Xocs perfectament

elàstics.
• L’altre cas ideal és el xoc perfectament elàstic.
• A un xoc perfectament elàstic es conserva la quantitat
de moviment i l’energia, donat que tota l’energia
emprada durant la interacció entre les dues partícules
es retorna una altra vegada al sistema.
• Aquest xoc seria, a grans trets el que presenten dues
boles de billar, si no considerem que les boles de billar
són cossos materials.
• Plantegem a aquest sistema simultàniament la
conservació de la quantitat de moviment i la
conservació de l’energia:
 
p  p'  m1v1  m2 v2  m1v1 ' m2 v2 '
1 1 1 1
E  E'  m1v12  m2 v22  m1v12 ' m2 v22 '
2 2 2 2

• Veiem que hi ha dues incògnites v’ 1 i v’2, que són les

velocitats de les partícules després del xoc, per tant
ens calen per resoldre aquest sistema dues equacions.
• D’aquí traiem la solució per a un xoc de dues
partícules.
Xoc de dues partícules(1).
• A partir d’aquí el que fem és resoldre un sistema
d’equacions amb dues incògnites: v1’ i v2’.
• Com que el sistema és no lineal, no hi ha altra solució
que resoldre-ho per substitució:
m1v1 '  m1v1  m2 v2  m2 v2 '
m
v1 '  v1  2 v2  v2 '
m1

• Com que a la segona equació el terme v1’ està elevat al

quadrat, haurem de fer això a aquesta expressió:
2 2
m m  m m m 
v '  v  2 2 v1 v2  v2 '   2  v2  v2 '  v12 '  v12  2 2 v1v2  2 2 v1v2 ' 2  v2  v2 '
2 2 2 2
1 1
m1  m1  m1 m1  m1 
2 2 2
m m m  m  m  m m m2 m2 m2
v '  v  2 2 v1v2  2 2 v1v2 ' 2  v22  2 2  v2 v2 ' 2  v22 '  v12 '  v12  2 2 v1v2  2 2 v1v2 ' 22 v22  2 22 v2v2 ' 22 v22 '
2
1
2
1
m1 m1  m1   m1   m1  m1 m1 m1 m1 m1
 Xoc de dues partícules(2).
• Substituïm ara a v12 ’ a l’expressió de la conservació
de l’energia:
m m m m m  2 2 2
v12 '  v12  2 2
v1v2  2 2
v1v2 ' 2
v22  2 2
v 2 v2 '  2
v22 '
m1 m1 2
m 2
m 2
m 1 1 1  2 m2 m m2 m2 m2  1
 m1v1  m2v2  m1  v1  2
2 2
1 1 1
v1v2  2 2 v1v2 ' 22 v22  2 22 v2 v2 ' 22 v22 '   m2 v22 '
1 1 1 1
m1v12  m2 v22  m1v12 ' m2 v22 ' 2 2 2  m1 m1 m1 m1 m1  2
2 2 2 2 
1 1 1 1 m 1 m 1 m2 1 m2 1 m2  1
m1v12  m2 v22   m1v12  2 m1 2 v1v2  2 m1 2 v1v2 ' m1 22 v22  2 m1 22 v2 v2 ' m1 22 v22 '   m2 v22 '
2 2 2 2 m1 2 m1 2 m1 2 m1 2 m1  2
1 1 1 1 m22 2 m22 1 m22 2  1
m1v12  m2 v22   m1v12  m2v1v2  m2 v1v2 ' v2  v2v2 ' v2 '   m2 v22 '
2 2  2 2 m 1 m1 2 m1  2
2 2 2
1 1 1 1 m2 2 m2 1 m2 2 1 1 1 m22 2 m22 1 m22 2 1
m1v12  m2 v22  m1v12  m2 v1v2  m2 v1v2 ' v2  v2 v2 ' v2 ' m2v22 '  m2 v22  m2 v1v2  m2v1v2 ' v2  v2 v2 ' v2 ' m2 v22 '
2 2 2 2 m1 m1 2 m1 2 2 2 m1 m1 2 m1 2

1 1 m22 2 m22 1 m22 2 1

• Per obtenir l’equació de 2
m2 v22  m2 v1v2  m2 v1v2 '
2 m1
v2 
m1
v2v2 '
2 m1
v2 ' m2 v22 '
2
segon grau multipliquem m1m2v22  2m1m2v1v2  2m1m2 v1v2 ' m22v22  2m22v2v2 ' m22v22 ' m1m2v22 '

tota l’expressió per 2 i 0  2m1m2 v1v2  m1m2 v22  2m1m2 v1v2 ' m22v22  2m22v2v2 ' m22v22 ' m1m2v22 '
0  2m1m2v1v2  m1m2v22  m22 v22  2m1m2 v1v2 '2m22v2 v2 ' m22v22 ' m1m2 v22 '
per m1 i aïllem      
0  2m1m2v1v2  m1m2v22  m22 v22  2m1m2 v1  2m22v2 v2 ' m22  m1m2 v22 '
l’expressió resultant. 0  m 2m v v  m v  m v  2m m v  m v v ' m m  m v '
2 1 1 2
2
1 2
2
2 2 2 1 1 2 2 2 2 2 1
2
2

0  2m v v  m v  m v  2m v  m v v 'm  m v '

1 1 2
2
1 2
2
2 2 1 1 2 2 2 2 1
2
2

0  2m v v  m  m v  2m v  m v v 'm  m v '

1 1 2 2 1
2
2 1 1 2 2 2 2 1
2
2
Xoc de dues partícules(3).
• Resolem ara l’equació  
0  2m1v1v2  m2  m1 v22  2m1v1  m2 v2 v2 'm2  m1 v22 '

de 2on grau. v2 ' 

2

2m1v1  m2 v2   4m1v1  m2 v2   4m2  m1  2m1v1v2  m2  m1 v22 
2m2  m1 
• Veiem que una de les 
2m1v1  m2 v2   2 m1v1  m2 v2   m2  m1  2m1v1v2  m2  m1 v22
2

v2 ' 
solucions de l’equació 2m2  m1 

de 2on grau són les m1v1  m2v2  m1v1  m2v2 2  m2  m1 2m1v1v2  m2  m1 v22 
v2 ' 
m2  m1 
condicions inicials, la m v  m2v2  m1 v1  2m1m2v1v2  m22v22  2m2  m1 m1v1v2  m2  m1 m2  m1 v22 
2 2
v2 '  1 1
qual cosa no té m2  m1 
interès. m v  m2v2  m1 v1  2m1m2v1v2  m22v22  2m12v1v2  2m1m2 v1v2  m22  m12 v22
2 2
v2 '  1 1
m2  m1 
• En canvi hi ha una m v  m2v2  m1 v1  m2 v2  2m1 v1v2  m22v22  m12v22
2 2 2 2 2
v2 '  1 1
altra solució que m2  m1 
suggereix que alguna m v  m2v2  m1 v1  2m12v1v2  m12 v22
2 2
v2 '  1 1
m2  m1 
cosa ha canviat:  m1v1  m2 v2  m1v1  m1v2 
m1v1  m2v2  m1v1  m1v2 2 m1v1  m2v2  m1v1  m1v2   m2  m1 

v2 '    v2 '  
m2  m1  m2  m1  
 11m v  m2 v2   m1v1  m1v 2 
 m2  m1 
 m1v1  m2 v2  m1v1  m1v2 2m1v1  m2 v2  m1v2 m2  m1  2m1

v2 ' 
m2  m1  v  2m1 v 

v2 '  
m 2  m1 

m 2  m 1 

 m2  m1 
v2 
m2  m1 
v1

 m1v1  m2 v2  m1v1  m1v2  m2 v2  m1v2  m2  m1  v  v això són les condicions inicials
m2  m1  2 m2  m1  1  m2  m1  m2  m1  m2  m1  2 2
Xoc de dues partícules(4).
• Ara ja no cal més que substituir l’equació
que hem obtingut a la que vam aïllar al
principi per a resoldre el sistema:
v2 ' 
m2  m1  v  2m1 v 
m2  m1  2 m2  m1  1 
v2  v2 '  v1  m2 v2  m2 v2 '  v1  m2 v2  m2  m2  m1  v2  2m1 v1 
m2  
v1 '  v1 
m2 m1 m1 m1 m1 m1  m2  m1  m2  m1  
v1 '  v1  v2  v2 ' 
m1 
m2 m m  m1  m 2m1 m v  m2 v2 m2 m2  m1  2m2
v1 '  v1  v2  2 2 v2  2 v1  1 1  v2  v
m1 m1 m2  m1  m1 m2  m1  m1 m1 m2  m1  m2  m1  1
v1 ' 
m1v1  m2v2 m2  m1   m2 m2  m1 v2  2m2 v  m1v1  m2v2 m2  m1  m2 m2  m1 v2  2m2 v
m1 m2  m1  m1 m2  m1  m2  m1  m1 m2  m1  m2  m1  1
1

m1m2v1  m22 v2  m12 v1  m1m2v2  m22 v2  m1m2v2 2 m2 m m v  m12v1  2m1m2v2 2m2

v1 '   v1  1 2 1  v
m1 m2  m1  m2  m1  m1 m2  m1  m2  m1  1
m1m2v1  m12 v1  2m1m2v2 2m1m2v1 m m v  m12 v1  2m1m2 v2  2m1m2v1
v1 '    1 2 1
m1 m2  m1  m1 m2  m1  m1 m2  m1 

v1 ' 
m12 v1  m1m2 v1  2m1m2 v2 m12v1  m1m2 v1
 
2m1m2v2 m v  m2 v1
 11 
2 m2 m  m2  v  2m2 v
v2  1
m1 m2  m1  m1 m2  m1  m1 m2  m1  m2  m1  m2  m1  m2  m1  1 m2  m1  2
 Xoc de dues partícules(5).
• Per tant la solució per al xoc elàstic de dues partícules serà:

v2 ' 
m2  m1  v  2m1 v ; v '  m1  m2  v  2m2 v
m2  m1  2 m2  m1  1 1 m2  m1  1 m2  m1  2
• Veiem que la solució és totalment simètrica per a les dues partícules.
• Aquesta solució ens permet simplificar enormement el sistema d’equacions inicial.
• Considerem la velocitat a què s’allunyen després del xoc:
 m  m1  2m1   m  m2  2m2 
v2 'v1 '   2 v2  v1    1 v1  v2 
 m2  m1  m2  m1    m2  m1  m2  m1  
m v  m1v2  2m1v1  m1v1  m2 v1  2m2 v2  m2 v2  m1v2  2m1v1  m1v1  m2 v1  2m2 v2
v2 'v1 '  2 2 
m2  m1  m2  m1 
m1v1  m1v2  m2 v1  m2v2 m1 v1  v2   m2 v1  v2  m1  m2 v1  v2 
v2 'v1 '   
m2  m1  m2  m1  m2  m1 
v2 'v1 '  v1  v2

• La que qual cosa vol dir que s’allunyen a la mateixa velocitat amb que s’apropaven.
• L’expressió anterior es pot utilitzar en lloc de l’expressió de la conservació de l’energia per a resoldre el sistema
d’equacions, la qual cosa simplifica enormement el treball, donat que el sistema és lineal.
Coeficient de restitució.
• El coeficient de restitució és el paràmetre que
utilitzem en el cas de xocs parcialment elàstics.
• Es defineix el coeficient de restitució com el
quocient entre la velocitat a que s’allunyen i la
velocitat a que s’apropen:

v2 'v1 '
r
v1  v2
• Aquest coeficient serà 1 en el cas d’un xoc elàstic,
0 en un xoc inelàstic (les partícules resten unides) i
tindrà un valor intermedi (1>r>0) en un xoc
parcialment inelàstic.
 Xoc entre dos cossos.
• Les expressions que hem trobat per a dues partícules són
essencialment vàlides per a un cos material, però com que les boles
de billar tenen un cert diàmetre trobem una nova variable que és el
paràmetre d’impacte.
• Es defineix el paràmetre d’impacte com la distància que guarden
entre si el centre dels dos cossos, com es veu al diagrama, on es
representa amb la lletra d.
• Depenent del paràmetre d’impacte varia sensiblement la interacció
entre les boles:
– Si el paràmetre d’impacte és 0, les boles xoquen en la direcció de la línea
que uneix els centres de les boles, la interacció serà com la de dues
partícules.
– En canvi si el paràmetre d’impacte és més gran que 0, part de l’energia del
xoc s’invertirà en fer girar les boles, és a dir, part del moment lineal del
sistema es convertirà en moment angular.
• D’aquesta manera ens podem trobar a una taula de billar amb
resultats inesperats.
– Podem modular l’energia que es transmet entre les dues boles jugant amb el
paràmetre d’impacte..
• Així si el paràmetre d’impacte és 0 (toc de ple, al llenguatge del billar), el xoc serà
exactament igual al xoc entre dues partícules.
• En canvi si el paràmetre d’impacte es igual a la suma dels radis (toc fi, al llenguatge del
billar), l’energia que es transmeten les boles entre elles és mínima.
– Si xoca una bola que està girant amb una altra quieta, amb un paràmetre
d’impacte igual a la suma dels radis, veiem que la segona bola surt en una
direcció perpendicular a la trajectòria de la primera bola, la qual cosa seria
impossible d’explicar considerant la física del xoc entre dues partícules.
Xocs entre dues partícules
de igual massa.
• Plantegem ara les equacions que vam treure pel xoc entre dues
partícules al cas de dues partícules de igual massa:

v2 ' 
 m2  m1 
v2 
2m1
v1 
 m  m
v2 
2m
v1 
2m
v1  v1
m2  m1  m2  m1  m  m m  m 2m
v1 ' 
m1  m2 
v1 
2m2
v2 
m  m
v1 
2m
v2 
2m
v2  v2
m2  m1  m2  m1  m  m m  m 2m
• Veiem que quan xoquen dues partícules de igual massa
s’intercanvien les velocitats.
• Evidentment si les partícules tenen masses diferents el repartiment
d’energia entre un cos i l’altre dependrà de la relació de masses
entre un i l’altre.
Xoc entre una partícula
i una paret.
• Suposem ara un sistema composat per una partícula i una paret.
• Hem de considerar que la partícula té una massa molt més petita que la de la paret.
• I per altra banda la paret, que per definició esta aturada, té una velocitat molt més petita
que la de la partícula.
• Per tant si apliquem ara aquesta aproximació a les equacions que vam trobar pel xoc
entre dues partícules, ens quedarà:

2M 2 m1  M 2 2M 2  M2
v'1  v2   0 v1  v2  v1  v1
m1  M 2 m1  M 2 M2 0 M2
0 0
2m1 M m 2m M
v '2  v1  2  10 v2   10 v1  2 v2  v2  0
m1  M 2 m10  M 2 M2 M2
0

• És a dir, la paret es queda com estava i la partícula surt repel·lida amb la mateixa
velocitat que va entrar, amb el sentit invertit.
• Aquest resultat és el que va emprar Newton per explicar la reflexió de la llum.
Llei de reflexió de la
llum.
• Per explicar la reflexió de la llum, Newton va
plantejar que la llum estava composada per
partícules.
• Així la reflexió de la llum es pot explicar pel
xoc de partícules molt lleugeres que xoquen
contra una paret.
• Com que el xoc contra una paret és un procés
que succeeix en dues dimensions hem de
descompondre la velocitat en dues
components, una perpendicular al mirall i una
altra paral·lela al mirall, com es veu al
diagrama.
• La component paral·lela a la velocitat no es
veu afectada pel xoc, mentre que la
component perpendicular s’inverteix. vx 
• Per tant el quocient entre les velocitats abans tg i  
vy 
i després del xoc, es manté constant.   tg i  tg 'i   i  180   'i   r
• La qual cosa en porta a la mateixa conclusió v'x vx 
tg 'i  
que va arribar Newton: l’angle d’incidència a v' y v y 
un mirall pla és el mateix que l’angle de
reflexió. i   r