GUIA DOCENT D'ASSIGNATURA I.

- DADES INICIALS D'IDENTIFICACI

CURS 2011/2012

Nom de l'assignatura: 14106 Literatura catalana del segle XX Carcter: troncal Titulaci: Llicenciatura en Filologia Catalana Cicle: Segon cicle Departament: Filologia Catalana Professor/s responsable/s: Ferran Carb - Vicent Simbor

II.- INTRODUCCI A L'ASSIGNATURA Lassignatura s plantejada com un aprofundiment a lanlisi de la histria de la literatura catalana des de linici del segle XX fins a lactualitat. Per tant hom pretn ampliar i completar pel que respecta a la producci de poesia i de novella els estudis realitzats a lassignatura troncal de primer cicle titulada Literatura catalana contempornia. Lassignatura troncal de primer cicle estudiava levoluci de la producci literria per moviments, explicant com cada moviment implicava uns trets conformadors de lobra literria que arribaven a qualsevol gnere. La present assignatura enfoca lanlisi, no privilegiant latenci als moviments, sin als gneres de la poesia i de la novella, de manera que complementa lestudi i la comprensi dambds gneres. III.- VOLUM DE TREBALL ASSISTNCIA A CLASSES TERIQUES ASSISTNCIA A CLASSES PRCTIQUES PREPARACI TREBALLS CLASSE TEORIA PREPARACI DE TREBALLS CLASSES PRCTIQUES ESTUDI PREPARACI CLASSES PREPARACI PRCTIQUES I EXERCICIS ESTUDI PREPARACI DEXMENS REALITZACI DEXMENS ASSISTNCIA A TUTORIES. TOTAL VOLUM DE TREBALL 45 25 0 0 60 52.5 45 2.5 20 250

IV.- OBJETIUS GENERALS Els objectius de lassignatura sn: entendre levoluci de la poesia i de la novella des dels inicis del segle XX fins als nostres dies estudiant els diversos models que es van succeint.

adquisici complementria destudis de literatura comparada, molt convenients per a entendre levoluci de la poesia i de la novella catalanes dins el context de les literatures del mn occidental. insistir i aprofundir en les eines bsiques per a lanlisi de textos literaris potics i novellstics. introduir lestudiant en el coneixement de les principals fonts informatives bibliogrfiques. ensenyar els estudiants a relacionar les diverses tcniques amb els diferents models potics i novellstics i contextos histrics. acostumar lestudiant a treballar autnomament, tant pel que fa a la lectura de la bibliografia com pel que fa a la discussi en classe.

V.- CONTINGUTS Els continguts daquesta assignatura sn: informaci sobre les diverses normes literries potiques i novellstiques dominants al llarg del perode transcorregut des de linici del segle XX fins a lactualitat. informaci sobre les lnies creatives alternatives en poesia i novella coexistents amb les normes dominants. lexercici de les eines analtiques dels textos potics i novellstics. estudi de les relacions amb la producci potica i novellstica del context occidental..

VI.- DESTRESES QUE CAL ADQUIRIR. Les destreses que cal adquirir sn: capacitat dorganitzar-se i responsabilitzar-se del propi aprenentatge capacitat danalitzar textos literaris potics i novellstics amb les pautes acadmiques establertes. habilitat per a documentar-se i usar correctament els materials bibliogrfics a labast. capacitat dentendre les obres literries en la relaci contextual. VII.- HABILITATS SOCIALS. Les habilitats socials sn: capacitat dargumentar amb coherncia i criteris acadmics sobre els textos literaris potics i novellstics. capacitat dactitud crtica davant la recepci de textos literaris potics i novellstics. habilitat per a saber argumentar la prpia lectura i interpretaci de textos literaris potics i novellstics. habilitat per a saber entendre la construcci i els objectius dels textos literaris potics i novellstics. VIII.- TEMARI I PLANIFICACI TEMPORAL

PRIMERA PART: LA POESIA TEMA 1 Poesia del primer ter del segle. 1.1. De la poesia modemista a la noucentista. 1.2. Els fruits saborosos, de J. Carner. 1.3. De lavantguarda al postsimbolisme. 1.4. Gertrudis, de J.V. Foix 1.5. Carles Riba i les Elegies de Biervilie. setmanes 6

2 Poesia de postguerra 6 2.1. Les tendencies i les esttiques de la poesia catalana. 2.2. El caminant i el mur, de Salvador Espriu. 2.3. El Callat, de Joan Vinyoli 2.3. Llibre de meravelles, de Vicent Andrs Estells. 2.4. Antologia de Joan Brossa. 3 Poesia actual. 3.1. Lherncia dels autors anteriors. 3.2. Estimada Marta, de Miquel Mart i Pol. 3.3. La nova poesia catalana. LECTURES: Cada curs el professor en fixar quatre entre: Els fruits saborosos, de Josep Carner, Edicions 62. Gertrudis, de J.V. Foix, Quaderns Crema. Elegies de Bierville, de Carles Riba, Edicions 62. El caminant i el mur, de Salvador Espriu, Edicions 62. Domini mgic, de Joan Vinyoli, Empries. Llibre de meravelles, de V.A. Estells, Tres i quatre. Antologia potica de Joan Brossa, Edicions 62. Estimada Marta, de Miquel Mart i Pol, Edicions 62. 2

SEGONA PART: LA NARRATIVA TEMA setmanes 1 La novella des del Modernisme fins al 1939. 6 1.1. Lesfor per la consolidaci del gnere i els avanos infraestructurals: editorials, colleccions, premis, etc. 1.2. La crisi del model realista i naturalista en el canvi del segle XIX al XX i les noves alternatives al gnere: el model sincrtic, el model decadentista i el model ideolgic 1.3. La revitalitzaci de la novella durant els anys vint i trenta: la pervivncia dels vells autors, els joves renovadors, el model psicolgic, la contribuci

avantguardista, la novella de gnere i diverses propostes singulars. 1.4. Anlisi a classe de la novella dEugeni dOrs titulada La Ben Plantada, MOLC, Ed. 62; i de la novella de Carles Soldevila tutulada Valentina, MOLC, Ed. 62. 2 La novella des de 1939 fins a 1968. 6 2.1. La reorganitzaci del circuit literari: editorials, colleccions, premis, etc. 2.2. La novella de lexili, el realisme comproms, la recreaci del realisme vuitcentista, la novella psicolgica, la novella dinfluncia existencialista, la novella catlica, laposta per la realitat del somni, la novella de gnere i diverses propostes singulars. 2.3. Anlisi a classe de la novella de Lloren Villalonga titulada Bearn o la sala de les nines, MOLC, Ed. 62. 3 La novella actual. 2 3.1. Transformaci i major assentament del circuit literari: editorials, colleccions, premis, etc. 3.2. Les diverses tendncies i autors. 3.3. Lafermament de la novella de gnere.

IX.- BIBLIOGRAFIA DE REFERNCIA Manuals generals: - Carb, F. Simbor, V., La recuperaci literria en la postguerra valenciana (1939-1972), IIFV-PAM, Barcelona, 1993. - Carb, F. Simbor, V., Literatura actual al Pas Valenci (1973-1992), IIFVPAM, Barcelona, 1993. - Simbor, V., Els fonaments dela literatura contempornia al Pas Valenci, IFVPAM, Barcelona, 1988. - Carb, F. Simbor, V., Literatura catalana del siglo XX, Sntesis, Madrid, 2005. - Simbor, V., La narrativa catalana del segle XX, Bromera, Alzira, 2005. - Carb, F., La poesia catalana del segle XX, Bromera, Alzira, 2007. Referncies especfiques: De la PRIMERA PART: LA POESIA Tema 1: - Aulet, J. Lobra de Josep Carner, Teide, Barcelona, 1991. - Galve, R. Els fruits saborosos de Josep Carner, Andros, Barcelona, 1987. - Gimferrer, P. La poesia de J.V. Foix, Edicions 62, Barcelona, 1974. - Molas, J. Gertrudis o laventura dun jove poeta, Obra crtica, Edicions 62, Barcelona, pp.457-486. Medina, J. Lobra de Carles Riba, Teide, Barcelona, 1990.

- Sull, E. Una interpretaci de les Elegies de Bierville de Carles Riba, Empries, Barcelona, 1993. Tema 2: Castellet, J.M. Iniciaci a la poesia de Salvador Espriu, Edicions 62, Barcelona, 1974. - Prats i Sobrepere, J. El caminant i el murde Salvador Espriu, Andros, Barcelona, 1988- Carb, F. Introducci a la poesia de Joan Vinyoli, PAM, Barcelona 1991. - Carb, F. La freda veritat de les estrelles (Lectures de Joan Vinyoli), PAM, Barcelona 1995. - Carb, F. , Balaguer, E. I Meseguer, L. Vicent Andrs Estells,IIFV, Alacant, 2004. - Carb, F. Com un vers mai no escrit. La poesia de Vicent Andrs Estells en els anys cinquanta, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 2009. - Bordons, G. Introducci a la poesia de Joan Brossa, Edicions 62, Barcelona, 1988. Tema 3: - Camps, Christian (coord.). La poesia de Miquel Mart i Pol. Editions de la Tour Gile, Pronnas, 2007. - Carb, F. Marta o la lluna percudida. A propsit duna conversa potica de Miquel Mart i Pol, Caplletra. Revista Internacional de filologia, 22.

De la SEGONA PART: LA NARRATIVA Tema 1: Auferil, J., El Noucentisme i la crisi de la novella, LEspill, 21, 1985, ps. 47-63. Arnau, C., - Crisi i represa de la novella, dins J. Molas (director), Histria de la Literaura Catalana, 10, Ariel, Barcelona, 1987, ps. 35-101. - Marginats i integrats en la novella catalana (1925-1938), Ed. 62, Barcelona, 1987. Caballeria, S. Codina, C., La Collecci Popular Les Ales Esteses (1929-1931) dAvell Arts i Balaguer, Revista de Catalunya, 165, 2001, ps. 79-90. Castellanos, J., - La novella modernista i Vctor Catal, dins J. Molas (director), Histria de la Literaura Catalana, 8, Ariel, Barcelona, 1986, ps. 481-623. - Mercat el llibre i cultura nacional (1882-1925), Els Marges, 56, 1996, ps. 5-38. - Fuster, J., Literatura catalana contempornia, Curial, Barcelona, 1972, ps. 76102, 243-254, 263-275. Galln, E., - Santiago Rusiol, dins J. Molas (director), Histria de la Literaura Catalana, 8, Ariel, Barcelona, 1986, ps. 471-475.

Tema 2:

Galln, E. - Gust, M., Josep M. de Sagarra, dins J. Molas (director), Histria de la Literaura Catalana, 8, Ariel, Barcelona, 1986, ps. 488-496. Lluch, c., La novella catlica a Catalunya.precedents terics (1925-1936), Crulla, Barcelona, 2000. Vallverd, F., Ledici catalana de 1923 a 1930, Els Marges, 9, 1977, ps. 23-50. Yates, A., Una generaci sense novella?, Ed. 62, Barcelona, 1975.

Arnau, C., Merc Rodoreda, dins J. Molas (director), Histria de la Literaura Catalana, 11, Ariel, Barcelona, 1988, ps. 157-190. Castellanos, J. Campillo, M., La novella, dins J. Molas (director), Histria de la Literaura Catalana, 11, Ariel, Barcelona, 1988, ps. 45-117. Fuster, J., Literatura catalana contempornia, Curial, Barcelona, 1972, ps. 370-394. Simbor, V., El realisme comproms en la narrativa catalana de postguerra, IIFV-PAM, Barcelona, 2005. Tema 3: Bou, E., La literatura actual, dins J. Molas (director), Histria de la Literaura Catalana, 11, Ariel, Barcelona, 1988, ps. 360-363, 365-369, 370, 394-410. Broch, A., - La literatura catalana dels anys setanta, Ed. 62, Barcelona, 1980, ps. 71-137. La literatura catalana dels anys vuitanta, Ed. 62, Barcelona, 1991, ps. 25103, 116-139, 165-182, 225-236. Diversos (sobertot A. Broch, F. Calafat i J. M. Llur), 70-80-90, E. Climent, editor, Valncia, 1992, ps. 17-62, 69-83, 113-139. Martnez-Gil, V., El lloc de la literatura en la societat postmoderna, dins B. de Riquer (director), Histria, poltica, societat i cultura als Pasos Catalans, 12, Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1999, ps. 314-325. Simbor, V., Sobre la novella histrica actual, Caplletra, 22, 1997, ps. 105128.

Bibliografia especfica sobre les novelles ctreballades a classe: Abans de comenar a treballar en classe cada novella hom introduir bibliografia especfica sobre lautor i lobra.

X.- METODOLOGIA La metodologia seguida al llarg del curs s la segent. el professor introduir cada tema i insistir en lexplicaci daquells aspectes ms problemtics o ms mal tractats per la bibliografia existent. els temes, explicats a novell teric, seran complementats per lanlisi de les obres escollides, cosa que ens permetr de veure plasmats en una obra concreta aquells trets que conformaven un determinat model potic o novellstic. els estudiants hauran de complementar les classes presencials amb lestudi de la bibliografia especfica i per a solucionar els possibles dubtes disposaran de les hores de tutoria. XI.- AVALUACI DE LAPRENENTATGE Es realitzar una prova a la fi del perode de lassignatura. Hi haur la possibilitat de fer un treball opcional, que puntuar, si lalumne aprova lexamen, el 50% de la nota final. La correcci normativa es tindr en compte per a posar la nota final i fins i tot per a aprovar lassignatura, de manera que no podr aprovar-la lestudiant que acumule ms de 10 faltes.