Laboratoride Química Inorgànica

Cognoms: Delgado Marfil Nom: Anna

Grup: 2P Data: 20/3/2023

Formació d’intermedis de reacció mitjançant ajustos

estequiomètrics; detecció per espectroscòpia UV-Vis.

1. Introducció

L’existència de compostos interhalogenats es molt coneguda i s’associa a

compostos en els que cada halogen te un estat d’oxidació diferents. Un
halogen pot presentar-se en més d’un estat d’oxidació en aquestes
−¿¿
especies, per exemple el I 3 . Per tant, es molt important un estudi de
l’estequiometria y el medi de reacció necessari per a la formació dels
diferents compostos.

En aquest experiment, es prepara una sèrie de compostos interhalogenats

de iode/clor amb diferents estats d’oxidació. Els càlculs estequiomètrics
−¿ ¿
de les reaccions entre I(IV) (en forma de IO3 ) i I −¿¿ en un medi fortament
àcid en presencia d’altes concentracions de clorurs permeten l’aïllament
d’una varietat d’intermedis de reacció. L’estudi dels potencials de redox
indica que la reacció entre el iodat i el iode ha de produir I(I). Només quan
el medi es prou àcid, i quan hi ha suficients clorurs en el medi, aquesta
espècie s’estabilitza com ICl 2 -.

2. Objectius
En aquesta practica volem observar els diferents estats d’oxidació del iode
amb les reaccions d’oxidació i reducció que es produeixen i trobar les
especies intermèdies que es formen depenent el medi. També volem fer
un estudi amb els espectres de UV-Vis de les soluciones preparades.
 3. Procediment experimental

Seguretat:

-HCl: Corrosiu e irritant. Provoca cremades greus a la pell i lesions oculars

greus. Portar guants i ulleres de seguretat. Treballar a la vitrina.
-Iode: Nociu e irritant.
-Iodat de potassi (KI):) Inflamable i pot provocar danys.

Preparació solucions:

Per dur a terme aquest experiment, es preparen 4 solucions: A, B, C i D .

(Prèviament s’hauran de preparar solucions de KIO 30,025M i KI 0,1M).
Cada una de les 4 solucions conté volums idèntics de HCl i KI (0,1M) ,
mentre que el volum de H 2 Oi KIO 3 varia; A sent la solució amb menys
volum de KIO3 i D la que més.

A B C D
KIO 3 0,025 M 1cm 3
4cm 3
7cm 3
10cm3
KI 0,01M 5cm3 5cm3 5cm3 5cm3
HCl conc. 10cm3 10cm3 10cm3 10cm3
H2 O 7cm3 4cm3 1cm3 -

En questes solucions tenim diferents estats d’oxidació del iode; l’estat

d’oxidació del iode en forma de iodat es de +5 mentre que en el iodur te
estat d’oxidació -1.
En totes les solucions tenim una elevada concentració de HCl concentrat,
el que proporciona un medi prou àcid i un excés de Cl−¿¿ necessari per dur
a terme les reaccions. A la taula també observem una concentració de KI 4
vegades més gran que la de KIO 3, per tant tindrem un excés de I −¿¿ .
−¿ ¿
El I O3 serà l’agent oxidant.
 4. Caracterització

Per poder entendre la caracterització amb espectrometria UV-Vis de les

nostres solucions (A, B, C i D), hem de conèixer les reaccions químiques
que tenen lloc:

En primer lloc la reacció entre KIO 3 i KI (l’anomenarem reacció 1):

1
( I −¿¿  2 I 2 + e-) x 5 E = 0,536 V REACCIÓ OXIDACIÓ
−¿ ¿ 1
I O3 + 6 H +¿¿ + 5e-  2 I 2 + 3 H 2 O E = 1,195 V REACCIÓ REDUCCIÓ
___________________________________________________________
−¿ ¿
5 I −¿¿ + I O3 + 6 H +¿¿  3 I 2 + 3 H 2 O

Aquesta es una reacció redox on el iodur amb nombre d’oxidació -1

−¿ ¿
s’oxida a I 2, mentre el I O3 es redueix a I 2. En aquesta reacció sens forma
el nostre intermedi I 2.

−¿ ¿
En segon lloc tenim la reacció 2, entre I 2 i el I O3 :

−¿¿
¿+ 2Cl−¿¿ ICl 2 + e-) x 4 REACCIÓ OXIDACIÓ
−¿ ¿ −¿¿ −¿¿
I O3 + 2Cl + 6 H +¿¿ + 4e-  ICl 2 + 3 H 2 O REACCIÓ REDUCCIÓ
−¿ ¿ −¿¿
2 I 2 + I O3 + 6HCl + 4Cl−¿¿  5 ICl 2 + 3H 2 O

−¿¿
En aquesta reacció observem que el I 2 s’oxida a ICl 2 ( iode amb estat
−¿ ¿ −¿¿
d’oxidació +1), mentre que el I O3 es redueix a ICl 2 . Per que aquesta
reacció tingui lloc es necessita un medi àcid amb ions clorur.

La tercera reacció es:

−¿¿ −¿¿
I + I2  I3

Aquesta reacció es una reacció àcid-base entre el iodur (àcid de Lewis) i el

iode molecular (base) per formar el ió triiodur, una molècula
termodinàmicament estable.
Per a l’estudi d’aquestes reaccions mesurem l’espectre UV-Vis de les 4
solucions, que abans de mesurar-les s’han diluït 10 vegades en HCl
concentrat (1:1), i es va utilitzar l’instrument Shimadzu UV 160A.

Absorvancia en funció de la longitud d'ona

2
1.8
1.6
1.4
A
Absorvancia

1.2
1 B
0.8 C
0.6 D
0.4
0.2
0
300 350 400 450 500 550
Longitud Ona

Il·lustració 1: Espectre d’absorbància UV-Vis de les solucions (A-D)

Al espectre es poden veure diferents pics d’absorbància depenent del

producte que tenim.
Sabem que els valors de λ máxima dels ions que volem estudiar son:

−¿¿ −¿¿
I2 ICl 2 ( I +¿¿) I3
λ máxima 438,6 342,5 352,1

Si observem a longituds d’ona de 438,6 nm ( λ máxima del I 2) es veu que la

solució B es la que presenta una concentració més elevada, això indica
que la reacció 1, on es forma el I 2, té lloc però, encara no hi ha suficient
−¿ ¿
I O3 com per a que es produeixi la reacció 2. En el cas de les solucions C i
−¿ ¿
D passa el contrari; hi ha suficient I O3 com per a que la reacció 2 tingui
lloc i per tant la concentració de I 2 anirà disminuint a mesura que es forma
−¿¿
per oxidar-se a ICl 2 , d’aquí ve la poca intensitat d’absorció dels pics. En
el cas de la solució A també veiem un pic petit ja que es forma poc I 2 per la
−¿ ¿
poca quantitat de I O3 que tenim o també, un raonament del pic poc
intensa en A pot ser per la reacció 3, ja que el poc I 2 que es forma
−¿¿
reacciona amb l’excés de I −¿¿ per formar el I 3 , això també es pot
 −¿¿
justificar per la alta intensitat a 352,1 nm (λ máxima del I 3 ) de la solució
A.

−¿¿
A la segona reacció com s’ha vist es forma el ICl 2 , iode amb estat
d’oxidació +1 i λ máxima a 342,5 nm. Si ens fixem en la gráfica, la solución
A presenta un pic alt en aquella zona, això indica que la reacción 2 te lloc
−¿ ¿
per la reacción del I 2 i I O3 , però això es una mica contradictori ja que
hem dit que a la solució A la concentració de I 2 es baixa, a més hi ha molt
−¿ ¿
poc I O3 al medi, per tant assumirem doncs que el pic de la solució A es
−¿¿ −¿¿
deu a la presencia de I 3 i no de ICl 2 però que, com que tenen
longituds d’ona màximes semblants costa diferenciar-ho, tot i així, podem
veure que el pic de la solució A en aquella zona surt a λ més grans que les
−¿¿
altres solucions, i podem deduir que es deu al pic de 352,1 nm ( I 3 i no de
342,5 nm ¿. Per a les solucions D i C cal esperar un pic alt perquè com s’ha
−¿ ¿ −¿¿
mencionat la quantitat de I O3 i I 2 augmenta i es forma ICl 2 (reacció
−¿ ¿
2). S’observa un pic en la solució D on tenim mes quantitat de I O3 però,
el pic a la C es molt poc apreciable (en aquest cas no em pogut raonar el
pic poc intens a C).
A la solució B, es esperable trobar un pic poc intens ja que com s’ha
−¿ ¿
comentat, la reacció 2 encara no té lloc per la poca presencia de I O3 al
medi.

Obtenim unes bandes dels espectre força intenses a totes les solucions,
degut a que estan permeses per spin i per Laporte

5. Conclusions

Aquesta practica ha sigut una mica difícil alhora d’entendre el que passava
a les diferents solucions, malauradament no s’ha aconseguit un espectre
tan bo com s’esperava però, sí ha sigut un espectre amb el que s’ha pogut
justificar les diferents reaccions que tenen lloc a cada solució preparada.
S’ha pogut comprovar que el medi te un paper molt important en
aquestes reaccions, com el medi àcid amb presencia de clorur, ja que
sense aquest les reaccions no tindrien lloc, i a més a més hem vist que es
possible aïllar intermedis i especies com el iode amb diferents estats
d’oxidació.
Hem vist que aquestes reaccions son fàcils alhora de caracteritzar-les per
UV-Vis ja que els productes observats absorbeixen a les longituds d’ona
visibles i els pics estan prou separats per determinar els diferents
productes e intermedi que es formen .

6. Bibliografia
-Guió practiques (campus virtual)
-Presentació companyes de classe Ana Jimenez i Marta Rigau.