Les quatre grans

cròniques
3r ESO
CONTEXT HISTÒRIC
Les quatre grans cròniques medievals (4GC) van ser redactades entre finals del
segle XIII i durant el XIV, el moment d’expansió de la Corona d’Aragó.

No obstant això, abasten els segles XII-XIV. Aquest és el període en què es

consolida la identitat nacional de la Corona d’Aragó, amb la llengua com a vincle
de cohesió social i senyal d’identitat.
CRÒNICA. DEFINICIÓ

● Narració extensa
● Escrita en prosa
● Destinada a ser escoltada o llegida individualment
● Recull d’episodis històrics de caràcter bèl·lic
● Objectiu: justificar les decisions polítiques dels reis i crear un sentiment
patriòtic
● Utilitza qualsevol tipus de recursos (fonts escrites, orals, suposicions…)
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
El denominador comú de les 4GC i el que les diferencia de les que es van
escriure en altres literatures és que les quatre narren esdeveniments coetanis o
relativament recents, que són el resultat, principalment, de l’experiència
viscuda. En canvi, les cròniques d’altres literatures situen les accions en
èpoques molt llunyanes al moment de l’escriptura.

Així doncs, gràcies a les 4GC podem conèixer i comprendre el desenvolupament

de la Corona d’Aragó en l’àmbit polític, social, econòmic i militar.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
A més a més, pel que fa a la llengua, les quatre presenten una gran uniformitat
malgrat que van ser escrites per autors de diferents zones del domini lingüístic.
Això va ser gràcies a la Cancelleria Reial.

La Cancelleria Reial era la institució encarregada de redactar i expedir

documents oficials i administratius en nom del rei. És així com va contribuir a la
creació i difusió d’un model lingüístic oficial que va influir en la producció
literària de l’època.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

1. La crònica de Jaume I o Llibre dels fets

2. La crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei En Pere

3. La crònica de Ramon Muntaner

4. La crònica de Pere III el Cerimoniós

LA CRÒNICA DE JAUME I O LLIBRE DELS FETS
-Abast crònològic: 1208-1276 (naixement i defunció de Jaume I) // Escriptura:
1244-1274

-Caràcter autobiogràfic. La part més interessant és la narració de la conquesta de

Mallorca (1229) i València (1238), les dues gestes militars més importants del rei.

-Obra escrita per algú molt pròxim al rei.

-Combina la presentació del rei com un heroi després de les seves gestes militars
amb detalls i pensaments de la seva vida quotidiana.

-Llengua: ús del plural majestàtic (Nos) + llenguatge popular i col·loquial

LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT O LLIBRE DEL REI
EN PERE
-Abast crònològic: 1114-1285 (mort del rei Pere II el Gran) // Escriptura: 1283-1288
-Escrita per un tresorer de la Cort, Bernat Escrivà (B. Desclot, pseudònim)
-Protagonitzada pel rei Pere II el Gran.
-Els anys a què dedica més atenció són els que s’apropen més al moment de
l’escriptura: conquesta de Sicília (1283), invasió de Catalunya per part dels francesos
i el seu alliberament per part de Pere II el Gran.
-Llengua i estil: domini de la llengua; rigor i objectivitat en la descripció dels fets.
LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER
-Abast crònològic: 1208-1328 (coronació del rei Alfons el Benigne) // Escriptura:
1325-1328
-Escrita per R. Muntaner. Primer va ser soldat i després funcionari. Era de Peralada
(Girona), però la major part de la seva vida la passar a València. També va viure a
Mallorca i Sicília. Va morir a Eivissa.
-Els protagonistes són els reis i ell mateix. Els anys a què dedica més atenció són els
que s’apropen més al moment de l’escriptura: expedició dels catalans a Orient
comandats per Roger de Flor, amb l’objectiu de lloar els reis de la Corona d’Aragó.
-Llengua: ús de la 1a p/s, diàlegs, estil col·loquial (dites populars, frases fetes,
refranys, etc.). Text pensat per a ser llegit en veu alta.
LA CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS

-Abast crònològic: 1299-1387 // Escriptura: 1349-1385

-Caràcter autobiogràfic.

-Obra escrita per diferents persones.

-S’ocupa dels regnats de Pere III i del seu pare, Alfons III el Benigne.

-El monarca no es presenta com un heroi.

-L’estil de narrar els fets no és dinàmic, a diferència de les altres cròniques. el

llenguatge tampoc és tan ric. Predomina l’objectivitat en la narració.
ACTIVITATS

1. En un full en blanc, dibuixa un eix cronològic de l’abast i el moment

d’escriptura de les quatre grans cròniques medievals. Escriu la informació a la
part de baix.

2. Completa l’eix amb els monarques que van governar la Corona d’Aragó durant
el període que abasten els fets que relaten les quatre grans cròniques. Fes-ho a
la part de dalt.
ACTIVITATS
3. Llegeix els textos i respon.
ACTIVITATS
ACTIVITATS
ACTIVITATS
ACTIVITATS
a) Busca les paraules que no entenguis al diccionari. Apunta’t el significat a la llibreta.

b) Quin esdeveniment relata cada crònica?

c) Assenyala els verbs i pronoms personals i digues si estan en 1a o en 3a persona.

d) El narrador és protagonista o participa en els fets que conta o, al contrari,

simplement conta uns fets dels quals no n’és partícip?

e) Quins anys o noms propis apareixen?

f) Amb tota la informació que saps, digues a quina crònica pertany aquest fragment.