Nom: Paula Sanjurjo i Biel Bruguera

Institut Montgrí
LABORATORI
Data:30/10/22
Biologia

Pràctica Nº 2 → ESTUDI de la FERMENTACIÓ

ALCOHÒLICA I LÀCTICA

INTRODUCCIÓ: fermentació alcohòlica

La fermentació alcohòlica és la transformació d’àcid pirúvic en etanol i diòxid de
carboni. El desenvolupament de la fermentació alcohòlica es pot analitzar
mitjançant la producció de CO₂, en funció de la temperatura. Per dur a terme la
pràctica, utilitzarem un sacarímetre. Un instrument que mesura el volum de gas
desprès a partir d’una solució problema.

La fermentació alcohòlica es duu a terme gràcies a enzims que es troben en

llevats del gènere, Saccharomyces. Són anaerobis facultatius, és a dir, que fan la
respiració quan hi ha oxigen i la fermentació quan no n’hi ha. Els anaerobis
estrictes són els organismes que mai fan la respiració aeròbica.

OBJECTIUS
Comprovar mitjançant la producció de CO₂ el desenvolupament de la fermentació
alcohòlica.

MATERIAL
● MATERIAL D'ESTUDI: Solució de glucosa al 10%, NaOH (hidròxid de Sodi)
i el llevat Saccharomyces cerevisiae.
Nom: Paula Sanjurjo i Biel Bruguera
Institut Montgrí
LABORATORI
Data:30/10/22
Biologia

● MATERIAL DE TREBALL: tres sacarímetres d’Einhorn, estufa o làmpada

com a font de calor, comptagotes, frigorífic, aigua mineral.

MÈTODE
1. Diluïm de forma homogènia en una solució de glucosa al 10% i una petita
quantitat del llevat Saccharomyces cerevisiae (12 g entre els 4 grups), en
un volum suficient per omplir tres sacarímetres (30 mL d’aigua a cada un).

2. Omplim amb aquesta solució els tres sacarímetres, tenint cura que la
columna vertical graduada estigui completament plena. Després, posem en
condicions de temperatura diferent cada uns dels sacarímetres.
3. Observem la producció que hi ha de bombolles de CO₂ que es va acumulant
a l’extrem superior dels sacarímetres. Anem anotant el volum de gas
produït cada cinc minuts, a partir del moment en què s’ha omplert
cadascun dels sacarímetres.

Just abans de fer cada lectura, hem de donar petits copets al sacarímetre
perquè es desprenguin les possibles bombolles de CO₂ que s’han pogut
quedar a les parets del tub. El volum es mesura en mil·límetres i s’anirà
acumulant al llarg del temps.
 Nom: Paula Sanjurjo i Biel Bruguera
Institut Montgrí
LABORATORI
Data:30/10/22
Biologia

CÀLCULS
Vam utilitzar factors de conversió i la densitat de la glucosa per saber quanta
glucosa total havíem de fer servir per fer el 10 % de la glucosa en la solució:

RESULTATS

Minuts grup A (8 °C) grup B (20 °C) grup C (30 °C) grup D (40 °C)

0 0 mL CO₂ 0 mL CO₂ 0 mL CO₂ 0 mL CO₂

5 0,1 mL CO₂ 0,2 mL CO₂ 0,1 mL CO₂ 0,8 mL CO₂

10 0,1 mL CO₂ 0,3 mL CO₂ 0,7 mL CO₂ 3,0 mL CO₂

15 0,1 mL CO₂ 0,3 mL CO₂ 1,5 mL CO₂ 4,7 mL CO₂

20 0,1 mL CO₂ 0,4 mL CO₂ 2,6 mL CO₂ 6,4 mL CO₂

25 0,1 mL CO₂ 0,6 mL CO₂ 3,6 mL CO₂ -

30 0,1 mL CO₂ - 5,1 mL CO₂ -

Nom: Paula Sanjurjo i Biel Bruguera
Institut Montgrí
LABORATORI
Data:30/10/22
Biologia
ANÀLISI de RESULTATS

Podem observar en el gràfic de l’evolució del gas que s’ha anat desprenent a 20
°C, és a dir, a temperatura ambient, que el volum de gas desprès va augmentant
gradualment a mesura que passa el temps. Es pot comprovar, que en fer la
reacció a temperatura ambient, la reacció no produeix una quantitat molt elevada
de volum, a més que ho fa amb més temps. Si ho comparem amb la reacció que té
a una temperatura de 40 °C, es pot comprovar que la reacció és més ràpida a
causa de la temperatura a la qual es realitza.

En el nostre cas havíem de tenir el sacarímetre en aigua a temperatura ambient.

Tots els grups teníem una temperatura predeterminada i havíem de mirar cada 5
minuts els mil·lilitres de CO₂ que produïa fins a arribar al minut 20 i, com que a
nosaltres a partir del minut 20 encara hi havia prou reacció, vam observar fins al
minut 25.

Com es pot considerar a la taula que hem posat a l'apartat de resultats, la nostra
solució ha produït pocs mL de CO₂, ja que, en 25 minuts que hem anat fent
l’estudi, només ha generat 0,6 mL de CO₂. Comparant la nostra solució amb les
altres ha tingut un nivell bastant baix de velocitat, sense arribar a ser constant.
Les pràctiques dels grups C i D donen un nivell alt en producció de CO₂ a causa de
Nom: Paula Sanjurjo i Biel Bruguera
Institut Montgrí
LABORATORI
Data:30/10/22
Biologia
les temperatures que havien d’usar, ja que si la temperatura és elevada, les
molècules xocaran més vegades, fent que augmenti la velocitat.

En aquest gràfic es mostra l’evolució de gas que s’ha desprès a les diferents
temperatures a les quals havien de comprovar tots grups; a 8 °C, 20 °C, 30 °C, 40
°C. El volum de CO2 varia en funció de la temperatura.

La línia de color vermell, ens indica l’evolució que té el CO₂ a 40ºC i si ho

comparem amb quan la temperatura està a 30ºC, podem veure que desprèn més
gas a 40ºC. El gas total que s’ha acabat desprenent ha sigut de 9,9 mL.

La línia de color taronja, mostra l’evolució del CO2 i igual que la línea vermella es
pot veure com a 30ºC es desprèn més calor que si està a 20ºC, és a dir, a
temperatura ambient. El gas que total que s’ha desprès en 30 minuts és de 5,1
mL.

La línia verda mostra l’evolució del CO2 a 20ºC, a temperatura ambient com hem
explicat anteriorment. Altra vegada, veiem que a més temperatura, en aquest cas
a 20ºC es desprèn més quantitat de gas que a 8ºC. El gas final desprès és de 0,6
mL.
Nom: Paula Sanjurjo i Biel Bruguera
Institut Montgrí
LABORATORI
Data:30/10/22
Biologia
La línia blava indica l’evolució del CO2 a 8ºC i es pot veure que en haver-hi tan
poca temperatura no es desprèn gaire gas, un total de 0,1 mL. Aquest valor es
manté constant.

La velocitat d’una reacció s’incrementa a causa de l’augment que té la

temperatura. Com més alta sigui la temperatura més velocitat de la reacció hi
haurà. Això és degut al fet que les molècules reben aquest increment de calor en
forma d’energia i això fa augmentar la seva velocitat. A més, aquestes fan que
augmenti el nombre de xocs que fan i, per tant, hi ha més possibilitats que es
produeixin xocs efectius i augmenti la velocitat de reacció. En canvi, quan les
temperatures són més baixes es pot veure que la velocitat de reacció és més baixa,
ja que no es produeixen tants de xocs entre molècules. A més que no hi ha tantes
probabilitats de què es produeixin xocs efectius entre les diferents molècules. La
reacció serà més lenta perquè no hi haurà tanta calor que despendrà energia per a
les molècules.

QÜESTIONS

1. Quin procés biològic es duu a terme en els sacarímetres?

Escriu-ne la reacció química aproximada.

La fermentació alcohòlica.

C2H12O6 + 2 (ADP + Pi) → 2 (CH3 - CH2OH)+ 2 CO₂ + 2 ATP

2. Representa gràficament els resultats de la taula.

La gràfica està representada a l’apartat d’anàlisi de resultats.

3. A què creus que són degudes aquestes diferències? Justificar

resposta

Aquestes diferències són causades per la temperatura. Quan hi ha un

augment de la temperatura, provoca que la reacció sigui més ràpida. Les
partícules reben la calor en forma d’energia i això provoca que hi hagi un
augment de la velocitat. Això a la vegada provoca que hi hagi un augment
dels xocs de les molècules i, per tant, augmenta la velocitat de reacció.
Nom: Paula Sanjurjo i Biel Bruguera
Institut Montgrí
LABORATORI
Data:30/10/22
Biologia
CONCLUSIÓ
Un cop feta la pràctica, podem determinar que com més temperatura hi ha, més
CO2 es produeix, per tant, més ràpida és la fermentació alcohòlica. Quan hi ha un
augment de la temperatura, l’enzim que participa en aquesta reacció,
normalment augmenta la seva activitat i d’aquesta manera també augmenta la
velocitat de la reacció. En canvi, quan les temperatures són per sota de la
temperatura ambient, la reacció és més lenta i es produeix menys CO2.

SEGONA PART DE LA P.1 → LA FERMENTACIÓ

LÀCTICA

INTRODUCCIÓ
En la fermentació làctica es forma l’àcid làctic a partir de la degradació de la
glucosa. Principalment, aquesta fermentació es fa quan determinats
microorganismes inicien la fermentació de la lactosa de la llet, cosa que provoca
que tingui un gust agre i que produeixi coagulació de la proteïna caseïna. També
es pot produir a les cèl·lules musculars dels animals quan fan un sobreesforç físic
i es queden sense prou oxigen per catabolitzar per respiració l’àcid pirúvic que
prové de la glicòlisi, que després es degraden per fermentació làctica.

Els microorganismes que fan aquesta fermentació són els bacteris Lactobacillus
casei, Streptococcus lactis entre d’altres. D’aquests s’obtenen productes derivats
de la llet com per exemple el formatge, el iogurt i el quefir.

OBJECTIUS
Produir iogurts i comparar les seves característiques diferenciant-los i mirar com
afecta l’antibiòtic i la temperatura.

Buscar que és el quefir, quin tipus de fermentació fa.

MATERIAL
● MATERIAL D'ESTUDI: El llevat Saccharomyces cerevisiae.
Nom: Paula Sanjurjo i Biel Bruguera
Institut Montgrí
LABORATORI
Data:30/10/22
Biologia
● MATERIAL DE TREBALL: Estufa o làmpada com a font de calor,
comptagotes, frigorífic, 1 L de llet, batedora manual, recipients de iogurts,
iogurtera, antibiòtic (Amoxicilina → àcid clavulànic), 1 iogurt

MÈTODE
Iogurt a 20 °C
● Agafem un bol gran i evoquem 1 L de llet i 33 mL iogurt.
● Amb ajuda d’una batedora manual barregem fins que quedi una solució
homogènia.
● Repartim la solució homogènia als gots de vidre.
● Deixem els gots de vidre reposant a temperatura ambient durant 24 h.

Iogurt a 37 °C
● Agafem un bol gran i evoquem 1 L de llet i 33 mL iogurt.
● Amb ajuda d’una batedora manual barregem fins que quedi una solució
homogènia.
● Repartim la solució homogènia als gots de vidre.
● Deixem els gots de vidre a dins la iogurtera durant 24 h.

Iogurt amb 2 mL d’antibiòtic i Iogurt amb 0,38 mL d’antibiòtic.

Seguim el mateix procediment que en els iogurts a 37 °C, però abans de posar-los
a la iogurtera afegim 0,38 mL d’antibiòtic i 2 mL d’antibiòtic a dos iogurts
diferents amb l’ajuda de la pipeta automàtica.

Per prepara la dissolució d’antibiòtic:

Nom: Paula Sanjurjo i Biel Bruguera
Institut Montgrí
LABORATORI
Data:30/10/22
Biologia
● Triturem 125 mg d’àcid clavulànic amb un morter fins que quedi polsim.
● En un vas de precipitats hi afegim 100 mL d’aigua de l’aixeta i els 125 mg
d’àcid clavulànic en pols.
● Barregem amb una vareta de vidre fins que quedi una solució homogènia.
 Nom: Paula Sanjurjo i Biel Bruguera
Institut Montgrí
LABORATORI
Data:30/10/22
Biologia

RESULTATS

Llet Iogurts Iogurt 0,38 Iogurts Iogurt A quefir

a 37 °C mL 2 mL 20 °C
d’antibiòtic d’antibiòtic

Color blanc blanc blanc blanc blanc blanc

Consistè líquid semisòli líquid líquid (amb semisòlid líquida,

ncia a d un tel a la (amb un gelatinosa
superfície) tel) i amb
grumolls

Gust dolç Àcid/ — — dolç molt àcid

amarg

pH 7 5 6,64 6,6 6 4,5

Olor làctic de de iogurt fet de iogurt fet de iogurt vi ranci o

iogurt mal bé mal bé normal llevat

ANÀLISI de RESULTATS
Analitzant la taula anterior podem observar les següents diferències:

Respecte al color, podem veure que no ha variat en cap cas, ja que la fermentació
no afecta el color, i la llet i el iogurt són blancs.

Respecte a la consistència, podem veure que inicial de la llet és líquida i només

els que han dut a terme la fermentació s’han tornat semisòlid i cremosos. Aquests
són els que han estat a temperatures altes a la iogurtera i els iogurts a 20 °C no
han fermentat perquè no ha tingut prou escalfor per fermentar i els que han
tingut antibiòtic, encara que tinguessin escalfor, aquest no ha deixat que
poguessin fermentar.
Nom: Paula Sanjurjo i Biel Bruguera
Institut Montgrí
LABORATORI
Data:30/10/22
Biologia

Respecte al gust, hem trobat que el iogurt a 37 °C és àcid, i això és degut a la

fermentació, ja que el fa passar de dolç a àcid. Els iogurts amb antibiòtic no els
hem provat per raons òbvies. El quefir, encara que no hem realitzat la seva
fermentació, ha resultat ser àcid. El iogurt a 20 °C i la llet tenen gust dolç, puix
cap dels dos ha fermentat i la llet en si és dolça.

Respecte al pH, podem veure que la llet és l’única té un pH neutre mentre que el
iogurt a 20 °C, el iogurt amb 0,38 mL d’antibiòtic i el iogurt amb 2 mL
d’antibiòtic tenen un pH de 6,5, 6,63 i 6,6, entre àcid i neutre segons quin. El
iogurt a 37 °C i el quefir, tenen un pH de 6 i 4,5 respectivament.

Respecte a l’olor, la llet i els iogurts a 20 °C i a 37 °C presentaven una olor de

làctic. Els iogurts que tenen antibiòtic tenen una olor de iogurt fet malbé i el
quefir és el que tenia una olor més forta, a llevat i a vi.

Podem extreure observacions que no entren en els requisits de la taula de

característiques. Podem veure que els iogurts amb antibiòtic se'ls hi ha format un
tel a la superfície i que el quefir estava tallat i presentava una textura semblant a
arròs bullit i llefiscosa.
Nom: Paula Sanjurjo i Biel Bruguera
Institut Montgrí
LABORATORI
Data:30/10/22
Biologia

CONCLUSIÓ
En acabar l’experiment es pot concloure que l’antibiòtic impedia el procés de la
fermentació làctica. El iogurt amb menys antibiòtic és el que va resultar tenir un
pH més àcid, llavors es pot dir que l’antibiòtic ha fet la seva feina, però segons la
quantitat, el iogurt és menys o més àcid.

També podem concloure que com més temperatura tenien els iogurts normals,
més reacció feien.

BIBLIOGRAFIA
Llibre de biologia de 2n de batxillerat.

● Membres del grup: Biel Bruguera i Paula Sanjurjo