Professional Documents
Culture Documents
1.Objectiu
2. Resultats
-En la reacció entre CuSO4 (aq) i Zn (s), el zinc metàl·lic (Zn) s'oxida i l'ió coure
(Cu2+) es redueix. Per tant:
● El zinc metàl·lic (Zn) és l'agent reductor perquè perd electrons i s'oxida a ions
de zinc amb una càrrega de +2.
● L'ió coure (Cu2+) és l'agent oxidant perquè guanya electrons i es redueix a
coure metàl·lic (Cu).
-En la reacció entre CuSO4 (aq) i Fe (s), el ferro metàl·lic (Fe) s'oxida i l'ió coure
(Cu2+) es redueix. Per tant:
-En la reacció entre CuSO4 (aq) i Al (s), l'alumini metàl·lic (Al) s'oxida i l'ió coure
(Cu2+) es redueix. Per tant:
3.Observacions
+ +2
Vas 1: AgNO3 (aq) 0,1M + Cu (s), 2𝐴𝑔 + Cu (s) ↔ 2Ag (s) + 𝐶𝑢 .
+2 +2
Vas 2: CuSO4 (aq) 0,1M + Zn (s), 𝐶𝑢 + Zn (s) ↔ Cu (s) + 𝑍𝑛
En aquesta reacció, el zinc metàl·lic (Zn) es dissol formant ions de zinc (Zn^2+),
mentre que els ions coure (Cu^2+) es redueixen a coure metàl·lic (Cu). Per tant, el
zinc metàl·lic actua com a agent reductor (perd electrons) i els ions coure actuen
com a agent oxidant (guanyen electrons).
Com ja podem veure el ferro s’ha oxidat donant a la creació d’un precipitat de color
marró/vermellós, que ens dóna per entendre que es l'obtenció del FeO(II), sí que és
veritat que podem dir que també hagués arribat a Fe2O3, per què el color vermell
dona la presència d'aquest compost, per tant, no queda del tot clar quin compost és
el més adequat, ja que el color del precipitat dificulta una conclusió tancada. Com en
els altres vasos, també notem la creació de coure sòlid, en la fotografia gaire bé es
pot apreciar. També comentar que en aquesta reacció hagués sigut bona idea probar
el K3[Fe(CN)6] per concluir la presencia de Fe (II) o del Fe(III).
+2 +3
Vas 4: CuSO4 (aq) 0,5M + Al(s), 3𝐶𝑢 + 2Al (s) ↔ 3Cu (s) + 2𝐴𝑙 :
4.Conclusió
Per tant, podem esmentar que la corrosió de materials és un fenomen complex que
afecta a una àmplia gamma d'indústries i aplicacions. En aquest assajos hem pogut
comprovar la teorica (a partir de les reaccions redox que hem escrit) i la part
pràctica ( assajos físics de les nostres mostres),per concloure que s’ha comportat
tal i com representa la teorica.