1.

TEMA 1: ENERGÈTICA DE LA VIDA

1.1 BIOQUÍMICA
Ciència experimental que estudia interaccions febles (enllaços iònics o de Van der Waals) establertes entre
macromolècules en un medi aquos.
1.2 LA MOLÈCULA D’AIGUA
Molècula dipolar formada per 2 àtoms 𝐻 i 1 𝑂2 units per mitjà d’un enllaç covalent.
Dipol: facilita la interacció amb altres molècules d’aigua o d’altres tipus.
L’𝑂2 té una afinitat electrònica més gran→ el núvol electrònic es trobarà principalment distribuït sobre l’𝑂2 i
no sobre l’ 𝐻, fent que hi hagi una càrrega positiva parcial sobre 𝐻 i una càrrega negativa parcial sobre l’𝑂2 .
1.3 ENLLAÇOS D’HIDROGEN
Aquesta propietat permet que l’hidrogen pugui ser compartit, formant un enllaç d’hidrogen. Aquest enllaços
es poden donar entre a. 2 molècules d’aigua, b. molècula d’aigua+ altre compost c. entre qualsevol compost en
que hi hagi un enllaç amb hidrogen.
Tenen propietats d’enllaços no covalents, es basen en la interacció càrrega- càrrega però també es
comparteixen electrons entre l’hidrogen i l’acceptor (enllaç covalent). La distància entre aquest enllaç és més
petita que la suma dels enllaços de van der Waals de tots dos.
Cada molècula d’𝐻2 𝑂 → pot formar 3 enllaços de pont d’H
La possibilitat d’establir aquest tipus d’enllaç dona a l’aigua unes característiques
bastant més compactes que altres compostos amb una estructura similar (líquids), i
característiques físiques diferents de molècules formades per hidrogen:
- Alt punt d’ebullició
- Elevada capacitat calorífica
- Viscositat més gran
A l’aigua, els enllaços d’hidrogen son transitoris i no es mantenen en el temps.
1.4 L’AIGUA COM A BON DISOLVENT

L’aigua interacciona molt bé amb compostos polars, que tenen càrrega neta o càrrega parcial, fet que la
converteix en un molt bon dissolvent. La part positiva dels ions (exemple NaCl -> Na+ Cl-) interacciona amb la
part negativa de l’aigua (oxigen), mentre que la part negativa dels ions interacciona amb la positiva de l’aigua
(hidrogen), formant esferes de solvatació. El fet que els ions s’envoltin de molècules d’aigua els permet
interaccionar millor i provoca que es dissolguin.
Molècules hidrofòbiques: Molècules que no tenen un moment dipolar i que, per tant, no
tenen la capacitat d’interaccionar amb l’aigua. No tenen una distribució asimètrica de la
càrrega.
Al voltant d’aquestes, les molècules d’aigua formen enllaços entre elles formant una
estructura molt ordenada, separant la part amb la que no pot interaccionar de la resta de
molècules.
Efecte hidrofòbic: Tendència a minimitzar els seus contactes amb les molècules no polars.
1.5 MACROMOLÈCULES I MONÒMERS
Macromolècules, estan formades per repeticions d’unitats: monòmers.

1.6 ESPONTANEÏTAT I ENERGIA LLIURE DE GIBS

1
 Descomposició macromolècules → monòmers es dona espontàniament.
La variació d’energia lliure (o energia de Gibbs) △G determina si una reacció és espontània (està afavorida) o
no.
𝐺𝑃𝑟𝑜𝑑 − 𝐺𝑅𝑒𝑎𝑐𝑡 =△ G

△ G > 0 → reacció desafavorida (reacción en sentit contraria favorida)

△ G < 0 → reacció afavorida
△ G = 0 → reacción en equilibri

La descomposició dels compostos metaestables està afavorida: 𝑃𝑁 → 𝑃𝑁−1 − 1 + 𝑁; 𝛥𝐺 < 0

1.7 LLEIS DE LA TERMODINÀMICA

PRIMERA LLEI DE LA TERMODINÀMICA: L’energia interna de l’univers es conserva.
UNIVERS= SISTEMA + ENTORN
Sistema: una part de l’univers separada de la resta del món (entorn)
Quan un sistema pateix un canvi (fa un treball) ha de fer servir energia.

Energia interna d’un sistema: modificable mitjançant intercanvis de calor o treball amb l’entorn.
Les reaccions biologiques es donen a Pctan→ W depèn únicament de △ V.

W = P ·△ V
△E = Q−W △E=Q+W

Entalpia: calor a pressió i volum constant →sumatori de E interna de la matèria i el producte del V· P:

△ H =△ E + P ·△ V

A les reaccions bioquímiques el volum és constant (ΔV = 0; W = 0) i per tant la △ 𝐇 és igual a △ 𝐄, que es veu
modificada únicament pel calor.

△ 𝐄 = Q =△ 𝐇

△ H < 0 → Reacció exotèrmica (desprèn calor)

△ H > 0 → Reacció endotérmica (absorbeix calor)

Entalpia d’enllaç: els àtoms separats tenen més energia (entalpia) que formant un enllaç.
Quants més enllaços es formin, més disminuirà l’entalpia durant una reacció.
Diferència d’entalpia: diferència entre els enllaços formats als estats inicial i final.

SEGONA LLEI DE LA TERMODINÀMICA: els processos espontanis es caracteritzen per la conversió d’ordre en
desordre.
Només tenen lloc de forma espontania aquells processos en els que la △ S de l’univers és positiva.
Desordre: número de disposicions energèticament equivalents (W) en que es poden disposar els components
d’un sistema.
En tota reacció l’entropia de l’univers és major a 0→ l’univers tendeix al desordre.
Grau de desordre: entropia S. L’entropia depèn de W segons l’equació següent on 𝑘𝐵 = 𝑐𝑡𝑎𝑛 𝑑𝑒 𝐵𝑜𝑙𝑡𝑧𝑚𝑎𝑛

𝑆 = 𝑘𝐵 · ln 𝑊

2
1.8 RELACIÓ ENTRE ENTALPIA I ENTROPIA
EQUACIÓ DE GIBBS
△ 𝐆 =△ 𝐇 − 𝑻 △ 𝐒

△G= diferencia d’energia lliure o Energia de Gibbs. Determina el sentit en que es donarà la reacció (o procés)
△H= diferència d’entalpia, assimilable a la diferència entre enllaços formats als estats inicials i finals.
T= Temperatura absoluta(K)
△S= diferencia d’entropia, assimilable al desorde dels estats inicial i final.

△H △S △ G =△ H − 𝑇 △ S
<0 >0 Reacció afavorida entàlpicament (exotèrmica) i entròpicament.
△ G < 0.Espontània (exergònica)
<0 <0 Reacció afavorida entàlpicament però no entròpicament.
△𝐻
Espontània a T<
△𝑆
>0 >0 Reacció afavorida entròpicament però no entàlpicament.
△𝐻
Espontània a T>
△𝑆
>0 <0 Reacció desafavorida entàlpicament i entròpicament. △ G > 0.
No és espontània (endergònica).

1.9 ENERGÍA DE GIBBS COM A FUNCIÓ D’ESTAT

△G és funció d’estat (només depèn dels estats final i inicial)

△ 𝐺𝐸𝐴 = 𝐺𝐸 − 𝐺𝐴

△ 𝐺𝐸𝐴 = 𝐺𝐵𝐴 + 𝐺𝐶𝐵 + 𝐺𝐷𝐶 + 𝐺𝐸𝐷

La △ G d’una reacció és la suma de les △ G′s de les diferents reaccions en les que es pot descompondre.

Si la reacció de formación d’una macromolécula (polímer) a partir de monòmers está desfavorida (△ G > 0),
com es que es produeix (△ G < 0)?
a. [monòmers] és molt més gran [polímer] → contribueix a l’esponaneïtat reacció
b. Fet principal que permet la reacció de síntesi→ acoblament a un altre reacció, sí afavorida→ reacció
global té energia lliure negativa
L’energia lliure (△ G )d’una reacción depèn de la [ ] de productes i reactius.

1.10 DEPENDÈNCIA DE △ 𝐆 ENVERS LA CONCENTRACIÓ

En una reacción △ G és igual al sumatori d’energia lliure dels productes menys l’energia lliure dels reactius.

𝐺𝐶 = Energia molar parcial (potencial químic).

𝐺𝐴 = 𝐺 0 + 𝑅𝑇 ln[𝐴]

3
 𝐺 0 = Energia lliure en condicions estàndard [1M]
R constant= 8,2 · 10−3 𝑘𝑗/𝑚𝑜𝑙 · 𝐾

[𝐶]𝑐 · [𝐷]𝑑 [𝑃𝑟𝑜𝑑]

△ G =△ 𝐺0 + 𝑅𝑇 · 𝑙𝑛 △ G =△ 𝐺0 + 𝑅𝑇 · ln
[𝐴]𝑎 · [𝐵]𝑏 [𝑅𝑒𝑎𝑐𝑡]

0 /𝑅𝑇
△ 𝐺 0 = −𝑅𝑇 · 𝑙𝑛 𝐾𝑒𝑞 𝐾𝑒𝑞 = 𝑒 −△𝐺

1.11 COMPOSTOS AMB ENLLAÇOS FOSFAT: L’ATP

Hidròlisi dels compostos rics en fosfat inorgànic (Pi) proporciona molta energia. (31KJ/ mol)
Ex: la hidròlisi d’ATP a ADP és una reacció exergònica que proporciona molta E i que està molt afavorida per:

- Repulsió electrostàtica entre càrregues negatives

- Ressonància més gran en ADP + P que en ATP→ hi ha + possibilitat d’organitzar els enllaços i es formen
dobles enllaços parcials.
- Hibridació addicional dels productes de la hidròlisi. Hi ha una major possibilitat d’hidratació si l’ADP i el
grup fosfat estan separats.
- Alliberament d’un protó en solució tamponada→ provoca el desplaçament de la reacció cap a la formació
de producte

La hidròlisi de l’ATP està molt afavorida a la cèl·lula:

ATP4- + H2O ⇆ ADP3- + HPO42- + H+

L’ATP funciona com a moneda de canvi energètic.

En un càlcul d’energia lliure de la reacció d’hidròlisi de X→ [protons]=[ H2O] són sempre constants→ no es consideren

4
5