Professional Documents
Culture Documents
Projecte curricular
Text actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
Disseny de la coberta
La Page
Maquetació
M. Ribó
Redacció de les fitxes
E. Purtí
Proposta de les activitats orals
M. Esteban
© Solucions del llibre i del bloc d’activitats: N. Cot, E. Lloret, G. Sanz, E. Servat, F. Ferran
© Editorial Teide SA - Viladomat, 291 - 08029 Barcelona
info@editorialteide.com
www.editorialteide.com
ISBN: 978-84-307-9166-8
Dipòsit legal: B 21882-2016
Imprès a Promotion Digital Talk SL - Gran Via de Seat s/n - 08760 Martorell
Competència 2. Reconèixer CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.
els gèneres de text, CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de
l’estructura i el seu format, la seqüència audiovisual.
i interpretar-ne els trets CC19. Pragmàtica:
lèxics i morfosintàctics per – Registres lingüístics.
comprendre’ls. – Gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals formals, predictius,
persuasius, instructius, expositius, argumentatius i administratius.
– Elements de la comunicació.
CC21. Lèxic i semàntica:
– Expressions comunes, frases fetes.
– Lèxic precís i apropiat a contextos concrets i quotidians.
– Camps lexicosemàntics.
– Mecanismes de formació de paraules.
– Relacions semàntiques. Canvis en el significat de les paraules.
– Estratègies digitals de cerca lèxica.
CC22. Morfologia i sintaxi:
– Categories gramaticals. – Sintaxi de l’oració.
– Connectors. – Elements d’estil.
CC23. Llenguatge audiovisual. (CCD10)
Competència 3. CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.
Desenvolupar estratègies CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de
de cerca i gestió de la la seqüència audiovisual.
informació per adquirir CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la
coneixement. construcció del coneixement. (CCD12, CCD16, CCD17)
CC23. Llenguatge audiovisual. (CCD10)
Competència 4. Planificar CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i multimèdia: l’escriptura i la
l’escrit d’acord amb la creació audiovisual com a procés.
situació comunicativa CC19. Pragmàtica:
(receptor, intenció) i a partir – Registres lingüístics.
de la generació d’idees i la – Gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals formals, predictius,
seva organització. persuasius, instructius, expositius, argumentatius i administratius.
– Elements de la comunicació.
CC23. Llenguatge audiovisual. (CCD10)
Competència 5. Escriure CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i multimèdia: l’escriptura i la
textos de tipologia diversa creació audiovisual com a procés.
i en diferents formats i CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes
suports amb adequació, ortogràfiques.
coherència, cohesió CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos
i correcció lingüística. diferents.
CC19. Pragmàtica:
– Registres lingüístics.
– Gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals formals, predictius,
persuasius, instructius, expositius, argumentatius i administratius.
– Elements de la comunicació.
CC21. Lèxic i semàntica:
– Expressions comunes, frases fetes.
– Lèxic precís i apropiat a contextos concrets i quotidians.
– Camps lexicosemàntics.
– Mecanismes de formació de paraules.
– Relacions semàntiques. Canvis en el significat de les paraules.
– Estratègies digitals de cerca lèxica.
CC22. Morfologia i sintaxi:
Expressió escrita
estructurar el pensament i
comunicar-se amb els altres.
Actitud 2. Implicar-se CC16. Formes de cortesia i respecte en les interaccions orals.
activament i reflexiva en CCD1. Sistemes de comunicació i entorns de treball digital per a l’aprenentatge
interaccions orals amb una col·laboratiu i al llarg de la vida, atenent a les formes de cortesia. (CCD20,
actitud dialogant i d’escolta. CCD21, CCD22, CCD24)
CCD2. Entorn personal d’aprenentatge (EPA) i dossiers personals d’aprenentatge
(portafolis digitals). (CCD18, CCD19)
10
Actitud 1. Adquirir l’hàbit CC15. Lectura i escriptura Oficis de llengua: Assessora lingüística
Oficis de llengua
de la lectura com un mitjà sovintejades sobre temes • Coneixement de les tasques i les funcions que
per accedir a la informació diversos i en contextos un assessor lingüístic porta a terme en la seva
i al coneixement, i per al diferents. feina.
gaudi personal; i valorar
l’escriptura com un mitjà per
estructurar el pensament i
comunicar-se amb els altres.
11
12
13
de la lectura com un mitjà sovintejades sobre temes • Coneixement de les tasques i les funcions que
per accedir a la informació diversos i en contextos un lingüista forense porta a terme en la seva
i al coneixement, i per al diferents. feina.
gaudi personal; i valorar
l’escriptura com un mitjà per
estructurar el pensament i
comunicar-se amb els altres.
14
15
16
de la lectura com un mitjà sovintejades sobre temes • Coneixement de les tasques i les funcions que
per accedir a la informació diversos i en contextos un lingüista computacional porta a terme en la
i al coneixement, i per al diferents. seva feina.
gaudi personal; i valorar
l’escriptura com un mitjà per
estructurar el pensament i
comunicar-se amb els altres.
17
18
frases fetes.
amb adequació, coherència,
–– Lèxic precís i apropiat a
cohesió i correcció
contextos concrets i
lingüística.
quotidians.
–– Camps lexicosemàntics.
–– Mecanismes de formació
de paraules.
–– Relacions semàntiques.
Canvis en el significat de
les paraules.
–– Estratègies digitals de
cerca lèxica.
CC22. Morfologia i sintaxi:
–– Categories gramaticals.
–– Sintaxi de l’oració.
–– Connectors.
–– Elements d’estil.
C6. Revisar i corregir el text CC22. Morfologia i sintaxi: Morfosintaxi: Oracions coordinades,
per millorar-lo, i tenir cura de –– Categories gramaticals. juxtaposades i subordinades
la seva presentació formal. –– Sintaxi de l’oració. • Identificació i coneixement de les
–– Connectors. característiques, les funcions i els elements de
–– Elements d’estil.
Morfosintaxi i Racó de repàs
19
de la lectura com un mitjà sovintejades sobre temes • Coneixement de les tasques i les funcions que
per accedir a la informació diversos i en contextos una lexicògrafa porta a terme en la seva feina.
i al coneixement, i per al diferents.
gaudi personal; i valorar
l’escriptura com un mitjà per
estructurar el pensament i
comunicar-se amb els altres.
20
21
suports amb adequació, –– Elements de la comunicació. identificar els errors de coherència que
coherència, cohesió CC21. Lèxic i semàntica: conté.
i correcció lingüística. –– Expressions comunes, frases fetes. • Redacció d’un breu text que serveixi
C7. Obtenir informació, –– Lèxic precís i apropiat a contextos d’introducció a la lectura de l’article de
interpretar i valorar concrets i quotidians. la unitat.
textos orals de la vida –– Camps lexicosemàntics.
quotidiana, dels mitjans de –– Mecanismes de formació de
comunicació i acadèmics, paraules.
incloent-hi els elements –– Relacions semàntiques. Canvis en el
prosòdics i no verbals. significat de les paraules.
C8. Produir textos orals –– Estratègies digitals de cerca lèxica.
de tipologia diversa amb CC22. Morfologia i sintaxi:
adequació, coherència, –– Categories gramaticals.
cohesió i correcció –– Sintaxi de l’oració.
lingüística, emprant-hi els –– Connectors.
elements prosòdics i no –– Elements d’estil.
verbals pertinents.
C6. Revisar i corregir el CC5. Adequació, coherència, cohesió, Morfosintaxi: Subordinades
text per millorar-lo, i tenir correcció i presentació. Normes substantives, adjectives i adverbials
cura de la seva presentació ortogràfiques. • Identificació i coneixement de les
formal. CC22. Morfologia i sintaxi: característiques, els tipus i l’estructura
–– Categories gramaticals. de les subordinades substantives
–– Sintaxi de l’oració. (completiva, d’infinitiu, interrogativa
–– Connectors. indirecta i de relatiu).
Morfosintaxi i Racó de repàs
22
en diferents formats i anticipació, inferència, retenció. principals d’un text d’opinió oral.
suports amb adequació, CC19. Pragmàtica: • Coneixement i ús d’estratègies per
coherència, cohesió i –– Registres lingüístics. escriure un bon text d’opinió.
correcció lingüística. –– Gèneres de text (monologats o • Redacció d’un text d’opinió sobre un
C7. Obtenir informació, dialogats) narratius, descriptius, vídeo de YouTube.
interpretar i valorar conversacionals formals, predictius, • Elaboració d’un text d’opinió sobre la
textos orals de la vida persuasius, instructius, expositius, importància de saber l’origen dels
quotidiana, dels mitjans de argumentatius i administratius. nostres aparells de telefonia i de fer-ne
comunicació i acadèmics, –– Elements de la comunicació. un ús ètic i responsable.
incloent-hi els elements
prosòdics i no verbals.
C10. Llegir obres i conèixer
els autors i les autores i els
períodes més significatius
de les literatures catalana,
castellana i universal.
C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, interpretativa Prova de competències bàsiques: «Els
interpretar i valorar el i valorativa. Idees principals i perquès de la fam»
contingut de textos escrits secundàries. • Identificació i comprensió de les idees
Prova de competències bàsiques
de la vida quotidiana, dels CC15. Lectura i escriptura sovintejades principals del text.
mitjans de comunicació sobre temes diversos i en contextos • Inferència del significat d’algunes
i acadèmics per diferents. paraules determinades del text.
comprendre’ls. CC22. Morfologia i sintaxi: • Identificació de subordinades
C5. Escriure textos –– Categories gramaticals. adjectives de relatiu en el text.
de tipologia diversa i –– Sintaxi de l’oració. • Localització d’oracions amb
en diferents formats i –– Connectors. proposicions subordinades.
suports amb adequació, –– Elements d’estil. • Localització de les opinions i els
coherència, cohesió i arguments de l’autora de l’article.
correcció lingüística. • Elaboració d’una bateria de preguntes
C6. Revisar i corregir el a partir del text.
text per millorar-lo, i tenir
cura de la seva presentació
formal.
Actitud 1. Adquirir l’hàbit CC15. Lectura i escriptura sovintejades Oficis de llengua: Traductor
de la lectura com un mitjà sobre temes diversos i en contextos • Coneixement de les tasques i les
Oficis de llengua
23
24
25
26
de la lectura com un mitjà sovintejades sobre temes • Coneixement de les tasques i les funcions que
per accedir a la informació diversos i en contextos un corrector porta a terme en la seva feina.
i al coneixement, i per al diferents.
gaudi personal; i valorar
l’escriptura com un mitjà per
estructurar el pensament i
comunicar-se amb els altres.
27
28
29
de tipologia diversa amb estilístics i retòrics. Joaquim Ruyra, Joan Maragall, Santiago
adequació, coherència,
CC12. Temes i subgèneres Rusiñol, Prudenci Bertrana i Víctor Català.
cohesió i correcció
literaris. Tòpics. • Lectura i comprensió de textos literaris dels
lingüística, emprant-hi els
elements prosòdics i no CC14. Lectura d’obres autors del romanticisme, del realisme i del
verbals pertinents. de les literatures catalana, modernisme català.
castellana i universal, • Síntesi oral de les idees principals de diversos
C10. Llegir obres i conèixer
o juvenils. textos.
els autors i les autores i els
períodes més significatius CC15. Lectura i escriptura
de les literatures catalana, sovintejades sobre temes
castellana i universal. diversos i en contextos
diferents.
C11. Expressar, oralment
o per escrit, opinions CC19. Pragmàtica:
raonades sobre obres –– Registres lingüístics.
literàries, tot identificant –– Gèneres de text
gèneres, i interpretant i (monologats o dialogats)
valorant els recursos literaris narratius, descriptius,
dels textos. conversacionals formals,
predictius, persuasius,
instructius, expositius,
argumentatius i
administratius.
–– Elements de la
comunicació.
30
de la lectura com un mitjà sovintejades sobre temes • Coneixement de les tasques i les funcions que
per accedir a la informació diversos i en contextos un cap de premsa porta a terme en la seva
i al coneixement, i per al diferents. feina en una editorial.
gaudi personal; i valorar
l’escriptura com un mitjà per
estructurar el pensament i
comunicar-se amb els altres.
31
32
33
34
de la lectura com un mitjà sovintejades sobre temes • Coneixement de les tasques i les funcions que
per accedir a la informació diversos i en contextos un creador de jocs lingüístics porta a terme en
i al coneixement, i per al diferents. la seva feina.
gaudi personal; i valorar
l’escriptura com un mitjà per
estructurar el pensament i
comunicar-se amb els altres.
35
36
37
de tipologia diversa amb estilístics i retòrics. Ferrater, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés,
adequació, coherència, Baltasar Porcel, Joan Francesc Mira, Jesús
CC12. Temes i subgèneres
cohesió i correcció Moncada, Montserrat Roig, Jaume Cabré,
literaris. Tòpics.
lingüística, emprant-hi els Carme Riera, Maria-Mercè Marçal i Quim
elements prosòdics i no CC14. Lectura d’obres
Monzó com a autors literaris.
verbals pertinents. de les literatures catalana,
castellana i universal, • Síntesi oral de les idees principals de diversos
C10. Llegir obres i conèixer textos.
o juvenils.
els autors i les autores i els
períodes més significatius CC15. Lectura i escriptura
de les literatures catalana, sovintejades sobre temes
castellana i universal. diversos i en contextos
diferents.
C11. Expressar, oralment
o per escrit, opinions CC19. Pragmàtica:
raonades sobre obres –– Registres lingüístics.
literàries, tot identificant –– Gèneres de text
gèneres, i interpretant i (monologats o dialogats)
valorant els recursos literaris narratius, descriptius,
dels textos. conversacionals formals,
predictius, persuasius,
instructius, expositius,
argumentatius i
administratius.
–– Elements de la
comunicació.
38
de la lectura com un mitjà sovintejades sobre temes • Coneixement de les tasques i les funcions que
per accedir a la informació diversos i en contextos una investigadora ICREA porta a terme en la
i al coneixement, i per al diferents. seva feina.
gaudi personal; i valorar
l’escriptura com un mitjà per
estructurar el pensament i
comunicar-se amb els altres.
39
40
unitat 1
Text actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
o lu c io n s d e l b loc
S
d’activitats
pàg. 31
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
veix-t’hi
taxi. Atre
Morfosin
i. C o m p rova-ho
Mor fosintax
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
dictat. Atreveix-t’hi
Avalua’t i
itxe s
s f
d e le
u c i o ns . 53
Sol pàg
Lectura
semblava
«La com funcionava el meu
que estava ».
gua
Oficis de llen
Ens ocupem de dubtes concrets de l’ús de la llengua, però no
un servei de correcció ni fem de .
Zoom
Taller de producció
Idees
, és bo co -
Competències
clara i
de manera el
. bàsiques
sar les
Per expres nint en co mpte
re dactar te
mençar a Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Morfosintaxi
Segons el vincle que hi ha entre el verb i els seus complements, els predicats es classifiquen
en copulatius i predicatius.
Lectura
La manera com funcionava el meu cervell semblava que estava canviant.
Oficis de llengua
Ens ocupem de resoldre dubtes concrets de l’ús de la llengua, però no som un servei de cor-
recció ni fem revisions de textos.
Taller de producció
Per expressar les idees de manera clara i ordenada, és bo començar a redactar tenint en comp-
te sobretot el contingut.
Al paràgraf introductori
(pàg. 10) es plantegen unes
quantes preguntes
relacionades amb el tema
El cervell s’adapta a Internet
de l’article. Poden servir
d’introducció al tema o L’atenció es dispersa davant l’allau d’estímuls informatius i pantalles
poden tractar-se alhora
que se’n fa una lectura. Si un dia necessiteu aclarir una simple equació i
no recordeu com es fa, n’hi haurà prou que des-
L’article pot ser llegit en carregueu al mòbil una aplicació com PhotoMath.
veu alta, pel professor o Només haureu d’apuntar amb la càmera la pàgi-
professora o per un bon 5 na on hi hagi l’equació i el software resoldrà la
lector, o bé individualment incògnita. Encara més: us mostrarà els passos de
i en silenci, per comentar- la resolució del problema. Fantàstic, oi? Potser no
lo després. tant.
Més enllà de la fascinació1 i la rapidesa que
• Contextualitzar. 10 ens ofereix la tecnologia, una qüestió com aques-
• Relacionar. ta fa que ens plantegem com ens han canviat
Internet i els mòbils. «El que hem perdut és l’ha- senyala que va començar a detectar canvis en el
• Inferir. propi comportament el 2007. «La manera com
bilitat de resoldre els problemes en profunditat»,
• Anticipar. funcionava el meu cervell semblava que estava
afirma la columnista i escriptora nord-americana
15 Maggie Jackson. Jackson assegura que «la forma 35 canviant. Va ser llavors quan em vaig començar
en què vivim desgasta la nostra capacitat d’aten- a preocupar perquè era incapaç de parar atenció a
ció perceptiva, sostinguda i profunda». «Mentre una sola cosa durant més de dos minuts», explica.
cultivem una vida de distracció –observa– per- Segons la seva opinió, la ment que ens caracterit-
dem la nostra habilitat per crear i preservar2 zava fins fa uns anys era «calmada i concentrada,
20 saviesa i anem cap a una era d’ignorància que, 40 sense distraccions». Ara, en canvi, «a la ment lineal
paradoxalment3, neix enmig de l’abundància de l’està desplaçant una nova classe de ment que vol
coneixement i connectivitat.» i necessita rebre i disseminar5 la informació en es-
Un dels autors que van observar d’una ma- clats curts, descoordinats, freqüentment encaval-
nera crítica com Internet i la tecnologia havien cats –com més ràpid millor–», sentencia.
25 canviat els nostres hàbits de consum mediàtic i 45 El cas de la psicòloga Sherry Turkle és molt
cultural va ser Nicholas Carr, que el 2010 va pu- diferent. El 1995 era una de les grans defensores
blicar a The Atlantic un article molt celebrat titulat de la forma en què Internet i la tecnologia trans-
«Google ens està tornant estúpids?». En aquest formarien les nostres ments. En aquell temps,
article exposava que ell mateix i alguns dels seus creia que «l’experiència digital» només serviria
30 col·legues havien alterat4 els seus «hàbits men- 50 per «enriquir la nostra vida real». La seva per-
tals». En una de les seves descripcions, Carr as- cepció ha canviat. Aquesta experta es va convertir
10
UNITAT
L’apartat «Infereix» fa de
glossari interactiu, per
en un gran referent entre els defensors del món 85 que hi ha molta preocupació –observa–, però per ajudar a aclarir conceptes
hiperconnectat que ens ofereixen Internet i les a mi és indiferent. És una forma diferent d’apre- del text.
xarxes socials. El pas del temps ha transformat la nentatge. Ni millor ni pitjor.» Des de la seva ex-
55 seva opinió. «Aquests petits dispositius que por- periència, «no està demostrat que lectures més
• Entendre.
tem a la butxaca –assegura Turkle– són tan po- profundes aconsegueixin millor el seu objectiu».
derosos psicològicament que no només canvien 90 Per aquesta experta, cal tenir en compte que a la • Contextualitzar.
el que fem, sinó que també canvien el que som.» nostra era «el saber ja no és unidireccional. El sa- • Reflexionar.
Segons la seva opinió, amb el mòbil «som el que ber és mosaic», afirma. • Argumentar.
60 volem ser». Per això, «sacrifiquem converses per La professora Amalia Creus, que dirigeix el • Inferir.
connexions». grau de comunicació de la Universitat Oberta de
Per Turkle, tot això «posa en risc la nostra ca- 95 Catalunya (UOC), adverteix que «el món i la so-
pacitat de reflexió». La nova manera de ser no és cietat en general són molt més multitasca. Així
«penso, aleshores existeixo» de René Descartes,* funciona. Pensem d’una manera fragmentada,
65 sinó el «comparteixo, aleshores existeixo» de connectant informacions que són molt disper-
Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, la xar- ses». Però creu que això no justifica renunciar al
xa social que agrupa més possibles connexions 100 pensament més reflexiu i profund d’altres èpo-
humanes: uns 1 400 milions d’usuaris registrats ques. «Hem de ser capaços –proposa– de crear
dels 7 200 milions existents en el món. espais amb un pensament més lent, més crític.»
70 Una altra experta, Amber Case, que es El panorama des d’aquest punt de vista és que
defineix com a «antropòloga cíborg», és més opti- s’ha iniciat una era en què «tenim molt a fer».
mista respecte al panorama futur que ens espera, 105 «Hi ha un accés il·limitat a la informació, però
perquè a tot el magma6 d’Internet «hi ha comu- també és un moment en què la vida útil de la in-
nicació humana, només que es realitza de forma formació és extremament curta», planteja Creus.
75 diferent» de com es feia fa uns anys. «Estem aug- Alguns experts alerten que els mòbils ens
mentant la nostra humanitat –explica– i la capa- han creat la il·lusió que mai no ens trobem sols,
citat de connectar-nos més amb altres malgrat la 110 encara que la comunicació entre persones sense
geografia.» aquests telèfons és menor que abans. El temps
També té una perspectiva positiva d’aquests dirà si hi guanyem res.
80 canvis en el consum mediàtic i cultural Mònica Francesc Bracero. La Vanguardia,
Figueras Maz, doctora en Comunicació a la 14 desembre 2014 (adaptació)
Universitat Pompeu Fabra i sociòloga. «Canvien
els formats i els mitjans. Els processos i les neces-
sitats que hi ha són els mateixos. Sí que és cert * René Descartes (1596-1650), considerat el pare de la filosofia moderna.
Infereix
Indica el número de la paraula del text que correspon a cada un d’aquests significats:
11
Comprensió i expressió.
Infereix
(5) escampar
(2) conservar
(4) canviat, modificat
(3) que sembla contradictori
(6) pòsit, sediment
(1) atracció
• Redactar. Distingeix
• Preguntar. 4. Fes dues llistes amb els aspectes positius i Distingeix
• Comparar. negatius d’Internet a partir de la informació que 10. Explica la diferència entre els pensaments
aporta el text i de la teva òptica personal.
• Imaginar. següents:
• Escoltar. • «Penso, aleshores existeixo.»
Pregunta
• Explicar. • «Comparteixo, aleshores existeixo.»
5. Elabora les deu preguntes que faries per saber
els hàbits que tenen les persones que coneixes
en relació amb l’ús d’Internet.
12
UNITAT
L’oració simple i l’oració
Morfosintaxi L’oració composta: introducció.
• Llegir.
• Entendre.
Comprova-ho • Raonar.
1. Els sintagmes són components de les oracions. Digues de quin tipus són • Diferenciar.
els sintagmes subratllats del text següent: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep • Identificar.
• Comprovar.
On són les persones més isolades del món?
Si existís (1) un rànquing oficial dels grups humans (2) més isolats del món, probablement (3) el primer lloc l’ocu-
parien els habitants (4) de l’illa Sentinel del Nord, a l’arxipèlag de les Andaman (oceà Índic). Fora de la fama (5) que
tenen d’esquius i aguerrits, poc se’n sap d’aquesta gent, que viu en un territori una mica més petit que Formentera.
Amb aquesta targeta de presentació (6) és normal que ningú no s’hagi atrevit a estudiar-los a fons. Tot i així, s’ha
documentat que viuen de la caça i de la recol·lecció, fet que els situa en el grau més rudimentari (7) en termes
d’evolució cultural. El seu utillatge (8) és reduït: arcs, fletxes, arpons i javelines per caçar, canoes per pescar a les
albuferes, i senzills recipients fabricats amb elements vegetals (9). També tenen algunes eines de ferro fabricades
amb materials reutilitzats de vaixells embarrancats en esculls propers (10). Se suposa que la seva llengua deu estar
emparentada amb les altres que es parlen a l’arxipèlag, però fins i tot això és un misteri.
Un cens elaborat el 2001 va poder comptabilitzar trenta-nou individus d’aquesta societat, però es calcula que la
seva població ronda les dues-centes cinquanta persones. Tot i que l’illa forma part d’un dels «territoris de la Unió»,
que administra directament el Govern federal de l’Índia, és de facto un territori independent (11).
Roger costa. Sàpiens (15 juliol 2014). <http://www.sapiens.cat> Morfosintaxi. Comprova-ho,
exercicis 1 i 2.
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi,
L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat 13 exercicis 1 i 2.
Pàg. 4, exercicis 1 i 2.
Subjecte i predicat. El
Subjecte i predicat
subjecte.
Importància de la L’oració està formada per dos components bàsics: un subjecte (SN), que té
concordança per poder com a nucli un nom o pronom, i un predicat (SV), que té com a nucli un verb.
recorda
parlar d’oració (Recorda).
En Patufet farà una entremaliadura cada setmana.
SN (subjecte) SV (predicat)
Per poder parlar d’oració, és fona-
Els aprenents poden fer
una lectura de la teoria i a
nucli (nom): Patufet nucli (verb): farà mental que les dues parts, el sub-
jecte i el predicat, concordin en
continuació passar a fer els Nosaltres no ho explicarem a ningú. nombre i persona. En cas contra-
exercicis de «Comprova- SN (subjecte) SV (predicat) ri, no és una oració.
nucli (pronom): Nosaltres nucli (verb): explicarem
ho», primer per fixar el
concepte de concordança i
després per identificar les El subjecte Comprova-ho
diferents formes de
El subjecte pot tenir totes les estructures equivalents a un SN, és a dir, pot 2. Digues quins dels
subjecte.
estar format per un nom, un pronom, una oració subordinada o qualsevol mot enunciats següents són
oracions i quins no ho són:
substantivat que faci de nucli. Aquest nucli sovint va acompanyat de determi-
• Entendre. a) En David ja sap sumar,
nants i complements que el caracteritzen i completen.
• Identificar. restar i dividir.
• Diferenciar. La nau arribà a Mart dues hores després d’enlairar-se. b) I tu, ja en sabeu?
SN
• Corregir. c) Si portessis menys
llibres a la motxilla, no
Ell serà el pilot i tu faràs de copilot. us farien mal l’esquena.
pronom pronom
d ) Si en Juli no corre més,
arribarem l’últim.
Qui tingui més son que dormi més!
oració subordinada e) Passi, passi, que veurà
el piset!
Rectificar és de savis.
3. Esmena els errors de
mot substantivat
concordança de l’activitat
anterior.
Comprova-ho
4. Relaciona els subjectes subratllats amb l’estructura que els correspon.
a) M’agrada l’olivada.
SN
b) Les olives verdes són més bones que les negres.
Morfosintaxi. Comprova-ho,
exercici 3.
2. a i e són oracions.
La resta, no. No hi ha concordança.
3. b) I tu, ja en saps?
c) Si portessis menys llibres a la motxilla, no et faria mal l’esquena.
d) Si en Juli no corre més, arribarà l’últim.
4. SN: a, b, c
Oració subordinada: e, h
Pronom: d, f
Mot substantivat: g
10
UNITAT
El subjecte el·líptic i les oracions sense subjecte Oracions sense subjecte.
Sovint el subjecte d’una oració no hi apareix perquè se sobreentén. Aquest
subjecte s’anomena el·líptic. Es tracta de fer reflexionar
els aprenents sobre
qüestions que tenen
(ells) Com es repartien el botí?
perfectament
(nosaltres) Us proposem cinc visites culturals a les capitals europees. interioritzades (l’ús
(ells) Han trobat un sarcòfag exquisidament decorat. d’oracions sense subjecte).
A partir dels seus usos
Hi ha oracions, per contra, que no tenen subjecte en les quals el verb és usat lingüístics, han d’aparèixer
en tercera persona del singular com a impersonal: exemples i raonaments que
els ajudin a fixar els
• Els verbs impersonals naturals relacionats amb el clima (nevar, llampegar, conceptes. Resultarà
pedregar...):
especialment important
Ni plou, ni neva, ni trona! insistir en els usos
Si pedrega tant... posa’t un casc! (correctes) del verb
haver-hi, en especial pel
• Els verbs impersonals gramaticals: haver-hi, amb un significat equivalent que fa a formes com hi
a ‘existir’; fer, quan es refereix al temps meteorològic (fer calor, bon temps, havia, hi haurà, etc. (no:
fred...), i ser amb valor temporal (ser aviat, tard, d’hora...). havia, haurà). A partir de la
Al portal de casa hi ha un policia que pregunta per vostè. il·lustració els aprenents
poden construir frases amb
Fa un fred que esgarrifa!
verbs impersonals.
A les vuit... és massa tard o massa d’hora?
• Entendre.
• Construccions impersonals amb la partícula se / es:
• Reflexionar sobre la
Es condueix segur amb aquest cotxe.
pròpia parla.
S’esmorza a les vuit i es dina a les dues. • Identificar.
• Classificar.
• Diferenciar.
Comprova-ho
5. Subratlla els verbs i identifica el subjecte de les oracions següents. En cas que sigui el·líptic, indica’l entre
parèntesis; en cas que sigui impersonal, digues de quin tipus és.
a) S’aturà davant del semàfor. h) Plou o fa sol?
b) Glaçarà aquesta nit? i ) Per Reis vull un globus terraqüi i un patinet.
c) En aquest text hi ha dues paraules que no conec. j ) Em provoca mal de cap.
d ) Es viu bé a Palamós. k) Participen en una cursa d’alta muntanya.
e) Fa sol, però fa fred. l ) Guanyarà la cursa.
f ) Cada matí passeja per la Rambla. m) Se sol fer així.
g) Es critica a tothom en aquest bar. n) Se’n va anar quan vaig arribar. Morfosintaxi. Comprova-ho,
exercici 4.
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi,
L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat 15 exercici 3.
Pàg. 5, exercicis 3 i 4.
11
• Entendre. i més…
• Reflexionar.
• Identificar. L’ús dels verbs ser i estar no és equivalent.
Morfosintaxi. Comprova-ho,
exercici 5. 16 L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat
Pàg. 6, exercici 6.
12
UNITAT
Els verbs predicatius:
• Els verbs predicatius són tots els verbs excepte els copulatius. Tenen una
significació completa i es refereixen a una acció o a un estat del subjecte.
transitius i intransitius.
El predicat d’una oració que té com a nucli un verb predicatiu s’anomena
predicat verbal. La diferència entre verbs
predicatius i verbs
Jugarem al parxís, a dames i al dòmino.
copulatius és bàsica i fàcil
Apunta i... dispara! d’assimilar. S’haurà de
Xutà a porteria i marcà un gol! dedicar més temps a la
distinció entre verbs
Els verbs predicatius es classifiquen en transitius o intransitius segons que transitius i intransitius. Com
admetin o no un complement directe. hem fet abans, els
– Transitius: aprenents poden elaborar
llistes de frases amb verbs,
Han descobert una cova a Sils.
CD
per classificar-los
posteriorment.
Farcirem l’ànec amb prunes i pinyons!
CD
La il·lustració pot servir per
construir oracions amb
– Intransitius:
tipus de verbs com els que
La caldera s’ha espatllat. es treballen a la pàgina.
No caminis per les roques, Pere!
• Entendre.
Comprova-ho • Identificar.
• Classificar.
7. Indica si els verbs subratllats són predicatius o copulatius.
• Detectar errors,
a) Quina és l’obra d’art més cara de la història?
corregir-los.
b) La Clara pinta retrats de personatges històrics.
c) Restaura mobles antics.
d ) No t’enfilis a la finestra!
e) Aquest retrat sembla una fotografia.
f ) Quan estiguis llest, engega el cotxe!
7. a) copulatiu
b) predicatiu
c) predicatiu
d) predicatiu
e) copulatiu
f ) copulatiu / predicatiu
8. a) intransitiu g) transitiu
b) transitiu h) intransitiu / transitiu
c) intransitiu i) intransitiu
d) transitiu j) transitiu
e) intransitiu k) intransitiu
f ) transitiu l) transitiu
13
En aquest apartat és
important la classificació.
Hi ha set tipus de complements verbals:
9. a) No veig a ningú.
b) Veus els peixos de colors?
c) Diu que la realitat supera la ficció.
d) Ens aplaudiràs, a nosaltres?
e) Obri la caixa forta i doni’m els diners.
14
UNITAT
Generalment, el CD va unit al verb sense preposició. Hi ha alguns casos ex-
cepcionals en què pot anar precedit de la preposició a: Comprova-ho Els complements verbals.
• Davant d’un pronom personal tònic: 10. Subratlla els CD i
suprimeix la preposició Continuarem aplicant les
idees de la pàgina anterior.
No saludo la Laura, sinó a tu. a sempre que no sigui
correcta. Els apartats «Comprova-
• Davant dels pronoms tots, tothom i ningú l’ús és opcional: a) Fotografiaré al noi de ho» i «Atreveix-t’hi» poden
No saluda ningú. / No saluda a ningú. la camisa verda. ajudar a la comprensió,
b) Fotografiaré a tothom però també podem fer que
recorda que porti camisa els mateixos aprenents
verda.
«fabriquin» exemples a
Una bona manera de reconèixer el CD és transformar l’oració activa en c) No vol veure a ningú! partir dels seus
passiva: el CD passarà a fer de subjecte pacient, i el subjecte de l’oració
d ) No vol veure a la coneixements. Podem
activa passarà a fer de complement agent, introduït per la preposició per. Glòria! treballar amb verbs com
O activa → L’Arnau rega un ficus. esmorzar, dinar, berenar i
11. Transforma les següents
Subj CD oracions actives en sopar, que només són
passives i subratlla el intransitius (Què has menjat
O passiva → Un ficus és regat per l’Arnau. CD de les actives i el per esmorzar, dinar,
Subj pacient CAg subjecte pacient de les
berenar, sopar... no: *què
passives:
has esmorzat, dinat,
a) L’Anna Maria
El CD pot presentar quatre estructures: subjectava la javelina
berenat, sopat...).
• SN amb força.
b) En Joan no recorda • Analitzar.
La professora felicità els alumnes.
els fets amb detall. • Distingir.
• SPrep (excepcionalment davant d’alguns pronoms) c) L’escriptor despertà • Classificar.
la imaginació dels
La professora felicità a tothom. • Construir frases.
lectors.
• Pronom feble (substitueix el CD en forma de SN o d’oració subordinada) d ) El cap de l’exèrcit
ha augmentat els
La professora felicità els alumnes. → La professora els felicità. efectius militars.
Atreveix-t’hi
12. Completa els espais buits amb un CD que respecti l’estructura indicada entre els parèntesis.
a) Mou la fitxa, mou ! (pronom)
b) Corregeix (SN) i reescriu el text!
c) Reuneix (SPrep) a la sala d’actes.
d ) Ens comentà (O sub. subst. de CD)
15
El complement agent.
El complement agent
16
UNITAT
El complement indirecte:
El complement indirecte
característiques i
El complement indirecte (CI) indica la destinació o la finalitat del verb. Pot estructures. El complement
acompanyar verbs transitius i intransitius. de règim verbal.
17
El complement de règim
recorda
verbal. Convé parar atenció
(«Recorda») al fenomen del La preposició se suprimeix quan el CRV és una oració introduïda per la
canvi i caiguda de conjunció que:
preposicions: Recorda’t de
Confio en els teus poders!
buidar la nevera ➝
Recorda’t Ø que has de Confio que assistiu sempre a classe.
buidar la nevera. *Confio en que assistiu sempre a classe. (incorrecta)
recorda
Els verbs que regeixen la preposició en, davant un infinitiu, han de substituir-la per a/de.
16. a) Correcta.
b) L’experiment consisteix a mesclar diverses substàncies tòxiques.
c) Correcta.
d) M’he entossudit a celebrar el meu aniversari dos mesos abans de la data establerta.
18
UNITAT
L’atribut L’atribut. El «Recorda» ens
fa parar atenció al fet que
L’atribut (Atr) és un complement exclusiu dels verbs copulatius (ser, estar i els verbs copulatius sovint
semblar) i indica una qualitat o un estat del subjecte, amb el qual sovint con- duen CC, i que és
corda en gènere i nombre.
important no confondre’l
amb l’atribut.
El teu invent és força enginyós.
Subj Atr
17. a) La seva crònica (Subj) és àgil i directa (Atr), amb continus exercicis de preguntes i respostes.
b) El claustre menor restaurat (Subj) és plenament renaixentista (Atr).
c) Gestos com aquests (Subj) són valents, desinteressats i generosos (Atr).
d) Els soldats (Subj) estan cansats (Atr), les dones (Subj) semblen exhaustes (Atr).
18. a) CC lloc
b) Atr
c) CC lloc / Atr
d) Atr / CC lloc
19
Acorrecta
partir de la identificació
del verb, podrem
Sembles despistat, però ets més llest que la gana!
• SN • com (a) + SN
Nomenarem l’Ignasi català de l’any. Us van acollir com a germans.
• SPrep, introduït per les preposicions de, per o a + SN • Preposició + oració subordinada substantiva
Em prens per un ximplet? El busquen pel que va fer.
20
UNITAT
El complement
Comprova-ho circumstancial.
19. Identifica els atributs i els complements predicatius d’aquestes oracions:
a) Estem impressionats amb les teves notes. Els aprenents poden
reflexionar sobre el
b) Es quedà plantada davant del jutge. caràcter no obligatori
c) Sembla intel·ligent, però no ho és. («circumstancial») del
complement, enfront del
d ) Mostrava satisfeta les arracades d’or que s’havia trobat.
caràcter obligatori d’altres
e) Duia el seu lema imprès a la samarreta. complements. Novament,
f ) Quan siguis gran, seràs policia o bomber? la consulta del diccionari
ens serà molt útil per
Atreveix-t’hi reforçar aquests
conceptes. Els apartats
20. Completa les oracions següents amb els complements indicats entre parèntesis. «Comprova-ho» i «Atreveix-
a) T’han pres . (SPrep; CPred) t’hi» permeten comprovar
si la distinció entre atribut i
b) Ens van parlar . (com + a + SN; CPred)
complement predicatiu ha
c) Em sembla . (adverbi; Atr) estat assolida.
d ) Soc , no impacient. (adjectiu; Atr)
e) Celebrarem la victòria. (adjectiu; CPred) • Reflexionar.
• Identificar.
f ) L’Ariadna fou . (SN; Atr)
• Distingir.
• Substituir.
El complement circumstancial • Classificar.
El complement circumstancial (CC) expressa les circumstàncies que envolten
l’acció del verb. No és un complement obligatori i, per tant, es pot eliminar. No
és un element imprescindible perquè l’oració tingui sentit. Sovint es pot moure
de posició i en una mateixa oració n’hi pot haver més d’un.
Ahir vam anar a menjar cargols amb allioli al restaurant amb la teva neboda.
CC temps CC lloc CC companyia
21
El complement
• SN
circumstancial.
Cada dijous corro deu quilòmetres.
La relació entre el
complement circumstancial
• Pronom feble
Hi faig classes (en aquesta escola).
i l’adverbi (funció i categoria
• Oració
gramatical) es pot treballar,
per insistir en el domini dels Vine al cinema amb qui vulguis.
conceptes bàsics. Els
Hi ha vuit tipus de CC, cada un dels quals expressa una circums-
aprenents també poden
tància que envolta l’acció del verb:
treballar més activament a
partir de l’elaboració • Lloc (respon la pregunta on?)
«lúdica» de frases, a les Anirem de vacances al Montseny.
quals cal anar afegint
• Temps (respon la pregunta quan?)
complements
circumstancials L’any passat vam recollir cinc mil signatures!
(individualment o en grup). • Manera (respon la pregunta com?) Comprova-ho
És especialment important Arribà a l’aula plorant. 21. Completa cada oració
el treball amb les locucions amb un CC que
• Quantitat (respon la pregunta quant?)
adverbials, amb el seu respongui a l’estructura
No trobes que no parlo gaire? que s’indica entre
significat i els seus
parèntesis.
equivalents. • Instrument (respon la pregunta amb què?)
a) Va marxar .
Traurem els mobles amb una grua.
(adverbi)
• Identificar.
• Causa (respon la pregunta a causa de què?) b) Va marxar . (locució
• Substituir.
L’han acomiadat per culpa de la crisi. adverbial)
• Distingir.
• Companyia (respon la pregunta amb qui?) c) Va marxar . (SPrep)
• Classificar.
• Esbrinar significats Anirem a Roma amb les germanes bessones. d ) Va marxar . (SN)
i equivalències. • Finalitat (respon les preguntes per a qui? i per a què?) e) Va marxar .
(pronom feble)
Han escrit un poema per al seu ídol.
f ) Va marxar . (oració)
Atreveix-t’hi
22. Subratlla tots els CC del text i digues de quin tipus són.
Calia, però, arribar a Bescanó, i això era més difícil. El vehicle no tenia pressa, avançava a poc a poc, amb molta
prudència, i amb les detonacions més fortes: la gent que circulava es parava per por de prendre mal; els que no
circulaven, sortien esverats per veure què succeïa. El mal era que, gairebé en arribar a la Rodona, o com a molt
a Salt, el monstre s’entossudia, acabava esbufegant, com si el fum del petroli l’hagués asfixiat, s’aturava sense
Morfosintaxi. Comprova-ho, miraments onsevulla, i no hi havia manera de fer-lo posar en raó.
exercici 8. Miquel de Palol, Girona i jo (1972)
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi,
exercici 6.
26 L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat
22
UNITAT
Racó de repàs
Repàs d’ortografia
i morfologia. Dictat.
Expressions llatines.
• Omplir buits.
• Flexionar adjectius.
Racó de repàs
• Escriure.
• Investigar.
1. a) persona non grata f ) lapsus
b) ultimàtum g) ipso facto Activitat oral.
c) grosso modo h) delírium trèmens
d) opera prima i ) a priori Pàg. 10, exercicis 1, 2 i 3.
e) peccata minuta j) rara avis
3. a) feble d) rara
b) difícil e) elegant
c) paral·lela f ) negra
23
• Identificar.
• Analitzar. Llegeix i comprova
• Caracteritzar. 1. Llegeix el reportatge de la pàgina següent sobre alguns efectes de les imatges digitals i comprova si inclou els
• Classificar. elements següents, indicant el paràgraf on apareixen:
• Seleccionar. • Declaracions d’un científic. • Declaracions d’un expert en tecnologia.
• Planificar. • Definició d’un terme científic. • Referència a una recerca sobre el tema.
• Redactar.
• Argumentar.
28
Taller de producció
Situem-nos
A. Resposta oberta. Exemple: reportatge i notícia són dos gèneres informatius. Una notícia sol informar
sobre un fet puntual; en canvi, un reportatge reuneix informació procedent de diverses fonts sobre un
tema d’interès.
B. a) V; b) F; c) F; d) V; e) F.
C. Tots poden aparèixer en un reportatge.
D. a) Reuneix informació sobre un tema d’actualitat, amb dades objectives. També inclou l’opinió de
diversos professionals del ram i el punt de vista de l’autor.
b) Resposta oberta: psicologia, sociologia, tecnologia, educació...
24
UNITAT
Et sents indisposat veient imatges en moviment?
Probablement tens cibermareig
Els videojocs i les pel·lícules són cada cop més realistes, però els experts alerten sobre
les conseqüències físiques de passar-se massa estona veient imatges en moviment
Estàs veient una apocalipsi digital en l’última xes, vaixells o avions. Diversos estudis apun- acostumem, per exemple, mirant un film amb
pel·lícula d’acció, o navegant entre diferents ten que pot afectar entre un 50 i un 80 % de una realització frenètica o un joc de realitat
aplicacions al teu mòbil i de sobte tens una la població, segons com sigui de fidedigne el virtual durant uns instants, el temps necessari
sensació desagradable. Potser és maldecap, contingut digital. per sentir-ne els primers símptomes, i repe-
potser una sensació de mareig, una certa Els símptomes són sovint subtils, raó per tim l’experiència després d’haver-nos recu-
nàusea. I no, no és res que hagis menjat. la qual molts dels que tenen marejos per movi- perat. «La gent acostuma a reaccionar bé si
Un efecte secundari característic del se- ment digital no saben ben bé quin és el motiu fan la prova de forma controlada i sense ris-
gle xxi és allò que anomenem mareig del movi- que fa que es trobin malament, i acostumen a cos», diu Lisa Heusel-Gillig, terapeuta física i
ment digital o cibermareig. Segons afirmen els considerar que el motiu de la incomoditat és especialista en neurologia clínica de l’Emory
experts, es tracta d’un efecte que provoca una un altre: estrès, mal de panxa, vista cansada o Dizziness i Balance Center, a Atlanta.
sensació de mareig en qui veu un contingut vertigen. Però alguns experts dubten que sigui
digital en moviment, com si anés en vaixell Realitat virtual i 3D bona idea educar el cervell per tal que igno-
un dia de mala mar. ri estímuls sensorials contradictoris, perquè
El problema ha anat augmentant amb les tèc-
«És un problema molt important, que ha això pot inhibir la capacitat de respondre de
niques de realitat virtual i d’imatges 3D, un
estat amagat per la indústria tecnològica», forma adequada en el món real. «És preocu-
tractament visual que és ja habitual en panta-
diu Cyriel Diels, psicòleg cognitiu i investiga- pant, sobretot quan prenem en consideració
lles de cine i televisió, que fins i tot es pot tro-
dor de factors humans al centre de Mobilitat els efectes a llarg termini», diu Kay Stanney,
bar en la manera com les imatges semblen flo-
i Transport de la Universitat de Coventry, a una investigadora de factors humans a Or-
tar en la pantalla dels smartphones. Transicions
Anglaterra. «És la resposta natural a un am- lando, Florida, que assessora diverses empre-
i perspectives ràpides i càmeres subjectives no
bient que és antinatural.» ses sobre el disseny i l’ús de la realitat virtual
fan més que incrementar-ne l’efecte.
El mareig per moviment digital, que els i altres tecnologies d’immersió.
«La intenció és fer que l’espectador tin-
professionals de la medicina anomenen ma- Problemes en el món real
gui la sensació que està participant en l’acció,
reig de moviment induït visualment, s’origina
més que no pas observant-la», diu Jonathan La doctora Stanney explica que el seu equip
per una confusió entre diferents estímuls
Weinstein, un exproductor de cine que ara ha fet proves amb més d’un miler de perso-
sensorials, explica Steven Rauch, director
imparteix classes al Kanbar Institute for Film nes en diverses sessions de realitat virtual i
mèdic del Massachusetts Eye and Ear Balan-
and Television de la Universitat de Nova York. ha constatat que els efectes secundaris poden
ce and Vestibular Center i professor d’otorri-
«Fa que els espectadors se sentin més con- ser intensos i durar un temps. Quan els que
nolaringologia a la Harvard Medical School.
nectats amb el que passa a la pel·lícula.» participaven en les proves tornaven al món
«El sentit de l’equilibri es diferencia d’altres
Fins i tot hi ha una pàgina web que clas- real, tenien problemes a l’hora de focalitzar
perquè rep multitud d’estímuls», diu. «Quan
sifica les pel·lícules en funció de si maregen la visió i seguir imatges amb la mirada. En al-
aquests estímuls no coincideixen és quan
més o menys. I els fòrums dedicats als jocs i guns casos també experimentaven canvis en
sentim mareig i nàusees.»
als dispositius mòbils estan plens de posts que la seva estabilitat postural.
Què és el mareig? demanen consell sobre com interactuar amb El que preocupa és que un adolescent,
En el mareig convencional, aquesta manca els nous sistemes operatius i interfícies sense després de passar-se hores davant un joc de
de sintonia entre els estímuls s’origina pel fet acabar marejat. realitat virtual, es posi al volant i tingui pro-
que els músculs i lligaments perceben el mo- Apple va haver d’afegir una configura- blemes d’equilibri i de visió. Passar-se mol-
viment, com també ho fa l’oïda interna, però ció extra, en l’apartat d’accessibilitat, en el ta estona veient televisió d’alta definició o
en canvi els ulls no el veuen. Per això et sents seu sistema operatiu per tal de permetre als mirant el mòbil també pot fer que algunes
millor si, quan estàs marejat en un vaixell, et usuaris reduir els estímuls visuals. També els persones perdin el sentit de l’equilibri, i s’in-
poses dret a la coberta i mires a l’horitzó. fabricants de les cèlebres ulleres de realitat crementaria el risc d’ensopegar i caure. «Cal
Amb el mareig digital passa exactament virtual Oculus Rift afirmen que el mareig pel estudiar els efectes a llarg termini per tal
el contrari. Veus el moviment –com en una moviment digital és un dels seus problemes d’entendre l’impacte que pot tenir tot això»,
pel·lícula o en un videojoc de persecucions de principals. «Com més realista, més fàcil és explica la doctora Stanney.
cotxes– però no el perceps. El resultat, però, és marejar-se», diu Thomas Stoffregen, profes-
Kate murPhy. Ara (adaptació)
el mateix: s’estableix un conflicte entre els teus sor de cinesiologia a la Universitat de Minne-
(17 novembre 2015)
sentits que pot fer que et sentis indisposat. sota, que ha investigat sobre el mareig digital.
<http://www.ara.cat>
Li pot passar a tothom, fins i tot a aquells Els especialistes de l’equilibri afirmen
que no tenen tendència a marejar-se en cot- que sovint el problema pot millorar si ens hi
29
Pàg. 11, exercicis 1 i 2.
Pàg. 12, exercici 3.
25
30
26
UNITAT
La comunicació: receptes i
• Textualització
eines.
Observa i anota
Aquesta fase s’inicia quan l’escrit comença a adquirir forma de text, a partir de
2. Mira i escolta aquest
les notes soltes o de l’esquema previ. Per expressar les idees de manera clara
reportatge breu ( http:// Costa molt que els
aprenents s’acostumin a
i ordenada, és bo començar a redactar tenint en compte sobretot el contingut.
qr.teide.eu/003Y ) sobre
Ja ens dedicarem després a altres tasques, com ara confirmar dades, consul- els personatges fer esborranys, amb la idea
tar dubtes de llengua, millorar l’estil per fer-lo més clar, pensar en la presen- tradicionals dels grups que escriure un text és un
tació formal... És bo considerar que redactem esborranys provisionals que de diables. Escull tres procés que, com hem dit
anirem ajustant i millorant progressivament. En qualsevol moment, podem re- personatges i escriu més amunt, no està mai
tornar als fragments anteriors i modificar-los; fins i tot, podem replantejar-nos al costat una frase
que n’indiqui alguna acabat. No s’insisteix mai
alguna decisió de la fase inicial. Per això els experts diuen que el procés de
característica. prou en el fet que cal
redacció no és lineal, sinó circular o recursiu.
a) Llucifer treballar totes les fases
• Revisió
d’aquest procés, prèvies a
b) diablessa
la redacció definitiva. Els
La revisió és en realitat una acció simultània a tot el procés. Cal revisar les notes c) diable ras
aprenents poden fer-ho, a
prèvies i l’esquema inicial i, després, anar rellegint, corregint i millorant els frag- d ) àngel classe, en petits grups, per
ments escrits, tant en la forma com en el contingut. Els millors resultats s’obte-
assegurar que no se les
nen quan l’escrit avança progressivament de manera no lineal, des de les notes
salten i passen directament
prèvies fins a la versió final. És a dir, cal anar fent esborranys que van configurant
a la redacció final.
l’escrit i anar revisant-los per valorar si aconseguim els nostres propòsits.
Suggeriments
Pots trobar idees útils en • Elaborar un text.
Finalment, quan n’estiguem satisfets, podem dir que n’hem fet la versió final, aquest reportatge sobre festes
en què podrem tenir cura, a més, de la presentació gràfica de l’escrit. de foc: http://qr.teide.eu/00EL. • Planificar.
• Textualitzar.
Pensa i planifica • Revisar.
3. Imagina que has de redactar un reportatge escrit sobre la tradició dels diables de foc a Catalunya. El • Redactar.
contingut del reportatge del vídeo en podria ser un apartat. Respon les qüestions següents per planificar el • Consultar a la xarxa.
teu reportatge:
a) Escriu dues idees que ja saps sobre aquesta tradició.
b) Qui podria estar interessat en el tema? Qui creus que llegiria el teu text?
c) On t’informaries? Cita dues fonts de consulta.
d ) Qui podries entrevistar per poder-ne incloure alguna intervenció?
e) Quins aspectes de la tradició voldries destacar?
f ) Quin títol posaries al reportatge? Què diria l’entrada?
Suggeriments
g) Quins apartats podria tenir el text? Escriu tres possibles subtítols
Per saber-ne més, pots consultar els webs següents:
en què dividiries el contingut. • Festes.org: http://qr.teide.eu/00EM.
• Programa Gaudeix la festa, de Xiptv:
Decideix i escriu http://qr.teide.eu/00EN.
• Culturcat (apartat «Festes populars»):
4. Redacta, en unes 150 paraules, un dels apartats que has definit en http://qr.teide.eu/00EO.
planificar el reportatge sobre els diables a Catalunya.
31
Pàg. 12, exercicis 4 i 5.
Pàg. 15, exercicis 6 i 7.
2. Respostes possibles
a) Llucifer: llança més coets que la resta. Interpreta el text.
b) diablessa: muller de Llucifer. Representada per un home.
c) diable ras: són la majoria. En algunes colles s’anomenen burros.
d) àngel: figura que és l’arcàngel Sant Miquel, el guanyador de la batalla que representa el grup de
diables i que expliquen els versos. Paper representat per un nen o una nena, que porta un escut,
una espasa i una corona.
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
27
A
mb l’aparició del llenguatge a la prehistòria, algu-
presta a ser debatut nes àrees del cervell es van especialitzar a parlar
i al plantejament d’opinions i d’altres, a escoltar. Amb l’escriptura, i sobretot
divergents. Finalment, amb la impremta, es va perdre la memorització dels re-
podríem respondre les 5 lats rics en detalls que es transmetien oralment. Amb les 35 mentalment. Un efecte col·lateral és que es pot perdre
tecnologies de la informació, el cervell humà també s’està habilitat en l’orientació perquè «quan calculem mental-
preguntes, que si hem adaptant. ment, ens formem un mapa espacial de nombres», afe-
seguit els processos Els neurocientífics Albert Costa, investigador Icrea geix Dierssen. Aquest mapa espacial indica, per exemple,
anteriors seran més a la Universitat Pompeu Fabra, i Mara Dierssen, del Cen- si un nombre és alt o baix.
assolibles. 10 tre de Regulació Genòmica, aclareixen com les noves tec- 40 Un altre efecte col·lateral es produeix perquè el
nologies estan modificant el nostre cervell. Coincideixen càlcul mental exercita la memòria de treball –és a dir, la
en el veredicte: el progrés tecnològic és beneficiós, però capacitat de recordar dades a curt termini i fer malabaris-
• Llegir. correm el risc de perdre algunes habilitats que apreciem. mes amb elles–. La memòria de treball és imprescindible
• Entendre. per a múltiples activitats, des d’agafar apunts a classe fins
GPS i capacitat d’orientació. «Quan ens orientàvem a prendre una decisió tenint en compte tota la informa-
• Analitzar. amb mapes, ens formàvem un mapa intern al nostre cer-
45
15 ció rellevant. Si es deixa de fer càlcul mental, i no s’exer-
• Opinar. vell per saber on érem i cap a on havíem d’anar», asse- cita la memòria de treball per altres vies, hi ha el risc de
nyala Mara Dierssen. «Amb el GPS, ens deixem portar
• Argumentar. perdre competència en aquestes altres activitats.
i ja no ens fa falta formar-nos aquest mapa intern, de
• Debatre. manera que ens orientem pitjor.» En aquest sentit, un
Com més Google, menys memòria? Per què prendre’s
20 estudi de la Universitat de Tòquio ( Japó) va comprovar el 50 la molèstia de recordar res si tota la informació està a
2007 que els usuaris de GPS trigaven més que els usuaris l’abast d’uns quants clics? «Sempre hem tingut tendèn-
de mapes a arribar als llocs i s’equivocaven més al llarg de cia a subcontractar memòria a dispositius externs com
la ruta. «Personalment, prefereixo els mapes, m’agrada agendes i enciclopèdies», observa Dierssen. A més, «con-
saber per on vaig», explica Dierssen. «Tinc el costum de tinuem memoritzant moltes coses sense adonar-nos-
25 mirar el recorregut a Google abans d’anar a un lloc i em 55 en», afegeix Costa. Per exemple, una paraula nova, una
formo el meu mapa intern.» melodia que ha agradat o el gol que va marcar Neymar
Tot i així, adverteix Costa, els usuaris de GPS també dimecres. Però tant Costa com Dierssen adverteixen que
tenen els seus mapes interns i s’orienten perfectament no entrenar la memòria pot tenir efectes perjudicials. «En
als recorreguts que fan de manera habitual. Que recorrin nens, memoritzar obliga a un esforç mental que és bene-
30 al GPS per comoditat no significa que perdin la capacitat 60 ficiós», observa Costa. En persones grans, «les activitats
d’orientar-se el dia que han de tornar a utilitzar un mapa. cognitives exigents retarden el declivi de l’alzheimer; re-
nunciar a l’esforç de memoritzar, i no fer-ne cap altre al
Calculadores i càlcul mental. Calcular és com tocar el seu lloc, podria tenir repercussions a llarg termini», afe-
piano. «Com més es practica, millor surt», observa Costa. geix Dierssen.
I com més es recorre a la calculadora, pitjor es calcula Josep corBella. La Vanguardia (14 desembre 2014)
32
28
UNITAT
1 En l’oració «Coincideixen en el veredicte», 6 L’oració «La memòria de treball és
el sintagma subratllat és un: imprescindible per a múltiples activitats»
conté:
a) Complement directe.
b) Complement circumstancial. a) Un predicat verbal.
c) Complement preposicional o de règim b) Un predicat nominal.
verbal. c) Un predicat verbal i un de nominal.
d) Complement del nom. d) Un predicat adverbial.
2 «Calcular és com tocar el piano» és una oració: 7 Segons el text, les tecnologies de la
informació:
a) Simple.
b) Composta. a) Han fet canviar els nostres hàbits.
c) Subordinada. b) Han contribuït a la incomunicació social.
d) Complexa. c) Faran que el cervell humà s’hi adapti.
d) Minvaran les capacitats d’atenció de les
3 El subjecte de «Tinc el costum de mirar el persones.
recorregut a Google» és:
8 L’expressió llatina que descriu millor el fet
a) Albert Costa.
d’accedir d’una manera ràpida i immediata a
b) Mara Dierssen.
la informació és:
c) Jo.
d) Universitat de Tòquio. a) a priori
b) ipso facto
4 La sèrie que conté només adjectius invariables c) ultimàtum
és: d) lapsus
a) rellevant, mal, imprescindible
9 Segons el text, la memorització:
b) lateral, espacial, intern
c) múltiple, mental, habitual a) És perjudicial per als més petits.
d) beneficiós, intern, mental b) Millora les capacitats d’atenció.
c) Retarda malalties psíquiques.
5 Les cometes en el text obren i tanquen: d) És beneficiosa per a tothom.
a) Resums del que pensen els experts.
10 El text que has llegit és:
b) Opinions d’experts.
c) Comentaris no contrastats. a) Una crònica.
d) Paraules literals dels experts. b) Un reportatge.
c) Una entrevista.
d) Una narració.
Redacció
Pregunta als companys de classe sobre els seus
hàbits tecnològics (ús d’aparells, accés a Internet,
aplicacions més utilitzades) i escriu un text d’unes
150 paraules en què diagnostiquis l’estat de la
qüestió.
Prova.
Avalua’t i dictat.
33 Comprova-ho.
Avalua’t i dictat.
Atreveix-t’hi.
Competències bàsiques
1. c)
2. a)
3. c)
4. c)
5. d)
6. b)
7. c)
8. b)
9. d)
10. b)
Redacció
Resposta oberta.
29
34
30
f ) és
Morfosintaxi g) és
h) Estarem
1. (1) SV; nucli: cau (verb)
(2) SN; nucli: vigília (nom) 7. a) transitiu / transitiu
(3) SAdv; nucli: encara (adverbi) b) transitiu
(4) SPrep; nucli: monument (nom) c) intransitiu
(5) SPrep; nucli: font (nom) d) transitiu
(6) SV; nucli: entro (verb) e) intransitiu
(7) SAdj; nucli: desgavellat (adjectiu) f ) transitiu
(8) SPrep; nucli: cases (nom) g) intransitiu / intransitiu / intransitiu / intransitiu
(9) SAdj; nucli: turística (adjectiu) h) transitiu / transitiu / transitiu
(10) SPrep; nucli: acció (nom)
8. a) Saludo la veïna cada matí.
2. Simples: a, c, f, h Compostes: b, d, e, g b) Saluda a tothom cada vespre.
c) Heu trobat els nans del bosc?
3. a) Ø
d) Hem felicitat tots els guanyadors!
b) Ø
e) Heu felicitat a tothom?
c) Ø
f ) Ajuda la Laura a fer els deures.
d) el cinema
e) (tu) el·líptic g) Disfressarem la Cuca de drac?
33
34
35
La nostra vida quotidiana actual no tindria sentit sense els aparells tecnològics amb què ens hem acostumat
u
a viure. En un moment, només clicant unes tecles del telèfon mòbil ens permet de localitzar un carrer, reser-
var un hotel, comprar un bitllet d’avió o saber el temps que fa. Bona part d’aquesta informació ens arriba via
satèl·lit, ¿Sabem qui són els pioners de la recerca espacial? ¿Les investigacions han estat sempre ben re-
budes? Busca les respostes en el text.
Robert Hutchings Goddard va posar en marxa l’Era Espacial
La gasolina es barrejà amb l’oxigen líquid i es va encendre; el coet s’enlairà retrunyint per l’atmosfera. Al cap
de poc temps, es va exhaurir el combustible, però el coet continuà pujant fins al punt de màxima altura i després
va caure.
On va tenir lloc aquesta escena? A Cap Canaveral als anys 50, potser?
Doncs, no.Va passar en una granja coberta de neu a Ausburn, Massachusetts, i la data, el 16 de març de 1926.
Un científic anomenat Robert Hutchings Goddard provava el primer coet de la història propulsat per combus-
tible líquid.
El coet no tan sols va pujar fins a una altura de 60 metres i en cap moment no va superar els 90 quilòmetres
per hora, però l’experiment va ser tan important com el vol del Kitty Haek dels germans Wright, tot i que nin-
gú no li va dedicar cap mena d’atenció. Goddard, que va posar tot sol els fonaments de la indústria ameri-
cana dels coets, va continuar essent un desconegut fins que va morir.
Robert Goddard va néixer a Worcester, Massachusetts, l’any 1882. El 1911 es va doctorar a la Universitat de
Clark. Després, ensenyà a Princeton però, tres anys més tard, va tornar a Clark, on va començar a fer experiments
amb coets.
El 1919 Goddard va escriure un llibre de 69 pàgines sobre la teoria dels coets, titulat Mètode per assolir altituds
extremes. Durant la dècada anterior, un rus anomenat Ziolkovsky havia publicat articles similars sobre el mateix
tema. (Resulta curiós comprovar com ja, aleshores, Rússia i Nord-amèrica competien en els camps dels coets,
sense saber-ho).
Goddard va ser el primer a dur la teoria a la pràctica. L’any 1923 va provar el seu primer motor de coet que
utilitzava combustibles líquids (gasolina i oxigen líquid) i, tres anys més tard, va llançar el primer coet a l’espai.
La seva dona li va fer una fotografia al costat d’aquella màquina: era un enginy d’aproximadament 1,20 metres
d’alçada i 15 centímetres de diàmetre aguantat per uns caminadors semblant a un taca-taca de nen. Aquest va
ser l’avi dels grans monstres de cap Canaveral.
Goddard va aconseguir que la Smithsonian Institution li concedís uns quants milers de dòlars per continuar
els experiments. El mes de juliol del 1929 va llançar a l’espai un coet més gran prop de Worscester, Massachusetts,
que va pujar més amunt i més de pressa que el primer. A més, portava un baròmetre, un termòmetre i una peti-
ta càmera per fotografiar-los.Va ser el primer coet que va transportar instruments.
Després van venir els problemes. Entre la gent, tenia fama de ser un «tocat de l’ala» que pretenia arribar a la
lluna, cosa que li sabia greu perquè detestava la publicitat i l’únic que l’interessava era estudiar l’atmosfera supe-
rior. La policia, a conseqüència de les trucades rebudes després del llançament del segon coet, li va prohibir que
tornés a fer cap altre experiment amb coets a Massachusetts.
Afortunadament per a Goddard, un filantrop anomenat Daniel Guggenheim li va donar prou diners per
muntar una estació experimental en un indret solitari de Nou Mèxic, on va construir coets més grans i desen-
volupà moltes de les idees que s’utilitzen avui dia en aquest camp.Va dissenyar cambres de combustió de la mida
i forma adequades, i va cremar gasolina amb oxigen perquè la combustió ràpida pogués utilitzar-se per refrigerar
les parets de la cambra. Immediatament es va adonar que l’arrel del problema era aconseguir velocitats de com-
bustió molt altes en relació amb el cos del coet.
Entre 1930 i 1935 va llançar coets que van assolir velocitats superiors als 800 quilòmetres per hora i altures de
2 500 metres, i enginyà sistemes per governar els coets en vol i giroscopis per mantenir-los en la trajectòria cor
recta. Finalment, patentà la idea de coets de fases múltiples.
1. En el text hi ha expressions col·loquials al costat de termes científics o propis d’un article de divulgació.
Escriu una altra forma per a les expressions que tens a continuació i que vagin bé al text:
a) retrunyint
b) va posar tot sol els fonaments
c) va ser l’avi dels grans monstres
d) un filantrop
e) patentà
f ) astorats
2. «Ningú no és profeta a la seva terra» és una expressió molt coneguda que, en certa manera, es podria apli-
car al cas de Goddard. Busca el paràgraf on es narren els fets que la podrien il·lustrar.
3. D’aquesta història es desprèn que la tasca de Goddard no va ser fàcil. Enumera els èxits, els fracassos i els
obstacles que Goddard va tenir fins a trobar la manera de fer enlairar un coet.
1. Marca amb una creu les expressions següents que siguin oracions:
a) La meva germana ja camina. e) No corris tant que em marejo!
b) Tarda de bojos. f ) Espai per córrer.
c) Si plou aniré a veure una pel·lícula. g) Estic cansada.
d) Sala d’estar. h) L’equip local ha perdut la lliga.
Simples: Compostes:
c) No rebré a ningú.
8. Identifica els complements verbals de les oracions següents. Recorda que poden ser Atr, CPred, CRV, CC,
CAg.
a) El pont per on passem va ser construït pels romans.
b) Tot seguit, els guardonats pujaran a l’escenari per les escales laterals.
1. Marca amb una creu les expressions següents que siguin oracions:
a) Els ral·lis són competicions de velocitat.
b) Estudiar.
c) Fem tard.
d) Tornem a casa quan hàgim acabat.
e) N’estàs segur?
f ) Racó de pensar.
g) Els gossos borden i els gats miolen.
h) Cinc de copes.
2. Subratlla els verbs que té cada un dels titulars de premsa següents i digues si les oracions són simples o
compostes:
a) Un individu atraca un supermercat a la zona comercial.
b) Més del 90 % dels estudiants superen el curs.
c) Els organitzadors de la cursa han previst que hi haurà més de 1 000 corredors.
d) L’hospital comarcal vol tancar les urgències de pediatria.
e) L’aparcament d’autocars començarà a funcionar l’estiu vinent.
f ) Els veïns es queixen del soroll nocturn que fan les excavadores.
g) Els organitzadors del festival han anunciat els artistes que hi assistiran.
h) El regidor de cultura ha canviat de lloc els concerts de la Festa Major.
3. Subratlla els verbs en forma personal i identifica el subjecte de les oracions següents. En cas que sigui
el·líptic indica’l entre parèntesis; en cas que sigui impersonal, digues de quin tipus és.
a) Aquesta nit glaçarà.
b) Es dina d’hora o tard, en aquest país?
c) Participarà en el concurs literari.
d) S’abraçà a l’arbre centenari.
e) Em porta bons records.
f ) M’agrada la xocolata.
g) Se’m va tirar al coll així que em va veure.
h) Em fa por caure.
i ) Hi ha un gat al terrat.
6. Identifica els complements verbals de les oracions següents (CD, CI, Atr, CPred, CRV, CC, CAg):
a) Els atletes s’especialitzen en diferents disciplines.
Relacionem paraules
Per parelles / 6 minuts
Durant dos minuts, escriviu el màxim nombre de paraules que pugueu de la mateixa categoria gramatical que
la paraula proposada i que hi estiguin relacionades temàticament.
Exemple:
TE
T tetera, til·la
E eucaliptus, estimulació
MARE
CALB
b) Quina diferència hi ha entre una oració simple i una oració composta? [0,5 p.]
2. Les oracions sense subjecte poden ser impersonals o amb subjecte el·líptic. Explica la diferència que hi ha
entre aquestes dues modalitats de l’oració i posa un exemple de cada. [2 p.]
3. Construeix tres oracions amb subjecte el·líptic i una oració amb cada un dels tipus de verbs impersonals que
hi ha: naturals, gramaticals i amb la partícula se/es. [3 p.]
4. Relaciona els subjectes subratllats amb l’estructura que els correspon. [2 p.]
SN • • El llibre és al calaix.
Oració Subordinada • • Elles no vindran.
Pronom • • Fer exercici físic és bo per a la salut.
Mot substantivat • • M’agrada l’estiu.
• Qui no esmorza bé defalleix a mig matí.
• Has fet els deures tu?
5. En el text que hi ha a continuació hi ha un seguit de sintagmes subratllats. Indica la funció que fan: Subjec-
te, CD, CI, Atr, CPred, CRV, CC i CAg. [4 p.]
A l’inici de la Guerra Civil (a) i en mostrar-se anticlericals (b) els milicians republicans va ocórrer un fet pro-
tagonitzat pel capellà del santuari de Núria (c). Mossèn Ventura, es va endur la imatge (d) de la Mare de Déu
de Núria a peu per la muntanya (e) fins a enterrar-la en un clot (f) amb l’objectiu de salvaguardar-la (g) de
possibles escomeses (h) que la (i) posessin en perill (j). A partir d’aquí va començar un exili de la imatge
religiosa (k) que va portar la Verge a fer diverses estades: passant per la Catalunya del Nord, a França, va
acabar arribant a Suïssa, on va estar en una caixa forta (l) d’una oficina bancària. Finalment algú la va portar
al bisbe (m) de Friburg.
7. Redacta cinc preguntes que faries a Mossèn Ventura per a un possible reportatge sobre aquests fets. [3 p.]
8. Redacta, en unes 200 paraules, un fet que hagi passat recentment al teu poble, al teu barri o a la teva ciutat.
Recorda de posar-hi un títol i d’estructurar el text en paràgrafs i amb introducció, desenvolupament i con-
clusió. [3 p.]
Dictat
Les campanes varen commoure l’atmosfera. I ella odiava aquell so que sempre li semblava lúgubre. I les campanes,
just quan una havia acabat de tocar, en començava una altra. S’encalçaven, cavalcaven una rere l’altra, i una altra com
si no volguessin callar mai. Comptà onze, dotze, i encara tretze, catorze... es repetien entre el xirimiri, entre l’aire
humit. Ja era tard. Es va netejar les dents. Mirà el calendari que hi havia penjat al rentamans, arrabassà el dijous i
masegà el paper com dient ja s’ha acabat, ja s’ha acabat! El divendres sorgia amb lletres grans, el divendres era un
bon dia; el de la classe amb la Lucy, el del te a cals Robson. «Beneït sigui qui ha complert la seva tasca», va llegir al
full de l’endemà. Els calendaris sempre sembla que ens parlen: ella no l’havia feta, la tasca del dia.
Virgínia Woolf, Els anys (1937)
1. La diferència entre frase i oració és que: 6. L’oració amb el complement subratllat que no fa la
a) Totes dues tenen sentit complet, però la fra- funció d’atribut és:
se és una part de l’oració. a) En Pere està canviant la roda.
b) Totes dues tenen sentit complet, però b) Les sabates són de pell.
l’oració ha de tenir verb en forma personal. c) Si no menjo, estaré malalt.
c) La frase no té sentit complet en canvi l’oració,
sí. 7. Un reportatge és:
a) Un document de recerca de continguts di-
2. L’oració que no és composta és: versos que es passa per la televisió i amb
a) Plou o fa sol? l’opinió de l’autor.
b) Un document de recerca de temes d’actualitat,
b) Descansar és necessari.
que podem trobar en diversos mitjans i for-
c) Vindré encara que plogui. mats, signat i amb documentació gràfica.
c) Un document de recerca, signat pels autors,
3. La sèrie correcta pel que fa a l’estructura de sub- de temàtica diversa, difós en diferents mi-
jecte és: tjans, amb una estructura clara, ordenada, i
a) SN, oració subordinada, pronom i verb. il·lustrat amb imatges, gràfics o entrevistes.
b) SN, mot substantivat, complement i pronom.
8. En un reportatge són importants:
c) SN, oració subordinada, pronom i mot subs-
tantivat. a) La qualitat de les imatges i que hi hagi entre-
vistes.
4. L’oració amb subjecte el·líptic és: b) La recerca acurada i la redacció clara i ordena-
da.
a) Es farà fosc.
c) Les imatges audiovisuals i que hi hagi gràfics.
b) Es troba malament.
c) Es dina a la una. 9. L’afirmació falsa és:
a) Un reportatge és més exhaustiu que una no-
5. L’oració en què seria adequat posar la preposició a
tícia.
davant del CD és:
b) E ls reportatges sempre són sobre temes
a) En Carles és un antipàtic, no saluda ningú. d’actualitat.
b) He vist la Maria passejar pel Passeig. c) El reportatge aprofundeix un tema a partir de
c) Quan acabis avisa els teus germans. diverses fonts d’informació.
Dictat
Va tancar la porta. A l’habitació feia xafogor, la nit era càlida però sempre tancaven les finestres i tiraven les cortines.
Ho va obrir tot de bat a bat. Plovia, com de costum, i fletxes de pluja platejada creuaven els foscos arbres del jardí. Es
va treure les sabates: sempre li estrenyien els peus, en particular les de setí blanc, i tot perquè era tan alta. Es descordava
la roba, la qual cosa era laboriosa perquè portava molts gafets a l’esquena. A la fi es tragué el vestit blanc de setí i el va
deixar ben plegat sobre una cadira. Llavors es raspallava els cabells. Havia estat un dijous molt pesat, reflexionà; museu
al matí, gent a dinar, estudiants a prendre el te i festa per sopar. En tot cas, ja havia passat, pensava mentre es pentinava,
ja havia passat.
Virgínia Woolf, Els anys (1937)
55
6. Al reportatge. Perquè s’expliquen fets que van ocórrer fa Avalua’t i dictat. Atreveix-t’hi
temps.
1. b) 4. b) 7. c)
7. Resposta orientativa:
2. b) 5. a) 8. b)
En quin moment va decidir amagar la marededéu?
Va tenir por que el sorprenguessin? 3. c) 6. a) 9. b)
Bibliografia
Asimov, Isaac. Moments estel·lars de la ciència. Traducció de l’anglès de Lluís Roura. Barcelona: La Magrana
(L’Esparver, Ciència, 1), 1995.
Woolf, Virgínia. Els anys. Traducció de l’anglès de M. Antònia Oliver. Barcelona: Nova Terra, 1973.
56
unitat 2
Text actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
o lu c io n s d e l b loc
S
d’activitats
pàg. 27
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
veix-t’hi
taxi. Atre
Morfosin
i. C o m p rova-ho
Mor fosintax
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
dictat. Atreveix-t’hi
Avalua’t i
t x e s
e s f i
de l
o n s 1
l u ci g . 5
S o pà
• Contextualitzar.
• Relacionar.
• Inferir.
• Anticipar.
f o sint axi
M o r
Me’l presenten.
gua
Oficis de llen
També hi ha psicòlegs forenses, arquitectes forenses, biòlegs
forenses, etc.
Zoom
Idees
Lectura
el que es casava i no el va Competències
Senyoreta dimple: El seu germà era
veure?
bàsiques
Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Taller de producció
Com si es tractés de buscar la millor freqüència en un aparell de ràdio, es fa necessari «sinto-
nitzar» amb la persona que ens està parlant.
Morfosintaxi
M’hi presenten.
Oficis de llengua
Per exemple, un metge forense és un metge especialitzat en casos judicials (i no cal haver-se
mort perquè t’examini un metge forense; si, per exemple, tens un accident i vols reclamar judici-
alment una indemnització, t’examinarà un metge forense per determinar l’abast de les lesions).
Lectura
Chico: No ho sé. No el vaig veure.
36
UNITAT
abner: Waldorf, m’estic fent vell i vull trobar algú que El requadre «Infereix»
suggereix aclariments
porti la feina de la granja quan jo me n’hagi anat.
chico: Està bé, això. I on va? lèxics, però es pot ampliar
abner: Mira, parlant ras i curt, estic buscant hereu. a altres paraules o
105 chico: Es dedica a buscar reus5? És un caçarecom expressions de les quals
penses? se’n desconegui el
abner: No, home, vull dir un hereu a qui pugui dei significat.
xar la meva granja. He pensat deixarte la meva
granja, Waldorf, sempre que sàpigues portarla. • Entendre.
110 Groucho: No et preocupis per mi, oncle Abner. Tu
• Contextualitzar.
només jeu i et mors i nosaltres farem la resta.
abner: De fet jo anava a deixar la granja al teu cosí • Reflexionar.
Nicholas, però no s’ha comportat gens bé amb • Cercar.
mi. Penso desheretarlo. No veurà ni un ral. • Analitzar.
115 Groucho: Què dius, ara? És que penses deixar Ni
cholas tan malament de la vista?
abner: Escoltin, soc Abner Flywheel, de Hickory abner: Mira, Nicholas va treballar a la granja durant
Corners. Vinc a la ciutat a buscar el meu descone quarantatres anys i aleshores em va abandonar.
75 gut nebot, que és advocat. Groucho: Això és típic dels Flywheel; sempre a punt
Groucho: Vols dir que ets Abner Flywheel..., un dels 120 de marxar.
Flywheel de Joplin, Missouri. abner: Recorda, Waldorf, abans no et deixi la granja,
abner: Mai no he sentit parlar d’aquesta branca de has de venir i demostrarme que realment la saps
la família. fer anar. Però ja us conec, els de ciutat. (Riu.) M’hi
80 Groucho: No vas fugir a Austràlia quan tenies tres jugo alguna cosa que no saps distingir una vaca
anys i vas morir per allà baix? 125 de Jersey.
abner: No. Mai no he fugit d’enlloc, jo. Groucho: Que no sé reconèixer una vaca de Jersey?
Groucho: Aleshores, vas ser tu el Flywheel que van Si és molt fàcil, home!
tancar a la presó per passar xinesos de contraban abner: Ah, sí? Doncs digue’m com ho sabries, que és
85 a la Xina el 1891? una vaca de Jersey?
abner: No, és clar que no. Mai no he estat a la presó. 130 Groucho: Senzill. Només cal mirar la matrícula!
chico: Mai no ha estat a la presó? Ei, mestre, no pot Germans Marx. Groucho i Chico, advocats: els guions radiofònics
dels germans Marx, 1989 (adaptació)
ser un autèntic Flywheel.
Groucho: T’equivoques, Ravelli. Ha passat l’examen.
90 És el meu oblidat oncle Abner. Dona una cadira a
Infereix
l’oncle Abner. Deixa que reposi els peus. Donali
una mica d’hospitalitat. Indica el número de la paraula del text que corres-
abner: Home, això ja està molt millor. De manera pon a cada un d’aquests significats:
que tu ets el petit Waldorf. Bé, bé, bé, doncs no
culpables d’un delicte
95 has canviat gens.
Groucho: Au, vinga, oncle Abner. Tampoc no semblo viciós, perdulari
pas tan jove. de gala, mudat
abner: No, no ho deia per això, és que a casa sempre mentider, falsari
vam dir que eres el nen més estúpid de la família. mates i arbusts esclarissats
100 chico: Aquest és el seu oncle, i tant. El coneix bé.
37
Comprensió i expressió.
Infereix
(5) culpables d’un delicte
(2) viciós, perdulari
(1) de gala, mudat
(3) mentider, falsari
(4) mates i arbusts esclarissats
• Llegir.
• Interpretar.
• Contextualitzar.
• Escoltar.
• Analitzar.
• Ampliar.
• Representar.
38
Comprensió i expressió –– Chico a Groucho. 18: Adeu-siau; 64: Escolti, mestre; 100:
el seu oncle
1. Resposta orientativa: –– Groucho a Senyoreta Dimple. 6: m’està molestant; 10: no
sap qui és
a) Línies 39-48. Diàleg en què en la senyoreta Dimple pregunta a
en Chico si el casament era de gala, i la sorpresa que té en • Relació entre desconeguts, a l’inici de la trobada:
saber que el nuvi no es va presentar al casament. –– Groucho a Abner. 54: Tregui’s; 67: Surti
b) Línies 76-92. Conversa delirant en què Groucho mira d’esbrinar –– Chico a Abner. 71: té pèls
la identitat real d’Abner, que es presenta com un oncle seu. –– Abner a Groucho i Chico. 60: els dic; 73: Escoltin
c) Línies 121-130. La condició que posa Abner a fi de declarar –– Abner a Chico. 69, 70: M’ha espantat...
hereu en Groucho. 5. Resposta oberta.
2. a) la trucada inicial (lín.: 1-14); b) l’arribada de Ravelli (lín.: 15-27); 6. Resposta orientativa. Per a la representació caldran quatre intèr-
c) la conversa entre Ravelli i la senyoreta Dimple (lín.: 28-48); d) prets (una dona i tres homes) i l’escena ha de ser una sala amb
l’arribada de l’oncle (lín.: 51-56); e) la comprovació de l’autenticitat dos espais diferenciats: una recepció i un despatx. A la recepció
de l’oncle (lín.: 57-88); f ) decisió sobre l’autenticitat de l’oncle (lín.: hi ha d’haver una porta d’entrada, una cadira on seu la senyoreta
89-103); g) la proposta de l’oncle (lín.: 104-130). Dimple, una taula i un telèfon. Al despatx: una taula i un parell de
3. Resposta oberta. cadires, en una de les quals seurà Abner.
4. El tractament de vostè es dona en les situacions següents: 7. Desenvolupament de l’activitat a criteri del professorat.
• Relació distant i de respecte a l’àmbit laboral: 8. Resposta orientativa:
–– Senyoreta Dimple a Groucho. 8: amb vostè; 9: Digui-li; 16: Senyoreta Dimple: amable i ingènua. Alta i prima.
el seu ajudant Groucho: Llest i satíric. encorbat i amb ulleres.
–– Senyoreta Dimple al telèfon. 13: Escolti Chico: graciós i barrut. Baix i flac.
–– Senyoreta Dimple a Chico. 44, 46: el seu germà Abner: rude i estrafolari. Gras i alt.
UNITAT
Morfosintaxi Pronominalització
Pronoms febles: definició
i formes.
Comprova-ho
1. Completa els enunciats següents:
a) Les formes reforçades s’usen al d’un verb començat en .
b) Les formes elidides s’usen al d’un verb començat en .
c) Les formes plenes s’usen al d’un verb acabat en o en diftong .
d ) Les formes reduïdes s’usen al d’un verb acabat en .
Morfosintaxi. Comprova-ho,
exercicis 1 i 2.
Els pronoms febles • Combinacions pronominals 39
Pàg. 16, exercici 1.
Pàg. 17, exercici 2.
2. a) Deixa’ns
b) dona’n
c) me’ls
d) en portarà
e) obriu-los
10
UNITAT
Repàs de pronoms febles.
Pronoms personals: forma
Atreveix-t’hi Comprova-ho i funció.
3. Escriu el referent dels pronoms febles 4. Substitueix els complements subratllats per
subratllats. pronoms i escriu quina funció fan.
Amb els apartats
«Comprova-ho» i «Atreveix-
Dilluns al matí va arribar a la consulta a dos Els veïns del costat ja es tornaven a barallar. Eren
quarts de deu, com sempre. La secretària li va co les dues de la matinada. En George Ervin se’n va t’hi» els aprenents reforcen
municar que una tal senyoreta Sophie Rutkows adonar quan va obrir els ulls i va mirar l’esfera el treball sobre pronoms
ki havia trucat i que li tornaria a trucar al cap de lluminosa del despertador.
febles. A l’activitat 3, més
quinze minuts. L’Ervin, de quarantaset anys, era estadístic i
«Sophie Rutkowski», va pensar en Clay. treballava en un banc del carrer Walnut que es dedi difícil, cal remarcar que el
«Qui és? Ah, ja ho sé: la dona de la neteja de cava a les inversions. Era d’una altura mitjana i pe referent pot no ser explícit
l’Olivia. L’Olivia li ha deixat cinc mil dòlars al tes sava una mica més de la mitjana. Fins feia pocs anys (o sigui, un pronom ell, per
tament. Segurament, se’n deu haver assabentat i havia tingut els cabells de color castany fosc. [...] exemple).
espera ficarhi la grapa.» Fins feia pocs anys, l’Ervin havia tingut la
Però quan la Sophie li va tornar a trucar no pell morena del sol, de passejar molt, jugar a golf, Els aprenents poden
va ser pas per parlar de diners. els diumenges al camp públic, i asseure’s a les «fabricar» exercicis
–Doctor Hadley –va començar a dir, amb grades de sol els dissabtes a la tarda. Encara tenia similars, i resoldre’ls, a
veu respectuosa–, se la va endur vostè, la funda ganes de fer aquestes coses, però no les feia, i per
del coixí tacada de sang de l’apartament de la això ara tenia un color de pell gris i pàl·lid, i la partir de textos nous o dels
senyora Morrow? Ho dic perquè, si se l’ha en cara gravada i arrugada. Es posava cada vegada que conté el llibre.
dut, m’agradaria tenirla per netejarla i desar el més gras, però la cara la continuava tenint prima.
conjunt complet a l’armari, tal com a la senyora David GooDiS, Vigileu aquesta dona (1947) • Entendre.
Morrow li hauria agradat. Què me’n diu, doctor?
• Reflexionar.
Mary hiGGinS clark, L’ombra del teu somriure (2010)
• Identificar.
• Classificar.
• Diferenciar.
Els pronoms personals
Els pronoms personals de primera (em, ens), segona (et, us) i tercera (es)
persones poden acompanyar un verb amb valor reflexiu (Les monitores us
rentaven les mans al safareig) o recíproc (En Pep i en Ramon s’estimen apas-
sionadament). Aquests pronoms només poden exercir dues funcions: CD o CI.
Funció de CD Funció de CI
Em pentino. Em pentino la trena.
CD CI CD
11
12
UNITAT
Combinacions de pronoms
Combinacions pronominals
febles: CD + CI.
L’ordre de col·locació dels pronoms és el següent:
Els aprenents poden fer una
lectura dels diferents casos
Reflexiu 2a persona 1a persona 3a persona
CD / CI CD / CI CD / CI CI CD / Atribut Adverbials Comprova-ho i il·lustrar-la amb frases, que
es et em li el en hi 8. Combina les formes de poden anar canviant per
us ens els la pronom amb el verb en ampliar la perspectiva. Per
els cada cas: exemple, les frases amb
les
a) me + el + compraré imperatiu Posa’t l’abric /
ho
b) te + el + ha donat Agafeu-vos fort / Tira-la a
c) se + en + omple dins / Feu-vos enrere,
Els pronoms van tots junts davant o darrere del verb.
poden ser transformades
d ) us + la + inflaré
• Van darrere quan el verb és un infinitiu, un gerundi o un imperatiu (donar-li,
amb una perífrasi verbal
donant-li, dona-li ); van davant en la resta de formes verbals (li dona). (haver de): Has de posar-te /
T’has de posar l’abric; Heu
• En el passat perifràstic els podem posar davant o darrere (li va donar, va
d’agafar-vos / Us heu
donar-li ).
d’agafar fort; Has de tirar-la
• Situats darrere d’un verb, s’hi uneixen amb un apòstrof ( posa’t els guants), / L’has de tirar a dins; Us
un guionet ( poseu-vos els guants) o les dues coses quan se’n combina heu de fer / Heu de fer-vos
més d’un ( posa-l’hi ). enrere. També poden
• Si van davant del verb, només es poden unir amb l’apòstrof (m’abraça). substituir els complements
• Quan se’n combina més d’un, cal escriure l’apòstrof tan a la dreta com sigui per un pronom feble i
possible (se’n va → se n’ha anat), llevat dels pronoms el + en → l’en. obtenir la combinació
corresponent: Posa-te’l /
• Les combinacions la hi, li ho i se us no s’apostrofen (No li ho va dir per no
Agafeu-vos-hi / Tira-la-hi /
preocupar-lo).
Feu-vos-hi, etc.
Combinacions CI + CD En el cas de les
combinacions CD + CI
• En la combinació dels pronoms de CD el, la, els, les, en, ho amb el CI plu- convé fer esment que la
ral els, en primer lloc es col·loca el pronom de CI i, a continuació, el de CD: llengua col·loquial
neutralitza la majoria de
els el: Regalaré el ventilador als veïns. → Els el regalaré. combinacions compostes
amb els en els hi.
els la: Regalaré la trona als veïns. → Els la regalaré.
els els: Regalaré els ventiladors als veïns. → Els els regalaré.
• Entendre.
• Identificar.
els les: Regalaré les trones als veïns. → Els les regalaré. • Substituir.
• Transformar.
els en: Regalaré ventiladors als veïns. → Els en regalaré.
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi,
Els pronoms febles • Combinacions pronominals
43 exercici 1.
8. a) me’l compraré
b) te l’ha donat
c) se n’omple
d) us la inflaré
13
Continuació de • En la combinació dels pronoms de CD el, la, els, les amb el CI singular
combinacions CD + CI li, en primer lloc es col·loca el CD i, a continuació, el CI, però li es transforma Comprova-ho
i altres. en hi:
9. Substitueix els CD de les
oracions següents per
Com que es tracta
d’aplicacions mecàniques
el + li → l’hi: Regalaré el ventilador al veí. → L’hi regalaré. pronoms i combina’ls
adequadament:
d’una regla (alerta amb les la + li → la hi: Regalaré la trona al veí. → La hi regalaré. a) Els deixes les sabates.
diferències amb el b) Els deixes diners?
els + li → els hi: Regalaré els ventiladors al veí. → Els hi regalaré.
llenguatge col·loquial), els c) Els deixes els
aprenents poden treballar les + li → les hi: Regalaré les trones al veí. → Les hi regalaré. pantalons?
amb frases que inventin d ) Els deixes el jersei?
ells mateixos (a més dels • En la combinació dels pronoms de CI singular li amb els CD en, ho, en pri-
e) Els deixes la faldilla?
exercicis de «Comprova- mer lloc es col·loca el CI i tot seguit el CD. També són vàlides les combina-
ho»). Frases com: Anuncien cions n’hi i l’hi amb els pronoms de CD en i ho seguits pel pronom de CI hi: f ) Deixa-li les sabates.
l’estrena per tota la ciutat / g) Deixa-li diners.
Agraeixen el regal als seus li + en → li’n: Regalaré ventiladors al veí. → Li’n regalaré. h) Deixa-li els pantalons.
cosins / Veuen ocells a les → n’hi: Regalaré ventiladors al veí. → N’hi regalaré. i ) Deixa-li el jersei.
teulades / Prepara el dinar j ) Deixa-li la faldilla.
a la seva companya, etc. li + ho → li ho: Regalaré això al veí. → Li ho regalaré.
Com a la pàgina anterior, → l’hi: Regalaré això al veí. → L’hi regalaré.
cal fer esment de les
neutralitzacions en els hi • En la combinació dels pronoms de CI li (singular) i els (plural) amb els pro-
d’algunes d’aquestes noms de CD em, et, es, ens, us, es, els de CI es canvien per hi:
combinacions, en la
llengua col·loquial.
em + li / els → m’hi: Em presenten al cap / als caps. → M’hi presenten.
Morfosintaxi. Comprova-ho,
exercici 3.
10. En el primer cas, el subjecte (jo) és qui és presentat (Em presenten al responsable); en el segon cas,
és el responsable el qui és presentat (Em presenten el responsable).
14
UNITAT
Quadres de combinacions
Quadre de combinacions de dos pronoms (pàg. 46)
de pronoms. Formes
En les cel·les dels pronoms situats davant del verb en què hi ha dues combi- col·loquials, no normatives.
nacions, la primera correspon al verb començat en consonant i la segona, al
verb començat en vocal. Igualment, en les cel·les dels pronoms situats darrere
del verb, la primera correspon al verb començat en consonant i la segona, al
verb començat en vocal.
En els casos de la combinació de pronoms li + el, la, els, les, les formes en blau
corresponen a la varietat valenciana, en la qual es respecta l’ordre CI + CD.
Formes no normatives
Sovint, en l’ús col·loquial de la llengua s’utilitzen construccions que no són
normatives i que cal evitar en el llenguatge formal i el registre escrit:
• Ús de la combinació els hi en comptes de els el, els la, els els, els les,
els ho:
Retornarem la fiança als afectats.
CD CI
Comprova-ho
11. Corregeix, quan calgui, la combinació dels pronoms els hi pels pronoms
que hi corresponen. En algun cas només n’hi haurà d’anar un.
a) Els excursionistes volen aigua, els hi pots donar una mica?
b) Els hi van demanar la documentació i van dir que no la portaven.
c) Els has trobat eixerits? Sí, els hi he trobat molt i molt.
d ) Als teus alumnes, els hi he retirat els mòbils perquè no copiessin.
e) Volien tots els gelats, però els hi va donar només un a cadascú.
f ) Les postres no els hi donarem fins que no acabin el segon plat.
g) La nena porta els pantalons mal cordats. Els hi cordes, si us plau?
h) M’agradaria que ho sabessin, però no sé com dir-els-hi.
i ) En Joan espera les instruccions. Dona’ls-hi. Morfosintaxi. Comprova-ho,
j ) No han sentit els motius de la vaga. Ara els hi resumiré. exercicis 4 i 6.
15
recordar-los-els, que et C t’hi -t’hi te’n -te’n te’m -te’m te’ns -te’ns
desplegada podria ser Hem V te n’ te m’
16
UNITAT
Racó de repàs Repàs: lèxic, morfologia,
ortografia, dictat.
17
Se solen distingir tres tipus d’estil en la presentació dels diàlegs d’un text narratiu:
estil narrat, estil directe i estil indirecte.
• Estil narrat: el narrador expressa amb paraules pròpies el que passa, sovint resumint les paraules dels
personatges sense que en puguem llegir cap intervenció literal, és a dir, sense que en puguem sentir la veu. 3
• Estil directe: el narrador transcriu les paraules literals dels personatges, i ens indica qui parla en cada moment.
Fa servir un verb introductori (dir, exclamar, afirmar...) seguit d’un trencament de l’oració marcat generalment per
la puntuació (dos punts) i per un canvi de paràgraf amb guió inicial. El verb introductori també pot aparèixer com
a incís dins de l’oració o intervenció del personatge.
– Estil directe lliure: sense anunciar-ho prèviament, el personatge parla, amb oracions literals, entremig del que
va explicant el narrador.
• Estil indirecte: el narrador explica en tercera persona què han dit els personatges, però no ho reprodueix
literalment. Ho fa mitjançant un verb de paraula o pensament (dir, assegurar, preguntar...), seguit de la conjunció
que i d’una subordinada. Les paraules del personatge es manifesten en la proposició subordinada que depèn
del verb introductori. Això provoca canvis en alguns aspectes del text com ara el temps verbal, els pronoms
personals, els determinants, etc.
– Estil indirecte lliure: és una varietat de l’estil indirecte en què s’elimina el nexe que i s’introdueixen les
paraules del personatge directament després del verb introductori (dir, murmurar, cridar...).
48
Taller de producció
Situem-nos
A. a) narratiu; b) teatral; c) narratiu; d) teatral; e) teatral; f ) teatral; g) narratiu i teatral.
B. Resposta oberta. Exemples: Nom dels personatges al marge esquerre; acotacions en cursiva i entre
parèntesis; indicis d’oralitat, com ara frases inacabades, entonacions variades...
C. Es tracta de la resposta a la pregunta de la senyoreta Dimple, en què Chico no interpreta l’expressió
vint-i-un botons com a sinònim de molt elegant. Línies 39-42:
Senyoreta Dimple: Vull dir que si anava tothom de vint-i-un botons?
Chico: Doncs no els vaig comptar, però em sembla que no en duien tants, no.
18
UNITAT
Els aprenents poden
començar llegint,
Llegeix i identifica
1. Distingeix en aquest fragment de novel·la els tres estils de diàleg (narrat, directe i indirecte):
silenciosament o en veu
alta –si hi ha cap voluntari–,
el text de la pàg. 49. En
Quinn es va posar dret, va alçar la mà en un gest de pau i li va dir que no patís. No li pensava resoldran els dubtes de
fer cap mal. L’únic que volia era saber per què s’estava al seu pis. Es va treure la clau de la lèxic i hi aplicaran els
butxaca i la va sacsejar en l’aire, per demostrar que anava amb bones intencions. Va trigar criteris de la classificació
una mica a convèncerla, però al final li va passar l’esverament. de la pàgina 48, segons el
05 Això no volia dir que hagués deixat de desconfiarne ni que hagués perdut la por.
Continuava allà plantada davant de la porta oberta, a punt de sortir disparada al primer
cas. A continuació poden
senyal d’alarma; Quinn s’hi mantenia a distància per no empitjorar les coses. La seva escoltar el text radiofònic,
boca parlava, dientli i repetintli que ella era a casa d’ell. Era evident que ella no se’n resoldre les preguntes
creia ni una paraula, però se l’escoltava per seguirli la veta, sens dubte esperant que d’«Escolta i anota»
10 es cansés d’enraonar i acabés anantse’n. i abordar l’apartat
–Fa un mes que visc aquí –va dir ella–. El pis és meu. Vaig firmar un contracte
per un any. «Situem-nos» de la pàgina
–Doncs com s’explica que jo en tingui una clau? –va preguntar Quinn, per anterior. El requadre
setena o vuitena vegada–. No la convenç això? «Suggeriments» ens diu
15 –Aquesta clau, la pot haver aconseguida de mil maneres. que també han de recordar
–No li van dir que en aquest pis ja hi vivia una persona, quan el va llo
gar?
els principals punts de
–Em van dir que era un escriptor, però que havia desaparegut i feia vista narratius.
mesos que no pagava el lloguer. La cerca del recurs
20 –Soc jo! –va dir Quinn, cridant–. Soc jo, l’escriptor que hi vivia,
aquí.
humorístic (expressió
La noia se’l va mirar fredament i es va posar a riure. interpretada literalment i no
–Un escriptor? És la cosa més divertida que he sentit mai. segons el seu significat)
Amb aquesta fila? No he vist un desastre igual en ma vida. poden fer-la en grups, i
25 –He tingut alguns problemes, últimament –va murmu
després poden cercar-ne
rar Quinn, a tall d’explicació–. Però és una cosa temporal.
–El propietari em va dir que, ben mirat, s’alegrava exemples de la vida
d’haverse’l tret de sobre. No li agradava tenir llogaters quotidiana i construir
sense feina. Gasten massa en calefacció i espatllen les situacions en què hi
30 instal·lacions. apareguin: N’hi ha per
Paul auSter, La ciutat de vidre (1985) llogar-hi cadires. Viure a la
lluna. Comptar amb els
cinc dits d’una mà, etc.
Escolta i anota
2. Escolta un fragment del primer capítol (http://qr.teide.eu/00F7 ) en versió radiofònica del clàssic de la narrativa
en català Laura a la ciutat dels Sants, i omple les dades següents:
a) Nom dels personatges que hi intervenen.
b) Nombre de veus que hi podem escoltar.
Suggeriments
c) Instruments musicals.
Recorda els principals punts de vista narratius:
d ) Efectes sonors a banda de les veus dels personatges. intern, extern objectiu i intern omniscient.
49
Pàg. 28, exercici 1.
Pàg. 29, exercici 2.
1. Resposta orientativa.
Estil narrat: 1r paràgraf
Estil indirecte: «La seva boca parlava, dient-li i repetint-li que ella era a casa d’ell.» (2n paràgraf)
Estil directe: després del segon paràgraf, diàleg amb intervencions que també inclouen estil indirecte,
com ara:
«–No li van dir que en aquest pis ja hi vivia una persona, quan el va llogar?
–Em van dir que era un escriptor, però que havia desaparegut i feia mesos que no pagava el llo-
guer.»
2. a) Laura i Tomàs.
b) Nombre de veus que hi podem escoltar: presentador, narrador, cantant.
c) Instruments musicals: piano, violí.
d) Efectes sonors a banda de les veus dels personatges: soroll del tren, veus de fons.
e) Punt de vista narratiu: extern omniscient.
19
50
3. Resposta oberta. L’estudiant pot obtenir dades, o imaginar-les, gràcies al diàleg i al text del narrador.
4. Estil indirecte lliure: línies 2 i 3 (frases del pare); línies 7-9; línies 11-14. Estil narrat: línies 9-11. Estil
directe lliure: línies 14-15 (frase de la mare).
5. Resposta orientativa:
–Segur que ha tingut un accident de cotxe –va dir el meu germà. Tots vam mirar el rellotge de la paret
i la mare va afegir:
–Ara bé, un accident de cotxe pot ser qualsevol cosa. Hi ha accidents i accidents. El meu germà i
jo vam assentir. I, tot seguit, jo vaig intervenir:
–Si hagués tingut una simple avaria ens hauria telefonat, perquè ja és molt tard.
–Quan un té un accident de cotxe –va dir el meu germà–, el mínim que li pot passar és que el por-
tin a l’hospital.
–El mínim! –vaig corroborar.
–Això representaria un diumenge sense aquell pesat de Verdi, què us sembla? –Va murmurar la
mare.
Cada diumenge al matí, a casa nostra s’escoltava un disc de Verdi, com a mínim. El meu pare
anava xiulant la melodia i nosaltres havíem de guardar el silenci més absolut, tan absolut com quan
miràvem els informatius d’esports.
20
UNITAT
Recomanacions per ser un
bon comunicador.
Receptes, consells, estratègies, recursos,
respostes, solucions...
L’apartat comença amb
per a una bona comunicació una observació sobre la
diferència entre escoltar
i sentir, que valdria la pena
L’habilitat d’escoltar exemplificar amb
situacions quotidianes.
Escoltar i sentir són dues activitats diferents. Sentir és un procés físic, que pot Si parlem per telèfon amb
ser involuntari: podem sentir les paraules d’una altra persona sense escol- algú que ens diu Oh, ara no
tar-les, com qui sent per casualitat una porta que grinyola o la ràdio del veí. t’escolto! Potser s’ha tallat
Escoltar, en canvi, és una activitat voluntària, que requereix unes condicions la comunicació!, podem
determinades, com ara calma, interès i atenció. És a dir, per escoltar cal la estar segurs que sí que ens
intenció d’escoltar. Quan volem fer-ho, centrem la vista, l’oïda i la ment en els escolta, perquè continua
sons i en els gestos de qui parla. Hi ha alguns recursos per mantenir la capa-
amb el telèfon enganxat a
citat d’escolta coordinada amb el ritme del discurs en què centrem l’atenció
l’orella, passa que –per
(una explicació, unes instruccions, un poema, una cançó...).
alguna raó– no ens sent.
Com si es tractés de buscar la millor freqüència en un aparell de ràdio, es fa Els aprenents poden
necessari «sintonitzar» amb la persona que ens està parlant. Saber escoltar elaborar frases amb
vol dir saber seguir mentalment la línia de pensament de l’interlocutor, selec- escoltar i sentir, llegir-les
cionar quines són les principals idees del missatge, recordar les idees anteri- després en veu alta i
ors i relacionar-les amb les que es van succeint. Sempre ens anirà bé mos- comprovar si han aplicat
trar-li indicis de comprensió o de dificultat en la comprensió. I ens serà més útil bé els verbs.
demanar aclariments o reconèixer una distracció puntual que no pas fer veure
que escoltem si ens hem perdut. Però hem de buscar una manera respectu- Altres conceptes que
osa d’expressar els dubtes, sense interrompre el discurs de l’altra persona. mereixen reflexió són el de
«sintonitzar» amb
Alguns obstacles de l’escolta són actitudinals. Es tracta so- l’interlocutor, els «obstacles
bretot de judicis i prejudicis (idees preconcebudes), que poden actitudinals» i l’«escolta
funcionar com un filtre de la percepció i arriben a distorsionar plena». Val la pena que els
el missatge que rebem. Si algú parla i pensem «això és massa aprenents els analitzin
complicat» o bé «ja sé què pensa i què em dirà», segurament pensant en circumstàncies
no l’escoltarem d’una manera oberta i flexible. de la seva vida quotidiana,
i els comentin i discuteixin
L’escolta plena consisteix a escoltar més enllà de les paraules
a classe. Per exemple, en
literals, comprendre les implicacions del missatge i tractar de
llegir també les emocions de la persona que parla. És a dir,
converses amb els pares,
podem intentar comprendre no tan sols el que diu, sinó també els germans –més petits o
el que sent, i considerar el punt de vista de l’altra persona i no més grans–, els companys
solament el nostre. No cal que hi estiguem d’acord, però és de classe... Quan es
important comprendre les raons d’una percepció diferent de produeix «escolta plena»?
la pròpia. A continuació trobaràs alguns consells que ajuden a Quan hi ha «obstacles
comprendre altres persones en una conversa cara a cara. actitudinals» i, per tant,
no se sintonitza amb
l’interlocutor?
51
• Escoltar.
• Reflexionar.
• Redactar.
• Identificar.
• Corregir.
• Reflexionar.
21
52
7. Resposta oberta. Podem suposar que és una sala de reunions o algun lloc ampli amb seients. Els
personatges són candidats a un lloc de treball; és probable que la seva indumentària sigui força con-
vencional.
22
UNITAT
enric: Ja ho tinc. Ja ho tinc... Estem fent el... Ens estan prenent el pèl. Textos dialogats:
Explica Ferran: Ells dos? pràctiques.
enric: No. Nosaltres ens hem cregut que hi ha un candidat fals per
8. Explica breument la situació que ha
què ens ho han dit, però el que sembla és que tots quatre som
portat els personatges a trobar-se en
un mateix lloc i a mantenir el diàleg de
candidats reals i que no hi ha cap impostor. La feina comença a la
pàgina anterior, amb la
carleS: Llavors per què serveix aquesta comèdia.
l’escena. lectura del fragment i
enric: Doncs per això, per veure si som capaços d’adonarnos que
ens estan enganyant. Als Estats Units, aquest tipus de proves als l’exercici de comprensió.
processos de selecció són habituals. Et posen problemes, enigmes, per veure si ets capaç de visualitzar situacions des Els aprenents poden
d’una òptica nova. Aquí, del que es tracta és que tots creguem que el problema és que hi ha un candidat fals, que algú
començar fent-ne una
dels que estem aquí està enganyant els altres quan, en realitat, els que ens han enganyat, d’entrada, són ells.
carleS: No. I per una raó molt senzilla. No té cap sentit que nosaltres estiguem aquí intentant demostrar la nostra pers lectura silenciosa o en veu
picàcia, si no hi ha ningú que ho valori. alta, i després poden
enric: Com que no hi ha ningú? Ens estan valorant des de fora. Segur que hi ha micròfons i ens estan sentint. O càmeres, comentar el resultat de
fins i tot. l’activitat «Escriu», sobre
carleS: Càmeres?
enric: Es deixa els candidats en una situació en què creuen que estan sols i s’observa com actuen. l’aspecte dels personatges i
carleS: I on són les càmeres? el lloc on es desenvolupa
Enric: No ho sé. Poden estar amagades a qualsevol lloc. Als llums... Jo què sé. Hi ha mil maneres. l’escena, que han deduït a
(Tots quatre fan una mirada a la sala.) partir del diàleg.
carleS: Voleu dir?
Ferran: Mira, el que dius sona tan bé que no m’ho crec. Tu ets el candidat fals. Ets l’únic que no ens has dit on treballes. Els exercicis de redacció
I aquest coneixement tan complet sobre aquest tipus de proves em demostra que formes part de l’equip de selecció. que se’ls demanen també
mercè: Sí, jo estic amb tu. A més, ha tret aquest raonament quan ja estava acorralat. Quan ha vist que nosaltres tres ja poden ser llegits i
estàvem fora i ell tenia tots els números, surt amb la història aquesta que ens estan enganyant.
comentats en veu alta. Els
Jordi Galceran, El mètode Grönholm (2005)
aprenents poden defensar
els seus punts de vista si
marGa tancant la porta Vinga, contam’ho
Escriu antònia Mira resulta que he anat al supermercat i me l’he trobat ple les interpretacions són
de dones que protestaven per l’augment dels preus I el director diferents.
9. Escriu els signes de puntuació que
per calmarles Que jo no puc fer res és la direcció qui estableix els L’activitat «Anima’t a
falten en aquest fragment d’una escena
preus i ha decidit apujarlos Amb el permís de qui li preguntaven
de teatre. (Tingues en compte que escriure» es pot fer en
Amb el permís de ningú Perquè és legal lliure comerç lliure com
s’han mantingut les majúscules.) grups petits i posteriorment
petència Lliure competència amb qui Amb nosaltres I haurem
d’aguantarnos sempre La bossa o la vida no Bandolers Desver representar-la. Els
gonyits vaig cridar jo i de seguida em vaig amagar aprenents poden valorar
marGa Ben fet
antònia En això una dona va i diu Ja n’hi ha prou Des d’ara els preus els fixarem nosaltres pagarem el mateix preu que
després la qualitat de les
l’any passat I si algú es posa farruc comprarem de bades Està clar No cal parlarne més Si hagueres vist el director realitzacions.
Es va fer blanc com la neu Esteu boges Cridaré la policia I se’n va anar com una fletxa cap a la caixa com una fletxa a
telefonar Però el telèfon no funcionava algú havia tallat el fil Per favor per favor Facen el favor de deixarme passar he • Llegir.
d’anar al meu despatx Però no podia passar perquè totes les dones l’havíem rodejat...
• Entendre.
Dario Fo, Ací no paga ni Déu! (1974)
• Inferir.
• Deduir.
Anima’t a escriure
• Escriure.
10. Escriu una escena teatral en què tres personatges tenen una discussió familiar o entre amics (200 paraules
• Puntuar.
aproximadament). Fes servir alguna d’aquestes expressions: «És que no m’escoltes!», «Ja estic cansat de les
teves manies.», «Tu sempre dius el mateix!», «No en sabia res, d’això!», «I ara! Em prens el pèl?» • Valorar.
• Argumentar.
53
8. Resposta oberta. A l’escena hi ha indicis que bossa o la vida, no? Bandolers! Desvergon-
es tracta de diversos candidats a un lloc de tre- yits! —vaig cridar jo, i de seguida em vaig
ball que s’han trobat en algun lloc d’una em- amagar.
presa durant una de les fases del procés de Marga: Ben fet!
selecció. Abans, han respost a un anunci de Antònia: En això, una dona va i diu: Ja n’hi ha
feina publicat en un web o a la premsa. prou! Des d’ara els preus els fixarem nosal-
tres: pagarem el mateix preu que l’any pas-
9. (En alguns passatges, hi ha més d’una opció sat. I si algú es posa farruc, comprarem de
correcta.) bades. Està clar? No cal parlar-ne més! Si
Marga (tancant la porta): Vinga, conta-m’ho! hagueres vist el director. Es va fer blanc com
Antònia: Mira, resulta que he anat al supermer- la neu. Esteu boges! Cridaré la policia! I se’n
cat i me l’he trobat ple de dones que protes- va anar com una fletxa cap a la caixa, com
taven per l’augment dels preus. I el director, una fletxa, a telefonar. Però el telèfon no fun-
per calmar-les: Que jo no puc fer res, és la cionava; algú havia tallat el fil. Per favor, per
direcció qui estableix els preus i ha decidit favor! Facen el favor de deixar-me passar, he
apujar-los. ¿Amb el permís de qui? —li pre- d’anar al meu despatx. Però no podia passar,
guntaven. Amb el permís de ningú. Perquè perquè totes les dones l’havíem rodejat...
és legal: lliure comerç, lliure competència. Dario Fo, Ací no paga ni Déu! (1974)
Lliure competència amb qui? Amb nosal-
tres? I haurem d’aguantar-nos sempre? La 10. Resposta oberta.
23
54
24
UNITAT
6 L’antecedent del pronom a l’oració «Doncs
no el podem servir» és:
1 Tria el terme amb què qualificaries el diàleg
anterior. a) L’amic.
b) Vostè.
a) dramàtic c) L’emissora.
b) absurd d) El cable.
c) còmic
d) tragicòmic 7 Són invariables tots els adjectius de la sèrie:
Competències bàsiques
1. b)
2. d)
3. b)
4. c)
5. d)
6. b)
7. b)
8. c)
9. a)
10. d)
Redacció
Resposta oberta.
25
Soc en Jordi i
En primer lloc, caldria llegir
el text en veu alta parant em dedico a la
esment, sobretot, a lingüística forense. alment una indemnització, t’examinarà un met
l’explicació que dona ge forense per determinar l’abast de les lesions).
També hi ha psicòlegs forenses, arquitectes fo
l’entrevistat sobre l’adjectiu
renses, biòlegs forenses, etc.
«forense», per aclarir
Un lingüista forense aporta els seus conei
exactament de què tracta
xements lingüístics per ajudar els jutges i els
la seva feina. Els aprenents, tribunals a jutjar un cas. Normalment, la feina
segurament familiaritzats consisteix en alguna d’aquestes feines:
amb contextos similars per – Identificar la veu d’una gravació (per exem
la televisió, poden aportar Què i on has estudiat? ple, una trucada amb amenaces), compa
situacions que hagin vist Vaig estudiar Filologia Catalana i Filologia His rantla amb la veu dels sospitosos.
–o viscut– en què hauria pànica a la Universitat de Girona. Després vaig – Determinar si una gravació s’ha manipulat.
estat útil la intervenció d’un fer un doctorat de Lingüística Aplicada a la – Transcriure el contingut d’enregistraments de
Universitat Pompeu Fabra, on em vaig especia mala qualitat (a causa del soroll de fons, per
lingüista forense. A la part
litzar en lingüística forense. exemple).
final, els aprenents poden
De què fas? – Detectar i analitzar casos de plagi.
plantejar hipòtesis sobre
quina era la circumstància Soc lingüista forense. Treballo fent recerca so – Determinar l’autoria d’un text escrit (per
bre la identificació de locutors en contextos ju exemple, d’una carta amb amenaces o d’una
real (parlaven la mateixa nota de suïcidi).
dicials, i fent dictàmens pericials a petició d’un
llengua, però eren de zones advocat, de la policia o d’un jutjat. Quina feina t’ha agradat fer? O en quin pro-
geogràfiques diferents, per jecte has col·laborat que t’hagi agradat?
Quant de temps fa que et dediques a això?
exemple) que feia que els
Vaig començar a dedicarm’hi l’any 2002 fent En general, treballar en casos judicials és es
«dialectes» fossin rellevants tressant, perquè implica molta responsabilitat
recerca, i a partir del 2004 vaig començar a tre
per a la investigació. ballar en casos judicials aquí i al Regne Unit, on i tota la gent que hi està implicada s’hi juga
Segurament la majoria dels vaig anar a especialitzarme. molt, però quan veus que has ajudat a fer jus
tícia amb la teva feina n’obtens la recompensa.
aprenents no haurà sentit a En què consisteix la teva feina? Per exemple, recordo un cas d’una persona de
parlar abans d’aquesta Abans hem d’aclarir què és la lingüística foren Montgat que va ser injustament acusada de ser
feina. Això pot ser motiu de se, perquè sovint la gent es pensa que treballem un narcotraficant i condemnada a quinze anys
conversa, per aclarir-ne amb morts, i no és així. L’adjectiu forense prové de presó a Itàlia, perquè el van confondre amb
aspectes o per deduir-ne: del mot llatí forum, que era el nom de la plaça una altra persona. En part gràcies a la meva
central de les ciutats romanes. En aquest lloc feina i a la d’altres col·legues, vam aconseguir
per exemple, ¿quines
hi havia, normalment, els tribunals de justícia. que l’alliberessin. En aquest cas, hi havia grava
competències (a part de les Per això, en l’actualitat, forense significa «relatiu cions telefòniques de l’autèntic narcotraficant,
lingüístiques) serà o pertanyent a l’administració de justícia». Per que havia comprat el telèfon a nom de l’home
convenient tenir per exemple, un metge forense és un metge es de Montgat. En aquesta investigació, a banda
treballar d’assessor pecialitzat en casos judicials (i no cal haverse dels aspectes acústics de la veu, va ser impor
mort perquè t’examini un metge forense; si, per tant analitzarne els aspectes lingüístics dialec
forense? (coneixements de tals, ja que l’acusat parlava un dialecte diferent.
exemple, tens un accident i vols reclamar judici
dret, diferents llengües,
fonètica, etc.).
• Llegir.
• Comprendre.
56
• Reflexionar.
26
29
30
31
Neil Simon, en l’adaptació al teatre de vuit contes d’Anton Txékhov, del segle xix, ens permet copsar en viu la
u
condició humana i les seves debilitats, amb la seva empremta característica: el sentit de l’humor i una certa
tendresa que matisen la crua realitat. Busquem en la peça de teatre les debilitats i fortaleses dels personatges.
L’audició
Veu del narrador: L’actriu següent, si us plau! Una altra actriu, si us plau! (Entra una noia jove i camina fins al
centre de l’escenari. Està molt nerviosa i agafa la seva bossa amb força. No sap on mirar ni què fer. Òbviament, és la seva
primera audició. Du un mocador a la mà i contínuament s’eixuga el front febrós.) Nom.
Nina (No ha entès la pregunta):Què?
Veu: El seu nom!
Nina: Oh, Nina.
Veu: Nina? I ja està? Nina, només?
Nina: Sí, senyor.Vull dir, no, senyor... Nina Mikhailovana Zarehnaia.
Veu: Edat?
Nina: La meva edat?
Veu: Sí, per favor... Això significa: Quina edat té, vostè?
Nina (pensa): De quina edat la necessiten?
Veu:Vol fer el favor de respondre a la pregunta directament?
Nina: Sí, però voldria aclarir-li que puc tenir l’edat que vulguin... Setze, trenta... A l’escola vaig interpretar una
vella de setanta-vuit anys reumàtica i tothom va dir que era tan creïble... fins i tot una senyora reumàtica de
setanta-nou anys m’ho va assegurar.
Veu: Molt bé, però resulta que no busquem cap vella reumàtica de setanta-vuit anys. Estem buscant una noia de
vint-i-dos anys. I ara faci el favor: edat!
Nina:Vint-i-dos anys, senyor.
Veu:Vol dir? Li n’hauria fet uns vint-i-set o vint-i-vuit.
Nina: Perquè tinc un constipat terrible, senyor. Em fa semblar més gran del que soc... L’any passat vaig tenir la
grip i el metge es pensava que en tenia trenta-nou. Li prometo que, quan cal, semblo una noia de vint-i-dos
anys, senyor. (S’eixuga el front.)
Veu:Vol dir que no té febre?
Nina: Sí, senyor... almenys estic a quaranta.
Veu: Déu meu! I què fa passejant al pic de l’hivern a quaranta de febre? Vagi-se’n a casa, criatura. Fiqui’s al llit. Ja
vindrà un altre dia.
Nina: Oh, no, si us plau. He esperat sis mesos per aconseguir aquesta audició. I abans vaig haver de fer cua tres
mesos per entrar a la llista dels sis mesos d’espera. Si em tornen a passar al final de la llista, hauré d’esperar sis
mesos encara, i aleshores ja tindré vint-i-tres anys i serà massa tard. Per favor, deixi’m llegir, senyor. En realitat
em sento molt millor. (Es toca el front.) Em sembla que la febre ja m’ha baixat a trenta-vuit.
Veu: Ja veig que vol convertir-se en actriu de tot cor.
Nina: Amb el cor, amb l’ànima, amb tot el meu alè, amb els ossos del cos i la sang de les venes...
Veu: Bé, bé, ja està bé de descripcions anatòmiques. Però digui’m, quina experiència té com a intèrpret?
Nina: Com ara què?
Veu: Bé, per exemple, d’això que estem parlant: com a actriu. Quina experiència té com a intèrpret?
Nina:Vol dir dalt d’un escenari?
Veu: És un bon lloc per fer d’actriu.
Nina: He estudiat interpretació durant tres anys amb Madame Zoblienska.
Veu: Ensenya aquí, a Moscou?
Nina: No, a Odessa.
Veu: O sigui que vostè és, parlant estrictament, una aficionada.
Nina: Sí, senyor, aquí a Moscou... Però a Odessa soc una actriu professional.
Veu: Sí, està molt bé, però miri, necessitem una actriu de vint-i-dos anys, professional a Moscou... Odessa, tot i
que li concedeixo que és una ciutat ben bonica, no és Moscou, teatralment parlant... Li aconsello que adqui-
reixi més experiència i es prengui unes aspirines.
1. Detalla les tres situacions del diàleg que consideris més còmiques o enginyoses.
2. L’actriu finalment aconsegueix, com a mínim, llegir les escenes que portava preparades de Les tres germa-
nes. Explica si la Nina ha aconseguit el paper i quines estratègies ha fet servir per fer-se escoltar. Posa
exemples del text.
2. Situa els pronoms febles després del verb en cadascuna de les oracions següents:
a) La pilota, els la vol tornar.
b) Els escacs, els els vol regalar.
c) La motxilla, la hi haurà d’ensenyar.
d) Els bolets, ens els ha de portar a casa.
e) La coca, us l’ha de tornar sencera.
3. Completa les oracions següents amb l’hi, la hi, els hi, les hi, li’n, li n’, li ho:
a) La directora demana els resultats dels exàmens, haureu de donar.
b) La meva tia em va demanar les fotografies de quan era petita. Aquesta tarda enviaré.
c) La Maria vol tot el que has comprat. Porta de seguida.
d) El secretari de l’Ajuntament demana la documentació del tècnic. Envia .
e) La seva mare s’ha fet gran i el dinar fa ella.
f ) Tinc moltes roses al jardí, a la conserge donaré un ram.
g) Em va demanar tres novel·les per a l’estiu i encara no he recomanat cap.
4. Corregeix la combinació dels pronoms els hi pels pronoms que hi corresponen. En algun cas només n’hi ha
d’anar un.
a) Entesos! Els hi deixo el paquet a casa del veí.
c) Volien la mostra dels estampats, però només els hi van donar una.
1. Escriu a sota de cada complement subratllat si es tracta de CD o CI i després copia l’oració tot substituint-los
pels pronoms febles corresponents.
a) Lliureu els resultats dels exàmens als alumnes.
2. Respon afirmativament les preguntes substituint el CD i el CPred per les combinacions de pronoms que
corresponguin. Fixa’t en l’exemple.
Has pintat l’habitació de color vermell? Sí, me la hi he pintada.
a) T’has deixat el llum encès?
b) Avui ja portes la feina acabada?
c) Van nomenar alcalde en Ramon?
d) T’has tenyit els cabells vermells?
e) Has portat la gasosa esbravada?
f ) Tornes el jersei tacat?
g) Es diu Núria, la professora nova?
L’any passat vaig anar a veure el metge perquè em corregís la erra. Ell em va escoltar i em va dir... Escolti’m,
ja té els seus anys, els cabells (a) cauen en quantitat, ja no (b) queden gaires coses ma-
ques. L’única cosa francament bonica que (c) queda és precisament la manera de pronunciar la
erra. Més val no corregir- (d) , i em deu cent cinquanta corones per la consulta...
Bohumil Hrabal, Noces a casa (1986)
5. Identifica els pronoms febles de les oracions següents i digues quins tenen una funció sintàctica i quins no:
a) La meva fillola no les tenia totes quan va pujar a les muntanyes russes.
b) En Pere patia per les autoritzacions, tenia por de no tenir-les totes a final de curs.
e) La meva cosina és molt hàbil, se les pensa totes per aconseguir el que vol.
f ) No respon les preguntes a la babalà, se les pensa totes abans de respondre.
cant – pins
camp – fort
port – calb
b) El jutge va dir al secretari que no calia que el testimoni declarés en aquell moment. Quan li ho va dir jo hi
era davant.
c) Abans no tenia clar si deixar la meva clau a l’Antoni, però m’he decidit: demà mateix la hi portaré.
d) He pensat de col·locar butaques al despatx, però no tinc clar si col·locar-n’hi dues o tres.
e) Quan vegis les teves companyes de feina, dona’ls records de part meva.
f ) Si li vols comprar un regal al teu pare, compra-li’n un que li sigui útil per a la feina que fa.
4. Explica la diferència entre els diàlegs en estil narrat, estil directe i estil indirecte. [3 p.]
6. Explica el significat d’acte, escena i acotacions pel que fa als textos teatrals. [2 p.]
7. Escriu, en unes 150 paraules, un diàleg teatral entre dos personatges narrat en estil directe. Incorpora-hi els
elements propis d’un text teatral. [3 p.]
Dictat
Vaig decidir de quedar-me on era i deixar-les fer amb la seva reunió mentre jo anava fent amb els meus ratolins,
però me les vaig quedar mirant una estona més per l’escletxa del paravent, esperant que s’asseguessin i es calmessin.
Quantes n’hi havia? Vaig calcular que pels volts de dues-centes. Els rengles del darrere van ser els primers a omplir-
se. Totes semblaven voler seure tan lluny de la tribuna com fos possible.
Al mig de l’últim rengle hi havia una senyora amb un barret verd minúscul que no parava de gratar-se el clatell.
No se n’estava ni un moment. Em va fascinar la manera amb què els seus dits perseveraven en gratar els cabells del
clatell. Si ella hagués sabut que algú l’estava mirant per darrere, estic segur que s’hauria sentit avergonyida. Potser
tenia caspa, vaig pensar.
Roald Dahl, Les bruixes (1983)
1. Hi ha diverses formes de pronoms febles: 6. Assenyala l’opció correcta per completar l’oració:
a) Reforçades, elidides i plenes. Em sembla que els venedors ja saben que demà
han de venir a les set del matí. En tot cas,◆.
b) Reforçades, elidides, i personals.
a) recorda’ls-ho
c) Reforçades, elidides, plenes i reduïdes.
b) recorda’ls-hi
2. En la combinació dels pronoms de CD (el, la, els, c) recorda-los-ho
les, en, ho) amb el CI plural (els), la col·locació cor
recta és: 7. Marca l’opció adient als elements propis d’un text
a) CI + CD. teatral.
b) CD + CI. a) Acotacions i nom dels personatges en lletra
c) Totes dues combinacions són possibles. cursiva, intervencions del narrador entre
guions.
3. Només en una de les oracions següents el pronom b) Acotacions entre parèntesis; nom del per-
hi fa una funció sintàctica. Assenyala-la. sonatge, actes i escenes en lletra cursiva;
a) Avui l’has feta bona! signes de puntuació que indiquen varia-
b) No hi veu de l’ull dret. cions en l’entonació.
c) No m’hi puc estar més! c) Acotacions en lletra cursiva; salt de línia per
indicar canvi d’interlocutor; divisions en ac-
4. Assenyala l’opció correcta per completar l’oració: tes i escenes.
Em sembla que aquesta carpeta s’ha de col·locar
en el primer prestatge de l’armari. Et fa res ◆? 8. Un diàleg d’un text narratiu pot ser presentat en:
a) deixar-l’hi a) Estil directe, estil narrat, estil directe lliure.
b) deixar-li b) Estil indirecte, estil directe i dialogat.
c) deixar-la-hi c) Estil narrat, estil directe, estil directe lliure,
estil indirecte, estil indirecte lliure.
5. Assenyala l’opció correcta per completar l’oració: El
jutge va dir al secretari que no calia que el testimoni 9. En l’estil directe el narrador:
declarés en aquell moment. Quan ◆ jo hi era davant. a) Transcriu les paraules dels personatges.
a) li ho va dir b) Explica en tercera persona el que han dit els
b) l’hi va dir personatges.
c) li va dir c) Dona la seva versió dels fets.
Dictat
Deixa’m dir-te una cosa que potser et sorprendrà.Tot sovint m’he preguntat què devies pensar realment de mi i qui-
na impressió et vaig fer el dia que em vas veure per primer cop. Em pregunto si la meva disfressa et va enganyar a tu,
com a tothom, i et va fer creure que era orgullós, arrogant i presumptuós quan, de fet, era tímid, espantadís i solitari.
No em sorprendria. Lluïa la màscara amb tota naturalitat, i l’havia anat perfeccionant fins a convertir-la en un art.
Era la meva única defensa. Sense ella no em podia enfrontar a la vida, temorós com estava constantment de ser ferit
quan em trobava amb gent a la qual admirava i respectava per la seva intel·ligència i pel que havien fet, conscient que
ells em respectaven a mi per una sola raó: perquè era un Hohenfels.
Fred Uhlman, L’ànima valenta (1985)
2. Resposta oberta.
1. a) CD, CI; Els els lliureu. / Lliureu-los-els.
3. Resposta oberta. b) CI, CD; La hi envio.
c) CD, CI; Porta-li-ho. / Li ho portes.
d) CD, CI; No els hi concediran.
Morfosintaxi. Comprova-ho
e) CD, CI; El secretari de l’Ajuntament els la demana.
f ) CI, CD; L’hi regalarà.
1. a) Se m’espatllen molt sovint.
g) CD, CI; Els en regalaré.
b) Me n’hi tiro molt.
h) CD, CI; Li’n deixaré.
c) No se n’ha adonat.
d) Me’n vaig de casa. 2. a) Sí, l’hi he deixat.
e) Emporta-te’ls. b) Sí, ja la hi porto.
f ) La hi donaré demà. c) Sí, l’en van nomenar.
g) Dona-me’ls. d) Sí, me’ls hi he tenyit/tenyits.
h) Torneu-nos-els. e) Sí, la hi he portada.
f ) Sí, l’hi torno.
2. a) Els vol tornar la pilota.
g) Sí, se’n diu.
b) Els vol regalar els escacs.
c) Li haurà d’ensenyar la motxilla. 3. a) els hi
d) Ens ha de portar els bolets a casa. b) n’hi
e) Us ha de tornar la coca sencera. c) n’hi
d) les hi
3. a) els hi
e) la hi
b) les hi
f ) l’hi
c) -li-ho
d) -la-hi 4. a) li
e) l’hi b) li
f ) li’n c) li
g) li n’ d) l’hi
4. a) Entesos! Els deixo el paquet a casa del veí. 5. No tenen funció sintàctica: a) les, c) l’ (la) , e) se les
b) Han reclamat els diners i els els tornaran tots. Fan funció sintàctica: b) les, d) l’ (la), f ) se les.
53
Bibliografia
Dahl, Roald. Les bruixes. Traducció de l’anglès de Manuel Florensa. Barcelona: Empúries (L’Odissea, 1), 2005.
Hrabal, Bohumil. Noces a casa. Traducció del txec de Monica Zgustova. Barcelona: Destino (L’Àncora, 59), 1993.
Simon, Neil. El bon doctor. Traducció de l’anglès de Guillem-Jordi Graells. Barcelona: Companyia de l’Institut del
Teatre de la Diputació de Barcelona, 1985.
Uhlman, Fred. L’ànima valenta. Traducció de l’anglès de Dolors Udina. Barcelona: Columna (Clàssica, 202), 1999.
54
unitat 3
Text actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
loc
Solucions del b
d’activitats
pàg. 27
Fitxes
ió i expressió
Comprens i
taxi. At reveix-t’h
Morfosin
i. Comprova-ho
Mo rfosintax
oral
Activitat
Prova
t. Comprova-ho
Ava lua’t i dicta
i
dictat. Atreveix-t’h
Avalua’t i
t xe s
f i
d e les
i o n s 49
o l u c à g .
S p
• Contextualitzar.
• Relacionar.
• Inferir.
• Anticipar.
Taller de producció
ituir una
den co nst
eren m o n òleg s i po a l’ escenar i.
rven ci o n s es co nsi d un so l pe rso natge
Aques tes in
te ir, amb
bra, és a d
cera de l’o
escena sen
Lectura
r.
era tan dolent que em van rebutja
El meu estat de precarietat física
Zoom
Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Morfosintaxi
El verb viure és l’únic en què apareix sempre el so [k].
Taller de producció
En aquest tipus de teatre, en alguns casos, trobem una llarga intervenció d’un dels personatges
que no s’adreça directament a un altre personatge (es pot adreçar al públic o a si mateix).
Lectura
Una de les vegades que això em va passar va coincidir amb la inspecció per al servei militar.
Oficis de llengua
Fa més de vint anys que treballo programant traductors automàtics.
o per qualsevol altra raó. seva desconfiança o a la seva cordialitat. Vaig ser un 30 edat, la vida ja no tenia res de meravellós per a vostè.
Després, algú en pot fer 10 bon alumne a l’escola i a l’institut. Vaig aconseguir Ho tenia per a mi, per desgràcia, i dic per desgràcia
una lectura en veu alta que ser apreciat per companys i professors, cosa estranya. perquè això no m’ha ajudat. Vaig abandonar l’insti-
serveixi per comentar les Jo no tenia, l’hi puc assegurar, la menor ombra de tut i vaig buscar feina. Uns parents de la província 5
característiques del càlcul: no adulava2 els professors ni em subordinava van voler que anés a viure amb ells. Vaig rebutjar-ho3.
personatge i introduir les als companys. Així vaig arribar als setze anys, època 35 Havia mossegat amb gana el fruit de la llibertat i de
observacions dels 15 en què... No li he dit que soc fill únic i vivia amb els la soledat i no estava disposat a permetre que me’l
aprenents. pares. Ara suposi el que vulgui. Suposi que van morir traguessin. Encara no sabia, a aquelles altures, que
Una de les fotos que en un accident o que es van separar perquè no po- aquell fruit de vegades és amarg... L’avorreixo? 5
il·lustra el text representa dien viure l’un amb l’altra. Esculli. De qualsevol ma- En Silvestre va encreuar els braços musculosos
un jove ajagut al sofà nera, arribem al mateix lloc: em vaig quedar sol. Em 40 sobre el pit i va respondre:
20 dirà, si ha optat per la segona hipòtesi, que em podia –No, sap prou bé que no.
llegint un llibre. És un
haver quedat vivint amb ells. Si fos així (quedem-nos L’Abel va somriure.
moment d’oci. ¿És similar
6
al que viuen els aprenents?
És diferent? ¿S’asseuen
(o s’estiren) a llegir un
llibre?
58
Comprensió i expressió.
UNITAT
El requadre «Infereix»
suggereix aclariments
lèxics, però es pot ampliar
a altres paraules o
expressions de les quals es
desconegui el significat.
• Entendre.
• Contextualitzar.
• Comparar.
• Analitzar.
• Reflexionar.
–Té raó. Continuem. Per a un noi que no sap 65 Ignoro si sap què és estar sense feina, sense diners i
res als setze anys, i el que jo sabia era el mateix que sense casa. Jo sí que ho sé. Una de les vegades que
45 res, i està disposat a viure sol, trobar feina no és fà- això em va passar va coincidir amb la inspecció per
cil, encara que no es permeti escollir. Jo no vaig triar. al servei militar. El meu estat de precarietat5 física era
Em vaig agafar al que va aparèixer primer, i el que va tan dolent que em van rebutjar. Vaig ser un dels que
aparèixer primer va ser un anunci on es demanava un 70 la Pàtria no va voler... No em va importar, l’hi dic
empleat per a una pastisseria. Hi havia bastants pre- amb franquesa, encara que el menjar i el llit garantits
50 tendents4, ho vaig saber després, però el propietari de tinguessin els seus avantatges. Al cap de poc, vaig
la botiga em va escollir. Vaig tenir sort. Potser havien aconseguir trobar una feina. Riurà si li dic de què.
influït en l’elecció el meu vestit net i les meves ma- Feia propaganda d’un te meravellós que curava totes
neres educades. Més tard ho vaig comprovar, quan 75 les malalties... No ho troba graciós? Doncs ho hau-
vaig voler buscar una feina nova. Em vaig presentar ria trobat, si m’hagués sentit parlar-ne. Mai no he
55 brut i mal educat... Va ser definitiu, com es diu ara. mentit tant a la meva vida i no pensava que hi hauria
No em van ni mirar. El sou arribava, tot just, per mo- tanta gent disposada a creure mentides. Vaig viatjar
rir de fam. Però jo tenia reserves acumulades durant per una bona part del país, vaig vendre el meu te mi-
setze anys de bon tracte i em vaig aguantar. Quan les 80 raculós a gent que em creia. Mai no vaig tenir remor-
reserves es van esgotar, no vaig trobar una altra solu- diments6. El te no feia mal, això l’hi puc assegurar, i
60 ció que no fos completar els àpats amb els pastissos les meves paraules donaven tanta esperança a qui
del patró. Avui no puc veure un pastís sense tenir en comprava que em temo que encara em quedaven
ganes de vomitar. [...] En aquests moments, treballo a deure diners. I és que no hi ha diners que paguin
com a administratiu en una obra, a Areeiro. Demà, 85 l’esperança...
no sé què seré. Potser aturat. No seria el primer cop... José Saramago, Claraboia (2011)
Infereix
Indica el número de la paraula del text que correspon a cada un d’aquests significats:
59
Infereix
(5) fragilitat
(2) afalagava
(1) a propòsit
(6) penediment, recança
(3) desestimar, refusar
(4) aspirants, sol·licitants
• Llegir. estalvis. 9. Escolta el primer paràgraf del text que has llegit i
anota tot el que consideris que contrasta amb la
• Comprendre. g) Els diners poden comprar-ho
absolutament tot. sensació que has tingut quan l’has llegit i que
• Comparar. se’n diferencia.
• Escoltar.
Explica
• Reflexionar. Justifica
3. Explica el significat de l’oració: «Havia mossegat
• Ampliar. 10. Amb la informació que ha aportat l’Abel,
amb gana el fruit de la llibertat i de la soledat i no
• Raonar. estava disposat a permetre que me’l traguessin». t’agradaria assemblar-t’hi? Raona la resposta.
Precisa
4. Imagina en què consistia cada una de les feines
que ha tingut el protagonista i detalla cinc
accions de les més habituals de cada una
(empleat d’una pastisseria, administratiu en una
obra i propagandista d’un te miraculós).
60
UNITAT
Els verbs irregulars:
Morfosintaxi El verb irregularitats en el lexema,
en el morfema o en tots
dos.
Els verbs irregulars
Els verbs irregulars, a diferència dels regulars, presenten formes
Abans de començar,
convindria recordar
que s’aparten del model. Aquestes variacions poden ser en el Comprova-ho els conceptes de lexema
lexema, en el morfema o bé en tots dos. 1. Explica la diferència que hi ha entre els i de morfema, aplicats a
verbs purs i els incoatius de la tercera les formes verbals. També
• Irregularitats en el lexema: conjugació i posa un exemple de cada
caldria recordar que les
tipus diferent dels verbs model.
aprendre irregularitats no són
aprengués 2. Digues quina informació gramatical degudes al capritx dels
aprenguessis aporten els morfemes del verb. gramàtics, sinó a la manera
aprengués d’explicar enraonadament
aprenguéssim les característiques de la
aprenguéssiu
llengua que parlem.
aprenguessin
Els aprenents poden llegir
• Irregularitats en els morfemes: la teoria i a continuació fer
les activitats «Comprova-
estar Atreveix-t’hi
estic
ho» (de repàs) i «Atreveix-
ets 3. Separa el lexema i els morfemes dels t’hi», d’anàlisi gramatical.
està verbs següents: També poden dividir-se en
estem evacuï, vinguéreu, prendríem, grups i pensar formes
esteu segueixen el model lluíssim, obriria, compleixi, hagi batut, verbals irregulars, que
estan amassàvem, haguéssiu obtingut, hauran d’analitzar els altres
aplomaré, havia macerat, escriviren, grups, etc.
hauria pudit, apassioni.
• Irregularitats en el lexema i els morfemes:
anar • Llegir.
vaig • Entendre.
vas
• Identificar.
va
• Descriure.
anem
segueixen el model • Classificar.
aneu
van • Reflexionar.
Models regulars
1a 2a conjugació 3a conjugació
conjugació -er / -re -ir
-ar
Incoatiu Pur
cantar témer perdre
servir dormir
Morfosintaxi. Comprova-ho,
Els verbs irregulars • Oracions exhortatives • Les perífrasis verbals 61 exercici 1.
perills i els avantatges de la llibertat i de la soledat i m’hi trobo bé. van voler que anés a viure amb ells. Vaig rebutjar-ho. Havia mosse-
Fa dotze anys que visc així, des dels setze. Els meus records de la gat amb gana el fruit de la llibertat i de la soledat i no estava dispo-
infància ara no venen a tomb, entre altres coses perquè encara no sat a permetre que me’l traguessin. Encara no sabia, a aquelles al-
soc prou vell perquè m’agradi explicar-los, i també perquè no aju- tures, que aquell fruit de vegades és amarg... L’avorreixo?
darien en res a la seva desconfiança o a la seva cordialitat. Vaig ser
un bon alumne a l’escola i a l’institut. Vaig aconseguir ser apreciat 10. Resposta oberta.
per companys i professors, cosa estranya. Jo no tenia, l’hi puc as-
segurar, la menor ombra de càlcul: no adulava els professors ni em Morfosintaxi
subordinava als companys. Així vaig arribar als setze anys, època
en què... No li he dit que soc fill únic i vivia amb els pares. Ara supo- 1. Els verbs purs tenen la mateixa arrel en tots els temps i persones;
si el que vulgui. Suposi que van morir en un accident o que es van els incoatius afegeixen l’increment -eix entre el lexema i la des-
separar perquè no podien viure l’un amb l’altra. Esculli. De qualse- inència de les tres primeres persones del singular i la tercera del
vol manera, arribem al mateix lloc: em vaig quedar sol. Em dirà, si plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.
ha optat per la segona hipòtesi, que em podia haver quedat vivint Verb incoatiu: patir Verb pur: sentir
amb ells. Si fos així (quedem-nos amb aquesta hipòtesi), suposi
que no em vaig voler quedar amb cap dels dos. Potser perquè no 2. Indiquen la persona (1a, 2a o 3a), el nombre (singular o plural), el
els estimava. Potser perquè els estimava igualment tots dos i era temps (present, futur, futur perfet, perfet, passat –simple o perifràs-
incapaç de triar entre ells. Pensi el que vulgui, perquè, repeteixo, tic–, passat anterior –simple o perifràstic–, imperfet, condicional,
arribem al mateix lloc: em vaig quedar sol. Als setze anys (se’n re- condicional perfet, plusquamperfet), el mode (indicatiu, subjuntiu,
corda?), als setze anys la vida és una cosa meravellosa, almenys imperatiu) i l’aspecte (perfectiu o imperfectiu).
per a algunes persones. Li veig a la cara que, a aquella edat, la vida
ja no tenia res de meravellós per a vostè. Ho tenia per a mi, per 3. evacu-ï / vingu-éreu / prendr-íem / llu-íssim / obr-iria / compl-eixi / hag-i
desgràcia, i dic per desgràcia perquè això no m’ha ajudat. Vaig batut / amass-àvem / hagu-éssiu obtingut / aplom-aré / hav-ia mace-
abandonar l’institut i vaig buscar feina. Uns parents de la província rat / escriv-iren / hau-ria pudit / apassion-i
4. Present de subjuntiu
evacuï, evacuïs, evacuï, evacuem, evacueu, evacuïn
Imperatiu
evacua, evacuï, evacuem, evacueu, evacuïn
6. a) trauré
b) cabo
c) inclòs
d) imprès
e) vulgueu
f ) reconec
g) faci
h) cabut
i) vulguem
10
UNITAT
Els verbs velaritzats Irregularitats verbals. Més
verbs de la segona
Molts verbs de la segona conjugació –i tenir i venir de la tercera–, presenten
conjugació i verbs de la
canvis en el lexema; per exemple, el verb vendre alterna tres lexemes dife-
tercera.
rents:
• Entendre.
7. escriure: escriv- (escrivia) / escrigu- (escrigués) / escriu- (escriuríem) • Reflexionar.
doldre: dol- (dolem) / dolgu- (dolgueren) / dold- (doldrà) • Classificar.
• Diferenciar.
• Memoritzar.
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi,
exercicis 1, 2 i 3.
11
Irregularitats de la tercera • El verb lluir (com dur) té una doble forma en la segona i la tercera persones
conjugació. del singular del present d’indicatiu, lluu/llu, i canvia de model segons el sig-
nificat. Quan fa referència a ‘emetre llum’ és pur: M’agrada el sol d’hivern
dormir servir
Present Imperatiu Present Present Imperatiu Present
d’indicatiu de subjuntiu d’indicatiu de subjuntiu
Morfosintaxi. Comprova-ho,
exercicis 2, 3 i 4. 11. Escriu la primera persona del singular de l’imperfet d’indicatiu de conduir, reeixir, oir, induir, obeir, influir,
posseir.
Pàg. 30, exercici 3.
Pàg. 31, exercicis 4 i 5.
Pàg. 32, exercicis 6, 7, 8 64 Els verbs irregulars • Oracions exhortatives • Les perífrasis verbals
i 9.
Pàg. 33, exercicis 10 i 11.
9. construirem/construírem, obeíem, traduí, distribuït, influir, avaluïs, seduïen, córrer, trèieu, cloguéssiu,
canviï, produint, aniran, fossin, reduíeu, conduir, entén, fóssiu, obliqüem
12
UNITAT
Com s’expressa un prec,
Oracions exhortatives
una ordre, una exhortació.
Per expressar una ordre, un prec o una exhortació es fa servir el mode impe-
ratiu si la frase és afirmativa, i el present de subjuntiu si la frase és negativa. En Caldrà recalcar que les
exhortacions en oracions
cap cas no es fa servir l’infinitiu.
negatives exigeixen el
Beu més a poc a poc. → No beguis tan a poc a poc. mode subjuntiu. Això fa
Imperatiu Present de subjuntiu que, en els verbs
Oració afirmativa Oració negativa
velaritzats, es produeixin
Conjugar el present de subjuntiu dels verbs velaritzats no és cap problema, ja
diferències en la segona
que les sis persones tenen el so [g]. Per conjugar l’imperatiu podem recordar persona, en frases
que la 2a persona del singular (tu) indica si la 2a del plural (vosaltres) porta [k] afirmatives i negatives:
o [g]. La 3a persona del singular (ell) ho indica de la 1a i 3a del plural (nosaltres Pren tota la fruita que
i ells). vulguis. / No prenguis més
préssecs. Viviu les vostres
escriguem (nosaltres) vides. / No visqueu les vides
escriu (tu) escriviu (vosaltres) dels altres. Els aprenents
poden llegir la teoria i fixar-
escrigui (ell) escriguin (ells)
se en el quadre
d’equivalències. Després,
Oració exhortativa afirmativa Oració exhortativa negativa
Imperatiu Present de subjuntiu amb la llista de verbs
– – velaritzats que han obtingut
beu no beguis en exercicis anteriors,
begui no begui poden practicar, en grups o
beguem no beguem individualment. L’apartat
beveu no begueu «Comprova-ho» ajuda a
beguin no beguin comprovar si la qüestió
està consolidada.
Comprova-ho • Entendre.
• Identificar.
12. Transforma aquestes ordres afirmatives en negatives, afegint-hi
l’adverbi no i canviant el temps verbal: • Relacionar.
• Escriure.
a) Moveu les cadires de l’altra aula.
b) Esteneu la roba abans que plogui.
c) Descriviu tot el que hàgiu viscut aquests dies.
d ) Seieu aquí fins que us avisin.
e) Preneu la paraula quan us ho digui.
f ) Dueu el detingut a comissaria.
g) Tingues paciència.
12. a) No mogueu...
b) No estengueu...
c) No descrigueu...
d) No segueu...
e) No prengueu...
f ) No dugueu...
g) No tingueu...
13
Morfosintaxi. Comprova-ho,
exercicis 5 i 6.
14
UNITAT
Perífrasis de gerundi Els aprenents poden
utilitzar «Comprova-ho»
Valor Estructura Exemple
estar + gerundi Està parlant amb la veïna.
com una mena de test,
i «Atreveix-t’hi» com la
anar + gerundi Es va recuperant de l’agressió.
durada consolidació del
continuar + gerundi La garsa continua xisclant.
coneixement de la perífrasi.
seguir + gerundi Segueix nevant.
Comprova-ho
13. Completa les oracions amb la perífrasi adequada, tenint present el
significat i el verb que hi ha entre parèntesis.
a) Aquesta nit, durant la cerimònia, en Roc (imminència, plorar).
b) Avui, durant la cerimònia, en Roc (probabilitat, plorar).
c) Demà, durant l’interrogatori, en Roc (obligació, plorar).
d ) Aquesta tardor, l’Arnau (obligació, anar) al Japó.
e) Aquesta tardor, l’Arnau (probabilitat, anar) al Japó.
f ) els residus (obligació, reciclar).
g) els residus (possibilitat, reciclar).
h) Les autoritats (finalització, acabar) el recompte de vots.
i ) Les autoritats (durada, recomptar) els vots.
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi,
exercici 4.
14. a) possibilitat
b) probabilitat
c) imminència
d) obligació
e) durada
f ) obligació
15
15. a) Correcte.
b) Correcte.
c) i no van arribar a cap acord
d) Correcte.
e) i va llegir l’acta tot seguit
f ) Correcte.
g) que ha provocat
h) Correcte.
i) i els va esborrar de seguida
16
UNITAT
Racó de repàs Repàs: lèxic, morfologia,
ortografia, dictat.
69 Activitat oral.
Pàg. 37, exercicis 1 i 2.
17
70
Taller de producció
Situem-nos
18
UNITAT
Aindiquen
la pàgina 71 els epígrafs
Llegeix i relaciona l’activitat que s’hi
1. Rellegeix superficialment la lectura inicial de la unitat. No pertany a una obra teatral, sinó a una novel·la. proposa. Pot ser
Explica quines característiques del text l’acosten a un monòleg teatral. Relaciona’l amb un dels tres tipus interessant incorporar
(tècnic, líric, de reflexió), segons la funció dramàtica que li atribuiries en una representació. l’experiència dels
aprenents –si en tenen– en
Observa i respon alguna de les activitats (si,
2. Observa aquest monòleg (http://qr.teide.eu/00BC) de l’obra Això no és vida, representada per la companyia com a espectadors, han
T de Teatre. Indica tres trets de personalitat que vol representar i criticar l’escena, segons la teva opinió. vist alguna de les obres
que s’esmenten; si no, de
Identifica quina mena són les que
han vist...).
3. Les protagonistes d’aquesta obra reben aquestes cinc denominacions. Quina et sembla que acabes de
veure? Justifica la resposta.
• Identificar.
depressiva ingènua agressiva
• Escoltar.
presumida estressada • Entendre.
• Classificar.
Explora i troba
• Investigar.
4. A continuació trobaràs una llista d’obres teatrals que s’han representat amb èxit al nostre país els darrers • Redactar.
anys. Només tres s’han escrit i s’han pensat en forma de monòleg, per ser representades per un sol actor.
Fes una cerca a Internet per esbrinar quines són i després completa el quadre amb les dades que trobis sobre
la seva posada en escena (l’actor, el director i el nom d’un teatre on es va representar en català).
71
1. Resposta orientativa: Un personatge parla seguit, sense intervencions de cap interlocutor, sense es-
perar respostes; pot adreçar-se a un altre personatge o al públic. Es tracta d’un monòleg tècnic, ja
que sembla que explica els antecedents d’una situació posterior.
3. agressiva
19
72
5. Resposta orientativa:
a) Soliloqui. Perquè dialoga amb si mateix, per expressar sentiments, verbalitzar reflexions, manifes-
tar dubtes... També té trets de monòleg: sembla que s’adreça a algú, a un nosaltres, encara que
no n’esperi resposta. De fet, el soliloqui és un tipus de monòleg.
b) La identitat, la percepció d’un mateix, la relació amb els altres, la societat...
c) Manifestar el seu punt de vista sobre la relació de l’individu amb la societat.
d) Expressa la dificultat de trobar la pròpia identitat, el relativisme del tema, les contradiccions que
genera en una persona el fet de pensar en qui és en relació amb els altres, i com percep aquesta
relació.
e) Fa jocs de paraules. Inclou expressions col·loquials. Ironitza. Es riu de si mateix.
f ) El tema té un caràcter filosòfic perquè fa servir recursos com ara preguntes, definicions, matisa-
cions... que són propis del discurs filosòfic.
20
UNITAT
Cerca i anota Monòleg de Cyrano.
Observa i imagina
6. Llegeix aquest fragment d’un famós monòleg del teatre francès i
7. Observa la versió
anota almenys 10 elements amb què el personatge compara el seu
nas de grans proporcions. completa del monòleg Primer de tot hauríem de
contextualitzar l’obra:
anterior (http://qr.teide.
eu/00BD), interpretat autor, època, però sobretot,
per l’actor Carles Ill personatge. Els aprenents
Escena 4, acte 1 Garcia. Als estils que el poden veure’n vídeos de
monòleg fa servir per fer
veScomte: Teniu... Teniu... el nas gran! comparacions (agressiu, les versions de Flotats i
cyrano: Ah, no! És massa curt, minyó! tendre, respectuós, d’Arquillué, i intentar
Se’n poden dir de coses amb matís vexador pagès...) afegeix-ne descriure el caràcter del
i amb tons tan variats!... Preneu-ne algun exemple: dos de nous i redacta
personatge: sarcàstic i
Agressiu: «Jo, senyor, si tingués aquest temple, les dues metàfores o
manaria a l’instant que algú me l’amputés!». comparacions que hi mordaç, a causa del seu
Amical: «No suqueu al got el vostre excés? podrien correspondre. defecte físic; romàntic,
Per beure, us aconsello un tub d’assaig!». Intenta fer-ho amb versos enamorat sense esperança,
Descriptiu: «És un roc!... És un pic!... És un faig! rimats.
etc. En l’escena que ells
Què dic un faig! No, no... que és tota una muntanya!».
Tafaner: «I us serveix per res la llarga banya?
hauran de treballar surt
Potser per escometre, o bé per cornucòpia?». sobretot el costat sarcàstic
Divertit: «Vós teniu una forma ben pròpia Suggeriments del personatge, que utilitza
d’estimar els ocellets. Observo plomissol l’estratègia de menystenir-se
Per parelles, assageu a l’aula
al pal del galliner on reposen del vol». els versos que heu afegit i humiliar-se, més del que
Truculent: «Oi, senyor, que quan traieu el fum escollint una entonació que
pel vapor del tabac que us surt d’aquest tendrum sigui apropiada.
ho faria qualsevol altre, de
hi ha algú que crida ‘foc!’, amb tanta fumarada!». manera que el seu rival
Previsor: «Vigileu, per ell arrossegada, queda en evidència. Els
amb aquest pes la testa us pot caure al trespol!». vídeos també poden ajudar
Tendre: «Si no hi planteu un petit para-sol,
tinc por que no se us torni tan vermell com un rave!».
els aprenents en l’exercici
Pedant: «Només la bèstia que Plaute batejava de representació. El
amb el nom d’hipocampelefantocamell professor procurarà
duia sota del front tanta carn en farcell!». sobretot que l’elocució
Senyor: «La moda diu que aquest ganxo és notícia; sigui clara i la fonètica
per penjar-hi el barret no us cal gaire perícia!».
Emfàtic: «I cap vent no pot, nas magistral, correcta.
constipar-te sencer, llevat d’un fort mestral».
Dramàtic: «És com el mar Roig, sempre que sagna!». • Escoltar.
Sorprès: «Pel perfumista, fora un anunci magne!».
• Visionar.
Líric: «Sou un tritó o una clàssica cita?».
Càndid: «El monument, a quina hora es visita?». • Llegir.
Respectuós: «Saludo amb una barretada:
• Contextualitzar.
d’això se’n diu, senyor, tenir casa parada».
• Reflexionar.
Edmond roStand, Cyrano de Bergerac (1897)
• Escriure.
• Representar.
6. Temple, roc, pic, faig, muntanya, banya, cornucòpia, pal d’un galliner, fumeral, ganxo, mar, monu-
ment...
7. Resposta oberta.
21
Durant la lectura
1. No et precipitis. Comprova que pots llegir bé els 4. Llegeix amb velocitat lenta, fent pauses on calgui
mots del paper i mira cap als oients abans de i entonant segons els signes de puntuació i el
començar la lectura. significat dels mots. Pronuncia clarament els
sons de cada mot i pensa en les persones més
2. Adopta una posició del cos estable i equilibrada,
allunyades per trobar el volum adequat.
que et permeti respirar bé, projectar la veu i fer
alguns gestos amb les mans. 5. Aixeca la mirada cap al públic de tant en tant per
mantenir-hi el contacte.
3. Recorda l’estat d’ànim amb què relaciones el
contingut del poema i situa-t’hi mentalment. 6. Quan acabis, torna a mirar l’audiència. (Somriu, si
demostren que els ha agradat!)
74
Pàg. 40, exercici 4.
Pàg. 41, exercici 5.
22
UNITAT
Practica amb els clàssics Aunlaparell
pàgina 75 es presenten
8. Escull un d’aquests monòlegs de Shakespeare i prepara’n una lectura dramatitzada per representar-lo a l’aula, de monòlegs de
davant del grup: Shakespeare, que els
aprenents han de preparar
seguint les pautes donades
A B a la pàgina anterior. És
Hamlet: Ser o no ser, aquest és el dilema: JaqueS: El món és escenari: important que resolguin els
¿és més noble sofrir calladament tots els homes i dones representen problemes de lèxic que
les fletxes i els embats d’una Fortuna indigna, només; tenen entrades i sortides; se’ls puguin plantejar
o alçar-se en armes contra un mar d’adversitats i l’home en el seu temps fa molts papers,
(escarni, jou, greuge, plany,
i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més... amb set edats per actes. Primer en braços
I si dormint s’esborren tots els mals del cor de la dida miola, perboca i rondineja; etc.), i que es familiaritzin
i els mil estigmes naturals heretats per la carn, després estudiant, amb la cartera amb les paraules noves, de
¿quin desenllaç pot ser més desitjat? i rostre matinal, se’n va a l’escola manera que les diguin amb
Morir, dormir... dormir... i potser somiar... com un cargol, a contracor. Amant, facilitat, com si formessin
Sí, aquest és l’obstacle: no saber després sospira com un forn, fa versos
quins somnis acompanyaran el son etern, tristos sobre les celles de l’amiga.
part del seu vocabulari.
un cop alliberats d’aquesta pell mortal, Soldat d’estranys renecs després, i amb barba També, que vegin models
és el que ens frena i fa que concedim de lleopard, gelós d’honor i prompte d’interpretació, perquè
tan llarga vida a les calamitats. a batre’s, cerca fama, que és bombolla, sàpiguen on han de posar
¿Per què aguantem, si no, l’escarni d’aquests temps, fins a la boca del canó. Ja jutge, les pauses, els èmfasis,
el jou dels opressors, el greuge dels superbs, amb gran ventre folrat de bons capons,
l’amor burlat, la lentitud de la justícia, té greus els ulls i una severa barba, etc. Els assajos poden fer-
l’orgull de qui té un càrrec o el desdeny molts exemples moderns i sàvies dites: los amb altres companys,
dels ineptes pel mèrit pacient, i així fa el seu paper. L’edat sisena de manera que les seves
quan un mateix pot liquidar els seus comptes el torna un bufó prim i amb sabatilles, crítiques i observacions
amb una simple daga? ¿Qui arrossegaria du ulleres i les galtes li fan bossa;
el pes d’aquest bagatge tan feixuc mitges de jove són un món massa ample
ajudin a millorar els
tota una vida de suors i planys, per a la cama prima; i la veu forta, resultats.
si no fos que el temor d’alguna cosa tornada barboteig d’infant, flauteja
més enllà de la mort, aquell país inexplorat del qual i xiula en els seus sons. L’última escena, • Llegir.
no torna mai cap viatger, confon la voluntat que clou aquesta història tan moguda,
i fa que preferim patir mals coneguts és segona infantesa i simple oblit, • Escriure.
a fugir cap a uns altres que desconeixem? sense ulls, ni dents, ni gust, sense cap cosa. • Visionar.
I així la consciència ens fa covards a tots,
• Observar.
els colors naturals del nostre impuls William SHakeSPeare, Al vostre gust (1598-1600)
empal·lideixen sota l’ombra de la reflexió, • Assajar.
i empreses de gran pes i gran volada • Enregistrar.
per aquesta raó desvien el seu curs, i perden
el nom d’accions... Però silenci... • Interpretar.
Suggeriments
La bella Ofèlia!... Nimfa, en les teves oracions • Dramatitzar.
recorda tots els meus pecats. Fes-ne una versió escrita en
paper amb lletra clara i signes
que et guiïn, per col·locar bé
William SHakeSPeare, Hamlet (1600-1601)
Suggeriments les pauses i donar més èmfasi
a alguns mots.
Assaja’n la lectura en veu alta
un parell o tres de cops. Si
pots, enregistra-la i escolta-la
per repetir-la si no n’estàs del
tot satisfet o satisfeta.
75
8. Resposta oberta. Cal la coordinació i la supervisió del docent per millorar el procés i el resultat de
l’activitat.
23
L
legir és traduir a la meva llengua el text d’un es- 40 com si m’haguessin descobert fent una malifeta. I tancava
amb el que representa per criptor. Podria ser això la idea que planava sobre el el llibre cop en sec. I l’amagava dins un enfonyall secret.
a ells, en un quadre a dues somni d’aquest matí. Primer de tot record que hi Crec que m’he despertat amb els crits de mumare
columnes. Els aprenents havia molts de verbs d’acció que es perseguien els uns als dins el cap. En aquell moment he sabut que des de ben
poden comparar els 5 altres: veure, sentir, repetir, alentir, assaborir, pegar fues, petita havia descobert el plaer de la lectura i que l’havia
descansar, melodiejar, insistir, respirar... Aquestes eren al- 45 practicat amb ardor. I ara m’ha servit moltíssim. Som mes-
resultats amb els
gunes de les coses que practicava quan començava a llegir tra. Em vaig fer mestra per influència de la padrina Joana
companys i posar-los en en veu alta, a llegir fort. Després sé que escoltava la veu de que ho havia volgut ser i son pare li va tallar les cames.
comú. A continuació poden la padrina Joana, que em feia recomanacions quan m’en- Les dones a la cuina i al llit, deia aquell repadrí que en
relatar l’experiència que els 10 senyava a llegir bé amb la paciència d’una santa. No has pau descansi. Ella va ser feliç quan vaig acabar la carrera.
demana l’epígraf de córrer. T’has de fixar en l’ortografia, en la sintaxi, en la 50 [...] Però va ser ella la que em va inspirar. M’havia passat
fonètica i la melodia dels mots i de les frases. Cada conta- els dos darrers anys de la seva vida fent-li de lectora. Ella
«Redacció».
rella té el seu ritme i això és allò que has de trobar perquè passava un guster i jo amb els seus consells aprenia.
les paraules vagin llatines i entrin llatines. I sobretot no Dit i fet. Em vaig inventar una targeta on donava
15 pots llegir res que no hagis entès de prim compte. Aque- les meves entresenyes i deia ben clar i català: «Em llog
lles persones que llegeixen sense saber què llegeixen són 55 per llegir fort». En aquest qualificatiu «fort» conjumina-
com llorets i això és tudar el temps i la llavor. va uns quants sentits: a) en veu alta, b) intensament i
I de bell nou dins el laberint del somni em veia ar- c) de manera que se senti molt. Vaig repartir targetes per
rossegada a les meves primeres lectures secretes. I encara les biblioteques, pels hospitals i per les llibreries. No ho
20 podia sentir la frescoreta d’aquella escala de ca nostra que acabava d’entendre. Els resultats foren espectaculars.
pegava al terrat. Allà, quan tothom feia la sesta estiuenca, 60 Cada dia tenc una mitjana de sis o set hores de feina. Cu-
m’hi amagava amb aquell llibre de Jules Verne que havia riosament els usuaris són majoritàriament dones. Gent
manllevat a la biblioteca de l’escola, i per la porta de cartró que està malalta, que ha perdut la vista, cecs que estan
i de paper imprès entrava de puntetes en un món mera- cansats del braille, infants amb malalties llargues...
25 vellós ple de tresors inesgotables. Estic segura que va ser Al principi vaig partir sense confiança, no n’esta-
allà on es despertaren la consciència, la reflexió i la ima- 65 va gens segura de mi mateixa, m’agafaven angoixes com
ginació que no m’abandonarien mai. I, sobretot, el gust, quan era petita. Sovint, en la vida, he tengut la sensa-
el gust de llegir. Però el somni era com una muntanya ció de no existir, sempre a la recerca d’un lloc, sense tro-
russa i em feia veure d’una forma tan lúcida com magní- bar-me allà on hagués volgut estar, sempre retardada,
30 fica la meva col·laboració amb l’escriptor. No era tan sols sempre amb la impossibilitat de passar gust amb coses
allò que Verne en contava el que exaltava els meus sentits 70 que passaven gust els altres. Ara, quan faig gaudir la gent
i em feia volar el cap dins aventures apassionants, sinó amb les lectures, [...] em sent com la dipositària d’una
que també jo mateixa hi posava la meva experiència, els obertura total cap a l’exterior, cap a la passió desbordada,
meus desitjos, els meus sentiments, les meves descober- cap a la vida. Llegir, em va dir una pacient molt sensible,
35 tes i prolongava i completava les aventures afegint perso- és la vertadera vida. I llegir, en puc donar testimoni, tam-
natges i episodis de la meva total invenció. I el temps es 75 bé és aquest vici impune que en molts de moments ens
fonia, s’allargava, desapareixia i passaven les hores sense fa feliços.
témer-me’n fins que sentia mumare que em cridava amb Biel meSquida. Ara (23 abril 2014)
uns grans bels pel corral: Catalinaaa! Catalinaaa! I era
76
24
UNITAT
El text es pot llegir com un
monòleg i els aprenents
poden fer-ho, en veu alta,
aplicant les estratègies que
hem vist a les pàgines
anteriors. Abans, però,
hauran d’haver resolt els
problemes de lèxic: tudar
el temps i la llavor (lín. 17),
enfonyall (lín. 41), tallar les
6 El verb tudar (línia 17) significa:
cames (lín. 47), passava un
a) Malmetre. guster (lín. 52), etc., per
b) Enganyar.
c) Satisfer. familiaritzar-s’hi i perquè
d) Assaborir. no resultin estranyes en ser
llegides en veu alta.
1 En el text predomina l’ús de la: 7 Segons el text, l’ofici de llegidora consisteix
a:
a) 3a persona singular. • Llegir.
a) Llegir per a altres persones.
b) 1a persona del plural. • Entendre.
c) 2a persona del plural. b) Llegir en veu alta davant d’un públic.
d) 1a persona del singular. c) Llegir per a persones malaltes. • Identificar.
d) Llegir per plaer. • Escriure.
2 Presenten irregularitats en el lexema els verbs • Corregir.
8 Sabem que la llegidora és:
de la sèrie:
a) Mestra. • Valorar.
a) anar, valer, coure
b) Mare.
b) sentir, parlar, témer
c) Padrina.
c) saber, alentir, construir
d) Pacient.
d) descansar, prendre, cosir
9 La grafia ss substitueix els ♦ de totes les
3 Són incorrectes les formes d’infinitiu: paraules de la sèrie:
a) volguer, sapiguer a) epi♦odis, cegue♦a, arro♦egat
b) caber, caldre b) lú♦ida, dipo♦itari, e♦altava
c) jeure, coure c) pa♦at, co♦es, u♦uari
d) concebir, poguer d) a♦aborir, pa♦ió, a♦ajava
4 Són perífrasis verbals: 10 La sèrie en què totes les paraules són formes
a) has de trobar de la varietat baleàrica és:
b) m’haguessin descobert a) llog, sesta, record
c) podia sentir b) llatines, tudar, som
d) havia volgut ser c) guster, malifeta, parli
d) melodiejar, migdia, compre
5 Són sinònims de lúcida:
Redacció
a) clarivident, comprensiva, intel·ligent
b) perspicaç, llesta, rebel Relata, amb unes 150 paraules, una experiència
c) desperta, clarivident, elegant personal relacionada amb el fet de llegir, de la qual
d) sagaç, ardit, mòdic hagis estat protagonista o bé només observador. Prova.
Avalua’t i dictat.
77 Comprova-ho.
Avalua’t i dictat.
Atreveix-t’hi.
Competències bàsiques
1. d)
2. a)
3. a), d)
4. a), c), d)
5. a)
6. a)
7. a)
8. a)
9. d)
10. a)
Redacció
Resposta oberta.
25
• Llegir.
• Comprendre.
• Inferir.
• Reflexionar.
26
29
12. a) Pugeu les cadires a la sala de dalt quan acabin les d) Ompliu el càntir i dissoleu-hi una mica de sucre.
classes. e) La policia va aturar el conductor del camió i tot se-
b) Empleneu les caselles amb bolígraf i lletra clara. guit li va demanar que fes la prova de l’alcoholèmia.
c) No mengeu a les aules. f ) Els adolescents no conceben que els adults els pu-
guem enganyar.
13. coure: cou, cogui, coguem, coeu, coguin g) Traieu aquestes andròmines del garatge i després ja
conèixer: coneix, conegui, coneguem, coneixeu, cone- podreu fer el que vulgueu.
guin
beure: beu, begui, beguem, beveu, beguin 18. El perfet (m’he llevat, han nascut) indica accions que han
començat en el passat i que duren fins al present, o que la
seva terminació està dins el període de l’enunciació (avui,
14. a) Fes el ximple. aquest mes, enguany, o alguna vegada amb efectes en el
b) No us begueu el xarop rondinant. present). En canvi, el passat perifràstic (vaig arribar, va néi-
c) No ens traguem les sabates, que no són plenes de xer) indica accions ja finalitzades (ahir, el mes passat, l’any
fang. passat, o fa temps i ja sense efectes en el present).
d) No reconeguis la culpa i tot serà més difícil.
e) No segueu al primer banc.
Racó de repàs
f ) No coguis les mongetes del ganxet.
g) No rigueu fort!
1. A can Benavent, l’any cinquanta va començar com un
silenciós compàs d’espera de la vida i de la mort. Sense
15. a) No calia que li fessin la gara-gara. un pare que vetllés pel patrimoni i sense un germà que li
b) Anava a dir-ho quan he tingut un atac de pànic. fes la guitza, en Pau Benavent es podia esplaiar amb
c) No sabem si deu estar fent el que li vam aconsellar. l’embriaguesa de qui ho té tot a les mans. Podia pujar al
mirador i comptar les rengleres d’ametllers, mentre
d) He de regar les plantes de la veïna perquè no hi és.
s’afigurava enllestint els tractes amb llogaters, parcers i
e) Devien tenir molts nervis, perquè no han parat de masovers, i després, quan ja estava segur que la hisenda
mossegar-se les ungles. prosperaria sense la seva mirada, es veia parlant amb en
Delfí Barbat per encomanar-li els interessos a la Borsa i
16. a) Correcte. per donar-li les darreres instruccions necessàries per
mantenir la clientela del despatx, que el noi ja és espavi-
b) La motocicleta es va estimbar pel penya-segat i es
lat, però sempre haurà de tenir algú al damunt que li digui
va incendiar tot seguit.
per on s’ha d’anar. I no hi fa res, jo ja et trucaré cada set
c) Correcte. mana, i els més pesats que s’esperin, que de tant en tant
d) El presumpte atracador va fugir corrents i el va dete- ja faré una escapada. I en Delfí li diria amén, sempre amb
nir un vianant del barri. el posat de bon jan, i ell agafaria el tren de París. Però
e) Correcte. abans d’arribar-hi premia la clau d’alarma i aturava el tren
en sec. Ja no valia la pena de somiar París.
f ) Correcte.
g) Li van injectar un calmant que el va tranquil·litzar 2. agradava: abellia, plaïa
profundament. sortia: anava
h) El funàmbul va caure de la corda i es va trencar un brollador: sortidor, font, deu
peu. amagaven: tapaven
i ) L’alcalde va aparèixer al balcó de l’ajuntament i fràgil: dèbil
tothom el va insultar. vànova: cobrellit
eixia: sortia
desfeia: desapareixia
17. a) Vam poder sortir de l’habitatge abans que els bom-
de seguida: aviat
bers el destruïssin.
tel: capa
b) Encara que m’ho demanis no els admetré si no els degotaven: regalimaven
conec. a poc a poc: lentament
c) No hi ha res a fer, continua volent que li facis cas. se’ls tornés: esdevingués
30
31
u A la vida hi ha moments feliços i moments més difícils de passar, sobretot quan es viu en situació de guerra
i de penúria econòmica en un país d’hiverns freds. Has pensat mai com reaccionaries si haguessis de mar-
xar del teu país i viure en unes condicions extremes? Molt sovint escriure és un refugi per sobreviure, com li
passa a la protagonista del fragment següent. Posa’t a la seva pell i valora què ha de fer per sobreviure a un
hivern fred.
L’agulla daurada
Aquell hivern, la neu arribà d’hora a Leningrad. Els primers borrallons van caure el 14 d’octubre de 1941
i el 31 ja hi havia un gruix de deu centímetres. Els ciutadans per primera vegada no s’alegraven en veure el
gebre a la matinada. A finals de setembre s’havien exhaurit el carbó i el petroli dels magatzems. En algunes
zones, la temperatura arribà a quaranta graus sota zero. Grups de nois i noies van marxar als boscos del
voltant per tallar la llenya dels arbres. Amb les mans enterques i els rostres congelats, s’enfrontaven a les in-
clemències del temps, al fred ardent i a les bombes dels alemanys. Encara avui els cossos de molts d’ells jeuen
enterrats en aquells boscos. Però no talaren ni un sol arbre dels parcs i jardins que creixen des que es fundà
Leningrad. I comença un fet dolorós: la crema de llibres.
La biblioteca –a casa hi havia molts llibres– serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura.Triàvem
i tornàvem a triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes a l’estufa. Després, velles revistes franceses de
la Illustration, i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard, els mobles. Però no ens atrevíem a llençar els llibres
de literatura i, encara menys, els clàssics. La mare, per guarir-me de la tristesa, m’ensenyà francès. Les lectu-
res em van salvar. Tot el dia m’estava sola amb els llibres i ara sé que la tradició culta és resistir. Jo tenia por
de baixar al soterrani quan bombardejaven i m’arrapava a un llibre mentre sentia els espetecs i xiulets
damunt meu.
L’Alexandra Koss tenia vuit anys quan, un dia, la mare li va fer un regal. Entre la paperassa que havien
salvat del foc hi havia un vell llibre, relligat de pell i amb il·lustracions al carbó. Era un Quixot en francès,
una versió íntegra que havien llegit els avis i els besavis. El va llegir i va començar a entendre les darreres
raons de la resistència al bloqueig. Les aventures del cavaller de la Manxa es convertiren en la seva mitologia
infantil. Tots els soldats que anaven i venien del front eren esprimatxats i valents, austers i estirats, d’una
moralitat absoluta, despullada de tota convenció. Com Puixkin, com Maiaiovski, com Dostoievski,
l’Alexandra trobava en el Quixot les raons d’un món irracional i absurd, les claus per a entendre què signi-
ficava un setge en una ciutat moderna. Tots els soldats eren el Quixot. No hi podia haver cap altre model
literari que es vinculés tan estretament amb la realitat russa. Puixkin havia dit que Brutus o Pèricles, trans-
portats a Rússia, es convertirien en simples fatxendes. Però el Quixot, no. Al Quixot s’encaraven el món
ideal i el món real, de la mateixa manera que dins la nena Alexandra convivien el món de les bombes que
mataven i el món de l’hipopòtam [imaginari] que regalava pomes. Don Quixot era, segons la famosa frase
de Coleridge, «la personificació de la raó i del sentit moral despullats de tot judici i comprensió». I és així
com la seva mare salvà l’Alexandra de morir de tristesa.
Montserrat Roig, L’agulla daurada (1985)
1. Escriu per a cadascun dels mots següents un terme que pugui funcionar com a un sinònim en el text.
a) enterques
b) m’arrapava
c) fatxendes
d) s’encaraven
3. Redacta, en unes 200 paraules, alguna situació adversa que hagis viscut tu o algú altre i què heu fet per
superar-la.
1. Omple els espais buits amb les formes adequades dels verbs que hi ha entre parèntesis.
2. Completa les oracions següents amb les formes del present d’indicatiu que hi corresponguin. En acabat, fes
una llista amb els verbs que són incoatius i una altra amb els que no ho són.
aplaudir, vestir, escollir, reunir, oferir, concedir, consentir, morir, bullir, recollir
a) Tothom al final del concert.
b) Els joves músics un concert a Girona.
c) Les autoritats municipals no aldarulls al carrer.
d) Els pobles es de gala per la Festa Major.
e) Els regidors es a la sala de Plens.
f ) Tots els porcs en bolcar el camió.
g) Els professors els exercicis al final de la classe.
h) Els ciutadans els representants polítics.
i ) La bibliotecària el guardó al lector més assidu.
j ) L’aigua a 100 ºC.
estret
empenyent
volgut
coure
imprimint
tret
responent
resoldre
combatent
5. Reescriu les oracions següents substituint el verb per la perífrasi d’obligació corresponent i en la forma que
s’hi indica:
haver + infinitiu
a) Ves a comprar el pa!
caldre + infinitiu
c) Beveu sucs naturals!
d) Feu exercici!
caldre + oració
e) Demà no vindrem a guarnir el carrer.
6. Completa les oracions següents substituint el verb subratllat per les perífrasis que s’indiquen en cada cas:
deure + infinitiu
a) La Berta ha arribat tard. S’ha adormit.
La Berta ha arribat tard. .
poder + infinitiu
b) Com que ha sortit de l’hospital està molt content!
Com que ha sortit de l’hospital molt content!
estar + gerundi
c) Els darrers dos anys he treballat molt!
Els darrers dos anys molt!
2. Omple els espais buits amb la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis.
a) Ahir la Carla encara el guió de la sèrie. (traduir)
b) Si estens la roba al balcó pot ser que els veïns et . (denunciar)
c) Podries venir de vacances si a final de mes al país. (estar)
d) Tant de bo que vosaltres fer-ho aquesta setmana. (poder)
e) Me’n vaig a una altra sala perquè aquí no hi tots. (cabre)
f ) mantega a la paella i no la amb la margarina! (fon-
dre, confondre)
g) La traca de Festa Major sempre fa un soroll que per tot el carrer. (retrunyir)
h) Per esterilitzar cal que la llet . (bullir)
i ) Està trist perquè que no se’n sortirà. (pressentir)
j ) Maria, , , i
la galleda! (córrer, venir, obrir, omplir)
3. Omple els buits de les oracions següents amb la forma verbal adequada dels verbs entre parèntesis:
a) No cal que a la Sònia que no us el que li demaneu.
(retreure, consentir)
b) Així que sentiu el primer petard les metxes, però no
la traca. (encendre, encendre)
c) El pati de l’escola és de tots: -lo net! (mantenir)
d) Si aquí a l’agost aniríem a la platja. (estar)
e) Noies, -me a mi, no tot el que es diu pel poble.
(creure, creure)
f ) Quan hi ha partit jo de casa! (desaparèixer)
g) Penseu-hi, a l’estiu molta aigua, però no us la
gelada! (beure, beure)
h) L’Ajuntament aquesta setmana l’arbre de Nadal. (treure)
i) La setmana vinent els organitzadors el veredicte del concurs. (emetre)
f ) És estrany que a la seva edat encara dels seus nets. (obligació, ocupar)
1. Explica la diferència que hi ha entre els verbs purs i els verbs incoatius. Posa’n un exemple de cada. [2 p.]
2. Completa. [2 p.]
Els verbs de la segona conjugació jeure, treure i néixer són verbs de doble lexema. Quan la vocal d’aquests
verbs és àtona s’escriu sempre amb , quan és tònica amb .
Escriu una oració amb cada verb en què es vegi l’ús del doble lexema:
a) jeure:
b) treure:
c) néixer:
4. Completa. [ 2 p.]
En les instruccions o ordres s’utilitza l’ , en canvi en les prohibicions el
.
6. Explica què és un monòleg teatral i de quins tipus pot ser: monòleg tècnic, monòleg líric i monòleg de re-
flexió. [4 p.]
Dictat
Mentrestant, l’Adela havia sortit de puntetes de la cuina, per dirigir-se cap a la seva cambra. Encara es trobava sota
els efectes de l’abraçada recent, sentia la torbació de l’imprevist. Es va asseure davant del tocador i es contemplà en
el mirall. No hi podia fer més: es considerava atractiva; l’estrany era que el seu marit no se n’adonés sovint. El nou
pentinat l’afavoria i el tint del cabell ressaltava el color de la seva pell, el qual –sense deixar-se dur per la passió– era
indiscutiblement clar. Un somni d’antigues primaveres va elevar-la per damunt del present i començà a pintar-se
els llavis, es dibuixà el contorn de les celles i s’enfosquí els ulls, les comissures dels quals es va allargar amb un llapis
cosmètic. Enduta per una aura, cavalcant una boira, es va canviar el vestit i es posà el millor que tenia.
Pere Calders, L’ombra de l’atzavara (1964)
1. Els verbs irregulars presenten modificacions res- 6. Són correctes totes les formes d’infinitiu de la sè-
pecte del model: rie:
a) Al lexema. a) volguer, sapiguer, viure, poguer
b) Al morfema. b) voler, saber, viure, poder
c) Al lexema i al morfema. c) volguer, saber, viure, poder
2. En els verbs acabats en consonant + iar com estu- 7. El gerundi en Va caure per les escales trencant-se
diar la síl·laba tònica de les persones del singular i la cama:
de la 3a persona del plural dels presents és: a) És correcte.
a) La i de la segona: estudio. b) És incorrecte.
b) La u de la tercera: estudio. c) És col·loquial.
c) És indiferent.
8. La perífrasi deure + ser a l’oració Deuen ser aquí
3. Els verbs de la 3a conjugació es classifiquen en: expressa:
a) Purs i impurs. a) Obligatorietat.
b) Purs i incoatius. b) Imminència.
c) Purs, impurs i incoatius. c) Probabilitat.
Dictat
Mentre tenim els nostres pitjors malsons, un gos que borda en alguna banda o el motor d’una nevera que s’engega ens
asseguren que aviat ens despertarem i tornarem a la vida real. Sense adonar-me’n, jo me les havia manegat per sentir
aquesta mateixa promesa en els xiscles i els brams dels nois de fora.
Ara em sonaven diferent. Aquell eixelebrament de les seves veus definia la distància que s’havia obert entre nosaltres.
Aquell devessall fàcil d’alegria ja em semblava impossiblement remot, ja no era la vida real amb la qual toparia quan
em despertés cada matí, sinó un somni que s’esvania.
Tenia la camisa ben xopa. Podia notar la pudor que feia. Em vaig aixecar i vaig voltar amunt i avall pel despatx, vaig
mirar cegament els títols dels llibres de les prestatgeries, i llavors vaig veure dos exemplars del diari de l’institut al da-
munt de l’escriptori.
Tobias Wolff, La vella escola (2003)
51
Bibliografia
Calders, Pere. L’ombra de l’atzavara. Barcelona: Edicions 62 (El Balancí, 120), 1987.
Roig, Montserrat. L’agulla daurada. Barcelona: Edicions 62 (Cara i Creu, 45), 1993.
Wolff, Tobias. La vella escola. Traducció de l’anglès d’Ernest Riera. Barcelona: La Magrana (Ales Esteses, 184), 2005.
52
unitat 4
Text actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
loc
Solucions del b
d’activitats
pàg. 27
Fitxes
ió i expressió
Comprens
xi. Atrev eix-t’hi
M orfosinta
xi. Comprova-ho
M orfosinta
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
d ic t a t . A t reveix-t’hi
Avalua’t i
itxe s
s f
d e le
i o n s 49
o l u c à g .
S p
• Contextualitzar.
• Relacionar.
• Inferir.
• Anticipar.
• Completar.
Taller de producció
unes
sos, ¿hi ha
d en ser mo lt d iver n text
po un bo
s
s d iscurso aju dar a
Però, si el s que
ge n er al
tant?
qu e no
d’un altre
gua
Oficis de llen
I la és la aplicada que s’ocupa de l’elabora-
ció de diccionaris o . Zoom
Idees
o sinta xi
M o r f Competències
bàsiques
L’oració depèn de la principal per complet; per tant,
hi ha una relació de dependència entre . Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Lectura
És molt complicat quedar-se indiferent veient com la gent viu al voltant de les vies del tren, en
cases construïdes amb plàstics, amb els llits a la intempèrie.
Taller de producció
Però, si els discursos escrits poden ser molt diversos, hi ha unes característiques generals que
poden ajudar a distingir un bon text d’un altre que no ho és tant?
Oficis de llengua
I la lexicografia és la branca de la lexicologia aplicada que s’ocupa de l’elaboració de diccio-
naris o lèxics.
Morfosintaxi
L’oració subordinada depèn de la principal per tenir un significat complet; per tant, hi ha una
relació de dependència entre elles.
80
UNITAT
• Llegir.
• Relacionar.
Nacho Garcia
Ana Sánchez Enginyer industrial
• Inferir.
Biòloga • Comparar.
«El meu viatge a l’Índia va ser, sens dubte, el
«Abans d’anar a l’Índia la gent et diu que és un destí que o t’agra- pitjor de la
meva vida. L’únic lloc on estic segur que no • Valorar.
da molt o no t’agrada gens, que és un lloc on el terme mitjà no exis- tornaré. És
teix. És un país que impacta, però jo vaig trigar un temps a tenir-ne un indret brut i trist on els nens no juguen al
carrer i els • Argumentar.
una opinió clara. L’Índia té una quantitat de palaus i fortaleses que grans es resignen a viure la vida que els ha
tocat. Però
et deixen bocabadat 8. Els colors dels vestits, la música, el ball... Tot el meu record més inesborrable va ser la setma
na que
això atreu però està barrejat amb l’altra realitat del país. És molt vaig passar ingressat a l’hospital a Benarés
complicat quedar-se indiferent veient com la gent viu al voltant de
amb disen-
teria . Compartia habitació amb desenes de paner 10
9
les vies del tren, en cases construïdes amb plàstics, amb els llits a la oles i
l’única visita que rebia diàriament era la d’un
intempèrie. Veure els nens jugant a apartar-se quan passa el tren, encarregat
de l’assegurança mèdica que intentava comp
arriscant la vida perquè les vies són casa seva. Anava molt conscien- rovar si fin-
gia la meva malaltia. No ho oblidaré mai. He
ciada sobre el que em podria trobar; però hi ha coses que costen de de reconèi-
pair. Ara, després d’uns quants mesos, si algú m’ho preguntés, ja ho
xer, però, que vaig tornar a casa amb sis quilos
menys i
tindria més clar: és un lloc on s’ha d’anar i no em penedeixo d’haver-hi moltes ganes de viure.»
anat però no crec que repeteixi mai de la vida.»
Xavier Salvà
Cap d’autopromocions i disseny musica
l de Catalunya Ràdio
«L’Índia no canvia ningú si
un no ho busca. És un país
els que ens toquen. Jo vaig d’extrems, i són precisamen
fer el sud de l’Índia l’any 2001. t tots els seus colors, olors
i costums
és un gran aliat per a l’occid Soc dels que hi vaig anar busca
ental. Malgrat els molts riscos nt, i vaig trobar. La curiositat
que processes (contrastos, que pot semblar que assum
diferències socials, pobresa, eixes, i els molts impactes
paisatges), sempre al costa visuals
cada somriure indi (en cada t d’una felicitat latent6 darre
benedicció, cada no problema), re de
deixar indiferent, però no la el resultat va ser revelador.
seva humilitat i la confiança El misticisme de l’Índia et
que ofereix. El que l’Índia et pot
un mirall del que un espera posa en safata de plata, però,
de la vida. Jo vaig triar apren és
i tot per les persones que dre, tastar i contemplar i
et podies trobar fortuïtame 7 deixar-me dur per les olors
nt i que en un instant es i fins
puntuals de viatge que et desco podien convertir en bons comp
bririen coses meravelloses, anys
amb treballadors infantils, des d’un campament gitano
o la cremació d’un familiar fins a un taller de pots de
seu. Vaig aprendre a triar, metall
nerosament. El sud de l’Índia agafar, disfrutar i deixar-me
, i especialment Goa, Keral anar ge-
imatges i persones que m’aco a i Madurai, la ciutat dels temp
mpanyaran tota la vida.» les de colors, va deixar dins
meu
Infereix
Indica el número de la paraula del text que correspon a cada un d’aquests significats:
escombraries sorprès, meravellat
trontolleig, balanceig presumeix, s’enorgulleix
agonitzants, pròxims a la mort escarabats
oculta, amagada casualment
malaltia que es manifesta per la sanitat, salut
sensació de dolor, les deposicions de
sang i moc, febre i malestar general
81
Infereix
(3) escombraries
(4) trontolleig, balanceig
(5) agonitzants, pròxims a la mort
(6) oculta, amagada
(9) malaltia que es manifesta per la sensació de dolor, les deposicions de
sang i moc, febre i malestar general
(8) sorprès, meravellat
(2) presumeix, s’enorgulleix
(10) escarabats
(7) casualment
(1) sanitat, salut
82
Comprensió i expressió.
UNITAT
L’oració composta:
Morfosintaxi L’oració composta definició i tipologia.
Morfosintaxi. Comprova-ho,
Oracions coordinades • Oracions juxtaposades • Oracions subordinades 83 exercici 1.
c) Impressiona sobretot tot allò que entra pels ulls i pel nas. 8. Resposta orientativa.
d) Impacta molt veure les condicions de vida d’algunes persones. L’Índia és un país que impacta i això ja t’ho adverteixen les perso-
e) És un lloc inhòspit en què els infants no juguen i els adults nes que hi han estat. El patrimoni arquitectònic i folklòric contras-
viuen resignats. ta amb la quotidianitat d’algunes persones que viuen literalment a
les vies del tren. L’Índia és un país que s’ha de visitar però no pas
7. Text enregistrat: per revisitar. (Ana Sánchez, biòloga)
Hi ha poques destinacions al món que suposin per al viatger occi-
9. a) aire càlid calent
dental un canvi tan radical de paisatge i de vida com l’Índia. La
meva primera experiència amb aquest continent va ser Calcuta. b) colors inimaginables inaudits, increïbles, fabulosos, fantàstics
Una ciutat abandonada a la seva sort on conceptes tan antagò- c) contrastos constants continus, assidus
nics com riquesa i pobresa, bellesa i lletjor, vida i mort es donen la d) coses meravelloses sorprenents, estupendes, admirables,
mà cada dia. Passejar pels seus carrers és com aterrar en un altre prodigioses
planeta. Se t’obren les portes de l’apocalipsi i tu et convertei- e) olors fortes penetrants, intenses
xes en un astronauta d’impol·luta vestimenta que intenta f ) trànsit etern constant, continu, perpetu
comprendre tot el que veu. El teu escafandre reflecteix la cruel-
g) opinió clara transparent, diàfana, entenedora
tat de la fam, l’agonia de la mort i la brutícia acumulada vetllada
pels corbs, rates i humans. Res no sembla que hagi d’anunciar
cap espurna de dignitat, o de vida digna... Però sí, la vida existeix
i flueix... Si ets capaç de treure’t el casc podràs copsar que els Morfosintaxi
seus habitants han après a conviure en aquest equilibri i podràs
compartir sensacions i moments intensos. A Calcuta la vida passa 1. a) subordinada e) juxtaposada
i et saluda, amb aquella dignitat que només tenen els savis i els b) juxtaposada f ) subordinada
amos del seu destí. A Calcuta comença la fi del món. (Oriol Sala i c) coordinada g) coordinada
Palau, productor de TV) d) coordinada
Classificació Comprova-ho
2. Indica el nexe que uneix les
Les oracions coordinades poden ser de diversos tipus, segons el nexe
dues proposicions i digues de
que les uneix i el significat que aquest aporta a l’oració. quin tipus és.
a) No practica cap esport ni
• Copulatives. Expressen suma d’idees. Nexes: i, ni:
vol practicar-ne cap.
En Sergi gaudeix del sol i en Martí es banya a la piscina. b) No només ha aprovat el
No estudia ni treballa. curs sinó que ha tret la nota
més alta.
• Disjuntives. Expressen exclusió d’idees. Nexes: o, o bé, o si no: c) Jo plorava i el gos udolava.
Calla d’una vegada o ves-te’n. d ) O marxaré a les vuit amb
Vols anar al cinema o bé prefereixes anar al concert de jazz? tren o marxaré a dos quarts
de nou amb cotxe.
• Adversatives. Expressen oposició d’idees. Nexes: però, sinó / sinó e) Sigues sincera o calla.
que, tanmateix:
f ) S’ha comprat un vestit de
L’estimava amb bogeria, però no li ho va dir mai. seda natural, és a dir, vol
No va ser culpa d’ella, sinó que va ser culpa del seu company. impressionar algú.
g) No ha dinat, així que tindrà
• Distributives. Indiquen distribució entre les proposicions que formen gana.
l’oració i cada una va introduïda per un nexe. Nexes: ni... ni, o... o,
h) No va anar a l’escola, però li
d’una banda... de l’altra, ara... ara, els uns... els altres, aquí... allà: van fer arribar tota la feina a
Ni t’he demanat el parer, ni penso demanar-te’l. casa.
Ara treballa de comercial, ara treballa de guia.
Morfosintaxi. Comprova-ho,
exercici 2.
2. a) ni. Copulativa
b) sinó que. Adversativa
c) i. Copulativa
d) O... o. Distributiva
e) o. Disjuntiva
f ) és a dir. Explicativa
g) així que. Il·lativa
h) però. Adversativa
10
UNITAT
• Il·latives. Expressen conseqüència. Nexes: ( i ) per tant, així (és) que, doncs: Igual com a la pàgina
anterior, podem ampliar les
Ja són aquí i, per tant, comencem la festa.
mostres d’oracions que ens
Prefereixo no fer cas dels comentaris, així que els ignoro.
ofereixen el text i l’apartat
• Explicatives. S’utilitzen per fer aclariments. Nexes: és a dir, o sigui: «Comprova-ho». Els
aprenents poden recopilar
Visitarem el poble del meu amic, és a dir, Arenys de Munt.
oracions coordinades
En Martí és professor, o sigui, es dedica a l’ensenyament.
dividits en grups, de manera
que cada grup en recopili
• Continuatives. Expressen continuïtat i acumulació. Nexes: i encara, així
mateix, ( i ) fins i tot, ( i ) ni tan sols: d’una mena. Després, amb
la lectura en veu alta de les
La Mireia estudia, treballa i fins i tot practica judo.
oracions recopilades, els
Va entrar i ni tan sols ens va saludar.
altres grups hauran
d’endevinar de qui tipus són
i més… (la proposta admet
• La conjunció i mai no es canvia per e, encara que el mot següent comen-
variacions; primer, podem
ci amb la vocal i: Ves a casa seva i indica-li el camí. descartar les que no són
coordinades, si n’hi ha,
• La conjunció o mai no es canvia per u, encara que el mot següent co- Atreveix-t’hi etc.).
menci amb la vocal o: Presenta’t a les oposicions o oblida’t d’aquesta
feina. 5. Completa l’oració amb El requadre «i més...» ens
el nexe i la proposició recorda qüestions de
adequats de manera
normativa que els
que en resulti el tipus de
coordinada que s’indica aprenents no haurien
entre parèntesis. d’oblidar. I «Atreveix-t’hi»
Comprova-ho ens indica un camí per
a) Aquesta nit anirem a
3. Escriu l’oració resultant d’unir una proposició de cada columna amb la festa d’en Marc... explorar amb les oracions
el nexe corresponent. (copulativa) que haurem recopilat
Proposició 1 Nexe Proposició 2 b) Aquesta nit anirem a abans: els grups poden
Ni vol anar a la festa i l’Anna l’ha tranquil·litzat. la festa d’en Marc... truncar les oracions i el
(disjuntiva)
Tinc la feina enllestida, ni me’n vaig a fer un tomb. repte serà que altres grups
c) Aquesta nit anirem a les completin, per exemple.
Vols que hi anem amb tren per tant estudia una mica més. la festa d’en Marc...
(adversativa)
Vols aprovar els curs?, però m’hi deixa anar a mi. • Entendre.
d ) Aquesta nit anirem a
És un home intel·ligent, és a dir prefereixes anar-hi amb avió? la festa d’en Marc... • Identificar.
(il·lativa) • Descriure.
Vols trucar-li, doncs un ull de la cara.
e) Aquesta nit anirem a • Classificar.
En Jordi s’ha enfadat tanmateix no el tenen per res. la festa d’en Marc...
• Reconstruir.
Li ha costat 256 €, o no t’hi atreveixes. (explicativa)
f ) Aquesta nit anirem a
4. Indica quin tipus d’oració coordinada és cada una de les oracions de la festa d’en Marc...
l’exercici anterior. (continuativa)
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi,
exercicis 1 i 2.
Oracions coordinades • Oracions juxtaposades • Oracions subordinades 85
Pàg. 43, exercicis 4 i 5.
Pàg. 44, exercicis 6, 7 i 8.
3. Ni vol anar a la festa ni m’hi deixa anar a mi. És un home intel·ligent, tanmateix no el tenen
Tinc la feina enllestida, per tant me’n vaig a fer per res. Adversativa
un tomb. Vols que hi anem amb tren o preferei- Vols trucar-li, però no t’hi atreveixes. Adversativa
xes anar-hi amb avió? En Jordi s’ha enfadat i l’Anna l’ha tranquil·litzat.
Vols aprovar el curs?, doncs estudia una mica Copulativa
més. Li ha costat 256 €, és a dir, un ull de la cara.
És un home intel·ligent, tanmateix no el tenen Explicativa
per res.
Vols trucar-li, però no t’hi atreveixes. 5. Respostes possibles.
En Jordi s’ha enfadat i l’Anna l’ha tranquil·litzat. a) Aquesta nit anirem a la festa d’en Marc i ens
Li ha costat 256 €, és a dir un ull de la cara. banyarem a la llum de la lluna.
b) Aquesta nit anirem a la festa d’en Marc o
4. Ni vol anar a la festa ni m’hi deixa anar a mi. anirem a casa de l’Ona.
Distributiva (l’altre nexe distributiu és al princi- c) Aquesta nit anirem a la festa d’en Marc,
pi de la proposició 1) però marxarem aviat.
Tinc la feina enllestida, per tant me’n vaig a fer d) Aquesta nit anirem a la festa d’en Marc, per
un tomb. Il·lativa tant no m’esperis.
Vols que hi anem amb tren o prefereixes anar-hi e) Aquesta nit anirem a la festa d’en Marc, és
amb avió? Disjuntiva a dir, soparem a la platja.
Vols aprovar el curs?, doncs estudia una mica f ) Aquesta nit anirem a la festa d’en Marc, i
més. Il·lativa fins i tot ballarem.
11
→
convertiria en oracions per tant
coordinades o subordinades.
Aquesta idea s’explota als Estava cada cop més neguitós : feia una hora que l’esperava.
proposició 1 nexe proposició 2
apartats «Comprova-ho» i
→
«Atreveix-t’hi», però podem
ja que
ampliar l’activitat col·locant
verbs que hagin de
relacionar, només usant Comprova-ho
signes de puntuació i els 6. Transforma les oracions juxtaposades en les coordinades que s’indiquen entre parèntesis. Per fer-ho, canvia
noms, pronoms adjectius els signes de puntuació pel nexe adequat.
o signes que creguin a) M’agraden les pel·lícules de lladres i serenos; estàs amb l’ai al cor tota l’estona. (adversativa)
convenients. Per exemple:
b) Va destapar l’olla; va esquitxar tota la pica. (copulativa)
ajudar – demanar – M’ho
c) Aviat m’instal·laré a Londres: milloraré el nivell d’anglès. (il·lativa)
demanes? T’ajudo!; arribar
– necessitar – Arribava d ) Viu en una casa cantonera: viu en dos carrers diferents alhora. (explicativa)
cansat. Necessitava una e) L’Oleguer no sap tocar la guitarra, l’esgarrapa amb totes les seves forces. (adversativa)
butaca; tenir – menjar – Té
molta gana. Menja com un
Atreveix-t’hi
lladre! Etc.
7. Canvia el nexe de les oracions juxtaposades (punt i coma) per un dels nexes que es proposen i indica si en
• Llegir. resulten oracions coordinades o subordinades.
• Entendre. però, és a dir, perquè (× 2), i
• Identificar. a) Van fer les maletes; van sortir cap a l’aeroport.
• Descriure. b) No vaig dir-li res; em feia por.
• Classificar. c) Hem guanyat el partit; ens ha costat moltíssim.
• Combinar. d ) Tenia el cap espès; només havia dormit dues hores.
• Redactar. e) El va esbroncar al mig del carrer; li va cantar les quaranta.
6. a) M’agraden les pel·lícules de lladres i serenos, però / tanmateix estàs amb l’ai al cor tota l’estona.
(adversativa)
b) Va destapar l’olla i va esquitxar tota la pica. (copulativa)
c) Aviat m’instal·laré a Londres, (i) per tant milloraré el nivell d’anglès. (il·lativa)
d) Viu en una casa cantonera, és a dir, viu en dos carrers diferents alhora. (explicativa)
e) L’Oleguer no sap tocar la guitarra, però / tanmateix l’esgarrapa amb totes les seves forces. (adver-
sativa)
7. a) Van fer les maletes i van sortir cap a l’aeroport. Coordinada copulativa
b) No vaig dir-li res perquè em feia por. Subordinada
c) Hem guanyat el partit però ens ha costat moltíssim. Coordinada adversativa
d) Tenia el cap espès perquè només havia dormit dues hores. Subordinada
e) El va esbroncar al mig del carrer, és a dir, li va cantar les quaranta. Coordinada explicativa
12
UNITAT
Les oracions subordinades:
Oracions subordinades
definició, característiques i
L’oració subordinada està formada per dues proposicions en què una, ano-
classificació.
menada principal, té sentit per ella mateixa, mentre que l’altra, anomenada
subordinada, no. L’oració subordinada depèn de la principal per tenir un signi- Convé que en la lectura, els
aprenents n’extreguin les
ficat complet; per tant, hi ha una relació de dependència entre elles.
idees bàsiques: les
oracions subordinades
Classificació tenen dues proposicions,
Les subordinades es classifiquen en: una de principal –amb
sentit propi– i una de
• Substantives. Equivalen a un substantiu o SN i fan les mateixes funcions subordinada, que depèn de
sintàctiques: subjecte, complement del nom, complement directe, comple- la principal. A la pàgina es
ment indirecte, atribut, complement de règim verbal, etc. classifiquen les
La proposició subordinada es pot substituir per un substantiu: això, una
subordinades a partir de
cosa... les seves equivalències
amb classes de paraules
En Jordi els ha comunicat que no pensa resoldre’ls més els problemes. (noms, adjectius, adverbis).
proposició principal proposició subordinada substantiva Podem ampliar els
→
exemples de la pàgina, de
això / la decisió...
manera que els aprenents
• Adjectives o de relatiu. Equivalen a un adjectiu i en fan la mateixa funció en construeixin seguint
sintàctica: complement del nom. exactament les pautes
(equivalències), o podem
El cuiner principal va preparar el plat que li havien encarregat.
proposició principal proposició subordinada adjectiva passar directament a la
pàgina següent.
→
nou / escollit...
• Llegir.
• Adverbials. N’hi ha dos grups:
• Entendre.
– Pròpies. L’oració subordinada equival a un adverbi i fa la funció de com-
• Descriure.
plement circumstancial. Poden ser: temporals, locatives i modals.
• Classificar.
L’Àngela va marxar a viure a Anglaterra quan va fer divuit anys. • Redactar.
proposició principal proposició subordinada adverbial pròpia
→
ahir/llavors
nexe ja que
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi,
exercicis 3, 4, 5.
Oracions coordinades • Oracions juxtaposades • Oracions subordinades 87
Pàg. 45, exercici 11.
Pàg. 46, exercici 12.
13
14
UNITAT
Racó de repàs Repàs: lèxic, morfologia,
ortografia, dictat.
15
90
Taller de producció
Situem-nos
A. Narració de viatges.
B. Resposta oberta. D’una banda, es tracta de mitjans per fer i recollir anotacions (quadern, diari, llibre);
de l’altra, fan referència a viatges navals, dels quals els mateixos navegants han fet tradicionalment
documents escrits.
C. a) l’aire càlid i humit em va bufetejar. Era de nit i les mans em van començar a suar sense saber per
què. La roba se’m va enganxar al cos i va continuar així durant tot el viatge.
b) olors fortes i picants.
c) Aquells rostres de pell fosca demanaven ajuda a crits, disfressats de rialles i mirades de complici-
tat.
d) gairebé sempre, tot brut. / les muntanyes d’escombraries...
e) el trànsit etern.
16
UNITAT
Aprofundint en els relats de
Llegeix i dedueix viatges.
1. Llegeix el fragment següent d’un dels llibres de viatges de Marco
Polo. Dedueix per allò que descriu quins interessos guiaven les
anotacions de l’autor. Què et sembla que són les nous de l’Índia?
El verb d’acció que
precedeix cada activitat ja
n’anuncia les
A Sumatra tenen molts peixos, grans i de bon gust. La gent cultiva arròs i
també s’alimenta de carn i de llet. No trauen vi de la vinya, sinó d’uns
característiques.
grans arbres semblants a les palmeres, que tenen quatre troncs. Tallen Els aprenents poden llegir,
aquests troncs i d’allí degoteja un vi ben bo, blanc o rosat: posen sota cada individualment o en veu
tronc una gerra i del matí a la nit ja s’ha omplert de vi. Hi ha, a més a més,
nous de l’Índia en abundància. Són dolces, saboroses i grans com el cap
alta, i discutir les respostes
d’una persona. Tenen una carn blanca com la llet i al bell mig d’aquella de «Dedueix». Poden
carnositat raja un licor que és com l’aigua clara i fresca, d’un gust més bo aplicar, també, l’esquema
que el vi i moltes altres begudes. de «Llegeix i comprova» a
Marco Polo, Llibre de les meravelles del món (segle xiii)
altres textos del principi de
Llegeix i comprova la unitat. Podem ampliar
Observa, escriu també les activitats amb
2. Llegeix aquest fragment d’un capítol dedicat a Tahití d’un llibre i explica l’experiència pròpia dels
de viatges d’Aurora Bertrana (1892-1974), en què l’autora fa una
descripció molt sensorial del paisatge. Identifica i escriu per a 3. Escolta aquests breus aprenents, que segurament
cadascun dels aspectes següents almenys una oració que mostri els fragments (http://qr.teide. han fet ja viatges més o
recursos que l’escriptora fa servir: eu/00GV i http://qr.teide. menys llargs. Posaran per
eu/00GX ) de La ruta blava,
a) imatges visuals
un quadern de viatge
escrit les seves
b) efectes sonors escrit per Josep Maria experiències i n’analitzaran
c) olors de Sagarra (1894-1961) els resultats, amb
durant un viatge d’exili l’experiència adquirida en
d ) sensació de quietud que va iniciar el desembre
la unitat.
de 1936. Escriu dues
e) sensació de moviment
expressions que l’autor fa
servir per expressar la idea • Llegir.
Entre Mooreà i Tahití una nau arriba amb les veles desplegades, posant
que un viatge transforma
una nota blanca i retallada damunt l’atzur suau. Un xiscle salvatge d’ocell • Interpretar.
les persones. Explica si
marí trenca la quietud un instant, i l’ocell d’ermini creua l’espai damunt • Deduir.
estàs d’acord amb la seva
vostre. Regna un silenci dolç i perfumat. Els tons del cel i de l’aigua són
opinió sobre els efectes • Comprovar.
infinitament subtils... La brisa és fresca i suau. La remor llunyana del Pací-
dels viatges i dona dues
fic rompent sobre les muntanyes de corall és com una cançó bressoladora,
raons per justificar el teu
• Reflexionar.
gronxant el somni del moment. La petita ciutat dorm encara, i aquesta és
punt de vista. • Argumentar.
l’hora de l’encantament serè. De tant en tant una silueta de dona, de pell
daurada i de caminar harmoniós, passa prop de l’aigua. Els • Escoltar.
cabells deixats anar davallen per les espatlles, negres i bri- • Escriure.
llants. Més lluny, un pescador de canya, amb aigua fins al ge-
noll, immòbil com un ídol, els ulls perduts enllà d’enllà, mostra • Valorar.
son tors magnífic, nu, daurat i brillant.
Més tard la vila es desperta, els carrers s’animen. El sol
puja i esdevé roent, i a poc a poc, la gamma de colors suaus
desapareix sota la claror esclatant de l’astre dels tròpics, i tot
esdevé blau i verd, arbitràriament i brutal. Blau i verd del mar
a la muntanya, de la terra a l’infinit.
Aurora Bertrana, Paradisos oceànics (1930)
91
Pàg. 48, exercici 1.
Pàg. 49, exercicis 2 i 3.
1. Els interessos de Marco Polo eren sobretot comercials, per això donava importància als productes
amb què s’alimentaven els habitants de les terres que visitava. Les nous de l’Índia són cocos.
2. Respostes orientatives.
a) imatges visuals: posant una nota blanca i retallada damunt l’atzur suau. / Blau i verd del mar a la
muntanya, de la terra a l’infinit.
b) efectes sonors: Un xiscle salvatge d’ocell marí trenca la quietud un instant... / La remor llunyana
del Pacífic rompent sobre les muntanyes de corall és com una cançó bressoladora...
c) olors: Regna un silenci dolç i perfumat.
d) sensació de quietud: La petita ciutat dorm encara, i aquesta és l’hora de l’encantament serè.
e) sensació de moviment: Més tard la vila es desperta, els carrers s’animen.
3. Resposta oberta.
Exemples d’expressions: El mar va modelant les nostres idees. Tenim la sensació de sentir-nos trans-
migrats. Les mateixes persones que ens acompanyaven semblen unes altres persones.
17
Però, si els discursos escrits poden ser molt diversos, ¿hi ha unes caracterís-
tiques generals que poden ajudar a distingir un bon text d’un altre que no ho
és tant?
92
18
UNITAT
Sens dubte: almenys en les situacions formals, hi ha algunes qualitats que ho
Al final de la pàgina, és
molt important que els
determinen. En primer lloc, el criteri general per decidir que un escrit és un
bon text és l’eficàcia: si aconsegueix el seu objectiu comunicatiu, un escrit és alumnes vegin desplegats
un bon text. Més enllà d’aquest criteri general, es defineixen algunes qualitats els conceptes memoritzats,
més concretes relacionades amb l’èxit i l’eficàcia comunicativa d’un text: ade- perquè són l’única garantia
quació, coherència, cohesió, correcció i llegibilitat. d’aconseguir eficàcia
comunicativa.
Guia per revisar els diversos aspectes d’un text
• Llegir.
• Model de llengua: el registre lingüístic és adequat a la situ-
Adequació ació i es manté al llarg del text. • Entendre.
• Objectiu: el tema i el propòsit són clars. El to és apropiat. • Resumir.
• Informació: conté les dades rellevants i imprescindibles. No • Redactar.
hi ha manca ni excés d’informació. No hi ha enunciats con-
tradictoris, ni ambigüitats, ni repeticions innecessàries.
• Memoritzar.
• Estructura: les idees segueixen un ordre lògic. No hi ha re- • Revisar.
Coherència
peticions, buits ni ruptures. Cada paràgraf desenvolupa una
idea. Els paràgrafs no són massa curts ni massa llargs. Si hi
ha apartats, obeeixen una divisió lògica i coherent del text i
reflecteixen l’ordre del contingut.
• Connectors: les conjuncions i els mots d’enllaç estableixen
clarament les relacions lògiques entre les oracions.
• Puntuació: no hi ha errors de puntuació. La divisió d’oraci-
Cohesió
ons és clara i significativa.
• Relacions de significat: no hi ha errors en l’ús dels sinò-
nims, els pronoms o altres recursos d’anàfora o referència.
• Gramàtica: el text no conté errors ortogràfics, morfològics
Correcció o sintàctics. Les relacions de concordança són correctes.
• Lèxic: el vocabulari és correcte i genuí.
• Presentació gràfica: l’aspecte del text és atractiu i facilita la
lectura. Hi ha marges, capçaleres i peus proporcionats; pa-
ràgrafs separats, títols, apartats, espais blancs... Hi ha una
variació tipogràfica adequada i coherent, amb una funció cla-
Llegibilitat
ra de cada recurs: negretes, cursives, versaletes...
• Estil: el vocabulari és precís, econòmic i planer. No hi ha
oracions massa complexes que costin d’entendre. L’ordre
dels elements de l’oració és lògic i significatiu.
93
19
Lectura i comprensió
lectora. Llegeix i opina
4. Llegeix el fragment següent d’un llibre de l’escriptor valencià Josep Piera i explica, amb paraules teves, la
Els aprenents hauran de fer
una lectura atenta
reflexió que fa l’autor sobre l’experiència de viatjar. Hi estàs d’acord? Tens la mateixa sensació quan viatges?
• Llegir.
• Entendre.
• Comparar.
• Prendre notes.
• Reflexionar.
• Escriure.
• Revisar.
• Redactar.
94
4. Resposta oberta.
20
UNITAT
Barceló i la seva feina.
Llegeix i escriu
5. Llegeix aquests fragments extrets del llibre Quaderns d’Àfrica, de Miquel Barceló, escrit durant una de les
seves estades a Mali. Resol les qüestions següents:
La lectura del text pot
sorprendre els aprenents,
a) Fes una llista d’animals amb què conviu al seu lloc de treball. que prèviament s’hauran
b) Esmenta tres inconvenients que oferia el lloc per desenvolupar la seva feina. hagut de documentar sobre
Miquel Barceló (activitat
c) Fes una hipòtesi que respongui a la pregunta que el pintor es fa al darrer paràgraf.
«Explora i anota», p. 96);
aquesta no és la idea que
Gogolí, 29.11.00
tenen de la feina de pintor.
Avui he tancat les maletes per tornar a París. Fa dos mesos que
Els aprenents poden
pinto aquí. No m’he mogut, si no és a peu. Aquest cop no he fet
ceràmiques, ni terracotes, ni escultures. No he escrit gens, gaire- aportar la seva experiència
bé. He pintat cada dia damunt teles i papers, cada cinc dies al sobre el que pensen que fa
mercat de Sangha. un pintor, on, com... i
Fins i tot abans que s’hagi eixugat la pintura, el vent l’ha contrastar-la amb el que
recoberta d’una capa de pols, plomes de pollastre, pèls de cabra...
Cal fixar les teles a terra amb pedres grosses, perquè el vent no les explica Barceló. Fins i tot
n’arrenqui. Visc al marge d’un barranc! A l’endemà, cal treure’ls la poden plasmar, en dues
pols per veure-hi alguna cosa. [...] columnes, les idees prèvies
Dos ratolins de camp, de llargues potes posteriors a la ma- i les posteriors a la lectura.
nera de petits cangurs, s’ofeguen dins l’aigua on hi ha els meus
pinzells en remull; l’aigua és plena de larves d’insectes que des-
prés s’aniran enganxant a la pintura fresca, abans que la pols les • Llegir.
torni a cobrir. • Comprendre.
Els meus quadres solen estar per terra, sovint sense basti-
• Comparar.
dor, per economia de transport, però també per aprofitar la re-
sistència del sòl quan hi pinto al damunt. Quan moc una de les • Reflexionar.
meves teles fixades amb pedres grosses, hi ha una formidable
• Escriure.
agitació d’insectes que estan instal·lats a sota: tèrmits, centpeus,
escorpins... Jo treballo des de dalt; ells, des de sota. Els quadres • Reescriure.
que tenen bastidor o que de moment estan fixats damunt una
planxa, estan drets, els uns damunt dels altres. Sovint hi trobo
llangardaixos i dragons. [...]
M’entesto, malgrat tot, a pintar aquí de fa més de deu anys,
com m’entesto ara a escriure amb les sacsejades del cotxe en mar-
xa. No és per l’ús dels forats que fan els tèrmits a les meves teles i
als meus fulls que pinto aquí, ni per la pàtina de pols que cobreix
les meves teles, els meus llibres, la meva roba, etc. No és tampoc
pels meus models –gent, ases, papaies; de tot això també n’hi ha
a d’altres llocs. Hi ha alguna cosa aquí que no hi hagi en cap altra
banda? No és segur.
Miquel Barceló, Quaderns d’Àfrica (2004)
Redacta
6. Redacta de nou el primer paràgraf de manera que hi hagi connectors entre les oracions i algunes s’uneixin en
una sola oració.
95
5. a) Pollastres, cabres, ratolins, insectes (tèrmits, centpeus, escorpins), llangardaixos, dragons, ases.
b) Pocs mitjans de transport, pocs comerços, poques comoditats, vent, pols, brutícia.
c) Resposta oberta.
6. Resposta orientativa.
Finalment, avui he tancat les maletes per tornar a París, després de passar dos mesos pintant aquí,
sense moure’m gaire, si no era a peu i bàsicament per anar al mercat de Sangha, cada cinc dies.
Aquest cop no he fet ceràmiques, ni terracotes, ni escultures i no he escrit gairebé gens. En canvi, he
pintat cada dia, damunt teles i papers.
21
Continuem viatjant.
Explora i anota
La primera activitat ja
l’haurem feta, i ens
7. Investiga, fent una recerca per Internet, sobre Miquel Barceló, l’artista que va escriure aquestes notes quan
era a l’Àfrica. Selecciona algunes de les dades que trobis i classifica-les.
centrarem en «Comprèn i • Nom i cognoms.
ordena». Els aprenents • Lloc i data de naixement.
poden intentar fer una cosa
• Modalitats d’art que conrea.
similar amb la ciutat en què
viuen, o la ciutat més • Països on ha fet estades.
propera a la seva localitat. • Dos llibres seus publicats.
Com s’orienten, els • Títol i autor de tres llibres sobre la seva figura.
ciutadans? En què • Tres premis o reconeixements.
s’assembla a altres ciutats
o localitats? Quines Comprèn i ordena
singularitats presenta
respecte a ciutats o 8. Llegeix el fragment següent sobre una ciutat japonesa i ordena les parts del contingut segons l’ordre en què
apareixen en el text:
localitats veïnes? Què
caracteritza els seus a) Comentari amb orientacions d’un ciutadà de Kyoto per arribar a un lloc.
habitants? Fins i tot b) Observació sobre altres ciutats japoneses, a manera de contrapunt.
podrien fer un exercici de c) Dues singularitats de Kyoto respecte a altres ciutats japoneses.
redacció en què d ) Afirmació general sobre els habitants de Kyoto.
s’imaginessin com un
e) Enumeració d’elements arquitectònics.
viatger que visita la seva
ciutat o localitat. Què en
diria? Quina impressió en
trauria? Amb les seves avingudes de llanternes i els seus neons, la majoria de ciu-
tats japoneses, a la nit, fan gala de grans metròpolis. Quan arriba el dia, no
són més que aglomeracions que han crescut massa ràpidament sota un
fistó de línies elèctriques, d’isoladors i de cartells apagats. El visitant té
llavors la impressió que l’han enganyat.
A Kyoto no. Malgrat el seu dialecte lent i cantat que hi dona un aire
provincià i la multitud de petits comerços i empreses familiars, és sempre
més la Ciutat imperial traçada i bastida fa tretze segles en un immens qua-
drilàter per magistrats, estrategs, astròlegs i jardiners. L’exemple de Xina
incitava a no escatimar les proporcions. Amb la seva xarxa d’avingudes i
carrerons, les seves miríades de temples, cementiris, jardins de pedres, de
molses i azalees, els seus mercats, els seus barris d’artesans, és l’única ciu-
tat al Japó on se sent un espai interior i un plànol concertat. L’única en què
el passejant pot percebre’n els eixos, aquests punts cardinals als quals la
geomància atribuïa antigament tanta importància, i la influència subtil que
encara exerceixen sobre el tarannà i l’ambient de la ciutat. «Deu minuts a
peu cap al nord, quatre al nord-est, i d’allà, és aproximadament cent me-
tres cap al sud»: vet aquí com la gent de Kyoto, que tenen tots una rosa dels
vents al cap, us indiquen el camí.
Nicolas Bouvier, Crònica japonesa (1975)
96
Pàg. 52, exercicis 8 i 9.
Pàg. 53, exercici 10.
22
UNITAT
Escriu una descripció subjectiva
Es presta a treballar les
descripcions de paisatges,
9. Visita aquest enllaç (http://qr.teide.eu/00GG)
Suggeriments a partir de les fotografies.
de la revista cultural Catorze i escull una de les A més de la descripció visual del paisatge, fes servir Els resultats dels exercicis
sensacions des de diferents sentits perceptius (oïda,
catorze fotografies d’Islàndia de Jakub Polomski poden llegir-se en veu alta,
tacte, olfacte...) i expressa les idees que et suggereix
que hi apareixen. Fes-ne una descripció com si el lloc. En què et fa pensar? Amb què ho pots compa- comentar-se i valorar-se
es tractés d’un passatge del teu llibre de viatges. rar? Com s’hi deu viure?
col·lectivament. El
professor o professora
insistirà sempre i tothora en
la importància de la
planificació i la revisió.
• Llegir.
• Entendre.
• Ordenar.
• Valorar.
• Comparar.
• Reflexionar.
• Escriure.
• Planificar.
• Revisar.
97
9. Resposta oberta.
23
98
24
UNITAT
La redacció que es
demana, de tema similar a
1 És una oració composta: 6 Són sinònims de la paraula empremta: les que hem proposat
pàgines enrere, pot ser
a) Viure sempre amb claror és estrany però a) rastre, petjada, traça
alegre. b) marca, designi, finor enfocada a les llengües
b) És una sensació molt xocant. c) encuny, impressió, raig que els aprenents han
c) Se li van obrir els ulls. d) senyal, anhel, combat conegut en els seus
d) En tenia moltes però la nostra li faltava. viatges. S’han interessat
7 Són oracions coordinades: per les llengües que es
2 El text abunda en:
a) De dia o de nit, amb sol o sense, Sant parlen en els països que
a) Arguments. Petersburg és una ciutat majestuosa.
han conegut? N’han
b) Descripcions. b) No podia ser broma perquè se’l veia
c) Consells. interessat de veritat. comprat diccionaris? Han
d) Instruccions. c) Sabia que existia però no l’havia sentida parlat amb la població
mai en directe. local? Preguntes com
3 Són oracions juxtaposades: d) Vam entrar per curiositat en una botiga aquestes, o similars, poden
d’herbolari que hi havia en un carreró.
a) I ens ho va explicar: era col·leccionista de provocar la reflexió sobre
llengües. 8 Tots els adjectius són de gènere invariables a el sentit de viatjar, des del
b) Però és imprescindible passejar per la les sèries: punt de vista de les
ciutat per assaborir plenament l’essència
imperial. a) alegre, universal, estrany llengües.
c) Els tsars hi van deixar una empremta que b) recomanable, xocant, diferent
els revolucionaris bolxevics no van poder c) gran, directe, elegant
• Llegir.
esborrar. d) imperial, depriment, feliç
d) Comentàvem això quan l’home se’ns va • Entendre.
9 El títol del text és extret:
acostar i ens va preguntar en anglès quin • Respondre.
idioma parlàvem.
a) D’una anècdota del viatge. • Escriure.
b) De la finalitat del viatge.
4 Són nexes coordinants: c) D’una il·lusió del viatge. • Revisar.
a) sempre, on, que
d) D’una casualitat. • Valorar.
b) però, si, ni
10 El text correspon a:
c) aviat, tot, sinó
d) doncs, més, perquè a) Una crònica de viatge.
b) Un article d’opinió.
5 Són oracions subordinades: c) Una guia de viatge.
d) Una descripció turística.
a) Vam entrar per curiositat en una petita
botiga d’herbolari que hi havia en un Redacció
carreró.
b) No sé si heu estat mai en un lloc on no es Relata en unes 250 paraules un viatge que hagis
pongui el sol. fet, i detalla’n el que et va agradar més i el que et va
c) Aquell dia vam fer feliç un rus amb ànima agradar menys i explica’n alguna anècdota.
de filòleg universal.
d) Els autòctons viuen el fenomen amb molta
alegria perquè venen d’un hivern en què hi
ha mesos que és al revés i quasi no veuen
el sol.
Prova.
99 Avalua’t i dictat.
Comprova-ho.
Avalua’t i dictat. Atreveix-t’hi.
Competències bàsiques
1. d)
2. b)
3. a)
4. b)
5. b), d)
6. a)
7. c)
8. b), d)
9. a)
10. a)
Redacció
Resposta oberta.
25
• Llegir.
100
• Comprendre.
• Valorar.
• Reflexionar.
26
29
30
31
u Se’ls ha titllat de bojos i inconscients alhora que de superherois. Els alpinistes sempre es proposen nous
reptes, malgrat haver arribat al sostre del món. En Ferran Latorre que, havent assolit el cim del Makalu, el
seu tretzè vuit mil, es proposa arribar als catorze vuit mils. Què se sent a vuit mil metres? Quines dificultats
té una ascensió d’aquestes dimensions? Busquem-ne les respostes.
1 Lionel Terray (Grenoble, 1921- Massís del Vercors, 1965) va ser un alpinista francès molt conegut per fer les primeres
ascensions a cims difícils com el Makalu. Va morir al massís del Vercors.
2. L’autor d’aquest blog és el primer a arribar al cim i els seus companys ho entenen. Explica per què vol estar-
se uns instants sol al cim.
3. Redacta en unes 100 paraules la impressió que t’ha provocat la narració de Ferran Latorre sobre l’ascensió
al Makalu.
1. Classifica les oracions compostes següents segons siguin coordinades, juxtaposades o subordinades:
a) L’hivern passat va ser fred i l’estiu és calorós.
b) No hi ha pa, doncs n’haurem de comprar.
c) Els músics que venen cada any porten un repertori nou.
d) Venia cada estiu. Fugia de la calor.
e) Li agradava molt la xocolata, però no en podia menjar gaire.
f ) Si no arribes gaire tard podrem anar al teatre.
g) Cada dia es lleva d’hora, va al mercat, parla amb els amics.
h) Se’n va anar i ni tan sols es va acomiadar.
i) En Pere ens ha comunicat que li han donat la beca.
2. Transforma les oracions juxtaposades en coordinades amb els nexes que s’indiquen a continuació:
a) He escombrat la cuina. Vaig a fer el dinar. (il·lativa)
5. Substitueix les subordinades adverbials pròpies subratllades per un adverbi de temps, de lloc o de manera.
a) Va abaixar les barreres quan el tren va arribar.
6. Classifica les subordinades adverbials segons siguin pròpies (P) o impròpies (I):
1. Transforma les oracions juxtaposades en coordinades utilitzant els nexes del tipus que s’indica entre parèn-
tesis. Utilitza pronoms febles per evitar repeticions. Fixa’t en l’exemple:
No puc portar el llibre. Hauràs de portar el llibre. (adversativa) ➝ Avui no puc portar el llibre sinó que l’hauràs
de dur tu.
a) El músic vol actuar al festival. No han convidat el músic al festival. (adversativa)
b) En Pere fa el dinar als seus pares. La seva germana fa la bugada als seus pares. (copulativa)
c) Els naturalistes no han localitzat l’os al bosc; han localitzat l’os en una casa de pagès. (adversativa)
d) És difícil parlar amb ella per telèfon; hauré de parlar amb ella personalment. (il·lativa)
e) Avui no et podré dur el vestit a la tintoreria. Hauràs de dur el vestit a la tintoreria tu mateix. (explicativa)
f ) L’Ajuntament subvencionarà el transport escolar. L’Ajuntament concedirà beques a les famílies. (disjuntiva)
h) Aquell gat no caçava rates. Aquell gat no menjava raspes de sardines. (distributiva)
2. Identifica els nexes de les oracions coordinades següents i classifica’ls segons el significat que aporten.
a) Vens amb mi o et quedes?
4. Subratlla les oracions subordinades adverbials de les oracions compostes següents i digues si són pròpies
(P) o impròpies (I):
a) Quan tindrà divuit anys podrà votar. e) Si no arribes a temps, avisa’m.
b) He trobat el mocador on no el buscava. f ) Han desconvocat la vaga, doncs hi aniré amb avió.
c) El cantant va fer el concert com l’havia previst. g) Canta millor que l’anterior vocalista.
d) He pintat la casa perquè faci goig. h) Encara que no vinguis, descansa.
5. Canvia els nexes de les oracions juxtaposades pels que es proposen i digues si l’oració resultant és coordi-
nada o subordinada.
o bé, ja que, ara... ara, com més... menys, i ni tan sols, a fi que, o sigui, de manera que
a) Vindràs a casa? Aniràs directament a l’escola?
El penjat (A)
Per parelles / 5 minuts
Endevina l’oració que té el teu company o companya tot preguntant sobre les lletres que la componen.
En cas que la lletra no existeixi a l’oració, es dibuixarà una part del cos del ninot. Quan estigui tot el ninot di-
buixat, quedaràs fora de la partida.
Ara intercanvieu-vos els rols (qui ha triat una oració passa a endevinar, i al revés).
– Avui és Dijous Gras.
– Dimarts és el dia de Mart.
– Tinc quatre gats.
Oració: Penjat:
Errors:
Oració: Penjat:
Errors:
Oració: Penjat:
Errors:
Oració: Penjat:
Errors:
Oració: Penjat:
Errors:
Oració: Penjat:
Errors:
1. Defineix oracions coordinades, juxtaposades i subordinades. Posa un exemple de cadascuna. [3,5 p.]
2. De quants tipus poden ser els nexes de les oracions coordinades? Escriu una oració coordinada unida amb
un nexe de cada tipus. [3,5 p.]
3. Classifica les oracions subratllades següents en oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials:
[3,5 p.]
a) Agafa la bicicleta que et va deixar l’Ignasi.
b) M’agrada el cafè que m’has preparat.
c) Llença la fruita que s’hagi fet malbé.
d) Em compraré un ordinador nou quan se m’espatlli el vell.
e) Has d’anar a collir bolets on se’n fan.
f ) Aquests núvols que s’han format sobre el mar no tenen gens de bona pinta.
g) No és bo que mengis tanta xocolata.
h) M’han explicat que ahir hi va haver enrenou a la plaça.
i) Volia fer-ho tal com m’han explicat.
5. Completa els espais en blanc amb les preposicions a, de, en o Ø. [3,5 p.]
a) No ha vingut des que era nen.
b) No estic acostumada que em facin rentar els plats.
c) saber que venies he posat un plat més a taula.
d) Es va comprometre portar les postres.
e) Esteu d’acord tornar d’hora?
f ) Confiava la seva amiga.
g) L’associació de veïns es complau presentar-vos el projecte.
h) Des que va marxar que no en sé res.
i) Ens sap greu que hagis vingut per res.
6. Explica les característiques de la literatura de viatges, les maneres com es pot presentar una narració de
viatges i en quins mitjans podem trobar-ne. [3 p.]
Dictat
Algú havia pujat amb l’ascensor i no l’havia fet baixar. Premo el botó. Sento que es posa en marxa.Triga una mica,
potser s’estava aturat al pis onzè, el meu, potser hi acaba de pujar la Berta. M’agrada viure en una casa tan alta, o
sigui tan amunt, però l’ascensor és una mica lent. Si en aquesta ciutat hi haguessin moltes cases tan altes com aques-
ta ja haurien inventat ascensors més ràpids.
Ja ha arribat, però he d’esperar que la porta s’obri sola. Al despatx passa el mateix. No estic d’humor quan entro
a l’ascensor del despatx, tampoc no estic d’humor quan entro a l’ascensor de casa. És la mateixa desgana, és com si
tots dos ascensors em portessin al mateix lloc, com si les obligacions que m’esperen a dalt fossin les mateixes. No
sé per què penso només en les obligacions, sempre.
Josep M. Espinàs, Un racó de paraigua (1998)
Dictat
Ho havia anat esquinçant tot, a fora plovia, i el vent, de tant en tant, girava la pluja contra vidres. Els papers es van
tornar cendra i Aloma va plorar tota la nit. Joan deia que Daniel s’havia matat perquè els llibres l’havien fet tornar
boig. La vida era una cosa esgarrifosa. Arraulida entre els llençols pensava sovint en el seu germà mort. Quan la
casa reposava. Però els records s’anaven aprimant: primer el color dels ulls i la manera de somriure, de seguida el to
de la veu. I com més el perdia més s’adonava del buit que havia deixat al seu costat. Enyorava aquell noi ple de
vida que amagava el descoratjament com si fos un mal lleig i que, com ella, passava d’un extrem a l’altre: de l’alegria
més esbojarrada a la tristesa més negra. Ara tindria vint-i-tres anys i respirarien junts aquella olor de fulles cremades
i de primavera a punt d’esclatar. I tot seria diferent.
Mercè Rodoreda, Aloma (1938)
6. a) pròpia e) pròpia
Comprensió i expressió b) impròpia f ) pròpia
c) impròpia g) impròpia
1. És un cim de complexa ascensió. De terreny mixt i de difi-
d) impròpia h) impròpia
cultat bàsica format per roques i neu. L’aresta és preciosa,
espectacular, altiva, digna. Està secundada per l’Everest i
el Lhotse. Després del precim es converteix en un fil pre-
ciós que culmina en el cim punxegut i el just espai per a
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi
una persona. Ho compara amb una preciosa piràmide en
miniatura. És una aresta aèria i delicada. Diu que és el cim 1. a) El músic vol actuar al festival, però no l’hi han convidat.
més espectacular, un cim verge, un lloc extraordinari.
b) En Pere fa el dinar als seus pares i la seva germana els
2. En uns primers moments vol estar-se sol uns instants al fa la bugada.
cim per tenir uns moments amb ell mateix. Després c) Els naturalistes no han localitzat l’os al bosc, sinó que
aquests instants li permeten retrobar-se amb l’esperit de l’han localitzat en una casa de pagès.
Lionel Terray, un alpinista molt conegut que va morir en d) És difícil parlar amb ella per telèfon, per tant hi hauré
caure del massís del Vercors el 1965.
de parlar personalment.
e) Avui no et podré dur el vestit a la tintoreria, o sigui que
Morfosintaxi. Comprova-ho l’hauràs de dur tu mateix.
f ) L’Ajuntament subvencionarà el transport escolar o
1. concedirà beques a les famílies.
Coordinades Juxtaposades Subordinades
a, b, e, h d, g c, f, i 2. a) Exclusió d’idees. e) Distribució.
b) Suma d’idees. f ) Acumulació.
2. a) He escombrat la cuina, per tant, vaig a fer el dinar. c) Continuïtat. g) Conseqüència.
b) No vol anar al cinema ni m’hi deixa anar a mi. d) Aclariments. h) Oposició d’idees.
c) Vols dinar a casa o t’estimes més anar al restaurant?
d) L’Antònia és molt bona cuinera, fins i tot va sortir a la 3. a) T’informo de la fuga del pres
televisió. b) L’exercici diari és bo per a la salut.
e) És una persona molt vàlida, tanmateix no el valoren. c) No m’agraden els anuncis televisius.
f ) Hem visitat l’àvia i ha estat molt contenta. d) M’ho miraré després de dinar.
g) He guanyat la cursa comarcal, per tant, aniré a la terri-
e) Els estris metàl·lics duren més.
torial.
f ) Han anunciat la cancel·lació del vol.
3. a) que el seu fill torni g) Són uns nois molt riallers.
b) la beca que van sol·licitar h) El jurat ha premiat la qualitat de les obres.
c) que la conferència fos breu
d) que ens ubicarien en un altre avió 4. a) quan tindrà divuit anys ➝ pròpia
e) que pugui renovar el carnet de conduir b) on no el buscava ➝ pròpia
c) com l’havia previst ➝ pròpia
4. a) tranquil·litzadora
d) perquè faci goig ➝ impròpia
b) insuportable
e) si no arribes a temps ➝ impròpia
c) neguitejant
f ) doncs hi aniré amb avió ➝ impròpia
d) finlandesa
g) que l’anterior vocalista ➝ impròpia
e) siberià
h) encara que no vinguis ➝ impròpia
5. Respostes possibles.
a) llavors 5. a) o bé f ) a fi que
b) fortament b) ja que g) o sigui
c) allà c) ara... ara h) de manera que
d) després d) com més... menys Coordinades: a, c, e, g.
e) malament e) i ni tan sols Subordinades: b, d, f, h.
51
1. Les oracions juxtaposades són dues o més oracions, 6. Les oracions subordinades adjectives especificatives res-
que tenen relació entre elles pel significat, tenen estructu- tringeixen o limiten el significat de l’antecedent, es referei-
res sintàctiques independents, i estan separades només xen només a una part.
per signes de puntuació, sense cap element d’enllaç es-
Els cérvols que corrien per la muntanya van desaparèixer
pecífic.
ràpidament. Es refereix només als cérvols que corrien per
Exemple: Tenia molta feina; no podia sortir. la muntanya, no als que podien estar ajaguts o pasturant.
Les coordinades són dues o més oracions enllaçades Les explicatives amplien o afegeixen una qualitat no es-
entre si per mitjà de conjuncions coordinants, que fan la sencial a l’antecedent; van sempre entre comes.
funció de nexes. Tenen estructura sintàctica independent.
Els cérvols, que corrien per la muntanya, van desaparèixer
Exemple: M’agraden les galetes dolces però no les sala- ràpidament. Aquí fa referència a tots els cérvols.
des.
Les oracions subordinades són les que s’insereixen en 7. La literatura de viatges és l’escriptura sobre viatges amb
l’estructura d’una altra, anomenada principal, i n’esdevenen valor literari. La literatura de viatges descriu típicament les
un dels constituents sintàctics. No tenen estructura sintàc- experiències de l’autor en un viatge de plaer. Normalment,
tica independent, sinó que depenen de l’oració principal. la literatura de viatges es caracteritza per una narració co-
Exemple: Sabien que només diu mentides. herent o estètica més enllà del simple registre de dates i
esdeveniments que es trobaria en un diari de viatge. La
2. Copulatives: No m’agrada la xocolata ni la nata. narrativa de viatges podem trobar-la en forma de reportat-
Disjuntives: No es troba bé o ho fa veure. ges llargs amb fotografies i entrevistes, en forma de qua-
dern de viatges o de memòries. També es pot trobar en
Distributives: Ni viu ni deixa viure. articles en la premsa escrita. Actualment és molt freqüent
Adversatives: M’agrada llegir però no en veu alta. trobar blogs de viatges digitals d’accés públic a Internet.
Il·latives: No tinc cotxe, per tant hi aniré caminant. Una guia de viatges no es considera literatura de viatges.
Explicatives: Va dir que no; és a dir, ho va negar.
Continuatives: La Mireia estudia, treballa i fins i tot s’en Avalua’t i dictat. Comprova-ho
trena en un equip.
3. Substantives: b, c, d, h, i. 1. b) 2. a) 3. c) 4. b)
Adjectives: a, g. 5. b) 6. b) 7. a) 8. a)
Adverbials: e, f, j.
Avalua’t i dictat. Atreveix-t’hi
4. Les oracions pròpies són aquelles que es poden substituir
per un adverbi o una locució adverbial.
Quan van arribar, van aplaudir. 1. b) 2. a) 3. a) 4. b) 5. a)
Va trobar les claus allà on les havia deixat. 6. b) 7. c) 8. a) 9. c) 10. a)
Bibliografia
Espinàs, Josep M. Un racó de paraigua. Barcelona: La Campana (Toc de Ficció, 15), 1998.
Rodoreda, Mercè. Aloma. Barcelona: Edicions 62 (El Cangur, 34), 1994.
52
unitat 5
Text actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
o lu c io n s d e l b loc
S
d’activitats
pàg. 29
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
veix-t’hi
taxi. Atre
Morfosin
i. C o m p rova-ho
Mor fosintax
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
dictat. Atreveix-t’hi
Avalua’t i
t x e s
e s f i
de l
o n s 3
l u ci g . 5
S o pà
• Contextualitzar.
• Relacionar.
• Inferir.
• Anticipar.
Taller de producció
i-
presa o d ig
es a la premsa –im n un
s publicad expresse
s còmique ió, perquè
s vi n yete s i les tire ar m is satges d’opin li tat.
Le nsi d er fet d’act ua
es po den co at o algun
tal– també bre la so ci et
sta crític so
punt de vi
Lectura
preparat per llegir els disquets
Cap dels ordinadors actuals està ia
que no sabem si el que hi hav
dels anys vuitanta, de manera u. Zoom
s, sinó vint i pro
hauria durat, no dic dos mil any
Idees
o sinta xi
M o r f Competències
bàsiques
La conjunció introdueix subordinades substantives i el pronom relatiu, subordi-
nades adjectives. Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Oficis de llengua
Tot el text es compon de versos rimats de dos en dos, i el vers i la rima estan al servei de l’hu-
mor.
Taller de producció
Les vinyetes i les tires còmiques publicades a la premsa –impresa o digital– també es poden
considerar missatges d’opinió, perquè expressen un punt de vista crític sobre la societat o
algun fet d’actualitat.
Lectura
En només trenta anys, el disquet ha estat substituït pel CD, i aquest pel DVD, i aquest per la
memòria USB.
Morfosintaxi
Cal distingir la conjunció que del pronom relatiu que.
Fa temps, arran dels contractes de publicació d’al- Defensar que el llibre té un llarg futur no signi-
guns grans autors amb Kindle i iPad, va adquirir for- fica negar que certs textos de consulta són més fàcils
ça el debat sobre si aquest fet no seria el preludi1 de de transportar en una tablet, ni que un hipermetrop5 5
la desaparició definitiva del llibre i de les llibreries. 25 pot llegir millor el diari en un suport electrònic que
5 La discussió ocupava pàgines senceres als diaris; permet ampliar el cos tipogràfic a voluntat, ni que els
recordo fins i tot que en un diari hi sortia destaca- nostres fills poden evitar portar a la motxilla aquells
da una fotografia dels bouquinistes dels marges del quilos i quilos de paper que acaben fent-los mal a
Sena a París i deien que aquells venedors de llibres l’esquena. Tampoc no pretenc defensar tant sí com 6
(vells) estaven destinats a desaparèixer. No tenien 30 no que llegir Guerra i pau sota un para-sol és més cò-
10 en compte que, si de veritat es deixessin d’imprimir mode en format llibre: jo n’estic convençut, però so-
llibres, floriria un mercat àvid2 de llibre vintage3 i les bre gustos no hi ha disputes, i només desitjo que els
paradetes com aquelles, únic lloc on seria possible que tenen un gust diferent del meu no ensopeguin6
trobar els llibres d’abans, tindrien una vida renovada. amb cap problema de bateria o tall d’electricitat. 6
En realitat, la qüestió de l’ocàs4 del llibre ja va 35 La veritable raó per la qual és evident que els
15 començar amb l’arribada de l’ordinador personal (ja llibres tindran una llarga vida és que, com sabem,
fa trenta anys); passat el temps, la discussió va arri- està comprovat que llibres impresos fa més de cinc-
bar a un punt en el qual Jean-Claude Carrière i jo ens cents anys i pergamins de fa més de dos mil anys
vam cansar de respondre a tots aquests comentaris sobreviuen en òptimes condicions. En canvi, no te- 7
i vam publicar una llarga conversa en un llibre titu- 40 nim cap prova de la duració de cap format electrònic.
20 lat provocadorament Non sperate di liberarvi dei libri En només trenta anys, el disquet ha estat substituït
(‘No espereu pas alliberar-vos del llibre’). pel CD, i aquest pel DVD, i aquest per la memòria
USB. Cap dels ordinadors actuals està preparat per
102
UNITAT
llegir els disquets dels anys vuitanta, de manera que absorbissin tot el mercat de llibre d’un sol ús, aquelles Després d’aclarir els
possibles dubtes de lectura
45 no sabem si el que hi havia hauria durat, no dic dos llibreries antigues podrien adquirir una bona funció
mil anys, sinó vint i prou. Per tant, val més guardar la 75 i esdevenir llocs on els aficionats anirien a buscar els (apartat «Infereix») es pot
nostra memòria en paper. llibres que no es llencen. De fet, recordo que també posar a debat el tema de
A més, hi ha una gran diferència entre palpar i en aquelles llibreries un jove que fes amistat amb el l’article. Els aprenents han
fullejar un llibre fresc i amb l’olor d’impremta i te- llibreter s’hi podia quedar durant hores investigant i de respondre prèviament
50 nir una memòria USB a les mans. O entre tornar a badant11 entre les lleixes12. les qüestions següents:
llegir un text que vam llegir fa anys i en què resten 80 Per acabar, recordaré que mai en el curs dels se- llegeixen llibres en paper?,
els nostres subratllats i les nostres notes marginals, gles un nou mitjà ha substituït totalment el seu pre- tenen llibres a casa?,
que ens fan reviure antigues emocions, i rellegir la decessor. Ni el martinet13 no ha substituït el martell. quants?, formen una
mateixa obra en Times New Roman cos 12 a la pan- La fotografia no ha condemnat a mort la pintura (a biblioteca? Posteriorment,
55 talla de l’ordinador. I encara que admetem que els tot estirar, potser ha desaconsellat el retrat i el pai- podem passar a comentar
que gaudeixen d’aquesta mena de plaers potser són 85 satge i ha promogut l’art abstracte); el cinema no ha
afirmacions taxatives:
una minoria dels set mil milions (i cada vegada més) pas matat la fotografia; la televisió no ha eliminat el
desapareixeran els llibres
d’habitants del planeta, sempre n’hi haurà suficients cinema, i el tren conviu perfectament amb l’automò-
de paper?, per què? Tot
per mantenir un mercat pròsper7 de llibres. I si resul- bil i l’avió.
60 ta que els llibres d’un sol ús, els bestsellers8 per llegir De manera que tindrem una diarquia14 entre la
aquest treball anirà lligat
al metro, els horaris de tren o les col·leccions d’acu- 90 lectura en pantalla i la lectura en paper, i en qualsevol amb la majoria d’epígrafs
dits sobre Totti* deixen de ser a les llibreries i només cas augmentarà de manera astronòmica el nombre de la pàgina posterior,
estan disponibles per a Kindle i iPad, encara millor. de persones que aprendran a llegir, atès que fins i tot la 104.
Tot aquest paper que ens estalviarem. els SMS són una potent eina d’alfabetització. I en-
65 Fa uns anys lamentava el fet que qui entrava per cara que torni a augmentar l’analfabetisme a la vella • Llegir.
curiositat en aquelles antigues llibreries, velles i om- 95 Europa hi haurà milers de milions de nous lectors • Entendre.
brívoles, era interpel·lat9 per un senyor sever que li a l’Àsia i a l’Àfrica. I per a qui llegeixi assegut sobre
• Inferir.
demanava què buscava, i el visitant, desconcertat i una branca a l’ombra d’un bosc tropical, sempre serà
intimidat, en sortia de pressa. Em semblaven justa- millor un llibre de paper que no pas un d’electrònic. • Comparar.
70 ment molt més encoratjadores10 les noves llibreries • Contextualitzar.
Umberto Eco. Ara, 17 març 2012 (adaptació)
catedral, on t’hi pots estar estona i anar descobrint i • Valorar.
fullejant tot el que vulguis. Ara, però, si els e-readers * Francesco Totti (Roma, 1976), jugador de futbol italià.
• Argumentar.
• Debatre.
Infereix
Indica el número de la paraula del text que correspon a cada un d’aquests significats:
introducció forma de govern en què dos dirigents
regnen amb el mateix rang sobre una
venturós, afortunat
societat
requerit, preguntat
estants, prestatges
desitjós
persona que no hi veu bé de prop
s’entrebanquin, es trobin
animadores, esperançadores
vell, antic
llibres que tenen grans vendes
martell de forja
encantant-se, abstraient-se, tot mirant
final
103
Infereix
(1) introducció
(7) venturós, afortunat
(9) requerit, preguntat
(2) desitjós
(6) s’entrebanquin, es trobin
(3) vell, antic
(13) martell de forja
(4) final
(14) forma de govern en què dos dirigents regnen amb el mateix rang sobre
una societat
(12) estants, prestatges
(5) persona que no hi veu bé de prop
(10) animadores, esperançadores
(8) llibres que tenen grans vendes
(11) encantant-se, abstraient-se, tot mirant
• Llegir. Selecciona
Escolta http://qr.teide.eu/0086
• Entendre. 2. Digues quines de les afirmacions següents
• Relacionar. apareixen en el text: 6. Escolta el perfil biogràfic d’Umberto Eco i apunta
els cinc errors de coherència que conté.
• Comparar. a) El llibre electrònic acabarà substituint el llibre
de paper.
• Seleccionar. Redacta
b) El paper garanteix la conservació dels primers
• Contextualitzar.
documents de la història de la humanitat. 7. Compon sis oracions basades en el contingut de
• Escoltar. l’article en què utilitzis l’enllaç que es detalla en
c) La tria que fan els lectors sobre un tipus de
• Valorar. llibre o un altre és una qüestió de gustos. cada una.
• Argumentar. d ) Els dos formats de llibres podran conviure a) de manera que d ) doncs
• Redactar. sense rivalitzar entre ells. b) tot i que e) aleshores
• Revisar. e) El llibre electrònic estalviarà la fabricació de c) així mateix f ) encara que
paper.
f ) Els avantatges del llibre electrònic superen els
del llibre de paper. Resumeix
g) Sempre serà més fàcil disposar d’un llibre de 8. Escriu un text d’unes 100 paraules que serveixi
paper que d’un d’electrònic. d’introducció a la lectura de l’article. Et pots
servir de la informació que saps de l’autor.
104
UNITAT
Les oracions subordinades
Morfosintaxi Oracions subordinades substantives: estructures.
Subordinades substantives
Al quadre es presenten les
quatre estructures de les
subordinades substantives,
La subordinada substantiva equival a un substantiu o a un SN i, per tant, amb exemples. Per fixar els
exerceix les funcions sintàctiques pròpies d’un substantiu: subjecte, CD, atri- coneixements, es pot
but, CI, CRV, CN, CAdj, CAdv, CAg i CPred. demanar als aprenents que
escriguin un altre exemple
Estructures de cada una de les
possibilitats que ofereix el
Hi ha quatre tipus de subordinades substantives, segons el nexe que intro- quadre: M’interessa que
dueix la proposició. em convidis al teatre (Subj),
Entenc que no t’agradin les
Tipus Estructura Funció Exemple crítiques (CD), etc. Poden
Subj M’afalaga que pensin en mi. (el comentari) treballar en grups i després
CD No sé si arribaré a l’hora. (l’arribada)
Atr Sembla que estigui malalta. (malalta)
intercanviar-se les oracions
conjunció (que, si ) obtingudes, per comprovar
Completiva CRV Es queixen que fan molt de soroll. (del soroll )
+ proposició
CN Té por que li prenguin els fills. (de la veritat) si s’adeqüen al que es diu
CAdj Estic convençut que anirà bé. (de la victòria) en el quadre.
CPred Es van quedar que semblaven morts. (quiets)
Subj Els preocupa saber els resultats. (el resultat)
CD Volem anar a la festa d’aniversari. (el regal )
Atr El millor propòsit és fer les paus. (la pau)
D’infinitiu [de] + infinitiu CRV S’ha penedit d’haver dit que no. (de la resposta)
CN Mantenia el desig de seduir. (de seducció)
CAdj Estava segur de guanyar. (de l’èxit)
CAdv Estem lluny de conèixer la veritat. (de la veritat)
Pregunta-li què sap. (l’edat)
interrogatiu (pronoms: [de] Pregunta-li qui ho sap. (el nom)
què, [de] qui; determinants: Pregunta-li quin llibre vol. (el títol )
Interrogativa quin, quina, quins, quines; Pregunta-li quant temps dura el concert. (la duració)
CD
indirecta adverbis: quant, quan, com, Pregunta-li quan és el concert. (la data)
on; conjunció: si ) Pregunta-li com és el concert. (el repertori)
+ proposició Pregunta-li on és el concert. (el lloc)
Pregunta-li si ho sap. (això)
Subj Qui no corre vola. (l’ocell )
CD Convidarem tothom qui vulguis. (la família)
CI Donaré el fullet a qui me’l demani. (als nebots)
[prep. + art./dem. Atr L’Aina va ser qui la va despertar. (la delegada)
+ tots/tothom/això/allò] CRV Es mofava dels qui relliscaven. (dels avis)
De relatiu
+ pronoms relatius CAg L’acord és desitjat pels qui fan vaga. (pels amos)
(que, qui, on) + proposició CC Ballaré amb qui jo vulgui. (amb l’assistenta)
CN Té pànic del que diran. (de la foscor)
CAdj Estic tip del que m’expliques. (de mentides)
CPred El confonen per aquell que fa teatre. (pel noi)
Morfosintaxi. Comprova-ho,
Subordinades substantives • Subordinades adjectives • Subordinades adverbials 105 exercici 1.
sor a diversos centres universitaris i acadèmics de més prestigi de b) Tot i que pugui créixer el nombre d’analfabets a la vella Euro-
tot el món i, a partir del 1971, va ocupar la consergeria de semiòti- pa, hi haurà nous lectors a l’Àsia i a Europa.
ca a l’Ajuntament de Bolonya. Va ser metge honoris causa a més c) La televisió no ha substituït el cinema, així mateix, el llibre di-
de 30 universitats de tot el món. gital no substituirà el llibre en paper.
Va treballar en diferents mitjans de comunicació orals i escrits
d) Els nous suports electrònics aporten beneficis al món del llibre;
com a difusor cultural.
així doncs, contribuiran a crear més lectors.
Les seves passions van centrar-se en l’edat mitjana, les llengües i
e) Si es deixessin d’imprimir llibres, aleshores floriria un mercat
els clàssics. També va manifestar ser un expert en James Bond.
àvid de llibre antic.
Errors: f ) El llibre en paper no desapareixerà encara que apareguin nous
1. ciutat llombarda de Milà formats electrònics que facin més fàcil la lectura.
2. quan tenia 84 anys
8. Resposta orientativa:
3. la càtedra de semiòtica
4. a la Universitat de Bolonya En aquest article, el professor Umberto Eco analitza amb una do-
si abundant d’ironia la convivència del llibre en paper i el llibre di-
5. Va ser doctor honoris causa
gital. Sembla evident que cada suport té els seus avantatges i els
7. Resposta orientativa: seus inconvenients, però no hi ha cap evidència que pronostiqui
a) Es podrien publicar els best-sellers en suport digital, de mane- cap vencedor ni vençut en aquest combat perquè avui són su-
ra que es pogués estalviar una gran quantitat de paper. ports ben compatibles i fins i tot complementaris.
Tinc força interès que l’acceptin en aquella universitat. c) Estic d’acord canviar
CN la data.
Estem convençuts dels teus èxits. → Estem convençuts que tindràs èxit. Estic d’acord el canvi
de data.
CAdj CAdj
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi,
106 Subordinades substantives • Subordinades adjectives • Subordinades adverbials
exercici 1.
Morfosintaxi
1. (1) completiva
(2) d’infinitiu
(3) completiva
(4) completiva
(5) de relatiu
(6) interrogativa indirecta
(7) completiva
10
UNITAT
És interessant jugar amb
les possibilitats que ofereix
Atreveix-t’hi la llengua, per evitar errors
de normativa sense caure
3. Completa els espais en blanc amb a, de, en o Ø. en frases absurdes:
a) No hi ha anat des que el van fer plegar. *S’entesten en que s’ha
b) No estava acostumat que el fessin matinar. d’ampliar l’habitació
d’estudi. / S’entesten que
c) S’han compromès explicar-ho a tothom.
s’ha d’ampliar l’habitació
d ) escoltar la notícia va saber que tot era un muntatge. d’estudi. (correcta, però
e) Em sap greu que ho hagis d’acabar tot sol. forçada) / S’entesten
f ) Estaven d’acord sortir de bon matí. a ampliar l’habitació
d’estudi. / S’entesten a fer
g) Pensava l’amenaça constantment.
ampliar l’habitació d’estudi.
h) Des que observaren com ho feia li van augmentar el sou.
L’aparat «Atreveix-t’hi»
i ) La Direcció es complau convidar-vos a un sopar. permet practicar aquestes
j ) Estem molt estranyats que no hagi assistit a l’acte. possibilitats: la frase b), No
estava acostumat que el
fessin matinar (forçada), es
pot redactar, també, No
i més… estava acostumat a
matinar. O la frase f ), Estem
Cal distingir la conjunció que del pronom relatiu que. La conjunció intro-
molt estranyats que no hagi
dueix subordinades substantives i el pronom relatiu, subordinades adjecti-
assistit a l’acte, pot ser
ves. Aquest últim equival a el qual, la qual, els quals, les quals.
redactada també així: Ens
M’han demanant que siguis discreta. estranya molt que no hagi
proposició subordinada substantiva (= això / una cosa) assistit a l’acte.
que = conjunció
Morfosintaxi. Comprova-ho,
exercici 3.
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi,
Subordinades substantives • Subordinades adjectives • Subordinades adverbials 107 exercicis 2 i 3.
3. a) Ø
b) Ø
c) a / d’
d) En
e) Ø
f ) a / de
g) en
h) Ø
i) a / de
j) Ø
11
4. Respostes possibles:
a) Li han regalat un mòbil que té moltes funcions. = molt funcional
b) A la reunió va venir un veí que és advocat. = lletrat
c) La Mariona surt amb un noi que la domina. = dominador
d) Les alumnes que van venir d’intercanvi eren molt educades. = estrangeres
e) Vols anar a sopar a un restaurant on toquen jazz? = musical
12
UNITAT
Estructures de les oracions
Estructures
subordinades adjectives.
Les oracions subordinades adjectives presenten les estructures següents:
• que: La visita que m’ha fet m’ha omplert de joia. Comprova-ho Els aprenents poden
aturar-se en cada punt
• preposició + qui (quan fa referència a persones): El xicot de qui vaig par- 6. Indica si que és un
pronom relatiu o una o tipus d’estructura i
lar-te m’ha convidat al seu país.
conjunció. buscar-ne un parell
• (preposició) + on: Vam visitar l’indret on es va estavellar l’avió. a) Volia que abandonéssim d’exemples més, per
• preposició + què: El tema de què he de parlar avui m’entusiasma. la cerca. reforçar-ne el coneixement.
b) Suplicava que tothom Són importants els
• (preposició) + article + qual / s: En Cesc, el qual és un vanitós, va deslluir
l’escoltés. requadres «i més» perquè
la festa.
c) Les cases que corrien incideixen sobre una
• preposició + article qual / s: L’enigma del qual parles no s’ha resolt. perill d’incendi van ser qüestió fonamental de la
• (preposició) + la qual cosa / cosa que (relatius neutres en què l’antecedent desallotjades.
normativa escrita.
és la proposició principal): Els treballadors han convocat una vaga, la qual d ) Us ha explicat que el Convindria que els alumnes
cosa es veia a venir. seu xicot treballa a
dediquessin temps a
Lleida?
practicar el tema, a partir
e) La camisa que portes
i més… de la construcció
no s’adiu gens amb la
faldilla. d’oracions o de la
Els pronom relatius que, qui, què, on són equivalents a (preposició) + correcció d’oracions
qual / s. f ) Retireu tot el material
que no hi cap i porteu-lo
errònies, que poden haver
al garatge. sortit dels seus mateixos
El metge a qui t’ha adreçat és dels millors de Catalunya. escrits. El concepte de
g) Ja m’havien advertit
→
del qual un virtuós del saxofon. art. + que per prep. + art. +
qual / s són elements que
cal fixar definitivament.
i més…
• Llegir.
Alerta amb les combinacions (preposició) + article determinat + que.
• Entendre.
Únicament són correctes si es tracta de frases en què hi ha un nom sobre-
entès. • Identificar.
• Classificar.
• Quan són incorrectes, són equivalents a: el / la qual, els / les quals. • Corregir.
El malalt *del que / de qui / del qual parlàvem se n’ha anat.
6. a) conjunció
b) conjunció
c) relatiu
d) conjunció
e) relatiu
f ) relatiu
g) conjunció
h) relatiu
13
• prep. + què
– CRV: Fotocopia’t la llista d’aliments de què has de prescindir.
– CC: Visitarem la sala en què exposaran els quadres de Guinovart.
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi,
exercicis 4 i 5.
14
UNITAT
Subordinades adjectives:
Comprova-ho explicatives i
especificatives.
7. Identifica els pronoms relatius de les frases i indica’n l’antecedent.
Digues quina funció fan el relatiu i l’antecedent en cada frase. Fixa’t en
l’exemple:
En aquesta pàgina es
consoliden («Comprova-
El pinzell amb què has pintat la paret deixa pèls. ho») els coneixements de
antecedent pronom relatiu
(subjecte) (CC instrument)
l’anterior i s’introdueix la
distinció entre explicatives
a) He llegit una novel·la l’autor de la qual treballa amb tu. i especificatives. Els
aprenents poden
b) El professor que t’ha fet entendre la sintaxi és molt famós.
comprovar la relació entre
c) Has provat de fer aquella sopa que et vaig recomanar? aquestes oracions i la
d ) Els comprovants de què et vaig parlar han desaparegut. puntuació: l’absència o
presència de comes canvia
e) Coneixes els motius pels quals s’han separat?
el sentit d’una frase com
Comprova-ho Els manifestants (,) que
Oracions explicatives i especificatives foren detinguts per la
8. Distingeix les
subordinades adjectives policia (,) van passar a
Hi ha dues classes de subordinades adjectives: les explicatives i les espe- explicatives de les disposició judicial. Poden
cificatives. especificatives i explica’n construir frases similars,
la diferència de significat. per fixar el concepte, que
• Les explicatives afegeixen una informació complementària que no és im- també es treballa a l’altre
a) Els turistes que estaven
prescindible per comprendre bé l’enunciat. Sempre van entre comes. «Comprova-ho».
marejats van baixar a
Els soldats, cansats de tantes matances, van abandonar les armes. passejar.
→
(Tots els soldats van abandonar les armes.) Els turistes, que
estaven marejats, van
• Les especificatives determinen el significat de l’antecedent, i si se supri- baixar a passejar.
meixen, l’oració canvia el seu significat.
b) La velleta que somriu
Els soldats cansats de tantes matances van abandonar les armes. afablement és la meva
mare.
→
(Només van abandonar les armes els soldats que estaven cansats
de les matances, els altres no.) La velleta, que somriu
afablement, és la meva
mare.
7.
Pronom relatiu Funció Antecedent Funció
a) de la qual CN novel·la CD
b) que subjecte professor subjecte
c) que CD sopa CD
d) de què CRV comprovants subjecte
e) pels quals CC causa motius CD
8. a) Els turistes que estaven marejats van baixar a passejar. Especificativa (especifica quins turistes van
baixar: només els marejats).
Els turistes, que estaven marejats, van baixar a passejar. Explicativa (explica que van baixar tots els
turistes, perquè tots estaven marejats).
b) La velleta que somriu afablement és la meva mare. Especificativa (especifica quina velleta és la
seva mare: la que somriu afablement).
La velleta, que somriu afablement, és la meva mare. Explicativa (explica que la velleta somriu afa-
blement).
c) El gos, que està ajagut al costat del gat, normalment és tranquil. Explicativa (explica que el gos
està ajagut al costat del gat).
El gos que està ajagut al costat del gat normalment és tranquil. Especificativa (especifica quin gos
és tranquil: el que està ajagut al costat del gat).
15
Les subordinades
Subordinades adverbials
adverbials: pròpies i
impròpies. Les subordinades adverbials es classifiquen en pròpies i impròpies.
→
des de llavors
condicionals i concessives). b) Caminarem fins on hi
En tornar de la feina es va adonar que el gos no hi era. ha la benzinera.
• Llegir. c) Aniràs a veure-la
→
• Comprendre. llavors
abans que marxi a
• Escriure. l’estranger?
• Adverbials locatives. Indiquen les circumstàncies de lloc referides en l’ora-
• Distingir. ció principal. Fan la funció de complement circumstancial de lloc i es d ) Quan van sortir de
classe, van anar a la
poden substituir per l’adverbi allà. Alguns nexes són: on, d’on, per on...
• Identificar. biblioteca.
• Comprovar. L’Albert ha anat a viure on hi ha el mercat de la Barceloneta.
e) No et posis on no et
→
allà criden.
f ) Feia els exercicis
Caminarem fins on hi ha el rètol.
de matemàtiques
→
escoltant música
allà
clàssica.
• Adverbials modals. Expressen com es desenvolupa l’acció que s’indica a g) Els dos amics, quan
l’oració principal. Fan la funció de complement circumstancial de ma- surten de classe, van a
nera i es poden substituir per l’adverbi així. Alguns nexes són: com, com córrer per la platja.
si, tal com... + gerundi.
L’Oriol condueix un 306 com si ho hagués fet sempre. Estudia escoltant música.
→
→
així així
Morfosintaxi. Comprova-ho,
exercici 6.
9. a) manera
b) lloc
c) temps
d) temps
e) lloc
f ) manera
g) temps
16
UNITAT
i més… El requadre «i més...»
al·ludeix a un ús del
Comprova-ho
L’ús del gerundi en sentit de temps posterior o conseqüència és incorrecte. gerundi molt habitual a
10. Distingeix les
Fixa’t en aquest exemple. Observa que «trencar-se el canell» és posterior a subordinades adverbials l’hora de redactar, el
l’acció de caure. de manera, de temps i de gerundi de posterioritat.
lloc: Convé que els aprenents
Ahir l’Àngels va caure *trencant-se el canell. retinguin que el gerundi no
a) Com més gran es feia
→
pot introduir la idea de
Ahir l’Àngels va caure i es va trencar el canell. més s’assemblava al
posterioritat. Per fixar la
seu avi.
idea, poden construir frases
b) Ha crescut més que la en què es connectin dues
Adverbials impròpies germana bessona. accions, una d’anterior i
Dins de les impròpies, segons el nexe amb què s’uneixen a l’oració principal, c) Com més parlava una de posterior, mitjançant
distingim: menys entenia les el gerundi, i després
seves raons. corregir-les: *Van anar a la
• Adverbials comparatives. Mantenen una relació d’igualtat, desigualtat o
proporcionalitat amb la principal. d ) Era pitjor del que platja trobant-la tota plena.
m’havies explicat. *Van sortir del cine anant a
– Alguns nexes de les comparatives d’igualtat són: igual que, tan... com,
exacte que...
prendre unes copes. *Va
e ) El concert d’aquesta nit
ha estat millor que no
acabar la feina tancant
És tan estudiós com el seu germà. l’ordinador i posant-se a
pas el d’ahir.
– Alguns nexes de les comparatives de desigualtat són: fer el sopar.
f ) Com menys dorm més
• Superioritat: més... que, millor... que. absent se’l veu.
Ha estudiat més que el seu germà. • Llegir.
g) És tan afable com el
• Comprendre.
• Inferioritat: menys... que, pitjor que. seu oncle Pere.
• Identificar.
Ha estudiat menys que el seu germà. h) Ha plogut més que
• Relacionar.
• Alguns nexes de les comparatives de proporcionalitat són: com més... l’any passat.
• Corregir.
més/menys, com menys... menys/més.
• Reelaborar.
Com més estudiava més segur se sentia.
10. a) proporcionalitat
b) desigualtat de superioritat
c) proporcionalitat
d) desigualtat d’inferioritat
e) desigualtat de superioritat
f ) desigualtat de superioritat
g) proporcionalitat
h) igualtat
17
Les subordinades adverbials • Adverbials condicionals. Expressen la condició necessària per tal que
impròpies. s’acompleixi el que s’enuncia a l’oració principal. Alguns nexes són: si, po- Comprova-ho
sat que, sempre que, llevat que, en cas que...
11. Indica de quin tipus
En aquesta pàgina els
aprenents completen la
Si ets sistemàtica, tens possibilitats d’acabar la feina. són les subordinades
adverbials subratllades.
classificació d’adverbials • Adverbials concessives. Expressen una contrarietat que no impedeix, però, Quan va morir la seva mare
impròpies i comproven la que s’acompleixi allò que s’enuncia a l’oració principal. Alguns nexes són: (1), la Laura va decidir no par-
solidesa dels coneixements encara que, tot i que, per més que, malgrat que... lar més. Com que el seu pare
adquirits. El tipus d’activitat Encara que et prometi la lluna en un cove, no te’l creguis.
era un prestigiós cirurgià (2),
que proposa el «Comprova- va recórrer als amics i cone-
guts perquè l’ajudessin (3), tot
ho» pot ser ampliat amb
i més… i que anava en contra dels seus
molts dels textos que tenim principis (4). Els especialistes hi
a l’abast a la mateixa unitat. Perquè dedicaren temps i ganes. Cap
Com que alguns dels nexes – Conjunció causal. És equivalent a «ja que»: No vol marxar perquè té por.
resultat, els mesos passaven i la
que apareixen a les Laura no parlava.
adverbials impròpies poden – Conjunció final. És equivalent a «a fi que»: Fa veure que està malalt perquè Si intentaves cridar la seva aten-
no l’obliguin a marxar. ció (5), fixava la mirada cap on
resultar poc usuals, el
era qui la destorbava (6) i l’ob-
professor o professora en – Substantiu (acompanyat d’un determinant). És equivalent a «el motiu»: No
servava amb la tristesa de qui ja
pot triar uns quants (per ex.: vol explicar el perquè de la seva negativa a marxar. ha viscut molt i n’està cansat.
com més... més..., posat Com més temps passava, més
que... –equival a si–, fins al Per què semblava que li pesessin les par-
pelles (7). Quan va fer set anys
punt que, llevat que, malgrat – Preposició ( per) i pronom interrogatiu (què). És equivalent a «per quina
(8), la Laura va decidir no mirar
que) i demanar que els raó»: No sé per què no vol marxar. més, de manera que va tancar
aprenents en construeixin – Preposició ( per) i pronom relatiu (què). És equivalent a «per + article + els ulls definitivament (9).
frases, que després poden qual/s»: Desconec les raons per què no vol marxar.
ser comentades.
El requadre «i més» es *Doncs (incorrecte)
refereix a un parell de punts Doncs no pot introduir mai la causa de la proposició principal. És incorrecte
que són font de molts errors. quan equival a «ja que»: No vindrà *doncs no vol marxar. → No vindrà, ja
La confusió entre perquè i que no vol marxar.
per què i el doncs causal.
També pot donar peu a la
correcció de frases, com les
que s’indiquen al requadre. Atreveix-t’hi
12. a) causal
b) final
c) final
d) causal
e) causal
f ) final
18
UNITAT
Racó de repàs Repàs: lèxic, morfologia,
ortografia, dictat.
115
19
Llegeix i comprova
1. Llegeix l’article d’opinió de la pàgina següent, de Montse Gatell, sobre les joguines que les famílies regalen a
nens i nenes. Escull, entre les dues afirmacions següents, la que et sembli que reflecteix millor el punt de vista
de l’autora:
a) No hem de fer distincions de sexe en les joguines que regalem a nens i nenes, perquè la societat tampoc
no en fa: nens i nenes poden compartir els jocs, mentre creixen i aprenen.
b) No hem de fer distincions de sexe en les joguines que regalem a nens i nenes, perquè cal reflectir la so-
cietat que desitgem. Els nens i les nenes, mentre juguen, aprenen els valors que ajuden a construir una
societat més igualitària.
116
Activitat oral.
Taller de producció
Situem-nos
C. Reunió, debat, conversa sobre un espectacle, comentari crític sobre una obra de teatre a la ràdio o a
la premsa, article d’opinió, comentaris en els espais oberts dels mitjans de comunicació...
20
UNITAT
Text per llegir amb la
finalitat d’identificar el punt
Joguines sense sexe de vista de l’autora.
Montse Gatell i Pérez (presidenta de l’Institut Català de les Dones)
Els aprenents llegiran
l’article i respondran el
Les festes nadalenques s’han convertit en la refe-
«Llegeix i comprova» de la
rència més assenyalada de tot l’any per a la compra i
l’intercanvi de regals. A banda de la necessitat d’un o pàgina anterior. Tant el
altre producte puntual –potser roba, sabates, llibres– contingut del text com el
els infants són regraciats, sobretot, amb joguines que resultat de la tria poden ser
constituiran, almenys durant un temps, el seu principal objecte de discussió
centre d’atenció. Les famílies hauríem d’intentar com-
partir amb els nens i nenes aquests moments, també oberta. Els aprenents
per poder-los guiar en l’aprenentatge i adquisició dels poden reflexionar sobre
valors que les joguines porten implícits. qüestions com: els regals
És per aquesta raó que des de l’Institut Català de que solen rebre responen a
les Dones creiem necessària la divulgació de missat-
distincions de sexe?
ges de conscienciació sobre la importància d’aprofitar
els moments de joc amb els infants per transmetre’ls Sempre? Creuen que hi ha
valors coherents amb la societat equitativa que tots i regals (o joguines) per a
totes volem. Si anhelem una societat on homes i dones nens i regals (o joguines)
puguin gaudir plenament dels seus drets, on tinguin per a nenes? Els aprenents,
realment les mateixes oportunitats i on uns i altres es
relacionin des de la mateixa posició, hem de transme- després de la discussió
tre això mateix als infants des de ben petits, i els jocs i oberta, poden ordenar
les joguines són una bona eina per aconseguir-ho. lliure i amb més oportunitats i possibilitats. Els jocs són les seves idees per
Proposem que aprofiteu aquestes dates per re- importants per ajudar les criatures a desenvolupar el reflexionar-hi o fer un
flexionar sobre què volem que aprenguin els més petits seu gran potencial, perquè a banda d’entretenir, són exercici posterior de
de la família. Podríem fer cadascú de nosaltres una re- eines ideals per acompanyar-les en la construcció del
visió sobre què estem transmetent quan juguem amb seu camí de vida amb llibertat i autonomia. Jugant es
redacció.
un nen o una nena, o bé quin missatge donem amb els formen, adquireixen valors i comportaments i tam-
regals que fem a l’una i l’altre. Si cal, fem canvis i si- bé jugant han de poder desenvolupar la tendresa, la • Llegir.
guem coherents amb el futur que imaginem per a ells i valentia, la sensibilitat, la iniciativa o la fortalesa, per
elles. Acompanyem-los, iniciem-los en una realitat on • Entendre.
exemple. Ajudem-los a créixer en igualtat i deixem en-
dones i homes desenvolupin tot el seu potencial com a rere els estereotips sexistes. • Reflexionar.
persones en tots els àmbits de la vida, on es respectin
Aprofitem aquestes festes per fer un pas decisiu • Opinar.
les seves diferències i es relacionin com a iguals. cap a la igualtat efectiva entre dones i homes: juguem
Hauríem de procurar no limitar el desenvolupa- amb els nens i les nenes amb joguines per a nenes i • Argumentar.
ment dels infants a uns rols i a uns determinats jocs nens. • Redactar.
i joguines pel fet d’haver nascut nens o nenes. I així, Social.cat (30 novembre 2015)
quan creixin, podran gaudir d’un futur més ampli, més <http://www.social.cat>
Pensa-hi
Difondre una opinió comporta, de manera implícita o explícita, la intenció de conscienciar i convèncer els lectors. Sovint un
escrit s’adreça a les persones que el llegeixen en primera persona del plural (que implica també l’autor) per provocar un canvi
de pensament o per demanar suport o col·laboració.
117
1. b)
21
Activitats enfocades al
coneixement i anàlisi del
Observa i ordena
text d’opinió.
2. Ordena les idees següents segons si et sembla que pertanyen a la introducció, el desenvolupament o la
conclusió de l’article (I-D-C):
Els aprenents començaran
fent l’activitat «Observa i a) Els jocs no són només objectes lúdics, sinó que són eines importants en el procés d’aprenentatge de valors
i comportaments.
ordena», que connecta
b) Les famílies han d’acompanyar i guiar els infants en l’aprenentatge de valors mitjançant les joguines.
amb la pàgina anterior.
Després, han de llegir els c) L’elecció de les joguines que rebran els infants ha de ser conscient i meditada.
epígrafs «Pensa-hi», d ) Enumeració de valors que tradicionalment s’han atribuït de manera diferenciada a homes i dones.
sobretot el segon, per e) Esment de la campanya de conscienciació de l’entitat que representa l’autora.
reflexionar sobre la intenció f ) Referència a l’època que s’acosta, en què és habitual que les criatures rebin regals.
dels textos d’opinió. A
g) Síntesi i proposta en la qual es vol implicar les famílies per a un canvi social decisiu.
continuació, poden passar
a l’activitat «Escolta i
identifica» i intentar
Escolta i identifica
esbrinar quina és la 3. Escolta aquesta opinió d’una periodista de ràdio (http://qr.teide.eu/00BA), identifica’n els continguts següents
intenció del periodista. i explica’ls a continuació:
a) Esdeveniment d’actualitat amb què inicia el discurs.
• Llegir. b) Informació provinent de la Xina.
• Comprendre. c) Definició del concepte «xinesos negres».
• Comparar. d ) Proposta i desig de Mònica Terribas, que compara i relaciona els dos temes.
• Reflexionar.
4. Pren nota de tres informacions de la intervenció que contenen dades numèriques.
• Escoltar.
• Valorar.
Pensa-hi Pensa-hi
L’editorial és l’article d’opinió que Allò que caracteritza els textos
reflecteix l’opinió de la direcció d’opinió –o argumentatius– és
d’un mitjà de comunicació la intenció de l’autor: expressar
escrit i, per extensió, del grup un punt de vista, una proposta,
de professionals que hi treballa una crítica, en definitiva una
habitualment. Sovint fa referència opinió. Pot ser que incloguin
a l’esdeveniment d’actualitat i informacions històriques o
sol anar en una de les pàgines científiques, fins i tot dades
inicials. Als programes informatius numèriques, però hi destaca la
de ràdio també sol haver-hi un intenció d’opinar i convèncer per
discurs inicial de la direcció del davant del propòsit de transmetre
programa amb la mateixa funció. informació. Sovint les dades
Pot rebre diversos noms, com ara formen part dels arguments que
davantal o portada. justifiquen la tesi principal.
118
22
UNITAT
Lectures i interpretacions
de textos d’opinió.
Observa i ordena
5. Llegeix aquests dos fragments d’articles que contenen dades numèriques. Escull-ne un i fes-ne un comentari
personal d’unes 80 paraules en què opinis sobre la significació i l’abast de les dades amb arguments propis. Tal com hem fet a la pàgina
anterior, començarem amb
a) Prop de la meitat de la riquesa mundial és a les mans de l’1 % de la població, que posseeix en conjunt uns
els requadres «Pensa-hi»,
110 bilions de dòlars (81 bilions d’euros), segons les dades divulgades ahir per l’organització humanitària
Oxfam. on s’insisteix en el caràcter
dels textos d’opinió, en
Diari de Girona (22 gener 2014)
aquest cas en un sentit
b) Un estudi de la Universitat de València revela que tan sols el 7,5 % dels referents culturals i científics que ampli: presenten
apareixen als llibres de text d’ESO són dones. Per a fer l’estudi s’han analitzat 115 llibres de 19 assignatures arguments, recursos
diferents de tota l’ESO. En total s’ha arribat a crear una base de dades amb 5 527 persones de referència retòrics, etc.
citades als manuals. D’aquestes, només 690 són dones –un 12,8 %. Els percentatges s’acosten al 10 %
quan es tracta de Física i Química (8,5 %), Ciències naturals (10,2 %) o Ciències socials (6,6 %). A continuació poden
passar a llegir els dos
articles breus, en què les
«On són les dones als llibres de text». Diari de l’Educació dades, molt significatives,
(4 març 2014) inviten a expressar una
opinió. Prèviament, els
aprenents poden plantejar
les seves opinions
Pensa-hi obertament, o en connexió
amb l’activitat que ja han
Les vinyetes i les tires còmiques
publicades a la premsa –impresa fet a la pàgina 117.
o digital– també es poden
El professor o professora
considerar missatges d’opinió,
perquè expressen un punt de vista podrà fer una selecció
crític sobre la societat o algun fet d’articles que expressin
d’actualitat.
punts de vista ben raonats,
i llegir-los a classe per
comentar-ne les qualitats.
• Llegir.
• Entendre.
• Comparar.
• Valorar.
• Reflexionar.
• Planificar.
• Escriure.
Pensa-hi • Revisar.
Els textos d’opinió presenten diferents tipus d’arguments per justificar una opinió, una proposta o una reivindicació: exemples,
raonaments lògics, preguntes i respostes, afirmacions d’experts, informacions, dades... També poden fer servir recursos
retòrics, com ara comparacions, metàfores, analogies, preguntes retòriques, usos irònics del llenguatge i to humorístic.
119
5. Resposta oberta.
23
Pàgina destinada a
descriure l’elaboració d’un Receptes, consells, estratègies, recursos,
text d’opinió d’estructura respostes, solucions...
ternària.
per a una bona comunicació
Els aprenents realitzaran
una lectura individual de la
pàgina, que funciona com Escriure un bon text d’opinió
un text instructiu. A • Desenvolupament en tres paràgrafs, un per a cada
continuació, i abans de Llegir un bon text d’opinió ens ajuda a pensar i a situ- idea o argument que hagis escollit.
ar-nos en punts de vista diversos, cosa que ens ajuda a
passar a l’elaboració de
conèixer i comprendre la realitat que ens envolta. També • Conclusió o comentari sintètic i global basat en les
l’article, en pensaran el
ens proporciona criteris per tenir una opinió pròpia i recur- tres idees anteriors, per exemple una proposta de
tema. En comú, el
sos per saber-la expressar oralment o per escrit. futur, una recomanació, la resposta a una possible
professor o professora pot
pregunta inicial... És el moment de reprendre la idea
comentar els temes, en Una fórmula per redactar un text argumentatiu central que volies comunicar.
general i en particular, per
descartar els que no siguin Et proposem que escriguis un breu article d’opinió d’es-
6. Revisa el text per millorar-ne tant la precisió de les ide-
tructura ternària. Als tallers redacció se sol anomenar un
gaire indicats (pena de es com l’estil. Recorda-ho: només cinc paràgrafs. (Tin-
«3×3». Hi ha molts textos d’opinió fets segons aquesta
mort, avortament, etc.). gues en compte que reprendre les idees no significa
fórmula i generalment funcionen: resulten curts, clars i de
Després, recordarà la repetir les mateixes paraules.)
lectura ràpida i agradable.
importància de la
planificació (en aquest cas 1. Pensa en un tema sobre el qual t’agradaria opinar. És
Algunes expressions útils
molt pautada) i de la millor que n’escullis un que t’interessi o en el qual tin- • Per manifestar l’opinió: crec, considero, al meu enten-
revisió. Tot seguit, podran guis alguna implicació. Pensa també en el públic que dre, opino, des del meu punt de vista, el meu parer és
posar fil a l’agulla. creus que llegirà l’escrit. que...
• Llegir. 2. Formula una tesi clara i directa relacionada amb el tema • Per ordenar els arguments: d’entrada, en primer lloc, en
que has triat. La tesi pot ser una queixa, una proposta,
• Entendre. segon lloc, finalment, també cal tenir en compte que,
una reivindicació... d’una banda, de l’altra...
• Seleccionar.
• Planificar. 3. Fes una llista d’arguments que donin suport a la teva • Per expressar causa: perquè, ja que, a causa de, gràci-
• Escriure. tesi o proposta. es a, com que...
• Revisar.
4. De la llista anterior, escull-ne tres i només tres. Selec- • Per expressar conseqüència: per tant, doncs, així doncs,
cionar i ordenar les idees et permetrà treballar a partir en conseqüència, per això...
d’un bon esquema.
• Per indicar oposició: en canvi, no obstant això, contrà-
5. Redacta el text seguint aquesta estructura: riament, tot i això...
• Introducció que presenta el tema (la tesi, la queixa, la • Per donar importància: és important destacar, cal insis-
proposta...) i anuncia les tres idees o arguments que tir, és essencial, la idea clau és...
seguiran. Procura situar el lector en el tema, indicant
com ens afecta, o destacant-ne la importància o l’ac- • Per concloure: així doncs, en definitiva, per concloure;
tualitat. deduïm, per tant, que...
120
24
UNITAT
Activitats encaminades a
rebre i produir textos
Observa i opina d’opinió.
6. Observa amb atenció aquest vídeo (http://qr.teide.eu/003Z ) sobre
consum responsable i explica, amb paraules teves, el significat de
l’eslògan que surt al final. Els verbs escrits en color
orienten sobre les activitats
Opina que s’han de realitzar.
Insistirem, incansablement,
7. Imagina que vols escriure la teva opinió a l’espai de comentaris que
en la importància de la
hi sol haver sota els vídeos al YouTube. Explica, en unes 30 paraules,
què penses del vídeo que acabes de veure. Pots opinar tant del planificació prèvia, per
vídeo com del missatge de la campanya de sensibilització «Canvia de breu que sigui el text que
sabates» o de Setem, l’ONG que la va promoure. s’ha d’escriure, i de les
revisions posteriors, que
Escolta i reflexiona no es poden limitar a una
8. Escolta aquest breu reportatge radiofònic (http://qr.teide.eu/00B9) mera revisió ortogràfica. És
sobre l’origen dels materials amb què es fabriquen els telèfons mòbils important que els
i respon les preguntes següents: aprenents segueixin les
a) De quina campanya parlen? Quin n’és el lema? preguntes de la bafarada
b) Quin esdeveniment a la ciutat de Barcelona aprofi- de «Suggeriments» inferior
ten els organitzadors de la campanya per difondre- dreta, per pensar en
la? l’eficàcia del text que han
c) Com es diu l’ONG que la promou? Què denuncia? escrit.
d ) Què és el coltan i quin és el principal país del món
que en produeix les matèries primeres? • Llegir.
e) Quins són els objectius de la campanya? A qui • Escoltar.
s’adrecen?
• Comprendre.
• Inferir.
Redacta
• Deduir.
9. Escriu un article d’unes 250 paraules en què opinis sobre la
importància de saber l’origen dels nostres aparells de telefonia i de • Reflexionar.
fer-ne un ús ètic i responsable. Fes servir a la introducció algunes de • Planificar.
les informacions que conté l’àudio que has escoltat.
• Redactar.
• Revisar.
Suggeriments Suggeriments
Per revisar l’escrit, abans de donar-lo per definitiu,
Pensa en lectors de la teva edat. En algun passatge
et pots fer les preguntes següents: l’opinió principal
del text fes-los suggeriments i propostes concretes.
és clara?, hi ha arguments que la justifiquen?, la
T’hi pots adreçar en primera persona del plural (que
meva proposta és prou concreta?, exposo la propos-
també t’inclou). Pots preparar l’esquema i l’esbor-
ta de manera clara a la conclusió?
rany del teu escrit mitjançant la proposta de sis
passos d’aquest apartat.
121
6. Resposta orientativa: Ens cal informació sobre els productes que comprem. Sense saber-ho, podem
estar contribuint a l’explotació laboral de persones, inclosos infants, o a la producció de residus con-
taminants. Hi ha maneres d’informar-se’n.
7. Resposta oberta. Una visita al web de Setem pot donar idees als estudiants.
8. a) Una campanya per un comerç responsable i pels drets humans a la República Democràtica del
Congo. El lema és «No amb el meu mòbil».
b) Mobile World Congress.
c) Xarxa Catalana d’Entitats per la República Democràtica del Congo. Denuncia que les forces arma-
des congoleses no protegeixen la població, sinó que s’enriqueixen amb els conflictes bèl·lics que
hi ha a la zona, relacionats amb l’explotació dels minerals necessaris per fabricar mòbils i altres
aparells tecnològics.
d) És un mineral metàl·lic format per l’aliatge de columbita i tantalita. La República Democràtica del
Congo.
e) Conscienciar els consumidors i, sobretot, exigir a les empreses la regulació del comerç de coltan
perquè no contribueixin a causar i mantenir guerres al Congo, sinó que ajudin al desenvolupament
d’aquest país.
9. Resposta oberta.
25
V
ivim en un món d’abundància. Avui es produeix El preu dels aliments es determina a les borses de
menjar per a 12 000 milions de persones, segons valors, la més important de les quals, a escala mundial, és
dades de l’Organització de les Nacions Unides la de Chicago, mentre que a Europa els aliments es co-
per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), quan al planeta mercialitzen a les borses de futurs de Londres, París, Am-
5 n’habiten 7 000 milions. Aleshores, per què una de cada 40 sterdam i Frankfurt. Però, en l’actualitat, la major part de
set persones al món passa gana? la compra i venda d’aquestes mercaderies no correspon
L’emergència alimentària que afecta més de 10 mili- a intercanvis comercials reals. Es calcula que, en paraules
ons de persones a la Banya d’Àfrica ha tornat a posar d’ac- de Mike Masters, del Hedge Fund Masters Capital Ma-
tualitat la fatalitat d’una catàstrofe que no té res de natural. nagement, un 75 % de la inversió financera en el sector
10 Sequeres, inundacions, conflictes bèl·lics... contribueixen a 45 agrícola és de caràcter especulatiu. Es compren i venen
aguditzar una situació d’extrema vulnerabilitat alimentària, matèries primeres amb l’objectiu d’especular i fer negoci,
però no són els únics factors que l’expliquen. [...] repercutint finalment en un augment del preu del menjar
La fam no és una fatalitat inevitable que afecta en el consumidor final. Els mateixos bancs, fons d’alt risc
determinats països. Les causes de la fam són polítiques. i companyies d’assegurances que van causar la crisi de
15 Qui són els que controlen els recursos naturals (terra, ai- 50 les hipoteques subprime són els que avui especulen amb
gua, llavors) que permeten la producció de menjar? A qui el menjar, aprofitant-se d’uns mercats globals profunda-
beneficien les polítiques agrícoles i alimentàries? Avui, els ment desregularitzats i altament rendibles.
aliments s’han convertit en una mercaderia i la seva fun- La crisi alimentària a escala global i la fam a la Ba-
ció principal, alimentar-nos, ha quedat en un segon pla. nya d’Àfrica en particular són resultat de la globalització
20 S’assenyala la sequera, amb la consegüent pèrdua 55 alimentària al servei dels interessos privats. La cadena de
de collites i bestiar, com un dels principals desencade- producció, distribució i consum d’aliments està en mans
nants de la fam a la Banya d’Àfrica, però com s’explica d’unes quantes multinacionals que anteposen els seus in-
que països com els Estats Units o Austràlia, que pateixen teressos particulars a les necessitats col·lectives i que al
periòdicament sequeres severes, no pateixin fams extre- llarg de les últimes dècades han erosionat, amb el suport
25 mes? Evidentment, els fenòmens meteorològics poden 60 de les institucions financeres internacionals, la capacitat
agreujar els problemes alimentaris, però no són suficients dels Estats del sud per decidir sobre les seves polítiques
per explicar les causes de la fam. Pel que fa a la producció agrícoles i alimentàries.
d’aliments, el control dels recursos naturals és clau per Si volem posar fi a la fam al món és urgent apos-
entendre qui i per què es produeix. tar per altres polítiques agrícoles i alimentàries que col-
30 En molts països de la Banya d’Àfrica, l’accés a la ter- 65 loquin en el centre les persones, les seves necessitats, els
ra és un bé escàs. La compra massiva de sòl fèrtil per part qui treballen la terra i l’ecosistema.
d’inversors estrangers (agroindústria, governs, fons espe- Esther ViVas. El País, 30 juliol 2011 (traducció)
culatius...) ha provocat l’expulsió de milers de camperols
de les seves terres, disminuint la capacitat d’aquests paï-
35 sos per autoabastar-se.
122
26
UNITAT
Les activitats de la pàgina
123 representen un repàs
1 Una de les causes de la fam al món és: 6 Indica quina de les oracions següents conté
una proposició subordinada: dels continguts de la unitat.
a) La falta d’aliments.
Mereix una atenció especial
b) La mala distribució dels aliments. a) No ens enfrontem a un problema de
c) Els fenòmens meteorològics desfavorables. producció de menjar, sinó a un problema la proposta de redacció.
d) Les polítiques agrícoles i alimentàries. d’accés. Els aprenents poden
b) La fam no és una fatalitat inevitable que pensar en les preguntes
2 La finalitat de l’article és: afecta determinats països. per posar-les després en
c) Avui, els aliments s’han convertit en una
a) Denunciar les multinacionals de
mercaderia i la seva funció principal ha
comú i descartar-ne les
l’alimentació. menys rellevants. També
quedat en un segon pla.
b) Descriure l’accés de la població als
d) La crisi alimentària és resultat de la poden abordar la redacció
aliments.
globalització alimentària al servei dels individualment i després
c) Explicar les causes de la fam al món.
interessos privats. llegir-ne unes quantes en
d) Descobrir els culpables de la fam al món.
7 Assenyala els enunciats extrets de l’article
veu alta, i comentar-ne els
3 Són sinònims del verb especular: resultats.
que corresponen a opinions de l’autora.
a) mercadejar, traficar
a) Si volem acabar amb la fam al món
b) imitar, copiar • Llegir.
és urgent apostar per altres polítiques
c) buscar, indagar
agrícoles i alimentàries que col·loquin • Entendre.
d) repartir, dividir
en el centre les persones, les seves
necessitats, els qui treballen la terra i • Respondre.
4 En la proposició «que afecta més de 10 milions
l’ecosistema. • Recordar.
de persones», la partícula que és: b) El preu dels aliments es determina a
• Relacionar.
a) Una conjunció. les borses de valors, la més important
b) Un pronom feble. de les quals, a escala mundial, és la de • Planificar.
c) Una preposició. Chicago. • Redactar.
d) Un pronom relatiu. c) Les causes de la fam són polítiques.
d) Els mateixos bancs, fons d’alt risc • Revisar.
5 Conté una proposició subordinada adjectiva i companyies d’assegurances que • Valorar.
van causar la crisi de les hipoteques
de relatiu:
subprime són els que avui especulen
a) La producció d’aliments s’ha multiplicat
amb el menjar.
per tres des dels anys seixanta, mentre
que la població mundial només s’ha 8 És un enllaç propi de les oracions
duplicat des d’aleshores. subordinades adjectives:
b) La cadena de producció, distribució i
consum d’aliments està en mans d’unes a) preposició + que
quantes multinacionals que anteposen b) preposició + què
els seus interessos particulars a les c) conjunció + on
necessitats col·lectives. d) què
c) En l’actualitat, la major part de la compra
i venda d’aquestes mercaderies no Redacció
correspon a intercanvis comercials reals. Escriu deu preguntes que t’hagi provocat o suggerit
d) La compra massiva de sòl fèrtil per la lectura del text d’Ester Vivas i que t’agradaria que
part d’inversors estrangers ha provocat l’autora et respongués.
l’expulsió de milers de camperols de les
seves terres.
Prova.
Avalua’t i dictat.
123 Comprova-ho.
Avalua’t i dictat.
Atreveix-t’hi.
Competències bàsiques
1. d)
2. c)
3. a)
4. d)
5. b)
6. b)
7. a), c), d)
8. b)
Redacció
Resposta oberta.
27
124
28
31
32
33
u L’atracció per les imatges és una constant en la història de la cultura. Per aquest motiu han sigut, i són, un
instrument clau per conèixer com és una època determinada. Missatges que narrats d’una altra manera
serien avorrits o banals, explicats amb l’ajuda d’imatges aconsegueixen arribar i fixar-se en la memòria.
2. Quina explicació va trobar Roland Barthes a la fascinació que sentim per algunes imatges?
3. Explica en unes 200 paraules la imatge, fotografia o pel·lícula que t’hagi impactat més al llarg de la teva vida
i per què.
• Completives: • D’infinitiu:
• Interrogatives: • De relatiu:
4. Indica si que és conjunció o pronom relatiu i classifica les oracions subordinades en substantives o adjectives.
a) El pi que hem plantat fa ombra. que = [substantiva / adjectiva]
b) M’han dit que no vindran. que = [substantiva / adjectiva]
c) Els nois que van venir ahir són estrangers. que = [substantiva / adjectiva]
d) El camí que porta a casa està bloquejat. que = [substantiva / adjectiva]
e) El llorer fa que els guisats siguin més olorosos. que = [substantiva / adjectiva]
f ) Va endreçar la roba que no li feia falta. que = [substantiva / adjectiva]
g) Trobo que no fa gaire calor. que = [substantiva / adjectiva]
h) L’olor de romaní li recordava el país que havia deixat. que = [substantiva / adjectiva]
6. Digues de quin tipus són les subordinades adverbials: de manera, de temps i de lloc.
a) Ves-hi com t’he explicat.
b) Anirem fins que s’acabi la carretera.
c) Torna a casa abans no es faci fosc.
d) Fregava els plats cantant àries d’òpera.
e) No vagis on no et demanen.
f ) Els joves per divertir-se van al centre cívic.
g) Va saludar-me com si ens coneguéssim de tota la vida.
h) Arribarem fins on ens ha dit el guia.
1. Completa les oracions següents amb una oració subordinada substantiva del tipus que s’indica entre parèn-
tesis. Fixa’t en l’exemple.
Va demanar que li portessin les sabates de l’aparador.
a) és signe d’intel·ligència. (d’infinitiu)
b) Em molesta (completiva)
c) Es penedia (d’infinitiu)
d) tindrà un premi. (de relatiu)
e) Va recomanar-los (completiva)
f ) Vol (d’infinitiu)
g) Pregunta-li (interrogativa indirecta)
h) Lliuraré el llibre (de relatiu)
i ) Demana-li (interrogativa)
j ) Es reia (de relatiu)
2. Subratlla les oracions subordinades substantives següents i digues quina funció sintàctica fan:
a) Els va sorprendre que fos tan hipòcrita.
Funció sintàctica:
b) Es penedia d’haver-ho fet.
Funció sintàctica:
c) Ens ha comentat que avui ella no hi era.
Funció sintàctica:
d) Es van oblidar de donar-li les gràcies.
Funció sintàctica:
e) Encara no hem entès què ens ha dit.
Funció sintàctica:
f ) Es queixava que no li ho haguessin advertit.
Funció sintàctica:
g) M’espanta conèixer tants detalls dels fets.
Funció sintàctica:
h) No era segur que fos reelegida.
Funció sintàctica:
i) Li sap molt greu que no vingueu.
Funció sintàctica:
j) No us adonàveu que jugàveu amb foc.
Funció sintàctica:
4. Subratlla l’antecedent de les oracions subordinades adjectives següents i digues la funció sintàctica del
pronom relatiu:
a) El llibre que llegeixo és d’un novel·lista molt conegut.
Funció sintàctica:
b) Posen a part les peces que tenen algun defecte.
Funció sintàctica:
c) Ves a buscar les entrades que has reservat.
Funció sintàctica:
d) La noia que estimo no viu en aquesta ciutat.
Funció sintàctica:
e) En Sergi, que és molt tossut, ho ha tornat a provar.
Funció sintàctica:
f ) Aquests nois que han vingut a parlar amb nosaltres són alumnes meus.
Funció sintàctica:
g) El llit on dormo és massa tou.
Funció sintàctica:
h) Dius unes coses que fan riure.
Funció sintàctica:
i) Acosta’m el llibre que hi ha al tercer prestatge.
Funció sintàctica:
j) Les revistes de les quals he tret informació les trobaràs a la biblioteca.
Funció sintàctica:
k) Les portes interiors, que són de fusta de pi, han de ser massisses.
Funció sintàctica:
5. Fes una sola oració inserint la segona proposició en la primera de manera que no hi hagi cap element repetit.
a) La notícia es va publicar el mateix dia. La notícia no era fiable.
Entre una espessor d’arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada, voltada d’una gran extensió de
terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres ro-
ses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb
flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel
i de troana.
Mercè Rodoreda, «Orleans, 3 quilòmetres». A: Semblava de seda i altres contes (1978)
Després, la teva parella et dictarà un text. Escriu-lo canviant els adjectius i adverbis pels seus antònims.
Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora.
Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em
feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger
d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat
de pis i em va demanar que li tornés la flor.
Pere Calders, «Judici precipitat». A: De teves a meves (1984)
Després, la teva parella et dictarà un text. Escriu-lo canviant els adjectius i adverbis pels seus antònims.
1. De quants tipus poden ser les oracions subordinades substantives, segons l’estructura del nexe? Escriu una
oració unida amb un nexe de cada tipus. [2,5]
b) Coneixia el nou campió mundial, de qui es parla tant en totes les revistes.
c) Pregunteu-li on és.
f ) Els actors, que no estaven d’acord amb el conveni, es van manifestar.
4. Explica què és l’antecedent en una oració adjectiva de relatiu i quina funció sintàctica hi fa. [2,5]
5. Explica la idea que aporta el nexe als diferents tipus d’oracions subordinades adverbials. [2,5]
a) Consecutiva
b) Causal
c) Final
d) Comparativa
e) Condicional
f ) Concessiva
6. Identifica el tipus de les oracions subordinades adverbials subratllades al text i els nexes que les introduei-
xen, en el cas que en tinguin. [2,5]
Franctiradors
És una llei inapel·lable: si estàs llegint tranquil·lament (un diari, un llibre, una revista) en una barra de bar, men-
tre esmorzes o esperant l’autobús o que el nen surti de l’escola (1), de manera inevitable, apareix algú que, amb
benevolència, arriba a la categoria de semiconegut, se t’acosta, s’escura la gola per reclamar la teva atenció (2)
i et diu: «Hola» i, com que no hi ha res a dir a part d’aquesta salutació de cortesia (3), tornes a la lectura.
Indefectiblement, el semiconegut insistirà a encetar conversa, tantes vegades com calgui, interrompent-se
sense cap mena de problema (4). Si realment hi hagués alguna cosa important a dir-se, la interrupció estaria
del tot justificada (5). Aquell semiconegut i tu no teniu res a dir-vos; l’únic que us uneix és que esteu asse-
guts o drets, costat per costat, prenent cafè o esperant.
Quim Monzó, Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998)
(1)
(2)
(3)
(4)
(5)
7. Explica què és un article d’opinió. Cal que hi figuri l’objectiu, l’estructura i les vies de divulgació. [2,5]
9. Redacta en unes 200 paraules un article d’opinió sobre les maneres de relacionar-se i de comunicar-se dels
joves actualment. [3]
Dictat
De cop sent que s’obre la porta de la seva habitació, i la seva mare que la crida. Es posa bé el barnús precipitadament,
com si estigués fent una cosa mal feta, com si estigués en falta. El cor li va de pressa: amb la seva mare sempre té la
sensació d’haver-se d’amagar d’alguna cosa, d’haver-se d’amagar d’ella mateixa. La seva mare la torna a cridar i ella
surt del bany, obedient, amb cara inexpressiva. Es deixa abraçar amb els braços caiguts, impassible, i troba l’abraçada
llarguíssima i massa calenta. No sap per què està tan enfadada amb la seva mare, per què no li agrada que la toqui,
per què sent que s’ofega quan ella hi és. Comença a vestir-se allà davant, i ho fa sense ensenyar a penes cap part del
cos nua, fent equilibris com havia après a fer al col·legi de monges per treure’s els sostenidors sense que les altres
noies li veiessin els pits.
Maria Mercè Roca, Cames de seda (1993)
2. En l’oració Vindrà doncs vol que l’ajudis: 7. L’ús del gerundi en sentit de temps posterior:
a) doncs es pot substituir per perquè. a) És incorrecte.
b) doncs és incorrecte i s’ha de substituir per b) És correcte.
perquè. c) Es pot substituir per un participi.
c) doncs s’ha de substituir per una coma.
8. Una crítica literària expressa:
3. L’oració subordinada adjectiva: a) Només els aspectes negatius.
a) Fa la funció de CN. b) Tant els aspectes positius com els nega-
b) Fa la funció de l’oració principal. tius.
c) Fa la funció de subjecte. c) Només els aspectes positius.
Dictat
Em va costar molt adonar-me que allà només hi havia una víctima que eres tu. Per això, al cap de dos o tres dies,
vaig seure al teu costat, et vaig agafar la mà, vaig notar-ne la insensibilitat, la vaig tornar delicadament on era, vaig
posar el capciró dels dits damunt de la teva galta i vaig dir Sara, estic fent gestions per tornar el violí als seus amos.
Ella no va respondre res a la meva veritat només a mitges, però no va rebutjar els meus dits. Al cap de cinc minuts
infinits de silenci, i venint de molt endins, va dir gràcies amb un fil de veu i vaig sentir com les llàgrimes estaven a
punt de sortir-me a raig, però em vaig dominar a temps perquè sabia que en aquella habitació d’hospital jo no
tenia dret a plorar.
Jaume Cabré, Jo confesso (2011)
c) Subjecte
Comprensió i expressió d) CPrep
e) CI
1. Resposta orientativa: f ) CN
L’autor es pregunta, primer, si recordem les imatges pel
que ens suggereixen i evoquen en la imaginació. Si les 4. a) pronom relatiu [adjectiva]
recordem perquè ens desperten algun record o memòria. b) conjunció [substantiva]
Si aquest procés té quelcom de subjectiu i es relaciona
c) pronom relatiu [adjectiva]
només amb el «nosaltres» o el «jo» que l’observa.
d) pronom relatiu [adjectiva]
Segons Antich, les imatges no són només una imatge,
sinó que ens evoquen a «mons que no són el nostre» i e) conjunció [substantiva]
accedeixen directament als sentits. Tracta les imatges f ) conjunció [substantiva]
com a «coses vives» mitjançant les quals podem «resse- g) conjunció [substantiva]
guir la vida a través de la història».
h) pronom relatiu [adjectiva]
Finalment, cita Barthes i afirma que les imatges «aporten
informació de coses, persones i esdeveniments» que es 5. a) on d) què g) que / el qual
poden gravar a la nostra memòria per la seva «capacitat
de punxar-nos». Barthes parla de punctum: alguna cosa b) qui e) la qual cosa h) qui / la qual
que sorgeix de l’escena com una fletxa i ve a clavar-se’ns. c) que f ) qual i) que
55
B Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una 5. a) Indica la conseqüència d’allò que s’expressa a l’oració
amenaça o el testimoni grosser d’una admiradora. Po- principal.
sats a triar, vaig quedar-me amb això primer (perquè vaig
b) Indica la causa d’allò que s’expressa a l’oració principal.
més llarg d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de
càlculs infeliços a base d’entrevistes disperses, quan va c) Indica finalitat o l’objectiu de realització de l’oració
trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que principal.
van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: d) És una proposició subordinada adverbial de quantitat
el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va de- que manté amb la principal una relació d’igualtat, de
manar que li tornés la flor. desigualtat o de proporcionalitat.
56
Bibliografia
57
unitat 6
Text actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
o lu c io n s d e l b loc
S
d’activitats
pàg. 29
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
at. Atreveix-t’hi
Llengu a i societ
t . C o m p rova-ho
i societa
Llengua
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
dictat. Atreveix-t’hi
Avalua’t i
t x e s
e s f i
de l
o n s 1
l u ci g . 5
S o pà
• Contextualitzar.
• Relacionar.
• Inferir.
• Anticipar.
Lectura
temps primer!
Oh, el venturós poema del nostre
gua
Oficis de llen
Corregir llibres de text és interessant, perquè toques moltes
matèries (llengua,
ciències, música, educació física...).
Zoom
i s o c ie tat Idees
Lleng u a
Competències
Una comunitat lingüística amb pocs membres pot mantenir la seva l engua indefinidament si bàsiques
no s’altera el sistema ecolingüístic, i el fet és que això ha estat així de manera generalitzada
fins fa ben poc. Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Taller de producció
D’altra banda, anar variant el volum és un recurs molt útil per donar èmfasi a les paraules o
frases.
Lectura
La fantasia s’obri com s’obri la poncella.
Oficis de llengua
Corregir no vol dir només posar els accents bé i escriure sense faltes: vol dir comprovar que el
text s’entén bé amb una sola lectura, que el que s’hi explica és coherent, que les dades que
hi surten són certes...
Llengua i societat
Cal tenir present que la diversitat lingüística és, en bona mesura, el resultat dels diferents siste-
mes creats per adaptar-se al medi.
126
UNITAT
Amb son reial mantell tot l’univers abriga, La joventut floreix. La troba és més compresa, El text presenta dificultats
lèxiques, que poden
alena11 dins les coses, cada posada seva
somriu tota amatenta del sol a cada raig; 65 té la dolçor secreta d’un amorós sospir... resoldre en part a l’apartat
45 té, al cor de la hivernada, color de flama amiga; Passa el bon temps i vola, fent lloc a la vellesa, «Infereix». Els aprenents
té la frescor de l’aire quan pren color d’espiga, i encara resta el càntic, aquesta llum encesa, poden preparar el poema a
amb flors i papallones que quan fa fosca i neva casa, individualment, i
jugant pel mes de maig. més clara es veu lluir. respondre a les preguntes
Com la floreta humil del romaní i la bauma12 70 Oh santa poesia, del cor sempre estimada! de l’encapçalament, que
50 vessant essència fina Mes hores passen belles poden ser posades en
i el plor de la rodada tornant en dolça mel, quan puc sentir un eco del teu dolcíssim cant. comú i discutides a classe.
la veig que en gentilesa pel cor se’n du la pauma: Ressoni dins ma vida ta veu tan enyorada,
la veig com la nocturna carrera de Sant Jaume, que el sempitern14 desfici15 que té en mon cor posada, • Llegir.
que en els meus anys de nina 75 sentint tes cantarelles • Entendre.
55 n’era un camí del cel. s’adorm, com un infant.
• Inferir.
Entre brillants estels, com me semblava bella Maria Antònia Salvà, Lluneta del pagès (1952)
• Recitar.
les nits de lluna nova!
• Valorar.
Oh, el venturós poema del nostre temps primer!
La fantasia s’obri com s’obri la poncella, • Argumentar.
60 es fixa la mirada, i l’ànima novella • Debatre.
sent la llunyana troba13
que encara no entén bé.
Infereix
Indica el número de la paraula del text que correspon a cada un d’aquests significats:
cavitat no gaire profunda en una roca desfet, derrotat, fet desaparèixer
mar, oceà glaçada
reflex, brillantor neguit
composició poètica bressol
alenaren, es desprengueren sota
d’esbargiment, bulliciosa, alegre respira, exhala
aviat, de seguida vegades
etern, perpetu
127
Infereix
( 12) cavitat no gaire profunda en una roca
(3) mar, oceà
(10) reflex, brillantor
(13) composició poètica
(4) alenaren, es desprengueren
(8) d’esbargiment, bulliciosa, alegre
(5) aviat, de seguida
(14) etern, perpetu
(7) desfet, derrotat, fet desaparèixer
(1) glaçada
(15) neguit
(9) bressol
(6) sota
(11) respira, exhala
(2) vegades
c) ritme 0 1 2 3 4 5
• Analitzar. Documenta’t
d ) veu 0 1 2 3 4 5
• Detallar. 10. Busca informació de l’autora del poema i
e) claredat en
redacta’n una breu biografia d’unes 150
• Buscar. la pronunciació 0 1 2 3 4 5
paraules.
• Escoltar.
• Triar.
• Ampliar.
• Deduir. 128
• Recrear.
Comprensió i expressió g) la que sospira el cor quan desolat batega (v. 19)
h) la que amb l’amor sentia baixar del paradís (v. 20-21)
1. El poema està format d’11 estrofes de 7 versos que rimen ABCA- i) un suau perfum (v. 29)
ABC. Cada estrofa es compon de versos de dotze i sis síl·labes, j) flor de bellesa (v. 39)
amb l’estructura següent: 12, 6, 12, 12, 12, 6, 6. k) essència d’harmonia (v. 39)
2. a) Des de quan emana la poesia? (5) l) llambreig del mar, del cel, del dia (v. 40)
b) Què fa la poesia? (3) m) blavor de les rondalles (v. 41)
c) On és, on viu, on trobem la poesia? (6) n) ritme de cançons (v. 42)
d) Què n’espera, la poetessa, de la poesia? (11)
4. Text enregistrat:
e) Què li passa a la poetessa quan escolta la poesia? (1)
f ) Què és la poesia? (2) Lectura de «La poesia», pàgines 126 i 127. Resposta oberta.
g) D’on emana la poesia? (4)
5. Resposta oberta.
h) Què abasta la poesia i com és? (7)
i) Què atrau el cor? (8) 6. Resposta orientativa:
j) D’on ve la inspiració? (9)
a) companyia, via, estria...
k) Quan llueix millor la poesia? (10)
b) icona, tona, espona...
3. a) un abisme (v. 12) c) aixada, balada, fornada...
b) un pèlag de lluminoses ones de fe, d’amor, de glòria (v. 12-13) d) ballesta, conquesta, ginesta...
c) l’ideal lograt (v. 14) e) auriga, biga, intriga...
d) la font de regalat encís (v. 17) f ) destresa, empresa, saviesa...
e) la que endolceix el viure (v. 18) g) brida, ferida, sentida...
f ) la que el pesar ofega (v. 18) h) anella, rosella, clivella...
UNITAT
Inici de l’apartat sobre el
Llengua i societat La llengua en societat
tema: La llengua en
societat.
Llengua i societat.
Comprova-ho, exercici 1.
Multilingüisme • Sociolingüística • Acolliment lingüístic • Coneixement de llengües 129
Pàg. 66, exercici 1.
Pàg. 67, exercici 2.
Sociolingüística: definició
Sociolingüística
i conceptes relacionats.
El bilingüisme. La sociolingüística s’ocupa d’explicar les relacions entre llengua i societat. És
a dir, parteix de la base que les llengües no són homogènies i que la variació
Convé que els aprenents
facin una lectura reposada
està inscrita en el seu ús. En conseqüència, intenta explicar com es manifes-
ten les llengües i en quines circumstàncies ho fan, i com les perceben i les va-
del text, assimilant-ne els loren els usuaris. En definitiva, la sociolingüística postula que el coneixement
conceptes principals: de fets de llengua pot aclarir comportaments socials, i viceversa.
sociolingüística, contacte
de llengües, bilingüisme A desgrat de la creença que els estats solen ser monolingües, és a dir,
(tipologia), diglòssia, que només s’hi parla una sola llengua, sovint associada al gentilici del país
procés de substitució, (França: francès; Espanya: espanyol; Dinamarca: danès, etc.), la majoria
d’estats són plurilingües: s’hi parla més d’una llengua, i no solament per
procés de normalització.
causa de moviments migratoris recents.
Els aprenents poden fer
fitxes amb els conceptes
Això vol dir que en la majoria de països es produeix un contacte de llen-
i apuntar-ne la definició. gües. La sociolingüística també s’ha interessat pel funcionament d’aques-
Després, poden tes llengües en contacte, és a dir, per les característiques del repertori
intercanviar-les, per grups, lingüístic i l’ús que en fan els parlants que viuen en societats plurilingües.
i fer-se preguntes de En la tasca d’observació de les diferents realitats lingüístiques, la sociolin-
Suïssa té quatre llengües pròpies: alemany, francès,
control per fixar aquests güística s’ha dotat dels conceptes que es descriuen tot seguit. italià i romanx. Totes elles apareixen, per exemple,
conceptes. Inevitablement, en el passaport.
els aprenents tendiran a El bilingüisme com a forma de comportament d’una persona es defineix
identificar els conceptes com la capacitat per emprar indistintament, amb la mateixa competèn-
amb les situacions que cia i en situacions iguals, dues llengües diferents. Des del punt de vista
coneixen, en especial la de individual, se sol distingir entre bilingüisme actiu (l’individu entén i parla
Catalunya; per això seria l’altra llengua) i passiu (l’individu només l’entén però no la parla); entre
important una tasca de bilingüisme simètric i asimètric (segons si el grau de coneixement és
igual o diferent entre les dues llengües); entre bilingüisme instrumental
recerca per veure quina és
i integrador (s’aprèn la llengua per raons pràctiques o per incorporar-se
la situació de les llengües
a la societat que la parla), etc. Evidentment, les raons psicològiques, tant
en alguns països: Bèlgica,
pel que fa a la competència com a l’actitud, són molt importants en les
Suïssa, Regne Unit, França habilitats del parlant bilingüe.
i Luxemburg són exemples
de països multilingües S’aplica el concepte de bilingüisme social a la situació en què s’usen
(amb diverses llengües dues llengües en un territori, una de les quals és pròpia i l’altra, forana. És
autòctones) amb estatus diferent del bilingüisme territorial, en què les comunitats lingüístiques Atreveix-t’hi
diferents. estan separades en dues zones segons l’idioma respectiu; és el cas, per
exemple, de Bèlgica, dividida en la zona flamenca, de llengua neerlandesa, 2. Per parelles, exemplifiqueu
amb casos reals cada
i la zona valona, de llengua francesa.
un dels conceptes de la
sociolingüística que s’han
El bilingüisme social sol amagar situacions de conflicte lingüístic, perquè esmentat en el text. Podeu
sovint aquestes llengües tenen estatus diferents que en condicionen l’ús, consultar altres fonts
i que poden desembocar en la reculada i, fins i tot, l’extinció de la llengua d’informació.
més feble.
2. Resposta oberta. Fora convenient conduir l’activitat de manera que els aprenents exemplifiquessin en
casos personals cada un dels conceptes descrits (bilingüisme actiu, bilingüisme passiu, bilingüisme
simètric, bilingüisme asimètric, bilingüisme instrumental, bilingüisme integrador, bilingüisme social,
bilingüisme territorial, diglòssia, procés de substitució i normalització).
10
UNITAT
La diglòssia designa una situació en què el bilingüisme social està repartit de El quadre de la pàgina 131
planteja un model que no
manera que hi ha una distribució dels usos de la llengua. Per exemple, quan
necessàriament
en un mateix territori es fa servir una llengua A per a funcions de prestigi, com
s’acompleix sempre. Els
ara en el món de la justícia, l’Administració, l’escola..., i una llengua B per a la
aprenents poden cercar
comunicació quotidiana, en usos informals.
informació sobre la situació
Quan una llengua desapareix i no hi ha cap catàstrofe natural o humana que del català a la ciutat
provoqui l’extermini dels parlants, això vol dir que els parlants l’han abando- d’Alacant, resultat d’un
nada per un procés de substitució. Aquest procés es produeix al llarg de procés que s’hi ajusta
generacions i pot donar lloc a situacions de conflicte entre els grups que com- força.
peteixen per l’espai lingüístic; a més, pot ser agreujat per migracions de grups
que parlen la llengua A i alteren la distribució demogràfica entre els parlants de • Llegir.
les dues llengües. El concepte de normalització al·ludeix a les situacions en • Entendre.
què s’inicia un procés de redreçament i la llengua B pot recuperar àmbits d’ús
• Resumir.
i funcions enfront de la llengua A.
• Esquematitzar.
En els processos de substitució se solen distingir tres etapes: • Memoritzar.
• Reflexionar.
• Primera etapa. Una llengua forana (L2) comença a ocupar espais que fins
aleshores ocupava una altra llengua (L1), per raons polítiques, militars o de
dependència econòmica o cultural.
• Segona etapa. Els parlants de L1 adquireixen la L2, però no a l’inrevés,
perquè als parlants de L2 no els cal (és la llengua del poder, de l’Adminis-
tració, de l’escola...); és el que s’anomena bilingüisme unilateral. Aquesta
bilingüització varia en funció de l’estatus dels parlants: és més ràpida entre
les classes altes, a les ciutats, etc., per la seva proximitat amb els centres
de poder, de cultura... dominats per la L2.
• Tercera etapa. Les classes so-
Etapa 1 Etapa 2 Etapa 3
cials bilingües van abandonant la
L1 i esdevenen monolingües en Monolingüisme Bilingüisme Monolingüisme L2
L2. Aquest procés és afavorit per L1 (aprenentatge L2) (oblit L1)
actituds ideològiques i prejudi-
cis que presenten la L1 com una
llengua poc moderna, antiquada,
poc adequada per a la ciència, Procés de bilingüització Fills (bilingües)
etc. També se l’estigmatitza amb
qualificatius com patuès, dialec-
te, vernacle, enxampurrat, o se la
fragmenta amb disposicions le- Avis
gals, per afeblir-la i reduir-ne la uti- Nets
Besavis (monolingües
litat i la consciència dels parlants. (monolingües L2)
(monolingües pseudobilingües)
L’escola i els intel·lectuals solen
ser agents efectius d’aquest pro- L1) Llengua i societat.
cés. Comprova-ho, exercici 5.
Llengua i societat.
Multilingüisme • Sociolingüística • Acolliment lingüístic • Coneixement de llengües 131 Atreveix-t’hi, exercici 3.
11
3. Una condició perquè es produeixi la substitució lingüística és que la societat sigui bilingüe. Tot i que
hi ha qui considera que la demografia i el prestigi de les llengües són causes de la substitució lingüís-
tica, no sembla que siguin raons prou sòlides. El nombre de parlants no determina la supervivència de
les llengües perquè la majoria de les llengües que es parlen al món tenen menys d’un milió de par-
lants. I el prestigi, que no és cap atribut de les llengües sinó un concepte lligat a factors econòmics o
de visió del món dels parlants, i que pot canviar al llarg del temps, evidencia que no és un argument
prou consistent que justifiqui la substitució lingüística.
12
UNITAT
Les llengües tenen diferents estatus en cada Estat. Sense moure’ns d’Europa, Les llengües d’Europa i els
la casuística és diversa. Vegem-ho detalladament: drets lingüístics.
Drets lingüístics
Cal entendre que la situació de cada llengua és el resultat de la confluència
i de la interacció d’una gran varietat de factors: politicojurídics, ideològics i
històrics, demogràfics i territorials, econòmics i socials, culturals, lingüístics
i sociolingüístics, interlingüístics i, finalment, subjectius.
Ara bé, en general, i de manera secular, els estats del món han tendit a aplicar
polítiques poc favorables a la diversitat i pluralitat lingüístiques. No ho afavoreix,
tampoc, el procés de mundialització que caracteritza la societat actual ni el mo-
del econòmic que provoca força desigualtats socials, culturals i lingüístiques.
Llengua i societat.
Comprova-ho, exercicis
Multilingüisme • Sociolingüística • Acolliment lingüístic • Coneixement de llengües 133 3 i 4.
Llengua i societat.
Atreveix-t’hi, exercici 2.
13
6. Resposta oberta.
14
UNITAT
L’acolliment lingüístic.
Acolliment lingüístic
Les migracions i la mobilitat professional en el món d’avui han propiciat que El concepte d’acolliment
lingüístic és relativament
estats, països, regions, comunitats, etc., coincideixin en la importància de
l’acolliment i de manera particular en l’acolliment lingüístic, entès com una ma- nou i està relacionat amb les
nera de facilitar l’accés a la llengua del país d’acollida amb la finalitat d’acon- migracions que han provocat
seguir una integració satisfactòria entre la immigració i la societat receptora. grans desplaçaments de
persones. Els aprenents
És evident que conèixer la llengua de l’entorn social és indispensable per ac- llegiran la definició del
cedir a un lloc de treball i poder mantenir relacions socials satisfactòries. Per concepte i l’article d’Isidor
a les societats receptores, també és vital que els nous ciutadans comparteixin Marí, del qual poden
una llengua comuna amb la resta de la gent i puguin participar activament en extreure estratègies
la construcció d’una societat cohesionada.
diverses que adopta
l’acolliment lingüístic en
Comprova-ho diferents països. Els
aprenents poden enumerar
7. Llegeix el text i proposa dues bones pràctiques més que creguis que facilitarien la integració de persones aquestes diferents
immigrants i dues més que t’ajudarien a tu si mai haguessis de traslladar-te a un altre país a viure.
estratègies i afegir-n’hi, tal
Bones pràctiques locals com proposa l’activitat
L’esforç per implicar les famílies senceres en les accions d’acolliment (lingüístic o global) és present en molts «Comprova-ho».
altres contextos, sobretot per evitar que les dones restin al marge del procés d’integració.
A Berlín, per exemple, s’ha identificat que les dificultats d’integració de les segones i terceres generacions pro- • Entendre.
cedents de la immigració es devien en bona part al dèficit d’aprenentatge lingüístic de les mares. Per resoldre- • Identificar.
ho, s’han posat en marxa cursos per a pares i fills –en realitat per a mares i fills– impartits a les escoles. No s’hi
tracten qüestions gramaticals, sinó les comunicacions usuals en temes educatius, sanitaris, de feina, d’admi- • Raonar.
nistració, etc. També s’hi fan activitats de coneixement de l’entorn (visites guiades a llocs d’interès) i de lleure. • Reflexionar.
Els fills són a la guarderia mentre les mares aprenen. Una altra de les modalitats són els cursos d’alemany a
• Proposar.
domicili per a mares: una dona de la mateixa procedència cultural fa d’ensenyant i proposa uns aprenentatges
senzills a les mares perquè els practiquin amb els seus fills: la motivació de la mare, que veu reforçada la seva
autoestima pel fet de poder ensenyar alemany al fill, és extraordinària; i el fill, que veu com la mare li ensenya
alemany, també interioritza l’interès d’aprendre’n ell mateix.
Al Quebec fa temps que funciona l’agermanament entre famílies quebequeses i immigrades –una experiència
semblant a la de les parelles de conversa, però amb una implicació de tota la unitat familiar de cada banda.
Fins i tot se n’han fet valoracions interessants, que mostren les diferents concepcions que hi pot haver per cada
banda sobre les responsabilitats respectives i les dificultats que algunes d’aquestes concepcions comporten per
a l’èxit de la relació. Pot ser útil tenir-ho en compte, amb vistes a l’orientació de les experiències de parelles de
conversa que s’han fet en l’àmbit lingüístic català.
Una altra manera d’enfocar el compromís de les entitats d’un determinat entorn en les activitats d’acolli-
ment –no sols lingüístic– és l’experiència dels contrats de plan (contractes de pla) que s’ha seguit en algunes
ciutats franceses –Tolosa de Llenguadoc–, per exemple. El contrat de plan es basa en les relacions de proximitat
i complementarietat entre totes les entitats que actuen en un entorn urbà determinat en què hi ha una taxa
important d’immigració: el municipi, a partir de finançament estatal, promou estructures de coordinació en els
àmbits més sensibles (educació, ocupació, prevenció de la delinqüència) al llarg d’un període de diversos anys,
amb intervenció de tots els agents possibles (empreses, sindicats, associacions, centres docents, etc.).
Isidor Marí, Mundialització, interculturalitat i multilingüisme (2006)
7. Resposta orientativa.
Propostes per a la integració de persones immigrants:
• Dedicar una part de la jornada laboral o acadèmica a conèixer la ciutat i el país d’acollida.
• Participar en grups de conversa amb el veïnat del mateix barri/població.
Propostes per a la meva integració en un país estranger:
• Col·laborar activament en les activitats acadèmiques del centre on estudio.
• Participar en entitats que promoguin activitats que siguin del meu interès (esportives, culturals, re-
creatives...).
15
El coneixement de les
Coneixement de llengües
llengües: nivells de
competència. El Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR)
és un document elaborat pel Consell d’Europa que propor-
Partint de la necessitat del
coneixement d’altres
ciona les bases comunes necessàries per a l’elaboració
de programes de llengua, d’orientacions curriculars,
llengües, en aquestes d’exàmens, de llibres de text, etc., per a tot Europa.
pàgines s’expliquen els
nivells de competència que El MECR neix de la necessitat d’intensificar l’apre-
fixa el Marc europeu comú nentatge i l’ensenyament de llengües en els es-
de referència per a les tats membres per tal d’afavorir la mobilitat de la
llengües. Convindria fer-ne població, una comunicació internacional més
eficaç que respecti les identitats i la diversitat
una lectura en veu alta,
cultural, un accés millor a la informació, una
ampliant o comentant els
multiplicació dels intercanvis interpersonals i
passatges poc clars, si n’hi
la millora de les relacions laborals i de com-
hagués, i centrar-se en el
prensió mútua.
resum especificat al quadre
de la pàgina 137. Amb aquesta intenció s’entén que l’aprenen-
tatge de llengües s’ha de produir durant tota la
• Llegir. vida i, a més, convé promoure’l al llarg de tot el
• Comprendre. sistema educatiu, des de l’Educació Infantil fins a
l’ensenyament d’adults.
• Comparar.
• Comprovar.
És per això que ofereix recursos per a reflexionar sobre què
• Justificar. és el llenguatge i què són les llengües, sobre què significa apren-
• Argumentar. dre llengües, sobre les capacitats que són necessàries en l’aprenentatge
de llengües i sobre les maneres d’establir els propis plans d’aprenentatge i el
seu seguiment.
El Consell d’Europa, per mitjà del MECR, protegeix i desenvolupa la rica he-
rència lingüística i cultural d’Europa, com a font de diversitat, i promou el res-
pecte i l’enteniment mutu entre els ciutadans.
• llegir
• escoltar
• parlar
• escriure
També es valoren uns coneixements culturals mínims lligats a cada llengua i
l’augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic de l’aprenent.
16
UNITAT
El resum de les habilitats de cada un d’aquests nivells és el següent: Seguint la informació del
quadre, els aprenents
A1 L’aprenent pot comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases molt senzilles per satisfer les poden determinar el seu
(inicial) seves necessitats; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals com ara on viu, la gent que nivell de coneixement en
coneix i les coses que té a condició que l’altra persona parli a poc a poc i amb claredat i que estigui disposada les llengües que tenen a
a ajudar.
l’abast. Al final poden
A2 L’aprenent pot comprendre frases i expressions utilitzades habitualment i relacionades amb temes
(bàsic) d’importància immediata (per exemple, informacions personals bàsiques, informacions familiars, compres, posar els resultats de la
geografia local, ocupació). Pot comunicar-se en situacions senzilles i habituals que exigeixin un intercanvi simple classe en comú i treure’n
i directe d’informació sobre temes familiars i habituals. Pot descriure, de manera senzilla, aspectes de la seva conclusions, amb l’ajut del
experiència, aspectes de l’entorn immediat i assumptes relacionats amb necessitats immediates. professor o professora.
B1 L’aprenent pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències,
(llindar) somnis, desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes. Pot comprendre les idees
principals d’una informació clara sobre temes relatius a la feina, a l’escola, etc. Pot fer front a la major part
de situacions lingüístiques que poden aparèixer quan es viatja a una zona on es parla la llengua objecte
d’aprenentatge.
B2 L’aprenent pot entendre les idees principals de textos complexos sobre temes tant concrets com abstractes.
(avançat) Pot mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l’interlocutor. Pot produir textos clars i detallats
en una àmplia gamma de temes i expressar un punt de vista sobre una qüestió.
C1 L’aprenent pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius ja siguin socials, acadèmics o
(funcional) professionals. Entén el doble sentit i el rerefons cultural de l’idioma, pot treballar en la llengua estrangera.
C2 L’aprenent domina la llengua d’una manera semblant a la d’un nadiu, comprèn sense esforç pràcticament tot
(de domini) el que llegeix o escolta. Pot resumir informació procedent de diferents fonts orals o escrites, reconstruir fets i
arguments, i presentar-los d’una manera coherent. Pot expressar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió,
distingint matisos subtils de significat fins i tot en les situacions més complexes.
Comprova-ho
8. Llegeix els descriptors anteriors i determina el nivell en què situes el
coneixement de les llengües que estàs aprenent. Justifica i argumenta
la resposta.
Inicial
Bàsic
Llindar
Avançat
Funcional
De domini
Llengua i societat.
Atreveix-t’hi, exercici 4.
8. Resposta oberta.
17
• Llegir.
• Comprendre.
• Identificar.
• Recordar.
• Redactar.
Atreveix-t’hi
9. Accedeix a l’adreça del Portfolio Europeu de les Llengües (http://qr.teide.eu/00OT ) i elabora la teva biografia
lingüística, crea el teu passaport lingüístic i inicia el dossier amb les teves experiències lingüístiques.
9. Resposta oberta.
18
UNITAT
Racó de repàs Repàs: lèxic, ortografia,
dictat.
139
19
Poesia
En aquesta pàgina es
proposen uns exercicis a
tall de recordatori, per
introduir els aprenents en el Situem-nos
tema de la poesia. Poden
A. Escull per a cada terme el fragment de definició que hi correspon i
fer-los individualment i completa-la.
després comparar-ne les
a) cesura 1. coincidència...
respostes amb els
companys. El professor o b) versos blancs 2. ordre dels sintagmes...
professora pot fer els c) versos lliures 3. hemistiquis...
aclariments necessaris si d ) tornada 4. sense rima...
algun dels ítems ha sigut e) rima consonant 5. estrofa...
objecte de moltes
f ) antítesi 6. vuit síl·labes...
respostes equivocades. La
g) alexandrí 7. contraposició de significats...
referència que es dona a
«Suggeriments» pot ser h) art menor 8. sense regularitat mètrica...
una ajuda al llarg de la i ) quarteta 9. d’art major...
unitat. j ) hipèrbaton 10. popular...
B. Indica el nom d’un o més recursos estilístics que trobis en els
• Llegir. fragments de poemes següents, tal com es veu en l’exemple:
• Escollir.
Deixa’m mullar-me del goig
• Respondre. dels teus somnis transparents
sinestèsia
• Comparar. per trobar-me com un peix
en espluga verda d’algues. comparació
• Reflexionar.
Josep Piera, Estiu grec (1985)
La realitat és fidel.
Blanca i negra.
Persistent.
Jordi roig, Intempèrie (2004)
L’heura de la reixa té moltes mans Suggeriments
i excita
Pots consultar un vocabulari en línia
la llengua humida de la pluja. de termes de poesia: per exemple,
Dolors Miquel, El vent i la casa tancada (1990)
Vocabulari A-Z amb definicions, a
Com creixien els arbres i les cases. cura de Jordi Tiñena (http://qr.teide.
Com creixien la ciutat i el somni. eu/00IF ). També en trobaràs una
Com creixia tot i com creixia l’ànsia. llista força completa a l’entrada
Antoni Marí, Tríptic des Jondal (2003) «recurs literari» de la Viquipèdia
(http://qr.teide.eu/00IG ).
Qui remulla l’escarola,
fa amanides d’amanites,
recull caragols fotogènics,
i rebull cànems fosfòrics?
Joan Josep CaMaCho grau, Antic silenci (2004)
140
Taller de producció
Situem-nos
A a) cesura ➝ 3. Pausa que separa dos hemistiquis en un vers.
b) versos blancs ➝ 4. Versos sense rima fonètica.
c) versos lliures ➝ 8. Versos sense rima ni regularitat mètrica.
d) tornada ➝ 5. Estrofa que es repeteix en una composició poètica.
e) rima consonant ➝ 1. Coincidència de sons vocàlics i consonàntics al final del vers.
f ) antítesi ➝ 7. Contraposició de significats.
g) alexandrí ➝ 9. Tipus de vers d’art major, de dotze síl·labes.
h) art menor ➝ 6. Poemes de versos de menys de vuit síl·labes.
i ) quarteta ➝ 10. Estrofa d’art menor freqüent en la poesia popular.
j ) hipèrbaton ➝ 2. Variació de l’ordre habitual dels sintagmes.
20
UNITAT
La poesia i els seus temes.
La poesia
La poesia és el gènere literari que expressa idees i sentiments amb una atenció especial a la forma del llenguatge i al so de les
paraules. Tradicionalment, la poesia cerca la musicalitat mitjançant l’ús del vers, el còmput de síl·labes, el ritme, la rima i les En aquest apartat els
aprenents tenen
agrupacions de versos en estrofes. A partir del segle xx, tot i que no s’abandonen la mètrica popular ni les estrofes clàssiques, la
poesia és més lliure i diversifica els recursos que ofereix el llenguatge per buscar sonoritat i altres efectes estètics. enquadrats els conceptes
La poesia moderna ja no es limita a ser recitada o cantada, també es fusiona amb altres arts, com ara la fotografia, la teòrics: la poesia i els
pintura i la dansa. Actualment, trobem poemes i esdeveniments poètics no tan sols als escenaris, sinó també als mitjans
de comunicació, a les places, als centres educatius, als parcs i, gràcies a la tecnologia, la xarxa en difon amb tota mena de temes de la poesia. N’han
formes i formats. de fer una lectura individual
extraient-ne els conceptes.
És important, per exemple,
Els temes de la poesia
que vegin que la poesia
Els temes tradicionals de la poesia tenen relació amb la condició humana. En síntesi, són la vida, l’amor i la mort, que es
desenvolupen en molts aspectes diversos: els projectes o els somnis personals, el pas del temps, l’enamorament, les moderna no està subjecta
relacions amoroses, el desamor, l’amistat, la pèrdua, la nostàlgia, interrogants sobre el sentit de la vida, l’espiritualitat, a normes rígides, o que no
el paisatge, la natura, les relacions humanes, la guerra, la injustícia... hi ha temes més poètics
No obstant això, no podem afirmar que hi hagi uns temes més poètics que d’altres. Allò que determina que un tema sigui o
no poètic és el tractament que en fa el poeta, i la intenció de crear un efecte en la sensibilitat i en les emocions del lector.
que altres. Els aprenents
poden recuperar la
informació que han donat
en altres activitats anteriors
Llegeix i identifica Escolta i comprèn i tornar-se a plantejar
1. Llegeix aquest poema i assenyala els 2. Escolta el poema «Maig d’amor» de Gerard Vergés qüestions com: quants
versos que contenen els recursos estilístics recitat per l’actriu Sílvia Bel (http://qr.teide.eu/00IH ) llibres de poesia hi ha a
següents: i escull de la llista els temes que creus que tracta. casa seva? Quins poetes
a) comparació l’enamorament la mort coneixen? Quins llibres de
b) metàfora el pas del temps la nostàlgia poesia han llegit? Els
c) al·literació la soledat l’oblit agrada la poesia? Etc. A
partir de les respostes, que
d ) paral·lelisme sintàctic
poden posar-se en comú,
el professor o professora
podrà orientar o reorientar
Maig d’amor el tractament del tema.
Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos Amb l’escolta i la lectura
i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres. –si convé– del poema, els
Suau plovia sobre el bosc tendríssim alumnes poden posar a
de pins i diminutes margarides. prova la teoria, per mirar
Sols el silenci, sols nosaltres sols. d’enquadrar el poema: de
D’aquí a molts anys potser recordaràs què parla, amb quina
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim. forma, etc. A continuació
I et pujarà a la gola una dolçor poden abordar les
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento activitats, que faran en
recordant-te en la meva soledat. grup sempre que ho
Res no val tant com un instant d’amor. permetin –encara que al
principi siguin individuals.
Gerard vergéS, Long play per a una ànima trista (1986)
• Llegir.
141
• Entendre.
• Reflexionar.
• Opinar.
• Identificar.
1. a) comparació: vers 10.
• Escoltar.
b) metàfora: vers 2.
c) al·literació: versos 4, 6 i 10. Activitat oral.
d) paral·lelisme sintàctic: els tres primers versos.
2. Són respostes apropiades: l’enamorament, el pas del temps, la nostàlgia. Pàg. 73, exercici 1.
21
• Observar.
• Interpretar. Observa i interpreta
• Explorar.
3. Mira aquest vídeo (http://qr.teide.eu/00IO) d’un poema de Maria Mercè Marçal musicat per Borja Penalba i
• Redactar. interpretat per Mireia Vives i Gemma Humet. Tot seguit proposa una resposta personal per a les preguntes
• Explicar. següents:
a) Quina relació té el títol amb el contingut del poema?
b) Per què et sembla que al vídeo només hi surten dones?
c) Qui imagines que són les dones de les fotografies? Són totes famoses?
d ) Qui és la dona de la darrera fotografia?
e) D’on et sembla que és Mireia Vives, la cantant? Esmenta tres trets lingüístics que et permeten deduir-ho.
f ) Com interpretes l’oració del final, «Farem nostra la nit»? Explica-ho breument.
Explora i redacta
4. Fes una cerca a Internet sobre l’escriptora Maria Mercè Marçal, cita cinc títols d’obres seves i explica, en unes
50 paraules, algunes característiques de la seva poesia i quins temes tracta.
142
22
UNITAT
Consells per ser un bon
Receptes, consells, estratègies, recursos, comunicador: la veu.
respostes, solucions...
per a una bona comunicació Els aprenents poden llegir
individualment el text sobre
la veu. Després se’n pot fer
una lectura en veu alta,
La veu Un altre factor important que depèn del control de la veu comentada, amb
és el ritme o la velocitat de la parla. Ens cal trobar el ritme
intervencions dels
La veu és el nostre principal instrument físic en la comuni- apropiat, ni massa lent ni massa ràpid, que permeti fer una
aprenents sobre la cura de
cació oral, i no tan sols perquè transmet les paraules que escolta còmoda. Un ritme massa lent pot distreure l’atenció
la veu: què solen fer bé i
conformen el missatge. La veu reflecteix l’estat físic i anímic, de l’oient. Un ritme massa ràpid pot ser difícil de seguir. A
què solen fer malament.
sempre mostra indicis d’actituds i sentiments, i determina més, si parlem massa de pressa és possible que no articu-
aspectes tan importants com el to i el ritme del nostre dis- lem clarament tots els sons dels mots que pronunciem o El professor o professora
curs. Un bon control de la veu ens ajuda a comunicar-nos llegim en veu alta, la qual cosa també comporta un obstacle podria afegir que cal visitar
millor en una conversa o en una intervenció oral en públic. I per a la comprensió. Així mateix, les pauses (silencis breus) un especialista, un foniatra,
és imprescindible per cantar o recitar bé un poema. són un recurs molt útil per separar idees i remarcar mots. quan hi ha problemes
orgànics, que no es poden
La veu té uns trets físics en la mesura que es tracta d’un Consells per tenir cura de la veu
resoldre amb consells.
so: timbre, to (greu o agut), intensitat o volum...; i determi- També poden buscar
Per mantenir una bona qualitat de veu són aconsellables,
na algunes característiques de la parla, com ara el ritme i informació a la xarxa sobre
en general, totes les activitats que ens ajuden a mantenir
l’entonació, que es poden controlar de manera conscient les tècniques per projectar
un bon estat físic: dormir bé com a mínim 7 hores diàries,
i produeixen efectes en la persona que escolta. És a dir, la la veu. Algun voluntari en
alimentar-se d’una manera sana i equilibrada, practicar al-
veu permet fer inflexions per expressar matisos de signifi- podria fer un resum i
gun esport i evitar situacions d’estrès. A continuació pre-
cat, emocions i punts de vista.
sentem uns consells més específics que ajuden a evitar explicar-ho després a
Els tons greus s’associen a la maduresa, la reflexió, la problemes de cansament i d’afonia. classe.
tranquil·litat, la tristesa... Les veus agudes s’associen a
És aconsellable: Mantenir el cos hidratat, especialment
la joventut, l’alegria, la joventut, l’optimisme..., però tam- • Llegir.
els òrgans fonadors, amb caramels, infusions, aigua i be-
bé al nerviosisme, la por, la tensió. La intensitat o volum, • Comprendre.
gudes suaus. Inspirar pel nas i expirar per la boca per tal
que depèn de la potència amb què l’aire surt dels pul- d’evitar l’assecament de la laringe, ja que les foses nasals • Comparar.
mons, també té relació amb les actituds i l’estat anímic. El
ajuden a escalfar i humitejar l’aire que inhalem. Corregir • Reflexionar.
volum baix s’associa a la tristesa, la nostàlgia, la feblesa;
les congestions nasals per no haver de respirar per la • Investigar.
també denota proximitat, intimisme... Una veu forta sus- boca. Dur roba còmoda i adoptar postures equilibrades,
• Exposar.
cita poder, confiança, ira, agressivitat, però també entusi- que permetin un bon ritme respiratori.
asme i optimisme. Per trobar el volum adequat, cal tenir
en compte les dimensions de la sala i projectar la veu No és recomanable: Beure líquids massa freds o massa
pensant en les persones que estaran més allunyades. calents, perquè poden irritar la gola. Respirar aire enrarit
pel fum o la contaminació o en ambients amb l’atmosfera
D’altra banda, anar variant el volum és un recurs molt massa seca per l’efecte dels sistemes de calefacció o d’ai-
útil per donar èmfasi a les paraules o frases. A més, hem re condicionat. Parlar o tenir converses en espais massa
d’evitar un error freqüent que consisteix a començar les sorollosos, que obliguen a cridar per fer-se sentir. Forçar
frases amb un volum adequat i anar-lo disminuint a me- la zona de la gola o els músculs del coll per cridar o elevar
sura que avancem, de manera que el final de la frase se el volum: hem d’aprendre a augmentar la potència de veu
sent poc i malament. mitjançant la respiració, sense tensar els òrgans fonadors.
143
23
Lectura poètica.
Llegeix i interpreta
Els aprenents abordaran
primer el poema amb una 8. Llegeix aquest famós poema de Vicent Andrés Els amants
Estellés i respon les preguntes que hi ha a
lectura individual per La carn vol carn.
continuació:
Ausiàs March
resoldre els dubtes de
a) Quina relació té la citació d’Ausiàs March de
comprensió o de lèxic. No hi havia a València dos amants com nosaltres.
l’inici amb el contingut del poema?
Després, els epígrafs Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
b) Quin concepte d’amor vol mostrar l’autor?
orienten sobre les activitats Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
c) En quin moment de la vida del jo poètic situes Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
que es demanen, encara
el poema? De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
que també poden exigir i rodolem per terra entre abraços i besos.
d ) Quin significat dones als versos 15 i 16 («El
cercar informació sobre No comprenem l’amor com un costum amable,
nostre amor és un amor brusc i salvatge / i
Petrarca, Bécquer o Carles tenim l’enyorança amarga de la terra») amb com un costum pacífic de compliment i teles
Riba. Un cop estan molt relació al tema del poema i a la visió de l’amor (i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
que manifesta? Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
familiaritzats amb el i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
poema, podem intentar que e) Com interpretes els versos 19 i 20 («Ignorem Jo desitjava, a voltes, un amor educat
el recitin, seguint les el Petrarca i ignorem moltes coses. / Les i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
recomanacions que hem Estances de Riba i les Rimas de Bécquer»)? ara un muscle i després el peçó d’una orella.
Els relacionaries amb algun vers anterior? El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
vist a la pàgina anterior. Quin o quins? i tenim l’enyorança amarga de la terra,
Després de la recitació, es d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
poden comentar les virtuts Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
i els defectes de cada Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
rapsode. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
• Llegir. que no estem en l’edat, i tot això i allò.
• Entendre. No hi havia a València dos amants com nosaltres,
• Investigar. car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
• Escoltar. Vicent andréS eStelléS, Llibre de meravelles (1971)
• Opinar.
Respon
• Interpretar.
9. Alguns crítics literaris consideren que el poema
• Recitar. «Els amants» és eròtic. Hi estàs d’acord? Justifica
la teva resposta.
Escolta i opina
10. Escolta’l ara recitat per Francesc Anyó,
acompanyat per Borja Penalba a la guitarra
(http://qr.teide.eu/00IJ ). Creus que el ritme i el to
del poema estan en sintonia amb les actituds i
les emocions que tu hi havies trobat en llegir-lo?
Et sembla que la manera de recitar-lo transmet
erotisme? Està en sintonia amb la teva
El poeta Vicent Andrés Estellés.
interpretació personal?
144
8. Respostes orientatives:
a) El poema es refereix a l’amor físic, a l’acte amorós, que tradicionalment també s’anomena amor
carnal. «La carn vol carn» vol dir que un cos desitja un altre cos.
b) Un amor natural, de cossos que s’estimen i s’uneixen.
c) En la maduresa, recordant els primers temps de convivència amb la seva parella, però també par-
la dels fets en present, de manera que podem deduir que encara s’esdevenen.
d) Es tracta de la idea explícita que l’amor físic ens connecta amb la terra i la naturalesa, d’on –en
definitiva– procedim.
e) Per insistir en la idea de l’amor físic i natural que impulsa la parella, manifesta que ignoren amors
poètics, idealitzats, refinats com els d’alguns poetes, com ara Petrarca i Bécquer. Podem relacio-
nar els versos 19 i 20 («Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. / Les Estances de Riba i les
Rimas de Bécquer») amb altres versos anteriors que apunten la mateixa idea: versos 7 i 8 («No
comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles»).
9. Resposta oberta.
24
UNITAT
Els consells de Rilke a un
poeta jove.
Llegeix i explica
11. Llegeix aquest fragment en què el poeta alemany Rainer Maria Rilke
dona consells a un jove que es vol dedicar a la poesia. Extreu-ne els Abans d’abordar la lectura,
els aprenents haurien de
dos consells bàsics i explica’ls sense repetir les mateixes paraules.
Comenta, després, quina relació veus entre els consells i l’escriptura conèixer Rilke, un dels
de poesia. poetes més grans del segle
passat, i la seva poesia. El
professor o professora els
Si es fixa en la natura, en les coses senzilles, petites, que gairebé no veu ningú, pot ajudar a cercar
i que d’aquesta manera es poden convertir de sobte en grans i incommensura-
informació i els aprenents
bles; si té aquest amor pel que és ínfim i amb tota la humilitat, com un servent,
intenta guanyar-se la confiança d’allò que sembla pobre: aleshores tot se li farà poden recollir-la, resumir-la
lleuger, unitari i en certa manera conciliador, potser no a la ment, que es queda i exposar-la a classe.
enrere sorpresa, però sí a la consciència, l’atenció i el coneixement més íntims.
Després poden llegir el text
Vostè és tan jove, està tan al començament de tot, i jo vull expressar-li, tan bé
com sé, estimat senyor, que tingui paciència davant de tot allò que hi ha de no de Rilke en veu alta i
resolt en el seu cor, i que intenti estimar les preguntes mateixes com cambres explicar, com demana
tancades i com llibres escrits en una llengua molt estranya. No cerqui ara les l’epígraf, quins són els
respostes que no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I es tracta consells bàsics que dona.
de viure-ho tot. Visqui ara les preguntes. Potser llavors, de mica en mica i sense
adonar-se’n, un dia llunyà viurà resposta endins. Les respostes es poden
Rainer Maria rilke, Cartes a un poeta jove (1929) El poeta Rainer Maria Rilke.
comentar o posar en comú.
Els epígrafs orienten sobre
les activitats que es
demanen sobre Vinyoli.
Mira, escolta i valora Recita un poema Després, poden tornar a
12. Escolta aquest poema de Joan Vinyoli recitat per l’actriu Emma 13. Fes una visita a lyrikline recitar un poema –tenen
Vilarasau (http://qr.teide.eu/00IN ) i respon les qüestions següents: (http://qr.teide.eu/00IK ), l’experiència de la pàgina
un web que mostra anterior–, es poden
a) Quin et sembla que és el tema principal del poema? Situa el mo-
poemes recitats pels
ment de la vida del jo poètic que reflecteix el contingut del text. enregistrar, analitzar els
seus autors. Cerca
b) Explica l’ús metafòric del concepte «casa» que fa el poeta. Creus a l’espai de llengua seus defectes, valorar les
que es tracta d’un símbol o d’una imatge? Argumenta la teva opi- catalana i tria un autor o millors recitacions, etc.
nió. autora. Després, obre la
finestra de selecció de
c) Explica com interpretes el significat de les expressions següents: poemes i escull-ne un • Llegir.
«emprendre reformes radicals», «el llit de les darreres núpcies», «els que t’agradi. Escolta’l i
altres consols». • Entendre.
llegeix-lo amb atenció.
d ) Valora la qualitat de la recitació i destaca’n tres característiques que Finalment, prepara’n la • Escoltar.
la fan fàcil i agradable d’escoltar. teva versió recitada.
• Explicar.
• Valorar.
Suggeriments • Recitar.
Suggeriments
En grups, podeu seleccionar imatges de fons per • Enregistrar.
Pots enregistrar la teva lectura i valorar-la. Si penses
projectar-les en una pantalla i amb una música suau
que podries millorar-la, fes-ne un altre intent.
per ambientar la lectura del poema a l’aula. • Comentar.
145
12. a) La vida, la pròpia vida vista des del present cap al passat. La maduresa, l’etapa final de la vida.
b) El propi jo (cos, ment, experiència...). Resposta oberta (es pot interpretar de les dues maneres).
c) Fer canvis importants en la pròpia vida, l’arribada de la mort, les creences religioses.
d) Resposta oberta.
25
146
26
UNITAT
Es treballen aspectes
formals i de contingut del
poema i es clou amb una
redacció en què es proposa
imitar Estellés. Els aprenents
es poden entrenar amb una
descripció de les dues
fotografies de València que
il·lustren aquestes pàgines.
• Respondre.
6 Els versos del poema són: • Planificar.
a) D’art menor. • Redactar.
b) Lliures. • Revisar.
c) D’art major.
1 La rima del poema és: d) Alexandrins.
Competències bàsiques
1. c)
2. c)
3. b)
4. b)
5. d)
6. c)
7. a)
8. d)
9. b)
10. c)
Redacció
Resposta oberta.
27
148
28
2. Fa temps que m’interessa aclarir per què «vivim» les llen- 9. Resposta oberta.
gües amb tanta passió. Jo soc un historiador de la llen-
gua, i més concretament un historiador de la llengua
catalana, i sovint em pregunto d’on ha sorgit aquest in-
terès que per a alguns dels meus col·legues no passa de Racó de repàs
ser una raresa impertinent. Si m’ha interessat estudiar la
relació entre les llengües i els sentiments (o les emocions)
és perquè crec que és imprescindible per entendre la 1. En David plega de la feina una mica més tard que de
manera com els parlants ens vinculem a les llengües i, costum. Fa una volta pels jardinets per si troba la colla al
en conseqüència, com les vivim. Però també, i sobretot, voltant del banc de sempre, però amb un cop d’ull
perquè aquest contingut emocional sembla formar part s’adona que no hi són. Ara ja sap que els trobarà al bar.
de la pròpia essència de les llengües. En tot cas, condi- El parc, així que es fa fosc, s’ha tornat incòmode d’ençà
ciona, segur, les pràctiques lingüístiques. Si vivim en un que una tribu de l’institut se n’ha apropiat com a local
món de llengües i no en un món d’una sola llengua és privat, sota les estrelles, per fumar de tot, beure com més
perquè les llengües estan carregades d’emotivitat i això millor i pensar quina en poden fer. En David, que sap què
les fa enormement resistents a la desaparició. li costa guanyar un euro, rondina, entre dents: «I d’on
treuen els diners, aquests xitxarel·los?» Mentrestant, els
3. En realitat, la descripció de la situació és força inversem- vells que de dia hi prenen el sol, ja han desaparegut. La
blant però serveix per exemplificar la impossibilitat d’aplicar colla d’en David, tots plegats al voltant dels vint anys, no
en totes les seves conseqüències la paritat de llengües. vol buscar brega. Són una mica especials i no destaquen
per fer soroll, ni guixar les parets, ni vestir de manera
4. Resposta oberta. estrafolària, ni voler espantar ningú. Els cauria la cara de
vergonya d’enfrontar-se a trompades amb aquells vailets
Podem suggerir als aprenents que detallin experiències
que no tenen mitja bufetada. Ells mateixos saben que
personals o bé d’altres persones sobre l’ús o el desús de
són uns somiatruites perquè treballen, estudien i, sobre-
llengües en cada un dels àmbits o bé les conseqüències
tot, s’apassionen parlant de música i de cinema.
del coneixement o el desconeixement o fins i tot els avan-
tatges o inconvenients que comporta l’aprenentatge o la
falta d’ús. 2. a) afluixar f ) original
b) hissar g) pau
5. Resposta orientativa: c) cura h) civilitzat
a) Quan tota una comunitat lingüística deixa de parlar la d) eixerit i) covard
seva llengua per adoptar-ne una altra que es considera e) reviscolar j) encert
que té un àmbit comunicatiu més gran.
b) Quan una llengua només es parla en cercles íntims (fa- 3. Trobat un tresor de 1715
miliars i amics) i no té cap mena de presència social. Una família nord-americana que es dedica a la caça de
c) Quan una llengua és imposada en una comunitat que tresors enfonsats ha trobat les restes d’una embarcació
en té una altra com a pròpia. submergida l’any 1715 en les aigües de l’Atlàntic. Al seu
d) Quan els parlants d’una llengua han d’emigrar de les interior han descobert un tresor valorat en més d’un milió
seves terres i es dispersen per tot el món. de dòlars (uns 900 000euros). El botí inclou 51 monedes i
e) Quan en un territori conviuen dues llengües i una de les una cadena d’or d’uns dotze metres de longitud. Entre les
dues té més prestigi social, l’altra es deixarà d’utilitzar peces més valorades hi ha un ral de 1715 amb l’efígie del
progressivament. rei Felip V, una de les poques monedes d’aquest tipus.
Segons ha informat el propietari de la companyia que
posseeix els drets de les restes descobertes, la família
6. Entre d’altres conclusions, destaquem les següents:
Schmitt va trobar les peces el passat juny en aigües de
a) Una llengua s’aprèn quan esdevé una eina útil per a la Fort Pierce, una ciutat situada a 210 quilòmetres al nord
comunicació. de Miami. La nau inclouria productes valorats en uns 400
b) Aprendre llengües enriqueix la persona. milions de dòlars, dels quals uns 175 milions han estat
recuperats. Segons les lleis federals, l’estat de Florida es
7. Resposta oberta. quedarà amb el 20 % del tresor recuperat per exposar-lo
en un museu. La resta se’l repartiran entre la família Sch-
8. Resposta orientativa: mitt i la companyia que posseeix els drets del rescat.
31
32
u T’has imaginat mai com seràs quan tindràs cinquanta anys? Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver
(1899-1986) quan escriu poesia, en el poema «Quan tindré cinquanta anys» es posa en la pell d’un jove que
per un moment veu la imatge del seu pare i li provoca tota una sèrie de sensacions. Són bones? Voldrà ser
com el seu pare? Comprovem-ho.
2. El jo poètic a partir de la visió de la seva família mostra la visió pessimista del món que li ha tocat viure.
Respon les qüestions següents tot exemplificant-ho amb els versos on ho esmenta:
a) Explica com és el seu pare, i per extensió el món en què viu.
4. En aquest poema hi ha dues veus: la del jo poètic, que explica el que sent, i la veu del narrador que, com si
fossin acotacions, situa l’escena i descriu l’actitud del jo poètic. Transforma el poema en un monòleg teatral,
en prosa. Fes servir les estrofes 1 i 3 com a veu del narrador o acotacions.
5. Redacta en unes 200 paraules com t’imagines que seràs quan tinguis cinquanta anys.
1. Destria els titulars següents segons si contribueixen a difondre la llengua, aprendre-la, preservar-la o millo-
rar-la:
a) Les persones que passejaven ahir pel Mercat Medieval de Canovelles van trobar la parada de l’Oficina de
Català, on es regalaven frases, sentències i pensaments de Ramon Llull.
b) El joc de llengua i enginy als comerços creix cada any en participació i es consolida com una activitat
anual dins la programació d’actes del municipi.
c) La llengua, a la gimcana de la Setmana Natural per a Joves de l’estany d’Ivars i Vila-sana.
d) El català és la llengua més utilitzada en la retolació dels comerços de Tarragona.
e) El projecte Hitzargiak –Llengües que s’il·luminen mútuament– servirà per compartir coneixements i bones
pràctiques entre diferents comunitats lingüístiques d’Europa, entre les quals Catalunya, amb el programa
«Voluntariat per la llengua».
f ) Un estudi de l’Ofercat indica que un 76,4 % usa el català en la primera atenció i el 85,5 % s’adequa al client.
g) Fes-te un curs a mida!
h) Recital de poesia de les parelles lingüístiques.
i) L’incert camí de reconquesta del romanx.
2. Posa exemples d’actuacions que respectin els drets lingüístics següents. Fixa’t en l’exemple.
Dret a poder aprendre el català. ➝ Els Ajuntament posen cursos de català gratuïts per als alumnes estrangers
acabats d’arribar.
a) Dret a poder aprendre el català.
3. A més de les vint-i-tres llengües oficials de la Unió Europea, se’n parlen altres que són autòctones. Escriu el
nom de les llengües pròpies autòctones dels territoris dels estats següents:
França Regne Unit Finlàndia
Llengua Llengua Llengua
Territori Territori Territori
autòctona autòctona autòctona
Alsàcia Escòcia Lapònia
Còrsega Gal·les
Bretanya Cornualla
5. Descriu el procés de substitució lingüística del jiddisch, una de les llengües dels jueus, a partir del testimoni
de l’escriptora de parla anglesa Ena Abrahams.
Els meus pares parlaven jiddisch entre ells, i jiddisch amb la meva àvia; tothom parlava en jiddisch amb la meva
àvia. Ella sabia parlar una mica d’anglès –bé, en podia parlar una mica bastant, però havia decidit no fer-ho–.
Parlàvem amb ella en jiddisch, i en els darrers anys una barreja. Amb mi parlava una mica de cada, però vaig anar
perdent la facilitat. Crec que això és trist. És important mantenir la llengua materna, no tan sols perquè és una
llàstima que es panseixi, sinó perquè, si t’acostumes a sentir que la teva llengua és de segona categoria, fa mal a la
imatge que tens de tu mateix, i recuperar-te d’això probablement et pren la millor part de la teva vida.
Carme Junyent, Contra la planificació (1998)
1. Escriu on t’adreçaries o què consultaries si haguessis de resoldre les situacions lingüístiques següents:
a) Adreçar-te a un funcionari de l’Estat, a Catalunya.
b) Adreçar-se en català a l’empresa privada.
c) Resoldre dubtes lingüístics.
d) Sol·licitar al notari la redacció de l’escriptura de compra d’un habitatge.
e) Retolar un comerç.
f ) La llengua de les classes de qualsevol universitat de Catalunya.
g) La llengua de les classes d’una universitat de Castella.
h) Adreçar-te al Parlament Europeu.
i) Resoldre un dubte de llengua com a redactor d’un mitjà de comunicació.
j) Adreçar-te a un ajuntament de Catalunya.
k) Preparar un certificat de coneixements de llengua.
l) Adreçar-te a un ajuntament de la Val d’Aran.
• Llibre d’estil:
• Declaració Universal de Drets Lingüístics:
• Constitució espanyola (1978):
• Estatut d’Autonomia (2006):
• Drets del consumidor:
• Direcció General de Política Lingüística:
• Resolució del Parlament Europeu:
• Marc europeu comú de referència per a les llengües:
2. Escriu la llengua o llengües oficials i les altres llengües que es parlen en els estats europeus següents:
França
Regne Unit
Irlanda
Suïssa
Itàlia
Finlàndia
Malta
Espanya
Bèlgica
4. Escriu a quin aspecte de la llengua fa referència cada competència lingüística que el MECR proposa com a
aspectes avaluables:
a) competència lèxica:
b) competència gramatical:
c) competència fonològica:
d) competència ortogràfica:
e) competència ortoèpica:
subterfugi
1. Que revela en el seu autor una gran agudesa mental.
2. Colpit d’estupefacció.
3. Excusa a la qual hom recorre per defugir alguna cosa.
tírria
ensems
1. Fins i tot, contràriament al que hom podia suposar.
2. En unió, en companyia.
3. Enguany, aquest any.
tanoca
minva
1. Descens del nivell de la mar per sota del normal.
2. Pedaç mal cosit.
3. Vall estreta i pregona entre muntanyes.
subterfugi
tírria
1. Forta mania contra una persona o una cosa.
2. Platja de palets i còdols.
3. Art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat.
ensems
tanoca
1. Arrel curta i engruixida que acumula nutrients.
2. Allò bo o dolent impossible de preveure amb certitud, que pot esdevenir-se a algú.
3. Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.
minva
4. Escriu al davant de cada una de les descripcions el nom de l’estat europeu que correspongui segons el que
regula el seu estatut en matèria lingüística. [2,5]
Finlàndia, Regne Unit, Islàndia, Bèlgica, Espanya, França
a) : la primera llengua de tota la població autòctona és la mateixa i és l’única oficial.
b) : hi ha una sola llengua oficial i no es reconeixen els altres idiomes parlats al territori.
c) : hi ha una sola llengua oficial i els altres idiomes parlats al territori tenen un cert reco-
neixement.
d) : hi ha una sola llengua oficial que comparteix oficialitat amb altres llengües del territori.
e) : hi ha més d’una llengua oficial en tot el territori.
f ) : hi ha més d’una llengua oficial. Cada llengua és oficial només en el territori on es parla.
g) : estat amb més d’una llengua oficial. Cada llengua del territori és oficial només en el
territori on es parla.
6. Explica què és el Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) i en què consisteixen les tres seccions que té: la
biografia lingüística, el passaport lingüístic i el dossier. [2]
a) Quines sensacions ens explica la poeta que ha tingut amb el seu nom? Han estat les mateixes al llarg de
la vida?
Dictat
Al cap de molt de temps de tot, assegut davant els ulls negres i la pell perfecta de la Júlia, em vaig preguntar en quin
moment exacte se m’havia començat a esquerdar la vida. La pregunta em va agafar desprevingut i de seguida se’m
va acudir pensar què deu estar pensant ella. La vaig mirar dissimuladament: estava concentrada en la carta perquè
encara vacil·lava que si filet que si entrecot. Amb un cop d’ull al meu voltant en vaig tenir prou per adonar-me que
la decoració d’aquell restaurant era especialment abominable. En quin moment es van espatllar les coses? Potser tot
va començar aquell divendres plujós de tardor de feia molts anys, quan superada ja la meva desorientació civil, des-
prés de dinar, algú va trucar a la porta i el pare, que mai no ho feia, va anar a obrir. Com si hagués estat esperant el
truc. Després ho vam reconstruir entre tots: havia estat parlant amb no sabíem qui, a peu dret, a la graonada.
Jaume Cabré, L’ombra de l’eunuc (1996)
5. En el procés de substitució d’una llengua: 10. En «La pluja és una bruixa / amb els cabells molt
a) Els parlants la substitueixen per una altra de llargs. / Cascavells li repiquen / tota la trena avall».
propera. (Maria Mercè Marçal):
b) Els parlants la substitueixen per una altra de a) Els versos són hexasíl·labs.
dominant. b) Els versos són de set, de sis i de set síl·labes.
c) Els parlants la substitueixen obligatòriament. c) Els versos són heptasíl·labs.
Dictat
Si no és veritat, és que es tracta d’una mentida per convèncer-me i prou. De fet, tant se te’n dona, que vagi al cine
amb tu. Et sembla que, fent el paper de desgraciat, de miserable que no lliga, aconseguiràs que cregui que la teva
vida és pitjor que la meva i, doncs, que si bé es mira no tinc cap altre motiu per llançar-me. Però tu no saps res de
la meva vida, ni tens dret a ficar-t’hi. Ni a fer veure que vols anar al cine amb mi només perquè no em llanci. Per
altra banda, podria ser veritat la situació contrària: que de debò vulguis que no em llanci per, així, tenir algú amb
qui anar al cine. He de reconèixer que, en tots dos casos, la proposta és decebedora.
Quim Monzó, El millor dels mons (2001)
• Preservar-la: e, f, h, i
Comprensió i expressió • Millorar-la: g, b
1. a) Es refereix a l’estat d’ànim del pare: sense esma ni ener- 2. Resposta orientativa:
gia per viure la vida en tota la seva plenitud. Un estat en a) La universitat posa cursos de català a l’abast dels es-
el qual sembla que la vida passa i l’individu (el pare) la veu tudiants Erasmus.
passar, no pren cap decisió ni construeix res, simplement
(la) sobreviu amb renecs o riallades indiferentment. b) En una visita cultural en algun indret de Catalunya es té
el dret de rebre les explicacions en català.
b) Jugant al tuti, un joc de cartes, passant el temps –la
vida– en un bar de mala mort. c) A Catalunya, en una comissaria de policia, en qualse-
c) La mare, que fa la feina més pesada de la casa. vol botiga o restaurant i en demanar informació per
telèfon.
d) El vers fa referència al vers anterior, que dubta: «potser
només viuen de veres els qui moren matant al carrer o d) Dret a tenir l’escriptura de la casa o el testament en
a la guerra...» i, per tant, fa una crida, irònica, a aquells català.
que, per ell, tenen capacitat de moure masses i, per
tant, de canviar el món. 3. Alsàcia: alsacià, lorenès
e) Aquest vers és una crida als artistes en general, de Còrsega: cors
totes les arts, perquè facin la seva feina i tornin més
Bretanya: bretó, gal·ló
bell aquest món, perquè embelleixin la realitat, que és
la realitat del pare, relacionada potser amb el fet Escòcia: gaèlic escocès i scots
d’envellir sense haver construït res. Gal·les: gal·lès
Cornualla: còrnic
2. a) El seu pare és una persona sense iniciativa ni ambició,
duu una vida rutinària i sense grans gratificacions. El Lapònia: sami
món en què viu és igual de poc atractiu, submís i con-
formista. 4. Imprescindibles: a, c, h, j, l, m
b) El jo poètic mostra una voluntat de canvi, sobretot amb Importants: b, e, f, i, k, n
els versos finals que exclamen amb esperança: «enca-
Secundaris: d, g
ra hi som a temps!». El poeta encara té l’esperança de
canviar, encara té forces per lluitar i transformar aques-
ta realitat que l’envolta. 5. Ena Abrahams ens parla del procés que va patir la llengua
jiddisch, que va acabar formant part d’una altra comunitat
c) Tanmateix, és evident que necessita ajuda per aconse-
lingüística per l’abandonament de la llengua. Una de les
guir-ho i és per això que fa una crida al poble en gene-
ral –savis, genis, obrers...– mitjançant les exclama- causes que explica l’autora és la reducció dels àmbits
cions dels versos finals. d’ús de la llengua, tot i que probablement també té com a
factor un aïllament geogràfic progressiu. La pèrdua dels
3. El jo poètic denuncia, cantant, l’actitud de la seva família, àmbits d’ús d’una llengua també es manifesta en la re-
sobretot del seu pare, i fa un crit, a qui pugui fer-ho, que ducció de la seva variació interna, en la interferència lin-
l’ajudin a canviar. güística unilateral de què ens parla l’autora, en la transfor-
mació de les normes d’ús lingüístic i en la pèrdua de valor
4. Resposta orientativa: d’ús i simbòlic per als seus parlants a què fa referència
Un jove de vint anys explica, acompanyat amb la guitarra, Abrahams en les últimes línies.
en un teatre de poble, amb una veu amarga, de fàstic,
sobre una tonada monòtona i avorrida:
Quan tindré cinquanta anys, no vull ser com el pare, que Llengua i societat. Atreveix-t’hi
està cansat, sense fe. Cada paraula o és un renec o una
riallada. Fa una feina sense cap mena d’interès, només té
1. • Llibre d’estil: i.
afició a anar al bar a jugar al tuti amb els amics...
• Declaració Universal dels Drets Lingüístics: d, f, j.
5. Resposta oberta. • Constitució espanyola (1978): g.
• Estatut d’Autonomia (2006): a, d, e, f, j.
Llengua i societat. Comprova-ho • Drets del consumidor: b.
• Direcció General de Política Lingüística: c.
1. • Difondre la llengua: a, b, c, e, d • Resolució del Parlament Europeu: h.
• Aprendre-la: g • Marc europeu comú de referència per a les llengües: k.
53
54
1. a) 6. a) 1. b) 6. a)
2. b) 7. a) 2. c) 7. b)
3. b) 8. c) 3. b) 8. c)
4. a) 9. b) 4. a) 9. b)
5. c) 10. c) 5. b) 10. a)
Bibliografia
Arderiu, Clementina. Cançons i elegies. Barcelona: Rosa dels Vents (Lírics Catalans, 9), 1938.
Cabré, Jaume. L’ombra de l’eunuc. Barcelona: Proa (A Tot Vent, 350), 1996.
Junyent, Carme. Contra la planificació. Barcelona: Empúries (Biblioteca Universal Empúries, 105), 1998.
Monzó, Quim. El millor dels mons. Barcelona: Quaderns Crema (Biblioteca Mínima, 94), 2001.
Quart, Pere. Obra completa. Poesia. Barcelona: Proa, 1975.
55
unitat 7
Text actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
loc
Solucions del b
d’activitats
pàg. 39
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
. Atreve ix-t’hi
Literatura
. Comprova-ho
Literatura
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
dictat. Atreveix-t’hi
Avalua’t i
t xe s
f i
d e les
i o n s 63
o l u c à g .
S p
• Contextualitzar.
• Relacionar.
• Inferir.
• Anticipar.
Lectura
vius el portem tots encara
Aquest parentiu mes bàsics
avui organisme, perquè els mecanis
estan altament .
gua
Oficis de llen
Aleshores cal posar en marxa tota la teva per discernir a
i a quins periodistes creus que aquest llibre que a tu no t’agrada.
Zoom
Taller de producció
Idees
: Competències
ucturada i
a mo lt es tr n bàsiques
entar un a fo rm ’n presente
so len pres després se .
Els textos a l’inici i o apartats
l an un ci ar el vo lu pe n sota
se so es desen
, que so vint
Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Literatura
Els modernistes consideren que el món de la pagesia, ancorat en el passat, dificulta la mo-
dernització de la societat.
Lectura
Aquest parentiu general entre els éssers vius el portem tots encara avui marcat en el nostre
organisme, perquè els mecanismes bàsics que ens permeten viure estan altament conser-
vats.
Oficis de llengua
Aleshores cal posar en marxa tota la teva intel·ligència per discernir a quin públic i a quins
periodistes creus que pot agradar aquest llibre que a tu no t’agrada.
Taller de producció
Els textos solen presentar una forma molt estructurada i lògica: se sol anunciar el tema a l’inici
i després se’n presenten aspectes més específics, que sovint es desenvolupen sota subtítols
o apartats.
150
UNITAT
que combinacions d’elements químics que trobem una zona difusa4, de perfils poc precisos, on pot ser di- L’«Infereix» ajudarà a
resoldre alguns dubtes de
en tota la natura. El carboni, el fòsfor, l’hidrogen, fícil definir el que ja és vida o el que encara no ho és.
55 l’oxigen i tots els altres elements que podem identi- 70 En aquest sentit és molt il·lustratiu el cas dels virus, comprensió; altres poden
ficar com a components dels éssers vius són també elements a la frontera de la vida, que només tenen ser comentats a la classe.
components dels gasos de l’atmosfera i dels materi- algunes de les característiques que es consideren
als de la terra, de les roques i els minerals. Els éssers pròpies dels éssers vius. • Llegir.
vius no estem fets d’elements químics especials o En definitiva, la nostra visió davant la natura no
• Entendre.
60 diferents. 75 pot ser ja una visió d’elements aïllats i independents.
• Valorar.
Però no és només que tota la matèria compar- Per contra, la naturalesa apareix com un conjunt ple
teixi els mateixos elements. És que ara ja comencem de transicions enllaçades que ens poden fer passar • Resumir.
a entendre i a reproduir algun tipus de reaccions que des de la matèria inerta (inanimada) fins a les dife- • Debatre.
ens permeten passar de compostos de la matèria «no rents formes d’éssers vius. Un panorama al qual en-
65 vius» a molècules semblants a les dels éssers vius o cara no ens hi hem acabat d’acostumar.
amb certes característiques de matèria viva. És a dir, la Jordi Casanovas i RoCa, Petita història dels humans.
mateixa frontera entre vida i «no-vida» apareix com La ciència d’avui ens ajuda a veure’ns com som (2009)
Infereix
Indica el número de la paraula del text que correspon a cada un d’aquests significats:
dispersa xoc, impressió
claredat visiblement, evidentment
151
Infereix
(4) dispersa
(1) claredat
(3) xoc, impressió
(2) visiblement, evidentment
152
Comprensió i expressió
UNITAT
La pàgina comença amb un
pintada, pit-roig, poll, pollastre, puput, reietó, rossinyol, tord, tór- pensament, per trencador que sigui, parteix de pensaments gene-
tora, tudó, verdum, voltor, xoriguer. rats amb anterioritat, ni que sigui per negar-los o, més aviat, per
arbres: pi, acàcia, àlber, alzina, alzina surera, avet, baobab, be- superar-los. Em sembla que tots, d’una manera o altra, tenim l’expe
doll, castanyer, cedre, eben, erable, eucaliptus, faig, freixe, garro- riència de com les nostres idees o posicions inicials han quedat
fer, lledoner, llorer, morera, noguera, oliver, om, palmera, plàtan, matisades, de fet enriquides, després d’haver-les confrontat amb
pollancre, roure, salze, sequoia, tamariu, teix, til·ler, ullastre, vern, altres en una discussió oberta: sempre, és clar, que no es tracti
vimetera, xiprer, albercoquer, ametller, aranger, avellaner, bananer, d’allò que tan gràficament es defineix com a diàleg de sords.
cirerer, cocoter, codonyer, figuera, llimoner, magraner, mandariner, Casanovas i Roca, Jordi, «Pròleg»
mirabolà, nesplera, perera, pomera, poncemer, presseguer, prune- A: Petita història dels humans. La ciència d’avui
ra, taronger. ens ajuda a veure’ns com som (2009)
5. Resposta orientativa: 7. Resposta orientativa:
a) Tots els éssers vius tenen algun tret en comú, segons va de- Tots els éssers vius tenen algun tret en comú que fa que sigui més
mostrar la teoria de l’evolució. o menys comú la manera de transmetre els trets a la seva descen-
b) Els éssers vius estan fets dels elements naturals, dels que dència. Així mateix, s’ha de reconèixer que els components de
componen els gasos, la terra, les roques... què estan formats provenen de la mateixa naturalesa.
c) La vida es manifesta en la diversitat d’éssers vius que existeixen.
d) Els éssers es componen d’elements i components naturals; és Literatura
a dir, que es troben en la natura.
1. Resposta orientativa:
6. Text enregistrat:
• Revolució industrial
Vaig llegir una vegada que els nostres pensaments necessiten sem-
pre els pensaments dels altres, malgrat que molta gent no en sigui • 1898: alliberament de les últimes colònies espanyoles
conscient. Vaig trobar que era una manera encertada de dir que tot • Guerres carlines
i més…
i més…
El desig de donar una base literària sòlida a la llengua que
arribés a la societat en general va fer que l’any 1859 es Constantí Llombart (pseu-
recuperés a Barcelona, i vint anys més tard a València, l’an- dònim de Carmel Navarro
tiga festa dels jocs florals provençals, instituïts a Tolosa de i Llombart) fou un dels
Llenguadoc al segle xiv i instaurats més tard a Barcelona escriptors més represen-
fins a les darreries del segle xv. Els nous Jocs Florals van tatius del segle xix i im-
ser uns certàmens literaris en què es premiaven les millors pulsor de la Renaixença
composicions que s’hi presentaven, i van servir de base per valenciana. Va destacar
aconseguir la recuperació de la llengua d’ús culte i l’apari- per la seva activitat política
ció de personalitats literàries de gran prestigi: Jacint Verda- i per ser el creador de l’asso-
guer, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Teodor Llorente... ciació Lo Rat Penat (entitat fun-
dada el 1878 que promogué tot tipus d’activitats
Per conèixer l’origen dels jocs florals, consulta aquest arti- culturals, entre les quals destaca l’organització dels
cle: http://qr.teide.eu/00J4. Jocs Florals a València).
10
UNITAT
El teatre romàntic començà a manifestar-se a partir de 1860 amb drames Els requadres «i més»
amplien algun dels punts,
històrics i comèdies. És historicista, sobretot, i expressa les passions des-
fermades dels personatges. Els temes principals són l’amor i la recerca de relatius a la cultura
la llibertat individual. catalana.
La intenció és que els
El teatre al segle xix estava fortament arrelat a les capes populars. L’exis-
aprenents no aprenguin
tència d’aquest públic facilità la renovació del gènere, però representà una
solament unes frases que
dificultat en els autors que volien «elevar» aquestes obres a la categoria de
«teatre culte». En aquesta tasca excel·lí Àngel Guimerà.
subratllaran del text, sinó
que tinguin una concepció
La manifestació teatral més aplaudida fins aquell moment era el sainet po- global del moment històric
pular, molt del gust del poble senzill. El sainet consta d’un sol acte i dura en què apareixen els
aproximadament mitja hora; s’escriu generalment en versos de set síl·labes diferents moviments
i rima assonant. Hi predomina el caràcter còmic i burlesc d’unes situacions literaris.
típiques de la vida domèstica. Destaquen dos autors: Frederic Soler (cone-
gut amb el pseudònim de Serafí Pitarra) –a Barcelona– i Eduard Escalante Àngel Guimerà. • Llegir.
–a València.
• Entendre.
Realisme • Cercar.
• Resumir.
A la segona meitat del segle xix, quan el romanticisme entra en crisi, apareix el • Exposar.
realisme, un corrent primerament francès que s’expandí a la resta d’Europa. • Memoritzar.
• Reflexionar.
Va ser un moviment centrat sobretot en la novel·la que pretenia reflectir la
societat del seu temps. Contràriament al romanticisme, es considera que • Valorar.
la raó és l’únic instrument vàlid per captar la realitat: no es tracta de reflectir
l’interior individual d’una persona, sinó la societat de l’època. A partir de
l’observació i la captació de la realitat (caracteritzada pel desig de conei-
xement científic que imperava a l’època) l’escriptor realista vol aconseguir
descripcions objectives i detallades.
Naturalisme
El realisme evolucionà cap al naturalisme, moviment creat per Émile Zola
que retratava la vida de les classes socials més desfavorides i pretenia in-
dagar en les causes, biològiques i ambientals, del comportament humà. De
fet, l’objectiu últim del narrador naturalista és evidenciar els problemes dels Émile Zola. Litografia de Theobald Chartran
individus i de la societat per treure’n un ensenyament i poder reformar-los. (1880).
i més…
La literatura catalana del segle xix recupera el gènere narratiu, que havia
viscut en una mena de letargia d’ençà del segle xv.
11
El modernisme, moviment
cultural europeu.
Modernisme
El Modernisme va ser un moviment cultural europeu força complex que va
Al «Comprova-ho» se
suggereix una activitat del
adoptar diferents noms segons el lloc on es produïa: a França, es va ano-
menar Art Nouveau, i a Anglaterra, Modern Style. El tombant de segle
mateix estil de les va propiciar una tendència nova que marcava distàncies amb el passat i mi-
suggerides en pàgines rava cap al futur.
anteriors. En aquest cas, el
modernisme, un estil El moviment pretenia transformar la cultura de l’època (tradicional i provinci-
arquitectònic molt ben ana) en una cultura moderna i nacional, gràcies a les posicions crítiques d’un
representat a Catalunya i a grup de joves intel·lectuals procedents de la burgesia industrial i comercial.
Barcelona, pot proporcionar
Va donar artistes destacats en tots els camps –arquitectura: Antoni Gaudí,
informació in situ. Els
Lluís Domènech i Montaner; pintura: Ramon Casas, Isidre Nonell, Santiago
aprenents poden fer alguna Comprova-ho
Rusiñol; escultura: Josep Llimona; música: Enric Morera–, els quals, per pri-
ruta modernista, per
mera vegada, se senten professionals de l’art i conceben l’artista com un rebel 2. Escull dos dels noms
Barcelona o altres ciutats enfrontat sovint a la pròpia classe social, a la qual han de redimir. de la llista següent que
modernistes, i visitar formaven part de les
edificis representatius. trobades a Els Quatre
Aquesta rebel·lia queda molt ben reflectida en la novel·la modernista de tema
Poden recollir informació i Gats, documenta’ls i
rural. Els modernistes consideren que el món de la pagesia, ancorat en el exposa la informació
posar-la després per escrit, passat, dificulta la modernització de la societat. a la resta de la classe,
per exposar-la i valorar-la a tot detallant en què va
classe. • En el moviment modernista hi van destacar dos corrents ideològics: destacar cada un:
A la pàgina s’esmenten – el regeneracionisme, que va adoptar una visió cosmopolita de la cultura, • Ramon Pichot
• Isaac Albéniz
prou noms (Gaudí, amb un elevat compromís polític i la voluntat de regenerar la població
inculta; • Enric Granados
Domènech i Montaner, • Pablo Picasso
Casas, Nonell, etc.) perquè – l’esteticisme, que va optar per allunyar-se dels conflictes socials i s’aferrà • Isidre Nonell
els alumnes puguin fer únicament a l’art com a salvació individual.
cerques i exposicions o
resums que ajudin a
i més…
comprendre el període i els
seus protagonistes. La cerveseria cabaret Els Quatre Gats –impul-
sada per Pere Romeu, Santiago Rusiñol i Ramon
• Llegir. Casas– (http://qr.teide.eu/00J7 ) fou un punt de
• Entendre. trobada a Barcelona on s’aplegaven intel·lectuals
i artistes.
• Cercar.
• Resumir. A Sitges, El Cau Ferrat –casa taller de Rusiñol–
• Exposar. (http://qr.teide.eu/00J6) també va ser un espai pel
• Memoritzar. qual van passar les figures més representatives de
• Reflexionar. l’època. S’hi van organitzar les Festes Modernistes
de Sitges, una sèrie d’actes culturals promoguts
• Valorar.
per Rusiñol que van tenir lloc entre 1892 i 1899.
2. Resposta oberta.
12
UNITAT
Noms rellevants en la
Noms propis de la literatura
literatura dels darrers
Segle xix segles.
1770-1843
Friedrich
En aquesta pàgina trobem
1783-1842
Henri Beyle Hölderlin
(Stendhal ) 1788-1824 una relació d’autors, amb
1797-1851
Lord les respectives dates de
Byron
Mary
1798-1837
naixement i mort.
Shelley
1798-1862 Leopardi Els aprenents poden
Bonaventura
Carles 1799-1850 treballar-ne, per exemple,
1802-1870 Aribau Honoré les nacionalitats, les obres
de Balzac
Alexandre
1802-1885
més importants, els
Dumas
1808-1842
Víctor moviments a què van
Hugo
José de
1809-1849
pertànyer, etc. Dividits en
Espronceda
Edgar Allan grups, poden fer recerques
1812-1870 Poe
Charles sobre ells i després
1816-1855
Dickens
Charlotte
exposar-les a classe. Amb
1818-1848
Emily
Brontë tota la informació haurien
1819-1891 de fer una valoració global
Brontë
Herman
1821-1880
Melville Per saber-ne més, pots de l’època i plasmar-la en
Gustave
Flaubert
1821-1881
consultar: «Qui és qui», de un petit esquema fàcil de
Fiódor
1828-1906 Dostoievski la Institució de les Lletres memoritzar.
Henrik
Ibsen 1828-1910 Catalanes (http://qr.teide.
Lev
1834-1895 eu/00W7 ), «Lletra», de • Llegir.
Eduard
Tolstoi
1836-1870 la UOC (http://qr.teide. • Entendre.
Escalante
Gustavo eu/00W8) i l’Associació
1836-1911 Adolfo • Cercar.
Teodor Bécquer 1840-1902
d’Escriptors en Llengua
Llorente • Resumir.
Émile Catalana (http://qr.teide.
1843-1920 Zola eu/00W9). • Exposar.
Benito Pérez
1845-1902
Galdós • Memoritzar.
1845-1924
Jacint
Verdaguer • Reflexionar.
Àngel
1846-1930
Guimerà • Resumir.
1852-1901
Narcís
Leopoldo Oller • Esquematitzar.
García-Alas 1855-1910
(Clarín ) Raimon
1858-1939 Casellas Atreveix-t’hi
Joaquim
Ruyra 1860-1911
Joan 3. Tria tres escriptors de
1861-1931
Santiago
Maragall la literatura catalana
1867-1928
Rusiñol Vicente
(destacats en color)
1867-1941 Blasco i escriu el nom dels
Prudenci Ibáñez
1869-1966 escriptors de la llista
Bertrana Caterina amb qui van ser
Albert (Víctor coetanis.
Català)
Segle xx
3. Resposta oberta.
13
El professor o professora
pot fer una primera lectura
Aribau va ser economista, polític, escriptor i periodista. De ben jove va publicar el recull
de poemes en castellà Ensayos poéticos (1817), en què tracta temes típics de la burgesia
del poema amb el ritme il·lustrada, com ara els progressos de la ciència i el debat moral del moment. És un dels fun-
adequat i comentant, al dadors de la Sociedad Filosófica i cofundador i redactor del diari El Europeo (1823). El 1826
final, el significat de tots els es trasllada a Madrid, i durant vint anys treballa en negocis privats i com a periodista d’El
passatges. Els aprenents Corresponsal, La Nación i La España.
poden discutir sobre quin
És autor del poema «La Pàtria», publicat l’any 1833 al diari El Vapor. La composició ràpida-
és el tema del poema.
ment va despertar els entusiasmes dels representants del moviment romàntic conservador, i
Aquesta lectura pot ser una es publicà a Mallorca, València i el Rosselló. Tot i el motiu purament circumstancial del poe-
bona ocasió per exercitar ma, es va interpretar com un cant a la pàtria i a la llengua. Així, l’oda «La Pàtria» és conside-
la memòria. Abans de rada el punt de partida simbòlic del moviment de la Renaixença.
preparar-la, el professor o
professora hauria de fer
algunes observacions Comprova-ho
sobre la pronunciació dels
4. Llegeix el poema «La Pàtria», escull l’estrofa que t’agradi més i modernitza’n les grafies.
mots (lo, pronunciat lu en la
varietat central, per La Pàtria
exemple). A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau; Pláume encara parlar la llengua d’aquells sabis
La informació que es dona O serras desiguals, que allí en la patria mia Que ompliren l’univers de llurs costums é lleys,
Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia La llengua d’aquells forts que acatáren los Reys,
dels autors és susceptible per lo repos etern, per lo color més blau. Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.
de ser esquematitzada, Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau, Muyra, muyra l’ingrat que al sonar en sos llabis
memoritzada i recordada. Com guarda vigilant cubert de boyra é neu, Per estranya regió l’accent natiu, no plora;
Guaytats per un forat la tomba del Jueu, Que al pensar en sos llars no’s consum ni s’anyora,
«La Pàtria» és un poema E al mitg del mar immens la mallorquina nau. Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.
romàntic, però les
circumstàncies en què fou Jo ton superbe front coneixia llavors, En llemosí soná lo meu primer vagit,
escrit no ho són tant. Com coneixer pogués lo front de mos parents; Quant del mugró matern la dolça llet bebia;
Coneixia també lo só de los torrents En llemosí al Senyor pregaba cada dia,
Poden buscar-ne
Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors. E cántichs llemosins somiaba cada nit.
informació i exposar-la a Mes arrancat després per fals perseguidors Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
classe. Ja no conech ni sent com en millors vegadas: En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
Axi d’arbre migrat á terras apartadas E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
• Llegir. Son gust perden los fruits, é son perfum las flors. Puix surten mas rahons del centre de mon pit.
• Entendre. ¿Qué val que m’haja tret una enganyosa sort Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
• Recitar. A veurer de mes prop las torres de Castella, Que puga l’home en cor gravar la mà del cel
Si’l cant dels trovadors no sent la mia orella, Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
• Cercar.
Ni desperta en mon pit un generos recort? Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
• Explicar. En va á mon dols pais en ales jo’m trasport, Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
E veig del Llobregat la platja serpentina; Cessarà de cantar de mon patró la glòria
• Memoritzar.
Que fora de cantar en llengua llemosina E passe per ta veu son nom e sa memòria
No’m queda mes plaher, no tinch altre conort. Als propis, als estranys, a la posteritat.
Bonaventura Carles aRibau (1833)
Jo ton superbe front coneixia llavors, Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,
Com conèixer pogués lo front de mos parents; Que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
Coneixia també lo so de tos torrents, La llengua d’aquells forts que acataren los reis,
Com la veu de ma mare o de mon fill los plors. Defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Mes, arrencat després per fats perseguidors, Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
Ja no conec ni sent com en millors vegades; Per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
Així d’arbre migrat a terres apartades, Que en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
Son gust perden los fruits e son perfum les flors. Ni cull del mur sagrat les lires dels seus avis!
14
UNITAT
Els autors valencians.
Eduard Escalante (València, 1834-1895)
Va néixer al Cabanyal, al si d’una família petit burgesa. Tota la seva vida va
transcórrer prop del barri del mercat, on pintava ventalls. Això li va garantir
Els aprenents poden fer
una primera lectura de la
el contacte directe amb els costums, els hàbits i els conflictes de la societat informació de la pàgina i
de classe mitjana, que es convertirà en el món dels seus sainets. Va escriure després, en grups, ampliar
unes quaranta-set peces, en què retrata amb gran habilitat uns personatges la informació fent una mica
i unes situacions que reflecteixen els canvis socials de la València preindus- de cerca, per exemple,
trial de mitjan segle xix. Entre les seves obres destaquen Bufar en caldo gelat sobre el Cabanyal, Las
(1869), L’escaleta del dimoni (1874) i Les xiques de l’«entresuelo» (1877).
Provincias o Lo Rat Penat.
Poden exposar aquesta
Teodor Llorente (València, 1836-1911) informació a classe i aclarir,
per exemple, el paper del
Poeta, periodista i polític, és el personatge més influent del món social i cul- diari Las Provincias o de Lo
tural valencià del segle xix. Va fundar i dirigir, durant gairebé quaranta anys, el Rat Penat en relació amb la
diari Las Provincias. llengua, amb l’ajuda del
professor o professora.
Durant l’etapa universitària es va interessar pel conreu de la poesia i feu amis-
tat amb el poeta Vicent Venceslau Querol. Els dos joves aviat coneixeren el
poeta i filòleg mallorquí Marià Aguiló, un dels promotors del moviment de la
Renaixença a Mallorca, que havia arribat a València per treballar de bibliotecari
a la universitat.
Durant molts anys va marcar la pauta que havia de seguir la producció poè-
tica dels escriptors de la Renaixença valenciana, que no va ser més que una
repetició abusiva dels tòpics jocfloralescos. La seva obra més important és
Llibret de versos (1885).
i més…
5. Resposta orientativa:
En llemosí sonà lo meu primer vagit, • Home de lletres (poeta, periodista, traductor)
Quan del mugró matern la dolça llet bevia; valencià que fa escola.
En llemosí al Senyor pregava cada dia, • Creador d’un ús de llengua literària culta.
E càntics llemosins somiava cada nit. • Cap visible de la Renaixença valenciana.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
En llemosí li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir ni ment,
Puix surten mes raons del centre de mon pit.
15
Aelsl’activitat «Comprova-ho»
aprenents poden Comprova-ho
treballar aspectes formals i
6. Llegeix aquest poema de Teodor Llorente i respon les qüestions que trobaràs a continuació:
de contingut del poema.
Prèviament, convindrà que a) Identifica la rima, la mètrica i el tipus d’estrofa.
aclareixin possibles dubtes b) Relaciona aquestes idees amb l’estrofa o estrofes del poema que les expressen:
de lèxic: teuladins, flaire, • Lament per un futur en el qual el jo poètic ja no hi serà i no podrà gaudir de les emocions que li evoca
enxisa, ouir, xillerissa, etc. aquest paisatge.
També per les • El paisatge evoca bons records i sensacions.
característiques formals • El temps verbal del jo poètic canvia –ús del subjuntiu– per tal d’expressar desitjos de sensacions que
del poema, poden fer vol experimentar.
pràctiques de Vora el barranc dels Algadins
memorització i recitar-lo
Vora el barranc dels Algadins
després a classe. hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d’aroma l’aire,
• Llegir. no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
• Comprendre. volguts records de ma infantesa;
• Aclarir dubtes. per ells jo tinc l’ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
• Memoritzar.
Vora el barranc dels Algadins,
• Recitar.
s’alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!
6. a) Rima: ABBCCDDC
Mètrica: 4 estrofes de 8 versos de 8 síl·labes cada un.
b) Estrofa 4: lament per un futur en el qual el jo poètic ja no hi serà i no podrà gaudir de les emocions
que li evoca aquest paisatge.
Estrofa 1: el paisatge evoca bons records i sensacions.
Estrofa 2: el temps verbal del jo poètic canvia –ús del subjuntiu– per tal d’expressar desitjos i sen-
sacions que vol experimentar.
16
UNITAT
Jacint Verdaguer Mossèn Cinto, el poeta
més popular.
(Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902)
Verdaguer va destacar sobretot com a poeta, tot i que fou un excel·lent pro-
Els aprenents poden
resumir en forma
sista. La seva obra poètica gira entorn dels tres temes cabdals que ja s’insi-
nuaven en la seva producció de joventut: religió, natura i país. d’esquema la informació
que es dona sobre l’autor,
Tots tres temes són tractats en un dels seus poemes èpics més destacats:
per memoritzar-la més
Canigó (1886). El poema, que s’acaba amb un diàleg entre els campanars de
fàcilment.
Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó, narra la història de Gentil, fill
del comte Tallaferro, que abandona la lluita que mantenia contra els musul- La lectura del fragment de
mans al costat del seu oncle Guifré quan se sent atret per una fada, Flordeneu. Canigó s’ha de fer primer
individualment, anotant les
L’altre gran poema èpic que va escriure és L’Atlàntida (1877), en què, amb la qüestions de comprensió i
natura com a protagonista, narra l’enfonsament d’aquest continent i el desco- lèxic, que seran resoltes
briment d’Amèrica. després. En cas de
En prosa, cal esmentar Excursions i viatges (1887) i Dietari d’un pelegrí a Terra
recitacions en veu alta, cal
Santa (1889). També cal destacar una sèrie d’articles periodístics que va pu- recordar que lo s’ha de
blicar a la premsa de Barcelona amb el títol En defensa pròpia. llegir lu, en la varietat
central, i que les formes
plenes me, te, se davant
Comprova-ho del verb es pronuncien
7. Llegiu el diàleg dels dos campanars que tanca el poema Canigó i prepareu-ne una lectura coral, de manera amb e neutra, també en
que cada un de vosaltres en tingui assignada una estrofa. varietat central.
Els dos campanars
• Llegir.
Doncs ¿què us heu fet, superbes abadies, Són dues formidables sentinelles
Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel, que en lo Conflent posà l’eternitat; • Comprendre.
i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies semblen garrics los roures al peu d’elles;
• Resoldre dubtes.
aqueixes valls de salms i melodies, les masies del pla semblen ovelles
la terra d’àngels i de sants lo cel? al peu de llur pastor agegantat. • Memoritzar.
• Recitar.
[...] Una nit fosca al seu germà parlava
lo de Cuixà: –Doncs que has perdut la veu? • Redactar.
Dels romànics altars no en queda rastre, Alguna hora a ton cant me desvetllava
del claustre bizantí no en queda res: i ma veu a la teva entrelligava
caigueren les imatges d’alabastre cada matí per beneir a Déu.
i s’apagà sa llàntia, com un astre
que en Canigó no s’encendrà mai més. –Campanes ja no tinc –li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí–.
Com dos gegants, d’una llegió sagrada Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
sols encara hi ha drets dos campanars: Per tocar a morts pels monjos les voldria;
són los monjos darrers de l’encontrada, per tocar a morts pels monjos i per mi.
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l’enderroc de sos altars. Que tristos, ai, que tristos me deixaren!
Tota una tarda los vegí plorar;
set vegades per veure’m se giraren;
jo aguaito fa cent anys per on baixaren;
tu que vius més avall, no els veus tornar?
Literatura. Atreveix-t’hi,
exercici 1.
Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis 161
Pàg. 77, exercici 3.
Pàg. 78, exercici 4.
17
Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra; Vaig a ajeure’m també: d’eixes altures
nosaltres damunt seu anam caient; tu baixaràs a reposar amb mi,
lo segle que ens deu tant ara ens aterra, i ai! qui llaure les nostres sepultures
en son oblit nostra grandor enterra no sabrà dir a les edats futures
i ossos i glòries i records se’ns ven. on foren Sant Miquel i Sant Martí.–
–Ai! ell ventà les cendres venerables Aixís un vespre els dos cloquers parlaven;
del comte de Rià, mon fundador; mes, l’endemà al matí, al sortir lo sol,
convertí mes capelles en estables, recomençant los càntics que ells acaben,
i desniuats los àngels pels diables los tudons amb l’heurera conversaven,
en eixos cims ploraren de tristor. amb l’estrella del dia el rossinyol.
–Caurem plegats –lo de Cuixà contesta–. Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,
Jo altre cloquer tenia al meu costat; mes resta sempre el monument de Déu;
rival dels puigs, alçava l’ampla testa, i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra,
i amb sa sonora veu, dolça o feresta, al Canigó no el tiraran a terra
estrafeia el clarí o la tempestat. no esbrancaran l’altívol Pirineu.
Jacint veRdagueR, Canigó (1886)
Com jo, tenia nou-cents anys de vida,
mes, nou Matusalem, també morí;
com Goliat al rebre la ferida,
caigué tot llarg, i ara a son llit me crida
son insepult cadavre gegantí.
18
UNITAT
El dramaturg més
Àngel Guimerà
important: Àngel Guimerà.
(Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924)
De pare català i mare canària, va viure a les illes Canàries fins als vuit anys, Utilitzarem el mateix
procediment que amb
quan es traslladà al Vendrell. Va passar la infància i l’adolescència entre el Ven-
drell i Barcelona. Fou un dels fundadors del setmanari La Renaixença, el qual autors anteriors:
posteriorment dirigí. Abans de dedicar-se al teatre, va participar en els Jocs esquematitzar la informació
Florals i va ser nomenat mestre en gai saber l’any 1877, quan obtingué alhora que dona la pàgina 163 per
els tres premis (la flor natural, la viola i l’englantina). poder recordar-la millor.
Guimerà és un autor molt
Tot i que la producció literària més important de Guimerà és la teatral, també representat, i és possible
ens ha llegat una extensa obra poètica, publicada en revistes i diaris i editada
que els aprenents coneguin
més tard en dos llibres. Les seves poesies tenen un to narratiu i es poden
la versió de Mar i cel, de
classificar en cinc grups temàtics: història, religió, costums, experiència per-
Dagoll Dagom, que s’ha
sonal i política.
representat durant molts
La trajectòria dramàtica es divideix en tres períodes: anys al teatre i s’ha
enregistrat per a televisió.
• 1879-1890 és l’etapa més romàntica. Escriu tragèdies en versos de deu síl- El visionament d’aquesta
labes, d’ambient llunyà, amb clara influència de Shakespeare. Cal destacar obra seria una bona
Mar i cel (1888), obra que se situa durant la primera meitat del segle xvii i il·lustració per entendre el
narra la història d’amor impossible entre Blanca, una cristiana, i Saïd, cap món de l’autor.
del vaixell corsari que la té captiva.
• 1890-1900 és el període de plenitud. Abandona el vers i comença a escriu-
re drames realistes en prosa amb una llengua col·loquial, però els conflictes
amorosos continuen tenint un to romàntic. Les obres que podem destacar
d’aquesta etapa són: En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), Terra baixa
(1897) i La filla del mar (1900). Terra baixa és l’obra més popular de Guime-
rà. Ha estat traduïda a 15 idiomes,
se n’ha fet una òpera (en alemany)
i diverses adaptacions cinematogrà-
fiques.
• 1900-1924, són els anys en què
procura renovar el seu teatre adap-
tant-lo a les noves tendències tea-
trals, i s’acosta al teatre poètic sim-
bolista que feien els més joves, sense
arribar a aconseguir-ho. L’obra més
destacada és L’aranya (1906).
Fotografia de Guimerà
envoltat d’actors
protagonistes de les seves
obres.
Literatura. Comprova-ho,
exercici 3.
19
El fragment teatral de
l’apartat «Comprova-ho» es Comprova-ho
presta a ser llegit i
8. Llegeix el text d’Àngel Guimerà i elabora un retrat d’unes 50 paraules de cada un dels dos personatges que
«interpretat» pels intervenen en aquesta primera escena de Maria Rosa.
aprenents. Prèviament,
ACTE I
n’hauran fet una lectura per
Al mig una carretera. A la dreta, arbres i roques. A l’esquer- badoRi (tornant amb un feix de llenya): Que n’hi ha prou?
aclarir dubtes de lèxic ra, en primer terme, la porta d’una casa pobríssima; en segon gepa (volent dir que n’ha dut massa): A on vas, amb això?
(atiant, tupí, sarró, etc.). En terme, l’entrada d’un camí. És al matí. (En badoRi tira tota la llenya al foc.) Massa foc, home!
les lectures «interpretades» ESCENA I badoRi: Així bulliran més de pressa.
els aprenents haurien gepa i badoRi. En gepa atiant un foc, assegut a terra. En gepa: Porta el plat, i que estiguen com estiguen.
d’aplicar els consells sobre Badori assegut també a terra. Al foc hi ha un tupí; a prop, dos badoRi (volent en va dissimular que té fam): Ja esperaré, ja.
o tres plats, una botella, un sarró, un càntir, etc. (Acostant-li, però el plat.)
comunicació i veu que gepa: Sí? (Anant-lo a deixar sense omplir-lo.)
s’han donat en les unitats gepa: Ja m’ho penso, ja, que no deus haver menjat res.
badoRi (arravatat i plorós, traint-se): Deu-me’n, deu-
anteriors. Els ganduls com tu més valdria que es morissin de
me’n!
fam. (Pausa.) Ens partirem les sopes.
gepa (escudellant-lo. A part): I tanta gent que no ho sabrà
Els aprenents també poden badoRi: Bé, que me’n donaran de feina, a la carretera?
mai, lo que és gana! (En badoRi es posa a menjar de
inferir l’ambient, el món en gepa: Ja veuràs: d’aquí a una estona vindrà el capatàs
pressa. Alt.) Ves a poc a poc, que no et reprengui,
què transcorre Maria Rosa, a pagar-nos la quinzena. Jo li parlaré de tu, i... molt
home. (Agafant-li el braç.) Espera’t ara; espera’t. Té,
serà!... Si t’hi podies amarrar, tu la’n trauries! Afigu-
a partir del que fan els beu un trago. (En badoRi beu amb la botella. A part.)
ra’t que hi ha tasca per molts mesos, perquè aquesta
personatges. Pot ser el Fa cara de bon noi. Eh!... no hi ha tants dolents com
carretera se’n va qui sap a on.
la gent diuen.
tema d’una petita redacció. badoRi: És que com que soc tan desgraciat...
badoRi (deixant la botella): Gràcies. (Tornant a aferrar-se a
gepa: Desgraciat? Dropo, ets; vet-ho aquí. D’a on venies
les sopes.)
ara?
• Llegir. badoRi: M’he estat a l’hospital; en bona fe. I quatre
gepa: I... com te dius?
badoRi: Badori.
• Comprendre. mesos, que m’hi he estat; d’uns tifus. I al sortir me
n’anava per aqueixos mons buscant feina.
gepa: Badori? Quin sant és, aquest?
• Resoldre dubtes. badoRi: Me penso que deu ser sant Badó. I vós?
gepa: Fent el gandul!
gepa: Jo? Em dic Anton. Sinó que tothom me diu gepa.
• Memoritzar. badoRi (aixecant-se ofès i volent-se’n anar): No m’ho di-
badoRi (rient): Eh, eh! Quin nom! (Mirant-li dissimulada-
• Recitar. gueu més, gandul, que no ho soc. I si m’heu de mal-
ment l’esquena.) No sé per què us ho diuen.
tractar... no en vull, de sopes.
• Inferir. gepa: M’hi diuen perquè tenia un fill que ho era de debò.
gepa: A seure de seguida! (Dubta, torna a seure.) Un xicot
(S’escudella sopes per ell, que encara no n’havia menjat).
• Redactar. més sa que una poma i me’l trobo captant a vila!
Malaguanyat!... Aquí; i a obrir carretera! Bo!
I com que jo m’enfadava perquè l’hi deien, me van
començar a anomenar el pare d’en Gepa... el pare
badoRi (mig plorós): És la primera vegada que capto:
d’en Gepa... En Gepa... El meu fill se va morir; i ara...
d’ençà del divendres que no menjo res. Ho sabeu?
m’agrada que m’ho diguin.
gepa (a part): Pobre xicot! (Alt.) Corre, corre, porta més
badoRi: Ja és tot un cas.
llenya. (En badoRi anirà a un costat, eixugant-se els ulls;
gepa: Té, acaba’t les sopes. (En badoRi pren el tupí que li
en gepa remena les sopes.)
dona en gepa. Aquest segueix menjant en el plat.)
badoRi: Malviatge aquest món!...
gepa (a part): El meu fill, si fa no fa, tindria el temps Àngel guimeRà, Maria Rosa (1894)
d’aquest!
Atreveix-t’hi
9. Escolta i mira aquest documental sobre Àngel Guimerà (http://qr.teide.eu/00R6) i anota tota la informació nova
que aporta que et permeti ampliar els teus coneixements sobre l’autor.
8. Resposta orientativa:
En Gepa és un treballador de carretera. És bona persona tot i que en un primer moment pretén
amagar-se’n. És, alhora, animat, enèrgic i malcarat. No gasta compliments. Porta pantalons i camisa
blava descolorida i bruta. La cara està ombrejada perquè fa tres dies que no s’afaita. Porta una gorra
que amaga els pocs cabells que té. Calça espardenyes de set vetes.
En Badori sembla malalt, blanc de cara, desnerit i abatut. Mostra poca confiança en ell mateix. Ves-
teix quatre parracs (després d’haver sortit d’una estada de quatre mesos a l’hospital i d’haver estat
captant durant un temps). Per tant, la seva brutícia no és d’haver treballat, sinó d’haver estat exposat
a la pols del món. Porta els cabells més aviat llargs i barba de quatre dies.
9. Resposta oberta.
20
UNITAT
Narcís Oller (Valls, 1846 - El novel·lista més
Comprova-ho important: Narcís Oller.
Barcelona, 1930)
10. Llegeix aquest fragment de L’Escanyapobres i busca-
Va néixer a Valls, localitat que és batejada amb el hi tres exemples que justifiquin les qualitats de gran
observador del seu autor:
Podem esquematitzar la
informació de la pàgina,
nom de Vilaniu a les seves obres i que simbolitza
el món rural. Aviat es va traslladar a Barcelona
Els mercats de Pratbell, d’antiga anomenada, van ar-
per recordar-la millor.
per estudiar la carrera de dret i s’hi va instal·lar ribar a llur més gran esplendor pels encontorns de Alguns dels aprenents
definitivament amb la seva mare el mateix any l’any 50 de la passada centúria. Acabava d’estrenar-se poden conèixer alguna de
que Àngel Guimerà, el 1873, per treballar de pro- el tros de carretera de Madrid a La Granada, que tra- les novel·les de l’autor
curador dels tribunals. vessa Pratbell; i, essent aquesta vila cap de jornada (L’escanyapobres, La
o de rellevament, en tocà els resultats ben aviat. Els
blats de l’Urgell i de l’Aragó hi abocaven a torrenta- bogeria); si és el cas, en
Després de guanyar un premi en prosa als Jocs
Florals del 1879, Oller va publicar el seu primer des els carros, i era negoci gras no deixar-los passar en- poden explicar l’argument
recull de contes, Croquis del natural (1879). L’èxit
davant, proveït com estava el país de salts d’aigua i de a la resta de la classe.
bons molins. Així fou que, en un obrir i tancar d’ulls,
d’aquest llibre el va empènyer a continuar escrivint. l’esperit especulador dels de Pratbell comprengué la A part de la lectura del
jugada i plantà arreu tota la vila magatzems de grans, fragment, amb el recurs
El 1882 va aparèixer La papallona, que va obtenir cavant sitges vora mateix dels cups. habitual de la lectura prèvia
un gran ressò tant aquí com arreu d’Europa. És Un dels magatzems que cridà l’atenció des de pri- per aclarir dubtes (cavant
una novel·la amb trets realistes i romàntics. Narra, mera hora fou el que al carrer de la Roca, vora el Portal
sitges vora mateix dels
de manera minuciosa, la seducció d’una noia a Gran i a vint passes del Pallol, obrí l’Oleguer. Perquè,
qui era l’Oleguer?, amb quins poders comptava? Heus cups, per exemple),
mans d’un «papallona», amb un final moralitzador.
aquí les preguntes que es feia tothom, l’enigma que els aprenents poden
El 1884 es va publicar L’Escanyapobres, el retrat capficava els de Pratbell, en passar pel carrer de la Roca. immergir-se en el món
–L’Oleguer, aquell minyó traginer, fill de qui sap que descriu i plantejar-se
d’uns personatges dominats per la passió i l’ava-
on, que fins ara ha menat matxos? Si és més pelat que
rícia, que els porten a la degradació moral, en un una rata! Si encara en els cabells du rastre de les pallis- preguntes com: a què es
marc rural en via d’industrialització. ses on dormia! D’on ha tret els diners! dediquen els protagonistes?,
Era verament estrany que, mentre els altres tragi- de què viu, la gent, en
La febre d’or (1890-1892) és l’obra més cone- ners, fills de la vila, havien d’emigrar o junyir-se a oficis general?, amb què es
guda i extensa de Narcís Oller. És una novel·la més grossers, aquell foraster sense anomenada tingués
traslladen? Finalment, es
realista que retrata la vida social i econòmica forces i pit per a obrir magatzem. N’hi havia que, per ex-
plicar el misteri, recordaven el nom de coquí que entre pot proposar als aprenents
de Barcelona. L’autor va voler reflectir l’eufòria
econòmica de Catalunya durant el període de els de l’ofici fruïa l’Oleguer, i l’assenyalaven a llurs fills que facin una relació de
prosperitat econòmica de la Febre d’Or, entre els
com a exemple de previsió i estalvi digne d’imitar-se. noms i d’activitats que
D’altres, malpensats, que mai no en manquen, atribuïen hagin desaparegut.
anys 1871 i 1885. la seva riquesa a una malifeta: recordaven a cau d’orella
que, temps enrere, un senyor que Oleguer acompanyava
La bogeria (1898) és una anàlisi psicològica de la al Remei morí estimbat i el mul no rebé ni una rascada. • Llegir.
demència. Ens descriu, des d’una visió naturalis-
No faltava qui mirés el nou graner com a testaferro d’al-
• Comprendre.
ta, el procés d’embogiment del protagonista se- gun gat vell que, qui sap per a quins fins, no volia treure
gons tres punts de vista: el del narrador, el d’un la cara. Per fi, els que es creien més espavilats, tot s’ho ex- • Resoldre dubtes.
plicaven amb l’omnipotència momentània de l’ambició,
amic del malalt i el d’un metge. • Inferir.
confiant, per això, al temps els mals pronòstics que, com
Pilar Prim (1906) és la seva última novel·la. Ens qui no ho vol, deixaven caure. • Reflexionar.
explica la història d’una dona vídua lligada al tes- Narcís oLLeR, L’Escanyapobres (1884)
• Redactar.
tament del seu marit, que lluita contra les con-
vencions socials i la moral de l’època per acon-
seguir fer prevaldre els seus sentiments.
Literatura. Comprova-ho,
Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis 165 exercicis 1 i 2.
10. Entre d’altres, les qualitats d’observador de Narcís Oller es veuen reflectides en els trets següents:
• La minuciositat en la descripció dels mercats de Pratbell.
• El recurs de reproduir les preguntes que tothom es feia sobre l’Oleguer.
• Les diferents interpretacions que tenia la gent del poble sobre l’Oleguer i que l’autor reprodueix.
21
22
UNITAT
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) El poeta i intel·lectual Joan
Comprova-ho Maragall.
Va rebre la formació que li pertocava com a fill d’un industrial, però no es re-
13. Llegeix el poema següent,
Com hem anat fent amb els
signà només a treballar en el despatx de la fàbrica del seu pare. escull la persona a qui li
dedicaries i explica altres autors, els aprenents
Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (1888), i va exercir de per què. poden llegir i resumir
periodista al Diario de Barcelona i més tard a L’Avenç, la revista més repre-
Excèlsior esquemàticament la
sentativa del moviment. Des de les seves pàgines va donar a conèixer autors
informació de la pàgina.
i corrents de gran importància a Europa. Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord, Arran dels fets de la
Maragall va destacar no solament com a poeta, sinó també com a assagista i no et deixis dur a la tranquil·la Setmana Tràgica (1909),
traductor de poetes romàntics alemanys. Va estudiar alemany per poder llegir aigua mansa de cap port. Maragall va ser una veu
Goethe en versió original i va ser l’introductor de Nietzsche a la Península. cívica important. Els
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns, aprenents poden cercar
Des del seu vessant de periodista, es va comprometre amb la realitat social dona el front en el gran aire, informació sobre els fets i
de la seva època; els seus poemes i articles creaven veritables estats d’opi- sempre, sempre mar endins. llegir l’article del poeta, «La
nió, arran, sobretot, de les guerres colonials (1898) i dels fets de la Setmana
ciutat del perdó». A
Tràgica (1909). Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent, continuació, en poden fer
Va publicar cinc reculls poètics: Poesies (1895), Visions i Cants (1900), Les sempre entorn aigües esteses un resum i discutir-lo a
disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). que es moguin eternament. classe.
Fuig-ne de la terra innoble, En la lectura del poema
La poesia dels primers anys és essencialment de tema amorós i romàntic, «Excèlsior» seguirem les
fuig dels horitzons mesquins:
amb pinzellades populars. Progressivament, evolucionarà cap a postulats re- sempre al mar, al gran mar noble; pautes habituals: lectura
generacionistes que el comprometen amb la societat civil: «Oda a Espanya», sempre, sempre mar endins. individual, resolució de
«Els cants dels joves», «Oda nova a Barcelona», «Himne ibèric».
Fora terres, fora platja, dubtes i lectura en veu alta,
En tots els seus poemes queda plasmada la seva teoria crítica i poètica que oblida’t de tot regrés: seguint les recomanacions
desenvolupà en dos assaigs: Elogi de la paraula (1903) i Elogi de la poesia no s’acaba el teu viatge, que s’han donat en unitats
no s’acabarà mai més. anteriors.
(1909). En aquests dos llibres formula la teoria de la «paraula viva», és a dir,
Joan maRagaLL, Poesies (1895)
la creació poètica s’ha de basar en l’espontaneïtat, la puresa de l’emoció
artística i la sinceritat. • Llegir.
• Comprendre.
El comte Arnau és un dels poemes més representatius, basat en la llegenda
• Resoldre dubtes.
romàntica del segle xix i escrit en tres etapes (1900, 1906 i 1911), que coinci-
deixen amb la seva evolució intel·lectual. La figura llegendària del comte Arnau, • Cercar informació.
egocèntric i orgullós, simbolitza l’esperit de revolta de l’artista modernista. • Debatre.
• Reflexionar.
• Redactar.
Comprova-ho
12. Mira el tràiler (http://qr.teide.eu/00R7 ) de l’adaptació teatral dirigida per Hermann Bonnín ( Teatre Nacional de
Catalunya, 2011) i digues com creus que serà l’obra. Tria de la llista que et proposem tres substantius per
descriure-la; si no els hi trobes, proposa’n d’altres.
buidor • austeritat • vitalitat • energia • ímpetu •
simplicitat • exuberància • recolliment • espiritualitat • violència • tendresa
Literatura. Comprova-ho,
Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis 167 exercicis 4 i 5.
23
Seguint el mateix
procediment, es pot fer
Va néixer en una de les famílies de l’alta burgesia catalana, la qual cosa li
permeté portar una vida sense preocupacions econòmiques, dedicada exclu-
una lectura atenta i després sivament a l’art. Va ser un dels modernistes més polifacètics: dibuixant, pintor,
s’esquematitzarà a la col·leccionista, novel·lista, assagista i dramaturg. Alhora, va conrear una imat-
informació, per ge bohèmia arran de diverses excentricitats.
memoritzar-la millor.
És en els primers anys del segle xx que es va dedicar intensament a escriure
Rusiñol fou un autor molt (drames, quadres, monòlegs, sainets) i es va convertir en un autor molt conegut.
popular i se li atribueixen De tota aquesta prolífica trajectòria, cal destacar la comèdia L’auca del senyor
moltes històries i acudits. Esteve (1917), adaptació de la novel·la publicada deu anys abans amb el mateix
Els aprenents en poden fer títol. Rusiñol hi descriu, a través de tres generacions, la trajectòria econòmica
una cerca i seleccionar-ne d’una família propietària d’una merceria, amb la voluntat de satiritzar, de manera
uns quants, per posar-los benigna, els costums i els deures de la petita burgesia catalana. El conflicte que
sobre el paper i després descriu l’obra és un reflex fidedigne de les tensions que vivien els intel·lectuals Santiago Rusiñol, en un retrat fet per Ramon
explicar-los a classe. modernistes i la societat burgesa. Casas.
Literatura. Atreveix-t’hi,
exercici 2. 168 Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis
14. Són barbarismes del text: perseverància, rumbo, cobro, pago, plazo, tenia de, lo que, an ell, tonta.
Sobre les virtuts i els defectes de l’Estevet convé que siguin els mateixos aprenents que prenguin
les seves decisions a partir de les quals es pot obrir un debat ben enriquidor, si es considera oportú.
24
UNITAT
Prudenci Bertrana:
Prudenci Bertrana (Tordera, 1867-1941)
escriptor, periodista
Estudia el batxillerat a Girona i un curs d’Enginyeria Industrial a Barcelona, i pintor.
on s’instal·la definitivament el 1911 i on dirigeix L’Esquella de la Torratxa i La
Es pot esquematitzar la
Campana de Gràcia. Exerceix de periodista i de professor de pintura.
informació biogràfica de
Literàriament es desmarca de les modes de l’època. És conegut, sobretot, l’autor, i després de recollir
per la novel·la Josafat (1906), la primera de la seva producció en aquest gène- informació sobre Josafat,
re, i pel recull Proses bàrbares (1911). Bertrana va haver de marxar de Girona,
plantejar la qüestió de la
una ciutat conservadora que no estava preparada per a novel·les com Josafat
intolerància en una ciutat
(en què narra la relació entre un campaner de la catedral i una prostituta).
petita (l’autor va haver de
marxar de Girona). Cal que
Comprova-ho es fixin, també, en la
reacció brutal de Josafat
15. Llegeix el text i resumeix oralment, en uns trenta
segons, l’escena que s’hi relata.
(lectura) davant de l’home
que no es vol descobrir al
Josafat era un brau, cap vici no havia debilitat la pas de Jesucrist. Què en
seva naturalesa; tenia deu pams d’alçària, unes pensen, els aprenents?
mans grosses i unes espatlles atapeïdes d’energia
salvatge. Posà això, que era l’única cosa que tenia, Entenen la circumstància
al servei dels seus protectors, els quals saberen social? La justifiquen? Per
agrair-ho i celebrar-ho. Oh! En el present segle, què? Es produeixen
tan abundós en mofes anticlericals, Josafat era un situacions similars, ara?
joiell. Els seus fets eren constants amb rialles de
satisfacció. Es ponderava la seva força i les seves L’activitat «Comprova-ho»
victòries. Però un dia en feu massa. Acompanyava proposa la lectura i el
Nostramo amb la testa acotada, com de costum; resum oral, que s’haurà
brandava amb una mà la campaneta i amb l’al-
d’exposar a classe. Com
tra sostenia la llanterna; la gent es prosternava
en passar, i aquell acatament l’enorgullia com si sempre, resoldrem
pròpiament hagués estat dirigit a la seva persona. problemes de lèxic (brau,
Sols un vianant amb brusa blava feu el joiell, Nostramo, testa,
seu camí sense ni tan sols llevar-se la boina que llanterna, espaordidora,
Prudenci Bertrana.
portava. Josafat el mirà. Josafat tenia un mirar
tràgic, i, en enfadar-se, un tic nerviós li esqueixava la boca. Repetint
capitost, oir, doll,
la ganyota, espaordidora, es dirigí a l’home irreverent, signant-li la esberlada...). També els
boina amb gest imperiós. L’home irreverent no s’immutà, i amb veu demanarem quins costums
tranquil·la i parla forastera digué que ell no descobria el seu cap més es descriuen al fragment,
que pel seu capitost i per la imatge sacrosanta de la República, i refusà
que creuen que ja han
senzillament Josafat, que allargava el braç per arrabassar-li la boina.
Fou horrible. L’home, empès contra una porta, es defensà un breu quedat obsolets (portar
instant, però de sobte s’oí el dring ofegat de la campaneta, i un doll boina, brusa blava).
de sang brollà de la testa esberlada del foraster. Josafat, mossegant
l’espai, caigué junt amb el vençut, i sobre d’ell, roent de follia, seguí
• Llegir.
pataquejant-li la nafra amb precisió d’hàbil llenyater. Ah, púrria des-
creguda, gitada indesitjable de l’infern! • Comprendre.
Prudenci beRtRana, Josafat (1907) • Resoldre dubtes.
• Consultar el diccionari.
• Redactar.
Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis 169 • Comentar.
25
Després de la lectura va ser la filla gran d’una família de propietaris rurals i va rebre la formació que
esquematitzada, per corresponia a una noia de classe benestant (lliçons de solfeig, de costura...).
facilitar-ne la memorització,
podem plantejar als El pseudònim va ser la màscara que li permeté irrompre en el món de les lle-
tres amb una força i una llibertat que xoquen amb la timidesa del seu caràcter.
aprenents el que
Aquesta dualitat entre la dona conservadora, de bona posició, i l’escriptora
representava que una dona
lliure, que escandalitza l’opinió pública amb els seus escrits, va desembocar
no pogués escriure com a
en una literatura crítica i punyent, en constant revolta contra l’ordre establert.
tal, sinó amb pseudònim
d’home, en la societat de L’any 1902 va publicar els Drames rurals, obra que va provocar una forta
l’època. Quins valors polèmica, per la cruesa de les històries, tràgiques la majoria, i les tensions
imperaven en aquella entre l’home i la natura, de la qual és víctima. Drames rurals esdevé gairebé
societat, pel que fa al paper un gènere literari per a la literatura modernista, i marca l’inici de la primera
de la dona? Què se etapa de la seva producció, la més rellevant tant pel que fa a la qualitat com
suposava que havia de fer a la quantitat.
la dona? Creuen que les
coses han canviat, ara? Per Solitud (1905) és, sens dubte, una novel·la cabdal de la literatura contem-
què? Etc. Aquestes porània. Ha estat traduïda al francès, l’italià, l’alemany, el castellà, el rus i el
qüestions es poden francès, entre d’altres. La novel·la parteix del desarrelament real de l’ermitana
plantejar com a tema de de Santa Caterina al Montgrí. L’argument es basa en la història de la Mila, una
Caterina Albert, Víctor Català.
dona jove i bonica, casada amb un home ignorant i abúlic, in-
debat i reflexió, i poden
capaç d’estimar-la. La soledat i la depressió progressiva que
acabar en l’elaboració d’un
experimentarà enmig d’una natura despietada desemboca-
text que resumeixi les
ran en una tragèdia que l’enfrontarà al seu destí i alhora l’en
opinions que hagin
alliberarà.
aparegut.
• Llegir.
• Comprendre.
• Contextualitzar.
• Reflexionar.
• Interpretar.
• Enregistrar.
• Respondre. Atreveix-t’hi
• Redactar.
16. Escolta i mira amb atenció aquest comentari
sobre la novel·la Solitud (http://qr.teide.
eu/00R9) i extreu-ne la informació que
consideris més rellevant. Després, enregistra
una intervenció teva en què comentis la novel·la
que no sobrepassi els dos minuts de durada.
Literatura. Atreveix-t’hi,
exercici 3. 170 Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis
26
UNITAT
Racó de repàs Repàs: lèxic, morfologia,
ortografia, dictat.
Racó de repàs logia cristiana els bedolls són els arbres que creixen a les portes
del Paradís. La Santa Inquisició solia flagel·lar els culpables de
1. a) rata de biblioteca, setciències delictes menors amb les seves branques per purificar-los i, a Es-
panya i Itàlia, existia antigament l’hàbit de plantar bedolls a les
b) suspendre
entrades per allunyar dels animals els mals esperits.
c) som-hi! Per als celtes, el bedoll és un arbre sagrat. Consideren que és
d) posar-se estúpid, cretí sinònim de canvi positiu, de noves esperances. El motiu és que el
e) ser la pera, ser el súmmum relacionen amb la renovació, ja que és un dels primers arbres que
f ) calbot, clatellot es desprenen de les fulles.
g) agafar el son Lluny d’Europa, algunes cultures també professen una gran ad-
h) tronat, ranci miració pel bedoll. Al Japó, aquest arbre (concretament, les flors)
i) extravertit articula una espècie de llenguatge secret de l’amor: per a les do-
nes, portar una flor de bedoll a la cabellera volia dir tradicional-
j) sidral, marro, merder
ment que estaven solteres i amb ganes d’enamorar-se.
k) marranada, porcada
l) ganxets 3. a) senyalada
m) patrocinador b) el greix
n) xavalla c) flagrant
2. Pocs arbres tenen una simbologia espiritual tan potent com els d) fons
bedolls. Diverses religions els relacionen amb la puresa i la capa- e) calci
citat d’allunyar esperits nocius. Prims però ferms, segons la mito- f ) nomenada
27
B. Llegeix el fragment de sota, que conté consells de salut, i respon les preguntes següents:
a) Qui et sembla que n’és l’emissor? c) A qui s’adreça?
b) Quina intenció té? d ) On el podríem trobar?
Tot i que cada vegada hi ha més gent que és conscient dels riscos de l’exposició al sol, en els últims anys s’han
incrementat els casos de melanoma, un tipus de càncer de pell. De fet, a Catalunya se’n diagnostiquen 1 000
casos nous cada any. En ple estiu és important protegir-se del sol, i saber fer-ho de la manera correcta. Els der-
matòlegs recomanen evitar les hores de màxima calor, entre les 12 h i les 16 h. Sobretot en el cas dels infants, cal
extremar les mesures, perquè la pell és més sensible i les cremades en aquesta edat poden tenir conseqüències
irreversibles. Més enllà de la crema protectora, cobrir-se amb roba, portar gorra i resguardar-se del sol a l’ombra
són altres maneres de protegir-se.
Els textos de divulgació científica. Als mitjans de comunicació apareixen sovint escrits o programes de ràdio i televisió que
informen sobre els avenços de la ciència i la tecnologia. De vegades es tracta d’una notícia d’algun descobriment (un planeta
nou, una vacuna, un fòssil antiquíssim...), però també de reportatges, entrevistes, articles d’opinió signats per experts, etc., que
ajuden l’audiència a comprendre l’abast i la importància d’algun esdeveniment científic d’actualitat o a conèixer espais naturals,
éssers vius, avenços, qüestions de salut o alimentació, perills a què està sotmesa la vida al planeta, etc. Aquests textos
poden estar escrits per periodistes especialitzats en temes científics, però també per investigadors implicats en alguna recerca
vinculada a un tema d’actualitat que interessa la societat. De fet, escriure és una tasca freqüent entre les activitats professionals
de les persones que es dediquen a la ciència. Han de presentar treballs i informes de les seves recerques a les institucions
que les financen, a més de preparar manuals quan es dediquen a la docència, i és molt possible que tinguin l’oportunitat de
participar regularment en mitjans de comunicació i revistes especialitzades.
Característiques. Aquests textos tenen característiques relacionades amb els procediments i el rigor dels mètodes
científics. El vocabulari és molt precís, tant si es tracta de noms com d’adjectius especificatius i adverbis que ajuden
a precisar; a més, eviten l’ús de la sinonímia en els termes tècnics i científics. La sintaxi ha de ser clara, construïda
mitjançant un bon ordre dels elements de l’oració. Els textos solen presentar una forma molt estructurada i lògica: se sol
anunciar el tema a l’inici i després se’n presenten aspectes més específics, que sovint es desenvolupen sota subtítols o
apartats. Les afirmacions es basen en arguments objectius; per tant, hi ha força oracions subordinades amb nexes de
causa i conseqüència i l’estil és neutre i objectiu. Finalment, els discursos de la ciència fan servir molts recursos adreçats
a assegurar la claredat del missatge i la versemblança de les informacions: definicions, exemples, fotografies, mapes,
esquemes, gràfiques, dades numèriques, resultats d’experiments empírics...
Els emissors d’un text científic poden ser els professionals de la ciència que volen informar dels seus avenços, però
també poden ser les institucions, quan volen difondre canvis tecnològics que afecten la societat, o mesures d’higiene que
ajuden a prevenir riscos, consells de salut fonamentats en recerques sobre hàbits i malalties, etc.
172
Taller de producció
Situem-nos
A. Respostes orientatives:
a) Defineix i descriu un ecosistema.
b) Explica el procés d’elaboració dels medicaments.
c) Parla sobre recerca genètica i prevenció de certes malalties.
B. Respostes orientatives:
a) Un òrgan governamental relacionat amb la sanitat.
b) Conscienciar les persones de la necessitat de protegir-se dels efectes adversos del sol.
c) A la població en general.
d) En un fulletó de divulgació, en una revista o en un web de salut.
28
UNITAT
Observa i respon Pensa-hi Les principals dificultats
que presenten els
1. Observa aquest breu reportatge (http://qr.teide.eu/00K5) Segons el diccionari general de la llengua, textos científics són
divulgar vol dir «fer arribar a coneixement
sobre un tema de geologia i respon les qüestions següents: terminològiques (vegeu el
d’un gran nombre de persones, fer públic».
a) Quin és el tema central que tracta? Els textos tècnics i científics són, per requadre «Pensa-hi»), però
definició, els que fan servir una terminologia per assolir-ne la comprensió
b) Qui és la persona entrevistada i quina relació té amb el pròpia d’alguna àrea d’estudi científic. Ara
tema?
completa cal fer-ne una
bé, llevat de noms, verbs o adjectius, la
resta de mots que trobem en aquest tipus lectura atenta i tenir uns
c) Quines raons permeten considerar que el contingut del ví- de text (adverbis, conjuncions, pronoms...) certs coneixements sobre
deo és científic? pertanyen als registres mitjanament formals. el tema que tracten, per
d ) Escriu tres termes científics que hi surten. Les construccions sintàctiques dels
textos científics –orals i escrits– tampoc inferir-ne els problemes,
e) Indica dues característiques per les quals es pot considerar no són diferents de la varietat estàndard els dubtes, etc. Per
que es tracta d’un programa de caràcter divulgatiu. i respecten les normes gramaticals de la exemple, el primer text de
llengua en què s’han elaborat.
la pàgina 172 s’ha de posar
en el context de l’afició a
prendre el sol, de la
Llegeix i troba desaparició de la capa
2. Llegeix amb atenció aquest fragment d’un article científic i fes una llista de 10 termes que consideris propis d’ozó, de l’augment de
d’un registre tècnic o científic. Després cerca-hi també 10 mots que consideris que són de la llengua comuna. casos de càncers de pell,
etc.
Vida de la llum, llum per a la vida En l’epígraf «Llegeix i
Hi ha dues coses en les quals s’assemblen els microbis i els estels. La primera és troba» es demana que els
ben evident: per a observar-los, tant els diminuts microbis com els gegantins es- aprenents enumerin 10
tels, es necessiten instruments basats en les ones electromagnètiques. Els micro- temes propis d’un registre
bis solament es poden veure a través de microscopis, bé sigui els que utilitzen la
científic, però el professor
radiació de la llum visible (microscopis òptics, amb una longitud d’ona d’entre 400
i 700 nanòmetres), o bé els que usen la radiació dels electrons, amb unes longi- o professora remarcarà
tuds d’ona molt més petites. I encara que a ull nu podem veure només uns quants que qualsevol tema és
centenars d’estels, per a observar-ne la major part necessitem telescopis de llum susceptible de ser tractat
visible i altres tipus d’instruments que detecten un espectre ampli de radiacions, des d’un punt de vista
des de les més curtes, com els raigs X, a les més llargues, com les de ràdio.
La segona cosa en què s’assemblen és que tant els microbis com els estels te- científic, amb rigor i amb la
nen un nombre d’individus enorme. Solament a la nostra galàxia, la Via Làctia, pot terminologia adequada.
haver-hi més de 100 000 milions d’estels. I segurament a l’univers conegut hi ha més
de 100 000 milions de galàxies. Però, tot i que aquest nombre és esbalaïdorament alt
(10 elevat a 22, i segurament fem curt en el càlcul), el nombre de microbis que hi
ha a la Terra és superior en molts ordres de magnitud, ja que s’estima que és de 10
elevat a 30.
Però aquesta realitat hauria passat desapercebuda, com un altre dels fets que
caracteritzen el nostre sorprenent univers, si no fos perquè en un planeta no mas-
sa gran, que gira al voltant d’un estel mitjà, en dimensions i edat, que està dins
d’una de les moltes galàxies de la seva regió còsmica, va sorgir un organisme intel-
ligent capaç d’observar, estudiar i meravellar-se d’aquesta realitat. La galàxia, ja ho
hem dit, és la Via Làctia. L’estel mitjà, el Sol. El planeta petit, la Terra. L’organisme
intel·ligent, l’espècie humana. [...]
Mètode, núm. 86 (estiu 2015)
173
1. Respostes orientatives:
a) Parla de la tectònica de plaques i el fenomen dels terratrèmols (geologia).
b) És Xavier LePichon, un geòleg pioner en la descripció de la tectònica de plaques.
c) El tema, la presència d’un especialista, el vocabulari, les imatges...
d) Placa, superfície terrestre, longitud, predicció, sisme...
e) Hi ha indicis que s’adreça a un públic no especialitzat: té un caràcter didàctic, és una explicació;
hi ha poc vocabulari tècnic, i fa servir recursos gràfics, exemples i comparacions.
2. Resposta orientativa:
• Termes propis d’un registre tècnic o científic: microbi, espectre, regió còsmica, microscopi, radia-
ció, longitud d’ona, organisme, galàxia, magnitud, ones electromagnètiques...
• Mots de la llengua comuna: s’assemblen, diminuts, gegantins, primera, observar, petites, segura-
ment, sorprenent, alt, curt, conegut...
29
És la primera pàgina del treball. Ha d’incloure’n el títol, el Cal que les idees del text avancin en un ordre lògic i
nom i els cognoms de l’autor o els autors, l’assignatura o que estiguin relacionades mitjançant una bona cohesió
el departament on es presenta, el nom del centre i la data. entre mots, oracions i paràgrafs, fent servir els recursos
Si s’inclou alguna il·lustració a la portada, ha de tenir re- de cohesió lèxica i gramatical i els signes de puntuació.
lació amb el contingut del treball i és aconsellable que no El text pot anar acompanyat d’il·lustracions (fotografies,
resti importància visual a les dades que hem indicat, que gràfiques, mapes, esquemes...) que ajudin a transmetre
ajuden a identificar el contingut i l’autoria del text. les informacions. Tot plegat n’ha de facilitar la lectura i la
comprensió.
Índex
Referències bibliogràfiques
Indicació del diferents apartats, amb la numeració de ca-
pítols i les pàgines corresponents. Ha de mostrar l’estruc- Cal fer una llista de les fonts de consulta que s’han em-
tura jeràrquica del contingut i facilitar la recerca de punts prat i referenciar d’on prové qualsevol informació que no
concrets dins el treball. És molt pràctic elaborar l’índex tingui l’origen en la reflexió, l’argumentació o la valoració
mitjançant la funció d’índex automàtic del processador de de l’autor, tant si es tracta de citacions literals com si es
174
30
UNITAT
parafrasegen. També cal citar la font de les il·lustracions Estil gràfic
quan no siguin d’elaboració pròpia.
Sovint les instruccions per presentar un treball inclouen al- Val la pena dedicar temps
a la bibliografia. Si bé hi ha
gunes condicions sobre aspectes gràfics, com ara el tipus
Hi ha convencions formals per citar la bibliografia. En cas més d’una manera de
i la mida de la lletra, l’interlineat o la numeració dels subtí-
que les instruccions del treball no les especifiquin, se’n po- presentar-la, hi ha dades
tols. En cas que no sigui així, cal escollir un tipus de lletra
den consultar les normes en algun portal universitari. En do- que són imprescindibles.
senzill i clar, un cos de mida mitjana (12 punts, per exem-
nem un exemple per a llibres, articles i materials en línia. Si Els aprenents poden
ple) i guardar la coherència amb el tipus de font i els estils
un llibre o un article són accessibles a la xarxa, s’hi afegeix reflexionar i discutir, en
dels títols i subtítols durant tot el treball. La capçalera, el
l’enllaç (URL), amb la data en què se’n va comprovar l’ac- grup, sobre les dades
peu i els marges no haurien de ser mai inferiors a 2 cm, i
cés. Els mateixos criteris es poden utilitzar de manera simi- imprescindibles en una
els diversos títols es poden destacar en negreta i amb una
lar per a obres cinematogràfiques o materials audiovisuals. referència bibliogràfica
mida un punt o dos més gran que la lletra del text gene-
ral, reflectint la jerarquia del contingut. També cal separar (nom complet de l’autor,
«Els ocells com a indicadors del canvi climàtic». Ins-
gràficament els paràgrafs amb un blanc més ample que el títol, editorial, ciutat, any).
titut Català d’Ornitologia. <http://www.ornitologia.
de l’interlineat general, que mostri les divisions internes del Poden comprovar-ho en
org>. Consulta: abril 2016.
Goñi, Ainhoa. «L’Àrtic gota a gota. El problema am-
contingut dels apartats. Un cop preses les decisions sobre qualsevol llibre editat que
biental del desgel del Pol Nord». Mètode, núm. 76
l’estil gràfic, el més pràctic és triar o elaborar una plantilla dugui bibliografia.
mitjançant el programa del processador de textos.
(hivern 2012-13). Universitat de València. <http://
metode.cat/Revistes/Article/L-artic-gota-a-gota>. • Llegir.
Consulta: març 2016. • Comprendre.
Sancho, Jordi. Com escriure i presentar el millor tre-
• Resumir.
ball acadèmic. Guia pràctica per a estudiants i pro-
• Esquematitzar.
fessors. Vic: Eumo Editorial, 2014.
• Observar.
Annexos • Reflexionar.
Els annexos són materials que no són imprescindibles per • Consultar.
conèixer el contingut del treball, però s’hi poden afegir • Visionar.
com a complement. Poden incloure material gràfic, entre- • Explicar.
vistes, qüestionaris, etc.
Explica
Observa i anota
4. Explica en uns 50 mots en
3. Observa aquest vídeo (http://qr.teide.eu/00K6 ) sobre un programa què consisteix el projecte
de recerca biològica i anota cinc sintagmes nominals i cinc sintagmes Life Trivers i quin n’és
verbals que et semblin representatius del llenguatge especialitzat. l’objectiu principal.
175
3. Respostes orientatives:
Sintagmes nominals: la diagnosi de l’estat ecològic; les dades hidrològiques; les conques mediter
rànies; la diversitat aquàtica; una millor gestió dels rius temporals; causes naturals; mostres d’organismes;
avaluació detallada.
Sintagmes verbals: implantar una gestió més sostenible; suposa determinar si la temporalitat del riu
és natural; ajuden a completar la falta de dades...; varen desenvolupar les bases científiques...; que
pogués fer aquesta diagnosi...; treballar conjuntament per conèixer, diagnosticar i millorar...; s’està
produint en la nostra biosfera...
4. Life Trivers és un projecte internacional que estudia la hidrologia i l’ecologia dels rius temporals de la
conca mediterrània. Es proposa millorar la gestió dels rius temporals segons els objectius de la Direc-
tiva marc de l’aigua (DMA) de la Unió Europea per ajudar a conservar els rius que tenen un bon estat
ecològic i restaurar els que no el tenen.
31
El consum de vi i la salut.
Busca i classifica
Abans de llegir l’article el
professor o professora 5. Llegeix aquest text de resposta a una pregunta i extreu-ne una llista de 20 termes especialitzats, ordenada en
dues categories gramaticals: substantius i adjectius.
podria introduir el tema
del consum de begudes Substantius Adjectius
alcohòliques entre els polifenol cardiovasculars
aprenents, en forma de
preguntes: consumeixen
habitualment begudes Per què es diu que és saludable prendre una copa de vi al dia?
alcohòliques?, quines?,
Pregunta enviada per Tomàs Ferrer (Castelló).
quan?, en quina quantitat?,
per què?, etc. Després, Luis Torres respon:
poden fer una lectura L’evidència que el consum de vi, en especial de vi negre, puga protegir contra les malalties cardiovasculars o fins i tot puga
individual de la resposta tenir un efecte preventiu contra el càncer, va sorgir l’any 1992 de l’anomenada «paradoxa francesa». La població francesa,
malgrat que posseeix una dieta rica en àcids grassos saturats, té una incidència baixa en malalties cardiovasculars i això
i extreure’n les principals podria ser degut al seu tradicional consum de vi.
idees i, sobretot, la
Des de llavors, nombrosos estudis han intentat explicar els efectes positius del consum moderat de vi (una o dos copes de
conclusió: millor no beure vi, 10-30 g d’alcohol). Aquests estudis, realitzats fonamentalment en models in vitro (cultius cel·lulars), suggereixen que
gens ni mica d’alcohol! diferents substàncies com els polifenols i en particular el resveratrol, presents en el raïm i el vi, com que són antioxidants
Els aprenents poden seguir molt potents, podrien tenir un efecte preventiu enfront de diverses malalties com les cardiovasculars o el càncer.
el suggeriment de redacció No obstant això, estudis recents han posat de manifest que moltes d’aquestes substàncies són destruïdes per l’ambient
de «Comprèn i conclou», existent en l’aparell digestiu (pH i sobretot per la flora intestinal), i això fa que la seua biodisponibilitat siga molt reduïda.
o bé reflexionar, també per Altres estudis semblen indicar que els efectes beneficiosos del consum moderat de vi podrien ser deguts a l’alcohol
escrit, sobre el tema: les present en aquesta beguda. S’ha comprovat, en models animals, que l’administració de dosis baixes d’alcohol és capaç
d’induir la síntesi d’HDL-colesterol (l’anomenat «colesterol bo») i de reduir els nivells d’LDL-colesterol (l’anomenat «co-
begudes alcohòliques són lesterol dolent»), la qual cosa contribueix a l’eliminació de l’excés de colesterol i a prevenir les malalties cardiovasculars.
una medecina? Aquests estudis promouen el consum baix o moderat d’alcohol, entre 10 i 30 grams cada dia, equivalent a un «xopet»
d’una beguda d’alta graduació (whisky, ginebra, etc.), una o dues copes de vi o una gerra de cervesa (aproximadament
• Llegir. mig litre). També s’ha suggerit el paper sinèrgic de l’alcohol i polifenols en la protecció cardiovascular.
• Comprendre. D’una altra banda, estudis de salut pública realitzats als Estats Units suggereixen que la relació entre consum de vi, pro-
tecció contra les malalties cardiovasculars i longevitat podria ser degut al fet que el consumidor de vi pertany a classes
• Resumir. acomodades amb una millor alimentació i hàbits de vida saludables i no tant pel paper antioxidant dels compostos pre-
• Esquematitzar. sents en aquesta beguda.
• Reflexionar. Finalment, estudis realitzats per l’Institut Nacional de Salut americà i institucions europees conclouen que no existeixen
evidències clares que indiquen que el consum de begudes alcohòliques, inclòs el vi, puga ser beneficiós per a la salut i
• Argumentar.
que el que està clarament demostrat és la toxicitat de l’alcohol, motiu pel qual conclouen que el més recomanable és no
• Redactar. introduir-se en l’hàbit del consum de begudes alcohòliques.
Per saber més sobre aquest tema:
176
5. Substantius: polifenol, incidència, efecte, càncer, dieta, substàncies, longevitat, toxicitat, compostos,
excés.
Adjectius: cardiovasculars, preventiu, moderat, grassos, saturats, digestiu, sinèrgic, antioxidant,
cel·lulars, intestinal.
6. Resposta oberta.
32
UNITAT
Explotant un article
científic.
Cerca i anota
7. Llegeix aquest article d’opinió de Pere Brunet i cerca a Internet tres línies d’informació sobre cadascuna de les
persones que apareixen esmentades al text, inclòs el mateix autor. L’epígraf «Pensa i explora»
planteja una munió de
temes per explotar, a partir
La curiositat
del contingut de l’article.
Els aprenents l’hauran
La Theresa Willingham diu que tots naixem curiosos, ho explica en una Pensa i explora llegit i n’extrauran les idees
conversa de TED. Els infants no paren. Ho volen tocar, tastar, olorar i
explorar tot. Després, a mesura que es fan grans, perden la innocència 8. Tria una de les preguntes que principals, que poden
i deixen de banda la curiositat. En pocs anys, els nens passen de l’entu- apareix al text i respon-la en presentar en forma
siasme i les constants preguntes a l’apatia i el desinterès. Segurament hi uns 50 mots, consultant abans
almenys tres fonts diferents.
d’esquema i discutir a
ha raons biològiques, però la família, la societat i l’educació també hi fan
Cita la font o les fonts d’on has classe o en petits grups.
alguna cosa. Els nens creixen, van aprenent les habilitats que els han de
servir per viure en aquest món tan complex, però també van apagant la extret la informació segons els El resultat del treball que
seva curiositat. És molt fàcil desincentivar la seva curiositat innata, so- criteris de referència bibliogràfica
que s’han exposat a «Estructura planteja l’epígraf, que
bretot quan estem cansats i ens empipa que insisteixin i preguntin tant.
d’un treball acadèmic» en aquest s’haurà de distribuir perquè
Però també és cert que la curiositat genera creativitat. La curiositat
apartat. no quedin qüestions sense
és el combustible que mou els avenços en qualsevol camp, sigui social,
polític, literari, artístic, científic, econòmic, tecnològic, mèdic, històric o a) Què és la vida? resposta, pot presentar-se
qualsevol altre. Si fem cas al que ens diu la Theresa Willingham, hem de després a classe, d’acord
treballar per mantenir la nostra curiositat i per exercitar l’esperit crític, b) D’on surt el nostre instint de
supervivència? amb els recursos per a
intentant potenciar en nosaltres el que volem que els nostres nens no
perdin. Tot el que ens envolta és un motiu per a la curiositat i per fer-nos
exposicions orals que hem
c) Per què és blau, el cel?
preguntes. Què és la vida? D’on surt el nostre instint de supervivència? vist en unitats anteriors.
Per què és blau, el cel? Cóm és que poden guardar informació, els llapis d ) Cóm és que poden guardar
de memòria? Què és el que fa que puguem enviar-nos fotos des del te- informació, els llapis de • Llegir.
lèfon? Per què, en temes d’energia i canvi climàtic, no fem cas als cientí- memòria?
fics? Per què hi ha fam al món? Per què hi ha comerç d’armes? És fiable, • Comprendre.
e) Què és el que fa que puguem
el que llegim i escoltem? I així, fins l’infinit.
enviar-nos fotos des del • Resumir.
En canvi, un estudi recent fet a Suïssa mostra que el 45 % dels nois i
telèfon? • Esquematitzar.
el 70 % de les noies que comencen l’ensenyament secundari se senten poc
estimulats per part dels seus professors pel que fa al seu interès per la tec- f ) Per què, en temes d’energia i • Reflexionar.
nologia. El trist de tot plegat és que la manca d’estímuls talla les ales de la canvi climàtic, no fem cas dels • Investigar.
curiositat i moltes vegades porta cap a l’apatia i el desinterès. I a casa nos- científics?
tra no som pas diferents. Els adults hem perdut la curiositat dels infants, • Planificar.
g) Per què hi ha fam al món?
ens fem poques preguntes i acabem tenint un baix interès per disciplines • Estructurar.
com la filosofia, la ciència i la tecnologia. Vivim enganxats a la tecnologia
h ) Per què hi ha comerç • Redactar.
però sense voler-ne saber res, com si fos màgia. I, com diu en Jorge Wa- d’armes?
gensberg, és impossible viure amb esperit crític en aquest món tecnològic • Revisar.
i ) És fiable, el que llegim i
si no el volem entendre. El fet és que la situació a Espanya pel que fa a la
visió social en temes de ciència i tecnologia és preocupant (i a Catalunya escoltem?
segurament també, encara que no he trobat dades concretes). Els resultats
d’una recent enquesta feta per la FECYT són ben explícits. Més del 27 %
dels enquestats creuen que el Sol gira al voltant de la Terra, i més d’un
40 % pensen que els primers humans van coexistir amb els dinosaures.
L’enquesta es va fer fa només cinc mesos.
Pere bRunet. Ara Ciència, juny 2015 (adaptació)
<http://ciencia.ara.cat>
177
7. Pere Brunet: un fragment de la presentació que ell mateix té a Fractal, el seu blog al web del diari Ara:
Vaig néixer a Barcelona l’any 1948. Soc doctor enginyer industrial. He estat professor de la UPC du-
rant quaranta anys. Treballo i faig recerca en informàtica des del 1967. M’agraden els algorismes, la
geometria, la ciència i l’enginyeria. Penso que, malauradament, la ciència i la tecnologia s’han allunyat
de la societat, i crec que els científics en som en part responsables.
Theresa Willingham: com que l’article ens parla d’una xerrada seva a l’espai Ted, hi anem i en trobem
una breu presentació (en anglès): Treballa als Estats Units, en una editorial que publica llibres de di-
vulgació científica, i també ha publicat llibres propis. És la directora del programa educatiu First Stem,
a Florida.
Jorge Wagensberg: si anem a la Viquipèdia trobarem informacions com les següents:
El seu segon cognom és Lubinski. Va néixer a Barcelona el 1948 i és professor de Teoria dels proces-
sos irreversibles a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Ha estat, fins fa poc, el director
del museu Cosmocaixa i dirigeix la sèrie «Metatemas» de l’editorial Tusquets. També va ser un dels
fundadors del European Museum Academy i ha publicat diversos llibres de divulgació científica.
8. Resposta oberta.
33
S
oc conscient que la ciència pot donar a vegades Però sobretot nous coneixements ens permeten relacio-
una certa imatge de prepotència, fruit sobretot de nar coses que abans ens semblaven distants. Cal remarcar
l’impacte que han tingut tant la seva aproximació de nou la importància de les preguntes, els grans avenços
al coneixement del món com les conseqüències de tipus aconseguits per la formulació de noves preguntes, perquè
5 pràctic que se n’han derivat, la tecnologia. Però aquesta 40 ben sovint allò que determina el que trobes és justament
visió em sembla que no reflecteix adequadament la pràc- la decisió d’on ho vas a buscar.
tica de la recerca. És ben veritat que un dels motors més Però és que, a més a més, els interrogants de la
importants que mou com a mínim una part important de ciència són interrogants humils; no s’interroga sobre el
la recerca és l’afany de saber més, d’obtenir nous conei- perquè de les coses sinó sobre el com de les coses. No es
10 xements. Però també és veritat, i per això la recerca és im- 45 tracta d’explicar quins són els mecanismes que ho fan i
parable, que cada nou descobriment posa de manifest un ho han fet possible. La força de la ciència, el seu èxit, ve
nou interrogant, una nova ignorància. Un exemple ben d’aquesta seva pròpia limitació. Intenta entendre quins
senzill de la meva recerca quotidiana: s’ha trobat que una són els mecanismes darrere dels fenòmens que observem,
cèl·lula respon quan rep un senyal d’una cèl·lula veïna. quines són les regles que semblen regir-los. Cal admetre,
15 Però, com és que pot respondre de manera diferent a un 50 però, que aquesta limitació de vegades no ha estat prou
mateix senyal? I així, en tots els nivells de la recerca. Si explicitada. En gran mesura, crec, per la pròpia tendència
la genètica explica com van aparèixer diferències entre humana a donar una visió finalista als esdeveniments que
els membres d’una mateixa espècie, com és que aques- ens envolten.
tes diferències poden arribar a generar espècies noves? Així, és ben corrent d’explicar, per exemple, que
20 Com més sabem, sabem més el que no sabem. I per tant, com 55 el cor batega d’una determinada manera perquè la sang
més aprenem, més interrogants nous ens posem. pugui arribar a les extremitats. O bé que tenim ulls per
El gran avenç en el coneixement es tradueix, poder veure-hi. En canvi, d’una manera més exacta ho
precisament, en la possibilitat de plantejar-nos noves pre- hauríem de formular a l’inrevés. La sang arriba a les ex-
guntes. L’avenç del coneixement ve condicionat en gran tremitats gràcies al fet que el cor batega, i podem veure-hi
25 part, no tant per la varietat de possibles respostes a una 60 gràcies al fet de tenir ulls. De nou, un canvi en la lògica
mateixa pregunta, sinó pel fet mateix de fer la pregunta del sistema. No és que hàgim estat planificats per veu-
adequada. Diferents respostes podran ser contrastades i re-hi i per aquesta raó tinguem ulls. Més aviat, l’aparició
el mateix desenvolupament científic anirà decantant-ne d’estructures que permetien detectar la llum va donar un
la validesa de les unes i la refutació de les altres. Aquest avantatge als animals que les posseïen i així aquests ani-
30 procés portarà a la llarga a la substitució d’unes respostes 65 mals van tenir més èxit evolutiu. Així és com tenim ulls. I
per unes altres. Cap veritat científica és per sempre en per tant hi veiem.
totes les circumstàncies. Sempre cal estar obert a trobar Jordi Casanova i RoCa, Petita història dels humans. La ciència
nous àmbits on allò que es creia de valor universal deixa d’avui ens ajuda a veure’ns com som (2009)
de tenir validesa, o de tenir sentit. I, per altra banda, una
35 veritat és científica en la mesura que es pot contrastar.
178
34
UNITAT
Abateria
la pàgina 179 hi ha una
d’activitats per
treballar el contingut i
aspectes formals (llengua)
del text. Es pot donar més
llibertat als aprenents a
6 Són oracions compostes:
l’hora de triar un text per
fer la redacció, sempre que
a) Cap veritat científica és per sempre en
totes les circumstàncies.
estigui relacionat amb el
b) Nous coneixements ens permeten coneixement científic. Per
relacionar coses que abans ens exemple: el funcionament
semblaven distants. dels telèfons mòbils, de les
c) Els interrogants de la ciència són
1 Segons l’autor, un dels motors de la recerca aplicacions, dels jocs...
és: interrogants humils.
d) El cor batega d’una determinada manera
a) L’ànsia de saber més. perquè la sang pugui arribar a les • Llegir.
b) Saber formular preguntes. extremitats.
c) Refutar hipòtesis.
• Comprendre.
d) Entendre mecanismes. 7 Podem deduir que l’autor del text és: • Esquematitzar.
a) Professor. • Reflexionar.
2 Són enllaços il·latius:
b) Pedagog. • Respondre.
a) perquè, a causa c) Traductor.
b) sinó, a més • Redactar.
d) Investigador.
c) per tant, doncs • Revisar.
d) però, no obstant
8 Són sinònims de refutar:
a) negar, confutar, replicar
3 La ciència es pregunta sobre: b) excloure, rebatre, impugnar
a) El perquè de les coses. c) recusar, opugnar, acollir
b) El com de les coses. d) emparar, protestar, forfollar
c) El quan de les coses.
d) El què de les coses. 9 L’autor afirma que no hi ha cap veritat
científica que sigui:
4 Són oracions subordinades adverbials: a) Irrefutable.
a) Com més sabem, sabem més el que no b) Inamovible.
sabem. c) Humil.
b) Una cèl·lula respon quan rep un senyal d) Vàlida per sempre.
d’una cèl·lula veïna.
c) Així és com tenim ulls. 10 El coneixement avança quan:
d) El gran avenç en el coneixement es a) Es responen les preguntes.
tradueix en la possibilitat de plantejar-nos b) Es descobreix la finalitat.
noves preguntes. c) Permet plantejar noves preguntes.
d) Es coneixen les causes.
5 Hi ha d’haver una ela geminada en totes les
paraules de la sèrie: Redacció
a) ce♦ofana, ce♦este Redacta un text d’unes 150 paraules per ser llegit en
b) ce♦obert, ce♦ajunt veu alta davant de la resta de membres de la classe
c) ce♦ístia, cè♦ula sobre la relació que tens amb les matèries de l’àmbit
d) cè♦ula, ce♦a científic. Prova.
Avalua’t i dictat.
179 Comprova-ho.
Avalua’t i dictat.
Atreveix-t’hi.
Competències bàsiques
1. a)
2. c)
3. b)
4. a), b)
5. d)
6. b), d)
7. d)
8. b)
9. d)
10. c)
Redacció
Resposta oberta.
35
180
36
39
40
u T’agraden els gelats? Ets dels que pensen que es poden menjar gelats tot l’any o ets dels que només en
mengen a l’estiu? De ben segur que més d’una vegada se t’ha fos el gelat abans d’acabar-te’l i t’ha conde-
corat amb una bona llàntia la samarreta. És possible de fer un gelat que no es fongui mai, com va imaginar
Roald Dahl? Com es fan els gelats? Llegim l’article i segurament hi trobarem la resposta.
El gelat etern
Charlie i la fàbrica de xocolata va ser una pel·lícula que vam veure diverses vegades a casa: són les coses que té criar fills.
En ella va confluir la desbordant imaginació de Roald Dahl, l’autor del llibre en el qual es basa la pel·lícula, amb la de
Tim Burton, el seu director. La llegenda situa l’origen del llibre en l’època en la qual Dahl va estudiar a l’escola Rep-
ton. Cadbury, la principal productora de xocolatines del Regne Unit juntament amb Rowntree’s, enviava mostres dels
seus nous productes a l’escola. Sembla que la competència entre ambdues empreses era feroç: mantenien els seus
processos de producció en secret i s’espiaven mútuament. Dahl fantasiava amb inventar una nova xocolatina que fora
la sorpresa del mateix senyor Cadbury i, en el llibre, va recuperar alguns d’aquests somnis: vaques que donen llet amb
xocolata, begudes gasoses per a volar, caramels quadrats que es tornen rodons, xiclets que mai perden el sabor...
En el camp dels gelats, Dahl va pensar en un que mai es fonia i que, per tant, sempre estava fred. Desgracia-
dament, aquest gelat sempre serà un producte de la imaginació: un gelat ha de fondre’s per a refrescar. La sensa-
ció refrescant té el seu origen en la transferència de calor de la nostra boca al gelat, i la major part de la calor
transferida s’empra, precisament, a fondre el gel...
Un gelat es pot definir com una preparació que està en estat sòlid o semisòlid per congelació.Tenim dos grans
grups: els basats en aigua, com els granissats i els sorbets, i els làctics, elaborats amb llet i nata. Tots dos tipus de
gelats tenen característiques comunes: contenen gel, són dolços i tenen sabors característics. La diferència està
en la disposició dels seus components a escala microscòpica: en la seua microestructura.
Per a preparar un gelat d’aigua n’hi ha prou amb barrejar els ingredients i congelar la preparació: en refredar
es van formant cristalls de gel, constituïts per aigua pura, que queden dispersos en una dissolució molt viscosa
d’aigua amb una concentració cada vegada major de sucres, denominada matriu. En un sorbet típic tenim un
75 % de gel i un 25 % de matriu. La situació és diferent en els gelats làctics: no n’hi ha prou de barrejar els in-
gredients (llet sencera, nata per a muntar, sucre i vainilla) i posar la preparació al congelador per a tenir un gelat
de vainilla. Açò és degut al fet que, en aquest cas, el procés d’elaboració determina la seua microestructura, i les
sensacions que tenim en menjar el gelat són la manifestació d’aquesta microestructura.
Per a fer un gelat làctic es requereixen tres passos. Primer es barregen els ingredients; després, la preparació es
congela amb agitació constant; finalment, l’elaboració es refreda a la temperatura d’emmagatzematge. El pas
fonamental, en el qual es genera la microestructura del gelat, és el segon, la congelació amb agitació, que es duu
a terme en una gelatera. L’agitació va introduint aire en la preparació, i les bombolles d’aire s’estabilitzen gràcies
a les proteïnes de la llet i a les gotetes de greix que es disposen en la superfície. A mesura que la temperatura de
la preparació va disminuint es van formant cristalls de gel, i la concentració de sucres i la viscositat de la matriu
va augmentat. El refredament acaba quan la temperatura de la barreja és de cinc graus sota zero, i és en aquest
moment quan se li dona la forma requerida al gelat i es refreda ràpidament.
Fernando Sapiña, director de l’Institut de Ciència dels Materials, Parc Científic Universitat de València
Mètode, núm. 82 (2014)
2. Fes una valoració sobre si l’article compleix les característiques generals d’un article de divulgació científica
posant exemples extrets del text.
a) Vocabulari precís.
b) Sintaxi clara.
e) Aspectes específics.
4. Redacta en unes 200 paraules un article de divulgació científica sobre la pràctica de l’activitat física. Incor-
pora-hi les dades de la piràmide que trobaràs a http://qr.teide.eu/018O.
1. Llegeix el fragment final de Pilar Prim, explica què hi passa i argumenta per què és un final obert.
«La gran sala d’espera era buida, ¡buida com sempre! Ell pobre i ella també? Ah, no! ¿Què havia somiat, Senyor?
què havia somiat?» Llavors, aquell mot estrany de la Clotilde, aquella Venus ajupida, l’efeminat tocador de més
endins, els desigs sensuals i tota la roentor d’un dia, reaparegueren en sa imaginació de manera tan esfereïdora,
que sentí impuls de fugir.
–Si vol fer l’obsequi... –digué alhora el criat obrint la gran mampara de rutilants colors.
«Oh no! oh no! Si hi entrava avui, ai! es perdria! Oh maleït testament!»
I tot ensems, amb gran ensurt del cor, sentí la Pilar que en Marcial abandonava ràpidament son setial, i el veié aparèi-
xer davant d’ella amb els ulls encesos d’amor, tan groc, tan ullerós, tan encorregut, com pogués estar-ho ella mateixa.
Encara tremolà tota, i de nou pensà a fugir. Ja era tard. «¿Per què, ni per qui, sacrificar ja amor, fortuna, vida?»
L’aparició de son ídol l’encegà, i... aquella força fatal i misteriosa que ens empeny en els moments transcenden-
tals de la passió, llançà a la pobra dona, esmaperduda, a arriscar la sort de son obscur destí.
Narcís Oller, Pilar Prim (1906)
2. En el text anterior Narcís Oller, en l’intent de fer una novel·la psicològica, incorpora l’estil indirecte lliure, un
punt de vista narratiu. Explica què és i què aconsegueix l’autor utilitzant-lo.
3. Llegeix l’escena següent de Terra baixa, d’Àngel Guimerà, en què els protagonistes, en Manelic i la Marta,
parlen «d’ací baix» referint-se a la «terra baixa» i «d’allà dalt» referint-se a la «terra alta», d’on prové en Ma-
nelic.
a) Explica la visió de la «terra baixa» i de la «terra alta» que es dedueix del diàleg de la Marta i en Manelic en
aquesta escena.
b) Explica per què en Manelic vol tornar a la «terra alta» amb la Marta. Argumenta si aquesta obra es pot
emmarcar dins el romanticisme.
Manelic: Marta?!
Marta (resolta ): No; perdonar-me aixís, no! Que tu em perdones perquè no ho saps tot encara. Doncs a saber-
ho al punt, i per mi mateixa. I després lo que Déu vulga.
Manelic: A saber-ho, sí; mes no ací baix, Marta, que el cel s’ha enterbolit amb lo baf de tantes misèries, i Déu
no et veuria la cara quan parlessis.
Marta: Doncs allà dalt; i ara mateix!
Manelic: Sí, anem-hi, sí, que allà es perdona tot; que no és com aquí baix, on tot se corromp. Quin fàstic.
(Enduent-se-la.) Que allà dalt, Marta, fins els cossos en la neu se conserven: ves què faran les ànimes!
Marta: Oh, anem-hi, anem-hi de pressa! (Van per sortir.)
Àngel Guimerà, Terra baixa (1879)
4. Llegeix el poema «La vaca cega» i fes les activitats que trobaràs a continuació.
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall, Poesies (1895)
5. Relaciona els versos de «La vaca cega» amb els principis del modernisme.
a) Poesia espontània:
d) Musicalitat natural:
e) Bellesa:
1. Llegeix el fragment del poema de Verdaguer i respon les preguntes que trobaràs a continuació:
Cor de fades
Muda dorm en tos braços l’arpa hermosa
que et regalà la fada de Lanós
sobre ton pit estreny-la com esposa
i llança al vent un càntic amorós.
Cant de Gentil
Amor, amor, ¿on me pujares?;
¿on sou amics?, ¿on sou mos pares?,
i jo mateix, digau-me, on só?
Digues-m’ho tu, Griselda bella
ma hermosa estrella
de Canigó.
I tu, ¿ets del cel guspira eterna
o sols fantàstica lluerna?;
¿dus a l’infern o al paradís?
Mes ací tan dolç lo viure,
veient somriure
ton ull blavís!
Dus-me vers on los ulls va a cloure
de sa carrossa l’or fent ploure,
rei que es retira a son palau,
i de son golf al golf d’estrelles
voguem entre elles
per lo cel blau.
Mes, si jo et tinc, ¿per què m’enyoro?;
si tu em somrius, doncs, ¿de què ploro?
lo cor de l’home és una mar,
tot l’univers no l’ompliria;
Griselda mia,
deixa’m plorar!
Jacint Verdaguer, Canigó (1886)
2. Llegeix el discurs de Santiago Rusiñol en la tercera festa modernista de Sitges i respon les preguntes que
trobaràs a continuació:
És la tercera vegada que el «Cau Ferrat» se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la
ciutat, venim a somniar al peu d’aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre
aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra.
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment,
per treure’ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l’art; per banyar-nos
i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira.Venim perquè neces-
sitem expolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat
fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, an aquesta
terra nostra que, per por d’ésser boja, se’ns va tornant ensopida [...].
L’art per l’art agonitza, per fer lloc a l’art comerç, a l’art cromo, a l’art barato, a l’art llustrós, que és el que en-
tén la democràcia de l’art. Res de somniar, amics meus; res de veure visions, de sentir passar vaguetats allà on els
núvols que es formen a l’atmosfera del pensament; de cloure els ulls mirant per dintre un més enllà difumit,
d’enamorar-se d’ombres desconegudes: sempre el natural per pauta, sempre esclaus i lligats d’aquest natural ple
de lletgeses i tristors, guarnit de baixeses d’esperit i de misèries morals, habitat d’homes somorts, mirant el passat
com un llibre sense fulls, no creient en el pervindre, paixent resignats les engrunes del present [...].
Ella vindrà, aquesta aurora; ella vindrà algun dia, malgrat els núvols negres; i el goig de sentir-la que s’acosta, de
pressentir que els artistes aquells i aquells poetes, des de llur tomba immortal i gloriosa ne veuran d’altres com ells,
ens fa viure esperançats, an els que creiem en una hermosa renaixença. Molts per ells treballen, molts hi somnien,
molts coven en el fons del pensament idees noves i veuen passar visions d’un art que vola; molts senten ja la febre
de l’empenta; molts hi sofreixen ocults sentint el formigueig de quelcom indecís que els diu pressentiments a cau
d’orella i els fa veure colors indefinits; molts hi sospiren i esperen el raig potent de claredat, d’inspiració, de llum ja
feta, que els arrencarà del cap la idea nova, la nova llum, l’obra parida del somniat modernisme.
Santiago Rusiñol, «Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista» (1894)
a) El text contraposa la societat i l’art. Quins termes s’utilitzen per caracteritzar l’una i l’altre?
b) Localitza en el text què provoca desencís i què provoca esperança a Rusiñol, capdavanter del moviment
modernista.
c) Busca en el llibre de text o a la xarxa les diferències entre el corrent esteticista i el regeneracionista. Des-
prés localitza els elements del text que et permetin situar-lo en un corrent o l’altre.
3. Llegeix el fragment del capítol inicial de Solitud de Víctor Català i contesta les preguntes que trobaràs a
continuació.
La pujada
Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells, i en Maties, amb ganes d’estalviar el delit,
preguntà al carreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya. El pagès, rialler i encantat de trobar una
estona de conversa, li feu de seguida lloc a son costat en la post travessera, i digué a la Mila que s’ajoqués darrere
d’ells, sobre el bossat. Ella guaità amb agraïment a n’aquell home desconegut, que li feia semblant mercè. Malgrat
la bona cama que tenia, estava fatigada. Son marit li havia contat que de Llisquents, on els deixà l’ordinari, fins a
Ridorta, hi havia cosa de mitja horeta, i ja feia cinc quartassos que caminaven quan veieren negrejar el campa-
naret del poble dalt del turó verdós: d’aleshores fins a trobar el carro havia passat un altre quart llarg entre el
solei, la polseguera i la contrarietat, li havia donat un gran malhumor a la pobra dona.
Víctor Català, Solitud (1905)
a) La novel·la comença in medias res. Busca en què consisteix aquesta tècnica narrativa.
b) Per què encara que estigui narrat en tercera persona en realitat és com si fos en primera persona?
en permetre el transport de persones i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i segura.
.
<https://ca.wikipedia.org> (adaptació)
, normalment d’acer,
. A banda de
via. , acoblades al
davant. . El seu
. El tren ha tingut
. Ha format part
comparació amb els països que no han disposat d’aquest mitjà de transport.
<https://ca.wikipedia.org> (adaptació)
1. Esmenta les característiques del romanticisme i explica la importància que va tenir per a la Renaixença. [3]
3. Exposa els objectius de la novel·la realista i la seva evolució cap al naturalisme. Compara’n les característi-
ques amb la novel·la romàntica. [3]
4. Relaciona les obres de Narcís Oller amb les afirmacions corresponents. [2,5]
La papallona, La febre d’or, Pilar Prim, La bogeria, Vilaniu, L’escanyapobres
a) . Enceta nous camins cap a la novel·la psicològica.
b) . Es presenta la visió de la ciutat de Barcelona del segle xix.
c) . S’hi debat el determinisme.
d) . Té per protagonista l’avar.
e) . Té per protagonista el proletariat urbà.
f ) . Exposa les tensions socials i històriques en un àmbit provincià.
6. Explica què és un text de divulgació científica. Esmenta els temes que tracta, les característiques formals
que ha de tenir i com es divulga. [2,5]
7. Redacta en unes 200 paraules un article de divulgació científica per a la revista de l’institut on expliquis algun
descobriment important per a la història. [3]
Dictat
Havia passat, just després que el Ramon alcés el braç i girés al voltant del taxi per deixar la plaça i el poble, mentre
jo tenia els braços ocupats amb els rams de dàlies i gladiols que la Rosalia havia tallat a l’hort, aquell mateix matí,
perquè fessin bonic a l’església durant la cerimònia.
Hi va haver un temps serè aquell dia abans de la boda, al seu poble, entre tots quatre, un corrent d’alegria.Vam
netejar la casa des dels dormitoris fins a l’últim graó de l’escala, vidres inclosos.Vas improvisar un dinar senzill, de-
liciós, les galtes de l’Anna van acolorir-se i encara estava més guapa i el nen, sotmès a la teva mirada, es va acabar el
menjar del plat.
Maria Barbal, País íntim (2005)
Dictat
A la fi poden canviar de pis. Ella torna a quedar embarassada. De tant en tant ell recorda l’època en què escrivia
novel·les críptiques. És una època cada cop més llunyana. És una etapa acabada, i de vegades fins li sembla impos-
sible haver-s’hi dedicat mai, a la novel·la críptica. No hi tornaria per res del món. La literatura li sembla ara una
cosa arnada, un art de segles pretèrits. El futur, el present, no és als llibres, que ja ningú no llegeix, sinó als diaris, a
la televisió, a la ràdio. I la publicitat, perquè es prostitueix conscientment, n’és l’art més excels. I ell hi està triomfant,
en aquest art més excels.
Quim Monzó, El perquè de tot plegat (1993)
65
66
Bibliografia
Barbal, Maria. País íntim. Barcelona: Columna (Col·lecció Clàssica, 667), 2005.
Casanovas i Roca, Jordi. «Pròleg». A: Petita història dels humans. La ciència d’avui ens ajuda a veure’ns com
som. Barcelona: La Campana (Obertures, 27), 2009.
Català, Víctor. Solitud. Barcelona: La Magrana (L’Esparver Llegir, 75), 1996.
Guimerà, Àngel. Terra Baixa. Barcelona: Teide (Pas de Lletres), 2008.
Maragall, Joan. Les muntanyes. Barcelona: Edimar, 1947.
Monzó, Quim. El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema (Mínima de Butxaca, 48), 1993.
Oller, Narcís. Pilar Prim. Barcelona: La Magrana (L’Esparver, 173), 2003.
Rusiñol, Santiago. «Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista». A: Obres completes. Barcelona: Se-
lecta, 1976.
Verdaguer, Jacint. Canigó. Barcelona: Proa (Les Eines, 20), 2002.
67
unitat 8
Text actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
o lu c io n s d e l b loc
S
d’activitats
pàg. 39
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
i
. At reveix-t’h
Literatura
. Comp rova-ho
Literatura
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
dictat. Atreveix-t’hi
Avalua’t i
t x e s
e s f i
de l
o n s 5
l u ci g . 6
S o pà
• Contextualitzar.
• Relacionar.
• Inferir.
• Anticipar.
9164_08_4ESO
tu ra
Litera
Els noucentistes van veure en la ciutat l’espai que reunia els
principis d’ordre, civilitat, cultura..
gua
Oficis de llen
De les diferents que faig actualment, les millors sense
cap dubte són la
creació de jocs i l’organització de grans esdeveniments
sobre el joc.
Zoom
Idees
Lectura
da, confusa, no ho serà gairebé Competències
En canvi, una redacció desordena
i elemental, i el lèxic, ínfim. bàsiques
mai, tant se val que la sintaxi sigu
Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
9164_08_4ESO_Llengua CATALANA.indd 181 06/06/16 13:41
Taller de producció
L’estil planer tracta de comunicar un determinat missatge de manera clara, directa i senzilla,
prioritzant els interessos i les necessitats de les persones destinatàries.
Literatura
Malgrat la voluntat de canvi i de renovació –l’exaltació del nou segle–, el noucentisme va pren-
dre el món clàssic com a model cultural.
Oficis de llengua
Tinc la sort que m’agrada molt la feina que tinc.
Lectura
Una informació ordenada, amb tots els elements que en formen part ben travats i relacionats,
val a dir: sintàcticament ben cenyits, generalment serà clara.
mitjans de comunicació. e
domini de la llengua millor que el de les precedents, que es gesta a VilaWeb. Això no priva, certament, que
te
privades d’escola catalana? Sigui com sigui, força lli- alguns aspectes de llengua, especialment vulnerables8
p
bres d’estil de la nostra àrea lingüística no solament 40 o confusos, hi siguin recordats, amb el propòsit de
20 no la suposen, ans4 n’esbossen models més o menys seguir i prosseguir el model fabrià sense servilismes,
ajustats al sistema fabrià. però també sense renúncies.
Inf
182
UNITAT
e La fita que aquests apunts s’imposen és de cer- una frase o un període ambigus. És allò del pa, pa i
car uns patrons redaccionals, estilístics, i lingüístics, 70 el vi, vi. Aquesta precisió ha d’ésser necessàriament El fragment que treballaran
els aprenents planteja una
45 generals i coherents; tan generals, que hi cabés tota crítica del desgavell12 de sinònims en cadena que
filosofia clara: fidelitat a
la llengua genuïna, i tan coherents que no detones- prodiga13 el discurs informatiu dels nostres dies, per-
l’obra de Fabra i intenció
sin9. Uns patrons que fossin prou còmodes perquè què és sovint confusionari i frivolitza14 la llengua i...
de bastir una llengua
els redactors de VilaWeb s’hi trobessin a pler10, i prou la comunicació.
rigorosos perquè no en sofrís la qualitat d’una llen- 75 Feta, també, de concisió, que exigeix l’ús dels nacional, apta per a tot el
50 gua clara, feta de precisió i concisió, i genuïna; i que recursos expressius estrictament necessaris i que domini lingüístic català,
o, alhora que correcta i
fos, essencialment i sobretot, obra dels redactors defuig els sobrers. Allò que es pot dir amb una sola
i- estilísticament endreçada.
que hi participen. paraula no s’hauria de dir amb dues. I allò que es
ue
Clara, que vol dir intel·ligible. Doncs bé, la intel- pot dir amb una frase simple i recta, no s’hauria de Els aprenents en faran una
at
ligibilitat està en l’ordre expositiu. Una informació 80 dir amb una de complicada i obliqua15, ni amb més lectura atenta, i el
e-
55 ordenada, amb tots els elements que en formen part d’una, simple o no. La concisió no dispersa i contri- professor o professora
nt
ben travats i relacionats, val a dir: sintàcticament ben bueix, doncs, a la claredat; la profusió16, no. aclarirà els passatges més
e
cenyits, generalment serà clara. En canvi, una redac- Genuïna, que vol dir que es prefereixen, sense complicats i remarcarà la
i-
ció desordenada, confusa, no ho serà gairebé mai, apocament17, els recursos propis, sintàctics i lèxics. qualitat expressiva de
e
tant se val que la sintaxi sigui elemental, i el lèxic, 85 La genuïnitat contribueix, d’una banda, a la claredat determinats passatges
a7
60 ínfim11. Ara, l’ordre emana, en primera instància, de perquè es basa en l’ús d’un fons comú sedimentat. (línies 53-64, per exemple).
l’esperit del redactor: no hi ha manera d’expressar D’una altra, ja que defuig la promiscuïtat18, facilita
es
clarament una idea o una percepció confusa. Tan sols la univocitat19 o, si més no, limita l’equívoc. I com • Llegir.
el
una idea clara té possibilitats d’expressar-se meridi- que evita la supeditació de la llengua, no solament
ns • Entendre.
anament. 90 en manté el marc de referència que potencia la inter-
à- • Inferir.
65 Feta de precisió, que vol dir exacta en els termes, comprensió, ans també coopera a perpetuar-la (cosa
ca • Valorar.
en les frases i en l’ordenació d’aquestes frases. Un important en una llengua petita i assetjada com la
ue
terme ambigu, vague o massa genèric perjudica la nostra) i a recuperar-la tant com calgui i convingui. • Aclarir.
s8
precisió i, de retop, la claredat d’un text. I no diguem Llibre d’estil de VilaWeb (2005) • Comentar.
de
s,
Infereix
Indica el número de la paraula del text que correspon a cada un d’aquests significats:
propòsit que es pot entendre d’una sola manera
desordre desviada
malmet, arruïna destaquessin fortament
fràgils, dèbils dóna, ofereix, usa
dels deures i de l’ètica professionals barreja
que tracta sense importància curtedat o manca d’esperit
sinó que a gust
mínim sobretot
fan referència abundància
ometre, callar
183
06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:41 CATALANA.indd 183 06/06/16 13:41
Infereix (2) ometre, callar
(6) propòsit (19) que es pot entendre d’una sola manera
(12) desordre (15) desviada
(7) malmet, arruïna, (9) destaquessin fortament
(8) fràgils, dèbils (13) dona, ofereix, usa
(1) dels deures i de l’ètica professionals (18) barreja
(14) que tracta sense importància (17) curtedat o manca d’esperit
(4) sinó que (10) a gust
(11) mínim (3) sobretot
(5) fan referència (16) abundància
En aquestes pàgines
aprofundim i ampliem la
1. Amb la informació que ha aportat el text, procura
respondre les preguntes següents sobre el llibre
4. Escriu el nom dels territoris que formen part d’allò
que el text anomena «la nostra àrea lingüística».
feina encetada a la pàgina d’estil:
anterior. Els aprenents a) Qui en són els principals usuaris? Prioritza
poden fer-la en grups b) Quina finalitat té? 5. Prioritza els cinc consells de la llista que els
petits, i posar després en c) Quins beneficis aporta? manuals de redacció solen donar per tal
comú els resultats de la d’aconseguir una comunicació eficaç i posa-ho
d ) A qui s’adreça?
seva activitat. en comú amb la resta de la classe.
e) D’on surt la necessitat de crear un llibre d’estil?
Després, individualment, a) Utilitzeu paraules adequades a la situació
els aprenents poden de comunicació.
Llista
seleccionar un dels textos b) Busqueu la claredat.
que han fet en unitats 2. Fes una llista dels noms de les organitzacions i
c) Empreu paraules precises.
anteriors i aplicar-hi els institucions a les quals creguis que sigui
imprescindible, necessari o bé convenient d ) Sigueu concisos.
criteris que han treballat a disposar d’un llibre d’estil. Precisa’n els motius
«Prioritza». Poden e) Consulteu el diccionari.
en cada cas.
respondre a cada apartat f ) Eviteu repeticions innecessàries.
positivament o Millora g) Eviteu les cacofonies.
negativament, i treure’n h) Limiteu l’ús dels adverbis acabats en -ment.
3. Copia les oracions següents procurant millorar-
conclusions. Finalment, les. Consulta el Llibre d’estil de VilaWeb. i ) Eviteu les frases massa llargues.
tornaran a redactar el text
a) El grup T. augmenta un 60 % les seves vendes. j ) Limiteu l’ús de possessius.
seguint els criteris que han
vist. b) En aquest article s’explica l’evolució del Naps- k) Eviteu les ambigüitats.
ter.
l ) Limiteu l’ús d’incisos.
c) A l’acte, no van assistir-hi ni el president ni el
m) Feu servir estructures verbals.
secretari de la junta.
n) Fugiu de la monotonia.
d ) Els comptes, no els ha aprovats, l’assemblea.
o) Eviteu les expressions discriminatòries.
e) Va obrir les seves portes com a sala d’exposi-
cions el 1985.
Cerca
f ) Estima el país i coneix tots els seus racons.
6. Per parelles, escriviu el nom de tants diaris,
g) Els corsos votaran diumenge el nou estatut.
revistes o publicacions en català com conegueu,
El resultat del referèndum es presenta incert.
siguin en suport paper o digital. Poseu en comú
L’estatut pot afectar l’organització territorial.
la vostra llista amb la resta de membres de la
Còrsega es divideix ara mateix en dos departa-
classe.
ments.
184
Comprensió i expressió.
9164_08_4ESO_Llengua CATALANA.indd 184 06/06/169164_08_4ESO_L
13:41
UNITAT
• Llegir.
• Respondre.
• Elaborar llistes.
Classifica i ) Les paraules corrents tenen la preferència so- • Millorar.
bre mots equivalents, però més «distingits» (i a
• Detallar.
7. Indica quins dels enunciats següents formarien vegades més imprecisos o inadequats). És així
part del llibre d’estil d’un mitjà de comunicació: que arribar o entrar, segons els casos, són mi- • Prioritzar.
llors que no pas accedir (que no vol dir ben bé • Cercar.
a) Cal evitar sempre la juxtaposició d’apòstrof i ni l’una cosa ni l’altra); que començar és millor
cometes; entre altres coses, per evitar confu- que no pas iniciar, i que acabar és millor que no • Classificar.
sions. pas finalitzar. • Precisar.
b) Tots els individus pertanyents a una mateixa j ) Tocant als verbs de la primera conjugació, cal • Escoltar.
espècie poden ésser designats per un mateix
assenyalar les pronúncies errònies –malaura- • Investigar.
nom, comú a tots ells; però sovint per distingir dament cada dia més esteses–, «cànvia», «es-
un individu determinat dels altres de la mateixa túdia», «pronúncia», «elògia», etc., en lloc de • Redactar.
espècie, li és posat un nom que facilita la seva «canvía», «estudía», «pronuncía», «elogía» (que
designació: és el seu nom propi. s’escriuen normalment sense accent), etc.
c) És absolutament inadmissible l’ús del guionet k) Després d’un topònim del país, especialment si
per separar una l·l (geminada). és urbà, convé d’afegir-hi sempre la comarca
d ) El verb és l’element de la frase que té flexió de (o Andorra, o illa) en què s’inscriu. El nom de
persona, nombre, temps, mode i aspecte. És, la comarca ha d’anar entre parèntesis, no pas
per tant, la categoria lèxica que, en català, té la entre comes, ni precedit de la preposició a.
flexió més rica.
e) Tot enunciat, per breu que sigui, ha d’acabar Precisa
amb punt, si no és que ja acaba amb punts 8. Busca en el text el substantiu al qual fa referència
suspensius, interrogant o signe d’admiració. cada un dels adjectius següents i explica’n el
Les úniques excepcions a aquesta regla són significat:
titulars o subtítols i destacats (tickers). També
els peus de foto, si consisteixen en un simple ambigu, assetjada, còmodes, complicada,
nom propi, o en un sol mot comú. confusionari, crítica, elemental,
f ) El subjecte d’un predicat és el constituent, un ínfim, ordenada, propis, sensible, simple,
SN (que es pot reescriure com a pronom o frase travats, vulnerable
subordinada), que ha de concordar en nombre
(singular o plural) i persona (primera, segona o Escolta http://qr.teide.eu/00WH
tercera del singular o del plural) amb el verb.
9. Escolta el text i escriu els set adjectius amb què
g) No són gens pròpies de la llengua tradicional, ni
es qualifica la llengua periodística.
gens recomanables, expressions com «la tarda
de dimecres», «el matí de dissabte» i similars,
en lloc de «dimecres a la tarda», «dissabte al Informa
matí»...
10. Documenta’t sobre els dos noms propis que
h) La gran majoria dels mots que constitueixen el s’esmenten en el text i escriu, per a cada un,
vocabulari català són d’origen llatí. un text d’unes 50 paraules en què detallis la
significació de cada nom.
185
06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:41 CATALANA.indd 185 06/06/16 13:41
k) Després d’un topònim del país, especialment si és urbà, convé 9. Text enregistrat:
d’afegir-hi sempre la comarca (o Andorra, o illa) en què Un registre neutre demana una llengua, diguem-ne, «mitjana», que
s’inscriu. El nom de la comarca ha d’anar entre parèntesis, no és tant com dir una llengua no gaire connotada: ni ampul·losa ni
pas entre comes, ni precedit de la preposició a. lacònica, sinó sòbria; ni refinada ni vulgar, sinó culta; ni efusiva
ni seca, sinó continguda...
8. a) terme ambigu (que es pot interpretar de diferents maneres)
b) llengua assetjada (importunada insistentment) En unes altres paraules, la llengua periodística no hauria d’ésser
c) patrons còmodes (que es poden utilitzar sense inconvenients ni una llengua remota, ni una llengua familiar. Un text periodístic
ni molèsties) no és un text jurídic ni mèdic, posem per cas; ni ha de tenir pre-
d) frase complicada (difícil d’entendre) tensions didàctiques, ni vel·leïtats diguem-ne «literàries». Però
e) discurs confusionari (que confon les idees conscientment) tampoc no és un text clafert de col·loquialismes, ni tolera vulgaris-
f ) precisió crítica (que fa notar els defectes) mes de cap mena.
g) sintaxi elemental (senzilla) Un estil informatiu eficaç no desdiu gens d’una llengua matisada i
h) lèxic ínfim (limitat) rica, sinó d’una llengua profusa o prolixa, tant com d’una llengua
i) informació ordenada (ben estructurada) indigent o monòtona. En certa manera, un estil informatiu eficaç
j) recursos propis (que no són d’altres; que formen part de la demana una llengua regular i sostinguda, sense daltabaixos, però
llengua) no gens rutinària.
k) denominació sensible (que té en compte, per exemple, les for- • Els adjectius són: sòbria, culta, continguda, matisada, rica, re-
mes genuïnes o les oficials) gular, sostinguda.
l) frase simple (no complicada)
m) elements travats (units a la resta de la frase) 10. Noms: Pompeu Fabra i VilaWeb.
n) aspectes vulnerables (que poden ser fàcilment perjudicats) Resposta oberta.
C
Literatura Primera meitat del segle xx
La literatura en els primers
cinquanta anys del segle xx.
E
re
La pàgina vol situar
l’aprenent en el context
Context històric si
la
històric, amb una llista
d’esdeveniments ordenats
1905 Albert Einstein publica Teoria de la relativitat • Radicalització dels règims polítics: ascens del E
cronològicament i un parell
restringida. nazisme a Alemanya, del feixisme a Itàlia i Espa- l’E
de fotografies comentades. d
nya i del comunisme a Rússia. Època marcada
Els aprenents poden 1906 Primer Congrés de la Llengua Catalana
pels contrastos: de l’extrema dreta a l’extrema
ampliar la llista de fets 1907 Institut d’Estudis Catalans esquerra.
consultant fonts de la xarxa N
1913 Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra
o enciclopèdies. N’hi
1914-1918 Primera Guerra Mundial E
poden afegir 10 més, per
tè
ordre d’importància. 1917 Revolució Russa
cu
Treballaran per grups i 1919 Primer vol transatlàntic sense escales en (1
després en compararan els biplà. tu
resultats. am
1921 Als Estats Units s’inaugura la primera
• Llegir. emissora de ràdio d’ona mitjana
M
• Cercar. 1922 Es funda la Unió de Repúbliques Socialistes c
Soviètiques (URSS)
• Recollir informació. Adolf Hitler a Nuremberg l’any 1935. va
q
• Preparar. 1923 Cop d’estat de Primo de Rivera
• Irrupció dels moviments d’avantguarda que bus- c
• Exposar. 1928 El nord-americà Eastman patenta la primera
caven un trencament amb el passat i que pro- b
• Comparar. pel·lícula en color.
vocà l’aparició d’una reacció classicitzant. L’art,
1929 Crac de Wall Street, caiguda del mercat de igual que la política, es va polaritzar i els extrems E
valors. prengueren protagonisme: o la innovació o l’im- E
1931 Segona República espanyola. mobilisme. va
1932 Estatut d’Autonomia de Catalunya p
10
UNITAT
Classicisme El Classicisme:
Noucentisme i Escola
El Classicisme és un tendència artística que es caracteritza per la imitació i la Mallorquina.
revaloració dels cànons estètics de les civilitzacions de la Grècia i Roma clàs-
siques. L’ideal clàssic es basava en l’harmonia i l’equilibri, i reivindicava l’ordre,
la disciplina, la perfecció, la bellesa formal i la intel·ligència. Els aprenents poden fer
una lectura individual de la
pàgina, per extreure’n la
El Noucentisme és la versió del Classicisme que es va produir a Catalunya, i
informació més rellevant,
l’Escola Mallorquina n’és la concreció a les Illes Balears, en els primers anys
del segle xx.
que després prepararan en
forma d’esquema i
memoritzaran.
Noucentisme També poden ampliar
informació sobre Prat de la
El Noucentisme se sol situar en el període de 1906 a 1923. Tot i que l’ideari es-
Riba, que apareix a la
tètic trencava amb el Modernisme, va donar continuïtat a la tasca de renovar la
fotografia, president de la
cultura catalana. Es van crear institucions com la Mancomunitat de Catalunya
(1914) –òrgan precursor de la futura Generalitat de Catalunya– i l’Institut d’Es-
Mancomunitat de
tudis Catalans (1907), entitat que va impulsar la normativització de la llengua Catalunya i impulsor d’unes
amb la publicació de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra l’any 1913. mesures que ajuden a
explicar el moviment
Malgrat la voluntat de canvi i de renovació –l’exaltació del nou segle–, el Nou- noucentista. A partir de la
centisme va prendre el món clàssic com a model cultural. Els noucentistes cerca, poden fer una llista
van veure en la ciutat l’espai que reunia els principis d’ordre, civilitat, cultura... de les decisions preses per
que inspiraven el moviment i que traçaven els nous camins que prenia la so- la institució i relacionar-les
cietat. A més, a la ciutat s’hi concentrava la indústria, iniciativa de la classe Prat de la Riba, líder la Lliga Regionalista i primer amb el moviment literari
burgesa i impulsora del moviment noucentista. president de la Mancomunitat de Catalunya. que estudien.
Literatura. Comprova-ho,
exercici 3.
07/06/169164_08_4ESO_Llengua
15:37 CATALANA.indd 187 07/06/16 15:37
11
12
UNITAT
Cubisme
Poden buscar informació
sobre Apollinaire
Va néixer a França cap al 1907. L’art ha de reflectir la realitat sense imitar-la:
(cal·ligrames), Marinette,
l’artista ha de descompondre la realitat per tal d’ordenar-la, interpretar-la i arri-
bar-hi a l’essència, a la idea. En el terreny pictòric destaquen Picasso, Braque
Picasso i Dalí. Els resultats
i Gris. de la cerca es poden
plasmar en exposicions
breus o en resums escrits.
Futurisme
• Llegir.
Va néixer a Itàlia cap al 1909. L’art nou ha d’anar d’acord amb el món modern.
• Entendre.
Elogi de les màquines, el moviment, l’esport, la velocitat...
• Memoritzar.
• Cercar.
Dadaisme
• Contextualitzar.
Va néixer a Zuric cap al 1916. L’art té com a objectiu confondre, fer dubtar, • Exposar.
tot creant una situació caòtica que reflecteixi el caos polític, social i moral de • Reflexionar.
l’època. Elogi de l’espontaneïtat, l’atzar i l’absurd. • Valorar.
Surrealisme
Va néixer a França cap al 1924. Moviment nascut com a conseqüència del
Dadaisme. L’art explora l’univers dels somnis, el subconscient. Té punts en Retrat d’Ambroise Vollard (1909-1910), quadre
cubista de Pablo Picasso.
contacte amb la psicoanàlisi (Freud).
i més…
la
Comprova-ho
1. Observa aquest
reportatge (http://
qr.teide.eu/00UR )
i extreu-ne les tres
idees que creguis
que sintetitzin millor
el Noucentisme i les
tres que resumeixin
els moviments
d’avantguarda.
07/06/169164_08_4ESO_Llengua
15:38 CATALANA.indd 189 07/06/16 15:38
Literatura
1. Resposta orientativa:
Tres idees sobre el Noucentisme:
• Classicisme i mediterranisme.
• Afecta totes les arts.
• Pretén elevar el català a llengua de cultura.
Tres idees sobre els moviments d’avantguarda:
• Noves formes d’expressió.
• 1916-1924: futurisme (Joan Salvat-Papasseit).
• 1924-1934: surrealisme (Salvador Dalí i J. V. Foix).
13
Segle xx
14
UNITAT
Miquel Costa i Llobera Una figura cabdal de
(Pollença, 1854 - Palma, 1922) l’Escola Mallorquina: Costa
i Llobera.
És considerat una de les figures cabdals de l’anomenada Escola Mallorquina.
Va estudiar dret a Madrid i a Barcelona, on va freqüentar els cercles literaris i Com hem fet amb altres
autors, els aprenents
va participar en els Jocs Florals.
poden fer-se un esquema
per memoritzar les dades
Influenciat pel romanticisme, que es va deixar entreveure en el seu primer
essencials de l’autor. Pel
recull Poesies (1885), en què destaca el poema «El pi de Formentor» (1875).
Va continuar amb els reculls De l’agre de la terra (1897) i Tradicions i fantasies
que fa al poema, a part dels
(1903), en el qual va recrear els costums i les llegendes mallorquines. Va evo-
suggeriments de l’activitat
lucionar definitivament cap a uns models clàssics i es va consagrar amb l’obra «Comprova-ho», podem
Horacianes (1906). assajar-ne una lectura
interpretada. Es tracta de
llegir-lo individualment, de
Comprova-ho forma acurada, resolent
tots els dubtes i de manera
2. Llegeix les tres primeres estrofes del poema i assigna un adjectiu
diferent a cada estrofa que en descrigui el contingut de la millor que les paraules ens arribin
manera possible, i argumenta l’opció que has triat. Si cal, pots escollir a resultar familiars. La
els adjectius d’entre els següents: solitari, serè, resistent, escollit, dificultat del poema és que
intel·ligent, valent.
necessita un ritme viu,
abrandat. Els aprenents
Lo pi de Formentor
poden fer assajos,
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, enregistrar-se, aplicar les
més poderós que el roure, més verd que el taronger, recomanacions d’unitats
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera, anteriors... i provar-ho.
com un gegant guerrer.
• Llegir.
No guaita per ses fulles la flor enamorada,
• Entendre.
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada • Memoritzar.
i li donà per terra l’esquerpa serralada, • Recitar.
per font la immensa mar.
• Interpretar.
- Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
- no canta per ses branques l’aucell que encativam;
s el crit sublim escolta de l’àguila marina,
- o del voltor que puja sent l’ala gegantina
. remoure son fullam.
Miquel Costa i LLobera, Poesies (1885)
-
a
07/06/169164_08_4ESO_Llengua
15:39 CATALANA.indd 191 07/06/16 15:40
2. Resposta orientativa:
1a estrofa: resistent
2a estrofa: solitari
3a estrofa: receptiu
15
16
UNITAT
Guerau de Liost (Olot, 1878 - Barcelona, 1933) El poeta del Montseny:
Guerau de Liost.
Guerau de Liost és el pseudònim literari de Jaume Bofill i Mates. Poeta, perio-
dista i polític destacat (exercí càrrecs públics, com ara regidor de l’Ajuntament
de Barcelona, diputat de la Mancomunitat i diputat també a Madrid). Va estu- Seguirem el procediment
habitual, d’esquematitzar
diar Dret i Filosofia i Lletres i va col·laborar al diari La Veu de Catalunya.
la informació sobre l’autor,
En la seva primera obra, La muntanya d’ametistes (1908), presenta una natu- per memoritzar-la amb
ra, des d’un punt de vista urbà, totalment idealitzada. La ciutat d’ivori (1918), facilitat. Com sempre,
en canvi, és un llibre de poemes intimistes en què el poeta reflexiona sobre la podem recórrer també a la
condició humana i parla de l’amor. preparació d’una lectura
poètica, després d’una
0R2 A Selvatana amor (1920) i Ofrena rural (1926) torna a tractar el tema de la lectura atenta que resolgui
«La natura –el Montseny– com a refugi del paradís perdut de la infantesa, però els dubtes del poema.
allunyat del rigor formal del primer llibre. Sàtires (1927) és un dels llibres més També podrem buscar una
importants de Guerau de Liost. Hi fa un retrat de la Barcelona burgesa i me- sàtira de l’autor, per
nestral de l’època, tot caricaturitzant-ne irònicament les misèries pròpies de exemple, alguna de les
l’ésser humà.
relatives als pecats, i
comentar-la (http://qr.teide.
eu/018P).
Comprova-ho
4. Guerau de Liost poetitza les Agudes, un dels cims del massís del Montseny. Busca els subjectes de tots • Llegir.
els verbs a fi de copsar els principals recursos que l’autor ha utilitzat en aquesta poesia.
• Comprendre.
• Resoldre dubtes.
Les Agudes • Memoritzar.
La gran muntanya és blanca de neu tornassolada • Recitar.
de blau i rosa pàl·lids, com despullat infant.
I joguineja sobre la neu, com una fada,
la llum que és tota gèlida i és tota fulgurant.
I les Agudes tremen del fondre’s aparent
com una pell felina. I en llarga fumerola
s’enlaira de la neu l’alè fet aureola.
I és una escala blanca l’endormiscat torrent.
La gran muntanya és llisa. No té fondals ni grops.
Rasa de neu, s’exalta fins arribar al cimal.
Tallada en sec, hi fina, precisa i enquadrada
pel cel metàl·lic, sord a l’udolar dels llops.
Només la taca negra i aguda, sempre igual,
dels grans avets sobreïx, vetusta, resignada.
Guerau de Liost, La muntanya d’ametistes (1933)
06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:41 CATALANA.indd 193 06/06/16 13:41
4. v1 és La gran muntanya
v3 joguineja la llum que és tota gèlida i és tota fulgurant
v5 tremen Les Agudes
v7 s’enlaira l’alè fet aureola
v8 és l’endormiscat torrent
v9 és La gran muntanya
v9 no té La gran muntanya
v10 s’exalta La gran muntanya
v11 fina La gran muntanya
v14 sobreïx Només la taca negra i aguda, sempre igual, dels grans avets
17
18
UNITAT
Josep Carner El príncep dels poetes:
(Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) Josep Carner.
La passió per la literatura se li va manifestar des de ben jove i als dotze
Comprova-ho
anys va publicar la seva primera poesia: «L’Aureneta». Va entrar a la 6. Llegeix el poema i fes una llista Els aprenents faran bé
d’ampliar la informació
universitat a l’edat de catorze anys a estudiar Dret, i Filosofia i Lletres, i de les diferents classes de pins
que s’hi esmenten i, si en trobes sobre el poeta, que tingué
hi va descobrir el catalanisme polític. Va treballar activament a l’Institut
a faltar cap, proposa’n una una vida molt rica, per
d’Estudis Catalans. L’any 1921 va ingressar en la carrera diplomàtica descripció. fer-ne després un esquema
i exercí càrrecs a Gènova, Costa Rica, Hendaia, Beirut, Brussel·les i
Els nostres pins
fàcilment memoritzable.
París. L’any 1939, arran de la repressió franquista, es va refugiar a
Mèxic, on va exercir de professor universitari i va col·laborar amb els També poden recuperar
I
intel·lectuals catalans que hi estaven exiliats. Salut, oh pi de terra eixuta, algun text en prosa, per
oh llaç, damunt la nostra ruta, tenir una mostra de l’estil
Tot i que els primers anys de producció de Carner van estar influïts pel d’un aspre món i un cel serè! noucentista en estat pur.
Modernisme, les etapes més destacades van ser dues: la noucentista ¡Oh cos vermell, oh barba hirsuta, Pel que fa al poema, el
fort, encirat com una fe.
i la simbolista. «Comprova-ho» suggereix
Salut, oh pi de la carena, una activitat a partir del
• La primera etapa es caracteritza perquè segueix els models estètics dolç monument de l’horitzó; poema «Els nostres pins»
del Noucentisme, i la seva obra més destacada és Els fruits sabo- salut, marina visió, (els aprenents s’hauran de
rosos (1906), en què fa un recorregut per les diverses etapes de la oh pi dels déus, fill de l’arena; documentar prèviament
vida de la persona –infantesa, joventut, maduresa, vellesa–, relaci- sobre les classes de pins!).
onant-les amb les fruites, segons les seves característiques –color, pi vigilant de les ermites
entre una font i un vell pedrís; Hi podríem afegir, seguint
mida, olor, gust– i les estacions de l’any en què creixen. Aques-
pi suïcida, que t’excites el procediment d’altres
ta obra el va consolidar com un dels millors escriptors, «el príncep tort, esglaiat sobre un abís; lectures, una lectura
dels poetes». Altres obres d’aquesta etapa són La paraula en el vent
interpretada.
(1914), Auques i ventalls (1914) i La inútil ofrena (1924). pi que ets conhort per a les passes,
a mitjan rost, bell travesser;
• En la segona etapa, la simbolista, el poeta pren una posició més • Llegir.
pi que en el sot t’estiregasses,
humana, i la seva obra adopta un aire més existencial i filosòfic. Les cap a la llum, com un xiprer; • Comprendre.
obres més importants són El cor quiet (1925) i Nabí (1941). Aquesta
• Resoldre dubtes.
darrera és un poema metafísic molt elaborat, ric en símbols i com- pi casolà vora una eixida,
plex lingüísticament. que sents el cant dels reguerols, • Ampliar.
pi dins la selva atapeïda, • Esquematitzar.
alta cucanya d’esquirols;
• Memoritzar.
pi contra vent, que no tens lleure • Recitar.
de pentinar ton front altiu; • Interpretar.
pi decandit, negant-te en l’heura;
i el més sortós, tu que pots heure
cançons de font, cançons de niu.
Josep Carner, Arbres (1953)
19
A
ve
S
p
E
b
20
UNITAT
Carles Riba (Barcelona, 1893-1959) Carles Riba: un home de
lletres integral.
Des de ben jove va destacar per l’interès per les llengües clàssiques i pel coneixe-
ment que en tenia. L’any 1911 va traduir del llatí Bucòliques, del poeta Virgili. Va
estudiar Filosofia i Lletres, i Dret. La figura de Carles Riba té
moltes dimensions:
Va exercir de professor de literatura a l’Escola de Bibliotecàries, de professor de professor, poeta, traductor,
grec a la Universitat Autònoma de Barcelona i de traductor a la Fundació Bernat etc. D’ençà que va tornar
Metge. L’any 1932 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans, on va col- de l’exili, el 1943, fou una
laborar amb Pompeu Fabra en l’elaboració del Diccionari general de la llengua ca- referència per a la cultura
talana. L’any 1939, arran de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Riba catalana. Els aprenents
es va exiliar a França, d’on tornaria l’any 1943. poden fer una lectura de la
informació que dona la
És un dels poetes més rellevants de la postguerra i un dels escriptors més impor- pàgina, ampliar-la cercant
tants de tota la literatura catalana del segle xx. Fou un home de lletres en el sentit més dades a la xarxa, i tot
més ampli de la paraula, i va destacar com a poeta, crític i traductor. Carles Riba. seguit esquematitzar-la per
fer-la més memoritzable.
Va traduir els clàssics Homer, Èsquil, Eurípides, Virgili, Plutarc i Xenofont, i també
escriptors del segle xx, com Kafka, Hölderlin, Walter Scott, Allan Poe, Gogol i Kava-
fis, traduccions que avui dia encara són de referència.
Les seves primeres obres tenen certa influència modernista i del poeta Joan Mara-
gall, tot i que, ben aviat, es va decantar per l’estètica noucentista; més endavant,
per la «poesia pura», en què la perfecció formal i la nuesa del pensament prengue-
ren la iniciativa, i finalment, per una poesia més existencial i metafísica.
La seva obra més destacada és Elegies de Bierville (1942), escrita durant el seu exili
al château de Bierville, situat a prop de París. A través de dotze poemes, impreg-
nats de la mitologia grega, allunyat de tot el que havia estat el seu món, el poeta
inicia un viatge interior de retorn a la seva pàtria, com Ulisses retornà a Ítaca; des-
prés, s’encamina cap a la mort, com ho féu Orfeu per recuperar la seva estimada
Eurídice, per finalment renéixer i apropar-se a la poesia i a Déu.
Al llibre Del joc i del foc (1946) va introduir la tanka, estrofa d’origen japonès de cinc
versos i trenta-una síl·labes (el primer i el tercer vers tenen cinc síl·labes i els altres, set).
Salvatge cor (1952) és un llibre de sonets molt humà, una reflexió basada en la seva
pròpia experiència, en què analitza la relació amorosa carnal i l’amor envers Déu.
Esbós de tres oratoris (1957) està compost per tres llargs poemes de temàtica
bíblica.
Literatura. Atreveix-t’hi,
exercici 2.
06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:42 CATALANA.indd 197 06/06/16 13:42
21
J
A«Comprova-ho»,
part de les activitats del
els
Comprova-ho
P
alumnes (o el professor o 8. Acaba cada un dels enunciats corresponents a cada estrofa segons la teva interpretació del poema.
c
professora) poden buscar a) Així com un cabdill passa revista entre la seva gent...
algun fragment de la seva b) La Joia s’emporta els mots del poeta... To
traducció de l’Odissea, i a
c) El poeta demana que la Joia li torni els mots...
fer-ne una lectura in
interpretada a tall d ) Amb absència de mots, els poeta sap que...
va
d’homenatge. Com el cabdill que amb peu alat Bé sé però sots ta bandera
L
La fotografia inferior dreta va passant entremig de sa gent adormida quanta de força em robes: cada mot per mi era
i tusta gentilment a l’espatlla fornida un torrent de ma sang, set anys del meu voler. re
representa les columnes de
de cad’un dels qui en son pensament ja ha triat; I sempre la conquista fuig davant de llur fe... tin
Súnion, les quals evoca el
i ells van alçant-se i prenen l’espasa pel combat: Joia, torna’m l’estol, torna’m el cant enrere.
poeta. Els aprenents poden L
cercar informació sobre així tu, Joia, te m’emmenes Sóc com el pare que jaquí m
Súnion, a la xarxa, i fer una de dins el pit covard els mots com un estol; la fillada guerrera i espera dalt la torre. b
breu redacció explicant si dia i nit fórem junts i els reconec a penes: Buit dels mots de mon cant, en va darrera els corre id
dormirem muts, fins ara que deixen mon redol mon deler: un dia encara ton manament diví
el que suggereix el poema so
amb una estranya música que fa un batec de vol. me’n prendrà més, com altres fills novençans de mi.
connecta amb la impressió m
Carles riba, primer llibre d’Estances (1919)
que han tret del lloc.
G
• Llegir. re
ex
• Comprendre.
a
• Resoldre dubtes.
• Ampliar. D
Comprova-ho 1
• Memoritzar.
9. Prepara la lectura del poema II de les Elegies de Bierville. Per p
• Recitar.
inspirar-te pots veure aquest vídeo ( http://qr.teide.eu/00UQ), c
• Interpretar. en què el poeta Sebastià Alzamora el recita. O
• Valorar. d
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Carles riba, Elegies de Bierville (1942) Temple de Posidó, situat al cap de Súnion, a Grècia.
9. Resposta oberta.
22
UNITAT
Josep Vicent Foix (Barcelona, 1893-1987) L’irreductible
avantguardisme: Josep
Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es defineix
Vicenç Foix.
com «un investigador de la poesia».
Tot i haver iniciat estudis de Dret, els va abandonar per dedicar-se al negoci famili- La singularitat i el domini
del llenguatge de J. V. Foix
ar, la pastisseria, i poder fer allò que més el complaïa: literatura. De ben jove es va
interessar pels moviments artístics d’avantguarda francesos i italians, fet que el inviten a una lectura més
va portar a presentar les primeres exposicions de Miró i Dalí a Barcelona. àmplia dels seus textos. Els
alumnes (o el professor o
La Guerra Civil va estroncar la seva intensa activitat i el va abocar al silenci. La professora) poden
represa va ser lenta, a través de col·laboracions en revistes més o menys clandes- seleccionar algun dels seus
tines, com Poesia, Ariel, Poemes, Dau al Set i Serra d’Or. llibres (Darrer comunicat,
La seva obra poètica va ser escrita en prosa i en vers i, malgrat estar vinculada al
Josep Vicent Foix. Tocant a mà) i destriar la
moviment surrealista, presenta una marcada obstinació per la perfecció formal, pro- riquesa lingüística que
bablement com a conseqüència del seu gran coneixement dels trobadors medievals destil·len i els significats
i d’Ausiàs March. Els seus escrits són força unitaris quant a procediments i temes, i sorprenents que
sovint intenta harmonitzar dues tradicions oposades: l’avantguardista i la clàssica. Ell suggereixen.
mateix reconeix aquesta dualitat quan diu: «M’exalta el nou i m’enamora el vell». L’activitat «Comprova-ho»
proposa un exercici formal,
Gertrudis (1927), KRTU (1932), Diari 1918 (1956), L’estrella d’en Perris (1963), Dar-
rer comunicat (1969) i Tocant a mà (1972) són llibres de prosa poètica extrets d’un
però els aprenents poden
extens diari que Foix va datar el 1918. Hi manifesta diferents etapes de la seva vida ampliar els seus
a través de tècniques surrealistes: el subconscient i el somni. coneixements lèxics i
apreciar-ne el domini que
De la seva producció en vers destaca Sol, i de dol (imprès el 1936, publicat el en té el poeta (al coixinet
1947), format per setanta sonets decasíl·labs. A Les irreals omegues (1949), format que embosca, amb fèrries
per tretze poemes escrits en vers lliure, fa una crítica a certes actituds polítiques tenalles, cercar la peça
col·lectives amb imatges i anècdotes personals. De temàtica semblant és el llibre llosca, etc.). A partir d’una
On he deixat les claus? (1953), en què a través de vint-i-dos poemes tracta de la lectura silenciosa poden,
desolació a la postguerra. en grup, esbrinar la riquesa
de significats que proposa
el poeta.
Comprova-ho
10. Recompon els versos del poema següent a partir de l’esquema mètric, ABBA ABBA CDC CDC, i del primer i • Llegir.
l’últim versos:
• Comprendre.
Em plau d’atzar, d’errar per les muralles • Resoldre dubtes.
M’exalta el nou i m’enamora el vell. • Cercar informació.
A l’embragat, o al coixinet que embosca / De matí em plau, amb fèrries tenalles / De remembrar, cellut, setge i • Interpretar.
batalles. / Del temps antic, i a l’acost de la fosca, / Em plau, també, l’ombra suau d’un tell, / I claus de tub, cercar la
• Gaudir del llenguatge
peça llosca / I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell: / I enfilar colls, seguir per valls ombroses, / L’antic museu,
les madones borroses, / L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles. / Sota un llorer i al peu de la font tosca, / Vèncer, poètic.
rabent, els guals. Oh món novell!
Josep Vicenç FOix, Sol, i de dol (1936)
Literatura. Atreveix-t’hi,
Context històric • Classicisme • Avantguardes • Noms propis 199 exercici 5.
23
24
UNITAT
Josep Maria de Sagarra Josep Maria de Sagarra: el
(Barcelona, 1894-1961) verb fàcil.
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i va començar
a freqüentar les penyes literàries de la ciutat. A través de Jo- Josep Maria de Sagarra
fou un autor prolífic en
sep Carner va veure publicats els seus primers versos a les Vinyes verdes vora el mar...
diversos àmbits: assaig,
revistes de l’època. Es mantingué al marge de la influència Vinyes verdes vora el mar, periodisme, teatre,
noucentista i se sentí més a prop dels corrents vitalistes del ara que el vent no remuga, novel·la, poesia... Els
Modernisme. us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga, aprenents podrien
En esclatar la guerra del 1936, se’n va anar a París, on es va vinyes verdes vora el mar. recopilar una mostra de
casar, i va marxar de viatge a les illes del Pacífic. En tornar cada una d’aquestes
Vinyes verdes del coster, activitats, per fer-se idea
d’aquest exili voluntari, l’any 1940, va intentar connectar no-
sou més fines que la userda.
vament des de la clandestinitat amb els cercles literaris del de la dimensió del
Verd vora el blau mariner,
moment. vinyes amb la fruita verda, personatge. Després, en
vinyes verdes del coster. podrien fer una lectura en
La seva obra és extensa i variada, ja que tenia una gran fa- veu alta i fixar-se en la
cilitat per escriure i un gran domini de la llengua: periodisme, Vinyes verdes, dolç repòs, qualitat del llenguatge.
traduccions, poesia, prosa narrativa i, sobretot, teatre, que va vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos El poema que es proposa al
ser el gènere que li va permetre gaudir d’una gran popularitat. «Comprova-ho» té una gran
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs. musicalitat i ha estat
Com a poeta, la seva trajectòria es va iniciar amb els reculls
versionat més d’una
lírics i populars de Cançons d’abril i de novembre (1918) i Can- Vinyes verdes, soledat
vegada, per exemple per
çons de rem i de vela (1923). També va conrear poesia de del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat Lluís Llach. Els aprenents
to satíric i sarcàstic a Cançons de taverna i d’oblit (1922) i de to
èpic i narratiu en llargs poemes: El mal caçador (1916), El com- damunt la terra lluenta; podrien reflexionar sobre
te Arnau (1928), El poema de Nadal (1930) i El poema de Mont-
vinyes verdes, soledat. l’efecte musical dels
serrat (1950). versos: a què és degut?,
Vinyes que dieu adéu
al tipus de vers?, als sons
al llagut i a la gavina,
Com a autor teatral, va estrenar trenta-set obres, la majoria en i al fi serrellet de neu que utilitza?, a la rima?
vers, entre les quals cal destacar L’Hostal de la Glòria (1931), que ara neix i que ara fina... Poden discutir-ho, en
El cafè de la Marina (1933) i La Rambla de les floristes (1935). Vinyes que dieu adéu! grups, i després reflectir-ne
el resultat en una breu
Vinyes verdes del meu cor...
Josep Maria de Sagarra també va destacar com a novel·lista redacció. Naturalment,
Dins del cep s’adorm la tarda,
amb Paulina Buxareu (1919), All i salobre (1929) i Vida priva- raïm negre, pàmpol d’or, acabaran la reflexió, un cop
da (1932). aigua, penyal i basarda. assimilat el poema, fent-ne
Vinyes verdes del meu cor... una lectura en veu alta.
Vinyes verdes vora el mar,
Comprova-ho verdes a punta de dia,
• Llegir.
12. Procura llegir en veu alta el poema tot fixant-te en verd suau de cap al tard... • Comprendre.
la musicalitat que té. En acabat, substitueix tots Feu-nos sempre companyia, • Reflexionar.
els adjectius del poema per uns altres del mateix vinyes verdes vora el mar!
• Interpretar.
nombre de síl·labes i compara la teva versió amb la Josep Maria de sagarra,
de l’original. Pots treure’n cap conclusió? • Redactar.
Cançons de rem i de vela (1923)
Literatura. Comprova-ho,
Context històric • Classicisme • Avantguardes • Noms propis 201 exercici 2.
25
26
UNITAT
Màrius Torres (Lleida, 1910 - Màrius Torres: la densitat de
Sant Quirze de Safaja, 1942) la poesia.
Literatura. Comprova-ho,
Context històric • Classicisme • Avantguardes • Noms propis 203
exercici 1.
Literatura. Atreveix-t’hi,
exercici 3.
06/06/16 13:42
9164_08_4ESO_Llengua CATALANA.indd 203 06/06/16 13:42
14. 1a estrofa: el poeta crida la mort.
2a estrofa: el cor del poeta conserva tot el que ha estimat.
3a estrofa: el poeta es desarrela per encarar la mort.
4a estrofa: el dolor és tan gran que el poeta prefereix morir.
27
L’obra de Rosselló-Pòrcel
està recollida en un volum
Estudia Filosofia i Lletres a Barcelona. A la Universitat fa dues amistats decisi-
ves: Carles Riba, del qual és deixeble, i Salvador Espriu. El recull Imitació del
petit, Imitació del foc. foc (1938) representa la culminació de la seva trajectòria poètica.
Els aprenents poden
aconseguir-lo (en alguna Va morir de tuberculosi a l’edat de vint-i-cinc anys i l’impacte de la seva obra
biblioteca) i seleccionar-ne breu, però densa, va ser considerable en els autors joves de la generació de
algun poema, per preparar-lo la guerra (Salvador Espriu o Josep Palau i Fabre, entre d’altres).
i recitar-lo a classe.
També es pot ampliar la
Comprova-ho
proposta del «Comprova-ho»
fent una activitat de caràcter 15. Extreu del poema els versos que consideris que transmeten d’una
manera més evident el sentiment d’enyorança.
formal: comptar les síl·labes Vaixell de les tropes republicanes
de cada vers. I per acabar, durant la Guerra Civil a Mallorca.
l’estrofa final, que és un dels
dístics més coneguts de la A Mallorca durant la guerra civil
poesia catalana: els Verdegen encara aquells camps
aprenents poden fixar-se i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
en la seqüència de sons es retallen les meves muntanyes.
vocàlics i consonàntics i en Allí les pedres invoquen sempre
els accents, i relacionar-los la pluja difícil, la pluja blava
amb l’efecte emocional del que ve de tu, cadena clara,
vers (vocals obertes, serra, plaer, claror meva!
Soc avar de la llum que em resta dins els ulls
després tancades; repetició i que em fa tremolar quan et recordo!
de efes; accents interns). Ara els jardins hi són com músiques
Poden plasmar la seva i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
impressió en un text breu, El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
llegir-lo i comentar-lo. I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
• Llegir. i boires entintades de capvespre.
• Comprendre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
• Escandir. com en la nit les flames a la fosca.
• Reflexionar. Bartomeu Rosselló-PòRcel, Imitació del foc (1938)
• Explicar.
• Comentar.
• Redactar.
Literatura. Atreveix-t’hi,
exercici 4.
28
UNITAT
Racó de repàs Repàs: lèxic, ortografia,
dictat.
Racó de repàs satges combinen el singular i el plural [...]. Un paisatge pot ser
meu i pot ser nostre, al mateix temps i de maneres diferents. Tot
paisatge habitat implica relacions de pertinença col·lectives i alho-
1. adesiara = de tant en tant ra radicalment singulars, perquè la manera com cadascú de nosal-
àdhuc = fins i tot tres pertany a un determinat paisatge i hi dona sentit segur que no
baldament = encara que coincideix del tot amb aquells amb qui el comparteix. [...]
car = perquè La segona virtut és que els paisatges són continus i discontinus
alhora. Podem identificar determinades unitats de paisatge, i dis-
ço = això
tingir un paisatge de l’altre. I al mateix temps, no podríem fer un tall
d’antuvi = d’entrada nítid entre els uns i els altres, perquè en conjunt no són un puzle
ensems = juntament de peces retallades, sinó una trama de relacions viscudes. Els pai-
nogensmenys = no obstant això satges admeten diferències, però no s’adapten a les fronteres ni
onsevulga = a tot arreu als títols de propietat.
suara = fa poc Aquestes dues virtuts [...], fan dels paisatges un bé comú
d’especial importància. [...] Els paisatges són conjunts de rela-
2. Les postals emmarquen els paisatges, les xarxes socials els eti- cions vives que expressen el que en cada lloc i en cada temps
queten i els mòbils els geolocalitzen. Però, on comença i acaba un hem viscut i serem capaços de viure-hi.
paisatge? I de qui són els paisatges que tan fàcilment ens dedi-
quem a identificar? 3. pul·lular vacil·lar penicil·lina
Els paisatges tenen dues virtuts que els fan molt especials. Si- nul·la elaborar cancel·lar
guin lletjos o bonics, urbans o rurals, immensos o molt reduïts, tranquil·la solucionar
tots els paisatges tenen dues característiques. Una és que els pai- Brussel·les mil·lenni
29
B. Escull tres adjectius que podries atribuir a l’estil de la prosa d’un text i explica breument les característiques
de la llengua que, segons la teva opinió, hi trobaries.
confús poètic directe críptic
llegidor àgil planer barroc
L’estil. La normativa general de la llengua deixa un ampli marge de possibilitats i la persona que parla o escriu pot
triar entre diverses opcions a l’hora d’escollir un mot, construir una oració o elaborar un discurs. D’acord amb les
circumstàncies, fa servir els recursos lingüístics que coneix i domina al servei de les seves intencions en l’acte de
comunicar.
De fet, sempre hi ha més d’una manera d’expressar bé una idea. Fins i tot respectant els límits de la correcció
lingüística, fent servir la varietat estàndard de la llengua i mantenint-nos en un registre mitjanament formal, tenim
diverses opcions d’estil per confegir un missatge. L’estil no és una característica exclusiva dels textos literaris. Tots els
missatges –orals i escrits– adopten un estil de llenguatge, que és el resultat de la suma d’opcions lingüístiques que ha
triat la persona que l’ha elaborat.
En molts àmbits, i especialment per a la comunicació escrita, s’elaboren orientacions sobre l’estil més apropiat de la
prosa dels textos que s’han de generar. És el cas de molts mitjans de comunicació o d’algunes empreses i institucions
públiques, que solen tenir algun manual o algun espai a Internet amb normes adreçades al personal que ha de redactar
textos de comunicació externa. En alguns casos són normes que cal seguir quan algú es comunica en nom d’una
determinada entitat. Però en la majoria dels casos es tracta d’orientacions flexibles, sota un títol que inclou mots
com ara consells, recomanacions o criteris. Alguns centres educatius, especialment les universitats, ofereixen espais
d’aquest tipus als estudiants, amb la finalitat que posin en pràctica les recomanacions en els seus treballs acadèmics,
en les proves d’avaluació i en altres textos de les seves relacions socials.
Aquests espais de la xarxa dedicats als estudiants són, generalment, d’accés lliure. Solen incloure apartats on es poden
resoldre dubtes lingüístics i trobar orientacions sobre diverses qüestions relacionades amb l’elaboració d’un text, com
ara tècniques de redacció, convencions del codi escrit, consells d’estil, aspectes gràfics, models de textos, etc.
Els consells d’estil tenen com a objectiu assolir la màxima llegibilitat, és a dir, que el text s’entengui amb facilitat.
Es tracta de donar forma a les idees buscant la manera més clara d’expressar-les. S’aconsegueix amb un llenguatge
planer: mots coneguts, curts i concrets, frases senzilles i ordenades... Els mots molt tècnics i poc habituals, els
conceptes abstractes i les frases complexes –amb incisos i subordinades– dificulten la lectura. A més, cal fer servir un
registre lingüístic de formalitat mitjana, ni massa col·loquial ni massa culte. D’altra banda, no podem oblidar la correcció
ortogràfica i gramatical, una qualitat imprescindible per transmetre una bona imatge del text i de l’autor.
206
Taller de producció
Situem-nos
A. a) Estil arquitectònic.
b) Narració de diàlegs en què les paraules dels personatges apareixen en forma d’oració subordina-
da enllaçada amb una conjunció a un verb com ara dir, afirmar, exclamar...
c) Modalitat esportiva en què cal nedar en quatre estils diferents (papallona, braça, esquena i un altre).
d) Estil decoratiu que fa servir materials, colors i temes dels paisatges tropicals.
e) Supervisió d’un text que contribueix a millorar-ne la qualitat de l’expressió lingüística.
B. Respostes orientatives:
Confús, críptic: difícil de comprendre.
Llegidor, directe, planer, àgil: fàcil de comprendre.
Poètic: que cerca la bellesa en les expressions.
Barroc: guarnit, rebuscat, redundant.
1. Resposta orientativa:
a) Fes servir paraules de significat concret i frases ben ordenades.
b) Fes servir paraules precises i evita les expressions ambigües.
c) Elimina els mots sobrers.
d) Consulta el diccionari i la gramàtica per comprovar que els mots i les construccions sintàctiques
són correctes.
30
UNITAT
Recorda i proposa Els aprenents hauran de
rellegir la lectura inicial de
1. Recorda la lectura inicial d’aquesta unitat, la introducció del
la unitat, per resoldre les
Llibre d’estil de VilaWeb, que proposa quatre trets principals
de l’estil desitjable per als mitjans de comunicació. Escriu un activitats de la pàgina, el
consell de redacció que et sembli apropiat per a cada una de contingut de les quals està
les quatre característiques que proposa: indicat pels epígrafs.
a) claredat c) concisió L’activitat 3 la poden
b) precisió d ) genuïnitat realitzar en grups, tot i que
la redacció haurà de ser
individual. L’activitat 4
Explora i anota
Pensa-hi resulta especialment
2. Explora l’apartat «Criteris lingüístics» de l’espai adreçat a complexa: poden abordar-
El llenguatge planer
estudiants Merlí (http://qr.teide.eu/00LO), de la Universitat
Llenguatge planer o estil planer són la en grup, dividint-se la
Politècnica de Catalunya, i extreu-ne dos consells relacionats
expressions que trobem sovint en textos feina i ordenant en
amb cadascun dels aspectes següents: que ofereixen consells de redacció i estil.
Aquestes denominacions es van començar
columnes les respostes a
a) L’escriptura de les sigles.
a fer servir al nostre país als anys vuitanta les preguntes, de manera
b) La construcció de paràgrafs. del segle xx, sobretot per reivindicar un que puguin comparar-les
c) L’ús de la lletra cursiva. estil clar i directe en els textos de les
fàcilment després.
institucions governamentals, que durant els
d ) L’escriptura dels nombres. anys de dictadura s’havien allunyat de la L’apartat «Pensa-hi» mereix
e) El tractament del gènere. ciutadania i no afavorien l’exercici dels drets un treball a part. Després
democràtics. El concepte havia nascut molt
abans als Estats Units, als anys cinquanta,
d’una lectura atenta que en
Explora i presenta i els primers a utilitzar-lo –amb el terme garanteixi la comprensió,
anglès plain English– havien estat membres els aprenents poden
3. Explora durant uns quants minuts la presentació i els d’associacions de consumidors que
proporcionar exemples
diferents apartats del llibre d’estil de la Corporació Catalana denunciaven l’ús enganyós del llenguatge
de Mitjans Audiovisuals (http://qr.teide.eu/00LP). Després, que fan algunes empreses en la publicitat (anuncis, receptes,
redacta un text d’unes 80 paraules en què en presentis el o en la informació que acompanya els seus instruccions de muntatge,
contingut, amb una atenció especial als recursos que ofereix productes. En aquest àmbit, es tractava de etc.) de llenguatge poc
a periodistes i altres professionals. protegir els drets dels consumidors.
L’estil planer tracta de comunicar planer. Una bona feina a fer
un determinant missatge de manera seria corregir-los
Observa i compara clara, directa i senzilla, prioritzant els adequadament.
interessos i les necessitats de les persones
4. Compara el llibre d’estil que has visitat i comentat amb el destinatàries. Així doncs, podem entendre
Llibre d’estil de VilaWeb (http://qr.teide.eu/00LQ) i respon les que la responsabilitat de la comprensió • Llegir.
preguntes següents: d’un text és de la persona que l’elabora i • Comprendre.
que l’ús del llenguatge planer protegeix els
a) Quins són els objectius i els destinataris en cada cas? drets de les persones que el llegiran. • Recordar.
b) Quines diferències hi trobes? Esmenta’n almenys tres. No podem confondre el llenguatge • Esquematitzar.
planer amb el registre col·loquial, propi
c) Quines similituds hi trobes? Esmenta’n almenys tres. de les relacions personals informals. Una • Reflexionar.
d ) Comenta les raons que –al teu entendre– justifiquen les di- mirada atenta a la llengua de les converses • Observar.
ferències que hi ha entre aquests dos llibres d’estil. informals i privades ens farà adonar que no
és el registre més adequat quan es tracta • Comparar.
e) Et sembla que els continguts que ofereixen poden ser útils de buscar claredat i precisió, ja que la • Recopilar.
a un estudiant de 4t de Secundària? Els consells d’un li llengua col·loquial és plena de complicitats
poden ser més útils que els de l’altre? Justifica la resposta. i sobreentesos, ambigüitats, dobles sentits, • Redactar.
tons irònics, frases inacabades... • Revisar.
• Corregir.
207
06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:42 CATALANA.indd 207 06/06/16 13:42
2. Respostes orientatives: culen a l’ètica de la pràctica professional dels periodistes i a la imatge
a) És recomanable que la primera vegada que utilitzem una sigla en corporativa que volen transmetre els mitjans públics catalans.
un text aparegui amb el nom desenvolupat i, entre parèntesis, la
4. Respostes orientatives:
sigla corresponent. Després, ja es pot usar directament la sigla.
a) L’objectiu és assegurar una bona qualitat en les comunicacions
b) L’extensió del paràgraf pot variar segons la informació que de
de les institucions que els publiquen. S’adrecen a periodistes i
senvolupa, però es considera que una mida adequada és entre
col·laboradors.
2 i 5 frases, que ocupen aproximadament entre 3 i 6 línies.
b) El llibre d’estil de VilaWeb es refereix especialment a la comu-
c) Els signes de puntuació que acompanyen les paraules escrites
nicació escrita i als aspectes lingüístics. El llibre d’estil de la
en cursiva s’escriuen en lletra rodona (punts, comes, parènte-
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals entra en aspec-
sis, claudàtors, cometes, etc.).
tes relacionats amb l’ètica professional i institucional que no
d) En els textos científics, en què cal molta precisió numèrica, els solen aparèixer en manuals d’estil de redacció o escriptura,
números s’escriuen amb xifres. En un text general, en què apa-
però que ajuden en moltes de les decisions que ha de prendre
reix alguna dada numèrica aïllada i la resta és lletra, els nombres
qualsevol persona que escriu. (Qualsevol esment dels punts
que s’expressen amb tres mots o menys s’escriuen amb lletres.
que tracta més enllà de la redacció de textos es pot considerar
e) L’ús de les formes genèriques i els noms de significat col·lectiu com una diferència observable.)
(persona, professorat, alumnat...) són una opció per evitar el
c) Destaquen la importància d’un model de llengua apropiat i en-
masculí com a genèric. Doblar les formes o fer servir barres
tenedor. Tenen la intenció de ser una eina de consulta, oferei-
dificulta la llegibilitat del text.
xen consells i recomanacions, exemplifiquen les recomana-
3. Resposta oberta. cions, avisen d’errors freqüents, etc.
Cal que l’estudiant destaqui que les orientacions d’aquesta guia no d) Resposta oberta.
són exclusivament lingüístiques i que, fins i tot quan ho són, es vin- e) Resposta oberta.
31
1
Com podem comunicar
Receptes, consells, estratègies, recursos,
millor: la revisió. L
respostes, solucions... ti
Aaprenents
hores d’ara, els
ja han elaborat
per a una bona comunicació E
tà
molts textos i, si han seguit o
els consells que se’ls han c
Revisar per millorar 4. Eviteu els verbs de significat molt general (dir, fer,
e
donat, els han revisat. Una posar, tenir, realitzar...). Feu servir verbs més precisos
manera d’abordar aquesta Durant el procés de redacció, les diverses revisions d’un m
(afirmar, declarar, construir, incloure...).
pàgina seria fer-ne una escrit han de preveure millorar-ne els recursos expressius i
5. Mesureu l’ús de verbs amb complement atributiu o p
lectura, en veu alta o i no tan sols detectar-hi errors. Per tant, les possibles es-
predicatiu o impersonals (ser, estar, semblar; anar,
individual, i després menes han de servir per aconseguir un estil que ajudi a ex-
considerar, fer-se, trobar-se; haver-hi...), perquè apor- 1
analitzar textos dels pressar el contingut amb eficàcia i faciliti la lectura del text.
ten poc significat.
aprenents per comprovar si
compleixen els requisits. 10 consells per escollir les paraules 6. No abuseu dels adverbis acabats en -ment, perquè
Els aprenents es poden resulten llargs i poden provocar el mateix efecte que 2
El criteri general perquè els mots siguin entenedors és es-
intercanviar els textos i la repetició.
collir-ne d’habituals i coneguts, que alhora siguin clars i
analitzar-los en grup. precisos. Vegem a continuació alguns consells per acon- 7. Preferiu els noms concrets als abstractes. Per expres- 3
Després, poden presentar seguir-ho. sar accions, doneu prioritat als verbs abans que als
els resultats a la classe, i noms. 4
fins i tot es pot fer un 1. No repetiu mots: la repetició provoca monotonia. Cal
8. Estalvieu llatinismes, cultismes, arcaismes i paraules
estudi estadístic sobre les buscar sinònims si una paraula apareix molt sovint.
poc freqüents en general.
«infraccions» més 2. Entre dos sinònims, trieu el més conegut i el més curt.
freqüents. 9. No empreu innecessàriament mots en una altra llengua
3. Eviteu els substantius buits de significat (tema, cosa, quan hi hagi un equivalent en la llengua en què escriviu.
qüestió, fet, element...). En tot cas, feu-los servir no-
• Llegir. 10. Limiteu l’ús de tecnicismes. Si el tema en requereix,
més en segon lloc, com a sinònims d’un concepte co-
• Comprendre. negut, per no repetir un mot. presenteu-los amb una breu definició.
• Analitzar.
• Corregir.
• Recopilar.
• Concloure.
208
32
UNITAT
10 consells per construir oracions
Com construir eficaçment
La llargada de les oracions i el tipus d’estructura sintàc- 5. No abuseu de les oracions passives sense el com- oracions.
tica que les forma poden facilitar o dificultar la lectura. plement agent explícit ni de les impersonals, perquè
El consell general és no abusar de les estructures sin-
tàctiques complexes i destacar les idees principals amb
són imprecises. (No amagueu els protagonistes de les
accions!)
En aquesta pàgina podem
fer com en l’anterior.
oracions senzilles. Una idea inclosa en una estructura Després de llegir els deu
6. Limiteu l’ús d’incisos i d’enumeracions llargues.
complexa queda desdibuixada. Les idees secundàries i punts, els aprenents
r,
els matisos els podem expressar amb subordinades. Si, a 7. Eviteu la coincidència entre negacions o termes de
os comprovaran si en els
més, aconseguim un estil fluid i variat, el text serà eficaç significat oposat.
seus textos han acomplert
i atractiu alhora. Presentem les recomanacions següents 8. Prescindiu dels mots sobrers: eviteu redundàncies, les recomanacions. Es
o per construir les oracions que formaran el vostre escrit: circumloquis i expressions inútils que no aporten con- repartiran en grups,
r, tingut (és obvi que, d’alguna manera, en qualsevol elaboraran estadístiques
r- 1. Preferiu les oracions curtes. Reviseu atentament les cas, evidentment...). dels resultats i en trauran
que tinguin més de 30 mots per comprovar que es po-
9. Reviseu el bon ús de les formes no conjugades dels conclusions.
den llegir i comprendre amb facilitat.
uè verbs: gerundis, infinitius i participis. L’epígraf «Identifica i
ue 2. Ordeneu els components de l’oració segons l’ordre
10. Comproveu les concordances i la cohesió de tots els corregeix» pot funcionar
convencional (subjecte + verb + complements).
elements. com una mena d’assaig
s- 3. Situeu la informació principal al principi de l’oració. Des- per abordar la revisió i la
ls placeu-hi algun complement, si voleu que destaqui. correcció dels textos
4. Apropeu els complements al seu nucli per evitar ambi- propis.
es güitats.
• Llegir.
• Comprendre.
ua
Identifica i corregeix
• Analitzar.
u.
5. Identifica els errors lingüístics que hi ha en les oracions següents i • Valorar.
x,
corregeix-los. Fes-hi també millores d’estil si ho consideres necessari. • Corregir.
a) La societat i les institucions a l’època medieval estaven molt jerar- • Recopilar.
quitzades, hi havien opressors i oprimits. • Concloure.
b) Aquesta història, ambientada a l’edat mitjana, m’ha recordat a la
època actual.
c) Caldrà organitzar els torns de paraula dels debats i escollir una per-
sona encarregada de recollir els resultats dels mateixos.
d ) L’objectiu del meu treball era comparar l’escola franquista i el siste-
ma actual d’ensenyament i comprovar els canvis que ha hagut entre
els dos períodes.
e) Les classificació i la descripció de cada espècie l’hem situat al prin-
cipi de l’apartat.
f ) Hem cercat més informació sobre el tema i l’hem incorporada en
diferents apartats del treball. T’enviem una versió actualitzada.
g) No he trobat masses diferències entre la novel·la i la seva versió ci-
nematogràfica.
209
33
L’hora de revisar.
Revisa i precisa
En aquestes pàgines trobem
un munt de
6. Substitueix el verb tenir per un altre de més precís, d’acord amb el
context. Procura no repetir cap verb. (En alguns casos hi has d’afegir
textos per revisar i una preposició.)
millorar, des del punt de a) El manual té instruccions molt precises per muntar l’aparell.
vista estilístic, agrupats b) Enguany el grup ha tingut més bons resultats que l’anterior.
per característiques:
c) La directora sempre ha tingut una actitud dialogant.
necessiten més precisió,
necessiten ser simplificats, d ) Les aules noves tindran terminals d’ordinador per a tots els estudi-
ants.
etc. En definitiva, insistim
en les activitats començades e) El darrer disc del grup Manel ha tingut un rècord de vendes.
a les pàgines anteriors amb f ) Hem de reconèixer que va tenir un paper molt important en el projec-
textos dels aprenents. te.
g) Sempre tindré bons records del poble on anava de vacances amb els
avis.
h) Darrerament l’economia de la comarca ha tingut un període de crisi.
i ) L’aula virtual permet tenir contacte amb el grup i amb la professora.
j ) Necessitaré el projector per a la presentació oral del meu treball, per-
què té gràfiques.
Revisa i simplifica
7. Revisa l’estil de les oracions següents i fes-ne una versió més clara i
concisa:
a) El Departament d’Ensenyament farà públics els resultats obtinguts a
les proves de competències bàsiques.
b) A tots nosaltres ens preocupa el tema de l’índex d’atur juvenil.
c) A mitjans de maig, els estudiants del centre podran procedir a fer la
preinscripció al curs següent.
d ) L’ocell va obrir les seves ales i va alçar el vol. T
e) La seva arribada no ens va causar cap sorpresa. M
a
f ) Òbviament, la il·luminació i els colors de l’aula són elements que in-
d
flueixen significativament en l’estat d’ànim i en el rendiment de l’alum-
ta
nat.
fo
g) L’alumnat de més de setze anys d’edat podrà sortir del centre a l’hora
de l’esbarjo. si
h) Per escollir l’ordre de participació cada participant escriurà el seu se
nom. Un cop escrit els noms, els papers hauran de ser doblegats per d
no veure’s el nom escrit. p
q
i ) La casa que buscàvem era una construcció que es troba aïllada i h
sembla ser que està abandonada des de fa molts anys.
210
7. a) El Departament d’Ensenyament farà públics els resultats de les proves de competències bàsiques.
b) Ens preocupa l’índex d’atur juvenil.
c) A mitjans de maig, s’obrirà als estudiants del centre la preinscripció al curs següent.
d) L’ocell (va obrir les ales i) va alçar el vol.
e) La seva arribada no ens va sorprendre.
f ) La il·luminació i els colors de l’aula influeixen en l’estat d’ànim i en el rendiment de l’alumnat.
g) L’alumnat de més de setze anys podrà sortir del centre durant l’esbarjo.
h) Per escollir l’ordre de participació, cada participant escriurà el seu nom en un paper i el doblegarà
de manera que el nom quedi ocult / que no s’hi vegi el nom.
i) La casa que buscàvem era una construcció aïllada i que sembla abandonada des de fa molts anys.
34
UNITAT
Revisa i redacta La part final de la pàgina
proposa un tema molt
8. Proposa una versió millorada dels següents fragments extrets de diversos treballs acadèmics, aplicant-hi els actual, no exempt de
consells d’estil que has trobat a l’apartat «Receptes, consells, estratègies, recursos, respostes, solucions... polèmica: el tractament del
per a una bona comunicació». gènere. Si hi volem dedicar
a) Ramon Llull pensava que tenia la missió de convèncer tothom que la religió cristiana era l’autèntica, la que temps, els aprenents
s’havia de seguir si et volies salvar, i per fer-ho va pensar una manera original: volia escriure el millor llibre poden recollir opinions
del món, un llibre que havia d’estar ple de raons i d’un sistema que ajudaria la gent a pensar i a arribar a la diverses a la xarxa. Poden
conclusió que la religió cristiana era la veritable perquè, si seguies el mètode que ell et proposava, quedava
agrupar i classificar els
completament demostrat.
arguments, els exemples,
b) Dins dels més bells de la llengua catalana es troben els poemes que trobem al llibre El poema de la rosa als
etc., i fer una presentació
llavis, (que combinen ingredients tradicionals –mesura del vers, recursos fònics– amb d’altres d’Avantguarda
–trencament del vers–) de Joan Salvat-Papasseit. del tema a classe, que serà
objecte de debat.
c) Pla, amb un estil allunyat del Noucentisme, malgrat la seva joventut, es converteix en la màxima figura de la
premsa barcelonina.
• Llegir.
d ) A El cafè de la Marina, una de les principals obres de teatre de Sagarra, en Claudi, un pescador tímid, solitari
i bevedor estima en silenci la Caterina, però entre ells s’interposen els prejudicis i un candidat inesperat: un • Entendre.
senyor de Banyuls gran i amb diners, que aliè a la història, té la intenció de casar-se amb la Caterina. • Revisar.
e) Crec que fer la realització d’aquest treball de literatura, m’ha servit per aclarir, com era la vida d’un gran po- • Corregir.
eta català, un gegant de les lletres catalanes i el retrat d’un personatge de vida apassionant, una figura, a la
• Investigar.
vegada tendra i humana.
• Recopilar.
f ) El poeta estèticament es va adscriure al postsimbolisme que significa que partint del Noucentisme reformula
i actualitza l’intent de crear una poesia pura, intensa i continguda que en aquest cas es veu influïda decisiva- • Explicar.
ment pels esdeveniments polítics del país que en aquest cas és l’època de la postguerra. • Discutir.
• Concloure.
Llegeix i opina • Redactar.
9. Llegeix aquest fragment amb consells d’estil referits al tractament de gènere i escriu un text en què expliquis
la teva opinió sobre si cal cercar fórmules diferents del masculí per referir-se a un grup de persones. Pots fer,
si vols, propostes d’estil concretes.
211
9. Resposta oberta.
35
F
conversa espontània –tal a uns dies vaig llucar, com a simple observador (ob- L’objectiu de tota aquesta peroració no és pas per
com es parla– i després servador és la manera eufemística de dir xafarder), defensar el cripticisme i l’encarcarament. Simplement di-
reproduir-la per escrit. A una conversa entre diversos periodistes sobre l’estil ferenciar la senzillesa de la deixadesa. No són sinònims.
i el registre literari a l’hora d’escriure per al gran públic. 40 A banda dels que omplen paper per pur impuls, hi ha uns
continuació podrien
5 Generalment quan gent del gremi del teclat es posa a quants oficiants de la paraula escrita en els diversos gè-
analitzar-la per comprovar divagar sobre aquesta qüestió no passa gaire estona que neres i modalitats que intentem que, a banda de resultar
que no seria acceptable surti algú proclamant, enravenat, que cal «escriure com llegidors, els mots que ordenem sobre un paper puguin
com a text escrit. Quin parla la gent». Ai. Encara diria més: ai, ai. Va ser el cas de resultar útils per a l’ocasional lector, tant pel contingut
procediment haurien de l’animada controvèrsia que us acabo de mencionar, que, 45 del missatge com per ells mateixos. Al capdavall, tots
10 a cop de 140 caràcters, vaig anar seguint a can Twitter. No els que perseguim un efecte socialitzador de la lectura,
seguir per fer-la «llegible»? us reproduiré pas tota la discussió, però en resum con- quan ens posem a redactar, intentem acostar-nos a allò
Possiblement, evitar clouria amb la màxima que per ser un bon escriptor o, que ens agradaria llegir. Particularment, sempre és esti-
repeticions, anacoluts, com a mínim, un bon periodista, cal escriure com es parla. mulant descobrir una paraula nova, o retrobar-ne una de
pauses, falques, etc. Ai. Ja em disculpareu si torno a exclamar-me. 50 vella, un concepte desconegut, una metàfora curiosa, una
15 No hi ha res que em faci més basarda que algú afir- idea expressada de manera ocurrent. Tot des de la convic-
mant que cal escriure com el carrer. Generalment, sota ció que si l’escriptura s’hagués inventat només per reflec-
l’aparença de la bona intenció, de la proximitat de l’acte tir la llengua oral i no pas per millorar-la, polir-la, con-
de comunicació, de la democratització de l’accés a la cul- cretar-la, probablement encara avui llegiríem poca cosa
tura, s’hi amaga la mandra intel·lectual, la peresa creativa 55 més que «uh! uh! agh! agh!». Que no hi acabem tornant,
20 o la descurança lingüística. O una mica de tot plegat. Do- volent escriure com es parla en uns carrers que, a cop de
minar un idioma, encara que sigui el propi (més ben dit, banalitat, estan cada cop més dominats pel gruny, el crit i
sobretot si és el d’un mateix), requereix esforç, aplicació, l’onomatopeia.
constància, esperit de superació. Un servidor fa vint anys Carles ribera. Presència (31 gener 2013)
que s’hi dedica i encara s’hi baralla. El conformisme i la
25 comoditat solen ser mals consellers. Una llengua pobra,
o empobrida, és aquella que té parlants deixats, usuaris
sense conscienciació. Una llengua és un procés. Un idio-
ma és una creació constant, que serpenteja d’un cervell a
un altre, que es modifica, s’embordeeix, es purifica i expe-
30 rimenta una mutació permanent únicament i exclusiva-
ment per efecte dels seus usuaris.
Escriure en un idioma és una manera de fixar
aquesta parla, de donar-hi unes formes i uns contorns
transmissibles d’un lector a un altre. Parlar és una imatge
35 en moviment; escriure és una successió estàtica de foto-
grames. D’acord, frames.
212
36
UNITAT
Amb temps, els aprenents
poden fixar-se en textos
1 La idea que cal escriure com es parla és: 6 Són oracions compostes: que, aparentment,
a) L’opinió de l’autor de l’article. a) Ja em disculpareu si torno a exclamar- pretenen reflectir com
b) El resum d’una discussió a Twitter. me. parla la gent, analitzar-los
c) La recomanació d’un amic. b) Dominar un idioma, encara que sigui el i comprovar que sempre hi
d) Una màxima del periodisme actual. propi, requereix esforç.
c) Una llengua és un procés. ha una elaboració darrere.
2 L’autor defensa que un text escrit ha de ser: d) No són sinònims. I per acabar, poden reflectir
a) Llegidor i útil.
la seva opinió en el text
7 Segons l’autor, la llengua escrita i la llengua que se’ls demana com a
b) Senzill i estimulant.
oral: última activitat.
c) Correcte i precís.
d) Normatiu i directe. a) Han de ser iguals.
b) Han de ser diferents. • Llegir.
3 Són sinònims de la paraula basarda: c) S’han d’assemblar.
d) No tenen res a veure. • Entendre.
a) feredat, feresa, por, temor
b) ànsia, pànic, horror • Ordenar.
8 Són sinònims del verb embordeir-se:
c) terror, espant, fòbia • Esquematitzar.
d) aprensió, cova, covardia a) encapotar-se, enfosquir-se
b) envilir-se, ensopir-se
• Recollir.
4 La sèrie que només conté onomatopeies és: c) vessar-se, escampar-se • Analitzar.
d) degenerar-se, corrompre’s
a) clac, però, oi
• Inferir.
b) si, clic, plaf 9 L’oració «Una llengua pobra, o empobrida, • Deduir.
c) xit, patapam, dring
és aquella que té parlants deixats» conté una • Argumentar.
d) plof, tant, pal proposició:
• Redactar.
a) Subordinada adjectiva.
5 Segons l’autor, dominar un idioma exigeix:
b) Subordinada substantiva de relatiu.
a) Esforç i constància. c) Subordinada adverbial.
b) Estudi i memòria. d) Subordinada substantiva completiva.
c) Constància i agilitat.
d) Disciplina i rapidesa. 10 L’autor considera que al carrer hi domina:
a) La incomunicació.
b) La parla natural.
c) Un llenguatge correcte.
d) Una llengua descurada.
Redacció
Escriu un text d’unes 200 paraules en què mostris
l’acord o el desacord amb l’autor de l’article que has
llegit.
Prova.
Avalua’t i dictat.
213
Comprova-ho.
Avalua’t i dictat.
Atreveix-t’hi.
9164_08_4ESO_Llengua CATALANA.indd 213 06/06/16 13:42
Competències bàsiques
06/06/16 13:42
1. b)
2. a)
3. a)
4. c)
5. a)
6. a), b)
7. b)
8. d)
9. b)
10. d)
Redacció
Resposta oberta.
37
214
38
06/06/16 13:42
41
1. a) han construït
Racó de repàs
b) presentarem
c) es va celebrar, va tenir lloc
1. En escoltar que aquella emissora només transmetia mar-
xes militars, vam comprendre que les coses anaven a mal d) van causar
borràs; buscàvem informació a tort i a dret, i la indiferèn- e) publica, edita
cia de la televisió ens feia sortir de polleguera. Les fonts f ) enregistrar
oficials fugien d’estudi, i alguns amics que tenien por
d’haver de pagar els plats trencats eren partidaris del g) ha redactat, ha escrit
cames ajudeu-me. h) s’encarregarà de
Hi havia un desconcert de ca l’ample, i les botigues de
queviures i les gasolineres s’omplien de gom a gom. Els 2. a) El lliurament / l’entrega de premis tindrà lloc / es farà a
qui sabien el pa que s’hi dona quan no tot són flors i la sala d’actes del centre.
violes pensaven en la democràcia i deien: ja li pots anar b) Durant la pausa enviarem per correu electrònic l’horari
al darrere amb un flabiol sonant. Demanar que això du- de la jornada de portes obertes.
rés era demanar la lluna en un cove. Us pensàveu que
c) El ponent va destacar el perill de conduir de nit, sobre-
era bufar i fer ampolles? Hi ha gent dura de clepsa, que
tot perquè sovint, a més, la persona que condueix ha
ha rebut com a herència l’art de tallar el bacallà, i per
begut massa / ha consumit alcohol.
moltes il·lusions que ens fem els testos s’assemblen a
les olles. d) El clima de la nostra comarca es caracteritza perquè
Escoltant els rumors i les notícies, una de freda i una les pluges es concentren a la primavera i la tardor.
de calenta, trèiem foc pels queixals. Davant dels prece- e) El professor ens va dir que confiava que el nostre grup
dents, havia estat un error fer els ulls grossos. Per quins participaria força en el debat.
set sous els responsables no s’havien volgut posar cap f ) Un cop a la biblioteca, una dona ens va dir on podíem
pedra al fetge? Per què fer la gara-gara als qui fan la trobar els llibres que necessitàvem.
guitza? Prou que ho avisaven, però sempre ens sortien
amb un ciri trencat, oblidant que hi ha qui té la mà tren- 3. Resposta orientativa. Animal de companyia és la versió
cada en la pràctica del bon vent i barca nova. més precisa i genuïna per referir-se als animals que con-
Ara sabem que la solució gairebé ha arribat a misses viuen amb les persones. Mascota és més adequat per
dites, i que de moment l’única esperança és continuar referir-se a un animal, figura, dibuix... que es creu que
fent la viu-viu, però sempre amb la por de perdre bous i porta sort o bé que s’ha escollit com a referent d’un equip
esquelles. Els qui remenen les cireres, ens ho explica- esportiu o d’un esdeveniment, per exemple.
ran algun dia amb tots els ets i uts? Sabem que la de-
mocràcia no ha de tenir pa a l’ull, perquè el més calent 4. Resposta oberta.
és a l’aigüera i no hi ha més cera que la que crema. I si
fem figa ja hem begut oli. 5. Resposta oberta.
42
u D’uns anys ençà, documents, disposicions legals i discursos s’han omplert de «tots i totes», «benvinguts i
benvingudes», «nens i nenes», «alumnats» i «persones treballadores». Aquest desdoblament pot enfarfegar
el discurs? Pot provocar confusió? Hi ha recomanacions d’ús? Llegim-ho.
Acord sobre l’ús no sexista de la llengua
Aquest document és fruit de les reunions dutes a terme pel grup de treball que, a petició del GELA (Grup
d’Estudi de Llengües Amenaçades), es va constituir arran de la jornada «Visibilitzar o marcar», que va tenir lloc
el 19 de març del 2010 a la Universitat de Barcelona.
El grup està format per representants dels organismes següents:
– Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya
– Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
– Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya
– Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona
– Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona
– Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona
– Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades
Els textos de les administracions públiques han d’estar lliures d’usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos
sexistes i androcèntrics de la llengua. Entenem per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos
sexes, habitualment les dones; i entenem per usos androcèntrics els que invisibilitzen o fan difícil imaginar en un
àmbit determinat la presència o l’actuació de les dones.
Les administracions catalanes des de fa anys treballen en l’elaboració i la difusió de criteris i orientacions per
evitar aquests usos sexistes i androcèntrics. L’experiència acumulada en aquest àmbit i l’anàlisi dels textos que
actualment produeixen diversos organismes públics han permès consensuar els principis generals següents:
Primer. És evident que en català i altres llengües el gènere dels substantius no té cap relació directa amb el sexe
dels referents. Malgrat això, l’assimilació de la categoria gramatical de gènere a la noció biològica de sexe és a
l’origen de moltes confusions relacionades amb aquests conceptes. Cal partir de la consideració que la llengua
catalana, com a sistema lingüístic, té el masculí com a categoria gramatical no marcada pel que fa al gènere. Això
no obstant, la progressiva presència de les dones en molts àmbits socials i de responsabilitat, i la tendència a re-
lacionar gènere i sexe en els casos en què els referents són animats, han fet que cada vegada més es pugui perce-
bre que el masculí pot ser excloent, encara que la referència no es faci a cap persona específica.
Segon.Tenint cura de no trair el funcionament genuí del català, les administracions públiques han de promoure
uns usos lingüístics que permetin fer visibles les dones en els textos institucionals, sobretot en les referències
genèriques a professions, oficis, càrrecs o funcions, particularment en singular. I òbviament, quan un text fa re-
ferència a una persona determinada, o a un grup de persones del mateix sexe, s’ha d’adaptar el discurs al gènere
que correspon.
Tercer. Cal afavorir la claredat i la simplicitat dels textos administratius i respectar-hi els principis de neutralitat
i concisió. Per aquest motiu, cal donar preferència, en general, als recursos que no comporten l’ús de formes
dobles, com ara noms col·lectius i epicens, i expressions impersonals.
Quart. Alguns recursos poden funcionar en uns textos i contextos, però no pas en uns altres. Per exemple, ad-
juntar la terminació femenina a la forma masculina després d’una barra inclinada pot anar bé en textos breus i
esquemàtics, com ara formularis, llistes, taules i gràfics; en canvi, no és adequat en textos llargs o d’estil més
cohesionat.
4. Redacta en unes 100 paraules una notícia intentant seguir les recomanacions d’un llibre d’estil pel que fa a
l’estructura de les frases. Pots consultar els webs de l’exercici.
a) Escriu la mètrica i la rima i indica si hi ha cesura, en quantes estrofes està estructurat i com s’anomenen
aquestes estrofes.
c) Escriu una síntesi del contingut del poema i argumenta si la disposició dels versos hi té relació.
3. Llegeix el poema de M. Antònia Salvà en què ens explica què li agrada. Tenint en compte aquests gustos,
escriu una frase que expliqui si el que li agrada és la vida.
Quatre coses
M’abelleixen quatre coses:
—qui prou les sabrà lloar?
El sol que bada les roses,
l’aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
Maria Antònia Salvà,
Cel d’horabaixa (1948)
c) «La primera cosa que es necessita per tenir maldecaps és tenir cap.»
e) «La felicitat és dels enyoradissos i dels imaginatius, dels qui viuen en el passat o en el futur. Això són re-
fugis que reclosen i aixopluguen.»
2. Llegeix les tankes següents que Carles Riba va incloure a Del joc i del foc (1946) i completa la taula amb
l’estructura. Escriu a sota de cada tanka la metàfora que vol expressar.
Tannkas de les quatre estacions
V XIII XXI
La nit somia Diré llimones, Vivents taronges,
riu avall de la lluna; pomes rosades, roses, estranyes dins la boira
Els morts, dins l’ombra sal i petxines, –l’hivern ens mostra
comprenen les paraules i es pensaran que passes el candor i el coratge
obscures dels poetes entre els jardins i l’ona. i el color del meu somni.
Carles Riba, «Tannkas del retorn». A: Del joc i del foc (1946)
L’ivori té la gràcia d’un marbre constel·lat Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
d’aurífiques polsines, com una carn d’albat. ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
Bella ciutat de marbre del món exterior, amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
esdevinguda aurífica dins un esguard d’amor!
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Ets tota laborada amb ordenat esment. Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
Et purifica el viure magnànim i cruent. que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
I, per damunt la frèvola grandesa terrenal, batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
Empunyaràs la palma del seny –que és immortal. que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
Guerau de Liost, La ciutat d’ivori (1918) i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Màrius Torres, Poesies (1939)
4. Escriu el nom adequat al costat de les definicions de les estrofes i versos següents:
tanka, apariat, estança, sonet, cal·ligrama
a) : estrofa d’origen clàssic, de temàtica diversa, guerrera, amorosa, fúnebre. Com-
posta de dístics o estrofes de dos versos, que en el cas del dístic elegíac era un hexàmetre i un pentàme-
tre, és a dir, versos que independentment del nombre de síl·labes contenien sis o cinc accents tònics,
respectivament.
b) : composició de dos versos que rimen entre si amb rima assonant o consonant.
En gèneres com l’auca s’anomenen rodolins.
c) : composició poètica d’origen italià, composta per versos decasíl·labs formant
dos quartets (amb rima creuada ABBA o encadenada ABAB) i dos tercets (de rima més variada). En la
poesia contemporània, s’han produït variacions respecte al metre i a la rima.
d) : composició de la poesia japonesa clàssica, d’una sola estrofa anisosil·làbica de
cinc versos que sumen trenta-una síl·labes, comptant les àtones finals. Pretén aconseguir, en una exten-
sió molt breu, mitjançant una metàfora, una poesia espontània, fresca, melòdica.
e) : poema que utilitza formalment la tipografia i l’escriptura per aconseguir una re-
presentació plàstica que suggereixi amb la seva forma visual algun tipus de relació amb el seu contingut
temàtic. Forma utilitzada per la poesia avantguardista, malgrat que té precedents molt antics, deu el nom
al poeta francès Gillaume Apollinaire, vers el 1914.
5. J. V. Foix va ser redactor de L’Amic de les Arts. Busca’n informació i comprova si el grup musical Els Amics
de les Arts hi té alguna relació.
Enllacem paraules
Per parelles / 3 minuts per paraula
Construïu una cadena de paraules que estiguin relacionades entre elles; cada paraula que s’afegeixi ha de
començar amb la mateixa lletra que la de l’última paraula, tal com apareix en l’exemple.
Exemple:
(A) venT
(B) TramuntanA
(C) AirE
(D) EnlairaR
(E) ...
floR...
caragoL...
torrE...
herbA...
1. Defineix els objectius bàsics del Noucentisme, indica en quin període s’emmarca i esmenta’n els escriptors
més representatius. [3]
2. Llegeix el poema de J. V. Foix, analitza’n la mètrica i la rima i digues de quina estrofa es tracta. Localitza els
elements que pertanyen al món antic i els que pertanyen al modern. Justifica l’ús de les majúscules a l’inici
de cada vers en relació amb el corrent al qual s’inscriu el poeta. [4]
Com el pilot que força els governalls
Quan ix del Prat, i per salvar un pollanc
Arrisca, incert, el vol, i en tòrcer un branc
Tem pel país, ell que menysprea els falls;
Com en mar gros i fosc cerca els tremalls
El vigorós pescaire, i pel barranc,
Febrós i nu, desafia el calanc
I salva aquells i encara aferma els ralls,
Entre la gent o en l’estudi reclòs,
En la nit d’esglai o en verdejant solà,
Per tots delesc, i sense plany ni plors
Jo salt barranc i branc, torrent i clos,
I al bo i al mal em don i allarg la mà:
No tem la mort si a d’altri calen flors.
J. V. Foix, Sol, i de dol (1947)
4. Llegeix aquest fragment de la narració Un de Begur, de Josep Pla, i subratlla els adjectius i els passatges en
què hi ha ironia. A partir d’aquests dos elements, i d’altres que consideris importants, exposa les caracterís-
tiques de l’estil narratiu de Josep Pla. [4]
Un de Begur
A l’estiu solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos i
d’una pell tan blanca i esblaimada que semblava que l’havien bullit o almenys que l’interessat havia de tenir un
cobriment de cor d’un moment a l’altre. Anava pel món portant per tot equipatge un violí enfundat en una coixi-
nera de drap de casa. Malgrat ésser un vagabund –i un vagabund d’escola més antiga i aquilotada– anava relativa-
ment ben vestit, i això sembla que li era, en certa manera, imposat per l’ofici que feia; voltava per les masies, els
llogarrets i vilatges i el llogaven per tocar l’instrument en dies de festa assenyalada o per amenitzar els casaments i
bateigs que es feien a les cases. Portava un barret de palla amb una ampla cinta negra, coll de cel·luloide, punys ro-
dons i una corbata verda, muntada sobre una estructura de filferro penjada al botó de la nou. Quan anava de camí,
però, aquesta corbata se la treia, i l’embolicava en un tall de paper i la guardava molt ben plegada a la butxaca. Només
les sabates enormes i polsoses que portava donaven una idea de la seva mida insegura i esgavellada.
Josep Pla, Contraban i altres narracions (1980)
5. Explica què són els llibres d’estil, qui els elabora, a qui van adreçats i quina utilitat tenen. [2,5]
6. Redacta un text d’unes 100 paraules en què expressis la teva opinió sobre la utilitat dels llibres d’estil. [3,5]
Dictat
Al meu col·legi només les bones estudiants eren convidades a una excursió dominical que es feia cada trimestre i
a la qual no vaig aconseguir anar ni una sola vegada. No m’ha agradat mai estudiar i no sols ara que soc gran; de
petita que he tingut poca memòria. Això feia que hagués d’esforçar-me moltíssim per aprendre al ritme imposat
per Mrs Grose que, per altra banda, i segons ella, no era sinó l’habitual, el destinat a persones amb un coeficient
d’intel·ligència normal, i no una tortura, com digué que jo li havia retret el divendres de la primera setmana, a
conseqüència de la dificultat de l’examen, després d’embrancar-nos en una discussió agra que ja venia del dia abans.
Perquè fou la tarda del dijous quan la nostra relació començà a trontollar.
Inflexible a no deixar-me pronunciar una sola paraula en cap altre idioma que no fos l’anglès, em confiscà el
mòbil.
Carme Riera, L’estiu de l’anglès (2006)
2. Segons Carner, la feina del poeta noucentista era: 7. Carles Riba, a més de poeta:
a) Entretenir la burgesia catalana. a) Va dedicar-se a l’escultura.
b) Transformar la mentalitat de la societat. b) Va traduir els clàssics.
c) Recuperar la cultura clàssica. c) Va escriure novel·la.
Dictat
La vida avançava tranquil·la, i jo només tenia interès pels vestits, pels balls, pels banys de mar i totes aquestes coses.
Era un interès, però, sense passió. Perquè aleshores no posava passió en res.
I, val a dir-ho, em sentia feliç. No era aquella felicitat esclatant que t’omple tots els porus, teva i intransferible, i
que només sents unes quantes vegades a la vida; no era tampoc aquella felicitat racional que sents quan estàs d’acord
amb tu mateixa, encara que les coses i la gent al teu voltant, a prop o enfora, vagin malament. Era una felicitat pe-
titona, baixa de sostre, que no demanava gaire. Era menys que estar contenta, però a mi em bastava. Perquè no feia
més que sobreviure.
Maria Antònia Oliver, Joana E. (1992)
1. a) V c) V e) V g) V 1. Resposta orientativa:
b) F d) F f ) F h) F a) És un noctàmbul i considera que s’ha de respectar el
bioritme personal.
2. Resposta oberta.
b) Per tal de no tenir frustracions a la vida més val no tenir
gaires expectatives.
3. a) fills e) joves / jovent
c) En clau d’ironia ens ve a dir que des del moment que
b) fills / fillada g) veïns / veïnat
som humans tindrem preocupacions.
c) nens i nenes / infants h) professorat
d) Les relacions humanes són bones si duren poc.
d) joves i) professors
e) La felicitat només existeix en la imaginació de les per-
sones, a la realitat no existeix.
Literatura. Comprova-ho
2. Nombre total de
Síl·labes de Ritme: combinació
síl·labes comptant
1. a) El poema és d’art major, els versos són apariats (AABB), cada vers d’àtones i tòniques
les àtones finals
tenen una cesura al mig i la rima és consonant i femenina.
ATATA TATAATA
5, 7, 5, 7, 7
b) En la primera estrofa compara dues ànimes: la del poe- 31 síl·labes ATTTA ATAAATA
ta i la de Mahalta, que van per camins paral·lels i, per AAATTTA
tant, no es trobaran mai.
En la segona estrofa expressa que les seves vides aca- Respostes orientatives:
baran amb la mort, representada pel simbolisme del V: La memòria dels morts. XIII: Només pronunciant el nom
cementiri: «terra de xiprers i de palma». es farà present l’estimada. XXI: L’hivern també dona fruits.
En la tercera estrofa parla dels sentiments envers ella
3. En la poesia de Guerau de Liost s’hi entén un to eufòric
malgrat els meandres del riu, que simbolitzen les voltes
per la possibilitat de construir una ciutat nova, moderna i
que dona la vida.
lliure, tal com l’havien pensat els noucentistes. En canvi,
En la quarta estrofa continua expressant els senti- la ciutat de Màrius Torres és una ciutat destruïda i preso-
ments que té envers la seva amiga que, indefectible- nera de la força del governant autoritari i tirà. La diferència
ment, acabarà amb la mort, simbolitzada en l’últim essencial entre una visió i l’altra és la Guerra Civil: mentre
vers: «de la font a la mar» significa «des de l’origen, el la primera va ser escrita l’any 1918, en un moment de
naixement, fins a la mort». canvis polítics cap a un govern favorable a construir una
c) El jo poètic expressa els seus sentiments a Mahalta i la Catalunya ideal, la segona se situa tot just acabada la
dificultat de trobar-se perquè els amenaça la mort, idea Guerra Civil, amb la victòria de les tropes franquistes que
que expressa amb la imatge de dos rius paral·lels, que van anul·lar tot vestigi de cultura catalana per imposar la
mai no es trobaran. Per il·lustrar-ho i perquè s’entengui seva pròpia.
encara més aquesta impossibilitat ha utilitzat apariats,
estrofes de dos versos que representen els rius. 4. a) estança
b) apariat
2. Resposta orientativa:
c) sonet
La Caterina és a la taverna del seu pare servint els pesca-
d) tanka
dors Rufí, Luard i Baldiri, que li fan broma amb el prome-
tatge amb Mussiú Bernat, el senyor Bernat, un marxant e) cal·ligrama
de vins francès. Ella no en sap res, dels tractes que ha fet
el seu pare, i es mostra sorpresa amb el que li diuen els 5. Resposta orientativa:
pescadors, els quals es pensen que fa veure que no en Fragment d’una entrevista al grup Els Amics de les Arts
sap res. Només al final els diu que no vol saber res dels (El Periódico, 26 abril 2011).
francesos i que si es pensen que s’ha de prometre amb
I coneixen aquella revista de l’avantguarda dels
qui hi ha ballat només un ball, que s’ho vagin traient del
cap. Canvia de conversa demanant-los si volen les cartes anys vint, L’Amic de les Arts, en la qual van publi-
per jugar. En Rufí vol una altra prisa, una beguda. car des de Foix fins a Dalí i Lorca?
–E. C.: Sí, però a Terrassa també hi ha una societat, Els
3. Li agraden quatre coses: el sol que fa florir les roses, Amics de les Arts, on anàvem molt quan vam muntar el grup.
l’aigua que les nodreix durant el dia, la rosada que les –J. E. B.: I ens va agradar el nom: no som artistes, però sí
manté fresques durant la nit i finalment el vent que
les esfulla abans no es facin velles. En definitiva, M. Antò- amics de l’art. Igual que hi ha ciclistes i amics del ciclisme.
nia Salvà ens parla del cicle vital, i manifesta una certa Ens agrada aquest punt de modèstia. I també de tendresa.
voluntat de morir abans de veure’s envellir. És una forma de dir que amb l’art fem el que podem.
67
2. Elements antics:
Avalua’t i dictat. Comprova-ho
• Llenguatge: la forma verbal de la primera persona del
present d’indicatiu: ( jo) delesc, ( jo) salt, ( jo) em don, ( jo)
allarg, ( jo) no tem. 1. b) 6. b)
• Oficis: el pescaire.
• Estrofa: sonet. 2. a) 7. a)
• Mètrica: decasíl·labs.
• Rima: ABBA ABBA CDC CDC 3. a) 8. c)
Elements moderns:
• Ús de les majúscules a l’inici dels versos encara que 4. a) 9. b)
siguin encavalcaments.
• Oficis: el pilot. 5. c) 10. a)
• Accions: arriscar, esquivar el pollanc.
Bibliografia
Foix, Josep Vicenç. Obres completes. Poesia 1. Barcelona: Edicions 62 (Clàssics Catalans del Segle XX), 1988.
Guerau de Liost. Obra poètica completa. Barcelona: Selecta (Biblioteca Perenne, 32), 1983.
Oliver, Maria Antònia. Joana E. Barcelona: Edicions 62 (El Balancí, 245), 1992.
Pla, Josep. Contraban i altres narracions. Barcelona: Edicions 62 (Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 33),
1980.
Riera, Carme. L’estiu de l’anglès. Barcelona: Proa (A Tot Vent, 438), 2006.
Sagarra, Josep M. de. El cafè de la Marina. Barcelona: Edicions 62 (Les Millors Obres de la Literatura Catalana,
16), 1979.
Salvà, Maria Antònia. Tretze poetes catalans. Barcelona: Laia (Les Eines de Butxaca, 11), 1981.
Torres, Màrius. Poesies. Barcelona: Ariel (Clàssics Catalans, 3), 1964.
68
unitat 9
Text actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
o lu c io n s d e l b loc
S
d’activitats
pàg. 45
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
i
. At reveix-t’h
Literatura
. Comp rova-ho
Literatura
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
dictat. Atreveix-t’hi
Avalua’t i
t x e s
e s f i
de l
o n s 9
l u ci g . 6
S o pà
• Contextualitzar.
• Relacionar.
• Inferir.
• Anticipar.
Taller de producció
nducta.
at, sinó una co
perso nalit
no és un tret de la
at
L’assertivit
Lectura
és els seus orígens sinó també com
Creuen que poden explicar no nom
el perceben els altres.
Zoom
gua
Oficis de llen
Idees
Remissions al bloc
En dos minuts
Literatura
L’any 2004 fou la cultura convidada a la Fira Internacional de Guadalajara (Mèxic), la més impor·
tant de l’Amèrica Llatina, i el 2007, a la Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món.
Taller de producció
El comportament assertiu es basa en uns nivells alts de respecte, cap a si mateix i cap als altres.
Lectura
En un número recent de la revista Behavioral and Brain Sciences sostenen que el somriure és
alguna cosa més que l’expressió d’un sentiment intern.
Oficis de llengua
Una de les coses més fascinants d’aquesta feina és el fet de treballar i pensar de manera col·
laborativa amb estudiants i altres investigadors per trobar respostes conjuntes a les preguntes
que ens plantegem.
etc. A continuació, amb la 5 riodista rus per fer-li una entrevista sobre les seves major de la galta es contrau, fa alçar les comissures
lectura del text, poden investigacions de les expressions facials. «Al final, va dels llavis. Però somriure implica moltes coses més.
veure en quina mesura es dir:“Que és americana?”», recorda Niedenthal. Efec- «Un somriure no és una ganyota flotant, està lli-
confirmen aquestes tivament, ho és. «Llavors, ja deu saber que els som- 30 gat a un cos», diu Niedenthal. De vegades els llavis
hipòtesis. riures americans són tots falsos i els francesos són s’obren i revelen les dents, i de vegades es mante- 7
10 tots sincers.» «Vaja, és molt interessant que m’ho di- nen tancats. Altres vegades s’arruguen els ulls. Hi ha
gui», va contestar Niedenthal diplomàticament. «Tot somriures en què la barbeta s’eleva. En d’altres, la
d’una, em vaig començar a interessar per aquest fet», barbeta descendeix. Catalogar aquestes variacions és
explica. Amb aquest objectiu, Niedenthal i els seus 35 un primer pas important, però no és suficient. Hi ha
col·legues han revisat un gran nombre d’estudis, des investigadors que han intentat anar una mica més
15 de tomografies1 computades fins a observacions de enllà i entendre els estats d’ànim que ocasionen els
caire cultural, i s’han proposat elaborar un nou mo- somriures. Solem considerar-los un senyal d’alegria
del científic del somriure. Creuen que poden explicar i, en efecte, els investigadors han constatat que com
no només els seus orígens sinó també com el perce- 40 més alegres afirmem que ens sentim amb més força
ben2 els altres. En un número recent de la revista Be- contraiem el múscul zigomàtic major. Però aquesta
20 havioral and Brain Sciences sostenen que el somriure observació està lluny de ser una norma ineludible3.
és alguna cosa més que l’expressió d’un sentiment De vegades, quan algú està trist o sent repulsió4 per
intern. alguna cosa, contrau aquest mateix múscul.
216
UNITAT
Emocions i fisiologia és comparant la geometria del rostre d’una perso- • Llegir.
45 80
El vincle que uneix els sentiments i la cara és for- na amb la d’un somriure tipus. Una segona manera • Entendre.
ça misteriós. Al capdavall, per quin motiu qualsevol consisteix a pensar en la situació en què una perso- • Inferir.
sentiment ens hauria de fer encorbar la boca? Dar-
na exhibeix una expressió i jutjar si és la mena de • Plantejar hipòtesis.
win va dedicar anys a reflexionar sobre aquesta pre- context en què caldria esperar un somriure. Però, a
• Concloure.
50 gunta i va afirmar que, en aquest sentit, els rostres 85 parer de Niedenthal, la principal manera amb què
dels primats, que també arquegen la boca, aporten reconeixem els somriures és imitant-los. Quan una
indicis molt valuosos. Darwin sostenia que aquestes persona que somriu mira als ulls algú, aquest algú
expressions també eren somriures. també dibuixa un somriure sense saber-ho. Segons
Els primatòlegs han classificat els somriures Niedenthal, per mitjà d’aquesta imitació s’activen
55 dels primats en unes quantes categories. Nieden- 90 moltes de les regions cerebrals que també s’activen en
thal opina que s’hauria d’elaborar una classificació qui somriu.
equiparable5 dels somriures humans. De vegades els Així doncs, si fer un somriure d’alegria implica
ximpanzés somriuen de plaer; quan les cries juguen que els circuits de recompensa del cervell s’activin,
entre elles, per exemple. Però també somriuen quan mirar un somriure d’alegria també pot estimular
60 intenten reforçar un vincle social amb un altre mem- 95 aquests circuits. D’altra banda, quan imitem un som-
bre de la seva espècie. Niedenthal creu que alguns riure amistós es registra una activitat cerebral dife-
somriures humans es poden classificar en aquestes rent. S’activa una regió del cervell anomenada còrtex
categories i també en d’altres. A tall d’exemple, en orbitofrontal que diferencia entre els sentiments que
esbossar un somriure tímid se sol abaixar la barbe- experimentem amb persones amb qui tenim una re-
65 ta, mentre que quan se somriu per saludar se solen 100 lació estreta i els que experimentem amb la resta. Per
apujar les celles. tant, el còrtex orbitofrontal s’activa quan els pares
De vegades els ximpanzés no somriuen ni per veuen el somriure dels seus propis nadons, però no
plaer ni per establir un vincle social, sinó per de- quan veuen el d’altres. Un somriure dominant ens
mostrar el seu poder. Així, un ximpanzé dominant pot despertar al cervell, doncs, àrees relacionades
70 somriurà ensenyant les dents. Niedenthal sosté que 105 amb emocions negatives.
els humans també exhibim un somriure de poder i De la mateixa manera, és aquesta reproducció
sovint elevem la barbeta com si miréssim els altres dels somriures el que precisament ens permet de-
amb superioritat. tectar els falsos. Quan algú imita inconscientment
El cervell interpreta un somriure fals no experimenta la mateixa activi-
75 Però esbossar una expressió facial no és més que el 110 tat cerebral que quan n’imita un d’autèntic, i aquest
primer pas d’un somriure. La interpretació que l’altre desajust li indica que hi ha alguna cosa que no en-
fa del somriure és igual d’important. El cervell pot caixa. Actualment, la Dra. Niedenthal i els seus col-
recórrer a tres mitjans diferents per distingir un som- legues intenten verificar les prediccions del seu mo-
riure d’alguna altra expressió. Una manera de fer-ho del amb més experiments.
Carl Zimmer. Ara Ciència (28 desembre 2014)
Infereix
Indica el número de la paraula del text que correspon a cada un d’aquests significats:
avorriment, refús igual
radiografia seriada copsen
inevitable
217
Infereix
(4) avorriment, refús
(1) radiografia seriada
(3) inevitable
(5) igual
(2) copsen
218
Comprensió i expressió.
UNITAT
La literatura en els darrers
Literatura Segona meitat del segle xx - anys: context
historicosocial.
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 219
Literatura. Comprova-ho,
exercici 1.
7. 9. Text enregistrat:
Dificulten la comunicació Afavoreixen la comunicació a) «No hi ha camí per a la pau; la pau és el camí.» (Gandhi)
b) «Estimo la humanitat, el que em rebenta és la gent.» (Quino)
a) Encreuar els braços o les c) Fer gestos que acompanyin
cames. el que s’està dient. c) «El dolor compta les hores mentre que el plaer les oblida.» (Jo·
sep Maria Espinàs)
b) Bascular els peus. d) Utilitzar un bon volum de
veu. d) «Perdona sempre el teu enemic. No hi ha res que el faci enfadar
e) Inclinar el cos recolzant-se
més.» (Oscar Wilde)
en una cama. g) Fer que totes les persones
que ens escolten se sentin e) «La paciència és la companya de la saviesa.» (Sant Agustí)
f ) B alancejar-se endavant i
endarrere. mirades. f ) «L’important no és saber-ho tot sinó tenir el telèfon de qui ho
sap.» (José Luis Coll)
h) «Triturar» el llapis, rebregar
el paper, que es té a les g) «Podran arrencar totes les flors, però no podran aturar la pri·
mans, etc. mavera.» (Pablo Neruda)
h) «Quan soc bona, soc bona, i quan soc dolenta, so c molt millor.»
8. Resposta orientativa: (Mae West)
a) picar l’ullet ➝ complicitat i ) «Tot sembla impossible fins que es fa.» (Nelson Mandela)
b) fer botifarra ➝ engegar a dida j) «Si creu vostè que l’educació és cara, provi vostè amb la ig·
norància.» (Derek Curis)
c) fer banyes ➝ maleir algú
k) «La llibertat no és res més que una oportunitat per ser millor.»
d) dits índex i cor aixecats ➝ victòria
(Albert Camus)
e) aplaudir ➝ expressar que una cosa agrada o produeix satisfac·
ció Resposta oberta.
• Llegir. • Revifada editorial: es creen segells, com ara Edicions 62, i es publiquen
• Entendre. revistes adreçades a infants, com ara Cavall Fort.
• Resumir. • Aparició del fenomen de la Nova Cançó: un bon nombre de cantants s’ex-
• Memoritzar. pressaren en la nostra llengua, malgrat les limitacions de la censura.
• Recollir dades. • Aparició d’obres literàries rellevants: Incerta glòria, de Joan Sales; La pell de
• Exposar. brau, de Salvador Espriu; Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga;
La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda; Vacances pagades, de Pere
• Reflexionar.
Quart, i Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster, entre d’altres.
• Valorar.
220 Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
Literatura. Comprova-ho,
exercici 2.
10
UNITAT
Les darreres dècades.
De la dècada dels setanta
a l’actualitat
Els aprenents faran una
lectura atenta de la pàgina,
A partir dels anys setanta la producció editorial creix exponencialment: de 600
títols el 1975 es passa a 3 500 el 1985 i a 11 900 l’any 2010. amb vista a elaborar un
esquema fàcilment
Un dels factors que propiciaren aquest canvi de tendència va ser la normalit- memoritzable. A l’apartat
zació lingüística: l’augment de l’ús públic de la llengua (mitjans de comunica- «i més» se suggereix
ció, activitats culturals...) i la presència del català a l’ensenyament. escoltar el discurs de Quim
Monzó a la Fira del Llibre
A partir dels anys vuitanta i noranta es consolida la producció literària. Hi ha un de Frankfurt del 2007. A
creixement en l’interès per la literatura, l’ofici d’escriptor es professionalitza, es part de la proposta de
creen premis literaris (com ara els premis Octubre, Serra d’Or, Sant Jordi de buscar un adjectiu definidor,
novel·la, etc.), augmenten el nombre d’obres traduïdes i se’n millora la qualitat. els aprenents poden
escoltar-lo com si fos una
Actituds estètiques conferència i prendre’n
apunts, que després poden
A partir de la segona meitat del segle xx i sobretot en el començament del desembocar en un resum.
segle xxi, les actituds estètiques predominants es desdibuixen: També serà interessant que
en facin una audició, en
Cartell creat per Joan Miró per al congrés de
• Les tendències literàries s’universalitzen: la llibertat d’opció, l’exigència for- petits grups, per detectar
Cultura Catalana de 1977.
mal, la transgressió dels límits establerts, la revisió dels clàssics... Cada
els passatges irònics del
escriptor esdevé una veu pròpia que beu de diferents fonts i té referents
discurs i aclarir-los.
diferents.
• Els gèneres literaris es difuminen (prosa poètica, poesia narrativa, poesia • Llegir.
dramàtica, etc.).
• Entendre.
• L’oferta literària creix pel que fa a gèneres i subgèneres, i els best-sellers • Prendre notes.
s’imposen.
• Memoritzar.
Els primers anys del segle xxi, la literatura catalana s’ha vist projectada per • Resumir.
un doble reconeixement internacional. L’any 2004 fou la cultura convidada
• Escoltar.
a la Fira Internacional de Guadalajara (Mèxic), la més important de l’Amèrica
• Analitzar.
Llatina, i el 2007, a la Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món.
• Aclarir.
i més…
Si accedeixes a http://qr.teide.eu/00WI hi
podràs escoltar el discurs que va fer Quim
Monzó en la inauguració de la Fira del
Llibre de Frankfurt del 2007. Una vegada
hagis escoltat el discurs, proposa un sol
adjectiu que el descrigui.
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 221
11
Noms rellevants en la
Noms propis de la literatura
literatura dels darrers cent
anys. Segle xix
1897-1980 1892-1973
Llorenç John R. R.
Joan Marguerite
relació d’autors, amb les Oliver Yourcenar
respectives dates de 1904-1973 1906-1989
Pablo Samuel
naixement (i mort, quan Neruda Beckett
escau). 1908-1983 1912-1994
Mercè Pere
Els aprenents poden 1913-1985
Rodoreda
1913-1960
Calders
Salvador Albert
treballar-ne, per exemple, Espriu Camus
les nacionalitats, les obres 1913-1995 1914-1984
Robertson Julio
més importants i els Davies Cortázar
moviments a què van 1914-1998 1916-2002
pertànyer. Dividits en grups, 1918-1990 Octavio 1919-1998 Camilo José
Manuel de Paz Joan Cela
poden fer les respectives Pedrolo Brossa
recerques i després 1919-2010 1920-2009
Jerome D. Mario
exposar-les a classe. Amb Salinger Benedetti
tota la informació haurien 1922-1972 1922-1992
de fer una valoració global 1922-2010 Gabriel 1924-1984 Joan
José Ferrater Truman Fuster
de l’època i plasmar-la en Saramago Capote
un petit esquema fàcil de 1924-1993 1925-2000
Vicent Carmen
memoritzar. Andrés Martín
Estellés 1926 Gaite 1927-2014
Dario 1928-1999 Gabriel
1927-2015
Fo José García
Günter Agustín Márquez
Grass Goytisolo
1932-2016 1936
Umberto Mario
Eco Vargas
Llosa 1939
1937-2009
Baltasar Joan
1941-2005 1946-1991
Porcel Francesc
Jesús Montserrat
Mira
Moncada Roig
1947 1947
Paul Jaume
Per saber-ne més, pots con-
Auster Cabré sultar: «Qui és qui», de la Ins-
1948 1949 titució de les Lletres Catalanes
1952-1998 Carme Haruki
1952 ( http://qr.teide.eu/00W7 ); «Lle-
Maria- Riera Murakami
Quim
Mercè Monzó tra», de la UOC ( http://qr.teide.
Marçal 1952 1953-2003 eu/00W8) i l’Associació d’Es-
Amy Roberto
criptors en Llengua Catalana
Tan Bolaño
1958 1967 (http://qr.teide.eu/00W9).
Alessandro Amélie
Baricco Nothomb
Segle xx
222 Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
Literatura. Comprova-ho,
exercici 4.
12
UNITAT
Es distingeixen els autors
segons si tenen obra
Altres autors destacats amb obra acabada acabada o no. En petits
grups, els aprenents poden
Joan Sales (Barcelona, 1912-1983) fer una relació de les obres
que coneixen d’aquests
Avel·lí Artís-Gener, Tísner (Barcelona, 1912-2000) autors, i explicar si les
coneixen per iniciativa
Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984)
pròpia o perquè surten al
Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008)
llibre de llengua i literatura,
si en tenen a casa, si els ve
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) de gust llegir-les, etc. En
acabat, poden treure’n
Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003) conclusions, amb l’ajuda
del professor o professora.
Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997)
• Llegir.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003)
• Organitzar.
• Esquematitzar.
• Memoritzar.
Altres autors destacats amb obra inacabada
• Explicar.
Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) • Reflexionar.
• Concloure.
Pere Gimferrer (Barcelona, 1945) • Valorar.
Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947)
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 223
Literatura. Comprova-ho,
exercici 3.
13
Un novel·lista excepcional:
Llorenç Villalonga
Llorenç Villalonga.
(Palma, 1897-1980)
Comprova-ho
Els aprenents faran una
lectura atenta de la
Va néixer en el si d’una família d’antics propietaris
1. Aquí tens l’inici de la novel·la Bearn o la sala de les
rurals. Va estudiar la carrera de Medicina i es va es-
nines. Destaca-hi tres aspectes que t’agradin i tres
informació sobre l’autor per pecialitzar en psiquiatria i psicoanàlisi a París. més que et desagradin.
esquematitzar la informació
Suposat que mai no arribares a venir a Bearn, et diré que
i poder memoritzar-la. Un cop acabada la guerra, es va adonar que el món
es tracta d’una possessió de muntanya situada prop d’un
Després, poden llegir el tradicional mallorquí començava a trontollar a causa llogaret d’unes quatre-centes ànimes que s’anomena,
fragment de Bearn, fixar-se del progrés i del turisme. A partir d’aquest moment, també, Bearn. S’ignora si la possessió prengué el nom
en les formes pròpies de la inicià la mitificació de la seva infantesa i la seva jo- del poble o si fou el poble que rebé el nom de la finca.
varietat mallorquina i donar ventut a Mallorca. Cada any, el dia de Sant Miquel, que és la festa patronal,
el predicador al·ludeix que aquestes terres pertanyien als
les equivalències en la seva senyors des de la Conquista. Potser és veritat, encara que
Amb la seva primera novel·la, Mort de dama (1931),
pròpia varietat dialectal. manquen els documents que ho acreditin. «La nostra es-
va desencadenar una forta polèmica perquè carica-
També poden intentar tirp –solia dir don Toni– és tan antiga que no té data. Es
turitzava la decadència de l’aristocràcia rural de les perd dins la fosca.» La tradició oral, emperò, que els ha
elaborar un retrat per escrit
Illes dels anys vint. fet respectables i indiscutibles, no ha arribat a ésser reco-
del narrador, a partir dels
neguda oficialment. S’han de comprendre: manquen els
detalls que forneix el text. Després de la Guerra Civil publicà Bearn o la sala de documents. Els senyors, excepte don Toni, que va sortir
Aquesta activitat, les nines, que va aparèixer primer en castellà (1956) afrancesat, foren sempre bastant indiferents en matèria
individual, pot donar i després en català (1961); aquesta és l’obra clau de d’erudició. Encara no fa cent cinquanta anys, un dels re-
lloc a comparacions besavis, don Toni també de nom, fou un esperit primitiu
l’autor i la que reflecteix millor l’enyorança que sentia
del qual conten moltes malifetes, encara que segurament
i justificacions. per un món que estava en via de transformació. n’hi posen més que no en feia. Els vells recorden una glo-
sa que diu així:
• Llegir. A més d’aquestes, també en va publicar d’altres,
com L’àngel rebel (1961), Desenllaç a Montlleó Jesús es troba en el cel
• Entendre. i a Moreria l’infeel.
(1963), La Lulú o la princesa que somreia a totes les
• Cercar. A l’infern hi ha el Dimoni
conjuntures (1970), Lulú regina (1972), El misantrop i a Bearn hi viu don Toni.
• Redactar. (1972) o Un estiu a Mallorca (1975), que ja palesen
• Explicar. obertament l’enfrontament entre el món que s’acaba El senyor se’n reia, d’aquestes coses. «Al manco
–deia– aquest no perdia el temps.» Els altres avantpassats
• Comparar. (la raó, l’ordre) i la desfeta a què s’aboca la societat.
foren més assenyats. Vivien al camp. Ignoraven o desde-
• Concloure. nyaven els refinaments de Ciutat. Ciutat, en correspon-
dència, els ignorava a ells.
Des del poble a Bearn, a peu, hi ha prop d’una
horeta de camí, emperò les cases no es veuen fins que hi
som damunt, degut als accidents del paratge. Bearn està,
doncs, imaginativament, enfora de remeis. Les terres són
pobres, plenes de roquissars i boscos salvatges. Aquí, farà
ja trenta-vuit anys vaig venir al món, fill d’un jornaler i
d’una collidora. No conserv memòria dels meus pares. De
ma mare he sentit a dir que fou molt bella, amb els ulls
negres. Als set anys em destinaren a guardar porcs, però
el senyor disposà quasi tot d’una que m’enviassin a un
col·legi de Ciutat. Record com si fos ara la feta.
Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines (1961)
Llorenç Villalonga al saló de casa seva a Mallorca.
224 Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
Literatura
1. Resposta oberta.
14
UNITAT
Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986) Joan Oliver, un senyor de
Sabadell.
La seva obra poètica va aparèixer publicada sota el pseudònim de Pere Quart, i la prosa i el teatre, amb el seu nom
real, Joan Oliver. Va estudiar Dret, però ben aviat va manifestar el seu interès per la literatura i, juntament amb altres
joves de Sabadell, va formar l’anomenat Grup de Sabadell. Amb aquest grup va fundar l’editorial La Mirada i va col-
Els aprenents poden llegir
i prendre nota de la breu
laborar al Diari de Sabadell. informació biogràfica,
i passar a resoldre la
L’any 1939 es va exiliar a França i al cap d’un any va marxar cap a Santiago de Xile, on va fundar l’editorial El Pi de les proposta de l’activitat
Tres Branques. L’any 1948 va tornar a Catalunya i va ser empresonat durant dos mesos i mig. «Comprova-ho». L’exili és
un tema d’actualitat ara
La primera etapa poètica consta de Les decapitacions (1934), que va significar un enfrontament amb la seva classe
(exiliats sirians, africans,
social, la burgesia, i Bestiari (1937), obra en què presenta una sèrie d’animals i situacions a través de jocs de parau-
etc.), com ho era després
les. La segona etapa es va caracteritzar per un apropament a la poesia simbolista. A Saló de tardor (1947) i Terra de
naufragis (1956) trobem temes com l’enyor, l’exili i la mort, amb un to elegíac i reflexiu.
de la Guerra Civil. Els
aprenents poden
Vacances pagades (1960), un dels seus llibres més destacats, va suposar un retorn als orígens, ja que hi tornem a reflexionar i ordenar un
trobar el seu característic humor irònic, tot i la reflexió que fa sobre ell mateix i la societat del moment. seguit de paraules que els
suggereixi la situació d’un
D’entre les obres teatrals destaquen Allò que tal vegada s’esdevingué (1936), La fam (1938) –la seva obra més ce- exiliat.
lebrada, en què opinava sobre temes polítics com el lideratge o la corrupció– i Ball robat (1956), la història de tres
matrimonis burgesos que fracassen com a persones. • Llegir.
• Comprendre.
• Justificar.
Comprova-ho
• Reflexionar.
2. Escull, d’entre els següents, els cinc mots amb què resumiries les idees principals que transmet el poema
i justifica la tria: dolor, exili, vitalitat, conformitat, tristesa, enyorança, discreció, esperança, humilitat, viatge, • Enumerar.
nostàlgia, confiança, absència...
Corrandes d’exili
Una nit de lluna plena A Catalunya deixí Que els pins cenyeixin la cala,
tramuntàrem la carena, el dia de ma partida l’ermita dalt del pujol;
lentament, sense dir re... mitja vida condormida; i a la platja un tenderol
Si la lluna feia el ple l’altra meitat vingué amb mi que bategui com una ala.
també el feu la nostra pena. per no deixar-me sens vida. *
* * Una esperança desfeta,
L’estimada m’acompanya Avui en terres de França una recança infinita.
de pell bruna i aire greu i demà més lluny potser, I una pàtria tan petita
(com una Mare de Déu no em moriré d’enyorança que la somio completa.
que han trobat a la muntanya). ans d’enyorança viuré. Pere Quart, Saló de tardor (1947)
* *
Perquè ens perdoni la guerra, En ma terra del Vallès
que l’ensagna, que l’esguerra tres turons fan una serra,
abans de passar la ratlla, quatre pins un bosc espès,
m’ajec i beso la terra cinc quarteres massa terra.
i l’acarono amb l’espatlla. «Com el Vallès no hi ha res.»
* *
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 225
15
Mercè Rodoreda, la
Mercè Rodoreda
novel·lista més traduïda.
(Barcelona, 1908 - Girona, 1983)
Els aprenents segurament
ja coneixen aquesta autora
A l’edat de nou anys va haver d’abandonar l’escola perquè havia de cuidar
el seu avi; és, doncs, una escriptora de formació autodidacta. Va col·laborar,
i la seva obra més amb articles i contes, en diverses publicacions: La Revista, Mirador, La Revis-
important, que s’ha portat ta de Catalunya i Meridià.
al cinema i s’ha posat en
escena moltes vegades. A partir de l’any 1932, va publicar la primera novel·la, Soc una dona honrada?,
Per completar la proposta seguida de tres més, que l’autora va rebutjar en bloc perquè les va considerar
de l’activitat «Comprova-ho», de poca vàlua.
els aprenents podrien
aprofitar la lectura del La guerra del 1936 va estroncar tota aquesta trajectòria i, com molts intel-
lectuals republicans, començà el traumàtic camí de l’exili. Finalment, l’any
fragment per recollir els
1954 es va instal·lar a Ginebra i va reprendre l’activitat literària. És una de
passatges que permetessin
les novel·listes més universals i les seves obres s’han traduït a més de trenta
descriure la personalitat de
llengües.
la protagonista, la Natàlia.
Poden discutir-los en grup Aloma és la primera novel·la que l’autora va considerar reeixida. Hi trobem ja
i després fer-ne una els temes que tractarà en novel·les posteriors: la condició social i personal de
redacció individual. la dona, el desengany amorós, una visió desencisada de la vida...
Mercè Rodoreda en un retrat fotogràfic
de joventut.
Amb La plaça del Diamant (1962) va començar la seva etapa de maduresa,
amb novel·les i contes d’una profunda interiorització psicològica: El carrer de
les Camèlies (1966), Jardí vora el mar (1967), el recull de contes La meva
Cristina i altres contes (1967) i, sobretot, Mirall trencat (1974), la novel·la de la
vellesa i de la mort.
Les seves darreres obres són Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra...
(1980) i la pòstuma La mort i la primavera (1986).
Comprova-ho
3. Anota tota la informació que puguis extreure del text sobre els tres personatges que hi intervenen (Julieta,
Natàlia –noia– i Quimet –noi–).
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja
les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols.
Jo no tenia ganes d’anar a ballar, ni tenia ganes de sortir, perquè m’havia passat el dia despatxant dolços, i les
puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perquè coneixia la
Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no
vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a
baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braçalets
rotllana que feien joc amb les arracades i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d’hule, amb la
tanca com una petxina d’or.
226 Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
16
UNITAT
• Llegir.
• Comprendre.
Quan vam arribar a la plaça els
músics ja tocaven. El sostre estava guar- • Memoritzar.
nit amb flors i cadeneta de paper de tots • Observar.
colors: una tira de cadeneta, una tira de
flors. Hi havia flors amb una bombeta a • Enumerar.
dintre i tot el sostre era com un paraigua • Descriure.
a l’inrevés, perquè els acabaments de les
• Redactar.
tires estaven lligats més enlaire que no pas
el mig, on totes s’ajuntaven. La cinta de
goma dels enagos, que havia patit molt per
passar-la amb una agulla de ganxo que no
volia passar, cordada amb un botonet i una
nanseta de fil, m’estrenyia. Ja devia tenir
un senyal vermell a la cintura. De tant en
tant respirava fort, per eixamplar la cinta,
però així que el vent m’havia sortit per la
boca, la cinta tornava a fer-me el martiri.
L’entarimat dels músics estava voltat d’es-
parreguera fent barana i l’esparreguera es-
tava guarnida amb flors de paper lligades Fotograma de la pel·lícula La plaça del diamant (1982).
amb filferro primet. I els músics suats i en
mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu pare casat amb una
altra. El meu pare casat amb una altra i jo sense la meva mare que només vivia per tenir-me atencions. I el meu
pare casat i jo joveneta i sola a la plaça del Diamant, esperant que rifessin cafeteres, i la Julieta cridant perquè la
veu li passés per damunt de la música, ¡no seguis que et rebregaràs!, i davant dels ulls les bombetes vestides de
flor i les cadenetes enganxades amb pasta d’aigua i farina i tothom content, i mentre badava una veu a l’orella va
dir-me, ¿ballem?
Mig d’esma vaig contestar que no en sabia i em vaig girar a mirar. Em vaig topar amb una cara que de
tan a prop que la tenia no vaig veure prou bé com era, però era la cara d’un noi. És igual, em va dir, jo en sé molt
i n’hi ensenyaré. Vaig pensar en el pobre Pere que en aquelles hores estava tancat al soterrani del Colón fent la
cuina amb davantal blanc, i vaig fer el disbarat de dir:
–¿I si el meu promès ho sap?
Aquell noi es va acostar encara més a la vora i va dir rient, ¿tan petita i ja té promès? I quan va riure els
llavis se li van estirar i li vaig veure totes les dents. Tenia uns ullets de mico i duia una camisa blanca amb ratlleta
blava, amarada sota dels braços, i amb el botó del coll descordat. I aquell noi tot d’una se’m va girar d’esquena i
es va aixecar de puntetes i es va decantar d’una banda a l’altra i es va tornar a girar de cara a mi i va dir, dispensi,
i es va posar a cridar, ¡Ei!... ¿que m’heu vist l’americana? ¡Estava al costat dels músics! ¡En una cadira! ¡Ei!... I
em va dir que li havien pres l’americana i que tornava de seguida i si volia fer el favor d’esperar-lo. Es va posar a
cridar, ¡Cintet!... ¡Cintet!
Mercè rodoreda, La plaça del Diamant (1962)
Comprova-ho
4. Extreu un parell de característiques estilístiques que destacaries del text que has llegit.
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 227
Literatura. Atreveix-t’hi,
exercici 1.
4. Monòleg interior.
Diàleg integrat.
17
Literatura. Atreveix-t’hi,
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
exercici 2. 228
5. Resposta oberta, tot i que es poden destacar, entre d’altres, els aspectes següents:
• inversemblança feta versemblança
• sorpresa final (realitat)
• llenguatge col·loquial
18
UNITAT
El poeta més influent:
Salvador Espriu
Salvador Espriu.
(Santa Coloma de Farners, 1913 -
Barcelona, 1985)
Comprova-ho Espriu és el poeta més
conegut de la seva
Va estudiar Dret i Història antiga, tot i que la seva vocació
des de ben jove fou la literatura. La guerra va marcar pro- 6. Redacta en cent paraules la idea que generació. Els aprenents
transmet l’autor en el poema següent: poden cercar versions
fundament la producció literària del poeta i és de la post-
guerra d’on va extreure els temes principals de tota la seva de poemes seus (de
Assaig de càntic en el temple
obra: el pas del temps, la mort, la persecució política i lin- Raimon, per exemple)
Oh, que cansat estic de la meva i també en poden trobar
güística, i la lluita fratricida.
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n
fragments de
Tot i que de ben jove va escriure algunes obres en prosa, nord enllà, representacions
com El doctor Rip (1931), Laia (1932) o Ariadna al laberint on diuen que la gent és neta dramàtiques a la xarxa.
grotesc (1935), les seves obres més representatives són i noble, culta, rica, lliure Per completar la proposta
els llibres de poemes i les obres teatrals publicats després desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
de l’activitat «Comprova-ho»,
de la Guerra Civil.
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu, els aprenents poden agrupar
així l’home que se’n va del seu indret», els adjectius del poema en
El conjunt de l’obra poètica és força unitari, ja que el tema
mentre jo, ja ben lluny, em riuria dues columnes, segons
central és la reflexió sobre la mort. A Cementiri de Sinera de la llei i de l’antiga saviesa
(1946) el poeta camina cap al cementiri, la mort, tot evo-
que tinguin valors positius
d’aquest meu àrid poble.
cant diferents indrets del paradís perdut de la infantesa, Però no he de seguir mai el meu somni o negatius. A continuació,
Sinera, perduts arran de la guerra i recuperats per mitjà i em quedaré aquí fins a la mort. poden buscar antònims per
del record. Car soc també molt covard i salvatge a cada un dels adjectius.
i estimo a més amb un
desesperat dolor
A El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955) el • Llegir.
aquesta meva pobra,
tema de la mort i la desolació continuen presents. L’any bruta, trista, dissortada pàtria. • Comprendre.
1960 va publicar La pell de brau, el llibre més polític, on
Salvador espriu, El caminant i el mur (1954) • Esquematitzar.
analitza la situació historicosocial de Sepharad (Espanya
• Memoritzar.
en hebreu) arran de la guerra i l’anihilament dels vençuts.
• Seleccionar.
En el teatre destaquen quatre obres: Antígona (1939, però • Redactar.
no editada fins l’any 1955), en què basant-se en aquest
mite grec fa una crítica de la Guerra Civil; Primera història
d’Esther (1948), la seva obra teatral més reeixida, en la
qual fa un paral·lelisme entre la persecució del poble jueu i
el poble català; Ronda de mort a Sinera (1966), on fa una
reflexió sobre la mort amb personatges mítics de Sinera;
i Una altra Fedra si us plau... (1978), en què fa una anàlisi
del mite clàssic.
i més…
Literatura. Atreveix-t’hi,
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 229 exercici 3.
6. El poema s’estructura en tres parts. A la primera, el poeta expressa el seu desig de marxar nord enllà.
A la segona, recorda que el poble desaprovaria aquesta fugida, de manera que el poeta, obedient,
restarà al país perquè és més gran l’amor que sent que el desig de marxar.
19
• Llegir. Comprova-ho
• Comprendre.
7. Busca en el text coincidències amb pensaments o emocions que hagis experimentat alguna vegada.
• Esquematitzar.
• Seleccionar. Escriure? Mereixia aquest nom el que jo feia? Tenia vint-i-cinc anys i em sentia la vocació de crear, però me’n fal-
tava desesperadament l’habilitat. De fet, travessava una crisi. Tota la meva vida, des de la guerra fins als vint-i-vuit
• Inferir.
anys, seria una llarga crisi d’inquietud. Era incapaç de fer res. Què eren les dues o tres dotzenes de contes, els dos
• Concloure. o tres-cents poemes que havia escrit? Ja no en quedava gairebé res. En moments de lucidesa crítica ho havia anat
destruint tot, gairebé tot. Em faltaven mitjans per a expressar-me, i jo no me n’adonava. No m’havia comprès, encara.
• Redactar.
I de les meves novel·les començades, què? Fragments, fragments i més fragments que no em sentia amb ànims de
completar. Mai no podia arribar al final. Una desgana immensa, un disgust profund m’obligava a interrompre totes
les empreses de llarga alenada que emprenia, al principi amb fe, després ja sense ni això. Per endavant, presumia el
fracàs. Què em passava? Sabia que dintre meu hi havia coses, coses que volien ésser dites, que tot un món vivia en
les meves entranyes, un món que em turmentava amb la seva urgència d’ésser, i jo romania amb les mans caigu-
des al llarg del cos, incapaç de donar-li forma. M’ignorava. Ignorava la meva voluntat que un dia sorgiria poderosa
per trencar tots els obstacles, ignorava que hi havia una manera de fer meva, amagada en qualque replec del meu
esperit... Sofria de les llargues hores de meditació, sofria de la meva incapacitat quan, la ploma a la mà, el món que
il·luminava encara no era el meu món i jo ho sabia. No creia en mi. Em veia com un d’aquests eterns aficionats als
quals un miratge empeny cap a un destí que no és el seu, cap a un camp d’activitat on sempre són rebutjats. Però
jo perseverava, per inèrcia, per ràbia, per disgust. Què podia fer? D’altra banda, hi havia els llibres, aquests enemics.
Acabarien per ésser-ho. Em passava els dies llegint, devorant... La meva fretura era insana. Arribà un moment que
no sabia fer res més que llegir. Em faltava temps per a la meditació reposada, em faltava temps i valor per cercar en
les pregoneses de la meva vida què era i què volia. Em perdia en superfície. Cada dia aprenia una manera de fer les
coses que no era la meva, cada dia recollia un missatge que em torbava... Aleshores?
Manuel de pedrolo, Avui es parla de mi (1966)
230 Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
7. Resposta oberta.
20
UNITAT
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) Joan Brossa: el poeta de la
màgia.
A l’edat de disset anys va ingressar a l’exèrcit republicà i va servir al front de Llei-
da. Un cop a Barcelona, va fer els primers tempteigs literaris mentre treballava
com a gravador, ofici propi del seu pare. Més tard, va entrar en contacte amb
Ai en
la ciutat de Barcelona,
moltes altres de
Josep Vicenç Foix i Joan Miró, i es relacionà amb altres artistes plàstics, amb els Catalunya, hi ha poemes
quals formaria el grup Dau al Set, com Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies visuals de Joan Brossa.
i Joan-Josep Tharrats. La Fundació Joan Brossa
(http://qr.teide.eu/01BW )
A partir del 1975, i coincidint amb el final de la dictadura del general Franco, s’encarrega de difondre la
els escriptors més joves van contribuir a difondre la seva obra. La seva ac-
seva obra i organitza visites
tivitat artística abraçà camps tan diversos com la il·lustració, el cartellisme,
regulars per veure-la. Els
l’escultura i la intervenció en projectes musicals i cinematogràfics, i se’l coneix
aprenents podrien
per la poesia escrita, la poesia visual i la poesia escènica. i més…
consultar el web d’aquesta
L’obra de Joan Brossa s’aplega en diferents volums que recullen bona part de A http://qr.teide.eu/00UT fundació i fer algun
la seva creació. Poesia rasa (1970) inclou disset llibres escrits entre el 1943 i el podràs veure alguns exemples d’aquests recorreguts
1959; Poemes de seny i cabell (1977) aplega vuit llibres escrits entre el 1957 i de poesia visual i poemes explicats per tenir una visió
el 1963; Rua de llibres (1980) recopila set llibres escrits entre el 1964 i el 1970, objecte de Joan Brossa. ben diferent de la poesia.
i Ball de sang (1982) inclou vuit llibres escrits entre el 1941 i el 1954. A l’activitat «Comprova-ho»
el poema conté un munt de
verbs aplicats a l’animal
Comprova-ho equivocat. Els aprenents
8. Llegeix el poema i justifica’n, en dues ratlles, el títol. poden recompondre’ls,
Carnaval individualment, i després
comparar-ne els resultats
L’ocell miola
El gat esbiega en comú.
La cabra renilla
El cavall bramula • Llegir.
La vaca bela
• Comprendre.
El xai lladra
El gos gruny • Esquematitzar.
El porc udola
• Seleccionar.
El llop brama
El ruc bruela • Recompondre.
El toro piula • Justificar.
El pollet rauca
La granota parrupa • Redactar.
El colom mugeix
El bou cloqueja
L’oca enraona
L’home escataina
La gallina refila...
Si la igualtat comporta identitat,
només som un de sol.
Joan Brossa, Passat festes (1995)
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 231
Literatura. Comprova-ho,
exercici 5.
21
Gabriel Ferrater: un poeta Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972)
atípic.
La biblioteca familiar el va incentivar en la seva vocació intel·lectual i sempre va mostrar una gran capacitat per a l’au-
Els aprenents hauran
d’ampliar la breu
toaprenentatge. Va col·laborar en revistes com a crític i traductor. El 1963 es va traslladar a Hamburg per exercir de
lector d’una editorial.
informació de la pàgina,
per exemple entrant a La seva obra poètica es concentra en els llibres Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos
http://qr.teide.eu/01BX. (1966), que es recullen en un sol volum anomenat Les dones i els dies, publicat l’any 1968. Pòstumament, es van
La poesia de l’autor no publicar reculls de textos de la seva faceta com a crític i estudiós.
s’ajusta a les normes
clàssiques relatives a la Comprova-ho
rima i l’estrofa, com poden 9. Llegeix el fragment següent i indica-hi els versos que consideris més ben aconseguits de forma o de fons:
veure a l’activitat que es
proposa. Un cop llegit i In memoriam
comentat el poema, els Quan va esclatar la guerra, jo tenia
aprenents poden provar catorze anys i dos mesos. De moment
d’imaginar com haurien no em va fer gaire efecte. El cap m’anava
tot ple d’una altra cosa, que ara encara
viscut, als catorze anys, jutjo més important. Vaig descobrir
l’esclat d’una guerra, i Les Fleurs du Mal, i això volia dir
plasmar-ho en una la poesia, certament, però
redacció de cent paraules. hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne
i és la que compta. La revolta? No.
Així en deia aleshores. Ajagut
• Llegir. dins d’un avellaner, al cor d’una rosa
• Comprendre. de fulles moixes i molt verdes, com
pells d’eruga escorxada, allí, ajaçat
• Reflexionar. a l’entrecuix del món, m’espesseïa
• Justificar. de revolta feliç, mentre el país
espetegava de revolta i contra-
• Redactar.
revolta, no sé si feliç, però
més revoltat que no pas jo. La vida
moral? S’hi acosta, però se’m fa ambigu.
Potser el terme millor és l’egoisme,
i és millor recordar que als catorze anys
hem de mudar de primera persona:
ja ens estreny el plural, i l’exercici
de l’estilita singular, la nàusea
de l’enfilat a dalt de si mateix,
em sembla un bon programa pel futur.
Després venen els anys, i feliçment
també s’allunyen, i se’ns va cansant
la mà que acaricia el front tossut
de l’anyell íntim, i ve que adoptem
aquest plural, no sé si de modèstia,
que renuncia al singular, se’n deixa,
però agraint-lo i premiant-lo. Prou.
[...]
Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)
232 Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
9. Resposta oberta.
22
UNITAT
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) L’assagista més brillant:
Joan Fuster.
El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València i els va
combinar amb la formació autodidacta, que l’hauria d’abocar a la feina de
crític i columnista a la premsa escrita. Del 1946 al 1956 va exercir d’advocat
Els aprenents poden fer la
lectura dels apunts
a Sueca i va fer col·laboracions periòdiques a la premsa. El 1955 publicà l’as- biogràfics de Joan Fuster
saig d’estètica El descrèdit de la realitat. i extreure’n les idees
principals. Es fixaran en el
L’obra de Fuster es caracteritza per l’amplitud i diversitat de temes, però tam- títol d’un llibre, Causar-se
bé de gèneres. d’esperar, que pot semblar
un error tipogràfic (causar
Va destacar en l’assaig llarg (El descrèdit de la realitat, 1955; Les originalitats,
per cansar). Els aprenents
1956), però també en l’aforisme (Judicis finals, 1960) i el dietari íntim (Inda-
gacions possibles, 1958; Causar-se d’esperar, 1965). El 1962 publicà Nosal-
poden cercar a la xarxa, en
tres, els valencians, llibre essencial per conèixer la història i la cultura del País diccionaris, etc., per
Valencià. Dels escrits d’història i crítica literària cal destacar els estudis sobre descobrir què vol dir
sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Joan aquest títol.
Salvat-Papasseit, Josep Pla i Salvador Espriu. Joan Fuster.
• Llegir.
• Comprendre.
Comprova-ho
• Esquematitzar.
10. Llegeix el text i, a la manera de Fuster, exposa la teva opinió sobre qualsevol objecte o estri de la vida
• Investigar.
quotidiana que creguis que es mereix un comentari.
• Comprovar.
Cadira
• Observar.
La constatació és fàcil de fer: basta fullejar una història –il·lustrada, no cal dir-ho– del moble. Ens hi ratifica- • Redactar.
ríem, de seguida, en qualsevol visita a algun museu de pintura figurativa o d’arts menors, on en imatges o en
realitat es conserven testimonis de les formes de seient utilitzades pels nostres avantpassats. I fins i tot avui
mateix, en moltíssimes cases d’aquestes latituds, en la majoria potser, encara hi trobarem models de cadires
ben significatius. La conclusió que s’imposa, ja l’endevinarà el lector. L’home occidental, tan ric en inventiva per
a certes coses –mitologia, metafísica, literatura, art, guerra, opressió, etc.–, ha mostrat al llarg dels segles una
singular falta d’imaginació per a tot allò que feia referència al seu confort més immediat. No es tracta solament
de cadires, però el cas de les cadires resulta un indici d’especial visibilitat. Sembla, en efecte, que la nostra gent
s’ha assegut sempre damunt d’artefactes la característica primera dels quals ha estat el format inhòspit. Sembla
com si, durant centúries i centúries, ningú no s’adonà que, en general, el fet de seure respon a una necessitat de
descans, i que aquest descans depèn de la posició del cos.
Amb respatllers més o menys perpendiculars, i culs plans, i dimensions inconcebibles, les cadires i els
setials que han vingut succeint-se amb les generacions de la nostra societat fan l’efecte d’haver estat construïts
prescindint d’aquella exigència elemental. Seure en una cadira gòtica degué ser un turment, o quasi; seure en
una cadira isabelina no suposà, després de tot, un avenç massa enèrgic.
És clar que hi havia hagut, que hi hagué progrés: progressos. Tanmateix, podem creure que aquests pro-
gressos no es devien a una solució metòdica i racional dels problemes que s’hi plantejaven. La inclinació del
tors de la persona sedent, el major o menor desembaràs de les seves cames, la justa flexió dels genolls, són
factors que intervenen en la relaxació muscular buscada amb el repòs de la cadira. En l’evolució històrica del
moble comprovem que sí, de mica en mica, hom va descobrint les facilitats oportunes perquè el repòs ansiat es
produeixi en millors condicions.
Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964)
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 233
23
Després de la lectura
de la informació de la vida
Va començar a escriure de ben jove. La guerra el va obligar a interrompre els
estudis, però no va abandonar la seva passió pels llibres i la lectura. Un cop
i l’obra del poeta, que acabada la guerra, va exercir oficis diversos: va fer de forner, com el seu pare,
poden esquematitzar per d’orfebre, de mecanògraf i d’ordenança. Interessat per les lletres, va cursar
recordar-la millor, poden la carrera de Periodisme i el 1948 va començar a treballar com a periodista al
abordar l’activitat que diari Las Provincias. Els temes recurrents en la seva poesia són l’amor, la mort
proposa el «Comprova-ho». i el sexe. Els seus poemes mostren els sofriments de la societat valenciana
Per ampliar-la, poden que viu quotidianament la fam, la repressió, la ràbia i la impotència.
seleccionar totes les i més…
formes (lèxiques Ciutat a cau d’orella (1953) va ser el seu primer llibre. El 1956 va escriure La
nit, suscitat per la mort d’una filla. Més tard, van sortir a la llum Donzell amarg Mira aquest reportatge
o morfològiques)
(1958) i L’amant de tota la vida (1966). L’any 1971 publicà cinc llibres: La clau (http://qr.teide.eu/00WJ ) sobre
de la varietat valenciana,
que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d’exilis, Primera audició i Vicent Andrés Estellés i apunta
i donar-ne l’equivalent en
L’inventari clement. L’any 1996 es va publicar pòstumament l’extensa obra tres dades del poeta que
altres varietats dialectals.
Mural del país Valencià, en què homenatja pobles, paisatges i personatges t’hagin sorprès.
històrics valencians.
• Llegir.
• Comprendre.
• Esquematitzar. Comprova-ho
• Seleccionar. 11. Llegeix el poema i descriu breument el tipus de societat que retrata.
• Visionar. Fundacions de la ràbia
• Escoltar.
Lentament edifique i dolorosament
• Recitar. aquest cant, que és un cant, més que d’amor, de ràbia,
d’una ràbia que funda les dinasties bíbliques,
• Enregistrar.
d’una ràbia que crea, més que els versos, els pobles.
És la ràbia d’un poble o la ràbia d’uns pobles
creuats de banda a banda pel senyal de la guerra,
una vida precària, un amor clandestí,
les paraules ocultes cautament als calaixos,
tot allò que no fou possible i és possible,
i hauria estat possible, però no fou possible,
com si únicament ara l’aigua arribàs a l’àtic.
No ens podíem besar si no era ocultament,
i si no ens sorprenia la Moral d’uniforme
i si era a la platja la Moral a cavall.
Hòmens d’ordre vigilen de reüll el que escrius, i més…
els hòmens que s’han fet grossos en la postguerra.
Hem pecat per això, perquè no se’ns deixava Accedeix a http://qr.teide.
existir plenament, amar-nos plenament
eu/00WK i escolta el poeta
amb aquell impudor que la vida demana,
aquell amor capaç de fondre tots els ploms, recitant «Assumiràs la veu d’un
rebentar les perilles, deixar el món a fosques. poble». Tot seguit, prepara la
Vicent andrés estellés, Llibre de meravelles (1971) lectura del poema i enregistra’t.
234 Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
24
UNITAT
Baltasar Porcel Baltasar Porcel: un
lletraferit del Mediterrani.
(Andratx, 1937 - Barcelona, 2009)
Escriptor, periodista i crític literari. Autor de novel·les i contes, de llibres de Els aprenents tenen ocasió
de comprovar la qualitat
viatges, proses narratives, articles d’opinió, entrevistes i teatre. Amb la seva
obra narrativa va bastir un món mediterrani. Dins d’aquest univers literari, hi del periodisme de Baltasar
sobresurt el cicle d’Andratx, en què mitifica el seu poble nadiu, a partir del qual Porcel consultant el web
articula una metàfora de la condició humana. En paraules seves, «L’home i les del diari La Vanguardia,
seves passions, vet ací la motivació fonda de les meves novel·les. I desplega- periòdic en el qual
da a través d’espais humans diversos». col·laborà durant dècades.
Per ampliar la proposta de
Entre les seves novel·les destaquen La lluna i el «Cala Llamp» (1963), Els argo- l’activitat «Comprova-ho»,
nautes (1968), Difunts sota els ametllers en flor (1970), Cavalls cap a la fosca els aprenents poden
(1975), Les primaveres i les tardors (1986), El cor del senglar (2000), L’Empe- Baltasar Porcel. redactar, seguint l’estil del
rador o L’ull del vent (2001), Olympia a mitjanit (2004) i Cada castell i totes les
fragment, una possible
ombres (2008).
continuació en què en
Quim Bibiloni i el seu fill
Comprova-ho veuen el mariner genovès
12. Enumera les accions detallades en la declaració que fa Quim Bibiloni i exposa-les oralment. Compara la teva
i el salven.
exposició amb les de la resta de la classe.
• Llegir.
El dia d’abans d’ahir que era el disset dia de novembre d’aquest present any de Gràcia de 1741 el pescador
Quim Bibiloni i el seu fill Naçari procediren al salvament d’un mariner genovès entre la platja de Les Dunes i el • Comprendre.
Port, i damunt les quals anormals circumstàncies s’han personat avui a declarar davant l’oficial major d’aquesta • Esquematitzar.
molt noble Universitat d’Andratx, per expressar les seves peticions i preveure possibles i ulteriors reclamacions.
• Enumerar.
«Primo. Declaro tenir per nom Quim Bibiloni, fill que soc de Galcerà Bibiloni, calafat, desaparegut amb la
galera El Vent rumb a la costa algerina, i que estic a l’edat de cinquanta anys, vidu de Simona Puigserver que en • Redactar.
pau descansi, per l’ànima de la qual vaig disposar una missa perpètua a l’altar dels Àngels Custodis, i havent
un fill únic i cinc de difunts, que desitjo i reso perquè també tinguin la pau del descans, essent el meu ofici el
de pescador i essent jo veí d’aquesta noble vila i de la barriada del Collet Roig.
»Declaro que el matí del dia quinze vam partir cap a Les Dunes el meu fill Naçari, de tretze anys, i jo el
declarant, portant a l’esquena els fardells de les xarxes, amb el propòsit de calar-les a la costa, i que ens aturà-
rem a menjar devora la Font del Gos i que allí tinguérem de disparar tres arcabussades per espantar dos homes
encapotats que rondaven sense respondre a les moltes salutacions que en nom del Senyor els vam dirigir i que
vam suposar eren els germans Calatraví, bandejats per la Justícia. Llavors va tancar-se el cel perquè de la mar
venien núvols negres, amb gran pressa, i aire fred.
»Arribats a Les Dunes a l’horabaixa, succeïa que la mar es presentava ja picada a causa del dit mal temps,
que provenia tramuntanenc, pel que vam decidir no calar i esperar el dia pròxim, i dormírem a la barraca que
tenim a la caleta de Na Cargola. Per la nit oírem créixer les ones en la foscor, que era força espessa, i el vent
amb gotim ens apagà el foc per diverses vegades.
»A l’alba la mar s’havia enarborat en grans crestes negres i els cels estaven baixos i bruts. El meu fill, el dit
Naçari, va sortir a la punta a satisfer necessitats corporals i en estant acotat va veure com un vaixell navegava i
giragonsava per davant l’escull d’Es Geperut. Va avisar-me Naçari i jo vaig anar-hi també a mirar. Era un vaixell
de dos pals, però ja sense cap d’ells i amb tot el velam perdut, que girava i s’enfonsava i tornava a aparèixer
enfilat al llom de l’onatge. Ens semblà besllumar una persona a la coberta i cap al migdia, mentre dinàvem de
pa amb oli i olives i peix salat, el vaixell ja havia desaparegut de la nostra vista, sense que poguéssim saber si
per naufragi o derivació cap a altres aigües.
Baltasar porCel, Cavalls cap a la fosca (1975)
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 235
25
236 Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
Literatura. Atreveix-t’hi,
exercici 4.
26
UNITAT
El narrador de Mequinensa:
Jesús Moncada
Jesús Moncada.
(Mequinensa, 1941 - Barcelona, 2005)
De ben jove va combinar l’afició per narrar històries amb el dibuix i la pintura. Els aprenents poden cercar
informació a la xarxa sobre
Per poder dedicar-se a la literatura i a la pintura, es va traslladar a Barcelona i
va començar a treballar en el món editorial. la construcció del pantà de
Mequinensa i les
En la seva obra recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de conseqüències que
l’antiga població de Mequinensa –ara soterrada sota les aigües del riu Ebre–. comportà per a la població:
És autor dels llibres de contes Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de Mequinensa és el món
la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999), així com de les novel·les Camí literari i mític de l’autor.
de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1991) i Estremida memòria (1997).
Per completar la proposta
de l’activitat «Comprova-ho»
els aprenents poden
Comprova-ho
identificar els trets de la
14. Llegeix l’inici de la novel·la Camí de sirga i resumeix en unes cent varietat nord-occidental que
paraules l’acció que s’hi narra.
apareixen al text, mirant de
Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixorda- no confondre’ls amb les
dora en la qual es barrejaven el cruixir de les jàsseres i bigues, l’ensul- paraules que no coneixen
siada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i ( jàsseres, ensulsiada,
la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de
la Ferradura, mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un envà). Poden contrastar la
núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia informació dialectal al
que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfi- DCVB (Diccionari Català
lagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera. Valencià Balear),
Anys després, quan la malesa encetada aquell dia del 1970 era
consultable en línia (http://
memòria llunyana, temps amortallat amb teranyines de boira, una
crònica anònima va aplegar un feix de testimonis colpidors sobre qr.teide.eu/01C0).
l’esdeveniment. El primer des del punt de vista cronològic, tot i que
no resultava el més patètic, recollia l’aturada del rellotge del cam- • Llegir.
panar esdevinguda la vigília enmig d’un capvespre tempestuós que
• Comprendre.
pintava el cel de la vila amb carmins i violacis, ors mortoïns i bro-
malles negres; segons el cronista, l’avaria era una premonició clara • Esquematitzar.
del que havia de passar l’endemà, un anunci del final inexorable del • Ampliar.
vell temps. L’angoixa es feia esborronadora en la descripció, deguda
a un altre testimoni, de la nit a què havia donat pas la incertesa del • Identificar.
crepuscle: la crònica parlava del silenci espès en els carrers deserts, • Classificar.
silenci que volia reflectir el de la gent tancada a casa, pregant perquè
• Comprovar.
no trenqués el dia. Tanmateix, entre les evocacions, la més colpidora
era la del retruny sinistre de les onze del matí següent a la Baixada de
Ferradura: segons la crònica, els vilatans van sentir-se sotragats fins
al moll de l’os pel començament del desastre.
Certament els testimonis resultaven impressionants. Ara bé,
aquesta no era l’única característica que tenien en comú; en compartien
una altra, potser insignificant però prou esclaridora del que va passar
aquell dia nefast: tots, sense excepció, eren també absolutament falsos.
Jesús monCada, Camí de sirga (1988)
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 237
14. L’esfondrament d’una casa del poble provoca un gran núvol de pols. Molts anys després d’aquest
succés apareix una crònica amb diversos testimonis que si bé eren tots impressionants també tenien
en comú que eren tots falsos.
27
238 Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
28
UNITAT
Jaume Cabré (Barcelona, 1947) Jaume Cabré: un
arquitecte de novel·les.
És escriptor i guionista. Ha publicat diverses novel·les, amb títols com La tera-
nyina (1984), Fra Junoy o l’agonia dels sons (1984), Senyoria (1991), L’ombra de
l’eunuc (1996), Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011), entre d’altres.
i més…
Els aprenents poden
ampliar els seus
Accedeix a http://qr.teide. coneixements sobre Jaume
Les seves novel·les gaudeixen d’una gran projecció internacional, amb tra- eu/00WL i escolta Cabré Cabré consultant algun
duccions a una vintena de llengües i amb constants reedicions. Ha publicat reflexionant sobre el procés
dels programes de TV3 en
els assajos El sentit de la ficció (1999) i La matèria de l’esperit (2005). També ha de creació literària. Un cop
què va fer de guionista,
debutat en teatre amb l’obra Pluja seca (2001). hagis visualitzat aquest recurs,
com La granja o Estació
apunta tres idees que en
destacaries.
d’enllaç, o veient la versió
L’any 2015 va publicar Les incerteses. Sobre la creació del món, un assaig en
audiovisual d’alguna de les
què reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir i de crear.
seves obres, com La
teranyina o Les veus del
Comprova-ho Pamano.
16. Llegeix el començament del capítol 1 de la novel·la La teranyina i, a partir d’aquest fragment, fes suposicions El fragment de l’activitat
sobre el tema, l’argument, l’època i els personatges de la novel·la. «Comprova-ho» descriu
Les campanes de l’Arxiprestal de Feixes feien dong i després dung, fatigosament, com sempre que volien re- situacions i personatges
cordar la mort; el so opac i ferreny rebotia als núvols espessos i rebolicats que planaven damunt la vila, topava amb una adjectivació
després als murs de les cases i s’esquitllava per l’escletxa que deixava el balcó mal ajustat de can Rigau, el que exuberant. Els aprenents
donava a la sala gran, ple a vessar de gent que xerrava en veu baixa, un ull posat en la conversa i l’altre a la poden fer una relació dels
cambra del costat, la de llum esmorteïda. Adela sentia les campanes, però no en feia cabal. Contemplava l’avi
mort, amb aquella immobilitat exasperant, i pensava. Sentia la bonior de la gent a la sala gran: gent de copalta,
adjectius que hi apareixen i
barba espessa i parlar greu que eren allà perquè el mort era l’insigne Francesc Rigau, medalla d’or de la vila, buscar-ne un sinònim per a
patrici d’anomenada, fundador d’un petit imperi de la pana. [...] cada un. Després, poden
El senyor Julià Rigau feia joc amb la sala: el seu posat, que volia ser distant, s’adeia amb el dels il·lustres posar en comú el resultat
retratats de la paret de la vora de la llar de foc. Les cornucòpies turmentades amb miralls esborradissos i mal de la cerca.
enfocats reflectien la seva cabellera enfarinada i aquella vena del coll que se li inflava quan en portava una de
cap. [...] El senyor Julià Rigau havia abandonat una conversa molt convenient amb el senyor Serradell –compe-
tència perillosa, mala llet, molta influència– perquè havia vist entrar el senyor Gavaldà i hi havia anat a l’encalç • Llegir.
a correcuita. La mort del germà gran havia deixat a mig prendre una decisió cabdal, i calia rematar-la. Rebé el • Comprendre.
condol d’en Gavaldà amb cara trista, disposat a controlar-lo fèrriament durant tota la vetllada. L’acompanyà
• Esquematitzar.
davant del cadàver: mig minut mal comptat. En un racó del saló li oferí ratafia, i el senyor Gavaldà va refusar
portant-se el palmell pla a l’estómac, i fent cara de màrtir. • Reflexionar.
–No cal dir, Gavaldà, que la vida continua, per més greu que ens sàpiga... –discursejava el senyor Rigau.
• Identificar.
–Sí, senyor Rigau: confio plenament en vostè; sense reserves. –I es calçava les ulleres de pinça per con-
templar les seves paraules. • Comparar.
Era una declaració de principis. L’home de confiança d’en Francesc passava a ser el seu home de confian- • Redactar.
ça. Amb aquestes premisses el senyor Rigau prosseguí, aprofitant que en aquell moment ningú no el saludava.
–És que just ahir, poc abans d’allitar-se, el pobre Francesc va rebre una proposta. Crec que l’hauria deixa-
da en via morta; però jo no. Esperen una resposta urgent, m’entén? Divendres a tot estirar cal dir que sí.
–Divendres és demà,
El senyor Rigau s’empassà la sorpresa i improvisava:
–Per això ho dic: n’hem de parlar avui, Gavaldà.
–Avui? Com?
–Aquí. No hi ha més remei.
Jaume CaBré, La teranyina (1984)
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 239
29
240 Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
17. És una carta adreçada a un antic amor en què des d’un present líric i tendre evoca un passat ple de
passió i amor.
30
UNITAT
Maria-Mercè Marçal Maria-Mercè Marçal: el
combat feminista.
(Ivars d’Urgell, 1952 - Barcelona 1998)
Poeta, traductora i narradora. Llicenciada en Filologia Clàssica, va exercir de Els aprenents poden
ampliar informació sobre
catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
l’autora a la Viquipèdia, on
Es va donar a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes trobaran un article molt
(Premi Carles Riba 1976). A partir d’aleshores, va publicar diversos poemaris, complet, amb referències
l’últim del quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. També
i més…
de tota mena.
va escriure la novel·la La passió segons Renée Vivien (1994), que obtingué Per ampliar la proposta de
diverses distincions de la crítica. A http://qr.teide.eu/00WM i l’apartat «Comprova-ho»,
podràs escoltar Maria-Mercè els aprenents podrien
L’any 1973 va ser cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de pren- Marçal llegint el poema «El meu treballar, a dues columnes,
dre part activament en la vida literària catalana, va participar en la política i en amor sense casa».
moviments cívics com el feminista, que no abandonà mai.
el pas del temps en relació
amb les emocions que
descriu el poema. A la
Comprova-ho columna de l’esquerra
18. Llegeix el text i enumera les cinc emocions que consideris que predominen en el poema.
poden posar les
indicacions temporals i a la
De parar i desparar taula de la dreta, les accions que
Amor, saps?, tot avui, la meva porta Toco les nou i les deu, i soc l’aigua explica el poema. Després,
frisant per fer-te pas s’obria sola. gebrada a les agulles del rellotge. poden discutir-ne els
S’han omplert de viandes i plats i taula. Amunt i avall ja no soc jo qui em porta. resultats col·lectivament.
Tot resplendia en els cristalls de l’aigua. Per encobrir neguits ja no tinc taula.
El julivert s’ha refet. (El rellotge Trenco el mirall i em rediu que soc sola.
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa Puja el desig i clivella la casa. • Llegir.
• Comprendre.
avui no sembla la mateixa casa. Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
• Reflexionar.
Creix l’orenga i s’enfila per la porta. raiera d’aquest foc que invoca l’aigua.
La fruita accepta el repte del rellotge. (Vindràs quan morirà l’hora més sola?) • Relacionar.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!) La fruita perd l’aposta amb el rellotge • Identificar.
A l’aigüera vessunya un somni d’aigua i la tardor fa el ple damunt la taula.
• Valorar.
i plou desig a raig sobre la taula. Res no troba sortida per cap porta.
• Comentar.
Amor... (Les set: no vens. Sota la taula La nit truca a la porta i ve ben sola:
s’amaguen els neguits. Fora de casa, desparo taula i nego dins de l’aigua
la tristesa!) Quin goig els dits de l’aigua desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.
acaronant rajoles! Pany i porta Maria-Mercè marçal, Terra de mai (1982)
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 241
31
242 Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
20. Resposta oberta. Serà bo escoltar no sols la tria sinó també les raons que els aprenents poden
aportar.
32
UNITAT
Racó de repàs Repàs: lèxic, ortografia,
dictat.
Racó de repàs angoixades. Així, doncs, cada setmana carrego el mecanisme per
set dies més i ajusto les broques. De vegades, si la desviació és
1. a) centpeus: composta (numeral + nom) massa accentuada, apujo i abaixo el pèndol, una petita mitja volta
b) asimètric: derivada = a- (prefix) + simètric (lexema) de rosca, amunt i avall, amb la intenció de restaurar l’equilibri.
c) lentitud: derivada = lent (lexema) + -itud (sufix) Queden a l’hora, però, després, imperceptiblement al principi, més
d) porta-retrats: composta (verb + nom) ostensiblement al cap d’uns dies, cadascun torna a anar a la seva
i se separen de mica en mica, de l’hora precisa. L’un corre més de
e) tallafoc: composta (verb + nom)
pressa que el temps; l’altre es queda enrere, que, de fet, és pitjor.
f ) dolçor: derivada = dolç (lexema) + -or (sufix)
g) preromà: derivada = pre- (prefix) + romà (adjectiu) 3. a) Que ingenu és l’Eugeni i quin geni que té l’ingenu de l’Eugeni!
h) pelacanyes: composta (verb + nom) b) Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat
i) traspassar: derivada = tras- (prefix) + passar (lexema) es despenja, es menja els setze fetges dels jutges del jutjat que
j) budisme: derivada = buda (lexema) + -isme (sufix) l’han penjat.
c) Si un enrajolador de rajoles enrajola amb rajoles desenrajola·
2. Tinc dos rellotges de paret, de pèndol, amb tendències contràries pel des, l’enrajolat es desenrajolarà aviat, per haver estat enrajolat
que fa a la definició del temps. L’un sempre s’afanya a avançar-se; i desenrajolat tants cops, que gairebé ni rajoles d’enrajolat des·
l’altre s’endarrereix. Cada setmana els dono corda i els torno a
enrajolat no semblaven.
col·locar a l’hora precisa. Dir-ne l’hora exacta en aquesta mena de
rellotges és una exageració. Volen un punt de paciència, els rellot· d) En Jep geperut a la gespa de genolls ha caigut.
ges de corda, i procuro dedicar-los-en. Ho faig a gust perquè e) Un pinxo panxut punxava a la panxa d’un altre panxut; el
m’agrada sentir com toquen les hores i no em molesta gens, ni tan panxut va dir al pinxo panxut: pinxo panxut, no punxis, brut.
solament a la nit, aquell tic-tac que no poden sofrir les persones f ) El lleig de l’Aleix té un empatx i llegeix baix.
33
A. Observa la coberta d’aquest llibre d’Eudald Carbonell i llegeix-ne la sinopsi i la informació sobre l’autor. En
quina àrea o àrees de coneixement situaries el contingut de l’obra?
biologia prehistòria filosofia sociologia antropologia altres
B. Fes una cerca a Internet amb els següents mots clau: «Eudald Carbonell» i «Atapuerca». Explica en tres
ratlles quina relació té l’escriptor amb aquest topònim.
C. Tenint en compte el contingut de la sinopsi i el teu criteri personal, respon de manera argumentada les
preguntes següents:
a) Et sembla que es tracta d’un manual científic?
b) Penses que ofereix un enfocament científic del tema?
c) Com creus que és l’estil de llenguatge que fa servir?
d ) A qui s’adreça l’autor i quina intenció té?
244
Taller de producció
Situem-nos
B. Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 1953), antropòleg i geòleg, codescobridor a Atapuerca,
Burgos, de l’Homo antecessor, espècie d’homínid de fa uns 900 000 anys. Va treballar al jaciment
prehistòric d’Atapuerca, primer sota la direcció del professor Emiliano Aguirre i, des de l’any 1991,
com a codirector, juntament amb José Maria Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga.
C. Respostes orientatives:
a) Sí.
b) Sí, però també humanístic, sociològic i filosòfic.
c) Precís, llegidor, acurat.
d) Al públic no especialista però interessat en el tema.
34
UNITAT
L’assaig és el gènere literari emprat especialment per a la difusió d’idees. L’autor presenta la seva visió personal sobre un tema, Poden fer l’activitat
proposada a «Investiga i
que generalment domina amb expertesa, i s’adreça al públic no especialitzat, amb la intenció de difondre i compartir idees i
coneixements. explica». És possible que
Com a tipus de text, es mou entre l’exposició i l’argumentació i conté un nivell important de subjectivitat, ja que el contingut algun dels aprenents
respon a la perspectiva personal de l’autor, prestigiada pel seu reconeixement professional i social. Sovint parteix d’informacions i
conegui el llibre El món de
plantejaments amb base científica per passar a la reflexió o les propostes de caire ideològic, social, polític, cultural, humanístic, etc.
Sofia; en aquest cas,
La literatura assagística pot tenir presentacions formals diferents: article a la premsa, llibre, recull d’articles, capítol d’un llibre on
es recullen participacions de diversos experts, manifest... També pot adoptar estructures narratives, com ara la novel·la, el dietari o podem plantejar que
el gènere epistolar. En aquests casos és el tema i l’objectiu allò que permet definir una obra com a assaig, perquè literàriament es l’expliqui a la classe.
tracta d’una obra narrativa. En realitat, una de les característiques de l’assaig és la llibertat en l’estructura expositiva.
L’estil del llenguatge d’un assaig sol ser acurat, precís i planer. L’autor mesura l’ús de tecnicismes i de conceptes abstractes o • Llegir.
bé els explica breument quan apareixen, motivat pel desig de divulgar un tema i unes idees conservant el rigor de la disciplina.
• Comprendre.
Però alhora vol convèncer i, per tant, també fa servir recursos estilístics i didàctics per captivar el lector –metàfores, comparacions,
exemples, anècdotes, antítesis, analogies, etc.–, que ajuden a comprendre el text i fan atractiu el tema. Aquest interès estètic és • Reflexionar.
un tret que distingeix l’assaig com a gènere literari dels textos científics o especialitzats. De la mateixa manera, podem afirmar
• Inferir.
que l’amenitat amb què tracten un tema, i conviden a reflexionar-hi, distingeix uns científics o especialistes d’uns altres. El públic
no especialitzat coneix i admira els científics, els filòsofs o els economistes que han trobat maneres suggeridores i atractives de • Comprovar.
difondre els seus coneixements i compartir el seu punt de vista, sigui escrivint llibres i articles o fent conferències i participant en
• Cercar.
programes de ràdio i televisió.
• Explicar.
• Redactar.
Investiga i explica
1. Fes una cerca a Internet amb el nom de l’escriptor noruec Jostein Gaarder i
resol aquestes dues tasques:
a) Explica breument per què algunes de les seves novel·les es poden consi-
derar assagístiques i quin públic lector ha tingut present en escriure-les.
b) Escriu al costat de cada un dels cinc títols següents el tema principal de
què tracta l’obra:
• El món de Sofia
• L’enigma i el mirall
• ¿Que hi ha algú?
• El castell dels Pirineus
• Maya
Llegeix i comprèn
2. Llegeix aquest article de Marina Garcés i indica en quin paràgraf apareixen
formulades aquestes idees:
a) El temps i l’espai determinen la nostra experiència i ens defineixen com a individus.
b) Fa segles que sabem que educar no és adoctrinar.
c) Actualment, en l’educació i la cultura hi ha més activitat que no pas transformació qualitativa.
d ) Les construccions d’espais i els horaris han estat històricament mostres i instruments de poder sobre la
gent.
e) Per emancipar-nos, cal que alliberem la nostra sensibilitat.
245
1. a) Té la intenció de divulgar grans temes de la humanitat, des d’un punt de vista filosòfic i amb un
enfocament didàctic. S’adreça sobretot als joves i sovint fa servir personatges joves en les seves
narracions.
b) El món de Sofia: història de la filosofia. L’enigma i el mirall: el misteri de la vida i de la mort. ¿Que hi
ha algú?: l’origen del món i l’univers, la vida, l’amistat. El castell dels Pirineus: contrast entre la visió
racional i científica i l’espiritualitat i la fe. Maya: l’origen i evolució de la humanitat, la relativitat del
temps i el sentit de l’univers.
2. a) 3r
b) 5è
c) 4t
d) 1r
e) 5è
35
3. Escull una oració de l’article que creguis que es pot aplicar a la teva realitat personal d’avui i explica’n els
motius.
246
3. Resposta oberta.
36
UNITAT
El fragment que es treballa
Comprèn i Identifica a «Comprèn i identifica»
4. Llegeix el fragment següent d’un llibre de divulgació de filosofia. Explica quins recursos han fet servir els autors també permet fer una altra
per explicar el concepte de lògica inductiva. activitat: per què es
produeix l’efecte còmic al
final? Poden explicar-ho en
La lògica inductiva raona a partir de casos concrets per arribar a teories generals, i és el mètode utilitzat per cinc línies.
confirmar les teories científiques. Si tu observes un nombre prou gran de pomes que cauen dels arbres, conclou-
ràs que les pomes sempre cauen, en lloc de desplaçar-se cap amunt o de costat. Després també pots construir • Llegir.
una hipòtesi més general que inclou altres cossos que cauen, com les peres. Així és el progrés de la ciència.
Als annals de la literatura, si hi ha un personatge conegut pels seus poders de «deducció» és l’intrèpid Sher- • Comprendre.
lock Holmes, però en general Holmes no opera pas utilitzant la lògica deductiva. De fet, utilitza la lògica inductiva. • Reflexionar.
Primer, observa la situació detingudament i, després, generalitza a partir de la seva experiència anterior, utilitzant
• Explicar.
l’analogia i la probabilitat, tal com fa en la història següent:
Holmes i Watson han anat de càmping. A mitja nit, Holmes es desperta i clava un copet de colze a
Watson.
–Watson –li diu–, mira cap al cel i digue’m què veus.
–Veig milions d’estels, Holmes –diu Watson.
L’home hi pensa un moment.
–Bé –contesta–, astronòmicament, això m’indica que hi ha milions de galàxies i potencialment bili-
ons de planetes. Astrològicament, observo que Saturn està situat a Lleó. Horològicament1, dedueixo
que són si fa no fa un quart de quatre. Meteorològicament, sospito que demà farà un dia molt bonic.
Teològicament, veig que Déu és totpoderós i que nosaltres som petits i insignificants. Mmm, i tu què
en penses, Holmes?
–És molt més senzill, Watson. Algú ens ha robat la tenda!
Daniel Klein i Thomas CathCart, Plató i un ornitorinc entren en un bar..., 2007 (adaptació)
_______
247
4. Resposta orientativa: Ha fet servir el contrast entre lògica inductiva i lògica deductiva, mitjançant
una anècdota (probablement fictícia) d’un personatge literari conegut. La facècia li serveix tant
d’exemple com de recurs humorístic, a banda de captar l’atenció del lector.
37
C
Una mateixa fracció de temps viscuda amb por s’allar-
ga moltíssim, en canvi amb alegria s’acurta. La depressió
dilata un moment fins a l’infinit. I el mateix passa amb la
pressa, la impaciència. En fi, existeix un temps dels sen-
timents. Sembla absurd donar tanta importància al temps
del rellotge, a aquesta dimensió freda i inhumana que pot
servir als físics, però no a qui s’ocupa de la complexitat de
l’existència, que, en tot cas, és irregular. Em fascina la dura-
ció que no expressa el temps real, sinó precisament el dels
sentiments. El temps passa de manera diferent si estàs es-
perant o no, si tens un projecte o si deixes que tot passe
com si fores un testimoni i no un actor.
Vittorino Andreoli, Carta a un adolescent (2004)
248
5. Respostes orientatives:
A. La utilitat de les àrees de coneixement en l’educació se centra en la capacitat de generar preguntes
i respostes que fan avançar el coneixement, no en la seva funcionalitat pràctica.
B. Les tecnologies no són un perill ni una solució en si mateixes. La societat ha de donar resposta als
canvis que impliquen i gestionar-los.
C. El temps està vinculat als sentiments i als estats d’ànim, és subjectiu, i no es pot quantificar tan
sols amb instruments objectius.
38
UNITAT
Per comunicar més
Receptes, consells, estratègies, recursos, eficaçment.
respostes, solucions...
per a una bona comunicació Els aprenents poden fer una
lectura com les habituals,
només que aquí ja es
presenten en forma de
Consells per a una comunicació eficaç 2. Parla amb honestedat. Cal pensar què direm; en can- punts, una enumeració
vi, dir tot el que pensem pot resultar inadequat en mol- de consells. Seria bo poder
Dialogar amb persones que tenen creences i actituds di- tes situacions. Abans de parlar, prepara allò que vols seleccionar algun diàleg
ferents de les nostres és tot un repte. També ho és tenir dir, pensant en els efectes que pot tenir i els que voldries
de sèries televisives, o
converses amb qui no tenim una relació d’igualtat, per- aconseguir.
similar, i analitzar-lo segons
què hi ha alguna relació jeràrquica que ens adjudica un
lloc diferent, amb certa distància. En aquests casos hi ha
els deu punts. Si no és
3. No acusis, no arraconis, no amenacis, no obliguis a par-
moltes probabilitats de conflicte. De fet, una de les de- lar o a respondre. L’altra persona també té dret a decidir
possible, els aprenents
finicions del terme conflicte és, precisament, manca de què diu i què no diu. poden reflexionar
comunicació. individualment sobre
4. Evita el judici personal. Opina estrictament sobre fets les seves mancances
L’assertivitat constitueix un conjunt de tècniques especi- o paraules (Això que dius no és cert... I no pas: Ets un en aquest sentit.
alment útils per dialogar en situacions que poden resultar mentider ). Després, poden debatre
tenses, que tenen com a objectiu preservar la relació amb en petits grups si les
els altres sense renunciar a l’oportunitat de comunicar-se. 5. Evita les generalitzacions (sempre, mai, tothom, la autoobservacions es
Es pot definir l’expressió adequada de les emocions en gent...). En realitat, són etiquetes o prejudicis i és poc corresponen amb l’opinió
les relacions socials, sense que es produeixi ansietat o probable que les frases que contenen aquests mots si- dels amics i companys.
agressivitat. També es pot considerar un tipus de conduc- guin veritables.
ta que permet actuar d’acord amb els interessos propis, • Llegir.
tot respectant les altres persones. 6. Construeix el missatge de manera clara i transmet-lo
• Comprendre.
sense giragonses.
L’assertivitat no és un tret de la personalitat, sinó una con- • Raonar.
ducta. El comportament assertiu es basa en uns nivells 7. Sigues amable. Fes servir fórmules de cortesia: Si us
alts de respecte, cap a si mateix i cap als altres. plau, et fa res..., gràcies... No facis quedar malament
ningú: ni el teu interlocutor, ni altres persones, ni tu ma-
Deu consells per mantenir diàlegs assertius teix.
249
39
• Llegir.
• Comprendre. Observa i anota
• Reflexionar.
6. Observa aquesta entrevista (http://qr.teide.eu/00QJ ) a l’autora d’un
• Comparar. assaig sobre assertivitat i respon les qüestions següents:
• Relacionar. a) Títol i autores del llibre.
• Redactar. b) Definició d’assertivitat que proposa Eva Bach.
c) Condicions necessàries per actuar assertivament.
d ) Beneficis de les estratègies assertives.
e) Alguns riscos de l’assertivitat.
Proposa
7. Completa els consells de l’apartat anterior, «Consells per a una
comunicació eficaç», amb dos consells més extrets de l’entrevista.
Pensa i opina
8. Escull una d’aquestes citacions i fes-ne un comentari crític personal,
d’unes 100 paraules. Si cal, cerca a Internet informació sobre els
autors o autores.
a) «Els límits del meu llenguatge
són els límits del meu món.»
Ludwig Wittgenstein
b) «Qui no pot aprofitar-se de
tres mil anys d’història, viurà a
les fosques la resta de la seva
vida.»
Johann Wolfgang von Goethe
c) «Obriu escoles i es tancaran
presons.» Concepción Arenal
d ) «Els llibres no supleixen la vida,
però la vida tampoc no supleix
els llibres.» Joan Fuster
e) «El cervell humà no està pre-
parat per a l’ideal comunista.
El capitalisme és de primat, de
garrotada. Ens falta evolució
per crear una nova consciència
d’espècie.» Eudald Carbonell
250
6. a) Títol: La asertividad. Para gente extraordinaria. Autores: Eva Bach i Anna Forés.
b) Capacitat d’expressar les opinions, els sentiments i les necessitats amb una actitud de respecte
cap al que puguin pensar, sentir i necessitar els altres.
c) En l’assertivitat cal naturalitat i sinceritat; que estigui en els valors de la persona, en la seva relació
amb els altres, així com una certa maduresa emocional.
d) Millora les relacions humanes.
e) En alguns ambients no resulta útil: es pot provar, però si no funciona, no cal esmerçar-hi més ener·
gia. Les estratègies que s’aconsellen en l’assertivitat també poden servir per manipular les perso·
nes si no es fan servir honestament.
7. Resposta orientativa:
Cal saber dir Que no sense agressivitat. Cal manifestar les queixes sense jutjar l’altre: parlant des d’un
mateix.
8. Resposta oberta.
40
UNITAT
Els títols dels apartats
indiquen les activitats que
Escolta i relaciona es demanen. Gairebé totes
9. Escolta aquesta entrevista a Zygmunt Bauman ( http://qr.teide.eu/00QK ), un dels filòsofs actuals més són susceptibles de ser
reconeguts. Relaciona el contingut de l’entrevista amb la sinopsi del seu llibre més llegit. Explica breument
què hi veus en comú. Si cal, fes una recerca a Internet per ampliar la informació sobre el seu llibre o les seves debatudes a classe,
idees. especialment les frases
de Bauman que apareixen
citades al segon requadre
En els darrers decennis, el món ha patit una transformació profunda: hem entrat
de «Suggeriments».
de ple en el que Bauman anomena l’època líquida, marcada per una enorme in-
certesa i canvis accelerats. En aquest marc, els individus hem deixat de sentir la Si hi ha hagut implicació
protecció de les institucions i intentem afrontar en solitari uns reptes totalment dels aprenents en les
nous sense tenir cap punt de referència. discussions, un bon final
El prestigiós sociòleg polonès Zygmunt Bauman ens ofereix en aquest as- podria ser que posessin
saig una anàlisi punyent del món contemporani, sense fer concessions a la cor-
recció política ni evitar els aspectes més foscos de l’actualitat, que tenen la seva
per escrit en què ha canviat
base en la por i la incertesa que assetgen les nostres vides. la seva percepció de les
coses i de la manera de
viure. Ha valgut la pena,
el recorregut?
• Llegir.
• Comprendre.
• Reflexionar.
Anima’t a escriure
• Enraonar.
10. A partir de la informació que t’han aportat l’entrevista, la sinopsi i –si és el cas– la teva recerca a la xarxa,
• Debatre.
escriu tres afirmacions sobre la visió que té Bauman de la societat actual i fes-ne un comentari personal
d’unes 200 paraules. Titula així el teu text: «El present i el futur de la societat segons Zygmunt Bauman». • Comparar.
• Escoltar.
• Relacionar.
• Proposar.
Suggeriments
• Redactar.
El comentari que n’has de fer és un assaig breu,
escrit des de la teva perspectiva; per tant, hi pots
incloure la teva opinió. Pensa si estàs d’acord o no Suggeriments
amb el que diu Bauman a l’entrevista, si veus indicis
al teu voltant que confirmen o desmenteixen la seva Algunes frases de Bauman que et poden aportar idees:
visió, si creus que ignora algunes realitats, si et sem- • «És normal que vulguem ser feliços, però hem oblidat
bla pessimista o optimista... Fes unes notes personals totes les formes de ser feliços. Només ens en queda
i després connecta-les amb les idees de Bauman que una: la felicitat de comprar.»
n’has extret. • «Amb seguretat però sense llibertat, som esclaus.»
• «La nostra societat és una fàbrica de desconfiança.»
• «Cal canviar el destí, però primer cal aturar el tren.»
• «Esteu condemnats... a viure una època molt interes-
sant. Espero que us arromangueu.»
251
9. Resposta oberta. (L’entrevista parla d’una obra posterior (un documental), però moltes de les visions
que hi expressa són semblants. El punt en comú és la incertesa, la por i la vulnerabilitat dels individus
i de la societat.)
41
E
s diu que una persona té sang freda quan és poc Shakespeare atribuïa la raó al cervell, però les emocions
sensible i no es deixa emportar per les emocions, ja al cor. No és estrany que l’amor es representi amb un cor,
sigui la por, la vergonya, el desig o qualsevol altra. o que també s’utilitzi l’expressió de tot cor.
Dins del regne animal, però, tenir sang freda vol dir una Des dels temps d’Aristòtil, el coneixement sobre
5 altra cosa. Els rèptils, els peixos i els amfibis la hi tenen 40 l’anatomia humana ha avançat molt i el que s’etiqueta
perquè els seus cossos no són capaços de produir escal- com a sang freda tindria explicacions molt més complexes
for corporal. Els mamífers –i, per tant, els humans– tenim que les que van desenvolupar els nostres avantpassats.
la sang calenta perquè podem generar la nostra pròpia També se sap molt més sobre el que literalment és sang
escalfor, retenir-la i controlar-la en funció de les variaci- freda. D’animals que no poden regular la seva tempera-
10 ons de la temperatura ambiental si no és que tenim algun 45 tura corporal n’hi ha molts i utilitzen diferents estratègies
problema de salut. Els humans creem calor gràcies a les per sobreviure. Alguns hibernen. Els rèptils passen molt
reaccions químiques que passen al nostre cos, sobretot de temps sota el sol per escalfar-se. El mateix peix lluna té
quan mengem. Mantenim la temperatura a 37 ºC gràcies el costum de pujar de tant en tant a la superfície de l’aigua
a una mena de termòstat intern que tenim al cervell. En per prendre el sol. Un dels principals misteris havia sigut
15 concret, tot passa a l’hipotàlem, que registra la tempera- 50 sempre si els dinosaures eren de sang calenta o freda, com
tura de la sang que hi passa i, si cal, posa en marxa reac- els seus cosins, els rèptils. Però un estudi recent publicat
cions corporals com la vasodilatació, la suor o la tremolor. a Science va esvair els dubtes. Sembla que estaven a mig
D’on ve l’expressió tenir la sang freda? La primera camí, amb un metabolisme entre la sang calenta i la sang
explicació és que es vincula als animals de sang freda i freda, com alguns taurons o les grans tortugues marines.
20 la seva falta d’expressivitat, però es pot especular sobre Mònica L. Ferrado. Rar (12 abril 2015)
orígens antics i vinculats a la concepció de l’anatomia hu-
mana que es va desenvolupar a l’antiga Grècia. Per en-
tendre el funcionament del cos, el filòsof grec Hipòcrates
va desenvolupar la teoria humoral, segons la qual el cos
25 conté quatre substàncies bàsiques: bilis negra, bilis, fleg-
ma i sang. De l’equilibri entre aquests quatre elements
depenen la salut i la personalitat. Segons aquesta teoria,
les persones amb un temperament sanguini són més cà-
lides, més emotives i extravertides, mentre que les que
30 tenen un temperament flegmàtic es caracteritzen per una
baixa reactivitat davant els canvis que les envolten.
Per a un altre filòsof grec, Aristòtil, no era gens clar
que la ment fos al cervell. Ell teoritzava sobre el fet que la
ment fos al cor, que es mou, té sang i és calent. Aquesta
35 visió va perdurar durant molt de temps. El mateix William
252
42
UNITAT
Els dibuixos il·lustratius de
les pàgines poden servir
1 La hibernació està estretament lligada a: 6 L’expressió a sang freda significa: per demanar als alumnes
a) Els animals de sang calenta. a) Premeditadament. que identifiquin animals de
b) Les condicions climatològiques. b) Violentament. sang freda i de sang
c) La possibilitat de regular la temperatura c) Sense emocions. calenta.
corporal. d) Impulsivament.
d) Els animals de sang freda.
• Llegir.
7 Aristòtil situava la ment:
2 En l’oració composta «Mantenim la • Escoltar.
a) Al cos.
temperatura a 37 ºC gràcies a una mena de • Reflexionar.
b) Al cor.
termòstat intern que tenim al cervell» hi ha una
c) Al cervell. • Enumerar.
proposició:
d) A la sang.
a) Adverbial concessiva. • Analitzar.
b) Adverbial consecutiva. 8 Substitueix el rombe per una h en totes les • Substituir.
c) Adverbial condicional. paraules de la sèrie:
• Redactar.
d) Adverbial causal. a) ♦ibernació, ani♦ilar, con♦ort
b) ex♦umar, co♦etani, des♦ora
3 En l’oració composta «El mateix William c) ad♦esió, bo♦emi, ex♦altar
Shakespeare atribuïa la raó al cervell, però les d) an♦el, sa♦uri, co♦ibir
emocions al cor» hi ha una proposició:
a) Subordinada adjectival. 9 En els humans, la temperatura del cos es
b) Coordinada adversativa. registra a:
c) Subordinada adverbial. a) La sang.
d) Subordinada substantiva. b) La bilis.
c) L’hipotàlem.
4 Són sinònims de flegmàtic: d) El cor.
a) calmós, apàtic
10 Segons Hipòcrates, les persones amb un
b) fred, flàccid
temperament sanguini són més:
c) desnerit, plàcid
d) tranquil, oprimit a) Emotives i extravertides.
b) Plàcides i tranquil·les.
5 En l’oració composta «Els mamífers tenim la c) Introvertides i silencioses.
sang calenta perquè podem generar la nostra d) Impulsives i entusiastes
pròpia escalfor» hi ha una proposició:
Redacció
a) Subordinada adjectival.
b) Coordinada il·lativa. Escriu un text d’unes 150 paraules aproximadament
c) Subordinada adverbial. en què et descriguis com una persona de
d) Subordinada substantiva. temperament sanguini o bé de temperament
flegmàtic, segons la distinció que es fa en el text que
acabes de llegir.
Prova.
Avalua’t i dictat.
253
Comprova-ho.
Avalua’t i dictat.
Atreveix-t’hi.
Competències bàsiques
1. b)
2. d)
3. b)
4. a)
5. c)
6. a)
7. b)
8. a)
9. c)
10. a)
Redacció
Resposta oberta.
43
254
44
47
48
u Actualment es parla de mestissatge en molts àmbits de la nostra vida: en la música, en la cuina, en les arts,
en les famílies. Aquesta fusió implica renunciar a la pròpia identitat o, al contrari, és necessari per enfortir-
la? La barreja de cultures és un fenomen actual o bé és inherent a la humanitat? Busquem les respostes en
l’assaig d’Edgar Morin.
1 Les primeres estàtues de Buda van ser fetes per artistes grecs que van emigrar cap al Pakistan i l’Afganistan arran de les conques·
tes d’Alexandre el Gran.
2 Masao Maruyama (1914-1996), filòsof japonès.
Conclusió
És evident que el desenvolupament de la mundialització cultural és inseparable del desenvolupament mundial de
les xarxes mediàtiques, de la difusió mundial dels sistemes de reproducció audiovisual, i que Internet i els sistemes
multimèdia acceleraran i amplificaran tots els processos diversos de què hem parlat. No creiem que desaparegui
el llibre, com tampoc el cinema. Probablement hi haurà, fins i tot, un retorn a un i l’altre: el primer en la intimi-
tat de la meditació, de la solitud, de la relectura; el segon en la comunió en el si de les sales fosques. Es tractaria
d’anar cap a una societat universal basada en el geni de la diversitat i no pas en la manca de geni de l’homogeneïtat,
la qual cosa ens condueix a una doble tasca: pertot arreu preservar, estendre, conrear, desenvolupar la diversitat.
La humanitat és alhora una i múltiple. La seva riquesa resideix en la diversitat de les cultures, però nosaltres po-
dem i hem de comunicar-nos els uns als altres en la mateixa identitat terrestre. Convertint-nos en ciutadans del
món, compartint una mateixa cultura multicolor, vetllarem i respectarem les herències culturals.
Edgar Morin, On va el món? Cap a l’abisme? (2007)
2. Enumera els exemples que utilitza l’autor del text per il·lustrar els arguments sobre diversitat cultural.
3. Explica quin problema suposa, segons l’autor, el mestissatge en les cultures arcaiques i digues si proposa
alguna solució.
4. Explica quin és el pronòstic de futur de la societat, segons el text, pel que fa a la cultura i la identitat.
5. Redacta en unes 200 paraules un article en què expliquis la pròpia vivència de la diversitat cultural.
1. Consulta la biobibliografia dels autors següents i classifica’ls segons que hagin començat a publicar abans
de la Guerra Civil (1936-1939) o després:
2. Explica de què ens parla cada un dels textos. Escriu quin fragment pertany al gènere de prosa poètica i quin
al de poesia en prosa. Després digues quines característiques t’ho fan pensar.
L’argument
El poeta ha conegut la dona dels seus somnis. Comprèn que tots els seus amors, fins ara, no han estat sinó un
preludi d’aquest, pressentiments.Tota la seva vida adquireix sentit a la llum d’aquesta dona. Però ella es veu obli-
gada a partir. Està de pas. És viatgera.Viu en un país llunyà. Diu al cavaller que el que vol és un somni, un impos-
sible. No diu el perquè. Se’n va. El poeta experimenta un dolor intensíssim, fet de la suma de totes les penes
d’amor passades. La seva experiència d’home queda trasbalsada i contrariada en la seva rel més íntima. S’enfonsa
en una negra resignació. Sap que la sort ja no li amaga res de millor.
Josep Palau i Fabre, Poemes de l’alquimista (1952)
Arbres nus
Els oratges de la tardor despullaven els arbres. La pluja queia sense pausa i va podrir el record de la fullaraca. La
neu va venir a pas de llop i esborrava els vials de la muntanya. Els núvols empresonaven el sol. El camp anuncia-
va cada dia a la fredor de l’hivern l’arribada certa del blat. Cap orella no recull avui la fina prometença de la
terra. La font ha emmudit i ara es glaçava, perquè totes les roses són mortes. Les òlibes senyoregen els arbres nus
i trossegen el silenci de la nit amb presagis de desgràcies. Al marge, al vessant, al cim, a la cinglera els arbres tre-
molen, desemparats sota el cel sense llum. No hi ha ni un sol camí que redimeixi la solitud dels arbres nus.
Salvador Espriu, Petites proses blanques (1937)
1. Llegeix aquest fragment de La plaça del diamant i escriu les frases que corresponen a cada tret de la novel·la
psicològica:
I vaig sentir una companyia a la mà i era la mà d’en Mateu i a la seva espatlla se li va posar un colom corbata de
setí i jo no n’havia vist mai cap, però tenia les plomes de tornassol i vaig sentir un vent de tempesta que arremoli-
nava per dintre de l’embut que ja estava gairebé clos i amb els braços davant de la cara per salvar-me de no sabia
què, vaig fer un crit d’infern. Un crit que devia fer molts d’anys que duia a dintre i amb aquell crit, tan ample que
li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica de cosa de no-res que havia viscut tan de
temps tancada a dintre, era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben bé què era... ¿abandonament?
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962)
2. Llegeix els contes breus de Pere Calders i explica quina tècnica ha utilitzat en cada conte per donar-hi el to irònic:
L’exprés
Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li
que allí no hi havia hagut mai ni vies ni estació.
Discreció
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.
Qüestions de tràmit
Van dir al reu que tenia el dret d’una una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien
pas.
El fill de Venus
Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però no un amor. A propòsit de l’amor, totes
les declaracions són indiscretes, fins i tot aquesta.
Pere Calders, Invasió subtil i altres contes (1978)
b) Fa ús de l’absurd:
3. Llegeix el poema de Salvador Espriu i exposa de quina manera ens fa saber que s’ha reclòs en el seu món
de Sinera. Explica què vol dir Sinera.
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies que són
passats per sempre.
Salvador Espriu,
Cementiri de Sinera (1946)
1. vostè
2. bústia
3. medicina
4. advocada
5. castell
6. cuina
7. senyal
8. sol·licitar
9. quinze
10. agraïment
Paraules dictades
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
1. perífrasi
2. paquet
3. rellotge
4. tranquil·litat
5. feble
6. traïció
7. veí
8. antibiòtic
9. dutxa
10. feliç
Paraules dictades
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
1. Digues si les afirmacions següents són veritables (V) o falses (F) marcant-ho amb una creu: [2]
f ) Les tendències literàries de la segona meitat del segle xx ençà són molt variades.
2. Explica en què consisteix la novel·la psicològica. Cita els autors de dues obres de la literatura catalana que
tractin aquest gènere. [2]
4. Llegeix el poema de Miquel Martí i Pol i respon les preguntes que trobaràs a continuació. [3]
Passen els anys i tota flor es marceix.
Passen els anys i escataran l’estuc
apegalós amb què els anys
han cobert la claredat diàfana del mur.
Des de molt lluny em miro tants d’estius
desmesurats. No em demanéssiu pas
que corregeixi res d’allò que he escrit.
Allò que he escrit no és, potser, exemplar;
però ho estimo amb un profund amor,
amb un amor –ho puc ben dir– exemplar.
Miquel Martí i Pol,
Estimada Marta (1978)
Versos 6-7: «No em demanéssiu pas / que corregeixi res d’allò que he escrit.»
5. Llegeix l’inici del primer acte de Ball robat, de Joan Oliver, i en tres línies descriu com són els personatges i
si responen al tipus de teatre característic de l’autor. Explica si les acotacions aporten informació per poder
fer-ne la descripció. [3]
ACTE PRIMER
Dormitori a casa del matrimoni Cugat-Mercè. Mercè és al llit, dorm amb son inquiet en la penombra. Tot d’una
s’incorpora, sobresaltada, encén el llum de la capçalera.
Mercè (cridant): Cugat!... Cugat!
Cugat (des de bastidors): Mercè...
Mercè:Vine, Cugat! Vine, de seguida!
(Pausa.)
Cugat (Apareix.): Què passa?
Mercè: Ai, no sé... M’havia semblat... Res. Tenia por.
Cugat: Res?
Mercè: Perdona’m.
Cugat: Entesos. Dorm. (Se’n va.)
(Pausa.)
Mercè (sobresaltada de nou, en actitud d’escoltar): Cugat!... Escolta! Ara sí!
Cugat (des de bastidors): Una altra vegada?
Mercè: Sí, una altra vegada...Vine!
Cugat (Apareix.): Digues!
Mercè: Sento un soroll estrany... T’ho juro! No puc dormir.
Joan Oliver, Ball robat (1995)
6. Llegeix el fragment del conte de Manuel de Pedrolo i valora si es pot considerar assaig en forma de conte
indicant els elements que t’ho fan pensar. [2]
És des d’aquest punt de vista com es veu que no hi ha autèntica contradicció entre l’ésser lliure i la llibertat, entre
l’ésser i l’atribut, car tots dos es conformen a la mateixa limitació i en ella es confonen. L’existència possible d’una
altra llibertat, més enllà de nosaltres, no tan sols no és la nostra llibertat, sinó que seria la negació total del nostre
ésser lliures tal com es manifesta en l’home. Una altra dimensió, doncs, a la qual no ens és permès l’accés, tota ve-
gada que allí la llibertat s’anul·laria a ella mateixa i una llibertat que s’anul·la a ella mateixa és ensems l’afirmació i
la negació de la llibertat...
La porta es va obrir violentament, trencant la lectura.
–No ho saps? –feu ella, entre ansiosa i excitada.
En Pedrolo alçà el cap i va mirar-se la seva muller.
–Vols dir d’en Puiggalí? M’acaben de telefonar...
–Ah!
Mostrà els papers que tenia davant.
–Precisament ara llegia les darreres pàgines que devia escriure, unes notes que va deixar-me. Em sembla que
és la millor manera d’honrar la seva memòria...
Es va interrompre i, després, tocant les quartilles, afegí:
–I pensar que, un dia, algú podrà dir que honra la meva...
–Som avui, ara –va dir.
Manuel de Pedrolo, Les finestres s’obren de nit (1956)
Splassshf: em submergeixo dins l’aigua perquè fa calor i estic suant i la pell em put i estic esgotat
Dictat
Aquest matí, quan pujava a l’indret on vaig a llegir, pel camí del bosc, he sentit com un xerric, un so indefinible que
sembla cant d’ocell però no ho és. No he trigat a identificar-lo: era el lleu grunyir musical d’un esquirol. Aviat l’he
vist. Pujava i baixava pel tronc d’un pi pròxim. Era un esquirol jovenet. Em mirava, tímid. Jo veia el seu ull gros, ben
rodó; quan li tocava una pinzellada de sol, brillava com una gemma negra. Ha passat una bona estona amagant-se
darrere el tronc, tornant a sortir, amb moviments ràpids, sacsejats, una mica mecànics. A moments, jo només li veia
el caparró i la punta de la cua, que se li arquejava al damunt. Tot d’una s’ha quedat aclofat, recolzant-se en un tros
de branca tallada. Estava immòbil, i m’ha semblat que s’adormia.
Marià Manent, L’aroma d’arç. Dietari dispers (1919-1981), 1982
1. Durant la postguerra els escriptors podien optar per: 6. Una característica de l’obra de Joan Oliver:
a) Escriure a l’exili, en castellà, en la clandesti· a) És la ironia i la reflexió sobre ell mateix.
nitat o no publicar.
b) És la recerca de la veritat.
b) Escriure en català i castellà o en la clandesti·
c) És la mitificació del passat.
nitat.
c) L’exili interior o escriure en castellà.
7. En La pell de brau Salvador Espriu:
2. L’exili interior es refereix als escriptors: a) Volia manifestar la seva afició a les curses
de braus.
a) Que escrivien novel·les psicològiques.
b) Que durant la postguerra escrivien sense b) Volia simbolitzar la península ibèrica.
editar les obres. c) Volia simbolitzar el sofriment dels braus.
c) Que escrivien monòlegs interiors.
8. La literatura assagística:
3. Durant la dècada dels anys seixanta: a) Reflecteix l’opinió de l’autor.
a) Es publiquen obres medievals adaptades. b) Recopila les opinions dels experts.
b) Es publiquen obres clandestines.
c) Reflecteix l’opinió de la societat.
c) Es publiquen en català obres rellevants.
9. Un assaig:
4. El monòleg interior és una tècnica narrativa:
a) Pot ser narrat en forma de novel·la.
a) Per desvelar els secrets d’un personatge.
b) No pot ser mai una novel·la.
b) Per expressar els pensaments d’un personatge.
c) No pot ser mai en forma de conte.
c) Per explicar els somnis d’un personatge.
Dictat
Sovint em pregunto si és cert que assistim a la ranera agònica de la civilització que ens ha fet com som. No és que
tot plegat em capfiqui gaire perquè, com comprendrà, tinc la convicció que passi el que passi demà mateix ja no en
veuré el desenllaç. Això fa que no em senti responsable de res, que no em castigui amb cap sentiment inútil de
culpa. Contemplo l’espectacle des de l’última fila de platea, sol i francament avorrit perquè l’obra que es represen-
ta a l’escenari és en el fons tan estúpida i sense suc ni bruc que es torna ridícula. Caldrà molt de temps fins que els
mateixos actors no es rebel·lin contra la mascarada que se’ls obliga a representar, calin foc als decorats, les flames
prenguin la sala i les cendres ho purifiquin tot?
Robert Saladrigas, La mar no està mai sola (1996)
4. Respostes orientatives:
Comprensió i expressió a) Bearn o la sala de les nines
b) La plaça del Diamant
1. a) F c) Cròniques de la veritat oculta
b) V d) El caminant i el mur
c) F e) Cendra per Martina
d) V f ) Passat festes
e) V g) Les dones i els dies
f ) F h) Diccionari per a ociosos
g) V i ) Llibre de meravelles
j ) Cavalls cap a la fosca
2. L’expansió d’Alexandre el Gran; l’origen i el procés de re·
cuperació del flamenc, del jazz i del rock; els sistemes de k) El professor d’història
preparació del blat de moro a Mèxic, i la situació dels inuit. l ) Camí de sirga
m) El temps de les cireres
3. Resposta orientativa:
n) La teranyina
Les cultures arcaiques s’haurien de poder beneficiar dels
o) Te deix, amor, la mar com a penyora
avantatges de la societat moderna i alhora haurien de po·
der preservar tot el coneixement de la seva cultura antiga p) Terra de mai
i tradicional. q) Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury
4. Resposta orientativa:
La societat va cap a una barreja de cultures, alhora que té Literatura. Atreveix-t’hi
interès per preservar la pròpia identitat.
1. a) «i vaig sentir una companyia», «Un colom corbata de
5. Resposta oberta.
setí», «L’embut que ja estava gairebé clos», «amb
aquell crit tan ample que li havia costat de passar pel
coll», «era la meva juventut».
Literatura. Comprova-ho
b) «i vaig sentir», «i jo no havia vist mai», «un crit que duia
a dintre».
1. Abans de la Guerra Civil Després de la Guerra Civil c) «i vaig sentir», «vaig fer un crit».
Mercè Rodoreda Montserrat Roig d) «vaig sentir un vent de tempesta», «aquella cosa de
Llorenç Villalonga Baltasar Porcel no-re que havia viscut tan de temps tancada a dintre»,
M. Aurèlia Capmany Terenci Moix «vaig fer un crit».
Pere Calders Pere Gimferrer
Joan Perucho Carme Riera e) Repetició de les estructures «i vaig fer», «vaig sentir».
Manuel de Pedrolo Manca de subordinació.
2. «Arbres nus»: prosa poètica. Ens parla de l’estat dels ar· 2. a) «Discreció». «Falsa modèstia»
bres després de la pluja. Està escrit amb una prosa plena b) «L’exprés»
de lirisme, sentits figurats i metàfores com «cap orella no c) «Qüestions de tràmit»
recull avui la fina prometença de la terra».
d) «El fill de Venus»
«L’argument»: poesia en prosa. Ens parla dels sentiments
e) «Qüestions de tràmit»
amorosos del poeta en conèixer la dona dels seus som·
nis. Utilitza un llenguatge aparentment planer. f ) «Pels volts del paller»
3. àvid: que té un desig immoderat d’alguna cosa. 3. Sinera és el palíndrom d’Arenys (llegit al revés, ‘Sinera’).
es gità: se’n va anar a dormir. El poeta, en trobar que la situació que li ha tocat de viure
no li agrada, es refugia de manera imaginada en el poble
palp: apèndix segmentat dels que tenen al voltant de la
d’Arenys, d’on prové la seva família i on havia passat els
boca certs artròpodes amb una funció tàctil o gustatòria.
estius de petit, que ell transforma i mitifica en Sinera.
L’insecte és molt gros i és semblant a una formiga alada. Aquest refugi el veiem amb les imatges de món petit i
Ha sortit de l’arca per menjar-se la tinta dels papers que tancat que descriu i en les imatges del temps que ja no
hi ha escrits damunt la taula del narrador. tornarà.
71
7. a) a la difusió d’idees.
3. L’existencialisme és el punt de partida del «realisme his·
tòric» o crítica de la realitat, que en narrativa catalana va b) argumentació.
propiciar la novel·la de temàtica imaginativa o fantàstica c) d’article de premsa, llibre, recull d’articles, manifest, capí·
o la novel·la de l’absurd, a més de la d’anàlisi sociològica, tol d’un llibre de diversos autors sobre un mateix tema...
de costums i de comportaments humans. d) acurat, precís i planer.
Bibliografia
Calders, Pere. Invasió subtil i altres contes. Barcelona: Edicions 62 (El Cangur, 58), 1981.
Espriu, Salvador. Cementiri de Sinera. Barcelona: Edicions 62 (L’Escorpí, 49), 1978.
–– Petites proses blanques. Barcelona: La Gaya Ciència (Lectures Moby Dick, 1), 1984.
Manent, Marià. L’aroma d’arç. Dietari dispers (1919-1981). Barcelona: Laertes (Els Llibres de Glauco, 5), 1982.
Martí i Pol, Miquel. Estimada Marta. Barcelona: Edicions del Mall (Llibres del Mall, 36), 1978.
Mira, Joan F. València per a veïns i visitants. Alzira: Bromera (Grans Obres Bromera, 3), 2007.
Morin, Edgar. On va el món? Cap a l’abisme? Barcelona: Columna (L’Arquer), 2009.
Oliver, Joan. Ball robat. Barcelona: La Magrana (Les Eines, 44), 2005.
Palau i Fabre, Josep. Poemes de l’alquimista. Barcelona: Proa (Els Llibres de l’Ossa Menor, 72), 1998.
Pedrolo, Manuel de. Les finestres s’obren de nit. Barcelona: Edicions 62 (Novel·les Curtes, 2), 1977.
Perucho, Joan. Monstruari fantàstic. Barcelona: Edicions 62 (El Cangur, 79), 1984.
Rodoreda, Mercè. La plaça del diamant. Barcelona: Club Editor (Club dels Novel·listes, 22), 1979.
Saladrigas, Robert. La mar no està mai sola, Barcelona: Proa (A Tot Vent, 355), 1997.
72