 F 3 F 2
b) 2 2 1 3 0 1 0 4 0 1 0 4
0 1 2 7 0 1 2 7 0 0 2 3

Sistema compatible determinat

10. Pàgina 64
1 1 1 2 5 1 0 1 3 2 F '2 F 2 2 F 1 1 0 1 3 2
F '1 F 3 F '3 F 3 F 1
2 1 0 1 0 F '3 F 1 2 1 0 1 0 F '4 F 4 F 1 0 1 2 7 4
1 0 1 3 2 1 1 1 2 5 0 1 0 1 3
1 1 2 1 0 1 1 2 1 0 0 1 3 4 2

1 0 1 3 2 1 0 1 3 2
F '3 F 3 F 2
F '4 F 4 F 2 0 1 2 7 4 F '4 2F 4 F 2 0 1 2 7 4
0 0 2 6 7 0 0 2 6 7
0 0 1 3 2 0 0 0 12 11

Sistema compatible determinat

74
 Sistemes d’equacions 3

11. Pàgina 65
1 m 1 m 1 1 m 1 m 1 1 m 1 m 1
F2 F3 F '3 F 3 2F 2
2 3 4 2 1 2 3 0 1 2 3 0
1 2 3 0 2 3 4 2 0 1 2 2

1 m 1 m 1 0 m 2 m 5 0 m 1 0 m 3 F1 F3 1 0 1 4
F '2 F 2 2F 3 F '1 F 1 F 2 F '1 F 1 F 3 F2 F3
1 0 1 4 1 0 1 4 1 0 1 4 0 1 2 2
0 1 2 2 0 1 2 2 0 1 2 2 0 m 1 0 m 3

1 0 1 4
Si m 1 0 1 2 2 Sistema incompatible
0 0 0 2

1 0 1 4
Si m 1 0 1 2 2 Sistema compatible determinat
0 m 1 0 m 3

5m 3
x
2(m 1)
x z 4
m 3
y 2z 2 y
m 1
(m 1)y m 3
5 3m
z
2(m 1)

12. Pàgina 65
1 m 1 4 F '1 F 1 F 3 0 m 3 0 1
F '2 F 2 F 3
m 1 1 4 m 1 2 0 1
1 3 1 5 1 3 1 5

0 0 0 1
Si m 3 m 1 2 0 1 Sistema incompatible
1 3 1 5

0 2 0 1 0 2 0 1
F '2 F 2 F 1
Si m 1 0 2 0 1 0 0 0 0 Sistema compatible indeterminat
1 3 1 5 1 3 1 5

1
y
2y 1 2
x 3y z 5 7
x z
2

0 m 3 0 1
Si m 3, m 1 m 1 2 0 1 Sistema compatible determinat
1 3 1 5

1
x
(m 3)y 1 3 m
1
(m 1)x 2y 1 y
3 m
x 3y z 5
11 5m
z
3 m

75
 Sistemes d’equacions 3

13. Pàgina 66
1 1 2 1 1 2 2
a) A 3 0 1 A* 3 0 1 3
2 1 3 2 1 3 1

A la matriu A*, la tercera fila és la segona fila menys la primera.

1 1
A 0 3 0 Rang (A) = 2 Rang (A*) = 2
3 0

Rang (A) = Rang (A*)  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

1 1 2 2 F '2 F 2 3F 1 1 1 2 2 1 1 2 2
F '3 F 3 2F 1 F '3 F 3 F 2
3 0 1 3 0 3 7 3 0 3 7 3
2 1 3 1 0 3 7 3 0 0 0 0

z
x 1
x y 2z 2 3
3y 7z 3 7z
y 1
3
1 1 1 1 1 1 2
0 1 1 0 1 1 1
b) A A*
2 3 0 2 3 0 0
1 2 7 1 2 7 0

1 1 1
0 1 1 3 0 Rang (A) = 3
2 3 0

A* 28 Rang (A*) = 4

Rang (A) ≠ Rang (A*) = 4 Sistema incompatible

14. Pàgina 66
2 1 1 1 2 1 1 1 1
1 3 1 1 1 3 1 1 0
A A*
3 2 0 0 3 2 0 0 1
0 1 2 0 0 1 2 0 4

2 1 1 1 2 1 1 1
1 3 1 1 3 2 0 0
A 0
3 2 0 0 3 2 0 0
0 1 2 0 0 1 2 0

3 1 1
2 0 0 4 0 Rang (A) = 3
1 2 0

1 1 1 1 1 1 1 1
3 1 1 0 0 2 2 3
0 Rang (A*) = 3
2 0 0 1 0 2 2 3
1 2 0 4 0 1 1 3

Rang (A) = Rang (A*)  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

76
 Sistemes d’equacions 3

15. Pàgina 67
1 1 1 1 1 1 1 1 1
1 3 1 2 1 3 1 2 0
A A*
0 2 0 1 0 2 0 1 1
0 1 2 0 0 1 2 0 3

A la matriu A*, la tercera fila és la suma de la segona fila més la primera.

1 1 1 1 1 1 1 1
1 3 1 2 0 2 0 1
0
0 2 0 1 0 2 0 1
0 1 2 0 0 1 2 0

1 3 1
0 2 0 4 0 Rang (A) = 3 Rang (A*) = 3
0 1 2

Rang (A) = Rang (A*) = 3  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

16. Pàgina 67
2x 2y z 1
a) Resposta oberta. Per exemple: x y z 3
x y z 3

2x 2y z 1
b) Resposta oberta. Per exemple: x y z 3
2x 2y 2z 6

2x 2y z 1
c) Resposta oberta. Per exemple: x y z 3
x y z 1

17. Pàgina 68
a) El nombre d’equacions és igual al nombre d’incògnites.
1 1 1
1 1 1 2 0 S’hi pot aplicar la regla de Cramer.
0 2 1

b) El nombre d’equacions no és el mateix que el nombre d’incògnites; per tant, no s’hi pot aplicar la regla de
Cramer.

18. Pàgina 68
a) Resposta oberta. Per exemple: b) Resposta oberta. Per exemple:
x y z t 4
x y z 1
x y z t 0
x y 0
2x y z 2
y z 0
y z t 3

77
 Sistemes d’equacions 3

19. Pàgina 69
El nombre d’equacions és igual al nombre d’incògnites.
1 2 1
1 1 2 7 0 S’hi pot aplicar la regla de Cramer.
2 0 1

2 2 1
Ax
Ax 1 1 2 7 x 1
A
1 0 1

1 2 1
Ay
Ay 1 1 2 14 y 2
A
2 1 1

1 2 2
Az
Az 1 1 1 7 z 1
A
2 0 1

20. Pàgina 69
El nombre d’equacions és igual al nombre d’incògnites.
2 1 1 1 0 7 3 5
7 3 5
1 3 1 2 1 3 1 2
2 0 1 9 0 S’hi pot aplicar la regla Cramer.
0 2 0 1 0 2 0 1
1 2 0
0 1 2 0 0 1 2 0

4 1 1 1 0 5 9 1
5 9 1
8 3 1 2 0 11 17 2
Ax 11 17 2 0
4 2 0 1 0 6 8 1
6 8 1
1 1 2 0 1 1 2 0

2 4 1 1 0 20 3 5
20 3 5
1 8 1 2 1 8 1 2
Ay 4 0 1 3
0 4 0 1 0 4 0 1
1 2 0
0 1 2 0 0 1 2 0

2 1 4 1 2 1 5 1
2 5 1
1 3 8 2 1 3 11 2
Az 1 11 2 3
0 2 4 1 0 2 6 1
0 6 1
0 1 1 0 0 1 0 0

2 1 1 4 0 7 3 20
7 3 20
1 3 1 8 1 3 1 8
At 2 0 4 42
0 2 0 4 0 2 0 4
1 2 1
0 1 2 1 0 1 2 1

Ax Ay 1 Az 1 At 14
x 0 y z t
A A 3 A 3 A 3

78
 Sistemes d’equacions 3

21. Pàgina 70
3 2 3
3 2
a) 1 1 4 0 5 0 Rang (A) = 2
1 1
2 3 7

3 2 0
1 1 1 0 Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat
2 3 1

Considerem el sistema:
3x 2y 3z
x y 1 4z

3z 2 3 3z
Ax 5z 2 Ay 3 15 z
1 4z 1 1 1 4z

Ax 5z 2 2 5z Ay 3 15z 15z 3
x y
A 5 5 A 5 5

2 5 15 3
La solució és: x ,y ,z , amb
5 5
1 1 1
1 1
b) 1 1 1 0 2 0 Rang (A) = 2
1 1
2 4 4

1 1 0
1 1 1 0 Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat
2 4 1

Considerem el sistema:
x y z
x y 1 z

z 1 1 z
Ax 1 Ay 1 2z
1 z 1 1 1 z

Ax 1 Ay 1 2z 2z 1
x y
A 2 A 2 2

1 2 1
La solució és: x ,y ,z , amb
2 2
22. Pàgina 70
2 1 3 2 2 1 3 2
1 3 1 2 1 2 2 0
0 Rang (A)  4
1 2 2 0 1 2 2 0
3 4 4 4 3 4 4 4

2 1 3 2 4 F '2 2F 2 F 1 2 1 3 2 4 2 1 3 2 4
F '3 2F 3 F 1 F '3 F 3 F 2
1 3 1 2 0 F '4 2F 4 3F 1 0 5 1 2 4 F '4 F 4 F 2 0 5 1 2 4
1 2 2 0 4 0 5 1 2 4 0 0 0 0 0
3 4 4 4 4 0 5 1 2 4 0 0 0 0 0

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

79
 Sistemes d’equacions 3

Considerem el sistema:
2x y 4 3z 2t
x 3y z 2t

4 3z 2t 1 Ax 12 8z 4t
Ax 12 8 z 4t x
z 2t 3 A 5

2 4 3z 2t Ay 4 z 2t
Ay 4 z 2t y
1 z 2t A 5

12 8 4 4 2
La solució és: x ,y ,z ,t , amb ,
5 5

23. Pàgina 71
1 3 2
a) 1 1 3 41 Rang (A) = 3 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat
3 4 1

Solució: x 0, y 0, z 0

2 1 2
b) 2 3 2 0 Rang (A)  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat
1 3 4

Considerem el sistema següent:

2x y 2z 2 1 2x y 2z x 2z
4 0
2x 3y 2z 2 3 2x 3y 2z y 2z

La solució és: x 2 , y 2 ,z , amb

24. Pàgina 71
a) Resposta oberta. Per exemple: b) Resposta oberta. Per exemple:
2x y 2z t 0 x 0 2x y t 0 1
x z
2x 3y 2z 0 y 0 2x 4y 2z 0 5
x 3y 4z t 0 z 0 x 2y z 0 2 4
y t
x 2y t 0 t 0 2y t 0 5 5

25. Pàgina 72
1 1 1
4 2 2 4 2m
3 2 m

Si m 2 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si m 2 A 0
1 1 1
1 1
2 0 Rang (A) = 2 4 2 4 2 0 Rang (A*) = 3
4 2
3 2 4

Rang (A) ≠ Rang (A*) Sistema incompatible

80
 Sistemes d’equacions 3

26. Pàgina 72
El sistema és homogeni Rang (A) = Rang (A*) Sistema compatible
2 3 1
1 a 3 7a 63
5 3 1

Si a 9 A 0 Rang (A) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si a 9 A 0

2 3
21 0 Rang (A) = 2  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat
1 9

27. Pàgina 73
1 1 1
4 2 2 2m 4
3 2 m

Si m 2 A 0 S’hi pot aplicar la regla de Cramer.

1 1 1
Ax 2m 2 2 2m2 6m 4 2(1 m)(2 m)
4 2 m

1 1 1
Ay 4 2m 2 2(m2 m 7)
3 4 m

1 1 1
Az 4 2 2m 22 10m
3 2 4

Ax 2(1 m)(2 m)
x 1 m
A 4 2m

Ay 2(m2 m 7) m2 m 7
y
A 4 2m m 2

Az 22 10m 5m 11
z
A 4 2m m 2

Si m 2 A 0

1 1
2 0 Rang (A) = 2
4 2

1 1 1
4 2 4 2 Rang (A*) = 3
3 2 4

Rang (A) ≠ Rang (A*) Sistema incompatible

81
 Sistemes d’equacions 3

28. Pàgina 73
2 3 1
1 a 3 7a 63
5 3 1

Si a 9 A 0 Rang (A) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Com que el sistema és homogeni: x 0, y 0, z 0

Si a 9 A 0

2 3
21 0 Rang (A) = 2  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat
1 9

2x 3y z
Considerem el sistema:
x 9y 3z

z 3 2 z
Ax 0 Ay 7z
3z 9 1 3z

Ax Ay 7z z
x 0 y
A A 21 3

La solució és: x 0, y ,z , amb

3

SABER FER
29. Pàgina 74
5 2 0 a b 0 5a 2c 5b 2c 0
AB 2 5 0 c c 0 2a 5c 2b 5c 0
0 0 1 0 0 1 0 0 1

a b 0 5 2 0 5a 2b 2a 5b 0
B A c c 0 2 5 0 7c 7c 0
0 0 1 0 0 1 0 0 1

5a 2c 5b 2c 0 5a 2b 2a 5b 0
2a 5c 2b 5c 0 7c 7c 0
0 0 1 0 0 1

Escrivim el sistema:
5a 2c 5a 2b
2a 5c 7c 2c 2b
a b c
5b 2c 2a 5b 2a 2c
2b 5c 7c

a a 0
Així doncs: B a a 0 , amb a
0 0 1

82
 Sistemes d’equacions 3

30. Pàgina 74
2 1 0 2x y 1
−1
A 3 2 1 0 No existeix A . El sistema que tenim és: 3x 2y z 1
1 1 1 x y z 0

Com que sabem que és un sistema compatible indeterminat, considerem el sistema:

2x y 1 x z 1
→ Solucions: x 1, y 2 1, z , amb
3x 2y 1 z y 2z 1

31. Pàgina 75
Si anomenem:
x = Nre. de bitllets de 10 € y = Nre. de bitllets de 20 € z = Nre. de bitllets de 50 €
x y z 130
Obtenim el sistema: 10 x 20y 50 z 3.000
x 2z 0
Resolem el sistema pel mètode de Gauss.
1 1 1 130 F '1 F 1 F 3 0 1 3 130 0 1 3 130
F '2 F 2 10 F 3 F '2 F 2 20 F 1
10 20 50 3.000 0 20 70 3.000 0 0 10 400
1 0 2 0 1 0 2 0 1 0 2 0

0 1 3 130 F '1 F 1 3F 2 0 1 0 10 x 80
F '2 F 2:10 F '3 F 3 2F 2
0 0 1 40 0 0 1 40 y 10
1 0 2 0 1 0 0 80 z 40

32. Pàgina 75
1 2 1
1 2
a) A 1 1 1 0 1 0 Rang (A) = 2
1 1
1 0 1

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

x 2y 1 z x 1 z
Considerem el sistema:
x 1 z y 0

Solucions: x 1 , y 0, z , amb

1 2 3
b) A 1 1 1 6 Rang (A) = 3
1 2 1

Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

1 2 3 1 1 3
Ax 6 Ay
Ax 1 1 1 6 x 1 Ay 1 1 1 0 y 0
A 6 A
1 2 1 1 1 1

1 2 1
Az
Az 1 1 1 0 z 0
A
1 2 1

Solució: x 1, y 0, z 0

83
 Sistemes d’equacions 3

33. Pàgina 76
m 2
m2 4 (m 2)(m 2)
2 m

Si m 2 A 0 Rang (A) = 1

Rang (A) = Rang (A*) = 1  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

2x 4 2y x 2 y

Solució: x 2 ,y , amb

Si m 2 A 0 Rang (A) = 1

2 4
Però 8 Rang (A*) = 2
2 0

Rang (A) ≠ Rang (A*) Sistema incompatible

Si m 2, m 2 A 0 Rang (A) = 2

Rang (A) = Rang (A*) = 2 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

2m 2 Ax 2m2 2m 4 2m 2
Ax 2m2 2m 4 x
m 2 m A m2 4 m 2

m 2m Ay m2 2m m
Ay m2 2m y
2 m 2 A m2 4 m 2

34. Pàgina 76
1 1 1
2 0
1 2 0 0 4 0 Rang (A) = 2
0 2
1 0 2

1 1 1
2 0 1 2m 2m2 4m 6 2(m 3)(m 1)
2
0 2 m

Si m 3 Rang (A) = Rang (A*) = 2 Sistema compatible indeterminat

x y 1 z x 9 2z
Considerem el sistema:
x 2y 7 y 8 z

Solucions: x 9 2 , y 8 ,z , amb

Si m 1 Rang (A) = Rang (A*) = 2 Sistema compatible indeterminat

x y 1 z x 1 2z
Considerem el sistema:
x 2y 1 y z

Solucions: x 1 2 , y ,z , amb

Si m 3, m 1 Rang (A*) = 3

Rang (A) ≠ Rang (A*) Sistema incompatible

84
 Sistemes d’equacions 3

35. Pàgina 77
m 1 2 1
0 1 3 m 3
A*
m 1 4 m 1
m 0 1 2m 1

m 1 2 1 m 1 2 1
F '2 F 2 F 1 m 5 m 2
0 1 3 m 3 F '3 F3 F1 m 0 5 m 2
A* 0 2 m 6m 4m2 2m(2m 3)
m 1 4 m 1 0 0 2 m
m 1 2m 1
m 0 1 2m 1 m 0 1 2m 1

3
Si m 0, m Rang (A*) = 4
2
Rang (A) ≠ Rang (A*) Sistema incompatible
1 2 1
Si m 0 A* 0 1 3 3 4 0 Rang (A*) = 3
1 4 1

0 1 2
0 1 3
A
0 1 4
0 0 1

1 2
1 0 Rang (A) = 2
0 1

Rang (A) ≠ Rang (A*) Sistema incompatible

1 2 1
3
3 1 3 13
Si m A* 0 2 0 Rang (A*) = 3
2 2
1
1 4
2

3
1 2
2 3
1 2
0 1 3 2
A 3 0 1 3 3 0 Rang (A) = 3
1 4
2 3
1 4
3 2
0 1
2

Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

Considerem el sistema:
3 13
x y 2z 1 x
2 6
3 3
y 3z y
2 4
3 1 3
x y 4z z
2 2 4

85
 Sistemes d’equacions 3

36. Pàgina 77
m 0 2 m 0 2
A 0 m 1 A 0 m 1 m2 3m m(m 3)
1 1 1 1 1 1

Si m 0, m 3 Rang (A) = 3

Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

Com que és un sistema homogeni, la solució és: x 0, y 0, z 0

0 0 2
Si m 0 A 0 0 1 Rang (A) = 2
1 1 1

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

2z 0 z 0
Considerem el sistema:
x y z x y

3 0 2
3 0
Si m 3 A 0 3 1 A 0 9 0 Rang (A) = 2
0 3
1 1 1

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

2z
x
3x 2z 3
Considerem el sistema:
3y z z
y
3
2
Solució: x ,y ,z , amb
3 3

ACTIVITATS
37. Pàgina 78
3 x 2y 5 x 7
a) Sistema compatible determinat
5x 3y 11 y 8

6x 9y 15 5 3y
b) 6x 9y 15 x Sistema compatible indeterminat
8x 12y 20 2

5 3
Solució: x ,y , amb
2
3x 9y 3 3x 9y 3
c) Sistema incompatible
2x 6y 1 0 3

2x y z 1 x 0
d) 2y z 0 y 1 Sistema compatible determinat
x 3y 2z 7 z 2

86
 Sistemes d’equacions 3

3x y z 5 3x y z 5 z 3
x
F '3 F 3 2F 2 3x y 5 z 2
e) x 3y 2z 0 x 3y 2z 0
x 3y 2z 1 z
x 7y 3z 5 3x y z 5 y
2
Sistema compatible indeterminat
3 1
Solució: x ,y ,z , amb
2 2
2x y 3z 3 F '1 F 1 2F 3 y z 7 y z 7
F '2 F 2 F 3 F '2 F 2 F 1
f) x y 2z 4 y z 9 0 2 Sistema incompatible
x z 5 x z 5 x z 5

38. Pàgina 78
Resposta oberta. Per exemple:
2x y 4
x 1
x 3y 7
y 2
x 2y 3

39. Pàgina 78
Resposta oberta. Per exemple:
x y z 3
x 1
2x 2y z 1
y 1
2x 3y z 0
z 1
x 2y z 4

40. Pàgina 78
2 3 5 1 F '2 F 2 2F 1 2 3 5 1 2x 3y 5z 1 x 17 / 3
F '3 F 3 F 1
a) 4 7 13 1 0 1 3 3 y 3z 3 y 4
2 3 7 3 0 0 12 4 12z 4 z 1/3

1 2 1 1 F '2 F 2 F 1 1 2 1 1 1 2 1 1 x 2y z 1 x 2
F '3 F 3 2F 1 F '3 F 3 F 2
b) 1 1 1 1 0 1 2 0 0 1 2 0 y 2z 0 y 2
2 3 1 1 0 1 1 1 0 0 1 1 z 1 z 1

5 2 3 5 1 1 1 2 F '2 F 2 F 1 1 1 1 2 1 1 1 2
F3 F1 F '3 F 3 5F 1 F '3 4 F 3 3F 2
c) 1 3 2 12 1 3 2 12 0 4 1 14 0 4 1 14
1 1 1 2 5 2 3 5 0 3 2 5 0 0 11 22

x y z 2 x 1
4y z 14 y 3
11z 22 z 2

0 3 1 3 3 4 0 11 3 4 0 11 3 4 0 11
F2 F1 F '3 3F 3 2 F 1 F '3 3F 3 8 F 2
d) 3 4 0 11 0 3 1 3 0 3 1 3 0 3 1 3
2 0 2 8 2 0 2 8 0 8 6 2 0 0 10 30

3x 4y 11 x 1
3y z 3 y 2
10 z 30 z 3

87
 Sistemes d’equacions 3

x 1
1 2 1 1 F '2 F 2 F 1 1 2 1 1 1 2 1 1 x 2y z 1 3
F '2 F 3 F 1 F '3 F 3 4 F 2
y
e) 1 1 2 2 0 1 3 3 0 1 3 3 y 3z 3 5
1 2 1 3 0 4 2 4 0 0 10 8 10 z 8 4
z
5

1 3 1 12 F '2 F 2 3F 1 1 3 1 12 1 3 1 12
F '3 F 3 5F 1 F '3 F 3 F 2
f) 3 0 2 7 0 9 1 43 0 9 1 43 Sistema incompatible
5 6 4 5 0 9 1 65 0 0 0 22

3 1 2 7 1 2 5 2 F '2 F 2 3F 1 1 2 5 2 1 2 5 2
F1 F2 F '3 F 3 3F 1 F '3 F 3 2F 1
g) 1 2 5 2 3 1 2 7 0 5 17 1 0 5 17 1
3 4 19 8 3 4 19 8 0 10 34 2 0 0 0 0

12 9 z
x
x 2y 5z 2 5
5y 17z 1 1 17z
y
5
12 9 1 17
Solució: x ,y ,z , amb
5 5
2 4 1 7 1 3 8 12 F '2 F 2 3F 1 1 3 8 12 1 3 8 12
F3 F1 F '3 F 3 2F 1 F '3 11F 3 10 F 1
h) 3 2 3 4 3 2 3 4 0 11 21 32 0 11 21 32
1 3 8 12 2 4 1 7 0 10 17 31 0 0 23 21

123
a
a 3b 8c 12 23
107
11b 21c 32 b
23
23c 21
21
c
23

41. Pàgina 78
6 3 9 F '2 3F 2 2 F 1 6 3 9
a) Sistema compatible indeterminat
4 2 6 0 0 0

1 3 2 F '2 F 2 2 F 1 1 3 2
b) Sistema compatible determinat
2 1 1 0 5 3

1 1 2 4 F '2 F 2 2F 1 1 1 2 4 1 1 2 4
F '3 F 3 5F 1 F '3 F 3 2F 2
c) 2 2 1 6 0 0 3 2 0 0 3 2 Sistema compatible indeterminat
5 5 4 16 0 0 6 4 0 0 0 0

4 2 8 F '2 2 F 2 3F 1 4 2 8
d) Sistema incompatible
6 3 5 0 0 14

3 3 3 F1 F2 2 0 0 F '2 2 F 2 3F 1 2 0 0
e) Sistema compatible determinat
2 0 0 3 3 3 0 3 3

2 3 1 3 F '2 2F 2 3F 1 2 3 1 3 2 3 1 3
F '3 2F 3 5F 1 F '3 F 3 F 2
f) 3 4 2 5 0 1 7 1 0 1 7 1 Sistema incompatible
5 7 1 1 0 1 7 13 0 0 0 14

88
 Sistemes d’equacions 3

42. Pàgina 78
1
2 1 2 1 F '2 F 2 2F 1 2 1 2 1 2x y 2z 1 z
2
4 2 6 3 0 0 2 1 2z 1
y 2x

1
Les solucions tenen la forma a, 2a,
2

43. Pàgina 78
a) Resposta oberta. Per exemple:
x y z 1
x y 3
y 2z 2

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 x 5
F '2 F 2 F 1 F '3 F 3 2F 2
1 1 0 3 0 0 1 2 0 0 1 2 y 2
0 1 2 2 0 1 2 2 0 1 0 2 z 2
b) Resposta oberta. Per exemple:
x y z 1
x y 3
2x 2y z 4

1 1 1 1 F '2 F 2 F 1 1 1 1 1 1 1 1 1
F '3 F 3 2F 1 F '3 F 3 F 2
1 1 0 3 0 0 1 2 0 0 1 2
2 2 1 4 0 0 1 2 0 0 0 0

x y z 1 x 3 y
z 2 z 2

x y z 1
c) Resposta oberta. Per exemple: x y 3
z 4

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
F '2 F 2 F 1 F '3 F 3 F 2
1 1 0 3 0 0 1 2 0 0 1 2
0 0 1 4 0 0 1 4 0 0 0 6

44. Pàgina 78
Resposta oberta. Per exemple:
2 x 2y z 1
x y 2z 1
3x 3y 4 z 1

2 2 1 1 2 2 1 1 2 2 1 1 3
F '2 2F 2 F 1 x y
F '3 2F 3 3F 1 F '3 F 3 F 2 2 x 2y z 1 5
1 1 2 1 0 0 5 1 0 0 5 1
5z 1 1
3 3 4 1 0 0 5 1 0 0 0 0 z
5

89
 Sistemes d’equacions 3

45. Pàgina 78
x y 3z 9
a) Resposta oberta. Per exemple: 2x y 2z 9
x y 3z 2

x y 3z 9
b) Resposta oberta. Per exemple: 2x y 2z 9
x 5z 18

1 1 3 9 F '2 F 2 2F 1 1 1 3 9 1 1 3 9
F '3 F 3 F 1 F '3 F 3 F 2 x y 9 3z x 5z 18
2 1 2 9 0 1 8 27 0 1 8 27
y 27 8 z y 8 z 27
1 0 5 18 0 1 8 27 0 0 0 0

Solució: x 5 18, y 8 27, z , amb

46. Pàgina 78
2 1 1
A 3 1 1 1 5m
1 1 m

1 2 1
Si m A 0 5 0 Rang (A) = 2
5 3 1

2 1 2
3 1 0 9 Rang (A*) = 3
1 1 1

Rang (A) ≠ Rang (A*) Sistema indeterminat

1
Si m A 0 Rang (A) = 3
5
Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

47. Pàgina 78
3x y z 5
Tenim el sistema: 2x 3y z 8
4 x y az b

3 1 1
A 2 3 1 7a 21
4 1 a

Com que volem que sigui compatible indeterminat: A 0 7a 21 0 a 3

3 1 5
2 3 8 7b 14
4 1 b

Perquè sigui indeterminat, necessitem que Rang (A*)  3 7b 14 0 b 2.

Solució: a 3, b 2

90
 Sistemes d’equacions 3

48. Pàgina 78
a) Resposta oberta. Per exemple:
3 x 2y z 5
2 x 3y z 4
2 x 3y z 1

b) Resposta oberta. Per exemple:

3 x 2y z 5
2x 3y z 4
5x 5y 3z 1

49. Pàgina 78
a b
A cb A 6 cb 6 cb 6
c 0

a b 1 2 a 3b 2a 4b 1 2 a b a 2c b
AB B A
c 0 3 4 c 2c 3 4 c 0 3a 4c 3b

a 3b a 2c 3b
a
a 3b 2a 4b a 2c b 2a 4b b 2
Si A B B A
c 2c 3a 4c 3b c 3a 4c 2c
b
2c 3b 3

3b
a
2
Com que sabem que cb 6 : 2c Si c 3, b 2 ia 3 . Si c 3, b 2ia 3
b
3
cb 6

3 2 3 2
Solucions: A o bé A
3 0 3 0

50. Pàgina 78
a 4b 1 x 2y z 1
2x 2y z 2
2x 3y 5z 3 2a 3b 4 2x z 2
a) b) x y 3z 0 c) d)
x 2y z 1 a 5b 2 2x y z 3
2x y 1
6a 7b 5 3 x 2y 4

51. Pàgina 79
x
1 2 3 x 2 y
1 1 1 1 1 1
a) 1 1 2 y 3 c) z
2 0 3 0 6 8
0 3 5 z 0 t
v

p 1 1 1 3
1 1 1 1 3 x
q 1 0 1 7
b) 2 1 0 2 5 d) y
r 2 1 4 5
0 1 3 5 1 z
s 0 3 9 1

91
 Sistemes d’equacions 3

52. Pàgina 79
2 1 x 0
a)
5 3 y 1

2 1 1
3 1
A 1 0 A
5 3 5 2

1
x 3 1 0 1
A X B X A B
y 5 2 1 2

2 1 3 x 5
b) 1 0 1 y 1
0 2 1 z 6

2 1 3 2 7 1
1 1
A 1 0 1 3 0 A 1 2 1
3
0 2 1 2 4 1

x 2 7 1 5 3 1
1 1 1
A X B X A B y 1 2 1 1 9 3
3 3
z 2 4 1 6 0 0

1 4 x 10
c)
2 5 y 11

1 4 1 1 5 4
A 3 0 A
2 5 3 2 1

1
x 1 5 4 10 1 6 2
A X B X A B
y 3 2 1 11 3 9 3

1 3 1 x 1
d) 2 1 2 y 14
1 5 3 z 13

1 3 1 13 14 5
1 1
A 2 1 2 36 0 A 4 4 4
36
1 5 3 11 2 7

x 13 14 5 1 144 4
1 1 1
A X B X A B y 4 4 4 14 0 0
36 36
z 11 2 7 13 108 3

53. Pàgina 79
1 3 5 1 3 5 8
a) A 3 6 5 A* 3 6 5 0
4 9 10 4 9 10 8

A 0

1 3 8
1 3
3 0 Rang (A) = 2 3 6 0 0 Rang (A*) = 2
4 9
4 9 8

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

92
 Sistemes d’equacions 3

8 6 2 8 6 2 1
b) A 3 1 1 A* 3 1 1 10
1 3 2 1 3 2 5

A 14 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

3 2 6 3 3 2 6 3 7
c) A 1 1 2 1 A* 1 1 2 1 6
6 1 0 0 6 1 0 0 3

3 2 6 3 2 3
1 1 2 0 1 1 1 0
6 1 0 6 1 0

3 2 7
3 2
5 0 Rang (A) = 2 1 1 6 110 0 Rang (A*) = 3
1 1
6 1 3

Rang (A) ≠ Rang (A*) Sistema incompatible

1 5 0 1 5 0 7
d) A 2 2 3 2 2 3 2
A*
1 3 2 1 3 2 1
0 4 1 0 4 1 4

1 5 0 1 5 0
2 2 3 0 2 2 3 0
1 3 2 0 4 1

1 5 0 7 1 5 0 7
1 5 2 2 3 2 0 12 3 12
12 0 Rang (A) = 2 0
2 2 1 3 2 1 0 8 2 8
0 4 1 4 0 4 1 4

1 5 7 1 5 7
2 2 2 0 2 2 2 0
1 3 1 0 4 4

Rang (A*) = 2
Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

54. Pàgina 79
2 1
a) A 1 0 S’hi pot aplicar la regla de Cramer.
3 2

2 1 2 2
Ax 3 Ay 4
1 2 3 1

Ax Ay
x 3 y 4
A A

93
 Sistemes d’equacions 3

3 2 2
b) A 2 1 1 1 0 S’hi pot aplicar la regla de Cramer.
0 3 2
1 2 2 3 1 2 3 2 1
Aa 0 1 1 1 Ab 2 0 1 5 Ac 2 1 0 7
1 3 2 0 1 2 0 3 1
Aa Ab Ac
a 1 b 5 c 7
A A A

2 3
c) A 7 0 S’hi pot aplicar la regla de Cramer.
1 5

6 3 2 6
Aa 21 Ab 0
3 5 1 3

Aa Ab
a 3 b 0
A A
3 5 2
d) A 3 1 0 26 0 S’hi pot aplicar la regla de Cramer.
1 2 3

33 5 2 3 33 2 3 5 33
Ax 19 1 0 130 Ay 3 19 0 104 Az 3 1 19 26
10 2 3 1 10 3 1 2 10

Ax Ay Az
x 5 y 4 z 1
A A A

55. Pàgina 79
1 2 1
1 2 x 2y 6 z
a) 3 1 2 0 7 0
3 1 3x y 3 2z
2 3 1

6 z 2 1 6 z
Ax 12 5z Ay 15 z
3 2z 1 3 3 2z

Ax 12 5z Ay 15 z
x y
A 7 A 7
12 5 15
La solució és: x ,y ,z , amb
7 7
1 1 1 x y z 4 t
b) 1 1 1 2 0 x y z 1
0 1 1 y z 1 t

4 t 1 1 1 4 t 1
Ax Ay 3 t
Ax 1 1 1 4 2t x 2 t Ay 1 1 1 3 t y
A A 2
1 t 1 1 0 1 t 1

1 1 4 t
Az 1 t
Az 1 1 1 1 t z
A 2
0 1 1 t
3 1
La solució és: x 2 ,y ,z ,t , amb
2 2

94
 Sistemes d’equacions 3

2 1 0
2 1 2a b 0
c) 11 1 3 0 9 0
11 1 11a b 3c
1 2 1

0 1 2 0
Aa 3c Ab 6c
3c 1 11 3c

Aa c Ab 2c
a b
A 3 A 3

2
La solució és: a ,b ,c , amb
3 2
3 3 11 3 3 11
d) 4 0 7 0 4 0 7 0
5 3 3 6 6 1

7r
p
3 3 3p 3q 11r 4
12 0
4 0 4p 7r 23r
q
12

7 23
La solució és: p ,q ,r , amb
4 12

56. Pàgina 79
1 2 1 1 2 1 3
a) A 1 1 3 A* 1 1 3 3
2 3 1 2 3 1 3

1 2 1
A 1 1 3 3 0 Rang (A) = 3
2 3 1

Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

3 2 1 1 3 1 1 2 3
Ax 3 1 3 12 Ay 1 3 3 12 Az 1 1 3 3
3 3 1 2 3 1 2 3 3

Ax Ay Az
x 4 y 4 z 1
A A A

1 1 2 1 1 2 3
b) A 0 2 3 A* 0 2 3 2
3 1 3 3 1 3 7

1 1 2 1 1 3
1 1
A 0 2 3 0 2 0 Rang (A) = 2 0 2 2 0 Rang (A*) = 2
0 2
3 1 3 3 1 7

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

95
 Sistemes d’equacions 3

x y 3 2z
Considerem el sistema:
2y 2 3z

3 2z 1 1 3 2z
Ax 4 z Ay 2 3z
2 3z 2 0 2 3z

Ax 4 z Ay 2 3z
x y
A 2 A 2

4 2 3
La solució és: x ,y ,z , amb
2 2
1 0 1 1 0 1 0
c) A 0 1 1 A* 0 1 1 1
1 3 2 1 3 2 5

1 0 1 1 0 0
1 0
A 0 1 1 0 1 0 Rang (A) = 2 0 1 1 2 0 Rang (A*) = 3
0 1
1 3 2 1 3 5

Rang (A) ≠ Rang (A*) Sistema incompatible

2 1 0 1 2 1 0 1 0
d) A 1 2 1 4 A* 1 2 1 4 1
3 4 1 2 3 4 1 2 1

2 1 0 2 1 1
1 2 1 0 1 2 4 0
3 4 1 3 4 2

2 1
5 0 Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat
1 2

2x y t
Considerem el sistema:
x 2y 1 z 4t

t 1 2 t
Ax 1 z 6t Ay 2 2z 7t
1 z 4t 2 1 1 z 4t

Ax 1 z 6t Ay 2 2z 7t
x y
A 5 A 5

1 6 2 2 7
La solució és: x ,y ,z ,t , amb ,
5 5

57. Pàgina 79
2m 3 2m 3 3
a) A A*
6 m 6 m m

2m 3
A 2m2 18 2(m 3)(m 3)
6 m

Si m 3, m 3 Rang (A) = Rang (A*) = 2 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si m 3 Rang (A) = Rang (A*) = 1  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat

Si m 3 Rang (A) = Rang (A*) = 1  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat

96
Sistemes d’equacions 3

1 2 1 1 2 1 m
b) A 1 1 m A* 1 1 m m
2 3 1 2 3 1 m

1 2 1
A 1 1 m m
2 3 1

1 2
Si m 0 A 0 1 0 Rang (A) = 2
1 1

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

Si m 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat
1 m 1 1 m 1 2
c) A 2 1 m A* 2 1 m 0
1 1 1 1 1 1 m2

1 m 1
A 2 1 m m2 m 2 (m 2)(m 1)
1 1 1

m 1 2
1 m 0 m4 m2 2m 2
2
1 1 m

Si m 2, m 1 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

2 1
Si m 2 A 0 1 0 Rang (A) = 2
1 1

Rang (A) ≠ Rang (A*) = 3 Sistema compatible indeterminat

2 1
Si m 1 A 0 1 0 Rang (A) = 2
1 1

Rang (A) ≠ Rang (A*) = 3 Sistema compatible indeterminat

m 3 2 m 3 2 m 1
d) A A*
2 m 2 m m

m 3 2
A m2 3m 4 (m 1)(m 4)
2 m

2 m 1 m 3 m 1
m m2 m2 m 2
m m 2 m

Si m 1, m 4 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 2 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si m 1 Rang (A) = 1 Rang (A) = Rang (A*) = 1  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat
Si m 4 Rang (A) = 1 Rang (A*) = 2 ≠ Rang (A) → Sistema incompatible

97
 Sistemes d’equacions 3

1 1 2 1 1 2 3
e) A m 1 0 A* m 1 0 1
1 1 1 1 1 1 2

1 1 2
A m 1 0 m 1
1 1 1

Si m 1 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 2 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

1 2
Si m 1 A 0 2 0 Rang (A) = 2
1 0

1 2 3
1 0 1 0 Rang (A*) = Rang (A) = 2  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat
1 1 2

3 0 m 3 0 m 1
f) A 1 m 2 A* 1 m 2 m
2 0 2 2 0 2 1

3 0 m
A 1 m 2 6m 2m2 2m(3 m)
2 0 2

Si m 0, m 3 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat

1 2
Si m 0 A 0 6 0 Rang (A) = 2
2 2

3 0 1
1 2 0 0 Rang (A*) = Rang (A) = 2  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat
2 2 1

1 2
Si m 3 A 0 6 0 Rang (A) = 2
2 2

3 3 1
1 2 3 3 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible
2 2 1

58. Pàgina 79
m 0 m 1 m 0 m 1 m
a) A 0 m 1 A* 0 m 1 m
0 1 m 0 1 m m

m 0 m 1
A 0 m 1 m3 m m(m2 1) m(m 1)(m 1)
0 1 m

Si m 0, m 1, m 1 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

0 1
Si m 0 A 0 1 0 Rang (A) = 2
1 0

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

98
 Sistemes d’equacions 3

1 0
Si m 1 A 0 1 0 Rang (A) = 2
0 1

1 2 1
0 1 1 0 Rang (A*) = Rang (A) = 2  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat
0 1 1

1 0
m 1 A 0 1 0 Rang (A) = 2
0 1

1 0 1
0 1 1 2 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible
0 1 1

2 m 4 2 m 4 2
b) A m 2 6 A* m 2 6 0
2 m 6 2 m 6 m 1

2 m 4
A m 2 6 8 2m2 2(m 2)(m 2)
2 m 6

Si m 2, m 2 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

2 4
Si m 2 A 0 4 Rang (A) = 2
2 6

2 4 2
2 6 0 4 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible
2 6 1

2 4
Si m 2 A 0 20 Rang (A) = 2
2 6

2 4 2
2 6 0 108 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible
2 6 3

59. Pàgina 79
1 2 1 2 4
a) A 4 3 A* 4 3 a
2 1 2 1 5

1 2 4
A* 4 3 a 65 5a
2 1 5

Si a 13 Rang (A*) = 3 ≠ Rang (A) Sistema incompatible

1 2
Si a 13 A* 0 3 Rang (A*) = 2
4 3

Rang (A) = Rang (A*) = 2 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

99
 Sistemes d’equacions 3

3 a 3 a 1
b) A 2 1 A* 2 1 0
a 2a a 2a 1

3 a 1
2 1 0 3 3a
a 2a 1

Si a 1 Rang (A*) = 3 ≠ Rang (A) Sistema incompatible

1 1
Si a 1 A* 0 1 0 Rang (A*) = 2
1 0

Rang (A) = Rang (A*) = 2 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

60. Pàgina 79
2 1 3 2 1 3 5
2 2 1 2 2 1 m
a) A A*
1 1 1 1 1 1 6
3 1 4 3 1 4 m

2 1 3 5 1 1 1 6 1 1 1 6
0 3 m 12
2 2 1 m 2 2 1 m 0 0 3 m 12
A* 3 5 7 12 2m
1 1 1 6 2 1 3 5 0 3 5 7
2 7 m 18
3 1 4 m 3 1 4 m 0 2 7 m 18

Si m 6 A* 0 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible

2 1 3
Si m 6 A* 0 2 2 1 9 Rang (A*) = 3
1 1 1

Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

1 1 m 1 1 m m
m 1 1 m 1 1 m
b) A A*
m m 1 m m 1 1
m m m m m m 1

1 1 m m 1 1 m m
1 1 m
m 1 1 m m 1 1 m
A* (1 m) m 1 m (1 m)(m3 m2 m 1) (1 m)3 (m 1)
m m 1 1 m m 1 1
m m 1
m m m 1 0 0 m 1 0

Si m 1, m 1 A* 0 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible

1 1 1
1 1
Si m 1 A* 0 1 1 1 0 0 Rang (A*) = 1
1 1
1 1 1

Rang (A*) = Rang (A) = 1  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

1 1 1
Si m 1 A* 0 1 1 1 4 Rang (A*) = 3
1 1 1

Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

100
 Sistemes d’equacions 3

1 m 1 m 1 m 1 m m 1
1 1 0 1 1 0 1
c) A A*
0 m 1 0 m 1 0
1 1 m 1 1 1 m 1 1

1 m 1 m m 1 1 m 1 m m 1
m m m
1 1 0 1 0 m m m
A* m 1 0 0
0 m 1 0 0 m 1 0
2m 1 m m
1 1 m 1 1 0 2m 1 m m

1 m 1 m
A 1 1 0 m2 m m(m 1)
0 m 1
Si m 0, m 1 A 0 Rang (A) = 3

Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

1 0
Si m 0 A 0 1 Rang (A) = 2
0 1
1 1 1 1 0 1
0 1 0 0 0 1 0 0
1 1 1 1 1 1
Rang (A*) = Rang (A) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat
1 2
Si m 1 A 0 1 Rang (A) = 2
1 1

2 1 2
1 0 1 1 Rang (A*) = 3 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible
1 1 0

61. Pàgina 79
a 1 1 1 a 1 1 1 a(a 3)
A 1 a 1 1 A* 1 a 1 1 a2 (a 3)
1 1 a 1 1 1 a 1 a3 (a 3)

a 1 1 1
A 1 a 1 1 (a 1)3 2 3(a 1) a3 3a2 a2 (a 3)
1 1 a 1

a 1 1 a(a 3) a 1 1 1
2
1 a 1 a (a 3) a(a 3) 1 a 1 a a2 (a 3)(a3 2a2 a 1)
3 2
1 1 a (a 3) 1 1 a

Si a 0, a 3 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si a 0 Rang (A) = Rang (A*) = 1 → Sistema compatible indeterminat

2 1 1 2 1 1 0
Si a 3 A 1 2 1 A* 1 2 1 0
1 1 2 1 1 2 0

Rang (A*) = Rang (A) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

Així doncs, no hi ha cap valor de a per al qual el sistema sigui incompatible.
Els valors per als quals és compatible indeterminat són 0 i −3.

101
 Sistemes d’equacions 3

62. Pàgina 79
1 a 1 1 1 a 1 1 1
A A*
3 a a 3 a a 3

1 a 1
3 2a
3 a

1 1
a 3
3 a

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites per a qualsevol valor de a.

Sistema compatible indeterminat per a qualsevol valor de a.

63. Pàgina 80
2 a 1 2 a 1 2
a) A 1 a 0 A* 1 a 0 a
0 1 a 0 1 a 0

2 a 1
A 1 a 0 a2 1 (a 1)(a 1)
0 1 a

Si a 1, a 1 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si a 1 A 0

2 1
1 Rang (A) = 2
1 1

2 1 2
1 1 1 0
0 1 0

1 1 2
1 0 1 0
1 1 0

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

Si a 1 A 0

2 1
1 Rang (A) = 2
1 1

1 1 2
1 0 1 4 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible
1 1 0

b) Calculem la solució per a a 1 .

2x y 2 z x 1 z
Obtenim el sistema:
y z y z

Les solucions són: x 1 ,y ,z , amb

102
 Sistemes d’equacions 3

64. Pàgina 80
a 1 1 a 1 1 0
A a 1 1 a A* a 1 1 a a
1 a 1 0 1 a 1 0 2a

a 1 1
A a 1 1 a a3 2a2 a a(a2 2a 1) a(a 1)2 e
1 a 1 0

Si a 0, a 1 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si a 1 A 0

1 1
2 Rang (A) = 2
1 1

1 1 0
0 1 1 1 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible
1 0 2

Si a 0 A 0

1 1
1 Rang (A) = 2
1 0

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

y z x z
Obtenim el sistema:
x y 0 y z

Les solucions són: x ,y ,z , amb

65. Pàgina 80
1 1 2 1 1 2 0
a) A m 1 1 A* m 1 1 m 2
3 m 1 3 m 1 m 2

1 1 2
A m 1 1 2m2 8
3 m 1

m 2, m 2 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

1 1
Si m 2 A 0 3 Rang (A) = 2
2 1

1 2 0
1 1 4 32 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible
2 1 4

1 1
Si m 2 A 0 1 Rang (A) = 2
2 1

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

103
 Sistemes d’equacions 3

b) Si m 2 , obtenim el sistema:
x y 2z x y 2z x 3z
2x y z y 5z y 5z

Les solucions són: x 3 , y 5 ,z , amb

Si m 1 , obtenim el sistema:
x y 2z 0 x y 2z 0 x y 2z 0 x 3
x y z 3 2y z 3 2y z 3 y 3
3x y z 3 4y 5z 3 3z 9 z 3

66. Pàgina 80
a) Si m 1 , obtenim el sistema:
3
x
3x z 3 x y z 1 x y z 1 x y z 1 2
x y z 2 3x z 3 3y 2z 0 3y 2z 0 y 1
x y z 1 x y z 2 2y 2z 1 2z 3 3
z
2

m 2 m 1 1 m 2 m 1 1 3
b) A m 1 1 A* m 1 1 2
1 m 1 1 m 1 1

m 2 m 1 1
A m 1 1 m2 m m(m 1)
1 m 1

Si m 0, m 1 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

1 1
Si m 0 A 0 2 Rang (A) = 2
1 1

2 1 3
0 1 2 1 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible
1 0 1

1 1
Si m 1 A 0 2 Rang (A) = 2
1 1

1 2 3
1 1 2 1 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible
1 1 1

104
 Sistemes d’equacions 3

67. Pàgina 80
1 2 m 3 1 2 m 3 3
a) A 1 1 4 m m2 A* 1 1 4 m m2 3
2 4 3m 6 2 4 3m 6 8

1 2 m 3
A 1 1 4 m m2 m
2 4 3m 6

Si m 0 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

1 2
Si m 0 A 0 1 Rang (A) = 2
1 1

1 2 3
1 1 3 2 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible
2 4 8

b) Si m 2:
x 2y z 3 x 2y z 3 x 2
Obtenim el sistema: x y 2z 3 y 3z 0 y 3
2x 4y 8 2z 2 z 1

68. Pàgina 80

a 1 1 a 1 1 a2
A 1 1 0 A* 1 1 0 a
1 a 1 1 a 1 a

a 1 1
1 1
A 1 1 0 0 1 0 Rang (A) = 2
1 0
1 a 1

1 1 a2
1 0 a 2a2 2a 2a(a 1)
a 1 a

Si a 0, a 1 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible

Si a 0 Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat

y z 0 x y
Considerem el sistema:
y x z y

Les solucions són: x ,y ,z , amb

Si a 1 Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat

y z 1 x y 1 x
Considerem el sistema:
y 1 x z 2x

Les solucions són: x ,y 1 ,z 2 , amb

105
 Sistemes d’equacions 3

69. Pàgina 80
m 2 3 m 2 3 0
A 2 m 2 A* 2 m 2 2
2 m 3 2 m 3 m 2

m 2 3 m 3 0
2 2
A 2 m 2 m2 4 2 0 2 2 2 2m2 16m 24
2 3
2 m 3 2 3 m 2

Si m 2 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

A m2 4

0 2 3
Ax 3m2 16m 20 3m 10
Ax 2 m 2 3m2 16m 20 x
A m2 4 m 2
m 2 m 3

m 0 3
Ay 2m2 16m 24 2m 12
Ay 2 2 2 2m2 16m 24 y
A m2 4 m 2
2 m 2 3

m 2 0
Az m3 4m 2 4m 16
Az 2 m 2 m3 4m 2 4m 16 z m 4
A m2 4
2 m m 2

Si m 2 Rang (A) ≠ Rang (A*) Sistema incompatible

Si m 2 Rang (A) = Rang (A*) = 2 Sistema compatible indeterminat
2x 2z 2 2y
Considerem el sistema:
2x 3z 2y

2 2y 2 Ax 2 2 2y Az
Ax 6 2y x 3 2y Az 4 z 2
2y 3 A 2 2y A

Les solucions són: x 3 ,y ,z 2 , amb

70. Pàgina 80
a 2 2 a 3 a 2 2 a 3 1 a
a) A a a a A* a a a 2 a
2a 1 1 2a 1 2a 1 1 2a 1 a 6

a 2 2 a 3 2 a 3 1 a
A a a a a(16a 10) a a 2 a a3 2a2 19a 10
2a 1 1 2a 1 1 2a 1 a 6

5
Si a 0, a Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat
8
2 3
Si a 0 A 0 5 Rang (A) = 2
1 1

Rang (A) ≠ Rang (A*) = 3 Sistema incompatible

5
Si a A 0
8
Rang (A) ≠ Rang (A*) = 3 Sistema incompatible

106
 Sistemes d’equacions 3

b) Per a a 0 , el sistema no té solució.

Per a a 1 , obtenim el sistema:
4
x
3x 2y 2z 2 x y z 3 x y z 3 x y z 3 13
25
x y z 3 3x 2y 2z 2 5y z 11 5y z 11 y
13
3x y 3z 7 3x y 3z 7 4y 6z 16 26y 36
18
z
13

71. Pàgina 80
m 2 1 m 2 1 m 1
a) A 1 1 m A* 1 1 m 3
2 0 3 2 0 3 1

m 2 1 2 1 m 1
A 1 1 m m 4 1 m 3 20 5m
2 0 3 0 3 1

Si m 4 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

4 2
Si m 4 A 0 6 Rang (A) = 2 = Rang (A*) → Sistema compatible indeterminat
1 1

b) Per a m 1 , obtenim el sistema:

x 2y z 0 x 2y z 0 x 5
x y z 3 3y 3 y 1
2x 3z 1 4y z 1 z 3

Per a m 4 , obtenim el sistema:

4x 2y z 5 x y 4z 3 x y 4z 3 x y 4z 3 x 5
x y 4z 3 4x 2y z 5 2y 15 z 17 2y 15 z 17 y 14
2x 3z 1 2x 3z 1 2y 11z 5 4z 12 z 3

72. Pàgina 80
3 a 1 3 a 1 2
a) A a 2 1 A* a 2 1 7
2 1 0 2 1 0 0

3 a 1 3 a 2
A a 2 1 a 7 a 2 7 16a 13
2 1 0 2 1 0

Si a 7 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si a 7 A 0 Rang (A) ≠ Rang (A*) = 3 Sistema incompatible

107
 Sistemes d’equacions 3

b) Per a a 7 , el sistema no té solució.

Per a a 1 , considerem el sistema:
9
x
3x y z 2 2x y 0 2x y 0 2x y 0 8
9
x 2y z 7 3x y z 2 5y 2z 4 5y 2z 4 y
4
2x y 0 x 2y z 7 3y 2z 14 16y 58
29
z
8

73. Pàgina 80
1 1 1 1 1 1 1
a) A 1 k k2 A* 1 k k2 1
k k2 k3 k k2 k3 k4

1 1 1
1 1
A 1 k k2 0 k 1
2 3 1 k
k k k

1 1 1
k k2 1 k 2 (k 4 k3 k 1) (k 1)2 k 2 (k 2 k 1)
2 3 4
k k k

Si k 0, k 1 Rang (A) ≠ Rang (A*) = 3 Sistema incompatible

Si k 0 Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat

Si k 1 Rang (A) = Rang (A*) = 1  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat
b) Per a k 2 , el sistema no té solució.

Per a k 1, el sistema es redueix a l’equació següent: x 1 z y

Les solucions són: x 1 ,y ,z , amb ,

74. Pàgina 80
1 1 1 1 1 1 m 1
a) A 0 3 2 A* 0 3 2 2m 3
3 m 1 1 3 m 1 1 m

1 1 1 1 1 m 1
A 0 3 2 2 2m 3 2 2m 3 m 1
3 m 1 1 m 1 1 m

1 1
3
0 3

Si m 1 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si m 1 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat

108
 Sistemes d’equacions 3

b) Per a m 0 , obtenim el sistema:

1
x
x y z 1 x y z 1 x y z 1 2
3y 2z 3 3y 2z 3 3y 2z 3 y 0
3x y z 0 4y 2z 3 y 0 3
z
2

Per a m 1 , obtenim el sistema:

1 z
x
x y 2 z 3
3y 5 2z 5 2z
y
3

1 5 2
Les solucions són: x ,y ,z , amb
3 3

1 1
c) Estudiem si hi ha cap valor de m per al qual , 0, sigui solució:
2 2

1 1
m 1
2 2 m 1
1 2m 3 m 1 Es compleix per a m 1.
3 1 m 1
m
2 2

75. Pàgina 80
2 3 k2 2 3 k2 k
a) A k 1 1 A* k 1 1 2
1 0 2 1 0 2 1

2 3 k2 3 k2 k
2
A k 1 1 k 6k 7 1 1 2 k2 2k 9
1 0 2 0 2 1

Si k 1, k 7 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si k 1, k 7 A 0 Rang (A) ≠ Rang (A*) = 3 → Sistema incompatible

b) Per a k 1 , el sistema no té solució.

9
x
2x 3y 0 7
6
Per a k 0 , obtenim el sistema: y z 2 y
7
x 2z 1
8
z
7

Per a k 1, obtenim el sistema:

2
x
2x 3y z 1 x y z 2 x y z 2 x y z 2 3
1
x y z 2 2x 3y z 1 5y 3z 5 5y 3z 5 y
2
x 2z 1 x 2z 1 y 3z 3 4y 2
5
z
6

109
 Sistemes d’equacions 3

76. Pàgina 80
Estudiem el sistema segons el paràmetre a.
2 a a 2 a a a 2
A 2 1 a 1 A* 2 1 a 1 a 1
2 a 2 2 a 2 0

2 a a
A 2 1 a 1 2a2 6a 4 2(a 1)(a 2)
2 a 2

a a a 2
1 a 1 a 1 2a3 2a2 2a 4
a 2 0

Si a 1, a 2 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si a 1 A 0 Rang (A) ≠ Rang (A*) = 3 Sistema incompatible

Si a 2 A 0 Rang (A) ≠ Rang (A*) = 3 Sistema incompatible

a) No hi ha cap valor de a per al qual el sistema tingui infinites solucions.

b) Per a tots els valors diferents de –1 i –2.
1 a
a a 2
3 3 a 1
1 a 1
c) 1 a 1 a 1 Per a a 1 , obtenim aquesta solució.
3 3
a 1
1 2
a 0
3 3

77. Pàgina 80
Estudiem el sistema.
m 1 m2 1 m 1 m2 1 m
2 2
A 0 m 2 A* 0 m 2 m
m m2 m2 1 m2 1 m m2 m2 1 m2 1 m

m 1 m2 1
2
A 0 m 2 m6 m4 2m2 m2 (m4 m2 2)
2 2 2
m m m 1 m 1

1 m2 1 m
2
m 2 m m5 m4 2m m(m4 m2 2)
2 2
m 1 m 1 m

Si m 0 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

1 1
Si m 0 A 0 2
0 2

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

a) No hi ha cap valor de m per al qual el sistema sigui incompatible.

110
 Sistemes d’equacions 3

b) Per a m 0 :

m 1 m2 1
Ax 1
Ax m m2 2 m5 m3 2m x
A m
m m2 1 m2 1
m m m2 1
Ay m3 3m 2
Ay 0 m 2 m5 3m3 2m2 y
A m4 m2 2
m m2 m m2 1
m 1 m
Az m(m2 m 1)
Az 0 m2 m m3 (m2 m 1) z
A m 4 m2 2
m m2 m2 1 m

y z 0 y 0
Per a m 0 , obtenim el sistema:
2z 0 z 0

Les solucions són: x ,y 0, z 0, amb

78. Pàgina 80
k 2 k 2 k 2 k 2 k
a) A k k 3 2k 3 A* k k 3 2k 3 0
k 2 k 3 k 1 k 2 k 3 k 1 k

k 2 k 2
A k k 3 2k 3 k3 9k 2 20k k(k 5)(k 4)
k 2 k 3 k 1
2 k 2 k
k 3 2k 3 0 2k 3 10k 2 6k
k 3 k 1 k

Si k 0, k 5, k 4 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

3 3
Si k 0 A 0 6 Rang (A) = 2
3 1

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

Si k 5 A 0 Rang (A) ≠ Rang (A*) = 3 Sistema incompatible

Si k 4 A 0 Rang (A) ≠ Rang (A*) = 3 Sistema incompatible

2y 2z y x
b) Per a k 0 , obtenim el sistema:
2x 3y z z x

Les solucions són: x ,y ,z , amb

x 3
3 x 2y 5z 3 3 x 2y 5z 3
3
Per a k 3 , obtenim el sistema: 3x 3z 0 3x 3z 0 y
2
x 2z 3 3z 9
z 3

111
 Sistemes d’equacions 3

79. Pàgina 81
2a a 0 2a a 0 a
a) A a a 1 a 3 A* a a 1 a 3 a 1
2a a a 3 2a a a 3 a

2a a 0 a 0 a
A a a 1 a 3 a(a2 a 6) a(a 2)(a 3) a 1 a 3 a 1 0
2a a a 3 a a 3 a

Si a 0, a 2, a 3 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

1 3
Si a 0 A 0 3
0 3

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

1 5
Si a 2 A 0 5
2 5

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

3 4
Si a 3 A 0 15
6 3

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

y 3z 1 y 1
b) Per a a 0 , obtenim el sistema:
3z 0 z 0

Les solucions són: x ,y 1, z 0 , amb

4x 2y 2 4x 2y 2 y 1 2x
Per a a 2 , obtenim el sistema:
4x 2y 2 5z 0 5z z 0

Les solucions són: x ,y 1 2 ,z 0 , amb

6 x 3y 3 6 x 3y 3 x 0
Per a a 3 , obtenim el sistema:
3x 4y 4 5y 5 y 1

Les solucions són: x 0, y 1, z , amb

80. Pàgina 81
1 a a 1 1 a a 1 0
a) A 1 1 0 A* 1 1 0 0
1 a a 1 1 a a 1 0

1 a a 1
A 1 1 0 2a 2
1 a a 1

Si a 1 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

1 2
Si a 1 A 0 2
1 0

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

112
 Sistemes d’equacions 3

b) Per a a 1 , com que és un sistema homogeni, la solució és: x 0, y 0, z 0

x y 2z x y
Per a a 1 considerem el sistema:
x y 0 z 0

Les solucions són: x ,y ,z 0 , amb

81. Pàgina 81
1 2 3 4
1 2 3
a
a) A 1 5 a A* 1 5 a
2
1 1 2
1 1 2 4
2 3 4
1 2 3
a 25a
A 1 5 a 24 3a 5 a 100
2 2
1 1 2
1 2 4
Si a 8 A 0 Rang(A) Rang(A*) 3 Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat
1 2
Si a 8 A 0 3
1 5

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

El sistema és compatible indeterminat per a a = 8.
y
x 4
x 2y 4 3z x 2y 4 3z 5
Per a a 8 , obtenim el sistema:
x 5y 4 8z 3y 5z 3y
z
5
y
b) Com que volem trobar la solució x y y 4 5y 20 y y 5
5
En aquest cas la solució és: x 5, y 5, z 3

82. Pàgina 81

m 1 m2 m 1 m2 1
a) A m 1 1 (m 1)2 A* m 1 1 (m 1)2 1
m 1 1 (m 1)2 m 1 1 (m 1)2 1
m 1 m2
A m 1 1 (m 1)2 2
m 1 1 (m 1)2
Per a qualsevol valor de m, A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible
determinat. No hi ha cap valor per al qual el sistema tingui infinites solucions.

1 1 m2 m 1 m2
Ax Ay
b) Ax 1 1 (m 1)2 0 x 0 Ay m 1 1 (m 1)2 2 y 1
2 A 2 A
1 1 (m 1) m 1 1 (m 1)
m 1 1
Az
Az m 1 1 1 0 z 0
A
m 1 1 1
La solució és: x 0, y 1, z 0

113
 Sistemes d’equacions 3

83. Pàgina 81
k 1 k k 1 k 0
a) A 1 1 k A* 1 1 k 0
2 k 1 k 2 k 1 k 0

k 1 k
A 1 1 k k3 3k 2 2k k (k 2)(k 1)
2 k 1 k

Per a k 0, k 1, k 2 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Per a k 0, k 1, k 2 A 0

Rang (A) = Rang (A*)  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

Trobem la solució trivial per a k 0, k 1, k 2.

b) Obtenim el sistema:
kx y kz 0 kx y kz 0
x y kz 0 (1 k )x 0 k 1
x y z 0 (1 k )z 0

Es verifica per a k 1.

84. Pàgina 81
2m m2 m 2 2 2m m2 m 2 2 2
A m 1 2 A* m 1 2 0
m 1 1 m 1 1 m

2m m2 m 2 2
A m 1 2 m3 m2 m2 (m 1)
m 1 1

m2 m 2 2 2
1 2 0 2m3 2m2 6m 6
1 1 m

Si m 0, m 1 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si m 0 A 0 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible

Si m 1 A 0

1 2
3
1 1

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

114
 Sistemes d’equacions 3

Per a m 0 i m 1:

2 m2 m 2 2
Ax 2m3 2m2 6m 6 2(m2 3)
Ax 0 1 2 2m3 2m2 6m 6 x
A m2 (m 1) m2
m 1 1

2m 2 2
Ay 2m2 2m 2
Ay m 0 2 2m2 2m y
A m2 (m 1) m
m m 1

2m m2 m 2 2
Az m4 m3 4m2 4m m2 4
Az m 1 0 m4 m3 4m2 4m x
A m2 (m 1) m
m 1 m

3z 1
x
x y 2z x y 2z 2
Per a m 1 , obtenim el sistema:
x y 1 z 2y 1 z 1 z
y
2

3 1 1
Les solucions són: x ,y ,z , amb
2 2

85. Pàgina 81
1 3 2 1 3 2 1
a) A 1 k2 3 A* 1 k2 3 2k
3 7 7 3 7 7 k 3

1 3 2
A 1 k2 3 k2 1 (k 1)(k 1)
3 7 7

3 2 1
k2 3 2k 2k 3 k2 5k 6
7 7 k 3

Si k 1, k 1 A 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si k 1 A 0 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible

1 3
Si k 1 A 0 2
1 1

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites Sistema compatible indeterminat

b) Per a k 0 , obtenim el sistema:

x 3y 2z 1 x 3y 2z 1 x 3y 2z 1 x 6
x 3z 0 3y z 1 3y z 1 y 1
3x 7y 7z 3 2y z 0 y 1 z 2

Per a k 1 , obtenim el sistema:

5 7z
x
x 3y 1 2z x 3y 1 2z 2
x y 2 3z 2y 1 z z 1
y
2

5 7 1
Les solucions són: x ,y ,z , amb
2 2

115
 Sistemes d’equacions 3

86. Pàgina 81
1 1 1 1 1 1 1
2 1 1 2 1 1 2
a) A A*
a 1 3 a 1 3 4
a 1 7 a 1 7 4

1 1 1 1 1 1 1 1
3 0 3
2 1 1 2 3 0 0 3
A* a 1 2 3 30a 120
a 1 3 4 a 1 0 2 3
a 1 8 3
a 1 7 4 a 1 0 8 3

Si a 4 A* 0 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible

1 1 1
Si a 4 A* 0 2 1 1 6
4 1 3

Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites Sistema compatible determinat

b) Per a a 4 , obtenim el sistema:
x y z 1 x y z 1 x y z 1 x 1
2x y z 2 3y 3z 0 3y 3z 0 y 0
4x y 7z 4 3y 11z 0 8z 0 z 0

87. Pàgina 81
1 1 0 1 1 0 0
2 3 k 2 3 k 0
a) A A*
1 4 k 1 4 k 0
0 5k 1 0 5k 1 0

A* 0 per a qualsevol valor de k

1 1 0 1 1 0
2 3 k 0 2 3 k 5 5k 2
1 4 k 0 5k 1

Si k 1 i k 1 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat

Si k 1 Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat
b) Si k 1 i k 1 Sistema homogeni compatible determinat
La solució és la trivial.
x y 0 x y
Per a k 1, obtenim el sistema:
2x 3y z z 5y

Les solucions són: x ,y ,z 5 , amb

x y 0 x y
Per a k 1 , obtenim el sistema:
2x 3y z z 5y

Les solucions són: x ,y ,z 5 , amb

116
 Sistemes d’equacions 3

88. Pàgina 81
m 1 1 m 1 1 3
3 m 1 3 m 1 10
a) A A*
5 1 m 5 1 m 13
0 1 1 0 1 1 3

m 1 1 3 m 1 1 3
1 1 3
3 m 1 10 3 m 1 10
A* m m 1 10 3m(m2 m 2) 3m(m 1)(m 2)
5 1 m 13 5 1 m 13
1 m 13
0 1 1 3 m 0 0 0

m 1 1 m 1 1
3 2
3 m 1 m 3m 2 m 1 m 2 3 m 1 m2 m m m 1
5 1 m 0 1 1

m 1 1 3 m 1
5 1 m m2 m m m 1 5 1 m 2m 2 2 m 1
0 1 1 0 1 1

m 1 3 m 1 10
3 1 10 7m 1 m 13 3m 2 3m 6 3 m 1 m 2
0 1 3 1 1 3

Si m 0, m 1, m 2 A* 0 Rang (A*) ≠ Rang (A) → Sistema incompatible

Si m 1 Rang (A*) ≠ Rang (A) Sistema incompatible

Si m 2 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat
Si m 0 Rang (A) = Rang (A*) = 3 = Nre. d’incògnites → Sistema compatible determinat
b) Per a m 3 , el sistema no té solució.

89. Pàgina 81
Considerem x, y, z els preus d’una dotzena d’ous de les categories XL, L i M, respectivament.
Aleshores:
x y z 4,9 x y z 4,9 x y z 4,9 x 1,8
2x 4z 9,6 2y 2z 0,2 2y 2z 0,2 y 1,6
3y 3z 9,3 y z 3,1 4z 6 z 1,5

Així, la dotzena d’ous de categoria XL costen 1,80 €, la dotzena de categoria L costen 1,60 € i la dotzena de
categoria M costen 1,50 €.

90. Pàgina 81
Considerem x, y, z els preus per hora de treball de l’electricista, del lampista i del paleta, respectivament.
Aleshores:
x 2z 78 x y 3z 133 x y 3z 133 x y 3z 133 x 28
2y z 85 2y z 85 2y z 85 2y z 85 y 30
x y 3z 133 x 2z 78 y z 55 y 30 z 25

L’electricista cobra 28 € l’hora, el lampista cobra 30 € l’hora i el paleta cobra 25 € l’hora.

117
 Sistemes d’equacions 3

91. Pàgina 81
Considerem x, y, z els preus de les accions de les empreses A, B i C, respectivament.
200 x 150y 100 z 3.300
Aleshores:
50 x 120y 240 z 3.750

200 150 100 200 150 100 3.300

A A*
50 120 240 50 120 240 3.750
200 150
16.500 0
50 120

Rang (A) = Rang (A*) = 2  Nre. d’incògnites → Sistema compatible indeterminat, és a dir, el sistema té infinites
solucions.
16z 111
x
200 x 150y 100 z 3.300 4 x 3y 2z 66 4 x 3y 2z 66 11
50 x 120y 240z 3.750 5x 12y 24 z 375 33y 86 z 1.170 1.170 86z
y
33
16 111 1.170 86
Les solucions són de la forma: x ,y ,z , amb
11 33
Amb aquestes dades no és possible saber el preu de les accions.
Si les accions tenen un preu enter, el valor de l’acció de l’empresa C tan sols pot ser de 9 €; així, les accions de
l’empresa A valen 3 € i les de l’empresa B valen 12 €.

92. Pàgina 82
Considerem x, y, z el nombre d’alumnes matriculats amb el primer, amb el segon i amb el tercer monitor,
respectivament.
Aleshores:
x y z 352 x y z 352 x y z 352 x y z 352 x 200
4z x x 4z 0 y 5z 352 y 5z 352 y 102
x y 2z 2 x y 2z 2 2y 3z 354 7z 350 z 50

Hi ha 200 alumnes matriculats amb el primer monitor, 102 de matriculats amb el segon monitor i 50 de
matriculats amb el tercer monitor.

93. Pàgina 82
Considerem x, y, z el nombre de preses que s’han menjat en Dani, en Manel i la Montse, respectivament.
Aleshores:
x y z 36 x y z 36 x y z 36 x 9
2x 2y z 2x 2y z 0 3z 72 y 3
y z 3x 3x y z 0 4y 4z 108 z 24

En Dani s’ha menjat 9 preses de xocolata, en Manel se n’ha menjat 3 i la Montse se n’ha menjat 24.

118
 Sistemes d’equacions 3

94. Pàgina 82
Considerem x, y, z el nombre de recipients de mig litre, d’un litre i d’un litre i mig, respectivament.
Aleshores:
x y z 1.100 x y z 1.100 x y z 1.100 x y z 1.100 x 500
0,5x y 1,5z 1.025 0,5x y 1,5z 1.025 y 2z 950 y 2z 950 y 250
x 2y x 2y 0 3y z 1.100 5z 1.750 z 350

S’han fet servir 500 recipients de mig litre, 250 recipients d’un litre i 350 recipients d’un litre i mig.

95. Pàgina 82
Considerem x, y, z el nombre inicial de professors catedràtics, titulars i associats, respectivament.
Aleshores:
x y z 1.000 x y z 1.000 x y z 1.000 x 50
y 50 2(x 50) z 2x y z 150 3y z 2.150 y 600
y 100 x 100 z x y z 200 2y 1.200 z 350

Hi ha 50 professors catedràtics, 600 de titulars i 350 d’associats.

96. Pàgina 82
Considerem x, y, z el nombre d’alumnes matriculats en ESO, en Batxillerat i en Cicles Formatius, respectivament.
Aleshores:
x y z 1.200 x y z 1.200 x y z 1.200
y 2z x 100 x y 2z 100 x y 2z 100
0,4 x 0,3y 0,2z 0,3 1.200 45 0,4 x 0,3y 0,2z 405 4x 3y 2z 4.050

x y z 1.200 x y z 1.200 x 650

2y 3z 1.300 2y 3z 1.300 y 350
y 2z 750 z 200 z 200

Hi ha 650 alumnes matriculats en ESO, 350 alumnes matriculats en Batxillerat i 200 alumnes matriculats en Cicles
Formatius.

97. Pàgina 82
Considerem x, y, z el que ha invertit en la primera, en la segona i en la tercera empresa, respectivament.
Aleshores:
x y z 4.000 x y z 4.000 x y z 4.000
0,07x 0,09y 0,1z 352 7x 9y 10 z 35.200 2y 3z 7.200
z 2y 2y z 0 2y z 0

x y z 4.000 x 1.300
2y 3z 7.200 y 900
4z 7.200 z 1.800

Ha invertit 1.300 € en la primera empresa, 900 € en la segona empresa i 1.800 € en la tercera empresa.

119
 Sistemes d’equacions 3

98. Pàgina 82
Considerem x, y, z la quantitat del còctel 1, la quantitat del còctel 2 i la quantitat del còctel 3, respectivament.
Aleshores:
0,6 x 0,65y 0,85 z 0,65 60 x 65y 85 z 65 20 x 15y 5z 16,25
0,2 x 0,2y 0,1z 0,1875 20 x 20 y 10 z 18,75 60 x 65y 85 z 65
0,2 x 0,15y 0,05 z 0,1625 20 x 15y 5z 16,25 20 x 20 y 10 z 18,75

20 x 15y 5z 16,25 20 x 15y 5z 16,25 x 0,5

20 y 70 z 16.25 20 y 70 z 16.25 y 0,375
5y 5z 2,5 50 z 6,25 z 0,125

Podem aconseguir el còctel 4 amb el 50 % del còctel 1, el 37,5 % del còctel 2 i el 12,5 % del còctel 3.

99. Pàgina 82
Considerem x, y, z el nombre de monedes de 10 ct., de 20 ct. i de 50 ct., respectivament.
Aleshores:
x y z 2.600 x y z 2.600 x 400
0,1x 0,2y 0,5z 870 y 4z 6.100 y 900
x y z 2z 2.600 z 1.300

En Pau té 400 monedes de 10 ct., 900 monedes de 20 ct. i 1.300 monedes de 50 ct.

100. Pàgina 82
Considerem:
x Nombre de pàgines que llegeix l’Òscar r Nombre de dies que triga l’Òscar a llegir la novel·la
y Nombre de pàgines que llegeix la Bea s Nombre de dies que triga la Bea a llegir la novel·la
z Nombre de pàgines que llegeix l’Ainhoa t Nombre de dies que triga l’Ainhoa a llegir la novel·la
x y 3 r s 1
Aleshores: x z 12 r t 5
y z 9 s t 4

Sabem que rx sy tz Nombre de pàgines del llibre

Aleshores:

rx sy (t 5)(z 12) (t 4)(z 9) tz 12t 5z 60 tz 9t 4 z 36

sy tz (t 4)(z 9) tz tz 9t 4 z 36 tz

3t z 24 z 3t 24 z 36
9t 4z 36 9t 12t 96 36 t 20

El llibre té 20 · 36 = 720 pàgines.

120
 Sistemes d’equacions 3

101. Pàgina 82
Considerem x, y, z el preu d’una medalla d’or, d’una de plata i d’una de bronze, respectivament.
Aleshores:
50 x 40y 30 z 230 50 x 40y 30 z 230 50 x 40 y 30 z 230 x 2,3
90 x 70y 60 z 418 10y 30 z 20 10y 30 z 20 y 1,9
40 x 60y 100 z 336 140y 380 z 760 800 z 1.040 z 1,3

Una medalla d’or val 2,30 €, una de plata val 1,90 € i una de bronze val 1,30 €.

102. Pàgina 82
Considerem x, y, z el nombre de fulls que reparteixen l’Alfons, la Lluïsa i l’Alba, respectivament.
Aleshores:
y 0,2( x y z) 0,2 x 0,8 y 0,2 z 0 2x 8y 2z 0 2x 8y 2z 0
z x 100 x z 100 x z 100 z 100 x
x y 850 x y 850 x y 850 y 850 x

x 550 x 550
z 100 x y 300
y 850 x z 650

L’Alfons reparteix 550 fulls de propaganda, la Lluïsa en reparteix 300 i l’Alba en reparteix 650.

103. Pàgina 83
Considerem x el pes d’una nevera, i y, el pes d’una rentadora.
x y 120 x y 120
Aleshores: 3x 4 y 1.550 1.250 3x 4y 300
4x 5y 480 4x 5y 480

1 1 120
1 1
1 0 Rang (A) = 2 3 4 300 60 0 Rang (A*) = 3
3 4
4 5 480

Rang (A) ≠ Rang (A*) Sistema incompatible

El sistema no té solució; per tant, les dades que s’han recollit no poden ser correctes.

104. Pàgina 83
a) Considerem x, y, z el nombre d’homes, de dones i de nens que han anat d’excursió, respectivament.
x y z 20 x y z 20
Aleshores:
x y 1 x y 1

Tenim dues equacions per a tres incògnites; així doncs, no és possible determinar quants homes, dones i nens
exactament han anat d’excursió.
x y z 20 x y z 20 x y z 20 x y z 20 x 7
b) x y 1 x y 1 2y z 19 2y z 19 y 6
x z x z 0 y 2z 20 3z 21 z 7

Han anat d’excursió 7 homes, 6 dones i 7 nens.

121
 Sistemes d’equacions 3

105. Pàgina 83
Considerem x, y, z el nombre de discos de pop, de rock i de jazz, respectivament.
z
x 10
x y z 30 x y z 30 3
Aleshores:
z 30 3x 3x z 30 2z
y 20
3

z 2z
En total tinc: x y z 10 20 z 2z 30 discos
3 3

Com que el total de discos no arriba a 300, 2z 30 300 z 135

Prenem els múltiples de 15 més petits que 135:

x 15
• Si z 15 No és solució. Igual nombre de discos de jazz i pop.
y 30

x 20
• Si z 30 No és solució. No són múltiples de 15.
y 40

x 25
• Si z 45 No és solució. No són múltiples de 15.
y 50

x 30
• Si z 60 No és solució. Igual nombre de discos de jazz i rock.
y 60

x 35
• Si z 75 No és solució. No són múltiples de 15.
y 70

x 40
• Si z 90 No és solució. No són múltiples de 15.
y 80

x 45
• Si z 105 És solució.
y 90

x 50
• Si z 120 No és solució. No són múltiples de 15.
y 100

Tinc 45 discos de pop, 90 discos de rock i 105 discos de jazz.

106. Pàgina 83
a) Considerem x, y, z el nombre de viatges que faran en Raül, en Marc i l’Antoni, respectivament.
x y 30 x y 30 x y 30 x y 30
Aleshores: x y 10 z x y z 10 x y z 10 x y z 10
x y 0,6( x y z) 0,4 x 0,4 y 0,6 z 0 4x 4y 6z 0 4x 4y 6z 0

1 1 0 1 1 0 30
A 1 1 1 A* 1 1 1 10
4 4 6 4 4 6 0

1 1 0
A 1 1 1 0 Rang (A)  Nombre d’incògnites
4 4 6

No es pot determinar el nombre de viatges que farà cada conductor.

122
 Sistemes d’equacions 3

x y 30 x y 30 x y 30 x 12
b) x y z 10 x y z 10 z 20 y 18
3x 2y 3x 2y 0 5y 90 z 20

En Raül farà 12 viatges, en Marc en farà 18 i l’Antoni en farà 20.

107. Pàgina 83
Considerem x, y, z el pes d’un anell, el d’una moneda i el d’una arracada, respectivament.
x y z 29 x y z 29
Aleshores:
4x 3y 2z 89 y 2z 27

y z 18 y z 18 y 9
Si x 11
y 2z 27 z 9 z 9

No és solució perquè dos objectes pesen el mateix.

x z 18 x 10
Si y 11
2z 16 z 8

És possible.
x y 18 x 13
Si z 11
y 5 y 5

No és solució perquè la diferència entre els pesos és superior a 3 g.

L’objecte que han trobat és una moneda.

108. Pàgina 83
a) Considerem x, y, z els preus de les tarifes «Vine al cine en tren», «Or» i «Estàndard», respectivament.
x 2y 2z 22
Aleshores:
3x y z 23,5

Tenim dues equacions i tres incògnites, per tant no podem determinar el valor de les incògnites.
b) El valor de y ha de ser un nombre natural parell.
x 2z 18 x 2z 18 x 5
Si y 2 És solució.
3x z 21,5 5z 32,5 z 6,5

x 2z 14 x 2z 14 x 5
Si y 4 → No és solució perquè la tarifa «Estàndard» és més
3x z 19,5 5z 22,5 z 4,5
barata que la tarifa «Vine al cine en tren».
x 2z 10 x 2z 10 x 5
y 6 → No és solució perquè la tarifa «Estàndard» és més barata
3x z 17,5 5z 12,5 z 2,5
que la tarifa «Vine al cine en tren».
Si continuem, comprovem que, segons augmenta el valor de y, es redueix el de z i augmenta també el de x.
Per tant, la solució és que la tarifa «Vine al cine en tren» costa 5 €, la tarifa «Or» costa 2 € i la tarifa
«Estàndard» costa 6,50 €.

123
 Sistemes d’equacions 3

109. Pàgina 83
8 10
x x
7 11
7x z 8 7x z 8 11x y 10 11x y 10
11 18 y
y 7y 11z 18 7y 11z 18 11z 7y 18 11z 7y 18
7 7 18
z
z 11

Si formem un sistema amb les tres equacions:

7x z 8
7y 11z 18
11x y 10

Comprovem que les dues solucions són correctes, ja que el sistema és compatible indeterminat.
7 0 1 7 0 8
A 0 7 11 0 A* 0 7 18 0
11 1 0 11 1 10

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 84
5Y 20T 6I 1.292 5Y 20T 6I 1.292 5(18 I) 20(2,7 0,15I) 6I 1.292 I 82
Y 18 I Y 18 I Y 18 I Y 100
T 0,15Y T 2,7 0,15I T 2,7 0,15I T 15

El resultat és correcte.

2. Pàgina 84
Amb dues equacions tindríem un sistema compatible indeterminat i, per tant, infinites solucions.
Amb quatre equacions podem obtenir la solució si una de les equacions és combinació lineal de les altres. Si no és
així, tindríem un sistema compatible indeterminat.

3. Pàgina 84
Ho podem fer de la manera següent:
5Y 20T 6I 1.292
Y 18 I
T 0,15Y
T 2,7 0,15I

Obtindríem el mateix resultat.

4. Pàgina 84
Si en 20 dies hem gastat 1.292 MB:
1.292
30 1.938 2.024 En tindríem prou per a tot el mes.
20

124
 Vectors a l’espai 4
ACTIVITATS
1. Pàgina 86
a) d)

b) e)

c) f)

2. Pàgina 86
1v v Op(v ) Op(Op(u)) Op( u) ( u) u

3. Pàgina 87
No necessàriament. Si són independents dos a dos, tenen direccions diferents, però la combinació lineal de dos
d’aquests vectors pot donar com a resultat el tercer, de manera que considerats tots tres alhora siguin
dependents.
Per exemple: (1, 2, 0), (−1, 0, 0) i (0, 1, 0)

Pàgina 87
Busquem dos valors 1 i 2 que verifiquin: w u
1 v
2 w 0,2,4 1 1,0, 2 2 2,1, 2

Resolem el sistema d’equacions que en resulta:

0 1 2 2 1 2 2

2 2 2 2 1 4, 2 2 w 4u 2v
4 2 1 2 2 1 2 2

125
 Vectors a l’espai 4

4. Pàgina 88
A (1, 1,1) A ( 3, 7, 9)
a) B ( 3, 5, 6) AB ( 4, 6, 5) b) B ( 1, 5, 8) AB (2, 2, 1)

Les coordenades del vector AB són ( 4, 6, 5) . Les coordenades del vector AB són (2, 2, 1) .

AB ( 4)2 62 52 77 AB 22 ( 2)2 12 9 3

El mòdul del vector AB és 77 . El mòdul del vector AB és 3 .

A
B
Z
B
Z

A 1

1 I 1
1
X 1 I
X 1

5. Pàgina 88
Escrivim la definició de mòdul del vector i la condició que ens donen.

u 12 m2 ( 2)2 5 m2
5 m2 9 m2 4 m 4 2 u1 (1, 2, 2), u2 (1, 2, 2)
u 3 9

Z
1
1
I
1

6. Pàgina 89

a) u v ( 3,2,1) (0,2, 3) ( 3, 4, 4)

b) v w (0, 2, 3) ( 1, 5, 2) (1, 3, 5)

c) u w ( 3,2,1) ( 1, 5, 2) (4, 7,1)

d) 2u 3v ( 6, 4, 2) (0, 6, 9) ( 6,10,11)

e) 3v w (0, 6, 9) ( 1, 5, 2) (1,1,11)

f) 4u 3w ( 12, 8, 4) ( 3,15, 6) ( 9, 7,10)

126
 Vectors a l’espai 4

7. Pàgina 89
Calculem els vectors que necessitem a partir de les coordenades dels punts.

AB ( 3,1, 2) BC (5, 3, 3) AC (2, 2, 5) CB ( 5, 3, 3) BA (3, 1, 2)

a) AB 2BC ( 3,1, 2) (10, 6, 6) ( 13, 7, 4)

b) 2AB AC 3CB ( 6,2, 4) (2, 2, 5) ( 15, 9, 9) (7, 5, 8)

c) 2BC 3AC (10, 6, 6) (6, 6, 15) (4, 0, 9)

d) AC (CB 2BA) (2, 2, 5) (1,1, 7) ( 3,1, 2)

8. Pàgina 90
2 4 1 3 0 6 2 2 6
a) M 2
,
2
,
2
, ,
2 2 2
( 1,1, 3)

3 1 1 5 2 4 2 4 2
b) M , , , , ( 1,2, 1)
2 2 2 2 2 2

9. Pàgina 90
3 b1 2 b1 5
3 b1 2 b2 0 b3
a) , , (1, 2, 1) 2 b2 4 b2 6 B(5, 6, 2)
2 2 2
0 b3 2 b3 2

a1 1 6 a1 5
a1 1 a2 0 a3 3 1
b) , , 3, , 1 a2 0 1 a2 1 A(5,1, 5)
2 2 2 2
a3 3 2 a3 5

10. Pàgina 91
2 2 1 2 2 1
1 3 5 57 0 Rang 1 3 5 3 → Els tres vectors són independents.
0 3 3 0 3 3

11. Pàgina 91
2 1 1 21 1
AB ( 2,1, 1) AC (4, 2, 2) Rang Rang 1
4 2 2 0 0 0

Com que el rang no coincideix amb el nombre de vectors, els vectors són linealment dependents i els punts estan
alineats.

12. Pàgina 92
a) u v u v cos u v (2, 1,1) ( 4, 2, 2) 6 2 6 ( 1) 12

b) u v u v cos u v ( 2, 3, 2) (1, 2, 2) 17 3 0 0

127
 Vectors a l’espai 4

13. Pàgina 92

uv u v cos 1 2
a) u v cos u Projuv 2 2 2 Projuv Projuv
u v u Projuv 2 2

u v u v cos 1 2
b) u v cos v Projv u 2 2 2 Projv u Projv u
u v v Projv u 2 2

14. Pàgina 93

a) u v ( 3,1, 1) (0, 2, 2) 4 d) v 2w (0,2, 2) ( 2, 6, 10) 32

b) u w ( 3,1, 1) ( 1, 3, 5) 11 e) 2u 3v ( 6, 2, 2) (0, 6, 6) 24

c) v w (0, 2,2) ( 1, 3, 5) 16 f) (u w) 2v ( 2, 2, 4) (0, 4, 4) 24

15. Pàgina 93
u v ( 1, 2, 3) (2, 1, m 2) 3m 2 5 2
a) 3m 2 5 m 1
u v 5 3

u v ( 1, 2, 3) (2, 1, m 2) 3m 2 3 2 1
b) 3m 2 3 m
u v 3 3 3

v u (2, 1, m 2) ( 1, 2, 3) 3m 2 3 2 1
c) 3m 2 3 m
v u 3 3 3

u v ( 1, 2, 3) (2, 1, m 2) 3m 2 1 2 1
d) 3m 2 1 m
u v 1 3 3

u v ( 1, 2, 3) (2, 1, m 2) 3m 2 0 2 2
e) 3m 2 0 m
u v 0 3 3

2
f) u v si el producte escalar u v 0 m
3

16. Pàgina 94

u v (3, 1,1) ( 1, 2, 4) 231 231

a) cos arccos 93,773o
u v 11 21 231 231

u v (4, 3, 2) (2, 1, 1) 3 174 3 174

b) cos arccos 46,977o
u v 29 6 58 58

17. Pàgina 94
u v (0, 3, 2) (m, m 2, 6) 3m 6
a) 3m 6 0 m 2
u v 0

u v ( 1, m,1) ( 2,1, m 1) 2m 3 3
b) 2m 3 0 m
u v 0 2

128
 Vectors a l’espai 4

18. Pàgina 95

uv (4, 1,2) ( 1, 0, 1) 2 21
Projuv u (4, 1,2) (4, 1,2)
u 21 21

19. Pàgina 95
a) Escrivim la condició de perpendicularitat per a un vector genèric v1,v2 ,v3 .

u (v1 ,v2 ,v3 ) uv 0 (0,1, 2) (v1 ,v2 ,v3 ) v2 2v3 0

Resolem l’equació aïllant una incògnita en relació amb l’altra.

v2 2v3 0 v2 2v3 v3 , v2 2 , v1

(v1 ,v2 ,v3 ) ( ,2 , ) (0,2 , ) ( , 0, 0) (0,2,1) (1, 0, 0)

Per exemple: (1, 0, 0) i (0,2,1) són vectors perpendiculars a u (0,1, 2) .

20. Pàgina 96

1 10
u v u v sin 2 5 sin30 10
2 2

21. Pàgina 96
Si dos vectors són perpendiculars formen un angle de 90 u v u v sin90o u v 1 u v

El producte vectorial de dos vectors perpendiculars és igual al producte dels mòduls dels vectors.

22. Pàgina 96
Considerem u = (u1, u2, u3), v = (v1, v2, v3) i w = (w1, w2, w3).

i j k
a) u v u1 u2 u3 (u2v3 v2u3 , u3v1 v3u1 , u1v2 v1u2 )
v1 v2 v3

i j k
v u v1 v2 v3 (v2u3 u2v3 , v3u1 u3v1 , v1u2 u1v2 ) u v
u1 u2 u3

i j k
b) (ku ) v ku1 ku2 ku3 (ku2v3 kv2u3 , ku3v1 kv3u1 , ku1v2 kv1u2 )
v1 v2 v3

i j k
k(u v ) k u1 u2 u3 k(u2v3 v2u3 , u3v1 v3u1 , u1v2 v1u2 ) (ku ) v
v1 v2 v3

129
 Vectors a l’espai 4

i j k
c) u (kv ) u1 u2 u3 (ku2v3 kv2u3 , ku3v1 kv3u1 , ku1v2 kv1u2 )
kv1 kv2 kv3

i j k
k(u v ) k u1 u2 u3 k(u2v3 v2u3 , u3v1 v3u1 , u1v2 v1u2 ) u (kv )
v1 v2 v3

i j k
d) u (v w) u v1 v2 v3 u (v2w3 w2v3 , v3w1 w3v1 , v1w2 w1v2 )
w1 w2 w3

(u2v1w2 u2w1v2 u3v3w1 u3w3v1 , u3v2w3 u3w2v3 u1v1w2 u1w1v2 , u1v3w1 u1w3v1 u2v2w3 u2w2v3 )

i j k
(u v ) w u1 u2 u3 w (u2v3 v2u3 , u3v1 v3u1 , u1v2 v1u2 ) w
v1 v2 v3
(u3v1w3 v3u1w3 w2u1v2 w2v1u2 , w1u1v2 w1v1u2 w3u2v3 w3v2u3 , w2u2v3 w2v2u3 w1u3v1 w1v3u1 )

23. Pàgina 97

i j k
a) u v (0, 2, 2) ( 1, 3, 5) 0 2 2 4i 2j 2k ( 4, 2, 2)
1 3 5

i j k
b) u w (0, 2, 2) (0, 2, 1) 0 2 2 2i 0j 0k ( 2, 0, 0)
0 2 1

i j k
c) v w (1, 3, 5) (0, 2, 1) 1 3 5 7i j 2k (7, 1, 2)
0 2 1

i j k
d) v 2w ( 1, 3, 5) (0, 4, 2) 1 3 5 14 i 2j 4k ( 14, 2, 4)
0 4 2

i j k
e) 2u 3v (0, 4, 4) ( 3, 9, 15) 0 4 4 24 i 12 j 12k ( 24,12,12)
3 9 15

i j k
f) (u w) 2v (0, 4, 3) ( 2, 6, 10) 0 4 3 22 i 6j 8k ( 22, 6, 8)
2 6 10

130
 Vectors a l’espai 4

24. Pàgina 97

i j k
1 15 1 15 1 15 1
a) u v (5, 2, 1) 1, , 4 5 2 1 i 19 j k , 19, u v , 19,
2 2 2 2 2 2 2
1
1 4
2

Per comprovar que u v és perpendicular a u i a v , hem de verificar que els productes escalars u (u v ) i
v (u v ) s’anul·len.

15 1 15 1 75 76 1
u , 19, 5, 2, 1 , 19, 0
2 2 2 2 2

15 1 1 15 1 15 19 4
v , 19, 1, , 4 , 19, 0
2 2 2 2 2 2

i j k
1 1 1 8 1 1 8 1 1 8 1 1
b) u v 0, 1, , 1, 3 0 1 i j k , , u v , ,
3 2 3 3 6 2 3 6 2 3 6 2
1
1 3
2
Comprovem que els productes escalars u (u v ) i v (u v ) s’anul·len.
8 1 1 1 8 1 1 8 1 1 1 0 1 1
u , , 0, 1, , , 0 1 0
3 6 2 3 3 6 2 3 6 3 2 6

8 1 1 1 8 1 1 1 8 1 1 8 1 9
v , , , 1, 3 , , 1 3 0
3 6 2 2 3 6 2 2 3 6 2 6

25. Pàgina 98

i j k
a) w u v (1, 0,1) (0, 1, 0) 1 0 1 i 0j k (1, 0, 1)
0 1 0

i j k
1 1
b) w u v 2, , 1 (0, 1, 2) 2 1 2i 4j 2k ( 2, 4, 2)
2 2
0 1 2

26. Pàgina 98

a) Obtenim v per mitjà del producte vectorial de u amb un vector que no hi sigui proporcional, com per exemple
(0,1, 0) .

i j k
v ( 1, 0, 0) (0,1, 0) 1 0 0 0i 0j k (0, 0, 1) v 1
0 1 0

i j k
Calculem w u v ( 1, 0, 0) (0, 0, 1) 1 0 0 0i j 0k (0, 1, 0) w 1
0 0 1

( 1, 0, 0), (0, 0, 1),(0, 1, 0) és una base ortogonal i els vectors que la formen tenen mòdul 1; per tant, és
una base ortonormal.

131
 Vectors a l’espai 4

i j k
1 1 1 1 1 1 1 1
b) v ,0, (0,1, 0) 0 i 0j k , 0, v 1
2 2 2 2 2 2 2 2
0 1 0

i j k
1 1 1 1 1 1
Calculem w u v , 0, , 0, 0 0i j 0k (0, 1, 0) w 1
2 2 2 2 2 2
1 1
0
2 2
1 1 1 1
, 0, , , 0, ,(0, 1, 0) és una base ortogonal i els vectors que la formen tenen mòdul 1; per
2 2 2 2
tant, és una base ortonormal.

27. Pàgina 99
Calculem l’àrea: A u v

i j k
u v (4, 2, 0) ( 1, 2, 1) 4 2 0 2i 4j 6k (2, 4, 6) A u v (2, 4, 6) 7,48 u2
1 2 1

Sabem que el perímetre és dues vegades la suma dels costats. Calculem el perímetre: P 2 u v

u (4, 2, 0) 2 5
P 2 u v 13,85u
v ( 1, 2, 1) 6

28. Pàgina 99

i j k
AB (1, 1, 2)
AB AC 1 1 2 3i 9j 6k ( 3, 9, 6)
AC ( 3, 3, 3) 3 3 3

AB AC 3 14 2
AB AC ( 3)2 92 ( 6)2 126 3 14 Àrea u
2 2
Comprovem que el resultat és independent dels vectors que hem escollit.
Calculem l’àrea del triangle de costats BA ( 1,1, 2) i BC ( 4, 2, 1) .

i j k
BA BC 3 14 2
BA BC 1 1 2 3i 9j 6k (3, 9, 6) BA BC 126 3 14 Àrea u
2 2
4 2 1

Calculem l’àrea del triangle de costats CA (3, 3, 3) i CB (4, 2,1) .

i j k
CA CB 3 14 2
CA CB 3 3 3 3i 9j 6k ( 3, 9, 6) CA CB 126 3 14 Àrea u
2 2
4 2 1

L’àrea és la mateixa en els tres casos possibles.

132
 Vectors a l’espai 4

29. Pàgina 99

AB AC
a) Calculem l’àrea: A
2
i j k
AB ( 1, 1,1)
AB AC 1 1 1 i 2j k (1, 2, 1)
AC ( 1, 0, 1) 1 0 1

AB AC
AB AC 12 ( 2)2 ( 1)2 6 Àrea= 1,22 u2
2

i j k
AB (3, 0, 2)
b) AB AC 3 0 2 6i j 9k (6, 1, 9)
AC (2, 3, 1) 2 3 1

AB AC
AB AC 62 ( 1)2 92 118 Àrea= 5,43u2
2

i j k
AB (3, 2, 3)
c) AB AC 3 2 3 18 i 3j 16k ( 18, 3, 16)
AC (5, 2, 6) 5 2 6

AB AC
AB AC ( 18)2 32 ( 16)2 589 Àrea= 12,13u2
2

i j k
AB ( 1, 2, 2)
d) AB AC 1 2 2 0i 3j 3k (0, 3, 3)
AC (1, 1, 1) 1 1 1

AB AC
AB AC 02 ( 3)2 32 18 Àrea= 2,12u2
2

30. Pàgina 100

1 2 0 2 5 9
a) u , v , w 2 5 9 0 c) v , w , u 2 4 8 0
2 4 8 1 2 0

2 5 9 2 4 8
b) v , u , w 1 2 0 0 d) w , v , u 2 5 9 0
2 4 8 1 2 0

31. Pàgina 100

3 8 0
u, v , w 0 1 3 156
5 4 0

133
 Vectors a l’espai 4

32. Pàgina 100

Considerem u (u1 , u2 , u3 ) i v (v1 , v2 , v3 )

u1 u2 u3
u, v , u v v1 v2 v3 0
u1 v1 u2 v2 u3 v3

La tercera fila és combinació lineal de les dues primeres.

33. Pàgina 101

El volum del paral·lelepípede és igual al valor absolut del producte mixt dels vectors que el defineixen.
2 3 2
u,v ,w 0 3 0 48
7 2 1

El volum és: [u , v , w] 48u3

34. Pàgina 101

AB (0, 0,1) 0 0 1
AC (0, 2, 0) AB, AC , AD 0 2 0 6
AD (3, 0, 0) 3 0 0

[ AB, AC , AD] 6
V 1u3
6 6

SABER FER
35. Pàgina 102

1 1 3
v , 0,
2 2 2
1 1 3 15 5
3u (0, 6, 3) v 3u 2w , 0, (0, 6, 3) (8, 2, 4) , 8,
2 2 2 2 2
2w (8, 2, 4)

36. Pàgina 102

Si C(x , y , z) CB (3 x , 6 y , 9 z) i CA (1 x ,2 y , 1 z)

3
x
3 x 3 3x 2
3 3
CB 3CA (3 x , 6 y , 9 z) 3(1 x , 2 y , 1 z) 6 y 6 3y y 3 C , 3,
2 2
9 z 3 3z 3
z
2

134
 Vectors a l’espai 4

37. Pàgina 102

Considerem D(x , y , z) .

Si ABCD és un paral·lelogram, les seves diagonals es tallen en els punts mitjans corresponents.

2 ( 2) 3 ( 1) 1 0 1
M és el punt mitjà de AC M , , 0,1,
2 2 2 2

1 x 0 y 4 z x 1 y z 4
M és el punt mitjà de BD M , , , ,
2 2 2 2 2 2

x 1
0 x 1
2
1 x 1 y z 4 y
0,1, , , 1 y 2 D(1, 2, 3)
2 2 2 2 2
1 z 4
z 3
2 2

38. Pàgina 103

1 1 2 2 2 3

x 1 u v
2 3 w (1, 0,1) 1 ( 1, 2,1) 2 (2, 1,1) 3 ( 2, 0, 3) 0 2 1 2

1 1 2 3 3

2 3 3 3 3 0
2 3 3 1 1
2 1 2
2 2 1 2 2 1 2 x (1, 0,1) u v 0w
3 3 3
3 3 1 1
3 1
0 3 1 1 1
3

39. Pàgina 103

Tres vectors no són base de 3 quan són linealment dependents. Busquem el valor de k per al qual el rang de la
matriu formada per les coordenades dels vectors és més petit que 3.
1 3 4 1 3 4
9
Rang 2 1 3 3 2 1 3 17k 9 0 k
17
1 2k 1 k 3 1 2k 1 k 3

40. Pàgina 103

Apliquem les propietats i la definició del producte escalar.
2
u 3 u u u 9

2
v 5 v v v 25

2 15
u v (u v ) (u v ) u (u v ) v (u v ) u u 2(u v ) v v 49 9 2(u v ) 25 uv
2
15 1
uv u v cos 3 5 cos cos 60o
2 2

135
 Vectors a l’espai 4

41. Pàgina 104

Imposem la condició de perpendicularitat u v uv 0.

u v ( k , 2, 0) (2, k 2, k 1) 4 4 k
4 4k 0 k 1
u v 0

42. Pàgina 104

El producte vectorial de dos vectors és un vector perpendicular a tots dos.

i j k
u v ( 1, 2, 0) (2, 2,1) 1 2 0 2i j 2k (2,1, 2)
2 2 1

u v 1 2 1 2
Perquè sigui unitari, dividim entre el mòdul del vector: w (2,1, 2) , ,
u v 3 3 3 3

43. Pàgina 104

Per la primera condició: u v (1, 2, 3) ; per la segona condició: A u w 25

i j k
u w ( , 2 , 3 ) ( 2, 4, 1) 2 3 ( 10 ) i ( 5 )j 0k ( 10 , 5 , 0)
2 4 1

A u v ( 10 , 5 , 0) ( 10 )2 ( 5 )2 5 5
5 5 25 5
A 25

El vector és u v ( 5, 2 5, 3 5)

44. Pàgina 105

i j k
u v ( 1, 0, 2) (a, b,1) 1 0 2 ( 2b, 2a 1, b)
( 2b, 2a 1, b) ( 2, 5, 1) a 2, b 1
a b 1
u v w ( 2, 5, 1)

45. Pàgina 105

Calculem l’angle que formen els vectors per mitjà de les propietats del producte escalar.
2 2
u 6 u u u 36 v 8 v v v 64

2
u v (u v ) (u v) u (u v ) v (u v) u u 2(u v ) v v 100 36 2(u v ) 64 (u v ) 0

Apliquem la definició de producte escalar i calculem el producte mixt.

(u v ) u v cos 0 6 8 cos cos 0 90o

2 2
[u , v , u v ] [u v , u , v ] (u v )(u v ) u v u v cos0o u v u v sin (6 8 sin90o )2 2.304

136
 Vectors a l’espai 4

ACTIVITATS
46. Pàgina 106
Z
Z
1
1 Z
Z 1 I

1 1
1 1 1
X
1 I 1 I 1 I
1
X X X

47. Pàgina 106

a) d)

b)

e)

c)

48. Pàgina 106

a) u v (2, 3,1) (4,2, 1) (6, 1, 0) d) 2u v ( 4, 6, 2) (4,2, 1) ( 8, 4, 1)

b) u 2v (2, 3,1) (8, 4, 2) ( 6, 7, 3) e) 2(u v ) v (12, 2, 0) (4, 2, 1) (8, 4,1)

c) 3u 2v (6, 9, 3) (8, 4, 2) (14, 5,1) f) u 3(v 2u) 7u 3v (14, 21, 7) (12, 6, 3) (2, 27,10)

49. Pàgina 106

Considerem u (u1 , u2 , u3 ) i v (v1 , v2 , v3 ) , i reescrivim les condicions.

u v (u1 v1 , u2 v2 , u3 v3 ) ( 2,2, 3) 2u v (2u1 v1 ,2u2 v2 ,2u3 v3 ) (5, 2, 3)

Resolem els sistemes d’equacions:

u1 v1 2 u2 v2 2 u3 v3 3
u 1, v1 3 u 0, v2 2 u 2, v3 1
2u1 v1 5 1 2u2 v2 2 2 2u3 v3 3 3

Els vectors són u (1, 0, 2) i v ( 3,2,1)

137
 Vectors a l’espai 4

50. Pàgina 106

Apliquem la definició de mòdul d’un vector: v 32 ( 4)2 m2 25 m2

Imposem la condició v 13 25 m2 13 25 m2 169 m 144 12

51. Pàgina 106

Considerem u el vector que busquem; per la segona condició: u v ( 2 , 5 , ) , amb 0

2 2 3 30
Imposem la condició del mòdul u ( 2 , 5 , ) 30 9 30 81
10

3 30 3 30 3 30
El vector que busquem és: u v , ,
5 2 10

52. Pàgina 106

2m n 11
m (2,10, 4) n ( 1, 3, 2) (11,15, 2) 10m 3n 15
4m 2n 2

Resolem el sistema format per les dues primeres equacions.

6m 3n 33
16m 48 m 3, n 5
10m 3n 15

Comprovem que es verifica la tercera equació.

4 3 2 ( 5) 2

La solució és: m 3 i n 5

53. Pàgina 106

2u 3v w (16, 2, 6) (6, 0, 18) ( 6, 2, 4)
2u 3v 2t w t (2, 0,14) t (2, 0,14)
2 2

54. Pàgina 106

Busquem dos valors 1 i 2 tals que x 1u v

2 x (6, 7, 8) 1 (3, 2, 1) 2 (0,1,2) .

6 3 1

7 2 1 2

8 1 2 2

Resolem el sistema d’equacions format per les dues primeres equacions.

6 3 1 1 2
1 2, 2 3
7 2 1 2 2 7 2 1

Comprovem que es verifica la tercera equació.

1 2 2 2 2 ( 3) 8

La solució és: x 2u 3v

138
 Vectors a l’espai 4

55. Pàgina 106

Busquem valors 1 , 2 i 3 tals que x 1 u v

2 w.
3

x (7, 2, 0) 1 (1,1, 2) 2 (1, 0, 3) 3 ( 2, 5, 0)

Resolem el sistema d’equacions que en resulta.

7 1 2 2 3
7 1 2 2 3
2 1 2 1 2 1 2 2 4
2 1 5 3 3 7 1 2 1 1 1 3, 2 2, 3 1
5 3 5 3 5 5
0 2 3 2
1 2 1
2
3

La solució és: x 3u 2v w

56. Pàgina 106

Els vectors són linealment dependents si el rang de la matriu dels coeficients és més petit que 3.
2 1 0 2 1 0
1 3 5 0 Rang 1 3 5 3 u , v i w són linealment dependents
5 5 5 5 5 5

57. Pàgina 106

Els vectors són linealment independents si el rang de la matriu dels coeficients és 3.
2 1 2 2 1 2
0 3 2 42 0 Rang 0 3 2 3 u , v i w són linealment independents
1 4 5 1 4 5

58. Pàgina 106

Si els vectors són linealment independents:
2 1 3 2 1 3
Rang 2 m 3 4 3 2 m 3 4 2m2 4m 10 0 m 1 6
2 2 m 1 2 2 m 1

u, v i w són linealment independents per a m 1 6 im 1 6

59. Pàgina 106

Si els vectors són linealment dependents:
3 m 2m 3 m 2m
1
Rang 6 2m 1 0 3 6 2m 1 0 6 12m 0 m
2
6 2m 2 6 2m 2

1
u, v i w són linealment dependents per a m
2

139
 Vectors a l’espai 4

60. Pàgina 106

1 m 1 0 1 m 1 0
Rang 1 1 1 3 1 1 1 m2 1 0 m2 1 m 1
1 2 m 1 1 2 m 1

No es pot calcular l’arrel d’un nombre negatiu; per tant, no hi ha cap valor de m perquè u, v i w siguin linealment
dependents.

61. Pàgina 106

5 2 1
a) 4 0 2 4 0
3 4 2

Formen base perquè són linealment independents.

5 2 3
b) 2 4 2 0
1 10 9

No formen base perquè són linealment dependents.

2 3 0
c) 0 1 3 1 0
1 1 1

Formen base perquè són linealment independents.

2 1 0
d) 2 2 3 12 0
4 3 3

Formen base perquè són linealment independents.

62. Pàgina 106

a) Tres vectors formen base si són linealment independents.
1 1 2 1 1 2
Rang 2 1 3 3 2 1 3 a 0 a 0
1 a 1 1 a 1

u, v i w són base per a a 0

b) Busquem valors 1 , 2 i 3 tals que:

x 1 u v
2 3 w x ( 1, 5, 0) 1 (1,1,2) 2 (2,1, 3) 3 (1, 2,1)

Resolem el sistema d’equacions que en resulta.

1 1 2 2 3

5 1 2 2 3 1 1, 2 0, 3 2
0 2 1 3 2 3

La solució és: x u 2w

140
 Vectors a l’espai 4

63. Pàgina 106

Considerem u (u1 ,u2 ,u3 ) , v (v1 ,v2 ,v3 ) i w (w1 ,w2 ,w3 ) , u v , u v i u v w són independents si la matriu de
les coordenades dels vectors té rang 3.
u1 v1 u2 v2 u3 v3 u1 v1 u2 v2 u3 v3 u1 u2 u3
Rang u1 v1 u2 v2 u3 v3 Rang 2v1 2v2 2v3 Rang v1 v2 v3
F2 F2 F1 1
F3 F3 F1 F1 F1 F2
u1 v1 w1 u2 v2 w2 u3 v3 w3 w1 w2 w3 1
2 w1 w2 w3
F2 F2
2
F3 ( 1) F3

Com que u , v i w són linealment independents:

u1 v1 u2 v2 u3 v3 u1 u2 u3
Rang u1 v1 u2 v2 u3 v3 Rang v1 v2 v3 3
u1 v1 w1 u2 v2 w2 u3 v3 w3 w1 w2 w3

Per tant, els vectors u v , u v i u v w també són linealment independents.

64. Pàgina 106

Considerem M(m1 , m2 , m3 ) i N(n1 , n2 , n3 ) ; s’han de complir les condicions següents:

3m1 6 11
1 1
AM AB (m1 2, m2 3, m3 1) (11, 6,1) 3m2 9 6
3 3
3m3 3 1
5 2
m1 , m2 1, m3
3 3
3n1 6 22
2 2
AN AB (n1 2, n2 3, n3 1) (11, 6,1) 3n2 9 12
3 3
3n3 3 2
16 1
n1 , n2 1, n3
3 3

5 2 16 1
La solució és: M ,1, iN , 1,
3 3 3 3

65. Pàgina 106

Considerem M(m1 , m2 , m3 ) ; anomenem MB AB AM .

Reescrivim la condició:

s MB 1 3
3 MB 3AM AB AM 3AM AB 4 AM ,11, 8 4 m1 , m2 3, m3 4
r AM 4 4

Resolem el sistema que en resulta:

1
4m1 3
4
13 1
11 4m2 12 m1 , m2 , m3 2
16 4
8 4m3 16

13 1
La solució és: M , ,2
16 4

141
 Vectors a l’espai 4

66. Pàgina 106

Formem dos vectors, AB i AC , amb l’origen en un punt i els extrems als altres dos punts.

AB ( 2, 4, 4) AC 1, 2, a 1

Si els punts estan alineats, els vectors AB i AC són linealment dependents i el rang de la matriu de les
coordenades ha de ser més petit que 2.
2 4 4 2 4
Rang 2 2a 2 0 a 1
1 2 a 1 1 a 1

La solució és: a 1

67. Pàgina 106

Formem dos vectors, PQ i PR , amb l’origen en un punt i els extrems als altres dos punts.

PQ (3, 2, 6 a) PR (b 2, 4, 9 a)

Si els punts estan alineats, els vectors PQ i PR són linealment dependents i el rang de la matriu de les
coordenades ha de ser més petit que 2.
3 2
8 2b 0 b 4
2 6 a3 b 2 4
Rang 2
b 2 49 a 2 6 a
42 6a 0 a 7
4 9 a
36 a 3 1
0
b 2 9 a 6 2

La solució és: a 7 i b 4

68. Pàgina 106

Formem dos vectors, PQ i PR , amb l’origen en un punt i els extrems als altres dos punts.

PQ (1, a 5, 4) PR (b 3, 12, c 7)

Si els punts estan alineats, els vectors PQ i PR són linealment dependents i el rang de la matriu de les
coordenades ha de ser més petit que 2.
1 a 5
0
b 3 12
1a 5 4 1 4
Rang 2 0
b 3 12 c 7 b 3 c 7
a 5 4
0
12 c 7
5 27
a ,b ,c 4 19
3
5b 27
La solució és: a ic 4b 19
b 3

142
 Vectors a l’espai 4

69. Pàgina 106

No hi ha valors de a i b per als quals aquests tres vectors siguin paral·lels.
Perquè siguin paral·lels, el rang de la matriu formada per les coordenades ha de ser 1; però almenys és 2, ja que
v i w són linealment independents.
3 5 3 a 5
8 0 Rang 2
1 1 1 b 1

70. Pàgina 106

Dos vectors són paral·lels si són linealment dependents, és a dir, quan les coordenades són proporcionals.
2 m 1
m2 3m 0 m 3, m 0
2 1 m
2 m 1 2 2 m 2
Rang 3 4m 12 m 3
2 1 m 4 2 4
1 2
2m 6 m 3
1 m 4

Els vectors són linealment dependents per a m 3 perquè és l’únic valor que verifica totes les equacions del
sistema.

71. Pàgina 107

a) u v 2,1, 1 (0, 2, 3) 1
3

b) u v 1, 2, 1 3, 1 , 2 3
2 2

c) u v 3 , 3, 5 2, 3, 1 0
4 3 2

72. Pàgina 107

u v 2,1, 1 (0, 2, 3) 3 3
a) u v u v cos cos 3 arccos 82,935o
u v 46 46 13 598
13
3

1, 2, 1 3, 1 , 2
u v 2 2 3 4
b) cos arccos 112,42o
u v 22 3 5 3 110 110
2 2 4

3 , 3, 5 2 , 3, 1
u v 4 3 2 0
c) cos 0 arccos0 90o
u v 457 133 457 133
4 6 4 6

73. Pàgina 107

Calculem el producte escalar a partir de la definició.
1 15
uv u v cos 35
2 2

143
 Vectors a l’espai 4

74. Pàgina 107

a) u v ( 1, 1, 1) (0,2,1) 3

u v 3 3
b) cos arccos 140,77o
u v 3 5 15

75. Pàgina 107

a) u 14 i v 2

u v (2,1, 3) (0, 2, 0) 2
u v 2 1
cos arccos 74,5o
u v 2 14 14

b) u 38 i v 3

u v ( 3, 5, 2) (1,1, 1) 0
u v 0
cos arccos0 90o
u v 38 3

76. Pàgina 107

u v (1, m, 3) (0, 2, 5) 2m 15
u v 1 2m 15
cos cos120o
u v 2 m2 10 29
120 22.330
Operem: 30 4m 29m2 290 13m2 240m 610 0 m
13 13

77. Pàgina 107

a) u 22 ( 3)2 p2 7 p2 49 4 9 p 36 6

b) v ( 5)2 p2 62 7 p2 49 25 36 p 12 No hi ha solució.

c) w p2 ( 1)2 62 7 p2 49 1 36 p 12

Podem tenir dues solucions, una o cap.

78. Pàgina 107

u 12 ( 1)2 ( 2)2 6

Perquè siguin paral·lels a u (1, 1, 2) han de tenir la forma u ( , , 2 ).

Els vectors unitaris tenen mòdul 1.

1 1 1 2 1 1 2
Considerem v , , ,w , , són vectors unitaris paral·lels a u .
6 6 6 6 6 6 6

144
 Vectors a l’espai 4

79. Pàgina 107

Considerem MN (5, 0, 1) (2, 3, 4) (3, 3, 3) MN 32 ( 3)2 32 3 3

Els vectors en la direcció de MN tenen la forma MN (3 , 3 , 3 ) .

Els vectors unitaris tenen mòdul 1.

1 1 1 1
Considerem v , , és vector unitari en la direcció del vector MN .
3 3 3 3 3

80. Pàgina 107

u v ( 2, 3, 4) (1, 2, 3) ( 1,1,1)
u v 3
u ( 2, 3, 4) 29
u v 29 14
v (1, 2, 3) 14
u v 3 29 14 u v En aquest cas: u v u v

81. Pàgina 107

2 2 2 2
Elevem al quadrat i tenim la condició equivalent u v u v u 2 u v v

Apliquem les propietats i la definició del producte escalar.

2
u v u v cos u u u u cos0o u
2 2 2 2 2
u v (u v ) (u v) u u 2(u v ) v v u 2(u v ) v u 2 u v cos v

2 2 2 2
Volem que es compleixi u v u v u v u v u 2 u v v

2 2 2 2
Això passa quan u 2 u v cos v u 2 u v 1 v cos 1 0o

És a dir, quan els vectors són proporcionals i formen un angle de 0o.

82. Pàgina 107

Si u (u1 ,u2 ,u3 ) i v (v1 ,v2 ,v3 )

u v (u1 v1 , u2 v2 , u3 v3 ) i u v (u1 v1 , u2 v2 , u3 v3 )

(u v) (u v) (u1 v1 , u2 v2 , u3 v3 ) (u1 v1 , u2 v2 , u3 v3 )
(u1 v1 )(u1 v1 ) (u2 v2 )(u2 v2 ) (u3 v3 )(u3 v3 ) u12 v12 u22 v22 u32 v32
2 2
(u12 u22 u32 ) (v12 v22 v32 ) u v
2 2 2 2
Si els vectors u i v tenen el mateix mòdul u v u v u v 0

2 2
Aleshores, el producte escalar (u v) (u v) u v 0 (u v) (u v)

145
 Vectors a l’espai 4

83. Pàgina 107

a) Tres vectors són base de l’espai tridimensional si són linealment independents.
Els vectors són linealment independents si el rang de la matriu dels coeficients és 3.
1 3 1 1 3 1
0 1 0 1 0 Rang 0 1 0 3 u, v i w formen una base
1 0 2 1 0 2

Perquè la base sigui ortogonal, els vectors han de ser perpendiculars dos a dos.
(1, 3, 1) (0,1, 0) 3
(1, 3, 1) ( 1, 0, 2) 3 u, v i w no formen una base ortogonal
(0,1, 0) ( 1, 0, 2) 0

Perquè la base sigui ortonormal, els vectors han de formar una base ortogonal i han de ser unitaris.
u, v i w no formen una base ortonormal

2 1 1 2 1 1
b) 1 2 0 30 0 Rang 1 2 0 3 u, v i w formen una base
2 1 5 2 1 5

( 2,1,1) (1, 2, 0) 0
( 2,1,1) ( 2,1, 5) 0 u, v i w formen una base ortogonal
(1, 2, 0) ( 2,1, 5) 0

Perquè la base sigui ortonormal, els vectors han de formar una base ortogonal i han de ser unitaris.

( 2,1,1) 6 1
(1, 2, 0) 5 1 u, v i w no formen una base ortonormal
( 2,1, 5) 30 1

1 3 1 3
0 0
2 2 2 2
c) 1 0 0 1 0 Rang 1 0 0 3 u, v i w formen una base
3 1 3 1
0 0
2 2 2 2

1 3
0, , (1, 0, 0) 0
2 2
1 3 3 1
0, , 0, , 0 u, v i w formen una base ortogonal
2 2 2 2
3 1
(1, 0, 0) 0, , 0
2 2

Perquè la base sigui ortonormal, els vectors han de formar una base ortogonal i han de ser unitaris.

1 3
0, , 1
2 2
(1, 0, 0) 1 u, v i w formen una base ortonormal

3 1
0, , 1
2 2

146
 Vectors a l’espai 4

84. Pàgina 107

2 2 2
u v (u v ) (u v) u 2u v v
2 2 2
u v (u v ) (u v ) u 2u v v

Les diagonals són iguals si es compleix:

2 2 2 2
u 2u v v u 2u v v 2u v 2u v 4u v 0 u v 0

És a dir, si els vectors són perpendiculars.

85. Pàgina 107

Si anomenem a, b i c els costats del triangle:
a u v b u c v
2 2 2
Com que u v (u v ) (u v ) u 2u v v a2 b2 2bc cos A c2

Aquesta és l’expressió que coneixem com a teorema del cosinus.

86. Pàgina 107

Dos vectors són perpendiculars si el producte escalar és nul.
u v 0 (m, 1, m) (m, 4, 3) m2 3m 4 0 m 4, m 1

Els valors de m per als quals u i v són perpendiculars són: m 4 im 1

87. Pàgina 107

Dos vectors són perpendiculars si el producte escalar és nul.
u v 0 (3, t , 5) (2, 7, t) 6 2t 0 t 3

El valor de t per al qual u i v són perpendiculars és: t 3

Dos vectors són paral·lels si són proporcionals.
3 2
u v (3, t , 5) (2 , 7 , t ) t 7
5 t

Resolem el sistema format per les dues primeres equacions.

3 2 3 21
,t
t 7 2 2

Es verifica si es compleix la tercera equació.

3 21 63
t 5
2 2 4

No es verifica. Així doncs, el sistema no té solució i no hi ha cap valor de t per al qual u i v siguin paral·lels.

147
 Vectors a l’espai 4

88. Pàgina 107

a) Si dos vectors són perpendiculars, el producte escalar és zero.

AB (m 1, 1,1) 9
(m 1, 1,1) (3, m 2, 4) 4m 9 0 m
AC (3, m 2, 4) 4

AB AC 13 13
b) AB AC AB AC cos cos arccos 24,469o
AB AC 6 34 204

89. Pàgina 107

Dos vectors són perpendiculars si el producte escalar és nul.

uv 0 (1 m2 , m, m) (m,2m2 ,2) 3m3 3m 0 m 1, m 0, m 1

Els valors de m per als quals u i v són perpendiculars són: m 0 , m 1 i m 1

90. Pàgina 107

Si dos vectors són perpendiculars, el seu producte escalar és nul.

2 4 412 2 4
u v (m3 , 1, m2 1) (2, 3, 1 2m) m2 2m 2 0 m . No té solució.
2 2

Els vectors u i v no són perpendiculars per a cap valor de m.

91. Pàgina 107

Els vectors BA (2, m 1, 3) i BC (3, 6, 0) han de ser perpendiculars.

BA BC (2, m 1, 3) (3, 6, 0) 6 6m 6 0 m 2

92. Pàgina 107

a) El perímetre és igual a la suma dels costats.

AB BC CA ( 1, 5,1) ( 1, 1, 4) (2, 4, 3) 27 18 29 14,82u

b) Fem servir la definició de producte escalar per calcular l’amplitud dels angles.

AB AC
AB AC AB AC cos arccos
AB AC

AB ( 1, 5,1) AB 27 AB AC 19
arccos arccos 47,23o
AC ( 2, 4, 3) AC 29 AB AC 27 29

47,23o és l’angle en el vèrtex A.

BC ( 1, 1, 4) BC 18 BC BA 8
arccos arccos 68,72o
BA (1, 5, 1) BA 27 BC BA 18 27

68,72o és l’angle en el vèrtex B .

Calculem l’angle en el vèrtex C: 180o 180o 47,23o 68,72o 64,05o

148
 Vectors a l’espai 4

93. Pàgina 107

uv (2, 3,1) (4,2, 1) 14

Projuv u (2, 3,1) (2, 3,1)
u 14 14

94. Pàgina 107

Apliquem la definició de producte escalar:

v 12 22 02 5
2
u v u v cos Projuv 5 2
u v cos u Projuv cos
u v u Projuv v 5 5

95. Pàgina 108

a) Considerem D( x , y , z ) :
Si ABCD és un paral·lelogram, les diagonals es tallen en els punts mitjans corresponents.
0 0 1 2 2 0 3
M és el punt mitjà de AC M , , 0, ,1
2 2 2 2

1 x 3 y 0 z x 1 y 3 z
M és el punt mitjà de BD M , , , ,
2 2 2 2 2 2

x 1
0 x 1
2
3 x 1 y 3 z 3 y 3
0, ,1 , , y 6 D(1, 6, 2)
2 2 2 2 2 2
z
1 z 2
2

b) Calculem el perímetre com a suma de la longitud dels costats.

AB ( 1, 4, 2) AB 21
AB BC CD DA 2( AB BC ) 19,36 u
BC (1, 5, 0) BC 26

c) Calculem la longitud de les diagonals.

AC 0, 1, 2 2,23 u BD 2, 9,2 9,43 u

d) Fem servir la definició de producte escalar per calcular l’amplitud dels angles.

AB AD
AB AD AB AD cos arccos
AB AD

AB ( 1, 4, 2) AB 21 AB AD 21
arccos arccos 153,98o
AD (1, 5, 0) AC 26 AB AD 21 26

153,98o és l’angle en el vèrtex A i, per les propietats del paral·lelogram, també en el vèrtex C .

Calculem l’angle en els vèrtexs B i D tenint en compte que la suma dels angles d’un paral·lelogram és 360 .
360o 2
180o 153,98o 26,01o
2

149
 Vectors a l’espai 4

96. Pàgina 108

Si l’angle a B és recte, el producte escalar BC BA 0.

BC (2, 4, 2m 1)
BC BA 2(m 1) 8 2( 2m 1) 2m 8
BA (m 1, 2, 2)
BC BA 0 2m 8 0 m 4

Per a m 4 , la longitud dels costats és:

AB ( 3, 2, 2) 9 4 4 17 4,12u

AC ( 1, 2, 9) 1 4 81 86 9,27u

BC (2, 4, 7) 4 16 49 69 8,3u

Per a m 4 , l’amplitud de l’angle a B és 90o perquè és un angle recte.

L’amplitud de l’angle a A és l’angle α, format per AB i AC .

AB AC 17
AB AC AB AC cos arccos arccos 63,6o
AB AC 17 86

Calculem l’amplitud de l’angle a C amb la propietat de la suma d’angles d’un triangle:

180o 180o 90o 63,6o 26,4o

97. Pàgina 108

Un triangle isòsceles és el que té dos costats iguals. Calculem la longitud dels costats.

AB ( 4, 3, 1) 16 9 1 26 5,09 u

AC (0, 0, 2) 0 0 4 2u

BC (4, 3, 1) 16 9 1 26 5,09 u

Com que dos dels costats són iguals, el triangle és isòsceles.

98. Pàgina 108

i j k
u v (3, 2, 0) (3, 6, 2) 3 2 0 4i 6j 12k ( 4, 6,12)
3 6 2

i j k
v u (3, 6, 2) (3, 2, 0) 3 6 2 4i 6j 12k (4, 6, 12)
3 2 0

u v i v u tenen el mateix mòdul, la mateixa direcció i sentits oposats.

150
 Vectors a l’espai 4

99. Pàgina 108

ji k
a) u v 1 2 2 14 i j 8k ( 14,1, 8)
3 2 5

i j k
1 17 17
b) u v 3 4 7i j 5k 7, , 5
3 3 3
1 3 2

i j k
c) u v 6 3 0 3i 6j 3k ( 3, 6, 3)
1 2 1

100. Pàgina 108

2
u v u v sin 2 5 sin45o 5 2 5
2

101. Pàgina 108

Considerem els vectors u u1, u2 , u3 , v v1,v2 ,v3 i w w1,w 2 ,w 3 .

i j k i j k i j k
u (v w) u1 u2 u3 u1 u2 u3 u1 u2 u3 u v u w
v1 w1 v2 w2 v3 w3 v1 v 2 v 3 w1 w2 w3

102. Pàgina 108

i j k
a) (u v ) w ( 1, 0, 2) ( 3, 3, 4) 1 0 2 6i 2j 3k (6, 2, 3)
3 3 4

i j k
b) u (v w) (0,1, 0) (2, 2, 2) 0 1 0 2i 2k ( 2, 0, 2)
2 2 2

i j k
c) v (2u w) ( 1, 1, 2) (3, 5, 4) 1 1 2 6i 2j 2k ( 6, 2, 2)
3 5 4

i j k
d) (v u ) 2w ( 1, 2, 2) ( 6, 6, 8) 1 2 2 4i 4j 6k ( 4, 4, 6)
6 6 8

151
 Vectors a l’espai 4

i j k
u v 0 1 0 (2, 0,1)
1 1 2 i j k
e) (u v ) (v w) 2 0 1 2i 2j 4k (2, 2, 4)
i j k 2 2 0
v w 1 1 2 (2, 2, 0)
3 3 4

i j k i j k
f) 2u (w 3v ) 2u 3 3 4 (0, 2, 0) ( 6, 6, 0) 0 2 0 (0, 0,12)
3 3 6 6 6 0

103. Pàgina 108

i j k
u v 3 4 5 19 i 13 j k ( 19, 13,1)
2 3 1

u v 3 59
u 9 16 25 5 2 v 4 9 1 14
2
(u v ) 13 (u v ) 169
2
u v (u v ) 5 2 14 169 10 7 169

Com que 3 59 10 7 169 No es verifica la igualtat.

104. Pàgina 108

(u v ) (u v ) u u u v v u v v

u u v v 0
Sabem que: (u v ) (u v ) 2(u v )
v u u v

105. Pàgina 108

i j k
u v 1 m 0 mi j m2 k (m,1, m2 )
m 0 1

m
1
Volem que (m,1, m2 ) 1, , 2 1
2 2
m2 2

Resolem el sistema format per les dues primeres equacions.

m
m2 4
m 2 → Verifiquem si es compleix la tercera equació: m2 2
1 2 4
2

152
 Vectors a l’espai 4

106. Pàgina 108

Calculem un vector perpendicular a u i v .

i j k
u v 2 0 1 3i 10 j 6k ( 3, 10, 6)
6 3 2

u v 9 100 36 145

Els vectors perpendiculars a u i v de mòdul 5 són:

5 3 145 10 145 6 145

w1 ( 3, 10, 6) , ,
145 29 29 29
5 3 145 10 145 6 145
w2 ( 3, 10, 6) , ,
145 29 29 29

107. Pàgina 108

Calculem un vector perpendicular a u i v .

i kj
u v 1 2 4 2i 13 j 6k ( 2, 13, 6)
3 0 1

u v 4 169 36 209

u v 1 2 13 6
Considerem w ( 2, 13, 6) , ,
u v 209 209 209 209

108. Pàgina 108

Calculem un vector perpendicular a u i v .

i j k
u v 2 1 3 9i 21 j k (9, 21,1)
3 1 6

Qualsevol vector w (u v ) és ortogonal a u i v .

1 1 7 1
Considerem w (u v ) (9, 21,1) 1, ,
9 9 3 9

109. Pàgina 108

i j k
b c 1 0 4 4i 10 j k ( 4,10, 1)
3 1 2
1 1 10
2a 3u b c u (2a b c ) u 2(3, 5,1) ( 4,10, 1) , 0,1
3 3 3

153
 Vectors a l’espai 4

110. Pàgina 108

i j k
u v 4 1 1 2i 22 j 14k ( 2, 22,14)
2 3 5
u v ( 4,1,1) ( 2, 3, 5) 0 u v

B1 u ,v ,w és base de l’espai tridimensional, i és ortogonal perquè u i v són perpendiculars.

Perquè sigui ortonormal, els vectors han de ser unitaris.

u ( 4, 1, 1) 16 1 1 3 2
v ( 2, 3, 5) 4 9 25 38
w ( 2, 22,14) 4 484 196 6 19

2 2 2 2 38 3 38 5 38 19 11 19 7 19
B2 , , , , , , , , és base ortonormal.
3 6 6 19 38 38 57 57 57

111. Pàgina 108

El triangle està definit pels vectors AB (3, 2, 1) i AC (2, 6, 1) .

AB AC
Calculem l’àrea: A
2
i j k
AB (3, 2, 1)
AB AC 3 2 1 4i j 14k (4,1,14)
AC (2,6, 1) 2 6 1

213
AB AC 16 1 196 213 A 7,3u2
2

112. Pàgina 108

bh 2A
Fem servir la fórmula de l’àrea del triangle: A h
2 b
El triangle està definit pels vectors AB ( 3, 4, 5) i AC (2,2, 4) .

AB AC
Calculem l’àrea: A
2

i
j k
AB ( 3, 4, 5)
AB AC 3 4 5 6i 22 j 14k ( 6, 22, 14)
AC (2, 2, 4) 2 2 4

716
AB AC 36 484 196 716 A 13,37u2
2

Com que ens demanen l’altura corresponent al vèrtex B, la base serà AC 4 4 16 2 6.

2A 2 13,37
Aleshores: h 5,46 u
b 2 6

154
 Vectors a l’espai 4

113. Pàgina 108

Els costats del triangle estan definits pels vectors AB (2, 3, 1) , BC (1,1,1) i CA ( 3,2, 0) .

AB (2, 3, 1) AB 14

BC (1,1,1) BC 3

AC (3, 2,0) AC 13

És un triangle escalè perquè no té dos costats iguals.

a) El perímetre és igual a la suma de la longitud dels costats.

AB BC AC 9,07u

b) Fem servir la definició de producte escalar per calcular l’amplitud dels angles.

u v
u v u v cos arccos
u v

AB AC 12
L’angle al vèrtex A és: arccos arccos 27,19o
AB AC 14 13

BC BA (1,1,1) ( 2, 3,1) 2
L’angle al vèrtex B és: arccos arccos arccos 72,02o
BC BA 3 14 3 14

Per les propietats del triangle, l’angle a C és: 180o 180o 27,18o 72,02o 80,8o

AB AC
c) Calculem l’àrea: A
2

i j k
AB AC 2 3 1 2i 3j 5k ( 2, 3, 5)
3 2 0

38
AB AC 4 9 25 38 A 3,08 u2
2

114. Pàgina 108

a) Considerem D(x, y, z):
Si ABCD és un paral·lelogram, les diagonals es tallen en els punts mitjans corresponents.
0 0 2 1 0 4 3
M és el punt mitjà de AC M , , 0, , 2
2 2 2 2

1 x 0 y 0 z x 1 y z
M és el punt mitjà de BD M , , , ,
2 2 2 2 2 2

x 1
0 x 1
2
3 x 1 y z 3 y
0, , 2 , , y 3 D( 1, 3, 4)
2 2 2 2 2 2
z
2 z 4
2

155
 Vectors a l’espai 4

b) El perímetre és igual a la suma de la longitud dels costats.

AB (1, 2, 0) AB 5
AB BC CD DA 2( AB BC ) 12,95u
BC ( 1,1, 4) BC 3 2

L’àrea està determinada pel mòdul del producte escalar dels costats que formen els vectors amb l’origen en
un mateix punt.

i j k
AB (1, 2, 0)
AB AC 1 2 0 8i 4j k ( 8, 4, 1) Àrea AB AC 9 u2
AC (0, 1, 4) 0 1 4

115. Pàgina 108

i j k
u v (1, 2m, 1) (3, 1, 5) 1 2m 1 (10m 1) i 8 j ( 6m 1)k (10m 1, 8, 6m 1)
3 1 5

Àrea u v (10m 1)2 64 ( 6m 1)2 136m2 8m 66

Perquè la superfície del paral·lelogram sigui 66 u2 136m2 8m 66 66

1
És a dir: 136m2 8m 0 m 0, m
17
Obtenim dos valors per a m perquè hi ha dos paral·lelograms simètrics respecte de v que compleixen aquesta
condició.

116. Pàgina 108

AB AC
Sabem que l’àrea és:
2

i j k
AB (0,1, 0)
AB AC 0 1 0 (m 1) 0 j 0k (m 1, 0, 0)
AC (0, 6, m 1) 0 6 m 1

(m 1)2 1 2
AB AC (m 1)2 Àrea= u (m 1)2 1 m 0, m 2
2 2
Les solucions són: m 0 i m 2

117. Pàgina 108

a) Si el triangle té un angle recte a A AB AC AB AC 0.

AB ( 1, 4, 4)
AB AC 2 4(1 m) 4 2 4m
AC ( 2, m 1,1)
1
AB AC 0 2 4m 0 m
2

156
 Vectors a l’espai 4

b h 2A
b) Fem servir la fórmula de l’àrea del triangle: A h
2 b

AB AC
Calculem l’àrea:
2

AB ( 1, 4, 4) i j k
15 15
1 AB AC 1 4 4 6i 9j k 6, 9,
AC 2, ,1 2 2
2 2 1/2 1

225 3 77 3 77
AB AC 36 81 Àrea 6,58 u2
4 2 4

Com que ens demanen l’altura corresponent al vèrtex A, la base és el costat BC .

7 3 17
BC 1, ,5 6,18u
2 2

2A 2 6,58
Aleshores, h 2,12u
b 6,18

118. Pàgina 109

a) Si estan alineats, l’angle α que formen AB i AC és zero.

Utilitzem la definició de producte escalar per comprovar-ho.

AB AC
AB AC AB AC cos arccos
AB AC

AB (15, 30, 45) 2.100

arccos arccos1 0o
AC (10, 20, 30) 15 14 10 14

b) Els extrems són els punts que es trobin a més distància.

AB 15 14

AC 10 14 Els extrems són els punts A i B . Per tant, C es troba entre aquests punts.

BC 5 14

b h
c) Considerem la fórmula de l’àrea del triangle: A
2

L’altura és la distància del punt D , i l’anomenem h .

AB h 15 14 h 2
Per al triangle DAB A u
2 2

AC h 10 14 h 2
Per al triangle DAC A u
2 2

BC h 5 14 h 2
Per al triangle DBC A u
2 2

El triangle DAB té més superfície.

157
 Vectors a l’espai 4

119. Pàgina 109

0 4 2
a) u, v , w 2 7 1 34
5 2 1

0 4 2
b) u, v , w 5 2 1 34
2 7 1

9 4 1
c) v , w , u 1 5 11 0
12 6 0

120. Pàgina 109

El producte mixt dels tres vectors definits com a combinació lineal de a , b i c és:

1 2 1
3 5 0 0
2 7 1

Això és així perquè els tres vectors són linealment dependents i es troben en el mateix pla. Per tant, no es forma
cap paral·lelepípede i el volum és zero.

121. Pàgina 109

Considerem b (b1 , b2 , b3 )

3 5 2
a , b , 2a b b1 b2 b3 0
6 b1 10 b2 4 b3

Per a qualsevol vector b que escollim, 2a b és combinació lineal dels vectors a i b . Com que el producte mixt
de vectors linealment dependents és zero: a , b , 2a b 0

122. Pàgina 109

i j k
u v (3, 4, 5) ( 2, 3,1) 3 4 5 19 i 13 j k ( 19, 13,1)
2 3 1

u v 3 59
u (3, 4, 5) 50 5 2
v ( 2, 3,1) 14
2 2
(u v ) (u v ) ( 13)2 169
2
u v (u v ) 5 2 14 169 10 7 169
Com que 3 59 10 7 169 No es verifica la igualtat.

158
 Vectors a l’espai 4

123. Pàgina 109

(u v ) (u v) u u u v u v v v

Sabem que:
u u v v 0
(u v ) (u v ) 2(u v )
u v u v

124. Pàgina 109

i j k
b c 1 0 4 4i 10 j k ( 4,10, 1)
3 1 2
1 1 10 10
2a 3u b c u (2a b c ) (6,10, 2) ( 4,10, 1) , 0,1 u , 0,1
3 3 3 3

125. Pàgina 109

1 1 0
u ,v ,w 4 7 0 6
1 4 2
Volum u ,v ,w 6 6 u3

126. Pàgina 109

[u , v , w ]
Volum
6
3 0 2
[u , v , w ] 5 6 5 42
7 0 7
42
Volum 7 u3
6

127. Pàgina 109

AB ( 4, 2, 5) 4 2 5
AC (0, 6, 0) [ AB, AC , AD] 0 6 0 126
AD ( 3, 10, 9) 3 10 9

[ AB, AC , AD] 126

Volum 21u3
6 6

159
 Vectors a l’espai 4

128. Pàgina 109

Els punts poden ser vèrtexs d’un paral·lelepípede quan no es trobin en el mateix pla i, per tant, els vectors que
determinen tampoc siguin coplanaris. És a dir, quan AB, AC , AD 0.

AB ( 4, 1, 6) 4 1 6
a) AC (0, 3, 6) AB, AC , AD 0 3 6 60
AD ( 3, 2, 6) 3 2 6

Poden ser vèrtexs d’un paral·lelepípede.

AB (1, 3, 19 1 3 1
b) AC (3,1, 2) AB, AC , AD 3 1 2 0
AD ( 1, 3,1) 1 3 1

No poden ser vèrtexs d’un paral·lelepípede.

129. Pàgina 109

Els punts poden ser vèrtexs d’un tetraedre quan no es trobin en el mateix pla i, per tant, els vectors que
determinen tampoc siguin coplanaris. És a dir, quan AB, AC, AD 0 .

AB 6, 3,4 6 3 4
AC 5, 4,3 AB, AC, AD 5 4 3 14
AD 2,0,0 2 0 0

Poden ser vèrtexs d’un tetraedre.

130. Pàgina 109

1 m 2 1
u, v , w 2 5 0 14 4m
1 m 1

Volum u, v , w 14 4m 6 u3

14 4m 6 m 2
14 4m 6 m 5

131. Pàgina 109

AB 1,0, 1 1 0 1
AC 2, 2, 6 AB, AC, AD 2 2 6 0
AD 3, 1,1 3 1 1

AB, AC, AD 0
Volum 0 u3
6 6

Aquests quatre punts no determinen un paral·lelepípede. Els punts són coplanaris.

160
 Vectors a l’espai 4

132. Pàgina 109

El volum del paral·lelepípede està definit com el producte de l’àrea de la base per l’altura. Calculem aquest
volum.
3 9 2
u, v , w 1 5 1 23
6 7 6

V u, v , w 23 u3

i j k
u v 3 9 2 19i j 24k 19, 1, 24
1 5 1

L’àrea de la base és: Ab u v 192 12 242 938 u2

V 23
L’altura està determinada per: V Ab h h u
Ab 938

133. Pàgina 109

Considerem el paral·lelepípede que generen els vectors AB , AC i AD .

0 1 2
AB, AC, AD 1 5 3 8
1 0 1

Volum del paral·lelepípede: VP AB, AC, AD 8 u3 6VT

Calculem la superfície d’aquest paral·lelepípede com a suma de les àrees de les cares.

i j k
AB AC 0 1 2 7i 2j k 7,2, 1 AB AC 49 4 1 3 6
1 5 3

i j k
AB AD 0 1 2 i 2j k 1,2, 1 AB AD 1 4 1 6
1 0 1

i j k
AC AD 1 5 3 5i 2j 5k 5,2, 5 AC AD 25 4 25 3 6
1 0 1

Superfície: SA 2 AB AC AB AD AD AC = 14 6=34,24 u2

a) Necessitem tres vectors per generar un paral·lelepípede. Segons els vectors que escollim, podem obtenir
diferents paral·lelepípedes.

161
 Vectors a l’espai 4

b) Calculem la superfície del paral·lelepípede que generen els vectors DA , DB i DC .

i j k
DA DB 1 0 1 i 2j k 1, 2, 1 DA DB 6
1 1 1

i j k
DA DC 1 0 1 5i 2j 5k 5,2, 5 DA DC 3 6
0 5 2

i j k
DB DC 1 1 1 3i 2j 5k 3,2, 5 DB DC 38
0 5 2

Superfície: SB 2 DA DB DA DC DB DC =2 6 3 6 38 = 31,92u2

SB SA Els diversos paral·lelepípedes amb vèrtexs a A , B , C i D poden tenir diferent superfície.

Escollim els vectors que escollim per generar el nostre paral·lelepípede, han de ser arestes del tetraedre amb
vèrtexs a A , B , C i D . Calculem el volum d’aquest tetraedre.

AB, AC , AD
Volum del tetraedre: VT 1,33u3
6

Volum del paral·lelepípede: VP AB, AC , AD 8 u3 6VT

D’una banda, la relació entre volums es compleix en tots els casos. D’altra banda, el volum del tetraedre és el
mateix independentment dels valors que utilitzem per calcular-lo. Per tant, el volum del paral·lelepípede
sempre serà: 6VT 8 u3

134. Pàgina 109

2 1 1
u ,v ,w 4 0 2 2m 12
m 1 3

2m 12 30 m 9
V u ,v ,w 2m 12 30
2m 12 30 m 21

135. Pàgina 109

0 m m
u ,v ,w m 3 m 4 0 3m2 12m
m 4 m

3m2 12m 9 m 3, m 1
V u ,v ,w 3m2 12m 9 2
3m 12m 9 m 2 7, m 2 7

162
 Vectors a l’espai 4

136. Pàgina 109

AB 2, 5, 8 2 5 8
AC 4, 6, 3 AB, AC , AD 4 6 3 33m 279
AD m 3, 1, 13 m 3 1 13

307
u ,v ,w 33m 279 33m 279 642 m
V 107 11
6 6
33m 279 642 m 11

137. Pàgina 109

AB 2 6,0 2 6 0
AC 4,2,2 AB, AC , AD 4 2 2 12
AD 5,4, 2 5 4 2

AB, AC , AD 12
Volum 2u3
6 6
Efectivament, els quatre vèrtexs formen un tetraedre.
x1 x2 x3 x4 y1 y2 y3 y4 z1 z2 z3 z4
Calculem el centre de gravetat: CG , ,
4 4 4

2 0 2 7 3 3 5 7 5 5 7 3 7
CG , , , 3, 5
4 4 4 4

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 110
Sí que hi pot haver més d’un punt buit. Podem escollir, per exemple, dos pols oposats de l’esfera. En el cas dels
cabells, ho veiem clarament en les persones que es pentinen amb ratlla.

2. Pàgina 110
El mòdul seria la longitud dels cabells; la direcció estaria definida per la posició dels mateixos cabells, i el sentit
seria des de l’arrel fins a la punta.

3. Pàgina 110
Un cercle sí que el podem cobrir del tot perquè és una superfície plana.

4. Pàgina 110
Estudiem la superfície terrestre que podem considerar similar a una esfera. Els vectors són la direcció que porta el
vent en cada punt d’aquesta superfície en un moment determinat, que canvia segons bufa el vent.
Segons el teorema, sempre hi haurà un punt en el qual no hi haurà vent, anomenat ull de l’huracà, i sempre hi ha
un huracà en algun punt de la Terra.

5. Pàgina 110
Els tornados i la formació de núvols.

163
 Rectes i plans a l’espai 5
ACTIVITATS
1. Pàgina 112
L’equació vectorial de la recta que passa per A i B és OP OA tAB i, per tant, el vector director és v AB .
a) v AB ( 1, 2, 5) (3, 2, 4) ( 4, 4, 1) b) v AB (0, 3, 1) 4, 0, 1 ( 4, 3, 0)

2. Pàgina 112
a) Escollim dos punts de l’eix OX , per exemple, A(0, 0, 0) i B(1, 0, 0) .

Calculem v AB (1, 0, 0) .

Busquem un vector w (w1 , w2 , w3 ) que tingui la direcció de v i mòdul 2, és a dir, que compleixi:

(w1 , w2 , w3 ) v (1, 0, 0) (w1 , w2 , w3 ) ( , 0, 0) 2

2 2 2
4
w 1 w2 w 3 2 w12 w22 w32 4

Considerem 2 w 2v (2, 0, 0)

b) Escollim dos punts de l’eix OY : A(0, 0, 0) i B(0, 1, 0) v AB (0, 1, 0) .

(w1 , w2 , w3 ) v (0, 1, 0) (w1 , w2 , w3 ) (0, , 0) 2

2 2 2 2 2 2
4
w1 w2 w 3 2 w 1 w2 w3 4

Considerem 2 w 2v (0, 2, 0)

c) Escollim dos punts de l’eix OZ: A(0, 0, 0) i B(0, 0,1) v AB (0, 0,1) .

(w1 , w2 , w3 ) v (0, 0,1) (w1 , w2 , w3 ) (0, 0, ) 2

2 2 2
4
w 1 w
2 w 3 2 w12 w22 w32 4

Considerem 2 w 2v (0, 0, 2)

3. Pàgina 113
x 1 y 1 z 2
a) Equació vectorial: (x , y , z) ( 1,1,2) t(2, 3,1) Equació contínua:
2 3 1

x 1 2t x 1 y 1
3 x 2y 1 0
Equacions paramètriques: y 1 3t Equació implícita: 2 3
x 1 z 2 x 2z 5 0
z 2 t
2 1

b) v AB (4,0, 1) (3, 2,4) (1,2, 5)

x 3 y 2 z 4
Equació vectorial: (x, y, z) (3, 2, 4) t(1,2, 5) Equació contínua:
1 2 5

x 3 t x 3 y 2
2x y 8 0
Equacions paramètriques: y 2 2t Equació implícita: 1 2
x 3 z 4 5x z 19 0
z 4 5t
1 5

c) Equació vectorial: (x , y , z) (1, 0, 3) t( 1,2, 0)

165
 Rectes i plans a l’espai 5

x 1 t
Equacions paramètriques: y 2t
z 3

x 1
x 1 t t
1
x 1 y
y 2x y 2 0
Equació implícita: y 2t t 1 2
2 z 3
z 3
z 3

4. Pàgina 113

Donem valors diferents a per trobar els punts.

0 1 1
0 1 1
1 1 P1 (0,1, 2) 1 0 P2 (1, 0, 0) 1 2 P3 ( 1, 2, 4)
2 2 2 2 2 0 2 2 4

5. Pàgina 113

Comprovem si P(3, 1, 2) pertany a la recta substituint les coordenades del punt a l’equació i estudiant si es
compleixen les igualtats.
x 2 z 1 P 3, 1, 2 3 2 2 1
y ( 1) 1 P r . El punt P(3, 1, 2) pertany a la recta.
5 3 5 3
x 2 z 1
Per determinar el vector director i un punt, escrivim l’equació contínua de r : y .
5 3
x x0 y y0 z z0 x ( 2) y 0 z ( 1)
r:
v1 v2 v3 5 1 3

Aleshores, v (5, 1, 3) i A( 2, 0, 1) són el vector director de la recta i un punt de la mateixa recta,

respectivament.

6. Pàgina 114

Equació vectorial: (x , y , z) OP u v ( 2,1,1) (1, 2, 3) (0,1, 1)

x 2
Equacions paramètriques: y 1 2
z 1 3

x 2 y 1 z 1
Equació general o implícita: 1 2 3 0 :x y z 4 0
0 1 1

7. Pàgina 114
P ( 2, 1, 2)
: 3x 2y z 2 0 3 ( 2) 2 1 ( 2) 2 6 2 2 2 0 P

El punt P( 2,1, 2) no pertany al pla perquè verifica l’equació.

166
 Rectes i plans a l’espai 5

8. Pàgina 114
Substituïm les coordenades del punt a l’equació i imposem que es compleixi la igualtat.
P (1, m , 3)
2x y z 1 0 2 m ( 3) 1 0 m 2

9. Pàgina 114
Substituïm les coordenades del punt a l’equació i imposem que es compleixi la igualtat.
P ( 2, 3, 5)
mx y 3z 4 0 2m 3 15 4 0 m 4

10. Pàgina 115

a) Calculem dos vectors a partir dels tres punts.

AB ( 1,1, 2) i AC ( 3, 4,1)

L’equació general del pla està determinada pels dos vectors que hem calculat i un punt del pla.
x 2 y 1 z 3
1 1 2 0 : 9 x 7y z 8 0
3 4 1

b) AB (2, 2, 0) i AC (4, 1, 1)

L’equació general del pla està determinada per:

x y 1 z 1
2 2 0 0 2 x 2y 6 z 4 0 :x y 3z 2 0
4 1 1

c) AB ( 1,2, 0) i AC ( 1, 0, 3)

L’equació general del pla està determinada per:

x 1 y z
1 2 0 0 : 6 x 3y 2z 6 0
1 0 3

11. Pàgina 115

a) Escollim tres punts del pla OXY.

A(0, 0, 0), B(1, 0, 0) i C(0,1, 0)

Calculem dos vectors a partir dels tres punts.

u AB (1, 0, 0) i v AC (0,1, 0)

Equació vectorial: (x , y , z) OP u v (0, 0, 0) (1, 0, 0) (0,1, 0)

x
Equacions paramètriques: y
z 0

x y z
Equació general: 1 0 0 0 1 :z 0
0 1 0

167
 Rectes i plans a l’espai 5

b) Escollim tres punts del pla OXZ.

A(0, 0, 0) , B(1, 0, 0) i C(0, 0,1)

Calculem dos vectors a partir dels tres punts.

u AB (1, 0, 0) i v AC (0, 0,1)

Equació vectorial: (x , y , z) OP u v (0, 0, 0) (1, 0, 0) (0, 0,1)

x
Equacions paramètriques: y 0
z

x y z
Equació general: 1 0 0 0 2 :y 0
0 0 1

c) Escollim tres punts del pla OYZ.

A(0, 0, 0) , B(0,1, 0) i C(0, 0,1) .

Calculem dos vectors a partir dels tres punts.

u AB (0,1, 0) i v AC (0, 0,1)

Equació vectorial: (x , y , z) OP u v (0, 0, 0) (0,1, 0) (0, 0,1)

x 0
Equacions paramètriques: y
z

x y z
Equació general: 0 1 0 0 3 :x 0
0 0 1

12. Pàgina 116

Definim l’equació contínua de la recta que passa per A i B.
x y 1 z 3
v AB ( 1, 3, 2)
1 3 2
Comprovem si el punt C pertany a la recta.
x y 1 z 3 C (2, 1, 2) 2 1 1 2 3
C no pertany a la recta → Els punts no estan alineats.
1 3 2 1 3 2

13. Pàgina 116

Definim l’equació contínua de la recta que passa per A i B.
x 2 y 3 z 2
v AB (1, 1, 3)
1 1 3
Substituïm les coordenades del punt C a l’equació i imposem que es compleixin les igualtats.
x 2 y 3 z 2 C (0, 5, a) 2 5 3 a 2 a 2
2 a 4
1 1 3 1 1 3 3

168
 Rectes i plans a l’espai 5

14. Pàgina 116

Calculem el pla que defineixen A, B i C; per fer-ho, determinem dos vectors a partir dels tres punts.

AB ( 2, 2, 1) i AC ( 4, 2, 2)
x 2 y 2 z 3
2 2 1 0 2x 4 z 8 0 : x 2z 4 0
4 2 2

Comprovem si el punt D pertany al pla.

D( 2, 5,1)
: x 2z 4 0 2 21 4 0 D → Els punts són coplanaris.

15. Pàgina 116

Calculem dos vectors a partir dels tres punts.
AB (1, 1, 1) i AC ( 2, 3, 11)

x y z 6
L’equació general del pla està determinada per: 1 1 1 0 : 8 x 9y z 6 0
2 3 11

Substituïm les coordenades del punt D a l’equació i imposem que es compleixi la igualtat.
D( 3, 1, a)
8 x 9y z 6 0 24 9 a 6 0 a 39

16. Pàgina 117

L’equació general del pla està determinada per:
x 1 y 3 z 1
1 0 3 0 3x y z 7 0 : 3x y z 7 0 → El vector normal és n (3, 1, 1) .
0 1 1

Si n és paral·lel a u v , el producte vectorial és nul.

i j k i j k
u v 1 0 3 3i j k ( 3,1,1) (u v ) n 3 1 1 0i 0j 0k 0
0 1 1 3 1 1

17. Pàgina 117

a) n1 (2, 3,1); n2 (0, 2,2)
El vector director de la recta és el producte vectorial d’aquests dos vectors.

i j k
n1 n2 2 3 1 4i 4j 4k ( 4, 4, 4)
0 2 2

b) n1 ( 1, 0, 3); n2 (2, 1,1) → El vector director de la recta és el producte vectorial d’aquests dos vectors.

i j k
n1 n2 1 0 3 3i 7j k (3, 7,1)
2 1 1

169
 Rectes i plans a l’espai 5

18. Pàgina 118

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
1 1 1 1 1 1 1
M 2 1 0 M* 2 1 0 3
3 1 2 3 1 2 8

1 1 1
Calculem els rangs: 2 1 0 7 Rang(M) Rang(M*) 3
3 1 2

El sistema és compatible determinat. La recta i el pla es tallen en un punt.

Busquem el punt d’intersecció a la solució del sistema que formen les equacions del pla i la recta.
x y z 1 0 x 1
2x y 3 0 y 5 P( 1, 5, 5)
3x y 2z 8 0 z 5

19. Pàgina 118

x
x z x z 0
a) Escrivim la recta en forma implícita: y 1
y 1 y 1 0
z

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
1 0 1 1 0 1 0
M 0 1 0 M* 0 1 0 1
2 1 1 2 1 1 5

1 0 1
Calculem els rangs: 0 1 0 1 Rang(M) Rang(M*) 3
2 1 1

El sistema és compatible determinat. La recta i el pla es tallen en un punt.

b) Escrivim la recta en forma implícita:
x y 1
2 3 3 x 2y 2 0
x z 11x 2z 0
2 11
Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
3 2 0 3 2 0 2
M 11 0 2 M* 11 0 2 0
1 3 1 1 3 1 1

Calculem els rangs.

3 2 0
11 0 2 0 3 2 2
1 3 1 Rang(M) 2 11 0 0 88 0 Rang(M*) 3
11 0 1 3 1
33 0
1 3

2 Rang(M) Rang(M*) 3 El sistema és incompatible. La recta i el pla són paral·lels.

170
 Rectes i plans a l’espai 5

20. Pàgina 119

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les dues equacions.
2 4 1 2 4 1 2
M M*
3 1 1 3 1 1 1

Calculem els rangs.

2 4
14 Rang(M) Rang(M*) 2
3 1

El sistema és compatible indeterminat. Els plans es tallen en una recta.

La recta d’intersecció és la solució del sistema. Com que ens demanen les equacions paramètriques, considerem
t z.

3 3
x t
2x 4y t 2 0 7 14
2 5
3x y t 1 0 y t
7 14
z t
z t

21. Pàgina 119

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les dues equacions.
1 3 2 1 3 2 1
M M*
2 6 m 2 6 m 2

Calculem els rangs.

1 3
0
2 6
1 2 m 4 0
m 4 Tots els menors de rang 2 s’anul·len quan m 4
2 m 3m 12 0
3 2
3m 12
6 m

Per a m 4 Rang(M) Rang(M*) 1 El sistema és compatible indeterminat i els plans són coincidents.

Per a m 4 Rang(M) Rang(M*) 2 El sistema és compatible indeterminat i els plans són secants.

No poden ser paral·lels perquè el rang de M sempre és el mateix que el de M * i, per tant, el sistema no pot ser
incompatible.

22. Pàgina 120

a) Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
1 1 1 1 1 1 1
M 0 1 1 M* 0 1 1 0
3 2 0 3 2 0 1

Calculem els rangs.

1 1 1
0 1 1 8 0 Rang(M) Rang(M*) 3
3 2 0

El sistema és compatible determinat. Els tres plans es tallen en un punt.

171
 Rectes i plans a l’espai 5

1 1 1 1 1 1 1
b) M 3 2 0 M* 3 2 0 1
2 3 1 2 3 1 2

Calculem els rangs.

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
3 2 0 0 3 2 1 3 1 0 1 2 0 0
2 3 1 Rang(M) 2 2 3 2 2 2 1 2 3 1 Rang(M*) 2
1 1 1 1
5 0 5 0
3 2 3 2

Rang(M) Rang(M*) 2 Els plans es tallen en una recta.

23. Pàgina 120

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
m 1 1 m 1 1 2 m
1 1
M 1 1 2 M* 1 1 2 0 → Calculem els rangs: 3 0 Rang(M) 2
1 2
3 m 1 3 m 1 2 m

Estudiem el determinant de grau 3 en relació amb els valors de m.

m 1 1
1 1 2 2m2 8 2m2 8 0 m2 4 m 2
3 m 1
2 1 1 0
• Per a m 2 Rang(M) 2 : M* 1 1 2 0 amb F3 F1 F2 Rang(M*) Rang(M) 2
3 2 1 0

Sistema compatible indeterminat. Estudiem la posició relativa de cada parell de plans:

1: 2x y z 0 1 : 2x y z 0 2 : x y 2z 0
Secants Secants Secants
2:x y 2z 0 3 : 3x 2y z 0 3 : 3x 2y z 0
x t
Els plans es tallen en una recta que està determinada per la intersecció de dos dels plans: y 3t
z t
• Per a m 2 Rang(M) 2
2 1 1 4 2 1 4
M* 1 1 2 0 1 1 0 32 0 Rang(M*) 3
3 2 1 4 3 2 4

Si m 2 2 Rang(M) Rang(M*) 3 Sistema incompatible

Estudiem la posició relativa de cada parell de plans:

1: 2x y z 4 1 : 2x y z 4 2 : x y 2z 0
Secants Secants Secants
2:x y 2z 0 3 : 3x 2y z 4 3 : 3x 2y z 4

Els plans es tallen dos a dos.

• Per a m 2 Rang(M) Rang(M*) 3 Sistema compatible determinat. Es tallen en un punt.

En aquest cas, calculem el punt resolent el sistema.

mx y z m 2
2 m m 2 m 2 2 m
x y 2z 0 x z; y z; z P , ,
2 m m 2 m 2 2 m
3x my z m 2

172
 Rectes i plans a l’espai 5

24. Pàgina 121

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
6 3 1
M 3 2 1
0 2 1

6 3 1 0
M* 3 2 1 3
0 2 1 1

Calculem els rangs.

6 3 1
3 2 1 3 0 Rang(M) Rang(M*) 3
0 2 1

El sistema és compatible determinat. Els plans es tallen en un punt.

25. Pàgina 121

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
1 0 1
M 2 2 3
3 8 7

1 0 1 2
M* 2 2 3 3
3 8 7 1

Calculem els rangs.

1 0 1
2 2 3 20 0 Rang(M) Rang(M*) 3
3 8 7

El sistema és compatible determinat. Els plans es tallen en un punt.

26. Pàgina 122

Determinem un punt i el vector director de cada recta.
x 5
P(5, 2, 3)
r: y 2
u ( 1, 1, 1)
z 3
x 0 y 0 z 0 Q(0, 0, 0)
s: x y z
1 1 1 v (1,1,1)

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat, PQ ( 5, 2, 3) .

1 1 1
Rang 1
1 1 1
1 1 1 Les rectes són paral·leles.
Rang 1 1 1 2
5 2 3

173
 Rectes i plans a l’espai 5

27. Pàgina 122

Determinem un punt i el vector director de cada recta.
x 3
P(3, 2, 2)
r: y 2
u (0,1, 1)
z 2

2 11
2x y z 3 0 2 11 2 11 Q , ,0
s: x ;y t ;z t (x , y , z) , ,0 t (0,1,1) 5 5
x 2y 2z 4 0 5 5 5 5
v (0,1,1)

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
17 21
vector que té d’extrems els punts que hem trobat, PQ , , 2 .
5 5

0 1 1
Rang 2
0 1 1

0 1 1 Les rectes s’encreuen.

Rang 0 1 1 3
17 21
2
5 5

28. Pàgina 123

Escrivim les equacions implícites de les rectes.
x y 2 x y 2 0
• r:
y z 0 y z 0

x 2 y 1
x 2 y 1 z 1 1 x y 1 0
• AB ( 1, 1, 1) s:
1 1 1 x 2 z x z 2 0
1 1
Calculem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les quatre equacions.
1 1 0 1 1 0 2
0 1 1 0 1 1 0
M M*
1 1 0 1 1 0 1
1 0 1 1 0 1 2

Calculem els rangs.

1 1 0
0 1 1 2 0 Rang(M) 3
1 1 0

1 1 0 2
0 1 1 0
0 Rang(M*) 3
1 1 0 1
1 0 1 2

Rang(M) Rang(M*) 3 Sistema compatible determinat. Les rectes es tallen en un punt.

174
 Rectes i plans a l’espai 5

29. Pàgina 123

Escrivim les rectes de manera implícita.
x 2z m 0
r:
y z 3 0
x z 1 0
s:
y 2z n 0

Si són al mateix pla, les rectes no s’encreuen a l’espai. Aleshores, hem de buscar m i n tals que el rang de la
matriu ampliada del sistema que formen les quatre equacions no sigui 4.
1 0 2 m
0 1 1 3
Rang(M*) 4 M* 0 3m 3n 6 0 n m 2
1 0 1 1
0 1 2 n

Quan n = m + 2, les rectes són al mateix pla.

30. Pàgina 124

Considerem el vector normal al pla:

n (1,2, 3)

Calculem l’equació de la recta que té de vector director n (1,2, 3) i que passa pel punt que ens demanen:

x 1 t
x 1 y 1 z 6
(x , y , z) (1,1, 6) t(1, 2, 3) y 1 2t t
1 2 3
z 6 3t

x 1 y 1
x 1 y 1 z 6 1 2 2x y 1 0
1 2 3 x 1 z 6 3x z 3 0
1 3

31. Pàgina 124

x 1 y z x y 1 z
Reescrivim r :
2 1 1 2 1 1
Determinem el vector director de la recta.

v (2, 1,1)

Calculem l’equació del pla que té de vector normal el vector director de la recta.

v (2, 1,1) :2x y z D 0

Imposem la condició que el punt A pertanyi al pla.

A(0, 1,1)
:2x y z D 0 2 0 ( 1) 1 D 0 D 2
L’equació del pla que ens demanen és:

:2x y z 2 0

175
 Rectes i plans a l’espai 5

32. Pàgina 124

x
x y x y 0
• Reescrivim r : y x y 1 z
y 1 z y z 1 0
z 1

• Determinem l’equació de s.
Trobem un vector normal al pla.

:2x y z 1 0 n (2, 1,1)

Calculem l’equació de la recta que té de vector director n i que passa pel punt que ens demanen.
x 3 2t
x 3 y 1 z 2
(x , y , z) (3, 1, 2) t (2, 1,1) y 1 t t
2 1 1
z 2 t

x 3 y 1
x 3 y 1 z 2 2 1 x 2y 1 0
2 1 1 x 3 z 2 x 2z 1 0
2 1

• Estudiem la posició relativa de les dues rectes.

Calculem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les quatre equacions.
1 1 0 1 1 0 0
0 1 1 0 1 1 1
M M*
1 2 0 1 2 0 1
1 0 2 1 0 2 1

Calculem els rangs.

1 1 0
0 1 1 3 0 Rang(M) 3
1 2 0

1 1 0 0
0 1 1 1
0 Rang(M*) 3
1 2 0 1
1 0 2 1

Rang(M) Rang(M*) 3 Sistema compatible determinat. Les rectes es tallen en un punt.

33. Pàgina 125

b 3
Reescrivim l’equació de 3 : 4x 2y bz 3 0 3 :2x y z 0
2 2
Un feix de plans paral·lels té el mateix vector normal. Així, tenim el sistema d’equacions següent:
n1 n2 n3
n1 (2,1, 3) a2 1
2
a 1
n2 (2, a , 3) b
3 b 6
b 2
n3 2,1,
2

Els tres plans pertanyen al mateix feix de plans paral·lels quan a = 1 i b = -6 o bé a = -1 i b = 6.

176
 Rectes i plans a l’espai 5

34. Pàgina 125

Si tenim dos plans secants, perquè un tercer pertanyi al mateix feix de plans secants ha de ser combinació lineal
dels dos primers. És a dir, 3 1 2.

3x 2 x 3 2
3y 2 y 3 2
3x 3y 2z b (x 2y z 1) (2 x y az) 1; 1; a 1; b 1
2z a z 2 a
b b

Els tres plans pertanyen al mateix feix de plans secants quan a 1i b 1.

SABER FER
35. Pàgina 126
a) Calculem l’equació de la recta que passa per A i B.

v AB (4, 0, 1) (0, 2,1) (4,2, 2) és el vector director de la recta.

x 4t x y 2
x y 2 z 1 4 2 2x 4 y 8 0
(x , y , z) (0, 2,1) t(4, 2, 2) y 2 2t
4 2 2 x z 1 2x 4 z 4 0
z 1 2t
4 2
Imposem la condició que el punt C pertanyi a la recta.
2x 4y 8 0 C (4 a ,a 1, a )
2(4 a) 4(a 1) 8 0
a 2
2x 4 z 4 0 2(4 a) 4( a) 4 0

El punt C pertany a la recta que passa per A i B quan a = 2.

b) Imposem la condició que el punt D pertanyi a la recta.
2x 4y 8 0 D (2 m , 3 m 2, 5 m) 2(2m) 4(3m 2) 8 0
m 2
2x 4 z 4 0 2(2m) 4(5 m) 4 0

El punt D pertany a la recta que passa per A i B quan m 2.

36. Pàgina 126

Determinem el vector director de la recta.
x y 1 x 1
x y z 1 0 z x 1 y 0 z 0
r: y 2 y 2 v ( 1, 2,1)
y 2z 0 1 2 1
z z

Trobem l’equació de la recta amb vector director v i que passa per P .

x 1 x 1 y 2
x 1 y 2 z 3 1 2 2x y 4 0
(x , y , z) ( 1, 2, 3) ( 1, 2,1) y 2 2
1 2 1 x 1 z 3 x z 4 0
z 3
1 1
L’equació de la recta que busquem és:
2x y 4 0
s:
x z 4 0

177
 Rectes i plans a l’espai 5

37. Pàgina 126

Determinem el vector director de la recta i un dels seus punts.
x y 1 t x 1 t
x y z 1 0 z t x 1 y 0 z 0 Q (1, 0, 0)
r: y 2t y 2t
y 2z 0 1 2 1 v ( 1, 2,1)
z t z t

Dos vectors directors del pla són el vector director de la recta v i el vector PQ .

w PQ (1, 0, 0) ( 1, 2, 3) (2,2,3)

x 1 y 2 z 3
1 2 1 4 x 5y 6 z 4 El pla que conté P i r és : 4 x 5y 6 z 4 0 .
2 2 3

38. Pàgina 127

Determinem la posició relativa de les dues rectes.
P (1, 2, 0)
2x z 2 0 2 1
r: x ;y 2; z (x , y , z) (1, 2, 0) , 0,1 1
y 2 0 2 2 u , 0,1
2

Q ( 1, 0, 2)
2x y 2 0 2 1
s: x ;y ;z 2 (x , y , z) ( 1, 0, 2) ,1, 0 1
z 2 0 2 2 v ,1, 0
2

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat, PQ ( 2,2,2) .

1
0 1 1
2 0 1
1 1 2
1 0 0 0 1
2 1
2 Rang Rang 1 0 2 Les rectes són secants.
2 2 2 1 2
1 0
2 2 2 2
0 1
1 0
1 0

Els vectors directors del pla són els vectors directors de les rectes.

P (1, 2, 0) x 1 y 2 z
1 1 y z El pla que conté les rectes és :2 x y z 0.
u , 0, 1 0 1 x
2 2 2 2
1 1
v , 1, 0 1 0
2 2

39. Pàgina 127

Determinem la posició relativa de les dues rectes.
x 1
x 1 y 0 z 2 P ( 1, 0, 2) x y 2 z 1 Q (0, 2, 1)
r: y s:
1 1 2 u ( 1,1, 2) 2 2 4 v ( 2, 2, 4)
z 2 2

178
 Rectes i plans a l’espai 5

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat, PQ (1,2, 3) .

1 1 2
Rang 1 perquè les files són proporcionals.
2 2 4

1 1 2
2 2 4 0 1 1 2
1 2 3 Rang 2 2 4 2
2 4 1 2 3
14 0
2 3

Les rectes són paral·leles → Els vectors directors del pla són el vector director d’una de les rectes i el vector que
genera un punt de cada recta.

P ( 1, 0, 2) x 1 y z 2
u ( 1,1, 2) 1 1 2 7x y 3z 1 : 7x y 3z 1 0
PQ (1, 2, 3) 1 2 3

El pla que conté les rectes és : 7x y 3z 1 0 .

40. Pàgina 128

Determinem el vector normal al pla donat.

: 3x y z 1 0 n (3, 1,1)

El pla que busquem té de vector normal el vector que hem calculat i passa pel punt donat.

Si n (3, 1,1) : 3x y z D 0
P (3, 1,2)
:3x y z D 0 3 3 ( 1) 2 D 0 D 12
El pla que conté P i que és paral·lel a π és ': 3x y z 12 0.

41. Pàgina 128

Determinem el vector normal al pla π i el vector director i un punt de r.

: x 2y 3z 2 0 n ( 1, 2, 3)

x 1 y 2 z v (3, 2, 2)
r:
3 2 2 P( 1, 2, 0)

El pla que busquem té de vectors directors aquests dos vectors i passa per qualsevol punt de la recta.
n ( 1, 2, 3)
': v (3, 2, 2)
P( 1, 2, 0)

x 1 y 2 z
1 2 3 2 x 11y 8 z 20
3 2 2

El pla perpendicular a π i que conté la recta r és ':2x 11y 8z 20 0.

179
 Rectes i plans a l’espai 5

42. Pàgina 128

Determinem la posició relativa de les dues rectes.
x 1
P (1, 2, 1)
r: y 2 (x , y , z) (1, 2, 1) ( 1,1, 0)
u ( 1,1, 0)
z 1

x 2y z 2 0 Q ( 2, 0, 0)
s: x 3 2; y 2 ;z (x , y , z) ( 2, 0, 0) ( 3, 2,1)
y 2z 0 v ( 3, 2,1)

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat, PQ ( 3, 2,1) .

1 1 0
3 2 1 0 1 1 0
1 1 0
3 2 1 Rang Rang 3 2 1 2 Les rectes es tallen en un punt. Així doncs, tenim
3 2 1
1 0 3 2 1
1 0
2 1
una única solució per a la recta que busquem.
Determinem el pla que conté r i que és perpendicular a s.
Prenem un punt de la recta r i el seu vector director per assegurar-nos que aquesta recta estigui continguda en el
pla, i com a segon vector prenem n u v , que és perpendicular a les dues rectes i, per tant, a s.
P (1, 2, 1)
: u ( 1,1, 0)
n u v (1,1, 5)

x 1 y 2 z 1
: 1 1 0 5x 5y 2z 17 0
1 1 5

Trobem el punt d’intersecció del pla amb la recta que no hi està continguda.
x 2y z 2 0
y 2z 0 R(1, 2, 1)
5x 5y 2z 17 0

La recta que busquem té de vector director n i passa pel punt que hem calculat.
n u v (1,1, 5)
t: t : (x , y , z) (1, 2, 1) (1,1, 5)
R(1, 2, 1)

43. Pàgina 129

Determinem un punt i el vector director de cada recta.
P (m, 1, 0)
r : (m , 1 (2m 1) , 2 ) (x , y , z) (m, 1, 0) (1, 2m 1, 2)
u (1, 2m 1, 2)

x x 0 y 2 z 2 Q (0, 2, 2)
s: 2 y z 2
m 1 m 1 1 1 v (m 1, 1, 1)

Estudiem el rang de la matriu A que formen els vectors directors i el de la matriu B, formada per aquests vectors i
el vector que té d’extrems els punts que hem calculat PQ ( m, 3, 2) .

180
 Rectes i plans a l’espai 5

1 2m 1 2
1 2m 1 2
Estudiem els menors de A iB m 1 1 1
m 1 1 1
m 3 2

1
2m 1
1 (2m 1)(m 1) 2m2 m m ( 2m 1)
m 1 1 1
m Rang(A) 1
1
2 2
2m 1
m 1 1 1
m Rang(A) 2
2m 1 2 2
2m 1
1 1

1 2m 1 2 1
1 m Rang(B) 2
m 1 1 1 2m2 7m 3 0 m ,m 3 2
2
m 3 2 m 3 Rang(B) 2
1 1 1
1 0 m , 3 Rang(B) 3
3 2 2

1 Rang(A) 1
Si m Les rectes són paral·leles.
2 Rang(B) 2

Rang(A) 2
Si m 3 Les rectes són secants.
Rang(B) 2

1 Rang(A) 2
Si m , 3 Les rectes es creuen a l’espai.
2 Rang(B) 3

44. Pàgina 129

Calculem les equacions implícites de la recta.
x 1 y
x 1 y 2 3 3 x 2y 3 0
r: z 3 r:
2 3 x 1 x 2z 7 0
z 3
2
Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les equacions implícites de la
recta i del pla.
3 2 0 3 2 0 3
M 1 0 2 M* 1 0 2 7
a 2 4 a 2 4 b

Calculem el rang en relació amb els valors de a i b.

M 4a 20

Si a 5 Rang(M) Rang(M*) 3 La recta i el pla es tallen en un punt.

Si a 5 Rang(M) 2
3 2 0 3 3 2 0 3
F3 F1 2F2 b 17 Rang(M*) 2
Rang 1 0 2 7 Rang 1 0 2 7
b 17 Rang(M*) 3
5 2 4 b 0 0 0 b 17

Si a = 5 i b 17 La recta està continguda en el pla.

Si a 5i b 17 La recta i el pla són paral·lels.

La recta està continguda en el pla quan a 5i b 17 .

181
 Rectes i plans a l’espai 5

ACTIVITATS
45. Pàgina 130
x 4 y 1 z 1 x y 3 0
Reescrivim l’equació de la recta r :
1 1 1 x z 5 0

x y 3 0 A 2,1,1 2 1 3 0
A no pertany a la recta.
x z 5 0 2 1 5 0

x y 3 0 B 3,0,2 3 0 3 0
B no pertany a la recta.
x z 5 0 3 2 5 0

x y 3 0 C 1, 2,4 1 2 3 0
C pertany a la recta.
x z 5 0 1 4 5 0

46. Pàgina 130

Imposem la condició y = 0 a l’equació de la recta.
x y z 0 y 0
x z 0
r: x 2; z 2 P(2, 0, 2)
2x y z 6 0 2x z 6 0

47. Pàgina 130

Equació vectorial: (x , y , z) (1,2,2) t( 1,2,3)

x 1 t
x 1 y 2 z 2
Equació contínua: y 2 2t
1 2 3
z 2 3t

x 1 t
Equacions paramètriques: y 2 2t
z 2 3t

x 1 y 2
1 2 2x y 4 0
Equació implícita:
x 1 z 2 3x z 5 0
1 3

48. Pàgina 130

v AB (2,1, 2) (3, 5, 1) ( 1, 4, 1)

Equació vectorial: (x , y , z) (3, 5, 1) t( 1, 4, 1)

x 3 t
x 3 y 5 z 1
Equació contínua: y 5 4t
1 4 1
z 1 t

x 3 t
Equacions paramètriques: y 5 4t
z 1 t

x 3 y 5
1 4 4x y 7 0
Equació implícita:
x 3 z 1 x z 4 0
1 1

182
 Rectes i plans a l’espai 5

49. Pàgina 130

a) Escollim dos punts de l’eix OX, per exemple, A(0, 0, 0) i B(1, 0, 0).

Calculem v AB (1, 0, 0) .

x 3 t
y 2
(x , y , z) ( 3, 2, 7) t (1, 0, 0) y 2
z 7
z 7

b) Escollim dos punts de l’eix OY: A(0, 0, 0) i B(0,1, 0) v AB (0,1, 0) .

x 3
x 3
(x , y , z) ( 3, 2, 7) t (0,1, 0) y 2 t
z 7
z 7

c) Escollim dos punts de l’eix OZ: A(0, 0, 0) i B(0, 0,1) v AB (0, 0,1) .

x 3
x 3
(x , y , z) ( 3, 2, 7) t (0, 0,1) y 2
y 2
z 7 t

50. Pàgina 130

x y 3 x 0 y 3 z 0
a) Calculem el vector director de la recta r : z v (2, 5,1)
2 5 2 5 1

x 1 2t
x 1 y 3 z 0 5x 2y 11 0
(x , y , z) (1, 3, 0) t(2, 5,1) y 3 5t
2 5 1 x 2z 1 0
z t

x 2y 0 x 0 y 0 z 0
b) r : x 2 ;y ;z v (2,1,1)
y z 0 2 1 1

x 5 2t
x 5 y 1 z 1 x 2y 3 0
(x , y , z) (5,1,1) t (2,1,1) y 1 t
2 1 1 x 2z 3 0
z 1 t

51. Pàgina 130

x 5 3t x 5 y 1
x 5 y 1 z 1 3 1 x 3y 8 0
a) r : (5 3t ,1 t , 1 3t ) y 1 t
3 1 3 x 5 z 1 x z 4 0
z 1 3t
3 3

x 3y 8 0 M ( m ,m ,m)
m 3m 8 0
m 2
x z 4 0 m m 4 0

x 1 y 2
y 2 x 1 y 2 z 0 1 2 2x y 0
b) r : x 1 z
2 1 2 1 x 1 z x z 1 0
1 1

2x y 0 M ( m ,m ,m)
2m m 0
1 0 No hi ha solució.
x z 1 0 m m 1 0

183
 Rectes i plans a l’espai 5

52. Pàgina 130

Determinem les equacions de la recta.

Calculem v AB ( 5, 1, 1) .

x 2 5t
x 2 y 1 z x 5y 3 0
(x , y , z) (2,1, 0) t ( 5, 1, 1) y 1 t
5 1 1 x 5z 2 0
z t

Imposem la condició que el punt pertanyi a la recta:

x 5y 3 0 P ( m n ,2 m n ,2)
9m 6n 3 0 m 5
P(12, 3, 2)
x 5z 2 0 m n 12 0 n 7

53. Pàgina 130

( 1,2,7)
x 2 1 2 1
( 1,2,7)
y 3 2 3 1

( 1,2,7) 5
z 2 3 7 2 3 1 El punt no pertany a la recta.
3

x 1
La recta s paral·lela a r que passa pel punt ( 1,2,7) és s : y 2 .
z 7 3

54. Pàgina 130

Calculem dos vectors a partir dels tres punts: AB ( 2, 2,2) AC (1, 3,1)

Equació vectorial: (x , y , z) (2,3, 1) ( 2, 2,2) (1, 3,1)

x 2 2
Equació paramètrica: (x , y , z) (2, 3, 1) ( 2, 2, 2) (1, 3,1) y 3 2 3
z 1 2

x 2 y 3 z 1
Equació general: 2 2 2 4x 4y 8 z 12 0 :x y 2z 3 0
1 3 1

55. Pàgina 130

x 2 y 1 z 1
L’equació general del pla està determinada per: 1 0 1 x 2y z 3 0 : x 2y z 3 0
2 1 0

56. Pàgina 130

Si n (2,1, 1) :2x y z D 0
P ( 3,3,1)
Imposem que passi pel punt que ha de contenir: : 2x y z D 0 2( 3) 3 1 D 0 D 4

El pla que ens demanen és :2 x y z 4 0 .

184
 Rectes i plans a l’espai 5

57. Pàgina 130

Imposem que passi pel punt que ha de contenir.
P (1, 2,1)
mx 3y 2z 4 0 m 3 ( 2) 2 4 0 m 4

El pla que ens demanen és : 4 x 3y 2z 4 0 .

58. Pàgina 130

Si el pla és paral·lel al que ens donen, té el mateix vector normal.
:x y z 1 0 n (1, 1,1)

Si n (1, 1,1) ': x y z D 0

Imposem que passi pel punt que ha de contenir.
P (3,3,1)
': x y z D 0 3 3 1 D 0 D 1

El pla que ens demanen és el que teníem, ': x y z 1 0 , perquè el punt hi està contingut.

59. Pàgina 130

Si el pla és perpendicular a la recta, té de vector normal el vector director de la recta.
x
x 0 y 0 z 0
r :( , , ) y v (1,1,1) n (1,1,1)
1 1 1
z

Si n (1,1,1) :x y z D 0
P (2, 4,2)
Imposem que passi pel punt que ha de contenir: :x y z D 0 2 ( 4) 2 D 0 D 0

El pla que ens demanen és : x y z 0.

60. Pàgina 130

El punt més pròxim a l’origen és a la recta perpendicular al pla que passa per aquest punt.
Així doncs, OP (1, 3,2) és el vector normal del pla.

Si n (1, 3,2) : x 3y 2z D 0
Imposem que el pla passi pel punt donat.
P (1,3,2)
: x 3y 2z D 0 1 33 22 D 0 D 14
El pla que ens demanen és : x 3y 2z 14 0 .

61. Pàgina 130

El segon vector director del pla és el vector director de la recta, w (3, 5, 4) .

P( 1, 1,1) x 1 y 1 z 1
:v (1, 0, 2) 1 0 2 10 x 10y 5z 5 0
w (3, 5, 4) 3 5 4

El pla que ens demanen és :2 x 2y z 1 0 .

185
 Rectes i plans a l’espai 5

62. Pàgina 130

a) Punt de tall amb l’eix OX .
OX
: 2 x 3y 4 z 12 0 y z 0
2 x 12 0 x 6 POX (6, 0, 0)

Punt de tall amb l’eix OY .

OY
:2x 3y 4 z 12 0 x z 0
3y 12 0 y 4 POY (0, 4, 0)

Punt de tall amb l’eix OZ .

OZ
: 2 x 3y 4 z 12 0 x y 0
4 z 12 0 z 3 POZ (0, 0, 3)

b) Punt de tall amb l’eix OX .

OX
: 2x z 6 0 y z 0
2x 6 0 x 3 POX ( 3, 0, 0)

Punt de tall amb l’eix OY .

OY
:2x z 6 0 x z 0
6 0 No es talla amb l’eix OY .

Punt de tall amb l’eix OZ .

OZ
:2 x z 6 0 x y 0
z 6 0 z 6 POZ (0, 0, 6)

63. Pàgina 130

P (4,0,0)
: Ax By Cz 8 0 4A 8 0 A 2
Q(0, 2,0)
: Ax By Cz 8 0 2B 8 0 B 4
R (0,0,1)
: Ax By Cz 8 0 C 8 0 C 8

L’equació del pla que ens demanen és :2x 4 y 8 z 8 0 .

64. Pàgina 130

A(2, 1,m)
a) x 2 2 2 4
A(2, 1,m)
y 1 1 1 2 4 El punt A no pot pertànyer a la recta.
A(2, 1,m)
x 3y z 0 2 3 ( 1) m 0 m 1
b) A(2, 1,m)
→ A(2, 1, m) s quan m 1
x y 3z 0 2 1 3m 0 m 1

65. Pàgina 130

Determinem l’equació de la recta que passa per A i B.
x 1 t
x 1 y 1 z x y 0
v AB (1, 1,1) (x , y , z) (1, 1, 0) t (1, 1,1) y 1 t
1 1 1 x z 1 0
z t

Comprovem si el tercer punt pertany a la recta.

x y 0 C (0,0, 1)
0 0 0
C pertany a la recta que passa per A i B .
x z 1 0 ( 1) 1 0

Els tres punts estan alineats.

186
 Rectes i plans a l’espai 5

66. Pàgina 130

Determinem l’equació de la recta que passa per A i B.

v AB ( 2, 4, 2)
x 4 2t
x 4 y 2 z 1 4 x 2y 12 0
(x , y , z) (4, 2,1) t( 2, 4, 2) y 2 4t
2 4 2 x z 3 0
z 1 2t

Imposem que el tercer punt pertanyi a la recta.

4 x 2y 12 0 C ( 1,a , 4)
4 ( 1) 2a 12 0
a 8
x z 3 0 1 ( 4) 3 0

Els tres punts estan alineats quan a = 8.

67. Pàgina 130

Els punts estan alineats si els vectors PQ i PR són proporcionals.

PQ (3, 2, 6 a) 3 2 6 a a 7
PR (b 2, 4, 9 a) b 2 4 9 a b 4

68. Pàgina 130

a) Anomenem D (d1 , d2 , d3 ) el vèrtex que busquem.

AB (1, 4,2)

Aleshores, CD (d1 4, d2 7, d3 2) AB ( 1, 4, 2) D(3,3, 4)

b) El perímetre és la suma de la longitud dels costats.

AB 12 42 22 21

BC (0, 2, 4)
BC 02 22 ( 4)2 20 2 5

El perímetre del paral·lelogram és P 2 21 4 5 .

69. Pàgina 130

Calculem l’equació del pla que determinen tres dels punts.
x 3 y 1 z 2
AB ( 1, 6, 1)
1 6 1 7x 5y 23z 62 : 7x 5y 23z 62 0
AC ( 4,1,1) 4 1 1

Estudiem si el quart punt pertany a aquest pla.

D(0,1, 3)
: 7x 5y 23z 62 0 7 0 5 1 23 ( 3) 62 126 0

Els punts no són coplanaris.

187
 Rectes i plans a l’espai 5

70. Pàgina 130

Calculem l’equació del pla que determinen els punts A, B i C.
x y z 6
AB (1, 1,1)
1 1 1 8 x 9y z 6 : 8 x 9y z 6 0
AC ( 2, 3, 11) 2 3 11

Imposem que el quart punt pertanyi al pla.

D( 3, 1,a)
: 8 x 9y z 6 0 8 ( 3) 9 ( 1) a 6 0 a 39
Els punts són coplanaris quan a = 39.

71. Pàgina 130

x y z 1
AB (1,1,1)
a) 1 1 1 x 2y z 1 : x 2y z 1 0
AC (0, 1, 2) 0 1 2
D(k ,0,0)
b) : x 2y z 1 k 20 0 1 0 k 1

Els punts són coplanaris quan k 1.

72. Pàgina 130

AB (a 1,1, b 1) AC (0, 1, 1)

a) Si a 2, AB (1,1, b 1) i AC (0, 1, 1)

x 1 y z
El pla és: 1 1 b 1 (b 2)x y z (2 b) : (b 2)x y z (2 b) 0
0 1 1

Imposem que el punt P(2, 0, 1) pertanyi al pla.

P (2, 0, 1)
(b 2)x y z (2 b) 0 2b 4 0 1 2 b 0 b 3

L’equació del pla és: :x y z 1 0

b) Els punts A, B i C estan alineats si els vectors que defineixen són proporcionals.
a 1 0
a 1
AB (a 1,1, b 1) i AC (0, 1, 1) són proporcionals 1 b 1
b 2
1 1

73. Pàgina 131

Calculem l’equació paramètrica de la recta: AB (1,1,1)

x t
(x , y , z) (0,1, 2) t (1,1,1) y 1 t
z 2 t

Imposem que es compleixin les equacions per al punt C(3, r s, r s) .

x t 3 t 9
r
C (3,r s ,r s )
r s 4 2
y 1 t r s 1 t
r s 5 1
z 2 t r s 2 t s
2

188
 Rectes i plans a l’espai 5

74. Pàgina 131

P(2, 2, 3) Q(2, 4, 4)
a) r : s: PQ (0, 2,1)
u ( 1, 3, 1) v (1, 1, 2)

1 3 1 3 1
2 0 Rang 2
1 1 1 1 2

1 3 1 1 3 1
1 1 2 0 Rang 1 1 2 2
0 2 1 0 2 1

Les rectes es tallen.

P(3, 2, 4) Q ( 1, 5, 1)
b) r : s: PQ ( 4, 3, 3)
u (2, 1,1) v ( 4, 2, 2)

2 1 1
Rang 1
4 2 2

2 1 1
4 2
4 0 Rang 4 2 2 2
4 3
4 3 3

Les rectes són paral·leles.

x t
P(3, 2, 1) 3x z 10 Q(0, 26,10)
c) r : s: y 26 8t PQ ( 3, 24, 9)
u ( 1, 2, 3) 5x y z 16 v (1, 8, 3)
z 10 3t

1 2 1 2 3
10 0 Rang 2
1 8 1 8 3

1 2 3 1 2 3
1 8 3 0 Rang 1 8 3 2
3 24 9 3 24 9
Les rectes són secants.
2 0 1
2 0 1
1 3 1
d) 1 3 1 10 0 Rang 3
1 1 1
1 1 1
3 1 3

2 0 1 4 2 0 1 4
1 3 1 4 1 3 1 4
180 0 Rang 4
1 1 1 8 1 1 1 8
3 1 3 18 3 1 3 18

Les rectes es creuen.

x 4 3t
2x 4y z 7 P(4, 0,1) Q(1, 1, 1)
e) r : y t s PQ ( 3,1, 2)
x y 2z 2 u ( 3,1, 2) v (3, 1, 2)
z 1 2t

3 1 2
3 1 2
Rang 1 Rang 3 1 2 1
3 1 2
3 1 2

Les rectes són coincidents.

189
 Rectes i plans a l’espai 5

75. Pàgina 131

x 9 3t
x 2y z 13 P(9, 2, 0)
r: y 2 t r:
2 x y 7z 16 u (3, 1,1)
z t

x 1 3
Q (1, 2, 0)
s: y 2 s:
v ( 3,1, 1)
z

PQ ( 8, 0, 0)

3 1 1
3 1 1
Rang 1 Rang 3 1 1 2
3 1 1
8 0 0

Les rectes són paral·leles. El pla que les conté és:

x 1 y 2 z
: 3 1 1 8y 8 z 16 0 : y z 2 0
8 0 0

76. Pàgina 131

P( 4, 0, 1) Q (1, 10, 3)
r: s: PQ 5,10,4
u (7, 2, 0) v ( 1, 4, 2)

7 2 7 2 0
=30 0 Rang 2
1 4 1 4 2

7 2 0 7 2 0
1 4 2 =0 Rang 1 4 2 2
5 10 4 5 10 4

Les rectes són secants.

4 7 1
1
2 10 4 R(3, 2, 1) és el punt de tall.
2
1 3 2

77. Pàgina 131

P( 3,1, 1) Q (3, 1, 0)
r: s: PQ (6, 0,1)
u (2, 2, 1) v ( 2,1, 1)

2 2 2 2 1
=6 0 Rang 2
2 1 2 1 1

2 2 1 2 2 1
2 1 1 =0 Rang 2 1 1 2
6 0 1 6 0 1

Les rectes són secants.

Calculem el pla que les conté.
x 3 y 1 z 1
2 2 1 x 4y 6z 1 : x 4y 6z 1 0
2 1 1

190
 Rectes i plans a l’espai 5

78. Pàgina 131

x 3 x 3 z 1
3x z 8 0
a) r : y 2 r: 1 3 r:
y 2 0
z 1 3 y 2

3 0 1 3 0 1
0 1 0 1 0 Rang 0 1 0 3
2 3 1 2 3 1

3 0 1 8
Rang 0 1 0 2 3
2 3 1 2

La recta i el pla es tallen en un punt.

2 1 3 2 1 3
2 1
b) 5 5 7 0 5 0 Rang 5 5 7 2
5 5
1 3 1 1 3 1

2 1 3 2 1 3 3
5 5 1 0 Rang 5 5 7 1 2
1 3 5 1 3 1 5

La recta està continguda en el pla.

x 1 y 2 z 3
c) 1 2 0 2x y z 3 : 2x y z 3 0
1 1 1

2 1 1 2 1 1
2 1
4 1 2 0 6 0 Rang 4 1 2 2
4 1
2 4 1 2 4 1

2 1 3 2 1 1 3
4 1 3 60 0 Rang 4 1 2 3 3
2 4 4 2 4 1 4

La recta i el pla són paral·lels.

79. Pàgina 131

x 2 y 1 z 1
a) : 2 2 0 10 x 10y 8 z 22 0 : 5x 5y 4 z 11 0
1 3 5
5 5 4
Rang 1
5 5 4

5 11 5 5 4 11
115 0 Rang 2
5 12 5 5 4 12

Els plans són paral·lels.

1 2 1 2 4
b) 9 0 Rang 2
2 5 2 5 3

1 2 4 1
Rang 2
2 5 3 2

Els plans són secants.

191
 Rectes i plans a l’espai 5

x y 3 z 1
c) : 1 2 3 x y z 2 0 : x y z 2 0
1 3 4

Les equacions dels dos plans són iguals; per tant, els plans són coincidents.
Si ho fem per rangs:
1 1 1
Rang 1
1 1 1

1 1 1 2
Rang 1
1 1 1 2

Els plans són coincidents.

80. Pàgina 131

4 1 3 4 1 3
a) 3 5 4 44 0 Rang 3 5 4 3
0 1 3 0 1 3

4 1 3 2
Rang 3 5 4 7 3
0 1 3 6

Els plans es tallen en un punt.

1 2 3 1 2 3
1 2
b) 2 1 1 0 5 0 Rang 2 1 1 2
2 1
7 4 7 7 4 7

1 2 1 1 2 1 1
2 1 5 0 Rang 2 1 5 5 2
7 4 7 7 4 7 7

Com que no hi ha dos plans coincidents, els tres plans es tallen en una recta.
6 3 9 6 3 9
6 3
c) 1 2 1 0 9 0 Rang 1 2 1 2
1 2
4 2 6 4 2 6
6 3 1 6 3 1 1
1 2 1 51 0 Rang 1 2 1 1 3
4 2 5 4 2 5 5

Com que π i π’’ són paral·lels:

6 3 9 1
4 2 6 7
Tenim dos plans paral·lels que tallen el tercer.
2 3 1 2 3 1
2 3
d) 2 1 4 0 4 0 Rang 2 1 4 2
2 1
6 5 9 6 5 9

2 3 0 2 3 1 0
2 1 5 44 0 Rang 2 1 4 5 3
6 5 1 6 5 9 1

Com que no hi ha plans paral·lels, els plans es tallen dos a dos.

192
 Rectes i plans a l’espai 5

81. Pàgina 131

P(m, 10, 3)
r:
u ( 1, 4, 1)

Q (1, 6, 1)
s:
v (0, 4, 2)

PQ (1 m,16,2)

1 4 1 4 1
4 0 Rang 2
0 4 0 4 2

1 4 1 1 4 1
Les rectes es tallen quan Rang 0 4 2 2 , és a dir, si 0 4 2 4m 28 0.
1 m 16 2 1 m 16 2

Les rectes es tallen en un punt quan m 7 .

82. Pàgina 131

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat.
x y t 3 x 1
x y z 3 0 P( 1, 2, 0)
r: x y t 1 y 2 t
x y z 1 0 u (0, 1,1)
z t z t

Q ( 1, 1, m)
s:
v (2,1, 2)

PQ (0,1, m)

0 1 0 1 1
2 0 Rang 2
2 1 2 1 2

0 1 1
m 1 Rang 2 1 2 2
0 1 1
1 1 0 1 m
2 1 2 2 2(m 1) 2m 2
1 m 0 1 1
0 1 m
m 1 Rang 2 1 2 3
0 1 m

Les rectes s’encreuen quan m 1 .

Les rectes es tallen quan m 1 . Calculem el punt de tall per a aquest cas.
x 1 2
x 1 z 1
s: y 1 y 1
2 2
z 1 2

1 1 2
0
2 t 1 R( 1, 1, 1) és el punt de tall.
t 1
t 1 2

193
 Rectes i plans a l’espai 5

83. Pàgina 132

a) Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat.
x
x y 2 P(0, 2, 0) Q (2,1, 0)
r: y 2 s:
x z 0 u (1, 1, 1) v AB ( 1, 1, 1)
z

PQ (2, 1, 0)

1 1 1 1 1 1
1 1 1 1 1
2 0 Rang 2 1 1 1 2 0 Rang 1 1 1 3
1 1 1 1 1
2 1 0 2 1 0

Les rectes s’encreuen a l’espai.

b) Considerem C c1, c2 , c3 .

c1 c2 2 c2 2 c1
D’una banda, com que C r
c1 c3 0 c3 c1

D’altra banda, si CA CB CA CB 0
c2 2 c1
CA (2 c1 ,1 c2 , c3 ) c3 c1
CA CB c12 c22 c32 3c1 c2 c3 2 0 3c12 7c1 4 0
CB (1 c1 , c2 , 1 c3 )

Com que l’enunciat tan sols ens demana buscar un punt, ens quedem amb una de les arrels de l’equació de
7 49 4 4 3
segon grau que en resulta, en aquest cas la negativa c1 1
6

El punt que ens demanen és: C (1,1, 1)

84. Pàgina 132

P(1, 1, m) Q (2, 0,1)
r: 2
s: PQ (1,1,1 m)
u (4, m , 4) v (1,1, 1)

4 m2 4
4 m2 4
Si les rectes són paral·leles Rang 1 i Rang 1 1 1 2
1 1 1
1 1 1 m

4 m2 4
4 m 2
4 1 1 1 0 m3 2m2 4m 8 0
4 m2 4
Rang 1 m2 4 Rang 1 1 1 2 1 1 1 m
1 1 1
1 1 1 m 1 1
2 m 0
1 1 m

m2 4
Resolem el sistema que en resulta: m3 2m2 4m 8 0 m 2
2 m 0

Les rectes són paral·leles quan m 2 . En aquest cas, l’equació del pla que les conté és:

P(1, 1, 2) x 1 y 1 z 2
: v (1,1, 1) 1 1 1 4 x 4y 8 :x y 2 0
PQ (1,1, 3) 1 1 3

194
 Rectes i plans a l’espai 5

85. Pàgina 132

x 1
x z 1 0 P(1, 3, 0) Q (0, 0, 1)
r: y 3 s: PQ ( 1, 3, 1)
2x y z 1 0 u ( 1,1,1) v ( 1, 1, m)
z

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat.
1 1 1
m 1 Rang 1
1 1 1 1 1 m
1 1 m 1 1 1
m 1 Rang 2
1 1 m

1 1 1
1 1
m 1 4 Rang 1 1 m 2
1 1 1 3 1
1 3 1
1 1 m 2m 2
1 1 1
1 3 1
m 1 Rang 1 1 m 3
1 3 1

Si m 1 , les rectes són paral·leles.

Si m 1 , les rectes són secants.

86. Pàgina 132

P(0, 0, 0) Q (0, 0, 0)
r: s:
u (2, m, 3) v (1, 1, 1)

Comprovem que les dues rectes passen per l’origen de coordenades; així doncs, sempre són secants.

Seran perpendiculars si u v uv 0.
u v (2, m, 3) (1,1,1) 2 m 3 0 m 1

Les rectes són perpendiculars per a m 1 .

Calculem la recta perpendicular comuna a les dues rectes.

Determinem el pla que conté la recta r i que és perpendicular a s .

P(0, 0, 0)
: u (2,1, 3)
n u v (4, 5,1)

x y z
:2 1 3 14 x 14 y 14 z 0 :x y z 0
4 5 1

Determinem el punt d’intersecció del pla amb la recta que no hi està continguda.
x y 0
x z 0 R(0, 0, 0)
x y z 0

La recta que busquem té de vector director n i passa pel punt que hem calculat.
n u v (4, 5,1)
t: t : (x , y , z) (0, 0, 0) (4, 5,1)
R(0, 0, 0)

195
 Rectes i plans a l’espai 5

87. Pàgina 132

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
1 1 0
M 1 0 1
1 m 1

1 1 0 1
M* 1 0 1 1
1 m 1 6

Calculem els rangs.

1 1 0
1 0 1 m 2
1 m 1

1 0 m 2 Rang(M) 3
1 0
0 1 m 2 Rang(M) 2

1 0 1
1 1 1 3 0 Rang(M*) 3
1 1 6

Si m 2 Rang(M) Rang(M*) 3 El sistema és compatible determinat. La recta i el pla es tallen en un punt.

Si m 2 2 Rang(M) Rang(M*) 3 El sistema és incompatible. La recta i el pla són paral·lels.

88. Pàgina 132

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
1 1 0
M 1 0 1
2 3 a

1 1 0 0
M* 1 0 1 0
2 3 a 0

Rang(M) Rang(M*)

1 1 0
a 5 Rang(M) Rang(M*) 3
1 0 1 a 5
a 5 Rang(M) Rang(M*) 2
2 3 a

Si a 5 Rang(M) Rang(M*) 2 El sistema és compatible indeterminat. La recta està continguda en el pla.

Si a 5 Rang(M) Rang(M*) 3 El sistema és compatible determinat. La recta i el pla es tallen en un punt.

Calculem aquest punt de tall.
x y
a 5
z x 2x 3x ax 0 (5 a)x 0 x y z 0 P(0, 0,0)
2x 3y az 0

196
 Rectes i plans a l’espai 5

89. Pàgina 132

Escrivim l’equació contínua de la recta.
x 3 y 1
x 3 y 1 z 3 4 4 x y 4 0
r:
4 4 1 x 3 z 3 x 4 z 15 0
4 1
Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
1 1 0 1 1 0 4
M 1 0 4 M* 1 0 4 15
a 2 4 a 2 4 b

1 1 0
1 1 a 3 Rang(M) 3
Calculem els rangs: 1 0 4 4a 12 1 0
1 0 a 3 Rang(M) 2
a 2 4

Si a 3 Rang(M) Rang(M*) 3 La recta i el pla es tallen en un punt.

1 1 4
b 23 Rang(M*) 3
Si a 3 Hem d’estudiar el rang de M * : 1 0 15 b 23
b 23 Rang(M*) 2
3 2 b

Si a 3; b 23 Rang(M) Rang(M*) 2 El sistema és compatible indeterminat. La recta està continguda en el

pla.

Si a 3; b 23 2 Rang(M) Rang(M*) 3 El sistema és incompatible. La recta i el pla són paral·lels.

90. Pàgina 132

Escrivim l’equació contínua de la recta.
x 1 y 2
x 1 y 2 z 1 3 2 2x 3y 8 0
r:
3 2 2 x 1 z 1 2x 3z 1 0
3 2
Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
2 3 0 2 3 0 8
M 2 0 3 M* 2 0 3 1
2 1 m 2 1 m 4

Els plans són paral·lels quan 2 Rang(M) Rang(M*) 3 .

2 3 0 2 3 8
Rang(M) 2 2 0 3 6m 12 0 m 2 2 0 1 12 0 Rang(M*) 3
2 1 m 2 1 4

El pla perpendicular al pla donat que conté la recta té de vectors directors el vector normal del pla i el vector
director de la recta.
u n (2, 1, 2) x 1 y 2 z 1
: v (3, 2, 2) 2 1 2 2 x 10y 7z 29 : 2 x 10y 7z 29 0
P(1, 2,1) 3 2 2

197
 Rectes i plans a l’espai 5

91. Pàgina 132

Perquè el pla i la recta siguin ortogonals, el vector normal del pla ( n ) i el vector director de la recta ( v ) han de
ser paral·lels.

n (2, 3,1)
x y x y z
r: z r: v ( 2, 3, 1)
2 3 2 3 1

Com que n v , el pla i la recta són ortogonals.

92. Pàgina 132

a) Els plans són paral·lels quan els seus vectors normals ho són.

1: ax 9y 3z 8 0 n1 (a , 9, 3) a 9 3
n1 n2 a 3
2:x ay z 0 n2 (1, a , 1) 1 a 1

b) Els plans són perpendiculars quan els seus vectors normals ho són.
n1 (a , 9, 3) 3
n1 n2 (a , 9, 3) (1, a, 1) a 9a 3 0 a
n2 (1, a , 1) 10

93. Pàgina 132

a) Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
1 1 1 1 1 1 3
M 1 2 0 M* 1 2 0 3
1 4 k 1 4 k 15

Calculem els rangs.

1 1 1
1 1 k 2 Rang(M) 2
1 0 1 2 0 k 2
1 2 k 2 Rang(M) 3
1 4 k

1 1 1 3
• Per a k 2 Rang(M) 2 i M* 1 2 0 3
1 4 2 15

1 1 3
1 2 3 0 Rang(M) Rang(M*) 2 Sistema compatible indeterminat
1 4 15

Estudiem la posició relativa de cada parell de plans:

1:x y z 3 0 1:x y z 3 0 2:x 2y 3 0

Secants Secants Secants
2:x 2y 3 0 3:x 4 y 2z 15 0 3:x 4 y 2z 15 0

Els plans es tallen en una recta.

• Per a k 2 Rang(M) Rang(M*) 3 Sistema compatible determinat

Els plans es tallen en un punt.

198
 Rectes i plans a l’espai 5

b) Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
2 k 4 2 k 4 0
M 1 1 7 M* 1 1 7 0
k 1 13 k 1 13 0

Com que M* té la quarta columna nul·la, Rang(M) = Rang(M*).

2 k 4 k 3
2 4 2 2
10 0 1 1 7 7k 9k 36 7k 9k 36 0 12
1 7 k
k 1 13 7

12
• Per a k 3; k Rang(M) Rang(M*) 3
7

Rang(M) Rang(M*) 3 Sistema compatible determinat. Els plans es tallen en un punt.

• Per a k 3 Rang(M) Rang(M*) 2 Sistema compatible indeterminat

Estudiem la posició relativa de cada parell de plans:

1: 2 x 3y 4 z 0 1 : 2 x 3y 4 z 0 2 : x y 7z 0
Secants Secants Secants
2:x y 7z 0 3 : 3x y 13z 0 3 : 3x y 13z 0

Els plans es tallen en una recta.

12
• Per a k Rang(M) Rang(M*) 2 Sistema compatible indeterminat
7
Estudiem la posició relativa de cada parell de plans:
12
12 1 :2x y 4z 0 2 :x
y 7z 0
1 :2x y 4z 0 7
7 Secants Secants 12 Secants
12 3: x y 13z 0
2 :x y 7z 0 3: x y 13z 0 7
7
Els plans es tallen en una recta.

94. Pàgina 132

a) Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
1 1 0 1 1 0 a
M 1 0 a2 M* 1 0 a2 2a 1
1 1 a2 a 1 1 a2 a 2a

Calculem els rangs.

1 1 0 a 0 Rang(M) 2
1 1
1 0 1 0 a2 a 2
a a(a 1) a 1 Rang(M) 2
1 0 2
1 1 a a a 0; a 1 Rang(M) 3

1 1 0 1
• Per a a 1 Rang(M) 2 i M* 1 0 1 3 i
1 1 0 2

1 1 1
1 0 3 1 0 2 Rang(M) Rang(M*) 3 Sistema incompatible
1 1 2

199
 Rectes i plans a l’espai 5

Estudiem la posició relativa de cada parell de plans:

1:x y 1 1:x y 1 2:x z 3 0

Secants Paral·lels Secants
2:x z 3 0 3:x y 2 0 3:x y 2 0

Dos plans paral·lels tallen el tercer pla.

1 1 0 0
• Per a a 0 Rang(M) 2 i M* 1 0 0 1
1 1 0 0

1 1
1 Rang(M) Rang(M*) 2 Sistema compatible indeterminat amb dues equacions iguals
1 0

Dos plans coincidents tallen el tercer pla.

• Per a a 0;a 1 Rang(M) Rang(M*) 3 Sistema compatible determinat

Els plans es tallen en un punt.

b) Estudiem els casos en els quals els tres plans són secants en un punt o en una recta.

• Per a a 0 , calculem la recta intersecció en què els dos plans coincidents tallen el tercer pla.

1 :x y 0
2:x 1 r : (x , y , z) (1,1, ) (1,1, 0) (0, 0,1)
3 : x y 0

• Per a a ≠ 0 i a ≠ 1, calculem el punt on es tallen.

1 :x y a
2 a2 a 1 1 1
2 :x az 2a 1 P , ,
a 1 a 1 a 1
3 : x y (a2 a)z 2a

95. Pàgina 132

El pla té de vectors directors el vector director de la recta i el vector AB .

x 3
P( 3, 0,1)
r :( 3 , 0,1 2 ) y 0
u (1, 0, 2)
z 1 2
u (1, 0, 2) x y 1 z 1
: v AB (1, 1, 0) 1 0 2 2 x 2y z 1 : 2 x 2y z 1 0
A(0,1,1) 1 1 0

96. Pàgina 132

x 1
2x y z 4 P(1, 2, 0)
r: y 2 3
x y 2z 3 u ( 1, 3,1)
z

El pla té de vectors directors el vector director de la recta i el vector AP .

P(1, 2, 0) x 1 y 2 z
: u ( 1, 3,1) : 1 3 1 6x 5y 9 z 16 : 6x 5y 9 z 16 0
v AP (3, 0, 2) 3 0 2

200
 Rectes i plans a l’espai 5

97. Pàgina 132

El pla té de vector normal el vector director de la recta.
u (3,2, 3) n :3x 2y 3z D 0
A( 3,1,0)
Imposem que el pla contingui el punt A: : 3x 2y 3z D 0 3 ( 3) 2 1 3 0 D 0 D 7

El pla és : 3x 2y 3z 7 0 .

98. Pàgina 132

La recta té de vector director el vector normal del pla i passa per A.
n ( 1, 3, 5) u x y 1 z 5
r: r:
A(0, 1, 5) 1 3 5

99. Pàgina 132

El pla té de vectors directors el vector normal del pla i el vector director de la recta.
x
P(0, 1,1)
r: y 1 n (7, 2, 6)
u (1,1, 2)
z 2 1

u (1,1, 2) x y 1 z 1
: v n (7, 2, 6) 1 1 2 10 x 8y 9 z 17 :10 x 8y 9 z 17 0
P(0, 1,1) 7 2 6

100. Pàgina 132

x 3 t
x 1 y 1 z 3 P 1, 1, 3 x 2y z 4 0
r: s: y 4t v ( 1, 4, 7)
2 2 1 u 2,2, 1 2 x 3y 2z 4 0
z 1 7t

El pla que busquem passa pel punt P( 1, 1, 3) r i té de vectors directors els vectors directors u ( 2,2, 1) i
v ( 1, 4, 7) de les rectes donades.
u ( 2, 2, 1) x 1 y 1 z 3
: v ( 1, 4, 7) : 2 2 1 18 x 15y 6 z 15 : 6x 5y 2 z 5 0
P( 1, 1, 3) 1 4 7

101. Pàgina 132

x 8 4 x 2
x 2y 0
r: y 4 2 u (4, 2,1) s: y 1 v (1, 1,1)
y 2z 4 0
z z

El pla que busquem passa pel punt P(1, 1, 1) i té de vectors directors els vectors directors u (4,2,1) i
v (1, 1,1) de les rectes donades.
u (4, 2, 1) x 1 y 1 z 1
: v (1, 1, 1) 4 2 1 3x 3y 6 z 6 :x y 2z 2 0
P(1, 1, 1) 1 1 1

201
 Rectes i plans a l’espai 5

102. Pàgina 133

Calculem les equacions paramètriques de r1 .

x
r1 : x y z y
z

Calculem el punt de tall de r1 amb .

x
y 1 1 1 1
5 4 7 1 0 P1 , ,
z 8 8 8 8
5x 4 y 7z 1 0

Calculem les equacions paramètriques de r2 .

x 1 2
x 1 y z x 1 y z
r2 : y 3
2 3 2 2 3 2
z 2

Calculem el punt de tall de r2 amb .

x 1 2
y 3 1 3
5(1 2 ) 4 3 72 1 0 P2 0, , 1
z 2 2 2
5x 4 y 7z 1 0
Calculem les equacions paramètriques de r3 .

x 2
y 1 z x 2 y 1 z
r3 : x 2 y 1 2
2 3 1 2 3
z 3
x 2
y 1 2 7 23 3 21
5(2 ) 4(1 2 ) 7 3 1 0 P3 , ,
z 3 8 8 4 8
5x 4 y 7z 1 0
23 3 21
P3 , , és el punt de tall de r3 amb .
8 4 8

103. Pàgina 133

D’una banda, P r (p1 , p2 , p3 ) (1,1 , 3 2 ) per a algun valor de
p1 1
(p1 , p2 , p3 ) (1,1 ,3 2 ) p2 1
p3 3 2

D’altra banda, AB és hipotenusa del triangle, AP i PB són els catets i han de ser perpendiculars, ja que es tracta
d’un triangle rectangle.
p1 1
p2 1
AP (p1 2, p2 1, p3 1) p3 3 2 AP ( 1, , 2 2 )
Considerem P(p1 , p2 , p3 )
PB ( 3 p1 ,4 p2 ,3 p3 ) PB ( 4, 3 , 2 )
2
AP PB AP PB 0 ( 1, ,2 2 )( 4, 3 , 2 ) 5 4 0
1 1 P1 (1, 0,1)
2
5 4 0 4 9 23
2 P2 1, ,
5 5 5

202
 Rectes i plans a l’espai 5

104. Pàgina 133

x 1
2
z 1
Equacions paramètriques de r : 2 x 2 y 2 y 2
4
z 1 4

q1 1
2
Q(q1 , q2 , q3 ) r q2 2
q3 1 4

La recta s que passa pels punts P i Q té vector director PQ (q1 3, q2 5, q3 1) , i com que és paral·lela al pla
: 3x 2y z 13 0 , aquest vector director PQ és ortogonal al vector normal del pla.

q r 16
PQ n q1 3, q2 5, q3 1 3, 2,1 0 2 , 7 ,4 3, 2,1 0
2 7
1
q1
q1 1 7
2
30
q2 2 q2
7
q3 1 4
71
q3
7

1 30 71
El punt que busquem és: Q , ,
7 7 7

105. Pàgina 133

Determinem la posició relativa de les dues rectes.
u (2, 1, 1)
r : (2t 1,1 t , t )
P( 1,1, 0)

x 5 y 3 z 2 v ( 1, 3, m)
s:
1 3 m Q( 5, 3, 2)

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat.
2 1 2 1 1
7 0 Rang 2
1 3 1 3 m

2 1 1 2 1 1
1 3 m 0 Rang 1 3 m 2
4 2 2 4 2 2

Les rectes són secants.

Calculem la recta perpendicular comuna a les dues rectes; per fer-ho, trobem el punt d’intersecció entre les dues
rectes.

x 1 y 1 z x 2y 1 0
r : (2t 1,1 t , t )
2 1 1 x 2z 1 0

x 5 y 3 z 2 3x y 12 0
s:
1 3 m mx z 5m 2 0

203
 Rectes i plans a l’espai 5

x 2y 1 0
x 5
x 2z 1 0
y 3 Q( 5, 3, 2)
3x y 12 0
z 2
mx z 5m 2 0

La recta que busquem té de vector director el producte vectorial dels vectors directors de les rectes i passa pel
punt d’intersecció de totes dues.
n u v (3 m,1 2m, 5)
t: t : (x , y , z) ( 5, 3, 2) (3 m,1 2m, 5)
R( 5, 3, 2)

Calculem el pla que les conté.

x 1 y 1 z
2 1 1 (3 m)x (1 2m)y 5z (m 2)
1 3 m

106. Pàgina 133

a) Escrivim l’equació contínua de la recta.
x 1 t x 1 y 2
3x y 5 0
r:y 2 3t 1 3
z 5 0
z 5 z 5

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
3 1 0
M 0 0 1
3 1 2

3 1 0 5
M* 0 0 1 5
3 1 2 8

Calculem els rangs.

3 1 0
0 0 1 0
3 1 2

1 0
1 0 Rang(M) 2
0 1

1 0 5
0 1 5 3 Rang(M*) 3
1 2 8

Rang(M) Rang(M*) 3 El sistema és incompatible indeterminat. La recta i el pla són paral·lels.

b) Calculem el punt P del pla en què x = 1 i y = 5.

x 1;y 5
: 3x y 2z 8 0 3 5 2z 8 0 z 8 P(1, 5, 8)

x 1 z 1
Busquem l’equació de la recta s’ paral·lela a s : y que passa per P.
2 3

P(1, 5, 8)
s ': s ': (1, 5, 8) (2,1, 3)
v (2,1, 3)

204
 Rectes i plans a l’espai 5

107. Pàgina 133

a) Escrivim l’equació implícita de la recta.
x 5 y
x 5 y z 6 2 1 x 2y 5 0
r :(5 2t , t , 6 mt)
2 1 m x 5 z 6 mx 2z 12 5m 0
2 m
Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
1 2 0 1 2 0 5
M m 0 2 M* m 0 2 12 5m
2 1 1 2 1 1 2

1 2 0
2 0 m 3 Rang(M) 2
Calculem els rangs: m 0 2 2m 6 4 0
0 2 m 3 Rang(M) 3
2 1 1

• Per a m 3 Rang(M) Rang(M*) 3 El sistema és compatible determinat. La recta i el pla es tallen en

un punt.
1 2 0 5 1 2 5
• Per a m 3 Rang(M) 2 : M* 3 0 2 3 3 0 3 18 0
2 1 1 2 2 1 2

2 Rang(M) Rang(M*) 3 El sistema és incompatible. La recta i el pla són paral·lels.

b) El pla π’ que busquem té de vector director el vector normal de :2 x y z 2 0 i el vector director de la

recta.
:2x y z 2 0 n (2,1, 1)

n (2,1, 1) x 5 y z 6
': u ( 2,1, 3) 2 1 1 2 x 8y 4 z 14 ': x 4 y 2z 7 0
P(5, 0, 6) 2 1 3

c) El pla π’’ que busquem té el mateix vector normal que :2 x y z 2 0 i passa pel punt de la recta.
P (5,0,6)
n (2,1, 1) '':2 x y z D 0 10 6 D 0 D 4
El pla que busquem és '':2 x y z 4 0.

108. Pàgina 133

x 3 t x 3 2
x y z 5 P( 3, 8, 0) Q(3,10, 5)
r: y 8 s: y 10 2
2 x y 2z 2 u (1, 0,1) v (2, 2,1)
z t z 5

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat.
1 0 1 1 0 1
1 0 1 0 1
2 0 Rang 2 2 2 1 0 Rang 2 2 1 2 → Les rectes són secants.
2 2 2 2 1
6 2 5 6 2 5

a) Calculem el punt de tall.

3 2 3 t
1
10 2 8 R(1, 8, 4) és el punt de tall.
t 4
5 t

205
 Rectes i plans a l’espai 5

b) La recta que busquem té de vector director el producte vectorial dels vectors directors de les rectes i passa
pel punt de tall que hem calculat.
w u v ( 2,1, 2) x 1 y 8 z 4 x 2y 17 0
t: t :(x , y , z) (1, 8, 4) ( 2,1, 2)
R(1, 8, 4) 2 1 2 x z 5 0

u (1, 0, 1) x 3 y 2 z 1
c) : v (2, 2, 1) 1 0 1 2x y 2z 2 : 2 x y 2z 2 0
A(3, 2, 1) 2 2 1

109. Pàgina 133

x 2 y 1 z R(2, 1, 0)
a) r :
1 2 1 u (1, 2, 1)

P(1,1, 1) x 1 y 1 z 1
: u (1, 2, 1) 1 2 1 2y 4 z 2 : y 2z 1 0
PR (1, 2,1) 1 2 1

x 1 y 7 z 5 2x y 9 0 S(1, 7, 5)
b) s :
1 2 3 3x z 8 0 v (1, 2, 3)

Resolem el sistema que formen les tres equacions.

2x y 9 0
3x z 8 0 M(3, 3,1)
y 2z 1 0

P(1,1, 1) x 1 y 1 z 1 2x y 3 0
c) (x , y , z) (1,1, 1) t(2, 4, 2) rPM :
PM (2, 4, 2) 2 4 2 x z 2 0

2x y 3 0 P (1,1, 1)
21 1 3 0
d) Determinem que P pertany a la recta rPM :
x z 2 0 1 ( 1) 2 0

Comprovem que les rectes rPM i r són secants calculant el rang de la matriu que formen els vectors directors i
el de la matriu que formen aquests vectors i el vector que té d’extrems un punt de cada recta.
1 2 1 2 1
8 0 Rang 2
2 4 2 4 2

1 2 1 1 2 1
1 2 1
Rang 2 4 2 2 Rang Rang 2 4 2 2 Les rectes són secants.
2 4 2
1 2 1 1 2 1

Verifiquem que les rectes rPM i s són secants.

P(1,1, 1) x 1 y 1 z 1 2x y 3 0
rPM : (x , y , z) (1,1, 1) t(2, 4, 2) rPM :
PM (2, 4, 2) 2 4 2 x z 2 0

1 2 3 1 2 3
1 2 1 2 3
8 0 Rang 2 2 4 2= 0 Rang 2 4 2 2
2 4 2 4 2
0 8 4 0 8 4

1 2 3
1 2 3
Rang Rang 2 4 2 2 Les rectes són secants.
2 4 2
0 8 4

206
 Rectes i plans a l’espai 5

110. Pàgina 133

x 2 1 z x 2 y z 1 R( 2, 0, 1)
a) r : y
3 2 3 1 2 u (3, 1, 2)

P(3, 1,1) x 3 y 1 z 1
: u (3, 1, 2) 3 1 2 2 x 10y 2z 6 0 :x 5y z 3 0
RP (5, 1, 0) 5 1 0

b) La recta s és perpendicular a r, és a dir, la recta està continguda en el pla π’ perpendicular a r que passa per
P(3, 1,1) .
P (3, 1,1)
n u (3, 1, 2) : 3x y 2z D 0 9 1 2 D 0 D 8 ': 3x y 2z 8 0

La recta s està continguda en π i π’; definim s com a intersecció dels dos plans.
x 5y z 3 0
s:
3x y 2z 8 0

111. Pàgina 133

x 2
x 2 y z P(2, 0, 0)
a) r : y 3 r:
1 3 1 u ( 1, 3,1)
z

x 1
y 3
x 1 z 1 3 x 3y 8 0 Q (1, 3, 1)
s: y 3 s:
3 2 x 1 z 1 2x 3z 5 0 v (3,1, 2)
3 2
Determinem el pla π que conté la recta r i que és perpendicular a la recta s.
Considerem el vector perpendicular a r i s determinat per n u v (5, 5, 10) .

P(2, 0, 0)
Aleshores, : n (5, 5, 10)
u ( 1, 3,1)

x 2 y z
1 3 1 35x 5y 20 z 70 0 : 7x y 4 z 14 0
5 5 10

Calculem el punt d’intersecció entre aquest pla i la recta s que no hi està continguda.
9
x
x 3y 8 0 5
49 9 49 7
2 x 3z 5 0 y R , ,
15 5 15 15
7x y 4 z 14 0
7
z
15

La recta que busquem passa per R i té de vector director n .

9 49 7
És a dir, té d’equació (x , y , x) , , (5, 5, 10) .
5 15 15

207
 Rectes i plans a l’espai 5

6 6
x
5 5 6 3
P , ,0
2x y 2z 3 3 2 5 5
b) r : r:y r:
x 2y 2z 0 5 5 6 2
u , ,1
z 5 5

Q (0, 0, 0)
s: x y z
v (1, 1, 1)

Determinem el pla π que conté la recta r i que és perpendicular a la recta s.

7 11 4
Considerem el vector perpendicular a r i s determinat per n u v , , .
5 5 5
6 3
P , ,0
5 5
6 2
Aleshores, : u , ,1
5 5
7 11 4
n , ,
5 5 5
6 3
x y z
5 5
6 2 47 59 16 21
1 x y z 0 : 47 x 59y 80 z 21 0
5 5 25 25 5 25
7 11 4
5 5 5
Calculem el punt d’intersecció entre aquest pla i la recta s que no hi està continguda.
7
x
x y 62
7 7 7 7
x z y R , ,
62 62 62 62
47 x 59y 80 z 21 0
7
z
62
La recta que busquem passa per R i té de vector director n.

7 7 7 7 11 4
És a dir, té d’equació (x , y , x) , , , , .
62 62 62 5 5 5
2 6
x
7 7 2 3
P , ,0
3x 5y z 3 3 5 7 7
c) r : r:y r:
2x y z 1 0 7 7 6 5
u , ,1
z 7 7

x 5 4t
x 2y 3 0 Q ( 5, 4, 0)
s: y 4 2t
y 2z 4 v ( 4, 2,1)
z t

Determinem el pla π que conté la recta r i que és perpendicular a la recta s.

9 34 32
Considerem el vector perpendicular a r i s determinat per n u v , , .
7 7 7

2 3
P , ,0
7 7
6 5
Aleshores, : u , ,1
7 7
9 34 32
n , ,
7 7 7

208
 Rectes i plans a l’espai 5

2 3
x y z
7 7
6 5 398 255 159 223
1 x y z 0 : 398 x 255y 159 z 223 0
7 7 49 49 49 49
9 34 32
7 7 7

Calculem el punt d’intersecció entre aquest pla i la recta s que no hi està continguda.
1.627
x
x 2y 3 0 2.261
2.578 1.627 2.578 3.233
y 2z 4 y R , ,
2.261 2.261 2.261 2.261
398 x 255y 159 z 223 0
3.233
z
2.261

La recta que busquem passa per R i té de vector director n .

1.627 2.578 3.233 9 34 32
És a dir, té d’equació (x , y , x) , , , , .
2.261 2.261 2.261 7 7 7

112. Pàgina 133

x 4 2
P(4, 2,1)
a) r : y 2 (x , y , z) (4, 2,1) (2, 1,1)
u (2, 1,1)
z 1

x 4 t
Q(4, 2, m)
s: y 2 3t
v (1, 3, 2)
z m 2t

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat, PQ (0, 0, m 1) .

2 1 2 1 1
7 0 Rang 2
1 3 1 3 2
2 1 1
m 1 Rang 1 3 2 2
2 1 1
0 0 m 1
1 3 2 7(m 1)
2 1 1
0 0 m 1
m 1 Rang 1 3 2 3
0 0 m 1

Per a m 1 les rectes es tallen en un punt.

Per a m 1 les rectes s’encreuen a l’espai.
b) Calculem el vector normal n u v ( 1, 5, 7) .

Calculem el punt de tall entre r i s.

4 t 4 2
t 0
2 3t 2 R(4, 2,1)
0
1 2t 1

La recta que busquem passa pel punt R i té vector director n .

t :(x , y, z) (4,2,1) ( 1, 5,7)

209
 Rectes i plans a l’espai 5

113. Pàgina 134

x 3
x y 2z 1 0 u (1,1, 1)
a) r : y
x y 3 0 P( 3, 0,1)
z 1

x m 2
Q(m, 2, 1)
s: y 2
v (2, 1, 3)
z 1 3

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat, PQ (m 3,2, 2) .

1 1 1 1 1
3 0 Rang 2
2 1 2 1 3
1 1 1
m 1 Rang 2 1 3 2
1 1 1
m 3 2 2
2 1 3 2m 2
1 1 1
m 3 2 2
m 1 Rang 2 1 3 3
m 3 2 2

Per a m 1 les rectes es tallen en un punt.

Per a m 1 les rectes s’encreuen a l’espai.

x 2
x y 2 z 1 x 2y 4 0 Q(0, 2, 1)
b) s : y 2
2 1 3 3x 2z 2 0 v (2, 1, 3)
z 1 3

Calculem el vector normal.

n u v (2, 5, 3)
Calculem el pla que conté r i que és perpendicular a s.
n (2, 5, 3)
: u (1,1, 1)
P( 3, 0, 1)

x 3 y z 1
1 1 1 8x y 7z 17 0 : 8x y 7z 17 0
2 5 3

Calculem el punt de tall entre i la recta s .

x 2y 4 0
8 42 31
3x 2z 2 0 R , ,
19 19 19
8 x y 7z 17 0

La recta que busquem passa pel punt R i té vector director n .

8 42 31
(x , y , z) , , t(2, 5, 3)
19 19 19

210
 Rectes i plans a l’espai 5

114. Pàgina 134

x 1
x 1 P(1, 0,1)
a) r : y
z y 1 u (0,1,1)
z 1

x
Q(0, a ,1)
s: y a
v (1, 0,1)
z 1

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat, PQ ( 1, a, 0) .

0 1 0 1 1
1 0 Rang 2
1 0 1 0 1
0 1 1
a 1 Rang 1 0 1 2
0 1 1
1 a 0
1 0 1 a 1
0 1 1
1 a 0
a 1 Rang 1 0 1 3
1 a 0

Per a a = 1, les rectes es tallen en un punt.

Per a a ≠ 1, les rectes s’encreuen a l’espai.
b) Calculem el punt de tall de les dues rectes.
1 x 1
1 1 y 1 R(1,1, 2)
1 1 z 2

Calculem el vector perpendicular a les dues rectes n u v (1,1, 1) .

La recta que busquem passa pel punt R i té vector director n .
(x, y, z) (1,1,2) t(1,1, 1)
x 1 x
x 1 P(1, 0,1) Q(0, 0,1)
c) r : y s: y 0
z y 1 u (0,1,1) v (1, 0,1)
z 1 z 1

Calculem el vector normal n u v (1,1, 1) .

Calculem el pla que conté r i que és perpendicular a s .
P(1, 0,1) x 1 y z 1
: u (0,1,1) 0 1 1 2x y z 3 0 : 2x y z 3 0
n (1,1, 1) 1 1 1

Calculem el punt de tall entre π i la recta s.

y 0
2 5
z 1 x R , 0,
3 3
2x y z 3 0

La recta que busquem passa pel punt R i té vector director n .

2 5
(x , y , z) , 0, t(1,1, 1)
3 3

211
 Rectes i plans a l’espai 5

115. Pàgina 134

a) Calculem el pla π1 que passa per P i conté r.
R(1, 0, 0)
r : (1 , , )
ur (1, 1, 1)

Els vectors directors del pla són el vector director de la recta i el vector amb l’origen en el punt P i l’extrem a R,
PR (1, 1, 0) .

x y 1 z
1 : 1 1 1 x y 2z 1 0 1 :x y 2z 1 0
1 1 0

Calculem el pla π2 que passa per P i que conté s.

x 2 z S(2, 0, 0)
s: y PS (2, 1, 0)
2 3 us (2,1, 3)

x y 1 z
2: 2 1 3 3x 6y 4 z 6 0 2 : 3x 6y 4z 6 0
2 1 0

La recta t que busquem és la intersecció entre els dos plans.

8
x t
3
x y 2z 1 0 2
t: y t 1
3x 6y 4 z 6 0 3
z t

b) Calculem el pla 1 que passa per P i que conté r .

x 2 2
x 2z 2 1
1 R 2, , 0 1
r: 1 y 2 PR 2, , 1
y 2 2
2 ur (2, 0,1)
z

1
x 2 y z
2
1
1 : 2 0 1 x z 1 0 1 : x 2z 2 0
2
1
2 1
2

Calculem el pla 2 que passa per P i que conté s .

z 1 S(3, 0,1)
s: x 3 y PS (3, 0, 0)
2 us (1, 1, 2)

x 3 y z 1
2: 1 1 2 6y 3z 3 0 2 : 2y z 1 0
3 0 0

La recta t que busquem és la intersecció entre els dos plans.

x 2t 2
x 2z 2 0 1 1
t: y t
2y z 1 0 2 2
z t

212
 Rectes i plans a l’espai 5

c) Calculem el pla 1 que passa per P i que conté r .

x y 1 z 2
R(0,1, 2)
r : ( 2 ,1, 2) PR ( 1,1, 2) 1: 2 0 0 4 y 2z 0 1 : 2y z 0
ur ( 2, 0, 0)
1 1 2

Calculem el pla 2 que passa per P i que conté s .

10
x 10 5
3 3 S , 0,
3x y 10 3 3 7 5
s: y PS , 0,
y 3z 5 1 1 3 3
5 us , 1,
z 3 3
3 3

10 5
x y z
3 3
1 1 5 4 7 5
2 : 1 x y z 0 2 : 5x 4 y 7z 5 0
3 3 3 3 3 3
7 5
0
3 3

La recta t que busquem és la intersecció entre els dos plans.

9
x 1 t
5
2y z 0 1
t: y t
5x 4 y 7z 5 0 2
z t

116. Pàgina 134

Calculem el pla 1 que passa per A i que conté r .

x 2 t
R(2,1, 1)
r:y 1
ur (1, 0,1)
z 1 t

Els vectors directors del pla són el vector director de la recta i el vector amb l’origen en el punt P i l’extrem a R,
AR (2,1, 2) .

x 2 y 1 z 1
1: 1 0 1 x 4y z 1 0 1 : x 4y z 1 0
2 1 2

Calculem el pla π2 que passa per A i que conté s:

x 2 z 2 S(2, 5, 2)
s: y 5 AS (2, 5,1)
2 1 us (2, 1, 1)

x 2 y 5 z 2
2: 2 1 1 4 x 8z 8 0 2 : x 2z 2 0
2 5 1

La recta t que busquem és la intersecció entre els dos plans.

x 2 2
x 4y z 1 0 1 1
t: y
x 2z 2 0 4 4
z

213
 Rectes i plans a l’espai 5

117. Pàgina 134

x 3
P(3, m, 2) y z 2 Q(1, 0, 2)
r:y m s: x 1
u ( 1,1, 2) 1 3 v (1, 1, 3)
z 2 2

Calculem el rang de la matriu que formen els vectors directors i el de la matriu que formen aquests vectors i el
vector que té d’extrems els punts que hem trobat, PQ ( 2, m, 4) .

1 2 1 1 2
5 0 Rang 2
1 3 1 1 3
1 1 2
m 2 Rang 1 1 3 2
1 1 2
2 m 4
1 1 3 5m 10
1 1 2
2 m 4
m 2 Rang 1 1 3 3
2 m 4

Les rectes són coplanàries quan no s’encreuen a l’espai.

1 1 2
1 1 2
És a dir, quan m 2. En aquest cas, Rang Rang 1 1 3 2 . Les rectes són secants.
1 1 3
2 2 4

118. Pàgina 134

Considerem A(a1 , a2 , a3 ) i B(b1 , b2 , b3 ) .

a1 b1 1 2t
x 1 y 2 z
A : 2x y z 0 a2 B r: b2 2 t
2 1 3
a3 2 b3 3t

1
3 1 8
1 2t 0 A , ,2
a1 b1 a2 b2 a3 b3 8 3 3
M (0, 0, 0) , , 2 t 0
2 2 2 3 1 8
2 3t 0 B , , 2
2 3 3
t
3

119. Pàgina 134

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les dues equacions.
2 1 3 2 1 3 5
M M*
5 1 6 5 1 6 3

Calculem el rang de les matrius.

2 1 2 1 3 2 1 3 5
3 0 Rang Rang 2 Els plans són secants.
5 1 5 1 6 5 1 6 3

Busquem la recta d’intersecció a la solució del sistema.

2
x t
3
2x y 3z 5 0 19
r:y t
5x y 6z 3 0 3
z t

214
 Rectes i plans a l’espai 5

120. Pàgina 134

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les dues equacions.
1 0 2
M
0 1 4

1 0 2 5
M*
0 1 4 4

Calculem el rang de les matrius.

1 0
1 0 Rang (M) Rang (M*) 2 Els plans són secants.
0 1

Si la recta comuna en la qual es tallen passa per P(3, 0, 1) , s’han de complir les equacions dels dos plans.
P (3,0, 1)
1 : x 2z 5 0 3 2 ( 1) 5 0
P (3,0, 1)
2 : y 4z 4 0 0 4 ( 1) 4 0

Busquem la recta d’intersecció a la solució del sistema.

x 5 2t
x 2z 5 0
r:y 4 4t
y 4z 4 0
z t

121. Pàgina 134

a) π1 és paral·lel a π i tenen el mateix vector normal.
: x 2y z 0 n (1, 2, 1) 1 : x 2y z D 0
π1 passa per P(1, 1, 1).
P (1,1,1)
1 : x 2y z D 0 1 21 1 D 0 D 2 1 : x 2y z 2 0

b) Calculem el vector director i un punt de la recta.

Q(1, 0, 0)
r : (x , y , z) (t 1, 2t , 3t )
u (1, 2, 3)

π2 té de vectors directors el vector director de la recta i el vector amb l’origen en el punt que ens dona el
problema i l’extrem el punt que hem calculat.

P(1,1,1)
2: u (1,2, 3)
PQ (0, 1, 1)

x 1 y 1 z 1
1 2 3 x y z 1 2 :x y z 1 0
0 1 1

x t
x 2y z 2 0
c) s: y 1
x y z 1 0
z t

215
 Rectes i plans a l’espai 5

122. Pàgina 134

Calculem l’equació general del pla π1.
x 3 y z 1
1 : (x , y , z) (3, 0,1) ( 1,1, 0) (2, 1, 2) 1 1 0 0 1 : 2 x 2y z 5 0
2 1 2

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les dues equacions.
2 2 1 2 2 2 5
M M*
4 a 2 4 a 2 5

Calculem el rang de les matrius.

2 5 2 2 a 4 Rang(M) 1
10 0 Rang(M*) 2 2a 8
4 5 4 a a 4 Rang(M) 2

Per a a 4 1=Rang(M) Rang(M*) 2 Els plans són paral·lels.

Per a a 4 Rang(M) Rang(M*) 2 Els plans són secants.

123. Pàgina 134

El pla paral·lel a π té el mateix vector normal.
: 2x y z 3 0 n ( 2,1, 1) ': 2x y z D 0
π' passa per A(1, 1, 1)
A(1,1,1)
': 2x y z D 0 21 1 1 D 0 D 2 ': 2x y z 2 0
Determinem la intersecció entre la recta i el pla resolent el sistema que formen les tres equacions.
x 2 x 2y 2 0
r: y z
2 x 2z 2 0

x 1
x 2y 2 0
1 1 1 és el punt que busquem.
x 2z 2 0 y P 1, ,
2 2 2
2x y z 2 0
1
z
2

124. Pàgina 134

El pla que busquem té de vectors directors el vector director de r i el de s, i conté tots els punts de la recta s.
x t
x y 2z 3 P(0, 7, 2)
r: y 7 5t
x y 3z 1 u (1, 5, 2)
z 2 2t

x 2 2 y x 2 y 2 z 0 Q( 2, 2, 0)
s: z
3 2 3 2 1 v ( 3, 2, 1)

u (1, 5, 2) x 2 y 2 z
: v ( 3, 2,1) 1 5 2 9x 5y 17z 28 : 9 x 5y 17 z 28 0 és el pla que busquem.
Q( 2, 2, 0) 3 2 1

216
 Rectes i plans a l’espai 5

125. Pàgina 134

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
3 m 2 3 m 2 1 m
M 1 3 1 m M* 1 3 1 m 0
2 5 3 2 5 3 1

Calculem el rang de les matrius.

3 m 2
1 3
11 0 1 3 1 m 2m2 14m 20
2 5
2 5 3

m 2
2m2 14m 20 0 m2 7m 10 0
m 5

• Per a m 2 Rang(M) 2

3 2 2 1
F1 F2 F3
M* 1 3 1 0 Rang (M*) 2
2 5 3 1

Rang(M) Rang(M*) 2 No hi ha equacions proporcionals. Els plans es tallen en una recta.

• Per a m = 5 → Rang (M) = 2

3 5 2 4 3 5 4
M* 1 3 4 0 1 3 0 =30 Rang(M*) 3
2 5 3 1 2 5 1

2 Rang(M) Rang(M*) 3 No hi ha plans paral·lels. Els plans es tallen dos a dos.

m 2
• Per a Rang(M) Rang(M*) 3 Els plans es tallen en un punt.
m 5

126. Pàgina 135

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.

a 0 1 a 0 1 1
M 1 0 b M* 1 0 b 2
5 3 2 5 3 2 3

a 0 1
1
Volem que el rang de les dues matrius sigui 3: 1 0 b 0 3ab 3 0 ab 1 b
a
5 3 2

1
Per a b Rang(M) Rang(M*) 3 Els plans es tallen en un punt.
a
Calculem el punt resolent el sistema que formen les equacions dels tres plans.
b 2
x
ab 1
ax z 1 0 1
b
a
3ab 4a 5b 2 5 1
x bz 2 0 y
3ab 3
5x 3y 2z 3 0 1 2a
z
1 ab

217
 Rectes i plans a l’espai 5

127. Pàgina 135

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
1 2 1 1 2 1 1
M 2 1 a M* 2 1 a 0
3 3 2 3 3 2 b

Volem que el rang de les dues matrius sigui 2 i que les equacions no siguin proporcionals.
1 2 1
1 2
3 0 2 1 a 3a 3 0 a 1
2 1
3 3 2

Per a a 1 Rang(M) 2

1 2 1 1
M* 2 1 1 0 Per a b 1 F3 F1 F2 Rang(M*) 2
3 3 2 b

Els plans pertanyen al mateix feix quan a = -1 i b = 1.

128. Pàgina 135

El pla paral·lel a π té el mateix vector normal.

x 3 y 1 3x 2y 11 0
a) r : z
2 3 x 2z 3 0

Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
3 2 0 3 2 0 11
M 1 0 2 M* 1 0 2 3
1 1 2 1 1 2 1

3 2 0
1 0 2 2 0 Rang(M) Rang(M*) 3 La recta i el pla són secants.
1 1 2

Calculem la intersecció entre la recta i el pla resolent el sistema que formen les tres equacions.
3x 2y 11 0 x 7
x 2z 3 0 y 16 Q( 7, 16, 5)
x y 2z 1 0 z 5

b) Calculem les coordenades del vector director de la recta i un dels seus punts.

x 3 y 1 u (2, 3, 1)
r: z
2 3 R(3, 1, 0)

El pla té de vectors directors el vector director de la recta i el vector amb l’origen en el punt que ens dona el
problema i l’extrem en el punt que hem trobat.

PR (1, 2, 5)

x 3 y 1 z
2 3 1 17x 9y 7z 60 ':17 x 9y 7z 60 0
1 2 5

218
 Rectes i plans a l’espai 5

129. Pàgina 135

La recta s és perpendicular a r, és a dir, la recta està continguda en el pla perpendicular a r que passa per
O(0,0,0).
y z u (1, 2, 3)
r:x
2 3 P(0, 0, 0)
(0,0,0)
u (1, 2, 3) n (1, 2, 3) ': x 2y 3z D 0 D 0 ': x 2y 3z 0

La recta s està continguda en π i π’.

Calculem s com a intersecció dels dos plans.
x t
: 5x 4 y z 0 x y
y t s:
': x 2y 3z 0 x z
z t

130. Pàgina 135

La recta s que busquem passa pel punt A i té vector director v (v1 ,v2 ,v3 ) .

s :(x , y , z) (1,1,1) t(v1 ,v2 ,v3)

(v1 ,v2 ,v3 ) és perpendicular al vector normal de π.

:x y z 3 0 n (1, 1,1)

v n v n 0 (v1 ,v2 ,v3 )(1, 1,1) v1 v2 v3 0 v1 v2 v3 s :(x , y , z) (1,1,1) t(v2 v3 ,v2 ,v3 )
Calculem el vector director de r i un dels seus punts.
x 1
x 1 vr (0, 0,1)
r: r:y 3
y 3 P(1, 3, 0)
z

v2 v3 v2 v3
v v v v
Si r i s es tallen Rang 2 3 2 3 Rang 0 0 1 2
0 0 1
0 2 1

v2 v3 v2 v3
Rang 2 v2 0
0 0 1

v2 v3 v2 v3 v2 v3 v2 v3
Rang 0 0 1 2 0 0 1 2v2 2v3 0 v3 v2
0 2 1 0 2 1

s :(x , y , z) (1,1,1) t v2 (0,1,1) (1,1,1) (0,1,1)

131. Pàgina 135

x m 2
u ( 2, 1, 2)
a) r : y 3
R(m, 3, 1)
z 1 2

x
x y z 0 v (1, 3, 2)
s: y 1 3
2x z 1 S(0,1,1)
z 1 2

219
 Rectes i plans a l’espai 5

2 1 2
2 1 2
Considerem M i M* 1 3 2 la matriu formada pels vectors directors de cada recta i
1 3 2
m 4 2
la matriu formada per aquests vectors i el vector RS ( m, 4,2) , respectivament.

2 1 2
2 1
7 0 1 3 2 0 8m 6 0
1 3
m 4 2
3
Per a m Rang(M) Rang(M*) 2 Les rectes són secants.
4
3
Per a m 2 Rang(M) Rang(M*) 3 Les rectes s’encreuen a l’espai.
4

3 27
x x 2y 0
4 y 3 z 1 4 x y z 0
b) r : s:
2 1 2 1 2x z 1
x z 0
4
Calculem el punt d’intersecció de les rectes resolent el sistema que formen les quatre equacions que
defineixen aquestes rectes.
27
x 2y 0
4
1 5 11 3
x z 0 , ,
4 4 4 2
x y z 0
2x z 1
Considerem el vector perpendicular a r i s determinat per u v ( 2, 1,2) (1, 3, 2) (8, 2, 7) .
5 11 3
La recta que busquem té d’equació (x , y , x) , , (8, 2, 7)
4 4 2

x 1 2
u ( 2, 1, 2) x y z 0 v (1, 3, 2)
c) r : y 3 s:
R( 1, 3, 1) 2x z 1 S(0,1,1)
z 1 2
Determinem el pla π que conté la recta r i el perpendicular a la recta s.

Considerem el vector perpendicular a r i s determinat per u v ( 2, 1,2) (1, 3, 2) (8, 2, 7) .

R( 1, 3, 1)
Aleshores, : n (8, 2, 7)
u ( 2, 1, 2)
x 1 y 3 z 1
: 8 2 7 0 : x 10y 4 z 33 0
2 1 2

Calculem el punt d’intersecció entre aquest pla i la recta s que no hi està continguda.
47
x
y z x 0 39
34 47 34 55
2x z 1 y Q , ,
13 39 13 39
x 10y 4 z 33 0
55
z
39
La recta que busquem passa per Q i té de vector director n .
47 34 55
És a dir, té d’equació: (x , y , x) , , (8, 2, 7)
39 13 39

220
 Rectes i plans a l’espai 5

132. Pàgina 135

Calculem el punt d’intersecció de π i la recta r per mitjà del sistema que formen les tres equacions:
3y x 6 x 9
y z 3 y 1 P( 9, 1, 4)
x y z 6 0 z 4

Calculem el vector director de la recta s:

s :(1 2 ,1 6 , 26 ) vs (2, 6, 26)
La recta que busquem té vector director v s i passa per P.
(x , y , z) ( 9, 1, 4) (2, 6, 26)
x 9 2
Les equacions paramètriques són: y 1 6
z 4 26

133. Pàgina 135

a) Determinem la matriu dels coeficients i la matriu ampliada del sistema que formen les tres equacions.
1 0 0 1 0 0 2
M 0 0 1 M* 0 0 1 3
1 1 4 1 1 4 7

1 0 0
0 1
0 0 1 1 1 0 Rang(M) Rang(M*) 3 La recta i el pla es tallen en un punt.
1 4
1 1 4

Calculem el punt d’intersecció de la recta i el pla per mitjà del sistema que formen les tres equacions.
x 2 x 2
z 3 y 3 M(2, 3, 3)
x y 4z 7 0 z 3

b) Calculem el vector director de la recta i un dels seus punts.

x 2
R(2, 0, 3)
r:y t
vr (0,1, 0)
z 3

El pla que busquem té vectors directors vr i PR , i passa per R.

PR ( 3, 2, 2)
x 2 y z 3
0 1 0 2x 3z 5 ': 2 x 3z 5 0
3 2 2

q1 2
c) Considerem Q(q1 , q 2 , q3 ) r q2 t
q3 3

El vector director de la recta que busquem és PQ ( 1, t 2,2) i és perpendicular al vector normal del pla π.

: x y 4z 7 0 n (1,1, 4)

PQ n PQ n 0 ( 1, t 2,2) (1,1, 4) t 7 0 t 7 Q(2, 7, 3) és el punt que busquem.

221
 Rectes i plans a l’espai 5

134. Pàgina 135

z 3 u (1, 1, 4)
a) r : x 1 y 2
4 P( 1, 2, 3)

v (v1 , v2 , v3 )
s:
A(1, 2, 1)

1 1 4
1 1 4
Considerem M i M* v1 v2 v3 la matriu que formen els vectors directors de cada recta i la
v1 v2 v3
2 0 2
matriu que formen aquests vectors i el vector AP ( 2, 0,2) , respectivament.

Si les rectes són secants Rang(M) Rang(M*) 2

1 1 4
v1 v2 v3 0 2v1 10v2 2v3 0 v1 5v2 v3 0
2 0 2

Com que també són perpendiculars, els vectors directors han de ser igualment perpendiculars.
vr v vr v 0 (1,1,4) (v1 ,v2 ,v3 ) v1 v2 4v3 0

7
v1 v3
2
v1 v2 4v3 0 1 7 1 v3
v1 v3 v v3 , ,1 7, 1, 2
v1 5v2 v3 0 2 2 2 2
v3 v3

v3
L’equació de la recta que busquem és s :(1, 2,1) ( 7, 1, 2) s :(1, 2,1) ( 7, 1, 2)
2
b) Resposta oberta. Per exemple:
Determinem una recta que passi per un punt de r i un punt de s:

P( 1,2, 3) i A(1,2,1) AP ( 2, 0,2)

Una recta que talla r i s és: ( 1,2,3) t( 2, 0,2)

135. Pàgina 135

Considerem v (v1 ,v2 ,v3 ) el vector director de la recta s que busquem.

Si s és paral·lela a r3 : x y z

x y z R3 (0, 0, 0)
r3 : x y z r3 : és el vector director de r3 .
1 1 1 vr3 (1, 1,1)

vs mvr3 m(1, 1,1) s : (s1 , s2 , s 3 ) t m(1, 1,1) s : (s1 , s2 , s 3 ) (1, 1,1)

La recta s que busquem talla r1 .

x 0
x 0 R1 (0, 0,1)
r1 : y
z 1 vr1 (0,1, 0)
z 1

222
 Rectes i plans a l’espai 5

1 1 1
1 1 1
Considerem M i M* 0 1 0 la matriu que formen els vectors directors de cada recta i la
0 1 0
s1 s2 s3 1
matriu que formen aquests vectors i el vector R1S (s1 , s2 , s3 1) , respectivament.

Si les rectes són secants Rang(M) Rang(M*) 2

1 1 1
0 1 0 0 s1 s3 1 0 s3 s1 1
s1 s2 s3 1
x 2 3
R2 ( 3,1, 0)
La recta s que busquem talla r2 : r2 : 2 3,1, y 1
vr1 (2, 0,1)
z

1 1 1
1 1 1
Considerem M i M* 2 0 1 la matriu que formen els vectors directors de cada recta i la
2 0 1
s1 3 s2 1 s3
matriu que formen aquests vectors i el vector R2S (s1 3, s2 1, s3 ) , respectivament.

Si les rectes són secants Rang(M) Rang(M*) 2

1 1 1
2 0 1 0 s1 s2 2s3 4 0 s2 s1 2s3 4
s1 3 s2 1 s3

Resolem el sistema que formen les equacions que hem obtingut.

s3 s1 1
S(t , t 2, t 1)
s2 s1 2s3 4

Considerem el valor de t 0 s :(0,2,1) (1, 1,1)

136. Pàgina 135

Considerem v (v1 ,v2 ,v3 ) el vector director de la recta s que busquem.

Si P s s :(1, 1,2) (v1 ,v2 ,v3 )

La recta s que busquem és paral·lela al pla : x 3y 2z 1 0 .

Considerem n (1, 3,2) el vector normal al pla nv 0 (1, 3,2)(v1 ,v2 ,v3 ) v1 3v2 2v3 0 v1 3v2 2v3
La recta s que busquem és secant a la recta r.
x
z x 1 R(0, 2,1)
r: y 2
y 2 vr (1, 0,1)
z 1

1 0 1
1 0 1
Considerem M i M* v1 v2 v3 la matriu que formen els vectors directors de cada recta i la
v1 v2 v3
1 3 1
matriu que formen aquests vectors i el vector PR ( 1, 3, 1) , respectivament.

Si les rectes són secants Rang(M) Rang(M*) 2

1 0 1
v1 v2 v3 0 3v1 3v3 0 v1 v2
1 3 1

223
 Rectes i plans a l’espai 5

Resolem el sistema que formen les equacions que hem obtingut.

v1 3v2 2v3
v (m, m, m) m(1,1,1)
v1 v2

La recta que busquem és s :(1, 1,2) (v1 ,v2 ,v3 ) s :(1, 1,2) m(1,1,1) s :(1, 1,2) (1,1,1) .

137. Pàgina 135

Anomenem P(p1 , p2 , p3 ) el punt que busquem.

p1 p3
p1 p3 0
Si P r p2 1 p3 P( , 1 , )
p2 p3 1
p3

2x z 2
P( , 1 , ) determina amb s : un pla π:
x y 0

x
2x z 2 S(0, 0, 2)
s: y
x y 0 vs (1, 1, 2)
z 2 2

S(0, 0, 2) x y z 2
: vs (1, 1, 2) 1 1 2 (3 4)x (3 2)y z 2 : (3 4)x (3 2)y z 2 0
PS ( ,1 , 2 ) 1 2

x 2
El pla :(3 4)x (3 2)y z 2 0 conté la recta t :
y z 0

1 0 0 1 0 0 2
M 0 1 1 M* 0 1 1 0
3 4 3 2 1 3 4 3 2 1 2

Si r Rang(M) Rang(M*) 2

1 0 0 1 0 0 2
0 1 1 0 3 3 0 1 M* 0 1 1 0 R(M*) 2
3 4 3 2 1 1 1 1 2

El punt que ens demanen és P( , 1 , ) P( 1, 0, 1) .

138. Pàgina 135
2 1 1 2 1 1 3
Estudiem si el pla conté la recta. M 0 1 2 M* 0 1 2 8
6 4 1 6 4 1 1

Rang(M) Rang(M*) 2 Sistema compatible indeterminat. El pla pertany al feix que defineix la recta.
Escrivim el pla com a combinació lineal dels plans que defineixen la recta.
6x 2 x
4y y y 3
6 x 4y z 1 (2x y z 3) (y 2z 8)
z z 2 y 1
1 3 8

Així: 6x 4y z 1 3(2x y z 3) (y 2z 8)

224
 Rectes i plans a l’espai 5

139. Pàgina 135

2 7 1 2 7 1 4
Estudiem la posició relativa dels dos plans. M M*
3 1 1 3 1 1 8

Rang(M) Rang(M*) 2 Sistema compatible indeterminat. Els plans són secants.

Les cares d’un cub formen angles de 90o: podrem recolzar el cub si els plans secants són ortogonals.

Considerem n1 i n2 els vectors normals dels plans 1 2 n1 n2 n1 n2 0.

n1 (2, 7, 1)
n1 n2 (2, 7, 1) ( 3,1,1) 6 7 1 0 → Podem recolzar el cub en els dos plans alhora.
n2 ( 3,1,1)

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 136
Amb tres punts no alineats i el pla que defineixen, amb un quart punt poden passar dues coses:
a) El punt pertany al pla que defineixen els tres primers. Aleshores, qualsevol pla format per tres dels quatre
punts és coincident amb el que ja tenim i qualsevol recta que passi per dos dels punts queda dins del pla.
b) El punt no pertany al pla que defineixen els tres primers i, aleshores, cada tres punts defineixen plans no
coincidents. La posició relativa entre plans no coincidents es defineix a l’espai i no pas al pla, per això
necessitem una tercera dimensió.

2. Pàgina 136
Si tres potes defineixen el pla en què es recolza la taula, com més potes extra hi hagi més fàcil és que una
estigui fora d’aquest pla i, per tant, hi haurà més possibilitats que la taula estigui coixa.

3. Pàgina 136
Sempre necessitaríem un punt més que la quantitat de dimensions que hi hagués. Si hi poguéssim veure en
quatre dimensions necessitaríem cinc punts, i si fossin cinc dimensions, ens caldrien sis punts.

4. Pàgina 136
Qualsevol objecte que es recolzi en més de tres punts: les rodes d’un vehicle, les potes d’un bagul, etc.

225
 Angles i distàncies 6
6

ACTIVITATS
1. Pàgina 138
a) Determinem el vector director de cada recta i calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.
x t
x y 2 0 x y 2 z 3
r: y 2 t u (1, 1, 2)
2x z 3 0 1 1 2
z 3 2t

x 2
x 2 y z 8
s: 2 , ,8 y v (1, 1,1)
1 1 1
z 8

u v (1, 1, 2) (1, 1,1) 1 1 2 0

u 1 1 4 6 v 1 1 1 3

Apliquem la fórmula de l’angle entre dues rectes.

u v 0
cos 0 arccos0 90
u v 6 3

Calculem el punt de tall de les dues rectes.

t 2 x 3
t 3
2 t y 5 P( 3, 5, 3)
5
3 2t 8 z 3

x 1 t
x 1 y 2 z 2
b) r : y t 2 u (1,1, 2)
1 1 2
z 2 2t

x
x y 3 z
s: x y 3 z y 3 v (1, 1,1)
1 1 1
z

u v (1,1, 2) (1, 1,1) 1 1 2 2

u 1 1 4 6 v 1 1 1 3

Apliquem la fórmula de l’angle entre dues rectes.

u v 2 2 2
cos arccos 61,87
u v 6 3 3 2 3 2

Calculem el punt de tall de les dues rectes.

1 t x 0
t 1
t 2 3 y 3 P(0, 3, 0)
0
2 2t z 0

227
 Angles i distàncies 6

2. Pàgina 138
a) Determinem el vector director de la recta i el vector normal al pla.
x 1 y 2
r: z u (2, 3,1)
2 3

: 4x 6 y 2z 9 0 n (4, 6, 2)

Calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.

u n (2, 3,1) (4, 6,2) 8 18 2 28

u 4 9 1 14 n 16 36 4 56

Apliquem la fórmula de l’angle entre el pla i la recta.

u n 28 28 28
cos(90 ) 1 90 arccos 90 0 90
u n 14 56 784 784

1 4
x t
3 3
x y z 1 0 2 1
b) r : y t u ( 4,1, 3)
2 x y 3z 0 3 3
z t

:x y 5z 7 0 n (1, 1, 5)

Calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.

u n ( 4,1, 3) (1, 1, 5) 4 1 15 10

u 16 1 9 26 n 1 1 25 27

Apliquem la fórmula de l’angle entre el pla i la recta.

u n 10 10 10
cos(90 ) 90 arccos 90 67,83 22,17
u n 26 27 702 702

3. Pàgina 139
a) Determinem els vectors normals als dos plans.

1 :2x y 3z 2 0 n1 (2,1, 3)

2 : x 5y z 7 0 n2 ( 1, 5,1)

Calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.

n1 n2 (2,1, 3) ( 1, 5,1) 2 5 3 0

n1 4 1 9 14 n2 1 25 1 27

Apliquem la fórmula de l’angle entre dos plans.

n1 n2 0
cos 0 arccos0 90
n1 n2 14 27

228
 Angles i distàncies 6

b) 1 : 4x y 3 0 n1 (4,1, 0)

2 : 3x 2y 3z 8 0 n2 ( 3,2, 3)

Calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.

n1 n2 (4,1, 0) ( 3,2, 3) 12 2 10

n1 16 1 0 17 n2 9 4 9 22

Apliquem la fórmula de l’angle entre dues rectes.

n1 n2 10 10 10
cos arccos 58,86
n1 n2 17 22 374 374

2 x 1
c) 1 : y 1 2 3 0 1 : 2 x 2y 4 z 2 0 n1 (2, 2, 4)
z 0 1

2 : 3x y z 5 0 n2 (3, 1, 1)

Calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.

n1 n2 (2, 2, 4) (3, 1, 1) 6 2 4 12

n1 4 4 16 24 n2 9 1 1 11

Apliquem la fórmula de l’angle entre dues rectes.

n1 n2 12 12 12
cos arccos 42,39
n1 n2 24 11 264 264

4. Pàgina 139
a) Estudiem la posició relativa dels dos plans.
1 1 3 1 1 3 D
M M*
2 3 1 2 3 1 D

1 1
1 0 Rang(M) Rang(M*) 2 Els plans són secants sigui quin sigui el valor de D.
2 3

b) Determinem els vectors normals als dos plans.

1 : x y 3z D 0 n1 ( 1,1, 3)

2 : 2x 3y z D 0 n2 ( 2, 3, 1)

Calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.

n1 n2 ( 1,1, 3) ( 2, 3, 1) 2 3 3 8

n1 1 1 9 11 n2 4 9 1 14

Apliquem la fórmula de l’angle entre dues rectes.

n1 n2 8 8 8
cos arccos 49,86
n1 n2 11 14 154 154

L’angle no depèn del paràmetre D.

229
 Angles i distàncies 6

c) La recta intersecció s’obté mitjançant el sistema que formen les dues equacions.
x 8t 2D
x y 3z D 0
r:y 5t D
2x 3y z D 0
z t

Utilitzem la dada A(0, 2,2) r .

x 8t 2D 0 8t 2D x 8t 16
A(0, 2,2)
r:y 5t D 2 5t D D 8 r:y 5t 8
z t 2 t z t

5. Pàgina 140
a) Primer, determinem l’equació del pla perpendicular a la recta r que passa pel punt P.
x 3 y 4
r: z u (2, 1,1)
2 1
n u (2, 1,1) :2x y z D 0
P (6, 1, 3)
:2x y z D 0 12 1 3 D 0 D 10 :2x y z 10 0
Segon, calculem el punt de tall entre la recta i el pla que hem trobat, i aquest punt serà la projecció
ortogonal.
x 3 y 4
z
2 1 Q(1, 6, 2)
2x y z 10 0

b) Primer, determinem l’equació del pla perpendicular a la recta r que passa pel punt P.
x 1 2t
x y z 2 0
r: y 1 t u ( 2,1,1)
x 2y 4 z 1 0
z t

n u ( 2,1,1) : 2x y z D 0
P (2, 5, 4)
: 2x y z D 0 4 5 4 D 0 D 13 : 2x y z 13 0
Segon, calculem el punt de tall entre la recta i el pla que hem trobat, i aquest punt serà la projecció
ortogonal.
x y z 2 0
x 2y 4 z 1 0 Q(5, 1, 2)
2 x y z 13 0

6. Pàgina 140
a) Primer, determinem l’equació de la recta perpendicular a π que passa pel punt P.
P( 3,1, 0) x 3 y 1 z
: 2x y z 1 0 n (2,1, 1) r:
u n (2,1, 1) 2 1 1

Segon, calculem el punt de tall entre el pla i la recta que hem trobat, i aquest punt serà la projecció
ortogonal.
x 3
y 1 z
2 1 1 Q( 1, 2, 1)
2x y z 1 0

230
 Angles i distàncies 6

b) : 3x 2y z 2 0 n (3, 2,1)

P(0, 2, 5) x y 2 z 5
r:
u n (3, 2,1) 3 2 1

Calculem el punt de tall entre el pla i la recta que hem trobat.

x y 2 z 5
3 9
3 2 1 Q , 1,
2 2
3x 2y z 2 0

c) : 4 x y 24 0 n (4, 1, 0)

x 2 4t x 2 y 1
P(2,1, 1)
r: y 1 t 4 1
u n (4, 1, 0)
z 1 z 1

Calculem el punt de tall entre el pla i la recta que hem trobat.

x 2 y 1
4 1
z 1 Q(6, 0, 1)
4x y 24 0

7. Pàgina 141
a) Primer, determinem el vector director de la recta, el vector normal al pla i un punt de la recta.

x 1 z P(1, 0, 0)
r: y
3 2 u (3,1, 2)

:x y z 1 0 n (1, 1, 1)
Segon, calculem el pla π’ que conté la recta r i que és perpendicular a π.
P(1, 0, 0) x 1 y z
': u (3,1, 2) 3 1 2 x 5y 4 z 1 ': x 5y 4 z 1 0
n (1, 1, 1) 1 1 1

Tercer, trobem el tall dels dos plans π i π’, que és la recta s que busquem.
3
x 1
2
x y z 1 0 1
s: y
x 5y 4 z 1 0 2
z

La recta ortogonal és la recta que teníem perquè aquesta recta r està continguda en π.
b) Primer, determinem el vector director de la recta, el vector normal al pla i un punt de la recta.
x 2 t
P( 2, 0, 3)
r:y t
u (1,1, 0)
z 3

:2x y 3z 1 0 n (2, 1, 3)

231
 Angles i distàncies 6

Segon, calculem el pla π’ que conté la recta r i que és perpendicular a π.

P( 2, 0, 3) x 2 y z 3
': u (1,1, 0) 1 1 0 3x 3y 3z 15 ': x y z 5 0
n (2, 1, 3) 2 1 3

Tercer, trobem el tall dels dos plans π i π’, que és la recta s que busquem.
x 6 4
2 x y 3z 1 0 x 6 y 11 x 6 4z 0
y 11 5 z s:
x y z 5 0 4 5 y 11 5z 0
z

8. Pàgina 141
a) Estudiem la posició relativa de la recta i del pla.
y 2 0
r: : x 2y az 3 0
x z 1 0

0 1 0 0 1 0 2
M 1 0 1 M* 1 0 1 1
1 2 a 1 2 a 3

Són paral·lels quan 2 Rang(M) Rang(M*) 3 .

0 1 0
1 0 1 a 1 . Per a a 1 Rang(M) 2
1 2 a

0 1 2
1 0 1 4 0 Rang(M*) 3
1 2 1

b) Primer, determinem el vector director de la recta, el vector normal al pla i un punt de la recta.
x 1 t
y 2 P(1, 2, 0)
r: y 2
x z 1 u (1, 0,1)
z t

: x 2y z 3 0 n (1, 2, 1)
Segon, calculem el pla π’ que conté la recta r i que és perpendicular a π.
P(1, 2, 0) x 1 y 2 z
': u (1, 0,1) 1 0 1 2 x 2y 2 z 6 ': x y z 3 0
n (1, 2, 1) 1 2 1

Tercer, trobem el tall dels dos plans π i π’, que és la recta s que busquem.
x 3
x 2y z 3 0 x z 3 0
y 0 s:
x y z 3 0 y 0
z

232
 Angles i distàncies 6

9. Pàgina 142

a) Considerem A'(a1 , a2 , a3 ) el punt que busquem; el punt mitjà del segment AA ' és B.

a1 3
1 a1 2 a2 1 a3
(2, 2, 2) , , a2 6 A '(3, 6, 3)
2 2 2
a3 3

1 3 a1 0 a2 2 a3
b) 1, , 0 , , A'( 5,1, 2)
2 2 2 2

10. Pàgina 142

a) Primer, determinem la projecció ortogonal del punt sobre la recta.
n (2, 1,1)
: 2x y z 10 0
P(6, 1, 3)

x 3 y 4
z
2 1 Q(1, 6, 2)
2x y z 10 0

Segon, calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

6 p1 1 p2 3 p3
(1, 6,2) , , P '( 4, 11, 7)
2 2 2

b) Primer, determinem la projecció ortogonal del punt sobre la recta.

x 1 2t
x y z 2 0 n ( 2,1,1)
r: y 1 t : 2x y z 13 0
x 2y 4 z 1 0 P(2, 5, 4)
z t

x
y z 2 0
x 2y 4 z 1 0 Q(5, 1, 2)
2 x y z 13 0

Segon, calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

2 p1 5 p2 4 p3
(5, 1, 2) , , P '(8, 3, 0)
2 2 2

11. Pàgina 143

a) Primer, determinem la projecció ortogonal del punt sobre el pla.
:2x y z 1 0 n (2,1, 1)

P( 3,1, 0) x 3 y 1 z
r:
u n (2,1, 1) 2 1 1

x 3 y 1 z
2 1 1 Q( 1, 2, 1)
2x y z 1 0

Segon, calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

3 p1 1 p2 0 p3
( 1,2, 1) , , P '(1, 3, 2)
2 2 2

233
 Angles i distàncies 6

b) Primer, determinem la projecció ortogonal del punt sobre el pla.

P(0, 2, 5) x y 2 z 5
: 3 x 2y z 2 0 n (3, 2,1) r:
u n (3, 2,1) 3 2 1
x y 2 z 5
3 9
3 2 1 Q , 1,
2 2
3 x 2y z 2 0

Segon, calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

3 9 0 p1 2 p2 5 p3
, 1, , , P '( 3, 0, 4)
2 2 2 2 2

12. Pàgina 143

a) Calculem el punt mitjà de AB i el vector AB .

0 2 1 3 3 1
, , Q(1, 2, 1) AB (2, 2, 4)
2 2 2

El pla que busquem passa per Q i té vector normal AB .

n AB (2, 2, 4) :2x 2y 4z D 0
Q(1, 2, 1)
:2x 2y 4z D 0 2 4 4 D 0 D 2 : x y 2z 1 0

3 1 8 3
b) 2 2, 5 5, 1 5 Q
1 1
, ,2
2 2 2 2 2

11
AB 2, ,6
5

El pla que busquem passa per Q i té vector normal AB .

11 11
n AB 2, ,6 : 2x y 6z D 0
5 5
1 1
11 Q , ,2
2 2 11 99
: 2x y 6z D 0 1 12 D 0 D : 20 x 22y 60z 99 0
5 10 10

13. Pàgina 144

d(A, B) AB (2, 2, 3) 4 4 9 17 u

14. Pàgina 144

Considerem P el punt que busquem i que té la forma P(p, p, p 1) .

d ( A , P) (p 1, p 4, p 3) 5 (p 1)2 (p 4)2 (p 3)2 3p2 4 p 26

1
25 3p2 4 p 26 3p2 4 p 1 0 p1 1; p2
3

1 1 1 4
Per a p1 1 P1 (1,1, 2) Per a p2 P1 , ,
3 3 3 3

234
 Angles i distàncies 6

15. Pàgina 144

A p1 B p2 C p3 D 2 0 1 2 ( 3) 4
d(P , ) 3
2 2 2
A B C 4 1 4

16. Pàgina 144

A p1 B p2 C p3 D 1 6 4 D 1 D
d(P , )
A 2
B2
C 2
1 4 4 3

Imposem que la distància sigui 4.

1 D
4 1 D 12
3
Opció a) 1 D 12 D 13
Opció b) 1 D 12 D 11
Hi ha dos valors de D que compleixen la condició.

17. Pàgina 145

Determinem la posició relativa dels plans a partir dels seus vectors normals: 2n1 n2 Els plans són
paral·lels.
Trobem un punt d’un dels plans i calculem la distància d’aquest punt a l’altre pla.
x 1 x 1
y 1 y 1 P(1,1, 5)
2x 2y z 1 0 z 5

A p1 B p2 C p3 D 4 4 10 7 5
d(P , ) u
16 16 4 36 6

18. Pàgina 145

Determinem la posició relativa dels plans a partir dels seus vectors normals: 2n1 n2 Els plans són
paral·lels.
Trobem un punt de π1 i calculem la distància d’aquest punt a π2.
x 1 x 1
y 1 y 1 P(1,1, 0)
x 2y 2z 1 0 z 0

21 41 4 0 D 2 D
d (P , )
4 16 16 6

Imposem que la distància sigui 3.

2 D
3 2 D 18
6
Opció a) 2 D 18 D 16

Opció b) 2 D 18 D 20

Hi ha dos possibles valors de D que compleixen la condició.

235
 Angles i distàncies 6

19. Pàgina 145

Estudiem la posició relativa de la recta r i el pla π.

y 2 1 z 2x y 2 0
r:x : 5x ay z 4 0
2 3 3x z 1 0

2 1 0 2 1 0 2
M 3 0 1 M* 3 0 1 1
5 a 1 5 a 1 4

La recta i el pla són paral·lels quan 2 Rang(M) Rang(M*) 3 .

2 1 0
3 0 1 2a 2. Per a a 1 Rang(M) 2
5 a 1

2 0 2
3 1 1 6 0 Rang(M*) 3
5 1 4

Trobem un punt P de la recta i calculem la distància d’aquest punt a : 5x y z 4 0.

y 2
x
2 x 1
1 z
x y 4 P(1, 4, 2)
3
z 2
x 1

5 1 1 4 1 ( 2) 4 3
d(P , ) u
25 1 1 27

20. Pàgina 146

a) Primer, determinem el vector director i un punt de la recta.
x 3 t
A(3, 2,1)
r:y 2 2t
u (1, 2, 2)
z 1 2t

Segon, calculem el vector determinat pel punt P i el punt A de la recta.

AP (1,2, 3) (3, 2,1) ( 2, 4, 4)

Tercer, trobem el producte vectorial dels dos vectors.

i j k
u AP 1 2 2 8j 8k (0, 8, 8)
2 4 4

Quart, calculem els mòduls de u i u AP i substituïm a la fórmula de la distància.

u 1 4 4 3

u AP 0 64 64 128 8 2

u AP 8 2
d(P , r ) 3,77u
u 3

236
 Angles i distàncies 6

b) Determinem el vector director, un punt A de la recta i el vector AP .

A(0, 5, 1)
x y 5 z 1
r : 2x y 5 1 z 1
1 1 1 u , 1, 1
2 2
AP (3, 0, 1) (0, 5, 1) (3, 5, 2)

Calculem el producte vectorial dels dos vectors i els seus mòduls.

i j k
1 11 11
u AP 1 1 7i 2j k 7, 2,
2 2 2
3 5 2

1 3
u 1 1
4 2
121 3 37
u AP 49 1
4 2

Apliquem la fórmula de la distància entre el punt i la recta.

3 37
u AP
d(P , r ) 2 37u
u 3
2

c) Determinem el vector director, un punt A de la recta i el vector AP .

x t
A(0, 0, 0)
eix OX : y 0
u (1, 0, 0)
z 0
AP ( 1, 0, 2) (0, 0, 0) ( 1, 0, 2)

Calculem el producte vectorial dels vectors i els seus mòduls.

i j k
u AP 1 0 0 2j (0, 2, 0)
1 0 2

u 1 0 0 1

u AP 0 4 0 2

Apliquem la fórmula de la distància entre el punt i la recta.

u AP 2
d(P , r ) 2u
u 1

21. Pàgina 146

Determinem el vector director, un punt A de la recta i el vector AP .

x 1 z
x 2z 1 A(1, 3, 0)
r: 2 1
y 3 u (2, 0,1)
y 3

237
 Angles i distàncies 6

AP (2,1, m) (1, 3, 0) (1, 2, m)

Calculem el producte vectorial dels dos vectors i els seus mòduls.

i j k
u AP 2 0 1 2i (1 2m) j 4k (2,1 2m, 4)
1 2 m

u 4 0 1 5 u AP 4 (1 2m)2 16 21 4m 4m2

Imposem la condició de la distància a la fórmula corresponent i aïllem m.

u AP 21 4m 4m2
d(P , r ) 3 21 4m 4m2 3 5 4m2 4m 24 0
u 5
4m2 4m 24 0 m2 m 6 0 m 2 ; m 3 són els valors de m que compleixen la condició.

22. Pàgina 147

Estudiem la posició relativa entre les dues rectes.
x 1 y
x 3y 1 P(1, 0, 2)
r: 3 1
z 2 u (3,1, 0)
z 2
x
3x y z 11 0 Q(0, 5, 6)
s: y 5
x y 5 0 v (1, 1, 2)
z 6 2
PQ ( 1, 5, 8)

3 1 0
3 1 0
M M* 1 1 2
1 1 2
1 5 8
3 1 0
3 1
4 0 Rang(M) 2 1 1 2 0 Rang(M*) 2
1 1
1 5 8

Rang(M) Rang(M*) 2 Les rectes són secants d (r , s) 0

23. Pàgina 147

Estudiem la posició relativa entre les dues rectes.
1 5x z 3 5x 7y 1 0
s: y
7 1 y z 3 0
2 1 3 2 1 3 1
1 2 1 1 2 1 7
M M*
5 7 0 5 7 0 1
0 1 1 0 1 1 3
2 1 3 1
2 1 3
1 2 1 7
1 2 1 10 0 Rang(M) 3 0 Rang(M*) Rang(M)
5 7 0 1
5 7 0
0 1 1 3

Rang(M) Rang(M*) 3 Les rectes són secants d (r , s) 0

238
 Angles i distàncies 6

24. Pàgina 148

Estudiem la posició relativa entre les dues rectes.
x t
x y 3 P(0, 3,1) x 2 z Q( 2, 0, 0)
r: y 3 t s: y
x z 1 u (1, 1 ,1) 3 2 v (3,1, 2)
z 1 t

PQ ( 2, 3, 1)

1 1 1
1 1 1
M M* 3 1 2
3 1 2
2 3 1

1 1 1
1 1
4 0 Rang(M) 2 3 1 2 1 0 Rang(M*) 3
3 1
2 3 1

2 Rang(M) Rang(M*) 3 Les rectes s’encreuen.

Calculem la distància entre les rectes.
Primer, determinem els vectors directors i un punt de cada recta.
P(0, 3,1) Q( 2, 0, 0)
r: s:
u (1, 1,1) v (3,1, 2)

Segon, calculem un vector determinat per un punt de cada recta.

PQ ( 2, 3, 1)

Tercer, trobem el producte mixt dels vectors directors i el vector PQ .

i j k
u v 1 1 1 3i j 4k ( 3,1, 4)
3 1 2

PQ, u , v ( 2, 3, 1) ( 3,1, 4) 6 3 4 1

Quart, substituïm els valors que hem obtingut a la fórmula de la distància.

PQ, u , v 1 1
d(r , s) 0,2u
u v 9 1 16 26

25. Pàgina 148

a) Les rectes no són coplanàries quan s’encreuen a l’espai.
x m 2t
P(m, 0, 2)
r : (m 2t , t , 2 t ) y t
u (2, 1,1)
z 2 t

x 2
Q(2,1, 0)
2 x 3y 4 z 1 0 2
s: y 1 2
x z 2 0 3 v 1, ,1 ( 3, 2, 3)
z 3

PQ (2 m,1,2)

239
 Angles i distàncies 6

2 1 1
2 1 1
M M* 3 2 3
3 2 3
2 m 1 2

Les rectes s’encreuen quan 2 Rang(M) Rang(M*) 3 .

2 1
1 0 Rang(M) 2
3 2

2 1 1
17
Rang(M*) 3 3 2 3 5m 17 0 m
5
2 m 1 2

17
Les rectes s’encreuen quan m .
5
b) Primer, calculem els vectors directors, un punt de cada recta i un vector determinat per un punt de cada
recta.
P(1, 0, 2) Q(2,1, 0)
r: s: PQ (1,1, 2)
u (2, 1,1) v ( 3, 2, 3)

Segon, trobem el producte mixt dels vectors directors i el vector PQ .

i j k
u v 2 1 1 5i 9j k ( 5, 9,1)
3 2 3

[PQ, u , v ] (1,1,2) ( 5, 9,1) 5 9 2 12

Tercer, substituïm els valors que hem obtingut a la fórmula de la distància.

[PQ, u , v ] 12 12
d (r , s) 1,16 u
u v 25 81 1 107

26. Pàgina 149

Calculem el radi de l’esfera, que és la distància del centre al punt.

AC (2, 2, 1) r d ( A, C ) AC 4 4 1 3

L’equació de l’esfera és:

(x 3)2 (y 2)2 (z 1)2 32 x2 y2 z 2 6 x 4 y 2z 5 0

27. Pàgina 149

L’equació correspon a una esfera. Si considerem C(a, b, c) el centre i x2 y2 z2 Ax By Cz D 0
l’equació general de l’esfera, s’ha de complir que:
2a A 2a 4 a 2
2b B 2b 10 b 5
2c C 2c 2 c 1
a2 b2 c2 r 2 D a2 b2 c2 r 2 26 4 25 1 r 2 26 r2 4

L’esfera té centre a C(2, 5,1) i radi r = 2.

240
 Angles i distàncies 6

SABER FER
28. Pàgina 150
Determinem el vector director de la recta i el vector normal al pla.
1 3
x t
2 x 3y 1 2 2
3 5
r: y t u ,1, (3, 2, 5)
x y z 2 2 2
5 5
z t
2 2

: ax y z 5 n (a, 1,1)

Calculem el producte vectorial dels vectors que hem trobat i els seus mòduls.
u n (3,2, 5) (a, 1,1) 3a 3

u (3,2, 5) 9 4 25 38

n a2 1 1 a2 2

un 3a 3

Apliquem la fórmula perquè l’angle sigui de 30 i aïllem a.

u n 3a 3
cos(90 )
u n 38 a2 2 3a 3 1
a2 36a 20 0 a 18 4 19
1 38 a 2
2 2
cos(90 30 ) cos60
2

Els valors de a que són solució del problema són: a 18 4 19 i a 18 4 19 .

29. Pàgina 150

Primer, determinem la projecció ortogonal del punt sobre la recta.
x 2 2t
x y 1 0
r: y 3 2t u (2, 2,1)
x 2z 2 0
z t

n u (2, 2,1) 2 x 2y z D 0
: 2 x 2y z D 0
:2x 2y z 0
P( 1, 0, 2) 2 ( 1) 2 0 2 D 0 D 0

Intersecció entre el pla i la recta:

x y 1 0
2 7 10
x 2z 2 0 Q , ,
9 9 9
2 x 2y z 0

Segon, trobem el vector d’extrems el punt que hem calculat i el punt que ens dona el problema.
7 7 28
PQ , ,
9 9 9

Tercer, la recta que busquem té de vector director PQ i passa per P.

P( 1, 0, 2)
7 7 28
s: 7 7 28 s : ( 1, 0, 2) , ,
PQ , , 9 9 9
9 9 9

241
 Angles i distàncies 6

30. Pàgina 150

Primer, determinem la projecció ortogonal del punt sobre la recta.

x t
2x y 0 1
r: y 2t u 1, 2,
x 2z 1 0 2
t 1
z
2

1 z
n u 1, 2, x 2y D 0
2 2 z 3
: z
:x 2y 0 : 2x 4y z 3 0
x 2y
2
D 0 1 3 2 2
P(2, 2,1) 2 2 ( 2) D 0 D
2 2
Intersecció entre el pla i la recta:
2x y 0
1 2 2
x 2z 1 0 Q , ,
3 3 3
2x 4y z 3 0

Segon, trobem el vector d’extrems el punt que hem calculat i el punt que ens dona el problema.
7 4 2
PQ , ,
3 3 3

Tercer, el pla que busquem té de vector normal PQ i passa per P.

7 4 2 7 4 2
n PQ , , x y z D 0
3 3 3 3 3 3
': 7 4 2
': 7 x 4 y 2z 24 0
x y z D 0
3 3 3
7 4 2
P(2, 2,1) 2 ( 2) 1 D 0 D 8
3 3 3

31. Pàgina 151

Primer, considerem dos punts de la recta i en calculem els simètrics respecte del pla.
Dos punts són: P(0, 3,1) r i Q( 1,2, 0) r
Determinem les equacions de dues rectes perpendiculars al pla, una que passi per cadascun dels dos
punts.
u n (1, 0, 1) v n (1, 0, 1)
s: s : (0, 3,1) (1, 0, 1) t: t : ( 1, 2, 0) (1, 0, 1)
P(0, 3,1) Q( 1, 2, 0)

Calculem la intersecció entre les rectes que hem obtingut i el pla.

z 1 z
x x 1
1 1
1 3 3 1
y 3 P' , 3, y 2 Q' , 2,
2 2 2 2
x z 2 0 x z 2 0

Segon, calculem el simètric de cada punt respecte de la seva projecció.

1 3 a b 3 c 1 3 1 a 1 b 2 c
P ': , 3, , , P ''( 1, 3, 2) Q ': ,2, , , Q''( 2,2,1)
2 2 2 2 2 2 2 2 2 2
Tercer, la recta que busquem passa pels dos punts que hem calculat.
P ''( 1, 3, 2)
q: q : ( 1, 3, 2) ( 1, 1, 1)
P ''Q '' ( 1, 1, 1)

242
 Angles i distàncies 6

32. Pàgina 151

Primer, determinem el punt simètric del punt del qual coneixem les coordenades respecte del pla.
Trobem l’equació de la recta perpendicular al pla que passi pel punt P(2, 1, 0).
u n (2, 3,1) x 2 y 1 z
r: r : (2,1, 0) (2, 3,1)
P(2,1, 0) 2 3 1

Calculem la intersecció entre la recta que obtenim i el pla.

x 2 y 1
2 3
x 2 15 11 1 15 11 1 a 2 b 1 c 16 4 1
z P' , , , , , , P '' , ,
2 7 14 14 7 14 14 2 2 2 7 7 7
2 x 3y z 2 0

Segon, el punt que hem calculat i el que ens dona l’enunciat han de tenir les mateixes coordenades.
16 4 1 1 16 4
, , a, b, a ;b
7 7 7 7 7 7

33. Pàgina 152

Primer, determinem el simètric de B respecte de 2 :z 0 (pla OXY).

n (0, 0,1)
r : (0,1, 1) (0, 0,1)
B(0,1, 1)

Calculem la intersecció entre r i 2 :z 0.

x 0
y 1
z 1
2 :z 0 1 0 1 Q(0,1, 0)

Trobem el simètric de B.
0 a 1 b 1 c
(0,1, 0) , , B'(0,1,1)
2 2 2

Segon, la recta que busquem té de vector director el producte vectorial dels vectors normals dels dos
plans i passa pel punt B .

v n1 n2 (0,1, 1) (0, 0,1) (1, 0, 0)

s : (0,1,1) (1, 0, 0)
B '(0,1,1)

34. Pàgina 152

Primer, determinem el punt mitjà del segment que té d’extrems els punts donats.
3 2 0 1 1 1 1 1
M , , , ,0
2 2 2 2 2

Segon, el pla que busquem té de vector normal el vector d’extrems els punts donats i passa per M.

n PQ (5,1, 2) 5x y 2z D 0
1 1 5x y 2z D 0 5 1 : 5x y 2z 2 0
M , ,0 D 0 D 2
2 2 2 2

243
 Angles i distàncies 6

35. Pàgina 152

Primer, considerem un punt genèric de la recta i calculem el mòdul del vector normal del pla.

P(0,1 ,1) r amb

n (1, 2, 0) n 1 4 0 5

Segon, determinem la distància del punt al pla.

0 2 2 2 2 4
d(P , )
5 5
Tercer, imposem la condició de la distància i resolem l’equació que en resulta.
2 4
5 5 2 4
5

9 7
Cas 1: 2 4 5 P1 0, ,1
2 2

1 3
Cas 2: 2 4 5 P2 0, ,1
2 2

36. Pàgina 153

Primer, determinem el vector director i un punt de cada recta.
P(0, 0,1) Q(2, 0, m)
r:x y z 1 s: x 2 y z m
u (1, 1,1) v (1,1,1)

Segon, apliquem la fórmula de la distància entre les dues rectes.

i j k
u v 1 1 1 2i 2k ( 2, 0, 2) u v 2 2
1 1 1

PQ ,u ,v (2, 0, m 1) ( 2, 0,2) 2m 6

PQ , u , v 2m 6
d (r , s)
u v 2 2

Tercer, imposem la condició de la distància i resolem l’equació.

2m 6
2 4 2m 6
2 2

Cas 1: 2m 6 4 m 5

Cas 2: 2m 6 4 m 1
m 5 s: x 2 y z 1
Hi ha dues rectes amb distància a la recta r igual a: 2
m 1 s ': x 2 y z 5

244
 Angles i distàncies 6

37. Pàgina 153

Primer, escrivim la recta en forma paramètrica.
x t 1
r:y t Un punt genèric de la recta tindrà la forma C(t 1, t , t) .
z t

Segon, determinem la distància dels punts P i Q al punt C.

d(C , P) ( 2 t)2 (0 t)2 ( 1 t)2 3t 2 2t 5

d(C ,Q) (3 t)2 (1 t)2 (1 t)2 3t 2 6t 11

Tercer, imposem la condició que les dues distàncies siguin iguals i resolem l’equació.
3
d(C , P) d(C ,Q) 3t 2 2t 5 3t 2 6t 11 3t 2 2t 5 3t 2 6t 11 t
4

1 3 3
El punt que busquem és: C , ,
4 4 4

ACTIVITATS
38. Pàgina 154
Calculem el producte escalar i els mòduls dels vectors directors.

u v (2,1, 2) (2, 2, 1) 4 2 2 4

u 4 1 4 3 v 4 4 1 3

Apliquem la fórmula de l’angle entre dues rectes.

u v 4 4
cos arccos 63,61
u v 33 9

39. Pàgina 154

a) Determinem el vector director de cada recta i calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests
vectors.
x 1
r:y 4 u ( 1, 1, 2) u 1 1 4 6
z 2 2

x 2 y z 1
s: v (3, 4,2) v 9 16 4 29
3 4 2

u v ( 1, 1,2) (3, 4,2) 3 4 4 5

Apliquem la fórmula de l’angle entre dues rectes.

u v 5 5
cos arccos 67,73
u v 6 29 174

245
 Angles i distàncies 6

b) u (6, 4,2) u 36 16 4 56

v ( 3,2, 1) v 9 4 1 14

u v (6, 4,2) ( 3,2, 1) 18 8 2 28

u v 28
cos arccos1 0
u v 56 14

c) u ( 1, 4,14) u 1 16 196 213

x 4t
x 2y z 6 5
s: y 3 t v (8, 5, 2) v 64 25 4 93
x 4z 0 2
z t

u v ( 1, 4,14) (8, 5,2) 8 20 28 0

u v 0
cos arccos0 90
u v 213 93

d) u (2,2, 1) u 4 4 1 3

x 5 2t
2x y 3z 0
r: y 10 t v ( 2, 1,1) v 4 1 1 6
3 x 2y 4 z 5
z t

u v ( 2, 1,1) (2,2, 1) 4 2 1 7

u v 7 7
cos arccos 17,71
u v 3 6 3 6

40. Pàgina 154

Determinem el producte escalar i els mòduls dels vectors directors.

u v (0,1,1) (a,1, 0) 1

u 0 1 1 2 v a2 1 0 a2 1

Apliquem la fórmula de l’angle entre dues rectes.

1
cos60
2 1 1
2 (a2 1) 4 a2 1 a 1
u v 1 2 2 a 2
1
cos
u v 2 a2 1

41. Pàgina 154

Si u v 0 cos uv 0 uv és agut.

Si u v 0 cos uv 0 uv és obtús.

Si u v 0 cos uv 0 uv és recte.

246
 Angles i distàncies 6

42. Pàgina 154

Determinem el producte escalar i els mòduls dels vectors directors.

a b (k, 3, 5) (2, 4, 2) 2k 12 10

Formem un angle obtús quan: 2k 22 0 k 11

43. Pàgina 154

AB (5, 7,1) 5 3 AC (8, 6, 4) 2 29 BC (3,1, 3) 19

2 2 2
El costat més gran és AC i a més AC 116 AB BC 19 75 .

Per tant, el triangle és obtusangle.

44. Pàgina 154

2 2 2 37
a b a 2a b b 36 9 2a b 64 a b
2
37
a b 37 37
2 24 cos arccos 140,43
2 48
a b a b cos 3 8 cos

45. Pàgina 154

Determinem el vector director de la recta i el vector normal al pla.
x
r: y z u (2,1,1) :2x y z 0 n (2, 1, 1)
2
Calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.

u n (2,1,1) (2, 1, 1) 4 1 1 2

u 4 1 1 6 n 4 1 1 6

Apliquem la fórmula de l’angle entre el pla i la recta.

u n 2 1 1
cos(90 ) 90 arccos 90 70,53 19,47
u n 6 6 3 3

46. Pàgina 154

a) Determinem el vector director de la recta i el vector normal al pla, els mòduls i el producte escalar
corresponents.

u (1, 2, 1) u 1 4 1 6
: x 2y 3z 8 n (1, 2, 3) n 1 4 9 14
u n (1, 2, 1) (1, 2, 3) 1 4 3 6
u n 6 3
cos(90 ) 90 arccos 90 49,11 40,89
u n 6 14 21

247
 Angles i distàncies 6

b) u (2,2, 4) u 4 4 16 2 6

: x 3y z 6 n (1, 3, 1) n 1 9 1 11

u n (2,2, 4) (1, 3, 1) 2 6 4 0

u n 0
cos(90 ) 90 arccos0 90 90 0
u n 2 6 11

x
x
2y 3z 8
c) r : y 4 u (1,1,1) u 1 1 1 3
2x y z 4
z

:2x 2y 2z 3 n (2,2,2) n 4 4 4 2 3

u n (1,1,1) (2, 2, 2) 2 2 2 6

u n 6
cos(90 ) 90 arccos1 90 0 90
u n 2 3 3

47. Pàgina 154

Determinem el vector director de la recta i el vector normal al pla, i els seus mòduls.
y
r:x z u (1, m, 1) u 1 m2 1 m2 2
m

:x z 0 n (1, 0, 1) n 1 0 1 2

Calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.

u n (1, m, 1) (1, 0, 1) 1 0 1 2

Apliquen la fórmula de l’angle entre el pla i la recta.

u n 2
cos(90 )
u n 2 m2 2 2 1
16 2 (m2 2) m 6
1 2 m 2
2 2
cos(90 30 ) cos60
2

48. Pàgina 154

Determinem la recta intersecció dels plans.
y 2z 0 y 0
. Els plans es tallen a l’eix OX , per tant els dos plans contenen aquest eix.
3y z 0 z 0

Trobem els vectors normals als dos plans, el producte escalar de tots dos i els mòduls d’aquests vectors.

1 : y 2z 0 n1 (0,1,2) n1 0 1 4 5

2 : 3y z 0 n2 (0, 3,1) n2 0 9 1 10

n1 n2 (0,1, 2) (0, 3,1) 0 3 2 5

n1 n2 5 1 1
Apliquem la fórmula de l’angle entre dos plans: cos arccos 45
n1 n2 5 10 2 2

248
 Angles i distàncies 6

49. Pàgina 154

a) Determinem els vectors normals als dos plans, el producte escalar de tots dos i els mòduls d’aquests
vectors.

:2x y 3z 9 n1 (2, 1, 3) n1 4 1 9 14

:2x 2y 2z 19 n2 (2, 2, 2) n2 4 4 4 2 3

n1 n2 (2, 1, 3) (2, 2, 2) 4 2 6 0

Apliquem la fórmula de l’angle entre dos plans.

n1 n2 0
cos 0 arccos0 90
n1 n2 14 2 3

b) : x 5y 3z 1 n1 ( 1, 5, 3) n1 1 25 9 35

: 3x 5y 7z 9 n2 (3, 5, 7) n2 9 25 49 83

n1 n2 ( 1, 5, 3) (3, 5, 7) 3 25 21 43

Apliquem la fórmula de l’angle entre dos plans.

n1 n2 43 43
cos arccos 37,08
n1 n2 35 83 2.905

c) : 4 x 12y 28z 13 n1 ( 4,12, 28) n1 16 144 784 944

x 2 t 3s x 2 y 2 z 1
: y 2 2t s 1 2 1 x 3y 7z 1 0 n2 (1, 3, 7) n2 1 9 49 59
z 1 t 3 1 0

n1 n2 ( 4,12, 28) (1, 3, 7) 4 36 196 236

Apliquem la fórmula de l’angle entre dos plans.

n1 n2 236
cos arccos1 0
n1 n2 944 59

50. Pàgina 154

Estudiem la posició relativa entre les dues rectes.
x 1 2
x 1 y 1 x 1 y 1 z 3 P( 1,1, 3)
r: 3 z r: y 1 4
2 4 2 4 1 u (2, 4, 1)
z 3

x 2 3t
x 3y 2 Q(2, 0, 5)
s: y t
2y z 5 v ( 3,1, 2)
z 5 2t

PQ (3, 1,2)

2 4 1
2 4 1
M M* 3 1 2
3 1 2
3 1 2

249
 Angles i distàncies 6

2 4 1
2 4
12 0 Rang(M) 2 3 1 2 0 Rang(M*) 2
3 1
3 1 2

Rang(M) Rang(M*) 2 Les rectes són secants.

Calculem el punt d’intersecció.
2 3t 1 2
t 1
t 1 4 R( 1,1, 3)
0
5 2t 3

Determinem l’angle que formen.

u (2, 4, 1) u 4 16 1 21 v ( 3,1, 2) v 9 1 4 14

uv (2,4, 1) ( 3,1, 2) 6 4 2 0

u v 0
cos 0 arccos0 90
u v 21 14

51. Pàgina 154

Estudiem la posició relativa entre les dues rectes.
x 2
P(2, 3,1)
r :(2 ,3 ,1 ) y 3
u ( 1,1,1)
z 1

x t
x y 5 0 Q(0, 5,1)
s: y 5 t
x z 1 0 v (1, 1,1)
z 1 t

PQ ( 2,2, 0)

1 1 1
1 1 1
M M* 1 1 1
1 1 1
2 2 0

1 1 1
1 1
2 0 Rang(M) 2 1 1 1 0 Rang(M*) 2
1 1
2 2 0

Rang(M) Rang(M*) 2 Les rectes són secants.

Calculem el punt d’intersecció.
t 2
t 1
5 t 3 R(1, 4, 2)
1
1 t 1

Determinem l’angle que formen.

u ( 1,1,1) u 1 1 1 3 v (1, 1,1) v 1 1 1 3

u v ( 1,1,1) (1, 1,1) 1 1 1 1

u v 1 1 1
cos arccos 70,53
u v 3 3 3 3

250
 Angles i distàncies 6

52. Pàgina 154

Estudiem la posició relativa entre les dues rectes.
x 1
x y z 3 0 P( 1, 2, 0)
r: y 2 t
x y z 1 0 u (0, 1,1)
z t

x 1 2
Q( 1, 1, m)
s:( 1 2 , 1 ,m 2 ) y 1
v (2,1, 2)
z m 2

PQ (0,1, m)

0 1 1
0 1 1
M M* 2 1 2
2 1 2
0 1 m

0 1
2 0 Rang(M) 2
2 1

0 1 1
Volem Rang(M*) 2 2 1 2 2m 2 0 m 1.
0 1 m

Per a m 1 Rang(M) Rang(M*) 2 Les rectes són secants.

Calculem el punt d’intersecció.
1 2 1
t 1
1 2 t R( 1, 1, 1)
0
1 2 t

Determinem l’angle que formen.

u (0, 1,1) u 0 1 1 2

v (2,1, 2) v 4 1 4 3

u v (0, 1,1) (2,1, 2) 0 1 2 3

uv 3 1 1
cos arccos 45
u v 3 2 2 2

53. Pàgina 154

a) Estudiem la posició relativa entre les dues rectes.
x 2 t x
P( 2, 4, m) Q(0, 0, 0)
r:y 4 t s: x y z y
u (1, 1, 2) v (1,1,1)
z m 2t z

PQ (2, 4, m)

1 1 2
1 1 2
M M* 1 1 1
1 1 1
2 4 m

251
 Angles i distàncies 6

1 1 2
1 1 m 7 Rang(M*) 2
2 0 Rang(M) 2 1 1 1 2m 14 0 m 7
1 1 m 7 Rang(M*) 3
2 4 m

Per a m 7 Rang(M) Rang(M*) 2 Les rectes són secants.

Per a m 7 2 Rang(M) Rang(M*) 3 Les rectes s’encreuen a l’espai.

b) Calculem el punt d’intersecció.
2 t
t 3
4 t R(1,1,1)
1
7 2t

Determinem l’angle que formen.

u (1, 1, 2) u 1 1 4 6 v (1,1,1) v 1 1 1 3

u v (1, 1, 2) (1,1,1) 1 1 2 2

u v 2 2 2
cos arccos 61,87
u v 3 6 3 2 3 2

54. Pàgina 154

a) Estudiem la posició relativa.

x 2y 5x 6y 0
r: z
3 5 x 3z 0

5 6 0 5 6 0 0
M 1 0 3 M* 1 0 3 0
1 2 1 1 2 1 9

5 6 0
1 0 3 54 0 Rang(M) Rang(M*) 3 La recta i el pla són secants.
1 2 1

b) Determinem l’angle que formen.

x 2y 5
r: z u 3, , 1 (6, 5, 2)
3 5 2

: x 2y z 9 0 n (1,2, 1)

Calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.

u n (6, 5, 2) (1,2, 1) 6 10 2 18 u 36 25 4 65 n 1 4 1 6

Apliquem la fórmula de l’angle entre el pla i la recta.

u n 18 18 18
cos(90 ) 90 arccos 90 24,29 65,71
u n 65 6 390 390

252
 Angles i distàncies 6

55. Pàgina 154

a) A(1, 1, 0) r si quan substituïm les coordenades a les equacions es compleixen les igualtats.

x 2y z 3 0 A(1, 1,0) r
1 2 ( 1) 0 3 1 2 3 0
r: A r
3x y z 4 0 3 1 ( 1) 0 4 3 1 4 0

A(1, 1,0)
b) A(1, 1, 0) ax y 2z 1 0 a ( 1) 2 0 1 0 a 2 : 2x y 2z 1 0

Determinem l’angle que formen.

1
x 1 t
5
x 2y z 3 0 2 1 2
r: y 1 t u , ,1 ( 1, 2, 5)
3x y z 4 0 5 5 5
z t

:2x y 2z 1 0 n (2,1, 2)

Calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.

u n ( 1,2, 5) (2,1, 2) 2 2 10 10 u 1 4 25 30 n 4 1 4 3

Apliquem la fórmula de l’angle entre el pla i la recta.

u n 10 10 10
cos(90 ) 90 arccos 90 52,51 37,49
u n 30 3 3 30 3 30

56. Pàgina 155

a) Estudiem la posició relativa.

x 1 z a x 4y 1 0
r: 1 2 , ,a 3 2y
2 2 3 3x 2z 3 2a 0

1 4 0
M 3 0 2
1 2 a

1 4 0 1
M* 3 0 2 3 2a
1 2 a 2

1 4 0
1 4 a 1 Rang(M) 2
12 0 3 0 2 12a 12
3 0 a 1 Rang(M) 3
1 2 a

Per a a 1 Rang(M) Rang(M*) 3 La recta i el pla són secants.

1 4 0 1
F1 2F3 F2
Per a a 1 M* 3 0 2 5 Rang(M*) Rang(M) 2
1 2 1 2

La recta està continguda en el pla.

253
 Angles i distàncies 6

b) Determinem l’angle que formen.

1
r: 1 2 , , 3 u 2, , 3 (4,1, 6) : x 2y 2 0 n (1, 2, 0)
2 2

Calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.

u n (4,1, 6) (1, 2, 0) 4 2 6 u 16 1 36 53 n 1 4 0 5

Apliquem la fórmula de l’angle entre el pla i la recta.

u n 6 6 6
cos(90 ) 90 arccos 90 68,37 21,63
u n 53 5 265 265

c) El pla que busquem té de vectors directors el vector normal al pla i el vector director de la recta, i passa
per qualsevol punt de la recta.
P(1,0,1) x 1 y z 1
': u (4,1, 6) 4 1 6 13x 10y 7z 20 0 ':13x 10y 7z 20 0
n (1, 2,1) 1 2 1

57. Pàgina 155

x z x 3y 0 P (2,0,0)
2 30 2 0
a) r : y P r perquè no es compleixen les igualtats.
3 1 x 3z 0 2 30 2 0

P (2,0,0)
:x y z 5 0 2 0 0 5 3 0 P perquè no es compleix la igualtat.

b) Estudiem la posició relativa.

x z x 3y 0
r: y
3 1 x 3z 0

1 3 0 1 3 0 0
M 1 0 3 M* 1 0 3 0
1 1 1 1 1 1 5

1 3 0
1 0 3 15 0 Rang(M) Rang(M*) 3 La recta i el pla són secants.
1 1 1

Determinem el punt de tall entre la recta i el pla.

x 3y 0
x 3z 0 Q(3,1, 1)
x y z 5 0

Trobem l’angle que formen.

x z
r: y u (3,1, 1) :x y z 5 0 n (1,1, 1)
3 1
Calculem el producte escalar i els mòduls d’aquests vectors.

u n (3,1, 1) (1,1, 1) 3 1 1 5 u 9 1 1 11 n 1 1 1 3

Apliquem la fórmula de l’angle entre el pla i la recta.

u n 5 5 5
cos(90 ) 90 arccos 90 29,49 60,5
u n 11 3 33 33

254
 Angles i distàncies 6

c) El pla que conté la recta r i el punt P té de vectors directors el vector director de la recta i el vector que
va d’un punt de la recta al punt P, i passa per P.
x z
r: y R(0, 0, 0)
3 1

P(2, 0, 0) x 2 y z
': u (3,1, 1) 3 1 1 2y 2 z 0 ': x z 0
PQ ( 2, 0, 0) 2 0 0

Calculem l’angle entre π i π’.

:x y z 5 0 n (1,1, 1)

': x z 0 n ' (1, 0,1)

n n ' (1,1, 1) (1, 0,1) 1 1 0

n n'
cos 0 arccos0 90
n n'

58. Pàgina 155

Estudiem la posició relativa dels tres plans.
a 1 2 a 1 2 1
M 2 a 5 M* 2 a 5 1
4 1 a 4 1 a 2

Els plans es tallen dos a dos quan 2 Rang(M) Rang(M*) 3 i no hi ha dos plans paral·lels.
a 1 2 3 1 1
Rang(M) 2 2 a 5 a3 a 24 0 a 3 2 3 1 7 0 Rang(M*) 3
4 1 a 4 1 2

L’únic valor que ho compleix és a 3.

1 : 3 x y 2z 1 0 n1 ( 3,1,2) n1 14

2 : 2x 3y 5z 1 0 n2 ( 2, 3, 5) n2 38

3 : 4 x y 3z 2 0 n3 (4, 1, 3) n3 26

Calculem l’angle entre π1 i π2.

n1 n2 13 13 13
n1 n2 ( 3,1,2) ( 2, 3, 5) 13 cos arccos 55,69
n1 n2 14 38 2 133 2 133

Calculem l’angle entre π1 i π3.

n1 n3 19 19 19
n1 n3 ( 3,1,2) (4, 1, 3) 19 cos arccos 5,21
n1 n3 14 26 2 91 2 91

Calculem l’angle entre π2 i π3.

n2 n3 20 10 10
n2 n3 ( 2, 3, 5) (4, 1, 3) 20 cos arccos 50,48
n2 n3 38 26 247 247

255
 Angles i distàncies 6

59. Pàgina 155

a) Primer, determinem l’equació del pla perpendicular a l’eix que passa pel punt P.
y 0
OX : u (1, 0, 0)
z 0

P(3,1,5)
n u (1, 0, 0) :x D 0 :x D 0 3 D 0 D 3 :x 3 0

Segon, calculem el punt de tall entre la recta i el pla que hem trobat, que serà la projecció ortogonal.
y 0
z 0 Q(3, 0, 0)
x 3 0

x 0
b) OY : u (0, 1, 0)
z 0

P (3,1,5)
n u (0,1, 0) :y D 0 :y D 0 1 D 0 D 1 :y 1 0

x 0
y 1 0 Q(0,1, 0)
z 0

x 0
c) OZ : u (0, 0, 1)
y 0

P (3,1,5)
n u (0, 0,1) :z D 0 :z D 0 5 D 0 D 5 :y 5 0

x 0
y 0 Q(0, 0, 5)
z 5 0

La projecció ortogonal d’un punt sobre un dels eixos és un punt que té la coordenada corresponent a l’eix
igual a la del punt donat i la resta de coordenades nul·les.

60. Pàgina 155

a) Primer, determinem l’equació del pla perpendicular a la recta r que passa pel punt P.

x y z 3 x y 0
r :( , ,3 ) u (1, 1,1)
1 1 1 x z 3 0

n u (1, 1,1) :x y z D 0

P (2,2,0)
:x y z D 0 2 2 0 D 0 D 0 :x y z 0

Segon, calculem el punt de tall entre la recta i el pla que hem trobat, que serà la projecció ortogonal.
x y 0
x z 3 0 Q( 1,1, 2)
x y z 0

256
 Angles i distàncies 6

x 1 y 3 2 x 3y 7 0
b) r : z u (3, 2, 1)
3 2 x 3z 1 0

n u (3, 2, 1) : 3x 2y z D 0

P ( 1,3,1)
: 3x 2y z D 0 3 6 1 D 0 D 2 : 3x 2y z 2 0

2x 3y 7 0
1 1
x 3z 1 0 Q , 2,
2 2
3 x 2y z 2 0

x 1 t
2x y 6
c) r : y 8 2t u ( 1, 2,1)
x z 1
z t

n u ( 1, 2,1) : x 2y z D 0
1
P 0, ,0
2
: x 2y z D 0 0 1 0 D 0 D 1 : x 2y z 1 0

2x y 6
x z 1 Q(2, 2, 3)
x 2y z 1 0

x 10 3t
d) r : y 2t u ( 3, 2, 0)
z 5

n u ( 3, 2, 0) : 3x 2y D 0

P ( 3,0,1)
: 3x 2y D 0 9 0 D 0 D 9 : 3x 2y 9 0

2x 3y 20 0
67 42
z 5 Q , , 5
13 13
3 x 2y 9 0

61. Pàgina 155

a) Primer, determinem l’equació de la recta perpendicular al pla π que passa pel punt P.

:x y z 3 0 n (1,1,1)

P(3, 3,1) x 3 y 3 z 1
r:
u n (1,1,1) 1 1 1

Segon, calculem la projecció ortogonal com el punt de tall entre el pla i la recta que hem trobat.
x 3 y 3 z 1 5 5 1
Q , ,
x y z 3 0 3 3 3

b) : 3x 2y 4 z 25 0 n ( 3, 2, 4)

1 x 1 2y 1 z
P 1, ,0 x 1 2y 1 z 3
r: 2 3 4 4 Q 2, , 4
3 4 4 2
u n ( 3, 2, 4) 3x 2y 4 z 25 0

257
 Angles i distàncies 6

x x y z 11
c) : y 1 0 2 0 : 2 x 3y z 11 0 n (2, 3,1)
z 3 11 2 0 1 3

x 2 y z 1
P(2, 0, 1) x 2 y z 1
r: 2 3 1 Q(0, 3, 2)
u n (2, 3,1) 2 3 1
2x 3y z 11 0

62. Pàgina 155

a) Primer, determinem l’equació de la recta perpendicular al pla π que passa pel punt P.

OXY :z 0 n (0, 0,1)

x 1
P( 1, 4, 3)
r: y 4
u n (0, 0,1)
z 3 t

Segon, calculem la projecció ortogonal com el punt de tall entre el pla i la recta que hem trobat.
x 1
y 4
Q( 1, 4, 0)
z 3 t
z 0

b) OXZ :y 0 n (0,1, 0)

x 1
P( 1, 4, 3)
r: y 4 t
u n (0,1, 0)
z 3

x 1
y 4 t
Q( 1, 0, 3)
z 3
y 0

c) OYZ :x 0 n (1, 0, 0)

x 1 t
P( 1, 4, 3)
r: y 4
u n (1, 0, 0)
z 3

x 1 t
y 4
Q(0, 4, 3)
z 3
x 0

La projecció ortogonal d’un punt sobre un dels plans coordenats és un punt amb les coordenades
corresponents al pla iguals a la del punt donat, i la tercera coordenada és nul·la.

258
 Angles i distàncies 6

63. Pàgina 155

La projecció ortogonal ha d’estar continguda en el pla. Comprovem si els punts que ens donen ho estan.
A( 1,4,0)
:x y z 3 0 1 4 3 0
B(0, 1,2)
:x y z 3 0 0 1 2 3 6 0 B no pot ser la projecció ortogonal.

: x y z 3 0 C (2,1,0) 2 1 0 3 0
El vector que uneix el punt i la seva projecció ortogonal ha de ser perpendicular al pla i, per tant, paral·lel
al seu vector normal.

:x y z 3 0 n (1,1, 1)

AP (1, 0,1) ( 1, 4, 0) (2, 4,1) AP n

CP (1, 0,1) (2,1, 0) ( 1, 1,1) CP ( 1)n

El punt que és projecció ortogonal de P sobre π és C(2, 1, 0).

64. Pàgina 155

a) Primer, determinem el vector director de la recta, el vector normal al pla i un punt de la recta.
P( 1, 1, 5)
r : (2 1, 1 ,5 )
u (2,1, 1)

: x 2y 3z 1 0 n ( 1,2, 3)

Segon, calculem el pla π’ que conté la recta r i que és perpendicular a π.

P( 1, 1, 5) x 1 y 1 z 5
': u (2,1, 1) 2 1 1 x 7y 5z 19 ': x 7y 5z 19 0
n ( 1, 2, 3) 1 2 3

Tercer, trobem el tall dels dos plans π i π’, que és la recta s que busquem.
31
x 9
5
x
2y 3z 1 0 8
s: y 4
x 7y 5z 19 0 5
z

x 3 z x y 2 z 3 P(0, 2, 3)
b) r : y 2
3 3 3 1 3 u ( 3,1, 3)

: x 3y 2z 5 0 n (1, 3, 2)
P(0, 2, 3) x y 2 z 3
': u ( 3,1, 3) 3 1 3 11x 9y 8z 6 ': 11x 9y 8z 6 0
n (1, 3, 2) 1 3 2

3
x
2
x 3y 2z 5 0 7 1
s: y
11x 9y 8 z 6 0 6 3
z

259
 Angles i distàncies 6

x 1 3t
x 3y 1 0 x 1 y z 4 P( 1, 0, 4)
c) r : y t
2y z 4 0 3 1 2 u (3,1, 2)
z 4 2t

: 2x y z 4 0 n ( 2,1, 1)

P( 1, 0, 4) x 1 y z 4
': u (3,1, 2) 3 1 2 3x y 5z 23 ': 3x y 5z 23 0
n ( 2,1, 1) 2 1 1

19 4
x
5 5
2x y z 4 0 58 13
s: y
3x y 5z 23 0 5 5
z

x 1 y 3 P(1, 3, 0)
d) r : z
2 2 u ( 2, 2,1)

: 4x 4y 2z 7 0 n (4, 4, 2)

P(1, 3, 0) x 1 y 3 z
': u ( 2, 2,1) 2 2 1 0
n (4, 4, 2) 4 4 2

La recta i el pla són perpendiculars i, per tant, la projecció ortogonal de la recta sobre el pla és un punt: el
punt d’intersecció entre tots dos.
x 1 y 3
z 1
2 2 Q 0, 2,
2
4 x 4 y 2z 7 0

65. Pàgina 155

a) Primer, determinem el vector director de la recta, el vector normal al pla i un punt de la recta.
P(1, 0, 0)
r : (1 , , 2 )
u ( 1,1, 2)

OXY :z 0 n (0, 0,1)

Segon, calculem el pla π’ que conté la recta r i que és perpendicular a π.

P(1, 0, 0) x 1 y z
': u ( 1,1, 2) 1 1 2 x y 1 ': x y 1 0
n (0, 0,1) 0 0 1

Tercer, trobem el tall dels dos plans π i π’, que és la recta s que busquem.
x 1
z 0
s: y
x y 1 0
z 0

260
 Angles i distàncies 6

P(1, 0, 0)
b) r : (1 , , 2 )
u ( 1,1, 2)

OXZ :y 0 n (0,1, 0)

P(1, 0, 0) x 1 y z
': u ( 1,1, 2) 1 1 2 2x z 2 ': 2 x z 2 0
n (0,1, 0) 0 1 0

1
x 1
y 0 2
s: y 0
2x z 2 0
z

P(1, 0, 0)
c) r : (1 , , 2 )
u ( 1,1, 2)

OYZ :x 0 n (1, 0, 0)

P(1, 0, 0) x 1 y z
': u ( 1,1, 2) 1 1 2 2y z ': 2y z 0
n (1, 0, 0) 1 0 0

x 0
x 0 1
s: y
2y z 0 2
z

66. Pàgina 155

Primer, determinem el vector director de la recta, el vector normal al pla i un punt de la recta.
x
P(0, 0, 0)
Eix OX : OX r:y 0
u (1, 0, 0)
z 0

:x y z 9 0 n (1, 1, 1)
Segon, calculem el pla π’ que conté la recta r i que és perpendicular a π.
P(0, 0, 0) x y z
': u (1, 0, 0) 1 0 0 y z ': y z 0
n (1, 1, 1) 1 1 1

Tercer, trobem el tall dels dos plans π i π’, que és la recta s que busquem.
x 9 2
y z 0
s: y
x y z 9 0
z

261
 Angles i distàncies 6

x 0
P(0, 0, 0)
Eix OY : OY r:y
u (0,1, 0)
z 0

P(0, 0, 0) x y z
': u (0,1, 0) 0 1 0 x z ': x z 0
n (1, 1, 1) 1 1 1

x
x z 0
s: y 9 2
x y z 9 0
z

x 0
P(0, 0, 0)
Eix OZ : OZ r:y 0
u (0, 0,1)
z

P(0, 0, 0) x y z
': u (0, 0,1) 0 0 1 x y ': x y 0
n (1, 1, 1) 1 1 1

9 1
x
2 2
x y 0 9 1
s: y
x y z 9 0 2 2
z

67. Pàgina 155

a) Primer, determinem l’equació de la recta perpendicular al pla π que passa pel punt P.
:x y 2z 1 0 n (1, 1, 2)
x 2
P(2,1, 5) x 2 y 1 z 5 x y 3 0
t: y 1
u n (1, 1, 2) 1 1 2 2x z 9 0
z 5 2

Segon, calculem la projecció ortogonal com el punt de tall entre el pla i la recta que hem trobat.
x y 3 0
10 1 7
2x z 9 0 Q , ,
3 3 3
x y 2z 1 0

b) Primer, determinem el vector director de la recta i un punt de la recta.

x 3 y 1 z R(3, 1, 0)
r:
2 3 1 u (2, 3,1)

Segon, calculem el pla π’ que conté la recta r i que és perpendicular a π.

P(3, 1, 0) x 3 y 1 z
': u (2, 3,1) 2 3 1 7 x 3y 5z 24 ': 7 x 3y 5z 24 0
n (1, 1, 2) 1 1 2

262
 Angles i distàncies 6

Tercer, trobem el tall dels dos plans π i π’, que és la recta s que busquem.
27 11
x t
4 4
x y 2z 1 0 31 19
s: y t
7 x 3y 5z 24 0 4 4
z t

68. Pàgina 155

a) Primer, determinem l’equació de la recta perpendicular al pla π que passa pel punt P.

:x y 4z 7 0 n ()
x 3
P(3, 2,1) x 3 y 2 z 1 x y 5 0
t: y 2
u n (1,1, 4) 1 1 4 4 x z 13 0
z 1 4

Segon, calculem la projecció ortogonal com el punt de tall entre el pla i la recta que hem trobat.
x y 5 0
25 20 17
4 x z 13 0 Q , ,
9 9 9
x y 4z 7 0

b) Primer, determinem l’equació del pla perpendicular a la recta r que passa pel punt P.
x 2
x 2 R(2, 0, 3)
r: y t n u (0,1, 0) ': y D 0
z 3 u (0,1, 0)
z 3

P (3, 2,1)
': y D 0 2 D 0 D 2 ': y 2 0

Segon, calculem el punt de tall entre la recta i el pla que hem trobat, que és la projecció ortogonal.
x 2
z 3 M(2, 2, 3)
y 2 0

c) Primer, determinem el pla π’’ que conté la recta r i que és perpendicular a π.

R(2, 0, 3) x 2 y z 3
'': u (0,1, 0) 0 1 0 4x z 11 '': 4 x z 11 0
n (1,1, 4) 1 1 4

Segon, calculem el tall dels dos plans π i π’’, que és la recta s que busquem.
11 1
x t
4 4
x y 4z 7 0 39 17
s: y t
4 x z 11 0 4 4
z t

263
 Angles i distàncies 6

69. Pàgina 156

a) Primer, determinem la projecció ortogonal del punt sobre l’eix.
x
y 0
OX r: y 0 u (1, 0, 0)
z 0
z 0

n (1, 0, 0)
:x 2 0
P( 2, 3,1)

y 0
z 0 Q( 2, 0, 0)
x 2 0

Segon, calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

2 p1 3 p2 1 p3
( 2, 0, 0) , , P '( 2, 3, 1)
2 2 2

x 0
x 0
b) OY r: y u (0,1, 0)
z 0
z 0

n (0,1,0)
:y 3 0
P( 2,3,1)

x 0
z 0 Q(0,3,0)
y 3 0

2 p1 3 p2 1 p3
(0,3,0) , , P '(2, 3, 1)
2 2 2

x 0
x 0
c) OZ r: y 0 u (0,0,1)
y 0
z

n (0,0,1)
:z 1 0
P( 2,3,1)

x 0
y 0 Q(0,0,1)
z 1 0

2 p1 3 p2 1 p3
(0, 0,1) , , P '(2, 3,1)
2 2 2

El punt simètric d’un punt respecte dels eixos de coordenades és un punt amb la coordenada
corresponent a l’eix igual a la del punt donat, i les altres dues, canviades de signe respecte del punt
original.

264
 Angles i distàncies 6

70. Pàgina 156

a) Determinem la projecció ortogonal del punt sobre la recta.
x 2 x y 1
P(0, 1, 2)
r :( 2 , 1 , 2) y 1 2 1
u ( 2,1, 0)
z 2 z 2
n ( 2,1, 0) : 2x y D
2x y D 0
: 2x y 4 0
P( 1, 2, 3) 2 2 D 0 D 4
x y 1
2 1
z 2 Q( 2, 0, 2)
2x y 4 0

Calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

1 p1 2 p2 3 p3
( 2, 0, 2) , , P '( 3, 2,1)
2 2 2

b) Determinem la projecció ortogonal del punt sobre la recta.

x 2 y 1
x 2 y 1 2 3 P( 2,1, 6)
r: z 6
2 3 x 2 u (2, 3,1)
z 6
2

n (2, 3,1) :2x 3y z D 0

2 x 3y z D 0
:2x 3y z 6 0
P(0, 2, 0) 0 6 0 D 0 D 6

x 2 y 1
2 3
x 2 1 13
z 6 Q 1, ,
2 2 2
2 x 3y z 6 0

Calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

1 13 0 p1 2 p2 0 p3
1, , , , P '( 2,1,13)
2 2 2 2 2

c) Determinem la projecció ortogonal del punt sobre la recta.

10 2
x
3 3 10 17
P , ,0
x 2y 8 17 1 3 3
r: y
2x y z 1 3 3 2 1
u , ,1 (2,1, 3)
z 3 3

n (2,1, 3) :2x y 3z D 0
2 x y 3z D 0
:2x y 3z 39 0
P( 1, 2,13) 2 2 39 D 0 D 39

x 2y 8
2x y z 1 Q(4, 2,11)
2x y 3z 39 0

265
 Angles i distàncies 6

Calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

1 p1 2 p2 13 p3
(4, 2,11) , , P '(9, 6, 9)
2 2 2

d) Determinem la projecció ortogonal del punt sobre la recta.

x 1 2 x 1 y 3
x 1 y 3 z 1 2 2 P(1,3, 1)
r :(1 2 , 3 2 , 1 ) y 3 2
2 2 1 x 1 z 1 u ( 2,2, 1)
z 1
2 1

n ( 2, 2, 1) : 2 x 2y z D 0
1 2 x 2y z D 0 1 1 : 4x 4 y 2z 1 0
P 2, 2, 4 4 D 0 D
2 2 2

x 1 y 3
2 2
x 1 z 1 20 16 7
Q , ,
2 1 9 9 18
4x 4 y 2z 1 0

Calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

1
20 16 7 2 p1 2 p2 2 p3 22 14 23
, , , , P' , ,
9 9 18 2 2 2 9 9 18

71. Pàgina 156

a) Primer, determinem la projecció ortogonal del punt sobre el pla.

OXY :z 0 n (0, 0,1)

x 2
P(2, 1, 0)
r: y 1
u n (0, 0,1)
z

x 2
y 1 Q(2, 1, 0)
z 0

Segon, calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

2 p1 1 p2 0 p3
(2, 1, 0) , , P '(2, 1, 0)
2 2 2

b) OXZ :y 0 n (0,1, 0)

x 2
P(2, 1, 0)
r: y 1
u n (0,1, 0)
z 0
x 2
y 0 Q(2, 0, 0)
z 0
2 p1 1 p2 0 p3
(2, 0, 0) , , P '(2,1, 0)
2 2 2

266
 Angles i distàncies 6

c) OYZ :x 0 n (1, 0, 0)

x 2
P(2, 1, 0)
r: y 1
u n (1, 0, 0)
z 0

y 1
z 0 Q(0, 1, 0)
x 0

2 p1 1 p2 0 p3
(0, 1, 0) , , P '( 2, 1, 0)
2 2 2

El punt simètric d’un punt respecte dels plans coordenats és un punt amb les coordenades corresponents
al pla iguals a les del punt donat, i l’altra, canviada de signe respecte del punt original.

72. Pàgina 156

Primer, determinem la projecció ortogonal del punt sobre la recta.

z 3 P( 1, 2, 3)
r:x 1 y 2
4 u (1,1, 4)

n (1,1, 4) :x y 4z D 0
x y 4z D 0
:x y 4z 7 0
P(1,2,1) 1 2 4 D 0 D 7

x 1y 2
z 3 4 5 5
x 1 Q , ,
4 3 3 3
x y 4z 7 0

Segon, calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

4 5 5 1 p1 2 p2 1 p3 11 4 7
, , , , P' , ,
3 3 3 2 2 2 3 3 3

73. Pàgina 156

a) Primer, determinem la projecció ortogonal del punt sobre el pla.

:2x y 5z 12 0 n (2, 1, 5)

P(1, 0,1) x 1 y z 1
r:
u n (2, 1, 5) 2 1 5

x 1 y z 1
1 3
2 1 5 Q 2, ,
2 2
2x y 5z 12 0

Segon, calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

1 3 1 p1 0 p2 1 p3
2, , , , P '(3, 1, 4)
2 2 2 2 2

267
 Angles i distàncies 6

b) Primer, determinem la projecció ortogonal del punt sobre el pla.

: 3x 2y 38 0 n (3, 2, 0)

x 1 y 1
P( 1,1, 0)
r: 3 2
u n (3, 2, 0)
z 0

x 1 y 1
3 2
z 0 Q(8, 7, 0)
3x 2y 38 0

Segon, calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

1 p1 1 p2 0 p3
(8, 7, 0) , , P '(17,13, 0)
2 2 2

c) Primer, determinem la projecció ortogonal del punt sobre el pla.

: 2y 5z 23 0 n (0, 2, 5)

1 x 0
P 0, , 1
r: 2 y (1 2) z 1
u n (0, 2, 5) 2 5

x 0
y (1 2) z 1 3
Q 0, ,4
2 5 2
2y 5z 23 0

Segon, calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

3 0 p1 (1 2) p2 1 p3 7
0, ,4 , , P ' 0, ,9
2 2 2 2 2

74. Pàgina 156

a) Primer, considerem dos punts de la recta i en calculem els simètrics respecte del pla.
x 2t
x y z
r: y 3t Dos punts són: P(0, 0, 0) r i Q(2, 3, 1) r
2 3 1
z t

Determinem les equacions de dues rectes perpendiculars al pla, una que passi per cadascun dels dos
punts.

OXY :z 0 n (0, 0,1)

u n (0, 0,1) v n (0, 0,1)

s: s : (0, 0, 0) (0, 0,1) t: t : (2, 3, 1) (0, 0,1)
P(0, 0, 0) Q(2, 3, 1)

Calculem la intersecció entre les rectes que hem obtingut i el pla.

x 0 x 2
y 0 y 3
P '(0, 0, 0) Q '(2, 3, 0)
z t z 1 t
z 0 z 0

268
Angles i distàncies 6

Segon, determinem el simètric de cada punt respecte de la seva projecció.

a b c 2 a 3 b 1 c
P ':(0, 0, 0) , , P ''(0, 0, 0) Q':(2, 3, 0) , , Q''(2, 3,1)
2 2 2 2 2 2
Tercer, la recta que busquem passa pels dos punts que hem calculat.
P ''(0, 0, 0)
q: q : (0, 0, 0) (2, 3,1)
P ''Q '' (2, 3,1)

b) Primer, considerem dos punts de la recta: P(0, 0, 0) r i Q(2, 3, 1) r

Determinem dues rectes perpendiculars al pla, que passin per cadascun dels dos punts.

OXZ :y 0 n (0,1, 0)

u n (0,1, 0) v n (0,1, 0)
s: s : (0, 0, 0) (0,1, 0) t: t : (2, 3, 1) (0,1, 0)
P(0, 0, 0) Q(2, 3, 1)

Calculem la intersecció entre les rectes que hem obtingut i el pla.

x 0 x 2
y t y 3 t
P '(0, 0, 0) Q '(2, 0, 1)
z 0 z 1
y 0 y 0

Segon, determinem el simètric de cada punt respecte de la seva projecció.

a b c 2 a 3 b 1 c
P ':(0, 0, 0) , , P ''(0, 0, 0) Q':(2, 0, 1) , , Q''(2, 3, 1)
2 2 2 2 2 2
Tercer, la recta que busquem passa pels dos punts que hem calculat.
P ''(0, 0, 0)
q: q :(0, 0, 0) (2, 3, 1)
P ''Q '' (2, 3, 1)

c) Primer, considerem dos punts de la recta i en calculem els simètrics respecte del pla.

P(0, 0, 0) r i Q(2, 3, 1) r

Determinem dues rectes perpendiculars al pla, una que passi per cadascun dels dos punts.
OYZ :x 0 n (1, 0, 0)

u n (1, 0, 0) v n (1, 0, 0)
s: s : (0, 0, 0) (1, 0, 0) t: t : (2, 3, 1) (1, 0, 0)
P(0, 0, 0) Q(2, 3, 1)

Calculem la intersecció entre les rectes que hem obtingut i el pla.

x t x 2 t
y 0 y 3
P '(0, 0, 0) Q '(0, 3, 1)
z 0 z 1
x 0 x 0

Segon, determinem el simètric de cada punt respecte de la seva projecció.

a b c 2 a 3 b 1 c
P ':(0, 0, 0) , , P ''(0, 0, 0) Q':(0, 3, 1) , , Q''( 2, 3, 1)
2 2 2 2 2 2
Tercer, la recta que busquem passa pels dos punts que hem calculat.
P ''(0, 0, 0)
q: q : (0, 0, 0) ( 2, 3, 1)
P ''Q '' ( 2, 3, 1)

269
 Angles i distàncies 6

75. Pàgina 156

a) Primer, considerem dos punts de la recta i en calculem els simètrics respecte del pla.

r :(2 , 1 ,5 ) Dos punts són: P(0, 1, 5) r i Q(2, 0, 4) r

Determinem les equacions de dues rectes perpendiculars al pla, una que passi per cadascun dels dos
punts.
u n ( 1, 2, 3) x y 1 z 5
s: s : (0, 1, 5) ( 1, 2, 3)
P(0, 1, 5) 1 2 3

v n ( 1, 2, 3) x 2 y z 4
t: t : (2, 0, 4) ( 1, 2, 3)
Q(2, 0, 4) 1 2 3

Calculem la intersecció entre les rectes que hem obtingut i el pla.

x y 1 x 2 y
1 2 1 2
x z 5 8 9 11 x 2 z 4 15 13 17
P' , , Q' , ,
1 3 7 7 7 1 3 14 7 14
x 2y 3z 1 0 x 2y 3z 1 0

Segon, determinem el simètric de cada punt respecte de la seva projecció.

8 9 11 a 1 b 5 c 16 25 13
P ': , , , , P '' , ,
7 7 7 2 2 2 7 7 7

15 13 17 2 a 0 b 4 c 1 26 11
Q ': , , , , Q'' , ,
14 7 14 2 2 2 7 7 7

Tercer, la recta que busquem passa pels dos punts que hem calculat.
16 25 13
P '' , ,
7 7 7 16 25 13
q: q: , , (17,1, 2)
17 1 2 7 7 7
P ''Q '' , , (17,1, 2)
7 7 7

b) Primer, considerem dos punts de la recta i en calculem els simètrics respecte del pla.
x 3 z x z 3
r: y 2 y 2 Dos punts són: P( 3, 3, 0) r i Q(3,1, 6) r
3 3 3 3
Determinem les equacions de dues rectes perpendiculars al pla, una que passi per cadascun dels dos
punts.
u n (1, 3, 2) x 3 y 3 z
s: s : ( 3, 3, 0) (1, 3, 2)
P( 3, 3, 0) 1 3 2

v n (1, 3, 2) x 3 y 1 z 6
t: t : (3,1, 6) (1, 3, 2)
Q(3,1, 6) 1 3 2

Calculem la intersecció entre les rectes que hem obtingut i el pla.

x
y 3 3 x 3 y 1
1 3 1 3
x 3 z 5 3 x 3 z 6 7 1
P' , , 1 Q' , ,5
1 2 2 2 1 2 2 2
x 3y 2z 5 0 x 3y 2z 5 0

270
Angles i distàncies 6

Segon, determinem el simètric de cada punt respecte de la seva projecció.

5 3 3 a 3 b c
P ': , , 1 , , P ''( 2, 0, 2)
2 2 2 2 2

7 1 3 a 1 b 6 c
Q ': , ,5 , , Q''(4, 2, 4)
2 2 2 2 2

Tercer, la recta que busquem passa pels dos punts que hem calculat.
P ''( 2, 0, 2)
q: q : ( 2, 0, 2) (6, 2, 6)
P ''Q '' (6, 2, 6)

c) Primer, considerem dos punts de la recta i en calculem els simètrics respecte del pla.
x 1 3t
x 3y 1 0
r: y t Dos punts són: P( 1, 0, 4) r i Q(2,1, 6) r
2y z 4 0
z 4 2t

Determinem les equacions de dues rectes perpendiculars al pla, una que passi per cadascun dels dos
punts.
u n ( 2,1, 1) x 1 y z 4
s: s : ( 1, 0, 4) ( 2,1, 1)
P( 1, 0, 4) 2 1 1

v n ( 2,1, 1) x 2 y 1 z 6
t: t : (2,1, 6) ( 2,1, 1)
Q(2,1, 6) 2 1 1

Calculem la intersecció entre les rectes que hem obtingut i el pla.

x 1 x 2 y 1
y
2 2 1
x 1 z 4 1 1 13 x 2 z 6 1 11 31
P' , , Q' , ,
2 1 3 3 3 2 1 3 6 6
2x y z 4 0 2x y z 4 0

Segon, determinem el simètric de cada punt respecte de la seva projecció.

1 1 13 1 a 0 b 4 c 1 2 14
P ': , , , , P '' , ,
3 3 3 2 2 2 3 3 3
1 11 31 2 a 1 b 6 c 4 8 13
Q ': , , , , Q '' , ,
3 6 6 2 2 2 3 3 3

Tercer, la recta que busquem passa pels dos punts que hem calculat.
1 2 14
P '' , ,
3 3 3 1 2 14
q: q: , , ( 5,10, 1)
5 10 1 3 3 3
P ''Q '' , , ( 5,10, 1)
3 3 3

d) Primer, considerem dos punts de la recta i en calculem els simètrics respecte del pla.
x 1 2t
x 1 y 3
r: z y 3 2t Dos punts són: P(1, 3, 0) r i Q( 1, 1,1) r
2 2
z t

271
 Angles i distàncies 6

Determinem les equacions de dues rectes perpendiculars al pla, una que passi per cadascun dels dos
punts.
u n (4, 4, 2) x 1 y 3 z
s: s : (1, 3, 0) (4, 4, 2)
P(1, 3, 0) 4 4 2
v n (4, 4, 2) x 1 y 1 z 1
t: t : ( 1, 1, 1) (4, 4, 2)
Q( 1, 1, 1) 4 4 2

Calculem la intersecció entre les rectes que hem obtingut i el pla.

x 1 y 3 x 1 1 y
4 4 4 4
x 1 z 1 x 1 z 1 1
P ' 0, 2, Q ' 0, 2,
4 2 2 4 2 2
4 x 4 y 2z 7 0 4 x 4 y 2z 7 0

Segon, determinem el simètric de cada punt respecte de la seva projecció.

1 1 a 3 b 0 c
P ': 0, 2, , , P ''( 1, 1,1)
2 2 2 2

1 1 a 1 b 1 c
Q': 0, 2, , , Q''(1, 3, 0)
2 2 2 2

Tercer, la recta que busquem passa pels dos punts que hem calculat.
P ''( 1, 1,1)
q: q :( 1, 1,1) (2, 2, 1)
P ''Q '' (2, 2, 1)

76. Pàgina 156

x t
Eix OX r:y 0 (t , 0, 0)
z 0

Primer, considerem dos punts de la recta i en calculem els simètrics respecte del pla.
Dos punts són: P(0, 0, 0) r i Q(1, 0, 0) r

Determinem les equacions de dues rectes perpendiculars al pla, una que passi per cadascun dels dos
punts.
x
u n ( 1,1,1) x y
s: y s : (0, 0, 0) ( 1,1,1)
P(0, 0, 0) y z
z

x 1
v n ( 1,1,1) x 1 y
t: y t : (1, 0, 0) ( 1,1,1)
Q(1, 0, 0) y z
z

Calculem la intersecció entre les rectes que hem obtingut i el pla.

x y x 1 y
2 2 2
y z P' , , y z Q '(0,1,1)
3 3 3
x y z 2 0 x y z 2 0

272
Angles i distàncies 6

Segon, determinem el simètric de cada punt respecte de la seva projecció.

2 2 2 0 a 0 b 0 c 4 4 4
P ': , , , , P '' , ,
3 3 3 2 2 2 3 3 3

1 a 0 b 0 c
Q ':(0,1,1) , , Q''( 1, 2, 2)
2 2 2

Tercer, la recta que busquem passa pels dos punts que hem calculat.
4 4 4
P '' , ,
3 3 3 4 4 4
q: q: , , (1, 2, 2)
1 2 2 3 3 3
P ''Q '' , , (1, 2, 2)
3 3 3

x 0
Eix OY r:y t (0, t , 0) Dos punts de l’eix són: P(0, 0, 0) r i Q(0,1, 0) r
z 0

Determinem les equacions de dues rectes perpendiculars al pla, una que passi per cadascun dels dos
punts.
x
u n ( 1,1,1) x y
s: y s : (0, 0, 0) ( 1,1,1)
P(0, 0, 0) y z
z

x
v n ( 1,1,1) x z
t: y 1 t : (0,1, 0) ( 1,1,1)
Q(0,1, 0) y 1 z
z

Calculem la intersecció entre les rectes que hem obtingut i el pla.

x y xz
2 2 2 1 4 1
y z P' , , y 1 z Q' , ,
3 3 3 3 3 3
x y z 2 0 x y z 2 0

Determinem el simètric de cada punt respecte de la seva projecció.

2 2 2 0 a 0 b 0 c 4 4 4
P ': , , , , P '' , ,
3 3 3 2 2 2 3 3 3

1 4 1 0 a 1 b 0 c 2 5 2
Q ': , , , , Q'' , ,
3 3 3 2 2 2 3 3 3

La recta que busquem passa pels dos punts que hem calculat.
4 4 4
P '' , ,
3 3 3 4 4 4
q: q: , , (2,1, 2)
2 1 2 3 3 3
P ''Q '' , , (2,1, 2)
3 3 3

273
 Angles i distàncies 6

x 0
Eix OZ r:y 0 (0, 0, t ) Dos punts són: P(0, 0, 0) r i Q(0, 0,1) r
z t

Determinem les equacions de dues rectes perpendiculars al pla, una que passi per cadascun dels dos
punts.
x
u n ( 1,1,1) x y
s: y s : (0, 0, 0) ( 1,1,1)
P(0, 0, 0) y z
z

x
v n ( 1,1,1) y x
t: y t : (0, 0,1) ( 1,1,1)
Q(0, 0,1) y 1 y
z 1

Calculem la intersecció entre les rectes que hem obtingut i el pla.

x y y x
2 2 2 1 1 4
y z P' , , z 1 y Q' , ,
3 3 3 3 3 3
x y z 2 0 x y z 2 0

Determinem el simètric de cada punt respecte de la seva projecció.

2 2 2 0 a 0 b 0 c 4 4 4
P ': , , , , P '' , ,
3 3 3 2 2 2 3 3 3

1 1 4 0 a 0 b 1 c 2 2 5
Q ': , , , , Q'' , ,
3 3 3 2 2 2 3 3 3

La recta que busquem passa pels dos punts que hem calculat.
4 4 4
P '' , ,
3 3 3 4 4 4
q: q: , , (2, 2,1)
2 2 1 3 3 3
P ''Q '' , , (2, 2,1)
3 3 3

77. Pàgina 156

Determinem el pla que passa pel punt mitjà M del segment PA i que té de vector normal PA .

PA ( 1, 1, a 3) : x y (a 3)z D 0

1 3 3 a a2 5
M , , : x y (a 3)z 0
2 2 2 2

1
a 2 ': x y z 0 ':2x 2y 2z 1 0
2

78. Pàgina 156

Determinem la projecció ortogonal Q del punt P sobre el pla  .
Trobem la recta perpendicular a  que passa per P.
x
P (0, 2, 0)
r:y 2 3
n (1, 3,1)
z

274
 Angles i distàncies 6

Calculem la intersecció entre la recta i el pla.

x x 1
y 2 3 y 1
Q(1,1,1)
z z 1
x 3y z 5 1

Calculem les coordenades de P '(a, b, c) .

0 a 2 b 0 c
(1,1,1) , , P '(2, 4,2)
2 2 2

L’equació que busquem és:

x 2 y 4
P '(2, 4, 2) x y 6 0
s: 1 1
u (1, 1, 0) z 2 0
z 2

79. Pàgina 156

a) d(A, B) AB (2, 2,1) 4 4 1 9 3u

b) d(A, B) AB (3, 1, 2) 9 1 4 14 u

80. Pàgina 156

Determinem la longitud dels costats.

d(A, B) AB (1, 7, 5) 1 49 25 5 3u

d ( A, C ) AC ( 4, 8,12) 16 64 144 4 14 u

d (B,C ) BC ( 5, 1, 7) 25 1 49 5 3u

El triangle té dos costats iguals i un de desigual; així doncs, és isòsceles.

81. Pàgina 156

d(P ,Q) PQ (3, 5, 2) 38 u

d(Q, R) QR (6,10, 4) 2 38 u

d(P , R) PR (9,15, 6) 3 38 u

Com que d(P ,Q) d(Q, R) d(P , R) Els tres punts estan alineats.

82. Pàgina 156

a) Pla OXY :z 0 n (0, 0,1) n 1

A p1 B p2 C p3 D 0 0 0
d(P , ) 0
A2 2
B C 2 1

275
 Angles i distàncies 6

b) Pla OXZ :y 0 n (0,1, 0) n 1

A p1 B p2 C p3 D 0 0 0
d(P , ) 0
A2
B 2
C 2 1

c) Pla OYZ :x 0 n (1, 0, 0) n 1

A p1 B p2 C p3 D 0 0 0
d(P , ) 0
A2
B 2
C 2 1

Com que l’origen de coordenades està contingut en els plans coordenats, la distància és zero en els tres
casos.

83. Pàgina 156

a) : x 2y 2 z 1 0 n ( 1, 2, 2) n 3

A p1 B p2 C p3 D ( 1) ( 3) 2 5 2 ( 4) 1
d(P , ) 2u
A2
B 2
C 2 3

b) :2 x 2y z 1 0 n (2, 2,1) n 3

1
20 2 1 ( 3) 1
A p1 B p2 C p3 D 2
d(P , ) 1u
A2 B2 C2 3

c) : 3x 4 y 6 0 n (3, 4, 0) n 5

3
3 7 4 ( 6) 0 6
A p1 B p2 C p3 D 5 51
d(P , ) 10,2 u
A2
B 2
C 2 5 5

84. Pàgina 156

x 2
x z 2
r: y 3 2
y 2z 3
z

a 2
Considerem P(a , b, c) r b 3 2 .
c

Apliquem la condició de la distància.

: x y 2z 5 0 n (1, 1, 2) n 6

A p1 B p2 C p3 D 1 (2 ) 1 (3 2 ) 2 5
d(P , )
A2 B2 C2 6
d (P , ) 6
1 (2 ) 1 (3 2 ) 2 5
4 6
6
Resolem l’equació:
4 6 2 P(4, 1, 2)
4 6
4 6 8 P( 6,19, 8)

276
 Angles i distàncies 6

85. Pàgina 156

8 2 4 4 12 5 7
d (P , )
8 2
( 4) 2
1 2 9

8 0 4 ( 1) 1 5
d (Q, ) 0
82 ( 4)2 12

81 4 3 2 5 7
d(R , )
8 2
( 4) 2
1 2 9

El punt Q pertany al pla i els punts P i R hi són equidistants.

86. Pàgina 156

a) Determinem la recta perpendicular al pla  que passa pel punt A.
:x y z 3 0 n (1, 1, 1)

y 1
A(0, 1,1) x y 1 z 1 x
r: (0, 1,1) (1, 1, 1) 0 r: 1
n (1, 1, 1) 1 1 1
x z 1

Calculem el punt d’intersecció del pla i la recta que hem trobat i obtenim el punt que busquem.
1 y
x
1
x z 1 Q(1, 2, 0)
x y z 3 0

Trobem la distància de A al pla .

1 0 1 ( 1) 1 1 3 3
d ( A, ) 3u
2 2 2
1 ( 1) 1 3

b) Determinem la recta perpendicular al pla  que passa pel punt A.

: 3x 5y 2z 7 0 n (3, 5, 2)

x 2 y 1
A( 2,1, 4) x 2 y 1 z 4
r: ( 2,1, 4) (3, 5, 2) r: 3 5
n (3, 5, 2) 3 5 2 x 2 z 4
3 2
Calculem el punt d’intersecció del pla i la recta que hem trobat i obtenim el punt que busquem.
x 2 y 1
3 5
x 2 z 4 59 16 62
Q , ,
3 2 19 19 19
3x 5y 2z 7 0

Trobem la distància de A al pla .

3 ( 2) 5 5 2 ( 4) 7 34
d ( A, ) u
2 2 2
3 5 ( 2) 38

277
 Angles i distàncies 6

87. Pàgina 156

x 1 2
x 1 y 1 z 2
r: y 1 3
2 3 2
z 2 2

Els punts de la recta tenen la forma P(1 2 , 1 3 , 2 2 ) .

Imposem la condició de la distància de P als plans.
3 (1 2 ) 4 ( 1 3 ) 0 ( 2 2 ) 1 18 2
d(P , 1 )
32
4 2
02 5

4 (1 2 ) 0 ( 1 3 ) 3 ( 2 2 ) 1 9 2
d(P , 2 )
4 2
0 2
3 2 5

d(P , 1 ) d(P , 2 ) 18 2 9 2

11 19 17 5
Opció 1 18 2 9 2 P1 , ,
16 8 16 8

7 3 41 27
Opció 2 18 2 9 2 P2 , ,
20 10 20 10

88. Pàgina 156

x
x y 0
r: y
x z 0
z

Els punts de la recta tenen la forma P( , , ).

Imposem la condició de la distància de P al pla 1 .

2 1( ) 2 1 5 1
d(P , )
22 ( 1)2 22 3 5 1 1
5 1 1
1 3 3
d(P , ) u
3

Opció 1 5 1 1 0 P1 (0, 0, 0)

2 2 2 2
Opció 2 5 1 1 P1 , ,
5 5 5 5

89. Pàgina 157

a) Escrivim els plans en forma implícita.
x 4 y 1 z 2 x 4 y 3 z 4
: 2 1 1 6x 8y 4 z 24 0 ': 0 1 2 6x 8y 4 z 16 0
2 1 5 4 1 4

n1 n2 Els plans són paral·lels.

Considerem P(4, 3, 4) '.

6 4 8 3 4 ( 4) 24 8 4 29
d( , ') d ( , P) u
36 64 16 116 29

278
 Angles i distàncies 6

b) Escrivim els plans en forma implícita.

x 1 y z 3
: 3 2 0 2 x 3y z 1 0
1 1 1

x 5 y 1 z 8
': 4 1 3 8 x 8y 8 z 16 0 ': x y z 2 0
0 2 2

Els plans són secants d( , ') 0u

c) Els plans són secants d( , ') 0u

90. Pàgina 157

Els plans paral·lels a π són de la forma ': 5x y 7z D 0.

x 1 D 4 D 4
Considerem 5 1 1 1 7z D 0 z P 1,1, '.
y 1 7 7

Imposem la condició de la distància.

D 4
51 11 7 1
7 4 D 4 1 D 1 D 1
d( , ') d( , P) u 3 D 1 15
25 1 49 75 5 3 5 3
d( , ') 3u

Cas 1 D 1 15 D 14 ': 5x y 7z 14 0

Cas 2 D 1 15 D 16 ': 5x y 7z 16 0

91. Pàgina 157

Els plans paral·lels a π tenen la forma ': x 2y 3z D 0.

Imposem la condició de la distància de O al pla '.

10 20 30 D D
d(O, ') D
2 2 2
1 2 3 14 14 D 14 D 14
14
d(O, ') 14 u

92. Pàgina 157

Els plans són paral·lels. La longitud de l’aresta és igual a la distància entre els dos plans.
Considerem P(0, 0,1) 1 .

20 20 11 5 4
d( 1 , 2 ) d(P , 2 ) u
22 22 12 3

279
 Angles i distàncies 6

93. Pàgina 157

a) Determinem la posició relativa.
x
P(0, 0, 0)
r : OX r:y 0
u (1, 0, 0) u n 0
z 0
:y z 3 0 n (0,1,1)
P (0,0,0)
:y z 3 0 3 0 P La recta i el pla són paral·lels.

00 10 10 3 3 2
Considerem P(0, 0, 0) r d( , r ) d( , P) u.
0 1 1 2

b) Determinem la posició relativa.

x 0
P(0, 0, 0)
r : OY r:y
u (0, 1, 0) u n 0
z 0
: 2x z 5 0 n (2, 0, 1)
P (0,0,0)
: 2x z 5 0 5 0 P La recta i el pla són paral·lels.

20 00 10 5
Considerem P(0, 0, 0) r d( , r ) d ( , P) 5 u.
22 0 12

c) Determinem la posició relativa.

x 0
P(0, 0, 0)
r : OZ r:y 0
u (0, 0, 1) u n 0
z
: 3x 4y 2 0 n ( 3, 4, 0)
P (0,0,0)
: 3x 4y 2 0 2 0 P La recta i el pla són paral·lels.

30 4 0 0 0 2 2
Considerem P(0, 0, 0) r d( , r ) d ( , P) u.
( 3) 2
4 2
0 5

94. Pàgina 157

Determinem la posició relativa.
A( 1,1,1)
r:
u AB ( 2,1, 6) u n 4 2 6 0
: 2 x 2y z 3 0 n (2, 2, 1)
A( 1,1,1)
: 2 x 2y z 3 0 2 2 1 3 2 0 A La recta i el pla són paral·lels.

2 ( 1) 2 1 1 1 3 2
Considerem A( 1,1,1) r d( , r ) d( , P) u.
22 ( 2)2 ( 1)2 3

280
 Angles i distàncies 6

95. Pàgina 157

a) Determinem la posició relativa.
7
x 1 t
3
x 2y z 1 2 P( 1,1, 0)
r: y 1 t u n 7 4 3 0
x y 3z 2 3 u (7, 2, 3)
z t
:x 2y z 6 0 n (1,2, 1)
P ( 1,1,0)
:x 2y z 6 0 1 2 0 6 7 0 P La recta i el pla són paral·lels.

1 ( 1) 2 1 1 0 6 7 6
Considerem P( 1,1, 0) r d( , r ) d( , P) u.
1 4 1 6

b) Determinem la posició relativa.

1
x 3 2y 1 z x 3 y (1 2) z P 3, , 0
r: 2
2 6 4 2 3 4 u n 2 6 4 0
u (2, 3, 4)
: x 2y z 3 0 n (1, 2, 1)
1
P 3, ,0
2
x 2y z 3 0 3 1 0 3 5 0 P La recta i el pla són paral·lels.

1
13 2 10 3
1 2 5 6
Considerem P 3, , 0 r d ( , r ) d ( , P) u.
2 1 4 1 6

c) Determinem la posició relativa.

x 3 t
P(3, 5, 1)
r:y 5 2t
u (1, 2, 4) u n 2 6 4 0
z 1 4t
: 2 x 3y z 7 0 n (2, 3,1)
P (3, 5, 1)
2 x 3y z 7 0 6 15 1 7 13 0 P La recta i el pla són paral·lels.

2 3 3 ( 5) 1 ( 1) 7 13
Considerem P(3, 5, 1) r d( , r ) d( , P) u.
4 9 1 14

96. Pàgina 157

El pla que ens demanen és:
A(2, 3, 5) x 2 y 3 z 5
: u (1, 2,1) 1 2 1 4 x 2y 8 z 26 : 2 x y 4 z 13 0
v AB ( 6, 4, 4) 6 4 4

Determinem la posició relativa entre r i el pla π.

y P(0, 0,1)
r:x z 1
2 u (1, 2,1) u n 2 2 4 0
: 2x y 4 z 13 0 n (2, 1, 4)
P (0,0,1)
: 2x y 4z 13 0 0 0 4 13 9 0 P La recta i el pla són paral·lels.

2 0 1 0 4 1 13 9
Considerem P(0, 0,1) r d( , r ) d( , P) u.
4 1 16 21

281
 Angles i distàncies 6

97. Pàgina 157

El pla està definit per:
P1 ( 3, 0, 0) x 3 y z
: u P1P2 (4, 1, 1) 4 1 1 x 2y 2 z 3 : x 2y 2 z 3 0
v P1P3 (2, 0, 1) 2 0 1

21 2( 2 ) 3 1
d ( A, ) u 1
1 4 4 3 1 1 3
3
d ( A, ) 1 u

Cas 1 1 3 2 A1 ( 2,1, 0)

Cas 2 1 3 4 A1 (4,1, 6)

98. Pàgina 157

x t
z 2
r:x y y t Els punts de la recta tenen la forma P(t , t ,2 2t) .
2
z 2 2t

La recta s que passa per P i A té de vector director AP (t 2, t 2,2t 1) .

Si volem que sigui paral·lela al pla, s’ha de complir que n AP 0.

AP (t 2, t 2, 2t 1)
n AP (2,1, 1) (t 2, t 2, 2t 1) t 1
n (2,1, 1)

n AP 0 t 1 0 t 1

A( 2, 2,1)
La recta és s : s :( 2, 2,1) (1, 3, 1)
AP (1, 3, 1)

2 ( 2) 1 2 1 1 6 6
d ( s , ) d ( A, ) u
4 1 1 2

99. Pàgina 157

x 3 P(3, 0,1)
r: y z 1
4 u ( 4, 1,1)

13 20 21 D 5 D
d(r , ) d(P , ) 5 D
1 4 4 3 2 5 D 6
3
d(r , ) 2 u

Cas 1 5 D 6 D 1
Cas 2 5 D 6 D 11

282
 Angles i distàncies 6

100. Pàgina 157

x 3
x 3 P(3, 0,1)
r: y t
y z 1 u (0,1, 1)
z 1 t

33 10 11 D 10 D
d(r , ) d(P , ) 10 D
9 1 1 11 2 11 10 D 22
11
d(r , ) 2 11 u

Cas 1 10 D 22 D 12
Cas 2 10 D 22 D 32

101. Pàgina 157

– Eix OX
Primer, determinem el vector director i un punt de la recta.
x t
A(0,0,0)
Eix OX : y 0
u (1,0,0)
z 0

Segon, calculem el vector determinat pel punt P i el punt A de la recta.

AP (2, 1, 3) (0, 0, 0) (2, 1, 3)

Tercer, trobem el producte vectorial dels dos vectors.

i j k
u AP 1 0 0 3j k (0, 3, 1)
2 1 3

Quart, calculem els mòduls de u i u AP i substituïm a la fórmula de la distància.

u 1 0 0 1

u AP 0 9 1 10

u AP 10
d(P , r ) 10 u
u 1

– Eix OY
Primer, determinem el vector director i un punt de la recta.
x 0
A(0, 0, 0)
Eix OY : y t
u (0,1, 0)
z 0
Segon, calculem el vector determinat pel punt P i el punt A de la recta.

AP (2, 1, 3) (0, 0, 0) (2, 1, 3)

Tercer, trobem el producte vectorial dels dos vectors.

i j k
u AP 0 1 0 3i 2k (3, 0, 2)
2 1 3

283
 Angles i distàncies 6

Quart, calculem els mòduls de u i u AP i substituïm a la fórmula de la distància.

u 0 1 0 1

u AP 9 0 4 13

u AP 13
d(P , r ) 13 u
u 1
– Eix OZ
Primer, determinem el vector director i un punt de la recta.
x 0
A(0, 0, 0)
OZ : y 0
u (0, 0,1)
z t

Segon, calculem el vector determinat pel punt P i el punt A de la recta.

AP (2, 1, 3) (0, 0, 0) (2, 1, 3)

Tercer, trobem el producte vectorial dels dos vectors.

i j k
u AP 0 0 1 i 2j (1, 2, 0)
2 1 3

Quart, calculem els mòduls de u i u AP i substituïm a la fórmula de la distància.

u 0 0 1 1 u AP 1 4 0 5

u AP 5
d(P , r ) 5u
u 1

102. Pàgina 157

a) Primer, determinem el vector director i un punt de la recta.
A(0, 0, 3)
r :( , ,3 )
u (1, 1,1)

Segon, calculem el vector determinat pel punt P i el punt A de la recta.

AP (2,2, 0) (0, 0, 3) (2,2, 3)

Tercer, trobem el producte vectorial dels dos vectors.

i j k
u AP 1 1 1 i 5j 4k (1, 5, 4)
2 2 3

Quart, calculem els mòduls de u i u AP i substituïm a la fórmula de la distància.

u 1 1 1 3 u AP 1 25 16 42

u AP 42
d(P , r ) 14 u
u 3

284
Angles i distàncies 6

b) Primer, determinem el vector director i un punt de la recta.

x 1 y 3 A(1, 3, 0)
r: z
3 2 u (3, 2, 1)

Segon, calculem el vector determinat pel punt P i el punt A de la recta.

AP ( 1, 3,1) (1, 3, 0) ( 2, 0,1)

Tercer, trobem el producte vectorial dels dos vectors.

i j k
u AP 3 2 1 2i j 4k (2, 1, 4)
2 0 1

Quart, calculem els mòduls de u i u AP i substituïm a la fórmula de la distància.

u 9 4 1 14

u AP 4 1 16 21

u AP 21 3
d(P , r ) u
u 14 2

c) Primer, determinem el vector director i un punt de la recta.

x t
2x y 6 A(0, 6, 1)
r: y 6 2t
x z 1 u (1, 2, 1)
z 1 t

Segon, calculem el vector determinat pel punt P i el punt A de la recta.

1 13
AP 0, , 0 (0, 6, 1) 0, ,1
2 2

Tercer, trobem el producte vectorial dels dos vectors.

i j k
17 13 17 13
u AP 1 2 1 i j k , 1,
2 2 2 2
0 13 2 1

Quart, calculem els mòduls de u i u AP i substituïm a la fórmula de la distància.

u 1 4 1 6

289 169 462

u AP 1
4 4 2

462
u AP 2 77
d(P , r ) u
u 6 2

d) Primer, determinem el vector director i un punt de la recta.

x 10 3t
A(10, 0, 5)
r:y 2t
u ( 3, 2, 0)
z 5

Segon, calculem el vector determinat pel punt P i el punt A de la recta.

285
 Angles i distàncies 6

AP ( 3, 0,1) (10, 0, 5) ( 13, 0, 6)

Tercer, trobem el producte vectorial dels dos vectors.

i j k
u AP 3 2 0 12 i 18 j 26k (12,18, 26)
13 0 6

Quart, calculem els mòduls de u i u AP i substituïm a la fórmula de la distància.

u 9 4 0 13

u AP 144 324 676 1.144 2 286

u AP 2 286
d(P , r ) 2 22 u
u 13

103. Pàgina 157

Primer, determinem el vector director i un punt de la recta.
x 2 t
x y 2z 4 A(2, 2, 0)
r: y 2 t
2x y z 2 u ( 1, 1,1)
z t

Segon, calculem el vector determinat pel punt P i el punt A de la recta.

AO (0, 0, 0) (2,2, 0) ( 2, 2, 0)

Tercer, trobem el producte vectorial dels dos vectors.

i j k
u AO 1 1 1 2i 2j ( 2, 2, 0)
2 2 0

Quart, calculem els mòduls de u i u AO i substituïm a la fórmula de la distància.

u 1 1 1 3

u AO 4 4 0 2 2

u AP 2 2 2 6
d(P , r ) u
u 3 3

104. Pàgina 157

Volem calcular la distància del punt B a la recta que passa pels punts A(3, 1, 2) i C(5, 3, 4) .

Primer, determinem el vector director i un punt de la recta.

A(3, 1, 2)
r:
u AC (2, 4, 6)

Segon, calculem el vector determinat pel punt P i el punt A de la recta.

AB (4,2,1) (3, 1, 2) (1, 3, 3)

286
 Angles i distàncies 6

Tercer, trobem el producte vectorial dels dos vectors.

i j k
u AB 2 4 6 6i 2k ( 6, 0, 2)
1 3 3

Quart, calculem els mòduls de u i u AO i substituïm a la fórmula de la distància.

u 4 16 36 56 2 14 u AO 36 0 4 2 10

u AP 2 10 35
d(B, r ) u
u 2 14 7

105. Pàgina 157

a) Trobem l’equació del pla que determinen A, B i C, i imposem que D pertanyi al pla.
A(2, 1, 0) x 2 y 1 z
': u AB (1, 2,1) 1 2 1 2x 4y 6z 8 ': x 2y 3z 4 0
v AC ( 2, 2, 2) 2 2 2

':x 2 y 3 z 4 0 7
D(5, 4, m) 5 8 3m 4 0 m
3
b) L’angle que formen els plans és el mateix que formen els seus vectors normals.
: 2x 2y z 1 0 n (2, 2, 1)
n n' n n ' cos
': x 2y 3z 4 0 n' (1, 2, 3)

n n' 5
arccos arccos 63,55
n n' 3 14

c) Els plans paral·lels a  tenen la forma '': 2 x 2y z D 0.

x 1
Considerem 2 1 2 ( 1) z D 0 z D P(1, 1, D) '' .
y 1

Imposem la condició de la distància.

2 1 2 ( 1) 1 D 1 D 1 D 1
d( , '') d ( , P) u D 1
4 4 1 3 3 2 D 1 6
3
d( , '') 2 u

Cas 1 D 1 6 D 5 '': 2 x 2y z 5 0

Cas 2 D 1 6 D 7 '': 2 x 2y z 7 0

d) Determinem la recta s perpendicular al pla que passa per Q.

:2x 2y z 1 0 n (2, 2, 1)

Q( 1, 2, 0) x 1 y 2 z x y 3 0
s: s : ( 1, 2, 0) (2, 2, 1)
u n (2, 2, 1) 2 2 1 x 2z 1 0

El punt d’intersecció entre la recta que hem trobat i el pla és el punt que busquem.
x y 3 0
5 4 1
x 2z 1 0 Q , ,
3 3 3
2 x 2y z 1 0

287
 Angles i distàncies 6

106. Pàgina 158

a) Estudiem la posició relativa entre les dues rectes.
P(0, 0, 0) Q(0,1, 2)
r:x y z s: x y 1 z 2 PQ (0,1, 2)
u (1,1,1) v (1,1,1)

1 1 1
1 1 1
M M 1 1 1
1 1 1
0 1 2

1 1
0 Rang(M) 1
1 1

1 1 1
1 1
1 0 1 1 1 0 Rang(M ) 2
0 1
0 1 2

1 Rang(M) Rang(M ) 2 Les rectes són paral·leles.

Calculem la distància entre les rectes: d (r , s) d (P, s) amb P r

i j k
1 1 1
v AP 0 1 2 ( 3, 2,1) 9 4 1 42
d(r , s) d(P , s) u
v 1 1 1 3 3 3

b) Estudiem la posició relativa entre les dues rectes.

P( 2,1, 0)
x 2 y 1 Q(1, 3, 0)
r: 2z 1 s : ( x , y , z) (1, 3, 0) t ( 6, 4, 2)
3 2 u 3, 2, (6, 4,1) v ( 6, 4, 2)
2

PQ (3,2, 0)

6 4 1
6 4 1
M M 6 4 2
6 4 2
3 2 0

4 1
8 4 4 0 Rang(M) 2
4 2

6 4 1
6 4 2 0 Rang(M ) 2
3 2 0

Rang(M) Rang(M ) 2 Les rectes són secants d (r , s) 0

c) Estudiem la posició relativa entre les dues rectes.

10
x 2t
7 10 1
2 x y 3z 3 0 1 P , ,0 x 5 Q(5, 0, 0)
r: y t 7 7 s: y z
x 3y 5z 1 0 7 2 v (2,1, 1)
u ( 2, 1,1)
z t

2 1 1
2 1 1
M Rang(M) 1 M 2 1 1
2 1 1
25 7 1 7 0

288
 Angles i distàncies 6

2 1 1
1 1 1
0 2 1 1 0 Rang(M ) 2
17 0 7
25 7 1 7 0

1 Rang(M) Rang(M ) 2 Les rectes són paral·leles.

Calculem la distància entre les rectes: d(r, s) = d(P, s) amb P  r

25 1
PQ , ,0
7 7
i j k
2 1 1 1 25 23 1 625 529
, ,
v PQ 25 7 1 7 0 7 7 7 49 770
d(r , s) d(P , s) u
v 4 1 1 6 6 14

107. Pàgina 158

x 1 t x 4 t
P(1, 3, 3) 3x y 4 0 Q( 4, 8, 0)
L1 : y 3 3t L2 : y 8 3t
u (1, 3,1) x z 4 0 v (1, 3,1)
z 3 t z t

Les rectes tenen el mateix vector director i, per tant, són paral·leles.

El pla que delimiten L1 i L2 està determinat per:

P(1, 3, 3) x 1 y 3 z 3
: u (1, 3,1) 1 3 1 2 x 2y 4z 8 : x y 2z 4 0
PQ ( 5, 11, 3) 5 11 3

Els plans paral·lels a  tenen la forma ': x y 2z D 0 . Així:

1 3 6 D 4 D
d( , ') d(P , ') u 4 D
1 1 4 6 6 4 D 6
6
d( , ') 6u

Cas 1 4 D 6 D 2 1 :x y 2z 2 0

Cas 2 4 D 6 D 10 2 :x y 2z 10 0

108. Pàgina 158

x 2
Pr (2, 0, 0) x 1 z 1 Ps (1, 3, 1)
a) r : y 3 s: y 3
vr ( 1, 3,1) 3 2 vs (3,1, 2)
z

Mètode 1.
Pr (2, 0, 0) x 2 y z
: vr ( 1, 3,1) 1 3 1 5x 5y 10 z 10 :x y 2z 2 0
vs (3,1, 2) 3 1 2

1 1 1 3 2 ( 1) 2 2 6
d(Ps , r ) d(Ps , ) =1,63 u
1 1 4 3

289
 Angles i distàncies 6

Mètode 2.
Determinem el pla que conté la recta r i que és perpendicular a s. Per definir un pla necessitem dos
vectors i un punt. Considerem un punt de la recta r i el seu vector director per assegurar-nos que
aquesta recta estigui continguda en el pla, i com a segon vector prenem n u v , que és perpendicular
a les dues rectes i, per tant, a s.

i j k
vr v s 1 3 1 (5, 5, 10)
3 1 2
Pr (2, 0, 0) x 2 y z
: vr ( 1, 3,1) 1 3 1 35x 5y 20 z 70 : 7x y 4 z 14 0
vr v s (5, 5, 10) 5 5 10

Determinem el punt d’intersecció del pla amb la recta que no hi està continguda.
x 1
y 3
3
x 1 z 1 9 49 7
R , ,
3 2 5 15 15
7x y 4 z 14 0

La recta secant perpendicular comuna té de vector director n i passa pel punt que hem calculat.
n u v (5, 5, 10)
9 49 7
t: 9 49 7 t : ( x , y , z) , , (5, 5, 10)
R , , 5 15 15
5 15 15

La distància entre les dues rectes és igual a la distància entre els seus punts de tall amb la recta
perpendicular comuna.
9
5 2
5 13
49 15 17 13 13
5 3 A , ,
15 2 15 5 15
7 15
10
15
9
5 1 3
5
4
49 9 49 7
5 3 15 B , ,
15 5 15 15
0
7
10 1 2
15
2 2 2
10 10 20 10 10 20 600 2 6
d(r , s) d(A, B) AB , , 1,63 u
15 15 15 15 15 15 15 3

Mètode 3.

vr v s (5, 5, 10) vr v s 25 25 100 5 6

Pr Ps ( 1, 3, 1) Pr Ps ,vr ,v s ( 1, 3, 1) (5, 5, 10) 5 15 10 20

Pr Ps ,vr ,v s 20 2 6
d(r , s) =1,63 u
vr v s 5 6 3

290
Angles i distàncies 6

6 6
x
5 5
6 3
2 x y 2z 3 3 2 Pr , ,0 Ps (0, 0, 0)
b) r : y 5 5 s: x y z
x 2y 2 z 0 5 5 vs (1,1,1)
vr ( 6, 2, 5)
z

Mètode 1.

6 3
Pr , ,0
5 5 x 6 y 3 z
5 5
: vr ( 6, 2, 5) 6 2 5 7 x 11y 4 z 15 : 7 x 11y 4 z 15 0
vs (1,1,1) 1 1 1

7 0 11 0 4 0 15 15 5 186
d(Ps , r ) d(Ps , ) = =1,1 u
72 ( 11)2 42 186 62

Mètode 2.
Determinem el pla que conté la recta r i que és perpendicular a s. Per definir un pla necessitem dos
vectors i un punt. Considerem un punt de la recta r i el seu vector director per assegurar-nos que
aquesta recta estigui continguda en el pla, i com a segon vector prenem n u v , que és perpendicular
a les dues rectes i, per tant, a s.

i j k
vr v s 6 2 5 ( 7,11, 4)
1 1 1

6 3
Pr , ,0 6 3
5 5 x y z
5 5
: vr ( 6, 2, 5) 6 2 5 47 x 59 y 80 z 21 : 47 x 59 y 80 z 21 0
vr v s ( 7,11, 4) 7 11 4

Determinem el punt d’intersecció del pla amb la recta que no hi està continguda.
x y
7 7 7
x z R , ,
62 62 62
47x 59y 80z 21 0

La recta secant perpendicular comuna té de vector director n i passa pel punt que hem calculat.

n u v ( 7,11, 4)
7 7 7
t: 7 7 7 t : ( x , y , z) , , ( 7,11, 4)
R , , 62 62 62
62 62 62

La distància entre les dues rectes és igual a la distància entre els seus punts de tall amb la recta
perpendicular comuna.
7 6
7 6
62 5 27
7 3 310 21 24 27
11 2 A , ,
62 5 5 31 31 62
7 62
4 5
62

291
 Angles i distàncies 6

9
5
5
7
49 7 7 7
5 62 B , ,
15 62 62 62
0
7
10
15
2 2 2
35 55 20 35 55 20 4.650 5 186
d(r , s) d(A, B) AB , , 1,1 u
62 62 62 62 62 62 62 62

Mètode 3.

vr v s ( 7,11, 4) vr v s 49 121 16 186

6 3 6 3
Pr Ps , ,0 Pr Ps ,vr ,v s , , 0 ( 7,11, 4) 15
5 5 5 5

Pr Ps ,vr ,v s 15 5 186
d(r , s) =1,1 u
vr v s 186 62

x 2 2
x 2z 2 1 x
1 Pr 2, , 0 x 3 y Ps (0, 3,1)
c) r : y 2 s: y 3
1 2
y z 1 vs (1,1, 0)
2 vr (2, 0,1) z 1
z

Mètode 1.
1
Pr 2, , 0
2 x 2 y 12 z
5
: vr (2, 0,1) 2 0 1 x y 2z : 2x 2y 4z 5 0
2
vs (1,1, 0) 1 1 0

2 0 2 ( 3) 4 1 5 7
d (Ps , r ) d (Ps , ) 1,43 u
2
2 2
2 4 2 2 6

Mètode 2.
Determinem el pla que conté la recta r i que és perpendicular a s. Per definir un pla necessitem dos
vectors i un punt. Considerem un punt de la recta r i el seu vector director per assegurar-nos que
aquesta recta estigui continguda en el pla, i com a segon vector prenem n u v , que és perpendicular
a les dues rectes i, per tant, a s.

i j k
vr v s 2 0 1 ( 1,1, 2)
1 1 0

1
Pr 2, , 0 1
2 x 2 y z
2
1
: vr (2, 0,1) 2 0 1 x 5y 2z : 2 x 10 y 4 z 1 0
2
vr v s ( 1,1, 2) 1 1 2

Determinem el punt d’intersecció del pla amb la recta que no hi està continguda.
x 3 y
35 1
z 1 R , ,1
12 12
2x 10y 4 z 1 0

292
 Angles i distàncies 6

La recta secant perpendicular comuna té de vector director n i passa pel punt que hem calculat.
n u v ( 1,1,2)
35 1
t: 35 1 t :(x , y , z) , ,1 ( 1,1, 2)
R , ,1 12 12
12 12
La distància entre les dues rectes és igual a la distància entre els seus punts de tall amb la recta
perpendicular comuna.
35
2 2
12 13
1 1 6 7 1 13
A , ,
12 2 7 3 2 6
1 2 12

35
12
35
1 35 1
3 12 B , ,1
12 12 12
0
1 2 1
2 2
7 7 7 7 7
d (r , s) d (A, B) AB , , 2 1,43 u
12 12 6 12 6

Mètode 3.

vr v s ( 1,1, 2) vr v s 1 1 4 6
7 7 7
Pr Ps 2, ,1 Pr Ps , vr , v s 2, ,1 ( 1,1, 2)
2 2 2

Pr Ps , vr ,v s 72
d(r , s) =1,43 u
vr v s 6

109. Pàgina 158

PA ( x , y , z)
PA QA
QA (x , y 1, z 2)

x2 y2 z2 x2 (y 1)2 (z 2)2 2y 4z 5

La condició que han de complir les coordenades del punt A( x , y , z ) és 2y 4 z 5 .

El conjunt de tots els punts que compleixen aquesta condició és el pla : 2y 4 z 5 .

110. Pàgina 158

10 30 10 4 4 4 11
a) d(O , ) u
1 2
32
1 2
11 11

293
 Angles i distàncies 6

b) La recta perpendicular al pla que passa per l’origen de coordenades és:

O(0, 0, 0) y x z
r: (x , y , z) (0, 0, 0) (1, 3,1) x z r:
u n (1, 3,1) 3 3x y 0

El punt de tall entre aquesta recta i el pla és la projecció ortogonal del punt sobre el pla.
x z
4 12 4
3x y 0 Q , ,
11 11 11
x 3y z 4
Calculem el punt simètric de O(0, 0, 0) respecte del pla.

4 12 4 a 0 b 0 c 0 8 24 8
, , , , O' , ,
11 11 11 2 2 2 11 11 11

c) Per calcular l’angle que formen dos plans, determinem l’angle que formen els seus vectors normals.
: x 3y z 4 0 n1 (1, 3,1) ': x 0 n2 (1, 0, 0)

n1 n2 (1, 3,1) ((1, 0, 0) 1 0 0 1

n1 n2 1
n1 1 9 1 11 arccos arccos 72,45
n1 n2 11
n2 1 0 0 1

d) Calculem les rectes de tall del pla amb els plans coordenats.
x 4 3
z 0
Tall amb el pla OXY : rOXY : y
x 3y z 4 0
z 0
x 4
y 0
Tall amb el pla OXZ : rOXZ : y 0
x 3y z 4 0
z
x 0
x 0 4
Tall amb el pla OYZ : rOYZ : y
x 3y z 4 0 3
z
El tetraedre té de vèrtexs l’origen de coordenades i els punts de tall de cada parell de les rectes que
hem calculat.
4 3 0
4 4 3 4
0 4 4
Punt A 0 A(4, 0, 0) Punt B 3 B 0, , 0
0 3 3
0 0
0

4 0
4
Punt C 0 4 C (0, 0, 4)
4

4 0 0
0 44 0
64
OA,OB,OC 0 0 4 3 32
Volum del tetraedre 3,56 u3
6 6 6 9

294
 Angles i distàncies 6

111. Pàgina 158

a) Considerem que P( x , y , z ) és un punt de l’espai que pertany al lloc geomètric.

d(A, P) AP (x 3)2 (y 1)2 (z 1)2

d(B, P) BP (x 1)2 (y 3)2 (z 5)2

Igualem les dues distàncies.

(x 3)2 (y 1)2 (z 1)2 (x 1)2 (y 3)2 (z 5)2

(x 3)2 (y 1)2 (z 1)2 (x 1)2 (y 3)2 (z 5)2 8x 4y 8z 24 0

El lloc dels punts que equidisten dels punts és el pla d’equació : 2 x y 2z 6 0.

b) Considerem que P( x , y , z ) és un punt de l’espai que pertany al lloc geomètric.

d(A, P) AP (x 1)2 (y 4)2 (z 2)2

d(B, P) BP (x 3)2 (y 2)2 (z 1)2

Igualem les dues distàncies.

(x 1)2 (y 4)2 (z 2)2 (x 3)2 (y 2)2 (z 1)2

(x 1)2 (y 4)2 (z 2)2 (x 3)2 (y 2)2 (z 1)2 8 x 12y 2z 7 0

El lloc dels punts que equidisten dels punts és el pla d’equació : 8 x 12y 2z 7 0.

112. Pàgina 158

a) Considerem que P( x , y , z ) és un punt de l’espai que pertany al lloc geomètric.

1 x 2 y 2 z 3 x 2y 2 z 3 2 x 1y 2 z 7 2x y 2z 7
d ( 1 , P) d ( 2 , P)
12 22 ( 2)2 3 22 ( 1)2 22 3

Igualem les dues distàncies.

x 2y 2z 3 2x y 2z 7
x 2y 2z 3 2x y 2z 7
3 3

Cas 1 x 2y 2 z 3 2x y 2z 7 x 3y 4 z 10 0

Cas 2 x 2y 2 z 3 2x y 2z 7 3x y 4 0

El lloc dels punts que equidisten dels plans són els dos plans que tenen aquestes equacions.

b) Considerem que P( x , y , z ) és un punt de l’espai que pertany al lloc geomètric.

3 x 0 y 4 z 9 3x 4z 9 4 x 3y 0 z 6 4 x 3y 6
d ( 1 , P) d ( 2 , P)
3 2
0 2
4 2 5 4 2 2
( 3) 0 2 5

Igualem les dues distàncies.

3x 4z 9 4 x 3y 6
3x 4z 9 4 x 3y 6
5 5

Cas 1 3x 4z 9 4 x 3y 6 x 3y 4z 3 0

Cas 2 3x 4z 9 4x 3y 6 7x 3y 4 z 15 0

El lloc dels punts que equidisten dels plans són els dos plans que tenen aquestes equacions.

295
 Angles i distàncies 6

113. Pàgina 158

Anomenem P( x , y , z ) un punt genèric i calculem el volum del tetraedre que generen els vectors
AB (2,4, 4) , AC (3, 3,3) i AP (x 3, y 5, z 1) de l’espai que pertany al lloc geomètric.

2 4 4
AB, AC , AP 3 3 3 18y 18 z 72
x 3 y 5 z 1

AB, AC , AP 18y 18z 72

Volum del tetraedre 15 18y 18z 72 90
6 6

Cas 1 18y 18 z 72 90 y z 1 0

Cas 2 18y 18 z 72 90 y z 9 0

El lloc dels punts que compleixen la condició són els plans.

114. Pàgina 158

Un punt genèric de la recta és P( 1 2 , 3 ,2 2 ) .
Busquem els punts de la recta que equidisten dels plans.
1 2 3 2 2 1 1 2 3 2 2 2
1 1 1 1 1 1
1
3 2 7 3 2
3 2 7 3
3 2 7 3 1
4

3 3 3 3
Els punts que equidisten dels dos plans són: P1 2, ,1 i P2 , ,
2 2 4 2

115. Pàgina 158

a) (x 2)2 (y 1)2 (z 3)2 42 x2 y2 z2 4 x 2y 6z 2 0

b) (x 4)2 (y 1)2 z2 ( 2)2 x2 y2 z2 8x 2y 15 0

116. Pàgina 158

a) Calculem el radi de l’esfera, que és la distància del centre al punt.

AC ( 3, 1,1) r d(A,C ) AC 9 1 1 11

L’equació de l’esfera és:

(x 1)2 (y 2)2 (z 3)2 11 x2 y2 z2 2x 4 y 6z 3 0

b) Calculem el radi de l’esfera, que és la distància del centre al punt.

AC ( 3,0, 4) r d(A,C ) AC 9 0 16 5

L’equació de l’esfera és:

x2 (y 1)2 (z 1)2 52 x2 y2 z2 2y 2z 23 0

296
 Angles i distàncies 6

117. Pàgina 158

L’equació d’una esfera té la forma:

(x a)2 (y b)2 (z c)2 r2

Com que passa pels punts A, B, C i D:

1
a
2
( a)2 ( b)2 ( c)2 r2 a2 b2 c2 r2
1
b
(1 a)2 ( b)2 ( c)2 r2 a2 b2 c2 r2 2a 1 2
( a)2 (1 b)2 ( c)2 r2 a2 b2 c2 r2 2b 1 1
c
2
( a)2 ( b)2 (1 c)2 r2 a2 b2 c2 r2 2c 1
3
r
2
2 2 2
1 1 1 3
L’equació de l’esfera és: x y z
2 2 2 4

118. Pàgina 158

a) El pla que busquem passa per A(2, 3,2) i té de vector normal el vector AC .

n AC ( 3, 1,1) : 3x y z D 0

A(2,3,2)
: 3x y z D 0 6 3 2 D 0 D 7 : 3x y z 7 0 és el pla que busquem.

b) El pla que busquem passa per A(3, 1, 5) i té de vector normal el vector AC .

n AC ( 3, 0, 4) : 3x 4z D 0

A(3, 1,5)
: 3x 4z D 0 9 20 D 0 D 29 :3x 4z 29 0 és el pla que busquem.

119. Pàgina 158

a) L’equació correspon a una esfera. Si considerem C (a, b, c) el centre i x2 y2 z2 Ax By Cz D 0
l’equació general de l’esfera, s’ha de complir que:
2a A 2a 4 a 2
2b B 2b 2 b 1
2c C 2c 2 c 1

a2 b2 c2 r 2 D a2 b2 c2 r 2 2 4 1 1 r2 2 r2 4
L’esfera té centre C (2, 1,1) i radi r 2 .
b)
2a A 2a 0 a 0
2b B 2b 4 b 2
2c C 2c 6 c 3

a2 b2 c2 r2 D a2 b2 c2 r2 11 0 4 9 r2 11 r2 2

L’esfera té centre C (0,2, 3) i radi r 2.

297
 Angles i distàncies 6

120. Pàgina 158

a) Calculem el radi com la distància del centre de la circumferència al pla tangent.
1 2 1 ( 1) 1 3
d(C , ) 2 3u
1 1 1

L’equació de l’esfera és:

(x 2)2 (y 1)2 (z 3)2 (2 3)2 x2 y2 z2 4x 2y 6 z 2 0

El punt de tangència coincideix amb la projecció de C sobre el pla.

La recta perpendicular al pla que passa pel centre de la circumferència és:

O(2, 1, 3) x 2 y 1 z 3
r: (x , y , z) (2, 1, 3) (1, 1,1)
u n (1, 1,1) 1 1 1

El punt de tall entre aquesta recta i el pla és la projecció ortogonal del punt sobre el pla.
x 2 y 1
1 1
x 2 z 3
Q(0,1,1)
1 1
x y z 0
b) Calculem el radi com la distància del centre de la circumferència al pla tangent.
4 ( 3) 3 1 0 0 5 10
d(C , ) 2u
16 9 0 5

L’equació de l’esfera és:

(x 3)2 (y 1)2 z2 22 x2 y2 z2 6 x 2y 6 0

El punt de tangència coincideix amb la projecció de C sobre el pla.

La recta perpendicular al pla que passa pel centre de la circumferència és:

x 3 y 1
O( 3,1, 0)
r: (x , y , z) ( 3,1, 0) (4, 3, 0) 4 3
u n (4, 3, 0)
z 0

El punt de tall entre aquesta recta i el pla és la projecció ortogonal del punt sobre el pla.
x 3 y 1
4 3 7 1
z 0 Q , ,0
5 5
4 x 3y 5 0

121. Pàgina 158

El centre de l’esfera es troba a la recta s perpendicular al pla que passa pel punt P.
: x y 2z 4 0 n (1, 1, 2)
P(3,1,1) x 3 y 1 z 1 x y 4 0
s: s : (3,1,1) t(1, 1, 2)
u n (1, 1, 2) 1 1 2 2x z 5 0

298
 Angles i distàncies 6

Així doncs, el centre de l’esfera és al punt de tall de les dues rectes.

x y 4
z x 1
C (6, 2, 7)
x y 4 0
2x z 5 0
Calculem el radi com la distància del centre de la circumferència al punt tangent.

d(P , C ) PC (3, 3, 6) 9 9 36 3 6u

L’equació de l’esfera és:

(x 6)2 (y 2)2 (z 7)2 (3 6)2 x2 y2 z 2 12 x 4 y 14 z 35 0

122. Pàgina 159

Si l’equació correspon a una esfera, s’ha de complir que:
2a 0 a 0
2b 2 b 1
2c 0 c 0

a2 b2 c2 r 2 2 0 1 0 r2 2 r2 1
2
Com que r 1 no té solució, aquesta equació no correspon a una esfera.

123. Pàgina 159

El pla que busquem passa per A 2,1,3 i té de vector normal el vector AC .

n AC (3,1, 4) :3x y 4z D 0
A( 2,1,3)
: 3x y 4z D 0 6 1 12 D 0 D 17 : 3x y 4 z 17 0 és el pla que busquem.

124. Pàgina 159

a)
7
x 3
3
x 2y z 3 0 2 P( 3, 3, 0)
r: y 3
x y 3z 6 0 3 u (7, 2, 3)
z

x 2 y 1 z a Q(2,1, a)
s:
2 2 3 v (2, 2, 3)

PQ (5, 2, a)
7 2 3
7 2 3
M M* 2 2 3
2 2 3
5 2 a

7 2
10 0 Rang(M) 2
2 2

299
 Angles i distàncies 6

7 2 3
a 3 Rang(M*) 2
2 2 3 10a 30
a 3 Rang(M*) 3
5 2 a

Per a a 3 Rang(M) Rang(M*) 2 Les rectes són secants.

Per a a 3 2 Rang(M) Rang(M*) 3 Les rectes s’encreuen.
b)
x 2y z 3 0 P( 3, 3, 0)
r:
x y 3z 6 0 u (7, 2, 3)

x 2 y 1 z 1 Q(2,1, 1)
s:
2 2 3 v (2, 2, 3)

Determinem el pla que conté la recta r i que és perpendicular a s. Per definir un pla necessitem dos
vectors i un punt. Considerem un punt de la recta r i el seu vector director per assegurar-nos que
aquesta recta estigui continguda en el pla, i com a segon vector prenem n u v , que és perpendicular
a les dues rectes i, per tant, a s.
P( 3, 3, 0) x 3 y 3 z
: u (7, 2, 3) 7 2 3 65x 70y 105z 15 0 :13x 14 y 21z 3 0
n u v (0, 15, 10) 0 15 10

Determinem el punt d’intersecció del pla amb la recta que no hi està continguda.
x 2 y 1
2 2
x 2 z 1 246 51 109
R , ,
2 3 65 65 65
13x 14 y 21z 3 0

La recta que busquem té de vector director n i passa pel punt que hem calculat.
n u v (0, 15, 10)
246 51 109
t: 246 51 109 t :(x , y , z) , , (0, 15, 10)
R , , 65 65 65
65 65 65
c) La distància entre les dues rectes és igual a la distància entre els seus punts de tall amb la recta
perpendicular comuna.
246 7
3
65 3 189
51 2 65 246 69 189
15 3 A , ,
65 3 8 65 65 65
109 65
10
65
246
2 2
65
58
51 246 51 109
15 1 2 65 B , ,
65 65 65 65
0
109
10 1 3
65
2 2
120 80 120 80 8 13
d(r , s) d(A, B) AB 0, , 0 2,22 u
65 65 65 65 13

300
 Angles i distàncies 6

125. Pàgina 159

a) La trajectòria és la recta perpendicular al pla que passa per P.
x 1 t
P(1, 2,1)
r: y 2 t
u n (1,1, 3)
z 1 3t
b)
5
x
11
x 1 t
16
y
y 2 t 11 5 16 7
Q , ,
z 1 3t 7 11 11 11
z
x y 3z 0 11
6
t
11
6 6 18 6 11
c) d(P , Q) PQ , ,
11 11 11 11
126. Pàgina 159
R(a , b, c) a b c 2
d (P , Q) d(P , R) d(Q, R)

( 2)2 22 02 (a 1)2 (b 2)2 (c 3)2 (a 1)2 (b 4)2 (c 3)2

8 (a 1)2 (b 2)2 (c 3)2

8 (a 1)2 (b 4)2 (c 3)2

Considerem el sistema de equacions:

a b c 2 a1 1, b1 2, c1 1
2 2 2
(a 1) (b 2) (c 3) 8 5 4 7
a2 , b2 , c2
(a 1) 2
(b 4) 2
(c 3) 2
8 3 3 3

5 4 7
Obtenim dues solucions: R1 ( 1, 2,1) i R2 , ,
3 3 3
Calculem l’àrea:

Base PQ 8 2 2

Els angles d’un triangle equilàter fan 60 , per tant:

3
Altura 8 sin60 8 6
2

2 2 6
Àrea 2 3
2
127. Pàgina 159

a) Si els tres punts estan alineats, AB i AC han de ser proporcionals.

2 0
AB k AC (2 , 2, ) k(0, 2,2) 2 2k El sistema no té solució.
2k

Els punts no poden estar alineats.

301
 Angles i distàncies 6

b) Calculem la longitud dels costats.

AB (2 , 2, ) (2 )2 ( 2)2 ( )2 3 2
8

AC (0, 2,2) 02 ( 2)2 22 8 BC ( 2, , 2) ( 2)2 ( )2 ( 2)2 3 2

8

Com que AB BC , el triangle sempre és isòsceles.

c) Busquem el pla que passa per A(0,2,0) i de vectors directors AB (2, 2,0) i AC (0, 2,2) :

A(0,2,0)
x y 2 z
: AB (2, 2,0) 2 2 0 4 x 4y 4z 8 0 :x y z 2 0
0 2 2
AC (0, 2,2)

2 2 2 3
d(0, ) u
1 1 1 3 3

128. Pàgina 159

Determinem els punts de tall:
x y
1 1 1
A: x z A , ,
8 8 8
5x 4 y 7z 1 0
x 1 y
2 3
x 1 z 3
B: B 0, , 1
2 2 2
5x 4 y 7z 1 0
x 2 y 1
1 2
x 2 z 23 3 21
C: C , ,
1 3 8 4 8
5x 4 y 7z 1 0

Considerem com a base del triangle ABC la distància del punt A al punt C, i com a altura, la distància del
punt B a la recta r que passa per A i C.

AC AB
AC
base altura AC d(B, r ) AC AC AB
Àrea
2 2 2 2
5 5
AC 3, ,
8 2

i j k 2 2 2
185 37 259 185 37 259
AC AB 3 58 52 , , 5,48 u
64 16 64 64 16 64
18 11 8 78

AC AB 5,48
Àrea 2,74 u2
2 2

302
 Angles i distàncies 6

129. Pàgina 159

a) Determinem la projecció ortogonal del punt sobre la recta.
x 2 t
x y 2z 1 0 A( 2,1, 0)
r: y 1 t
x y 3 0 u ( 1, 1,1)
z t

Trobem l’equació del pla perpendicular a la recta.

n ( 1, 1,1) x y z D 0
: :x y z 0
x y z D 0
P(1, 2, 3) 1 2 3 D 0 D 0

Calculem el punt d’intersecció entre aquest pla i la recta.

x y 2z 1 0
5 4 1
x y 3 0 M , ,
3 3 3
x y z 0

Calculem el simètric del punt respecte de la projecció.

5 4 1 1 a 2 b 3 c 13 2 11
, , , , P' , ,
3 3 3 2 2 2 3 3 3

b) El punt R té la forma: R(−2 − t, 1 − t, t).

Els costats PQ i QR han de formar un angle de 90o.

PQ ( 2, 2, 2) PQ 4 4 4 2 3

QR ( 1 t ,1 t , 1 t) QR ( 1 t)2 (1 t)2 ( 1 t)2 3t 2 2t 3

i j k
PQ QR 2 2 2 4 4t , 4t , 4 PQ QR (4 4t)2 16t 2 16 4 2(t 2 t 1)
1 t 1 t 1 t

PQ QR PQ QR sin90 PQ QR PQ QR

2 3 3t 2 2t 3 4 2t 2 2t 2 9t 2 6t 9 8t 2 8t 8 t2 2t 1 0 t 1

El punt que busquem és R 1, 2, 1 .

Si sabem que el triangle és rectangle en Q, en calculem l’àrea.

QR (0, 2, 2) QR 0 4 4 2 2

base altura PQ QR 2 32 2
Àrea 2 6 4,9 u2
2 2 2

130. Pàgina 159

Primer, determinem la projecció de P sobre 1 .

Trobem l’equació de la recta que passa pel punt i que és perpendicular al pla.
x 1 y 2
P(1, 2, 3)
r: r: 1 2
u n (1, 2, 0)
z 3

303
 Angles i distàncies 6

Calculem el punt de tall del pla i la recta que hem trobat.

x 1 y 2
1 2
1 2
z 3 Q , ,3
5 5
x 2y 1

Segon, calculem la projecció de P sobre 2

.

Trobem l’equació de la recta que passa pel punt i que és perpendicular al pla.
x 1 z 3
P(1, 2, 3)
s: s: 1 2
v n (1, 0, 2)
y 2

Calculem el punt de tall del pla i la recta que hem trobat.

x 1 z 3
1 2
y 2 R(0, 2, 1)
x 2z 2

Tercer, determinem l’àrea del triangle PQR.

Considerem com a base del triangle PQR la distància del punt P al punt Q, i com a altura, la distància del
punt R a la recta r’ que passa per P i Q.

PQ PR
PQ
base altura PQ d(R , r ') PQ PQ PR
Àrea
2 2 2 2
2 2
4 8 4 8 4 5
PQ , ,0 PQ 02 1,78 u
5 5 5 5 5

i j k 2 2 2
16 8 8 16 8 8 8 6
PQ PR 45 85 0 , , 3,92 u
5 5 5 5 5 5 5
1 0 2

PQ PR 3,92
Àrea 1,96 u2
2 2

131. Pàgina 159

x 1 3t
P(1,1,1)
r: r:y 1 4t
v (3, 4, 0)
z 1

Els punts de la recta tenen la forma R(1 3t ,1 4t ,1) .

Considerem com a base del triangle APR la distància del punt A al punt P, i com a altura, la distància del
punt R a la recta s que passa per A i P.

AP PR
AP
base altura AP d R , s AP AP PR
Àrea
2 2 2 2

304
 Angles i distàncies 6

AP ( 11,2, 0)

i j k
AP PR 11 2 0 (0, 0, 50t) 02 02 ( 50t)2 50t
3t 4t 0

AP PR 50t
Àrea
2 2
50t
Com que l’àrea ha de ser 50u2 50 t 2 R(7, 9,1) és el punt que busquem.
2

132. Pàgina 159

a) Els costats AB i AC han de formar un angle de 90o.
2 2 2
AB AC AB AC sin90 AB AC AB AC AB AC AB AC
2
AB (1, 2m 2, m 2) AB 12 (2m 2)2 (m 2)2 5m2 4 m 9 AB 5m2 4 m 9
2
AC (m,1, 5) AC m2 12 52 m2 26 AC m2 26

i j k
AB AC 1 2m 2 m 2 (9m 12, m2 2m 5, 2m2 2m 1)
m 1 5

AB AC (9m 12)2 (m2 2m 5)2 ( 2m2 2m 1)2

(5m2 4m 9) (m2 26) (9m 12)2 (m2 2m 5)2 ( 2m2 2m 1)2 m2 2m 1 0 m 1

m 0 m 0
b) AB (1,2m 2, m 2) AB (1, 2,2) AC (m,1 ,5) AC (0,1, 5)

AD ( , 3, ) (1, 3, 2) ( 1, 0, 2)

AB, AC , AD 1
Volum del tetraedre
6 2
1 2 2
0 1 5
AB, AC , AD 1 0 2 11 14 1
11 14 3
6 6 6 2
Cas 1 11 14 3 1 D1 (1, 3,1)
17 17 17
Cas 2 11 14 3 D2 , 3,
11 11 11
Hi ha dos punts que compleixen la condició.

305
 Angles i distàncies 6

133. Pàgina 159

a)
n PQ ( 12, 24, 16) : 12 x 24 y 16 z D 0
: 8 4 13 11 8 8 12 x 24 y 16 z D 0
M , , (2,1, 0) 24 24 0 D 0 D 48
2 2 2
El pla que busquem és: : 3x 6y 4 z 12 0

b) Determinem la recta perpendicular al pla que passa per O(0, 0, 0) .

O(0, 0, 0) x y z 2x y 0
r:
u n (3, 6, 4) 3 6 4 4 x 3z 0
Calculem la intersecció de la recta que hem trobat i el pla.
2x y 0
36 72 48
4 x 3z 0 Q , ,
61 61 61
3x 6y 4 z 12 0
c) Trobem el tall del pla amb els eixos.
y 0
Eix OX z 0 A(4, 0, 0)
3x 6y 4 z 12 0

x 0
Eix OY z 0 B(0, 2, 0)
3x 6y 4 z 12 0

x 0
Eix OZ y 0 C (0, 0, 3)
3x 6y 4 z 12 0

4 0 0
0 2 0
OA, OB, OC 0 0 3 24
Volum del tetraedre 4 u3
6 6 6
134. Pàgina 159
x 1 2t
2 x y 2z 3 0
r: y 5 2t
x y 4 0
z t
Calculem Q com a intersecció de r i OXY : z 0 .

2 x y 2z 3 0
x y 4 0 Q(1, 5, 0)
z 0
El punt R té la forma R(1 2t , 5 2t , t) .

Els costats PQ i PR han de formar un angle de 90o.

PQ (0,4, 3) PQ 0 16 9 5

PR (2t , 4 2t , 3 t ) PR (2t )2 (4 2t )2 ( 3 t )2 9t 2 10t 25

306
 Angles i distàncies 6

i j k
PQ PR 0 4 3 (10t , 6t , 8t ) PQ PR (10t )2 ( 6t)2 ( 8t)2 200t 2
2t 4 2t 3 t

PQ PR PQ PR sin90 PQ PR PQ PR

5 9t 2 10t 25 200t 2 25(9t 2 10 25) 200t 2 25t 2 250t 625 0 t 5

Un punt que compleix les condicions que ens demanen és R 9, 5, 5 .

Si sabem que el triangle és rectangle en P , en calculem l’àrea.

PR 9t 2 10t 25 9 ( 5)2 10 ( 5) 25 10 2 u

base altura PQ PR 5 10 2
Àrea 35,36 u2
2 2 2

135. Pàgina 159

y 2
y 2 x 1 3x y 5 0
r:x 1 3 z 3
3 x z 4 0
x 1 3 z
Calculem A i B .
3x y 5 0
10 2
x z 4 0 A , 5,
3 3
x y z 1 0

3x y 5 0
x z 4 0 B(2,1, 2)
z 2

Calculem C .
La recta perpendicular al pla 1 que passa per B és:

B(2,1, 2) y 1 x z
s: (x , y , z) (2,1, 2) (1, 1,1) x 2 z 2 s:
u n (1, 1,1) 1 x y 3 0

El punt de tall entre aquesta recta i el pla 1 és el punt C .

x z
2 7 2
x y 3 0 C , ,
3 3 3
x y z 1 0

Determinem l’àrea del triangle: considerem com a base del triangle ABC la distància del punt A al punt B ,
i com a altura, la distància del punt C a la recta t que passa per A i B .

AB CA
AB
base altura AB d(C , t ) AB AB CA
Àrea
2 2 2 2

307
 Angles i distàncies 6

2 2
4 4 4 4 4 11
AB , 4, AB 42 u
3 3 3 3 3
8 8
AC , ,0
3 3

i j k 2 2 2
32 32 64 32 32 64 32 6
AB CA 43 4 43 , , u
9 9 9 9 9 9 9
83 83 0

32 6
AB CA 9 16 6
Àrea 4,35u2
2 2 9

136. Pàgina 159

El pla que busquem és paral·lel a ': 3x y z D 0.

32 11 13 D 3 0 1 3 1 ( 1) D
d(P , ') d (Q, ') 8 D 4 D D 2
9 1 1 9 1 1

El pla és ': 3x y z 2 0.

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 160
Resposta oberta.
Per calcular la inclinació de la moto, prenem de referència dos plans: un correspondria al terra i l’altre, a la
moto. Si establim com a inclinació nul·la la situació en què la moto està recta del tot i com a inclinació de
90º quan està caiguda al terra, podem utilitzar la teoria d’angles a l’espai per calcular en cada cas la situació
de la moto.

2. Pàgina 160
Si realment fossin dos plans, podríem dir que l’angle que pot adoptar la moto és de 0º,90º , però en la
realitat hi ha altres factors que influeixen en la inclinació de la moto, com ara el volum i el pes del pilot, el
fet que la moto en realitat no és un pla i té volum, etc.

3. Pàgina 160
En aquest cas, la moto està completament recta. És a dir, té una inclinació de 0º segons les nostres
referències.

4. Pàgina 160
Apliquem l’angle d’inclinació en els dos casos.
arccos0,94 19,94
El segon pilot ha inclinat més la moto.
arccos0,86 30,68

308
 Límits i continuïtat 7
ACTIVITATS
1. Pàgina 162
x2 2
lim 1
x x2 1

x2 2
lim 1
x x2 1

2. Pàgina 162
3x x 5 15 15 15
3 3 1 3 15 x 5 x 5 x 5
x 5 x 5 x 5 x 5

Per a 0,001 :

15
x0 5 15.005
0,001

Si prenem x = 15.006:
f (15.006) 3 0,00099 0,001

3. Pàgina 163
lim f (x)
x

lim f (x)
x

4. Pàgina 163
Resposta oberta. Per exemple:
a) f(x) = x2 − x + 1 d) f(x) = x3 − x
b) f(x) = x − x2 e) f(x) = cos x
c) f(x) = x2 + x − 4 f) f(x) = 1 − sin 2x

5. Pàgina 164
a) 2 + (+∞) = +∞ c) 2 · (+∞) + (+∞) = +∞
b) 2 + (−∞) = −∞ d) 2 · (−∞) · (+∞) = −∞

6. Pàgina 164
a) 2+∞ + (+∞) · (+∞) = +∞
b) 2−∞ + (−∞) · (−∞) = +∞
c) (+∞)2 + (+∞) = +∞
d) (−∞)2 · (+∞) = +∞

309
 Límits i continuïtat 7

7. Pàgina 165
a) lim f (x) g(x) lim f (x) lim g(x) 8
x x x

8
b) lim f (x): g(x) lim f (x) : lim g(x) 0
x x x

3
c) lim 3 f (x) 3 lim f (x) 8 2
x x

4
d) lim 4 g(x) 4 lim g(x)
x x

8. Pàgina 165
4
a) lim f (x) g(x) lim f (x) lim g(x)
x x x 9
4
b) lim f (x) g(x) lim f (x) lim g(x) ( )
x x x 9
4
c) lim 4 f (x) 4 lim f (x) (No existeix en )
x x

4 2
d) lim g(x) lim g( x)
x x 9 3

9. Pàgina 166

5 1 1
a) lim x 5 ( )5 d) lim x lim 0
x x x x5

b) lim x 5 ( )5 e) lim 5
x 5 lim x
x x x

5 1 1 5
c) lim x lim 0 f) lim x 5 lim x
x x x5 x x

10. Pàgina 166

1 1
a) lim 5x 5 d) lim 5 x 5 50 1
x x

1 1
b) lim 5x 5 0 e) lim ( 5)x ( 5)
x 5 x

x 1 1
1
c) lim lim 5x 5 f) lim ( 5) x ( 5) ( 5)0 1
x 5 x x

11. Pàgina 167

x2 3x 7 x2
a) lim lim lim x
x x 13 x x x

3 2x 2 1
b) lim lim 0
x x2 1 1 x x

4 x2 x 4 x2
c) lim lim 2 2
x 9 2x 2 2x x

(x 2 1)2 x 2 1 x4
d) lim lim 2 lim x 2
x 4 x2 1x x x

310
 Límits i continuïtat 7

12. Pàgina 167

2 2
3x 2 x 2 3x 2 9 x4 9
a) lim lim lim 2 ( )
x 5x 1 x 5x 25 x x 25
3 3 3
x2 2 2 x 2 15 2x2 x6
b) lim lim lim 23 lim 81 8
x 2 x 2 15 x x2 2 x x2 x x6
ax 2 3x ax 2 a x2 si a 0
c) lim lim lim
x 2x 1 x 2x 2x x si a 0
2
ax 3x 3
Si a 0, lim
x 2x 1 2
x2 1 x2 1
d) Si a 2, lim lim 2
x 4 x (a 2)x 2 (a 2) x x a 2
x2 x2
Si a 2, lim lim
x 4 x (a 2)x 2 x 4x

13. Pàgina 168

x2 3 1
a) lim
x 2x 1 2

2x 2 x 1
b) lim 2
x
x 3

2x 2 x 1
c) lim 2
x
x 3

2 x 2 12x 9
d) lim 3 5
x
x 5x 2

14. Pàgina 168

x x 2x 6 x
a) lim 1 c) lim 1
x x x 2x 4

7x 3x 2 7 x 2 1 2x 1
b) lim d) lim
x 2x 2 x 6x 3 2

15. Pàgina 169

x 2 2x 3x 2 1 x2 3x 3 2x 6 x2 (3x 3 9 x 2 x 3) 16 x 2 16
a) lim lim lim
x x 3 1 3x x x 3x 2 3 9 x x 3x 2 3

x 2 (4 x 3 x 1) 4x3
b) lim (x 4 x3 x 1) lim lim
x x x 4x3 x 1 x 4x3

4 x2 x 1 4 x2 x 1
c) lim ( 4 x2 x 1 2x) lim lim
x x 4 x 2 x 1 2x x 4x 4

x 2 2 ( x 2 2 x) 2x
d) lim ( x2 2 x 2 2x ) lim lim 1
x x ( x2 2 x 2 2x ) x (2 x 2 )

311
 Límits i continuïtat 7

16. Pàgina 169

x2 ax x 2 ax a
a) lim ( x 2 ax x) lim lim 1 a 2
x x x2 ax x x x ax2
x 2

4 x 2 bx 3 4 x 2 bx 3 b 1
b) lim ( 4 x2 bx 3 2x) lim lim b 1
x x 4 x2 bx 3 2x x 2
4 x bx 3 2x 4 4

9 x 2 7 c2 x 2
c) lim ( 9 x2 7 cx) lim 0 c 3
x x 9 x 2 7 cx

dx2 x 5 4 x 2
d) lim ( dx 2 x 5 2 x) lim d 4
x x dx2 x 5 2x

17. Pàgina 170

x 2 2 2x 4
2 lim 1 1 ( x 2) lim
a) lim 1 ex x 3
ex x 3
e2
x x 3
x 2 2x 2 x2 4 x
2x x
lim 1
x2 1
1 ( x 2)
x
lim
x2 1 2 1
b) lim 1 2
e e e
x x 1 e2
x 3 4x 4x 2
4x lim 3 1 ( x 3) lim 2 ( x 3) lim ( x 3)
c) lim 3 ex 2x 1
ex 2x 1
ex 2x 1
e1 e
x 2x 1
2x 1 1 3 x2 9 3 x2 9 1 23
1 3x 2 9 lim
2 6 x2 5
1 (2 x 1) lim
6 x2 5 2
(2 x 1) lim
12 x 2 10
(2 x 1)
d) lim ex ex ex e0 1
x 2 6x2 5

18. Pàgina 170

x2
x2 3 x2 8 x2
x2 3 2 x lim
x2 5
1 lim
x2 5 2 x
a) lim 2 e x 2 x
e x
e0 1
x x 5
x3
x2 3 x3 8 x3
x2 3 2 x lim
x2 5
1
2 x
lim
x2 5 2 x 8 1
b) lim 2 e x
e x
e
x x 5 e8
x4 x
3 x2 3 x x4 x 3x 7 x4 x
3x 2 3x x3 1 lim
7 3 x2
1
x3 1
lim
7 3 x2 x3 1
c) lim e x
e x
e1 e
x 7 3x 2
x2 x
2 3 x2 3 x x2 x 3x 7 x2 x
3x 3x x3 1 lim 1 lim
7 3 x2 x3 1 7 3 x2 x3 1
d) lim e x
e x
e0 1
x 7 3x 2

19. Pàgina 171

a) lim f (x) 1 b) lim f (x) 3
x 0 x 0

20. Pàgina 171

a) lim f (x) 0 c) lim f (x)
x 1 x 3

b) lim f (x) 2 d) lim f (x) 2

x 1 x 3

312
 Límits i continuïtat 7

21. Pàgina 172

lim f (x)
2 3 x 1
a) lim f (x) 2 c) lim f (x) No existeix lim f (x).
x 0 1 x 1 0 lim f (x) x 1
x 1

2 2 2 2
b) lim f (x) 0 d) lim f (x) 2 2
x 2 4 1 x 2 1

22. Pàgina 172

lim f (x)
1 x 1
a) lim f (x) No existeix lim f (x).
x 1 0 lim f (x) x 1
x 1

b) lim f (x) 1 1 2
x
4

lim f (x) 1
x
1 2
c) lim f (x) 1 No existeix lim f ( x).
x 0 lim f (x) 1 x
2 2
x
2

1 1
lim (x 1) 1
d) x 0 1 lim f ( x) 1
x 0
lim (1 tg x) 1 0 1
x 0

23. Pàgina 173

1
lim
x 1 x 1 1 1 x 1 x 1 x 1
a) xlim1 2 lim lim No existeix lim .
x 2x 1 x 1 (x 1)2 x 1 x 1 0 1 x 1 2
x 2x 1
lim
x 1 x 1

x 2 x 2 1 1
b) lim lim lim
x 2 x2 x 2 x 2 (x 2)(x 1) x 2 x 1 3

x 3 6 x 2 12x 8 (x 2)(x 2 4 x 4) x2 4x 4 0
c) lim lim lim 0
x 2 x3 2x 2 4 x 8 x 2 (x 2)(x 2 4 x 4) x 2 x2 4x 4 16

(x 2 x)
lim
x 3 3x 2 2 x (x 2)(x 2 x) (x 2 x) 2 x 2 (x 2) x 3 3x 2 2 x
d) lim lim lim No existeix lim .
x 2 x2 4x 4 x 2 (x 2)2 x 2 (x 2) 0 x 2 x2 4x 4
(x 2 x)
lim
x 2 (x 2)

x 3 2x 2 1 (x 1)(x 2 x 1) x2 x 1 1
e) lim lim lim
x 1 x2 1 x 1 (x 1)(x 1) x 1 x 1 2

2x 2x 2 2
f) lim 2
lim lim
x 0 x 3x x 0 x(x 3) x 0 x 3 3

313
 Límits i continuïtat 7

24. Pàgina 173

x 1 0
a) lim
x 1 1 x 0
1
lim No existeix.
x 1 (x 1) 1/2
1 1 x 1 (x 1) x 1
lim lim lim No existeix lim .
x 1 1 x x 1 (x 1) x 1 (x 1) 0 x 1 1 x
1
lim
x 1 (x 1)

2 x 0
b) lim
x 2 4 x2 0

2 x 2 x 2 x 0
lim lim lim 0
x 2 4 x2 x 2 2 x 2 x x 2 2 x 2

3 x 0
c) lim
x 3 x 3 0

3 x x 3 (x 3)(x 3)1/2
lim lim lim lim(x 3)1/2 0
x 3 x 3 x 3 (x 3)1/2 x 3 (x 3) x 3

x2 9 0
d) lim
x 3 3x x 2 0

x 3
lim No existeix.
x 9 2
x 3 x 3 x 3 6 x 3 x x 3 x2 9
lim lim lim No existeix lim .
x 3 3x x2 x 3 x(x 3) x 3 x x 3 0 x 3 x 3 3x x2
lim
x 3 x x 3

x 1 0
e) lim
x 1 1 x2 0
x 1 x 1 x 1 1 1
lim lim lim lim
x 1 1 x2 x 1 (1 x)(1 x) x 1 (1 x)(1 x )(1 x) x 1 (1 x)(1 x) 4

x2 x 2 0
f) lim
x 2 x 2 0

x2 x 2 x2 x 2 (x 2)(x 1) (x 2)(x 1)(x 2)1/2

lim lim lim lim lim(x 1)(x 2)1/2 0
x 2 x 2 x 2 (x 2)1/2 x 2 (x 2)1/2 x 2 (x 2) x 2

25. Pàgina 174

1
f ( 2) La funció no és contínua en x = −2.
0
5
f (2) → La funció no és contínua en x = 2.
0

314
 Límits i continuïtat 7

26. Pàgina 174

x 4 si x 1
Expressem la funció com una funció definida a trossos: f (x) 3x si 1 x 2
x 4 si x 2
f ( 1) 2 0 3 3 Existeix f ( 1)
lim f (x) lim ( x 4) 3
x 1 x 1
lim f (x) 3
x 1
lim f (x) lim 3x 3
x 1 x 1

f ( 1) 3 lim f (x) La funció és contínua en x 1.

x 1

f (2) 2 3 0 6 Existeix f (2)

lim f (x) lim 3x 6
x 2 x 2
lim f (x) 6
x 2
lim f (x) lim (x 4) 6
x 2 x 2

27. Pàgina 175

Si x  0 → f(x) = 1 − x2 → f(x) és contínua en (−∞, 0).
1 1
Si 0  x  2 → f(x) = 4 x 1 → f(x) no està definida en 0, . És contínua en , 2 .
4 4

Si x  2 → f(x) = x + 1 → f(x) és contínua en (2, +∞).

Si x = 0 → f(0) = 1− 0 = 1 → Existeix f(0).

lim f (x) = lim (1 x 2 ) 1

x 0 x 0
No existeix lim f (x).
x 0
lim f (x) = lim 4 x 1 No existeix
x 0 x 0

La funció no és contínua en x = 0.
Si x = 2 → f(2) = 2 + 1 = 3 → Existeix f(2).
lim f (x) = lim 4 x 1 7
x 2 x 2
No existeix lim f (x)
x 2
lim f (x) = lim x 1 3
x 2 x 2

La funció no és contínua en x = 2.

28. Pàgina 175

Si x  3 → f(x) = x2 − 4 → f(x) és contínua en (−∞, 3).
x m
Si x  3 → f(x) = → f(x) és contínua en (3, +∞).
x

Si x = 3 → f(3) = 9 − 4 = 5 → Existeix f(3).

x m m
lim f (x) = lim(x2 4) 5 lim f (x) = lim 1
x 3 x 3 x 3 x 3 x 3
f(x) és contínua en x = 3 si:
m
f(3) = 5 = lim f (x) → 5 = 1 → m = 12
x 3 3

315
 Límits i continuïtat 7

29. Pàgina 176

f(x) és suma de funcions contínues en ℝ; així doncs, és contínua en ℝ.
f(x) és contínua en [ , 0]. f( ) =1− − 1= 0 f(0) = 1 + 0 + 1 = 2  0

Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix un c ( , 0) tal que f(c) = 0, és a dir, talla l’eix d’abscisses en x = c.

30. Pàgina 176

P(x) és continu en ℝ perquè és un polinomi.
Si an 0 lim P(x) = lim an x n 0 lim P(x) = lim an x n 0
x x x x

Si an 0 lim P(x) = lim an x n 0 lim P(x) = lim an x n 0

x x x x

Perquè n és senar.
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c ℝ tal que P(c) = 0, és a dir, c és una solució de P(x) = 0.

31. Pàgina 177

La funció f(x) és suma de dues funcions contínues en ℝ; per tant, és contínua en ℝ.
Aleshores, f(x) és contínua en l’interval tancat [0, 4] i, a més:
f(0) = 1 i f(4) = −1,41
Pel teorema dels valors intermedis, la funció f(x), en l’interval (0, 4), pren tots els valors inclosos entre 1 i −1,41,
entre els quals el valor −1; és a dir, existeix x (0, 4) tal que f(c) = −1.

32. Pàgina 177

La funció f(x) és contínua en (0, 2) ∪ (2, +∞); per tant, f(x) és contínua, per exemple, en [0,1; 1].
Aleshores, pel teorema de Weierstrass existeix almenys un punt en aquest interval en què la funció aconsegueix
el valor màxim absolut i un altre punt en el qual arriba al valor mínim absolut.

SABER FER
33. Pàgina 178
2x 2 2x 2x 2 2x 2
x 2 ( f (x 1) f (x)) x2 2
lim x 2 ( f (x 1) f (x)) lim 2
2
x 2 x 1 x 3x 2 x x x 3x 2

34. Pàgina 178

lim ( x 2 ax 1 x) ( ) Indeterminació
x

ax 1 a
lim ( x 2 ax 1 x) lim 2
x x x ax 1 x 2
a
2 a 4
2

316
 Límits i continuïtat 7

35. Pàgina 178

3 x3 1
x4 ax 3 x2 2
lim 1
x 2 x4
3 x3 1
4 3 x 4 ax 3 3 x3 1 ax 3 2 3 x 3 1 3ax 6
x ax x2 2 lim 1 lim lim
2 x4 x2 2 2 x4 x2 2
lim e x
e x
ex x6
e 3a
x 2 x4
e 3a e3 a 1

36. Pàgina 179

e3 x 7e 5x
3x 5x
e 7e e3 x 1 7e 8 x 1
lim 5x
lim 5x 3x
lim
x 2e 4e3 x x 2e 4e x 2e 8 x 4 4
e3 x
e3 x 7e 5 x
3x 5x
e 7e e 5x e8 x 7 7
lim lim lim
x 2e 5x
4e3 x x 2e 5 x 4e3 x x 2 4 e8 x 2
e 5x

37. Pàgina 179

2x 2
2
lim 2 5 x x
lim 2 5 x 1
2
1 1
x x
5 5

2x 2
lim lim
x
1 5x 2 x x
1 5x 1 2x
5 5 2x 2
No existeix lim No existeix lim 2 5 x x

2x 2 x
1 5x 2 x x
1
lim 2
lim 5 5
1 5x x 1 5x 1
x x
5 5

38. Pàgina 179

5x 25 0
a) lim
x 5 x 1 2 0

5x 25 5(x 5)( x 1 2)
lim lim lim 5( x 1 2) 20
x 5 x 1 2 x 5 x 5 x 5

x 1 0
b) lim
x 1 2 x 1 0

x 1 (1 x)( 2 x 1)
lim lim lim ( 2 x 1) 2
x 1 2 x 1 x 1 1 x x 1

x 1 0
c) lim
x 1 3 x 2 0

x 1 (x 1)( 3 x 2)
lim lim lim ( 3 x 2) 4
x 1 3 x 2 x 1 x 1 x 1

2x 10 0
d) lim lim 0
x 5 2x 6 4 x 5 2

317
 Límits i continuïtat 7

39. Pàgina 180

x 3 ax 6 14 2a
lim 3
x 2 x 4 x 2 4 x 16 0

Si a  7, aleshores:
x 3 ax 6
lim
x 2 x3 4 x 2 4 x 16
No existeix lim f (x).
x 2
x 3 ax 6
lim
x 2 x3 4 x 2 4 x 16

Si a  7, aleshores:
x 3 ax 6
lim 3
x 2 x 4 x 2 4 x 16
No existeix lim f (x).
x 2
x 3 ax 6
lim
x 2 x3 4 x 2 4 x 16

Si a = 7, aleshores:
x 3 7x 6 (x 2)(x 2 2x 3) x 2 2x 3 5
lim 3
lim lim
x 2x 4 x 2 4 x 16 x 2 (x 2)(x 2 2x 8) x 2 x2 2x 8 8

40. Pàgina 180

Si x  0 → f(x) = ax2 + b
Com que és una funció polinòmica, és contínua en i, per tant, en l’interval ( , 0).
Si 0 ≤ x  1 → f(x) = x − a
Com que és una funció polinòmica, és contínua en i, per tant, en l’interval (0, 1).
a
Si x ≥ 1→ f x b
x

És una funció racional. No està definida en x = 0. És contínua en (1, ).

Per a x 0 f (0) a

lim f (x) lim (ax 2 b) b lim f (x) lim (x a) a

x 0 x 0 x 0 x 0

Per a x 1 f (1) a b
a
lim f (x) lim (x a) 1 a lim f (x) lim b a b
x 1 x 1 x 1 x 1 x
Per a x 0 f (0) lim f (x) lim f (x) b a
x 0 x 0

Per a x 1 f (1) lim f (x) lim f (x) a b 1 a

x 1 x 1

b a
0 1 a a 1, b 1
a b 1 a

318
 Límits i continuïtat 7

41. Pàgina 181

f(x) és contínua en ℝ; per tant, és contínua en l’interval 0, , a més:

• f(0) = 2 + 1 = 3
• f( ) = −2 + 1 = −1
La funció és contínua en l’interval tancat i adopta valors de signe diferent en els extrems d’aquest interval;
aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (0, ) tal que f(c) = 0.

42. Pàgina 181

• f(x) és contínua en ℝ i, per tant, també en l’interval [0, 1].
• g(x) és contínua en l’interval [− 1, +∞) i, per tant, també en l’interval [0, 1].

f(0) = 1; f(1) = 3 g(0) = 2; g(1) = 2 2

f(0) = 1  g(0) = 2 i f(1) = 3  g(1) = 2 2 , és a dir, en x = 0, la funció f(x) està per sota de la funció g(x),
i en x = 1, la funció f(x) està per sobre de g(x).
Pel teorema dels valors intermedis (Darboux), la funció f(x) adopta tots els valors inclosos entre f(0) = 1 i f(1) = 3, i
la funció g(x) adopta tots els valors inclosos entre els valors g(0) = 2 i g(1) = 2 2 .
Aleshores, les funcions es tallaran en algun punt de l’interval (0, 1).

43. Pàgina 181

x 2 x 2 x 2
3 4 1 3 5 0 g(x) 3 5
Demostrar que f(x) adopta el valor 1 equival a demostrar que la funció g(x) adopta el valor 0.
La funció g(x) és contínua en ℝ; per tant, també ho és, per exemple, en l’interval tancat [0, 2].
• g(0) = 4  0
• g(2) = −4  0
La funció g(x) és contínua en l’interval [0, 2] i, a més, adopta valors de signe diferent en els extrems; aleshores,
pel teorema de Bolzano existeix x0 (0, 2) tal que g(x0) = 0.

ACTIVITATS
44. Pàgina 182
a) lim f (x) c) lim g(x) e) lim h(x) 1
x x x

b) lim f (x) d) lim g(x) f) lim h(x)

x x x

45. Pàgina 182

x
1 1
a) lim x 5 e) lim 0 i) lim 0
x x x4 x 3
x
1 1
b) lim x 5 f) lim 0 j) lim
x x x4 x 3
2
2
c) lim 3
x g) lim 5 x
k) lim 4 x
x x x

2
d) lim 3
x2 h) lim 5x 0 l) lim 4 x
x x x

319
 Límits i continuïtat 7

46. Pàgina 182

x2 1 1 x6 x 2 2x 3
a) lim e) lim i) lim 0
x x 3 x 3x 2 2 x 1 x x 3 3x 2 5

x2 1 1 x6 x 2 2x 3
b) lim f) lim j) lim 0
x x 3 x 2
3x 2 x 1 x x 3 3x 2 5

x2 1 1 1 x4 16
c) lim g) lim 1 k) lim 0
x 3x 2 3 x x 4 2x2 5 x x 2

x2 1 1 1 x4 16
d) lim h) lim 1 l) lim 0
x 3x 2 3 x x 2x 2
4
5 x x 2

47. Pàgina 182

4x 3 2 4x 3 2
a) lim f (x) lim lim 0 lim f (x) lim lim 0
x x 2x 2 1 x x x x 2x 2 1 x x

4 x2 3 4 x2 4 x2 3 4 x2
b) lim f (x) lim lim 2 lim f (x) lim lim 2
x x 2x 2 1 x 2x2 x x 2x2 1 x 2x2

4x3 3 4x 4x3 3 4x
c) lim f (x) lim lim lim f ( x) lim lim
x x 2x 2 1 x 2 x x 2x2 1 x 2

48. Pàgina 182

x2 x 1 x2 x 2 2x 3 2x
lim lim lim 2
x 1 x 1 x 1
( x2 x 1 x 2
x 2) (2 x 2 )
2 2 2
49. Pàgina 182

a) lim (0,7)3 x 2
(0,7) 0
x

b) lim (2 x 0,01x 2 ) lim ( 0,01x 2 )

x x

c) lim (3x 7)2 x

lim (3x) x
0
x x

d) lim ((x 2)2 x 2 ) lim ( 4 x 4)

x x

50. Pàgina 182

6x 6x 6
a) lim (x x2 6x ) lim lim 3
x x (x x2 6x ) x (x x2 ) 2

6x 6x 6
b) lim (x x2 6x ) lim lim 3
x x (x x2 6x ) x (x x2 ) 2

x4 x2 6x x4
c) lim (x 2 x2 6x ) lim lim
x x x2 x2 6x x x2

x4 x2 6x x4
d) lim (x 2 x2 6x ) lim lim
x x x2 x2 6x x x2

320
 Límits i continuïtat 7

51. Pàgina 182

2x 2 2x 2
a) lim ( x 4 2x 2 x2 ) lim lim 1
x x x4 2x 2 x2 x x 4 x2

2x 2 2x 2
b) lim ( x 4 2x 2 x2 ) lim 4
lim 1
x x x 2x 2 x 2 x x 4 x2

x 2 3x x 4 x4
c) lim ( x2 3x x2 ) lim lim
x x x 2 3x x 2 x 2x 2

x 2 3x x 4 x4
d) lim ( x 2 3x x2 ) lim lim
x x x 2 3x x 2 x 2x 2

52. Pàgina 182

x 1 3 3x 3 1 x 3 3 3x
3 lim ( x 1) lim 3 lim (1 x ) lim 1
a) lim 1 ex x
ex x
e3 c) lim 1 ex x
ex x
e 3
x x x x e3
x 1 3 3x 3 1 x 3 3 3x
3 lim ( x 1) lim
3 1 3 lim (1 x ) lim
b) lim 1 ex x
ex x
e d) lim 1 ex x
ex x
e3
x x e3 x x

53. Pàgina 182

x 2 3x 2 x2 x 4x 2 4x
lim lim 2
lim 1
x 2 x 2( x 3x 2 x2 x) x 2(2 x 2 )

54. Pàgina 182

x4 2x 3 5 x4 3x 2 x 3 5 3x 2x 3
a) lim lim lim 1
x x 4 x (x 4)( x 2x 3 5 4
x 4
3x ) x x(2 x 4 )

2x 1
b) lim 2
x x2 3

55. Pàgina 182

9 x2 11 9x2 9
lim ( x 4 3x 2 2 x2 3) lim ( x 4 3x2 2 (x2 3)) lim lim
x x x x 4
3x2 2 (x2 3) x 2x 2 2

56. Pàgina 182

8
x 4 x 4 x 4 x 4 8( x 2 x 2) 2(2 x )
lim lim lim lim 2
x x 2 x 2 x 4 x 4( x 4 x 4) x 2 x
x 2 x 2

57. Pàgina 182

x3 1 x 2 2x x 3 2x 3 6 x 2 2x 3
lim lim lim 2
x x 2 3x x 3 x (x 2 3x)(x 3) x x3

321
 Límits i continuïtat 7

58. Pàgina 182

2x 2x 1
lim ( 2x 2x 2x ) lim lim
x x 2x 2x 2x x 2 2x 2

59. Pàgina 182

(3 m)x 15 (3 m)x 3 m
lim ( x 2 3x 8 x2 mx 7) lim 2
lim 1 m 5
x x x 3x 8 x 2 mx 7 x 2 x2 2

60. Pàgina 182

mx 2 5 m
a) lim (2x2 4x4 mx 2 5) lim 2
2 m 8
x x 2x 4 x 4 mx 2 5 4

9x2 4 x (9 x2 6mx m2 )
b) lim ( 9x2 4x 3x m) lim ( 9 x 2 4 x (3x m)) lim
x x x 9 x 2 4 x (3x m)

(4 6m)x 4 6m 1 1
lim m
x 6x 6 2 6

61. Pàgina 182

x 6 2 2 x 12
3 2x lim ( x 6) lim
a) lim ex 1 2x
ex 1 2x
e1 e
x 1 2x
x
6x 2 x 6 x2
x 2 3x 2 2 lim
x2 3 x 2
lim
2 x2 3 1
b) lim ex ex e
x x 2 3x e3
x2 3
3 x 1 x2 3 3 x3 1
2 x 3 3x 3 lim
1 2 x3 3
lim
6 x3 1
c) lim ex ex e2
x 1 2x 3 e
x3 1
6 x3 1 6 x3 3x
1 4x x lim
4x 7 x
lim
4 x2
lim
2
d) lim ex ex ex e 0
x 4x 7
x
6 6x x 6 x2 1
3x 2 6 4
x
lim
6 x 3 x2 4
lim
12 x 2
e) lim e e x
e2 e
x 6 x 3x 2
x3 3 x
4 x2 4 x3 3 x 4 x5
4x4 2 x 2 lim
4 x 4 4 x2 2 x 2
lim
4 x5
f) lim e x
e x
e1 e
x (2x 2 1)2 1

62. Pàgina 183

x 2 3 mx mx 2
2x 2 3 lim
mx 2 x 2
( x 2) lim
2 x2
1 mx 2
a) lim ex ex lim 1 m 2
x mx 2 x 2 e x 2x 2
x2 2
1 x2 2 x2 1
5x 3 8 mx lim
2 5 x 8 mx
lim
5 mx 2 7 1 7 1
b) lim ex ex e 5m ln m
x 2 5x 10 5m 10 7
5ln
10

322
 Límits i continuïtat 7

63. Pàgina 183

3x 10 3x 10 1 10 1
a) lim lim lim
x 3x 1 x 3x 1 3x 1 x 3 3x 1 3

3x 1
3x 1 3x 3
b) lim x
lim lim 3
x 3 10 x 3x x 3x

64. Pàgina 183

x 2 ( x 2) si x 2 4 si x 2
a) f (x) x 2 ( x 2) si 2 x 2 f (x) 2x si 2 x 2
x 2 (x 2) si x 2 4 si x 2

lim f (x) lim 4 4 lim f (x) lim 4 4

x x x x

3 3
x (3 2 x) si x 3x 3 si x
2 2
b) f (x) f (x)
3 3
x ( 3 2x) si x x 3 si x
2 2

lim f (x) lim (3x 3) lim f (x) lim ( x 3)

x x x x

2x 3 3
si x
x 2 2
2x 3 3
c) f (x) si x 2
x 2 2
2x 3
si x 2
x 2
2x 3 2x 3
lim f (x) lim 2 lim f (x) lim 2
x x x 2 x x x 2
x 3
si x 1
1 x
x 3
d) f ( x ) si 1 x 3
1 x
x 3
si x 3
1 x
x 3 x 3
lim f (x) lim 1 lim f (x) lim 1
x x 1 x x x 1 x

65. Pàgina 183

a) lim f (x) 1 c) lim f (x) 4 e) lim f (x)
x 1 x 2 x

b) lim f (x) 0 d) lim f (x) 0 f) lim f (x)

x 0 x 3 x

66. Pàgina 183

a) lim g(x) 0,7 c) limg(x) 2,9 e) lim g(x)
x 3 x 1 x

b) limg(x) 0 d) limg(x) 0 f) lim g(x) 0

x 0 x 2 x

323
 Límits i continuïtat 7

67. Pàgina 183

a) lim2ln x 2ln1 20 1 d) lim3ln( x 1)

3ln1 30 1
x 1 x 2

b) lim2ln x 2lne 21 2 e) lim 3ln( x 1)

3lne 31 3
x e x e 1

1 e 1 e 1
ln 1 ln ln 1
c) lim2ln x 2 e
2 1
f) lim 3ln( x 1)
3 e
3 e
3 1

x
1 2 e 1
x 3
e e

68. Pàgina 183

2x 1 4 1 2x 1 4 1 2x 1 6 1 7
a) lim 5 b) lim 3 c) lim
x 2 x2 3 4 3 x 2 x2 3 4 3 x 3 x2 3 9 3 6

69. Pàgina 183

1
a) lim(log2 (x 3) 1) log2 1 1 0 1 1 c) lim(log 2 (x 3) 1) log2 1 1 1 0
x 4 x
7 2
2

1
b) lim (log2 (x 3) 1) log2 8 1 3 1 4 d) lim13 (log 2 ( x 3) 1) log 2 1 2 1 1
x 11 x 4
4

70. Pàgina 183

1 1 1 4 10
a) lim1 log 1 x log 1 2
x x 2 2
7 2 4 7 7
4
4

1 1 1 17
b) lim log 1 x log 1 8 3
x 8 x 2 2 6 2 6 6

71. Pàgina 183

6 x 12
lim 2
3
x 0 x 3x 4
lim f (x)
6 x 12 18 x 1
lim No existeix lim f (x)
x 1 x2 3x 4 0 x 1
lim f (x)
x 1

6 x 12
lim 2
1
x 1x 3x 4
lim f (x)
6 x 12 12 x 4
lim 2 No existeix lim f (x)
x 4x 3x 4 0 x 4
lim f (x)
x 4

72. Pàgina 183

p(x )
a) lim(m(x) n(x) p(x)) g) lim
x 5 x 5 m(x)

n(x )
b) lim(m(x) n(x) p(x)) h) lim 0
x 5 x 5 p(x )

c) lim(m(x) p(x)) i) lim(m(x))n( x ) 1

x 5 x 5

324
 Límits i continuïtat 7

n(x)
d) lim 0 j) lim(m(x))p( x )
x 5 m(x) x 5

m(x) 4
e) lim Indeterminació k) lim(n(x))p( x ) 0
x 5 n(x) 0 x 5

f) lim(n(x) p(x)) 0 ( ) Indeterminació l) lim(p(x))n( x ) ( )0 Indeterminació

x 5 x 5

73. Pàgina 183

a) lim f (x) 1 lim f (x) lim f (x) lim f ( x) 1
x x 2 x 2 x

b) lim g(x) 0 lim g( x) lim g( x)

x x 2 x 1

lim g(x) 0 lim g(x) lim g( x)

x x 2 x 1

c) lim h(x) lim h(x) lim h(x) lim h( x)

x x 2 x 2 x

d) lim m(x) lim m( x) lim m( x) lim m( x)

x x 1 x 1 x

74. Pàgina 184

a) lim f (x) 1 b) lim f (x) 3 c) lim f ( x) 5
x 1 x 4 x 4

75. Pàgina 184

x 2 2x 1
a) lim 1
x 2 x 3

x 2 2x 1
b) lim
x 3 x 3

x 2 2x 1
c) lim
x 3 x2 9

x2 x 6 (x 2)(x 3) 1
d) lim lim lim
x 2 x 3 x2 8x 12 x 2 (x 2)2 (x 3) x 2 x 2

x 2 2x 1
e) lim 1
x 2 x 3

x 2 2x 1
f) lim
x 3 x 3

x 2 2x 1
g) lim
x 3 x2 9

x2 x 6 (x 2)(x 3) 1
h) lim lim lim
x 2 x 3 x 2 8x 12 x 2 (x 2)2 (x 3) x 2 x 2

325
 Límits i continuïtat 7

76. Pàgina 184

x 2 1
2
lim
x 3x 2 (x 1)(x 2) x 2 1 x 1 x 1 0 x2 3x 2
a) xlim1 lim lim No existeix lim
x2 2x 1 x 1 (x 1)2 x 1x 1 0 x 2 1 x 1 x2 2x 1
lim
x 1 x 1 0
1
1 lim
2 x x
1 2x 1
2x 1 2 1 1 2 2x 1
b) lim 2
lim 2
lim No existeix lim
x
1 4x 4x 1 x
1
1 x
1 2x 1 0 1 x
1 4 x2 4 x 1
2 2 4 x 2 lim 2
2 x
1 2x 1
2

x 3
lim
x2 9 (x 3)(x 3) x 3 6 x 3 x 3 x2 9
c) lim lim lim No existeix lim
x 3 (x 3)2 x 3 (x 3)2 x 3 x 3 0 x 3 x 3 (x 3)2
lim
x 3 x 3

x 2
11 lim
x
5 3x 5
3x 2 x 10 (3x 5) x 2 x 2 3 3 3x 2 x 10
d) lim lim lim No existeix lim
x
5 9 x 2 30 x 25 x
5 (3x 5)2 x
5 3x 5 0 x 2 x
5 9x2 30 x 25
3 3 3 lim 3

x
5 3x 5
3

77. Pàgina 184

x2 3x 2 (x 1)(x 2) x 2 1
a) lim lim lim
x 1 x2 4x 3 x 1 (x 1)(x 3) x 1 x 3 2

2x 1 2x 1 1
b) lim1 lim lim 2
x x 2x 2 x
1 x(2 x 1) x
1 x
2 2 2

x 3 2x 2 x x(x 1)2 x 1
c) lim 3
lim lim
x 1 2x x 4 x 3 x 1 (x 1)2 (2x 3)
2 x 1 (2x 3) 5

9 x2 (x 3)(x 3) x 3 6
d) lim 2
lim lim
x 3 x x 6 x 3 (x 3)(x 2) x 3 x 2 5

3x 2 x 10 (3x 5)(x 2) x 2 11
e) lim5 lim lim
x 9 x 15 x
5 3(3x 5) x
5 3 9
3 3 3

5x 3 5x 3 5
f) lim lim lim 5
x 0 x 2x 4
3 x 0 3
x (1 2x) x 0 1 2x

78. Pàgina 184

x 2 2x x(x 2) x
a) lim lim lim 2
x 2 x 2 5x 6 x 2 (x 2)(x 3) x 2 x 3

(x 1)2 1 x(x 2) x 2 2 x 2 x 2 (x 1)2 1

b) lim lim lim lim , lim No existeix lim
x 0 x2 x 0 x2 x 0 x 0 x 0 x x 0 x x 0 x2

4 x 3x 2 x(4 3x) 4 3x 4
c) lim lim lim
x 0 3x x2 x 0 x(3 x) x 0 3 x 3

1 1 x
1 1
d) lim 2 x 2 lim 4 2x lim
x 0 x x 0 x x 0 4 2x 4

326
 Límits i continuïtat 7

1 x2 4 (x 2)(x 2) x 2 4
e) lim lim lim
x 2 x 2 x3 3 x 2 (x 2)(x 3 3) x 2 x3 3 5

x 1 x 5 (x 1)2 x 5 x 2 3x 4 4
f) lim 2
lim lim
x 3 x 3 x 4x 3 x 3 (x 3)(x 1) x 3 (x 3)(x 1) 0

x 2 3x 4 x 2 3x 4 x 1 x 5
lim , lim No existeix lim
x 3 (x 3)(x 1) x 3 (x 3)(x 1) x 3 x 3 x2 4 x 3

79. Pàgina 184

x 1 x 1 1 1
a) lim lim lim
x 1 3x 3 x 1 3(x 1)( x 1) x 1 3( x 1) 6

x 2 (x 2)( x 2 2) (x 2)( x 2 2)
b) lim lim lim lim ( x 2 2) 4
x 2 x 2 2 x 2 x 2 4 x 2 x 2 x 2

1 1 x2 x2 x
c) lim lim lim 0
x 0 x x 0 x(1 1 x2 ) x 0 1 1 x2

2 4 x x 1 1
d) lim lim lim
x 0 x x 0 x(2 4 x) x 0 2 4 x 4

2x 6 2(x 3)( x 3)
e) lim lim lim(2 x 2 3) 4 3
x 3 x 3 x 3 x 3 x 3

1 x 2 (x 3) 1 1
f) lim lim lim
x 3 x2 9 x 3 (x 3)(x 3)(1 x 2) x 3 (x 3)(1 x 2) 12

80. Pàgina 184

x 2 16 (x 4)(x 4)( 2x 1 3) (x 4)( 2x 1 3)

a) lim lim lim 24
x 4 2x 1 3 x 4 2(x 4) x 4 2

5x 5 5(x 1)(8x 9x2 1) 55x 2

b) lim lim 2
lim 1
x 8x 9x2 1 x 55x 1 x 55x2

1 x 3 (x 4) 1 1
c) lim lim lim
x 4 x 2 16 x 4 (x 4)(x 4)(1 x 3) x 4 (x 4)(1 x 3) 16

1 x2 (x 1)(x 1) x 1
d) lim lim lim (1 x) x 1 0
x 1 x 1 x 1 x 1 x 1

1 x 1 x 2x 2
e) lim lim lim 1
x 0 x x 0 x( 1 x 1 x) x 0 ( 1 x 1 x)

x 2 2 ( x 2 2)( 2 x 5 3) (x 2)( 2 x 5 3) 2x 5 3 3
f) lim lim lim lim
x 2 2x 5 3 x 2 2(x 2) x 2 2(x 2)( x 2 2) x 2 2( x 2 2) 4

13 4 x 28 x 5(x 3) 5(x 3) x 3
g) lim lim lim
x 3 x 3 x 3 x 3( 13 4 x 28 x) x 3 (x 3)( 13 4 x 28 x)

5 x 3
lim 0
x 3 13 4 x 28 x

327
 Límits i continuïtat 7

1 x2 4 x 2 x 2 x 2
h) lim lim lim 1
x 2 x 2 x x 2 x x 2 x 2 x

81. Pàgina 184

2x 3 3x 2 11x 6 6 1
a) lim
x 1 x3 x 2 8 x 12 18 3

2x 3 3x 2 11x 6 12
b) lim 3
x 1 x3 x 2 8 x 12 4

2x 3 3x 2 11x 6 (x 2)(2x 2 7x 3) 2x 2 7x 3 19
c) lim lim lim
x 2 x3 x 2 8x 12 x 2 (x 2)2 (x 3) x 2 (x 2)(x 3) 0

2x 2 7x 3
lim
x 2 (x 2)(x 3) 2x 3 3x 2 11x 6
No existeix lim
x 2 x3 x 2 8 x 12
2x 2 7x 3
lim
x 2 (x 2)(x 3)

2x 3 3x 2 11x 6 (x 2)(x 3)(2x 1) 2x 1

d) lim lim lim 1
x 3 x3 x 2 8x 12 x 3 (x 2)2 (x 3) x 3 x 2

2x 3 3x 2 11x 6 2x 3
e) lim lim 2
x x3 x 2 8 x 12 x x3

2x 3 3x 2 11x 6
f) lim 2
x x3 x 2 8 x 12

82. Pàgina 184

x3 x x(x 1)(x 1)( x 2 3 2x 2 ) x(x 1)(x 1)( x 2 3 2x 2 )
a) lim lim lim
x 1 x 2
3 2x 2 x 1 x2 3 4 x 4 x 1 (x 1)(x 1)( 4 x 2 3)

x( x 2 3 2 x 2 ) 4
lim
x 1 4 x2 3 7
x3 x x(x 1)(x 1)( x 2 3 2x 2 ) x(x 1)(x 1)( x 2 3 2x 2 )
b) lim lim lim
x 1 x2 3 2x 2 x 1 x2 3 4 x 4 x 1 (x 1)(x 1)( 4 x 2 3)

x( x 2 3 2 x 2 ) 4
lim
x 1 4 x2 3 7

x3 x 0
c) lim 2 2
0
x 0 x 3 2x 3

x3 x 6 6( 7 8) 2 7 16
d) lim 2 2
x 2 x 3 2x 7 8 57 19

x3 x x3 x
e) lim lim lim
x x 2
3 2x 2 x 2x 2 x 2

x3 x x3 x
f) lim lim lim
x x 2
3 2x 2 x 2x 2 x 2

328
 Límits i continuïtat 7

83. Pàgina 184

x
a) lim 3 lim 6 x 0
x 0 x x 0

1
lim 6
No existeix
3
x 1 1 x 0 x 1
b) lim lim 6
No existeix lim
x 0 x x 0 x 0 x 0 6 x
1
lim 6
x 0 x
6
x 2 x 2 x 2
c) lim 3 2
lim lim 3 0
x 2 x 3x 2 x 2 3 (x 2)(x 1) x 2 x 1

x 2 2 2
d) lim
x 2 x 4 2
x 2 x 4 1 1
e) lim lim lim
x 4 x 4 x 4 (x 4)( x 2) x 4 x 2 4

x 9 (x 9)( x 3)
f) lim lim lim( x 3) 6
x 9 x 3 x 9 x 9 x 9

84. Pàgina 184

1
lim 2
1 x 0 x4 1
a) lim 2 lim 2
x 0 x4 1 x 0 x4
lim 2
x 0 x4
x 3
x 2 1 1
b) lim (4)
x 2 x 1 4
x2
1 x
c) lim 10 1
x 0 1 x
4 x2 1 1 4 x2 1
4x 2 lim
4x 3
(4 x 2 1) lim
4x 3
d) lim ex ex e
x 4x 3
3x
4x 3 4
e) lim
x 3x 3
x 5 5x
x lim
x 5
(x) lim
x 5 5 1
f) lim ex ex e
x x 5 e5
85. Pàgina 184
x2 3
3x 2
a) lim 3 0
x x 2
x2 4 2 3x 3 x3
x2 2 lim
x2 3 x
( x2 4) lim
x2
lim ( 3 x )
b) lim 2 e x
e x
ex e 0
x x 3x
x2 1
2 x2 1 2 x2
3x 2 1 x lim
3 x2 1
lim
3 x3
c) lim e x x
e x
e0 1
x 3x 2 1
2 x2 1
6 2 x2 1 12 x 2
2x 3 1 3x lim
3 2x 1 3x
lim
6 x2 2 1
d) lim ex ex e
x 3 2x e2

329
 Límits i continuïtat 7

1 x3
8x 2 1 x3 8 x4
2x x2 x2 lim
x2 6 x 2 x2
lim
x4 8 1
e) lim 2
e x
e x
e
x x 6x 2 e8
x2 3
x2 3 1 x2 3 x2
2 2
7x 1 7x 1 x lim
2 7 x2 x
lim
f) lim x lim e x
ex 7 x3
e0 1
x 2 7x 2 x 2 7x 2

86. Pàgina 184

1 1 (cos2 x ) 1 sin2 x
lim (cos2 x ) 1 lim lim lim ( sin x )
a) lim(cos2 x)sin x ex 0 sin x
ex 0 sin x
ex 0 sin x
ex 0
e0 1
x 0

1 1 2x
lim (2 x ) lim
b) lim(2x 1) x ex 0 x
ex 0 x
e2
x 0

87. Pàgina 184

x2 ax 3 12
Si lim (x − 3) divideix x2 − ax + 3 32 3a 3 0 a 4
x 3 x 3 3

x2 4x 3 (x 3)(x 1)
lim lim lim (x 1) 2
x 3 x 3 x 3 x 3 x 3

88. Pàgina 185

x2 ax 3 7 2a
lim 2
5 2a 25 7 a 9
x 2 x 1 5

89. Pàgina 185

m
x 3 m m m
1 2x 3 x lim
x 4 3 x
lim
x 4
a) lim ex 3
ex 3
e 7
e m 7
x 3 x 4
m
x2 3 x 2 m m( x 2)( x 1) m( x 1) m
x2 2 x 2 lim lim lim
b) lim e x 2 3x 4 x 2
ex 2 (3 x 4)( x 2)
ex 2 3x 4
e2 e2 m 4
x 2 3x 4

90. Pàgina 185

ax 2 ax a
lim ( x 2 ax x2 2) lim lim 3 a 6
x x x2 ax x2 2 x 2 x2 2

91. Pàgina 185

x 2 mx 6 (1 m)x 4
lim lim 2 és arrel de (1 m)x 4
x 2 x 2 x 2 (x 2)( x 2 mx 6)
(1 m)2 4 0 m 1
x 2 x 6 2(x 2) 2 2 1
lim lim lim
x 2 x 2 x 2 (x 2)( x 2 x 6) x 2 x 2 x 6 4 2

330
 Límits i continuïtat 7

92. Pàgina 185

tg x sin x sin x 1
a) lim lim lim 1
x 0 x x 0 x cos x x 0 x cos x
2
1 cos2 x sin x
b) lim lim 1
x 0 x2 x 0 x

1 cos x (1 cos x)(1 cos x) 1 cos2 x 1 cos2 x 1 1

c) lim lim lim lim
x 0 x2 x 0 x 2 (1 cos x) x 0 x 2 (1 cos x) x 0 x 2
1 cos x 2

1 cos x x(1 cos x) 1 cos x

d) lim lim lim x 0
x 0 x x 0 x2 x 0 x2

93. Pàgina 185

a) lim ( x 2 1) 3 c) lim x 1 1 e) lim x 1 3
x 2 x 0 x 2

lim ( x 2 1) 0 lim (3x 7) 2

x 1 x 3
b) lim f (x) 0 d) lim x 1 2 f) lim f (x) 2
x 1 x 1 x 3
lim ( x 1) 0 lim x 1 2
x 1 x 3

94. Pàgina 185

a) lim (2x 1) 1 d) lim( 3x 2) 1
x x 1

2x
lim (2x 1) 2 lim 4
b)
x 0
lim f (x) 2 e) x 2 x 1 lim f (x) 4
x 0 x 2
lim ( 3x 2) 2 lim ( 3x 2) 4
x 0
x 2

1 3 2x
c) lim (2x 1) 1 f) lim 2
x 1 2 2 x x 1

95. Pàgina 185

x2 4
a) lim 1
x x2 x 2
x2 4
lim
x2 4 3 x 1 (x 1)( x 2) x2 4
b) lim No existeix lim
x 1 x2 x 2 0 x2 4 x 1 x2 x 2
lim
x 1 (x 1)( x 2)
2
x 4 4
c) lim 2
x 0 x2 x 2 2

x2 4 (x 2)(x 2) x 2 4
d) lim lim lim
x 2 x2 x 2 x 2 (x 2)(x 1) x 2 (x 1) 3
x2 4 (x 2)(x 2) x 2 4 4
lim lim lim → Per tant, lim f (x)
x 2 x2 x 2 x 2 (x 2)(x 1) x 2 (x 1) 3 x 2 3

x2 4 5
e) lim
x 3 x2 x 2 4

x2 4
f) lim 1
x x2 x 2

331
 Límits i continuïtat 7

96. Pàgina 185

Resposta oberta. Per exemple:

97. Pàgina 185

a) f (0) 0 lim f (x) → La funció és contínua en x = 0.
x 0

f (2) 4 lim f (x) → La funció és contínua en x = 2.

x 2

b) No existeix f(0).
lim f (x) lim f (x) 0,5 → Existeix lim f (x) 0,5
x 0 x 0 x 0

La funció no és contínua en x = 0; té una discontinuïtat evitable.

f (2) 2,5 lim f (x)
x 2

La funció és contínua en x = 2.
c) No existeix f(1).
lim f (x) 1
x 1
No existeix lim f (x)
x 1
lim f (x) 3
x 1

La funció no és contínua en x = 1; té una discontinuïtat de salt finit.

d) f ( 1) 1 lim f (x) → La funció és contínua en x = −1.

x 1
f (2) 1,5
lim f (x) lim f (x) 2,5 Existeix lim f ( x) 2,5
x 2 x 2 x 2

f (2) lim f (x) 2,5

x 2

La funció no és contínua en x = 2; té una discontinuïtat evitable.

e) No existeix f(−2).
lim f (x)
x 2
No existeix lim f (x)
x 2
lim f (x)
x 2

La funció no és contínua en x = −2; té una discontinuïtat de salt infinit.

f (2) 3
lim f (x) 1
x 2
No existeix lim f (x)
x 2
lim f (x) 3
x 2

La funció no és contínua en x = −2; té una discontinuïtat de salt finit.

332
 Límits i continuïtat 7

f) f(1) = −1
lim f (x) 2
x 1
No existeix lim f (x)
x 1
lim f (x) 5
x 1

La funció no és contínua en x = 1; té una discontinuïtat de salt finit.

98. Pàgina 185

a) La funció és polinòmica; per tant, és contínua en ℝ.
b) La funció és contínua en ℝ − {2, 3}. Estudiem la discontinuïtat en els zeros del denominador, x = 2 i x = 3.
lim f (x)
x 2
No existeix f(2). A més: No existeix lim f (x)
x 2
lim f (x)
x 2

La funció no és contínua en x = 2; té una discontinuïtat de salt infinit.

lim f (x)
x 3
No existeix f(3). A més: No existeix lim f (x)
x 3
lim f (x)
x 3

La funció no és contínua en x = 3; té una discontinuïtat de salt infinit.

x 2
c) x 2 4 0 (x 2)(x 2) 0
x 2

La funció és contínua en el seu domini, l’interval ( , −2)∪(2, ).

d) 4 x2 0 (2 x)(2 x) 0 2 x 2

La funció és contínua en el seu domini, l’interval [−2, 2].

lim f (x)
x 0
e) No existeix f(0). A més: lim f (x)
x 0
lim f (x)
x 0

La funció és contínua en ℝ − {0}, té una discontinuïtat de salt infinit en x = 0.

f) 2 − x  0 → x  2
La funció és contínua en el seu domini, l’interval (−∞, 2).
2 x 2 si x 1
g) y 2x 1 → És contínua en tots els punts excepte, potser, en x = 1:
2 2 x si x 1

lim 2 x 1 lim (2 2 x) 0
x 1 x 1
lim2 x 1 0 y(0)
x 1
lim 2 x 1 lim (2 x 2) 0
x 1 x 1

La funció és contínua en ℝ.

333
 Límits i continuïtat 7

2x si x 3
h) y x 3 x 3 6 si 3 x 3 És contínua en tots els punts excepte, potser, en x = −3 o x = 3.
2x si x 3

En x = −3:
lim ( x 3 x 3) lim ( 2 x) 6; lim ( x 3 x 3) lim 6 6
x 3 x 3 x 3 x 3

lim ( x 3 x 3) 6 y( 3) → La funció és contínua en x = −3.

x 3

En x = 3:
lim ( x 3 x 3) lim 6 6; lim ( x 3 x 3) lim 2 x 6
x 3 x 3 x 3 x 3

lim( x 3 x 3) 6 y(3)
x 3

La funció és contínua en x = 3 i, per tant, en tot ℝ.

99. Pàgina 185

a) Estudiem la continuïtat en x = 2, ja que la funció és contínua en la resta de punts.
lim f (x)
x 2
No existeix f(2). A més: No existeix lim f (x)
x 2
lim f (x)
x 2

La funció té una discontinuïtat de salt infinit en x = 2.

b) x2 − 2x + 3 0 per a qualsevol x real → La funció és contínua en ℝ.
c) Estudiem la continuïtat en x = 1, que és l’únic zero del denominador.
lim f (x)
x 1
lim f (x)
x 1
lim f (x)
x 1

La funció té una discontinuïtat de salt infinit en x = 1.

d) Estudiem la continuïtat en x = −1 i x = 3, que anul·len el denominador.
No existeix f(−1).
2(x 1) 2 1
lim f (x) lim lim
x 1 x 1 (x 1)(x 3) x 1 x 3 2

La funció té una discontinuïtat evitable en x = −1.

lim f (x)
x 3
No existeix f(3). A més: No existeix lim f (x)
x 3
lim f (x)
x 3

La funció té una discontinuïtat de salt infinit en x = 3.

334
 Límits i continuïtat 7

e) Estudiem la continuïtat en x = −3 i x = 1, que anul·len el denominador.

lim f (x)
x 3
No existeix f(−3). A més: No existeix lim f (x)
x 3
lim f (x)
x 3

La funció té una discontinuïtat de salt infinit en x = −3.

No existeix f(1).
x(x 1) x 1
lim f (x) lim lim
x 1 x 1 2(x 1)(x 3) x 1 2(x 3) 8

La funció té una discontinuïtat evitable en x = 3.

f) Estudiem la continuïtat en x = 0 i x = 1, que anul·len el denominador.
No existeix f(0).
lim f (x)
x 0
No existeix lim f (x)
x 0
lim f (x)
x 0

La funció té una discontinuïtat de salt infinit en x = 0.

No existeix f(1).
lim f (x)
x 1
No existeix lim f (x)
x 1
lim f (x)
x 1

La funció té una discontinuïtat de salt infinit en x = 1.

100. Pàgina 185

x2 x 2 (x 1)(x 2)
a) f (x)
2 x (x 2)

L’únic punt en què f(x) pot ser discontínua és x = 2:

No existeix f(2).
x2 x 2 (x 1)(x 2)
lim f (x) lim lim lim( x 1) 3
x 2 x 2 2 x x 2 (x 2) x 2

f(x) té una discontinuïtat evitable en x = 2.

x2 x 2
si x 2
b) Si definim g(x) 2 x , g(x) conté f(x) i, a més, és contínua en ℝ.
3 si x 2

101. Pàgina 186

a) El domini de la funció és [−5, 4) (4, ); f(x) presenta una discontinuïtat evitable en x = 4.
18 6 x 5 6(3 x 5) 6(x 4) 6
lim lim lim lim 1
x 4 x 4 x 4 x 4 x 4 (x 4)(3 x 5) x 4 3 x 5

2 si x 5
f (x) si 5 x 4
b) Resposta oberta. Per exemple: g(x)
1 si x 4
f (x) si x 4

335
 Límits i continuïtat 7

102. Pàgina 186

a) f(x) presenta una discontinuïtat evitable en x = 0.
x(3x 2 2x 1) 3x 2 2 x 1 1
lim f (x) lim lim
x 0 x 0 4x x 0 4 4
f (x) si x 0
b) g(x) 1
si x 0
4
103. Pàgina 186
4 x2 (x 2)(x 2)
f ( x) → La funció és contínua en ℝ − {−2, −1}.
x 2 3x 2 (x 2)(x 1)

4 x2 (x 2)(x 2) (x 2)
En x = −2: lim lim lim 4
x 2 x2 3x 2 x 2 (x 2)(x 1) x 2 x 1

f(x) és discontínua evitable en x = −2.

4 x2
lim
4 x2 4 x2 3 x 1 (x 2)(x 1)
En x = −1: lim 2
lim No existeix lim f (x)
x 1x 3x 2 x 1 (x 2)(x 1) 0 x 1
4 x2
lim
x 1 (x 2)(x 1)
f(x) és discontínua de salt infinit en x = −1.

104. Pàgina 186

Les funcions tenen la mateixa gràfica excepte en el punt x = −2. La primera és una recta i és contínua, i la segona
està formada per dues semirectes i no és contínua en x = −2.
(2x 1)(x 2)
lim lim (2x 1) 5
x 2 x 2 x 2

La discontinuïtat de la segona funció en x = −2 és evitable.

2 x 1 si x 2
Així, la segona funció és: g(x)
2 x 1 si x 2

105. Pàgina 186

a) En x = −1, la funció f(x) = −x; per tant, és contínua.
En x = 0, existeix f(0) = 2
lim f (x) lim ( x) 0 lim f ( x) lim ( x 2) 2
x 0 x 0 x 0 x 0

f(x) té una discontinuïtat de salt finit en x = 0.

En x = 3, no existeix f(3).
lim f (x) lim ( x 2) 5 lim f ( x) lim 5 5
x 3 x 3 x 3 x 3

f(x) té una discontinuïtat de salt finit en x = 3.

b) En x = −1, existeix f(−1) = −3.
x 6
lim f (x) lim (5x 2) 3 lim f (x) lim 5
x 1 x 1 x 1 x 1 x2

336
 Límits i continuïtat 7

f(x) té una discontinuïtat de salt finit en x = −1.

En x = 0, no existeix f(0).
x 6
lim
x 6 6 x 0 x2
lim
x 0 x2 0 x 6
lim 2
x 0 x

f(x) té una discontinuïtat de salt infinit en x = 0.

En x = 3, existeix f(3) = 1.
x 6
lim f (x) lim 1 lim f (x) lim(x 2 2x 2) 1
x 3 x 3 x2 x 3 x 3

f(x) és contínua en x = 3.

106. Pàgina 186

2
Existeix f (2): f (2)
3
x2 5 3 x2 4 (x 2) 2
lim f (x) lim lim lim
x 2 x 2 2 x x 2 (2 x)( x 2 5 3) x 2 x 2
5 3 3
2
lim f (x) f (2) f (x) és contínua en x 2
x 2 3

107. Pàgina 186

Les tres funcions són polinòmiques i, per tant, contínues en el seu domini. Estudiem la continuïtat en
x = 0 i x = 2:
En x = 0, existeix f(0) = 0.
lim f (x) lim x2 0 lim f (x) lim x 0
x 0 x 0 x 0 x 0

lim f (x) 0 f (0) f(x) és contínua en x = 0.

x 0

En x = 2, existeix f(2) = 3.
lim f (x) lim x 2 lim f (x) lim (x 1) 3
x 2 x 2 x 2 x 2

f(x) presenta una discontinuïtat de salt finit en x = 2.

108. Pàgina 186

No existeix f(0).
lim f (x) 1
x 0
lim f (x) 1
x 0
lim f (x) 1
x 0

La funció té una discontinuïtat evitable en x = 0.

f (3) 2
lim f (x) 2
x 3
No existeix lim f (x)
x 3
lim f (x)
x 3

La funció té una discontinuïtat de salt infinit en x = 3.

337
 Límits i continuïtat 7

109. Pàgina 186

Estudiem la continuïtat de la funció en x = 0, x = 2 i x = 3:
En x = 0, existeix f(0) = e0 = 1.
lim f (x) lim(x 1) 1 lim f (x) lim e x 1
x 0 x 0 x 0 x 0

f(x) és contínua en x = 0.
En x = 2, existeix f(2) = 2.
2
lim f (x) lim e x e2 lim f (x) lim 2
x 2 x 2 x 2 x 2 3 x
f(x) presenta una discontinuïtat de salt finit en x = 2.
En x = 3, no existeix f(3).
2
lim
2 2 x 3 3 x
lim f (x) lim
x 3 x 3 3 x 0 2
lim
x 3 3 x

f(x) presenta una discontinuïtat de salt infinit en x = 3.

110. Pàgina 186

x si x 0
a) f ( x )
x si x 0

Les funcions dels dos trossos són contínues en ℝ; així doncs, només pot ser discontínua en x = 0.
lim f (x) 0
x 0
f (0) 0: lim f (x) 0 lim f (x) f (0) És contínua en x = 0.
x 0 x 0
lim f (x) 0
x 0

x 5 si x 5
b) f (x)
x 5 si x 5

Les funcions dels dos trossos són contínues en ℝ; així doncs, només pot ser discontínua en x = −5.
lim f (x) 0
x 5
f ( 5) 0: lim f (x) 0 lim f (x) f ( 5) És contínua en x = −5.
x 5 x 5
lim f (x) 0
x 5

3
3 2 x si x
2
c) f (x)
3
2 x 3 si x
2

Les funcions dels dos trossos són contínues en ℝ; així doncs, només pot ser discontínua en x = 3 .
2

lim f (x) 0
3
x
3 2 3
f 0: lim f (x) 0 lim f (x) f És contínua en x = 3 .
2 lim f (x) 0 x
3
x
3 2 2
3 2 2
x
2

338
 Límits i continuïtat 7

x2 x 6 si x 2

d) x2 − x − 6 = 0 → x = − 2; x = 3 → f (x) x2 x 6 si 2 x 3

x2 x 6 si x 3

Les funcions de cada tros són contínues en ℝ. Tan sols pot ser discontínua en x = −2 o en x = 3.
lim f (x) 0
x 2
f ( 2) 0: lim f (x) 0 lim f (x) f ( 2) És contínua en x = −2.
x 2 x 2
lim f (x) 0
x 2

lim f (x) 0
x 3
f (3) 0: lim f (x) 0 lim f (x) f (3) És contínua en x = 3.
x 3 x 3
lim f (x) 0
x 3

x 2 6 si x 6
x 6
e) 6 x 2 0 f (x) 6 x 2 si 6 x 6
x 6
2
x 6 si x 6

Les funcions de cada tros són contínues en ℝ. Tan sols pot ser discontínua en x = 6 o en x = 6.
lim f (x) 0
x 6
f( 6) 0: lim f (x) 0 lim f (x) f( 6) La funció és contínua en x = 6.
x 6 x 6
lim f (x) 0
x 6

lim f (x) 0
x 6
f ( 6) 0: lim f (x) 0 lim f (x) f ( 6) 0 La funció és contínua en x = 6.
x 6 x 6
lim f (x) 0
x 6

111. Pàgina 186

La funció serà contínua en x = 2 si lim f (x) f (2) .

x 2

lim f (x) 1
x 2
lim f (x) 1
x 2
lim f (x) 1
x 2

Aleshores, la funció és contínua en x = 2 si:

x 2 2x 1 si x 2
f (x) 1 si x 2
1
si x 2
x 3

112. Pàgina 186

a) f(x) és contínua excepte, potser, en x = 4:
Existeix f(4) = 12. lim f (x) lim(x2 4) 12 lim f (x) lim(x a) 4 a
x 4 x 4 x 4 x 4

f(x) és contínua lim f (x) 12 4 a lim f (x) a 8

x 4 x 4

b) f(x) és contínua excepte, potser, en x = 1:

Existeix f(1) = 3 − a. lim f (x) lim (3 ax) 3 a lim f (x) lim (2 a ln x) 2
x 1 x 1 x 1 x 1

f(x) és contínua lim f (x) 3 a 2 lim f (x) a 1

x 1 x 1

339
 Límits i continuïtat 7

c) f(x) és contínua excepte, potser, en x = −2.

Existeix f(−2) = 2. lim f (x) lim 2 x 2 lim f (x) lim (x2 3x a) 10 a
x 2 x 2 x 2 x 2

f(x) és contínua lim f (x) 2 10 a lim f (x) a 8

x 2 x 2

d) f(x) és contínua excepte, potser, en x = −1.

a
Existeix f(−1) = −a. lim f (x) lim a lim f (x) lim (x 2 1) 2
x 1 x 1 x x 1 x 1

f(x) és contínua lim f (x) a 2 lim f (x) a 2

x 1 x 1

e) f(x) és contínua excepte, potser, en x = 2.

12
Existeix f(2) = 3a2. lim f (x) lim 3a x 3a2 lim f (x) lim 12
x 2 x 2 x 2 x 2 x 1

f(x) és contínua lim f (x) 3a2 12 lim f (x) a 2

x 2 x 2

f) f(x) és contínua excepte, potser, en x = 0 o x = 2.

Existeix f(0) = 1. lim f (x) lim(x2 1) 1 lim f (x) lim(x a2 ) a2
x 0 x 0 x 0 x 0

f(x) és contínua lim f (x) 1 a2 lim f (x) a 1

x 0 x 0

Existeix f(2) = 2a + 1. lim f (x) lim(x a2 ) 2 a2 lim f (x) lim(ax 1) 2a 1

x 2 x 2 x 2 x 2

f(x) és contínua lim f (x) 2 a2 2a 1 lim f (x) a 1

x 2 x 2

Per tant, f(x) serà contínua si a = 1.

g) f(x) és contínua excepte, potser, en x = a.
Existeix f(a) = 2a + 1. lim f (x) lim(2x 1) 2a 1 lim f (x) lim 5 5
x a x a x a x a

f(x) és contínua lim f (x) 2a 1 5 lim f (x) a 2

x a x a

h) f(x) és contínua excepte, potser, en x = 0.

Existeix f(0) = 2 + a. lim f (x) lim(2 a cos x) 2 a lim f (x) lim(2 x

6x 3) 2
x 0 x 0 x 0 x 0

f(x) és contínua lim f (x) 2 a 2 lim f (x) a 4

x 0 x 0

i) f(x) és contínua excepte, potser, en x = 4.

Existeix f(4) = 1. lim f (x) lim cos(x 4) 1 lim f (x) lim 2x 2a

24 2a
x 4 x 4 x 4 x 4

f(x) és contínua lim f (x) 1 24 2a

lim f (x) a 2
x 4 x 4

340
 Límits i continuïtat 7

113. Pàgina 186

a) Com que les funcions separadament són contínues en els intervals en els quals estan definides, la funció serà
contínua si ho és en x = 0 i x = 3.

En x = 0, la funció serà contínua si: lim f (x) f (0)

x 0

Existeix f(0) = b.

lim f (x) lim(x2 2x 1) 1 lim f (x) lim(ax b) b

x 0 x 0 x 0 x 0

Per tant, b = −1.

En x = 3, la funció serà contínua si: lim f (x) f (3)
x 3

Existeix f(3) = 1.
lim f (x) lim (ax b) 3a 1 lim f ( x) lim 1 1
x 3 x 3 x 3 x 3

2
Per tant, a .
3
b) Com que les funcions separadament són contínues en els intervals en els quals estan definides, la funció serà
contínua si ho és en x = −1 i x = 2.

En x = −1, la funció serà contínua si: lim f (x) f ( 1)

x 1

Existeix f(−1) = a − 3.
lim f (x) lim (ax2 3x) a 3 lim f (x) lim (x 3 a) 1 a
x 1 x 1 x 1 x 1

Per tant, a = 1.

En x = 2, la funció serà contínua si: lim f (x) f (2)

x 2

Existeix f(2) = 8 − a = 7.

lim f (x) lim(x 3 a) 8 a 7 lim f (x) lim(bx 3) 2b 3

x 2 x 2 x 2 x 2

Per tant, b = 5.

114. Pàgina 187

2
a) La funció no és contínua en x = 2, siguin els que siguin els valors de a i b.
2 x
b) Com que les funcions separadament són contínues en els intervals en els quals estan definides, la funció serà
contínua si ho és en x = −1 i x = 1.
En x = −1, la funció serà contínua si: lim f (x) f ( 1)
x 1

Existeix f(−1)= −a + 3.
lim f (x) lim (ax 3) a 3 lim f (x) lim (bx2 5) b 5
x 1 x 1 x 1 x 1

Per tant, b = −a − 2.

En x = 1, la funció serà contínua si: lim f (x) f (1)

x 1

Existeix f(1) = b + 5.
lim f (x) lim(bx2 5) b 5 lim f (x) lim(2 x 3 a) 4 a
x 1 x 1 x 1 x 1

1 3
Per tant, a ,b .
2 2

341
 Límits i continuïtat 7

c) Com que les funcions separadament són contínues en els intervals en els quals estan definides, la funció serà
contínua si ho és en x = 0 i x = .
En x = 0, la funció serà contínua si: lim f (x) f (0)
x 0

Existeix f(0) = 3.
lim f (x) lim(x 3 2x 3) 3 lim f (x) lim(a sin x b) b
x 0 x 0 x 0 x 0

Per tant, b = 3.
En x = , la funció serà contínua si: lim f (x) f( )
x

Existeix f ( ) = b = 3.

lim f (x) lim(a sin x b) b 3 lim f (x) lim ((x )2 a) a

x x x x

Per tant, a = 3.
d) Com que les funcions separadament són contínues en els intervals en els quals estan definides, la funció serà
contínua si ho és en x = −2 i x = 2.

En x = −2, la funció serà contínua si: lim f (x) f ( 2)

x 2

Existeix f(−2)= −7.

lim f (x) lim (3x 1) 7 lim f (x) lim (ax2 bx) 4a 2b
x 2 x 2 x 2 x 2

En x = 2, la funció serà contínua si: lim f (x) f (2)

x 2

Existeix f(2) = 4a + 2b.

lim f (x) lim(ax2 bx) 4a 2b lim f (x) lim(2x 5) 1
x 2 x 2 x 2 x 2

4a 2b 7 3
Aleshores: a 1, b
4a 2b 1 2

115. Pàgina 187

1
1 2x si x
2
1
a) f (x) 1 2 x si x 3
2
ax 3 si x 3

Cada una de les funcions és contínua en el seu domini; per tant, f(x) serà contínua si ho és en x = 1 i x = 3.
2
1
En x = 1 , la funció serà contínua si: lim1 f (x) f
2 x 2
2

1
Existeix f 0
2
lim f (x) lim (1 2x) 0 lim f (x) lim ( 1 2 x) 0
1 1 1 1
x x x x
2 2 2 2

1
f(x) és contínua en x .
2

En x = 3, la funció serà contínua si: lim f (x) f (3)

x 3

342
Límits i continuïtat 7

Existeix f(3) = a3 − 3.
lim f (x) lim( 1 2x) 5 lim f (x) lim(ax 3) a3 3
x 3 x 3 x 3 x 3

Aleshores: a = 2
4
4 3x si x
3
b) f (x) 4
3x 4 si x 2
3
ax x si x 2
4
Cada una de les funcions és contínua en el seu domini; per tant, f(x) serà contínua si ho és en x i x = 2.
3

4 4
En x , la funció serà contínua si: lim4 f (x) f
3 x 3
3

4
Existeix f 0.
3

lim f (x) lim (4 3x) 0 lim f (x) lim (3x 4) 0

4 4 4 4
x x x x
3 3 3 3

4
f(x) és contínua en x .
3

En x = 2, la funció serà contínua si: lim f (x) f (2)

x 2

Existeix f(2) = a2 − 2.
lim f (x) lim(3x 4) 2 lim f (x) lim(a x x) a2 2
x 2 x 2 x 2 x 2

Aleshores: a = 2
4
4 5x si x
5
c) f (x) 4
5x 4 si x 1
5
a 2 si x 1

4
Cada una de les funcions és contínua en el seu domini; per tant, f(x) serà contínua si ho és en x i x = 1.
5

4 4
En x , la funció serà contínua si: lim4 f (x) f
5 x 5
5

4
Existeix f 0. lim f (x) lim (4 5x) 0 lim f (x) lim (5x 4) 0
5 x
4
x
4
x
4
x
4
5 5 5 5

4
f(x) és contínua en x .
5

En x = 1, la funció serà contínua si: lim f (x) f (1)

x 1

Existeix f(1) = |a − 2|. lim f (x) lim (5x 4) 1 lim f (x) lim a 2 a 2
x 1 x 1 x 1 x 1

Aleshores: a = 1 o bé a = 3

343
 Límits i continuïtat 7

x 4 si x a
d) Suposem que a ≤ 4, aleshores: f (x)
2
x 6x 8 si x a

Cada una de les funcions és contínua en el seu domini; per tant, f(x) serà contínua si ho és en x = a.
En x = a, la funció serà contínua si: lim f (x) f (a)
x a

Existeix f(a) = a2 − 6a + 8.
lim f (x) lim ( x 4) a 4 lim f (x) lim (x 2 6 x 8) a2 6a 8
x a x a x a x a

a 4 a2 6a 8 a2 5a 4 0 a 4 o bé a 1

x 4 si x 4
Suposem que a  4, aleshores: f (x) x 4 si 4 x a

x2 6x 8 si x a

Cada una de les funcions és contínua en el seu domini.

f(x) és contínua en x = 4 perquè prové del valor absolut; f(x) serà contínua si ho és en x = a.

lim f (x) lim(x 4) a 4 lim f (x) lim(x2 6x 8) a2 6a 8

x a x a x a x a

a 4 a2 6a 8 a2 7a 12 0 a 3 o bé a 4 , però hem suposat que a és més gran que 4.

Deduïm que la funció és contínua per a a = 1 i a = 4.

e) Cada una de les funcions és contínua en el seu domini; per tant, f(x) serà contínua si ho és en x = a.
En x = a, la funció serà contínua si: lim f (x) f (a)
x a

Existeix f(a) = sin2a.

lim f (x) lim sin2 x sin2a lim f (x) lim ( cos2 x x) cos2a a
x a x a x a x a

sin2a cos2a a sin2a cos2a a a 1

116. Pàgina 187

a) La funció f(x) és contínua en tot ℝ; per tant, és contínua en l’interval [0, 3].
f(0) = −1  0 f(3) = 749  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (0, 3) tal que f(c) = 0.

1
b) La funció f(x) és contínua en tot ; per tant, és contínua en l’interval [0, 3].
2
15
f(0) = −3  0 f(3) = 0
7

Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (0, 3) tal que f(c) = 0.

c) La funció f(x) és contínua en (−1, +∞); per tant, és contínua en l’interval [0, 3].
f(0) = 3  0 f(3) = ln 4 − 3  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (0, 3) tal que f(c) = 0.

d) La funció f(x) és contínua en tot ℝ; per tant, és contínua en l’interval [0, 3].

f(0) = −1  0 f (3) sin 3 3 0

2

Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (0, 3) tal que f(c) = 0.

344
 Límits i continuïtat 7

e) La funció f(x) és contínua en tot ℝ, si és contínua en x = 1:

En x = 1, la funció serà contínua si: lim f (x) f (1)
x 1

Existeix f(1) = 0. lim f (x) lim(2x 2) 0 lim f (x) lim(x2 1) 0

x 1 x 1 x 1 x 1

Així doncs, la funció és contínua en tot ℝ i, per tant, també en l’interval [0, 3].
f(0) = − 2  0 f(3) = 8  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (0, 3) tal que f(c) = 0.

f) La funció f(x) és contínua en tot ℝ, si és contínua en x = 1:

En x = 1, la funció serà contínua si: lim f (x) f (1)
x 1

Existeix f(1) = 0. lim f (x) lim(x 3 x 2) 0 lim f (x) lim(2x2 2) 0

x 1 x 1 x 1 x 1

Així doncs, la funció és contínua en tot ℝ i, per tant, també en l’interval [0, 3].
f(0) = −2  0 f(3) = 16  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (0, 3) tal que f(c) = 0.

g) La funció f(x) és contínua en tot ℝ, si és contínua en x = 1:

En x = 1, la funció serà contínua si: lim f (x) f (1)
x 1

Existeix f(1) = 0. lim f (x) lim(log2 (x 1) x 2) 0 lim f (x) lim(2x2 3x 1) 0

x 1 x 1 x 1 x 1

Així doncs, la funció és contínua en tot ℝ i, per tant, també en l’interval [0, 3].
f(0) = −2  0 f(3) = 10  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix un c (0, 3) tal que f(c) = 0.

117. Pàgina 187

La funció f(x) és contínua en l’interval (0, +∞); per tant, també serà contínua, per exemple,
en l’interval [1, e2].
f(1) = −1  0 f(e2) = e  0
Pel teorema de Bolzano existeix a (1, e2 ) tal que f(a) = 0 → Existeix un punt de coordenades (a, 0).

118. Pàgina 187

11 13
La funció f(x) és contínua en [0, ) ; per tant, també és contínua, per exemple, en l’interval , ,
8 8
1 11 13
d’amplitud : f 0,28 0 f 0,37 0
4 8 8

11 13
Pel teorema de Bolzano existeix c , tal que f(c) = 0; per tant, talla l’eix X en el punt (c, 0).
8 8

345
 Límits i continuïtat 7

119. Pàgina 187

5
La funció f(x) és contínua en tot ℝ; per tant, també és contínua, per exemple, en l’interval ,3 ,
2
1 5 5
d’amplitud : f e 0 f(3) = e − 2  0
2 2 2

5
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c ,3 tal que f(c) = 0.
2

120. Pàgina 187

La funció f(x) és contínua en tot ℝ; per tant, també és contínua, per exemple, en l’interval [−4, −2],
d’amplitud 2: f(−4) = −7  0 f(−2) = 1  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (−4, −2) tal que f(c) = 0; per tant, c és arrel del polinomi.

121. Pàgina 187

La funció f(x) és contínua en tot ℝ; per tant, també és contínua en l’interval [−3, −2].
f(−3) = −3  0 f(−2) = 2  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (−3, −2) tal que f(c) = 0; per tant, c és arrel del polinomi.
Acotem la solució: f(−3) = −3  0 f(−2,5) = 0,63  0
Pel teorema de Bolzano existeix c (−3; −2,5) tal que f(c) = 0; per tant, c és arrel del polinomi.
f(−2,7) = −0,51  0 f(−2,5) = 0,63  0
Pel teorema de Bolzano existeix c (−2,7; −2,5) tal que f(c) = 0; per tant, c és arrel del polinomi.
f(−2,7) = −0,51  0 f(−2,6) = 0,1  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix un c (−2,7; −2,6) tal que f(c) = 0; per tant, c és arrel del polinomi. Si
escollim qualsevol nombre d’aquest interval, obtindrem una aproximació de l’arrel de l’equació amb un error
més petit que una dècima.

122. Pàgina 187

Considerem la funció f (x) 2x2 3x 4 3 x(sin x cos x) cos x sin x , que és contínua en ℝ; per tant, la funció
és contínua, per exemple, en l’interval [-π , 0] i en l’interval [0, π], i a més:
f(-π) = −271,63  0
f(0) = 2  0
Així doncs, pel teorema de Bolzano existeix c1 (-π, 0) tal que f(c1) = 0; per tant, c1 és arrel de l’equació.
f(0) = 2  0
f(π) = −265,35  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c2 (0, π) tal que f(c2) = 0; per tant, c2 és arrel de l’equació.

346
 Límits i continuïtat 7

123. Pàgina 187

Considerem la funció h(x) x2 1 2 log(x 4 2) , que és contínua en ℝ. Aleshores, la funció h(x) és contínua
en els intervals [−2, −1] i [1, 2], d’amplitud 1. A més:
h(−2) = 1,49  0 h(−1) = −0,11  0
Així doncs, pel teorema de Bolzano existeix c1 (−2, −1) tal que h(c1) = 0; per tant, les funcions f i g es tallen en
x = c1.
h(1) = −0,112  0 h(2) = 1,49  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c2 (1, 2) tal que h(c2) = 0; per tant, les funcions f i g es tallen en
x = c2.

124. Pàgina 187

x
1
Considerem la funció h(x) 3 x 4 3x 2 x 1 , que és contínua en ℝ. Aleshores, la funció h(x) també és
2
9 7 7 9
contínua en els intervals , i , , d’amplitud 1 . A més:
4 4 4 4 2

9 7
h = −8,95  0 h = 2,2  0
4 4

9 7
Així doncs, pel teorema de Bolzano existeix c1 , tal que h(c1) = 0; per tant, les funcions f i g es tallen
4 4
en x = c1.
7 9
h = 1,76  0 h = −8,9  0
4 4

7 9
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c2 , tal que h(c2) = 0; per tant, les funcions f i g es tallen en x
4 4
= c2.

125. Pàgina 187

a) Considerem la funció f(x) = x + 1 − ex−1, que és contínua en tot ℝ i, per tant, també ho és en l’interval tancat
[2, 3]. A més:
f(2) = 3− e  0 f(3) = 4 − e2  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (2, 3) tal que f(c) = 0; per tant, té un punt de tall en x = c.
f(2) = 3 − e  0 f(2,5) = −0,98  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (2; 2,5) tal que f(c) = 0; per tant, té un punt de tall en x = c.
f(2) = 3 − e  0 f(2,2) = −0,12  0
Així doncs, pel teorema de Bolzano existeix c (2; 2,2) tal que f(c) = 0; per tant, té un punt de tall en x = c. Si
escollim x = 2,1, obtenim una aproximació del punt de tall amb l’eix X amb un error més petit que una
dècima.

347
 Límits i continuïtat 7

b) Considerem la funció f(x) = x + 1 − x3 − 3x, que és contínua en tot ℝ i, per tant, també ho és en l’interval
tancat [0, 1]. A més:
f(0) = 1  0 f(1) = −2  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (0, 1) tal que f(c) = 0; per tant, la funció té un punt de tall en x
= c.
f(0) = 1  0 f(0,5) = −0,12  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (0; 0,5) tal que f(c) = 0; per tant, la funció té un punt de tall en
x = c.
f(0,3) = 0,37  0 f(0,5) = −0,12  0
Així doncs, pel teorema de Bolzano existeix c (0,3; 0,5) tal que f(c) = 0; per tant, la funció té un punt de tall
en x = c. Si escollim x = 0,4, obtenim una aproximació del punt de tall amb l’eix X amb un error més petit que
una dècima.
c) Considerem la funció f(x) = x + 1 − ln x − 3, que és contínua en (0, +∞) i, per tant, també ho és en l’interval
tancat [0,1; 1]. A més:
f(0,1) = 0,4  0 f(1) = −1  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (0,1; 1) tal que f(c) = 0; per tant, la funció té un punt de tall en
x = c.
f(0,1) = 0,4  0 f(0,5) = −0,81  0
Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c (0,1; 0,5) tal que f(c) = 0; per tant, la funció té un punt de tall
en x = c.
f(0,1) = 0,4  0 f(0,3) = −0,5  0
Així doncs, pel teorema de Bolzano existeix c (0,1; 0,3) tal que f(c) = 0; per tant, la funció té un punt de tall
en x = c. Si escollim x = 0,2, obtenim una aproximació del punt de tall amb l’eix X amb un error més petit que
una dècima.
d) Considerem la funció f(x) = x + 1 − sinx, que és contínua en ℝ i, per tant, també ho és en l’interval tancat
, . A més:
2

f( )= +10 f 1 1 0
2 2

Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c , tal que f(c) = 0; per tant, la funció té un punt de tall
2
en x = c.

f(−2) = −0,09  0 f 1 1 0
2 2

Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c 2, tal que f(c) = 0; per tant, la funció té un punt de tall en
2
x = c.
f(−2) = −0,09  0 f(−1,8) = 0,17  0
Així doncs, pel teorema de Bolzano existeix c ( 2; 1,8) tal que f(c) = 0; per tant, la funció té un punt de tall
en x = c. Si escollim x = −1,9, obtenim una aproximació del punt de tall amb l’eix X amb un error més petit que
una dècima.

348
 Límits i continuïtat 7

126. Pàgina 187

Considerem la funció h(x) = 2 sinx + 3x − 1, contínua en tot ℝ i, per tant, també en l’interval 0, . A més:
2

3
h(0) = −1  0 h 2 1 0
2 2

Aleshores, pel teorema de Bolzano existeix c 0, tal que h(c) = 0; per tant, les funcions i g es tallen en x = c.
2

127. Pàgina 187

Considerem la funció h(x) = x sinx − lnx.
f(x) és contínua en i g(x) és contínua en (0, +∞); per tant, h(x) és contínua en [2, 3].
h(2) = 1,125  0 h(3) = −0,675  0
Apliquem el teorema de Bolzano → Existeix c (2, 3) tal que h(c) = 0, és a dir, la funció s’anul·la en algun punt
de l’interval (2, 3); per tant, h(c) = f(c) − g(c) = 0 → f(c) = g(c).

128. Pàgina 187

La funció f(x) és contínua en l’interval [−6, +∞] i, per tant, també ho és en l’interval [−2, 3]. D’altra banda,
f(−2) = 2 i f(3) = 3. Aleshores, pel teorema dels valors intermedis, f(x) adopta tots els valors entre 2 i 3 en
l’interval (−2, 3).

129. Pàgina 187

La funció f(x) és contínua en el conjunt ℝ − {2}; per tant, és contínua en l’interval [3, 5]. A més, com que f(3) = 9 i
f(5) = 5, pel teorema dels valors intermedis, la funció adopta tots els valors entre 9 i 5, inclòs el valor 6, en
l’interval (3, 5), que està contingut en l’interval (1, 5).

130. Pàgina 187

La funció f(x) és contínua en ℝ; per tant, també és contínua en l’interval [0, 1]. A més, com que f(0) = 0 i f(1) = 3,
pel teorema dels valors intermedis, la funció adopta tots els valors entre 0 i 3, inclòs el 2, en l’interval (0, 1).
Aproximem el valor:
f(0,5) = 0,96 i f(1) = 3
f(0,75) = 1,82 i f(1) = 3
f(0,75) = 1,82 i f(0,8) = 2,03
f(0,78) = 1,95 i f(0,8) = 2,03
Com que la funció també és contínua en l’interval [0,78; 0,8], adoptarà el valor 2 en algun x (0,78; 0,8). Si
escollim x = 0,79, aconseguim una aproximació d’aquest nombre amb un error més petit que una centèsima.

131. Pàgina 187

La funció f(x) serà contínua en l’interval [0, 5] si és contínua en x = 1. Existeix f(1) = 2.
lim f (x) lim( x 1) 2 lim f (x) lim (ln x 2) 2
x 1 x 1 x 1 x 1

Aleshores, la funció és contínua en x = 1 i, per tant, és contínua en l’interval [0, 5] i, pel teorema de Weierstrass,
la funció f(x) aconsegueix en [0, 5] el màxim i el mínim absoluts.

349
 Límits i continuïtat 7

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 188

No, l’exemple anterior es tracta d’un cas concret, són termes d’una sèrie geomètrica de raó 1 , per això la suma
2
dels termes és un valor finit.
Si escollim, per exemple, el conjunt dels nombres naturals parells, la suma no és un valor finit:
2 + 4 + 6 + 8 + 10 + 12 + 14 + ... = +∞

2. Pàgina 188
Sí, si treballem amb un recorregut de qualsevol distància d  0, les distàncies a cada gambada serien els termes de
la successió següent:
n 1
d d d d d 1 1
a1 , a2 , a3 , a4 ,... , an ,... → Sèrie geomètrica amb r
2 4 8 16 2 2 2

3. Pàgina 188
Es tracta d’un límit quan n tendeix a infinit.

4. Pàgina 188
n 1
d 1
El terme general de la successió és an .
2 2

Tal com hem estudiat en cursos anteriors, podem sumar els infinits termes d’una sèrie geomètrica per mitjà de la
fórmula següent, si 0  r  1:
d d
a1 2 2
S d
1 r 1 1
1
2 2

350
 Derivades 8
ACTIVITATS
1. Pàgina 190
8 8
1 1
f (3) f (2) 3 5 f ( 2) f ( 3) 3 5
TVM([2, 3]) TVM ([ 3, 2])
3 2 1 3 2 3 1 3
1 2
g(3) g(2) 2 3 1 g( 2) g( 3) 2 1
TVM([2, 3]) TVM ([ 3, 2]) 1
3 2 1 6 2 3 1

2. Pàgina 190
2
f ( 1 h) f ( 1) 2( 1 h) 1 h 1 h2
a) f '( 1) lim lim lim 0
h 0 h h 0 h h 0 h

2
2
f ( 1 h) f ( 1) 1 h 2
b) f '( 1) lim lim lim 2
h 0 h h 0 h h 0 1 h

3. Pàgina 191
f (1 h) f (1) (1 h)3 2 1 h3 3h2 3h
f '(1) lim lim lim lim(h2 3h 3) 3
h 0 h h 0 h h 0 h h 0

L’equació de la recta tangent és: y 1 3(x 1) y 3x 4

4. Pàgina 191
f (3) 2
f (3 h) f (3) 4 h 2 ( 4 h 2) ( 4 h 2) 4 h 4 1
f '(3) lim lim lim lim
h 0 h h 0 h h 0 h ( 4 h 2) h 0 h ( 4 h 2) 4

L’equació de la recta tangent és: y 2 4(x 3) y 4x 14

1 x 5
L’equació de la recta normal és: y 2 (x 3) y
4 4 4

5. Pàgina 192

x2 si x 2
f (x) 4
si x 2
x
4
4
f ( 2 h) f ( 2) 2 h 4 4h
f '( 2 ) lim lim lim No existeix.
h 0 h h 0 h h 0 ( 2 h) h
f ( 2 h) f ( 2) ( 2 h)2 4 h2 4h
f '( 2 ) lim lim lim lim (h 4) 4
h 0 h h 0 h h 0 h h 0

351
 Derivades 8

6. Pàgina 192
3 1
f (h) f (0) h 1 1
a) f '(0 ) lim lim lim h 3 lim
h 0 h h 0 h h 0 h 0 3
h2
3 1
f (h) f (0) h 1 1
f '(0 ) lim lim lim h 3 lim
h 0 h h 0 h h 0 h 0 3
h2

Les derivades laterals no existeixen, per tant la funció no és derivable en x = 0.

1
1
f (h) f (0) h4 1 1
b) f '(0 ) lim lim lim h 4 lim
h 0 h h 0 h h 0 h 0 4
h3
1
1
f (h) f (0) h4 1 1
f '(0 ) lim lim lim h 4 lim
h 0 h h 0 h h 0 h 0 4
h3

f '(0 ) no existeix, ja que h és un nombre negatiu i la funció no està definida per a nombres negatius.

Així doncs, la funció no és derivable en x = 0.

7. Pàgina 193
2x 3 si x 3
f (x)
12 x x 2 si x 3

• Si x 3 → Funció polinòmica contínua i derivable en ,3

• Si x 3 → Funció polinòmica contínua i derivable en 3,

• Si x 3:

f (3 ) lim(12x x2 ) 27 f (3 ) lim (2x 3) 3

x 3 x 3

La funció no és contínua en x 3 perquè els límits laterals no coincideixen.

Com que la funció no és contínua en x 3 , podem afirmar que tampoc és derivable en aquest punt.

8. Pàgina 193
x 2 si x 2
f (x) 2 x x 2 f (x)
3x 2 si x 2

lim f (x) 4 lim f (x) 4 → La funció és contínua en x 2 → És contínua en tota la recta real.
x 2 x 2

f ( 2 h) f ( 2) 3( 2 h) 2 4 3h
f '( 2 ) lim lim lim 3
h 0 h h 0 h h 0 h
f ( 2 h) f ( 2) ( 2 h) 2 4 h
f '( 2 ) lim lim lim 1
h 0 h h 0 h h 0 h

Com que les derivades laterals no coincideixen, la funció no és derivable en x 2.

9. Pàgina 194
f (x h) f (x) (x h)3 2(x h)2 x 3 2x 2
f '(x) lim lim 3x 2 4x
h 0 h h 0 h
f '(x h) f '(x) 3(x h)2 4(x h) 3x 2 4x
f ''(x) lim lim 6x 4
h 0 h h 0 h

352
 Derivades 8

f II (x h) f II (x) 6(x h) 4 6 x 4 6h
f III (x) lim lim lim 6
h 0 h h 0 h h 0 h
f III (x h) f III (x) 6 6
f IV (x) lim lim 0
h 0 h h 0 h
A partir de la quarta derivada totes són iguals a 0.

10. Pàgina 194

1 1
f (x h) f (x) h 1
f '(x) lim lim x h x lim
h 0 h h 0 h h 0 h x (x h) x2
1 1
f '(x h) f '(x) (x h)2 x2 x 2 (x h)2 2
f II (x) lim lim lim
h 0 h h 0 h h 0 h x 2 (x h)2 x3
2 2
f II (x h) f II (x) (x h)3 x3 6h2 x 6hx 2 2h3 6x2 6
f III (x) lim lim lim
h 0 h h 0 h h 0 h x 3 (x h)3 x6 x4
n!
f n) (x) ( 1)n
xn 1

11. Pàgina 195

a) f (x ) x 2 i g(x) x

h '(x) 7 f '(x) 3 g '(x)

x2 2hx h2 x2 h 2 hx h2 h
h '(x) 7 lim 3 lim 7 lim 3 lim 14 x 3
h 0 h h 0h h 0 h h 0 h
b) f (x) x i g(x) x 1

g(x) g '(x) f (x) g(x) f '(x)

h(x) 2 f ( x) h '(x) 2 f '(x)
f (x) f 2 ( x)

(x h) x h
Així: f '(x) lim lim 1
h 0 h h 0 h
(x h 1) (x 1) h
g '(x) lim lim 1
h 0 h h 0 h
1 x (x 1) 1 1
Aleshores: h'(x) 21 2
x2 x2
c) f (x) x i g(x) x 1

g( x ) g '(x) f (x) g(x) f '(x )

h(x) h '(x)
f (x) f 2 (x )

1 x (x 1) 1 1
Aleshores: h'(x)
x2 x2
1
d) f (x) i g(x) x2
x2
2 hx h 2 2 hx h 2 2
h(x) f (x) 5 g(x) h'(x) lim 5 lim 10 x
h 0 h x 2 (x h)2 h 0 h x3

353
 Derivades 8

12. Pàgina 195

[ f (x h) g(x h)] [ f (x) g(x)]
[ f (x) g(x)]' lim
h 0 h
f (x h) f ( x) g( x h) g(x)
lim lim f '(x) g '(x)
h 0 h h 0 h

Considerem f (x) x i g(x) x2

Aleshores: h(x) 3 f (x) g(x) h '(x) 3 f '(x) g '(x)

(x h) x (x h)2 x2 h 2 hx h 2
Així: h '(x) 3 lim lim 3 lim lim 3 2x
h 0 h h 0 h h 0h h 0 h

13. Pàgina 196

2
1 1
a) f '(x) x 3
3 3 3 x2
(x 1) sin x cos x sin x cos x
b) f '(x)
(x 1)2 x 1 (x 1)2

c) f '(x) e x (sin x cos x)

d) f '(x) 2e2 x

14. Pàgina 196

1 1
x h 1 1
ln(x h) ln x 1 x h x h h x h h lim
x
1
h 1
f '(x) lim lim ln lim ln ln lim ln e h 0
ln e x
h 0 h h 0 h x h 0 x h 0 x x

15. Pàgina 197

2
x2
a) f '(x) 2x(e x e )

b) f '(x) 2cos x e2sinx

c) f '(x) 2 x 2 cos(x 2 1) sin(x 2 1) 2 x sin(2 x 2 2)

2x
d) f '(x)
1 x4

16. Pàgina 197

3
a) f '(x)
1 3x
2x 1 2 2 4
b) f (x) ln ln(2x 1) ln(1 2x) f '(x)
1 2x 2x 1 1 2x 1 4 x2

1 5
c) f (x) ln(5x 3) f '(x)
2 10 x 6

1 1 2 2 2
d) f (x) [ln(2 x 1) ln(1 2 x)] f '(x)
2 2 2x 1 1 2x 1 4 x2

354
 Derivades 8

17. Pàgina 198

a) ln( f (x)) ln(x cos x ) ln( f (x)) cos x ln x

f '(x) cos x cos x cos x

sin x ln x f '(x) sin x ln x x
f ( x) x x

x
b) ln( f (x)) ln( x )x ln( f (x)) ln x
2
f '(x) 1 x 1
ln x f '(x) (ln x 1) ( x )x
f (x) 2 2x 2
1
c) ln( f (x)) ln((arcsin x) x ) ln( f (x)) x 2 ln(arcsin x)

f '(x) 1 x
ln(arcsin x) 2
f (x) 2 x 1 x arcsin x
1 x x
f '(x) ln(arcsin x) 2
(arcsin x)
2 x 1 x arcsin x

d) ln( f (x)) ln(x sin x)x

ln( f (x)) x ln(x sin x)
f '(x) 1 cos x x (1 cos x)
ln(x sin x) x f '(x) ln(x sin x) (x sin x)x
f (x) x sin x x sin x

18. Pàgina 198

a) ln( f (x)) ln x n ln( f (x)) n ln x

f '(x) 1 1 n
n f '(x) n x n xn 1

f (x) x x

b) ln( f (x)) lna x ln( f (x)) x lna

f '(x)
1 ln a f '(x) a x ln a
f ( x)

19. Pàgina 199

3 3x 2
a) 3x2 3 2yy ' 0 2yy ' 3 3x 2 y'
2y

3 3 72
y '(7, 2) 36
2 ( 2)
2
b) 10x 3y 3xy ' 12yy ' 1 13y 26xyy ' 0

1 10 x 3y 13y 2
(3x 12y 26 xy) y ' 1 10 x 3y 13y 2 y'
3x 12y 26 xy
1 10 7 3 ( 2) 13 ( 2)2 115
y '(7, 2)
3 7 12 ( 2) 26 7 ( 2) 367

355
 Derivades 8

20. Pàgina 199

f '(x) 2 x
1 1 1
• ( f 1 )'(x)
f '( f 1 (x)) f '( x ) 2 x

x h x ( x h x) ( x h x) x h x 1
• ( f 1 )'(x) lim lim lim
h 0 h h 0 h( x h x) h 0 h( x h x) 2 x

SABER FER
21. Pàgina 200
Primer, determinem la derivada de la funció: f '(x) ln x 1
Després, calculem la derivada de la funció en el punt, que és el pendent de la recta tangent a la corba en
aquest punt: f '(e) ln e 1 2
Trobem el valor de la funció en el punt: f (e) e ln e e

Així: y e 2(x e) y 2x e

22. Pàgina 200

Primer, determinem el pendent de les rectes tangents. Com que són paral·leles a la bisectriu del primer quadrant,
formen un angle de 45o:
m tan45 m 1

Després, calculem la derivada de la funció: f '(x) 9 x 2

A continuació, trobem la derivada de la funció en el punt:
1
f '(a) 9a2 9a2 1 a
3

1 1 1 19
,f ,
3 3 3 9
Finalment, calculem els punts (a, f (a))
1 1 1 17
,f ,
3 3 3 9

23. Pàgina 201

Determinem la derivada de la funció: f '(x) (a 1) cos x b
Obtenim el valor de la derivada de la funció en el punt donat:
f '( ) (a 1) cos b 1 a b

Com que el pendent de la recta tangent és −1: (a 1) cos b 1 b a 2

Amb l’equació de la recta tangent en x obtenim el valor y ( ) → y ( ) 1

Determinem el valor de la funció en aquest punt: f ( ) (a 1) sin b b

1
Les dues funcions es tallen en el punt, per tant: b 1 b

1
Així: a b 2 a

356
 Derivades 8

24. Pàgina 201

Primer, estudiem la continuïtat de la funció:
Si x  1 o bé x  1, la funció és contínua perquè és un polinomi. Hem de comprovar què passa en el punt en el
qual canvia l’expressió algebraica.
f (1) 1 4 3 0

f (1 ) lim (x 2 4 x 3) 1 4 3 0 f (1 ) lim ( x 2 4 x 3) 1 4 3 0
x 1 x 1

Així doncs, la funció és contínua en .

A continuació, estudiem la derivabilitat de la funció:
2 x 4 si x 1
f' (x)
2 x 4 si x 1

Si x  1 o bé x  1, la funció és derivable perquè és un polinomi. Hem de comprovar què passa en el punt en el

qual canvia l’expressió algebraica.

f '(1 ) 2 4 2
x 1 → Com que les derivades laterals no coincideixen, la funció no és derivable en
f '(1 ) 2 4 2
x = 1.
25. Pàgina 202
Primer, estudiem la continuïtat de la funció:
Si x < =0 o bé x > π, la funció és contínua perquè és un polinomi. Si 0 < x < π, la funció és contínua perquè és
una funció trigonomètrica. Comprovem què passa en els punts en els quals canvia l’expressió algebraica.
• Si x = 0:
f (0) 0 f (0 ) lim f (x) 0 f (0 ) lim f (x) sin(a 0) 0
x 0 x 0

En x = 0, la funció sempre és contínua, independentment del paràmetre a.

• Si x = π:

f( ) ( )2 1 1 f( ) lim f (x) sin(a ) f( ) lim f (x) ( )2 1 1

x x

Perquè la funció sigui contínua en x = π s’ha de complir que:

(2k 1) 2k 1
sin(a ) 1 a a ,k
2 2
A continuació, calculem la derivabilitat de la funció:
2x 2 si x 0
2k 1 (2k 1) x
f '(x) cos si 0 x ,k
2 2
2(x ) si x

Si x < 0 o bé x > π, la funció és derivable perquè és un polinomi. Comprovem què passa en els punts en els
quals canvia l’expressió algebraica:

2k 1 2k 1 2k 1
f '(0 ) 2 f '(0 ) f '( ) cos f '( ) 0
2 2 2
2k 1 3
En x = 0, la funció no és derivable perquè 2 k
2 2
En x = π, la funció és derivable per a qualsevol valor enter de k.

357
 Derivades 8

26. Pàgina 202

2

x 2 4 x e tan( x 1)
a) g '(x) 2e g '( f (x)) 2e tan( x 1)
(g f )'(x) g '( f (x)) f '(x)
cos2 (x 2 1)

2x 4e x
b) f '(x) f '(g(x))
cos (x 2 1)
2
cos ((2e x )2 1)
2

8e2 x
( f g)'(x) f '(g(x)) g '(x)
cos ((2e x )2
2
1)

2x 2tan(x2 1)
c) f '(x) 2 2
f '( f (x))
cos (x 1) cos2 ((tan(x2 1))2 1)

2 tan(x2 1) 2x
(f f )'(x) f '( f (x)) f '(x)
cos ((tg (x 2 1))2 1) cos2 (x2
2
1)

27. Pàgina 203

x h '(x) 2h(x)h '(x)x h2 (x)
f '(x) ln(h(x))
h(x) x2

1 h'(1) 2h(1)h'(1) h2 (1) 12 2 3 2 32 11

Com que h(1) = 3 i h’(1) = 2, resulta: f '(1) ln h(1) ln3 ln3
h(1) 12 3 12 3

28. Pàgina 203

ln( f (x)) ln(tan x)x 3

ln( f (x)) (x 3)lntan x
1
f'(x) 2 x 3
lntan x (x 3) cos x lntan x
f (x) tan x cos x sin x
x 3 x 3
f'(x) lntan x f (x) lntan x (tan x)x 3

cos x sin x cos x sin x

29. Pàgina 203

(a, b) = (1, 1) és el centre de la circumferència.
A(3, 3) és un punt pel qual passa la circumferència.
r és el radi.
(x − a)2 + (y − b)2 = r2 → r2 = (3 − 1)2 + (3 − 1)2 = 8 → r2 = 8
Així doncs, l’equació de la circumferència és:
(x − 1)2 + (y − 1)2 = 8
Derivem implícitament l’equació respecte de la variable x:
2 x 1 x 1
2(x − 1) + 2(y − 1)y’ = 0 → y'
2 y 1 y 1

3 1
El valor de y’ en el punt A(3, 3) és y' 1 . Així, el pendent de la recta tangent és −1.
3 1

Així doncs, l’equació de la recta tangent és: y − 3 = −1 · (x − 3) → y = −x + 6

358
 Derivades 8

ACTIVITATS
30. Pàgina 204
f (2) f ( 1) 3
TVM([ 1, 2]) 1
2 1 3
f (3) f ( 1) 5 3
TVM([ 1, 3]) 2
3 1 4
( 1 h)2 4 3 2 h h2
f '( 1) lim lim 2
h 0 h h 0 h

31. Pàgina 204

3
1
f (6) f (1) 8 1
TVM([1, 6])
6 1 5 8
1
1
f (4) f (1) 2 1
TVM([1, 4])
4 1 3 6
3 3
(1 h) 2 1 2 3 3 h 1
f '(1) lim lim
h 0 h h 0 h (3 h) 3

32. Pàgina 204

f (x) ln(x b)
2 b
ln
f (2) f (0) ln(2 b) ln b b 2
TVM([0, 2]) ln2 b
2 2 2 3
2
h
ln 3
2 2 2 3h 2
ln 0 h ln 0 ln
3 3 3 2 3
f '(0) lim lim lim
h 0 h h 0 h h 0 h 2
8
h
ln 3
2 2 8 3h 8
ln 2 h ln 2 ln
3 3 3 8 3
f '(2) lim lim lim
h 0 h h 0 h h 0 h 8

33. Pàgina 204

s(6) s(0) 116 2
TVM([0, 6]) 19
6 6

34. Pàgina 204

La funció que mesura la superfície d’un cercle segons la longitud del seu radi x és: f (x ) x2

f (3) f (1) 9 f (5) f (3) 25 9

TVM([1, 3]) 4 TVM([3, 5]) 8
3 1 2 5 3 2
Encara que la variació del radi és la mateixa, la variació de la superfície no resta constant.

359
 Derivades 8

35. Pàgina 204

f (7) f (1) 245 5
a) TVM([1, 7]) 40
7 1 6
f (5) f (1) 125 5
TVM([1, 5]) 30
5 1 4
f (1 h) f (1) 5(1 h)2 5 10 h 5h 2
b) f '(1) lim lim lim 10
h 0 h h 0 h h 0 h

36. Pàgina 204

f (2 h) f (2) 2(2 h) 4 2h
a) f '(2) lim lim lim 2
h 0 h h 0 h h 0 h
f ( 1 h) f ( 1) ( 1 h)2 1 2h h2
b) f '( 1) lim lim lim 2
h 0 h h 0 h h 0 h

f ( 2 h) f ( 2) ( 2 h)3 ( 2)3 h3 6h2 12h

c) f '( 2) lim lim lim 12
h 0 h h 0 h h 0 h

f (2 h) f (2) (2 h)2 3(2 h) 2 h2 h

d) f '(2) lim lim lim 1
h 0 h h 0 h h 0 h
2
1 1 1 11
f h f 3 h 2
1 2 2 2 4 3h2 3h
e) f ' lim lim lim 3
2 h 0 h h 0 h h 0 h

f (1 h) f (1) (1 h 2)2 3 ( 1)2 3 h2 2h

f) f '(1) lim lim lim 2
h 0 h h 0 h h 0 h
( 1 h)2 ( 1 h)3 1 1
4( 1 h) 5 4 5
f ( 1 h) f ( 1) 2 3 2 3 h( 2h2 9h 12)
g) f '( 1) lim lim lim 2
h 0 h h 0 h h 0 6h

37. Pàgina 204

f (0 h) f (0) ah b b
a) f '(0) lim lim a
h 0 h h 0 h

f (0 h) f (0) a(0 h)2 b(0 h) ah2 bh

b) f '(0) lim lim lim lim(ah b) b
h 0 h h 0 h h 0 h h 0

f (0 h) f (0) ah2 bh c c
c) f '(0) lim lim lim(ah b) b
h 0 h h 0 h h 0

f (0 h) f (0) ah3 bh2 ch d d

d) f '(0) lim lim lim(ah2 bh c) c
h 0 h h 0 h h 0

38. Pàgina 204

3
a) f '(x) 4 x 4 x f '(2) 40
1 1
b) f '(x) f '(2)
x2 4
2 1
c) f '(x) f '(2)
x3 4
1 1
d) f '(x) f '(2)
2 x 2 4

360
 Derivades 8

x 3 si x 3 1 si x 3
e) f '(x) f '(x) f '(2) 1
x 3 si x 3 1 si x 3

x 2 si x 2
f) f '(x)
x 2 si x 2

f (2 h) f (2) 2 h 2
f '(2 ) lim lim 1
h 0 h h 0 h
f (2 h) f (2) (2 h) 2
f '(2 ) lim lim 1
h 0 h h 0 h
Les derivades laterals existeixen però no són iguals; així doncs, la funció no és derivable en x = 2.

39. Pàgina 204

f (2) 3 f '(x) 2x 2 f '(2) 2

L’equació de la recta tangent és: y 3 2(x 2) y 2x 7

y

1
1 X

40. Pàgina 204

f (1) 1 a 6 2 a 5
f '(x) 2x 5 f '(1) 3

L’equació de la recta tangent és: y 2 3(x 1) y 3x 5

41. Pàgina 204

2 1
a) f ( 1) 1 f '(x) f '( 1)
(x 1)2 2
1 x 3
L’equació de la recta tangent és: y 1 (x 1) y
2 2 2
3
b) f (0) ln1 0 f '(x) f '(0) 3
3x 1
L’equació de la recta tangent és: y 3x

c) f 2 f '(x) sin x f' 1

2 2
4
L’equació de la recta tangent és: y 2 x y x
2 2

1 1
d) f (1) 2 f '(x) f '(1)
2 2 x 2
1 x 5
L’equació de la recta tangent és: y 2 (x 1) y
2 2 2

361
 Derivades 8

42. Pàgina 204

1
f ( 1) ln1 0 f '(x) f '( 1) 1
2x 3
L’equació de la recta tangent és: y x 1

L’equació de la recta normal és: y x 1

43. Pàgina 204

1 1
f e0 3 2 f '(x) 4e 4 x 2
f 4
2 2
1
L’equació de la recta tangent és: y 2 4 x y 4x
2

44. Pàgina 204

x 2
0 x 2 és el punt de tall de f amb l’eix d’abscisses.
x 1

(x 1) (x 2) 3 1
f (2) 0 f '(x) f '(2)
(x 1)2 (x 1) 2
3
1 x 2
L’equació de la recta tangent és: y (x 2) y
3 3 3
L’equació de la recta normal és: y 3(x 2) y 3x 6

45. Pàgina 204

2x(4 x) (x 2 5) x2 8x 5 10
f (3) 4 2 f '(x) f '(3)
x2 5 x2 5 4
2(4 x)2 2(4 x) 2

4 x 4 x

10 5 11
L’equació de la recta tangent és: y 2 (x 3) y x
4 2 2

46. Pàgina 204

x3 x2 6x 1 1 x3 x2 6x 0 x(x 2 x 6) 0 x 0, x 2, x 3

Hem de trobar les rectes que passen pel punt (2, 1): f '(x) 3x2 2x 6 f '(2) 10
L’equació de la recta tangent és: y 1 10(x 2) y 10 x 19

1 1 6
L’equació de la recta normal és: y 1 (x 2) y x
10 10 5

47. Pàgina 204

8 4
r passa per A = (1, f(1) = 4) i B = (3, f(3) = 8) → Pendent 2
3 1
f '(x) 2x 2 2 x 2 f (2) 5

L’equació de la recta tangent a la paràbola que és paral·lela a r és: y 5 2(x 2) y 2x 1

362
 Derivades 8

48. Pàgina 205

2 2 x 1
f '(x) 2 2
2 x2 1
x x x 1

f (1) 2 y → 2 = −2 + 4 → (1, 2) és un punt de la recta.

f ( 1) 2 y → 2 ( 2) ( 1) 4 → (−1, −2) no és un punt de la recta.
Així doncs, y pot ser tangent a la funció f en el punt (1, 2).

49. Pàgina 205

1 0 1
r passa per A = (2, f(2) = 0) i B = (e + 1, f(e + 1) = 1) → Pendent
e 1 2 e 1

1 1
f '(x) x e f (e) ln(e 1)
x 1 e 1

L’equació de la recta tangent és:

1 x e
y ln(e 1) (x e) y ln(e 1)
e 1 e 1 e 1

50. Pàgina 205

a) f '(x) 2 x 2
Si la recta tangent és paral·lela a la recta donada, aleshores:
f '(x) 2x 2 4 x 3 f (3) 3 P (3, 3)

Així, l’equació de la recta tangent és:

y 3 4(x 3) y 4x 9

b) Resolem el sistema que formen la paràbola i la recta:

y x 2 2x
x 2 2x 4x 9 x2 6x 9 0 x 3
y 4x 9

És a dir, únicament es tallen en un punt.

51. Pàgina 205

f '( x ) 2x b f '(1) 2 b

La bisectriu del primer quadrant és la recta y x.

Si la recta tangent hi és paral·lela, aleshores: 2 b 1 b 1

Així, l’equació de la funció té la forma: y x2 x c

Si passa pel punt (1, 1), tenim que: 1 1 1 c c 1

Per tant, l’equació de la paràbola és: y x2 x 1

363
 Derivades 8

52. Pàgina 205

a) La recta tangent forma un angle de 45° amb l’eix d’abscisses → m = tan45o = 1
Busquem els punts que verifiquen que f '(x) 1 :
2
3 3 3 32 15
2x 2 1 x f 3
2 2 2 2 4

15 3 21
L’equació de la recta tangent és: y x y x
4 2 4
b) La recta tangent és horitzontal → Busquem els punts que verifiquen f '(x) 0 :
f '(x) 2x 2 2x 2 0 x 1 f (1) 4

L’equació de la recta tangent és: y 4

53. Pàgina 205

La recta tangent és paral·lela a la recta y 2 x 123 → Busquem els punts que verifiquen f '(x) 2:

x 1
f '(x) 3x 2 1 3x 2 1 2 x2 1
x 1

• Si x 1 f (1) 4 i l’equació de la recta tangent és: y 4 2(x 1) y 2x 2

• Si x 1 f (1) 4 i l’equació de la recta tangent és: y 4 2(x 1) y 2x 6

54. Pàgina 205

Perquè les rectes tangents siguin paral·leles, ha de passar que f '(1) f '(2) .

f '(1) 3k 2 7k 2
f '(x) 3kx 2 2x 7k 9k 2 k
f '(2) 12k 4 7k 9

2 155
f '(1) f (1)
9 9
Si substituïm aquest valor →
2 154
f '(2) f (2)
9 9

155 2 2 157
• Si x 1, l’equació de la recta tangent és: y (x 1) y x
9 9 9 9
154 2 2 158
• Si x 1 , l’equació de la recta tangent és: y (x 2) y x
9 9 9 9

55. Pàgina 205

f (3) 9a 11 f '(x) 2ax 5 f '(3) 6a 5

L’equació de la recta tangent és: y 9a 11 ( 6a 5)(x 3) y ( 6a 5)x 9a 4

La recta passa pel punt (5, 0) → ( 6a 5)5 9a 4 0 21a 21 a 1

Així doncs, l’equació de la recta tangent és: y 2 (x 3) y x 5

L’equació de la recta normal és: y 2 x 3 y x 1

364
 Derivades 8

56. Pàgina 205

2x
a) f '(x)
2 x2 m

Perquè sigui paral·lela a y 2x 3 en x = 2 f '(2) 2

2
f '(2) 2 1 4 m m 3
4 m

El punt de tangència és: f (2) 4 3 1 (2,1)

5 1 4
b) Si la recta tangent passa per P(a, 5) i Q(1, 1) → Pendent
a 1 a 1
Si f(x) passa per P(a, 5) f (a) a2 m 5
2x a 4
f '(x) f '(a)
2 x2 m a2 m a 1

Si substituïm el valor de f (a) 5 en f '(a) :

a 4 a 5
a(a 1) 4 5 a2 a 20 0
5 a 1 a 4
Si substituïm ara en f (a) els valors de a:

• Si a 5 f (5) 52 m 5 52 m 52 m 0
2 2
• Si a 4 f ( 4) ( 4) m 5 ( 4) m 52 m 9

57. Pàgina 205

2
f (2) 3 f '(x) f '(2) 2
(x 1)2
L’equació de la recta tangent és: y 3 2(x 2) y 2x 7

Els punts de tall de la funció amb els eixos són:

• Amb l’eix Y: x 0 y 7
7
• Amb l’eix X: y 0 x
2
7
7 49 2
Així doncs, l’àrea del triangle és: 2 u
2 4

58. Pàgina 205

x 2
f (2) 22 5 3 f '(x) 2
f '(2)
x 5 3
2 2 5
L’equació de la recta tangent és: y 3 (x 2) y x
3 3 3
Els punts de tall de la funció amb els eixos són:
5 5
• Amb l’eix Y: x 0 y • Amb l’eix X: y 0 x
3 2
5 5
0
2 3 25 2
Així doncs, l’àrea del triangle és: u
2 12

365
 Derivades 8

59. Pàgina 205

f 3 ln tan 3 ln1 3
4 4
(tan x)' 1 1 1 4
f '(x) f' 2
2
tan x cos2 x tan x cos x sin x 4 2 2
2

6
L’equació de la recta tangent és: y 3 2 x y 2x
4 2

Punts de tall:
6 6
• Amb l’eix Y: x 0 y • Amb l’eix X: y 0 x
2 4
6 6
0
4 2 (6 )2
Àrea = u2
2 16

60. Pàgina 205

f ( 2) 3 f (5) 0

2x si x 0 f '( 2) 4
f '(x) 1 1
si x 0 f '(5)
2 x 4 6
Així, les equacions de les rectes tangents són:
x 2 y 3 4(x 2) y 4x 5
1 1 5
x 5 y (x 5) y x
6 6 6
Punts de tall:

1 5 25 25 x 1
• Entre les dues rectes: 4x 5 x x
6 6 6 6 y 1

5
• La primera recta amb l’eix X: y 0 x
4
• La segona recta amb l’eix X: y 0 x 5

5
5 (0 ( 1))
4 25 2
Àrea = u
2 8
61. Pàgina 205
x 1 0
La funció talla l’eix d’abscisses → y 0 f (x) (x 1) e x 0 x 1
ex 0 x

Així, la funció talla l’eix d’abscisses en P(−1, 0).

1
f '(x) ex (x 1) e x e x (2 x) f '( 1)
e
1
L’equació de la recta tangent és: y (x 1)
e

366
 Derivades 8

L’equació de la recta normal és: y e (x 1) y ex e

1
Tall de la recta tangent amb l’eix Y: x 0 y
e
Tall de la recta normal amb l’eix Y: x 0 y e

1
( e) (0 ( 1))
1 e2 2
Àrea = e u
2 2e

62. Pàgina 205

f(x) i g(x) passen per P(−1, 2) → f ( 1) 1 a b 2 i g( 1) c 2
Tenen la mateixa recta tangent en P → f '( 1) g '( 1)
( x 1)
f '(x) 2 x a f '( 1) 2 a g '(x) 2e g '( 1) 2

Resolem el sistema que formen les tres equacions que hem obtingut:
2 a 2
1 a b 2 a 0, b 1, c 2
c 2

63. Pàgina 205

7 7
x 3 9 16y2 16 0 16y2 7 y Considerem el punt 3, .
4 4
x
2x 32yy ' 0 32yy ' 2x y'
16y
7 3 3 3 7
y ' 3,
4 7 4 7 28
16
4

L’equació de la recta tangent és:

7 3 7 3 7 4 7
y (x 3) y x
4 28 28 7

64. Pàgina 205

2 7 2 7
x 4 64 9y 2 36 0 9y 2 28 y → Considerem el punt 4, .
3 3
4x
8 x 18yy ' 0 18yy ' 8x y'
9y
2 7 16 8 8 7
y ' 4,
3 2 7 3 7 21
9
3

L’equació de la recta tangent és:

2 7 8 7 8 7 6 7
y (x 4) y x
3 21 21 7

367
 Derivades 8

65. Pàgina 205

La circumferència que considerem té aquesta equació: (x 0)2 (y 0)2 ( 5)2 x2 y2 5

f (x ) 5 x2
y2 5 x2 y 5 x 2 , en què:
g( x ) 5 x2

En primer lloc, per a f(x):

2x 1
f (1) 2 f '(x) f '(1)
2 5 x2 2
1 1 5
L’equació de la recta tangent és: y 2 (x 1) y x
2 2 2
En segon lloc, per a g(x):
x 1
g(1) 2 g '(x) g '(1)
5 x2 2
1 1 5
L’equació de la recta tangent és: y 2 (x 1) y x
2 2 2
Calculem el punt de tall de les dues rectes tangents:
1 5 1 5
x x x 5 (5, 0)
2 2 2 2
Determinem el punt de tall de les rectes tangents a f(x) i g(x) amb l’eix d’ordenades:
5 5 5 5 5 5
x 0 y 0 0, x 0 y 0 0,
2 2 2 2 2 2
5 5
5
2 2 25 2
A u
2 2

66. Pàgina 205

f (x) ax 3 bx 2 cx d f '(x) 3ax 2 2bx c

• El pendent de la recta tangent és nul → f '(0) c 0 → c 0

La funció passa pel punt (0, 2) → f (0) 2 d 2

• El pendent d’aquesta recta tangent és 1 → f '(1) 1 3a 2b 1

x y 2 0 x 1
y 1 → La funció passa pel punt (1, −1) → f (1) 1 a b 2 1 a b 3

Resolem el sistema que formen les equacions anteriors:

3a 2b 1
a 7, b 10 f (x) 7x 3 10 x 2 2
a b 3

67. Pàgina 205

f (1 h) f (1) h 2 2 1 1
a) f '(1 ) lim lim lim f '(1 )
h 0 h h 0 h h 0 h 2 2 2 2
f (1 h) f (1) h 1 f (1 h) f (1) h 1
b) f '(1 ) lim lim lim f '(1 ) lim lim lim
h 0 h h 0 h h 0 h h 0 h h 0 h h 0 h

No existeix la derivada per l’esquerra perquè l’arrel quadrada no està definida per a valors negatius.

368
 Derivades 8

68. Pàgina 205

x 2 si x 3
a) f (x)
x 4 si x 3

La funció és contínua en x = 3, perquè f (3 ) f (3 ) f (3) 1.

f (3 h) f (3) h 1 1
f '(3 ) lim lim 1
h 0 h h 0 h
f (3 h) f (3) (3 h) 2 1 h
f '(3 ) lim lim lim 1
h 0 h h 0 h h 0 h

Les derivades laterals existeixen però són diferents, per tant la funció no és derivable.

x 9 x 2 si x 3

b) f (x) x 9 x 2 si 3 x 3

x 9 x 2 si x 3

La funció és contínua en x = 3: f (3 ) f (3 ) f (3) 3

f (3 h) f (3) 3 h 9 (3 h)2 3 h2 5h
f '(3 ) lim lim lim 5
h 0 h h 0 h h 0 h
f (3 h) f (3) h 3 9 (3 h)2 3 h2 7h
f '(3 ) lim lim lim 7
h 0 h h 0 h h 0 h
Les derivades laterals existeixen però són diferents, per tant la funció no és derivable.

69. Pàgina 205

4 x x2 si x 2
f (x)
3x 4 si x 2
f ( 2 h) f ( 2) 3 ( 2 h) 4 2 3h 4
f '( 2 ) lim lim lim No existeix.
h 0 h h 0 h h 0 h
f ( 2 h) f ( 2) 4 ( 2 h) ( 2 h)2 2 3h h2
f '( 2 ) lim lim lim 3
h 0 h h 0 h h 0 h

70. Pàgina 205

x
si x 1
f (x) x 1
5 si x 1
1 h
5
f (1 h) f (1) 1 h 1 1 4h
f '(1 ) lim lim lim f '(1 )
h 0 h h 0 h h 0 h2
Les derivades laterals no existeixen.

369
 Derivades 8

71. Pàgina 206

a) Si x 0: f (x) cos x Funció trigonomètrica contínua i derivable en 0,

Si x 0: f (x) x2 1 Funció polinòmica contínua i derivable en ,0

Estudiem la continuïtat i la derivabilitat en x 0 :

f (0 ) lim cos sx 1 f (0 ) lim( x2 1) 1 f (0) 1
x 0 x 0

Així doncs, la funció és contínua en .

2x si x 0 f '(0 ) 0
f '(x)
sin x si x 0 f '(0 ) 0

Les derivades laterals existeixen i són iguals, per tant f(x) és derivable en .
b) Si x 0: f (x) x 3 2x 1 Funció polinòmica contínua i derivable en 0,

Si x 0: f (x) 2 sin x 1 Funció trigonomètrica contínua i derivable en ,0

Estudiem la continuïtat i la derivabilitat en x 0 :

f (0 ) lim( x 3 2x 1) 1 f (0 ) lim(2 sin x 1) 1 f (0) 1
x 0 x 0

Així doncs, la funció és contínua en .

2 cos x si x 0 f '(0 ) 2
f '(x)
3x 2 + 2 si x 0 f '(0 ) 2

Les derivades laterals existeixen i són iguals, per tant f(x) és derivable en .
c) Si x 2: f (x) 7 2x Funció exponencial contínua i derivable en 2,

x 3
Si x 2: f (x) Funció racional contínua i derivable en ,2
2x 5
Estudiem la continuïtat i la derivabilitat en x 2 :
x 3
f (2 ) lim(7 2x ) 3 f (2 ) lim 5
x 2 x 2 2x 5
Així, la funció no és contínua en x = 2 i, per tant, tampoc és derivable en aquest punt.
És a dir, la funció és contínua i derivable en 2 .

72. Pàgina 206

x2 2x 3
si 2 x 1 x2 2x 3 1
f (x) 1 x2 Dom 1,1 Dom (1 3 2 x 1) ,
1 x2 2
1 3 2 x 1 si 1 x 5

x 2 2x 3
• Si x ( 2, 1) ( 1,1) f ( x) Funció racional contínua i derivable
1 x2
• Si x (1, 5) f ( x) 1 3 2 x 1 Funció radical contínua i derivable

• Estudiem la continuïtat i la derivabilitat en x 1:

x2 2x 3 (x 3) x2 2x 3 (x 3)
f( 1 ) lim lim f( 1 ) lim lim
x 1 (x 2 1) x 1 x 1 x 1 1 x2 x 1 x 1

Així, la funció no és contínua i, per tant, no és derivable en x = −1.

370
 Derivades 8

• Estudiem la continuïtat i la derivabilitat en x = 1:

x2 2x 3 (x 3)
f (1 ) lim 1 3 2 x 1 2 f (1 ) lim lim 2 f (1) 2
x 1 x 1 1 x2 x 1 x 1

Així, la funció és contínua en x = 1.

2
si x [ 2, 1) ( 1,1) 1
(x 1)2 f '(1 )
f '(x) 2 → La funció no és derivable en x = 1.
3
si x (1, 5] f '(1 ) 3
2x 1

73. Pàgina 206

2x 2 5x 6 si x 1
1
f (x) 2 si 1 x 2
x
5
2 x si x 2
4

• Si x 1 f (x) 2x2 5x 6 Funció polinòmica contínua i derivable en ( , 1)

1
• Si 1 x 0i0 x 2 f ( x) 2 Funció contínua i derivable en ( 1, 0) (0,2)
x
5 x
• Si x 2 f ( x) 2 Funció exponencial contínua i derivable en (2, )
4
• Si x 1:
1
f( 1 ) lim 2 3 f( 1 ) lim (2 x 2 5x 6) 3 f ( 1) 3
x 1 x x 1

Així, la funció és contínua en x = −1.

4x 5 si x 1
1 f '( 1 ) 1
f '(x) si 1 x 0 o 0 x 2 → La funció és derivable en x = −1.
x2 f '( 1 ) 1
ln2
si x 2
2x

• Si x 0 :

1 1
f (0 ) lim 2 f (0 ) lim 2
x 0 x x 0 x
Així, la funció no és contínua en x = 0; per tant, no és derivable en aquest punt.
• Si x = 2:
5 x 3 1 3 3
f (2 ) lim 2 f (2 ) lim 2 f (2)
x 2 4 2 x 2 x 2 2
Així, la funció és contínua en x = 2.

4x 5 si x 1 1
f '(2 )
1 4
f '(x) si 1 x 0 o 0 x 2 → La funció no és derivable en x = 2.
x2 ln2
f '(2 )
ln2 4
si x 2
2x

En resum, la funció és contínua en 0 i derivable en 0, 2 .

371
 Derivades 8

74. Pàgina 206

7 2x 6 si x 3 13 2x si x 3
f ( x)
7 2x 6 si x 3 1 2x si x 3

• Si x 3: f (x) 13 2x Funció polinòmica contínua i derivable en ( , 3)

• Si x 3: f (x) 1 2x Funció polinòmica contínua i derivable en (3, )

• Si x = 3:
f (3 ) lim(1 2x) 7 f (3 ) lim(13 2x) 7 f (3) 7
x 3 x 3

Així doncs, la funció és contínua en x = 3.

2 si x 3 f '(3 ) 2
f '(x)
2 si x 3 f '(3 ) 2

Per tant, la funció no és derivable en x = 3.

75. Pàgina 206

2x 4 x si x 2 3x 4 si x 2
f ( x)
2x 4 x si x 2 x 4 si x 2

• Si x 2: f (x) x 4 Funció polinòmica contínua i derivable en ( , 2)

• Si x 2: f (x) 3x 4 Funció polinòmica contínua i derivable en (2, )

• Si x = 2:
f (2 ) lim( x 4) 2 f (2 ) lim(3x 4) 2 f (2) 2
x 2 x 2

Per tant, la funció és contínua en x = 2.

3 si x 2 f '(2 ) 3
f '(x)
1 si x 2 f '(2 ) 1

Les derivades laterals existeixen però són diferents; així doncs, la funció no és derivable en x = 2.

76. Pàgina 206

x3 x 1 si x 0
f (x)
x3 x 1 si x 0

• Si x 0: f (x) x3 x 1 Funció polinòmica contínua i derivable en ( , 0)

• Si x 0: f (x) x 3 x 1 Funció polinòmica contínua i derivable en (2, )

• Si x = 0:
f (0 ) lim(x 3 x 1) 1 f (0 ) lim( x 3 x 1) 1 f (0) 1
x 0 x 0

Per tant, la funció és contínua en x = 0.

3x 2 +1 si x 0 f '(0 ) 1
f '(x)
3x 2 +1 si x 0 f '(0 ) 1

Les derivades laterals existeixen i són iguals; així doncs, la funció és derivable en x = 0.

372
 Derivades 8

• D’altra banda:

3
x3 x 1 si x 0
f (x) | x | |x| 1
3
x x 1 si x 0

f (0 ) f (0 ) f (0) → Contínua en x = 0

3x 2 1 si x 0 f '(0 ) 1
f '(x)
2
3x 1 si x 0 f '(0 ) 1

Les derivades laterals existeixen però són diferents; així doncs, la funció no és derivable en x = 0.

77. Pàgina 206

cos x si x 0
f (x)
2
x a si x 0

Perquè la funció sigui derivable, en primer lloc ha de ser contínua.

La funció és contínua en x = 0 si els límits laterals són iguals i coincideixen amb f(0) = cos 0 = 1.

f (0 ) lim cos x 1
x 0
f (0 ) f (0 ) f (0) a 1
f (0 ) lim (x 2 a) a
x 0

cos x si x 0 sin x si x 0
f (x) f '(x)
2
x 1 si x 0 2x si x 0

f '(0 ) 0
Les derivades laterals existeixen i són iguals; així doncs, f(x) és derivable en x = 0 si a = 1.
f '(0 ) 0

78. Pàgina 206

x
a) • Si x ( , 4) ( 4, 3) f ( x) Funció racional contínua i derivable
x 4

• Si x ( 3, ) f (x) x 2 ax Funció polinòmica contínua i derivable

• Si x = −4:
No és contínua ni derivable en x = −4, ja que no pertany al domini.
• Si x = −3:
x
f( 3 ) lim 3
x 3 x 4 f( 3 ) f( 3 ) f 3 9 3x 3 a 4
2
f( 3 ) lim (x ax) 9 3a
x 3

2x 4 si x 3
f '( 3 ) 2
f '(x) 4 f '( 3 ) f '( 3 )
2
si x 3 f '( 3 ) 4
(x 4)

Per tant, no existeix cap valor de a per al qual la funció és derivable en x = −3.

373
 Derivades 8

b) • Si x ( ,1) f ( x ) 2 x e1 x
Funció exponencial contínua i derivable

• Si x (1, ) f ( x) 1 x m Funció radical contínua i derivable m x

• Si x = 1:

f (1 ) lim(2 x e1 x ) 3
x 1
f (1 ) f (1 ) 3 1 1 m m 3
f (1 ) lim (1 x m) 1 1 m
x 1

2 e1 x
si x 1 f '(1 ) 1
f '(x) 1 1 f '(1 ) f '(1 )
si x 1 f '(1 )
2 x 3 4

Per tant, no existeix cap valor de a per al qual la funció és derivable en x = 1.

79. Pàgina 206

25 x 2 si 5 x 4
f (x)
x2 mx n si x 4

Perquè la funció sigui derivable en x = 4 ha de ser contínua en aquest punt:

f (4 ) lim 25 x 2 3
x 4
f (4 ) f (4 ) f (4) 4m n 13
f (4 ) lim (x 2 mx n) 16 4m n
x 4

Perquè la funció sigui derivable en x = 4, les derivades laterals han d’existir i han de ser iguals:
x 4
2
si 5 x 4 f (4 ) 4 28
f '(x) 25 x 3 8 m m
3 3
2x m si x 4 f (4 ) 8 m

28 112 73
Així: 16 4 n 3 n 3 16 n
3 3 3

80. Pàgina 206

1 a x 1 ln(x 1) si x 0
f ( x)
(x 1)2 si x 0

a) • Si x (0, ) f (x) 1 a x 1 ln(x 1) Producte de funcions contínues i derivables en (0, )

• Si x ( , 0) f (x) (x 1)2 Funció polinòmica contínua i derivable en ( , 0)

• Si x = 0:

f (0 ) lim (x 1)2 1
x 0
f (0 ) f (0 ) f (0) 1 a
f (0 ) lim (1 a x 1 ln(x 1)) 1 a 0 1 a
x 0

a (ln(x 1) 2)
si x 0
b) f '(x) 2 x 1
2x 2 si x 0
a (ln1 2) 2a
f '(0 )
Perquè la funció sigui derivable: f '(0 ) f '(0 ) 2 1 2 a 2
f '(0 ) 2

374
 Derivades 8

81. Pàgina 206

ln(e sin x) si x 0
f ( x)
x 3 ax b si x 0

Perquè la funció sigui derivable en x = 0 ha de ser contínua en aquest punt:

f (0 ) lim ln(e sin x) 1

x 0
f (0 ) f (0 ) f (0) b 1
f (0 ) lim (x 3 ax b) b
x 0

Perquè la funció sigui derivable en x = 0, les derivades laterals han d’existir i han de ser iguals:
cos x 1
si x 0 f (0 ) 1
f '(x) e sin x e a
e
3x 2 a si x 0 f (0 ) a

82. Pàgina 206

ax 2 bx 1 si x 0
f (x)
a2 sin x si x 0

• Si x 0: f (x) ax 2 bx 1 Funció polinòmica contínua i derivable en ( , 0)

• Si x 0: f (x) a2 sin x Funció trigonomètrica contínua i derivable en (0, )

• Si x = 0:

f (0 ) lim (ax 2 bx 1) 1
x 0
f (0 ) f (0 ) f (0) 1 a2 1 a 1
2 2
f (0 ) lim (a sin x) a
x 0

2ax b si x 0 f '(0 ) b
f '(x) b 1
cos x si x 0 f '(0 ) cos0 1

83. Pàgina 206

a) • Si x : f (x) ea( x )
Funció exponencial contínua i derivable en ( , )

• Si x : f (x) 2a b sin(x ) Funció trigonomètrica contínua i derivable en ( , )

• Si x :

f( ) lim ea( x )
1
x 1
2a 1 a
f( ) lim (2a b sin(x )) 2a 2
x

x
1 1
e 2
si x f '( ) 1
f '(x) 2 2 b
2
b cos(x ) si x f '( ) b cos0 b

b) • Si x 1: f (x) (x b)2 Funció polinòmica contínua i derivable en ( , 1)

ax
• Si x 1: f (x) Funció radical contínua i derivable en ( 1, )
x 2

375
 Derivades 8

• Si x 1:

f( 1 ) lim (x b)2 1 2b b2
x 1
a 1 2b b2
ax
f( 1 ) lim a
x 1 x 2
2 x 2b si x 1 f '( 1 ) 2 2b
3a
f '(x) a(x 4) 3a 2 2b
3
si x 1 f '( 1 ) 2
2(x 2) 2 2

Resolem el sistema:

a 1 2b b2 16 1
a ib o bé a 0ib 1
3a 4 4b 9 3

84. Pàgina 206

2e x x a si x 0
a) f (x) x2 b(x 1) si 0 x 2
x 4 3a si x 2
Totes les branques són contínues i derivables en el domini en el qual s’han definit.
• Si x = 0:

f (0 ) lim (2e x x a) 2 a
x 0
2 a b
f (0 ) lim (x 2 b(x 1)) b
x 0

• Si x 2 :

f (2 ) lim(x 2 b (x 1)) 4 3b
x 2
16 3a 4 3b
f (2 ) lim (x 4 3a) 16 3a
x 2

Resolem el sistema:
2 a b
a 1, b 3
16 3a 4 3b
2e x 1 si x 0
f '(0 ) 3 f '(2 ) 7
• Comprovem la derivabilitat: f '(x) 2x 3 si 0 x 2 i
f '(0 ) 3 f '(2 ) 32
4x3 si x 2

Per tant, f és derivable en x = 0, però no és derivable en x = 2.

x3 7x c si x 2
b) f (x) 2 3
ax 3x 11 si 2 x
2
3
18 2 x 1 b si x
2

Totes les branques són contínues i derivables en el domini en el qual s’han definit.
• Si x 2:

f( 2 ) lim ( x 3 7x c) c 6
x 2
4a c 11 0
f( 2 ) lim (ax 2 3x 11) 4a 5
x 2

376
 Derivades 8

3x 2 7 si x 2
3 f '( 2 ) 5
f '(x) 2ax 3 si 2 x 5 3 4a a 2 →
2 f '( 2 ) 3 4a
18 3
si x
2x 1 2

Així, 8 11 c c 19

3
• Si x (substituïm els valors de a i c):
2

3
f lim (2 x 2 3x 11) 20
2 x
3
2
20 36 b b 16
3
f lim (18 2 x 1 b) 36 b
2 x
3
2

• Comprovem que és derivable:

3x 2 7 si x 2
3
3 f' 9
4x 3 si 2 x 2 3
f '(x) 2 És derivable en x .
3 2
18 3 f' 9
si x 2
2x 1 2

85. Pàgina 206

a) Cada branca és contínua i derivable en el domini en el qual s’ha definit. Ho comprovem en x 0 :

f (0 ) lim (x 2 ax ab) ab
x 0
ab 1
f (0 ) lim log2 (x 2) 1
x 0

2 x a si x 0 f '(0 ) a
1
f '(x) 1 1 1 a b ln4
= si x 0 f '(0 ) ln4
(x 2) ln2 x ln2 ln4 ln4

b) f (3) log25

1 1
f '(x) f '(3)
x ln2 ln4 ln8 ln4

1
L’equació de la recta tangent és: y log2 5 (x 3)
ln8 ln4

La recta talla els eixos en:

3
• Eix Y: x 0 y log2 5 1,456
ln8 ln4

• Eix X: y = 0 y 0 x log2 5 (ln8 ln4) 3 5,047

[0 ( 5,047)] 1,456
Àrea del triangle 3,674 u2
2

377
 Derivades 8

86. Pàgina 206

2(x h) 3 (2x 3) 2h
a) lim lim 2
h 0 h h 0 h
(x h)2 9 (x 2 9) h2 2xh
b) lim lim 2x
h 0 h h 0 h

1 2(x h)3 (1 2x 3 ) 2h (3x 2 3xh h2 )

c) lim lim 6x2
h 0 h h 0 h

(x h)3 7(x h)2 (x 3 7x 2 ) h (3x 2 3xh h2 7h 14 x)

d) lim lim 3x 2 14 x
h 0 h h 0 h

87. Pàgina 206

5 5 1 1
5
a) lim x h x 5 lim x h x
h 0 h h 0 h x2

x h x ( x h x) ( x h x) 1
b) lim lim
h 0 h h 0 h( x h x) 2 x

(x h)2 2 (x h) (x 2 2x) 2hx 2h h2

c) lim lim 2x 2
h 0 h h 0 h
a(x h)2 ax 2 2ahx ah2
d) lim lim 2ax
h 0 h h 0 h

88. Pàgina 206

a) f '(x) 4 x 3 f ''(x) 12 x 2 f '''(x) 24 x

f iv (x) 24 f n) ( x ) 0 n 5

b) f '(x) f 4 k 1) (x) cos x f ''(x) f 4 k 2) (x) sin x f '''(x) f 4 k 3) (x) cos x

f iv (x) f 4 k) (x) sin x Per a k

c) f '(x) f 4 k 1) (x) sin x f ''(x) f 4 k 2) (x) cos x f '''(x) f 4 k 3) (x) sin x

f iv (x) f 4 k) (x) cos x Per a k

1 1 2
d) f '(x) f ''(x) 2
f '''(x)
x x x3
6 (k 1)!
f iv (x) 4
f k) (x) ( 1)k 1
Per a k
x xk

89. Pàgina 207

f '(x) g '(x) sin(g(x)) 2cos(g ( x )) ln2

cos g cos
f' g' sin g 2 2
ln2 2 sin 2 2
ln2 2 20 ln2 2 ln2
2 2 2 2

378
 Derivades 8

90. Pàgina 207

1 1 3 15
a) f '(x) f ''(x) f '''(x) f iv (x)
2 x 4 x3 8 x5 16 x 7

( 1)n 1 (2n 3)(2n 5) ... 1

f n) ( x ) n 4
2n x 2 n 1

b) f '(x) 2cos2x f ''(x) 4sin2 x f '''(x) 8cos2 x f iv (x) 16sin2 x

f 4 k ) (x) 24 k sin2 x

f 4 k 1) (x) 24 k 1
cos2 x
k
f 4 k 2) (x) 24 k 2
sin2 x

f 4 k 3) (x) 24 k 3
cos2 x
x x x
c) f '(x) e f ''(x) e f '''(x) e
f iv (x) e x
f n) ( x ) ( 1)n e x

d) f '(x) 2x ln2 f ''(x) 2 x (ln2)2 f '''(x) 2 x (ln2)3

f iv (x) 2x (ln2)4 f n) ( x) 2 x (ln2)n

e) f '(x) e x x ex f ''(x) (2 x) e x f '''(x) (3 x) e x

f iv (x) (4 x) e x f n) (x) (n x) e x

f) f '(x) sin2 x f ''(x) 2cos2 x f '''(x) 4sin2 x f IV (x) 8cos2 x

4 k) 4k 1
f (x) 2 cos2 x

f 4 k 1) (x) 24 k sin2 x
k
f 4 k 2) (x) 24 k 1
cos2 x

f 4 k 3) (x) 24 k 2
sin2 x

91. Pàgina 207

2 1 2 3
a) y ' 2x b) y ' 4cos x 4cos4x c) y ' 4x
x2 2 x3 x3 x2

92. Pàgina 207

3 1 2 5
a) y ' b) y ' c) y ' 2cos x sin x 2cos x sin x 0
2 x x2 x x2

93. Pàgina 207

73 x4
a) y ' c) y ' 2x 3 (4cos x x sin x)
3

2cos2 x sin2 x
b) y ' x(x 2)e x 2
d) y '
2 cos x

379
 Derivades 8

94. Pàgina 207

3
a) y ' x d) y ' e x (x 2 x 1)
2
6 1
b) y ' 1 e) y '
x3 (x 1) 1 x 2

4x 9
c) y ' (3e) x (1 x(1 ln3)) f) y '
(x 3)4

95. Pàgina 207

4
a) y ' 2
e) y ' 5tan(5x 2)sec(5x 2)
x 1

2x
b) y ' 2cos x sec2 x f) y '
1 x4

cos x
c) y ' 1 2x arctan x g) y '
3 3 sin2 x

d) y ' 4cos2x

96. Pàgina 207

4x 9 ln x 1
a) y ' c) y '
x(x 3) ln2 x

x 15x 2
b) y ' d) y '
x2 2 (5x 3 1) ln2

97. Pàgina 207

4 1
a) y ' d) y '
sin4 x 2x 2x 2
1 sin2 x 2x sin2x
b) y ' 6x tan(x2 1) e) y '
2x ln10 (sin2 x 1)

20 x
c) y '
(x 4 25) ln2

98. Pàgina 207

x 7 8
a) y ' 4 ln4 d) y '
2 x 3 3 x2

16 x
b) y ' e) y ' e x (x 1)
(x 2 4)2

2x 2 2x 1
c) y '
(x 1)2 x2

380
 Derivades 8

99. Pàgina 207

10 x 10
a) y ' d) y ' 15x 2 2 x sin x x 2 cos x
3 3 (5x 2 )2 3 3 25x

1 1
b) y ' e) y ' 2x ln2
(x 3)2 x ln2

x(x 2)
c) y '
(x 1)2

100. Pàgina 207

2xe x (x 2 1)e x x2 2x 1 2(x 2)(x 1) (x 2)2 x2 2x

a) y ' d) y '
(e x )2 ex (x 1)2 (x 1)2
1
ln x x
x ln x 1 2x 3 4x
b) y ' 2
e) y ' x2
(ln x) ln2 x e

x 1 4 x 3 3x 2 2
c) y ' 2
f) y '
(x 1) x 1 2x 1 3
2 3 (x 1)2
x 1

101. Pàgina 207

2
x2
a) y ' 3x 4
ln3 2 x d) y ' 10 xe

5x 6
b) y ' 15x 4 (x 5 2)2 e) y '
2x 4 x 1
2
1 3 3x 2 2
c) y ' (x 2 x) 3
(3x 2 2)
3 3 (x 3 2x)2
3

102. Pàgina 207

1
a) y ' d) y ' 2sin x cos x
2(1 x) x

2x sin x
b) y ' e) y ' 2 ln2 cos x
2x2 1
2
c) y ' 2 xe x 7

103. Pàgina 208

1
x2 x 1 1 x x tan2 x 2tan x
a) y ' 2 2 c) y ' y'
1 x x2 1 x x2 1 2
x tan x x 3 tan2 x
1
x

5 5
b) y ' (2x 5) sin(x 2 5x 5) d) y '
1 (5x 1)2 25x 2 10 x

381
 Derivades 8

104. Pàgina 208

1
1 36 x 6
a) y ' 12 (3x 2 x) 2
(6 x 1)
2 3x 2 x

cos x 2 2x
b) y ' 2x cot x 2
sin x 2
x
c) y ' (8 x 5) 3 (4 x2 5x 1) 3x ln3

105. Pàgina 208

a) y ' 4tan(2x 3)(1 tan2 (2x 3))

3x 2
b) y '
1 (x 3 6)2
1
1 3 3
c) y ' (ln(3x 5)) 2
2 3x 5 2(3x 5) ln(3x 5)

106. Pàgina 208

3
1 3 15x 2
a) y ' (5x 1) 4
15x 2
4 4 4 (5x 3 1)3

2x
b) y ' 2arcsin x
1 x2
1
2 10
c) y ' (5x 2) 3
5
3 3 3 5x 2

107. Pàgina 208

4x
a) y ' c) y ' 4(tan2 (cos2x) 1) sin2x tan(cos2x)
x4 4

cos x 2x
b) y ' d) y '
2sin x x2 4 x2 1

108. Pàgina 208

a) y ' 2ecos2 x sin22 x 2cos2 x ecos2 x c) y ' 6(2x 1)2 sin(2x 1)3

b) y ' 10(tan2 ( 5x 1) 1) tan( 5x 1) d) y ' 6cos2 (2 x 1) sin(2 x 1)

109. Pàgina 208

2x ex 2x 2 9 x 3
a) y ' d) y '
x2 ex 3x(x 2 2x 3)

4x x sin x cos x 1
b) y ' e) y '
x2 1 x x cos x

1
c) y ' 2
x

382
 Derivades 8

110. Pàgina 208

4 x2 2 1
a) y ' c) y ' csc x (cot2 x csc2 x)
1 x2 2
3
cot x csc x sec x
b) y ' d) y ' 2sin(2 x)cos(2 x) sin(4 2 x)
3

111. Pàgina 208

x sin x sin x x cos x x sin x 2cos x
a) y ' d) y '
ex x3
1 1
sin cos
1 x x
b) y ' e) y '
x2 1 x2

2 x ln2
c) y '
2x 1

112. Pàgina 208

ex 1 x2
a) y ' d) y ' 2 x e1
2 x ex

5 x (25x 1)ln5 1
b) y ' e) y ' sin x sec3 x
2 2

c) y ' xe x (2 x)

113. Pàgina 208

a) y ' 2(e x 1) csc(2x 2e x ) d) y ' 4x3

1 4cos(ln(2 4 x))
b) y ' e) y '
1 x2 arccos( x) 2 4x

1
c) y ' sec2 x (2tan x sec2 (tan x)) f) y ' sin(2x 1) (3cos3x 5cos(x 2)) sec2 (1 x)
2

114. Pàgina 208

2 e x (2e x 1)
a) y ' d) y '
(1 x ) x2
2
2 3

tan2 x (x2 1) ln(x2 1) cos x 2x sin x (ln(x 2 1) 1)

b) y ' e) y '
ln(cos2 x) (x2 1)2

c) y ' e x ( x 3 3x 2 x 1)

383
 Derivades 8

115. Pàgina 208

4 x2 3
a) y ' d) y '
x2 16 2x x3 x2 1 x2 1

x2 1 ex
b) y ' e) y '
x 3x 2 1
4
e 2x
1

sin x cos x
c) y ' 1
sin x 1 sin2 x
2

116. Pàgina 209

1 ln2 sin x 3 2cos x
a) y ' d) y '
x2 1 3

1 1
b) y ' 2
e) y '
2x 2x 1 2x ln2
1
c) y ' f) y ' 3cos2 x sin x 2sin x cos x
x 1 ln2 x

117. Pàgina 209

x 2 sin x 1 cot x (x 2 sec2 x 2x tan x) 1 1
a) y ln ln(x 2 tan x) y'
cos x 2 2x 2 x sin2 x

cos2 x sin2 x 4
b) y y'
cos2 x sin2 x (cos2 x sin2 x)2

x
1 tan
c) y ln 2 y' sec x
x
1 tan
2
2 2
d) y tan x e x y' e x (2x tan x sec2x)

118. Pàgina 209

1
1 2
x 1
a) y arcsin x y' 2
1 x 2 x x2
3
1 3x 2 cos(x 3 1)
b) y 4
sin(x 3 1) y' (sin(x 3 1)) 4
cos(x 3 1) 3x 2 →
4 4 4 sin3 (x 3 1)
2 2 2
c) y 2x 4
x2 4 y ' 2x 4
ln2 2x 2x 2x (2x 4
ln2 1)
1
1
(x 1) 2
2 x ln x 1
ln x 1 x 1 x 2(x 1)ln x 1
d) y y'
x x2 2(x 1)x 2

384
 Derivades 8

x 1 x
x
x x x (x 1)2 x 1
e) y ln x ln y ' ln x ln
x 1 x 1 x 1 x x 1 x 1
x 1

119. Pàgina 209

cos x cos(x 1) sin2 x sin2 (x 1) cos2 x cos2 (x 1) 1 1
f ( x) f '(x) 0 →
sin x sin(x 1) (sin x sin(x 1))2 (sin x sin(x 1))2

És raonable suposar que la funció f ( x ) és constant, perquè la seva derivada és nul·la.

120. Pàgina 209

1 sin x cos x cos x cos2 x 1

f (x) arctan f '(x)
1 sin x 1 sin x 1 sin x 2 cos2 x 2
2 (1 sin x) 2 (1 sin x)
1 sin x cos x

121. Pàgina 209

1
a) y ( x )x y' ( x )x (2ln x 1)
2

x 1 x ln x 2
b) y x y' x
2 x x

x 1 x 2 x (cos x 1) ln(x sin x)

c) y (x sin x) y' (x sin x)
2 x sin x x

x cos x
d) y (sin x)2 x y' 2(sin x)2 x ln(sin x)
sin x

ln(cos x) tan x
e) y x
cos x y' x
cos x
x2 x

sin x
f) y (arcsin x)sin x y ' (arcsin x)sin x cos x ln(arcsin x)
1 x 2 arcsin x

122. Pàgina 209

a) y xx

y'
ln y ln x x ln y x ln x 1 ln x y ' x x (1 ln x)
y

b) y (1 x2 )x

y' 2x 2x 2
ln y ln(1 x 2 )x ln y x ln(1 x 2 ) ln(1 x 2 ) x y ' (1 x 2 )x ln(1 x 2 )
y 1 x2 1 x2

385
 Derivades 8

c) y (sin x)cos x
y' cos x cos2 x
ln y ln(sin x)cos x ln y cos x ln(sin x) sin x ln(sin x) cos x y ' (sin x )cos x sin x ln(sin x)
y sin x sin x

d) y x
x3
3 y' 3 3 1 3 3ln x
ln y ln x x 3 ln y ln x ln x y' x
x3
x y x2 x x x2
x
1
e) y 1
x
1
x x
1 1 y' 1 x 2 1 1 1 1 1
ln y ln 1 ln y x ln 1 ln 1 x ln 1 y' 1 ln 1
x x y x 1 x x 1 x x x 1
1
x

f) y (tan x)x
y' 1 tan2 x 1 tan2 x
ln y ln(tan x)x ln y x ln(tan x) ln(tan x) x y' (tan x) x ln(tan x) x
y tan x tan x

123. Pàgina 209

1
1 1 12 1 1 y 5 x
x 2
y y' 0 y' y'
2 2 y x x x

1
1 5 x
Aïllem i obtenim: y 5 x y (5 x )2 y ' 2(5 x) x 2
→
2 x

124. Pàgina 209

8x 4 x2 8x
a) 3y ' 4 2x 0 y' b) y c) y '
3 3 3

125. Pàgina 209

x2
2 x2 3 6x
1 y'x y x 3y 3 2x
a) 0 y' y' y' 6
3 x2 3x 3x 3
x y x2
b) 6 y 6x
3 x 3

2x
c) y ' 6
3

126. Pàgina 209

a) x 2 y2 2xy 0
2y 2 x
2x 2yy ' 2y 2 xy ' 0 (2y 2 x)y ' 2y 2 x y' 1
2y 2 x

386
 Derivades 8

b) x cos(xy)

1 1 1 sin(xy)
1 sin(xy)(y xy ') y xy ' xy ' y y'
sin(xy) sin(xy) x sin(xy)

c) x 3 3y2 2ay 0

3x 2
3x 2 6yy ' 2ay ' 0 (6y 2a)y ' 3x 2 y'
6y 2a

d) e2y ln x3 3

3x 2 3 3
e2 y 2y ' 0 e2 y 2y ' y'
x3 x 2xe2 y

127. Pàgina 209

x2 y2
a) 1
16 4
2x 2y y x x
y' 0 y' y'
16 4 2 8 4y

b) x 3 y3 xy 0

3x 2 y
3x 2 3y2y ' y xy ' 0 (3y 2 x)y ' 3x 2 y y'
3y 3 x

c) y 3 2xy 7 3x 1
3 2y
3y 2 y ' 2y 2 xy ' 3 (3y 2 2 x)y ' 3 2y y'
3y 2 2 x

d) (2y2 3)3 5x 3 3x

15x 2 3
3(2y2 3)2 4yy ' 15x 2 3 y'
12y(2y 2 3)2

128. Pàgina 209

a) y arccos x
f (x) cos x f '(x) sin x
1 1 1 1 1
( f 1 )'(x) 1 2
f '( f (x)) f '(arccos x) sin(arccos x) 1 cos (arccos x) 1 x2

b) y arcsin x

f (x) sin x f '(x) cos x

1 1 1 1 1
( f 1 )'(x)
f '( f 1 (x)) f '(arcsin x) cos(arcsin x) 2
1 sin (arcsin x) 1 x2

387
 Derivades 8

c) y arctan x

f (x) tan x f '(x) 1 tan2 x

1 1 1 1
( f 1 )'(x)
f '( f 1 (x)) f '(arctan x) 1 tan2 (arctan x) 1 x2

d) y ex

1
f (x) ln x f '(x)
x
1 1 1
( f 1 )'(x) ex
1
f '( f (x)) f '(e x ) 1
ex

e) y ln x

f (x) e x f '(x) e x
1 1 1 1
( f 1 )'(x)
f '( f 1 (x)) f '(ln x) eln x x

f) y x2 2
1
f (x) x 2 f '(x)
2 x 2
1 1 1
( f 1 )'(x) 2 x2 2x
f '( f 1 (x)) f '(x 2 2) 1
2
2 x 2 2

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 210
Resposta oberta. Per exemple:
Banyar-se a la piscina a l’estiu per refrescar-se, engegar la calefacció o l’aire condicionat, fer servir qualsevol
electrodomèstic o article electrònic que allibera energia calòrica, utilitzar una paella o una olla, posar glaçons a la
beguda, etc.

2. Pàgina 210
El punt d’equilibri tèrmic és la temperatura a la qual arriben el cos i el medi alhora i que fa que no hi hagi més
variació de temperatura (en el sentit que pugi l’una i baixi l’altra).

3. Pàgina 210
El que passarà és que una tendirà a baixar i l’altra a pujar fins que arribin a la mateixa temperatura i s’equilibrin.

388
 Derivades 8

4. Pàgina 210
• Primera llei del moviment: «Tot cos resta en estat de repòs o de moviment rectilini i uniforme, tret que hi actuïn
forces que l’obliguin a canviar d’estat.»
• Segona llei del moviment: «La força neta sobre un objecte és igual a la taxa de variació temporal del producte de
la seva massa per la velocitat.»
• Tercera llei del moviment: «A cada acció correspon una reacció igual i de sentit contrari.»
• Llei de la gravitació universal: «La força d’atracció entre dos objectes és directament proporcional al producte de
les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa.»
• Teoria de les marees: Newton va fer diversos estudis del comportament de les marees i en va calcular l’altura
segons el dia del mes, l’estació de l’any i la latitud. L’explicació que en va fer és la que s’accepta actualment.
• Teoria del color: Newton va descobrir que la llum que prové del Sol (la llum blanca) es pot descompondre en
colors.

389
 Aplicacions de la derivada 9
ACTIVITATS
1. Pàgina 212
a) f (x) x2 3x Dom f (x)
3
f '(x) 2x 3 f '(x) 0 x
2
3
Donem valors a l’esquerra i a la dreta de x :
2
3
f '(1) 1 0 f (x) creixent a l’esquerra de x
2
3
f '(2) 1 0 f (x) decreixent a la dreta de x
2
3 3
Així doncs, f(x) és creixent en , i decreixent en , .
2 2

3
b) f (x) Dom f (x) 2
x 2
3
f '(x) f '(x) 0 x
(x 2)2
f(x) té asímptota vertical en x = 2.
3
f '(0) 0 f '(3) 3 0
4
Així doncs, f(x) és decreixent en ( , 2) (2, ).

2. Pàgina 212

2 x2 si x 1
f (x) 2
x 6 x 8 si x 1

Cas x 1 :

f (x ) 2 x2 f '(x ) 2x f '(x ) 0 x 0

Estudiem f '( x ) a l’esquerra i a la dreta del punt x 0:

f '( 1) 2 0 f '(1) 2 0

És a dir, f ( x ) és creixent en ( , 0) i decreixent en (0, 1) .

Cas x 1 :
f (x ) x 2 6x 8 f '(x ) 2x 6 f '(x ) 0 x 3

Estudiem f '( x ) a l’esquerra i a la dreta del punt x 3:

f '(2) 2 0 f '(4) 2 0

És a dir, f ( x ) és decreixent en (1, 3) i creixent en (3, ).

Així doncs, f ( x ) és creixent en ( , 0) (3, ) i decreixent en (0,1) (1,3) .

391
 Aplicacions de la derivada 9

3. Pàgina 213
a) f (x) x 4 2x 2 1 Dom f (x)

f '(x) 4 x 3 4 x 4 x(x 2 1) f '(x) 0 x 0, x 1

Estudiem f '( x ) al voltant dels punts x 1, x 0 i x 1.

1 1 3 1 1 3
f '( 2) 24 0 f' 2 1 0 f' 2 1 0 f '(2) 24 0
2 4 2 2 4 2
Així doncs, f(x) és decreixent en ( , 1) (0,1) i creixent en ( 1, 0) (1, ).

x2 1
b) f (x) Dom f (x)
1 x2
4x
f '(x) f '(x) 0 x 0
(1 x 2 )2

Estudiem un punt a l’esquerra del 0 i un altre a la dreta.

8 8
f '( 2) 0 f '(2) 0
25 25
Així doncs, f ( x ) és decreixent en l’interval ( , 0) i creixent en l’interval (0, ).

4. Pàgina 213
x3
f ( x) Dom f (x) 1,1 → Hi ha asímptotes verticals en x 1 i x 1.
1 x2
x 2 (3 x 2 )
f '(x) f '(x) 0 x 0, x 3
(1 x 2 )2
4 3 27 1 11
f '( 2) 0 f' 0 f' 0
9 2 25 2 9
1 11 3 27 4
f' 0 f' 0 f '(2) 0
2 9 2 25 9

En x 3 presenta el mínim relatiu, i en x 3 , el màxim relatiu.

Les coordenades dels punts en els quals s’aconsegueixen aquests valors són:

3 3 3 3
3, i 3,
2 2

5. Pàgina 214
x2 1
a) f (x) Dom f (x) 0
x3

3 x2
f '(x) f '(x) 0 x 3
x4
2(x 2 6) 2(3 6) 6 2(3 6) 6
f ''(x) f ''( 3) 5
0 i f ''( 3) 5
0
x5 ( 3)5 3 ( 3)5 3

És a dir, en x 3 té un màxim relatiu, i en x 3 , un mínim relatiu.

392
 Aplicacions de la derivada 9

x2
b) f (x) 6
Dom f (x)
x 2
4 x(x 6 1)
f '(x) f '(x) 0 x 0, x 1
(x 6 2)2
4(5x 12 25x 6 2)
f ''(x)
(x 6 2)3
4(5 25 2) 8 4(5 25 2) 8
f ''( 1) 0 f ''(0) 1 0 f ''(1) 0
(1 2)3 3 (1 2)3 3

És a dir, en x 0 té un mínim relatiu, i en x 1 i x 1 , els màxims relatius.

6. Pàgina 214
x 3
f (x) 3 2
Dom f (x) 3, 0, 2
x x 6x
2 x 3 10 x 2 6 x 18 2(x 1)
f '(x) f '(x) 0 x 1
x 2 (x 2 x 6)2 (x 2)2 x 2
2(3x 2 6 x 4)
f ''(x) f ''(1) 2 0
(x 2)3 x 3

És a dir, f(x) presenta el màxim relatiu en x = 1.

7. Pàgina 215
3
a) f (x) 7x x2 x 2 Dom f (x)

f '(x) 21x 2 2 x 1
1
f ''(x) 42 x 2 f ''(x) 0 x
21
f ''(0) 2 0 f ''(1) 40 0

1 1
Així doncs, f(x) és còncava en , i convexa en , .
21 21

x3
b) g(x) Dom f (x)
x2 1
x 2 (x 2 3) 2x(x 2 3)
g '(x) g ''(x) g ''(x) 0 x 0, x 3
(x 2 1)2 (x 2 1)3
g ''( 2) 0 g ''( 1) 0 g ''(1) 0 g ''(2) 0

Així doncs, g(x) és convexa en ( , 3) (0, 3) i còncava en ( 3, 0) ( 3, ).

8. Pàgina 215 I

a) f (x) x2 x 4 Dom f (x)

f '(x) 2x 1 f ''(x) 2 0 1

1 X
Així doncs, f(x) és còncava en x .

393
 Aplicacions de la derivada 9

I
1
2
b) g(x) x 5x Dom g(x) X
1
g '(x) 1 10x g ''(x) 10 0

És a dir, g(x) és còncava en x .

9. Pàgina 216
3 2
a) f (x) x 3x Dom f (x)
2
f '(x) 3x 6x f ''(x) 6 x 6 f ''(x) 0 x 1
f ''( 2) 6 0 f ''(0) 6 0

Així doncs:
f(x) és còncava en ( , 1) i convexa en ( 1, ).

f(x) té un punt d’inflexió en x 1.

x 1
b) g(x) 2
Dom g(x) 7, 0
x 7x
x 2 2x 7 2(x 3 3x 2 21x 49)
g '(x) g ''(x)
(x 7)2 x 2 (x 7)3 x 3
g ''(x) 0 x3 3x 2 21x 49 0 x 7
g ''( 8) 0 g ''( 6) 0 g ''(6) 0 g ''(8) 0

Així doncs:
g(x) és còncava en ( , 7) (0,7) i convexa en ( 7, 0) (7, ).

g(x) té un punt d’inflexió en x = 7.

10. Pàgina 216

f (x) x 3 ax 2 3 Dom f (x)

f '(x) 3x 2 2ax f ''(x) 6 x 2a

a
f ''(x) 0 x
3
a
Com que hi ha un punt d’inflexió en x 1 1 a 3 f (x) x 3 3x2 3
3
Estudiem punts a l’esquerra i a la dreta de x = 1:
f ''(0) 6 0 f ''(2) 6 0

És a dir:
f(x) és convexa en ( ,1) i còncava en (1, ).

Les coordenades del punt d’inflexió són 1, f (1) (1,1) .

394
 Aplicacions de la derivada 9

11. Pàgina 217

x2 1
a) f (x) Dom f (x) 0
2x 3
3 x2 x2 6 30 3x 2
f '(x) f ''(x) f '''(x)
2x 4 x5 x6
f ''(x) 0 x 6
30 18 30 18
f '''( 6) 0 f '''( 6) 0
63 63

És a dir, f(x) té punts d’inflexió en x 6 ix 6.

x
b) g(x) Dom g(x) 7, 7
x2 7
x2 7 2 x(x 2 21) 6(x 4 42 x 2 49)
g '(x) g ''(x) g '''(x)
(x 2 7)2 (x 2 7)3 (x 7)4
2

g ''(x) 0 x 0
6 49
g '''(0) 0
( 7)4

Així doncs, g(x) té un punt d’inflexió en x = 0.

12. Pàgina 217

a) f (x) 2x 3 f '(x ) 6x 2 f ''( x ) 12 x f '''( x ) 12

f '( x ) 0 x 0 → Possible màxim o mínim

f ''( x ) 0 x 0 → Possible punt d’inflexió

f '''(0) 6 0 → L’ordre és imparell → x 0 és un punt d’inflexió.

b) f (x ) 3x 4

f '(x ) 12x 3 f ''(x ) 36x 2 f '''( x ) 72 x f IV)(x ) 72

f '( x ) 0 x 0 → Possible màxim o mínim

f ''( x ) 0 x 0 → Possible punt d’inflexió

f '''(0) 0

f IV)(0) 72 0 → L’ordre és parell i f IV)(0) 0 → x 0 és un màxim relatiu.

c) f (x) 6x5

f '(x ) 30 x 4 f ''(x ) 120 x 3 f '''(x ) 360 x 2 f IV)(x ) 720 x f V)(x) 720

f '( x ) 0 x 0 → Possible màxim o mínim

f ''( x ) 0 x 0 → Possible punt d’inflexió

f '''(0) 0 f IV)(0) 0

f V)(0) 720 0 → L’ordre és imparell → x 0 és un punt d’inflexió.

395
 Aplicacions de la derivada 9

13. Pàgina 218

B(x) I(x) C(x) 60 x x2 (x2 12x 120) 2x2 72x 120

Calculem el màxim de la funció B(x):
B'(x) 4x 72 B'(x) 0 x 18

B''(x) 4 B''(18) 4 x 18 és un màxim relatiu.

Obtindran el benefici màxim per a una producció de 18 unitats, i aquest benefici màxim és:

B(18) 2 182 72 18 120 528 €

14. Pàgina 218

Busquem el màxim global de la funció concentració f (t ) 300t (3 t ) 900t 300t 2 :

3
f '(t ) 900 600t f '(t ) 0 t
2
3 3
f ''(t ) 600 f '' 600 0 t és un màxim de f (t ).
2 2

3
Obtindrà la màxima concentració en t .
2

15. Pàgina 219

Definim dos sumands x i y tals que x + y = 90.
2 2
Volem que aquests sumands minimitzin, a més, l’expressió f (x , y) x 2y .
Reduïm la funció a una sola variable:
y 90 x f ( x) x2 2(90 x)2
f '(x) 6 x 360 f '(x) 0 x 60

f ''(x) 6 f ''(60) 6 0 En x = 60 hi ha un mínim relatiu.

Així, x = 60 i y = 30 minimitzen la funció f(x).

16. Pàgina 219

L: longitud del costat de la base en cm h: altura del prisma en cm
PCara 30 2(L h) 30 h 15 L

La funció que volem maximitzar és:

h 15 L
V (L, h) L2h V (L) L2 (15 L)
V '(L) 3L(10 L) V '(L) 0 L 0, L 10 La solució vàlida és L = 10.

V ''(L) 30 6L V ''(10) 30 0 En L = 10 s’aconsegueix el màxim.

Així doncs, les dimensions que ha de tenir el prisma per complir les condicions que ens demanen són:
L = 10 cm h = 5 cm

396
 Aplicacions de la derivada 9

17. Pàgina 220

2
f (x) ex 1
Dom f (x)

f(x) és contínua i derivable x f(x) és contínua en [ 1,1] i derivable en ( 1,1) .

A més, f ( 1) f (1) 1 .

És a dir:
f(x) compleix les condiciones del teorema de Rolle en l’interval [ 1,1] .
2
f '(x) 2xe x 1
f '(x) 0 x 0

Així doncs, el punt c en el qual f(x) té derivada nul·la és c = 0.

18. Pàgina 220

f (x) 3cos2 x Dom f (x)

3 3
• f(x) contínua i derivable x En particular, és contínua en , i derivable en , .
2 2 2 2

3
• f f 0
2 2

És a dir:
f(x) compleix les condiciones del teorema de Rolle.

f '(x) 6cos x sin x f '(x) 0 x k ,k

2
3
Estudiem l’interval , , per tant només considerem k = 2.
2 2

Així doncs, f(x) té derivada nul·la per al valor c = π.

19. Pàgina 221

f (x) 7 x 4 x3 4x Dom f (x)

f(x) és contínua i derivable x En particular, és contínua en [0, 2] i derivable en (0, 2) .

Així doncs, f ( x ) compleix les condicions del teorema del valor mitjà en l’interval [0,2] .

20. Pàgina 221

f (x) cos2 x Dom f (x)

f(x) és contínua i derivable x → En particular, és contínua en [0, ] i derivable en (0, ) .

Així doncs, compleix les condicions del teorema del valor mitjà en [0, ] .

f( ) f (0) cos2 cos20 1 1

0
0 0
És a dir, c (0, ) tal que f '(c) 0 .

397
 Aplicacions de la derivada 9

21. Pàgina 222

f (x) x2 x g(x) ln x

f(x) és contínua i derivable x . g(x) és contínua i derivable en (0, ).

En particular, f(x) i g(x) són contínues i derivables en [1, 3].

A més, ln1 g(1) g(3) ln3
Així doncs, f(x) i g(x) compleixen les condicions del teorema del valor mitjà generalitzat.
f (3) f (1) 9 3 (1 1) 6 6 f '(c) 6
Així, c (1, 3) tal que
g(3) g(1) ln3 ln1 ln3 ln1 ln3 g '(c) ln3

48
1 1
f '(c) 2c 1 6 ln3
El valor c que en resulta és: c (1, 3)
g '(c) 1 ln3 4
c

22. Pàgina 222

f (x) x 2 i g(x) x 3
f(x) i g(x) són contínues i derivables x → f(x) i g(x) són contínues en [ 1,1] i derivables en ( 1,1) .

A més, g(1) 1 1 g( 1)

Així doncs, f(x) i g(x) compleixen les condicions del teorema del valor mitjà generalitzat.

23. Pàgina 223

sin x
a) lim
x 0 4x
limsin x 0 i lim4 x 0 Podem aplicar la regla de L’Hôpital:
x 0 x 0

sin x cos x 1
(sin x)' cos x i (4 x)' 4 lim lim
x 0 4x x 0 4 4
x3 x
b) lim
x 0 x 9 3

lim(x 3 x) 0 i lim x 9 3 0 Podem aplicar la regla de L’Hôpital:

x 0 x 0

1 x3 x
(x 3 x)' 3x 2 1 i ( x 9 3)' lim lim(3x 2 1)2 x 9 6
2 x 9 x 0 x 9 3 x 0

x2 1
c) lim
x 1 ln x

lim (x2 1) 0 i lim(ln x) 0 Podem aplicar la regla de L’Hôpital:

x 1 x 1

1 x2 1
(x 2 1)' 2x i (ln x)' lim lim2x 2 2
x x 1 ln x x 1

tan x
d) lim
x 0 x
limtan x 0 i lim x 0 → Podem aplicar la regla de L’Hôpital:
x 0 x 0

tan x
(tan x)' 1 tan2 x i (x)' 1 lim lim(1 tan2 x) 1
x 0 x x 0

398
 Aplicacions de la derivada 9

24. Pàgina 223

4 x 5 4 x2
a) lim
x 1 x2 1

lim(4 x 5 4 x 2 ) 0 i lim( x 2 1) 0 Podem aplicar la regla de L’Hôpital:

x 1 x 1

4 x 5 4 x2 20 x 4 8 x
(4 x 5 4 x 2 )' 20 x 4 8 x i ( x 2 1)' 2x lim lim 6
x 1 x2 1 x 1 2x

e x ex
b) lim
x 0 3sin x

x
lim(e e x ) 0 i lim 3sin x 0 Podem aplicar la regla de L’Hôpital:
x 0 x 0

x e x ex e x ex 2
(e e x )' e x
e x i (3sin x)' 3cos x lim lim
x 0 3sin x x 0 3cos x 3
x
c) lim
x 0 sin x

lim x 0 i limsin x 0 Podem aplicar la regla de L’Hôpital:

x 0 x 0

x 1
(x)' 1 i (sin x)' cos x lim lim 1
x 0 sin x x 0 cos x
x2 9x 14
d) lim
x 7 ln(x 2 6x 6)

lim(x2 9x 14) 0 i lim(ln(x2 6 x 6)) 0 Podem aplicar la regla de L’Hôpital:

x 7 x 7

2x 6
(x 2 9 x 14)' 2 x 9 i (ln(x 2 6 x 6))'
x2 6x 6
x 2 9 x 14 (2 x 9)(x 2 6 x 6) (14 9)(49 42 6) 5
lim 2
lim
x 7 ln( x 6 x 6) x 7 2x 6 14 6 8

25. Pàgina 224

ln x
a) lim
x x

lim ln x i lim x Podem aplicar la regla de L’Hôpital:

x x

1 ln x 1
(ln x)' i (x)' 1 lim lim 0
x x x x x
ex
b) lim
x ln x

lim e x i lim ln x Podem aplicar la regla de L’Hôpital:

x x

1 ex
(e x )' e x i (ln x)' lim lim xe x
x x ln x x

399
 Aplicacions de la derivada 9

ex
c) lim
x 2x 3

lim e x i lim 2 x 3 Podem aplicar la regla de L'Hôpital:

x x

ex ex
(e x )' e x i (2 x 3 )' 6 x 2 lim lim
x 2x 3 x 6x2
lim e x i lim 6 x 2 Podem tornar a aplicar la regla de L'Hôpital:
x x

ex ex
(e x )' e x i (6 x 2 )' 12 x lim lim
x 2x 3 x 12 x
lim e x i lim 12 x Podem tornar a aplicar la regla de L'Hôpital:
x x

ex ex
(e x )' e x i (12 x)' 12 lim lim
x 12 x x 12

26. Pàgina 224

lim f (x)
1 2 ex 8 7 x 0
a) lim lim No existeix el límit en x = 0.
x 0 4x xe x x 0 4 xe x 0 lim f (x)
x 0

1
1
x x 1 x x 1 L'Hôpital 2 x 1 1
b) lim lim lim
x 3x x 3x x 3 3

1
ln x
c) lim (x ln x) 0( ) lim (x ln x) lim L'Hôpital
lim x lim ( x) 0
x 0 x 0 x 0 1 x 0 1 x 0

x x2

27. Pàgina 225

a) lim(tan x)x 00 ln(lim(tan x)x ) lim x ln(tan x) 0( )

x 0 x 0 x 0

1 tan2 x
ln(tan x) L'Hôpital tan x (1 tan2 x) x 2 0
lim x ln(tan x) lim lim lim
x 0 x 0 1 x 0 1 x 0 tan x 0
x x2
(1 tan2 x) x 2 L'Hôpital 2 x 2 tan x(1 tan2 x) 2 x(1 tan2 x)
lim lim lim( 2 x(x tan x 1)) 0
x 0 tan x x 0 1 tan2 x x 0

lim(tan x)x e0 1
x 0

b)
4x 5 4x 5
3 3 3
lim 1 1 ln lim 1 lim (4 x 5)ln 1 0
x x x x x x
3
2
x
3 x 3
ln 1
3 x L'Hôpital x 3x(4 x 5)2
lim (4 x 5)ln 1 lim lim lim 12
x x x 1 x 4 x 4 x 2 (x 3)
4x 5 (4 x 5)2
4x 5
3
lim 1 e12
x x

400
 Aplicacions de la derivada 9

28. Pàgina 225

x3 1 x3 1
x2 2 x2 5 x x2 2 x2 5 x x3 1 x2 2
a) lim 2 1 ln lim 2 lim ln 0 → →
x x 2x x x 2x x x 2 5x x 2 2 x

2x2 4x 4
(x 2 2 x)2
x2 2 x2 2
ln
x3 1 x2 2 x 2 2x L'Hôpital x2 2x
lim 2 ln 2 lim 2
lim 3
2
x x 5x x 2 x x x 5x x (2 x 5)(x 1) (x 2 5x)(3x 2 )
x3 1 (x 3 1)2
x3 1
x2 2 x2 5 x
lim 2 e2
x x 2x

1
x2 1 x2 1 x 2
b) lim x 2 lim 0
→
x x 3 x x 3
1
x2 1 x 2 1 x2 1
ln lim lim ln 0
x x 3 x x 2 x 3
x2 6x 1
(x 3)2
x2 1 x2 1
2 ln
1 x 1 x 3 L'Hôpital x 3 x2 6x 1
lim ln lim lim lim 0 →
x x 2 x 3 x x 2 x 1 x (x 3)(x 2 1)
1
x2 1 x 2
lim e0 1
x x 3

SABER FER
29. Pàgina 226
3
Primer, calculem la derivada de f (x) ax bx c :

f '(x) 3ax2 b
Després, plantegem i resolem el sistema que es forma amb les condicions que ens donen:
• L’ordenada a l’origen és 1 → f (0) 1

• Passa pel punt (−1, 3) → f ( 1) 3

• Té un punt extrem relatiu en (−1, 3) → f '( 1) 0

c 1
a b c 3 a 1, b 3, c 1
3a b 0

3
L’expressió algebraica és f (x) x 3x 1 .

Estudiem si en x 1 s’aconsegueix un màxim o un mínim relatiu:

f ''( x ) 6 x → f ''( 1) 6 0 → Es tracta d’un màxim.

401
 Aplicacions de la derivada 9

30. Pàgina 226

f (x) ax 4 3x 3 2x 2 x f '(x) 4ax 3 9 x 2 4 x 1 f ''(x) 12ax 2 18 x 4

Busquem a tal que f’’(x) no tingui arrels reals:

18 182 4 12a 4 27
f ''(x) 12ax 2 18 x 4 0 x 324 192a 0 a
24a 16
27
f ''(0) 4 → La funció és còncava en tots els punts quan a .
16

31. Pàgina 227

Estudiem el signe de f '( x ) amb la monotonia de f(x):

• f(x) és creixent en ( 3, 2) (0,2) f '(x) 0

• f(x) és decreixent en ( 2, 0) (2,3) f '(x) 0

• f(x) té màxims en x 2, x 2 f '( 2) f '(2) 0

• f(x) té un mínim en x 0 f '(0) 0

Estudiem la concavitat i els punts d’inflexió:

• f(x) és convexa en ( 3, 1) (1,3) i còncava en ( 1,1) .

• f(x) té punts d’inflexió en x 1, x 1 .

A més, f ''( 1) f ''(1) 0 f '(x) té extrems relatius en x 1, x 1 .

Representem f’(x) amb la informació que hem obtingut:

Y

1
1 X

32. Pàgina 227

2
Considerem x i y els catets del triangle rectangle. Pel teorema de Pitàgores, 5 x2 y2 y 25 x2
La funció que volem maximitzar és:
x y y 25 x2 x 25 x 2
A(x , y) A(x)
2 2

25 2 x 2 5 5
A '(x) A '(x) 0 2x 2 25 x La solució vàlida és x
2 25 x 2 2 2

5
(25 75)
x (2 x 2 75) 5 2 5
A ''(x) A '' 32
0 En x s’aconsegueix el màxim.
2(25 x 2 )3 2 2 25 2
2
2

5 5
Així doncs, els catets del triangle han de fer: x miy m
2 2

402
 Aplicacions de la derivada 9

33. Pàgina 228

1 1
x 4 si 0 x 2 si 0 x 2
2 2
3 2 3
f (x ) x 6x 6 si 2 x 6 f '(x) x 6 si 2 x 6
4 2
1 1
x 2 si 6 x 12 si 6 x 12
6 6
3
f '(x) 0 x 6 0 x 4
2
Analitzem si x = 4 és l’abscissa d’un màxim o d’un mínim:
3 3
f ''(x) si 2 x 6 f ''(4) 0 Es tracta d’un màxim.
2 2
Calculem el valor de f(x) en els extrems de cada interval i també en x = 4:
f (0) 4, f (2) 3, f (6) 3, f (12) 4, f (4) 6

Així doncs:
Hi ha un màxim, que s’aconsegueix en el quart mes, amb un benefici de 6.000 €.
Hi ha dos mínims, que es presenten en els mesos segon i sisè, amb un benefici de 3.000 € cada un.

34. Pàgina 228

Estudiem la continuïtat en l’interval [ 2,2] :

x2 x és polinòmica → f(x) és contínua en x 0.

x és polinòmica → f(x) és contínua en 0 x 3 .

L’únic punt de discontinuïtat possible de la funció en [ 2,2] és x = 0.

f (0 ) lim f (x) lim(x2 x) 0 f (0 ) lim f (x) lim x 0

x 0 x 0 x 0 x 0

f (0) lim f (x) 0 f (x) és contínua en x = 0.

x 0

Així, f(x) és contínua en [ 2,2] .

Analitzem la derivabilitat de la funció en l’interval (a, b):

2x 1 si x 0
f '(x) 1 si 0 x 3
3sin(x 3) si x 3

L’únic punt en què la funció pot no ser derivable en l’interval ( 2,2) és x = 0.

f '(0 ) lim(2x 1) 1 f '(0 ) lim 1 1

x 0 x 0

f '(0 ) f '(0 ) 1 f (x) és derivable en x = 0 → f(x) és derivable en [ 2,2] .

Comprovem si la funció adopta els mateixos valors en els extrems de l’interval:

f ( 2) ( 2)2 ( 2) 2 f (2) 2

Apliquem el teorema de Rolle per assegurar que existeix c:

Com que f és contínua en [ 2,2] , derivable en ( 2,2) i f ( 2) f (2) , aleshores existeix algun punt c en ( 2,2)
en el qual f '(c) 0 .

403
 Aplicacions de la derivada 9

35. Pàgina 229

f (x) x 3 2 x g(x) x 2 1

Definim la funció h(x) f (x) g(x) x 3 2x x 2 1 , i la igualem a zero.

Suposem que hi ha dues solucions x1 i x2 de l’equació. Així, f(x) i g(x) es tallarien en dos punts.

És a dir, h(x1 ) h(x2 ) 0 .

Comprovem les hipòtesis del teorema de Rolle:

h(x) és contínua i derivable perquè és la diferència de dues funcions contínues i derivables en .
h(x) contínua
h(x) derivable c (x1 , x2 ) tal que h'(c) 0
h(x1 ) h(x2 )
4 24 2
h'(x) 3x2 2 2x h'(x) 0 x No existeixen valors reals que satisfacin l’equació.
6
Com que no es compleix la tesi del teorema de Rolle i h(x) és contínua i derivable en l’interval, no hi pot haver
dos punts diferents en els quals les funcions es tallen.
Per mitjà del teorema de Bolzano comprovem que f i g tenen un punt de tall:
h( 1) 3 0 i h(0) 1 0 c ( 1, 0) tal que h(c) f (c) g(c) 0 f (c) g(c)

36. Pàgina 229

ax 2 x b si x 1
f ( x)
2x 2 si x 1
La funció és contínua en 1 perquè les dues branques són polinòmiques. Imposem la condició que sigui
contínua en x = 1:
f (1) lim f (x) lim f (x)
x 1 x 1

lim f (x) a 1 b
x 1
a 1 b 4 a b 3
lim f (x) 2 2 4
x 1

Estudiem la derivabilitat en l’interval obert (0, 4).

2ax 1 si x 1
f '(x)
2 si x 1

La funció és derivable en 1 perquè les dues branques són polinòmiques. Imposem la condició que sigui
derivable en x = 1:

f '(1 ) f '(1 )

f '(1 ) lim(2ax 1) 2a 1 i f '(1 ) lim 2 2 2a 1 2

x 1 x 1

Així, f(x) és derivable en (0,4).

a b 3 1 5
Resolem el sistema: a ,b
2a 1 2 2 2

Finalment, comprovem les hipòtesis del teorema:

5
f contínua en [0,4] 10
f (4) f (0) 2 15
c (0,4) tal que f '(c)
f derivable en (0,4) 4 0 4 8

404
 Aplicacions de la derivada 9

37. Pàgina 229

ax 0 ax L'Hôpital a a
a) lim lim lim a a 4
x 0 ex 1 0 x 0 ex 1 x 0 ex 1
cos2ax 1
b) lim 1
x 0 sin x 2

cos2 ax 1 1 1 0
lim
x 0 sin x 2 0 0
cos2 ax 1 L'Hôpital 2a cos ax sin ax a sin2ax 0
lim lim lim
x 0 sin x 2 x 0 2sin x cos x x 0 sin2 x 0
a sin2ax L'Hôpital 2a2 cos2ax
lim lim a2
x 0 sin2 x x 0 2cos2 x
Així: a2 1 a 1

ACTIVITATS
38. Pàgina 230

a) y 2 x 2 3x Dom f (x)
3
y' 4x 3 y' 0 x
4
y '(1) 1 0 y '(0) 3 0
3 3
La funció és creixent en , i decreixent en , .
4 4

3
Té un màxim relatiu en x .
4

b) y x4 2 x 3 5x 2 4 Dom f (x)

5
y ' 4 x 3 6 x 2 10 x y' 0 x ,x 0, x 1
2
1
y '( 3) 24 0 y '( 1) 12 0 y' 3 0 y '(2) 36 0
2

5 5
La funció és decreixent en , (0,1) i creixent en ,0 (1, ).
2 2

5
Té mínims relatius en x i x = 1, i un màxim relatiu en x = 0.
2

c) y 4 x3 x2 x 5 Dom f (x)

1 13 1 13
y ' 12x 2 2x 1 y' 0 x ,x
12 12
y '( 1) 13 y '(0) 1 y '(1) 9

1 13 1 13 1 13 1 13
La funció és decreixent en , i creixent en , , .
12 12 12 12

1 13 1 13
Té un mínim relatiu en x i un màxim relatiu en x .
12 12

405
 Aplicacions de la derivada 9

d) y x 5 5x 3 Dom f (x)

y ' 5x 4 15x 2 i y ' 0 5x 2 (x 2 3) 0 x 0, x 3

y '( 2) 20 0 y '( 1) 10 0 y '(1) 10 0 y '(2) 80 60 20 0

La funció és creixent en ( , 3) ( 3, ) i decreixent en ( 3, 3) .

Té màxims relatius en x 3, x 3.

39. Pàgina 230

2x si x 1
x 2 1 si x 1
a) y y' 1 y '(x) 0 x 0
ln x si x 1 si x 1
x

1
y '( 1) 2 0 y' 1 0
2

y(1 ) y(1 ) y(1) 0 → La funció és contínua en x = 1.

y '(1 ) 2 y '(1 ) 1 → La funció no és derivable en x = 1.

1
y '(2) 0
2
La funció és creixent en (0, ) i decreixent en ( , 0) .

Té el mínim relatiu en x = 0.

x 2 7 si x ( , 2] [ 2, )
b) y x2 4 3 y
x 2 1 si x ( 2, 2)

2x si x ( , 2) ( 2, )
y' i y' 0 x 0
2x si x ( 2, 2)
y '( 2) 4 0 y '( 2) 4 0 y '(2) 4 0 y '( 1) 2 0 y '(1) 2 0

La funció és creixent en ( 2, 0) ( 2, ) i decreixent en ( , 2) (0, 2) .

Té un màxim relatiu en x = 0 i mínims relatius en x 2, x 2.

40. Pàgina 230

2
a) f (x) x (x 1) Dom f (x)

f '(x) 3x 2 2x x(3x 2)
2
f '(x) 0 x(3x 2) 0 x1 0, x2
3
1 1
f '( 1) 1 0 f' 0 f '(1) 5 0
2 4

2 2
La funció és creixent en , (0, ) i decreixent en ,0 .
3 3

2
Té un màxim relatiu en x i un mínim relatiu en x = 0.
3

406
 Aplicacions de la derivada 9

3
b) g(x) 3x 7x 2 Dom g(x)
7
g '(x) 9 x 2 7 g '(x) 0 9x2 7 x
3
g '( 1) 2 0 g '(0) 7 0 g '(1) 2 0

7 7 7 7
La funció és creixent en , , i decreixent en , .
3 3 3 3

7 7
Té un màxim relatiu en x i un mínim relatiu en x .
3 3

c) h(x) x4 3x 2 2 x Dom h(x)

1 3
h '(x) 4 x 3 6 x 2 h '(x) 0 (x 1)( 4 x 2 4 x 2) 0 x 1, x
2
1 1
h '( 2) 18 0 h '(0) 2 0 h' 0 h '(2) 22 0
2 2
1 3 1 3 1 3 1 3
La funció és creixent en , , 1 i decreixent en , (1, ).
2 2 2 2

1 3 1 3
Té màxims relatius en x ix 1 , i un mínim relatiu en x .
2 2

41. Pàgina 230

x2 2 si x ( , 2] [ 2, )
a) y x2 2 y
2
x 2 si x ( 2, 2)

2 x si x ( , 2) ( 2, )
y' y' 0 x 0
2x si x ( 2, 2)
y '( 2) 4 0 y '( 1) 2 0 y '(1) 2 0 y '(2) 4 0

La funció és creixent en ( 2, 0) ( 2, ) i decreixent en ( , 2) (0, 2) .

Té mínims relatius en x 2 i x 2 , i un màxim relatiu en x = 0.

b) y x2 6x 9 y (x 3)2 (x 3)2
y ' 2(x 3) y' 0 x 3
y '(0) 6 0 y '(4) 2 0

La funció és creixent en (3, ) i decreixent en ( , 3) , i té un mínim relatiu en x = 3.

2
x2 5x 6 si x [2, 3]
c) y x 5x 6 y
2
x 5x 6 si x ( ,2) (3, )

2x 5 si x (2, 3) 5
y' y' 0 x
2x 5 si x ( , 2) (3, ) 2

11 3 13 1
y '(0) 5 0 y' 0 y' 0 y '(4) 3 0
5 5 5 5

5 5
La funció és creixent en 2, (3, ) i decreixent en ( , 2) ,3 .
2 2

5
Té mínims relatius en x = 2 i x = 3, i el màxim relatiu en x .
2

407
 Aplicacions de la derivada 9

42. Pàgina 230

x 2 2x 2
a) f (x) Dom f (x) 1
x 1

x 2 2x
f '(x) f '(x) 0 x 0, x 2
(x 1)2

En ( , 0) (2, ) tenim f '(x) 0 f (x) és creixent.

En (0,1) (1,2) tenim f '(x) 0 f (x) és decreixent.

Així, f(x) té un màxim relatiu en x = 0 i un mínim relatiu en x = 2.

40 5x
b) g(x) Dom g(x) 10
10 x
10
g '(x) 0 x 10 Així doncs, g(x) és decreixent en tot el seu domini.
(10 x)2

7x 2 2
c) h(x) Dom h(x) 0
x

7x 2 2 2
h '(x) h '(x) 0 x
x2 7

2 2
En , , obtenim que h '(x) 0 h(x) és creixent.
7 7

2 2
En ,0 0, obtenim que h '(x) 0 h(x) és decreixent.
7 7

2 2
La funció té un màxim relatiu en x i un mínim relatiu en x .
7 7

x
d) i(x) Dom i(x)
x2 2

x2 2
i '(x) 2
i '(x) 0 x 2
(x 2)2

En ( , 2) ( 2, ) obtenim que i '(x) 0 i(x) és decreixent.

En ( 2, 2) obtenim que i '(x) 0 i(x) és creixent.

Així, i(x) té un màxim relatiu en x 2 i un mínim relatiu en x 2.

1
e) j(x) Dom j(x) 2
x 2
1
j '(x) 0 x 2 j(x) és decreixent en tot el seu domini.
(x 2)2

x3
f) k(x) 2
Dom k(x) 3
x 3
x 4 9x2
k '(x) k '(x) 0 x 0, x 3
(x2 3)2

En ( , 3) (3, ) obtenim que k '(x) 0 k(x) és decreixent en aquest interval.

En ( 3, 3) ( 3, 0) (0, 3) ( 3, 3) obtenim que k '(x) 0 k(x) és creixent en aquest conjunt.

La funció té un mínim relatiu en x 3 i un màxim relatiu en x 3.

408
 Aplicacions de la derivada 9

43. Pàgina 230

a) y ln x 2

El domini de y(x) és l’interval (0, ).

1
y' y ' 0 en tot el domini de y
x
Així doncs, no té màxims ni mínims relatius i és creixent per a x > 0.
b) y ln(x 2)
El domini de y(x) és l’interval (2, ).
1
y' y ' 0 en tot el domini de y
x 2
Així doncs, no té màxims ni mínims relatius i és creixent per a x > 0.
2
c) y ln x
x
El domini de y(x) és l’interval (0, ).

2 1 2 x 1
y' y' 0 x 2 y '(1) 1 0 y '(4) 0
x2 x x2 8
La funció és decreixent en (0, 2) i creixent en (2, ) . Té un mínim relatiu en x = 2.

lnx
d) y
x
El domini de y(x) és l’interval (0, ).

1 ln x
y'
x2
y' 0 1 ln x 0 x e
1 2
y '(1) 1 0 y '(e2 ) 0
e2
Així doncs, hi ha un màxim relatiu en x = e, és creixent en (0, e) i decreixent en (e, ).

lnx
e) y → El domini de y(x) és l’interval (0, ).
x2
1 2ln x 1
y' y' 0 1 2ln x 0 ln x x e
x3 2

y '(1) 1 0 y és creixent a l’esquerra de x e.

1 2ln2
y '(2) 0
8
Així doncs, y és decreixent a la dreta de x e És creixent en (0, e) i decreixent en ( e, ).

Hi ha un màxim relatiu en x e.
f) y ln x

El domini de y(x) és l’interval (0, ).

1 1
y' y' 0 en tot el domini de y
2 x x 2x

Així doncs, no té màxims ni mínims i és creixent per a x >0.

409
 Aplicacions de la derivada 9

44. Pàgina 230

a) f (x) 2cos x f ( x) 2sin x Dom f (x)

2
La funció és contínua en tota la recta real i f '(x) 2cos x .

És periòdica de període 2π, l’estudiem en [ , ]:

En , , obtenim que f '(x) 0 f (x) és creixent en aquest interval.

2 2

En , obtenim que f '(x) 0 f (x) és decreixent en aquest interval.

2 2

b) g(x) x sin x Dom g(x)

g(x) és contínua en tota la recta real.

g '(x) 1 cos x g '(x) 0 x 0 k ,k 0,1,2...

2
Però com que a l’interval [ , ], cos x 1 , g’(x) sempre és positiva.
Així, g(x) sempre és creixent i no té extrems relatius.
c) h(x) arctan x Dom h(x)

1
h '(x) h '(x) 0 per a tot x → h(x ) sempre és creixent i no té extrems relatius.
1 x2

45. Pàgina 230

2 x
a) y 2x e Dom y(x)

y ' 2 xe x (2 x) y' 0 x 0, x 2

En ( , 2) obtenim que y ' 0 i en ( 2, 0) obtenim que y ' 0 .

En (0, ) obtenim que y ' 0 .

Així doncs, és creixent en ( , 2) (0, ) i decreixent en ( 2, 0) .

En x 2 presenta el màxim relatiu, i en x = 0, el mínim.

b) y (x 4) e x Dom y(x)

y ' e x (x 3) y' 0 x 3

En ( , 3) obtenim que y ' 0 És decreixent en ( , 3) .

En (3, ) obtenim que y ' 0 És creixent en (3, ).

En x = 3 presenta el mínim relatiu.

2
c) y ex 2x
1 Dom y(x)
2
y ' 2(x 1)ex 2x
y' 0 x 1

En ( , 1) obtenim que y ' 0 És decreixent en ( , 1) .

En ( 1, ) obtenim que y ' 0 És creixent en ( 1, ).

En x 1 presenta el mínim relatiu.

410
 Aplicacions de la derivada 9

d) y x 2x Dom y(x)

1
y ' 2x (1 x ln2) y' 0 x
ln2
1 1
En , obtenim que y ' 0 → És decreixent en , .
ln2 ln2

1 1
En , obtenim que y ' 0 → És creixent en , .
ln2 ln2

1
En x presenta el mínim relatiu.
ln2
x2
e) y 2x 3 Dom y(x)

2 1
y ' (1 2x)2x x ln2 y' 0 x
2
1 1
En , obtenim que y ' 0 → És creixent en , .
2 2

1 1
En , obtenim que y ' 0 → És decreixent en , .
2 2

1
En x presenta el màxim relatiu.
2
3
f) y 2x 1
Dom y(x)
3
y ' 3x2 2x 1
ln2 y' 0 x 0

En ( , 0) obtenim que y ' 0 i en (0, ) obtenim que y ' 0 .

Així doncs, és creixent en i no té extrems relatius.

46. Pàgina 230

2
a) y ' 3x 24 y '(x) 0 x 8 y '' 6 x

y ''( 8) 6 8 0 x 8 és un mínim.
y ''( 8) 6 8 0 x 8 és un màxim.
3
b) y '(x) 8 12x 4 x y '(x) 0 x 1, x 2 y ''(x) 12 12 x 2

y ''(2) 36 0 x 2 és un màxim.

y ''( 1) 0, y '''(x) 24 x y '''( 1) 24 0 x 1 és un punt d’inflexió.

2x 2 2 4 x 3 12x
c) y ' y '(x) 0 x 1 y ''
(x2 1)2 (x2 1)3

y ''(1) 0 → La funció presenta un mínim en x 1.

y ''( 1) 0 → La funció presenta un màxim en x 1.

x2 4 8
d) y '(x) y '(x) 0 x 2 y ''(x)
x2 x3
y ''(2) 1 0 → La funció presenta un mínim en x = 2.

y ''( 2) 1 0 → La funció presenta un màxim en x 2.

411
 Aplicacions de la derivada 9

2x 2x 2 2
e) y ' 2
y' 0 x 0 y ''
x 1 (x2 1)2

y ''(0) 2 → La funció presenta un mínim en x = 0.

2 x
f) y ' (x 2x 4)·e
y' 0 per a tot valor de x

Així doncs, la funció no té extrems relatius.

47. Pàgina 230

y(x) x 3 2x2 6x 13
Comprovem que si y(x) és sempre creixent, aleshores y '(x) 0 x :

4 ( 4)2 4 (3 6) 4 56
y '(x) 3x 2 4 x 6 y '(x) 0 x
6 6
y '(x) no té arrels reals (és a dir, no s’anul·la mai) i és contínua → El signe de y és constant.

Verifiquem el signe de la derivada: y '(0) 6 0

És a dir, y '(x) 0 x

48. Pàgina 230

y(x) x 5 mx 2 y '(x) 5x 4 m
5x 4 0 x m 0 5x 4 m 0

Així doncs, y '(x) 0 x y(x) és creixent en tots els nombres reals i per a qualsevol del paràmetre m.

49. Pàgina 230

a) f(x) no és derivable en tots els seus punts, ja que les derivades laterals en x 1 no coincideixen.
b) f '(x) 0 en ( , 2) f (x) és decreixent en ( , 2) .

f '(x) 0 en ( 2, ) f (x) és creixent en ( 2, ).

c) Té un mínim relatiu en x 2 perquè és el punt en què s’anul·la la derivada.

d) f '(x) 1 si x 1 f ( x) x k si x 1 perquè la derivada d’una recta és justament el seu pendent.

Per obtenir k, imposem la condició que ens donen: f (1) 1 1 k 1 k 0

Així: f (2) 2 0 2

50. Pàgina 230

y(x) ax 2 bx c
La funció passa per (1, 2) i (2, 6) 2 a b c i 6 4a 2b c
y '(x) 2ax b

y '(2) 4a b equival al pendent de la recta tangent.

La recta tangent en (2, 6) és y 7x 8 4a b 7.

412
 Aplicacions de la derivada 9

Tenim, doncs, un conjunt de tres equacions amb tres incògnites:

a b c 2
4a 2b c 6 a 3, b 5, c 4
4a b 7

2
És a dir, y(x) 3x 5x 4
A continuació, estudiem la monotonia de la funció:
5
y '(x) 6x 5 y '(x) 0 x
6
5
En , : y '(x) 0 y(x) és decreixent en aquest interval.
6

5
En , : y '(x) 0 y(x) és creixent en aquest interval.
6

5
En x hi ha l’únic mínim relatiu de la funció.
6

51. Pàgina 230

y(x) ax 2 bx c
La funció passa per (1, 0) i (0, 2) 0 a b ci 2 c

3 3
A més, té un mínim relatiu en x y' 0
2 2

3
y '(x) 2ax b 2a b 0 3a b 0
2
Tenim el sistema següent de tres equacions amb tres incògnites:
a b c 0
3a b 0 a 1, b 3, c 2 y( x) x2 3x 2
c 2
A continuació, estudiem la monotonia de la funció:
3
y '(x) 2x 3 y '(x) 0 2x 3 0 x
2
3
En , : y '(x) 0 y(x) és creixent en aquest interval.
2

3
En , : y '(x) 0 y(x) : és decreixent en aquest interval.
2
3
En x hi ha l’únic màxim relatiu de la funció.
2

52. Pàgina 230

a) y x3 ax y '(x) 3x 2 a

Com que hi ha un extrem relatiu en x 2 y '(2) 0:

3 22 a 0 a 12

És a dir, y x 3 12x .

413
 Aplicacions de la derivada 9

b) y x 3 12x y '(x) 3x 2 12 y ''(x) 6x

y '(x) 0 a 2
y ''(2) 12 0 i y ''( 2) 12 0

És a dir:
• x = 2 és un mínim relatiu i x = -2 és un màxim relatiu.
• y(x) és creixent en ( , 2) (2, ) i decreixent en ( 2, 2) .

53. Pàgina 231

y(x) ax 3 bx 2 cx d
y(0) 0 d 0
5 5
y(1) a b c d 6a 6b 6c 6d 5
6 6
y '(x) 3ax 2 2bx c
y(x) té un màxim en x 1 3a b c 0
y(x) té un mínim en x 2 12a 4 b c 0

Així doncs, tenim un sistema de tres equacions i tres incògnites:

6a 6b 6c 5
5 5
3a b c 0 a ,b ,c 0id 0
12 4
12a 4b c 0

54. Pàgina 231

ax2 x b 2ax 2bx x 2 1
a) y y'
x2 1 (x2 1)2

2a 2b
Té un màxim en x 1 y '( 1) 0 a b
4
13 13 4a 2 b
Passa per P 2, y( 2) 4a 2 b 13
5 5 5

Resolem el sistema:
a b
a b 3
4a b 15 0

3x 2 x 3
Així doncs, la funció és y
x2 1

b) Estudiem la monotonia de la funció:

El domini és tota la recta real.
1 x2
y '(x) y '(x) 0 1 x2 0 x 1
(x2 1)2

En ( , 1) (1, ), y '(x) 0 y(x) és decreixent en aquest conjunt d’intervals.

En ( 1,1), y '(x) 0 y(x) és creixent en aquest interval.

En x 1 hi ha l’únic mínim relatiu de la funció, i en x 1 , l’únic màxim relatiu.

414
 Aplicacions de la derivada 9

55. Pàgina 231

a2 x 2a2 (a2 x 2 )
f ( x) f '(x)
2x 2 5ax 2a2 (2x 2 5ax 2a2 )2

2a2 (a2 4)
f(x) té un extrem relatiu en x 2 f '(2)
(8 10a 2a2 )2

La identitat anterior es verifica si 2a2 (a2 4) 0 a 0ia 2

Així doncs, a 2 , ja que a l’enunciat ens demanen descartar la solució a = 0.

• Si a 2:

2x 2 10 x 8 0 x2 5x 4 0 x1 4, x2 1
Així: Dom f 4, 1

• Si a = 2:
2x 2 10 x 8 0 x2 5x 4 0 x1 4, x2 1
Així: Dom f 1,4

56. Pàgina 231

x2 ax b (2x a)(c b)
y y '(x)
x2 ax c (x 2 ax c)2

(4 a)(c b)
Té un extrem relatiu en P(2, 1) y '(2) 0 0 (a 4)(c b) 0
(4 2a c)2

4 2a b
Passa pel punt (2, 1) y(2) 1 1 4a b c 8
4 2a c

b
Passa per l’origen y(0) 0 b 0ic 0
c
(4 a)(c b) 0
Resolem el sistema: 8 4a b c 0 a 4, b 0ic 8
b 0

57. Pàgina 231

y(x) x eax y '(x) eax ax eax eax (1 ax)

Té un extrem relatiu en x 1 ea (1 a) 0 a 1
x
Així: y(x) x e

58. Pàgina 231

x ax 2 si x 0
f ( x) x ax x f (x) Dom f (x)
x ax 2 si x 0
1 2ax si x 0
f '(x)
1 2ax si x 0

1
Té un extrem relatiu en x 1 f '(1) 0 1 2a 0 a
2

415
 Aplicacions de la derivada 9

Per tant:
1 2
x x si x 0
2 1 x si x 0
f (x) f '(x)
1 2 1 x si x 0
x x si x 0
2
En x = 0, f(x) és contínua perquè coincideixen els límits laterals, i f(x) és derivable perquè coincideixen les
derivades laterals.
Ara ja podem calcular la monotonia de la funció i els seus extrems relatius:
1 x 0
f '(x) 0 x 1
1 x 0

En ( , 1) (1, ) obtenim que f’(x) < 0 → La funció és decreixent.

En ( 1, 0) (0,1) ( 1,1) obtenim que f’(x) > 0 → La funció és creixent.

En x = -1 presenta el mínim relatiu, i en x = 1 el màxim.

59. Pàgina 231

a) y x3 3x 2 5x 1 y' 3x2 6x 5 y '' 6x 6

y ''(x) 0 x 1
Dom y

y’’(x) > 0 en l’interval ( 1, ) y és convexa en aquest interval.

y’’(x) < 0 en l’interval ( , 1) y és còncava en aquest interval.

b) y x4 6x2 y' 4 x 3 12x y '' 12x 2 12

y ''(x) 0 x 1
Dom y

y ''(x) 0 en ( , 1) (1, ) y és convexa en aquest conjunt d’intervals.

y ''(x) 0 en ( 1,1) y és còncava en aquest interval.

x2 2x 6x2 2
c) y 2
y' y '' Dom y 1,1
x 1 (x 1)2
2
(x2 1)3

y ''(x) 0 x 1,1

y ''(x) 0 en ( , 1) (1, ) y és convexa en aquest conjunt d’intervals.

y ''(x) 0 en ( 1,1) y és còncava en aquest interval.

x3 1 x3 2 6
d) y y' y ''
x2 x3 x2
y ''(x) 0 x 0 y és còncava en ( ,0) (0, )

x 4
e) y x2 4 y' y '' 3
Dom y
x2 4
(x 2 4)2

y ''(x) 0 x i y ''(x) 0 x y és convexa en tota la recta real.

416
Aplicacions de la derivada 9

4 x2 x 2
f) y y' y '' Dom y [ 2,2]
2 2 4 x2 (4 x 2 )3 2
y ''(x) 0 x ( 2, 2)
y ''(x) 0 en ( 2, 2) y és còncava en ( 2, 2).
y ''(x) 0 en ( , 2) (2, ) y és convexa en ( , 2) (2, ).

2 2
g) y 1 2ln x y' y '' Dom y (0, )
x x2
y ''(x) 0 x (0, )
y ''(x) 0 x 0 y és convexa en tot el seu domini.

h) y ln(x 2 x) Dom y ( , 0) (1, )

2x 1 2(x 2 x) (2x 1)2 2x 2 2x 1

y '(x) y ''(x)
x2 x (x 2 x)2 x 2 (x 1)2
y ''(x) 0 x ( , 0) (1, )
y ''(x) 0 en ( , 0) (1, ) y és còncava en tot el seu domini.

ln x 1 ln x 3 2ln x
i) y y' y '' Dom y (0, )
x x2 x3
3
y ''(x) 0 x e2
3
y ''(x) 0 en l'interval e 2 , y és convexa en aquest interval.
3
y ''(x) 0 en l'interval 0, e 2 y és còncava en aquest interval.

j) y (x 1) e x y' x ex y '' (x 1) e x Dom y

y ''(x) 0 x 1
y ''(x) 0 en l'interval ( 1, ) y és convexa en aquest interval.
y ''(x) 0 en l'interval ( , 1) y és còncava en aquest interval.

x 1 x x 2
k) y y' y '' Dom y
ex ex ex
y ''(x) 0 x 2
y ''(x) 0 en l'interval (2, ) y és convexa en aquest interval.
y ''(x) 0 en l'interval ( , 2) y és còncava en aquest interval.

l) y 1 2sin x y ' 2cos x y '' 2sin x Domy

Estudiem la funció en (-π, π) perquè és periòdica de període 2π.

y ''(x) 0 x 0
y ''(x) 0 en l'interval ( , 0) y és convexa en aquest interval.
y ''(x) 0 en l'interval (0, ) y és còncava en aquest interval.

417
 Aplicacions de la derivada 9

m) y cos2x y' 2sin2x y '' 4cos2x Domy

Estudiem la funció en , perquè és periòdica de període π.

2 2

y ''(x) 0 x ,x
4 4

y ''(x) 0 en , , y és convexa en aquest conjunt d'intervals.

2 4 4 2

y ''(x) 0 en , y és còncava en aquest interval.

4 4

n) y sin2 x y' 2sin x cos x y '' 2(cos2 x sin2 x) Dom y

Estudiem la funció en , perquè és periòdica de període π.

2 2

y ''(x) 0 x ,x
4 4

y ''(x) 0 en l'interval , y és convexa en aquest interval.

4 4

y ''(x) 0 en l'interval , , y és còncava en aquest interval.

2 4 4 2

60. Pàgina 231

y x3 ax 2 3x y '(x) 3x 2 2ax 3 y ''(x) 6x 2a

y té punt d’inflexió en x 1 y ''(1) 0 6 1 2a 0 a 3

61. Pàgina 231

f ( x) x3 ax 2 bx c f '(x) 3x 2 2ax b f ''(x) 6 x 2a
f (x) té un punt d'inflexió en x 3 f ''(3) 0 6 3 2a 0 a 9
f (x) passa per (1, 0) f (1) 0 b c 8
c 7
f (x) té un mínim relatiu en x 1 f '(1) 0 b 15

f ( x) x3 9x2 15x 7

62. Pàgina 231

y x4 3x 2 5x 6 y '(x) 4x3 6x 5 y ''(x) 12x 2 6
y ''(x) 0 x ja que 12 0 i 12 x 2 0 x

És a dir, y no té punts d’inflexió perquè la segona derivada no s’anul·la mai.

418
 Aplicacions de la derivada 9

63. Pàgina 231

a) y x3 ax2 ax b y '(x) 3x 2 2ax a y ''(x) 6x 2a
y té un punt d'inflexió en (1, 3) y ''(1) 0 6 1 2a 0 3
y(1) 3 b 2
y x3 3x 2 3x 2

b) y '(x) 3x 2 6 x 3 y '(x) 0 x 1

y '(0) 3 0 i y '(2) 3 0 x 1 no és extrem relatiu → y és creixent en tot .

Ja hem vist que y(x) té segona derivada nul·la en x = 1.
Estudiem y’’(x) al voltant de x = 1:
y ''(0) 6 0 y(x) és còncava per a x < 1

y ''(2) 6 0 y(x) és convexa per a x > 1

Això confirma que x = 1 és, efectivament, un punt d’inflexió.

64. Pàgina 231

f ( x) x3 ax 2 bx 7 f '(x) 3x 2 2ax b f ''(x) 6x 2a

Punt d'inflexió en x 1 f ''(1) 0 6 1 2a 0 a 3

La recta tangent que forma 45o amb l’eix OX és la recta y x . Així:

f '(1) 1 3 2a b 1 3 6 b 1 b 4

65. Pàgina 231

y(x) ax 4 bx 2 cx d y '(x) 4ax 3 2bx c y ''(x) 12ax 2 2b
y(x) passa per P(0, 3) y(0) 3 d 3
y(x) passa per Q(1, 0) y(1) 0 a b c 3 0
y(x) té un extrem relatiu en Q(1, 0) y '(1) 0 4 a 2b c 0
2
1 1 1
y(x) té un punt d'inflexió en x y '' 0 12a 2b 0 3a 2b 0
2 2 2

y(x) està determinada, doncs, per l’esquema d’equacions següent:

a b c 3
4a 2b c 0 a 2, b 3, c 2, d 3
3a 2b 0

y(x) 2 x 4 3x 2 2 x 3

Estudiem a continuació la naturalesa de l’extrem relatiu Q(1, 0):

y '(x) 8x3 6x 2
y '( 1) 0 i y '(2) 0 L'extrem relatiu és un mínim.

419
 Aplicacions de la derivada 9

66. Pàgina 231

y(x) x 3 ax 2 4x b y '(x) 3x 2 2ax 4 y ''(x) 6 x 2a
2 2 2
y té un punt d'inflexió en x y '' 0 6 2a 0 a 2
3 3 3
y passa per (3, 0) y(3) 0 33 2 32 43 b 0 b 3
y x 3 2x 2 4x 3

67. Pàgina 231

Considerem c1 i c2 els catets d’un triangle rectangle qualsevol.
c1 c2
L’àrea, A(c1, c2) , d’aquest triangle està determinada per la funció A(c1 , c2 ) .
2
L’enunciat ens imposa la restricció següent: c1 c2 20

c1 (20 c1 ) 1 2
c2 20 c1 A(c1 ) 10c1 c1 A '(c1 ) 10 c1
2 2
A '(c1 ) 0 c1 10

A més, A''(c1 ) 1 0 A(c1 ) té un màxim en c1 10 ; i com que c2 20 c1 → c2 10 .Per tant, el triangle

rectangle d’àrea més gran és el que té c1 c2 10 cm.

10 10
Així doncs, l’àrea és: A(10) 50 cm2
2

68. Pàgina 231

h: hipotenusa d’un triangle rectangle
c1, c2: catets del triangle rectangle

Pel teorema de Pitàgores obtenim que: 82 c12 c22 c2 64 c12

Així, la funció àrea està determinada per l’expressió següent:

c1 c2 c1 64 c12 1 c12
A(c1 , c2 ) A '(c1 ) 64 c12
2 2 2 64 c12

c12
Fem A '(c1 ) 0 64 c12 c1 4 2
64 c12

Descartem la solució negativa i comprovem que la positiva és un màxim:

7 39 2 7
A'(5) 0 i A'(6) 0
39 7
Així doncs, en c1 c2 4 2 cm la funció presenta el valor màxim:

1
A(4 2) (4 2 4 2) 16 cm2
2

420
 Aplicacions de la derivada 9

69. Pàgina 231

L’àrea d’un rectangle és A(c1, c2), en què c1, c2 són els costats del rectangle.

x/2 R

Com que el rectangle està inscrit a la circumferència, obtenim que:

(2R)2 c12 c22 c2 144 c12

Així, la funció que volem maximitzar és la següent:

A(c1 ) c1 144 c12

c12
A '(c1 ) 144 c12 A'(c1 ) 0 144 c12 c12 c1 6 2
144 c12

Descartem el valor negatiu i comprovem que c1 6 2 és un màxim:

c13
2c1 144 c12
c1 144 c12
A ''(c1 ) A ''(6 2) 4 0
144 c12 144 c12

Els rectangles de costat c1 c2 6 2 cm són els que maximitzen l’àrea.

El rectangle d’àrea màxima que encaixa en el cercle de radi R = 6 cm és un quadrat de costat c 6 2 cm.

70. Pàgina 231

L’àrea d’un rectangle és A(c1 , c2 ) c1 c2 , en què c1 , c2 són els costats del rectangle.

Com que el rectangle està inscrit a la circumferència, obtenim que:

(2R)2 c12 c22 c2 4R2 c12

Així, la funció que volem maximitzar està determinada per l’expressió següent:

A(c1 ) c1 4R2 c12

c12
A '(c1 ) 4R2 c12 A '(c1 ) 0 2c2 (c12 2R2 ) 0 c1 R 2
4R2 c12

Descartem el valor negatiu i comprovem que c1 R 2 és un màxim:

c13
2c1 4R2 c12
c1 4R2 c12
A ''(c1 ) A ''(R 2) 0
4R 2
c12 4R2 c12

Així doncs, c1 R 2 és un màxim per a la funció A(c1 , c2 ) c1 c2 .

El rectangle d’àrea màxima que encaixa en el cercle de radi R és un quadrat de costat c1 R 2 cm.

421
 Aplicacions de la derivada 9

71. Pàgina 231

Considerem x i y les dimensions del rectangle, i d, la diagonal.
3
D’una banda, l’àrea del rectangle està determinada per xy = 3. Per tant, y
x
D’altra banda, pel teorema de Pitàgores sabem que d 2 x2 y2 .
2
3 9
Així, la funció que volem minimitzar és: P(x) x2 x2
x x2

18
P '(x) 2x P '(x) 0 2x 4 18 0 x 3
x3
L’única solució vàlida és x 3 . Comprovem que és un mínim de la funció:

54
P ''(x) 2 P ''( 3) 0
x4
3
Les dimensions del rectangle són x 3 i y 3 , és a dir, tenim un quadrat de 3 m de costat.
3

72. Pàgina 231

Considerem x la meitat de la base del rectangle, i y, l’altura. Es verifica que:
x2 y2 25 y 25 x2

La funció que volem maximitzar és:

y

x
A(x) 2x 25 x 2 2 25x 2 x4
50 x 4 x 3 5 2
A '(x) Fem A '(x) 0 50 x 4 x 3 0 x 0, x
25x 2 x 4 2

5 2 5 2 5 2
En 0, A '(x) 0 i en ,5 A '(x) 0 . Així doncs, en x presenta un màxim.
2 2 2
5 2
Així, la base del rectangle d’àrea màxima és de 5 2 cm, i la altura, de cm.
2

73. Pàgina 231

c: longitud del costat del quadrat r: radi del cercle
Sabem que la suma de perímetres és de 98 cm.
49 3r
A més, si aproximem el valor de π a 3, obtenim: 4c 6r 98 c
2
2
49 3r
La funció que volem minimitzar és: A(r , c) c2 3r 2 A(r ) 3r 2
2

21r 147
A'(r ) A'(r ) 0 21r 147 0 r 7
2
Com que A''(7) 0 , podem assegurar que en r = 7 cm presenta el mínim de la funció. Per tant, el costat és de:

49 3r r 7
c c 14 cm
2
Així doncs, perquè la suma d’àrees sigui mínima, el costat del quadrat i el radi del cercle han de fer 14 cm i 7 cm,
respectivament.

422
 Aplicacions de la derivada 9

74. Pàgina 231

c: costat de la base quadrada del prisma h: altura del prisma
12 c2 6 c
ATotal = 24 → 2c2 4ch 24 h
2c c 2

6 c c3
Així, la funció que volem maximitzar és: V (c) c2 6c
c 2 3

3 2 3 2
V '(c) 6 c 0 6 c c 2
2 2
L’única solució vàlida és c = 2. Comprovem que amb aquest valor s’arriba al màxim:
V ''(c) 3c 0 V ''(c) 6 0

6 2
Per tant, obtenim que h 2 cm.
2 2
Així doncs, el prisma que maximitza el volum és un cub de 2 cm de costat.

75. Pàgina 232

r: radi de la base del cilindre h: altura del cilindre
La cartolina rectangular, segons les condicions de l’enunciat, tindrà dimensions h i r, per tant es complirà que:
2h 2r 60 h 30 r
La funció que optimitzarem és:
V (r , h) r 2h V (r ) r 2 (30 r ) 30 r 2 r3
V '(r ) 60 r 3 r2 V '(r ) 0 60 r 3 r2 r 0, r 20

La solució vàlida és r = 20. Comprovem que és on presenta el màxim: V ''(r ) 60 6 r V ''(20) 0

r 20
Per tant, obtenim que h 30 r h 10 cm .
Així doncs, les dimensions de la cartolina per aconseguir el volum màxim són 20 cm × 10 cm.

76. Pàgina 232

g: longitud dels costats iguals r: longitud de la meitat del costat desigual
Perímetre 10 2g 2r 10 g 5 r
2
Abase h rh
Vcon
3 3

Pel teorema de Pitàgores, obtenim que h2 g2 r 2 . Així, la funció que volem maximitzar és:

r2 (5 r )2 r2 r 2 25 10r
V (r )
3 3
2 r 5 r2
V '(r ) 25 10r . Fem V '(r ) 0 2r (25 10r ) 5r 2 r 0, r 2
3 3 25 10r

La solució vàlida és r = 2 m. Comprovem que és on presenta el màxim:

En (0, 2) obtenim que V '(r ) 0 i en (2, ) , V '(r ) 0
r 2
Per tant, obtenim que g 5 r g 3 m.

Així doncs, perquè el volum del con que es genera sigui màxim, els costats del triangle han de ser de 3 m, 3 m i
4 m.

423
 Aplicacions de la derivada 9

77. Pàgina 232

x: radi de la base del cilindre
y: longitud de la meitat de l’altura del cilindre
R = 9 cm és el radi de l’esfera.
Es verifica que x2 y2 R2 x2 y2 81 y 81 x 2 .

La funció que volem maximitzar és:

V (x , y) x 2h, en què h 2y
2 (324 x 3 6 x 5 ) (324 x 3 6x5)
V (x , y) 2 x 2y V (x) 2 x 2 81 x 2 2 81x 4 x6 V '(x)
2 81x 4 x 6 81x 4 x6
Fem V '(x) 0 x 0, x 54 3 6

La solució vàlida és x 3 6 . Comprovem que és on presenta el màxim:

En (0, 3 6) V '(x) 0 En (3 6, ) V '(x) 0

Així, el radi i l’altura del cilindre de volum més gran que es pot inscriure en una esfera de radi 9 cm són:
Radi 3 6 cm Altura 2 81- 54 6 3 cm

78. Pàgina 232

Anomenem r i h el radi i l’altura del con, respectivament.
Es compleix que:
r2 (h 9)2 81 r2 81 (h 9)2 h2 18h

La funció que hem d’optimitzar és:

1 2 1 1
V (r , h) rh V (h) ( h2 18h)h ( h3 18h2 )
3 3 3
1
V '(h) ( 3h2 36h) ( h2 12h). Fem V '(h) 0 h 0, h 12
3
La solució vàlida és h =12. Comprovem que és on presenta el màxim:
V ''(h) ( 2h 12) V ''(12) 0

Així doncs, les dimensions del con amb el volum més gran són:
Altura = 12 cm Radi de la base = 122 18 12 6 2 cm

79. Pàgina 232

x: abscissa del punt de tall de la recta amb l’eix OX
m: pendent de la recta n: ordenada a l’origen de la recta
Com que r passa pels punts (2, 1) i (x, 0) obtenim que:
1 0 1
m
2 x 2 x
P (2,1) 1 x
r:y mx n 1 2m n n 1 2m n 1 2
2 x x 2
x
x
x 2 x2
Per tant, la funció que volem minimitzar és: A(x)
2 2x 4

424
 Aplicacions de la derivada 9

x2 4x
A '(x) 2
. Fem A '(x) 0 x 0, x 4. La solució vàlida és x = 4.
2x 8x 8

(2x 4)(2x2 8 x 8) (x 2 4 x)(4 x 8) 4 1

A''(x) A''(4) 0
(2x2 8 x 8) (X 2) 3
2

1 1 1
Així doncs, m in 1 2 2.
2 4 2 2
1
I la recta que minimitza l’àrea del triangle és: y x 2
2

80. Pàgina 232

Un dels vèrtexs es troba sobre la recta x + 2y = 2. Així, els quatre vèrtexs que formen el rectangle tenen la forma:
2 x 2 x
O(0, 0) A(x ,0) B 0, C x,
2 2
2 x 2x x2
La funció que volem maximitzar és: f (x) x
2 2
f '(x) 1 x f '(x) 0 x 1
f ''(x) 1 f ''(1) 1 0 En x 1 presenta el màxim.

Així doncs, els vèrtexs del rectangle d’àrea màxima són:

1 1
O(0, 0) A(1,0) B 0, C 1,
2 2

2 1 12 1 2
I l’àrea d’aquest rectangle és: f (1) u
2 2

81. Pàgina 232

Els punts que busquem tenen la forma (x, x2).
La distància entre aquests punts i (0, 1) està determinada per: D(x) (x 0)2 (x 2 1)2 x4 x2 1

2x 3 x 2x 6 3x 4 6x2 1
D '(x) D ''(x)
x 4 x2 1 (x 4
x 1)3
2

2
D '(x) 0 x(2 x 2 1) 0 x 0, x . Les tres solucions són vàlides. Així:
2
1
D ''(0) 1 0 En x 0 no hi ha un mínim.
1
2 4 3 2 2 4 3 2
D '' 0 En x hi ha un mínim. D '' 0 En x hi ha un mínim
2 3 2 2 3 2

2 1 2 1
Així doncs, els punts de distància mínima són: , i ,
2 2 2 2
4 2
2 2 2 2 3 3
I aquesta distància és: D D 1 u
2 2 2 2 4 2

425
 Aplicacions de la derivada 9

82. Pàgina 232

1
El vèrtex (a, b) es troba sobre la corba y 4
x2
Així, els quatre vèrtexs que formen el rectangle tenen la forma:
1 1
O(0, 0) A(a, 0) B 0, 4 C a, 4
a2 a2

1 1
La funció que volem minimitzar és f (a) a 4 4a
a2 a

1 1
f '(a) 4 f '(a) 0 4a2 1 a
a2 2
1
La solució vàlida és a perquè a ha de ser positiu.
2
2 1 1
f ''(a) f '' 16 0 En a hi ha el mínim.
a3 2 2
Així doncs, els vèrtexs del rectangle són:
1 1
O(0, 0) A ,0 B(0, 8) C ,8
2 2

1 4
I l’àrea d’aquest rectangle és: f 2 4 u2
2 2

83. Pàgina 232

f ( x) x2 2x 3 és contínua i derivable x f (x) és contínua i derivable en [-4, 2].

A més, f ( 4) ( 4)2 2 ( 4) 3 i f (2) 22 2 2 3 5

Així, pel teorema de Rolle, c ( 4,2) tal que f '(c) 0 .

Interpretació geomètrica:
Com que f(x) no és constant, pel teorema de Rolle sabem que en algun punt dins de l’interval [-4, 2] es produeix
un canvi en el creixement de la funció. Això és el que provoca que la funció retorni al mateix valor a l’eix
d’ordenades (f(x) = 5) després d’haver recorregut un tram d’aquest interval.

84. Pàgina 232

f ( x) x3 x2 x 1 és contínua i derivable (perquè és funció polinòmica).

A més, f (1) 0 f ( 1) f (x) satisfà el teorema de Rolle en [-1, 1].

1
f '(x) 3x2 2x 1 f '(x) 0 x ,x 1
3
1
En aquest cas, el punt que verifica que el teorema se satisfà és x , ja que el teorema garanteix l’existència
3
d’un punt en el qual la derivada és zero excloses les vores de l’interval.

426
 Aplicacions de la derivada 9

85. Pàgina 232

a) En aquest cas no es contradiu el teorema de Rolle:
1
La funció f (x) no és contínua en l’interval [-2, 2], perquè té una asímptota vertical en x = 0.
x4
b) En aquest cas no es contradiu el teorema de Rolle:
La funció g(x) 2 x és contínua però no és derivable en l’interval [-2, 2].
En particular, la derivada no existeix per al punt x = 2.
1 si x 2
g '(x)
1 si x 2

En x = 2 no hi ha derivada, ja que els límits per l’esquerra i per la dreta no coincideixen.

86. Pàgina 232

3 3
f (x) 3cos2 x és contínua i derivable en , A més, f 0 f
2 2 2 2
3
Així doncs, es compleixen les hipòtesis del teorema de Rolle per a f(x) en , .
2 2

f '(x) 6sin x cos x f '(x) 0 x k , per a k 0, 1, 2, 3

2
3
En aquest cas, el valor que verifica que el teorema de Rolle és cert per a f(x) en , és x = π,
2 2
ja que els altres valors queden a la frontera o fora de l’interval.

87. Pàgina 232

16 x 2 si 4 x 0
f ( x)
x2 4 si 0 x 2

Estudiem si f(x) és contínua en [-4, 2], considerant que està formada per funcions elementals (una arrel de radical
positiu i una funció polinòmica) i que l’únic punt de discontinuïtat possible és x = 0.

lim f (x) 02 4 4 i lim f (x) 16 02 4 f (x) és contínua en x = 0.

x 0 x 0

Estudiem si f(x) és derivable en [-4, 2] tenint en compte les mateixes consideracions:

x
si 4 x 0
f '(x) 16 x 2
2x si 0 x 2
0
lim f '(x) 0 i lim f '(x) 20 0 f (x) és derivable en [-4, 2].
x 0 16 02 x 0

f ( 4) 16 ( 4)2 0 i f (2) 22 4 0 f ( 4) f (2) . Es compleixen totes les hipòtesis del teorema de Rolle.

El punt del qual el teorema de Rolle prediu l’existència és x = 0.

Com que f(x) no és constant, pel teorema de Rolle sabem que en algun punt dins de l’interval [-4, 2] es produeix
un canvi en el creixement de la funció. Això és el que provoca que la funció retorni al mateix valor a l’eix
d’ordenades (f(x) = 0) després d’haver recorregut un tram dins d’aquest interval.

427
 Aplicacions de la derivada 9

88. Pàgina 232

f (x ) x 3 7x

Busquem valors de a tals que f (1) f (a) 13 71 a3 7a a3 7a 6 0 a 3, a 1, a 2

Descartem el valor a = 1 perquè l’interval es reduiria a un punt.

Descartem el valor a = -3 perquè és més petit que 1.
Comprovem que es verifiquen les hipòtesis del teorema de Rolle quan a = 2:
• f(x) és contínua en [1, 2] i derivable en (1, 2) perquè és polinòmica.

• f(1) = f(a)
Per tant hi ha algun punt c (1,2) tal que f’(c) = 0.

Per calcular el punt c, derivem i igualem a zero:

7
f '(x) 3x 2 7 3x 2 7 0 x
3

Descartem la solució negativa perquè no pertany a l’interval (1, 2).

7
Així, el punt del qual el teorema de Rolle prediu l’existència és c
3

89. Pàgina 232

x2 ax b si 0 x 2
f ( x)
cx 1 si 2 x 4

f(x) polinòmica en cada branca. Així es garanteixen la continuïtat i la derivabilitat en cada interval corresponent
excepte en el punt x = 2:
f (x) contínua lim f ( x) lim f ( x)
x 2 x 2

lim f (x) 4 2a b
x 2
lim f (x) lim f (x) 4 2a b 2c 1 2a b 2c 3
lim f (x) 2c 1 x 2 x 2
x 2

f (x) derivable lim f '(x) lim f '(x)

x 2 x 2

2x a si 0 x 2
f '(x)
c si 2 x 4
lim f '(x) 4 a i lim f '(x) c lim f '(x) lim f '(x) 4 a c
x 2 x 2 x 2 x 2

A més, que es compleixi el teorema de Rolle per a f(x) en [0, 4] demana que f (0) f (4) b 4c 1.

Així doncs, els paràmetres a, b i c que busquem estan determinats pel sistema següent:
2a b 2c 3
x 2 3x 5 si 0 x 2
a c 4 a 3, b 5, c 1 f (x)
x 1 si 2 x 4
b 4c 1
2x 3 si 0 x 2 3
f '(x) f '(x) 0 x
1 si 2 x 4 2

3
És a dir, el punt c que confirma el teorema de Rolle per a f(x) en [0, 4] és c .
2

428
 Aplicacions de la derivada 9

90. Pàgina 232

f (x) contínua en [ 2,2] lim f (x) lim f (x)
x 1 x 1

1
lim f (x) 3 12 2 i lim f (x) 1 lim f (x) lim f (x) 3
x 1 x 1 1 x 1 x 1

Comprovem la resta de condicions per a aquest valor de λ:

f (x) derivable en [ 2, 2] lim f '(x) lim f '(x)
x 1 x 1

3 1
lim f '(x) 2 i lim f '(x) 2 f (x) derivable en [ 2, 2]
x 1 x 1 1
3 1
f( 2) 3 ( 2)2 1 i f (2) 1 f( 2) f (2)
2
Així doncs, per a λ = 3 es compleixen les condicions del teorema de Rolle en [ 2, 2] . Per tant:

3 x 2 si x 1 2x si x 1
f ( x) 2 f '(x) 2
si x 1 si x 1
x x2
f '(x) 0 x 0 El punt c que verifica el teorema de Rolle és x = 0.
f ''(x) 2 en x 0 x 0 és un màxim de la funció.
Y

2 1 2 X

91. Pàgina 232

3x si x 1 3 si x 1
f ( x) f '(x)
2
ax b(x 1) 4 si x 1 2ax b si x 1

f(x) compleix el teorema de Rolle en [-2, c] si:

• f(x) és contínua en [-2, c] i derivable en (-2, c)
• f(-2) = f(c)
Sabem que c > 1 ja que x: x 2 3x 6 No es pot complir el teorema de Rolle per a la funció i l’interval
donats si c 1 .
f(x) és contínua en [-2, c] si f(x) és derivable en x = 1 (en la resta, és contínua perquè és funció polinòmica).
f(x) és derivable en x = 1 si lim f (x) lim f (x) 3 a 4 a 1
x 1 x 1

f(x) és derivable en [-2, c] si f’(-1) està definida en x = 1 (en la resta, és contínua perquè és funció polinòmica).
f(x) és derivable en x = 1 si lim f (x) lim f (x) 3 b 2 b 5
x 1 x 1

429
 Aplicacions de la derivada 9

5 3 5
Finalment, f ( 2) 6 i f (c) c2 5c 1 c2 5c 5 0 c2 5c 5 0 c
2
5 3 5
Descartem c , ja que en aquest cas c < 1 i ja hem vist que això no és possible. És a dir:
2
3x si x 1 5 3 5
f ( x) compleix el teorema de Rolle en 2,
x 2
5x 1 si x 1 2

3 si x 1 5
A més, com que f '(x) f '(x) 0 x
2x 5 si x 1 2

5
Així doncs, el valor de x que verifica el teorema de Rolle per a f(x) en l’interval donat és x .
2

92. Pàgina 232

f (x ) x3 6x 2 12x 9

f(x) contínua i derivable en i a més f ( 4) 7 0 i f ( 2) 1 0.

Així, pel teorema de Bolzano la funció té almenys una arrel real en (−4, 2).
1
Afinem més l’interval perquè tingui longitud :
2

13
f 0
4 11 13 1 13 11
f(x) té almenys una arrel real a l’interval , .
11 4 4 2 4 4
f 0
4

f '(x) 3x 2 12 x 12 3(x 2)2 0 x f (x) és sempre creixent.

13 11
Així doncs, f(x) només té una arrel real, que es troba a l’interval , pel teorema de Bolzano.
4 4

93. Pàgina 232

f (x ) x3 2x 4

f(x) contínua i derivable en i a més f (1) 1 0 i f (2) 8 0.

Pel teorema de Bolzano, la funció té almenys una arrel real en (1, 2).
1
Afinem més l’interval perquè tingui longitud :
2
f (1) 1 0
3 1 3
3 19 1 f (x) té almenys una arrel real a l’interval 1, .
f 0 2 2 2
2 8

f '(x) 3x 2 2 0 x f (x) és sempre creixent.

3
Així doncs, f(x) només té una arrel real, que es troba a l’interval 1, pel teorema de Bolzano.
2

430
 Aplicacions de la derivada 9

94. Pàgina 232

f ( x) ex 2
x 5

f(x) contínua i derivable en i a més f (2) 2 0 i f (3) e 2 0

Pel teorema de Bolzano, la funció té almenys una arrel real en (2, 3).
1
Afinem més l’interval perquè tingui longitud :
4
11
f 0 11 1 11
4 3 f (x) té almenys una arrel real a l’interval ,3 .
4 4 4
f (3) 0

f '(x) ex 2
1 0 x f (x) és sempre creixent.

11
Així doncs, f(x) només té una arrel real, que es troba a l’interval , 3 pel teorema de Bolzano.
4

95. Pàgina 232

f(x) contínua en [−3, 3] i derivable en (−3, 3) perquè és polinòmica → f ( x ) compleix el TVM →

f (3) f ( 3)
c ( 3, 3) tal que f '(c)
3 ( 3)
f (3) f ( 3) 32 2 3 8 ( ( 3)2 2 ( 3) 8) 12
2
3 ( 3) 6 6

Busquem el valor c tal que f '(c) 2: f '(c) 2c 2 f '(c) 2 c 0

És a dir, f(x) compleix el TVM i el punt per al qual es verifica és x = 0.

Geomètricament, hi ha un punt a l’interior de l’interval amb la recta tangent paral·lela a la recta que uneix els
punts (–3, f(–3)) i (3, f(3)).

96. Pàgina 233

x ln x si x 0
f (x)
0 si x 0

Comprovem si f(x) és contínua i derivable en [0, e]:

f(x) contínua en [0, e] lim f (x) f (0) 0
x 0

lim f (x) lim (x ln x) és indeterminació de tipus 0 ·  → Apliquem la regla de L’Hôpital.

x 0 x 0

ln x (ln x)' 1
lim (x ln x) lim lim '
lim lim ( x) 0 f(x) és contínua en x = 0.
x 0 x 0 1 x 0 1 x 0 x x 0

x x x2

f(x) derivable en (0, e) lim f '(x) f '(0) 0 . Així doncs, es compleixen les hipòtesis del teorema del valor mitjà.
x 0

f (e) f (0)
c (0, e) tal que f '(c) 1 f '(c) lnc 1 1 c 1
e 0

431
 Aplicacions de la derivada 9

97. Pàgina 233

7 x si 6 x 7
f (x)
x 7 si 7 x 10

En l’interval [8, 10] es compleix el teorema del valor mitjà perquè la funció és contínua i derivable.
En aquest interval es compleix que f (x) x 7.

f (10) f (8) 3 1 3 1
c [8,10] tal que f '(c)
10 8 2 2
1 1 1 3
f '(x) 3 1 c 7 8
2 x 7 c 7 3 2 3 1 2
3
És a dir, el punt que verifica el TVM per a f(x) en [8, 10] és x 8 .
2
El teorema del valor mitjà no es compleix per a l’interval [6, 8] perquè f(x) no és derivable en aquest interval.
En particular, la derivabilitat no es compleix en x =7 perquè:
1 1
si 6 x 7 lim
2 7 x x 7 2 7 x
f '(x) f '(x)
1 1
si 7 x 10 lim
2 x 7 x 7 2 x 7

98. Pàgina 233

f ( x) x2 f '(x) 2x
f (3) f (1) 9 1 f (3) f (1)
4 El punt x tal que f '(x) és x 2.
3 1 2 3 1

99. Pàgina 233

ax 2 3x si x 2 2ax 3 si x 2
f ( x) f '(x)
2
x bx 4 si x 2 2x b si x 2

f(x) contínua i derivable en [−1, 3] si és contínua i derivable en x = 2.

f(x) contínua en x = 2 si lim f (x) lim f (x) lim f (x) 4a 6 i lim f (x) 2b 4a 2b 6 0
x 2 x 2 x 2 x 2

f(x) derivable en x = 2 si lim f '(x) lim f '(x) lim f '(x) 4a 3 i lim f '(x) b 4 4a b 1 0
x 2 x 2 x 2 x 2

Així doncs, a i b estaran determinats pel sistema següent:

4a 2b 6 0
a 2, b 7
4a b 1 0

2x 2 3x si x 2 4x 3 si x 2
f (x) f '(x)
x2 7x 4 si x 2 2x 7 si x 2

f (3) f ( 1) 9 21 4 (18 9) 1
3 ( 1) 4 4

1 13
Obtenim el punt que verifica el TVM: f '(c) c
4 16

432
 Aplicacions de la derivada 9

100. Pàgina 233

x2 ax 6b si x 4
f ( x) 2x
si x 4
x 3
f(x) contínua en 4 , perquè és polinòmica en (−, 4] i quocient de polinomis (sense que s’anul·li el
denominador) en [4, +).
Imposem la condició de continuïtat en x = 4:
2x
lim 8 i lim(x2 ax 6b) 16 4a 6b 2a 3b 4
x 4 x 3 x 4

f(x) derivable en cada branca perquè és composició de funcions derivables.

Imposem la condició de derivabilitat en x = 4:
2x a si x 4
6
f '(x) 6 24 a 8 a 6
si x 4 (4 3)2
(x 3)2

Perquè f sigui contínua en [3, 5] i derivable en (3, 5) s’ha de complir:

2a 3b 4
a 14, b 8
8 a 6

Com que la funció és contínua i derivable en l’interval (ho hem imposat), sabem que s’hi pot aplicar el TVM.

101. Pàgina 233

ax a(x 4)
si x 1 si x 1
f ( x) x 2 f '(x) 2(x 2)3 2
(x b)2 si x 1 2(x b) si x 1

La funció és contínua en [−2, 2] i derivable en (−2, 2) si és contínua i derivable en x = −1:

És contínua en x = −1 si lim f (x) lim f (x) :
x 1 x 1

lim f (x) a i lim f (x) (b 1)2 b2 2b 1 a

x 1 x 1

És derivable en x = −1 si lim f '(x) lim f '(x) :

x 1 x 1

3a
lim f '(x) i lim f '(x) 2b 2 3a 4b 4
x 1 2 x 1
Així doncs, els paràmetres estan determinats pel sistema següent:
a1 0, b1 1
b2 2b 1 a b2 2b a 1 0
16 1
3a 4b 4 3a 4b 4 0 a2 , b2
9 3
f (2) f ( 2) 1 1 9
Si a1 0, b1 1 f '(c) 2(c 1) c
2 ( 2) 4 4 8
16 1 f (2) f ( 2) 41 1 41 17
Si a2 , b2 f '(c) 2c c
9 3 2 ( 2) 36 3 36 72

433
 Aplicacions de la derivada 9

102. Pàgina 233

ax 2 bx 1 si x 0 2ax b si x 0
f ( x) f '(x)
a2 sin x si x 0 cos x si x 0

f(x) contínua i derivable en l’interval donat, excepte potser en x = 0:

f(x) contínua en x 0 si lim f (x) lim f (x) a2 1 a 1
x 0 x 0

f(x) derivable en x 0 si lim f '(x) lim f '(x) b 1

x 0 x 0

• Cas 1: a = 1, b = −1

f f ( 1) 1 sin (1 1 1)
2 2 3 6
f '(c)
1 1 1 2
2 2 2
6 6
Si c 0 f '(c) cos c cos c c arccos Impossible. No existeix c.
2 2
6 4
Si c 0 f '(c) 2c 1 c 0
2 2( 2)

4
Així, c verifica el TVM generalitzat per a f(x) en 1, .
2( 2) 2

• Cas 2: a = −1, b= −1

f f ( 1) 1 sin ( ( 1)2 1 1)
2 2 1 2
f '(c)
1 1 1 2
2 2 2
2 2
Si c 0 f '(c) cos c cos c c arccos 1,17
2 2
2
Si c 0 f '(c) 2c 1 c 0
2 2( 2)

Així, c i c = 1,17 verifiquen el TVM generalitzat per a f(x) en 1, .

2( 2) 2

103. Pàgina 233

f(x) contínua i derivable en 2, si és contínua i derivable en x = 0.

2

f(x) contínua en x = 0 si lim f (x) lim f (x) a 1

x 0 x 0

f(x) derivable en x = 0 si lim f '(x) lim f '(x) a b b 1

x 0 x 0

ex si x 0 ex si x 0
f (x) f '(x)
1 sin x si x 0 cos x si x 0

2
f f ( 2) 1 sin e 2
2 2 2 e 4 2e 2
2 2 2 4
2 2 2

434
 Aplicacions de la derivada 9

4 2e 2
Busquem el punt c tal que f '(c) :
4

4 2e 2 4 2e 2
Si 2 c 0 f '(c) ec c ln
4 4

4 2e 2 4 2e 2
A més, 1 , per tant c ln 0 , tal com es preveia.
4 4

4 2e 2
És a dir, c ln verifica el TVM per a f(x) en 2, .
4 2

4 2e 2 4 2e 2
Si 0 c f '(c) cos c cos c c arccos
2 4 4

4 2e 2
És a dir, arccos verifica el TVM per a f(x) en 2, .
4 2

104. Pàgina 233

x3 1 ( 1)3 1 0
a) lim 2
→ Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 1 x 3x 4 ( 1)2 3( 1) 4 0

x3 1 ( x 3 1)' 3x2 3
lim 2
lim 2
lim
x 1x 3x 4 x 1 (x 3 x 4)' x 1 2x 3 5
3
x2 x 1
b) lim x 2
1 1 1 1 0
→ Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 1 3x 6x 3 3 6 3 0

x3 x2 x 1 3 x 2 2x 1 0
lim lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 1 3x2 6x 3 x 1 6x 6 0

3 x 2 2x 1 6x 2 2
lim lim
x 1 6x 6 x 1 6 3
2x 2 2 2 0
c) xlim1 → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x2 2x 1 1 2 1 0

2x 2 2 2
lim lim . No existeix el límit.
x 1 x2 2x 1 x 1 2x 2 0

4 x2 4 4 0
d) xlim2 → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 2 2 2 0

4 x2 2x
lim lim lim 4x x 2 0
x 2 x 2 x 2 1 x 2

2 x 2

4 x 4 x 0
e) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 4x 0
1 1
4 x 4 x 2 4 x 2 4 x 1
lim lim
x 0 4x x 0 4 8

x 3 2 0
f) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 1 1 3x 2 0

1 1
x 3 2 2 x 3 4 1
lim lim
x 1 1 3x 2 x 1 3 3 6
2 3x 2 2

435
 Aplicacions de la derivada 9

105. Pàgina 233

sin x 0
a) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 1 cos x 0
sin x cos x 1
lim lim . No existeix el límit.
x 0 1 cos x x 0 sin x 0

x sin x 0
b) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 x sin x 0
x sin x 1 cos x 0
lim lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 x sin x x 0 sin x x cos x 0
1 cos x sin x 0
lim lim 0
x 0 sin x x cos x x 0 cos x (cos x x sin x) 2

1 2
x4x
3 0
c) lim Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 x tan x 0

4 x 3 x2 4 x 3 x2 0
lim lim Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 1 (1 tan2 x) x 0 tan2 x 0

12x 2 2x 0
lim Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 2tan x (1 tan2 x) 0

24 x 2 2
lim 1
x 0 2 2tan2 x 6 tan2 x 6 tan3 x 2

2sin x 0
d) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 x2 3x 0
2sin x 2cos x 2
lim lim
x 0 x2 3x x 0 2x 3 3
1 cos2 (2 x ) 0
e) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 3x2 0

1 cos2 2x 2sin4 x 0
lim lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 3x 2 x 0 6x 0
2sin4 x 8cos4 x 8 4
lim lim
x 0 6x x 0 6 6 3
x 2sin x 0
f) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 tan x 2sin x 0
1 2cos x 1
lim 1
x 0 sec2 x 2cos x 1

106. Pàgina 233

ln(e x x3 ) 0
a) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 x 0

ln(e x x3 ) 3x 2 ex
lim lim 1
x 0 x x 0 x 3 ex

436
 Aplicacions de la derivada 9

ln(cos3x) 0
b) lim Apliquem la regla de L'Hôpital
x 0 x2 0
ln(cos3x) 3tan3x 0
lim lim Apliquem la regla de L'Hôpital
x 0 x2 x 0 2x 0
3tan3x 9sec23x 9
lim lim
x 0 2x x 0 2 2
ln(cos8 x) 0
c) lim Apliquem la regla de L'Hôpital
x 0 ln(cos4 x) 0

8 tan8 x 0
lim Apliquem la regla de L'Hôpital
x 0 4 tan4 x 0
8 tan8 x 64sec28 x 64
lim lim 4
x 0 4 tan4 x x 0 16sec24 x 16

ln(1 x) 0
d) lim 4 3
Apliquem la regla de L'Hôpital
x 0 x 0
1
ln(1 x) 44 x
lim lim 1 x lim 0
x 0 4
x 3 x 0 3 x 0 3(1 x)
4
4 x

107. Pàgina 233

e x esin x 0
a) lim Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 01 cos x 0

ex cos x esin x
lim 0
x 0 1 sin x

ax bx 0
b) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 x 0

ax bx ax ln a b x ln b
lim lim ln a ln b
x 0 x x 0 1

1 x ex 0
c) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 sin2 x 0

→ Apliquem la regla de L’Hôpital.

ex 1
lim
x 0 2 cos2 x 2
2x x 2 0
d) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 2 9 3x 0

2x x 2 2x ln2 2 x 4 (ln2 1)
lim lim
x 2 9 3x x 2 3x ln3 9ln3

437
 Aplicacions de la derivada 9

108. Pàgina 233

x 2
1 1 ln
x 2 x2 x 2 x2 x2 x 2 0
a) lim → 1 ln lim lim →
x 0 x2 x 2 x 0 x2 x 2 x 0 x2 0

4xx2
2
(x 2)2 x
x 2 x 2
ln 1
x2 x 2 L´Hôp x2 x 2 x 4 1 x 2 x2
1
lim 2
lim lim 2 lim 2
e 2
x 0 x x 0 2x x 0 2( x x 2)( x 2) 2 x 0 x x 2

x2 2
2
2
2
2 2ln
x 2 x x 2 x 2 2sin x 0
b) lim 1 ln lim lim
x 0 2 2sin x x 0 2 2sin x x 0 x 0

x2 2 4 x(1 sin x) (x 2 2) (2cos x)

2ln 2
2 2sin x L'Hôp 4(1 sin x)2 x2 2 x
lim lim2 2 lim e2
x 0 x x 0 x2 2 x 0 2 2sin x
2(1 sin x)
1 1 ln e x x 0
c) lim ex x x → 1 ln lim e x x x lim →
x 0 x 0 x 0 x 0

ln e x x L`Hôp ex 1 1
lim lim 0 lim e x x x e0 1
x 0 x x 0 ex x x 0

1
1
ln x
d) lim x 1 x → 1 ln lim x 1 x
lim → 0
x 1 x 1 x 1 1 x 0

1
1
ln x 1 1
lim L´Hôp
lim x lim 1 lim x 1 x
e 1
x 1 1 x x 1 1 x 1 x x 1 e

109. Pàgina 233

ln x
a) lim x x → 0 0 ln lim x x lim x ln x lim →
x 0 x 0 x 0 x 0 1
x

1
ln x L´Hôp x
lim lim lim x 0 lim x x e0 1
x 0 1 x 0 1 x 0 x 0

x x2

2sin x ln(3x)
b) lim (3x) 00 ln(lim (3x)2sin x ) lim2sin x ln(3x) lim
x 0 x 0 x 0 x 0 1
2sin x
1
ln(3x) L'Hôp x 2sin2 x 0
lim lim lim
x 0 1 x 0 cos x x 0 x cos x 0
2sin x 2sin2 x
2sin2 x L'Hôp 4sin x cos x
lim lim 0
x 0 x cos x x 0 cos x x sin x
lim (3x)2sin x e0 1
x 0

438
 Aplicacions de la derivada 9

ln x
c) lim x tg x → 0 0 ln lim x tg x lim tg x ln x lim →
x 0 x 0 x 0 x 0 1
tg x
1
ln x tg 2 x
lim L´Hôp
lim x lim → 0
x 0 1 x 0 (1 tg 2 x ) x 0 x (1 tg 2 x ) 0
tg x tg 2 x

tg2 x L´Hôp 2(1 tg 2 x )tg x 2tg x

lim lim lim 0
x 0 x(1 tg2 x ) x 0 (1 tg x ) x (2tg 2 x )(1 tg 2 x )
2 x 0 1 x (2tg 2 x )

lim x tg x e0 1
x 0

ln(cotx)
d) lim(cotx)sin x 00 ln lim(cotx)sin x limsin x ln(cotx)
x 0 x 0 x 0 1
sin x
(1 cot2 x)sin x
ln(cot x) L'Hôp cot x (1 cot2 x)sin2 x sin x
lim lim lim lim 0
x 0 1 x 0 cos x x 0 cos x cot x x 0 cos2 x
sin x sin2 x
lim(cot x)sin x e0 1
x 0

110. Pàgina 234

2 2 2 x 2ln(1 x ) 0
a) lim lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 ln 1 x x x 0 x ln 1 x 0

2
2
2 x 2ln(1 x ) L'Hôp 1 x 0
lim lim
x 0 x ln 1 x x 0 x 0
ln(1 x )
1 x

2
2
1 x L'Hôp 2
lim lim 1
x 0 x x 0 2 x
ln(1 x )
1 x

3 3 3sin x 3x 0
b) lim lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 x sin x x 0 x sin x 0

3sin x 3x 3cos x 3 0
lim L'Hôp
lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 x sin x x 0 sin x x cos x 0

3cos x 3 L'Hôp 3sin x

lim lim 0
x 0 sin x x cos x x 0 2cos x x sin x

3x 2 3 x ln x 2( x 1) 0
c) lim lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 1 x 1 ln x x 1 ( x 1)ln x 0

3 x ln x 2( x 1) 3ln x 1
lim lim
x 1 ( x 1)ln x x 1 ( x 1)
ln x
x

439
 Aplicacions de la derivada 9

111. Pàgina 234

2
a) xlim x e x e0

x
e 1 0
b) xlim x x e 1 → 0 lim →
x 1 0
x
x
e
x
e 1 L´Hôp x2
lim lim lim x
e e0 1
x 1 x 1 x

x x2

x
x tg
c) lim x 2 1 tg → 2 →
0 lim
x 1 2 x 1 1
x2 1

x x
tg 2cos2
2 2 (x 2 1)2 0
lim L´Hôp
lim lim →
x 1 1 x 1 2x x 1 2 x 0
4 x cos
x2 1 ( x 2 1)2 2

2
x2
2 2 4
2 arctg arctg 1
x 0 x 2 2x 2
d) xlim x arctg → 0 lim → lim L`Hôp
lim x lim 2
x x 1 0 x 1 x 1 x x2 4
x x x2

112. Pàgina 234

x 0
a) lim x tg x → 0 lim 2 →
x 2 x 1 0
2 2
tg x

x
2 L'Hôp 1
lim lim lim sin2 x 1
x 1 x 1 x
2 2 2
tg x sin2 x

arcsin x 0
b) lim(arcsin x cot x) 0 lim(arcsin x cot x) lim
x 0 x 0 x 0 1 0
cot x
1
arcsin x L'Hôp 1 x2 cos2 x
lim lim lim 1
x 0 tan x x 0 1 x 0 1 x2
cos2 x

440
 Aplicacions de la derivada 9

c) lim tg x 1 sec x (1 1) 2 0
x
4

x
x tg
d) lim 2 x tg → 4 →
0 lim
x 2 4 x 2 1
2 x

x x
tg 4cos2
4 4 (2x )2 0
lim L´Hôp
lim lim →
x 2 1 x 2 1 x 2 x 0
4cos2
2 x (2 x )2 4

(2 x)2 L'Hôp 4 2x 0
lim lim
x 2 x x 2 x 0
4cos2 sin
4 2

4 2x L'Hôp 2 4 4
lim lim lim
x 2 x x 2 x x 2 x
sin cos cos
2 2 2 2

113. Pàgina 234

ln(ln x )
→ →
x x
a) lim ln x
e 0
ln lim ln x
e
lim
x x x ex

1
ln(ln x ) x ln x 1 e x

lim L´Hôp
lim 0 lim ln x e0 1
x ex x ex e x x ln x x

x
1 1
x
1
b) xlim 1 tg → 1 ln lim 1 tg lim x ln 1 tg → 0
x x x x x

1
1 tg 2
x
1 1 1 1
ln 1 tg ln 1 tg x 2 1 tg 1 tg 2
x 0 x x
lim → lim L´Hôp
lim lim x 1
x 1 0 x 1 x 1 x 1
1 tg
x x x2 x
x
1
lim 1 tg e1 e
x x

114. Pàgina 234

sin[tan(sin x)] 0
a) lim
x 0 sin(tan x) 0

sin[tan(sin x)] L'Hôp [1 tan2 (sin x)] cos[tan(sin x)] cos x

lim lim 1
x 0 sin(tan x) x 0 cos(tan x) (1 tan2 x)

ln(1 x) sin x 0
b) lim
x 0 x sin x 0
1 1 1
cos x cos x sin x
ln(1 x) sin x L'Hôp 1 x 0 1 x L'Hôp (1 x)2 1
lim lim lim lim
x 0 x sin x x 0 sin x x cos x 0 x 0 sin x x cos x x 0 2cos x x sin x 2

441
 Aplicacions de la derivada 9

arc tg e x
0
c) lim 2 x arc tg e x → 0 lim 2 x arc tg e x
lim 2 →
x 2 x 2 x 1 0
2x

ex
arc tg e x 2x 2 x 2e x
lim 2 L´Hôp
lim 1 e lim →
x 1 x 1 x 1 e2 x
2x 2x 2

2 x 2e x (4 x 2 x 2 )e x (4 x 2 x 2 )
lim L´Hôp
lim lim →
x 1 e2 x x 2e2 x x 2e x

(4 x 2 x 2 ) (4 4 x ) (4 4 x ) 4
lim L´Hôp
lim → lim L'Hôp
lim 0
x 2e x x 2e x x 2ex x 2ex

115. Pàgina 234

e x e x mx 0
a) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 x sin x 0

ex e x mx ex e x m 2 m
lim lim
x 0 x sin x x 0 1 cos x 0
0
Si considerem m = -2, el límit serà del tipus i podrem continuar aplicant la regla de L’Hôpital:
0

ex e x 2 L'Hôp ex e x
0
lim lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 1 cos x x 0 sin x 0

ex e x
ex e x
lim lim 2
x 0 sin x x 0 cos x

1 m sin x ex 0
b) lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 (arctan x)2 0

1 m sin x ex L'Hôp (m cos x ex )(x 2 1) m 1

lim lim
x 0 (arctan x)2 x 0 2arctan x 0
0
Si considerem m = 1, el límit serà del tipus i podrem continuar aplicant la regla de L’Hôpital:
0

(cos x ex ) (x 2 1) L'Hôp (1 x 2 ) (2 x(cos x e x ) (1 x 2 ) (sin x e x )) 1

lim lim
x 0 2arctan x x 0 2 2

116. Pàgina 234

2 2cos x x ln(1 x) 0
lim 3
→ Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 x 0
x
2sin x ln(1 x)
2 2cos x x ln(1 x) 1 x 0
lim L'Hôp
lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 x3 x 0 3x 2 0

x 2 x
2sin x ln(1 x) 2cos x
1 x L'Hôp (1 x)2 2 2
lim lim
x 0 3x 2 x 0 6x 0
Podrem continuar aplicant la regla de L’Hôpital si 1 (si no, el límit no serà finit):

2 x x 3
2cos x 2sin x
(1 x)2 L'Hôp (1 x)3 1
lim lim
x 0 6x x 0 6 2

442
 Aplicacions de la derivada 9

117. Pàgina 234

ax 2 bx 1 cos x 0
lim → Apliquem la regla de L’Hôpital.
x 0 sin x 2 0

ax 2 bx 1 cos x L'Hôp 2ax b sin x b

lim lim
x 0 sin x 2 x 0 2x cos x 2 0
L’únic valor que permet continuar aplicant la regla de L’Hôpital és b = 0.
2ax sin x L'Hôp 2a cos x 2a 1
lim lim
x 0 2x cos x2 x 0 2 cos x 2 4 x 2 sin x 2 2
2a 1 1
Perquè es compleixi aquesta condició necessitem que 1 a
2 2

118. Pàgina 234

C (t ) (t a)2 b, 9 t 14
C '(t ) 2(t a)
C (t ) té un mínim en t 12 2 (12 a) 0
C (12) 15 (12 a)2 b 15

Si resolem el sistema d’equacions següent obtindrem els paràmetres que busquem:

2 24 0
a 12, b 15
2
(12 a) b 15

119. Pàgina 234

a) C(t ) 8t 3 84t 2 240t , 1 t 6

C'(t ) 24t 2 168t 240 C'(t ) 0 → t2 7t 10 0 → t 2, t 5

C''(t ) 48t 168 C''(2) 96 168 0 i C''(5) 240 168 0

És a dir:
En t = 2 hi ha el màxim de C(t), amb valor C(2) = 208.
En t = 5 hi ha el mínim de C(t), amb valor C(5) = 100
b) Com que l’equació defineix la despesa d’energia en calefacció, el més natural seria que reflectís una
despesa més alta durant els mesos d’hivern i una despesa més baixa en els mesos propers a l’estiu, com
efectivament passa. És per això que el màxim es dona al febrer, i el mínim, al maig.
C(t) és creixent en (1,2) (5, 6) i decreixent en (2, 5).

120. Pàgina 234

a) Rt( ) A t (B t ), 0 t 20

R'(t ) A(B t ) At

Màxim rendiment per a t 10 → A(B 10) 10 A 0

R(10) 100 → 10 A(B 10) 100

443
 Aplicacions de la derivada 9

Els valors de A i B estan determinats pel sistema d’equacions següent:

A(B 20) 0
→ A 1 , B 20
10 A(B 10) 100

És a dir, R(t ) t (20 t )

b) R(t ) 64 → 64 20t t 2 t2 20t 64 0 →t 4, t 16

Arriba a un rendiment del 64 % per a t 4i t 16 .

Aquests valors tenen sentit, ja que tots dos es troben a la mateixa distància (6 hores) del màxim del
rendiment, que s’aconseguia per a t 10 .

121. Pàgina 234

a) Les despeses inicials es corresponen amb G(0), i tenen un valor de G(0) = 100.
Aquest valor representa la inversió inicial que ha de fer l’empresa per començar l’activitat comercial.
b) B(t ) I(t ) G(t ) → B(t ) 2t 2 50t (t 2 16t 100) 3t 2 66t 100

La funció dels beneficis és: B(t ) 3t 2 66t 100

c) B'(t ) 0 → t B''(11) 6 0 t 11 és màxim.

6t 66 B'(t ) 11
Els beneficis són màxims per a t = 11, l’onzè any des que es va fundar.
Els beneficis totals d’aquell any van ser: B(11) 3 112 66 11 100 263 milers d’euros.

122. Pàgina 235

a) R'(t ) 0 → t 5

R''(5) 0 → t 5 és un màxim.

La rendibilitat R(t ) serà màxima per a t 5 anys.

b)

123. Pàgina 235

x: llargada de l’escenari y: amplada de l’escenari
AEscenari = 100 → xy 100 →y 100
x

100
La funció que hem de minimitzar és: P(x ) 2 x
x
200 200
P'( x ) 2 P' ( x ) 0 → 2 →x 10 La solució vàlida és x 10 .
x2 x2
400
P''( x ) → P' ' (10) 0 → En x 10 s’aconsegueix el mínim.
x3

Així doncs, les dimensions que ha de tenir l’escenari per complir les especificacions que es demanen són:
Llargada = 10 m Amplada = 10 m
És a dir, l’escenari ha de tenir forma quadrada.

444
 Aplicacions de la derivada 9

124. Pàgina 235

x: longitud dels costats iguals de tela metàl·lica
y: longitud del costat de tela metàl·lica de la mateixa mida que la paret
Com que disposem de 1.000 m de tela metàl·lica:
2x + y = 1.000 → y = 1.000 – 2x
La funció que volem maximitzar és:
A(x) =x(1.000 – 2x) = 1.000x – 2x2
A’(x) = 1.000 – 4x A’(x) = 0 → 1.000 = 4x → x = 250
A’’(250) = – 4 < 0 → En x 250 s’aconsegueix el màxim.
Així doncs, la tanca estarà constituïda per la paret i per tres tanques metàl·liques de 250 m, 250 m i 500 m de
longitud.
Àrea: 250 · 500 = 125.000 m2

125. Pàgina 235

x: llargada de la barra en metres y: amplada de la barra en metres
P 2( x y) 30 x y 15 x 15 y

AInteror (y 1) (x 1) (y 1) (14 y )

15
A'Interior 15 2y A'Interior 0 15 2y 0 y
2
15
Així doncs, la barra ha de ser de forma quadrada, amb els costats de m.
2

126. Pàgina 235

x: nombre d’alarmes de tipus A y: nombre d’alarmes de tipus B
Com que instal·laran 9 alarmes, tenim que x y 9 y 9 x .
La funció que volem maximitzar és:
xy 2 x (9 x )2
S( x , y ) → S(x )
10 10

(9 x )2 2 x (9 x) 3x2 36 x 81
S'( x ) S'( x ) 0 → x 3, x 9
10 10
3x 18
S''( x ) → S' ' (3) 0 → En x 3 s’aconsegueix un màxim.
5
→ S' ' (9) 0 → En x 9 s’aconsegueix un mínim.
Així doncs, la seguretat serà màxima quan instal·lin 3 alarmes de tipus A i 6 alarmes de tipus B.

445
 Aplicacions de la derivada 9

127. Pàgina 235

b 2
Angle de 90o → b2 2c 2 →c
2

2a + b + 2c = 6
Perímetre = 6 m → 2a + b + 2c = 6

→ 2a b(1 2) 6 → a 6 b(1 2)
2

h : altura del triangle

b b b
Pel teorema de l’altura: h2 → h
2 2 2

Perquè hi hagi més lluminositat, l’àrea de la finestra ha de ser màxima. És a dir, la funció que volem optimitzar
és:
b
b h b
→ 6 b (1 2) 2 12b b2 (1 2 2)
A(a, b, h) a b A(b) b
2 2 2 4

b 6
A'(b) 3 1 2 2 A' (b) 0 →b
2 1 2 2

1 6
A''(b) 2 0 → b és el màxim.
2 1 2 2

Així doncs, les dimensiones de la finestra han de ser:

12 3 2 6 12 3 2
a m b m c m
7 1 2 2 7

128. Pàgina 235

x: altura de la finestra y: amplada de la finestra

Àrea = 1 m2 → xy 1 →y 1
x

1
La funció que volem minimitzar és: P( x ) 2( x )
x

1 1
P'( x ) 2 1 P' ( x ) 0 → 1 → x 1 La solució vàlida és x 1.
x2 x2

4
P''( x ) → P' ' (1) 0 → En x 1 s’aconsegueix el mínim.
x3

Així doncs, la finestra ha de ser un quadrat d’1 m de costat perquè es minimitzi el cost del marc.

129. Pàgina 235

r: radi de la base h: altura de la llauna

Volum = 10 dm3 → r 2h 10 → h
10
r2
10
h 20
La funció que volem minimitzar és: A(r , h) r2 2 rh r2
A(r ) r2
r

20 10
A'(r ) 2 r A'(r ) 0 → r3 10 → r 3
r2

10
A''(r ) 2
40
→ A'' 3 10 0 → En r 3 s’aconsegueix el mínim.
r3

446
 Aplicacions de la derivada 9

Així doncs, les dimensions de la llauna han de ser:

10 10
r 3 dm h 3 dm

130. Pàgina 235

x: costat de la base h: altura del dipòsit

Volum = 20 m3 → x 2h 20 → h
20
x2

La funció que volem minimitzar és:

20
h 80
C( x , h) 4 xh 2x 2 x2
C( x ) 2x 2
x

80
C'(x ) 4x C'( x ) 0 → x3 20 → x 3
20
x2
160 160
C''( x ) 4 → C''( 3 20) 4 12 0 → En x 3
20 s’aconsegueix el mínim.
x3 20

Així doncs, les dimensions han de ser:

m 20 3 m
x 3
20 h 2
20
3
20

80 2 120
I el cost mínim és: C 3 20 3
2 3
20 3
12 3 50 €
20 20

131. Pàgina 235

r: radi de les semiesferes i del cilindre h: altura de la zona cilíndrica
4 3 10 4
Volum = 10 → r 2h r 10 → h r
3 r2 3

La funció que volem minimitzar és:

10 4
C(r , h) 20 4 r 2 10 2 rh 80 r 2 20 r r
r2 3

320 r 200 15
C'(r ) C'(r ) 0 r 3
3 r2 8

160 2 400 15
C''(r ) C'' 3 0
3 r3 8

15
Així doncs, en r 3 m s’aconsegueix un mínim.
8

Les dimensions que minimitzen el cost són:

15
r 3 m h 23 15 m
8

447
 Aplicacions de la derivada 9

132. Pàgina 235

x: altura en metres del camp per a blat de moro
y: amplada en metres del camp per a blat de moro
Pel teorema de Tales: 400
400 x 2.000 2 x
y x
160 400 y 5

La funció que volem maximitzar és:

160 400 − y
2.000 2 x
y
5
6 2
B ( x, y ) 0,12 xy 0,10 240 (400 x) B( x) 24 x x 9.600
125

12 2
B'(x ) 24 x B'( x ) 0 x 250
125
12 12
B''(x ) B''(250) 0
125 125

Així doncs, en x = 250 m s’aconsegueix el màxim.

Per tant, el camp de blat de moro ha de ser de 250 m d’altura per 300 m d’amplada, i el camp de blat, de 150 m
d’altura per 240 m d’amplada.
El benefici màxim és:

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 236
Superfície de la llauna perfecta: Sperfecta = 2π · 3,75 · 7,5 + 2π · 3,752 = 265,07 cm2
Superfície de la llauna habitual: Shabtiual = 2π · 3,25 · 11,5 + 2π · 3,252 = 301,20 cm2
Shabtiual – Sperfecta = 36,13 cm2

2. Pàgina 236
No hi pot haver altres mides per a llaunes cilíndriques. Les úniques dimensions que minimitzen la superfície són les
que hem calculat abans.

3. Pàgina 236
Depèn de la llauna. Caldria comprovar-ho tenint en compte els diferents tipus de llaunes que trobem al mercat.

4. Pàgina 236
Cost per llauna:

ct.

ct.

448
 Representació de funcions 10
ACTIVITATS
1. Pàgina 238
a) Dom f Im f = [0, +∞) b) Dom f Im f = [−1, 1]

2. Pàgina 238

a) x 2 3 0 (x 3) (x 3) 0 Dom f , 3 3,

x 1 1 3 2 0
b) x 3 2x 0 x 3 2x x 3 4x2 4x 2 x 3 0 3 3 3
x 3 2 0
4 4 4

3 3
x 3 0 x 3 Dom f 3, ,
4 4

3. Pàgina 239
3 3 3 3 3 3
a) 9 4 x 2 0 x x 0 x , Dom f ,
2 2 2 2 2 2

• Talls amb l’eix X:

3 3
x ,0
2 2
9 4x2 0 9 4x2 0 (3 2 x )(3 2x) 0
3 3
x ,0
2 2

• Tall amb l’eix Y:

x 0 f 0 9 0 3 0, 3

• La funció és positiva en tot el domini, ja que l’arrel quadrada d’un nombre més gran o igual que zero
sempre és més gran o igual que zero.
cos x sin x 0
b) f ( x) cotg x x k ,k Dom f k :k
sin x

• Talls amb l’eix X:

cos x
cotg x 0 cos x 0 x k ,k
sin x 2

• Tall amb l’eix Y:

La funció no està definida per a x = 0; així doncs, no talla l’eix Y.

• La funció és positiva en els intervals de la forma: k , k .

2

La funció és negativa en els intervals de la forma: k ,k .

2

449
 Representació de funcions 10

4. Pàgina 239

a) Per l’activitat 2: Dom f , 3 3,

x 2 2, 0
• Talls amb l’eix X: ln (x 2 3) 0 x2 3 1 x2 4 0
x 2 2, 0

• Tall amb l’eix Y:

La funció no està definida per a x = 0; així doncs, no talla l’eix Y.
• f(−3)  0 f(−1,8)  0 f(1,8)  0 f(3)  0

Per tant, la funció és positiva en , 2 2, i negativa en 2, 3 3, 2 .

3 3
b) Per l’activitat 2: Dom f 3, ,
4 4

• Talls amb l’eix X:

x2 1 x 1 1, 0
f x 0 x2 1 0
x 3 2x x 1 1, 0

• Tall amb l’eix Y:

1 3 3
x 0 f 0 0,
3 3 3

4
• f(−2)  0, f 0 , f(0)  0, f(2)  0
5

3 3
Per tant, la funció és positiva en 1, 1, i és negativa en 3, 1 ,1 .
4 4

5. Pàgina 240
a) f x ln ( x )2 4 2 ln x 2 4 2 f x f(x) és simètrica respecte de l’eix Y.

b) f x 3 sin x 3 sin x 3 sin x f x f(x) és simètrica respecte de l’origen de coordenades.

c) f x 2( x )2 25 2x 2 25 f x f(x) és simètrica respecte de l’eix Y.

d) f x ( x )2 27 x2 27 f x f(x) és simètrica respecte de l’eix Y.

6. Pàgina 240

a) f x k 1 5 cos 2 x k 1 5 cos 2 x 2k 1 5 cos 2 x cos 2k sin 2 x sin 2k

1 5 cos 2 x 1 sin 2 x 0 1 5 cos 2 x f ( x)

La funció f(x) és periòdica de període .

tg 2 x tg k tg 2 x 0
b) f x k tg 2 x k tg 2 x k tg 2 x
2 2 1 tg 2 x tg k 1 tg 2 x 0

La funció f(x) és periòdica de període .

2

450
 Representació de funcions 10

7. Pàgina 240
Sí, és una funció periòdica amb període la unitat.

8. Pàgina 241
1 1
a) Resposta oberta. Per exemple: f x 2
x 3 x 1 x 2x 3

1 1
b) Resposta oberta. Per exemple: f x
x x 2 x2 2x

1
c) Resposta oberta. Per exemple: f x
x (x 1)

9. Pàgina 241
a) x 3 4x 0 x x2 4 0 x x 2 x 2 0 Dom f 2, 0, 2

x 1 1
lim La funció f(x) té una asímptota vertical en x = 0.
x 0 x 3 4x 0
x 1 1
lim La funció f(x) té una asímptota vertical en x = −2.
x 2 x 3 4x 0
x 1 1
lim La funció f(x) té una asímptota vertical en x = 2.
x 2 x 3 4x 3

b) x 2 16 0 x2 16 0 x 4 x 0
02 16 0 Dom f , 4 4,

lim log(x 2 16) La funció f(x) té una asímptota vertical en x = −4.

x 4

lim log(x 2 16) La funció f(x) té una asímptota vertical en x = 4.

x 4

c) 9 x 2 0 3 x 3 x 0 Dom f 3, 3

lim 1 ln 9 x2 La funció f(x) té una asímptota vertical en x = 3.

x 3

lim 1 ln 9 x2 La funció f(x) té una asímptota vertical en x = −3.

x 3

10. Pàgina 242

2x 3 x 2 1
lim 2
x3 3x
La funció f(x) té una asímptota horitzontal en y = 2.
x
a)
2x 3 x 2 1
lim 2
x x3 3x

ln x
No existeix lim
x 2x
b) 1 La funció f(x) té una asímptota horitzontal en y = 0.
ln x
lim lim x 0
x 2x x 2

451
 Representació de funcions 10

11. Pàgina 242

x2
a) xlim 1 Asímptota horitzontal en y = 1.
x4 3

x2
• Si x → +∞, 1 0 f(x) està per sota de l’asímptota.
x4 3

x2
• Si x → −∞, 1 0 f(x) està per sota de l’asímptota.
x4 3

x
b) lim 0 Asímptota horitzontal en y = 0.
x x2 1
x
• Si x → +∞, 0 0 f(x) està per sobre de l’asímptota.
x2 1
x
• Si x → −∞, 0 0 f(x) està per sota de l’asímptota.
x2 1

12. Pàgina 243

f (x ) x
a) xlim lim 0 f(x) no té asímptotes obliqües.
x x x x2 3

f (x ) x3
lim lim 1 0 m 1
x x x x x2 3
b) f(x) té una asímptota obliqua en y = x.
x3 x3 x3 3x
lim f ( x ) mx lim x lim 0 n 0
x x x2 3 x x2 3

4x 2 1
c) lim f (x ) lim 0 f(x) no té asímptotes obliqües.
x x x x 2x 2 x

13. Pàgina 243

2x 2
a) lim f (x ) lim 0 f(x) no té asímptotes obliqües.
x x x x x2 2

x4 1
b) lim f (x ) lim f(x) no té asímptotes obliqües.
x x x x x2 x

f (x ) x4 1
lim lim 1 0 m 1
x x x x x
c) f(x) té una asímptota horitzontal en y = x.
x4 1 x4 1 x2
lim f ( x ) mx lim x lim 0 n 0
x x x x x

x4 1 x4 1 x2
f (x ) mx n x
x x

x4 1 x2
• Si x → +∞, 0 f(x) està per sobre de l’asímptota.
x

x4 1 x2
• Si x → −∞, 0 f(x) està per sota de l’asímptota.
x

452
 Representació de funcions 10

14. Pàgina 244

a) f(x) és polinòmica → Dom f i no té asímptotes verticals.

x4 x3 4
lim
x 2 No té asímptotes horitzontals.
x4 x3 4
lim
x 2

f (x ) x4 x3 4
lim lim
x x x 2x No té asímptotes obliqües.
f (x ) x4 x3 4
lim lim
x x x 2x

Així doncs, la funció té branques parabòliques quan x → +∞ i x → −∞.

b) Dom g = (0, +∞)
1
ln x x
lim x ln x
x 0
0 lim
x 0 1
lim
x 0 1 x
lim
0
x 0 No té asímptotes verticals.
x x2

x
lim x ln x No té asímptotes horitzontals.

g(x ) x ln x
lim lim lim ln x No té asímptotes obliqües.
x x x x x

Així doncs, la funció té una branca parabòlica quan x → +∞.

15. Pàgina 244

a) Dom f 3

2x 2
lim
3 x
Té asímptota vertical en x = 3.
x 3

2x 2 2x 2
lim lim
x 3 x 3 x 3 x 3

2x 2
lim
x x 3
No té asímptotes horitzontals.
2x 2
lim
x x 3

f (x ) 2x 2
lim lim 2 m 2
x x x 3
y = 2x + 6 és asímptota obliqua de f(x).
x x

2x 2 2x 2 6x 6x
lim f ( x ) mx lim lim 6 n 6
x x x 3 x x 3

Així doncs, f(x) no té branques parabòliques.

b) Dom f La funció no té asímptotes verticals.

x
lim 1 x e x 0
x
lim 1 x e x
x
lim 1 ex 0 y = 0 és una asímptota horitzontal de f(x).

lim 1 x ex
x

f (x ) 1 x ex
lim lim lim ex La funció no té asímptotes obliqües.
x x x x x

Així doncs, f(x) no té branques parabòliques.

453
 Representació de funcions 10

16. Pàgina 245

a) Dom f 1

2x x 1 x2 x2 2x
f ´(x ) 2 2
0 x2 2x 0 x 0; x 2
x 1 x 1

f'(−3)  0 f(−1,5)  0 f(−0,5)  0 f(1)  0

La funció és creixent en l’interval , 2 0, i és decreixent en l’interval 2, 1 1, 0 .

b) Dom f

2x x 2 1 2x x 2 1 4x
f ´(x ) 2 2
0 4x 0 x 0
x2 1 x2 1

f'(−1)  0 f(1)  0
La funció és decreixent en l’interval (−∞, 0) i és creixent en l’interval (0, +∞).

17. Pàgina 245

a) Dom f

x 2 ex x ex 2 x
f ´( x ) x ex 0 x 0; x 2
2 2

f'(−3)  0 f'(−1)  0 f(1)  0

La funció és creixent en l’interval , 2 0, i és decreixent en l’interval (−2, 0).

La funció creix a l’esquerra del −2 i decreix a la dreta → x = −2 màxim:

2 2
f ( 2) P 2, és un màxim.
e2 e2

La funció decreix a l’esquerra del 0 i creix a la dreta → x = 0 mínim:

f(0) = 0 → Q(0, 0) és un mínim.
b) Dom f 0,

1 1
f ´(x ) ln x x ln x 1 0 x
x e
1
f´ 0 f´ 1 0
3

1 1
La funció és decreixent en l’interval 0, i creixent en l’interval , .
e e

La funció decreix a l’esquerra de l’ 1 i creix a la dreta → x 1

mínim:
e e

1 1 1 1
f P , és un mínim.
e e e e

454
 Representació de funcions 10

18. Pàgina 246

a) Dom f 1

2x x 1 x2 x2 2x
f ´(x ) 2 2
x 1 x 1

2
2x 2 x 1 2x 2 x2 2x 2x 2 2
f ´´( x ) 4 4 3
0 x No té punts d’inflexió.
x 1 x 1 x 1

f''(−2)  0 → f(x) és còncava en l’interval (−∞, −1).

f''(0)  0 → f(x) és convexa en l’interval (−1, +∞).
b) Dom f

2x x 2 1 2x x 2 1 4x
f ´(x ) 2 2
2 2
x 1 x 1

2
4 x2 1 4x 4x3 4x 12 x 4 8x2 4 12 x 2 4 x2 1
f ´´( x ) 4 4 4
2 2 2
x 1 x 1 x 1

1
x
12 x 2 4 2 3
3
0 12 x 4 0
x2 1 1
x
3

f ´´ 1 0 f ´´ 0 0 f ´´ 1 0

1 1
f(x) és còncava en l’interval , , .
3 3

1 1
f(x) és convexa en l’interval , .
3 3

1 1 1 1 1 1 1 1
f P , és punt d’inflexió. f Q , és punt d’inflexió.
3 2 3 2 3 2 3 2

19. Pàgina 246

a) Dom f

x 2 ex x ex 2 x
f ´( x ) x ex
2 2

ex x ex 2 x x ex 2 ex x ex 2x e x x 2 ex xe x ex x 2 4x 2
f ´´( x ) 0
2 2 2

x2 4x 2 0 x 2 2

f''(−4)  0 f''(−1)  0 f''(0)  0

La funció f(x) és convexa en l’interval , 2 2 2 2, .

La funció f(x) és còncava en l’interval 2 2, 2 2 .

2 2 2 2
f 2 2 3 2 2e P 2 2, 3 2 2 e és punt d’inflexió.

2 2 2 2
f 2 2 3 2 2 e Q 2 2, 3 2 2 e és punt d’inflexió.

455
 Representació de funcions 10

b) Dom f 0,

1
f ´(x ) ln x x ln x 1
x
1
f ´´(x ) 0 x La funció no té punts d’inflexió.
x

La funció f(x) és còncava o convexa en tot el domini. f''(e)  0 → La funció és convexa en (0, +∞).

20. Pàgina 247

a) • Dom f

• Talls amb els eixos:

x 0
f (x ) 0 2x 3 6x 2x x 2 3 0 Talla l’eix X en 0, 0 , 3, 0 i 3, 0 .
x 3

x = 0 → f(0) = 0 → Talla l’eix Y en (0, 0).

• Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim f (x ) lim 2x 3 6x
x x

lim f ( x ) lim 2 x 3 6x
x x

• Creixement i decreixement:
x 1
f ´( x ) 6x 2 6 0 x2 1
x 1

En l’interval (−∞, −1) (1, +∞), f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval (−1, 1), f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
La funció creix a l’esquerra de x = −1 i decreix a la dreta → x = −1 és un màxim:
f(−1) = 4 → (−1, 4) és un màxim.
La funció decreix a l’esquerra de x = 1 i creix a la dreta → x = 1 és un mínim:
f(1) = −4 → (1, −4) és un mínim.
• Concavitat i convexitat:
f ´´(x ) 12 x 0 x 0

En l’interval (− ∞, 0), f''(x)  0 → f(x) és còncava.

En l’interval (0, +∞), f''(x)  0 → f(x) és convexa.
La funció és còncava a l’esquerra de x = 0 i convexa a la dreta → En x = 0 hi ha un punt d’inflexió → (0, 0)
és punt d’inflexió.
Y

1 X

456
Representació de funcions 10

b) • Dom f

• Talls amb els eixos:

x 0
f (x ) 0 8x2 x4 x2 8 x2 0 Talla l’eix X en 0, 0 , 2 2, 0 i 2 2,0 .
x 2 2

x = 0 → f(0) = 0 → (0,0)
• Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim f (x ) lim 8 x 2 x4
x x

lim f ( x ) lim 8 x 2 x4
x x

• Creixement i decreixement:
x 0
f ´( x ) 16 x 4x 3 4x 4 x2 0
x 2

En l’interval (− ∞, −2) (0, 2), f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval (−2, 0) (2, +∞), f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
La funció creix a l’esquerra de x = −2 i decreix a la dreta → x = −2 és un màxim:
f(−2) = 16 → (−2, 16) és un màxim.
La funció decreix a l’esquerra de x = 0 i creix a la dreta → x = 0 és un mínim:
f(0) = 0 → (0, 0) és un mínim.
La funció creix a l’esquerra de x = 2 i decreix a la dreta → x = 2 és un màxim:
f(2) = 16 → (2, 16) és un màxim.
• Concavitat i convexitat:
2 3
f ´´( x ) 12 x 2 16 4 4 3x 2 0 x
3

2 3 2 3
En l’interval , , , f''(x)  0 → f(x) és còncava.
3 3

2 3 2 3
En l’interval , , f''(x)  0 → f(x) és convexa.
3 3

Y
2 3
La funció és còncava a l’esquerra de x i convexa a la dreta → En
3
2 3 2 3 80
x hi ha un punt d’inflexió → , és punt d’inflexió.
3 3 9

2 3
La funció és convexa a l’esquerra de x i còncava a la dreta → En
3
2 3 2 3 80
x hi ha un punt d’inflexió → , és punt d’inflexió.
3 3 9

1 X

457
 Representació de funcions 10

21. Pàgina 247

a) • Dom f

• Talls amb els eixos:

x 0
f (x ) 0 6x5 12 x 3 4x 2x 3 x 4 6x 2 2 0 Talla l’eix X en 0, 0 , 1,51; 0 i 1,51; 0 .
x 1,51

x = 0 → f(0) = 0 → Talla l’eix Y en (0, 0).

• Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim f (x ) lim 6 x 5 12x 3 4x

x x

lim f ( x ) lim 6 x 5 12 x 3 4x
x x

• Creixement i decreixement:
f ´(x ) 30 x 4 36x 2 4 0 x 1,14

En l’interval (− ∞; −1,14) (1,14; +∞), f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval (−1,14; 1,14), f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
La funció creix a l’esquerra de x = −1,14 i decreix a la dreta → x = −1,14 és un màxim:
f(−1,14) = 10,79 → (−1,14; 10,79) és un màxim.
La funció decreix a l’esquerra de x = 1,14 i creix a la dreta → x = 1,14 és un mínim:
f(1,14) = −10,79 → (1,14; −10,79) és un mínim.
• Concavitat i convexitat:
x 0
f ´´( x ) 120 x 3 72 x 24 x 5 x 2 3
x 0,77

En l’interval (−∞; −0,77) (0; 0,77), f''(x)  0 → f(x) és còncava.

En l’interval (−0,77; 0) (0,77, +∞), f''(x)  0 → f(x) és convexa.
La funció és còncava a l’esquerra de x = −0,77 i convexa a la dreta → En x = −0,77 hi ha un punt d’inflexió →
(−0,77; 6,93) és punt d’inflexió.
La funció és convexa a l’esquerra de x = 0 i còncava a la dreta → En x = 0 hi ha un punt d’inflexió → (0, 0) és
punt d’inflexió.
La funció és còncava a l’esquerra de x = 0,77 i convexa a la dreta → En x = 0,77 hi ha un punt d’inflexió →
(0,77; −6,93) és punt d’inflexió.
Y

2
1 X

458
Representació de funcions 10

b) • Dom f

• Talls amb els eixos:

x 0
f (x ) 0 x3 x4 x3 1 x 0 Talla l’eix X en 0, 0 i 1, 0 .
x 1

x = 0 → f(0) = 0 → Talla l’eix Y en (0, 0).

• Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim f (x ) lim x 3 x4
x x

lim f ( x ) lim x 3 x4
x x

• Creixement i decreixement:
x 0
f ´(x ) 3x2 4x 3 x2 3 4x 0 3
x
4

3
En l’interval ,0 0, , f'(x)  0 → f(x) és creixent.
4

3
En l’interval , , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
4

3 3
La funció decreix a l’esquerra de x i creix a la dreta → x és un mínim:
4 4

3 3
f 0,11 , 0,11 és un mínim.
4 4

• Concavitat i convexitat:
x 0
f ´´(x ) 6x 12x 2 6 x 1 2x 1
x
2

1
En l’interval , 0, , f''(x)  0 → f(x) és convexa.
2

1
En l’interval , 0 , f''(x)  0 → f(x) és còncava.
2

1 1
La funció és convexa a l’esquerra de x i còncava a la dreta → En x hi ha un punt d’inflexió →
2 2
1
; 0,06 és punt d’inflexió.
2

La funció és còncava a l’esquerra de x = 0 i convexa a la dreta → En x = 0 hi ha un punt d’inflexió → (0, 0) és

punt d’inflexió.
Y

−1 X

459
 Representació de funcions 10

22. Pàgina 248

a) • Dom f 0

• Talls amb els eixos:

x2 5
f (x ) 0 0 x2 5 0 x 5 Talla l’eix X en 5, 0 i 5, 0 .
x

No talla l’eix Y perquè en x = 0 no està definida.

• Asímptotes i branques parabòliques:
x2 5
limf (x ) lim Asímptota vertical en x = 0.
x 0 x 0 x

x2 5
lim f (x ) lim
x x x No té asímptotes horitzontals.
x2 5
lim f (x ) lim
x x x

f (x ) x2 5
lim lim 1 m 1
x x x x2
Asímptota obliqua en y = x.
x2 5 5
lim f (x ) x lim x lim 0 n 0
x x x x x

No té branques parabòliques ja que té asímptota obliqua quan x → +∞ i quan x → −∞.

• Creixement i decreixement:
x2 5
f ´( x ) 0 La funció f(x) és creixent en el domini i no presenta màxims ni mínims.
x2

• Concavitat i convexitat:
10
f ´´(x ) 0 La funció f(x) no presenta punts d’inflexió.
x3

En l’interval (−∞, 0), f''(x)  0 → f(x) és convexa.

En l’interval (0, +∞), f''(x)  0 → f(x) és còncava.
Y

y=x

1 X

x=0

b) • x 3 x x x2 1 0 x 0 Dom g 0

• Talls amb els eixos:

x2
g( x ) 0 3
0 x 0 No talla l’eix X perquè no està definida per a x = 0.
x x

No talla l’eix Y perquè la funció no està definida per a x = 0.

460
Representació de funcions 10

• Asímptotes i branques parabòliques:

x2 0 L'Hôpital 2x
lim g( x ) lim 3
lim 0 No té asímptotes verticals.
x 0 x 0 x x 0 x 0 3x 2 1

x2
lim g( x ) lim 3
0
x x
Asímptota horitzontal en y = 0.
x x

2
x
lim g( x ) lim 0
x x x3 x

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques ja que té asímptota horitzontal quan x → +∞ i quan

x → −∞.
• Creixement i decreixement:
x4 x2 x2 1
g´(x ) 2 2
0 x 1
3
x x x2 1

En l’interval (−∞, −1) (1, +∞), g'(x)  0 → g(x) és decreixent.

En l’interval (−1, 0) (0, 1), g'(x)  0 → g(x) és creixent.
1 1
x 1 g 1 1, és un mínim.
2 2

1 1
x 1 g1 1, és un màxim.
2 2

• Concavitat i convexitat:

2x 3 6x x 0
g´´(x ) 3
0 2x 3 6x 0
x 2
1 x 3

En l’interval , 3 0, 3 , g''(x)  0 → g(x) és còncava.

En l’interval 3, 0 3, , g''(x)  0 → g(x) és convexa.

3 3
x 3 g 3 3, és punt d’inflexió.
4 4

x 0 g 0 0 0, 0 és punt d’inflexió.

3 3
x 3 g 3 3, és punt d’inflexió.
4 4

Y 1

y=0
1 X

461
 Representació de funcions 10

23. Pàgina 248

a) • Dom f 0

• Talls amb els eixos:

x3 3
f (x ) 0 0 x3 3 0 x 3
3 3
3, 0 talla l’eix X.
x

No té tall amb l’eix Y perquè la funció no està definida per a x = 0.

• Asímptotes i branques parabòliques:
x3 3
limf (x ) lim Asímptota vertical en x = 0.
x 0 x 0 x

x3 3
lim f (x ) lim
x x x No té asímptotes horitzontals.
x3 3
lim f (x ) lim
x x x
3
f (x ) x 3
lim lim No té asímptotes obliqües.
x x x x2

Té branques parabòliques:
x3 3 x3 3
lim f (x ) lim lim f (x ) lim
x x x x x x

• Creixement i decreixement:
2x 3 3 3
f ´(x ) 0 2x 3 3 0 x 3 1,14
x2 2

3
En l’interval ,3 , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
2

3
En l’interval 3 ,0 0, , f'(x)  0 → f(x) és creixent.
2

3 3 3 3 122 3 3 3 122
x 3 f 3 3,93 3 , és un mínim.
2 2 4 2 4

• Concavitat i convexitat:
2x 3 6
f ´´(x ) 0 2x 3 6 0 x 3
3
x3

En l’interval ,0 3
3, , f''(x)  0 → f(x) és convexa.

En l’interval 0, 3 3 , f''(x)  0 → f(x) és còncava.

3 3 3
x 3 f 3 0 3, 0 és punt d’inflexió.
Y

1 X

462
Representació de funcions 10

b) • Dom g 0

• Talls amb els eixos:

x4 3x
g( x ) 0 0 x4 3x 0 x x3 3 0 x 3
3 3
3, 0 talla l’eix X.
x

No té tall amb l’eix Y perquè la funció no està definida per a x = 0.

• Asímptotes i branques parabòliques:
x4 3x 0 L'Hôpital 4x3 3
lim g(x ) lim lim 3 No té asímptotes verticals.
x 0 x 0 x 0 x 0 1

x4 3x
lim g(x ) lim
x x x No té asímptotes horitzontals.
x4 3x
lim g(x ) lim
x x x

g( x ) x4 3x
lim lim No té asímptotes obliqües.
x x x x2

Té branques parabòliques:
x4 3x x4 3x
lim g(x ) lim lim g(x ) lim
x x x x x x

• Creixement i decreixement:
g´(x) 3x 2 0 x 0

En l’interval (−∞, 0), g'(x)  0 → g(x) és creixent.

En l’interval (0, +∞), g'(x)  0 → g(x) és creixent.
No presenta màxims ni mínims ja que la funció no està definida en x = 0.
• Concavitat i convexitat:
g´´( x ) 6 x 0 x 0

En l’interval (−∞, 0), g''(x)  0 → g(x) és còncava.

En l’interval (0, +∞), g''(x)  0 → g(x) és convexa.
No presenta punts d’inflexió ja que en x = 0 la funció no està definida.
Y

1 X

463
 Representació de funcions 10

24. Pàgina 249

1 1
a) • 2x 1 0 x Dom f ,
2 2

• Talls amb els eixos:

1 1
f (x ) 0 2x 1 0 x , 0 és el punt de tall amb l’eix X.
2 2

f 0 1 1 0, 1 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals perquè a l’extrem del domini la funció està definida.

x
lim f ( x )
x
lim 2x 1 No té asímptotes horitzontals.

f (x ) 2x 1
lim lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x x x

Té una branca parabòlica:

lim f ( x ) lim 2x 1
x x

• Creixement i decreixement:
1
f ´( x ) 0 x Dom f La funció sempre és creixent i no presenta màxims ni mínims.
2x 1

• Concavitat i convexitat:
1
f ´´(x ) 0 x Dom f La funció sempre és còncava i no té punts d’inflexió.
2x 1 2x 1

1 X

b) • Dom f 0,

• Talls amb els eixos:

f (x ) 0 2x x 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

f (0) 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals perquè a l’extrem del domini la funció està definida.

x
lim f ( x )
x
lim 2 x x No té asímptotes horitzontals.

f (x ) 2x x
lim lim 2
x x x x No té asímptotes obliqües.
lim f (x ) 2 x lim x
x x

Té una branca parabòlica:

lim f ( x ) lim 2 x x
x x

464
 Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:
1
f ´(x ) 2 0 x Dom f La funció és creixent en tot el domini i no té màxims ni mínims.
2 x

• Concavitat i convexitat:
1
f ´´(x ) 0 x Dom f La funció és còncava en tot el domini i no té punts d’inflexió.
4x x

1 X

25. Pàgina 249

a) • 4 x 2 0 x2 4 x 2 Dom f 2, 2

• Talls amb els eixos:

f ( x) 0 4 x2 0 x 2 2, 0 i 2, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

f (0) 4 2 0, 2 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals perquè a l’extrem del domini la funció està definida.
No té asímptotes horitzontals, ni asímptotes obliqües, ni branques parabòliques, ja que la funció no està
definida quan x → +∞ ni quan x → −∞.
• Creixement i decreixement:
x
f ´( x ) 0 x 0
4 x2

En l’interval (−2, 0), f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval (0, 2), f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
x 0 f (0) 2 0, 2 és un màxim.

• Concavitat i convexitat:
4
f ´´(x ) 0 x Dom f La funció és còncava en tot el domini i no té punts d’inflexió.
4 x2 4 x2

1 X

465
 Representació de funcions 10

b) • Dom f 0,

• Talls amb els eixos:

f (x ) 0 x x 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

f 0 1 1 0, 1 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals perquè a l’extrem del domini la funció està definida.

x
lim f ( x )
x
lim x x No té asímptotes horitzontals.

f (x ) x x
lim lim 1
x x x x No té asímptotes obliqües.
lim f x x lim x
x x

Té una branca parabòlica: xlim f (x ) x

lim x x

• Creixement i decreixement:
1
f ´(x ) 1 0 x Dom f La funció sempre és creixent i no presenta màxims ni mínims.
2 x

• Concavitat i convexitat:
1
f ´´(x ) 0 x Dom f La funció sempre és còncava i no té punts d’inflexió.
4x x

1 X

26. Pàgina 250

a) • Dom f

• Talls amb els eixos:

f (x ) 0 e x
2 0 x ln2 ln2, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

f (0) 1 2 1 0, 1 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.
x
lim f ( x ) lim e 2
x x
x
f(x) té una asímptota horitzontal en y = −2 quan x → +∞.
lim f ( x ) lim e 2 2
x x

x
e 2
lim No té asímptotes obliqües.
x x

Té una branca parabòlica:

x
lim f (x ) lim e 2
x x

466
Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:
f ´(x ) e x
0 x Dom f La funció sempre és decreixent i no presenta màxims ni mínims.

• Concavitat i convexitat:
f ´´(x ) e x
0 x Dom f La funció sempre és convexa i no presenta punts d’inflexió.
Y

1 X

b) • Dom f

• Talls amb els eixos:

x
f (x ) 0 3 e2 0 x Dom f La funció no talla l’eix X.

f 0 3 e0 4 0, 4 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.
x
lim f (x ) lim 3 e2
x x

x
Té una asímptota horitzontal en y = 3 quan x → −∞.
lim f ( x ) lim 3 e2 3
x x

x
f (x ) 3 e2
lim lim
x x x x
x
No té asímptotes obliqües.
f (x ) 3 e2
lim lim 0
x x x x

Té una branca parabòlica:

x
lim f ( x ) lim 3 e2
x x

• Creixement i decreixement:
1 2x
f ´( x ) e 0 x Dom f La funció és creixent en tot el domini i no presenta màxims ni mínims.
2

• Concavitat i convexitat:
1 2x
f ´´( x ) e 0 x Dom f La funció és convexa en tot el domini i no té punts d’inflexió.
4

1 X

467
 Representació de funcions 10

27. Pàgina 250

a) • Dom f 0,

• Talls amb els eixos:

1
f (x ) 0 e x
0 x Dom f La funció no talla l’eix X.
2

1 0 1 1
f 0 e 0, és el punt de tall amb l’eix Y.
2 2 2

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals perquè a l’extrem del domini la funció està definida.
1 x
lim f (x ) lim e No té asímptotes horitzontals.
x x 2

1 x
e
lim 2 No té asímptotes obliqües.
x x

Té una branca parabòlica:

1 x
lim f (x ) lim e
x x 2

• Creixement i decreixement:
e x
f ´(x ) 0 x Dom f La funció és creixent en tot el domini i no presenta màxims ni mínims.
4 x

• Concavitat i convexitat:
x
e x 1
f ´´(x ) 0 x 1
8x x

En l’interval (0, 1), f''(x)  0 → f(x) és còncava.

En l’interval (1, +∞), f''(x)  0 → f(x) és convexa.
e e
x 1 f 1 1, és un punt d’inflexió.
2 2

1 X

b) • Dom f

• Talls amb els eixos:

2
1 x2
f (x ) 0 e 0 x Dom f La funció no talla l’eix X.
2

1 0 1 1
f 0 e 0, és el punt de tall amb l’eix Y.
2 2 2

468
 Representació de funcions 10

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.
2
1 x2
lim f ( x ) lim e
x x 2 No té asímptotes horitzontals.
2
1 x2
lim f ( x ) lim e
x x 2
2
1 x2
e
f (x ) 2
lim lim
x x x x No té asímptotes obliqües.
2
1 x2
f (x ) e
lim lim 2
x x x x
Té branques parabòliques:
2 2
1 x2 1 x2
lim f (x ) lim e lim f (x ) lim e
x x 2 x x 2
• Creixement i decreixement:
2
x x2
f ´(x ) e 0 x 0
2

En l’interval (−∞, 0), f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

En l’interval (0, +∞), f'(x)  0 → f(x) és creixent.
1 1
x 0 f 0 0, és un mínim.
2 2
• Concavitat i convexitat:
2
1 x2
f ´´(x ) e 1 x2 0 x La funció sempre és convexa i no presenta punts d’inflexió.
2
Y

1 X

28. Pàgina 251

a) • 2x 4 0 x 2 Dom f 2,

• Talls amb els eixos:

5 5
f (x ) 0 ln 2x 4 0 2x 4 1 x , 0 és el punt de tall amb l’eix X.
2 2

No té punts de tall amb l’eix Y ja que la funció no està definida per a x = 0.

• Asímptotes i branques parabòliques:
lim f (x ) lim ln 2x 4 Asímptota vertical en x = 2.
x 2 x 2

x
lim f (x )
x
lim ln 2x 4 No té asímptotes horitzontals.

ln 2 x 4
lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x

469
 Representació de funcions 10

Té una branca parabòlica:

lim f (x ) lim ln 2x 4
x x

• Creixement i decreixement:
1
f ´(x ) 0 x Dom f La funció sempre és creixent i no presenta màxims ni mínims.
x 2

• Concavitat i convexitat:
1
f ´´(x ) 2
0 x Dom f La funció sempre és còncava i no presenta punts d’inflexió.
x 2

1 X

b) • 4 2x 0 x 2 Dom f ,2

• Talls amb els eixos:

3 3
f (x ) 0 ln 4 2x 0 4 2x 1 x , 0 és el punt de tall amb l’eix X.
2 2

f 0 ln4 ln 4, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

lim f (x ) lim ln 4 2x Asímptota vertical en x = 2.
x 2 x 2

lim f (x ) lim ln 4 2x No té asímptotes horitzontals.

x x

ln 4 2 x
lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x

Té una branca parabòlica:

lim f (x ) lim ln 4 2x
x x

• Creixement i decreixement:
1
f ´(x ) 0 x Dom f La funció sempre és decreixent i no presenta màxims ni mínims.
x 2

• Concavitat i convexitat:
1
f ´´(x ) 2
0 x Dom f La funció sempre és còncava i no presenta punts d’inflexió.
x 2

1 X

470
 Representació de funcions 10

29. Pàgina 251

a) • x 2 3 0 x2 3 Dom f , 3 3,

• Talls amb els eixos:

f ( x) 0 ln x2 3 0 x2 3 1 x 2 2, 0 i 2, 0 són els punts de tall amb l’eix X.

No té tall amb l’eix Y ja que la funció no està definida per a x = 0.

• Asímptotes i branques parabòliques:

lim f (x ) lim ln x 2 3 Asímptota vertical en x 3.

x 3 x 3

lim f (x ) lim ln x 2 3 Asímptota vertical en x 3.

x 3 x 3

lim f (x ) lim ln x 2 3
x x
No té asímptotes horitzontals.
2
lim f (x ) lim ln x 3
x x

ln x 2 3
lim 0
x x
No té asímptotes obliqües.
ln x 2 3
lim 0
x x

Té branques parabòliques:

lim f (x ) lim ln x 2 3 lim f ( x ) lim ln x 2 3

x x x x

• Creixement i decreixement:
2x
f ´(x ) 0 x Dom f La funció no presenta màxims ni mínims.
x2 3

En l’interval , 3 , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

En l’interval 3, , f'(x)  0 → f(x) és creixent.

• Concavitat i convexitat:
2x 2 6
f ´´( x ) 2
0 x Dom f La funció és còncava en tot el domini i no té punts d’inflexió.
2
x 3

1 X

b) • 3 x 2 0 x2 3 Dom f 3, 3

• Talls amb els eixos:

f ( x) 0 ln 3 x2 0 3 x2 1 x 2 2, 0 i 2, 0 són els punts de tall amb l’eix X.

f (0) ln 3 0, ln 3 és el punt de tall amb l’eix Y.

471
 Representació de funcions 10

• Asímptotes i branques parabòliques:

lim f (x ) lim ln 3 x 2 Asímptota vertical en x 3.

x 3 x 3

lim f (x ) lim ln 3 x 2 Asímptota vertical en x 3.

x 3 x 3

No té asímptotes horitzontals, ni obliqües, ni branques parabòliques, perquè la funció no està definida quan
x → −∞ ni quan x → −∞.
• Creixement i decreixement:
2x
f ´(x ) 0 x 0
x2 3

En l’interval 3, 0 , f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval 3, 0 , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

x 0 f 0 ln 3 0, ln 3 és un màxim.

• Concavitat i convexitat:
2x 2 6
f ´´( x ) 2
0 x Dom f La funció sempre és còncava i no presenta punts d’inflexió.
x2 3

1 X

30. Pàgina 252

• Dom f

• Continuïtat:
Les funcions de cada tram són contínues, però la funció no és contínua en x = 1:
lim f (x ) e0 1 0 lim f (x ) Salt de discontinuïtat finit en x = 1.
x 1 x 1

• Talls amb els eixos:

f (x ) 0 x Dom f No talla l’eix X.

2 1 1
f 0 e 0, és el punt de tall amb l’eix Y.
e2 e2

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals perquè a l’extrem del domini la funció està definida.
lim f ( x ) lim e2 x 2
0
Asímptota horitzontal en y = 0.
x x
2
lim f ( x ) lim x 1
x x

472
 Representació de funcions 10

2
f (x ) x 1
lim lim No té asímptotes obliqües.
x x x x
Té una branca parabòlica:
2
lim f ( x ) lim x 1
x x

• Creixement i decreixement:
2 e2 x 2 si x 1
f´ x f´ x 0 x Dom f Sempre és creixent i no té màxims ni mínims.
2 x 1 si x 1

• Concavitat i convexitat:
4 e2 x 1
si x 1
f ´´ x f ´´ x 0 x La funció sempre és convexa i no té punts d’inflexió.
1 si x 1

1 X

31. Pàgina 252

• Dom f

• Continuïtat:
Les funcions de cada tram són contínues, però la funció no és contínua en x = −2:
lim f (x ) 0 3 lim f (x ) Salt de discontinuïtat finit en x = −2.
x 2 x 2

• Talls amb els eixos:

ln 1 x 0 x 2 2, 0
f (x ) 0 són els punts de tall amb l’eix X.
4 x 3 0 x 13 13, 0

f (0) 4 3 0, 4 3 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals perquè a l’extrem del domini la funció està definida.
lim f (x ) lim ln 1 x
x x
No té asímptotes horitzontals.
lim f (x ) lim 4 x 3
x x

f (x ) ln 1 x
lim lim 0
x x x x
No té asímptotes obliqües.
f (x ) 4 x 3
lim lim 0
x x x x

Té branques parabòliques:
lim f (x ) lim ln 1 x lim f ( x ) lim 4 x 3
x x x x

473
 Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:
1
si x 2
x 1
f´ x f ´( x ) 0 x La funció és decreixent en tot el domini i no presenta
1
si x 2
2 x 3
màxims ni mínims.
• Concavitat i convexitat:
1
2
si x 2
x 1
f ´´ x f ´´ x 0 x La funció no té punts d’inflexió.
1
si x 2
4 x 3 x 3

En l’interval (−∞, −2), f''(x)  0 → f(x) és còncava.

En l’interval (−2, +∞), f''(x)  0 → f(x) és convexa.
Y

2 X

32. Pàgina 253

x 3
2 x 2 1 si x 3 x 6 si x 3
a) f (x ) x 3 2 x 2 1 si 3 x 1 f (x ) 3x si 3 x 1
x 3 2 x 2 1 si 1 x x 4 si 1 x

Es tracta de representar cada una de les rectes en l’interval corresponent. Si tenim en compte el pendent i
l’ordenada a l’origen de cada recta:
m 1 m 3 m 1
y x 6 y 3x y x 4
n 6 n 0 n 4

1 X

b) Representem la funció sense tenir en compte el valor absolut: f(x) = x – x3

• Dom f

• Talls amb els eixos:

x 0
f ( x) 0 x x3 x 1 x2 0 0, 0 , 1, 0 i 1, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
x 1

x = 0 → f(0) = 0 → (0, 0) és el punt de tall amb l’eix Y.

474
 Representació de funcions 10

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim f (x ) lim x x3 lim f ( x ) lim x x3

x x x x

• Creixement i decreixement:
3
f ´( x ) 1 3 x 2 0 x
3

3 3
En l’interval , , , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
3 3

3 3
En l’interval , , f'(x)  0 → f(x) és creixent.
3 3

3 3 2 3 3 2 3
x f , és un mínim.
3 3 9 3 9

3 3 2 3 3 2 3
x f , és un màxim.
3 3 9 3 9

• Concavitat i convexitat:
f ´´(x ) 6x 0 x 0

En l’interval (−∞, 0), f''(x)  0 → f(x) és convexa.

En l’interval (0, +∞), f''(x)  0 → f(x) és còncava.
f (0) 0 0, 0 és un punt d’inflexió.

Una vegada representada la funció sense valor absolut, dibuixem les parts negatives com si fossin positives
fent una simetria respecte de l’eix X.
Y

2 X

33. Pàgina 253

x
1 e si x 0
a) f ( x ) x
1 e si x 0

x
Considerem g(x ) 1 e i h(x ) 1 ex .

• Dom g Dom h

• Talls amb els eixos:

g(x ) 0 1 e x
0 x 0 0, 0 és el punt de tall de g(x) amb l’eix X.

h(x ) 0 1 ex 0 x 0 0, 0 és el punt de tall de h(x) amb l’eix X.

475
 Representació de funcions 10

g 0 1 e0 0 0, 0 és el punt de tall de g(x) amb l’eix Y.

h 0 1 e0 0 0, 0 és el punt de tall de h(x) amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Ni g(x) ni h(x) tenen asímptotes verticals.
x
lim g( x ) lim 1 e 1
x x
x
g(x) té asímptota horitzontal en y = 1.
lim g( x ) lim 1 e
x x

lim h( x ) lim 1 e x
x x
h(x) té asímptota horitzontal en y = 1.
lim h( x ) lim 1 e x 1
x x

x
g( x ) 1 e
lim lim 0
x x x x g(x) no té asímptotes obliqües.
x
g( x ) 1 e
lim lim
x x x x

h(x ) 1 ex
lim lim
x x x x h(x) no té asímptotes obliqües.
h(x ) 1 ex
lim lim 0
x x x x

g(x) i h(x) tenen una branca parabòlica:

x
lim g(x ) lim 1 e
x x

lim h( x ) lim 1 e x
x x

• Creixement i decreixement:
g´(x ) e x
0 x Dom g La funció és creixent en tot el domini i no presenta màxims ni mínims.

h´(x ) ex 0 x Dom h La funció és decreixent en tot el domini i no té màxims ni mínims.

• Concavitat i convexitat:
g´´(x ) e x
0 x Dom g La funció és còncava en tot el domini i no presenta punts d’inflexió.

h´´(x ) ex 0 x Dom h La funció és còncava en tot el domini i no presenta punts d’inflexió.

Finalment, per representar f(x) dibuixem les dues funcions en el domini corresponent:
Y

1 X
−1

ln x 2 4 si x , 2 2,
b) f (x ) 2
ln 4 x si x 2, 2

Considerem g(x ) ln x 2 4 i h(x ) ln 4 x 2 .

• Dom g , 2 2, Dom h 2, 2

• Talls amb els eixos:

476
Representació de funcions 10

g ( x) 0 ln x2 4 0 x2 4 1 x 5 5, 0 i 5, 0 són els punts de tall de g(x) amb l’eix X.

h( x) 0 ln 4 x 2 0 4 x2 1 x 3 3, 0 i 3, 0 són els punts de tall de h(x) amb l’eix X.

La funció g(x) no té tall amb l’eix Y.

h0 ln4 0, ln 4 és el punt de tall de h(x) amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

lim g(x ) lim ln x 2 4

x 2 x 2
g(x) té asímptotes verticals en x = −2 i en x = 2.
2
lim g(x ) lim ln x 4
x 2 x 2

lim h(x ) lim ln 4 x2

x 2 x 2
h(x) té asímptotes verticals en x = −2 i en x = 2.
lim h(x ) lim ln 4 x2
x 2 x 2

lim g(x ) lim ln x 2 4

x x
g(x) no té asímptotes horitzontals.
2
lim g(x ) lim ln x 4
x x

g( x ) ln x 2 4
lim lim 0
x x x x
g(x) no té asímptotes obliqües.
g( x ) ln x 2 4
lim lim 0
x x x x

h(x) no té asímptotes horitzontals ni obliqües perquè no està definida quan x → −∞ ni quan x → +∞.
g(x) té dues branques parabòliques:

lim g( x ) lim ln x 2 4 lim g(x ) lim ln x 2 4

x x x x

• Creixement i decreixement:
2x
g´(x ) 0 x Dom g La funció no presenta màxims ni mínims.
x2 4

En l’interval , 2 , g'(x)  0 → g(x) és decreixent.

En l’interval 2, , g'(x)  0 → g(x) és creixent.

2x
h'(x ) 0 x 0
x2 4

En l’interval (−2, 0), h'(x)  0 → h(x) és creixent.

En l’interval (0, 2), h'(x)  0 → h(x) és decreixent.
x 0 h(0) ln4 0, ln 4 és un màxim de h(x).

• Concavitat i convexitat:
2 x2 4
g´´( x ) 2
0 x Dom g La funció sempre és còncava i no presenta punts d’inflexió.
2
x 4

2 x2 4
h´´(x ) 2
0 x Dom h La funció sempre és còncava i no presenta punts d’inflexió.
2
x 4

Finalment, per representar f(x) dibuixem les dues funcions en el domini corresponent:

477
 Representació de funcions 10

1 X

SABER FER

34. Pàgina 254

1 1
x 2 0 x 2 0 x 2 0 x 2 0 x 2 0 x 2
x 2 x 2

Dom f 2,

35. Pàgina 254

2
5 ln x 1 5 ln x2 1
f ( x) 2 2
f (x ) La funció és simètrica respecte de l’eix d’ordenades.
x 2 x 2

36. Pàgina 254

x 1 1 1
y m ,n
2 2 2

1 2
f x ax 2 1
x 1
1 2 1 x 2 1
m lim lim 2 a a n lim f (x ) mx lim x lim
x x x x x 2 x x x 1 2 x 2x 2 2

37. Pàgina 255

f'(x)  0 en , 2 2, 6 f(x) creix. f'(x)  0 en 2, 2 6, f(x) decreix.

f'(x) = 0 → x = x1, x = x2, x = x3

Mínims: x = x2 Màxims: x = x1, x = x3
f'(x) decreix en ,0 4, f(x) és còncava.

f'(x) creix en (0, 4) → f(x) és convexa.

f''(x) = 0 → Aquests són els màxims o els mínims de f'(x).
x = 0 i x = 4 són punts d’inflexió.

38. Pàgina 255

Dom f 2, 2

Punt de tall: (0, 0)

1
Asímptotes verticals: x = 2, x = −2 Asímptota obliqua: y x
2

478
 Representació de funcions 10

3 3
Creix en , 12 12, . Màxim: 12,
2

3 3
Decreix en 12, 2 2, 2 2, 12 . Mínim: 12,
2

1 X

39. Pàgina 256

f ´(x ) 3ax 2 b f ´(1) 3a b 0 3a b 0 1 3
a ,b
f (1) a b 1 0 a b 1 2 2

40. Pàgina 256

a) • Dom f

• Talls amb els eixos:

f (x ) 0 x2 e x
0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

f 0 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

lim f ( x ) lim x 2 e x
x x
f(x) té una asímptota horitzontal en y = 0 quan x → +∞.
lim f ( x ) lim x 2 e x
0
x x

2 x
xe
lim No té asímptotes obliqües.
x x

Té una branca parabòlica:

lim f (x ) lim x 2 e x
x x

• Creixement i decreixement:
x 0
f ´( x ) xe x
2 x 0
x 2

En l’interval ,0 2, , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

En l’interval (0, 2), f'(x)  0 → f(x) és creixent.

x 0 f 0 0 0, 0 és un mínim.

4 4
x 2 f 2 2, és un màxim.
e2 e2

479
 Representació de funcions 10

• Concavitat i convexitat:

f ´´(x ) e x
x2 4x 2 0 x 2 2

En l’interval ,2 2 2 2, , f''(x)  0 → f(x) és convexa.

En l’interval 2 2, 2 2 , f''(x)  0 → f(x) és còncava.

x 2 2 f 2 2 6 4 2 e 2 2
2 2, (6 4 2) e 2 2
és punt d’inflexió.

x 2 2 f 2 2 6 4 2 e 2 2
2 2, (6 4 2) e 2 2
és punt d’inflexió.

1
1 X

b) • Dom f 0,

• Talls amb els eixos:

x 0 0, 0
f (x ) 0 x ln x x 0 x ln x 1 0 e, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x e e, 0

f (0) 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

1
ln x 1 ln x 1
lim f ( x ) lim x ln x x lim x ln x 1 lim L'Hôpital
lim f (x ) lim lim x 0
x 0 x 0 x 0 x 0 1 x 0 x 0 1 x 0 1
x x x2

→ No té asímptotes verticals.

x
lim f (x )
x
lim x ln x x No té asímptotes horitzontals.

x ln x x
lim No té asímptotes obliqües.
x x

Té una branca parabòlica:

lim f (x ) lim x ln x x
x x

• Creixement i decreixement:
f ´( x ) ln x 0 x 1

En l’interval (0, 1), f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

En l’interval (1, +∞), f'(x)  0 → f(x) és creixent. Y

x 1 f (1) 1 1, 1 és un mínim.

• Concavitat i convexitat:
1 1
f ´´(x ) 0 x Dom f La funció és convexa en tot el domini i no
x 1 X
presenta punts d’inflexió.

480
 Representació de funcions 10

41. Pàgina 257

• Simetria:
x x
f x 2
f x
x 1 x2 1

És simètrica respecte de l’origen de coordenades, només cal estudiar la funció en l’interval 0, .

• Dom f 0, 1

• Talls amb els eixos:

x
f (x ) 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x2 1

f 0 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

x
limf (x ) lim Asímptota vertical en x = 1.
x 1 x 1 x2 1
x
lim f (x ) lim 0 Té una asímptota horitzontal en y = 0.
x x x2 1

No té branques parabòliques ja que té asímptota horitzontal quan x → +∞.

• Creixement i decreixement:
x2 1
f ´(x ) 2
0 x La funció f(x) sempre és decreixent i no presenta màxims ni mínims.
x2 1

• Concavitat i convexitat:
2x 3 6x
f ´´(x ) 3
0 x 0
2
x 1

En l’interval 0, 1 , f''(x)  0 → f(x) és còncava.

En l’interval 1, , f''(x)  0 → f(x) és convexa.

x 0 f (0) 0 0,0 és punt d’inflexió.

Dibuixem la gràfica tenint en compte la simetria de la funció:

Y

2 X

42. Pàgina 257

x
si x 0
x x 1
f (x )
x 1 x
si x 0
x 1

x x
Considerem g(x ) i h(x ) .
x 1 x 1

481
 Representació de funcions 10

• Dom g 1 Dom h 1

• Talls amb els eixos:

x
g( x ) 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall de g amb l’eix X.
x 1

x
h(x ) 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall de h amb l’eix X.
x 1
x
g(0) 0 0, 0 és el punt de tall de g amb l’eix Y.
x 1

x
h(0) 0 0, 0 és el punt de tall de h amb l’eix Y.
x 1

• Asímptotes i branques parabòliques:

x
lim g(x ) lim
x 1
g(x) té asímptota vertical en x = −1.
x 1 x 1

x
lim g(x ) lim
x 1 x 1 x 1

x
lim h( x ) lim
x 1
h(x) té asímptota vertical en x = 1.
x 1 x 1

x
lim h( x ) lim
x 1 x 1 x 1

x
lim g( x ) lim 1
x x x 1
g(x) té asímptota horitzontal en y = 1.
x
lim g( x ) lim 1
x x x 1

x
lim h( x ) lim 1
x 1
h(x) té asímptota horitzontal en y = 1.
x x

x
lim h( x ) lim 1
x x x 1

Ni g(x) ni h(x) tenen branques parabòliques.

• Creixement i decreixement:
1
g´( x ) 2
0 x Dom g La funció és creixent en tot el domini i no presenta màxims ni mínims.
x 1

1
h´(x ) 2
0 x Dom h La funció és decreixent en tot el domini i no presenta màxims ni mínims.
x 1

• Concavitat i convexitat:
2
g´´( x ) 3
0 x Dom g La funció no presenta punts d’inflexió.
x 1

En l’interval (−∞, −1), g''(x)  0 → g(x) és convexa.

En l’interval (−1, +∞), g''(x)  0 → g(x) és còncava.
2
h´´( x ) 3
0 x Dom h La funció no presenta punts d’inflexió.
x 1

En l’interval (−∞, 1), h''(x)  0 → h(x) és còncava.

En l’interval (1, +∞), h''(x)  0 → h(x) és convexa.
Finalment, per representar f(x) dibuixem les dues funcions en el domini corresponent:

482
 Representació de funcions 10

2 X

ACTIVITATS FINALS
43. Pàgina 258
a) Dom y

Punts de tall amb l’eix X: y 3x 9 0 x 3 3, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 9 0, 9

b) Dom y

Punts de tall amb l’eix X: y 2x 6 0 x 3 3, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 6 0, 6

c) Dom y

x 3 3, 0
Punts de tall amb l’eix X: y x2 2x 3 0
x 1 1, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 3 0, 3

d) Dom y

x 2 2, 0
Punts de tall amb l’eix X: y x3 x2 4x 4 0 x 1 1, 0
x 2 2, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 4 0, 4

44. Pàgina 258

a) Dom y 2

x 6
Punts de tall amb l’eix X: y 0 x 6 6, 0
x 2

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 3 0, 3

b) Dom y 3

x2 4
Punts de tall amb l’eix X: y 0 x 2 2, 0 , 2, 0
x 3

4 4
Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 0,
3 3

c) Dom y 2, 2

x 3
Punts de tall amb l’eix X: y 0 x 3 3, 0
x2 4

483
 Representació de funcions 10

3 3
Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 0,
4 4

d) Dom y 2

x 0 0, 0
x3 x
Punts de tall amb l’eix X: y 0 x 1 1, 0
x3 2x 2 x 2
x 1 1, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 0 0, 0

45. Pàgina 258

a) Dom y ,4

Punts de tall amb l’eix X: y 4 x 3 0 x 5 5, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 1 0, 1

3
b) Dom y ,
4

Punts de tall amb l’eix X: y 3x 4 5 0 x 7 7, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 3 0, 3

c) Dom y 5, 5

Punts de tall amb l’eix X: y 25 x2 0 x 5 5, 0 , 5, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 5 0, 5

d) Dom y

Punts de tall amb l’eix X: y x2 9 5 0 x 4 4, 0 , 4, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 2 0, 2

46. Pàgina 258

a) Dom y

Punts de tall amb l’eix X: y x ex 0 x 0 0, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 0 0, 0

b) Dom y

Punts de tall amb l’eix X: y 2x 1 0 x 0 0, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 0 0, 0

c) Dom y 0

1
Punts de tall amb l’eix X: y 2 2x 0 x 1 1, 0

La funció no està definida per a x = 0; així doncs, no té punt de tall amb l’eix Y.
d) Dom y 0

1
2
Punts de tall amb l’eix X: y 9 3 x
0 x No té punts de tall.

La funció no està definida per a x = 0; així doncs, no té punt de tall amb l’eix Y.

484
 Representació de funcions 10

47. Pàgina 258

a) Dom y 3,

8 8
Punts de tall amb l’eix X: y log3 3 x 9 0 x ,0
3 3

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 2 0, 2

b) Dom y , 2 0,

Punts de tall amb l’eix X: y ln x 2 2x 0 x 1 2 1 2, 0 , 1 2, 0

La funció no està definida per a x = 0; així doncs, no té punt de tall amb l’eix Y.
c) Dom y 2, 4

2 x
Punts de tall amb l’eix X: y log2 0 x 1 1, 0
4 x

Punts de tall amb l’eix Y: x 0 y 1 0, 1

d) Dom y 1, 2 2,

x
Punts de tall amb l’eix X: y 0 x Dom f No té punts de tall.
log2 x 1

La funció no està definida per a x = 0; així doncs, no té punt de tall amb l’eix Y.

48. Pàgina 258

a) Dom y 0

b) Dom y 1

c) Dom y k :k
2

7 x 3
d) 1 x2 8 1 7 x2 9 Dom y 3, 7 7, 3
3 x 7

49. Pàgina 258

a) (−∞, −4) {−3, +3} d) (−∞, −2) {3}
b) (4, +∞) {−3, +3} e) (2, +∞) {−3}
c) (−∞, −4] f) [4, +∞)

50. Pàgina 258

a) Dom y = (−∞, −2) (2, +∞)
b) Dom y = (−∞, −2) [0, 1] (3, +∞)
c) Dom y = (−∞, −2) (−1, 0) (2, +∞)

d) Dom y = , 5 5, 2 2, 5 5,

485
 Representació de funcions 10

51. Pàgina 258

a) Dom y = (−2, −1) (−1, 1) (1, +∞) c) Dom y = (−1, 1) (1, +∞)
b) Dom y = [3, 4) (4, 7) d) Dom y = [−5, −1) (−1, 2]

52. Pàgina 258

a) Dom y 0 c) Dom y 2, 2

b) Dom y 1 d) Dom y 0, 2

53. Pàgina 258

Hem de buscar els valors per als quals f(x) no està definida.
El denominador de la funció s’anul·la per a x = 0; per tant, aquest és un valor.
sin x
tg x no està definida en els punts on s’anul·la el cosinus, és a dir, en x k amb k .
cos x 2

Així, els valors de m per als quals f(x) tal que Dom f són 0 k :k .
2

54. Pàgina 258

3
a) f ( x ) x x x3 x x3 x f (x ) És simètrica respecte de l’origen.
4 2
b) f ( x ) x 2 x 5 x4 2x 2 5 f (x ) És simètrica respecte de l’eix Y.
2
c) f ( x ) x x 3 x2 x 3 No és simètrica.

3 x 3x 3x
d) f ( x ) 2
f x És simètrica respecte de l’origen.
x 9 x2 9 x2 9
ln x ln x
e) f ( x ) No és simètrica.
x 4 x 4
2 2 2
f) f ( x ) 2 x 1 2x 2 1 f (x ) És simètrica respecte de l’eix Y.

55. Pàgina 258

a) Dom y 0

x 1
Punts de tall amb l’eix X: y 0 0 x 1 1, 0
x2

La funció no està definida per a x = 0; així doncs, no té punt de tall amb l’eix Y.
x 1 x 1
f ( x) 2
No és simètrica.
x x2

b) Dom y
x2
Punts de tall amb l’eix X: y 0 0 x 0 0, 0
ex

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 0 0, 0

2
x
f ( x) x
x 2 ex No és simètrica.
e

486
 Representació de funcions 10

c) 25 x 2 0 5 x 5 x 0 x 5, 5 Dom y 5, 5

Punts de tall amb l’eix X: y 0 25 x2 0 x 5 5, 0 , 5, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 5 0, 5

2
f ( x) 25 x 25 x2 f (x ) És simètrica respecte de l’eix Y.

d) 4 x 2 0 2 x 2 x 0 x 2, 2 Dom y 2, 2

Punts de tall amb l’eix X: y 0 4 x2 0 x 2 2, 0 , 2, 0

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 2 0, 2

2
f ( x) 4 x 4 x2 f (x ) És simètrica respecte de l’eix Y.

e) Dom y

7 7 7
Punts de tall amb l’eix X: y 0 7 2x 2 0 x ,0 , ,0
2 2 2

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 7 0, 7

2
f ( x) 7 2 x 7 2x 2 f (x ) És simètrica respecte de l’eix Y.

f) x 2 2x 7 0 x Dom y

Punts de tall amb l’eix X: y 0 x2 2x 7 0 x No en té.

Punt de tall amb l’eix Y: x 0 y 7 0, 7

2
f ( x) x 2 x 7 x2 2x 7 No és simètrica.

56. Pàgina 258

a) f ( x 2k ) 2 sin( x 2k ) 2 sin x cos 2k cos x sin 2k 2 sin x 1 cos x 0 2 sin x f ( x)

La funció és periòdica de període 2 .

b) f ( x k ) sin(2x 2k ) sin 2x cos 2k cos 2x sin 2k sin 2x 1 cos 2x 0 sin 2x f ( x)

La funció és periòdica de període .

x x x x x x
c) f ( x 6k ) 3 sin 2k 3 sin cos 2k cos sin 2k 3 sin 1 cos 0 3 sin f ( x)
3 3 3 3 3 3

La funció és periòdica de període 6 .

tg x tg k tg x 0
d) f ( x k ) 2tg( x k ) 2 tg(x k ) 2 2 2 tg x f (x )
1 tg x tg k 1 tg x 0

La funció és periòdica de període .

tg 2 x tg k tg 2x 0
e) f x k tg 2 x k tg(2 x k ) tg 2 x f (x )
2 2 1 tg 2 x tg k 1 tg 2 x 0

La funció és periòdica de període .

2
x x
tg tg k tg 0
x 3 3 x
f) f (x 3k ) 3 tg k 3 3 3 tg f (x )
3 x x 3
1 tg tg k 1 tg 0
3 3

La funció és periòdica de període 3 .

487
 Representació de funcions 10

57. Pàgina 258

2k
a) f x cos(3x 2k ) cos 3x cos 2k sin 3x sin 2k cos 3x 1 sin 3x 0 cos 3x f ( x)
3

La funció és periòdica de període 2 .

3
1 cos(2 x 2k ) 1 (cos 2 x cos 2k sin 2 x sin 2k )
b) f ( x k ) sin2 ( x k )
2 2
1 (cos 2 x 1 sin 2 x 0) 1 cos 2 x
sin2 x f ( x)
2 2

La funció és periòdica de període .

c) Si considerem l’apartat b) de l’activitat 56 i l’apartat a) d’aquesta activitat, tenim:
f ( x 2k ) sin(2x 4k ) cos(3x 6k ) sin 2 x cos 3x f ( x)

La funció és periòdica de període 2 .

d) f ( x 2k ) 3 cos( x 2k ) 3 cos x cos 2k sin x sin 2k 3cos x 1 sin x 0 3 cos x f ( x)

La funció és periòdica de període 2 .

e) f ( x 2k ) sin x 2k sin x cos 2k cos x sin 2k sin x 1 cos x 0

4 4 4 4 4

sin x f ( x)
4

f) La funció no és periòdica.

58. Pàgina 259

a) y = 1
b) x = −1 x=1 y=0
c) y = 0
x 1
d) x = −1 y
2

e) y = −x y=x

59. Pàgina 259

a) Les funcions polinòmiques tan sols tenen branques infinites i no tenen asímptotes.
lim f (x ) lim x 3 2x 6 lim f ( x ) lim x 3 2x 6
x x x x

b) Les funcions polinòmiques tan sols tenen branques infinites i no tenen asímptotes.

lim f (x ) lim x 3 x2 lim f ( x ) lim x 3 x2

x x x x

c) Les funcions polinòmiques tan sols tenen branques infinites i no tenen asímptotes.

lim f (x ) lim x 4 2x 3 2x 1 lim f ( x ) lim x 4 2x 3 2x 1

x x x x

d) Les funcions polinòmiques tan sols tenen branques infinites i no tenen asímptotes.

lim f (x ) lim 2x 4 3x2 x 1 lim f ( x ) lim 2x 4 3x 2 x 1

x x x x

488
 Representació de funcions 10

60. Pàgina 259

a) Dom y No té asímptotes verticals.

x
lim f (x ) lim 0
x x x2 1
Asímptota horitzontal en y = 0.
x
lim f ( x ) lim 0
x x x2 1

No té branques parabòliques perquè té asímptotes horitzontals.

b) Dom y 3, 3

5x
lim f (x ) lim Asímptota vertical en x = −3.
x 3 x 3 x2 9
5x
limf (x ) lim Asímptota vertical en x = 3.
x 3 x 3 x2 9

5x
lim f ( x ) lim 0
x2 9
Asímptota horitzontal en y = 0.
x x

5x
lim f ( x ) lim 2 0
x x x 9

No té branques parabòliques perquè té asímptotes horitzontals.

c) Dom y 1

lim f ( x ) lim
2x
Asímptota vertical en x = −1.
x 1 x 1 x 1

2x
lim f ( x ) lim 2
x x x 1
Asímptota horitzontal en y = 2.
2x
lim f ( x ) lim 2
x x x 1

No té branques parabòliques perquè té asímptotes horitzontals.

d) Dom y 3, 3

4x2
lim f ( x ) lim Asímptota vertical en x = −3.
x 3 x 3 x2 9

4x 2
limf (x ) lim Asímptota vertical en x = 3.
x 3 x 3 x2 9

4x2
lim f (x ) lim 4
x x x2 9 Asímptota horitzontal en y = 4.
4x2
lim f ( x ) lim 2 4
x x x 9

No té branques parabòliques perquè té asímptotes horitzontals.

e) Dom y 2

3x2 7
lim f ( x ) lim
2 2x
Asímptota vertical en x = −2.
x 2 x 4
3x2 7
lim f (x ) lim
x x 2x 4
No té asímptotes horitzontals.
3x2 7
lim f ( x ) lim
x x 2x 4

f (x ) 3x2 7 3 3
lim lim m
x x x 2x 2 4 x 2 2 3x 6
Té una asímptota obliqua en y .
3x2 7 3 6x 7 2
lim f ( x ) mx lim x lim 3 n 3
x x 2x 4 2 x 2x 4

489
 Representació de funcions 10

f) Dom y 1,1

2x 4
lim f ( x ) lim 2
Asímptota vertical en x = −1.
x 1 x 1x 1
2x 4
limf ( x ) lim Asímptota vertical en x = 1.
x 1 x 1 x2 1

2x 4
lim f (x ) lim 2
x x x 1 No té asímptotes horitzontals.
2x 4
lim f (x ) lim 2
x x x 1
f (x ) 2x 4
lim lim 3
No té asímptotes obliqües.
x x x x x
Té branques parabòliques:
2x 4 2x 4
lim f ( x ) lim 2
lim f ( x ) lim 2
x x x 1 x x x 1

61. Pàgina 259

a) Dom y ,0 4,

No té asímptotes verticals perquè la funció està definida en els extrems del domini.

lim f ( x ) lim x2 4x
x x
No té asímptotes horitzontals.
lim f ( x ) lim x2 4x
x x

f (x ) x2 4x
lim lim 1
x x x x Té asímptota obliqua en y = x − 2.
lim f ( x ) x lim x2 4x x 2
x x

b) Dom y , 1 1,

No té asímptotes verticals perquè la funció està definida en els extrems del domini.

x4 1
lim f (x ) lim
x x x No té asímptotes horitzontals.
x4 1
lim f ( x ) lim
x x x

f (x ) x4 1
lim lim 1
x x x x2 Té asímptota obliqua en y = x.
x4 1
lim f (x ) x lim x 0
x x x

c) Dom y 0,

2 x
lim f ( x ) lim Asímptota vertical en x = 0.
x 0 x 0 x
2x 4
lim f ( x ) lim 2
0 Asímptota horitzontal en y = 0.
x x x 1

d) Dom y 0,

x
lim f ( x ) lim 0 No té asímptotes verticals.
x 0 x 0 x

x
lim f (x ) lim No té asímptotes horitzontals.
x x x

f (x ) x
lim lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x x x x

e) Dom y 0

490
 Representació de funcions 10

x2 2
lim f ( x ) lim 3
Asímptota vertical en x = 0.
x 0 x 0 x

x2 2
lim f ( x ) lim 3
x x x No té asímptotes horitzontals.
x2 2
lim f ( x ) lim 3
x x x

f (x ) x2 2
lim lim No té asímptotes obliqües.
x x x x3 x

f) Dom y 0

x
lim f ( x )
x 0
lim
x 0 4
0 No té asímptotes verticals.
x

x
lim f (x ) lim
x x 4 x
No té asímptotes horitzontals.
x
lim f (x ) lim
x x 4 x

f (x ) x
lim lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x x
x4 x

62. Pàgina 259

a) Dom y 3,

lim f (x ) lim log3 3 x 9 Asímptota vertical en x = −3.

x 3 x 3

x
lim f (x )
x
lim log3 3 x 9 No té asímptotes horitzontals.

f (x ) log3 3 x 9
lim lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x x x

b) Dom y , 2 0,

lim f ( x ) lim ln x 2 2x Asímptota vertical en x = −2.

x 2 x 2

lim f ( x ) lim ln x 2 2x Asímptota vertical en x = 0.

x 0 x 0

lim f (x ) lim ln x 2 2x
x x
No té asímptotes horitzontals.
2
lim f (x ) lim ln x 2x
x x

f (x ) ln x 2 2x
lim lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x x x

c) Dom y 2, 4

2 x
lim f (x ) lim log2 Asímptota vertical en x = −2.
x 2 x 2 4 x

2 x
lim f (x ) lim log2 Asímptota vertical en x = 4.
x 4 x 4 4 x

No té asímptotes horitzontals ni obliqües perquè la funció no està definida quan x → −∞ ni quan x → +∞.
d) Dom y 1, 2 2,

491
 Representació de funcions 10

x
lim f ( x ) lim 0
x 1 x 1 log2 x 1
Asímptota vertical en x = 2.
x
lim f ( x ) lim
x 2 log
2 x 1
x 2

x
lim f (x ) lim No té asímptotes horitzontals.
x x log2 x 1

f (x ) x
lim lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x x x log2 x 1

63. Pàgina 259

Resposta oberta. Per exemple:
Y

1 X

64. Pàgina 259

a) Dom f 2,

4 x2 2 x 2 x
lim f (x ) lim lim lim x 2 2 x 0 No té asímptotes verticals.
x 2 x 2 x 2 x 2 x 2 x 2

b) Dom f 0

2 2 cos 2 2 x 0 L'Hôpital 2 2 cos 2 2 x 8 cos 2 xsin 2 x

lim f ( x) lim lim f ( x) lim lim
x 0 x 0 3x 2 0 x 0 x 0 3x 2 x 0 6x

16 cos 2 2 x 16 sin2 2 x 16 8
lim No té asímptotes verticals.
x 0 6 6 3

c) Dom f k , k :k 0
8 2 8 2

ln(cos 4 x ) 0 L'Hôpital ln cos 4 x 4 tg 4 x 16 1 tg 2 4 x

limf ( x ) lim limf (x ) lim lim lim 8 No té
x 0 x 0 x2 0 x 0 x 0 x2 x 0 2x x 0 2
asímptota vertical en x = 0.
ln(cos 4 x )
lim f (x ) lim
x k x k x2
8 2 8 2
Té asímptotes verticals en els punts x k amb k .
ln(cos 4 x ) 8 2
lim f (x ) lim
x k x k x2
8 2 8 2

d) Dom f 1

2x 1
3x 1
0 L'Hôpital 2x 1
3x 1
2x 1 ln 2 3 x 1 ln 3
lim f ( x ) lim lim f ( x ) lim lim 2 ln 2 3 ln 3 No té asímptotes
x 1 x 1 x 1 0 x 0 x 0 x 1 x 0 1
verticals.

492
 Representació de funcions 10

65. Pàgina 259

x 4x
lim f ( x ) lim 4 x e lim 0
ex
Asímptota horitzontal en y = 0.
x x x
a)
x 4x
lim f ( x ) lim 4 x e lim 0
x x x ex
1
lim f (x ) lim 3 x e x
x x
b) 1
No té asímptotes horitzontals.
lim f ( x ) lim 3 x e x
x x

1
x
lim f ( x ) lim 2 x e 3 lim 2 x e x 3
x x x
c) No té asímptotes horitzontals.
1
x x
lim f ( x ) lim 2 x e 3 lim 2 x e 3
x x x

3 3 3
arctg arctg
3 x 0 x x2
d) lim f ( x) lim 3x arctg lim L'Hôpital
lim lim 9
x x x x 1 0 x 1 x 1
3x 3x 3x 2

3
x2 9x2
lim 9 lim 9 Asímptota horitzontal en y = 9.
x 1 x 9 x2
3x2

66. Pàgina 259

ax 2 3 x 2
lim f (x ) lim 3 a 0
x x bx 5 3x 2
f (x )
3x 2 3 x 5
lim f (x ) lim 3 b 1
x x bx 5 b
Dom f 5

lim f ( x ) lim
3x 2
Asímptota vertical en x = −5.
x 5 x 5 x 5

67. Pàgina 259

f (x ) ax 2 3 x 2 a
lim lim m 1 a b
x x x bx 2 5 x b x2 3x 2
2 2
f (x )
ax 3 x 2 ax 5x 2x 2 2 x 5
lim f ( x ) x lim lim n 2 a b 1
x x ax 5 x ax 5 a

x2 3x 2
lim f ( x ) lim Asímptota vertical en x = 5.
x 5 x 5 x 5

68. Pàgina 259

2
x x2
a) f ( x ) 2
f (x ) La funció és simètrica respecte de l’eix Y.
9 x 9 x2

b) Dom f 3, 3

x2
lim f ( x ) lim Asímptota vertical en x = −3.
x 3 x 3 9 x2
x2
limf (x ) lim Asímptota vertical en x = 3.
x 3 x 3 9 x2

493
 Representació de funcions 10

x2
lim f (x ) lim 1
x x 9 x2 Asímptota horitzontal en y = −1.
x2
lim f (x ) lim 1
x x 9 x2

69. Pàgina 260

3
x x3 x3
a) f ( x ) 2 2 2
f (x ) Simetria respecte de l’origen
x 4 x 4 x 4

b) Dom f 2, 2

x3
lim f ( x ) lim 2
Asímptota vertical en x = −2.
x 2 x 2 x 4
x3
lim f ( x ) lim 2
Asímptota vertical en x = 2.
x 2 x 2 x 4

x3
lim f (x ) lim 2
x x x 4 No té asímptotes horitzontals.
x3
lim f (x ) lim 2
x x x 4

f (x ) x3
lim lim 1 m
x x x x3 4x
Té asímptota obliqua en y = − x.
x3 x3 4x
lim f ( x ) mx lim 2
0 n
x x x 4

70. Pàgina 260

2
x x2 x2
a) f ( x ) x e x e x e f (x ) Simetria respecte de l’origen de coordenades.

Dom f No té asímptotes verticals.

x2
lim f ( x ) lim x e 0
x x
Asímptota horitzontal en y = 0.
x2
lim f ( x ) lim x e 0
x x

No té asímptotes obliqües perquè té asímptotes horitzontals.

1 1
b) f ( x ) ln x ln x f (x ) Simetria respecte de l’eix Y.
2 2

Dom f 0

1
limf (x ) lim ln x Asímptota vertical en x = 0.
x 0 x 02

1
lim f ( x ) lim ln x
x x 2
No té asímptotes horitzontals.
1
lim f ( x ) lim ln x
x x 2

1
ln x
f (x ) 2
lim lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x x x

71. Pàgina 260

Dom f 0

a sin x 0 a cos x
lim f ( x) lim lim f ( x) lim a No té asímptotes verticals.
x 0 x 0 x 0 x 0 x 0 1

494
 Representació de funcions 10

72. Pàgina 260

x 5
a) Dom y y´ 3x2 12 x 15 0
x 1

En l’interval , 5 1, , y'  0 → Funció creixent.

En l’interval (−5, 1), y'  0 → Funció decreixent.

En x = −5 presenta un màxim, i en x = 1, un mínim.
4x2 1 1
b) Dom y 0 y´ 0 x
x2 2

1 1
En l’interval , , , y'  0 → Funció creixent.
2 2

1 1
En l’interval ,0 0, , y'  0 → Funció decreixent.
2 2

1 1
En x presenta un màxim, i en x , un mínim.
2 2

c) Dom y 3

2
y´ 3
0 x No té màxims ni mínims.
x 3

En l’interval , 3 , y'  0 → Funció creixent.

En l’interval 3, , y'  0 → Funció decreixent.

d) Dom y

x 0
y´ 4x3 72 x 2 0
x 18

En l’interval 18, , y'  0 → Funció creixent.

En l’interval ,0 0, 18 , y'  0 → Funció decreixent.

En x = 18 presenta un mínim.
e) Dom y
3x ln3 3 x
ln 3 1 2
y´ 0 3x 0 3x 1 0 3x 1 x 0
2 3x

En l’interval , 0 , y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval 0, , y'  0 → Funció creixent.

En x = 0 presenta un mínim.
f) Dom y 0

3x4 2 2
y´ 0 x 4
x2 3

2 2
En l’interval , 4 4 , , y'  0 → Funció creixent.
3 3
2 2
En l’interval 4 ,0 0, 4 , y'  0 → Funció decreixent.
3 3
2 2
En x 4 presenta un màxim, i en x 4 , un mínim.
3 3

495
 Representació de funcions 10

73. Pàgina 260

a) x 2 2x 0 x x 2 0 Dom y ,0 2,

2x 2
y´ 0 x 1 , que no es troba en el domini.
2 x2 2x

En l’interval , 0 , y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval 2, , y'  0 → Funció creixent.

b) Dom y 0,

1 2ln x
y´ 0 2ln x 1 x e
x3

En l’interval 0, e , y'  0 → Funció creixent.

En l’interval e, y'  0 → Funció decreixent.

c) Dom y 4

8
y´ 2
0 La funció és decreixent en el domini i no presenta màxims ni mínims.
x 4

d) Dom y

x 0
2x x 2 ln 3
y´ 0 x 2 x ln 3 0 2
3x x
ln 3
2
En l’interval ,0 , , y'  0 → Funció decreixent.
ln3
2
En l’interval 0, , y'  0 → Funció creixent.
ln 3
2
En x = 0 presenta un mínim, i en x , un màxim.
ln 3

74. Pàgina 260

a) Dom y
2x 2 4
y´ 0 x 2
ex

En l’interval , 2 2, , y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval 2, 2 y'  0 → Funció creixent.

4 2 4 4 2 4
b) x 2 f 2 2
2, 2
és un mínim.
e e

4 2 4 4 2 4
x 2 f 2 2
2, 2
és un màxim.
e e

496
 Representació de funcions 10

75. Pàgina 260

a) Dom y 1,1

x2
b) Tall amb l’eix X: f (x ) 0 2
0 x 0 0, 0
x 1

Tall amb l’eix Y: x 0 f (0) 0 0, 0

2
x x2
c) f ( x ) 2 2
f (x ) És simètrica respecte de l’eix Y.
x 1 x 1

x2
d) lim f ( x ) lim 2
Asímptota vertical en x = −1.
x 1 x 1 x 1

x2
lim f ( x ) lim 2
Asímptota vertical en x = 1.
x 1 x 1 x 1

x2
lim f ( x ) lim 2
1
x x x 1 Asímptota horitzontal en y = 1.
x2
lim f (x ) lim 1
x x x2 1
x2
x 1 1 0 La gràfica està per sobre de l’asímptota.
x2 1
Com que té asímptota horitzontal quan x , no té asímptotes obliqües ni branques parabòliques.
2x
e) f ´(x ) 2
0 x 0
2
x 1

En l’interval , 1 1, 0 , f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval 0, 1 1, , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

f) x 0 f (0) 0 0, 0 és màxim.

No presenta mínims.

76. Pàgina 260

a) Dom f 0

x 1
b) Tall amb l’eix X: f (x ) 0 0 x 1 1, 0
x2

Tall amb l’eix Y: no en té perquè no està definida per a x = 0.

x 1 x 1
c) f ( x ) 2 No és simètrica parella ni imparella.
x x2

x 1
d) limf (x ) Asímptota vertical en x = 0.
x 0 x2

x 1
lim f ( x ) lim 0
x2
Asímptota horitzontal en y = 0.
x x

x 1
lim f ( x ) lim 0
x x x2

Com que té asímptota horitzontal quan x → +∞ i quan x → −∞, no té asímptotes obliqües ni branques
parabòliques.
x 2
e) f ´(x ) 0 x 2
x3

En l’interval , 2 0, , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

En l’interval 2, 0 , f'(x)  0 → f(x) és creixent.

497
 Representació de funcions 10

1 1
f) x 2 f ( 2) 2, és un mínim.
4 4

No presenta màxims.

77. Pàgina 260

a) Dom y

y ´ 3x 2 6x 2 y ´´ 6 x 6 0 x 1

En l’interval , 1 , y''  0 → Funció còncava. En l’interval 1, , y''  0 → Funció convexa.

En x = 1 presenta un punt d’inflexió.

b) Dom y 2

4 8
y´ 2
y ´´ 3
0 en No presenta punts d’inflexió.
x 2 x 2

En l’interval , 2 , y''  0 → Funció convexa. En l’interval 2, y''  0 → Funció còncava.

c) Dom y

16 2
y ´ 4x 3 16x y ´´ 12x 2 16 0 x
12 3
2 2
En l’interval , , , y''  0 → Funció convexa.
3 3
2 2
En l’interval , , y''  0 → Funció còncava.
3 3
2
En x presenta punts d’inflexió.
3

d) Dom y 1,1

4x 12 x 2 4x
y´ 2
y ´´ 3
0 en No presenta punts d’inflexió.
x 2
1 x2 1

En l’interval , 1 1, , y''  0 → Funció convexa.

En l’interval 1, 1 , y''  0 → Funció còncava.

78. Pàgina 260

a) Dom y

12 x 2 4
y ´ ex 2x x2 y ´´ 0 No presenta punts d’inflexió.
( x 2 1)3

En l’interval , 2 2 2 2, , y''  0 → Funció convexa.

En l’interval 2 2, 2 2 , y''  0 → Funció còncava.

En x 2 2 presenta punts d’inflexió.

b) Dom y 0, 1

ln x 1 2 ln x
y´ 2
y ´´ 3
0 ln x 2 x e2
ln x x ln x

En l’interval 0,1 e2 , , y''  0 → Funció còncava.

498
 Representació de funcions 10

En l’interval 1, e2 , y''  0 → Funció convexa.

En x e2 presenta un punt d’inflexió.

c) Dom y

y ´ 1 cos x y´´ sin x 0 x k amb k

En l’interval 2k´ , 2k´ amb k´ , y''  0 → Funció convexa.

En l’interval 2k´ 1 , 2k´ amb k´ , y''  0 → Funció còncava.

En x k amb k presenta punts d’inflexió.

d) Dom y 4, 4

2x x
y´
2 2
2 x 16 x 16
16
y ´´ 0 x La funció sempre és còncava i no presenta punts d’inflexió.
x2 16 x2 16

79. Pàgina 260

Dom f

f (x ) 3 x 2 18 x 18 0 x 3 3

En l’interval ,3 3 3 3, , f'(x)  0 → Funció creixent.

En l’interval 3 3, 3 3 , f'(x)  0 → Funció decreixent.

f ´´( x ) 6 x 18 0 x 3

En l’interval , 3 , f''(x)  0 → Funció còncava.

En l’interval 3, , f''(x)  0 → Funció convexa.

x 3 f (3) 0 3, 0 és punt d’inflexió.

f ´(3) 9 m 9
y 9x 27 és la recta tangent a f(x) que passa pel punt (3, 0).
y 9x n 0 9 3 n n 27

80. Pàgina 260

Dom f

1 1
f ´(x ) eax xa eax eax 1 ax 0 1 ax 0 x 2 a
a 2

En l’interval , 2 , f'(x)  0 → Funció decreixent.

En l’interval 2, , f'(x)  0 → Funció creixent.

x
x
f ´´( x ) e2 1 0 x 4
4

En l’interval , 4 , f''(x)  0 → Funció còncava.

En l’interval 4, , f''(x)  0 → Funció convexa.

2
f ´´( 2) 0 2, és un mínim.
e

499
 Representació de funcions 10

81. Pàgina 260

Dom f 0,

a
f ´(x ) 1 0 x a 3 a 3 f (x ) x 3 ln x
x

En l’interval , 3 , f'(x)  0 → Funció decreixent.

En l’interval 3, , f'(x)  0 → Funció creixent.

3
f ´´(x ) 0 x La funció és convexa en tot el domini i no presenta punts d’inflexió.
x2

f ´´(3) 0 3, 3 1 ln 3 és un mínim.

82. Pàgina 260

Dom f

f ´(x ) 3 x 2 2x a 0 f ´(2) 8 a 0 a 8
f (x ) x3 x2 8x 12
f (2) b 12 0 b 12

4
f ´(x ) 3x2 2x 8 0 x 2, x
3

4
En l’interval , 2, , f'(x)  0 → Funció creixent.
3

4
En l’interval , 2 , f'(x)  0 → Funció decreixent.
3

1
f ´´(x ) 6x 2 0 x
3

1
En l’interval , , f''(x)  0 → Funció còncava.
3

1
En l’interval , , f''(x)  0 → Funció convexa.
3

f ´´(2) 10 0 2, 0 és un mínim.

83. Pàgina 260

Dom f

a 4
f ´(x) 3x2 2ax b f ´´( x ) 6x 2a 0 x a 4
3 3
f (x ) x3 4x 2 5x 2
f ´( x ) 3x2 2ax b 0 f ´(1) 3 2a b 0 b 3 2a 5
f (1) 1 4 5 c 2 c 0 c 2

5
f ´(x ) 3x 2 8x 5 0 x 1, x
3

5
En l’interval ,1 , , f'(x)  0 → Funció creixent.
3

5
En l’interval 1, , f'(x)  0 → Funció decreixent.
3

4
f ´´(x ) 6x 8 0 x
3

500
 Representació de funcions 10

4
En l’interval , , f''(x)  0 → Funció còncava.
3

En l’interval 4 , , f''(x)  0 → Funció convexa.

3

84. Pàgina 261

a) • Dom f

• Talls amb els eixos:

x 4
f (x ) 0 x2 2x 8 0 4, 0 , 2, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
x 2

f (0) 8 0, 8 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim f (x ) lim x 2 2x 8 lim f ( x ) lim x 2 2x 8

x x x x

• Creixement i decreixement:
f ´( x ) 2 x 2 0 x 1

En l’interval (1, +∞), f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval (− ∞, 1), f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
La funció decreix a l’esquerra de x = 1 i creix a la dreta → x = 1 és un mínim:
f(1) = −9 → (1, −9) és un mínim.
• Concavitat i convexitat:
f ´´(x ) 2 0 x La funció és convexa en tot el domini i no presenta punts d’inflexió.
Y

1 X

b) • Dom f

• Talls amb els eixos:

x 0
f (x ) 0 x3 x2 x2 x 1 0 0, 0 , 1, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
x 1

f (0) 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim f (x ) lim x 3 x2 lim f ( x ) lim x 3 x2

x x x x

501
 Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:
x 0
f ´(x ) 0 3x 2 2x x 3x 2 0 2
x
3

2
En l’interval ,0 , , f'(x)  0 → f(x) és creixent.
3

En l’interval 0, 2 , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

3

2 2
La funció decreix a l’esquerra de x i creix a la dreta → x és un mínim:
3 3

2 4 2 4
f , és un mínim.
3 27 3 27

La funció creix a l’esquerra de x = 0 i decreix a la dreta → x = 0 és un màxim:

f(0) = 0 → (0, 0) és un màxim.
• Concavitat i convexitat:
1
f ´´(x ) 6x 2 0 x
3

En l’interval 1 , , f''(x)  0 → f(x) és convexa.

3

1
En l’interval , , f''(x)  0 → f(x) és còncava.
3

1 2 1 2
f , és punt d’inflexió.
3 27 3 27

1 X

c) • Dom f

• Talls amb els eixos:

f (x ) 0 2x 3 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

f (0) 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim f (x ) lim 2 x 3 lim f ( x ) lim 2 x 3

x x x x

502
Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:
f ´(x) 0 6x 2 0 x 0

En l’interval ,0 0, , f'(x)  0 → f(x) és creixent → f(x) no té màxims ni mínims.

• Concavitat i convexitat:
f ´´(x ) 12 x 0 x 0

En l’interval (0, +∞), f''(x)  0 → f(x) és convexa.

En l’interval (−∞, 0), f''(x)  0 → f(x) és còncava.
f (0) 0 0, 0 és punt d’inflexió.

1 X

d) • Dom f

• Talls amb els eixos:

x 2
f (x ) 0 x3 2x 2 x 2 x 1 x2 x 2 x 1 x 1 x 2 0 2, 0 , 1, 0 , 1, 0 són
x 1
els punts de tall amb l’eix X.
f (0) 2 0, 2 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim f (x ) lim x 3 2x 2 x 2 lim f ( x ) lim x 3 2x 2 x 2

x x x x

• Creixement i decreixement:
2 7
f ´( x ) 0 3x2 4x 1 0 x
3

2 7 2 7
En l’interval , , , f'(x)  0 → f(x) és creixent.
3 3

2 7 2 7
En l’interval , , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
3 3

2 7 2 7
La funció creix a l’esquerra de x i decreix a la dreta → x és un màxim.
3 3

2 7 2 7
La funció decreix a l’esquerra de x i creix a la dreta → x és un mínim.
3 3

503
 Representació de funcions 10

• Concavitat i convexitat:
2
f ´´(x ) 6x 4 0 x
3

En l’interval 2 , , f''(x)  0 → f(x) és convexa.

3

2
En l’interval , , f''(x)  0 → f(x) és còncava.
3

2
x és punt d’inflexió.
3

1 X

e) • Dom f

• Talls amb els eixos:

x3
f (x ) 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
2

f (0) 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:
x3 x3
lim f ( x ) lim lim f ( x ) lim
x x 2 x x 2

• Creixement i decreixement:
3x2
f ´( x ) 0 0 x 0
2

En l’interval ,0 0, , f'(x)  0 → f(x) és creixent → f(x) no té ni màxims ni mínims.

• Concavitat i convexitat:
Y
f ´´( x ) 3 x 0 x 0

En l’interval (0, +∞), f''(x)  0 → f(x) és convexa.

En l’interval (−∞, 0), f''(x)  0 → f(x) és còncava. 1

f 0 0 0, 0 és punt d’inflexió. 1 X

504
Representació de funcions 10

f) • Dom f

• Talls amb els eixos:

x2 3x 2 x 1
f (x ) 0 0 1, 0 , 2, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
2 x 2

f (0) 1 0, 1 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:
x2 3x 2 x2 3x 2
lim f ( x ) lim lim f ( x ) lim
x x 2 x x 2

• Creixement i decreixement:
3 3
f ´(x ) x 0 x
2 2

En l’interval 3 , , f'(x)  0 → f(x) és creixent.

2

3
En l’interval , , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
2

3 3
La funció decreix a l’esquerra de x i creix a la dreta → x és un mínim:
2 2

3 1 3 1
f , és un mínim.
2 8 2 8

• Concavitat i convexitat:
f ´´(x) 1 0 x La funció és convexa en tot el domini i no presenta punts d’inflexió.

1 X

g) • Dom f

• Talls amb els eixos:

9 3 3 3
f (x ) 0 x2 0 x , 0 , , 0 són els punts de tall amb l’eix X.
4 2 2 2

9 9
f (0) 0, és el punt de tall amb l’eix Y.
4 4

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:
9 9
lim f (x ) lim x2 lim f (x ) lim x2
x x 4 x x 4

505
 Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:
f ´(x ) 2x 0 x 0

En l’interval (−∞, 0), f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval (0, +∞), f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
La funció creix a l’esquerra de x = 0 i decreix a la dreta → x = 0 és un màxim:
9 9
f (0) 0, és un màxim.
4 4

• Concavitat i convexitat:
f ´´(x ) 2 0 x La funció és còncava en tot el domini i no presenta punts d’inflexió.
Y

1 X

85. Pàgina 261

a) • Dom y

• Talls amb els eixos:

x 4
y 0 x3 4x2 x 4 0 4, 0 , 1, 0 , 1, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
x 1

x 0 y 4 0, 4 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que y és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim x 3 4x 2 x 4 lim x 3 4x2 x 4

x x

• Creixement i decreixement:
4 19
y´ 0 3x2 8x 1 0 x
3

4 19 4 19
En l’interval , , , y'  0 → Funció creixent.
3 3

4 19 4 19
En l’interval , , y'  0 → Funció decreixent.
3 3

4 19 4 19
La funció creix a l’esquerra de x i decreix a la dreta → x és un màxim.
3 3

4 19 4 19
La funció decreix a l’esquerra de x i creix a la dreta → x és un mínim.
3 3

506
Representació de funcions 10

• Concavitat i convexitat:
Y
4
y ´´ 6 x 8 0 x
3

En l’interval 4 ,
1
, y''  0 → És convexa.
3 2 X

4
En l’interval , , y''  0 → És còncava.
3

4
x és punt d’inflexió.
3

b) • Dom y

• Talls amb els eixos:

Els punts de tall amb l’eix X no es poden trobar mitjançant la regla de Ruffini.
x 0 y 4 0, 4 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que y és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim x 3 6x 2 12x 4 lim x 3 6x2 12 x 4

x x

• Creixement i decreixement:
y´ 0 3x 2 12x 12 0 x 2 y´ 3(x 2)2 x 0 y´ 0 Funció sempre creixent.
No presenta màxims ni mínims.
• Concavitat i convexitat:
y ´´ 6 x 12 0 x 2

En l’interval (2, +∞), y''  0 → És convexa.

En l’interval (−∞; 2), y''  0 → És còncava.
En x = 2 presenta un punt d’inflexió.

Finalment, com que en (−∞, 2) la funció és creixent, la imatge de 0 és positiva i xlim x 3 6 x 2 12x 4 ,
hi ha un punt de tall en (−∞, 0).

507
 Representació de funcions 10

c) • Dom y

• Talls amb els eixos:

y 0 x3 3x x x2 3 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que y és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim x 3 3x lim x 3 3x
x x

• Creixement i decreixement:
y´ 0 3x 2 3 0 x La funció és creixent en tot el domini i no presenta màxims ni mínims.

• Concavitat i convexitat:
y ´´ 6 x 0 x 0

En l’interval (0, +∞), y''  0 → És convexa.

En l’interval (−∞, 0), y''  0 → És còncava.
En x = 0 presenta un punt d’inflexió.

d) • Dom y

• Talls amb els eixos:

x 7
y 0 x4 8x 2 7 0 7, 0 , 7, 0 , 1, 0 , 1, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
x 1

x 7 y 0 0, 7 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que y és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim x 4 8x 2 7 lim x 4 8x2 7

x x

• Creixement i decreixement:
x 0
y´ 0 4x3 16 x 4x x2 4 0
x 2

En l’interval 2, 0 2, , y'  0 → Funció creixent.

En l’interval , 2 0, 2 , y'  0 → Funció decreixent.

En x = −2 i en x = 2 presenta dos mínims, i en x = 0, un màxim.

508
 Representació de funcions 10

• Concavitat i convexitat:
4
y ´´ 12x 2 16 0 x
3

4 4
En l’interval , , , y''  0 → És convexa.
3 3

4 4
En l’interval , , y''  0 → És còncava.
3 3

4
En x presenta punts d’inflexió.
3

86. Pàgina 261

Y

−1 1 X

Com que és una funció polinòmica, és contínua en tot .

Com que xlim f (x ) En l’interval , 2 és decreixent.

Com que talla l’eix X en (−3, 0) i en (−1, 0) → En l’interval 2, 0 és creixent.

Com que torna a tallar l’eix X en (1, 0) i lim f (x ) → En l’interval 0, és decreixent.

x

Així doncs, en el punt (−2, 2) té un mínim, i en el punt (0, 2) té un màxim.

A més, en algun punt de l’interval 2, 0 ha de tenir un punt d’inflexió en què passi de còncava a convexa.

87. Pàgina 261

a 2 3
a) f ´(x ) 3 x 2 a 0 x a 4
3 3

b) f (x ) x 3 4x
x 0
f (x ) 0 x3 4x x x2 4 0 0, 0 , 2, 0 , 2, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
x 2

x = 0 → f(0) = 0 → (0, 0) és el punt de tall amb l’eix Y.

La funció és positiva en 2, 0 2, i negativa en , 2 0, 2 .

4
c) f ´(x ) 0 3x 2 4 0 x
3

4 4
En l’interval , , , f'(x)  0 → f(x) és creixent.
3 3

4 4
En l’interval , , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
3 3

509
 Representació de funcions 10

f ´´( x ) 6 x 0 x 0

En l’interval (0, +∞), f''(x)  0 → f(x) és convexa.

En l’interval (−∞, 0), f''(x)  0 → f(x) és còncava.
4 4
d) En x té un màxim. En x té un mínim.
3 3

En x = 0 té un punt d’inflexió.
e)
Y

1 X

El recorregut de la funció és tot .

88. Pàgina 261

f ´(x ) 3x 2 2ax b f ´´( x ) 6 x 2a

Té un extrem relatiu en x = 2 f ´(2) 0 12 4a b 0

Té un punt d’inflexió en x = 0 f ´´(0) 0 2a 0 a 0 b 12

Passa pel punt (1, −5) f (1) 1 a b c 5 1 12 c 5 c 6

Així doncs, la funció és: f (x) x 3 12x 6

Per obtenir la representació gràfica de la funció, n’analitzem les característiques:
• Dom f

• Talls amb els eixos:

f (x ) 0 x3 12x 6 0 Les solucions d’aquesta equació són els punts de tall amb l’eix X.

f (0) 6 0, 6 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Com que f(x) és una funció polinòmica, tan sols té branques parabòliques:

lim x 3 12x 6 lim x 3 12 x 6

x x

• Creixement i decreixement:
f ´( x ) 0 3x2 12 0 x2 4 x 2

En l’interval , 2 2, , f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval (−2, 2), f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

En x = −2 presenta un màxim, i en x = 2, un mínim.

510
 Representació de funcions 10

• Concavitat i convexitat:
f ´´( x ) 6x 0 x 0

En l’interval (0, +∞), f''(x)  0 → f(x) és convexa.

En l’interval (−∞, 0), f''(x)  0 → f(x) és còncava.
En x = 0 presenta un punt d’inflexió.

89. Pàgina 261

2
a) x 1 0 x 1 Dom f 1, 1

3x2
f (x ) 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x2 1
x = 0 → f(0) = 0 → (0, 0) és el punt de tall amb l’eix Y.

b) La funció és positiva en , 1 1, i negativa en l’interval 1, 1 .

3x2
c) xlim1f ( x ) lim
1 x2
Asímptota vertical en x = −1.
x 1

3x2
lim f ( x ) lim
1 x2
Asímptota vertical en x = 1.
x 1 x 1

3x2
lim f ( x ) lim 3
x x x2 1
Asímptota horitzontal en y = 3.
3x2
lim f ( x ) lim 2 3
x x x 1

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques ja que té asímptota horitzontal quan x → +∞ i quan

x → −∞.
6x
d) f ´( x ) 2 2
0 x 0
x 1

En l’interval , 1 1, 0 , f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval 0, 1 1, , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

511
 Representació de funcions 10

e) En x = 0 presenta un màxim.
La gràfica aproximada seria:
Y

2 X

90. Pàgina 261

a) x 1 0 x 1 Dom f 1

x2
f (x ) 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x 1
x = 0 → f(0) = 0 → (0, 0) és el punt de tall amb l’eix Y.
b) La funció és positiva en l’interval (−∞, −1) i negativa en l’interval (−1, +∞).
x2
c) xlim1f ( x ) lim
1x
Asímptota vertical en x = −1.
x 1
x2
lim f ( x ) lim
x x x 1
No té asímptotes horitzontals.
x2
lim f ( x ) lim
x x x 1
f (x ) x2
lim lim 1 m 1
x x x x2 x
x2 x Asímptota obliqua en y = −x + 1
lim f ( x ) mx lim x lim 1 n 1
x x x 1 x x 1
No té branques parabòliques ja que té asímptota obliqua quan x → +∞ i quan x → −∞.

x x 2 x 0
d) f ´( x ) 2
0
x 2
x 1
En l’interval 2, 1 1,0 , f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval , 2 0, , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

En x = −2 la funció té un mínim, i en x = 0, un màxim.

e)
Y

1
2
X

512
 Representació de funcions 10

91. Pàgina 261

a) x 2 4 0 x 2 Dom f 2, 2

x3
f (x ) 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x2 4
x = 0 → f(0) = 0 → (0, 0) és el punt de tall amb l’eix Y.
x3
lim f ( x ) lim Asímptota vertical en x = −2.
x 2 x 2 x2 4

x3
lim f ( x ) lim Asímptota vertical en x = 2.
x 2 x 2 x2 4

x3
lim f ( x ) lim 2
x x x 4
No té asímptotes horitzontals.
x3
lim f ( x ) lim 2
x x x 4

f (x ) x3
lim lim 1 m 1
x x x x3 4x
x3 4x Asímptota obliqua en y = x.
lim f ( x ) mx lim x lim 0 n 0
x x x2 4 x x2 4

No té branques parabòliques ja que té asímptota obliqua quan x → +∞ i quan x → −∞.

x2 x2 12 x 0
b) f ´( x ) 2
0
x 2
4 x 2 3

En l’interval , 2 3 2 3, , f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval 2 3, 2 2, 2 2, 2 3 , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

En x 2 3 la funció té un màxim, i en x 2 3 , un mínim.

8x x2 12
c) f ´´( x ) 2 3
0 x 0
x 4

En l’interval , 2 0, 2 , f''(x)  0 → f(x) és còncava.

En l’interval 2, 0 2, , f''(x)  0 → f(x) és convexa.

En x = 0 presenta un punt d’inflexió.

d)
Y

3 X

513
 Representació de funcions 10

92. Pàgina 261

a) • Dom y 0

• Talls amb els eixos:

x2 1
y 0 0 x 1 1, 0 , 1, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
x
No té punt de tall amb l’eix Y perquè no està definida en x = 0.
• Asímptotes i branques parabòliques:
x2 1
lim Asímptota vertical en x = 0.
x 0 x

x2 1
lim
x x
No té asímptotes horitzontals.
x2 1
lim
x x

y x2 1
lim lim 1 m 1
x x x x2
x2 1 1
Asímptota obliqua en y = x.
lim y mx lim x lim 0 n 0
x x x x x

No té branques parabòliques ja que té asímptota obliqua quan x → +∞ i quan x → −∞.

• Creixement i decreixement:

x2 1
y´ 0 x La funció és creixent en tot el domini i no presenta màxims ni mínims.
x2
• Concavitat i convexitat:
2
y ´´ 0 No té punts d’inflexió.
x3
En l’interval (−∞, 0), y''  0 → La funció és convexa.
En l’interval (0, +∞), y''  0 → La funció és còncava.
Y

3 X

b) • Dom y 1, 1

• Talls amb els eixos:

x
y 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x2 1

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

514
Representació de funcions 10

x
lim 2 Asímptota vertical en x = −1.
x 1 x 1

x
lim 2 Asímptota vertical en x = 1.
x 1 x 1
x
lim 0
x x2 1
x Asímptota horitzontal en y = 0.
lim 2 0
x x 1

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques ja que té asímptota horitzontal quan x → +∞ i quan

x → −∞.
• Creixement i decreixement:

x2 1
y´ 2
0 x La funció és decreixent en tot el domini i no presenta màxims ni mínims.
x2 1

• Concavitat i convexitat:
2 x ( x 2 3)
y ´´ 0 x 0
( x 2 1)3

En l’interval , 1 0, 1 , y''  0 → La funció és còncava.

En l’interval 1, 0 1, , y''  0 → La funció és convexa.

En x = 0 té un punt d’inflexió.
Y

2 X

c) • Dom y 0

• Talls amb els eixos:

4 x2
y 0 0 x 2 2, 0 , 2, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
x

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

4 x2
lim Asímptota vertical en x = 0.
x 0 x

4 x2
lim
x x
No té asímptotes horitzontals.
4 x2
lim
x x

515
 Representació de funcions 10

y 4 x2
lim lim 2
1 m 1
x x x x
4 x2 4 Asímptota obliqua en y = −x.
lim y mx lim x lim 0 n 0
x x x x x

No té branques parabòliques ja que té asímptota obliqua quan x → +∞ i quan x → −∞.

• Creixement i decreixement:

x2 4
y´ 2
0 x La funció és decreixent en tot el domini i no presenta màxims ni mínims.
x
• Concavitat i convexitat:
8
y ´´ 0 No té punts d’inflexió.
x3
En l’interval , 0 , y''  0 → La funció és còncava.

En l’interval 0, , y''  0 → La funció és convexa.

−1 X

d) • Dom y 1, 1

• Talls amb els eixos:

x3
f (x ) 0 2
0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x 1

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

x3
lim Asímptota vertical en x = −1.
x 1 x2 1
x3
lim 2
Asímptota vertical en x = 1.
x 1 x 1

x3
lim 2
x x 1
No té asímptotes horitzontals.
x3
lim 2
x x 1

y x3
lim lim 3
1 m 1
x x x x x
x3 x Asímptota obliqua en y = x.
lim y mx lim 2
x lim 2
0 n 0
x x x 1 x x 1

No té branques parabòliques ja que té asímptota obliqua quan x → +∞ i quan x → −∞.

516
 Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:

x2 x2 3 x 0
y´ 2
0
x 2
1 x 3

En l’interval , 3 3, , f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval 3, 1 1, 0 0, 1 1, 3 , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

En x 3 la funció té un màxim, i en x 3 , un mínim.

• Concavitat i convexitat:
2 x ( x 2 3)
y ´´ 0 x 0
( x 2 1)3

En l’interval , 1 0, 1 , y''  0 → La funció és còncava.

En l’interval 1, 0 1, , y''  0 → La funció és convexa.

En x = 0 té un punt d’inflexió.
Y

2 X

93. Pàgina 261

a) • 1 x2 0 x 1 Dom y 1, 1

• Talls amb els eixos:

x2 4
y 0 0 x 2 2, 0 , 2, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
1 x2

x 0 y 4 0, 4 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

x2 4
lim Asímptota vertical en x = −1.
x 11 x2

x2 4
lim Asímptota vertical en x = 1.
x 11 x2

x2 4
lim 1
x 1 x2
Asímptota horitzontal en y = −1.
x2 4
lim 1
x 1 x2

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques ja que té asímptota horitzontal quan x → +∞ i quan

x → −∞.
• Creixement i decreixement:

517
 Representació de funcions 10

6x
y´ 2
0 x 0
x2 1

En l’interval , 1 1, 0 , y'  0 → Funció creixent.

En l’interval 0, 1 1, , y'  0 → Funció decreixent.

En x = 0 presenta un màxim.
• Concavitat i convexitat:

6 3x2 1
y ´´ 3
0 No hi ha punts d’inflexió.
x2 1

En l’interval , 1 1, , y''  0 → Funció convexa.

En l’interval (−1, 1), y''  0 → Funció còncava.

Y

1 3
X

b) • x2 4 0 x 2 Dom y 2, 2

• Talls amb els eixos:

1 x2
y 0 0 x 1 1, 0 , 1, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
x2 4

1 1
x 0 y 0, és el punt de tall amb l’eix Y.
4 4

• Asímptotes i branques parabòliques:

1 x2
lim Asímptota vertical en x = −2.
x 2 x2 4

1 x2
lim Asímptota vertical en x = 2.
x 2 x2 4

1 x2
lim 1
x x2 4
Asímptota horitzontal en y = −1.
1 x2
lim 2 1
x x 4

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques ja que té asímptota horitzontal quan x → +∞ i quan

x → −∞.

518
Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:
6x
y´ 2
0 x 0
2
x 4

En l’interval , 2 2, 0 , y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval 0, 2 2, , y'  0 → Funció creixent.

En x = 0 presenta un mínim.
• Concavitat i convexitat:

6 3x2 4
y ´´ 3
0 No hi ha punts d’inflexió.
2
x 4

En l’interval , 2 2, , y''  0 → Funció còncava.

En l’interval (−2, 2), y''  0 → Funció convexa.

Y

1
3 X

c) • x 2 1 0 x 1 Dom y 1, 1

• Talls amb els eixos:

x2 4
y 0 0 x 2 2, 0 , 2, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
x2 1

x 0 y 4 0, 4 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

x2 4
lim Asímptota vertical en x = −1.
x 1 x2 1

x2 4
lim
1 x2
Asímptota vertical en x = 1.
x 1

x2 4
lim 1
x x2 1
Asímptota horitzontal en y = 1.
x2 4
lim 2 1
x x 1

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques ja que té asímptota horitzontal quan x → +∞ i quan

x → −∞.
• Creixement i decreixement:
6x
y´ 2
0 x 0
2
x 1

En l’interval , 1 1, 0 , y'  0 → Funció decreixent.

519
 Representació de funcions 10

En l’interval 0, 1 1, , y'  0 → Funció creixent.

En x = 0 presenta un mínim.
• Concavitat i convexitat:
6 3x2 1
y ´´ 3
0 No hi ha punts d’inflexió.
2
x 1

En l’interval , 1 1, , y''  0 → Funció còncava.

En l’interval 1, 1 , y''  0 → Funció convexa.

3 X

d) • 4 x2 0 x 2 Dom y 2, 2

• Talls amb els eixos:

1 x2
y 0 0 x 1 1, 0 , 1, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
4 x2

1 1
x 0 y 0, és el punt de tall amb l’eix Y.
4 4

• Asímptotes i branques parabòliques:

1 x2
lim Asímptota vertical en x = −2.
x 24 x2

1 x2
lim Asímptota vertical en x = 2.
x 24 x2

1 x2
lim 1
4 x2
Asímptota horitzontal en y = 1.
x

1 x2
lim 1
x 4 x2

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques ja que té asímptota horitzontal quan x → +∞ i quan

x → −∞.
• Creixement i decreixement:
6x
y´ 2
0 x 0
2
x 4

En l’interval , 2 2, 0 , y'  0 → Funció creixent.

En l’interval 0, 2 2, , y'  0 → Funció decreixent.

En x = 0 presenta un màxim.

520
 Representació de funcions 10

• Concavitat i convexitat: Y

6 3x2 4
y ´´ 3
0 No hi ha punts d’inflexió.
2
x 4
2
En l’interval , 2 2, ,
1 X
y''  0 → Funció convexa.
En l’interval 2, 2 , y''  0 → Funció còncava.

94. Pàgina 261

a) • Dom y 2

• Talls amb els eixos:

x
y 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x 2

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

x
lim Asímptota vertical en x = −2.
x 2 x 2

x
lim 1
x x 2
Asímptota horitzontal en y = 1.
x
lim 1
x x 2

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques ja que té asímptota horitzontal quan x → +∞ i quan

x → −∞.
• Creixement i decreixement:
2
y´ 2
0 x La funció és creixent en tot el domini i no presenta màxims ni mínims.
x 2

• Concavitat i convexitat:
4
y ´´ 3
0 No hi ha punts d’inflexió.
x 2

En l’interval (−∞, −2), y''  0 → Funció convexa.

En l’interval (−2, +∞), y''  0 → Funció còncava.
Y

1 X

521
 Representació de funcions 10

b) • Dom y 2

• Talls amb els eixos:

x2
f (x ) 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x 2

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

x2
lim Asímptota vertical en x = −2.
x 2 x 2

x2
lim
x x 2
No té asímptotes horitzontals.
x2
lim
x x 2

y x2
lim lim 2
1 m 1
x x x x 2x
Asímptota obliqua en y = x − 2.
x2 2x
lim y mx lim x lim 2 n 2
x x x 2 x x 2

No té branques parabòliques ja que té asímptota obliqua quan x → +∞ i quan x → −∞.

• Creixement i decreixement:
x x 4 x 0
y´ 2
0
x 2 x 4

En l’interval , 4 0, , y'  0 → Funció creixent.

En l’interval 4, 2 2, 0 , y'  0 → Funció decreixent.

En x = −4 la funció té un màxim, i en x = 0, un mínim.

• Concavitat i convexitat:
8
y ´´ 3
0 No hi ha punts d’inflexió.
x 2

En l’interval (−∞, −2), y''  0 → Funció còncava.

En l’interval (−2, +∞), y''  0 → Funció convexa.
Y

−1 X

c) • Dom y 2

• Talls amb els eixos:

x3
f (x ) 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x 2

522
Representació de funcions 10

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

x3
lim Asímptota vertical en x = −2.
x 2 x 2

x3
lim
x x 2
No té asímptotes horitzontals.
x3
lim
x x 2

y x3
lim lim 2
No hi ha asímptotes obliqües.
x x x x 2x

Té dues branques parabòliques:

x3 x3
lim lim
x x 2 x x 2

• Creixement i decreixement:
2x 2 x 3 x 0
y´ 2
0
x 2 x 3

En l’interval , 3 , y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval 3, 2 2, 0 0, , y'  0 → Funció creixent.

En x = −3 la funció té un mínim.
• Concavitat i convexitat:
2x x 2 6x 12
y ´´ 3
0 x 0
x 2

En l’interval (−2, 0), y''  0 → Funció còncava.

En l’interval , 2 0, , y''  0 → Funció convexa.

En x = 0 la funció té un punt d’inflexió.

Y

10

2 X

d) • Dom y 2

• Talls amb els eixos:

x3
y 0 2
0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x 2

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

523
 Representació de funcions 10

• Asímptotes i branques parabòliques:

x3
lim
x 2 2 Asímptota vertical en x = −2.
x 2

x3
lim 2
x
x 2
No té asímptotes horitzontals.
x3
lim 2
x
x 2

y x3
lim lim 2
1 m 1
x x x
x x 2
Asímptota obliqua en y = x − 4.
x3 4x2 4x
lim y mx lim 2
x lim 2
4 n 4
x x x
x 2 x 2

No té branques parabòliques perquè té asímptotes obliqües.

• Creixement i decreixement:
x2 x 6 x 0
y´ 3
0
x 2 x 6

En l’interval , 6 2, 0 0, , y'  0 → Funció creixent.

En l’interval (−6, −2), y'  0 → Funció decreixent.

En x = −6 la funció té un màxim.
• Concavitat i convexitat:
24 x
y ´´ 4
0 x 0
x 2

En l’interval , 2 2, 0 , y''  0 → Funció còncava.

En l’interval (0, +∞), y''  0 → Funció convexa.

En x = 0 la funció té un punt d’inflexió.
Y

4 X

95. Pàgina 262

a) • x 2 0 x 0 Dom y 0

• Talls amb els eixos:

x 1
y 0 0 x 1 1, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x2

No té punt de tall amb l’eix Y perquè no està definida per a x = 0.

• Asímptotes i branques parabòliques:

524
Representació de funcions 10

x 1
lim Asímptota vertical en x = 0.
x 0 x2
x 1
lim 0 Asímptota horitzontal en y = 0.
x x2

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques ja que té asímptota horitzontal quan x → +∞ i quan

x → −∞.
• Creixement i decreixement:
x 2
y´ 0 x 2
x3

En l’interval ,0 2, , y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval 0, 2 , y'  0 → Funció creixent.

En x = 2 presenta un màxim.
• Concavitat i convexitat:
2x 6
y ´´ 0 x 3
x4

En l’interval ,0 0, 3 , y''  0 → Funció còncava.

En l’interval 3, , y''  0 → Funció convexa.

En x = 3 presenta un punt d’inflexió.

b) • x 3 0 x 3 Dom y 3

• Talls amb els eixos:

x 2
y 0 0 x 2 2, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x 3

2 2
x 0 y 0, és el punt de tall amb l’eix Y.
3 3

• Asímptotes i branques parabòliques:

x 2
lim Asímptota vertical en x = 3.
x 3 x 3

x 2
lim 1 Asímptota horitzontal en y = 1.
x x 3

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques ja que té asímptota horitzontal quan x → +∞ i quan

x → −∞.
• Creixement i decreixement:
1
y´ 2
0 La funció és decreixent i no presenta màxims ni mínims.
x 3

525
 Representació de funcions 10

• Concavitat i convexitat:
2
y ´´ 3
0 No presenta punts d’inflexió.
x 3

En l’interval (−∞, 3), y''  0 → Funció còncava.

En l’interval (3, +∞), y''  0 → Funció convexa.

c) • x 1 0 x 1 Dom y 1

• Talls amb els eixos:

x2
y 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x 1

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

x2
lim Asímptota vertical en x = −1.
x 1 x 1

x2
lim
x x 1
No té asímptotes horitzontals.
x2
lim
x x 1

x2
lim 2
1 m 1
x x x
Asímptota obliqua en y = x − 1.
x2 x
lim x lim 1 n 1
x x 1 x x 1

No té branques parabòliques ja que té asímptota obliqua quan x → +∞ i quan x → −∞.

• Creixement i decreixement:

x2 2x x 0
y´ 2
0
x 1 x 2

En l’interval , 2 0, , y'  0 → Funció creixent

En l’interval 2, 1 1, , y'  0 → Funció decreixent

En x = −2 presenta un màxim, i en x = 0, un mínim.

• Concavitat i convexitat:
2
y ´´ 3
0 No presenta punts d’inflexió.
x 1

En l’interval (−∞, −1), y''  0 → Funció còncava.

En l’interval (−1, +∞), y''  0 → Funció convexa.

526
Representació de funcions 10

d) • Dom y

• Talls amb els eixos:

x
y 0 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
x2 1

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

x
lim 0 Asímptota horitzontal en y = 0.
x x2 1

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques ja que té asímptota horitzontal quan x → +∞ i quan

x → −∞.
• Creixement i decreixement:
x2 1
y´ 2
0 x 1
x 1

En l’interval , 1 1, , y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval 1, 1 , y'  0 → Funció creixent.

En x = 1 presenta un màxim, i en x = −1, un mínim.

• Concavitat i convexitat:

2x 3 6x x 0
y ´´ 3
0 x 2x 2 6 0
x2 1 x 3

En l’interval , 3 0, 3 , y''  0 → Funció còncava.

En l’interval 3, 0 3, , y''  0 → Funció convexa.

En x 3 , x 0 i x 3 presenta punts d’inflexió.

527
 Representació de funcions 10

96. Pàgina 262

a) x 2 0 x 2 Dom f 2 a 2

2
x 2 x 2
b) xlim2 x 4 0
lim lim x 2 4 No té asímptota vertical en x = −2.
x 2 0 x 2 x 2 x 2

c)
Y

−1 X

97. Pàgina 262

Resposta oberta. Per exemple:
Y

1 X

98. Pàgina 262

Resposta oberta. Per exemple:
Y

1 X

99. Pàgina 262

a) • 2 x 0 x 2 Dom y ,2

• Talls amb els eixos:

y 0 2 x 0 x 2 2, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

x 0 y 2 0, 2 és el punt de tall amb l’eix Y.

528
Representació de funcions 10

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.

x
lim 2 x No té asímptotes horitzontals.

2 x
lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x

Té una branca parabòlica: xlim 2 x

• Creixement i decreixement:
1
y´ 0 Funció sempre decreixent.
2 2 x

• Concavitat i convexitat:
1
y ´´ 0 Funció sempre còncava.
2 2 x 2 x

x2
b) • 1 0 x 5,5 Dom y 5, 5
25

• Talls amb els eixos:

x2
1 0 x2 25 0 x 5 5, 0 , 5, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
25

x 0 y 2 0, 2 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes.
• Creixement i decreixement:
4x
y´ 0 x 0
10 25 x2

En l’interval (−5, 0), y'  0 → Funció creixent.

En l’interval (0, 5), y'  0 → Funció decreixent.
En x = 0 presenta un màxim.
• Concavitat i convexitat:
100
y ´´ 0 Funció còncava.
10 25 x2 25 x2

529
 Representació de funcions 10

c) • x 2 9 0 x , 3 3, Dom y , 3 3,

• Talls amb els eixos:

x2 9 0 x 3 3, 0 , 3, 0 són els punts de tall amb l’eix X.

No té punt de tall amb l’eix Y perquè no està definida en x = 0.

• Asímptotes i branques parabòliques:

lim x2 9
x
No té asímptotes horitzontals.
lim x2 9
x

x2 9
lim 1 m 1
x x
Asímptota obliqua y = x.
x2 9 x2 9
lim x2 9 x lim lim 0 n 0
x x 2 x 2
x 9 x x 9 x
x2 9
lim 1 m 1
x x
Asímptota obliqua y = −x.
x2 9 x2 9
lim x2 9 x lim lim 0 n 0
x x
x2 9 x x
x2 9 x

• Creixement i decreixement:
x
y´ 0 x 0
2
x 9

En l’interval (−∞, −3), y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval (3, +∞), y'  0 → Funció creixent.
• Concavitat i convexitat:
9
y ´´ 0 Funció sempre còncava.
2
x 9 x2 9

d) • x 3 0 x 3 x 3, Dom y 3,

• Talls amb els eixos:

x 3 0 x 3 3, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

530
 Representació de funcions 10

x 0 y 3 0, 3 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.
lim x 3 No té asímptotes horitzontals.
x

x 3
lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x

Té una branca parabòlica:

lim x 3
x

• Creixement i decreixement:
1
y´ 0 Funció sempre decreixent.
2 x 3

• Concavitat i convexitat:
1
y ´´ 0 Funció sempre convexa.
4 x 3 x 3

100. Pàgina 262

a) x2 3x 0 x , 3 0, Dom f , 3 0,

Tall amb l’eix X: x2 3x x 0 x 0 0, 0

Tall amb l’eix Y: x 0 f 0 0 0, 0

b) No té asímptotes verticals.
3x 3 3
lim x2 3x x lim Asímptota horitzontal en y .
x x
x2 3x x 2 2

f (x )
lim 2
x x 3
Té asímptota obliqua en y 2x .
3 2
lim f ( x ) x
x 2

2
c) f ´(x ) 2 x 3 22 x 3 x 0 x Dom f No té màxims ni mínims.
2 x 3x

En l’interval (−∞, −3), f'(x)  0 → Funció decreixent.

En l’interval (0, +∞), f'(x)  0 → Funció creixent.
d)
Y

−1 X

531
 Representació de funcions 10

101. Pàgina 262

a) x2 3x 0 x , 3 0, Dom f , 3 0,

x 0
Talls amb l’eix X: x2 3x 2x 0 0, 0 , 1, 0
x 1

Tall amb l’eix Y: x 0 f 0 0 0, 0

b) No té asímptotes verticals.

lim x2 3x 2x
x

3x 3x2 3x No té asímptotes horitzontals.

lim x2 3x 2x lim lim
x x
x 2
3x 2x x 3

f (x ) x2 3x 2x 3x 3x2
lim lim lim 1
x x x x x
x x 2
3 x 2x 3
Asímptota obliqua en y x .
2 3x 3 2
lim f ( x ) x lim x 3x x lim
x x x
x2 3x x 2

f (x ) x2 3x 2x
lim lim 3
x x x x 3
Asímptota obliqua en y 3x .
2 x2 3x x2 3 2
lim f ( x ) 3 x lim x 3x x lim
x x x
x2 3x x 2

2x 3 4 x2 3x 3
c) f ´( x ) 0 x 3
2 x 2
3x 2

En l’interval , 3 3
3
, , f'(x)  0 → Funció decreixent.
2

En l’interval 0, 3
3
, f'(x)  0 → Funció creixent.
2

2
En x 3 f(x) té un màxim.
3

d)
Y

1 X

102. Pàgina 262

Gràfica 1: f ( x ) 25 x2 Gràfica 3: h( x ) x 1

x2
Gràfica 2: g( x ) 3 1 Gràfica 4: j ( x ) x2 4
25

532
 Representació de funcions 10

103. Pàgina 262

a) • Dom y

• Talls amb els eixos:

x ex 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.

lim x e x No té asímptota horitzontal.

x

x x 1
lim x e x lim lim lim 0 Asímptota horitzontal en y = 0.
x x e x x e x x e x

x ex
lim No hi ha asímptotes obliqües.
x x

Té una branca parabòlica: xlim x e x

• Creixement i decreixement:
y´ ex 1 x 0 x 1

En l’interval (−∞, −1), y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval (−1, +∞), y'  0 → Funció creixent.
En x = −1 presenta un mínim.
• Concavitat i convexitat:
y ´´ ex 1 x ex 0 x 2

En l’interval (−∞, −2), y''  0 → Funció còncava.

En l’interval (−2, +∞), y''  0 → Funció convexa.
En x = −2 presenta un punt d’inflexió.
b) • Dom y

• Talls amb els eixos:

x
e ex 1
y 0 0 ex 0 No té punts de tall amb l’eix X.
2 ex
1 1
x 0 y 1 0, 1 és el punt de tall amb l’eix Y.
2

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.
x
e ex
lim
x 2
x
No té asímptotes horitzontals.
e ex
lim
x 2
x
e ex
lim
x 2x
x
No hi ha asímptotes obliqües.
e ex
lim
x 2x

533
 Representació de funcions 10

Té branques parabòliques:
x
e x
ex e ex
lim lim
x 2 x 2

• Creixement i decreixement:
x
e ex
y´ 0 e x
ex x x x 0
2

En l’interval (−∞, 0), y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval (0, +∞), y'  0 → Funció creixent.
En x = 0 presenta un mínim.
• Concavitat i convexitat:
x
e ex
y ´´ 0 Funció sempre convexa.
2

c) • Dom y

• Talls amb els eixos:

3 x 2e x
0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.

lim 3 x 2e Asímptota horitzontal en y = 0.

x
0
x

lim 3 x 2e x
No hi ha asímptota horitzontal.
x

3 x 2e x
lim No té asímptota obliqua.
x x

Té una branca parabòlica: xlim 3 x 2e x

• Creixement i decreixement:
x 0
y´ e x
6x 3x2 0 3x 2 x
x 2

En l’interval ,0 2, , y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval (0, 2), y'  0 → Funció creixent.

En x = 0 presenta un mínim, i en x = 2, un màxim.
• Concavitat i convexitat:
y ´´ e x
3 x 2 12x 6 0 x 2 2

En l’interval ,2 2 2 2, , y''  0 → Funció convexa.

En l’interval 2 2, 2 2 , y''  0 → Funció còncava.

En x 2 2 presenta dos punts d’inflexió.

534
Representació de funcions 10

d) • Dom y

• Talls amb els eixos:

x2 1
x2
0 x 1 1, 0 , 1, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
e

x 0 y 1 0, 1 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.
x2 1
lim 2 0 Asímptota horitzontal en y = 0.
x
ex

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques.

• Creixement i decreixement:
2x x2 1 2x 4x 2x 3 x 0
y´ x2 x2
0 x 4 2x 2 0
e e x 2

En l’interval , 2 0, 2 , y'  0 → Funció creixent.

En l’interval 2, 0 2, , y'  0 → Funció decreixent.

En x 2 presenta dos màxims, i en x = 0, un mínim.

• Concavitat i convexitat:

4x4 14 x 2 4 x 0,56
y ´´ x2
0
e x 1,78

En l’interval ; 3,17 0,56; 0,56 3,17; , y''  0 → Funció convexa.

En l’interval 3,17; 0,56 0,56; 3,17 , y''  0 → Funció còncava.

En x 3,17 i en x 0,56 presenta punts d’inflexió.

e) • Dom y

• Talls amb els eixos:

535
 Representació de funcions 10

són els punts de tall amb l’eix X.

2 2
x 0 y 0, és el punt de tall amb l’eix Y.
2 2

És la funció sin x traslladada cap a la dreta.

4

1 X

f) • Dom y

• Talls amb els eixos:

x2 sin2 x 0 x sin x x 0 (0,0) és el punt de tall amb l’eix X.

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.
lim x 2 sen2 x No té asímptotes horitzontals.
x

x2 sin 2 x x2 sin 2 x 2x 2sin x cos x

lim lim lim No té asímptota obliqua.
x x x x x 1
Té dues branques parabòliques:

lim x 2 sin 2 x lim x 2 sin 2 x

x x

• Creixement i decreixement:
y' 2sin x cos x 2x 0 x 0

En l’interval (−∞, 0), y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval (0, +∞), y'  0 → Funció creixent.
En x = 0 presenta un mínim.
• Concavitat i convexitat:
y '' 2sin2 x 2cos2 x 2 0 Funció sempre convexa.
Y

1 X

104. Pàgina 262

a) • Dom y 0,

• Talls amb els eixos:

x ln x 0 x 1 1, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

536
Representació de funcions 10

No té punt de tall amb l’eix Y perquè no està definida per a x = 0.

• Asímptotes i branques parabòliques:
1
ln x ln x
lim x ln x lim lim lim x lim x 0 No té asímptotes verticals.
x 0 x 0 1 x 0 1 x 0 1 x 0

x x x2

x
lim x ln x No hi ha asímptotes horitzontals.

x ln x
lim lim ln x No té asímptota obliqua.
x x x

Té una branca parabòlica: xlim x ln x .

• Creixement i decreixement:
1
y ´ ln x 1 0 x
e

En l’interval 0,
1
, y'  0 → Funció decreixent.
e

En l’interval 1
, , y'  0 → Funció creixent.
e

1
En x presenta un mínim.
e

• Concavitat i convexitat:
1
y ´´ 0 Funció sempre convexa.
x

b) • Dom y

• Talls amb els eixos:

log2 x 2 1 0 x2 1 1 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.
lim log2 x 2 1
x
No té asímptotes horitzontals.
lim log2 x 2 1
x

log2 x 2 1
lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x

Té branques parabòliques:
lim log2 x 2 1 lim log2 x 2 1
x x

537
 Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:
2x
y´ 0 x 0
ln 2 x 2 1

En l’interval (−∞, 0), y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval (0, +∞), y'  0 → Funció creixent.
En x = 0 presenta un mínim.
• Concavitat i convexitat:
2 2x 2
y ´´ 2
0 x 1
ln2 x 2 1

En l’interval , 1 1, , y''  0 → Funció còncava.

En l’interval 1, 1 , y''  0 → Funció convexa.

En x 1 presenta dos punts d’inflexió.

c) • Dom y

• Talls amb els eixos:

ex e x
ln 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
2

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.
ex e x
lim ln
x 2
No hi ha asímptotes horitzontals.
ex e x
lim ln
x 2

ex e x
ln
lim 2 1 m 1
x x Asímptota obliqua en y = x − 0,69.
ex e x
lim ln x ln2 0,69 n 0,69
x 2

ex e x
ln
lim 2 1 m 1
x x Asímptota obliqua en y = −x − 0,69.
ex e x
lim ln x ln2 0,69 n 0,69
x 2

No té branques parabòliques ja que té asímptotes obliqües.

538
Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:
1 x x
2 e e
2 1
y´ 0 ex 0 e2 x 1 x 0
ex e x ex

En l’interval (−∞, 0), y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval (0, +∞), y'  0 → Funció creixent.
En x = 0 presenta un mínim.
• Concavitat i convexitat:
4 Funció convexa.
y ´´ 2x
0
e 2 e2 x

No presenta punts d’inflexió.

d) • Dom y 0, 1 1,

• Talls amb els eixos:

x
0 x 0 No té punts de tall amb l’eix X perquè no està definida per a x = 0.
ln x

No té punt de tall amb l’eix Y perquè no està definida per a x = 0.

• Asímptotes i branques parabòliques:
x
lim 0 No té asímptota vertical.
x 0 ln x

x
lim Asímptota vertical en x = 1.
x 1 ln x
x
lim No hi ha asímptotes horitzontals.
x ln x

x
lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x ln x

x
Té una branca parabòlica: x lim
ln x

• Creixement i decreixement:
ln x 1
y´ 2
0 ln x 1 x e
ln x

En l’interval (0, 1) (1, e), y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval (e, +∞), y'  0 → Funció creixent.
En x = e presenta un mínim.

539
 Representació de funcions 10

• Concavitat i convexitat:
2 ln x
y ´´ 3
0 ln x 2 x e2
x ln x

• En l’interval 0, 1 e2 , , y''  0 → Funció còncava.

• En l’interval 1, e2 , y''  0 → Funció convexa.

En x e2 presenta un punt d’inflexió.

105. Pàgina 262

a) • Dom y 0

• Talls amb els eixos:

2
ex 0 No té punts de tall amb l’eix X.
No té punt de tall amb l’eix Y perquè no està definida en x = 0.
• Asímptotes i branques parabòliques:
2
lim e x 0
x 0
2
Asímptota vertical en x = 0.
lim e x
x 0

2
lim e x 1
Asímptota horitzontal en y = 1.
x
2
x
lim e 1
x

No té asímptotes obliqües ni branques parabòliques.

• Creixement i decreixement:
2
ex
y´ 2 0 Funció decreixent en tot el domini.
x2

• Concavitat i convexitat:
2 2
4x e x 4 e x
y ´´ 0 x 1
x4

En l’interval 1, 0 0, , y''  0 → Funció convexa.

En l’interval , 1 , y''  0 → Funció còncava.

En x 1 presenta un punt d’inflexió.

−1 X

540
Representació de funcions 10

b) • Dom y

• Talls amb els eixos:

1 2
x e x
0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.
2

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No hi ha asímptotes verticals.
1 2 x
limx e 0
2
Asímptota horitzontal en y = 0.
x

1
lim x 2 e x
x 2

1 x
lim x e No té asímptotes obliqües.
x 2
1 2
Té una branca parabòlica: lim x e x
x 2

• Creixement i decreixement:
x
2x e x 2e x
x 0
y´
2 x 2

En l’interval ,0 2, , y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval 0, 2 , y'  0 → Funció creixent.

En x = 0 presenta un mínim, i en x = 2, un màxim.

• Concavitat i convexitat:
x
4x e x 2e x
2e x
y ´´ 0 x 2 2
2

En l’interval ,2 2 2 2, , y''  0 → Funció convexa.

En l’interval 2 2, 2 2 , y''  0 → Funció còncava.

En x 2 2 presenta dos punts d’inflexió.

1 X

c) • Dom y

• Talls amb els eixos:

x
2x e 0 x 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

x 0 y 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

541
 Representació de funcions 10

• Asímptotes i branques parabòliques:

No hi ha asímptotes verticals.
x
lim 2 x e 0
x
x
Asímptota horitzontal en y = 0.
lim 2 x e
x

x
x
lim 2e No té asímptotes obliqües.
x
Té una branca parabòlica: xlim 2 x e
• Creixement i decreixement:
y´ 2 xe x
2e x
2e x
x 1 0 x 1

En l’interval (1, +∞), y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval (−∞, 1), y'  0 → Funció creixent.
En x = 1 presenta un màxim.
• Concavitat i convexitat: Y
1
y ´´ 2x e x
4e x
2e x
x 2 0 x 2
1 X
En l’interval 2, , y''  0 → Funció convexa.

En l’interval , 2 , y''  0 → Funció còncava.

En x = 2 presenta un punt d’inflexió.

d) • Dom y

• Talls amb els eixos:

2
x 2 ex 0 x 2 2, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

x 0 y 4 0, 4 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No hi ha asímptotes verticals.
2
lim x 2 ex
x
2
Asímptota horitzontal en y = 0.
lim x 2 ex 0
x
2
x 2 ex
lim No té asímptotes obliqües.
x x

2
Té una branca parabòlica: xlim x 2 ex

• Creixement i decreixement:
x 0
y´ 2x ex x 2e x x ex x 2 0
x 2
En l’interval 0, 2 , y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval ,0 2, , y'  0 → Funció creixent.

En x = 0 presenta un màxim, i en x = 2, un mínim.

• Concavitat i convexitat:
y ´´ x 2e x 2ex ex x 2 2 0 x 2

En l’interval 2, 2 , y''  0 → Funció còncava.

542
 Representació de funcions 10

En l’interval , 2 2, , y''  0 → Funció convexa.

En x 2 presenta un punt d’inflexió.

1 X

106. Pàgina 263

a) f (0) a 0 20 1 El punt (0, −1) pertany a la gràfica de la funció per a tot valor del paràmetre a.
b) a 0 f ´( x ) a 2x ln2 0 La funció és decreixent.
c) f (2) 0 2a 22 2a 4 0 a 2 f (x ) 2x 2x

2 2
f ´( x ) 2 2x ln 2 0 2x x log 2
ln 2 ln 2

En l’interval , log2
2 , y'  0 → Funció creixent.
ln 2

En l’interval log2
2
, , y'  0 → Funció decreixent.
ln 2

2
En x log2 presenta un màxim.
ln 2

107. Pàgina 263

2
a) f 2 1 a ln 2 1 a ln 1 a a 1 f (x ) 1 ln x 2 1

b) x 2 1 0 x , 1 1, Dom f , 1 1,

lim 1 ln x 2 1
Asímptota vertical en x = −1 i en x = 1
x 1

lim 1 ln x 2 1
x 1

lim 1 ln x 2 1
x
No hi ha asímptotes horitzontals.
lim 1 ln x 2 1
x

f (x ) 1 ln x 2 1
lim lim 0 No hi ha asímptotes obliqües.
x x x x

Hi ha dues branques parabòliques:

lim 1 ln x 2 1 lim 1 ln x 2 1
x x

2x
c) f ´( x ) 0 x 0 Dom f
x2 1

En l’interval (−∞, −1), y'  0 → Funció decreixent.

En l’interval (1, +∞), y'  0 → Funció creixent.
No presenta màxims ni mínims.

543
 Representació de funcions 10

2 x2 1
f ´´( x ) 2
0 La funció és còncava en tot el domini i no presenta punts d’inflexió.
2
x 1

d)
Y

2 X

108. Pàgina 263

2 x
a) f 3 1 a sin 1 a 3 a 2 2 f ( x) 1 2 2 sin
2 4 2 4

b) Podem obtenir la gràfica de la funció a partir de la funció sin x .

x
sin és una dilatació a l’eix X de la funció sin x , que recorre els mateixos valors però el «doble de lent», és
2
a dir, tindrà període 4 i estarà acotada entre −1 i 1.
x
2 2 sin és una dilatació a l’eix Y de la gràfica anterior. Ara estarà acotada entre 2 2i 2 2.
2

x
Finalment, la funció f ( x) 1 2 2 sin és una translació d’una unitat cap amunt de la gràfica anterior:
2

2
2 X

109. Pàgina 263

a) • Dom f

• Continuïtat:
lim f (x )
x 1 x
lim 4 x
1
x2 5 lim f (x )
x 1
lim 2x
x 1
3 f (1) És contínua en x = 1 i, així doncs, és contínua en .

• Talls amb els eixos:

x 0
f (x ) 0 4x x2 0 (0, 0) i (−4, 0) són els punts de tall amb l’eix X.
x 4

f (0) 0 0, 0 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Les funcions dels dos trossos són polinòmiques; així doncs, no tenen asímptotes.

Té una branca parabòlica: xlim 4 x x2

544
Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:
4 2 x si x 1
f ´( x ) f ´( x ) 0 x 2
2 si 1 x

En l’interval 2, 1 1, , f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval (−∞, −2), f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

En x = −2 presenta un mínim.
• Concavitat i convexitat:
2 si x 1
f ´´( x ) La funció és convexa en el primer tram.
0 si 1 x

1 X

b) Dom f 3

Les funcions dels diferents trams de la funció són lineals. Representem les diverses funcions en els dominis
respectius:
Y

1
1 X

c) • Dom f

• Continuïtat:

x
lim f ( x )
2 x
lim
2
2 x 2
x
lim f ( x )
2 x
lim 6
2
x2 f ( 2) La funció és contínua en x = −2 i,
així doncs, és contínua en .
• Talls amb els eixos:
f (x ) 0 6 x2 0 x 6 6, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

f (0) 0 0, 6 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

Té dues branques parabòliques:

lim 2 x lim 6 x2
x x

545
 Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:
1
si x 2
f ´( x ) 2 2 x f ´( x ) 0 x 0
2x si 2 x

En l’interval (−2, 0), f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval (−∞, −2) ∪ (0, +∞), f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
En x = −2 presenta un mínim.
• Concavitat i convexitat:
1
si x 2
f ´´( x ) 4 2 x 2 x f ´´( x ) 0 La funció és convexa en tot el domini i no presenta punts
2 si 2 x
d’inflexió.
Y

1 X

d) • Dom f

• Continuïtat:
Cadascuna de les tres funcions és contínua en els dominis respectius. Comprovem si són contínues en
x = −1 i en x = 2:

lim f (x ) lim x 2 3x 2 lim f (x ) lim x 3 1 f ( 1) És contínua en x = −1.

x 1 x 1 x 1 x 1

7
lim f ( x ) lim x 3 1 7 lim f ( x ) lim f (2) És contínua en x = 2.
x 2 x 2 x 2 x 2 x 1

La funció és contínua en tot el domini.

• Talls amb els eixos:
x2 3x x x 3 0 x 3
f (x ) 0 3
3, 0 , 1, 0 són els punts de tall amb l’eix X.
x 1 0 x 1

f (0) 1 0, 1 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.
7
lim 0 Asímptota horitzontal en y = 0.
x x 1

Té una branca parabòlica: xlim x 2 3x

546
Representació de funcions 10

• Creixement i decreixement:
2x 3 si x 1
3
3x2 si 1 x 2 2x 3 0 x
f ´( x ) 2
7
2
si 2 x 3x2 0 x 0
x 1

En l’interval 3
, 1 1, 0 0, 2 f'(x)  0 → f(x) és creixent.
2

En l’interval ,
3
2, , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
2

3
En x presenta un mínim.
2

• Concavitat i convexitat:
2 si x 1
6x si 1 x 2
f ´´( x ) 6x 0 x 0
14
3
si 2 x
x 1

En l’interval , 1 0, 2 2, , f'’(x)  0 → Funció còncava.

En l’interval 1, 0 , f'’(x)  0 → Funció convexa.

En x = 0 i en x = −1 presenta punts d’inflexió.

Y

1 X

e) • Dom f

• Continuïtat:
Cadascuna de les dues funcions és contínua en els dominis respectius. Comprovem si són contínues en
x = 0:
lim f ( x ) lim 2 3 cos x 1 lim f ( x ) lim 2 x 1
3 1 f (0) La funció és contínua en el domini.
x 0 x 0 x 0 x 0

• Talls amb els eixos:

2 2
f ( x) 0 2 3cos x 0 x arccos arccos , 0 és el punt de tall amb l’eix X.
3 3

f (0) 1 0, 1 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

No té asímptotes verticals.

x
lim 2 x 1
3 3 Asímptota horitzontal en y = −3.

Podem representar la funció 3 cos x com una dilatació de la funció cos x , i la funció 2 3 cos x ,
com una translació de l’anterior.

547
 Representació de funcions 10

Si considerem g( x ) 2 x 1
3:

g ´( x ) 2 x 1
ln 2 0 g(x) sempre és decreixent.
2
g ´´( x ) 2 x 1
ln 2 0 g(x) sempre és convexa.
Y

1 X

110. Pàgina 263

lim f ( x ) lim ax 3 3 a lim f ( x ) lim bx 2 5 b 5 b a 2

x 1 x 1 x 1 x 1 1 3
a) a ,b
lim f ( x ) lim bx 2
5 b 5 lim f ( x ) lim 2 x 3 a 4 a b a 1 2 2
x 1 x 1 x 1 x 1

Per tant:
1
x 3 si x 1
2
3 2
f (x ) x 5 si 1 x 1
2
1
2 x 3 si 1 x
2

1
b) La primera funció és una recta amb pendent m i ordenada a l’origen n 3.
2

La segona funció és una paràbola cap avall amb el vèrtex (0, 5).
1
Si anomenem g( x ) 2 x 3 :
2

g(x) té una branca parabòlica:

1
lim g( x ) lim 2 x 3
x x 2

1
g ´( x ) 0 g(x) és creixent i no té màxims ni mínims.
x 3

1
g ´´( x ) 0 g(x) és còncava en el domini.
2 x 3 x 3

1 X

111. Pàgina 263

x2 x 2 si x 2
lim f (x ) lim x 2 ax a 1 3 3a lim f (x ) lim log2 (x 1) 0 a 1 f (x )
x 2 x 2 x 2 x 2 log2 (x 1) si x 2

548
 Representació de funcions 10

1 9
La funció del primer tram és una paràbola cap amunt amb el vèrtex en V , que talla l’eix X en els punts
2 4
(−1, 0) i (2, 0), i l’eix Y, en el punt (0, −2).
Si anomenem g(x) la funció del segon tram:

x
lim g( x )
x
lim log2 x 1 Branca parabòlica.

1
g ´( x ) 0 x Dom g Funció sempre creixent.
x 1 ln2

1
g ´´( x ) 2
0 Funció còncava en tot el domini.
x 1 ln 2

1 X

9
La imatge o recorregut de la funció serà l’interval , .
4

112. Pàgina 263

a) Les funcions de cada tram són contínues i derivables en els dominis respectius. Estudiem la continuïtat en x =
0:

lim f ( x) lim(a sin x b) b lim f ( x) lim ( x 2 ax) 0 b 0

x 0 x 0 x 0 x 0

Fem servir la definició de derivada per estudiar la derivabilitat en x = 0:

a a a 0
f (0 h) f (0) a sin h (a sin 0) a sin h a cos h
lim lim lim lim a
x 0 h x 0 h x 0 h x 0 1
f (0 h) f (0) h 2 ah 0
lim lim lim (h a) a
x 0 h x 0 h x 0

0 si x 0
f (x )
x2 si 0 x

b)
Y

1
1 X

549
 Representació de funcions 10

113. Pàgina 263

a) La funció del primer tram és una funció irracional que no té asímptotes. Estudiem les asímptotes obliqües de
la funció del segon tram:

2x 2
lim 2
2
x x mx
Asímptota obliqua en y 2x 2m 2m 6 m 3
2x 2 2mx
lim 2x lim 2m
x x m x x m

1 2 x si x 1
b) f (x ) 2x 2
si 1 x
x 3

• Dom f 3

• Continuïtat:
Estudiem la continuïtat en x = 1:
2x 2
lim f ( x ) lim 1 2 x 0 lim f ( x ) lim 1 No és contínua en x = 1.
x 1 x 1 x 1 x 1 x 3

• Talls amb els eixos:

1 2 x 0 x 1 1, 0 és el punt de tall amb l’eix X.

f (0) 1 2 0, 1 2 és el punt de tall amb l’eix Y.

• Asímptotes i branques parabòliques:

2x 2
lim
x 3 x 3
Asímptota vertical en x = 3
2x 2
lim
x 3 x 3

Per l’apartat a) sabem que y = 2x + 6 és una asímptota obliqua quan x ; comprovem què passa
quan x :

lim 1 2 x No hi ha asímptotes horitzontals.

x

1 2 x
lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x

1 2 x
lim 0 No té asímptotes obliqües.
x x

Hi ha una branca parabòlica: xlim 1 2 x

• Creixement i decreixement:
1
si x 1
2 2 x
f ´( x) f ´(0) x 6
2x x 6
2
si x 1
x 3

En l’interval ,1 6, , f'(x)  0 → f(x) és creixent.

En l’interval 1, 3 3,6 , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.

En x = 6 hi ha un mínim: f (6) 24 6, 24

550
 Representació de funcions 10

• Concavitat i convexitat:

1
si x 1
4 2 x 2 x
f ´´( x) f ´´(0) 0 No hi ha punts d’inflexió.
36
3
si x 1
x 3

En l’interval ,1 3, , f'’(x)  0 → f(x) és convexa.

En l’interval 1, 3 , f'’(x)  0 → f(x) és còncava.

10
1
X

Im f ,0 24,

114. Pàgina 263

La funció que es troba dins del valor absolut és una paràbola cap avall amb el vèrtex en el punt V 2, 4 que talla
els eixos en els punts (0, 0) i (4, 0). Així doncs, hem de representar la funció que es troba dins del valor absolut i
efectuar una simetria respecte de l’eix X dels punts que queden per sota de l’eix X.
Y

1 X
−2

115. Pàgina 263

a) La funció que es troba dins del valor absolut és una paràbola cap amunt amb el vèrtex en el punt V 1, 9 que
talla els eixos en els punts (−2, 0), (4, 0) i (0, −8). Així doncs, hem de representar la funció que es troba dins
del valor absolut i efectuar una simetria respecte de l’eix X dels punts que queden per sota de l’eix X.
Y

1 X

551
 Representació de funcions 10

b) Podem expressar la funció f(x) com una funció a trossos:

6 x x 2 2 si x 0, 6
f ( x)
x 2 6 x 2 si x ,0 6,

La funció del primer tram és una paràbola cap avall amb el vèrtex en el punt V 3, 7 que talla els eixos en els
punts 3 7, 0 , 3 7, 0 i 0, 2 . La funció del segon tram és una paràbola cap amunt amb el vèrtex

en el punt V 3, 11 que talla els eixos en els punts 3 11, 0 , 3 11, 0 i 0, 2 . Així doncs,
representem cada funció en el domini respectiu.
Y

1 X
−2

c) Podem expressar la funció f(x) com una funció a trossos:

2 x si x 0
f ( x)
0 si 0 x

La funció del primer tram és una recta amb pendent 2 que passa per l’origen de coordenades. La segona és la
funció nul·la. Representem cada funció en el domini respectiu.
Y
1
1 X

d) Podem expressar la funció f(x) com una funció a trossos:

4 x si x 2
f ( x)
3x 4 si x 2

La funció del primer tram és una recta amb pendent −1 que passa pel punt (0, 4). La segona és una recta de
pendent 3 i que passa per (0, −4). Representem cada funció en el domini respectiu.
Y

1
1 X

e) Podem expressar la funció f(x) com una funció a trossos:

x 9 x 2 si x , 3 3,
f ( x)
x 9 x 2 si x 3, 3

552
 Representació de funcions 10

1 37
La funció del primer tram és una paràbola cap avall amb el vèrtex V , i que talla els eixos en els punts
2 4
1 37 1 37 1 37
,0 , , 0 i 0, 9 . La del segon tram és una paràbola cap amunt amb el vèrtex V , i
2 2 2 4

1 37 1 37
que talla els eixos en els punts ,0 , , 0 i 0, 9 . Representem cada funció en el domini
2 2
respectiu.
Y

1
1 X

f) Podem expressar la funció f(x) com una funció a trossos:

4 x 2 x 2 si x 2
f ( x)
2 x 2 4 x si 2 x

La funció del primer tram és una paràbola cap avall amb el vèrtex V 1, 2 i que talla els eixos en els punts (0, 0)
i (2, 0). La del segon tram és una paràbola cap amunt amb el vèrtex V 1, 2 i que talla els eixos en els punts
(0, 0) i (2, 0). Representem cada funció en el domini respectiu.
Y

1 X

116. Pàgina 263

x2 5x 6 si x 0
a) f ( x)
x2 5x 6 si 0 x

Estudiem la derivabilitat en x = 0:

f (0 h) f (0) h2 5h 6 (6) h2 5h
lim lim lim lim h 5 5
h 0 h h 0 h h 0 h h 0
La funció no és derivable en x = 0.
f (0 h) f (0) h2 5h 6 (6) h2 5h
lim lim lim lim h 5 5
h 0 h h 0 h h 0 h h 0

553
 Representació de funcions 10

5
2x 5 0 x
2 x 5 si x 0 2
b) f ´( x) 2 x 5 si 0 x
f ´(0) 0
5
2x 5 0 x
2

5 5
En l’interval , 0, , f'(x)  0 → f(x) és decreixent.
2 2

5 5
En l’interval ,0 , , f'(x)  0 → f(x) és creixent.
2 2

5
En x presenta dos mínims.
2
c)
Y

1 X

117. Pàgina 263

a) Estudiem la derivabilitat en x = 0:

1
f (0 h) f (0) 1 a h 1 ln h 1 1 ln h 1 h 1
lim lim lim a lim a a
h 0 h h 0 h h 0 h h 0 1 a 2
2 2
f (0 h) f (0) h 1 1 h 2h
lim lim lim lim h 2 2
h 0 h h 0 h h 0 h h 0

És a dir, f(x) és derivable en x = 0 si a = 2.

b) La funció és contínua en [−1, 3] i derivable en (−1, 3). Per tant, existeix c 1, 3 tal que:

f (3) f ( 1) 1 4 ln 4 0 1 4 ln 4
f ´(c)
3 1 4 4

c)
Y

1
1 X

Pel teorema de Lagrange, existeix c 1, 3 tal que la tangent a la corba en x = c és paral·lela a la recta que
uneix els punts (−1, 0) i (3, 1 + 4 ln 4).

554
Representació de funcions 10

555
 Representació de funcions 10

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 264
Resposta oberta.

2. Pàgina 264
30 punts, ja que en coneixem els dos extrems.

3. Pàgina 264
No, hi ha infinites funcions que passen per dos punts donats del pla. Per exemple, hi ha infinites funcions
polinòmiques que passen per dos punts donats.

4. Pàgina 264
L’equació general d’una funció polinòmica de grau n és: f (x ) an x n an 1x n 1
... a2 x 2 a1x a0

Com que hem de trobar n + 1 coeficients, necessitarem n + 1 punts.

556
 Integrals indefinides 11
ACTIVITATS
1. Pàgina 266
f (x ) 5x 4 3x 2 2 → F(x ) x5 x3 2x 3

x5 x4
f (x ) x4 x3 2 → F(x ) 2x 1
5 4

f (x ) 12x 2 6x → F(x ) 4x 3 3x 2

2. Pàgina 266
a) 2 x 4 2 x 2 5 x c) 3e x x

b) 2 x 4 d) 3 x
5

3. Pàgina 267

a) (3 x 2 2x 1)dx x3 x2 x k e) (3 e x )dx 3x e x
k

b) (2cos x)dx 2sin x k f) (5 4 x cos x)dx 5x 2x2 sin x k

c) (4 x3 sin x)dx x4 cos x k g) (5e x 2cos x)dx 5e x 2sin x k

d) (2 x e x )dx x2 ex k h) (7 sin x 4cos x)dx 7cos x 4sin x k

4. Pàgina 267

a) [f ( x ) g( x )]dx f ( x )dx g(x )dx F(x ) G(x ) k

b) [2f ( x ) g( x )]dx 2 f ( x )dx g( x )dx 2F( x ) G( x ) k

1 1 1
c) f (x ) 2g(x ) dx f (x )dx 2 g(x )dx F(x ) 2G( x ) k
2 2 2

d) [ f (x ) b g(x )]dx f (x )dx b g(x )dx F(x ) b G(x ) k

5. Pàgina 268
1 3 3 2
a) (x 2 3x 2)dx x x 2x k
3 2
3 3
b) dx 3 x 3dx k
x3 2x 2
3
12 4 7 12 4 3
c) 3 4 x 3 dx 3 x 4 dx x k x x k
7 7

559
 Integrals indefinides 11

6. Pàgina 268
(1 x )3
a) (1 x )2 dx ( 1)(1 x )2 dx k
3

2 3 x5
b) (1 x 2 )2 dx (1 2 x 2 x 4 )dx x x k
3 5
2
c) 2x x 2 3 dx → Considerem f (x ) x2 3 f ´(x ) 2x → 2x x 2 3dx (x 2 3)3 k
3

7. Pàgina 269
1 1 ( x 2 3)2 (x 2 3)2
a) x(x 2 3)dx 2x(x 2 3)dx k k
2 2 2 4

1 1 (x 2 4x 1)4 (x 2 4x 1)4
b) (x 2)( x 2 4x 1)3 dx (2 x 4)( x 2 4x 1)3 dx k k
2 2 4 8

8. Pàgina 269

1 1 2 (2 x 1)3
a) 2x 1 dx 2 2x 1 dx (2x 1)3 k k
2 2 3 3

1 1 2 (x 2 2)3
b) x x2 2dx 2x x 2 2dx (x 2 2)3 k k
2 2 3 3
1 1 2x
c) e2 x dx 2e2 x dx e k
2 2
2 1 2 1 x2
d) (x 1)ex 2x 1
dx (2x 2)e x 2x 1
dx e 2x 1
k
2 2

9. Pàgina 270
4x
a) dx ln 2 x 2 1 k
2x 2 1

x2 1 3x2 1
b) 3
dx dx ln x 3 3 k
x 3 3 x3 3 3

x 1 1 2x 2 1
c) dx dx ln x 2 2x k
x 2 2x 2 x 2 2x 2

5x 5 2x 5
d) dx dx ln 1 x 2 k
1 x2 2 1 x2 2

10. Pàgina 270

4x3
a) dx ln x 4 2 k
x4 2

4x3 1
b) 4
dx 4 x 3 (x 4 2) 2 dx k
(x 2)2 x4 2
1
4x3 33 4
c) dx 4 x 3 (x 4 2) 3 dx (x 2)2 k
3
x4 2 2

1 1
x 1 1 1
d) dx (2 x 2) ( x 2 2 x ) 2 dx 2 (x 2 2 x )2 k x2 2x k
x2 2x 2 2

560
 Integrals indefinides 11

11. Pàgina 271

x
x
1 2x 32
a) 3 dx
2
2 3 dx 2 k
2 ln3

b) e x 1dx e x 1
k

4x
1
4x 4x
1 1 1 1 2
c) dx 4 dx k
2 4 2 4 1
ln
2

1 1
d) (e 3x
ex 2 )dx e 3x
dx ex 2dx 3e 3x
dx e x 2dx e 3x
ex 2
k
3 3

12. Pàgina 266

2
2 7x 1 35 x 1 1 5x 1 1 35 x 1
a) 7x 1
2 xdx k c) dx 5 3 dx k
ln(7) 7 35 35 ln(3)
x
2 1 2x 2 x
2 x 1 x2 1 x2
b) 5e 2 dx 10 e dx 10e 2 k d) 2 dx 2 xe dx e k
2 ex 2 2

13. Pàgina 272

1 1
a) sin (2 x)dx 2 sin (2 x)dx cos (2 x) k
2 2

b) cos ( x 1)dx sin( x 1) k

x
sin
2 dx x
c) cos k
2 2

d) sin( x)dx cos ( x) k

14. Pàgina 272

1
a) dx tg(x 1) k
cos2 ( x 1)

3 3
b) 3 sin(2 x 1)dx 2 sin(2 x 1)dx cos(2 x 1) k
2 2
1 1
c) ( x 1) cos( x2 2 x)dx (2 x 2) cos( x2 2 x)dx sin( x 2 2 x) k
2 2
x 1 2x 1
d) dx dx tg(x 2 3) k
cos2 (x 2 3) 2 cos2 (x 2 3) 2

15. Pàgina 273

1 1 1
a) dx arcsin(5x) k b) dx arctg ( x 3) k
1 25x 2 5 1 ( x 3)2

561
 Integrals indefinides 11

16. Pàgina 273

1 1 2 1
a) dx dx arcsin(2 x 3) k
1 (2 x 3)2 2 1 (2 x 3)2 2

x 1 6x 1
b) dx dx arctg(3 x 2 ) k
1 9x4 6 1 (3 x 2 )2 6

17. Pàgina 274

1 1
a) (x 2 x )e 2x 1
dx (x 2 x) e 2x 1
e 2x 1
(2x 1)dx
2 2

1 1 1 1
(x 2 x) e 2x 1
(2 x 1) e 2x 1
e 2x 1
2dx
2 2 2 2

1 2 2x 1 1 1 2x 1 1 2x 1
(x x )(e ) (2x 1)e e k
2 2 2 2

1 2x 1 1 1 1 1 1 1
e x2 e 2x 1
x e 2x 1
x e 2x 1
e 2x 1
k e 2x 1
x2 e 2x 1
x e 2x 1
k
2 2 2 4 4 2 2

1 2 1 2x 1
x x e k
2 2

1 1
b) x2 cos(3x)dx x2 sin(3x) sin(3x) 2 xdx
3 3

u x2 du 2 xdx u x du dx
1 1
dv cos(3x)dx v sin(3x) dv sin(3x)dx v cos(3x)
3 3

1 2 2 1 1
x sin(3x) x cos(3x) cos(3x)dx
3 3 3 3

1 2 2 2 1 2 2 2
x sin(3x) xcos(3x) sin(3x) k x sin(3x) x cos(3x) k
3 9 27 3 27 9

18. Pàgina 274

2 3 2 3 1 2 3 2 2 3 2 2 3 2 3
a) 2x 2 ln xdx x ln x x dx x ln x x 2dx x ln x x 2dx x ln x x k
3 3 x 3 3 3 3 3 9

2x 2 2x 2 2x 2x 2x 2 2x 1 2x 1
b) x 2 2x dx x2 x 2x dx x2 x dx x x k
ln2 ln2 ln2 ln2 ln2 ln2 ln2 (ln2)2 (ln2)3

562
 Integrals indefinides 11

19. Pàgina 275

2 1 1 1 1
a) dx dx dx dx ln x 1 ln x 1 k
x2 1 x 1 x 1 x 1 x 1

3 1 1
b) dx dx dx ln x 2 ln x 1 k
x2 x 2 x 2 x 1

20. Pàgina 275

5 1 1 1
2x 1 12 2 6 4 5 1 1 1 1 1 1 1
a) dx dx dx dx dx dx
x 4 5x 2 4 x 2 x 1 x 1 x 2 12 x 2 2 x 1 6 x 1 4 x 2

5 1 1 1
ln x 2 ln x 1 ln x 1 ln x 2 k
12 2 6 4

5 3
7x 2 4 2 2 dx 1 5 1 3 1
b) dx 4 dx dx dx
x3 2x 2 x 2 x 2 x 1 x 1 x 2 2 x 1 2 x 1

5 3
4ln x 2 ln x 1 ln x 1 k
2 2

21. Pàgina 276

x2 1 2 1 1 2 1
a) dx dx dx dx dx
(x 1)3 (x 1)3 (x 1)2 x 1 (x 1)3 (x 1)2 x 1

1 2
ln x 1 k
2(x 1)2 x 1

3x 2 4 3 1 1 4
b) dx dx 4 dx 3 dx 3ln 2 x k
(2 x )2 (2 x )2 2 x (2 x )2 2 x 2 x

22. Pàgina 276

2x 2 1 7 8 2
a) 3
dx dx
x 6 x 2 12x 8 (x 2)3 (x 2)2 x 2

1 1 1 7 8
7 dx 8 dx 2 dx 2ln x 2 k
(x 2)3 (x 2)2 x 2 2( x 2)2 x 2

x 2 1 2 1 1 1 2
b) dx dx dx 2 dx k
x4 x3 x4 x3 x4 2x 2 3x 3

23. Pàgina 277

16 4
4 x 2 2x 6 5 5
dx dx
( x 2)(x 3)2 (x 3)2 x 3 x 2

1 16 1 4 1 6 16 4
6 dx dx dx ln x 3 ln x 2 k
(x 3)2 5 x 3 5 x 2 x 3 5 5

563
 Integrals indefinides 11

24. Pàgina 277

x 2 7x 3 1 2 1 1 1
3
dx dx 3 dx dx 2 dx
x x2 x 1 (x 1)2 x 1 x 1 (x 1)2 x 1 x 1

3
ln x 1 2ln x 1 k
x 1

25. Pàgina 278

2
a) dx 2arctgx k
x2 1

3x 2 3x 2 3 2 x
b) dx dx dx ln 2 x2 arctg k
2 x2 2 x2 2 x 2
2 2 2

3 x
ln 2 x2 2arctg k
2 2

26. Pàgina 278

1 7 7 1 7 7
x x
2x 2 1 4 4 4 dx 4 dx 4 4 dx
a) dx
x3 x 2 3x 3 x 1 x2 3 x 1 x2 3

1 7 7
x
4 dx 4 4 dx 1 7 7 x
2
dx ln x 1 ln 3 x2 arctg k
x 1 x 3 x2 3 4 8 4 3 3

x 2 2 1 x 2 2 1 x 2
b) dx dx dx dx dx
x 2 (x 2 1) x2 x x2 1 x2 x x2 1

2 1 x 2 2 1
dx dx dx dx ln x ln 1 x 2 2arc tg x k
x2 x x2 1 x2 1 x 2

27. Pàgina 279

2x 4 12 8 2 8 1
a) dx 2x 6 dx x2 6x 12ln x 1 k
(x 1)3 x 1 (x 1)2 (x 1)3 x 1 (x 1)2

3x 3 2 36 22 3x 2 22
b) dx 3x 12 dx 12x 36ln 2 x k
(2 x )2 2 x (2 x )2 2 2 x

28. Pàgina 279

1 9 3 7
2x 5 1 4 4 4 4 dx
a) 4
dx 2x
x 2x 2 1 ( x 1)2 x 1 (x 1)2 x 1

1 9 3 7
2 xdx 4 dx 4 dx 4 dx 4 dx
( x 1)2 x 1 (x 1)2 x 1

1 9 3 7
x2 ln x 1 ln x 1 k
4(x 1) 4 4(x 1) 4

x6 1 1 1 x 1 x2 1 1
b) dx x 1 dx x ln x ln x 2 1 arctg x k
x 2 ( x 2 1)( x 1) x2 x x2 1 x2 1 2 x 2

564
 Integrals indefinides 11

29. Pàgina 280

2 2
2 1 t 1 2t 2x 3 2x 4
a) x 2x 3
dx 2 dt k k k
2 2 ln2 2ln2 ln2

ln3 x t3 1 t4 ln4 x
b) dx dt k k
2x 2 24 8

1 1 1 1 t t 1 x2 1 x2
c) x ln(1 x 2 )dx ln tdt t ln t t dt ln t k ln(1 x 2 ) k
2 2 2 t 2 2 2 2

1 1 1 1
d) dx dt dt arctg (t ) k arctg (e x ) k
ex e x
t
1 t t2 1
t

30. Pàgina 280

x2 2 1 1 21 2 3
a) dx dt 2t k x 6x k
x 3
6x 3 t 3 3

x 1 1 1 1
b) dx dt arctg (t ) k arctg ( x 2 ) k
1 x4 2 1 t2 2 2

arctgx t2 (arctg x)2

c) dx tdt k k
1 x2 2 2

dx dt 1 1
d) k k
(arcsin x)5 1 x2 t5 4t 4 4(arcsin x)4

565
 Integrals indefinides 11

31. Pàgina 281

a) sin5 x cos 2 xdx sinx(1 cos 2 x)2 cos 2 xdx (1 t 2 ) 2 t 2dt (t 6 2t 4 t 2 )dt

t7 2t 5 t3 cos7 x 2cos5 x cos3 x

k k
7 5 3 7 5 3
2
x 1 cos 2t
b) 4 x 2 dx 2 1 dx 2 1 sin 2t 2cos t dt 4 cos 2t dt 4 dt
2 2

x
sint dx 2cost dt
2

2
x x x x x
2t 2sin 2t k 2arcsin 2sin 2 arcsin k 2arcsin 2 1 k
2 2 2 2 2

x x
2arcsin 4 x2 k
2 2

32. Pàgina 281

1 cos 2 x x sin 2x
a) sin2 xdx dx k
2 2 4
2
2 x2 2 x 2
b) dx 1 dx 1 sin2t 2cos t dt
4 4 2 4

1 1 1 cos 2t 1 sin 2t 1 x x
cos 2tdt dt t k arcsin 2 x2 k
2 2 2 4 2 4 2 8

SABER FER
33. Pàgina 282
2x
f (x ) dx ln x 2 1 k
x2 1

f (0) 1 ln 1 k 1 k 1 f (x ) ln x 2 1 1

34. Pàgina 282

x2 2
F(x ) dx 1 x3 k
1 x3 3

2 2 2 2
F(0) 0 k 0 k F(x ) 1 x3
3 3 3 3

35. Pàgina 282

1
dx 2 1 1 1 2x 1
dx dx arcsin k
4 (2 x 1) 2 1 2 2 2 2
4 (2 x 1)2 1
2x 1
2 2

566
 Integrals indefinides 11

36. Pàgina 282

e2 x 1 1 1 t 1 e2 x
e2 x dx t et dt et dt e k e k
2t 2 2 2

37. Pàgina 283

25 x 2 25 25sin2t 25(1 sin2t )

dx 5cos t dt 5cos t dt 5 1 sin2t cos t dt
5 5 5
1 cos 2t 5 cos 2t 5 5
5 cos 2t cost dt 5 cos 2t dt 5 dt dt 5 dt t sin 2t k
2 2 2 2 4

25 x 2 5 5 5 x 5 2x 5 x x
dx t sin 2t k arcsin 25 x 2 k arcsin 25 x 2 k
5 2 4 2 5 4 25 2 5 10

38. Pàgina 283

I e x sin x dx e x cos x cos x e x dx e xcos x e x sin x e x sin x dx e xcos x e x sin x I

Aïllem I:
e x ( sin x cos x)
I excos x ex sin x I → I
2

e x ( sin x cos x)
Així doncs: e x sin x dx k
2

39. Pàgina 284

6x 3 3
3ln(2x 1)dx 3 x ln(2 x 1) dx 3 x ln(2 x 1) 3 dx 3 x ln(2 x 1) 3 x ln 2 x 1 k
2x 1 2x 1 2

40. Pàgina 284

(x 2 1) e x 2 dx (x 2 1) e x 2
2 xe x 2 dx (x 2 1) e x 2
2 xe x 2
2e x 2 dx

(x 2 1) ex 2
2xex 2
2ex 2
k e x 2 (x 2 2x 3) k

567
 Integrals indefinides 11

41. Pàgina 285

x 1 2 t6 2 t3 2 5
dx 6t 5dt 6 t dt
(x 1)2 3 x 1 (t 6 )2 3 t6 t4 t3

t6 1 x 6t 5dt dx t (1 x )1/ 6

t5 2t 2 3 6 5 3 4
6 dt 6 t4 t3 t2 3t 3 dt t t 2t 3 9t 2 18t 18ln t 1 k
t 1 t 1 5 2

6 3
(1 x )5/ 6 (1 x )2/ 3 2(1 x )1/ 2 9(1 x )1/ 3 18(1 x )1/ 6 18ln (1 x )1/ 6 1 k
5 2

42. Pàgina 285

1 x 1 t2 t3 t 2 2 3
dx 2tdt 2 dt 2 t2 t 2 dt t t2 4t 4ln t 1 k
1 x 1 t 1 t t 1 3

1
t x dt dx dx 2tdt
2 x

2 3
x x 4 x 4ln x 1 k
3

ACTIVITATS FINALS
43. Pàgina 286
a) F(x ) 3x 5 2x 1 F´(x ) 15x 4 2 F(x ) és primitiva de f(x).
b) F(x ) (x 5 2)3 F´(x ) 15x 4 (x 5 2)2 F(x ) és primitiva de f(x).

c) F(x ) 2 3 x 7 F´(x )
2x 6
F(x ) és primitiva de f(x).
x x4
x 1 x 2
d) F(x ) 3 F´(x ) F(x ) és primitiva de f(x).
x2 x3
x 1
e) F(x ) ln x 2 2x F´(x ) F(x ) és primitiva de f(x).
x 2 2x
x2 x2
f) F(x ) 5e 11 F´(x ) 10 xe F(x ) és primitiva de f(x).

1
g) F ( x) arctg x F´( x) F ( x) és primitiva de f(x).
2 x (1 x)

h) F ( x) cos2 x 1.492 F´( x) 2sin xcos x sin 2x F ( x) és primitiva de f(x).

44. Pàgina 286

a) f (x ) 3x 2 F(x ) x3 k F(0) 1 k 1 F(x ) x3 1

4 4 4
b) f (x ) F(x ) ln x k F(1) 4 k 4 F(x ) ln x 4
5x 5 5
1 1 2 1 2
c) f ( x) sin 3x F ( x) cos 3x k F( ) k F(x ) cos 3 x
3 3 3 3 3

e2 x 2 1 e2 x 1
d) f (x ) e2 x F(x ) k F(0) k F(x )
2 3 6 2 6

3 2 x3 3x 1 1 3 1 3
e) f (x ) (x 1) F(x ) k F(1) k
4 4 4 4 4 4 4 4

568
 Integrals indefinides 11

45. Pàgina 286

x3
a) F ( x) 1.001x k F´( x) 1.001 e) F(x ) k F´(x ) x2
3

b) F(x ) x2 k F´(x ) 2x f) F(x ) x4 k F´(x ) 4x 3

x2
c) F(x ) k F´(x ) x g) F(x ) xn 1
k F´(x ) (n 1)x n
2

xn 1
d) F(x ) x3 k F´(x ) 3x 2 h) F(x ) k F´( x ) xn
n 1

46. Pàgina 286

1 1
a) F(x ) x k F´(x ) d) F(x ) 2 x 4 k F´(x )
2 x x 4

1 2 1
b) F(x ) 2 x k F´(x ) e) F( x ) 3x 10 k F´( x )
x 3 3 x 10

1 1
c) F(x ) 2 x 1 k F´( x ) f) F ( x) arcsin x k F´( x)
x 1 1 x2

47. Pàgina 286

19 4
a) F(x ) 19ln x k F´(x ) d) F(x ) 2ln 2x 3 k F´(x )
x 2x 3

ln x 1 1 1
b) F(x ) k F´(x ) e) F(x ) k F´(x )
19 19 x x x2

1 1
c) F(x ) ln 19 x k F´(x ) f) F ( x) arctg x k F´( x)
19 x 1 x2

48. Pàgina 286

2x
a) F(x ) ex k F´(x ) ex d) F(x ) k F´(x ) 2x
ln2

e2 x 2x 7
b) F(x ) k F´(x ) e2 x e) F(x ) k F´(x ) 2x 7

2 ln2

e5 x 55 29 x 5
c) F(x ) k F´(x ) e5 x 55
f) F(x ) k F´(x ) 29 x 5

5 9ln2

49. Pàgina 286

a) F ( x) sin x k F´( x) cos x d) F ( x) 3cos x k F´( x) 3sin x
sin 3x
b) F ( x) k F´( x) cos 3x e) F ( x) cos( x ) k F´( x) sin( x )
3
c) F ( x) sin( x 3) k F´( x) cos( x 3) f) F ( x) 3cos( x ) k F´( x) 3sin( x )

50. Pàgina 286

a) Perquè la derivada d’una funció polinòmica és una altra funció polinòmica.

569
 Integrals indefinides 11

b) El grau de F(x) és n + 1, si considerem que f(x) és un polinomi o que n sigui diferent de −1.

51. Pàgina 286

a) (2 x 3)dx x2 3x k

b) (3 x 2 4x 2)dx x3 2x 2 2x k

3 3 3 4
c) x 3x 2 6x 1 dx x x3 3x 2 x k
4 16

(x 1)3
d) (x 1)3 dx k
4

(x 3)3
e) (x 3)2 dx k
3

1 1(1 2 x )3 1
f) (1 2 x )2 dx ( 2) (1 2 x )2 dx k (1 2 x )3 k
2 2 3 6

x3 x2 x4 x3 x2
g) x 5 dx 5x k
3 2 12 6 2

h) (x 3x 2)dx ( 2x 2)dx x2 2x k

52. Pàgina 286

4
a) 2 xdx x3 k
3
1
4 3 32 4
b) 2 3 x dx 2 3 x 2 dx x k 3x3 k
3 3

1 x2
c) x dx 2 x k
x 2

44 5 33 4
d) 4
x 3
x dx x x k
5 4
2 3
e) (2 x )dx 2x x k
3
2
f) (2 3 x )dx 2x 3x 3 k
3

1 33 2 x2
g) 3
x dx x k
x 2 2
1 1 1
2 4 8 2 43 8 24 3
h) 4
dx 2 x 2
dx 2 2 x 4
dx 2 2x 2 x k 2 2x x k
2x 4x 3 3

53. Pàgina 286

4 1 1
a) dx 4ln x 2 k d) dx k
x 2 (x 4)2 x 4

1 2 3 2 3 1 7 1
b) dx ln x k e) dx 7ln x 3 k
x x2 x3 x 2x 2 (x 1)2 x 3 x 1

2 1 2 5 1 5
c) dx 2ln x 3 ln x 4 k f) dx k
x 3 x 4 (x 3)3 (x 3)2 (x 3)2 (x 3)

570
 Integrals indefinides 11

54. Pàgina 287

1 2x
a) e x 2 dx ex 2
k e) e2 x 3
dx e 3
k
2

b) ex 1 dx ex x k f) (2e x 3 x 2 )dx 2e x x3 k

x x
1 2x 2x 3x
c) e2 x 2x dx e k g) 5e 2 2 3 x dx 10e 2 2 k
2 ln2 ln3

2
2 4 3 1 x2 1 4 2 2 1 2 1 2x 2 x
d) xex x dx e x k h) (x 2x 2x
2x 2x
)dx (2 x 2) 2x 2x
dx k
3 2 3 2 2 ln2

55. Pàgina 287

1 7 7 3 7
a) cos (2 x) dx sin (2 x) k f) dx dx cotg (3x) k
2 sin2 (3x) 3 sin2 (3x) 3

1
5 3 x
b) 4sin( x ) dx 4cos( x ) k g) dx 15 dx 15 tg k
2 x 2 x 3
cos cos
3 3

x x 3
c) 3cos dx 9sin k h) dx 3arcsin x k
2 3 2 3 1 x2

5 3
d) 5sin(2 x )dx cos(2x ) k i) dx 3 arctg x k
2 x2 1

1
dx 1 1
1 5 1
e) 3sec x dx 2
15 15tg x k j) dx arctg (3x) k
5 1 5 (3x)2 1 3
cos2 x
5

56. Pàgina 287

a) Considerem x 2 dx i comprovem que no coincideix amb el producte x dx x dx .

x3
x 2dx k
3

x2 x4
xdx xdx xdx k
2 4

Així doncs, l’afirmació és certa.

xdx
b) Considerem 1dx i comprovem que no coincideix amb .
xdx

x
1dx dx x k
x

x2
x2 xdx
xdx 2 k 1 k
2 xdx x2
2

Així doncs, l’afirmació és certa.

57. Pàgina 287
2x 2 2
a) dx ln | x 2 1| k j) 6 xe3 x dx e3 x k
x2 1

571
 Integrals indefinides 11

8x 3 3 3
b) dx ln| 4 x 2 3x 1| k k) (3 x 2 1)e x x
dx ex x
k
4x 2 3x 1

6x2 1 3
3 x2 7 3
3 x2 7
c) dx ln | 2 x 3 x 9| k l) (12 x 2 6 x )e4 x dx e4 x k
2x 3 x 9
2
sinx 2 e7 x
d) dx ln | cosx | k m) xe7 x dx k
cosx 14

cosx 2 1 1 x
e) cotgdx dx ln | sinx | k n) dx 2
dx arctg k
sinx 4 x2 2 x 2
1
2

3x 2 sin x3 dx cos x3 k 2 2 1 x
f) o) dx dx 2arcsin k
2 2
3 x 3 x 3
1
3

1 1 x2 2
(2 x 1) sin( x 2 cos( x 2 k (amb t = x2 i dt = 2xdx)
2
g) x 5) dx x 5) k p) x 3e x tet dt e (x 1)
2 2

x ln x ln x ln x ln2 x
h) 6 xcos(3x 2 5) dx sin(3x 2 5) k q) dx dx dx x dx x k
x x x 2

1 1 1 1 2 3 2
i) dx arctg x k r) dx arctg x 3ln | x | k
x2 1 x2 x x2 1 x2 x x

58. Pàgina 287

x 1 2x 1 2 cos x
a) dx dx ln x 2 3 k f) dx 2ln 3 sin x k
x2 3 2 x2 3 2 3 sin x

x3 1 1 1 1 4 x 1 dt 1
b) dx dt t k x 3 k g) dx ln | x 2 24 | k
x4 3 4 t 2 2 x2 24 2 t 2

sin x x 1 1 2 1
c) dx ln 1 cos x k h) dx dt t k 1 3x 2 k
1 cos x 1 3x2 6 t 6 3

3 x 3 x
d) dx dx dx
1 x2 1 x2 1 x2

x 1 x 1
i) dx dx dx
x2 1 x2 1 x2 1

1 1 1
3arcsinx dt 3arcsinx 1 x2 k ln x2 1 arctg x k
2 t 2

1
2x x 2x x 8 2 2
e) dx dx dx j) dx dx 4 dx
x2 x2 x2 x2 4 x
2
x
2

1 1
2 2

2x 3
2 x
dx x 2
dx ln x 2 k 4arctg k
x2 x 2

572
 Integrals indefinides 11

59. Pàgina 287

x4
F(x ) (x 1)(x 2 2x 6)dx (x 3 3x2 8x 6)dx x3 4x2 6x k
4

x4
F(0) 1 k 1 F(x ) x3 4x 2 6x 1
4

60. Pàgina 287

a
f (x ) dx aln 1 x k
1 x

2
f (0) 1 aln1 k k 1 f (1) 1 aln2 1 1 a
ln2
2
La funció és: f (x ) ln 1 x 1
ln2

61. Pàgina 287

x 1 2x 1
F(x ) dx dx ln 1 x 2 k
1 x2 2 1 x2 2
1
F( 2) 3 ln 1 2 k 3 k 3
2

La funció primitiva és: F(x ) 1ln 1 x 2 3

2

62. Pàgina 287

Sabem que f passa per l’origen de coordenades, per tant: f (0) 0
A més, aquest és un punt d’inflexió; així doncs: f (0) 0
Com que el pendent de la recta tangent en (0, 0) és 5, podem deduir que: f (0) 5
Finalment, tenim:
f (x ) 24 x 6

f (x ) (24 x 6)dx 12 x 2 6x k f (0) k 0 f (x ) 12 x 2 6x

f (x ) (12 x 2 6 x )dx 4x3 3x2 k f (0) 5 k 5 f (x ) 4x 3 3x 2 5

f (x ) (4 x 3 3x2 5) dx x4 x3 5x k f (0) 0 k 0 f (x ) x4 x3 5x

63. Pàgina 287

x2 x2
f (x ) (x 1)dx x k f (0) 1 k 1 f (x ) x 1
2 2

x2 x3 x2 x3 x2
f (x ) x 1 dx x k f (0) 5 k 5 f (x ) x 5
2 6 2 6 2

x3 x2 x4 x3 x2 x4 x3 x2
f (x ) x 5 dx 5x k f (0) 0 k 0 f (x ) 5x
6 2 24 6 2 24 6 2

573
 Integrals indefinides 11

64. Pàgina 287

1 sin x 1 1 sin x 1
F ( x) dx dx ln | x cos x | k
2 x 2 cos x 2 x cos x 2

1
F(0) 2 0 k 2 k 2 F(x ) ln| x cos x | 2
2

65. Pàgina 287

f ( x) sin x dx cos x k f ( x) ( cos x k )dx sin x kx l

f (0) 1 l 1 f ( x) sin x kx 1 f 1 k 1 k 2 f ( x) sin x 2x 1

2 2

66. Pàgina 287

f (x ) (6 x 2)dx 3x 2 2x k

f té un mínim relatiu en A(1, 3); per tant, f(1) = 3 i f´(1) = 0.

f (1) 0 3 2 k 0 k 5 f (x ) 3x 2 2x 5

f (x ) (3 x 2 2x 5) dx x3 x2 5x k f (1) 3 1 1 5 k 3 k 6 → f (x ) x3 x2 5x 6

67. Pàgina 288

3x 2 cos x 2 e2 x
a) F ( x) dx ln | x3 sin x e2 x | k F (0) 5 k 5
x3 sin x e2 x

F ( x) ln | x3 sin x e2 x | 5
b) F(0) k Només hem de considerar k = 0. Així doncs, F (x) ln | x3 sin x e2 x | passa per l’origen de
coordenades.
c) F(0) k Només hem de considerar k = 1. Així doncs, F (x) ln | x3 sin x e2 x | 1 passa pel punt B(0, 1).

68. Pàgina 288

f1( x ) si x 1
a) Tenim f(−1) = −4. f (x )
f2 ( x ) si x 1

x2 1 3
f1(x ) (2 x )dx 2x k f1( 1) 4 2 k 4 k
2 2 2

x2 3 1
f1( x ) 2x si x 1 f2 (x ) dx ln| x | k si x 1
2 2 x
1 3
Com que f és derivable, també és contínua; per tant: f1(1) f2 (1) 2 0 k f2 (x ) ln| x |
2 2

x2 3
f1(x ) 2x si x 1
Així doncs: f (x ) 2 2
f2 (x ) ln | x | si x 1

b) El pendent de la recta tangent en el punt x = 2 és f (2) 1 . A més, f (2) ln2 . Així, l’equació de la recta és:
2
1 1 1
y x n ln2 2 n n ln2 1 y x ln2 1
2 2 2

574
 Integrals indefinides 11

69. Pàgina 288

x 4 ln x x3 x 4 ln x x4 x4 1
a) x 3 ln xdx dx k ln x k
4 4 4 16 4 4

2x 1
b) ln(2x 1)dx x ln| 2x 1| dx x ln| 2x 1| 1 dx
2x 1 2x 1

ln| 2x 1| 1
x ln| 2x 1| x k x ln| 2x 1| x k
2 2

cos 2 x 1 cos 2 x 1 sin 2 x 1

c) I e x sin 2 xdx e x
e xcos 2 x dx e x
e x
e x sin 2x dx
2 2 2 2 2 2

x cos 2x x sin 2x 1 cos 2x sin 2x 1

e e e x sin 2x dx e x
e x
I
2 4 4 2 4 4
x
cos 2 x sin 2 x 1 5 cos 2 x sin 2 x e
I e x
e x
I I e x
→ I 2 cos 2 x sin 2 x k
2 4 4 4 2 4 5

x ln | x2 1|
d) arctg x dx x arctg x 2
dx x arctg x k
x 1 2

ln x ln x ln x 1 2
e) I dx ln2 x dx ln2 x I I ln2 x I I dx ln x k
x x x 2

xcos 2 x cos 2 x xcos 2x sin 2x

f) x sin 2x dx dx k
2 2 2 4

x 2cos 2 x x 2cos 2 x x sin 2 x sin 2 x

g) x 2 sin 2 x dx x cos 2 x dx dx
2 2 2 2

x 2 cos 2 x x sin 2 x cos 2 x

k
2 2 4

575
 Integrals indefinides 11

(2x 3)e2 x (2x 3)e2 x e2 x

h) (2x 3)e2 x dx e2 x dx k (x 1)e2 x k
2 2 2

x x x 1 x 1
i) dx e x
dx k k
ex ex ex ex ex

j) ( x2 5) cos x dx ( x2 5) sin x 2 x sin x dx (x2 5) sin x 2 x cos x 2 cos x dx

( x2 5)sin x 2xcos x 2 sin x k (x2 7) sin x 2xcos x k

(2 x 2 x 2)e3 x (4 x 1)e3 x (2 x 2 x 2)e3 x 1 (4 x 1)e3 x 4e3 x
k) (2 x 2 x 2)e3 x dx dx dx
3 3 3 3 3 3

(2 x 2 x 2)e3 x (4 x 1)e3 x 4 3x 1 3x
e k e (18 x 2 3x 17) k
3 9 27 27

l) (2 e2 x ) cos ( x 1) dx 2 cos ( x 1) dx e 2 x cos ( x 1) dx 2 sin( x 1) e 2 x sin( x 1) 2e 2 x sin( x 1)dx

e2 x sin( x 1) 2e 2 x cos ( x 1)
2 sin( x 1) e 2 x sin( x 1) 2e 2 x cos ( x 1) 2 2e 2 x cos ( x 1) dx 2 sin( x 1) k
5

70. Pàgina 288

2x
a) ln x 2 dx x ln x 2 x dx x ln x 2 2 dx x ln x 2 2x k
x2

3x 2
b) ln x 3 dx x ln x 3 x dx x ln x 3 3 dx x ln x 3 3x k
x3

4x 3
c) ln x 4 dx x ln x 4 x dx x ln x 4 4 dx x ln x 4 4x k
x4

5x 4
d) ln x 5 dx x ln x 5 x dx x ln x 5 5 dx x ln x 5 5x k
x5

576
 Integrals indefinides 11

nx n 1
e) ln x n dx x ln x n x dx x ln x n ndx x ln x n nx k
xn

71. Pàgina 288

1 2 3x 2 1 2 3x 2 1 3x 1 1 2 3x 2 3x 2 1 3x
a) x 2 e3 x dx xe xe3 x dx xe xe e3 x dx xe xe e k
3 3 3 3 3 3 3 9 9 3

e3 x 2 2 2
x x k
3 3 9

x
x 1 x 1 x 1 x 1
b) ln dx x ln dx x ln(x 1)dx x ln( x 1)dx dx dx
x 1 x 1 x 1 x 1 x 1 x 1

x x
ln | x 1| ln | x 1| k
x 1 x 1

ln x ln x 1 1 ln x 1
c) dx dx k
x3 2x 2 2 x3 2x 2 4x 2

1 2 x2 1 2 1 2( x 1)
d) x arctg x 1 dx x arctg ( x 1) 2
dx x arctg ( x 1) 1 dx
2 2( x 2x 2) 2 2 x2 2x 2

1 2 1 1 2( x 1) 1 2 1 1
x arctg ( x 1) dx dx x arctg ( x 1) x ln | x 2 2x 2| k
2 2 2 x2 2 x 2 2 2 2

2x 2x 2x 1 2x 1 1 2x x 2x
e) x 2x dx x dx x 2x dx x ln2 2x dx k
ln2 ln2 ln2 ln2 ln2 ln2 ln2 ln2 ln2 2

577
 Integrals indefinides 11

x2 x2 x2 1 x2 x2 1 2
f) x ln2 x dx ln2 x x ln x dx ln2 x ln x x dx ln2 x ln x x k
2 2 2 2 2 2 4

1 2 2 1
x ln x ln x k
2 2

x 1 2x
g) arcsin x dx x arcsin x dx x arcsin x dx x arcsin x 1 x2 k
1 x 2 2 1 x 2

x arcsin x
h) dx t sint dt t cost cost dt t cost sint cos (arcsin x) arcsin x x k
1 x2

arcsin x 1 x 2 x k

72. Pàgina 288

3 3 3 3 33 4 3 9 3 4
a) 3
x ln x dx ln x 3 x 4 3
x dx ln x 3 x 4 x ln x 3 x 4 x
4 4 4 4 4 4 16

b) x2 3x e x 7
dx (x 2 3 x )e x 7
2x 3 e x 7
dx (x 2 3 x )e x 7
(2 x 3)e x 7
2e x 7
k

1 x 1 1 x 1 1 1
c) e x cos (3x) dx e sin 3x e x sin 3x dx e sin 3x cos 3x e x cos 3x dx
3 3 3 3 3 3

1 x 1 1
e sin 3x cos 3x e xcos 3x dx
3 9 9

1 x 1 1 9 1 x 1 3 x 1
I e sin3x cos3x I I e sin3x cos3x I e sin3x cos3x
3 9 9 10 3 9 10 10

2 x2 2
d) ln(1 x 2 ) dx x ln(1 x2 ) dx x ln(1 x2 ) 2 dx x ln(1 x2 ) 2x 2arctg x k
x2 1 x2 1

578
 Integrals indefinides 11

x3 x3 x3 1 x x3 1 2 1
e) x 2 arctg x dx arctg x 2
dx arctg x x 2
dx arctg x x ln | x 2 1| k
3 3( x 1) 3 3 x 1 3 6 6

6 7/ 6 3 2/ 3
1 1 x x
x 1 6 7/ 6 3 2/ 3 7 2
f) 3
ln x dx x6 x 3
ln x dx ln x x x dx
x 7 2 x

6 7/ 6 3 2/ 3 6 1/ 6 3 1/ 3 6 7/ 6 3 2/ 3 36 7/ 6 9 2/ 3
ln x x x x x dx x x ln x x x k
7 2 7 2 7 2 49 4

73. Pàgina 288

1 1 1
x sin 2x 1 cos 2x 1 dx x sin(2) sin(4x) dx sin(2) xdx x sin(4x) dx
2 2 2

1 1 1 1 1 2 1 1
sin(2) x2 x cos(4 x) cos(4 x) dx x sin(2) x cos(4 x) sin (4 x) k
4 2 4 4 4 8 32

74. Pàgina 288

f x x2 sin x dx x2 cos x 2 xcos x dx x2 cos x 2 x sin x sin x dx

x2 cos x 2 x sin x 2 cos x k

f 0 1 2 cos(0) k 1 k 1 2 1

f ( x) x2 cos x 2 x sin x 2 cos x 1

75. Pàgina 288

1 2 1 1 2
f (x ) f x dx 2x ln xdx 2 x ln x x dx x 2 ln x x k
2 2 2

1 1 1 2 1
f (1) 0 ln(1) k 0 k k f (x ) x 2 ln x x
2 2 2 2

1 2 1 1 1 1 3 1 1 3 1
f (x ) f (x ) x 2 ln x x dx x 2 ln xdx x 2dx 1dx x ln x x 2dx x x
2 2 2 2 3 3 6 2

579
 Integrals indefinides 11

1 3 1 3 1 3 1 1 5 3 1
x ln x x x x k ln x x x k
3 9 6 2 3 18 2

e 1 5 3 1 e 1 3
f (e) e e k k e
2 3 18 2 2 18

1 5 3 1 1 3
f (x ) ln x x x e
3 18 2 18

76. Pàgina 288

a 3
F ( x) f ( x) dx ax2 x cos x 1 dx a x 2 dx xcos x dx dx x x sin x sin x dx x
3
a 3
x xsinx cos x x k
3
a 3
Considerem k = 0: F( ) 3
1 a 3
3

77. Pàgina 288

a) f ( x) f ( x) dx x 2 sin x dx x 2 cos x 2 x cos x dx x 2 cos x 2 x sin x 2 cos x k

(2 x2 ) cos x 2 x sin x k

f (0) 1 2 k 1 k 3 f ( x) (2 x2 ) cos x 2 x sin x 3

x 2 ln x x x 2 ln x x2
b) f (x ) f (x )dx x ln x dx dx k
2 2 2 4

1 1 1 3 x 2 ln x x2 3
f (1) k k f (x )
2 4 2 4 2 4 4

78. Pàgina 288

El pendent de la recta tangent és el valor de la derivada de la funció.
(2 x 3)e2 x (2 x 3)e2 x e2 x
F(x ) (2 x 3)e2 x dx e2 x dx k
2 2 2
(2 x 3)e2 x e2 x
k (x 1)e2 x k → F(0) 1 1 k 1 k 0 F(x ) (x 1)e2 x
2

79. Pàgina 288

3
F ( x) f ( x) dx dx 3 arctg ( x) k
1 x2
3
F (1) 3 arctg (1) k k k F ( x) 3 arctg ( x)
2 2 2 4 4 4

580
 Integrals indefinides 11

80. Pàgina 288

3 3 3 3 3
a) dx dx dx dx 3ln| x 1| 3ln| x 2| k
x2 3x 2 x 1 x 2 x 1 x 2
2 5
2 x 3 3 dx 2 1 5 1 2 5
b) dx dx dx ln | x | ln | x 3| k
x2 3x x x 3 3 x 3 x 3 3 3

5 1
x 3 4 4 dx 5 1 1 1 5 1
c) dx dx dx ln | x 2| ln | x 2| k
x2 4 x 2 x 2 4 x 2 4 x 2 4 4

1 5
x 4 4 1 1 5 1 1 5
d) dx dx dx dx ln | x 1| ln | x 5| k
x2 6x 5 x 1 x 5 4 x 1 4 x 5 4 4

81. Pàgina 288

3 1 3
a) f (x )dx dx 3 dx k
x2 2x 1 (x 1)2 x 1

x 2 1 3 1 3 3
b) g( x )dx dx 2
dx dx 2
dx ln | x 1| k
x2 2x 1 x 1 x 1 x 1 x 1 x 1

x 1 1 1 1 1
c) h( x )dx dx 2
dx dx 2
dx ln | x 1| k
x2 2x 1 x 1 x 1 x 1 x 1 x 1

x2 2x 1 2x 1 2 1
d) i (x )dx 2
dx 1 dx 1dx dx x dx
x 2x 1 x2 2x 1 x2 2x 1 x 1 (x 1)2
1
x 2ln| x 1| k
x 1

82. Pàgina 289

2 2 2 2 2
a) dx dx 2ln| x | 2ln| x 1| k
x3 x2 x x2 x 1 x

1 1 10
1 x2 9 3 9 dx 1 1 10
b) dx ln | x | ln | 3 x| k
3x2 x3 x x2 3 x 9 3x 9

1 3 1
x 2 4 2 4 1 3 1 1
c) dx dx ln | x 1| ln | x 1| k
x3 x2 x 1 x 1 (x 1)2 x 1 4 2 x 1 4

1 1 9
1 x3 2x 2 1 4 2 4 1 1 9
d) dx 1 dx 1dx dx x |ln x | ln | x 2| k
x 3 2x 2 x 3 2x 2 x x2 x 2 4 2x 4

83. Pàgina 289

2 2 1 1 2
a) dx dx ln| x 1| ln| x 1| k
x4 x2 x2 x 1 x 1 x

x 1 1 1 3 1 1 1 3 1
b) dx dx ln| x | ln| 2 x| ln| 2 x| k
4x 2 x 4 4x 4x 2 16(2 x ) 16(2 x ) 4 4x 16 16

581
 Integrals indefinides 11

x 6 9 5 7 8
c) dx dx
x4 3x 3 x 2 3x 2 4(x 1) 12(x 1) 2(x 1)2 3(x 2)

9 5 7 8
ln | x 1| ln | x 1| ln | x 2| k
4 12 2(x 1) 3

84. Pàgina 289

2 2 2x
a) dx dx 2ln| x | ln| x 2 1| k
x3 x x x2 1

x 2 3 x 1 3 1 1
b) dx dx arctgx ln| x 2 1| ln| x 1| k
x3 x2 x 1 2(x 2 1) 2(x 2 1) 2(x 1) 2 4 2

x 3 16 x 11 4 16 x 11 4
c) dx dx dx
4x 3 4x 2 x 1 5(4 x 2 1) 5(x 1) 5(4 x 2 1) 5(4 x 2 1) 5(x 1)

2 11 4
ln| 4 x 2 1| arc tg(2x ) ln| x 1| k
5 10 5

1 2x 1 1 1
d) 2
dx dx
x 2 x2 2 18(x 2 2) 18(x 2 2) 9(x 2) 6(x 2)2

1 1 1 2 x
ln | x 2 2| ln | x 2 | arctg k
18 6( x 2) 9 36 2

3x 2 1 1 1 1
e) dx dx ln |1 x | ln | x 1| arctg x k
x4 1 x2 1 x 1 x 1

x2 x 1 3 3 1 3 3 1
f) 3
dx dx ln| x 1| ln| x 1| k
x x2 x 1 4(x 1) 2(x 1)2 4(x 1) 4 2(x 1) 4

x2 1 1 2 2 2 1 1 2x
g) 3
dx dx ln | x 1| k ln | x 1| k
x 1 x 1 (x 1)2 (x 1)3 ( x 1) ( x 1)2 ( x 1)2

85. Pàgina 289

x 3 4
a) dx 1 dx x 4ln| x 1| k
x 1 x 1

2x 3 2
b) dx 1 dx x ln| 2x 1| k
2x 1 2x 1

3 1 1
c) dx dx ln| x 1| ln| x 2| k
x2 x 2 x 1 x 2

5x 1 2 3
d) dx dx 2ln| x 1| 3ln| x 1| k
x2 1 x 1 x 1

x 2 1 2
e) dx dx ln| x 1| 2ln| x | k
x2 x x 1 x

x 2 3 1 3 1
f) dx dx ln| x 1| ln| x 1| k
x2 1 2(x 1) 2(x 1) 2 2

1 1 x
g) dx arctg k
x2 9 3 3

12 1 4 3
h) dx dx ln| x 1| 4ln| x 2| 3ln| x 3| k
x3 4x 2 x 6 x 1 x 2 x 3

582
 Integrals indefinides 11

86. Pàgina 289

1 1 1
a) dx dx ln| x 3| ln| x 2| k
x2 5x 6 x 3 x 2

x 2 1 5 1 5 1
b) dx dx ln| x 3| ln| x 1| k
x2 2x 3 4 x 3 x 1 4 4

x 4 1 7 3 7 3
c) dx dx ln| x 3| ln| x 1| k
x2 2x 3 4 x 3 x 1 4 4

2x 8 3 1
d) dx dx 3ln| x 2| ln| x 2| k
x2 4 x 2 x 2

x2 16 x2
e) dx x 4 dx 4x 16ln| x 4| k
x 4 x 4 2

x 1
f) 4
dx arctg x 2 k
x 1 2

x4 x3 x 1 1 x2 1
g) 3 2
dx x dx k
x x x2 2 x

x3 1 3 3 1
h) dx dx
(x 1)4 (x 1)4 (x 1)3 (x 1)2 x 1

1 3 3
ln | x 1| k
3(x 1)3 2(x 1)2 x 1

2x 5 1 2 1 2
i) dx dx k
(x 3)3 (x 3)3 (x 3)2 2( x 3)2 x 3

2x 2 2 2
j) dx dx 2ln| x 1| k
(x 1)2 (x 1)2 x 1 x 1

87. Pàgina 289

4 x 3 2x 1 5 3 2 3 1 2 5 3
a) dx 2x 2 x dx x x ln| 2x 1| x k
2x 1 2(2x 1) 2 3 2 4 2

x2 x 1 7 1 2
b) dx x 2 dx x 2x 7ln| 3 x| k
3 x 3 x 2

x3 1 125 1 1 125
c) dx x 4 dx (x 8)x ln|1 x | ln| x 5| k
x2 4x 5 6(x 1) 6(x 5) 2 6 6

x3 x 6 2 18 1 2
d) dx x 5 dx x 2ln| x 1| 18ln| x 4| 5x k
x 2 5x 4 x 1 x 4 2

88. Pàgina 289

1 1 2 3 2 3 2
a) x2 x3 3 dx tdt t k t k (x 3 3)3 k
3 3 3 9 9

4 1 t 1 t 1 x4
b) x 3 ex 1
dx e dt e k e 1
k
4 4 4

2 1
c) dx 2 dt 2ln | t | k 2ln |ln x | k
x ln x t

583
 Integrals indefinides 11

ln x 2 2ln x ln x t2
d) dx dx 2 dx 2 t dt 2 k ln2 x k
x x x 2

89. Pàgina 289

Fem el canvi de variable en tots els apartats:
1 1
t x → dt dx → 2dt dx
2 x x
x 1
e
a) dx 2 et 1 dt 2et 1
k 2e x 1
k
x

sin x
b) dx 2 sint dt 2 cos t k 2 cos ( x ) k
x
x 1
e
c) dx 2 e t 1
dt 2e t 1
k 2e x 1
k
x
1
1 x 4 (1 t )3 4 (1 x )3
d) dx 2 1 t dt 2 (1 t )2 dt k k
x 3 3

90. Pàgina 289

t4 sin 4 x
a) cos x sin3 x dx t 3 dt k k
4 4

1 1 1
b) x ln(1 x 2 )dx ln t dt (t ln t t) k (1 x 2 )ln(1 x 2 ) (1 x 2 ) k
2 2 2

ln2 x t2 ln2 (2 x )
c) dx t dt k k
x 2 2

d) 2 x sinx 2 dx sint dt cos t k cos x 2 k

2 5 2 3 2( x 1)2 2( x 1)
e) x x 1dx 2(t 2 1)t 2 dt t t k x 1 k
5 3 5 3

f) 2x 1
dx dt ln| t | k ln| x 2 1| k
x2 1 t

584
 Integrals indefinides 11

t3 cos3 x
g) cos 2 x sin x dx t 2 dt k k
3 3

h) sin x ecos x dx et dt et k ecos x k

t3 t5 cos 3 x cos 5 x
i) cos 2 x sin3 x dx t 2 (1 t 2 ) dt k k
3 5 3 5

t cos x dt sin x dx

sin3 x t2 1 t2 cos 2 x
j) dx dt ln | t | k ln | cos x | k
cos x t 2 2

3
3 et et ex 3x
k) (x 2 1)ex 3x
dx dt k k
3 3 3

t8 t6 cos8 x cos 6 x
l) cos 5 x sin3 x dx t 5 (t 2 1) dt k k
8 6 8 6

91. Pàgina 289

2 1 x
a) dx dt arctg t k arctg k
4 x2 1 t2 2

t 12 5t 11 (x 5)12 5(x 5)11

b) x(x 5)10 dx (t 5)t 10dt (t 11 5t 10 )dt k k
12 11 12 11

tg x
c) dx 2 tg t dt 2ln| cost | k 2ln| cos x | k
x

2
2 et et e3 x
d) xe3 x dx dt k k
6 6 6

x 1 1 1 1
e) dx dt arcsint k arcsin x2 k
1 x4 2 1 t2 2 2

585
 Integrals indefinides 11

f) x 1
dx dt t k 1 x2 k
1 x2 2 t

g) tg 2x dx
1
dt
1
ln| t | k
1
ln| cos 2x | k
2t 2 2

x x
h) cotg dx 5 t dt 5ln | t | k 5ln | sin | k
5 5

x4 1 1 1 1
i) dx dt arcsint k arcsinx 5 k
1 x10 5 1 t2 5 5

2
j) ex (ex 1)3 dx t 3 dt k (e x 1)5 k
5

92. Pàgina 290

1 6 1 8
a) cos3 x sin5 x dx cos x(1 sin2 x)sin5 x dx (1 t 2 ) t 5dt t 5dt t 7dt t t k
6 8

1 6 1 8
sin x sin x k
6 8

sin3 x (1 cos 2 x)sin x t2 1 1 1 1

b) dx dx dt dt dt t k cos x k
cos 2 x cos 2 x t2 t2 t cos x

1 18 1 16
c) sin3 xcos15 x dx (1 cos 2 x) sin xcos15 x dx (t 2 1) t15 dt t17 dt t15 dt t t k
18 16
1 1
cos18 x cos16 x k
18 16

1 sin x 1 1 1 1 1
d) dx dt dt
cos 3 x sin x cos 3 x(1 cos 2 x ) (1 t 2 )t 3 t t3 2(t 1) 2(t 1)

1 1 1 1 1 1
ln| t | ln| t 1| ln| t 1| k ln| cos x | ln| cos x 1| ln| cos x 1| k
2t 2 2 2 2cos2 x 2 2

1 cos2t 1 1
ln | | k ln | tg t | k
cost 2 cos2t 2 cos2t

586
 Integrals indefinides 11

93. Pàgina 290

t3 sin3 x
a) cos3 dx (1 sin 2 x) cos x dx (1 t 2 )dt t k sin x k
3 3

1 5 1 3 1 1
b) tg3 x sec3 x dx tg x(sec2 x 1)sec3 x dx (t 2 1)t 2dt (t 4 t 2 )dt t t k sec5 x sec 3 x k
5 3 5 3
2 t5 2t 3
c) sin5 x dx sin x(1 cos 2 x)2 dx 1 t 2 dt ( 1 2t 2 t 4 ) dt t k
5 3
cos5 x 2cos3 x
cosx k
5 3

cos x cos x sec 3 x sec 2 x 1 1

d) dx dx dx dx dt
sinx cos x sin x cos x sec 3 x tg x sec 2 x sec 2 x tg x 1 (t 1)(t 2 1)

1 t 1 1 1 1 t 1 1 1 1 1
dt dt dt dt dt arc tg t ln | t 2 1| ln | t 1| k
2(t 2 1) 2(t 1) 2 (t 2 1) 2 (t 2 1) 2 (t 1) 2 4 2

1 1 1
x ln| tg2 x 1| ln| tg x 1| k
2 4 2

94. Pàgina 290

sinx cosx 1 1 1 1
a) dx dt ln | t | k ln | cos 2 x 2sin2 x | k
cos 2 x 2sin2 x 6 t 6 6

1 cosec 2 x cosec 2 x cosec 2 x

b) 2 2
dx dx dx dx
4 3cos x 5sin x (4 3cos x 5sin2 x)cosec 2 x
3
4cosec x 3cotg 2 x
2
5 9 cotg 2 x

1 1 t 1 cotg x
dt arctg k arctg k
t2 9 3 3 3 3

1 5
sin3 x sin x(1 cos 2 x) 1 t2 33 3 3 cos8 x
c) dx dx 3
dt t 3
dt t 3 dt cos 2 x k
3
cos x 3
cos x t 2 8

cos x cos x cos x 1 1 t

d) dx dx dx dt dt
2sin x cos 2 x sin3 x sin3 x 2sin x (1 sin 2 x ) 2sin x sin 3 x 2t t3 2t 2(t 2 2)

1 1 1 1
ln | t | ln | t 2 2| k ln | sin x | ln | sin2 x 2 | k
2 4 2 4

95. Pàgina 290

3
6
1 x 1 1 x 1 1 t3 5 t8 t5 t 1
a) dx 2
dx 6 t dt 6 dt 6 t6 t4 t3 t2 t 1 dt
1 3
x 1 1 6
x 1 1 t2 1 t2 t2 1 t2 1

t7 t5 t4 t3 t2 1
6 t ln | t 2 1| arc tg t k
7 5 4 3 2 2

7 5 2
6 6 3 3
( x 1) ( x 1) ( x 1) ( x 1) ( x 1) 6
1
6 ( x 1) ln | 3 ( x 1) 1 | arctg 6 ( x 1) k
7 5 4 3 2 2

x t3 6t 8 1 t7 t5 t3
b) dx 2
6t 5dt dt 6 t6 t4 t2 1 dt 6 t arctg t k
1 3
x 1 t 1 t2 t 2
1 7 5 3

587
 Integrals indefinides 11

6 6
x7 x5 x 6
6 x arctg 6 x k
7 5 3

1 x x 1 t6 t3 t4 6
(1 x )4
c) dx 6t 5dt 6 (t 3 1)dt 6 t k 6 6
1 x k
x 1 3
x 1 t6 t2 4 4

3
(1 x )2 6
6 1 x k
4

x x t4 t2 t6 t4 2
d) dx 4t 3dt 4 dt 4 t5 t4 2t 3 2t 2 2t 2 dt
x 4
x t2 t t 1 t 1

4 4
t6 t5 2t 4 2t 3 2t 2 x6 x5 x 24 x 3
4 2t 2ln| t 1| k 4 x 24 x 2ln| 4 x 1| k
6 5 4 3 2 6 5 2 3

1 1 t 1
e) dx 4t 3dt 4 dt 4 1 dt 4t 4ln | t 1| k 44 x 4ln | 4 x 1| k
x 1 4
x t 2 (1 t ) 1 t 1 t

1 1 2
f) dx 2t dt 2 1 dt 2t 4ln| t 2| k 2 x 1 4ln| x 1 2| k
2 x 1 2 t t 2

96. Pàgina 290

1 1 1 1 1 1 1 1
a) 2
dx dt dt ln | t | ln | t 1| k x ln | e x 1| k
1 ex (1 t )2 t t t 1 (t 1)2 t 1 ex 1

1 ex 1 1 4 1
b) x x
dx 2x
dx dt 2
dt 2
dt
e e 1 e ex 1 t2 t 1 1 3 3 2 1
t t 1
2 4 3 3

4 3 2 1 2 2 1
arctg t k arctg ex k
3 2 3 3 3 3 3

e3 x t2 1 4
c) 2x
dx dt 1 dt ln| t 1| 4ln| t 2| t k
e 3ex 2 t 2
3t 2 t 1 t 2

ln| ex 1| 4ln| ex 2| ex k

1 ex 1 t2 4 1 t2 1 1 t 1 t 1 2
d) 2
dx dt 4 dt 4 dt 4 ln | t | ln |1 t | dt k
1 4
e x (1 t )2 t t (1 t )2 t 1 t (1 t )2 (1 t )2

588
 Integrals indefinides 11

1 2 2
4 ln| t | ln|1 t | dt dt k 4 ln| t | ln|1 t | ln|1 t | k
1 t (1 t )2 1 t

2
4 ln | 4 e x | k
1 4
ex

97. Pàgina 290

a) 2sin x e cos x
dx 2et dt 2et k 2e cos x
k

3
cos t cos t 1 x
b) 1 x2 2 dx 3
dt dt dt tg t k tg (arcsin x) k k
2 2
cos3t cos 2t 1 x2
(1 sin t )

c) x5 1 x 2 dx sin5t cos 2t sint (1 cos 2t )2 cos 2t dt (1 u 2 )2 u 2du u2 2u 4 u 6 du

u3 2u 5 u7 cos3t 2 cos5t cos 7t 1 2 1

k k cos t (1 sin2t ) cos t (1 sin2t )2 cos t (1 sin2t )3 k
3 5 7 3 5 7 3 5 7

1 x2 2(1 x 2 )2 (1 x 2 )3
1 x2 k
3 5 7

1 1
2 1 1 1 1 1
d) 1 2x 1 2
dx (1 t 2 ) 2 dt dt arcsin(t ) k arcsin(2 x 1) k
2 2 1 t 2 2 2

98. Pàgina 290

3 x 2 5x 7 9 5 7 9 5 7
a) dx dx ln| x 2| ln| x | k
x 3 4x 2 4x 2(x 2)2 4(x 2) 4x 2(x 2) 4 4

x 1 18 x 1 9x2
b) dx dx k
1 9x2 18 1 9x2 9

3 x 2 7x 4 3 5 1 3x2 5x 1
c) dx x dx ln| 2x 3| k
2x 3 2 4 4(2 x 3) 4 4 8

2 2 1 2x
d) dx dx arctg k
9 4 x2 9 (2 x) 2 3 3

5 5 3 5
e) dx dx arcsin 3x k
1 9x 2 3 1 (3x) 2 3

x
f) dx 1 x2 k
1 x2

g) 1 x 2 dx 1 sin 2t cos t dt cos 2t dt cos t sint sin 2t dt

u cos t du sin t dt
dv cost v sint

589
 Integrals indefinides 11

cos t sint (1 cos 2t ) dt cos t sint t cos 2t dt

1
cos 2t dt cost sint t cos 2t dt cos 2t dt (cost sint t) k
2

1 x 1 x2 arcsin x
1 x2 dx k
2 2

x t 1 1 2 3 2(x 1)
h) dx dt tdt dt t 2 t k 1 x 2 k
1 x t t 3 3

99. Pàgina 290

x3 4 x 2 10 x 7 2 5 7
a) dx 1 dx
x 3 7x 6 x 3 x 1 x 2

x 2ln| x 3| 5ln| x 1| 7ln| x 2| k

1 1 1 1 1
b) dx dx ln| x 5| ln| x 2| k
x2 7x 10 3(x 5) 3(x 2) 3 3

23 x 1 t2 1 16 1 t2
c) x
dx dt t 4 dt 4t 16ln | t 4| k
2 4 ln2 t 4 ln2 t 4 ln2 2

1 22 x
4 2x 16ln | 2x 4| k
ln2 2

1 2 1 1
d) dx dt dt dt ln |1 t | ln |1 t | k ln |1 1 x | ln |1 1 x| k
x 1 x 1 t2 1 t 1 t

x 3 1 2x 1 3 1 3 x
e) dx dx dx ln | x 2 2| arctg k
4 x2 8 8 x2 2 4 x2 2 8 4 2 2
sin 2 x cos x 2sin x cos x cos x
f) dx dx (2sin x 1) dx 2 cos x x k
cos x cos x

100. Pàgina 290

1 1 1 1 1 1
a) cosec x dx dx dt ln | 1 t | ln | 1 t | k ln | 1 cos x | ln | 1 cos x | k
sin x 1 t2 2 2 2 2

1 1 1 1 1 1
b) sec x dx dx 2
dt ln | 1 t | ln | 1 t | k ln | 1 sin x | ln | 1 sin x | k
cos x 1 t 2 2 2 2

2 2
c) ex 5x
(2 x 5) dx ex 5x
k

sin x
d) dx 2 1 cos x k
1 cos x

1
e) dx arcsin(ln x) k
x 1 (ln x)2

590
 Integrals indefinides 11

1 e3 x 1 e 2x
f) dx dx e x dx ex k
e2 x e2 x 2

2 52 2 32 2 x 2 x
g) ex 1dx (t 1) t dt t t k ex 1 (e 1)2 (e 1) k
5 3 5 3

sin 2 x 2 sin x cos x 2 sin x cos x

h) dx dx dx 2ln | 1 cos 2 x | k
1 cos 2 x 1 cos 2 x 1 cos 2 x

101. Pàgina 290

1 e3 x 1 e3 x
a) (x 2)e3 x dx (x 2)e3 x dx (x 2)e3 x k
3 3 3 9

7 21 3
b) 3
dx (ln x )2 k
x ln x 2

(ln x )2 x (ln x )2 (ln x )3

c) dx dx dx x k
x x 3

d) (ln x )2 dx ( x ln x x )ln x (ln x 1)dx ( x ln x x )ln x x ln x 2x k

x(ln x )2 2x ln x 2x k

5e2 x e x 5t 1 2 3
e) dx dt dt dt 2ln | t 1| 3ln | t 1| k
e2 x 1 t2 1 t 1 t 1

2ln| e x 1| 3ln| e x 1| k

1 cos 2 x x sin 2 x
f) sin2 x dx dx k
2 2 4
1 cos 2 x x sin 2 x x sin xcos x
g) cos 2 x dx dx k k
2 2 4 2

sin 2 x
h) sin x cos x dx k
2

102. Pàgina 290

a) 2 x cos x dx 2 x sin x ln 2 2 x sin x dx 2 x sin x ln 2 2 x cos x (ln 2) 2 2 x cos x dx

2 x sin x ln 2 2 x cos x
2 x cos x dx
1 (ln 2)2

ln x 3 t 3
b) dx dt t 4ln | t 1| k ln | x | 4ln |ln x 1| k
x (ln x 1) t 1

591
 Integrals indefinides 11

c) cos(ln x) dx et cos t dt et sint et sint dt et sint e t cos t e t cos t dt

et sint et cos t x sin(ln x ) x cos (ln x )

cos (ln x)dx k k
2 2

d) sin x dx 2 t sint dt 2 t cost cost dt 2 t cost 2 sint k 2 x cos x 2 sin x k

sin3 x
e) sin 2 x cos x dx k
3

sin 4 x
f) sin3 x cos x dx k
4

cos 3 x
g) sin3 x dx (1 cos 2 x) sin x dx sin x dx cos 2 x sin x dx cos x k
3

sin3 x
h) cos3 x dx (1 sin 2 x)cos x dx cos x dx sin2 x cos x dx sin x k
3

103. Pàgina 291

x2 1 x2 x2 1
a) x sin (ln x) dx sin(ln x) x cos (ln x) dx sin(ln x) cos (ln x) x sin(ln x)dx
2 2 2 4 4

5 x2 x2 2 x 2 sin (ln x) x 2cos (ln x )

x sin x(ln x)dx sin (ln x) cos (ln x) k → x sin x(ln x)dx k
4 2 4 5

sin x 1
b) tg x sec 2 x dx dx k
cos 3 x 2 cos 2 x

cos3 x 1 t2 t2 sin2 x
c) dx dt ln | t | k ln | sin x | k
sin x t 2 2

1 cos 2 x
d) (cos 2 x sin xcos 2 x) dx cos 2 x dx sin xcos 2 x dx dx sin xcos 2 x dx
2

x sin 2 x cos 3 x
k
2 4 3
cos x sin x cos x sin x sin x cos x
e) dx dx dx k
2 2 2 2

cos 2 x sin x cos x sin2 x

f) dx (cos 2 x cos x sin x) dx cos 2 x dx cos x sin x dx
sin x

1 cos 2 x x sin 2 x sin 2 x

dx cos x sin x dx k
2 2 4 2

592
 Integrals indefinides 11

104. Pàgina 291

3
1 t 1 1 1
a) x 3 2x 1dx t dt (t 1)3 t dt (t 7/ 2 3t 5/ 2 3t 3/ 2 t 1/ 2 )dt
2 2 16 16

1 2 9/ 2 6 7/ 2 6 5/ 2 2 3/ 2 1 2 6 6 2
t t t t k (2x 1)9/ 2 (2x 1)7/ 2 (2x 1)5/ 2 (2x 1)3/ 2 k
16 9 7 5 3 16 9 7 5 3

2x 6 2 4 2 4 2
b) dx 2ln| x 1| ln| x 1| ln| x 2| k
x3 2x 2 x 2 x 1 3(x 1) 3(x 2) 3 3

sin 2 x 1 1
c) dx dt t k 1 cos 2x k
1 cos 2 x 2 t

1 tg t sect tg t sect 1
d) dx dt dt dt cos3t dt (1 sin2 x)cos x dx
x 4
x 2
1 sec t 4 2
sec t 1 sec4t tg t sec3t

sin3 x
cos x dx sin 2 x cos x dx sin x k
3

105. Pàgina 291

1 2
a) 4 sin 3x sin 2x dx 4 sin 3x sin 2x dx 4 cos( x) cos(5x) dx 2 sin( x) sin(5x) k
2 5
2
2 x 4 1 1 1 x
b) dx dx 2
dx dx 2 arctg ln | x | k
x 4 x 2
x2 4 x x x 2
1
2

1 3 1
c) 3sin 2 xcos x dx 3 (sin x sin 3x) dx cos x cos 3x k
2 2 2

3x 2 5 3 1 3 1 1 3 2 x
d) dx dx dx 2
dx x arctg k
2x2 4 2 2( x 2 2) 2 4 x 2 4 2
1
2

106. Pàgina 291

1 1 1 1
a) dx x 2 x 2 dx (x 2)3 ( x 2)3 k
x 2 x 2 4 6 6

1 x2 1 x2 1 x2 1 x2 1 1
b) 4
dx
2 2
dx
2
dx dx
1 x (1 x )(1 x ) 1 x 1 x2

arcsinh( x) arcsin( x) k
2
x4 53 x 3x x 2 1 1 1 4
c) dx x3 5x 3
3 x 2x 1
dx x 15 3 x 2 x3 2ln | x | k
4x 4 4 4

1 7 15 17
3 3
1 1
3 8 238 8 9

d) x x x x x dx x x x 2 x 4 x 8 dx x x x 8 dx x8 x 8
dx x x 8
k
23 9

8 8 23 8
x k
23 98 x 9

593
 Integrals indefinides 11

107. Pàgina 291

2
3
a) f (x )dx
3
dx 3 x 3
dx 93 x k
x2

x 5 2 1
b) g(x )dx dx dx 2ln| x 1| ln| x 2| k
x2 x 2 x 1 x 2

cos x 1
c) h( x) dx dx dt arctg t k arctg (sin x) k
1 sin2 x 1 t2

1 1 1 1 x
d) i( x) dx dx 2
dx arctg k
4 x2 4 x 2 2
1
2

108. Pàgina 291

sin 5 x 1 1 1 1
a) dx dt k k
cos 2 5 x 5 t2 5t 5 cos 5 x

3x 2 19 1 19 1
b) dx dx ln| x 7| |x 1| k
x2 8x 7 6(x 7) 6(x 1) 6 6

1 1 2 32 2
c) x2 3 x 3 7 dx t k t k (3 x 3 7)3 k
9 9 3 27

1 2 5
x 5x 1 2 21 2 x
d) 3
dx x 2
5x 3 dx x 3x 3 k 53 x 5 k
3x x 3 3 3

109. Pàgina 291

3e x e3 x 3e x e3 x 1 2x
a) x
dx dx dx 3 dx e2 x dx 3x e k
e ex ex 2

ex 1 1 1 1 1 1 1
b) dx dt dt ln| t 1| ln| t 1| k ln| ex 1| ln| ex 1| k
1 e2 x 1 t2 2(t 1) 2(t 1) 2 2 2 2
[
C
a
x 1 (x p1) 2x x 1 2 2 2
c) dx dx 2x x 1 dx x3 (x 1)3 k
2x x 1 t x 1 3 3
e
110. Pàgina 291 l
Si a 0 , resulta
a adx k
a2 x2

a
a 1 x
Si a 0 , resulta dx
t dx a arcsin k
a2 x2 x
2 a
e 1
a
n
c
i
ó
594 n
 Integrals indefinides 11

111. Pàgina 291

3
1 ln x 1 t3 t 1 1 t 1 1 1 1
a) dx dt dt dt ln | t 2 1 | arctg t k
x ln x 4
ln x 2
t4 t2 t2 1 t2 t2 1 t2 1 t2 2 t

1 1
ln | (ln x)2 1| arctg (ln x) k
2 ln x

b) e x e x sin e x dx t sint dt t cos t cos t dt t cos t sint k e xcos e x sin e x k

112. Pàgina 291

Si a 2 :
3dx 3dx 3 dx 3 dx 3 3
ln| x a| ln| x 2| k
x2 a 2 x 2a (x a)(x 2) 2 a x a 2 a x 2 2 a 2 a

Si a = 2:
3 3
dx 3( x 2) 2 dx k
(x 2)2 x 2

113. Pàgina 291

2 2
1 cos 2 x sin 2 x ecos x dx 1 cos 2 x 2 sin x cos x e cos x dx (1 t )et dt et dt tet dt

2
et tet et dt et t et et k ecos x (cos2 x 2) k

114. Pàgina 291

1 2x 1 1 2x 1 2x
F(x ) f (x )dx x e2 x dx xe e2 x dx xe e k
2 2 2 4
1 9
F(0) 2 k 2 k
4 4

La funció que compleix aquestes condicions és: F(x ) 1 xe2 x 1 2x

e
9
2 4 4

595
 Integrals indefinides 11

115. Pàgina 291

f1(x ) 3x2 2 dx si x 1
a) f (x ) f (x )dx b) Y
f2 (x ) 1 ln x dx si x 1

f1( x ) 3x 2 2 dx x3 2x k f1( 1) 2 1
1 X
1 2 k 2 k 1 f1(x ) x3 2x 1

f2 ( x ) 1 ln x dx x ln xdx

x x ln x dx x x ln x x x ln x k

F ha de ser contínua en x = 1, així doncs: f1(1) f2 (1) 1 2 1 1 ln1 k k 0 f2 (x) x ln x

f1( x ) x3 2x 1 si x 1
f (x ) f x dx
f2 ( x ) x ln x si x 1

116. Pàgina 291

1
f1(x ) dx si x 1
f (x ) f x dx x
f2 (x ) (5 x 4 6 x 2 )dx si x 1

1
f1( x ) dx 2 x k
x

f2 ( x ) 5x 4 6 x 2 dx x5 2x 3 k f2 (2) 15 32 16 k 15 k 1 f2 ( x ) x5 2x 3 1

F ha de ser contínua en x = −1, així doncs: f1( 1) f2 ( 1) 2 k 0 k 2 f1( x ) 2 x 2

f1(x ) 2 x 2 si x 1
f (x )
f2 (x ) x 5 2 x 3 1 si x 1

117. Pàgina 291

3 1
dx 3(3 x a) 2dx k
(3 x a)2 3x a

a) Perquè y = 4 sigui asímptota, k ha de valer 4.

Perquè l’eix d’abscisses (y = 0) sigui asímptota, k ha de valer 0.
b) Perquè x = 1 sigui asímptota, a ha de valer –3.
Perquè l’eix d’ordenades (x = 0) sigui asímptota, a ha de valer 0.

596
 Integrals indefinides 11

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 292
El benefici està determinat per: R( x) 2.300 ( x 50)2

Si en venen 30 parells: R(30) 2.300 (30 50)2 1.900

Si en venen 25 parells: R(25) 2.300 (25 50)2 1.675

2. Pàgina 292
Amb la venda de 50 parells de vambes obtenen el benefici màxim; per tant, si els preus no varien, els beneficis
començarien a disminuir.
Si en venen menys de 50 parells, l’empresa obté beneficis, però no arriben al benefici màxim.

3. Pàgina 292
Comprovem per a quins valors de x la funció de benefici és positiva. Per calcular-ho, busquem els punts en els
quals aquesta funció s’anul·la:

x1 10( 23 5) 2,04
R( x) 0 2.300 ( x 50)2 0
x2 10(5 23) 97,96

La funció de benefici s’anul·la en x = 2,04 i en x = 97,96. Comprovem que en valors intermedis la funció és
positiva: considerem, per exemple, x = 10.
R(10) 700 0

Per tant, tenim que la funció de benefici adopta valors positius en l’interval (2,04; 97,96) , però com que
treballem amb parells de vambes, els valors han de ser enters, per això direm que obtenen benefici en
l’interval 3, 97 .

4. Pàgina 292
Com que ja hem determinat l’interval en el qual obtenen benefici, aconseguiran el benefici mínim en algun dels
extrems de l’interval. Calculem en quin:
R(3) 91 R(97)

En els dos extrems aconsegueixen el mateix benefici, que és de 91 €.

597
 Integrals definides 12
ACTIVITATS
1. Pàgina 294
Considerem la partició P  a  x0 , x1, x2 , b  x3   1, 0, 1, 2 .

Y Y

1 1

−1 1 X −1 1 X

3 3
s   mi ( xi  xi1)  1 1 2  4 S   Mi  xi 1  xi   2  2  5  9
i 1 i 1

2. Pàgina 294
Considerem la partició P  a  x0 , x1, x2 , x3 , x4 , x5 , x6 , x7 , x8 , x9 , b  x10   2, 1, 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 .

Y Y

1 1

−1 1 X −1 1 X

3
s   mi ( xi  xi1)  0  1 1,4  1,7  2  2,2  2,4  2,6  2,8  16,1
i 1

3
S   Mi ( xi  xi1)  1 1,4  1,7  2  2,2  2,4  2,6  2,8  3  19,1
i 1

3. Pàgina 295
Y Y

1 1

2 4 X 1 2 3 4 X

a) Considerem les particions P1  a  x0 , x1, b  x2   0, 2, 4 i P2  a  x0 , x1, x2 , x3 , b  x4   0, 1, 2, 3, 4 .

P2 és més fina que P1 .

597
 Integrals definides 12

b)

Y Y

1 1

2 4 X 2 4 X

2 2
s1   mi ( xi  xi1)  1 0,6  1,6 S1   Mi ( xi  xi1)  2  1 3
i 1 i 1

Y Y

1 1

1 2 3 4 X 1 2 3 4 X

4 4
s2   mi ( x i  x i1)  0,6  0,5  0,4  0,3  1,8 S2   Mi ( x i  x i1)  1 0,6  0,5  0,4  2,5
i 1 i 1

4. Pàgina 295
B  h 4 4
Àrea   8
2 2

Considerem la partició P  1, 2, 3, 4, 5 . La funció és f ( x )  x  1 .

4 4
s   mi ( x i  x i1)  0  1 2  3  6 S   Mi ( x i  x i1)  1 2  3  4  10
i 1 i 1

5. Pàgina 296
a) Representem l’àrea que hem de calcular.

2 5 X

b  h 3 3 9
Àrea     4,5
2 2 2


 3 2 3  n  1 3 3n 

b) Considerem una successió de particions: P   x0 , x1, ..., x n1, x n   2,  2,  2, ...,  2,  2  5


 n n n n 




L’altura dels rectangles en cada interval és:

n n
3i  3  3i 3i  1  n
3i  3 3 1 n 9(n  1)
sn   mi ( xi  x i1)    2  2     2  (9i  9) 
i 1 i 1 n  n n  i 1 n n n i 1 2n

3(i  1) 3i  3 5  9n  9  9
mi  f ( x i1)  x i1  2   2 2   f ( x ) dx  lim     4,5
n n 2  2n  2
n 

598
 Integrals definides 12

6. Pàgina 296
a) Representem l’àrea que hem de calcular.

−1 2 X

3 6
Àrea   3  2  9  6  15
2

 
b) Considerem una successió de particions: P   x0 , x1,..., x n1, x n   1, 3  1, 2  3  1,..., 3n  1 2


 n n n 



L’altura dels rectangles en cada interval és:

 3i  3i 6i 8n  6i
mi  f ( x i )  6  2 x i  6  2  1  6  2  2   8  
 n  n n n

n n
8n  6i  3i 3i  1  n
8n  6i 3 1 n 3(5n  3)
sn   mi ( xi  xi1)   n  1 n  1   n  n  n2  (24n  18i ) 

i 1 i 1 n 
  i 1 i 1 n

5  15n  9 
 f ( x ) dx  lim    15
2 n  n 

7. Pàgina 297
a) Considerem la partició P  4,  2, 0, 2, 4 . La funció és f ( x )   x 2 .

Y Y
−4 −2 2 4 −4 −2 2 4
X X

4 4
s   mi ( x i  x i1)   32  8  8  32  80 S   Mi ( x i  x i1)   8  0  0  8  16
i 1 i 1

Totes dues tenen signe negatiu.

b) Les sumes inferior i superior considerades en positiu representen una aproximació per defecte i per excés,
respectivament, de l’àrea en aquest interval.

599
 Integrals definides 12

c) Podem aproximar l’àrea restant a l’aproximació per excés (sumes superiors) l’aproximació per defecte (sumes
inferiors).
S s

2 2 40  8
Àrea    24
2 2

8. Pàgina 297
 
a) Considerem la successió de particions: P   x0 , x1,..., x n1, x n   0, 3 , 2  3 , ..., 3n  3


 n n n 



L’altura dels rectangles en cada interval és:

3i 6i  3n
Mi  f ( xi )  2 xi  3  2  3
n n
n n
6i  3n  3i 3i  1 n
6i  3n 3 1 n 9(2n  1)
Sn   Mi ( xi  xi1)        2  (18i  9n) 
i 1 i 1 n  n n  i 1 n n n i 1 n

3  18n  9 
 f ( x ) dx  lim    18
0 n  n 

 
b) Considerem la successió de particions: P   x0 , x1, ..., x n1, x n   1, 2  1, 2  2  1, ..., 2n  1 1


 n n n 



L’altura dels rectangles en cada interval és: mi  f ( xi )  6  3 xi  6  3  2i  n  9n  6i

n n
n n
9n  6i  2i 2i  1  n
9n  6i 2 1 n 6(2n  1)
sn   mi ( xi  xi1)    1  1     2  (18n  12i ) 
i 1 i 1 n n  n 
 i 1 n n n i 1 n

3  12n  6 
 f ( x ) dx  lim    12
0 n  n 

9. Pàgina 297
Com que x i x 2 són funcions contínues en l’interval (1, 5) i x  x 2 , en aquest interval tenim:
5 5

 1
x dx   x 2 dx
1

10. Pàgina 298

n   n  2
 2i 
2
  2    8  8i   8  8  i 2
n n
Sn   Mi ( xi  xi1)  4     n  n n 
i 1 
i 1   n   i 1
3
n 3
i 1

n
Calculem i : 2

i 1

n n
Per a n  1  i 2  1 Per a n  2   i 2  5
i 1 i 1

n n
Per a n  3   i 2  14 Per a n  4   i 2  30
i 1 i 1

n n
Per a n  5   i 2  55 Per a n  6   i 2  91
i 1 i 1

600
 Integrals definides 12

n
Calcular  i equival a trobar el terme general,
2
an , de la successió 1, 5, 14, 30, 55, 91, ... .
i 1

5  1 4 14  5  9 30  14  16 55  30  25 91 55  36 ...

Com que la diferència entre termes consecutius no és constant, no es tracta d’una progressió aritmètica
(polinomi de grau 1).
Continuem fent diferències successives fins que comprovem que la diferència de termes és constant.
9 4  5 16  9  7 25  16  9 36  25  11 Així doncs, no és polinomi de grau 2.
7 5  2 9 7  2 11 9  2 ... Així doncs, és polinomi de grau 3.
El terme general tindrà la forma: an3  bn2  cn  d . Si substituïm per als diferents valors de n obtenim un sistema
d’equacions:
a b  c  d  1 



8a  4b  2c  d  5 
 1 1 1

  a  ,b  ,c  ,d  0
27a  9b  3c  d  14 
 3 2 6

64a  16b  4c  d  30



n
1 3 1 2 1 2n3  3n2  n 8 n 2 8 2n3  3n2  n
i
i 1
2

3
n  n  n
2 6 6
Sn  8  3 
n i 1
i  8 3 
n 6

 8 2n3  3n2  n  8 16
(4  x 2 ) dx  lim 8  3 
2

 0 n  n 6
  8  
 3 3

2 16 8 8 2 3
 0
(4  x 2 ) dx  f (c ) 2 
3
 f (c ) 2  f (c )   4  c 2   c 
3 3 3

 2 3  8
L’àrea entre la funció i l’eix X és igual a l’àrea d’un rectangle de base 2 i altura f    .
  3  3

11. Pàgina 298

n 
i  i   1
2
n
1 n 1 n 1 n(n  1) 1 2n3  3n2  n
Sn   Mi ( xi  xi1)         2  i  3  i 2  2   3
i 1 i 1 

 n  n   n n i 1 n i 1 n 2 n 6

 n(n  1) 2n3  3n2  n  1 2 1

( x  x 2 ) dx  lim 
1

 0 n  2n
2

6n 3
   
 2 6 6


 1 3
  c  0, 1
1 1 1  c  2 

6
0 (x  x ) dx  f (c) 1 6  f c  c  c  6   1
2 2

 3
c    c  0, 1

 2 6

1 3 1 3 1
Així, per a c   i c  , .
1

2 6 2 6  0
( x  x 2 ) dx  f (c ) 1
6

12. Pàgina 299

n   x  x 3 n 
x 
2
n
x 3 2n3  3n2  n
Sn   Mi ( xi  xi1)    i   4    3  i 2   4 x  3   4x
i 1  n 
i 1   n  n i 1  n 6

 x 3 2n3  3n2  n  x3
(t 2  4) dt  lim  3   4 x  
x

 0 n 
n 6  3
 4x

601
 Integrals definides 12

13. Pàgina 299

La funció és contínua; si apliquem el teorema fonamental del càlcul integral obtenim que la derivada és:
A( x )  4 x 2

14. Pàgina 300

x 3
F( x )   f ( x )dx   ( x 2  2)dx   2x  k
3

73  43 
 F( x )4  F(7)  F(4)   2  7  k    2  4  k   99
7

3  3 

15. Pàgina 300

 ex 
1

   e  1 e  1  e  1 a  2
 ax  1 a  1 1
 0

16. Pàgina 301

 x4 
2
2
a) 2 (2 x  4 x  3) dx   2  2 x  3 x   6  6  12
3 2

2

 3 
e
e 3 x 3 3
b)  dx   ln | x 2  1|  ln | e2  1| 0  ln | e2  1|
0 x2  1  2  0 2 2

17. Pàgina 301

 
a)  (2 sin x  4 x) dx  2 cos x  2 x 2   (2  22 )  (2)  4  22
0
0

 2
4
4 x 2 1 3
b)  dx  ln | x |    ln 4   2  ln 4 
1 x2  x  1 2 2

18. Pàgina 302

b h 2 4
a) Àrea   4
2 2

 
b) Considerem la successió de particions: P   x0 , x1, ..., x n1, x n   0, 2  1, 2  2 , ..., 2n  2


 n n n 



L’altura dels rectangles en cada interval és: mi  f ( xi )  2 xi  4  2  2i  4  4i  4n

n n
n n
4i  4n  2i 2i  1 n
4i  4n 2 1 n 4(n  1)
sn   mi ( xi  xi1)         2  (8i  8n) 
i 1 i 1 n 
n n  i 1 n n n i 1 n

2  4(n  1)
 f ( x ) dx  lim   4
0 n  n 

2
c) (2 x  4) dx   x 2  4 x   (22  4  2)  0 4
2
 0 0

602
 Integrals definides 12

19. Pàgina 302

b  h 3  9 27
Y
a) Àrea     13,5
2 2 2

 x 2   2
3
9 27
b) Àrea   (3  x) dx   (2 x  6) dx  3x 
3 3
 x  6 x   9   9  18 
3
 13,5
0 0
 2  0  0 2 2
1 X

20. Pàgina 303

x  x 3 2 
 7  27 7 34  3 3 
a) Àrea   (4  x 2 ) dx  (4  x 2 ) dx   4 x     4 x    9      
2 3

1 2
 3   3   3 3 3
1
3 2

 x3  
3
 1  92
 x 2  8 x   9  9  24   1 8 
3
b) Àrea   ( x 2  2 x  8) dx     
 30, 6
1
3  1 3  3

21. Pàgina 303

   
0 1
5 5 5 39
a) Àrea   (3x 2  5 x) dx   (3x 2  5 x) dx   x3  x 2    x3  x 2   8 10 1  
0 1

2 0  2  2  2  0 2 2
1
1 0 1
b) Àrea   (2 x3  x 2  x) dx   (2 x3  x 2  x) dx   2 (2 x3  x 2  x) dx   1 (2 x3  x 2  x) dx
2 1 0
2

1
1 1 1 1  1 1 1  8  1 8 11
 (2 x 3  x 2  x ) dx   x 4  x 3  x 2      8   2    8   2  
2  2 3 
2  2 2 3 2  3  3 3 3

1 1   1 1 1 1
0
0 1
 (2 x 3  x 2  x ) dx   x 4  x 3  x 2       
1
 2 3 2  1  2 3 2 3
1
1
1 1 1 2 1 1 1 5
 0
2
(2 x 3  x 2  x ) dx   x 4  x 3  x 2  
 2 3
  
2  0 32 24 8 96

1 1 
1
1 1 1 1 1 1 1 1 37
 1
2
(2 x 3  x 2  x ) dx   x 4  x 3  x 2        
 2 3 2  1 2 3 2 32 24 8 96
2

11 1 5 37 71
Àrea     
3 3 96 96 16

22. Pàgina 304

Calculem els punts de tall de les funcions:
 x  3
f ( x )  g( x )  0  5 x  3 x 2  x 2  x  6  0  2 x 2  4 x  6  0  
 x  1

2 
1
1 2 64
Àrea   3
(2 x 2  4 x  6) dx   x3  2 x 2  6 x   2  6  18 18 18 
 3  3 3 3

603
 Integrals definides 12

23. Pàgina 304

Calculem els punts de tall de les dues funcions:
 x  0
f ( x )  g( x )  0  (6 x  x 2 )  ( x 2  2 x )  0  2 x 2  8 x  0  
 x  4

 2 x3 
4
4 64
Àrea   (8 x  2 x 2 ) dx   4 x 2  
 3  3
0
 0

24. Pàgina 305

Calculem els punts de tall de les dues funcions:

 x0


f ( x )  g( x )  0  ( x 3  x )  3 x  0  x 3  4 x  0  
 2
x



 x  2


1  1 
0 2
0 2
Àrea   2
( x3  4 x) dx   0
( x3  4 x) dx   x 4  2 x 2    x 4  2 x 2   4  8  4  8  4  4  8
 4  2  4  0

25. Pàgina 305

Calculem els punts de tall de les dues funcions:
x  0



f ( x )  g( x )  0  ( x 3  2 x )  ( x 2 )  0  x 3  x 2  2 x  0  
x  1


 x  2



1  1 
0 1
0 1 1 1 8 5 37
Àrea   2
( x3  x 2  2 x) dx   0
( x3  x 2  2 x) dx   x 4  x3  x 2    x 4  x3  x 2   
 4 3  2  4 3  0 3 12

12

SABER FER
26. Pàgina 306

 1
e 
ln x si  x 1
 e1 |ln x | dx  


e

ln x si 1 x  e

e 1 e 1 1 2
 ln x dx   1 ln x dx   ln x dx   x ln x  x 1   x ln x  x 1  1   1 2 
1 e
1
e e
1 e e e e

27. Pàgina 306

El denominador de la funció s’anul·la per a x = 0 i x = 1; per tant, és contínua en l’interval d’integració.
1
1 
  1  1  dx  ln | x | ln | x  1|  1   1  ln 3  2ln 2
1

2  x x  1 ( x  1) 
2 
 x  1 2 6

604
 Integrals definides 12

28. Pàgina 307

La funció és contínua en l’interval d’integració. Apliquem la fórmula d’integració per parts amb:
u  x 2  1 du  2 x dv  sin x dx  v  cos x

 (x  1) sin x dx  ( x 2  1)cos x  2 xcos x dx  ( x 2  1)cos x  2 xsin x  2 sin x dx

2

Apliquem la fórmula d’integració per parts amb:

u  x  du  dx dv  cos x dx  v  sin x

( x 2  1) cos x  2 x cos x dx  ( x 2  1) cos x  2 x sin x  2 sin x dx 

 ( x 2  1) cos x  2 x sin x  2 cos x  k  2 x sin x  (1 x 2 ) cos x  k

 

 ( x 2  1) sin x dx   2 x sin x  (1 x 2 ) cos x   0  (12 )(1)  0 1  2  2

0 0

29. Pàgina 307

1
a) La funció és contínua en l’interval d’integració. Fem el canvi de variable t  x  dt  dx .
2 x

 
9
9 1 1 1 1 1 1
 4 x 1 x 
dx   arc tg
2 
x
2
ln | x  1 |  ln | x 1 |  arc tg 3  ln 4  ln 2  arc tg 2  ln 3 
2  4 2 2 2

1 2
 arc tg 3  arc tg 2  ln  0, 06083
2 3

b) La funció és contínua en l’interval d’integració. Fem el canvi de variable t  cos x  dt  sin x dx .

sin3 x sin 2 x 1 cos 2 x 1 t 2

 tg 3 x dx   3
dx   3
 sin x  dx   3
 sin x  dx   3 dt 
cos x cos x cos x t
 1 1  1 1
   3 dt   dt   2  ln t   ln cos x
 t t  2t 2 cos2 x


/ 4  1 4 2 1
 tg x dx  
3
 ln cos x   1 ln   0,15343
 2 cos2 x  2 2
0
 0

30. Pàgina 308

Calculem els punts de tall amb l’eix d’abscisses:
4 x  12  0  x  3

Calculem els punts de tall en l’interval d’integració:

 x  1
x 2  4 x  3  0  
 x  3

1
4 x 12 dx  1 x 2  4 x  3 dx  1  x 2  4 x  3 dx  3  x 2  4 x  3 dx 
1 3 4
Àrea  2

 x3   x3   x3 
1 3 4
1 20 4 4 46
  2 x 2  12 x      2 x 2  3 x     2 x 2  3 x     2 x 2  3 x   6    
2 3  3  3  3 3 3 3
  1  1  3

605
 Integrals definides 12

31. Pàgina 308

Calculem els punts de tall amb l’eix d’abscisses:
x2
0 x 0
x 1
4

No hi ha punts de tall amb l’eix X en l’interval d’integració.

1 1 1

x2 1 1 1
 x 4 1
dx  4
x 1
dx   4
x 1
dx   2 2 dx   ln x  1  ln x 1  arc tg x 
x 1 4 4 2

1 arc tg x 1 x 1 arc tg x
 ln x 1  ln x 1    ln 
4 2 4 x 1 2

 1 x 1 arc tg x
c
c x2 1 c 1 arc tg c 1 3 arc tg 4
 4 x 1
4
dx   ln
 4 x  1

2
  ln
 4 4 c 1

2
 ln 
4 5 2

1 c 1 arc tg c 1 3 arc tg 4 1  1 3 arc tg 4  1 3 arc tg 4

Àrea  lim ln   ln   ln 1   ln    ln   0, 2502
c 4 c 1 2 4 5 2 4 4 4 5 2 4 4 5 2

32. Pàgina 308

Calculem els punts de tall de la funció amb l’eix X.

 x  3


x  0
x3  9x  0  



x  3


1 4 9 2
 (x  9 x ) dx  x  x
3

4 2

1 9  1 9 
0 3
81 81 81
 x  9 x dx   x  9 x dx   x 4  x 2    x 4  x 2      40,5
0 3
Àrea  3 3
3 0  4 2  3  4 2  0 4 4 2

33. Pàgina 309

Y
Calculem els punts de tall de la funció amb l’eix X.
3
 x  0
x  2 x  0  
2
 x  2

Determinem els punts de tall entre les dues funcions. 2 X

 x  1
x 2  2 x  3  
 x  3

 1 
3
3 32
Àrea1   1
(3  x 2  2 x) dx   x3  x 2  3x  
 3  1 3

1 
2
2 4
Àrea 2   0
( x 2  2 x) dx   x3  x 2  
 3  0 3

32 4
Àrea  Àrea1  Àrea 2    12
3 3

606
 Integrals definides 12

34. Pàgina 309



 x si x<0
|x| 
 2
f (x )  

2 
x

 si x  0

2

Calculem els punts de tall entre les dues funcions.

x 1
Si x  0 ,    x  1
2 1 x 2

x 1
Si x  0 ,   x 1
2 1 x 2

 1 x  1 x  1 2  1 2
0 1

1 x 2 1  2  dx  0  x 2 1  2  dx  arc tg x  4 x 1  arc tg x  4 x  0 

0 1
Àrea 

1 1  1  1  1
 arc tg 0  arc tg 1   arc tg 1  arc tg 0      
4 4 4 4 4 4 2 2

ACTIVITATS FINALS
35. Pàgina 310
a) És l’àrea d’un rectangle de base b i altura k  Àrea  b  k

b X

bb
b) És l’àrea d’un triangle de base b i altura b  Àrea 
2

b X

36. Pàgina 310

n
Calcularem i : 2

i 1

n n n
Per a n  1  i 2  1 Per a n  2   i 2  5 Per a n  3   i 2  14
i 1 i 1 i 1

n n n
Per a n  4   i 2  30 Per a n  5   i 2  55 Per a n  6   i 2  91
i 1 i 1 i 1

n
Calcular  i equival a trobar el terme general,
2
an , de la successió 1, 5, 14, 30, 55, 91, ... .
i 1

5  1 4 14  5  9 30  14  16 55  30  25 91 55  36 ...
Com que la diferència entre termes consecutius no és constant, no és una progressió aritmètica (polinomi de
grau 1).

607
 Integrals definides 12

Continuem fent diferències successives fins a comprovar que la diferència de termes és constant.
9 4  5 16  9  7 25  16  9 36  25  11 No és un polinomi de grau 2.
7 5  2 9 7  2 11 9  2 ... És un polinomi de grau 3.
El terme general tindrà la forma an3  bn2  cn  d . Si substituïm per als diferents valors de n obtenim un sistema
d’equacions:
a b  c  d  1 



8a  4b  2c  d  5 
 1 1 1

 a , b  ,c  , d  0
27a  9b  3c  d  14 
 3 2 6

64a  16b  4c  d  30



n
1 3 1 2 1 2n3  3n2  n n(n  1)(2n  1)
i
i 1
2

3
n  n  n
2 6 6

6

b  n(n  1)(2n  1) b3

 x 2 dx  lim b3    3
0 n  6n 3
b

 x 2 dx és l’àrea sota la corba y  x 2 entre els valors de l’eix d’abscisses x  0 i x  b .

0

37. Pàgina 310

a) b)

−a 1 a X
−a 1 a X

En els dos casos són funcions imparelles, per tant l’àrea de la regió corresponent a l’interval [0, a] és igual que la
de l’interval [−a, 0] però de signe contrari. La integral definida en un interval centrat en zero és nul·la.

38. Pàgina 310

a) La integral d’aquesta funció no pot ser nul·la en cap interval. És una funció parella que adopta sempre valors
positius.

−a a X

608
 Integrals definides 12

b) La integral d’aquesta funció sí que pot ser nul·la, però no pas en tots els intervals centrats en zero.

Comprovem que, en l’interval (, ) , la integral s’anul·la perquè l’àrea inclosa entre la part positiva de la
funció i l’eix d’abscisses és igual a la regió inclosa entre aquest eix i la part negativa. Així, resulta que la integral
és nul·la en tots els intervals de la forma (k , k ), amb k   .

39. Pàgina 310

a) Geomètricament, és l’àrea de dos triangles amb la base i l’altura iguals.
4 4 4 0 4 16 16
Àrea  2 
2
 16  4
f ( x ) dx   x  dx   x dx 
4 0 2
  16
2

b) Geomètricament, és l’àrea d’un trapezi de bases 6 i 2, i altura 2.

62 4 0 2 4
Àrea 
2
2  8  2
g( x ) dx  ( x  2) dx   2 dx   (4  x ) dx  2  4  2  8
2 0 2

c) Geomètricament, és la diferència de l’àrea de dos triangles.

2  2 3 3 5 3 3 1 3 2 2 3  3 5
Àrea 
2

2

2  2
h( x ) dx  ( x  1) dx   ( x  1) dx   ( x  1) dx 
2 2 1 2

2

2

40. Pàgina 310

6 x  6
 si  1 x  0


Busquem l’expressió algebraica de la funció: f ( x )  6 si 0 x 1


2 x  8

 si 1 x  4

Calculem la integral.
4 0 1 4
f ( x ) dx  (6 x  6) dx   6 dx   (2 x  8) dx  3 x 2  6 x  1  6 x 0   x 2  8 x  1  3  6  9  18
0 4

1

1 1 0 1 

41. Pàgina 310

 x2 
4
4 4 4 4 4 4
a)  (2  x ) dx  2 dx   x dx  2 dx   x dx 2 x      8  8  16
2
0 0 0 0 0 0
 0

 x3   x3 
0 2
2 0 2 8 35
b) 3 x dx 3 x dx 0 x dx   3    3   9  3  3
2 2 2

3 0

 x3   x2 
2 2
2 2 2 2 8 20
c)  ( x 2  3 x  5) dx  x 2 dx  3 x dx  5 dx     3    5 x 0   3  2  5  2 
  2
2

0 0 0 0 3
 0  0 3 3

42. Pàgina 310

 3x2 
4
4 0 4

2 f (x ) dx 2 (2 x ) dx  0 3 x dx   x 2   2   4  24  28

2 0

609
 Integrals definides 12

43. Pàgina 310

 x3 
3
3 1 3 1 68
f ( x ) dx  (2 x  5) dx   ( x 2  2) dx   x 2  5 x  1    2 x   1 5  1 5  9  6   2 
1
 1 1 1 3


1 3 3

44. Pàgina 310

1 1 1
Com que  , i f (x )  i g( x )  1 són contínues en l’interval 1, 1 , així doncs:
1 x 4 2 1 x 4 2

1 
1
1 1 1 1 1 1
 1 1 x 4
dx 
1 2
dx   x     1
 2  1 2 2

45. Pàgina 310

3 
4
4
a)  (3 x  2) dx   x 2  2 x   24  8  16
0  2  0

b) L’àrea inclosa entre la funció, l’eix d’abscisses i les rectes x  0 i x4 és la mateixa que l’àrea del rectangle
de base 4 unitats i altura f (c )  4 .
c) f (c )  4  c  2

46. Pàgina 310

 x  1
a) Comprovem si la funció és contínua en aquest interval: x 2  1 0  
 x  1

El denominador de la funció s’anul·la en x  1 i x  1 , per tant la funció és contínua en l’interval [2, 3]. Així
doncs, podem aplicar el teorema del valor mitjà del càlcul integral.
2x 8
b)
3
dx  ln x 2  1  ln 8  ln 3  ln
3
 2 x 1
2   2 3

8 8 2c c  0,408
ln  f (c ) 1 ln  2    c  2,449 pertany a l’interval [2, 3].
3 3 c  1 c  2,449

47. Pàgina 310

a) Hem de calcular el valor de a per al qual la funció sigui contínua.

f1( x )   x  a si x  1
f (x )  


f2 ( x )  x  2 si x  1
2


f1(1)  f2 (1)  1 a  1 2  a  2

0 1 0 1 0
b)  f ( x ) dx  f1( x ) dx   f2 ( x ) dx   ( x  2) dx   ( x 2  2) dx 
2 2 1 2 1

1
 1  1 
0
1 1 35
  x 2  2 x    x 3  2 x     2  2  4   2 
 2  2  3  1 2 3 6

35 35 11 11
 f (c ) 2  f (c )  c c
6 12 12 12

610
 Integrals definides 12

48. Pàgina 310

1 2 3
2  3
0
2  63
1 3 x dx     (1 3 x )2     1 16 2     (1 64) 
0 2
 5 3  3  9 
   9 9
 14
 5

14 57
14  f (c ) 5  f (c )   c 
5 25

L’àrea inclosa entre la funció, l’eix d’abscisses i les rectes x  5 i x  0 és la mateixa que l’àrea del rectangle de
base 5 i altura f (c )  14 .
5

49. Pàgina 310

2 1
f ( x ) dx   x  e x  1  2e2  e1  2e2 
2
 1 e

1 2 1
2e2   f (c ) 3  f (c )  e2 
e 3 3e

L’àrea inclosa entre la funció, l’eix d’abscisses i les rectes x  1 i x2 és la mateixa que l’àrea del rectangle de
2 1
base 3 i altura f (c )  e2  .
3 3e

50. Pàgina 310

  
 f ( x) dx   (a  b cos x) dx   ax  b sin x   2a
 

2a  f (c ) 2  f (c )  a

Si b  0  Es compleix per a tots els punts de l’interval (, ) .


 

c 


Si b  0  cos c  0   2

 

c

 2

51. Pàgina 310

La funció f (t )  ln(t 2  3) és contínua en l’interval donat. Així doncs, podem aplicar el teorema fonamental del
càlcul integral:
F( x )  f ( x )  ln( x 2  3) x  [0,  ]

52. Pàgina 311

1
La funció f (t )  és sempre contínua. Així doncs, podem aplicar el teorema fonamental del càlcul integral:
1 t 2

2x
F( x )  f ( x 2 ) 2 x  x  
1 x 4

53. Pàgina 311

La funció f (t )  3 tg 2t és contínua. Així doncs, podem aplicar el teorema fonamental del càlcul integral:

F( x )  f ( x )  3 tg 2 x x  

611
 Integrals definides 12

54. Pàgina 311

La funció f (t )  4t 2  1 és contínua. Així doncs, podem aplicar el teorema fonamental del càlcul integral:

F( x )  f (1 x 2 ) (2 x )  (4( x 4  2 x 2  1)  1) (2 x )  8 x 5  16 x 3  6 x x  

 x  0
8 x 5  16 x 3  6 x  0  x (8 x 4  16 x 2  6)  0  
8 x  16 x  6  0
4 2


 1 1

 x2   x  
 16  162
 4  8  6 
 2 2
8 x  16 x  6  0  x 
4 2 2

16 
 3 3

 x2   x  


 2 2


 3 1 1 3

Així, la funció derivada s’anul·la en els punts:  ,  , 0, ,  .
   2 2 2 2
 

55. Pàgina 311

La funció f (t )  t 2  1 és contínua. Així doncs, podem aplicar el teorema fonamental del càlcul integral:

F( x )  f ( x 2  1) (2 x )  ( x 4  2 x 2 ) (2 x )  2 x 5 - 4 x 3 x  

 x  0
2 x 5  4 x 3  0  x 3 (2 x 2  4)  0   2
2 x  4  0  x   2

La funció derivada s’anul·la en els punts:  2, 0, 2 . Estudiem el signe de la derivada en aquests punts.

F( x )  0 x   2  F( x ) decreix en l’interval ,  2 .  

F( x )  0   2  x  0  F( x ) creix en l’interval  2, 0 .  
F( x )  0  0  x  2  F( x ) decreix en l’interval 0, 2 .  
F( x )  0 x  2  F( x ) creix en l’interval  2,   .

Per tant, la funció presenta mínims relatius en x   2 i en x  2 , i un màxim relatiu en x  0 .

56. Pàgina 311

La funció f (t )  t  cos t és contínua. Així doncs, podem aplicar el teorema fonamental del càlcul integral:
F( x )  f ( x )  x  cos x x  


x  cos x  0  cos x  0  x 
2

La funció derivada s’anul·la en x   . Estudiem el signe de la derivada en aquests punts.

2

   
F( x )  0 x   F( x ) creix en l’interval 0,  .
2  2 

  
F( x )  0 x   F( x ) decreix en l’interval   .
2  2 , 

La funció presenta un màxim relatiu en x   .

2

612
 Integrals definides 12

57. Pàgina 311

La funció f (t )  et és contínua. Així doncs, podem aplicar el teorema fonamental del càlcul integral:
2

F( x )  f ( x  2)  e( x 2)

2

F( x )  2( x  2)e( x 2)  0  x  2 F( x )  0  x  2 F( x )  0  x  2

2

La funció presenta un punt d’inflexió en x  2 .

58. Pàgina 311

La funció f (t )  sin t 2 és contínua. Així doncs, podem aplicar el teorema fonamental del càlcul integral:
F ( x)  f ( x)  sin x 2

La funció f ( x ) determina el pendent de la recta tangent a la funció F( x ) . Per tant, el pendent de F( x ) en x  

2
  
serà: f    sin    1 .
 2   2

59. Pàgina 311

1 x
f ( x ) és contínua en [0, 2] i F ( x)  arc tg una primitiva de f ( x ) . Així, podem aplicar la regla de Barrow:
3 3

1 x
2
2 1 1 2
 0 9  x2
dx   arc tg   arc tg
 3 3  0 3 3
Geomètricament, és l’àrea de la regió limitada per la corba, l’eix X i les rectes x  0 i x2.

60. Pàgina 311

f ( x ) és contínua en [0,5; 1] . Podem aplicar la regla de Barrow sempre que hi hagi una primitiva de la funció. Fem
el canvi de variable:

t  e x  dt  e x dx x  0,5; 1  t   e , e
 
1 ex e 1 e 1  1 1  1
 dx   dt   dt  ln | t  1| ln | t  1| e 
e
 
0,5 e 12x e t 1
2 e 2  t  1 t  1 2

1 e  1 e  1 1  e  1
2

 ln | e  1| ln | e  1| ln | e  1|  ln | e  1|  ln

1
 ln
2 2 e  1 e  1 2 e  1

61. Pàgina 311

5
a) (2  4 x 3 ) dx   2 x  x 4  1 635  3  632
5
1



 1 4  1 1
b)  4
sin 2 x dx   cos 2 x  0    
0  2  0  2  2

3 2 3  27   3 2  27 3
9
9 199
c)  ( 3 x  x ) dx   3 x 4  x    3 9  18      9
1
 4 3  1  4   4 3 4 12

2 xe x dx   e x  e  1
1 1
d) 
2 2

0  0

 4 
1
1 4 10
e)  (2e x  4 x 2 ) dx   2e x  x 3  2e   2  2e 
0
 3  0 3 3

613
 Integrals definides 12

 x2 
1
1 1  3 5
f) 1 x  2 dx  12  x  dx  2 x  2   2  2  4
1

4 3
g) dx   6 x  12  6  6
4
 1 x   1


  x sin 2 x    
h)  cos 2 x dx       0 

0  2 
4 0  2  2
e
i) ln x 2 dx  2 x  x ln x 2  1 (2e  2e  2)  2
e
 1

2
j) 3 xe x dx   3 xe x  3e x  3e2  3
2
 0 0

62. Pàgina 311

 x   3   2 
3

2x  2 x  dx   ln2 2  32 2 x 3    ln2 2  32 2 33    ln2 2  32 2 23   ln42  2 32 3 3  2 2

3
a)  2
 2    

1 1   1  1  1
4
4 1
b)     dx  ln | x |   ln 4    ln 2    ln 2 
2  x x 2   x 2  4   2  4
3 2 2 3
c) 4
x 2  4 dx  
4
 x 2  4 dx  24  x 2  dx  2  x 2  4 dx 
2
 x3   x3   x3 
2 3
32 32 7 71
   4 x   4 x      4 x     
3   3  3  3 3 3 3
  4   2  2


 sin 2 x x cos 2 x  2  
d)  2
x sin 2 x dx      0 
0  4 2 
0 4 4
 
 2
e)  4
tg x dx  ln cos x  04  ln cos  ln cos 0  ln
0 4 2

1
1
x 1  2 1 1  1 1
f)  2
dx   arc sin x 2   arc sin  0  arc sin
0
1 x 4 
2 
0 
 2 4  2 4

63. Pàgina 311

3
3 5
a)
3

 dx  3ln | x  2 |  3ln 5  3ln 3  3ln

1 x 2 1 3
3
2x
b)
3

 dx  ln | x 2  1|  ln 10  ln 1 ln 10
0 x2  1 0

5 4 
5
5 x 3
c)  dx   1  dx   x  4ln | x  1|  5  4ln 4  2  4ln 1 3  4ln 4
2 x 1 2  x  1 2

 
1
1
d)
1

 dx   arc tg x    0 
0 x 1
2
0 4 4

 1 x   1 
1
1 1 1 1 2
1 x2  2 dx   2 arc tg 2 1  2 arc tg 2  2 arc tg  2   2 arc tg 2
1
e)

3 1 1 
3
3 1 3
f)  dx       ln | x | ln | x  1|  ln 3  ln 4  ln 1 ln 2  ln
1 x  x  1 1  x x  1 1
2

614
 Integrals definides 12

64. Pàgina 311

a) Fem el canvi de variable següent:
t  x 2  1 dt  2 x dx x  0, 1  t  1, 2

t dt   t 3    8  1
1 1 2 1 2
1
 0
x x 2  1 dx  
2 1 3 1 3

b) Apliquem la fórmula d’integració per parts amb:

u  cos x  du  sin x dx dv  e x dx  v  e x
     

 e x cos x dx   e x cos x    e x sin x dx  e x cos x   e x sin x    e x cos x dx
0 0 0 0 0 0

Tornem a aplicar la fórmula d’integració per parts amb:

u  sin x  du  cos x dx dv  e x dx  v  e x

    
 x   x   x 
 e cos x 0  0 e sin x dx   e cos x 0  e sin x  0  0 e cos x dx
x x

 
 e x cos x    e x sin x 
   0   0 e  e
 e x cos x dx     e
0 2 2
3 3
c)
1

 dx 3 arc tg x 0  3arc tg 1 arc tg 0 

1

0 x 2 1 4
 3  3 3
d) 

sin 2 x dx   cos 2 x 0   11  0
2 0
3 sin x cos x dx 
0 4 4

65. Pàgina 311

7 1 3 
4 7
3 45
a)   x  13 dx    x  13   16  1 
0
 4  0 4 4

 
1 cos2 x  1  4

b)  4
dx   4
  1 dx  tg x  x   1
0 2
cos x 0  2
cos x  0 4

c) Apliquem la fórmula d’integració per parts amb:

2x
u  ln  x 2  1  du  dx dv  1 dx  v  x
x2  1

1 1 2x 2 1 2 
ln 1 x 2  dx   x ln (1 x 2 )   dx   x ln (1 x 2 )   2 
1 1
 0 0 0 1 x 2 0 0 
 dx 
1 x 2 


  x ln (1  x 2 )  2 x 0   2 arc tg x 0  ln 2  2  2 arc tg 1 2 arc tg 0  ln 2  2 
1 1 1
0 2

d) Fem el canvi de variable següent:

 
t  tg x  dt  (1 tg 2 x ) dx x   0,   t  0, 1
 4 

t4 
 1
1 3 t (1 t 2 ) 1 1
 tg x  tg 5 x  dx  dt   t 3 dt    
4 3

1 t 2 4 4
0 0 0
 0

e) Fem el canvi de variable següent:

t  7  x 2  dt  2 x dx x   2, 2   t  9,9
 

x   1 9
2


 2
7  x 2 dx 
2 9
t dt 0

615
 Integrals definides 12

 x2   x2 
e e
e e x 1 e 1 1
f) x    x 2    (e  1) 
e
 x ln x dx   ln x   dx   ln
2  2 2  4 1 4 4 4
1
 1 1
 1

g) Fem el canvi de variable següent:

 3  
x  3 sin t  dx  3 cos t dt x   0,   t   0, 
 
2  6 

3    
1  cos 2t
 0
2
9  x 2 dx  3
0
6
 9  9 sin 2t  cos t dt  9  0
6
 
1 sin 2t  cos t dt  9 6 cos 2t dt  9
0 0
6

2
dt 



9 9 9  6 9 9  3 9 3
  6 1  cos 2t  dt   x  sin 2t    sin  
2 0  2 4  0 12 4 3 4 8
   
2 2 8 2
h)  3
dx   3 dx   3 dx  4 3 dx 

sin 2 x  cos 2 x 1 cos 2 x 1  cos 2 x 1   cos 2 x 
2
 sin 2 x
2
6 6  6 6
2 2

 1 1  8 8 3
 4cotg 2 x 3  4     3   3
6

 3 3

66. Pàgina 311

 x 3 
2 b
b x b2 b3
a)   x  x  dx   2   
2
0 3  0 2 3

b  0

b2 b3 b2 
 0  (3  2b)  0  
b

0  x  x  dx  0  
2
 3
2 3 6 
 b

 2

b) Si b  1 :
1
 x3   x3 
0
0 1 0 4 b3
 x 2  1 dx   x 2  1 dx 11 x 2  dx   3  x   x      b
  
3  1 3 3
b b
 b 
0 22 4 b3 22
 b
x 2  1 dx 
3
  b
3 3 3
 b3  3b  18  0  b  3

Si 1 b  0 :

 x 3 
0
0 0 b3
 x 2  1 dx  1 x 2  dx   x  3 b 
 b
3
b b

3
0 22 b 22
 x 2  1 dx   b   b3  3b  22  0  No té solució a l’interval 1, 0 .
b 3 3 3

 
2 2
2 bx
c)  4  bx  dx   2  4 x   2b  8  2b  8  16  2  No hi ha cap valor de b que ho compleixi.

2
 2

3 x  3 3 
d)  b  x  dx   bx  3   3b  9
2
0
0

 b  x  dx  12 3b  9  12  b  1
2
0

616
 Integrals definides 12

67. Pàgina 311

Com que les dues funcions són contínues, resulta que:
3 2 3

1
g( x ) dx  g( x ) dx   g( x ) dx
1 2

Determinem el valor de cadascun dels sumands.

2 2 2 3
1
2f ( x ) dx  3 2 f ( x ) dx  3   f ( x ) dx 
1 1 2
3 3 2 3 3 3 3
 2
f ( x ) dx   f ( x ) dx   f ( x ) dx  3     f ( x ) dx 
1 1 2 2 2 2
2 2 2 3 2 2 3
 f (x )  g(x ) dx  3 
1 1
f ( x ) dx   g( x ) dx  3    g( x ) dx  3   g( x ) dx 
1 2 1 1 2
3 3 3 3 3 3 3 1
3 f ( x )  g( x ) dx  3 3 f ( x ) dx  3 g( x ) dx  3  f ( x ) dx   g( x ) dx  1 g( x ) dx   1
2 2 2 2 2 2 2 2
3 2 3 3 1
1
g( x ) dx  g( x ) dx   g( x ) dx 
1 2
 2
2 2

68. Pàgina 312

Fem el canvi de variable següent:

t  1 x 2  dt  2 x dx x   0, 3   t  1, 4
 

x3 1 4 t 1
dt   t 3    t     2  1
3 1 4 t 4 1 1 4 4 1 1 4 4 8 1 4
 0
1 x 2
dx 
2 1 t
dt  
2 1 t
dt  
1 2 t
dt   t dt  
2 1 1 2 t 3   1   1 3 3 3

69. Pàgina 312

2 e4  2e2  3
a)  e  3e x  dx   e x  3e x  0  e2  3e2  1 3 
x 2

0 e2

b) Apliquem la fórmula d’integració per parts amb:

2
u  ln x 2  du  dx dv  1 dx  v  x
x
e e 2x
3ln x 2 dx  3  x ln x 2   3 dx  3  x ln x 2   6 x 1  6e  6e  6  6
e e

e

1 1 1 x 1

c) Fem el canvi de variable següent:

1     
t  x  dt  x dx x   ,   t   , 

2 x  4 2   4 2 

1 tg 2 x
       
 2
dx  2 2
1 tg 2t  dt  2 2 sec2 t  dt  2tg t  2  2 tg    2 tg   
   
 4 
4 x 4 4 4  2

1 3
2 1 2 1 2 1 2 1 1 2 1
d)  dx   3 dx   4 dx   dx   dx 
3x  4
2 4 3 3  4  4 3 4 0  3 2
 x 2  
0 0 0 0
x2  x2  1 
 
x 1
3 4  3  4  2 

3
1  3 
2
1 2 2 1 1  3
  
4 3 0  3 
2
2
dx  
2 3 
arc tg x   arc tg 3   
 x  1
2  0 2 3 2 3 3 18
 2 
 

617
 Integrals definides 12

1 1 1 1 1 
e)  dx   dx   arc tg  x  2 2  arc tg 1 arc tg 0 
x  4x  5  x  2  1
2 2
2 2 4

f) Fem el canvi de variable següent:

t  1 x 2  dt  2 x dx x   0, 3   t  1, 4
 

2x 3 t 1
dt   t 3   2  t     4  2 
3 4 4 t 4 1 4 4 1 2 4 4 16 2 8
 0
1 x 2
dx  
1 t
dt 
1 t
dt  2
1 2 t
dt  t dt  2
1 1 2 t 3 1  1 3 3 3

70. Pàgina 312

 2x 
2
4 x 3 
  4  4  1 dx 
3 0 2 3
dx   x 2  x  1  
0
 1
f ( x ) dx  2 x  1 dx   2x dx  
1 x 4  ln 2  2  x  4 
0 2
 0

4 1 3 3
 4 4ln | x  4 |  x 2  2 
3
 2    12  16ln 2  8   16ln 2  6e
ln 2 ln 2 ln 2 ln 2

71. Pàgina 312

82  32
Si f ( x ) és contínua  a  8   a 8.
8 4

 (8 x )3 
8

   x  4 x  16ln | x  4 | 
10
x 2  32 2
dx  
10 8 10

 f ( x ) dx   8 x dx  
x 4 12   2 
 0  8
0 0 8

128 206 3
  50  40  16ln 6  32  32  16ln 4   16ln
3 3 2

72. Pàgina 312

 2
2  2  x3   ax3 
 f ( x) dx    x 2  2a cos x dx   
ax 2  b dx   3  2a sin x  
  3
 bx  

0 0
 0  

3 8a3 a3 3 (7a  1)

    2b  b   b
3 3 3 3

73. Pàgina 312

Apliquem la fórmula d’integració per parts amb:
u  x  du  dx dv  e x dx  v  e x
a a
xe x dx   xe x    e x dx   xe x    e x   aea  ea  1 ea (a  1)  1
a a a
 0 0 0 0 0

ea (a  1)  1 1 ea (a  1)  0  a  1

74. Pàgina 312

3
a)  3 x  2 x  a dx   x 3  x 2  ax  0  27  9  3a  12  a  8
2 3

6 a 1
b)  dx   aln | x |2  aln 6  aln 2  aln 3  aln 3  1 ln 3  a 
6
1
2 x ln 3

618
 Integrals definides 12

75. Pàgina 312

 1 
a
a a ex 1 1 1 1 1 1 1
 0
f ( x ) dx 
0 (1 e x )2
dx    
 1 e  0
x

1 ea 1 1
   
1 ea 2 4 1 ea
   ea  3  a  ln 3
4

76. Pàgina 312

Si el pendent de la recta tangent en el punt d’abscissa x  3 és −12  f (3)  12 .
f ( x )  2ax  f (3)  6a  12  6a  a  2

Per tant, la funció és: f ( x )  2 x 2  b

 2 x 3 
6
6 6
6   f ( x ) dx   (2 x 2  b) dx    bx   144  6b  b  25  f ( x )  2 x 2  25
 3 
0 0
 0

77. Pàgina 312

p( x )  3ax 2  2bx  c p( x )  6ax  2b

Passa pel punt 0, 1  p(0)  1 d  1 .

El punt 0, 1 és un punt d’inflexió  p(0)  0  2b  0  b  0 .

Té un màxim en x  1 p(1)  0  3a  c  0 .

 ax 4 cx 2 
1
5 1 1 a c
  p( x ) dx   (ax 3  cx  1) dx     x     1 a  2c  1
4  
0 0
 4 2 0 4 2

3a  c  0 c3 a 1 3
  a  6a  1 a    c 
a  2c  1 5 5

Per tant, el polinomi és: p( x )  1 x 3  3 x  1

5 5

78. Pàgina 312

Calculem els punts d’intersecció:
Y
y  2 x  6 y  2 x  6
 y  6   y  12
x0  x3 

3 3

 (2 x  6) dx   x 2  6 x   9  18  27
0 0

12  6 3
Àrea   27
2

3 X

619
 Integrals definides 12

79. Pàgina 312

 x  2  x3 
2

a)  x 2  4  0  
2 8 8 32
Àrea  2 (x  4) dx   3  4 x   3  8  3  8  3
2

 x  2   2

 x  2

  x4   x4 
0 2

b) x 3  4 x  0   x  0
0 2
Àrea   ( x3  4 x) dx   ( x3  4 x) dx    2 x 2     2 x 2   4  4  8
 2 4  4 


0
  2  0
x  2



 x  3

c)  x 3  9 x  0   x  0



x  3


 x4 9 x2   4 2 0 3

   x  9 x   81  81  81
0 3
Àrea   (x3  9 x) dx   (x3  9 x) dx   
3  4 
2  3  2  0
0
  4 4 4 2

 x  3  x3 
3

d) x 2  9  0  
3
Àrea  3 ( x  9) dx   3  9 x  9  27  9  27  36
2
 x  3   3

 x  0  x 4 x3 
1

e) x 3  x 2  0  
1 1 1 1
Àrea   ( x3  x 2 ) dx       
4 
 x  1 0
 3 0 4 3 12


 x  1

f)  x 3  x 2  2 x  0   x  0


x  2



 x 4 x3   x 4 x3 
0 2
0 2
Àrea   (x3  x 2  2 x) dx   (x3  x 2  2 x) dx     x 2      x 2  
1  4 3   4 3 
0
  1  0

1 1 8 5 8 37
   1  4   4   
4 3 3 12 3 12

80. Pàgina 312

 x  2
f ( x )  0  
 x  2
2
 x 4 2 x3   x 4 2 x3 
2
2 2
( x  2) 2 ( x  2) dx 
Àrea   2 ( x  2) ( x  2) dx   4  3  2 x  8x   4  3  2 x  8x 
2 2 2
3  
  3   2

44 15 20 44 131 64 387 129

       
3 4 3 3 12 3 12 4

81. Pàgina 312

2 
4
4 2 2
f (x )  0  x  3 Àrea   3
x  3 dx   ( x  3)3    0 
 3  3 3 3

82. Pàgina 312

f (x )  0  x  2 f (x )  2  x  0

 1 
2

  
2 8 4
Àrea  4  2 x  2 dx   (4  2 x)3  2 x   4  
0
 3  0 3 3

620
 Integrals definides 12

83. Pàgina 312

2
f (x )  0  x  e
3
2
2 
1  1
  1 3 1   3   3 
Àrea   3   cos x dx   23  2  cos x dx   x  sin x    x  sin x         3
0  2    2  0  2  23 3 2 2 3 2 6

84. Pàgina 312

e
ln x  0  x  1  ln x dx   x(ln x 1) 1  0  1  1
e
Àrea 
1

85. Pàgina 312

La funció no talla l’eix X en l’interval [0, 2] ; per tant, l’àrea en aquest interval és el valor de la integral.

2 2 2 x2
ln(1  x 2 ) dx   x ln(1  x 2 )  dx   x ln(1  x 2 )  2 x  arc tg x  2ln 5  4  arc tg 2
2 2
Àrea   0 0  0 1 x2 0

86. Pàgina 312

a)

2 X

y0   x  0
b)   x | x  2 | 0  
y  x | x  2 |  x  2
 x 2  2 x si x  2
Escrivim la funció definida a trossos: f ( x )  x | x  2 | 
 x 2  2 x si x  2

 x 3 
2
8 4
x 2  2 x dx  
2
Àrea    x2     4 

0
 3 0 3 3

87. Pàgina 312



2 x  1 0  x   1

 2



 x  5  0  x   5

 1

3 x  6 si  5  x  


Escrivim la funció definida a trossos: f ( x )   2

x  4 1

 si x  

 2
1

 3 2  2 1 2 
1 0
 0 21 15 17 98
Àrea   5
2
(3x  6) dx  12 ( x  4) dx   2 x  6 x5   2 x  4 x1  8  2  0  8  8
2

621
 Integrals definides 12

88. Pàgina 312

x 2  4  0  x  2  1, 3

4  x 2 si  1 x  2
Escrivim la funció definida a trossos: f ( x )  
 x 2  4 si x  2


 1  1 
2 3
2 3 16 11 16 27 7 34
Àrea   1
(4  x 2 ) dx   2
( x 2  4) dx   4 x  x3    x3  4 x  
 3  1  3  2 3
  3 
3 3
  
3 3 3

89. Pàgina 313

 x  1
f ( x )  0 x   f ( x )  1 
 x  3

2 X

 1   1 
3
 5 1
1 dx  
3
Àrea   5
2

 x  2
2
  x  2
 x   1  3  2  
 52 2 2

90. Pàgina 313

a)

Y
1

1 X

 x  0  x2 
3
1 2 3
4

  x  dx   x3 
3
2 4 2
b) f ( x )  0  
4

 x  3 4
Àrea   0  2   6 3
x    0 
 0 3 3 3


91. Pàgina 313

a) • Asímptotes verticals:
 x  0
• x 3  4 x 2  4 x  0  
 x  2

La funció presenta dues asímptotes verticals en x  0 i en x2.

• Asímptotes horitzontals:
x 2 x 2
lim f ( x )  lim 0 lim f ( x )  lim 0
x  x  x3  4x2  4x x  x  x3  4x2  4x

La funció presenta una asímptota horitzontal en y  0 .

622
 Integrals definides 12

• Monotonia:

 x   3  17
2 x 2  3 x  2 
 0  
2 2
f ( x )  
x 2  x  2 
3
17 3
 x  
 2 2

 17 
x  , 
3
f ( x )  0   La funció creix.
 2 2 

 3 17 
f ( x )  0 x    ,0  La funció decreix.
 2 2 

 17 3 
f ( x )  0 x  0,    La funció decreix.
 2 2 

 17 3 
f ( x )  0 x    ,2  La funció creix.
 2 2 

f ( x )  0 x  2,   La funció decreix.

2 X

x2 1 41 1 4 1 1
b) Àrea 
4 4

3 x3  4 x 2  4 x
dx  
2 3 x
dx  
2 3 x2
dx  2
3 ( x  2) 2
dx 

 1   1  1  2
4
1 1 1 1
ln | x |3  ln | x  2 |3  2    ln 4  ln 3  ln 2  2  1  ln   1
4 4
  2  2  3 
2 2  x  2  3 2 2

92. Pàgina 313

2 x3 2 2 2 27 2 27
Àrea   0
 x  3
2
dx   0
x dx   6 dx  
0 0 x 3
dx  
0
 x  3
2
dx 

 x2 
2
 1 
2

    6 x 0  27ln | x  3 |0  27 
2 2
  2  12  27ln 3  27  9  32  27ln 3
2  x  3  0
 0

x3
y
 x  3
2

1 X

623
 Integrals definides 12

93. Pàgina 313

• Asímptotes verticals:
x2  4  0 x  

La funció no té asímptotes verticals.

• Asímptotes horitzontals:
x 2  12 x 2  12
lim f ( x )  lim 1 lim f ( x )  lim 1
x  x  x 2  4 x  x  x 2  4

Així doncs, la funció presenta una asímptota horitzontal en y  1 .

• Monotonia:
32 x
f ( x )  0 x0
x  4
4 2

f ( x )  0 x  ,0  La funció decreix. f ( x )  0 x  0,   La funció creix.

• Punts de tall:

x  2 3
f (x )  0  

 x  2 3




• Àrea:

   
2 3
2 3 x 2 12 2 3
1 16  dx   x  8 arc tg x 
Àrea  
2 3 x2  4
dx  
2 3 x 2  4   2  2 3


8 8 16
 2 3  8 arc tg  
3  2 3  8 arc tg  3  4 3 
3

3
 4 3
3

94. Pàgina 313

1
a) f ( x)   sin x  x cos x  0  x  0
2

f ( x )  0 x  2,02; 0  2,02;   La funció decreix.

f ( x )  0 x  ; 2,02  0; 2,02  La funció creix.


 x  1 1   
b) Àrea   sin x dx   x cos x  sin x     
 2  2 2   2 2

95. Pàgina 313

 arc sin x x 1 x 2 
1
1
1 x 2 dx     1 
Àrea   0
 2

2 
 0 4
Àrea  r 2 
4 4

624
 Integrals definides 12

96. Pàgina 313

 x  3
f ( x )  0  9  x 2  0  
 x  3

1 
3
 x 9
9 arc sin    x 9  x 2  
3
Àrea   0
9  x 2 dx 
2   3   4
0

97. Pàgina 313

a)

1 X

b) f ( x )  0  x   3

3 x3 
1
1 3  x2 2 1 3 1 3 3 3 4
  dx   x    ln x 1 
2
Àrea  dx      ln 2   3  ln 2
 2 x 2 6   2 6 2 2 3
3 1
 3

98. Pàgina 313

Calculem el mínim relatiu de y  xe x . Y

y   ( x  1)e  0  ( x  1)e  x  1
x x

1
Aconsegueix el mínim relatiu en x  1 .
1 X
0 2 2
1 xe dx  ( x 1) e 1  1 e  1 e
x 0
Àrea  x

99. Pàgina 313

Calculem la recta tangent: Y

1  1 1
f ( x )  2 x   f     0,2
2  2 2 0,2
 1 X
f    0
 2

1 1 1 1 1 1
y x n 0  n n  y  x
2 2 2 4 2 4
1
1
1 1 x
1
   2 3 2

 x   x   dx   x  1  x 2  dx   x  1 x  x    1  1
Àrea   
2 2 2
2 4 2  4 
 2 4 3  0 24 24
0 0


625
 Integrals definides 12

100. Pàgina 313

Calculem la recta tangent:
1
f ( x )   f (0)  1 f (0)  0 y  xn0 n y  x
x 1

 x2 
2
2
Àrea  0  x  ln( x 1) dx   2  ( x 1) ln( x 1)  x  2  3ln 3  2  4  3ln 3
 0

101. Pàgina 313

f (2)  1 8a  4b  2c  d  1 f (0)  0  d  0

f ( x )  3ax 2  2bx  c  f (2)  12a  4b  c  0 f ( x )  6ax  2b  f (2)  12a  2b  0

Així doncs: a  1 , b   3 , c  3 i d  0 .
8 4 2

Per tant: y  1 x 3  3 x 2  3 x . Segment: y  1 x

8 4 2 2

1 3 3 2 3 1  1 3 3 2   1 4 1 3 1 2
2
1 1
 x  x  x  x dx   x  x  x dx   x  x  x    2  2 
2 2
Àrea   0 8 4 2 2   0 8 4   32 4 2 0 2 2

102. Pàgina 313

Calculem la recta tangent:
f ( x )  3 x 2  4 x  f  1  7 f (1)  3 y  7 x  n  3   7  n  n  4  y  7 x  4

Determinem els punts de tall:

 x  1
x 3  2 x 2  7 x  4  x 3  2 x 2  7 x  4  0  
 x  4

 x 4 2 x3 7 x 2 
4
128 1 2 7 625
17 x  4  x  2 x  dx 
4
Àrea  3 2     4 x   64   56  16     4 
 4 3 2  3 4 3 2 12
  1

103. Pàgina 313

Calculem la recta tangent:
 e 1   xe  e x 
lim  x    lim 
x 1 e  e x  1 x 1 xe  e x  ex  e 
x

Apliquem la regla de L’Hôpital dues vegades per resoldre el límit:

 e  e x   e x  e   ex   1  1
lim  x    lim  x    lim  x x
   lim 
 1 x    2
x 1 xe  e   x 1 
 xe  e   x 1 
 e  xe  x 1

1
a  x  2
2

f ( x )  e x2  1 f (2)  2 f (2)  1 2  5  2 y  2 x  n  2  4  n  n  6  y  2 x  6

Determinem els punts de tall: 2 x  6  0  x  3

3
2 x  6 dx   x 2  6 x 0  9 18  9
3
Àrea   0

626
 Integrals definides 12

104. Pàgina 313

a)
Y
r

−r r X

b) Fem el canvi de variable següent:

  
x  r sin t  dx  r cos t dt x  r , r   t   , 
 2 2 
 

  r 
r
Àrea   r
r 2  x 2 dx  
2

2
r 2  r 2 sin 2t  r cos t dt   
2

2
1 sin 2t  r cos t dt 


 
r2 r2  1 2 r 2     r 2
  2
r 2 cos 2t dt   2
1  cos 2t  dt  t  sin 2t      
2  2   2  2 2 
 
 2  2
2 2
2

El resultat és la meitat de l’àrea d’un cercle, cosa que té sentit, ja que l’àrea de la regió entre la corba i l’eix
d’abscisses és un semicercle de radi r.

105. Pàgina 313

1
a) La funció y  no talla l’eix X i sempre és positiva.
4  x2

1 x 1   
2
1
dx   arc tg     0 
2
Àrea  
0 4 x 2

2  
20 2  4  8


2  1 1 x 1     2
b) dx   arc tg   arc tg   arc tg     2 tg 
24 0 4  x 2

 2 2  0 2  2 2 6 6 3

106. Pàgina 313

La funció és derivable en 0; per tant, serà contínua en aquest punt. Així, resulta:
lim f ( x)  lim f ( x)  lim e ax  lim a  bsinx   1  a
x0 x0 x0 x0

A més, com que f és derivable en 0:

lim f ( x )  lim f ( x )  lim e x  lim bcosx  1 b
x  0 x 0 x 0 x 0


e x si x  0
Definim la funció: f ( x)  

1  sin x
 si 0  x


0 
  1
1  sin x dx  e x  2   x  cos x 02  1 e2  1  2   2
0
Àrea   2
e x dx   0
2

2 2 e

107. Pàgina 313

f(x) és contínua i derivable en tot  . Calculem a i b.
La funció és contínua en l’interval 1, 7 .

lim f ( x )  lim f ( x )  lim  ax  3  lim  x 2  10 x  b  4a  3  16  40  b  b  4a  27

x  4 x 4 x 4 x 4

627
 Integrals definides 12

La funció és derivable en l’interval 1, 7 .

lim f ( x )  lim f ( x )  lim  a  lim 2 x  10  a  2  b  19

x  4 x 4 x 4 x 4

2 x  3
 si x  4
Per tant, la funció és: f ( x )  

 x  10 x  19
2
si x  4




2 x  3  0  x  3
Punts de tall de la funció amb l’eix X: f ( x )  0   2


 x  10 x  19  0  x  5  6
 2

3

2 x  3 dx   3 2 x  3 dx  4 x 2 10 x 19 dx 

7 4 7
Àrea   f  x  dx   2
1 1
2

 x3 
3 4
1 25 43
  x 2  3 x  2   x 2  3 x  3    5 x 2  19 x   
4
 15 
1  3  4 4 2
2  23

108. Pàgina 314

a) x  1 i 2x són contínues en els intervals en els quals estan definides, per tant només cal estudiar el que passa
en els extrems dels intervals.
lim f ( x )  lim  x  1  1
x  0 x 0 
f (0)  1   f (0)  lim f ( x )  lim f ( x )  f ( x ) és contínua en x  0 .
 x  0 x  0
lim f ( x )  lim 2x  1 
x 0 x 0 


lim f ( x )  lim 2x  4 

x  2 x 2 

 presenta una discontinuïtat de salt finit en x2.
f (2)  1   xlim2 f ( x )  xlim f (x )  f (x )

   2
x 
lim f ( x )  lim  1

x  2 x 2 x  4 



x
L’expressió no és contínua quan el denominador s’anul·la.
x 4

x 4 0  x  4

x 

lim f ( x )  lim 
  
x  4 x 4 
 f ( x )  lim f ( x )  f ( x ) presenta una discontinuïtat de salt infinit en x  4 .
x 4
  xlim
x 
  4 x 4
lim f ( x )  lim  
x 4 x 4 x  4 


b) f ( x )  x x  2  f (3)  3
x 4

4
f ( x )  x  2  f (3)  4
 x  4
2

y   4 x  n  3   4  3  n  n  9

La recta tangent en x  3 és y  4 x  9 .

 x2   2x 
0 2
0 2 3 x
c) Àrea    x 1 dx  0 2 x dx  2 dx    x  
2 
   x  4ln | x  4 |3 
 ln 2 
1 x4   1  0
2

1 3 3 1
  1   3  2  4ln 2   4ln 2 
2 ln 2 ln 2 2

628
 Integrals definides 12

109. Pàgina 314

ln 5 ln 5
 xe x  3 dx   xe x  e x  1
ln 5
 f ( x ) dx    3 x 1  5ln 5  5  e  e  3ln 5  3  8ln 5  1
ln 5

1 1

110. Pàgina 314

a) La funció és contínua en qualsevol interval:
lim f ( x )  lim  m  ln(2  x )  m

x 1 x 1

f (1)  1  m1


 x 1
lim f ( x )  lim xe 1
x 1 x 1

1 X

b) 1 ln(2  x )  xe x 1  x  1
1 2
1  ln(2  x) dx  1 xe x1 dx   x  2 ln | 2  x | 0  e x1 (1 x)1 
2

1
Àrea 
0

 2ln 2  3e3  2e2  2ln 2  3e3  2e2

111. Pàgina 314

a) • Continuïtat:
 1 x 
lim f ( x )  lim f ( x )  f (0)  lim  x   lim  x 2  ax  b  b  b  1 x  1, 1
x  0 x 0 x 0  e  x 0

• Derivabilitat:
 2  x 
lim f ( x )  lim f ( x )  lim    lim 2 x  a  a  2 x  1, 1
x  0 x 0 x 0  e x  x 0


1 x

si x  0
La funció és: f ( x )   e x


 x  2x  1
 si x  0
2


 2  x

 si x  0
f ( x )  
 e
x

2 x  2

 si x  0

f (1)  f (1) 2  c
c  1, 1 tal que f (c )   e   e  c  0,21
1 (1) ec

629
 Integrals definides 12

b) Calculem els punts de tall:

1 x
  0 x 1
f (x )  0   e x
 2
 x  2 x  1 0  x  1

1 x
 x  2 x  1 dx
0 1
Àrea   dx  2
1 ex 0

Per trobar la primera integral, fem servir la fórmula d’integració per parts amb:
u  1 x  du  dx dv  e x dx  v  e x

1 x
 ex
dx  1 x  e x   e x dx  1 x  e x  e x  xe x

 x3 
1
1 x 1 1
0  x  2 x 1 dx   xe 1   3  x  x  e  3 1 1  e  3
0 1
x 0
Àrea  1 e x dx 
2 2

 0

112. Pàgina 314

a) • Continuïtat:
La funció és contínua en cadascun dels intervals en els quals es defineix; així doncs, per estudiar-ne la
continuïtat només cal fer-ho en els extrems.
lim f ( x )  lim f ( x )  f (2)  lim  x 2  ax  b  lim cx  1  2c  1 4  2a  b  2c  1
x  2 x 2 x 2 x 2

 2a  b  2c  3  0 x  0, 4

• Derivabilitat:
lim f ( x )  lim f ( x )  lim 2 x  a  lim c   4  a  c x  0,4
x  2 x 2 x 2 x 2

f (0)  f (4)  b  16  4a  b  a  4

Per tant: a  3 , b  5 i c  1
 x 2  3 x  5 si 0  x  2
La funció és: f ( x )  
 x  1 si 2  x  4


b) La gràfica no es correspon amb la funció correcta.

1 X

 x3   x2 
2 4
2 4 3 8 44
c) Àrea   ( x 2  3x  5) dx  2  x 1 dx   3  2 x  5x   2  x  3  6 10  8  4  2  2  3
2
0
 0  2

630
 Integrals definides 12

113. Pàgina 314

a
Àrea   (2 x  1) dx   x 2  x  a 2  a  2
a

1 1

a  4
Àrea  18  a 2  a  2  18  a 2  a  20  0  
a  5

Si considerem que 1 a , resulta que a  4 .

114. Pàgina 314

 x3 
a
a a3 1 a3 26
Àrea  1 (x  9) dx   3  9 x   3  9a  3  9   3  9a  3
2

  1


 a  1  2 6


a3
 24  
26
Àrea  24    9a  a  2
3 3 


a  2 6 1


Si considerem que 1 a , resulta que a  2 o bé a  2 6  1 .

115. Pàgina 314

2  1 1 
a)  dx     dx  ln | x  1| ln | x  1| k
x2 1  x  1 x  1

 k 1 
b) Àrea  ln | x 1 |  ln | x  1 |2  ln | k 1 |  ln | k  1 |  ln 3  ln 3 
k

 k  1 

3(k 1)  2(k  1)  k  5


 k 1  k 1 
Àrea  ln 2  ln 3    ln 2  3   2  3 k 1  2 k  1  
 1
 k  1  k 1 
3(1 k )  2(k  1)  k 


 5

116. Pàgina 314

Calculem els punts de tall:
 x  0
x 2  2  2 x  2  x 2  2 x  0  
 x  2

 x3 
2
8 4
 x  2  2 x  2 dx   x  2 x dx    x 2    4 
2 2
Àrea  2 2
3  3 3
0 0
 0

117. Pàgina 314

Calculem les rectes que determinen els costats del triangle.

El costat que conté els vèrtexs 5, 0 i 2, 0 és a la recta y  2 x  2 .

5

El costat que conté els vèrtexs 5, 0 i 0, 0 és a la recta y  0 .

El costat que conté els vèrtexs 0, 0 i 2, 0 és a la recta x  0 .

 2 
0
2 
 x  2 dx   x  2 x  5
0
Àrea   
5 
5  5 
  5

631
 Integrals definides 12

118. Pàgina 314

Calculem els punts de tall:
 x  0
2  x  x 2  x 2  3 x  2  2 x 2  4 x  0  
 x  2

 2 x3 
2
16 8
0 2  x  x  x  3x  2 dx  0 2 x  4 x dx  
2 2
Àrea  2 2 2
 2 x2     8 

 3 0 3 3

119. Pàgina 314

L’equació de la bisectriu és y  x .
Calculem els punts de tall de les funcions:
 x  1
x 2  2  x  x 2  x  2  0  
 x  2

 x3 x2 
2
8 1 1 9
1 x  2  x dx   3  2 x  2 
2
Àrea  2
 42  2  
  1 3 3 2 2

120. Pàgina 314

a) Calculem els punts de tall de les funcions:

 x  2


x 3  2x  x 2  x 3  x 2  2x  0  
x  0



x  1


 x4 x3   x4 x3 
0 1

2  x  2 x  x  dx  0  x  2 x  x  dx   4  x  3 
0 1
Àrea  3 2 3 2 2
   x2   
4 3  0
  2 

8 1 1 8 5 37
 4  4    1   
3 4 3 3 12 12

b) Calculem els punts de tall de les funcions:

 x  1

x 3  2 x 2  x  1  x 2  3 x  1 x 3  x 2  2 x  0   x  0

 x  2

 x4   x 4 x3 
0 2
x3
1 x  x  2 x dx  0  x  x  2 x dx   4  3  x 
0 2
Àrea  3 2 3 2 2
    x2  
4 3 
  1  0

1 1 8 5 8 37
   1  4  4   
4 3 3 12 3 12

632
 Integrals definides 12

121. Pàgina 314


 x

 si x  0

f (x )  

2

 x

 si x  0

2

Calculem els punts de tall de les funcions:


 x 1

   x 3  x  2  0  x  1
|x| 1  2 1 x 2

 
2 1 x 2 
 x 1

   x3  x  2  0  x  1
 2 1 x
2


 x2   x2 
0 1
 1 x  1 x  1  1 1
11  x2  2  dx  0 1  x2  2  dx  arc tg x  4   arc tg x  4   4  4  4  4  2
0 1
Àrea 
  1  0

122. Pàgina 314

Determinem els punts de tall de les funcions:
8
 x 8 x x  x  4
x

8   
8
2 16 8 32 16
  x  dx  8ln x  x x   8ln 8 
8
Àrea   4 x   3 4 3
8  8ln 4 
3
4  24ln 2 
3
2 16ln 2 
3


16  32 2
  8ln 2
3

123. Pàgina 314

a)

1 2 X

b) Determinem els punts de tall de les funcions:

1 1
  x 1
x x2

1 1   1
2
1 1
  2  dx   ln x    ln 2  1  ln 2 
2
Àrea  1 x x   x 1 2 2

633
 Integrals definides 12

124. Pàgina 314

Determinem els punts de tall de les funcions:
1
1 ln x   x 1
x

 
1  ln x  1  dx   x  x ln x  x  ln x 2  ( x 1) ln x 2  ln 2
2
Àrea   1  x  1 1

125. Pàgina 314


 

 x
  
Determinem els punts de tall per a x   0,  : sin 2 x  cos x   6
 2  
 

 x

 2
 
 
 1 6  1 2
Àrea   6
 sin 2 x  cos x dx   2
 sin 2 x  cos x dx   cos 2 x  sin x    cos 2 x  sin x 
0

6
 2  0  2  
6

1 1 1 1 1 1 1 1 1
      1    
4 2 2 2 4 2 4 4 2

126. Pàgina 314

Determinem els punts de tall de les funcions:
x 2  ( x  2)2  x 2  x 2  4 x  4  4 x  4  x  1

 x  2  0  x  2
2
x2  0  x  0

  x  23 
2
 x3 
1

 x  2 dx        11  2
1 2

 
2
Àrea  x dx 
2

0 1
 3 0  3 1 3 3 3

127. Pàgina 314

2  ln x  x  e2
e2 2

 2  ln x dx   2 x  x ln x  x 0  3e2  2e2  e2
e
Àrea 
0

128. Pàgina 314

Determinem els punts de tall de les funcions:
x  4  x  16

 2 x3 
16

  
x  4 dx    4 x 
16 128 64
Àrea   64 
  0
0 3 3 3

634
 Integrals definides 12

129. Pàgina 314 Y

y (1)  5 y (1)  5

f (1)  2
f ( x )  x 2  4  f ( x )  2 x  
f (1)  2
 3
Les rectes tangents són:
y  2 x  n  5  2  n  n  3  y  2 x  3
1 X
y  2x  n  5  2  n  n  3  y  2x  3

 x3   x3 
0 1
1 1 2
1 x  4  2 x  3 dx  0  x  4  2 x  3 dx   3  x  x
0 1
Àrea  2 2 2
   x 2  x   
3  3 3 3
  1  0

130. Pàgina 314

x  0  f (0)  e0  1

x  2  f (2)  e2

e2  1  e2  1  e2  1
Recta: m   y    x  n  1 n  y    x 1
2 
 2    2 

 e2 1   e2 1 2 
2
  x  
2
 x
Àrea    2  x  1 e  dx   4  x  x  e   e 1  2  e  1  2
2 2
0
    0

131. Pàgina 315

a) f (1)  2  1 a  b  2  b  1 a
g(1)  2  1 c  2  c  1

La funció és: g( x )  x 3  1
g ( x )  3 x 2  g (1)  3

f ( x )  2 x  a  f (1)  3  2  a  3  a  1 b  0

La funció és: f ( x )  x 2  x
b) Determinem els punts de tall de les funcions:
 x  1
x 2  x  x 3  1 
 x  1

 x3 x 2 x 4 
1
1 1 1 1 1 1 4
1 x  x  x 1 dx   3  2  4  x  3  2  4 1  3  2  4 1  3
1
Àrea  2 3

  1

635
 Integrals definides 12

132. Pàgina 315

a)

1 X

b) Determinem els punts de tall de les funcions:

15  x  x  13 15  x
 3  x    x 2  1 x  1
7  x  6 7

6   1    2 
 3  x  15  x  dx   3  x  15  x  dx   x  1 15  x  dx 
1
Àrea   13  7 7  
6  7 7  1  7 7 

6 1
 2 x2   2 x2   x3 8 x2 
1
15 15
  (3  x )3  x     (3  x )3  x      x   
 3 7 14  13  3 7 14  6 3 7 14  1
  

90 18 128 195 169 16 15 1 90 18 1 8 1 1 8 1

 18          18         
7 7 3 7 14 3 7 14 7 7 3 7 14 3 7 14

90 18 128 195 169 16 15 1 90 18 1 8 1 1 8 1 1 23 34 7

 18          18            
7 7 3 7 14 3 7 14 7 7 3 7 14 3 7 14 6 42 21 3

133. Pàgina 315

50

50 X

Àrea   30 2 x  1 dx  10 (2 x  1)3   7.290 10  7.280

40 40

0  0

636
 Integrals definides 12

134. Pàgina 315

a) Trobem els punts de tall de les funcions:
x2
f ( x )  g( x )  x 2   x0
2

 x  0 x2  x  0
f ( x )  h( x )  x 2  2 x   g( x )  h( x )   2 x  
 x  2 2  x  4

1 X

 2 x 2   x2   3  3 
2 4
2
 x   dx  4
  2 x dx   x    x  x 2   4  32 16  4  4  4  8  4
Àrea    
2    2 
    
0 2
 6 0 6 2 3 3 3 3 3

b) Trobem els punts de tall de les funcions:

 x  0
f ( x )  g( x )  x  3  x 2  4 x  3  
 x  5

 x  1
f ( x )  h( x )  x  3   x  7  x  2 g( x )  h( x )  x 2  4 x  3   x  7  
 x  4

5 X

 x  7  x  4 x  3 dx   x  3  x  7 dx  2  x  3  x  7 dx  4  x  3  x 2  4 x  3 dx 
0 2 4 5
Àrea  
2
1 0

0 2 4 5
   x  3 x  4 dx   2 x  4 dx   2 x  4 dx    x  5 x  dx 
2 2
1 0 2 4

 x3 3x2   x 3 5x 2 
0 5

 4 x    x 2  4 x    x 2  4 x    

2 4
    
 3 2  0 2  3 2  4
  1 

1 3 125 125 64 13 13 37
    4  4  8  4  8      40  44 
3 2 3 2 3 6 6 3

637
 Integrals definides 12

c) Trobem els punts de tall de les funcions:

33 65
f ( x )  g( x )   x  8  x  x  x    3,12
8 8

f ( x )  h( x )   x  8  x  2  x  3 g( x )  h( x )  x  x  x  2  x  4

1 X

2 
4

 x  2  x  8 dx  3,12  x  x  x  2 dx   x 2  6 x 3   x3  2 x 

3,12 4 3,12
Àrea   3  3  3,12

16 2
 3,12  6  3,12  9  18  3,12  2  3,12  0,01 0,1 0,11
2 3
8
3 3

135. Pàgina 315

3 x
f (x )  x g( x )   x h( x ) 
2

Trobem els punts de tall de les funcions:

3 x 3 x
f ( x )  h( x )  x  x 1 g( x )  h( x )   x   x9
2 2

f ( x )  0  g( x )  0  x  0 h( x )  0  x  3

1 X

3 x  
 x  3  x  dx 
1 2 3 9
Àrea   0
x dx  1 2
dx   2
 x dx  
3  2 

3 x2  2 3 3 x2 
2 9
2 3   2 3
1 3

 x    x     x   x  x  
 3  0 2 4  1  3  2 3 2 4  3
 

2 3 1 4 27 81 9 9
  3  1   2 3  2  18   2 3   
3 2 4 3 2 4 2 4

2 3 4 2 4 2 341
    2 3  27  2 3  4 3 
3 4 3 3 12

638
 Integrals definides 12

136. Pàgina 315

Trobem els punts de tall de les funcions:

 x  0
3
 4 3 x3 
4

 2 
3

x  2 x  
4 8 4 4
2
Àrea  xx 2
dx   x     
 x  3 4 3 3  3 3 3

0
 0

137. Pàgina 315

Trobem els punts de tall de les funcions:
 x  0
x 2  1 ax  1 x ( x  a)  0  
 x  a

 a 3
  36  a  6
 3 2 a 3 3 3 3

 x  ax dx   3  2   3  2  6  36  6  36   63
a x ax a a a a
Àrea  
2
0
 0  a  36  a  6
 6


138. Pàgina 315

Trobem els punts de tall de les funcions:
 x   4  a
 x 2  4  a  x 2  4  a  
 x   4  a

4a
4a  x3 
Àrea   4a  x  4  a dx    4 x  ax  
2
3 
  4a

 4  a  4  a
3 3

  4 4  a   a 4 a   4 4  a   a 4  a 
3 3

 4  a
3
2 
 8 4  a  2a 4  a 
4
4  a  (4  a)  8  2a   4  a
3
 2
3 3  3



 4 4  a 3  4  4  a 3  1  a  3
4 3
Àrea    4  a    
4 4 3 3

3 3 3  4  a    4  4  a 3  1  a  5
4 3


3
 3

139. Pàgina 315

Si a  1 , les funcions no determinen una regió tancada.
Trobem els punts de tall de les funcions:

 x   1 a
1 x 2  a  x 2  1 a  


 x   1 a



   
3 3
1a
1a  x3  1 a 1 a
Àrea    1a
 x 1  a dx    x  ax 
2
3 

3
 1 a  a 1 a 
3
 1 a  a 1 a 
  1a

 1 a
3
2 
 2 1 a  2a 1 a  1 a  (1 a)  2  2a   1 a 
4 4
1 a a  ,1
3 3
 2
3 3  3 3

639
 Integrals definides 12

140. Pàgina 315

Trobem els punts de tall de les funcions:
 x  1
x 2  1 
 x  1

 x3 
1
1 1 4
1 x 2  dx   x  3 
1
Àrea total    1  1 
1 3 3 3
  1

Així doncs, l’àrea de cadascuna de les parcel·les serà la meitat, és a dir, 2 .

3

 x3 
a
a a a a 4
a  x 2  dx   ax  3 
a
Àrea   a a a a   a a
 a 3 3 3
  a

3
2 4 2 1 1 1 2
Àrea   a a   a a   a3   a  3  a 
3 3 3 2 4 4 2

141. Pàgina 315

a) Perquè la corba i la recta delimitin una regió del pla, s’han de tallar en dos punts.
x 2  2x  3  2x  m  x 2  3  m  x   3  m

Si 3  m  0  m  3  La corba i la recta es tallaran tan sols en un punt, en x  0 .

Si 3  m  0  m  3  L’arrel no existeix, per tant les funcions no es tallen.
Si 3  m  0  m  3  Les dues funcions delimiten una regió en el pla.

b) Les primeres coordenades dels punts de tall seran:  3  m i 3  m . Així doncs:

3m
3m 3m  x3 
Àrea    3m
 x 2  2 x  3  2 x  m dx   3m  x 2  3  m dx    (3  m) x 
3 

  3m

(3  m) 3  m (3  m) 3  m 4(3  m) 3  m 4(3  m) 3  m
  (3  m) 3  m   (3  m) 3  m   
3 3 3 3

4(3  m) 3  m
Com que  36  (3  m) 3  m  27  (3  m)2 (3  m)  272  (3  m)3  32   3  m  9  m  6
3

142. Pàgina 315

a) Trobem els punts de tall de les funcions:
 x  2
x  2  4  x 2  x 2  x  2  0  
 x  1

 x2 x3 
1
1 1 8 9 9
2  x  2  4  x  dx   2  2 x  3   2  2  3  2  4  3   2  2
1
Àrea  2

  2

b) Tan sols hem de considerar una recta paral·lela a l’eix X, y  a , de manera que:
9 9 9
a 2   a   p( x ) 
2 4 4

640
 Integrals definides 12

143. Pàgina 315

a) L’equació d’una circumferència és y  r 2  x 2 . En aquest cas tenim una circumferència de radi 4 m; per tant,
la funció és y  16  x 2 .

−4 4 X

b) Determinem els punts de tall de les funcions:

 x  4




x  4
16  x  x  16  16  x  x  32 x  16  x  31x  240  0  
2 2 2 4 2 2 4 2


 x  15



 x   15


Com que tan sols considerem el sentit positiu de la circumferència, les funcions es tallen en x  4 i x4.

 x3 
4

 
4 4
Àrea   16  x 2  x 2  16 dx   16  x 2 dx    16 x
4 4  3 
  4

Fem el canvi de variable següent:

  3 
x  4 sin t  dx  4 cos t dt x  4, 4  t   , 
 2 2 

 x3   x3 
4 4 3
4
Àrea   16  x 2 dx    16 x    16 x   2
4 cos t 16 16sin 2t dt 
4  3   3  
  4   4 2

3
3 3
64 64 256 1  cos 2t 256  1 2 256
   64   64  16  2 cos 2 t dx   16  2 dx   8 t  sin 2t    8
3 3 2 3 2 2 3 
 2 
  3
2

 256 
c) 
 3
 8  3  331,40 €


d) 256  8  110,47 m2
3
2
Hauria de comprar 3 paquets de 50 m , és a dir, es gastaria 300 €. Li compensa l’oferta.

641
 Integrals definides 12

144. Pàgina 315

Determinem els punts de tall de les funcions:
x  0



6kx 2  x  0  x 6kx  1  0  
x   1


 6k

 x 2 
k
k k2 k2
0 6kx  x  dx  2kx   2k 4   2k 4  perquè k > 0
2 3

2 0  2 2



 2 2

 k
k 2 

Per tant: 2k   k  k  2  4k  k  2k  2k  8k  8  9k  8  0   3
4 4 2 4 2 24 4 2 2

2 
 2 2

 k 

 3

2 2
Com que busquem el valor positivo de k  k  .
3

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 316
La concentració de tinta a la sang és la quantitat de tinta que hi ha a la sang en un moment determinat.
La despesa cardíaca depèn de la concentració de tinta a la sang, C(t), del temps que necessita la tinta per passar
totalment per una zona de test, T0, i per la quantitat de tinta que s’ha introduït al cor, D.

2. Pàgina 316
Tant el numerador com el denominador de la fracció que determina la despesa cardíaca depenen de la quantitat
de tinta, per tant el quocient es mantindrà constant independentment de la quantitat de tinta que s’injecti.

3. Pàgina 316
T0
Si el valor de D és correcte, els valors anòmals els donarà  Ct  dt . És a dir, o bé la concentració de tinta a la
0

sang en un moment concret no és l’adequada, o bé el temps que necessita la tinta per passar completament pels
punts de test no és el correcte.

4. Pàgina 316
En dones: 4  /min  60 min/h  24 h  5.760  /dia

En un dia, el cor d’una dona bomba 5.760 ℓ de sang.

En homes: 5  /min  60 min/h  24 h  7.200  /dia

En un dia, el cor d’un home bomba 7.200 ℓ de sang.

642
 Probabilitat 10
13
ACTIVITATS
1. Pàgina 318
Ho indiquem així:
sVm = «Samarreta vermella» sB = «Samarreta blava» sVd = «Samarreta verda»
pN = «Pantalons negres» pB = «Pantalons blancs»
Després, escollim primer la samarreta que es posarà en Pau; una vegada escollida, cada samarreta es pot combinar
amb els pantalons negres o bé amb els blancs. Finalment, obtenim les sis maneres diferents que té en Pau de
vestir-se.
Camisa Pantalons

pN sVm pN
sVm
pB sVm pB

pN sB pN
sB
pB sB pB

sVd pN sVd pN

pB sVd pB

2. Pàgina 318
Ho indiquem així:
eP = «Entrepà de pernil» rT = «Refresc de taronja»
eX = «Entrepà de xoriço» rL = «Refresc de llimona»
eF = «Entrepà de formatge» rC = «Refresc de cola»
eT = «Entrepà de truita»
Després, escollim primer l’entrepà. Quan l’hàgim escollit, podem combinar cada entrepà amb el refresc que
vulguem. Al final, l’espai mostral és el següent:
E = {ePrT, ePrL, ePrC, eXrT, eXrL, eXrC, eFrT, eFrL, eFrC, eTrT, eTrL, eTrC}

3. Pàgina 319
Si no es repeteixen les xifres:
9! 9!
V9,5 = = = 15.120 maneres possibles
(9−5)! 4!

Si es repeteixen les xifres:

VR9,5 = 95 = 59.049 maneres possibles

4. Pàgina 319
Com que en aquest cas l’ordre no hi influeix, es tracta d’una combinació:
12! 12!
C12,3 = = = 220 gelats de tres gustos diferents.
3!⋅(12−3)! 3!⋅9!

643
 Probabilitat 13

5. Pàgina 320
Considerem els esdeveniments:
T = «Escollir una taronja» Po = «Escollir una poma» Pl = «Escollir un plàtan» Pr = «Escollir una pruna»
a) L’espai mostral és E = {T, Po, Pl, Pr}.
Un esdeveniment segur és: A = «Escollir una taronja o escollir una poma o escollir un plàtan o escollir una
pruna»
Un esdeveniment impossible és: B = «Escollir una pera»
b) C = «Escollir dues pomes» = {Po, Po} D = «Escollir una pruna i un plàtan» = {Pr, Pl}

6. Pàgina 320
a) A = «Obtenir un nombre múltiple de 3 o de 7» = {3, 6, 9, 12} ∪ {7} = {3, 6, 7, 9, 12}

b) B = «Obtenir un nombre múltiple de 2 i de 3» = {2, 4, 6, 8, 10, 12} ∩ {3, 6, 9, 12} = {6, 12}

7. Pàgina 321
A i B són compatibles ja que podem treure l’as de bastos.
A i C són incompatibles ja que una carta no pot ser un as i un cavall alhora.
A i D són incompatibles ja que una carta no pot ser un as i una figura alhora.
B i C són compatibles ja que podem treure el cavall de bastos.
B i D són compatibles ja que podem treure la sota, el cavall o el rei de bastos.
C i D són compatibles ja que els cavalls són figures, per tant quan traiem un cavall alhora traiem una figura.

8. Pàgina 321
a) A = «Triar fuita vermella» = {Pomes vermelles, prunes vermelles}

B = «Triar poma» = {Pomes vermelles, pomes verdes}

C = «Triar plàtan o pera» = {Peres verdes, peres grogues, plàtans}

A = «No triar fruita vermella» = {Pomes verdes, peres verdes, peres grogues, plàtans}

B = «No triar poma» = {Prunes vermelles, peres verdes, peres grogues, plàtans}

C = «No triar plàtan o pera» = {Pomes vermelles, pomes verdes, prunes vermelles}

A− B = {Prunes vermelles} B −C = {Pomes vermelles, pomes verdes}

A∩ B = {Prunes vermelles} A∩ C = {Pomes vermelles, prunes vermelles}

b) A∪ B = {Pomes vermelles, pomes verdes, prunes vermelles} = {Peres verdes, peres grogues, plàtans}

A ∩ B = {Peres verdes, peres grogues, plàtans}

A∩ B = {Pomes vermelles} = {Pomes verdes, prunes vermelles, peres verdes, peres grogues, plàtans}

A ∪ B = {Pomes verdes, prunes vermelles, peres verdes, peres grogues, plàtans}

644
 Probabilitat 13

9. Pàgina 322
La moneda està trucada, ja que si no ho estigués la quantitat de cares i de creus hauria de ser més o menys la
mateixa.
La freqüència relativa de la quantitat de cares en cada cas és:
70 69
f (Amic 1) = = 0,7 f (Amic 3) = = 0,69
100 100

68 72
f (Amic 2) = = 0,68 f (Amic 4) = = 0,72
100 100

Com podem comprovar, la probabilitat d’obtenir cara s’aproxima a 0,7.

10. Pàgina 322

Nre. de llançaments «Que surti 2» Freqüència relativa

100 20 0,2
500 80 0,16
1.000 168 0,168
10.000 1.660 0,166

La probabilitat és aproximadament 0,166.

11. Pàgina 323

2 1 2 1 ⌢
a) P( A∪ B) = P( A) + P(B)− P( A∩ B) → P( A∩ B)= + − = = 0,06
5 3 3 15

1 2 ⌢
b) P( A ∩ B) = P( A∪ B) → P( A∪ B) = 1− P( A∪ B) = 1− = = 0,6
3 3

1 14 ⌢
c) P( A∪ B) = P( A∩ B) = 1− P( A∩ B) = 1− = = 0,93
15 15

12. Pàgina 323

a) P( A∪ B) = P( A) + P(B)− P( A∩ B) = 0,4 + 0,3−0,1= 0,6

b) P( A∪ B) = P( A∩ B) = 1− P( A∩ B) = 1−0,1= 0,9

c) P( A∩ B) = P( A∪ B) = 1− P( A∪ B) = 1−0,6 = 0,4

13. Pàgina 324

10
a) P( Una espasa ) = = 0,25
40

12
b) P( Una figura ) = = 0,3
40

3
c) P( Una figura de bastos) = = 0,075
40

2
d) P( L'as d'oros o de copes) = = 0,05
40

645
 Probabilitat 13

14. Pàgina 324

Primer comprovem quants casos possibles hi ha:
8! 8!
V8,2 = = = 56
(8− 2)! 6!

D’aquests 56 casos possibles, tan sols ens interessen els que acaben en 5, per tant hi ha 7 casos favorables:
{15, 25, 35, 45, 55, 65, 75, 85}
El «55» no es pot donar perquè les boles s’extreuen consecutivament i no es retornen, i si en la primera posició ja
surt el 5, en la segona no pot sortir. Així:
7
P( Nombre múltiple de 5) = = 0,125
56

15. Pàgina 325

nre. de persones que van als dos llocs 5
a) P( Platja/Muntanya ) = = = 0,625
nre. de persones que van a la muntanya 8

nre. de persones que van a la platja i no a la muntanya 17 −5 12 !

b) P( Platja/No muntanya ) = = = = 0,54
nre. de persones que no van a la muntanya 30−8 22

16. Pàgina 325

Vermelles i numerades amb 1 2
a) P(1/«Vermell») = = = 0,4
Vermelles 5

Blaves i numerades amb 2 2 ⌢

b) P(2/«Blau») = = = 0,3
Blaves 6

Blanques i nunerades amb 2 3

c) P(2/«Blanc») = = = 0,75
Blanques 4

17. Pàgina 326

nre. de persones que viuen on treballen 30 !
a) P( Viu on treballa ) = = = 0,54
nre. de persones totals 55

Dona i no viu on treballa 10 ⌢

b) P( No viu on treballa/Dona ) = = = 0,3
Dona 30

Home i viu on treballa 10

c) P( Viu on treballa/Home) = = = 0,4
Home 25

18. Pàgina 326

Noi Noia Total

Practica esport 10 8 18
No practica esport 6 6 12
Total 16 14 30

nre. de noies que no practiquen esport 6

P( És noia i no practica esport) = = = 0,2
nre. de persones totals 30

646
 Probabilitat 13

19. Pàgina 327

No parlen dos idiomes estrangers 18 - 4 = 14 persones del grup.
18 !
P( És dona ) = = 0,54
33

14 ⌢
P( No parla dos idiomes estrangers i sabem que és dona ) = = 0,7
18

18 14 !
P( No parla dos idiomes estrangers i és dona ) = ⋅ = 0,42
33 18

20. Pàgina 327

20
P( És noi) = = 0,625
32

9
P( Fa servir el transport públic i sabem que és noi) = = 0,45
20

20 9
P( Fa servir el transport públic i és noi) = ⋅ = 0,281
32 20

21. Pàgina 328

Considerem l’esdeveniment A = «Escollir un alumne que hagi aprovat totes les matèries» .
En total hi ha 32 + 35+ 31= 98 alumnes.
32
A1 = «Pertànyer al grup 1» → P( A1 ) = = 0,326
98

35
A2 = «Pertànyer al grup 2» → P( A2 ) = = 0,357
98

31
A3 = «Pertànyer al grup 3» → P( A3 ) = = 0,316
98

P( A / A1 ) = 0,68 P( A / A2 ) = 0,72 P( A / A3 ) = 0,84

P( A) = P( A1 ) P( A / A1 ) + P( A2 ) P( A / A2 ) + P( A3 ) P( A / A3 ) = 0,745

Hi ha el 74,5 % de probabilitats que l’alumne que hem escollit hagi aprovat totes les matèries.

22. Pàgina 328

Considerem l’esdeveniment A = «Extreure un caramel que sigui de maduixa» .
Escollim una bossa a l’atzar:
1
A1 = «Pertànyer a la bossa 1» → P ( A1 ) = = 0,5
2

1
A2 = «Pertànyer a la bossa 2» → P ( A2 ) = = 0,5
2

5 6
P( A / A1 ) = = 0,625 P( A / A2 ) = = 0,75
8 8

P( A) = P( A1 ) P( A / A1 ) + P( A2 ) P( A / A2 ) = 0,6875

Hi ha el 68,75 % de probabilitats que el caramel sigui de maduixa.

647
 Probabilitat 13

23. Pàgina 329

Considerem l’esdeveniment A = «Escollir un alumne que no hagi aprovat totes les matèries» .
En total hi ha 32 + 35+ 31= 98 alumnes.
32
A1 = «Pertànyer al grup 1» → P( A1 ) = = 0,326
98

35
A2 = «Pertànyer al grup 2» → P( A2 ) = = 0,357
98

31
A3 = «Pertànyer al grup 3» → P( A3 ) = = 0,316
98

P( A / A1 ) = 1−0,68 = 0,32 P( A / A2 ) = 1−0,72 = 0,28 P( A / A3 ) = 1−0,84 = 0,16

P( A) = P( A1 ) P( A / A1 ) + P( A2 ) P( A / A2 ) + P( A3 ) P( A / A3 ) = 0,255

P( A3 ) P( A / A3 )
P( A3 / A) = = 0,1984
P( A1 ) P( A / A1 ) + P( A2 ) P( A / A2 ) + P( A3 ) P( A / A3 )

La probabilitat que l’alumne sigui del grup 3 si no ha aprovat totes les matèries és del 19,84 %.

24. Pàgina 329

Considerem l’esdeveniment A = «El caramel és de menta» .
Escollim una bossa a l’atzar:
1
A1 = «Pertànyer a la bossa 1» → P ( A1 ) = = 0,5
2

1
A2 = «Pertànyer a la bossa 2» → P ( A2 ) = = 0,5
2

3 2
P( A / A1 ) = = 0,375 P( A / A2 ) = = 0,25
8 8

P( A) = P( A1 ) P( A / A1 ) + P( A2 ) P( A / A2 ) = 0,3125

P( A1 ) P( A / A1 )
P( A1 / A) = = 0,6
P( A1 ) P( A / A1 ) + P( A2 ) P( A / A2 )

La probabilitat que el caramel pertanyi a la bossa 3 si és de menta és del 60 %.

SABER FER
25. Pàgina 330
5! 5!
a) C5,2 = = = 10 b) VR5,3 = 53 = 125
2!⋅(5− 2)! 2!⋅3!

26. Pàgina 330

⎛5 ⎞ ⎛5 ⎞
«Treure 0 boles» C5,0 → 1 «Treure 2 boles» → C5,2 = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎟ = 10 «Treure 4 boles» → C5,4 = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎟ = 5
⎜⎝2⎠ ⎜⎝4⎠

⎛5⎞ ⎛5⎞
«Treure 1 bola» → C5,1 = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎟ = 5 «Treure 3 boles» → C5,3 = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎟ = 10 «Treure 5 boles» → 1
⎜⎝1⎠ ⎜⎝3⎠

1+ 5+10 +10 + 5+1= 25 = 32 → Hi ha 32 esdeveniments en total.

648
 Probabilitat 13

27. Pàgina 330

«Treure 0 boles» → 1
⎛3⎞
«Treure 1 bola» → C3,1 = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎟ = 3
⎜⎝1⎠

⎛3 ⎞
«Treure 2 boles» → C3,2 = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎟ = 3
⎜⎝2⎠

«Treure 3 boles» → 1
1+ 3+ 3+1= 23 = 8 → Hi ha 8 esdeveniments en total.

28. Pàgina 331

1 2 3 4 5 6
V V1 V2 V3 V4 V5 V6
N N1 N2 N3 N4 N5 N6

L’espai mostral és E = {V1, V2, V3, V4, V5, V6, N1, N2, N3, N4, N5, N6}.

29. Pàgina 331

B Vd Vm
N BN VdN VmN
R BR VdR VmR

L’espai mostral és E = {BN, VdN, VmN, BR, VdR, VmR}.

30. Pàgina 331

Considerem A = «Extreure una targeta de color blanc» .

Targetes extretes 10 50 75 100 300 500

Targetes blanques 2 9 15 21 62 95
Freqüència relativa 0,2 0,18 0,2 0,21 0,206" 0,19

Les freqüències relatives tendeixen a 0,2. Així doncs, P( A) = 0,2 .

31. Pàgina 331

1 3 5
P( A) = P ( B) = P( A∩ B) =
3 4 8

2
P( A) = 1− P( A) =
3

19
P( A∪ B) = P( A) + P( B) − P( A∩ B) → P( A∪ B) =
24

5
P( A∩ B) = P( A∪ B) = 1− P( A∪ B) =
24

649
 Probabilitat 13

32. Pàgina 332

Considerem els esdeveniments A = «Pertany al grup de teatre» i B = «Escriu a la revista» .

P( A) = 0,4 P( B) = 0,7 P( A∩ B) = 0,3

B B

A 30 10 40
A 40 20 60
70 30 100

a) P( A∪ B) = P( A) + P( B) − P( A∩ B) → P( A∪ B) = 0,8 P( A∩ B) = P( A∪ B) = 1− P( A∪ B) = 0,2

b) Com que el 70 % escriuen a la revista i el 30 %, a més, pertanyen al grup de teatre, aleshores el 40 % escriuen a
la revista però no pertanyen al grup de teatre.

33. Pàgina 332

1
2 Cara
2
Múltiple de 3
6
Creu

1
4 Copes
4
6 No múltiple de 3 Oros

Espases

2 1 1 ⌢ 4 1 1 ⌢
a) P( Múltiple de 3 i creu ) = ⋅ = = 0,16 b) P( No múltiple de 3 i bastos) = ⋅ = = 0,16
6 2 6 6 4 6

34. Pàgina 332

Com que són esdeveniments independents, podem aplicar la regla del producte.
A = «Treure una bola blava en la primera extracció»

B = «Treure una bola vermella en la segona extracció»

C = «Treure una bola blanca en la tercera extracció»

7 4 9 63
P( A∩ B ∩ C ) = P( A) ⋅ P( B) ⋅ P(C ) = ⋅ ⋅ = = 0,0315
20 20 20 2.000

35. Pàgina 333

Considerem l’esdeveniment A = «Treure un bolígraf negre» .
1
E1 = «Pertànyer a l'estoig 1» → P ( E1 ) = = 0,5
2

1
E2 = «Pertànyer a l'estoig 2» → P ( E2 ) = = 0,5
2

650
 Probabilitat 13

2 ⌢ 1
P( A / E1 ) = = 0,3 P( A / E2 ) = = 0,2
6 5
⌢
P( A) = P( E1 ) P( A / E1 ) + P( E2 ) P( A / E2 ) = 0,26
⌢
Hi ha el 26,6 % de probabilitats que surti un bolígraf negre.

36. Pàgina 333

Per l’activitat anterior sabem que:
⌢
P( A) = P( E1 ) P( A / E1 ) + P( E2 ) P( A / E2 ) = 0,26

1 1
P( E2 ) P( A / E2 ) = ⋅ = 0,1
2 5

Per tant, si apliquem el teorema de Bayes:

P( E2 ) P( A / E2 )
P( E2 / A) = = 0,375
P( E1 ) P( A / E1 ) + P( E2 ) P( A / E2 )

Les probabilitats que sigui de l’estoig E2 són del 37,5 %.

ACTIVITATS FINALS
37. Pàgina 334
a) Determinista c) Determinista e) Aleatori
b) Aleatori d) Determinista f) Aleatori

38. Pàgina 334

b) E = {15, 16, 17, 18, 19, 20}

e) Resposta oberta. Per exemple: E = {Vermell, Blau, Verd, Negre, Gris, Groc}

f) E = {Bastos, Espases, Oros, Copes}

39. Pàgina 334

12! 12! 5!
a) C12,5 = = = 792 c) P3 = 6!= 720 e) V5,4 = =5
5!(12−5)! 5!7! (5−1)!

b) P8 = 8!= 40.320 d) VR3,5 = 35 = 243 f) VR3,2 = 32 = 9

40. Pàgina 334

4! 4!
C4,2 = = =6
2!⋅(4− 2)! 2!⋅2!

41. Pàgina 334

P4 = 4!= 24

651
 Probabilitat 13

42. Pàgina 334

5! 5!
V5,2 = = = 20
(5− 2)! 3!

43. Pàgina 334

a) E = {0, 1, 2, 3}

Com que només apuntem les cares que obtenim, aleshores poden sortir cap, una, dues o tres cares.
⎪⎧11, 12, 13, 14, 15, 16, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 31, 32, 33, 34, 35, 36,⎪⎫⎪
b) E = ⎪⎨ ⎬
⎪ ⎪⎩41, 42, 43, 44, 45, 46, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 61, 62, 63, 64, 65, 66⎪⎪⎭

Com que els daus no són del mateix color, els esdeveniments 16 i 61 són diferents.
c) E = {2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12}

En aquest cas el color dels daus és indiferent, ja que ens demanen la suma dels resultats.
d) E = { PoPo, PoT , PoPe, TT , TPe, PePe}

En aquest cas no importa l’ordre.

e) E = { BB, BN , BVm, BVd, NN , NVm, NVd, VmVm, VmVd,VdVd }

En aquest cas no importa l’ordre.

f) E = { MMM , MML, MMT , MTT , MTL, MLL, TTT , TTL, TLL, LLL}

En aquest cas no importa l’ordre.

44. Pàgina 334

a) A = {2, 4, 6, 8, 10, 12} C = {5, 10} E = {1, 2, 3, 4}

B = {3, 6, 9, 12} D = {6, 7, 8, 9, 10, 11, 12}

b) B ∩ C = ∅ → Són incompatibles. C ∩ E = ∅ → Són incompatibles. D ∩ E = ∅ → Són incompatibles.

c) A− B = A∩ B = {2, 4, 6, 8, 10, 12} ∩ {1, 2, 4, 5, 7, 8, 10, 11} = {2, 4, 8, 10}

A∪ E = {1, 3, 5, 7, 9, 11} ∪ {1, 2, 3, 4} = {1, 2, 3, 4, 5, 7, 9, 11}

C ∩ A = {1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 12} ∩ {2, 4, 6, 8, 10, 12} = {2, 4, 6, 8, 12}

45. Pàgina 334

a) A = {16, 18, 20} B = {17, 18, 19, 20} C = {15, 18}

b) A∪ B = {16, 18, 20} ∪ {15, 16} = {15, 16, 18, 20}

( A∪ B) ∩ C = {15, 16, 18, 20} ∩ {15, 18} = {15, 18}

A∪ B = {16, 17, 18, 19, 20} = {15} ⎫⎪

⎪⎪
c) ⎬ → La propietat es compleix.
A∩ B = {15, 17, 19} ∩ {15, 16} = {15}⎪⎪⎪
⎭

A∩ B = {18, 20} = {15, 16, 17, 19} ⎪⎫⎪

⎪⎬ → La propietat es compleix.
A∪ B = {15, 17, 19} ∪ {15, 16} = {15, 16, 17, 19}⎪⎪⎪
⎭

652
 Probabilitat 13

46. Pàgina 334

Complementaris: A i B
Unió: A∪ B, A∪ B, A∪ B, A∪ B, A∪ A i B ∪ B

Intersecció: A∩ B, A∩ B, A∩ B, A∩ B, A∩ A i B ∩ B
Diferència: A− B i B − A
Definim un exemple de cada esdeveniment:
A = «NO ser major de 18 anys»

A∪ B = «Ser major de 18 anys O NO viure en zona urbana»

A∩ B = «NO ser major de 18 anys I viure en zona urbana»

B − A = «Viure en zona urbana I NO ser major de 18 anys»

47. Pàgina 334

E = «Aturar-se en un nombre múltiple de 3» I = «Aturar-se en un nombre múltiple de 4»

F = «Aturar-se en un nombre múltiple de 5» J = «Aturar-se en un nombre parell»

G = «Aturar-se en un nombre més gran que 15» K = «Aturar-se en un nombre divisor de 18»

H = «Aturar-se en un nombre més petit que 5»

A= E∪ F B=G∪H C = E∩I D= J∩K

48. Pàgina 335

a) A∩ B = «Treure un as I treure un basto» = «As de bastos»

b) B ∩ C = «NO treure un basto I treure un cavall» = {Cavall espases, Cavall oros, Cavall copes}

c) B ∩ F = «Treure un basto I treure una figura» = {Sota bastos, Cavall bastos, Rei bastos}
d) A∪ R ∪ F = «Treure un as O treure un rei O treure una figura»
⎧
⎪As bastos, As espases, As oros, As copes, ⎫
⎪
⎪
⎪ ⎪
⎪
⎪Sota bastos, Sota espases, Sota oros, Sota copes, ⎪
⎪
⎪
A∪ R ∪ F = ⎨ ⎬
⎪
⎪Cavall bastos, Cavall espases, Cavall oros, Cavall copes, ⎪
⎪
⎪
⎪ ⎪
⎪
⎪
⎪
⎩ Rei bastos, Rei espases, Rei oros, Rei copes ⎪
⎪
⎭

⎧⎪Sota bastos, Sota espases, Sota oros, Sota copes, ⎫⎪⎪

e) C ∩ F = «NO treure un cavall I treure una figura»= ⎪⎨ ⎬
⎪⎪⎩Rei bastos, Rei espases, Rei oros, Rei copes ⎪⎪⎭

f) (C ∪ R) ∩ F = «Treure un cavall O treure un rei I NO treure una figura» = ∅

49. Pàgina 335

a) R ∪ P = { R1, R2, R3, R4, B2, B4, N 2} d) R ∩ I = { R1, R3}

b) I ∪ P = { R1, R2, R3, R4, B1, B2, B3, B4, B5, N1, N 2, N 3} e) N = { R1, R2, R3, R4, B1, B2, B3, B4, B5}

c) P ∩ N = { N1, N 3} f) R ∪ B = { N1, N 2, N 3}

653
 Probabilitat 13

50. Pàgina 335

a) P( A) = 1− P( A) = 0,4

b) P( A∪ B) = P( A) + P( B) − P( A∩ B) = 0,9

c) P( A∪ B) = P( A∩ B) = 1− P( A∩ B) = 0,8

d) P( A− B) = P( A) − P( A∩ B) = 0,4

e) P( B − A) = P( B) − P( B ∩ A) = 1− P( B) − ⎡⎢⎣ P( A) − P( A∩ B)⎤⎥⎦ = 1− P( A∪ B) = 0,1

f) P( A∩ B) = P( A∪ B) = 1− P( A∪ B) = 0,1

51. Pàgina 335

a) P( B) = P( A∪ B) − P( A) = 0,3

b) P( A− B) = P( A) − P( A∩ B) = 0,6

c) P( A∩ B) = P( B) − P( A∩ B) = 0,3

52. Pàgina 335

P( A∪ B) = P( A) + P( B) − P( A∩ B) = 0,8

P( A∪ B) = P( A∩ B) = 1− P( A∩ B) = 0,7

P( A∩ B) = P( A∪ B) = 1− P( A∪ B) = 0,2

53. Pàgina 335

P( A) = P( A∪ B) − P( B) + P( A∩ B) = 0,7 P( B) = 1− P( B) = 0,4 P( A∩ B) = P( B) − P( A∩ B) = 0,1

54. Pàgina 335

No és possible.

P( A∪ B) = P( A∩ B) = 0,7 → 1− P( A∩ B) = 0,7 → P( A∩ B) = 0,3

P( A∪ B) = P( A) + P( B) − P( A∩ B) = 0,6 + 0,8−0,3= 1,1>1

55. Pàgina 335

Sí que és possible, ja que: P( A∪ B) = P( A) + P( B) − P( A∩ B) = 0,3+ 0,6−0,3= 0,6

L’esdeveniment A està contingut en l’esdeveniment B.

56. Pàgina 335

Sí que és possible.

P( A∩ B) = P( A∪ B) = 1− P( A∪ B) = 0,6 → P( A∪ B) = 0,4

P( A∪ B) = P( A) + P( B) − P( A∩ B) = 0,4 → P( A∩ B) = 0,3

654
 Probabilitat 13

57. Pàgina 335

No, perquè P( A∩ B) = 0 → P( A∪ B) = P( A) + P( B) = 1,1>1 .

58. Pàgina 335

L’enunciat indica que P( A∪ B) = P( A) − P( A∩ B) , i, d’altra banda, sabem que P( A∪ B) = P( A) + P( B) − P( A∩ B) .

De les dues igualtats obtenim que P( B) = 0 i P( A∩ B) = 0 .

a) Els esdeveniments A i B són disjunts, ja que la probabilitat que s’intersequin és zero. A més, l’esdeveniment B
és un esdeveniment impossible.
b) P( A∪ B) = P( A) P( A∩ B) = 0

59. Pàgina 335

1 2 1 1 77
a) + + + = >1
5 3 4 6 60

No pot passar perquè la probabilitat de l’espai mostral ha de valer 1.

1 1 1 1 57
b) + + + = <1
5 3 4 6 60

No pot passar perquè la probabilitat de l’espai mostral ha de valer 1.

60. Pàgina 335

A = «A favor que els comerços obrin en dies festius»
B = «A favor de la llei reguladora de l’horari comercial»
a) P( A∪ B) = 0,8+ 0,4−0,3= 0,9

b) P( A∩ B) = P( A∪ B) = 1− P( A∪ B) = 1−0,9 = 0,1

61. Pàgina 335

A = «Aprovar Llengua espanyola»
B = «Aprovar Llengua estrangera»
a) P( A∪ B) = 0,7 + 0,6−0,5 = 0,8

b) ( P( A) − P( A∩ B)) + ( P( B) − P( A∩ B)) = 0,3

c) P( A∩ B) = P( A∪ B) = 1− P( A∪ B) = 0,2

62. Pàgina 336

A = «Llegir habitualment el diari»
B = «Llegir habitualment revistes culturals»
P( A∪ B) = 0,4 + 0,3−0,2 = 0,5

655
 Probabilitat 13

63. Pàgina 336

a) A = «Treure un basto» B = «Treure una espasa»
10 10
Es tracta d’esdeveniments incompatibles, és a dir, A∩ B = ∅ , per tant P( A∪ B) = P( A) + P( B) = + = 0,5 .
40 40

b) A = «Treure un basto» B = «Treure un rei»

10 4 1
P( A∪ B) = P( A) + P( B) − P( A∩ B) = + − = 0,325
40 40 40

c) A = «Treure una figura» B = «Treure un cavall»

12 4 4
P( A∪ B) = P( A) + P( B) − P( A∩ B) = + − = 0,3
40 40 40

d) A = «Treure una copa» B = «Treure una figura»

10 12 3
P( A∪ B) = P( A) + P( B) − P( A∩ B) = + − = 0,475
40 40 40

64. Pàgina 336

En total hi ha 4 + 6 + 3+ 5+ 2 +1= 21 peces de fruita.
4
a) Hi ha 4 peces vermelles a la fruitera; així doncs, P(Agafar peça vermella ) = 0,19 .
21

8
b) Hi ha 3+ 5 = 8 peces verdes a la fruitera; així doncs, P(Agafar peça verda ) = = 0,38 .
21

9
c) Hi ha 6 + 2 +1= 9 peces que no són verdes ni vermelles; així doncs, P(Agafar peça ni verda ni vermella ) = = 0,43 .
21

21−3
d) Hi ha 1+ 2 = 3 peces grogues a la fruitera; així doncs, P( No agafar peça groga ) = = 0,86 .
21

65. Pàgina 336

En total hi ha 7 + 4 + 3= 14 boles.
7
a) Hi ha 7 boles vermelles a l’urna; així doncs, P(Treure bola vermella ) = = 0,5 .
14

10
b) Hi ha 7 + 3 = 10 boles vermelles i verdes a l’urna; així doncs, P(Treure bola vermella o verda ) = = 0,71 .
14

2
c) Hi ha 2 boles amb el nombre múltiple de 5; així doncs, P(Treure bola múltiple de 5) = = 0,14 .
14

4
d) Hi ha 4 boles amb el nombre inclòs entre 8 i 13; així doncs, P(Treure bola amb nombre entre 8 i 13) = = 0,28 .
14

2
e) Hi ha 2 boles verdes amb el nombre parell; així doncs, P(Treure bola verda amb nombre parell) = = 0,14 .
14

f) Hi ha 2 boles blaves amb el nombre senar i una bola verda amb el nombre senar; així doncs,
3
P(Treure bola blava o verda amb nombre senar ) = = 0,21 .
14

656
 Probabilitat 13

66. Pàgina 336

Com que els daus es poden diferenciar, tenim en total 36 combinacions possibles:

{11, 12, 13, 14, 15, 16, 21, 22, 23, ..., 64, 65, 66}
a) Els resultats només són iguals en 6 casos: {11, 22, 33, 44, 55, 66} . Així doncs, la probabilitat que els dos resultats
6 ⌢
siguin iguals és = 0,16 .
36

b) Els resultats són parells en els dos daus en 3⋅3= 9 situacions, que són {22, 24, 26, 42, 44, 46, 62, 64, 66} . Així doncs,
9
la probabilitat que els dos resultats siguin parells és = 0,25 .
36

c) Diferenciem els casos:

Si al primer dau surt 1, al segon pot sortir: 2, 3, 4, 5 o 6.
Si al primer dau surt 2, al segon pot sortir: 3, 4, 5 o 6.
Si al primer dau surt 3, al segon pot sortir: 4, 5 o 6.
Si al primer dau surt 4, al segon pot sortir: 5 o 6.
Si al primer dau surt 5, al segon pot sortir: 6.
Si al primer dau surt 6, al segon no val cap resultat.
Ens serveixen. Així doncs, hi ha aquests resultats: {12, 13, 14, 15, 16, 23, 24, 25, 26, 34, 35, 36, 45, 46, 56} .

És a dir, hi ha 15 possibilitats. Per tant, la probabilitat que el primer resultat sigui més petit que el segon és
15 ⌢
= 0,416 .
36

67. Pàgina 336

L’espai mostral és E = {2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12} . Com que els daus es poden diferenciar, tenim en total 36
combinacions possibles per fer la suma dels dos daus.
a) Podem obtenir el 7 amb sis parells de resultats diferents: {16, 25, 34, 43, 52, 61} . Així doncs, la probabilitat que la
6 ⌢
suma sigui 7 és = 0,16 .
36

b) Perquè el resultat sigui un múltiple de 3, ens serveix que la suma sigui 3, 6, 9 o 12. Hi ha 12 maneres diferents
d’obtenir-lo: {12, 15, 21, 24, 33, 36, 42, 45, 51, 54, 63, 66} . Així doncs, la probabilitat que la suma sigui un múltiple de 3
12 ⌢
és = 0,3 .
36

c) El resultat és més gran que 9 en aquests sis casos: {46, 55, 56, 64, 65, 66} . Així doncs, la probabilitat que la suma
30 ⌢
sigui més petita o igual que 9 és = 0,83 .
36

d) Hi ha sis casos en els quals la suma no és més gran de 4: {11, 12, 13, 21, 22, 31} . Així doncs, la probabilitat que la
6 ⌢
suma no sigui més gran que 4 és = 0,16 .
36

68. Pàgina 336

En total hi ha 15 monedes.
a) El valor de 5 monedes és superior a 0,50 €. Així doncs, la probabilitat que el valor sigui superior a 0,50 € és
5 ⌢
= 0,3 .
15

657
 Probabilitat 13

12
b) Hi ha 12 monedes amb un valor inferior a 2 €. Així, la probabilitat que el valor sigui inferior a 2 € és = 0,8 .
15

c) El valor de 10 monedes està inclòs entre 0,10 € i 0,80 €. Així doncs, la probabilitat que el valor estigui inclòs
10 ⌢
entre 0,10 € i 0,80 € és = 0,6 .
15

69. Pàgina 336

1 1 1 4
P(1) + P(2) + P(3) + P(4) + P(5) + P(6) = 1→ + + + x + x + x = 1→ x = = 0,1904
7 7 7 21

La probabilitat de treure un 4, un 5 o un 6 és del 19,04 %.

70. Pàgina 336

P(2) = P(3) = P(5) = 2x P(1) = P(4) = P(6) = x

1 ⌢
P(1) + P(2) + P(3) + P(4) + P(5) + P(6) = 1→ x + 2x + 2x + x + 2x + x = 1→ 9x = 1→ x = = 0,1
9

La probabilitat de treure un 1, un 4 o un 6 és de l’11,11 %.

La probabilitat de treure un 2, un 3 o un 5 és del 22,22 %.
⌢
P(2) + P(4) + P(6) = 0,4

La probabilitat d’obtenir una puntuació parella és del 44,44 %.

71. Pàgina 336

P(1) + P(2) + P(3) + P(4) + P(5) + P(6) = 1→ 0,1+ 0,1+ 0,1+ a + b+ 0,1= 1→ a + b = 0,6

P(4) = 2P(5) → a = 2b

a + b = 0,6⎫⎪⎪ ⎧⎪⎪a = 0,4

⎬→ ⎨
a = 2b ⎪⎪⎭ ⎪⎪⎩b = 0,2

72. Pàgina 336

3 2
P( A∩ B) 3 ⌢ P( A∩ C ) 2 ⌢
a) P( A / B) = = 36 = = 0,3 c) P(C / A) = = 36 = = 0,3
P ( B) 9 9 P( A) 6 6
36 36

1
P (C ∩ B ) 36 1 ⌢
b) P(C / B) = = = = 0,1
P ( B) 9 9
36

73. Pàgina 336

A = «Un dels tres fills és nen» B = «Dos dels tres fills són nenes»
1
P( A∩ B) 1
P ( A / B) = = 4 = = 0,5
P ( B) 2 2
4

658
 Probabilitat 13

74. Pàgina 337

a) A = «Una de les puntuacions és senar» B = «La suma de les dues puntuacions és 9»
4
P( A∩ B) 36
P ( A / B) = = =1
P ( B) 4
36

b) A = «Una de les puntuacions és parella» B = «La suma de les dues puntuacions és 7»

6
P( A∩ B)
P ( A / B) = = 36 = 1
P ( B) 6
36

c) A = «La suma de les dues puntuacions és 7» B = «La diferència de les dues puntuacions és 3»
2
P( A∩ B) 36 2 ⌢
P ( A / B) = = = = 0,3
P ( B) 6 6
36

75. Pàgina 337

A = «Treure un rei» B = «Treure una figura»
4
P( A∩ B) 4 ⌢
P ( A / B) = = 40 = = 0,3
P ( B) 12 12
40

76. Pàgina 337

A = «Treure una targeta numerada amb un quadrat perfecte»
B = «Treure una targeta numerada amb un múltiple de 3»
2
P( A∩ B) 50 2
P ( A / B) = = = = 0,125
P ( B) 16 16
50

77. Pàgina 337

P( A∩ B) P( A) + P( B) − P( A∪ B)
P ( A / B) = = → P( A∪ B) = P( A) + P( B) − P( A / B) ⋅ P( B) = 0,7
P ( B) P ( B)

78. Pàgina 337

Considerem x el nombre d’homes no fumadors de l’empresa. Si D = «Dona» i F = «Fumador» són esdeveniments
independents:
30 75 110
P( D ∩ F ) = P( D) ⋅ P( F ) → = ⋅ → 30⋅(155+ x) = 8.250 → 155+ x = 275 → x = 120
155+ x 155+ x 155+ x

659
 Probabilitat 13

79. Pàgina 337

3 ⌢ 3 3 3 27
a) P(Vd ) = = 0,16 → P(Vd ) ⋅ P(Vd ) ⋅ P(Vd ) = ⋅ ⋅ = = 0,0046
18 18 18 18 5.832

1 ⌢ 1 1 1 1
b) P( M ) = = 0,05 → P( M ) ⋅ P( M ) ⋅ P( M ) = ⋅ ⋅ = = 0,00017
18 18 18 18 5.832

9 ⎪⎫
P ( B) = = 0,5 ⎪⎪ ⌢
18 ⎪⎪ 9 3 3 243
c) ⌢ ⎬ → 3⋅ P( B) ⋅ P(Vd ) ⋅ P(Vd ) = 3⋅ ⋅ ⋅ = = 0,0416
3 ⎪ 18 18 18 5.832
P(Vd ) = = 0,16⎪⎪⎪
18 ⎪⎭

d) Les úniques possibilitats són {BVdVm, BVdM, BVmM, VdVmM}, però cal tenir en compte que importa l’ordre
en el qual escollim cada color, és a dir, BVdVm és diferent de BVmVd, però hi ha la mateixa probabilitat que
passi.
En total, cadascun dels casos pot passar 6 = 3! vegades, per tant la probabilitat que tots els colors siguin
diferents és:
6⋅( P( B) ⋅ P(Vd ) ⋅ P(Vm) + P( B) ⋅ P(Vd ) ⋅ P( M ) + P( B) ⋅ P(Vm) ⋅ P( M ) + P(Vd ) ⋅ P(Vm) ⋅ P( M )) =

⎛ 135 27 45 15 ⎞⎟
= 6⋅⎜⎜ + + + ⎟ = 0,2284
⎜⎝ 5.832 5.832 5.832 5.832 ⎟⎟⎠

13 13 13
e) P(Almenys una de color vermell) = 1− P(Cap de color vermell) = 1− ⋅ ⋅ = 0,6232
18 18 18

80. Pàgina 337

a) A = «Agafar un caramel de maduixa en primer lloc» B = «Agafar un caramel de maduixa en segon lloc»

8 7 28
P( A∩ B) = P( A) ⋅ P( B / A) = ⋅ = = 0,183
18 17 153

b) A = «Agafar un caramel en primer lloc» B = «Agafar un caramel del mateix gust que A en segon lloc»

8 7 28
A = {Maduixa} → P( A∩ B) = P( A) ⋅ P( B / A) = ⋅ = = 0,183
18 17 153

4 3 2
A = {Menta} → P( A∩ B) = P( A) ⋅ P( B / A) = ⋅ = = 0,0392
18 17 51

6 5 5
A = {Llimona} → P( A∩ B) = P( A) ⋅ P( B / A) = ⋅ = = 0,098
18 17 51

28 2 5 49
P ( B) = + + = = 0,3203
153 51 51 153

49
c) P(Siguin d'un gust diferent) = 1− P(Siguin del mateix gust) = 1− = 0,6797
153

d) A = «Agafar un caramel en primer lloc» B = «Agafar un caramel de menta en segon lloc»

8 4 16
A = {Maduixa} → P( A∩ B) = P( A) ⋅ P( B / A) = ⋅ = = 0,1046
18 17 153

4 3 2
A = {Menta} → P( A∩ B) = P( A) ⋅ P( B / A) = ⋅ = = 0,0392
18 17 51

6 4 4
A = {Llimona} → P( A∩ B) = P( A) ⋅ P( B / A) = ⋅ = = 0,0784
18 17 51

16 2 4 34 ⌢
P ( B) = + + = = 0,2
153 51 51 153

660
 Probabilitat 13

e) A = «Agafar un caramel en primer lloc»

B = «Agafar un caramel de maduixa en segon lloc»

8 7 28
A = {Maduixa} → P( A∩ B) = P( A) ⋅ P( B / A) = ⋅ = = 0,183
18 17 153

4 8 16
A = {Menta} → P( A∩ B) = P( A) ⋅ P( B / A) = ⋅ = = 0,1046
18 17 153

6 8 8
A = {Llimona} → P( A∩ B) = P( A) ⋅ P( B / A) = ⋅ = = 0,1569
18 17 51

28 16 8 68 ⌢
P ( B) = + + = = 0,4
153 153 51 153

68 ⌢
P( El segon no sigui de maduixa ) = 1− P( El segon sigui de maduixa ) = 1− = 0,5
153

f) A = «Agafar un caramel que no sigui de llimona en primer lloc»

B = «Agafar un caramel que no sigui de llimona en segon lloc»

12 11 22
P( A∩ B) = P( A) ⋅ P( B / A) = ⋅ = = 0,4314
18 17 51

22
P(Almenys un sigui de llimona ) = 1− P(Cap hagi estat de llimona ) = 1− P( A∩ B) = 1− = 0,5686
51

81. Pàgina 337

a) A1 = «Agafar 1 € en primer lloc»

B2 = «Agafar 0,50 € en segon lloc»

C3 = «Agafar 2 € en tercer lloc»

7 5 3 1
P( A1 ∩ B2 ∩ C3 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ∩ B2 ) = ⋅ ⋅ = = 0,0385
15 14 13 26

b) A1 = «Agafar una moneda en primer lloc»

B2 = «Agafar una moneda del mateix tipus que A1 en segon lloc»

C3 = «Agafar una moneda de diferent tipus que A1 en tercer lloc»

5 4 10 20
A1 = {0,50 €} → P( A1 ∩ B2 ∩ C3 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ∩ B2 ) = ⋅ ⋅ = = 0,0733
15 14 13 273

7 6 8 8
A1 = {1 €} → P( A1 ∩ B2 ∩ C3 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ∩ B2 ) = ⋅ ⋅ = = 0,123
15 14 13 65

3 2 12 12
A1 = {2 €} → P( A1 ∩ B2 ∩ C3 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ∩ B2 ) = ⋅ ⋅ = = 0,0263
15 14 13 455

20 8 12 304
P( A1 ∩ B2 ∩ C3 ) = + + = = 0,223
273 65 455 1.365

c) A1 = «Agafar una moneda en primer lloc»

B2 = «Agafar una moneda del mateix tipus que A1 en segon lloc»

C3 = «Agafar una moneda del mateix tipus que A1 en tercer lloc»

5 4 3 2
A1 = {0,50 €} → P( A1 ∩ B2 ∩ C3 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ∩ B2 ) = ⋅ ⋅ = = 0,022
15 14 13 91

661
 Probabilitat 13

7 6 5 1
A1 = {1 €} → P( A1 ∩ B2 ∩ C3 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ∩ B2 ) = ⋅ ⋅ = = 0,0769
15 14 13 13

3 2 1 1
A1 = {2 €} → P( A1 ∩ B2 ∩ C3 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ∩ B2 ) = ⋅ ⋅ = = 0,0022
15 14 13 455

2 1 1 46
P( A1 ∩ B2 ∩ C3 ) = + + = = 0,1011
91 13 455 455

82. Pàgina 337

a) A1 = «Malalt de la primera planta»

B2 = «Malalt de la segona planta»

C3 = «Malalt de la tercera planta»

D4 = «Home»

50 62 30 44 20 35 64
P( D4 ) = P( A1 ) ⋅ P( D4 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P( D4 / B2 ) + P(C3 ) ⋅ P( D4 / C3 ) = ⋅ + ⋅ + ⋅ = = 0,512
100 100 100 100 100 100 125

b) B2 = «Malalt de la segona planta»

E5 = «Dona»

30 56 21
P( E5 ∩ B2 ) = P( B2 ) ⋅ P( E5 / B2 ) = ⋅ = = 0,168
100 100 125

c) A1 = «Malalt de la primera planta»

C3 = «Malalt de la tercera planta»

D4 = «Home»

E5 = «Dona»

50 62 20 65 11
P(( D4 ∩ A1 ) ∪ ( E5 ∩ C3 )) = P( D4 ∩ A1 ) + P( E5 ∩ C3 ) = ⋅ + ⋅ = = 0,44
100 100 100 100 25

83. Pàgina 337

a) A1 = «Agafar un refresc de llimona en primer lloc»

B2 = «Agafar un refresc de llimona en segon lloc»

2 1 1
P( A1 ∩ B2 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) = ⋅ = = 0,0095
15 14 105

b) A1 = «Agafar un refresc de cola en primer lloc»

B2 = «Agafar un refresc de taronja en segon lloc»

5 8 4
P( A1 ∩ B2 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) = ⋅ = = 0,1905
15 14 21

c) A1 = «Agafar un refresc de cola en primer lloc»

B2 = «Agafar un refresc de llimona en segon lloc»

5 2 1
P( A1 ∩ B2 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) = ⋅ = = 0,0476
15 14 21

Com que aquesta probabilitat és la mateixa que si agafa primer el de llimona i després el de cola, aleshores el
resultat és 2⋅0,0476 = 0,0952 .

662
 Probabilitat 13

8 ⌢
d) P(Agafar dos refrescos) = 1− P(Agafar un refresc de taronja en primer lloc) = 1− = 0,46
15

e) A1 = «Agafar un refresc en primer lloc»

B2 = «Agafar un refresc del mateix gust que A1 en segon lloc»

5 4 2
A1 = {Cola} → P( A1 ∩ B2 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) = ⋅ = = 0,0952
15 14 21

2 1 1
A1 = {Llimona} → P( A1 ∩ B2 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) = ⋅ = = 0,0095
15 14 105

2 1 11
P( A1 ∩ B2 ) = + = = 0,1048
21 105 105

f) A1 = «Agafar un refresc de llimona en primer lloc»

B2 = «Agafar un refresc de taronja en segon lloc»

2 8 8
P( A1 ∩ B2 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) = ⋅ = = 0,0762
15 14 105

84. Pàgina 337

a) No es pot prendre dos refrescos de llimona perquè tan sols n’hi ha un → P( A) = 0

b) A1 = «Agafar un refresc de cola en primer lloc»

B2 = «Agafar un refresc de taronja en segon lloc»

5 8 20
P( A1 ∩ B2 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) = ⋅ = = 0,2198
14 13 91

c) A1 = «Agafar un refresc de cola en primer lloc»

B2 = «Agafar un refresc de llimona en segon lloc»

5 1 5
P( A1 ∩ B2 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) = ⋅ = = 0,0275
14 13 182

Com que aquesta probabilitat és la mateixa que si agafa primer el de llimona i després el de cola, aleshores el
resultat és 2⋅0,0275 = 0,05 .
8
d) P(Agafar dos refrescos) = 1− P(Agafar un refresc de taronja en primer lloc) = 1− = 0,4286
14

e) A1 = «Agafar un refresc de cola en primer lloc»

B2 = «Agafar un refresc de cola en segon lloc»

5 4 10
P( A1 ∩ B2 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) = ⋅ = = 0,1099
14 13 91

f) A1 = «Agafar un refresc de llimona en primer lloc»

B2 = «Agafar un refresc de taronja en segon lloc»

1 8 4
P( A1 ∩ B2 ) = P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) = ⋅ = = 0,044
14 13 91

663
 Probabilitat 13

85. Pàgina 337

a) A1 = «Treure un nombre més gran que 4»

B2 = «Treure un nombre més petit o igual que 4»

C3 = «Treure una figura»

2 3 4 9 3
P(C3 ) = P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P(C3 / B2 ) = ⋅ + ⋅ = = 0,3
6 10 6 30 10

b) A1 = «Treure un nombre més gran que 4»

B2 = «Treure un nombre més petit o igual que 4»

C3 = «Treure un as»

2 1 4 3 1
P(C3 ) = P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P(C3 / B2 ) = ⋅ + ⋅ = = 0,1
6 10 6 30 10

c) C3 = «Treure un cavall»

D4 = «Treure un 6»

1
P(C3 ∩ D4 ) 60 1
P(C3 ∩ D4 ) = P( D4 ) ⋅ P(C3 / D4 ) → P(C3 / D4 ) = = = = 0,1
P( D4 ) 1 10
6

86. Pàgina 338

A1 = «Ser un home» B2 = «Dinar el menú del dia»

26 11
P( A1 ) ⋅ P( B2 / A1 ) = ⋅ = 0,2245
49 26

87. Pàgina 338

Considerem A1 = «Sortir cara» i B2 = «Sortir creu» .

a) C3 = «Sortir un nombre parell»

1 5 1 3 1
P(C3 ) = P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P(C3 / B2 ) = ⋅ + ⋅ = = 0,5
2 10 2 6 2

b) C3 = «Sortir un múltiple de 3»

1 3 1 2 19 ⌢
P(C3 ) = P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P(C3 / B2 ) = ⋅ + ⋅ = = 0,316
2 10 2 6 60

c) C3 = «Sortir un múltiple de 5»

1 2 1 1 11 ⌢
P(C3 ) = P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P(C3 / B2 ) = ⋅ + ⋅ = = 0,183
2 10 2 6 60

88. Pàgina 338

6 7 42
a) Si traiem bastos de M1 → P(Treure oros de M 2 ) = ⋅ = = 0,2937
11 13 143

5 8 40
Si traiem oros de M1 → P(Treure oros de M 2 ) = ⋅ = = 0,2797
11 13 143

40 42 82
P(Sortir carta d'oros) = + = = 0,5734
143 143 143

664
 Probabilitat 13

6 2 12
b) Si traiem bastos de M1 → P(Treure espases de M 2 ) = ⋅ = = 0,0839
11 13 143

5 2 10
Si traiem oros de M1 → P(Treure espases de M 2 ) = ⋅ = = 0,0699
11 13 143

10 12 22
P(Sortir una espasa ) = + = = 0,1538
143 143 143

6 7 42
c) Si traiem bastos de M1 → P(Treure oros de M 2 ) = ⋅ = = 0,2937
11 13 143

42
143 7
P(Oros després d'una de bastos) = = = 0,5385
6 13
11

5 3 15
d) Si traiem oros de M1 → P(Treure bastos de M 2 ) = ⋅ = = 0,1049
11 13 143

15
143 3
P( Bastos després d'una d'oros) = = = 0,2308
5 13
11

89. Pàgina 338

a) A1 = «Treure dues cares» B2 = «No treure dues cares»

C3 = «Treure una fitxa vermella»

1 9 3 6 351
P(C3 ) = P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P(C3 / B2 ) = ⋅ + ⋅ = = 0,5698
4 14 4 11 616

b) A1 = «Treure dues cares» B2 = «No treure dues cares»

C3 = «Treure una fitxa blanca»

1 0 3 2 3 !
P(C3 ) = P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P(C3 / B2 ) = ⋅ + ⋅ = = 0,136
4 14 4 11 22

c) A1 = «Treure dues cares» B2 = «No treure dues cares»

C3 = «Treure una fitxa negra»

1 5 3 3 181
P(C3 ) = P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P(C3 / B2 ) = ⋅ + ⋅ = = 0,2938
4 14 4 11 616

5
P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) 56 55
P( A1 / C3 ) = = = = 0,3039
P(C3 ) 181 181
616

d) A1 = «Treure dues cares» B2 = «No treure dues cares»

C3 = «Treure una fitxa vermella»

1 9 3 6 351
P(C3 ) = P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P(C3 / B2 ) = ⋅ + ⋅ = = 0,5698
4 14 4 11 616

9
P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) 11 28
1− P( A1 / C3 ) = 1− = 1− 56 = 1− = = 0,7179
P(C3 ) 351 39 39
616

665
 Probabilitat 13

90. Pàgina 338

a) A1 = «Capsa 1» B2 = «Capsa 2» C3 = «Capsa 3» D4 = «Treure un 4»

1 1 1 1 1 1 13
P( D4 ) = P( A1 ) ⋅ P( D4 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P( D4 / B2 ) + P(C3 ) ⋅ P( D4 / C3 ) = ⋅ + ⋅ + ⋅ = = 0,1806
3 4 3 6 3 8 72

b) A1 = «Capsa 1» B2 = «Capsa 2» C3 = «Capsa 3» D4 = «Treure un nombre parell»

1 2 1 3 1 4 1
P( D4 ) = P( A1 ) ⋅ P( D4 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P( D4 / B2 ) + P(C3 ) ⋅ P( D4 / C3 ) = ⋅ + ⋅ + ⋅ = = 0,5
3 4 3 6 3 8 2

c) A1 = «Capsa 1» B2 = «Capsa 2» C3 = «Capsa 3» D4 = «Treure un nombre més gran que 5»

1 0 1 1 1 3 13
P( D4 ) = P( A1 ) ⋅ P( D4 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P( D4 / B2 ) + P(C3 ) ⋅ P( D4 / C3 ) = ⋅ + ⋅ + ⋅ = = 0,1806
3 4 3 6 3 8 72

d) A1 = «Capsa 1» B2 = «Capsa 2» C3 = «Capsa 3» D4 = «Treure un 4»

1 1 1 1 1 1 13
P( D4 ) = P( A1 ) ⋅ P( D4 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P( D4 / B2 ) + P(C3 ) ⋅ P( D4 / C3 ) = ⋅ + ⋅ + ⋅ = = 0,1806
3 4 3 6 3 8 72

1
P( A1 ) ⋅ P( D4 / A1 ) 12 6
P( A1 / D4 ) = = = = 0,4615
P( D4 ) 13 13
72

e) A1 = «Capsa 1» B2 = «Capsa 2» C3 = «Capsa 3» D4 = «Treure un 6»

1 0 1 1 1 1 7
P( D4 ) = P( A1 ) ⋅ P( D4 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P( D4 / B2 ) + P(C3 ) ⋅ P( D4 / C3 ) = ⋅ + ⋅ + ⋅ = = 0,0972
3 4 3 6 3 8 72

1
P( B2 ) ⋅ P( D4 / B2 ) 18 4
P( B2 / D4 ) = = = = 0,5714
P( D4 ) 7 7
72

91. Pàgina 338

a) A1 = «Treure de la primera urna una bola vermella» C3 = «Treure una bola vermella»

B2 = «Treure de la primera urna una bola negra»

4 7 5 6 29 ⌢
P(C3 ) = P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P(C3 / B2 ) = ⋅ + ⋅ = = 0,64
9 10 9 10 45

b) C3 = «Treure una bola negra» D4 = «Treure una bola vermella»

12
P(C3 ∩ D4 ) 3
P(C3 ∩ D4 ) = P( D4 ) ⋅ P(C3 / D4 ) → P(C3 / D4 ) = = 90 = = 0,3
P( D4 ) 4 10
9

c) A1 = «Treure de la primera urna una bola vermella» C3 = «Treure una bola negra»

B2 = «Treure de la primera urna una bola negra»

4 3 5 4 16 ⌢
P(C3 ) = P( A1 ) ⋅ P(C3 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P(C3 / B2 ) = ⋅ + ⋅ = = 0,35
9 10 9 10 45

2
P( B2 ) ⋅ P(C3 / B2 ) 5
P( B2 / C3 ) = = 9 = = 0,625
P(C3 ) 16 8
45

666
 Probabilitat 13

92. Pàgina 338

A1 = «Bossa 1» B2 = «Bossa 2» C3 = «Bossa 3» D4 = «Treure una bola blanca»

3 4 2 2 1 5 179
P( D4 ) = P( A1 ) ⋅ P( D4 / A1 ) + P( B2 ) ⋅ P( D4 / B2 ) + P(C3 ) ⋅ P( D4 / C3 ) = ⋅ + ⋅ + ⋅ = = 0,4735
6 7 6 7 6 9 378

2
P( B2 ) ⋅ P( D4 / B2 ) 21 36
P( B2 / D4 ) = = = = 0,2011
P( D4 ) 179 179
378

93. Pàgina 338

G = «Hagi agradat la pel·lícula»

240 40 180 50 80 90 129

a) P(G ) = P( A) ⋅ P(G / A) + P( B) ⋅ P(G / B) + P(C ) ⋅ P(G / C ) = ⋅ + ⋅ + ⋅ = = 0,516
500 100 500 100 500 100 250

9
b) P(G / C ) =
10

80 90
P (C ) ⋅ P (G / C ) ⋅ 12
c) P(C / G ) = = 500 100 = = 0,2791
P( A) ⋅ P(G / A) + P( B) ⋅ P(G / B) + P(C ) ⋅ P(G / C ) 129 43
250

94. Pàgina 339

D = «Producte defectuós»

a) P( D) = P( P) ⋅ P( D / P) + P( E ) ⋅ P( D / E ) + P( A) ⋅ P( D / A) = 0,6⋅0,01+ 0,3⋅0,005+ 0,1⋅0,03= 0,0105

P( A) ⋅ P( D / A) 0,1⋅0,03
b) P( A / D) = = = 0,28
P( P) ⋅ P( D / A) + P( E ) ⋅ P( D / E ) + P( A) ⋅ P( D / A) 0,0105

95. Pàgina 339

A = «Aprovar la proposta»

a) P( A) = P(QW ) ⋅ P( A / QW) + P( SZ ) ⋅ P( A / SZ ) = 0,6⋅0,35+ 0,4⋅0,9 = 0,57

P(QW ) ⋅ P( A / QW ) 0,6⋅0,35
b) P(QW / A) = = = 0,37
P(QW ) ⋅ P( A / QW ) + P( SZ ) ⋅ P( A / SZ ) 0,57

96. Pàgina 339

1 1
a) P( Fer guàrdia dilluns, dimarts i dimecres) = = = 0,0286
C7, 3 35

b) P( No fer guàrdia dissabte i diumenge) = 1− P( Fer guàrdia dissabte, diumenge i un altre dia de la setmana ) =

5 6
= 1− = = 0,8571
35 7

667
 Probabilitat 13

c) P( Fer guàrdia dilluns, dimecres i divendres) + P( Fer guàrdia dimarts, dijous i dissabte) +

3
+ P( Fer guàrdia dimecres, divendres i diumenge) =
35

97. Pàgina 339

1 1 1
P( A1 ∩ A2 ) = ⋅ =
4 4 16

3 3 9
P( A1 ∩ A2 ) = ⋅ =
4 4 16

1 1 1 1 1
P( A1 ∩ A2 ∩ A3 ∩ A4 ) = ⋅ ⋅ ⋅ =
4 4 4 4 256

3 3 3 3 81
P( A1 ∩ A2 ∩ A3 ∩ A4 ) = ⋅ ⋅ ⋅ =
4 4 4 4 256

98. Pàgina 339

1 1 2
P(15 encerts) = = 0,000000069 P(14 encerts) = 15⋅ ⋅ = 0,00000209
315 314 3

99. Pàgina 339

E = {Varietat europea}
A = {Varietat africana}
D = {Peix amb aleta dorsal}

a) P( D) = P( E ) ⋅ P( D / E ) + P( A) ⋅ P( D / A) = 0,8⋅0,01+ 0,2⋅0,03= 0,014

b) 0,014⋅2.000.000 = 28.000 exemplars no tindran aleta dorsal.

100. Pàgina 339

A Bi
P x y x+y
Q z t z+t
x+z y+t x+y+z+
t

Si A i P són independents, aleshores:

x x+z x+ y
P( A∩ P) = P( A) ⋅ P( P) → = ⋅ → x 2 + xy + xz + xt = x 2 + xy + xz + yz → xt = yz
x+ y+ z+t x+ y+ z+t x+ y+ z+t

668
 Probabilitat 13

101. Pàgina 339

S = «Haver nascut un dia de la setmana»
1 1
a) 7 ⋅ P( S ∩ S ) = 7 ⋅ ⋅ = 0,14
7 7

b) P(Almenys dos han nascut el mateix dia ) = 1− P(Tots han nascut en dies diferents) =

1 6 5 19
= 1−7 ⋅ ⋅ ⋅ = = 0,39
7 7 7 49

c) Si es troben quatre amics:

P(Almenys dos han nascut el mateix dia ) = 1− P(Tots han nascut en dies diferents) =

1 6 5 4 223
= 1−7 ⋅ ⋅ ⋅ ⋅ = > 0,5
7 7 7 7 343

102. Pàgina 339

Suposem que el joc és equitatiu, és a dir, que la Beatriu i en Jesús comencen amb un mateix nombre de punts.
a) Volem calcular la probabilitat que en Jesús perdi tots els punts al tercer llançament.
Això vol dir que ha de tenir 1 punt després del segon llançament i que surti creu en el tercer.
Com que després del segon llançament té 1 punt, l’única possibilitat és que després del primer llançament
tingui 2 punts, és a dir, que en el segon llançament ha de sortir creu.
Si després del segon llançament té 2 punts, per força ha de tenir 1 o 3 punts quan comença a jugar; però no
pot tenir 1 punt, ja que això significaria que el joc acaba en el primer llançament, perquè en Jesús o la Beatriu
es quedarien sense punts per jugar.
Així doncs, l’única opció vàlida perquè en Jesús acabi de jugar en el tercer llançament és que hagi començat
amb 3 punts i que surtin 3 creus seguides.
1 1 1 1
P( XXX ) = ⋅ ⋅ =
2 2 2 8

Si al començament de la partida tinguessin un nombre de punts diferent de 3, la probabilitat que en Jesús

perdi exactament en el tercer llançament és zero.
b) A partir d’un raonament similar a l’anterior, que podem resumir en el quadre següent, comprovem que les
úniques opcions vàlides perquè en Jesús tingui 1 punt després del quart llançament és que hagi començat amb
3 punts o amb 5 punts.
⎪⎧⎪ ⎪⎧⎪ 2a+ ⎧⎪←⎯ 1a+
⎯5
⎪⎪ 3a+ ⎪⎪←⎯⎯ ⎯ 4 ⎪⎨ 1aC
⎪ ←⎯ ⎯ 3 ⎨ ⎪
⎪⎩← ⎯ ⎯ 3
4a+
1←⎯⎯ ⎯ 2 ⎪⎨ ⎪⎪
⎪⎪ ⎪⎪←⎯⎯2a+C
⎯ 2 ←⎯⎯ 3 1a+
⎪⎪ ⎩
⎪⎪←⎯3a+
⎯ 1← 2a+
⎯⎯ ⎯ 2 ←⎯ 1a+
⎯3
⎩

Si ha començat amb 3 punts, la probabilitat que acabi amb 1 punt és:

1 1 1 1 3
P(Acabar amb 1 punt) = 3⋅ ⋅ ⋅ ⋅ =
2 2 2 2 16

I si ha començat amb 5 punts:

1 1 1 1 1
P(Acabar amb 1 punt) = ⋅ ⋅ ⋅ =
2 2 2 2 16

669
 Probabilitat 13

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 340
Com que, al començament, no tenim cap referència d’on és el premi, nosaltres pensem que la probabilitat que
estigui en qualsevol de les portes és la mateixa.

2. Pàgina 340
Perquè el presentador no escull a l’atzar la porta que obre; ell sap que la que obrirà no és la que té el premi.

3. Pàgina 340
2 1
P( El premi és a la porta escollida ) = = P( El premi és a les altres portes) = 1
4 2

Si el presentador obre una de les portes → P( El premi és en una de les dues portes que queden) = 1

1 1
P( Encertar en les dues portes que queden) = ⋅1=
2 2

La probabilitat d’encertar en la porta que escollim i en una de les portes que queden és la mateixa. Són
esdeveniments equiprobables, no hi ha una estratègia millor que una altra.

4. Pàgina 340
P( Porta 2) = P( Porta 3) P( Porta 1) = 2P( Porta 2)

1
P( Porta 1) + P( Porta 2) + P( Porta 2) = 2P( Porta 2) + P( Porta 2) + P( Porta 2) = 1→ P( Porta 2) =
4

1 1
P( Porta 1) = P( Porta 2 o Porta 3) =
2 2

1
Si el presentador obre la porta 3 → P( Porta 3) = , que és la mateixa que el premi sigui a la porta 1.
2

670
 Distribucions binomial i normal 14
10
ACTIVITATS
1. Pàgina 342
a) L’espai mostral és: E ={(1, 1), (1, 2), (1, 3), (1, 4), (1, 5), (1, 6), (2, 1), (2, 2), (2, 3),(2, 4),
(2, 5), (2, 6), (3, 1), (3, 2), (3, 3), (2, 4),(2, 5), (3, 6), (4, 1), (4, 2), (4, 3), (4, 4), (4, 5), (4, 6),
(5, 1), (5, 2), (5, 3), (5, 4), (5, 5), (5, 6), (6, 1), (6, 2), (6, 3),(6, 4), (6, 5), (6, 6)}
La funció X que assigna a cada esdeveniment la suma de les puntuacions és una variable aleatòria.

b)

35
36

2. Pàgina 342
a) L’espai mostral és: E ={(1, C), (2, C), (3, C), (4, C), (5, C), (6, C), (1, X), (2, X), (3, X), (4, X), (5, X), (6, X)}
1
La probabilitat de cada esdeveniment elemental és .
12

b) Resposta oberta.
La funció X assigna a cada esdeveniment el nombre que s’obté en el dau.

671
 Distribucions binomial i normal 14

La funció Y assigna a cada esdeveniment elemental el nombre 1 si surt cara a la moneda i el 2 si surt creu.

3. Pàgina 343

Mitjana:

Desviació típica:

4. Pàgina 343

La probabilitat, p, que falta és X = 3. Com que la suma de totes les probabilitats ha de ser 1:
0,1 + 0,12 + 0,2 + 0,3 + 0,15 + p = 1 → p = 0,13
µ = 1⋅0,1+ 2⋅0,12 + 3⋅0,13+ 4⋅0,2 + 5⋅0,3+ 6⋅0,15 = 3,93

σ = 12 ⋅0,1+ 22 ⋅0,12 + 32 ⋅0,13+ 42 ⋅0,2 + 52 ⋅0,3+ 62 ⋅0,15−3,932 = 1,55

672
 Distribucions binomial i normal 14

5. Pàgina 344
Determinem l’espai mostral, en què C = «Cara» i + = «Creu»:
E = {CCC, CC+, C+C, C++, +CC, +C+, ++C, +++}
Són un total de 8 esdeveniments probables. Calculem les probabilitats dels esdeveniments elementals:
1 3 3 1
P(X = 3) = P(X = 2) = P( X = 1) = P(X = 0) =
8 8 8 8
Les funcions de probabilitat i de distribució serien, respectivament:
⎧⎪ 0 si x < 0
⎪⎪
⎪⎪ 1
⎧
⎪ 1 ⎪⎪ si 0 ≤ x <1
⎪
⎪ si x = 0 o x = 3 ⎪⎪ 8
⎪
⎪ 8 ⎪⎪
⎪ 1
f (x) = ⎪
⎨ 3 F(x) = ⎪⎨ si 1≤ x < 2
⎪
⎪ si x = 1 o x = 2 ⎪⎪ 2
⎪
⎪ 8 ⎪⎪
⎪ ⎪⎪ 7
⎪
⎪ 0 a la resta dels valors ⎪⎪ si 2 ≤ x < 3
⎩ 8
⎪⎪
⎪⎪ 1 si x ≥ 3
⎩

f(x) F(x)

6. Pàgina 344

a la resta dels valors

673
 Distribucions binomial i normal 14

7. Pàgina 345
La variable és discreta, perquè tan sols pot adoptar els valors 0, 1, 2, 3 i 4.
n = 4 és la quantitat de vegades que fem l’experiment.
1
Considerem A = «Sortir un 5», aleshores P(A) =
6
Els experiments són independents, perquè el que passa en un llançament no influeix en el següent.
⎛ 1⎞
Per tant, la variable segueix una distribució binomial: B⎜⎜⎜⎝4, ⎟⎟⎟⎠
6

8. Pàgina 345
La variable és discreta i mesura la quantitat de vegades que es repeteix un esdeveniment («Sortir 3»), que no
depèn dels esdeveniments anteriors. La probabilitat que passi aquest esdeveniment és 1 ; així doncs, la variable
4
⎛ 1⎞
aleatòria segueix una distribució B⎜⎜⎜3, ⎟⎟⎟ .
⎝ 4⎠

⎛3⎞⎛ 1 ⎞0 ⎛ 1 ⎞3−0 ⎛ 3 ⎞3 27 ⎛ 3⎞⎛ 1 ⎞2 ⎛ 1 ⎞3−2 1 3 9

P( X = 0) = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ ⎜⎜⎜1− ⎟⎟⎟ = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ = P( X = 2) = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ ⎜⎜⎜1− ⎟⎟⎟ = 3⋅ ⋅ =
⎜⎝0⎟⎠⎝ 4 ⎠ ⎝ 4 ⎠ ⎝ 4⎠ 64 ⎜⎝2⎟⎠⎝ 4 ⎠ ⎝ 4 ⎠ 16 4 64

⎛3⎞⎛ 1 ⎞1 ⎛ 1 ⎞3−1 1 9 27 ⎛3⎞⎛ 1 ⎞3 ⎛ 1 ⎞3−3 1

P( X = 1) = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ ⎜⎜⎜1− ⎟⎟⎟ = 3⋅ ⋅ = P( X = 3) = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ ⎜⎜⎜1− ⎟⎟⎟ =
⎜⎝1⎟⎠⎝ 4 ⎠ ⎝ 4 ⎠ 4 16 64 ⎜⎝3⎟⎠⎝ 4 ⎠ ⎝ 4 ⎠ 64

Calculem la mitjana i la variància:

27 27 9 1 48 3 27 27 9 1 32 18 9 9
µ = 0⋅ +1⋅ + 2⋅ + 3⋅ = = σ 2 = 02 ⋅ +12 ⋅ + 22 ⋅ + 32 ⋅ − 2 = − =
64 64 64 64 64 4 64 64 64 64 4 16 16 16

1 3 1 3 9
np = 3⋅ = = µ npq = 3⋅ ⋅ = = σ 2
4 4 4 4 16

9. Pàgina 346
⎛8⎞
a) P( X = 4) = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎟ ⋅0,64 ⋅0,44 = 0,23 d) P(3≤ X ≤ 5) = P( X = 3) + P( X = 4) + P( X = 5) = 0,635
⎜⎝4⎠

b) P( X < 2) = P( X = 0) + P( X = 1) = 0,0085 e) P( X ≤ 7) = 1− P( X = 8) = 0,983

c) P( X ≥ 6) = P( X = 6) + P( X = 7) + P( X = 8) = 0,315 f) P(0 < X < 8) = 1−( P( X = 0) + P( X = 8)) = 0,9825

10. Pàgina 346

674
 Distribucions binomial i normal 14

11. Pàgina 347

12. Pàgina 348

13. Pàgina 348

La gràfica de f(x) és:

2
⎡ kx 2 ⎤ 2 2
⎥ = k ⋅2 − k ⋅0 = 2k → k = 1
+∞ 0 2 +∞
1= ∫ f (x) dx = ∫ 0 dx + ∫ kx dx + ∫ 0 dx = ⎢⎢ ⎥
⎣ 2 ⎦0 2 2 2
−∞ −∞ 0 2

x
Si −∞ < x < 0 → F(x) = ∫ 0 dx = 0
−∞

0 x x x2 x2
Si 0 ≤ x ≤ 2 → F(x) = ∫ 0 dx + ∫ dx = 0 + =
−∞ 0 2 4 4
0 2 x x
Si 2 < x < +∞ → F(x) = ∫ 0 dx + ∫ dx + ∫ 0 dx = 0 +1+ 0 = 1
−∞ 0 2 2

⎧
⎪ 0 si −∞ < x < 0
⎪
⎪
⎪
⎪ x2
Per tant: F(x) = ⎨⎪ si 0 ≤ x ≤ 2
⎪ 4
⎪
⎪
⎪
⎪
⎩ 1 si 2 < x < +∞

14. Pàgina 348

La funció de densitat és:
⎧
⎪0 si −∞ < x < 0
⎪
⎪
F '(x) = f (x) = ⎪
⎨2x si 0 ≤ x ≤1
⎪
⎪
⎪
⎩0 si 1< x < +∞
⎪

15. Pàgina 349

Tipifiquem les distribucions per comparar-les:

Tipificar 1.320−1.280
Ebenista: 1.320 ⎯⎯⎯→ = 0,2
200

Tipificar 1.100−1.060
Lampista: 1.100 ⎯⎯⎯→ = 0,222
180
0,2 < 0,222 → És millor oferta la que rep el lampista.

675
 Distribucions binomial i normal 14

16. Pàgina 349

17. Pàgina 350

⎛ X −5 4−5⎞⎟
c) P( X ≤ 4) = P⎜⎜⎜⎝ ≤ ⎟ = P( Z ≤−0,5) = 1− P(Z ≤ 0,5) = 0,3085
2 2 ⎟⎠

⎛ X −5 6−5⎞⎟
d) P( X ≥ 6) = 1− P⎜⎜⎜ ≤ ⎟ = 1− P( Z ≤ 0,5) = 0,3085
⎝ 2 2 ⎟⎠

⎛ X −5 7 −5⎞⎟
e) P( X < 7) = P⎜⎜⎜ ≤ ⎟ = P( Z <1) = 0,8413
⎝ 2 2 ⎟⎠

⎛ X −5 8−5⎞⎟
f) P( X ≤ 8) = P⎜⎜⎜⎝ ≤ ⎟ = P( Z ≤1,5) = 0,9332
2 2 ⎟⎠

18. Pàgina 350

19. Pàgina 351

20. Pàgina 351

676
 Distribucions binomial i normal 14

SABER FER
21. Pàgina 352
a) És una variable discreta que compta la quantitat de vegades que té lloc un esdeveniment determinat («Tenir
gingivitis»), i que passi aquest esdeveniment és independent de si ha passat abans o no. Així doncs, la variable
estadística X segueix una binomial:
▪ La quantitat d’experiments és 7.

▪ La probabilitat que passi l’esdeveniment és 1 = 0,125.

8

Així doncs, X ≡ B(7; 0,125) .

b) P( X = 2) = 0,168
c) P( X = 0) = 0,393

d) µ = 7 ⋅0,125 = 0,875 σ 2 = 7 ⋅0,125⋅0,875 = 0,766

22. Pàgina 352

3
+∞ 3 ⎡ kx 2 ⎤ k ⋅9 9k 4
1= ∫ f (x) dx = ∫ (kx +1) dx = ⎢⎢ + x ⎥⎥ = + 3→ + 3= 1→ k = −
−∞ 0
⎣ 2 ⎦0 2 2 9

⎧ 0
⎪ si x < 0
⎪
⎪
⎪
⎪ 2x 2
Així, resulta que la funció de distribució és: F(x) = ⎨⎪ x − si 0 ≤ x ≤ 3
⎪ 9
⎪
⎪
⎪
⎪
⎩ 1 si 3< x

23. Pàgina 352

2
⎡ kx 4 ⎤
⎥ = 4k → k = 1
+∞ 2
1= ∫ f (x) dx = ∫ kx 3 dx = ⎢⎢ ⎥
⎣ 4 ⎦0 4
−∞ 0

⎧
⎪ 0 x <1
⎪
⎪
⎪
⎪ x4
Per tant, la funció de distribució és: F(x) = ⎨⎪ 1≤ x ≤ 3
⎪ 16
⎪
⎪
⎪
⎪
⎩ 1 x >3

24. Pàgina 353

a) P(Z ≥ 0,7) = 1− P( X ≤ 0,7) = 0,242
b) P(Z ≥1,73) = 1− P( X ≤1,73) = 0,0418
c) P(Z ≥ 2,03) = 1− P( X ≤ 2,03) = 0,0212

25. Pàgina 353

a) P(0,2 ≤ Z ≤ 0,9) = P(Z ≤ 0,2)− P(Z ≤ 0,9) = 0,2366
b) Per simetria de la normal, tenim: P(−1,9 ≤ Z ≤−1,2) = P(1,2 ≤ Z ≤1,9) = P(Z ≤1,9)− P(Z ≤1,2) = 0,0864

677
 Distribucions binomial i normal 14

26. Pàgina 353

a) P(Z ≤−1,3) = 1− P( X ≤1,3) = 0,0968 c) P(Z ≥−1,82) = P( X ≤1,82) = 0,9656
b) P(Z ≥−1,3) = P( X ≤1,3) = 0,9032 d) P(Z ≤−1,82) = 1− P( X ≤1,82) = 0,0344

27. Pàgina 354

a) P(Z < a) = 0,8907 → a = 1,23
b) P( Z < a) = 0,3446 Æ P( Z < - a) = 1- 0,3446 = 0,6554 Æ - a = 0, 4 Æ a = - 0, 4
c) P(Z < a) = 0,49 → P(Z <−a) = 1−0,49 = 0,51→ −a = 0,025 → a = −0,025
d) P(Z > a) = 0,1→ P(Z < a) = 1−0,1= 0,9 → a = 1,28

28. Pàgina 354

⎛ X −12 12,5−12 ⎞⎟ ⎛ X −12 11,2−12 ⎞⎟
P(11,2 ≤ X ≤12,5) = P( X ≤12,5)− P( X ≤11,2) = P⎜⎜⎜ ≤ ⎟⎟ − P⎜⎜ ⎟
⎜⎝ 0,6 ≤ 0,6 ⎟⎟⎠ =
⎝ 0,6 0,6 ⎟⎠

= P(Z ≤ 0,83)− P(Z ≤−1,33) = P(Z ≤ 0,83)−(1− P(Z ≤1,33)) = 0,705

29. Pàgina 354

X = «Diàmetre de les peces produïdes» X ≡ N (45; σ)

⎛ X − 45 50− 45⎞⎟ ⎛ 5⎞ ⎛ 5⎞ ⎛ 5⎞ 5
P( X > 50) = 0,006 → P⎜⎜⎜ > ⎟⎟ = P⎜⎜⎜ Z > ⎟⎟⎟ = 1− P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟⎟ = 0,006 → P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟⎟ = 0,994 → = 2,51→ σ = 1,992
⎝ σ σ ⎠ ⎝ σ⎠ ⎝ σ⎠ ⎝ σ⎠ σ

30. Pàgina 355

⎛ 12,2−µ ⎞⎟ 12,2−µ
P( X ≤12,2) = 0,67 → P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟ = 0,67 → = 0,44
⎝ σ ⎟⎠ σ

⎛ 16,7 −µ ⎞⎟ ⎛ 16,7 −µ ⎞⎟ 16,7 −µ

P( X >16,7) = 0,09 → P⎜⎜⎜ Z > ⎟ = P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟ = 1−0,09 = 0,91→ = 1,34
⎝ σ ⎟⎠ ⎝ σ ⎟⎠ σ

Resolem el sistema que plantegen les dues equacions:

12,2−µ ⎫⎪
= 0,44⎪⎪
σ ⎪⎪ µ = 10⎪⎫⎪
⎬→ ⎬
16,7 −µ ⎪ σ = 5 ⎪⎪⎭
= 1,34 ⎪⎪⎪
σ ⎪⎭

31. Pàgina 355

La distribució que dirigeix aquesta variable és B(70; 0,15). Com que n · p = 10,5 > 5 i n · (1 - p) = 59,5 > 5, la
podem aproximar a una normal:
X ≡ B(70; 0,15) ≈ N (10,5; 2,987)

La probabilitat que ens demanen és:

⎛ 18−10,5⎞⎟ ⎛ 15−10,5⎞⎟
P(15 ≤ X ≤18) = P( X ≤18)− P( X ≤15) ≈ P⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟ − P⎜⎜ Z ≤
⎜⎝
⎟⎟ = 0,994−0,9345 = 0,06
⎜⎝ 2,987 ⎟⎠ 2,987 ⎟⎠

678
 Distribucions binomial i normal 14

ACTIVITATS FINALS
32. Pàgina 356
a) Determinem l’espai mostral, en què Bn = «Blanca» i Bv = «Blava»:
E = {BnBnBn, BnBnBv, BnBvBn, BnBvBv, BvBnBn, BvBnBv, BvBvBn, BvBvBv}
Els esdeveniments no tenen la mateixa probabilitat, ja que cada extracció no és independent. El total de boles
és 7. Calculem les probabilitats dels esdeveniments elementals:

3 2 1 6 1 4 3 3 4 3 3 3 4 3 108 18
P( X = 0) = ⋅ ⋅ = = P( X = 2) = ⋅ ⋅ + ⋅ ⋅ + ⋅ ⋅ = =
!7##"
6##5$ 210 35 !7##"
6##5$ !7##"
6##5$ !7##"
6##5$ 210 35
BvBvBv BnBnBv BnBvBn BvBnBn

4 3 2 3 4 2 3 2 4 72 12 4 3 2 24 4
P( X = 1) = ⋅ ⋅ + ⋅ ⋅ + ⋅ ⋅ = = P( X = 3) = ⋅ ⋅ = =
!7##"
6 ##5$ !7##"
6 ##5$ !7##"
6 ##5$ 210 35 !7##"
6 ##5$ 210 35
BnBvBv BvBnBv BvBvBn BnBnBn

Les funcions de probabilitat i de distribució són, respectivament:

⎪⎧⎪ 1
⎪⎪ si x = 0 ⎪⎧⎪
⎪⎪ 35 0 si x < 0
⎪⎪
⎪⎪ ⎪⎪ 1
⎪⎪ 12 si 0 ≤ x <1
si x = 1 ⎪⎪
⎪⎪ 35 ⎪⎪ 35
⎪ ⎪
⎨ 13
f (x) = ⎪⎪
18
si x = 2 F(x) = ⎪⎨ si 1≤ x < 2
⎪⎪ 35 ⎪⎪ 35
⎪⎪ ⎪⎪
⎪⎪ 4 ⎪⎪ 31
si x = 3 ⎪⎪ si 2 ≤ x < 3
⎪⎪ 35 35
⎪⎪ ⎪⎪
⎪⎪⎩ 0 a la resta dels valors ⎪⎪ 1 si 3≤ x
⎩

f(x)
F(x)

b) Determinem l’espai mostral, en què Ma = «Maduixa», T = «Taronja» i Me = «Menta»:

E = {MaMa, MaT, MaMe, TT, TMa, TMe, MeMa, MeT}
Els esdeveniments no tenen la mateixa probabilitat, ja que cada extracció no és independent. El total de
caramels és 7. Calculem les probabilitats dels esdeveniments elementals:

2 1 2 1 1 2 6 1
P( X = 0) = ⋅ + ⋅ + ⋅ = =
7 6 !
! 7 6 !
7 6 42 7
MaMa MaMe MeMa

2 4 1 4 4 2 4 1 24 4
P( X = 1) = ⋅ + ⋅ + ⋅ + ⋅ = =
7 6 !
! 7 6 !
7 6 !
7 6 42 7
MaT MeT TMa TMe

679
 Distribucions binomial i normal 14

4 3 12 2
P( X = 2) = ⋅ = =
7
! 6 42 7
TT

Les funcions de probabilitat i de distribució són, respectivament:

⎪⎧⎪ 1 ⎧⎪ 0 si x < 0
⎪⎪ si x = 0 ⎪⎪
⎪⎪ 7 ⎪⎪ 1
⎪⎪ ⎪⎪ si 0 ≤ x <1
⎪ 4 ⎪ 7
f (x) = ⎪⎨ 7
si x = 1 F(x) = ⎪⎨
⎪⎪ ⎪⎪ 5
⎪⎪ 2 ⎪⎪ si 1≤ x < 2
⎪⎪ si x = 2 ⎪⎪ 7
⎪⎪ 7 ⎪⎪
⎪⎪ ⎪⎩ 1 si 2 ≤ x
⎩ 0 a la resta dels valors

f(x) F(x)

c) Determinem l’espai mostral, en què M = «Mascle» i F = «Femella»:

E = {MMMM, MMMF, MMFM, MFMM, FMMM, MMFF, MFFM, MFMF, FMFM, FMMF, FFMM,
FFFM, FFMF, FMFF, MFFF, FFFF}
Els esdeveniments tenen la mateixa probabilitat, i el nombre total és 16. Calculem les probabilitats dels
esdeveniments elementals:
1 4 1 6 3 4 1 1
P( X = 0) = P(X = 1) = = P( X = 2) = = P(X = 3) = = P( X = 4) =
16 16 4 16 8 16 4 16
Les funcions de probabilitat i de distribució són, respectivament:
⎧
⎪ 0 si x < 0
⎪
⎪
⎧⎪ ⎪
⎪ 1
⎪⎪ 1 ⎪
⎪ si 0 ≤ x <1
⎪⎪ si x = 0 o x = 4 ⎪
⎪ 16
⎪⎪ 16 ⎪
⎪
⎪ 5
⎪⎪ 1 ⎪
⎪ si 1≤ x < 2
si x = 1 o x = 3
f (x) = ⎪⎨ F(x) = ⎪
16
4 ⎨
⎪⎪ ⎪
⎪ 11
⎪⎪ 3 ⎪
⎪ si 2 ≤ x < 3
⎪⎪ si x = 2 ⎪
⎪
16
⎪⎪ 8 ⎪
⎪ 15
⎪⎪ 0 a la resta dels valors ⎪
⎪ si 3≤ x < 4
⎩ ⎪
⎪ 16
⎪
⎪
⎪
⎪
⎩ 1 si 4 ≤ x

f(x) F(x)

680
 Distribucions binomial i normal 14

33. Pàgina 356

2 1 1 31
a) + + = ≠ 1 → No és una funció de probabilitat.
3 6 5 30

1 3 2 2 69
b) + + + = ≠ 1 → No és una funció de probabilitat.
2 25 7 25 70

1 2 1 1 7
c) + + + = ≠ 1 → No és una funció de probabilitat.
4 6 2 12 6

d) 0,2 + 0,1+ 0,1+ 0,2 + 0,4 = 1 → És una funció de probabilitat.

La funció de distribució és:
⎧⎪ 0 si x < x1
⎪⎪
⎪⎪
⎪⎪ 0,2 si x1 ≤ x < x2
⎪⎪
⎪ 0,3 si x2 ≤ x < x3
F(x) = ⎪⎨
⎪⎪ 0,4 si x3 ≤ x < x4
⎪⎪
⎪⎪ 0,6 si x4 ≤ x < x5
⎪⎪
⎪⎪ 1 si x5 ≤ x
⎪⎩

34. Pàgina 356

2 1 1 4 1 1
a) P(Treure bola de U1 ) = ⋅ = P(Treure bola de U 2 ) = ⋅ =
6 4 12 6 8 12

1
Tots els esdeveniments tenen la mateixa probabilitat: P( X = xi ) =
12

⎧
⎪ 0 si x <1
⎧ 1
⎪ ⎪
⎪
⎪
⎪ ⎪
⎪
b) f (x) = ⎪⎨ 12 si x = 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 o 12
[x]
F(x) = ⎨ si 1≤ x <12
⎪
⎪ ⎪
⎪ 12
⎪
⎩ 0
⎪ a la resta dels valors ⎪
⎪
⎪
⎪
⎩ 1 si 12 ≤ x

m= 6,5 s 2 = 11,9167 s = 3,452

35. Pàgina 356

Comprovem que és una funció de probabilitat:
0,4 + 0,08 + 0,12 + 0,25 + 0,15 = 1 → És una funció de probabilitat.
⎪⎧⎪ 0 si x <1
⎪⎪
⎪⎪ 0,4 si 1≤ x < 2
⎪⎪
⎪ 0,48 si 2 ≤ x < 3
F(x) = ⎨
⎪⎪ 0,6 si 3≤ x < 4
⎪⎪
⎪⎪ 0,85 si 4 ≤ x < 5
⎪⎪
⎪⎪⎩ 1 si 5 ≤ x

681
 Distribucions binomial i normal 14

f(x)
F(x)

36. Pàgina 356

a) P( X > 3) = 1− P( X ≤ 3) = 1− F(3) = 0,4
b) P( X ≤ 2) = F(2) = 0,48
c) P(2 < X ≤ 4) = P( X ≤ 4)− P( X ≤ 2) = F(4)− F(2) = 0,37
d) m= 2,67 ; s = 1,556
P(µ −σ < x < µ + σ) = P(1,114 < X < 4,226) = P( X < 4,226)− P( X ≤1,114) = F(4,226)− F(1,114) = 0,45

37. Pàgina 356

c) Mitjana: µ = 4,65

Desviació típica: σ = 0,8275 = 0,909

38. Pàgina 356

39. Pàgina 356

a) Com que la fitxa que traiem la tornem a posar a l’urna, la probabilitat de treure una fitxa vermella sempre és la
mateixa:

5 9
P(Treure fitxa vermella) = → P(No treure fitxa vermella) =
14 14
Determinem l’espai mostral, en què V = «Treure vermell» i N = «No treure vermell»:
E = {NNN, NNV, NVN, VNN, NVV, VNV, VVN, VVV}
Els esdeveniments no tenen la mateixa probabilitat. Calculem les probabilitats dels esdeveniments elementals:
3 2
⎛9⎞ 729 ⎛ 9 ⎞⎛ 5 ⎞ 675
P( X = 0) = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ = P( X = 2) = 3⋅⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ =
⎝14 ⎠ 2.744 ⎝14 ⎠⎝14 ⎠ 2.744

682
 Distribucions binomial i normal 14

2 3
⎛9⎞ ⎛ 5 ⎞⎟ 1.215 ⎛5⎞ 125
P( X = 1) = 3⋅⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ ⎜⎜ ⎟ =
⎜⎝14 ⎟⎠ 2.744 P( X = 3) = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ =
⎝14 ⎠ ⎝14 ⎠ 2.744

⎧⎪ ⎪⎧⎪ 0 si x < 0
⎪⎪ 729 ⎪⎪
⎪⎪ si x = 0 ⎪⎪ 729
⎪⎪ 2.744 si 0 ≤ x <1
⎪⎪
⎪⎪ 1.215 ⎪⎪ 2.744
⎪⎪ si x = 1 ⎪⎪ 1.944
⎪⎪ 2.744 ⎪⎪ si 1≤ x < 2
⎪⎨ ⎨ 2.744
675 ⎪⎪
f (x) = ⎪⎪ si x = 2
⎪⎪ 2.744 F⎪ ⎪⎪(x) 2.619
= si 2 ≤ x < 3
⎪⎪ ⎪⎪ 2.744
⎪⎪ 125 ⎪⎪
⎪⎪ si x = 3
2.744 ⎪⎪ 1 si x > 3
⎪⎪ ⎪⎪
⎪⎪⎩ 0 a la resta dels valors ⎪⎩

729 2.015
b) P( X ≥1) = 1−(P ≤1) = 1− =
2.744 2.744

c) Mitjana: µ = 0,675

Desviació típica: σ = 1,258

40. Pàgina 356

a)
X 0 1 2 3 4 5 6
1 1 3 1 5 3 1
P(X = xi)
28 14 28 7 28 14 4

Y 0 1 2 3 4 5 6
7 3 5 1 3 1 1
P(Y = yi)
28 14 28 7 28 14 28

b) µ X = 4 σ X = 1,732

µY = 2 σY = 1,732

c) P(X < 4) = 5
14
d) P(X ≥ 5) = 3
28

41. Pàgina 357

a)
X 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1 1 1 1 5 1 5 1 1 1 1
P(X = xi)
36 18 12 9 36 6 36 9 12 18 36

m= 7
s = 2,4152
b) P(X > 9) = 6 = 1
36 6

683
 Distribucions binomial i normal 14

c) P(X £ 5) = 10 = 5
36 18

42. Pàgina 357

1 1 1 1 1
P(Treure bola de B1 ) = P(Treure bola de B2 ) = P(Treure'n un parell (b1 , b2 )) = ⋅ =
4 5 4 5 20
Alguns resultats no són possibles perquè no es poden obtenir multiplicant els nombres de les boles.

X Possibilitats P(X = xi)

1
1 (1, 1)
20

1
2 (1, 2) (2, 1)
10

1
3 (1, 3) (3, 1)
10

3
4 (1, 4) (4, 1) (2, 2)
20

1
5 (1, 5)
20

1
6 (2, 3) (3, 2)
10

1
8 (2, 4) (4, 2)
10

1
9 (3, 3)
20

1
10 (2, 5)
20

1
12 (3, 4) (4, 3)
10

1
15 (3, 5)
20

1
16 (4, 4)
20

1
20 (4, 5)
20

3
P( X > 12) =
20

43. Pàgina 357

a) La variable aleatòria no segueix una distribució binomial.
b) La variable és discreta, perquè tan sols pot adoptar els valors 0, 1, 2 i 3.
n = 3 és la quantitat de vegades que fem l’experiment.

Considerem A = «Treure una fitxa blanca»; aleshores P( A) = 3 .

8

684
 Distribucions binomial i normal 14

Els experiments són independents, perquè el que passa en una extracció no influeix en la següent.
⎛ 3⎞
Per tant, la variable segueix una distribució binomial: B = ⎜⎜⎜3, ⎟⎟⎟⎟ .
⎝ 8⎠

c) La variable és discreta, perquè tan sols pot adoptar els valors 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10.
n = 10 és la quantitat de vegades que fem l’experiment.

Considerem A = «Treure un 1»; aleshores P( A) = 1 .

6

Els experiments són independents, perquè el que passa en un llançament no influeix en el següent.
⎛ 1⎞
Per tant, la variable segueix una distribució binomial: B = ⎜⎜⎜10, ⎟⎟⎟⎟ .
⎝ 6⎠

d) La variable aleatòria no segueix una distribució binomial.

e) La variable és discreta, perquè tan sols pot adoptar els valors 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16,
17, 18, 19 i 20.
n = 20 és la quantitat de vegades que fem l’experiment.
Considerem A = «Tenir els ulls blaus»; aleshores P(A) = 0,1.
Els experiments són independents, perquè el color dels ulls d’una persona no influeix en el color dels ulls de
l’altra persona.
Per tant, la variable segueix una distribució binomial: B(20; 0,1).

44. Pàgina 357

X º B(4; 0,25) 0 1 2 3 4
P(X = xi) 0,3164 0,4219 0,2109 0,0469 0,0039

45. Pàgina 357

a)
X º B(3; 0,9) 0 1 2 3 m= 2,7

P(X = xi) 0,001 0,027 0,243 0,729 s = 0,5196

b)
X º B(5; 0,15) 0 1 2 3 4 5 m= 0,75

P(X = xi) 0,4437 0,3915 0,1382 0,02438 0,0022 0,00008 s = 0,7984

46. Pàgina 357

a) És una B(50; 0,97) → m= 48,5 s = 1,21 → El cas amb més probabilitat és 49.
b) És una B(5; 0,12) → m= 0,6 s = 0,7266 → El cas amb més probabilitat és 0.

⎛ 1 ⎞⎟
⎜
c) És una B⎜⎝⎜10; ⎟⎟⎠ → m= 1,67 s = 1,18 → El cas amb més probabilitat és 1.
6

685
 Distribucions binomial i normal 14

⎛ 1 ⎞⎟
⎜
d) És una B⎜⎜⎝7; ⎟⎟⎠ → m= 3,5 s = 1,323 → Els casos amb més probabilitat són 3 i 4.
2

e) És una B(20; 0,7) → m= 14 s = 2,049 → El cas amb més probabilitat és 14.

f) Si la variable aleatòria fos saber si s’han titulat en el temps mínim sí que seria una distribució binomial, però
aquesta variable no segueix una binomial.

47. Pàgina 357

a) P( X = 0) = 0,2401 P( X < 2) = 0,6517 P( X ≥ 3) = 0,0837

b) P( X = 7) = 0,267 P( X ≤ 4) = 0,1138 P( X > 6) = 0,3671

c) P( X = 8) = 0,0147 P( X ≤1) = 0,0355 P( X <10) = 0,9998

48. Pàgina 357

49. Pàgina 357

50. Pàgina 357

⎛ 1 ⎞⎟
⎜
Considerem X = «Llançar una moneda a l’aire 8 vegades i apuntar la quantitat de cares» → X ≡ B⎜⎜⎝8; ⎟⎟⎠
2

P( X ≤ 5) = 0,8555

51. Pàgina 358

Considerem X = «Quantes aixetes són defectuoses d’una mostra de 9 aixetes» → X ≡ B(9; 0,06) .

a) P( X >1) = 1− P( X ≤1) = 0,0978 b) P( X = 0) = 0,573

52. Pàgina 358

⎛ 1 ⎞⎟
Considerem X = «Quantes noies hi ha en el grup de 6 estudiants» → X ≡ B⎜⎜⎜⎝6; ⎟⎟⎠ .
2

a) P( X ≤ 3) = 0,6563 b) P( X = 0) = 0,0156 c) P( X = 3) = 0,3125

53. Pàgina 358

686
 Distribucions binomial i normal 14

1 ⎛ 1 ⎞⎟
⎜
Per cada noia hi ha 3 nois, és a dir: P(Noia) = → X ≡ B⎜⎜⎝6; ⎟⎟⎠
4 4

a) P( X ≤ 3) = 0,9624 b) P( X = 0) = 0,178 c) P( X = 3) = 0,1318

54. Pàgina 358

Considerem X = «Quants malalts es curaran del grup de 20» → X ≡ B(20; 0,8) .

P(10 < X <15) = P(x <15)− P( X ≤10) = 0,1932

55. Pàgina 358

⎛ 1 ⎞⎟
Considerem X = «Quants 5 surten en els quatre daus» → X ≡ B⎜⎜⎜⎝4; ⎟⎟⎠ .
6

a) P( X = 2) = 0,1157 b) P( X > 2) = 0,0162 c) P( X ≥1) = 1− P( X = 0) = 0,5177

L’ordre de probabilitats és: b) < a) < c).

56. Pàgina 358

Considerem X = «Quantes cistelles fa de 5 llançaments» → X ≡ B(5; 0,4) .

a) P( X = 4) = 0,0768 c) P( X ≤ 2) = 0,6826
b) P( X > 3) = 0,087 d) P( X = 0) = 0,0778

57. Pàgina 358

Considerem X = «Quants responen «NS/NC» dels 15 enquestats» → X ≡ B(15; 0,13) .

a) P( X ≥10) = 0,000002 b) P( X = 3) = 0,188

58. Pàgina 358

⎛ 1 ⎞⎟
Considerem X = «Quantes revisions són no aptes dels 35 vehicles» → X ≡ B⎜⎜⎜⎝35; ⎟.
12 ⎟⎠

a) P( X = 3) = 0,234 b) P( X = 0) = 0,0476 c) P( X ≤ 30) ≈1

59. Pàgina 358

+∞ 1 2 1 2 1
a) 1= ∫−∞ f (x) dx = ∫0 k dx + ∫1 4k dx = ⎡⎣⎢ kx ⎤⎦⎥ 0 + ⎡⎣⎢ 4kx ⎤⎦⎥1 = k + 8k − 4k = 5k → k =
5

⎪⎧⎪ 0 si x < 0
⎪⎪
⎪⎪ x
⎪⎪ si 0 ≤ x <1
5
F(x) = ⎪⎨
La funció de distribució és: ⎪⎪ 4x
⎪⎪ si 1≤ x < 2
⎪⎪ 5
⎪⎪ 1 si 2 ≤ x
⎪⎩

687
 Distribucions binomial i normal 14

k
+∞ k x +1 ⎡ x2 x ⎤ k2 k ⎧k = −4
⎪
b) 1= ∫−∞ f (x) dx = ∫0 dx = ⎢⎢ + ⎥⎥ = + → k 2 + 2k −8 = 0 → ⎪
⎨
4 ⎣ 8 4 ⎦0 8 4 ⎪
⎩k = 2
⎪

L’única solució vàlida és k = 2 , ja que aquest valor ha de ser més gran que 0.
⎧
⎪ 0 si x < 0
⎪
⎪
⎪
⎪ 2
⎪ x + 2x
La funció de distribució és: F(x) = ⎨⎪ si 0 ≤ x < 2
⎪ 8
⎪
⎪
⎪
⎪
⎩ 1 si 2 ≤ x

1
+∞ 1 1 x ⎡ x2 ⎤ 1 1 1
c) 1= ∫−∞ f (x) dx = ∫−1 (−0,5x + k) dx = ∫−1 (− + k) dx = ⎢⎢− + kx ⎥⎥ = − + k + + k → 1= 2k → k =
2 ⎣ 4 ⎦ −1 4 4 2

⎧ 0
⎪ si x <−1
⎪
⎪
⎪
⎪ −x 2 + 2x + 3
La funció de distribució és: F(x) = ⎨⎪ si −1≤ x ≤1
⎪ 4
⎪
⎪
⎩ 1
⎪
⎪ si 1< x

60. Pàgina 358

⎡x⎤
8 ⎪⎧⎪ 1
+∞ 8 1 8 2 si x ∈ [2, 8]
∫ f (x) dx = ∫ dx = ⎢ ⎥ = − = 1 → f (x) = ⎪⎨ 6 és una funció de densitat.
6 ⎢6⎥ ⎪⎪
−∞ 2
⎣ ⎦2 6 6 ⎪⎩0 a la resta

La funció de distribució és:

⎧0
⎪ si x < 2
⎪
⎪
⎪x−2
F(x) = ⎪
⎨ si 2 ≤ x ≤ 8
⎪
⎪ 6
⎪
⎪
⎪
⎪1 si 8 < x
⎩

3− 2 1
a) P( X < 3) = F(3) = =
6 6

3 1 2 1
b) P(3≤ X ≤ 5) = P( X ≤ 5)− P( X < 3) = F(5)− F(3) = − = =
6 6 6 3
4 2 1
c) P( X > 6) = 1− P( X ≤ 6) = 1− F(6) = 1− = =
6 6 3

61. Pàgina 358

5 ⎧⎪ x
+∞ 5 x ⎡ x2 ⎤ 25 1 ⎪⎪ si x ∈ [1, 5]
⎢ ⎥
∫ f (x) dx = ∫
12
dx = ⎢ ⎥ = − = 1 → f (x) = ⎨12
⎪
és una funció de densitat.
⎣ 24 ⎦1 24 24 ⎪⎪0 a la resta
−∞ 1
⎩
La funció de distribució és:
⎧0
⎪ si x <1
⎪
⎪
⎪ x 2 −1
F(x) = ⎪
⎨ si 1≤ x ≤ 5
⎪
⎪ 24
⎪
⎪
⎪1 si 5 < x
⎪
⎩

688
 Distribucions binomial i normal 14

4−1 1
a) P( X < 2) = F(2) = =
24 8

⎛3 ⎟ ⎞ ⎟ ⎛ ⎟3⎞ ⎛ 3⎞ 16−1 (3 / 2)2 −1 5 5 55

b) P⎜⎜⎜ ≤ X ≤ 4⎟⎟⎟ = P( X ≤ 4)− P⎜⎜⎜ X < ⎟⎟⎟ = F(4)− F ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ = − = − =
⎝2 ⎠ ⎝ 2⎠ ⎝ 2⎠ 24 24 8 96 96

32 −1 1 2
c) P( X > 3) = 1− P( X ≤ 3) = 1− F(3) = 1− = 1− =
24 3 3
62. Pàgina 358
π ⎧⎪ sin x
sin x ⎡ −cos x ⎤ 1 1 ⎪ si x ∈ [0, π]
= + = 1 → f (x) = ⎪⎨ 2
+∞ π

∫ −∞
f (x) dx = ∫
0 2
dx = ⎢
⎢ 2 ⎥
⎣
⎥
⎦0 2 2 ⎪⎪
és una funció de densitat.
⎪⎩0 si x ∉ [0, π]

La funció de distribució és:

⎧0
⎪ si x < 0
⎪
⎪
⎪1− cos x
⎪
F(x) = ⎨ si 0 ≤ x ≤ π
⎪
⎪ 2
⎪
⎪
⎪
⎪1 si π < x
⎩

⎛ π⎞ ⎛ π⎞ ⎛π⎞ 2− 2 2− 2
a) P⎜⎜⎜0 ≤ X ≤ ⎟⎟⎟⎟ = P⎜⎜⎜ X ≤ ⎟⎟⎟⎟ − P( X < 0) = F ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟⎟ − F(0) = −0 =
⎝ 4⎠ ⎝ 4⎠ ⎝ 4⎠ 4 4

⎛π ⎞ ⎛ π⎞ ⎛π⎞ 1 1
b) P⎜⎜ ≤ X ⎟⎟⎟ = 1− P⎜⎜⎜ X < ⎟⎟⎟ = 1− F ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ = 1− =
⎜⎝ 2 ⎟⎠ ⎝ 2 ⎟⎠ ⎝ 2 ⎟⎠ 2 2

⎛π ⎞ ⎛ π⎞ ⎛π⎞ 1 3
c) P⎜⎜⎜ ≤ X ≤ 4⎟⎟⎟ = P( X ≤ 4)− P⎜⎜⎜ X < ⎟⎟⎟ = F(4)− F ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ = 1− =
⎝3 ⎟⎠ ⎝ 3 ⎟⎠ ⎝ 3 ⎟⎠ 4 4

63. Pàgina 359

La funció de distribució és:
⎧0
⎪ si x < 0
⎪
⎪
⎪
⎪x
3
F(x) = ⎨ si 0 ≤ x ≤ 2
⎪
⎪ 8
⎪
⎪
⎪1 si 2 < x
⎪
⎩

a) P(0,5 < X <1,5) = F(1,5)− F(0,5) = 0,40625 c) P( X <1,5) = F(1,5) = 0,4219

b) P(1< X < 2) = F(2)− F(1) = 0,875 d) P( X >1,2) = 1− F(1,2) = 0,784

64. Pàgina 359

1 1
a) P(2 ≤ X ≤ 3) = F(3)− F(2) = c) P(1,5 ≤ X ≤ 2,5) = F(2,5)− F(1,5) =
3 3
2 2
b) P( X ≤ 3) = F(3) = d) P( X > 2) = 1− F(2) =
3 3

689
 Distribucions binomial i normal 14

65. Pàgina 359

66. Pàgina 359

a) P(Z < 0,6) = 0,7257 e) P(Z <1,23) = 0,8907
b) P(Z ≤ 0,92) = 0,8212 f) P(Z ≤ 2,01) = 0,9778
d) P(Z ≤ 2,4) = 0,9918 h) P(Z < 0,31) = 0,6217

67. Pàgina 359

a) P(Z ≥ 0,68) = 1− P(Z ≤ 0,68) = 0,2483 e) P(Z = 1,2) = 0
b) P(Z > 0,9) = 1− P(Z ≤ 0,9) = 0,1841 f) P(Z >1,6) = 1− P(Z ≤1,6) = 0,0548
c) P(Z >1,5) = 1− P(Z ≤1,5) = 0,0668 g) P(Z > 0,03) = 1− P(Z ≤ 0,03) = 0,488
d) P(Z ≥ 2) = 1− P(Z ≤ 2) = 0,0228 h) P(Z ≥ 2,21) = 1− P(Z ≤ 2,21) = 0,0136

68. Pàgina 359

a) P(Z ≤−0,4) = 1− P(Z ≤ 0,4) = 0,3446 e) P(Z <−2,5) = 1− P(Z ≤ 2,5) = 0,0062
b) P(Z ≤−1,62) = 1− P(Z ≤1,62) = 0,0526 f) P(Z ≤−1,76) = 1− P(Z ≤1,76) = 0,0392
c) P(Z <−2,3) = 1− P(Z ≤ 2,3) = 0,0107 g) P(Z <−0,13) = 1− P(Z ≤ 0,13) = 0,4483
d) P(Z = −2,05) = 0 h) P(Z ≤−1,07) = 1− P(Z ≤1,07) = 0,1423

69. Pàgina 359

a) P(Z >−1,27) = P(Z ≤1,27) = 0,898 e) P(Z = −0,2) = 0
b) P(Z ≥−2,02) = P(Z ≤ 2,02) = 0,9783 f) P(Z ≥−1,04) = P(Z ≤1,04) = 0,8508
c) P(Z >−1,35) = P(Z ≤1,35) = 0,9115 g) P(Z >−0,09) = P(Z ≤ 0,09) = 0,5359
d) P(Z ≥−2) = P(Z ≤ 2) = 0,9772 h) P(Z ≥−2,31) = P(Z ≤ 2,31) = 0,9896

70. Pàgina 359

a) P(Z >1,11) = 1− P(Z ≤1,11) = 0,1335 e) P(Z <−0,33) = 1− P(Z ≤ 0,33) = 0,3707
b) P(Z ≤−0,93) = 1− P(Z ≤ 0,93) = 0,1762 f) P(Z > 0,45) = 1− P(Z ≤ 0,45) = 0,3264
c) P(Z ≥ 2,29) = 1− P(Z ≤ 2,29) = 0,011 g) P(Z ≤−1) = 1− P(Z ≤1) = 0,1587
d) P(Z = 0) = 0 h) P(Z ≥−2,11) = P(Z ≤ 2,11) = 0,9826

71. Pàgina 359

⎛ 1⎞ ⎛ 10 ⎞ ⎛ 10 ⎞
a) P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟⎟ = 0,6915 d) P⎜⎜⎜ Z <− ⎟⎟⎟ = 1− P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟⎟ = 0,0478
⎝ 2⎠ ⎝ 6⎠ ⎝ 6⎠

690
 Distribucions binomial i normal 14

⎛ 3⎞ ⎛ 3⎞ ⎛ 4⎞
b) P⎜⎜⎜ Z ≥− ⎟⎟⎟ = P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟⎟ = 0,7734 e) P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟⎟ = 0,7161
⎝ ⎠ 4 ⎝ ⎠
4 ⎝ 7⎠

⎛ 7⎞ ⎛ 7⎞ ⎛ 5⎞ ⎛ 5⎞
c) P⎜⎜⎜⎝ Z > ⎟⎟⎟⎠ = 1− P⎜⎜⎜⎝ Z ≤ ⎟⎟⎟⎠ = 0,0098 f) P⎜⎜⎜⎝ Z ≥ ⎟⎟⎟⎠ = 1− P⎜⎜⎜⎝ Z ≤ ⎟⎟⎟⎠ = 0,0062
3 3 2 2

72. Pàgina 359

a) P(0,4 < Z ≤1,8) = P(Z ≤1,8)− P(Z ≤ 0,4) = 0,3086
b) P(−0,6 ≤ Z ≤ 0,93) = P(Z ≤ 0,93)− P(Z ≤−0,6) = P(Z ≤ 0,93)−(1− P(Z ≤ 0,6)) = 0,5496
c) P(−1,51≤ Z <−0,64) = P(Z ≤−0,64)− P(Z ≤−1,51) = 1− P(Z ≤ 0,64)−(1− P(Z ≤1,51)) =
= P(Z ≤1,51)− P(Z ≤ 0,64) = 0,1956

d) P(−2,31< Z ≤ 0) = P(Z ≤ 0)− P(Z <−2,31) = 0,5−(1− P(Z ≤ 2,31)) = 0,5−0,0104 = 0,4896

73. Pàgina 359

a) P(−1,8 < Z ≤1,8) = P(Z ≤1,8)− P(Z ≤−1,8) = P(Z ≤1,8)−(1− P(Z ≤1,8)) = 2⋅ P(Z ≤1,8)−1= 0,9281
b) P(−2,06 ≤ Z ≤ 2,06) = 2⋅ P(Z ≤ 2,06)−1= 0,9606
c) P(−1,51≤ Z <1,51) = 2⋅ P(Z ≤1,51)−1= 0,8690
d) P(0 < Z ≤1,96) = P(Z ≤1,96)− P(Z ≤ 0)) = 0,9750−0,5 = 0,4750

74. Pàgina 359

a) P(Z < k) = 0,9599 → k = 1,75
b) P(Z > k) = P(Z ≤−k) = 0,9375 → k = −1,535
c) P(Z > k) = 1− P(Z ≤ k) = 0,3085 → P(Z ≤ k) = 0,6915 → k = 0,5
d) P(Z < k) = 1− P(Z ≤−k) = 0,0256 → P(Z ≤−k) = 0,9744 → k = −1,95
e) P(Z ≤ k) = 1− P(Z ≤−k) = 0,4364 → P(Z ≤−k) = 0,5636 → k = −0,16
f) P(Z > k) = P(Z ≤−k) = 0,5557 → k = −0,14

75. Pàgina 359

691
 Distribucions binomial i normal 14

⎛ X −108 f −108 ⎞⎟ f −108

f) P( X ≤ f ) = 0,7717 → P⎜⎜⎜⎝ ≤ ⎟ = 0,7717 → = 0,745 → f = 119,92
16 16 ⎟⎠ 16

76. Pàgina 359

P(−k < Z < k) = P(Z ≤ k)−(1− P(Z ≤ k)) = 2⋅ P(Z ≤ k)−1

0,8414 +1
a) P(−k < Z < k) = 0,8414 → P(Z ≤ k) = = 0,9207 → k = 1,41
2

0,0398+1
b) P(−k < Z < k) = 0,0398 → P(Z ≤ k) = = 0,5199 → k = 0,05
2

0,383+1
c) P(−k < Z < k) = 0,383→ P(Z ≤ k) = = 0,6915 → k = 0,5
2

0,4448+1
d) P(−k < Z < k) = 0,4448 → P(Z ≤ k) = = 0,7224 → k = 0,59
2

0,8664 +1
e) P(−k < Z < k) = 0,8664 → P(Z ≤ k) = = 0,9332 → k = 1,5
2

0,9426 +1
f) P(−k < Z < k) = 0,9426 → P(Z ≤ k) = = 0,9713→ k = 1,9
2

77. Pàgina 359

Calculem els extrems corresponents, -k i k, per a N(0, 1) i els transformem en els extrems x, y de la normal
adequada per mitjà de les transformacions següents:
x −µ y −µ
= −k → x = µ −σk = k → x = µ + σk
σ σ

0,9 +1
a) P(−k < Z < k) = 0,9 → P(Z ≤ k) = = 0,95 → k = 1,645 L’interval és [10,065; 19,935].
2

0,68+1
b) P(−k < Z < k) = 0,68 → P(Z ≤ k) = = 0,84 → k = 0,995 L’interval és [41,035; 54,965].
2

0,84 +1
c) P(−k < Z < k) = 0,84 → P(Z ≤ k) = = 0,92 → k = 1,405 L’interval és [48,925; 91,075].
2

78. Pàgina 360

a) P(k < Z < 2k) = P(Z < 2k)− P(Z < k) = 0,0761→ k = 0,2
b) P(−k < Z < 3k) = P(Z < 3k)− P(Z <−k) = P(Z < 3k)− P(Z > k) = P(Z < 3k) + P(Z < k)−1= 0,1574 →
→ P(Z < 3k) + P(Z < k) = 1,1574 → k = 0,1

c) P(−2k < Z < k) = P(Z < k)− P(Z <−2k) = P(Z < k)− P(Z > 2k) = P(Z < k) + P(Z < 2k)−1= 0,9318 →

692
 Distribucions binomial i normal 14

→ P(Z < k) + P(Z < 2k) = 1,9318 → k = 1,5

d) P(−5k < Z <−2k) = P(2k < Z < 5k) = P(Z < 5k)− P(Z < 2k) = 0,1891→ k = 0,4

79. Pàgina 360

⎛ 22− 25⎞⎟
a) P( X < 22) = P⎜⎜⎜⎝ Z ≤ ⎟ = P( Z ≤−0,75) = 1− P( Z ≤ 0,75) = 0,2266
4 ⎟⎠

b) P( X ≥ 27,3) = 1− P( X ≤ 27,3) = 1− P( Z ≤ 0,575) = 0,2826

c) P( X ≤ 28,4) = P( Z ≤ 0,85) = 0,8023
d) P( X ≥18,04) = 1− P( X ≤18,04) = 1− P( Z ≤−1,74) = P( Z ≤1,74) = 0,9591
e) P(24 < X ≤ 30) = P( X ≤ 30)− P( X ≤ 24) = P(Z ≤1,25)− P(Z ≤−0,25) = P(Z ≤1,25)−(1− P(Z ≤ 0,25)) = 0,4931
f) P(20 ≤ X < 23) = P( X ≤ 23)− P( X ≤ 20) = P(Z ≤−0,5)− P(Z ≤−1,25) = P(Z ≤1,25)− P(Z ≤ 0,5) = 0,2029

80. Pàgina 360

⎛ 86−80 ⎞⎟
a) P( X < 86) = P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟ = P( Z ≤ 0,55) = 0,7088
⎝ 11 ⎟⎠

b) P( X ≥ 88) = 1− P( X ≤ 88) = 1− P( Z ≤ 0,73) = 0,2327

c) P( X ≤ 75) = P( Z ≤−0,45) = 1− P( Z ≤ 0,45) = 0,33
d) P( X ≥ 68) = 1− P( X ≤ 68) = 1− P( Z ≤−1,09) = P( Z ≤1,09) = 0,8621
e) P(67 < X ≤ 77) = P( X ≤ 77)− P( X ≤ 67) = P(Z ≤−0,27)− P(Z ≤−1,18) = P(Z ≤1,18)− P(Z ≤ 0,27) = 0,2746
f) P(76 ≤ X < 85) = P( X ≤ 85)− P( X ≤ 76) = P(Z ≤ 0,45)− P(Z ≤−0,36) = P(Z ≤ 0,45)−(1− P(Z ≤ 0,36)) = 0,3142

81. Pàgina 360

⎛ 22−µ ⎞⎟ 22−µ
a) P( X ≤ 22) = P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟ = 0,6915 → = 0,5 → 0,5σ + µ = 22
⎝ σ ⎠ σ
⎛ 28−µ ⎞⎟ 28−µ
P( X < 28) = P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟ = 0,9938 → = 2,5 → 2,5σ + µ = 28
⎝ σ ⎟⎠ σ

0,5σ + µ = 22⎪⎫⎪ µ = 20,5⎪⎫⎪

⎬→ ⎬
2,5σ + µ = 28⎪⎪⎭ σ = 3 ⎪⎪⎭

⎛ 25−µ ⎞⎟ ⎛ 25−µ ⎞⎟ 25−µ

b) P( X > 25) = 1− P( X ≤ 25) = 1− P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟ = 0,1056 → P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟ = 0,8944 → = 1,25 → 1,25σ + µ = 25
⎝ σ ⎠ ⎝ σ ⎠ σ
⎛ 4,8−µ ⎞⎟ ⎛ 4,8−µ ⎞⎟ 4,8−µ
P( X > 4,8) = 1− P( X ≤ 4,8) = 1− P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟ = P⎜⎜⎜ Z ≤− ⎟⎟ = 0,9332 → − = 1,5 → −1,5σ + µ = 4,8
⎝ σ ⎠ ⎝ σ ⎠ σ

174 ⎪⎫
µ= = 15,8182 ⎪⎪
1,25σ + µ = 25 ⎪⎫⎪ 11 ⎪⎪
⎬→ ⎬
−1,5σ + µ = 4,8⎪⎪⎭ 404 ⎪
σ= = 7,34545⎪⎪⎪
55 ⎪⎭

82. Pàgina 360

a) P( X >170) = 1− P( X ≤170) = 1− P( Z ≤ 0,42) = 0,3372
b) P( X <168) = P( Z ≤ 0,25) = 0,5987

693
 Distribucions binomial i normal 14

c) P(159 ≤ X ≤172) = P( X ≤172)− P( X ≤159) = P( Z ≤ 0,58) − P( Z ≤−0,50) = P( Z ≤ 0,58) + P( Z ≤ 0,50) −1= 0,4105

83. Pàgina 360

Per calcular la quantitat de llobarros, multipliquem la probabilitat pel nombre d’exemplars que s’extreuen.
a) P( X ≥ 980) = 1− P( X ≤ 980) = 1− P(Z ≤ 0,4) = 0,3446 → 100⋅0,3446 ≈ 34 llobarros
b) P(750 ≤ X ≤1.100) = P( X ≤1.100)− P( X ≤ 750) = P( Z ≤1) − P( Z ≤−0,75) =
= P( Z ≤1) + P( Z ≤ 0,75) −1= 0,6147 = 61,47 % dels llobarros

c) Els 20 llobarros més petits representen la 20 = 0,2 part més petita de la probabilitat; així doncs, hem de
100
trobar un nombre k tal que:
⎛ k −900 ⎞⎟ ⎛ k −900 ⎞⎟
P( X ≤ k) = 0,2 → P( X ≤ k) = P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟ = 1− P⎜⎜⎜ Z ≤− ⎟⎟ = 0,2 →
⎝ 200 ⎠ ⎝ 200 ⎠
⎛ k −900 ⎞⎟ k −900
→ P⎜⎜⎜ Z ≤− ⎟⎟ = 0,8 → − = 0,84 → k = 732
⎝ 200 ⎠ 200
«Els 20 llobarros més petits pesen menys de 732 g.»
d) Efectuem un procés similar al de l’apartat anterior:
1 ⎛ k −900 ⎞⎟
P( X ≥ k) = = 0,25 → P( X ≥ k) = 1− P( X ≤ k) = 1− P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟ = 0,25 →
4 ⎝ 200 ⎠
⎛ k −900 ⎞⎟ k −900
→ P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟ = 0,75 → = 0,675 → k = 1.035
⎝ 200 ⎠ 200
«La quarta part formada pels més grossos pesa més de 1.035 g.»

84. Pàgina 360

Per calcular la quantitat de pomes, multipliquem la probabilitat pel nombre de quilos que han comprat.
a) P( X ≤168) = P(Z ≤−0,28) = 1− P(Z ≤ 0,28) = 0,3897 → 0,3897 ⋅15.000 = 5.845 kg de pomes

b) P(170 ≤ X ≤180) = P( X ≤180)− P( X ≤170) = P( Z ≤ 0,2) − P( Z ≤−0,2) =

= P( Z ≤ 0,2) + P( Z ≤ 0,2) −1= 0,1585 → 0,1585⋅100 = 15,85% de les pomes

c) P( X ≤160) = P(Z ≤−0,6) = 1− P(Z ≤ 0,6) = 0,2743 → 0,2743⋅15.000 = 4.114,5 kg de pomes de menys de 160 g.
15.000− 4.114,5 = 10.885,5 kg de pomes de més de 160 g.

d) El pes, k, ha de complir:

1 ⎛ k −175⎞⎟
P( X ≥ k) = = 0,25 → P( X ≥ k) = 1− P( X ≤ k) = 1− P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟ = 0,25 →
4 ⎝ 25 ⎟⎠

⎛ k −175⎞⎟ k −175
→ P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟⎟ = 0,75 → = 0,675 → k = 191,875 g és el pes de separació.
⎝ 25 ⎠ 25

85. Pàgina 360

a) P(70 ≤ X ≤ 72) = P( X ≤ 72)− P( X ≤ 70) = P( Z ≤−0,75) − P( Z ≤−1,25) = P( Z ≤1,25) − P( Z ≤ 0,75) = 0,121

b) P(78 ≤ X ≤ 80) = P( X ≤ 80)− P( X ≤ 78) = P( Z ≤1,25) − P( Z ≤ 0,75) = 0,121

c) P( X > 81) = 1− P( X ≤ 81) = 1− P( Z ≤1,5) = 0,0668

694
 Distribucions binomial i normal 14

86. Pàgina 360

a) P( X > 5.200) = 1− P( X ≤ 5.200) = 1− P(Z ≤1,67) = 0,0475 = 4,75% de bombetes

b) P(5.040 ≤ X ≤ 5.070) = P( X ≤ 5.070)− P( X ≤ 5.040) = P( Z ≤ 0,58) − P( Z ≤ 0,33) = 0,0897 = 8,97 % de bombetes
c) P(5.145 ≤ X ≤ 5.230) = P( X ≤ 5.230)− P( X ≤ 5.145) = P( Z ≤1,92) − P( Z ≤1,21) = 0,0857 = 8,57 % de bombetes
87. Pàgina 360
X = «Temps de fabricació d’una camisa» ≡ N (6,5; σ)
⎛ 7 −6,5⎞⎟ 0,5
P( X ≤ 7) = 93,70% = 0,937 → P( X ≤ 7) = P⎜⎜⎜ Z ≤ ⎟ = 0,937 → = 1,53→ σ = 0,327 → X ≡ N (6,5; 0,327)
⎝ σ ⎟⎠ σ

88. Pàgina 360

Per calcular la quantitat de dies, multipliquem la probabilitat pel nombre total de dies de l’any.
P( X ≥ 37) = 1− P( X ≤ 37) = 1− P(Z ≤1,25) = 0,1056 → 0,1056⋅31= 3,27 ≈ 3 dies del mes se superen els 37 ºC.

P( X ≤ 35) = P(Z ≤ 0,75) = 0,7734 → 0,7734⋅31= 23,97 ≈ 24 dies del mes no se superen els 35ºC.

89. Pàgina 360

Considerem X = «Quants discos són defectuosos dels 100 escollits a l’atzar» → X ≡ B(100; 0,1) .

100⋅0,1= 10 > 5 ⎫⎪⎪

⎬ → X ≡ B(100; 0,1) ≈ N (10; 3)
100⋅0,9 = 90 > 5⎪⎪⎭

⎛ 1 1⎞
a) P⎜⎜⎝⎜2− ≤ X ≤ 2 + ⎟⎟⎟⎠ = P( X ≤ 2,5)− P( X ≤1,5) = P(Z ≤−2,5)− P(Z ≤−2,83) = P(Z ≤ 2,83)− P(Z ≤ 2,5) = 0,0039
2 2

b) P( X >1) = 1− P( X ≤1) = 1− P(Z ≤−3) = P(Z ≤ 3) = 0,9987

90. Pàgina 360

1
P(Encertar una pregunta) =
3
⎛ 1⎞
Considerem X = «Quantes preguntes de les 50 es responen correctament» → X ≡ B⎜⎜⎜⎝50; ⎟⎟⎟⎠ .
3

1 ⎫⎪
50⋅ = 16,67 > 5⎪⎪ ⎛ 1⎞⎟ ⎛ 50 10 ⎞⎟
3 ⎪⎪
⎬ → X ≡ B⎜⎜⎜⎝50; ⎟⎟⎠ ≈ N ⎜⎜⎜⎝ ; ⎟⎟⎠
2 ⎪ 3 3 3
50⋅ = 33,33> 5⎪⎪⎪
3 ⎪⎭

a) P( X > 4) = 1− P( X ≤ 4) = 1− P(Z ≤−3,80) = P(Z ≤ 3,80) = 0,9999

b) P( X <10) = P(Z ≤−2) = 1− P(Z ≤ 2) = 0,0228
c) P( X ≥ 25) = 1− P( X ≤ 25) = 1− P(Z ≤ 2,50) = 0,0062

91. Pàgina 360

Considerem X = «Quantes proves de les 60 resulten positives» → X ≡ B(60; 0,3) .

695
 Distribucions binomial i normal 14

60⋅0,3= 18 > 5 ⎪⎫⎪

⎬ → X ≡ B(60; 0,3) ≈ N (18; 3,55)
60⋅0,7 = 42 > 5⎪⎪⎭

a) P( X < 5) = P(Z ≤−3,66) = 1− P(Z ≤ 3,66) = 0,0001

b) P( X ≥1) = 1− P( X ≤1) = 1− P(Z ≤−4,79) = P(Z ≤ 4,79) ≈1

92. Pàgina 361

Considerem X = «Quantes vacunacions de les 200 que han fet són efectives» → X ≡ B(200; 0,6) .

200⋅0,6 = 120 > 5⎪⎫⎪

⎬ → X ≡ B(200; 0,6) ≈ N (120; 6,93)
200⋅0,4 = 80 > 5 ⎪⎪⎭

⎛ 1 1⎞
a) P⎜⎜⎜⎝30− ≤ X ≤ 30 + ⎟⎟⎟⎠ = P( X ≤ 30,5)− P( X ≤ 29,5) = P(Z ≤−12,91)− P(Z ≤−13,06) = P(Z ≤13,06)− P(Z ≤12,91) ≈ 0
2 2

b) P(80 ≤ X ≤120) = P( X ≤120)− P( X ≤ 80) = P(Z ≤ 0)− P(Z ≤−5,77) = P(Z ≤ 5,77)− P(Z ≤ 0) = 0,5
c) P( X ≤ 90) = P(Z ≤−4,33) = 1− P(Z ≤ 4,33) ≈1

93. Pàgina 361

n(1- p) = 32 > 5

94. Pàgina 361

El 4,75% de la població té un contorn de canell de més de 23 cm.

696
 Distribucions binomial i normal 14

Aquestes corretges les podran fer servir el 83,14% de la població.

L’interval en el qual es troben el 95% dels homes és (17,56; 23,44).

95. Pàgina 361

Si comprem 10 bitllets:

Si comprem 3 bitllets:

Per tant, és més probable aconseguir un premi comprant 3 bitllets.

96. Pàgina 361

6 1
a) P(suma més gran que 9 quan llacem dos daus) = = = 0,1667
36 6

En el joc b) hi ha més probabilitats de guanyar.

97. Pàgina 361

697
 Distribucions binomial i normal 14

98. Pàgina 361

99. Pàgina 361

No és impossible, perquè la probabilitat no pot assegurar el resultat de les tirades.

100. Pàgina 361

Com que 0,2119 · 150 = 31,785, en 31 ordinadors la càrrega de la bateria durarà més de 200 minuts.

£ £

£ £

101. Pàgina 361

698
 Distribucions binomial i normal 14

102. Pàgina 361

El sou mínim dels directius és de 2.810,29 €.

103. Pàgina 361

699
 Distribucions binomial i normal 14

Hi ha el 13,03% d’ous de la mida S; el 41,94% de la mida M; el 36,57% de la mida L, i el 8,46% de la mida XL.

MATEMÀTIQUES A LA TEVA VIDA

1. Pàgina 362
Resposta oberta.
La majoria de les situacions quotidianes poden respondre a una distribució normal; per exemple:
– El pes d’una població.
– L’alçada dels nens d’un país quan tenen un any de vida.
– El temps que trigues cada dia a anar a l’institut.

2. Pàgina 362
Segons la distribució, la quantitat de persones amb un CI de 115 hauria de ser més petita que les que tenen un CI
de 110; tot i això, si considerem la simetria que presenta la distribució normal, la quantitat de persones amb un
coeficient de 85, en teoria, hauria de coincidir amb el de persones amb un coeficient de 115.

3. Pàgina 362
El valor més baix que pot adoptar la funció per l’esquerra, en teoria, és 0; amb tot, la probabilitat que adopti valors
més petits que 55 és molt baixa.
Les puntuacions més grans podrien arribar, teòricament, als 200 punts, però la probabilitat de trobar una persona
d’aquestes característiques és molt baixa. Segons la gràfica que hem vist, la puntuació màxima per la dreta està
establerta en 160.

4. Pàgina 362
El 0,13 % de 46,77 milions és 0,060801 milions. Cal esperar que a Espanya hi hagi unes 60.800 persones amb una
intel·ligència per sobre de la que es considera superior.

700
Direcció d’art: José Crespo
Projecte gràfic: Pep Carrió
Interiors: Manuel García

Il·lustració: Esther Gili, José Zarzo i Eduardo Leal

Fotografia de coberta: Leila Méndez

Cap de projecte: Rosa Marín

Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés i Jorge Gómez

Direcció tècnica: Jorge Mira

Coordinació tècnica: Alejandro Retana
Confecció i muntatge: Luis González i Alfonso García
Correcció matemàtica: Lidu Gómez Adell i Cristina Rodríguez Pastor
Traducció: Josep Llongueres
Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas
Fotografies: ARXIU SANTILLANA

© 2016 by Grup Promotor / Santillana Educació, SL

Frederic Mompou,11
08005 Barcelona
PRINTED IN SPAIN
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació
d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, tret d’excepció
prevista per la llei. Adreci’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos,
CP: 790314 www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algú fragment d’aquesta obra.