RESOLUCIÓ DELS EXERCICIS TEMA 5 (EQUILIBRI QUÍMIC)

1. Per a l’equilibri: 1 2 N2 (g) + 3 2 H2 (g)  NH3 (g) KC = 0,5 (mol/L)−1 a 350 oC.
Determineu la constant d’equilibri dels següents processos:
a) Descomposició de 1 mol de NH3 (g): NH3 (g)  1 2 N2 (g) + 3 2 H2 (g)
b) Formació de 2 mols de NH3 (g): N2 (g) + 3 H2 (g)  2 NH3 (g)
c) Descomposició de 2 mol de NH3 (g): 2 NH3 (g)  N2 (g) + 3 H2 (g)

1
2 N2 (g) + 3
2 H2 (g)  NH3 (g) KC = 0,5 (mol/L)−1

KC =
NH 3 
N 2 12 ·H 2 3 2
a) NH3 (g)  1
2 N2 (g) + 3
2 H2 (g) K C' = ?

K '
=
N 2 12 ·H 2 3 2 ; K C' =
1
=
1
= 2 mol/L
C
NH 3  KC 0,5
1 3
C 2
·C 2
C2
= = C, per tant, mol/L
C C

b) N2 (g) + 3 H2 (g)  2 NH3 (g) K C' ' = ?

K C' ' =
NH 3 2 ; K C' ' = K C2 = 0,5 2 = 0,25 (mol/L)−
2
N 2 ·H 2 3
C2 C2 1
3
= 4 = 2 = C  2 , per tant (mol/L)−2
C ·C C C

c) 2 NH3 (g)  N2 (g) + 3 H2 (g) K C' ' ' = ?

K C' ' ' =

N 2 ·H 2 3 ; K C' ' ' =
1
=
1
= 4 (mol/L)2
NH 3 2 KC''
0,25
C ·C 3 C4
2
= 2
= C 2 , per tant (mol/L)2
C C

-1-
2. Es coneixen les KC dels següents equilibris:
SO3 (g)  SO2 (g) + ½ O2 (g) KC = 0,035 (mol/L)1/2
2 CO2 (g)  2 CO (g) + O2 (g) KC = 0,02 mol/L
Determineu la KC per al següent equilibri: SO2 (g) + CO2 (g)  SO3 (g) + CO (g)

SO3 (g)  SO2 (g) + ½ O2 (g)

1/2
K C' = 0,035 (mol/L)
2 CO2 (g)  2 CO (g) + O2 (g) K C' ' = 0,02 mol/L
-------------------------------------------------
SO2 (g) + CO2 (g)  SO3 (g) + CO (g) K C = ?

(invertir) '
K =
SO2 ·O2 12
C
SO3 
KC =
SO3 ·CO
CO 2 ·O2  SO2 ·CO2 
''
(elevar a ½) K = C
CO2 2
1 1
(K C' ' ) 2
KC
K C'
  
SO3  · CO ·O2  2 1

=
SO3 ·CO Sí
SO2 ·O2 12 CO2  SO2 ·CO2 
1 ''
1
2
1 1
2
Per tant: K C = · (K C ) = · (0,02) = 4,04
K C' 0,035

C ·C
Unitats de K C :  no té unitats
C ·C

-2-
3. Per a les següents reaccions:
1) CO2 (g) + H2 (g)  CO (g) + H2O (g)
2) 2 CO (g)  C (s) + CO2 (g)
a) Escriviu les expressions de KC i KP.
b) Indiqueu en quin cas KC i KP coincideixen.

a) i b) junts

1) CO2 (g) + H2 (g)  CO (g) + H2O (g) KC =

CO·H 2 O KP =
PCO · PH 2O
CO2 ·H 2  PCO2 · PH 2

∆n = 2 - 2 = 0 ; KP = KC · (RT) ∆n  KP = KC · (RT)0  KP = KC
1

2) 2 CO (g)  C (s) + CO2 (g) KC =

CO2  KP =
PCO2
CO2 2
PCO

∆n = 1 - 2 = - 1 mol (només gasos) ; KP = KC · (RT) ∆n  KP ≠ KC

-3-
4. Per a l’equilibri: 2 SO2 (g) + O2 (g)  2 SO3 (g) KC = 800 (mol/L)−1 a 550 oC.
Indiqueu en cada apartat si correspon a una situació d’equilibri i en cas contrari,
assenyaleu el sentit en què es desplaçarà la reacció.
a) [ SO2 ] = 0,5 mol/L, [ O2 ] = 1 mol/L i [ SO3 ] = 10 mol/L.
b) [ SO2 ] = 0,5 mol/L, [ O2 ] = 2 mol/L i [ SO3 ] = 20 mol/L.
c) En un matràs de 1 L s’introdueix 1 mol de SO2, 0,25 mols d’O2 i 20 mols
de SO3.

2 SO2 (g) + O2 (g)  2 SO3 (g) KC = 800 (mol/L)−

1

a) Q C =
SO3 2 = 102
= 400 (mol/L)− ≠ K C  no està en equilibri
1
SO2 2 ·O2  0,52 ·1

Com Q C  K C  Q C  fins igualar-se a K C  [SO3]  i [SO2]  , [O2] 

i per això la reacció es desplaçarà cap a la dreta

b) Q C =
SO3 2 = 202
= 800 (mol/L)−1 = K C  està en equilibri
SO2 2 ·O2  0,52 · 2

c)
SO2  = 1 = 1 mol/L
1
Concentracions
A = n A O2 = 0,25 = 0,25 mol/L
1
V
SO3  = 20 = 20 mol/L
1

QC =
SO3 2 = (20) 2
= 1600 (mol/L)−1 ≠ K C  no està en equilibri
SO2 2 ·O2  2
(1) ·0,25

Com Q C  K C  Q C  fins igualar-se a K C  [SO3]  i [SO2]  , [O2] 

i per això la reacció es desplaçarà cap a l’esquerra

-4-
5. En un recipient s’introdueixen 2 mols de diòxid de sofre i 1 mol d’oxigen.
S’escalfa a 1000 K i es produeix la reacció: 2 SO2 (g) + O2 (g)  2 SO3 (g)
Sabent que a 25 atm de pressió total, la mescla en l’equilibri conté 0,8 mols de
triòxid de sofre, calculeu:
a) Les fraccions molars dels gasos en l’equilibri.
b) Les pressions parcials dels gasos en l’equilibri.
c) Les constants d’equilibri KP i KC.

2 SO2 (g) + O2 (g)  2 SO3 (g) T = 1000 K , PT = 25 atm

inicial 2 mol 1 mol −
equilibri 2-2x 1-x 2 x  nT = 2 - 2 x + 1 - x + 2 x = 3 - x

0,8
En l’equilibri: 0,8 mol SO3  2 x = 0,8  x = = 0,4 mol
2

nA
a) Fraccions molars:  A =
nT

22 x 2  2 ·0,4
 SO 2 = = = 0,462
3 x 3  0,4

1 x 1  0,4
O2 = = = 0,231
3  x 3  0,4

2x 2 ·0,4
 SO 3 = = = 0,308
3 x 3  0,4

b) Pressions parcials: PA =  A · PT

PSO 2 = 0,462 · 25 = 11,55 atm

PO 2 = 0,231 · 25 = 5,775 atm

PSO 3 = 0,308 · 25 = 7,7 atm

2
PSO 7 ,7 2
c) KP = ? KP  3
  0,077 atm−1
2
PSO 2
· PO2 11,552 ·5,775
atm2 1
2
= = atm−1
atm ·atm atm

KP 0,077
KC = ? KP = KC · (RT) ∆n  KC = n
= 1
= 6,314 (mol/L)−1
( RT ) (0,082·1000)
n = 2 - 3 = - 1 mol

-5-
6. El iodur d’hidrogen es descompon segons l’equació: 2 H  (g)  H2 (g) +  2 (g)
Si en un recipient de 2 L s’introdueixen 12,79 g de iodur d’hidrogen a 350 oC, es
troba que el iodur d’hidrogen està dissociat en un 20 %. Calculeu:
a) Les concentracions dels gasos en l’equilibri i a partir d’aquestes la constant
d’equilibri KC.
b) Les pressions parcials dels gasos en l’equilibri i a partir d’aquestes la
constant d’equilibri KP.
DADES.- Masses atòmiques: H=1; I=126,9.

1 mol HI
12,79 g HI · = 0,1 mol HI
127,9 g HI
Mr ( HI ) = 1 + 126,9 = 127,9
2 H  (g)  H2 (g) +  2 (g) V = 2 L , T = 350 oC + 273 = 623 K
inicial 0,1 mol − −
equilibri 0,1 - 2 x x x
mols dissociats o que reaccionen

En l’equilibri: s’ha dissociat el 20 % del HI :

 α = 0,2
100

mols dissociats d ' HI 2x 0,02

α=  0,2 =  00,02 = 2 x  x = = 0,01 mol
mols inicials d ' HI 0,1 2

a) Concentracions: A =
nA
V
0,1  2 x 0,1  2·0,01
HI  =   = 0,04 mol/L
2 2
H 2 = I 2  = x  0,01 = 0,005 mol/L
2 2

KC = ? KC =
H 2 ·I 2  =
0,005·0,005
= 0,016 (no té unitats)
HI 2 0,042

C ·C C2
=  no té unitats
C2 C2
n A · R ·T
b) Pressions parcials: PA 
V
0,1 - 2x

(0,1  2·0,01)·0,082·623
P HI   2,043 atm
2
x

0,01·0,082·623
PH = PI =  0,255 atm
2 2
2
PH 2 ·PI 2 0,255·0,255
KP = ? KP   = 0,016 (també sense unitats)
P2
HI 2
2,0432

Comentari: Com n = 2 – 2 = 0  KC = KP

-6-
7. El clor es pot obtenir segons l’equació: 2 HCl (g) + ½ O2 (g)  H2O (g) + Cl2 (g)
En un recipient de 5 litres s’introdueixen 0,14 mols de clorur d’hidrogen i una
quantitat suficient d’oxigen. Sabent que s’arriba a l’equilibri quan es formen 0,02
mols de clor i quan ha reaccionat el 14 % del O2 inicial, calculeu:
a) El nombre de mols de O2 en l’equilibri.
b) La constant d’equilibri en funció de les concentracions.

0’5
2 HCl (g) + ½ O2 (g)  H2O (g) + Cl2 (g) V = 5 L
inicial 0,14 mol a − −
equilibri 0,14 - 2 x a – 0,5 x x x
mols que reaccionen o es dissocien

En l’equilibri: 0,02 mol Cl2  x = 0,02 mol

També en l’equilibri: ha reaccionat o s’ha dissociat el 14 % del O2 :

 α = 0,14
100

mols dissociats d ' O2 0,5 x 0,5 x 0,5·0,02

α=  0,14 =  a=  = 0,071 mol
mols inicials d ' O2 a 0,14 0,14

a) Mols d’O2 en l’equilibri: a – 0,5 · x = 0,071 – 0,5 · 0,02 = 0,061 mol

b) KC = ? Calculem primer les concentracions: A =

nA
V

HCl  = 0,14  2 x  0,14  2·0,02 = 0,02 mol/L

5 5

O2  = a  0,5·x  0,061 = 0,012 mol/L

5 5

H 2O= Cl 2 = x  0,02 = 0,004 mol/L

5 5

KC =
H 2O·Cl2  =
0,004·0,004
= 0,365 (mol/L)−1/2
HCl 2 ·O2  2 1 2
0,02 ·(0,012)
1
2

C ·C 1  12
2 1 = 1 =C , per tant (mol/L)−1/2
C ·C 2
C 2

-7-
8. En un recipient de 2 L s’introdueixen quantitats estequiomètriques de triclorur
de fòsfor i clor, s’escalfa la mescla a 250 oC i s’assoleix l’equilibri:
PCl3 (g) + Cl2 (g)  PCl5 (g)
Sabent que en l’equilibri hi ha un 20 % en volum de triclorur de fòsfor, calculeu:
a) La composició volumètrica de la mescla en l’equilibri.
b) Les constants d’equilibri KC i KP.

PCl3 (g) + Cl2 (g)  PCl5 (g) V = 2 L , T = 250 oC + 273 = 523 K

inicial 1 mol 1 mol −
equilibri 1 - x 1-x x  nT = 1 - x + 1 - x + x = 2 – x

En l’equilibri: 20 % en volum de PCl3 = 20 % en mols de PCl3 :


100
 PCl 3 = 0,2

nA 1 x 1 x
A =   PCl 3 =  0,2 =  0,4 – 0,2 x = 1 – x 
nT 2 x 2 x
0,6
 x – 0,2 x =1 – 0,4  0,8x = 0,6  x = = 0,75 mol
0,8

a) 20% en volum de PCl3

1  x 1  0,75
 Cl 2 = =  20 % en mols de Cl2  20 % en volum de Cl2
= 0,2 x
100

2  x 2  0,75

x 0,75
 PCl 5 = = = 0,6   60 % en mols de PCl5  60 % en volum de PCl5
x 100

2  x 2  0,75

b) KC = ? Calculem primer les concentracions: A =

nA
V
PCl3  = Cl 2 = 1  x  1  0,75 = 0,125 mol/L
2 2
PCl5  = 
x 0,75
= 0,375 mol/L
2 2

KC =
PCl 5  
0,375
 24 (mol/L)−1
PCl 3 ·Cl 2  0,125·0,125

C 1
= = C−1 , per tant (mol/L)−1
C ·C C

KP = ? KP = KC · (RT) ∆n = 24 · (0,082 · 523)−1 = 0,56 atm−1

n = 1 - 2 = - 1 mol

-8-
9. A 227 oC el NH3 (g) es dissocia parcialment segons l’equació:
2 NH3 (g)  N2 (g) + 3 H2 (g)
En un recipient de 5 L (en el qual prèviament s’ha fet el buit) mantingut a una
temperatura de 227 oC s’afegeix amoníac fins que la pressió inicial en el seu
interior és de 8,2 atm. ¡
Sabent que la pressió total és de 11,48 atm, calculeu:
a) El grau de dissociació de l’amoníac.
b) Les pressions parcials dels gasos en l’equilibri.
c) Les constants d’equilibri KP i KC.

Inicialment: P NH 3 = 8,2 atm

PNH 3 ·V 8,2 · 5
P NH 3 ·V = n NH 3 · R · T  n NH 3 = = = 1 mol
R ·T 0,082·500

2 NH3 (g)  N2 (g) + 3 H2 (g) V = 5 L , T = 227 oC = 500 K , PT = 11,48 atm

inicial 1 mol − −
equilibri 1 - 2 x x 3 x  nT = 1 - 2 x + x + 3 x = 1 + 2 x

PT ·V 11,48·5
En l’equilibri: PT · V = nT · R · T  nT = = = 1,4 mol
R ·T 0,082·500
0,4
nT = 1 + 2 x  1,4 = 1 + 2 x  1,4 - 1 = 2 x  0,4 = 2 x  x = = 0,2 mol
2

mols dissociats de NH 3 2x 2 ·0,2

a) Grau de dissociació: α = = = = 0,4 (40 %)
mols dissociats de NH 3 1 1

n A · R ·T
b) Pressions parcials: PA 
V
1 - 2x

(1  2·0,2) ·0,082·500
P NH 3 =  4,92 atm
5
x

0,2 ·0,082·500
P N2 =  1,64 atm
5
3x

3·0,2 ·0,082·500
PH 2 =  4,92 atm
5

PN 2 ·PH32 1,64·4,923
c) KP = ? KP  2
 2
 8,069 atm2
PNH 3
4,92
atm · atm3 atm4
= = atm2
atm2 atm2

KP 8,069
KC = ? KP = KC · (RT) ∆n  KC = n
= 2
= 4,8·10-3 (mol/L)2
( RT ) ( 0, 082 · 500)
n = 4 - 2 = 2 mol

-9-
10. En un matràs de 10 L s’introdueix 1 mol de N2O4 (g) i s’escalfa a 100 oC amb la
qual el N2O4(g) es dissocia parcialment segons l’equació: N2O4 (g)  2 NO2 (g)
Sabent que a 100 oC, KC = 0,21 mol/L, calculeu:
a) La composició (en mols) de la mescla en l’equilibri.
b) La pressió total de la mescla en l’equilibri.

N2O4 (g)  2 NO2 (g) V = 10 L , T = 100 oC + 273 = 373 K

inicial 1 mol −
equilibri 1 - x 2x  nT = 1 - x + 2 x = 1 + x

En l’equilibri: KC = 0,21 mol/L

A = nA
V
2x 4x 2
( )2
KC =
NO2 2  0,21 = 10  0,21 = 10 2  0,21 = 4 x
2

N 2 O4  1 x 1 x 10  10x
10 10
2,1 – 2,1 x = 4 x2  4 x2 + 2,1 x – 2,1 = 0  x = - i x = 0,508 mol

 b  b 2  4ac
Recordar l’expressió: x =
2a

 2,1  2,12  4 · 4 ·(2,1)  2,1  38,01  2,1  6,165

x= = =  x = - i x = 0,508 mol
2·4 2·4 8

a) n N 2 O 4 = 1 - x = 1 – 0,508 = 0,492 mol

n NO 2 = 2 x = 2 · 0,508 = 1,016 mol

nT · R ·T 1,508·0,082·373
b) PT · V = nT · R · T  PT = = = 4,612 atm
V 10
nT = 1 + x = 1 + 0,508 = 1,508 mol

- 10 -
11. En un recipient de 5 L s’introdueixen 14 g de CO i 9 g d’H2O, s’escalfa la
mescla i s’assoleix l’equilibri següent: CO (g) + H2O (g)  CO2 (g) + H2 (g)
Sabent que la constant d’equilibri Kp val 9, calculeu
a) Els mols dels gasos en l’equilibri.
b) Si a la mescla de l’equilibri anterior afegim 0,1 mols de CO, quina és la
composició (en mols) del nou equilibri?
DADES.- Masses atòmiques: H=1; C=12; O=16.

1 mol CO 1 mol H 2 O
14 g CO · = 0,5 mol CO ; 9 g H2O · = 0,5 mol H2O
28 g CO 18 g H 2 O
Mr (CO) = 12 + 16 = 28 Mr (H2O) = 2·1 + 16 = 18

CO (g) + H2O (g)  CO2 (g) + H2 (g) V=5L

inicial 0,5 mol 0,5 mol − −
equilibri 0,5 - x 0,5 - x x x
1
En l’equilibri: Kp=9, calcularem Kc ; KP = KC·(RT) ∆n  KP = KC·(RT)0  Kp = Kc = 9
∆n = 2 - 2 = 0
A = nA
V
x x
KC =
CO2 ·H 2   9 = ·
5 5  9=
x2
 9=
 x 

2

 
CO ·H 2 O 0,5  x 0,5  x
· ( 0,5  x ) 2
 0,5  x 
5 5
2
 x  x 1,5
9=    3=  1,5 – 3 x = x  1,5 = 4 x  x = = 0,375 mol
 0,5  x  0,5  x 4

a) n CO = n H 2 O = 0,5 - x = 0,5 – 0,375 = 0,125 mol

n CO 2 = n H 2 = x = 0,375 mol

b) Si afegim 0,1 mol CO (reactiu), l’equilibri es desplaçarà cap a la dreta (Le Chatelier)
CO (g) + H2O (g)  CO2 (g) + H2 (g)
equilibri 0,125 + 0’1 0,125 mol 0,375 mol 0,375 mol

0,225 mol
nou equilibri 0,225 - x 0,125 - x 0,375 + x 0,375 + x

0,375  x 0,375  x
KC =
CO2 ·H 2   9= 5
·
5  9=
0,141 0,75 x  x 2

CO ·H 2 O 0,225  x 0,125  x
· 0,028  0,35 x  x 2

5 5
x = 0,457 mol
0,252 - 3,15 x + 9 x2 = 0,141 + 0,75 x + x2  8x2 - 3,9 x + 0,111 = 0
x = 0,03 mol
(La solució x=0,457 no és vàlida perquè 0,225 - x i 0,125 - x donaria negatiu)

n CO = 0,225 - x = 0,225 – 0,03 = 0,195 mol

Nou equilibri n H 2 O = 0,125 - x = 0,125 – 0,03 = 0,095 mol

n CO 2 = n H 2 = 0,375 + x = 0,375 + 0,03 = 0,405 mol

- 11 -
12. Considereu el següent equilibri: CO (g) + Cl2 (g)  COCl2 (g)
L’anàlisi d’una mescla gasosa de CO (g), Cl2 (g), COCl2 (g), continguda en un
recipient de 1 L a 527 oC, on s’havia assolit l’equilibri, va donar el resultat
següent: 0,12 mols de CO, 0,09 mols de Cl2 i 2,57 mols de COCl2.
a) Calculeu el valor de Kc.
b) En el mateix recipient, després de fer el buit, s’introdueixen 0,15 mols de CO i
1,30 mols de COCl2 i es manté a 527 oC. Calculeu la quantitat (en grams) de cada
un dels components de la mescla quan s’assolisca l’equilibri.
DADES.- Masses atòmiques: C=12; O=16, Cl=35,5.

No cal fer plantejament perquè ens donen ja les quantitats en l’equilibri.

CO (g) + Cl2 (g)  COCl2 (g) V= 1 L; T = 527 oC = 800 K
Equilibri 0,12 mol 0,09 mol 2,57 mol

a) KC = ? Calculem primer les concentracions: A =

nA
V
CO = 0,12
= 0,12 mol/L
1
Cl 2  = 0,09 = 0,09 mol/L KC =
COCl2  = 2,57 = 237,963 (mol/L)-1
1 CO ·Cl2  0,12 · 0,09
COCl2 = 2,57 = 2,57 mol/L C 1
  C 1 , per tant, (mol/L)-1
1 C ·C C

b) CO (g) + Cl2 (g)  COCl2 (g) V = 1 L; T = 527 OC = 800 K

inicial 0,15 mol − 1,3 mol Necessàriament la reacció anirà cap l’esquerra
equilibri 0,15 + x x 1,3 - x
En l’equilibri: Kc = 237,963 (mol/L)-1 (constant)

A = nA
V
1,3  x
KC =
COCl2   237,963 = 1  237,963 =
1,3  x

CO ·Cl2  0,15  x x
·
0,15 x  x 2
1 1

35,694 x + 237,963 x2 = 1,3 - x  237,963 x2 + 36,694 x - 1,3 = 0 x=-

x = 0,03 mol

28 g CO
▪ n CO = 0,15 + x = 0,15 + 0,03 = 0,18 mol ; 0,18 mol CO · = 5,04 g CO
1 mol CO
Mr (CO) = 12 +16 = 28

71 g Cl2
▪ n Cl 2 = x = 0,03 mol ; 0,03 mol Cl2 · = 2,13 g Cl2
1 mol Cl2
Mr (Cl2) = 2·35,5 = 71

99 g COCl 2
▪ n COCl 2 = 1,3 - x = 1,3 - 0,03 = 1,27 mol ; 1,27 mol COCl2· = 125,73 g COCl2
1 mol COCl2
Mr (COCl2) = 12 + 16 + 2·35,5 = 99

- 12 -
13. A 727 oC s’assoleix l’equilibri següent: Se (g) + H2 (g)  H2Se (g)
a) Calculeu el valor Kp a 727 oC, si una volta assolit l’equilibri a la dita
temperatura les pressions parcials del Se, H2 i H2Se són 1,72 atm, 0,89 atm i 7,58
atm, respectivament.
b) En un matràs de 10 L de volum, mantingut a 727 oC, s’introdueixen els tres
compostos Se, H2 i H2Se tal que les seues pressions parcials són 0,25 atm, 0,41
atm i 0,83 atm, respectivament. Calculeu les pressions parcials dels tres gasos
una volta assolit l’equilibri.

a) No cal fer plantejament perquè ens donen ja les quantitats en l’equilibri.

Se (g) + H2 (g)  H2Se (g) T = 727 ºC = 1000 K

Equilibri 1,72 atm 0,89 atm 7,58 atm

PH 2 Se 7,58
KP  = = 4,952 atm-1
PSe · PH 2 1,72 · 0,89
atm 1
= = atm−1
atm·atm atm

b) Se (g) + H2 (g)  H2Se (g) V = 10 L, T = 1000 K

Inicial 0,25 atm 0,41 atm 0,83 atm Plantejament en atm
Equilibri 0,25 + x 0,41 + x 0,83 - x (desplaçament cap a l’esquerra)
Cal esbrinar primer en quin sentit es desplaçarà l’equilibri

PH 2 Se 0,83
QP  = = 8,098 atm-1 ≠ K P (4,952)  no està en equilibri
PSe · PH 2 0,25· 0,41

Com Q P > K P  Q P  fins igualar-se a K P  P H 2 Se  i P Se  , P H 2 

i per això l’equilibri es desplaçarà cap a l’esquerra

En l’equilibri: Kp = 4,952 atm-1 (constant)

PH 2 Se 0,83  x 0,83  x
KP   4,952 =  4,952 = 
PSe · PH 2 (0,25  x )·(0,41  x ) 0,103  0,66 x  x 2

x=-
0,51 + 3,268 x + 4,952 x2 = 0,83 – x  4,952 x2 + 4,268 x – 0,32 = 0
x = 0,069 atm

P Se = 0,25 + x = 0,25 + 0,069 = 0,319 atm

Equilibri P H 2 = 0,41 + x = 0,41 + 0,069 = 0,479 atm

P H 2 Se = 0,83 - x = 0,83 – 0,069 = 0,761 atm

- 13 -
14. En un recipient hi ha una determinada quantitat de carbamat d’amoni que es
descompon segons l’equació: NH2CO2NH4 (s)  CO2 (g) + 2 NH3 (g)
Una vegada abastat l’equilibri a 20 oC, la pressió del recipient és de 68’4 mmHg.
Calculeu:
a) Les pressions parcials dels gasos en l’equilibri.
b) Les concentracions molars d’aquests.
c) Les constants d’equilibri KP i KC.

NH2CO2NH4(s)  CO2(g) + 2 NH3(g) T=20oC=293 K; PT=68,4 mmHg=0,09 atm

inicial a mol − −
equilibri a-x x 2 x  nT = x + 2 x = 3 x (només gasos)

Fent el plantejament en mols (el més normal), no es pot determinar la “x”.

nA
a) Pressions parcials: PA =  A · PT on  A =
nT
x
PCO 2 = · 0,09 = 0,03 atm
3x
2x
PNH 3 = · 0,09 = 0,06 atm
3x

b) Concentracions: A = A
n
V
Com no tenim el volum, calcularem la concentració així:

PA · V = nA · R · T 
PA n
= A  A = PA
R ·T V R ·T

▪ CO2  =
0,03
 1,25·10−3 mol/L
0,082· 293

▪ NH 3  =
0,06
 2,5·10−3 mol/L
0,082· 293

4 3
b) KP = PCO 2 · P 2NH 3 = 0,03 · 0,062 = 1,08·10- atm
3
atm · atm2 = atm

KC = CO2  · NH 3  2 = 1,25·10-3 · (2,5·10-3)2 = 7,81·10-9 (mol/L)3

D’altra forma: fent un plantejament en atm, sí es pot calcular la x i queda més fàcil l’a)

NH2CO2NH4(s)  CO2(g) + 2 NH3(g) T=20 oC=293 K; PT=68,4 mmHg=0,09 atm

inicial − − Plantejament en atm
equilibri x 2 x  PT = x + 2 x = 3 x

0,09
PT = 3 x  0,09 = 3 x  x = = 0,03 atm
3

a) PCO 2 = x = 0,03 atm

PNH 3 = 2 x = 2 · 0,03 = 0,06 atm

b) i c) es fa igual que abans encara que fages el plantejament en atm

- 14 -
15. En un matràs de 5 L s’introdueix NaHCO3 (s) i s’escalfa a 120 oC amb la qual
cosa el NaHCO3(s) es descompon: 2 NaHCO3 (s)  Na2CO3 (s) + CO2 (g) + H2O (g)
a) Sabent que quan s’assoleix l’equilibri, la pressió total és de 2,26 atm, calculeu
KP i a partir d’aquesta, KC.
b) Si en el recipient de 5 L introduïm 50 g de NaHCO3 (s) i s’scalfa a 120oC:
b1) Quants grams de NaHCO3 (s) s’hauran descompost? I si introduïm 60 g? I 20 g?
b2) Quants grams de NaHCO3 (s) quedaran sense descompondre?
DADES.- Masses atòmiques: H=1; C=12; O=16; Na=23.

2 NaHCO3(s)  Na2CO3(s) + CO2(g) + H2O(g) V=5 L, T=120oC=393 K, PT=2,26 atm

I. a mol − − −
Eq. a – 2 x x x x  nT = x + x = 2 x (només gasos)

PT ·V 2,26·5
En l’equilibri: PT · V = nT · R · T  nT = = = 0,351 mol
R ·T 0,082·393
0,351
nT = 2 x  0,351 = 2 x  x = = 0,176 mol
2

n A · R ·T
a) KP = ? Calculem primer les pressions parcials: PA 
V
x

0,176·0,082·393
PCO 2 = PH 2 O =  1,134 atm
5
KP = PCO 2 · PH 2 O = 1,134 · 1,134 = 1,286 atm2

atm · atm = atm2

KP 1,286
KC = ? KP = KC·(RT) ∆n  KC = n
= 2
= 1,24·10-3 (mol/L)2
( RT ) (0,082·393)
n = 2 - 0 = 2 mol (només gasos)

b) Introduïm 50 g de NaHCO3 (s)

2 NaHCO3 (s) · · ·
inicial a mol
equilibri a–2x
descompost

sense descompondre

b1) NaHCO3 descompost: 2 x = 2 · 0,176 = 0,352 mol

84 g NaHCO3
0,352 mol NaHCO3 · = 29,568 g NaHCO3 s’hauran descompost
1 mol NaHCO3
Mr (NaHCO3) = 23 + 1 + 12 + 3·16 = 84

► La quantitat descomposta de NaHCO3 sempre és 2x (29,568 g). Així si introduïm

60 g NaHCO3, també s’haurien descompost 29,568 g NaHCO3

► Si introduïm 20 g NaHCO3, com a < 2x, no es poden descompondre 29,508 g

NaHCO3. En este cas, es descompondran els 20 g NaHCO3 però no s’assolirà
l’equilibri.

b2) NaHCO3 sense descompondre (a - 2 x):

50 - 29,568 = 20,432 g NaHCO3 quedaran sense descompondre

- 15 -
15. En un matràs de 5 L s’introdueix NaHCO3 (s) i s’escalfa a 120 oC amb la qual
cosa el NaHCO3(s) es descompon: 2 NaHCO3 (s)  Na2CO3 (s) + CO2 (g) + H2O (g)
a) Sabent que quan s’assoleix l’equilibri, la pressió total és de 2,26 atm, calculeu
KP i a partir d’aquesta, KC.
b) Si en el recipient de 5 L introduïm 50 g de NaHCO3 (s) i s’scalfa a 120oC:
b1) Quants grams de NaHCO3 (s) s’hauran descompost? I si introduïm 60 g? I 20 g?
b2) Quants grams de NaHCO3 (s) quedaran sense descompondre?
DADES- Masses atòmiques: H=1; C=12; O=16; Na=23.

D’altra forma: si fem un plantejament en atm, l’a) queda més fàcil.

2 NaHCO3 (s)  Na2CO3 (s) + CO2 (g) + H2O (g) V=5 L, T=120+273=393 K,
PT=2,26 atm
inicial − − Plantejament en atm
equilibri x x  PT = x + x = 2 x

2,26
En l’equilibri: PT = 2 x  2,26 = 2 x  x = = 1,13 atm
2
a) KP = ? Calculem primer les pressions parcials:

PCO 2 = PH 2 O = x = 1,13 atm KP = PCO 2 · PH 2 O = 1,13 · 1,13 = 1,277 atm2

2
atm · atm = atm

KP 1,277
KC = ? KP = KC·(RT) ∆n  KC = n
= 2
= 1,23·10-3 (mol/L)2
( RT ) (0,082· 393)
n = 2 - 0 = 2 mol (només gasos)

b) Introduïm 50 g de NaHCO3 (s)

2 NaHCO3 (s) · · ·
inicial a mol
equilibri a–2x
descompost

sense descompondre

Passarem la x (x = 1,13 atm) a mols:

P ·V 1,13· 5
P·V = n·R·T  n = = = 0,175 mol = x
R ·T 0,082· 393

b1) NaHCO3 descompost: 2 x = 2 · 0,175= 0,35 mol

84 g NaHCO3
0,35 mol NaHCO3 · = 29,4 g NaHCO3 s’hauran descompost
1 mol NaHCO3
Mr(NaHCO3) = 23 + 1 + 12 + 3·16 = 84

► La quantitat descomposta de NaHCO3 sempre és 2x (29,568 g). Així si introduïm

60 g NaHCO3, també s’haurien descompost 29,568 g NaHCO3

► Si introduïm 20 g NaHCO3, com a < 2x, no poden descompondre 29,508 g NaHCO3.

En este cas, es descompondran els 20 g NaHCO3 però no s’assolirà l’equilibri.

b2) NaHCO3 sense descompondre (a - 2 x):

50 - 29,568 = 20,432 g NaHCO3 quedaran sense descompondre

- 16 -
EXERCICI DICTAT
Introduïm 10 g HgO en un recipient de 2 L, s’escalfa a 653 K i s’estableix l’equilibri:
2 HgO (s)  2 Hg (g) + O2 (g)
-4
Kp = 9·10 (a 653 K)
Calculeu:
a) La pressió total.
b) La quantitat de HgO que s’haurà descompost.
DADES: Masses atòmiques: O=16; Hg=200,6. R = 0,082 atm·L·mol-1 · K-1.

- 17 -
16. Per a l’equilibri: CO (g) + 3 H2 (g)  H2O (g) + CH4 (g) ΔHo = - 230 kJ
Justifiqueu raonadament l’efecte que produiria sobre l’equilibri:
a) L’eliminació d’H2 (g).
b) Un augment de la pressió.
c) Una disminució de la temperatura.
d) L’addició d’un catalitzador.

Per a resoldre l’exercici s’aplica el principi de Le Chatelier que diu: “Quan un sistema
en equilibri es sotmet a alguna acció externa que varie la concentració d’algun
component, la pressió o la temperatura, l’equilibri es desplaçarà en el sentit en què es
contrareste la variació produïda”.

EXO


CO (g) + 3 H2 (g) E N DO

H2O (g) + CH4 (g) ΔHo = - 230 kJ

4 mols de gas 2 mols de gas

a) Si s’elimina H2 (g), la H 2  disminuirà i l’equilibri es desplaçarà cap a l’esquerra

perquè així es forma H2 i es contraresta la disminució de concentració de H 2  .

b) Si augmenta la pressió, l’equilibri es desplaçarà en el sentit en què disminuïsca el

nombre de mols de gas (cap a la dreta) perquè menys mols de gas suposa menys
pressió i així es contraresta l’augment de pressió.

c) Si disminueix la temperatura, l’equilibri es desplaçarà en el sentit en què és

exotèrmica (cap a la dreta) perquè així allibera calor i es contraresta la disminució de
temperatura.

d) L’addició d’un catalitzador no modifica l’equilibri, només fa que s’assolisca més

ràpidament.

- 18 -
17. Donat el següent equilibri: C (s) + CO2 (g)  2 CO (g) ΔHo = + 174’2 kJ
Justifiqueu si la quantitat de CO (g) es mantindrà constant, augmentarà o
disminuirà quan:
a) S’addiciona CO2 (g).
b) S’afegeix una xicoteta quantitat de C (s).
c) Augmenta el volum.
d) Augmenta la temperatura.

Per a resoldre l’exercici s’aplica el principi de Le Chatelier que diu: “Quan un sistema
en equilibri es sotmet a alguna acció externa que varie la concentració d’algun
component, la pressió o la temperatura, l’equilibri es desplaçarà en el sentit en què es
contrareste la variació produïda”.

E N DO

C (s) + CO2 (g) 
EXO

2 CO (g) ΔHo = + 174,2 kJ
1 mol de gas 2 mols de gas

a) Si s’addiciona CO2 (g), la CO2  augmentarà i l’equilibri es desplaçarà cap a la dreta

perquè així es consumeix CO2 i es contraresta l’augment de concentració. La quantitat
de CO augmentarà.

b) Si s’afegeix C (s), com és un sòlid (la seua concentració és constant), no es

modifica l’equilibri. La quantitat de CO es mantindrà constant.

c) Si augmenta el volum, la pressió disminueix i l’equilibri es desplaçarà en el sentit en

què augmente el nombre de mols de gas (cap a la dreta) perquè més mols de gas
suposa més pressió i així es contraresta la disminució de pressió. La quantitat de CO
augmentarà.

d) Si augmenta la temperatura, l’equilibri es desplaçarà en el sentit en què és

endotèrmica (cap a la dreta) perquè així absorbeix calor i es contraresta l’augment de
temperatura. La quantitat de CO augmentarà.

- 19 -
18. Considereu el següent equilibri: Sn (s) + 2 H2O (g)  SnO2 (s) + 2 H2 (g)
La constant d’equilibri Kp val 3,9·106 a 400 K i el seu valor és de 1,2·104 a 500 K.
Contesteu raonadament si, per a aconseguir major producció d’hidrogen, seran
favorables les condicions següents:
a) Augmentar la temperatura de treball.
b) Reduir el volum del reactor.
c) Introduir més H2O (g).
c) Eliminar SnO2 (s) a mesura que es va produint.
e) Afegir un catalitzador a l’equilibri.

Per a resoldre l’exercici s’aplica el principi de Le Chatelier que diu: “Quan un sistema
en equilibri es sotmet a alguna acció externa que varie la concentració d’algun
component, la pressió o la temperatura, l’equilibri es desplaçarà en el sentit en què es
contrareste la variació produïda”.

P2 H 2
Sn (s) + 2 H2O (g)  SnO2 (s) + 2 H2 (g) KP 
P 2 H 2O
2 mols de gas 2 mols de gas

Kp=3,9·106 a 400 K
Kp=1,2·104 a 500 K

a) Si augmentem la temperatura (de 400 a 500 K), KP disminueix (de 3’9·106 a

1’2·104),  P H 2  i P H 2 O  amb la qual cosa l’equilibri es desplaça cap a
l’esquerra. Es produirà menys H2. DESFAVORABLE

b) Si disminuïm el volum, augmenta la pressió però com el nombre de mols de gas no

varia, no es modificarà l’equilibri. La quantitat de H2 produïda no variarà.

c) Si afegim H2O (g), la H 2O augmentarà i l’equilibri es desplaçarà cap a la dreta

perquè així es consumeix H2o i es contraresta l’augment de concentració.
Es produirà més H2. FAVORABLE

d) Si eliminem SnO2 (s), com és un sòlid (la seua concentració és constant), no es

modifica l’equilibri. La quantitat d’H2 produïda no variarà.

e) Si afegim un catalitzador, no modifica l’equilibri, només fa que s’assolisca més

ràpidament. La quantitat de H2 produïda no variarà.

- 20 -
19. Raoneu quines són les condicions de temperatura i pressió més adequades
per a obtenir una major quantitat de la substància subratllada:
a) N2 (g) + 3 H2 (g)  2 NH3 (g) H = - 92 kJ
b) CO (g) + H2 (g)  C (s) + H2O (g) H = - 131 kJ

BREU RESUM
Temperatura Pressió
Si T ↑  sentit endo Si P ↑  on ↓ els mols de gas
Si T ↓  sentit exo Si P ↓  on ↑ els mols de gas

Per a resoldre l’exercici s’aplica el principi de Le Chatelier que diu: “Quan un sistema
en equilibri es sotmet a alguna acció externa que varie la concentració d’algun
component, la pressió o la temperatura, l’equilibri es desplaçarà en el sentit en què es
contrareste la variació produïda”.

EXO


a) N2 (g) + 3 H2 (g) E N DO

2 NH3 (g) H = - 92 kJ
4 mols de gas 2 mols de gas

Per a obtenir més NH3, l’equilibri s’ha de desplaçar cap a la dreta.

Com cap a la dreta és exotèrmica i disminueix el nombre de mols de gas, caldrà:

▪ Disminuir la temperatura: Si disminuïm la temperatura, l’equilibri es desplaçarà en el
sentit en què és exotèrmica (cap a la dreta) perquè així allibera calor i es contraresta la
disminució de temperatura.
▪ Augmentar la pressió: Si augmentem la pressió, l’equilibri es desplaçarà en el sentit
en què disminueix el nombre de mols de gas (cap a la dreta) perquè menys mols de
gas suposa menys pressió i així es contraresta l’augment de pressió.

EXO


b) CO (g) + H2 (g) E N DO

C (s) + H2O (g) H = - 131 kJ
2 mol de gas 1 mol de gas

Per a obtenir més H2, l’equilibri s’ha de desplaçar cap a l’esquerra.

Com cap a l’esquerra és endotèrmica i augmenta el nombre de mols de gas, caldrà:
▪ Augmentar la temperatura: Si augmentem la temperatura, l’equilibri es desplaçarà en
el sentit en què és endotèrmica (cap a l’esquerra) perquè així absorbeix calor i es
contraresta l’augment de temperatura.
▪ Disminuir la pressió: Si disminuïm la pressió, l’equilibri es desplaçarà en el sentit en
què augmente el nombre de mols de gas (cap a l’esquerra) perquè més mols de gas
suposa més pressió i així es contraresta la disminució de pressió.

- 21 -
20. Considereu l’equilibri següent: 2 NO2 (g)  N2O4 (g)
El diòxid de nitrogen, NO2, és un gas de color marró mentre que el seu dimer, el
tetraòxid de dinitrogen, N2O4, és un gas incolor. La mescla en equilibri a 40 ºC té
un color marró però a 0 ºC és quasi incolora. La reacció de dimerització és
exotèrmica o endotèrmica?



Reacció de dimerització: 2 NO2 (g) 

N2O4 (g)
marró incolor
(a 40 oC) (a 0 oC)

▪ Experimentalment: si T disminueix (de 40 a 0 oC), la mescla es fa incolora (es forma

N2O4), és a dir, l’equilibri es desplaça cap a la dreta.
.
▪ Le Chatelier: si T disminueix, l’equilibri es desplaça en sentit en què és exotèrmica
perquè així allibera calor i es contraresta la disminució de temperatura.

EXO


Conclusió: 2 NO2 (g) E N DO

N2O4 (g) H < 0 Exotèrmica

- 22 -
21. Per al procés: 2 SO3 (g)  2 SO2 (g) + O2 (g) es va determinar KP a vàries
temperatures:
T (K) KP (atm)
4·10−
5
500
−11
700 3·10
a) Esbrineu si el procés anterior és endotèrmic o exotèrmic.
b) Si a la mescla en equilibri s’afegeix O2 (g), el grau de dissociació del SO3 (g)
augmentaria o minvaria? Es modificarà el valor de la constant d’equilibri?

2
PSO · PO2
a) 2 SO3 (g)  2 SO2 (g) + O2 (g) KP = 2
2
PSO 3

▪ Experimentalment: si T augmenta (de 500 a 700 K), KP disminueix (de 4·10− a

5

3·10−11)  PSO2  , PO2  i PSO3  amb la qual cosa l’equilibri es desplaça cap a
l’esquerra.
▪ Le Chatelier: si T augmenta, l’equilibri es desplaça en sentit en què és endotèrmica
perquè així absorbeix calor i es contraresta l’augment de temperatura.

EXO


Conclusió: 2 SO3 (g) E N DO

2 SO2 (g) + O2 (g) ∆H < 0 exotèrmica

b) Si s’afegeix O2, la O2  augmentarà i segons Le Chatelier l’equilibri es desplaçarà

cap a l’esquerra perquè així es consumeix O2 i es contraresta l’augment de
concentració. Si es desplaça cap a l’esquerra, es dissociarà menys SO3 i per tant el
grau de dissociació del SO3 minvarà.

La constant d’equilibri (Kc o Kp) no es modifica al variar la concentració, nomé canvia

al variar la temperatura.

- 23 -