T3 La producci literria de Merc Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Ests dacord amb aquesta asseveraci?

Explica per qu. La producci literria de Merc Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romany de la Selva, 1983), en efecte, est profundament vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i poltics que va viure. La seua obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contempornia a partir de l'experincia de la guerra i, molt en particular, de l'exili. Les novelles de Merc Rodoreda sn les grans novelles de la literatura catalana moderna. Com va succeir amb tots els autors de la seua generaci, la seua obra est marcada per la Guerra Civil espanyola una guerra que trenc vides, amors i famlies i que condu a la infelicitat, la destrucci i al desarrelament de l'exili. L'experincia de l'exili amplia els lmits del realisme literari, que de cap mode sn suficients per a llegir a Rodoreda, per a compartir la memria del mn des del que ens parlen els seus llibres, els seus personatges, encara que l'obra de Rodoreda s tamb una reflexi sobre la feminitat i l'amor. Lexperincia de la guerra capgir profundament la vida de la jove periodista que entre 1933 i 1934 feia periodisme poltic, publicava interessants entrevistes a literats del moment i escrivia les primeres novelles, que no sn les que li han donat fama. Per la guerra represent per a ella l'inici del seu verdader jo narratiu, el de Aloma (1938), una novella d'inspiraci autobiogrfica que l'autora reescriur completament trenta anys ms tard. Aparentment, la novella que li va donar fama, La plaa del Diamant (1962), no t res a veure amb l'exili, perqu la protagonista, Colometa, forma part, precisament, de la massa annima que no es va exiliar. No obstant aix, la novella va ser el resultat de les experincies vitals, intellectuals, poltiques i d'aprenentatge literari que Merc Rodoreda va fer pas a pas, ja que va haver de viure durant bona cosa danys, primer a diverses poblacions de Frana, treballant com a costurera, i desprs a Ginebra. En els seus contes, i tamb en les seues ltimes novelles (1980: Viatges i flors; 1980: Quanta, quanta guerra...; 1986: La mort i la primavera), apareix un ventall extraordinari d'exiliats, soldats i gent desprotegida que parlen en terra de ning. Rodoreda utilitza molt la primera persona, el monleg i el monleg interior en particular. L'exili travessa tota l'obra rodorediana i li dna sentit. A Ginebra duia entre mans, al mateix temps, les primeres versions del que amb el temps seran La plaa del Diamant (1962), Jard vora el mar (1967), Mirall trencat (1974), i La mort i la primavera (1986). Entre aquestes opcions, als anys cinquanta va optar per escriure la Plaa del Diamant: una opci literria que li va permetre usar l'exili com a territori de reconstrucci de la memria narrativa. A causa de lexili, en el terreny personal, Merc Rodoreda va emprar la llibertat d'alterar el concepte de la famlia i de maternitat. En el terreny creatiu, es va donar una gran llibertat creativa sense pensar en l'xit. http://www.vilaweb.tv/?video=5019
[496 paraules]

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=40416 http://www.tv3.cat/videos/582219/Paisatges-dautor-Merce-Rodoreda http://www.tv3.cat/videos/250609/Especial-Merce-Rodoreda http://www.tv3.cat/elmeuavi/2003/rodoreda/capitulo.htm http://images.google.com/images?hl=ca&source=hp&q=Merc%C3%A8+rodore da&btnG=Cerca+Imatges&gbv=2&aq=f&oq=