Guia Didactica. Llengua Catalana I Literatura 4 ESO Teide

4 ESO
Llengua catalana i Literatura
Projecte curricular
Text actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
9166 Projecte Curricular_2017.indd 1 15/02/17 09:57

Aquesta obra ha estat impresa en paper ecològic i totalment reciclable.
Disseny de la coberta
La Page
Maquetació
M. Ribó
Redacció de les fitxes
E. Purtí
Proposta de les activitats orals
M. Esteban
Primera edició, 2016
© Solucions del llibre i del bloc d’activitats: N. Cot, E. Lloret, G. Sanz, E. Servat, F. Ferran
© Editorial Teide SA - Viladomat, 291 - 08029 Barcelona
info@editorialteide.com
www.editorialteide.com
ISBN: 978-84-307-9166-8
Dipòsit legal: B 21882-2016
Imprès a Promotion Digital Talk SL - Gran Via de Seat s/n - 08760 Martorell

Projecte curricular
Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic
Competències Continguts clau

Competència 1. Obtenir CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.
informació, interpretar i CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de
valorar el contingut de la seqüència audiovisual.
textos escrits de la vida CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la
quotidiana, dels mitjans de construcció del coneixement. (CCD12, CCD16, CCD17)
comunicació i acadèmics CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos
per comprendre’ls. diferents.
CC19. Pragmàtica:
– Registres lingüístics.
– Gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals formals, predictius,
persuasius, instructius, expositius, argumentatius i administratius.
– Elements de la comunicació.
CC21. Lèxic i semàntica:
– Expressions comunes, frases fetes.
– Lèxic precís i apropiat a contextos concrets i quotidians.
– Camps lexicosemàntics.
– Mecanismes de formació de paraules.
– Relacions semàntiques. Canvis en el significat de les paraules.
– Estratègies digitals de cerca lèxica.
CC23. Llenguatge audiovisual. (CCD10)
Comprensió lectora
Competència 2. Reconèixer CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.
els gèneres de text, CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de
l’estructura i el seu format, la seqüència audiovisual.
i interpretar-ne els trets CC19. Pragmàtica:
lèxics i morfosintàctics per – Registres lingüístics.
comprendre’ls. – Gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals formals, predictius,
CC22. Morfologia i sintaxi:
– Categories gramaticals. – Sintaxi de l’oració.
– Connectors. – Elements d’estil.
Competència 3. CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.
Desenvolupar estratègies CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de
de cerca i gestió de la la seqüència audiovisual.
informació per adquirir CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la
coneixement. construcció del coneixement. (CCD12, CCD16, CCD17)

Competència 4. Planificar CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i multimèdia: l’escriptura i la
l’escrit d’acord amb la creació audiovisual com a procés.
situació comunicativa CC19. Pragmàtica:
(receptor, intenció) i a partir – Registres lingüístics.
de la generació d’idees i la – Gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals formals, predictius,
seva organització. persuasius, instructius, expositius, argumentatius i administratius.
Competència 5. Escriure CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i multimèdia: l’escriptura i la
textos de tipologia diversa creació audiovisual com a procés.
i en diferents formats i CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes
suports amb adequació, ortogràfiques.
coherència, cohesió CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos
i correcció lingüística. diferents.
CC19. Pragmàtica:
Expressió escrita

CCD1. Sistemes de comunicació i entorns de treball digital per a l’aprenentatge
col·laboratiu i al llarg de la vida, atenent les formes de cortesia. (CCD20, CCD21,
CCD22, CCD24)
CCD2. Entorn personal d’aprenentatge (EPA) i dossiers personals d’aprenentatge
(portafolis digitals). (CCD18, CCD19)
Competència 6. Revisar CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i multimèdia: l’escriptura i la
i corregir el text per creació audiovisual com a procés.
millorar-lo, i tenir cura CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes
de la seva presentació ortogràfiques.
formal. CC19. Pragmàtica:
CCD22, CCD24)

Competència 7. Obtenir CC6. Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació,
informació, interpretar i anticipació, inferència, retenció.
valorar textos orals de CC7. Elements prosòdics i no verbals.
la vida quotidiana, dels CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.
mitjans de comunicació i CC16. Formes de cortesia i respecte en les interaccions orals.
acadèmics, incloent-hi els CC19. Pragmàtica:
elements prosòdics i no –– Registres lingüístics.
verbals. –– Gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals formals, predictius,
–– Elements de la comunicació.
CC20. Fonètica i fonologia:
–– Símbols fonètics amb la pronunciació de fonemes d’especial dificultat.
–– Patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i enunciats.
–– Expressions comunes, frases fetes.
–– Lèxic precís i apropiat a contextos concrets i quotidians.
–– Camps lexicosemàntics.
–– Mecanismes de formació de paraules.
–– Relacions semàntiques. Canvis en el significat de les paraules.
–– Estratègies digitals de cerca lèxica.
Comunicació oral
col·laboratiu i al llarg de la vida, atenent a les formes de cortesia. (CCD20,

CCD21, CCD22, CCD24)
Competència 8. Produir CC6. Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació,
textos orals de tipologia anticipació, inferència, retenció.
diversa amb adequació, CC7. Elements prosòdics i no verbals.
coherència, cohesió CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.
i correcció lingüística, CC16. Formes de cortesia i respecte en les interaccions orals.
emprant-hi els elements CC19. Pragmàtica:
prosòdics i no verbals –– Registres lingüístics.
pertinents. –– Gèneres de text (monologats o dialogats) narratius, descriptius, conversacionals
formals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius i
administratius.
CCD22, CCD24)

Competència 9. Emprar CC6. Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació,
estratègies d’interacció oral anticipació, inferència, retenció.
d’acord amb la situació CC7. Elements prosòdics i no verbals.
comunicativa per iniciar, CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.
mantenir i acabar el discurs. CC16. Formes de cortesia i respecte en les interaccions orals.
CC19. Pragmàtica:
–– Registres lingüístics.
–– Gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals formals, predictius,
Comunicació oral

col·laboratiu i al llarg de la vida, atenent a les formes de cortesia. (CCD20,
CCD21, CCD22, CCD24)
Competència 10. CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.
Llegir obres i conèixer els CC2. Estratègies de comprensió per abans, durant i després de la lectura o de la
autors i els períodes més seqüència audiovisual.
significatius de les literatures CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la
catalana, castellana i construcció del coneixement.
universal. CC9. Períodes literaris i estètics significatius de les literatures catalana, castellana
i universal.
CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana, castellana i
universal.
CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos
estilístics i retòrics.
CC12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics.
CC14. Lectura d’obres de les literatures catalana, castellana i universal, o juvenils.
Literatura
CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos

diferents.
CC19. Pragmàtica:
CC23. Llenguatge audiovisual.

Competència 11. CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i
Expressar, oralment o per la creació audiovisual com a procés.
escrit, opinions raonades CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes
sobre obres literàries, ortogràfiques.
tot identificant gèneres i CC7. Elements prosòdics i no verbals.
interpretant i valorant els CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.
recursos literaris dels textos. CC9. Períodes literaris i estètics significatius de les literatures catalana, castellana
i universal.
CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana, castellana i
universal.
CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos
estilístics i retòrics.
CC14. Lectura d’obres de les literatures catalana, castellana i universal, o juvenils.
CC16. Formes de cortesia i respecte en les interaccions orals.
CC19. Pragmàtica:
Literatura

Competència 12. CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i
Escriure textos literaris per la creació audiovisual com a procés.
expressar realitats, ficcions i CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes
sentiments. ortogràfiques.
CC13. Redacció de textos d’intenció literària.
CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos
diferents.
CC19. Pragmàtica:

Actitud 1. Adquirir l’hàbit CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos
de la lectura com un mitjà diferents.
per accedir a la informació CCD2. Entorn personal d’aprenentatge (EPA) i dossiers personals d’aprenentatge
i al coneixement, i per al (portafolis digitals). (CCD18, CCD19)
gaudi personal; i valorar
l’escriptura com un mitjà per
Actitud i plurilingüisme
estructurar el pensament i
comunicar-se amb els altres.
Actitud 2. Implicar-se CC16. Formes de cortesia i respecte en les interaccions orals.
activament i reflexiva en CCD1. Sistemes de comunicació i entorns de treball digital per a l’aprenentatge
interaccions orals amb una col·laboratiu i al llarg de la vida, atenent a les formes de cortesia. (CCD20,
actitud dialogant i d’escolta. CCD21, CCD22, CCD24)
Actitud 3. Manifestar CC17. Varietats lingüístiques socials i geogràfiques.

una actitud de respecte CC18. Llengües d’Espanya, d’Europa i del món.
i valoració positiva de la
diversitat lingüística de
l’entorn pròxim i d’arreu.

4 ESO
Proposta Editorial Teide

Unitat 1: Continguts
Competències Continguts clau Continguts del llibre
C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Lectura: «El cervell s’adapta a Internet»
interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. • Identificació i comprensió de les idees
contingut de textos escrits Idees principals i principals del text.
de la vida quotidiana, dels secundàries. • Inferència del significat d’algunes paraules
mitjans de comunicació i CC4. Estratègies per a la determinades del text.
acadèmics per producció de textos escrits • Reelaboració d’un fragment del text evitant
comprendre’ls. i multimèdia: l’escriptura i la adreçar-se al lector amb el tractament directe.
C4. Planificar l’escrit d’acord creació audiovisual com a • Localització de noves informacions i idees
amb la situació comunicativa procés. sobre el reportatge.
(receptor, intenció) i a partir CC15. Lectura i escriptura • Elaboració d’una llista d’aspectes positius i
de la generació d’idees i la sovintejades sobre temes negatius d’Internet a partir de la informació que
seva organització. diversos i en contextos aporta el text.
C5. Escriure textos de diferents. • Preparació de preguntes sobre hàbits en relació
tipologia diversa i en amb l’ús d’Internet.
diferents formats i suports • Explicació d’una metàfora del text.
–– Expressions comunes,
Lectura
amb adequació, coherència, • Comprensió d’un text oral per elaborar-ne la

frases fetes.
cohesió i correcció síntesi.
–– Lèxic precís i apropiat a
lingüística. contextos concrets i
quotidians.
–– Mecanismes de formació
de paraules.
–– Relacions semàntiques.
Canvis en el significat de
les paraules.
–– Estratègies digitals de
cerca lèxica.
–– Categories gramaticals.
–– Sintaxi de l’oració.
–– Connectors.
–– Elements d’estil.
C6. Revisar i corregir el text CC22. Morfologia i sintaxi: Morfosintaxi: L’oració simple i l’oració composta.
per millorar-lo, i tenir cura de –– Categories gramaticals. Subjecte i predicat
la seva presentació formal. –– Sintaxi de l’oració. • Identificació i explicació de les característiques
–– Connectors. i els components que configuren una oració
–– Elements d’estil. simple i una oració composta.
Morfosintaxi i Racó de repàs
• Identificació i classificació de sintagmes en

diferents oracions.
• Esmena d’errors de concordança en diferents
oracions.
• Localització del sintagma nominal i el sintagma
verbal en diferents oracions simples i
compostes.
• Identificació i coneixement dels tipus i les
funcions del subjecte en una oració.
• Identificació i coneixement dels tipus i les
funcions del predicat en una oració.
• Identificació i coneixement dels set tipus de
complements verbals.
• Localització dels diferents complements verbals
en una oració o en un text.
10

C2. Reconèixer els gèneres CC6. Processos de Taller de producció: El reportatge
de text, l’estructura i el seu comprensió oral: • Identificació i coneixement de les
format, i interpretar-ne els reconeixement, selecció, característiques, l’estructura, la funcionalitat i la
trets lèxics i morfosintàctics interpretació, anticipació, importància del reportatge com a article
per comprendre’l. inferència, retenció. periodístic.
C5. Escriure textos de CC19. Pragmàtica: • Comprensió i interiorització de les etapes per a
Taller de producció
tipologia diversa i en –– Registres lingüístics. la redacció d’un text (planificació, textualització

diferents formats i suports –– Gèneres de text narratius, i revisió).
amb adequació, coherència, descriptius,
• Planificació i redacció d’un reportatge escrit
cohesió i correcció conversacionals formals,
sobre la tradició dels diables del foc a
lingüística. predictius, persuasius,
Catalunya.
C7. Obtenir informació, instructius, expositius,
interpretar i valorar textos argumentatius i
orals de la vida quotidiana, administratius.
dels mitjans de comunicació –– Elements de la
i acadèmics, incloent-hi els comunicació.
elements prosòdics i no
verbals.
C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Prova de competències bàsiques:
Prova de competències bàsiques
interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. «Desorientats amb GPS»

contingut de textos escrits Idees principals i • Identificació i comprensió de les idees
de la vida quotidiana, dels secundàries. principals del text.
mitjans de comunicació CC15. Lectura i escriptura • Identificació d’oracions simples i oracions
i acadèmics per sovintejades sobre temes compostes.
comprendre’ls. diversos i en contextos
• Identificació del sintagma verbal i del sintagma
C5. Escriure textos diferents.
nominal en diferents oracions.
de tipologia diversa i
en diferents formats • Classificació dels diferents complements
i suports amb adequació, verbals d’una oració o d’un fragment de text.
coherència, cohesió • Elaboració d’un text sobre els hàbits
i correcció lingüística. tecnològics dels companys i companyes.
Actitud 1. Adquirir l’hàbit CC15. Lectura i escriptura Oficis de llengua: Assessora lingüística
Oficis de llengua
de la lectura com un mitjà sovintejades sobre temes • Coneixement de les tasques i les funcions que
per accedir a la informació diversos i en contextos un assessor lingüístic porta a terme en la seva
i al coneixement, i per al diferents. feina.
11

Unitat 1: Rúbrica
Criteris d’avaluació Bàsic En progrés Competent
Obtenir informació, • Enumera la informació • Entén el contingut del • Argumenta la seva opinió
interpretar i valorar el que s’ofereix comparant-la text, infereix significats sobre les aportacions
contingut de la lectura, fent amb els coneixements lèxics i interpreta d’Internet i discuteix de
referència a la seva pròpia previs i elabora llistes metàfores. manera raonada amb el
vida quotidiana amb relació d’aspectes positius i grup classe com
a l’ús d’Internet. negatius amb relació a l’ús s’imagina el futur amb
d’Internet. relació a Internet.
Conèixer les parts de • Entén la composició de • Diferencia les parts de • Coneix les funcions dels
les oracions simples i l’oració en subjecte i l’oració i distingeix els diferents complements
compostes, tant el subjecte predicat, identificant els diferents complements dins de l’oració per
i el predicat com els diferents tipus de per tipologia. enriquir-la i dotar-la de
complements i diferents sintagmes. significat.
tipus de sintagmes.
Escriure un text per • Entén el que és un • Organitza la informació, • Relaciona continguts i
compartir una realitat reportatge i n’extreu la cerca altres fonts i escriu elabora un text original
de manera divulgativa informació. un text propi en format de que segueix els criteris
(reportatge). reportatge. del que és un reportatge
escrit.
Elaborar un text que reculli • Identifica diferents • Reconeix les • Fa un sondeig entre els
l’estat de la qüestió sobre elements del text i característiques del text i companys de classe
els hàbits en l’ús d’Internet analitza oracions per el fa servir com a model relacionant els arguments
entre els companys de extreure’n el significat. per planificar un text del text i els hàbits
classe. propi. propis dels companys
per elaborar un text que
reflecteixi l’estat de la
qüestió.
Llegir una entrevista a • Llegeix el text i comprèn • Entén la funció de • Coneix la importància de
una assessora lingüística quines són les funcions l’assessora lingüística per preservar l’ús correcte de
per conèixer les de l’assessora lingüística. preservar la llengua i la llengua catalana i
característiques de l’ofici limitar l’ús de reconeix el valor de la
i la seva importància envers formulacions incorrectes professió d’assessora
la llengua catalana. (castellanismes, etc.). lingüística.
12

C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Lectura: «Groucho i Chico, advocats: els guions
interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. radiofònics dels germans Marx»
mitjans de comunicació CC4. Estratègies per a la • Inferència del significat d’algunes paraules
i acadèmics per producció de textos escrits determinades del text.
comprendre’ls. i multimèdia: l’escriptura i la
• Localització i explicació de situacions còmiques
C4. Planificar l’escrit creació audiovisual com a
en el text.
d’acord amb la situació procés.
comunicativa (receptor, • Elaboració d’un diàleg que mantingui els trets
CC15. Lectura i escriptura
intenció) i a partir de la còmics del text llegit.
sovintejades sobre temes
generació d’idees i la seva diversos i en contextos • Localització i explicació de les marques que
organització. diferents. demostrin el tractament de vostè en el text.
C5. Escriure textos de CC21. Lèxic i semàntica: • Lectura en veu alta del text.
tipologia diversa i en –– Expressions comunes, • Identificació i comprensió de frases fetes d’un
Lectura
diferents formats i suports frases fetes. text oral.

amb adequació, coherència, –– Lèxic precís i apropiat a
cohesió i correcció contextos concrets i
lingüística. quotidians.
de paraules.
les paraules.
cerca lèxica.
–– Connectors.
C6. Revisar i corregir el text CC22. Morfologia i sintaxi: Morfosintaxi: Els pronoms febles. Combinacions
per millorar-lo, i tenir cura de –– Categories gramaticals. pronominals
la seva presentació formal. –– Sintaxi de l’oració. • Identificació i coneixement de les formes i les
–– Connectors.
funcions dels pronoms febles.

• Ús adequat de pronoms febles en diferents
oracions.
• Substitució de complements per pronoms en
una oració o text, i viceversa.
• Identificació i coneixement de les formes i les
funcions dels pronoms personals.
• Identificació de la funció sintàctica de diferents
pronoms en una oració.
• Coneixement i aplicació de les normes de
combinació de pronoms en oracions i textos.
• Combinació de pronoms amb diferents verbs.
13

C7. Obtenir informació, CC6. Processos de Taller de producció: Textos dialogats
interpretar i valorar textos comprensió oral: • Identificació i coneixement de les
orals de la vida quotidiana, reconeixement, selecció, característiques i tipus dels textos dialogats.
dels mitjans de comunicació interpretació, anticipació,
• Localització dels tres estils de diàleg (narrat,
i acadèmics, incloent-hi els inferència, retenció.
directe i indirecte) en un fragment de text.
elements prosòdics i no CC8. Textos orals formals i
verbals. • Escolta i comprensió d’un fragment en versió
no formals, planificats i no
radiofònica de la novel·la Laura a la ciutat dels

C8. Produir textos orals planificats.
sants.
de tipologia diversa amb CC19. Pragmàtica:
adequació, coherència, • Redacció d’un text descriptiu que inclogui trets
–– Registres lingüístics. físics i psicològics d’un personatge.
cohesió i correcció
–– Gèneres de text narratius,
lingüística, emprant-hi els • Elaboració d’un text dialogat en estil directe
descriptius,
elements prosòdics i no convencional.
conversacionals formals,
verbals pertinents. • Aplicació d’estratègies i recursos per millorar
predictius, persuasius,
instructius, expositius, l’habilitat d’escoltar en una situació
argumentatius i comunicativa oral.
administratius. • Redacció d’una escena teatral en què tres
–– Elements de la personatges tenen una discussió familiar.
comunicació.
C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Prova de competències bàsiques: «A l’emissora»
de la vida quotidiana, dels secundàries.
• Identificació de les característiques del text
mitjans de comunicació CC15. Lectura i escriptura dialogat.

i acadèmics per sovintejades sobre temes
comprendre’ls. • Anàlisi sintàctica de diferents pronoms en una
diversos i en contextos
oració.
C2. Reconèixer els gèneres diferents.
de text, l’estructura i el seu • Explicació del significat de frases fetes en el
CC19. Pragmàtica:
format, i interpretar-ne els text.
trets lèxics i morfosintàctics • Elaboració d’un text en forma dialogada.
–– Gèneres de text narratius,
per comprendre’l.
descriptius,
C5. Escriure textos de conversacionals formals,
tipologia diversa i en predictius, persuasius,
diferents formats i suports instructius, expositius,
amb adequació, coherència, argumentatius i
cohesió i correcció administratius.
lingüística. –– Elements de la
comunicació.
Actitud 1. Adquirir l’hàbit CC15. Lectura i escriptura Oficis de llengua: Lingüista forense
Oficis de llengua
per accedir a la informació diversos i en contextos un lingüista forense porta a terme en la seva
i al coneixement, i per al diferents. feina.
14

Unitat 2: Rúbrica
Interpretar un guió • Entén el funcionament i la • Interpreta amb els • Dramatitza un dels
radiofònic i valorar les lectura d’un text teatral, companys el text i papers per grups de
interaccions de les diferents en aquest cas en format defineix els personatges quatre amb els companys
veus per comprendre de guió radiofònic. que s’han proposat, fent de classe.
l’argument. acotacions per poder
dramatitzar el text.
Conèixer les formes, les • Entén les funcions i • Diferencia entre els • Coneix la combinació
funcions, la tipologia i les formes dels pronoms diversos tipus de pronominal i l’aplica
la combinacions dels febles, dels pronoms pronoms i reconeix les adequadament.
pronoms. personals i dels pronoms diferents formes de
sense funció sintàctica. combinació pronominal.
Escriure textos dialogats de • Entén el que és un text • Organitza la informació, • Escriu textos dialogats
diferents estils. dialogat i les seves reconeix l’ús dels guions i seguint l’argumentació
característiques. altres signes de d’una història proposada
puntuació propis en una obra de lectura i
d’aquest tipus de crea un text teatral propi
producció, i analitza aplicant els coneixements
textos dialogats i teatrals. que s’han treballat al llarg
de l’apartat.
Elaborar un text dialogat • Identifica diferents • Reconeix les • Elabora la continuació del
radiofònic seguint els elements del text i característiques del text i text que s’ha proposat a
arguments que es proposen analitza l’ús dels pronoms en reconeix la intenció la lectura seguint el
a la lectura. per extreure’n el comunicativa i el context mateix format i el mateix
significat. per al qual s’ha dissenyat. estil, i proposant
arguments propis que el
tanquin.
Llegir una entrevista a • Llegeix el text i comprèn • Entén la funció del • Coneix la importància de
un lingüista forense per quines són les funcions lingüista forense per la figura del lingüista
conèixer les característiques del lingüista forense. interpretar situacions que forense per preservar la
de l’ofici i la seva requereixen una justícia per mitjà de
importància envers la investigació judicial. l’anàlisi de la llengua, tant
llengua catalana. oral com escrita.
15

C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Lectura: «Tinc vint-i-vuit anys...»
• Inferència del significat d’algunes paraules
mitjans de comunicació CC4. Estratègies per a la determinades del text.
i acadèmics per producció de textos escrits
comprendre’ls. • Inferència del significat d’algunes oracions
i multimèdia: l’escriptura i la
determinades del text.
d’acord amb la situació procés. • Comprensió oral de les idees principals del text.
comunicativa (receptor, CC15. Lectura i escriptura • Elaboració d’un breu text argumentatiu.
intenció) i a partir de la sovintejades sobre temes
generació d’idees i la seva diversos i en contextos
organització. diferents.
C5. Escriure textos de CC21. Lèxic i semàntica:
tipologia diversa i en –– Expressions comunes,
Lectura
diferents formats i suports frases fetes.

amb adequació, coherència, –– Lèxic precís i apropiat a
lingüística. quotidians.
de paraules.
les paraules.
cerca lèxica.
–– Connectors.
C6. Revisar i corregir el text CC22. Morfologia i sintaxi: Morfosintaxi: Els verbs irregulars. Oracions
per millorar-lo, i tenir cura de –– Categories gramaticals. exhortatives. Les perífrasis verbals
la seva presentació formal. –– Sintaxi de l’oració. • Identificació i coneixement de les
–– Connectors. característiques dels verbs irregulars.
• Explicació de les diferències entre els verbs
purs i incoatius de la tercera conjugació.
• Conjugació de verbs irregulars.

• Identificació de vocals tòniques en diferents
formes verbals.
• Revisió i correcció de formes verbals mal
conjugades.
• Identificació i coneixement de les
característiques de les oracions exhortatives.
• Transformació d’ordres afirmatives en
negatives.
característiques i estructura de les perífrasis
verbals.
• Coneixement dels usos del gerundi.
• Revisió i correcció de l’ús incorrecte de
gerundis en diferents oracions.
16

C2. Reconèixer els gèneres CC1. Comprensió literal, Taller de producció: Monòlegs i soliloquis
de text, l’estructura i el seu interpretativa i valorativa. • Identificació i coneixement de les
format, i interpretar-ne els Idees principals i característiques, funcions i tipus existents dels
trets lèxics i morfosintàctics secundàries. monòlegs i soliloquis.
per comprendre’l. CC2. Estratègies de • Explicació de les característiques d’un
C3. Desenvolupar comprensió per a l’abans, monòleg.
estratègies de cerca i gestió durant i després de la
• Visionament i comprensió de les idees
de la informació per adquirir lectura o de la seqüència
principals d’un monòleg.
coneixement. audiovisual.
• Cerca per Internet de diferents obres teatrals.
C5. Escriure textos de CC3. Estratègies de
tipologia diversa i en cerca, ús de cercadors i • Lectura i comprensió de les idees principals
diferents formats i suports tractament de la informació d’un soliloqui.
amb adequació, coherència, per a la construcció del • Coneixement i ús d’estratègies per fer una
cohesió i correcció coneixement. lectura dramatitzada o recitar o un poema.

lingüística. CC6. Processos de • Realització d’una lectura dramatitzada d’un
C7. Obtenir informació, comprensió oral: monòleg de Shakespeare.
interpretar i valorar textos reconeixement, selecció,
orals de la vida quotidiana, interpretació, anticipació,
dels mitjans de comunicació inferència, retenció.
i acadèmics, incloent-hi els CC19. Pragmàtica:
verbals. –– Gèneres de text
C10. Llegir obres i conèixer (monologats o dialogats)
els autors i les autores i els narratius, descriptius,
períodes més significatius conversacionals formals,
de les literatures catalana, predictius, persuasius,
castellana i universal. instructius, expositius,
argumentatius i
administratius.
–– Elements de la
comunicació.
C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Prova de competències bàsiques: «La llegidora»

• Identificació d’irregularitats en els lexemes dels
mitjans de comunicació CC15. Lectura i escriptura verbs utilitzats en el text.
i acadèmics per sovintejades sobre temes
comprendre’ls. • Localització de perífrasis verbals en el text.
diversos i en contextos
C5. Escriure textos de diferents. • Inferència del significat d’algunes paraules
tipologia diversa i en determinades del text.
diferents formats i suports –– Categories gramaticals. • Elaboració d’un breu text en què s’expressi el
amb adequació, coherència, –– Sintaxi de l’oració. gaudi per llegir.
cohesió i correcció –– Connectors.
lingüística. –– Elements d’estil.
C6. Revisar i corregir el text
per millorar-lo, i tenir cura de
la seva presentació formal.
Actitud 1. Adquirir l’hàbit CC15. Lectura i escriptura Oficis de llengua: Lingüista computacional
Oficis de llengua
per accedir a la informació diversos i en contextos un lingüista computacional porta a terme en la
i al coneixement, i per al diferents. seva feina.
17

Unitat 3: Rúbrica
Comprendre de manera • Entén el contingut del text • Interpreta el text i imagina • Argumenta les
literal, interpretativa i i en destria les idees com seria l’autor per mitjà característiques del text
valorativa el text. principals. d’un text escrit que analitzant diferents
contrasta amb la resta elements gramaticals
dels companys. (lèxic, puntuació,
morfosintaxi) que
influeixen en la seva
recepció, i valora si li
agradaria assemblar-se al
protagonista.
Entendre el funcionament • Declina de manera • Identifica les • Coneix el valor i
i la conjugació dels verbs adequada els verbs característiques i els usos l’estructura de les
irregulars, les oracions irregulars en la primera, de les oracions perífrasis verbals i de l’ús
exhortatives i les perífrasis segona i tercera exhortatives. del gerundi.
verbals. conjugacions.
Interpretar textos teatrals • Entén el que és un text en • Identifica les • Interpreta les informacions
d’intervenció llarga d’un format de monòleg i les característiques dels tres i destria els arguments per
únic personatge (monòlegs i seves característiques. tipus de monòlegs: tècnic, comprendre els textos
soliloquis). líric i de reflexió. teatrals en format de
monòleg o de soliloqui.
Dramatitza una obra
literària davant del grup
classe.
Elaborar un text • Identifica diferents • Reconeix les • Elabora un text
argumentatiu motivat per la elements del text i analitza característiques del text, i argumentatiu narrant la
lectura. l’ús dels temps verbals i en reconeix la intenció seva experiència personal
les seves conjugacions. comunicativa i el context amb la lectura.
sociolingüístic.
Llegir una entrevista a una • Llegeix el text i comprèn • Entén la funció de la • Coneix la importància de
lingüista computacional per quines són les funcions de lingüista computacional la figura de la lingüista
conèixer les característiques la lingüista computacional. per oferir traductors computacional per
de l’ofici i la seva interactius de qualitat. preservar la llengua
importància envers la catalana i facilitar-hi
llengua catalana. l’accés.
18

C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Lectura: «Set visions de l’Índia»
comprendre’ls. • Elaboració d’un breu text argumentatiu.
C4. Planificar l’escrit creació audiovisual com a • Localització de diferents oracions simples en el
d’acord amb la situació procés. text.
comunicativa (receptor, CC15. Lectura i escriptura • Identificació de traces d’oralitat en el text.
intenció) i a partir de la sovintejades sobre temes • Escolta i comprensió de les idees principals
generació d’idees i la seva diversos i en contextos d’un àudio.
organització. diferents. • Ús i enriquiment del lèxic.
C5. Escriure textos de CC21. Lèxic i semàntica:
tipologia diversa i en –– Expressions comunes,
diferents formats i suports
Lectura
frases fetes.
amb adequació, coherència,
–– Lèxic precís i apropiat a
contextos concrets i
lingüística.
quotidians.
de paraules.
les paraules.
cerca lèxica.
–– Connectors.
C6. Revisar i corregir el text CC22. Morfologia i sintaxi: Morfosintaxi: Oracions coordinades,
per millorar-lo, i tenir cura de –– Categories gramaticals. juxtaposades i subordinades
la seva presentació formal. –– Sintaxi de l’oració. • Identificació i coneixement de les
–– Connectors. característiques, les funcions i els elements de
les oracions compostes coordinades,

juxtaposades i subordinades.
• Localització del nexe de dues proposicions
distingint de quin tipus és.
• Elaboració de diferents oracions compostes.
• Transformació d’oracions juxtaposades a
oracions coordinades.
• Substitució de sintagmes nominals per
subordinades substantives.
• Substitució de subordinades adjectives per
adjectius.
• Substitució de subordinades adverbials per
adverbis de temps, de lloc o de manera.
19

C2. Reconèixer els gèneres CC1. Comprensió literal, Taller de producció: Narrativa de viatges
format, i interpretar-ne els Idees principals i característiques i tipus de textos en la narrativa
trets lèxics i morfosintàctics secundàries. de viatges.
per comprendre’l. CC2. Estratègies de • Cerca d’informació en diccionaris i
C3. Desenvolupar comprensió per a l’abans, enciclopèdies.
• Lectura i comprensió de les idees principals de
diferents textos de narrativa de viatges.
• Escolta i comprensió de les idees principals
d’un text oral.
tipologia diversa i en cerca, ús de cercadors i
diferents formats i suports tractament de la informació • Reelaboració d’un paràgraf en què hi hagi
amb adequació, coherència, per a la construcció del connectors entre les oracions i algunes
cohesió i correcció coneixement. s’uneixin en una sola oració.

lingüística. CC6. Processos de • Cerca per Internet sobre la vida i l’obra de
C7. Obtenir informació, comprensió oral: l’artista Miquel Barceló.
interpretar i valorar textos reconeixement, selecció, • Elaboració d’un text descriptiu com si es
orals de la vida quotidiana, interpretació, anticipació, tractés d’un passatge d’un llibre de viatges.
argumentatius i
administratius.
comunicació.
C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Prova de competències bàsiques: «El
interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. col·leccionista de llengües»

mitjans de comunicació CC15. Lectura i escriptura • Coneixement de les característiques de les
i acadèmics per sovintejades sobre temes oracions compostes ( juxtaposades,
comprendre’ls. diversos i en contextos coordinades i subordinades).
C5. Escriure textos de diferents.
• Identificació de les característiques principals
tipologia diversa i en CC22. Morfologia i sintaxi: del text.
diferents formats i suports –– Categories gramaticals.
amb adequació, coherència, • Localització de nexes coordinants.
cohesió i correcció –– Connectors. • Elaboració d’un breu text narratiu sobre un
lingüística. –– Elements d’estil. viatge.
Actitud 1. Adquirir l’hàbit CC15. Lectura i escriptura Oficis de llengua: Lexicògrafa
Oficis de llengua
per accedir a la informació diversos i en contextos una lexicògrafa porta a terme en la seva feina.
i al coneixement, i per al diferents.
20

Unitat 4: Rúbrica
Recollir diverses • Coneix les • Destria de les diferents • Interpreta amb paraules
informacions per mitjà de la característiques dels opinions els punts de seves les opinions
lectura d’articles d’opinió. textos d’opinió. convergència i de preservant les idees
divergència. principals i presentant la
informació de manera
organitzada.
Conèixer les característiques • Diferencia entre oracions • Identifica els diferents • Coneix els diferents tipus
de les oracions compostes. compostes coordinades, tipus d’oracions i les d’elements presents en les
juxtaposades i diferents modalitats dins oracions compostes i
subordinades. de cada grup. analitza els components
de les oracions, i també
identifica les modalitats
d’oracions.
Interpretar textos vivencials • Entén què és la narrativa • Identifica les • Escriu un text narratiu a
que descriuen viatges i de viatges i les seves característiques de la partir d’unes imatges
experiències personals. característiques. narrativa de viatges i seguint elements que són
n’interpreta diverses obres necessaris per a una bona
o fragments. escriptura, com ara
l’adequació, la coherència,
la cohesió, la correcció i la
llegibilitat.
Elaborar un text narratiu • Identifica diferents • Reconeix les • Elabora un text narratiu
de viatges a partir d’una elements del text i analitza característiques del text i explicant un viatge en què
experiència personal. l’ús de les oracions en reconeix la intenció es recullin anècdotes,
compostes. comunicativa. seguint l’estil del text de la
lectura i dels textos
analitzats en l’apartat
anterior.
lexicògrafa per conèixer les quines són les funcions de lexicògrafa per elaborar la figura de la lexicògrafa
característiques de l’ofici i la la lexicògrafa. diccionaris. per preservar la llengua
seva importància envers la catalana i facilitar-ne l’ús
llengua catalana. correcte a tothom per
mitjà dels diccionaris.
21

C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, interpretativa Lectura: «No enterreu encara el llibre»
interpretar i valorar el i valorativa. Idees principals i • Identificació i comprensió de les idees
contingut de textos escrits secundàries. principals del text.
de la vida quotidiana, dels CC4. Estratègies per a la producció de • Inferència del significat d’algunes
mitjans de comunicació textos escrits i multimèdia: l’escriptura paraules determinades del text.
i acadèmics per i la creació audiovisual com a procés. • Localització d’arguments a favor del
comprendre’ls. CC15. Lectura i escriptura sovintejades llibre de paper que proposa l’autor en
C4. Planificar l’escrit sobre temes diversos i en contextos el text.
d’acord amb la situació diferents. • Participació en un debat sobre el llibre
comunicativa (receptor, CC19. Pragmàtica: de paper versus el llibre digital.
intenció) i a partir de la –– Registres lingüístics. • Construcció d’arguments per a la
generació d’idees i la seva –– Gèneres de text (monologats o participació en el debat.
organització. dialogats) narratius, descriptius, • Distinció dels verbs conjugats en
C5. Escriure textos conversacionals formals, predictius, primera persona del singular dels que
de tipologia diversa i persuasius, instructius, expositius, estan en primera persona en plural.
en diferents formats i argumentatius i administratius. • Escolta i comprensió d’un text oral per
Lectura
suports amb adequació, –– Elements de la comunicació. identificar els errors de coherència que
coherència, cohesió CC21. Lèxic i semàntica: conté.
i correcció lingüística. –– Expressions comunes, frases fetes. • Redacció d’un breu text que serveixi
C7. Obtenir informació, –– Lèxic precís i apropiat a contextos d’introducció a la lectura de l’article de
interpretar i valorar concrets i quotidians. la unitat.
textos orals de la vida –– Camps lexicosemàntics.
quotidiana, dels mitjans de –– Mecanismes de formació de
comunicació i acadèmics, paraules.
incloent-hi els elements –– Relacions semàntiques. Canvis en el
prosòdics i no verbals. significat de les paraules.
C8. Produir textos orals –– Estratègies digitals de cerca lèxica.
de tipologia diversa amb CC22. Morfologia i sintaxi:
adequació, coherència, –– Categories gramaticals.
cohesió i correcció –– Sintaxi de l’oració.
lingüística, emprant-hi els –– Connectors.
elements prosòdics i no –– Elements d’estil.
verbals pertinents.
C6. Revisar i corregir el CC5. Adequació, coherència, cohesió, Morfosintaxi: Subordinades
text per millorar-lo, i tenir correcció i presentació. Normes substantives, adjectives i adverbials
cura de la seva presentació ortogràfiques. • Identificació i coneixement de les
formal. CC22. Morfologia i sintaxi: característiques, els tipus i l’estructura
–– Categories gramaticals. de les subordinades substantives
–– Sintaxi de l’oració. (completiva, d’infinitiu, interrogativa
–– Connectors. indirecta i de relatiu).
–– Elements d’estil. • Identificació i explicació del tipus de

proposicions que hi ha en un text.
• Identificació de les característiques i
les estructures de les subordinades
adjectives.
• Substitució de subordinades adjectives
per adjectius o sintagmes adjectivals.
• Coneixement de les funcions del
pronom relatiu.
• Identificació de pronoms relatius en
oracions i textos.
• Diferenciació entre les subordinades
adjectives explicatives i les
especificatives.
característiques i tipus de les
subordinades adverbials.
22

C2. Reconèixer els gèneres CC1. Comprensió literal, interpretativa Taller de producció: Textos d’opinió
de text, l’estructura i el seu i valorativa. Idees principals i • Identificació i coneixement de les
format, i interpretar-ne els secundàries. característiques, funcions i tipus dels
trets lèxics i morfosintàctics CC2. Estratègies de comprensió per a textos d’opinió.
per comprendre’l. l’abans, durant i després de la lectura o • Lectura i comprensió de les idees
C3. Desenvolupar de la seqüència audiovisual. principals de diferents textos d’opinió.
estratègies de cerca i CC3. Estratègies de cerca, ús de • Relació d’idees d’un text amb la part
gestió de la informació per cercadors i tractament de la informació de l’estructura del text corresponent
adquirir coneixement. per a la construcció del coneixement. (introducció, desenvolupament o
C5. Escriure textos CC6. Processos de comprensió oral: conclusió).
de tipologia diversa i reconeixement, selecció, interpretació, • Escolta i comprensió de les idees
en diferents formats i anticipació, inferència, retenció. principals d’un text d’opinió oral.
suports amb adequació, CC19. Pragmàtica: • Coneixement i ús d’estratègies per
coherència, cohesió i –– Registres lingüístics. escriure un bon text d’opinió.
correcció lingüística. –– Gèneres de text (monologats o • Redacció d’un text d’opinió sobre un
C7. Obtenir informació, dialogats) narratius, descriptius, vídeo de YouTube.
interpretar i valorar conversacionals formals, predictius, • Elaboració d’un text d’opinió sobre la
textos orals de la vida persuasius, instructius, expositius, importància de saber l’origen dels
quotidiana, dels mitjans de argumentatius i administratius. nostres aparells de telefonia i de fer-ne
comunicació i acadèmics, –– Elements de la comunicació. un ús ètic i responsable.
incloent-hi els elements
prosòdics i no verbals.
C10. Llegir obres i conèixer
els autors i les autores i els
períodes més significatius
de les literatures catalana,
castellana i universal.
C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, interpretativa Prova de competències bàsiques: «Els
interpretar i valorar el i valorativa. Idees principals i perquès de la fam»
contingut de textos escrits secundàries. • Identificació i comprensió de les idees
de la vida quotidiana, dels CC15. Lectura i escriptura sovintejades principals del text.
mitjans de comunicació sobre temes diversos i en contextos • Inferència del significat d’algunes
i acadèmics per diferents. paraules determinades del text.
comprendre’ls. CC22. Morfologia i sintaxi: • Identificació de subordinades
C5. Escriure textos –– Categories gramaticals. adjectives de relatiu en el text.
de tipologia diversa i –– Sintaxi de l’oració. • Localització d’oracions amb
en diferents formats i –– Connectors. proposicions subordinades.
suports amb adequació, –– Elements d’estil. • Localització de les opinions i els
coherència, cohesió i arguments de l’autora de l’article.
correcció lingüística. • Elaboració d’una bateria de preguntes
C6. Revisar i corregir el a partir del text.
text per millorar-lo, i tenir
cura de la seva presentació
formal.
Actitud 1. Adquirir l’hàbit CC15. Lectura i escriptura sovintejades Oficis de llengua: Traductor
de la lectura com un mitjà sobre temes diversos i en contextos • Coneixement de les tasques i les
Oficis de llengua
per accedir a la informació diferents. funcions que un traductor porta a

i al coneixement, i per al terme en la seva feina.
l’escriptura com un
mitjà per estructurar el
pensament i comunicar-se
amb els altres.
23

Unitat 5: Rúbrica
Obtenir informació, • Enumera la informació • Entén el contingut del • Argumenta la seva opinió
interpretar i valorar el que presenta el text i text i elabora un text sobre l’ús del llibre
contingut de la lectura, prepara arguments per introductori. discutint amb altres
reflexionant de manera defensar el llibre de paper companys sobre quins
crítica sobre l’ús dels en contra del llibre digital. arguments troba a favor
llibres. del llibre de paper o en
contra, segons l’opció
que hagi triat.
Conèixer les • Diferencia entre oracions • Identifica els diferents • Coneix els diferents tipus
característiques de les compostes subordinades tipus d’oracions, els d’elements presents en
oracions compostes substantives, adjectives i elements de cada les oracions compostes
subordinades. adverbials. subgrup i les funcions subordinades i analitza
dels pronoms com a els components de les
nexe. oracions, i també
identifica les modalitats i
la intencionalitat de les
oracions subordinades.
Escriure un text • Coneix les • Analitza diversos textos • Defensa la seva opinió de
argumentatiu i defensar una característiques dels d’opinió destriant del manera escrita seguint
opinió de manera escrita. textos argumentatius i format els arguments de l’estructura bàsica dels
d’opinió. base i la manera com textos argumentatius
s’han presentat per d’opinió.
convèncer el lector.
Formular preguntes per • Identifica diferents • Reconeix les • Analitza els arguments i
poder-se formar una opinió elements del text i característiques del text i l’opinió de l’autora
sobre un tema que s’ha analitza l’ús de les en reconeix la intenció formulant preguntes que
abordat per mitjà d’un text oracions compostes comunicativa. seria interessant que ella
d’opinió. subordinades. pogués respondre per
aprofundir en el tema i
formar-se, així, una opinió
pròpia fonamentada.
Llegir una entrevista a un • Llegeix el text i comprèn • Entén la funció del • Coneix la importància de
traductor per conèixer les quines són les funcions traductor per fer la figura del traductor per
característiques de l’ofici i del traductor. accessible obres d’altres preservar la llengua
la seva importància envers llengües en la nostra catalana i facilitar la
la llengua catalana. pròpia, com, en aquest difusió cultural d’obres
cas, obres teatrals. d’autors estrangers o que
escriuen en altres
llengües.
24

C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Lectura: «La poesia»
comprendre’ls. • Anàlisi formal del poema de la unitat (estrofes,
versos i rima).
d’acord amb la situació procés. • Escolta i valoració d’una lectura oral d’un
comunicativa (receptor, poema.
intenció) i a partir de la sovintejades sobre temes • Lectura en veu alta de l’estrofa del poema.
generació d’idees i la seva diversos i en contextos • Identificació de les característiques dialectals
organització. diferents. del poema.
C5. Escriure textos de CC17. Varietats lingüístiques • Substitució d’adjectius de les primeres estrofes
tipologia diversa i en socials i geogràfiques. del poema mantenint el ritme i la rima.
diferents formats i suports
CC19. Pragmàtica: • Cerca d’informació sobre l’autora del poema
amb adequació, coherència,
–– Registres lingüístics. per elaborar una breu biografia.
–– Gèneres de text
lingüística.
(monologats o dialogats)
C7. Obtenir informació, narratius, descriptius,
interpretar i valorar textos conversacionals formals,
orals de la vida quotidiana, predictius, persuasius,
Lectura
dels mitjans de comunicació instructius, expositius,

i acadèmics, incloent-hi els argumentatius i
elements prosòdics i no administratius.
verbals. –– Elements de la
C8. Produir textos orals comunicació.
de tipologia diversa amb CC21. Lèxic i semàntica:
adequació, coherència, –– Expressions comunes,
cohesió i correcció frases fetes.
lingüística, emprant-hi els –– Lèxic precís i apropiat a
elements prosòdics i no contextos concrets i
verbals pertinents. quotidians.
Actitud 3. Manifestar –– Camps lexicosemàntics.
una actitud de respecte –– Mecanismes de formació
i valoració positiva de la de paraules.
diversitat lingüística de –– Relacions semàntiques.
l’entorn pròxim i d’arreu. Canvis en el significat de
les paraules.
cerca lèxica.
–– Connectors.
25

C6. Revisar i corregir el text CC5. Adequació, Llengua i societat: Multilingüisme.
per millorar-lo, i tenir cura de coherència, cohesió, Sociolingüística. Acolliment lingüístic.
la seva presentació formal. correcció i presentació. Coneixement de llengües
Normes ortogràfiques. • Coneixement del multilingüisme i de les seves
CC22. Morfologia i sintaxi: característiques.
–– Categories gramaticals. • Localització de cinc llengües autòctones
–– Sintaxi de l’oració. europees i de cinc llengües no autòctones.
–– Connectors.
• Coneixement de les característiques i les
funcions de la sociolingüística.
• Exemplificació de casos reals de bilingüisme
(actiu, passiu, simètric, asimètric, instrumental,
Llengua i societat i Racó de repàs
integrador, social i territorial).

• Identificació i coneixement de les causes del
fenomen de substitució lingüística.
• Localització de llengües europees minoritàries i
minoritzades.
• Coneixement i reivindicació dels drets
lingüístics.
• Identificació de bones pràctiques per a
l’acolliment lingüístic de persones immigrades.
• Coneixement del Marc europeu comú de
referència per a les llengües com a eina per
protegir i desenvolupar l’herència lingüística i
cultural d’Europa.
• Autoavaluació del nivell de coneixement de les
llengües que s’estan aprenent.
• Consulta del Portfolio Europeu de les Llengües.
• Elaboració d’una biografia lingüística pròpia.
• Creació d’un passaport lingüístic propi.
• Construcció d’un dossier amb les experiències
lingüístiques pròpies
26

C2. Reconèixer els gèneres CC1. Comprensió literal, Taller de producció: Poesia
format, i interpretar-ne els Idees principals i característiques, temàtiques i tipus dels textos
trets lèxics i morfosintàctics secundàries. poètics.
per comprendre’l. CC2. Estratègies de • Identificació de recursos estilístics en un
C3. Desenvolupar comprensió per a l’abans, poema.
• Escolta i comprensió de les idees principals
d’un poema.
• Cerca per Internet de la vida i obra de
l’escriptora Maria-Mercè Marçal.
diferents formats i suports tractament de la informació • Coneixement i ús d’estratègies per tenir una
amb adequació, coherència, per a la construcció del bona veu en situacions d’interacció oral.
cohesió i correcció coneixement. • Lectura en veu alta de diferents poemes.

lingüística. CC6. Processos de
C7. Obtenir informació, comprensió oral:
argumentatius i
administratius.
comunicació.
C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Prova de competències bàsiques: «Cant de
interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. Vicent»

mitjans de comunicació CC15. Lectura i escriptura • Inferència del significat d’algunes paraules
i acadèmics per sovintejades sobre temes determinades del text.
• Identificació de les característiques de la rima
del poema de l’apartat.
tipologia diversa i en CC22. Morfologia i sintaxi:
diferents formats i suports • Identificació de formes pròpies de la varietat
amb adequació, coherència, valenciana.
cohesió i correcció –– Connectors. • Identificació de topònims en el text.
lingüística. –– Elements d’estil. • Identificació de formes verbals en el poema.
C6. Revisar i corregir el text • Ús de sinònims.
• Elaboració d’un text poètic centrat en la seva
població.
Actitud 1. Adquirir l’hàbit CC15. Lectura i escriptura Oficis de llengua: Correctora
Oficis de llengua
per accedir a la informació diversos i en contextos un corrector porta a terme en la seva feina.
i al coneixement, i per al diferents.
27

Unitat 6: Rúbrica
Entendre les • Coneix les • Explora l’obra i la figura • Redacta el significat que
característiques de la característiques de la de l’autora, identificant-ne té la poesia per a l’autora
poesia. poesia. l’origen dialectal i arran de l’anàlisi de la
redactant-ne una breu lectura.
biografia.
Explorar el significat del • Coneix el que és el • Coneix el Marc europeu • Elabora, entrant en el
multilingüisme i el seu propi multilingüisme, la comú de referència i els Portfolio Europeu de les
perfil lingüístic. sociolingüística, diferents nivells lingüístics Llengües de la UE, el seu
l’acolliment lingüístic i el que proposa. propi perfil i biografia
coneixement de les lingüístics, i reflexiona
llengües. sobre la seva pròpia
experiència lingüística.
Llegir i recitar obres • Coneix les • Analitza obres poètiques • Tria una obra poètica i
poètiques. característiques de la d’autors de rellevància i participa en un recital de
poesia, identificant cerca informació tant dels poesia fent una lectura
la importància de autors com del seu dramatitzada de l’obra
mantenir el to i el ritme context sociopolític. davant del grup classe.
adequats al missatge.
Escriure un cant seguint el • Identifica diferents • Reconeix les • Escriu un cant propi, fent
model d’un cant d’un autor elements del text i característiques del text i servir el model de la
de la literatura catalana. analitza l’ús de la varietat en reconeix la intenció lectura, per exaltar
dialectal valenciana. comunicativa. elements de la seva
població.
correctora per conèixer les quines són les funcions correctora per garantir la la figura de la correctora
característiques de l’ofici de la correctora. qualitat lingüística dels per preservar la llengua
i la seva importància envers llibres de text. catalana i facilitar-ne la
la llengua catalana. utilització en l’àmbit
escolar.
28

C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Lectura: «Ets pols i a la pols tornaràs... De la
interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. matèria de l’ésser humà»
mitjans de comunicació CC4. Estratègies per a la • Inferència del significat d’algunes paraules
i acadèmics per producció de textos escrits determinades del text.
comprendre’ls. i multimèdia: l’escriptura i la
• Elaboració d’una síntesi del text.
d’acord amb la situació procés. • Elaboració d’una llista de paraules que
comunicativa (receptor, corresponguin a cada un dels hiperònims
intenció) i a partir de la proposats.
sovintejades sobre temes
generació d’idees i la seva diversos i en contextos • Escolta i comprensió oral d’un text per tal de
organització. diferents. reproduir-lo conjuntament a classe.
C5. Escriure textos de CC19. Pragmàtica: • Enunciació de conclusions del text que s’ha
tipologia diversa i en –– Registres lingüístics. llegit.
diferents formats i suports –– Gèneres de text
amb adequació, coherència, (monologats o dialogats)
cohesió i correcció narratius, descriptius,
lingüística. conversacionals formals,
C7. Obtenir informació, predictius, persuasius,
interpretar i valorar textos instructius, expositius,
Lectura
orals de la vida quotidiana, argumentatius i

dels mitjans de comunicació administratius.
i acadèmics, incloent-hi els –– Elements de la
elements prosòdics i no comunicació.
verbals. CC21. Lèxic i semàntica:
C8. Produir textos orals –– Expressions comunes,
de tipologia diversa amb frases fetes.
adequació, coherència, –– Lèxic precís i apropiat a
lingüística, emprant-hi els quotidians.
elements prosòdics i no –– Camps lexicosemàntics.
verbals pertinents. –– Mecanismes de formació
de paraules.
les paraules.
cerca lèxica.
–– Connectors.
29

C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Literatura: Finals del segle xix i canvi de segle
interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. • Identificació i coneixement dels fets o
contingut de textos escrits Idees principals i esdeveniments històrics que defineixen el
de la vida quotidiana, dels secundàries. context històric de finals del segle xix.
mitjans de comunicació CC9. Períodes literaris i • Identificació i coneixement de les
i acadèmics per estètics significatius de característiques i els autors principals del
comprendre’ls. les literatures catalana, romanticisme, el realisme i el modernisme com
C7. Obtenir informació, castellana i universal. a corrents literaris.
interpretar i valorar textos CC10. Autors i contextos • Identificació i coneixement de les
orals de la vida quotidiana, sociohistòrics de les característiques de la Renaixença com a
dels mitjans de comunicació literatures catalana, corrent literari.
i acadèmics, incloent-hi els castellana i universal.
elements prosòdics i no • Coneixement dels autors d’aquest període,
CC11. Lectura i comprensió com ara Bonaventura Carles Aribau, Eduard
verbals.
de textos: estructura, Escalante, Teodor Llorente, Jacint Verdaguer,
C8. Produir textos orals aspectes formals, recursos Àngel Guimerà, Narcís Oller, Raimon Caselles,
Literatura i Racó de repàs
de tipologia diversa amb estilístics i retòrics. Joaquim Ruyra, Joan Maragall, Santiago
adequació, coherència,
CC12. Temes i subgèneres Rusiñol, Prudenci Bertrana i Víctor Català.
literaris. Tòpics. • Lectura i comprensió de textos literaris dels
lingüística, emprant-hi els
elements prosòdics i no CC14. Lectura d’obres autors del romanticisme, del realisme i del
verbals pertinents. de les literatures catalana, modernisme català.
castellana i universal, • Síntesi oral de les idees principals de diversos
o juvenils. textos.
períodes més significatius CC15. Lectura i escriptura
de les literatures catalana, sovintejades sobre temes
castellana i universal. diversos i en contextos
diferents.
C11. Expressar, oralment
o per escrit, opinions CC19. Pragmàtica:
raonades sobre obres –– Registres lingüístics.
literàries, tot identificant –– Gèneres de text
gèneres, i interpretant i (monologats o dialogats)
valorant els recursos literaris narratius, descriptius,
dels textos. conversacionals formals,
instructius, expositius,
argumentatius i
administratius.
comunicació.
30

C2. Reconèixer els gèneres CC1. Comprensió literal, Taller de producció: Divulgació científica
format, i interpretar-ne els Idees principals i característiques i tipus dels textos de divulgació
trets lèxics i morfosintàctics secundàries. científica.
per comprendre’l. CC2. Estratègies de • Elaboració d’hipòtesis sobre el tema del qual
C3. Desenvolupar comprensió per a l’abans, tracten els textos de l’apartat.
• Aplicació d’estratègies per a la comprensió de
les idees principals plantejades en textos
divulgatius científics.
• Localització de tecnicismes en un text.
diferents formats i suports tractament de la informació • Coneixement de l’estructura d’un treball
amb adequació, coherència, per a la construcció del acadèmic.
cohesió i correcció coneixement. • Coneixement i aplicació de les estratègies i els

lingüística. CC6. Processos de recursos necessaris per elaborar un bon treball
C7. Obtenir informació, comprensió oral: acadèmic.
argumentatius i
administratius.
comunicació.
C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Prova de competències bàsiques: «Sabem que
interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. no sabem. Els interrogants»

• Identificació d’enllaços il·latius en el text.
tipologia diversa i en • Identificació d’oracions subordinades
diferents formats i suports adverbials en el text.
amb adequació, coherència, –– Sintaxi de l’oració. • Ús de la l·l.
cohesió i correcció –– Connectors. • Identificació d’oracions compostes en el text.
lingüística. –– Elements d’estil. • Elaboració d’un breu text sobre la seva relació
C6. Revisar i corregir el text amb les matèries de l’àmbit científic.
• Lectura en veu alta de textos.
Actitud 1. Adquirir l’hàbit CC15. Lectura i escriptura Oficis de llengua: Cap de premsa
Oficis de llengua
per accedir a la informació diversos i en contextos un cap de premsa porta a terme en la seva
i al coneixement, i per al diferents. feina en una editorial.
31

Unitat 7: Rúbrica
Comprendre de manera • Entén el contingut del • Interpreta el text i • Argumenta les
literal, interpretativa i text i destria les idees accedeix a un àudio del característiques del text
valorativa el text. principals. qual de manera conjunta analitzant diferents
ha de reproduir els elements gramaticals
arguments que s’hi (lèxic, puntuació,
exposen. morfosintaxi) que
influeixen en la seva
recepció, i enuncia les
conclusions que n’extreu.
Explorar el context • Coneix el context • Coneix els autors més • Identifica les obres i els
sociohistòric de la llengua sociohistòric i situa el rellevants de l’època i les autors en el període
catalana de finals del segle romanticisme, el realisme seves obres més corresponent, i n’extreu
xix a principis del segle xx i el modernisme. importants. elements culturals que
i conèixer-ne els principals ajuden a entendre el
autors i obres. missatge de cada autor
dins del context
sociocultural.
Saber llegir i interpretar • Coneix les característiques • Interpreta les • Destria informació d’un
textos científics. dels diferents textos informacions que es text científic i l’organitza
científics divulgatius. proposen en diferents per redactar un text en
articles científic. què desaconsella el
consum de begudes
alcohòliques a partir de la
lectura prèvia.
Escriure un text sobre la • Identifica diferents • Reconeix les • Escriu un text en què
relació amb les matèries elements del text i característiques del text i exposa la seva relació
científiques i llegir-lo en veu analitza elements relatius en reconeix la intenció amb les matèries de
alta. a la utilitat de la ciència. comunicativa. l’àmbit científic i el llegeix
en veu alta davant de la
classe.
Llegir una entrevista a un • Llegeix el text i comprèn • Entén la funció del cap de • Coneix la importància de
cap de premsa per conèixer quines són les funcions premsa per garantir la la figura del cap de
les característiques de del cap de premsa. difusió de les obres que premsa per garantir la
l’ofici i la seva importància l’editorial promou i difusió de la cultura en
envers la llengua catalana. publica. llengua catalana.
32

C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Lectura: «Llibre d’estil»
comprendre’ls. • Millora i precisió en la redacció d’oracions.
C4. Planificar l’escrit creació audiovisual com a • Localització dels territoris que formen part de
d’acord amb la situació procés. l’àrea lingüística catalana.
comunicativa (receptor, CC15. Lectura i escriptura • Elaboració per parelles d’una llista de diaris,
intenció) i a partir de la sovintejades sobre temes revistes o publicacions en català.
generació d’idees i la seva diversos i en contextos • Posada en comú i valoració de les llistes que
organització. diferents. s’han elaborat.
C5. Escriure textos de CC19. Pragmàtica:
tipologia diversa i en –– Registres lingüístics.
diferents formats i suports –– Gèneres de text
amb adequació, coherència, (monologats o dialogats)
cohesió i correcció narratius, descriptius,
Lectura

de paraules.
les paraules.
cerca lèxica.
–– Connectors.
33

C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Literatura: Primera meitat del segle xx.
interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. • Identificació i coneixement dels fets o
contingut de textos escrits Idees principals i esdeveniments històrics que defineixen el
de la vida quotidiana, dels secundàries. context històric fins a la primera meitat del
mitjans de comunicació CC9. Períodes literaris i segle xx.
i acadèmics per estètics significatius de • Identificació i coneixement de les
comprendre’ls. les literatures catalana, característiques, els corrents i els autors
C7. Obtenir informació, castellana i universal. principals del classicisme i les avantguardes
interpretar i valorar textos CC10. Autors i contextos com a corrents literaris.
orals de la vida quotidiana, sociohistòrics de les • Coneixement dels autors d’aquest període,
dels mitjans de comunicació literatures catalana, com ara Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover,
i acadèmics, incloent-hi els castellana i universal. Guerau de Liost, Eugeni d’Ors, Josep Carner,
CC11. Lectura i comprensió Clementina Arderiu, Carles Riba, Josep Vicenç
verbals.
de textos: estructura, Foix, Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de
C8. Produir textos orals aspectes formals, recursos Sagarra, Josep Pla, Màrius Torres i Bartomeu
de tipologia diversa amb estilístics i retòrics. Rosselló-Pòrcel.

adequació, coherència,
CC12. Temes i subgèneres • Síntesi oral de les idees principals de diversos
literaris. Tòpics. textos.
lingüística, emprant-hi els
elements prosòdics i no CC14. Lectura d’obres de
verbals pertinents. les literatures catalana,
castellana i universal, o
juvenils.
diferents.
argumentatius i
administratius.
comunicació.
34

C2. Reconèixer els gèneres CC1. Comprensió literal, Taller de producció: Llibres d’estil
format, i interpretar-ne els Idees principals i característiques dels llibres d’estil.
trets lèxics i morfosintàctics secundàries. • Cerca de consells relacionats amb l’escriptura
per comprendre’l. CC2. Estratègies de de les sigles, la construcció de paràgrafs, l’ús
C3. Desenvolupar comprensió per a l’abans, de la lletra cursiva, l’escriptura dels nombres i el
estratègies de cerca i gestió durant i després de la tractament del gènere.
de la informació per adquirir lectura o de la seqüència • Elaboració d’un text en què es presentin els
coneixement. audiovisual. recursos necessaris per fer un llibre d’estil.
C5. Escriure textos de CC3. Estratègies de • Aplicació de consells per a la millora de la
tipologia diversa i en cerca, ús de cercadors i claredat, concisió, precisió i genuïnitat dels
diferents formats i suports tractament de la informació textos.
amb adequació, coherència, per a la construcció del • Coneixement i ús de consells per a la selecció
cohesió i correcció coneixement. de paraules d’un text.

lingüística. CC6. Processos de • Coneixement i ús de consells per a la
C7. Obtenir informació, comprensió oral: construcció d’oracions d’un text.
interpretar i valorar textos reconeixement, selecció, • Identificació i correcció d’errors lingüístics en
orals de la vida quotidiana, interpretació, anticipació, oracions i textos.
dels mitjans de comunicació inferència, retenció. • Precisió en l’ús de determinades paraules en
i acadèmics, incloent-hi els CC19. Pragmàtica: oracions.
elements prosòdics i no –– Registres lingüístics. • Revisió d’estil de diferents oracions i textos per
verbals. –– Gèneres de text tal de millorar-los.
argumentatius i
administratius.
comunicació.
C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Prova de competències bàsiques: «Escriure
interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. com es parla, ai»

• Ús de sinònims.
tipologia diversa i en • Localització d’onomatopeies en un text.
diferents formats i suports –– Categories gramaticals. • Identificació d’oracions compostes en el text.
amb adequació, coherència, –– Sintaxi de l’oració. • Elaboració d’un text argumentatiu en què es
cohesió i correcció –– Connectors. mostrin els arguments a favor o en contra dels
lingüística. –– Elements d’estil. que exposa l’autor de la lectura de l’apartat.
Actitud 1. Adquirir l’hàbit CC15. Lectura i escriptura Oficis de llengua: Inventor de jocs lingüístics
Oficis de llengua
per accedir a la informació diversos i en contextos un creador de jocs lingüístics porta a terme en
i al coneixement, i per al diferents. la seva feina.
35

Unitat 8: Rúbrica
Comprendre la funció dels • Entén el contingut del • Interpreta el text i valora • Explora i es documenta
llibres d’estil i explorar-ne text i destria les quines institucions o per poder elaborar dos
la producció divulgativa en característiques organitzacions podrien textos breus en què
llengua catalana. principals del llibre d’estil. requerir un llibre d’estil. explica dos noms propis
que extreu del text.
sociohistòric de la llengua sociohistòric i situa el rellevants de l’època i les autors en el període
catalana de la primera classicisme i les seves obres més corresponent, i n’extreu
meitat del segle xx. avantguardes. importants. elements culturals que
ajuden a entendre el
missatge de cada autor
dins del context
sociocultural.
Saber llegir, interpretar i • Coneix les • Interpreta les • Revisa diferents textos
proposar llibres d’estil, i característiques dels informacions que es per seguir un estil adient.
també revisar textos. llibres d’estil. proposen en els llibres
d’estil.
Llegir una entrevista a • Llegeix el text i comprèn • Entén la funció del • Coneix la importància de
un redactor de jocs per quines són les funcions redactor de jocs per la figura del redactor de
conèixer les característiques del redactor de jocs. garantir la difusió de la jocs per garantir la difusió
de l’ofici i la seva llengua des de l’àmbit de la cultura i el joc en
importància envers la lúdic. llengua catalana.
llengua catalana.
36

C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Lectura: «Anatomia d’un somriure verdader»
comprendre’ls. • Detecció de prejudicis que apareixen en el text.
C4. Planificar l’escrit creació audiovisual com a • Elaboració d’una llista de les causes que
d’acord amb la situació procés. provoquen el somriure segons el text i
comunicativa (receptor, exemplificar-la.
intenció) i a partir de la sovintejades sobre temes • Explicació en veu alta de diferents situacions
generació d’idees i la seva diversos i en contextos que produeixen somriures.
organització. diferents. • Identificació i coneixements dels elements que
C5. Escriure textos de CC19. Pragmàtica: faciliten o dificulten la comunicació.
tipologia diversa i en –– Registres lingüístics. • Enumeració de diferents gestos o postures amb
diferents formats i suports –– Gèneres de text un clar significat.
amb adequació, coherència, (monologats o dialogats) • Escolta i comprensió de les idees principals
cohesió i correcció narratius, descriptius, d’un text oral.
Lectura

de paraules.
les paraules.
cerca lèxica.
–– Connectors.
37

C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Literatura: Segona meitat del segle xx i
interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. començament de segle xxi
contingut de textos escrits Idees principals i • Identificació i coneixement dels fets o
de la vida quotidiana, dels secundàries. esdeveniments històrics que defineixen el
mitjans de comunicació CC9. Períodes literaris i context històric fins a la segona meitat del
i acadèmics per estètics significatius de segle xx.
comprendre’ls. les literatures catalana, • Identificació i coneixement de les
C7. Obtenir informació, castellana i universal. característiques, els corrents i els autors
interpretar i valorar textos CC10. Autors i contextos principals dels anys quaranta i cinquanta, dels
orals de la vida quotidiana, sociohistòrics de les anys seixanta i des de la dècada dels setanta
dels mitjans de comunicació literatures catalana, fins a l’actualitat.
i acadèmics, incloent-hi els castellana i universal. • Coneixement dels autors d’aquest període,
CC11. Lectura i comprensió com ara Llorenç Villalonga, Joan Oliver, Mercè
verbals.
de textos: estructura, Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu,
C8. Produir textos orals aspectes formals, recursos Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Gabriel
de tipologia diversa amb estilístics i retòrics. Ferrater, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés,
adequació, coherència, Baltasar Porcel, Joan Francesc Mira, Jesús
CC12. Temes i subgèneres
cohesió i correcció Moncada, Montserrat Roig, Jaume Cabré,
literaris. Tòpics.
lingüística, emprant-hi els Carme Riera, Maria-Mercè Marçal i Quim
elements prosòdics i no CC14. Lectura d’obres
Monzó com a autors literaris.
verbals pertinents. de les literatures catalana,
castellana i universal, • Síntesi oral de les idees principals de diversos
C10. Llegir obres i conèixer textos.
o juvenils.
diferents.
argumentatius i
administratius.
comunicació.
38

C2. Reconèixer els gèneres CC1. Comprensió literal, Taller de producció: Difusió del pensament
format, i interpretar-ne els Idees principals i característiques i tipus dels textos que
trets lèxics i morfosintàctics secundàries. fomenten la difusió del pensament.
per comprendre’l. CC2. Estratègies de • Cerca per Internet sobre l’escriptor Jostein
C3. Desenvolupar comprensió per a l’abans, Gaarder i les seves obres més importants.
• Lectura i comprensió de les idees principis de
textos.
• Identificació de recursos d’estil en un fragment
de llibre de divulgació filosòfica.
diferents formats i suports tractament de la informació • Identificació de les idees clau de fragments
amb adequació, coherència, per a la construcció del assagístics.
cohesió i correcció coneixement. • Coneixement i aplicació d’estratègies per

lingüística. CC6. Processos de aconseguir una comunicació eficaç.
C7. Obtenir informació, comprensió oral: • Elaboració d’un comentari personal sobre
interpretar i valorar textos reconeixement, selecció, diferents afirmacions de Zygmunt Bauman
orals de la vida quotidiana, interpretació, anticipació, referents a la societat actual.
argumentatius i
administratius.
comunicació.
C1. Obtenir informació, CC1. Comprensió literal, Prova de competències bàsiques: «Animals de
interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. sang freda»

• Identificació de proposicions adverbials i
adjectivals en oracions del text.
tipologia diversa i en CC22. Morfologia i sintaxi:
diferents formats i suports • Ús de sinònims.
amb adequació, coherència, –– Sintaxi de l’oració. • Ús de la h.
cohesió i correcció –– Connectors. • Elaboració d’un breu text descriptiu.
lingüística. –– Elements d’estil.
Actitud 1. Adquirir l’hàbit CC15. Lectura i escriptura Oficis de llengua: Investigadora
Oficis de llengua
per accedir a la informació diversos i en contextos una investigadora ICREA porta a terme en la
i al coneixement, i per al diferents. seva feina.
39

Unitat 9: Rúbrica
Comprendre la informació • Interpreta de manera • Analitza diversos • Identifica elements de la
que ofereix la lectura. adequada la informació elements relatius a la comunicació no verbal
del text responent les comunicació no verbal. que poden ajudar a
preguntes que es comunicar d’una manera
proposen. efectiva.
sociohistòric de la llengua sociohistòric i situa els rellevants de l’època i les autors en el període
catalana de la segona anys quaranta i seves obres més corresponent, i n’extreu
meitat del segle xx i el cinquanta, els seixanta i importants. elements culturals que
començament del segle xxi. des dels setanta fins a ajuden a entendre el
l’actualitat. missatge de cada autor
dins del context
sociocultural.
Saber llegir, interpretar i • Coneix les • Interpreta les • Revisa diferents textos i
proposar opinions a partir característiques dels informacions que es redacta un text de difusió
de lectures argumentatives. textos de difusió del proposen i n’extreu les del pensament propi
pensament. idees principals. sobre Zygmunt Bauman
i la seva interpretació de
la nostra societat.
Escriure un text descriptiu • Identifica diferents • Reconeix les • Escriu un text en què
que valori el temperament elements del text i característiques del text i exposa la seva visió
propi a partir dels analitza elements relatius en reconeix la intenció personal del propi
arguments de la lectura. al lèxic i a l’anàlisi comunicativa. temperament amb relació
d’oracions compostes. als arguments que s’han
consultat en la lectura.
Llegir una entrevista a una • Llegeix el text i comprèn • Entén la funció de la • Coneix la importància
investigadora per conèixer quines són les funcions investigadora per garantir de la figura de la
les característiques de d’una investigadora. la preservació i l’evolució investigadora per garantir
l’ofici i la seva importància de la llengua catalana l’evolució acadèmica de
envers la llengua catalana. des de l’àmbit acadèmic. la llengua catalana.
40

4 ESO
unitat 1
Text actualitzat
(2016)
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 1 15/02/17 12:08

Solucions del llibre
pàg. 3
o lu c io n s d e l b loc
S
d’activitats
pàg. 31
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
veix-t’hi
taxi. Atre
Morfosin
i. C o m p rova-ho
Mor fosintax
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
dictat. Atreveix-t’hi
Avalua’t i
itxe s
s f
d e le
u c i o ns . 53
Sol pàg
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 2 15/02/17 12:04

9166 Guia CAT4 01_2017.indd 3 15/02/17 12:04

Completar amb mots clau i

il·lustratius de la unitat.
Els aprenents poden

explotar les diverses
possibilitats que ofereixen
els buits, a partir de
l’encapçalament que
orienta sobre el tema.
Poden anar-les descartant,
amb un criteri de menys
probabilitat a més
probabilitat.
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 4 15/02/17 12:04

En dos minuts, busca les oracions en
cada apartat i completa-les. 1
o sinta xi
M o r f
Segons el que hi ha entre el verb i els seus , els
es classifiquen en copulatius i .
Lectura
semblava
«La com funcionava el meu
que estava ».
gua
Oficis de llen
Ens ocupem de dubtes concrets de l’ús de la llengua, però no
un servei de correcció ni fem de .
Zoom
Idees
, és bo co -
Competències
clara i
de manera el
. bàsiques
sar les
Per expres nint en co mpte
re dactar te
mençar a Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Morfosintaxi
Segons el vincle que hi ha entre el verb i els seus complements, els predicats es classifiquen
en copulatius i predicatius.
Lectura
La manera com funcionava el meu cervell semblava que estava canviant.
Oficis de llengua
Ens ocupem de resoldre dubtes concrets de l’ús de la llengua, però no som un servei de cor-
recció ni fem revisions de textos.
Per expressar les idees de manera clara i ordenada, és bo començar a redactar tenint en comp-
te sobretot el contingut.
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 5 15/02/17 12:04

Internet s’adapta a les persones o les persones s’adapten a Internet? Et sembla que l’ús
d’Internet i els mòbils estan canviant les capacitats de les persones? Creus que les eines

Lectura d’un article de digitals faciliten res a les persones? Hi veus cap inconvenient? Quins avantatges penses
premsa sobre el que aporten? Ens exigeixen res? Què hi guanyem? Hi podem perdre res?
funcionament del cervell El text que llegiràs respon algunes d’aquestes preguntes. Comprova-ho!
i les noves tecnologies.
Al paràgraf introductori
(pàg. 10) es plantegen unes
quantes preguntes
relacionades amb el tema
El cervell s’adapta a Internet
de l’article. Poden servir
d’introducció al tema o L’atenció es dispersa davant l’allau d’estímuls informatius i pantalles
poden tractar-se alhora
que se’n fa una lectura. Si un dia necessiteu aclarir una simple equació i
no recordeu com es fa, n’hi haurà prou que des-
L’article pot ser llegit en carregueu al mòbil una aplicació com PhotoMath.
veu alta, pel professor o Només haureu d’apuntar amb la càmera la pàgi-
professora o per un bon 5 na on hi hagi l’equació i el software resoldrà la
lector, o bé individualment incògnita. Encara més: us mostrarà els passos de
i en silenci, per comentar- la resolució del problema. Fantàstic, oi? Potser no
lo després. tant.
Més enllà de la fascinació1 i la rapidesa que
• Contextualitzar. 10 ens ofereix la tecnologia, una qüestió com aques-

• Relacionar. ta fa que ens plantegem com ens han canviat
Internet i els mòbils. «El que hem perdut és l’ha- senyala que va començar a detectar canvis en el
• Inferir. propi comportament el 2007. «La manera com
bilitat de resoldre els problemes en profunditat»,
• Anticipar. funcionava el meu cervell semblava que estava
afirma la columnista i escriptora nord-americana
15 Maggie Jackson. Jackson assegura que «la forma 35 canviant. Va ser llavors quan em vaig començar
en què vivim desgasta la nostra capacitat d’aten- a preocupar perquè era incapaç de parar atenció a
ció perceptiva, sostinguda i profunda». «Mentre una sola cosa durant més de dos minuts», explica.
cultivem una vida de distracció –observa– per- Segons la seva opinió, la ment que ens caracterit-
dem la nostra habilitat per crear i preservar2 zava fins fa uns anys era «calmada i concentrada,
20 saviesa i anem cap a una era d’ignorància que, 40 sense distraccions». Ara, en canvi, «a la ment lineal
paradoxalment3, neix enmig de l’abundància de l’està desplaçant una nova classe de ment que vol
coneixement i connectivitat.» i necessita rebre i disseminar5 la informació en es-
Un dels autors que van observar d’una ma- clats curts, descoordinats, freqüentment encaval-
nera crítica com Internet i la tecnologia havien cats –com més ràpid millor–», sentencia.
25 canviat els nostres hàbits de consum mediàtic i 45 El cas de la psicòloga Sherry Turkle és molt
cultural va ser Nicholas Carr, que el 2010 va pu- diferent. El 1995 era una de les grans defensores
blicar a The Atlantic un article molt celebrat titulat de la forma en què Internet i la tecnologia trans-
«Google ens està tornant estúpids?». En aquest formarien les nostres ments. En aquell temps,
article exposava que ell mateix i alguns dels seus creia que «l’experiència digital» només serviria
30 col·legues havien alterat4 els seus «hàbits men- 50 per «enriquir la nostra vida real». La seva per-
tals». En una de les seves descripcions, Carr as- cepció ha canviat. Aquesta experta es va convertir
10
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 6 15/02/17 12:04

LECTURA 1
UNITAT
L’apartat «Infereix» fa de
glossari interactiu, per
en un gran referent entre els defensors del món 85 que hi ha molta preocupació –observa–, però per ajudar a aclarir conceptes
hiperconnectat que ens ofereixen Internet i les a mi és indiferent. És una forma diferent d’apre- del text.
xarxes socials. El pas del temps ha transformat la nentatge. Ni millor ni pitjor.» Des de la seva ex-
55 seva opinió. «Aquests petits dispositius que por- periència, «no està demostrat que lectures més
• Entendre.
tem a la butxaca –assegura Turkle– són tan po- profundes aconsegueixin millor el seu objectiu».
derosos psicològicament que no només canvien 90 Per aquesta experta, cal tenir en compte que a la • Contextualitzar.
el que fem, sinó que també canvien el que som.» nostra era «el saber ja no és unidireccional. El sa- • Reflexionar.
Segons la seva opinió, amb el mòbil «som el que ber és mosaic», afirma. • Argumentar.
60 volem ser». Per això, «sacrifiquem converses per La professora Amalia Creus, que dirigeix el • Inferir.
connexions». grau de comunicació de la Universitat Oberta de
Per Turkle, tot això «posa en risc la nostra ca- 95 Catalunya (UOC), adverteix que «el món i la so-
pacitat de reflexió». La nova manera de ser no és cietat en general són molt més multitasca. Així
«penso, aleshores existeixo» de René Descartes,* funciona. Pensem d’una manera fragmentada,
65 sinó el «comparteixo, aleshores existeixo» de connectant informacions que són molt disper-
Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, la xar- ses». Però creu que això no justifica renunciar al
xa social que agrupa més possibles connexions 100 pensament més reflexiu i profund d’altres èpo-
humanes: uns 1 400 milions d’usuaris registrats ques. «Hem de ser capaços –proposa– de crear
dels 7 200 milions existents en el món. espais amb un pensament més lent, més crític.»
70 Una altra experta, Amber Case, que es El panorama des d’aquest punt de vista és que
defineix com a «antropòloga cíborg», és més opti- s’ha iniciat una era en què «tenim molt a fer».
mista respecte al panorama futur que ens espera, 105 «Hi ha un accés il·limitat a la informació, però
perquè a tot el magma6 d’Internet «hi ha comu- també és un moment en què la vida útil de la in-
nicació humana, només que es realitza de forma formació és extremament curta», planteja Creus.
75 diferent» de com es feia fa uns anys. «Estem aug- Alguns experts alerten que els mòbils ens
mentant la nostra humanitat –explica– i la capa- han creat la il·lusió que mai no ens trobem sols,
citat de connectar-nos més amb altres malgrat la 110 encara que la comunicació entre persones sense
geografia.» aquests telèfons és menor que abans. El temps
També té una perspectiva positiva d’aquests dirà si hi guanyem res.
80 canvis en el consum mediàtic i cultural Mònica Francesc Bracero. La Vanguardia,
Figueras Maz, doctora en Comunicació a la 14 desembre 2014 (adaptació)
Universitat Pompeu Fabra i sociòloga. «Canvien
els formats i els mitjans. Els processos i les neces-
sitats que hi ha són els mateixos. Sí que és cert * René Descartes (1596-1650), considerat el pare de la filosofia moderna.
Infereix
Indica el número de la paraula del text que correspon a cada un d’aquests significats:
 escampar  que sembla contradictori

 conservar  pòsit, sediment
 canviat, modificat  atracció
11
Comprensió i expressió.

Infereix
(5) escampar
(2) conservar
(4) canviat, modificat
(3) que sembla contradictori
(6) pòsit, sediment
(1) atracció
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 7 15/02/17 12:04

El verb d’acció que

precedeix cada activitat ja
n’anuncia les Comprensió i expressió
característiques.
Extreu Comenta
En aquest apartat es
1. Anota la idea principal que transmet cada una 6. Explica en 50 paraules la metàfora «El saber és
treballa sistemàticament el de les persones que donen testimoni en aquest mosaic».
text periodístic. Pot fer-se reportatge.
abans de l’activitat de la • Mònica Figueras • Amalia Creus Contrasta
pàgina anterior, o
• Nicholas Carr • Amber Case
paral·lelament 7. Indica amb quines informacions del text
(especialment els apartats • Maggie Jackson • Sherry Turkle t’identifiques. Contrasta-les amb les de la resta
de la classe.
«Identifica», «Distingeix»,
«Pregunta», etc.). Els Redacta
apartats ressaltats 2. Proposa una redacció nova per a les 60 primeres Imagina
(llapissada) tenen un grau paraules del reportatge en què evitis adreçar-te al 8. El reportatge exposa algunes idees sobre com
de dificultat més elevat. lector amb el tractament directe. era el món abans d’Internet. Aporta tres idees de
com t’imagines el futur en relació amb Internet.
• Llegir. Identifica

• Entendre. 3. Apunta tota la informació del reportatge que Escolta http://qr.teide.eu/0081
t’hagi resultat nova i que no sabies abans de
• Contextualitzar. llegir-lo.
9. Escolta l’opinió de l’articulista i redacta’n un
• Reflexionar. resum d’unes 50 paraules.
• Redactar. Distingeix
• Preguntar. 4. Fes dues llistes amb els aspectes positius i Distingeix
• Comparar. negatius d’Internet a partir de la informació que 10. Explica la diferència entre els pensaments
aporta el text i de la teva òptica personal.
• Imaginar. següents:
• Escoltar. • «Penso, aleshores existeixo.»
Pregunta
• Explicar. • «Comparteixo, aleshores existeixo.»
5. Elabora les deu preguntes que faries per saber
els hàbits que tenen les persones que coneixes
en relació amb l’ús d’Internet.
12
Comprensió i expressió 5. Resposta orientativa:

a) Quins aparells tens amb connexió a Internet?
1. Resposta orientativa: b) Quines aplicacions fas servir més?
• Figueras: El saber és un mosaic. c) Apagues mai els aparells connectats a Internet?
• Carr: Una nova manera de pensar està desplaçant la ment lineal. d) Busques aplicacions noves?
• Jackson: Estem perdent capacitat de percepció profunda i sos- e) Estàs subscrit a cap diari/mitjà...?
tinguda. f ) Tens per costum veure vídeos per Internet?
• Creus: Som en un món multitasca. g) Descarregues material multimèdia?
• Case: Som més humans. h) Participes en alguna xarxa social?
• Turkle: Som el que volem ser tot i perdre capacitat de reflexió. i ) Escoltes música per Internet?
j ) Quina mena de missatgeria fas servir?
2. Resposta orientativa:
El PhotoMath és una aplicació per a mòbils que resol equacions. 6. Resposta orientativa:
És tan senzill com fotografiar l’equació i el programari fa la feina i El saber és el conjunt de coneixements i destreses en ciències,
mostra, a més, els passos de la resolució. Bona cosa? Potser no. lletres o arts adquirits o apresos per una persona i que li permeten
viure i desenvolupar-se en la societat actual. Cada coneixement o
3. Resposta oberta. destresa, per tant, representa una peça del mosaic.
4. Resposta orientativa: 7. Resposta oberta.
Aspectes positius d’Internet Aspectes negatius d’Internet
8. Respostes orientatives:
– Augmenta la capacitat de – Dispersa l’atenció davant l’allau
connectar-nos i comunicar-nos. d’estímuls. a) L’accés a Internet serà lliure i gratuït.
– Promou una forma diferent – Es perd l’habilitat de resoldre els b) Afavorirà la concentració del poder en una sola autoritat mundial.
d’aprenentatge. problemes en profunditat. c) La realitat virtual s’integrarà a les nostres vides.
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 8 15/02/17 12:04

1
UNITAT
L’oració simple i l’oració

Morfosintaxi L’oració composta: introducció.
Abans d’abordar un tema

L’oració simple i l’oració composta de morfosintaxi, és
important afermar les idees
Una oració és un grup de paraules disposades en un ordre determinat que bàsiques. Que quedin clars
transmeten un significat lògic i complet. És indispensable, però, que contingui els conceptes marc:
un verb en forma personal. Quan n’hi ha un de sol, parlem d’oració simple; diferència entre oració
i si n’hi ha més d’un, d’oració composta.
simple (Acaba’t l’entrepà.
Endreça la teva taula) i
Ara vinc! → simple
oració composta (Si beus i
Escolta, mira i no xerris gaire! → composta
menges alhora
t’ennuegaràs. Ara caic, ara
recorda
m’aixeco), i entre frase
Una frase és una expressió que té sentit complet, però mancada de verb (l’entrepà, la teva taula) i
en forma personal. Una proposició és cadascuna de les parts d’una oració proposició (Si beus / i
composta. menges / t’ennuegaràs). El
treball pràctic de
La història d’una llengua irreductible. «Comprova-ho» pot ser
frase
també un bon auxiliar per
Escolta, mira i no xerris gaire! aconseguir-ho.
proposició proposició proposició
• Llegir.

• Entendre.
Comprova-ho • Raonar.
1. Els sintagmes són components de les oracions. Digues de quin tipus són • Diferenciar.
els sintagmes subratllats del text següent: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep • Identificar.
• Comprovar.
On són les persones més isolades del món?
Si existís (1) un rànquing oficial dels grups humans (2) més isolats del món, probablement (3) el primer lloc l’ocu-
parien els habitants (4) de l’illa Sentinel del Nord, a l’arxipèlag de les Andaman (oceà Índic). Fora de la fama (5) que
tenen d’esquius i aguerrits, poc se’n sap d’aquesta gent, que viu en un territori una mica més petit que Formentera.
Amb aquesta targeta de presentació (6) és normal que ningú no s’hagi atrevit a estudiar-los a fons. Tot i així, s’ha
documentat que viuen de la caça i de la recol·lecció, fet que els situa en el grau més rudimentari (7) en termes
d’evolució cultural. El seu utillatge (8) és reduït: arcs, fletxes, arpons i javelines per caçar, canoes per pescar a les
albuferes, i senzills recipients fabricats amb elements vegetals (9). També tenen algunes eines de ferro fabricades
amb materials reutilitzats de vaixells embarrancats en esculls propers (10). Se suposa que la seva llengua deu estar
emparentada amb les altres que es parlen a l’arxipèlag, però fins i tot això és un misteri.
Un cens elaborat el 2001 va poder comptabilitzar trenta-nou individus d’aquesta societat, però es calcula que la
seva població ronda les dues-centes cinquanta persones. Tot i que l’illa forma part d’un dels «territoris de la Unió»,
que administra directament el Govern federal de l’Índia, és de facto un territori independent (11).
Roger costa. Sàpiens (15 juliol 2014). <http://www.sapiens.cat> Morfosintaxi. Comprova-ho,

exercicis 1 i 2.
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi,
L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat 13 exercicis 1 i 2.
Pàg. 4, exercicis 1 i 2.

9. Text enregistrat: Proposta de resum:

Google ha creat una aplicació perquè els correus electrònics L’autora del text informa que ha aparegut una aplicació informàti-
s’escriguin sols. Smart Reply utilitza la intel·ligència artificial per ca mitjançant la qual els correus electrònics s’escriuen sols. Com
suggerir respostes a l’usuari, que podrà triar la més adequada. Ho que sovint les persones actuem com computadores, la nova apli-
fa mitjançant un funcionament semblant als perillosos teclats de cació pot ser una bona eina, però té l’inconvenient que no pensa.
text predictiu. I això fa que sigui un inconvenient per a aquelles persones que,
Els correus electrònics són una font de mala educació. Amb com l’autora, rumien cada paraula dels missatges que escriuen.
l’excusa de la urgència, n’hi ha que exigeixen coses directament
a la finestreta de l’assumpte, sense anotar ni bon dia, ni un simple 10. Resposta orientativa:
sisplau. Llavors l’altre contesta amb un OK concís, just en rebre’l; • «Penso, aleshores existeixo», és a dir, existeixo perquè tinc la
i quan arriba a casa, ha enviat tants OK a tants assumptes exi- capacitat de raciocini, de ser conscient i de poder prendre de-
gents, que ja els ha oblidat. cisions i valorar-les.
Actuem com computadores, pretenem gestionar cent mil co- • «Comparteixo, aleshores existeixo», és a dir, si no tinc presèn-
ses alhora a una velocitat tecnològica. El més lògic és que dele- cia al món ni a les xarxes socials i no faig res perquè se’m vegi,
guem en els ordinadors perquè ordenin, en tots els sentits. Però la és com si fos invisible.
màquina executa sense pensar i jo soc de les que es pensen els
correus paraula per paraula. [...]
Seré capaç de delegar la redacció dels correus en una calcula- Morfosintaxi
dora? Permetré que digui les coses en lloc meu i economitzi el
text perquè sigui més rendible? 1. (1) SV, (2) SPrep, (3) SAdv, (4) SN, (5) SPrep, (6) SPrep, (7) SAdj,
Llucia Ramis, «La calculadora textual». La Vanguardia (8 setembre 2015) (8) SN, (9) SN, (10) SV, (11) SN
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 9 15/02/17 12:04

Morfosintaxi
Subjecte i predicat. El
Subjecte i predicat
subjecte.
Importància de la L’oració està formada per dos components bàsics: un subjecte (SN), que té
concordança per poder com a nucli un nom o pronom, i un predicat (SV), que té com a nucli un verb.
recorda
parlar d’oració (Recorda).
En Patufet farà una entremaliadura cada setmana.
SN (subjecte) SV (predicat)
Per poder parlar d’oració, és fona-
Els aprenents poden fer
una lectura de la teoria i a
nucli (nom): Patufet nucli (verb): farà mental que les dues parts, el sub-
jecte i el predicat, concordin en
continuació passar a fer els Nosaltres no ho explicarem a ningú. nombre i persona. En cas contra-
exercicis de «Comprova- SN (subjecte) SV (predicat) ri, no és una oració.
nucli (pronom): Nosaltres nucli (verb): explicarem
ho», primer per fixar el
concepte de concordança i
després per identificar les El subjecte Comprova-ho
diferents formes de
El subjecte pot tenir totes les estructures equivalents a un SN, és a dir, pot 2. Digues quins dels
subjecte.
estar format per un nom, un pronom, una oració subordinada o qualsevol mot enunciats següents són
oracions i quins no ho són:
substantivat que faci de nucli. Aquest nucli sovint va acompanyat de determi-
• Entendre. a) En David ja sap sumar,
nants i complements que el caracteritzen i completen.
• Identificar. restar i dividir.

• Diferenciar. La nau arribà a Mart dues hores després d’enlairar-se. b) I tu, ja en sabeu?
SN
• Corregir. c) Si portessis menys
llibres a la motxilla, no
Ell serà el pilot i tu faràs de copilot. us farien mal l’esquena.
pronom pronom
d ) Si en Juli no corre més,
arribarem l’últim.
Qui tingui més son que dormi més!
oració subordinada e) Passi, passi, que veurà
el piset!
Rectificar és de savis.
3. Esmena els errors de
mot substantivat
concordança de l’activitat
anterior.
Comprova-ho
4. Relaciona els subjectes subratllats amb l’estructura que els correspon.
a) M’agrada l’olivada.
SN
b) Les olives verdes són més bones que les negres.
oració c) El sopar és a taula!

subordinada d ) T’ho han dit ells?
e) M’esgota que em facin córrer per la muntanya.
pronom
f ) Nosaltres també hi estem convidats?
mot g) Fumar és un hàbit poc saludable.

substantivat h) Qui no es posa les sabates balla descalç.
14 L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat
Morfosintaxi. Comprova-ho,

exercici 3.
2. a i e són oracions.
La resta, no. No hi ha concordança.
3. b) I tu, ja en saps?
c) Si portessis menys llibres a la motxilla, no et faria mal l’esquena.
d) Si en Juli no corre més, arribarà l’últim.
4. SN: a, b, c
Oració subordinada: e, h
Pronom: d, f
Mot substantivat: g
10
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 10 15/02/17 12:04

L’ORACIÓ 1
UNITAT
El subjecte el·líptic i les oracions sense subjecte Oracions sense subjecte.

Sovint el subjecte d’una oració no hi apareix perquè se sobreentén. Aquest
subjecte s’anomena el·líptic. Es tracta de fer reflexionar
els aprenents sobre
qüestions que tenen
(ells) Com es repartien el botí?
perfectament
(nosaltres) Us proposem cinc visites culturals a les capitals europees. interioritzades (l’ús
(ells) Han trobat un sarcòfag exquisidament decorat. d’oracions sense subjecte).
A partir dels seus usos
Hi ha oracions, per contra, que no tenen subjecte en les quals el verb és usat lingüístics, han d’aparèixer
en tercera persona del singular com a impersonal: exemples i raonaments que
els ajudin a fixar els
• Els verbs impersonals naturals relacionats amb el clima (nevar, llampegar, conceptes. Resultarà
pedregar...):
especialment important
Ni plou, ni neva, ni trona! insistir en els usos
Si pedrega tant... posa’t un casc! (correctes) del verb
haver-hi, en especial pel
• Els verbs impersonals gramaticals: haver-hi, amb un significat equivalent que fa a formes com hi
a ‘existir’; fer, quan es refereix al temps meteorològic (fer calor, bon temps, havia, hi haurà, etc. (no:
fred...), i ser amb valor temporal (ser aviat, tard, d’hora...). havia, haurà). A partir de la
Al portal de casa hi ha un policia que pregunta per vostè. il·lustració els aprenents
poden construir frases amb
Fa un fred que esgarrifa!
verbs impersonals.
A les vuit... és massa tard o massa d’hora?
• Entendre.
• Construccions impersonals amb la partícula se / es:
• Reflexionar sobre la
Es condueix segur amb aquest cotxe.
pròpia parla.
S’esmorza a les vuit i es dina a les dues. • Identificar.

• Classificar.

• Diferenciar.
Comprova-ho
5. Subratlla els verbs i identifica el subjecte de les oracions següents. En cas que sigui el·líptic, indica’l entre
parèntesis; en cas que sigui impersonal, digues de quin tipus és.
a) S’aturà davant del semàfor. h) Plou o fa sol?
b) Glaçarà aquesta nit? i ) Per Reis vull un globus terraqüi i un patinet.
c) En aquest text hi ha dues paraules que no conec. j ) Em provoca mal de cap.
d ) Es viu bé a Palamós. k) Participen en una cursa d’alta muntanya.
e) Fa sol, però fa fred. l ) Guanyarà la cursa.
f ) Cada matí passeja per la Rambla. m) Se sol fer així.
g) Es critica a tothom en aquest bar. n) Se’n va anar quan vaig arribar. Morfosintaxi. Comprova-ho,

exercici 4.
L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat 15 exercici 3.

5. a) S’aturà davant del semàfor. Subjecte el·líptic, ell.

b) Glaçarà aquesta nit? Impersonal natural.
c) En aquest text hi ha dues paraules que no conec. hi ha: impersonal gramatical; conec: subjecte
el·líptic, jo.
d) Es viu bé a Palamós. Impersonal amb se.
e) Fa sol, però fa fred. Impersonal gramatical, verb fer.
f ) Cada matí passeja per la Rambla. Subjecte el·líptic, ell.
g) Es critica a tothom en aquest bar. Impersonal amb se.
h) Plou o fa sol? plou: impersonal natural; fa: impersonal gramatical, verb fer.
i ) Per Reis vull un globus terraqüi i un patinet. Subjecte el·líptic: jo.
j ) Em provoca mal de cap. Subjecte el·líptic: això.
k) Participen en una cursa d’alta muntanya. Subjecte el·líptic: ells.
l ) Guanyarà la cursa. Subjecte el·líptic: ell.
m) Se sol fer així. Impersonal amb se.
n) Se’n va anar quan vaig arribar. Va anar: subjecte el·líptic: ell; vaig arribar: subjecte el·líptic: jo.
11
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 11 15/02/17 12:04

Morfosintaxi
El predicat nominal i el El predicat

predicat verbal. El SV (predicat) és, juntament amb el SN (subjecte), un dels components bà-
sics de l’oració.
una lectura de la teoria El nucli del SV és el verb, que pot anar acompanyat d’altres elements, els
(pàg. 16 i 17), i a complements verbals, que el completen.
continuació elaborar llistes
de frases amb verbs El predicat nominal i el predicat verbal
diversos, que els permetin Segons el vincle que hi ha entre el verb i els seus complements, els predicats
distingir entre copulatius i es classifiquen en copulatius i predicatius.
predicatius.
El requadre «i més...» invita • Els verbs copulatius són ser, estar i semblar. Aquests verbs no tenen una
significació plena, només fan d’enllaç entre el subjecte i el complement
a treballar alguns usos de
(atribut). El predicat d’una oració que té com a nucli un verb copulatiu
ser i estar que convindria
s’anomena predicat nominal.
fixar entre els aprenents. Al
costat, «Atreveix-t’hi» dona L’edifici és de formigó.
ocasió de comprovar si la La camisa del nuvi està tacada d’allioli.
teoria ha estat assolida. La pell de l’actriu principal sembla de porcellana.
• Entendre. i més…

• Reflexionar.
• Identificar. L’ús dels verbs ser i estar no és equivalent.
• Classificar. Cal usar ser:

• Diferenciar. Atreveix-t’hi
• Quan significa ‘ser-hi’ o ‘haver-hi’.
• Detectar interferències.
Sou a la farmàcia o al supermercat?
• Corregir. 6. Corregeix els verbs ser
• Quan indica el lloc on està situada una cosa o una persona sense preci- i estar sempre que sigui
sar-ne la durada. necessari.
No sé on són els llençols nous. a) La Roser està resolent

l’enigma!
• Quan va seguit d’un adjectiu que indica una qualitat permanent.
b) Serem dues setmanes
En Josep és sociable. a la Toscana.
c) En Pere i l’Oriol són
Cal usar estar: asseguts a la terrassa.
• Quan va seguit d’un adjectiu o d’un gerundi que indiquen qualitats no d ) En Santi sempre va
permanents. estar un home atractiu.
Està escrivint una carta de presentació. e) Sé on està el que
busques...
• Quan indica el període de temps d’estada en un lloc. f ) Ja està tranquil, s’ha
adormit.
Us estareu deu minuts més a la cua!

exercici 5. 16 L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat
Pàg. 6, exercici 6.

6. b) Estarem dues setmanes a la Toscana.

c) En Pere i l’Oriol estan asseguts a la terrassa.
d) En Santi sempre va ser un home atractiu.
e) Sé on és el que busques.
12
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 12 15/02/17 12:04

L’ORACIÓ 1
UNITAT
Els verbs predicatius:
• Els verbs predicatius són tots els verbs excepte els copulatius. Tenen una
significació completa i es refereixen a una acció o a un estat del subjecte.
transitius i intransitius.
El predicat d’una oració que té com a nucli un verb predicatiu s’anomena
predicat verbal. La diferència entre verbs
predicatius i verbs
Jugarem al parxís, a dames i al dòmino.
copulatius és bàsica i fàcil
Apunta i... dispara! d’assimilar. S’haurà de
Xutà a porteria i marcà un gol! dedicar més temps a la
distinció entre verbs
Els verbs predicatius es classifiquen en transitius o intransitius segons que transitius i intransitius. Com
admetin o no un complement directe. hem fet abans, els
– Transitius: aprenents poden elaborar
llistes de frases amb verbs,
Han descobert una cova a Sils.
CD
per classificar-los
posteriorment.
Farcirem l’ànec amb prunes i pinyons!
CD
La il·lustració pot servir per
construir oracions amb
– Intransitius:
tipus de verbs com els que
La caldera s’ha espatllat. es treballen a la pàgina.
No caminis per les roques, Pere!
• Entendre.

Comprova-ho • Identificar.

• Classificar.
7. Indica si els verbs subratllats són predicatius o copulatius.
• Detectar errors,
a) Quina és l’obra d’art més cara de la història?
corregir-los.
b) La Clara pinta retrats de personatges històrics.
c) Restaura mobles antics.
d ) No t’enfilis a la finestra!
e) Aquest retrat sembla una fotografia.
f ) Quan estiguis llest, engega el cotxe!
8. Indica si els verbs subratllats tenen un ús transitiu o intransitiu.
a) Tots els camins porten a Roma. g) Cauen gotes del sostre.

b) Porteu les eines al jardí! h) Si caus a l’aigua, et mullaràs el vestit.
c) Ronco molt? i ) Brindem?
d ) Somies truites! j ) Li vaig brindar la meva ajuda.
e) Somies despert! k) No anirem lluny!
f ) Espero notícies teves! l ) A la nit llegia contes al fill petit.

exercicis 4 i 5.
L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat 17

7. a) copulatiu
b) predicatiu
c) predicatiu
d) predicatiu
e) copulatiu
f ) copulatiu / predicatiu
8. a) intransitiu g) transitiu
b) transitiu h) intransitiu / transitiu
c) intransitiu i) intransitiu
d) transitiu j) transitiu
e) intransitiu k) intransitiu
f ) transitiu l) transitiu
13
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 13 15/02/17 12:04

Morfosintaxi
Els complements verbals.

Els complements verbals
En aquest apartat és
important la classificació.
Hi ha set tipus de complements verbals:
Donar idees clares que • Complement directe (CD)

permetin distingir un Els millors especialistes responen les preguntes clau.
complement d’un altre, i
insistir en els casos més • Complement indirecte (CI)
problemàtics. Podem Trucarem als millors especialistes.
imaginar recursos com ara
pensar un verb i «farcir-lo» • Atribut (Atr)
de complements, a partir
En Ferran és el millor cirurgià plàstic.
de la competència dels
aprenents. Podem treballar • Complement predicatiu (CPred)
amb frases com: Els
La Laia sovint es mostra distant amb el públic.
detectius resolen els casos
més complicats (CD). Paga
• Complement de règim verbal (CRV)
al lampista (CI). En Ferran
és el seu millor amic (Atr.). Els estudiants accediran a la Universitat pel carrer Foment.
Ton germà va sempre molt
• Complement circumstancial (CC)
brut (CPred). Insisteixen a
venir amb nosaltres (CRV). Cobrarem la paga doble al mes de juny?
Desa les claus al calaix
(CC). Els segrestadors han • Complement agent (CAg)
estat enxampats per la El gos petaner ha estat acollit per la família del cinquè.
policia (CAg).
El complement directe
• Analitzar. El complement directe (CD) acompanya els verbs transitius ( VT ) i en precisa i

• Distingir. completa el significat. Els verbs transitius de vegades necessiten dur obligatò-

• Classificar. riament CD per tenir un significat complet: Comprova-ho

• Construir frases. 9. Subratlla els CD de les
Sempre llenço les escombraries al contenidor. → ús transitiu
oracions següents.
Reviseu l’examen abans de donar-lo al professor. → ús transitiu
a) No veig a ningú!
Cull les patates de l’hort. → ús transitiu b) Veus els peixos de
La seva amiga li va recomanar que sortís més. → ús transitiu colors?
c) Diu que la realitat
Altres verbs, en canvi, poden portar-ne o no: el CD és opcional. supera la ficció.
d ) Ens aplaudiràs, a
Els alumnes llegeixen. → ús intransitiu nosaltres?
Els alumnes llegeixen molt. → ús intransitiu e) Obri la caixa forta i
doni’m els diners!
Els alumnes llegeixen una notícia. → ús transitiu

exercici 7.

9. a) No veig a ningú.
b) Veus els peixos de colors?
c) Diu que la realitat supera la ficció.
d) Ens aplaudiràs, a nosaltres?
e) Obri la caixa forta i doni’m els diners.
14
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 14 15/02/17 12:04

L’ORACIÓ 1
UNITAT
Generalment, el CD va unit al verb sense preposició. Hi ha alguns casos ex-
cepcionals en què pot anar precedit de la preposició a: Comprova-ho Els complements verbals.

• Davant d’un pronom personal tònic: 10. Subratlla els CD i
suprimeix la preposició Continuarem aplicant les
idees de la pàgina anterior.
No saludo la Laura, sinó a tu. a sempre que no sigui
correcta. Els apartats «Comprova-
• Davant dels pronoms tots, tothom i ningú l’ús és opcional: a) Fotografiaré al noi de ho» i «Atreveix-t’hi» poden
No saluda ningú. / No saluda a ningú. la camisa verda. ajudar a la comprensió,
b) Fotografiaré a tothom però també podem fer que
recorda que porti camisa els mateixos aprenents
verda.
«fabriquin» exemples a
Una bona manera de reconèixer el CD és transformar l’oració activa en c) No vol veure a ningú! partir dels seus
passiva: el CD passarà a fer de subjecte pacient, i el subjecte de l’oració
d ) No vol veure a la coneixements. Podem
activa passarà a fer de complement agent, introduït per la preposició per. Glòria! treballar amb verbs com
O activa → L’Arnau rega un ficus. esmorzar, dinar, berenar i
11. Transforma les següents
Subj CD oracions actives en sopar, que només són
passives i subratlla el intransitius (Què has menjat
O passiva → Un ficus és regat per l’Arnau. CD de les actives i el per esmorzar, dinar,
Subj pacient CAg subjecte pacient de les
berenar, sopar... no: *què
passives:
has esmorzat, dinat,
a) L’Anna Maria
El CD pot presentar quatre estructures: subjectava la javelina
berenat, sopat...).
• SN amb força.
b) En Joan no recorda • Analitzar.
La professora felicità els alumnes.
els fets amb detall. • Distingir.

• SPrep (excepcionalment davant d’alguns pronoms) c) L’escriptor despertà • Classificar.
la imaginació dels

La professora felicità a tothom. • Construir frases.
lectors.
• Pronom feble (substitueix el CD en forma de SN o d’oració subordinada) d ) El cap de l’exèrcit
ha augmentat els
La professora felicità els alumnes. → La professora els felicità. efectius militars.
• Oració subordinada substantiva

Els pagesos han declarat que han perdut tota la collita.
Atreveix-t’hi
12. Completa els espais buits amb un CD que respecti l’estructura indicada entre els parèntesis.
a) Mou la fitxa, mou  ! (pronom)
b) Corregeix  (SN) i reescriu el text!
c) Reuneix  (SPrep) a la sala d’actes.
d ) Ens comentà  (O sub. subst. de CD)
10. a) Fotografiaré el noi de la camisa verda. ➝ No admet la preposició a.

b) Fotografiaré a tothom que porti camisa verda.
c) No vol veure a ningú!
d) No vol veure la Glòria! ➝ No admet la preposició a.
11. a) L’Anna Maria subjectava la javelina amb força. (CD)

La javelina era subjectada amb força per l’Anna Maria. (subjecte pacient)
b) En Joan no recorda els fets amb detall. (CD)
Els fets no són recordats amb detall per en Joan. (subjecte pacient)
c) L’escriptor despertà la imaginació dels lectors. (CD)
La imaginació dels lectors fou despertada per l’escriptor. (subjecte pacient)
d) El cap de l’exèrcit ha augmentat els efectius militars. (CD)
Els efectius militars han estat augmentats pel cap de l’exèrcit. (subjecte pacient)
12. Respostes possibles:

a) Mou la fitxa, mou-la!
b) Corregeix els errors i reescriu el text!
c) Reuneix a tothom a la sala d’actes.
d) Ens comentà que havien robat el quadre original.
15
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 15 15/02/17 12:04

Morfosintaxi
El complement agent.
El complement agent
El complement agent (CAg) apareix únicament a les oracions passives i és qui

Seguint amb la línia que
hem indicat en pàgines realitza l’acció del verb.
anteriors, utilitzarem la
• Sempre va unit al verb mitjançant la preposició per.
competència lingüística
dels aprenents tant com El fugitiu ha estat capturat pels Mossos d’Esquadra.
sigui possible. En aquest
cas, farem notar que les recorda
oracions passives són molt
Per tal de transformar una oració activa a passiva cal tenir present que el sub-
poc usuals en la llengua
jecte passa a ser el complement agent i el CD passa a ser el subjecte pacient.
col·loquial espontània.
N’apareixen més, en canvi, Els Mossos d’Esquadra han capturat el fugitiu.
en determinats contextos Subj CD
periodístics. Però qualsevol El fugitiu ha estat capturat pels Mossos d’Esquadra.
parlant amb una Subj pacient CAg
competència mínima és
capaç de passar una oració L’oració passiva es construeix amb el verb ser (en el mateix temps verbal
transitiva activa a passiva: en què estava el verb de l’oració activa) seguit del participi passat del verb
El pagès planta els de l’oració activa.
tomàquets / Els tomàquets Oració activa: han capturat (pretèrit perfet)
són plantats pel pagès. Els
Oració passiva: ha estat (pretèrit perfet) + capturat (participi)
futbolistes xuten la pilota /
La pilota és xutada pels
futbolistes. El complement agent pot presentar dues estructures:
• SPrep (preposició per + SN)
• Analitzar.
Els controls han estat corregits per la professora.
• Distingir.

• Classificar. • Oració subordinada substantiva (preposició per + oració)

• Passar d’activa a
La pel·lícula ha estat criticada per qui feia de públic.
passiva.
• Passar de passiva a

activa. Comprova-ho
13. Digues quines de les oracions següents són passives i quines són actives. Subratlla el CD de les actives i el CAg
de les passives. A continuació, transforma les oracions actives en passives i les oracions passives en actives.
a) Els mitjans han difós un nou comunicat.
b) El carrer ha estat tallat per un vianant.
c) Els guanyadors del certamen literari foren aclamats pel públic.
d ) L’acusat fou absolt pel jutge.
e) El guionista ja ha escrit l’últim episodi del serial.

13. a) Els mitjans han difós un nou comunicat. (activa)

b) El carrer ha estat tallat per un vianant. (passiva)
c) Els guanyadors del certamen literari foren aclamats pel públic. (passiva)
d) L’acusat fou absolt pel jutge. (passiva)
e) El guionista ja ha escrit l’últim episodi del serial. (activa)
16
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 16 15/02/17 12:04

L’ORACIÓ 1
UNITAT
El complement indirecte:
El complement indirecte
característiques i
El complement indirecte (CI) indica la destinació o la finalitat del verb. Pot estructures. El complement
acompanyar verbs transitius i intransitius. de règim verbal.
Va pispar la cartera al metge.

He trucat a la Sílvia per demanar-li els apunts.
És important insistir en els
mecanismes que permeten
una anàlisi efectiva
El complement indirecte pot presentar tres estructures: (pronoms febles
• SPrep (preposició a + SN) equivalents). En aquests
La Joana ofereix cafè als convidats. casos cal reflexionar sobre
el fet que el pronom els
• Pronom feble (Que substitueix el SPrep o l’oració subordinada substantiva tant pot ser CD com CI,
de relatiu.) però en la llengua
La Sílvia els ofereix cafè (als convidats).
col·loquial es fa la distinció
(útil) entre els (CD) i elsi
La Sílvia li ofereix cafè (al convidat).
(CI). En casos de dubte,
podem passar el
• Oració subordinada substantiva (preposició a + oració)
complement de plural a
El metge fa receptes a qui en necessita. singular.
Fa classes de repàs a qui no entén la lliçó. A les frases Hem cantat als
assistents ➝ Els hem
cantat / *Els hi hem cantat
Comprova-ho (col·loquial), els dubtes que
hi pot haver sobre el
14. Identifica els complements indirectes de les oracions següents
i digues quina estructura tenen: SPrep, pronom feble o oració caràcter del complement
subordinada de relatiu. s’esvaeixen si passem el
a) Expressarem la nostra opinió al director.
complement al singular: Li
hem cantat. Li només pot
b) Li van regalar tres caixes de cava. ser CI, mentre que els pot
c) Els comunicarem el nostre punt de vista. ser CD i CI.
d ) He repartit propaganda a qui he trobat. També és molt important
treballar verbs en què el
caràcter transitiu o
El complement de règim verbal intransitiu es veu afectat per
El complement de règim verbal (CRV) és el complement exigit per alguns interferències, com pegar.
verbs. Sempre va introduït per una preposició que ve imposada o regida pel
verb (a, de, en, amb, contra, sobre...). Sense aquest complement, l’oració no • Identificar.

té sentit i, per tant, no és gramatical. • Substituir.

• Classificar.
En Joan s’ha especialitzat en medicina interna.
• Corregir.
*En Joan s’ha especialitzat. (incorrecta)

L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat 21 exercicis 6 i 7.

14. a) Expressarem la nostra opinió al director. (SPrep)

b) Li van regalar tres caixes de cava. (pronom feble)
c) Els comunicarem el nostre punt de vista. (pronom feble)
d) He repartit propaganda a qui he trobat. (oració subordinada substantiva)
17
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 17 15/02/17 12:04

Morfosintaxi
El complement de règim
recorda
verbal. Convé parar atenció
(«Recorda») al fenomen del La preposició se suprimeix quan el CRV és una oració introduïda per la
canvi i caiguda de conjunció que:
preposicions: Recorda’t de
Confio en els teus poders!
buidar la nevera ➝
Recorda’t Ø que has de Confio que assistiu sempre a classe.
buidar la nevera. *Confio en que assistiu sempre a classe. (incorrecta)
És important que els

aprenents treballin amb el
Comprova-ho
diccionari (de paper o en
línia) per comprovar les 15. Identifica i ratlla les preposicions incorrectes que introdueixen els
CRV.
preposicions que regeixen
determinats verbs i els a) M’he oblidat de que hem d’afegir brou a l’arròs.
usos correctes, a partir b) S’ha entossudit en que ha d’acabar la novel·la avui.
dels exemples: Contribuir
c) Ens hem adonat que hem perdut les claus. Atreveix-t’hi
a la bona marxa dels
negocis. Acostumar-se d ) S’ha acostumat a que li portin la motxilla. 16. Substitueix les
a rentar-se les dents cada preposicions incorrectes
matí. Oblidar-se de pagar que introdueixen els
El CRV pot presentar quatre estructures: CRV subratllats per
els rebuts. També caldrà d’altres que siguin
insistir especialment en les correctes.
• SPrep (preposició + SN)
substitucions pronominals a) Confio en la teva
(pronoms en i hi): Es fa amb tothom. bona voluntat.
Contribuir-hi, acostumar- b) L’experiment
• Pronom feble
s’hi, oblidar-se’n... consisteix en mesclar
Se n’adonà (dels seus errors). diverses substàncies
tòxiques.
• Identificar. Hi apel·là (contra l’interlocutor).
c) Parlo de viure en una
• Substituir.
• Oració introduïda per la conjunció que.
altra ciutat.
• Classificar.
d ) M’he entossudit
• Corregir. Confiava que l’oncle Martí li curaria la ferida. en celebrar el meu

aniversari dos mesos
• Oració introduïda per les preposicions a/de + infinitiu. abans de la data
establerta.
Es penedeix d’haver copiat a l’examen.
S’acostuma a llevar molt d’hora.
recorda
Els verbs que regeixen la preposició en, davant un infinitiu, han de substituir-la per a/de.
Ell pensa a/de recollir la roba.

15. a) M’he oblidat de que hem d’afegir brou a l’arròs.

b) S’ha entossudit en que ha d’acabar la novel·la avui.
c) Correcta.
d) S’ha acostumat a que li portin la motxilla.
16. a) Correcta.
b) L’experiment consisteix a mesclar diverses substàncies tòxiques.
c) Correcta.
d) M’he entossudit a celebrar el meu aniversari dos mesos abans de la data establerta.
18
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 18 15/02/17 12:04

L’ORACIÓ 1
UNITAT
L’atribut L’atribut. El «Recorda» ens

fa parar atenció al fet que
L’atribut (Atr) és un complement exclusiu dels verbs copulatius (ser, estar i els verbs copulatius sovint
semblar) i indica una qualitat o un estat del subjecte, amb el qual sovint con- duen CC, i que és
corda en gènere i nombre.
important no confondre’l
amb l’atribut.
El teu invent és força enginyós.
Subj Atr
Els teus invents són força enginyosos. Fixar el concepte marc és

bàsic: només tres verbs
Subj Atr
poden portar atribut.
Els verbs copulatius actuen de nexe o enllaç entre el subjecte i el predicat i, (També el verb parèixer,
a diferència dels predicatius, no aporten informació, ja que no tenen significat d’altres àmbits dialectals.)
propi. Són intransitius i, per tant, no duen mai CD. La idea que són verbs amb
poc significat es pot
recorda treballar veient-ne el
caràcter «prescindible» en
Els verbs ser, estar i semblar no sempre duen un atribut; sovint van acompanyats d’un complement circumstancial la llengua col·loquial, per
de lloc o de temps. Cal, per tant, no confondre’ls. exemple. O en les frases de
l’exercici «Comprova-ho»,
On són els teus pares? Són a la Xina de viatge. → Hi són.
CC lloc CC lloc
en què podríem suprimir
els verbs sense que la frase
Els meus pares adoptius són de la Xina. → Ho són. deixés d’entendre’s.
atribut atribut
L’apartat «Atreveix-t’hi» ens
ajudarà a fixar la diferència
–esmentada abans– entre
Comprova-ho atribut i CC.
17. Assenyala els subjectes i els atributs de les frases següents. Comprova que concordin en nombre i persona.
• Identificar.
a) La seva crònica és àgil i directa, amb continus exercicis de preguntes i respostes.
• Distingir.
b) El claustre menor restaurat és plenament renaixentista.

• Substituir.

c) Gestos com aquests són valents, desinteressats i generosos. • Classificar.

d ) Els soldats estan cansats, les dones semblen exhaustes. • Corregir.

Atreveix-t’hi
18. Digues si els complements subratllats són atributs o bé complements circumstancials.
a) Els guanyadors s’estaran a l’Hostal Agustí, durant dues nits amb l’esmorzar inclòs.
b) Els guanyadors seran rebuts pel Comitè Organitzador.
c) Hem estat a l’Amèrica Central i t’he portat aquesta escultura, que és de Costa Rica.
d ) Com que soc molt de casa, sempre estic a casa.
17. a) La seva crònica (Subj) és àgil i directa (Atr), amb continus exercicis de preguntes i respostes.
b) El claustre menor restaurat (Subj) és plenament renaixentista (Atr).
c) Gestos com aquests (Subj) són valents, desinteressats i generosos (Atr).
d) Els soldats (Subj) estan cansats (Atr), les dones (Subj) semblen exhaustes (Atr).
18. a) CC lloc
b) Atr
c) CC lloc / Atr
d) Atr / CC lloc
19
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 19 15/02/17 12:04

Morfosintaxi
Estructures de l’atribut i el L’atribut pot presentar set estructures:

complement predicatiu.
• Adjectiu
Acorrecta
partir de la identificació
del verb, podrem
Sembles despistat, però ets més llest que la gana!
classificar correctament les • SN

estructures de l’atribut: Vosaltres sou un exemple a seguir.
només pot anar amb els
verbs ser, estar i semblar • SPrep
(o parèixer): La teva La botifarra negra és de carn de porc.
germana sembla contenta.
Són els millors. El CPred • Adverbi o locució adverbial
apareix amb altres verbs: Esteu com un llum!
L’he trobada molt alta, la
Em sembla molt bé!
teva filla. Et veig molt
cansat, avui, i concorda en recorda
• Pronom tònic
gènere i nombre amb el Sovint es confon el CPred amb
Els alumnes de 4t C sou vosaltres.
subjecte o el CD: ella (CD), el CC de manera, ja que tots dos
molt alta; et (CD), molt • Pronom feble complements responen la pre-
cansat. Aquesta La Terra ho és (de rodona)? gunta com? La prova de con-
característica ens permet cordança permet distingir-los:
diferenciar-lo del CCM: • Oració subordinada substantiva el CPred concorda en gènere i
L’atleta arriba exhaust El pallasso Tomàs era qui ens feia riure. nombre amb el subjecte o amb
(CPred) a la meta. L’atleta el CD, mentre que el CC de ma-
arriba com una exhalació El complement predicatiu nera, no.
(CCM) a la meta.
El complement predicatiu (CPred) és un complement semblant a l’atribut, ja En Joan arribà atabalat.
que indica qualitats o estats del subjecte o del complement directe i hi con- CPred
• Identificar. corda en gènere i nombre. Els verbs copulatius ser, estar i semblar no poden
En Joan arribà a correcuita.
• Substituir. portar aquest tipus de complement. CC manera

• Classificar.
La Joana es quedà quieta (Subj / CPred)
• Corregir.
Es deixà la porta oberta (CD / CPred)
El complement predicatiu pot presentar sis estructures:

• Adjectiu o participi • Pronom feble
L’Oriol va caure marejat. Sempre vas impecable! → Sempre hi vas!
• SN • com (a) + SN
Nomenarem l’Ignasi català de l’any. Us van acollir com a germans.
• SPrep, introduït per les preposicions de, per o a + SN • Preposició + oració subordinada substantiva
Em prens per un ximplet? El busquen pel que va fer.
20
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 20 15/02/17 12:04

L’ORACIÓ 1
UNITAT
El complement

Comprova-ho circumstancial.
19. Identifica els atributs i els complements predicatius d’aquestes oracions:
a) Estem impressionats amb les teves notes. Els aprenents poden
reflexionar sobre el
b) Es quedà plantada davant del jutge. caràcter no obligatori
c) Sembla intel·ligent, però no ho és. («circumstancial») del
complement, enfront del
d ) Mostrava satisfeta les arracades d’or que s’havia trobat.
caràcter obligatori d’altres
e) Duia el seu lema imprès a la samarreta. complements. Novament,
f ) Quan siguis gran, seràs policia o bomber? la consulta del diccionari
ens serà molt útil per
Atreveix-t’hi reforçar aquests
conceptes. Els apartats
20. Completa les oracions següents amb els complements indicats entre parèntesis. «Comprova-ho» i «Atreveix-
a) T’han pres . (SPrep; CPred) t’hi» permeten comprovar
si la distinció entre atribut i
b) Ens van parlar . (com + a + SN; CPred)
complement predicatiu ha
c) Em sembla . (adverbi; Atr) estat assolida.
d ) Soc , no impacient. (adjectiu; Atr)
e) Celebrarem  la victòria. (adjectiu; CPred) • Reflexionar.

• Identificar.
f ) L’Ariadna fou . (SN; Atr)
• Distingir.

• Substituir.

El complement circumstancial • Classificar.

El complement circumstancial (CC) expressa les circumstàncies que envolten
l’acció del verb. No és un complement obligatori i, per tant, es pot eliminar. No
és un element imprescindible perquè l’oració tingui sentit. Sovint es pot moure
de posició i en una mateixa oració n’hi pot haver més d’un.
Ahir vam anar a menjar cargols amb allioli al restaurant amb la teva neboda.
CC temps CC lloc CC companyia
El complement circumstancial pot presentar sis estructures:

• Adverbi
No sé si vindré aviat o tard.
• Locució adverbial
El vaixell navegava a la deriva.
• SPrep
Ens veurem a la cafeteria!
19. a) Estem impressionats amb les teves notes. (atribut)

b) Es quedà plantada davant del jutge. (complement predicatiu)
c) Sembla intel·ligent, però no ho és. (atribut/atribut)
d) Mostrava satisfeta les arracades d’or que s’havia trobat. (complement predicatiu)
e) Duia el seu lema imprès a la samarreta. (complement predicatiu)
f ) Quan siguis gran, seràs policia o bomber? (atribut)

a) per un altre
b) com a part implicada
c) bé
d) pacient
e) animats
f ) la concursant número 11
21
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 21 15/02/17 12:04

Morfosintaxi
El complement
• SN
circumstancial.
Cada dijous corro deu quilòmetres.
La relació entre el
complement circumstancial
• Pronom feble
Hi faig classes (en aquesta escola).
i l’adverbi (funció i categoria
• Oració
gramatical) es pot treballar,
per insistir en el domini dels Vine al cinema amb qui vulguis.
conceptes bàsics. Els
Hi ha vuit tipus de CC, cada un dels quals expressa una circums-
aprenents també poden
tància que envolta l’acció del verb:
treballar més activament a
partir de l’elaboració • Lloc (respon la pregunta on?)
«lúdica» de frases, a les Anirem de vacances al Montseny.
quals cal anar afegint
• Temps (respon la pregunta quan?)
complements
circumstancials L’any passat vam recollir cinc mil signatures!
(individualment o en grup). • Manera (respon la pregunta com?) Comprova-ho
És especialment important Arribà a l’aula plorant. 21. Completa cada oració
el treball amb les locucions amb un CC que
• Quantitat (respon la pregunta quant?)
adverbials, amb el seu respongui a l’estructura
No trobes que no parlo gaire? que s’indica entre
significat i els seus
parèntesis.
equivalents. • Instrument (respon la pregunta amb què?)
a) Va marxar .
Traurem els mobles amb una grua.
(adverbi)
• Identificar.
• Causa (respon la pregunta a causa de què?) b) Va marxar . (locució
• Substituir.
L’han acomiadat per culpa de la crisi. adverbial)
• Distingir.
• Companyia (respon la pregunta amb qui?) c) Va marxar . (SPrep)
• Classificar.

• Esbrinar significats Anirem a Roma amb les germanes bessones. d ) Va marxar . (SN)

i equivalències. • Finalitat (respon les preguntes per a qui? i per a què?) e) Va marxar .
(pronom feble)
Han escrit un poema per al seu ídol.
f ) Va marxar . (oració)
Atreveix-t’hi
22. Subratlla tots els CC del text i digues de quin tipus són.
Calia, però, arribar a Bescanó, i això era més difícil. El vehicle no tenia pressa, avançava a poc a poc, amb molta
prudència, i amb les detonacions més fortes: la gent que circulava es parava per por de prendre mal; els que no
circulaven, sortien esverats per veure què succeïa. El mal era que, gairebé en arribar a la Rodona, o com a molt
a Salt, el monstre s’entossudia, acabava esbufegant, com si el fum del petroli l’hagués asfixiat, s’aturava sense
Morfosintaxi. Comprova-ho, miraments onsevulla, i no hi havia manera de fer-lo posar en raó.

exercici 8. Miquel de Palol, Girona i jo (1972)
exercici 6.
Pàg. 9, exercicis 16, 17

i 18.

a) Va marxar lluny.
b) Va marxar a correcuita.
c) Va marxar a Roma.
d) Va marxar aquell vespre.
e) Va marxar-hi.
f ) Va marxar quan no hi érem.
22. Calia, però, arribar a Bescanó (CC lloc), i això era més difícil. El vehicle no tenia pressa, avançava a
poc a poc (CC manera), amb molta prudència (CC manera), i amb les detonacions més fortes (CC
manera): la gent que circulava es parava per por de prendre mal (CC causa); els que no circulaven,
sortien esverats per veure què succeïa (CC finalitat). El mal era que, gairebé en arribar a la Rodona
(CC lloc), o com a molt a Salt (CC lloc), el monstre s’entossudia, acabava esbufegant, com si el fum
del petroli l’hagués asfixiat (CC manera), s’aturava sense miraments (CC manera) onsevulla (CC lloc),
i no hi havia manera de fer-lo posar en raó.
22
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 22 15/02/17 12:04

1
UNITAT
Racó de repàs
Repàs d’ortografia
i morfologia. Dictat.
Expressions llatines.
Expressions llatines. Vocalisme. Gènere de l’adjectiu

Ad’activitats
la pàgina hi ha tres tipus
ben diferents.
1. Relaciona cada llatinisme amb el concepte que 3. Completa els sintagmes següents amb la forma Des d’omplir buits amb
correspongui: adequada de l’adjectiu: vocals, un exercici de
delírium trèmens, persona non grata, lapsus, a) pronom feble / vocal  primer nivell, similar a
ultimàtum, rara avis, grosso modo, peccata minuta, l’exercici de morfologia, al
opera prima, ipso facto, a priori b) un dia difícil / una maniobra 
dictat, que els aprenents
c) un món paral·lel / una vida  poden llegir prèviament,
a) Quan es vol manifestar que una persona no serà
d ) un personatge novel·lesc rar / una personalitat  silenciosament o en veu
ben rebuda, diem...
e) un comportament elegant / una persona  alta –si hi ha voluntaris–, i
b) Advertiment previ a la resolució última i definitiva
d’una situació conflictiva amb mitjans més f ) un gat negre / la marea  comentar els problemes
contundents. ortogràfics que s’hi
c) Explicació que fem en què no entrem gaire en 4. Dictat. presenten, els dubtes de
detalls. lèxic, etc. Així, quan es
d ) És com es designa, en el món del cinema, la tracti de fer el dictat,
En obrir una de les finestres de la saleta, on tantes
primera pel·lícula d’un director. tindran una guia segura.
hores havia passat en la contemplació de les partides
e) Avui en dia s’utilitza com a sinònim de ‘coses de d’escacs o fent de badoc de les manilles aferrissades, L’activitat de lèxic
poca importància’. se m’aparegué el jardí, com una gran catifa sota els introdueix la presència del
meus ulls. D’arbres, feia temps que no en veia, i em
f ) Qualsevol error o equivocació que una persona llatí en la llengua corrent,
van semblar meravellosament bells, en llur infinita
comet sense voler-ho. que potser és una
gamma de verds. Al centre, la pista cimentada, de te-
g) Expressa la immediatesa amb què cal dur a terme nis, continuava essent una bestiesa més de les moltes descoberta per a
una acció. que demostra l’esnobisme humà. Sempre ho havia l’aprenent, i un motiu de
h) Al·lucinacions i tremolors freqüents en la síndrome cregut així. Que era pura ximpleria eliminar passeigs i reflexió. El diccionari no
d’abstinència de les persones alcohòliques. arbres i arbusts i parterres florejats, posant-hi a canvi
una pista grisa, voltada de filat com una gàbia, úni- ens serà de gaire utilitat en
i ) Indica anterioritat a un fet que ha de succeir. cament perquè uns quants nois i noies de casa bona aquests casos, però a la
j ) S’aplica a qualsevol ésser poc freqüent per les poguessin lluir els vestits blancs, mentre tornaven pi- xarxa poden trobar llistes
seves especials característiques. lotetes blanques amb llurs flamants raquetes originà- d’expressions llatines amb
riament angleses. Venint d’un món on cap vanitat no
el significat respectiu.
compta, encara em va semblar més grotesc, tot allò.
2. Omple els buits amb la vocal que hi falta: No hi havia dubte, però, que en un Casino com cal, on Convé que dominin,
Quan, al cmnçament de juny, atrrava a l’aeroport els socis van a fer el senyor, els fills dels socis no podi- passivament i activament,
d’Estcolm res no feia pensar que aquell estiu llarg i en ignorar que això del tenis es porta molt als balne- les expressions llatines
calrós acabaria tan malament. A la trminal, la Lena aris i casinos d’arreu del món. Amb l’avantatge que a més corrents. Ho poden
em va veure de seguida i em va saludar amb la mà. la ciutat la presumpció sortia a més bon preu. No em
toca pas a mi millorar les coses; a més, comprenc ara practicar a partir
Duia txans i una camisa beix, s’havia tallat una mica
els cabells i smreia mentre mvia els dits amb el braç millor que mai que la vanitat és un dels motors que d’equivalències. Per
alçat. La vaig trobar encantdora, potser més bonica fan anar endavant el carro de la humanitat. exemple: Porta’m això de
que a Itàlia, com si estigués més descnsada. L’havia Joaquim amat-Piniella, El casino dels senyors (1956) seguida / ipso facto. Això
cneguda feia uns quants mesos, en un cngrés de no té cap mena
teatre.
d’importància / això és
Jordi coca, Lena (1997)
peccata minuta. He tingut
una equivocació / un
27 lapsus.
• Omplir buits.

• Flexionar adjectius.

Racó de repàs

• Escriure.
• Investigar.

1. a) persona non grata f ) lapsus
b) ultimàtum g) ipso facto Activitat oral.

c) grosso modo h) delírium trèmens
d) opera prima i ) a priori Pàg. 10, exercicis 1, 2 i 3.

e) peccata minuta j) rara avis
2. Quan, al començament de juny, aterrava a l’aeroport d’Estocolm

res no feia pensar que aquell estiu llarg i calorós acabaria tan
malament. A la terminal, la Lena em va veure de seguida i em va
saludar amb la mà. Duia texans i una camisa beix, s’havia tallat
una mica els cabells i somreia mentre movia els dits amb el braç
alçat. La vaig trobar encantadora, potser més bonica que a
Itàlia, com si estigués més descansada. L’havia coneguda feia
uns quants mesos, en un congrés de teatre.
3. a) feble d) rara
b) difícil e) elegant
c) paral·lela f ) negra
23
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 23 15/02/17 12:04

El reportatge: informació

sabuda i informació
complementària.
El reportatge
Tornem al text introductori
per analitzar-ne l’estructura
i les característiques. Els Situem-nos
aprenents han de tenir molt
A. Explica quina és la principal diferència entre un reportatge Els reportatges poden ser
clar que la llengua serveix escrits (premsa) o audiovisuals
periodístic i una notícia fent servir els mots següents:
per fer coses, no únicament (ràdio i televisió). Fins i tot podem
informació notícia fet puntual reportatge trobar-ne amb fórmules mixtes:
per reflexionar-hi, i fer un
d’interès dades fonts tema els portals digitals informatius de
reportatge és una manera vegades il·lustren els reportatges
d’usar la llengua per fer B. Indica si les afirmacions següents sobre els reportatges escrits amb vídeos o arxius
coses. Els aprenents poden periodístics són veritables o falses: d’àudio.
treballar a fons el text a) Un reportatge és més exhaustiu que una notícia. Els continguts dels reportatges
poden ser molt variats: un lloc, un
inicial o aplicar la b) La majoria dels reportatges de la premsa no apareixen signats. fenomen social, un personatge
informació que tenen a la rellevant, una investigació
c) Com que es tracta d’un gènere periodístic informatiu, no inclou
pàgina 28 per encarar cap tipus d’opinió.
científica, els hàbits d’un animal...
l’article de la pàgina 29. En També poden estar relacionats
d ) El reportatge aprofundeix en un tema a partir de diverses fonts amb àrees d’estudi i de recerca;
podem fer una lectura en d’informació. per això trobem reportatges
veu alta, comentant els culturals, històrics, científics, etc.
e) Els reportatges sempre són sobre temes d’actualitat.
passatges més complicats L’estructura d’un reportatge sol
o més polèmics, i després oferir la informació de manera
C. Assenyala amb una creu els elements de la llista següent que
clara i ordenada. Sol partir d’una
poden passar a analitzar-lo. poden aparèixer en un reportatge: informació sintètica introductòria
També poden seleccionar  antecedents històrics  dades estadístiques amb un contingut que es
desenvolupa després en apartats o
temes que els interessin,  explicacions científiques  gràfiques parts diferenciades presentades en
col·lectivament, i cercar un cert ordre.
informació per fer un  intervencions d’experts  entrevistes a testimonis
Un bon reportatge comporta una
reportatge. Temes com: els D. Fes un repàs superficial de la lectura inicial d’aquesta unitat i
tasca de recerca de la informació
missatges dels mòbils i un treball de redacció que
respon aquestes preguntes: seleccioni, ordeni i estructuri les
dificulten l’aprenentatge de a) Quines característiques del text fan que es pugui classificar dades per elaborar un text clar i
l’ortografia o A Internet dins del gènere periodístic del reportatge? ordenat. El resultat pot incloure
trobem tota la informació imatges, gràfics, afirmacions
b) En quina àrea temàtica o de coneixement el classificaries? d’experts, relats de testimonis, etc.
que necessitem.
• Identificar.

• Analitzar. Llegeix i comprova
• Caracteritzar. 1. Llegeix el reportatge de la pàgina següent sobre alguns efectes de les imatges digitals i comprova si inclou els

• Classificar. elements següents, indicant el paràgraf on apareixen:

• Seleccionar. • Declaracions d’un científic. • Declaracions d’un expert en tecnologia.

• Planificar. • Definició d’un terme científic. • Referència a una recerca sobre el tema.

• Redactar.

• Argumentar.
28
Situem-nos
A. Resposta oberta. Exemple: reportatge i notícia són dos gèneres informatius. Una notícia sol informar
sobre un fet puntual; en canvi, un reportatge reuneix informació procedent de diverses fonts sobre un
tema d’interès.
B. a) V; b) F; c) F; d) V; e) F.
C. Tots poden aparèixer en un reportatge.
D. a) Reuneix informació sobre un tema d’actualitat, amb dades objectives. També inclou l’opinió de
diversos professionals del ram i el punt de vista de l’autor.
b) Resposta oberta: psicologia, sociologia, tecnologia, educació...
1. a) Declaracions d’un científic: 3r, 4t

b) Definició d’un terme científic: 2n
c) Declaracions d’un expert en tecnologia: 10è, 12è
d) Referència a una recerca sobre el tema: 14è
24
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 24 15/02/17 12:04

EL REPORTATGE 1
UNITAT
Et sents indisposat veient imatges en moviment?
Probablement tens cibermareig
Els videojocs i les pel·lícules són cada cop més realistes, però els experts alerten sobre
les conseqüències físiques de passar-se massa estona veient imatges en moviment
Estàs veient una apocalipsi digital en l’última xes, vaixells o avions. Diversos estudis apun- acostumem, per exemple, mirant un film amb
pel·lícula d’acció, o navegant entre diferents ten que pot afectar entre un 50 i un 80 % de una realització frenètica o un joc de realitat
aplicacions al teu mòbil i de sobte tens una la població, segons com sigui de fidedigne el virtual durant uns instants, el temps necessari
sensació desagradable. Potser és maldecap, contingut digital. per sentir-ne els primers símptomes, i repe-
potser una sensació de mareig, una certa Els símptomes són sovint subtils, raó per tim l’experiència després d’haver-nos recu-
nàusea. I no, no és res que hagis menjat. la qual molts dels que tenen marejos per movi- perat. «La gent acostuma a reaccionar bé si
Un efecte secundari característic del se- ment digital no saben ben bé quin és el motiu fan la prova de forma controlada i sense ris-
gle xxi és allò que anomenem mareig del movi- que fa que es trobin malament, i acostumen a cos», diu Lisa Heusel-Gillig, terapeuta física i
ment digital o cibermareig. Segons afirmen els considerar que el motiu de la incomoditat és especialista en neurologia clínica de l’Emory
experts, es tracta d’un efecte que provoca una un altre: estrès, mal de panxa, vista cansada o Dizziness i Balance Center, a Atlanta.
sensació de mareig en qui veu un contingut vertigen. Però alguns experts dubten que sigui
digital en moviment, com si anés en vaixell Realitat virtual i 3D bona idea educar el cervell per tal que igno-
un dia de mala mar. ri estímuls sensorials contradictoris, perquè
El problema ha anat augmentant amb les tèc-
«És un problema molt important, que ha això pot inhibir la capacitat de respondre de
niques de realitat virtual i d’imatges 3D, un
estat amagat per la indústria tecnològica», forma adequada en el món real. «És preocu-
tractament visual que és ja habitual en panta-
diu Cyriel Diels, psicòleg cognitiu i investiga- pant, sobretot quan prenem en consideració
lles de cine i televisió, que fins i tot es pot tro-
dor de factors humans al centre de Mobilitat els efectes a llarg termini», diu Kay Stanney,
bar en la manera com les imatges semblen flo-
i Transport de la Universitat de Coventry, a una investigadora de factors humans a Or-
tar en la pantalla dels smartphones. Transicions
Anglaterra. «És la resposta natural a un am- lando, Florida, que assessora diverses empre-
i perspectives ràpides i càmeres subjectives no
bient que és antinatural.» ses sobre el disseny i l’ús de la realitat virtual
fan més que incrementar-ne l’efecte.
El mareig per moviment digital, que els i altres tecnologies d’immersió.
«La intenció és fer que l’espectador tin-
professionals de la medicina anomenen ma- Problemes en el món real
gui la sensació que està participant en l’acció,
reig de moviment induït visualment, s’origina
més que no pas observant-la», diu Jonathan La doctora Stanney explica que el seu equip
per una confusió entre diferents estímuls
Weinstein, un exproductor de cine que ara ha fet proves amb més d’un miler de perso-
sensorials, explica Steven Rauch, director
imparteix classes al Kanbar Institute for Film nes en diverses sessions de realitat virtual i
mèdic del Massachusetts Eye and Ear Balan-
and Television de la Universitat de Nova York. ha constatat que els efectes secundaris poden
ce and Vestibular Center i professor d’otorri-
«Fa que els espectadors se sentin més conser intensos i durar un temps. Quan els que
nolaringologia a la Harvard Medical School.
nectats amb el que passa a la pel·lícula.» participaven en les proves tornaven al món
«El sentit de l’equilibri es diferencia d’altres
Fins i tot hi ha una pàgina web que clas- real, tenien problemes a l’hora de focalitzar
perquè rep multitud d’estímuls», diu. «Quan
sifica les pel·lícules en funció de si maregen la visió i seguir imatges amb la mirada. En al-
aquests estímuls no coincideixen és quan
més o menys. I els fòrums dedicats als jocs i guns casos també experimentaven canvis en
sentim mareig i nàusees.»
als dispositius mòbils estan plens de posts que la seva estabilitat postural.
Què és el mareig? demanen consell sobre com interactuar amb El que preocupa és que un adolescent,
En el mareig convencional, aquesta manca els nous sistemes operatius i interfícies sense després de passar-se hores davant un joc de
de sintonia entre els estímuls s’origina pel fet acabar marejat. realitat virtual, es posi al volant i tingui pro-
que els músculs i lligaments perceben el mo- Apple va haver d’afegir una configura- blemes d’equilibri i de visió. Passar-se mol-
viment, com també ho fa l’oïda interna, però ció extra, en l’apartat d’accessibilitat, en el ta estona veient televisió d’alta definició o
en canvi els ulls no el veuen. Per això et sents seu sistema operatiu per tal de permetre als mirant el mòbil també pot fer que algunes
millor si, quan estàs marejat en un vaixell, et usuaris reduir els estímuls visuals. També els persones perdin el sentit de l’equilibri, i s’in-
poses dret a la coberta i mires a l’horitzó. fabricants de les cèlebres ulleres de realitat crementaria el risc d’ensopegar i caure. «Cal
Amb el mareig digital passa exactament virtual Oculus Rift afirmen que el mareig pel estudiar els efectes a llarg termini per tal
el contrari. Veus el moviment –com en una moviment digital és un dels seus problemes d’entendre l’impacte que pot tenir tot això»,
pel·lícula o en un videojoc de persecucions de principals. «Com més realista, més fàcil és explica la doctora Stanney.
cotxes– però no el perceps. El resultat, però, és marejar-se», diu Thomas Stoffregen, profes-
Kate murPhy. Ara (adaptació)
el mateix: s’estableix un conflicte entre els teus sor de cinesiologia a la Universitat de Minne-
(17 novembre 2015)
sentits que pot fer que et sentis indisposat. sota, que ha investigat sobre el mareig digital.
<http://www.ara.cat>
Li pot passar a tothom, fins i tot a aquells Els especialistes de l’equilibri afirmen
que no tenen tendència a marejar-se en cot- que sovint el problema pot millorar si ens hi
29

25
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 25 15/02/17 12:04

La comunicació: receptes i

eines.
Receptes, consells, estratègies, recursos,
respostes, solucions...
Els aprenents ja tenen
alguna experiència
redactant; ara es tracta que
per a una bona comunicació
reflexionin sobre aquesta
experiència i apliquin els El procés de redacció
consells que se’ls donen. El
fet que tinguin experiència Redactar un text és una tasca complexa: hem de decidir quina informació vo-
fa que algunes lem transmetre, en quin ordre expressarem les idees i donar-hi forma mitjan-
recomanacions resultin çant l’ús del llenguatge. De fet, per elaborar un bon escrit ens calen habilitats
especialment feixugues de i coneixements diversos, ja que integra múltiples tasques. Resulta molt útil
seguir, com ara elaborar entendre l’elaboració d’un escrit com un procés, perquè permet dedicar aten-
una estratègia prèvia o ció a aspectes diferents en cada fase. Podem distingir tres etapes d’aquest
procés, dirigides a construir tant el contingut com la forma del text.
dedicar temps a la revisió.
És important que en
• Planificació
aquestes etapes ja siguin
conscients que darrere Abans d’escriure és convenient que ens plantegem qüestions sobre la situa-
d’un bon text hi ha una ció comunicativa, especialment sobre les persones destinatàries, el contin-
feina que no es poden gut i la finalitat de l’escrit: A qui m’adreço? Sobre quin tema escric? Què vull
explicar? Amb quin objectiu? Vull exposar informació, narrar fets, expressar
saltar. Els apartats
una opinió...? Com m’entendran millor els lectors? Com m’imagino l’escrit?
«Pensa-hi» insisteixen
Com el rebran?
sobre aquestes qüestions:
l’escriptura és un procés L’objectiu de l’escrit condiciona la tria de la informació, l’ordre en què l’ex-
(de fet, diuen els escriptors posarem i, fins i tot, el tipus de text que triarem (una carta, una convocatòria
professionals, un procés de reunió, una notícia, un article d’opinió...). També ens pot ser útil observar
que no s’acaba mai!) textos similars al que hem de fer nosaltres per fer-los servir de model.
i cal revisar per millorar la
redacció, no solament per En aquesta fase reunim idees per al contingut, és a dir, generem idees pròpies Pensa-hi
posar una coma o corregir i busquem la informació que ens falti: podem cercar continguts en diferents
Si concebem la tasca d’escriure
una falta. fonts d’informació. Després, ja seleccionarem i descartarem informació, com un procés, en distingim
l’ordenarem segons algun esquema... Si es tracta d’una activitat acadèmica diverses etapes i les afrontem
d’alguna matèria, no cal que et limitis a pensar que la persona destinatària és progressivament amb cura,
• Elaborar un text. aconseguirem un bon text.
el professor o professora. Amplia la perspectiva: imagina’t, per exemple, el teu
• Planificar. escrit publicat a la premsa o llegit en veu alta en un programa de ràdio. Les

• Textualitzar. situacions de comunicació reals, o versemblants, ens ajuden molt a prendre
Pensa-hi
• Revisar. decisions sobre la quantitat i l’ordre de la informació o el registre lingüístic que
volem fer servir. Revisar no és tan sols corregir
errors. És valorar cada aspecte
En resum, és aconsellable reflexionar sobre la situació comunicativa, explorar del text per introduir-hi qualsevol
el nostre pensament i cercar informació abans de començar a redactar. Po- millora –tant de forma com de
contingut– que ens ajudi a assolir
dem fer notes prèvies i dedicar-nos a redactar el text quan ja hàgim pres les l’objectiu comunicatiu.
decisions més importants i hàgim fet un esquema o guió previ.
30
26
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 26 15/02/17 12:04

EL REPORTATGE 1
UNITAT
La comunicació: receptes i
• Textualització

eines.
Observa i anota
Aquesta fase s’inicia quan l’escrit comença a adquirir forma de text, a partir de
2. Mira i escolta aquest
les notes soltes o de l’esquema previ. Per expressar les idees de manera clara
reportatge breu ( http:// Costa molt que els
aprenents s’acostumin a
i ordenada, és bo començar a redactar tenint en compte sobretot el contingut.
qr.teide.eu/003Y ) sobre
Ja ens dedicarem després a altres tasques, com ara confirmar dades, consul- els personatges fer esborranys, amb la idea
tar dubtes de llengua, millorar l’estil per fer-lo més clar, pensar en la presen- tradicionals dels grups que escriure un text és un
tació formal... És bo considerar que redactem esborranys provisionals que de diables. Escull tres procés que, com hem dit
anirem ajustant i millorant progressivament. En qualsevol moment, podem re- personatges i escriu més amunt, no està mai
tornar als fragments anteriors i modificar-los; fins i tot, podem replantejar-nos al costat una frase
que n’indiqui alguna acabat. No s’insisteix mai
alguna decisió de la fase inicial. Per això els experts diuen que el procés de
característica. prou en el fet que cal
redacció no és lineal, sinó circular o recursiu.
a) Llucifer treballar totes les fases
• Revisió
d’aquest procés, prèvies a
b) diablessa
la redacció definitiva. Els
La revisió és en realitat una acció simultània a tot el procés. Cal revisar les notes c) diable ras
aprenents poden fer-ho, a
prèvies i l’esquema inicial i, després, anar rellegint, corregint i millorant els frag- d ) àngel classe, en petits grups, per
ments escrits, tant en la forma com en el contingut. Els millors resultats s’obte-
assegurar que no se les
nen quan l’escrit avança progressivament de manera no lineal, des de les notes
salten i passen directament
prèvies fins a la versió final. És a dir, cal anar fent esborranys que van configurant
a la redacció final.
l’escrit i anar revisant-los per valorar si aconseguim els nostres propòsits.
Suggeriments
Pots trobar idees útils en • Elaborar un text.
Finalment, quan n’estiguem satisfets, podem dir que n’hem fet la versió final, aquest reportatge sobre festes
en què podrem tenir cura, a més, de la presentació gràfica de l’escrit. de foc: http://qr.teide.eu/00EL. • Planificar.

• Textualitzar.

Pensa i planifica • Revisar.

3. Imagina que has de redactar un reportatge escrit sobre la tradició dels diables de foc a Catalunya. El • Redactar.

contingut del reportatge del vídeo en podria ser un apartat. Respon les qüestions següents per planificar el • Consultar a la xarxa.
teu reportatge:
a) Escriu dues idees que ja saps sobre aquesta tradició.
b) Qui podria estar interessat en el tema? Qui creus que llegiria el teu text?
c) On t’informaries? Cita dues fonts de consulta.
d ) Qui podries entrevistar per poder-ne incloure alguna intervenció?
e) Quins aspectes de la tradició voldries destacar?
f ) Quin títol posaries al reportatge? Què diria l’entrada?
Suggeriments
g) Quins apartats podria tenir el text? Escriu tres possibles subtítols
Per saber-ne més, pots consultar els webs següents:
en què dividiries el contingut. • Festes.org: http://qr.teide.eu/00EM.
• Programa Gaudeix la festa, de Xiptv:
Decideix i escriu http://qr.teide.eu/00EN.
• Culturcat (apartat «Festes populars»):
4. Redacta, en unes 150 paraules, un dels apartats que has definit en http://qr.teide.eu/00EO.
planificar el reportatge sobre els diables a Catalunya.
31

2. Respostes possibles
a) Llucifer: llança més coets que la resta. Interpreta el text.
b) diablessa: muller de Llucifer. Representada per un home.
c) diable ras: són la majoria. En algunes colles s’anomenen burros.
d) àngel: figura que és l’arcàngel Sant Miquel, el guanyador de la batalla que representa el grup de
diables i que expliquen els versos. Paper representat per un nen o una nena, que porta un escut,
una espasa i una corona.
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
27
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 27 15/02/17 12:04

Article sobre el GPS:

tanquem el cercle d’articles
sobre noves tecnologies i Competències bàsiques
les seves conseqüències.
Com en tots els articles, Prova

podem llegir el text
atentament, en veu alta Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
–si hi ha algun voluntari–
i aclarir-ne els dubtes. Un
cop aclarits, podríem
analitzar-ne l’estructura
Desorientats amb GPS
i descobrir-ne la intenció.
Novament, el contingut es
A
mb l’aparició del llenguatge a la prehistòria, algu-
presta a ser debatut nes àrees del cervell es van especialitzar a parlar
i al plantejament d’opinions i d’altres, a escoltar. Amb l’escriptura, i sobretot
divergents. Finalment, amb la impremta, es va perdre la memorització dels re-
podríem respondre les 5 lats rics en detalls que es transmetien oralment. Amb les 35 mentalment. Un efecte col·lateral és que es pot perdre
tecnologies de la informació, el cervell humà també s’està habilitat en l’orientació perquè «quan calculem mental-
preguntes, que si hem adaptant. ment, ens formem un mapa espacial de nombres», afe-
seguit els processos Els neurocientífics Albert Costa, investigador Icrea geix Dierssen. Aquest mapa espacial indica, per exemple,
anteriors seran més a la Universitat Pompeu Fabra, i Mara Dierssen, del Cen- si un nombre és alt o baix.
assolibles. 10 tre de Regulació Genòmica, aclareixen com les noves tec- 40 Un altre efecte col·lateral es produeix perquè el
nologies estan modificant el nostre cervell. Coincideixen càlcul mental exercita la memòria de treball –és a dir, la
en el veredicte: el progrés tecnològic és beneficiós, però capacitat de recordar dades a curt termini i fer malabaris-
• Llegir. correm el risc de perdre algunes habilitats que apreciem. mes amb elles–. La memòria de treball és imprescindible

• Entendre. per a múltiples activitats, des d’agafar apunts a classe fins
GPS i capacitat d’orientació. «Quan ens orientàvem a prendre una decisió tenint en compte tota la informa-
• Analitzar. amb mapes, ens formàvem un mapa intern al nostre cer-
45
15 ció rellevant. Si es deixa de fer càlcul mental, i no s’exer-
• Opinar. vell per saber on érem i cap a on havíem d’anar», asse- cita la memòria de treball per altres vies, hi ha el risc de
nyala Mara Dierssen. «Amb el GPS, ens deixem portar
• Argumentar. perdre competència en aquestes altres activitats.
i ja no ens fa falta formar-nos aquest mapa intern, de
• Debatre. manera que ens orientem pitjor.» En aquest sentit, un
Com més Google, menys memòria? Per què prendre’s
20 estudi de la Universitat de Tòquio ( Japó) va comprovar el 50 la molèstia de recordar res si tota la informació està a
2007 que els usuaris de GPS trigaven més que els usuaris l’abast d’uns quants clics? «Sempre hem tingut tendèn-
de mapes a arribar als llocs i s’equivocaven més al llarg de cia a subcontractar memòria a dispositius externs com
la ruta. «Personalment, prefereixo els mapes, m’agrada agendes i enciclopèdies», observa Dierssen. A més, «con-
saber per on vaig», explica Dierssen. «Tinc el costum de tinuem memoritzant moltes coses sense adonar-nos-
25 mirar el recorregut a Google abans d’anar a un lloc i em 55 en», afegeix Costa. Per exemple, una paraula nova, una
formo el meu mapa intern.» melodia que ha agradat o el gol que va marcar Neymar
Tot i així, adverteix Costa, els usuaris de GPS també dimecres. Però tant Costa com Dierssen adverteixen que
tenen els seus mapes interns i s’orienten perfectament no entrenar la memòria pot tenir efectes perjudicials. «En
als recorreguts que fan de manera habitual. Que recorrin nens, memoritzar obliga a un esforç mental que és bene-
30 al GPS per comoditat no significa que perdin la capacitat 60 ficiós», observa Costa. En persones grans, «les activitats
d’orientar-se el dia que han de tornar a utilitzar un mapa. cognitives exigents retarden el declivi de l’alzheimer; re-
nunciar a l’esforç de memoritzar, i no fer-ne cap altre al
Calculadores i càlcul mental. Calcular és com tocar el seu lloc, podria tenir repercussions a llarg termini», afe-
piano. «Com més es practica, millor surt», observa Costa. geix Dierssen.
I com més es recorre a la calculadora, pitjor es calcula Josep corBella. La Vanguardia (14 desembre 2014)
32
28
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 28 15/02/17 12:04

PROVA 1
UNITAT
1 En l’oració «Coincideixen en el veredicte», 6 L’oració «La memòria de treball és
el sintagma subratllat és un: imprescindible per a múltiples activitats»
conté:
 a) Complement directe.
 b) Complement circumstancial.  a) Un predicat verbal.
 c) Complement preposicional o de règim  b) Un predicat nominal.
verbal.  c) Un predicat verbal i un de nominal.
 d) Complement del nom.  d) Un predicat adverbial.
2 «Calcular és com tocar el piano» és una oració: 7 Segons el text, les tecnologies de la
informació:
 a) Simple.
 b) Composta.  a) Han fet canviar els nostres hàbits.
 c) Subordinada.  b) Han contribuït a la incomunicació social.
 d) Complexa.  c) Faran que el cervell humà s’hi adapti.
 d) Minvaran les capacitats d’atenció de les
3 El subjecte de «Tinc el costum de mirar el persones.
recorregut a Google» és:
8 L’expressió llatina que descriu millor el fet
 a) Albert Costa.
d’accedir d’una manera ràpida i immediata a
 b) Mara Dierssen.
la informació és:
 c) Jo.
 d) Universitat de Tòquio.  a) a priori
 b) ipso facto
4 La sèrie que conté només adjectius invariables  c) ultimàtum
és:  d) lapsus
 a) rellevant, mal, imprescindible
9 Segons el text, la memorització:
 b) lateral, espacial, intern
 c) múltiple, mental, habitual  a) És perjudicial per als més petits.
 d) beneficiós, intern, mental  b) Millora les capacitats d’atenció.
 c) Retarda malalties psíquiques.
5 Les cometes en el text obren i tanquen:  d) És beneficiosa per a tothom.
 a) Resums del que pensen els experts.
10 El text que has llegit és:
 b) Opinions d’experts.
 c) Comentaris no contrastats.  a) Una crònica.
 d) Paraules literals dels experts.  b) Un reportatge.
 c) Una entrevista.
 d) Una narració.
Redacció
Pregunta als companys de classe sobre els seus
hàbits tecnològics (ús d’aparells, accés a Internet,
aplicacions més utilitzades) i escriu un text d’unes
150 paraules en què diagnostiquis l’estat de la
qüestió.
Prova.

Avalua’t i dictat.
33 Comprova-ho.
Atreveix-t’hi.
Competències bàsiques
1. c)
2. a)
3. c)
4. c)
5. d)
6. b)
7. c)
8. b)
9. d)
10. b)
Redacció
Resposta oberta.
29
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 29 15/02/17 12:04

Entrevista a una assessora Oficis de llengua
lingüística.
Segurament la informació Soc la Míriam

que ofereix l’entrevista i faig d’assessora
sigui relativament nova per cercador, i també difonc continguts de llengua
lingüística. que es puguin lligar amb l’actualitat i sempre
als aprenents. La feina dels
amb sentit de l’humor, per fer el català una
assessors lingüístics no és
mica més atractiu de com ho veuen la gent
de «primera línia». Caldrà que no té interès en la llengua.
deixar molt clar que no es
Quina feina t’ha agradat fer? O en quin pro-
tracta simplement de jecte has col·laborat que t’hagi agradat?
«corregir faltes». Per tant,
Fa uns quants anys vaig col·laborar corregint
s’haurà de llegir el text notícies a la unitat d’assessorament lingüístic
atentament i el professor Què i on has estudiat? de Catalunya Ràdio. Va ser una tasca molt inte-
o professora haurà Vaig estudiar la llicenciatura de Filologia Cata- ressant i alhora diferent, perquè la correcció de
d’insistir en aquesta lana a la Universitat de Barcelona. notícies implica una immediatesa: no et pots
encantar, has de prendre decisions ràpides a
qüestió (un assessor no és En què consisteix la teva feina? l’hora de corregir. Em va ajudar a ser resolutiva
un corrector), i relacionar-la És un servei de llengua adreçat a tota la ciu- i a anar al gra, quan cal.
amb el procés de redacció tadania (particulars, administració, empreses Explica alguna anècdota divertida o curiosa
que han vist els aprenents privades, professionals autònoms...). Ens ocu- de la feina que fas.
a la unitat. pem de resoldre dubtes concrets de l’ús de la
llengua, però no som un servei de correcció ni Els usuaris de vegades es fan un embolic amb
Els aprenents poden fem revisions de textos. Per exemple, si esteu el nom del servei... Una anècdota divertida
aprofitar experiències fent una redacció en català i en una frase con- és que un dia ens van anomenar Actimel en
pròpies amb la llengua creta dubteu de com s’escriu un mot (assam- comptes de dir-nos Optimot. La gent troba cu-
blea o assemblea?), si ha d’anar amb accent (si riós aquest nom del servei i us revelaré que ve
(rètols publicitaris, menús de ‘mot òptim’ (un joc de paraules, vaja...).
o sí?), si dubteu d’alguna coma o de la puntua-
de restaurants, informatius, ció general de la frase, d’un temps verbal (vam Com et sembla que contribueix el teu ofici
fullets) en què la feina d’un anar o vàrem anar?), d’un pronom feble (hi ha a la societat?
assessor lingüístic hauria prou o n’hi ha prou?) o un pronom interrogatiu
(perquè o per què?), etc., ens podríeu enviar el La feina de l’assessor lingüístic és vetllar per-
millorat l’eficàcia del text.
dubte i us direm quina és la forma més ade- què un text s’entengui amb la màxima claredat
Pot ser una feina per fer i transparència possibles. Si algú publica un
quada per tal de garantir la qualitat lingüística
d’un dia per a l’altre. del que escriviu. A més a més, disposem d’un cartell o fa un rètol d’una botiga o fa un eslò-
També es poden aprofitar cercador lingüístic en línia, l’Optimot, i ens gan per a una campanya de la Generalitat, és
encarreguem de fer material didàctic de llen- important que tothom el pugui entendre i que
alguns dels exemples que no hi hagi malentesos. Per exemple, si jo vaig a
gua: fitxes amb qüestions d’ortografia, de lè-
surten al text per comentar xic, de sintaxi, de convencions, etc., que inten- comprar a una botiga d’alimentació, m’agrada-
interferències lèxiques tem explicar molt didàcticament, amb molts rà trobar-me el nom d’una fruita ben escrit en
habituals. exemples. Així que aquesta eina també pot ser català, i que no hi digui mànec per mango, ni ad-
molt útil per fer deures de català. Finalment, vocat per alvocat, per exemple. Són errades que
també gestionem xarxes socials (blog i Twit- poden fer molta gràcia, però això és perjudicial
• Llegir. per a la reputació d’un establiment o empresa,
ter). Jo, especialment, gestiono el Twitter per
• Comprendre. tal de dinamitzar i fomentar els continguts del i només serveix per riure-se’n.

• Reflexionar.

34
30
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 30 15/02/17 12:04

Solucions del bloc
d’activitats
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 31 15/02/17 12:04

9166 Guia CAT4 01_2017.indd 32 15/02/17 12:04
Unitat 1
f ) és
Morfosintaxi g) és
h) Estarem
1. (1) SV; nucli: cau (verb)
(2) SN; nucli: vigília (nom) 7. a) transitiu / transitiu
(3) SAdv; nucli: encara (adverbi) b) transitiu
(4) SPrep; nucli: monument (nom) c) intransitiu
(5) SPrep; nucli: font (nom) d) transitiu
(6) SV; nucli: entro (verb) e) intransitiu
(7) SAdj; nucli: desgavellat (adjectiu) f ) transitiu
(8) SPrep; nucli: cases (nom) g) intransitiu / intransitiu / intransitiu / intransitiu
(9) SAdj; nucli: turística (adjectiu) h) transitiu / transitiu / transitiu
(10) SPrep; nucli: acció (nom)
8. a) Saludo la veïna cada matí.
2. Simples: a, c, f, h Compostes: b, d, e, g b) Saluda a tothom cada vespre.
c) Heu trobat els nans del bosc?
3. a) Ø
d) Hem felicitat tots els guanyadors!
b) Ø
e) Heu felicitat a tothom?
c) Ø
f ) Ajuda la Laura a fer els deures.
d) el cinema
e) (tu) el·líptic g) Disfressarem la Cuca de drac?
f ) la seva cosina h) Visitarem l’àvia aquest matí?

g) (tu) el·líptic
9. Hi ha ratlles negres entre aquest poema;
h) els teus avis
deslliga el teu torrent, el teu torrent,
i) (ell) el·líptic
tu, amorosa des del nom: esquema
j) (tu) el·líptic
invariable, estén-te plenament.
4. a) (5) el·líptic (ells) Em gronxen els sentits, i la ment rema
b) (1) SN (la teva visita) cap al camí de branques que t’estén
c) (4) mot substantivat (Rectificar)
la cabellera amb tast de diadema
d) (1) SN (l’AMPA)
de coure planetari en quart creixent.
e) (2) oració subordinada (Qui estigui lliure de culpa)
f ) (2) oració subordinada (que em facin la punyeta) El temps donarà rius damunt la runa;
g) (3) pronom (Vosaltres) cap endavant pintem el bosc molsut,
h) (1) SN (la Neus i la Mireia) veig l’or a la claror d’un raig de lluna.
Et busco en la certesa del minut;

5. a) predicatiu / copulatiu
b) copulatiu / predicatiu entra al gran mar on tota llum és una
c) predicatiu / predicatiu i el desordre del fons resta vençut.

d) copulatiu / copulatiu
10. 1. ratlles negres (SN)
e) predicatiu / predicatiu
2. el teu torrent (SN)
f ) predicatiu
3. -te (pronom)
g) predicatiu
4. Em (pronom)
6. a) estarà 5. la cabellera (SN)
b) està 6. rius (SN)
c) Sou 7. el bosc molsut (SN)
d) Estem 8. l’or (SN)
e) està 9. Et (pronom)
33
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 33 15/02/17 12:04

11. a) Els llibres del curs passat han estat desats pels alum- d) atribut / atribut
nes de 4t al soterrani de l’escola. e) atribut
CD activa ➝ els llibres del curs passat; subjecte pa- f ) CC / atribut
cient passiva ➝ els llibres del curs passat
b) El gol de la victòria va ser marcat pel millor jugador 17. a) predicatiu
del partit.
b) predicatiu
CD activa ➝ el gol de la victòria; subjecte pacient
passiva ➝ el gol de la victòria c) atribut
c) Els haikus eren recitats de memòria per la professora d) predicatiu
de japonès. e) atribut / atribut
CD activa ➝ haikus; subjecte pacient passiva ➝ els f ) predicatiu / atribut
haikus g) atribut / atribut
d) Els llocs més insòlits del planeta seran mostrats pel h) predicatiu / atribut
documental d’aquesta nit.
CD activa ➝ els llocs més insòlits del planeta; subjec- 18. com un arbre (CC manera), dins la terra (CC lloc)
te pacient passiva ➝ els llocs més insòlits del planeta Sobre els camps coneguts de cada dia (CC lloc)
e) Les piràmides d’Egipte van ser construïdes pels fa- com cau (CC manera)
raons?
Damunt la terra nostra i estimada (CC lloc)
CD activa ➝ les piràmides d’Egipte; subjecte pacient
passiva ➝ les piràmides d’Egipte hi sura (CC lloc)
als ossos vells (CC lloc)
12. a) Li (pronom) escoltar-hi (CC lloc)
b) a qui hem pogut (oració subordinada de relatiu) de molt antic (CC temps)
c) al farmacèutic (SPrep) somiar-hi (CC lloc), entre la mar i el vent (CC lloc)
d) els (pronom)
e) els (pronom)
f ) Em (pronom) Racó de repàs
g) et (pronom)
1. He estat a París i a Estrasburg, he caminat pels carrers
13. Respostes possibles: més populars, més atapeïts de gent, en un juny ple de
a) als estudiants més brillants turistes que suposo que passaven tanta calor com jo.
b) Els Però no hi havia cap home que no portés camisa, i als
restaurants –almenys a l’interior– no hi entraven clients
c) et
amb pantalons curts. Ja sé que és possible que algun
d) a la directora del centre lector hi hagi estat, també, i que hagi descobert algun
e) a qui ho mereixi turista amb una indumentària mínima. No m’agrada dic-
f ) a qui tingui més gana tar sentències. Però el resultat d’una observació llarga i
atenta em permet dir que els indrets turístics de París no
s’assemblen gaire als de Barcelona, pel que fa a la indu-
14. a) Us heu acostumat a que us facin el sopar cada vespre.
mentària.
b) Confiàvem en que no perdríem l’avió. París, és clar, no té platges a prop, com sí que en té
c) T’has adonat de que ja no ve mai amb nosaltres? Barcelona. Però dubto molt que si tingués el mar a prop,
d) Us heu entossudit en que, tant sí com no, hem d’anar la ciutat de París no disposés d’alguna norma –i que la
de vacances a Croàcia. fes complir– per fer veure al foraster que una ciutat no és
e) T’adones de que he crescut? un càmping, que els restaurants urbans no són uns ser-
veis de platja i que tothom, menys ells, o sigui la majoria
de ciutadans, no es passegen pel carrer o pels grans ma-
15. a) en gatzems en shorts. Ni elles amb sostenidors.
b) amb A la platja hi ha una llibertat absoluta per anar mig
c) amb despullat, i no es pot fer cap objecció als que són feliços
d) a lluint espectaculars panxes o bé les cames estèticament
menys afavorides per la mare naturalesa, que en alguns
e) amb casos m’atreveixo a dir que és una mare molt poc com-
f ) per passiva.
g) Correcta.
h) Correcta. 2. a) aprimar-se
i ) Correcta. b) eixamplar
j ) de c) llis
d) avall
16. a) CC / atribut e) mentida
b) CC f ) darrere
c) atribut g) espavilat
34
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 34 15/02/17 12:04

h) bullent 6. Esquema (orientatiu).
i ) femella
Títol i entrada
j ) derrota
Tots els camins porten a Roma. Vint-i-nou vies des de
Roma, 80 000 quilòmetres de carreteres
3. Quan vam anar a la guerra dúiem tanmateix un equip re-
duït: una escombra i uns espolsadors. No menystingueu,
Introducció
però, aquest gènere d’armes; és ben sabut que un cop
Xarxa de vies romanes / tota la península Ibèrica / lloc de
d’escombra sàviament clavat atueix una bèstia grossa,
pas de soldats, camperols i gent rica.
sobretot si el cop se li venta pel costat del mànec. Els
espolsadors, manejats amb aptesa, solen ser devasta- Finalitat de les vies romanes
dors: cadascuna de les tires de pell actua com un fuet i, Mantenir el control sobre terres conquerides, facilitar
doncs, el cop de tralla múltiple fa autèntics estralls. Feia plans d’expansió, mobilitat de l’exèrcit.
una tarda bonancenca i hi havia una dolça gasa musical
envoltant: la ràdio destil·lava xocolata Schubert i la mi Característiques
nyona, des d’un tercer o quart terme (la cuina i la rentada • Construcció complexa, a càrrec d’experts enginyers.
de vaixella) reeixia en una atenuada imitació de Sarita Els mateixos legionaris de la conquesta s’encarregaven
Montiel. La nena maldava per enfilar-se en una tenebrosa de reparar-les en èpoques de descans. El manteniment
escala cromàtica i tots ens en ressentíem lleugerament anava a càrrec de cada districte.
[...]. Jo cercava en les pàgines esportives del diari què • Traçat en línia recta quan era possible, evitant zones
havia decidit el destí respecte a la meva quiniela. inundables. Colls de muntanya en ziga-zaga, amb
elements de suport: contraforts, ponts, terraplens,
murs de contenció... Sòlides: materials resistents
(pedres de mides diferents), a prova d’esllavissades i
erosions. Aspecte monumental i ric a les ciutats, amb
lloses de marbre i arcs triomfals.
1. Lluita, acrobàcia, automobilisme, arts marcials... • Fins a 80 000 km en 29 vies, des del Sàhara fins a
Àsia, passant per Hispània, Gran Bretanya, Grècia...
2. Activitat semioberta. El resultat haurien de ser oracions Connectaven els territoris conquerits amb el centre
ben construïdes i cohesionades. polític, econòmic, cultural i religiós, la ciutat de Roma.
Des de Cadis fins als Pirineus, feien un total de
3. Respostes orientatives: 1 500 km, 2 500 km sumant-hi els diversos ramals
de la Península.
Entrada: Els actors no ho fan tot: els especialistes s’en
• Permetien la lliure circulació: comerciants,
carreguen de les escenes més arriscades i espectaculars.
mercaderies, soldats, funcionaris, ramaders,
Subtítols: Baralles, accidents i proeses d’herois / Cos i camperols, algun magnat... Eren un lloc de trobada,
ment en plena forma / Fama merescuda amb establiments per menjar i reposar.
• A l’actual Catalunya, passava per: Dertosa,
4. a) Tarraconense. Tàrraco, Bàrcino, i una branca interior arribava a
b) La província més gran del domini romà de la península Caesaraugusta (actual Saragossa), passant per Ilerda
Ibèrica, Tàrraco. (Lleida).
c) Muralles, aqüeductes, ponts, arcs, torres, carrers em-
Decadència de l’Imperi i deteriorament de les vies
pedrats, columnes, amfiteatres...
Se’n situa la decadència cap al s. iii dC, amb la crisi
d) Pel nom d’un emperador. de l’imperi, la disgregació de l’exèrcit i l’arribada dels
pobles anomenats bàrbars. Els treballs de conservació
5. Roma, Hispània, Empòrion (Empúries), Tàrraco (Tarrago- es van anar abandonant.
na), Gades (Cadis), Híspalis (Sevilla), Astigi (Écija), Cordu-
ba (Còrdova), Saetabis (Xàtiva), Dertosa (Tortosa), Bàrcino
(Barcelona), Caesaraugusta (Saragossa), Ilerda (Lleida). 7. Resposta oberta.
35
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 35 15/02/17 12:04

9166 Guia CAT4 01_2017.indd 36 15/02/17 12:04
Fitxes
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 37 15/02/17 12:04

9166 Guia CAT4 01_2017.indd 38 15/02/17 12:04
Llengua catalana i Literatura 4 ESO Unitat 1. Comprensió i expressió
Nom Curs Data
La nostra vida quotidiana actual no tindria sentit sense els aparells tecnològics amb què ens hem acostumat
u
a viure. En un moment, només clicant unes tecles del telèfon mòbil ens permet de localitzar un carrer, reser-
var un hotel, comprar un bitllet d’avió o saber el temps que fa. Bona part d’aquesta informació ens arriba via
satèl·lit, ¿Sabem qui són els pioners de la recerca espacial? ¿Les investigacions han estat sempre ben re-
budes? Busca les respostes en el text.
Robert Hutchings Goddard va posar en marxa l’Era Espacial
La gasolina es barrejà amb l’oxigen líquid i es va encendre; el coet s’enlairà retrunyint per l’atmosfera. Al cap
de poc temps, es va exhaurir el combustible, però el coet continuà pujant fins al punt de màxima altura i després
va caure.
On va tenir lloc aquesta escena? A Cap Canaveral als anys 50, potser?
Doncs, no.Va passar en una granja coberta de neu a Ausburn, Massachusetts, i la data, el 16 de març de 1926.
Un científic anomenat Robert Hutchings Goddard provava el primer coet de la història propulsat per combus-
tible líquid.
El coet no tan sols va pujar fins a una altura de 60 metres i en cap moment no va superar els 90 quilòmetres
per hora, però l’experiment va ser tan important com el vol del Kitty Haek dels germans Wright, tot i que nin-
gú no li va dedicar cap mena d’atenció. Goddard, que va posar tot sol els fonaments de la indústria ameri-
cana dels coets, va continuar essent un desconegut fins que va morir.
Robert Goddard va néixer a Worcester, Massachusetts, l’any 1882. El 1911 es va doctorar a la Universitat de
Clark. Després, ensenyà a Princeton però, tres anys més tard, va tornar a Clark, on va començar a fer experiments
amb coets.
El 1919 Goddard va escriure un llibre de 69 pàgines sobre la teoria dels coets, titulat Mètode per assolir altituds
extremes. Durant la dècada anterior, un rus anomenat Ziolkovsky havia publicat articles similars sobre el mateix
tema. (Resulta curiós comprovar com ja, aleshores, Rússia i Nord-amèrica competien en els camps dels coets,
sense saber-ho).
Goddard va ser el primer a dur la teoria a la pràctica. L’any 1923 va provar el seu primer motor de coet que
utilitzava combustibles líquids (gasolina i oxigen líquid) i, tres anys més tard, va llançar el primer coet a l’espai.
La seva dona li va fer una fotografia al costat d’aquella màquina: era un enginy d’aproximadament 1,20 metres
d’alçada i 15 centímetres de diàmetre aguantat per uns caminadors semblant a un taca-taca de nen. Aquest va
ser l’avi dels grans monstres de cap Canaveral.
Goddard va aconseguir que la Smithsonian Institution li concedís uns quants milers de dòlars per continuar
els experiments. El mes de juliol del 1929 va llançar a l’espai un coet més gran prop de Worscester, Massachusetts,
que va pujar més amunt i més de pressa que el primer. A més, portava un baròmetre, un termòmetre i una peti-
ta càmera per fotografiar-los.Va ser el primer coet que va transportar instruments.
Després van venir els problemes. Entre la gent, tenia fama de ser un «tocat de l’ala» que pretenia arribar a la
lluna, cosa que li sabia greu perquè detestava la publicitat i l’únic que l’interessava era estudiar l’atmosfera supe-
rior. La policia, a conseqüència de les trucades rebudes després del llançament del segon coet, li va prohibir que
tornés a fer cap altre experiment amb coets a Massachusetts.
Afortunadament per a Goddard, un filantrop anomenat Daniel Guggenheim li va donar prou diners per
muntar una estació experimental en un indret solitari de Nou Mèxic, on va construir coets més grans i desen-
volupà moltes de les idees que s’utilitzen avui dia en aquest camp.Va dissenyar cambres de combustió de la mida
i forma adequades, i va cremar gasolina amb oxigen perquè la combustió ràpida pogués utilitzar-se per refrigerar
les parets de la cambra. Immediatament es va adonar que l’arrel del problema era aconseguir velocitats de com-
bustió molt altes en relació amb el cos del coet.
Entre 1930 i 1935 va llançar coets que van assolir velocitats superiors als 800 quilòmetres per hora i altures de
2 500 metres, i enginyà sistemes per governar els coets en vol i giroscopis per mantenir-los en la trajectòria cor
recta. Finalment, patentà la idea de coets de fases múltiples.
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 39 15/02/17 12:04

Però el govern nord-americà mai no s’interessà realment pel seu treball; tan sols li van oferir suport econòmic
durant la Segona Guerra Mundial, i va ser només perquè dissenyés coets petits per ajudar els avions de la Marina
a envolar-se des dels portaavions.
Mentrestant, un grup de científics construïa a Alemanya grans coets basats en els principis de Goddard,
D’aquesta manera van arribar als V-2, que podrien haver donat la victòria als nazis si haguessin aconseguit per-
feccionar-los abans.
Un cop acabada la guerra, alguns experts en coets alemanys van arribar als Estats Units. Quan els científics
nord-americans els van fer preguntes sobre els seus coneixements, els alemanys van contestar, astorats: «Però,
com és que no ho demaneu a Goddard?»
Era massa tard. Goddard havia mort el 10 d’agost de 1945, just quan començava a apuntar l’Era Atòmica.
Avui dia, tot i que vivim de ple a l’època iniciada pels descobriments de Goddard, és impossible determinar
amb exactitud quins beneficis traurà la humanitat de la conquesta de l’espai. El que sí que és cert, però, és que
enriquirà els nostres coneixements, i que qualsevol increment d’aquests coneixements ajuda la humanitat, de
vegades de formes inesperades. (Hi ha hagut casos en què el mal ús dels coneixements ha perjudicat la humani-
tat; però això és culpa dels homes, no del coneixement.)
Sigui quin sigui el futur dels coets, la veritat és que tot va començar amb un petit coet de Goddard que
s’enlairà a 60 metres per damunt de la neu que cobria una granja d’Auburn.
Isaac Asimov, Moments estel·lars de la ciència (1959)
1. En el text hi ha expressions col·loquials al costat de termes científics o propis d’un article de divulgació.
Escriu una altra forma per a les expressions que tens a continuació i que vagin bé al text:
a) retrunyint
b) va posar tot sol els fonaments
c) va ser l’avi dels grans monstres
d) un filantrop
e) patentà
f ) astorats
2. «Ningú no és profeta a la seva terra» és una expressió molt coneguda que, en certa manera, es podria apli-
car al cas de Goddard. Busca el paràgraf on es narren els fets que la podrien il·lustrar.
3. D’aquesta història es desprèn que la tasca de Goddard no va ser fàcil. Enumera els èxits, els fracassos i els
obstacles que Goddard va tenir fins a trobar la manera de fer enlairar un coet.
Èxits Fracassos Obstacles
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 40 15/02/17 12:04

Llengua catalana i Literatura 4 ESO Unitat 1. Morfosintaxi
Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Marca amb una creu les expressions següents que siguin oracions:
a) La meva germana ja camina. e) No corris tant que em marejo!
b) Tarda de bojos. f ) Espai per córrer.
c) Si plou aniré a veure una pel·lícula. g) Estic cansada.
d) Sala d’estar. h) L’equip local ha perdut la lliga.
2. Classifica les oracions següents segons que siguin simples o compostes:

a) Enguany el Tour de França passarà per Andorra.
b) Totes les previsions indiquen que aquest estiu serà calorós.
c) Tinc ganes de fer vacances i de veure els meus amics.
d) Els enginyers faran l’avaluació dels danys de l’esllavissada.
e) La Carme sempre saluda tothom.
f ) He comprat maduixes del Maresme al mercat.
g) Han hagut de parar les obres: han trobat restes arqueològiques.
h) Els àpats de Festa Major són molt divertits.
Simples: Compostes:
3. Subratlla els verbs i identifica el subjecte de les oracions.

a) El parc d’atraccions és un lloc molt concorregut. Subjecte:
b) Aquest any no vindran els meus cosins de vacances. Subjecte:
c) No mengis tanta xocolata, Pere! Subjecte:
d) Com sempre, va arribar tard, en Joan. Subjecte:
e) La torradora es va espatllar. Subjecte:
f ) Esmorzar bé és important. Subjecte:
g) L’Anna restaura mobles antics i la Maria fa punt de creu. Subjecte:
h) Aquesta pintura és molt realista. Subjecte:
4. Distingeix les oracions impersonals i les oracions amb subjecte el·líptic.

a) Plourà o nevarà aquest hivern?
b) A la reunió es parlarà del viatge de final de curs.
c) A les tardes va a fer companyia a la seva àvia.
d) Se sol passar llista.
e) Hi ha massa gent a la platja.
f ) Es condueix bé, aquest cotxe.
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 41 15/02/17 12:04

5. Identifica si els verbs subratllats són copulatius o predicatius.
a) Quin és el mes més curt de l’any?
b) La Marta pinta uns mocadors de seda molt bonics.
c) Avui no han vingut els paletes.
d) Aquest noi sembla simpàtic.
e) Estigues quiet o cauràs. /
f ) No beguis aigua freda quan estiguis constipat. /
g) Si vens a casa jugarem al parxís. /
h) La taula està feta de fusta de roure.
6. Identifica el CD i el CI de les oracions següents:

a) L’alcaldessa va fer un discurs als ciutadans.
b) Per Nadal vam felicitar a tothom.
c) Els treballadors han comunicat a l’encarregat la decisió de fer vaga.
d) Revisa la maleta a tots els passatgers.
e) Regalarem una rosa a tots els assistents.
7. Subratlla els CD i suprimeix la preposició a sempre que no sigui correcta.

a) Acomiadaré als alumnes que se’n van.
b) Acomiadaré a tothom que se’n vagi.
c) No rebré a ningú.
d) No rebré a les clientes.
e) No pateixis, els saludaré a tots.
f ) Saludaré a les estudiants.
8. Identifica els complements verbals de les oracions següents. Recorda que poden ser Atr, CPred, CRV, CC,
CAg.
a) El pont per on passem va ser construït pels romans.
b) Tot seguit, els guardonats pujaran a l’escenari per les escales laterals.
c) La Maria es mostra propera amb els desconeguts.
d) En Marc Márquez és el millor pilot de Moto GP.
e) Els joves accediran als pisos de lloguer.
f ) Va comprar el quadre pintat per l’artista local.
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 42 15/02/17 12:04

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Marca amb una creu les expressions següents que siguin oracions:
a) Els ral·lis són competicions de velocitat.
b) Estudiar.
c) Fem tard.
d) Tornem a casa quan hàgim acabat.
e) N’estàs segur?
f ) Racó de pensar.
g) Els gossos borden i els gats miolen.
h) Cinc de copes.
2. Subratlla els verbs que té cada un dels titulars de premsa següents i digues si les oracions són simples o
compostes:
a) Un individu atraca un supermercat a la zona comercial.
b) Més del 90 % dels estudiants superen el curs.
c) Els organitzadors de la cursa han previst que hi haurà més de 1 000 corredors.
d) L’hospital comarcal vol tancar les urgències de pediatria.
e) L’aparcament d’autocars començarà a funcionar l’estiu vinent.
f ) Els veïns es queixen del soroll nocturn que fan les excavadores.
g) Els organitzadors del festival han anunciat els artistes que hi assistiran.
h) El regidor de cultura ha canviat de lloc els concerts de la Festa Major.
3. Subratlla els verbs en forma personal i identifica el subjecte de les oracions següents. En cas que sigui
el·líptic indica’l entre parèntesis; en cas que sigui impersonal, digues de quin tipus és.
a) Aquesta nit glaçarà.
b) Es dina d’hora o tard, en aquest país?
c) Participarà en el concurs literari.
d) S’abraçà a l’arbre centenari.
e) Em porta bons records.
f ) M’agrada la xocolata.
g) Se’m va tirar al coll així que em va veure.
h) Em fa por caure.
i ) Hi ha un gat al terrat.
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 43 15/02/17 12:04

4. Indica si els verbs subratllats són predicatius o copulatius.
a) No t’aboquis al balcó!
b) Vine a casa aquest vespre.
c) Estàs a punt?
d) Quant val el curs?
e) Sembla suau, aquest teixit!
f ) És tan beneit!
g) Pinta quadres realistes.
h) La casa era lluny.
5. Indica si els verbs subratllats tenen un ús transitiu o intransitiu.

a) Anem?
b) Portes els diners de l’entrada?
c) Corre aquesta cursa cada any.
d) Aquest cotxe corre molt.
e) Cauen fulles dels arbres.
f ) Els nens cauen tot sovint.
g) A la tarda passejava pel bosc.
h) Cada matí passejava el gos.
6. Identifica els complements verbals de les oracions següents (CD, CI, Atr, CPred, CRV, CC, CAg):
a) Els atletes s’especialitzen en diferents disciplines.
b) Hem passat pel pont construït pels romans.
c) L’àvia porta el net a l’escola.
d) No sembla gens disgustat.
e) Els corredors lliuren els xips als organitzadors.
f ) La Pilar fa companyia a qui està sol.
g) Nomenarem en Pere delegat de classe.
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 44 15/02/17 12:04

Llengua catalana i Literatura 4 ESO Unitat 1. Activitat oral
Nom Curs Data
Relacionem paraules
Per parelles / 6 minuts
Durant dos minuts, escriviu el màxim nombre de paraules que pugueu de la mateixa categoria gramatical que
la paraula proposada i que hi estiguin relacionades temàticament.
Exemple:
TE
T tetera, til·la
E eucaliptus, estimulació
MARE
CALB
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 45 15/02/17 12:04

ESTAR
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 46 15/02/17 12:04

Llengua catalana i Literatura 4 ESO Unitat 1. Prova
Nom Curs Data
1. Respon les preguntes següents:

a) Quina categoria gramatical és imprescindible en una oració? [0,5 p.]
b) Quina diferència hi ha entre una oració simple i una oració composta? [0,5 p.]
2. Les oracions sense subjecte poden ser impersonals o amb subjecte el·líptic. Explica la diferència que hi ha
entre aquestes dues modalitats de l’oració i posa un exemple de cada. [2 p.]
3. Construeix tres oracions amb subjecte el·líptic i una oració amb cada un dels tipus de verbs impersonals que
hi ha: naturals, gramaticals i amb la partícula se/es. [3 p.]
4. Relaciona els subjectes subratllats amb l’estructura que els correspon. [2 p.]
• Em plau presentar-vos el meu cosí.

• Les mongetes del ganxet són autòctones del Vallès.
SN • • El llibre és al calaix.
Oració Subordinada • • Elles no vindran.
Pronom • • Fer exercici físic és bo per a la salut.
Mot substantivat • • M’agrada l’estiu.
• Qui no esmorza bé defalleix a mig matí.
• Has fet els deures tu?
5. En el text que hi ha a continuació hi ha un seguit de sintagmes subratllats. Indica la funció que fan: Subjec-
te, CD, CI, Atr, CPred, CRV, CC i CAg. [4 p.]
A l’inici de la Guerra Civil (a) i en mostrar-se anticlericals (b) els milicians republicans va ocórrer un fet pro-
tagonitzat pel capellà del santuari de Núria (c). Mossèn Ventura, es va endur la imatge (d) de la Mare de Déu
de Núria a peu per la muntanya (e) fins a enterrar-la en un clot (f) amb l’objectiu de salvaguardar-la (g) de
possibles escomeses (h) que la (i) posessin en perill (j). A partir d’aquí va començar un exili de la imatge
religiosa (k) que va portar la Verge a fer diverses estades: passant per la Catalunya del Nord, a França, va
acabar arribant a Suïssa, on va estar en una caixa forta (l) d’una oficina bancària. Finalment algú la va portar
al bisbe (m) de Friburg.
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 47 15/02/17 12:04

(a) (h)
(b) (i)
(c) (j)
(d) (k)
(e) (l)
(f) (m)
(g)
6. A quin gènere periodístic pertany el fragment anterior? Raona la resposta. [2 p.]
7. Redacta cinc preguntes que faries a Mossèn Ventura per a un possible reportatge sobre aquests fets. [3 p.]
8. Redacta, en unes 200 paraules, un fet que hagi passat recentment al teu poble, al teu barri o a la teva ciutat.
Recorda de posar-hi un títol i d’estructurar el text en paràgrafs i amb introducció, desenvolupament i con-
clusió. [3 p.]
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 48 15/02/17 12:04

Llengua catalana i Literatura 4 ESO Unitat 1. Avalua’t i dictat
Comprova-ho
Nom Curs Data
1. L’element imprescindible de l’oració és: 6. L’oració està formada per:

a) El subjecte. a) SN i CD.
b) El sintagma nominal. b) Subjecte (SN) i predicat (SV).
c) El verb. c) Pronom i complements.
2. Una oració simple és: 7. El subjecte el·líptic és:

a) La que només té un verb. a) El que no apareix, però se sobreentén en
b) La que té dos o més verbs. una oració.
c) La que té el verb en infinitiu. b) El que és un pronom.
c) El dels verbs impersonals.
3. L’oració composta és:
a) La que només té un verb. 8. Un verb impersonal és:
b) La que té dos o més verbs. a) El que no té subjecte i es conjuga en 3a
persona del singular.
c) La que no té verb.
b) El que té un subjecte variable.
4. Un reportatge: c) El que no té subjecte.
a) És un document de recerca que només es
passa per televisió. 9. Els complements verbals són:
b) Tracta sempre continguts d’actualitat i po- a) CD, CI i CC.
den ser escrits o audiovisuals. b) CD, CI, Atr, CPred, CRV, CC i CAg.
c) Comporta una recerca sobre continguts di- c) CD, CC, Atr i CAg.
versos, té una estructura ordenada i pot ser
escrit o audiovisual. 10. Un reportatge és un gènere periodístic:
a) Més exhaustiu que una notícia, subjectiu i
5. Un bon reportatge inclou: que no apareix signat.
a) Imatges audiovisuals i entrevistes d’experts. b) Informatiu, que apareix signat i aprofundeix
b) Treball de recerca i un treball de redacció. sobre un tema.
c) Relats de testimonis i un bon titular. c) Informatiu, que no inclou l’opinió de l’autor.
Dictat
Les campanes varen commoure l’atmosfera. I ella odiava aquell so que sempre li semblava lúgubre. I les campanes,
just quan una havia acabat de tocar, en començava una altra. S’encalçaven, cavalcaven una rere l’altra, i una altra com
si no volguessin callar mai. Comptà onze, dotze, i encara tretze, catorze... es repetien entre el xirimiri, entre l’aire
humit. Ja era tard. Es va netejar les dents. Mirà el calendari que hi havia penjat al rentamans, arrabassà el dijous i
masegà el paper com dient ja s’ha acabat, ja s’ha acabat! El divendres sorgia amb lletres grans, el divendres era un
bon dia; el de la classe amb la Lucy, el del te a cals Robson. «Beneït sigui qui ha complert la seva tasca», va llegir al
full de l’endemà. Els calendaris sempre sembla que ens parlen: ella no l’havia feta, la tasca del dia.
Virgínia Woolf, Els anys (1937)
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 49 15/02/17 12:04

DICTAT. Comprova-ho
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 50 15/02/17 12:04

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. La diferència entre frase i oració és que: 6. L’oració amb el complement subratllat que no fa la
a) Totes dues tenen sentit complet, però la fra- funció d’atribut és:
se és una part de l’oració. a) En Pere està canviant la roda.
b) Totes dues tenen sentit complet, però b) Les sabates són de pell.
l’oració ha de tenir verb en forma personal. c) Si no menjo, estaré malalt.
c) La frase no té sentit complet en canvi l’oració,
sí. 7. Un reportatge és:
a) Un document de recerca de continguts di-
2. L’oració que no és composta és: versos que es passa per la televisió i amb
a) Plou o fa sol? l’opinió de l’autor.
b) Un document de recerca de temes d’actualitat,
b) Descansar és necessari.
que podem trobar en diversos mitjans i for-
c) Vindré encara que plogui. mats, signat i amb documentació gràfica.
c) Un document de recerca, signat pels autors,
3. La sèrie correcta pel que fa a l’estructura de sub- de temàtica diversa, difós en diferents mi-
jecte és: tjans, amb una estructura clara, ordenada, i
a) SN, oració subordinada, pronom i verb. il·lustrat amb imatges, gràfics o entrevistes.
b) SN, mot substantivat, complement i pronom.
8. En un reportatge són importants:
c) SN, oració subordinada, pronom i mot subs-
tantivat. a) La qualitat de les imatges i que hi hagi entre-
vistes.
4. L’oració amb subjecte el·líptic és: b) La recerca acurada i la redacció clara i ordena-
da.
a) Es farà fosc.
c) Les imatges audiovisuals i que hi hagi gràfics.
b) Es troba malament.
c) Es dina a la una. 9. L’afirmació falsa és:
a) Un reportatge és més exhaustiu que una no-
5. L’oració en què seria adequat posar la preposició a
tícia.
davant del CD és:
b) E ls reportatges sempre són sobre temes
a) En Carles és un antipàtic, no saluda ningú. d’actualitat.
b) He vist la Maria passejar pel Passeig. c) El reportatge aprofundeix un tema a partir de
c) Quan acabis avisa els teus germans. diverses fonts d’informació.
Dictat
Va tancar la porta. A l’habitació feia xafogor, la nit era càlida però sempre tancaven les finestres i tiraven les cortines.
Ho va obrir tot de bat a bat. Plovia, com de costum, i fletxes de pluja platejada creuaven els foscos arbres del jardí. Es
va treure les sabates: sempre li estrenyien els peus, en particular les de setí blanc, i tot perquè era tan alta. Es descordava
la roba, la qual cosa era laboriosa perquè portava molts gafets a l’esquena. A la fi es tragué el vestit blanc de setí i el va
deixar ben plegat sobre una cadira. Llavors es raspallava els cabells. Havia estat un dijous molt pesat, reflexionà; museu
al matí, gent a dinar, estudiants a prendre el te i festa per sopar. En tot cas, ja havia passat, pensava mentre es pentinava,
ja havia passat.
Virgínia Woolf, Els anys (1937)
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 51 15/02/17 12:04

DICTAT. Atreveix-t’hi
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 52 15/02/17 12:04

Solucions
de les fitxes
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 53 15/02/17 12:04

9166 Guia CAT4 01_2017.indd 54 15/02/17 12:04
Unitat 1
Comprensió i expressió Morfosintaxi. Atreveix-t’hi
1. Resposta oberta. 1. Són oracions: a, c, d, e, g.
2. El paràgraf que comença «Però el govern nord-americà» i el 2. a) atraca (simple)

que acaba «Però, com és que no ho demaneu a Goddard?». b) superen (simple)
c) han previst, hi haurà (composta)
3. Resposta oberta.
d) vol tancar (simple)
e) començarà (simple)
Morfosintaxi. Comprova-ho f ) es queixen, fan (composta)
g) han anunciat, assistiran (composta)
1. Oracions: a, c, e, g, h h) ha canviat (simple)
2. Simples: a, d, e, f, h Compostes: b, c, g 3. Impersonal natural: a

Impersonal amb el pronom es / se: b
3. a) El parc d’atraccions és un lloc molt concorregut.
Impersonal gramatical: i
b) Aquest any no vindran els meus cosins de vacances.
Oracions amb subjecte el·líptic: c, d, e, g
c) No mengis tanta xocolata, Pere!
Altres: f ) la xocolata, h) caure
d) Com sempre, va arribar tard, en Joan.
e) La torradora es va espatllar. 4. Predicatius: a, b, d, g
f ) Esmorzar bé és important. Copulatius: c, e, f, h
g) L’Anna restaura mobles antics i la Maria fa punt de creu.
h) Aquesta pintura és molt realista. 5. Transitiu: b, c, e, h
Intransitiu: a, d, f, g
4. Impersonals: a, b, d, e, f
Oracions amb subjecte el·líptic: c 6. a) CRV
b) CCL, CAg
5. Copulatius: és, sembla, estigues, estiguis, està c) CD, CCL
Predicatius: pinta, han vingut, cauràs, beguis, vens, juga- d) Atr
rem
e) CD, CI
6. a) L’alcaldessa va fer un discurs als ciutadans. f ) CI
CD CI g) CPred
b) Per Nadal vam felicitar a tothom.
CD
Activitat oral
c) Els treballadors han comunicat a l’encarregat la (CI)
decisió de fer vaga (CD).
Resposta oberta.
d) Revisa la maleta a tots els passatgers.
CD CI
e) Regalarem una rosa a tots els assistents.
CD CI Prova
7. Sense preposició: a) els alumnes, d) les clientes, f ) les 1. a) El verb

estudiants
b) Una oració simple només té un verb, l’oració compos-
Poden portar preposició a: b) a tothom, c) a ningú, e) a ta en té més d’un.
tots
2. Les oracions impersonals són aquelles que porten un
8. a) CAg verb que no designa el subjecte que fa l’acció i poden ser:
b) CCL, CCL naturals (Plou.), amb el pronom es / se (Es dina i se sopa.)
i impersonals gramaticals (Hi ha molta gent.).
c) CPred
En les oracions amb subjecte el·líptic el subjecte se so-
d) Atr breentén i no apareix en l’oració; es pot substituir per un
e) CRV, CAg pronom personal: (ell) No es troba bé.
55
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 55 15/02/17 12:04

3. Resposta orientativa. Li va costar de trobar l’amagatall?
• Subjecte el·líptic: Ho va explicar a algú?
(nosaltres) Vindrem demà. Em pot explicar com va arribar la imatge a Suïssa?
(ell) Comprarà peix per dinar.
(vosaltres)Teniu un regal. 8. Resposta oberta.
• Impersonal natural: Aquest hivern nevarà molt.
• Impersonal amb el pronom es/se: Es dina o se sopa?
• Impersonal gramatical: Hi ha un sobre a la bústia. Avalua’t i dictat. Comprova-ho
4. SN: Les mongetes del ganxet, El llibre, l’estiu; Oració su-
bordinada: presentar-vos el meu cosí, Qui no esmorza bé; 1. c) 6. b)
Pronom: elles, tu; Mot substantivat: Fer exercici. 2. a) 7. a)
5. (a) CCT (f) CCL (k) Subj 3. b) 8. a)
(b) CPred (g) CD (l) CCL 4. c) 9. b)
(c) CAg (h) CRV (m) CI 5. c) 10. b)
(d) CD (i) CD
(e) CCM (j) CRV
6. Al reportatge. Perquè s’expliquen fets que van ocórrer fa Avalua’t i dictat. Atreveix-t’hi
temps.
1. b) 4. b) 7. c)
2. b) 5. a) 8. b)
En quin moment va decidir amagar la marededéu?
Va tenir por que el sorprenguessin? 3. c) 6. a) 9. b)
Bibliografia
Asimov, Isaac. Moments estel·lars de la ciència. Traducció de l’anglès de Lluís Roura. Barcelona: La Magrana
(L’Esparver, Ciència, 1), 1995.
Woolf, Virgínia. Els anys. Traducció de l’anglès de M. Antònia Oliver. Barcelona: Nova Terra, 1973.
56
9166 Guia CAT4 01_2017.indd 56 15/02/17 12:04

4 ESO
unitat 2
Text actualitzat
(2016)
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 1 15/02/17 12:20

pàg. 3
S
d’activitats
pàg. 27
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
veix-t’hi
taxi. Atre
Morfosin
i. C o m p rova-ho
Mor fosintax
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
Avalua’t i
t x e s
e s f i
de l
o n s 1
l u ci g . 5
S o pà
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 2 15/02/17 12:20

9166 Guia CAT4 02_2017.indd 3 15/02/17 12:20

La portadella presenta els

quatre temes de què
consta la unitat.
Els aprenents han de ser

capaços de fer una lectura
ràpida de la unitat, per
complir els objectius que
se’ls demanen. Els títols els
ajudaran a delimitar els
espais de cerca.
• Contextualitzar.

• Relacionar.

• Inferir.

• Anticipar.

9166 Guia CAT4 02_2017.indd 4 15/02/17 12:20

En dos minuts, busca les oracions
següents en cada apartat i digues quina és l’oració
immediatament anterior.
2
ent de
de pensam
m en ta lm ent la línia m is satge, re-
l d ir sa ber seguir in cipals idees del nt.
ltar vo pr van succei
Saber esco es són les les que es
r, se le cc io nar quin -les am b
l’interlocu
to cio nar
riors i rela
idees ante
cordar les
f o sint axi
M o r
Me’l presenten.
gua
Oficis de llen
També hi ha psicòlegs forenses, arquitectes forenses, biòlegs
forenses, etc.
Zoom
Idees
Lectura
el que es casava i no el va Competències
Senyoreta dimple: El seu germà era
veure?
bàsiques
Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Com si es tractés de buscar la millor freqüència en un aparell de ràdio, es fa necessari «sinto-
nitzar» amb la persona que ens està parlant.
Morfosintaxi
M’hi presenten.
Oficis de llengua
Per exemple, un metge forense és un metge especialitzat en casos judicials (i no cal haver-se
mort perquè t’examini un metge forense; si, per exemple, tens un accident i vols reclamar judici-
alment una indemnització, t’examinarà un metge forense per determinar l’abast de les lesions).
Lectura
Chico: No ho sé. No el vaig veure.
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 5 15/02/17 12:20

Als anys trenta del segle xx, gairebé cent anys enrere, els germans Marx, coneguts
sobretot per les seves antològiques pel·lícules, van protagonitzar un programa de ràdio
Lectura de guió radiofònic de molt d’èxit en què simulaven accions que es produïen en un despatx d’advocats

dels germans Marx. atrotinat i arruïnat. El guió que llegiràs a continuació és un exemple d’un d’aquests
programes. Es tracta d’un text caracteritzat per l’humor, les sortides sorprenents,
El fragment de guió és
humorístic, però és més
l’absurd i els jocs d’enginy.
aviat un tipus d’humor
basat en el doble sentit
i en l’explotació de
Episodi núm. 13 (20 de febrer de 1933)
situacions absurdes.
(Sona el telèfon.) Senyoreta Dimple: Anava tothom vestit de llarg?
Podria fer-se’n una lectura
Senyoreta Dimple: Oficina jurídica de Flywheel, Shys chico: Com?
silenciosa i després
ter i Flywheel, mani?... Sí, el senyor Flywheel és al Senyoreta Dimple: Vull dir que si anava tothom de
comentar-ne els efectes
seu despatx, però no el puc molestar, ara. 40 vintiun botons1?
(els ha agradat, els ha fet 5 Groucho: Què vol dir, que no em pot molestar? Ja chico: Doncs no els vaig comptar, però em sembla
gràcia, no ho han entès). m’està molestant. que no en duien tants, no.
Posteriorment, podria Senyoreta Dimple: Senyor Flywheel, hi ha un home Senyoreta Dimple: No vull dir això. Com anava vestit,
fer-se’n una lectura que vol parlar amb vostè. el seu germà?
dramatitzada, com se Groucho: Diguili que no puc pagarlo. 45 chico: No ho sé. No el vaig veure.
suggereix en pàgines 10 Senyoreta Dimple: Però si no sap qui és. Senyoreta Dimple: El seu germà era el que es casava 7
posteriors. Groucho: Tant se val qui és, no puc pagarlo. i no el va veure?
Seria interessant que, Senyoreta Dimple: Li diré que truqui més tard. chico: No. El molt cràpula2 no s’hi va presentar.
prèviament, haguessin vist Escolti... Millor que truqui al senyor Flywheel (Piquen a la porta.)
pel seu compte fragments demà. D’acord, adéusiau. 50 Senyoreta Dimple: Endavant.
15 (Ravelli s’acosta cantussejant «Tres gardènies».) abner (obre la porta): Bon dia, amics, bon dia.
de pel·lícules dels germans 8
Senyoreta Dimple: Em penso que arriba el seu ajudant. Senyoreta Dimple (xiuxiuejant): Sembla un pagès.
Marx (al YouTube hi són
(S’obre la porta.) abner: Acabo d’arribar a la ciutat i...
totes) perquè es fessin una
chico: Adéusiau, mestre. Groucho (cordialment): Doncs segui, home. Tregui’s
idea de les peculiaritats Groucho: Adéu? Què vols dir, adéu? Si acabes d’ar 55 l’abric. Tregui’s la barba i es queda una estona.
interpretatives dels 20 ribar. abner: Senyor, em dic Flywheel. 8
personatges. chico: Sí, però me’n vaig de seguida. He de tornar al Groucho: Flywheel? Que es diu Flywheel? Ravelli,
casament del meu germà. tanca la porta amb clau. Aquest home és un im
Groucho: El casament del teu germà? Però si et vaig postor3.
deixar sortir ahir al migdia per anarhi. Que es 60 abner: Però els dic, senyors..., que...
25 torna a casar? Groucho: De pressa, Ravelli! Desemmascara’l! 9
chico: No, no, mestre. El casament va ser ahir a la chico: D’acord, mestre.
nit, però la festa encara continua. abner (xiscla): Ai, ai...
Senyoreta Dimple: Caram, senyor Ravelli. Això sí que chico: Escolti, mestre, ens han enredat. Aquestes
és una festa de casament, que duri dos dies. 65 barbes són autèntiques. No hi ha manera d’ar
30 chico: Quina festassa! Tots hi són i... com s’ho pas rencarles. 9
sen! Tothom està besant la preciosa núvia. I renoi, Groucho: Són autèntiques?... Surti del darrere d’a
ella és fina com una mandarina. quests matolls4, granger, o dispararé.
Senyoreta Dimple: Una mandarina? Deu voler dir abner (veu aguda): M’ha espantat, quan m’ha estirat els
com un préssec. 70 pèls. M’ha espantat tant que gairebé no puc parlar.
35 chico: No, com una mandarina. La vaig abraçar i em chico: Magnífic. Ara resulta que també té pèls a la 10
va esquitxar a l’ull. (Riu.) És bona, aquesta, eh? llengua.
36
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 6 15/02/17 12:20

LECTURA 2
UNITAT
abner: Waldorf, m’estic fent vell i vull trobar algú que El requadre «Infereix»
suggereix aclariments
porti la feina de la granja quan jo me n’hagi anat.
chico: Està bé, això. I on va? lèxics, però es pot ampliar
abner: Mira, parlant ras i curt, estic buscant hereu. a altres paraules o
105 chico: Es dedica a buscar reus5? És un caçarecom expressions de les quals
penses? se’n desconegui el
abner: No, home, vull dir un hereu a qui pugui dei significat.
xar la meva granja. He pensat deixarte la meva
granja, Waldorf, sempre que sàpigues portarla. • Entendre.
110 Groucho: No et preocupis per mi, oncle Abner. Tu
només jeu i et mors i nosaltres farem la resta.
abner: De fet jo anava a deixar la granja al teu cosí • Reflexionar.

Nicholas, però no s’ha comportat gens bé amb • Cercar.

mi. Penso desheretarlo. No veurà ni un ral. • Analitzar.

115 Groucho: Què dius, ara? És que penses deixar Ni
cholas tan malament de la vista?
abner: Escoltin, soc Abner Flywheel, de Hickory abner: Mira, Nicholas va treballar a la granja durant
Corners. Vinc a la ciutat a buscar el meu descone quarantatres anys i aleshores em va abandonar.
75 gut nebot, que és advocat. Groucho: Això és típic dels Flywheel; sempre a punt
Groucho: Vols dir que ets Abner Flywheel..., un dels 120 de marxar.
Flywheel de Joplin, Missouri. abner: Recorda, Waldorf, abans no et deixi la granja,
abner: Mai no he sentit parlar d’aquesta branca de has de venir i demostrarme que realment la saps
la família. fer anar. Però ja us conec, els de ciutat. (Riu.) M’hi
80 Groucho: No vas fugir a Austràlia quan tenies tres jugo alguna cosa que no saps distingir una vaca
anys i vas morir per allà baix? 125 de Jersey.
abner: No. Mai no he fugit d’enlloc, jo. Groucho: Que no sé reconèixer una vaca de Jersey?
Groucho: Aleshores, vas ser tu el Flywheel que van Si és molt fàcil, home!
tancar a la presó per passar xinesos de contraban abner: Ah, sí? Doncs digue’m com ho sabries, que és
85 a la Xina el 1891? una vaca de Jersey?
abner: No, és clar que no. Mai no he estat a la presó. 130 Groucho: Senzill. Només cal mirar la matrícula!
chico: Mai no ha estat a la presó? Ei, mestre, no pot Germans Marx. Groucho i Chico, advocats: els guions radiofònics
dels germans Marx, 1989 (adaptació)
ser un autèntic Flywheel.
Groucho: T’equivoques, Ravelli. Ha passat l’examen.
90 És el meu oblidat oncle Abner. Dona una cadira a
Infereix
l’oncle Abner. Deixa que reposi els peus. Donali
una mica d’hospitalitat. Indica el número de la paraula del text que corres-
abner: Home, això ja està molt millor. De manera pon a cada un d’aquests significats:
que tu ets el petit Waldorf. Bé, bé, bé, doncs no
 culpables d’un delicte
95 has canviat gens.
Groucho: Au, vinga, oncle Abner. Tampoc no semblo  viciós, perdulari
pas tan jove.  de gala, mudat
abner: No, no ho deia per això, és que a casa sempre  mentider, falsari
vam dir que eres el nen més estúpid de la família.  mates i arbusts esclarissats
100 chico: Aquest és el seu oncle, i tant. El coneix bé.
37

Infereix
(5) culpables d’un delicte
(2) viciós, perdulari
(1) de gala, mudat
(3) mentider, falsari
(4) mates i arbusts esclarissats
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 7 15/02/17 12:20


característiques. El
coneixement de fragments Escull Planifica
de pel·lícules que hem
1. Detalla les tres situacions que consideris més 6. Anota tot el que consideris que és imprescindible
suggerit abans ens serà
còmiques o enginyoses del diàleg i explica’n el per poder representar teatralment el text que has
d’utilitat. El dibuix de la part motiu. llegit.
inferior pot donar peu a un
diàleg humorístic, a la Identifica Interpreta
construcció d’acudits
–individualment o per 2. Identifica les diferents escenes del diàleg. 7. En grups de quatre, repartiu-vos els papers i
grups– i a la valoració del llegiu el diàleg davant de tota la classe.
més còmic. Redacta
3. Per parelles, escolliu una de les escenes del
Caracteritza
Es tracta que els aprenents
continuïn aprofundint en el
diàleg i amplieu la conversa amb deu
intervencions que mantinguin els trets còmics,
8. Detalla els trets físics i de caràcter de cada un
dels personatges que intervenen en el diàleg.
contingut del diàleg, absurds o sorprenents del diàleg.
ampliant-lo, representant-lo Descriu
i analitzant-lo. La Analitza
9. El diàleg es produeix l’any 1933. Documenta’t i
visualització d’algun film 4. Busca les marques que demostrin el tractament
vesteix els personatges que hi participen.
dels protagonistes pot de vostè en el text i troba’n l’explicació en cada
ajudar en algunes de les un dels casos.
activitats. L’epígraf Escolta http://qr.teide.eu/0083
«Descriu» proposa una Amplia 10. Procura anotar les frases fetes que s’esmenten
tasca de recerca que no té 5. Afegeix deu acotacions més al text a fi de facilitar en el text que sentiràs i que descriuen la idea
per què limitar-se al la representació de l’obra. que els catalans pensen amb els sentits.
vestuari: l’any 1933 el món
estava vivint en plena
depressió (la crisi del 1929),
l’humor és una via
d’escapament dels
problemes quotidians...,
una bona ocasió per fer
treball transversal.
• Llegir.

• Interpretar.


• Escoltar.

• Analitzar.

• Ampliar.

• Representar.

38
Comprensió i expressió –– Chico a Groucho. 18: Adeu-siau; 64: Escolti, mestre; 100:
el seu oncle
1. Resposta orientativa: –– Groucho a Senyoreta Dimple. 6: m’està molestant; 10: no
sap qui és
a) Línies 39-48. Diàleg en què en la senyoreta Dimple pregunta a
en Chico si el casament era de gala, i la sorpresa que té en • Relació entre desconeguts, a l’inici de la trobada:
saber que el nuvi no es va presentar al casament. –– Groucho a Abner. 54: Tregui’s; 67: Surti
b) Línies 76-92. Conversa delirant en què Groucho mira d’esbrinar –– Chico a Abner. 71: té pèls
la identitat real d’Abner, que es presenta com un oncle seu. –– Abner a Groucho i Chico. 60: els dic; 73: Escoltin
c) Línies 121-130. La condició que posa Abner a fi de declarar –– Abner a Chico. 69, 70: M’ha espantat...
hereu en Groucho. 5. Resposta oberta.
2. a) la trucada inicial (lín.: 1-14); b) l’arribada de Ravelli (lín.: 15-27); 6. Resposta orientativa. Per a la representació caldran quatre intèr-
c) la conversa entre Ravelli i la senyoreta Dimple (lín.: 28-48); d) prets (una dona i tres homes) i l’escena ha de ser una sala amb
l’arribada de l’oncle (lín.: 51-56); e) la comprovació de l’autenticitat dos espais diferenciats: una recepció i un despatx. A la recepció
de l’oncle (lín.: 57-88); f ) decisió sobre l’autenticitat de l’oncle (lín.: hi ha d’haver una porta d’entrada, una cadira on seu la senyoreta
89-103); g) la proposta de l’oncle (lín.: 104-130). Dimple, una taula i un telèfon. Al despatx: una taula i un parell de
3. Resposta oberta. cadires, en una de les quals seurà Abner.
4. El tractament de vostè es dona en les situacions següents: 7. Desenvolupament de l’activitat a criteri del professorat.
• Relació distant i de respecte a l’àmbit laboral: 8. Resposta orientativa:
–– Senyoreta Dimple a Groucho. 8: amb vostè; 9: Digui-li; 16: Senyoreta Dimple: amable i ingènua. Alta i prima.
el seu ajudant Groucho: Llest i satíric. encorbat i amb ulleres.
–– Senyoreta Dimple al telèfon. 13: Escolti Chico: graciós i barrut. Baix i flac.
–– Senyoreta Dimple a Chico. 44, 46: el seu germà Abner: rude i estrafolari. Gras i alt.
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 8 15/02/17 12:20

2
UNITAT
Morfosintaxi Pronominalització
Pronoms febles: definició
i formes.
Els pronoms febles Els aprenents poden llegir

la primera part de la pàgina
Els pronoms febles són partícules formades per una síl·laba àtona que s’ajun- i veure la llista de pronoms.
ten al verb com si formessin una sola paraula. Serveixen per substituir ele- Per fixar-se en l’ús, podem
ments sintàctics d’una frase a fi d’evitar repeticions. preparar contextos o
Menges pa d’espelta? → Sí, en menjo cada dia una llesca. situacions en què hagin
d’aparèixer. Per exemple,
jugant a cartes o a un joc
Formes similar, es pot treballar el
pronom en i combinacions
Els pronoms febles adopten formes diferents segons la posició que tenen
respecte al verb. Els pronoms em, et, es, quan es combinen amb altres pro-
de pronoms febles:
noms, adopten les formes plenes me, te, se, respectivament: –Quantes en vols? / –Ja en
tinc prou. / –En vull més. /
Et duré la revista a casa. Te la duré a casa.
–No me’n donis més. /
Reforçada Elidida Plena Reduïda –Te’n dono tres. / –Se n’ha
em m’ -me ’m quedat quatre, etc. Poden
et t’ -te ’t elaborar també textos
es/se 1 s’ -se ’s breus, amb verbs en
ens ens -nos ’ns imperatiu, i variar el
us us -vos us destinatari (2a p. singular o
li li -li -li 2a p. plural): –Menja-te-les
el l’ -lo ’l (tu) –Mengi-se-les (vostè).
els els -los ’ls
la l’/la 2 -la -la • Llegir.

les les -les -les • Entendre.

ho ho -ho -ho • Identificar.

en n’ -ne ’n • Escriure.
(1) Si el verb comença amb el so [s], es pot utilitzar se.
hi hi -hi -hi • Transformar.
(2) Quan el verb comença amb i, u, hi, hu àtones, s’usa la.
Comprova-ho
1. Completa els enunciats següents:
a) Les formes reforçades s’usen al  d’un verb començat en .
b) Les formes elidides s’usen al  d’un verb començat en .
c) Les formes plenes s’usen al  d’un verb acabat en  o en diftong .
d ) Les formes reduïdes s’usen al  d’un verb acabat en .

exercicis 1 i 2.
Els pronoms febles • Combinacions pronominals 39

9. Resposta orientativa: ... Perdre la paciència és pujar la mosca al nas.

Senyoreta Dimple: vestit jaqueta amb sabates de taló alt. Que... Renyar és estirar les orelles.
Groucho: vestit negre (americana i pantaló), corbata i armilla. Sa- ... Escandalitzar-se és posar-se les mans al cap.
bates negres. I... Dissimular és fer el sord.
Chico: vestit clar (americana i pantaló) i corbata. Sabates negres. I ho reblem del tot quan diem que...
Abner: camisa de quadres. Pantalons de pana. Botes. ... Ser desprès és tenir la mà foradada.
Que... Estudiar és cremar-se les celles.
10. Text enregistrat: ... Dominar és tenir la paella pel mànec.
Pensem amb els sentits; preferim expressar els estats anímics I... Esforçar-se és posar-hi el coll.
amb paraules del món dels sentits. Rodolf Llorens i Jordana,
Així, diem que... Com han estat i com som els catalans (1968)
... Tenir mal de cap és tenir un cap com tres quartans.
... Decidir és fer un cop de cap.
... Ser pràctic és tenir-hi la mà trencada. Morfosintaxi
I... parlar és buidar el pap, 1. a) Les formes reforçades s’usen al davant d’un verb començat en
Però també diem que... consonant.
... Abstenir-se de dir és mossegar-se la llengua. b) Les formes elidides s’usen al davant d’un verb començat en
... Cansar-se és treure un pam de llengua. vocal.
Que... Enganyar és deixar amb un pam de nas. c) Les formes plenes s’usen al darrere d’un verb acabat en con-
I que... indagar és ficar-hi el nas. sonant o en diftong decreixent.
I encara una mica més... d) Les formes reduïdes s’usen al darrere d’un verb acabat en vocal.
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 9 15/02/17 12:20

Morfosintaxi
Pronoms febles: funcions.

Funcions
Si s’han treballat els

pronoms febles (forma)
Els pronoms febles poden substituir elements amb les funcions sintàctiques
següents:
segons els suggeriments
de la pàgina anterior, els Lletra Nom Exemples
Comprova-ho
aprenents poden aprofitar Subj en → Es pronominalitza quan Quants avions s’han enlairat?
el subjecte va darrere del verb Se n’han enlairat tres. 2. Completa les oracions
les frases per ampliar els
i és un SN indefinit o bé porta següents amb la resposta
exemples que s’ofereixen a un determinant quantificador o adequada:
la pàgina. indefinit (només queda substituït
a) Per què no pares de
el nucli).
També, el professor pot fer-nos la guitza?  en
proposar que els alumnes CD el, els, la, les → SN definit. Vaig portar el cadell al veterinari i pau.
en → SN indefinit o amb ara l’aniré a buscar.
«juguin» amb el quadre Deixans
un determinant indefinit o Vols maduixes? Sí, en vull.
amb tres columnes de la quantificador. M’ha explicat que li prepara una
Deixa’ns
pàgina. Per exemple, un Deixan’s
ho → neutre (això, allò); oració sorpresa, però no ho diguis a
grup pot fer frases, un altre subordinada substantiva. ningú. b) Si et sobren caramels,
 un a cada nen.
pot identificar-ne les CI li → SPrep singular (masculí i El tutor diu que li porteu els fulls
formes dels pronoms i un femení). signats no més tard de dimecres. donan
tercer, les funcions. Els Trucaré als teus pares i els don-en
els → SPrep plural (masculí i
demanaré la informació. dona’n
papers dels diferents grups femení).
poden intercanviar-se. c) Com que no
Atr ho → Si és indefinit. Era un company molt intel·ligent,
m’agraden, no  he
el, els, la, les → Si porta un però no ho semblava.
comprats.
determinant article, demostratiu o Aquella és la teva germana? Sí
• Entendre.
possessiu. que l’és. me’ls
• Identificar. Mira que n’ets, d’atrevida! mel’s
en → Si es vol emfatitzar.
• Diferenciar. m’els
CPred en → Amb els verbs dir-se, fer- S’ha fet gran. Sí que se n’ha fet,
• Deduir. se, nomenar... sí. d ) No sé si avui portarà
Era d’aquest color el vinagre? No, notícies noves o no .
• Redactar. hi → Amb la resta de verbs.
s’hi ha tornat en poc temps. portarà
CRV en → Si és introduït per la Tota la vida parlant d’aquell viatge en portarà
preposició de. i ara no en diu res. les portarà
hi → Si és introduït per altres Sempre anant amb ell i ara ni hi e) Voleu obrir els regals?
preposicions. penses. Doncs .
obriu-els
CC en → CC de lloc, amb la Ignoro si demà tornarà de obriue’ls
preposició de. Londres o no en tornarà fins obriu-los
hi → Altres complements demà passat.
circumstancials. L’avi normalment menja
lentament, però avui hi menjava
més.
CN en → Tant si substitueix un CN Del pastís n’ha fet tres trossos.
CAdj com un CAdj.
40 Els pronoms febles • Combinacions pronominals

2. a) Deixa’ns
b) dona’n
c) me’ls
d) en portarà
e) obriu-los
10
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 10 15/02/17 12:20

PRONOMINALITZACIÓ 2
UNITAT
Repàs de pronoms febles.

Pronoms personals: forma
Atreveix-t’hi Comprova-ho i funció.
3. Escriu el referent dels pronoms febles 4. Substitueix els complements subratllats per
subratllats. pronoms i escriu quina funció fan.
Amb els apartats
«Comprova-ho» i «Atreveix-
Dilluns al matí va arribar a la consulta a dos Els veïns del costat ja es tornaven a barallar. Eren
quarts de deu, com sempre. La secretària li va co les dues de la matinada. En George Ervin se’n va t’hi» els aprenents reforcen
municar que una tal senyoreta Sophie Rutkows adonar quan va obrir els ulls i va mirar l’esfera el treball sobre pronoms
ki havia trucat i que li tornaria a trucar al cap de lluminosa del despertador.
febles. A l’activitat 3, més
quinze minuts. L’Ervin, de quarantaset anys, era estadístic i
«Sophie Rutkowski», va pensar en Clay. treballava en un banc del carrer Walnut que es dedi difícil, cal remarcar que el
«Qui és? Ah, ja ho sé: la dona de la neteja de cava a les inversions. Era d’una altura mitjana i pe referent pot no ser explícit
l’Olivia. L’Olivia li ha deixat cinc mil dòlars al tes sava una mica més de la mitjana. Fins feia pocs anys (o sigui, un pronom ell, per
tament. Segurament, se’n deu haver assabentat i havia tingut els cabells de color castany fosc. [...] exemple).
espera ficarhi la grapa.» Fins feia pocs anys, l’Ervin havia tingut la
Però quan la Sophie li va tornar a trucar no pell morena del sol, de passejar molt, jugar a golf, Els aprenents poden
va ser pas per parlar de diners. els diumenges al camp públic, i asseure’s a les «fabricar» exercicis
–Doctor Hadley –va començar a dir, amb grades de sol els dissabtes a la tarda. Encara tenia similars, i resoldre’ls, a
veu respectuosa–, se la va endur vostè, la funda ganes de fer aquestes coses, però no les feia, i per
del coixí tacada de sang de l’apartament de la això ara tenia un color de pell gris i pàl·lid, i la partir de textos nous o dels
senyora Morrow? Ho dic perquè, si se l’ha en cara gravada i arrugada. Es posava cada vegada que conté el llibre.
dut, m’agradaria tenirla per netejarla i desar el més gras, però la cara la continuava tenint prima.
conjunt complet a l’armari, tal com a la senyora David GooDiS, Vigileu aquesta dona (1947) • Entendre.
Morrow li hauria agradat. Què me’n diu, doctor?
• Reflexionar.
Mary hiGGinS clark, L’ombra del teu somriure (2010)
• Identificar.

• Classificar.

• Diferenciar.

Els pronoms personals
Els pronoms personals de primera (em, ens), segona (et, us) i tercera (es)
persones poden acompanyar un verb amb valor reflexiu (Les monitores us
rentaven les mans al safareig) o recíproc (En Pep i en Ramon s’estimen apas-
sionadament). Aquests pronoms només poden exercir dues funcions: CD o CI.
Funció de CD Funció de CI
Em pentino. Em pentino la trena.
CD CI CD
Et pentino. Et pentino la trena.

CD CI CD
Us pentino. Us pentino la trena.

CD CI CD
Ens pentinem. Ens pentinem la trena.

CD CI CD
Es pentina. Es pentina la trena.

CD CI CD
Els pronoms febles • Combinacions pronominals 41
3. li va comunicar / li tornaria a trucar = va comunicar, va tornar a trucar a en Clay

ja ho sé = ja sé qui és
li ha deixat = ha deixat a la Sophie
se’n deu haver assabentat = es deu haver assabentat que li ha deixat cinc mil dòlars
ficar-hi la grapa = ficar la grapa a l’herència
se la va endur = es va endur la funda del coixí
ho dic = dic això
se l’ha endut = s’ha endut la funda del coixí
tenir-la / netejar-la = tenir, netejar la funda del coixí
li hauria agradat = hauria agradat a la senyora Morrow
què me’n diu = què em diu d’això
4. eren les dues de la matinada = les eren (Atr)

va obrir els ulls = els va obrir (CD)
va mirar l’esfera lluminosa del despertador = la va mirar (CD)
era estadístic = ho era (Atr)
es dedicava a les inversions = s’hi dedicava (CRV)
jugar a golf = jugar-hi (CRV)
asseure’s a les grades de sol = asseure-s’hi (CC lloc)
es posava cada vegada més gras = s’hi posava cada vegada més (CPred)
la continuava tenint prima = la hi continuava tenint (CPred)
11
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 11 15/02/17 12:20

Morfosintaxi
Una atenció especial als

Pronoms sense funció sintàctica
pronoms que no tenen Comprova-ho
funció sintàctica. De vegades els pronoms febles no exerceixen cap funció sintàctica perquè no
5. Indica la funció sintàctica
substitueixen cap complement. dels pronoms subratllats.
Primer de tot, llegirem en
veu alta l’exposició de la • El verb impersonal haver-hi.
Després, digues quina
prova t’ha permès saber-ho.
teoria i els exemples, per Surt! No hi ha ningú. a) Els dos diputats s’han
concloure que es tracta dit el nom del porc.
d’usos idiosincràtics de la • Els verbs pronominals: adonar-se, atrevir-se, abstenir-se, rebel·lar-se... b) És un vanitós, es mira
llengua (per entendre’ns, sovint al mirall.
Et prometo que et penediràs d’aquesta traïció.
no són traduïbles). Per fixar c ) Ens trobem cada dia al
aquestes estructures, • Alguns verbs que porten la combinació de pronoms -se’n: anar-se’n, sor- metro.
podríem elaborar frases tir-se’n... d ) Us heu de donar la mà
amb buits, en què després del partit.
Se n’ha anat sense dir res.
haguessin de col·locar e) Es banya cada dia a la
aquestes construccions (o mateixa hora.
• Els verbs anomenats de percepció: veure-hi, tocar-hi, sentir-hi...
més fàcils, en què f ) Us lloga la casa aquest
Encén el llum, que no hi lluco. Nadal.
haguessin de triar entre
dues opcions, com a • Verbs que adquireixen un valor poc determinat amb el pronom la: ballar-la,
«Atreveix-t’hi»). dinyar-la...
Amb el verb haver-hi Pobret!, l’ha dinyat aquesta matinada.
convindrà treballar
especialment les formes
altres que el present. Per
exemple: –Qui hi havia, a la Atreveix-t’hi
festa? –No hi havia ningú
Comprova-ho
6. Explica la diferència de comportament dels pronoms subratllats.
conegut. I si hi hagués Quins pronoms tenen una funció sintàctica? Quina? 7. Assenyala els pronoms
hagut algú conegut, no t’ho que no exerceixen cap
a) En Pau no les tenia totes: sabia que tard o d’hora el descobririen. funció sintàctica.
hauria dit. / Els cecs no hi
b) Ara et porto les paperetes per votar, fins ara no les tenia totes. a) Arran del llançament de
veuen i els sords no hi
c) L’ha vessat, amb aquest comentari! la pilota, no hi veu
senten. / Quan no li agrada de l’ull dret.
la pel·lícula, se’n va. / d ) No li deixis la llet a la tauleta de nit, perquè fins ara sempre l’ha
vessat. b) No m’hi puc quedar
Aquells convidats eren molt més estona, ho sento.
pesats, no se n’anaven mai,
c) No responguis els seus
no se n’adonaven, que missatges: aquest noi
feien nosa. no hi toca del tot.
d ) No us oblideu de deixar
• Entendre. la clau a la consergeria.

• Reflexionar. e) La besàvia ja no hi sent
gens, pobreta!
• Identificar.
f ) Avui l’has feta bona!
• Diferenciar.

• Omplir buits.

Morfosintaxi. Comprova-ho, 42 Els pronoms febles • Combinacions pronominals

exercici 5.

Pàg. 19, exercici 5. 5. CD = b, c, d, f
CI = a, e
Commutant-los pel pronom li sabem si és un CI.
6. La b i la d tenen un sentit literal; les altres dues, un sentit figurat.

Els pronoms a l’oració a i c no hi exerceixen cap funció sintàctica.
A les oracions b i d la funció és CD.
7. Tots excepte el de l’oració b.
12
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 12 15/02/17 12:20

UNITAT
Combinacions de pronoms
Combinacions pronominals
febles: CD + CI.
L’ordre de col·locació dels pronoms és el següent:
Els aprenents poden fer una
lectura dels diferents casos
Reflexiu 2a persona 1a persona 3a persona
CD / CI CD / CI CD / CI CI CD / Atribut Adverbials Comprova-ho i il·lustrar-la amb frases, que
es et em li el en hi 8. Combina les formes de poden anar canviant per
us ens els la pronom amb el verb en ampliar la perspectiva. Per
els cada cas: exemple, les frases amb
les
a) me + el + compraré imperatiu Posa’t l’abric /
ho
b) te + el + ha donat Agafeu-vos fort / Tira-la a
c) se + en + omple dins / Feu-vos enrere,
Els pronoms van tots junts davant o darrere del verb.
poden ser transformades
d ) us + la + inflaré
• Van darrere quan el verb és un infinitiu, un gerundi o un imperatiu (donar-li,
amb una perífrasi verbal
donant-li, dona-li ); van davant en la resta de formes verbals (li dona). (haver de): Has de posar-te /
T’has de posar l’abric; Heu
• En el passat perifràstic els podem posar davant o darrere (li va donar, va
d’agafar-vos / Us heu
donar-li ).
d’agafar fort; Has de tirar-la
• Situats darrere d’un verb, s’hi uneixen amb un apòstrof ( posa’t els guants), / L’has de tirar a dins; Us
un guionet ( poseu-vos els guants) o les dues coses quan se’n combina heu de fer / Heu de fer-vos
més d’un ( posa-l’hi ). enrere. També poden
• Si van davant del verb, només es poden unir amb l’apòstrof (m’abraça). substituir els complements
• Quan se’n combina més d’un, cal escriure l’apòstrof tan a la dreta com sigui per un pronom feble i
possible (se’n va → se n’ha anat), llevat dels pronoms el + en → l’en. obtenir la combinació
corresponent: Posa-te’l /
• Les combinacions la hi, li ho i se us no s’apostrofen (No li ho va dir per no
Agafeu-vos-hi / Tira-la-hi /
preocupar-lo).
Feu-vos-hi, etc.
Combinacions CI + CD En el cas de les
combinacions CD + CI
• En la combinació dels pronoms de CD el, la, els, les, en, ho amb el CI plu- convé fer esment que la
ral els, en primer lloc es col·loca el pronom de CI i, a continuació, el de CD: llengua col·loquial
neutralitza la majoria de
els el: Regalaré el ventilador als veïns. → Els el regalaré. combinacions compostes
amb els en els hi.
els la: Regalaré la trona als veïns. → Els la regalaré.
els els: Regalaré els ventiladors als veïns. → Els els regalaré.
• Entendre.

• Identificar.

els les: Regalaré les trones als veïns. → Els les regalaré. • Substituir.

• Transformar.
els en: Regalaré ventiladors als veïns. → Els en regalaré.
els ho: Regalaré això als veïns. → Els ho regalaré.
Els pronoms febles • Combinacions pronominals

43 exercici 1.

8. a) me’l compraré
b) te l’ha donat
c) se n’omple
d) us la inflaré
13
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 13 15/02/17 12:20

Morfosintaxi
Continuació de • En la combinació dels pronoms de CD el, la, els, les amb el CI singular

combinacions CD + CI li, en primer lloc es col·loca el CD i, a continuació, el CI, però li es transforma Comprova-ho
i altres. en hi:
9. Substitueix els CD de les
oracions següents per
Com que es tracta
d’aplicacions mecàniques
el + li → l’hi: Regalaré el ventilador al veí. → L’hi regalaré. pronoms i combina’ls
adequadament:
d’una regla (alerta amb les la + li → la hi: Regalaré la trona al veí. → La hi regalaré. a) Els deixes les sabates.
diferències amb el b) Els deixes diners?
els + li → els hi: Regalaré els ventiladors al veí. → Els hi regalaré.
llenguatge col·loquial), els c) Els deixes els
aprenents poden treballar les + li → les hi: Regalaré les trones al veí. → Les hi regalaré. pantalons?
amb frases que inventin d ) Els deixes el jersei?
ells mateixos (a més dels • En la combinació dels pronoms de CI singular li amb els CD en, ho, en pri-
e) Els deixes la faldilla?
exercicis de «Comprova- mer lloc es col·loca el CI i tot seguit el CD. També són vàlides les combina-
ho»). Frases com: Anuncien cions n’hi i l’hi amb els pronoms de CD en i ho seguits pel pronom de CI hi: f ) Deixa-li les sabates.
l’estrena per tota la ciutat / g) Deixa-li diners.
Agraeixen el regal als seus li + en → li’n: Regalaré ventiladors al veí. → Li’n regalaré. h) Deixa-li els pantalons.
cosins / Veuen ocells a les → n’hi: Regalaré ventiladors al veí. → N’hi regalaré. i ) Deixa-li el jersei.
teulades / Prepara el dinar j ) Deixa-li la faldilla.
a la seva companya, etc. li + ho → li ho: Regalaré això al veí. → Li ho regalaré.
Com a la pàgina anterior, → l’hi: Regalaré això al veí. → L’hi regalaré.
cal fer esment de les
neutralitzacions en els hi • En la combinació dels pronoms de CI li (singular) i els (plural) amb els pro-
d’algunes d’aquestes noms de CD em, et, es, ens, us, es, els de CI es canvien per hi:
combinacions, en la
llengua col·loquial.
em + li / els → m’hi: Em presenten al cap / als caps. → M’hi presenten.
• Entendre. et + li / els → t’hi: Et presenten al cap / als caps. → T’hi presenten.

• Identificar.
es + li / els → s’hi: Es presenten al cap / als caps. → S’hi presenten.
• Substituir.

• Transformar. ens + li / els → ens hi: Ens presenten al cap / als caps. → Ens hi presenten.

us + li / els → us hi: Us presenten al cap / als caps. → Us hi presenten.
Altres combinacions Atreveix-t’hi
• El pronom la es combina amb el pronom en → la’n: 10. Explica la diferència de

significat d’aquestes
Ella treu la carn de la nevera. → Ella la’n treu. dues oracions i escriu-ne
CD ( la) CI (en) els complements:
M’hi presenten.
• El pronom el es combina amb el pronom en → l’en:
Ella treu el peix de la nevera. → Ella l’en treu. Me’l presenten.
CD (el ) CC (en)
44 Els pronoms febles • Combinacions pronominals

exercici 3.
9. a) Els les deixes.

b) Els en deixes?
c) Els els deixes?
d) Els el deixes?
e) Els la deixes?
f ) Deixa-les-hi.
g) Deixa-li’n.
h) Deixa’ls-hi.
i) Deixa-l’hi.
j) Deixa-la-hi.
10. En el primer cas, el subjecte (jo) és qui és presentat (Em presenten al responsable); en el segon cas,
és el responsable el qui és presentat (Em presenten el responsable).
14
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 14 15/02/17 12:20

UNITAT
Quadres de combinacions
Quadre de combinacions de dos pronoms (pàg. 46)
de pronoms. Formes
En les cel·les dels pronoms situats davant del verb en què hi ha dues combi- col·loquials, no normatives.
nacions, la primera correspon al verb començat en consonant i la segona, al
verb començat en vocal. Igualment, en les cel·les dels pronoms situats darrere
del verb, la primera correspon al verb començat en consonant i la segona, al
verb començat en vocal.
En els casos de la combinació de pronoms li + el, la, els, les, les formes en blau
corresponen a la varietat valenciana, en la qual es respecta l’ordre CI + CD.
Formes no normatives
Sovint, en l’ús col·loquial de la llengua s’utilitzen construccions que no són
normatives i que cal evitar en el llenguatge formal i el registre escrit:
• Ús de la combinació els hi en comptes de els el, els la, els els, els les,
els ho:
Retornarem la fiança als afectats.
CD CI
*Els hi retornarem. (no normatiu, però d’ús general en el registre col·loquial

i l’àmbit oral) → Els la retornarem.
• Ús del plural CI *lis (no existeix):
*Vaig dir-lis que no vinguessin. (incorrecte) → Vaig dir-los que no vinguessin.
Comprova-ho
11. Corregeix, quan calgui, la combinació dels pronoms els hi pels pronoms
que hi corresponen. En algun cas només n’hi haurà d’anar un.
a) Els excursionistes volen aigua, els hi pots donar una mica?
b) Els hi van demanar la documentació i van dir que no la portaven.
c) Els has trobat eixerits? Sí, els hi he trobat molt i molt.
d ) Als teus alumnes, els hi he retirat els mòbils perquè no copiessin.
e) Volien tots els gelats, però els hi va donar només un a cadascú.
f ) Les postres no els hi donarem fins que no acabin el segon plat.
g) La nena porta els pantalons mal cordats. Els hi cordes, si us plau?
h) M’agradaria que ho sabessin, però no sé com dir-els-hi.
i ) En Joan espera les instruccions. Dona’ls-hi. Morfosintaxi. Comprova-ho,

j ) No han sentit els motius de la vaga. Ara els hi resumiré. exercicis 4 i 6.
Pàg. 20, exercicis 7, 8 i 9.

Els pronoms febles • Combinacions pronominals 45 Pàg. 21, exercicis 10 i 11.
11. a) els en pots donar una mica

b) els van demanar
c) Correcta.
d) els he retirat els mòbils
e) els en va donar
f ) els les donarem
g) correcta
h) dir-los-ho
i ) Dona-les-hi
j ) els els resumiré
15
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 15 15/02/17 12:20

Morfosintaxi
Podem dividir l’activitat en

dues parts.
el els la les ho li
dav. darr. dav. darr. dav. darr. dav. darr. dav. darr. dav. darr.
En primer lloc, treballarem
es C se’l -se’l se’ls -se’ls se la -se-la se les -se-les s’ho -s’ho se li se-li
les formes no normatives,
V se l’ se l’/la
separant acuradament les
em C me’l -me’l me’ls -me’ls me l’/la -me-la me les -me-les m’ho -m’ho me li -me-li
interferències (lis, omissió V me l’
de pronoms, confusió CD/ ens C ens el -nos-el ens / els -nos-els ens l’/la -nos-la ens les -nos-les ens ho -nos-ho ens li -nos-li
CI) dels col·loquialismes. V ens l’ ’ns-el ’ns-els ’ns-la ’ns-les ’ns-ho ’ns-li
En segon lloc, amb el et C te’l -te’l te’ls -te’ls te l’/la -te-la te les -te-les t’ho -t’ho te li -te-li
V te l’
quadre al davant, podem
demanar als aprenents que us C us el -vos-el us els -vos-els us l’/la -vos-la us les -vos-les us ho -vos-ho us li -vos-li
V us l’ -us-el -us-els -us-la -us-les -us-ho -us-li
construeixin frases en què
li l’hi -l’hi els hi -los-hi la hi -la-hi les hi -les-hi li ho -li-ho
apareguin determinades C li’l -li’l li’ls -li’ls li l’/la -li-la li les -li-les l’hi -l’hi
combinacions. Si ho V l’hi ’ls-hi
plantegem com un joc, li l’ -li’ls
podem dividir la classe en els C els el -los-el els / els -los-els els l’/la -los-la els les -los-les els ho -los-ho
grups i «sortejar» diferents V els l’ ’ls-el ’ls-els ’ls-la ’ls-les ’ls-ho
caselles entre els grups.
hi en em ens et us
Cada grup haurà de
construir la frase dav. darr. dav. darr. dav. darr. dav. darr. dav. darr. dav. darr.
corresponent i, després, es C s’hi -s’hi se’n -se’n se’m -se’m se’ns -se’ns se’t -se’t se us -se-us
convertir els pronoms en V se n’ se m’ se t’
complements. Per em C m’hi -m’hi me’n -me’n
exemple, una casella com V me n’
la de els + els ens pot ens C ens / hi -nos-hi ens en -nos-en

donar frases com: Hem de V ’ns-hi ens n’ ’ns-en
recordar-los-els, que et C t’hi -t’hi te’n -te’n te’m -te’m te’ns -te’ns
desplegada podria ser Hem V te n’ te m’
de recordar als nostres us C us hi -vos-hi us en -vos-en us em -vos-em us ens -vos-ens

V -us-hi us n’ -us-en us m’ -us-em -us-ens
amics els dies de les
avaluacions. El li C li hi -li-hi li’n -li’n
V li n’ -n’hi
plantejament del joc admet
n’hi
variants: construir més
els C els hi -los-hi els en -los-en
d’una frase, considerar que V ’ls-hi els n’ ’ls-en
hi ha caselles que tenen
el C l’hi -l’hi l’en -l’en Abreviatures
més punts perquè són més V el n’
difícils, etc. Al final, dav.: davant del verb
la C la hi -la-hi la’n -la’n darr.: darrere del verb
l’objectiu és que es V la n’ C: consonant
familiaritzin amb les
les C les hi -les-hi les en -les-en V: vocal
combinacions, que les V les n’
vegin assequibles.
en C n’hi -n’hi
V
• Entendre.

• Identificar. 46 Els pronoms febles • Combinacions pronominals

• Analitzar.

• Substituir.

• Transformar.


exercicis 2, 3, 4, 5 i 6.

i 17.
i 20.
16
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 16 15/02/17 12:20

2
UNITAT
Racó de repàs Repàs: lèxic, morfologia,

ortografia, dictat.
Manlleus. La hac. El nombre del substantiu Ad’activitats

ben diferents.
Des d’omplir buits amb
1. Un manlleu és una paraula que passa d’una 4. Digues quina de les dues opcions és l’adequada o vocals, un exercici de
llengua a una altra i s’hi integra. Escriu les formes correcta en el context de cada oració. primer nivell, similar a
manllevades dels mots següents: l’exercici de morfologia, al
a) Sempre actua d’una manera o d’una altra  del
a) marketing f ) body que diu la colla. [depenent / dependent] dictat, que els aprenents
b) parking g) papillote b) L’avi que ha desaparegut  ulleres. [té / porta] poden llegir prèviament,
c) gnocchi h) ciboulette c) Encén  del menjador, que no t’hi veus. [el llum silenciosament o en veu
de sostre / la làmpada] alta –si hi ha voluntaris–, i
d ) piercing i ) afterhours
d ) M’he  tres vestits de núvia i tots m’agraden comentar els problemes
e) brick j ) amateur força. [provat / emprovat] ortogràfics que s’hi
2. Completa el text amb les paraules que hi falten. e) La  de Sant Joan coincideix amb la nit més presenten, els dubtes de
Hi ha qui ho desa tot piles, siguin llibres, papers o

curta de l’any. [revetlla / berbena] lèxic, etc. Així, quan es
roba.  un malbaratament d’espai considerable. Quan f ) És la segona vegada que em toca presidir una  tracti de fer el dictat,
 d’emmagatzematge, la millor solució és  vertical. electoral. [taula / mesa] tindran una guia segura.
Soc particularment obsessiva en aquest . Sempre ho
deso tot verticalment per  que pugui, incloenthi la
L’activitat de lèxic tracta
5. Corregeix les deu paraules que estan mal escrites
roba,  plego i col·loco en posició vertical  calaixos, perquè hi falta o hi sobra una hac. dels manlleus. En aquest
i les mitges, que enrotllo  poso dretes dins una cap cas es tracta de manlleus
subasta, orfe, truà, horxata, histèria, cohet, exaurir, is-
sa. [...] fins  tot deso el portàtil a la  com si fos un incorporats a la llengua,
sar, oquei, heroi, hivern, emorràgia, filarmònic, subtra-
llibre. Si  un espai d’emmagatzematge que hauria  que figuren al diccionari
end, exàgon, hemisferi, heura, adhesiu, humil, alcohol
ser suficient però se’t fa , prova de desar les coses en
 vertical. [...] Imagina com et sentiries si  veiessis però no en la forma
obligat a traginar una càrrega  durant hores. No no 6. Dictat original. Els aprenents
més això, sinó  els objectes de la base de  pila de poden recórrer al Termcat
sapareixen virtualment, perquè ens oblidem  la seva (http://qr.teide.eu/011R) en
existència. [...] Una tarda vam caminar fins al límit dels espadats
És habitual tenir  nevera de qualsevol manera, del sudest. Allà vam veure que la muntanya des casos de dubte, i el
però el  es pot organitzar sense problemes desant cendia suaument en direcció als barrancs que l’en professor o professsora
les coses dretes. A mi, per , m’encanten les pastana cerclaven, com si s’hi amorrés per beurehi. Potser pot comentar a classe les
gues. En obrir  meva nevera, trobaràs les pastana en aquell punt –vam pensar– hi hauria un pas que
ens permetria sortir d’aquell lloc. Però en arribar a possibles raons dels canvis
gues desades  als suports per a begudes de  porta.
la confluència dels dos barrancs, l’alçada de roques de grafia: en català no hi ha
Marie konDo, La màgia de l’ordre (2011) que ens separava de l’aigua encara era considerable. mots amb k (tots són
Aleshores vam entendre que només reculant cap al manlleus), respectar la
3. Canvia el nombre de les paraules següents: nord, i tornant en direcció a la serralada i als boscos
deshabitats i feréstecs per on havíem vingut, haurí
pronunciació de la llengua
a) bisturí original o altres.
em pogut sortir d’allà i tornar a allò que a l’escola en
b) esquí deien «la civilització». Però aquesta possibilitat, difí
c) apèndix cil i arriscada, no ens feia cap gràcia. En certa manera • Analitzar.
era fer un pas enrere i deixar el poc que havíem anat
d ) calç construint, que era tot el que teníem. • Investigar.

e) quiosc Marcel Fité, El cim dels espadats (2008) • Reflexionar.

f ) desig • Argumentar.

• Corregir.

47 • Omplir buits.

• Escriure.

Activitat oral.

Racó de repàs una càrrega pesada durant hores. No només
això, sinó que els objectes de la base de la Pàg. 27, exercicis 1 i 2.

1. a) màrqueting f ) bodi pila desapareixen virtualment, perquè ens obli-
b) pàrquing g) papillota dem de la seva existència. [...]
c) nyoquis h) cibulet És habitual tenir la nevera de qualsevol ma-
d) pírcing i) fora-d’hores nera, però el contingut es pot organitzar sense
e) bric j) aficionat problemes desant-hi les coses dretes. A mi,
per exemple, m’encanten les pastanagues. En
2. Hi ha qui ho desa tot en piles, siguin llibres, pa- obrir la meva nevera, trobaràs les pastanagues
pers o roba. És un malbaratament d’espai con- desades dretes als suports per a begudes de
siderable. Quan parlem d’emmagatzematge, la la porta.
millor solució és la vertical. Soc particularment
obsessiva en aquest punt. Sempre ho deso tot 3. a) bisturís d) calçs
verticalment per poc que pugui, incloent-hi la b) esquís e) quioscs o quioscos
roba, que plego i col·loco en posició vertical c) apèndixs f ) desigs o desitjos
als calaixos, i les mitges, que enrotllo i poso
dempeus dins una capsa. [...] fins i tot deso el 4. a) depenent d) emprovat
portàtil a la prestatgeria com si fos un llibre. Si b) porta e) revetlla
tens un espai d’emmagatzematge que hauria c) el llum de sostre f ) mesa
de ser suficient però se’t fa petit, prova de de-
sar les coses en posició vertical. [...] Imagina 5. subhasta, orxata, coet, exhaurir, hissar, hoquei,
com et sentiries si et veiessis obligat a traginar hemorràgia, filharmònic, subtrahend, hexàgon
17
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 17 15/02/17 12:20

Estils de diàleg. Textos

dialogats. Taller de producció
• Identificar. Textos dialogats

• Escoltar.

• Entendre.

• Classificar. Situem-nos

• Detectar. A. Classifica els elements següents d’un diàleg escrit segons si et

• Redactar. sembla que pertanyen a les convencions d’un text teatral o als 0
usos d’un text narratiu:
a) Salt de línia per indicar canvi d’interlocutor.
b) Acotacions entre parèntesis.
c) Intervencions del narrador amb incisos entre guions. 1
d ) Nom d’un personatge al marge esquerre.

e) Divisions en actes i escenes.
f ) Lletra cursiva. 1
g) Signes de puntuació que indiquen variacions en l’entonació.
B. Rellegeix el guió radiofònic de l’inici d’aquesta unitat i identifica-

hi tres trets d’un text teatral.
2
C. Cerca en el mateix text un cas en què, com a recurs humorístic,
en el diàleg una expressió s’interpreta literalment i no segons
el significat figurat habitual. Indica les línies en què apareix i
explica’l breument.
2
Se solen distingir tres tipus d’estil en la presentació dels diàlegs d’un text narratiu:
estil narrat, estil directe i estil indirecte.
• Estil narrat: el narrador expressa amb paraules pròpies el que passa, sovint resumint les paraules dels
personatges sense que en puguem llegir cap intervenció literal, és a dir, sense que en puguem sentir la veu. 3
• Estil directe: el narrador transcriu les paraules literals dels personatges, i ens indica qui parla en cada moment.
Fa servir un verb introductori (dir, exclamar, afirmar...) seguit d’un trencament de l’oració marcat generalment per
la puntuació (dos punts) i per un canvi de paràgraf amb guió inicial. El verb introductori també pot aparèixer com
a incís dins de l’oració o intervenció del personatge.
– Estil directe lliure: sense anunciar-ho prèviament, el personatge parla, amb oracions literals, entremig del que
va explicant el narrador.
• Estil indirecte: el narrador explica en tercera persona què han dit els personatges, però no ho reprodueix
literalment. Ho fa mitjançant un verb de paraula o pensament (dir, assegurar, preguntar...), seguit de la conjunció
que i d’una subordinada. Les paraules del personatge es manifesten en la proposició subordinada que depèn
del verb introductori. Això provoca canvis en alguns aspectes del text com ara el temps verbal, els pronoms
personals, els determinants, etc.
– Estil indirecte lliure: és una varietat de l’estil indirecte en què s’elimina el nexe que i s’introdueixen les
paraules del personatge directament després del verb introductori (dir, murmurar, cridar...).
48
Situem-nos
A. a) narratiu; b) teatral; c) narratiu; d) teatral; e) teatral; f ) teatral; g) narratiu i teatral.
B. Resposta oberta. Exemples: Nom dels personatges al marge esquerre; acotacions en cursiva i entre
parèntesis; indicis d’oralitat, com ara frases inacabades, entonacions variades...
C. Es tracta de la resposta a la pregunta de la senyoreta Dimple, en què Chico no interpreta l’expressió
vint-i-un botons com a sinònim de molt elegant. Línies 39-42:
Senyoreta Dimple: Vull dir que si anava tothom de vint-i-un botons?
Chico: Doncs no els vaig comptar, però em sembla que no en duien tants, no.
18
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 18 15/02/17 12:20

TEXTOS DIALOGATS 2
UNITAT
Els aprenents poden
començar llegint,
Llegeix i identifica
1. Distingeix en aquest fragment de novel·la els tres estils de diàleg (narrat, directe i indirecte):
silenciosament o en veu
alta –si hi ha cap voluntari–,
el text de la pàg. 49. En
Quinn es va posar dret, va alçar la mà en un gest de pau i li va dir que no patís. No li pensava resoldran els dubtes de
fer cap mal. L’únic que volia era saber per què s’estava al seu pis. Es va treure la clau de la lèxic i hi aplicaran els
butxaca i la va sacsejar en l’aire, per demostrar que anava amb bones intencions. Va trigar criteris de la classificació
una mica a convèncerla, però al final li va passar l’esverament. de la pàgina 48, segons el
05 Això no volia dir que hagués deixat de desconfiarne ni que hagués perdut la por.
Continuava allà plantada davant de la porta oberta, a punt de sortir disparada al primer
cas. A continuació poden
senyal d’alarma; Quinn s’hi mantenia a distància per no empitjorar les coses. La seva escoltar el text radiofònic,
boca parlava, dientli i repetintli que ella era a casa d’ell. Era evident que ella no se’n resoldre les preguntes
creia ni una paraula, però se l’escoltava per seguirli la veta, sens dubte esperant que d’«Escolta i anota»
10 es cansés d’enraonar i acabés anantse’n. i abordar l’apartat
–Fa un mes que visc aquí –va dir ella–. El pis és meu. Vaig firmar un contracte
per un any. «Situem-nos» de la pàgina
–Doncs com s’explica que jo en tingui una clau? –va preguntar Quinn, per anterior. El requadre
setena o vuitena vegada–. No la convenç això? «Suggeriments» ens diu
15 –Aquesta clau, la pot haver aconseguida de mil maneres. que també han de recordar
–No li van dir que en aquest pis ja hi vivia una persona, quan el va llo
gar?
els principals punts de
–Em van dir que era un escriptor, però que havia desaparegut i feia vista narratius.
mesos que no pagava el lloguer. La cerca del recurs
20 –Soc jo! –va dir Quinn, cridant–. Soc jo, l’escriptor que hi vivia,
aquí.
humorístic (expressió
La noia se’l va mirar fredament i es va posar a riure. interpretada literalment i no
–Un escriptor? És la cosa més divertida que he sentit mai. segons el seu significat)
Amb aquesta fila? No he vist un desastre igual en ma vida. poden fer-la en grups, i
25 –He tingut alguns problemes, últimament –va murmu
després poden cercar-ne
rar Quinn, a tall d’explicació–. Però és una cosa temporal.
–El propietari em va dir que, ben mirat, s’alegrava exemples de la vida
d’haverse’l tret de sobre. No li agradava tenir llogaters quotidiana i construir
sense feina. Gasten massa en calefacció i espatllen les situacions en què hi
30 instal·lacions. apareguin: N’hi ha per
Paul auSter, La ciutat de vidre (1985) llogar-hi cadires. Viure a la
lluna. Comptar amb els
cinc dits d’una mà, etc.
Escolta i anota
2. Escolta un fragment del primer capítol (http://qr.teide.eu/00F7 ) en versió radiofònica del clàssic de la narrativa
en català Laura a la ciutat dels Sants, i omple les dades següents:
a) Nom dels personatges que hi intervenen.
b) Nombre de veus que hi podem escoltar.
Suggeriments
c) Instruments musicals.
Recorda els principals punts de vista narratius:
d ) Efectes sonors a banda de les veus dels personatges. intern, extern objectiu i intern omniscient.
e) Punt de vista narratiu.
49

1. Resposta orientativa.
Estil narrat: 1r paràgraf
Estil indirecte: «La seva boca parlava, dient-li i repetint-li que ella era a casa d’ell.» (2n paràgraf)
Estil directe: després del segon paràgraf, diàleg amb intervencions que també inclouen estil indirecte,
com ara:
«–No li van dir que en aquest pis ja hi vivia una persona, quan el va llogar?
–Em van dir que era un escriptor, però que havia desaparegut i feia mesos que no pagava el llo-
guer.»
2. a) Laura i Tomàs.
b) Nombre de veus que hi podem escoltar: presentador, narrador, cantant.
c) Instruments musicals: piano, violí.
d) Efectes sonors a banda de les veus dels personatges: soroll del tren, veus de fons.
e) Punt de vista narratiu: extern omniscient.
19
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 19 15/02/17 12:20

El relat breu i els estils de

diàleg.
Imagina i escriu
3. Escriu un retrat breu d’un dels dos protagonistes que inclogui trets físics i psicològics.
Els aprenents continuen
treballant els continguts de
les pàgines anteriors. La
construcció d’un retrat dels Pensa-hi
protagonistes pot donar Radioteatre
lloc a lectures en veu alta i L’adaptació radiofònica de novel·les i d’obres de teatre a la
a comentaris sobre l’encert ràdio era un gènere habitual en èpoques anteriors a l’aparició
de la televisió, que s’ha mantingut en alguns llocs, com ara
de la redacció. la Gran Bretanya, però pràcticament s’ha perdut al nostre
L’apartat «Pensa-hi», país. A mitjan segle xx era habitual sentir representacions
teatrals i contes dramatitzats que es radiaven en directe, i
il·lustrat amb una també hi havia serials que s’emetien diàriament per capítols.
fotografia, ens parla d’un En aquests programes, la música i els efectes sonors són
fenomen que havia estat essencials: serveixen per crear l’ambient, l’escenografia
sonora de la representació.
molt popular entre els
radiooients. Si tenen
possibilitats, la preparació
radiofònica d’un diàleg,
Llegeix i identifica
pensant en els efectes 4. Distingeix en aquest fragment de novel·la els tres estils de diàleg (narrat, directe i indirecte):
especials, les veus més
adequades, etc., pot ser un
exercici col·lectiu Un cop em deixaven a la meva habitació em despertava i em posava a llegir. Estava sempre pàl·lida de dormir poc, i el
meu pare deia, aquesta nena deu estar malalta. Però era de tant llegir. Treia els llibres de la biblioteca municipal sense
interessant. A l’apartat que ningú no ho sabés i els amagava. Sempre tenia por que el meu pare no me’ls trobés. En una vertadera família
«Llegeix i transforma» se’ls sobren els secrets, deia el meu pare, i tots nosaltres teníem molta por que no ens descobrissin els secrets. En aquell
demana la transformació 5 moment, però, quan es feia cada vegada més tard i havíem buidat l’ampolla de vi, ens havíem alliberat de totes les pors
d’estils. De la mateixa i temences, tots tres estàvem una mica alegres i solament una lleugera basarda ens impedia de mirar el rellotge. El vam
mirar més tard, quan ja havíem dit, segur que ha tingut un accident
manera, en la preparació de cotxe. Ara bé, un accident de cotxe pot ser qualsevol cosa. Hi ha
radiofònica del diàleg –la accidents i accidents, dèiem. En aquell moment ja difícilment podíem
guionització–, podem partir 10 pensar que havia tingut una avaria; en aquest cas ens hauria telefonat,
d’una narració i fer-ne la perquè ja era molt tard. Quan un té un accident de cotxe, va dir el meu
germà, el mínim que li pot passar és que el portin a l’hospital, i jo vaig
transformació necessària. corroborar, el mínim. La meva mare, canviant de tema, va observar,
això representaria un diumenge sense aquell pesat de Verdi, què us
• Descriure. 15 sembla. Cada diumenge al matí, a casa nostra s’escoltava un disc de
Verdi, com a mínim. El meu pare anava xiulant la melodia i nosaltres
• Transformar.
havíem de guardar el silenci més absolut, tan absolut com quan mirà
• Reflexionar. vem els informatius d’esports.

• Redactar. Birgit VanDerbeke, Musclos per sopar (1990)

• Guionitzar.

• Interpretar. Llegeix i transforma
5. Escriu, en forma de diàleg directe convencional, fent servir verbs introductoris i guions, la segona part del text,
després del mot rellotge (línia 6).
50
3. Resposta oberta. L’estudiant pot obtenir dades, o imaginar-les, gràcies al diàleg i al text del narrador.
4. Estil indirecte lliure: línies 2 i 3 (frases del pare); línies 7-9; línies 11-14. Estil narrat: línies 9-11. Estil
directe lliure: línies 14-15 (frase de la mare).
–Segur que ha tingut un accident de cotxe –va dir el meu germà. Tots vam mirar el rellotge de la paret
i la mare va afegir:
–Ara bé, un accident de cotxe pot ser qualsevol cosa. Hi ha accidents i accidents. El meu germà i
jo vam assentir. I, tot seguit, jo vaig intervenir:
–Si hagués tingut una simple avaria ens hauria telefonat, perquè ja és molt tard.
–Quan un té un accident de cotxe –va dir el meu germà–, el mínim que li pot passar és que el por-
tin a l’hospital.
–El mínim! –vaig corroborar.
–Això representaria un diumenge sense aquell pesat de Verdi, què us sembla? –Va murmurar la
mare.
Cada diumenge al matí, a casa nostra s’escoltava un disc de Verdi, com a mínim. El meu pare
anava xiulant la melodia i nosaltres havíem de guardar el silenci més absolut, tan absolut com quan
miràvem els informatius d’esports.
20
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 20 15/02/17 12:21

TEXTOS DIALOGATS 2
UNITAT
Recomanacions per ser un

bon comunicador.
L’apartat comença amb
per a una bona comunicació una observació sobre la
diferència entre escoltar
i sentir, que valdria la pena
L’habilitat d’escoltar exemplificar amb
situacions quotidianes.
Escoltar i sentir són dues activitats diferents. Sentir és un procés físic, que pot Si parlem per telèfon amb
ser involuntari: podem sentir les paraules d’una altra persona sense escol- algú que ens diu Oh, ara no
tar-les, com qui sent per casualitat una porta que grinyola o la ràdio del veí. t’escolto! Potser s’ha tallat
Escoltar, en canvi, és una activitat voluntària, que requereix unes condicions la comunicació!, podem
determinades, com ara calma, interès i atenció. És a dir, per escoltar cal la estar segurs que sí que ens
intenció d’escoltar. Quan volem fer-ho, centrem la vista, l’oïda i la ment en els escolta, perquè continua
sons i en els gestos de qui parla. Hi ha alguns recursos per mantenir la capa-
amb el telèfon enganxat a
citat d’escolta coordinada amb el ritme del discurs en què centrem l’atenció
l’orella, passa que –per
(una explicació, unes instruccions, un poema, una cançó...).
alguna raó– no ens sent.
Com si es tractés de buscar la millor freqüència en un aparell de ràdio, es fa Els aprenents poden
necessari «sintonitzar» amb la persona que ens està parlant. Saber escoltar elaborar frases amb
vol dir saber seguir mentalment la línia de pensament de l’interlocutor, selec- escoltar i sentir, llegir-les
cionar quines són les principals idees del missatge, recordar les idees anteri- després en veu alta i
ors i relacionar-les amb les que es van succeint. Sempre ens anirà bé mos- comprovar si han aplicat
trar-li indicis de comprensió o de dificultat en la comprensió. I ens serà més útil bé els verbs.
demanar aclariments o reconèixer una distracció puntual que no pas fer veure
que escoltem si ens hem perdut. Però hem de buscar una manera respectu- Altres conceptes que
osa d’expressar els dubtes, sense interrompre el discurs de l’altra persona. mereixen reflexió són el de
«sintonitzar» amb
Alguns obstacles de l’escolta són actitudinals. Es tracta so- l’interlocutor, els «obstacles
bretot de judicis i prejudicis (idees preconcebudes), que poden actitudinals» i l’«escolta
funcionar com un filtre de la percepció i arriben a distorsionar plena». Val la pena que els
el missatge que rebem. Si algú parla i pensem «això és massa aprenents els analitzin
complicat» o bé «ja sé què pensa i què em dirà», segurament pensant en circumstàncies
no l’escoltarem d’una manera oberta i flexible. de la seva vida quotidiana,
i els comentin i discuteixin
L’escolta plena consisteix a escoltar més enllà de les paraules
a classe. Per exemple, en
literals, comprendre les implicacions del missatge i tractar de
llegir també les emocions de la persona que parla. És a dir,
converses amb els pares,
podem intentar comprendre no tan sols el que diu, sinó també els germans –més petits o
el que sent, i considerar el punt de vista de l’altra persona i no més grans–, els companys
solament el nostre. No cal que hi estiguem d’acord, però és de classe... Quan es
important comprendre les raons d’una percepció diferent de produeix «escolta plena»?
la pròpia. A continuació trobaràs alguns consells que ajuden a Quan hi ha «obstacles
comprendre altres persones en una conversa cara a cara. actitudinals» i, per tant,
no se sintonitza amb
l’interlocutor?
51
• Escoltar.

• Reflexionar.

• Redactar.

• Identificar.

• Corregir.

• Reflexionar.

21
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 21 15/02/17 12:21

Com podem escoltar Recursos per escoltar millor

millor?
La proximitat entre els interlocutors en un diàleg cara a cara permet interpretar
signes no verbals que indiquen comprensió, aprovació o dubtes, a més de
Si els aprenents han
treballat els suggeriments
la possibilitat de pronunciar algunes paraules per assentir o demanar aclari-
ments.
que hem fet a la pàgina
anterior, segurament Signes no verbals Paraules
hauran sortit elements que • Silenci • Sol·licitar aclariments.
apareixen ara
• Mirada natural cap a la persona que parla • Formular preguntes.
sistematitzats a la pàgina.
Poden identificar-los –els • Gestos d’assentiment • Confirmar la comprensió del missatge mitjançant resums o
reformulacions d’algunes idees.
que han sortit– i comentar • To de veu reflexiu i ritme pausat
també els que no han • Participar en el diàleg amb intervencions que tenen en
• Postura oberta i cap a la persona que parla
compte les aportacions de l’altra persona.
sortit, per si són aplicables • Distància adequada (ni massa lluny ni massa a prop)
a les situacions que han
presentat. En una situació de diàleg cara a cara, a més de la capacitat d’interpretar els
Els aprenents podrien signes del destinatari, alguns recursos senzills poden facilitar la comprensió
del nostre discurs a les persones que ens escolten.
preparar un diàleg, original
o no, en què dues persones
Recursos per fer-se escoltar
parlessin uns minuts,
✓ Mirar amb naturalitat cap al rostre de la persona a qui ens adrecem, evitant la mirada intimidadora.
representar-lo i enregistrar-
✓ Somriure i moure les mans acompanyant el discurs amb gestos.
lo, per analitzar-lo després
✓ Evitar l’excés de crosses i tics lingüístics, perquè distreuen l’atenció de qui escolta.
d’acord amb els elements
✓ Introduir i concloure la intervenció si té una certa extensió.
que dona la pàgina: signes
✓ Posar exemples o fer comparacions en els punts que puguin resultar més complexos.
no verbals, paraules,
✓ Fer servir un llenguatge clar i accessible.
recursos per fer-se
✓ Utilitzar recursos per destacar les idees importants: canvis de volum o repeticions, per exemple.
escoltar... La mateixa
✓ Suavitzar els missatges desagradables o negatius.
activitat es pot fer amb
✓ Fer servir fórmules de cortesia (si és possible, si us plau, si no et sap greu, gràcies...).
fragments de pel·lícules
o vídeos que es puguin
trobar a la xarxa. Seran
elements de reflexió que Llegeix i imagina
els ajudaran a interioritzar 6. Llegeix el fragment d’una obra de teatre de la pàgina següent i dedueix del diàleg el context en què es
produeix. Tria tres mots dels que tens a continuació que et serveixin per descriure el clima de la conversa:
els conceptes.
cordialitat intriga
• Identificar. tensió cooperació

• Descriure. confiança malfiança

• Interpretar.

• Redactar. Escriu

• Observar. 7. Escriu una acotació sobre l’aspecte dels personatges i una altra sobre el lloc de la conversa.

• Reflexionar.

52
6. tensió, intriga, malfiança
7. Resposta oberta. Podem suposar que és una sala de reunions o algun lloc ampli amb seients. Els
personatges són candidats a un lloc de treball; és probable que la seva indumentària sigui força con-
vencional.
22
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 22 15/02/17 12:21

TEXTOS DIALOGATS 2
UNITAT
enric: Ja ho tinc. Ja ho tinc... Estem fent el... Ens estan prenent el pèl. Textos dialogats:

Explica Ferran: Ells dos? pràctiques.
enric: No. Nosaltres ens hem cregut que hi ha un candidat fals per
8. Explica breument la situació que ha
què ens ho han dit, però el que sembla és que tots quatre som
portat els personatges a trobar-se en
un mateix lloc i a mantenir el diàleg de
candidats reals i que no hi ha cap impostor. La feina comença a la
pàgina anterior, amb la
carleS: Llavors per què serveix aquesta comèdia.
l’escena. lectura del fragment i
enric: Doncs per això, per veure si som capaços d’adonarnos que
ens estan enganyant. Als Estats Units, aquest tipus de proves als l’exercici de comprensió.
processos de selecció són habituals. Et posen problemes, enigmes, per veure si ets capaç de visualitzar situacions des Els aprenents poden
d’una òptica nova. Aquí, del que es tracta és que tots creguem que el problema és que hi ha un candidat fals, que algú
començar fent-ne una
dels que estem aquí està enganyant els altres quan, en realitat, els que ens han enganyat, d’entrada, són ells.
carleS: No. I per una raó molt senzilla. No té cap sentit que nosaltres estiguem aquí intentant demostrar la nostra pers lectura silenciosa o en veu
picàcia, si no hi ha ningú que ho valori. alta, i després poden
enric: Com que no hi ha ningú? Ens estan valorant des de fora. Segur que hi ha micròfons i ens estan sentint. O càmeres, comentar el resultat de
fins i tot. l’activitat «Escriu», sobre
carleS: Càmeres?
enric: Es deixa els candidats en una situació en què creuen que estan sols i s’observa com actuen. l’aspecte dels personatges i
carleS: I on són les càmeres? el lloc on es desenvolupa
Enric: No ho sé. Poden estar amagades a qualsevol lloc. Als llums... Jo què sé. Hi ha mil maneres. l’escena, que han deduït a
(Tots quatre fan una mirada a la sala.) partir del diàleg.
carleS: Voleu dir?
Ferran: Mira, el que dius sona tan bé que no m’ho crec. Tu ets el candidat fals. Ets l’únic que no ens has dit on treballes. Els exercicis de redacció
I aquest coneixement tan complet sobre aquest tipus de proves em demostra que formes part de l’equip de selecció. que se’ls demanen també
mercè: Sí, jo estic amb tu. A més, ha tret aquest raonament quan ja estava acorralat. Quan ha vist que nosaltres tres ja poden ser llegits i
estàvem fora i ell tenia tots els números, surt amb la història aquesta que ens estan enganyant.
comentats en veu alta. Els
Jordi Galceran, El mètode Grönholm (2005)
aprenents poden defensar
els seus punts de vista si
marGa tancant la porta Vinga, contam’ho
Escriu antònia Mira resulta que he anat al supermercat i me l’he trobat ple les interpretacions són
de dones que protestaven per l’augment dels preus I el director diferents.
9. Escriu els signes de puntuació que
per calmarles Que jo no puc fer res és la direcció qui estableix els L’activitat «Anima’t a
falten en aquest fragment d’una escena
preus i ha decidit apujarlos Amb el permís de qui li preguntaven
de teatre. (Tingues en compte que escriure» es pot fer en
Amb el permís de ningú Perquè és legal lliure comerç lliure com
s’han mantingut les majúscules.) grups petits i posteriorment
petència Lliure competència amb qui Amb nosaltres I haurem
d’aguantarnos sempre La bossa o la vida no Bandolers Desver representar-la. Els
gonyits vaig cridar jo i de seguida em vaig amagar aprenents poden valorar
marGa Ben fet
antònia En això una dona va i diu Ja n’hi ha prou Des d’ara els preus els fixarem nosaltres pagarem el mateix preu que
després la qualitat de les
l’any passat I si algú es posa farruc comprarem de bades Està clar No cal parlarne més Si hagueres vist el director realitzacions.
Es va fer blanc com la neu Esteu boges Cridaré la policia I se’n va anar com una fletxa cap a la caixa com una fletxa a
telefonar Però el telèfon no funcionava algú havia tallat el fil Per favor per favor Facen el favor de deixarme passar he • Llegir.
d’anar al meu despatx Però no podia passar perquè totes les dones l’havíem rodejat...
• Entendre.
Dario Fo, Ací no paga ni Déu! (1974)
• Inferir.

• Deduir.
Anima’t a escriure
• Escriure.
10. Escriu una escena teatral en què tres personatges tenen una discussió familiar o entre amics (200 paraules
• Puntuar.
aproximadament). Fes servir alguna d’aquestes expressions: «És que no m’escoltes!», «Ja estic cansat de les
teves manies.», «Tu sempre dius el mateix!», «No en sabia res, d’això!», «I ara! Em prens el pèl?» • Valorar.

• Argumentar.

53

8. Resposta oberta. A l’escena hi ha indicis que bossa o la vida, no? Bandolers! Desvergon-
es tracta de diversos candidats a un lloc de tre- yits! —vaig cridar jo, i de seguida em vaig
ball que s’han trobat en algun lloc d’una em- amagar.
presa durant una de les fases del procés de Marga: Ben fet!
selecció. Abans, han respost a un anunci de Antònia: En això, una dona va i diu: Ja n’hi ha
feina publicat en un web o a la premsa. prou! Des d’ara els preus els fixarem nosal-
tres: pagarem el mateix preu que l’any pas-
9. (En alguns passatges, hi ha més d’una opció sat. I si algú es posa farruc, comprarem de
correcta.) bades. Està clar? No cal parlar-ne més! Si
Marga (tancant la porta): Vinga, conta-m’ho! hagueres vist el director. Es va fer blanc com
Antònia: Mira, resulta que he anat al supermer- la neu. Esteu boges! Cridaré la policia! I se’n
cat i me l’he trobat ple de dones que protes- va anar com una fletxa cap a la caixa, com
taven per l’augment dels preus. I el director, una fletxa, a telefonar. Però el telèfon no fun-
per calmar-les: Que jo no puc fer res, és la cionava; algú havia tallat el fil. Per favor, per
direcció qui estableix els preus i ha decidit favor! Facen el favor de deixar-me passar, he
apujar-los. ¿Amb el permís de qui? —li pre- d’anar al meu despatx. Però no podia passar,
guntaven. Amb el permís de ningú. Perquè perquè totes les dones l’havíem rodejat...
és legal: lliure comerç, lliure competència. Dario Fo, Ací no paga ni Déu! (1974)
Lliure competència amb qui? Amb nosal-
tres? I haurem d’aguantar-nos sempre? La 10. Resposta oberta.
23
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 23 15/02/17 12:21

Lectura i comprensió d’un

text de teatre de cabaret. Competències bàsiques
Els aprenents poden
començar per fer una
lectura silenciosa del text
Prova
i a continuació preparar, Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
en petits grups, les
solucions del qüestionari
de la pàg. 55. A l’emissora
Un cop familiaritzats amb
el text, també poden
Valentin: Bon dia! karlStaDt: Per a les orelles. Són articles que trobarà en un
representar-lo. La redacció
karlStaDt: Bon dia! Què desitja? establiment de ràdio.
final poden fer-la de Valentin: Voldria vinticinc metres de fil d’antena de Valentin: És que sap? Ens estem fent una ràdio al terrat
manera individual o en ràdio. de casa.
grup. Després, una lectura 5 karlStaDt: Com? 40 karlStaDt: Doncs no el podem servir. Necessita un esta
en veu alta permetrà fer Valentin: Que necessitaria vinticinc metres de fil d’an bliment de ràdio.
tena de ràdio. Valentin: I no me’n podria proporcionar un?
una valoració de «l’encaix» karlStaDt: Sí, molt bé..., però escolti..., vostè com s’ha fi karlStaDt: En trobarà pertot arreu; a la cantonada mateix
de les diferents solucions cat en aquesta emissora? n’hi ha un. Allà li serviran tot el que li calgui.
amb el text. 10 Valentin: Per una porta que hi ha aquí fora. 45 Valentin: Per què?
karlStaDt: Ho crec. Ho crec. Però aquí no venem res. karlStaDt: Perquè és un establiment especialitzat en ar
Valentin: Tinc un amic que s’està fent una ràdio i m’ha ticles de ràdio. Però si vol anar a qualsevol altre lloc,
• Llegir.
enviat aquí a buscar el cable per posar l’antena. vostè mateix...
• Entendre. karlStaDt: No pot ser que l’hagi enviat aquí. L’han in Valentin: Doncs sí, ho preferiria.
format malament. Aquesta és la sala d’emissió d’uns karlStaDt: Miri, ara el que ha de fer és anarse’n. Hem de
• Reflexionar. 15 50
estudis de ràdio. Aquí no tenim vinticinc metres de treballar. Pot sortir per aquella porta.
• Escriure. cable d’antena. Valentin: Sí, sí, molt bé, d’acord. Però aquest fil, no el ven

• Valorar. Valentin: I vint metres no els tindrien? dran pas? (Torna a agafar el rotlle de cable.)
karlStaDt: No, ja li he dit que no venem antenes. El que karlStaDt: Ja en pot estar ben segur. (Li pren.) I ara vagi
• Argumentar.
20 fem és posar programes en antena. 55 se’n. (Ella mateixa se’n va.)
Valentin: Doncs, també li poden posar l’antena al meu Valentin (fa uns quants passos. S’atura, torna a la taula i
amic. Pagant tot el que calgui. (Agafa un rotllo de cable es mira el cable): Què me’n dieu d’aquesta bruixa fas
que hi ha damunt la taula.) Aquest fil li servirà. tigosa, que té el fil i no el vol vendre. Aquest seria,
karlStaDt: No, li dic que no. Aquest fil serveix per fer les justament, el que necessitaria el meu amic. Doncs ja
25 nostres coses. 60 te’l pots confitar, el fil! (Observa els estris de la taula.) I
Valentin: Quines coses, si es pot saber? ara, què són tots aquests estris? Quines coses inventa
karlStaDt: Senyor, no em faci perdre més temps i escampi la gent avui en dia! L’única cosa que els falta inventar
la boira. és un remei per al refredat! Ah, això és el motor de
Valentin: Així, tampoc no tenen auditors? l’emissora. (Toca un commutador. S’engega de sobte la
30 karlStaDt: És clar! Milers en tenim! 65 màquina de fer tempestes. Sentim l’udolar del vent.)
Valentin (indica el que vol assenyalant les orelles): Jo en tinc karlStaDt (entra espantada): Eh, què passa aquí?
prou amb un per cada orella. Valentin: És això (assenyalant la palanca que ha tocat).
karlStaDt: Vostè vol dir auriculars, no auditors. Uns au karlStaDt: Però això no s’engega sol. (Es llença damunt les
riculars... màquines i l’atura.)
35 Valentin: Per a les aurícules. 70 Valentin: Que sí!
Karl Valentin, Teatre de cabaret i (1925)
54
24
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 24 15/02/17 12:21

PROVA 2
UNITAT
6 L’antecedent del pronom a l’oració «Doncs
no el podem servir» és:
1 Tria el terme amb què qualificaries el diàleg
anterior.  a) L’amic.
 b) Vostè.
 a) dramàtic  c) L’emissora.
 b) absurd  d) El cable.
 c) còmic
 d) tragicòmic 7 Són invariables tots els adjectius de la sèrie:
2 Digues la funció sintàctica del pronom a  a) jove, cruel, violent

l’oració «Aquest fil li servirà».  b) amable, cèlebre, ximple
 c) feble, ferotge, pobre
 a) CC  d) culte, atent, prudent
 b) CD
 c) Atr 8 Les paraules aurícula i orella són:
 d) CI
 a) Un mot hereditari i un cultisme,
respectivament.
3 A l’oració «Ja en pot estar ben segur!» el  b) Pseudoderivats.
pronom és:  c) Un cultisme i un mot hereditari,
 a) ja respectivament.
 b) en  d) Cultismes.
 c) ben
 d) segur 9 Les acotacions en teatre s’indiquen amb:
 a) Negreta i cursiva.
4 Les acotacions en un diàleg teatral són útils  b) Cursiva i entre parèntesis.
per:  c) Negreta i entre parèntesis.
 a) Ampliar-lo.  d) Subratllat i entre parèntesis.
 b) Explicar-lo.
 c) Representar-lo. 10 Vagi-se’n és una forma del verb:
 d) Justificar-lo.  a) Anar-s’en.
 b) Anar.
5 Dir a algú que «escampi la boira» significa  c) Anar-se.
que:  d) Anar-se’n.
 a) Cridi el mal temps.
Redacció
 b) Es dediqui a una cosa inútil.
 c) S’adreci a una altra persona. Proposa en 150 paraules i en forma dialogada un final
 d) Se’n vagi. per al text A l’emissora, que acabes de llegir. Prova.

55 Comprova-ho.
Atreveix-t’hi.
1. b)
2. d)
3. b)
4. c)
5. d)
6. b)
7. b)
8. c)
9. a)
10. d)
Redacció
Resposta oberta.
25
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 25 15/02/17 12:21

Entrevista a un lingüista Oficis de llengua
forense.
Soc en Jordi i
En primer lloc, caldria llegir
el text en veu alta parant em dedico a la
esment, sobretot, a lingüística forense. alment una indemnització, t’examinarà un met
l’explicació que dona ge forense per determinar l’abast de les lesions).
També hi ha psicòlegs forenses, arquitectes fo
l’entrevistat sobre l’adjectiu
renses, biòlegs forenses, etc.
«forense», per aclarir
Un lingüista forense aporta els seus conei
exactament de què tracta
xements lingüístics per ajudar els jutges i els
la seva feina. Els aprenents, tribunals a jutjar un cas. Normalment, la feina
segurament familiaritzats consisteix en alguna d’aquestes feines:
amb contextos similars per – Identificar la veu d’una gravació (per exem
la televisió, poden aportar Què i on has estudiat? ple, una trucada amb amenaces), compa
situacions que hagin vist Vaig estudiar Filologia Catalana i Filologia His rantla amb la veu dels sospitosos.
–o viscut– en què hauria pànica a la Universitat de Girona. Després vaig – Determinar si una gravació s’ha manipulat.
estat útil la intervenció d’un fer un doctorat de Lingüística Aplicada a la – Transcriure el contingut d’enregistraments de
Universitat Pompeu Fabra, on em vaig especia mala qualitat (a causa del soroll de fons, per
lingüista forense. A la part
litzar en lingüística forense. exemple).
final, els aprenents poden
De què fas? – Detectar i analitzar casos de plagi.
plantejar hipòtesis sobre
quina era la circumstància Soc lingüista forense. Treballo fent recerca so – Determinar l’autoria d’un text escrit (per
bre la identificació de locutors en contextos ju exemple, d’una carta amb amenaces o d’una
real (parlaven la mateixa nota de suïcidi).
dicials, i fent dictàmens pericials a petició d’un
llengua, però eren de zones advocat, de la policia o d’un jutjat. Quina feina t’ha agradat fer? O en quin pro-
geogràfiques diferents, per jecte has col·laborat que t’hagi agradat?
Quant de temps fa que et dediques a això?
exemple) que feia que els
Vaig començar a dedicarm’hi l’any 2002 fent En general, treballar en casos judicials és es
«dialectes» fossin rellevants tressant, perquè implica molta responsabilitat
recerca, i a partir del 2004 vaig començar a tre
per a la investigació. ballar en casos judicials aquí i al Regne Unit, on i tota la gent que hi està implicada s’hi juga
Segurament la majoria dels vaig anar a especialitzarme. molt, però quan veus que has ajudat a fer jus
tícia amb la teva feina n’obtens la recompensa.
aprenents no haurà sentit a En què consisteix la teva feina? Per exemple, recordo un cas d’una persona de
parlar abans d’aquesta Abans hem d’aclarir què és la lingüística foren Montgat que va ser injustament acusada de ser
feina. Això pot ser motiu de se, perquè sovint la gent es pensa que treballem un narcotraficant i condemnada a quinze anys
conversa, per aclarir-ne amb morts, i no és així. L’adjectiu forense prové de presó a Itàlia, perquè el van confondre amb
aspectes o per deduir-ne: del mot llatí forum, que era el nom de la plaça una altra persona. En part gràcies a la meva
central de les ciutats romanes. En aquest lloc feina i a la d’altres col·legues, vam aconseguir
per exemple, ¿quines
hi havia, normalment, els tribunals de justícia. que l’alliberessin. En aquest cas, hi havia grava
competències (a part de les Per això, en l’actualitat, forense significa «relatiu cions telefòniques de l’autèntic narcotraficant,
lingüístiques) serà o pertanyent a l’administració de justícia». Per que havia comprat el telèfon a nom de l’home
convenient tenir per exemple, un metge forense és un metge es de Montgat. En aquesta investigació, a banda
treballar d’assessor pecialitzat en casos judicials (i no cal haverse dels aspectes acústics de la veu, va ser impor
mort perquè t’examini un metge forense; si, per tant analitzarne els aspectes lingüístics dialec
forense? (coneixements de tals, ja que l’acusat parlava un dialecte diferent.
exemple, tens un accident i vols reclamar judici
dret, diferents llengües,
fonètica, etc.).
• Llegir.

• Comprendre.
56
• Reflexionar.

26
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 26 15/02/17 12:21

Solucions del bloc
d’activitats
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 27 15/02/17 12:21

9166 Guia CAT4 02_2017.indd 28 15/02/17 12:21
Unitat 2
6. CD CI Sense funció
Morfosintaxi e) s’han vestit a) Es mira les b) S’ha enfurismat
f )
No us han ungles c) Hi ha molts joves
convidat g) Porta’m una d) Me’n vaig
1. Peleu les pomes, traieu-ne el cor, sense foradar-les gaire, h) ni ens van clau i ) no hi toca del tot
buideu-les una mica i ruixeu-les amb una mica de suc de saludar j ) en diuen
llimona. Sofregiu la ceba tallada fina. Quan comenci a l) porta’ls k) t’hi miris
daurar-se, afegiu-hi la carn de porc i deixeu-la coure una
estona, afegiu-hi els carquinyolis picats, reservant-ne
dos, la farina de galeta, mig got de vi, una mica de canye- 7. a) Va extreure-l’en. d) Va presentar-nos-la.
lla en pols i la culleradeta de sucre, procureu que quedi b) En Jordi va dir-los-ho. e) Va amargar-los-les.
una unitat compacta i retireu-ho del foc. Afegiu-hi l’ou ba- c) No va ensenyar-vos-la. f ) Va confiscar-nos-en.
tut, mescleu-ho bé i farciu amb tot plegat les pomes que
ja tenim preparades. Poseu-les en una safata i regueu-les 8. Resposta oberta.
acuradament amb una copeta d’anís i un got de vi; dei-
xeu-ho reposar una estona, fins que es vegi que la mace- 9. Va tornar a tancar la porta amb cura i va baixar a la cuina,
ració és al punt. Enfarineu-les i fregiu-les amb cura, tor- on es va preparar una tassa de llet i va obrir un paquet de
neu-les a posar a la safata i regueu-les amb la copa d’anís galetes. En va agafar unes quantes i es va asseure a la
i el vi que hagin sobrat, afegiu-hi unes boletes de mante- taula de la cuina. Sovint li costava dormir després d’un
ga i poseu-les al forn suau, fins que estiguin cuites. A la
dia molt mogut. Va acaronar la gata, que va saltar damunt
meitat de la cocció, afegiu-hi una picada amb 25 g d’ametlles
la taula i es va gratar amb ell. «S’assembla més a un gos»,
i dos carquinyolis.
va pensar. Confiada i sempre amb ganes de tenir com-
panyia, li encantava anar a buscar les coses que li llença-
2. a) ho sabràs = sabràs com és Mataró
ven. Va llençar-li una pilota. «Que n’ets, de graciosa», va
b) dur-hi = dur a Mataró pensar en Knutas, i se’n va anar a dormir. Contra tot
c) va increpar-lo = va increpar el pare pronòstic es va adormir a la primera.
d) l’esgavelli = esgavelli el fill
10. Subjecte CD CI CPred Atribut CRV CC CN
e) li replicà = replicà a la mare
-lo X
f ) s’hi repengi = es repengi a la corda
en X X X X X X X
g) l’anirà estirant = anirà estirant el fil hi X X X X
h) pensa-t’hi = pensa en el que vols fer els X X X
i) se’ls = a ells li X
j) en va escapar un = es va escapar un vedell la X X

ho X X
k) el durem tapat = durem tapat el vedell
l) fent-la-hi = fent pujar la corda per allà
11. Sempre pensa en la Mariona. ➝ Sempre
m) la tibi = tibi la corda CRV
hi pensa.
n) el faci caure = faci caure el vedell
hi CI Porto les cireres a en Nil. ➝ Les hi porto.
CPred M’he sentit traïda. ➝ M’hi he sentit.
3. Hi (CC) arribem tardíssim i els (CD) carreguem fins als llits.
CC Ha nevat a Flix. ➝ Hi ha nevat.
Els (CD) hi (CC) deixo amb un gintònic i me’n vaig a dor-
mir. Abans de ficar-m’hi (CC), veig que tinc una trucada S’han de tallar les arrels del pi. ➝ Se
en CN
perduda del Tom. No la hi retorno, està buscant algú, però n’han de tallar les arrels.
no a mi. M’hi (CRV) abraço. Demano, encara que ja ho
(CD) sé, una nit tranquil·la. En (CD) tinc un al meu interior; 12. a) La’n va treure i la hi va desar.
normalment, durant el dia, m’hi (CPred) deixa, però a la
b) S’hi sentia per frenar la venda de la masia.
nit, quan m’hi (CC) estiro i intento dormir, es desperta i
comença a rondar com un gat furiós, me l’esgarrapa (CD), c) La hi va penjar.
me la crispa (CD), me les (CD) colpeja. Per calmar-lo, de d) L’iris verd clar s’hi havia tornat.
vegades l’obro (CD) i fingeixo cridar en silenci, però no e) Hi raonaria i els escoltaria.
aconsegueixo enganyar-lo, hi (CPred) segueix aquí, inten-
f ) La hi va formalitzar.
tant trencar-me. Quan es fa de dia, el nens, el pudor i les
tasques quotidianes l’emmudeixen i l’amanseixen unes g) Cordeu-vos-les-hi abans de sortir a la pista.
quantes hores, però després, quan cau la nit i m’hi h) L’és de la família.
(CPred) quedo hi (CC) arriba a la nostra cita. Els (CD) hi
i) La hi has vist?
(CC) tanco. Els obro. Ja és aquí altre cop.
j) Li’n portaré una.
4. hi havia, es pongués, s’hi veia k) Els en portaré.
5. Resposta oberta. 13. Resposta oberta.
29
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 29 15/02/17 12:21

14. a) poseu-vos-n’hi i la mel sense deixar de remenar fins que tingui el punt
b) dir-los-ho desitjat.
c) se n’hi va anar
d) no hi és
a) Els hi he portat. = He portat els alumnes al circ.
e) Dona-les-hi
b) Els hi he vist. = He vist els vailets molt engrescats.
f ) resumir-los-les
c) Els hi he retornat. = He retornat els llibres al bibliote-
g) Corda’ls-hi cari.
h) posa-li’n
i) no les eren
j) m’hi vaig acostumar Racó de repàs
k) la hi vaig acompanyar
l) les en treia 1. Com que ningú no es va preocupar mai gaire d’ella, havia
m) la hi utilitza passat la infantesa deixada a la bona de Déu. Quan enca-
ra no tenia dos anys, va estar malalta d’una malaltia es-
tranya que la menà a les portes de la mort. El metge va
15. a) l’hi explica g) els l’explica parlar d’alcoholisme, de les lleis de l’herència i de nervis
b) la hi explica h) els l’explica espatllats, va pronunciar amb èmfasi el mot «descon-
c) els hi explica i) els els explica fiança» i va deixar la família esbalaïda i plena d’agraït res-
pecte pel seu saber. Després d’aquell pronòstic, pocs
d) les hi explica j) els les explica
creien en les possibilitats de salvació de la petita, però
e) li n’explica k) els n’explica aquesta es va refer i va créixer esprimatxada, rampellu-
f ) li ho explica l) els ho explica da, esquerpa. Li agradava de passar-se hores i hores de
cara al mar, indiferent al que la voltava, amb un posat
16. a) N’ets molt, de valent! impenetrable, impassible, gairebé d’idiota. En desvetllar-
se, semblava algun cop fatigada, com si hagués fet un
b) Hi va quedar molt, de sorpresa.
gran esforç. Altres vegades, i sobretot si algú gosava
c) Van comprar-ne set, de pneumàtics. importunar-la, fugia cridant com si la torturessin i queia,
d) En parla sempre amb molt d’entusiasme, d’ells. estremida de convulsions, enmig del sorral i de les bar-
e) Deixa-ho al rebost, això. ques.
f ) Els van jugar dimarts, els partits ajornats.
2. I els balcons de fusta podrida per tants d’anys i per tan-
g) Vas anar-hi ahir, al cinema? tes de torbonades desafiades agosaradament, els bal-
h) Vull preparar-los després, els pastissos. cons que coneixen el camí que fan els llamps, que no
i) En posa massa, de problemes. s’espanten amb el soroll dels trons, i que s’admiren de
tornar a albirar les muntanyes quan la boira marxa,
j) Les va repartir la setmana passada, les invitacions.
s’adornen amb el groc flamejant dels penjolls de blat de
k) Porta’ls roses, a les homenatjades. moro, arracades vistoses que brillen presumits; els
l) Hi pensa sempre, en aquell projecte. marcs de les finestres són pintats, per la fadrina o mes-
tressa que es celebra d’ésser ordenada com cal, d’un
17. a) se us e) -les-en i) els ho blau pàl·lid que encara ennegreix més, contrastant-hi, les
fatxades de pedra que ja no poden ésser més negroses.
b) els les f ) les hi
j) -los-la Els carrers són costeruts, empedrats de pedres de riu,
c) -vos-el g) els la que, rabiüts, et punxen en trepitjar-los; i et sorprèn, en
d) ’ls-en h) -l’en k) els el passar davant de les entrades fosques a l’hora que el sol
tot ho crema, aquella olor de fem tendre, i el renill d’una
18. Respostes possibles: egua, i el bram persistent, ploraner i colpidor d’un pollí
a) Pots respondre aquesta sol·licitud a l’alumna nouvin- que, des de l’entrada, convertida en quadra, fa els honors
guda? de la casa a qui vulgui entrar.
b) Trobaré les pianistes a l’auditori?
c) Has repartit els fullets informatius als veïns? Taller de producció
d) Vols dir que l’Anton no posa nerviosa la Raquel?
e) Vols el suc de taronja amb sacarina?
1. En alguns passatges hi ha més d’una opció correcta.
19. Netegeu les fulles de roure totes senceres i feu-ne un llit Comandant (impacient): Us adverteixo... Us prego que res-
en una safata plana. Netegeu i talleu en juliana l’enciam pongueu clarament i precisament. Les lleis alemanyes
iceberg i la col llombarda. Aquesta darrera, en trossos són estrictes rigoroses, perfectes, sense esquerdes...
ben petits. Els traureu tota l’aigua possible i col·locareu m’enteneu? Edat?
la mescla de col i iceberg sobre el llit de fulla de roure. Noè: Sis-cents de fets.
Tot seguit, hi posareu la ceba, tallada a anelles, els Comandant (escamat): Una qüestió prèvia: la responsabili-
tomàquets i les nous. Ara ensucreu lleugerament el for- tat de les respostes és exclusivament vostra. Enda-
matge de cabra, cremeu-lo com cremeu una crema cre- vant! Professió?
mada i poseu-lo damunt de l’amanida. Abans de servir- Noè: Terratinent i ramader.
ho, amaniu-ho amb la vinagreta ja freda, que haureu Cora: I fuster aficionat. I patriarca, diuen.
preparat en una paella fent reduir el vinagre de Mòdena Noè (baix a la dona): Calla, si pots!
30
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 30 15/02/17 12:21

Comandant: Insisteixo: no divaguem. I sapigueu-ho: caldrà Noè: De totes menes.
que firmeu les vostres declaracions. Classe i categoria Comandant: Bèsties salvatges o domèstiques?
del vostre vaixell? Noè: Hi ha de tot.
Noè: Arca.
Comandant: Heu dit... barca? 2. Resposta oberta. És la duana d’un port marítim.
Noè: No, senyor. He dit: arca.
Comandant: Absurd... aparentment absurd. (Per a ell, men- 3. Ordre original:
tre va escrivint.) Caldrà una inspecció ocular. (A Noè.) Enmig d’un mercat hi ha una parada buida, sense cap
Eslora?
producte, però amb venedora. Passa un home que mira
(Noè i Cora es miren intrigats.)
estranyat la parada.
Comandant (condescendent): Llargària?
Noè: Ah bé, cinc-centes trenta colzades si fa no fa. Home: Perdoni... Què ven vostè?
Comandant (pedant i didàctic): Els alemanys, els alemanys Dona: Res.
–a diferència d’altres pobles que semblen civilitzats– Home: Res de res?
hem adoptat temps ha el sistema mètric decimal. Mà- Dona: Res de res.
nega? Amplària? Home: Fantàstic, perquè no volia res.
Noè: Posem-hi trenta-set colzades. Dona: Li poso res, llavors?
Cora: Nosaltres amidem en colzes, sabeu? Home: Sí. 0 grams, si no li fa res...
Comandant: Me n’he adonat perfectament senyora. Mate- Dona: No em fa res. L’hi poso en un no res. Ja està.
rial de construcció de la nau? Home: Li dec res?
Noè: Xiprer. Dona: No res.
Cora: Amb aplicacions de cedre si em permeteu. Home: Gràcies.
Comandant: Ara els navilis ja no es fan de fusta. Càrrega o Dona: De res.
passatge? Home: Demà tindrà res?
Noè: Més aviat càrrega. Dona: No, demà no tindré res. I a més no hi seré.
Comandant: Mena? Home: Perfecte, tampoc pensava venir. Bé, doncs... a
Noè: Bestiar. «res-veure».
Comandant: Boví? Porquí? Oví? L’home marxa content.
31
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 31 15/02/17 12:21

9166 Guia CAT4 02_2017.indd 32 15/02/17 12:21
Fitxes
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 33 15/02/17 12:21

9166 Guia CAT4 02_2017.indd 34 15/02/17 12:21
1/2
Nom Curs Data
Neil Simon, en l’adaptació al teatre de vuit contes d’Anton Txékhov, del segle xix, ens permet copsar en viu la
u
condició humana i les seves debilitats, amb la seva empremta característica: el sentit de l’humor i una certa
tendresa que matisen la crua realitat. Busquem en la peça de teatre les debilitats i fortaleses dels personatges.
L’audició
Veu del narrador: L’actriu següent, si us plau! Una altra actriu, si us plau! (Entra una noia jove i camina fins al
centre de l’escenari. Està molt nerviosa i agafa la seva bossa amb força. No sap on mirar ni què fer. Òbviament, és la seva
primera audició. Du un mocador a la mà i contínuament s’eixuga el front febrós.) Nom.
Nina (No ha entès la pregunta):Què?
Veu: El seu nom!
Nina: Oh, Nina.
Veu: Nina? I ja està? Nina, només?
Nina: Sí, senyor.Vull dir, no, senyor... Nina Mikhailovana Zarehnaia.
Veu: Edat?
Nina: La meva edat?
Veu: Sí, per favor... Això significa: Quina edat té, vostè?
Nina (pensa): De quina edat la necessiten?
Veu:Vol fer el favor de respondre a la pregunta directament?
Nina: Sí, però voldria aclarir-li que puc tenir l’edat que vulguin... Setze, trenta... A l’escola vaig interpretar una
vella de setanta-vuit anys reumàtica i tothom va dir que era tan creïble... fins i tot una senyora reumàtica de
setanta-nou anys m’ho va assegurar.
Veu: Molt bé, però resulta que no busquem cap vella reumàtica de setanta-vuit anys. Estem buscant una noia de
vint-i-dos anys. I ara faci el favor: edat!
Nina:Vint-i-dos anys, senyor.
Veu:Vol dir? Li n’hauria fet uns vint-i-set o vint-i-vuit.
Nina: Perquè tinc un constipat terrible, senyor. Em fa semblar més gran del que soc... L’any passat vaig tenir la
grip i el metge es pensava que en tenia trenta-nou. Li prometo que, quan cal, semblo una noia de vint-i-dos
anys, senyor. (S’eixuga el front.)
Veu:Vol dir que no té febre?
Nina: Sí, senyor... almenys estic a quaranta.
Veu: Déu meu! I què fa passejant al pic de l’hivern a quaranta de febre? Vagi-se’n a casa, criatura. Fiqui’s al llit. Ja
vindrà un altre dia.
Nina: Oh, no, si us plau. He esperat sis mesos per aconseguir aquesta audició. I abans vaig haver de fer cua tres
mesos per entrar a la llista dels sis mesos d’espera. Si em tornen a passar al final de la llista, hauré d’esperar sis
mesos encara, i aleshores ja tindré vint-i-tres anys i serà massa tard. Per favor, deixi’m llegir, senyor. En realitat
em sento molt millor. (Es toca el front.) Em sembla que la febre ja m’ha baixat a trenta-vuit.
Veu: Ja veig que vol convertir-se en actriu de tot cor.
Nina: Amb el cor, amb l’ànima, amb tot el meu alè, amb els ossos del cos i la sang de les venes...
Veu: Bé, bé, ja està bé de descripcions anatòmiques. Però digui’m, quina experiència té com a intèrpret?
Nina: Com ara què?
Veu: Bé, per exemple, d’això que estem parlant: com a actriu. Quina experiència té com a intèrpret?
Nina:Vol dir dalt d’un escenari?
Veu: És un bon lloc per fer d’actriu.
Nina: He estudiat interpretació durant tres anys amb Madame Zoblienska.
Veu: Ensenya aquí, a Moscou?
Nina: No, a Odessa.
Veu: O sigui que vostè és, parlant estrictament, una aficionada.
Nina: Sí, senyor, aquí a Moscou... Però a Odessa soc una actriu professional.
Veu: Sí, està molt bé, però miri, necessitem una actriu de vint-i-dos anys, professional a Moscou... Odessa, tot i
que li concedeixo que és una ciutat ben bonica, no és Moscou, teatralment parlant... Li aconsello que adqui-
reixi més experiència i es prengui unes aspirines.
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 35 15/02/17 12:21

Nina: (Va per marxar, s’atura). He fet un viatge de quatre dies per venir aquí, senyor... No vol sentir-me llegir?
Veu: Estimada senyoreta, m’està posant en una situació molt enutjosa...
Nina: Encara que no m’agafi, si em deixa llegir, serà un bon record que conservaré tota la vida... Si no s’ho ha de
prendre com una cosa massa audaç, senyor, li diré que crec que vostè és un dels autors vius més grans de tot
Rússia...
Veu: De veritat? És molt gentil... potser tindré uns minuts per a vostè.
Nina: He llegit gairebé tot el que ha escrit: articles, contes... (Riu). Em va agradar molt aquell... (Riu més fort.)
Aquell que... ( Ja riu histèrica.) Ai Déu meu, cada vegada que hi penso, no sé controlar-me...
Veu (també riu): De debò? De debò? De quin conte parla?
Nina (rient encara): De «La mort del funcionari». Déu meu, vaig riure durant dies i dies.
Veu: «La mort del funcionari»? No el recordo... De què va?
Nina: Txerdiakov... L’esternut... L’esternut esquitxador!
Veu: Ah, sí! I diu que el va trobar divertit? És estrany, em creia que era més aviat trist.
Nina: Oh, sí, era trist.Vaig plorar dies i dies... Era... tràgicament divertit.
Veu: De debò? I de tot el que ha llegit, què prefereix?
Nina: Què prefereixo de veritat?
Veu: Sí, què és?
Nina: Guerra i pau, de Tolstoi. M’ha preguntat què preferia, oi?
Veu: No es pot negar que és una resposta honesta. Resulta molt refrescant... Irritant, però refrescant... Molt bé,
què pensa llegir?
Nina: M’agradaria llegir un fragment de Les tres germanes.
Veu: Ah, sí? Quina germana?
Nina: Totes, si té temps.
Veu: Totes? Déu del cel! I per què no llegeix l’obra sencera, ja que hi estem posats?
Nina: Oh, moltes gràcies, senyor... Me la sé de memòria... Acte primer. (Mirant enlaire.) Un saló a cals Prozórov.
És migdia, entra el sol a través de les finestres...
Veu: No cal! No cal! Un fragment serà suficient, moltes gràcies.
Nina: Sí, senyor... M’agradaria fer els moments finals de l’obra.
Veu: Bé, molt bé. No serà gaire llarg. Quan vostè vulgui... i estigui a punt.
Nina: Fa sis mesos que estic a punt. Sense comptar els tres mesos que vaig fer cua per entrar a les llistes d’espera.
Veu: SISPLAU, COMENCI!
Nina: Sí, senyor. (S’escura la veu, s’atura abans de començar.) Perdoni, podria dir: «Tararí, tararà, encara soc aquí i ric
com un taujà»?
Veu: És clar que no! Per què vol que digui aquesta bajanada?
Nina: No ho sé, senyor. Però vostè ho va escriure. Ho diu Txebutikin al final de l’obra... M’ajudaria molt si em
dona el peu... He esperat sis mesos, senyor... He vingut des d’Odessa...
Veu: Molt bé, molt bé... d’acord. A veure, està a punt?
Nina: Sí, senyor.
Veu: Tararí, tararà, encara soc aquí i ric com un taujà.
Nina: I Maixa diu: «Sentiu la música? Ens abandonen. L’un d’ells se n’ha anat per sempre. I nosaltres ens quedem
soles per recomençar la nostra vida. Hem de viure. Hem de viure...» I Irina diu: «Arribarà un dia que els homes
sabran el perquè de tot això... (Llegeix amb més sentiment i passió que no esperàvem.) El perquè de tants sofriments.
Ja no hi haurà misteri... Mentrestant, cal viure... Cal treballar, només treballar. Demà marxaré sola.Tant se val...
Ensenyaré a l’escola i donaré la vida als qui potser la necessiten. Som a la tardor. Aviat vindrà l’hivern, la neu ho
cobrirà tot, però jo treballaré, treballaré...» Puc acabar?
Veu (suau): Si us plau.
Nina: I Olga diu: «La música toca tan alegrement, amb tant entusiasme! Tinc ganes de viure! Oh, Déu meu! Passarà
el temps i nosaltres també ens n’anirem per tota l’eternitat, i tothora ens oblidarà. Oblidaran les vostres cares, les
nostres veus i quantes érem. Però els nostres sofriments es transformaran en joia per als qui vindran després de
nosaltres... La felicitat i la pau davallaran sobre la terra... I es recordaran dels que ara vivim, i ens beneiran. Germa-
nes, germanes, estimades, potser aviat podrem saber per què naixem, per què existim, senyor. Això és tot el que
volia. M’ha fet molt feliç... Que Déu el beneeixi, senyor.» (Se’n va d’escena, aquesta queda buida.)
Veu (suau):Vol fer el favor algú d’atrapar-la abans no torni a Odessa? (Fosc.)
Neil Simon, El bon doctor (1973)
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 36 15/02/17 12:21

2/2
Nom Curs Data
1. Detalla les tres situacions del diàleg que consideris més còmiques o enginyoses.
2. L’actriu finalment aconsegueix, com a mínim, llegir les escenes que portava preparades de Les tres germa-
nes. Explica si la Nina ha aconseguit el paper i quines estratègies ha fet servir per fer-se escoltar. Posa
exemples del text.
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 37 15/02/17 12:21

3. Explica en unes 100 paraules qui és la Veu i fes-ne la descripció psicològica.
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 38 15/02/17 12:21

Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Escriu correctament les combinacions següents de verb i pronoms:

a) Semenespatllen molt sovint
b) Menhitiro molt
c) Nosenhaadonat
d) Menvaig de casa
e) Emportatels
f ) Lahidonaré demà
g) Donamels
h) Torneunosels
2. Situa els pronoms febles després del verb en cadascuna de les oracions següents:
a) La pilota, els la vol tornar.
b) Els escacs, els els vol regalar.
c) La motxilla, la hi haurà d’ensenyar.
d) Els bolets, ens els ha de portar a casa.
e) La coca, us l’ha de tornar sencera.
3. Completa les oracions següents amb l’hi, la hi, els hi, les hi, li’n, li n’, li ho:
a) La directora demana els resultats dels exàmens, haureu de donar.
b) La meva tia em va demanar les fotografies de quan era petita. Aquesta tarda enviaré.
c) La Maria vol tot el que has comprat. Porta de seguida.
d) El secretari de l’Ajuntament demana la documentació del tècnic. Envia .
e) La seva mare s’ha fet gran i el dinar fa ella.
f ) Tinc moltes roses al jardí, a la conserge donaré un ram.
g) Em va demanar tres novel·les per a l’estiu i encara no he recomanat cap.
4. Corregeix la combinació dels pronoms els hi pels pronoms que hi corresponen. En algun cas només n’hi ha
d’anar un.
a) Entesos! Els hi deixo el paquet a casa del veí.
b) Han reclamat els diners i els hi tornaran tots.
c) Volien la mostra dels estampats, però només els hi van donar una.
d) Volia un autògraf dels atletes i els hi vaig demanar.
e) Els hi vaig dir que no vinguessin.
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 39 15/02/17 12:21

5. Subratlla els pronoms que no exerceixen cap funció sintàctica.
a) Amb tan poca llum no m’hi veig bé.
b) Em sap greu que no s’adoni de res.
c) Estudia o et penediràs de no haver-ho fet.
d) M’he fet una revisió auditiva perquè no hi sentia bé.
e) Amb aquesta crisi tots la ballem.
6. Completa les oracions següents amb la forma que hi correspongui:

a) Hauries de deixar de molestar-nos. Deixa tranquils.
b) Si et sobren joguines, porta al centre cívic.
c) No m’han agradat les camises, per això no comprat cap.
d) No sé si avui portarà cireres o no portarà.
e) Voleu tancar els finestrons, doncs tanqueu .
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 40 15/02/17 12:21

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Escriu a sota de cada complement subratllat si es tracta de CD o CI i després copia l’oració tot substituint-los
pels pronoms febles corresponents.
a) Lliureu els resultats dels exàmens als alumnes.
b) Envio a la meva tia la comanda que em va fer la setmana passada.
c) Porta tot això a la Maria.
d) No concediran els dies de descans a la secretària.
e) El secretari de l’Ajuntament demana la documentació als venedors.
f ) Regalarà a la seva germana el rellotge que li agrada.
g) Regalaré flors a les conserges.
h) Deixaré diners a la meva amiga.
2. Respon afirmativament les preguntes substituint el CD i el CPred per les combinacions de pronoms que
corresponguin. Fixa’t en l’exemple.
Has pintat l’habitació de color vermell? Sí, me la hi he pintada.
a) T’has deixat el llum encès?
b) Avui ja portes la feina acabada?
c) Van nomenar alcalde en Ramon?
d) T’has tenyit els cabells vermells?
e) Has portat la gasosa esbravada?
f ) Tornes el jersei tacat?
g) Es diu Núria, la professora nova?
3. Relaciona cada oració amb la combinació que podria substituir el CD i el CC alhora.

a) Fa viatjar els avis amb avió
b) Deixa amics en aquest país. • l’hi
c) Torneu llibres a la biblioteca. • la hi
• n’hi
d) Recull les motxilles a consergeria.
• els hi
e) Guarneix la finestra amb un domàs. • les hi
f ) Preneu l’esmorzar a la saleta.
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 41 15/02/17 12:21

4. Omple els buits d’aquest text amb li o l’hi segons calgui:
L’any passat vaig anar a veure el metge perquè em corregís la erra. Ell em va escoltar i em va dir... Escolti’m,
ja té els seus anys, els cabells (a) cauen en quantitat, ja no (b) queden gaires coses ma-
ques. L’única cosa francament bonica que (c) queda és precisament la manera de pronunciar la
erra. Més val no corregir- (d) , i em deu cent cinquanta corones per la consulta...
Bohumil Hrabal, Noces a casa (1986)
5. Identifica els pronoms febles de les oracions següents i digues quins tenen una funció sintàctica i quins no:
a) La meva fillola no les tenia totes quan va pujar a les muntanyes russes.
b) En Pere patia per les autoritzacions, tenia por de no tenir-les totes a final de curs.
c) L’Ignasi l’encerta sempre amb les relacions humanes, és molt observador.
d) Cada setmana fa una travessa de futbol, però poques vegades l’encerta.
e) La meva cosina és molt hàbil, se les pensa totes per aconseguir el que vol.
f ) No respon les preguntes a la babalà, se les pensa totes abans de respondre.
6. Fes la substitució pronominal dels complements de les oracions següents:

a) Deixa això a correus!
b) Treu la fruita de la nevera o no madurarà!
c) El monitor acosta el tamboret a la finestra.
d) Endreça els mocadors al calaix!
e) Els bombers fan marxar els badocs de vora el foc.
f ) El mag fa sortir el colom del barret.
g) Telefonaré a la meva tia a l’hotel.
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 42 15/02/17 12:21

Nom Curs Data
Fem paraules pont

En grups de quatre / 3 minuts per sèrie
A partir de la primera paraula, escriviu les paraules que, només canviant una sola lletra del mot anterior, us
permetin arribar a la paraula final. Fixeu-vos en l’exemple.
Exemple: mart – pont
mart – mort – mont – pont
cant – pins
camp – fort
port – calb
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 43 15/02/17 12:21

9166 Guia CAT4 02_2017.indd 44 15/02/17 12:21
Nom Curs Data
1. Completa els enunciats següents: [2,5 p.]

a) En una combinació de pronoms l’apòstrof va tan a possible.
b) Els pronoms febles serveixen per elements d’una frase i evitar .
c) Si el verb comença amb el so [s], es pot utilitzar en lloc de es.
d) Quan el verb comença amb i, u, hi, hu àtones, l’article la .
e) Les formes reforçades s’usen al d’un verb començat en .
f ) En el passat perifràstic els pronoms van del verb.
2. Substitueix els elements subratllats pels pronoms febles corresponents. [4 p.]

a) Porten el gerro a la florista.
b) Porten flors a la soprano.
c) Diuen el que saben a l’agent.
d) Expliquen la rondalla als nets.
e) Compren les revistes als quiosquers.
f ) Deixen els esquís als nebots.
g) Emproven la camisa a la Roser.
h) Aproven el pressupost al conseller.
3. Escriu el referent dels pronoms febles de les oracions següents: [3 p.]

a) Em sembla que aquesta carpeta s’ha de col·locar en el primer prestatge de l’armari. Et fa res deixar-la-hi?
b) El jutge va dir al secretari que no calia que el testimoni declarés en aquell moment. Quan li ho va dir jo hi
era davant.
c) Abans no tenia clar si deixar la meva clau a l’Antoni, però m’he decidit: demà mateix la hi portaré.
d) He pensat de col·locar butaques al despatx, però no tinc clar si col·locar-n’hi dues o tres.
e) Quan vegis les teves companyes de feina, dona’ls records de part meva.
f ) Si li vols comprar un regal al teu pare, compra-li’n un que li sigui útil per a la feina que fa.
4. Explica la diferència entre els diàlegs en estil narrat, estil directe i estil indirecte. [3 p.]
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 45 15/02/17 12:21

5. Indica la funció sintàctica dels pronoms següents. Tingues en compte que n’hi ha tres que no n’exerceixen
cap. [2,5 p.]
a) No m’hi veig amb cor.
b) A acabar la feina per dilluns, no m’hi puc comprometre.
c) En passo de tots colors.
d) No digueu mentides, perquè no us en passaré cap.
e) Sí que l’hem feta bona!
f ) La crema avui, l’hem feta molt bona!
6. Explica el significat d’acte, escena i acotacions pel que fa als textos teatrals. [2 p.]
7. Escriu, en unes 150 paraules, un diàleg teatral entre dos personatges narrat en estil directe. Incorpora-hi els
elements propis d’un text teatral. [3 p.]
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 46 15/02/17 12:21

Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Els pronoms personals van: 6. En una combinació de pronoms l’apòstrof:

a) Tots junts davant del verb. a) Va tan a la dreta com sigui possible.
b) Un davant i l’altre al darrere. b) Va tan a l’esquerra com sigui possible.
c) Tots junts davant o darrere el verb. c) Pot anar tant a la dreta com a l’esquerra.
2. Porten copes al cambrer és equivalent a: 7. Telefona a la teva veïna és equivalent a:

a) Li’n porten. a) Telefona-la.
b) Les hi porten. b) Telefona-l’hi.
c) Se les porten. c) Telefona-li.
3. Dono la copa al cambrer és equivalent a: 8. Una obra de teatre s’estructura en:

a) Se la dono. a) Parts i capítols.
b) La hi dono. b) Actes i escenes.
c) L’hi dono. c) Capítols i paràgrafs.
4. Diré el que penso a la directora és equivalent a: 9. Les acotacions en un text teatral:

a) S’ho diré. a) Són les indicacions per a l’escenografia.
b) L’hi diré. b) Són les informacions per als actors i el di-
c) Li ho diré. rector.
c) Són les intervencions del narrador entre
5. Van donar molts confits als nens és equivalent a: guions.
a) Els els van donar.
10. En un text teatral s’indica el canvi de personatge:
b) Els en van donar molts.
a) Amb el salt de línia.
c) Els hi van donar molts.
b) Entre guions.
c) Amb el nom dels personatges al marge es-
querre.
Dictat
Vaig decidir de quedar-me on era i deixar-les fer amb la seva reunió mentre jo anava fent amb els meus ratolins,
però me les vaig quedar mirant una estona més per l’escletxa del paravent, esperant que s’asseguessin i es calmessin.
Quantes n’hi havia? Vaig calcular que pels volts de dues-centes. Els rengles del darrere van ser els primers a omplir-
se. Totes semblaven voler seure tan lluny de la tribuna com fos possible.
Al mig de l’últim rengle hi havia una senyora amb un barret verd minúscul que no parava de gratar-se el clatell.
No se n’estava ni un moment. Em va fascinar la manera amb què els seus dits perseveraven en gratar els cabells del
clatell. Si ella hagués sabut que algú l’estava mirant per darrere, estic segur que s’hauria sentit avergonyida. Potser
tenia caspa, vaig pensar.
Roald Dahl, Les bruixes (1983)
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 47 15/02/17 12:21

DICTAT. Comprova-ho
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 48 15/02/17 12:21

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Hi ha diverses formes de pronoms febles: 6. Assenyala l’opció correcta per completar l’oració:
a) Reforçades, elidides i plenes. Em sembla que els venedors ja saben que demà
han de venir a les set del matí. En tot cas,◆.
b) Reforçades, elidides, i personals.
a) recorda’ls-ho
c) Reforçades, elidides, plenes i reduïdes.
b) recorda’ls-hi
2. En la combinació dels pronoms de CD (el, la, els, c) recorda-los-ho
les, en, ho) amb el CI plural (els), la col·locació cor
recta és: 7. Marca l’opció adient als elements propis d’un text
a) CI + CD. teatral.
b) CD + CI. a) Acotacions i nom dels personatges en lletra
c) Totes dues combinacions són possibles. cursiva, intervencions del narrador entre
guions.
3. Només en una de les oracions següents el pronom b) Acotacions entre parèntesis; nom del per-
hi fa una funció sintàctica. Assenyala-la. sonatge, actes i escenes en lletra cursiva;
a) Avui l’has feta bona! signes de puntuació que indiquen varia-
b) No hi veu de l’ull dret. cions en l’entonació.
c) No m’hi puc estar més! c) Acotacions en lletra cursiva; salt de línia per
indicar canvi d’interlocutor; divisions en ac-
4. Assenyala l’opció correcta per completar l’oració: tes i escenes.
Em sembla que aquesta carpeta s’ha de col·locar
en el primer prestatge de l’armari. Et fa res ◆? 8. Un diàleg d’un text narratiu pot ser presentat en:
a) deixar-l’hi a) Estil directe, estil narrat, estil directe lliure.
b) deixar-li b) Estil indirecte, estil directe i dialogat.
c) deixar-la-hi c) Estil narrat, estil directe, estil directe lliure,
estil indirecte, estil indirecte lliure.
5. Assenyala l’opció correcta per completar l’oració: El
jutge va dir al secretari que no calia que el testimoni 9. En l’estil directe el narrador:
declarés en aquell moment. Quan ◆ jo hi era davant. a) Transcriu les paraules dels personatges.
a) li ho va dir b) Explica en tercera persona el que han dit els
b) l’hi va dir personatges.
c) li va dir c) Dona la seva versió dels fets.
Dictat
Deixa’m dir-te una cosa que potser et sorprendrà.Tot sovint m’he preguntat què devies pensar realment de mi i qui-
na impressió et vaig fer el dia que em vas veure per primer cop. Em pregunto si la meva disfressa et va enganyar a tu,
com a tothom, i et va fer creure que era orgullós, arrogant i presumptuós quan, de fet, era tímid, espantadís i solitari.
No em sorprendria. Lluïa la màscara amb tota naturalitat, i l’havia anat perfeccionant fins a convertir-la en un art.
Era la meva única defensa. Sense ella no em podia enfrontar a la vida, temorós com estava constantment de ser ferit
quan em trobava amb gent a la qual admirava i respectava per la seva intel·ligència i pel que havien fet, conscient que
ells em respectaven a mi per una sola raó: perquè era un Hohenfels.
Fred Uhlman, L’ànima valenta (1985)
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 49 15/02/17 12:21

9166 Guia CAT4 02_2017.indd 50 15/02/17 12:21

Solucions
de les fitxes
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 51 15/02/17 12:21

9166 Guia CAT4 02_2017.indd 52 15/02/17 12:21
Unitat 2
c) Volien mostres dels estampats, però només els en van

Comprensió i expressió donar una.
d) Volia un autògraf dels atletes i els el vaig demanar.
1. Solució orientativa: e) Els vaig dir que no vinguessin.
a) Veu: Sí, per favor... Això significa: Quina edat té, vostè?
Nina ( pensa): De quina edat la necessiten? 5. a) m’hi
b) Veu: Ja veig que vol convertir-se en actriu de tot cor. b) s’
Nina: Amb el cor, amb l’ànima, amb tot el meu alè, amb d) hi
els ossos del cos i la sang de les venes... e) la
Veu: Bé, bé, ja està bé de descripcions anatòmiques.
Però digui’m, quina experiència té com a intèrpret? 6. a) ’ns
c) Nina: M’agradaria llegir un fragment de Les tres germa- b) -les
nes.
Veu: Ah, sí? Quina germana? c) n’he
Nina: Totes, si té temps. d) en
Veu: Totes? Déu del cel! I per què no llegeix l’obra sen- e) -los
cera, ja que hi estem posats?
Nina: Oh, moltes gràcies, senyor... Me la sé de me-
mòria... Acte primer. (Mirant enlaire.) Un saló a cals Pro-
zórov. És migdia, entra el sol a través de les finestres... Morfosintaxi. Atreveix-t’hi
2. Resposta oberta.
1. a) CD, CI; Els els lliureu. / Lliureu-los-els.
3. Resposta oberta. b) CI, CD; La hi envio.
c) CD, CI; Porta-li-ho. / Li ho portes.
d) CD, CI; No els hi concediran.
Morfosintaxi. Comprova-ho
e) CD, CI; El secretari de l’Ajuntament els la demana.
f ) CI, CD; L’hi regalarà.
1. a) Se m’espatllen molt sovint.
g) CD, CI; Els en regalaré.
b) Me n’hi tiro molt.
h) CD, CI; Li’n deixaré.
c) No se n’ha adonat.
d) Me’n vaig de casa. 2. a) Sí, l’hi he deixat.
e) Emporta-te’ls. b) Sí, ja la hi porto.
f ) La hi donaré demà. c) Sí, l’en van nomenar.
g) Dona-me’ls. d) Sí, me’ls hi he tenyit/tenyits.
h) Torneu-nos-els. e) Sí, la hi he portada.
f ) Sí, l’hi torno.
2. a) Els vol tornar la pilota.
g) Sí, se’n diu.
b) Els vol regalar els escacs.
c) Li haurà d’ensenyar la motxilla. 3. a) els hi
d) Ens ha de portar els bolets a casa. b) n’hi
e) Us ha de tornar la coca sencera. c) n’hi
d) les hi
3. a) els hi
e) la hi
b) les hi
f ) l’hi
c) -li-ho
d) -la-hi 4. a) li
e) l’hi b) li
f ) li’n c) li
g) li n’ d) l’hi
4. a) Entesos! Els deixo el paquet a casa del veí. 5. No tenen funció sintàctica: a) les, c) l’ (la) , e) se les
b) Han reclamat els diners i els els tornaran tots. Fan funció sintàctica: b) les, d) l’ (la), f ) se les.
53
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 53 15/02/17 12:21

6. a) Deixa-li-ho 5. Resposta orientativa:
b) treu-la’n Estil narrat: el narrador expressa amb paraules pròpies el
c) l’hi acosta que passa.
d) Endreça’ls-hi Estil directe: El narrador transcriu les paraules literals dels
e) els en fan marxar personatges, i ens indica qui parla en cada moment.
f ) l’en treu Estil directe lliure: el personatge parla, sense anunciar-ho,
g) li hi telefonaré amb oracions literals, entremig del que explica el narra-
dor.
Estil indirecte: el narrador explica en tercera persona què
Activitat oral han dit els personatges.
Estil indirecte lliure: varietat de l’estil indirecte en què
Resposta oberta. s’elimina el nexe que, s’introdueixen directament les pa-
raules del personatge.
Prova 6. Un text teatral se sol dividir en parts que tenen la seva

correspondència en la representació: actes i escenes.
Dins de cada acte les escenes es divideixen per l’aparició
1. a) la dreta o la desaparició d’un personatge de l’escenari.
b) substituir, les repeticions Entre les intervencions dels diàlegs hi ha indicacions es-
c) se crites entre parèntesis i amb lletra cursiva; són les acota-
d) no s’apostrofa cions, en què l’autor orienta sobre la posada en escena
e) davant, consonant del text teatral.
f ) junts davant o darrere
7. Resposta oberta.
2. a) l’hi porten
b) n’hi porten
Avalua’t i dictat. Comprova-ho
c) li ho diuen
d) Els l’expliquen
1. c) 6. a)
e) els les compren
f ) Els els deixen 2. a) 7. c)
g) La hi emproven
h) L’hi aproven 3. b) 8. b)
3. a) l a: aquesta carpeta; hi: en el primer prestatge de 4. c) 9. b)

l’armari
b) li: al secretari; ho: que no calia que declarés en aquell 5. b) 10. c)
moment
c) la: la clau; hi: a l’Antoni
d) n’ (en): butaques; hi: al despatx Avalua’t i dictat. Atreveix-t’hi
e) ‘ls (els): a les teves companyes de feina
f ) li: al teu pare; ’n (en): un regal 1. c) 4. c) 7. c)
4. Sense funció sintàctica: a) hi, c) en, e) l’ (la). 2. a) 5. a) 8. c)

Amb funció sintàctica: b) hi: CRV, a acabar la feina per
dilluns; d) en: CD, mentida; f ) l’: CD, la crema. 3. c) 6. a) 9. a)
Bibliografia
Dahl, Roald. Les bruixes. Traducció de l’anglès de Manuel Florensa. Barcelona: Empúries (L’Odissea, 1), 2005.
Hrabal, Bohumil. Noces a casa. Traducció del txec de Monica Zgustova. Barcelona: Destino (L’Àncora, 59), 1993.
Simon, Neil. El bon doctor. Traducció de l’anglès de Guillem-Jordi Graells. Barcelona: Companyia de l’Institut del
Teatre de la Diputació de Barcelona, 1985.
Uhlman, Fred. L’ànima valenta. Traducció de l’anglès de Dolors Udina. Barcelona: Columna (Clàssica, 202), 1999.
54
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 54 15/02/17 12:21

9166 Guia CAT4 02_2017.indd 55 15/02/17 12:21
9166 Guia CAT4 02_2017.indd 56 15/02/17 12:21
4 ESO
unitat 3
Text actualitzat
(2016)
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 1 15/02/17 12:36

pàg. 3
loc
Solucions del b
d’activitats
pàg. 27
Fitxes
ió i expressió
Comprens i
taxi. At reveix-t’h
Morfosin
i. Comprova-ho
Mo rfosintax
oral
Activitat
Prova
t. Comprova-ho
Ava lua’t i dicta
i
dictat. Atreveix-t’h
Avalua’t i
t xe s
f i
d e les
i o n s 49
o l u c à g .
S p
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 2 15/02/17 12:36

9166 Guia CAT4 03_2017.indd 3 15/02/17 12:36


consta la unitat.

espais de cerca.

• Relacionar.

• Inferir.

• Anticipar.

9166 Guia CAT4 03_2017.indd 4 15/02/17 12:37

immediatament posterior.
3
f o sint axi
M o r
Aquest so es transforma en [g], que també és un so velar, en el present i l’imperfet de sub-
juntiu, el passat simple i les formes d’imperatiu que provenen del present de subjuntiu.
ituir una
den co nst
eren m o n òleg s i po a l’ escenar i.
rven ci o n s es co nsi d un so l pe rso natge
Aques tes in
te ir, amb
bra, és a d
cera de l’o
escena sen
Lectura
r.
era tan dolent que em van rebutja
El meu estat de precarietat física
Zoom
ficis de llengua Idees

O
Competències
Primer vaig començar fent un traductor automàtic pioner
de l’anglès al cata- bàsiques
là, i a partir d ’aquí he participat en molts altres, de moltes
llengües diferents.
Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Morfosintaxi
El verb viure és l’únic en què apareix sempre el so [k].
En aquest tipus de teatre, en alguns casos, trobem una llarga intervenció d’un dels personatges
que no s’adreça directament a un altre personatge (es pot adreçar al públic o a si mateix).
Lectura
Una de les vegades que això em va passar va coincidir amb la inspecció per al servei militar.
Oficis de llengua
Fa més de vint anys que treballo programant traductors automàtics.
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 5 15/02/17 12:37

El text que llegiràs a continuació és el repàs que fa una persona de vint-i-vuit anys sobre
la vida que ha fet fins ara. Sembla un relat sincer, franc, actual d’un jove que des de
A l’entradeta del text els gairebé la seva infància ha fet una vida amb llibertat i soledat. T’encurioseix, la història?

aprenents poden prendre Hi veus res en comú amb res que coneguis?
consciència d’una de les Comprova-ho llegint el soliloqui següent.
utilitats de la lectura: la
introspecció (encara que
es tracti d’un text de
ficció). ¿Desperta el seu
interès? Tinc vint-i-vuit anys...
–Tinc vint-i-vuit anys, no he fet el servei militar. No amb aquesta hipòtesi), suposi que no em vaig voler
Els aprenents en poden
fer una lectura silenciosa,
tinc una professió concreta, ja veurem per què. Soc quedar amb cap dels dos. Potser perquè no els esti-
lliure i estic sol, conec els perills i els avantatges de mava. Potser perquè els estimava igualment tots dos
anotant les peripècies del
la llibertat i de la soledat i m’hi trobo bé. Fa dotze 25 i era incapaç de triar entre ells. Pensi el que vulgui,
protagonista que els cridin
5 anys que visc així, des dels setze. Els meus records perquè, repeteixo, arribem al mateix lloc: em vaig
més l’atenció: perquè els de la infància ara no venen a tomb1, entre altres co- quedar sol. Als setze anys (se’n recorda?), als setze
són familiars, perquè ses perquè encara no soc prou vell perquè m’agradi anys la vida és una cosa meravellosa, almenys per
els resulten inversemblants explicar-los, i també perquè no ajudarien en res a la a algunes persones. Li veig a la cara que, a aquella
4
o per qualsevol altra raó. seva desconfiança o a la seva cordialitat. Vaig ser un 30 edat, la vida ja no tenia res de meravellós per a vostè.
Després, algú en pot fer 10 bon alumne a l’escola i a l’institut. Vaig aconseguir Ho tenia per a mi, per desgràcia, i dic per desgràcia
una lectura en veu alta que ser apreciat per companys i professors, cosa estranya. perquè això no m’ha ajudat. Vaig abandonar l’insti-
serveixi per comentar les Jo no tenia, l’hi puc assegurar, la menor ombra de tut i vaig buscar feina. Uns parents de la província 5
característiques del càlcul: no adulava2 els professors ni em subordinava van voler que anés a viure amb ells. Vaig rebutjar-ho3.
personatge i introduir les als companys. Així vaig arribar als setze anys, època 35 Havia mossegat amb gana el fruit de la llibertat i de
observacions dels 15 en què... No li he dit que soc fill únic i vivia amb els la soledat i no estava disposat a permetre que me’l
aprenents. pares. Ara suposi el que vulgui. Suposi que van morir traguessin. Encara no sabia, a aquelles altures, que
Una de les fotos que en un accident o que es van separar perquè no po- aquell fruit de vegades és amarg... L’avorreixo? 5
il·lustra el text representa dien viure l’un amb l’altra. Esculli. De qualsevol ma- En Silvestre va encreuar els braços musculosos
un jove ajagut al sofà nera, arribem al mateix lloc: em vaig quedar sol. Em 40 sobre el pit i va respondre:
20 dirà, si ha optat per la segona hipòtesi, que em podia –No, sap prou bé que no.
llegint un llibre. És un
haver quedat vivint amb ells. Si fos així (quedem-nos L’Abel va somriure.
moment d’oci. ¿És similar
6
al que viuen els aprenents?
És diferent? ¿S’asseuen
(o s’estiren) a llegir un
llibre?
58

9166 Guia CAT4 03_2017.indd 6 15/02/17 12:37

LECTURA 3
UNITAT
El requadre «Infereix»
suggereix aclariments
lèxics, però es pot ampliar
a altres paraules o
expressions de les quals es
desconegui el significat.
• Entendre.


• Comparar.

• Analitzar.

• Reflexionar.

–Té raó. Continuem. Per a un noi que no sap 65 Ignoro si sap què és estar sense feina, sense diners i
res als setze anys, i el que jo sabia era el mateix que sense casa. Jo sí que ho sé. Una de les vegades que
45 res, i està disposat a viure sol, trobar feina no és fà- això em va passar va coincidir amb la inspecció per
cil, encara que no es permeti escollir. Jo no vaig triar. al servei militar. El meu estat de precarietat5 física era
Em vaig agafar al que va aparèixer primer, i el que va tan dolent que em van rebutjar. Vaig ser un dels que
aparèixer primer va ser un anunci on es demanava un 70 la Pàtria no va voler... No em va importar, l’hi dic
empleat per a una pastisseria. Hi havia bastants pre- amb franquesa, encara que el menjar i el llit garantits
50 tendents4, ho vaig saber després, però el propietari de tinguessin els seus avantatges. Al cap de poc, vaig
la botiga em va escollir. Vaig tenir sort. Potser havien aconseguir trobar una feina. Riurà si li dic de què.
influït en l’elecció el meu vestit net i les meves ma- Feia propaganda d’un te meravellós que curava totes
neres educades. Més tard ho vaig comprovar, quan 75 les malalties... No ho troba graciós? Doncs ho hau-
vaig voler buscar una feina nova. Em vaig presentar ria trobat, si m’hagués sentit parlar-ne. Mai no he
55 brut i mal educat... Va ser definitiu, com es diu ara. mentit tant a la meva vida i no pensava que hi hauria
No em van ni mirar. El sou arribava, tot just, per mo- tanta gent disposada a creure mentides. Vaig viatjar
rir de fam. Però jo tenia reserves acumulades durant per una bona part del país, vaig vendre el meu te mi-
setze anys de bon tracte i em vaig aguantar. Quan les 80 raculós a gent que em creia. Mai no vaig tenir remor-
reserves es van esgotar, no vaig trobar una altra solu- diments6. El te no feia mal, això l’hi puc assegurar, i
60 ció que no fos completar els àpats amb els pastissos les meves paraules donaven tanta esperança a qui
del patró. Avui no puc veure un pastís sense tenir en comprava que em temo que encara em quedaven
ganes de vomitar. [...] En aquests moments, treballo a deure diners. I és que no hi ha diners que paguin
com a administratiu en una obra, a Areeiro. Demà, 85 l’esperança...
no sé què seré. Potser aturat. No seria el primer cop... José Saramago, Claraboia (2011)
Infereix
 fragilitat  penediment, recança

 afalagava  desestimar, refusar
 a propòsit  aspirants, sol·licitants
59
Infereix
(5) fragilitat
(2) afalagava
(1) a propòsit
(6) penediment, recança
(3) desestimar, refusar
(4) aspirants, sol·licitants
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 7 15/02/17 12:37


característiques. La
fotografia de la part de baix Pregunta Detalla
pot donar peu a una
1. Escriu les deu preguntes que t’agradaria que et 5. El protagonista reconeix que va aconseguir la
reflexió: Qui coneix el nom
respongués el protagonista del text. seva primera feina «pel meu vestit net i les meves
dels estris? Qui els ha fet maneres educades». Concreta-ho. O bé amplia-
servir mai? Per què? ho!
Decideix
2. Digues, indicant veritable ( V ) o fals (F ), si les
Es tracta no solament que
els aprenents assegurin la afirmacions següents corresponen a idees de
Llegeix entre línies
l’Abel: 6. Explica les raons per les quals el protagonista
comprensió del fragment, diu: «Avui no puc veure un pastís sense tenir
sinó que hi reflexionin en la V F ganes de vomitar».
mesura que puguin d’un a) Vaig tenir la sort que uns parents
personatge jove. Activitats pròxims m’acollissin a casa seva.
Llista
com «Buida» permeten un b) En la primera feina que vaig tenir,
intercanvi d’experiències 7. Pots imaginar-te els perills i els avantatges de la
sort vaig tenir dels estalvis que
llibertat? I els perills i els avantatges de la
enriquidor entre els tenia.
soledat? Detalla’n tres de cada.
aprenents, igual que c) No van acceptar-me al servei
«Justifica». El tema de la militar a causa del meu mal estat
de salut. Buida
feina pot ser un altre punt
d’interès: ¿han treballat d ) D’ençà dels setze anys he viscut 8. Anota, de manera resumida, tot el que l’Abel
mai, els aprenents? En sol i lliure. explica de la seva persona. Compara la
informació que has apuntat amb la de la resta de
quina mena de feina? Com e) Vaig cursar els estudis a l’escola la classe.
s’hi presentaven (arreglats, i l’institut sense fer cap amistat.
de qualsevol manera)? f ) En la segona feina, vaig
aconseguir arraconar uns quants
Escolta http://qr.teide.eu/0084
• Llegir. estalvis. 9. Escolta el primer paràgraf del text que has llegit i
anota tot el que consideris que contrasta amb la
• Comprendre. g) Els diners poden comprar-ho
absolutament tot. sensació que has tingut quan l’has llegit i que
• Comparar. se’n diferencia.

• Escoltar.
Explica
• Reflexionar. Justifica
3. Explica el significat de l’oració: «Havia mossegat
• Ampliar. 10. Amb la informació que ha aportat l’Abel,
amb gana el fruit de la llibertat i de la soledat i no
• Raonar. estava disposat a permetre que me’l traguessin». t’agradaria assemblar-t’hi? Raona la resposta.

Precisa
4. Imagina en què consistia cada una de les feines
que ha tingut el protagonista i detalla cinc
accions de les més habituals de cada una
(empleat d’una pastisseria, administratiu en una
obra i propagandista d’un te miraculós).
60
Comprensió i expressió 4. Resposta oberta:
1. Resposta orientativa: 5. Resposta orientativa:

a) A qui t’adreces? El text diu literalment: «Potser havien influït en l’elecció el meu ves-
b) Què vols dir quan dius «fa dotze anys que visc així»? tit net i les meves maneres educades. Més tard ho vaig comprovar,
c) Per què trobes estrany que fossis apreciat per companys i pro- quan vaig voler buscar una feina nova. Em vaig presentar brut i mal
fessors quan estudiaves a l’institut? educat. Va ser definitiu, com es diu ara. No em van ni mirar.» Tot i
d) Com vas sentir-te en quedar-te sol als setze anys? ser evident el significat de vestit net, també es pot entendre que és
e) Què vol dir que el fruit de la llibertat i la soledat de vegades és un vestit que li va a la mida i que li cau bé. I sobre les maneres
amarg? educades, podem entendre que fa referència a la salutació, la pos-
f ) Com definiries els teus primers setze anys de vida? tura, els moviments, l’expressió de la cara, l’actitud comunicativa...
g) Podries resumir en un adjectiu aquests dotze últims anys de la
teva vida? 6. Resposta orientativa:
h) Et penedeixes o t’has de penedir de res? El protagonista explica que quan va treballar a la pastisseria es
i) Què és el que t’ha agradat més del que has fet fins ara? feia tips de menjar pastissos i dels empatxos d’aquell temps li ha
j) Tens amics? quedat trasbalsat l’estómac.
2. a) F; b) V; c) V; d) V; e) F; f ) F; g) F 7. Resposta oberta.
3. Resposta orientativa: 8. Resposta oberta.

Havia mossegat amb gana el fruit de la llibertat i de la soledat i no
estava disposat a permetre que me’l traguessin. És a dir, el prota- 9. Text enregistrat:
gonista decideix viure sol, sense cap lligam ni compromís, actitud –Tinc vint-i-vuit anys, no he fet el servei militar. No tinc una profes-
que li permet fer tot allò que li plagui. sió concreta, ja veurem per què. Soc lliure i estic sol, conec els
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 8 15/02/17 12:37

3
UNITAT
Els verbs irregulars:

Morfosintaxi El verb irregularitats en el lexema,
en el morfema o en tots
dos.
Els verbs irregulars
Els verbs irregulars, a diferència dels regulars, presenten formes
Abans de començar,
convindria recordar
que s’aparten del model. Aquestes variacions poden ser en el Comprova-ho els conceptes de lexema
lexema, en el morfema o bé en tots dos. 1. Explica la diferència que hi ha entre els i de morfema, aplicats a
verbs purs i els incoatius de la tercera les formes verbals. També
• Irregularitats en el lexema: conjugació i posa un exemple de cada
caldria recordar que les
tipus diferent dels verbs model.
aprendre irregularitats no són
aprengués 2. Digues quina informació gramatical degudes al capritx dels
aprenguessis aporten els morfemes del verb. gramàtics, sinó a la manera
aprengués d’explicar enraonadament
aprenguéssim les característiques de la
aprenguéssiu
llengua que parlem.
aprenguessin
Els aprenents poden llegir
• Irregularitats en els morfemes: la teoria i a continuació fer
les activitats «Comprova-
estar Atreveix-t’hi
estic
ho» (de repàs) i «Atreveix-
ets 3. Separa el lexema i els morfemes dels t’hi», d’anàlisi gramatical.
està verbs següents: També poden dividir-se en
estem evacuï, vinguéreu, prendríem, grups i pensar formes
esteu segueixen el model lluíssim, obriria, compleixi, hagi batut, verbals irregulars, que
estan amassàvem, haguéssiu obtingut, hauran d’analitzar els altres
aplomaré, havia macerat, escriviren, grups, etc.
hauria pudit, apassioni.
• Irregularitats en el lexema i els morfemes:
anar • Llegir.

vaig • Entendre.
vas

• Identificar.
va
• Descriure.
anem
segueixen el model • Classificar.
aneu
van • Reflexionar.

Models regulars
1a 2a conjugació 3a conjugació
conjugació -er / -re -ir
-ar
Incoatiu Pur
cantar témer perdre
servir dormir

Els verbs irregulars • Oracions exhortatives • Les perífrasis verbals 61 exercici 1.

perills i els avantatges de la llibertat i de la soledat i m’hi trobo bé. van voler que anés a viure amb ells. Vaig rebutjar-ho. Havia mosse-
Fa dotze anys que visc així, des dels setze. Els meus records de la gat amb gana el fruit de la llibertat i de la soledat i no estava dispo-
infància ara no venen a tomb, entre altres coses perquè encara no sat a permetre que me’l traguessin. Encara no sabia, a aquelles al-
soc prou vell perquè m’agradi explicar-los, i també perquè no aju- tures, que aquell fruit de vegades és amarg... L’avorreixo?
darien en res a la seva desconfiança o a la seva cordialitat. Vaig ser
un bon alumne a l’escola i a l’institut. Vaig aconseguir ser apreciat 10. Resposta oberta.
per companys i professors, cosa estranya. Jo no tenia, l’hi puc as-
segurar, la menor ombra de càlcul: no adulava els professors ni em Morfosintaxi
subordinava als companys. Així vaig arribar als setze anys, època
en què... No li he dit que soc fill únic i vivia amb els pares. Ara supo- 1. Els verbs purs tenen la mateixa arrel en tots els temps i persones;
si el que vulgui. Suposi que van morir en un accident o que es van els incoatius afegeixen l’increment -eix entre el lexema i la des-
separar perquè no podien viure l’un amb l’altra. Esculli. De qualse- inència de les tres primeres persones del singular i la tercera del
vol manera, arribem al mateix lloc: em vaig quedar sol. Em dirà, si plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.
ha optat per la segona hipòtesi, que em podia haver quedat vivint Verb incoatiu: patir Verb pur: sentir
amb ells. Si fos així (quedem-nos amb aquesta hipòtesi), suposi
que no em vaig voler quedar amb cap dels dos. Potser perquè no 2. Indiquen la persona (1a, 2a o 3a), el nombre (singular o plural), el
els estimava. Potser perquè els estimava igualment tots dos i era temps (present, futur, futur perfet, perfet, passat –simple o perifràs-
incapaç de triar entre ells. Pensi el que vulgui, perquè, repeteixo, tic–, passat anterior –simple o perifràstic–, imperfet, condicional,
arribem al mateix lloc: em vaig quedar sol. Als setze anys (se’n re- condicional perfet, plusquamperfet), el mode (indicatiu, subjuntiu,
corda?), als setze anys la vida és una cosa meravellosa, almenys imperatiu) i l’aspecte (perfectiu o imperfectiu).
per a algunes persones. Li veig a la cara que, a aquella edat, la vida
ja no tenia res de meravellós per a vostè. Ho tenia per a mi, per 3. evacu-ï / vingu-éreu / prendr-íem / llu-íssim / obr-iria / compl-eixi / hag-i
desgràcia, i dic per desgràcia perquè això no m’ha ajudat. Vaig batut / amass-àvem / hagu-éssiu obtingut / aplom-aré / hav-ia mace-
abandonar l’institut i vaig buscar feina. Uns parents de la província rat / escriv-iren / hau-ria pudit / apassion-i
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 9 15/02/17 12:37

Morfosintaxi
Els verbs irregulars de la La primera conjugació

primera i la segona
conjugació. • Els verbs acabats en -ear (crear), -iar (copiar), -oar (lloar) i –uar (suar) por-
ten dièresi en les formes del singular i en la 3a persona del plural del present Comprova-ho
de subjuntiu: creï, creïs, creï, creïn; copiï, copiïs, copiï, copiïn; lloï, lloïs, lloï,
En aquesta pàgina hi ha
molta informació rellevant lloïn; suï, suïs, suï, suïn. També apareix la dièresi en la 3a persona (singular i
4. Escriu totes les formes
del present de subjuntiu
condensada en ítems. Seria plural) de l’imperatiu: creï, creïn; copiï, copiïn; lloï, lloïn; suï, suïn. i l’imperatiu del verb
convenient que els • La -i- entre vocals de verbs com enjoiar desapareix davant les terminacions evacuar.
aprenents s’aturessin en -ï, -ïs, -ïn: enjoï, enjoïs, enjoïn.
5. Marca la vocal tònica
cada ítem i intentessin • Els verbs acabats en consonant + -iar (estudiar) tenen tònica la -i- en les d’aquestes formes
il·lustrar amb més persones del singular i la 3a persona del plural dels presents: estudio, estu- verbals:
exemples la informació. Per dies, estudia, estudien. acaricio, acaricies,
exemple, poden buscar al acaricia, acariciem,
DIEC, en línia, verbs
recorda acaricieu, acaricien
acabats en -iar: abreviar,
acariciar, afiliar, etc., i fer Donar és un verb regular; per tant, les formes correctes són dono, dones,
frases en què aparegui la doni i no *donc, *dons, *dongui.
forma verbal problemàtica.
De passada treballaran el
lèxic. En altres casos,
La segona conjugació
Comprova-ho
poden buscar exemples • Els verbs jeure, néixer i treure s’escriuen amb a quan la
il·lustratius: Les mongetes 6. Omple els espais buits amb les formes
vocal de l’arrel és àtona ( jauràs, naixeria, traiem) i amb e
adequades dels verbs que hi ha entre
no s’han cuit. M’ha caigut quan és tònica ( jeguin, neixin, tregui ). parèntesis.
una cosa a l’ull i m’ha
• Les formes puc, vull i el present de subjuntiu i l’imperatiu a) Ara no puc treure el cotxe del garatge, el
cogut tot el dia. O bé dels verbs poder i voler s’escriuen amb u ( puguem, vul-  (treure) demà.
poden fer frases amb els guem). La resta de temps verbals s’escriu amb o ( podré,
temps compostos dels b) He posat tants paquets al cotxe que ara
voldria...).
verbs abatre, batre, jo no hi  (caber).
• No existeix cap infinitiu acabat en -guer (*volguer → vo-
combatre, concloure, etc., c) He mirat si era a les llistes, però encara
ler), ni cap gerundi acabat en -guent (*volguent → volent).
per fixar les formes no l’han  (incloure).
correctes del participi. • Són de la 2a conjugació: abatre, combatre, concloure,
d ) On t’han  (imprimir) aquest llibret de
excloure, confondre, emetre, interrompre, concebre, per-
poemes?
cebre, decebre...; no són de la 3a: *abatir, *combatir,
• Entendre.
*concluir... e) Quan vosaltres  (voler), hi anirem.
• Identificar.
• Els verbs acabats en -èixer són conèixer, merèixer, pa- f ) Jo  (reconèixer) que m’he equivocat
• Diferenciar.
rèixer, aparèixer i els seus derivats. jutjant-la, però la Maria no.
• Deduir.
• El verb dur pot tenir dues formes en el present d’indicatiu g) Ja cal que ara la teva filla  (fer) tota la
• Consultar el diccionari.
i en l’imperatiu: duus o dus, duu o du. feina que no va fer ahir.
• Elaborar frases.
• El verb coure té dos participis depenent del sentit: cuit h) He intentat posar totes les novel·les al
(cuinar) i cogut (picar). prestatge, però no hi han  (caber).
• Els verbs cabre, caldre, ésser i valdre tenen dues formes i ) No és que nosaltres no  (voler) anar-hi,
en infinitiu: caber, caler, ser, valer. és que no podem!
62 Els verbs irregulars • Oracions exhortatives • Les perífrasis verbals
4. Present de subjuntiu
evacuï, evacuïs, evacuï, evacuem, evacueu, evacuïn
Imperatiu
evacua, evacuï, evacuem, evacueu, evacuïn
5. acaricio, acaricies, acaricia, acariciem, acaricieu, acaricien
6. a) trauré
b) cabo
c) inclòs
d) imprès
e) vulgueu
f ) reconec
g) faci
h) cabut
i) vulguem
10
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 10 15/02/17 12:37

EL VERB 3
UNITAT
Els verbs velaritzats Irregularitats verbals. Més

verbs de la segona
Molts verbs de la segona conjugació –i tenir i venir de la tercera–, presenten
conjugació i verbs de la
canvis en el lexema; per exemple, el verb vendre alterna tres lexemes dife-
tercera.
rents:
venc- → vengu-és Entre els verbs anomenats

«velaritzats» n’hi ha de molt
vend- → vend-rà usuals, per això aquest és
un tema en què cal insistir.
ven- → ven-ia Els aprenents poden llegir
la primera part de la pàgina
La majoria d’irregularitats es produeixen per l’increment dels sons velars [k], i centrar-se després en el
[g] en el lexema d’alguns temps, per això els anomenem verbs velaritzats. quadre il·lustratiu de
correspondències. Poden
Aquesta irregularitat afecta tots els verbs que tenen el so velar [k] en la pri-
elaborar, consultant el
mera persona del singular del present d’indicatiu ( ric, encenc, conec, trec,
DIEC, una llista de verbs de
escric...). Aquest so es transforma en [g], que també és un so velar, en el
present i l’imperfet de subjuntiu, el passat simple i les formes d’imperatiu
la segona i distingir-ne els
que provenen del present de subjuntiu. El verb viure és l’únic en què apareix que tenen el radical
velaritzat (atendre, caldre,
sempre el so [k]. Atreveix-t’hi
confondre, despendre,
Present Present de Imperfet de 7. Escriu els tres lexemes dissoldre, moldre, moure,
Infinitiu Passat Imperatiu diferents dels verbs
d’indicatiu subjuntiu subjuntiu deure, plaure...) dels que
escriure i doldre. Justifica-
prendre prenc prengui prengués prengué prengui ho amb exemples.
no el tenen (caber, córrer,
viure visc visqui visqués visqué visqui
percebre, témer, etc.).
En els verbs de la tercera,
convé aclarir que molts
La tercera conjugació verbs que abans eren només
purs ara han passat a ser
• Els verbs ajupir, bullir, collir, cosir, dormir, eixir, escopir, fugir, grunyir, morir,
incoatius (mentir, acudir) i
omplir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tenir, tossir, venir i els seus derivats no
que per això n’hi ha que es
són incoatius i, per tant, es conjuguen com obrir.
poden conjugar de dues
• Els verbs acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, llegir, lluir, mentir, percudir, maneres. Els aprenents
presumir, resumir es poden conjugar de totes dues maneres (com a verbs poden practicar les formes
purs o incoatius). dels verbs collir, tossir,
• Els verbs tossir, cosir, collir, escopir i sortir alternen la vocal o/u. Si és tònica escopir, sortir i cosir, fixant-
s’escriu u (tussen) i si és àtona s’escriu o (tossia). se en què la pronunciació
• Els verbs que tenen el lexema acabat en vocal porten dièresi en les termi- s’adiu amb l’ortografia (cus,
nacions -ïm (conduïm), -ïu (conduïu), -ïa (conduïa), -ïes (conduïes), -ïen però cosia, etc.). Els dos
(conduïen), -ïres (conduïres), -ïren (conduïren), -ïssis (conduïssis), -ïssin últims ítems permetran
(conduïssin), -ït (conduït). recordar una de les regles
• L’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs que acaben en vocal
de la dièresi: el hiat. Els
+ ir no porten mai dièresi: reduir, reduint, reduiré, reduiria. aprenents poden pronunciar
les formes verbals
corresponents acuradament
Els verbs irregulars • Oracions exhortatives • Les perífrasis verbals 63 (re-du-ïm, con-du-ïs-sin), per
adonar-se’n.
• Entendre.

7. escriure: escriv- (escrivia) / escrigu- (escrigués) / escriu- (escriuríem) • Reflexionar.

doldre: dol- (dolem) / dolgu- (dolgueren) / dold- (doldrà) • Classificar.

• Diferenciar.

• Memoritzar.


exercicis 1, 2 i 3.
11
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 11 15/02/17 12:37

Morfosintaxi
Irregularitats de la tercera • El verb lluir (com dur) té una doble forma en la segona i la tercera persones

conjugació. del singular del present d’indicatiu, lluu/llu, i canvia de model segons el sig-
nificat. Quan fa referència a ‘emetre llum’ és pur: M’agrada el sol d’hivern
Acabem amb dos ítems

sobre irregularitats de
quan lluu. Quan té un sentit figurat, és incoatiu: Tenen molts diners però no
llueixen gens.
la tercera conjugació. • S’escriu amb e la 3a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs
Els aprenents poden obrir (obre), omplir (omple) i córrer (corre), i la forma vine del verb venir.
comparar el cas del verb
lluir amb el del verb coure:
poden usar-se en sentit Comprova-ho
propi i en sentit figurat, 8. Corregeix les formes verbals mal conjugades.
i algunes formes canvien
a) No et consenteixo que arribis cada dia tard.
segons el cas: Els ulls em
couen. Les patates no es b) La quitxalla consum massa llaminadures.
couen. Com et llueixes, c) Els jugadors de la categoria juvenil pressenteixen que perdran el partit.
amb aquest comportament!
d ) La caporala dissenteix de la teva actuació.
El sol del capvespre encara
lluu (o llu). Els aprenents e) L’aigua per preparar el te ja bull.
poden inventar frases en f ) Sempre que tusseixo em fa mal el coll.
què es doni un dels dos g) No se t’acudeixi repetir-ho mai més!
sentits, i endevinar-lo.
h) Menteixo pels descosits i en presumeixo.
Els apartats «Comprova-ho»
i «Atreveix-t’hi» s’utilitzaran i ) Culleixen préssecs i prunes.
a tall de repàs, i se’n poden j ) Si no t’ajupeixes no trobaràs l’arracada.
ampliar els continguts, si
convé. 9. Escriu accent o dièresi a les formes verbals que calgui:
construirem, obeiem, tradui, distribuit, influir, avaluis,
seduien, correr, treieu, cloguessiu, canvii, produint,
• Entendre.
aniran, fossin, reduieu, conduir, enten, fossiu, obliquem
• Identificar.

• Corregir.

• Omplir buits.

Atreveix-t’hi
10. Omple la graella i encercla les formes d’indicatiu i de subjuntiu que utilitzis per formar l’imperatiu.
dormir servir
Present Imperatiu Present Present Imperatiu Present
d’indicatiu de subjuntiu d’indicatiu de subjuntiu

exercicis 2, 3 i 4. 11. Escriu la primera persona del singular de l’imperfet d’indicatiu de conduir, reeixir, oir, induir, obeir, influir,
posseir.

Pàg. 32, exercicis 6, 7, 8 64 Els verbs irregulars • Oracions exhortatives • Les perífrasis verbals
i 9.
8. a) consento f ) tusso

b) Correcta. g) Correcta.
c) pressenten h) Correcta.
d) Correcta. i) cullen
e) Correcta. j) ajups
9. construirem/construírem, obeíem, traduí, distribuït, influir, avaluïs, seduïen, córrer, trèieu, cloguéssiu,
canviï, produint, aniran, fossin, reduíeu, conduir, entén, fóssiu, obliqüem
10. Dormir Servir

Present Present de Present Present de
Imperatiu Imperatiu
d’indicatiu subjuntiu d’indicatiu subjuntiu
dormo – dormi serveixo – serveixi
dorms dorm dormis serveixes serveix serveixis
dorm dormi dormi serveix serveixi serveixi
dormim dormim dormim servim servim servim
dormiu dormiu dormiu serviu serviu serviu
dormen dormin dormin serveixen serveixin serveixin
11. condueixo, reïxo, oeixo, indueixo, obeeixo, influeixo, posseeixo
12
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 12 15/02/17 12:37

EL VERB 3
UNITAT
Com s’expressa un prec,
Oracions exhortatives
una ordre, una exhortació.
Per expressar una ordre, un prec o una exhortació es fa servir el mode impe-
ratiu si la frase és afirmativa, i el present de subjuntiu si la frase és negativa. En Caldrà recalcar que les
exhortacions en oracions
cap cas no es fa servir l’infinitiu.
negatives exigeixen el
Beu més a poc a poc. → No beguis tan a poc a poc. mode subjuntiu. Això fa
Imperatiu Present de subjuntiu que, en els verbs
Oració afirmativa Oració negativa
velaritzats, es produeixin
Conjugar el present de subjuntiu dels verbs velaritzats no és cap problema, ja
diferències en la segona
que les sis persones tenen el so [g]. Per conjugar l’imperatiu podem recordar persona, en frases
que la 2a persona del singular (tu) indica si la 2a del plural (vosaltres) porta [k] afirmatives i negatives:
o [g]. La 3a persona del singular (ell) ho indica de la 1a i 3a del plural (nosaltres Pren tota la fruita que
i ells). vulguis. / No prenguis més
préssecs. Viviu les vostres
escriguem (nosaltres) vides. / No visqueu les vides
escriu (tu) escriviu (vosaltres) dels altres. Els aprenents
poden llegir la teoria i fixar-
escrigui (ell) escriguin (ells)
se en el quadre
d’equivalències. Després,
Oració exhortativa afirmativa Oració exhortativa negativa
Imperatiu Present de subjuntiu amb la llista de verbs
– – velaritzats que han obtingut
beu no beguis en exercicis anteriors,
begui no begui poden practicar, en grups o
beguem no beguem individualment. L’apartat
beveu no begueu «Comprova-ho» ajuda a
beguin no beguin comprovar si la qüestió
està consolidada.
Comprova-ho • Entendre.

• Identificar.
12. Transforma aquestes ordres afirmatives en negatives, afegint-hi
l’adverbi no i canviant el temps verbal: • Relacionar.

• Escriure.
a) Moveu les cadires de l’altra aula.
b) Esteneu la roba abans que plogui.
c) Descriviu tot el que hàgiu viscut aquests dies.
d ) Seieu aquí fins que us avisin.
e) Preneu la paraula quan us ho digui.
f ) Dueu el detingut a comissaria.
g) Tingues paciència.
Els verbs irregulars • Oracions exhortatives • Les perífrasis verbals 65


12. a) No mogueu...
b) No estengueu...
c) No descrigueu...
d) No segueu...
e) No prengueu...
f ) No dugueu...
g) No tingueu...
13
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 13 15/02/17 12:37

Morfosintaxi
Com s’expressa una idea

amb dues formes verbals:
Les perífrasis verbals
perífrasis. Una perífrasi verbal és un grup de dues formes verbals que expressen una
sola idea. El primer verb està conjugat i l’altre –en infinitiu, gerundi o participi–
La pàgina consta d’una
definició seguida d’un
és el que aporta el significat.
quadre. Els aprenents Perífrasis d’infinitiu

poden anar seguint la Valor Estructura Exemple Incorreccions
informació del quadre, caldre + infinitiu Cal ser prudent. *tenir que + infinitiu: (*Tens
parant un esment especial haver de + infinitiu He de bullir fideus. que tallar-te els cabells.)
a les incorreccions. Poden haver-se de + infinitiu S’ha d’ajudar els
obligació damnificats. *haver-hi que + infinitiu:
formar grups, segons el
S’han d’ajudar els (*Hi ha que anar amb
valor de la perífrasi, perquè damnificats. compte.)
construeixin frases
correctes. Els altres grups *ser precís + infinitiu:
jutjaran si estan ben (*És precís allunyar-se de
construïdes. la riera.)
Convé fer atenció en la És incorrecte expressar
probabilitat deure + infinitiu Deu ser l’hora acordada. la probabilitat en futur o
perífrasi anar + a + inf. en condicional: *Seran les
frases com anem a sis?, *Suaries molt, oi?
esmorzar, (si això implica possibilitat poder + infinitiu Podràs fer-ho si vols.
sortir de la feina, per estar a punt de + infinitiu La sèrie està a punt
exemple), anem a veure d’acabar.
què ens diran (si anem a estar per + infinitiu L’autocar estava per sortir.
una altra sala a sentir una imminència
No és correcte amb valor
anar a + infinitiu Anava a visitar-te. de present o futur: *Avui
conferència, per exemple). anem a parlar del canvi
Evidentment, no es tracta climàtic.
de perífrasis, aleshores, començar a + infinitiu Comença a ploure.
però és fàcil que la posar-se a + infinitiu Em posaré a revisar els
confusió es produeixi. plànols ara mateix.
Anem + a + infinitiu, en intencionalitat voler + infinitiu Vull apuntar-me a ioga.
present o futur, implica reiteració no deixar de + infinitiu No deixa de fumar.
temporalitat acabar de + infinitiu Acabem d’aterrar.
desplaçament físic.
Els aprenents hauran de
practicar especialment
perífrasis com deure + inf.,
per exemple, triant entre
dues alternatives: –Quina
hora és? –*Seran les
dues / Deuen ser les dues.
–Ton germà encara no és
aquí. –Deu ser que se li ha
fet tard. –*Serà que se li ha
fet tard.
La perífrasi estar + gerundi
substitueix a vegades,
innecessàriament, l’ús del
present: –Què fas, ara?
– Estic llegint. / Llegeixo.
Plou. / Està plovent. El
gerundi posa èmfasi en el
fet que l’acció continua
produint-se, però en català
és recomanable l’ús del
present, en aquests casos.

exercicis 5 i 6.

14
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 14 15/02/17 12:37

EL VERB 3
UNITAT
Perífrasis de gerundi Els aprenents poden
utilitzar «Comprova-ho»
Valor Estructura Exemple
estar + gerundi Està parlant amb la veïna.
com una mena de test,
i «Atreveix-t’hi» com la
anar + gerundi Es va recuperant de l’agressió.
durada consolidació del
continuar + gerundi La garsa continua xisclant.
coneixement de la perífrasi.
seguir + gerundi Segueix nevant.
Perífrasis de participi • Entendre.

Valor Estructura Exemple • Identificar.
deixar + participi L’oncle m’ha deixat amoïnat. • Escriure.
conseqüència quedar + participi Van quedar aïllats. • Corregir.
tenir + participi Tinc fetes moltes maquetes. • Reflexionar.
finalització donar per + participi El donem per acabat.
Comprova-ho
13. Completa les oracions amb la perífrasi adequada, tenint present el
significat i el verb que hi ha entre parèntesis.
a) Aquesta nit, durant la cerimònia, en Roc  (imminència, plorar).
b) Avui, durant la cerimònia, en Roc  (probabilitat, plorar).
c) Demà, durant l’interrogatori, en Roc  (obligació, plorar).
d ) Aquesta tardor, l’Arnau  (obligació, anar) al Japó.
e) Aquesta tardor, l’Arnau  (probabilitat, anar) al Japó.
f )  els residus (obligació, reciclar).
g)  els residus (possibilitat, reciclar).
h) Les autoritats  (finalització, acabar) el recompte de vots.
i ) Les autoritats  (durada, recomptar) els vots.
Temple Daigoji, a Kyoto.

Atreveix-t’hi
14. Digues quina idea expressen les perífrasis següents:
a) No podem complir l’encàrrec a temps.
b) Deuen ser quarts de nou.
c) Ara em poso a elaborar el guió del projecte de recerca.
d ) Has de gesticular més durant l’exposició oral.
e) Els companys continuen presenciant l’espectacle.
f ) Cal posar-se casquet per nedar.
Els verbs irregulars • Oracions exhortatives • Les perífrasis verbals 67

exercici 4.
13. a) ha estat a punt de plorar

b) deu haver plorat
c) haurà de plorar
d) ha d’anar
e) deurà anar
f ) Cal reciclar
g) Podríem reciclar
h) donen per acabat
i) estan recomptant
14. a) possibilitat
b) probabilitat
c) imminència
d) obligació
e) durada
f ) obligació
15
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 15 15/02/17 12:37

Morfosintaxi
El gerundi de posterioritat. Usos del gerundi

En aquesta pàgina es parla

del gerundi, fent èmfasi
El gerundi es fa servir quan es vol expressar una acció anterior o simultània
a la del verb principal:
especialment en una
incorrecció habitual: el Es va fer mal jugant a pàdel. → acció simultània
gerundi de posterioritat. Els
Anirem a caçar bolets havent esmorzat. → acció anterior
aprenents poden practicar
amb «Comprova-ho» la
• Per comprovar que l’acció és simultània es pot intercanviar l’ordre de les
idea que l’acció que dues oracions, afegint-hi la conjunció mentre o la paraula tot davant del
segueix el gerundi no pot gerundi.
ser posterior, però també
Jugant a pàdel es va fer mal.
poden aprofitar per
comprovar que, en la Mentre jugava a pàdel es va fer mal.
redacció, el gerundi resulta Tot jugant a pàdel es va fer mal.
poc àgil i fa la lectura
feixuga, a més de ser • En canvi, quan el gerundi expressa una acció posterior a la del verb princi-
incorrecte. Per exemple, pal no és correcte, i no podem alterar-ne l’ordre, ja que la frase no tindria
una frase com La circulació sentit. En aquest cas es canvia per una oració coordinada copulativa:
era densa, entorpint la
marxa dels qui tenien *Van començar les obres de l’institut per Nadal acabant-les a l’estiu. (incor-
pressa i provocant moltes recta) → Van començar les obres de l’institut per Nadal i les van acabar
a l’estiu.
situacions perilloses millora
molt si la redactem sense
gerundis: La circulació era Comprova-ho
densa; això entorpia la
marxa dels qui tenien 15. Esmena els gerundis incorrectes de les frases següents:
pressa i provocava... a) Les actrius van abandonar l’escenari cantant i ballant.
El requadre «i més...» es b) Se’n va anar escopetejat havent sopat.
refereix a alguns usos c) Van iniciar la mediació ahir, no arribant a cap acord.
administratius del gerundi
d ) Es va trencar el maluc jugant a hoquei.
que s’haurien d’evitar.
e) A l’hora de tutoria va entrar el delegat llegint l’acta de i més…
• Entendre. la reunió tot seguit.

En el registre administratiu és freqüent
• Identificar. f ) Baixant de l’autocar hem vist un accident de trànsit. trobar gerundis que són incorrectes

• Analitzar. g) Hi ha hagut un augment considerable del cabal del riu, perquè equivalen a una oració espe-
cificativa de relatiu.
• Corregir. provocant la inundació dels conreus.

• Redactar. h) Va confessar el furt plorant com una Magdalena. *El Consell Escolar ha redactat una

i ) L’alumne va escriure tres missatges, esborrant-los de circular regulant l’ús dels mòbils. → El
seguida. Consell Escolar ha redactat una circu-
lar que regula l’ús dels mòbils.


15. a) Correcte.
b) Correcte.
c) i no van arribar a cap acord
d) Correcte.
e) i va llegir l’acta tot seguit
f ) Correcte.
g) que ha provocat
h) Correcte.
i) i els va esborrar de seguida
16
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 16 15/02/17 12:37

3
UNITAT

ortografia, dictat.
Neologismes. Parelles de paraules. La essa Ad’activitats

ben diferents.
Des d’omplir buits amb
1. Un neologisme és una paraula nova creada en una 4. Corregeix les deu paraules que estan mal escrites vocals, un exercici de
llengua per mitjà de les pròpies regles de formació perquè els sons [s] i [z] no hi estan ben representats primer nivell, similar a
(prefixació, sufixació, composició, sigles, acrònims...) ortogràficament: l’exercici de morfologia, al
o bé manllevada d’altres llengües. Raona, amb resusitar, consició, frontisa, aranzel, topazi, dictat, que els aprenents
exemples, l’afirmació següent: assimetria, temença, exsitar, feliçes, congressista,
poden llegir prèviament,
«Un manlleu, en el moment que s’incorpora, és un persuassió, dissertar, vissicitud, marquesa, comtesa,
mazmorra, regalèssia, gentusa, torsar, eriçó silenciosament o en veu
neologisme, i amb el temps deixa de ser-ho per
alta –si hi ha voluntaris–, i
esdevenir un mot més de la pròpia llengua.»
5. Completa la sèrie següent: comentar els problemes
2. Restitueix les vint paraules que s’han perdut en el Masculí Femení Masculí Femení
ortogràfics que s’hi
text següent. singular singular plural plural presenten, els dubtes de
Pensar com Einstein? alegre lèxic, etc. Així, quan es
Molta gent ignora que, quan el cèlebre físic Albert Eins- precoç tracti de fer el dictat,
tein va morir, uns científics (sense permís familiar) li van marroquins tindran una guia segura.
extreure el cervell la finalitat investigar-lo profusament. roïnes
La hipòtesi era que Einstein era un científic excepci- vague • Analitzar.
onal potser això manifestaria visiblement a través alguns cortesos
canvis significatius la seva morfologia cerebral. Se supo- • Investigar.
digne
sava tindria, per exemple, més desenvolupades les àrees • Reflexionar.
corticals relacionades les habilitats logicomatemàtiques.
6. Dictat. • Argumentar.
La sorpresa científics va ser els únics canvis visibles van
correspondre les àrees d’associació, aquelles permeten • Escriure.

fer connexions remotes conceptes distants (dinosaure i Si guaiteu la meva casa pairal per la façana, ben avi-
all, exemple), visualitzar imaginar. comparació un cer- at li descobrireu tota l’estructura interna. Vol dir això
vell control, el cèlebre físic mostrava un augment signi- que la façana és d’una gran sinceritat i simplicitat, i
ficatiu la dimensió les esmentades zones. d’aquestes virtuts no sé si n’he de dar el mèrit al mes-
Franc Ponti, El Punt Avui (29 novembre 2015) tre de cases que la va construir o al primer propietari
que la va idear o a qualque arquitecte de títol més o
3. Indica l’opció adequada en cada cas: menys legítim que la va planejar. I ¿qui sap si no va
ésser el virtuós ni l’un ni l’altre, ni el de més enllà,
a) Els forts aiguats han comportat molts sinó tota la generació de constructors de les masies
 econòmics a tots els camperols.
d’aquell temps impulsats per un mateix esperit sense
prejudicis / perjudicis complicació i sense trampa?
b) He heretat de la meva mare un  de perles que ja Als baixos un portal ample d’entrada de llin-
era de la besàvia. collaret / collar da plana, que de dia trobareu invariablement obert
de bat a bat, i a la dreta i a l’esquerra dues finestres
c) Aquest conte  té un final sorprenent. per banda amb reixes llises i fortes. El portal dona a
policíac / policial l’entrada, les dues obertures a la dreta donen llum al
d ) L’avi ens ha explicat la decisió  que va prendre menjador i al cosidor, les dues de l’esquerra a la cuina
la família durant la postguerra. cabal / cabdal i a la pastera.
e) No llencis la  de bombons, que hi guardaré les Jaume raventóS, Memòries d’un cabaler. La vida al camp (1932)
trufes de xocolata que acabo de fer. caixa / capsa
69 Activitat oral.


Racó de repàs per exemple), visualitzar i imaginar. En comparació amb un cervell

control, el del cèlebre físic mostrava un augment significatiu de la
1. Els intercanvis culturals, científics, tecnològics i comercials com- dimensió de les esmentades zones.
porten sovint la incorporació de noves paraules per designar con-
3. a) perjudicis c) policíac e) capsa
ceptes que no formaven part de la nostra cultura. Un manlleu és
b) collaret d) cabdal
sempre una paraula nova en la llengua en què s’incorpora; per
aquesta raó, podem considerar que un manlleu és un neologisme. 4. ressuscitar, concisió, frontissa, asimetria, excitar, felices, persua-
Per exemple, baguet, un tipus de pa d’origen francès. sió, vicissitud, comtessa, masmorra, gentussa, torçar
2. Molta gent ignora que, quan el cèlebre físic Albert Einstein va mo- 5. Masculí Femení Masculí Femení
rir, uns científics (sense permís familiar) li van extreure el cervell
singular singular plural plural
amb la finalitat d’investigar-lo profusament.
alegre alegre alegres alegres
La hipòtesi era que si Einstein era un científic excepcional
potser això es manifestaria visiblement a través d’alguns canvis precoç precoç precoços precoces
significatius en la seva morfologia cerebral. Se suposava que tin- marroquí marroquina marroquins marroquines
dria, per exemple, més desenvolupades les àrees corticals rela- roí roïna roïns roïnes
cionades amb les habilitats logicomatemàtiques. vague vaga vagues vagues
La sorpresa dels científics va ser que els únics canvis visibles
cortès cortesa cortesos corteses
van correspondre a les àrees d’associació, aquelles que permeten
digne digna dignes dignes
fer connexions remotes entre conceptes distants (dinosaure i all,
17
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 17 15/02/17 12:37

El personatge i l’obra

teatral: monòlegs i
soliloquis.
Monòlegs i soliloquis
Apoden
la pàgina, els aprenents
començar llegint la
columna de la dreta, on hi Situem-nos
ha els elements teòrics,
A. A continuació tens tres termes referits a diversos tipus
i aportar la seva d’intervenció d’un personatge en una obra teatral. Relaciona
Se sol distingir entre teatre de text
i altres menes de representació
experiència –si en tenen– cadascun amb la definició o les definicions que hi escaiguin. (teatre gestual, mim, dansa...). El
sobre representacions teatre de text és el gènere literari
• monòleg
teatrals: N’han vist? ¿Hi • soliloqui
basat en l’ús del diàleg com a
recurs per narrar una història.
han participat? De quines • monòleg interior En aquest tipus de teatre, en
obres es tractava? ¿Hi alguns casos, trobem una llarga
a) Intervenció que reflecteix el pensament que flueix del perso-
havia monòlegs? La natge, que el pronuncia sense inhibicions i sense ordre lògic,
intervenció d’un dels personatges
fotografia de Lluís Homar que no s’adreça directament a un
en forma de frases sovint desordenades o incompletes. altre personatge (es pot adreçar
en el monòleg de Hamlet b) Intervenció en què un personatge dialoga amb si mateix, ge- al públic o a si mateix). Aquestes
pot servir per identificar neralment per expressar sentiments, verbalitzar alguna refle- intervencions es consideren
primer i explicar després un xió, manifestar dubtes o prendre alguna decisió. monòlegs i poden constituir una
escena sencera de l’obra, és
dels personatges més c) Obra dramàtica basada en un sol actor que interpreta un per- a dir, amb un sol personatge a
emblemàtics del teatre sonatge. l’escenari. També hi ha obres
universal. Poden accedir senceres que estan pensades
d ) Procediment que consisteix a exposar d’una manera directa
per ser interpretades com un
al monòleg en la llengua allò que sorgeix de la consciència d’un personatge. llarg monòleg, interpretades
original, en altres llengües, e) Part d’una obra dramàtica en la qual un personatge parla sol, generalment per un sol actor o una
etc. Després, poden passar aparentment sense interlocutors ni testimonis. actriu.
a resoldre el «Situem-nos»,
Segons la funció dramàtica que
i situar-hi el monòleg de
Hamlet!
??? tenen, els monòlegs es classifiquen
en tres tipus:
• Monòleg tècnic: relat d’un
personatge que presenta
fets anteriors a l’acció que es
representa, de manera que
informa dels antecedents d’una
situació, que ajuden a seguir el
curs de l’obra.
• Monòleg líric: confidència
o reflexió sobre sentiments o
emocions d’un personatge en un
moment d’intensitat argumental
especial.
• Monòleg de reflexió:
manifestació de dubtes i
pensaments, generalment davant
d’un dilema que afronta un
personatge que ha de prendre
una decisió.
70
Situem-nos
A. Monòleg: c, e. Soliloqui: b. Monòleg interior: a, d.
18
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 18 15/02/17 12:37

MONÒLEGS I SOLILOQUIS 3
UNITAT
Aindiquen
la pàgina 71 els epígrafs
Llegeix i relaciona l’activitat que s’hi
1. Rellegeix superficialment la lectura inicial de la unitat. No pertany a una obra teatral, sinó a una novel·la. proposa. Pot ser
Explica quines característiques del text l’acosten a un monòleg teatral. Relaciona’l amb un dels tres tipus interessant incorporar
(tècnic, líric, de reflexió), segons la funció dramàtica que li atribuiries en una representació. l’experiència dels
aprenents –si en tenen– en
Observa i respon alguna de les activitats (si,
2. Observa aquest monòleg (http://qr.teide.eu/00BC) de l’obra Això no és vida, representada per la companyia com a espectadors, han
T de Teatre. Indica tres trets de personalitat que vol representar i criticar l’escena, segons la teva opinió. vist alguna de les obres
que s’esmenten; si no, de
Identifica quina mena són les que
han vist...).
3. Les protagonistes d’aquesta obra reben aquestes cinc denominacions. Quina et sembla que acabes de
veure? Justifica la resposta.
• Identificar.
 depressiva  ingènua  agressiva
• Escoltar.

 presumida  estressada • Entendre.

• Classificar.
Explora i troba
• Investigar.

4. A continuació trobaràs una llista d’obres teatrals que s’han representat amb èxit al nostre país els darrers • Redactar.
anys. Només tres s’han escrit i s’han pensat en forma de monòleg, per ser representades per un sol actor.
Fes una cerca a Internet per esbrinar quines són i després completa el quadre amb les dades que trobis sobre
la seva posada en escena (l’actor, el director i el nom d’un teatre on es va representar en català).
 Jennifer Tremblay, La llista

 Edmond Rostand, Cyrano de Bergerac
 Sergi López i Jorge Picó, Non Solum
 Sergi Belbel, Forasters
 Joan Oliver, La fam
 Tracy Letts, Agost
 Narcís Comadira, L’hort de les oliveres
 Jordi Galceran, El mètode Grönholm
 Salvador Espriu, Primera història d’Esther
 Toni Gomila, Acorar
Obra Actor o actriu principal Direcció Teatre
71
1. Resposta orientativa: Un personatge parla seguit, sense intervencions de cap interlocutor, sense es-
perar respostes; pot adreçar-se a un altre personatge o al públic. Es tracta d’un monòleg tècnic, ja
que sembla que explica els antecedents d’una situació posterior.
2. Resposta orientativa: intolerància, agressivitat, antipatia, egocentrisme...
3. agressiva
4. Són monòlegs: La llista, Non Solum, Acorar.
Obra Actor o actriu principal Direcció Teatre

Non Solum Sergi López Jorge Picó TNC, Barcelona
Acorar Toni Gomila Rafel Duran Sala La Planeta, Girona
La llista Laia Marull Allegra Fulton Teatre Lliure, Barcelona
19
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 19 15/02/17 12:37

Lectura i comentari d’un

soliloqui. Llegeix i opina
5. Llegeix aquest soliloqui publicat en un programa de mà d’un acte poètic i respon les preguntes següents:
La resposta a la pregunta
a) està en el títol. Els
aprenents en poden fer
primer una lectura Soliloqui d’un desconcertat
individual i després discutir Nosaltres som els uns, i els altres són els altres. No- De vegades em pregunto si realment som els
sobre la intenció de l’autor, més perquè quedi clar! Els altres sempre hi han si- uns. Perquè com és natural som alhora els altres dels
que és irònica i didàctica. gut, i sempre ens han fet la guitza. No hi ha manera altres. Ells també necessiten algú que no puguin
que et deixin tranquil! Si només fossin diferents, suportar, i sens dubte això és el que som nosaltres.
A continuació, en poden fer encara es podria aguantar. Però no, s’imaginen que No som només nosaltres, que no ens sabem estar
una lectura en veu alta són millors. Els altres són uns arrogants, uns pe- d’ells, de la mateixa manera ells no se saben estar
i aturar-se en els passatges dants, i no ens poden suportar. És difícil saber què de nosaltres, i certament se n’alegrarien, si nosaltres
més significatius o en les pensen en realitat. De vegades tenim la sensació ens n’anéssim a algun lloc on no ens haguessin de
que estan bojos. El que és segur és que volen alguna veure més. Però llavors segurament ens trobarien a
frases més brillants, cosa de nosaltres i no ens deixen en pau. La manera faltar. Tan bon punt s’haurien alliberat de nosaltres,
ajudats de les preguntes de com ens repassen de dalt a baix, com si ens hagués- es barallarien entre ells fins a arribar a la sang, igual
la part inferior. El tema pot sim escapat del zoològic, o com si fóssim extrater- que nosaltres si els altres desapareguessin.
resultar complex si no restres, és una provocació. El mínim que es pot dir Això, naturalment, no ho puc dir gaire alt en-
identifiquem «els uns» i «els és que ens sentim amenaçats per ells. Si no ens tre nosaltres, només és una idea que m’estimo més
protegim, ens prendran tot el que tenim. Si pogues- guardar-me per a mi. Perquè si no tots dirien: ara ja
altres», si no veiem que sin, ens matarien. ho tenim clar, estimat! En el fons no ets un de nos-
«nosaltres» som «els uns» i D’altra banda, ja no ens podem imaginar un altres, no ho has sigut mai, ens has enganyat! Ets un
«els altres», tot és qüestió món sense els altres. Alguns fins i tot afirmen que els dels altres! I llavors estaria perdut. Hi deixaria la pell,
de la perspectiva que necessitem. Tota la nostra energia l’esmercem en d’això no hi ha dubte. No hauria de donar-hi tantes
els altres, tot el dia i fins durant la nit pensem en ells. voltes, no és bo per a la salut.
adoptem. Encara que ens siguin insuportables, no ens en sabem Potser tindrien raó i tot els meus. De vegades
estar. És clar que ens n’alegraríem, si se n’anessin a jo mateix no sé si soc un dels uns o un dels altres.
• Llegir. algun lloc on no els haguéssim de veure més. Però Això és el més greu. Com més hi rumio, més difícil
llavors què? O bé uns altres altres ens vindrien a se’m fa diferenciar entre nosaltres i els altres. Si t’hi
• Interpretar.
emprenyar, i llavors tot tornaria a començar des del fixes bé, cada un dels uns s’assembla de mala mane-
• Reflexionar. principi, hauríem d’estudiar els nous altres, prote- ra als altres, i al revés. De vegades jo mateix no sé si

• Argumentar. gir-nos contra ells, o encara pitjor: començaríem a soc un dels uns o un altre. El que més m’agradaria és
barallar-nos entre nosaltres, i llavors naturalment, ser jo mateix, però això naturalment és impossible.
• Deduir. uns de nosaltres serien els altres i s’hauria acabat
Hans magnuS enzenSberger. Programa de mà de l’acte
per sempre més el nostre nosaltres. de cloenda del XXIX Festival Internacional de Poesia
de Barcelona. Traducció de Ramon Farrés (14 maig 2013)
a) Creus que es tracta d’un monòleg o d’un soliloqui? Per què?

b) Quin penses que és el tema?
c) Quina intenció té l’autor?
d ) Quina funció et sembla que té l’aparença de joc de paraules que presenta?
e) Consideres que és humorístic? Per què?
f ) Consideres que és de caire filosòfic? Per què?
72
a) Soliloqui. Perquè dialoga amb si mateix, per expressar sentiments, verbalitzar reflexions, manifes-
tar dubtes... També té trets de monòleg: sembla que s’adreça a algú, a un nosaltres, encara que
no n’esperi resposta. De fet, el soliloqui és un tipus de monòleg.
b) La identitat, la percepció d’un mateix, la relació amb els altres, la societat...
c) Manifestar el seu punt de vista sobre la relació de l’individu amb la societat.
d) Expressa la dificultat de trobar la pròpia identitat, el relativisme del tema, les contradiccions que
genera en una persona el fet de pensar en qui és en relació amb els altres, i com percep aquesta
relació.
e) Fa jocs de paraules. Inclou expressions col·loquials. Ironitza. Es riu de si mateix.
f ) El tema té un caràcter filosòfic perquè fa servir recursos com ara preguntes, definicions, matisa-
cions... que són propis del discurs filosòfic.
20
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 20 15/02/17 12:37

UNITAT
Cerca i anota Monòleg de Cyrano.
Observa i imagina
6. Llegeix aquest fragment d’un famós monòleg del teatre francès i
7. Observa la versió
anota almenys 10 elements amb què el personatge compara el seu
nas de grans proporcions. completa del monòleg Primer de tot hauríem de
contextualitzar l’obra:
anterior (http://qr.teide.
eu/00BD), interpretat autor, època, però sobretot,
per l’actor Carles Ill personatge. Els aprenents
Escena 4, acte 1 Garcia. Als estils que el poden veure’n vídeos de
monòleg fa servir per fer
veScomte: Teniu... Teniu... el nas gran! comparacions (agressiu, les versions de Flotats i
cyrano: Ah, no! És massa curt, minyó! tendre, respectuós, d’Arquillué, i intentar
Se’n poden dir de coses amb matís vexador pagès...) afegeix-ne descriure el caràcter del
i amb tons tan variats!... Preneu-ne algun exemple: dos de nous i redacta
personatge: sarcàstic i
Agressiu: «Jo, senyor, si tingués aquest temple, les dues metàfores o
manaria a l’instant que algú me l’amputés!». comparacions que hi mordaç, a causa del seu
Amical: «No suqueu al got el vostre excés? podrien correspondre. defecte físic; romàntic,
Per beure, us aconsello un tub d’assaig!». Intenta fer-ho amb versos enamorat sense esperança,
Descriptiu: «És un roc!... És un pic!... És un faig! rimats.
etc. En l’escena que ells
Què dic un faig! No, no... que és tota una muntanya!».
Tafaner: «I us serveix per res la llarga banya?
hauran de treballar surt
Potser per escometre, o bé per cornucòpia?». sobretot el costat sarcàstic
Divertit: «Vós teniu una forma ben pròpia Suggeriments del personatge, que utilitza
d’estimar els ocellets. Observo plomissol l’estratègia de menystenir-se
Per parelles, assageu a l’aula
al pal del galliner on reposen del vol». els versos que heu afegit i humiliar-se, més del que
Truculent: «Oi, senyor, que quan traieu el fum escollint una entonació que
pel vapor del tabac que us surt d’aquest tendrum sigui apropiada.
ho faria qualsevol altre, de
hi ha algú que crida ‘foc!’, amb tanta fumarada!». manera que el seu rival
Previsor: «Vigileu, per ell arrossegada, queda en evidència. Els
amb aquest pes la testa us pot caure al trespol!». vídeos també poden ajudar
Tendre: «Si no hi planteu un petit para-sol,
tinc por que no se us torni tan vermell com un rave!».
els aprenents en l’exercici
Pedant: «Només la bèstia que Plaute batejava de representació. El
amb el nom d’hipocampelefantocamell professor procurarà
duia sota del front tanta carn en farcell!». sobretot que l’elocució
Senyor: «La moda diu que aquest ganxo és notícia; sigui clara i la fonètica
per penjar-hi el barret no us cal gaire perícia!».
Emfàtic: «I cap vent no pot, nas magistral, correcta.
constipar-te sencer, llevat d’un fort mestral».
Dramàtic: «És com el mar Roig, sempre que sagna!». • Escoltar.
Sorprès: «Pel perfumista, fora un anunci magne!».
• Visionar.
Líric: «Sou un tritó o una clàssica cita?».
Càndid: «El monument, a quina hora es visita?». • Llegir.
Respectuós: «Saludo amb una barretada:

d’això se’n diu, senyor, tenir casa parada».
• Reflexionar.
Edmond roStand, Cyrano de Bergerac (1897)
• Escriure.

• Representar.

73 Pàg. 38, exercici 1.

6. Temple, roc, pic, faig, muntanya, banya, cornucòpia, pal d’un galliner, fumeral, ganxo, mar, monu-
ment...
7. Resposta oberta.
21
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 21 15/02/17 12:37

Com podem comunicar

millor. Receptes, consells, estratègies, recursos,
En la primera pàgina es
donen recomanacions als per a una bona comunicació
aprenents per fer bones
lectures dramatitzades:
poden llegir-les Fer una lectura dramatitzada o recitar un poema
individualment o fer-ne una
Preparar i assajar la lectura en veu alta d’un fragment de teatre, un monòleg o
lectura en veu alta.
un poema és una bona pràctica per aprendre a llegir de manera significativa,
S’insisteix especialment en practicar l’entonació i perfeccionar la pronúncia. També et pot ser molt útil per
les fases prèvies, participar en algunes activitats culturals amb públic del teu centre educatiu o
imprescindibles per a una del teu barri. Fins i tot pot ser l’inici d’una vocació professional. A continuació
bona lectura, i que sovint trobaràs alguns consells que t’ajudaran a preparar i realitzar una bona lectura
comporten més preparació en veu alta.
i dedicació. A tot això hi
podríem afegir uns Abans de la lectura
exercicis físics de
relaxament, previs a la 1. Prepara una còpia escrita del text amb lletra gran i 4. Subratlla els mots que et semblin més significatius
clara. Així podràs veure’l bé en un faristol o sobre per pronunciar-los d’una manera més emfàtica.
declamació: activitats de
una taula (és millor tenir les mans lliures).
respiració, de correcció 5. Relaciona el contingut del text amb un estat d’ànim
2. Llegeix-lo en silenci amb l’objectiu de comprendre’n (alegria, entusiasme, tristesa, nostàlgia...). Això
postural. Poden trobar-ne bé el contingut. Consulta el significat dels mots que t’ajudarà a trobar el to de veu adequat.
informació a la xarxa, per et generin algun dubte.
6. Assaja tantes vegades com creguis que és
exemple: http://qr.teide. 3. Fes-ne una lectura pausada, fent signes en els llocs necessari. Si pots, enregistra la lectura i escolta’t.
eu/011S. on caldrà fer pauses. Per exemple, una línia vertical
per a les pauses curtes i una doble barra per als
finals d’oració. (També cal fer una pausa breu al
final de cada vers.)
Durant la lectura
1. No et precipitis. Comprova que pots llegir bé els 4. Llegeix amb velocitat lenta, fent pauses on calgui
mots del paper i mira cap als oients abans de i entonant segons els signes de puntuació i el
començar la lectura. significat dels mots. Pronuncia clarament els
sons de cada mot i pensa en les persones més
2. Adopta una posició del cos estable i equilibrada,
allunyades per trobar el volum adequat.
que et permeti respirar bé, projectar la veu i fer
alguns gestos amb les mans. 5. Aixeca la mirada cap al públic de tant en tant per
mantenir-hi el contacte.
3. Recorda l’estat d’ànim amb què relaciones el
contingut del poema i situa-t’hi mentalment. 6. Quan acabis, torna a mirar l’audiència. (Somriu, si
demostren que els ha agradat!)
74

22
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 22 15/02/17 12:37

UNITAT
Practica amb els clàssics Aunlaparell
pàgina 75 es presenten
8. Escull un d’aquests monòlegs de Shakespeare i prepara’n una lectura dramatitzada per representar-lo a l’aula, de monòlegs de
davant del grup: Shakespeare, que els
aprenents han de preparar
seguint les pautes donades
A B a la pàgina anterior. És
Hamlet: Ser o no ser, aquest és el dilema: JaqueS: El món és escenari: important que resolguin els
¿és més noble sofrir calladament tots els homes i dones representen problemes de lèxic que
les fletxes i els embats d’una Fortuna indigna, només; tenen entrades i sortides; se’ls puguin plantejar
o alçar-se en armes contra un mar d’adversitats i l’home en el seu temps fa molts papers,
(escarni, jou, greuge, plany,
i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més... amb set edats per actes. Primer en braços
I si dormint s’esborren tots els mals del cor de la dida miola, perboca i rondineja; etc.), i que es familiaritzin
i els mil estigmes naturals heretats per la carn, després estudiant, amb la cartera amb les paraules noves, de
¿quin desenllaç pot ser més desitjat? i rostre matinal, se’n va a l’escola manera que les diguin amb
Morir, dormir... dormir... i potser somiar... com un cargol, a contracor. Amant, facilitat, com si formessin
Sí, aquest és l’obstacle: no saber després sospira com un forn, fa versos
quins somnis acompanyaran el son etern, tristos sobre les celles de l’amiga.
part del seu vocabulari.
un cop alliberats d’aquesta pell mortal, Soldat d’estranys renecs després, i amb barba També, que vegin models
és el que ens frena i fa que concedim de lleopard, gelós d’honor i prompte d’interpretació, perquè
tan llarga vida a les calamitats. a batre’s, cerca fama, que és bombolla, sàpiguen on han de posar
¿Per què aguantem, si no, l’escarni d’aquests temps, fins a la boca del canó. Ja jutge, les pauses, els èmfasis,
el jou dels opressors, el greuge dels superbs, amb gran ventre folrat de bons capons,
l’amor burlat, la lentitud de la justícia, té greus els ulls i una severa barba, etc. Els assajos poden fer-
l’orgull de qui té un càrrec o el desdeny molts exemples moderns i sàvies dites: los amb altres companys,
dels ineptes pel mèrit pacient, i així fa el seu paper. L’edat sisena de manera que les seves
quan un mateix pot liquidar els seus comptes el torna un bufó prim i amb sabatilles, crítiques i observacions
amb una simple daga? ¿Qui arrossegaria du ulleres i les galtes li fan bossa;
el pes d’aquest bagatge tan feixuc mitges de jove són un món massa ample
ajudin a millorar els
tota una vida de suors i planys, per a la cama prima; i la veu forta, resultats.
si no fos que el temor d’alguna cosa tornada barboteig d’infant, flauteja
més enllà de la mort, aquell país inexplorat del qual i xiula en els seus sons. L’última escena, • Llegir.
no torna mai cap viatger, confon la voluntat que clou aquesta història tan moguda,
i fa que preferim patir mals coneguts és segona infantesa i simple oblit, • Escriure.

a fugir cap a uns altres que desconeixem? sense ulls, ni dents, ni gust, sense cap cosa. • Visionar.
I així la consciència ens fa covards a tots,
• Observar.
els colors naturals del nostre impuls William SHakeSPeare, Al vostre gust (1598-1600)
empal·lideixen sota l’ombra de la reflexió, • Assajar.

i empreses de gran pes i gran volada • Enregistrar.
per aquesta raó desvien el seu curs, i perden
el nom d’accions... Però silenci... • Interpretar.
Suggeriments
La bella Ofèlia!... Nimfa, en les teves oracions • Dramatitzar.
recorda tots els meus pecats. Fes-ne una versió escrita en
paper amb lletra clara i signes
que et guiïn, per col·locar bé
William SHakeSPeare, Hamlet (1600-1601)
Suggeriments les pauses i donar més èmfasi
a alguns mots.
Assaja’n la lectura en veu alta
un parell o tres de cops. Si
pots, enregistra-la i escolta-la
per repetir-la si no n’estàs del
tot satisfet o satisfeta.
75

8. Resposta oberta. Cal la coordinació i la supervisió del docent per millorar el procés i el resultat de
l’activitat.
23
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 23 15/02/17 12:37

Lectura i comprensió

lectora. Competències bàsiques
El tema de la lectura és,
precisament, la importància
Prova
de la lectura. Per preparar-
lo, els aprenents podrien Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
sistematitzar el que
representa per a la La llegidora
protagonista la lectura
(línies 25-40) i comparar-ho
L
legir és traduir a la meva llengua el text d’un es- 40 com si m’haguessin descobert fent una malifeta. I tancava
amb el que representa per criptor. Podria ser això la idea que planava sobre el el llibre cop en sec. I l’amagava dins un enfonyall secret.
a ells, en un quadre a dues somni d’aquest matí. Primer de tot record que hi Crec que m’he despertat amb els crits de mumare
columnes. Els aprenents havia molts de verbs d’acció que es perseguien els uns als dins el cap. En aquell moment he sabut que des de ben
poden comparar els 5 altres: veure, sentir, repetir, alentir, assaborir, pegar fues, petita havia descobert el plaer de la lectura i que l’havia
descansar, melodiejar, insistir, respirar... Aquestes eren al- 45 practicat amb ardor. I ara m’ha servit moltíssim. Som mes-
resultats amb els
gunes de les coses que practicava quan començava a llegir tra. Em vaig fer mestra per influència de la padrina Joana
companys i posar-los en en veu alta, a llegir fort. Després sé que escoltava la veu de que ho havia volgut ser i son pare li va tallar les cames.
comú. A continuació poden la padrina Joana, que em feia recomanacions quan m’en- Les dones a la cuina i al llit, deia aquell repadrí que en
relatar l’experiència que els 10 senyava a llegir bé amb la paciència d’una santa. No has pau descansi. Ella va ser feliç quan vaig acabar la carrera.
demana l’epígraf de córrer. T’has de fixar en l’ortografia, en la sintaxi, en la 50 [...] Però va ser ella la que em va inspirar. M’havia passat
fonètica i la melodia dels mots i de les frases. Cada conta- els dos darrers anys de la seva vida fent-li de lectora. Ella
«Redacció».
rella té el seu ritme i això és allò que has de trobar perquè passava un guster i jo amb els seus consells aprenia.
les paraules vagin llatines i entrin llatines. I sobretot no Dit i fet. Em vaig inventar una targeta on donava
15 pots llegir res que no hagis entès de prim compte. Aque- les meves entresenyes i deia ben clar i català: «Em llog
lles persones que llegeixen sense saber què llegeixen són 55 per llegir fort». En aquest qualificatiu «fort» conjumina-
com llorets i això és tudar el temps i la llavor. va uns quants sentits: a) en veu alta, b) intensament i
I de bell nou dins el laberint del somni em veia ar- c) de manera que se senti molt. Vaig repartir targetes per
rossegada a les meves primeres lectures secretes. I encara les biblioteques, pels hospitals i per les llibreries. No ho
20 podia sentir la frescoreta d’aquella escala de ca nostra que acabava d’entendre. Els resultats foren espectaculars.
pegava al terrat. Allà, quan tothom feia la sesta estiuenca, 60 Cada dia tenc una mitjana de sis o set hores de feina. Cu-
m’hi amagava amb aquell llibre de Jules Verne que havia riosament els usuaris són majoritàriament dones. Gent
manllevat a la biblioteca de l’escola, i per la porta de cartró que està malalta, que ha perdut la vista, cecs que estan
i de paper imprès entrava de puntetes en un món mera- cansats del braille, infants amb malalties llargues...
25 vellós ple de tresors inesgotables. Estic segura que va ser Al principi vaig partir sense confiança, no n’esta-
allà on es despertaren la consciència, la reflexió i la ima- 65 va gens segura de mi mateixa, m’agafaven angoixes com
ginació que no m’abandonarien mai. I, sobretot, el gust, quan era petita. Sovint, en la vida, he tengut la sensa-
el gust de llegir. Però el somni era com una muntanya ció de no existir, sempre a la recerca d’un lloc, sense tro-
russa i em feia veure d’una forma tan lúcida com magní- bar-me allà on hagués volgut estar, sempre retardada,
30 fica la meva col·laboració amb l’escriptor. No era tan sols sempre amb la impossibilitat de passar gust amb coses
allò que Verne en contava el que exaltava els meus sentits 70 que passaven gust els altres. Ara, quan faig gaudir la gent
i em feia volar el cap dins aventures apassionants, sinó amb les lectures, [...] em sent com la dipositària d’una
que també jo mateixa hi posava la meva experiència, els obertura total cap a l’exterior, cap a la passió desbordada,
meus desitjos, els meus sentiments, les meves descober- cap a la vida. Llegir, em va dir una pacient molt sensible,
35 tes i prolongava i completava les aventures afegint perso- és la vertadera vida. I llegir, en puc donar testimoni, tam-
natges i episodis de la meva total invenció. I el temps es 75 bé és aquest vici impune que en molts de moments ens
fonia, s’allargava, desapareixia i passaven les hores sense fa feliços.
témer-me’n fins que sentia mumare que em cridava amb Biel meSquida. Ara (23 abril 2014)
uns grans bels pel corral: Catalinaaa! Catalinaaa! I era
76
24
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 24 15/02/17 12:37

PROVA 3
UNITAT
El text es pot llegir com un
monòleg i els aprenents
poden fer-ho, en veu alta,
aplicant les estratègies que
hem vist a les pàgines
anteriors. Abans, però,
hauran d’haver resolt els
problemes de lèxic: tudar
el temps i la llavor (lín. 17),
enfonyall (lín. 41), tallar les
6 El verb tudar (línia 17) significa:
cames (lín. 47), passava un
 a) Malmetre. guster (lín. 52), etc., per
 b) Enganyar.
 c) Satisfer. familiaritzar-s’hi i perquè
 d) Assaborir. no resultin estranyes en ser
llegides en veu alta.
1 En el text predomina l’ús de la: 7 Segons el text, l’ofici de llegidora consisteix
a:
 a) 3a persona singular. • Llegir.
 a) Llegir per a altres persones.
 b) 1a persona del plural. • Entendre.
 c) 2a persona del plural.  b) Llegir en veu alta davant d’un públic.
d) 1a persona del singular.  c) Llegir per a persones malaltes. • Identificar.

 d) Llegir per plaer. • Escriure.

2 Presenten irregularitats en el lexema els verbs • Corregir.
8 Sabem que la llegidora és:
de la sèrie:
 a) Mestra. • Valorar.
 a) anar, valer, coure
 b) Mare.
 b) sentir, parlar, témer
 c) Padrina.
 c) saber, alentir, construir
 d) Pacient.
 d) descansar, prendre, cosir
9 La grafia ss substitueix els ♦ de totes les
3 Són incorrectes les formes d’infinitiu: paraules de la sèrie:
 a) volguer, sapiguer  a) epi♦odis, cegue♦a, arro♦egat
 b) caber, caldre  b) lú♦ida, dipo♦itari, e♦altava
 c) jeure, coure  c) pa♦at, co♦es, u♦uari
 d) concebir, poguer  d) a♦aborir, pa♦ió, a♦ajava
4 Són perífrasis verbals: 10 La sèrie en què totes les paraules són formes
 a) has de trobar de la varietat baleàrica és:
 b) m’haguessin descobert  a) llog, sesta, record
 c) podia sentir  b) llatines, tudar, som
 d) havia volgut ser  c) guster, malifeta, parli
 d) melodiejar, migdia, compre
5 Són sinònims de lúcida:
Redacció
 a) clarivident, comprensiva, intel·ligent
 b) perspicaç, llesta, rebel Relata, amb unes 150 paraules, una experiència
 c) desperta, clarivident, elegant personal relacionada amb el fet de llegir, de la qual
 d) sagaç, ardit, mòdic hagis estat protagonista o bé només observador. Prova.

77 Comprova-ho.
Atreveix-t’hi.
1. d)
2. a)
3. a), d)
4. a), c), d)
5. a)
6. a)
7. a)
8. a)
9. d)
10. a)
Redacció
Resposta oberta.
25
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 25 15/02/17 12:37

Entrevista a una lingüista Oficis de llengua
computacional.
En primer lloc, caldria llegir Em dic Anna

el text en veu alta parant i soc lingüista
esment especialment a Quina feina t’ha agradat fer? O en quin pro-
computacional. jecte has col·laborat que t’hagi agradat?
l’explicació que dona
l’entrevistada sobre M’ha agradat molt participar en la publicació
l’adjectiu «computacional», d’una edició en català d’un diari que fins fa
per aclarir exactament de poc només sortia en castellà. El projecte va
consistir a anar a la redacció del diari i tre-
què tracta la seva feina. ballar al costat de l’equip d’editors, que són
L’entrevistada diu que ha els que revisen les notícies que han escrit els
treballat en l’edició digital periodistes, i preparar el traductor automàtic
en català d’un diari que es Què i on has estudiat? per als seus tipus de textos i d’especificitats, i
també ensenyar-los a fer-lo servir.
feia en castellà, i comenta Vaig estudiar Filologia Catalana a la Universi-
situacions còmiques de les tat Autònoma de Barcelona i em vaig especi- Va ser molt divertit veure com funciona un di-
traduccions automàtiques. alitzar en lingüística general i sintaxi. Després ari per dins, les presses que tenen per tot, la
vaig fer un màster de Lingüística Computaci- quantitat de periodistes diferents que hi ha.
¿Poden aportar-ne, els Vaig aprendre moltes coses.
onal a la Universitat de Barcelona.
aprenents? (Exemples: un
En què consisteix la teva feina? Explica alguna anècdota divertida o curiosa
somiatruites – un de la feina que fas.
sueñatortillas; levantar La meva feina consisteix a programar traduc-
tors automàtics. Un traductor automàtic és un Moltes vegades la màquina fa traduccions que
ampollas – aixecar ens fan riure, sobretot amb els noms propis o
programa d’ordinador que permet traduir tex-
ampolles; ara li fan el tos escrits d’una llengua a una altra. Els lingüis- les frases fetes. Per exemple, de castellà a català,
mànec – ahora le fabrican tes computacionals ens ocupem de programar Leo Messi podria sortir traduït com a «Llegeixo
el mango, etc.) També aquest traductor, és a dir, de fer les regles sin- Messi», o irse de picos pardos, com a «anar-se’n
podem treballar a la classe tàctiques que construeixin l’arbre d’anàlisi de de becs bruns». I del català al castellà, ens pot
les frases d’aquest text, com els arbres que ens aparèixer «hacer el melocotón» (de fer el prés-
amb l’edició en català i en sec) o el «Pep Hucha» (de Pep Guardiola). Tro-
fan fer a l’escola o a l’institut, però en llenguat-
castellà d’un mateix diari, i ge de màquina. I un cop tenim aquest arbre, bar la solució d’aquestes coses forma part de
comparar les traduccions el transformem en la frase traduïda. També ens l’atractiu d’aquesta feina.
de titulars o d’algun article ocupem de preparar els diccionaris monolin- Com et sembla que contribueix el teu ofici
curt, amb l’objectiu de gües i bilingües que la màquina consulta al a la societat?
moment de fer la traducció.
detectar-hi curiositats, En un món com el nostre, on estem contínu-
potser errors o Quant de temps fa que et dediques a això? ament connectats a Internet i amb molta in-
imprecisions... Fa més de vint anys que treballo programant formació a l’abast que volem entendre a l’ins-
traductors automàtics. Primer vaig començar tant, és important tenir traductors automàtics
L’entrevistada té una opinió fent un traductor automàtic pioner de l’an- que ens permetin entendre textos escrits en
sobre la contribució social glès al català, i a partir d’aquí he participat en llengües que no coneixem.
de la seva feina. ¿La molts altres, de moltes llengües diferents. Els
comparteixen, els últims que hem fet són del castellà al basc i de
aprenents? ¿Poden anar l’anglès al basc i viceversa.
més enllà? (Descobrir el
funcionament de les
llengües a partir de la
comparació, poder accedir
a llengües desconegudes,
per exemple.) 78
• Llegir.

• Comprendre.

• Inferir.

• Reflexionar.

26
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 26 15/02/17 12:37

Solucions del bloc
d’activitats
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 27 15/02/17 12:37

9166 Guia CAT4 03_2017.indd 28 15/02/17 12:37
Unitat 3
5. Perdoni’m que li faci furgar en aquests records, però no
Morfosintaxi ho podia fer d’altra manera. Un cineasta belga va filmar
una part d’aquesta escena.
M’adreçà un somriure; amb un fort sentiment d’angoixa,
1. a) posse – ïen em va venir al cap que es tractava del seu primer somriu-
b) disseny – o re de vint-i-dos anys ençà.
c) oi – ria El seu marit no fou pas mort per casualitat. És evident
d) creu – àvem que el seu assassí obeïa un pla precís, que tenia la des-
cripció de la víctima. La pel·lícula belga és alliçonadora en
e) confongu – éssiu aquest sentit. [...]
f ) an – àrem No, ja li ho he dit. A part d’aquests retards, aquestes
g) lleg – íeu anades al cinema si me’l crec a vostè, no veig res de
misteriós en la vida del meu marit. En Roger no va abor-
2. a) transmetés: 3a persona singular de l’imperfet de sub- dar mai aquests temes a casa. Parlàvem d’història de la
juntiu, verb transmetre. literatura. L’Edat Mitjana l’apassionava molt i es relaxava
escrivint una mena de monografia sobre la seva ciutat
b) reberes: 2a persona singular del passat simple, verb
natal, Drancy. Estimava molt i molt els seus pares, que
rebre.
continuen vivint allí.
c) infongui: 1a o 3a persona singular del present del sub-
juntiu, verb infondre. 6. Respostes possibles:
d) excloíeu: 2a persona plural de l’imperfet d’indicatiu, a) complaïa, complaïes
verb excloure. b) naixem, naixerà
e) abatran: 3a persona plural del futur simple, verb abatre. c) trec, treia
d) tossia, tossís
f ) hagi elaborat: 1a o 3a persona singular del perfet de
e) surten, surt
subjuntiu, verb elaborar.
g) hagués donat: 1a o 3a persona singular del plusquam- 7. construïm, obeïa, escrivís, vacil·laré, omès, estenguéssiu,
perfet de subjuntiu, verb donar. desmaïn, creï, jaguéssim, batríem, copiïn
h) havien cregut: 3a persona plural del plusquamperfet
d’indicatiu, verb creure. 8. a) collirem f ) Recull
b) escup g) puguem
3.
Present Present de c) descosit, cosiràs h) Escull
Imperatiu
d’indicatiu subjuntiu
d) sortirem i) Sortiu
collir reduir grunyir patir sentir assentir e) surt j) recollir
cullo redueixo grunyo pateixo sento assenteixo
9. Infinitiu Gerundi Participi
culls redueixes grunys pateixes sents assenteixes
interrompre interrompent interromput
cull redueix gruny pateix sent assenteix
valer / valdre valent valgut
collim reduïm grunyim patim sentim assentim coure coent cuit / cogut
colliu reduïu grunyiu patiu sentiu assentiu excloure excloent exclòs
cullen redueixen grunyen pateixen senten assenteixen emetre emetent emès
lluir lluint lluït
4. Cap al tard, l’autòpsia ja havia confirmat que la mort ha-
trair traint traït
via estat produïda per una sobredosi de digital amb la
consegüent paralització cardíaca. També s’havia ratificat incloure incloent inclòs
l’hora dels voltants de les deu. Pel que fa als hematomes estrènyer estrenyent estret
de la infortunada, el dictamen no assenyalava evidències
de mals tractes, i més aviat els atribuïa a cops que jeure / jaure jaient jagut
s’hauria pogut donar ella mateixa en l’estat de confusió compondre component compost
que sol acompanyar aquella mena de deliris. Aquesta in-
pertànyer pertanyent pertangut / pertanyut
terpretació també explicaria que el desordre i la trenca-
dissa tan sols afectessin les coses que podien estar més romandre romanent romàs
a mà, i no hi hagués mostres de l’escorcoll propi d’un
moldre molent molt
robatori.
Bé, ja lligava, en Robert tenia fàcil accés tant als diners cabre/caber cabent cabut
com a subministrar la sobredosi amb tota naturalitat. I a
més, era com si hagués desaparegut del mapa... ja era 10. Les formes verbals d’infinitiu, gerundi, futur i condicional
fosc quan l’Esteban Segura tornà a la casa. dels verbs de la 3a conjugació no porten mai dièresi.
29
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 29 15/02/17 12:37

11. Present de Imperfet de
Present d’indicatiu
Infinitiu subjuntiu subjuntiu Passat simple (tu) Participi
(jo)
(nosaltres) (vosaltres)
vendre venc venguem venguéssiu vengueres venut
caure caic caiguem caiguéssiu caigueres caigut
conèixer conec coneguem coneguéssiu conegueres conegut
beure bec beguem beguéssiu begueres begut
cloure cloc cloguem cloguéssiu clogueres clos
fondre fonc fonguem fonguéssiu fongueres fos
12. a) Pugeu les cadires a la sala de dalt quan acabin les d) Ompliu el càntir i dissoleu-hi una mica de sucre.
classes. e) La policia va aturar el conductor del camió i tot se-
b) Empleneu les caselles amb bolígraf i lletra clara. guit li va demanar que fes la prova de l’alcoholèmia.
c) No mengeu a les aules. f ) Els adolescents no conceben que els adults els pu-
guem enganyar.
13. coure: cou, cogui, coguem, coeu, coguin g) Traieu aquestes andròmines del garatge i després ja
conèixer: coneix, conegui, coneguem, coneixeu, cone- podreu fer el que vulgueu.
guin
beure: beu, begui, beguem, beveu, beguin 18. El perfet (m’he llevat, han nascut) indica accions que han
començat en el passat i que duren fins al present, o que la
seva terminació està dins el període de l’enunciació (avui,
14. a) Fes el ximple. aquest mes, enguany, o alguna vegada amb efectes en el
b) No us begueu el xarop rondinant. present). En canvi, el passat perifràstic (vaig arribar, va néi-
c) No ens traguem les sabates, que no són plenes de xer) indica accions ja finalitzades (ahir, el mes passat, l’any
fang. passat, o fa temps i ja sense efectes en el present).
d) No reconeguis la culpa i tot serà més difícil.
e) No segueu al primer banc.
Racó de repàs
f ) No coguis les mongetes del ganxet.
g) No rigueu fort!
1. A can Benavent, l’any cinquanta va començar com un
silenciós compàs d’espera de la vida i de la mort. Sense
15. a) No calia que li fessin la gara-gara. un pare que vetllés pel patrimoni i sense un germà que li
b) Anava a dir-ho quan he tingut un atac de pànic. fes la guitza, en Pau Benavent es podia esplaiar amb
c) No sabem si deu estar fent el que li vam aconsellar. l’embriaguesa de qui ho té tot a les mans. Podia pujar al
mirador i comptar les rengleres d’ametllers, mentre
d) He de regar les plantes de la veïna perquè no hi és.
s’afigurava enllestint els tractes amb llogaters, parcers i
e) Devien tenir molts nervis, perquè no han parat de masovers, i després, quan ja estava segur que la hisenda
mossegar-se les ungles. prosperaria sense la seva mirada, es veia parlant amb en
Delfí Barbat per encomanar-li els interessos a la Borsa i
16. a) Correcte. per donar-li les darreres instruccions necessàries per
mantenir la clientela del despatx, que el noi ja és espavi-
b) La motocicleta es va estimbar pel penya-segat i es
lat, però sempre haurà de tenir algú al damunt que li digui
va incendiar tot seguit.
per on s’ha d’anar. I no hi fa res, jo ja et trucaré cada set
c) Correcte. mana, i els més pesats que s’esperin, que de tant en tant
d) El presumpte atracador va fugir corrents i el va dete- ja faré una escapada. I en Delfí li diria amén, sempre amb
nir un vianant del barri. el posat de bon jan, i ell agafaria el tren de París. Però
e) Correcte. abans d’arribar-hi premia la clau d’alarma i aturava el tren
en sec. Ja no valia la pena de somiar París.
f ) Correcte.
g) Li van injectar un calmant que el va tranquil·litzar 2. agradava: abellia, plaïa
profundament. sortia: anava
h) El funàmbul va caure de la corda i es va trencar un brollador: sortidor, font, deu
peu. amagaven: tapaven
i ) L’alcalde va aparèixer al balcó de l’ajuntament i fràgil: dèbil
tothom el va insultar. vànova: cobrellit
eixia: sortia
desfeia: desapareixia
17. a) Vam poder sortir de l’habitatge abans que els bom-
de seguida: aviat
bers el destruïssin.
tel: capa
b) Encara que m’ho demanis no els admetré si no els degotaven: regalimaven
conec. a poc a poc: lentament
c) No hi ha res a fer, continua volent que li facis cas. se’ls tornés: esdevingués
30
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 30 15/02/17 12:37

va originar un escàndol que va portar l’autora a refu-
Taller de producció giar-se sempre més sota el pseudònim de Víctor Cata-
là (així es deia el protagonista d’una novel·la seva in-
acabada).
1. a) Enamorament, dependència, dolor, enyorança, deses-
per... Quan el jurat va obrir la plica i va comprovar que l’obra
havia estat escrita per una dona, es va escandalitzar. El
b) Resposta orientativa: text no va ser llegit, ni l’autora va recollir el premi. No
No sabia deixar-lo!... Me semblava podien entendre que una escriptora de casa bona ha-
que per sempre, en anar-me’n, el perdria... gués escrit un relat que glossava com una mare que
tan llarg un jorn de sol a sol se’m feia sens ell... havia matat el seu fill n’expliqués el perquè. L’obra ata-
cava la moral de l’època.
Vint-i-quatre hores sense besos!...
vint-i-quatre hores sens sentir sa galta 3. Resposta orientativa:
entre mos pits enclotar-se, dolça, Són dues dones fortes que han patit una situació injusta.
i ses parpelles no aclucar amb mos llavis!... Són dos testimonis de reivindicació. Totes dues parlen de
... relacions amoroses frustrades, relacionades amb situa-
que ell valia molt més que els altres homes, cions socials de discriminació envers la dona i la moral
rígida i hipòcrita del segle xix.
i era ardit i valent que dava enveja,
i caçava millor que el gran de casa, 4. a) Les festes majors dels pobles.
i ballava amb més aire que cap jove b) Pregó, gegants, sardanes, focs artificials...
de cinc hores o sis a la rodona... c) De vegades no és clar el lloc d’un acte. Hi ha competi-
c) Canvis d’entonació, frases inacabades, percepció molt cions per aconseguir un bon lloc. Excés de gent. A al-
subjectiva o negació d’alguns fets. guns artistes els demanen sempre la mateixa cançó.
d) Resposta oberta. Serien adequats: braços oberts, Els focs artificials tenen alguns riscos i sempre acaben
abraçar-se a si mateixa, agafar-se el cap, doblegar el igual.
cos endavant...
e) Resposta oberta. Seria adequat: Una sala sòrdida, ha- 5. Resposta orientativa:
bitació d’una clínica, amb pocs mobles... En comú: una persona actua sola a l’escenari, molta im-
portància de la veu i dels gestos... Diferències: al monòleg
2. a) Resposta oberta. Caldria destacar: dades biogràfiques dramàtic un actor representa un personatge; al monòleg
bàsiques, ús del pseudònim, entorn rural en què vivia, humorístic l’actor sol ser ell mateix, el públic el sol conèi-
activitat literària, gèneres que va conrear, obres princi- xer. Al monòleg dramàtic no sol haver-hi interpel·lacions
pals... al públic, molt habituals en els monòlegs còmics, que
b) Caterina Albert va guanyar els Jocs Florals d’Olot del també són –aparentment– més espontanis.
1898 amb el monòleg en vers La infanticida i amb el
poema «Lo llibre nou». L’autoria femenina del monòleg 6. Resposta oberta.
31
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 31 15/02/17 12:37

9166 Guia CAT4 03_2017.indd 32 15/02/17 12:37
Fitxes
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 33 15/02/17 12:37

9166 Guia CAT4 03_2017.indd 34 15/02/17 12:37
Nom Curs Data
u A la vida hi ha moments feliços i moments més difícils de passar, sobretot quan es viu en situació de guerra
i de penúria econòmica en un país d’hiverns freds. Has pensat mai com reaccionaries si haguessis de mar-
xar del teu país i viure en unes condicions extremes? Molt sovint escriure és un refugi per sobreviure, com li
passa a la protagonista del fragment següent. Posa’t a la seva pell i valora què ha de fer per sobreviure a un
hivern fred.
L’agulla daurada
Aquell hivern, la neu arribà d’hora a Leningrad. Els primers borrallons van caure el 14 d’octubre de 1941
i el 31 ja hi havia un gruix de deu centímetres. Els ciutadans per primera vegada no s’alegraven en veure el
gebre a la matinada. A finals de setembre s’havien exhaurit el carbó i el petroli dels magatzems. En algunes
zones, la temperatura arribà a quaranta graus sota zero. Grups de nois i noies van marxar als boscos del
voltant per tallar la llenya dels arbres. Amb les mans enterques i els rostres congelats, s’enfrontaven a les in-
clemències del temps, al fred ardent i a les bombes dels alemanys. Encara avui els cossos de molts d’ells jeuen
enterrats en aquells boscos. Però no talaren ni un sol arbre dels parcs i jardins que creixen des que es fundà
Leningrad. I comença un fet dolorós: la crema de llibres.
La biblioteca –a casa hi havia molts llibres– serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura.Triàvem
i tornàvem a triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes a l’estufa. Després, velles revistes franceses de
la Illustration, i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard, els mobles. Però no ens atrevíem a llençar els llibres
de literatura i, encara menys, els clàssics. La mare, per guarir-me de la tristesa, m’ensenyà francès. Les lectu-
res em van salvar. Tot el dia m’estava sola amb els llibres i ara sé que la tradició culta és resistir. Jo tenia por
de baixar al soterrani quan bombardejaven i m’arrapava a un llibre mentre sentia els espetecs i xiulets
damunt meu.
L’Alexandra Koss tenia vuit anys quan, un dia, la mare li va fer un regal. Entre la paperassa que havien
salvat del foc hi havia un vell llibre, relligat de pell i amb il·lustracions al carbó. Era un Quixot en francès,
una versió íntegra que havien llegit els avis i els besavis. El va llegir i va començar a entendre les darreres
raons de la resistència al bloqueig. Les aventures del cavaller de la Manxa es convertiren en la seva mitologia
infantil. Tots els soldats que anaven i venien del front eren esprimatxats i valents, austers i estirats, d’una
moralitat absoluta, despullada de tota convenció. Com Puixkin, com Maiaiovski, com Dostoievski,
l’Alexandra trobava en el Quixot les raons d’un món irracional i absurd, les claus per a entendre què signi-
ficava un setge en una ciutat moderna. Tots els soldats eren el Quixot. No hi podia haver cap altre model
literari que es vinculés tan estretament amb la realitat russa. Puixkin havia dit que Brutus o Pèricles, trans-
portats a Rússia, es convertirien en simples fatxendes. Però el Quixot, no. Al Quixot s’encaraven el món
ideal i el món real, de la mateixa manera que dins la nena Alexandra convivien el món de les bombes que
mataven i el món de l’hipopòtam [imaginari] que regalava pomes. Don Quixot era, segons la famosa frase
de Coleridge, «la personificació de la raó i del sentit moral despullats de tot judici i comprensió». I és així
com la seva mare salvà l’Alexandra de morir de tristesa.
Montserrat Roig, L’agulla daurada (1985)
1. Escriu per a cadascun dels mots següents un terme que pugui funcionar com a un sinònim en el text.
a) enterques
b) m’arrapava
c) fatxendes
d) s’encaraven
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 35 15/02/17 12:37

2. Explica què vol dir la protagonista quan diu: «... Les lectures em van salvar...». La van salvar de la mort física,
de la mort emocional? Explica quines adversitats va haver de superar i quin paper hi van tenir les lectures.
3. Redacta, en unes 200 paraules, alguna situació adversa que hagis viscut tu o algú altre i què heu fet per
superar-la.
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 36 15/02/17 12:37

Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Omple els espais buits amb les formes adequades dels verbs que hi ha entre parèntesis.
a) Als meus pares no els agrada que jo jugant a futbol. (continuar)

b) Apaga el mòbil quan la pel·lícula. (començar)
c) Han demanat als jutges que el judici. (iniciar)
d) Per la Festa Major els ciutadans domassos als balcons. (penjar)
e) El mes que ve el nostre primer fill. (néixer)
f ) A partir d’avui els gossos sobre un coixí. (jeure)
g) He estat tot el dia la pols dels prestatges. (treure)
h) Si els nens , dona’ls aigua. (tossir)
i ) Seria feliç si el meu germà . (aprovar)
j ) Si venir, aniríem al cinema. (voler)
2. Completa les oracions següents amb les formes del present d’indicatiu que hi corresponguin. En acabat, fes
una llista amb els verbs que són incoatius i una altra amb els que no ho són.
aplaudir, vestir, escollir, reunir, oferir, concedir, consentir, morir, bullir, recollir
a) Tothom al final del concert.
b) Els joves músics un concert a Girona.
c) Les autoritats municipals no aldarulls al carrer.
d) Els pobles es de gala per la Festa Major.
e) Els regidors es a la sala de Plens.
f ) Tots els porcs en bolcar el camió.
g) Els professors els exercicis al final de la classe.
h) Els ciutadans els representants polítics.
i ) La bibliotecària el guardó al lector més assidu.
j ) L’aigua a 100 ºC.
3. Escriu en afirmatiu aquestes instruccions:

a) No cogueu la verdura!
b) No dugueu els plats!
c) No encengueu foc!
d) No escrigueu manifestos!
e) No vingueu de pressa!
f ) No mogueu les taules!
g) No segueu al llit!
h) No cregueu en fantasmes!
i) No tragueu el cap per la finestra!
j) No rigueu!
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 37 15/02/17 12:37

4. Completa la graella següent amb les formes no personals dels verbs:
Infinitiu Participi Gerundi

fondre
estret
empenyent
volgut
coure
imprimint
tret
responent
resoldre
combatent
5. Reescriu les oracions següents substituint el verb per la perífrasi d’obligació corresponent i en la forma que
s’hi indica:
haver + infinitiu
a) Ves a comprar el pa!
b) Demà llegiràs el manifest.
caldre + infinitiu
c) Beveu sucs naturals!
d) Feu exercici!
caldre + oració
e) Demà no vindrem a guarnir el carrer.
f ) A l’estiu escriuràs una postal a les àvies.
6. Completa les oracions següents substituint el verb subratllat per les perífrasis que s’indiquen en cada cas:
deure + infinitiu
a) La Berta ha arribat tard. S’ha adormit.
La Berta ha arribat tard. .
poder + infinitiu
b) Com que ha sortit de l’hospital està molt content!
Com que ha sortit de l’hospital molt content!
estar + gerundi
c) Els darrers dos anys he treballat molt!
Els darrers dos anys molt!
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 38 15/02/17 12:37

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Conjuga el que s’indica en cada cas.

a) 1a persona del singular del present d’indicatiu de conèixer:
b) 1a persona del plural del present d’indicatiu de trair:
c) 3a persona del plural del condicional simple de treure:
d) 2a persona del singular de l’imperatiu d’esprémer:
e) 3a persona del singular del present d’indicatiu de concebre:
f ) 3a persona del singular del present d’indicatiu de bullir:
g) 3a persona del plural de l’imperfet d’indicatiu de tossir:
h) 3a persona del singular del present d’indicatiu d’obrir:
i) 2a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu de conduir:
2. Omple els espais buits amb la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis.
a) Ahir la Carla encara el guió de la sèrie. (traduir)
b) Si estens la roba al balcó pot ser que els veïns et . (denunciar)
c) Podries venir de vacances si a final de mes al país. (estar)
d) Tant de bo que vosaltres fer-ho aquesta setmana. (poder)
e) Me’n vaig a una altra sala perquè aquí no hi tots. (cabre)
f ) mantega a la paella i no la amb la margarina! (fon-
dre, confondre)
g) La traca de Festa Major sempre fa un soroll que per tot el carrer. (retrunyir)
h) Per esterilitzar cal que la llet . (bullir)
i ) Està trist perquè que no se’n sortirà. (pressentir)
j ) Maria, , , i
la galleda! (córrer, venir, obrir, omplir)
3. Omple els buits de les oracions següents amb la forma verbal adequada dels verbs entre parèntesis:
a) No cal que a la Sònia que no us el que li demaneu.
(retreure, consentir)
b) Així que sentiu el primer petard les metxes, però no
la traca. (encendre, encendre)
c) El pati de l’escola és de tots: -lo net! (mantenir)
d) Si aquí a l’agost aniríem a la platja. (estar)
e) Noies, -me a mi, no tot el que es diu pel poble.
(creure, creure)
f ) Quan hi ha partit jo de casa! (desaparèixer)
g) Penseu-hi, a l’estiu molta aigua, però no us la
gelada! (beure, beure)
h) L’Ajuntament aquesta setmana l’arbre de Nadal. (treure)
i) La setmana vinent els organitzadors el veredicte del concurs. (emetre)
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 39 15/02/17 12:37

4. Completa les oracions amb la perífrasi adequada, tenint present el significat i el verb que hi ha entre parèn-
tesis.
a) En l’actuació dels diables prudents. (obligació, ser)
b) Tothom es venta calor. (probabilitat, fer)
c) Se’l veu molt emocionat . (imminència, plorar)
d) La temporada vinent les finestres. (obligació, canviar)
e) L’any vinent sí que anglès. (intencionalitat, aprendre)
f ) És estrany que a la seva edat encara dels seus nets. (obligació, ocupar)
g) Si t’hi esforces la prova. (possibilitat, superar)
h) Per més que li diguis no . (reiteració, molestar)
i) Encara que sembli impossible . (temporalitat, aterrar)
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 40 15/02/17 12:37

Nom Curs Data
Descrivim un dibuix (A)

Dibuixa en el requadre la teva habitació (inclou-hi els mobles, els elements decoratius...) i descriu-la a la teva
parella perquè la reprodueixi al seu full.
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 41 15/02/17 12:37

Descrivim un dibuix (B)
Dibuixa en el requadre la teva habitació (inclou-hi els mobles, els elements decoratius...) i descriu-la a la teva
parella perquè la reprodueixi al seu full.
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 42 15/02/17 12:37

Nom Curs Data
1. Explica la diferència que hi ha entre els verbs purs i els verbs incoatius. Posa’n un exemple de cada. [2 p.]
2. Completa. [2 p.]
Els verbs de la segona conjugació jeure, treure i néixer són verbs de doble lexema. Quan la vocal d’aquests
verbs és àtona s’escriu sempre amb , quan és tònica amb .
Escriu una oració amb cada verb en què es vegi l’ús del doble lexema:
a) jeure:
b) treure:
c) néixer:
3. Escriu la 1a i la 3a persona del plural dels verbs següents: [2 p.]
Present d’indicatiu Present de subjuntiu

1a pl.
sortir
3a pl.
1a pl.
tossir
3a pl.
1a pl.
cosir
3a pl.
1a pl.
collir
3a pl.
1a pl.
escopir
3a pl.
4. Completa. [ 2 p.]
En les instruccions o ordres s’utilitza l’ , en canvi en les prohibicions el
.
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 43 15/02/17 12:37

5. Digues quina idea expressen les perífrasis de les següents oracions: [2 p.]
obligació, possibilitat, imminència, temporalitat, durada, probabilitat
a) No podem venir.
b) Deu estar malalta.
c) Ara em poso a la feina.
d) Acabo d’arribar.
e) Els veïns continuen discutint.
f ) Cal que ens afanyem.
6. Explica què és un monòleg teatral i de quins tipus pot ser: monòleg tècnic, monòleg líric i monòleg de re-
flexió. [4 p.]
7. Escriu un monòleg a partir de l’acotació següent: [6 p.]

És la tarda d’un dia gris d’hivern. En un racó d’un bar hi ha un home jove amb un got a la mà. Es mira el líquid
transparent i segueix amb el dit el recorregut de les bombolletes. S’adreça al cambrer, que se l’escolta sen-
se dir res mentre va eixugant les copes de la pica.
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 44 15/02/17 12:37

Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Els verbs irregulars: 6. Les ordres i prohibicions s’expressen:

a) Tenen diverses maneres de conjugar-se. a) En imperatiu.
b) Es conjuguen de manera diferent del model. b) En imperatiu i present de subjuntiu respecti-
c) Són diferents en el morfema. vament.
c) En present de subjuntiu i en imperatiu res-
2. Les irregularitats verbals poden ser: pectivament.
a) Només ortogràfiques.
b) En el lexema i el morfema. 7. Són perífrasis d’obligació:
c) Només en el morfema. a) haver de + infinitiu, tenir que + infinitiu.
b) haver de + infinitiu, deure + infinitiu, tenir de
3. Els verbs incoatius: + infinitiu.
a) Són irregulars. c) haver de + infinitiu, caldre + infinitiu, haver-se
b) Incorporen l’increment -eix en algunes for- de + infinitiu
mes.
c) Corresponen a la 2a conjugació. 8. Les intervencions d’un sol personatge poden ser:
a) Soliloqui, monòleg i monòleg tècnic.
4. Els infinitius acaben en: b) Soliloqui, monòleg i monòleg interior.
a) -ar, -er, -ir. c) Monòleg tècnic, monòleg líric i monòleg de
b) -ar, -er/-guer, ir/-guir. reflexió.
c) -ar, -er/-re, -ir.
9. Un monòleg interior és una:
5. Els verbs velars: a) Obra dramàtica d’un sol personatge.
a) Canvien la -c del present per una -gu en al- b) Intervenció que reflecteix el pensament d’un
tres formes. personatge.
b) Incorporen -guer en les formes impersonals. c) Intervenció en què un personatge parla de si
c) Són tots de la 2a conjugació. mateix.
Dictat
Mentrestant, l’Adela havia sortit de puntetes de la cuina, per dirigir-se cap a la seva cambra. Encara es trobava sota
els efectes de l’abraçada recent, sentia la torbació de l’imprevist. Es va asseure davant del tocador i es contemplà en
el mirall. No hi podia fer més: es considerava atractiva; l’estrany era que el seu marit no se n’adonés sovint. El nou
pentinat l’afavoria i el tint del cabell ressaltava el color de la seva pell, el qual –sense deixar-se dur per la passió– era
indiscutiblement clar. Un somni d’antigues primaveres va elevar-la per damunt del present i començà a pintar-se
els llavis, es dibuixà el contorn de les celles i s’enfosquí els ulls, les comissures dels quals es va allargar amb un llapis
cosmètic. Enduta per una aura, cavalcant una boira, es va canviar el vestit i es posà el millor que tenia.
Pere Calders, L’ombra de l’atzavara (1964)
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 45 15/02/17 12:37

DICTAT. Comprova-ho
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 46 15/02/17 12:37

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Els verbs irregulars presenten modificacions res- 6. Són correctes totes les formes d’infinitiu de la sè-
pecte del model: rie:
a) Al lexema. a) volguer, sapiguer, viure, poguer
b) Al morfema. b) voler, saber, viure, poder
c) Al lexema i al morfema. c) volguer, saber, viure, poder
2. En els verbs acabats en consonant + iar com estu- 7. El gerundi en Va caure per les escales trencant-se
diar la síl·laba tònica de les persones del singular i la cama:
de la 3a persona del plural dels presents és: a) És correcte.
a) La i de la segona: estudio. b) És incorrecte.
b) La u de la tercera: estudio. c) És col·loquial.
c) És indiferent.
8. La perífrasi deure + ser a l’oració Deuen ser aquí
3. Els verbs de la 3a conjugació es classifiquen en: expressa:
a) Purs i impurs. a) Obligatorietat.
b) Purs i incoatius. b) Imminència.
c) Purs, impurs i incoatius. c) Probabilitat.
4. El participi del verb coure és: 9. Un soliloqui és:

a) Cuit (contrari de cru) i cogut (derivat de coïssor). a) Una obra dramàtica basada en un sol actor
b) Només cuit. que interpreta un personatge.
c) Cuit i cogut indistintament. b) Un discurs d’un sol personatge sense inter-
locutors ni testimonis.
5. Els infinitius combatre, abatre, i concloure: c) Una exposició del pensament d’un personat-
a) Poden ser també combatir, abatir i concluir. ge.
b) No són vàlides.
c) Són irregulars.
Dictat
Mentre tenim els nostres pitjors malsons, un gos que borda en alguna banda o el motor d’una nevera que s’engega ens
asseguren que aviat ens despertarem i tornarem a la vida real. Sense adonar-me’n, jo me les havia manegat per sentir
aquesta mateixa promesa en els xiscles i els brams dels nois de fora.
Ara em sonaven diferent. Aquell eixelebrament de les seves veus definia la distància que s’havia obert entre nosaltres.
Aquell devessall fàcil d’alegria ja em semblava impossiblement remot, ja no era la vida real amb la qual toparia quan
em despertés cada matí, sinó un somni que s’esvania.
Tenia la camisa ben xopa. Podia notar la pudor que feia. Em vaig aixecar i vaig voltar amunt i avall pel despatx, vaig
mirar cegament els títols dels llibres de les prestatgeries, i llavors vaig veure dos exemplars del diari de l’institut al da-
munt de l’escriptori.
Tobias Wolff, La vella escola (2003)
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 47 15/02/17 12:37

9166 Guia CAT4 03_2017.indd 48 15/02/17 12:37

Solucions
de les fitxes
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 49 15/02/17 12:37

9166 Guia CAT4 03_2017.indd 50 15/02/17 12:37
Unitat 3
5. a) Has d’anar a comprar el pa.
Comprensió i expressió b) Demà has de llegir el manifest.
c) Cal beure sucs naturals.
1. a) encarcarades, rígides d) Cal fer exercici.
b) m’agafava, m’aferrava, m’enganxava, em refugiava e) Demà no cal que vinguem a guarnir el carrer.
c) cregut, altiu, orgullós, presumptuós, superbiós f ) A l’estiu cal que escriguis una postal a les àvies.
d) s’enfrontaven, es contraposaven
6. a) Es deu haver adormit
2. Les lectures salven la protagonista en un sentit espiritual b) pot estar
i emocional. Així com la casa o el soterrani són el refugi
c) he estat treballant
físic, les lectures esdevenen el refugi emocional i mental.
Els llibres li donen «les raons d’un món irracional i ab-
surd», les claus per entendre què passa al seu voltant i
Morfosintaxi. Atreveix-t’hi
què «era un setge en una ciutat moderna». En concret, és
en el Quixot on troba el paral·lelisme: tant per la protago-
nista com pel personatge el món ideal ha d’existir neces- 1. a) conec d) esprem g) tossien
sàriament per sobreviure (sobretot emocionalment) en el b) traïm e) concep h) obre
món real. Aquests dos mons s’encaren, per tant, i con-
c) trauríem f ) bull i) conduïssis
viuen. En el cas de l’Alexandra, les lectures la salven
d’aquesta realitat ferotge i cruel, de la por als bombarde-
2. a) traduïa f ) foneu, confongueu
jos, de morir de tristesa.
b) denunciïn g) retruny
3. Resposta oberta. c) estiguessis h) bulli
d) poguéssiu i) pressent
e) cabem j) corre, vine, obre, omple
3. a) retragueu, consent
1. a) continuï f ) jauran b) enceneu, no encengueu
b) comenci g) traient c) mantinguem
c) iniciïn h) tussen d) estiguéssim / estiguéssiu
d) pengen i) aprovés e) creieu, no cregueu
e) naixerà j) volguéssiu f ) desaparec
g) beveu, no begueu
2. Incoatius: a) aplaudeix, b) ofereixen, d) vesteixen, e) reu- h) traurà
neixen, i ) concedeix
i) emetran
No incoatius: c) consenten, f ) moren, g) recullen, h) escu-
llen, j) bull 4. a) heu de ser, cal ser e) vull aprendre
b) deu fer f ) s’hagi d’ocupar
3. a) coeu f ) moveu
c) està a punt de plorar g) podràs superar
b) dueu g) seieu
d) hem de canviar, cal can- h) deixa de molestar
c) enceneu h) creieu
viar i) acabem d’aterrar
d) escriviu i) traieu
e) veniu j) rieu
Activitat oral
4. Infinitiu Participi Gerundi
fondre fos fonent
Resposta oberta.
estrènyer estret estrenyent
empènyer empès empenyent
voler volgut volent
coure cuit coent Prova
imprimir imprès imprimint
treure / traure tret traient 1. Els verbs de la tercera conjugació poden ser purs o incoa-
respondre respost responent tius. Els purs afegeixen a l’arrel terminacions (morfemes
resoldre resolt resolent gramaticals) com: -o, -eu, -em, -a... Dormo vuit hores ca-
combatre combatut combatent da dia.
51
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 51 15/02/17 12:37

Els verbs incoatius són els que, entre l’arrel i la termina- c) imminència
ció, afegeixen l’increment -eix en les tres persones del d) temporalitat
singular i a la tercera del plural del present d’indicatiu,
e) durada
present de subjuntiu i l’imperatiu. El cambrer serveix les
copes. f ) obligació
Hi ha alguns verbs que accepten ambdues flexions (pura
i incoativa): menteixo / mento...
Un monòleg teatral és el discurs d’un dels personatges
2. Els verbs de la segona conjugació jeure, treure i néixer són de l’obra mitjançant el qual exposa en veu alta els seus
verbs de doble lexema. Quan la vocal d’aquests verbs és pensaments, sense un interlocutor explícit.
àtona s’escriu sempre amb a; quan és tònica, amb e. El monòleg tècnic és una narració d’esdeveniments pas-
Respostes possibles: sats o d’esdeveniments que no es volen presentar direc-
tament. Per exemple: els monòlegs que donen entrada al
a) El gos jeu al seu llit. teatre.
Nosaltres jaiem al sofà. El monòleg líric i el de reflexió són monòlegs que recita
b) Ha tret les sabates del menjador. un personatge generalment dramàtic. Mitjançant el dis-
Traurem les males herbes del jardí. curs verbalitza els seus sentiments i reflexions, allò que
c) Ningú no neix ensenyat pateix o allò que es planteja. De vegades és difícil distingir
si un monòleg és líric o de reflexió.
El meu cosí ja ha nascut.
7. Resposta oberta.
3. Present Present de
d’indicatiu subjuntiu
1a pl. sortim sortim Avalua’t i dictat. Comprova-ho
sortir
3a pl. surten surtin
1a pl. tossim tossim 1. b) 4. c) 7. c)
tossir
3a pl. tussen tussin
2. b) 5. a) 8. b)
1a pl. cosim cosim
cosir
3a pl. cusen cusin
3. b) 6. b) 9. b)
1a pl. collim collim
collir
3a pl. cullen cullin
1a pl. escopim escopim
escopir
3a pl. escupen escupin
Avalua’t i dictat. Atreveix-t’hi
4. En les instruccions o ordres s’utilitza l’imperatiu; en can- 1. c) 4. a) 7. b)

vi, en les prohibicions, el present de subjuntiu.
2. a) 5. a) 8. c)
5. a) possibilitat
b) probabilitat 3. b) 6. b) 9. b)
Bibliografia
Calders, Pere. L’ombra de l’atzavara. Barcelona: Edicions 62 (El Balancí, 120), 1987.
Roig, Montserrat. L’agulla daurada. Barcelona: Edicions 62 (Cara i Creu, 45), 1993.
Wolff, Tobias. La vella escola. Traducció de l’anglès d’Ernest Riera. Barcelona: La Magrana (Ales Esteses, 184), 2005.
52
9166 Guia CAT4 03_2017.indd 52 15/02/17 12:37

4 ESO
unitat 4
Text actualitzat
(2016)
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 1 15/02/17 12:58

pàg. 3
loc
Solucions del b
d’activitats
pàg. 27
Fitxes
ió i expressió
Comprens
xi. Atrev eix-t’hi
M orfosinta
xi. Comprova-ho
M orfosinta
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
d ic t a t . A t reveix-t’hi
Avalua’t i
itxe s
s f
d e le
i o n s 49
o l u c à g .
S p
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 2 15/02/17 12:58

9166 Guia CAT4 04_2017.indd 3 15/02/17 12:58


consta la unitat.

espais de cerca.

• Relacionar.

• Inferir.

• Anticipar.

• Completar.

9166 Guia CAT4 04_2017.indd 4 15/02/17 12:58

En dos minuts, busca les oracions en
cada apartat i completa-les. 4
Lectura
veient com la gent
És molt complicat amb
viu al del tren, en cases construïdes
.
plàstics, amb els llits a la
unes
sos, ¿hi ha
d en ser mo lt d iver n text
po un bo
s
s d iscurso aju dar a
Però, si el s que
ge n er al
tant?
qu e no
d’un altre
gua
Oficis de llen
I la és la aplicada que s’ocupa de l’elabora-
ció de diccionaris o . Zoom
Idees
o sinta xi
M o r f Competències
bàsiques
L’oració depèn de la principal per complet; per tant,
hi ha una relació de dependència entre . Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Lectura
És molt complicat quedar-se indiferent veient com la gent viu al voltant de les vies del tren, en
cases construïdes amb plàstics, amb els llits a la intempèrie.
Però, si els discursos escrits poden ser molt diversos, hi ha unes característiques generals que
poden ajudar a distingir un bon text d’un altre que no ho és tant?
Oficis de llengua
I la lexicografia és la branca de la lexicologia aplicada que s’ocupa de l’elaboració de diccio-
naris o lèxics.
Morfosintaxi
L’oració subordinada depèn de la principal per tenir un significat complet; per tant, hi ha una
relació de dependència entre elles.
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 5 15/02/17 12:58

«Una barreja de colors inimaginables, olors fortes i somriures en totes les cares»,
«Un indret on es detecta un masclisme i un classisme intolerables», «Hi ha coses que
Impressions de l’Índia. La costen de pair», «El pitjor viatge de la meva vida»... Encara que no ho sembli,

lectura de l’entradeta pot tots aquests testimonis parlen del mateix lloc: l’Índia, el segon país més poblat
resultar suggeridora per als
del món. Són set visions del mateix país que han provocat impressions molt
aprenents: Els agradaria
visitar el país? Per què? diferents. Després de llegir-les, et motiven a anar-hi?

lectura silenciosa dels set
textos, aclarint els dubtes
Set visions de l’Índia
de lèxic que puguin sorgir.
Resulta interessant
comparar els diferents tipus
Laura Gorina
de lletra i relacionar-los
amb la llegibilitat. Tots són Pablo S. R ubio Estudiant d’arquitectura
sempre recoman
o «Taronja, vermell, violeta, groc...
Psicòleg bonic de l’Índia, són alguns dels colors que
igual de llegibles? Què els guardi un record un viatge agrad
able desfilen pel meu cap quan record
«Encara que no per qu è sig ui o l’Índia. I les olors! Quines
o pregunten. No na de contradic- olors tan fortes i diferents de
fa més o menys llegidors? anar-hi quan m’h ant. L’Índia és ple les nostres! Recordo quan vaig
ulta d’allò més xoc ència emergent amb un incre- trepitjar per primer cop el seu
sinó perquè res pot sòl i l’aire càlid i humit em va
de ser una gran però està deixan
t bufetejar. Era de nit i les mans
cions: presumeix rial i demogràfic em van començar a suar sense
econòmic, indust en unes condicion
s saber per què. La roba se’m va
ïble creixement ab oca a viu re enganxar al cos i va continuar
de persones i les intolerables, pri
n- així durant tot el viatge. Malgrat
enrere milions Món resultarien això, quan vaig descobrir dia
itants del Primer 1 i higiene (de pobresa n’hi ha a dia el que m’amagava aques
que per als hab t t país, aquesta incomoditat i
tèria de salub rita
a les zones més alguna altra van passar a segon
cipalment en ma cia que s’acumula pla. Vaig descobrir colors ini-
La increïble brutí rent. A
deixar-te indife 2 maginables, olors fortes i picant
arreu del món). tat s no pot s, somriures a totes les cares...
seves grans ciu
e es vanagloria
de la Sí, això no s’oblida. Aquells rostre
transitades de les e un paí s qu s de pell fosca demanaven
llò més xocant qu un mas- ajuda a crits, disfressats de rialles
més, resulta d’a c qu e hi gratis una mica, i mirades de complicitat.
t traspuï, per po És per això que em van atrapa
seva espiritualita .» r, perquè si ells mostraven ser
sme intolerables forts, jo també havia de ser-ho
clisme i un classi . Definiria l’Índia com un país
de contrastos. Sí, això és, de contra
stos constants i impactants.
No saps mai què t’esperarà en
travessar el carrer: si un nen
jugant amb brossa3 o el millor
hotel de la zona. Tot con-
trastos, tot barrejat i, gairebé
sempre, tot brut. Si encara no
t’has enamorat de l’Índia, et recom
ano allunyar-te de la gran
ciutat. Descobriràs com el trànsi
Elena Serra combraries queden enrere. El
t etern i les muntanyes d’es-
Ajudant de producció de TV sotragueig4 del tren et portarà
cap a palaus, boscos o platges
ria a parts iguals. Els de sorra blanca... Tu tries.»
«L’Índia té bellesa i misè
s5
als carre rs de Calc uta et fan voler tor-
moribund
ritua ls de Bena rés provoquen ad-
nar a casa. Els
miració. La tristor dels nens
morts de gana que et
Toni Lluís R eyes
ix el cor. El somriure radar vi-
demanen menjar t’enconge Actor e no em va ag
et demanen bolígrafs an els dic qu ble,
dels nens del Rajasthan que olta ge nt se sorprèn qu e se ria un viatge inoblida
«M deia qu i mil altres
valia la pena anar-hi. . Tothom em a mi mateix
per jugar et fan pensar que atjar a l’Índia em tro ba ria tar a
i meravellós, però el seu ia molt, que altra. Vaig es
El Taj Mahal és impactant que aprendr t va ser una
sitive s. La realita i a l’oest, i enlloc
i ple de corbs et retorna a la realitat. històrie s po
rd, al sud, a
l’est
viatge.
interior brut s i mig, al no per repetir el
la cons ciència regalant l’Índia un me motivés prou la-
I quan marxes, neteg es
va ig tro ba r res que em s i po ble s, i tot em semb
ta als miserables que hi poble vida. Amb
tot el que et queda a la male ts i ciutats, nviar-me la
Visitava ciuta rò no pe r ca així
del teu hotel de cinc es- ssant, sí, pe d’aguantar,
sobreviuen tot just davant va igual. Intere ria tingut pr
ou, però havia ns dies que
ectiva del turista la que una setm an a n’hau
superar l’avo
rrime nt d’u
trelles. Al final, és la persp oposar, i vaig En aquell
m’ho vaig pr es en mesos.
et permet suportar el viatg
e.» i les setman .. i
nv ertien en setmanes e, ac tiv ita ts, facilitats.
es co dinamism
ssitava vida,
moment nece ntra ri.»
bar tot el co
allà hi vaig tro
80
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 6 15/02/17 12:58

LECTURA 4
UNITAT
• Llegir.

• Relacionar.
Nacho Garcia
Ana Sánchez Enginyer industrial
• Inferir.
Biòloga • Comparar.
«El meu viatge a l’Índia va ser, sens dubte, el
«Abans d’anar a l’Índia la gent et diu que és un destí que o t’agra- pitjor de la
meva vida. L’únic lloc on estic segur que no • Valorar.
da molt o no t’agrada gens, que és un lloc on el terme mitjà no exis- tornaré. És
teix. És un país que impacta, però jo vaig trigar un temps a tenir-ne un indret brut i trist on els nens no juguen al
carrer i els • Argumentar.

una opinió clara. L’Índia té una quantitat de palaus i fortaleses que grans es resignen a viure la vida que els ha
tocat. Però
et deixen bocabadat 8. Els colors dels vestits, la música, el ball... Tot el meu record més inesborrable va ser la setma
na que
això atreu però està barrejat amb l’altra realitat del país. És molt vaig passar ingressat a l’hospital a Benarés
complicat quedar-se indiferent veient com la gent viu al voltant de
amb disen-
teria . Compartia habitació amb desenes de paner 10
9
les vies del tren, en cases construïdes amb plàstics, amb els llits a la oles i
l’única visita que rebia diàriament era la d’un
intempèrie. Veure els nens jugant a apartar-se quan passa el tren, encarregat
de l’assegurança mèdica que intentava comp
arriscant la vida perquè les vies són casa seva. Anava molt conscien- rovar si fin-
gia la meva malaltia. No ho oblidaré mai. He
ciada sobre el que em podria trobar; però hi ha coses que costen de de reconèi-
pair. Ara, després d’uns quants mesos, si algú m’ho preguntés, ja ho
xer, però, que vaig tornar a casa amb sis quilos
menys i
tindria més clar: és un lloc on s’ha d’anar i no em penedeixo d’haver-hi moltes ganes de viure.»
anat però no crec que repeteixi mai de la vida.»
Xavier Salvà
Cap d’autopromocions i disseny musica
l de Catalunya Ràdio
«L’Índia no canvia ningú si
un no ho busca. És un país
els que ens toquen. Jo vaig d’extrems, i són precisamen
fer el sud de l’Índia l’any 2001. t tots els seus colors, olors
i costums
és un gran aliat per a l’occid Soc dels que hi vaig anar busca
ental. Malgrat els molts riscos nt, i vaig trobar. La curiositat
que processes (contrastos, que pot semblar que assum
diferències socials, pobresa, eixes, i els molts impactes
paisatges), sempre al costa visuals
cada somriure indi (en cada t d’una felicitat latent6 darre
benedicció, cada no problema), re de
deixar indiferent, però no la el resultat va ser revelador.
seva humilitat i la confiança El misticisme de l’Índia et
que ofereix. El que l’Índia et pot
un mirall del que un espera posa en safata de plata, però,
de la vida. Jo vaig triar apren és
i tot per les persones que dre, tastar i contemplar i
et podies trobar fortuïtame 7 deixar-me dur per les olors
nt i que en un instant es i fins
puntuals de viatge que et desco podien convertir en bons comp
bririen coses meravelloses, anys
amb treballadors infantils, des d’un campament gitano
o la cremació d’un familiar fins a un taller de pots de
seu. Vaig aprendre a triar, metall
nerosament. El sud de l’Índia agafar, disfrutar i deixar-me
, i especialment Goa, Keral anar ge-
imatges i persones que m’aco a i Madurai, la ciutat dels temp
mpanyaran tota la vida.» les de colors, va deixar dins
meu
Rar (suplement del diari Ara), 8 febrer 2015
Infereix
 escombraries  sorprès, meravellat
 trontolleig, balanceig  presumeix, s’enorgulleix
 agonitzants, pròxims a la mort  escarabats
 oculta, amagada  casualment
 malaltia que es manifesta per la  sanitat, salut
sensació de dolor, les deposicions de
sang i moc, febre i malestar general
81
Infereix
(3) escombraries
(4) trontolleig, balanceig
(5) agonitzants, pròxims a la mort
(6) oculta, amagada
(9) malaltia que es manifesta per la sensació de dolor, les deposicions de
sang i moc, febre i malestar general
(8) sorprès, meravellat
(2) presumeix, s’enorgulleix
(10) escarabats
(7) casualment
(1) sanitat, salut
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 7 15/02/17 12:59


característiques.
Identifica Millora
Les notes de lectura que
hauran pres els serviran 1. Després de llegir el text, extreu la idea principal 6. Expressa amb unes altres paraules les idees que
del que exposa cada un dels testimonis. es transmeten en els enunciats següents:
també per respondre a les
qüestions que se’ls • Pablo S. Rubio • Xavier Salvà a) [L’Índia] està deixant enrere milions de
planteja, tot i que • Laura Gorina • Ana Sánchez persones.
necessitaran una nova • Elena Serra • Nacho Garcia b) Al final, és la perspectiva del turista la que et
lectura per detectar les permet suportar el viatge.
• Toni Lluís Reyes
traces d’oralitat, com es c) Són precisament tots els seus colors, olors i
demana a l’activitat 5. costums els que ens toquen.
Tria
L’activitat 6 pretén fer d ) És molt complicat quedar-se indiferent veient
reflexionar sobre la qualitat 2. Decideix quina de les set visions de l’Índia t’ha com la gent viu al voltant de les vies del tren,
convençut més i quina t’ha convençut menys. en cases construïdes amb plàstics, amb els
de la redacció. Es tracta Per què? Raona-ho. llits a la intempèrie.
d’identificar què falla
e) És un indret brut i trist on els nens no juguen
(subjecte no personal, al carrer i els grans es resignen a viure la vida
canvi d’enunciador,
Compara
que els ha tocat.
imprecisió lèxica, excés 3. Compara les diferents visions que els viatgers
d’informació, reiteracions) i donen de l’Índia i anota les coincidències
principals. Escolta http://qr.teide.eu/0085
d’expressar-ho de forma
7. Escolta una opinió més sobre l’Índia i digues què
més eficaç. L’altre epígraf,
Reconeix aporta de nou.
«Redacta», demana una
nova redacció, completa, 4. Extreu de «Set visions de l’Índia» un enunciat o
d’algun dels textos. En una oració d’exemple que pugui adscriure’s a Redacta
cada un dels criteris següents:
l’epígraf «Enriqueix», els 8. Escull una de les visions de l’Índia i escriu de nou
estudiants hauran de a) experiència personal el text respectant les idees que hi figuren, però
treballar amb el diccionari, amb unes altres paraules.
b) informació (objectiva) del país
o el diccionari de sinònims. c) sensacions o impressions
Enriqueix
• Identificar. d ) objectius o finalitats del viatge
e) recomanació
9. Indica els adjectius de la sèrie que siguin
• Seleccionar. equivalents al que està destacat.

• Comparar. f ) opinió personal
a) aire càlid: fervent, viu, calent, temperat,
• Reconèixer. g) consells animat, tebi, febril

• Detectar. h) anècdotes b) colors inimaginables: inaudits, increïbles,

• Corregir. fabulosos, impossibles, fantàstics
Detecta
• Escoltar. c) contrastos constants: continus, ferms,
5. Apunta, com a mínim, tres traces d’oralitat que fixos, resistents, assidus, estables
• Redactar.
detectis en el text. És a dir, formes que d ) trànsit etern: crònic, habitual, constant,
consideris més pròpies del llenguatge oral que perpetu, continu, immortal
de l’escrit.
82

Comprensió i expressió c) Sensacions o impressions: l’Índia té bellesa i misèria a parts

iguals. (Elena Serra)
1. Pablo S. Rubio: salubritat i higiene; masclisme i classisme. d) Objectius o finalitats del viatge: soc dels que hi vaig anar bus-
Laura Gorina: olors i colors; país de contrastos. cant i vaig trobar. (Xavier Salvà)
Elena Serra: bellesa i misèria, a parts iguals. e) ...et recomano allunyar-te de la gran ciutat. (Laura Girona)
Toni Lluís Reyes: res de motivador. f ) Opinió personal: és un lloc on s’ha d’anar i no em penedeixo
Xavier Salvà: humilitat i confiança que ofereix. d’haver-hi anat però no crec que repeteixi mai de la vida. (Ana
Ana Sánchez: no deixa indiferent, però no repetiré. Sánchez)
Nacho Garcia: país brut i trist. g) Consells: La curiositat és un gran aliat per a l’occidental (Xavier
2. Resposta oberta. Salvà)
h) Anècdotes: ... la visita de l’encarregat de l’assegurança que
3. Resposta orientativa. intentava comprovar si fingia la malaltia. (Nacho Garcia)
Les coincidències principals són:
– un país diferent, impactant, xocant, que no deixa indiferent; 5. Són traces de l’oralitat:
– els colors i les olors que es veuen i se senten: a) Veure els nens jugant a apartar-se quan passa el tren, arriscant
la vida perquè les vies són casa seva. (Ana Sánchez)
– la brutícia del país.
b) El que l’Índia et posa en safata de plata, però, és un mirall del
4. Resposta orientativa. que un espera de la vida. (Xavier Salvà)
a) Una experiència personal: la setmana que vaig passar a c) Tot contrastos, tot barrejat i, gairebé sempre, tot brut. (Laura Gorina)
l’hospital per disenteria. (Nacho Garcia)
b) Informació (objectiva) del país: presumeix de ser una gran po- 6. Resposta orientativa.
tència emergent amb un increïble creixement econòmic, indus- a) L’Índia té una gran bossa de persones que viuen en la marginalitat.
trial i demogràfic. (Pablo S. Rubio) b) Comprovaràs que hi ha tranquil·litat, silenci i netedat.
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 8 15/02/17 12:59

4
UNITAT
L’oració composta:

Morfosintaxi L’oració composta definició i tipologia.
Una oració és un grup de paraules disposades en un ordre determi-

Els aprenents poden llegir la
informació de la pàgina i
nat que transmeten un significat lògic i complet. És indispensable, remarcar quines són les
però, que hi hagi un verb en forma personal. idees essencials, pel que fa
a la definició (grup de
Quan hi ha un sol verb, és una oració simple, i si n’hi ha més d’un, paraules, ordre determinat,
és una oració composta. Cadascuna de les parts d’una oració significat lògic i complet) i a
composta s’anomena proposició, i es relacionen entre elles mitjan-
la tipologia (relació entre
çant conjuncions, pronoms relatius, signes de puntuació... El nombre
proposicions i tipus de nexe
de verbs permet saber quantes proposicions té un text.
que les uneix).
Segons la relació que s’estableix entre les proposicions i el tipus de El requadre «Comprova-ho»
nexe que les uneix, les oracions compostes es divideixen en tres proporciona algunes
grans grups: mostres d’oracions, que
permetran comprovar si la
teoria s’ha entès, però
Oracions compostes
podem ampliar-ne la mostra,
per exemple, buscant
oracions compostes en els
textos del principi de la
Coordinades Juxtaposades Subordinades unitat (Encara que no guardi
un record bonic de l’Índia,
• Coordinades. Les proposicions s’uneixen per mitjà de conjunci- sempre recomano anar-hi... /
ons o locucions conjuntives de coordinació (nexes). No depenen
Comprova-ho La tristor dels nens morts
l’una de l’altra, ja que cada proposició té un sentit complet. Si les 1. Digues si les oracions compostes de gana que et demanen
separem, obtenim oracions simples amb significat ple i estructura següents són juxtaposades, menjar t’encongeix el cor. /
coordinades o subordinades.
completa. Si encara no t’has enamorat
a) El nou govern ha anunciat que de l’Índia, et recomano
L’Oriol estudia anglès i la Candela passeja en Bruno. aplicarà noves mesures econò-
proposició 1 nexe proposició 2
miques.
allunyar-te de la gran ciutat.,
etc.). Els aprenents poden
• Juxtaposades. Les proposicions s’uneixen per mitjà de signes de b) No confia en ningú; de petit el
van enganyar sovint.
dividir-se en tants grups
puntuació, els quals fan d’enllaç entre totes dues. com textos, detectar-les i
c) Li ho preguntes tu o ho faig jo?
La Clara farà un nou màster sobre diabetis ; és la seva especialitat. classificar-les.
proposició 1 nexe proposició 2 d ) Ella menteix, però ell la creu.
e) Fes-me cas: reclama avui ma- • Llegir.
• Subordinades. Les proposicions s’uneixen per mitjà de nexes

teix. • Comprendre.
diversos (conjuncions de subordinació, pronoms...) i una de les
f ) En entrar a casa, li va caure • Detectar.
proposicions, la subordinada, manté una relació de dependència l’ànima als peus.
respecte de la proposició anomenada principal. • Identificar.
g) Va aixecar la copa i va brindar
pel seu futur. • Classificar.
L’Albert ha canviat de feina perquè li n’han ofert una de millor.
proposició 1 (principal) nexe proposició 2 (subordinada)

Oracions coordinades • Oracions juxtaposades • Oracions subordinades 83 exercici 1.

c) Impressiona sobretot tot allò que entra pels ulls i pel nas. 8. Resposta orientativa.
d) Impacta molt veure les condicions de vida d’algunes persones. L’Índia és un país que impacta i això ja t’ho adverteixen les perso-
e) És un lloc inhòspit en què els infants no juguen i els adults nes que hi han estat. El patrimoni arquitectònic i folklòric contras-
viuen resignats. ta amb la quotidianitat d’algunes persones que viuen literalment a
les vies del tren. L’Índia és un país que s’ha de visitar però no pas
7. Text enregistrat: per revisitar. (Ana Sánchez, biòloga)
Hi ha poques destinacions al món que suposin per al viatger occi-
9. a) aire càlid calent
dental un canvi tan radical de paisatge i de vida com l’Índia. La
meva primera experiència amb aquest continent va ser Calcuta. b) colors inimaginables inaudits, increïbles, fabulosos, fantàstics
Una ciutat abandonada a la seva sort on conceptes tan antagò- c) contrastos constants continus, assidus
nics com riquesa i pobresa, bellesa i lletjor, vida i mort es donen la d) coses meravelloses sorprenents, estupendes, admirables,
mà cada dia. Passejar pels seus carrers és com aterrar en un altre prodigioses
planeta. Se t’obren les portes de l’apocalipsi i tu et convertei- e) olors fortes penetrants, intenses
xes en un astronauta d’impol·luta vestimenta que intenta f ) trànsit etern constant, continu, perpetu
comprendre tot el que veu. El teu escafandre reflecteix la cruel-
g) opinió clara transparent, diàfana, entenedora
tat de la fam, l’agonia de la mort i la brutícia acumulada vetllada
pels corbs, rates i humans. Res no sembla que hagi d’anunciar
cap espurna de dignitat, o de vida digna... Però sí, la vida existeix
i flueix... Si ets capaç de treure’t el casc podràs copsar que els Morfosintaxi
seus habitants han après a conviure en aquest equilibri i podràs
compartir sensacions i moments intensos. A Calcuta la vida passa 1. a) subordinada e) juxtaposada
i et saluda, amb aquella dignitat que només tenen els savis i els b) juxtaposada f ) subordinada
amos del seu destí. A Calcuta comença la fi del món. (Oriol Sala i c) coordinada g) coordinada
Palau, productor de TV) d) coordinada
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 9 15/02/17 12:59

Morfosintaxi
Les oracions coordinades:

Oracions coordinades
classificació.
L’oració coordinada està formada per proposicions independents rela-
la informació de la pàgina
cionades per mitjà d’una conjunció de coordinació. No hi ha una propo-
sició més important que l’altra i cada una podria funcionar sola com una
i remarcar quines són les oració simple.
idees essencials, pel que
fa a la definició d’oració Malgrat que una proposició no depèn de l’altra per tenir un significat
coordinada (proposicions complet, és imprescindible que mantinguin entre elles una relació lògica
independents, conjunció de significat.
de coordinació, relació
Observa aquests dos exemples. En el primer, no hi ha relació lògica de
lògica de significat) i a la
significat entre les dues proposicions i, per tant, l’oració no seria correcta;
tipologia (tipus de nexe,
en el segon, en canvi, sí que hi ha aquesta relació:
significat que el nexe aporta
a l’oració). *L’estiu passat vaig anar a Turquia i aquest estiu dóna’m un tall de pastís.
L’estiu passat vaig anar a Turquia i aquest estiu aniré a Tailàndia.

Dansa Khon, de Tailàndia.
Classificació Comprova-ho
2. Indica el nexe que uneix les
Les oracions coordinades poden ser de diversos tipus, segons el nexe
dues proposicions i digues de
que les uneix i el significat que aquest aporta a l’oració. quin tipus és.
a) No practica cap esport ni
• Copulatives. Expressen suma d’idees. Nexes: i, ni:
vol practicar-ne cap.
En Sergi gaudeix del sol i en Martí es banya a la piscina. b) No només ha aprovat el
No estudia ni treballa. curs sinó que ha tret la nota
més alta.
• Disjuntives. Expressen exclusió d’idees. Nexes: o, o bé, o si no: c) Jo plorava i el gos udolava.
Calla d’una vegada o ves-te’n. d ) O marxaré a les vuit amb
Vols anar al cinema o bé prefereixes anar al concert de jazz? tren o marxaré a dos quarts
de nou amb cotxe.
• Adversatives. Expressen oposició d’idees. Nexes: però, sinó / sinó e) Sigues sincera o calla.
que, tanmateix:
f ) S’ha comprat un vestit de
L’estimava amb bogeria, però no li ho va dir mai. seda natural, és a dir, vol
No va ser culpa d’ella, sinó que va ser culpa del seu company. impressionar algú.
g) No ha dinat, així que tindrà
• Distributives. Indiquen distribució entre les proposicions que formen gana.
l’oració i cada una va introduïda per un nexe. Nexes: ni... ni, o... o,
h) No va anar a l’escola, però li
d’una banda... de l’altra, ara... ara, els uns... els altres, aquí... allà: van fer arribar tota la feina a
Ni t’he demanat el parer, ni penso demanar-te’l. casa.
Ara treballa de comercial, ara treballa de guia.
84 Oracions coordinades • Oracions juxtaposades • Oracions subordinades

exercici 2.
2. a) ni. Copulativa
b) sinó que. Adversativa
c) i. Copulativa
d) O... o. Distributiva
e) o. Disjuntiva
f ) és a dir. Explicativa
g) així que. Il·lativa
h) però. Adversativa
10
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 10 15/02/17 12:59

L’ORACIÓ COMPOSTA 4
UNITAT
• Il·latives. Expressen conseqüència. Nexes: ( i ) per tant, així (és) que, doncs: Igual com a la pàgina
anterior, podem ampliar les
Ja són aquí i, per tant, comencem la festa.
mostres d’oracions que ens
Prefereixo no fer cas dels comentaris, així que els ignoro.
ofereixen el text i l’apartat
• Explicatives. S’utilitzen per fer aclariments. Nexes: és a dir, o sigui: «Comprova-ho». Els
aprenents poden recopilar
Visitarem el poble del meu amic, és a dir, Arenys de Munt.
oracions coordinades
En Martí és professor, o sigui, es dedica a l’ensenyament.
dividits en grups, de manera
que cada grup en recopili
• Continuatives. Expressen continuïtat i acumulació. Nexes: i encara, així
mateix, ( i ) fins i tot, ( i ) ni tan sols: d’una mena. Després, amb
la lectura en veu alta de les
La Mireia estudia, treballa i fins i tot practica judo.
oracions recopilades, els
Va entrar i ni tan sols ens va saludar.
altres grups hauran
d’endevinar de qui tipus són
i més… (la proposta admet
• La conjunció i mai no es canvia per e, encara que el mot següent comen-
variacions; primer, podem
ci amb la vocal i: Ves a casa seva i indica-li el camí. descartar les que no són
coordinades, si n’hi ha,
• La conjunció o mai no es canvia per u, encara que el mot següent co- Atreveix-t’hi etc.).
menci amb la vocal o: Presenta’t a les oposicions o oblida’t d’aquesta
feina. 5. Completa l’oració amb El requadre «i més...» ens
el nexe i la proposició recorda qüestions de
adequats de manera
normativa que els
que en resulti el tipus de
coordinada que s’indica aprenents no haurien
entre parèntesis. d’oblidar. I «Atreveix-t’hi»
Comprova-ho ens indica un camí per
a) Aquesta nit anirem a
3. Escriu l’oració resultant d’unir una proposició de cada columna amb la festa d’en Marc... explorar amb les oracions
el nexe corresponent. (copulativa) que haurem recopilat
Proposició 1 Nexe Proposició 2 b) Aquesta nit anirem a abans: els grups poden
Ni vol anar a la festa i l’Anna l’ha tranquil·litzat. la festa d’en Marc... truncar les oracions i el
(disjuntiva)
Tinc la feina enllestida, ni me’n vaig a fer un tomb. repte serà que altres grups
c) Aquesta nit anirem a les completin, per exemple.
Vols que hi anem amb tren per tant estudia una mica més. la festa d’en Marc...
(adversativa)
Vols aprovar els curs?, però m’hi deixa anar a mi. • Entendre.
d ) Aquesta nit anirem a
És un home intel·ligent, és a dir prefereixes anar-hi amb avió? la festa d’en Marc... • Identificar.

(il·lativa) • Descriure.
Vols trucar-li, doncs un ull de la cara.
e) Aquesta nit anirem a • Classificar.
En Jordi s’ha enfadat tanmateix no el tenen per res. la festa d’en Marc...

• Reconstruir.
Li ha costat 256 €, o no t’hi atreveixes. (explicativa)
f ) Aquesta nit anirem a
4. Indica quin tipus d’oració coordinada és cada una de les oracions de la festa d’en Marc...
l’exercici anterior. (continuativa)

exercicis 1 i 2.
Oracions coordinades • Oracions juxtaposades • Oracions subordinades 85

3. Ni vol anar a la festa ni m’hi deixa anar a mi. És un home intel·ligent, tanmateix no el tenen
Tinc la feina enllestida, per tant me’n vaig a fer per res. Adversativa
un tomb. Vols que hi anem amb tren o preferei- Vols trucar-li, però no t’hi atreveixes. Adversativa
xes anar-hi amb avió? En Jordi s’ha enfadat i l’Anna l’ha tranquil·litzat.
Vols aprovar el curs?, doncs estudia una mica Copulativa
més. Li ha costat 256 €, és a dir, un ull de la cara.
És un home intel·ligent, tanmateix no el tenen Explicativa
per res.
Vols trucar-li, però no t’hi atreveixes. 5. Respostes possibles.
En Jordi s’ha enfadat i l’Anna l’ha tranquil·litzat. a) Aquesta nit anirem a la festa d’en Marc i ens
Li ha costat 256 €, és a dir un ull de la cara. banyarem a la llum de la lluna.
b) Aquesta nit anirem a la festa d’en Marc o
4. Ni vol anar a la festa ni m’hi deixa anar a mi. anirem a casa de l’Ona.
Distributiva (l’altre nexe distributiu és al princi- c) Aquesta nit anirem a la festa d’en Marc,
pi de la proposició 1) però marxarem aviat.
Tinc la feina enllestida, per tant me’n vaig a fer d) Aquesta nit anirem a la festa d’en Marc, per
un tomb. Il·lativa tant no m’esperis.
Vols que hi anem amb tren o prefereixes anar-hi e) Aquesta nit anirem a la festa d’en Marc, és
amb avió? Disjuntiva a dir, soparem a la platja.
Vols aprovar el curs?, doncs estudia una mica f ) Aquesta nit anirem a la festa d’en Marc, i
més. Il·lativa fins i tot ballarem.
11
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 11 15/02/17 12:59

Morfosintaxi
Les oracions juxtaposades:

definició, característiques i
Oracions juxtaposades
classificació. L’oració juxtaposada està formada per proposicions relacionades mitjançant
un signe de puntuació: coma, punt i coma o dos punts. En realitat, el signe de
Igual com hem fet abans,
poden sintetitzar les idees
puntuació que les enllaça equival a un nexe propi de les oracions coordinades
o de les subordinades.
bàsiques que caracteritzen
les oracions juxtaposades: Fixa’t en els exemples següents, en què les proposicions han estat unides per
les proposicions es mitjà d’un punt i coma. En el primer exemple, el punt i coma es podria substituir
relacionen per mitjà d’un per un nexe propi d’una oració coordinada il·lativa ( per tant...); en el segon, en
signe de puntuació. I, cosa canvi, equival a un nexe propi d’una oració subordinada causal ( ja que...).
important, aquest nexe pot
S’ha trencat el braç ; no podrà conduir.
ser substituït per un altre proposició 1 nexe proposició 2
nexe, cosa que les
→
convertiria en oracions per tant
coordinades o subordinades.
Aquesta idea s’explota als Estava cada cop més neguitós : feia una hora que l’esperava.
apartats «Comprova-ho» i
→
«Atreveix-t’hi», però podem
ja que
ampliar l’activitat col·locant
verbs que hagin de
relacionar, només usant Comprova-ho
signes de puntuació i els 6. Transforma les oracions juxtaposades en les coordinades que s’indiquen entre parèntesis. Per fer-ho, canvia
noms, pronoms adjectius els signes de puntuació pel nexe adequat.
o signes que creguin a) M’agraden les pel·lícules de lladres i serenos; estàs amb l’ai al cor tota l’estona. (adversativa)
convenients. Per exemple:
b) Va destapar l’olla; va esquitxar tota la pica. (copulativa)
ajudar – demanar – M’ho
c) Aviat m’instal·laré a Londres: milloraré el nivell d’anglès. (il·lativa)
demanes? T’ajudo!; arribar
– necessitar – Arribava d ) Viu en una casa cantonera: viu en dos carrers diferents alhora. (explicativa)
cansat. Necessitava una e) L’Oleguer no sap tocar la guitarra, l’esgarrapa amb totes les seves forces. (adversativa)
butaca; tenir – menjar – Té
molta gana. Menja com un
Atreveix-t’hi
lladre! Etc.
7. Canvia el nexe de les oracions juxtaposades (punt i coma) per un dels nexes que es proposen i indica si en
• Llegir. resulten oracions coordinades o subordinades.

• Entendre. però, és a dir, perquè (× 2), i

• Identificar. a) Van fer les maletes; van sortir cap a l’aeroport.

• Descriure. b) No vaig dir-li res; em feia por.

• Classificar. c) Hem guanyat el partit; ens ha costat moltíssim.

• Combinar. d ) Tenia el cap espès; només havia dormit dues hores.

• Redactar. e) El va esbroncar al mig del carrer; li va cantar les quaranta.


6. a) M’agraden les pel·lícules de lladres i serenos, però / tanmateix estàs amb l’ai al cor tota l’estona.
(adversativa)
b) Va destapar l’olla i va esquitxar tota la pica. (copulativa)
c) Aviat m’instal·laré a Londres, (i) per tant milloraré el nivell d’anglès. (il·lativa)
d) Viu en una casa cantonera, és a dir, viu en dos carrers diferents alhora. (explicativa)
e) L’Oleguer no sap tocar la guitarra, però / tanmateix l’esgarrapa amb totes les seves forces. (adver-
sativa)
7. a) Van fer les maletes i van sortir cap a l’aeroport. Coordinada copulativa
b) No vaig dir-li res perquè em feia por. Subordinada
c) Hem guanyat el partit però ens ha costat moltíssim. Coordinada adversativa
d) Tenia el cap espès perquè només havia dormit dues hores. Subordinada
e) El va esbroncar al mig del carrer, és a dir, li va cantar les quaranta. Coordinada explicativa
12
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 12 15/02/17 12:59

L’ORACIÓ COMPOSTA 4
UNITAT
Les oracions subordinades:
Oracions subordinades
definició, característiques i
L’oració subordinada està formada per dues proposicions en què una, ano-
classificació.
menada principal, té sentit per ella mateixa, mentre que l’altra, anomenada
subordinada, no. L’oració subordinada depèn de la principal per tenir un signi- Convé que en la lectura, els
aprenents n’extreguin les
ficat complet; per tant, hi ha una relació de dependència entre elles.
idees bàsiques: les
oracions subordinades
Classificació tenen dues proposicions,
Les subordinades es classifiquen en: una de principal –amb
sentit propi– i una de
• Substantives. Equivalen a un substantiu o SN i fan les mateixes funcions subordinada, que depèn de
sintàctiques: subjecte, complement del nom, complement directe, comple- la principal. A la pàgina es
ment indirecte, atribut, complement de règim verbal, etc. classifiquen les
La proposició subordinada es pot substituir per un substantiu: això, una
subordinades a partir de
cosa... les seves equivalències
amb classes de paraules
En Jordi els ha comunicat que no pensa resoldre’ls més els problemes. (noms, adjectius, adverbis).
proposició principal proposició subordinada substantiva Podem ampliar els
→
exemples de la pàgina, de
això / la decisió...
manera que els aprenents
• Adjectives o de relatiu. Equivalen a un adjectiu i en fan la mateixa funció en construeixin seguint
sintàctica: complement del nom. exactament les pautes
(equivalències), o podem
El cuiner principal va preparar el plat que li havien encarregat.
proposició principal proposició subordinada adjectiva passar directament a la
pàgina següent.
→
nou / escollit...
• Llegir.
• Adverbials. N’hi ha dos grups:
• Entendre.
– Pròpies. L’oració subordinada equival a un adverbi i fa la funció de com-
• Descriure.
plement circumstancial. Poden ser: temporals, locatives i modals.
• Classificar.

L’Àngela va marxar a viure a Anglaterra quan va fer divuit anys. • Redactar.
proposició principal proposició subordinada adverbial pròpia

→
ahir/llavors
– Impròpies. No equivalen a un adverbi i es reconeixen pel nexe que uneix

les proposicions. Poden ser: comparatives, causals, finals, consecutives,
condicionals i concessives.
L’August es va emancipar molt jove ja que anhelava la llibertat.

proposició principal proposició subordinada adverbial impròpia
exercicis 3, 4, 5 i 6.
→
nexe ja que
exercicis 3, 4, 5.
Oracions coordinades • Oracions juxtaposades • Oracions subordinades 87

13
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 13 15/02/17 12:59

Morfosintaxi
Les oracions subordinades:

pràctiques. Comprova-ho
8. Substitueix els SN subratllats per subordinades substantives. Fixa’t
L’apartat «Comprova-ho»
conté quatre apartats que
en l’exemple.
Cada vespre temo la pregunta. → Cada vespre temo que m’ho
repassen totes les
pregunti.
possibilitats de substitució
d’una categoria gramatical a) Durant el cap de setmana espero el seu retorn.
(nom, adjectiu, adverbi) per b) Els han prohibit l’accés a l’habitatge.
una oració subordinada. c) La claredat de l’exposició ha satisfet els oients.
Podem fer, també, que els
d ) Ens han garantit el manteniment del preu.
alumnes «fabriquin»
oracions que s’han de e) Les anàlisis aclariran el seu estat de salut.
completar, com ara: Estava 9. Substitueix les subordinades adjectives subratllades per un adjectiu.
completament segur..., Fixa’t en l’exemple.
... no va sorprendre ningú,
Fou una lectura que em satisféu. → Fou una lectura satisfactòria.
... em vaig quedar sense
paraules. (... que no hi a) És una situació que m’aclapara.
havia ningú a casa, Que els b) La revista que tracta de temes científics és de la biblioteca.
bombers arribessin tan de c) És una noia que xerra molt.
pressa..., Quan vaig veure
d ) L’alumna que és de Dinamarca no ha assistit al curs.
aquell desastre..., per
exemple.) Poden treballar e) Ahir vaig veure una obra de teatre que em va fascinar.
per grups i intercanviar-se f ) Fa una calor que no es pot suportar.
els exercicis. g) La camisa que és de ratlles blaves t’afavoreix.
• Entendre. 10. Substitueix les subordinades adverbials pròpies subratllades per un

adverbi de temps, de lloc o de manera. Fixa’t en l’exemple.
• Identificar.
Es va comportar com si no hagués passat res. → tranquil·lament.
• Completar.

• Elaborar. a) En entrar a la cuina m’he adonat que havia deixat el foc encès.

• Corregir. b) Van trobar les joies on els havia dit la seva àvia.

c) Li estrenyia les mans com si volgués retenir-lo.
d ) Quan em colgo amb la manta, em sento segur.
e) Algun estiu aniré on el meu germà em va recomanar. Teatre lliure, a Barcelona.
11. Indica quin tipus d’oració composta s’obté en afegir la proposició en

cursiva a la primera proposició.
a) Els alumnes han abandonat l’aula quan ha arribat el director.
b) Els alumnes han abandonat l’aula, però han anat a la sala del costat.
c) Els alumnes han abandonat l’aula que feia pudor de fum.
d ) Els alumnes han abandonat l’aula; no els deixaran tornar a entrar.
8. Respostes possibles. f ) insuportable

a) que retorni g) ratllada
b) entrar a l’habitatge
10. Respostes possibles.
c) Que exposessin les idees amb claredat
a) Llavors
d) que ens mantindrien el preu
b) allà
e) com està de salut
c) així / fortament
9. Respostes possibles. d) Ara
a) aclaparadora e) allà
b) científica 11. a) oració subordinada adverbial
c) molt xerraire b) oració coordinada adversativa
d) danesa c) oració subordinada adjectiva
e) fascinant d) oració juxtaposada
14
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 14 15/02/17 12:59

4
UNITAT

ortografia, dictat.
Mots tabú. Parelles de paraules. El nombre del substantiu. Ad’activitats

ben diferents.
Des d’omplir un text amb
1. Un tabú lèxic és una paraula relacionada amb 3. Digues quina de les dues opcions és l’adequada o les paraules que falten
aspectes de la vida que no es volen anomenar o correcta en el context de cada oració. (activitat que pot donar peu
recordar, com la mort, el sexe, la lletjor, les funcions a discussions productives,
a) Quin  de transport utilitzes per anar a treballar?
fisiològiques, les minusvalideses, la religió o, fins i tot,
la política. Per evitar aquestes paraules considerades medi mitjà perquè les solucions no
inadequades (tabú) es fan servir paraules sinònimes sempre són evidents), fins
b)  de l’accident, sovint li fa mal l’esquena.
més neutres o ideològicament poc compromeses, que a l’exercici que treballa
s’anomenen eufemismes. Troba els vuit mots tabú arrel arran interferències i al dictat,
d’aquest text i substitueix-los per d’altres més neutres.
c) He deixat la motxilla i la tovallola al . que els aprenents poden
El company d’aquella vella que està asseguda al banc vestuari vestidor llegir prèviament,
és un borratxo a qui un dia van veure cagant a la via silenciosament o en veu
del tren. Quan va veure que el miraven va quedar fotut d ) La impressora s’ha quedat sense .
i tothom es va fotre a riure. Es va treure els pantalons i
alta –si hi ha voluntaris–, i
fulles fulls comentar els problemes
va començar a perseguir la gent en pilotes fins que van
arribar els agents i el van haver d’hostiar. Tot l’entorn e ) L’església del poble es troba al  urbà. ortogràfics que s’hi
feia pudor de merda. nucli casc presenten, els dubtes de
lèxic, etc. Així, quan es
2. Completa el text amb les paraules que hi falten. tracti de fer el dictat,
4. Canvia el nombre d’aquests substantius:
La dieta tindran una guia segura.
a) tros d ) boig
Si algú ens digués: «No importa  què és el que es ; L’activitat de lèxic tracta
l’important és menjar», no cal  que l’engegaríem a b) vèrtex e) text
pastar fang.  clar que s’ha de menjar,  clar que hem
dels mots tabú. Els
c) gimnàs f ) embús
d’alimentar el ; però bé hem de vigilar què , quina aprenents poden investigar
dieta seguim... En fi, és  obvi que no cal insistir-hi. 5. Dictat. l’origen de la paraula, que
 això ho tenim tan clar, com  que no passa el ma- van descobrir els
teix quan  de llibres, quan ens referim a  lectura. En
antropòlegs al segle
aquest cas, sempre hi  algú que gosa dir: «L’impor- El veia de tan a prop i tenia tan poques coses a fer
tant  llegir, sigui el que sigui», i  en acabat es queda que vaig observar-lo una estona. La cara era rodona, passat. El correlat dels
tan ample.  un be negre! grossa, tirant a vulgar, i no presentava pas cap línia mots tabú són els
S’ha de  i s’ha de llegir bé.  la mateixa mane- precisa: una cara feta de petites protuberàncies sense eufemismes, les paraules
ra que no podem -nos cada dia de menjar ràpid  de consistència, d’una carn que semblava caure. acceptades socialment,
porqueria, tampoc hauríem de limitar a llegir l’última Representava tenir uns cinquanta-cinc anys, i
novel·leta de aparador, obres de gènere o gasòfies . potser encara no els tenia. Tenia el cabell rar i blan- amb el mateix referent.
Triem bé, aprenem a confegir un  menú literari i tin- quinós i uns ulls blancs sobre d’unes enormes bosses El professor o professora
guem la cura  millorar els àpats amb el pas  temps. morades; el front ample i el nas normal, la boca mol- pot aclarir que les
Que l’experiència (i en especial  lectora) serveix d’al- suda, l’orella grossa, el clatell ondulat i curt. La resta
guna cosa. era proporcionada a la seva alçada: amples espatlles, convencions socials són
ventre solemne, cama espessa i una considerable variables i mots que eren
«El Procés». Núm. II. Juliol, 2012
<http://revistaelproces.wordpress.com> planta de peu. Anava afaitat i portava un vestit clar, tabú en una època poden
que li queia de qualsevol manera: un vestit comprat passar a ser més o menys
fet.
acceptats, i que,
Josep Pla, Contraban i altres narracions (1980)
evidentment, no en tots els
estrats socials ni en totes
les situacions tenen el
89
mateix sentit. En qualsevol
cas, el coneixement de les
convencions socials
relatives al llenguatge,
Racó de repàs S’ha de llegir i s’ha de llegir bé. De la ma- entre elles els mots tabú
teixa manera que no podem alimentar-nos (però també, per exemple,
1. El company d’aquella anciana / dona gran que cada dia de menjar ràpid i de porqueria, tam- conèixer el tractament de
està asseguda al banc és un alcohòlic a qui un poc hauríem de limitar-nos a llegir l’última vostè), forma part de la
dia van veure defecant / anant de ventre a la novel·leta de l’aparador, obres de gènere o competència lingüística.
via del tren. Quan va veure que el miraven va gasòfies variades. Triem bé, aprenem a confe-
quedar avergonyit i tothom es va posar a riure. gir un bon menú literari i tinguem la cura de • Llegir.
millorar els àpats amb el pas del temps. Que
Es va treure els pantalons i va començar a per- • Comprendre.
seguir la gent despullat fins que van arribar els l’experiència (i en especial la lectora) serveix
d’alguna cosa. • Reflexionar.
agents i el van haver de reduir / neutralitzar. Tot
• Corregir.
l’entorn era ben pestilent / nauseabund.
3. a) Quin mitjà de transport utilitzes per anar a • Omplir buits.

2. Si algú ens digués: «No importa pas què és el que treballar? • Escriure.

es menja; l’important és menjar», no cal dir b) Arran de l’accident, sovint li fa mal l’esquena.
que l’engegaríem a pastar fang. És clar que s’ha Activitat oral.
c) He deixat la motxilla i la tovallola al vestidor.
de menjar, és clar que hem d’alimentar el cos;
però bé hem de vigilar què engolim, quina dieta d) La impressora s’ha quedat sense fulls. Pàg. 47, exercicis 1 i 2.
seguim... En fi, és tan obvi que no cal insistir-hi. Si
e) L’església del poble es troba al nucli urbà.
això ho tenim tan clar, com és que no passa el
mateix quan parlem de llibres, quan ens referim a 4. a) trossos d) boigs / bojos
la lectura. En aquest cas, sempre hi ha algú que
gosa dir: «L’important és llegir, sigui el que sigui», i b) vèrtexs e) texts / textos
que en acabat es queda tan ample. I un be negre! c) gimnasos f ) embussos
15
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 15 15/02/17 12:59

Els llibres de viatges.

En aquesta pàgina tornem

a connectar amb la inicial: Narrativa de viatges
els viatges i els relats. A la
part dreta de la pàgina hi
ha una columna que dona Situem-nos
elements bàsics de
caràcter teòric sobre el A. Accedeix a http://qr.teide.eu/00GF, escull una de les quatre Es considera narrativa de viatges
cobertes de llibres que hi apareixen i explica breument què un conjunt variat de llibres
particular: els aprenents imagines que poden contenir les pàgines que la segueixen. que narren les experiències
poden començar llegint-la i –generalment de l’autor– al llarg d’un
copsant-ne els elements B. Consulta un diccionari enciclopèdic i explica breument viatge. Es poden presentar en forma
de reportatges llargs, narracions
rellevants. El complement per què alguns llibres de viatges fan servir en els títols
autobiogràfiques, memòries,
n’és l’activitat B, en què designacions com les següents: quaderns de viatge, diaris, dietaris,
han de consultar un • quadern de viatge • llibre de bitàcola etc. Poden incloure fotografies,
cartes o altres documents, però no
diccionari per aclarir • llibre de bord • diari de navegació solen ser un simple recull de dades o
diversos significats. d’esdeveniments, sinó que mostren
Finalment, si convé, els C. Rellegeix el fragment següent de la lectura inicial. Identifica una preocupació per l’estètica
i copia al costat de cada informació de la llista següent una del llenguatge, és a dir, tenen
aprenents poden fer també intenció literària. Hi trobem descrits
expressió subjectiva que l’autora fa servir per donar al lector
l’activitat C amb altres aquesta dada sobre una gran ciutat de l’Índia: personatges, rostres, paisatges,
fragments dels textos espais interiors, però també
a) Feia moltíssima calor. atmosferes, sons, olors i sensacions,
inicials. sovint en un estil força poètic. Els
b) La cuina del país fa servir espècies.
llibres de viatges expressen i vehiculen
• Llegir. c) Hi ha gent que pateix. la visió subjectiva de l’autor-narrador,
que destaca del trajecte que ha fet els
• Comprendre. d ) Hi ha manca d’higiene.
elements que considera que tenen un
significat especial.
• Reflexionar. e) El trànsit és molt caòtic.


• Rellegir. Laura Gorina – Estudiant d’arquitectura
Taronja, vermell, violeta, groc... són alguns dels colors que desfilen pel meu cap quan recor-
• Relacionar.
do l’Índia. I les olors! Quines olors tan fortes i diferents de les nostres! Recordo quan vaig
trepitjar per primer cop el seu sòl i l’aire càlid i humit em va bufetejar. Era de nit i les mans
em van començar a suar sense saber per què. La roba se’m va enganxar al cos i va continuar
així durant tot el viatge. Malgrat això, quan vaig descobrir dia a dia el que m’amagava aquest
país, aquesta incomoditat i alguna altra van passar a segon pla. Vaig descobrir colors inima-
ginables, olors fortes i picants, somriures a totes les cares... Sí, això no s’oblida. Aquells
rostres de pell fosca demanaven ajuda a crits, disfressats de rialles i mirades de complicitat.
És per això que em van atrapar, perquè si ells mostraven ser forts, jo també havia de ser-ho.
Definiria l’Índia com un país de contrastos. Sí, això és, de contrastos constants i impactants.
No saps mai què t’esperarà en travessar el carrer: si un nen jugant amb brossa o el millor
hotel de la zona. Tot contrastos, tot barrejat i, gairebé sempre, tot brut. Si encara no t’has
enamorat de l’Índia, et recomano allunyar-te de la gran ciutat. Descobriràs com el trànsit
etern i les muntanyes d’escombraries queden enrere. El sotragueig del tren et portarà cap a
palaus, boscos o platges de sorra blanca... Tu tries.
90
Situem-nos
A. Narració de viatges.
B. Resposta oberta. D’una banda, es tracta de mitjans per fer i recollir anotacions (quadern, diari, llibre);
de l’altra, fan referència a viatges navals, dels quals els mateixos navegants han fet tradicionalment
documents escrits.
C. a) l’aire càlid i humit em va bufetejar. Era de nit i les mans em van començar a suar sense saber per
què. La roba se’m va enganxar al cos i va continuar així durant tot el viatge.
b) olors fortes i picants.
c) Aquells rostres de pell fosca demanaven ajuda a crits, disfressats de rialles i mirades de complici-
tat.
d) gairebé sempre, tot brut. / les muntanyes d’escombraries...
e) el trànsit etern.
16
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 16 15/02/17 12:59

NARRATIVA DE VIATGES 4
UNITAT
Aprofundint en els relats de

Llegeix i dedueix viatges.
1. Llegeix el fragment següent d’un dels llibres de viatges de Marco
Polo. Dedueix per allò que descriu quins interessos guiaven les
anotacions de l’autor. Què et sembla que són les nous de l’Índia?
n’anuncia les
A Sumatra tenen molts peixos, grans i de bon gust. La gent cultiva arròs i
també s’alimenta de carn i de llet. No trauen vi de la vinya, sinó d’uns
característiques.
grans arbres semblants a les palmeres, que tenen quatre troncs. Tallen Els aprenents poden llegir,
aquests troncs i d’allí degoteja un vi ben bo, blanc o rosat: posen sota cada individualment o en veu
tronc una gerra i del matí a la nit ja s’ha omplert de vi. Hi ha, a més a més,
nous de l’Índia en abundància. Són dolces, saboroses i grans com el cap
alta, i discutir les respostes
d’una persona. Tenen una carn blanca com la llet i al bell mig d’aquella de «Dedueix». Poden
carnositat raja un licor que és com l’aigua clara i fresca, d’un gust més bo aplicar, també, l’esquema
que el vi i moltes altres begudes. de «Llegeix i comprova» a
Marco Polo, Llibre de les meravelles del món (segle xiii)
altres textos del principi de
Llegeix i comprova la unitat. Podem ampliar
Observa, escriu també les activitats amb
2. Llegeix aquest fragment d’un capítol dedicat a Tahití d’un llibre i explica l’experiència pròpia dels
de viatges d’Aurora Bertrana (1892-1974), en què l’autora fa una
descripció molt sensorial del paisatge. Identifica i escriu per a 3. Escolta aquests breus aprenents, que segurament
cadascun dels aspectes següents almenys una oració que mostri els fragments (http://qr.teide. han fet ja viatges més o
recursos que l’escriptora fa servir: eu/00GV i http://qr.teide. menys llargs. Posaran per
eu/00GX ) de La ruta blava,
a) imatges visuals
un quadern de viatge
escrit les seves
b) efectes sonors escrit per Josep Maria experiències i n’analitzaran
c) olors de Sagarra (1894-1961) els resultats, amb
durant un viatge d’exili l’experiència adquirida en
d ) sensació de quietud que va iniciar el desembre
la unitat.
de 1936. Escriu dues
e) sensació de moviment
expressions que l’autor fa
servir per expressar la idea • Llegir.
Entre Mooreà i Tahití una nau arriba amb les veles desplegades, posant
que un viatge transforma
una nota blanca i retallada damunt l’atzur suau. Un xiscle salvatge d’ocell • Interpretar.
les persones. Explica si
marí trenca la quietud un instant, i l’ocell d’ermini creua l’espai damunt • Deduir.
estàs d’acord amb la seva
vostre. Regna un silenci dolç i perfumat. Els tons del cel i de l’aigua són
opinió sobre els efectes • Comprovar.
infinitament subtils... La brisa és fresca i suau. La remor llunyana del Pací-
dels viatges i dona dues
fic rompent sobre les muntanyes de corall és com una cançó bressoladora,
raons per justificar el teu
• Reflexionar.
gronxant el somni del moment. La petita ciutat dorm encara, i aquesta és
punt de vista. • Argumentar.
l’hora de l’encantament serè. De tant en tant una silueta de dona, de pell
daurada i de caminar harmoniós, passa prop de l’aigua. Els • Escoltar.

cabells deixats anar davallen per les espatlles, negres i bri- • Escriure.
llants. Més lluny, un pescador de canya, amb aigua fins al ge-
noll, immòbil com un ídol, els ulls perduts enllà d’enllà, mostra • Valorar.

son tors magnífic, nu, daurat i brillant.
Més tard la vila es desperta, els carrers s’animen. El sol
puja i esdevé roent, i a poc a poc, la gamma de colors suaus
desapareix sota la claror esclatant de l’astre dels tròpics, i tot
esdevé blau i verd, arbitràriament i brutal. Blau i verd del mar
a la muntanya, de la terra a l’infinit.
Aurora Bertrana, Paradisos oceànics (1930)
91

1. Els interessos de Marco Polo eren sobretot comercials, per això donava importància als productes
amb què s’alimentaven els habitants de les terres que visitava. Les nous de l’Índia són cocos.
2. Respostes orientatives.
a) imatges visuals: posant una nota blanca i retallada damunt l’atzur suau. / Blau i verd del mar a la
muntanya, de la terra a l’infinit.
b) efectes sonors: Un xiscle salvatge d’ocell marí trenca la quietud un instant... / La remor llunyana
del Pacífic rompent sobre les muntanyes de corall és com una cançó bressoladora...
c) olors: Regna un silenci dolç i perfumat.
d) sensació de quietud: La petita ciutat dorm encara, i aquesta és l’hora de l’encantament serè.
e) sensació de moviment: Més tard la vila es desperta, els carrers s’animen.
3. Resposta oberta.
Exemples d’expressions: El mar va modelant les nostres idees. Tenim la sensació de sentir-nos trans-
migrats. Les mateixes persones que ens acompanyaven semblen unes altres persones.
17
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 17 15/02/17 12:59

Doble pàgina destinada a

reflexionar sobre l’escrit. Receptes, consells, estratègies, recursos,
Els aprenents haurien de
fer una lectura silenciosa per a una bona comunicació
de «Què és un bon escrit?»
i podrien, a partir de la
informació que dona Què és un bon escrit?
(especialment en el tercer Els textos escrits s’adrecen generalment a algú que no és present en el mo-
paràgraf), separar en dues ment o en el lloc de producció del missatge. En aquest tipus de situació no
columnes les funciona l’ús dels gestos o les mirades que s’adreçarien els interlocutors en la
característiques de la comunicació oral simultània per verificar la comprensió dels missatges. Òbvia-
llengua escrita en ment, la persona que llegeix un escrit tampoc no pot demanar aclariments de
comparació amb les de la manera simultània tal com faria en una conversa quotidiana.
comunicació oral. Al final
de l’article, els alumnes Consegüentment, una bona comunicació escrita requereix un contingut molt
haurien de memoritzar els clar i un llenguatge precís que eviti al màxim el risc de malentesos. El codi
conceptes en negreta. escrit, en general, es manté en una franja de formalitat mitjana, condiciona-
da per la relació entre emissor i receptor (periodista-públic, proveïdor-client,
Hi ha la il·lustració d’un
alumne-docent...). A més, està sotmès a una sèrie de convencions, com ara
guió de Joan Brossa. Què
l’ús de salutacions i comiats en la correspondència o les divisions temàtiques
els suggereixen totes les en apartats en un text llarg i la numeració de pàgines en els manuals tècnics.
ratllades de damunt del
text? Fins i tot un autor En resum, els textos escrits fan servir les convencions de la llengua escri-
consagrat, no escriu «tal ta, amb relacions entre els signes que eviten al màxim el risc d’errors en la Pàgina manuscrita, plena de
com raja». Revisar és la comprensió. Per això, el llenguatge escrit és, en general, més correcte, més correccions, que pertany al guió
clau. formal, més explícit i més precís que el llenguatge oral propi de la comunica- cinematogràfic de Foc al càntir (1948),
ció bidireccional i simultània. El contingut també es presenta més estructurat, obra de Joan Brossa.
en un ordre més lògic que el de la comunicació oral. En una conversa hi ha

una certa flexibilitat per variar de tema; en canvi, s’espera que un text escrit
conservi una certa unitat temàtica i un ordre lògic que en faciliti la comprensió.
En l’activitat acadèmica és important escriure amb cura i atenció: sovint els

exercicis i els treballs escrits són instruments d’avaluació perquè reflecteixen
el domini de certes habilitats i el nivell de coneixements. En la vida privada
també hem de tenir cura de la qualitat dels nostres escrits: d’una banda, tenen
caràcter de «document», és a dir, perduren en el temps i, de l’altra, transmeten
informació de l’autor, la qual cosa implica que poden atorgar o restar prestigi
a qui l’ha escrit. A més, cal recordar que la tecnologia actual pot fer que no
puguem preveure on arribarà un escrit nostre, ni quantes persones el llegiran.
Però, si els discursos escrits poden ser molt diversos, ¿hi ha unes caracterís-
tiques generals que poden ajudar a distingir un bon text d’un altre que no ho
és tant?
92

18
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 18 15/02/17 12:59

UNITAT
Sens dubte: almenys en les situacions formals, hi ha algunes qualitats que ho
Al final de la pàgina, és
molt important que els
determinen. En primer lloc, el criteri general per decidir que un escrit és un
bon text és l’eficàcia: si aconsegueix el seu objectiu comunicatiu, un escrit és alumnes vegin desplegats
un bon text. Més enllà d’aquest criteri general, es defineixen algunes qualitats els conceptes memoritzats,
més concretes relacionades amb l’èxit i l’eficàcia comunicativa d’un text: ade- perquè són l’única garantia
quació, coherència, cohesió, correcció i llegibilitat. d’aconseguir eficàcia
comunicativa.
Guia per revisar els diversos aspectes d’un text
• Llegir.
• Model de llengua: el registre lingüístic és adequat a la situ-
Adequació ació i es manté al llarg del text. • Entendre.

• Objectiu: el tema i el propòsit són clars. El to és apropiat. • Resumir.

• Informació: conté les dades rellevants i imprescindibles. No • Redactar.
hi ha manca ni excés d’informació. No hi ha enunciats con-
tradictoris, ni ambigüitats, ni repeticions innecessàries.
• Memoritzar.

• Estructura: les idees segueixen un ordre lògic. No hi ha re- • Revisar.
Coherència
peticions, buits ni ruptures. Cada paràgraf desenvolupa una

idea. Els paràgrafs no són massa curts ni massa llargs. Si hi
ha apartats, obeeixen una divisió lògica i coherent del text i
reflecteixen l’ordre del contingut.
• Connectors: les conjuncions i els mots d’enllaç estableixen
clarament les relacions lògiques entre les oracions.
• Puntuació: no hi ha errors de puntuació. La divisió d’oraci-
Cohesió
ons és clara i significativa.
• Relacions de significat: no hi ha errors en l’ús dels sinò-
nims, els pronoms o altres recursos d’anàfora o referència.
• Gramàtica: el text no conté errors ortogràfics, morfològics
Correcció o sintàctics. Les relacions de concordança són correctes.
• Lèxic: el vocabulari és correcte i genuí.
• Presentació gràfica: l’aspecte del text és atractiu i facilita la
lectura. Hi ha marges, capçaleres i peus proporcionats; pa-
ràgrafs separats, títols, apartats, espais blancs... Hi ha una
variació tipogràfica adequada i coherent, amb una funció cla-
Llegibilitat
ra de cada recurs: negretes, cursives, versaletes...
• Estil: el vocabulari és precís, econòmic i planer. No hi ha
oracions massa complexes que costin d’entendre. L’ordre
dels elements de l’oració és lògic i significatiu.
93
19
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 19 15/02/17 12:59


lectora. Llegeix i opina
4. Llegeix el fragment següent d’un llibre de l’escriptor valencià Josep Piera i explica, amb paraules teves, la
Els aprenents hauran de fer
una lectura atenta
reflexió que fa l’autor sobre l’experiència de viatjar. Hi estàs d’acord? Tens la mateixa sensació quan viatges?
–individual o en veu alta–,

en què, a part de qüestions
lèxiques, situïn Kos en el
Com passa el temps, d’intens, anant de viatge! Hi ha tantes
mapa (poden consultar a la novetats en un dia, tanta curiositat a la mirada, que cada
xarxa). Les fotografies que jornada s’eternitza, densa de meravelles, i agafa dimensi-
acompanyen el text són ons plenes de vida. Així, quan em pose a voler resumir en
unes notes alguns fets rellevants, m’adone de les impossi-
il·lustratives: els alumnes bilitats, de com l’escriptura no arriba a reflectir, no pot
poden reflexionar sobre copsar plenament, la varietat d’instants, de sensacions,
d’idees que apareixen igual de veloçment com desapareixen.
l’activitat que fan quan A penes si duc una setmana lluny de la norma quotidiana i
viatgen, on viatgen... Fan sembla tota una infinitat. Encara no porte ni vint-i-quatre
hores a Kos i sent com si ens coneguéssim d’antic.
fotos? Amb màquina?
Josep Piera, Estiu grec (1985)
Prenen notes del que
veuen? Escriuen, després,
les seves impressions? Els
aprenents poden fer un
petit exercici de redacció
breu com el de Piera, a
partir de les preguntes
anteriors.
• Llegir.

• Entendre.

• Comparar.

• Prendre notes.

• Reflexionar.

• Escriure.

• Revisar.

• Redactar.

94

4. Resposta oberta.
20
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 20 15/02/17 12:59

UNITAT
Barceló i la seva feina.

Llegeix i escriu
5. Llegeix aquests fragments extrets del llibre Quaderns d’Àfrica, de Miquel Barceló, escrit durant una de les
seves estades a Mali. Resol les qüestions següents:
La lectura del text pot
sorprendre els aprenents,
a) Fes una llista d’animals amb què conviu al seu lloc de treball. que prèviament s’hauran
b) Esmenta tres inconvenients que oferia el lloc per desenvolupar la seva feina. hagut de documentar sobre
Miquel Barceló (activitat
c) Fes una hipòtesi que respongui a la pregunta que el pintor es fa al darrer paràgraf.
«Explora i anota», p. 96);
aquesta no és la idea que
Gogolí, 29.11.00
tenen de la feina de pintor.
Avui he tancat les maletes per tornar a París. Fa dos mesos que
Els aprenents poden
pinto aquí. No m’he mogut, si no és a peu. Aquest cop no he fet
ceràmiques, ni terracotes, ni escultures. No he escrit gens, gaire- aportar la seva experiència
bé. He pintat cada dia damunt teles i papers, cada cinc dies al sobre el que pensen que fa
mercat de Sangha. un pintor, on, com... i
Fins i tot abans que s’hagi eixugat la pintura, el vent l’ha contrastar-la amb el que
recoberta d’una capa de pols, plomes de pollastre, pèls de cabra...
Cal fixar les teles a terra amb pedres grosses, perquè el vent no les explica Barceló. Fins i tot
n’arrenqui. Visc al marge d’un barranc! A l’endemà, cal treure’ls la poden plasmar, en dues
pols per veure-hi alguna cosa. [...] columnes, les idees prèvies
Dos ratolins de camp, de llargues potes posteriors a la ma- i les posteriors a la lectura.
nera de petits cangurs, s’ofeguen dins l’aigua on hi ha els meus
pinzells en remull; l’aigua és plena de larves d’insectes que des-
prés s’aniran enganxant a la pintura fresca, abans que la pols les • Llegir.

torni a cobrir. • Comprendre.
Els meus quadres solen estar per terra, sovint sense basti-
• Comparar.
dor, per economia de transport, però també per aprofitar la re-
sistència del sòl quan hi pinto al damunt. Quan moc una de les • Reflexionar.
meves teles fixades amb pedres grosses, hi ha una formidable

• Escriure.
agitació d’insectes que estan instal·lats a sota: tèrmits, centpeus,
escorpins... Jo treballo des de dalt; ells, des de sota. Els quadres • Reescriure.

que tenen bastidor o que de moment estan fixats damunt una
planxa, estan drets, els uns damunt dels altres. Sovint hi trobo
llangardaixos i dragons. [...]
M’entesto, malgrat tot, a pintar aquí de fa més de deu anys,
com m’entesto ara a escriure amb les sacsejades del cotxe en mar-
xa. No és per l’ús dels forats que fan els tèrmits a les meves teles i
als meus fulls que pinto aquí, ni per la pàtina de pols que cobreix
les meves teles, els meus llibres, la meva roba, etc. No és tampoc
pels meus models –gent, ases, papaies; de tot això també n’hi ha
a d’altres llocs. Hi ha alguna cosa aquí que no hi hagi en cap altra
banda? No és segur.
Miquel Barceló, Quaderns d’Àfrica (2004)
Redacta
6. Redacta de nou el primer paràgraf de manera que hi hagi connectors entre les oracions i algunes s’uneixin en
una sola oració.
95

5. a) Pollastres, cabres, ratolins, insectes (tèrmits, centpeus, escorpins), llangardaixos, dragons, ases.
b) Pocs mitjans de transport, pocs comerços, poques comoditats, vent, pols, brutícia.
c) Resposta oberta.
Finalment, avui he tancat les maletes per tornar a París, després de passar dos mesos pintant aquí,
sense moure’m gaire, si no era a peu i bàsicament per anar al mercat de Sangha, cada cinc dies.
Aquest cop no he fet ceràmiques, ni terracotes, ni escultures i no he escrit gairebé gens. En canvi, he
pintat cada dia, damunt teles i papers.
21
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 21 15/02/17 12:59

Continuem viatjant.

Explora i anota
La primera activitat ja
l’haurem feta, i ens
7. Investiga, fent una recerca per Internet, sobre Miquel Barceló, l’artista que va escriure aquestes notes quan
era a l’Àfrica. Selecciona algunes de les dades que trobis i classifica-les.
centrarem en «Comprèn i • Nom i cognoms.
ordena». Els aprenents • Lloc i data de naixement.
poden intentar fer una cosa
• Modalitats d’art que conrea.
similar amb la ciutat en què
viuen, o la ciutat més • Països on ha fet estades.
propera a la seva localitat. • Dos llibres seus publicats.
Com s’orienten, els • Títol i autor de tres llibres sobre la seva figura.
ciutadans? En què • Tres premis o reconeixements.
s’assembla a altres ciutats
o localitats? Quines Comprèn i ordena
singularitats presenta
respecte a ciutats o 8. Llegeix el fragment següent sobre una ciutat japonesa i ordena les parts del contingut segons l’ordre en què
apareixen en el text:
localitats veïnes? Què
caracteritza els seus a) Comentari amb orientacions d’un ciutadà de Kyoto per arribar a un lloc.
habitants? Fins i tot b) Observació sobre altres ciutats japoneses, a manera de contrapunt.
podrien fer un exercici de c) Dues singularitats de Kyoto respecte a altres ciutats japoneses.
redacció en què d ) Afirmació general sobre els habitants de Kyoto.
s’imaginessin com un
e) Enumeració d’elements arquitectònics.
viatger que visita la seva
ciutat o localitat. Què en
diria? Quina impressió en
trauria? Amb les seves avingudes de llanternes i els seus neons, la majoria de ciu-
tats japoneses, a la nit, fan gala de grans metròpolis. Quan arriba el dia, no
són més que aglomeracions que han crescut massa ràpidament sota un
fistó de línies elèctriques, d’isoladors i de cartells apagats. El visitant té
llavors la impressió que l’han enganyat.
A Kyoto no. Malgrat el seu dialecte lent i cantat que hi dona un aire
provincià i la multitud de petits comerços i empreses familiars, és sempre
més la Ciutat imperial traçada i bastida fa tretze segles en un immens qua-
drilàter per magistrats, estrategs, astròlegs i jardiners. L’exemple de Xina
incitava a no escatimar les proporcions. Amb la seva xarxa d’avingudes i
carrerons, les seves miríades de temples, cementiris, jardins de pedres, de
molses i azalees, els seus mercats, els seus barris d’artesans, és l’única ciu-
tat al Japó on se sent un espai interior i un plànol concertat. L’única en què
el passejant pot percebre’n els eixos, aquests punts cardinals als quals la
geomància atribuïa antigament tanta importància, i la influència subtil que
encara exerceixen sobre el tarannà i l’ambient de la ciutat. «Deu minuts a
peu cap al nord, quatre al nord-est, i d’allà, és aproximadament cent me-
tres cap al sud»: vet aquí com la gent de Kyoto, que tenen tots una rosa dels
vents al cap, us indiquen el camí.
Nicolas Bouvier, Crònica japonesa (1975)
96

7. Nom i cognoms: Miquel Barceló Artigues

Lloc i data de naixement: Felanitx, 8 de gener de 1957
Modalitats d’art que conrea: pintura, fang, ceràmica, il·lustració de llibres...
Països on ha fet estades: França, Mali, Sudan, serralada de l’Himàlaia (Caixmir, Tibet, Nepal...)
Dos llibres seus publicats: Quaderns de l’Himàlaia, Obra africana, La Capella-Guia, El quadern de
fang...
Títol i autor de tres llibres sobre la seva figura: Dore Ashton, Miquel Barceló: al bell mig del camí de
nostra vida; Toni Catany, Ceràmiques de Miquel Barceló; Enrique Juncosa, Miquel Barceló: Sentimien-
to del tiempo.
Tres premis o reconeixements: Premi Nacional d’Arts Visuals (2001), doctor honoris causa per la Uni-
versitat de les Illes Balears (2001), Premi Nacional d’Arts Gràfiques (2014), doctor honoris causa per
la Universitat Pompeu Fabra (2012)...
8. 1-b; 2-c; 3-e; 4-a; 5-d
22
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 22 15/02/17 12:59

UNITAT
Escriu una descripció subjectiva
Es presta a treballar les
descripcions de paisatges,
9. Visita aquest enllaç (http://qr.teide.eu/00GG)
Suggeriments a partir de les fotografies.
de la revista cultural Catorze i escull una de les A més de la descripció visual del paisatge, fes servir Els resultats dels exercicis
sensacions des de diferents sentits perceptius (oïda,
catorze fotografies d’Islàndia de Jakub Polomski poden llegir-se en veu alta,
tacte, olfacte...) i expressa les idees que et suggereix
que hi apareixen. Fes-ne una descripció com si el lloc. En què et fa pensar? Amb què ho pots compa- comentar-se i valorar-se
es tractés d’un passatge del teu llibre de viatges. rar? Com s’hi deu viure?
col·lectivament. El
professor o professora
insistirà sempre i tothora en
la importància de la
planificació i la revisió.
• Llegir.

• Entendre.

• Ordenar.

• Valorar.

• Comparar.

• Reflexionar.

• Escriure.

• Planificar.

• Revisar.

97
9. Resposta oberta.
23
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 23 15/02/17 12:59


La lectura és sobre un
viatge, però se centra en
Prova
una anècdota, la que dona
títol al text. A part del Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
treball sobre aspectes
formals, que trobaran a la
pàgina 99, els aprenents
poden buscar informació
sobre les llengües del món: El col·leccionista de llengües
quantes n’hi ha, quants
habitants les parlen,
quantes estan en perill
N
o sé si heu estat mai en un lloc on no es pongui nostàlgics que venen tota mena de quincalla. Des de me-
d’extinció... el sol. És una sensació molt xocant. No aniries a dalles, bales i monedes fins a uniformes militars complets
dormir mai perquè sempre et sembla que te’n 35 amb el seu casc, les seves botes i la seva màscara antigàs.
vas a dormir massa d’hora i t’estàs perdent alguna cosa. Va ser passejant sense rumb com vam viure un mo-
5 A Sant Petersburg passa entre finals de maig i mitjans de ment deliciós d’aquells que donen sentit al fet de viatjar.
juliol i en diuen «les nits blanques». La llum del sol du- Vam entrar per curiositat en una petita botiga d’herbolari
rant la nit –curiosa frase, aquesta que acabo d’escriure– que hi havia en un carreró. Ja es veia que el propietari ha-
és molt diferent de la del dia. És una llum indirecta, que 40 via de tenir molta sensibilitat perquè tot estava col·locat
fa que el cel s’ompli de colors pastel que donen un aire i presentat amb un gust i una finesa exquisits. Comentà-
10 misteriós a tota la ciutat. Els autòctons viuen el fenomen vem això quan l’home se’ns va acostar i ens va preguntar
amb molta alegria perquè venen d’un hivern en què hi ha en anglès en quin idioma parlàvem. Li vam dir que era
mesos que és al revés i quasi no veuen el sol. Viure sempre català, la llengua que es parla a Catalunya, a Barcelona,
amb claror és estrany però alegre. Viure només amb fos- 45 perquè ens situés més ràpidament en el mapa. Se li van
cor ha de ser depriment. obrir els ulls. Sabia que existia però no l’havia sentit mai
15 De dia o de nit, amb sol o sense, Sant Petersburg en directe. Ens va demanar si podíem parlar-la una mica
és una ciutat majestuosa. Una ciutat amb canals sempre és més perquè pogués apreciar-ne bé els matisos. No podia
una ciutat elegant però aquí, a més, s’hi sumen els palaus ser una broma perquè se’l veia interessat de veritat. Ens
d’hivern, els palaus d’estiu, les catedrals (en tenen més 50 escoltava, somreia i comentava la semblança que hi troba-
d’una), les esglésies, les fortaleses, els ponts, els carrers va sobretot amb l’italià i el romanès. Llavors vam ser nos-
20 empedrats... Els tsars hi van deixar una empremta que els altres els que vam preguntar el perquè de tanta curiositat.
revolucionaris bolxevics no van poder esborrar. I ens ho va explicar: era col·leccionista de llengües. Les
És molt recomanable visitar l’Ermitage, un dels guardava en cassets, que era tecnologia punta en aquells
museus més grans del món, la fortalesa de Sant Pere i 55 moments. En tenia moltes però la nostra li faltava. Va anar
Sant Pau, on hi ha el panteó dels tsars, la catedral de Sant a buscar la gravadora i va immortalitzar les nostres veus
25 Isaac, amb la seva enorme cúpula daurada, el palau del parlant en català.
príncep Iussupov, on va ser assassinat el mític Rasputin... Aquell dia vam fer feliç un rus amb ànima de filò-
Però és imprescindible passejar per la ciutat per assaborir leg universal. Però ell també ens va fer feliços a nosaltres
plenament l’essència imperial. També es pot tastar l’es- 60 perquè si una cosa tenim els catalans és que estimem la
sència soviètica, però no és tan lluïda, les coses com són. nostra llengua i fer-la present allà on sigui és un orgull.
30 Això sí, és més fàcil emportar-se un record de l’URSS que Encara que sigui en una col·lecció rudimentària d’un vell
dels tsars. A cada pas es poden trobar parades i mercats herbolari de Sant Petersburg...
organitzats per veterans de l’Exèrcit Roig i comunistes Xavi coral. Ara (3 agost 2014)
98
24
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 24 15/02/17 12:59

PROVA 4
UNITAT
La redacció que es
demana, de tema similar a
1 És una oració composta: 6 Són sinònims de la paraula empremta: les que hem proposat
pàgines enrere, pot ser
 a) Viure sempre amb claror és estrany però  a) rastre, petjada, traça
alegre.  b) marca, designi, finor enfocada a les llengües
 b) És una sensació molt xocant.  c) encuny, impressió, raig que els aprenents han
 c) Se li van obrir els ulls.  d) senyal, anhel, combat conegut en els seus
 d) En tenia moltes però la nostra li faltava. viatges. S’han interessat
7 Són oracions coordinades: per les llengües que es
2 El text abunda en:
 a) De dia o de nit, amb sol o sense, Sant parlen en els països que
 a) Arguments. Petersburg és una ciutat majestuosa.
han conegut? N’han
 b) Descripcions.  b) No podia ser broma perquè se’l veia
 c) Consells. interessat de veritat. comprat diccionaris? Han
 d) Instruccions.  c) Sabia que existia però no l’havia sentida parlat amb la població
mai en directe. local? Preguntes com
3 Són oracions juxtaposades:  d) Vam entrar per curiositat en una botiga aquestes, o similars, poden
d’herbolari que hi havia en un carreró.
 a) I ens ho va explicar: era col·leccionista de provocar la reflexió sobre
llengües. 8 Tots els adjectius són de gènere invariables a el sentit de viatjar, des del
 b) Però és imprescindible passejar per la les sèries: punt de vista de les
ciutat per assaborir plenament l’essència
imperial.  a) alegre, universal, estrany llengües.
 c) Els tsars hi van deixar una empremta que  b) recomanable, xocant, diferent
els revolucionaris bolxevics no van poder  c) gran, directe, elegant
• Llegir.
esborrar.  d) imperial, depriment, feliç
 d) Comentàvem això quan l’home se’ns va • Entendre.

9 El títol del text és extret:

acostar i ens va preguntar en anglès quin • Respondre.
idioma parlàvem.

 a) D’una anècdota del viatge. • Escriure.
 b) De la finalitat del viatge.
4 Són nexes coordinants: c) D’una il·lusió del viatge. • Revisar.

a) sempre, on, que
 d) D’una casualitat. • Valorar.

 b) però, si, ni
10 El text correspon a:
 c) aviat, tot, sinó
 d) doncs, més, perquè  a) Una crònica de viatge.
 b) Un article d’opinió.
5 Són oracions subordinades:  c) Una guia de viatge.
 d) Una descripció turística.
 a) Vam entrar per curiositat en una petita
botiga d’herbolari que hi havia en un Redacció
carreró.
 b) No sé si heu estat mai en un lloc on no es Relata en unes 250 paraules un viatge que hagis
pongui el sol. fet, i detalla’n el que et va agradar més i el que et va
 c) Aquell dia vam fer feliç un rus amb ànima agradar menys i explica’n alguna anècdota.
de filòleg universal.
 d) Els autòctons viuen el fenomen amb molta
alegria perquè venen d’un hivern en què hi
ha mesos que és al revés i quasi no veuen
el sol.
Prova.

99 Avalua’t i dictat.
Comprova-ho.
Avalua’t i dictat. Atreveix-t’hi.
1. d)
2. b)
3. a)
4. b)
5. b), d)
6. a)
7. c)
8. b), d)
9. a)
10. a)
Redacció
Resposta oberta.
25
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 25 15/02/17 12:59

Entrevista a una Oficis de llengua
lexicògrafa.
En primer lloc, caldria llegir

el text en veu alta parant Em dic Carolina
esment especialment a i soc lexicògrafa. L’elaboració d’un diccionari és un procés com-
l’explicació que dona plex en què podem distingir diverses fases:
l’entrevistat sobre el – Recollida i gestió de materials relacionats
concepte bàsic amb el lèxic, especialment el lèxic normatiu.
«lexicografia». – Elaboració dels criteris lexicogràfics amb què
L’entrevistada treballa fent s’ha d’elaborar el diccionari. Aquests criteris
diccionaris. Els aprenents són validats per la Secció Filològica, que és
la que decideix com serà el diccionari.
poden treballar aspectes
del contingut, com els que Què i on has estudiat? – Elaboració d’informes sobre els diversos
aspectes dels mots: la grafia, la morfologia,
es refereixen als diferents Em vaig llicenciar en Filologia Catalana (es- el seu comportament sintacticogramatical
aspectes dels mots: «la pecialitat de Llengua) per la Universitat de i el seu valor semàntic. Aquests informes
grafia, la morfologia, el seu Barcelona l’any 1990, i el bienni 1994-1996 faciliten a la Secció Filològica la presa de
vaig cursar el doctorat de Lingüística Aplicada decisions sobre quins mots ha d’incloure el
comportament
a la Universitat Pompeu Fabra. diccionari, amb quines grafies, amb quines
sintacticogramatical i el
De què fas? informacions, etc.
seu valor semàntic».
Entenen el significat de tots Treballo de lexicògrafa a les Oficines Lexico- – Redacció dels articles del diccionari d’acord
gràfiques (OL), un departament de la Sec- amb les decisions preses per la Secció Filo-
aquests conceptes? Poden lògica.
ció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
posar-ne exemples. (IEC). L’IEC és l’acadèmia de la llengua ca- – Manteniment i actualització del diccionari
Consultar o llegir talana: recordem que la Llei 8/1991, de 3 de normatiu en línia per tal que no quedi ob-
diccionaris és una activitat maig, sobre l’autoritat lingüística de l’Institut solet (modifiquem informacions, hi afegim
d’Estudis Catalans, disposa que aquesta insti- mots, etc.).
que pot resultar molt tució és l’encarregada d’establir i actualitzar la
agradable. Quina és la normativa lingüística del català. Una altra de les tasques que duem a terme
relació que tenen els a les OL és la resposta de totes les consultes
Segons el diccionari, un lexicògraf és una per- sobre el diccionari i sobre la normativa lèxica
aprenents amb el sona versada en lexicografia. I la lexicografia és en general. Les OL resolen les consultes de
diccionari? El consulten la branca de la lexicologia aplicada que s’ocupa caràcter lèxic o lexicogràfic que arriben d’orí-
només quan el professor de l’elaboració de diccionaris o lèxics. Per tant, gens molt diversos i que es gestionen a través
o professora ho demana? treballo fent diccionaris. Però no ho faig jo sola: de la nostra bústia de correu electrònic.
a les OL som un equip de set lexicògrafs.
Tenen diccionaris, a casa? Quant de temps fa que et dediques a això?
Amb els resultats de les En què consisteix la teva feina?
Quan vaig acabar la carrera, l’any 1990, vaig
opinions el professor o Resumint-ho en poques paraules, la nostra entrar de seguida a treballar a les Oficines
professora pot fer les feina consisteix a elaborar i mantenir el dic- Lexicogràfiques de l’IEC. Per tant, aviat farà
cionari normatiu, és a dir, el Diccionari de la vint-i-sis anys que em dedico a la lexicografia.
recomanacions pertinents.
llengua catalana que elabora l’IEC, a través de
Entre altres, la Secció Filològica, amb l’objectiu que sigui el
des del punt de vista de referent del lèxic normatiu.
l’escriptura: sempre s’ha
de treballar amb un
diccionari a la vora.
• Llegir.
100
• Comprendre.

• Valorar.

• Reflexionar.

26
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 26 15/02/17 12:59

Solucions del bloc
d’activitats
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 27 15/02/17 12:59

9166 Guia CAT4 04_2017.indd 28 15/02/17 12:59
Unitat 4
estona fins que obscurs pensaments la transportaven en
Morfosintaxi algun altre indret.
Un dia va badar una mica la boca com si volgués opi-
nar, i tots vam callar, però no només no va dir res, sinó
1. No hi era. Va anar a la sala d’estar. Tampoc hi era. La casa que va ser el preludi d’un badall dissimulat que manifes-
estava sumida en el silenci. L’Emma va pujar a dalt i va tava el seu avorriment, per tant vam reprendre la conver-
entrar a l’habitació. Era allà, estirat al llit, de bocaterrosa, sa animadament.
abraçat a un coixí. Tenia els ulls tancats, com si estigués El que no sé del cert és si quan somreia era perquè li
adormit. L’Emma es va estirar al seu costat i se li va apro- havia fet gràcia el que havíem dit o el que havia pensat ella.
par. Ell no va respondre de seguida. Aleshores la va abraçar
i la va omplir de petons.
5. a b c d e
–T’estimo –va murmurar ella–. Ens tenim l’un a l’altre.
La Mariona neda i la Neus salta a corda. ✗
Oracions simples Oracions compostes
Està satisfet; per tant, deu haver
No hi era. Era allà, estirat al llit, de aconseguit la feina.
✗
bocaterrosa, abraçat a un
Va anar a la sala d’estar. coixí. Va comprar-li un regal però no l’hi va
donar.
✗
Tenia els ulls tancats, com si
Tampoc hi era.
estigués adormit. Vens al concert o et quedes a estudiar? ✗
La casa estava sumida en el L’Emma es va estirar al seu No va fer els deures, sinó que va dormir
silenci. costat i se li va apropar. tota la tarda.
✗
Ell no va respondre de Aleshores la va abraçar i la Demà li explicaràs la veritat o bé
seguida. va omplir de petons. l’enganyaràs un altre cop?
✗
Ens tenim l’un a l’altre. T’estimo –va murmurar ella–.
Neva, i, per tant, ens quedarem a mirar
una pel·lícula a casa.
✗
2. a) No m’interessa la polèmica estèril: és una pèrdua de
No vaig voler truita ni ou ferrat. ✗
temps.
b) No en tinc gens de ganes, però aniré al sopar de co- Col·lecciona cotxes clàssics americans,
és a dir, els compra.
✗
miat.
c) Va presentar-se a la comissaria més propera i va denun- No sap res dels problemes del seu fill, o
sigui, els ignora.
✗
ciar el robatori als Mossos.
d) Aprovaràs l’examen pel juny o t’hauràs d’examinar pel
6. a) En Rafel fa i la Tina desfà. ➝ copulativa
setembre?
b) No vol dinar ni tampoc vol sopar. ➝ copulativa
e) Li van portar un porró i va beure a galet.
c) Vens amb mi o et quedes sol? ➝ disjuntiva
f ) M’agraden les novel·les policíaques; per tant, en llegi-
ré una durant les vacances. d) Ara riu com una boja, ara plora com una Magdalena.
➝ disjuntiva
3. • Oracions simples: e) No és antipàtica, sinó que és tímida. ➝ adversativa
Avui porta uns pantalons amples de color vermell amb f ) Ja hi som tots, i, per tant, ja podem començar a sopar.
ratlles taronja i floretes lila per tot el camal. ➝ il·lativa
Camina de pressa. g) Aquest any no aniré de vacances a l’estranger, però
Una noia se’l mira encuriosida. aniré uns dies a Cadaqués. ➝ adversativa
Dins la bossa groga sona una melodia acolorida. h) No estudia gens, tanmateix aprova. ➝ adversativa
• Oracions compostes: i) El vostre equip ha perdut, per tant he guanyat l’aposta.
Vesteix d’una manera tan estrafolària, que quan va pel ➝ il·lativa
carrer tothom es gira. j ) Demà decidiré si t’acompanyo o bé si em quedo a fer
Entra al bar i demana una cervesa fresca. el treball. ➝ disjuntiva
Treu un telèfon mòbil de la motxilla groga, però el torna k) Ni és feliç ni ho serà mai. ➝ distributiva
a desar. l) Estudies o treballes? ➝ disjuntiva
L’àvia de la taula del costat l’observa de reüll: no se’n m) En Daniel estudia disseny i l’Oriol estudia automoció.
fia i desa la bossa de mà sota la taula. ➝ copulativa
n) El cotxe era seu però l’assegurança anava en nom del
4. Era una dona d’una gran bellesa, però plàstica, estàtica,
pare. ➝ adversativa
és a dir una mica artificial. Mai no opinava quan ens veia
acalorats tractant qüestions polèmiques ni manifestava el o) Ha comprat tomàquets a vuit euros el quilo, és a dir, li
més mínim interès pels esdeveniments polítics que mar- han aixecat la camisa. ➝ explicativa
caven el curs del país. Somreia educadament i els llavis li p) Estic morta de son, així que me n’aniré a dormir. ➝ il·la
quedaven petrificats en aquesta posició durant una bona tiva
29
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 29 15/02/17 12:59

7. Copulatius Disjuntius Distributius 1.
a) Hi ha un toll d’aigua.
b) Hi ha un toll d’aigua on has aparcat el cotxe.
ni o ni... ni
i o bé o... o
(prop. sub. adverbial)
els uns... els altres c) Hi ha un toll d’aigua que sembla una bassa.
(prop. sub. adjectiva)
Adversatius Explicatius Il·latius
d) Hi ha un toll d’aigua i un ocell s’hi banya. (prop.
sinó que és a dir doncs coord. copulativa)
però o sigui per tant
2.
a) Va aprovar les oposicions.
8. copulatives ➝ Expressen suma d’idees. b) Va aprovar les oposicions quan va estudiar a
fons. (prop. sub. adverbial)
disjuntives ➝ Expressen exclusió d’idees.
c) Va aprovar les oposicions que tu li vas aconse-
distributives ➝ Indiquen distribució entre les proposi- llar. (prop. sub. adjectiva)
cions. d) Va aprovar les oposicions o les va suspendre un
adversatives ➝ Expressen oposició d’idees. altre cop? (prop. coord. disjuntiva)
explicatives ➝ S’utilitzen per fer aclariments. 3.
a) S’ha rebentat la roda.
il·latives ➝ Expressen conseqüència. b) S’ha rebentat la roda; haurem de buscar un ta-
ller. (prop. juxtaposada)
9. a) Ha llegit la notícia; s’ha posat a plorar. c) S’ha rebentat la roda, per tant haurem de seguir
b) La situació és tensa; la gent no està nerviosa. a peu. (prop. coord. il·lativa)
d) S’ha rebentat la roda quan hem topat amb la ro-
c) En Pau endreça la cuina; la seva xicota se’l mira.
ca. (prop. sub. adverbial)
d) Els ha traït molts cops; els companys no se’n refien.

Racó de repàs
a) Ha llegit la notícia i s’ha posat a plorar.
b) La situació és tensa, però la gent no està nerviosa.
1. a) No dir una cosa perquè hi ha gent que no ho pot sentir.
c) En Pau endreça la cuina i la seva xicota se’l mira.
b) amb moltes dificultats
d) Els ha traït molts cops, per tant els companys no se’n
refien. c) Ser malgastador.
d) com a màxim
11. e) irreflexivament
Substantiva Adjectiva Adverbial
f ) com a mínim
Quan he arribat
a casa els meus ✗
pares ja dormien. 2. La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué
que no li havia donat hora.
Menjava l’entrepà
com si no hagués —És que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort.
menjat des de feia
✗ —No sempre, no sempre… —replicà ell—. Ara, per
dies. exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però
El company de a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i
pis que ha llogat ✗ quedarem per una data.
l’habitació és italià. —És irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments
Us va assegurar —digué la gran senyora.
que diria tota la ✗ —Apa, bah! —es defensà ell, tot empenyent-la suau-
veritat? ment cap a la porta—. Amb la feinada que teniu no em
On va dir-te que direu pas que depeneu d’un difunt puntual. En canvi, jo
ho deixava, ho ✗ tinc compromisos inajornables.
trobaràs. I la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames.
Em sorprendria sense saber-se’n avenir. No li havia passat mai.
molt que
manifestés la seva
✗
opinió.
El cotxe que
s’ha comprat
consumeix molta
✗
1. Respostes orientatives.
benzina.
a) humanitat formiguejant: Visió d’un grup de gent mo-
vent-se d’un cantó a l’altre en la llunyania.
12. a) V f ) F b) superba nuesa mineral: Paisatge rocós, sense gaire
b) V vegetació.
g) V
c) F c) calma somniosa: calma que fa son, o la impressió que
h) V les coses del voltant dormen.
d) F
e) V i) F d) població provinciana: ciutat mitjana o petita, poc im-
portant.
13. Respostes possibles. e) puresa lineal: de línies rectes i clares.
30
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 30 15/02/17 12:59

2. Respostes orientatives: 7. Resposta orientativa.
a) vista: Les taques de blanc, sobretot, estan situades en Són capaços de travessar un carrer enmig d’un trànsit
aquell punt dolç entre l’esmorteïment groguenc i caòtic. Tenen un aspecte físic que fa impossible per un
l’explosió africana: són els blancs de Corot, exactament. occidental endevinar quina edat tenen. Encomanen la se-
b) oïda: A les illes tot té un punt somort, d’atonia, de calma va felicitat, riuen per tot i de tot, fins i tot d’ells mateixos.
somniosa: és com si portéssiu cotó fluix a les orelles.
8. Resposta oberta.
c) olfacte: l’aire ple d’olors de farigola, romaní i espígol.
Algunes dades: Des que tenia 15 anys viatja pel món, so-
3. Resposta orientativa. vint sol, amb la seva cadira de rodes. / Fa el possible per
fer-ho sense diners i amb molt poc equipatge, gràcies
Des d’un punt de vista europeu, resulta sorprenent, per
a les seves dots de comunicació. / Podem llegir els seus
exemple, que hi hagi una escola sense cap edifici cons-
escrits al seu blog personal, El bloc dels viatges. / Al 2012
truït, o que es pugui ensenyar i aprendre en les condi-
va fer un viatge als antípodes de Catalunya (Nova Zelan-
cions tan precàries que descriu. L’escena mateixa, enmig
da), que va quedar documentat en una pel·lícula, Món
del paisatge, també commou l’autora.
petit, dirigida per Marcel Barrena, que ha guanyat diver-
sos premis.
4. Resposta oberta.
Llibres: El món sobre rodes, Sense fronteres.
5. Resposta oberta. Pel·lícula: Món petit.
Blog personal: http://blocdeviatges.blogspot.com
6. Resposta orientativa: tres exemples d’expressions que
s’acosten al codi oral. 9. Resposta oberta.
Per començar, tenen poders. / travessar-la sense aturar-se
en cap moment... i arribar vius a l’altra banda. Cada 10. Resposta oberta. (L’alumne pot cercar dades actuals
dia. / De veritat. No hi ha estat mitjà. / i seràs absolutament sobre la pel·lícula, com ara llengües a les quals s’ha tra-
incapaç de distingir una noia de divuit d’una de vint-i-vuit... duït o premis que ha rebut.)
31
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 31 15/02/17 12:59

9166 Guia CAT4 04_2017.indd 32 15/02/17 12:59
Fitxes
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 33 15/02/17 12:59

9166 Guia CAT4 04_2017.indd 34 15/02/17 12:59
Nom Curs Data
u Se’ls ha titllat de bojos i inconscients alhora que de superherois. Els alpinistes sempre es proposen nous
reptes, malgrat haver arribat al sostre del món. En Ferran Latorre que, havent assolit el cim del Makalu, el
seu tretzè vuit mil, es proposa arribar als catorze vuit mils. Què se sent a vuit mil metres? Quines dificultats
té una ascensió d’aquestes dimensions? Busquem-ne les respostes.
Al cim amb Lionel Terray1

La lluna quasi plena va convertir les hores més dures d’una ascensió, gairebé sempre sotmeses en la monotonia
de l’obscuritat total, en un espectacle que mai oblidaré. La primera part és totalment glacial. O sigui que la llu-
na, sempre present, convertia la nostra existència en una versió interplanetària, i caminar per aquell preciós
mantell de plata, uniforme i metàl·lic, era com fer-ho en un altre planeta. No podia deixar de tenir la imatge de
la nostra pròpia progressió des de fora: l’aire enrarit, el fred i la insistència tossuda d’aquells cossos errants, sota
la il·luminació solemne d’aquella hipnòtica esfera. Em costa de creure que mai més torni a tenir la mateixa
experiència a 8 000 metres d’alçada. Es va fer de dia. Feia ja un parell d’hores que el fred havia eliminat del meu
cos qualsevol indici de romanticisme lunar per passar a la vulgaritat dels simples calfreds. De veritat que vaig
passar fred. Fins aquell punt, al peu del corredor dels francesos, a uns 8 100 metres d’alçada, l’ascensió crec que
va ser fulgurant, i crec que mai m’havia trobat tan fort en alçada. Però la part final del Makalu és més complexa
del que pensava. Es tracta d’un terreny mixt de dificultat bàsica, es tracta d’anar pujant per on vas intuint el
millor pas entre les roques i la neu. Les hores van anar passant sense adonar-nos-en, amb esperes llargues però
més aviat intemporals, i tots ens vam conformar i adaptar a la lentitud, a canvi de més seguretat.
Per fi vàrem arribar a l’aresta del cim. Espectacular, preciosa, altiva i digna d’una gran muntanya com el
Makalu i sempre secundada al fons per la presència de l’Everest i el Lhotse. No es pot demanar més. Al final de
l’aresta intuïa el que tants cops havia vist en fotografies: el precim o fals cim com li diuen alguns. Calia anar fins
al cim, que quedava encara més enllà del fals cim.Vaig agafar la iniciativa, i la veritat és que l’escalada del fals cim
és molt impressionant, i certament esgotadora, perquè a més a més m’enfonsava molt en la neu fonda. I arribats
al fals cim és quan arriba la sorpresa. L’aresta continua encara més enllà, per un fil preciós que culmina amb una
de les imatges més icòniques de la història de l’alpinisme: el cim punxegut i amb el just espai per a una persona,
preciosa piràmide en miniatura per a culminar el vuit mil més espectacular del planeta. Sense ser difícil, l’aresta
és molt aèria i és un xic delicada. Qualsevol error és el darrer, i tenint en compte que tothom hi arriba molt
tocat físicament, qualsevol petita dificultat afegida pot ser la claudicació final.
Vaig recórrer l’aresta amb una lentitud conservadora, conscient que anava molt just de forces i de capacitats
cognitives, però sempre amb la companyia d’en Hans i de l’Arjun, tot just darrere meu, com si em protegissin.
A dos metres del cim, vaig parar-me per fer una foto d’aquella petita piràmide que tant havia somiat escalar i
que en altres ocasions havia estat el púlpit de Lionel Terray o Jordi Camprubí. Suposo que va ser el reflex in-
conscient de voler-ne tenir una imatge, la meva pròpia imatge, d’aquest cim verge, d’aquest cim, d’aquest lloc
tan extraordinari del planeta, que es passa 364 dies l’any vivint en solitari.
Vaig arribar-hi el primer. Crec que en el fons volia arribar-hi el primer, perquè el volia més que ningú. Per-
què volia estar-hi sol uns instants. En Hans va intuir que jo volia aquell moment per a mi sol. Es va esperar una
estona i em va fer una fotografia. Després va pujar i ens vàrem abraçar emocionats. Després va venir l’Arjun, un
moment de gran felicitat que en Boyan, que venia darrere, també va immortalitzar. Baixava feliç. La meva vida
havia passat per aquella piràmide, aquell punt tel·lúric i únic del planeta, i sentia que alguna cosa de l’esperit d’en
Terray havia entrat dins meu. Sens dubte, el millor regal possible, era haver-me trobat amb ell.
Ferran Latorre (25 de maig de 2016). <http: // www.ferranlatorre.com>
1 Lionel Terray (Grenoble, 1921- Massís del Vercors, 1965) va ser un alpinista francès molt conegut per fer les primeres
ascensions a cims difícils com el Makalu. Va morir al massís del Vercors.
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 35 15/02/17 12:59

1. En Ferran Latorre descriu l’ascensió al cim del Makalu. Localitza en el text les expressions amb què qualifi-
ca aquesta muntanya.
2. L’autor d’aquest blog és el primer a arribar al cim i els seus companys ho entenen. Explica per què vol estar-
se uns instants sol al cim.
3. Redacta en unes 100 paraules la impressió que t’ha provocat la narració de Ferran Latorre sobre l’ascensió
al Makalu.
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 36 15/02/17 12:59

Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Classifica les oracions compostes següents segons siguin coordinades, juxtaposades o subordinades:
a) L’hivern passat va ser fred i l’estiu és calorós.
b) No hi ha pa, doncs n’haurem de comprar.
c) Els músics que venen cada any porten un repertori nou.
d) Venia cada estiu. Fugia de la calor.
e) Li agradava molt la xocolata, però no en podia menjar gaire.
f ) Si no arribes gaire tard podrem anar al teatre.
g) Cada dia es lleva d’hora, va al mercat, parla amb els amics.
h) Se’n va anar i ni tan sols es va acomiadar.
i) En Pere ens ha comunicat que li han donat la beca.
Coordinades Juxtaposades Subordinades
2. Transforma les oracions juxtaposades en coordinades amb els nexes que s’indiquen a continuació:
a) He escombrat la cuina. Vaig a fer el dinar. (il·lativa)
b) No vol anar al cinema. No m’hi deixa anar a mi. (distributiva)
c) Vols dinar a casa. T’estimes més anar al restaurant? (disjuntiva)
d) L’Antònia és molt bona cuinera. Va sortir a la televisió. (continuativa)
e) És una persona molt vàlida. No el valoren. (adversativa)
f ) Hem visitat l’àvia. Ha estat molt contenta. (copulativa)
g) He guanyat la cursa comarcal. Aniré a la territorial. (il·lativa)
3. Substitueix els SN subratllats per subordinades substantives.

a) El veí espera el retorn del seu fill.
b) Els han denegat la beca sol·licitada.
c) El públic ha agraït la brevetat de la conferència.
d) Ens han promès la ubicació en un altre avió.
e) La revisió mèdica determinarà la renovació del carnet de conduir.
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 37 15/02/17 12:59

4. Substitueix les subordinades per adjectius segons convingui.
a) La locutora té una veu que tranquil·litza.
b) El veí fa un soroll que no es pot suportar.
c) Em trobo en una situació que em neguiteja.
d) La veïna que és de Finlàndia té una sauna a casa.
e) Fa un fred que sembla de Sibèria.
5. Substitueix les subordinades adverbials pròpies subratllades per un adverbi de temps, de lloc o de manera.
a) Va abaixar les barreres quan el tren va arribar.
b) L’abraçava com si no s’haguessin de veure mai més.
c) Van trobar les motxilles on les havien amagades.
d) Quan arribo a casa em trec les sabates.
e) El va rebre com si li fos indiferent que hagués tornat.
6. Classifica les subordinades adverbials segons siguin pròpies (P) o impròpies (I):
a) El cap de servei va canviar d’hospital abans d’arribar el substitut.
b) No vindré perquè no em ve de gust.
c) El cap d’estació es va negar a vendre bitllets ja que no era la seva feina.
d) Si no pots acabar la feina no et queixis.
e) Aniré a passar el cap de setmana a la platja quan faci bon temps.
f ) Em va saludar com si ens coneguéssim de tota la vida.
g) Com que no m’has dit res, he marxat.
h) És tan alt que no passa per la porta.
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 38 15/02/17 12:59

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Transforma les oracions juxtaposades en coordinades utilitzant els nexes del tipus que s’indica entre parèn-
tesis. Utilitza pronoms febles per evitar repeticions. Fixa’t en l’exemple:
No puc portar el llibre. Hauràs de portar el llibre. (adversativa) ➝ Avui no puc portar el llibre sinó que l’hauràs
de dur tu.
a) El músic vol actuar al festival. No han convidat el músic al festival. (adversativa)
b) En Pere fa el dinar als seus pares. La seva germana fa la bugada als seus pares. (copulativa)
c) Els naturalistes no han localitzat l’os al bosc; han localitzat l’os en una casa de pagès. (adversativa)
d) És difícil parlar amb ella per telèfon; hauré de parlar amb ella personalment. (il·lativa)
e) Avui no et podré dur el vestit a la tintoreria. Hauràs de dur el vestit a la tintoreria tu mateix. (explicativa)
f ) L’Ajuntament subvencionarà el transport escolar. L’Ajuntament concedirà beques a les famílies. (disjuntiva)
g) El seu avi és pintor reconegut. És un pintor molt bo. (explicativa)
h) Aquell gat no caçava rates. Aquell gat no menjava raspes de sardines. (distributiva)
2. Identifica els nexes de les oracions coordinades següents i classifica’ls segons el significat que aporten.
a) Vens amb mi o et quedes?
b) El jugador era molt ràpid i feia molts gols.
c) Li vaig deixar un llibre i encara no me l’ha tornat.
d) Va venir amb el seu gendre, és a dir, el marit de la seva filla.
e) Els uns vindran al matí, els altres a la tarda.
f ) Va fer la volta al món i fins i tot va anar a l’Antàrtida.
g) No m’interessa el que diu, així que no l’escolto.
h) La pel·lícula no era de terror sinó que era una comèdia.
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 39 15/02/17 12:59

3. Transforma en oracions simples les oracions compostes següents tot substituint l’oració subordinada per
substantius, adjectius o adverbis, segons escaigui:
a) T’informo que el pres ha fugit.
b) Fer exercici diari és bo per a la salut.
c) No m’agraden els anuncis que fan per televisió.
d) M’ho miraré quan hàgim dinat.
e) Els estris que són de metall duren més.
f ) Han anunciat que el vol s’ha cancel·lat.
4. Subratlla les oracions subordinades adverbials de les oracions compostes següents i digues si són pròpies
(P) o impròpies (I):
a) Quan tindrà divuit anys podrà votar. e) Si no arribes a temps, avisa’m.
b) He trobat el mocador on no el buscava. f ) Han desconvocat la vaga, doncs hi aniré amb avió.
c) El cantant va fer el concert com l’havia previst. g) Canta millor que l’anterior vocalista.
d) He pintat la casa perquè faci goig. h) Encara que no vinguis, descansa.
5. Canvia els nexes de les oracions juxtaposades pels que es proposen i digues si l’oració resultant és coordi-
nada o subordinada.
o bé, ja que, ara... ara, com més... menys, i ni tan sols, a fi que, o sigui, de manera que
a) Vindràs a casa? Aniràs directament a l’escola?
b) Et regalo el quadre; t’agrada tant.
c) Arriba molt tard; arriba abans d’hora.
d) Estudiava; salut tenia.
e) Vaig ajudar-lo a pujar al tren; no em va dir res.
f ) Ho confessarà tot; s’aclareixin els fets.
g) El vi és de Gandesa. És un bon vi.
h) Estava molt cansat. Se’n va anar a dormir d’hora.
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 40 15/02/17 12:59

Nom Curs Data
El penjat (A)
Endevina l’oració que té el teu company o companya tot preguntant sobre les lletres que la componen.
En cas que la lletra no existeixi a l’oració, es dibuixarà una part del cos del ninot. Quan estigui tot el ninot di-
buixat, quedaràs fora de la partida.
Ara intercanvieu-vos els rols (qui ha triat una oració passa a endevinar, i al revés).
– Avui és Dijous Gras.
– Dimarts és el dia de Mart.
– Tinc quatre gats.
Oració: Penjat:
Errors:
Oració: Penjat:
Errors:
Oració: Penjat:
Errors:
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 41 15/02/17 12:59

El penjat (B)
Endevina l’oració que té el teu company o companya tot preguntant sobre les lletres que la componen.
En cas que la lletra no existeixi a l’oració, es dibuixarà una part del cos del ninot. Quan estigui tot el ninot di-
buixat, quedaràs fora de la partida.
Ara intercanvieu-vos els rols (qui ha triat una oració passa a endevinar, i al revés).
– Avui tenim pressa.
– Dinarem aviat.
– Dilluns és el dia de la lluna.
Oració: Penjat:
Errors:
Oració: Penjat:
Errors:
Oració: Penjat:
Errors:
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 42 15/02/17 12:59

Nom Curs Data
1. Defineix oracions coordinades, juxtaposades i subordinades. Posa un exemple de cadascuna. [3,5 p.]
2. De quants tipus poden ser els nexes de les oracions coordinades? Escriu una oració coordinada unida amb
un nexe de cada tipus. [3,5 p.]
3. Classifica les oracions subratllades següents en oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials:
[3,5 p.]
a) Agafa la bicicleta que et va deixar l’Ignasi.
b) M’agrada el cafè que m’has preparat.
c) Llença la fruita que s’hagi fet malbé.
d) Em compraré un ordinador nou quan se m’espatlli el vell.
e) Has d’anar a collir bolets on se’n fan.
f ) Aquests núvols que s’han format sobre el mar no tenen gens de bona pinta.
g) No és bo que mengis tanta xocolata.
h) M’han explicat que ahir hi va haver enrenou a la plaça.
i) Volia fer-ho tal com m’han explicat.
Substantives Adjectives Adverbials
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 43 15/02/17 12:59

4. Explica la diferència entre les oracions subordinades adverbials pròpies i impròpies. Construeix dues ora-
cions de cada tipus: pròpies i impròpies. [3p.]
5. Completa els espais en blanc amb les preposicions a, de, en o Ø. [3,5 p.]
a) No ha vingut des que era nen.
b) No estic acostumada que em facin rentar els plats.
c) saber que venies he posat un plat més a taula.
d) Es va comprometre portar les postres.
e) Esteu d’acord tornar d’hora?
f ) Confiava la seva amiga.
g) L’associació de veïns es complau presentar-vos el projecte.
h) Des que va marxar que no en sé res.
i) Ens sap greu que hagis vingut per res.
6. Explica les característiques de la literatura de viatges, les maneres com es pot presentar una narració de
viatges i en quins mitjans podem trobar-ne. [3 p.]
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 44 15/02/17 12:59

Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Quina diferència hi ha entre una oració coordinada 5. Les oracions adjectives:

i una de subordinada? a) Són equivalents a un adjectiu i fan la funció
a) Cap. Totes són oracions compostes. d’atribut.
b) En les coordinades no hi ha relació de de- b) Són equivalents a un adjectiu i fan la funció
pendència entre les oracions, com en les de complement del nom.
subordinades.
c) Són equivalents a un adjectiu i nom i un ad-
c) Les coordinades s’uneixen amb signes de verbi.
puntuació i les subordinades amb nexes.
6. Les oracions subordinades adjectives explicatives:
2. Una oració subordinada es compon de:
a) Van sense comes.
a) Oració principal, nexe i oració subordinada.
b) Van entre comes.
b) Dues oracions juxtaposades amb nexe d’unió.
c) Poden anar entre comes o sense.
c) Una oració principal i una de coordinada.
7. Les oracions adverbials pròpies:
3. Les oracions coordinades poden ser:
a) Són equivalents a un adverbi i fan la funció
a) Copulatives, disjuntives, continuatives, jux-
de complement circumstancial.
taposades i il·latives.
b) Disjuntives, adversatives, distributives, il·latives b) Són equivalents a un complement circums
i explicatives. tancial.
c) Copulatives, disjuntives, adversatives, distri- c) No equivalen a un adverbi.

butives, il·latives, explicatives i continuatives.
8. La narrativa de viatges:
4. La conjunció i i la conjunció o: a) Narra les experiències de l’autor al llarg d’un
a) S’han de substituir per e i u si el mot següent viatge.
comença per i i o, respectivament. b) Narra les activitats que es poden fer en un
b) Mai no es canvien per e i u. viatge.
c) És opcional, poden substituir-se per e i u. c) No inclou fotografies.
Dictat
Algú havia pujat amb l’ascensor i no l’havia fet baixar. Premo el botó. Sento que es posa en marxa.Triga una mica,
potser s’estava aturat al pis onzè, el meu, potser hi acaba de pujar la Berta. M’agrada viure en una casa tan alta, o
sigui tan amunt, però l’ascensor és una mica lent. Si en aquesta ciutat hi haguessin moltes cases tan altes com aques-
ta ja haurien inventat ascensors més ràpids.
Ja ha arribat, però he d’esperar que la porta s’obri sola. Al despatx passa el mateix. No estic d’humor quan entro
a l’ascensor del despatx, tampoc no estic d’humor quan entro a l’ascensor de casa. És la mateixa desgana, és com si
tots dos ascensors em portessin al mateix lloc, com si les obligacions que m’esperen a dalt fossin les mateixes. No
sé per què penso només en les obligacions, sempre.
Josep M. Espinàs, Un racó de paraigua (1998)
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 45 15/02/17 12:59

DICTAT. Comprova-ho
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 46 15/02/17 12:59

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Les oracions juxtaposades: 6. Les oracions subordinades:

a) Estan unides per un nexe copulatiu. a) Poden ser substantives i de relatiu.
b) S’uneixen entre si amb signes de puntuació. b) Poden ser substantives, adjectives i de re-
c) S’uneixen amb la coma i el punt i coma. latiu.
c) Poden ser substantives, adjectives i adver-
2. Les oracions coordinades: bials.
a) No depenen entre si i s’uneixen amb nexes.
7. Les oracions subordinades impròpies:
b) Les oracions depenen de la principal.
a) Equivalen a un adverbi com les pròpies.
c) No tenen nexes.
b) Equivalen a un adverbi i fan la funció de
3. Els nexes de coordinació són: CC.
a) Conjuncions o locucions conjuntives. c) No equivalen a un adverbi i expressen di-
verses relacions lògiques.
b) Preposicions.
c) Preposicions i conjuncions. 8. En la narrativa de viatges:
a) Hi ha la visió subjectiva de l’autor.
4. Els nexes de les oracions coordinades:
b) No hi ha la veu de l’autor.
a) No porten mai signes de puntuació.
c) Hi ha un simple recull de fets i dades.
b) Només uneixen les oracions.
c) Uneixen les oracions i defineixen i aporten a 9. La narrativa de viatges:
la relació.
a) No mostra preocupació per l’estil.
5. L’oració subordinada: b) No inclou fotografies, ni mapes.

a) Es compon d’una oració principal i la subor- c) Mostra una preocupació per l’estil.
dinada.
10. Els llibres de viatges:
b) Està composta de dues oracions juxtaposa-
des. a) Tenen intenció literària.
c) Es compon de l’oració principal i una de b) Tenen intenció periodística.
coordinada. c) Tenen intenció de denúncia.
Dictat
Ho havia anat esquinçant tot, a fora plovia, i el vent, de tant en tant, girava la pluja contra vidres. Els papers es van
tornar cendra i Aloma va plorar tota la nit. Joan deia que Daniel s’havia matat perquè els llibres l’havien fet tornar
boig. La vida era una cosa esgarrifosa. Arraulida entre els llençols pensava sovint en el seu germà mort. Quan la
casa reposava. Però els records s’anaven aprimant: primer el color dels ulls i la manera de somriure, de seguida el to
de la veu. I com més el perdia més s’adonava del buit que havia deixat al seu costat. Enyorava aquell noi ple de
vida que amagava el descoratjament com si fos un mal lleig i que, com ella, passava d’un extrem a l’altre: de l’alegria
més esbojarrada a la tristesa més negra. Ara tindria vint-i-tres anys i respirarien junts aquella olor de fulles cremades
i de primavera a punt d’esclatar. I tot seria diferent.
Mercè Rodoreda, Aloma (1938)
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 47 15/02/17 12:59

9166 Guia CAT4 04_2017.indd 48 15/02/17 12:59

Solucions
de les fitxes
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 49 15/02/17 12:59

9166 Guia CAT4 04_2017.indd 50 15/02/17 12:59
Unitat 4
6. a) pròpia e) pròpia
Comprensió i expressió b) impròpia f ) pròpia
c) impròpia g) impròpia
1. És un cim de complexa ascensió. De terreny mixt i de difi-
d) impròpia h) impròpia
cultat bàsica format per roques i neu. L’aresta és preciosa,
espectacular, altiva, digna. Està secundada per l’Everest i
el Lhotse. Després del precim es converteix en un fil pre-
ciós que culmina en el cim punxegut i el just espai per a
una persona. Ho compara amb una preciosa piràmide en
miniatura. És una aresta aèria i delicada. Diu que és el cim 1. a) El músic vol actuar al festival, però no l’hi han convidat.
més espectacular, un cim verge, un lloc extraordinari.
b) En Pere fa el dinar als seus pares i la seva germana els
2. En uns primers moments vol estar-se sol uns instants al fa la bugada.
cim per tenir uns moments amb ell mateix. Després c) Els naturalistes no han localitzat l’os al bosc, sinó que
aquests instants li permeten retrobar-se amb l’esperit de l’han localitzat en una casa de pagès.
Lionel Terray, un alpinista molt conegut que va morir en d) És difícil parlar amb ella per telèfon, per tant hi hauré
caure del massís del Vercors el 1965.
de parlar personalment.
e) Avui no et podré dur el vestit a la tintoreria, o sigui que
Morfosintaxi. Comprova-ho l’hauràs de dur tu mateix.
f ) L’Ajuntament subvencionarà el transport escolar o
1. concedirà beques a les famílies.
Coordinades Juxtaposades Subordinades
a, b, e, h d, g c, f, i 2. a) Exclusió d’idees. e) Distribució.
b) Suma d’idees. f ) Acumulació.
2. a) He escombrat la cuina, per tant, vaig a fer el dinar. c) Continuïtat. g) Conseqüència.
b) No vol anar al cinema ni m’hi deixa anar a mi. d) Aclariments. h) Oposició d’idees.
c) Vols dinar a casa o t’estimes més anar al restaurant?
d) L’Antònia és molt bona cuinera, fins i tot va sortir a la 3. a) T’informo de la fuga del pres
televisió. b) L’exercici diari és bo per a la salut.
e) És una persona molt vàlida, tanmateix no el valoren. c) No m’agraden els anuncis televisius.
f ) Hem visitat l’àvia i ha estat molt contenta. d) M’ho miraré després de dinar.
g) He guanyat la cursa comarcal, per tant, aniré a la terri-
e) Els estris metàl·lics duren més.
torial.
f ) Han anunciat la cancel·lació del vol.
3. a) que el seu fill torni g) Són uns nois molt riallers.
b) la beca que van sol·licitar h) El jurat ha premiat la qualitat de les obres.
c) que la conferència fos breu
d) que ens ubicarien en un altre avió 4. a) quan tindrà divuit anys ➝ pròpia
e) que pugui renovar el carnet de conduir b) on no el buscava ➝ pròpia
c) com l’havia previst ➝ pròpia
4. a) tranquil·litzadora
d) perquè faci goig ➝ impròpia
b) insuportable
e) si no arribes a temps ➝ impròpia
c) neguitejant
f ) doncs hi aniré amb avió ➝ impròpia
d) finlandesa
g) que l’anterior vocalista ➝ impròpia
e) siberià
h) encara que no vinguis ➝ impròpia
a) llavors 5. a) o bé f ) a fi que
b) fortament b) ja que g) o sigui
c) allà c) ara... ara h) de manera que
d) després d) com més... menys Coordinades: a, c, e, g.
e) malament e) i ni tan sols Subordinades: b, d, f, h.
51
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 51 15/02/17 12:59

Les oracions impròpies són aquelles que no es poden
Activitat oral substituir per un adverbi o locució adverbial però realitzen
en l’oració la funció d’aquests. Poden ser causals, finals,
A. – Avui és Dijous Gras. B. – Avui tenim pressa. consecutives, comparatives, concessives i condicionals:
Vinc perquè m’ho demanes.
– Dimarts és el dia de Mart. – Dinarem aviat.
És tan alt com el seu germà.
– Tinc quatre gats. – Dilluns és el dia de la lluna.
5. a) Ø d) a g) a
b) Ø e) a / de h) Ø
Prova
c) en f ) en i) Ø
1. Les oracions juxtaposades són dues o més oracions, 6. Les oracions subordinades adjectives especificatives res-
que tenen relació entre elles pel significat, tenen estructu- tringeixen o limiten el significat de l’antecedent, es referei-
res sintàctiques independents, i estan separades només xen només a una part.
per signes de puntuació, sense cap element d’enllaç es-
Els cérvols que corrien per la muntanya van desaparèixer
pecífic.
ràpidament. Es refereix només als cérvols que corrien per
Exemple: Tenia molta feina; no podia sortir. la muntanya, no als que podien estar ajaguts o pasturant.
Les coordinades són dues o més oracions enllaçades Les explicatives amplien o afegeixen una qualitat no es-
entre si per mitjà de conjuncions coordinants, que fan la sencial a l’antecedent; van sempre entre comes.
funció de nexes. Tenen estructura sintàctica independent.
Els cérvols, que corrien per la muntanya, van desaparèixer
Exemple: M’agraden les galetes dolces però no les sala- ràpidament. Aquí fa referència a tots els cérvols.
des.
Les oracions subordinades són les que s’insereixen en 7. La literatura de viatges és l’escriptura sobre viatges amb
l’estructura d’una altra, anomenada principal, i n’esdevenen valor literari. La literatura de viatges descriu típicament les
un dels constituents sintàctics. No tenen estructura sintàc- experiències de l’autor en un viatge de plaer. Normalment,
tica independent, sinó que depenen de l’oració principal. la literatura de viatges es caracteritza per una narració co-
Exemple: Sabien que només diu mentides. herent o estètica més enllà del simple registre de dates i
esdeveniments que es trobaria en un diari de viatge. La
2. Copulatives: No m’agrada la xocolata ni la nata. narrativa de viatges podem trobar-la en forma de reportat-
Disjuntives: No es troba bé o ho fa veure. ges llargs amb fotografies i entrevistes, en forma de qua-
dern de viatges o de memòries. També es pot trobar en
Distributives: Ni viu ni deixa viure. articles en la premsa escrita. Actualment és molt freqüent
Adversatives: M’agrada llegir però no en veu alta. trobar blogs de viatges digitals d’accés públic a Internet.
Il·latives: No tinc cotxe, per tant hi aniré caminant. Una guia de viatges no es considera literatura de viatges.
Explicatives: Va dir que no; és a dir, ho va negar.
Continuatives: La Mireia estudia, treballa i fins i tot s’en Avalua’t i dictat. Comprova-ho
trena en un equip.
3. Substantives: b, c, d, h, i. 1. b) 2. a) 3. c) 4. b)
Adjectives: a, g. 5. b) 6. b) 7. a) 8. a)
Adverbials: e, f, j.
4. Les oracions pròpies són aquelles que es poden substituir
per un adverbi o una locució adverbial.
Quan van arribar, van aplaudir. 1. b) 2. a) 3. a) 4. b) 5. a)
Va trobar les claus allà on les havia deixat. 6. b) 7. c) 8. a) 9. c) 10. a)
Bibliografia
Espinàs, Josep M. Un racó de paraigua. Barcelona: La Campana (Toc de Ficció, 15), 1998.
Rodoreda, Mercè. Aloma. Barcelona: Edicions 62 (El Cangur, 34), 1994.
52
9166 Guia CAT4 04_2017.indd 52 15/02/17 12:59

4 ESO
unitat 5
Text actualitzat
(2016)
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 1 15/02/17 13:51

pàg. 3
S
d’activitats
pàg. 29
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
veix-t’hi
taxi. Atre
Morfosin
i. C o m p rova-ho
Mor fosintax
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
Avalua’t i
t x e s
e s f i
de l
o n s 3
l u ci g . 5
S o pà
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 2 15/02/17 13:51

9166 Guia CAT4 05_2017.indd 3 15/02/17 13:51


cinc temes de què consta
la unitat.

espais de cerca.

• Relacionar.

• Inferir.

• Anticipar.

9166 Guia CAT4 05_2017.indd 4 15/02/17 13:51

5
gua
Oficis de llen
Es tractava de fer un text en català que semblés francès
, i a partir d’un
original en anglès.
i-
presa o d ig
es a la premsa –im n un
s publicad expresse
s còmique ió, perquè
s vi n yete s i les tire ar m is satges d’opin li tat.
Le nsi d er fet d’act ua
es po den co at o algun
tal– també bre la so ci et
sta crític so
punt de vi
Lectura
preparat per llegir els disquets
Cap dels ordinadors actuals està ia
que no sabem si el que hi hav
dels anys vuitanta, de manera u. Zoom
s, sinó vint i pro
hauria durat, no dic dos mil any
Idees
o sinta xi
M o r f Competències
bàsiques
La conjunció introdueix subordinades substantives i el pronom relatiu, subordi-
nades adjectives. Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Oficis de llengua
Tot el text es compon de versos rimats de dos en dos, i el vers i la rima estan al servei de l’hu-
mor.
Les vinyetes i les tires còmiques publicades a la premsa –impresa o digital– també es poden
considerar missatges d’opinió, perquè expressen un punt de vista crític sobre la societat o
algun fet d’actualitat.
Lectura
En només trenta anys, el disquet ha estat substituït pel CD, i aquest pel DVD, i aquest per la
memòria USB.
Morfosintaxi
Cal distingir la conjunció que del pronom relatiu que.
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 5 15/02/17 13:51

A partir del títol de l’article d’opinió que tens a continuació, «No enterreu encara el
llibre», d’Umberto Eco, et pot ser fàcil imaginar què defensarà l’autor. T’hi atreveixes?
Desapareixeran els llibres Enumera algunes idees que creguis que esgrimirà. En què les sustentarà? Amb quins

en paper? exemples ho il·lustrarà? A quines conclusions arribarà? Pots documentar-te sobre 4
l’autor per afinar més les teves suposicions. Llegeix l’article i comprova l’encert de les
Els aprenents han de fer
una lectura silenciosa de
teves suposicions inicials.
l’article, retenint-ne els
conceptes més importants.
No enterreu encara el llibre 5
Fa temps, arran dels contractes de publicació d’al- Defensar que el llibre té un llarg futur no signi-
guns grans autors amb Kindle i iPad, va adquirir for- fica negar que certs textos de consulta són més fàcils
ça el debat sobre si aquest fet no seria el preludi1 de de transportar en una tablet, ni que un hipermetrop5 5
la desaparició definitiva del llibre i de les llibreries. 25 pot llegir millor el diari en un suport electrònic que
5 La discussió ocupava pàgines senceres als diaris; permet ampliar el cos tipogràfic a voluntat, ni que els
recordo fins i tot que en un diari hi sortia destaca- nostres fills poden evitar portar a la motxilla aquells
da una fotografia dels bouquinistes dels marges del quilos i quilos de paper que acaben fent-los mal a
Sena a París i deien que aquells venedors de llibres l’esquena. Tampoc no pretenc defensar tant sí com 6
(vells) estaven destinats a desaparèixer. No tenien 30 no que llegir Guerra i pau sota un para-sol és més cò-
10 en compte que, si de veritat es deixessin d’imprimir mode en format llibre: jo n’estic convençut, però so-
llibres, floriria un mercat àvid2 de llibre vintage3 i les bre gustos no hi ha disputes, i només desitjo que els
paradetes com aquelles, únic lloc on seria possible que tenen un gust diferent del meu no ensopeguin6
trobar els llibres d’abans, tindrien una vida renovada. amb cap problema de bateria o tall d’electricitat. 6
En realitat, la qüestió de l’ocàs4 del llibre ja va 35 La veritable raó per la qual és evident que els
15 començar amb l’arribada de l’ordinador personal (ja llibres tindran una llarga vida és que, com sabem,
fa trenta anys); passat el temps, la discussió va arri- està comprovat que llibres impresos fa més de cinc-
bar a un punt en el qual Jean-Claude Carrière i jo ens cents anys i pergamins de fa més de dos mil anys
vam cansar de respondre a tots aquests comentaris sobreviuen en òptimes condicions. En canvi, no te- 7
i vam publicar una llarga conversa en un llibre titu- 40 nim cap prova de la duració de cap format electrònic.
20 lat provocadorament Non sperate di liberarvi dei libri En només trenta anys, el disquet ha estat substituït
(‘No espereu pas alliberar-vos del llibre’). pel CD, i aquest pel DVD, i aquest per la memòria
USB. Cap dels ordinadors actuals està preparat per
102
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 6 15/02/17 13:51

LECTURA 5
UNITAT
llegir els disquets dels anys vuitanta, de manera que absorbissin tot el mercat de llibre d’un sol ús, aquelles Després d’aclarir els
possibles dubtes de lectura
45 no sabem si el que hi havia hauria durat, no dic dos llibreries antigues podrien adquirir una bona funció
mil anys, sinó vint i prou. Per tant, val més guardar la 75 i esdevenir llocs on els aficionats anirien a buscar els (apartat «Infereix») es pot
nostra memòria en paper. llibres que no es llencen. De fet, recordo que també posar a debat el tema de
A més, hi ha una gran diferència entre palpar i en aquelles llibreries un jove que fes amistat amb el l’article. Els aprenents han
fullejar un llibre fresc i amb l’olor d’impremta i te- llibreter s’hi podia quedar durant hores investigant i de respondre prèviament
50 nir una memòria USB a les mans. O entre tornar a badant11 entre les lleixes12. les qüestions següents:
llegir un text que vam llegir fa anys i en què resten 80 Per acabar, recordaré que mai en el curs dels se- llegeixen llibres en paper?,
els nostres subratllats i les nostres notes marginals, gles un nou mitjà ha substituït totalment el seu pretenen llibres a casa?,
que ens fan reviure antigues emocions, i rellegir la decessor. Ni el martinet13 no ha substituït el martell. quants?, formen una
mateixa obra en Times New Roman cos 12 a la pan- La fotografia no ha condemnat a mort la pintura (a biblioteca? Posteriorment,
55 talla de l’ordinador. I encara que admetem que els tot estirar, potser ha desaconsellat el retrat i el pai- podem passar a comentar
que gaudeixen d’aquesta mena de plaers potser són 85 satge i ha promogut l’art abstracte); el cinema no ha
afirmacions taxatives:
una minoria dels set mil milions (i cada vegada més) pas matat la fotografia; la televisió no ha eliminat el
desapareixeran els llibres
d’habitants del planeta, sempre n’hi haurà suficients cinema, i el tren conviu perfectament amb l’automò-
de paper?, per què? Tot
per mantenir un mercat pròsper7 de llibres. I si resul- bil i l’avió.
60 ta que els llibres d’un sol ús, els bestsellers8 per llegir De manera que tindrem una diarquia14 entre la
aquest treball anirà lligat
al metro, els horaris de tren o les col·leccions d’acu- 90 lectura en pantalla i la lectura en paper, i en qualsevol amb la majoria d’epígrafs
dits sobre Totti* deixen de ser a les llibreries i només cas augmentarà de manera astronòmica el nombre de la pàgina posterior,
estan disponibles per a Kindle i iPad, encara millor. de persones que aprendran a llegir, atès que fins i tot la 104.
Tot aquest paper que ens estalviarem. els SMS són una potent eina d’alfabetització. I en-
65 Fa uns anys lamentava el fet que qui entrava per cara que torni a augmentar l’analfabetisme a la vella • Llegir.

curiositat en aquelles antigues llibreries, velles i om- 95 Europa hi haurà milers de milions de nous lectors • Entendre.
brívoles, era interpel·lat9 per un senyor sever que li a l’Àsia i a l’Àfrica. I per a qui llegeixi assegut sobre
• Inferir.
demanava què buscava, i el visitant, desconcertat i una branca a l’ombra d’un bosc tropical, sempre serà
intimidat, en sortia de pressa. Em semblaven justa- millor un llibre de paper que no pas un d’electrònic. • Comparar.

70 ment molt més encoratjadores10 les noves llibreries • Contextualitzar.
Umberto Eco. Ara, 17 març 2012 (adaptació)
catedral, on t’hi pots estar estona i anar descobrint i • Valorar.
fullejant tot el que vulguis. Ara, però, si els e-readers * Francesco Totti (Roma, 1976), jugador de futbol italià.
• Argumentar.

• Debatre.

Infereix
 introducció  forma de govern en què dos dirigents
regnen amb el mateix rang sobre una
 venturós, afortunat
societat
 requerit, preguntat
 estants, prestatges
 desitjós
 persona que no hi veu bé de prop
 s’entrebanquin, es trobin
 animadores, esperançadores
 vell, antic
 llibres que tenen grans vendes
 martell de forja
 encantant-se, abstraient-se, tot mirant
 final
103
Infereix
(1) introducció
(7) venturós, afortunat
(9) requerit, preguntat
(2) desitjós
(6) s’entrebanquin, es trobin
(3) vell, antic
(13) martell de forja
(4) final
(14) forma de govern en què dos dirigents regnen amb el mateix rang sobre
una societat
(12) estants, prestatges
(5) persona que no hi veu bé de prop
(10) animadores, esperançadores
(8) llibres que tenen grans vendes
(11) encantant-se, abstraient-se, tot mirant
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 7 15/02/17 13:51

Són vuit activitats

precedides per un verb
d’acció que n’anuncia Comprensió i expressió
l’objectiu. Les activitats 1
i 7 demanen una resposta Relaciona Extreu i amplia
més complexa.
1. Relaciona cada una de les idees següents amb 3. Apunta les idees que l’autor aporta a favor del
el paràgraf del text que hi correspongui: llibre de paper, i també els beneficis que diu que
En aquesta pàgina
aprofundim i ampliem la
a) El llibre de paper té futur.
té el llibre electrònic. Afegeix alguna idea nova a
favor o en contra de les que esmenta l’autor.
feina encetada a la pàgina b) És prou evident que el llibre de paper dura
més que qualsevol suport electrònic.
anterior. A l’activitat 4 es Debateu
demana als aprenents que c) El debat sobre si el llibre electrònic substituirà
el llibre de paper és obert. 4. Opta per una de les opcions que s’exposen a
defensin una posició l’article (llibre de paper o llibre digital) i escriu tres
determinada, que haurà d ) Al món, cada dia s’incrementa el nombre de
lectors. arguments amb què defensaries la teva tria. En
pogut sorgir del debat acabat, agrupeu-vos segons l’opció que hàgiu
anterior. Els resums e) L’arribada de l’ordinador personal va semblar triat, poseu en comú els arguments i enceteu el
presagiar el final del llibre de paper. debat. Procureu que el debat sobre cada
introductoris, que es
f ) La història demostra que els mitjans conviuen argument no duri més de cinc minuts.
demanen a l’activitat final,
i no necessàriament se substitueixen.
es poden llegir en veu alta
g) Les llibreries haurien de ser llocs oberts i Analitza
posteriorment, per
acollidors per anar-hi a remenar llibres llargues
comparar-los i valorar-los, estones. 5. Distingeix en el text els verbs conjugats en
i decidir quin és el més primera persona del singular dels que estan
h) Un llibre de paper o un d’electrònic aporta en primera persona del plural i extreu-ne alguna
adequat. sensacions molt diferents. conclusió.
• Llegir. Selecciona
Escolta http://qr.teide.eu/0086
• Entendre. 2. Digues quines de les afirmacions següents
• Relacionar. apareixen en el text: 6. Escolta el perfil biogràfic d’Umberto Eco i apunta
els cinc errors de coherència que conté.
• Comparar. a) El llibre electrònic acabarà substituint el llibre
de paper.
• Seleccionar. Redacta
b) El paper garanteix la conservació dels primers
documents de la història de la humanitat. 7. Compon sis oracions basades en el contingut de
• Escoltar. l’article en què utilitzis l’enllaç que es detalla en
c) La tria que fan els lectors sobre un tipus de
• Valorar. llibre o un altre és una qüestió de gustos. cada una.
• Argumentar. d ) Els dos formats de llibres podran conviure a) de manera que d ) doncs
• Redactar. sense rivalitzar entre ells. b) tot i que e) aleshores
• Revisar. e) El llibre electrònic estalviarà la fabricació de c) així mateix f ) encara que
paper.
f ) Els avantatges del llibre electrònic superen els
del llibre de paper. Resumeix
g) Sempre serà més fàcil disposar d’un llibre de 8. Escriu un text d’unes 100 paraules que serveixi
paper que d’un d’electrònic. d’introducció a la lectura de l’article. Et pots
servir de la informació que saps de l’autor.
104

Les idees a favor del llibre de paper:
1. a) El llibre de paper té futur: 3r paràgraf.
• És més còmode de llegir.
b) És prou evident que el llibre de paper dura més que qualsevol
• Té més possibilitats de sobreviure.
suport electrònic: 4t paràgraf.
c) El debat sobre si el llibre electrònic substituirà el llibre de paper Els beneficis del llibre electrònic:
és obert: 1r paràgraf. • Hi ha certs textos de consulta que són més fàcils de transportar
d) Al món, cada dia s’incrementa el nombre de lectors: 8è paràgraf. en una tablet.
e) L’arribada de l’ordinador personal va semblar presagiar el final • Aporta facilitats de lectura física.
del llibre de paper: 2n paràgraf. • Ajuda a evitar l’excés de pes a les motxilles.
f ) La història demostra que els mitjans conviuen i no necessària-
4. Resposta oberta.
ment se substitueixen: 7è paràgraf.
g) Les llibreries haurien de ser llocs oberts i acollidors per anar-hi 5. • Els que estan en primera persona del singular corresponen a
a remenar llibres llargues estones: 6è paràgraf. opinions de l’autor.
h) Un llibre de paper o un d’electrònic aporta sensacions molt • Els que estan en primera persona del plural corresponen a ac-
diferents: 5è paràgraf. cions que l’autor del text considera que són o poden ser com-
partides per les persones que el llegeixen.
2. b) El paper garanteix la conservació dels primers documents de la
història de la humanitat. 6. Text enregistrat:
d) Els dos formats de llibres podran conviure sense rivalitzar entre Umberto Eco va néixer l’any 1932, en una família de tretze fills, a
ells. la població piemontesa d’Alessandria, i va morir l’any 2016 a la
g) Sempre serà més fàcil disposar d’un llibre de paper que d’un ciutat siciliana de Milà, quan tenia 64 anys. Va estudiar Filosofia i
d’electrònic. Lletres a la Universitat de Torí, on es va doctorar. Va fer de profes-
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 8 15/02/17 13:51

5
UNITAT
Les oracions subordinades

Morfosintaxi Oracions subordinades substantives: estructures.
Subordinades substantives
Al quadre es presenten les
quatre estructures de les
subordinades substantives,
La subordinada substantiva equival a un substantiu o a un SN i, per tant, amb exemples. Per fixar els
exerceix les funcions sintàctiques pròpies d’un substantiu: subjecte, CD, atri- coneixements, es pot
but, CI, CRV, CN, CAdj, CAdv, CAg i CPred. demanar als aprenents que
escriguin un altre exemple
Estructures de cada una de les
possibilitats que ofereix el
Hi ha quatre tipus de subordinades substantives, segons el nexe que intro- quadre: M’interessa que
dueix la proposició. em convidis al teatre (Subj),
Entenc que no t’agradin les
Tipus Estructura Funció Exemple crítiques (CD), etc. Poden
Subj M’afalaga que pensin en mi. (el comentari) treballar en grups i després
CD No sé si arribaré a l’hora. (l’arribada)
Atr Sembla que estigui malalta. (malalta)
intercanviar-se les oracions
conjunció (que, si ) obtingudes, per comprovar
Completiva CRV Es queixen que fan molt de soroll. (del soroll )
+ proposició
CN Té por que li prenguin els fills. (de la veritat) si s’adeqüen al que es diu
CAdj Estic convençut que anirà bé. (de la victòria) en el quadre.
CPred Es van quedar que semblaven morts. (quiets)
Subj Els preocupa saber els resultats. (el resultat)
CD Volem anar a la festa d’aniversari. (el regal )
Atr El millor propòsit és fer les paus. (la pau)
D’infinitiu [de] + infinitiu CRV S’ha penedit d’haver dit que no. (de la resposta)
CN Mantenia el desig de seduir. (de seducció)
CAdj Estava segur de guanyar. (de l’èxit)
CAdv Estem lluny de conèixer la veritat. (de la veritat)
Pregunta-li què sap. (l’edat)
interrogatiu (pronoms: [de] Pregunta-li qui ho sap. (el nom)
què, [de] qui; determinants: Pregunta-li quin llibre vol. (el títol )
Interrogativa quin, quina, quins, quines; Pregunta-li quant temps dura el concert. (la duració)
CD
indirecta adverbis: quant, quan, com, Pregunta-li quan és el concert. (la data)
on; conjunció: si ) Pregunta-li com és el concert. (el repertori)
+ proposició Pregunta-li on és el concert. (el lloc)
Pregunta-li si ho sap. (això)
Subj Qui no corre vola. (l’ocell )
CD Convidarem tothom qui vulguis. (la família)
CI Donaré el fullet a qui me’l demani. (als nebots)
[prep. + art./dem. Atr L’Aina va ser qui la va despertar. (la delegada)
+ tots/tothom/això/allò] CRV Es mofava dels qui relliscaven. (dels avis)
De relatiu
+ pronoms relatius CAg L’acord és desitjat pels qui fan vaga. (pels amos)
(que, qui, on) + proposició CC Ballaré amb qui jo vulgui. (amb l’assistenta)
CN Té pànic del que diran. (de la foscor)
CAdj Estic tip del que m’expliques. (de mentides)
CPred El confonen per aquell que fa teatre. (pel noi)

Subordinades substantives • Subordinades adjectives • Subordinades adverbials 105 exercici 1.

sor a diversos centres universitaris i acadèmics de més prestigi de b) Tot i que pugui créixer el nombre d’analfabets a la vella Euro-
tot el món i, a partir del 1971, va ocupar la consergeria de semiòti- pa, hi haurà nous lectors a l’Àsia i a Europa.
ca a l’Ajuntament de Bolonya. Va ser metge honoris causa a més c) La televisió no ha substituït el cinema, així mateix, el llibre di-
de 30 universitats de tot el món. gital no substituirà el llibre en paper.
Va treballar en diferents mitjans de comunicació orals i escrits
d) Els nous suports electrònics aporten beneficis al món del llibre;
com a difusor cultural.
així doncs, contribuiran a crear més lectors.
Les seves passions van centrar-se en l’edat mitjana, les llengües i
e) Si es deixessin d’imprimir llibres, aleshores floriria un mercat
els clàssics. També va manifestar ser un expert en James Bond.
àvid de llibre antic.
Errors: f ) El llibre en paper no desapareixerà encara que apareguin nous
1. ciutat llombarda de Milà formats electrònics que facin més fàcil la lectura.
2. quan tenia 84 anys
3. la càtedra de semiòtica
4. a la Universitat de Bolonya En aquest article, el professor Umberto Eco analitza amb una do-
si abundant d’ironia la convivència del llibre en paper i el llibre di-
5. Va ser doctor honoris causa
gital. Sembla evident que cada suport té els seus avantatges i els
7. Resposta orientativa: seus inconvenients, però no hi ha cap evidència que pronostiqui
a) Es podrien publicar els best-sellers en suport digital, de mane- cap vencedor ni vençut en aquest combat perquè avui són su-
ra que es pogués estalviar una gran quantitat de paper. ports ben compatibles i fins i tot complementaris.
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 9 15/02/17 13:51

Morfosintaxi
Els aprenents prestaran

una atenció especial als
i més…
canvis i a la caiguda L’infinitiu només pot portar les preposicions a i de al davant:

de preposicions davant de
L’amenaça amb un càstig. → L’amenaça de / a castigar-lo.
les oracions completives
(«i més», pàg. 106). Té molt interès en l’examen. → Té molt interès a / d’examinar-se.
Només quan introdueix un CC de temps, l’infinitiu porta la preposició en:

• Llegir.
En arribar a la platja, va veure un tauró petit a la sorra.
• Comprendre.
CC temps
• Redactar.

• Comparar.

• Valorar. Comprova-ho

• Corregir. 1. Indica de quin tipus són les proposicions
subordinades substantives subratllades.
L’estiu anava passant, això em conhortava. Tenia ganes
que arribés la tardor (1), el temps de tornar a casa. No
sabia si el meu pare decidiria treure’m del col·legi (2)
evitant no sols que et veiés (3), sinó també que em
fessis classes (4). Tenia por del que determinaria (5).
La matrícula es tancava a principis de setembre i jo, en
escriure als pares, no gosava demanar-los què pen-
saven fer amb el meu «futur acadèmic» (6). Vaig tenir
molta sort. Pensant que tres mesos de separació i el
tracte amb al·lots haurien apaivagat els meus senti-
ments (7), em tornaren a matricular al mateix col·legi.
Carme RiERa, Te deix, amor, la mar com a penyora (1975)
Comprova-ho
2. Completa les parelles
d’oracions amb la
i més… preposició adequada.
a) Estem interessats 
La conjunció que no pot portar cap preposició al davant. Afecta les funci-
aquesta novel·la.
ons sintàctiques del CRV, el CN i el CAdj.
Estem interessats 
saber la veritat.
Ell s’acostuma a tot → Ell s’acostuma que li ho facin tot.
CRV CRV b) No confien  conèixer
els resultats avui.
Tinc força interès en l’acceptació del nou candidat.
CN No confien  els seus
familiars.
→
Tinc força interès que l’acceptin en aquella universitat. c) Estic d’acord  canviar
CN la data.
Estem convençuts dels teus èxits. → Estem convençuts que tindràs èxit. Estic d’acord  el canvi
de data.
CAdj CAdj
106 Subordinades substantives • Subordinades adjectives • Subordinades adverbials
exercici 1.

Morfosintaxi
1. (1) completiva
(2) d’infinitiu
(3) completiva
(4) completiva
(5) de relatiu
(6) interrogativa indirecta
(7) completiva
2. a) Estem interessats en aquesta novel·la.

Estem interessats a / de saber la veritat.
b) No confien a / de conèixer els resultats avui.
No confien en els seus familiars.
c) Estic d’acord a / de canviar la data.
Estic d’acord en el canvi de data.
10
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 10 15/02/17 13:52

ORACIONS SUBORDINADES 5
UNITAT
És interessant jugar amb
les possibilitats que ofereix
Atreveix-t’hi la llengua, per evitar errors
de normativa sense caure
3. Completa els espais en blanc amb a, de, en o Ø. en frases absurdes:
a) No hi ha anat des  que el van fer plegar. *S’entesten en que s’ha
b) No estava acostumat  que el fessin matinar. d’ampliar l’habitació
d’estudi. / S’entesten que
c) S’han compromès  explicar-ho a tothom.
s’ha d’ampliar l’habitació
d )  escoltar la notícia va saber que tot era un muntatge. d’estudi. (correcta, però
e) Em sap greu  que ho hagis d’acabar tot sol. forçada) / S’entesten
f ) Estaven d’acord  sortir de bon matí. a ampliar l’habitació
d’estudi. / S’entesten a fer
g) Pensava  l’amenaça constantment.
ampliar l’habitació d’estudi.
h) Des  que observaren com ho feia li van augmentar el sou.
L’aparat «Atreveix-t’hi»
i ) La Direcció es complau  convidar-vos a un sopar. permet practicar aquestes
j ) Estem molt estranyats  que no hagi assistit a l’acte. possibilitats: la frase b), No
estava acostumat que el
fessin matinar (forçada), es
pot redactar, també, No
i més… estava acostumat a
matinar. O la frase f ), Estem
Cal distingir la conjunció que del pronom relatiu que. La conjunció intro-
molt estranyats que no hagi
dueix subordinades substantives i el pronom relatiu, subordinades adjecti-
assistit a l’acte, pot ser
ves. Aquest últim equival a el qual, la qual, els quals, les quals.
redactada també així: Ens
M’han demanant que siguis discreta. estranya molt que no hagi
proposició subordinada substantiva (= això / una cosa) assistit a l’acte.
que = conjunció
Visitarem el museu que ens vau recomanar.

proposició subordinada adjectiva (= nou / vell )
que = pronom relatiu

exercici 3.
Subordinades substantives • Subordinades adjectives • Subordinades adverbials 107 exercicis 2 i 3.

3. a) Ø
b) Ø
c) a / d’
d) En
e) Ø
f ) a / de
g) en
h) Ø
i) a / de
j) Ø
11
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 11 15/02/17 13:52

Morfosintaxi
Les oracions subordinades

adjectives: definició, nexes i
Subordinades adjectives
Comprova-ho
funció. La subordinada adjectiva ocupa la posició d’un adjectiu, el 4. Identifica les proposicions subordinades
qual fa referència a un nom de l’oració principal anomenat an- adjectives i substitueix-les per un adjectiu
lectura individual de la
tecedent. o sintagma adjectival.
a) Li han regalat un mòbil que té moltes
informació de la pàgina, antecedent funcions.
retenint-ne els conceptes Li han regalat un robot que li fa el llit cada dia. b) A la reunió va venir un veí que és
bàsics: suma d’oracions proposició subordinada adjectiva (= espectacular, adjectiu)
advocat.
simples amb un nexe que
remet a un antecedent. La proposició subordinada adjectiva fa la funció sintàctica prò- c) La Mariona surt amb un noi que la
L’apartat «Comprova-ho» pia d’un adjectiu (CN respecte de la proposició principal). domina.
permet practicar d ) Les alumnes que van venir
l’equivalència d’aquest La paciència que la caracteritzava s’esfumava per moments. d’intercanvi eren molt educades.
CN
tipus d’oracions, i a e) Vols anar a sopar a un restaurant on
«Atreveix-t’hi», aparentment He llegit en dos dies la novel·la policíaca que em vas recomanar. toquen jazz?
més complex (poden fer la CN
primera sota la guia del
professor o professora, per De fet, es tracta de la suma d’oracions simples que compar-
copsar-ne el procediment), teixen un mateix substantiu: en una de forma explícita (ante-
podem completar-ne el cedent), i en l’altra sota la forma de nexe (pronom relatiu) per
coneixement. evitar-ne la repetició.
L’Albert té una gateta. + La gateta es diu Laia. (suma d’oracions

• Llegir.
simples)
• Entendre.

• Identificar. antecedent

• Escriure. L’Albert té una gateta que es diu Laia.
nexe
Atreveix-t’hi
pronom relatiu 5. Fes una sola oració inserint la segona
proposició en la primera de manera que
Els nexes que introdueixen l’oració subordinada adjectiva són no hi hagi cap element repetit.
pronoms relatius i fan referència a l’antecedent de l’oració prin- a) Deixa’m les tisores. Al calaix de dalt
cipal. Aquests pronoms relatius exerceixen les funcions sintàc- hi ha unes tisores.
tiques d’un SN (subjecte, CD, CI...). b) Hem anat al cinema. El cinema és a
prop de la platja.
Per saber la funció sintàctica del pronom relatiu, cal permu-
c) La protagonista de la sèrie és
tar-lo pel seu antecedent i observar quina funció faria en aques-
arenyenca. Cada tarda mires la sèrie.
ta frase.
d ) M’he comprat un rellotge català. El
A l’exemple anterior, el pronom relatiu que es pot permutar rellotge marca els quarts.
per l’antecedent gateta i s’obté l’oració simple La gateta es e) Li han regalat un llibre. En el llibre es
diu Laia, en què gateta seria el subjecte i, per tant, que també parla del seu avi.
ho seria.
a) Li han regalat un mòbil que té moltes funcions. = molt funcional
b) A la reunió va venir un veí que és advocat. = lletrat
c) La Mariona surt amb un noi que la domina. = dominador
d) Les alumnes que van venir d’intercanvi eren molt educades. = estrangeres
e) Vols anar a sopar a un restaurant on toquen jazz? = musical
5. a) Deixa’m les tisores que hi ha al calaix de dalt.

b) Hem anat al cinema que és a prop de la platja.
c) La protagonista de la sèrie que mires cada tarda és arenyenca.
d) M’he comprat un rellotge català que marca els quarts.
e) Li han regalat un llibre on / en què / en el qual es parla del seu avi.
12
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 12 15/02/17 13:52

UNITAT
Estructures de les oracions
Estructures
subordinades adjectives.
Les oracions subordinades adjectives presenten les estructures següents:
• que: La visita que m’ha fet m’ha omplert de joia. Comprova-ho Els aprenents poden
aturar-se en cada punt
• preposició + qui (quan fa referència a persones): El xicot de qui vaig par- 6. Indica si que és un
pronom relatiu o una o tipus d’estructura i
lar-te m’ha convidat al seu país.
conjunció. buscar-ne un parell
• (preposició) + on: Vam visitar l’indret on es va estavellar l’avió. a) Volia que abandonéssim d’exemples més, per
• preposició + què: El tema de què he de parlar avui m’entusiasma. la cerca. reforçar-ne el coneixement.
b) Suplicava que tothom Són importants els
• (preposició) + article + qual / s: En Cesc, el qual és un vanitós, va deslluir
l’escoltés. requadres «i més» perquè
la festa.
c) Les cases que corrien incideixen sobre una
• preposició + article qual / s: L’enigma del qual parles no s’ha resolt. perill d’incendi van ser qüestió fonamental de la
• (preposició) + la qual cosa / cosa que (relatius neutres en què l’antecedent desallotjades.
normativa escrita.
és la proposició principal): Els treballadors han convocat una vaga, la qual d ) Us ha explicat que el Convindria que els alumnes
cosa es veia a venir. seu xicot treballa a
dediquessin temps a
Lleida?
practicar el tema, a partir
e) La camisa que portes
i més… de la construcció
no s’adiu gens amb la
faldilla. d’oracions o de la
Els pronom relatius que, qui, què, on són equivalents a (preposició) + correcció d’oracions
qual / s. f ) Retireu tot el material
que no hi cap i porteu-lo
errònies, que poden haver
al garatge. sortit dels seus mateixos
El metge a qui t’ha adreçat és dels millors de Catalunya. escrits. El concepte de
g) Ja m’havien advertit
→
al qual que un dia o altre «nom sobreentès» i la

apareixeries. possibilitat de canviar les
Aniré al concert de jazz de què he llegit una bona crítica. construccions amb prep. +
h) El nen que ha vingut és
→
del qual un virtuós del saxofon. art. + que per prep. + art. +
qual / s són elements que
cal fixar definitivament.
i més…
• Llegir.
Alerta amb les combinacions (preposició) + article determinat + que.
• Entendre.
Únicament són correctes si es tracta de frases en què hi ha un nom sobre-
entès. • Identificar.

• Classificar.

• Quan són incorrectes, són equivalents a: el / la qual, els / les quals. • Corregir.

El malalt *del que / de qui / del qual parlàvem se n’ha anat.
• Quan són correctes, són equivalents a: aquell / a que, aquells / es que,

allò que.
Els metges parlen del nen que ha ingressat avui i del que / d’aquell que
va ingressar ahir.

exercicis 4 i 5.
Subordinades substantives • Subordinades adjectives • Subordinades adverbials 109

6. a) conjunció
b) conjunció
c) relatiu
d) conjunció
e) relatiu
f ) relatiu
g) conjunció
h) relatiu
13
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 13 15/02/17 13:52

Morfosintaxi
El pronom relatiu com a

Funcions del pronom relatiu (nexe)
nexe: funcions.
Subj CD CI CRV CC CN
La pàgina comença amb

un requadre esquemàtic que
que
prep. + qui
després es va desenvolupant. (prep.) + on
Igual que hem fet en prep. + què
ocasions similars, (prep.) + article + qual / s
demanarem als aprenents (prep.) + la qual cosa / cosa que
que construeixin més
oracions, a partir de • que
l’estructura que tenen al – Subjecte: El xicot que t’ha substituït va estudiar amb mi a la universitat.
llibre, per fixar les estructures – CD: Aviat ens comprarem la casa que tant hem desitjat.
i els coneixements. – CC: El dia que va arribar de vacances va caure per les escales.
• Entendre. • prep. + qui

• Identificar. – CI: Sortejarem una estada a París entre els estudiants a qui vas premiar.

• Memoritzar. – CRV: Els companys en qui confies tant, mereixen la teva confiança?
– CC: Han detingut el delinqüent amb qui havia comès els robatoris.
• Corregir.

• (prep.) + on
– CC: El carrer on viu és força tranquil.
• prep. + què
– CRV: Fotocopia’t la llista d’aliments de què has de prescindir.
– CC: Visitarem la sala en què exposaran els quadres de Guinovart.
• (prep.) + art. + qual/s

– Subjecte: La mossa va escorcollar l’Elvira, la qual és amiga meva.
– CD: La Clàudia, (a) la qual conec des de preescolar, ens vindrà a visitar.
– CI: La persona a la qual ha tocat la grossa de Cap d’Any s’ha fet fonedissa.
– CRV: Els informes als quals et refereixes han desaparegut.
– CC: La moto amb la qual va aconseguir guanyar és una Derby.
– CN: S’han enfrontat al govern, contra la prepotència del qual no es pot fer res.
• (prep.) + la qual cosa

– Subjecte: No li agrada la nova feina, la qual cosa em preocupa força.
– CD: Exigeix el reconeixement dels drets de successió, cosa que el germà no
admet.
– CRV: L’acusat va demanar la visita del seu advocat, a la qual cosa l’advocat
va accedir.
– CC: Han suspès la sessió de teatre del vespre, per la qual cosa no hi podrem
anar.

exercicis 4 i 5.
14
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 14 15/02/17 13:52

UNITAT
Subordinades adjectives:

Comprova-ho explicatives i
especificatives.
7. Identifica els pronoms relatius de les frases i indica’n l’antecedent.
Digues quina funció fan el relatiu i l’antecedent en cada frase. Fixa’t en
l’exemple:
En aquesta pàgina es
consoliden («Comprova-
El pinzell amb què has pintat la paret deixa pèls. ho») els coneixements de
antecedent pronom relatiu
(subjecte) (CC instrument)
l’anterior i s’introdueix la
distinció entre explicatives
a) He llegit una novel·la l’autor de la qual treballa amb tu. i especificatives. Els
aprenents poden
b) El professor que t’ha fet entendre la sintaxi és molt famós.
comprovar la relació entre
c) Has provat de fer aquella sopa que et vaig recomanar? aquestes oracions i la
d ) Els comprovants de què et vaig parlar han desaparegut. puntuació: l’absència o
presència de comes canvia
e) Coneixes els motius pels quals s’han separat?
el sentit d’una frase com
Comprova-ho Els manifestants (,) que
Oracions explicatives i especificatives foren detinguts per la
8. Distingeix les
subordinades adjectives policia (,) van passar a
Hi ha dues classes de subordinades adjectives: les explicatives i les espe- explicatives de les disposició judicial. Poden
cificatives. especificatives i explica’n construir frases similars,
la diferència de significat. per fixar el concepte, que
• Les explicatives afegeixen una informació complementària que no és im- també es treballa a l’altre
a) Els turistes que estaven
prescindible per comprendre bé l’enunciat. Sempre van entre comes. «Comprova-ho».
marejats van baixar a
Els soldats, cansats de tantes matances, van abandonar les armes. passejar.
→
(Tots els soldats van abandonar les armes.) Els turistes, que
estaven marejats, van
• Les especificatives determinen el significat de l’antecedent, i si se supri- baixar a passejar.
meixen, l’oració canvia el seu significat.
b) La velleta que somriu
Els soldats cansats de tantes matances van abandonar les armes. afablement és la meva
mare.
→
(Només van abandonar les armes els soldats que estaven cansats
de les matances, els altres no.) La velleta, que somriu
afablement, és la meva
mare.
c) El gos, que està ajagut

al costat del gat,
normalment és tranquil.
El gos que està ajagut
al costat del gat
normalment és tranquil.


7.
Pronom relatiu Funció Antecedent Funció
a) de la qual CN novel·la CD
b) que subjecte professor subjecte
c) que CD sopa CD
d) de què CRV comprovants subjecte
e) pels quals CC causa motius CD
8. a) Els turistes que estaven marejats van baixar a passejar. Especificativa (especifica quins turistes van
baixar: només els marejats).
Els turistes, que estaven marejats, van baixar a passejar. Explicativa (explica que van baixar tots els
turistes, perquè tots estaven marejats).
b) La velleta que somriu afablement és la meva mare. Especificativa (especifica quina velleta és la
seva mare: la que somriu afablement).
La velleta, que somriu afablement, és la meva mare. Explicativa (explica que la velleta somriu afa-
blement).
c) El gos, que està ajagut al costat del gat, normalment és tranquil. Explicativa (explica que el gos
està ajagut al costat del gat).
El gos que està ajagut al costat del gat normalment és tranquil. Especificativa (especifica quin gos
és tranquil: el que està ajagut al costat del gat).
15
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 15 15/02/17 13:52

Morfosintaxi
Les subordinades
Subordinades adverbials
adverbials: pròpies i
impròpies. Les subordinades adverbials es classifiquen en pròpies i impròpies.
Els conceptes bàsics

del tema s’expliquen
• Les pròpies equivalen a un adverbi i fan la funció de complement circums-
tancial del verb de l’oració principal.
a les primeres línies. Els • Les impròpies no admeten la commutació per un adverbi i s’uneixen a
aprenents han de retenir l’oració principal per mitjà d’una conjunció, una locució conjuntiva i, quan
que les adverbials pròpies estan formades al voltant d’un infinitiu, per una preposició.
són substituïbles per un
adverbi, i les impròpies no. Adverbials pròpies
Poden fer una lectura
individual, prenent notes, de Poden ser de tres tipus: temporals, locatives i modals.
les dues pàgines. S’han
de fixar en la classificació • Adverbials temporals. Indiquen el moment en què es realitza l’acció ex-
pressada en l’oració principal. Fan la funció de complement circumstan- Comprova-ho
de les pròpies (temporals,
cial de temps i es poden substituir per l’adverbi llavors. Alguns nexes són: 9. Distingeix les subordinades
locatives i modals) i en els
quan, abans que, després que, des que..., en + infinitiu, gerundi, participi. adverbials de manera, de
nexes que caracteritzen les temps i de lloc:
impròpies (comparatives, No he anat a Barcelona des que la Clara és de vacances al País Basc.
causals, finals, consecutives, a) Fes-ho com t’he dit.
→
des de llavors
condicionals i concessives). b) Caminarem fins on hi
En tornar de la feina es va adonar que el gos no hi era. ha la benzinera.
• Llegir. c) Aniràs a veure-la
→

• Comprendre. llavors
abans que marxi a

• Escriure. l’estranger?
• Adverbials locatives. Indiquen les circumstàncies de lloc referides en l’ora-
• Distingir. ció principal. Fan la funció de complement circumstancial de lloc i es d ) Quan van sortir de
classe, van anar a la
poden substituir per l’adverbi allà. Alguns nexes són: on, d’on, per on...
• Identificar. biblioteca.

• Comprovar. L’Albert ha anat a viure on hi ha el mercat de la Barceloneta.
e) No et posis on no et
→
allà criden.
f ) Feia els exercicis
Caminarem fins on hi ha el rètol.
de matemàtiques
→
escoltant música
allà
clàssica.
• Adverbials modals. Expressen com es desenvolupa l’acció que s’indica a g) Els dos amics, quan
l’oració principal. Fan la funció de complement circumstancial de ma- surten de classe, van a
nera i es poden substituir per l’adverbi així. Alguns nexes són: com, com córrer per la platja.
si, tal com... + gerundi.
L’Oriol condueix un 306 com si ho hagués fet sempre. Estudia escoltant música.
→
→
així així

exercici 6.
9. a) manera
b) lloc
c) temps
d) temps
e) lloc
f ) manera
g) temps
16
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 16 15/02/17 13:52

UNITAT
i més… El requadre «i més...»
al·ludeix a un ús del
Comprova-ho
L’ús del gerundi en sentit de temps posterior o conseqüència és incorrecte. gerundi molt habitual a
10. Distingeix les
Fixa’t en aquest exemple. Observa que «trencar-se el canell» és posterior a subordinades adverbials l’hora de redactar, el
l’acció de caure. de manera, de temps i de gerundi de posterioritat.
lloc: Convé que els aprenents
Ahir l’Àngels va caure *trencant-se el canell. retinguin que el gerundi no
a) Com més gran es feia
→
pot introduir la idea de
Ahir l’Àngels va caure i es va trencar el canell. més s’assemblava al
posterioritat. Per fixar la
seu avi.
idea, poden construir frases
b) Ha crescut més que la en què es connectin dues
Adverbials impròpies germana bessona. accions, una d’anterior i
Dins de les impròpies, segons el nexe amb què s’uneixen a l’oració principal, c) Com més parlava una de posterior, mitjançant
distingim: menys entenia les el gerundi, i després
seves raons. corregir-les: *Van anar a la
• Adverbials comparatives. Mantenen una relació d’igualtat, desigualtat o
proporcionalitat amb la principal. d ) Era pitjor del que platja trobant-la tota plena.
m’havies explicat. *Van sortir del cine anant a
– Alguns nexes de les comparatives d’igualtat són: igual que, tan... com,
exacte que...
prendre unes copes. *Va
e ) El concert d’aquesta nit
ha estat millor que no
acabar la feina tancant
És tan estudiós com el seu germà. l’ordinador i posant-se a
pas el d’ahir.
– Alguns nexes de les comparatives de desigualtat són: fer el sopar.
f ) Com menys dorm més
• Superioritat: més... que, millor... que. absent se’l veu.
Ha estudiat més que el seu germà. • Llegir.
g) És tan afable com el
• Comprendre.
• Inferioritat: menys... que, pitjor que. seu oncle Pere.
• Identificar.
Ha estudiat menys que el seu germà. h) Ha plogut més que
• Relacionar.
• Alguns nexes de les comparatives de proporcionalitat són: com més... l’any passat.
• Corregir.
més/menys, com menys... menys/més.
• Reelaborar.
Com més estudiava més segur se sentia.
• Adverbials causals. Indiquen la causa d’allò que s’enuncia a l’oració princi-

pal. Alguns nexes són: ja que, perquè, atès que, com que...
Com que s’ha tret la barba, no l’ha reconegut.
• Adverbials finals. Indiquen la finalitat per la qual es desenvolupa l’acció que

s’enuncia a l’oració principal. Alguns nexes són: a fi que, perquè, per tal de/
que...
Escriurà els fets a fi que quedi constància de la veritat.
• Adverbials consecutives. Expressen la conseqüència d’allò que s’enuncia

a l’oració principal. Alguns nexes són: de manera que, tan/tanta... que Morfosintaxi. Comprova-ho,

Estava neguitós, de manera que s’ha pres una til·la. exercici 7.
exercici 6.

10. a) proporcionalitat
b) desigualtat de superioritat
c) proporcionalitat
d) desigualtat d’inferioritat
e) desigualtat de superioritat
f ) desigualtat de superioritat
g) proporcionalitat
h) igualtat
17
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 17 15/02/17 13:52

Morfosintaxi
Les subordinades adverbials • Adverbials condicionals. Expressen la condició necessària per tal que

impròpies. s’acompleixi el que s’enuncia a l’oració principal. Alguns nexes són: si, po- Comprova-ho
sat que, sempre que, llevat que, en cas que...
11. Indica de quin tipus
En aquesta pàgina els
aprenents completen la
Si ets sistemàtica, tens possibilitats d’acabar la feina. són les subordinades
adverbials subratllades.
classificació d’adverbials • Adverbials concessives. Expressen una contrarietat que no impedeix, però, Quan va morir la seva mare
impròpies i comproven la que s’acompleixi allò que s’enuncia a l’oració principal. Alguns nexes són: (1), la Laura va decidir no par-
solidesa dels coneixements encara que, tot i que, per més que, malgrat que... lar més. Com que el seu pare
adquirits. El tipus d’activitat Encara que et prometi la lluna en un cove, no te’l creguis.
era un prestigiós cirurgià (2),
que proposa el «Comprova- va recórrer als amics i cone-
guts perquè l’ajudessin (3), tot
ho» pot ser ampliat amb
i més… i que anava en contra dels seus
molts dels textos que tenim principis (4). Els especialistes hi
a l’abast a la mateixa unitat. Perquè dedicaren temps i ganes. Cap
Com que alguns dels nexes – Conjunció causal. És equivalent a «ja que»: No vol marxar perquè té por.
resultat, els mesos passaven i la
que apareixen a les Laura no parlava.
adverbials impròpies poden – Conjunció final. És equivalent a «a fi que»: Fa veure que està malalt perquè Si intentaves cridar la seva aten-
no l’obliguin a marxar. ció (5), fixava la mirada cap on
resultar poc usuals, el
era qui la destorbava (6) i l’ob-
professor o professora en – Substantiu (acompanyat d’un determinant). És equivalent a «el motiu»: No
servava amb la tristesa de qui ja
pot triar uns quants (per ex.: vol explicar el perquè de la seva negativa a marxar. ha viscut molt i n’està cansat.
com més... més..., posat Com més temps passava, més
que... –equival a si–, fins al Per què semblava que li pesessin les par-
pelles (7). Quan va fer set anys
punt que, llevat que, malgrat – Preposició ( per) i pronom interrogatiu (què). És equivalent a «per quina
(8), la Laura va decidir no mirar
que) i demanar que els raó»: No sé per què no vol marxar. més, de manera que va tancar
aprenents en construeixin – Preposició ( per) i pronom relatiu (què). És equivalent a «per + article + els ulls definitivament (9).
frases, que després poden qual/s»: Desconec les raons per què no vol marxar.
ser comentades.
El requadre «i més» es *Doncs (incorrecte)
refereix a un parell de punts Doncs no pot introduir mai la causa de la proposició principal. És incorrecte
que són font de molts errors. quan equival a «ja que»: No vindrà *doncs no vol marxar. → No vindrà, ja
La confusió entre perquè i que no vol marxar.
per què i el doncs causal.
També pot donar peu a la
correcció de frases, com les
que s’indiquen al requadre. Atreveix-t’hi
• Llegir. 12. Distingeix les proposicions finals de les causals.

• Identificar. d ) Estalvien perquè volen anar de viatge.
a) No penso anar-hi perquè no s’ho mereix.
• Classificar.
b) Penses anar-hi perquè t’ensenyi el pis nou. e) Deu ser una bona comèdia perquè tothom
• Comprovar. surt content.
c) Estalvien perquè els pares no hagin d’ajudar-
• Escriure.
los. f ) Feien comèdia perquè els acompanyessin al
• Corregir. cinema.


exercici 7. 114 Subordinades substantives • Subordinades adjectives • Subordinades adverbials

11. (1) adverbial temporal (pròpia)
(2) adverbial causal (impròpia)
(3) adverbial final (impròpia)
(4) adverbial concessiva (impròpia)
(5) adverbial condicional (impròpia)
(6) adverbial locativa (pròpia)
(7) adverbial comparativa de proporcionalitat (impròpia)
(8) adverbial temporal (pròpia)
(9) adverbial consecutiva (impròpia)
12. a) causal
b) final
c) final
d) causal
e) causal
f ) final
18
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 18 15/02/17 13:52

5
UNITAT

ortografia, dictat.
Eufemismes. Parelles de paraules. Les oclusives. Els determinants Atipus

la pàgina hi ha diferents
d’activitats: triar
opcions lèxiques, corregir
1. Un eufemisme és una paraula o expressió que 3. Corregeix les 10 paraules que estan mal escrites faltes d’ortografia,
s’utilitza en el lloc d’una altra considerada vulgar o perquè les grafies oclusives p/b, t/d, c/g no hi estan determinar el gènere de
de mal gust (tabú) i que podria ofendre el receptor. ben representades ortogràficament.
substantius, fer un dictat.
Substitueix els eufemismes per una paraula o quietut, pedagog, capdal, anècdota, esnop, lentitud,
expressió més directa (tabú o estàndard): Els aprenents poden llegir
tuarec, mac, quid, fret, verd, atzar, codna, tomb,
el dictat prèviament,
a) tercera edat òptim, ègzema, subtil, maracda, apdicar, atzavara
silenciosament o en veu
b) fer un riu alta –si hi ha voluntaris–,
4. Indica quin dels dos determinats és el correcte:
c) estar en estat comentant els problemes
a) els / les afores
d ) intervenció militar ortogràfics que s’hi
b) un / una anàlisi
e) danys col·laterals presenten, els dubtes de
c) el / la deute lèxic, etc. de manera que,
f ) defunció
d ) el / la compte quan es tracti de realitzar el
g) amb sobrepès
e) el / la pebre dictat, tinguin una guia
h) no gaire agraciat segura.
f ) els / les postres
i ) flexibilitzar el mercat del treball
g) el / la costum L’activitat lèxica tracta dels
j ) donar a llum eufemismes, els correlats
h) un / una allau
dels mots tabú. A vegades
2. Digues quina de les dues opcions és l’adequada o i ) els / les llegums
correcta en el context de cada oració. els eufemismes serveixen
j ) el / la lleixiu
per emmascarar la realitat
a) Aplicar les noves tecnologies al negoci, sovint el
fan més . 5. Dictat. o per ocultar-la. L’exercici 1
proposa equivalents
rendible rentable
estàndard per a
b) Pots cridar una mica més? És que des d’aquí Dia d’exàmens. Exàmens de darrer curs i de revàlida. eufemismes corrents. En
darrere no . Em passejo pels claustres estamordit. Preveig el fra-
podríem ampliar la llista:
t’escolto et sento càs. Em confesso que no sé res. Em penedeixo de la
meva actitud durant els darrers temps. Dintre d’unes anar en pilotes, tenir
c) No tinc diners, hauré de pagar tot el que he quantes hores tots els meus companys de curs seran pebrots, estar acollonit,
comprat amb . batxillers, i jo no. Si ara em donessin dos mesos de estar fotut, estar com un
temps, sé que estudiaria desesperadament. llum, haver-la cagat...
tarja targeta
He estat un mal estudiant amb mals mestres. Per
d ) Abans de començar a fer el treball hauries de fer a fer una revàlida passable m’hauria calgut un treball
un . enorme, ímprobe, del qual no em crec ni em creuré • Reflexionar.

mai capaç. M’hauria calgut estudiar-ho tot de nou. • Comparar.
esborrador esborrany M’esgarrifa el treball que m’hauria hagut d’imposar,
m’esglaia la idea d’un esforç tan gran. Tinc la sensació • Recordar.
e) Si continua traient bones notes, podrà estudiar .
d’una cosa impossible per a mi, com és ara de foradar • Retenir.
medecina medicina una muralla de pedra amb el cap.
• Escriure.
f ) Saps qui va  aquesta peça musical? És preciosa. Joan Puig i FERREtER, Camins de França (1934)
compondre composar
115

Racó de repàs 3. quietud, cabdal, esnob, tuareg, mag, fred, cot-

na, èczema, maragda, abdicar
1. a) vellesa
4. a) els afores
b) orinar, pixar
b) una anàlisi
c) estar embarassada, prenyada
c) el deute
d) guerra
d) el compte
e) morts civils
e) el pebre
f ) mort
f ) les postres
g) gras, gros, obès
g) el costum
h) lleig
h) una allau
i) abaratir els acomiadaments
i ) els llegums
j) parir
j ) el lleixiu
2. a) rendible d) esborrany
b) et sento e) medicina
c) targeta f ) compondre
19
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 19 15/02/17 13:52

Tornem Taller de producció
al text inicial de la
unitat. Els alumnes han de
retenir les idees de la
columna dreta, l’objectiu Textos d’opinió
dels articles d’opinió i la
definició d’un tipus
específic d’article d’opinió, Situem-nos
la crítica literària. Si revisen
les activitats realitzades a A. Rellegeix la lectura inicial d’aquesta unitat, és a dir, l’article d’Umberto L’objectiu dels articles
Eco titulat «No enterreu encara el llibre» i respon les qüestions següents: d’opinió és expressar
la primera part de la unitat, un punt de vista o un
els aprenents podran a) Quina és la idea més important que l’autor vol transmetre als lectors? judici –favorable o
Escriu-la. desfavorable– entorn
respondre fàcilment les
b) Escriu també dos raonaments que li serveixen per justificar-la. d’un tema d’actualitat
qüestions de l’apartat A. o esdeveniment, amb
En canvi, per respondre el c) Esmenta almenys un inconvenient dels llibres en format digital que la intenció d’influir en la
exposa l’autor. consciència dels lectors.
B caldrà primer comprovar
S’hi fa constar l’autoria
si tenen clars els significats d ) Quin comentari fa sobre les persones que prefereixen llegir en
–amb nom i cognom o
pantalla?
de crònica, editorial, bé amb un pseudònim.
agenda cultural, etc. e) Per què podem afirmar que es tracta d’un text d’opinió?
Podem comentar-los en
B. Quins d’aquests textos dels mitjans de comunicació es poden considerar Una crítica literària és un
veu alta, o podem consultar gèneres d’opinió?: comentari que expressa
el diccionari. judicis valoratius sobre un
 un editorial llibre tant negatius com
 una crònica positius. També hi ha
• Llegir. crítiques d’exposicions i

• Entendre.  l’agenda cultural d’espectacles, com ara
concerts i obres de teatre.
• Comparar.  la secció de meteorologia d’un diari Sovint les cròniques

• Investigar.  una crítica literària sobre aquest tipus
d’esdeveniment inclouen
• Argumentar.  la secció del trànsit d’un telenotícies passatges de caràcter

crític.
C. Esmenta tres exemples de situacions de comunicació oral o escrita en
què les persones expressen opinions personals o professionals.
Llegeix i comprova
1. Llegeix l’article d’opinió de la pàgina següent, de Montse Gatell, sobre les joguines que les famílies regalen a
nens i nenes. Escull, entre les dues afirmacions següents, la que et sembli que reflecteix millor el punt de vista
de l’autora:
a) No hem de fer distincions de sexe en les joguines que regalem a nens i nenes, perquè la societat tampoc
no en fa: nens i nenes poden compartir els jocs, mentre creixen i aprenen.
b) No hem de fer distincions de sexe en les joguines que regalem a nens i nenes, perquè cal reflectir la so-
cietat que desitgem. Els nens i les nenes, mentre juguen, aprenen els valors que ajuden a construir una
societat més igualitària.
116
Activitat oral.

Situem-nos
A. a) Resposta orientativa: El llibre imprès en paper tindrà una llarga vida.

b) Resposta orientativa: Potser no és més còmode de transportar, però sí de llegir. No hi ha proble-
mes de talls elèctrics o bateries exhaurides. No tenim garanties que els formats digitals es puguin
conservar tant de temps com ha passat amb els llibres al llarg de la història. Hi ha un ingredient de
plaer en el tacte i l’olor dels llibres. Hi ha molts exemples que demostren que un nou mitja no
(sempre) ha substituït (o substitueix) l’anterior...
c) Es pot acabar la bateria. No sabem si es conservarà gaire temps.
d) «... només desitjo que els que tenen un gust diferent del meu no ensopeguin amb cap problema
de bateria o tall d’electricitat.»
e) Perquè no té la intenció d’aportar dades o informacions objectives, sinó de manifestar la seva
opinió, i justificar-la amb diversos raonaments.
B. Editorial, crònica, crítica literària.
C. Reunió, debat, conversa sobre un espectacle, comentari crític sobre una obra de teatre a la ràdio o a
la premsa, article d’opinió, comentaris en els espais oberts dels mitjans de comunicació...
20
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 20 15/02/17 13:52

TEXTOS D’OPINIÓ 5
UNITAT
Text per llegir amb la

finalitat d’identificar el punt
Joguines sense sexe de vista de l’autora.
Montse Gatell i Pérez (presidenta de l’Institut Català de les Dones)
Els aprenents llegiran
l’article i respondran el
Les festes nadalenques s’han convertit en la refe-
«Llegeix i comprova» de la
rència més assenyalada de tot l’any per a la compra i
l’intercanvi de regals. A banda de la necessitat d’un o pàgina anterior. Tant el
altre producte puntual –potser roba, sabates, llibres– contingut del text com el
els infants són regraciats, sobretot, amb joguines que resultat de la tria poden ser
constituiran, almenys durant un temps, el seu principal objecte de discussió
centre d’atenció. Les famílies hauríem d’intentar com-
partir amb els nens i nenes aquests moments, també oberta. Els aprenents
per poder-los guiar en l’aprenentatge i adquisició dels poden reflexionar sobre
valors que les joguines porten implícits. qüestions com: els regals
És per aquesta raó que des de l’Institut Català de que solen rebre responen a
les Dones creiem necessària la divulgació de missat-
distincions de sexe?
ges de conscienciació sobre la importància d’aprofitar
els moments de joc amb els infants per transmetre’ls Sempre? Creuen que hi ha
valors coherents amb la societat equitativa que tots i regals (o joguines) per a
totes volem. Si anhelem una societat on homes i dones nens i regals (o joguines)
puguin gaudir plenament dels seus drets, on tinguin per a nenes? Els aprenents,
realment les mateixes oportunitats i on uns i altres es
relacionin des de la mateixa posició, hem de transme- després de la discussió
tre això mateix als infants des de ben petits, i els jocs i oberta, poden ordenar
les joguines són una bona eina per aconseguir-ho. lliure i amb més oportunitats i possibilitats. Els jocs són les seves idees per
Proposem que aprofiteu aquestes dates per re- importants per ajudar les criatures a desenvolupar el reflexionar-hi o fer un
flexionar sobre què volem que aprenguin els més petits seu gran potencial, perquè a banda d’entretenir, són exercici posterior de
de la família. Podríem fer cadascú de nosaltres una re- eines ideals per acompanyar-les en la construcció del
visió sobre què estem transmetent quan juguem amb seu camí de vida amb llibertat i autonomia. Jugant es
redacció.
un nen o una nena, o bé quin missatge donem amb els formen, adquireixen valors i comportaments i tam-
regals que fem a l’una i l’altre. Si cal, fem canvis i si- bé jugant han de poder desenvolupar la tendresa, la • Llegir.
guem coherents amb el futur que imaginem per a ells i valentia, la sensibilitat, la iniciativa o la fortalesa, per
elles. Acompanyem-los, iniciem-los en una realitat on • Entendre.
exemple. Ajudem-los a créixer en igualtat i deixem en-
dones i homes desenvolupin tot el seu potencial com a rere els estereotips sexistes. • Reflexionar.
persones en tots els àmbits de la vida, on es respectin
Aprofitem aquestes festes per fer un pas decisiu • Opinar.
les seves diferències i es relacionin com a iguals. cap a la igualtat efectiva entre dones i homes: juguem
Hauríem de procurar no limitar el desenvolupa- amb els nens i les nenes amb joguines per a nenes i • Argumentar.

ment dels infants a uns rols i a uns determinats jocs nens. • Redactar.
i joguines pel fet d’haver nascut nens o nenes. I així, Social.cat (30 novembre 2015)
quan creixin, podran gaudir d’un futur més ampli, més <http://www.social.cat>
Pensa-hi
Difondre una opinió comporta, de manera implícita o explícita, la intenció de conscienciar i convèncer els lectors. Sovint un
escrit s’adreça a les persones que el llegeixen en primera persona del plural (que implica també l’autor) per provocar un canvi
de pensament o per demanar suport o col·laboració.
117
1. b)
21
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 21 15/02/17 13:52

Activitats enfocades al

coneixement i anàlisi del
Observa i ordena
text d’opinió.
2. Ordena les idees següents segons si et sembla que pertanyen a la introducció, el desenvolupament o la
conclusió de l’article (I-D-C):
Els aprenents començaran
fent l’activitat «Observa i a) Els jocs no són només objectes lúdics, sinó que són eines importants en el procés d’aprenentatge de valors
i comportaments.
ordena», que connecta
b) Les famílies han d’acompanyar i guiar els infants en l’aprenentatge de valors mitjançant les joguines.
amb la pàgina anterior.
Després, han de llegir els c) L’elecció de les joguines que rebran els infants ha de ser conscient i meditada.
epígrafs «Pensa-hi», d ) Enumeració de valors que tradicionalment s’han atribuït de manera diferenciada a homes i dones.
sobretot el segon, per e) Esment de la campanya de conscienciació de l’entitat que representa l’autora.
reflexionar sobre la intenció f ) Referència a l’època que s’acosta, en què és habitual que les criatures rebin regals.
dels textos d’opinió. A
g) Síntesi i proposta en la qual es vol implicar les famílies per a un canvi social decisiu.
continuació, poden passar
a l’activitat «Escolta i
identifica» i intentar
Escolta i identifica
esbrinar quina és la 3. Escolta aquesta opinió d’una periodista de ràdio (http://qr.teide.eu/00BA), identifica’n els continguts següents
intenció del periodista. i explica’ls a continuació:
a) Esdeveniment d’actualitat amb què inicia el discurs.
• Llegir. b) Informació provinent de la Xina.

• Comprendre. c) Definició del concepte «xinesos negres».

• Comparar. d ) Proposta i desig de Mònica Terribas, que compara i relaciona els dos temes.

• Reflexionar.
4. Pren nota de tres informacions de la intervenció que contenen dades numèriques.
• Escoltar.

• Valorar.

Pensa-hi Pensa-hi
L’editorial és l’article d’opinió que Allò que caracteritza els textos
reflecteix l’opinió de la direcció d’opinió –o argumentatius– és
d’un mitjà de comunicació la intenció de l’autor: expressar
escrit i, per extensió, del grup un punt de vista, una proposta,
de professionals que hi treballa una crítica, en definitiva una
habitualment. Sovint fa referència opinió. Pot ser que incloguin
a l’esdeveniment d’actualitat i informacions històriques o
sol anar en una de les pàgines científiques, fins i tot dades
inicials. Als programes informatius numèriques, però hi destaca la
de ràdio també sol haver-hi un intenció d’opinar i convèncer per
discurs inicial de la direcció del davant del propòsit de transmetre
programa amb la mateixa funció. informació. Sovint les dades
Pot rebre diversos noms, com ara formen part dels arguments que
davantal o portada. justifiquen la tesi principal.
118

2. Introducció: f, b. Desenvolupament: e, a, c, d. Conclusió: g.
3. a) Ajornament de les conclusions de la Cimera del clima de París.

b) El govern xinès ha decidit donar el dret de residència a milers de criatures nascudes fora de la
imposició de la llei del fill únic a la Xina, vigent des de l’any 1978, derogada recentment (a l’octubre
de 2015).
c) Criatures no legalitzades, persones sense nacionalitat, sense drets ni reconeixement legal a la Xina.
d) Proposa fer una cimera mundial sobre els drets de les persones.
4. Any 1978, 13 milions de persones, un 1 % de la població xinesa.
22
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 22 15/02/17 13:52

UNITAT
Lectures i interpretacions

de textos d’opinió.
Observa i ordena
5. Llegeix aquests dos fragments d’articles que contenen dades numèriques. Escull-ne un i fes-ne un comentari
personal d’unes 80 paraules en què opinis sobre la significació i l’abast de les dades amb arguments propis. Tal com hem fet a la pàgina
anterior, començarem amb
a) Prop de la meitat de la riquesa mundial és a les mans de l’1 % de la població, que posseeix en conjunt uns
els requadres «Pensa-hi»,
110 bilions de dòlars (81 bilions d’euros), segons les dades divulgades ahir per l’organització humanitària
Oxfam. on s’insisteix en el caràcter
dels textos d’opinió, en
Diari de Girona (22 gener 2014)
aquest cas en un sentit
b) Un estudi de la Universitat de València revela que tan sols el 7,5 % dels referents culturals i científics que ampli: presenten
apareixen als llibres de text d’ESO són dones. Per a fer l’estudi s’han analitzat 115 llibres de 19 assignatures arguments, recursos
diferents de tota l’ESO. En total s’ha arribat a crear una base de dades amb 5 527 persones de referència retòrics, etc.
citades als manuals. D’aquestes, només 690 són dones –un 12,8 %. Els percentatges s’acosten al 10 %
quan es tracta de Física i Química (8,5 %), Ciències naturals (10,2 %) o Ciències socials (6,6 %). A continuació poden
passar a llegir els dos
articles breus, en què les
«On són les dones als llibres de text». Diari de l’Educació dades, molt significatives,
(4 març 2014) inviten a expressar una
opinió. Prèviament, els
aprenents poden plantejar
les seves opinions
Pensa-hi obertament, o en connexió
amb l’activitat que ja han
Les vinyetes i les tires còmiques
publicades a la premsa –impresa fet a la pàgina 117.
o digital– també es poden
El professor o professora
considerar missatges d’opinió,
perquè expressen un punt de vista podrà fer una selecció
crític sobre la societat o algun fet d’articles que expressin
d’actualitat.
punts de vista ben raonats,
i llegir-los a classe per
comentar-ne les qualitats.
• Llegir.

• Entendre.

• Comparar.

• Valorar.

• Reflexionar.

• Planificar.

• Escriure.

Pensa-hi • Revisar.

Els textos d’opinió presenten diferents tipus d’arguments per justificar una opinió, una proposta o una reivindicació: exemples,
raonaments lògics, preguntes i respostes, afirmacions d’experts, informacions, dades... També poden fer servir recursos
retòrics, com ara comparacions, metàfores, analogies, preguntes retòriques, usos irònics del llenguatge i to humorístic.
119
5. Resposta oberta.
23
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 23 15/02/17 13:52

Pàgina destinada a

descriure l’elaboració d’un Receptes, consells, estratègies, recursos,
text d’opinió d’estructura respostes, solucions...
ternària.
per a una bona comunicació
Els aprenents realitzaran
una lectura individual de la
pàgina, que funciona com Escriure un bon text d’opinió
un text instructiu. A • Desenvolupament en tres paràgrafs, un per a cada
continuació, i abans de Llegir un bon text d’opinió ens ajuda a pensar i a situ- idea o argument que hagis escollit.
ar-nos en punts de vista diversos, cosa que ens ajuda a
passar a l’elaboració de
conèixer i comprendre la realitat que ens envolta. També • Conclusió o comentari sintètic i global basat en les
l’article, en pensaran el
ens proporciona criteris per tenir una opinió pròpia i recur- tres idees anteriors, per exemple una proposta de
tema. En comú, el
sos per saber-la expressar oralment o per escrit. futur, una recomanació, la resposta a una possible
professor o professora pot
pregunta inicial... És el moment de reprendre la idea
comentar els temes, en Una fórmula per redactar un text argumentatiu central que volies comunicar.
general i en particular, per
descartar els que no siguin Et proposem que escriguis un breu article d’opinió d’es-
6. Revisa el text per millorar-ne tant la precisió de les ide-
tructura ternària. Als tallers redacció se sol anomenar un
gaire indicats (pena de es com l’estil. Recorda-ho: només cinc paràgrafs. (Tin-
«3×3». Hi ha molts textos d’opinió fets segons aquesta
mort, avortament, etc.). gues en compte que reprendre les idees no significa
fórmula i generalment funcionen: resulten curts, clars i de
Després, recordarà la repetir les mateixes paraules.)
lectura ràpida i agradable.
importància de la
planificació (en aquest cas 1. Pensa en un tema sobre el qual t’agradaria opinar. És
Algunes expressions útils
molt pautada) i de la millor que n’escullis un que t’interessi o en el qual tin- • Per manifestar l’opinió: crec, considero, al meu enten-
revisió. Tot seguit, podran guis alguna implicació. Pensa també en el públic que dre, opino, des del meu punt de vista, el meu parer és
posar fil a l’agulla. creus que llegirà l’escrit. que...
• Llegir. 2. Formula una tesi clara i directa relacionada amb el tema • Per ordenar els arguments: d’entrada, en primer lloc, en
que has triat. La tesi pot ser una queixa, una proposta,
• Entendre. segon lloc, finalment, també cal tenir en compte que,
una reivindicació... d’una banda, de l’altra...
• Seleccionar.

• Planificar. 3. Fes una llista d’arguments que donin suport a la teva • Per expressar causa: perquè, ja que, a causa de, gràci-

• Escriure. tesi o proposta. es a, com que...

• Revisar.
4. De la llista anterior, escull-ne tres i només tres. Selec- • Per expressar conseqüència: per tant, doncs, així doncs,
cionar i ordenar les idees et permetrà treballar a partir en conseqüència, per això...
d’un bon esquema.
• Per indicar oposició: en canvi, no obstant això, contrà-
5. Redacta el text seguint aquesta estructura: riament, tot i això...
• Introducció que presenta el tema (la tesi, la queixa, la • Per donar importància: és important destacar, cal insis-
proposta...) i anuncia les tres idees o arguments que tir, és essencial, la idea clau és...
seguiran. Procura situar el lector en el tema, indicant
com ens afecta, o destacant-ne la importància o l’ac- • Per concloure: així doncs, en definitiva, per concloure;
tualitat. deduïm, per tant, que...
120
24
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 24 15/02/17 13:52

UNITAT
Activitats encaminades a

rebre i produir textos
Observa i opina d’opinió.
6. Observa amb atenció aquest vídeo (http://qr.teide.eu/003Z ) sobre
consum responsable i explica, amb paraules teves, el significat de
l’eslògan que surt al final. Els verbs escrits en color
orienten sobre les activitats
Opina que s’han de realitzar.
Insistirem, incansablement,
7. Imagina que vols escriure la teva opinió a l’espai de comentaris que
en la importància de la
hi sol haver sota els vídeos al YouTube. Explica, en unes 30 paraules,
què penses del vídeo que acabes de veure. Pots opinar tant del planificació prèvia, per
vídeo com del missatge de la campanya de sensibilització «Canvia de breu que sigui el text que
sabates» o de Setem, l’ONG que la va promoure. s’ha d’escriure, i de les
revisions posteriors, que
Escolta i reflexiona no es poden limitar a una
8. Escolta aquest breu reportatge radiofònic (http://qr.teide.eu/00B9) mera revisió ortogràfica. És
sobre l’origen dels materials amb què es fabriquen els telèfons mòbils important que els
i respon les preguntes següents: aprenents segueixin les
a) De quina campanya parlen? Quin n’és el lema? preguntes de la bafarada
b) Quin esdeveniment a la ciutat de Barcelona aprofi- de «Suggeriments» inferior
ten els organitzadors de la campanya per difondre- dreta, per pensar en
la? l’eficàcia del text que han
c) Com es diu l’ONG que la promou? Què denuncia? escrit.
d ) Què és el coltan i quin és el principal país del món
que en produeix les matèries primeres? • Llegir.

e) Quins són els objectius de la campanya? A qui • Escoltar.
s’adrecen?
• Comprendre.

• Inferir.
Redacta
• Deduir.
9. Escriu un article d’unes 250 paraules en què opinis sobre la
importància de saber l’origen dels nostres aparells de telefonia i de • Reflexionar.

fer-ne un ús ètic i responsable. Fes servir a la introducció algunes de • Planificar.
les informacions que conté l’àudio que has escoltat.
• Redactar.

• Revisar.

Suggeriments Suggeriments
Per revisar l’escrit, abans de donar-lo per definitiu,
Pensa en lectors de la teva edat. En algun passatge
et pots fer les preguntes següents: l’opinió principal
del text fes-los suggeriments i propostes concretes.
és clara?, hi ha arguments que la justifiquen?, la
T’hi pots adreçar en primera persona del plural (que
meva proposta és prou concreta?, exposo la propos-
també t’inclou). Pots preparar l’esquema i l’esbor-
ta de manera clara a la conclusió?
rany del teu escrit mitjançant la proposta de sis
passos d’aquest apartat.
121

6. Resposta orientativa: Ens cal informació sobre els productes que comprem. Sense saber-ho, podem
estar contribuint a l’explotació laboral de persones, inclosos infants, o a la producció de residus con-
taminants. Hi ha maneres d’informar-se’n.
7. Resposta oberta. Una visita al web de Setem pot donar idees als estudiants.
8. a) Una campanya per un comerç responsable i pels drets humans a la República Democràtica del
Congo. El lema és «No amb el meu mòbil».
b) Mobile World Congress.
c) Xarxa Catalana d’Entitats per la República Democràtica del Congo. Denuncia que les forces arma-
des congoleses no protegeixen la població, sinó que s’enriqueixen amb els conflictes bèl·lics que
hi ha a la zona, relacionats amb l’explotació dels minerals necessaris per fabricar mòbils i altres
aparells tecnològics.
d) És un mineral metàl·lic format per l’aliatge de columbita i tantalita. La República Democràtica del
Congo.
e) Conscienciar els consumidors i, sobretot, exigir a les empreses la regulació del comerç de coltan
perquè no contribueixin a causar i mantenir guerres al Congo, sinó que ajudin al desenvolupament
d’aquest país.
9. Resposta oberta.
25
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 25 15/02/17 13:52


Com sempre, podem optar
per una lectura individual
Prova
primer i en veu alta
després, per aclarir Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
possibles dubtes de
comprensió.
Els perquès de la fam
V
ivim en un món d’abundància. Avui es produeix El preu dels aliments es determina a les borses de
menjar per a 12 000 milions de persones, segons valors, la més important de les quals, a escala mundial, és
dades de l’Organització de les Nacions Unides la de Chicago, mentre que a Europa els aliments es co-
per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), quan al planeta mercialitzen a les borses de futurs de Londres, París, Am-
5 n’habiten 7 000 milions. Aleshores, per què una de cada 40 sterdam i Frankfurt. Però, en l’actualitat, la major part de
set persones al món passa gana? la compra i venda d’aquestes mercaderies no correspon
L’emergència alimentària que afecta més de 10 mili- a intercanvis comercials reals. Es calcula que, en paraules
ons de persones a la Banya d’Àfrica ha tornat a posar d’ac- de Mike Masters, del Hedge Fund Masters Capital Ma-
tualitat la fatalitat d’una catàstrofe que no té res de natural. nagement, un 75 % de la inversió financera en el sector
10 Sequeres, inundacions, conflictes bèl·lics... contribueixen a 45 agrícola és de caràcter especulatiu. Es compren i venen
aguditzar una situació d’extrema vulnerabilitat alimentària, matèries primeres amb l’objectiu d’especular i fer negoci,
però no són els únics factors que l’expliquen. [...] repercutint finalment en un augment del preu del menjar
La fam no és una fatalitat inevitable que afecta en el consumidor final. Els mateixos bancs, fons d’alt risc
determinats països. Les causes de la fam són polítiques. i companyies d’assegurances que van causar la crisi de
15 Qui són els que controlen els recursos naturals (terra, ai- 50 les hipoteques subprime són els que avui especulen amb
gua, llavors) que permeten la producció de menjar? A qui el menjar, aprofitant-se d’uns mercats globals profunda-
beneficien les polítiques agrícoles i alimentàries? Avui, els ment desregularitzats i altament rendibles.
aliments s’han convertit en una mercaderia i la seva fun- La crisi alimentària a escala global i la fam a la Ba-
ció principal, alimentar-nos, ha quedat en un segon pla. nya d’Àfrica en particular són resultat de la globalització
20 S’assenyala la sequera, amb la consegüent pèrdua 55 alimentària al servei dels interessos privats. La cadena de
de collites i bestiar, com un dels principals desencade- producció, distribució i consum d’aliments està en mans
nants de la fam a la Banya d’Àfrica, però com s’explica d’unes quantes multinacionals que anteposen els seus in-
que països com els Estats Units o Austràlia, que pateixen teressos particulars a les necessitats col·lectives i que al
periòdicament sequeres severes, no pateixin fams extre- llarg de les últimes dècades han erosionat, amb el suport
25 mes? Evidentment, els fenòmens meteorològics poden 60 de les institucions financeres internacionals, la capacitat
agreujar els problemes alimentaris, però no són suficients dels Estats del sud per decidir sobre les seves polítiques
per explicar les causes de la fam. Pel que fa a la producció agrícoles i alimentàries.
d’aliments, el control dels recursos naturals és clau per Si volem posar fi a la fam al món és urgent apos-
entendre qui i per què es produeix. tar per altres polítiques agrícoles i alimentàries que col-
30 En molts països de la Banya d’Àfrica, l’accés a la ter- 65 loquin en el centre les persones, les seves necessitats, els
ra és un bé escàs. La compra massiva de sòl fèrtil per part qui treballen la terra i l’ecosistema.
d’inversors estrangers (agroindústria, governs, fons espe- Esther ViVas. El País, 30 juliol 2011 (traducció)
culatius...) ha provocat l’expulsió de milers de camperols
de les seves terres, disminuint la capacitat d’aquests paï-
35 sos per autoabastar-se.
122
26
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 26 15/02/17 13:52

PROVA 5
UNITAT
Les activitats de la pàgina
123 representen un repàs
1 Una de les causes de la fam al món és: 6 Indica quina de les oracions següents conté
una proposició subordinada: dels continguts de la unitat.
 a) La falta d’aliments.
Mereix una atenció especial
 b) La mala distribució dels aliments.  a) No ens enfrontem a un problema de
 c) Els fenòmens meteorològics desfavorables. producció de menjar, sinó a un problema la proposta de redacció.
 d) Les polítiques agrícoles i alimentàries. d’accés. Els aprenents poden
 b) La fam no és una fatalitat inevitable que pensar en les preguntes
2 La finalitat de l’article és: afecta determinats països. per posar-les després en
 c) Avui, els aliments s’han convertit en una
 a) Denunciar les multinacionals de
mercaderia i la seva funció principal ha
comú i descartar-ne les
l’alimentació. menys rellevants. També
quedat en un segon pla.
 b) Descriure l’accés de la població als
 d) La crisi alimentària és resultat de la poden abordar la redacció
aliments.
globalització alimentària al servei dels individualment i després
 c) Explicar les causes de la fam al món.
interessos privats. llegir-ne unes quantes en
 d) Descobrir els culpables de la fam al món.
7 Assenyala els enunciats extrets de l’article
veu alta, i comentar-ne els
3 Són sinònims del verb especular: resultats.
que corresponen a opinions de l’autora.
 a) mercadejar, traficar
 a) Si volem acabar amb la fam al món
 b) imitar, copiar • Llegir.
és urgent apostar per altres polítiques
 c) buscar, indagar
agrícoles i alimentàries que col·loquin • Entendre.
 d) repartir, dividir
en el centre les persones, les seves
necessitats, els qui treballen la terra i • Respondre.
4 En la proposició «que afecta més de 10 milions
l’ecosistema. • Recordar.
de persones», la partícula que és:  b) El preu dels aliments es determina a
• Relacionar.
 a) Una conjunció. les borses de valors, la més important
 b) Un pronom feble. de les quals, a escala mundial, és la de • Planificar.

 c) Una preposició. Chicago. • Redactar.
 d) Un pronom relatiu.  c) Les causes de la fam són polítiques.
 d) Els mateixos bancs, fons d’alt risc • Revisar.

5 Conté una proposició subordinada adjectiva i companyies d’assegurances que • Valorar.
van causar la crisi de les hipoteques

de relatiu:
subprime són els que avui especulen
 a) La producció d’aliments s’ha multiplicat
amb el menjar.
per tres des dels anys seixanta, mentre
que la població mundial només s’ha 8 És un enllaç propi de les oracions
duplicat des d’aleshores. subordinades adjectives:
 b) La cadena de producció, distribució i
consum d’aliments està en mans d’unes  a) preposició + que
quantes multinacionals que anteposen  b) preposició + què
els seus interessos particulars a les  c) conjunció + on
necessitats col·lectives.  d) què
 c) En l’actualitat, la major part de la compra
i venda d’aquestes mercaderies no Redacció
correspon a intercanvis comercials reals. Escriu deu preguntes que t’hagi provocat o suggerit
 d) La compra massiva de sòl fèrtil per la lectura del text d’Ester Vivas i que t’agradaria que
part d’inversors estrangers ha provocat l’autora et respongués.
l’expulsió de milers de camperols de les
seves terres.
Prova.

123 Comprova-ho.
Atreveix-t’hi.
1. d)
2. c)
3. a)
4. d)
5. b)
6. b)
7. a), c), d)
8. b)
Redacció
Resposta oberta.
27
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 27 15/02/17 13:52

Entrevista a un traductor. Oficis de llengua
En aquest cas, l’ofici de
traductor ja deu ser més o
menys conegut pels
Em dic Joan
aprenents, que poden fer i soc traductor. francès, i a partir d’un original en anglès. Tras-
una lectura individual de lladar això al català va ser un dels reptes més
durs però alhora més divertits amb què m’he
l’entrevista i extreure’n la
trobat. Era com una cursa d’obstacles, però a
informació més nova, cada nou obstacle que superaves anaves ad-
rellevant o interessant. quirint més confiança per arribar a la meta. I,
Després, poden posar-la en per descomptat, no hi ha res més agraït que
comú i relacionar-la amb el assistir a la representació (això passa sempre
en traducció teatral) i anar notant que el públic
fet que en Joan Sellent es
respon favorablement a aquelles solucions que
dedica sobretot a la Què i on has estudiat? t’havien fet suar tant.
traducció teatral. Han Vaig estudiar Filologia Catalana i Filologia An- Explica alguna anècdota divertida o curiosa
assistit a alguna obra glogermànica a la Universitat Autònoma de de la feina que fas.
traduïda per Sellent? Barcelona, i un màster de Traducció Literària a
la Universitat de Manchester (Anglaterra). Un cop vaig tenir ocasió de traduir un monò-
(Poden cercar-ne leg en què el llenguatge col·loquial i l’aparen-
informació a la xarxa.) Han De què fas? ça d’espontaneïtat eren puntals decisius de
pensat mai que quan riuen Faig de traductor literari de l’anglès al català (i l’eficàcia del text. De vegades, després de les
o ploren amb una obra esporàdicament al castellà), i des de fa divuit funcions, l’actriu que interpretava el monòleg
anys m’he especialitzat en traducció de teatre. trobava espectadors que li deien: «Com im-
anglesa (o d’una altra
provisaves, oi?...»; i ella els havia d’aclarir que
llengua) el mèrit és del En què consisteix la teva feina?
no havia tret ni afegit ni mitja paraula del text,
traductor? Veuen sèries de La meva feina consisteix a traduir textos tea- que l’efecte d’improvisació el produïa el text
televisió en llengua original trals que s’hauran de representar i, per tant, els mateix (i la professionalitat de l’actriu, natural-
o traduïdes? La idea és receptors d’aquests textos no els llegiran, sinó ment). Per a un traductor de teatre que busca
que els sentiran des del pati de butaques. Això la versemblança i la il·lusió de naturalitat, un
provocar una conversa vol dir que cal tenir molt en compte l’oralitat, comentari com aquest és un dels millors elogis
general sense perdre el fil i el fet que cada paraula i cada frase s’ha d’en- que pot rebre la seva feina.
de la traducció, un ofici tendre a la primera (l’espectador, a diferència
Com et sembla que veu la societat la feina
possible per als lingüistes. del lector, no té l’opció d’aturar-se a cada frase
que fas?
que no ha acabat d’entendre i rellegir-la, i en
un teatre no hi ha notes a peu de pàgina). En aquests últims anys, la figura del traductor
• Llegir. sembla que es comença a apreciar una mica
En teatre, potser una de les experiències més
• Comprendre. gratificants va ser la de traduir La Bête, una obra
més, però fins fa poc el més habitual era que
fos menystinguda, començant per les editori-
• Reflexionar. del nord-americà David Hirson que és com
als, que ni tan sols es prenien la molèstia de
• Opinar. una paròdia actual de les comèdies en vers del
posar el seu nom a la portada del llibre.
segle xVii francès (Molière, sobretot). Malgrat el
• Valorar. títol en francès, l’obra està escrita en anglès. Tot
el text es compon de versos rimats de dos en
dos, i el vers i la rima estan al servei de l’humor.
Es tractava de fer un text en català que semblés
124
28
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 28 15/02/17 13:52

Solucions del bloc
d’activitats
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 29 15/02/17 13:52

9166 Guia CAT4 05_2017.indd 30 15/02/17 13:52
Unitat 5
tothom era conscient de que l’interès en a / d’ aconseguir
Morfosintaxi la victòria, pagava la pena.
8. a) Va fer una intervenció que encara recordo.

proposició principal: Va fer una intervenció
(1) Viure junts proposició subordinada: que encara recordo
(2) que l’estimava b) La carretera per la qual vam circular l’any passat ha
(3) que jo la desitjava quedat malmesa.
(4) Que ella ja no m’estimava proposició principal: La carretera ha quedat malmesa
(5) enamorar-la un altre cop proposició subordinada: per la qual vam circular l’any
passat
2. (1) subjecte (3) CD (5) atribut c) El vedell que ha nascut avui ja camina.
(2) CD (4) subjecte proposició principal: El vedell ja camina
proposició subordinada: que ha nascut avui
3. Proposició Proposició sub. SN d) Hi ha dos pobles en els quals no para el tren.
principal subst. o SPrep proposició principal: Hi ha dos pobles
(2) Se’m fa estrany marxar a un lloc nou el viatge proposició subordinada: en els quals no para el tren
(3) L’Anna diu que soc un noi molt una mentida e) La persona de qui depèn l’èxit de l’empresa ha plegat.
maco proposició principal: La persona ha plegat
proposició subordinada: de qui depèn l’èxit de l’em
(4) La imatge [...] del que veig al de la cara
m’és desconeguda. mirall
presa
(5) He pensat que potser m’han una possibilitat
f ) L’hotel al qual et refereixes no obre durant el febrer.
mentit proposició principal: L’hotel no obre durant el febrer
proposició subordinada: al qual et refereixes
(6) hauré d’investigar qui soc la veritat
g) Deixa’m la revista que has comprat
4. (1) Tipus de subordinada: completiva Funció: CD proposició principal: Deixa’m la revista
(2) Tipus de subordinada: d’infinitiu Funció: subjecte proposició subordinada: que has comprat
(3) Tipus de subordinada: completiva Funció: CD 9.
(4) Tipus de subordinada: de relatiu Funció: CN Frase subordinada Nexe Antecedent Funció
(5) Tipus de subordinada: completiva Funció: CD adjectiva del nexe
(6) Tipus de subordinada: interrogativa indirecta que et quedaren que records subjecte
Funció: CD en què estava malalta en què temps CC temps
que no tenia quasi res que dona subjecte
en comú amb aquella
a) És imprescindible que facis l’entrevista aquesta tarda. altra
subjecte que el pare guardava en que fotografies CD
b) En Martí està convençut que guanyarà el seu equip. CAdj una capsa de cartró
c) Viatjar amb avió no li agrada gaire. subjecte que es concentraven en que històries subjecte
les imatges
d) L’obligarem que ens ensenyi tota la documentació.
CRV
e) En Ramon va comunicar-los que marxaria a l’estranger. 10. Respostes possibles:
CD a) Els refugiats polítics que vas protegir han abandonat
f ) Llegir les cartes secretes ens va impressionar. subjecte el país.
b) Els refugiats polítics amb els quals vas compartir
6. Respostes possibles: habitació han abandonat el país.
a) El treballador s’entossudia en el problema. c) Els refugiats polítics de qui tant t’he parlat han aban
que tenia un problema. donat el país.
de / a solucionar el problema. d) Els refugiats polítics han abandonat el país, la qual
b) Sempre pensava en el seu país. cosa es veia a venir.
que tornaria al seu país.
de / a tornar al seu país. 11. Respostes possibles:
c) Van amenaçar-lo amb la mort? a) Nexe: que Funció: CD
que el matarien? b) Nexe: amb els quals Funció: CC companyia
de / a matar-lo?
c) Nexe: de qui Funció: CRV
7. Estàvem convençuts de que l’havíem encertat i de que d) Nexe: la qual cosa Funció: subjecte
tothom es fixaria en que gairebé havíem completat la feina.
La il·lusió de que finalment ens en sortiríem s’encomanava. 12. a) Li van donar una targeta amb les dades de la persona
L’acord en a / de fer un últim esforç fou general, perquè a qui / a la qual s’havia de presentar.
31
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 31 15/02/17 13:52

b) L’habitació on / en què / en la qual dormírem era im- f ) Pot quedar-se a dormir tot i que t’havia dit que no.
mensa. g) Vaig fer el pastís com em va ensenyar l’àvia Empar.
c) El noi de qui / del qual tant sospites, és innocent. h) Guarda el certificat on guardes els altres.
d) El tornavís amb què / amb el qual has de collar els
cargols ha de ser de punta magnètica. 18. causals: a, c
e) Encara no saben els motius per què / pels quals va finals: b, d
plegar de l’empresa.
19. Va fer la presentació com

13. Si no saps la nit de què / de la qual et parlo, recorda la modal com si
si fos una experta.
finestra oberta per la qual / per on la lluna tafanera mi-
rava la nostra nuesa; el neguit de la passió encesa que No l’he visitat des que
temporal des que
ho incendiava tot en un moment. ens vam enfadar.
La recordes? Et parlo de la nostra nit, no de la que Deixa les claus on vaig
locativa on
has dedicat als altres. D’aquella que es va anar repetint, dir-te.
però sempre era nova, incomparable, per la qual cosa com
no entenc el teu oblit. comparativa de Com menys treballes
menys...
proporcionalitat més gandul et tornes.
més
14. a i h. Nexes: si, posat que. Tipus: condicionals. comparativa de Té més experiència que
més... que
b i e. Nexes: com que, perquè. Tipus: causals. desigualtat el seu germà bessó.
c i g. Nexes: encara que, tot i que. Tipus: concessius. No pot anar a la piscina,
causal ja que
ja que va enguixat.
d i f. Nexes: a fi que, per tal que. Tipus: finals.
Fa la pilota a l’amo per tal
final per tal que
que l’ascendeixi.
15. a) Si vols, pots anar-hi amb mi. ➝ condició
Han tancat la fàbrica,
b) Encara que li ho digui jo, no ens creurà.➝ concessió de manera
consecutiva de manera que ara és a
que
c) La relació se’n va ressentir, perquè ell vivia massa l’atur.
lluny. ➝ causa En cas que el vegis,
condicional en cas que
d) Per tal que es tranquil·litzés, es va quedar a dormir. ➝ digues-li que l’estimo.
finalitat Va casar-s’hi malgrat que
concessiva malgrat que
l’havien advertit.
e) No va dir res, de manera que no es va comprometre
gens. ➝ conseqüència
f ) Per més que t’ho supliqui, no li ho ensenyis. ➝ con- 20. a) F f ) V k) V p) V
cessió
b) V g) V l) F q) V
16. a) Aquest equip s’esforça tant que ho aconseguirà. ➝ c) F h) V m) F r) V
consecutiva d) F i) F n) F
Com que aquest equip s’esforça tant ho aconseguirà. e) F j) F o) F
(causal)
b) Vindré tard, de manera que no m’esperis despert. ➝
consecutiva Racó de repàs
No m’esperis despert perquè vindré tard. (causal)
1. Hi va haver un temps en què els meus somnis sempre
c) Els van sancionar perquè van arribar tard. ➝ causal
s’esdevenien al mateix escenari: al pati interior de la casa
Van arribar tard, de manera que els van sancionar. familiar. M’hi vaig passar moltes hores, en aquest pati,
(consecutiva) jo era una nena que tenia prohibit jugar al carrer. Hi havia
d) Estava tan malferit que el van donar per mort. ➝ con- jardins a sota, m’arribava l’aroma d’un llimoner i tocava
secutiva les flors dels baladres, que no fan olor i que els grans
El van donar per mort, ja que estava molt mal ferit. deien que enverinaven si hi passaves la llengua. Als som-
(causal) nis, tornava la mare a través del pati. Voltada de cases
altes, sota l’indefectible pedaç de cel blau, m’hi sentia
e) El van elegir delegat, atès que era el més crític. ➝
protegida. Els somnis eren harmònics, tot s’aturava, tot era
causal
etern. Però, quan ho recordo, els ulls de la ment em duen a
Era el més crític, de manera que el van elegir delegat. la postguerra –noció que he après a través dels records
(consecutiva) dels altres, dels llibres d’història– i l’olor d’un llimoner em
duu al poema «In memoriam» de Gabriel Ferrater.
No hi vam entrar. Fèiem la muda, i no
a) Ha presentat el conte al certamen a fi que l’hi valorin
trobàvem interès en els parracs
positivament.
de vella pell. Oloràvem la por
b) L’accés a la universitat és fàcil si portes els estudis que era l’aroma d’aquella tardor...
al dia.
c) Va aconseguir un augment de sou perquè és molt 2. Des que festeja amb l’hereu de can Plana, a la Toneta li
eficient. han pujat els fums al cap i té moltes penques. Sempre
ha estat una noia que ha sabut nedar i guardar la roba
d) Quan el vaig veure, vaig posar-me a tremolar.
i ha estat molt hàbil per segar l’herba sota els peus a qui
e) Va ser un sopar ensopit, de manera que vaig marxar li feia ombra. Aparentment el matrimoni funciona com
aviat. una bassa d’oli, segurament perquè deu anar amb peus
32
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 32 15/02/17 13:52

de plom per no aixecar la llebre que permetés saber que e) Sí. Marxa content i agraït pels aprenentatges i l’expe
als inicis del festeig tenia un amant. Si un dia, però, es riència, tot i que també tindrà nostàlgia. Creu que els
descobreix, haurà fet un pa com unes hòsties i es que- valors que ha adquirit aniran amb ell a altres equips i
darà per vestir sants. n’està orgullós.
2. Humilitat, respecte, cortesia, solidaritat, companyonia,

Taller de producció generositat.
1. Respostes orientatives: 3. Resposta oberta.

a) Expressar emocions, compartir-les. Valorar la seva es- Escriure serveix per expressar-se amb llibertat.
tada a l’equip i manifestar públicament el seu agraï- Cal prestar la mateixa atenció als valors que a altres as-
ment al club. pectes que ajuden a l’èxit de l’equip.
b) Sí, perquè expressa el seu punt de vista sobre diverses
qüestions relacionades amb la seva experiència. Es 4. Resposta oberta.
tracta d’una visió personal, amb arguments i raona-
ments que justifiquen les opinions pròpies. 5. a) Viure sota un pont. Qui no es consola és perquè no vol.
No tenir ni un duro...
c) Segurament va fer reflexionar i va transmetre emo-
cions. Els companys d’equip potser s’hi van veure, en b) Crisi econòmica. Desnonaments. Moviments com la
part, representats. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Serveis socials
saturats... Accions d’organitzacions de voluntaris, com
d) Són moments intensos en què es barregen diferents
ara Arrels Fundació, que treballen per ajudar persones
emocions i sentiments amb els records del temps pas-
sense sostre...
sat al club.
c) Resposta oberta.
33
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 33 15/02/17 13:52

9166 Guia CAT4 05_2017.indd 34 15/02/17 13:52
Fitxes
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 35 15/02/17 13:52

9166 Guia CAT4 05_2017.indd 36 15/02/17 13:52
Nom Curs Data
u L’atracció per les imatges és una constant en la història de la cultura. Per aquest motiu han sigut, i són, un
instrument clau per conèixer com és una època determinada. Missatges que narrats d’una altra manera
serien avorrits o banals, explicats amb l’ajuda d’imatges aconsegueixen arribar i fixar-se en la memòria.
La imatge que puny

Què fa que algunes imatges o algunes obres d’art ens arribin a fascinar tant que ens fan estremir d’emoció? ¿A
què es deu l’immens poder d’algunes imatges que ens subjuguen, que ens sotmeten com poques coses ho farien?
¿És pel que tenen o pel que revelen? O, fins i tot, ¿pel que suggereixen i evoquen en la nostra imaginació? ¿O
pels records i la memòria que ens desvetllen?¿És potser per nosaltres, més que per les imatges, que ens sentim
tocats per alguna cosa que ens ve de fora i que no ens deixa indiferents? Per què, enmig de la immensitat de les
coses vistes, algunes imatges es queden amb nosaltres, molt endins, en les galeries i els palaus de la memòria dels
quals va parlar sant Agustí?
Totes les imatges i obres d’art porten amb elles mons que no són el nostre, ecos d’altres vides i d’altres temps,
no sempre evidents a primera vista. Ni una imatge és només una imatge, ni una obra d’art és només una obra
d’art. El que hi veiem és només la punta d’un cim, alguna cosa visible i, per tant, accessible als sentits. Però això
és ben just, i en el millor dels casos, part del que, en realitat, són.
Perquè les imatges i les obres d’art són, també, fetes de vida i de temps. De la vida de qui les ha fet, de la vida
dels que hi surten o hi són representats, de la vida dels que les han vist i d’aquells que han deixat a sobre de les
imatges i obres, com un vel invisible, part de les seves pròpies experiències. Les imatges i les obres d’art són coses
vives, i pensar al voltant de les imatges i les obres d’art és, també, resseguir la seva vida a través de la història. Fruit
d’una experiència creativa o productiva, les obres també són el resultat de les mirades que les han fet seves, de les
vides concretes que se les han apropiat i que, en moltes ocasions, les han enriquit amb sentits nous que, al prin-
cipi, no tenien.
Roland Barthes, quan va intentar pensar, a La càmera lúcida, el perquè de la fascinació que sentia davant
d’algunes fotografies que li havien quedat atrapades a la memòria, va fer una distinció que, amb el temps, esde-
vindria canònica. Tota fotografia, deia, aporta informació de les coses, persones i esdeveniments fotografiats (en
va dir studium): això fa que algunes siguin, pel que vehiculen i donen a veure, interessants. Però, hi afegia, a més
d’això, que algunes fotografies tenen una estranya capacitat de punxar-nos: és alguna cosa que «sorgeix de
l’escena com una fletxa i ve a clavar-se’m». Pot ser un detall, l’orientació d’uns ulls que miren, el somriure que
es dibuixa imprevisiblement en un rostre, l’arabesc estrany dels dits d’una mà o els solcs de les rodes d’un carro
sobre el fang. D’això en va dir punctum, conscient que, en aquests casos, la imatge produeix en nosaltres com una
punxada, una fiblada, de vegades una ferida.
Aquest element que fa que una imatge (tant se val si és fotogràfica, fílmica o artística) ens «toqui» pot, de ve-
gades, ser irrellevant en el que la imatge diu. Pot ser anecdòtic, accidental, com una puntuació, diu. Però, tanma-
teix, segons Barthes, és l’arrel del que ens pertorba i fascina. I, quan passa, quedem atrapats a la imatge de la
mateixa manera que ella es queda en nosaltres, sense que acabem de saber gaire ben bé per què. És, acaba dient,
«aquell atzar que em puny (però que també em nafra, em punxa)».
També en la vida, potser, opera alguna cosa semblant. Res del que veiem ens deixa indiferents. I, molt de tant
en tant, algunes coses d’entre totes les que veiem i que ens passen, ens transformen, fent de nosaltres alguna co-
sa diferent del que érem fins aleshores.
Xavier Antich. Ara, 3 juliol 2016 (adaptació)
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 37 15/02/17 13:52

1. Xavier Antich es pregunta per què recordem algunes imatges. Escriu-ne les respostes que dona.
2. Quina explicació va trobar Roland Barthes a la fascinació que sentim per algunes imatges?
3. Explica en unes 200 paraules la imatge, fotografia o pel·lícula que t’hagi impactat més al llarg de la teva vida
i per què.
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 38 15/02/17 13:52

Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Subratlla les oracions subordinades substantives i digues de quin tipus són.

a) Tinc ganes que s’acabi l’estiu.
b) M’agrada caminar.
c) Volem anar a la muntanya.
d) Sembla que està contenta.
e) Comprova que tot estigui en ordre.
f ) Es preocupa pels que no tenen casa.
g) Em sap greu arribar tard.
h) Demana-li quin jersei vol.
i) Qui canta els seus mals espanta.
• Completives: • D’infinitiu:
• Interrogatives: • De relatiu:
2. Completa les parelles amb la preposició adequada.

a) L’entrenador està d’acord l’anul·lació del partit
b) L’entrenador està d’acord anul·lar el partit.
c) Els alcaldes confien saber els resultats.
d) Els ciutadans confien els seus alcaldes.
e) Tinc interès aquesta casa.
f ) Tinc interès trobar una casa de vacances.
3. Escriu la funció sintàctica de l’oració subordinada substantiva de les oracions següents:

a) Afirmem que el món s’ha enriquit amb la velocitat.
b) Sembla que la velocitat ha revolucionat el segle xx.
c) La idea que la velocitat és un invent del segle xx ha aixecat polèmica.
d) La informàtica ha contribuït que les comunicacions fossin més fàcils.
e) El gremi de forners regalava un pa als clients que es deien Honorat.
f ) Vaig veure el noi que duia els cabells llargs.
4. Indica si que és conjunció o pronom relatiu i classifica les oracions subordinades en substantives o adjectives.
a) El pi que hem plantat fa ombra. que = [substantiva / adjectiva]
b) M’han dit que no vindran. que = [substantiva / adjectiva]
c) Els nois que van venir ahir són estrangers. que = [substantiva / adjectiva]
d) El camí que porta a casa està bloquejat. que = [substantiva / adjectiva]
e) El llorer fa que els guisats siguin més olorosos. que = [substantiva / adjectiva]
f ) Va endreçar la roba que no li feia falta. que = [substantiva / adjectiva]
g) Trobo que no fa gaire calor. que = [substantiva / adjectiva]
h) L’olor de romaní li recordava el país que havia deixat. que = [substantiva / adjectiva]
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 39 15/02/17 13:52

5. Omple els espais en blanc amb el pronom relatiu adequat.
que, qui, el qual, la qual, on, què, la qual cosa
a) Han tancat la biblioteca anaven a llegir el diari.
b) La Maria va visitar el company amb havia fet un viatge a l’Índia.
c) La colla recordava la plaça els agradava tant.
d) El tema de hem parlat no m’interessa.
e) Els pilots han fet un aterratge forçós, és molt lloable.
f ) El poble del parles no el conec.
g) El noi, és molt amable, m’ha portat la bossa.
h) La noia de t’has enamorat és molt simpàtica.
i) Han reparat el cotxe que s’ha espatllat i el es va espatllar ahir.
6. Digues de quin tipus són les subordinades adverbials: de manera, de temps i de lloc.
a) Ves-hi com t’he explicat.
b) Anirem fins que s’acabi la carretera.
c) Torna a casa abans no es faci fosc.
d) Fregava els plats cantant àries d’òpera.
e) No vagis on no et demanen.
f ) Els joves per divertir-se van al centre cívic.
g) Va saludar-me com si ens coneguéssim de tota la vida.
h) Arribarem fins on ens ha dit el guia.
7. Digues de quin tipus són les subordinades adverbials següents:

consecutiva, causal, final, comparativa, condicional, concessiva
a) Si escombres, quedarà net.
b) Encara que m’ho demanis, no t’ho concediré.
c) Para la taula perquè tot estigui a punt per dinar.
d) Com que he fet els deures, puc sortir amb els amics.
e) Afanya’t, que no tenim temps.
f ) Canta més bé que la seva germana.
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 40 15/02/17 13:52

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Completa les oracions següents amb una oració subordinada substantiva del tipus que s’indica entre parèn-
tesis. Fixa’t en l’exemple.
Va demanar que li portessin les sabates de l’aparador.
a) és signe d’intel·ligència. (d’infinitiu)
b) Em molesta (completiva)
c) Es penedia (d’infinitiu)
d) tindrà un premi. (de relatiu)
e) Va recomanar-los (completiva)
f ) Vol (d’infinitiu)
g) Pregunta-li (interrogativa indirecta)
h) Lliuraré el llibre (de relatiu)
i ) Demana-li (interrogativa)
j ) Es reia (de relatiu)
2. Subratlla les oracions subordinades substantives següents i digues quina funció sintàctica fan:
a) Els va sorprendre que fos tan hipòcrita.
Funció sintàctica:
b) Es penedia d’haver-ho fet.
c) Ens ha comentat que avui ella no hi era.
d) Es van oblidar de donar-li les gràcies.
e) Encara no hem entès què ens ha dit.
f ) Es queixava que no li ho haguessin advertit.
g) M’espanta conèixer tants detalls dels fets.
h) No era segur que fos reelegida.
i) Li sap molt greu que no vingueu.
j) No us adonàveu que jugàveu amb foc.
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 41 15/02/17 13:52

3. Omple els buits de les oracions següents, quan calgui, amb preposicions o amb la conjunció que:
a) Recordeu-vos repartir els programes del concert.
b) Els preguem surtin al vestíbul.
c) Aquell cambrer volia plegar abans d’hora.
d) Estaria bé tots portéssiu un obsequi.
e) Li exigeix portar la motxilla.
f ) El carter no es recordava avui no hi ha repartiment.
4. Subratlla l’antecedent de les oracions subordinades adjectives següents i digues la funció sintàctica del
pronom relatiu:
a) El llibre que llegeixo és d’un novel·lista molt conegut.
b) Posen a part les peces que tenen algun defecte.
c) Ves a buscar les entrades que has reservat.
d) La noia que estimo no viu en aquesta ciutat.
e) En Sergi, que és molt tossut, ho ha tornat a provar.
f ) Aquests nois que han vingut a parlar amb nosaltres són alumnes meus.
g) El llit on dormo és massa tou.
h) Dius unes coses que fan riure.
i) Acosta’m el llibre que hi ha al tercer prestatge.
j) Les revistes de les quals he tret informació les trobaràs a la biblioteca.
k) Les portes interiors, que són de fusta de pi, han de ser massisses.
5. Fes una sola oració inserint la segona proposició en la primera de manera que no hi hagi cap element repetit.
a) La notícia es va publicar el mateix dia. La notícia no era fiable.
b) En Pere va ser el primer escalador. Va escalar l’Everest.
c) El botiguer va aconseguir subvencions. Les subvencions el van salvar de la ruïna.
d) El músic va compondre una simfonia. La simfonia contenia temes populars.
e) L’artista va escriure les memòries. Explica la seva vida en les memòries.
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 42 15/02/17 13:52

Nom Curs Data
Dictat de contraris (A)

Dicta a la teva parella el text següent; el teu company o companya haurà d’escriure’l canviant els adjectius i
adverbis (destacats en negreta al text) pels antònims corresponents:
Entre una espessor d’arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada, voltada d’una gran extensió de
terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres ro-
ses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb
flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel
i de troana.
Mercè Rodoreda, «Orleans, 3 quilòmetres». A: Semblava de seda i altres contes (1978)
Després, la teva parella et dictarà un text. Escriu-lo canviant els adjectius i adverbis pels seus antònims.
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 43 15/02/17 13:52

Dictat de contraris (B)
Dicta a la teva parella el text següent; el teu company o companya haurà d’escriure’l canviant els adjectius i
adverbis (destacats en negreta al text) pels antònims corresponents.
Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora.
Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em
feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger
d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat
de pis i em va demanar que li tornés la flor.
Pere Calders, «Judici precipitat». A: De teves a meves (1984)
Després, la teva parella et dictarà un text. Escriu-lo canviant els adjectius i adverbis pels seus antònims.
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 44 15/02/17 13:52

1 / 2
Nom Curs Data
1. De quants tipus poden ser les oracions subordinades substantives, segons l’estructura del nexe? Escriu una
oració unida amb un nexe de cada tipus. [2,5]
2. Subratlla les oracions subordinades i indica’n el tipus. [2,5]

a) Demà t’ho portaré on vulguis.
b) Coneixia el nou campió mundial, de qui es parla tant en totes les revistes.
c) Pregunteu-li on és.
d) Ja ho faré jo, de manera que no cal que vingui.
e) Van en cotxe a fi d’arribar més d’hora.
f ) Ho farem sempre que vingui.
g) Haver-hi arribat tan tard és prou lamentable.
h) Els companys que han arribat tard s’han disculpat.
i) Els soldats, que ja han tornat del front, arriben cansats.
j) Així que te’n vagis tanca la porta.
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 45 15/02/17 13:52

3. Distingeix les subordinades adjectives explicatives i les especificatives i explica’n la diferència de significat
entre aquests dos tipus. [2]
a) Els passatgers que no tenien seient van viatjar drets.
b) Els passatgers, que no tenien seient, van viatjar drets.
c) La noia que té els cabells llargs és la meva millor amiga.
d) La noia, que té els cabells llargs, és la meva millor amiga.
e) Els actors que no estaven d’acord amb el conveni es van manifestar.
f ) Els actors, que no estaven d’acord amb el conveni, es van manifestar.
4. Explica què és l’antecedent en una oració adjectiva de relatiu i quina funció sintàctica hi fa. [2,5]
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 46 15/02/17 13:52

2 / 2
Nom Curs Data
5. Explica la idea que aporta el nexe als diferents tipus d’oracions subordinades adverbials. [2,5]
a) Consecutiva
b) Causal
c) Final
d) Comparativa
e) Condicional
f ) Concessiva
6. Identifica el tipus de les oracions subordinades adverbials subratllades al text i els nexes que les introduei-
xen, en el cas que en tinguin. [2,5]
Franctiradors
És una llei inapel·lable: si estàs llegint tranquil·lament (un diari, un llibre, una revista) en una barra de bar, men-
tre esmorzes o esperant l’autobús o que el nen surti de l’escola (1), de manera inevitable, apareix algú que, amb
benevolència, arriba a la categoria de semiconegut, se t’acosta, s’escura la gola per reclamar la teva atenció (2)
i et diu: «Hola» i, com que no hi ha res a dir a part d’aquesta salutació de cortesia (3), tornes a la lectura.
Indefectiblement, el semiconegut insistirà a encetar conversa, tantes vegades com calgui, interrompent-se
sense cap mena de problema (4). Si realment hi hagués alguna cosa important a dir-se, la interrupció estaria
del tot justificada (5). Aquell semiconegut i tu no teniu res a dir-vos; l’únic que us uneix és que esteu asse-
guts o drets, costat per costat, prenent cafè o esperant.
Quim Monzó, Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998)
(1)
(2)
(3)
(4)
(5)
7. Explica què és un article d’opinió. Cal que hi figuri l’objectiu, l’estructura i les vies de divulgació. [2,5]
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 47 15/02/17 13:52

8. Explica què és una crítica literària. [2,5]
9. Redacta en unes 200 paraules un article d’opinió sobre les maneres de relacionar-se i de comunicar-se dels
joves actualment. [3]
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 48 15/02/17 13:52

Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Les oracions subordinades substantives: 6. Les oracions adverbials impròpies expressen:

a) Fan les funcions de subjecte, CD, CI, Atr, a) Relacions lògiques: causals, concessives,
CRV, CAdj, CN. comparatives, finals i consecutives.
b) Fan les funcions de subjecte, CD i CI. b) Les circumstàncies: temps, lloc i manera, i
c) Fan les funcions de CN i CAdj. fan de CC.
c) Relacions lògiques de causa i conseqüència.
2. La conjunció que:
a) Pot portar les preposicions a i de. 7. L’adverbi on és el nexe que:
b) Només pot portar la preposició de. a) Introdueix només les subordinades adver-
bials.
c) No pot portar cap preposició al davant.
b) Introdueix subordinades adverbials de lloc,
3. Les oracions subordinades adjectives: subordinades adjectives i subordinades
substantives.
a) Fan la funció de CN i el nexe és un pronom
relatiu. c) Introdueix les subordinades adverbials de
lloc.
b) Fan la funció de subjecte i de CD i el nexe és
un pronom relatiu.
8. Un article d’opinió:
c) Fan la funció de CC.
a) No va signat.
4. Les oracions de relatiu: b) Va signat.

a) Especificatives i explicatives van entre co- c) Es publica a la secció de cartes al director.
mes.
9. L’objectiu d’un article d’opinió és:
b) Especificatives van entre comes i les expli-
catives, no. a) Expressar el punt de vista i donar informa-
ció.
c) Explicatives van entre comes i les especifi-
catives, no. b) Expressar el punt de vista d’un expert en el
tema.
5. En l’oració Va baixar les escales trencant-se una c) Expressar el punt de vista i convèncer el
cama: lector.
a) L’ús del gerundi és correcte.
10. L’estructura d’un article d’opinió és:
b) L’ús del gerundi és incorrecte.
a) Plantejament, nus i desenllaç.
c) L’ús del gerundi es pot substituir per l’infinitiu.
b) De carta al director.
c) Introducció, desenvolupament i conclusió.
Dictat
De cop sent que s’obre la porta de la seva habitació, i la seva mare que la crida. Es posa bé el barnús precipitadament,
com si estigués fent una cosa mal feta, com si estigués en falta. El cor li va de pressa: amb la seva mare sempre té la
sensació d’haver-se d’amagar d’alguna cosa, d’haver-se d’amagar d’ella mateixa. La seva mare la torna a cridar i ella
surt del bany, obedient, amb cara inexpressiva. Es deixa abraçar amb els braços caiguts, impassible, i troba l’abraçada
llarguíssima i massa calenta. No sap per què està tan enfadada amb la seva mare, per què no li agrada que la toqui,
per què sent que s’ofega quan ella hi és. Comença a vestir-se allà davant, i ho fa sense ensenyar a penes cap part del
cos nua, fent equilibris com havia après a fer al col·legi de monges per treure’s els sostenidors sense que les altres
noies li veiessin els pits.
Maria Mercè Roca, Cames de seda (1993)
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 49 15/02/17 13:52

DICTAT. Comprova-ho
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 50 15/02/17 13:52

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Les subordinades substantives d’infinitiu: 6. Les adverbials concessives expressen:

a) Amb funció de subjecte o de CD porten la a) U na concessió d’allò que es proposa a
preposició de. l’oració principal.
b) Amb funció de subjecte o de CD poden por- b) Una contrarietat que no impedeix complir
tar la preposició de. l’objectiu de la principal.
c) Amb funció de subjecte o de CD no porten c) U na contrarietat que impedeix complir
la preposició de. l’objectiu de la principal.
2. En l’oració Vindrà doncs vol que l’ajudis: 7. L’ús del gerundi en sentit de temps posterior:
a) doncs es pot substituir per perquè. a) És incorrecte.
b) doncs és incorrecte i s’ha de substituir per b) És correcte.
perquè. c) Es pot substituir per un participi.
c) doncs s’ha de substituir per una coma.
8. Una crítica literària expressa:
3. L’oració subordinada adjectiva: a) Només els aspectes negatius.
a) Fa la funció de CN. b) Tant els aspectes positius com els nega-
b) Fa la funció de l’oració principal. tius.
c) Fa la funció de subjecte. c) Només els aspectes positius.
4. El pronom relatiu en les adjectives: 9. A més de la crítica literària hi ha crítiques:

a) Fa la mateixa funció que l’antecedent. a) De recerca científica.
b) Fa una funció diferent que l’antecedent. b) De cuina.
c) No fa cap funció sintàctica. c) D’exposicions, d’espectacles, d’esports.
5. Les oracions causals i finals: 10. Un editorial és l’article d’opinió:

a) S’introdueixen amb l’interrogatiu per què. a) De la direcció d’un mitjà de comunicació.
b) S’introdueixen amb un pronom relatiu. b) De la direcció d’una empresa editora.
c) S’introdueixen amb la conjunció perquè. c) Sobre les edicions de llibres.
Dictat
Em va costar molt adonar-me que allà només hi havia una víctima que eres tu. Per això, al cap de dos o tres dies,
vaig seure al teu costat, et vaig agafar la mà, vaig notar-ne la insensibilitat, la vaig tornar delicadament on era, vaig
posar el capciró dels dits damunt de la teva galta i vaig dir Sara, estic fent gestions per tornar el violí als seus amos.
Ella no va respondre res a la meva veritat només a mitges, però no va rebutjar els meus dits. Al cap de cinc minuts
infinits de silenci, i venint de molt endins, va dir gràcies amb un fil de veu i vaig sentir com les llàgrimes estaven a
punt de sortir-me a raig, però em vaig dominar a temps perquè sabia que en aquella habitació d’hospital jo no
tenia dret a plorar.
Jaume Cabré, Jo confesso (2011)
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 51 15/02/17 13:52

9166 Guia CAT4 05_2017.indd 52 15/02/17 13:52

Solucions
de les fitxes
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 53 15/02/17 13:52

9166 Guia CAT4 05_2017.indd 54 15/02/17 13:52
Unitat 5
c) Subjecte
Comprensió i expressió d) CPrep
e) CI
1. Resposta orientativa: f ) CN
L’autor es pregunta, primer, si recordem les imatges pel
que ens suggereixen i evoquen en la imaginació. Si les 4. a) pronom relatiu [adjectiva]
recordem perquè ens desperten algun record o memòria. b) conjunció [substantiva]
Si aquest procés té quelcom de subjectiu i es relaciona
c) pronom relatiu [adjectiva]
només amb el «nosaltres» o el «jo» que l’observa.
d) pronom relatiu [adjectiva]
Segons Antich, les imatges no són només una imatge,
sinó que ens evoquen a «mons que no són el nostre» i e) conjunció [substantiva]
accedeixen directament als sentits. Tracta les imatges f ) conjunció [substantiva]
com a «coses vives» mitjançant les quals podem «resse- g) conjunció [substantiva]
guir la vida a través de la història».
h) pronom relatiu [adjectiva]
Finalment, cita Barthes i afirma que les imatges «aporten
informació de coses, persones i esdeveniments» que es 5. a) on d) què g) que / el qual
poden gravar a la nostra memòria per la seva «capacitat
de punxar-nos». Barthes parla de punctum: alguna cosa b) qui e) la qual cosa h) qui / la qual
que sorgeix de l’escena com una fletxa i ve a clavar-se’ns. c) que f ) qual i) que
2. A la fascinació que sentim per algunes imatges, Barthes 6. a) manera

l’anomena punctum. És allò que atreu, enlluerna i provoca b) lloc
una resposta de l’espectador. És quelcom que no es bus-
c) temps
ca sinó que surt de l’escena i té «capacitat de punxar-
nos». És una qüestió, diu, atzarosa, que no està pensada d) manera
ni premeditada. Pot ser tota la imatge o només un detall, e) lloc
però esdevé per a l’espectador quelcom íntim i potser, f ) manera
fins i tot, inanomenable.
g) manera
h) lloc
7. a) condicional d) consecutiva
b) concessiva e) causal
1. a) Tinc ganes que s’acabi l’estiu.
c) final f ) comparativa
b) M’agrada caminar.
c) Volem anar a la muntanya.
d) Sembla que està contenta.
e) Comprova que tot estigui en ordre.
f ) Es preocupa pels que no tenen casa.
g) Em sap greu arribar tard.
a) Riure d’un mateix
h) Demana-li quin jersei vol.
b) que la meva germana tingui moto
i) Qui canta els seus mals espanta.
c) d’haver marxat tan aviat
• Completives: a, d, e, f d) Qui escrigui el millor text
• D’infinitiu: b, c, g
e) que anessin ràpid
• Interrogatives: h
f ) jugar a pilota
• De relatiu: i
g) si vindrà a dinar demà
2. a) en / amb h) a qui me’l demani primer
b) a / de i) qui pot venir-nos a buscar
c) a / de j) dels que jugaven a bàsquet
d) en
2. a) que fos tan hipòcrita = subjecte
e) en
b) d’haver-ho fet = CRV
f ) a / de
c) que avui ella no hi era = CD
3. a) CD d) de donar-li les gràcies = CRV
b) Atribut e) què ens ha dit = CD
55
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 55 15/02/17 13:52

f ) que no li ho haguessin advertit = CRV
g) conèixer tants detalls dels fets = subjecte Prova
h) que fos reelegida = atribut
1. Les oracions subordinades substantives realitzen, dintre
i) que no vingueu = subjecte
la proposició principal, qualsevol de les funcions pròpies
j) que jugàveu amb foc = CRV d’un sintagma nominal o d’un sintagma preposicional.
La subordinació substantiva pot presentar diverses es-
3. a) de
tructures:
b) que
• que (conjunció) + oració = Em van dir que el fuster vin-
c) Ø dria dissabte.
d) que • (preposició) + infinitiu = L’Helena volia sortir cada nit.
e) a / de • què (pronom interrogatiu) + oració = No em preocupa
f ) que què diran.
• si (conjunció) + oració = No sé si tinc els llibres de geologia.
4. a) El llibre [que llegeixo] és d’un novel·lista molt conegut.
CD
2. a) Demà t’ho portaré on vulguis. Subordinada adverbial
b) Posen a part les peces [que tenen algun defecte]. Sub- locativa
jecte
b) Coneixia el nou campió mundial, de qui es parla tant
c) Ves a buscar les entrades [que has reservat]. CD en totes les revistes. Subordinada adjectiva
d) La noia [que estimo] no viu en aquesta ciutat. CD c) Pregunteu-li on és. Subordinada substantiva de relatiu
e) En Sergi, [que és molt tossut], ho ha tornat a provar. d) Ja ho faré jo, de manera que no cal que vinguis. Su-
Subjecte bordinada adverbial consecutiva
f ) Aquests nois [que han vingut a parlar amb nosaltres] e) Van en cotxe a fi d’arribar més d’hora. Subordinada
són alumnes meus. Subjecte adverbial final
g) El llit [on dormo] és massa tou. CC de lloc f ) Ho farem sempre que vingui. Subordinada adverbial
h) Dius unes coses [que fan riure]. Subjecte condicional
i ) Acosta’m el llibre [que hi ha al tercer prestatge]. CD g) Haver-hi arribat tan tard és prou lamentable. Subordi-
j ) Les revistes [de les quals he tret informació] les tro- nada substantiva d’infinitiu
baràs a la biblioteca. CC de lloc h) Els companys que han arribat tard s’han disculpat. Su-
k) Les portes interiors, [que són de fusta de pi], han de bordinada adjectival
ser massisses. Subjecte i) Els soldats, que ja han tornat del front, arriben cansats.
Subordinada adjectival
5. a) La notícia, que no era fiable, es va publicar el mateix j ) Així que te’n vagis tanca la porta. Subordinada adver-
dia. bial temporal
b) En Pere va ser el primer escalador a escalar l’Everest.
c) El botiguer va aconseguir les subvencions que el van 3. a) especificativa
salvar de la ruïna. b) explicativa
d ) El músic va compondre una simfonia que contenia te- c) especificativa
mes populars.
d) explicativa
e) L’artista va escriure les memòries en les quals explica-
e) especificativa
va la seva vida.
f ) explicativa
Les oracions explicatives amplien o afegeixen una quali-
Activitat oral tat no essencial a l’antecedent; van sempre entre pauses
(comes).
A Entre una buidor d’arbres es veia una casa. Una casa Les oracions especificatives restringeixen o limiten l’ex
dins poble, comunicada, voltada d’una gran extensió de tensió significativa de l’antecedent.
terreny desigual com el palmell de la mà. Al darrere tenia
un jardí buit de tulipes, i de rosers amb les primeres ro- 4. El pronom relatiu sol introduir una subordinada adjectiva
ses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, –en funció de CN– depenent d’un substantiu o pronom
abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb –l’antecedent– al qual es refereix. El relatiu concorda en
flors roses i vermelles. Se sentia un perfum dispers, en gènere i nombre amb el seu antecedent, però no en cas,
moviment, com si no es mogués del clos del jardí, de perquè el cas del relatiu depèn de la funció que exerceix
xuclamel i de troana. aquest en la frase subordinada.
B Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una 5. a) Indica la conseqüència d’allò que s’expressa a l’oració
amenaça o el testimoni grosser d’una admiradora. Po- principal.
sats a triar, vaig quedar-me amb això primer (perquè vaig
b) Indica la causa d’allò que s’expressa a l’oració principal.
més llarg d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de
càlculs infeliços a base d’entrevistes disperses, quan va c) Indica finalitat o l’objectiu de realització de l’oració
trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que principal.
van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: d) És una proposició subordinada adverbial de quantitat
el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va de- que manté amb la principal una relació d’igualtat, de
manar que li tornés la flor. desigualtat o de proporcionalitat.
56
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 56 15/02/17 13:52

e) Expressa una condició necessària per tal que es realitzi 8. La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèi-
allò que expressa la principal. xer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística
f ) Expressa una objecció, un obstacle o una dificultat en (una exposició, una obra de teatre, una pel·lícula...) o el
relació amb la principal. contingut d’un escrit (un article, un estudi, una obra li-
terària, un llibre d’assaig...), tot fent-ne una descripció i
6. 1. Condicional. Nexe: si una valoració crítica.
2. Finalitat. Nexe: per
9. Resposta oberta.
3. Causal. Nexe: com que
4. Comparativa d’igualtat. Nexe: tantes
5. Condicional. Nexe: si
7. Els articles d’opinió són textos que es publiquen en els
mitjans de comunicació, com a col·laboracions o com a
1. a) 4. c) 7. b) 10. a)
cartes al director, que exposen el parer sobre algun tema
amb el propòsit d’influir o modificar l’opinió del receptor. 2. c) 5. b) 8. b)
Títol 3. a) 6. a) 9. a)
• títol de la secció on es publica l’article (opcional)
• títol de l’article
Introducció
• tesi o idea principal
Desenvolupament
1. c) 4. a) 7. a) 10. a)
• exposició dels arguments
Conclusió 2. b) 5. c) 8. b)
• síntesi dels continguts o opinió personal 3. a) 6. b) 9. c)
Bibliografia
Cabré, Jaume. Jo confesso. Barcelona: Proa (A Tot Vent, 559), 2011.

Calders, Pere. De teves a meves. Barcelona: Barcanova (Antaviana Nova, 37), 2004.
Monzó, Quim. Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes. Barcelona: Quaderns Crema (Biblioteca
Mínima, 54), 1998.
Roca, Maria Mercè. Cames de seda. Barcelona: Columna (Clàssica, 110), 1995.
Rodoreda, Mercè. Semblava de seda i altres contes. Barcelona: Edicions 62 (Clàssics Catalans del Segle XX, 95),
1991.
57
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 57 15/02/17 13:52

9166 Guia CAT4 05_2017.indd 58 15/02/17 13:52
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 59 15/02/17 13:52
9166 Guia CAT4 05_2017.indd 60 15/02/17 13:52
4 ESO
unitat 6
Text actualitzat
(2016)
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 1 15/02/17 15:00

pàg. 3
S
d’activitats
pàg. 29
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
at. Atreveix-t’hi
Llengu a i societ
t . C o m p rova-ho
i societa
Llengua
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
Avalua’t i
t x e s
e s f i
de l
o n s 1
l u ci g . 5
S o pà
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 2 15/02/17 15:00

9166 Guia CAT4 06_2017.indd 3 15/02/17 15:00


la unitat.

espais de cerca.

• Relacionar.

• Inferir.

• Anticipar.

9166 Guia CAT4 06_2017.indd 4 15/02/17 15:00

6
s
d imensio n
te n ir en co mpte les tara n
uat, cal es que es
o bar el vo lum adeq n sa nt en les perso n
Per tr la veu pe
i projectar
de la sala
des.
més allunya
Lectura
temps primer!
Oh, el venturós poema del nostre
gua
Oficis de llen
Corregir llibres de text és interessant, perquè toques moltes
matèries (llengua,
ciències, música, educació física...).
Zoom
i s o c ie tat Idees
Lleng u a
Competències
Una comunitat lingüística amb pocs membres pot mantenir la seva l engua indefinidament si bàsiques
no s’altera el sistema ecolingüístic, i el fet és que això ha estat així de manera generalitzada
fins fa ben poc. Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
D’altra banda, anar variant el volum és un recurs molt útil per donar èmfasi a les paraules o
frases.
Lectura
La fantasia s’obri com s’obri la poncella.
Oficis de llengua
Corregir no vol dir només posar els accents bé i escriure sense faltes: vol dir comprovar que el
text s’entén bé amb una sola lectura, que el que s’hi explica és coherent, que les dades que
hi surten són certes...
Llengua i societat
Cal tenir present que la diversitat lingüística és, en bona mesura, el resultat dels diferents siste-
mes creats per adaptar-se al medi.
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 5 15/02/17 15:00

Maria Antònia Salvà (1869-1958) és l’autora del poema «La poesia» que llegiràs a
continuació. El tema del poema és la poesia i les onze estrofes de què es compon són
Maria Antònia Salvà i la una autèntica declaració de principis sobre l’essència, la finalitat, la causa i els efectes

manera com viu la poesia: que té la poesia en l’autora. Coincideixes en res del que s’hi diu? Què en destacaries?
els aprenents, la viuen Hi ha cap vers o estrofa que t’impressioni més que una altra?
també així? 4
En aquest cas és millor

començar amb una lectura
en veu alta, del professor o
La poesia
professora o d’un bon 5
Jo estim un ser gentil de forma indefinida Mon cor fou l’encenser ocult, d’on s’exhalaren4
lector, que l’hagi preparada
que entre boirosa glaça1 amb dolça fumerola
prèviament. me parla moltes voltes2 al cor i al pensament. perfums que al cel pujaven com a glaçats alens.
Mon cor, per escoltar-lo, de tot el món s’oblida, 25 Alens del cor que prompte5 pels aires s’escamparen;
5 nedant dins la riuada dels somnis exquisida, davall6 un vel de cendra les brases s’apagaren,
5
somnis que tenen traça i avui encara dura l’aroma de l’encens.
d’un dolç encantament. És un suau perfum que dins el cor em resta.
Aquest ocult afany que em pren el cor, a estones Com ell cap flor en llança:
el seny i la memòria, 30 ni el temps ni la tristesa l’han esvaït7, per sort.
10 no és il·lusió amorosa, per més que en té el posat; Ell fou qui embalsamava la meva edat xalesta8
6
no és un desig de glòria que ja entreveu corones, i avui encara dura, passada la tempesta;
és un abisme, un pèlag3 de lluminoses ones abans era esperança
de fe, d’amor, de glòria... i és ara bell record.
És l’ideal lograt. 35 Així, en tot temps reviu l’augusta poesia
15 Qui n’ha tastat un glop, qui la virtut conega que ja en son bres9 de palles
de l’alta poesia, els sentiments del poble remou del propi fons.
sap bé que ella és la font de regalat encís; És flor de bellesa, essència d’harmonia,
la que endolceix el viure, la que el pesar ofega, és el llambreig10 puríssim del mar, del cel, del dia,
la que sospira el cor quan desolat batega, 40 blavor de les rondalles
20 la que amb l’amor sentia i ritme de cançons.
baixar del paradís.
126
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 6 15/02/17 15:00

LECTURA 6
UNITAT
Amb son reial mantell tot l’univers abriga, La joventut floreix. La troba és més compresa, El text presenta dificultats
lèxiques, que poden
alena11 dins les coses, cada posada seva
somriu tota amatenta del sol a cada raig; 65 té la dolçor secreta d’un amorós sospir... resoldre en part a l’apartat
45 té, al cor de la hivernada, color de flama amiga; Passa el bon temps i vola, fent lloc a la vellesa, «Infereix». Els aprenents
té la frescor de l’aire quan pren color d’espiga, i encara resta el càntic, aquesta llum encesa, poden preparar el poema a
amb flors i papallones que quan fa fosca i neva casa, individualment, i
jugant pel mes de maig. més clara es veu lluir. respondre a les preguntes
Com la floreta humil del romaní i la bauma12 70 Oh santa poesia, del cor sempre estimada! de l’encapçalament, que
50 vessant essència fina Mes hores passen belles poden ser posades en
i el plor de la rodada tornant en dolça mel, quan puc sentir un eco del teu dolcíssim cant. comú i discutides a classe.
la veig que en gentilesa pel cor se’n du la pauma: Ressoni dins ma vida ta veu tan enyorada,
la veig com la nocturna carrera de Sant Jaume, que el sempitern14 desfici15 que té en mon cor posada, • Llegir.

que en els meus anys de nina 75 sentint tes cantarelles • Entendre.
55 n’era un camí del cel. s’adorm, com un infant.
• Inferir.
Entre brillants estels, com me semblava bella Maria Antònia Salvà, Lluneta del pagès (1952)
• Recitar.
les nits de lluna nova!
• Valorar.
Oh, el venturós poema del nostre temps primer!
La fantasia s’obri com s’obri la poncella, • Argumentar.

60 es fixa la mirada, i l’ànima novella • Debatre.

sent la llunyana troba13
que encara no entén bé.
La poetessa Maria Antònia Salvà

(Palma, 1869 - Llucmajor, 1958)
Infereix
 cavitat no gaire profunda en una roca  desfet, derrotat, fet desaparèixer
 mar, oceà  glaçada
 reflex, brillantor  neguit
 composició poètica  bressol
 alenaren, es desprengueren  sota
 d’esbargiment, bulliciosa, alegre  respira, exhala
 aviat, de seguida  vegades
 etern, perpetu
127
Infereix
( 12) cavitat no gaire profunda en una roca
(3) mar, oceà
(10) reflex, brillantor
(13) composició poètica
(4) alenaren, es desprengueren
(8) d’esbargiment, bulliciosa, alegre
(5) aviat, de seguida
(14) etern, perpetu
(7) desfet, derrotat, fet desaparèixer
(1) glaçada
(15) neguit
(9) bressol
(6) sota
(11) respira, exhala
(2) vegades
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 7 15/02/17 15:00

Pàgina destinada a les

propostes de comprensió i
expressió sobre el text. La Comprensió i expressió
2 i la 8 afegeixen un nivell
de complexitat més alt en Analitza Tria
la seva resolució.
1. Analitza formalment el poema: estrofes, versos i 5. Tria l’estrofa del poema que consideris més ben
rima. aconseguida. Prepara’n la lectura i llegeix-la en
En aquesta pàgina
veu alta davant la resta de la classe.
Detalla
feina encetada a la pàgina Amplia
2. Indica l’estrofa del poema que respon cada una
anterior. Ens aturem en de les preguntes següents: 6. Proposa dues noves paraules rima de les
aspectes formals i en següents que apareixen en el poema:
a) Des de quan existeix la poesia?
aspectes de contingut.
Són especialment b) Què fa la poesia? a) poesia, harmonia, dia...
importants l’activitat 5, c) On és, on viu, on trobem la poesia? b) estones, corones, ones...
perquè podrem comprovar d ) Què n’espera, la poetessa, de la poesia? c) estimada, enyorada, posada...
si els aprenents han e) Què li passa a la poetessa quan escolta la d ) resta, xalesta, tempesta...
assimilat recomanacions poesia?
e) abriga, espiga, amiga...
d’unitats anteriors, i f ) Què és la poesia?
f ) compresa, vellesa, encesa...
l’activitat 8, més complexa, g) D’on emana la poesia?
que després es pot plantejar g) indefinida, oblida, exquisida...
h) Què abasta la poesia? Com és?
com a activitat col·lectiva. h) bella, poncella, novella...
Aquest contacte amb la i ) Què atreu el cor?
poesia pot servir per j ) D’on ve la inspiració? Dedueix
introduir el tema entre els k) Quan llueix millor la poesia? 7. Busca en el poema indicis de la procedència
aprenents: se saben poesies dialectal de la poetessa i fes-ne una llista.
de memòria? Quines? Tenen Busca
algun llibre de poesia a 3. Fes una llista de tot el que la poetessa diu que és Redacta
casa? N’han llegit, fora de la la poesia.
que recomanen a classe? 8. Escriu en unes 50 paraules i en prosa el significat
que té la poesia per a Maria Antònia Salvà.
Han assistit a algun recital Escolta http://qr.teide.eu/0087
poètic? Per a què creuen
que serveix, la poesia? 4. Escolta la lectura del poema i valora-la des de Recrea
cada un dels aspectes següents:
(poden buscar-ne informació 9. Substitueix els adjectius de les dues primeres
a la xarxa). Escriuen poesia? a) velocitat 0 1 2 3 4 5 estrofes del poema per uns altres que proposis
Els agradaria escriure’n? b) pauses/silencis 0 1 2 3 4 5 tot mantenint-hi el ritme i la rima.
c) ritme 0 1 2 3 4 5
• Analitzar. Documenta’t
d ) veu 0 1 2 3 4 5
• Detallar. 10. Busca informació de l’autora del poema i
e) claredat en
redacta’n una breu biografia d’unes 150
• Buscar. la pronunciació 0 1 2 3 4 5
paraules.
• Escoltar.

• Triar.

• Ampliar.

• Deduir. 128

• Recrear.

Comprensió i expressió g) la que sospira el cor quan desolat batega (v. 19)
h) la que amb l’amor sentia baixar del paradís (v. 20-21)
1. El poema està format d’11 estrofes de 7 versos que rimen ABCA- i) un suau perfum (v. 29)
ABC. Cada estrofa es compon de versos de dotze i sis síl·labes, j) flor de bellesa (v. 39)
amb l’estructura següent: 12, 6, 12, 12, 12, 6, 6. k) essència d’harmonia (v. 39)
2. a) Des de quan emana la poesia? (5) l) llambreig del mar, del cel, del dia (v. 40)
b) Què fa la poesia? (3) m) blavor de les rondalles (v. 41)
c) On és, on viu, on trobem la poesia? (6) n) ritme de cançons (v. 42)
d) Què n’espera, la poetessa, de la poesia? (11)
4. Text enregistrat:
e) Què li passa a la poetessa quan escolta la poesia? (1)
f ) Què és la poesia? (2) Lectura de «La poesia», pàgines 126 i 127. Resposta oberta.
g) D’on emana la poesia? (4)
5. Resposta oberta.
h) Què abasta la poesia i com és? (7)
i) Què atrau el cor? (8) 6. Resposta orientativa:
j) D’on ve la inspiració? (9)
a) companyia, via, estria...
k) Quan llueix millor la poesia? (10)
b) icona, tona, espona...
3. a) un abisme (v. 12) c) aixada, balada, fornada...
b) un pèlag de lluminoses ones de fe, d’amor, de glòria (v. 12-13) d) ballesta, conquesta, ginesta...
c) l’ideal lograt (v. 14) e) auriga, biga, intriga...
d) la font de regalat encís (v. 17) f ) destresa, empresa, saviesa...
e) la que endolceix el viure (v. 18) g) brida, ferida, sentida...
f ) la que el pesar ofega (v. 18) h) anella, rosella, clivella...
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 8 15/02/17 15:00

6
UNITAT
Inici de l’apartat sobre el
Llengua i societat La llengua en societat

tema: La llengua en
societat.
Multilingüisme Abans de llegir la

informació de la pàgina, els
Cada un dels 7 000 milions de persones que poblen el món parlen aprenents poden exposar
una llengua mitjançant la qual es comuniquen amb els parlants de la les idees prèvies que tenen
seva mateixa comunitat lingüística. És clar, doncs, que la llengua és sobre el tema. Quantes
un dels trets que configura la persona humana i n’esdevé un senyal llengües creuen que es
d’identitat característic, de la mateixa manera que ho és el seu ori- parlen a Europa? Quantes
gen geogràfic. són autòctones? Quantes
se’n parlen a Catalunya?
Fins ara ha estat freqüent relacionar llengua i territori, però davant (poden cercar la informació
de les migracions humanes o moviments de població, és evident que a la xarxa). És possible que
les fronteres lingüístiques, enteses com a límits d’ús de les llengües, les respostes contrastin
s’han difuminat.
amb la informació que
trobaran a la pàgina. Els
Tot i admetre que cada estat del món té, com a mínim, una llengua
aprenents poden fer-ne una
de comunicació utilitzada per la majoria de la seva població, és cada
vegada més freqüent que dins de cada un dels estats es parlin moltes
lectura individual extraient-
més llengües, reflex de la diversitat de persones que hi viuen. I aques- ne les idees principals.
ta convivència de llengües en un mateix territori fa que es produeixin
fenòmens de contacte de llengües fins fa poc desconeguts o bé igno- • Llegir.

rats per les comunitats lingüístiques majoritàries dels territoris. • Comprendre.

• Investigar.
Les més de 6 000 llengües que es parlen avui donen fe de la di-
• Reflexionar.
versitat lingüística al món, alhora que són l’expressió d’un patrimoni
cultural i susciten un sentiment d’identitat en cada un dels parlants.
Davant d’aquesta diversitat, el multilingüisme, entès com la capacitat

d’una persona per utilitzar diversos idiomes i com la convivència de
diferents comunitats lingüístiques en una zona geogràfica, és un dels A Europa es parlen aproximadament uns 200 idiomes; és a
trets que caracteritzen el segle xxi. dir, un 3 % de les llengües del món.
A la Unió Europea, per exemple, a més de les vint-i-tres llengües

oficials, s’hi parlen aproximadament seixanta llengües autòctones i
desenes de llengües no autòctones de les comunitats d’immigrants.
Comprova-ho
1. Esmenta el nom de cinc llengües
i més… autòctones europees i cinc llengües
més que no siguin autòctones
Les llengües autòctones són les que s’empren en el mateix ter- però que sàpigues que es parlen al
ritori on es van originar. continent.
Llengua i societat.

Comprova-ho, exercici 1.
Multilingüisme • Sociolingüística • Acolliment lingüístic • Coneixement de llengües 129

7. estim (v. 1) g) amorosa ➝ afectuosa, gentil, plaent

me parla (v. 3) h) lluminoses ➝ brillants
conega (v. 15) i) lograt ➝ aconseguit, pres, captat
davall (v. 26)
pauma (v. 53)
Maria Antònia Salvà va néixer a Palma el 1869 i va morir a Lluc-
nina (v. 55) major el 1958. Era filla d’uns propietaris rurals i va passar els
mes hores (v. 72) primers sis anys de la seva vida a s’Allapassa, la finca que la
família tenia al terme municipal de Llucmajor, amb unes ties, per-
què la mare va morir poc temps després d’haver nascut ella.
Maria Antònia Salvà personifica la poesia en un ésser que li apor- Quan va tenir sis anys, va anar a viure amb el seu pare a Palma i
ta tant la bellesa, com l’harmonia, l’amor... i també li permet ex- va estudiar al Col·legi de la Puresa. Acabats els estudis, Maria
pressar tant els sentiments humans més profunds com el goig del Antònia Salvà va viure a cavall entre Palma i Llucmajor, la pos-
viure de cada dia. sessió al camp, i va poder dedicar la seva vida a escriure, traduir
i llegir.
a) gentil ➝ tendre, galant
b) indefinida ➝ imprecisa
Llengua i societat
c) boirosa ➝ confusa, tèrbola 1. Resposta orientativa:
d) exquisida ➝ delicada Llengües autòctones europees: francès, català, italià, alemany,
e) dolç ➝ bla, tou, bon finès, gaèlic...
f ) ocult ➝ celat, secret Llengües no autòctones: amazic, xinès, quítxua, àrab, urdú...
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 9 15/02/17 15:00

Llengua i societat
Sociolingüística: definició
Sociolingüística
i conceptes relacionats.
El bilingüisme. La sociolingüística s’ocupa d’explicar les relacions entre llengua i societat. És
a dir, parteix de la base que les llengües no són homogènies i que la variació
Convé que els aprenents
facin una lectura reposada
està inscrita en el seu ús. En conseqüència, intenta explicar com es manifes-
ten les llengües i en quines circumstàncies ho fan, i com les perceben i les va-
del text, assimilant-ne els loren els usuaris. En definitiva, la sociolingüística postula que el coneixement
conceptes principals: de fets de llengua pot aclarir comportaments socials, i viceversa.
sociolingüística, contacte
de llengües, bilingüisme A desgrat de la creença que els estats solen ser monolingües, és a dir,
(tipologia), diglòssia, que només s’hi parla una sola llengua, sovint associada al gentilici del país
procés de substitució, (França: francès; Espanya: espanyol; Dinamarca: danès, etc.), la majoria
d’estats són plurilingües: s’hi parla més d’una llengua, i no solament per
procés de normalització.
causa de moviments migratoris recents.
fitxes amb els conceptes
Això vol dir que en la majoria de països es produeix un contacte de llen-
i apuntar-ne la definició. gües. La sociolingüística també s’ha interessat pel funcionament d’aques-
Després, poden tes llengües en contacte, és a dir, per les característiques del repertori
intercanviar-les, per grups, lingüístic i l’ús que en fan els parlants que viuen en societats plurilingües.
i fer-se preguntes de En la tasca d’observació de les diferents realitats lingüístiques, la sociolin-
Suïssa té quatre llengües pròpies: alemany, francès,
control per fixar aquests güística s’ha dotat dels conceptes que es descriuen tot seguit. italià i romanx. Totes elles apareixen, per exemple,
conceptes. Inevitablement, en el passaport.
els aprenents tendiran a El bilingüisme com a forma de comportament d’una persona es defineix
identificar els conceptes com la capacitat per emprar indistintament, amb la mateixa competèn-
amb les situacions que cia i en situacions iguals, dues llengües diferents. Des del punt de vista
coneixen, en especial la de individual, se sol distingir entre bilingüisme actiu (l’individu entén i parla
Catalunya; per això seria l’altra llengua) i passiu (l’individu només l’entén però no la parla); entre
important una tasca de bilingüisme simètric i asimètric (segons si el grau de coneixement és
igual o diferent entre les dues llengües); entre bilingüisme instrumental
recerca per veure quina és
i integrador (s’aprèn la llengua per raons pràctiques o per incorporar-se
la situació de les llengües
a la societat que la parla), etc. Evidentment, les raons psicològiques, tant
en alguns països: Bèlgica,
pel que fa a la competència com a l’actitud, són molt importants en les
Suïssa, Regne Unit, França habilitats del parlant bilingüe.
i Luxemburg són exemples
de països multilingües S’aplica el concepte de bilingüisme social a la situació en què s’usen
(amb diverses llengües dues llengües en un territori, una de les quals és pròpia i l’altra, forana. És
autòctones) amb estatus diferent del bilingüisme territorial, en què les comunitats lingüístiques Atreveix-t’hi
diferents. estan separades en dues zones segons l’idioma respectiu; és el cas, per
exemple, de Bèlgica, dividida en la zona flamenca, de llengua neerlandesa, 2. Per parelles, exemplifiqueu
amb casos reals cada
i la zona valona, de llengua francesa.
un dels conceptes de la
sociolingüística que s’han
El bilingüisme social sol amagar situacions de conflicte lingüístic, perquè esmentat en el text. Podeu
sovint aquestes llengües tenen estatus diferents que en condicionen l’ús, consultar altres fonts
i que poden desembocar en la reculada i, fins i tot, l’extinció de la llengua d’informació.
més feble.
130 Multilingüisme • Sociolingüística • Acolliment lingüístic • Coneixement de llengües

2. Resposta oberta. Fora convenient conduir l’activitat de manera que els aprenents exemplifiquessin en
casos personals cada un dels conceptes descrits (bilingüisme actiu, bilingüisme passiu, bilingüisme
simètric, bilingüisme asimètric, bilingüisme instrumental, bilingüisme integrador, bilingüisme social,
bilingüisme territorial, diglòssia, procés de substitució i normalització).
10
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 10 15/02/17 15:00

LA LLENGUA EN SOCIETAT 6
UNITAT
La diglòssia designa una situació en què el bilingüisme social està repartit de El quadre de la pàgina 131
planteja un model que no
manera que hi ha una distribució dels usos de la llengua. Per exemple, quan
necessàriament
en un mateix territori es fa servir una llengua A per a funcions de prestigi, com
s’acompleix sempre. Els
ara en el món de la justícia, l’Administració, l’escola..., i una llengua B per a la
aprenents poden cercar
comunicació quotidiana, en usos informals.
informació sobre la situació
Quan una llengua desapareix i no hi ha cap catàstrofe natural o humana que del català a la ciutat
provoqui l’extermini dels parlants, això vol dir que els parlants l’han abando- d’Alacant, resultat d’un
nada per un procés de substitució. Aquest procés es produeix al llarg de procés que s’hi ajusta
generacions i pot donar lloc a situacions de conflicte entre els grups que com- força.
peteixen per l’espai lingüístic; a més, pot ser agreujat per migracions de grups
que parlen la llengua A i alteren la distribució demogràfica entre els parlants de • Llegir.

les dues llengües. El concepte de normalització al·ludeix a les situacions en • Entendre.
què s’inicia un procés de redreçament i la llengua B pot recuperar àmbits d’ús
• Resumir.
i funcions enfront de la llengua A.
• Esquematitzar.

En els processos de substitució se solen distingir tres etapes: • Memoritzar.

• Reflexionar.
• Primera etapa. Una llengua forana (L2) comença a ocupar espais que fins
aleshores ocupava una altra llengua (L1), per raons polítiques, militars o de
dependència econòmica o cultural.
• Segona etapa. Els parlants de L1 adquireixen la L2, però no a l’inrevés,
perquè als parlants de L2 no els cal (és la llengua del poder, de l’Adminis-
tració, de l’escola...); és el que s’anomena bilingüisme unilateral. Aquesta
bilingüització varia en funció de l’estatus dels parlants: és més ràpida entre
les classes altes, a les ciutats, etc., per la seva proximitat amb els centres
de poder, de cultura... dominats per la L2.
• Tercera etapa. Les classes so-
Etapa 1 Etapa 2 Etapa 3
cials bilingües van abandonant la
L1 i esdevenen monolingües en Monolingüisme Bilingüisme Monolingüisme L2
L2. Aquest procés és afavorit per L1 (aprenentatge L2) (oblit L1)
actituds ideològiques i prejudi-
cis que presenten la L1 com una
llengua poc moderna, antiquada,
poc adequada per a la ciència, Procés de bilingüització Fills (bilingües)
etc. També se l’estigmatitza amb
qualificatius com patuès, dialec-
te, vernacle, enxampurrat, o se la
fragmenta amb disposicions le- Avis
gals, per afeblir-la i reduir-ne la uti- Nets
Besavis (monolingües
litat i la consciència dels parlants. (monolingües L2)
(monolingües pseudobilingües)
L’escola i els intel·lectuals solen
ser agents efectius d’aquest pro- L1) Llengua i societat.

cés. Comprova-ho, exercici 5.
Llengua i societat.
Multilingüisme • Sociolingüística • Acolliment lingüístic • Coneixement de llengües 131 Atreveix-t’hi, exercici 3.

11
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 11 15/02/17 15:00

Llengua i societat
Les causes de la substitució

lingüística. Comprova-ho
3. Llegeix el text i extreu una conclusió sobre les causes del fenomen de
Els aprenents han de fer
una lectura atenta del text
la substitució lingüística.
Seria bo poder parlar amb certesa de les «causes» de la substitució [lin-
de Carme Junyent, güística], entre altres raons perquè ja sabríem per on començar, però el
i extreure’n les idees més fet és que, almenys fins ara, identificar un agent causal d’aquest feno-
importants. Després, poden men no ha estat possible. Les causes detectades en uns processos no
posar-les en comú a classe, actuen de la mateixa manera en altres casos. De totes maneres, cal tenir
present que els agents causals necessiten una condició indispensable
amb l’ajuda del professor per poder actuar: que la comunitat sigui bilingüe. Que el bilingüisme
o professora. El text és sigui un dels fonaments de la planificació convencional ja ens hauria de
complex perquè no es fer rumiar una mica sobre els seus objectius, sobretot si tenim en comp-
refereix a cap cas concret, te que el bilingüisme només és considerat com a tal quan un dels seus
components és una llengua dominant. Això, però, poques vegades és
i aleshores els aprenents
formulat explícitament, i per això es poden desviar els arguments cap a
poden pensar que està altres «causes» sense tenir en compte la condició necessària perquè ac-
parlant del català, per tuïn. Alguns autors, per exemple, identifiquen com a causes de la subs-
exemple. S’ha d’aclarir que titució la demografia (especialment, els canvis demogràfics) i el prestigi
l’autora parla en general, de les llengües.
d’un model que s’ha produït Pel que fa a la demografia, ja he dit que, quan és una variable
en moltes ocasions, les rellevant en un procés de substitució, ho és més com a con-
seqüència que com a causa. Una comunitat lingüística amb
causes del qual no es pocs membres pot mantenir la seva llengua indefinidament
coneixen amb precisió. si no s’altera el sistema ecolingüístic, i el fet és que això ha
estat així de manera generalitzada fins fa ben poc. Cal tenir
• Llegir. present que la diversitat lingüística és, en bona mesura, el
resultat dels diferents sistemes creats per adaptar-se al medi.
• Entendre. Aquesta interdependència entre llengua i ecosistema permet

• Prendre notes. que, en el joc pervers de la substitució, una alteració del medi
forci els parlants a canviar de llengua i, al mateix temps, els
• Argumentar.
desproveeixi del seu mitjà d’adaptació; però això no té per
què estar en funció del nombre de parlants sinó de les se-
ves possibilitats de supervivència com a comunitat. El fet que
la norma siguin les llengües amb pocs parlants (ja hem vist
que les comunitats rarament superen el milió de membres)
és una prova suficient que la demografia no pot ser presa
com a causa. I aquest és un fet que pot ser passat per alt en
la planificació.
La qüestió del prestigi és força més complicada. En principi, el prestigi
no és un atribut de les llengües; per tant, el prestigi d’una llengua deter-
minada pot canviar en el transcurs del temps. Però el fet que les variables
que determinen el prestigi depenguin de factors lligats a l’economia i a
la visió del món que ens proporciona el sistema econòmic en què estem
immersos fa evident que el que cal, realment, és canviar el món. I una
manera de canviar el món és acceptar d’una vegada que totes les llen-
gües són iguals i, per tant, que la variable de prestigi sigui irrellevant per
inexistent.
Carme Junyent, Contra la planificació (1998)


3. Una condició perquè es produeixi la substitució lingüística és que la societat sigui bilingüe. Tot i que
hi ha qui considera que la demografia i el prestigi de les llengües són causes de la substitució lingüís-
tica, no sembla que siguin raons prou sòlides. El nombre de parlants no determina la supervivència de
les llengües perquè la majoria de les llengües que es parlen al món tenen menys d’un milió de par-
lants. I el prestigi, que no és cap atribut de les llengües sinó un concepte lligat a factors econòmics o
de visió del món dels parlants, i que pot canviar al llarg del temps, evidencia que no és un argument
prou consistent que justifiqui la substitució lingüística.
12
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 12 15/02/17 15:00

UNITAT
Les llengües tenen diferents estatus en cada Estat. Sense moure’ns d’Europa, Les llengües d’Europa i els

la casuística és diversa. Vegem-ho detalladament: drets lingüístics.
• Estats en què la primera llengua de tota la població autòctona és la mateixa

i és l’única oficial, com ara Islàndia.
Trobem tres menes
d’informació en aquestes
• Estats amb una sola llengua oficial que no reconeixen els altres idiomes par- dues pàgines: la casuística
lats al seu territori, com ara França. de l’estatus de les llengües
en estats europeus
• Estats amb una sola llengua oficial que atorguen un cert reconeixement als
altres idiomes parlats al seu territori, com ara el Regne Unit.
multilingües, el concepte
de «dret lingüístic» i la
• Estats amb una sola llengua oficial que, en determinades zones del territori, Declaració Universal dels
comparteix l’oficialitat amb altres idiomes, com ara Espanya.
Drets Lingüístics. Els
• Estats amb més d’una llengua oficial en tot el territori, com ara Finlàndia. aprenents poden fer una
• Estats amb més d’una llengua oficial, cadascuna de les quals ho és només lectura activa, ampliant la
en una part del territori, com ara Bèlgica. Comprova-ho informació a altres països,
4. Apunta els noms de les
de la primera part. Poden
llengües que sàpigues concloure l’activitat fent
i més…
que siguin pròpies dels una classificació o
La denominació llengua oficial designa la llengua preeminent i usada pels territoris que formen esquema de les situacions
cada un dels estats
òrgans oficials de l’Estat o de l’Administració. Una llengua cooficial és la de les llengües en els
següents: França, Regne
que comparteix oficialitat en un territori i que tant els usuaris com l’Adminis- Unit, Espanya, Finlàndia i estats multilingües, a partir
tració poden usar. El concepte de llengua pròpia fa referència a la llengua Bèlgica. dels ítems: nombre de
d’origen del territori. llengües, grau d’oficialitat o
Tenint en compte que les deu llengües més parlades del món representen 5. Digues el nom de cinc reconeixement, nombre de
la meitat de la població mundial, és una obvietat afirmar que hi ha llengües llengües europees que parlants.
consideris que són
minoritàries.
minoritàries i el nom
de cinc llengües més
De tota manera, una llengua minoritària és la que té pocs parlants, però que consideris que són
s’utilitza en qualsevol àmbit de la societat. En canvi, una llengua minorit- minoritzades. Exposa
zada és la que pateix una situació desfavorida motivada per la pressió d’una les raons de la tria que
llengua dominant. has fet.
Drets lingüístics
Cal entendre que la situació de cada llengua és el resultat de la confluència
i de la interacció d’una gran varietat de factors: politicojurídics, ideològics i
històrics, demogràfics i territorials, econòmics i socials, culturals, lingüístics
i sociolingüístics, interlingüístics i, finalment, subjectius.
Ara bé, en general, i de manera secular, els estats del món han tendit a aplicar
polítiques poc favorables a la diversitat i pluralitat lingüístiques. No ho afavoreix,
tampoc, el procés de mundialització que caracteritza la societat actual ni el mo-
del econòmic que provoca força desigualtats socials, culturals i lingüístiques.
Llengua i societat.

Comprova-ho, exercicis
Multilingüisme • Sociolingüística • Acolliment lingüístic • Coneixement de llengües 133 3 i 4.
Llengua i societat.
Atreveix-t’hi, exercici 2.
4. França: francès, occità, bretó.

Regne Unit: anglès, gaèlic, còrnic, gaèlic escocès, gaèlic irlandès.
Espanya: espanyol, basc, gallec, català, aragonès, bable.
Finlàndia: finès, suec, sami.
Bèlgica: neerlandès, francès, való.
5. Llengües minoritàries: danès, finès, suec, lituà, eslovè.

Llengües minoritzades: gal·lès, basc, cors, sard, bretó.
13
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 13 15/02/17 15:00

Llengua i societat
El tema dels drets

lingüístics i la Declaració
És per això que la Declaració Universal dels Drets Lingüístics és un document elabo-
rat per les comunitats lingüístiques i no pas pels estats, que dona suport a les insti-
Universal es poden tractar tucions internacionals capaces de garantir un desenvolupament sostenible i equitatiu
conjuntament, fent-ne una per a tota la humanitat, i té com a finalitat afavorir l’organització d’un marc polític de
lectura en veu alta i la diversitat lingüística basat en la convivència i en el respecte i el benefici recíprocs.
comentant aspectes
concrets, ara sí, del cas
que més coneixen, el Comprova-ho
català. Per exemple, que 6. Llegeix els principis generals de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i imagina cinc situacions de
totes les comunitats conflicte lingüístic que es podrien evitar si aquests principis tinguessin una aplicació universal.
lingüístiques són iguals en
dret (art. 10.1) o la
Article 7 3. En aplicació del principi d’igualtat cal disposar les
possibilitat de mesures indispensables perquè aquesta igualtat si-
desenvolupar totes les 1. Totes les llengües són l’expressió d’una identitat
gui efectiva.
col·lectiva i d’una manera distinta de percebre i de
activitats en la pròpia descriure la realitat; per tant, han de poder gaudir Article 11
llengua (art. 12.1). de les condicions necessàries per al seu desenvolu-
Tota comunitat lingüística té el dret de gaudir dels
L’activitat es pot incorporar pament en totes les funcions.
mitjans de traducció directa o inversa que garanteixin
a aquest tractament, si els 2. Cada llengua és una realitat constituïda col·lecti- l’exercici dels drets recollits en aquesta Declaració.
aprenents fan prèviament vament i és en el si d’una comunitat que esdevé dis-
Article 12
una llista de conflictes ponible per a l’ús individual, com a instrument de
cohesió, identificació, comunicació i expressivitat 1. En l’àmbit públic, tothom té dret a desenvolupar
lingüístics. totes les activitats en la seva llengua, si és llengua
creadora.
pròpia del territori on resideix.
Article 8
• Llegir. 2. En l’àmbit personal i familiar tothom té dret a usar
1. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret d’or-
• Entendre. la seva llengua.
ganitzar i gestionar els propis recursos a fi d’assegurar
• Reflexionar. l’ús de la seva llengua en totes les funcions socials. Article 13

• Identificar. 2. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret de 1. Tothom té el dret d’accedir al coneixement de la
llengua pròpia del territori on resideix.
• Argumentar. disposar dels mitjans necessaris per tal d’assegurar
la transmissió i la projecció futures de la llengua. 2. Tothom té dret al poliglotisme, i a conèixer i usar
Article 9 la llengua més adient per al seu desenvolupament
personal o per a la seva mobilitat social, sense per-
Tota comunitat lingüística té el dret de codificar, estan-
judici de les garanties establertes en aquesta De-
darditzar, preservar, desenvolupar i promoure el seu sis-
claració per a l’ús públic de la llengua pròpia del
tema lingüístic, sense interferències induïdes o forçades.
territori.
Article 10
Article 14
1. Totes les comunitats lingüístiques són iguals en dret.
Les disposicions d’aquesta Declaració no poden ser
2. Aquesta Declaració considera inadmissibles les dis- interpretades o utilitzades contra qualsevol norma o
criminacions contra les comunitats lingüístiques pràctica més favorable del règim intern o internaci-
basades en criteris com ara el seu grau de sobira- onal a l’ús d’una llengua dins el territori que li és
nia política, la seva situació social, econòmica o en propi.
qualsevol altre criteri, així com el nivell de codifica- Barcelona, juny del 1996
ció, actualització o modernització que han assolit <http://www.linguistic-declaration.org/index.htm>
llurs llengües.
Llengua i societat.

Comprova-ho, exercici 2.
Llengua i societat.
Atreveix-t’hi, exercici 1. 134 Multilingüisme • Sociolingüística • Acolliment lingüístic • Coneixement de llengües

6. Resposta oberta.
14
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 14 15/02/17 15:00

UNITAT
L’acolliment lingüístic.
Acolliment lingüístic
Les migracions i la mobilitat professional en el món d’avui han propiciat que El concepte d’acolliment
lingüístic és relativament
estats, països, regions, comunitats, etc., coincideixin en la importància de
l’acolliment i de manera particular en l’acolliment lingüístic, entès com una ma- nou i està relacionat amb les
nera de facilitar l’accés a la llengua del país d’acollida amb la finalitat d’acon- migracions que han provocat
seguir una integració satisfactòria entre la immigració i la societat receptora. grans desplaçaments de
persones. Els aprenents
És evident que conèixer la llengua de l’entorn social és indispensable per ac- llegiran la definició del
cedir a un lloc de treball i poder mantenir relacions socials satisfactòries. Per concepte i l’article d’Isidor
a les societats receptores, també és vital que els nous ciutadans comparteixin Marí, del qual poden
una llengua comuna amb la resta de la gent i puguin participar activament en extreure estratègies
la construcció d’una societat cohesionada.
diverses que adopta
l’acolliment lingüístic en
Comprova-ho diferents països. Els
aprenents poden enumerar
7. Llegeix el text i proposa dues bones pràctiques més que creguis que facilitarien la integració de persones aquestes diferents
immigrants i dues més que t’ajudarien a tu si mai haguessis de traslladar-te a un altre país a viure.
estratègies i afegir-n’hi, tal
Bones pràctiques locals com proposa l’activitat
L’esforç per implicar les famílies senceres en les accions d’acolliment (lingüístic o global) és present en molts «Comprova-ho».
altres contextos, sobretot per evitar que les dones restin al marge del procés d’integració.
A Berlín, per exemple, s’ha identificat que les dificultats d’integració de les segones i terceres generacions pro- • Entendre.

cedents de la immigració es devien en bona part al dèficit d’aprenentatge lingüístic de les mares. Per resoldre- • Identificar.
ho, s’han posat en marxa cursos per a pares i fills –en realitat per a mares i fills– impartits a les escoles. No s’hi
tracten qüestions gramaticals, sinó les comunicacions usuals en temes educatius, sanitaris, de feina, d’admi- • Raonar.

nistració, etc. També s’hi fan activitats de coneixement de l’entorn (visites guiades a llocs d’interès) i de lleure. • Reflexionar.
Els fills són a la guarderia mentre les mares aprenen. Una altra de les modalitats són els cursos d’alemany a
• Proposar.
domicili per a mares: una dona de la mateixa procedència cultural fa d’ensenyant i proposa uns aprenentatges
senzills a les mares perquè els practiquin amb els seus fills: la motivació de la mare, que veu reforçada la seva
autoestima pel fet de poder ensenyar alemany al fill, és extraordinària; i el fill, que veu com la mare li ensenya
alemany, també interioritza l’interès d’aprendre’n ell mateix.
Al Quebec fa temps que funciona l’agermanament entre famílies quebequeses i immigrades –una experiència
semblant a la de les parelles de conversa, però amb una implicació de tota la unitat familiar de cada banda.
Fins i tot se n’han fet valoracions interessants, que mostren les diferents concepcions que hi pot haver per cada
banda sobre les responsabilitats respectives i les dificultats que algunes d’aquestes concepcions comporten per
a l’èxit de la relació. Pot ser útil tenir-ho en compte, amb vistes a l’orientació de les experiències de parelles de
conversa que s’han fet en l’àmbit lingüístic català.
Una altra manera d’enfocar el compromís de les entitats d’un determinat entorn en les activitats d’acolli-
ment –no sols lingüístic– és l’experiència dels contrats de plan (contractes de pla) que s’ha seguit en algunes
ciutats franceses –Tolosa de Llenguadoc–, per exemple. El contrat de plan es basa en les relacions de proximitat
i complementarietat entre totes les entitats que actuen en un entorn urbà determinat en què hi ha una taxa
important d’immigració: el municipi, a partir de finançament estatal, promou estructures de coordinació en els
àmbits més sensibles (educació, ocupació, prevenció de la delinqüència) al llarg d’un període de diversos anys,
amb intervenció de tots els agents possibles (empreses, sindicats, associacions, centres docents, etc.).
Isidor Marí, Mundialització, interculturalitat i multilingüisme (2006)
Propostes per a la integració de persones immigrants:
• Dedicar una part de la jornada laboral o acadèmica a conèixer la ciutat i el país d’acollida.
• Participar en grups de conversa amb el veïnat del mateix barri/població.
Propostes per a la meva integració en un país estranger:
• Col·laborar activament en les activitats acadèmiques del centre on estudio.
• Participar en entitats que promoguin activitats que siguin del meu interès (esportives, culturals, re-
creatives...).
15
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 15 15/02/17 15:00

Llengua i societat
El coneixement de les
Coneixement de llengües
llengües: nivells de
competència. El Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR)
és un document elaborat pel Consell d’Europa que propor-
Partint de la necessitat del
coneixement d’altres
ciona les bases comunes necessàries per a l’elaboració
de programes de llengua, d’orientacions curriculars,
llengües, en aquestes d’exàmens, de llibres de text, etc., per a tot Europa.
pàgines s’expliquen els
nivells de competència que El MECR neix de la necessitat d’intensificar l’apre-
fixa el Marc europeu comú nentatge i l’ensenyament de llengües en els es-
de referència per a les tats membres per tal d’afavorir la mobilitat de la
llengües. Convindria fer-ne població, una comunicació internacional més
eficaç que respecti les identitats i la diversitat
una lectura en veu alta,
cultural, un accés millor a la informació, una
ampliant o comentant els
multiplicació dels intercanvis interpersonals i
passatges poc clars, si n’hi
la millora de les relacions laborals i de com-
hagués, i centrar-se en el
prensió mútua.
resum especificat al quadre
de la pàgina 137. Amb aquesta intenció s’entén que l’aprenen-
tatge de llengües s’ha de produir durant tota la
• Llegir. vida i, a més, convé promoure’l al llarg de tot el

• Comprendre. sistema educatiu, des de l’Educació Infantil fins a
l’ensenyament d’adults.
• Comparar.

• Comprovar.
És per això que ofereix recursos per a reflexionar sobre què
• Justificar. és el llenguatge i què són les llengües, sobre què significa apren-

• Argumentar. dre llengües, sobre les capacitats que són necessàries en l’aprenentatge

de llengües i sobre les maneres d’establir els propis plans d’aprenentatge i el
seu seguiment.
El Consell d’Europa, per mitjà del MECR, protegeix i desenvolupa la rica he-
rència lingüística i cultural d’Europa, com a font de diversitat, i promou el res-
pecte i l’enteniment mutu entre els ciutadans.
El Marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun es tenen en

compte les quatre destreses bàsiques:
• llegir
• escoltar
• parlar
• escriure
També es valoren uns coneixements culturals mínims lligats a cada llengua i
l’augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic de l’aprenent.

16
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 16 15/02/17 15:00

UNITAT
El resum de les habilitats de cada un d’aquests nivells és el següent: Seguint la informació del
quadre, els aprenents
A1 L’aprenent pot comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases molt senzilles per satisfer les poden determinar el seu
(inicial) seves necessitats; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals com ara on viu, la gent que nivell de coneixement en
coneix i les coses que té a condició que l’altra persona parli a poc a poc i amb claredat i que estigui disposada les llengües que tenen a
a ajudar.
l’abast. Al final poden
A2 L’aprenent pot comprendre frases i expressions utilitzades habitualment i relacionades amb temes
(bàsic) d’importància immediata (per exemple, informacions personals bàsiques, informacions familiars, compres, posar els resultats de la
geografia local, ocupació). Pot comunicar-se en situacions senzilles i habituals que exigeixin un intercanvi simple classe en comú i treure’n
i directe d’informació sobre temes familiars i habituals. Pot descriure, de manera senzilla, aspectes de la seva conclusions, amb l’ajut del
experiència, aspectes de l’entorn immediat i assumptes relacionats amb necessitats immediates. professor o professora.
B1 L’aprenent pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències,
(llindar) somnis, desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes. Pot comprendre les idees
principals d’una informació clara sobre temes relatius a la feina, a l’escola, etc. Pot fer front a la major part
de situacions lingüístiques que poden aparèixer quan es viatja a una zona on es parla la llengua objecte
d’aprenentatge.
B2 L’aprenent pot entendre les idees principals de textos complexos sobre temes tant concrets com abstractes.
(avançat) Pot mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l’interlocutor. Pot produir textos clars i detallats
en una àmplia gamma de temes i expressar un punt de vista sobre una qüestió.
C1 L’aprenent pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius ja siguin socials, acadèmics o
(funcional) professionals. Entén el doble sentit i el rerefons cultural de l’idioma, pot treballar en la llengua estrangera.
C2 L’aprenent domina la llengua d’una manera semblant a la d’un nadiu, comprèn sense esforç pràcticament tot
(de domini) el que llegeix o escolta. Pot resumir informació procedent de diferents fonts orals o escrites, reconstruir fets i
arguments, i presentar-los d’una manera coherent. Pot expressar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió,
distingint matisos subtils de significat fins i tot en les situacions més complexes.
Comprova-ho
8. Llegeix els descriptors anteriors i determina el nivell en què situes el
coneixement de les llengües que estàs aprenent. Justifica i argumenta
la resposta.
Llengua 1 Llengua 2 Llengua 3 Llengua 4
Inicial
Bàsic
Llindar
Avançat
Funcional
De domini
Llengua i societat.

Atreveix-t’hi, exercici 4.
8. Resposta oberta.
17
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 17 15/02/17 15:00

Llengua i societat
El Portfolio Europeu de les

i més…
Llengües (PEL).
El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) és un projecte europeu que in-
L’explicació és breu i està

ben il·lustrada. Es tracta
clou documents personals en què els usuaris poden enregistrar les seves
experiències d’aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar-hi.
(«Atreveix-t’hi») que els
aprenents entrin a la xarxa i El PEL té tres seccions:
elaborin –si no ho han fet
encara– la seva biografia • La biografia lingüística, que permet a l’aprenent reflexionar sobre què
sap fer, amb quines llengües i com les aprèn.
lingüística.
• El passaport lingüístic, que permet recopilar els coneixements i les
Abans, però, els aprenents
destreses lingüístiques que s’han anat adquirint, així com les certificaci-
poden redactar una breu
ons que s’han anat assolint.
biografia lingüística, amb
informació sobre la llengua • El dossier, per guardar exemples de produccions orals i escrites que
que parlen amb la família, han ajudat l’aprenent a aprendre.
amb els pares, amb els
avis, amb els amics... Com
i on van aprendre la segona
llengua, etc. Aquestes
biografies breus poden
llegir-se a classe o lliurar-se
al professor o professora.
Després, voluntàriament,
poden incorporar-se al
PEL.
• Llegir.

• Comprendre.

• Identificar.

• Recordar.

• Redactar.

Atreveix-t’hi
9. Accedeix a l’adreça del Portfolio Europeu de les Llengües (http://qr.teide.eu/00OT ) i elabora la teva biografia
lingüística, crea el teu passaport lingüístic i inicia el dossier amb les teves experiències lingüístiques.
9. Resposta oberta.
18
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 18 15/02/17 15:00

6
UNITAT
Racó de repàs Repàs: lèxic, ortografia,

dictat.
Habilitació. Parelles de paraules. Consonantisme Atipus

d’activitats: de lèxic,
d’omplir buits d’ortografia,
1. L’habilitació és un procés de creació de paraules en 3. Omple els buits del text següent amb m, n o r: de triar entre parelles de
què un mot canvia de categoria gramatical sense mots, i un dictat. El dictat,
Cambres i turistes
modificar la forma. Per exemple, a la frase El dinar és els aprenents poden
Els til·les de la Rabla de Girona comencen a passar del
a taula, el mot dinar s’ha substantivat. Digues llegir-lo prèviament,
verd al groc. Els van podar fa pocs mesos i tenen les capça-
la categoria gramatical dels mots destacats i de
quina categoria provenen.
des reduïdes. Fou una poda beeficiosa per a la salut dels silenciosament o en veu
abres i, indirectament, per a veïns i visitants que s’han es- alta –si hi ha voluntaris–,
a) Et queda millor el groc que el taronja. talviat la presència massiva de falciots i estorells i l’eixor- comentant els problemes
b) El set és el meu número de la sort. dadora i despietada megafoia que servia per foragita-los.
Com menys fulla, menys ocells, encara que també menys ortogràfics que s’hi
c) Els reis de la paella són els valencians. paa-sols naturals per protegi les teasses que caracte- presenten, els dubtes de
d ) T’has llegit El perquè de tot plegat? ritzen aquest magnífic espai, on no acaba de triofar el co- lèxic, etc. de manera que,
merç però sí bas, gelateries i altres establiments dedicats quan es tracti de procedir a
e) El sí va ser rotund. al nya-nya. Els cambres de la Rabla són expets a
muntar i desmuntar la parada, retira les taules cap a sota
l’escriptura, tinguin una
f ) La a és una preposició? guia segura.
les voltes quan plou o desplaçar-les ràpidament cap efora
g) Jo faig d’aprenent de jardiner i ell, d’aprenent de quan es torna a obri el cel. Daerament, des que es va
fuster. desplaça l’oficina d’iformació turística al carrer Joan Ma- • Recordar.
h) Sempre soc la primera d’arribar a classe. ragall, s’han convertit també en els principals iformants
dels turistes que busquen el call, les muralles o els monu- • Omplir buits.

i ) Com és que el menjar és tan calent? ments. • Comparar.

j ) Només et fixes en els pros, però ets incapaç Josep MataS, El Punt Avui (13 setembre 2010) • Decidir.
d’analitzar els contres.
• Escriure.
k) El seu pare és viatjant de l’empresa.
4. Dictat.
l ) Se li ha tornat a espatllar la rentadora.
Que una tarda qualsevol s’aturaria un cotxe, s’obri-
m) Viu preocupat pel demà. rien unes portes, s’apujaria i després s’abaixaria la
tanca d’un maleter i tot seguit se sentiria, damunt la
2. Digues quina de les dues opcions és l’adequada o la grava, l’esperada fressa de sabates, que s’acosten de-
correcta segons el context. cidides a fer-los aixecar per sempre d’aquell cul de
a) S’ha cremat amb aigua bullent i li ha sortit una am- cadira. I és curiós que aquest fenomen es produís en
polla / butllofa. un lloc força corrent, un lloc d’allò més vulgar si no
fos per un magnetisme que no tothom era capaç de
b) Va brodar / bordar les nostres inicials als tovallons
percebre, un magnetisme que encara deu conservar i
de fil.
que li ve del punt on està construït: damunt un gran
c) La policia va registrar / escorcollar tot l’edifici, però bassal d’aigües subterrànies. I aquest subsòl generós,
no va trobar-hi res de sospitós. aquest punt gras del mantell freàtic, que no es veu
però que per sota canta i canta, aquest bassal amagat
d ) Les copes de vidre / cristall de Bohèmia són molt
magnetitza el paratge que hi ha damunt seu i, per ex-
delicades, es trenquen amb molta facilitat.
tensió, deu magnetitzar també les ments de les per-
e) Cada diumenge toca l’òrgan / orgue a la catedral. sones que s’hi mouen i potser els cors (que diuen que
en passar per allà bateguen una mica més de pressa).
f ) És capaç de córrer una mitja / mitjana marató en
menys d’una hora! Ramon erra, Desfent el nus del mocador, 2008 (adaptació)
139

Racó de repàs 3. Cambrers i turistes

Els til·lers de la Rambla de Girona comencen a pas-
1. a) adjectius substantivats sar del verd al groc. Els van podar fa pocs mesos
b) numeral substantivat i tenen les capçades reduïdes. Fou una poda bene-
c) adjectiu substantivat ficiosa per a la salut dels arbres i, indirectament, per
a veïns i visitants que s’han estalviat la presència
d) conjunció substantivada
massiva de falciots i estornells i l’eixordadora i des-
e) adverbi substantivat pietada megafonia que servia per foragitar-los. Com
f ) preposició substantivada menys fullam, menys ocells, encara que també
g) gerundis substantivats menys para-sols naturals per protegir les terrasses
h) numeral substantivat que caracteritzen aquest magnífic espai, on no aca-
i) verb substantivat ba de triomfar el comerç però sí bars, gelateries
i altres establiments dedicats al nyam-nyam. Els
j) preposicions substantivades
cambrers de la Rambla són experts a muntar i des-
k) gerundi substantivat muntar la parada, retirar les taules cap a sota les
l) adjectiu substantivat voltes quan plou o desplaçar-les ràpidament cap
m) adverbi substantivat enfora quan es torna a obrir el cel. Darrerament, des
que es va desplaçar l’oficina d’informació turística
2. a) butllofa d) cristall al carrer Joan Maragall, s’han convertit també en els
b) brodar e) orgue principals informants dels turistes que busquen el
c) escorcollar f ) mitja call, les muralles o els monuments.
19
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 19 15/02/17 15:00

Conceptes per abordar el

tema de la poesia.
Poesia
En aquesta pàgina es
proposen uns exercicis a
tall de recordatori, per
introduir els aprenents en el Situem-nos
tema de la poesia. Poden
A. Escull per a cada terme el fragment de definició que hi correspon i
fer-los individualment i completa-la.
després comparar-ne les
a) cesura 1. coincidència...
respostes amb els
companys. El professor o b) versos blancs 2. ordre dels sintagmes...
professora pot fer els c) versos lliures 3. hemistiquis...
aclariments necessaris si d ) tornada 4. sense rima...
algun dels ítems ha sigut e) rima consonant 5. estrofa...
objecte de moltes
f ) antítesi 6. vuit síl·labes...
respostes equivocades. La
g) alexandrí 7. contraposició de significats...
referència que es dona a
«Suggeriments» pot ser h) art menor 8. sense regularitat mètrica...
una ajuda al llarg de la i ) quarteta 9. d’art major...
unitat. j ) hipèrbaton 10. popular...
B. Indica el nom d’un o més recursos estilístics que trobis en els
• Llegir. fragments de poemes següents, tal com es veu en l’exemple:

• Escollir.
Deixa’m mullar-me del goig
• Respondre. dels teus somnis transparents
sinestèsia
• Comparar. per trobar-me com un peix
en espluga verda d’algues. comparació
• Reflexionar.
Josep Piera, Estiu grec (1985)
La realitat és fidel.
Blanca i negra.
Persistent.
Jordi roig, Intempèrie (2004)
L’heura de la reixa té moltes mans Suggeriments
i excita
Pots consultar un vocabulari en línia
la llengua humida de la pluja. de termes de poesia: per exemple,
Dolors Miquel, El vent i la casa tancada (1990)
Vocabulari A-Z amb definicions, a
Com creixien els arbres i les cases. cura de Jordi Tiñena (http://qr.teide.
Com creixien la ciutat i el somni. eu/00IF ). També en trobaràs una
Com creixia tot i com creixia l’ànsia. llista força completa a l’entrada
Antoni Marí, Tríptic des Jondal (2003) «recurs literari» de la Viquipèdia
(http://qr.teide.eu/00IG ).
Qui remulla l’escarola,
fa amanides d’amanites,
recull caragols fotogènics,
i rebull cànems fosfòrics?
Joan Josep CaMaCho grau, Antic silenci (2004)
140
Situem-nos
A a) cesura ➝ 3. Pausa que separa dos hemistiquis en un vers.
b) versos blancs ➝ 4. Versos sense rima fonètica.
c) versos lliures ➝ 8. Versos sense rima ni regularitat mètrica.
d) tornada ➝ 5. Estrofa que es repeteix en una composició poètica.
e) rima consonant ➝ 1. Coincidència de sons vocàlics i consonàntics al final del vers.
f ) antítesi ➝ 7. Contraposició de significats.
g) alexandrí ➝ 9. Tipus de vers d’art major, de dotze síl·labes.
h) art menor ➝ 6. Poemes de versos de menys de vuit síl·labes.
i ) quarteta ➝ 10. Estrofa d’art menor freqüent en la poesia popular.
j ) hipèrbaton ➝ 2. Variació de l’ordre habitual dels sintagmes.
B Jordi Roig: personificació, antítesi.

Dolors Miquel: personificació, metàfora.
Antoni Marí: paral·lelisme sintàctic.
Joan Josep Camacho: paronomàsia.
20
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 20 15/02/17 15:00

POESIA 6
UNITAT
La poesia i els seus temes.
La poesia
La poesia és el gènere literari que expressa idees i sentiments amb una atenció especial a la forma del llenguatge i al so de les
paraules. Tradicionalment, la poesia cerca la musicalitat mitjançant l’ús del vers, el còmput de síl·labes, el ritme, la rima i les En aquest apartat els
aprenents tenen
agrupacions de versos en estrofes. A partir del segle xx, tot i que no s’abandonen la mètrica popular ni les estrofes clàssiques, la
poesia és més lliure i diversifica els recursos que ofereix el llenguatge per buscar sonoritat i altres efectes estètics. enquadrats els conceptes
La poesia moderna ja no es limita a ser recitada o cantada, també es fusiona amb altres arts, com ara la fotografia, la teòrics: la poesia i els
pintura i la dansa. Actualment, trobem poemes i esdeveniments poètics no tan sols als escenaris, sinó també als mitjans
de comunicació, a les places, als centres educatius, als parcs i, gràcies a la tecnologia, la xarxa en difon amb tota mena de temes de la poesia. N’han
formes i formats. de fer una lectura individual
extraient-ne els conceptes.
És important, per exemple,
Els temes de la poesia
que vegin que la poesia
Els temes tradicionals de la poesia tenen relació amb la condició humana. En síntesi, són la vida, l’amor i la mort, que es
desenvolupen en molts aspectes diversos: els projectes o els somnis personals, el pas del temps, l’enamorament, les moderna no està subjecta
relacions amoroses, el desamor, l’amistat, la pèrdua, la nostàlgia, interrogants sobre el sentit de la vida, l’espiritualitat, a normes rígides, o que no
el paisatge, la natura, les relacions humanes, la guerra, la injustícia... hi ha temes més poètics
No obstant això, no podem afirmar que hi hagi uns temes més poètics que d’altres. Allò que determina que un tema sigui o
no poètic és el tractament que en fa el poeta, i la intenció de crear un efecte en la sensibilitat i en les emocions del lector.
que altres. Els aprenents
poden recuperar la
informació que han donat
en altres activitats anteriors
Llegeix i identifica Escolta i comprèn i tornar-se a plantejar
1. Llegeix aquest poema i assenyala els 2. Escolta el poema «Maig d’amor» de Gerard Vergés qüestions com: quants
versos que contenen els recursos estilístics recitat per l’actriu Sílvia Bel (http://qr.teide.eu/00IH ) llibres de poesia hi ha a
següents: i escull de la llista els temes que creus que tracta. casa seva? Quins poetes
a) comparació l’enamorament la mort coneixen? Quins llibres de
b) metàfora el pas del temps la nostàlgia poesia han llegit? Els
c) al·literació la soledat l’oblit agrada la poesia? Etc. A
partir de les respostes, que
d ) paral·lelisme sintàctic
poden posar-se en comú,
el professor o professora
podrà orientar o reorientar
Maig d’amor el tractament del tema.
Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos Amb l’escolta i la lectura
i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres. –si convé– del poema, els
Suau plovia sobre el bosc tendríssim alumnes poden posar a
de pins i diminutes margarides. prova la teoria, per mirar
Sols el silenci, sols nosaltres sols. d’enquadrar el poema: de
D’aquí a molts anys potser recordaràs què parla, amb quina
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim. forma, etc. A continuació
I et pujarà a la gola una dolçor poden abordar les
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento activitats, que faran en
recordant-te en la meva soledat. grup sempre que ho
Res no val tant com un instant d’amor. permetin –encara que al
principi siguin individuals.
Gerard vergéS, Long play per a una ànima trista (1986)
• Llegir.
141
• Entendre.

• Reflexionar.

• Opinar.

• Identificar.
1. a) comparació: vers 10.
• Escoltar.
b) metàfora: vers 2.
c) al·literació: versos 4, 6 i 10. Activitat oral.
d) paral·lelisme sintàctic: els tres primers versos.
2. Són respostes apropiades: l’enamorament, el pas del temps, la nostàlgia. Pàg. 73, exercici 1.

21
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 21 15/02/17 15:00

• Observar.

• Interpretar. Observa i interpreta

• Explorar.
3. Mira aquest vídeo (http://qr.teide.eu/00IO) d’un poema de Maria Mercè Marçal musicat per Borja Penalba i
• Redactar. interpretat per Mireia Vives i Gemma Humet. Tot seguit proposa una resposta personal per a les preguntes

• Explicar. següents:

a) Quina relació té el títol amb el contingut del poema?
b) Per què et sembla que al vídeo només hi surten dones?
c) Qui imagines que són les dones de les fotografies? Són totes famoses?
d ) Qui és la dona de la darrera fotografia?
e) D’on et sembla que és Mireia Vives, la cantant? Esmenta tres trets lingüístics que et permeten deduir-ho.
f ) Com interpretes l’oració del final, «Farem nostra la nit»? Explica-ho breument.
Explora i redacta
4. Fes una cerca a Internet sobre l’escriptora Maria Mercè Marçal, cita cinc títols d’obres seves i explica, en unes
50 paraules, algunes característiques de la seva poesia i quins temes tracta.
Escolta i anota Interpreta i explica

5. Escolta el poema «La guerra, la nit verda» 6. Explica on situaries el bombardeig i la guerra de
(http://qr.teide.eu/00II ), recitat pel seu autor, i què parla el poema i enumera almenys quatre
troba les tres paraules que falten en cada estrofa. expressions que t’ho fan pensar.
7. Fixa’t en el ritme i el to de veu de la recitació.

Quines emocions creus que transmet? Justifica la
resposta.
La guerra, la nit verda

Ara aquesta nit verda crema els ♦
de la sorra calenta, assolellada.
Esclaten bombes,♦ com estrelles,
verdes damunt de les ♦ quietes.
Crema la guerra i cremen els seus fòsfors,
crema ♦, crema la carn, la vida.
Al cristall ♦ de l’engany, fulgura
l’àcid verd ♦ del foc fàcil.
Torneu, contes ♦ de Babilònia,
jardins ♦ de Xahrazad astuta!
Ja no hi ha llum al cor de les paraules.
Tot s’ho ha menjat ♦, la nit verda.
Narcís Comadira, Llast (2007)
142
3. Respostes orientatives: 5. Ara aquesta nit verda crema els somnis

a) Convida a afegir-se a un grup que avança. de la sorra calenta, assolellada.
b) S’adreça a les dones. Esclaten bombes, clares com estrelles,
c) Figures històriques femenines, si no famoses, importants per verdes damunt de les palmeres quietes.
alguna reivindicació social. Crema la guerra i cremen els seus fòsfors,
d) És Maria Mercè Marçal, l’autora del poema. crema la sang, crema la carn, la vida.
e) És del País Valencià: meua, distinció entre a / e àtones, distinció Al cristall líquid de l’engany, fulgura
o / u àtones, sonen -r finals en mots com venir o ahir. l’àcid verd implacable del foc fàcil.
f ) L’acte de passejar sola de nit, per a una dona, és signe de lli-
bertat: hi ha molts llocs al món on no és possible fer-ho o bé és Torneu, contes antics de Babilònia,
molt arriscat. jardins verbals de Xahrazad astuta!
Ja no hi ha llum al cor de les paraules.
4. Maria Mercè Marçal i Serra (Ivars d’Urgell, 1952 - Barcelona, 1998). Tot s’ho ha menjat la guerra, la nit verda.
Va estudiar filologia a la Universitat de Barcelona. Era professora
d’institut i activista pels drets socials, culturals i nacionals. En la 6. Resposta orientativa. Parla de les imatges televisades d’un bom-
seva poesia destaquen els temes de l’amor, la vida i la mort, les bardeig nocturn (el color verd predomina en les filmacions
relacions sexuals, la natura, la maternitat, el compromís social... d’aquest tipus). Així, doncs, deduïm que és una guerra del segle xx
Fa servir nombrosos símbols que es poden seguir en les diverses o xxi. Pels llocs que cita, podria tractar-se de la invasió de l’Iraq per
obres (lluna, mar, sal, bruixes...). Va rebre diversos premis per la part dels Estats Units, iniciada el març de 2003, amb el suport de
seva obra narrativa, com ara el Carlemany i el Prudenci Bertrana. diversos països, en contra de les resolucions de la ONU. Molts
ciutadans d’arreu del món s’hi van manifestar en contra.
Títols: Cau de llunes, 1977; Bruixa de dol, 1979; La germana,
l’estrangera, 1985; Desglaç, 1988; La passió segons Renée Vivien, 7. Respostes orientatives: enuig, determinació, decepció, indignació,
1994. frustració, denúncia, tristor...
22
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 22 15/02/17 15:00

POESIA 6
UNITAT
Consells per ser un bon

Receptes, consells, estratègies, recursos, comunicador: la veu.
per a una bona comunicació Els aprenents poden llegir
individualment el text sobre
la veu. Després se’n pot fer
una lectura en veu alta,
La veu Un altre factor important que depèn del control de la veu comentada, amb
és el ritme o la velocitat de la parla. Ens cal trobar el ritme
intervencions dels
La veu és el nostre principal instrument físic en la comuni- apropiat, ni massa lent ni massa ràpid, que permeti fer una
aprenents sobre la cura de
cació oral, i no tan sols perquè transmet les paraules que escolta còmoda. Un ritme massa lent pot distreure l’atenció
la veu: què solen fer bé i
conformen el missatge. La veu reflecteix l’estat físic i anímic, de l’oient. Un ritme massa ràpid pot ser difícil de seguir. A
què solen fer malament.
sempre mostra indicis d’actituds i sentiments, i determina més, si parlem massa de pressa és possible que no articu-
aspectes tan importants com el to i el ritme del nostre dis- lem clarament tots els sons dels mots que pronunciem o El professor o professora
curs. Un bon control de la veu ens ajuda a comunicar-nos llegim en veu alta, la qual cosa també comporta un obstacle podria afegir que cal visitar
millor en una conversa o en una intervenció oral en públic. I per a la comprensió. Així mateix, les pauses (silencis breus) un especialista, un foniatra,
és imprescindible per cantar o recitar bé un poema. són un recurs molt útil per separar idees i remarcar mots. quan hi ha problemes
orgànics, que no es poden
La veu té uns trets físics en la mesura que es tracta d’un Consells per tenir cura de la veu
resoldre amb consells.
so: timbre, to (greu o agut), intensitat o volum...; i determi- També poden buscar
Per mantenir una bona qualitat de veu són aconsellables,
na algunes característiques de la parla, com ara el ritme i informació a la xarxa sobre
en general, totes les activitats que ens ajuden a mantenir
l’entonació, que es poden controlar de manera conscient les tècniques per projectar
un bon estat físic: dormir bé com a mínim 7 hores diàries,
i produeixen efectes en la persona que escolta. És a dir, la la veu. Algun voluntari en
alimentar-se d’una manera sana i equilibrada, practicar al-
veu permet fer inflexions per expressar matisos de signifi- podria fer un resum i
gun esport i evitar situacions d’estrès. A continuació pre-
cat, emocions i punts de vista.
sentem uns consells més específics que ajuden a evitar explicar-ho després a
Els tons greus s’associen a la maduresa, la reflexió, la problemes de cansament i d’afonia. classe.
tranquil·litat, la tristesa... Les veus agudes s’associen a
És aconsellable: Mantenir el cos hidratat, especialment
la joventut, l’alegria, la joventut, l’optimisme..., però tam- • Llegir.
els òrgans fonadors, amb caramels, infusions, aigua i be-
bé al nerviosisme, la por, la tensió. La intensitat o volum, • Comprendre.
gudes suaus. Inspirar pel nas i expirar per la boca per tal
que depèn de la potència amb què l’aire surt dels pul- d’evitar l’assecament de la laringe, ja que les foses nasals • Comparar.
mons, també té relació amb les actituds i l’estat anímic. El

ajuden a escalfar i humitejar l’aire que inhalem. Corregir • Reflexionar.
volum baix s’associa a la tristesa, la nostàlgia, la feblesa;
les congestions nasals per no haver de respirar per la • Investigar.
també denota proximitat, intimisme... Una veu forta sus- boca. Dur roba còmoda i adoptar postures equilibrades,
• Exposar.
cita poder, confiança, ira, agressivitat, però també entusi- que permetin un bon ritme respiratori.
asme i optimisme. Per trobar el volum adequat, cal tenir
en compte les dimensions de la sala i projectar la veu No és recomanable: Beure líquids massa freds o massa
pensant en les persones que estaran més allunyades. calents, perquè poden irritar la gola. Respirar aire enrarit
pel fum o la contaminació o en ambients amb l’atmosfera
D’altra banda, anar variant el volum és un recurs molt massa seca per l’efecte dels sistemes de calefacció o d’ai-
útil per donar èmfasi a les paraules o frases. A més, hem re condicionat. Parlar o tenir converses en espais massa
d’evitar un error freqüent que consisteix a començar les sorollosos, que obliguen a cridar per fer-se sentir. Forçar
frases amb un volum adequat i anar-lo disminuint a me- la zona de la gola o els músculs del coll per cridar o elevar
sura que avancem, de manera que el final de la frase se el volum: hem d’aprendre a augmentar la potència de veu
sent poc i malament. mitjançant la respiració, sense tensar els òrgans fonadors.
143

23
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 23 15/02/17 15:00

Lectura poètica.

Llegeix i interpreta
Els aprenents abordaran
primer el poema amb una 8. Llegeix aquest famós poema de Vicent Andrés Els amants
Estellés i respon les preguntes que hi ha a
lectura individual per La carn vol carn.
continuació:
Ausiàs March
resoldre els dubtes de
a) Quina relació té la citació d’Ausiàs March de
comprensió o de lèxic. No hi havia a València dos amants com nosaltres.
l’inici amb el contingut del poema?
Després, els epígrafs Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
b) Quin concepte d’amor vol mostrar l’autor?
orienten sobre les activitats Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
c) En quin moment de la vida del jo poètic situes Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
que es demanen, encara
el poema? De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
que també poden exigir i rodolem per terra entre abraços i besos.
d ) Quin significat dones als versos 15 i 16 («El
cercar informació sobre No comprenem l’amor com un costum amable,
nostre amor és un amor brusc i salvatge / i
Petrarca, Bécquer o Carles tenim l’enyorança amarga de la terra») amb com un costum pacífic de compliment i teles
Riba. Un cop estan molt relació al tema del poema i a la visió de l’amor (i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
que manifesta? Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
familiaritzats amb el i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
poema, podem intentar que e) Com interpretes els versos 19 i 20 («Ignorem Jo desitjava, a voltes, un amor educat
el recitin, seguint les el Petrarca i ignorem moltes coses. / Les i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
recomanacions que hem Estances de Riba i les Rimas de Bécquer»)? ara un muscle i després el peçó d’una orella.
Els relacionaries amb algun vers anterior? El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
vist a la pàgina anterior. Quin o quins? i tenim l’enyorança amarga de la terra,
Després de la recitació, es d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
poden comentar les virtuts Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
i els defectes de cada Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
rapsode. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
• Llegir. que no estem en l’edat, i tot això i allò.

• Entendre. No hi havia a València dos amants com nosaltres,

• Investigar. car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

• Escoltar. Vicent andréS eStelléS, Llibre de meravelles (1971)

• Opinar.
Respon
• Interpretar.
9. Alguns crítics literaris consideren que el poema
• Recitar. «Els amants» és eròtic. Hi estàs d’acord? Justifica

la teva resposta.
Escolta i opina
10. Escolta’l ara recitat per Francesc Anyó,
acompanyat per Borja Penalba a la guitarra
(http://qr.teide.eu/00IJ ). Creus que el ritme i el to
del poema estan en sintonia amb les actituds i
les emocions que tu hi havies trobat en llegir-lo?
Et sembla que la manera de recitar-lo transmet
erotisme? Està en sintonia amb la teva
El poeta Vicent Andrés Estellés.
interpretació personal?
144

a) El poema es refereix a l’amor físic, a l’acte amorós, que tradicionalment també s’anomena amor
carnal. «La carn vol carn» vol dir que un cos desitja un altre cos.
b) Un amor natural, de cossos que s’estimen i s’uneixen.
c) En la maduresa, recordant els primers temps de convivència amb la seva parella, però també par-
la dels fets en present, de manera que podem deduir que encara s’esdevenen.
d) Es tracta de la idea explícita que l’amor físic ens connecta amb la terra i la naturalesa, d’on –en
definitiva– procedim.
e) Per insistir en la idea de l’amor físic i natural que impulsa la parella, manifesta que ignoren amors
poètics, idealitzats, refinats com els d’alguns poetes, com ara Petrarca i Bécquer. Podem relacio-
nar els versos 19 i 20 («Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. / Les Estances de Riba i les
Rimas de Bécquer») amb altres versos anteriors que apunten la mateixa idea: versos 7 i 8 («No
comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles»).
9. Resposta oberta.
10. Resposta oberta.
24
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 24 15/02/17 15:00

POESIA 6
UNITAT
Els consells de Rilke a un

poeta jove.
Llegeix i explica
11. Llegeix aquest fragment en què el poeta alemany Rainer Maria Rilke
dona consells a un jove que es vol dedicar a la poesia. Extreu-ne els Abans d’abordar la lectura,
els aprenents haurien de
dos consells bàsics i explica’ls sense repetir les mateixes paraules.
Comenta, després, quina relació veus entre els consells i l’escriptura conèixer Rilke, un dels
de poesia. poetes més grans del segle
passat, i la seva poesia. El
professor o professora els
Si es fixa en la natura, en les coses senzilles, petites, que gairebé no veu ningú, pot ajudar a cercar
i que d’aquesta manera es poden convertir de sobte en grans i incommensura-
informació i els aprenents
bles; si té aquest amor pel que és ínfim i amb tota la humilitat, com un servent,
intenta guanyar-se la confiança d’allò que sembla pobre: aleshores tot se li farà poden recollir-la, resumir-la
lleuger, unitari i en certa manera conciliador, potser no a la ment, que es queda i exposar-la a classe.
enrere sorpresa, però sí a la consciència, l’atenció i el coneixement més íntims.
Després poden llegir el text
Vostè és tan jove, està tan al començament de tot, i jo vull expressar-li, tan bé
com sé, estimat senyor, que tingui paciència davant de tot allò que hi ha de no de Rilke en veu alta i
resolt en el seu cor, i que intenti estimar les preguntes mateixes com cambres explicar, com demana
tancades i com llibres escrits en una llengua molt estranya. No cerqui ara les l’epígraf, quins són els
respostes que no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I es tracta consells bàsics que dona.
de viure-ho tot. Visqui ara les preguntes. Potser llavors, de mica en mica i sense
adonar-se’n, un dia llunyà viurà resposta endins. Les respostes es poden
Rainer Maria rilke, Cartes a un poeta jove (1929) El poeta Rainer Maria Rilke.
comentar o posar en comú.
Els epígrafs orienten sobre
les activitats que es
demanen sobre Vinyoli.
Mira, escolta i valora Recita un poema Després, poden tornar a
12. Escolta aquest poema de Joan Vinyoli recitat per l’actriu Emma 13. Fes una visita a lyrikline recitar un poema –tenen
Vilarasau (http://qr.teide.eu/00IN ) i respon les qüestions següents: (http://qr.teide.eu/00IK ), l’experiència de la pàgina
un web que mostra anterior–, es poden
a) Quin et sembla que és el tema principal del poema? Situa el mo-
poemes recitats pels
ment de la vida del jo poètic que reflecteix el contingut del text. enregistrar, analitzar els
seus autors. Cerca
b) Explica l’ús metafòric del concepte «casa» que fa el poeta. Creus a l’espai de llengua seus defectes, valorar les
que es tracta d’un símbol o d’una imatge? Argumenta la teva opi- catalana i tria un autor o millors recitacions, etc.
nió. autora. Després, obre la
finestra de selecció de
c) Explica com interpretes el significat de les expressions següents: poemes i escull-ne un • Llegir.
«emprendre reformes radicals», «el llit de les darreres núpcies», «els que t’agradi. Escolta’l i

altres consols». • Entendre.
llegeix-lo amb atenció.
d ) Valora la qualitat de la recitació i destaca’n tres característiques que Finalment, prepara’n la • Escoltar.
la fan fàcil i agradable d’escoltar. teva versió recitada.
• Explicar.

• Valorar.

Suggeriments • Recitar.
Suggeriments
En grups, podeu seleccionar imatges de fons per • Enregistrar.
Pots enregistrar la teva lectura i valorar-la. Si penses
projectar-les en una pantalla i amb una música suau
que podries millorar-la, fes-ne un altre intent.
per ambientar la lectura del poema a l’aula. • Comentar.

145

12. a) La vida, la pròpia vida vista des del present cap al passat. La maduresa, l’etapa final de la vida.
b) El propi jo (cos, ment, experiència...). Resposta oberta (es pot interpretar de les dues maneres).
c) Fer canvis importants en la pròpia vida, l’arribada de la mort, les creences religioses.
d) Resposta oberta.
25
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 25 15/02/17 15:00

Lectura d’un poema

d’Estellés. Competències bàsiques
Com hem fet en casos
anteriors, primer
Prova
procedirem a una lectura
individual, per resoldre Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
dubtes de comprensió.
Un cop assimilat, el text,
en podem fer lectures en
veu alta, seguint els
consells que s’han donat Cant de Vicent
en pàgines anteriors.
Podem enregistrar-les
i comentar-les.
P
ense que ha arribat l’hora del teu cant a València. amb aquell breu color inicial de geranis.
Temies el moment. Confessa-t’ho: temies. Veus, des del menjador, per la finestra oberta,
Temies el moment del teu cant a València. Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
• Llegir. La volies cantar sense solemnitat, escoltes des del llit les sirenes del port.

• Comprendre. 5 sense Mediterrani, sense grecs ni llatins, 40 De bon matí arribaven els lents carros de l’horta.
sense picapedrers i sense obra de moro. Els xiquets van a l’escola. S’escolta la campana
• Reflexionar.
La volies cantar d’una manera humil, veïna de l’església. El treball, el tenaç
• Recitar. amb castedat diríem. Veies el cant: creixia. amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,

• Interpretar. Lentament el miraves créixer com un crepuscle. des que et varen parir un dia a Burjassot;
10 Arribava la nit, no escrivies el cant. 45 com mamares la llet vares mamar l’idioma,
Més avant, altre dia, potser quan m’haja mort. dit siga castament i amb perdó de la taula.
Potser en el moment de la Resurrecció Ah, València, València! Podria dir ben bé:
de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas. Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua
I el tema de València tornava, i se n’anava València. O evoque la València de tots,
15 entre les teues coses, entre les teues síl·labes, 50 de tots els vius i els morts, de tots els valencians?
aquells moments d’amor i aquells moments de pena, Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi.
tota la teua vida –sinó tota la vida, L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígenes.
allò que tu saps de fonamental en ella– Més avant escriuràs el teu cant a València.
anava per València, pels carrers de València. Vicent andréS eStelléS, Llibre de meravelles (1971)
20 Modestament diries el nom d’algun carrer,
Pelayo, Gil i Morte... Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,
i ja tindries tota València. Per a tu,
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,
25 tan crescuda i dolguda, i estimada també!
Els carrers que creuava una lenta parella,
els llargs itineraris d’aquells dies sense un
cèntim a la butxaca, algun antic cafè,
aquella lleteria de Sant Vicent de fora...
30 La casa que estrenàveu en estrenar la vida
definitivament, l’alegre veïnat.
El metge que buscàveu una nit a deshora,
la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!
El naixement d’un fill, el poal ple de sang.
35 Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
146

26
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 26 15/02/17 15:00

PROVA 6
UNITAT
Es treballen aspectes
formals i de contingut del
poema i es clou amb una
redacció en què es proposa
imitar Estellés. Els aprenents
es poden entrenar amb una
descripció de les dues
fotografies de València que
il·lustren aquestes pàgines.
• Respondre.

6 Els versos del poema són: • Planificar.

 a) D’art menor. • Redactar.

 b) Lliures. • Revisar.
 c) D’art major.
1 La rima del poema és:  d) Alexandrins.
 a) Assonant. 7 Són sinònims de la paraula poal:

 b) Oberta.
 c) Lliure.  a) recipient, galleda, bací
 d) Consonant.  b) càntir, tina, bujol, cossi
 c) ferrada, portadora, cup
2 Són totes formes pròpies de la varietat  d) dipòsit, gavadal, gibrell
valenciana:
8 En el poema predomina la combinació de:
 a) siga, escrigui, creuàveu
 a) La 2a i la 3a persona del plural.
 b) temessis, evoque, parir
 b) La 1a i la 3a persona del singular.
 c) pense, mamares, poses
 c) La 1a i la 2a persona del plural.
 d) haja, anomenes, estreni
 d) La 1a i la 2a persona del singular.
3 La forma avant que apareix en el poema és: 9 «Cant de Vicent» és un poema en què el
 a) Adjectiu. poeta:
 b) Adverbi.  a) Parla a València.
 c) Substantiu.  b) Parla i es parla.
 d) Preposició.  c) S’adreça al lector.
 d) Es dirigeix als valencians.
4 La sèrie que només conté topònims és:
 a) Pelayo, Gil i Morte, Serrans 10 La finalitat del poeta és:
 b) Alboraia, València, Burjassot  a) Escriure un cant a València.
 c) valencians, horta, indígenes  b) Crear un himne per a la ciutat.
 d) Vicent, Benimaclet, port  c) Expressar els dubtes que té sobre si ha
d’escriure un cant a València o no.
5 Escull l’adjectiu que resumeixi millor el  d) Evidenciar els seus temors envers
contingut del poema: València.
 a) Enèrgic.
Redacció
 b) Nostàlgic.
 c) Elegant. Escriu un cant a la teva població a la manera de
 d) Inacabat. Vicent Andrés Estellés. Prova.

147 Comprova-ho.
Atreveix-t’hi.
1. c)
2. c)
3. b)
4. b)
5. d)
6. c)
7. a)
8. d)
9. b)
10. c)
Redacció
Resposta oberta.
27
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 27 15/02/17 15:00

Oficis de llengua
Entrevista a una correctora.

És molt possible que els

aprenents tinguin una idea
Soc la Laura i
de quina és la feina de faig de correctora. que a la llista d’estris que necessitarem hi són
corrector. La qüestió és tots (ni en sobra ni en falta cap), que les fases
que aquesta idea potser no de l’experiment s’expliquen per ordre (de ve-
gades hem arribat a provar algun experiment
és exacta. Després de la per comprovar que les instruccions estan ben
lectura de l’entrevista, per detallades!), que tots els conceptes queden
grups, els aprenents poden molt clars i, és clar, que no hi hagi cap falta!
posar en una columna el Explica alguna anècdota divertida o curiosa
que creien que feia un de la feina que fas.
corrector i el que, segons la Què i on has estudiat? En una de les agències en què vaig treballar,
Laura, fa realment. Vaig estudiar la llicenciatura de Traducció i un dia una clienta ens va enviar per traduir
Interpretació a la Universitat Autònoma de una carta del turc al català. Vaig buscar un tra-
En el paràgraf final la
Barcelona. Em vaig especialitzar en català, ductor que fes la feina i, quan me la va tornar
correctora esmenta molts i la vaig revisar, vaig veure que era una carta
castellà, anglès i italià. Amb els anys he seguit
àmbits en què un corrector estudiant idiomes, perquè una de les coses d’amor d’un noi que la clienta va conèixer du-
podria millorar l’eficàcia que m’agrada més és començar una llengua rant les seves vacances a Turquia.
dels textos. Els aprenents nova. Com et sembla que contribueix el teu ofici
poden fer-ne la llista i De què fas? a la societat?
afegir-n’hi de nous, a partir Faig de correctora i traductora en una editorial L’any passat vaig fer un viatge organitzat per
d’experiències personals. de llibres de text, on també gestiono projectes de una agència. Al principi en vaig mirar mol-
correcció i de traducció. tes per tal de triar quina oferia el viatge que
s’adaptava més als meus gustos i les meves
• Llegir. En què consisteix la teva feina?
necessitats. Vaig llegir molts catàlegs i en la
• Comprendre. Al departament de correcció i traducció de majoria em vaig plantejar molts dubtes, per-

• Reflexionar. l’editorial gestionem els encàrrecs que re- què hi havia moltes coses que no hi quedaven
bem dels editors de la casa. Enviem les fei- clares. Un professional de la correcció hauria
• Comparar. nes als col·laboradors externs que treballen detectat moltes incoherències i estic conven-

• Valorar. habitualment amb nosaltres. Junts definim els çuda que les agències s’haurien estalviat mol-
criteris especials per a cada llibre i intentem tes consultes de les persones interessades. És
• Reflexionar.
que hi hagi la comunicació necessària en tot més, estic convençuda que els viatges encara
moment per anar resolent els dubtes sobre la semblarien més atractius, perquè un text que
marxa. Corregir llibres de text és interessant, funciona és un bon reclam. I he parlat d’una
perquè toques moltes matèries (llengua, cièn- agència de viatges, però això mateix ho apli-
cies, música, educació física...). Corregir no vol caria al catàleg d’una botiga d’electrodomès-
dir només posar els accents bé i escriure sense tics, a la carta d’un administrador de finques
faltes: vol dir comprovar que el text s’entén bé que vol convocar els veïns a una reunió o a la
amb una sola lectura, que el que s’hi explica és programació d’una sala de concerts. Les coses
coherent, que les dades que hi surten són cer- s’han d’explicar amb la màxima claredat i cor-
tes... Per exemple, si corregim un text sobre un recció perquè tothom les entengui.
experiment de ciències, ens hem d’assegurar
148
28
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 28 15/02/17 15:00

Solucions del bloc
d’activitats
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 29 15/02/17 15:00

9166 Guia CAT4 06_2017.indd 30 15/02/17 15:00
Unitat 6
Som persones lingüístiques perquè la llengua no sols fa

Llengua i societat possible la comunicació entre els humans, sinó que és on
resideixen els pensaments, les il·lusions, els desigs... Lluny
de ser una eina o un mitjà, la llengua és com un mar en què
1. Resposta oberta. De tota manera, fora interessant que els es propicia tant el desenvolupament com la relació entre
aprenents poguessin contrastar punts de vista amb els les persones. I en aquest medi que és la llengua s’hi trans-
arguments corresponents. meten vivències, experiències, costums, percepcions.
2. Fa temps que m’interessa aclarir per què «vivim» les llen- 9. Resposta oberta.
gües amb tanta passió. Jo soc un historiador de la llen-
gua, i més concretament un historiador de la llengua
catalana, i sovint em pregunto d’on ha sorgit aquest in-
terès que per a alguns dels meus col·legues no passa de Racó de repàs
ser una raresa impertinent. Si m’ha interessat estudiar la
relació entre les llengües i els sentiments (o les emocions)
és perquè crec que és imprescindible per entendre la 1. En David plega de la feina una mica més tard que de
manera com els parlants ens vinculem a les llengües i, costum. Fa una volta pels jardinets per si troba la colla al
en conseqüència, com les vivim. Però també, i sobretot, voltant del banc de sempre, però amb un cop d’ull
perquè aquest contingut emocional sembla formar part s’adona que no hi són. Ara ja sap que els trobarà al bar.
de la pròpia essència de les llengües. En tot cas, condi- El parc, així que es fa fosc, s’ha tornat incòmode d’ençà
ciona, segur, les pràctiques lingüístiques. Si vivim en un que una tribu de l’institut se n’ha apropiat com a local
món de llengües i no en un món d’una sola llengua és privat, sota les estrelles, per fumar de tot, beure com més
perquè les llengües estan carregades d’emotivitat i això millor i pensar quina en poden fer. En David, que sap què
les fa enormement resistents a la desaparició. li costa guanyar un euro, rondina, entre dents: «I d’on
treuen els diners, aquests xitxarel·los?» Mentrestant, els
3. En realitat, la descripció de la situació és força inversem- vells que de dia hi prenen el sol, ja han desaparegut. La
blant però serveix per exemplificar la impossibilitat d’aplicar colla d’en David, tots plegats al voltant dels vint anys, no
en totes les seves conseqüències la paritat de llengües. vol buscar brega. Són una mica especials i no destaquen
per fer soroll, ni guixar les parets, ni vestir de manera
4. Resposta oberta. estrafolària, ni voler espantar ningú. Els cauria la cara de
vergonya d’enfrontar-se a trompades amb aquells vailets
Podem suggerir als aprenents que detallin experiències
que no tenen mitja bufetada. Ells mateixos saben que
personals o bé d’altres persones sobre l’ús o el desús de
són uns somiatruites perquè treballen, estudien i, sobre-
llengües en cada un dels àmbits o bé les conseqüències
tot, s’apassionen parlant de música i de cinema.
del coneixement o el desconeixement o fins i tot els avan-
tatges o inconvenients que comporta l’aprenentatge o la
falta d’ús. 2. a) afluixar f ) original
b) hissar g) pau
5. Resposta orientativa: c) cura h) civilitzat
a) Quan tota una comunitat lingüística deixa de parlar la d) eixerit i) covard
seva llengua per adoptar-ne una altra que es considera e) reviscolar j) encert
que té un àmbit comunicatiu més gran.
b) Quan una llengua només es parla en cercles íntims (fa- 3. Trobat un tresor de 1715
miliars i amics) i no té cap mena de presència social. Una família nord-americana que es dedica a la caça de
c) Quan una llengua és imposada en una comunitat que tresors enfonsats ha trobat les restes d’una embarcació
en té una altra com a pròpia. submergida l’any 1715 en les aigües de l’Atlàntic. Al seu
d) Quan els parlants d’una llengua han d’emigrar de les interior han descobert un tresor valorat en més d’un milió
seves terres i es dispersen per tot el món. de dòlars (uns 900 000euros). El botí inclou 51 monedes i
e) Quan en un territori conviuen dues llengües i una de les una cadena d’or d’uns dotze metres de longitud. Entre les
dues té més prestigi social, l’altra es deixarà d’utilitzar peces més valorades hi ha un ral de 1715 amb l’efígie del
progressivament. rei Felip V, una de les poques monedes d’aquest tipus.
Segons ha informat el propietari de la companyia que
posseeix els drets de les restes descobertes, la família
6. Entre d’altres conclusions, destaquem les següents:
Schmitt va trobar les peces el passat juny en aigües de
a) Una llengua s’aprèn quan esdevé una eina útil per a la Fort Pierce, una ciutat situada a 210 quilòmetres al nord
comunicació. de Miami. La nau inclouria productes valorats en uns 400
b) Aprendre llengües enriqueix la persona. milions de dòlars, dels quals uns 175 milions han estat
recuperats. Segons les lleis federals, l’estat de Florida es
7. Resposta oberta. quedarà amb el 20 % del tresor recuperat per exposar-lo
en un museu. La resta se’l repartiran entre la família Sch-
8. Resposta orientativa: mitt i la companyia que posseeix els drets del rescat.
31
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 31 15/02/17 15:00

3. Resposta oberta. El contingut pot anar relacionat amb la
Taller de producció resposta d de l’exercici anterior.
4. Resposta orientativa. En la tradició cultural la rosa és, so-

1. Són quatre versos de 15 síl·labes amb rima ABAB. bretot, un símbol de l’amor. De vegades és un regal amo-
El primer vers es presenta separat, com si es tractés d’un rós simbòlic. Pot tenir diverses interpretacions segons el
vers més un tercet, però tots quatre estan units per la ri- color: vermelles, passió, amor; blanques, innocència, pu-
ma. La separació pot significar un lapse de temps, rela- resa... La rosa també es relaciona amb la bellesa i la jo-
cionat amb el contingut (una pausa, dubtes abans de ventut.
prendre una decisió...).
Recursos: paral·lelisme sintàctic (si..., si...); sentit figurat
del mot camí, que també es pot interpretar com un símbol a) El tema i la voluntat de l’autor en incloure’l en un llibre
o ironia (va pel bon camí, en un sentit moral); personifica- de poemes.
ció al quart vers; frase feta o col·loquialisme, humor (pren- b) Exclamacions, expressions col·loquials, incisos, el fet
dre la fresca). d’adreçar-se a un tu...
c) No val la pena! Conec bé els teus encisos, les teves
2. Respostes orientatives arts, la teva perversitat... Ja n’hi ha prou, del teu impe-
a) L’enyor d’una persona estimada que va morir. ri, de la teva tirania!...
b) La mort, l’absència de la persona estimada. 6. Resposta oberta.
c) A l’estimada morta.
d) No és gaire tràgic, hi ha malenconia, potser tristesa, 7. Resposta orientativa. Són sis quartetes, amb rima irregu-
però no tragèdia. El jo poètic, segurament després lar assonant. Es tracta d’una llista, sense signes de pun-
d’un temps, ha acceptat el fet de la mort de l’estimada, tuació ni enllaços coordinants. Enumera llocs que són
però en manté molt viu el record, i això l’ajuda a viure significatius per al poeta, dels quals podem deduir les
amb intensitat. seves afeccions, els seus interessos i també la idea que,
com a ésser humà, pertany al seu entorn i a l’univers.
e) Sí, totes dues coses, però també hi ha l’amor a la vida Combina elements masculins i femenins pràcticament al
i una visió positiva del record. 50 %, fins a la penúltima estrofa, en què tots els elements
f ) Resposta oberta. passen a ser femenins.
32
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 32 15/02/17 15:00

Fitxes
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 33 15/02/17 15:00

9166 Guia CAT4 06_2017.indd 34 15/02/17 15:00
Nom Curs Data
u T’has imaginat mai com seràs quan tindràs cinquanta anys? Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver
(1899-1986) quan escriu poesia, en el poema «Quan tindré cinquanta anys» es posa en la pell d’un jove que
per un moment veu la imatge del seu pare i li provoca tota una sèrie de sensacions. Són bones? Voldrà ser
com el seu pare? Comprovem-ho.
Quan tindré cinquanta anys

Un jove de vint anys canta amb una El cantant fa una pausa; muda d’actitud,
veu amarga, de fàstic, sobre una tonada reacciona i prossegueix en un to imprecatori
monòtona i cantelluda. cada cop més urgent i més il·lusionat. La música
Quan tindré cinquanta anys acompanya la creixent exultació de les paraules.
no vull ser com el pare: Apòstols i cabdills,
cansat i sense fe, llanceu el crit d’alarma!
renec o riallada; Savis, tècnics, obrers,
5 treball embrutidor, forceu les vostres màquines!
futbol cada diumenge, 25 Genis de totes arts,
el tuti al cul d’un bar, embelliu-nos la tasca!
tabac de vuit pessetes. Homes, dones, infants
La televisió de tota llengua i raça,
10 que ofega la paraula, els mísers, els vençuts,
i banys en un mar brut 30 ramada innumerable,
quan venen les vacances. responeu! Engrossiu
La mare, un escarràs: el clam que us agermana!
la plaça i la neteja; Encara hi som a temps!
15 i els meus germans petits: Encara, encara, encara!
escola de mals mestres. 35 Destruirem un món
Quina buidor! Potser estúpid i sense ànima!
només viuen de veres Cavem els fonaments
els qui moren matant d’una vida més alta!
20 al carrer o a la guerra... Pere Quart,
Obra completa. Poesia (1975)
1. Explica el significat dels versos següents en el poema:

a) v. 3. Cansat i sense fe / renec o riallada
b) v. 7. el tuti al cul d’un bar,
c) v. 13. La mare, un escarràs
d) v. 22. Apòstols i cabdills, / llanceu el crit d’alarma!
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 35 15/02/17 15:00

e) v. 30. Genis de totes arts, / embelliu-nos la tasca!
2. El jo poètic a partir de la visió de la seva família mostra la visió pessimista del món que li ha tocat viure.
Respon les qüestions següents tot exemplificant-ho amb els versos on ho esmenta:
a) Explica com és el seu pare, i per extensió el món en què viu.
b) Mostra una voluntat de canvi?
c) Ho pot fer tot sol?
3. Analitza la posició del jo poètic: Què fa ell per canviar el món?
4. En aquest poema hi ha dues veus: la del jo poètic, que explica el que sent, i la veu del narrador que, com si
fossin acotacions, situa l’escena i descriu l’actitud del jo poètic. Transforma el poema en un monòleg teatral,
en prosa. Fes servir les estrofes 1 i 3 com a veu del narrador o acotacions.
5. Redacta en unes 200 paraules com t’imagines que seràs quan tinguis cinquanta anys.
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 36 15/02/17 15:00

Llengua catalana i Literatura 4 ESO Unitat 6. Llengua i societat
Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Destria els titulars següents segons si contribueixen a difondre la llengua, aprendre-la, preservar-la o millo-
rar-la:
a) Les persones que passejaven ahir pel Mercat Medieval de Canovelles van trobar la parada de l’Oficina de
Català, on es regalaven frases, sentències i pensaments de Ramon Llull.
b) El joc de llengua i enginy als comerços creix cada any en participació i es consolida com una activitat
anual dins la programació d’actes del municipi.
c) La llengua, a la gimcana de la Setmana Natural per a Joves de l’estany d’Ivars i Vila-sana.
d) El català és la llengua més utilitzada en la retolació dels comerços de Tarragona.
e) El projecte Hitzargiak –Llengües que s’il·luminen mútuament– servirà per compartir coneixements i bones
pràctiques entre diferents comunitats lingüístiques d’Europa, entre les quals Catalunya, amb el programa
«Voluntariat per la llengua».
f ) Un estudi de l’Ofercat indica que un 76,4 % usa el català en la primera atenció i el 85,5 % s’adequa al client.
g) Fes-te un curs a mida!
h) Recital de poesia de les parelles lingüístiques.
i) L’incert camí de reconquesta del romanx.
• Difondre la llengua: • Aprendre-la:

• Preservar-la: • Millorar-la:
2. Posa exemples d’actuacions que respectin els drets lingüístics següents. Fixa’t en l’exemple.
Dret a poder aprendre el català. ➝ Els Ajuntament posen cursos de català gratuïts per als alumnes estrangers
acabats d’arribar.
a) Dret a poder aprendre el català.
b) Dret a utilitzar-lo en situacions privades i públiques.
c) Dret a ser atès en català.
d) Dret a tenir un document jurídic en català.
3. A més de les vint-i-tres llengües oficials de la Unió Europea, se’n parlen altres que són autòctones. Escriu el
nom de les llengües pròpies autòctones dels territoris dels estats següents:
França Regne Unit Finlàndia
Llengua Llengua Llengua
Territori Territori Territori
autòctona autòctona autòctona
Alsàcia Escòcia Lapònia
Còrsega Gal·les
Bretanya Cornualla
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 37 15/02/17 15:00

4. Classifica els enunciats relacionats amb el coneixement de la llengua pròpia o estrangera segons que siguin
imprescindibles, importants o secundaris.
a) Escriure sense faltes d’ortografia.
b) Parlar amb fluïdesa.
c) Conèixer les conjugacions verbals.
d) Analitzar sintàcticament en forma d’arbre.
e) Llegir literatura.
f ) Pronunciar correctament els sons de la llengua.
g) Escriure poesia.
h) Conèixer la gramàtica de la llengua.
i) Ser clar en la comunicació tant oral com escrita.
j) Accentuar correctament les paraules.
k) Parlar en públic.
l) Llegir en veu alta amb eficàcia i de manera expressiva.
m) Subsistir lingüísticament.
n) Tenir varietat i repertori en el vocabulari.
Imprescindibles Importants Secundaris
5. Descriu el procés de substitució lingüística del jiddisch, una de les llengües dels jueus, a partir del testimoni
de l’escriptora de parla anglesa Ena Abrahams.
Els meus pares parlaven jiddisch entre ells, i jiddisch amb la meva àvia; tothom parlava en jiddisch amb la meva
àvia. Ella sabia parlar una mica d’anglès –bé, en podia parlar una mica bastant, però havia decidit no fer-ho–.
Parlàvem amb ella en jiddisch, i en els darrers anys una barreja. Amb mi parlava una mica de cada, però vaig anar
perdent la facilitat. Crec que això és trist. És important mantenir la llengua materna, no tan sols perquè és una
llàstima que es panseixi, sinó perquè, si t’acostumes a sentir que la teva llengua és de segona categoria, fa mal a la
imatge que tens de tu mateix, i recuperar-te d’això probablement et pren la millor part de la teva vida.
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 38 15/02/17 15:00

Llengua catalana i Literatura 4 ESO Unitat 6. Llengua i societat
Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Escriu on t’adreçaries o què consultaries si haguessis de resoldre les situacions lingüístiques següents:
a) Adreçar-te a un funcionari de l’Estat, a Catalunya.
b) Adreçar-se en català a l’empresa privada.
c) Resoldre dubtes lingüístics.
d) Sol·licitar al notari la redacció de l’escriptura de compra d’un habitatge.
e) Retolar un comerç.
f ) La llengua de les classes de qualsevol universitat de Catalunya.
g) La llengua de les classes d’una universitat de Castella.
h) Adreçar-te al Parlament Europeu.
i) Resoldre un dubte de llengua com a redactor d’un mitjà de comunicació.
j) Adreçar-te a un ajuntament de Catalunya.
k) Preparar un certificat de coneixements de llengua.
l) Adreçar-te a un ajuntament de la Val d’Aran.
• Llibre d’estil:
• Declaració Universal de Drets Lingüístics:
• Constitució espanyola (1978):
• Estatut d’Autonomia (2006):
• Drets del consumidor:
• Direcció General de Política Lingüística:
• Resolució del Parlament Europeu:
• Marc europeu comú de referència per a les llengües:
2. Escriu la llengua o llengües oficials i les altres llengües que es parlen en els estats europeus següents:
Estat Llengües oficials Llengües autòctones/pròpies
França
Regne Unit
Irlanda
Suïssa
Itàlia
Finlàndia
Malta
Espanya
Bèlgica
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 39 15/02/17 15:00

3. Explica amb les teves paraules les conseqüències que, segons J. A. Fishman, representa la pèrdua d’una
llengua i a qui responsabilitza de preservar-les.
El que es perd quan es perd una llengua, especialment a curt termini, és la integració sociocultural de generacions,
la cohesió, la naturalitat i la creativitat silenciosa, el sentiment d’identitat segur, fins i tot sense cap consciència polí-
tica de la identitat, el sentit del valor col·lectiu d’una comunitat i d’un poble. (...) La pèrdua de les característiques
esmentades exigeix un preu que es tradueix en nivells elevats d’alienació, ja sigui a través del dany en la salut tant
física com mental en dues o més generacions (...). El que es perd és la creativitat cultural que en darrer terme en-
riqueix no tan sols el veïnat immediat de la llengua original, sinó l’experiència humana total en una miríada de
traduccions. (...) La pèrdua de tot l’anterior es pot sobreviure, però, en molts aspectes, el resultat d’una pèrdua així
equival a una greu disminució de la qualitat de vida, el mateix sentit de la vida. El regal especial de les llengües i
cultures més amenaçades és fer-nos a tots conscients d’aquesta qüestió, però és responsabilitat de les llengües més
grans i segures respondre constructivament i magnànima a aquest problema de l’ecologia cultural.
4. Escriu a quin aspecte de la llengua fa referència cada competència lingüística que el MECR proposa com a
aspectes avaluables:
a) competència lèxica:
b) competència gramatical:
c) competència fonològica:
d) competència ortogràfica:
e) competència ortoèpica:
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 40 15/02/17 15:00

Nom Curs Data
Endevinem paraules (A)

Escriu la definició correcta de cada una de les paraules que et llegirà la teva parella. Després, llegeix-li tu les
tres opcions de significat de cada paraula definida perquè endevini quina és la correcta.
etzibar
subterfugi
1. Que revela en el seu autor una gran agudesa mental.
2. Colpit d’estupefacció.
3. Excusa a la qual hom recorre per defugir alguna cosa.
tírria
ensems
1. Fins i tot, contràriament al que hom podia suposar.
2. En unió, en companyia.
3. Enguany, aquest any.
tanoca
minva
1. Descens del nivell de la mar per sota del normal.
2. Pedaç mal cosit.
3. Vall estreta i pregona entre muntanyes.
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 41 15/02/17 15:00

Endevinem paraules (B)
Escriu la definició correcta de cada una de les paraules que et llegirà la teva parella. Després, llegeix-li tu les
tres opcions de significat de cada paraula definida perquè endevini quina és la correcta.
etzibar
1. Rompre, fer trossos amb una estirada.
2. Llançar violentament (alguna cosa) contra algú o alguna cosa.
3. Produir un estat de torbació en l’ànim (d’algú) que no li deixa veure clar el que ha de fer, de dir, etc.
subterfugi
tírria
1. Forta mania contra una persona o una cosa.
2. Platja de palets i còdols.
3. Art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat.
ensems
tanoca
1. Arrel curta i engruixida que acumula nutrients.
2. Allò bo o dolent impossible de preveure amb certitud, que pot esdevenir-se a algú.
3. Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.
minva
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 42 15/02/17 15:00

Nom Curs Data
1. Explica els diferents tipus de bilingüisme. [2]

a) Bilingüisme actiu i passiu.
b) Bilingüisme instrumental i integrador.
c) Bilingüisme simètric i asimètric.
2. Explica el procés de substitució d’una llengua. [2,5]
3. Explica la diferència entre: [2]

a) una llengua minoritària i una llengua minoritzada.
b) la normalització i la normativització lingüístiques.
4. Escriu al davant de cada una de les descripcions el nom de l’estat europeu que correspongui segons el que
regula el seu estatut en matèria lingüística. [2,5]
Finlàndia, Regne Unit, Islàndia, Bèlgica, Espanya, França
a) : la primera llengua de tota la població autòctona és la mateixa i és l’única oficial.
b) : hi ha una sola llengua oficial i no es reconeixen els altres idiomes parlats al territori.
c) : hi ha una sola llengua oficial i els altres idiomes parlats al territori tenen un cert reco-
neixement.
d) : hi ha una sola llengua oficial que comparteix oficialitat amb altres llengües del territori.
e) : hi ha més d’una llengua oficial en tot el territori.
f ) : hi ha més d’una llengua oficial. Cada llengua és oficial només en el territori on es parla.
g) : estat amb més d’una llengua oficial. Cada llengua del territori és oficial només en el
territori on es parla.
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 43 15/02/17 15:00

5. Explica què és la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, quins són els seus objectius i raona quina uti-
litat té. [2]
6. Explica què és el Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) i en què consisteixen les tres seccions que té: la
biografia lingüística, el passaport lingüístic i el dossier. [2]
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 44 15/02/17 15:00

7. Llegeix el poema següent i respon les preguntes que trobaràs a continuació. Indica els versos on es troben
les respostes. [3,5]
El nom Però un any s’enfuig
Clementina em dic, i un altre any governa.
25 Aquell nom que abans
Clementina em deia.
feu ma timidesa
Altre temps jo fui i es tornà després
un xic temorega; una dolça fressa
5 el nom m’era llarg sobre el llavi nu
igual que una queixa 30 –jo mateixa el deia–
i em punyia el cor ara m’és honor
quan les amiguetes, i m’és meravella.
per fer-me enutjar, Cap nom no és tan bell
10 molts cops me’l retreien: damunt de la terra
«Quin nom més bonic! 35 com el que l’amat
–deia alguna d’elles– em canta a l’orella,
però no t’escau: i entra en els recers
és nom de princesa.» de l’ànima meva
15 «Ai, quin nom estrany!» i em puja al cervell
moltes altres feien; 40 i em clou les parpelles.
i jo al fons de tot
sentia l’enveja Del cel de l’amor
dels seus noms tan clars tombava una estrella...
20 de Maria o Pepa.
Ara el nom em lluu
damunt de la testa.
Clementina em dic,
45 Clementina em dic,
Clementina em deia.
Clementina em deia.

Clementina Arderiu,
Cançons i elegies (1938)
a) Quines sensacions ens explica la poeta que ha tingut amb el seu nom? Han estat les mateixes al llarg de
la vida?
b) A què responen aquests canvis?
c) Localitza-hi una comparació, una metàfora, una al·literació i un paral·lelisme sintàctic.
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 45 15/02/17 15:00

8. Escriu en unes 150 paraules una experiència lingüística que t’ha ajudat a aprendre una llengua, per a inclou-
re-la en el dossier del PEL. [3,5]
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 46 15/02/17 15:00

Comprova-ho
Nom Curs Data
1. El bilingüisme és la capacitat: 6. La Declaració Universal dels Drets Lingüístics:

a) D’emprar dues llengües amb la mateixa com- a) Afavoreix la diversitat i el respecte per les
petència. llengües.
b) D’emprar una llengua materna i una d’es b) Reconeix el dret de parlar la llengua que
trangera.
vulguis.
c) D’emprar dues llengües estrangeres.
c) Va ser elaborada pels estats.
2. La llengua pròpia fa referència a:
7. El MECR és:
a) La llengua materna de cadascú.
a) El Marc europeu comú de referència per a
b) La llengua d’origen del territori.
les llengües.
c) La llengua de l’ensenyament.
b) El Marc europeu de coneixements regulars
3. La llengua oficial designa: de les llengües.
a) L a llengua usada pels càrrecs oficials de c) El Marc espanyol de coneixement reglat de
l’Estat. les llengües.
b) La llengua preeminent i usada pels òrgans
oficials de l’Estat. 8. En català els versos es compten:
c) La llengua usada en actes oficials. a) Fins al final de la paraula.
b) Fins a la penúltima síl·laba accentuada.
4. Les llengües autòctones són:
c) Fins a l’última síl·laba accentuada.
a) Les que s’empren en el territori on es van ori-
ginar.
9. La rima és la coincidència:
b) Les que parlaven els descobridors del terri-
tori. a) De les consonants finals dels versos.
c) Les que parlaven els primers pobladors. b) Fonètica al final dels versos.
c) Només de les vocals al final dels versos.
5. La normalització lingüística:
a) És el conjunt de normes gramaticals d’una 10. La metàfora consisteix a utilitzar una paraula:
llengua.
a) En lloc d’una altra de contrària.
b) És el conjunt de formes col·loquials d’una
llengua. b) En lloc d’una altra de més poètica.
c) És el procés de recuperació d’àmbits d’ús c) En lloc d’una altra amb què té alguna sem-
d’una llengua. blança.
Dictat
Al cap de molt de temps de tot, assegut davant els ulls negres i la pell perfecta de la Júlia, em vaig preguntar en quin
moment exacte se m’havia començat a esquerdar la vida. La pregunta em va agafar desprevingut i de seguida se’m
va acudir pensar què deu estar pensant ella. La vaig mirar dissimuladament: estava concentrada en la carta perquè
encara vacil·lava que si filet que si entrecot. Amb un cop d’ull al meu voltant en vaig tenir prou per adonar-me que
la decoració d’aquell restaurant era especialment abominable. En quin moment es van espatllar les coses? Potser tot
va començar aquell divendres plujós de tardor de feia molts anys, quan superada ja la meva desorientació civil, des-
prés de dinar, algú va trucar a la porta i el pare, que mai no ho feia, va anar a obrir. Com si hagués estat esperant el
truc. Després ho vam reconstruir entre tots: havia estat parlant amb no sabíem qui, a peu dret, a la graonada.
Jaume Cabré, L’ombra de l’eunuc (1996)
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 47 15/02/17 15:00

DICTAT. Comprova-ho
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 48 15/02/17 15:00

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. El bilingüisme i el multilingüisme: 6. Segons la Declaració Universal dels Drets Lin-

a) Volen dir el mateix. güístics:
b) Tenen un matís diferent. a) Ens podem adreçar a la policia amb la llen-
gua pròpia.
c) Només són actituds individuals.
b) Ens hem d’adreçar a la policia amb la llen-
gua oficial.
2. La diglòssia designa:
c) Ens hem d’adreçar a la policia amb la llen-
a) Les diferents llengües d’un país.
gua de l’agent.
b) Els diferents problemes de parla.
c) La diferència d’usos i prestigi de les llengües 7. El MECR proporciona les bases comunes:
d’un territori. a) Per poder superar els exàmens de llengües
estrangeres.
3. La llengua pròpia i la llengua oficial d’un territori són: b) Per a l’aprenentatge, ensenyament i ava-
a) La llengua preeminent i la llengua d’origen, luació de les llengües.
respectivament. c) Per a l’ensenyament de les llengües.
b) La llengua d’origen i la llengua preeminent,
respectivament. 8. «Viena és una bombonera? Viena és una bombo-
c) La llengua d’origen i la llengua oficial indis- nera de bombolles» (Pere Gimferrer):
tintament. a) És una anàfora.
b) És una paronomàsia.
4. La normativització lingüística: c) És una al·literació.
a) És l’actualització de la gramàtica i el lèxic
d’una llengua. 9. «La terra és una cambra / on no penetra el vent»
b) És el conjunt de formes col·loquials d’una (Josep Sebastià Pons):
llengua. a) És una metonímia.
c) És el procés de recuperació d’àmbits d’ús b) És una metàfora.
d’una llengua. c) És una comparació.
5. En el procés de substitució d’una llengua: 10. En «La pluja és una bruixa / amb els cabells molt
a) Els parlants la substitueixen per una altra de llargs. / Cascavells li repiquen / tota la trena avall».
propera. (Maria Mercè Marçal):
b) Els parlants la substitueixen per una altra de a) Els versos són hexasíl·labs.
dominant. b) Els versos són de set, de sis i de set síl·labes.
c) Els parlants la substitueixen obligatòriament. c) Els versos són heptasíl·labs.
Dictat
Si no és veritat, és que es tracta d’una mentida per convèncer-me i prou. De fet, tant se te’n dona, que vagi al cine
amb tu. Et sembla que, fent el paper de desgraciat, de miserable que no lliga, aconseguiràs que cregui que la teva
vida és pitjor que la meva i, doncs, que si bé es mira no tinc cap altre motiu per llançar-me. Però tu no saps res de
la meva vida, ni tens dret a ficar-t’hi. Ni a fer veure que vols anar al cine amb mi només perquè no em llanci. Per
altra banda, podria ser veritat la situació contrària: que de debò vulguis que no em llanci per, així, tenir algú amb
qui anar al cine. He de reconèixer que, en tots dos casos, la proposta és decebedora.
Quim Monzó, El millor dels mons (2001)
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 49 15/02/17 15:00

9166 Guia CAT4 06_2017.indd 50 15/02/17 15:00

Solucions
de les fitxes
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 51 15/02/17 15:00

9166 Guia CAT4 06_2017.indd 52 15/02/17 15:00
Unitat 6
• Preservar-la: e, f, h, i
Comprensió i expressió • Millorar-la: g, b
1. a) Es refereix a l’estat d’ànim del pare: sense esma ni ener- 2. Resposta orientativa:
gia per viure la vida en tota la seva plenitud. Un estat en a) La universitat posa cursos de català a l’abast dels es-
el qual sembla que la vida passa i l’individu (el pare) la veu tudiants Erasmus.
passar, no pren cap decisió ni construeix res, simplement
(la) sobreviu amb renecs o riallades indiferentment. b) En una visita cultural en algun indret de Catalunya es té
el dret de rebre les explicacions en català.
b) Jugant al tuti, un joc de cartes, passant el temps –la
vida– en un bar de mala mort. c) A Catalunya, en una comissaria de policia, en qualse-
c) La mare, que fa la feina més pesada de la casa. vol botiga o restaurant i en demanar informació per
telèfon.
d) El vers fa referència al vers anterior, que dubta: «potser
només viuen de veres els qui moren matant al carrer o d) Dret a tenir l’escriptura de la casa o el testament en
a la guerra...» i, per tant, fa una crida, irònica, a aquells català.
que, per ell, tenen capacitat de moure masses i, per
tant, de canviar el món. 3. Alsàcia: alsacià, lorenès
e) Aquest vers és una crida als artistes en general, de Còrsega: cors
totes les arts, perquè facin la seva feina i tornin més
Bretanya: bretó, gal·ló
bell aquest món, perquè embelleixin la realitat, que és
la realitat del pare, relacionada potser amb el fet Escòcia: gaèlic escocès i scots
d’envellir sense haver construït res. Gal·les: gal·lès
Cornualla: còrnic
2. a) El seu pare és una persona sense iniciativa ni ambició,
duu una vida rutinària i sense grans gratificacions. El Lapònia: sami
món en què viu és igual de poc atractiu, submís i con-
formista. 4. Imprescindibles: a, c, h, j, l, m
b) El jo poètic mostra una voluntat de canvi, sobretot amb Importants: b, e, f, i, k, n
els versos finals que exclamen amb esperança: «enca-
Secundaris: d, g
ra hi som a temps!». El poeta encara té l’esperança de
canviar, encara té forces per lluitar i transformar aques-
ta realitat que l’envolta. 5. Ena Abrahams ens parla del procés que va patir la llengua
jiddisch, que va acabar formant part d’una altra comunitat
c) Tanmateix, és evident que necessita ajuda per aconse-
lingüística per l’abandonament de la llengua. Una de les
guir-ho i és per això que fa una crida al poble en gene-
ral –savis, genis, obrers...– mitjançant les exclama- causes que explica l’autora és la reducció dels àmbits
cions dels versos finals. d’ús de la llengua, tot i que probablement també té com a
factor un aïllament geogràfic progressiu. La pèrdua dels
3. El jo poètic denuncia, cantant, l’actitud de la seva família, àmbits d’ús d’una llengua també es manifesta en la re-
sobretot del seu pare, i fa un crit, a qui pugui fer-ho, que ducció de la seva variació interna, en la interferència lin-
l’ajudin a canviar. güística unilateral de què ens parla l’autora, en la transfor-
mació de les normes d’ús lingüístic i en la pèrdua de valor
4. Resposta orientativa: d’ús i simbòlic per als seus parlants a què fa referència
Un jove de vint anys explica, acompanyat amb la guitarra, Abrahams en les últimes línies.
en un teatre de poble, amb una veu amarga, de fàstic,
sobre una tonada monòtona i avorrida:
Quan tindré cinquanta anys, no vull ser com el pare, que Llengua i societat. Atreveix-t’hi
està cansat, sense fe. Cada paraula o és un renec o una
riallada. Fa una feina sense cap mena d’interès, només té
1. • Llibre d’estil: i.
afició a anar al bar a jugar al tuti amb els amics...
• Declaració Universal dels Drets Lingüístics: d, f, j.
5. Resposta oberta. • Constitució espanyola (1978): g.
• Estatut d’Autonomia (2006): a, d, e, f, j.
Llengua i societat. Comprova-ho • Drets del consumidor: b.
• Direcció General de Política Lingüística: c.
1. • Difondre la llengua: a, b, c, e, d • Resolució del Parlament Europeu: h.
• Aprendre-la: g • Marc europeu comú de referència per a les llengües: k.
53
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 53 15/02/17 15:01

2. Llengües c) Bilingüisme simètric: L’individu coneix les dues llengües.
Estat Llengües oficials
autòctones / pròpies Bilingüisme asimètric: L’individu coneix millor una llen-
basc, bretó, català, gua que l’altra.
França francès
occità...
gal·lès, escocès, irlandès, 2. És el procés pel qual una comunitat lingüística acaba pas-
Regne
anglès gaèlic, francès de Jersey,
Unit sant a formar part d’una altra comunitat lingüística per
còrnic...
l’abandonament de la seva llengua. El moment crucial del
Irlanda anglès i gaèlic
procés de substitució s’esdevé quan una comunitat lin-
alemany, francès,
Suïssa güística es torna bilingüe majoritàriament vers una altra
italià i romanx
napolità, sicilià, vènet, llengua, la mateixa per a tots els seus membres, a la qual
llombard, sard, furlà, a poc a poc traspassa la seva lleialtat.
Itàlia italià estàndard
tirolès, català, ladí, grec,
alemany... 3. La llengua minoritària és aquella llengua formada per un
Finlàndia finès i suec lapó grup reduït de persones que la parlen. La llengua minorit-
Malta maltès i anglès zada és una llengua que pateix un procés de reducció en
català, gallec, èuscar, els seus àmbits d’ús per l’acció d’una altra llengua o per
Espanya castellà aranès, asturlleonès i la pressió d’un grup cultural i lingüístic diferent.
aragonès
Bèlgica neerlandès i francès
4. a) Islàndia
b) França
c) Regne Unit
En perdre’s una llengua, a part de la riquesa que es perd, d) Espanya
en l’àmbit col·lectiu, en l’individual es perd la capacitat de e) Finlàndia
transmetre a les generacions futures l’expressió natural f ) Bèlgica
de les idees i la identitat pròpia. A més pot portar a nivells g) Suïssa
extrems de malaltia física i mental.
5. És un text aprovat el 1996 que, amb el suport moral i tèc-
4. a) Coneixement del vocabulari i la capacitat d’utilitzar-lo.
nic de la UNESCO, té com a objectiu principal promoure
b) Coneixement dels recursos gramaticals de la llengua els drets lingüístics, especialment pel que fa a les llen-
(morfologia i sintaxi), i capacitat d’utilitzar-los. gües amenaçades. Hi ha, també, un comitè de segui-
c) S’ocupa de la consciència i del domini que l’aprenent ment, la finalitat del qual és unir esforços per assolir una
té de l’organització del significat. pau lingüística mundial justa i duradora basada en el co-
c) Coneixement i habilitat per percebre i produir els sons neixement i reconeixement dels drets lingüístics.
d’una llengua, l’accentuació i el ritme d’una frase.
d) Coneixement i habilitat per escriure sense errors la repro- 6. És un document creat per donar resposta eficient a la ne-
ducció escrita de les paraules i per puntuar bé les frases. cessitat de disposar de forma ràpida i acurada dels docu-
ments de treball de l’alumnat.
e) Capacitat de poder lletrejar una paraula o de saber-la
buscar en un diccionari. La biografia lingüística és on es descriuen les experièn-
cies del titular en cadascuna de les llengües i està disse
nyada per servir de guia a l’aprenent a l’hora de planificar
Activitat oral i avaluar el progrés.
El passaport lingüístic l’actualitza regularment el titular. S’hi
A etzibar: Llançar violentament (alguna cosa) contra algú o reflecteix tot el que aquest sap de les diverses llengües.
alguna cosa. El dossier conté els exemples de treballs personals per
tírria: Forta mania contra una persona o una cosa. il·lustrar les capacitats i coneixements lingüístics.
tanoca: Que no té cap malícia, que no es malfia de res,
que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. 7. Resposta orientativa:
B subterfugi: Excusa a la qual hom recorre per defugir al- a) L’autora explica que al llarg de la seva vida les sensa-
guna cosa. cions i experiències que ha tingut per dir-se com es diu
ensems: En unió, en companyia. han anat canviant. Durant la infantesa i joventut, sentia
certa timidesa i vergonya. Més endavant va desenvo-
minva: Descens del nivell de la mar per sota del normal.
lupar orgull i identificació entre ella i el seu nom.
b) Els canvis responen a l’evolució que ha fet l’autora, al
Prova procés de creixement i maduresa.
c) Comparació, v. 5 i 6: «igual que una queixa».
1. a) Bilingüisme actiu: l’individu entén i parla dues llengües. Metàfora, v. 27 i 28: «es tornà després / una dolça fres-
Bilingüisme passiu: l’individu entén i utilitza una de les sa».
dues llengües i l’altra l’entén, però no l’utilitza. Al·literació, v. 43-44: «ara el nom em lluu / damunt de
b) Bilingüisme instrumental: l’individu estudia una llengua la testa».
per necessitat, per raons pràctiques. Paral·lelisme, v. 1 i 2; v. 21 i 22; v. 45 i 46: «Clementina
Bilingüisme integrador: L’individu estudia una segona em dic / Clementina em deia».
llengua amb el desig de convertir-se en membre de la
comunitat que la parla. 8. Resposta oberta.
54
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 54 15/02/17 15:01

Avalua’t i dictat. Comprova-ho Avalua’t i dictat. Atreveix-t’hi
1. a) 6. a) 1. b) 6. a)
2. b) 7. a) 2. c) 7. b)
3. b) 8. c) 3. b) 8. c)
4. a) 9. b) 4. a) 9. b)
5. c) 10. c) 5. b) 10. a)
Bibliografia
Arderiu, Clementina. Cançons i elegies. Barcelona: Rosa dels Vents (Lírics Catalans, 9), 1938.
Cabré, Jaume. L’ombra de l’eunuc. Barcelona: Proa (A Tot Vent, 350), 1996.
Junyent, Carme. Contra la planificació. Barcelona: Empúries (Biblioteca Universal Empúries, 105), 1998.
Monzó, Quim. El millor dels mons. Barcelona: Quaderns Crema (Biblioteca Mínima, 94), 2001.
Quart, Pere. Obra completa. Poesia. Barcelona: Proa, 1975.
55
9166 Guia CAT4 06_2017.indd 55 15/02/17 15:01

9166 Guia CAT4 06_2017.indd 56 15/02/17 15:01
4 ESO
unitat 7
Text actualitzat
(2016)
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 1 15/02/17 15:36

pàg. 3
loc
Solucions del b
d’activitats
pàg. 39
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
. Atreve ix-t’hi
Literatura
. Comprova-ho
Literatura
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
Avalua’t i
t xe s
f i
d e les
i o n s 63
o l u c à g .
S p
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 2 15/02/17 15:36

9166 Guia CAT4 07_2017.indd 3 15/02/17 15:36


la unitat.

espais de cerca.

• Relacionar.

• Inferir.

• Anticipar.

9166 Guia CAT4 07_2017.indd 4 15/02/17 15:36

En dos minuts, busca les oracions a cada
apartat i completa-les. 7
tu ra
Litera
Els consideren que pagesia, ancorat en el passat,
la de la societat.
Lectura
vius el portem tots encara
Aquest parentiu mes bàsics
avui organisme, perquè els mecanis
estan altament .
gua
Oficis de llen
Aleshores cal posar en marxa tota la teva per discernir a
i a quins periodistes creus que aquest llibre que a tu no t’agrada.
Zoom
Idees
: Competències
ucturada i
a mo lt es tr n bàsiques
entar un a fo rm ’n presente
so len pres després se .
Els textos a l’inici i o apartats
l an un ci ar el vo lu pe n sota
se so es desen
, que so vint
Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Literatura
Els modernistes consideren que el món de la pagesia, ancorat en el passat, dificulta la mo-
dernització de la societat.
Lectura
Aquest parentiu general entre els éssers vius el portem tots encara avui marcat en el nostre
organisme, perquè els mecanismes bàsics que ens permeten viure estan altament conser-
vats.
Oficis de llengua
Aleshores cal posar en marxa tota la teva intel·ligència per discernir a quin públic i a quins
periodistes creus que pot agradar aquest llibre que a tu no t’agrada.
Els textos solen presentar una forma molt estructurada i lògica: se sol anunciar el tema a l’inici
i després se’n presenten aspectes més específics, que sovint es desenvolupen sota subtítols
o apartats.
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 5 15/02/17 15:36

La ciència aporta a la humanitat nous coneixements per entendre millor la vida i
treballa per fer-nos-la més fàcil. En el text que llegiràs, un investigador explica en
L’experiència d’un què treballa, el seu interès en les investigacions i les conclusions a què arriba.

investigador. L’entradeta Veges què hi diu i què t’aporta de nou sobre el tema del qual tracta.
introdueix el tema de 5
l’activitat investigadora,
amb la qual s’hauran
d’anar familiaritzant els
aprenents.
6
En aquest cas és millor

començar amb una lectura
en veu alta, del professor o
professora, o d’un bon
6
lector, que l’hagi preparada
prèviament. El text no
presenta dificultats Ets pols i a la pols tornaràs... De la
lèxiques, més enllà de la
comprensió de la idea que
la vida i la no-vida no estan
matèria de l’ésser humà
separades clarament. Seria De bon començament, quan explico que treballo vir per transmetre les seves característiques a la seva
interessant que els amb mosques, molta gent no ho acaba d’entendre. descendència, o per sintetitzar les seves proteïnes o
aprenents resumissin Després de les primeres bromes acostumo a explicar molts altres aspectes del seu funcionament, veurem
(activitat que es demana a que les mosques amb què treballo no són les «nor- 30 que ho fan fonamentalment de la mateixa mane-
continuació) el text i en 5 mals» sinó la Drosophila, o mosca de la fruita, que és ra. Espero que així s’entengui una mica millor que
llegissin diversos resums molt útil per als estudis de genètica. Tampoc és fàcil faci servir la mosca Drosophila com a eina de la meva
en veu alta, per veure si fer entendre que jo, per les mosques, no hi tinc cap feina.
han copsat el sentit del interès especial, que són eines per apropar-me al que Aquest canvi va causar un gran impacte3, perquè
text. realment m’interessa: els humans. I explicant això és 35 ens va obligar a mirar els éssers vius d’una manera
10 com arribo al gran canvi que va introduir la teoria de nova. Els diferents tipus d’éssers vius no són entitats
l’evolució: posar en evidència1 la unitat fonamental aïllades que apareixen independentment les unes
dels éssers vius. Així, entre tots els éssers vius po- de les altres, sinó que són diferents manifestacions
den establir-se relacions de «parentiu», de manera d’un mateix tipus d’organització de la matèria que
que en un moment o altre més o menys llunyà tots 40 anomenem vida. Així, més enllà de les formes dis-
15 els éssers vius hem compartit algun «avantpassat» cretes, individualitzades, d’un cert tipus d’animals o
comú. Aquest parentiu general entre els éssers vius de plantes, el que ara veiem és el que tenen en comú,
el portem tots encara avui marcat en el nostre orga- la continuïtat entre totes aquestes formes de vida. I
nisme, perquè els mecanismes bàsics que ens per- així comencem a entendre quins són els passos que
meten viure estan altament conservats. Així, quan 45 han portat a l’aparició d’aquestes formes. Fins i tot,
20 hem començat a mirar en detall com funcionen els de vegades, la classificació mateixa dels animals o de
diferents éssers vius, hem vist que darrere la gran les plantes es fa difícil perquè no és clar on comença
diversitat de formes hi ha uns aspectes bàsics que un cert tipus i on n’acaba un altre.
són sorprenentment semblants. Això no vol dir, òb- Més enllà d’aquesta unitat bàsica entre els és-
viament2, que un arbre sigui igual que un cuc, o un 50 sers vius, hi ha fins i tot una continuïtat en la tran-
25 elefant que una estrella de mar, però si mirem quins sició entre els éssers vius i la matèria «no viva».
són els mecanismes bàsics que tots plegats fan ser- Els components químics dels éssers vius no són més
150
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 6 15/02/17 15:36

LECTURA 7
UNITAT
que combinacions d’elements químics que trobem una zona difusa4, de perfils poc precisos, on pot ser di- L’«Infereix» ajudarà a
resoldre alguns dubtes de
en tota la natura. El carboni, el fòsfor, l’hidrogen, fícil definir el que ja és vida o el que encara no ho és.
55 l’oxigen i tots els altres elements que podem identi- 70 En aquest sentit és molt il·lustratiu el cas dels virus, comprensió; altres poden
ficar com a components dels éssers vius són també elements a la frontera de la vida, que només tenen ser comentats a la classe.
components dels gasos de l’atmosfera i dels materi- algunes de les característiques que es consideren
als de la terra, de les roques i els minerals. Els éssers pròpies dels éssers vius. • Llegir.
vius no estem fets d’elements químics especials o En definitiva, la nostra visió davant la natura no

• Entendre.
60 diferents. 75 pot ser ja una visió d’elements aïllats i independents.
• Valorar.
Però no és només que tota la matèria compar- Per contra, la naturalesa apareix com un conjunt ple
teixi els mateixos elements. És que ara ja comencem de transicions enllaçades que ens poden fer passar • Resumir.

a entendre i a reproduir algun tipus de reaccions que des de la matèria inerta (inanimada) fins a les dife- • Debatre.

ens permeten passar de compostos de la matèria «no rents formes d’éssers vius. Un panorama al qual en-
65 vius» a molècules semblants a les dels éssers vius o cara no ens hi hem acabat d’acostumar.
amb certes característiques de matèria viva. És a dir, la Jordi Casanovas i RoCa, Petita història dels humans.
mateixa frontera entre vida i «no-vida» apareix com La ciència d’avui ens ajuda a veure’ns com som (2009)
Infereix
 dispersa  xoc, impressió
 claredat  visiblement, evidentment
151
Infereix
(4) dispersa
(1) claredat
(3) xoc, impressió
(2) visiblement, evidentment
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 7 15/02/17 15:36

Les set activitats tenen per

finalitat la comprensió del
text. Comprensió i expressió
En aquesta pàgina
Respon Resumeix
1. Respon les preguntes següents sobre el text que 3. Redacta en unes 50 paraules la informació que
feina encetada a la pàgina has llegit: aporta el text.
anterior, però practicant
a) On et sembla que es deu haver publicat?
diferents estratègies Llista
lectores, a partir de les b) A qui et sembla que s’adreça?
activitats. Ens aturem en 4. Per parelles, escriviu tantes paraules com se us
c) Quina finalitat té?
acudeixin que corresponguin a cada un dels
aspectes formals –pocs– i d ) Qui n’és l’emissor/autor? Què en sabem des- hiperònims següents. Dediqueu un parell de
en aspectes de contingut. prés de llegir-lo? minuts a cada un.
S’hi inclou una activitat
e) Quin tema tracta? a) plantes: falguera...
d’escolta, amb la finalitat
que els aprenents intentin f ) Quin canal utilitza? b) ocells: àguila...
reproduir-lo en grups, tan c) arbres: pi...
fidelment com puguin. Les Selecciona
conclusions també poden 2. Indica quines de les idees següents apareixen en Parafraseja
ser objecte de debat a el text:
5. Parafraseja les oracions del text següents; és a
classe. a) La mosca Drosophila, o mosca de la fruita, és dir, expressa la mateixa idea amb unes altres
molt útil per als estudis de genètica. paraules.
• Llegir. b) La teoria de l’evolució va contradir la idea de la a) La teoria de l’evolució va posar en evidència la

• Escoltar. unitat fonamental dels éssers vius. unitat fonamental dels éssers vius. (línia 11)

• Respondre. c) Hi ha uns mecanismes bàsics (transmissió de b) Els éssers vius no estem fets d’elements quí-
trets a la descendència, síntesi de les prote-
• Seleccionar. mics especials o diferents. (línia 59)
ïnes, etc.) que són comuns a tots els éssers
• Resumir. vius. c) Els diferents tipus d’éssers vius [...] són diferents
manifestacions d’un mateix tipus d’organització
• Parafrasejar. d ) Avui els éssers vius es consideren com a enti-
de la matèria que anomenem vida. (línia 36)
• Concloure. tats independents.
d ) Els components químics dels éssers vius no són
e) També s’estudien els processos que han fet més que combinacions d’elements químics que
aparèixer noves formes de vida. trobem en tota la natura. (línia 51)
f ) Els éssers vius estan fets d’elements químics
que la natura ja té. Escolta http://qr.teide.eu/00RE
g) Ara s’estudia allò que diferencia totes les for- 6. Escolteu tres vegades, com a màxim, el text i
mes de vida. mireu de reproduir-lo, entre tota la classe, tan
h) Es fa difícil de delimitar la frontera entre allò que fidelment com pugueu.
és vida i «no-vida».
i ) Es detecta una mateixa unitat entre els éssers Conclou
vius i la matèria «no viva». 7. Enuncia, en tres ratlles com a màxim, les
conclusions que extreguis del text que has llegit.
152
Comprensió i expressió


Tots els éssers vius tenen una unitat fonamental, cosa que permet
1. Resposta orientativa. relacionar-los perquè tots han compartit en algun moment alguna
a) En una publicació d’informació general adreçat al gran públic. cosa en comú. Això fa que no es puguin estudiar com a éssers
b) A un públic lector d’informació general. aïllats, sinó com un producte de transicions. Aquesta transició es
c) Difondre la idea amb què treballa la ciència en l’estudi dels fa més difusa quan es tracta de distingir entre «vida» i «no-vida».
éssers vius. 4. Resposta orientativa:
d) Un investigador que treballa amb la mosca de la fruita. plantes: falguera, alfals, atzavara, bambú, blat, blat de moro, cac-
e) Tracta sobre la matèria dels éssers vius. tus, cànem, card, civada, galzeran, heura, jonc, liana, margalló,
f ) L’escrit, amb algunes traces d’oralitat. mirtil, muguet, ordi, roser, sègol, tàpera, tramús, trèvol, vesc, xicoi-
ra, xufla, zitzània, alfàbrega, àrnica, berbena, boldo, camamilla,
2. a) La mosca Drosophila, o mosca de la fruita, és molt útil per als canyella, cascall, civada, clau, comí, créixens, espígol, farigola,
estudis de genètica. fonoll, fumària, genciana, ginebró, gingebre, hisop, malva, majora-
c) Hi ha uns mecanismes bàsics (transmissió de trets a la descen- na, marialluïsa, matafaluga, menta, milfulles, nou moscada, oren-
dència, síntesi de les proteïnes, etc.) que són comuns a tots els ga, ortiga, poniol, regalèssia, romaní, rosella, ruda, sajolida, sàlvia,
éssers vius. saüc, serpoll, tarongina, te, til·la, valeriana.
e) També s’estudien els processos que han fet aparèixer noves ocells: àguila, alosa, ànec, astor, blauet, cadernera, canari, capó,
formes de vida. cigne, cigonya, colom, còndor, corb, cotorra, cucut, duc, esparver,
f ) Els éssers vius estan fets d’elements químics que la natura ja estornell, estruç, faisà, falciot, falcó, gall dindi, gall, gallina, gama-
té. rús, garsa, gavià, gavina, gralla, grua, guatlla, lloca, lloro, malleren-
h) Es fa difícil de delimitar la frontera entre allò que és «vida» i «no- ga, merla, mussol, oca, òliba, oreneta, oriol, paó, papagai, pardal,
vida». passerell, pelicà, perdiu, periquito, pica-soques, pingüí, pinsà,
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 8 15/02/17 15:36

7
UNITAT
La pàgina comença amb un
Literatura Finals del segle xix - requadre per situar el

context històric. Els
canvi de segle aprenents podrien ampliar

la informació que s’apunta
en cada ítem, consultant un
diccionari enciclopèdic o
Context històric informació fidedigna a la
xarxa. Igualment, pel que fa
1789 Revolució Francesa, els principis inspiradors de la qual són als invents, com la
llibertat, igualtat i fraternitat. locomotora, la fotografia,
etc. els aprenents es poden
1808 L’exèrcit napoleònic ocupa Espanya. dividir en grups i preparar
els diferents punts, per
1812 Constitució espanyola de Cadis, de caràcter liberal. exposar-los després a
classe.
1859 Darwin publica L’origen de les espècies, obra emblemàtica
del coneixement empíric. Comprova-ho Els aprenents poden
comentar també les
1. Anota tres fets o
1873 Primera República espanyola. reproduccions pictòriques
esdeveniments històrics
que consideris rellevants de la part inferior de la
1875 Restauració de la monarquia de la dinastia borbònica. per definir el context pàgina, relacionades amb
històric de finals del els canvis socials i laborals,
segle xix.
1895 Naixement d’un nou art: el cinema. en un petit comentari de
tres línies: el treball infantil,
la indústria tèxtil, la
• Avenços tècnics i tecnològics (invents: locomotora i vaixell de vapor, fotografia, motor elèctric...). premsa, l’alfabetització,
etc.
• Revolució Industrial (aproximadament entre 1760 i 1840). Model econòmic basat en el capitalisme urbà. Burge-
sia. Moviment obrer (comunisme, socialisme, sindicalisme, anarquisme). Manifest comunista de Marx i Engels
(1847). • Llegir.

• Cercar
• Indústria editorial (abaratiment del llibre, nous lectors, novel·la de fulletó, literatura de consum). Publicacions de
premsa periòdica (diaris, revistes). Propagació ràpida de les noves idees. • Recollir informació.

• Preparar-la.

• Exposar-la.

Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis 153
pintada, pit-roig, poll, pollastre, puput, reietó, rossinyol, tord, tór- pensament, per trencador que sigui, parteix de pensaments gene-
tora, tudó, verdum, voltor, xoriguer. rats amb anterioritat, ni que sigui per negar-los o, més aviat, per
arbres: pi, acàcia, àlber, alzina, alzina surera, avet, baobab, be- superar-los. Em sembla que tots, d’una manera o altra, tenim l’expe
doll, castanyer, cedre, eben, erable, eucaliptus, faig, freixe, garro- riència de com les nostres idees o posicions inicials han quedat
fer, lledoner, llorer, morera, noguera, oliver, om, palmera, plàtan, matisades, de fet enriquides, després d’haver-les confrontat amb
pollancre, roure, salze, sequoia, tamariu, teix, til·ler, ullastre, vern, altres en una discussió oberta: sempre, és clar, que no es tracti
vimetera, xiprer, albercoquer, ametller, aranger, avellaner, bananer, d’allò que tan gràficament es defineix com a diàleg de sords.
cirerer, cocoter, codonyer, figuera, llimoner, magraner, mandariner, Casanovas i Roca, Jordi, «Pròleg»
mirabolà, nesplera, perera, pomera, poncemer, presseguer, prune- A: Petita història dels humans. La ciència d’avui
ra, taronger. ens ajuda a veure’ns com som (2009)
a) Tots els éssers vius tenen algun tret en comú, segons va de- Tots els éssers vius tenen algun tret en comú que fa que sigui més
mostrar la teoria de l’evolució. o menys comú la manera de transmetre els trets a la seva descen-
b) Els éssers vius estan fets dels elements naturals, dels que dència. Així mateix, s’ha de reconèixer que els components de
componen els gasos, la terra, les roques... què estan formats provenen de la mateixa naturalesa.
c) La vida es manifesta en la diversitat d’éssers vius que existeixen.
d) Els éssers es componen d’elements i components naturals; és Literatura
a dir, que es troben en la natura.
6. Text enregistrat:
• Revolució industrial
Vaig llegir una vegada que els nostres pensaments necessiten sem-
pre els pensaments dels altres, malgrat que molta gent no en sigui • 1898: alliberament de les últimes colònies espanyoles
conscient. Vaig trobar que era una manera encertada de dir que tot • Guerres carlines
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 9 15/02/17 15:36

Literatura
Els moviments literaris del

Romanticisme
segle xix.
El romanticisme s’origina a Alemanya com un corrent literari entre finals del
És important que els
aprenents sàpiguen situar
segle xviii i principis del xix, però aviat els seus postulats es van fer extensius a
la resta de les arts. Els principis del romanticisme valoren:
cada moviment en el
context social, polític • La imaginació, la fantasia i fins i tot la utopia per damunt de la raó.
i econòmic en què es • La realitat nacional i de la llibertat del seu poble.
produeix. Per això és
• Les emocions nostàlgiques, melangioses.
important que de la lectura,
els aprenents n’extreguin • L’individualisme artístic i de la subjectivitat.
els conceptes que després • L’oposició a les normes rígides i els cànons del neoclassicisme, el corrent
ampliaran, en grups, fent estètic dominant anterior.
cerques en enciclopèdies
o en la xarxa, com ara Renaixença
utopia, individualisme,
neoclassicisme, Els ideals romàntics ens van arribar a través de la Renaixença –moviment
nacionalisme, etc. de recuperació cultural català que va aconseguir que la literatura i l’art en general
recuperessin l’energia i l’esplendor que havien romàs atenuades al llarg dels tres
Aquesta informació que segles anteriors. L’exaltació del sentiment patriòtic i nacionalista va ser la carac-
recolliran, en grups, pot ser terística del romanticisme que va predominar més en la nostra literatura.
revertida posteriorment en
forma de petites L’any 1833 Bonaventura Carles Aribau va publicar l’oda «La Pàtria», que
exposicions a classe. ha servit per datar simbòlicament l’inici de la Renaixença. L’oda d’Aribau pro-
També poden recollir-la en posa la identificació entre llengua i pàtria, un dels temes principals de la poesia
petits resums escrits. de la Renaixença.
i més…
i més…
El desig de donar una base literària sòlida a la llengua que
arribés a la societat en general va fer que l’any 1859 es Constantí Llombart (pseu-
recuperés a Barcelona, i vint anys més tard a València, l’an- dònim de Carmel Navarro
tiga festa dels jocs florals provençals, instituïts a Tolosa de i Llombart) fou un dels
Llenguadoc al segle xiv i instaurats més tard a Barcelona escriptors més represen-
fins a les darreries del segle xv. Els nous Jocs Florals van tatius del segle xix i im-
ser uns certàmens literaris en què es premiaven les millors pulsor de la Renaixença
composicions que s’hi presentaven, i van servir de base per valenciana. Va destacar
aconseguir la recuperació de la llengua d’ús culte i l’apari- per la seva activitat política
ció de personalitats literàries de gran prestigi: Jacint Verda- i per ser el creador de l’asso-
guer, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Teodor Llorente... ciació Lo Rat Penat (entitat fun-
dada el 1878 que promogué tot tipus d’activitats
Per conèixer l’origen dels jocs florals, consulta aquest arti- culturals, entre les quals destaca l’organització dels
cle: http://qr.teide.eu/00J4. Jocs Florals a València).
154 Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis

10
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 10 15/02/17 15:36

FINALS DEL SEGLE XIX - CANVI DE SEGLE 7
UNITAT
El teatre romàntic començà a manifestar-se a partir de 1860 amb drames Els requadres «i més»
amplien algun dels punts,
històrics i comèdies. És historicista, sobretot, i expressa les passions des-
fermades dels personatges. Els temes principals són l’amor i la recerca de relatius a la cultura
la llibertat individual. catalana.
La intenció és que els
El teatre al segle xix estava fortament arrelat a les capes populars. L’exis-
aprenents no aprenguin
tència d’aquest públic facilità la renovació del gènere, però representà una
solament unes frases que
dificultat en els autors que volien «elevar» aquestes obres a la categoria de
«teatre culte». En aquesta tasca excel·lí Àngel Guimerà.
subratllaran del text, sinó
que tinguin una concepció
La manifestació teatral més aplaudida fins aquell moment era el sainet po- global del moment històric
pular, molt del gust del poble senzill. El sainet consta d’un sol acte i dura en què apareixen els
aproximadament mitja hora; s’escriu generalment en versos de set síl·labes diferents moviments
i rima assonant. Hi predomina el caràcter còmic i burlesc d’unes situacions literaris.
típiques de la vida domèstica. Destaquen dos autors: Frederic Soler (cone-
gut amb el pseudònim de Serafí Pitarra) –a Barcelona– i Eduard Escalante Àngel Guimerà. • Llegir.
–a València.
• Entendre.

Realisme • Cercar.

• Resumir.

A la segona meitat del segle xix, quan el romanticisme entra en crisi, apareix el • Exposar.

realisme, un corrent primerament francès que s’expandí a la resta d’Europa. • Memoritzar.

• Reflexionar.
Va ser un moviment centrat sobretot en la novel·la que pretenia reflectir la
societat del seu temps. Contràriament al romanticisme, es considera que • Valorar.

la raó és l’únic instrument vàlid per captar la realitat: no es tracta de reflectir
l’interior individual d’una persona, sinó la societat de l’època. A partir de
l’observació i la captació de la realitat (caracteritzada pel desig de conei-
xement científic que imperava a l’època) l’escriptor realista vol aconseguir
descripcions objectives i detallades.
Naturalisme
El realisme evolucionà cap al naturalisme, moviment creat per Émile Zola
que retratava la vida de les classes socials més desfavorides i pretenia in-
dagar en les causes, biològiques i ambientals, del comportament humà. De
fet, l’objectiu últim del narrador naturalista és evidenciar els problemes dels Émile Zola. Litografia de Theobald Chartran
individus i de la societat per treure’n un ensenyament i poder reformar-los. (1880).
i més…
La literatura catalana del segle xix recupera el gènere narratiu, que havia
viscut en una mena de letargia d’ençà del segle xv.
11
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 11 15/02/17 15:36

Literatura
El modernisme, moviment

cultural europeu.
Modernisme
El Modernisme va ser un moviment cultural europeu força complex que va
Al «Comprova-ho» se
suggereix una activitat del
adoptar diferents noms segons el lloc on es produïa: a França, es va ano-
menar Art Nouveau, i a Anglaterra, Modern Style. El tombant de segle
mateix estil de les va propiciar una tendència nova que marcava distàncies amb el passat i mi-
suggerides en pàgines rava cap al futur.
anteriors. En aquest cas, el
modernisme, un estil El moviment pretenia transformar la cultura de l’època (tradicional i provinci-
arquitectònic molt ben ana) en una cultura moderna i nacional, gràcies a les posicions crítiques d’un
representat a Catalunya i a grup de joves intel·lectuals procedents de la burgesia industrial i comercial.
Barcelona, pot proporcionar
Va donar artistes destacats en tots els camps –arquitectura: Antoni Gaudí,
informació in situ. Els
Lluís Domènech i Montaner; pintura: Ramon Casas, Isidre Nonell, Santiago
aprenents poden fer alguna Comprova-ho
Rusiñol; escultura: Josep Llimona; música: Enric Morera–, els quals, per pri-
ruta modernista, per
mera vegada, se senten professionals de l’art i conceben l’artista com un rebel 2. Escull dos dels noms
Barcelona o altres ciutats enfrontat sovint a la pròpia classe social, a la qual han de redimir. de la llista següent que
modernistes, i visitar formaven part de les
edificis representatius. trobades a Els Quatre
Aquesta rebel·lia queda molt ben reflectida en la novel·la modernista de tema
Poden recollir informació i Gats, documenta’ls i
rural. Els modernistes consideren que el món de la pagesia, ancorat en el exposa la informació
posar-la després per escrit, passat, dificulta la modernització de la societat. a la resta de la classe,
per exposar-la i valorar-la a tot detallant en què va
classe. • En el moviment modernista hi van destacar dos corrents ideològics: destacar cada un:
A la pàgina s’esmenten – el regeneracionisme, que va adoptar una visió cosmopolita de la cultura, • Ramon Pichot
• Isaac Albéniz
prou noms (Gaudí, amb un elevat compromís polític i la voluntat de regenerar la població
inculta; • Enric Granados
Domènech i Montaner, • Pablo Picasso
Casas, Nonell, etc.) perquè – l’esteticisme, que va optar per allunyar-se dels conflictes socials i s’aferrà • Isidre Nonell
els alumnes puguin fer únicament a l’art com a salvació individual.
cerques i exposicions o
resums que ajudin a
i més…
comprendre el període i els
seus protagonistes. La cerveseria cabaret Els Quatre Gats –impul-
sada per Pere Romeu, Santiago Rusiñol i Ramon
• Llegir. Casas– (http://qr.teide.eu/00J7 ) fou un punt de

• Entendre. trobada a Barcelona on s’aplegaven intel·lectuals
i artistes.
• Cercar.

• Resumir. A Sitges, El Cau Ferrat –casa taller de Rusiñol–

• Exposar. (http://qr.teide.eu/00J6) també va ser un espai pel

• Memoritzar. qual van passar les figures més representatives de

• Reflexionar. l’època. S’hi van organitzar les Festes Modernistes
de Sitges, una sèrie d’actes culturals promoguts
• Valorar.
per Rusiñol que van tenir lloc entre 1892 i 1899.
2. Resposta oberta.
12
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 12 15/02/17 15:36

UNITAT
Noms rellevants en la
Noms propis de la literatura
literatura dels darrers
Segle xix segles.
1770-1843
Friedrich
En aquesta pàgina trobem
1783-1842
Henri Beyle Hölderlin
(Stendhal ) 1788-1824 una relació d’autors, amb
1797-1851
Lord les respectives dates de
Byron
Mary
1798-1837
naixement i mort.
Shelley
1798-1862 Leopardi Els aprenents poden
Bonaventura
Carles 1799-1850 treballar-ne, per exemple,
1802-1870 Aribau Honoré les nacionalitats, les obres
de Balzac
Alexandre
1802-1885
més importants, els
Dumas
1808-1842
Víctor moviments a què van
Hugo
José de
1809-1849
pertànyer, etc. Dividits en
Espronceda
Edgar Allan grups, poden fer recerques
1812-1870 Poe
Charles sobre ells i després
1816-1855
Dickens
Charlotte
exposar-les a classe. Amb
1818-1848
Emily
Brontë tota la informació haurien
1819-1891 de fer una valoració global
Brontë
Herman
1821-1880
Melville Per saber-ne més, pots de l’època i plasmar-la en
Gustave
Flaubert
1821-1881
consultar: «Qui és qui», de un petit esquema fàcil de
Fiódor
1828-1906 Dostoievski la Institució de les Lletres memoritzar.
Henrik
Ibsen 1828-1910 Catalanes (http://qr.teide.
Lev
1834-1895 eu/00W7 ), «Lletra», de • Llegir.
Eduard
Tolstoi
1836-1870 la UOC (http://qr.teide. • Entendre.
Escalante
Gustavo eu/00W8) i l’Associació
1836-1911 Adolfo • Cercar.
Teodor Bécquer 1840-1902
d’Escriptors en Llengua
Llorente • Resumir.
Émile Catalana (http://qr.teide.
1843-1920 Zola eu/00W9). • Exposar.
Benito Pérez
1845-1902

Galdós • Memoritzar.
1845-1924
Jacint
Verdaguer • Reflexionar.
Àngel
1846-1930

Guimerà • Resumir.
1852-1901
Narcís
Leopoldo Oller • Esquematitzar.
García-Alas 1855-1910
(Clarín ) Raimon
1858-1939 Casellas Atreveix-t’hi
Joaquim
Ruyra 1860-1911
Joan 3. Tria tres escriptors de
1861-1931
Santiago
Maragall la literatura catalana
1867-1928
Rusiñol Vicente
(destacats en color)
1867-1941 Blasco i escriu el nom dels
Prudenci Ibáñez
1869-1966 escriptors de la llista
Bertrana Caterina amb qui van ser
Albert (Víctor coetanis.
Català)
Segle xx

3. Resposta oberta.
13
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 13 15/02/17 15:36

Literatura
Aribau i l’oda «La Pàtria».

Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798-1862)
El professor o professora
pot fer una primera lectura
Aribau va ser economista, polític, escriptor i periodista. De ben jove va publicar el recull
de poemes en castellà Ensayos poéticos (1817), en què tracta temes típics de la burgesia
del poema amb el ritme il·lustrada, com ara els progressos de la ciència i el debat moral del moment. És un dels fun-
adequat i comentant, al dadors de la Sociedad Filosófica i cofundador i redactor del diari El Europeo (1823). El 1826
final, el significat de tots els es trasllada a Madrid, i durant vint anys treballa en negocis privats i com a periodista d’El
passatges. Els aprenents Corresponsal, La Nación i La España.
poden discutir sobre quin
És autor del poema «La Pàtria», publicat l’any 1833 al diari El Vapor. La composició ràpida-
és el tema del poema.
ment va despertar els entusiasmes dels representants del moviment romàntic conservador, i
Aquesta lectura pot ser una es publicà a Mallorca, València i el Rosselló. Tot i el motiu purament circumstancial del poe-
bona ocasió per exercitar ma, es va interpretar com un cant a la pàtria i a la llengua. Així, l’oda «La Pàtria» és conside-
la memòria. Abans de rada el punt de partida simbòlic del moviment de la Renaixença.
preparar-la, el professor o
professora hauria de fer
algunes observacions Comprova-ho
sobre la pronunciació dels
4. Llegeix el poema «La Pàtria», escull l’estrofa que t’agradi més i modernitza’n les grafies.
mots (lo, pronunciat lu en la
varietat central, per La Pàtria
exemple). A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau; Pláume encara parlar la llengua d’aquells sabis
La informació que es dona O serras desiguals, que allí en la patria mia Que ompliren l’univers de llurs costums é lleys,
Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia La llengua d’aquells forts que acatáren los Reys,
dels autors és susceptible per lo repos etern, per lo color més blau. Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.
de ser esquematitzada, Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau, Muyra, muyra l’ingrat que al sonar en sos llabis
memoritzada i recordada. Com guarda vigilant cubert de boyra é neu, Per estranya regió l’accent natiu, no plora;
Guaytats per un forat la tomba del Jueu, Que al pensar en sos llars no’s consum ni s’anyora,
«La Pàtria» és un poema E al mitg del mar immens la mallorquina nau. Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.
romàntic, però les
circumstàncies en què fou Jo ton superbe front coneixia llavors, En llemosí soná lo meu primer vagit,
escrit no ho són tant. Com coneixer pogués lo front de mos parents; Quant del mugró matern la dolça llet bebia;
Coneixia també lo só de los torrents En llemosí al Senyor pregaba cada dia,
Poden buscar-ne
Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors. E cántichs llemosins somiaba cada nit.
informació i exposar-la a Mes arrancat després per fals perseguidors Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
classe. Ja no conech ni sent com en millors vegadas: En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
Axi d’arbre migrat á terras apartadas E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
• Llegir. Son gust perden los fruits, é son perfum las flors. Puix surten mas rahons del centre de mon pit.

• Entendre. ¿Qué val que m’haja tret una enganyosa sort Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat

• Recitar. A veurer de mes prop las torres de Castella, Que puga l’home en cor gravar la mà del cel
Si’l cant dels trovadors no sent la mia orella, Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
• Cercar.
Ni desperta en mon pit un generos recort? Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
• Explicar. En va á mon dols pais en ales jo’m trasport, Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
E veig del Llobregat la platja serpentina; Cessarà de cantar de mon patró la glòria
• Memoritzar.
Que fora de cantar en llengua llemosina E passe per ta veu son nom e sa memòria
No’m queda mes plaher, no tinch altre conort. Als propis, als estranys, a la posteritat.
Bonaventura Carles aRibau (1833)
4. El poema, en versió normalitzada, diu així:

Adeu-siau, turons, per sempre adeu-siau, Què val que m’haja tret una enganyosa sort
Oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia, A veure de més prop les torres de Castella,
Dels núvols e del cel de lluny vos distingia Si el cant del trobador no sent la mia orella,
Per lo repòs etern, per lo color més blau. Ni desperta en mon pit un generós record?
Adeu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, En va a mon dolç país en ales jo em transport,
Com guarda vigilant cobert de boira e neu, E veig del Llobregat la platja serpentina;
Guaites per un forat la tomba del Jueu, Que fora de cantar en llengua llemosina
E al mig del mar immens la mallorquina nau. No em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Jo ton superbe front coneixia llavors, Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,
Com conèixer pogués lo front de mos parents; Que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
Coneixia també lo so de tos torrents, La llengua d’aquells forts que acataren los reis,
Com la veu de ma mare o de mon fill los plors. Defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Mes, arrencat després per fats perseguidors, Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
Ja no conec ni sent com en millors vegades; Per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
Així d’arbre migrat a terres apartades, Que en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
Son gust perden los fruits e son perfum les flors. Ni cull del mur sagrat les lires dels seus avis!
14
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 14 15/02/17 15:36

UNITAT
Els autors valencians.
Eduard Escalante (València, 1834-1895)
Va néixer al Cabanyal, al si d’una família petit burgesa. Tota la seva vida va
transcórrer prop del barri del mercat, on pintava ventalls. Això li va garantir
una primera lectura de la
el contacte directe amb els costums, els hàbits i els conflictes de la societat informació de la pàgina i
de classe mitjana, que es convertirà en el món dels seus sainets. Va escriure després, en grups, ampliar
unes quaranta-set peces, en què retrata amb gran habilitat uns personatges la informació fent una mica
i unes situacions que reflecteixen els canvis socials de la València preindus- de cerca, per exemple,
trial de mitjan segle xix. Entre les seves obres destaquen Bufar en caldo gelat sobre el Cabanyal, Las
(1869), L’escaleta del dimoni (1874) i Les xiques de l’«entresuelo» (1877).
Provincias o Lo Rat Penat.
Poden exposar aquesta
Teodor Llorente (València, 1836-1911) informació a classe i aclarir,
per exemple, el paper del
Poeta, periodista i polític, és el personatge més influent del món social i cul- diari Las Provincias o de Lo
tural valencià del segle xix. Va fundar i dirigir, durant gairebé quaranta anys, el Rat Penat en relació amb la
diari Las Provincias. llengua, amb l’ajuda del
professor o professora.
Durant l’etapa universitària es va interessar pel conreu de la poesia i feu amis-
tat amb el poeta Vicent Venceslau Querol. Els dos joves aviat coneixeren el
poeta i filòleg mallorquí Marià Aguiló, un dels promotors del moviment de la
Renaixença a Mallorca, que havia arribat a València per treballar de bibliotecari
a la universitat.
Va començar a escriure poesia en valencià gràcies a la influència de Marià

Aguiló, que l’encoratjà perquè instituís els jocs florals a València, que s’ano-
menaren Jocs Florals de Lo Rat Penat, el 1879.
Durant molts anys va marcar la pauta que havia de seguir la producció poè-
tica dels escriptors de la Renaixença valenciana, que no va ser més que una
repetició abusiva dels tòpics jocfloralescos. La seva obra més important és
Llibret de versos (1885).
i més…
Teodor Llorente, el darrer patriarca

és un documental realitzat per Ra-
diotelevisió Valenciana (RTVV) amb
motiu de l’Any Llorente (2011). Ac-
cedeix a http://qr.teide.eu/00RA per
visualitzar-lo. Atreveix-t’hi
5. Mira el documental i
A http://qr.teide.eu/00J9 pots escol-
aporta tres arguments
tar el poema «Vora el barranc dels que justifiquin el títol del
Algadins» musicat per Paco Muñoz. reportatge.
En llemosí sonà lo meu primer vagit, • Home de lletres (poeta, periodista, traductor)
Quan del mugró matern la dolça llet bevia; valencià que fa escola.
En llemosí al Senyor pregava cada dia, • Creador d’un ús de llengua literària culta.
E càntics llemosins somiava cada nit. • Cap visible de la Renaixença valenciana.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
En llemosí li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir ni ment,
Puix surten mes raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat

Que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel.
Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat,
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria;
E passe per ta veu son nom e sa memòria
Als propis, als estranys, a la posteritat.
15
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 15 15/02/17 15:36

Literatura
Aelsl’activitat «Comprova-ho»
aprenents poden Comprova-ho
treballar aspectes formals i
6. Llegeix aquest poema de Teodor Llorente i respon les qüestions que trobaràs a continuació:
de contingut del poema.
Prèviament, convindrà que a) Identifica la rima, la mètrica i el tipus d’estrofa.
aclareixin possibles dubtes b) Relaciona aquestes idees amb l’estrofa o estrofes del poema que les expressen:
de lèxic: teuladins, flaire, • Lament per un futur en el qual el jo poètic ja no hi serà i no podrà gaudir de les emocions que li evoca
enxisa, ouir, xillerissa, etc. aquest paisatge.
També per les • El paisatge evoca bons records i sensacions.
característiques formals • El temps verbal del jo poètic canvia –ús del subjuntiu– per tal d’expressar desitjos de sensacions que
del poema, poden fer vol experimentar.
pràctiques de Vora el barranc dels Algadins
memorització i recitar-lo
Vora el barranc dels Algadins
després a classe. hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d’aroma l’aire,
• Llegir. no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
• Comprendre. volguts records de ma infantesa;

• Aclarir dubtes. per ells jo tinc l’ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
• Memoritzar.

Vora el barranc dels Algadins,
• Recitar.
s’alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!

l’aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l’arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d’ànecs silvestres
vora el barranc dels Algadins.

mourà demà les palmes l’aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d’elles
vora el barranc dels Algadins!
Teodor LLoRente, Nou llibret de versos (1909)
6. a) Rima: ABBCCDDC
Mètrica: 4 estrofes de 8 versos de 8 síl·labes cada un.
b) Estrofa 4: lament per un futur en el qual el jo poètic ja no hi serà i no podrà gaudir de les emocions
que li evoca aquest paisatge.
Estrofa 1: el paisatge evoca bons records i sensacions.
Estrofa 2: el temps verbal del jo poètic canvia –ús del subjuntiu– per tal d’expressar desitjos i sen-
sacions que vol experimentar.
16
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 16 15/02/17 15:36

UNITAT
Jacint Verdaguer Mossèn Cinto, el poeta

més popular.
(Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902)
Verdaguer va destacar sobretot com a poeta, tot i que fou un excel·lent pro-
Els aprenents poden
resumir en forma
sista. La seva obra poètica gira entorn dels tres temes cabdals que ja s’insi-
nuaven en la seva producció de joventut: religió, natura i país. d’esquema la informació
que es dona sobre l’autor,
Tots tres temes són tractats en un dels seus poemes èpics més destacats:
per memoritzar-la més
Canigó (1886). El poema, que s’acaba amb un diàleg entre els campanars de
fàcilment.
Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó, narra la història de Gentil, fill
del comte Tallaferro, que abandona la lluita que mantenia contra els musul- La lectura del fragment de
mans al costat del seu oncle Guifré quan se sent atret per una fada, Flordeneu. Canigó s’ha de fer primer
individualment, anotant les
L’altre gran poema èpic que va escriure és L’Atlàntida (1877), en què, amb la qüestions de comprensió i
natura com a protagonista, narra l’enfonsament d’aquest continent i el desco- lèxic, que seran resoltes
briment d’Amèrica. després. En cas de
En prosa, cal esmentar Excursions i viatges (1887) i Dietari d’un pelegrí a Terra
recitacions en veu alta, cal
Santa (1889). També cal destacar una sèrie d’articles periodístics que va pu- recordar que lo s’ha de
blicar a la premsa de Barcelona amb el títol En defensa pròpia. llegir lu, en la varietat
central, i que les formes
plenes me, te, se davant
Comprova-ho del verb es pronuncien
7. Llegiu el diàleg dels dos campanars que tanca el poema Canigó i prepareu-ne una lectura coral, de manera amb e neutra, també en
que cada un de vosaltres en tingui assignada una estrofa. varietat central.
Els dos campanars
• Llegir.
Doncs ¿què us heu fet, superbes abadies, Són dues formidables sentinelles
Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel, que en lo Conflent posà l’eternitat; • Comprendre.
i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies semblen garrics los roures al peu d’elles;

• Resoldre dubtes.
aqueixes valls de salms i melodies, les masies del pla semblen ovelles
la terra d’àngels i de sants lo cel? al peu de llur pastor agegantat. • Memoritzar.

• Recitar.
[...] Una nit fosca al seu germà parlava
lo de Cuixà: –Doncs que has perdut la veu? • Redactar.
Dels romànics altars no en queda rastre, Alguna hora a ton cant me desvetllava
del claustre bizantí no en queda res: i ma veu a la teva entrelligava
caigueren les imatges d’alabastre cada matí per beneir a Déu.
i s’apagà sa llàntia, com un astre
que en Canigó no s’encendrà mai més. –Campanes ja no tinc –li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí–.
Com dos gegants, d’una llegió sagrada Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
sols encara hi ha drets dos campanars: Per tocar a morts pels monjos les voldria;
són los monjos darrers de l’encontrada, per tocar a morts pels monjos i per mi.
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l’enderroc de sos altars. Que tristos, ai, que tristos me deixaren!
Tota una tarda los vegí plorar;
set vegades per veure’m se giraren;
jo aguaito fa cent anys per on baixaren;
tu que vius més avall, no els veus tornar?
Literatura. Atreveix-t’hi,

exercici 1.

7. Execució de l’activitat a criteri del professorat.
17
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 17 15/02/17 15:36

Literatura
Els aprenents també poden

explicar, en prosa, la
història que es narra en el –No! Pel camí de Codalet i Prada Abans de gaire ma deforme ossada
poema, a tall d’exercici de sols minaires obiro i llauradors: blanquejarà en la vall de Codalet;
diu que torna a son arbre la niuada; lo front me pesa més, i a la vesprada,
redacció.
mes, ai!, la que deixà nostra brancada quan visita la lluna l’encontrada,
no hi cantarà mai més dolces amors. tota s’estranya de trobar-m’hi dret.
Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra; Vaig a ajeure’m també: d’eixes altures
nosaltres damunt seu anam caient; tu baixaràs a reposar amb mi,
lo segle que ens deu tant ara ens aterra, i ai! qui llaure les nostres sepultures
en son oblit nostra grandor enterra no sabrà dir a les edats futures
i ossos i glòries i records se’ns ven. on foren Sant Miquel i Sant Martí.–
–Ai! ell ventà les cendres venerables Aixís un vespre els dos cloquers parlaven;
del comte de Rià, mon fundador; mes, l’endemà al matí, al sortir lo sol,
convertí mes capelles en estables, recomençant los càntics que ells acaben,
i desniuats los àngels pels diables los tudons amb l’heurera conversaven,
en eixos cims ploraren de tristor. amb l’estrella del dia el rossinyol.
I jo plorava amb ells i encara ploro, Somrigué la muntanya engallardida

mes, ai!, sense esperança de conhort, com si estrenàs son verdejant mantell;
puix tot se’n va, i no torna lo que enyoro, mostrà’s com núvia de joiells guarnida;
i de pressa, de pressa, jo m’esfloro, i de ses mil congestes la florida
rusc on l’abell murmuriós s’és mort. blanca esbandí com taronger novell.
–Caurem plegats –lo de Cuixà contesta–. Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,
Jo altre cloquer tenia al meu costat; mes resta sempre el monument de Déu;
rival dels puigs, alçava l’ampla testa, i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra,
i amb sa sonora veu, dolça o feresta, al Canigó no el tiraran a terra
estrafeia el clarí o la tempestat. no esbrancaran l’altívol Pirineu.
Jacint veRdagueR, Canigó (1886)
Com jo, tenia nou-cents anys de vida,
mes, nou Matusalem, també morí;
com Goliat al rebre la ferida,
caigué tot llarg, i ara a son llit me crida
son insepult cadavre gegantí.
18
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 18 15/02/17 15:36

UNITAT
El dramaturg més
Àngel Guimerà
important: Àngel Guimerà.
(Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924)
De pare català i mare canària, va viure a les illes Canàries fins als vuit anys, Utilitzarem el mateix
procediment que amb
quan es traslladà al Vendrell. Va passar la infància i l’adolescència entre el Ven-
drell i Barcelona. Fou un dels fundadors del setmanari La Renaixença, el qual autors anteriors:
posteriorment dirigí. Abans de dedicar-se al teatre, va participar en els Jocs esquematitzar la informació
Florals i va ser nomenat mestre en gai saber l’any 1877, quan obtingué alhora que dona la pàgina 163 per
els tres premis (la flor natural, la viola i l’englantina). poder recordar-la millor.
Guimerà és un autor molt
Tot i que la producció literària més important de Guimerà és la teatral, també representat, i és possible
ens ha llegat una extensa obra poètica, publicada en revistes i diaris i editada
que els aprenents coneguin
més tard en dos llibres. Les seves poesies tenen un to narratiu i es poden
la versió de Mar i cel, de
classificar en cinc grups temàtics: història, religió, costums, experiència per-
Dagoll Dagom, que s’ha
sonal i política.
representat durant molts
La trajectòria dramàtica es divideix en tres períodes: anys al teatre i s’ha
enregistrat per a televisió.
• 1879-1890 és l’etapa més romàntica. Escriu tragèdies en versos de deu síl- El visionament d’aquesta
labes, d’ambient llunyà, amb clara influència de Shakespeare. Cal destacar obra seria una bona
Mar i cel (1888), obra que se situa durant la primera meitat del segle xvii i il·lustració per entendre el
narra la història d’amor impossible entre Blanca, una cristiana, i Saïd, cap món de l’autor.
del vaixell corsari que la té captiva.
• 1890-1900 és el període de plenitud. Abandona el vers i comença a escriu-
re drames realistes en prosa amb una llengua col·loquial, però els conflictes
amorosos continuen tenint un to romàntic. Les obres que podem destacar
d’aquesta etapa són: En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), Terra baixa
(1897) i La filla del mar (1900). Terra baixa és l’obra més popular de Guime-
rà. Ha estat traduïda a 15 idiomes,
se n’ha fet una òpera (en alemany)
i diverses adaptacions cinematogrà-
fiques.
• 1900-1924, són els anys en què
procura renovar el seu teatre adap-
tant-lo a les noves tendències tea-
trals, i s’acosta al teatre poètic sim-
bolista que feien els més joves, sense
arribar a aconseguir-ho. L’obra més
destacada és L’aranya (1906).
Fotografia de Guimerà
envoltat d’actors
protagonistes de les seves
obres.
Literatura. Comprova-ho,

exercici 3.
19
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 19 15/02/17 15:36

Literatura
El fragment teatral de
l’apartat «Comprova-ho» es Comprova-ho
presta a ser llegit i
8. Llegeix el text d’Àngel Guimerà i elabora un retrat d’unes 50 paraules de cada un dels dos personatges que
«interpretat» pels intervenen en aquesta primera escena de Maria Rosa.
aprenents. Prèviament,
ACTE I
n’hauran fet una lectura per
Al mig una carretera. A la dreta, arbres i roques. A l’esquer- badoRi (tornant amb un feix de llenya): Que n’hi ha prou?
aclarir dubtes de lèxic ra, en primer terme, la porta d’una casa pobríssima; en segon gepa (volent dir que n’ha dut massa): A on vas, amb això?
(atiant, tupí, sarró, etc.). En terme, l’entrada d’un camí. És al matí. (En badoRi tira tota la llenya al foc.) Massa foc, home!
les lectures «interpretades» ESCENA I badoRi: Així bulliran més de pressa.
els aprenents haurien gepa i badoRi. En gepa atiant un foc, assegut a terra. En gepa: Porta el plat, i que estiguen com estiguen.
d’aplicar els consells sobre Badori assegut també a terra. Al foc hi ha un tupí; a prop, dos badoRi (volent en va dissimular que té fam): Ja esperaré, ja.
o tres plats, una botella, un sarró, un càntir, etc. (Acostant-li, però el plat.)
comunicació i veu que gepa: Sí? (Anant-lo a deixar sense omplir-lo.)
s’han donat en les unitats gepa: Ja m’ho penso, ja, que no deus haver menjat res.
badoRi (arravatat i plorós, traint-se): Deu-me’n, deu-
anteriors. Els ganduls com tu més valdria que es morissin de
me’n!
fam. (Pausa.) Ens partirem les sopes.
gepa (escudellant-lo. A part): I tanta gent que no ho sabrà
Els aprenents també poden badoRi: Bé, que me’n donaran de feina, a la carretera?
mai, lo que és gana! (En badoRi es posa a menjar de
inferir l’ambient, el món en gepa: Ja veuràs: d’aquí a una estona vindrà el capatàs
pressa. Alt.) Ves a poc a poc, que no et reprengui,
què transcorre Maria Rosa, a pagar-nos la quinzena. Jo li parlaré de tu, i... molt
home. (Agafant-li el braç.) Espera’t ara; espera’t. Té,
serà!... Si t’hi podies amarrar, tu la’n trauries! Afigu-
a partir del que fan els beu un trago. (En badoRi beu amb la botella. A part.)
ra’t que hi ha tasca per molts mesos, perquè aquesta
personatges. Pot ser el Fa cara de bon noi. Eh!... no hi ha tants dolents com
carretera se’n va qui sap a on.
la gent diuen.
tema d’una petita redacció. badoRi: És que com que soc tan desgraciat...
badoRi (deixant la botella): Gràcies. (Tornant a aferrar-se a
gepa: Desgraciat? Dropo, ets; vet-ho aquí. D’a on venies
les sopes.)
ara?
• Llegir. badoRi: M’he estat a l’hospital; en bona fe. I quatre
gepa: I... com te dius?
badoRi: Badori.
• Comprendre. mesos, que m’hi he estat; d’uns tifus. I al sortir me
n’anava per aqueixos mons buscant feina.
gepa: Badori? Quin sant és, aquest?
• Resoldre dubtes. badoRi: Me penso que deu ser sant Badó. I vós?
gepa: Fent el gandul!
gepa: Jo? Em dic Anton. Sinó que tothom me diu gepa.
• Memoritzar. badoRi (aixecant-se ofès i volent-se’n anar): No m’ho di-
badoRi (rient): Eh, eh! Quin nom! (Mirant-li dissimulada-
• Recitar. gueu més, gandul, que no ho soc. I si m’heu de mal-
ment l’esquena.) No sé per què us ho diuen.
tractar... no en vull, de sopes.
• Inferir. gepa: M’hi diuen perquè tenia un fill que ho era de debò.
gepa: A seure de seguida! (Dubta, torna a seure.) Un xicot
(S’escudella sopes per ell, que encara no n’havia menjat).
• Redactar. més sa que una poma i me’l trobo captant a vila!
Malaguanyat!... Aquí; i a obrir carretera! Bo!
I com que jo m’enfadava perquè l’hi deien, me van
començar a anomenar el pare d’en Gepa... el pare
badoRi (mig plorós): És la primera vegada que capto:
d’en Gepa... En Gepa... El meu fill se va morir; i ara...
d’ençà del divendres que no menjo res. Ho sabeu?
m’agrada que m’ho diguin.
gepa (a part): Pobre xicot! (Alt.) Corre, corre, porta més
badoRi: Ja és tot un cas.
llenya. (En badoRi anirà a un costat, eixugant-se els ulls;
gepa: Té, acaba’t les sopes. (En badoRi pren el tupí que li
en gepa remena les sopes.)
dona en gepa. Aquest segueix menjant en el plat.)
badoRi: Malviatge aquest món!...
gepa (a part): El meu fill, si fa no fa, tindria el temps Àngel guimeRà, Maria Rosa (1894)
d’aquest!
Atreveix-t’hi
9. Escolta i mira aquest documental sobre Àngel Guimerà (http://qr.teide.eu/00R6) i anota tota la informació nova
que aporta que et permeti ampliar els teus coneixements sobre l’autor.

En Gepa és un treballador de carretera. És bona persona tot i que en un primer moment pretén
amagar-se’n. És, alhora, animat, enèrgic i malcarat. No gasta compliments. Porta pantalons i camisa
blava descolorida i bruta. La cara està ombrejada perquè fa tres dies que no s’afaita. Porta una gorra
que amaga els pocs cabells que té. Calça espardenyes de set vetes.
En Badori sembla malalt, blanc de cara, desnerit i abatut. Mostra poca confiança en ell mateix. Ves-
teix quatre parracs (després d’haver sortit d’una estada de quatre mesos a l’hospital i d’haver estat
captant durant un temps). Per tant, la seva brutícia no és d’haver treballat, sinó d’haver estat exposat
a la pols del món. Porta els cabells més aviat llargs i barba de quatre dies.
9. Resposta oberta.
20
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 20 15/02/17 15:36

UNITAT
Narcís Oller (Valls, 1846 - El novel·lista més

Comprova-ho important: Narcís Oller.
Barcelona, 1930)
10. Llegeix aquest fragment de L’Escanyapobres i busca-
Va néixer a Valls, localitat que és batejada amb el hi tres exemples que justifiquin les qualitats de gran
observador del seu autor:
Podem esquematitzar la
informació de la pàgina,
nom de Vilaniu a les seves obres i que simbolitza
el món rural. Aviat es va traslladar a Barcelona
Els mercats de Pratbell, d’antiga anomenada, van ar-
per recordar-la millor.
per estudiar la carrera de dret i s’hi va instal·lar ribar a llur més gran esplendor pels encontorns de Alguns dels aprenents
definitivament amb la seva mare el mateix any l’any 50 de la passada centúria. Acabava d’estrenar-se poden conèixer alguna de
que Àngel Guimerà, el 1873, per treballar de pro- el tros de carretera de Madrid a La Granada, que tra- les novel·les de l’autor
curador dels tribunals. vessa Pratbell; i, essent aquesta vila cap de jornada (L’escanyapobres, La
o de rellevament, en tocà els resultats ben aviat. Els
blats de l’Urgell i de l’Aragó hi abocaven a torrenta- bogeria); si és el cas, en
Després de guanyar un premi en prosa als Jocs
Florals del 1879, Oller va publicar el seu primer des els carros, i era negoci gras no deixar-los passar en- poden explicar l’argument
recull de contes, Croquis del natural (1879). L’èxit
davant, proveït com estava el país de salts d’aigua i de a la resta de la classe.
bons molins. Així fou que, en un obrir i tancar d’ulls,
d’aquest llibre el va empènyer a continuar escrivint. l’esperit especulador dels de Pratbell comprengué la A part de la lectura del
jugada i plantà arreu tota la vila magatzems de grans, fragment, amb el recurs
El 1882 va aparèixer La papallona, que va obtenir cavant sitges vora mateix dels cups. habitual de la lectura prèvia
un gran ressò tant aquí com arreu d’Europa. És Un dels magatzems que cridà l’atenció des de pri- per aclarir dubtes (cavant
una novel·la amb trets realistes i romàntics. Narra, mera hora fou el que al carrer de la Roca, vora el Portal
sitges vora mateix dels
de manera minuciosa, la seducció d’una noia a Gran i a vint passes del Pallol, obrí l’Oleguer. Perquè,
qui era l’Oleguer?, amb quins poders comptava? Heus cups, per exemple),
mans d’un «papallona», amb un final moralitzador.
aquí les preguntes que es feia tothom, l’enigma que els aprenents poden
El 1884 es va publicar L’Escanyapobres, el retrat capficava els de Pratbell, en passar pel carrer de la Roca. immergir-se en el món
–L’Oleguer, aquell minyó traginer, fill de qui sap que descriu i plantejar-se
d’uns personatges dominats per la passió i l’ava-
on, que fins ara ha menat matxos? Si és més pelat que
rícia, que els porten a la degradació moral, en un una rata! Si encara en els cabells du rastre de les pallis- preguntes com: a què es
marc rural en via d’industrialització. ses on dormia! D’on ha tret els diners! dediquen els protagonistes?,
Era verament estrany que, mentre els altres tragi- de què viu, la gent, en
La febre d’or (1890-1892) és l’obra més cone- ners, fills de la vila, havien d’emigrar o junyir-se a oficis general?, amb què es
guda i extensa de Narcís Oller. És una novel·la més grossers, aquell foraster sense anomenada tingués
traslladen? Finalment, es
realista que retrata la vida social i econòmica forces i pit per a obrir magatzem. N’hi havia que, per ex-
plicar el misteri, recordaven el nom de coquí que entre pot proposar als aprenents
de Barcelona. L’autor va voler reflectir l’eufòria
econòmica de Catalunya durant el període de els de l’ofici fruïa l’Oleguer, i l’assenyalaven a llurs fills que facin una relació de
prosperitat econòmica de la Febre d’Or, entre els
com a exemple de previsió i estalvi digne d’imitar-se. noms i d’activitats que
D’altres, malpensats, que mai no en manquen, atribuïen hagin desaparegut.
anys 1871 i 1885. la seva riquesa a una malifeta: recordaven a cau d’orella
que, temps enrere, un senyor que Oleguer acompanyava
La bogeria (1898) és una anàlisi psicològica de la al Remei morí estimbat i el mul no rebé ni una rascada. • Llegir.
demència. Ens descriu, des d’una visió naturalis-
No faltava qui mirés el nou graner com a testaferro d’al-
• Comprendre.
ta, el procés d’embogiment del protagonista se- gun gat vell que, qui sap per a quins fins, no volia treure
gons tres punts de vista: el del narrador, el d’un la cara. Per fi, els que es creien més espavilats, tot s’ho ex- • Resoldre dubtes.
plicaven amb l’omnipotència momentània de l’ambició,
amic del malalt i el d’un metge. • Inferir.
confiant, per això, al temps els mals pronòstics que, com
Pilar Prim (1906) és la seva última novel·la. Ens qui no ho vol, deixaven caure. • Reflexionar.

explica la història d’una dona vídua lligada al tes- Narcís oLLeR, L’Escanyapobres (1884)
• Redactar.
tament del seu marit, que lluita contra les con-
vencions socials i la moral de l’època per acon-
seguir fer prevaldre els seus sentiments.

Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis 165 exercicis 1 i 2.

10. Entre d’altres, les qualitats d’observador de Narcís Oller es veuen reflectides en els trets següents:
• La minuciositat en la descripció dels mercats de Pratbell.
• El recurs de reproduir les preguntes que tothom es feia sobre l’Oleguer.
• Les diferents interpretacions que tenia la gent del poble sobre l’Oleguer i que l’autor reprodueix.
21
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 21 15/02/17 15:36

Literatura
Raimon Casellas i Joaquim

Raimon Casellas (Barcelona, 1855 - Sant Joan
Ruyra.
de les Abadesses, 1910)
Es pot fer una lectura

atenta de la informació de
Periodista, crític d’art i escriptor. Com a novel·lista va trencar amb la tradició
vuitcentista amb Els sots feréstecs (1901), considerada la primera novel·la
la pàgina i es pot modernista. L’obra representa el fracàs de l’artista en el seu intent de trans-
esquematitzar per poder-la formar la societat, idea que enllaça amb la voluntat regeneracionista del mo-
retenir més fàcilment. viment modernista. També escriu narrativa breu, com Les multituds (1906) i
Llibre d’històries (1909), i col·labora amb articles sobre estètica i crítica d’art a
Al «Comprova-ho» es
L’Avenç, La Vanguardia, L’Esquella de la Torratxa i Cucut!, entre d’altres. L’any
presenta una lectura, en la
1899 passa a ser el redactor en cap de La Veu de Catalunya, i els seus articles
qual haurem de resoldre
influeixen decisivament en l’ambient artístic català de l’època.
molts dubtes lèxics. Un
cop aclarits, convé tenir en
Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939)
compte que les raons per
considerar el text «antic» La seva obra cabdal està constituïda per tres reculls de relats: Marines i bos-
no són lingüístiques. catges (1903) –ampliat amb un relat més i reeditat amb el títol Pinya de rosa
Els aprenents, a partir de la (1920)–, La parada (1919) i Entre flames (1928). També va conrear la poesia,
el teatre i la crítica literària. El seu univers literari se centra en el mar i la costa.
informació del fragment,
poden imaginar com era la Al llarg del 1903 publica els quinze relats de Marines i boscatges en forma de
vida d’una noia jove, de fulletó a la revista Joventut i a partir d’aquell moment es converteix en model
pare adinerat, i poden narratiu per a les noves generacions. Joaquim Ruyra, l’any 1906.
reflectir-ho en una petita
redacció.
Comprova-ho
• Llegir. 11. Llegeix el fragment del relat «El rem de trenta-quatre» i aporta dues raons per les quals consideris que el
text és antic i dues més que en justifiquin la modernitat.
• Comprendre.
Me vaig criar com els arbres de la rambla. La meva estergir amb els pinzells el somni sobre la tela, oh de-
educació es pot dir que la vaig emmenar jo matei- lícia! Sempre m’hauries trobada per la costa amb el
• Inferir. xa. El pare només era bo per a esquitxar pessetes. portaestudis i l’ombrel·la ja pintant, ja cercant punts

• Reflexionar. –No miris preus: vull els millors mestres.– De cosir, de vista. En dies de temporal no hi havia qui em fes
de planxar, de fer mitja i coixinet, gairebé no en vaig estar a casa. [...] Jo era un esperit ardent, posseït d’en-
• Redactar. aprendre; i en canvi, de fer flors i brodats estranys, de tusiasme estètic; i per lo tant... té, que troni, que llam-

tocar el piano i de pintar, n’estic força ensinistrada. pi, que em mulli, que m’enfredori, jo no me n’he de
Si sé escriure regularment, ho dec al gran nombre de sentir, no me n’he de parar més que en la bellesa. De
novel·les que vaig llegir. [...] Però el meu art predilec- comèdies per aquest estil, ¡no se n’hi representen po-
te era la pintura, en la qual havia progressat bastant ques ni gaires, en el cor de cada u! Ara que se m’és
sota l’ensenyança d’un mestre vell, cabellut i misan- refredada la febre romàntica i que no pretenc ser més
trop, que, mal comprès dels seus contemporanis, saberuda que qualsevol altra dona de sa casa, ¡que ri-
se n’era vingut a Roses a remugar les seves glòries dícules em semblen aquelles fal·leres!
somniades i els seus desenganys reals. Però, per ridícules que fossin, eren aleshores
La meva especialitat era la marina. M’emba- el foc de la meva vida: a elles ho sacrificava tot, i per
dalia contemplant la riquíssima coloració del mar, el elles fou que em vaig ficar al cap d’acompanyar el
seu moviment, les roques que s’hi banyen, l’horitzó pare en un dels seus viatges.
desembarassat, immens; les platges on el sol vessa tot
Joaquim RuyRa, «El rem de trenta-quatre»
el seu or... Estudiar això, saturar-me’n, somniar-ho i
A: Marines i boscatges (1903)

El text es veu antic:
• En el llenguatge.
• En l’època del relat, que el lector pot deduir de la informació que aporta el text.
El text es veu modern:
• En l’educació que rep la protagonista.
• En la decisió enèrgica de la filla, com a dona, d’acompanyar el seu pare en un dels seus viatges.
22
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 22 15/02/17 15:36

UNITAT
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) El poeta i intel·lectual Joan

Comprova-ho Maragall.
Va rebre la formació que li pertocava com a fill d’un industrial, però no es re-
13. Llegeix el poema següent,
Com hem anat fent amb els
signà només a treballar en el despatx de la fàbrica del seu pare. escull la persona a qui li
dedicaries i explica altres autors, els aprenents
Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (1888), i va exercir de per què. poden llegir i resumir
periodista al Diario de Barcelona i més tard a L’Avenç, la revista més repre-
Excèlsior esquemàticament la
sentativa del moviment. Des de les seves pàgines va donar a conèixer autors
informació de la pàgina.
i corrents de gran importància a Europa. Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord, Arran dels fets de la
Maragall va destacar no solament com a poeta, sinó també com a assagista i no et deixis dur a la tranquil·la Setmana Tràgica (1909),
traductor de poetes romàntics alemanys. Va estudiar alemany per poder llegir aigua mansa de cap port. Maragall va ser una veu
Goethe en versió original i va ser l’introductor de Nietzsche a la Península. cívica important. Els
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns, aprenents poden cercar
Des del seu vessant de periodista, es va comprometre amb la realitat social dona el front en el gran aire, informació sobre els fets i
de la seva època; els seus poemes i articles creaven veritables estats d’opi- sempre, sempre mar endins. llegir l’article del poeta, «La
nió, arran, sobretot, de les guerres colonials (1898) i dels fets de la Setmana
ciutat del perdó». A
Tràgica (1909). Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent, continuació, en poden fer
Va publicar cinc reculls poètics: Poesies (1895), Visions i Cants (1900), Les sempre entorn aigües esteses un resum i discutir-lo a
disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). que es moguin eternament. classe.
Fuig-ne de la terra innoble, En la lectura del poema
La poesia dels primers anys és essencialment de tema amorós i romàntic, «Excèlsior» seguirem les
fuig dels horitzons mesquins:
amb pinzellades populars. Progressivament, evolucionarà cap a postulats re- sempre al mar, al gran mar noble; pautes habituals: lectura
generacionistes que el comprometen amb la societat civil: «Oda a Espanya», sempre, sempre mar endins. individual, resolució de
«Els cants dels joves», «Oda nova a Barcelona», «Himne ibèric».
Fora terres, fora platja, dubtes i lectura en veu alta,
En tots els seus poemes queda plasmada la seva teoria crítica i poètica que oblida’t de tot regrés: seguint les recomanacions
desenvolupà en dos assaigs: Elogi de la paraula (1903) i Elogi de la poesia no s’acaba el teu viatge, que s’han donat en unitats
no s’acabarà mai més. anteriors.
(1909). En aquests dos llibres formula la teoria de la «paraula viva», és a dir,
Joan maRagaLL, Poesies (1895)
la creació poètica s’ha de basar en l’espontaneïtat, la puresa de l’emoció
artística i la sinceritat. • Llegir.

• Comprendre.
El comte Arnau és un dels poemes més representatius, basat en la llegenda
romàntica del segle xix i escrit en tres etapes (1900, 1906 i 1911), que coinci-
deixen amb la seva evolució intel·lectual. La figura llegendària del comte Arnau, • Cercar informació.

egocèntric i orgullós, simbolitza l’esperit de revolta de l’artista modernista. • Debatre.

• Reflexionar.

• Redactar.
Comprova-ho
12. Mira el tràiler (http://qr.teide.eu/00R7 ) de l’adaptació teatral dirigida per Hermann Bonnín ( Teatre Nacional de
Catalunya, 2011) i digues com creus que serà l’obra. Tria de la llista que et proposem tres substantius per
descriure-la; si no els hi trobes, proposa’n d’altres.
buidor • austeritat • vitalitat • energia • ímpetu •
simplicitat • exuberància • recolliment • espiritualitat • violència • tendresa

Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis 167 exercicis 4 i 5.


simplicitat
vitalitat
col·lectivitat
23
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 23 15/02/17 15:36

Literatura
La vida bohèmia: Santiago Santiago Rusiñol

Rusiñol.
(Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931)
Seguint el mateix
procediment, es pot fer
Va néixer en una de les famílies de l’alta burgesia catalana, la qual cosa li
permeté portar una vida sense preocupacions econòmiques, dedicada exclu-
una lectura atenta i després sivament a l’art. Va ser un dels modernistes més polifacètics: dibuixant, pintor,
s’esquematitzarà a la col·leccionista, novel·lista, assagista i dramaturg. Alhora, va conrear una imat-
informació, per ge bohèmia arran de diverses excentricitats.
memoritzar-la millor.
És en els primers anys del segle xx que es va dedicar intensament a escriure
Rusiñol fou un autor molt (drames, quadres, monòlegs, sainets) i es va convertir en un autor molt conegut.
popular i se li atribueixen De tota aquesta prolífica trajectòria, cal destacar la comèdia L’auca del senyor
moltes històries i acudits. Esteve (1917), adaptació de la novel·la publicada deu anys abans amb el mateix
Els aprenents en poden fer títol. Rusiñol hi descriu, a través de tres generacions, la trajectòria econòmica
una cerca i seleccionar-ne d’una família propietària d’una merceria, amb la voluntat de satiritzar, de manera
uns quants, per posar-los benigna, els costums i els deures de la petita burgesia catalana. El conflicte que
sobre el paper i després descriu l’obra és un reflex fidedigne de les tensions que vivien els intel·lectuals Santiago Rusiñol, en un retrat fet per Ramon
explicar-los a classe. modernistes i la societat burgesa. Casas.
També poden buscar

informació sobre el Cau
Ferrat, i, si escau, fer-hi una Comprova-ho
visita. 14. Detecta en el text tots els barbarismes que conté i destria segons el teu criteri cinc virtuts i cinc defectes
de l’Estevet.
La lectura del fragment de
L’auca del senyor Esteve
L’auca del senyor Esteve
pot donar peu a un exercici L’Estevet, d’ençà que era Esteve, havia fet tant camí que era més que comerciant: era un manual de comerci-
ant; el perfecte comerciant, la flor del comerciant! Tenia totes les virtuts de l’home que vol fer fortuna: calma,
de redacció que descrigui constància, serietat, ull, desafecte, inconsciència, tossuderia, perseverància i tant se me’n dona del pròxim; i no
el procés que ha seguit tenia cap destorb que li aturés els intents; ni escrúpol, ni geni, ni talent, ni lletra, ni cebes, ni preocupacions. El
l’Estevet per esdevenir temps, que per a tants és la cadena que va a rumbo de l’infinit, per esperar el cobro o el pago de les lletres i les
Esteve. Els aprenents factures; el món, que per a ell era només que un plazo, per a tants és un misteri ple de qui saps i ple d’enigmes,
per a ell era un gran mercat amb deudors i acreedors, amb homes dolents que no pagaven, amb homes sospitosos
també poden cercar les que devien i amb gent de bé que complien; la vida, aquesta vida que tant ha fet rumiar, per a ell era com un
equivalències en llengua dietari amb entrades i sortides; i la mort era un venciment. I, tot això, no ho pensava (si
estàndard dels mots en hagués tingut cap per a pensar-ho, ja no hauria estat vetesifils): ho sentia; en tenia el do,
cursiva. el cop d’ull, el sisè instint que té el botiguer, quan ho és de natural, que li fa veure totes
les coses, no pel costat que enlluernen, sinó pel costat que fan claror. Ell només flairant
una trenzilla ja coneixia amb el nas si tenia de pujar, i del nas anava a la compra, i de
• Llegir. la compra al guany, i del guany a una altra compra; ell, amb el gust vulgar que tenia, ja
podia assegurar que lo que li agradés an ell agradaria a les majories, que eren tan Esteves
• Comprendre.
com ell; amb l’esma natural que Nostre Senyor li havia donat, i el senyor Esteve refermat,
• Resoldre dubtes. tenia una guia tan segura, per a assegurar-se els guanys, que, si tenint una hora tonta, en

• Cercar informació. comptes de valdre’s dels instints, hagués pogut pensar i hagués pensat, hauria perdut en
una hora el guany de tota la vida. No: no havia nascut per a pensar. L’Esteve havia nascut
• Redactar. per a esperar a la porta de la tenda, i amb constància, amb recolliment i amb la sagrada

paciència d’un bon pescador de canya, agafar les dones que piquessin i, enganxades a
l’ham del desig, entrar-les a la botiga.
Santiago RusiñoL, L’auca del senyor Esteve (1917)

exercici 2. 168 Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis

14. Són barbarismes del text: perseverància, rumbo, cobro, pago, plazo, tenia de, lo que, an ell, tonta.
Sobre les virtuts i els defectes de l’Estevet convé que siguin els mateixos aprenents que prenguin
les seves decisions a partir de les quals es pot obrir un debat ben enriquidor, si es considera oportú.
24
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 24 15/02/17 15:36

UNITAT
Prudenci Bertrana:
Prudenci Bertrana (Tordera, 1867-1941)
escriptor, periodista
Estudia el batxillerat a Girona i un curs d’Enginyeria Industrial a Barcelona, i pintor.
on s’instal·la definitivament el 1911 i on dirigeix L’Esquella de la Torratxa i La
Es pot esquematitzar la
Campana de Gràcia. Exerceix de periodista i de professor de pintura.
informació biogràfica de
Literàriament es desmarca de les modes de l’època. És conegut, sobretot, l’autor, i després de recollir
per la novel·la Josafat (1906), la primera de la seva producció en aquest gène- informació sobre Josafat,
re, i pel recull Proses bàrbares (1911). Bertrana va haver de marxar de Girona,
plantejar la qüestió de la
una ciutat conservadora que no estava preparada per a novel·les com Josafat
intolerància en una ciutat
(en què narra la relació entre un campaner de la catedral i una prostituta).
petita (l’autor va haver de
marxar de Girona). Cal que
Comprova-ho es fixin, també, en la
reacció brutal de Josafat
15. Llegeix el text i resumeix oralment, en uns trenta
segons, l’escena que s’hi relata.
(lectura) davant de l’home
que no es vol descobrir al
Josafat era un brau, cap vici no havia debilitat la pas de Jesucrist. Què en
seva naturalesa; tenia deu pams d’alçària, unes pensen, els aprenents?
mans grosses i unes espatlles atapeïdes d’energia
salvatge. Posà això, que era l’única cosa que tenia, Entenen la circumstància
al servei dels seus protectors, els quals saberen social? La justifiquen? Per
agrair-ho i celebrar-ho. Oh! En el present segle, què? Es produeixen
tan abundós en mofes anticlericals, Josafat era un situacions similars, ara?
joiell. Els seus fets eren constants amb rialles de
satisfacció. Es ponderava la seva força i les seves L’activitat «Comprova-ho»
victòries. Però un dia en feu massa. Acompanyava proposa la lectura i el
Nostramo amb la testa acotada, com de costum; resum oral, que s’haurà
brandava amb una mà la campaneta i amb l’al-
d’exposar a classe. Com
tra sostenia la llanterna; la gent es prosternava
en passar, i aquell acatament l’enorgullia com si sempre, resoldrem
pròpiament hagués estat dirigit a la seva persona. problemes de lèxic (brau,
Sols un vianant amb brusa blava feu el joiell, Nostramo, testa,
seu camí sense ni tan sols llevar-se la boina que llanterna, espaordidora,
Prudenci Bertrana.
portava. Josafat el mirà. Josafat tenia un mirar
tràgic, i, en enfadar-se, un tic nerviós li esqueixava la boca. Repetint
capitost, oir, doll,
la ganyota, espaordidora, es dirigí a l’home irreverent, signant-li la esberlada...). També els
boina amb gest imperiós. L’home irreverent no s’immutà, i amb veu demanarem quins costums
tranquil·la i parla forastera digué que ell no descobria el seu cap més es descriuen al fragment,
que pel seu capitost i per la imatge sacrosanta de la República, i refusà
que creuen que ja han
senzillament Josafat, que allargava el braç per arrabassar-li la boina.
Fou horrible. L’home, empès contra una porta, es defensà un breu quedat obsolets (portar
instant, però de sobte s’oí el dring ofegat de la campaneta, i un doll boina, brusa blava).
de sang brollà de la testa esberlada del foraster. Josafat, mossegant
l’espai, caigué junt amb el vençut, i sobre d’ell, roent de follia, seguí
• Llegir.
pataquejant-li la nafra amb precisió d’hàbil llenyater. Ah, púrria des-
creguda, gitada indesitjable de l’infern! • Comprendre.

Prudenci beRtRana, Josafat (1907) • Resoldre dubtes.


• Redactar.

Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis 169 • Comentar.

25
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 25 15/02/17 15:36

Literatura
Una escriptora en un món Víctor Català (l’Escala, 1869-1966)

d’homes: Víctor Català.
Caterina Albert i Paradís, més coneguda amb el pseudònim de Víctor Català,
Després de la lectura va ser la filla gran d’una família de propietaris rurals i va rebre la formació que
esquematitzada, per corresponia a una noia de classe benestant (lliçons de solfeig, de costura...).
facilitar-ne la memorització,
podem plantejar als El pseudònim va ser la màscara que li permeté irrompre en el món de les lle-
tres amb una força i una llibertat que xoquen amb la timidesa del seu caràcter.
aprenents el que
Aquesta dualitat entre la dona conservadora, de bona posició, i l’escriptora
representava que una dona
lliure, que escandalitza l’opinió pública amb els seus escrits, va desembocar
no pogués escriure com a
en una literatura crítica i punyent, en constant revolta contra l’ordre establert.
tal, sinó amb pseudònim
d’home, en la societat de L’any 1902 va publicar els Drames rurals, obra que va provocar una forta
l’època. Quins valors polèmica, per la cruesa de les històries, tràgiques la majoria, i les tensions
imperaven en aquella entre l’home i la natura, de la qual és víctima. Drames rurals esdevé gairebé
societat, pel que fa al paper un gènere literari per a la literatura modernista, i marca l’inici de la primera
de la dona? Què se etapa de la seva producció, la més rellevant tant pel que fa a la qualitat com
suposava que havia de fer a la quantitat.
la dona? Creuen que les
coses han canviat, ara? Per Solitud (1905) és, sens dubte, una novel·la cabdal de la literatura contem-
què? Etc. Aquestes porània. Ha estat traduïda al francès, l’italià, l’alemany, el castellà, el rus i el
qüestions es poden francès, entre d’altres. La novel·la parteix del desarrelament real de l’ermitana
plantejar com a tema de de Santa Caterina al Montgrí. L’argument es basa en la història de la Mila, una
Caterina Albert, Víctor Català.
dona jove i bonica, casada amb un home ignorant i abúlic, in-
debat i reflexió, i poden
capaç d’estimar-la. La soledat i la depressió progressiva que
acabar en l’elaboració d’un
experimentarà enmig d’una natura despietada desemboca-
text que resumeixi les
ran en una tragèdia que l’enfrontarà al seu destí i alhora l’en
opinions que hagin
alliberarà.
aparegut.
• Llegir.

• Comprendre.


• Reflexionar.

• Interpretar.

• Enregistrar.

• Respondre. Atreveix-t’hi

• Redactar.
16. Escolta i mira amb atenció aquest comentari
sobre la novel·la Solitud (http://qr.teide.
eu/00R9) i extreu-ne la informació que
consideris més rellevant. Després, enregistra
una intervenció teva en què comentis la novel·la
que no sobrepassi els dos minuts de durada.

exercici 3. 170 Context històric • Romanticisme • Realisme • Modernisme • Noms propis

26
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 26 15/02/17 15:36

7
UNITAT

ortografia, dictat.
Barbarismes. Parelles de paraules Atipus

d’activitats: substituir
barbarismes, completar un
1. Un barbarisme és un mot o expressió procedent 3. Digues quina de les dues opcions és l’adequada o text amb paraules, triar
d’altres llengües que es fa servir en lloc del mot correcte. correcta en el context de cada oració. l’opció adequada i fer un
Són mots manllevats innecessàriament. Per exemple, dictat. Els aprenents poden
a) No sé de qui és aquesta peça de roba perquè no
toldo (en lloc de vela o tendal ). Escriu quina és la paraula
està . llegir el dictat prèviament,
correcta que substitueix els següents barbarismes:
senyalada assenyalada silenciosament o en veu
a) empollon h) cutre
alta –si hi ha voluntaris–,
b) catejar i ) extrovertit b) Si vols aprimar-te una mica només cal que treguis
 de la carn. comentant els problemes
c) a per ells! j ) marron ortogràfics que s’hi
la grassa el greix
d ) posar-se borde k) guarrada presenten, els dubtes de
e) ser el colmo l ) ganxitos c) La van enxampar en un delicte . lèxic, etc., de manera que,
flagrant fragant quan es tracti de fer-lo,
f ) colleja m) espònsor
tinguin una guia segura.
g) conciliar el son n) suelto d ) El que més li agrada és tirar-se des del trampolí i
tocar el  de la piscina. En l’exercici 1 convindria
2. Completa el text amb les paraules que hi falten. fons fondo
que, abans de buscar la
paraula correcta, els
La poderosa simbologia del bedoll
e) Finalment li han dit per què està tan cansada, té aprenents situessin el
Pocs arbres tenen una simbologia espiritual  potent un dèficit de .
barbarisme en un context,
com els bedolls. Diverses religions  relacionen amb
calç calci quan es tracta d’una sola
la puresa i la  d’allunyar esperits nocius. Prims però
, segons la mitologia cristiana els bedolls  els arbres
f ) L’han  presidenta de l’Associació de Botiguers. paraula. Per exemple,
que creixen a les  del Paradís. La Santa Inquisició so- marrón pot aparèixer en
lia flagel·lar  culpables de delictes menors amb les nomenada anomenada
una frase com Menjar-se el
 branques per purificar-los i,  Espanya i Itàlia, exis-
tia antigament l’ de plantar bedolls a les entrades  4. Dictat. marrón, i aleshores l’opció
allunyar dels animals els mals esperits. correcta no serà marró!
 als celtes, el bedoll és un  sagrat. Consideren
Del fons de la sala, se sentí un veritable udol de llop,
que és sinònim de  positiu, de noves esperances. El • Reflexionar.
i a través de l’atmosfera plena de fum es distingí com
motiu  que el relacionen amb la renovació,  que és
un enorme projectil que passà per damunt de tots • Comparar.
un dels primers arbres  es desprenen de les
els caps. Era Buck, que d’un salt prodigiós travessà
fulles.
l’espai i caigué sobre l’agressor, amb la crin eriçada, • Substituir.
Lluny Europa, algunes cultures
els ulls vermellosos de sang, la gola oberta, promp- • Omplir buits.
també professen una  admiració
te a devorar-lo. L’home brutal només tingué temps
pel bedoll. Al Japó, aquest  (con- • Escriure.
d’enfonsar el puny dins d’aquella gola per salvar la
cretament, les flors) articula una
seva cara. Però Buck, tot deixant-li de seguida el braç,
espècie  llenguatge secret de
es llançà sobre l’home amb tot el pes del seu cos, el
l’amor: per  les dones, por-
tombà a terra i, abans que la gentada que s’hi precipi-
tar una flor de  a la cabelle-
tà li ho pogués impedir, li obrí la gorja amb una destra
ra volia dir tradicionalment 
dentegada.
estaven solteres i amb ganes
d’-se. Jack London, La crida del bosc (1903)
Ara (22 juny 2014)
171 Activitat oral.


Racó de repàs logia cristiana els bedolls són els arbres que creixen a les portes
del Paradís. La Santa Inquisició solia flagel·lar els culpables de
1. a) rata de biblioteca, setciències delictes menors amb les seves branques per purificar-los i, a Es-
panya i Itàlia, existia antigament l’hàbit de plantar bedolls a les
b) suspendre
entrades per allunyar dels animals els mals esperits.
c) som-hi! Per als celtes, el bedoll és un arbre sagrat. Consideren que és
d) posar-se estúpid, cretí sinònim de canvi positiu, de noves esperances. El motiu és que el
e) ser la pera, ser el súmmum relacionen amb la renovació, ja que és un dels primers arbres que
f ) calbot, clatellot es desprenen de les fulles.
g) agafar el son Lluny d’Europa, algunes cultures també professen una gran ad-
h) tronat, ranci miració pel bedoll. Al Japó, aquest arbre (concretament, les flors)
i) extravertit articula una espècie de llenguatge secret de l’amor: per a les do-
nes, portar una flor de bedoll a la cabellera volia dir tradicional-
j) sidral, marro, merder
ment que estaven solteres i amb ganes d’enamorar-se.
k) marranada, porcada
l) ganxets 3. a) senyalada
m) patrocinador b) el greix
n) xavalla c) flagrant
2. Pocs arbres tenen una simbologia espiritual tan potent com els d) fons
bedolls. Diverses religions els relacionen amb la puresa i la capa- e) calci
citat d’allunyar esperits nocius. Prims però ferms, segons la mito- f ) nomenada
27
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 27 15/02/17 15:36

Els textos científics.

Els aprenents poden

començar llegint els textos Divulgació científica
del final de la pàgina,
extraient-ne els conceptes
principals; poden Situem-nos
respondre a les preguntes:
A. Fes una hipòtesi sobre el tema que tracten tres textos que contenen respectivament cada una de les sèries
què són? (els textos de de termes següents:
divulgació científica) i com
a) éssers, entorn físic, biòtop, biocenosi, espècies, xarxa tròfica, biodiversitat.
són? (en breus paraules o
en poques línies). b) molècula, estudi cel·lular, resposta, fàrmac, assaig, animals, principi actiu.
c) malaltia complexa, genoma, condicions, arxiu, ADN, seqüència.
B. Llegeix el fragment de sota, que conté consells de salut, i respon les preguntes següents:
a) Qui et sembla que n’és l’emissor? c) A qui s’adreça?
b) Quina intenció té? d ) On el podríem trobar?
Tot i que cada vegada hi ha més gent que és conscient dels riscos de l’exposició al sol, en els últims anys s’han
incrementat els casos de melanoma, un tipus de càncer de pell. De fet, a Catalunya se’n diagnostiquen 1 000
casos nous cada any. En ple estiu és important protegir-se del sol, i saber fer-ho de la manera correcta. Els der-
matòlegs recomanen evitar les hores de màxima calor, entre les 12 h i les 16 h. Sobretot en el cas dels infants, cal
extremar les mesures, perquè la pell és més sensible i les cremades en aquesta edat poden tenir conseqüències
irreversibles. Més enllà de la crema protectora, cobrir-se amb roba, portar gorra i resguardar-se del sol a l’ombra
són altres maneres de protegir-se.
Els textos de divulgació científica. Als mitjans de comunicació apareixen sovint escrits o programes de ràdio i televisió que
informen sobre els avenços de la ciència i la tecnologia. De vegades es tracta d’una notícia d’algun descobriment (un planeta
nou, una vacuna, un fòssil antiquíssim...), però també de reportatges, entrevistes, articles d’opinió signats per experts, etc., que
ajuden l’audiència a comprendre l’abast i la importància d’algun esdeveniment científic d’actualitat o a conèixer espais naturals,
éssers vius, avenços, qüestions de salut o alimentació, perills a què està sotmesa la vida al planeta, etc. Aquests textos
poden estar escrits per periodistes especialitzats en temes científics, però també per investigadors implicats en alguna recerca
vinculada a un tema d’actualitat que interessa la societat. De fet, escriure és una tasca freqüent entre les activitats professionals
de les persones que es dediquen a la ciència. Han de presentar treballs i informes de les seves recerques a les institucions
que les financen, a més de preparar manuals quan es dediquen a la docència, i és molt possible que tinguin l’oportunitat de
participar regularment en mitjans de comunicació i revistes especialitzades.
Característiques. Aquests textos tenen característiques relacionades amb els procediments i el rigor dels mètodes
científics. El vocabulari és molt precís, tant si es tracta de noms com d’adjectius especificatius i adverbis que ajuden
a precisar; a més, eviten l’ús de la sinonímia en els termes tècnics i científics. La sintaxi ha de ser clara, construïda
mitjançant un bon ordre dels elements de l’oració. Els textos solen presentar una forma molt estructurada i lògica: se sol
anunciar el tema a l’inici i després se’n presenten aspectes més específics, que sovint es desenvolupen sota subtítols o
apartats. Les afirmacions es basen en arguments objectius; per tant, hi ha força oracions subordinades amb nexes de
causa i conseqüència i l’estil és neutre i objectiu. Finalment, els discursos de la ciència fan servir molts recursos adreçats
a assegurar la claredat del missatge i la versemblança de les informacions: definicions, exemples, fotografies, mapes,
esquemes, gràfiques, dades numèriques, resultats d’experiments empírics...
Els emissors d’un text científic poden ser els professionals de la ciència que volen informar dels seus avenços, però
també poden ser les institucions, quan volen difondre canvis tecnològics que afecten la societat, o mesures d’higiene que
ajuden a prevenir riscos, consells de salut fonamentats en recerques sobre hàbits i malalties, etc.
172
Situem-nos
A. Respostes orientatives:
a) Defineix i descriu un ecosistema.
b) Explica el procés d’elaboració dels medicaments.
c) Parla sobre recerca genètica i prevenció de certes malalties.
B. Respostes orientatives:
a) Un òrgan governamental relacionat amb la sanitat.
b) Conscienciar les persones de la necessitat de protegir-se dels efectes adversos del sol.
c) A la població en general.
d) En un fulletó de divulgació, en una revista o en un web de salut.
28
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 28 15/02/17 15:36

DIVULGACIÓ CIENTÍFICA 7
UNITAT
Observa i respon Pensa-hi Les principals dificultats
que presenten els
1. Observa aquest breu reportatge (http://qr.teide.eu/00K5) Segons el diccionari general de la llengua, textos científics són
divulgar vol dir «fer arribar a coneixement
sobre un tema de geologia i respon les qüestions següents: terminològiques (vegeu el
d’un gran nombre de persones, fer públic».
a) Quin és el tema central que tracta? Els textos tècnics i científics són, per requadre «Pensa-hi»), però
definició, els que fan servir una terminologia per assolir-ne la comprensió
b) Qui és la persona entrevistada i quina relació té amb el pròpia d’alguna àrea d’estudi científic. Ara
tema?
completa cal fer-ne una
bé, llevat de noms, verbs o adjectius, la
resta de mots que trobem en aquest tipus lectura atenta i tenir uns
c) Quines raons permeten considerar que el contingut del ví- de text (adverbis, conjuncions, pronoms...) certs coneixements sobre
deo és científic? pertanyen als registres mitjanament formals. el tema que tracten, per
d ) Escriu tres termes científics que hi surten. Les construccions sintàctiques dels
textos científics –orals i escrits– tampoc inferir-ne els problemes,
e) Indica dues característiques per les quals es pot considerar no són diferents de la varietat estàndard els dubtes, etc. Per
que es tracta d’un programa de caràcter divulgatiu. i respecten les normes gramaticals de la exemple, el primer text de
llengua en què s’han elaborat.
la pàgina 172 s’ha de posar
en el context de l’afició a
prendre el sol, de la
Llegeix i troba desaparició de la capa
2. Llegeix amb atenció aquest fragment d’un article científic i fes una llista de 10 termes que consideris propis d’ozó, de l’augment de
d’un registre tècnic o científic. Després cerca-hi també 10 mots que consideris que són de la llengua comuna. casos de càncers de pell,
etc.
Vida de la llum, llum per a la vida En l’epígraf «Llegeix i
Hi ha dues coses en les quals s’assemblen els microbis i els estels. La primera és troba» es demana que els
ben evident: per a observar-los, tant els diminuts microbis com els gegantins es- aprenents enumerin 10
tels, es necessiten instruments basats en les ones electromagnètiques. Els micro- temes propis d’un registre
bis solament es poden veure a través de microscopis, bé sigui els que utilitzen la
científic, però el professor
radiació de la llum visible (microscopis òptics, amb una longitud d’ona d’entre 400
i 700 nanòmetres), o bé els que usen la radiació dels electrons, amb unes longi- o professora remarcarà
tuds d’ona molt més petites. I encara que a ull nu podem veure només uns quants que qualsevol tema és
centenars d’estels, per a observar-ne la major part necessitem telescopis de llum susceptible de ser tractat
visible i altres tipus d’instruments que detecten un espectre ampli de radiacions, des d’un punt de vista
des de les més curtes, com els raigs X, a les més llargues, com les de ràdio.
La segona cosa en què s’assemblen és que tant els microbis com els estels te- científic, amb rigor i amb la
nen un nombre d’individus enorme. Solament a la nostra galàxia, la Via Làctia, pot terminologia adequada.
haver-hi més de 100 000 milions d’estels. I segurament a l’univers conegut hi ha més
de 100 000 milions de galàxies. Però, tot i que aquest nombre és esbalaïdorament alt
(10 elevat a 22, i segurament fem curt en el càlcul), el nombre de microbis que hi
ha a la Terra és superior en molts ordres de magnitud, ja que s’estima que és de 10
elevat a 30.
Però aquesta realitat hauria passat desapercebuda, com un altre dels fets que
caracteritzen el nostre sorprenent univers, si no fos perquè en un planeta no mas-
sa gran, que gira al voltant d’un estel mitjà, en dimensions i edat, que està dins
d’una de les moltes galàxies de la seva regió còsmica, va sorgir un organisme intel-
ligent capaç d’observar, estudiar i meravellar-se d’aquesta realitat. La galàxia, ja ho
hem dit, és la Via Làctia. L’estel mitjà, el Sol. El planeta petit, la Terra. L’organisme
intel·ligent, l’espècie humana. [...]
Mètode, núm. 86 (estiu 2015)
173

a) Parla de la tectònica de plaques i el fenomen dels terratrèmols (geologia).
b) És Xavier LePichon, un geòleg pioner en la descripció de la tectònica de plaques.
c) El tema, la presència d’un especialista, el vocabulari, les imatges...
d) Placa, superfície terrestre, longitud, predicció, sisme...
e) Hi ha indicis que s’adreça a un públic no especialitzat: té un caràcter didàctic, és una explicació;
hi ha poc vocabulari tècnic, i fa servir recursos gràfics, exemples i comparacions.
• Termes propis d’un registre tècnic o científic: microbi, espectre, regió còsmica, microscopi, radia-
ció, longitud d’ona, organisme, galàxia, magnitud, ones electromagnètiques...
• Mots de la llengua comuna: s’assemblen, diminuts, gegantins, primera, observar, petites, segura-
ment, sorprenent, alt, curt, conegut...
29
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 29 15/02/17 15:36

Com podem comunicar

millor? Receptes, consells, estratègies, recursos,
Continuem donant recursos
per comunicar. En aquest per a una bona comunicació
cas l’objectiu és un treball
acadèmic. Els aprenents
poden fer una lectura Estructura d’un treball acadèmic textos, sense oblidar de fer-ne una revisió final per com-
individual de les dues
provar que tots els títols estan ben marcats.
pàgines, prenent apunts i Tant a secundària com a batxillerat o a la universitat,
esquematitzant la l’alumnat ha de presentar sovint treballs acadèmics. Es
Resum inicial
informació. Després, per tracta de textos que desenvolupen per escrit el resultat
grups, poden comparar, en d’una tasca (recerca sobre un tema o un fenomen, me- És una síntesi de presentació que centra i delimita el tema,
dues columnes, les mòria, comentari d’un film o d’una lectura...). Pot contenir anuncia el contingut del treball i n’avança les conclusions.
dades, explicacions, opinions i altres elements, com ara Si un centre d’estudis té un arxiu digital dels treballs dipo-
recomanacions de la unitat
gràfiques o il·lustracions. És important que aquest tipus sitats a la biblioteca o als departaments, fa servir aquest
i la seva pràctica real
d’escrit, que sol ser un instrument d’avaluació de diverses resum per incloure’l a les bases de dades. També pot ser
(potser presenten treballs
assignatures, reuneixi els elements i les característiques útil per presentar-se a algun concurs.
sense el nom a la primera
que ajudin a mostrar un bon resultat de la tasca que s’ha
pàgina, sense índex ni un dut a terme. Cos o desenvolupament
resum inicial, sense
bibliografia, etc.). És el contingut del treball pròpiament dit, que es presenta
Un bon treball ha de presentar el contingut de manera
estructurat en capítols, apartats i paràgrafs. Sol incloure
estructurada. Els apartats depenen de la temàtica i del
una introducció (presentació i delimitació del tema d’es-
tipus de treball, però hi ha unes convencions generals que
tudi, l’objectiu, el mètode de recollida de dades, el con-
ajuden a elaborar el text de manera que transmeti la imat-
text en què es desenvolupa i, si és el cas, les hipòtesis
ge d’un treball fet amb ordre i rigor. A continuació trobaràs
inicials). El desenvolupament presenta els diferents apar-
orientacions per a cada una de les parts amb què se sol
tats (aspectes, subtemes, fases...). Se sol tancar amb un
construir un bon treball acadèmic.
apartat de conclusions (síntesi de les informacions clau,
conclusions, propostes...).
Portada
És la primera pàgina del treball. Ha d’incloure’n el títol, el Cal que les idees del text avancin en un ordre lògic i
nom i els cognoms de l’autor o els autors, l’assignatura o que estiguin relacionades mitjançant una bona cohesió
el departament on es presenta, el nom del centre i la data. entre mots, oracions i paràgrafs, fent servir els recursos
Si s’inclou alguna il·lustració a la portada, ha de tenir re- de cohesió lèxica i gramatical i els signes de puntuació.
lació amb el contingut del treball i és aconsellable que no El text pot anar acompanyat d’il·lustracions (fotografies,
resti importància visual a les dades que hem indicat, que gràfiques, mapes, esquemes...) que ajudin a transmetre
ajuden a identificar el contingut i l’autoria del text. les informacions. Tot plegat n’ha de facilitar la lectura i la
comprensió.
Índex
Referències bibliogràfiques
Indicació del diferents apartats, amb la numeració de ca-
pítols i les pàgines corresponents. Ha de mostrar l’estruc- Cal fer una llista de les fonts de consulta que s’han em-
tura jeràrquica del contingut i facilitar la recerca de punts prat i referenciar d’on prové qualsevol informació que no
concrets dins el treball. És molt pràctic elaborar l’índex tingui l’origen en la reflexió, l’argumentació o la valoració
mitjançant la funció d’índex automàtic del processador de de l’autor, tant si es tracta de citacions literals com si es
174
30
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 30 15/02/17 15:36

UNITAT
parafrasegen. També cal citar la font de les il·lustracions Estil gràfic
quan no siguin d’elaboració pròpia.
Sovint les instruccions per presentar un treball inclouen al- Val la pena dedicar temps
a la bibliografia. Si bé hi ha
gunes condicions sobre aspectes gràfics, com ara el tipus
Hi ha convencions formals per citar la bibliografia. En cas més d’una manera de
i la mida de la lletra, l’interlineat o la numeració dels subtí-
que les instruccions del treball no les especifiquin, se’n po- presentar-la, hi ha dades
tols. En cas que no sigui així, cal escollir un tipus de lletra
den consultar les normes en algun portal universitari. En do- que són imprescindibles.
senzill i clar, un cos de mida mitjana (12 punts, per exem-
nem un exemple per a llibres, articles i materials en línia. Si Els aprenents poden
ple) i guardar la coherència amb el tipus de font i els estils
un llibre o un article són accessibles a la xarxa, s’hi afegeix reflexionar i discutir, en
dels títols i subtítols durant tot el treball. La capçalera, el
l’enllaç (URL), amb la data en què se’n va comprovar l’ac- grup, sobre les dades
peu i els marges no haurien de ser mai inferiors a 2 cm, i
cés. Els mateixos criteris es poden utilitzar de manera simi- imprescindibles en una
els diversos títols es poden destacar en negreta i amb una
lar per a obres cinematogràfiques o materials audiovisuals. referència bibliogràfica
mida un punt o dos més gran que la lletra del text gene-
ral, reflectint la jerarquia del contingut. També cal separar (nom complet de l’autor,
«Els ocells com a indicadors del canvi climàtic». Ins-
gràficament els paràgrafs amb un blanc més ample que el títol, editorial, ciutat, any).
titut Català d’Ornitologia. <http://www.ornitologia.
de l’interlineat general, que mostri les divisions internes del Poden comprovar-ho en
org>. Consulta: abril 2016.
Goñi, Ainhoa. «L’Àrtic gota a gota. El problema am-
contingut dels apartats. Un cop preses les decisions sobre qualsevol llibre editat que
biental del desgel del Pol Nord». Mètode, núm. 76
l’estil gràfic, el més pràctic és triar o elaborar una plantilla dugui bibliografia.
mitjançant el programa del processador de textos.
(hivern 2012-13). Universitat de València. <http://
metode.cat/Revistes/Article/L-artic-gota-a-gota>. • Llegir.

Consulta: març 2016. • Comprendre.
Sancho, Jordi. Com escriure i presentar el millor tre-

• Resumir.
ball acadèmic. Guia pràctica per a estudiants i pro-
• Esquematitzar.
fessors. Vic: Eumo Editorial, 2014.
• Observar.

Annexos • Reflexionar.

Els annexos són materials que no són imprescindibles per • Consultar.

conèixer el contingut del treball, però s’hi poden afegir • Visionar.

com a complement. Poden incloure material gràfic, entre- • Explicar.
vistes, qüestionaris, etc.

L’estructura que hem exposat és aconsellable tant si el

treball es presenta imprès en paper com en format digital.
No obstant això, en cas que se sol·liciti en format digital, tot
i que es mantinguin les parts convencionals esmentades,
s’hi poden incorporar altres recursos, com ara enllaços di-
rectes, imatges dinàmiques o arxius de so i de vídeo.
Explica
Observa i anota
4. Explica en uns 50 mots en
3. Observa aquest vídeo (http://qr.teide.eu/00K6 ) sobre un programa què consisteix el projecte
de recerca biològica i anota cinc sintagmes nominals i cinc sintagmes Life Trivers i quin n’és
verbals que et semblin representatius del llenguatge especialitzat. l’objectiu principal.
175
Sintagmes nominals: la diagnosi de l’estat ecològic; les dades hidrològiques; les conques mediter
rànies; la diversitat aquàtica; una millor gestió dels rius temporals; causes naturals; mostres d’organismes;
avaluació detallada.
Sintagmes verbals: implantar una gestió més sostenible; suposa determinar si la temporalitat del riu
és natural; ajuden a completar la falta de dades...; varen desenvolupar les bases científiques...; que
pogués fer aquesta diagnosi...; treballar conjuntament per conèixer, diagnosticar i millorar...; s’està
produint en la nostra biosfera...
4. Life Trivers és un projecte internacional que estudia la hidrologia i l’ecologia dels rius temporals de la
conca mediterrània. Es proposa millorar la gestió dels rius temporals segons els objectius de la Direc-
tiva marc de l’aigua (DMA) de la Unió Europea per ajudar a conservar els rius que tenen un bon estat
ecològic i restaurar els que no el tenen.
31
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 31 15/02/17 15:36

El consum de vi i la salut.

Busca i classifica
Abans de llegir l’article el
professor o professora 5. Llegeix aquest text de resposta a una pregunta i extreu-ne una llista de 20 termes especialitzats, ordenada en
dues categories gramaticals: substantius i adjectius.
podria introduir el tema
del consum de begudes Substantius Adjectius
alcohòliques entre els polifenol cardiovasculars
aprenents, en forma de
preguntes: consumeixen
habitualment begudes Per què es diu que és saludable prendre una copa de vi al dia?
alcohòliques?, quines?,
Pregunta enviada per Tomàs Ferrer (Castelló).
quan?, en quina quantitat?,
per què?, etc. Després, Luis Torres respon:
poden fer una lectura L’evidència que el consum de vi, en especial de vi negre, puga protegir contra les malalties cardiovasculars o fins i tot puga
individual de la resposta tenir un efecte preventiu contra el càncer, va sorgir l’any 1992 de l’anomenada «paradoxa francesa». La població francesa,
malgrat que posseeix una dieta rica en àcids grassos saturats, té una incidència baixa en malalties cardiovasculars i això
i extreure’n les principals podria ser degut al seu tradicional consum de vi.
idees i, sobretot, la
Des de llavors, nombrosos estudis han intentat explicar els efectes positius del consum moderat de vi (una o dos copes de
conclusió: millor no beure vi, 10-30 g d’alcohol). Aquests estudis, realitzats fonamentalment en models in vitro (cultius cel·lulars), suggereixen que
gens ni mica d’alcohol! diferents substàncies com els polifenols i en particular el resveratrol, presents en el raïm i el vi, com que són antioxidants
Els aprenents poden seguir molt potents, podrien tenir un efecte preventiu enfront de diverses malalties com les cardiovasculars o el càncer.
el suggeriment de redacció No obstant això, estudis recents han posat de manifest que moltes d’aquestes substàncies són destruïdes per l’ambient
de «Comprèn i conclou», existent en l’aparell digestiu (pH i sobretot per la flora intestinal), i això fa que la seua biodisponibilitat siga molt reduïda.
o bé reflexionar, també per Altres estudis semblen indicar que els efectes beneficiosos del consum moderat de vi podrien ser deguts a l’alcohol
escrit, sobre el tema: les present en aquesta beguda. S’ha comprovat, en models animals, que l’administració de dosis baixes d’alcohol és capaç
d’induir la síntesi d’HDL-colesterol (l’anomenat «colesterol bo») i de reduir els nivells d’LDL-colesterol (l’anomenat «co-
begudes alcohòliques són lesterol dolent»), la qual cosa contribueix a l’eliminació de l’excés de colesterol i a prevenir les malalties cardiovasculars.
una medecina? Aquests estudis promouen el consum baix o moderat d’alcohol, entre 10 i 30 grams cada dia, equivalent a un «xopet»
d’una beguda d’alta graduació (whisky, ginebra, etc.), una o dues copes de vi o una gerra de cervesa (aproximadament
• Llegir. mig litre). També s’ha suggerit el paper sinèrgic de l’alcohol i polifenols en la protecció cardiovascular.

• Comprendre. D’una altra banda, estudis de salut pública realitzats als Estats Units suggereixen que la relació entre consum de vi, pro-
tecció contra les malalties cardiovasculars i longevitat podria ser degut al fet que el consumidor de vi pertany a classes
• Resumir. acomodades amb una millor alimentació i hàbits de vida saludables i no tant pel paper antioxidant dels compostos pre-

• Esquematitzar. sents en aquesta beguda.

• Reflexionar. Finalment, estudis realitzats per l’Institut Nacional de Salut americà i institucions europees conclouen que no existeixen
evidències clares que indiquen que el consum de begudes alcohòliques, inclòs el vi, puga ser beneficiós per a la salut i
• Argumentar.
que el que està clarament demostrat és la toxicitat de l’alcohol, motiu pel qual conclouen que el més recomanable és no
• Redactar. introduir-se en l’hàbit del consum de begudes alcohòliques.

Per saber més sobre aquest tema:
Comprèn i conclou P. C. H. HoLLman et al., «The Biological Relevance of Direct

Antioxidant Effects of Polyphenols for Cardiovascular Health in
Humans Is Not Established»
6. Tenint en compte el contingut del text anterior, The Journal of Nutrition, 141 (2011)
fes un escrit amb una raó ben argumentada per Luis toRRes. Mètode (2013)
desaconsellar prendre begudes alcohòliques. Departament de Bioquímica i Biologia Molecular,
Facultat de Farmàcia, Universitat de València
<http://metode.cat>
176

5. Substantius: polifenol, incidència, efecte, càncer, dieta, substàncies, longevitat, toxicitat, compostos,
excés.
Adjectius: cardiovasculars, preventiu, moderat, grassos, saturats, digestiu, sinèrgic, antioxidant,
cel·lulars, intestinal.
6. Resposta oberta.
32
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 32 15/02/17 15:36

UNITAT
Explotant un article

científic.
Cerca i anota
7. Llegeix aquest article d’opinió de Pere Brunet i cerca a Internet tres línies d’informació sobre cadascuna de les
persones que apareixen esmentades al text, inclòs el mateix autor. L’epígraf «Pensa i explora»
planteja una munió de
temes per explotar, a partir
La curiositat
del contingut de l’article.
Els aprenents l’hauran
La Theresa Willingham diu que tots naixem curiosos, ho explica en una Pensa i explora llegit i n’extrauran les idees
conversa de TED. Els infants no paren. Ho volen tocar, tastar, olorar i
explorar tot. Després, a mesura que es fan grans, perden la innocència 8. Tria una de les preguntes que principals, que poden
i deixen de banda la curiositat. En pocs anys, els nens passen de l’entu- apareix al text i respon-la en presentar en forma
siasme i les constants preguntes a l’apatia i el desinterès. Segurament hi uns 50 mots, consultant abans
almenys tres fonts diferents.
d’esquema i discutir a
ha raons biològiques, però la família, la societat i l’educació també hi fan
Cita la font o les fonts d’on has classe o en petits grups.
alguna cosa. Els nens creixen, van aprenent les habilitats que els han de
servir per viure en aquest món tan complex, però també van apagant la extret la informació segons els El resultat del treball que
seva curiositat. És molt fàcil desincentivar la seva curiositat innata, so- criteris de referència bibliogràfica
que s’han exposat a «Estructura planteja l’epígraf, que
bretot quan estem cansats i ens empipa que insisteixin i preguntin tant.
d’un treball acadèmic» en aquest s’haurà de distribuir perquè
Però també és cert que la curiositat genera creativitat. La curiositat
apartat. no quedin qüestions sense
és el combustible que mou els avenços en qualsevol camp, sigui social,
polític, literari, artístic, científic, econòmic, tecnològic, mèdic, històric o a) Què és la vida? resposta, pot presentar-se
qualsevol altre. Si fem cas al que ens diu la Theresa Willingham, hem de després a classe, d’acord
treballar per mantenir la nostra curiositat i per exercitar l’esperit crític, b) D’on surt el nostre instint de
supervivència? amb els recursos per a
intentant potenciar en nosaltres el que volem que els nostres nens no
perdin. Tot el que ens envolta és un motiu per a la curiositat i per fer-nos
exposicions orals que hem
c) Per què és blau, el cel?
preguntes. Què és la vida? D’on surt el nostre instint de supervivència? vist en unitats anteriors.
Per què és blau, el cel? Cóm és que poden guardar informació, els llapis d ) Cóm és que poden guardar
de memòria? Què és el que fa que puguem enviar-nos fotos des del te- informació, els llapis de • Llegir.
lèfon? Per què, en temes d’energia i canvi climàtic, no fem cas als cientí- memòria?
fics? Per què hi ha fam al món? Per què hi ha comerç d’armes? És fiable, • Comprendre.
e) Què és el que fa que puguem
el que llegim i escoltem? I així, fins l’infinit.
enviar-nos fotos des del • Resumir.
En canvi, un estudi recent fet a Suïssa mostra que el 45 % dels nois i
telèfon? • Esquematitzar.
el 70 % de les noies que comencen l’ensenyament secundari se senten poc
estimulats per part dels seus professors pel que fa al seu interès per la tec- f ) Per què, en temes d’energia i • Reflexionar.

nologia. El trist de tot plegat és que la manca d’estímuls talla les ales de la canvi climàtic, no fem cas dels • Investigar.
curiositat i moltes vegades porta cap a l’apatia i el desinterès. I a casa nos- científics?
tra no som pas diferents. Els adults hem perdut la curiositat dels infants, • Planificar.
g) Per què hi ha fam al món?

ens fem poques preguntes i acabem tenint un baix interès per disciplines • Estructurar.
com la filosofia, la ciència i la tecnologia. Vivim enganxats a la tecnologia
h ) Per què hi ha comerç • Redactar.
però sense voler-ne saber res, com si fos màgia. I, com diu en Jorge Wa- d’armes?
gensberg, és impossible viure amb esperit crític en aquest món tecnològic • Revisar.
i ) És fiable, el que llegim i

si no el volem entendre. El fet és que la situació a Espanya pel que fa a la
visió social en temes de ciència i tecnologia és preocupant (i a Catalunya escoltem?
segurament també, encara que no he trobat dades concretes). Els resultats
d’una recent enquesta feta per la FECYT són ben explícits. Més del 27 %
dels enquestats creuen que el Sol gira al voltant de la Terra, i més d’un
40 % pensen que els primers humans van coexistir amb els dinosaures.
L’enquesta es va fer fa només cinc mesos.
Pere bRunet. Ara Ciència, juny 2015 (adaptació)
<http://ciencia.ara.cat>
177

7. Pere Brunet: un fragment de la presentació que ell mateix té a Fractal, el seu blog al web del diari Ara:
Vaig néixer a Barcelona l’any 1948. Soc doctor enginyer industrial. He estat professor de la UPC du-
rant quaranta anys. Treballo i faig recerca en informàtica des del 1967. M’agraden els algorismes, la
geometria, la ciència i l’enginyeria. Penso que, malauradament, la ciència i la tecnologia s’han allunyat
de la societat, i crec que els científics en som en part responsables.
Theresa Willingham: com que l’article ens parla d’una xerrada seva a l’espai Ted, hi anem i en trobem
una breu presentació (en anglès): Treballa als Estats Units, en una editorial que publica llibres de di-
vulgació científica, i també ha publicat llibres propis. És la directora del programa educatiu First Stem,
a Florida.
Jorge Wagensberg: si anem a la Viquipèdia trobarem informacions com les següents:
El seu segon cognom és Lubinski. Va néixer a Barcelona el 1948 i és professor de Teoria dels proces-
sos irreversibles a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Ha estat, fins fa poc, el director
del museu Cosmocaixa i dirigeix la sèrie «Metatemas» de l’editorial Tusquets. També va ser un dels
fundadors del European Museum Academy i ha publicat diversos llibres de divulgació científica.
8. Resposta oberta.
33
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 33 15/02/17 15:36

Reflexió sobre la ciència.

Els aprenents llegiran
l’article individualment i
n’extrauran les idees més
Prova
importants («fer la pregunta
adequada», «cap veritat Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
científica ho és per
sempre», «la veritat
científica s’ha de poder
contrastar»), que
posteriorment es poden Sabem que no sabem. Els interrogants
comentar a classe.
S
oc conscient que la ciència pot donar a vegades Però sobretot nous coneixements ens permeten relacio-
una certa imatge de prepotència, fruit sobretot de nar coses que abans ens semblaven distants. Cal remarcar
l’impacte que han tingut tant la seva aproximació de nou la importància de les preguntes, els grans avenços
al coneixement del món com les conseqüències de tipus aconseguits per la formulació de noves preguntes, perquè
5 pràctic que se n’han derivat, la tecnologia. Però aquesta 40 ben sovint allò que determina el que trobes és justament
visió em sembla que no reflecteix adequadament la pràc- la decisió d’on ho vas a buscar.
tica de la recerca. És ben veritat que un dels motors més Però és que, a més a més, els interrogants de la
importants que mou com a mínim una part important de ciència són interrogants humils; no s’interroga sobre el
la recerca és l’afany de saber més, d’obtenir nous conei- perquè de les coses sinó sobre el com de les coses. No es
10 xements. Però també és veritat, i per això la recerca és im- 45 tracta d’explicar quins són els mecanismes que ho fan i
parable, que cada nou descobriment posa de manifest un ho han fet possible. La força de la ciència, el seu èxit, ve
nou interrogant, una nova ignorància. Un exemple ben d’aquesta seva pròpia limitació. Intenta entendre quins
senzill de la meva recerca quotidiana: s’ha trobat que una són els mecanismes darrere dels fenòmens que observem,
cèl·lula respon quan rep un senyal d’una cèl·lula veïna. quines són les regles que semblen regir-los. Cal admetre,
15 Però, com és que pot respondre de manera diferent a un 50 però, que aquesta limitació de vegades no ha estat prou
mateix senyal? I així, en tots els nivells de la recerca. Si explicitada. En gran mesura, crec, per la pròpia tendència
la genètica explica com van aparèixer diferències entre humana a donar una visió finalista als esdeveniments que
els membres d’una mateixa espècie, com és que aques- ens envolten.
tes diferències poden arribar a generar espècies noves? Així, és ben corrent d’explicar, per exemple, que
20 Com més sabem, sabem més el que no sabem. I per tant, com 55 el cor batega d’una determinada manera perquè la sang
més aprenem, més interrogants nous ens posem. pugui arribar a les extremitats. O bé que tenim ulls per
El gran avenç en el coneixement es tradueix, poder veure-hi. En canvi, d’una manera més exacta ho
precisament, en la possibilitat de plantejar-nos noves pre- hauríem de formular a l’inrevés. La sang arriba a les ex-
guntes. L’avenç del coneixement ve condicionat en gran tremitats gràcies al fet que el cor batega, i podem veure-hi
25 part, no tant per la varietat de possibles respostes a una 60 gràcies al fet de tenir ulls. De nou, un canvi en la lògica
mateixa pregunta, sinó pel fet mateix de fer la pregunta del sistema. No és que hàgim estat planificats per veu-
adequada. Diferents respostes podran ser contrastades i re-hi i per aquesta raó tinguem ulls. Més aviat, l’aparició
el mateix desenvolupament científic anirà decantant-ne d’estructures que permetien detectar la llum va donar un
la validesa de les unes i la refutació de les altres. Aquest avantatge als animals que les posseïen i així aquests ani-
30 procés portarà a la llarga a la substitució d’unes respostes 65 mals van tenir més èxit evolutiu. Així és com tenim ulls. I
per unes altres. Cap veritat científica és per sempre en per tant hi veiem.
totes les circumstàncies. Sempre cal estar obert a trobar Jordi Casanova i RoCa, Petita història dels humans. La ciència
nous àmbits on allò que es creia de valor universal deixa d’avui ens ajuda a veure’ns com som (2009)
de tenir validesa, o de tenir sentit. I, per altra banda, una
35 veritat és científica en la mesura que es pot contrastar.
178
34
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 34 15/02/17 15:36

PROVA 7
UNITAT
Abateria
la pàgina 179 hi ha una
d’activitats per
treballar el contingut i
aspectes formals (llengua)
del text. Es pot donar més
llibertat als aprenents a
6 Són oracions compostes:
l’hora de triar un text per
fer la redacció, sempre que
 a) Cap veritat científica és per sempre en
totes les circumstàncies.
estigui relacionat amb el
 b) Nous coneixements ens permeten coneixement científic. Per
relacionar coses que abans ens exemple: el funcionament
semblaven distants. dels telèfons mòbils, de les
 c) Els interrogants de la ciència són
1 Segons l’autor, un dels motors de la recerca aplicacions, dels jocs...
és: interrogants humils.
 d) El cor batega d’una determinada manera
 a) L’ànsia de saber més. perquè la sang pugui arribar a les • Llegir.
 b) Saber formular preguntes. extremitats.

c) Refutar hipòtesis.
• Comprendre.

 d) Entendre mecanismes. 7 Podem deduir que l’autor del text és: • Esquematitzar.

 a) Professor. • Reflexionar.
2 Són enllaços il·latius:
 b) Pedagog. • Respondre.
 a) perquè, a causa  c) Traductor.
b) sinó, a més • Redactar.
  d) Investigador.
 c) per tant, doncs • Revisar.
d) però, no obstant

 8 Són sinònims de refutar:
 a) negar, confutar, replicar
3 La ciència es pregunta sobre:  b) excloure, rebatre, impugnar
 a) El perquè de les coses.  c) recusar, opugnar, acollir
 b) El com de les coses.  d) emparar, protestar, forfollar
 c) El quan de les coses.
 d) El què de les coses. 9 L’autor afirma que no hi ha cap veritat
científica que sigui:
4 Són oracions subordinades adverbials:  a) Irrefutable.
 a) Com més sabem, sabem més el que no  b) Inamovible.
sabem.  c) Humil.
 b) Una cèl·lula respon quan rep un senyal  d) Vàlida per sempre.
d’una cèl·lula veïna.
 c) Així és com tenim ulls. 10 El coneixement avança quan:
 d) El gran avenç en el coneixement es  a) Es responen les preguntes.
tradueix en la possibilitat de plantejar-nos  b) Es descobreix la finalitat.
noves preguntes.  c) Permet plantejar noves preguntes.
 d) Es coneixen les causes.
5 Hi ha d’haver una ela geminada en totes les
paraules de la sèrie: Redacció
 a) ce♦ofana, ce♦este Redacta un text d’unes 150 paraules per ser llegit en
 b) ce♦obert, ce♦ajunt veu alta davant de la resta de membres de la classe
 c) ce♦ístia, cè♦ula sobre la relació que tens amb les matèries de l’àmbit
 d) cè♦ula, ce♦a científic. Prova.

179 Comprova-ho.
Atreveix-t’hi.
1. a)
2. c)
3. b)
4. a), b)
5. d)
6. b), d)
7. d)
8. b)
9. d)
10. c)
Redacció
Resposta oberta.
35
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 35 15/02/17 15:36

Entrevista al cap de
premsa d’una editorial.
Oficis de llengua
En aquest cas l’entrevistat
no ha estudiat filologia o Soc el Miquel i faig
estudis similars. Això pot de cap de premsa
ser motiu de reflexió: per a en una editorial. cal mantenir viva la curiositat, t’ha d’agradar
certes feines relacionades conèixer gent, fins que en el teu cap hi apareix
amb la literatura, no cal una mena de mapa on tota la informació que
has arreplegat adquireix de sobte un sentit. Al
tenir formació filològica. capdavall, la meva feina és la seducció. I per se-
Els aprenents, a partir de la duir, has de ser una mica un gat vell.
lectura de l’entrevista, Explica alguna anècdota divertida o curiosa
poden fer una enumeració de la feina que fas.
de les activitats d’en Què i on has estudiat? Divertida, divertida..., jo diria que commove-
Miquel. De quin tipus són? He estudiat Administració i Direcció d’Empre-
dora. Una vegada vam convidar un autor es-
Estan relacionades amb la tranger que m’estimo molt, però que no és
ses a la Universitat de Barcelona.
gaire conegut. Venia a parlar d’un llibre seu
llengua? Quines els En què consisteix la teva feina? realment extraordinari, però molt dolorós per
agraden i per què? a ell, que parlava de la traïció d’un amic seu.
Consisteix a ser un tot terreny. Principalment,
Tot plegat pot donar lloc a Vam fer mans i mànigues per convèncer els pe-
tinc la missió de fer arribar al públic lector tot
riodistes perquè vinguessin a escoltar-lo. Molt
un debat distès, a classe. el seguit de llibres nous que l’editorial publi-
sovint, els periodistes assisteixen a les rodes de
ca, fent que la premsa en parli, organitzant-ne
premsa amb la mosca al nas, d’una manera ru-
presentacions, agitant les xarxes socials, etc.
• Llegir. tinària i sense ganes de deixar-se sorprendre.
I com es fa això? Doncs primer de tot, procurant Doncs bé, aquest autor ho va fer tan bé, hi va
• Comprendre.
llegir les novetats (sembla una obvietat, però posar tanta passió i sentiment, va saber trans-
• Reflexionar. no ho és tant...); si pot ser abans que surtin metre tan i tan bé l’essència del seu llibre, que

• Relacionar. publicades, molt millor. T’has de contagiar de tota la sala, al final, es va posar a plorar. I jo
l’obra, estimar-la. Suposem que l’obra t’entu- també! Tots els periodistes que hi van ser recor-
• Valorar. siasma. Aleshores és la feina més bonica i fàcil
den aquella roda de premsa.
del món: es tracta, simplement, de compartir la
Ara aquest autor és un bon amic meu. Aquesta
teva alegria amb els periodistes i els llibreters.
és una altra part bonica de la meva feina: aca-
També pot ser que el llibre que hagis de pro-
bes tenint amics arreu del món, i aquests amics
mocionar no t’agradi. Aleshores cal posar en
són escriptors que admires. És bonic, això. Un
marxa tota la teva intel·ligència per discernir a
d’ells, quan va tornar al seu país, va escriure un
quin públic i a quins periodistes creus que pot
article en un diari en què em feia sortir.
agradar aquest llibre que a tu no t’agrada.
El secret, suposo, és conèixer bé el món del pe-
que fas?
riodisme i el món de les llibreries... i el món dels
lectors (convertint-te tu mateix en un lector Oh, no crec que m’hagi de veure de cap ma-
voraç). Això no t’ho ensenya cap universitat, nera. Els editors, els caps de premsa, hauríem
sinó el pas del temps. Allò que en diuen «expe- de ser invisibles. Som simples transmissors de
riència». Ara bé: pots fer que el temps corri a fa- la màgia del llibre. L’important són el llibre i
vor teu; cal estimar el vici de la lectura, cal llegir l’autor. La discreció hauria de ser la nostra pre-
els suplements culturals, cal visitar els llibreters, missa.
180
36
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 36 15/02/17 15:36

Solucions del bloc
d’activitats
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 37 15/02/17 15:36

9166 Guia CAT4 07_2017.indd 38 15/02/17 15:36
Unitat 7
De tot cor us trameto la meva felicitació amb el meu agraï-

Literatura ment. L’epopeia sobirana que veniu de construir com a
ideari pertany no solament a Catalunya, sinó i sobretot a
la Renaixença de la nostra llengua; i tot el Felibritge es
1. La Renaixença es pot definir com un moviment cultural i glorifica en la vostra obra.
de conscienciació catalanista que reivindicava l’ús públic
i cultural de la llengua catalana, sorgit en el si de la socie- Us saluda, bo i noble mestre, i us abraça de tot cor.
tat catalana en el marc dels canvis provocats per la in- F. Mistral
dustrialització i la revolució liberal. Cronològicament,
aquesta s’inicia amb la publicació de l’oda la «La Pàtria» 4. Els adjectius amb què es qualifica L’Atlàntida es desta-
de l’escriptor romàntic Bonaventura Carles Aribau, l’agost quen en negreta:
de 1833 al diari El Vapor. El text, sis estrofes de vuit ver- poema èpic
sos alexandrins, és un cant d’enyorança de Catalunya, magnífics passatges
que Aribau va escriure a Madrid, i exalta la llengua catala-
na. Ara bé, tot i el seu valor simbòlic com a punt de par- forma d’impressionant altitud
tida del romanticisme català i de la Renaixença com a potència expressiva
moviment cultural ja des del mateix moment de la seva la musicalitat íntima
publicació, el poema és en realitat una peça de circum- la vigoria incomparable
stàncies amb què Aribau va felicitar el seu patró, el ban-
quer català Gaspar de Remisa, en el dia del seu sant. immortal poema
obra egrègia
2. Charlotte Brontë columnes més robustes de la glòria catalana
Charles Dickens estrofes vigoroses
Fiódor Dostoievski
millors poemes èpics
Víctor Hugo
Joan Maragall
Giacomo Leopardi
Herman Melville • Moments estel·lars de la història de la llengua catalana.
Benito Pérez Galdós • Els predecessors a la presidència de l’Ateneu.
Edgar Allan Poe • La situació actual de la llengua.
Jacint Verdaguer • L’estat actual de la cultura.
• La feina que desenvoluparà com a president de l’entitat.
3. Maillane (Bouches du Rhone) • Les dificultats que preveu a la seva presidència.
18 de Juliol 1877 • Els projectes que vol endegar durant la seva presidèn-
Senyor i noble mestre, cia.
Vinc/Acabo de llegir atentament L’Atlàntida i us trameto
tot seguit l’expressió de la meva admiració més ardent. 6. Són virtuts:
Després de Milton (amb el seu Paradís perdut) i després • Notables condicions d’observador.
de Lamartine (amb Caiguda d’un àngel), ningú no havia • Narrador de la vida real.
tractat la tradició primerenca del món amb tanta grandesa • La seva obra és d’un pronunciat fotografisme.
i puixança. • Condicions remarcables de narrador i de costumista.
El vostre poema magnífic m’ha fet l’efecte d’aquells animals • Fotògraf d’ambients casolans.
espectaculars que els miners troben dins les entranyes • Psicòleg d’ànimes vulgars.
de la terra, i que, reconstituïts per la paleontologia, ens • Traça evident del narrador.
revelen els misteris ofegats pel Diluvi. La concepció de • Vitalitat de les escenes i de les figures.
L’Atlàntida és grandiosa i la seva execució és esplendoro- Són flaqueses:
sa. Mai Catalunya havia fornit una obra que contingués • No ha tingut en grau prou alt el sentit de l’idioma.
tanta de poesia, de majestat, d’amplitud, de força i de • La seva prosa no adquireix prou vigor per a esborrar o
saviesa. La tradició més antiga i el més venerable de la atenuar les tares lingüístiques.
terra catalana és aquí desplegada, organitzada i revelada • La deficiència del llenguatge.
en una versemblança extraordinària, i la imaginació amb • Absència de malícia professional.
la ciència embelleixen meravellosament les vostres su- • Poc sentiment estètic de la parla.
perbes descripcions.
Oh valent trobador, us heu mantingut en la promesa que 7. Resposta orientativa:
ja éreu de jove. Recordo encara aquella bella festa de Del poema s’extreuen els adjectius següents que ja anun-
Barcelona on us vaig trobar, humil estudiant, portant la ba- cien la personalitat del comte Arnau: triomfant, vital, enèr
rretina violeta, i que vinguéreu a mi amb tant d’entusiasme gic, terrenal, voluntariós, immortal... De tota manera, el
i de gràcia. Tothom, me’n recordo, deien de vós: ¡Tu Mar- poema permet fer-se la idea que és una persona activa,
cellus eris! i heu acomplert per cent vegades l’esperança amb dots de líder, que sap el que vol i que farà el que
que la pàtria va posar en vós. calgui per aconseguir-ho.
39
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 39 15/02/17 15:36

8. Resposta orientativa: l’oncle i em miraven i quan fórem davant de la meva nova
• irònic • reflexiu casa i ell hagué descavalcat, una rotllana de dones que la
• original • graciós feia petar amb tot de canalla que s’escridassaven ho
• lúcid • sarcàstic deixaren estar tot per atansar-se a mirar i preguntar.
Ramon, quina xicota més «maja» que t’has trobat a
9. Resposta orientativa: mercat. Pensàvem que no en sabies tant de triar... És la
Inquietud neboda de L’Ermita que passarà l’hivern amb nosaltres.
La Mila, esparverada, s’agafà al braç del seu home, que Jo no sabia on mirar, tenia tots els ulls fits en mi i d’aquells
se’n reia tranquil·lament. moments d’estar quieta, sentia les cames que em defallien i
la suor que m’havia escaldat les cuixes, amb el cap emboirat
Confusió
de tant pensar i de donar tombs a la mateixa cosa. D’aquí
–Qui demana en aquestes hores?
me’n tragué tia, que rompent el cercle, m’abraçà amb força.
Franquesa I aleshores sí que creguí perdre el món de vista, perquè
–Obriu, Gaietà... Som nosaltres. aquella tendresa havia desfet en un inesperat instant tot el
–Qui dieu? mur de raonaments que m’havia construït contra la tristesa.
–Jo i la dona, Gaietà!... Ja podeu obrir.
Agafada per la cintura quasi m’estirava enlaire, evitant la
Recel gent i portant-me escales amunt.
La veu reprengué amatent:
–Què dieu ací fora?
Confiança Taller de producció
L’homenet també rigué.
–La companyia és mitja vida, sabeu?... Endemés, com
per ací hi passin més guineus que cotxos, cal estar a 1. A l’antiguitat, els indis comptaven dits (10), i els babilonis
l’agoit... comptaven falanges (12). Els dits es poden fer servir com
a indicador i com a marcador. La base 10 correspon a
cultures que comptaven amb els dits.
Racó de repàs
2. En les nostres matemàtiques, que són hereves de la cul-
1. resistir: aguantar tura àrab, relacionada amb la tradició índia, la convenció
grapat: grup, colla és la base 10, que té el seu origen en l’ús dels dits de les
mans.
excepcionals: úniques
capellans: mossens
3. a) Són premis a la divulgació científica. Els atorga la Casa
mestres: professors das Ciencias, una associació de museus de la Corunya
honrats: honestos (Galícia).
creuen: obeeixen
b) L’esforç continuat de divulgació científica de qualitat i
coartada: pretext la implicació en la promoció de la cultura científica.
innocent: ingènua
c) El rigor en els mètodes de recerca i la qualitat en la
tanmateix: malgrat tot
comunicació.
passar a l’acció: actuar
d) La Universitat de València. En català. Medicina, biolo-
va de bracet amb: acompanya
gia, genètica, medi ambient... però també humanitats,
cada vegada: sempre
sociologia, història, antropologia, comunicació, cultu-
al seu torn: alhora ra... Els col·laboradors són especialistes de diferents
immobilitza: frena, paralitza disciplines, de diverses procedències geogràfiques,
malmet: destrueix especialment d’Espanya, de Catalunya i del País Va-
edificar: construir, crear lencià.
maltractat: torturat e) Cal consultar el lloc web de la revista Mètode (http://
aspireu a: voleu metode.cat) per respondre aquesta qüestió.
tranquil·la: plàcida
acceptable: raonable 4. Resposta oberta.
escalfor: caliu Hauria d’incloure diverses etapes del procés: identificació i
conformar-vos: resignar-vos estudi d’una molècula activa contra una malaltia, selecció,
neguits: preocupacions estudi cel·lular, assaig en animals, assaig en persones, ava-
luació de l’eficàcia, la seguretat i la toxicitat, elaboració del
2. No sé per què m’havia imaginat que vivien fora poble. compost químic (fàrmac), control farmacològic, perfeccio-
Aquest pensament se’m desmentí quan oncle prengué el nament de les fórmules dels medicaments...
camí entre les cases fins que anà a raure a la plaça. Nota-
va les galtes com em cremaven perquè la gent saludava 5. Resposta oberta.
40
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 40 15/02/17 15:36

Fitxes
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 41 15/02/17 15:36

9166 Guia CAT4 07_2017.indd 42 15/02/17 15:36
1 / 2
Nom Curs Data
u T’agraden els gelats? Ets dels que pensen que es poden menjar gelats tot l’any o ets dels que només en
mengen a l’estiu? De ben segur que més d’una vegada se t’ha fos el gelat abans d’acabar-te’l i t’ha conde-
corat amb una bona llàntia la samarreta. És possible de fer un gelat que no es fongui mai, com va imaginar
Roald Dahl? Com es fan els gelats? Llegim l’article i segurament hi trobarem la resposta.
El gelat etern
Charlie i la fàbrica de xocolata va ser una pel·lícula que vam veure diverses vegades a casa: són les coses que té criar fills.
En ella va confluir la desbordant imaginació de Roald Dahl, l’autor del llibre en el qual es basa la pel·lícula, amb la de
Tim Burton, el seu director. La llegenda situa l’origen del llibre en l’època en la qual Dahl va estudiar a l’escola Rep-
ton. Cadbury, la principal productora de xocolatines del Regne Unit juntament amb Rowntree’s, enviava mostres dels
seus nous productes a l’escola. Sembla que la competència entre ambdues empreses era feroç: mantenien els seus
processos de producció en secret i s’espiaven mútuament. Dahl fantasiava amb inventar una nova xocolatina que fora
la sorpresa del mateix senyor Cadbury i, en el llibre, va recuperar alguns d’aquests somnis: vaques que donen llet amb
xocolata, begudes gasoses per a volar, caramels quadrats que es tornen rodons, xiclets que mai perden el sabor...
En el camp dels gelats, Dahl va pensar en un que mai es fonia i que, per tant, sempre estava fred. Desgracia-
dament, aquest gelat sempre serà un producte de la imaginació: un gelat ha de fondre’s per a refrescar. La sensa-
ció refrescant té el seu origen en la transferència de calor de la nostra boca al gelat, i la major part de la calor
transferida s’empra, precisament, a fondre el gel...
Un gelat es pot definir com una preparació que està en estat sòlid o semisòlid per congelació.Tenim dos grans
grups: els basats en aigua, com els granissats i els sorbets, i els làctics, elaborats amb llet i nata. Tots dos tipus de
gelats tenen característiques comunes: contenen gel, són dolços i tenen sabors característics. La diferència està
en la disposició dels seus components a escala microscòpica: en la seua microestructura.
Per a preparar un gelat d’aigua n’hi ha prou amb barrejar els ingredients i congelar la preparació: en refredar
es van formant cristalls de gel, constituïts per aigua pura, que queden dispersos en una dissolució molt viscosa
d’aigua amb una concentració cada vegada major de sucres, denominada matriu. En un sorbet típic tenim un
75 % de gel i un 25 % de matriu. La situació és diferent en els gelats làctics: no n’hi ha prou de barrejar els in-
gredients (llet sencera, nata per a muntar, sucre i vainilla) i posar la preparació al congelador per a tenir un gelat
de vainilla. Açò és degut al fet que, en aquest cas, el procés d’elaboració determina la seua microestructura, i les
sensacions que tenim en menjar el gelat són la manifestació d’aquesta microestructura.
Per a fer un gelat làctic es requereixen tres passos. Primer es barregen els ingredients; després, la preparació es
congela amb agitació constant; finalment, l’elaboració es refreda a la temperatura d’emmagatzematge. El pas
fonamental, en el qual es genera la microestructura del gelat, és el segon, la congelació amb agitació, que es duu
a terme en una gelatera. L’agitació va introduint aire en la preparació, i les bombolles d’aire s’estabilitzen gràcies
a les proteïnes de la llet i a les gotetes de greix que es disposen en la superfície. A mesura que la temperatura de
la preparació va disminuint es van formant cristalls de gel, i la concentració de sucres i la viscositat de la matriu
va augmentat. El refredament acaba quan la temperatura de la barreja és de cinc graus sota zero, i és en aquest
moment quan se li dona la forma requerida al gelat i es refreda ràpidament.
Fernando Sapiña, director de l’Institut de Ciència dels Materials, Parc Científic Universitat de València
Mètode, núm. 82 (2014)
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 43 15/02/17 15:36

1. Roald Dahl va imaginar un gelat que no es fonia mai. Amb tots els avenços tecnològics actuals, és possible
fer-ho realitat? Raona la resposta amb citacions del text.
2. Fes una valoració sobre si l’article compleix les característiques generals d’un article de divulgació científica
posant exemples extrets del text.
a) Vocabulari precís.
b) Sintaxi clara.
c) Forma estructurada i lògica.
d) Anunci del tema a l’inici.
e) Aspectes específics.
f ) Afirmacions basades en arguments objectius.
g) Estil neutre i objectiu.
h) Dades numèriques, exemples, resultats d’experiments empírics.
i) L’autor és científic o afí.
j) S’hi donen consells saludables o instruccions.
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 44 15/02/17 15:36

2 / 2
Nom Curs Data
3. Escriu en un parell de línies l’objectiu d’aquest article.
4. Redacta en unes 200 paraules un article de divulgació científica sobre la pràctica de l’activitat física. Incor-
pora-hi les dades de la piràmide que trobaràs a http://qr.teide.eu/018O.
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 45 15/02/17 15:36

9166 Guia CAT4 07_2017.indd 46 15/02/17 15:36
Llengua catalana i Literatura 4 ESO Unitat 7. Literatura
Comprova-ho 1 / 2
Nom Curs Data
1. Llegeix el fragment final de Pilar Prim, explica què hi passa i argumenta per què és un final obert.
«La gran sala d’espera era buida, ¡buida com sempre! Ell pobre i ella també? Ah, no! ¿Què havia somiat, Senyor?
què havia somiat?» Llavors, aquell mot estrany de la Clotilde, aquella Venus ajupida, l’efeminat tocador de més
endins, els desigs sensuals i tota la roentor d’un dia, reaparegueren en sa imaginació de manera tan esfereïdora,
que sentí impuls de fugir.
–Si vol fer l’obsequi... –digué alhora el criat obrint la gran mampara de rutilants colors.
«Oh no! oh no! Si hi entrava avui, ai! es perdria! Oh maleït testament!»
I tot ensems, amb gran ensurt del cor, sentí la Pilar que en Marcial abandonava ràpidament son setial, i el veié aparèi-
xer davant d’ella amb els ulls encesos d’amor, tan groc, tan ullerós, tan encorregut, com pogués estar-ho ella mateixa.
Encara tremolà tota, i de nou pensà a fugir. Ja era tard. «¿Per què, ni per qui, sacrificar ja amor, fortuna, vida?»
L’aparició de son ídol l’encegà, i... aquella força fatal i misteriosa que ens empeny en els moments transcenden-
tals de la passió, llançà a la pobra dona, esmaperduda, a arriscar la sort de son obscur destí.
Narcís Oller, Pilar Prim (1906)
2. En el text anterior Narcís Oller, en l’intent de fer una novel·la psicològica, incorpora l’estil indirecte lliure, un
punt de vista narratiu. Explica què és i què aconsegueix l’autor utilitzant-lo.
3. Llegeix l’escena següent de Terra baixa, d’Àngel Guimerà, en què els protagonistes, en Manelic i la Marta,
parlen «d’ací baix» referint-se a la «terra baixa» i «d’allà dalt» referint-se a la «terra alta», d’on prové en Ma-
nelic.
a) Explica la visió de la «terra baixa» i de la «terra alta» que es dedueix del diàleg de la Marta i en Manelic en
aquesta escena.
b) Explica per què en Manelic vol tornar a la «terra alta» amb la Marta. Argumenta si aquesta obra es pot
emmarcar dins el romanticisme.
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 47 15/02/17 15:36

c) Localitza formes col·loquials o en desús i escriu-ne la forma estàndard actual.
Manelic: Marta?!
Marta (resolta ): No; perdonar-me aixís, no! Que tu em perdones perquè no ho saps tot encara. Doncs a saber-
ho al punt, i per mi mateixa. I després lo que Déu vulga.
Manelic: A saber-ho, sí; mes no ací baix, Marta, que el cel s’ha enterbolit amb lo baf de tantes misèries, i Déu
no et veuria la cara quan parlessis.
Marta: Doncs allà dalt; i ara mateix!
Manelic: Sí, anem-hi, sí, que allà es perdona tot; que no és com aquí baix, on tot se corromp. Quin fàstic.
(Enduent-se-la.) Que allà dalt, Marta, fins els cossos en la neu se conserven: ves què faran les ànimes!
Marta: Oh, anem-hi, anem-hi de pressa! (Van per sortir.)
Àngel Guimerà, Terra baixa (1879)
4. Llegeix el poema «La vaca cega» i fes les activitats que trobaràs a continuació.
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall, Poesies (1895)
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 48 15/02/17 15:36

Comprova-ho 2 / 2
Nom Curs Data
a) Analitza l’estructura del poema i digues-ne la mètrica i la rima.
b) Explica quin és el contingut de cada part del poema.
c) Explica quin és el tema principal del poema i la reflexió que hi fa el poeta.
5. Relaciona els versos de «La vaca cega» amb els principis del modernisme.
a) Poesia espontània:
b) Tractament de temes com la soledat i la marginació:
c) Llenguatge real, coetani a l’autor, però depurat i culte:
d) Musicalitat natural:
e) Bellesa:
f ) Presència de la naturalesa:
g) Llibertat creativa, sense formalismes artificiosos:
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 49 15/02/17 15:36

9166 Guia CAT4 07_2017.indd 50 15/02/17 15:36
Atreveix-t’hi 1 / 2
Nom Curs Data
1. Llegeix el fragment del poema de Verdaguer i respon les preguntes que trobaràs a continuació:
Cor de fades
Muda dorm en tos braços l’arpa hermosa
que et regalà la fada de Lanós
sobre ton pit estreny-la com esposa
i llança al vent un càntic amorós.
Cant de Gentil
Amor, amor, ¿on me pujares?;
¿on sou amics?, ¿on sou mos pares?,
i jo mateix, digau-me, on só?
Digues-m’ho tu, Griselda bella
ma hermosa estrella
de Canigó.
I tu, ¿ets del cel guspira eterna
o sols fantàstica lluerna?;
¿dus a l’infern o al paradís?
Mes ací tan dolç lo viure,
veient somriure
ton ull blavís!
Dus-me vers on los ulls va a cloure
de sa carrossa l’or fent ploure,
rei que es retira a son palau,
i de son golf al golf d’estrelles
voguem entre elles
per lo cel blau.
Mes, si jo et tinc, ¿per què m’enyoro?;
si tu em somrius, doncs, ¿de què ploro?
lo cor de l’home és una mar,
tot l’univers no l’ompliria;
Griselda mia,
deixa’m plorar!
Jacint Verdaguer, Canigó (1886)
a) Escriu la mètrica, la rima i el tipus d’estrofa.
b) Descriu l’estat d’ànim de Gentil, i indica els versos on es pot deduir.
c) Explica el significat dels versos marcats en negreta.
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 51 15/02/17 15:36

d) Busca qui són Griselda i Gentil.
e) Descriu l’acció del poema.
f ) Explica per què Gentil és un heroi romàntic i no èpic.
2. Llegeix el discurs de Santiago Rusiñol en la tercera festa modernista de Sitges i respon les preguntes que
trobaràs a continuació:
És la tercera vegada que el «Cau Ferrat» se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la
ciutat, venim a somniar al peu d’aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre
aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra.
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment,
per treure’ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l’art; per banyar-nos
i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira.Venim perquè neces-
sitem expolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat
fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, an aquesta
terra nostra que, per por d’ésser boja, se’ns va tornant ensopida [...].
L’art per l’art agonitza, per fer lloc a l’art comerç, a l’art cromo, a l’art barato, a l’art llustrós, que és el que en-
tén la democràcia de l’art. Res de somniar, amics meus; res de veure visions, de sentir passar vaguetats allà on els
núvols que es formen a l’atmosfera del pensament; de cloure els ulls mirant per dintre un més enllà difumit,
d’enamorar-se d’ombres desconegudes: sempre el natural per pauta, sempre esclaus i lligats d’aquest natural ple
de lletgeses i tristors, guarnit de baixeses d’esperit i de misèries morals, habitat d’homes somorts, mirant el passat
com un llibre sense fulls, no creient en el pervindre, paixent resignats les engrunes del present [...].
Ella vindrà, aquesta aurora; ella vindrà algun dia, malgrat els núvols negres; i el goig de sentir-la que s’acosta, de
pressentir que els artistes aquells i aquells poetes, des de llur tomba immortal i gloriosa ne veuran d’altres com ells,
ens fa viure esperançats, an els que creiem en una hermosa renaixença. Molts per ells treballen, molts hi somnien,
molts coven en el fons del pensament idees noves i veuen passar visions d’un art que vola; molts senten ja la febre
de l’empenta; molts hi sofreixen ocults sentint el formigueig de quelcom indecís que els diu pressentiments a cau
d’orella i els fa veure colors indefinits; molts hi sospiren i esperen el raig potent de claredat, d’inspiració, de llum ja
feta, que els arrencarà del cap la idea nova, la nova llum, l’obra parida del somniat modernisme.
Santiago Rusiñol, «Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista» (1894)
a) El text contraposa la societat i l’art. Quins termes s’utilitzen per caracteritzar l’una i l’altre?
b) Localitza en el text què provoca desencís i què provoca esperança a Rusiñol, capdavanter del moviment
modernista.
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 52 15/02/17 15:36

Nom Curs Data
c) Busca en el llibre de text o a la xarxa les diferències entre el corrent esteticista i el regeneracionista. Des-
prés localitza els elements del text que et permetin situar-lo en un corrent o l’altre.
3. Llegeix el fragment del capítol inicial de Solitud de Víctor Català i contesta les preguntes que trobaràs a
continuació.
La pujada
Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells, i en Maties, amb ganes d’estalviar el delit,
preguntà al carreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya. El pagès, rialler i encantat de trobar una
estona de conversa, li feu de seguida lloc a son costat en la post travessera, i digué a la Mila que s’ajoqués darrere
d’ells, sobre el bossat. Ella guaità amb agraïment a n’aquell home desconegut, que li feia semblant mercè. Malgrat
la bona cama que tenia, estava fatigada. Son marit li havia contat que de Llisquents, on els deixà l’ordinari, fins a
Ridorta, hi havia cosa de mitja horeta, i ja feia cinc quartassos que caminaven quan veieren negrejar el campa-
naret del poble dalt del turó verdós: d’aleshores fins a trobar el carro havia passat un altre quart llarg entre el
solei, la polseguera i la contrarietat, li havia donat un gran malhumor a la pobra dona.
Víctor Català, Solitud (1905)
a) La novel·la comença in medias res. Busca en què consisteix aquesta tècnica narrativa.
b) Per què encara que estigui narrat en tercera persona en realitat és com si fos en primera persona?
c) Fes la descripció psicològica dels personatges i indica’n la diferència de caràcter.
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 53 15/02/17 15:36

9166 Guia CAT4 07_2017.indd 54 15/02/17 15:36
Nom Curs Data
Dictat per parelles (A)

Llegeix en veu alta a l’alumne B la primera frase o sintagma (fins a l’indicador de la barra inclinada): l’alumne B
la repetirà en veu alta fins que li donis el vistiplau, i llavors l’escriurà a l’espai corresponent. Després serà
l’alumne B que et dictarà la frase o sintagma següent i, després de memoritzar-la en veu alta i d’haver rebut el
vistiplau de l’alumne B, l’escriuràs a l’espai corresponent. Repetiu la mateixa operació fins a acabar el dictat.
El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre carrils, ,
compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora. ,
hi ha la circulació per cables (telefèric) . Els ferrocarrils poden dur
una locomotora o més d’una, . Els vagons poden ser
arrossegats o autopropulsats. , com a element de la
Segona Revolució Industrial.
en permetre el transport de persones i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i segura.
; el seu ús i importància varia segons l’època.
i ha presentat un gran avantatge en la industrialització,
.
<https://ca.wikipedia.org> (adaptació)
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 55 15/02/17 15:36

Dictat per parelles (B)
Llegeix en veu alta a l’alumne A la primera frase o sintagma (fins a l’indicador de la barra inclinada): l’alumne A
la repetirà en veu alta fins que li donis el vistiplau, i llavors l’escriurà a l’espai corresponent. Després serà
l’alumne A que et dictarà la frase o sintagma següent i, després de memoritzar-la en veu alta i d’haver rebut el
vistiplau de l’alumne A, l’escriuràs a l’espai corresponent. Repetiu la mateixa operació fins a acabar el dictat.
, normalment d’acer,
. A banda de
la via convencional, o altres tipus de
via. , acoblades al
davant. . El seu
desenvolupament es va produir a la primera meitat del segle xix,
. La seva implantació causà
una transformació completa de la societat
. El tren ha tingut
una gran influència en el desenvolupament de moltes societats;
. Ha format part
essencial de moltes accions , en
comparació amb els països que no han disposat d’aquest mitjà de transport.
<https://ca.wikipedia.org> (adaptació)
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 56 15/02/17 15:36

Nom Curs Data
1. Esmenta les característiques del romanticisme i explica la importància que va tenir per a la Renaixença. [3]
2. Anota i explica els gèneres literaris propis de la Renaixença. [3]
3. Exposa els objectius de la novel·la realista i la seva evolució cap al naturalisme. Compara’n les característi-
ques amb la novel·la romàntica. [3]
4. Relaciona les obres de Narcís Oller amb les afirmacions corresponents. [2,5]
La papallona, La febre d’or, Pilar Prim, La bogeria, Vilaniu, L’escanyapobres
a) . Enceta nous camins cap a la novel·la psicològica.
b) . Es presenta la visió de la ciutat de Barcelona del segle xix.
c) . S’hi debat el determinisme.
d) . Té per protagonista l’avar.
e) . Té per protagonista el proletariat urbà.
f ) . Exposa les tensions socials i històriques en un àmbit provincià.
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 57 15/02/17 15:36

5. Emmarca el modernisme en el període que va tenir lloc i esmenta’n els trets principals del dos corrents
ideològics. [3]
6. Explica què és un text de divulgació científica. Esmenta els temes que tracta, les característiques formals
que ha de tenir i com es divulga. [2,5]
7. Redacta en unes 200 paraules un article de divulgació científica per a la revista de l’institut on expliquis algun
descobriment important per a la història. [3]
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 58 15/02/17 15:36

Comprova-ho
Nom Curs Data
1. El romanticisme és: 6. A l’estil de les narracions modernistes hi ha:

a) Un moviment literari del segle xix. a) Una voluntat de reflectir la manera de par-
b) Un moviment artístic i cultural de finals del lar de la gent de ciutat.
segle xix. b) Una voluntat de reflectir com parla la gent
c) Un gènere cinematogràfic. de pagès.
c) Un llenguatge amable, suau i delicat.
2. La Renaixença és un moviment:
a) De recuperació cultural català del segle xix. 7. En les narracions modernistes, l’estil es relaciona
amb la poesia perquè:
b) De recuperació cultural dels clàssics dels se-
gles xv-xvi. a) Hi apareixen mots d’origen científic.
c) De recuperació cultural europea del segle xix. b) Hi apareixen recursos com la rima.
c) S’usa la metàfora i la comparació per sug
3. Canigó i L’Atlàntida són: gerir les accions.
a) Els dos poemes naturalistes de Verdaguer.
8. La divulgació científica es fa:
b) Els dos poemes més romàntics de Verda-
guer. a) Només en diaris i revistes especialitzades.
c) Els dos poemes èpics de Verdaguer. b) En tots els mitjans de comunicació.
c) En la tota premsa escrita.
4. Els autors que culminen la Renaixença són:
a) Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. 9. En un treball científic sempre:
b) Joan Maragall, Àngel Guimerà i Narcís Oller. a) Hi ha d’haver una entrevista.
c) Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Víctor Ca- b) Hi ha d’haver imatges i gràfics.
talà. c) S’han de citar les fonts de consulta.
5. La literatura catalana del segle xix recupera: 10. Un treball acadèmic:

a) Els relats de cavallers medievals. a) Ha d’incloure una imatge a la portada.
b) El gènere narratiu interromput des del segle xv. b) Ha de presentar el contingut ben estructurat.
c) La novel·la romàntica. c) Ha d’incloure annexos.
Dictat
Havia passat, just després que el Ramon alcés el braç i girés al voltant del taxi per deixar la plaça i el poble, mentre
jo tenia els braços ocupats amb els rams de dàlies i gladiols que la Rosalia havia tallat a l’hort, aquell mateix matí,
perquè fessin bonic a l’església durant la cerimònia.
Hi va haver un temps serè aquell dia abans de la boda, al seu poble, entre tots quatre, un corrent d’alegria.Vam
netejar la casa des dels dormitoris fins a l’últim graó de l’escala, vidres inclosos.Vas improvisar un dinar senzill, de-
liciós, les galtes de l’Anna van acolorir-se i encara estava més guapa i el nen, sotmès a la teva mirada, es va acabar el
menjar del plat.
Maria Barbal, País íntim (2005)
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 59 15/02/17 15:36

DICTAT. Comprova-ho
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 60 15/02/17 15:36

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Un poema èpic és una narració: 6. Víctor Català, en els drames rurals:

a) En vers que relata fets del passat que merei- a) Tracta drames del seu entorn rural.
xen admiració. b) Tracta històries de terror.
b) En vers que relata fets de les guerres del pas- c) Tracta el conflicte de l’individu amb el seu
sat. entorn.
c) En vers que relata fets extraordinaris del pre-
sent. 7. A les narracions modernistes:
a) Es dona més importància a l’acció que no
2. Àngel Guimerà és innovador: pas a la descripció.
a) Perquè escriu guions de musicals. b) Hi ha descripcions dels estats d’ànim del
b) Perquè tracta temes de mestissatge. protagonista i de l’entorn.
c) Per la intensitat dramàtica de les seves obres. c) Hi ha una visió optimista de la realitat i del
món rural en especial.
3. Les obres realistes d’Àngel Guimerà giren a l’entorn
de: 8. En la teoria de la «paraula viva», Maragall:
a) Personatges molt sòlids que es debaten en a) Basa la creació en l’espontaneïtat.
el dubte i en el dolor. b) Basa la creació en la parla de poble.
b) Situacions reals en què intervenen personat- c) Basa la creació en l’elaboració exhaustiva.
ges molt sòlids.
c) Personatges extrets de les classes més bai- 9. Els científics:
xes de la societat. a) Han de presentar els resultats de les recer-
ques.
4. Narcís Oller pretén:
b) No cal que presentin el resultat de les re-
a) Retratar la societat rural de la seva època. cerques.
b) Retratar els paisatges de Catalunya. c) Han de concedir entrevistes.
c) Retratar la societat catalana de la restaura-
ció. 10. Els textos de divulgació científica:
a) Han d’utilitzar un registre molt formal.
5. El naturalisme és una evolució del realisme:
b) Han de ser rigorosos, entenedors i ben es-
a) Al qual s’arriba pel cientisme de l’època. tructurats.
b) Al qual s’arriba per influència del romanticisme. c) Han de ser rigorosos i utilitzar un llenguat-
c) Que pretén novel·lar la ciència de l’època. ge literari.
Dictat
A la fi poden canviar de pis. Ella torna a quedar embarassada. De tant en tant ell recorda l’època en què escrivia
novel·les críptiques. És una època cada cop més llunyana. És una etapa acabada, i de vegades fins li sembla impos-
sible haver-s’hi dedicat mai, a la novel·la críptica. No hi tornaria per res del món. La literatura li sembla ara una
cosa arnada, un art de segles pretèrits. El futur, el present, no és als llibres, que ja ningú no llegeix, sinó als diaris, a
la televisió, a la ràdio. I la publicitat, perquè es prostitueix conscientment, n’és l’art més excels. I ell hi està triomfant,
en aquest art més excels.
Quim Monzó, El perquè de tot plegat (1993)
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 61 15/02/17 15:36

9166 Guia CAT4 07_2017.indd 62 15/02/17 15:36

Solucions
de les fitxes
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 63 15/02/17 15:36

9166 Guia CAT4 07_2017.indd 64 15/02/17 15:36
Unitat 7
narrador, sinó interioritzats, a través de la sensibilitat i els

Comprensió i expressió condicionaments d’aquell qui els pateix.
3. a) La terra alta és un lloc incorrupte, pur, sense malícia,

1. Solucions orientatives: No és possible fer-ne, de moment.
ideal i bucòlic. Representa tot allò que és bo per natu-
La sensació refrescant té el seu origen en la transferència ralesa. La terra baixa plasma tot allò que és dolent,
de calor de la nostra boca al gelat, i la major part de la corrupte, maliciós, insensible i materialista. Tot allò
calor transferida s’empra, precisament, a fondre el gel... negatiu i malvat que hi ha en la naturalesa humana.
b) Perquè a la terra alta, que és el símbol de la puresa, no
2. a) S orbet, gelat, làctics, aigua, agitació, gotetes de
hi ha corrupció social, la qual cosa vol dir que no hi ha
greix...
malícia, una teoria purament romàntica. En Manelic vol
b) Segueix l’ordre dels elements de l’oració («Un gelat es fugir de la corrupció de la societat i d’allò malvat que hi
pot definir com una preparació que està en estat sòlid ha en la naturalesa humana i anar a la terra alta amb la
o semisòlid per congelació»). Marta, un lloc de puresa i sense malícia.
c) Hi ha introducció (primer paràgraf); desenvolupament c) aixís: així; lo que Déu vulga: el que Déu vulgui; ací: aquí;
(segon i tercer paràgrafs), i final o conclusió (quart lo baf: el baf; se corromp, se conserven: es corromp,
paràgraf). es conserven.
d) Comença amb l’anècdota de la novel·la de Roald Dahl.
e) Explica la composició del gelat i el procés de l’elaboració. 4. a) Versos decasíl∙labs (art major) amb rima irregular (amb
molta repetició d’A i C). Tot el poema és una estrofa,
f ) Detalla les característiques de la composició del gelat
malgrat que es pot separar per tres tercets, un quartet
i les possibilitats dels instruments per a la seva elabo-
i una estrofa de deu versos.
ració.
b) Versos 1-3: la veu poètica explica la solitud de la vaca
g) Es pot veure en la descripció i el mètode.
i la seva ceguesa.
h) Dona dades sobre la composició del gelat i el comporta-
Versos 4-6: s’explica com la vaca es va tornar cega.
ment dels ingredients sotmesos a diferents processos.
Versos 7-13: es pot veure què fan i on són les companyes
i) És el director de l’Institut de Ciència dels Materials de
de la vaca, i que ella no pot fer les mateixes coses.
la Universitat de València.
Versos 14-23: la veu poètica expressa com la vaca recula
j ) Explica com es fa un gelat.
per beure aigua, i expressa tota la tragèdia de la situació.
3. Resposta orientativa: c) El tema principal és la solitud que pateix la vaca pel fet
que és cega, i la compassió que desperta al poeta i al
Té per objectiu divulgar la composició del gelat, exposar- lector. La imperfecció i la desgràcia de la vaca fan
ne el valor nutritiu i explicar-ne l’elaboració. d’aquesta un ésser solitari, que simbolitza l’individu
aïllat, marginat i incomprès.
4. Resposta oberta.
El poema transmet i reflexiona sobre la naturalesa.
L’autor desperta sentiments i emocions humanes mit
jançant la situació d’un animal que ha quedat cec. Ex-
Literatura. Comprova-ho plica, a més a més, que aquesta vaca ha quedat cega
a causa d’un cop de roc «llançat amb mala traça» d’un
nen, i que el fet d’haver-se quedat cega li comporta
1. La protagonista, Pilar Prim, és al despatx de Deberga, solitud i desconcert.
l’home a qui estima, i dubta si quedar-se amb ell o no. Es
Ens porta a aquesta conclusió la descripció de les cau-
tracta d’un final obert perquè el narrador no explicita si els
ses de la ceguesa de la vaca, i com no pot fer el que
dos personatges es casaran, esdevindran amants o se
fan les seves companyes. Així, doncs, és una margina-
separaran. El final de la novel·la és, doncs, obert, en el
da pel destí tràgic que, malgrat tot, assumeix la des-
sentit que no es materialitza. Oller posa l’accent en la in-
gràcia i la foscor del seu destí, i refarà els camins ino-
tenció més que no pas en els fets: li interessa tematitzar
blidables, pausadament i resignada.
aquesta decisió com a punt culminant de l’acció final, i no
vol distreure el lector amb la presentació d’un moment,
5. a) Versos 1-3. El poeta, passejant per un prat, veu una
per breu que sigui, de comunió entre els dos amants en
vaca cega, i reprodueix el que fa la vaca. Es diria que
un mateix espai. Aconsegueix, per tant, en no caure en un
el poema ha estat escrit a raig.
final previst, sorprendre el lector.
b) Versos 3, 6, 13.
2. L’estil indirecte lliure són aquests fragments que van entre c) Abeurar-se, dringar, testa, orfe de llum.
cometes i en els quals el narrador, encara que continua d) Estil narratiu en decasíl·labs.
parlant en tercera persona, només reprodueix els pensa-
e) Versos 3, 10, 11, 16-20.
ments i les sensacions del personatge –en aquest cas la
protagonista–. Es tracta de donar a conèixer no com són f ) Versos 2, 4, 10, 11, 13, 22.
els esdeveniments vistos des de fora o interpretats pel g) Es descriu l’acció d’una vaca mentre pastura.
65
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 65 15/02/17 15:36

lefèric) o altres tipus de via. Els ferrocarrils poden dur
Literatura. Atreveix-t’hi una locomotora o més d’una, acoblades al davant. Els
vagons poden ser arrossegats o autopropulsats. El seu
desenvolupament es va produir a la primera meitat del
1. a) «Cor de fades»: versos decasíl·labs, ABAB.
segle xix, com a element de la Segona Revolució Indus-
«Cant de Gentil»: vuit versos i una tornada de quatre.
trial. La seva implantació causà una transformació
Rima: AABCCB DDEFFE, GGHIIH, JJKLLK.
completa de la societat en permetre el transport de per-
b) Estat d’ànim molt eufòric, versos 11-16 i 21-28. sones i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i
c) Vers 1: arpa, instrument símbol de la poesia que el ro- segura. El tren ha tingut una gran influència en el des-
manticisme va recuperar. envolupament de moltes societats; el seu ús i impor-
Vers 13: està en un estat nou per a ell i no sap si és de tància varia segons l’època. Ha format part essencial de
plaer o de dolor. moltes accions i ha presentat un gran avantatge en la
Versos 17 i 19: més lluny d’on es pon el sol. industrialització, en comparació amb els països que no
han disposat d’aquest mitjà de transport.
Versos 25 i 26: la capacitat d’estimar és immensa.
d) Gentil és el fill del comte Tallaferro, que abandona la B El ferrocarril és un mitjà de transport que circula so-
lluita contra els musulmans que mantenia el seu oncle bre carrils, normalment d’acer, compost per un o més
Guifré quan se sent atret per una fada, Flordeneu, que vagons o cotxes arrossegats per una locomotora. A
adopta la forma de la pastora Griselda. banda de la via convencional, hi ha la circulació per ca-
e) Gentil s’ha adormit mentre fa guàrdia i en somnis se li bles (telefèric) o altres tipus de via. Els ferrocarrils poden
apareix la fada Flordeneu, que ha pres la forma de la dur una locomotora o més d’una, acoblades al davant.
pastora Griselda. Gentil se n’enamora i descriu com se Els vagons poden ser arrossegats o autopropulsats. El
sent de confús per tot el que li produeix l’enamorament. seu desenvolupament es va produir a la primera meitat del
f ) Perquè no es lliura a cap acció heroica i es deixa vèn- segle xix, com a element de la Segona Revolució Indus-
cer més pels sentiments que per l’obligació. trial. La seva implantació causà una transformació com-
pleta de la societat en permetre el transport de persones
2. a) Societat: soroll, ciutat, paisatge urbà, prosa, fred, tris- i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i se-
tesa, boira, sensatesa fingida, sentit comú, serietat, gura. El tren ha tingut una gran influència en el desenvolu-
ensopida, esclaus, somorts, núvols negres, etc. pament de moltes societats; el seu ús i importància varia
segons l’època. Ha format part essencial de moltes ac-
Art: llum, somni, claredat, inspiració, mar, platja, poesia,
cions i ha presentat un gran avantatge en la industrialit-
sol, boja, aurora, etc.
zació, en comparació amb els països que no han disposat
b) Rusiñol sent desencís perquè observa que la societat d’aquest mitjà de transport.
a la qual pertany no sembla gens favorable als propò-
sits i les il·lusions dels que, com ell, pensen en la vali-
desa de l’art per l’art i amb el que això comporta. Per
Prova
altra banda, sent esperança pel fet que se sent satisfet
de la seva opció i d’aquells que l’acompanyen, i d’un
futur més favorable. 1. Resposta orientativa:
c) Aquest text s’inscriu en el corrent esteticista, un movi- a) Individualisme i potenciació del jo subjectiu: l’individu
ment de joves intel·lectuals burgesos que anaven con- està per sobre de la massa, de la societat.
tra la societat burgesa i que es refugiaven en l’art. L’art b) Predomini dels sentiments i de la imaginació per sobre
era com una religió i els artistes eren els creients. No- de la raó.
més l’art podia canviar el món i l’artista era un ésser
dotat d’una sensibilitat especial. c) Defensa de l’originalitat de creació, de l’espontaneïtat,
de la llibertat, en oposició al neoclassicisme, que de-
fensava el seguiment d’unes pautes rígides en el pro-
cés de creació.
a) La narració comença sense situar ni l’espai, ni el temps
d) Creació d’una realitat idealitzada a causa de la insatis-
ni presentar el personatge, com si estigués enmig
facció que aquesta mateixa realitat crea en l’escriptor.
d’una narració.
e) Revalorització de l’edat mitjana.
b) Perquè descriu els pensaments de la Mila.
f ) Interès per la cultura popular (llegendes, rondalles, mi-
c) El carreter és afable i la té en compte: «El pagès, rialler
tes).
i encantat de trobar una estona de conversa, li feu de
seguida lloc a son costat en la post travessera, i digué g) Potenciació i exaltació dels sentiments nacionals.
a la Mila que s’ajoqués darrere d’ells, sobre el bossat». h) Fugida cap a escenaris remots i exòtics i cap a èpo-
El seu marit no li té cap consideració: «Son marit li havia ques llunyanes (bàsicament, la medieval).
contat que de Llisquents, on els deixà l’ordinari, fins a
Ridorta, hi havia cosa de mitja horeta, i ja feia cinc quar- 2. • L
a narració breu costumista. També s’anomena quadre
tassos que caminaven». de costums i té per objectiu fonamental la descripció
dels costums d’una societat en un moment històric de-
terminat.
Activitat oral • L
a novel·la històrica. Aquest tipus de novel·la es desen-
volupa en un moment clau de la història de cada poble i
A El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre es barregen els personatges reals amb els ficticis.
carrils, normalment d’acer, compost per un o més va- • La poesia lírica és de temàtica sentimental o patriòtica.
gons o cotxes arrossegats per una locomotora. A banda • L
a poesia èpica relata esdeveniments de grandesa he-
de la via convencional, hi ha la circulació per cables (te- roica, sobretot de l’edat mitjana.
66
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 66 15/02/17 15:36

3. La novel·la es converteix en el gènere literari per 6. Resposta orientativa:
excel·lència, ja que pot reflectir la realitat amb més exac- Escrits o programes que apareixen als mitjans de comu-
titud. La novel·la realista pretén, doncs: nicació amb l’objectiu d’informar sobre els avenços de la
• r etratar la realitat de l’època, ja que es considera que ciència i la tecnologia. Tenen característiques relaciona-
és l’única que el novel·lista coneix de manera directa i des amb els mètodes científics, utilitzen un vocabulari
que pot representar amb exactitud; precís, una sintaxi clara i els textos solen presentar una
• m
ostra els canvis històrics i socials del moment (per forma estructurada; s’anuncia el tema a l’inici, es desen-
exemple, ascensió i hegemonia de la burgesia, apari- volupa el tema i es tanca el text amb una conclusió.
ció del proletariat...);
7. Resposta oberta.
• e
l novel·lista ha de ser completament objectiu davant de
la realitat, com si fos un fotògraf. Per tant, el novel·lista
ha de fugir de l’idealisme, el sentimentalisme i l’emoció
que caracteritzaven el romanticisme.
4. La papallona. Té per protagonista el proletariat urbà. 1. b) 6. b)

La febre d’or. Es presenta la visió de la ciutat de Barcelo-
na del segle xix. 2. a) 7. c)
Pilar Prim. Enceta nous camins cap a la novel·la psicolò-
gica. 3. c) 8. b)
La bogeria. S’hi debat el determinisme.
4. a) 9. c)
Vilaniu. Exposa les tensions socials i històriques en un
àmbit provincià. 5. b) 10. b)
L’escanyapobres. Té per protagonista l’avar.
5. El modernisme s’emmarca aproximadament entre el 1892

i el 1911 i dona molta importància a l’intel·lectual, entès Avalua’t i dictat. Atreveix-t’hi
també com a artista. El presenta com un ésser superior
que té la missió de despertar la societat. Per una altra 1. a) 6. c)
banda, preconitza la idea que l’art no hauria d’estar repar-
tit en les diverses disciplines, sinó que és tot un. És per 2. c) 7. b)
això que molts modernistes practiquen més d’una activi-
tat artística o intel·lectual. Hi van destacar dos corrents
3. a) 8. a)
ideològics: el regeneracionisme, que va portar una visió
cosmopolita de la cultura i un compromís polític que per-
4. c) 9. a)
metés regenerar la societat, i l’esteticisme, que s’allunyava
del compromís polític i es refugiava en l’art com a salvació
5. a) 10. b)
individual.
Bibliografia
Barbal, Maria. País íntim. Barcelona: Columna (Col·lecció Clàssica, 667), 2005.
Casanovas i Roca, Jordi. «Pròleg». A: Petita història dels humans. La ciència d’avui ens ajuda a veure’ns com
som. Barcelona: La Campana (Obertures, 27), 2009.
Català, Víctor. Solitud. Barcelona: La Magrana (L’Esparver Llegir, 75), 1996.
Guimerà, Àngel. Terra Baixa. Barcelona: Teide (Pas de Lletres), 2008.
Maragall, Joan. Les muntanyes. Barcelona: Edimar, 1947.
Monzó, Quim. El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema (Mínima de Butxaca, 48), 1993.
Oller, Narcís. Pilar Prim. Barcelona: La Magrana (L’Esparver, 173), 2003.
Rusiñol, Santiago. «Discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista». A: Obres completes. Barcelona: Se-
lecta, 1976.
Verdaguer, Jacint. Canigó. Barcelona: Proa (Les Eines, 20), 2002.
67
9166 Guia CAT4 07_2017.indd 67 15/02/17 15:36

9166 Guia CAT4 07_2017.indd 68 15/02/17 15:36
4 ESO
unitat 8
Text actualitzat
(2016)
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 1 15/02/17 15:50

pàg. 3
S
d’activitats
pàg. 39
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
i
. At reveix-t’h
Literatura
. Comp rova-ho
Literatura
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
Avalua’t i
t x e s
e s f i
de l
o n s 5
l u ci g . 6
S o pà
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 2 15/02/17 15:50

9166 Guia CAT4 08_2017.indd 3 15/02/17 15:50


la unitat.

espais de cerca.

• Relacionar.

• Inferir.

• Anticipar.

9164_08_4ESO
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 4 15/02/17 15:50

següents a cada apartat i digues quina és l’oració
8
sió d’un
la co mpren
re sp o n sa bilitat de plan er prote-
em en te n dre que la l’ ú s d el llenguatge
, po d i que
Així do ncs e l’elabora
és d e la perso na qu qu e el lleg iran.
text le s perso nes
rets d e
geix els d
tu ra
Litera
Els noucentistes van veure en la ciutat l’espai que reunia els
principis d’ordre, civilitat, cultura..
gua
Oficis de llen
De les diferents que faig actualment, les millors sense
cap dubte són la
creació de jocs i l’organització de grans esdeveniments
sobre el joc.
Zoom
Idees
Lectura
da, confusa, no ho serà gairebé Competències
En canvi, una redacció desordena
i elemental, i el lèxic, ínfim. bàsiques
mai, tant se val que la sintaxi sigu
Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
9164_08_4ESO_Llengua CATALANA.indd 181 06/06/16 13:41
L’estil planer tracta de comunicar un determinat missatge de manera clara, directa i senzilla,
prioritzant els interessos i les necessitats de les persones destinatàries.
Literatura
Malgrat la voluntat de canvi i de renovació –l’exaltació del nou segle–, el noucentisme va pren-
dre el món clàssic com a model cultural.
Oficis de llengua
Tinc la sort que m’agrada molt la feina que tinc.
Lectura
Una informació ordenada, amb tots els elements que en formen part ben travats i relacionats,
val a dir: sintàcticament ben cenyits, generalment serà clara.
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 5 15/02/17 15:50

Saps què és un llibre d’estil? En coneixes la utilitat? Saps qui els elabora? A qui
s’adrecen? Per a què serveixen? Qui creus que disposa de llibres d’estil?
El text que tens a continuació correspon a la introducció d’un llibre d’estil d’un mitjà de
Mitjans de comunicació: el comunicació del país. Llegeix-la, mira de respondre els interrogants anteriors i extreu
ca
llibre d’estil.
tres conclusions sobre aquest tipus de document. 45 g
la
El concepte de llibre d’estil
si
és relativament nou al
nostre país. Els llibres Llibre d’estil e
ri
d’estil introdueixen la idea 50 g
que a l’hora d’elaborar un De llibres d’estil, n’hi ha de menes i propòsits dife- I tanmateix, aquestes pàgines volen suposar-lo,
fo
text no tan sols és rents, segons els interessos i les necessitats de pro- aquest coneixement. Seguint l’orientació lingüísti-
q
important que no tingui motors o usuaris. N’és una, la dels llibres d’estil peri- ca general d’en Fabra i les propostes raonades que
faltes, sinó l’estructura de odístics, també diferents segons medis i mitjans. 25 s’hi inspiren i la continuen, no senten la necessitat
li
les frases, la selecció de 5 De llibres d’estil periodístics, n’hi ha que priorit- de qüestionar la bona feina feta; simplement hi re-
55 o
lèxic i els criteris d’aquesta zen qüestions deontològiques1. Exposen les normes meten5. Això vol dir que parteixen del coneixement
b
de conducta professional i els criteris que els perio- d’aquest model i del designi6 que el sustenta: el de
selecció (quins mots ce
distes d’una empresa han de tenir en compte o que bastir una llengua estàndard nacional, no pas regi-
s’admeten i quins no), la ci
no poden preterir2, l’orientació informativa d’un mit- 30 onal, apta per a tot el domini lingüístic i aclarida de
construcció del paràgraf, ta
10 jà: de què s’hi ha d’informar, com i quan, els criteris tota interferència innecessària, sobretot si en mina7
l’estructura general, la 60 ín
de denominació sensible que s’hi han d’observar, les el sistema.
tipografia, etc. A més a l’
opcions tipogràfiques i redaccionals que el definei- Conseqüentment i per damunt de tot, aquestes
més, s’hi indiquen les cl
xen. Ara, la llengua..., la suposen. pàgines no tenen pas tant la intenció d’abordar el
normes de conducta u
Però és que, ara i ací, es pot suposar el conei- 35 model o la gramàtica de la llengua, com la d’oferir uns
professional i la política de a
15 xement de la llengua, oimés3 quan les generacions criteris estilístics: redaccionals, terminològics, tipogrà-
l’empresa, en el cas dels ensenyades en català no es distingeixen pas per un fics..., que dibuixin el perfil de la llengua periodística
65
mitjans de comunicació. e
domini de la llengua millor que el de les precedents, que es gesta a VilaWeb. Això no priva, certament, que
te
privades d’escola catalana? Sigui com sigui, força lli- alguns aspectes de llengua, especialment vulnerables8
p
bres d’estil de la nostra àrea lingüística no solament 40 o confusos, hi siguin recordats, amb el propòsit de
20 no la suposen, ans4 n’esbossen models més o menys seguir i prosseguir el model fabrià sense servilismes,
ajustats al sistema fabrià. però també sense renúncies.
Inf
182
9164_08_4ESO_Llengua CATALANA.indd 182 06/06/169164_08_4ESO_L

13:41
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 6 15/02/17 15:50

LECTURA 8
UNITAT
e La fita que aquests apunts s’imposen és de cer- una frase o un període ambigus. És allò del pa, pa i
car uns patrons redaccionals, estilístics, i lingüístics, 70 el vi, vi. Aquesta precisió ha d’ésser necessàriament El fragment que treballaran
els aprenents planteja una
45 generals i coherents; tan generals, que hi cabés tota crítica del desgavell12 de sinònims en cadena que
filosofia clara: fidelitat a
la llengua genuïna, i tan coherents que no detones- prodiga13 el discurs informatiu dels nostres dies, per-
l’obra de Fabra i intenció
sin9. Uns patrons que fossin prou còmodes perquè què és sovint confusionari i frivolitza14 la llengua i...
de bastir una llengua
els redactors de VilaWeb s’hi trobessin a pler10, i prou la comunicació.
rigorosos perquè no en sofrís la qualitat d’una llen- 75 Feta, també, de concisió, que exigeix l’ús dels nacional, apta per a tot el
50 gua clara, feta de precisió i concisió, i genuïna; i que recursos expressius estrictament necessaris i que domini lingüístic català,
o, alhora que correcta i
fos, essencialment i sobretot, obra dels redactors defuig els sobrers. Allò que es pot dir amb una sola
i- estilísticament endreçada.
que hi participen. paraula no s’hauria de dir amb dues. I allò que es
ue
Clara, que vol dir intel·ligible. Doncs bé, la intel- pot dir amb una frase simple i recta, no s’hauria de Els aprenents en faran una
at
ligibilitat està en l’ordre expositiu. Una informació 80 dir amb una de complicada i obliqua15, ni amb més lectura atenta, i el
e-
55 ordenada, amb tots els elements que en formen part d’una, simple o no. La concisió no dispersa i contri- professor o professora
nt
ben travats i relacionats, val a dir: sintàcticament ben bueix, doncs, a la claredat; la profusió16, no. aclarirà els passatges més
e
cenyits, generalment serà clara. En canvi, una redac- Genuïna, que vol dir que es prefereixen, sense complicats i remarcarà la
i-
ció desordenada, confusa, no ho serà gairebé mai, apocament17, els recursos propis, sintàctics i lèxics. qualitat expressiva de
e
tant se val que la sintaxi sigui elemental, i el lèxic, 85 La genuïnitat contribueix, d’una banda, a la claredat determinats passatges
a7
60 ínfim11. Ara, l’ordre emana, en primera instància, de perquè es basa en l’ús d’un fons comú sedimentat. (línies 53-64, per exemple).
l’esperit del redactor: no hi ha manera d’expressar D’una altra, ja que defuig la promiscuïtat18, facilita
es
clarament una idea o una percepció confusa. Tan sols la univocitat19 o, si més no, limita l’equívoc. I com • Llegir.
el
una idea clara té possibilitats d’expressar-se meridi- que evita la supeditació de la llengua, no solament
ns • Entendre.
anament. 90 en manté el marc de referència que potencia la inter-
à- • Inferir.
65 Feta de precisió, que vol dir exacta en els termes, comprensió, ans també coopera a perpetuar-la (cosa
ca • Valorar.
en les frases i en l’ordenació d’aquestes frases. Un important en una llengua petita i assetjada com la
ue
terme ambigu, vague o massa genèric perjudica la nostra) i a recuperar-la tant com calgui i convingui. • Aclarir.
s8
precisió i, de retop, la claredat d’un text. I no diguem Llibre d’estil de VilaWeb (2005) • Comentar.
de
s,
Infereix
 propòsit  que es pot entendre d’una sola manera
 desordre  desviada
 malmet, arruïna  destaquessin fortament
 fràgils, dèbils  dóna, ofereix, usa
 dels deures i de l’ètica professionals  barreja
 que tracta sense importància  curtedat o manca d’esperit
 sinó que  a gust
 mínim  sobretot
 fan referència  abundància
 ometre, callar
183
06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:41 CATALANA.indd 183 06/06/16 13:41
Infereix (2) ometre, callar
(6) propòsit (19) que es pot entendre d’una sola manera
(12) desordre (15) desviada
(7) malmet, arruïna, (9) destaquessin fortament
(8) fràgils, dèbils (13) dona, ofereix, usa
(1) dels deures i de l’ètica professionals (18) barreja
(14) que tracta sense importància (17) curtedat o manca d’esperit
(4) sinó que (10) a gust
(11) mínim (3) sobretot
(5) fan referència (16) abundància
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 7 15/02/17 15:50

Pàgines destinades a la

comprensió del text i a la
reflexió sobre criteris de
Comprensió i expressió
redacció.
Respon Detalla
En aquestes pàgines
1. Amb la informació que ha aportat el text, procura
respondre les preguntes següents sobre el llibre
4. Escriu el nom dels territoris que formen part d’allò
que el text anomena «la nostra àrea lingüística».
feina encetada a la pàgina d’estil:
anterior. Els aprenents a) Qui en són els principals usuaris? Prioritza
poden fer-la en grups b) Quina finalitat té? 5. Prioritza els cinc consells de la llista que els
petits, i posar després en c) Quins beneficis aporta? manuals de redacció solen donar per tal
comú els resultats de la d’aconseguir una comunicació eficaç i posa-ho
d ) A qui s’adreça?
seva activitat. en comú amb la resta de la classe.
e) D’on surt la necessitat de crear un llibre d’estil?
Després, individualment, a) Utilitzeu paraules adequades a la situació
els aprenents poden de comunicació.
Llista
seleccionar un dels textos b) Busqueu la claredat.
que han fet en unitats 2. Fes una llista dels noms de les organitzacions i
c) Empreu paraules precises.
anteriors i aplicar-hi els institucions a les quals creguis que sigui
imprescindible, necessari o bé convenient d ) Sigueu concisos.
criteris que han treballat a disposar d’un llibre d’estil. Precisa’n els motius
«Prioritza». Poden e) Consulteu el diccionari.
en cada cas.
respondre a cada apartat f ) Eviteu repeticions innecessàries.
positivament o Millora g) Eviteu les cacofonies.
negativament, i treure’n h) Limiteu l’ús dels adverbis acabats en -ment.
3. Copia les oracions següents procurant millorar-
conclusions. Finalment, les. Consulta el Llibre d’estil de VilaWeb. i ) Eviteu les frases massa llargues.
tornaran a redactar el text
a) El grup T. augmenta un 60 % les seves vendes. j ) Limiteu l’ús de possessius.
seguint els criteris que han
vist. b) En aquest article s’explica l’evolució del Naps- k) Eviteu les ambigüitats.
ter.
l ) Limiteu l’ús d’incisos.
c) A l’acte, no van assistir-hi ni el president ni el
m) Feu servir estructures verbals.
secretari de la junta.
n) Fugiu de la monotonia.
d ) Els comptes, no els ha aprovats, l’assemblea.
o) Eviteu les expressions discriminatòries.
e) Va obrir les seves portes com a sala d’exposi-
cions el 1985.
Cerca
f ) Estima el país i coneix tots els seus racons.
6. Per parelles, escriviu el nom de tants diaris,
g) Els corsos votaran diumenge el nou estatut.
revistes o publicacions en català com conegueu,
El resultat del referèndum es presenta incert.
siguin en suport paper o digital. Poseu en comú
L’estatut pot afectar l’organització territorial.
la vostra llista amb la resta de membres de la
Còrsega es divideix ara mateix en dos departa-
classe.
ments.
184

13:41
Comprensió i expressió 4. l’Alguer Catalunya Nord País Valencià

Andorra Franja de Ponent
1. a) Els redactors del mitjà (VilaWeb) Catalunya Illes Balears i Pitiüses
b) Oferir criteris estilístics: redaccionals, terminològics, tipogràfics...
5. Resposta orientativa: a, d, i, l, m
c) Cercar patrons redaccionals, estilístics i lingüístics generals i
coherents. 6. Resposta oberta.
d) Als redactors.
7. a) Cal evitar sempre la juxtaposició d’apòstrof i cometes; entre
e) Bastir una llengua estàndard nacional, apta per a tot el domini
més coses, per evitar confusions.
lingüístic i aclarida de tota interferència innecessària.
c) És absolutament inadmissible l’ús del guionet per separar una
2. Mitjans de comunicació i empreses (entitats financeres, cadenes l·l (geminada).
hoteleres, editorials, grans marques...). En tots dos casos, el llibre e) Tot enunciat, per breu que sigui, ha d’acabar amb punt, si no és
d’estil tant pot descriure la imatge corporativa com els criteris que que ja acaba amb punts suspensius, interrogant o signe
s’han de seguir en les comunicacions escrites i orals amb els d’admiració. Les úniques excepcions a aquesta regla són titu-
clients i amb el públic en general. lars o subtítols i destacats (tickers). També els peus de foto, si
consisteixen en un simple nom propi, o en un sol mot comú.
3. a) El grup T. augmenta un 60 % les vendes. g) No són gens pròpies de la llengua tradicional, ni gens recomana-
b) L’article explica l’evolució del Napster. bles, expressions com «la tarda de dimecres», «el matí de dissab-
c) Ni el president ni el secretari de la junta no van assistir a l’acte. te» i similars, en lloc de «dimecres a la tarda», «dissabte al matí»...
d) L’assemblea no ha aprovat els comptes. i ) Les paraules corrents tenen la preferència sobre mots equiva-
e) Va obrir les portes com a sala d’exposicions el 1985. lents, però més «distingits» (i a vegades més imprecisos o inade-
f ) Estima el país i en coneix tots els racons. quats). És així que arribar o entrar, segons els casos, són
g) En un referèndum, de resultat incert, els corsos votaran diu- millors que no pas accedir (que no vol dir ben bé ni l’una cosa ni
menge un estatut que pot afectar l’organització territorial de l’altra); que començar és millor que no pas iniciar, i que acabar
Còrsega, ara dividida en dos departaments. és millor que no pas finalitzar.
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 8 15/02/17 15:50

8
UNITAT
• Llegir.

• Respondre.

• Elaborar llistes.

Classifica i ) Les paraules corrents tenen la preferència so- • Millorar.
bre mots equivalents, però més «distingits» (i a
• Detallar.
7. Indica quins dels enunciats següents formarien vegades més imprecisos o inadequats). És així
part del llibre d’estil d’un mitjà de comunicació: que arribar o entrar, segons els casos, són mi- • Prioritzar.

llors que no pas accedir (que no vol dir ben bé • Cercar.
a) Cal evitar sempre la juxtaposició d’apòstrof i ni l’una cosa ni l’altra); que començar és millor
cometes; entre altres coses, per evitar confu- que no pas iniciar, i que acabar és millor que no • Classificar.

sions. pas finalitzar. • Precisar.

b) Tots els individus pertanyents a una mateixa j ) Tocant als verbs de la primera conjugació, cal • Escoltar.
espècie poden ésser designats per un mateix
assenyalar les pronúncies errònies –malaura- • Investigar.
nom, comú a tots ells; però sovint per distingir dament cada dia més esteses–, «cànvia», «es-
un individu determinat dels altres de la mateixa túdia», «pronúncia», «elògia», etc., en lloc de • Redactar.

espècie, li és posat un nom que facilita la seva «canvía», «estudía», «pronuncía», «elogía» (que
designació: és el seu nom propi. s’escriuen normalment sense accent), etc.
c) És absolutament inadmissible l’ús del guionet k) Després d’un topònim del país, especialment si
per separar una l·l (geminada). és urbà, convé d’afegir-hi sempre la comarca
d ) El verb és l’element de la frase que té flexió de (o Andorra, o illa) en què s’inscriu. El nom de
persona, nombre, temps, mode i aspecte. És, la comarca ha d’anar entre parèntesis, no pas
per tant, la categoria lèxica que, en català, té la entre comes, ni precedit de la preposició a.
flexió més rica.
e) Tot enunciat, per breu que sigui, ha d’acabar Precisa
amb punt, si no és que ja acaba amb punts 8. Busca en el text el substantiu al qual fa referència
suspensius, interrogant o signe d’admiració. cada un dels adjectius següents i explica’n el
Les úniques excepcions a aquesta regla són significat:
titulars o subtítols i destacats (tickers). També
els peus de foto, si consisteixen en un simple ambigu, assetjada, còmodes, complicada,
nom propi, o en un sol mot comú. confusionari, crítica, elemental,
f ) El subjecte d’un predicat és el constituent, un ínfim, ordenada, propis, sensible, simple,
SN (que es pot reescriure com a pronom o frase travats, vulnerable
subordinada), que ha de concordar en nombre
(singular o plural) i persona (primera, segona o Escolta http://qr.teide.eu/00WH
tercera del singular o del plural) amb el verb.
9. Escolta el text i escriu els set adjectius amb què
g) No són gens pròpies de la llengua tradicional, ni
es qualifica la llengua periodística.
gens recomanables, expressions com «la tarda
de dimecres», «el matí de dissabte» i similars,
en lloc de «dimecres a la tarda», «dissabte al Informa
matí»...
10. Documenta’t sobre els dos noms propis que
h) La gran majoria dels mots que constitueixen el s’esmenten en el text i escriu, per a cada un,
vocabulari català són d’origen llatí. un text d’unes 50 paraules en què detallis la
significació de cada nom.
185
06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:41 CATALANA.indd 185 06/06/16 13:41
k) Després d’un topònim del país, especialment si és urbà, convé 9. Text enregistrat:
d’afegir-hi sempre la comarca (o Andorra, o illa) en què Un registre neutre demana una llengua, diguem-ne, «mitjana», que
s’inscriu. El nom de la comarca ha d’anar entre parèntesis, no és tant com dir una llengua no gaire connotada: ni ampul·losa ni
pas entre comes, ni precedit de la preposició a. lacònica, sinó sòbria; ni refinada ni vulgar, sinó culta; ni efusiva
ni seca, sinó continguda...
8. a) terme ambigu (que es pot interpretar de diferents maneres)
b) llengua assetjada (importunada insistentment) En unes altres paraules, la llengua periodística no hauria d’ésser
c) patrons còmodes (que es poden utilitzar sense inconvenients ni una llengua remota, ni una llengua familiar. Un text periodístic
ni molèsties) no és un text jurídic ni mèdic, posem per cas; ni ha de tenir pre-
d) frase complicada (difícil d’entendre) tensions didàctiques, ni vel·leïtats diguem-ne «literàries». Però
e) discurs confusionari (que confon les idees conscientment) tampoc no és un text clafert de col·loquialismes, ni tolera vulgaris-
f ) precisió crítica (que fa notar els defectes) mes de cap mena.
g) sintaxi elemental (senzilla) Un estil informatiu eficaç no desdiu gens d’una llengua matisada i
h) lèxic ínfim (limitat) rica, sinó d’una llengua profusa o prolixa, tant com d’una llengua
i) informació ordenada (ben estructurada) indigent o monòtona. En certa manera, un estil informatiu eficaç
j) recursos propis (que no són d’altres; que formen part de la demana una llengua regular i sostinguda, sense daltabaixos, però
llengua) no gens rutinària.
k) denominació sensible (que té en compte, per exemple, les for- • Els adjectius són: sòbria, culta, continguda, matisada, rica, re-
mes genuïnes o les oficials) gular, sostinguda.
l) frase simple (no complicada)
m) elements travats (units a la resta de la frase) 10. Noms: Pompeu Fabra i VilaWeb.
n) aspectes vulnerables (que poden ser fàcilment perjudicats) Resposta oberta.
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 9 15/02/17 15:50

Literatura
C
Literatura Primera meitat del segle xx
La literatura en els primers

cinquanta anys del segle xx.
E
re
La pàgina vol situar
l’aprenent en el context
Context històric si
la
històric, amb una llista
d’esdeveniments ordenats
1905 Albert Einstein publica Teoria de la relativitat • Radicalització dels règims polítics: ascens del E
cronològicament i un parell
restringida. nazisme a Alemanya, del feixisme a Itàlia i Espa- l’E
de fotografies comentades. d
nya i del comunisme a Rússia. Època marcada
Els aprenents poden 1906 Primer Congrés de la Llengua Catalana
pels contrastos: de l’extrema dreta a l’extrema
ampliar la llista de fets 1907 Institut d’Estudis Catalans esquerra.
consultant fonts de la xarxa N
1913 Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra
o enciclopèdies. N’hi
1914-1918 Primera Guerra Mundial E
poden afegir 10 més, per
tè
ordre d’importància. 1917 Revolució Russa
cu
Treballaran per grups i 1919 Primer vol transatlàntic sense escales en (1
després en compararan els biplà. tu
resultats. am
1921 Als Estats Units s’inaugura la primera
• Llegir. emissora de ràdio d’ona mitjana
M
• Cercar. 1922 Es funda la Unió de Repúbliques Socialistes c
Soviètiques (URSS)
• Recollir informació. Adolf Hitler a Nuremberg l’any 1935. va
q
• Preparar. 1923 Cop d’estat de Primo de Rivera
• Irrupció dels moviments d’avantguarda que bus- c
• Exposar. 1928 El nord-americà Eastman patenta la primera
caven un trencament amb el passat i que pro- b
• Comparar. pel·lícula en color.
vocà l’aparició d’una reacció classicitzant. L’art,
1929 Crac de Wall Street, caiguda del mercat de igual que la política, es va polaritzar i els extrems E
valors. prengueren protagonisme: o la innovació o l’im- E
1931 Segona República espanyola. mobilisme. va
1932 Estatut d’Autonomia de Catalunya p
1936-1939 Cop d’estat de Franco i Guerra Civil •

1936 La BBC inaugura les seves emissions de •
televisió.
•
1939-1945 Segona Guerra Mundial
•
1945 Esclaten les bombes d’Hiroshima i
Nagasaki. A
ta
1945 Neix l’ONU. c
p
La fàbrica a l’Horta de Sant Joan, pintura cubista de Pablo Picasso tis
(1909). d
186 Context històric • Classicisme • Avantguardes • Noms propis C

15:37
10
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 10 15/02/17 15:50

PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX 8
UNITAT
Classicisme El Classicisme:

Noucentisme i Escola
El Classicisme és un tendència artística que es caracteritza per la imitació i la Mallorquina.
revaloració dels cànons estètics de les civilitzacions de la Grècia i Roma clàs-
siques. L’ideal clàssic es basava en l’harmonia i l’equilibri, i reivindicava l’ordre,
la disciplina, la perfecció, la bellesa formal i la intel·ligència. Els aprenents poden fer
una lectura individual de la
pàgina, per extreure’n la
El Noucentisme és la versió del Classicisme que es va produir a Catalunya, i
informació més rellevant,
l’Escola Mallorquina n’és la concreció a les Illes Balears, en els primers anys
del segle xx.
que després prepararan en
forma d’esquema i
memoritzaran.
Noucentisme També poden ampliar
informació sobre Prat de la
El Noucentisme se sol situar en el període de 1906 a 1923. Tot i que l’ideari es-
Riba, que apareix a la
tètic trencava amb el Modernisme, va donar continuïtat a la tasca de renovar la
fotografia, president de la
cultura catalana. Es van crear institucions com la Mancomunitat de Catalunya
(1914) –òrgan precursor de la futura Generalitat de Catalunya– i l’Institut d’Es-
Mancomunitat de
tudis Catalans (1907), entitat que va impulsar la normativització de la llengua Catalunya i impulsor d’unes
amb la publicació de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra l’any 1913. mesures que ajuden a
explicar el moviment
Malgrat la voluntat de canvi i de renovació –l’exaltació del nou segle–, el Nou- noucentista. A partir de la
centisme va prendre el món clàssic com a model cultural. Els noucentistes cerca, poden fer una llista
van veure en la ciutat l’espai que reunia els principis d’ordre, civilitat, cultura... de les decisions preses per
que inspiraven el moviment i que traçaven els nous camins que prenia la sola institució i relacionar-les
cietat. A més, a la ciutat s’hi concentrava la indústria, iniciativa de la classe Prat de la Riba, líder la Lliga Regionalista i primer amb el moviment literari
burgesa i impulsora del moviment noucentista. president de la Mancomunitat de Catalunya. que estudien.
Escola Mallorquina • Llegir.

El concepte d’Escola Mallorquina, que al primer moment era només geogràfic, • Entendre.

va acabar sent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes mallorquins de • Contextualitzar.

principis del segle xx, que es caracteritzaven per: • Memoritzar.

• Cercar.
• Un model de llengua refinada.
• Reflexionar.
• Classicisme i formalisme.
• Valorar.

• Assumpció de la tradició popular.
• Rerefons mediterrani, reivindicació del paisatge.
A principis del segle xx, Josep Carner, en un viatge a Mallorca, prengué con-
tacte amb escriptors de l’Escola Mallorquina. Des d’aquell instant, influït de-
cisivament pel Classicisme de Costa i Llobera, esdevingué, a Catalunya, el
portaveu més actiu dels escriptors mallorquins, els quals vinculà al Noucen-
tisme per evidents afinitats estètiques (Classicisme) i ideològiques (conserva-
dorisme).
Context històric • Classicisme • Avantguardes • Noms propis 187

exercici 3.
07/06/169164_08_4ESO_Llengua
15:37 CATALANA.indd 187 07/06/16 15:37
11
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 11 15/02/17 15:50

Literatura
Les avantguardes a Europa. Avantguardes C

L’avantguardisme és la tendència artística que introdueix elements innovadors V
Per entendre millor el
context en què apareixen respecte de les formes tradicionals o convencionals. Els artistes avantguardis- l’a
tes defugien la racionalitat i cercaven la subjectivitat. b
les avantguardes, els iG
aprenents poden buscar
En el moment en què van sorgir les avantguardes artístiques, Europa vivia una
informació sobre aquella
profunda crisi, que va desencadenar la Primera Guerra Mundial. L’art i la lite-
realitat «que canviava molt
ratura buscaven donar respostes a una realitat que canviava molt de pressa:
F
de pressa»: industrialització,
aparició de nous mitjans de transport, creixement de les ciutats, desenvolupa- V
desplaçament de les ment de la tècnica i la ciència... E
poblacions del camp a la
ciutat per treballar a les Els moviments d’avantguarda valoren especialment:
fàbriques, nous mitjans de D
• La novetat i la joventut.
transport, desenvolupament
de la ciència i la tècnica... • La voluntat de canvi radical. V
Dividits en grups, poden to
• La recerca constant de noves formes d’expressió artística.
buscar tres exemples o tres l’è
casos il·lustratius per a Els moviments de les avantguardes es donaren a conèixer a través de mani-
cada factor, i després festos i de revistes culturals.
S
posar-los en comú.
V
D
c
«Battaglia a 9 piani», de Marinetti

(1915). Poema elaborat amb la tèc-
nica de les paraules en llibertat: des-
trucció de la sintaxi, abolició de la
puntuació i ús del verb visual.
«Il pleut», cal·ligrama d’Apollinai-

re (1918). Poema elaborat amb la
tècnica del cal·ligrama, composició
poètica que dibuixa, per mitjà de
l’escriptura, el tema que suggereix
el poema. La imatge final, creada
per paraules, expressa visualment el
que la paraula significa.

15:38
12
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 12 15/02/17 15:50

UNITAT
Cubisme
Poden buscar informació
sobre Apollinaire
Va néixer a França cap al 1907. L’art ha de reflectir la realitat sense imitar-la:
(cal·ligrames), Marinette,
l’artista ha de descompondre la realitat per tal d’ordenar-la, interpretar-la i arri-
bar-hi a l’essència, a la idea. En el terreny pictòric destaquen Picasso, Braque
Picasso i Dalí. Els resultats
i Gris. de la cerca es poden
plasmar en exposicions
breus o en resums escrits.
Futurisme
• Llegir.
Va néixer a Itàlia cap al 1909. L’art nou ha d’anar d’acord amb el món modern.
• Entendre.
Elogi de les màquines, el moviment, l’esport, la velocitat...
• Memoritzar.

• Cercar.
Dadaisme

Va néixer a Zuric cap al 1916. L’art té com a objectiu confondre, fer dubtar, • Exposar.

tot creant una situació caòtica que reflecteixi el caos polític, social i moral de • Reflexionar.

l’època. Elogi de l’espontaneïtat, l’atzar i l’absurd. • Valorar.

Surrealisme
Va néixer a França cap al 1924. Moviment nascut com a conseqüència del
Dadaisme. L’art explora l’univers dels somnis, el subconscient. Té punts en Retrat d’Ambroise Vollard (1909-1910), quadre
cubista de Pablo Picasso.
contacte amb la psicoanàlisi (Freud).
i més…
A les terres valencianes ni el Noucentisme ni les avantguardes no hi tingue-

tti ren presència, tret de tímides aportacions, com les de Carles Salvador (que
c- s’inspirava en Salvat-Papasseit). Persistència de la memòria, quadre surrea-
s- lista de Salvador Dalí (1931).
la
Comprova-ho
1. Observa aquest
reportatge (http://
qr.teide.eu/00UR )
i extreu-ne les tres
idees que creguis
que sintetitzin millor
el Noucentisme i les
tres que resumeixin
els moviments
d’avantguarda.
07/06/169164_08_4ESO_Llengua
15:38 CATALANA.indd 189 07/06/16 15:38
Literatura
Tres idees sobre el Noucentisme:
• Classicisme i mediterranisme.
• Afecta totes les arts.
• Pretén elevar el català a llengua de cultura.
Tres idees sobre els moviments d’avantguarda:
• Noves formes d’expressió.
• 1916-1924: futurisme (Joan Salvat-Papasseit).
• 1924-1934: surrealisme (Salvador Dalí i J. V. Foix).
13
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 13 15/02/17 15:50

Literatura
Noms rellevants en la Noms propis de la literatura M

literatura dels darrers 150 Segle xix (
anys. 1854-1922
Costa i É
1854-1926
Llobera
Trobem a la pàgina una
relació d’autors, amb les
Joan
Alcover 1860-1904 V
Anton va
1863-1933
respectives dates de Konstandi-
Txékhov
naixement i mort. nos Kavafis 1864-1936
1867-1936
Miguel de In
Els aprenents poden Luigi
Unamuno
re
treballar-ne, per exemple, Pirandello 1871-1922
V
Marcel
les nacionalitats, les obres 1871-1945
Proust (1
Paul
més importants, els Valéry 1875-1926 lu
Rainer
moviments a què van 1875-1955
Maria Rilke H
Thomas
pertànyer, etc. Dividits en Mann 1876-1944
grups, poden fer les 1878-1933 Filippo
Jaume Bofill, Marinetti
respectives recerques i
Guerau de 1880-1918
després exposar-les a 1881-1954 Liost Guillaume
classe. Eugeni Apollinaire
d’Ors 1881-1958
Finalment, poden agrupar 1882-1941 Juan Ramón
els autors per les afinitats James Jiménez
Joyce 1882-1941
estilístiques, i fins i tot Virginia
1883-1924
discutir-ne la classificació. Franz Woolf
Kafka 1884-1970
1888-1935 Josep
• Llegir. Carner
Fernando
• Entendre. Pessoa 1888-1965
1889-1976 T. S. Eliot
• Cercar. Clementina
Arderiu 1893-1959
• Exposar.
1893-1987 Carles
• Reflexionar. Josep Riba
Vicent Foix
• Esquematitzar. 1894-1924
1894-1961 Joan Salvat-
• Agrupar. Josep Maria Papasseit
de Sagarra 1896-1963
• Argumentar. 1896-1966
André
Tristan
Tzara
Breton Per saber-ne més, pots con-
1897-1962
1897-1981 William sultar: «Qui és qui» de la Ins-
Josep Faulkner titució de les lletres catalanes
Pla 1898-1936
1898-1956 Federico
( http://qr.teide.eu/00W7 ), «Lle-
Bertolt García tra» de la UOC ( http://qr.teide.
Brecht Lorca 1899-1961 eu/00W8) i l’Associació d’Es-
1910-1942 Ernest
Màrius Hemingway criptors en Llengua Catalana
Torres 1910-1942 (http://qr.teide.eu/00W9).
1913-1938
Rosselló- Miguel
Pòrcel Hernández
Segle xx

15:39
14
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 14 15/02/17 15:50

UNITAT
Miquel Costa i Llobera Una figura cabdal de

(Pollença, 1854 - Palma, 1922) l’Escola Mallorquina: Costa
i Llobera.
És considerat una de les figures cabdals de l’anomenada Escola Mallorquina.
Va estudiar dret a Madrid i a Barcelona, on va freqüentar els cercles literaris i Com hem fet amb altres
autors, els aprenents
va participar en els Jocs Florals.
poden fer-se un esquema
per memoritzar les dades
Influenciat pel romanticisme, que es va deixar entreveure en el seu primer
essencials de l’autor. Pel
recull Poesies (1885), en què destaca el poema «El pi de Formentor» (1875).
Va continuar amb els reculls De l’agre de la terra (1897) i Tradicions i fantasies
que fa al poema, a part dels
(1903), en el qual va recrear els costums i les llegendes mallorquines. Va evo-
suggeriments de l’activitat
lucionar definitivament cap a uns models clàssics i es va consagrar amb l’obra «Comprova-ho», podem
Horacianes (1906). assajar-ne una lectura
interpretada. Es tracta de
llegir-lo individualment, de
Comprova-ho forma acurada, resolent
tots els dubtes i de manera
2. Llegeix les tres primeres estrofes del poema i assigna un adjectiu
diferent a cada estrofa que en descrigui el contingut de la millor que les paraules ens arribin
manera possible, i argumenta l’opció que has triat. Si cal, pots escollir a resultar familiars. La
els adjectius d’entre els següents: solitari, serè, resistent, escollit, dificultat del poema és que
intel·ligent, valent.
necessita un ritme viu,
abrandat. Els aprenents
Lo pi de Formentor
poden fer assajos,
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, enregistrar-se, aplicar les
més poderós que el roure, més verd que el taronger, recomanacions d’unitats
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera, anteriors... i provar-ho.
com un gegant guerrer.
• Llegir.
No guaita per ses fulles la flor enamorada,

• Entendre.
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada • Memoritzar.

i li donà per terra l’esquerpa serralada, • Recitar.
per font la immensa mar.
• Interpretar.

- Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
- no canta per ses branques l’aucell que encativam;
s el crit sublim escolta de l’àguila marina,
- o del voltor que puja sent l’ala gegantina
. remoure son fullam.
Miquel Costa i LLobera, Poesies (1885)
-
a
07/06/169164_08_4ESO_Llengua
15:39 CATALANA.indd 191 07/06/16 15:40
1a estrofa: resistent
2a estrofa: solitari
3a estrofa: receptiu
15
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 15 15/02/17 15:50

Literatura
Joan Alcover, l’autor de Joan Alcover (Palma, 1854-1926) G

l’himne de Mallorca.
Poeta, assagista i polític. Membre destacat de l’Escola Mallorquina. G
d
Seguim el mateix
procediment que abans:
Marcat per la tragèdia familiar (la mort de la seva esposa i de dos dels seus d
tres fills), l’obra d’Alcover adquirí un to de profunda gravetat. La seva teoria li- d
Fem una lectura per terària es basa en la sinceritat dels sentiments i la claredat en la forma poètica i
extreure’n els conceptes troba en el paisatge correspondències simbòliques amb el seu estat d’esperit. E
bàsics i esquematitzar-los, ra
per tal que siguin fàcilment La seva obra poètica s’aplega a Cap al tard (1909) –que conté «La Balangue- e
memoritzables. ra», el poema musicat per Amadeu Vives que va ser declarat l’himne oficial de i més… c
A part de procedir amb el Mallorca el 1996– i a Poemes bíblics (1918).
poema de la forma Accedeix a http://qr.teide.eu/00R2 A
i podràs escoltar una versió de «La n
habitual, els aprenents
poden escoltar –i llegir– «La Comprova-ho Balanguera». a
Balanguera», l’himne oficial 3. Fixa’t com el poeta expressa el seu dolor arran de la mort de la seva im
de la comunitat autònoma. dona i dos dels seus tres fills. Quines imatges fa servir? A què es n
compara? Què el commou? l’é
Si el llegeixen atentament,
poden plantejar hipòtesis
sobre qui o què és la
Balanguera: poden fer una Desolació
llista de les coses que fa, Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
interpretar-ne el significat i que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
discutir-lo a classe.
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
• Llegir. Brots de migrades fulles coronen el bocí

• Entendre. obert i sense entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
• Memoritzar.
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.
• Recitar.

• Interpretar. I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.
Joan Alcover, Cap al tard (1909)

13:41
3. El poeta es compara amb l’esqueix d’un arbre que donava ombra als segadors. Un llamp el migpartí
i només en queden alguns brots; la resta ha mort. Les branques que falten són les pèrdues de què es
plany el poeta.
16
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 16 15/02/17 15:50

UNITAT
Guerau de Liost (Olot, 1878 - Barcelona, 1933) El poeta del Montseny:

Guerau de Liost.
Guerau de Liost és el pseudònim literari de Jaume Bofill i Mates. Poeta, perio-
dista i polític destacat (exercí càrrecs públics, com ara regidor de l’Ajuntament
de Barcelona, diputat de la Mancomunitat i diputat també a Madrid). Va estu- Seguirem el procediment
habitual, d’esquematitzar
diar Dret i Filosofia i Lletres i va col·laborar al diari La Veu de Catalunya.
la informació sobre l’autor,
En la seva primera obra, La muntanya d’ametistes (1908), presenta una natu- per memoritzar-la amb
ra, des d’un punt de vista urbà, totalment idealitzada. La ciutat d’ivori (1918), facilitat. Com sempre,
en canvi, és un llibre de poemes intimistes en què el poeta reflexiona sobre la podem recórrer també a la
condició humana i parla de l’amor. preparació d’una lectura
poètica, després d’una
0R2 A Selvatana amor (1920) i Ofrena rural (1926) torna a tractar el tema de la lectura atenta que resolgui
«La natura –el Montseny– com a refugi del paradís perdut de la infantesa, però els dubtes del poema.
allunyat del rigor formal del primer llibre. Sàtires (1927) és un dels llibres més També podrem buscar una
importants de Guerau de Liost. Hi fa un retrat de la Barcelona burgesa i me- sàtira de l’autor, per
nestral de l’època, tot caricaturitzant-ne irònicament les misèries pròpies de exemple, alguna de les
l’ésser humà.
relatives als pecats, i
comentar-la (http://qr.teide.
eu/018P).
Comprova-ho
4. Guerau de Liost poetitza les Agudes, un dels cims del massís del Montseny. Busca els subjectes de tots • Llegir.
els verbs a fi de copsar els principals recursos que l’autor ha utilitzat en aquesta poesia.
• Comprendre.


Les Agudes • Memoritzar.

La gran muntanya és blanca de neu tornassolada • Recitar.

de blau i rosa pàl·lids, com despullat infant.
I joguineja sobre la neu, com una fada,
la llum que és tota gèlida i és tota fulgurant.
I les Agudes tremen del fondre’s aparent
com una pell felina. I en llarga fumerola
s’enlaira de la neu l’alè fet aureola.
I és una escala blanca l’endormiscat torrent.
La gran muntanya és llisa. No té fondals ni grops.
Rasa de neu, s’exalta fins arribar al cimal.
Tallada en sec, hi fina, precisa i enquadrada
pel cel metàl·lic, sord a l’udolar dels llops.
Només la taca negra i aguda, sempre igual,
dels grans avets sobreïx, vetusta, resignada.
Guerau de Liost, La muntanya d’ametistes (1933)
06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:41 CATALANA.indd 193 06/06/16 13:41
4. v1 és La gran muntanya
v3 joguineja la llum que és tota gèlida i és tota fulgurant
v5 tremen Les Agudes
v7 s’enlaira l’alè fet aureola
v8 és l’endormiscat torrent
v9 és La gran muntanya
v9 no té La gran muntanya
v10 s’exalta La gran muntanya
v11 fina La gran muntanya
v14 sobreïx Només la taca negra i aguda, sempre igual, dels grans avets
17
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 17 15/02/17 15:50

Literatura
Eugeni d’Ors, el teòric del Eugeni d’Ors J

Noucentisme. (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) (
Va estudiar Dret, i Filosofia i Lletres, però aviat es va decantar per la literatura. Va L
Els aprenents poden fer la
síntesi habitual de la fer servir dos pseudònims: Xènius i Octavi de Romeu. A partir del 1906, va pu- a
blicar diàriament a La Veu de Catalunya el «Glosari», columna d’opinió (glosa) u
informació que facilita la
a través de la qual s’erigia en verbalitzador del Noucentisme i en el màxim te- h
pàgina, però a més a més
òric d’aquest corrent politicocultural al servei del reformisme burgès. Tot i que d
hauran de cercar més
els temes dels quals tractava eren molt variats, l’objectiu sempre era el mateix: i
dades sobre l’evolució
donar una determinada visió del món. L’estil que va utilitzar va ser innovador, P
d’aquest ideòleg del ja que al costat d’un llenguatge elaborat, culte i refinat, ple d’arcaismes i neo- M
Noucentisme, que va logismes, hi havia un tractament enginyós, intel·ligent i àgil del tema. in
acabar al servei del règim Retrat de joventut d’Eugeni d’Ors.
franquista. Entre les seves obres més destacades, cal esmentar La Ben Plantada To
L’activitat «Comprova-ho» (1911), en què ens presenta la dona ideal, Teresa, com a símbol dels va- M
podria complementar-se lors ideològics i estètics del Noucentisme; i Gualba, la de mil veus (1915), il
eficaçment amb la visió obra de característiques semblants a la novel·la, en què explica la història
d’escultures de l’època o d’una noia i el seu pare immersos en una natura, Gualba, com a gran •
de retrats (com els de protagonista.
Teresa Mestre, accessibles
a la xarxa) evocadors de la
figura que descriu Xènius. Comprova-ho
Els aprenents poden 5. Proposa els cinc adjectius que consideris que retraten millor la
analitzar la fotografia del imatge de la Ben Plantada a partir de la descripció següent:
personatge i inferir-ne
qualitats o característiques, La Ben Plantada té un metre vuitanta-cinc centímetres d’alçària. De
en un exercici breu de terra a la cintura, un metre vint-i-cinc; seixanta centímetres de cintura •
enlaire. Entorn d’aquesta inicial desproporció feliç s’agrupen en tota la
redacció. resta les més escaients proporcions. Així, el peu no és massa menut,
però fi i vivent en tota l’extensió, del taló a la punta. Els turmells semblen
• Llegir. tal volta una mica amples, però és que la mitja blanca afavoreix. En el caminar s’endevinen uns genolls, rodons,

• Comprendre. poderosos i perfectes. I el problema d’ajuntar les llargues viatjadores extremitats amb el tronc que reposa, sembla
resolt per l’arquitectural natura. [...]
• Resoldre dubtes. El tronc, doncs, generós i del tot hel·lènic, hauria estat excessiu l’any 1900; però s’escau d’acord plenament

• Cercar informació. amb les modes blanes, folgades, clàssiques, harmoniosíssimes del 1911. Els braços són llargs: ben plens arran de
l’espatlla, minven dolçament; lluny del defecte dels de la ballarina russa Trouhanova, que són tan amples vora
• Memoritzar.
l’aixella com vora la mà. Les de la Ben Plantada, de mans, no les lloaríem d’aristocràtiques certament; perquè són
• Recitar. amples i un poc bastes, el bust és ple de dignitat, no exempta d’un semblant de dolça fadiga, també acordada amb

• Redactar. les modes d’aquest estiu. En espera de les maternals abundàncies, aquest bust és ara tot consagrat a la suprema
delícia de la respiració. Potser el cap es sospitaria una mica petit, sense la cabellera sumptuosa, que és d’un ros
fosc, salva de tot excés i pentinada amb mètode i netedat. Del front fins al rodet extrem de la cabellera, que és molt
baix, comptaríem uns trenta-cinc centímetres. Mes per baix que sigui el rodet, encara deixa lloc a l’ampla merave-
lla d’una nuca, que té al mig una muntanya lleugera; sens dubte, perquè la creixença de la minyona ha estat tan
ràpida, que li ha restat el vici de dur el cap una mica cot.
Eugeni d’Ors, La Ben Plantada (1911)

13:41
• proporcionada
• harmoniosa
• clàssica
• delicada
• esvelta
18
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 18 15/02/17 15:50

UNITAT
Josep Carner El príncep dels poetes:

(Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) Josep Carner.
La passió per la literatura se li va manifestar des de ben jove i als dotze
Comprova-ho
anys va publicar la seva primera poesia: «L’Aureneta». Va entrar a la 6. Llegeix el poema i fes una llista Els aprenents faran bé
d’ampliar la informació
universitat a l’edat de catorze anys a estudiar Dret, i Filosofia i Lletres, i de les diferents classes de pins
que s’hi esmenten i, si en trobes sobre el poeta, que tingué
hi va descobrir el catalanisme polític. Va treballar activament a l’Institut
a faltar cap, proposa’n una una vida molt rica, per
d’Estudis Catalans. L’any 1921 va ingressar en la carrera diplomàtica descripció. fer-ne després un esquema
i exercí càrrecs a Gènova, Costa Rica, Hendaia, Beirut, Brussel·les i
Els nostres pins
fàcilment memoritzable.
París. L’any 1939, arran de la repressió franquista, es va refugiar a
Mèxic, on va exercir de professor universitari i va col·laborar amb els També poden recuperar
I
intel·lectuals catalans que hi estaven exiliats. Salut, oh pi de terra eixuta, algun text en prosa, per
oh llaç, damunt la nostra ruta, tenir una mostra de l’estil
Tot i que els primers anys de producció de Carner van estar influïts pel d’un aspre món i un cel serè! noucentista en estat pur.
Modernisme, les etapes més destacades van ser dues: la noucentista ¡Oh cos vermell, oh barba hirsuta, Pel que fa al poema, el
fort, encirat com una fe.
i la simbolista. «Comprova-ho» suggereix
Salut, oh pi de la carena, una activitat a partir del
• La primera etapa es caracteritza perquè segueix els models estètics dolç monument de l’horitzó; poema «Els nostres pins»
del Noucentisme, i la seva obra més destacada és Els fruits sabo- salut, marina visió, (els aprenents s’hauran de
rosos (1906), en què fa un recorregut per les diverses etapes de la oh pi dels déus, fill de l’arena; documentar prèviament
vida de la persona –infantesa, joventut, maduresa, vellesa–, relaci- sobre les classes de pins!).
onant-les amb les fruites, segons les seves característiques –color, pi vigilant de les ermites
entre una font i un vell pedrís; Hi podríem afegir, seguint
mida, olor, gust– i les estacions de l’any en què creixen. Aques-
pi suïcida, que t’excites el procediment d’altres
ta obra el va consolidar com un dels millors escriptors, «el príncep tort, esglaiat sobre un abís; lectures, una lectura
dels poetes». Altres obres d’aquesta etapa són La paraula en el vent
interpretada.
(1914), Auques i ventalls (1914) i La inútil ofrena (1924). pi que ets conhort per a les passes,
a mitjan rost, bell travesser;
• En la segona etapa, la simbolista, el poeta pren una posició més • Llegir.
pi que en el sot t’estiregasses,
humana, i la seva obra adopta un aire més existencial i filosòfic. Les cap a la llum, com un xiprer; • Comprendre.
obres més importants són El cor quiet (1925) i Nabí (1941). Aquesta
darrera és un poema metafísic molt elaborat, ric en símbols i com- pi casolà vora una eixida,
plex lingüísticament. que sents el cant dels reguerols, • Ampliar.

pi dins la selva atapeïda, • Esquematitzar.
alta cucanya d’esquirols;
• Memoritzar.

pi contra vent, que no tens lleure • Recitar.

de pentinar ton front altiu; • Interpretar.
pi decandit, negant-te en l’heura;
i el més sortós, tu que pots heure
cançons de font, cançons de niu.
Josep Carner, Arbres (1953)

06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:41 CATALANA.indd 195 06/06/16 13:42
6. pi de terra eixuta
pi de la carena
pi de les ermites
pi arran de camí
pi casolà (eixida)
pi del bosc
19
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 19 15/02/17 15:50

Literatura
La veu d’una poetessa: Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976) C

Clementina Arderiu.
Poeta. La seva poesia és molt propera a un dels grans noms de l’època: Jo- D
sep Carner. m
Convé informar els
alumnes, encara que no
e
El primer llibre que va publicar va ser Cançons i elegies (1916), al qual van
sigui una dada seguir títols com Sempre i ara (1946), que havia guanyat el premi Joaquim Fol- V
absolutament rellevant, que guera el 1938, És a dir (1958) o L’esperança encara (1969). La forma poètica g
Clementina Arderiu fou més emblemàtica de la seva obra és la cançó, mentre que la temàtica oscil·la M
l’esposa de Carles Riba. (I, entre l’amor, un cert sentiment religiós i la feminitat. la
potser, que era l’àvia del ta
cantant Pau Riba.) e
El poema que es proposa Comprova-ho
com a lectura té un ritme É
7. Llegeix el poema i anota totes les expressions que creguis que
molt viu, que en facilita la celebren l’arribada del bon temps. ta
lectura en veu alta, un cop m
assimilat i entès.
V
Cançó d’abril e
• Llegir.
Hi tornarem al sol-solet! fis
• Comprendre.
Tira el braser per la finestra,
• Resoldre dubtes. llença la capa i el barret! L

• Ampliar. Que vingui el sol com una festa g
i ja no vull sentir més fred.
• Memoritzar. p
Oh, quin airet!
re
• Recitar. Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
• Interpretar. E
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu. m
Adéu, mimoses i nadales: a
clavells veureu.
Fugi l’hivern, fugi la por. L
Morir? Quan no s’arrisca gaire. al
Hem de sortir d’aquest racó
n
–deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l’aire germinal in
amb ulls d’infant, que miren alt. p
Clementina Arderiu, És a dir (1959) E
A
ve
S
p
E
b

13:42
7. Expressions que celebren l’arribada del bon temps:
• «Hi tornarem al sol-solet!»
• «Tira el braser per la finestra»
• «llença la capa i el barret»
• «Que vingui el sol com una festa»
• «Oh, quin airet!»
• «en pensament tinc mar i cales»
• «cama nua fins al peu»
• «Adeu mimoses i nadales»
• «clavells veureu»
• «sortim a l’aire germinal»
20
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 20 15/02/17 15:50

UNITAT
Carles Riba (Barcelona, 1893-1959) Carles Riba: un home de

lletres integral.
Des de ben jove va destacar per l’interès per les llengües clàssiques i pel coneixe-
ment que en tenia. L’any 1911 va traduir del llatí Bucòliques, del poeta Virgili. Va
estudiar Filosofia i Lletres, i Dret. La figura de Carles Riba té
moltes dimensions:
Va exercir de professor de literatura a l’Escola de Bibliotecàries, de professor de professor, poeta, traductor,
grec a la Universitat Autònoma de Barcelona i de traductor a la Fundació Bernat etc. D’ençà que va tornar
Metge. L’any 1932 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans, on va col- de l’exili, el 1943, fou una
laborar amb Pompeu Fabra en l’elaboració del Diccionari general de la llengua ca- referència per a la cultura
talana. L’any 1939, arran de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Riba catalana. Els aprenents
es va exiliar a França, d’on tornaria l’any 1943. poden fer una lectura de la
informació que dona la
És un dels poetes més rellevants de la postguerra i un dels escriptors més impor- pàgina, ampliar-la cercant
tants de tota la literatura catalana del segle xx. Fou un home de lletres en el sentit més dades a la xarxa, i tot
més ampli de la paraula, i va destacar com a poeta, crític i traductor. Carles Riba. seguit esquematitzar-la per
fer-la més memoritzable.
Va traduir els clàssics Homer, Èsquil, Eurípides, Virgili, Plutarc i Xenofont, i també
escriptors del segle xx, com Kafka, Hölderlin, Walter Scott, Allan Poe, Gogol i Kava-
fis, traduccions que avui dia encara són de referència.
Les seves primeres obres tenen certa influència modernista i del poeta Joan Mara-
gall, tot i que, ben aviat, es va decantar per l’estètica noucentista; més endavant,
per la «poesia pura», en què la perfecció formal i la nuesa del pensament prengue-
ren la iniciativa, i finalment, per una poesia més existencial i metafísica.
El primer llibre d’Estances (1919) és una obra de temàtica amorosa i d’autoconeixe-

ment. En el segon llibre d’Estances (1930) els poemes de la primera part tenen com
a tema el destí, mentre que els de la segona part reprenen la temàtica amorosa.
La seva obra més destacada és Elegies de Bierville (1942), escrita durant el seu exili
al château de Bierville, situat a prop de París. A través de dotze poemes, impreg-
nats de la mitologia grega, allunyat de tot el que havia estat el seu món, el poeta
inicia un viatge interior de retorn a la seva pàtria, com Ulisses retornà a Ítaca; des-
prés, s’encamina cap a la mort, com ho féu Orfeu per recuperar la seva estimada
Eurídice, per finalment renéixer i apropar-se a la poesia i a Déu.
Al llibre Del joc i del foc (1946) va introduir la tanka, estrofa d’origen japonès de cinc
versos i trenta-una síl·labes (el primer i el tercer vers tenen cinc síl·labes i els altres, set).
Salvatge cor (1952) és un llibre de sonets molt humà, una reflexió basada en la seva
pròpia experiència, en què analitza la relació amorosa carnal i l’amor envers Déu.
Esbós de tres oratoris (1957) està compost per tres llargs poemes de temàtica
bíblica.

exercici 2.
06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:42 CATALANA.indd 197 06/06/16 13:42
21
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 21 15/02/17 15:50

Literatura
J
A«Comprova-ho»,
part de les activitats del
els
Comprova-ho
P
alumnes (o el professor o 8. Acaba cada un dels enunciats corresponents a cada estrofa segons la teva interpretació del poema.
c
professora) poden buscar a) Així com un cabdill passa revista entre la seva gent...
algun fragment de la seva b) La Joia s’emporta els mots del poeta... To
traducció de l’Odissea, i a
c) El poeta demana que la Joia li torni els mots...
fer-ne una lectura in
interpretada a tall d ) Amb absència de mots, els poeta sap que...
va
d’homenatge. Com el cabdill que amb peu alat Bé sé però sots ta bandera
L
La fotografia inferior dreta va passant entremig de sa gent adormida quanta de força em robes: cada mot per mi era
i tusta gentilment a l’espatlla fornida un torrent de ma sang, set anys del meu voler. re
representa les columnes de
de cad’un dels qui en son pensament ja ha triat; I sempre la conquista fuig davant de llur fe... tin
Súnion, les quals evoca el
i ells van alçant-se i prenen l’espasa pel combat: Joia, torna’m l’estol, torna’m el cant enrere.
poeta. Els aprenents poden L
cercar informació sobre així tu, Joia, te m’emmenes Sóc com el pare que jaquí m
Súnion, a la xarxa, i fer una de dins el pit covard els mots com un estol; la fillada guerrera i espera dalt la torre. b
breu redacció explicant si dia i nit fórem junts i els reconec a penes: Buit dels mots de mon cant, en va darrera els corre id
dormirem muts, fins ara que deixen mon redol mon deler: un dia encara ton manament diví
el que suggereix el poema so
amb una estranya música que fa un batec de vol. me’n prendrà més, com altres fills novençans de mi.
connecta amb la impressió m
Carles riba, primer llibre d’Estances (1919)
que han tret del lloc.
G
• Llegir. re
ex
• Comprendre.
a

• Ampliar. D
Comprova-ho 1
• Memoritzar.
9. Prepara la lectura del poema II de les Elegies de Bierville. Per p
• Recitar.
inspirar-te pots veure aquest vídeo ( http://qr.teide.eu/00UQ), c
• Interpretar. en què el poeta Sebastià Alzamora el recita. O

• Valorar. d
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Carles riba, Elegies de Bierville (1942) Temple de Posidó, situat al cap de Súnion, a Grècia.

13:42
8. Resposta oberta.
9. Resposta oberta.
22
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 22 15/02/17 15:50

UNITAT
Josep Vicent Foix (Barcelona, 1893-1987) L’irreductible

avantguardisme: Josep
Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es defineix
Vicenç Foix.
com «un investigador de la poesia».
Tot i haver iniciat estudis de Dret, els va abandonar per dedicar-se al negoci famili- La singularitat i el domini
del llenguatge de J. V. Foix
ar, la pastisseria, i poder fer allò que més el complaïa: literatura. De ben jove es va
interessar pels moviments artístics d’avantguarda francesos i italians, fet que el inviten a una lectura més
va portar a presentar les primeres exposicions de Miró i Dalí a Barcelona. àmplia dels seus textos. Els
alumnes (o el professor o
La Guerra Civil va estroncar la seva intensa activitat i el va abocar al silenci. La professora) poden
represa va ser lenta, a través de col·laboracions en revistes més o menys clandes- seleccionar algun dels seus
tines, com Poesia, Ariel, Poemes, Dau al Set i Serra d’Or. llibres (Darrer comunicat,
La seva obra poètica va ser escrita en prosa i en vers i, malgrat estar vinculada al
Josep Vicent Foix. Tocant a mà) i destriar la
moviment surrealista, presenta una marcada obstinació per la perfecció formal, pro- riquesa lingüística que
bablement com a conseqüència del seu gran coneixement dels trobadors medievals destil·len i els significats
i d’Ausiàs March. Els seus escrits són força unitaris quant a procediments i temes, i sorprenents que
sovint intenta harmonitzar dues tradicions oposades: l’avantguardista i la clàssica. Ell suggereixen.
mateix reconeix aquesta dualitat quan diu: «M’exalta el nou i m’enamora el vell». L’activitat «Comprova-ho»
proposa un exercici formal,
Gertrudis (1927), KRTU (1932), Diari 1918 (1956), L’estrella d’en Perris (1963), Dar-
rer comunicat (1969) i Tocant a mà (1972) són llibres de prosa poètica extrets d’un
però els aprenents poden
extens diari que Foix va datar el 1918. Hi manifesta diferents etapes de la seva vida ampliar els seus
a través de tècniques surrealistes: el subconscient i el somni. coneixements lèxics i
apreciar-ne el domini que
De la seva producció en vers destaca Sol, i de dol (imprès el 1936, publicat el en té el poeta (al coixinet
1947), format per setanta sonets decasíl·labs. A Les irreals omegues (1949), format que embosca, amb fèrries
per tretze poemes escrits en vers lliure, fa una crítica a certes actituds polítiques tenalles, cercar la peça
col·lectives amb imatges i anècdotes personals. De temàtica semblant és el llibre llosca, etc.). A partir d’una
On he deixat les claus? (1953), en què a través de vint-i-dos poemes tracta de la lectura silenciosa poden,
desolació a la postguerra. en grup, esbrinar la riquesa
de significats que proposa
el poeta.
Comprova-ho
10. Recompon els versos del poema següent a partir de l’esquema mètric, ABBA ABBA CDC CDC, i del primer i • Llegir.
l’últim versos:
• Comprendre.

Em plau d’atzar, d’errar per les muralles • Resoldre dubtes.

M’exalta el nou i m’enamora el vell. • Cercar informació.

A l’embragat, o al coixinet que embosca / De matí em plau, amb fèrries tenalles / De remembrar, cellut, setge i • Interpretar.
batalles. / Del temps antic, i a l’acost de la fosca, / Em plau, també, l’ombra suau d’un tell, / I claus de tub, cercar la
• Gaudir del llenguatge
peça llosca / I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell: / I enfilar colls, seguir per valls ombroses, / L’antic museu,
les madones borroses, / L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles. / Sota un llorer i al peu de la font tosca, / Vèncer, poètic.
rabent, els guals. Oh món novell!
Josep Vicenç FOix, Sol, i de dol (1936)

Context històric • Classicisme • Avantguardes • Noms propis 199 exercici 5.

06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:42 CATALANA.indd 199 06/06/16 13:42
10. El poema recompost diu així:
Em plau d’atzar d’errar per les muralles
Del temps antic, i a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles

I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.
I enfilar colls, seguir per valls ombroses,

Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,
L’antic museu, les madones borroses,

I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.
23
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 23 15/02/17 15:50

Literatura
Joan Salvat-Papasseit: la Joan Salvat-Papasseit J

figura més notable de (Barcelona, 1894-1924) (
l’avantguardisme català.
És la figura més notable de l’avantguardisme català. Tot just tenia tretze V
anys quan va començar a treballar en diversos oficis, fet que el va allunyar a
Salvat-Papasseit és un dels
poetes més coneguts de
de la formació acadèmica. Més tard va fer amistat amb alguns intel·lectuals se
catalans, i es va iniciar en la lectura d’autors com Gorki, Nietzsche i Ibsen, re
l’època, per la seva
i d’una manera autodidacta, es va anar formant intel·lectualment. n
producció, moltes vegades
M
musicada, i per la seva vida L’obra de Salvat-Papasseit va anar de les formes més avantguardistes,
breu però d’intens en els primers dos llibres, Poemes en ondes hertzianes (1919) i L’irradia- E
activisme. Els aprenents dor del port i les gavines (1921), a una poesia més personal, nostàlgica i c
poden ampliar la patriòtica en Les conspiracions (1922) i La gesta dels estels (1922). d
informació que s’ofereix a Joan Salvat-Papasseit. va
la pàgina i resumir-la, amb El poema de la rosa als llavis (1923) s’allunya de la temàtica de les pri- m
els procediments habituals. meres obres per explicar una història d’amor entre el poeta, el «mestre
També poden buscar d’amor», i una noia sense experiència, l’«aprenenta», que ha estat se- L
versions cantades dels duïda pel poeta. c
seus versos (http://qr.teide. tr
eu/018Q) i escoltar-ne A Óssa Menor (1925), el seu últim llibre de poemes, la temàtica amorosa se
algunes. s’intensifica i pren un caire més eròtic. Hi inclou cal·ligrames i hi apareix
un tema nou: l’angoixa de la mort. C
A partir de la proposta del
lír
«Comprova-ho» els
ço
aprenents poden treballar
to
el poema, resoldre’n els
dubtes i mirar de fer-ne una
Comprova-ho èp
te
lectura interpretada. 11. Llegeix el poema i llista totes les expressions que evidenciïn el vitalisme de l’autor davant de
se
l’amenaça prematura de la mort.
• Llegir. C
Res no és mesquí
• Comprendre. Res no és mesquí, ve
Res no és mesquí
• Resoldre dubtes. perquè els dies no passen; E
ni cap hora és isarda,
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
• Ampliar informació. ni és fosca la ventura de la nit.
I si l’heu demanada us dissimula un clot Jo
I la rosada és clara
• Interpretar. que el sol surt i s’ullprèn
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
a
• Recitar. i té delit del bany: d
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
Res no és mesquí
i tot ric com el vi i la galta colrada.
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
I l’onada del mar sempre riu,
–Avui, demà i ahir
Primavera d’hivern - Primavera d’istiu.
s’esfullarà una rosa:
I tot és Primavera:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
i tota fulla verda eternament.
Joan salvat-PaPasseit, L’irradiador del port i les gavines (1921)

13:42
11. Resposta orientativa. Són versos que destil·len vitalisme...
• «Res no és mesquí»
• «ni cap hora és isarda»
• «que el sol surt i s’ullprèn»
• «i té delit del bany»
• «I l’onada del mar sempre riu»
• «I tot és Primavera»
• «i tota fulla verda eternament»
• «I no som mai un plor / sinó un somriure fi»
• «perquè la cançó canta en cada bri de cosa»
• «i a la verge més jove li vindrà llet al pit»
24
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 24 15/02/17 15:50

UNITAT
Josep Maria de Sagarra Josep Maria de Sagarra: el

(Barcelona, 1894-1961) verb fàcil.
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i va començar
a freqüentar les penyes literàries de la ciutat. A través de Jo- Josep Maria de Sagarra
fou un autor prolífic en
sep Carner va veure publicats els seus primers versos a les Vinyes verdes vora el mar...
diversos àmbits: assaig,
revistes de l’època. Es mantingué al marge de la influència Vinyes verdes vora el mar, periodisme, teatre,
noucentista i se sentí més a prop dels corrents vitalistes del ara que el vent no remuga, novel·la, poesia... Els
Modernisme. us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga, aprenents podrien
En esclatar la guerra del 1936, se’n va anar a París, on es va vinyes verdes vora el mar. recopilar una mostra de
casar, i va marxar de viatge a les illes del Pacífic. En tornar cada una d’aquestes
Vinyes verdes del coster, activitats, per fer-se idea
d’aquest exili voluntari, l’any 1940, va intentar connectar no-
sou més fines que la userda.
vament des de la clandestinitat amb els cercles literaris del de la dimensió del
Verd vora el blau mariner,
moment. vinyes amb la fruita verda, personatge. Després, en
vinyes verdes del coster. podrien fer una lectura en
La seva obra és extensa i variada, ja que tenia una gran fa- veu alta i fixar-se en la
cilitat per escriure i un gran domini de la llengua: periodisme, Vinyes verdes, dolç repòs, qualitat del llenguatge.
traduccions, poesia, prosa narrativa i, sobretot, teatre, que va vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos El poema que es proposa al
ser el gènere que li va permetre gaudir d’una gran popularitat. «Comprova-ho» té una gran
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs. musicalitat i ha estat
Com a poeta, la seva trajectòria es va iniciar amb els reculls
versionat més d’una
lírics i populars de Cançons d’abril i de novembre (1918) i Can- Vinyes verdes, soledat
vegada, per exemple per
çons de rem i de vela (1923). També va conrear poesia de del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat Lluís Llach. Els aprenents
to satíric i sarcàstic a Cançons de taverna i d’oblit (1922) i de to
èpic i narratiu en llargs poemes: El mal caçador (1916), El com- damunt la terra lluenta; podrien reflexionar sobre
te Arnau (1928), El poema de Nadal (1930) i El poema de Mont-
vinyes verdes, soledat. l’efecte musical dels
serrat (1950). versos: a què és degut?,
Vinyes que dieu adéu
al tipus de vers?, als sons
al llagut i a la gavina,
Com a autor teatral, va estrenar trenta-set obres, la majoria en i al fi serrellet de neu que utilitza?, a la rima?
vers, entre les quals cal destacar L’Hostal de la Glòria (1931), que ara neix i que ara fina... Poden discutir-ho, en
El cafè de la Marina (1933) i La Rambla de les floristes (1935). Vinyes que dieu adéu! grups, i després reflectir-ne
el resultat en una breu
Vinyes verdes del meu cor...
Josep Maria de Sagarra també va destacar com a novel·lista redacció. Naturalment,
Dins del cep s’adorm la tarda,
amb Paulina Buxareu (1919), All i salobre (1929) i Vida priva- raïm negre, pàmpol d’or, acabaran la reflexió, un cop
da (1932). aigua, penyal i basarda. assimilat el poema, fent-ne
Vinyes verdes del meu cor... una lectura en veu alta.
Vinyes verdes vora el mar,
Comprova-ho verdes a punta de dia,
• Llegir.
12. Procura llegir en veu alta el poema tot fixant-te en verd suau de cap al tard... • Comprendre.

la musicalitat que té. En acabat, substitueix tots Feu-nos sempre companyia, • Reflexionar.
els adjectius del poema per uns altres del mateix vinyes verdes vora el mar!
• Interpretar.
nombre de síl·labes i compara la teva versió amb la Josep Maria de sagarra,
de l’original. Pots treure’n cap conclusió? • Redactar.
Cançons de rem i de vela (1923)

Context històric • Classicisme • Avantguardes • Noms propis 201 exercici 2.

06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:42 CATALANA.indd 201 06/06/16 13:42
12. Execució de l’activitat a criteri del professorat.
25
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 25 15/02/17 15:50

Literatura
Josep Pla: la prosa més Josep Pla (Palafrugell, 1897

influent. - Llofriu, 1981) Comprova-ho
13. Selecciona els temes següents que es tracten en el text
Estudià Dret a Barcelona, però no exercí mai, segons si consideres que l’autor n’expressa l’opinió i, si
La producció de Pla és
desbordant i la seva obra perquè es va dedicar de ple al periodisme, l’emet, resumeix-la en una línia.
que esdevingué la seva passió i el seu mitjà a) futbol d ) temps
completa comprèn
de vida. Com a redactor i col·laborador en di-
dotzenes de llibres. Una de b) família e) escriure
verses revistes de l’època, va viatjar sovint per
les més conegudes és el c) estudis
Europa. Va ser corresponsal del diari La Publi-
seu «diari». Els aprenents
citat i de La Veu de Catalunya, i va cobrir la in-
poden buscar informació formació dels grans fets de la política europea 1918
sobre què s’entén per diari, fins a la dècada dels anys trenta del segle xx. 8 de març. Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la
des del punt de vista de Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a
l’escriptura personal, sobre Josep Pla, com Sagarra, es mantingué al mar- Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu
quins són els escriptors de ge de la influència noucentista. La seva vasta germà, que és un gran afeccionat al futbol –malgrat haver-s’hi
diaris més coneguts, etc. ja trencat un braç i una cama–, el veig purament a les hores de
obra, que es recull en quaranta-quatre volums,
repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i
Després, poden mirar de és un variat mosaic reflex de l’època que li tocà menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc,
plasmar les seves viure. Amb una ploma acolorida en què predo- m’agrada.
impressions d’un dia minen els adjectius, analitzà minuciosament tot A l’hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran
qualsevol, o d’un dia el que va viure o va observar: el paisatge, el plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat,
important en la seva vida, país, la gent, la gastronomia, la història, etc. amb un polsim de sucre ingràvid. La meva mare em diu:
–Ja saps que avui fas vint-i-un anys?
en forma de diari, imitant I, en efecte: seria absurd de discutir-ho: avui compleixo vint-i-
l’estil de Pla en el fragment Va conrear diversos gèneres narratius, que
un anys. Dono una ullada circular. El meu pare menja en silenci,
que es reprodueix: en comprenen l’assaig, el reportatge, la biografia, en un estat de perfecta normalitat. La meva mare no sembla pas
primera persona, frases el dietari, les memòries, el relat de viatges i la estar tan nerviosa com sol habitualment. Com que en aquest
narració: país només se celebren els sants, la presència del pa de pessic
poc complicades,
i de la crema em fan malfiar. Em pregunto si han estat elabo-
adjectivació precisa, rats per celebrar realment el meu aniversari o per recordar-me
• Assaig: Els pagesos (1952), Les hores
reflexions personals que el balanç dels primers anys és absolutament negatiu, fran-
(1953)...
intercalades entre la cament magre. Aquest retoc –penso– és tan natural! Tenir fills
• Reportatge polític: Cròniques parlamentàri-
descripció de fets... en forma d’incògnita, de nebulosa, ha d’ésser molt desagrada-
es (1929-1932 i 1934-1936)... ble. La meva frivolitat, però, és tan gran, que ni el problema de
Prèviament, hauran hagut • Biografies i retrats literaris: Vida de Mano- consciència plantejat per les llaminadures és prou per a evitar
de prendre notes, per lo (1928), Santiago Rusiñol i el seu temps que trobi el pa de pessic saborosíssim i la crema literalment
fer-ne una planificació. (1955), Francesc Cambó (1928-1930)... exquisida. Quan me’n serveixo més, la fredor augmenta d’una
Posteriorment, es poden • Dietaris: El quadern gris (1966), Notes dis- manera visible. Vint-i-un anys!
fer lectures d’alguns dels La família! Cosa curiosa i complicada...
perses (1969), Notes per a Sílvia (1974),
A mitja tarda es posa a ploure –una pluja fina, densa, menuda,
fragments, comentar-los Notes del capvesprol (1979)... pausada. No fa gens d’aire. El cel és gris i baix. Sento caure la plu-
i valorar-los a classe. • Relats de viatges: Viatge a Catalunya (1924), ja sobre la terra i els arbres del jardí. Fa una fressa sorda i llunyana
Cartes de lluny (1928), Cartes meridionals –com la del mar a l’hivern. Pluja de març, freda, glacial. A me-
• Llegir. (1929), Cartes d’Itàlia (1955), Israel (1957)... sura que va caient la tarda, el cel, de gris, es torna d’un blanc de
gasa –lívid, irreal. Sobre el poble, pesant sobre els teulats, hi ha
• Comprendre. • Narracions: Coses vistes (1925), Llanterna
màgica (1926), El carrer estret (1951), Noc- un silenci espès, un silenci que es palpa. La fressa de l’aigua que
• Reflexionar. cau l’allarga en una música vaga. Sobre aquesta sonsònia, hi veig
turn de primavera (1953), La vida amarga
• Redactar. flotar la meva obsessió del dia: vint-i-un anys!
(1967), L’herència (1972)... Josep Pla, El quadern gris (1966)
• Comentar.

• Valorar.

202 Context històric • Classicisme • Avantguardes • Noms propis

exercici 1.

9164_08_4ESO
Pàg. 95, exercici 10. 13. L’autor opina sobre:
• Els estudis... que no enyora.
• La família... que qualifica amb dos adjectius suggerents: «Cosa curiosa i complicada!»
• El temps... meteorològic i cronològic. Fa una subtil i detallada descripció del primer; del segon,
simplement una obsessió pel pas del temps.
26
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 26 15/02/17 15:50

UNITAT
Màrius Torres (Lleida, 1910 - Màrius Torres: la densitat de

Sant Quirze de Safaja, 1942) la poesia.
Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelo-

Com altres poetes coetanis
(Salvat-Papasseit, Rosselló-
na. Exercí durant poc temps a Lleida, ja que ben aviat, l’any
1935, caigué malalt de tuberculosi i ingressà al sanatori de Pòrcel), Màrius Torres també
Puig d’Olena, on va morir set anys després. va tenir una vida breu. Al
«Comprova-ho» es proposa
La seva producció literària –bàsicament poètica–, d’una gran treballar un dels seus
qualitat i riquesa tècnica, està molt marcada pels esdeveni- poemes més coneguts: la
ments personals –malaltia, religiositat, neguit de la mort– i proposta se centra en el
pels esdeveniments públics i polítics, però al mateix temps
contingut, però els
demostra una gran capacitat per sintetitzar i expressar la rea-
aprenents es poden centrar
litat personal i col·lectiva.
també en la forma: la
quantitat sil·làbica, la rima,
l’originalitat sorprenent de
Comprova-ho l’adjectivació, les metàfores
(bes glacial, tenebra clara,
14. Resumeix en una frase el contingut de cada una de les despulla de l’ahir...). Els
estrofes del poema.
aprenents, un cop amarats
Dolç àngel de la mort, si has de venir, més val del contingut del poema,
que vinguis ara. poden discutir si està influït
Ara no temo gens el teu bes glacial, per algun esdeveniment
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual. personal, per l’esclat de la
Guerra Civil, si és purament
Dels sofriments passats tinc l’ànima madura esteticista... Poden plasmar
per ben morir. les seves conclusions per
Tot allò que he estimat únicament perdura
escrit.
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.
• Llegir.

Del llim d’aquesta terra amarada de plors • Comprendre.
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç • Reflexionar.

en una nau sense timó, ni rems, ni vela, • Comentar.
ni llast de records.

• Valorar.

I tot el meu futur està sembrat de sal! • Redactar.

Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
–morir per sempre– una ànima immortal.
Màrius tOrres (29 de setembre de 1936)
Homentage a Màrius Torres a Lleida.
exercici 1.
exercici 3.
06/06/16 13:42
14. 1a estrofa: el poeta crida la mort.
2a estrofa: el cor del poeta conserva tot el que ha estimat.
3a estrofa: el poeta es desarrela per encarar la mort.
4a estrofa: el dolor és tan gran que el poeta prefereix morir.
27
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 27 15/02/17 15:50

Literatura
Una vida estroncada: Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
(Palma, 1913 - el Brull, 1938)
L’obra de Rosselló-Pòrcel
està recollida en un volum
Estudia Filosofia i Lletres a Barcelona. A la Universitat fa dues amistats decisi-
ves: Carles Riba, del qual és deixeble, i Salvador Espriu. El recull Imitació del
petit, Imitació del foc. foc (1938) representa la culminació de la seva trajectòria poètica.
Els aprenents poden
aconseguir-lo (en alguna Va morir de tuberculosi a l’edat de vint-i-cinc anys i l’impacte de la seva obra
biblioteca) i seleccionar-ne breu, però densa, va ser considerable en els autors joves de la generació de
algun poema, per preparar-lo la guerra (Salvador Espriu o Josep Palau i Fabre, entre d’altres).
i recitar-lo a classe.
També es pot ampliar la
Comprova-ho
proposta del «Comprova-ho»
fent una activitat de caràcter 15. Extreu del poema els versos que consideris que transmeten d’una
manera més evident el sentiment d’enyorança.
formal: comptar les síl·labes Vaixell de les tropes republicanes
de cada vers. I per acabar, durant la Guerra Civil a Mallorca.
l’estrofa final, que és un dels
dístics més coneguts de la A Mallorca durant la guerra civil
poesia catalana: els Verdegen encara aquells camps
aprenents poden fixar-se i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
en la seqüència de sons es retallen les meves muntanyes.
vocàlics i consonàntics i en Allí les pedres invoquen sempre
els accents, i relacionar-los la pluja difícil, la pluja blava
amb l’efecte emocional del que ve de tu, cadena clara,
vers (vocals obertes, serra, plaer, claror meva!
Soc avar de la llum que em resta dins els ulls
després tancades; repetició i que em fa tremolar quan et recordo!
de efes; accents interns). Ara els jardins hi són com músiques
Poden plasmar la seva i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
impressió en un text breu, El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
llegir-lo i comentar-lo. I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
• Llegir. i boires entintades de capvespre.

• Comprendre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
• Escandir. com en la nit les flames a la fosca.

• Reflexionar. Bartomeu Rosselló-PòRcel, Imitació del foc (1938)

• Explicar.

• Comentar.

• Redactar.

204 Context històric • Classicisme • Avantguardes • Noms propis

exercici 4.
15. Els sentiments d’enyorança s’evidencien en els versos següents:

«Soc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!»
28
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 28 15/02/17 15:50

8
UNITAT

dictat.
Arcaismes. La ela geminada Atipus

d’activitats: lèxic,
ortografia i dictat. A
1. Un arcaisme és una paraula o expressió de la 3. Corregeix les deu paraules que estan mal escrites l’exercici 2 els aprenents
llengua que ha caigut en desús i és considerada perquè hi falta o hi sobra una ela geminada. han d’inferir, pel context, la
antiquada. Tot i que són normatius i, per tant, tenen alegria • celebrar • cèdula • xitxarel·lo • pulular • paraula adequada. Al 3
entrada en el diccionari, és preferible evitar-los, titil·lar • nula • tranquila • il·legal • Brusseles • solitud repassen la ela geminada.
per tal d’afavorir una bona comunicació. Aparella
• vacilar • el·laborar • miler • sol·lucionar • mil·límetre Els aprenents poden llegir
l’arcaisme amb el sinònim estàndard corresponent.
• milenni • penicilina • cèl·lula • cancelar
el dictat prèviament,
a tot arreu • adesiara • àdhuc • això • baldament
• car • ço • d’antuvi • d’entrada • de tant en tant • 4. Dictat silenciosament o en veu
encara que • ensems • fa poc • fins i tot • juntament alta –si hi ha voluntaris–,
• no obstant això • nogensmenys • onsevulga • comentant els problemes
perquè • suara La vostra vellesa era la d’un home gastat pel treball
físic i els combats. A Balaguer us recorden treballant
ortogràfics que s’hi
i combatent. Deixem-los amb el record. Quan parlen presenten, els dubtes de
2. Completa el text amb les paraules que hi falten.
de vós evoquen un home alt, dret com un vímet, amb lèxic, etc., de manera que,
El paisatge com a bé comú la gorra caiguda d’un costat, amb l’escanyapits mig quan es tracti de fer-lo,
Les postals emmarquen els paisatges, les  socials els apagat a l’orella, amb el cap rapat, una mica decantat
tinguin una guia segura.
etiqueten i els mòbils  geolocalitzen. Però, on co- a l’esquerra, sempre a l’esquerra... l’ull blau i descarat
mença i acaba  paisatge? I de qui són els  que tan però mai cínic; la faixa negra o morada lligant uns L’activitat de lèxic parla
fàcilment ens dediquem a ? pantalons de vellut color castanya, butxaca per al ta- dels arcaismes. Es tracta
Els paisatges tenen dues virtuts que  fan molt bac, llibres o pistola. de paraules caigudes en
especials. Siguin lletjos o , urbans o rurals, immensos Així us hem de recordar, pujant al migdia pel
desús, però que no són
o molt , tots els paisatges tenen dues característiques. carrer Major, pessigant la cuixa de la bacallanera, fent
 és que els paisatges combinen el  i el plural [...]. l’ullet a la fornera, mirant al balcó on us esperàvem absolutament inusuals:
Un paisatge pot  meu i pot ser nostre, al  temps i de els fills, que, en veure-us, corríem a la cuina cridant: podem trobar-les en
maneres diferents. Tot  habitat implica relacions de «Ja puja el pare...». textos literaris i en
pertinença col·lectives i alhora radicalment singulars, De vegades, a la faixa, hi dúieu un paquet. Era determinats registres
perquè la manera  cadascú de nosaltres pertany a un un llibre. L’havíeu comprat a pagues a can Ventura
Vall. Éreu un treballador «il·lustrat». El vostre somni cultes. Els aprenents
determinat paisatge i hi dona sentit segur que  co-
incideix del tot amb aquells amb  el comparteix. [...] era que els fills tinguessin estudis, i jo us defraudava. hauran d’identificar-ne el
La segona virtut és  els paisatges són continus Teresa PàMies, Testament a Praga (1971) significat sense context,
i discontinus . Podem identificar determinades uni- amb l’ajuda del diccionari.
tats de paisatge,  distingir un paisatge de l’altre. 
al mateix temps, no podríem fer  tall nítid entre els
• Cercar.
uns i  altres, perquè en conjunt no són  puzle de
peces retallades, sinó una  de relacions viscudes. Els • Comprovar.

paisatges admeten , però no s’adapten a les  ni als • Inferir.
títols de propietat.
Aquestes  virtuts [...], fan dels paisatges un bé  • Corregir.

d’especial importància. [...] Els paisatges són  de re- • Escriure.
lacions vives que expressen el  en cada lloc i en cada
 hem viscut i serem capaços de -hi.
Marina garCés. Ara (15 març 2015)
205 Activitat oral.


Racó de repàs satges combinen el singular i el plural [...]. Un paisatge pot ser
meu i pot ser nostre, al mateix temps i de maneres diferents. Tot
paisatge habitat implica relacions de pertinença col·lectives i alho-
1. adesiara = de tant en tant ra radicalment singulars, perquè la manera com cadascú de nosal-
àdhuc = fins i tot tres pertany a un determinat paisatge i hi dona sentit segur que no
baldament = encara que coincideix del tot amb aquells amb qui el comparteix. [...]
car = perquè La segona virtut és que els paisatges són continus i discontinus
alhora. Podem identificar determinades unitats de paisatge, i dis-
ço = això
tingir un paisatge de l’altre. I al mateix temps, no podríem fer un tall
d’antuvi = d’entrada nítid entre els uns i els altres, perquè en conjunt no són un puzle
ensems = juntament de peces retallades, sinó una trama de relacions viscudes. Els pai-
nogensmenys = no obstant això satges admeten diferències, però no s’adapten a les fronteres ni
onsevulga = a tot arreu als títols de propietat.
suara = fa poc Aquestes dues virtuts [...], fan dels paisatges un bé comú
d’especial importància. [...] Els paisatges són conjunts de rela-
2. Les postals emmarquen els paisatges, les xarxes socials els eti- cions vives que expressen el que en cada lloc i en cada temps
queten i els mòbils els geolocalitzen. Però, on comença i acaba un hem viscut i serem capaços de viure-hi.
paisatge? I de qui són els paisatges que tan fàcilment ens dedi-
quem a identificar? 3. pul·lular vacil·lar penicil·lina
Els paisatges tenen dues virtuts que els fan molt especials. Si- nul·la elaborar cancel·lar
guin lletjos o bonics, urbans o rurals, immensos o molt reduïts, tranquil·la solucionar
tots els paisatges tenen dues característiques. Una és que els pai- Brussel·les mil·lenni
29
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 29 15/02/17 15:50

La llengua i l’estil. Taller de producció
Els aprenents poden
començar llegint la part
Llibres d’estil
inferior de la pàgina,
extraient-ne les idees
principals. Després, poden Situem-nos
respondre les activitats A A. Compara aquestes oracions que fan servir el mot estil i explica en cada cas el significat del terme:
i B, comentant-les a la a) L’estil jònic és un dels tres ordres clàssics de l’arquitectura grega.
classe, si cal.
b) Aquesta narració fa servir exclusivament l’estil indirecte.
c) La badalonina Mireia Belmonte és campiona del món de 200 m papallona i 400 m estils.
d ) La decoració de les habitacions, d’estil tropical, proporciona un ambient relaxant.
e) En aquest escrit no hi ha errors ortogràfics ni gramaticals, però hi cal una correcció d’estil.
B. Escull tres adjectius que podries atribuir a l’estil de la prosa d’un text i explica breument les característiques
de la llengua que, segons la teva opinió, hi trobaries.
confús poètic directe críptic
llegidor àgil planer barroc
L’estil. La normativa general de la llengua deixa un ampli marge de possibilitats i la persona que parla o escriu pot
triar entre diverses opcions a l’hora d’escollir un mot, construir una oració o elaborar un discurs. D’acord amb les
circumstàncies, fa servir els recursos lingüístics que coneix i domina al servei de les seves intencions en l’acte de
comunicar.
De fet, sempre hi ha més d’una manera d’expressar bé una idea. Fins i tot respectant els límits de la correcció
lingüística, fent servir la varietat estàndard de la llengua i mantenint-nos en un registre mitjanament formal, tenim
diverses opcions d’estil per confegir un missatge. L’estil no és una característica exclusiva dels textos literaris. Tots els
missatges –orals i escrits– adopten un estil de llenguatge, que és el resultat de la suma d’opcions lingüístiques que ha
triat la persona que l’ha elaborat.
En molts àmbits, i especialment per a la comunicació escrita, s’elaboren orientacions sobre l’estil més apropiat de la
prosa dels textos que s’han de generar. És el cas de molts mitjans de comunicació o d’algunes empreses i institucions
públiques, que solen tenir algun manual o algun espai a Internet amb normes adreçades al personal que ha de redactar
textos de comunicació externa. En alguns casos són normes que cal seguir quan algú es comunica en nom d’una
determinada entitat. Però en la majoria dels casos es tracta d’orientacions flexibles, sota un títol que inclou mots
com ara consells, recomanacions o criteris. Alguns centres educatius, especialment les universitats, ofereixen espais
d’aquest tipus als estudiants, amb la finalitat que posin en pràctica les recomanacions en els seus treballs acadèmics,
en les proves d’avaluació i en altres textos de les seves relacions socials.
Aquests espais de la xarxa dedicats als estudiants són, generalment, d’accés lliure. Solen incloure apartats on es poden
resoldre dubtes lingüístics i trobar orientacions sobre diverses qüestions relacionades amb l’elaboració d’un text, com
ara tècniques de redacció, convencions del codi escrit, consells d’estil, aspectes gràfics, models de textos, etc.
Els consells d’estil tenen com a objectiu assolir la màxima llegibilitat, és a dir, que el text s’entengui amb facilitat.
Es tracta de donar forma a les idees buscant la manera més clara d’expressar-les. S’aconsegueix amb un llenguatge
planer: mots coneguts, curts i concrets, frases senzilles i ordenades... Els mots molt tècnics i poc habituals, els
conceptes abstractes i les frases complexes –amb incisos i subordinades– dificulten la lectura. A més, cal fer servir un
registre lingüístic de formalitat mitjana, ni massa col·loquial ni massa culte. D’altra banda, no podem oblidar la correcció
ortogràfica i gramatical, una qualitat imprescindible per transmetre una bona imatge del text i de l’autor.
206

13:42
Situem-nos
A. a) Estil arquitectònic.
b) Narració de diàlegs en què les paraules dels personatges apareixen en forma d’oració subordina-
da enllaçada amb una conjunció a un verb com ara dir, afirmar, exclamar...
c) Modalitat esportiva en què cal nedar en quatre estils diferents (papallona, braça, esquena i un altre).
d) Estil decoratiu que fa servir materials, colors i temes dels paisatges tropicals.
e) Supervisió d’un text que contribueix a millorar-ne la qualitat de l’expressió lingüística.
B. Respostes orientatives:
Confús, críptic: difícil de comprendre.
Llegidor, directe, planer, àgil: fàcil de comprendre.
Poètic: que cerca la bellesa en les expressions.
Barroc: guarnit, rebuscat, redundant.
a) Fes servir paraules de significat concret i frases ben ordenades.
b) Fes servir paraules precises i evita les expressions ambigües.
c) Elimina els mots sobrers.
d) Consulta el diccionari i la gramàtica per comprovar que els mots i les construccions sintàctiques
són correctes.
30
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 30 15/02/17 15:50

LLIBRES D’ESTIL 8
UNITAT
Recorda i proposa Els aprenents hauran de
rellegir la lectura inicial de
1. Recorda la lectura inicial d’aquesta unitat, la introducció del
la unitat, per resoldre les
Llibre d’estil de VilaWeb, que proposa quatre trets principals
de l’estil desitjable per als mitjans de comunicació. Escriu un activitats de la pàgina, el
consell de redacció que et sembli apropiat per a cada una de contingut de les quals està
les quatre característiques que proposa: indicat pels epígrafs.
a) claredat c) concisió L’activitat 3 la poden
b) precisió d ) genuïnitat realitzar en grups, tot i que
la redacció haurà de ser
individual. L’activitat 4
Explora i anota
Pensa-hi resulta especialment
2. Explora l’apartat «Criteris lingüístics» de l’espai adreçat a complexa: poden abordar-
El llenguatge planer
estudiants Merlí (http://qr.teide.eu/00LO), de la Universitat
Llenguatge planer o estil planer són la en grup, dividint-se la
Politècnica de Catalunya, i extreu-ne dos consells relacionats
expressions que trobem sovint en textos feina i ordenant en
amb cadascun dels aspectes següents: que ofereixen consells de redacció i estil.
Aquestes denominacions es van començar
columnes les respostes a
a) L’escriptura de les sigles.
a fer servir al nostre país als anys vuitanta les preguntes, de manera
b) La construcció de paràgrafs. del segle xx, sobretot per reivindicar un que puguin comparar-les
c) L’ús de la lletra cursiva. estil clar i directe en els textos de les
fàcilment després.
institucions governamentals, que durant els
d ) L’escriptura dels nombres. anys de dictadura s’havien allunyat de la L’apartat «Pensa-hi» mereix
e) El tractament del gènere. ciutadania i no afavorien l’exercici dels drets un treball a part. Després
democràtics. El concepte havia nascut molt
abans als Estats Units, als anys cinquanta,
d’una lectura atenta que en
Explora i presenta i els primers a utilitzar-lo –amb el terme garanteixi la comprensió,
anglès plain English– havien estat membres els aprenents poden
3. Explora durant uns quants minuts la presentació i els d’associacions de consumidors que
proporcionar exemples
diferents apartats del llibre d’estil de la Corporació Catalana denunciaven l’ús enganyós del llenguatge
de Mitjans Audiovisuals (http://qr.teide.eu/00LP). Després, que fan algunes empreses en la publicitat (anuncis, receptes,
redacta un text d’unes 80 paraules en què en presentis el o en la informació que acompanya els seus instruccions de muntatge,
contingut, amb una atenció especial als recursos que ofereix productes. En aquest àmbit, es tractava de etc.) de llenguatge poc
a periodistes i altres professionals. protegir els drets dels consumidors.
L’estil planer tracta de comunicar planer. Una bona feina a fer
un determinant missatge de manera seria corregir-los
Observa i compara clara, directa i senzilla, prioritzant els adequadament.
interessos i les necessitats de les persones
4. Compara el llibre d’estil que has visitat i comentat amb el destinatàries. Així doncs, podem entendre
Llibre d’estil de VilaWeb (http://qr.teide.eu/00LQ) i respon les que la responsabilitat de la comprensió • Llegir.

preguntes següents: d’un text és de la persona que l’elabora i • Comprendre.
que l’ús del llenguatge planer protegeix els
a) Quins són els objectius i els destinataris en cada cas? drets de les persones que el llegiran. • Recordar.

b) Quines diferències hi trobes? Esmenta’n almenys tres. No podem confondre el llenguatge • Esquematitzar.
planer amb el registre col·loquial, propi
c) Quines similituds hi trobes? Esmenta’n almenys tres. de les relacions personals informals. Una • Reflexionar.

d ) Comenta les raons que –al teu entendre– justifiquen les di- mirada atenta a la llengua de les converses • Observar.
ferències que hi ha entre aquests dos llibres d’estil. informals i privades ens farà adonar que no
és el registre més adequat quan es tracta • Comparar.

e) Et sembla que els continguts que ofereixen poden ser útils de buscar claredat i precisió, ja que la • Recopilar.
a un estudiant de 4t de Secundària? Els consells d’un li llengua col·loquial és plena de complicitats
poden ser més útils que els de l’altre? Justifica la resposta. i sobreentesos, ambigüitats, dobles sentits, • Redactar.

tons irònics, frases inacabades... • Revisar.

• Corregir.

207
06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:42 CATALANA.indd 207 06/06/16 13:42
2. Respostes orientatives: culen a l’ètica de la pràctica professional dels periodistes i a la imatge
a) És recomanable que la primera vegada que utilitzem una sigla en corporativa que volen transmetre els mitjans públics catalans.
un text aparegui amb el nom desenvolupat i, entre parèntesis, la
sigla corresponent. Després, ja es pot usar directament la sigla.
a) L’objectiu és assegurar una bona qualitat en les comunicacions
b) L’extensió del paràgraf pot variar segons la informació que de
de les institucions que els publiquen. S’adrecen a periodistes i
senvolupa, però es considera que una mida adequada és entre
col·laboradors.
2 i 5 frases, que ocupen aproximadament entre 3 i 6 línies.
b) El llibre d’estil de VilaWeb es refereix especialment a la comu-
c) Els signes de puntuació que acompanyen les paraules escrites
nicació escrita i als aspectes lingüístics. El llibre d’estil de la
en cursiva s’escriuen en lletra rodona (punts, comes, parènte-
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals entra en aspec-
sis, claudàtors, cometes, etc.).
tes relacionats amb l’ètica professional i institucional que no
d) En els textos científics, en què cal molta precisió numèrica, els solen aparèixer en manuals d’estil de redacció o escriptura,
números s’escriuen amb xifres. En un text general, en què apa-
però que ajuden en moltes de les decisions que ha de prendre
reix alguna dada numèrica aïllada i la resta és lletra, els nombres
qualsevol persona que escriu. (Qualsevol esment dels punts
que s’expressen amb tres mots o menys s’escriuen amb lletres.
que tracta més enllà de la redacció de textos es pot considerar
e) L’ús de les formes genèriques i els noms de significat col·lectiu com una diferència observable.)
(persona, professorat, alumnat...) són una opció per evitar el
c) Destaquen la importància d’un model de llengua apropiat i en-
masculí com a genèric. Doblar les formes o fer servir barres
tenedor. Tenen la intenció de ser una eina de consulta, oferei-
dificulta la llegibilitat del text.
xen consells i recomanacions, exemplifiquen les recomana-
3. Resposta oberta. cions, avisen d’errors freqüents, etc.
Cal que l’estudiant destaqui que les orientacions d’aquesta guia no d) Resposta oberta.
són exclusivament lingüístiques i que, fins i tot quan ho són, es vin- e) Resposta oberta.
31
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 31 15/02/17 15:50

1
Com podem comunicar
millor: la revisió. L
respostes, solucions... ti
Aaprenents
hores d’ara, els
ja han elaborat
per a una bona comunicació E
tà
molts textos i, si han seguit o
els consells que se’ls han c
Revisar per millorar 4. Eviteu els verbs de significat molt general (dir, fer,
e
donat, els han revisat. Una posar, tenir, realitzar...). Feu servir verbs més precisos
manera d’abordar aquesta Durant el procés de redacció, les diverses revisions d’un m
(afirmar, declarar, construir, incloure...).
pàgina seria fer-ne una escrit han de preveure millorar-ne els recursos expressius i
5. Mesureu l’ús de verbs amb complement atributiu o p
lectura, en veu alta o i no tan sols detectar-hi errors. Per tant, les possibles es-
predicatiu o impersonals (ser, estar, semblar; anar,
individual, i després menes han de servir per aconseguir un estil que ajudi a ex-
considerar, fer-se, trobar-se; haver-hi...), perquè apor- 1
analitzar textos dels pressar el contingut amb eficàcia i faciliti la lectura del text.
ten poc significat.
aprenents per comprovar si
compleixen els requisits. 10 consells per escollir les paraules 6. No abuseu dels adverbis acabats en -ment, perquè
Els aprenents es poden resulten llargs i poden provocar el mateix efecte que 2
El criteri general perquè els mots siguin entenedors és es-
intercanviar els textos i la repetició.
collir-ne d’habituals i coneguts, que alhora siguin clars i
analitzar-los en grup. precisos. Vegem a continuació alguns consells per acon- 7. Preferiu els noms concrets als abstractes. Per expres- 3
Després, poden presentar seguir-ho. sar accions, doneu prioritat als verbs abans que als
els resultats a la classe, i noms. 4
fins i tot es pot fer un 1. No repetiu mots: la repetició provoca monotonia. Cal
8. Estalvieu llatinismes, cultismes, arcaismes i paraules
estudi estadístic sobre les buscar sinònims si una paraula apareix molt sovint.
poc freqüents en general.
«infraccions» més 2. Entre dos sinònims, trieu el més conegut i el més curt.
freqüents. 9. No empreu innecessàriament mots en una altra llengua
3. Eviteu els substantius buits de significat (tema, cosa, quan hi hagi un equivalent en la llengua en què escriviu.
qüestió, fet, element...). En tot cas, feu-los servir no-
• Llegir. 10. Limiteu l’ús de tecnicismes. Si el tema en requereix,
més en segon lloc, com a sinònims d’un concepte co-
• Comprendre. negut, per no repetir un mot. presenteu-los amb una breu definició.

• Analitzar.

• Corregir.

• Recopilar.

• Concloure.

208

13:42
32
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 32 15/02/17 15:50

LLIBRES D’ESTIL 8
UNITAT
10 consells per construir oracions
Com construir eficaçment

La llargada de les oracions i el tipus d’estructura sintàc- 5. No abuseu de les oracions passives sense el com- oracions.
tica que les forma poden facilitar o dificultar la lectura. plement agent explícit ni de les impersonals, perquè
El consell general és no abusar de les estructures sin-
tàctiques complexes i destacar les idees principals amb
són imprecises. (No amagueu els protagonistes de les
accions!)
En aquesta pàgina podem
fer com en l’anterior.
oracions senzilles. Una idea inclosa en una estructura Després de llegir els deu
6. Limiteu l’ús d’incisos i d’enumeracions llargues.
complexa queda desdibuixada. Les idees secundàries i punts, els aprenents
r,
els matisos els podem expressar amb subordinades. Si, a 7. Eviteu la coincidència entre negacions o termes de
os comprovaran si en els
més, aconseguim un estil fluid i variat, el text serà eficaç significat oposat.
seus textos han acomplert
i atractiu alhora. Presentem les recomanacions següents 8. Prescindiu dels mots sobrers: eviteu redundàncies, les recomanacions. Es
o per construir les oracions que formaran el vostre escrit: circumloquis i expressions inútils que no aporten con- repartiran en grups,
r, tingut (és obvi que, d’alguna manera, en qualsevol elaboraran estadístiques
r- 1. Preferiu les oracions curtes. Reviseu atentament les cas, evidentment...). dels resultats i en trauran
que tinguin més de 30 mots per comprovar que es po-
9. Reviseu el bon ús de les formes no conjugades dels conclusions.
den llegir i comprendre amb facilitat.
uè verbs: gerundis, infinitius i participis. L’epígraf «Identifica i
ue 2. Ordeneu els components de l’oració segons l’ordre
10. Comproveu les concordances i la cohesió de tots els corregeix» pot funcionar
convencional (subjecte + verb + complements).
elements. com una mena d’assaig
s- 3. Situeu la informació principal al principi de l’oració. Des- per abordar la revisió i la
ls placeu-hi algun complement, si voleu que destaqui. correcció dels textos
4. Apropeu els complements al seu nucli per evitar ambi- propis.
es güitats.
• Llegir.

• Comprendre.
ua
Identifica i corregeix

• Analitzar.
u.
5. Identifica els errors lingüístics que hi ha en les oracions següents i • Valorar.
x,

corregeix-los. Fes-hi també millores d’estil si ho consideres necessari. • Corregir.

a) La societat i les institucions a l’època medieval estaven molt jerar- • Recopilar.

quitzades, hi havien opressors i oprimits. • Concloure.

b) Aquesta història, ambientada a l’edat mitjana, m’ha recordat a la
època actual.
c) Caldrà organitzar els torns de paraula dels debats i escollir una per-
sona encarregada de recollir els resultats dels mateixos.
d ) L’objectiu del meu treball era comparar l’escola franquista i el siste-
ma actual d’ensenyament i comprovar els canvis que ha hagut entre
els dos períodes.
e) Les classificació i la descripció de cada espècie l’hem situat al prin-
cipi de l’apartat.
f ) Hem cercat més informació sobre el tema i l’hem incorporada en
diferents apartats del treball. T’enviem una versió actualitzada.
g) No he trobat masses diferències entre la novel·la i la seva versió ci-
nematogràfica.
209

06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:42 CATALANA.indd 209 06/06/16 13:42
5. a) La societat i les institucions a l’època medieval estaven molt jerarquitzades, hi havia opressors i
oprimits.
b) Aquesta història, ambientada a l’edat mitjana, m’ha (fet pensar en) recordat l’època actual.
c) Caldrà organitzar els torns de paraula dels debats i escollir una persona encarregada de recollir-
ne els resultats.
d) L’objectiu del meu treball era comparar l’escola franquista i el sistema actual d’ensenyament i
comprovar els canvis que hi ha hagut entre els dos períodes.
e) La classificació i la descripció de cada espècie les hem situat al principi de l’apartat. / Hem situat
la classificació i la descripció de cada espècie al principi de l’apartat.
f ) Hem cercat més informació sobre el tema i l’hem incorporada en diferents apartats del treball. Te
n’enviem una versió actualitzada.
g) No he trobat gaires diferències entre la novel·la i la seva versió cinematogràfica.
33
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 33 15/02/17 15:50

L’hora de revisar.

Revisa i precisa
En aquestes pàgines trobem
un munt de
6. Substitueix el verb tenir per un altre de més precís, d’acord amb el
context. Procura no repetir cap verb. (En alguns casos hi has d’afegir
textos per revisar i una preposició.)
millorar, des del punt de a) El manual té instruccions molt precises per muntar l’aparell.
vista estilístic, agrupats b) Enguany el grup ha tingut més bons resultats que l’anterior.
per característiques:
c) La directora sempre ha tingut una actitud dialogant.
necessiten més precisió,
necessiten ser simplificats, d ) Les aules noves tindran terminals d’ordinador per a tots els estudi-
ants.
etc. En definitiva, insistim
en les activitats començades e) El darrer disc del grup Manel ha tingut un rècord de vendes.
a les pàgines anteriors amb f ) Hem de reconèixer que va tenir un paper molt important en el projec-
textos dels aprenents. te.
g) Sempre tindré bons records del poble on anava de vacances amb els
avis.
h) Darrerament l’economia de la comarca ha tingut un període de crisi.
i ) L’aula virtual permet tenir contacte amb el grup i amb la professora.
j ) Necessitaré el projector per a la presentació oral del meu treball, per-
què té gràfiques.
Revisa i simplifica
7. Revisa l’estil de les oracions següents i fes-ne una versió més clara i
concisa:
a) El Departament d’Ensenyament farà públics els resultats obtinguts a
les proves de competències bàsiques.
b) A tots nosaltres ens preocupa el tema de l’índex d’atur juvenil.
c) A mitjans de maig, els estudiants del centre podran procedir a fer la
preinscripció al curs següent.
d ) L’ocell va obrir les seves ales i va alçar el vol. T
e) La seva arribada no ens va causar cap sorpresa. M
a
f ) Òbviament, la il·luminació i els colors de l’aula són elements que in-
d
flueixen significativament en l’estat d’ànim i en el rendiment de l’alum-
ta
nat.
fo
g) L’alumnat de més de setze anys d’edat podrà sortir del centre a l’hora
de l’esbarjo. si
h) Per escollir l’ordre de participació cada participant escriurà el seu se
nom. Un cop escrit els noms, els papers hauran de ser doblegats per d
no veure’s el nom escrit. p
q
i ) La casa que buscàvem era una construcció que es troba aïllada i h
sembla ser que està abandonada des de fa molts anys.
210

13:42
6. a) El manual conté instruccions molt precises per muntar l’aparell.
b) Enguany el grup ha obtingut més bons resultats que l’anterior.
c) La directora sempre ha mostrat una actitud dialogant.
d) Les aules noves disposaran de terminals d’ordinador per a tots els estudiants.
e) El darrer disc del grup Manel ha aconseguit un rècord de vendes.
f ) Hem de reconèixer que va desenvolupar / representar un paper molt important en el projecte.
g) Sempre conservaré / guardaré bons records del poble on anava de vacances amb els avis.
h) Darrerament l’economia de la comarca ha passat per un període de crisi.
i) L’aula virtual permet establir / mantenir contacte amb el grup i amb la professora.
j) Necessitaré el projector per a la presentació oral del meu treball, perquè inclou / hi ha gràfiques.
7. a) El Departament d’Ensenyament farà públics els resultats de les proves de competències bàsiques.
b) Ens preocupa l’índex d’atur juvenil.
c) A mitjans de maig, s’obrirà als estudiants del centre la preinscripció al curs següent.
d) L’ocell (va obrir les ales i) va alçar el vol.
e) La seva arribada no ens va sorprendre.
f ) La il·luminació i els colors de l’aula influeixen en l’estat d’ànim i en el rendiment de l’alumnat.
g) L’alumnat de més de setze anys podrà sortir del centre durant l’esbarjo.
h) Per escollir l’ordre de participació, cada participant escriurà el seu nom en un paper i el doblegarà
de manera que el nom quedi ocult / que no s’hi vegi el nom.
i) La casa que buscàvem era una construcció aïllada i que sembla abandonada des de fa molts anys.
34
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 34 15/02/17 15:50

LLIBRES D’ESTIL 8
UNITAT
Revisa i redacta La part final de la pàgina
proposa un tema molt
8. Proposa una versió millorada dels següents fragments extrets de diversos treballs acadèmics, aplicant-hi els actual, no exempt de
consells d’estil que has trobat a l’apartat «Receptes, consells, estratègies, recursos, respostes, solucions... polèmica: el tractament del
per a una bona comunicació». gènere. Si hi volem dedicar
a) Ramon Llull pensava que tenia la missió de convèncer tothom que la religió cristiana era l’autèntica, la que temps, els aprenents
s’havia de seguir si et volies salvar, i per fer-ho va pensar una manera original: volia escriure el millor llibre poden recollir opinions
del món, un llibre que havia d’estar ple de raons i d’un sistema que ajudaria la gent a pensar i a arribar a la diverses a la xarxa. Poden
conclusió que la religió cristiana era la veritable perquè, si seguies el mètode que ell et proposava, quedava
agrupar i classificar els
completament demostrat.
arguments, els exemples,
b) Dins dels més bells de la llengua catalana es troben els poemes que trobem al llibre El poema de la rosa als
etc., i fer una presentació
llavis, (que combinen ingredients tradicionals –mesura del vers, recursos fònics– amb d’altres d’Avantguarda
–trencament del vers–) de Joan Salvat-Papasseit. del tema a classe, que serà
objecte de debat.
c) Pla, amb un estil allunyat del Noucentisme, malgrat la seva joventut, es converteix en la màxima figura de la
premsa barcelonina.
• Llegir.
d ) A El cafè de la Marina, una de les principals obres de teatre de Sagarra, en Claudi, un pescador tímid, solitari
i bevedor estima en silenci la Caterina, però entre ells s’interposen els prejudicis i un candidat inesperat: un • Entendre.

senyor de Banyuls gran i amb diners, que aliè a la història, té la intenció de casar-se amb la Caterina. • Revisar.

e) Crec que fer la realització d’aquest treball de literatura, m’ha servit per aclarir, com era la vida d’un gran po- • Corregir.
eta català, un gegant de les lletres catalanes i el retrat d’un personatge de vida apassionant, una figura, a la
• Investigar.
vegada tendra i humana.
• Recopilar.
f ) El poeta estèticament es va adscriure al postsimbolisme que significa que partint del Noucentisme reformula
i actualitza l’intent de crear una poesia pura, intensa i continguda que en aquest cas es veu influïda decisiva- • Explicar.

ment pels esdeveniments polítics del país que en aquest cas és l’època de la postguerra. • Discutir.

• Concloure.

Llegeix i opina • Redactar.

9. Llegeix aquest fragment amb consells d’estil referits al tractament de gènere i escriu un text en què expliquis
la teva opinió sobre si cal cercar fórmules diferents del masculí per referir-se a un grup de persones. Pots fer,
si vols, propostes d’estil concretes.
Tractament de masculins i femenins Suggeriments

Pots cercar a Internet més consells sobre el tractament del
Malgrat que és un fet indiscutible que moltes llengües tendeixen gènere en espais que continguin consells d’estil. També pots
a utilitzar el masculí com a genèric quan hi ha implicats indivi- trobar fàcilment articles d’opinió que qüestionen algunes de
dus dels dos sexes, s’ha de mirar de buscar la simetria en el trac- les propostes per evitar un ús discriminatori del llenguatge.
tament dels uns i dels altres, però d’una manera natural, sense
forçar el llenguatge.
Com a norma general, doncs, s’ha de procurar que hi hagi
simetria en els tractaments d’homes i dones; així, val més dir el Revisa i millora
senyor gerent i la senyora degana que no pas el senyor gerent i la
10. Revisa l’estil del teu escrit tenint en
degana, ambaixadors i ambaixadores i cònjuges respectius que no compte els criteris que has vist a l’apartat
pas els ambaixadors i les seves esposes. I també s’ha de procurar «Receptes, consells, estratègies, recursos,
que els termes que es fan servir incloguin tant les dones com els respostes, solucions... per a una bona
homes; per tant, val més utilitzar el jovent que no pas els joves. comunicació». Introdueix-hi canvis que en
Portal del Servei Lingüístic de la UOC millorin la llegibilitat.
<http://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic>
211

06/06/169164_08_4ESO_Llengua
13:42 CATALANA.indd 211 06/06/16 13:42
a) Ramon Llull pensava que tenia la missió de convèncer tothom que la religió cristiana era l’autèntica,
la que s’havia de seguir si et volies salvar. Per aconseguir-ho volia escriure «el millor llibre del món»,
ple de raons i amb un mètode que demostraria que la religió cristiana era la veritable.
b) El poema de la rosa als llavis conté alguns dels poemes més bells de la llengua catalana. Combina
ingredients tradicionals, com la mesura del vers o determinats recursos fònics, amb d’altres
d’avantguarda, com el trencament del vers.
c) Malgrat la seva joventut, Pla es converteix en la màxima figura de la premsa barcelonina, amb un
estil allunyat del Noucentisme.
d) El cafè de la Marina és una de les principals obres de teatre de Sagarra. L’argument se centra en
l’amor entre la Caterina i en Claudi, un pescador tímid, solitari i bevedor. Entre ells s’interposen els
prejudicis i un candidat inesperat: un senyor de Banyuls, gran i amb diners, que té la intenció de
casar-se amb la Caterina.
e) Aquest treball m’ha servit per conèixer un gran poeta català, un personatge de vida apassionant,
una figura a la vegada tendra i humaníssima i, en la meva opinió, un gegant de les lletres catalanes.
f ) Estèticament, Joan Fuster pertany al postsimbolisme: partint del Noucentisme, reformula i actualitza
l’intent de crear una poesia pura, intensa i continguda, amb una influència decisiva dels esdeveni-
ments polítics de la postguerra.
9. Resposta oberta.
35
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 35 15/02/17 15:50

Podem escriure tal com
parlem? Competències bàsiques
La importància del
contingut de l’article es
presta a dedicar-hi atenció
Prova
i a fer-ne una lectura Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
detinguda i entretinguda.
Convé que els aprenents
n’extreguin les idees
principals i les presentin Escriure com es parla, ai
ordenadament. També
poden enregistrar una
F
conversa espontània –tal a uns dies vaig llucar, com a simple observador (ob- L’objectiu de tota aquesta peroració no és pas per
com es parla– i després servador és la manera eufemística de dir xafarder), defensar el cripticisme i l’encarcarament. Simplement di-
reproduir-la per escrit. A una conversa entre diversos periodistes sobre l’estil ferenciar la senzillesa de la deixadesa. No són sinònims.
i el registre literari a l’hora d’escriure per al gran públic. 40 A banda dels que omplen paper per pur impuls, hi ha uns
continuació podrien
5 Generalment quan gent del gremi del teclat es posa a quants oficiants de la paraula escrita en els diversos gè-
analitzar-la per comprovar divagar sobre aquesta qüestió no passa gaire estona que neres i modalitats que intentem que, a banda de resultar
que no seria acceptable surti algú proclamant, enravenat, que cal «escriure com llegidors, els mots que ordenem sobre un paper puguin
com a text escrit. Quin parla la gent». Ai. Encara diria més: ai, ai. Va ser el cas de resultar útils per a l’ocasional lector, tant pel contingut
procediment haurien de l’animada controvèrsia que us acabo de mencionar, que, 45 del missatge com per ells mateixos. Al capdavall, tots
10 a cop de 140 caràcters, vaig anar seguint a can Twitter. No els que perseguim un efecte socialitzador de la lectura,
seguir per fer-la «llegible»? us reproduiré pas tota la discussió, però en resum con- quan ens posem a redactar, intentem acostar-nos a allò
Possiblement, evitar clouria amb la màxima que per ser un bon escriptor o, que ens agradaria llegir. Particularment, sempre és esti-
repeticions, anacoluts, com a mínim, un bon periodista, cal escriure com es parla. mulant descobrir una paraula nova, o retrobar-ne una de
pauses, falques, etc. Ai. Ja em disculpareu si torno a exclamar-me. 50 vella, un concepte desconegut, una metàfora curiosa, una
15 No hi ha res que em faci més basarda que algú afir- idea expressada de manera ocurrent. Tot des de la convic-
mant que cal escriure com el carrer. Generalment, sota ció que si l’escriptura s’hagués inventat només per reflec-
l’aparença de la bona intenció, de la proximitat de l’acte tir la llengua oral i no pas per millorar-la, polir-la, con-
de comunicació, de la democratització de l’accés a la cul- cretar-la, probablement encara avui llegiríem poca cosa
tura, s’hi amaga la mandra intel·lectual, la peresa creativa 55 més que «uh! uh! agh! agh!». Que no hi acabem tornant,
20 o la descurança lingüística. O una mica de tot plegat. Do- volent escriure com es parla en uns carrers que, a cop de
minar un idioma, encara que sigui el propi (més ben dit, banalitat, estan cada cop més dominats pel gruny, el crit i
sobretot si és el d’un mateix), requereix esforç, aplicació, l’onomatopeia.
constància, esperit de superació. Un servidor fa vint anys Carles ribera. Presència (31 gener 2013)
que s’hi dedica i encara s’hi baralla. El conformisme i la
25 comoditat solen ser mals consellers. Una llengua pobra,
o empobrida, és aquella que té parlants deixats, usuaris
sense conscienciació. Una llengua és un procés. Un idio-
ma és una creació constant, que serpenteja d’un cervell a
un altre, que es modifica, s’embordeeix, es purifica i expe-
30 rimenta una mutació permanent únicament i exclusiva-
ment per efecte dels seus usuaris.
Escriure en un idioma és una manera de fixar
aquesta parla, de donar-hi unes formes i uns contorns
transmissibles d’un lector a un altre. Parlar és una imatge
35 en moviment; escriure és una successió estàtica de foto-
grames. D’acord, frames.
212
9164_08_4ESO_Llengua CATALANA.indd 212 9164_08_4ES

06/06/16 13:42
36
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 36 15/02/17 15:50

PROVA 8
UNITAT
Amb temps, els aprenents
poden fixar-se en textos
1 La idea que cal escriure com es parla és: 6 Són oracions compostes: que, aparentment,
 a) L’opinió de l’autor de l’article.  a) Ja em disculpareu si torno a exclamar- pretenen reflectir com
 b) El resum d’una discussió a Twitter. me. parla la gent, analitzar-los
 c) La recomanació d’un amic.  b) Dominar un idioma, encara que sigui el i comprovar que sempre hi
 d) Una màxima del periodisme actual. propi, requereix esforç.
 c) Una llengua és un procés. ha una elaboració darrere.
2 L’autor defensa que un text escrit ha de ser:  d) No són sinònims. I per acabar, poden reflectir
 a) Llegidor i útil.
la seva opinió en el text
7 Segons l’autor, la llengua escrita i la llengua que se’ls demana com a
 b) Senzill i estimulant.
oral: última activitat.
 c) Correcte i precís.
 d) Normatiu i directe.  a) Han de ser iguals.
 b) Han de ser diferents. • Llegir.
3 Són sinònims de la paraula basarda:  c) S’han d’assemblar.
 d) No tenen res a veure. • Entendre.
 a) feredat, feresa, por, temor
b) ànsia, pànic, horror • Ordenar.
 8 Són sinònims del verb embordeir-se:
 c) terror, espant, fòbia • Esquematitzar.
 d) aprensió, cova, covardia  a) encapotar-se, enfosquir-se
b) envilir-se, ensopir-se
• Recollir.

4 La sèrie que només conté onomatopeies és:  c) vessar-se, escampar-se • Analitzar.
 d) degenerar-se, corrompre’s

a) clac, però, oi
• Inferir.

 b) si, clic, plaf 9 L’oració «Una llengua pobra, o empobrida, • Deduir.
 c) xit, patapam, dring

és aquella que té parlants deixats» conté una • Argumentar.
 d) plof, tant, pal proposició:
• Redactar.
 a) Subordinada adjectiva.
5 Segons l’autor, dominar un idioma exigeix:
 b) Subordinada substantiva de relatiu.
 a) Esforç i constància.  c) Subordinada adverbial.
 b) Estudi i memòria.  d) Subordinada substantiva completiva.
 c) Constància i agilitat.
 d) Disciplina i rapidesa. 10 L’autor considera que al carrer hi domina:
 a) La incomunicació.
 b) La parla natural.
 c) Un llenguatge correcte.
 d) Una llengua descurada.
Redacció
Escriu un text d’unes 200 paraules en què mostris
l’acord o el desacord amb l’autor de l’article que has
llegit.
Prova.

213
Comprova-ho.
Atreveix-t’hi.
06/06/16 13:42
1. b)
2. a)
3. a)
4. c)
5. a)
6. a), b)
7. b)
8. d)
9. b)
10. d)
Redacció
Resposta oberta.
37
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 37 15/02/17 15:50

Els jocs i la llengua. Oficis de llengua
Segurament l’activitat de
l’Oriol resulta nova per als Sóc l’Oriol i em
aprenents, que mai no dedico a explicar que
deuen haver pensat que jugar és una activitat millors sense cap dubte són la creació de jocs
inventar jocs sigui una saludable i plaent. i l’organització de grans esdeveniments sobre
feina (no parlem ara dels el joc. En un cas, pots veure que la teva creació
jocs en xarxa). fa feliç les persones que hi juguen. En l’altre,
Els aprenents poden estàs molts mesos preparant-ho tot i arriba el
dia que obres la porta i tot s’omple de gent, i
preparar una enquesta tothom juga i riu i s’ho passa bé. No es pot de-
sobre la relació dels manar més.
alumnes amb el món Quines altres feines podries fer del mateix
del joc: coneixen jocs?, Què i on has estudiat? ram?
hi juguen?, quan?, N’he fet moltes, de feines diferents en el meu
Vaig estudiar Filologia Romànica a la Univer-
els agradaria inventar-se sitat de Barcelona. M’agradava molt i en vaig ram. Una cosa que podria fer, i que ja vaig fer
un joc?, ho han fet mai? treure el delit per les llengües, per la llengua fa anys molt esporàdicament, és traduir jocs al
en general. català.
Finalment, podríem
introduir el tema del joc En què consisteix la teva feina? Explica alguna anècdota divertida o curiosa
de la feina que fas.
com a element didàctic, i, En les diferents facetes de la meva vida pro-
potser, jugar una partida de fessional, escric jocs, escric llibres sobre el joc i Segurament, una de les coses millors que em
sobre jocs, creo jocs i dirigeixo esdeveniments passen és conèixer creadors de primer nivell.
Scrabble en català (el joc
relacionats amb el joc. Com a mínim, dues Una altra és el procés de creació d’un joc. Una
es troba a la xarxa i és de petita idea que no sembla que hagi de dur en-
vegades he pogut ajuntar la meva passió pels
fàcil accés). jocs i per la llengua. La primera va ser entre lloc es va fent gran i acabes convertint-la en
els anys 1990 i 2000, quan em vaig encarregar, un artefacte que permet passar bones estones
• Llegir. amb Lluís de Yzaguirre, de l’adaptació al català al voltant d’una taula. Cada vegada que ens
de l’Scrabble i de l’edició del diccionari oficial trobem per treballar amb en Màrius és una
• Investigar. petita festa: comencem amb una espurna i
d’aquest joc. La segona, a partir del 2010, quan
• Recollir informació. amb Màrius Serra vam començar a publicar acabem amb un joc nou.

• Inferir. jocs relacionats amb la llengua i a proposar jocs Com et sembla que veu la societat la feina
amb públic a les biblioteques. que fas?
• Concloure.
Quant de temps fa que et dediques a això?
• Jugar. Amb una mica de curiositat, és clar, som pocs
Podria dir que sempre, d’una manera o d’una els que ens dediquem professionalment només
altra, ja que mai no he parat de jugar i d’inte- al món del joc. Espero que es pugui dir que la
ressar-me pel vessant cultural del joc; però per meva feina és útil, perquè fa que la gent, quan
ser estricte, des del 1999 em dedico exclusiva- juga, sigui més feliç. I si jo formo part dels que
ment al món del joc. convencem la gent de jugar i dels que creen jocs
perquè la gent hi jugui i s’ho passi bé, bingo.
jecte has col·laborat que t’hagi agradat?
Tinc la sort que m’agrada molt la feina que tinc.
De les diferents coses que faig actualment, les
214
38
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 38 15/02/17 15:50

Solucions del bloc
d’activitats
06/06/16 13:42
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 39 15/02/17 15:50

9166 Guia CAT4 08_2017.indd 40 15/02/17 15:50

Unitat 8
18. L’orador (sentència / dissidència)

Literatura 1 9. L’acadèmic (honora / regadora)
20. El magistrat (jutjar / Papinià)
1. Josep Carner Pablo Neruda
William Faulkner Josep Pla 5. Una tanka és un poema que consta de cinc versos blancs
(sense rima) de 5, 7, 5, 7, 7 síl·labes.
Federico García Lorca Marcel Proust
Franz Kafka Anton Txékhov 6. Resposta orientativa:
Thomas Mann Virginia Woolf El poeta cerca aquell que declara o proclama la seva
identitat, té casa, pàtria i ofici i és obedient i disciplinat. I
2. • «la sencera figura poètica, noble i apassionada» de dia, i davant del món, defensa el seu patrimoni i esde-
• «La Serra és la poesia de major equilibri que s’hagi fet vé mestre de causes que s’enyoren.
en català»
• «model d’emoció serena» 7. Resposta orientativa:
• «obra artística model» • serenitat (primera i última estrofes)
• «hi ha moments d’una intensitat desconeguda de tot lo • solitud (segona estrofa)
que sia perfecció» • vitalisme (la besada ens durà el joc d’amar)
• «sols allò que ens ha fet tremolar fa tremolar»
• «tot està en convertir-ho en art redemptor de la cruesa
del dolor real» Josep M. de Sagarra (1894-1961) va ser el més popular
dels escriptors catalans. Conegut com a dramaturg però
3. Resposta orientativa: també com a poeta, va ser dels pocs escriptors que se’l
reconeixia pel carrer i la gent n’explicava anècdotes o
1a estrofa: el poeta ha aixecat un tenderol a la platja per
facècies. De ben jove ja aparentava un aspecte madur,
protegir-se del sol.
elegant, polit, ben vestit... La seva obra poètica és una
2a estrofa: el tenderol, de ratlles blanques i blaves amb un destil·lació de la terra, del bosc, del mar i del paisatge del
serrell, fa de casa. país.
3a estrofa: paret i sostre són una protecció i a dins només
hi ha una cadira i allò que porta posat el poeta. 9. Josep Maria de Sagarra
4a estrofa: el poeta se sent com al cel i s’imagina que el • Aspecte físic: no li va sortir mai pèl a la cara.
soroll de les ones és una oració de la gent. • Caràcter: era intel·ligent, sensible, gandul.
5a estrofa: també se sent a sota el mar i es creu que a la • Família: no tenia ni germans ni cosins ni parents de cap
superfície s’hi troba la barca del nàufrag. mena: fins als trenta-vuit anys va viure pendent de la
gasiveria del seu pare, que era un vell raríssim que, havent
6a estrofa: deixa de pensar i quan el poeta surt del tende-
fet la seva joventut a Cuba, on s’establí de sastre, es retirà
rol queda encegat per la llum del dia i desprotegit. molt aviat de l’ofici i vingué sobre aquest país arrossegant
la sòrdida existència de l’usurer. En Quim fou el fruit tardà
4. 1. El pallasso (espellifat / mudat) del matrimoni del singular sastre.
2. El polític (impur / futur) • Hàbits: se n’anava a dormir a la matinada i es llevava
a migdia; amb prou feines li tocava el sol; es passava
3. La ballarina (problemàtica / aerostàtica) l’existència seient, xerrant i fumant; al vespre començava
4. El comerciant (pintà / pagar) a tastar la beguda i, passada mitjanit, potser en portava un
5. L’aristòcrata (marmanyera / enrere) excés; no practicava cap religió; si convenia renegava com
un oriol; no feia vida de societat ni enviava rams de flors
6. El metge famós (renova / emprova) a ningú. Relapse de la més negra solteria, vivia sol com
7. L’actor (periclitans / culans) un mussol en un piset del carrer del Bisbe; un piset sense
presentació, on solia encauar-se fastiguejat de tot i amb
8. El filòsof (era / cuinera) una mena de problemes morals i sentimentals, gratuïts
9. El milionari (espatlla / ratlla) per a qualsevol persona de païdor corrent, però que a ell
el torturaven i el perseguien sempre, com un gran vol de
10. El crític (disputa / refuta)
ratapinyades.
11. El filantrop (calamitat / administrat) • Ocupació: era secretari de la Junta de Museus, però es
12. L’industrial (vós / inspectors) passà els millors quaranta anys de la seva vida sense fer
absolutament res d’allò que la gent considera d’utilitat
13. L’atracador (escometre / lletra) pràctica.
14. El diplomàtic (diable / incontestable) • Ofici: metge.
15. L’explorador (dramàtic / pneumàtic) • Paper a la penya de l’Ateneu: director, animador,
conseller, confessor, pare pedaç i parallamps.
16. El financer (milió / avió)
• Patrimoni: va perdre gairebé tota la seva fortuna personal.
17. El criat de casa bona (venia / dimitiria)
41
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 41 15/02/17 15:50

Josep Pla Resposta possible:
• Aspecte físic: home de complexió plena, corpulent,
En escoltar que aquella emissora només transmetia mar-
barbamec, intensament pàl·lid, amb dos grans cercles xes militars, vam comprendre que les coses anaven ma-
morats sota els ulls tristos, crepusculars, i desproveïts lament; buscàvem informació a tot arreu, i la indiferència
d’avidesa. de la televisió ens exasperava. Les fonts oficials eludien
• Any en què es van conèixer: 1917. el tema, i alguns amics que tenien por d’haver de pagar
la culpa eren partidaris de fugir.
• Caràcter: sociable i tolerant, abúlic, indiferent i passiu...
Hi havia un desconcert gran, i les botigues de queviu-
• Hàbits: vivia llavors, solter i solitari, amb la seva vella res i les gasolineres s’omplien del tot. Els qui sabien què
criada Maria, en el petit pis del carrer del Bisbe, des dels passava quan no tot són facilitats pensaven en la demo-
balcons del qual es veia la plaça de Sant Jaume. S’alçava cràcia i deien: ja li pots anar al darrere inútilment. Dema-
indefectiblement a dos quarts de dues de la tarda. Dinava
amb poca gana i després –seguint sempre el mateix
nar que això durés era demanar un impossible. Us pen-
itinerari–, per la plaça Nova, es dirigia a l’Ateneu, on instal·lat sàveu que era fàcil? Hi ha gent curta, que ha rebut com
en la cèlebre tertúlia, era considerat per les persones que a herència l’art de manar, i per moltes il·lusions que ens
hi concorrien i en virtut d’un moviment espontani, el seu fem tots s’assemblen.
element diriment, cosa que havia portat a suposar que en Escoltant els rumors i les notícies, que es contradeien,
presidia l’activitat, i això que no tenia cap realitat. ens enfurismàvem. Davant dels precedents, havia estat
• Impressió personal: estic segur que Borralleras fou un un error dissimular. Per quin motiu els responsables no
gran treballador, tenia un temperament diligentíssim, una s’havien volgut preocupar? Per què complaure els qui
de les persones de la seva generació que feren més coses destorben? Prou que ho avisaven, però sempre ens can-
i donaren més resultat. Aquest fou precisament un dels viaven de tema, oblidant que hi ha qui té experiència en
aspectes de la complexitat de Borralleras. la pràctica d’acomiadar-se.
•
Ocupació: era un petit rendista que quan els interessos no Ara sabem que la solució gairebé ha arribat tard i que de
li arribaven tirava del tros del capital. moment l’única esperança és continuar tirant, però sempre
• Ofici: metge, tot i que no va exercir aquesta professió. amb la por de perdre-ho tot. Els qui manen, ens ho expli-
•
Vestimenta: portava un barret d’ales bastant amples, coll caran algun dia detalladament? Sabem que la democràcia
planxat i alt i vestits invariablement blaus, d’una distinció no ha de defugir les evidències, perquè tot està per fer i
perfecta. tenim el que tenim. I si defallim ja l’haurem espifiat.
10. Resposta oberta. Taller de producció
1. a) han construït
Racó de repàs
b) presentarem
c) es va celebrar, va tenir lloc
1. En escoltar que aquella emissora només transmetia mar-
xes militars, vam comprendre que les coses anaven a mal d) van causar
borràs; buscàvem informació a tort i a dret, i la indiferèn- e) publica, edita
cia de la televisió ens feia sortir de polleguera. Les fonts f ) enregistrar
oficials fugien d’estudi, i alguns amics que tenien por
d’haver de pagar els plats trencats eren partidaris del g) ha redactat, ha escrit
cames ajudeu-me. h) s’encarregarà de
Hi havia un desconcert de ca l’ample, i les botigues de
queviures i les gasolineres s’omplien de gom a gom. Els 2. a) El lliurament / l’entrega de premis tindrà lloc / es farà a
qui sabien el pa que s’hi dona quan no tot són flors i la sala d’actes del centre.
violes pensaven en la democràcia i deien: ja li pots anar b) Durant la pausa enviarem per correu electrònic l’horari
al darrere amb un flabiol sonant. Demanar que això du- de la jornada de portes obertes.
rés era demanar la lluna en un cove. Us pensàveu que
c) El ponent va destacar el perill de conduir de nit, sobre-
era bufar i fer ampolles? Hi ha gent dura de clepsa, que
tot perquè sovint, a més, la persona que condueix ha
ha rebut com a herència l’art de tallar el bacallà, i per
begut massa / ha consumit alcohol.
moltes il·lusions que ens fem els testos s’assemblen a
les olles. d) El clima de la nostra comarca es caracteritza perquè
Escoltant els rumors i les notícies, una de freda i una les pluges es concentren a la primavera i la tardor.
de calenta, trèiem foc pels queixals. Davant dels prece- e) El professor ens va dir que confiava que el nostre grup
dents, havia estat un error fer els ulls grossos. Per quins participaria força en el debat.
set sous els responsables no s’havien volgut posar cap f ) Un cop a la biblioteca, una dona ens va dir on podíem
pedra al fetge? Per què fer la gara-gara als qui fan la trobar els llibres que necessitàvem.
guitza? Prou que ho avisaven, però sempre ens sortien
amb un ciri trencat, oblidant que hi ha qui té la mà tren- 3. Resposta orientativa. Animal de companyia és la versió
cada en la pràctica del bon vent i barca nova. més precisa i genuïna per referir-se als animals que con-
Ara sabem que la solució gairebé ha arribat a misses viuen amb les persones. Mascota és més adequat per
dites, i que de moment l’única esperança és continuar referir-se a un animal, figura, dibuix... que es creu que
fent la viu-viu, però sempre amb la por de perdre bous i porta sort o bé que s’ha escollit com a referent d’un equip
esquelles. Els qui remenen les cireres, ens ho explica- esportiu o d’un esdeveniment, per exemple.
ran algun dia amb tots els ets i uts? Sabem que la de-
mocràcia no ha de tenir pa a l’ull, perquè el més calent 4. Resposta oberta.
és a l’aigüera i no hi ha més cera que la que crema. I si
fem figa ja hem begut oli. 5. Resposta oberta.
42
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 42 15/02/17 15:50

Fitxes
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 43 15/02/17 15:50

9166 Guia CAT4 08_2017.indd 44 15/02/17 15:50
1 / 2
Nom Curs Data
u D’uns anys ençà, documents, disposicions legals i discursos s’han omplert de «tots i totes», «benvinguts i
benvingudes», «nens i nenes», «alumnats» i «persones treballadores». Aquest desdoblament pot enfarfegar
el discurs? Pot provocar confusió? Hi ha recomanacions d’ús? Llegim-ho.
Acord sobre l’ús no sexista de la llengua
Aquest document és fruit de les reunions dutes a terme pel grup de treball que, a petició del GELA (Grup
d’Estudi de Llengües Amenaçades), es va constituir arran de la jornada «Visibilitzar o marcar», que va tenir lloc
el 19 de març del 2010 a la Universitat de Barcelona.
El grup està format per representants dels organismes següents:
– Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya
– Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
– Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya
– Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona
– Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona
– Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona
– Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades
Els textos de les administracions públiques han d’estar lliures d’usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos
sexistes i androcèntrics de la llengua. Entenem per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos
sexes, habitualment les dones; i entenem per usos androcèntrics els que invisibilitzen o fan difícil imaginar en un
àmbit determinat la presència o l’actuació de les dones.
Les administracions catalanes des de fa anys treballen en l’elaboració i la difusió de criteris i orientacions per
evitar aquests usos sexistes i androcèntrics. L’experiència acumulada en aquest àmbit i l’anàlisi dels textos que
actualment produeixen diversos organismes públics han permès consensuar els principis generals següents:
Primer. És evident que en català i altres llengües el gènere dels substantius no té cap relació directa amb el sexe
dels referents. Malgrat això, l’assimilació de la categoria gramatical de gènere a la noció biològica de sexe és a
l’origen de moltes confusions relacionades amb aquests conceptes. Cal partir de la consideració que la llengua
catalana, com a sistema lingüístic, té el masculí com a categoria gramatical no marcada pel que fa al gènere. Això
no obstant, la progressiva presència de les dones en molts àmbits socials i de responsabilitat, i la tendència a re-
lacionar gènere i sexe en els casos en què els referents són animats, han fet que cada vegada més es pugui perce-
bre que el masculí pot ser excloent, encara que la referència no es faci a cap persona específica.
Segon.Tenint cura de no trair el funcionament genuí del català, les administracions públiques han de promoure
uns usos lingüístics que permetin fer visibles les dones en els textos institucionals, sobretot en les referències
genèriques a professions, oficis, càrrecs o funcions, particularment en singular. I òbviament, quan un text fa re-
ferència a una persona determinada, o a un grup de persones del mateix sexe, s’ha d’adaptar el discurs al gènere
que correspon.
Tercer. Cal afavorir la claredat i la simplicitat dels textos administratius i respectar-hi els principis de neutralitat
i concisió. Per aquest motiu, cal donar preferència, en general, als recursos que no comporten l’ús de formes
dobles, com ara noms col·lectius i epicens, i expressions impersonals.
Quart. Alguns recursos poden funcionar en uns textos i contextos, però no pas en uns altres. Per exemple, ad-
juntar la terminació femenina a la forma masculina després d’una barra inclinada pot anar bé en textos breus i
esquemàtics, com ara formularis, llistes, taules i gràfics; en canvi, no és adequat en textos llargs o d’estil més
cohesionat.
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 45 15/02/17 15:50

Cinquè. En les referències fetes en plural a col·lectius que poden ser constituïts tant per homes com per dones,
s’entén que el masculí té valor genèric, llevat que s’especifiqui expressament (o es dedueixi inequívocament del
context) el contrari. Aquestes referències, per tant, en pro dels principis d’economia i de simplicitat, habitual-
ment no es dupliquen. Si hi ha una voluntat de precisar o d’emfasitzar la referència a dones i homes dins del
text, es poden fer les formes dobles.
Sisè. Les guies o directrius d’estil i de redacció de textos, especialment les que inclouen recomanacions per evi-
tar els usos sexistes i androcèntrics, no es poden aplicar d’una manera mecànica. Cal tenir en compte el tipus de
text, el significat i el context lingüístic i comunicatiu (a qui ens adrecem i amb quina intenció comunicativa ho
fem).
Setè. Si bé evitar un llenguatge amb usos androcèntrics o sexistes és una qüestió de base social, cal tenir en
compte que la major part d’elements per dur-ho a terme són de tipus lingüístic. Per aquest motiu, a l’hora
d’utilitzar una llengua lliure d’aquests usos, especialment quan es proposen solucions noves, o en cas de dubtes
i dificultats, és important la intervenció de lingüistes amb vista a garantir que les solucions siguin correctes des
del punt de vista gramatical.
El grup de treball considera convenient que les autoritats lingüístiques i les institucions facin un seguiment de
l’evolució d’aquests usos. Aquest seguiment ha de permetre posar en comú observacions i propostes amb relació
a l’aplicació dels criteris difosos per fer visibles les dones en els textos.
Barcelona, 7 d’octubre del 2010
1. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents:

a) Evitar un llenguatge sexista és una qüestió social més que gramatical.
b) Les recomanacions de les guies s’han d’aplicar sempre.
c) En un sentit gramatical el masculí plural inclou els dos gèneres.
d) Sempre s’ha d’utilitzar el col·lectiu en lloc del masculí plural.
e) A l’hora d’utilitzar un recurs cal tenir en compte el context.
f ) Aquestes recomanacions són tan vàlides com una gramàtica.
g) En cas de dubte s’ha d’aplicar un criteri lingüístic.
h) Ha de prevaldre el criteri social i no el de l’economia del llenguatge.
2. Consulta els webs (http://qr.teide.eu/018R, http://qr.teide.eu/018S, http://qr.teide.eu/018T ) i comprova si

proposen les mateixes solucions per a l’ús dels oficis i professions.
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 46 15/02/17 15:50

2 / 2
Nom Curs Data
3. Substitueix els substantius subratllats pel col·lectiu, si escau.

fillada, infants, jovent, veïnat, professorat
a) En Carles, l’Oriol i la Maria són fills del meu cosí.
b) Van arribar els meus cosins amb tots els fills.
c) Han editat una revista per a nens.
d) Organitzen colònies d’anglès per a joves.
e) Els joves reclamaven a l’associació una sala de jocs.
f ) En aquest barri hi ha molt bons veïns.
g) Hem de fer una reunió de veïns.
h) Els representants sindicals dels professors es reuniran amb la consellera.
i) Tinc molt bon record dels professors de l’institut.
4. Redacta en unes 100 paraules una notícia intentant seguir les recomanacions d’un llibre d’estil pel que fa a
l’estructura de les frases. Pots consultar els webs de l’exercici.
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 47 15/02/17 15:50

9166 Guia CAT4 08_2017.indd 48 15/02/17 15:50
Comprova-ho 1 / 2
Nom Curs Data
1. Llegeix el poema i fes les activitats que trobaràs a continuació:

Cançó a Mahalta
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar –la nostra pàtria antiga.
Màrius Torres (1937)
a) Escriu la mètrica i la rima i indica si hi ha cesura, en quantes estrofes està estructurat i com s’anomenen
aquestes estrofes.
b) Explica de què parla en cada estrofa.
c) Escriu una síntesi del contingut del poema i argumenta si la disposició dels versos hi té relació.
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 49 15/02/17 15:50

2. Llegeix l’escena ix d’El cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, i explica quina és l’acció com si expli-
quessis un episodi d’una sèrie de televisió.
ESCENA IX
Els mateixos i Caterina.
Caterina: Que és fora el pare?
Rufí: Ha anat al secretari.
Caterina: Que passa res de mal?...
Baldiri: Tu deus saber-ho.
Caterina: No us entenc.
Rufí: Ui, que ets bona comedianta! Aquell francès no et treia els ulls de sobre.
Caterina: Mussiú Bernat? I que és feixuc, quin home!
si no fos perquè paga i perquè compra
i perquè el pare no té un no!... Em fa fàstic,
mussiú Bernat; si són tots els francesos
tan aigualits i tan poqueta traça,
per mi que es quedin allà dalt... i es morin!
Baldiri: Fas el paper ben fet...
Rufí: T’hi pintes sola...
Caterina: Què voleu dir?...
Rufí: Què passa?
Luard: Ja ho hem enraonat amb el teu pare...
Caterina: Ai, noi! Vosaltres, sí, que esteu de broma!
Perquè he ballat un ball? Jo no podia
desairar els convidats...
Rufí: Sí, sí no et moguis...
Caterina: A mi, deixeu-me estar.Voleu les cartes o
què voleu?...
Rufí: Jo vull una altra prisa...
Josep M. de Sagarra, El cafè de la Marina (1933)
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 50 15/02/17 15:50

Comprova-ho 2 / 2
Nom Curs Data
3. Llegeix el poema de M. Antònia Salvà en què ens explica què li agrada. Tenint en compte aquests gustos,
escriu una frase que expliqui si el que li agrada és la vida.
Quatre coses
M’abelleixen quatre coses:
—qui prou les sabrà lloar?
El sol que bada les roses,
l’aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
Maria Antònia Salvà,
Cel d’horabaixa (1948)
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 51 15/02/17 15:50

9166 Guia CAT4 08_2017.indd 52 15/02/17 15:50
Nom Curs Data
1. Llegeix aquests comentaris de Josep Pla i explica què ha volgut dir:

a) «Sempre he cregut que el dret d’anar al llit tard és sagrat.»
b) «Si volen viure bé, deixin els desigs de banda.»
c) «La primera cosa que es necessita per tenir maldecaps és tenir cap.»
d) «La sociabilitat és molt agradable a condició que sigui molt lleu.»
e) «La felicitat és dels enyoradissos i dels imaginatius, dels qui viuen en el passat o en el futur. Això són re-
fugis que reclosen i aixopluguen.»
2. Llegeix les tankes següents que Carles Riba va incloure a Del joc i del foc (1946) i completa la taula amb
l’estructura. Escriu a sota de cada tanka la metàfora que vol expressar.
Tannkas de les quatre estacions
V XIII XXI
La nit somia Diré llimones, Vivents taronges,
riu avall de la lluna; pomes rosades, roses, estranyes dins la boira
Els morts, dins l’ombra sal i petxines, –l’hivern ens mostra
comprenen les paraules i es pensaran que passes el candor i el coratge
obscures dels poetes entre els jardins i l’ona. i el color del meu somni.
Metàfora: Metàfora: Metàfora:
Carles Riba, «Tannkas del retorn». A: Del joc i del foc (1946)
Nombre total de síl·labes Síl·labes Ritme: combinació d’àtones i

comptant les àtones finals de cada vers tòniques
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 53 15/02/17 15:50

3. Compara els dos poemes dedicats a una ciutat fent atenció al to diferent de cada poema. Tenint en compte
les dates de publicació de l’un i l’altre, argumenta quin fet pot haver provocat un canvi de to tan diferent.
Pòrtic La ciutat llunyana

Bella ciutat d’ivori, feta de marbre i or: Ara que el braç potent de les fúries aterra
tes cúpules s’irisen en la blavor que mor, la ciutat d’ideals que volíem bastir,
i, reflectint-se, netes, en la maror turgent, entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
serpegen de les ones pel tors adolescent. Pàtria, guarda’ns: –la terra no sabrà mai mentir.
L’ivori té la gràcia d’un marbre constel·lat Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
d’aurífiques polsines, com una carn d’albat. ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
Bella ciutat de marbre del món exterior, amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
esdevinguda aurífica dins un esguard d’amor!
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Ets tota laborada amb ordenat esment. Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
Et purifica el viure magnànim i cruent. que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
I, per damunt la frèvola grandesa terrenal, batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
Empunyaràs la palma del seny –que és immortal. que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
Guerau de Liost, La ciutat d’ivori (1918) i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Màrius Torres, Poesies (1939)
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 54 15/02/17 15:50

Nom Curs Data
4. Escriu el nom adequat al costat de les definicions de les estrofes i versos següents:
tanka, apariat, estança, sonet, cal·ligrama
a) : estrofa d’origen clàssic, de temàtica diversa, guerrera, amorosa, fúnebre. Com-
posta de dístics o estrofes de dos versos, que en el cas del dístic elegíac era un hexàmetre i un pentàme-
tre, és a dir, versos que independentment del nombre de síl·labes contenien sis o cinc accents tònics,
respectivament.
b) : composició de dos versos que rimen entre si amb rima assonant o consonant.
En gèneres com l’auca s’anomenen rodolins.
c) : composició poètica d’origen italià, composta per versos decasíl·labs formant
dos quartets (amb rima creuada ABBA o encadenada ABAB) i dos tercets (de rima més variada). En la
poesia contemporània, s’han produït variacions respecte al metre i a la rima.
d) : composició de la poesia japonesa clàssica, d’una sola estrofa anisosil·làbica de
cinc versos que sumen trenta-una síl·labes, comptant les àtones finals. Pretén aconseguir, en una exten-
sió molt breu, mitjançant una metàfora, una poesia espontània, fresca, melòdica.
e) : poema que utilitza formalment la tipografia i l’escriptura per aconseguir una re-
presentació plàstica que suggereixi amb la seva forma visual algun tipus de relació amb el seu contingut
temàtic. Forma utilitzada per la poesia avantguardista, malgrat que té precedents molt antics, deu el nom
al poeta francès Gillaume Apollinaire, vers el 1914.
5. J. V. Foix va ser redactor de L’Amic de les Arts. Busca’n informació i comprova si el grup musical Els Amics
de les Arts hi té alguna relació.
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 55 15/02/17 15:50

9166 Guia CAT4 08_2017.indd 56 15/02/17 15:50
Nom Curs Data
Enllacem paraules
Per parelles / 3 minuts per paraula
Construïu una cadena de paraules que estiguin relacionades entre elles; cada paraula que s’afegeixi ha de
començar amb la mateixa lletra que la de l’última paraula, tal com apareix en l’exemple.
Quan no pugueu allargar més la cadena de paraules, passeu a la següent.
Exemple:
(A) venT
(B) TramuntanA
(C) AirE
(D) EnlairaR
(E) ...
floR...
caragoL...
torrE...
herbA...
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 57 15/02/17 15:50

9166 Guia CAT4 08_2017.indd 58 15/02/17 15:50
Nom Curs Data
1. Defineix els objectius bàsics del Noucentisme, indica en quin període s’emmarca i esmenta’n els escriptors
més representatius. [3]
2. Llegeix el poema de J. V. Foix, analitza’n la mètrica i la rima i digues de quina estrofa es tracta. Localitza els
elements que pertanyen al món antic i els que pertanyen al modern. Justifica l’ús de les majúscules a l’inici
de cada vers en relació amb el corrent al qual s’inscriu el poeta. [4]
Com el pilot que força els governalls
Quan ix del Prat, i per salvar un pollanc
Arrisca, incert, el vol, i en tòrcer un branc
Tem pel país, ell que menysprea els falls;
Com en mar gros i fosc cerca els tremalls
El vigorós pescaire, i pel barranc,
Febrós i nu, desafia el calanc
I salva aquells i encara aferma els ralls,
Entre la gent o en l’estudi reclòs,
En la nit d’esglai o en verdejant solà,
Per tots delesc, i sense plany ni plors
Jo salt barranc i branc, torrent i clos,
I al bo i al mal em don i allarg la mà:
No tem la mort si a d’altri calen flors.
J. V. Foix, Sol, i de dol (1947)
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 59 15/02/17 15:50

3. Explica en què consisteixen les avantguardes, els moviments que van incloure i els artistes més representa-
tius d’aquests corrents. [3]
4. Llegeix aquest fragment de la narració Un de Begur, de Josep Pla, i subratlla els adjectius i els passatges en
què hi ha ironia. A partir d’aquests dos elements, i d’altres que consideris importants, exposa les caracterís-
tiques de l’estil narratiu de Josep Pla. [4]
Un de Begur
A l’estiu solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos i
d’una pell tan blanca i esblaimada que semblava que l’havien bullit o almenys que l’interessat havia de tenir un
cobriment de cor d’un moment a l’altre. Anava pel món portant per tot equipatge un violí enfundat en una coixi-
nera de drap de casa. Malgrat ésser un vagabund –i un vagabund d’escola més antiga i aquilotada– anava relativa-
ment ben vestit, i això sembla que li era, en certa manera, imposat per l’ofici que feia; voltava per les masies, els
llogarrets i vilatges i el llogaven per tocar l’instrument en dies de festa assenyalada o per amenitzar els casaments i
bateigs que es feien a les cases. Portava un barret de palla amb una ampla cinta negra, coll de cel·luloide, punys ro-
dons i una corbata verda, muntada sobre una estructura de filferro penjada al botó de la nou. Quan anava de camí,
però, aquesta corbata se la treia, i l’embolicava en un tall de paper i la guardava molt ben plegada a la butxaca. Només
les sabates enormes i polsoses que portava donaven una idea de la seva mida insegura i esgavellada.
Josep Pla, Contraban i altres narracions (1980)
5. Explica què són els llibres d’estil, qui els elabora, a qui van adreçats i quina utilitat tenen. [2,5]
6. Redacta un text d’unes 100 paraules en què expressis la teva opinió sobre la utilitat dels llibres d’estil. [3,5]
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 60 15/02/17 15:50

Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Guerau de Liost és el pseudònim: 6. Les avantguardes proposen:

a) De Josep Carner, poeta noucentista. a) Canviar l’estil de fer retrats.
b) De Jaume Bofill i Matas, poeta noucentista. b) Formes rupturistes d’entendre l’art i la lite-
c) D’Eugeni d’Ors, escriptor noucentista. ratura.
c) Imitar l’art oriental.
2. Josep Carner, a més de poeta:
a) Escrivia sobre la literatura. 7. En l’obra de J. V. Foix s’hi reflecteix l’interès per:
b) Només escrivia poesia. a) La llengua acurada, la literatura medieval i
les avantguardes.
c) Escrivia crítica literària.
b) La llengua espontània i la literatura medieval.
3. Els noucentistes van escriure sobretot: c) Trencar amb els corrents anteriors.
a) Poesia.
8. Una característica de l’estil de Josep Pla:
b) Teatre.
a) És l’ús de cultismes.
c) Novel·la.
b) És l’ús de formes ampul·loses.
4. Josep Maria de Sagarra va conrear: c) És l’adjectivació i la ironia.
a) Teatre, poesia i novel·la.
b) Teatre i poesia. 9. La revisió dels escrits és necessària:
a) Només quan s’escriu a mà.
c) Teatre i novel·la.
b) Perquè el text sigui entenedor i eficient.
5. Joan Salvat-Papasseit va ser: c) Només en textos literaris.
a) Un poeta noucentista.
b) Un poeta surrealista. 10. Els llibres d’estil són:
c) Un poeta avantguardista. a) Recomanacions sobre com redactar.

b) Gramàtiques.
c) La gramàtica pròpia dels periodistes.
Dictat
Al meu col·legi només les bones estudiants eren convidades a una excursió dominical que es feia cada trimestre i
a la qual no vaig aconseguir anar ni una sola vegada. No m’ha agradat mai estudiar i no sols ara que soc gran; de
petita que he tingut poca memòria. Això feia que hagués d’esforçar-me moltíssim per aprendre al ritme imposat
per Mrs Grose que, per altra banda, i segons ella, no era sinó l’habitual, el destinat a persones amb un coeficient
d’intel·ligència normal, i no una tortura, com digué que jo li havia retret el divendres de la primera setmana, a
conseqüència de la dificultat de l’examen, després d’embrancar-nos en una discussió agra que ja venia del dia abans.
Perquè fou la tarda del dijous quan la nostra relació començà a trontollar.
Inflexible a no deixar-me pronunciar una sola paraula en cap altre idioma que no fos l’anglès, em confiscà el
mòbil.
Carme Riera, L’estiu de l’anglès (2006)
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 61 15/02/17 15:50

DICTAT. Comprova-ho
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 62 15/02/17 15:50

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. El «Glosari» d’Eugeni d’Ors és: 6. Són moviments avantguardistes:

a) Un recull de contes sobre Catalunya. a) El futurisme i el dadaisme.
b) Una columna que publicava a La Veu de Ca- b) El cubisme, el futurisme, el dadaisme i el
talunya. surrealisme.
c) Una columna que publicava a La Vanguardia. c) El cubisme i el futurisme.
2. Segons Carner, la feina del poeta noucentista era: 7. Carles Riba, a més de poeta:
a) Entretenir la burgesia catalana. a) Va dedicar-se a l’escultura.
b) Transformar la mentalitat de la societat. b) Va traduir els clàssics.
c) Recuperar la cultura clàssica. c) Va escriure novel·la.
3. S’anomena Escola Mallorquina: 8. En una revisió de l’escrit és important:

a) Els artistes mallorquins. a) Comptar el nombre de paraules.
b) L’escola d’art i escriptura mallorquina. b) Revisar el tipus de lletra.
c) Els escriptors mallorquins de l’inici del segle xx. c) Revisar el lèxic i la construcció de les fra-
ses.
4. Les obres de Sagarra van esdevenir populars:
a) Perquè recollien l’esperit de la societat catalana. 9. L’estil planer:
b) Perquè eren molt fàcils de llegir. a) És el registre col·loquial.
c) Perquè les recitava al carrer. b) No és el mateix que el registre col·loquial.
c) És l’estil de Josep Pla.
5. Els moviments de les avantguardes es donaren a
conèixer a través: 10. Els consells d’estil tenen com a objectiu:
a) De manifestos. a) Que el registre sigui col·loquial.
b) D’accions poètiques. b) Que el registre sigui literari.
c) D’almanacs. c) Fer que el text s’entengui amb facilitat.
Dictat
La vida avançava tranquil·la, i jo només tenia interès pels vestits, pels balls, pels banys de mar i totes aquestes coses.
Era un interès, però, sense passió. Perquè aleshores no posava passió en res.
I, val a dir-ho, em sentia feliç. No era aquella felicitat esclatant que t’omple tots els porus, teva i intransferible, i
que només sents unes quantes vegades a la vida; no era tampoc aquella felicitat racional que sents quan estàs d’acord
amb tu mateixa, encara que les coses i la gent al teu voltant, a prop o enfora, vagin malament. Era una felicitat pe-
titona, baixa de sostre, que no demanava gaire. Era menys que estar contenta, però a mi em bastava. Perquè no feia
més que sobreviure.
Maria Antònia Oliver, Joana E. (1992)
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 63 15/02/17 15:50

9166 Guia CAT4 08_2017.indd 64 15/02/17 15:50

Solucions
de les fitxes
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 65 15/02/17 15:50

9166 Guia CAT4 08_2017.indd 66 15/02/17 15:50
Unitat 8
Comprensió i expressió Literatura. Atreveix-t’hi
1. a) V c) V e) V g) V 1. Resposta orientativa:
b) F d) F f ) F h) F a) És un noctàmbul i considera que s’ha de respectar el
bioritme personal.
2. Resposta oberta.
b) Per tal de no tenir frustracions a la vida més val no tenir
gaires expectatives.
3. a) fills e) joves / jovent
c) En clau d’ironia ens ve a dir que des del moment que
b) fills / fillada g) veïns / veïnat
som humans tindrem preocupacions.
c) nens i nenes / infants h) professorat
d) Les relacions humanes són bones si duren poc.
d) joves i) professors
e) La felicitat només existeix en la imaginació de les per-
sones, a la realitat no existeix.
Literatura. Comprova-ho
2. Nombre total de
Síl·labes de Ritme: combinació
síl·labes comptant
1. a) El poema és d’art major, els versos són apariats (AABB), cada vers d’àtones i tòniques
les àtones finals
tenen una cesura al mig i la rima és consonant i femenina.
ATATA TATAATA
5, 7, 5, 7, 7
b) En la primera estrofa compara dues ànimes: la del poe- 31 síl·labes ATTTA ATAAATA
ta i la de Mahalta, que van per camins paral·lels i, per AAATTTA
tant, no es trobaran mai.
En la segona estrofa expressa que les seves vides aca- Respostes orientatives:
baran amb la mort, representada pel simbolisme del V: La memòria dels morts. XIII: Només pronunciant el nom
cementiri: «terra de xiprers i de palma». es farà present l’estimada. XXI: L’hivern també dona fruits.
En la tercera estrofa parla dels sentiments envers ella
3. En la poesia de Guerau de Liost s’hi entén un to eufòric
malgrat els meandres del riu, que simbolitzen les voltes
per la possibilitat de construir una ciutat nova, moderna i
que dona la vida.
lliure, tal com l’havien pensat els noucentistes. En canvi,
En la quarta estrofa continua expressant els senti- la ciutat de Màrius Torres és una ciutat destruïda i preso-
ments que té envers la seva amiga que, indefectible- nera de la força del governant autoritari i tirà. La diferència
ment, acabarà amb la mort, simbolitzada en l’últim essencial entre una visió i l’altra és la Guerra Civil: mentre
vers: «de la font a la mar» significa «des de l’origen, el la primera va ser escrita l’any 1918, en un moment de
naixement, fins a la mort». canvis polítics cap a un govern favorable a construir una
c) El jo poètic expressa els seus sentiments a Mahalta i la Catalunya ideal, la segona se situa tot just acabada la
dificultat de trobar-se perquè els amenaça la mort, idea Guerra Civil, amb la victòria de les tropes franquistes que
que expressa amb la imatge de dos rius paral·lels, que van anul·lar tot vestigi de cultura catalana per imposar la
mai no es trobaran. Per il·lustrar-ho i perquè s’entengui seva pròpia.
encara més aquesta impossibilitat ha utilitzat apariats,
estrofes de dos versos que representen els rius. 4. a) estança
b) apariat
c) sonet
La Caterina és a la taverna del seu pare servint els pesca-
d) tanka
dors Rufí, Luard i Baldiri, que li fan broma amb el prome-
tatge amb Mussiú Bernat, el senyor Bernat, un marxant e) cal·ligrama
de vins francès. Ella no en sap res, dels tractes que ha fet
el seu pare, i es mostra sorpresa amb el que li diuen els 5. Resposta orientativa:
pescadors, els quals es pensen que fa veure que no en Fragment d’una entrevista al grup Els Amics de les Arts
sap res. Només al final els diu que no vol saber res dels (El Periódico, 26 abril 2011).
francesos i que si es pensen que s’ha de prometre amb
I coneixen aquella revista de l’avantguarda dels
qui hi ha ballat només un ball, que s’ho vagin traient del
cap. Canvia de conversa demanant-los si volen les cartes anys vint, L’Amic de les Arts, en la qual van publi-
per jugar. En Rufí vol una altra prisa, una beguda. car des de Foix fins a Dalí i Lorca?
–E. C.: Sí, però a Terrassa també hi ha una societat, Els
3. Li agraden quatre coses: el sol que fa florir les roses, Amics de les Arts, on anàvem molt quan vam muntar el grup.
l’aigua que les nodreix durant el dia, la rosada que les –J. E. B.: I ens va agradar el nom: no som artistes, però sí
manté fresques durant la nit i finalment el vent que
les esfulla abans no es facin velles. En definitiva, M. Antò- amics de l’art. Igual que hi ha ciclistes i amics del ciclisme.
nia Salvà ens parla del cicle vital, i manifesta una certa Ens agrada aquest punt de modèstia. I també de tendresa.
voluntat de morir abans de veure’s envellir. És una forma de dir que amb l’art fem el que podem.
67
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 67 15/02/17 15:50

Ironia: «semblava que l’havien bullit»; «havia de tenir un
Activitat oral cobriment de cor d’un moment a l’altre»; «un violí enfun-
dat en una coixinera de drap de casa»; «un vagabund
1. Resposta oberta. d’escola més antiga i aquilotada»; «assenyalada, munta-
da sobre una estructura de filferro penjada al botó de la
nou».
Prova L’estil de Josep Pla és ric en adjectivació, humor i ironia,
amb els quals descriu minuciosament tot el que va viure
1. Cronològicament se situa entre els anys 1906 i 1923. Su- o observar del paisatge i la gent del seu temps.
posava un trencament amb el Modernisme, malgrat que va
continuar la tasca de renovar la cultura catalana. Prenia el 5. Els llibres d’estil recullen recomanacions per redactar tex-
món clàssic com a referent alhora que exaltava el nou se- tos escrits o orals, amb l’estil més adequat per a un mitjà
gle, i d’aquí ve el nom: parteix tant de la xifra del nou segle o àmbit determinat. Els elaboren mitjans de comunicació,
(1900) com de la paraula nou com a contrari de vell. Tenien empreses o institucions. L’objectiu d’aquestes orienta-
la ciutat com a referent de civilitat, cultura, ordre i va ser un cions és aconseguir que el text s’entengui amb facilitat.
moviment que va coincidir amb el desenvolupament de la Van adreçats a les persones que han d’escriure o parlar
indústria catalana i de la burgesia com a impulsora del mo- en nom del mitjà de comunicació, empresa o institució.
viment. Eugeni d’Ors està considerat el teòric del Noucen-
tisme i Josep Carner, Guerau de Liost i M. Antònia Salvà, 6. Resposta oberta.
els poetes representatius d’aquest moviment.
2. Elements antics:
• Llenguatge: la forma verbal de la primera persona del
present d’indicatiu: ( jo) delesc, ( jo) salt, ( jo) em don, ( jo)
allarg, ( jo) no tem. 1. b) 6. b)
• Oficis: el pescaire.
• Estrofa: sonet. 2. a) 7. a)
• Mètrica: decasíl·labs.
• Rima: ABBA ABBA CDC CDC 3. a) 8. c)
Elements moderns:
• Ús de les majúscules a l’inici dels versos encara que 4. a) 9. b)
siguin encavalcaments.
• Oficis: el pilot. 5. c) 10. a)
• Accions: arriscar, esquivar el pollanc.
3. L’avantguardisme és la tendència artística que introdueix

elements innovadors i rupturistes amb la tradició anterior. Avalua’t i dictat. Atreveix-t’hi
S’hi fusionen diverses disciplines artístiques, defuig la ra-
cionalitat i es busca la subjectivitat. La novetat i la joven-
tut, la voluntat de canvi radical i la recerca constant de 1. b) 6. b)
noves formes d’expressió artística són elements que es
valoren especialment. 2. b) 7. b)
Joan Salvat-Papasseit n’és el poeta català més represen-
tatiu, i J. V Foix participa en certa manera en el surrealisme. 3. c) 8. c)
4. Adjectius: ambulant, vell, petit, plàcid, llarg, caigut, tris- 4. a) 9. b)

tos, blanca, esblaimada, ampla, negra, rodons, verda,
enormes, polsoses, insegura, esgavellada. 5. a) 10. c)
Bibliografia
Foix, Josep Vicenç. Obres completes. Poesia 1. Barcelona: Edicions 62 (Clàssics Catalans del Segle XX), 1988.
Guerau de Liost. Obra poètica completa. Barcelona: Selecta (Biblioteca Perenne, 32), 1983.
Oliver, Maria Antònia. Joana E. Barcelona: Edicions 62 (El Balancí, 245), 1992.
Pla, Josep. Contraban i altres narracions. Barcelona: Edicions 62 (Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 33),
1980.
Riera, Carme. L’estiu de l’anglès. Barcelona: Proa (A Tot Vent, 438), 2006.
Sagarra, Josep M. de. El cafè de la Marina. Barcelona: Edicions 62 (Les Millors Obres de la Literatura Catalana,
16), 1979.
Salvà, Maria Antònia. Tretze poetes catalans. Barcelona: Laia (Les Eines de Butxaca, 11), 1981.
Torres, Màrius. Poesies. Barcelona: Ariel (Clàssics Catalans, 3), 1964.
68
9166 Guia CAT4 08_2017.indd 68 15/02/17 15:50

4 ESO
unitat 9
Text actualitzat
(2016)
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 1 15/02/17 16:10

pàg. 3
S
d’activitats
pàg. 45
Fitxes
ió i e xpressió
Comprens
i
. At reveix-t’h
Literatura
. Comp rova-ho
Literatura
oral
Activitat
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
Avalua’t i
t x e s
e s f i
de l
o n s 9
l u ci g . 6
S o pà
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 2 15/02/17 16:10

9166 Guia CAT4 09_2017.indd 3 15/02/17 16:10


la unitat.

espais de cerca.

• Relacionar.

• Inferir.

• Anticipar.

9166 Guia CAT4 09_2017.indd 4 15/02/17 16:10

9
ra
Literatu
Els primers anys del segle xxi, la literatura catalana s’ha vist projectada per un doble reconei-
xement internacional.
nducta.
at, sinó una co
perso nalit
no és un tret de la
at
L’assertivit
Lectura
és els seus orígens sinó també com
Creuen que poden explicar no nom
el perceben els altres.
Zoom
gua
Oficis de llen
Idees
També treballem en projectes aplicats que volen demost Competències

rar com les habilitats pro-
sòdiques i gestuals poden resultar valuoses per millora
r les habilitats del llenguat-
bàsiques
ge i la interacció social en poblacions amb trastorns del
neurodesenvolupament.
Remissions a fitxes
Remissions al bloc
En dos minuts
Literatura
L’any 2004 fou la cultura convidada a la Fira Internacional de Guadalajara (Mèxic), la més impor·
tant de l’Amèrica Llatina, i el 2007, a la Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món.
El comportament assertiu es basa en uns nivells alts de respecte, cap a si mateix i cap als altres.
Lectura
En un número recent de la revista Behavioral and Brain Sciences sostenen que el somriure és
alguna cosa més que l’expressió d’un sentiment intern.
Oficis de llengua
Una de les coses més fascinants d’aquesta feina és el fet de treballar i pensar de manera col·
laborativa amb estudiants i altres investigadors per trobar respostes conjuntes a les preguntes
que ens plantegem.
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 5 15/02/17 16:10

Sembla que quan algú ens somriu el nostre cervell activa algunes àrees que ens
fan imitar la mateixa expressió i fins i tot sentir el mateix que sent l’interlocutor.
El somriure: un model Actualment, alguns científics estan estudiant els somriures per tal d’elaborar-ne
4
científic. un model científic i categoritzar els tipus de somriures i les emocions que hi estan
A l’entradeta es comenten vinculades. Llegeix el text i descobreix quines investigacions es duen a terme i la seva
les investigacions sobre la finalitat.
relació del somriure amb el
funcionament del cervell, 5
amb la finalitat d’elaborar-ne

un model científic.
Els aprenents poden

començar reflexionant 5
sobre què representa per a

ells el somriure: somriuen
sovint?, quan?, per què?,
els agraden les persones 6
que somriuen?, saben
detectar somriures falsos?,
etc. A partir de les
respostes, els aprenents
poden plantejar hipòtesis Anatomia d’un somriure verdader 6
com ara «Les persones que
somriuen són més
Fa quatre anys, mentre parlava per telèfon, Paula Ni- Més enllà de les aparences
agradables», «Quan estem edenthal, investigadora i professora a la Universitat Els psicòlegs han estudiat el somriure amb deteni-
contents somriem més», de Wisconsin, es va començar a interrogar sobre què 25 ment des de fa dècades, però s’han centrat principal-
«Quan ens trobem bé...», significa somriure en realitat. Li havia trucat un pe- ment en la part externa. Quan el múscul zigomàtic
7
etc. A continuació, amb la 5 riodista rus per fer-li una entrevista sobre les seves major de la galta es contrau, fa alçar les comissures
lectura del text, poden investigacions de les expressions facials. «Al final, va dels llavis. Però somriure implica moltes coses més.
veure en quina mesura es dir:“Que és americana?”», recorda Niedenthal. Efec- «Un somriure no és una ganyota flotant, està lli-
confirmen aquestes tivament, ho és. «Llavors, ja deu saber que els som- 30 gat a un cos», diu Niedenthal. De vegades els llavis
hipòtesis. riures americans són tots falsos i els francesos són s’obren i revelen les dents, i de vegades es mante- 7
10 tots sincers.» «Vaja, és molt interessant que m’ho di- nen tancats. Altres vegades s’arruguen els ulls. Hi ha
gui», va contestar Niedenthal diplomàticament. «Tot somriures en què la barbeta s’eleva. En d’altres, la
d’una, em vaig començar a interessar per aquest fet», barbeta descendeix. Catalogar aquestes variacions és
explica. Amb aquest objectiu, Niedenthal i els seus 35 un primer pas important, però no és suficient. Hi ha
col·legues han revisat un gran nombre d’estudis, des investigadors que han intentat anar una mica més
15 de tomografies1 computades fins a observacions de enllà i entendre els estats d’ànim que ocasionen els
caire cultural, i s’han proposat elaborar un nou mo- somriures. Solem considerar-los un senyal d’alegria
del científic del somriure. Creuen que poden explicar i, en efecte, els investigadors han constatat que com
no només els seus orígens sinó també com el perce- 40 més alegres afirmem que ens sentim amb més força
ben2 els altres. En un número recent de la revista Be- contraiem el múscul zigomàtic major. Però aquesta
20 havioral and Brain Sciences sostenen que el somriure observació està lluny de ser una norma ineludible3.
és alguna cosa més que l’expressió d’un sentiment De vegades, quan algú està trist o sent repulsió4 per
intern. alguna cosa, contrau aquest mateix múscul.
216
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 6 15/02/17 16:10

LECTURA 9
UNITAT
Emocions i fisiologia és comparant la geometria del rostre d’una perso- • Llegir.
45 80
El vincle que uneix els sentiments i la cara és for- na amb la d’un somriure tipus. Una segona manera • Entendre.

ça misteriós. Al capdavall, per quin motiu qualsevol consisteix a pensar en la situació en què una perso- • Inferir.
sentiment ens hauria de fer encorbar la boca? Dar-
na exhibeix una expressió i jutjar si és la mena de • Plantejar hipòtesis.
win va dedicar anys a reflexionar sobre aquesta pre- context en què caldria esperar un somriure. Però, a
• Concloure.
50 gunta i va afirmar que, en aquest sentit, els rostres 85 parer de Niedenthal, la principal manera amb què
dels primats, que també arquegen la boca, aporten reconeixem els somriures és imitant-los. Quan una
indicis molt valuosos. Darwin sostenia que aquestes persona que somriu mira als ulls algú, aquest algú
expressions també eren somriures. també dibuixa un somriure sense saber-ho. Segons
Els primatòlegs han classificat els somriures Niedenthal, per mitjà d’aquesta imitació s’activen
55 dels primats en unes quantes categories. Nieden- 90 moltes de les regions cerebrals que també s’activen en
thal opina que s’hauria d’elaborar una classificació qui somriu.
equiparable5 dels somriures humans. De vegades els Així doncs, si fer un somriure d’alegria implica
ximpanzés somriuen de plaer; quan les cries juguen que els circuits de recompensa del cervell s’activin,
entre elles, per exemple. Però també somriuen quan mirar un somriure d’alegria també pot estimular
60 intenten reforçar un vincle social amb un altre mem- 95 aquests circuits. D’altra banda, quan imitem un som-
bre de la seva espècie. Niedenthal creu que alguns riure amistós es registra una activitat cerebral dife-
somriures humans es poden classificar en aquestes rent. S’activa una regió del cervell anomenada còrtex
categories i també en d’altres. A tall d’exemple, en orbitofrontal que diferencia entre els sentiments que
esbossar un somriure tímid se sol abaixar la barbe- experimentem amb persones amb qui tenim una re-
65 ta, mentre que quan se somriu per saludar se solen 100 lació estreta i els que experimentem amb la resta. Per
apujar les celles. tant, el còrtex orbitofrontal s’activa quan els pares
De vegades els ximpanzés no somriuen ni per veuen el somriure dels seus propis nadons, però no
plaer ni per establir un vincle social, sinó per de- quan veuen el d’altres. Un somriure dominant ens
mostrar el seu poder. Així, un ximpanzé dominant pot despertar al cervell, doncs, àrees relacionades
70 somriurà ensenyant les dents. Niedenthal sosté que 105 amb emocions negatives.
els humans també exhibim un somriure de poder i De la mateixa manera, és aquesta reproducció
sovint elevem la barbeta com si miréssim els altres dels somriures el que precisament ens permet de-
amb superioritat. tectar els falsos. Quan algú imita inconscientment
El cervell interpreta un somriure fals no experimenta la mateixa activi-
75 Però esbossar una expressió facial no és més que el 110 tat cerebral que quan n’imita un d’autèntic, i aquest
primer pas d’un somriure. La interpretació que l’altre desajust li indica que hi ha alguna cosa que no en-
fa del somriure és igual d’important. El cervell pot caixa. Actualment, la Dra. Niedenthal i els seus col-
recórrer a tres mitjans diferents per distingir un som- legues intenten verificar les prediccions del seu mo-
riure d’alguna altra expressió. Una manera de fer-ho del amb més experiments.
Carl Zimmer. Ara Ciència (28 desembre 2014)
Infereix
 avorriment, refús  igual
 radiografia seriada  copsen
 inevitable
217
Infereix
(4) avorriment, refús
(1) radiografia seriada
(3) inevitable
(5) igual
(2) copsen
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 7 15/02/17 16:10

Pàgina destinada a les

activitats de comprensió i
expressió sobre el text de Comprensió i expressió
la pàgina anterior.
Decideix Exemplifica
En aquesta pàgina
aprofundim i ampliem la 1. Digues si les oracions següents són veritables o 6. Explica tres situacions en què creguis que es
falses d’acord amb la informació que aporta el produeixen somriures veritables i tres situacions
feina encetada a la pàgina text: més en què es produeixin somriures falsos.
anterior. Es tracta sobretot
a) El somriure és una convenció social com
d’aspectes de contingut: encaixar la mà o fer-se petons en saludar-se. Classifica
comprensió («Decideix»,
b) Hi ha diferents tipus de somriures, força
«Enuncia», «Completa», 7. Distingeix els trets següents segons que
equiparables als dels primats.
«Busca i combat», consideris que afavoreixen la comunicació o bé la
c) El múscul zigomàtic major és el que determina dificulten o entorpeixen:
«Enumera», etc.). S’hi el somriure.
inclou una activitat a) Encreuar els braços o les cames.
d ) La principal manera de reconèixer o interpretar
d’escolta, que podem un somriure és imitant-lo. b) Bascular els peus.
elaborar una mica més: e) El còrtex orbitofrontal és una part del cervell c) Fer gestos que acompanyin el que s’està
alguns aprenents la que no distingeix tipus de somriures. dient.
sentiran amb auriculars, d ) Utilitzar un bon volum de veu.
d’altres detectaran els Enuncia e) Inclinar el cos recolzant-se en una cama.
moments en què somriuen.
2. Precisa la finalitat de la investigació de la doctora f ) Balancejar-se endavant i endarrere.
Després, intentaran Niedenthal sobre el somriure.
relacionar els somriures g) Fer que totes les persones que ens escolten
se sentin mirades.
amb determinats Completa
passatges de l’elocució. Al h) «Triturar» el llapis, rebregar el paper, etc., que
3. Completa l’entrada del reportatge amb les es té a les mans.
final, poden treure’n paraules que hi falten.
conclusions, d’acord amb Dificulten Afavoreixen
la informació de la pàgina De somriures ♦ hi ha ♦ molts tipus, ♦ el nostre la comunicació la comunicació
♦ està preparat ♦ interpretar-los i ♦ les dosis ♦
anterior. falsedat que ♦ amagar fins i ♦ les rialles ♦
naturals.
• Llegir.
Proposa
• Escoltar. Busca i combat
8. Sense paraules es poden transmetre missatges
• Respondre. 4. Detecta els dos prejudicis que apareixen en el
molt clars i entenedors. Enumera cinc gestos o
• Analitzar. text que has llegit. Anota’n cinc més que postures que tinguin un significat clar i que siguin
sàpigues que es diuen i combat-los; és a dir,
• Comprovar. compartits amb els nostres interlocutors.
busca’n les flaqueses argumentatives.
• Resumir.
Escolta http://qr.teide.eu/00WN
• Concloure. Enumera

9. Escolta la lectura d’unes quantes frases cèlebres
5. Fes una llista de les causes que provoquen un i indica les que et provoquen un somriure.
somriure, segons el text, i posa un exemple de
cadascuna segons la teva experiència.
218

Comprensió i expressió Tots els prejudicis es fonamenten en creences producte de la subjec·

tivitat de la persona que les emet. Són, per tant, percepcions particu·
1. a) F lars que, en honor a la veritat, no han de caure en la generalització.
b) V
c) F
• Somriure de plaer: als amics en algun joc.
d) V
• Somriure per crear vincles socials: a la cua d’entrada d’un es·
e) F pectacle.
2. Elaborar un model científic del somriure que n’expliqui els orígens • Somriure tímid: quan compartim un espai reduït.
i les diferents percepcions que en tenen les persones. • Somriure de poder o dominant a qui ens encarrega alguna feina.
• Somriure d’alegria: amb qui celebrem algun èxit.
3. De somriures n’hi ha de molts tipus, i el nostre cervell està prepa·
• Somriure amistós: a qui ens demana ajuda.
rat per interpretar-los i descobrir les dosis de falsedat que pu-
guin amagar fins i tot les rialles més naturals. 6. Resposta orientativa:
4. Resposta orientativa: Tres somriures falsos (o de cortesia):
Els somriures americans són tots falsos. Els somriures francesos a) A l’ascensor amb desconeguts.
són tots sincers. b) A manera de salutació en entrar en algun establiment.
a) La llengua alemanya és un idioma dur. c) En respondre a algú que demana ajuda pel carrer.
b) L’anglès és la llengua del rock. Tres somriures veritables:
c) Els russos són antipàtics. a) En la trobada amb una amistat que feia temps que no vèiem.
d) Totes les persones xineses somriuen sempre. b) En el bon dia de cada matí als companys de classe.
e) Els indis semblen bondadosos. c) En escoltar una anècdota explicada per un amic.
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 8 15/02/17 16:10

9
UNITAT
La literatura en els darrers

Literatura Segona meitat del segle xx - anys: context
historicosocial.
començament del segle xxi La pàgina comença amb un

requadre que ajuda a situar
el context històric. Els
Context històric aprenents poden ampliar la
informació que s’apunta en
1936-1939 Guerra civil espanyola. cada ítem consultant un
diccionari enciclopèdic o
1939-1945 Segona Guerra Mundial. Després de la victòria aliada, els
informació fidedigna a la
Estats Units i l’URSS s’erigeixen en superpotències i comença
xarxa. Poden consignar,
l’anomenada guerra freda.
també, els esdeveniments
1939-1975 Dictadura del general Franco. que recorden perquè ja
1968 Revolta del maig francès. tenien ús de raó quan es
1969 Missió espacial nord-americana. L’ésser humà trepitja la Lluna per
van produir.
primera vegada. També poden proposar
incloure a la llista algun
1977 Primeres eleccions democràtiques després de la dictadura del
esdeveniment que no hi
general Franco.
figuri raonant-ho oralment.
1979 Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Les fotografies poden
1982 Estatut d’Autonomia del País Valencià. donar peu a un parell
1983 Estatut d’Autonomia de Balears. d’exercicis de redacció:
sobre el que va representar
1989 Caiguda del mur de Berlín, últim símbol dels antics règims
per a la humanitat
comunistes de l’Europa Oriental.
l’arribada de l’ésser humà a
1991 Naixement del World Wide Web. la Lluna i sobre l’eclosió
1992 Tractat de Maastricht (creació de la unió monetària i política dels mòbils. Han de seguir
europea) les pautes metodològiques
1994 La primera pàgina web en català (una presentació de la Universitat que s’han donat en unitats
Jaume I de Castelló). anteriors: planificació,
redacció, revisió, ús de
2001 Atac a les Torres Bessones de Nova York.
frases entenedores, etc.
2004 Tsunami a Indonèsia.
2005 El papa Benet XVI succeeix Joan Pau II. • Llegir.

2005 Huracà Katrina a Nova Orleans.
• Entendre.

• Seleccionar.
2008 Independència de Kosovo.
• Argumentar.
2011 Terratrèmol i tsunami al Japó.
• Defensar.
2013 El papa Francesc succeeix Benet XVI.

• Explicar.

Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 219

exercici 1.
7. 9. Text enregistrat:
Dificulten la comunicació Afavoreixen la comunicació a) «No hi ha camí per a la pau; la pau és el camí.» (Gandhi)
b) «Estimo la humanitat, el que em rebenta és la gent.» (Quino)
a) Encreuar els braços o les c) Fer gestos que acompanyin
cames. el que s’està dient. c) «El dolor compta les hores mentre que el plaer les oblida.» (Jo·
sep Maria Espinàs)
b) Bascular els peus. d) Utilitzar un bon volum de
veu. d) «Perdona sempre el teu enemic. No hi ha res que el faci enfadar
e) Inclinar el cos recolzant-se
més.» (Oscar Wilde)
en una cama. g) Fer que totes les persones
que ens escolten se sentin e) «La paciència és la companya de la saviesa.» (Sant Agustí)
f ) B alancejar-se endavant i
endarrere. mirades. f ) «L’important no és saber-ho tot sinó tenir el telèfon de qui ho
sap.» (José Luis Coll)
h) «Triturar» el llapis, rebregar
el paper, que es té a les g) «Podran arrencar totes les flors, però no podran aturar la pri·
mans, etc. mavera.» (Pablo Neruda)
h) «Quan soc bona, soc bona, i quan soc dolenta, so c molt millor.»
8. Resposta orientativa: (Mae West)
a) picar l’ullet ➝ complicitat i ) «Tot sembla impossible fins que es fa.» (Nelson Mandela)
b) fer botifarra ➝ engegar a dida j) «Si creu vostè que l’educació és cara, provi vostè amb la ig·
norància.» (Derek Curis)
c) fer banyes ➝ maleir algú
k) «La llibertat no és res més que una oportunitat per ser millor.»
d) dits índex i cor aixecats ➝ victòria
(Albert Camus)
e) aplaudir ➝ expressar que una cosa agrada o produeix satisfac·
ció Resposta oberta.
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 9 15/02/17 16:10

Literatura
La literatura dels anys

Anys quaranta i cinquanta
quaranta als anys seixanta.
Després de la Guerra Civil, el règim franquista va prohibir l’ús de la llengua
La informació que es dona
és molt sintètica: es tracta
catalana, va abolir les institucions tant culturals com polítiques, va perseguir
els intel·lectuals i polítics, i va instaurar la censura.
de retenir (memoritzar)
noms i esdeveniments. Tota la producció literària i cultural desenvolupada des de la Renaixença es va
Els aprenents poden fer estroncar. Molts escriptors compromesos amb la República s’exiliaren (Carles
una llista dels autors Riba, Josep Carner, Mercè Rodoreda...) i els que es quedaren van patir les con-
esmentats que coneixen, seqüències de la dictadura. El castellà esdevé la llengua de les col·laboracions
i una altra dels llibres periodístiques d’alguns escriptors, com ara Josep Pla, però durant els primers
d’aquestes dècades que anys del franquisme s’editen obres publicades en català de manera clandestina
han llegit. Poden posar els (d’autors com Josep Vicenç Foix i Salvador Espriu).
resultats en comú i extreure
Anys seixanta
conclusions sobre la salut Desfilada militar presidida per Francisco Franco
de la cultura literària al Cap a la dècada dels seixanta, es van produir petites obertures en el règim
(1941).
país. que permeteren un canvi de tendència:
• Llegir. • Revifada editorial: es creen segells, com ara Edicions 62, i es publiquen

• Entendre. revistes adreçades a infants, com ara Cavall Fort.

• Resumir. • Aparició del fenomen de la Nova Cançó: un bon nombre de cantants s’ex-

• Memoritzar. pressaren en la nostra llengua, malgrat les limitacions de la censura.

• Recollir dades. • Aparició d’obres literàries rellevants: Incerta glòria, de Joan Sales; La pell de

• Exposar. brau, de Salvador Espriu; Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga;
La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda; Vacances pagades, de Pere
• Reflexionar.
Quart, i Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster, entre d’altres.
• Valorar.

En l’àmbit de la literatura hi ha un fort interès en la novel·la, en consonància

amb els corrents internacionals (Marcel Proust, James Joyce, Virginia Woolf).
Proust va ser un dels capdavanters de la novel·la psicològica: l’exploració
intimista, el món dels records, la subjectivació... Joyce, per la seva banda, va
barrejar diferents tècniques i registres lingüístics i aconseguí, gràcies al monò-
leg interior, expressar el flux de pensaments, sensacions, records, etc., dels
personatges. Woolf va seguir el camí de Joyce en l’ús del monòleg interior i hi
aportà diferents punts de vista narratius i perspectives múltiples.
220 Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis

exercici 2.
10
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 10 15/02/17 16:10

SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX - COMENÇAMENT DEL SEGLE XXI 9
UNITAT
Les darreres dècades.
De la dècada dels setanta
a l’actualitat
Els aprenents faran una
lectura atenta de la pàgina,
A partir dels anys setanta la producció editorial creix exponencialment: de 600
títols el 1975 es passa a 3 500 el 1985 i a 11 900 l’any 2010. amb vista a elaborar un
esquema fàcilment
Un dels factors que propiciaren aquest canvi de tendència va ser la normalit- memoritzable. A l’apartat
zació lingüística: l’augment de l’ús públic de la llengua (mitjans de comunica- «i més» se suggereix
ció, activitats culturals...) i la presència del català a l’ensenyament. escoltar el discurs de Quim
Monzó a la Fira del Llibre
A partir dels anys vuitanta i noranta es consolida la producció literària. Hi ha un de Frankfurt del 2007. A
creixement en l’interès per la literatura, l’ofici d’escriptor es professionalitza, es part de la proposta de
creen premis literaris (com ara els premis Octubre, Serra d’Or, Sant Jordi de buscar un adjectiu definidor,
novel·la, etc.), augmenten el nombre d’obres traduïdes i se’n millora la qualitat. els aprenents poden
escoltar-lo com si fos una
Actituds estètiques conferència i prendre’n
apunts, que després poden
A partir de la segona meitat del segle xx i sobretot en el començament del desembocar en un resum.
segle xxi, les actituds estètiques predominants es desdibuixen: També serà interessant que
en facin una audició, en
Cartell creat per Joan Miró per al congrés de
• Les tendències literàries s’universalitzen: la llibertat d’opció, l’exigència for- petits grups, per detectar
Cultura Catalana de 1977.
mal, la transgressió dels límits establerts, la revisió dels clàssics... Cada
els passatges irònics del
escriptor esdevé una veu pròpia que beu de diferents fonts i té referents
discurs i aclarir-los.
diferents.
• Els gèneres literaris es difuminen (prosa poètica, poesia narrativa, poesia • Llegir.
dramàtica, etc.).
• Entendre.

• L’oferta literària creix pel que fa a gèneres i subgèneres, i els best-sellers • Prendre notes.
s’imposen.
• Memoritzar.

Els primers anys del segle xxi, la literatura catalana s’ha vist projectada per • Resumir.
un doble reconeixement internacional. L’any 2004 fou la cultura convidada
• Escoltar.
a la Fira Internacional de Guadalajara (Mèxic), la més important de l’Amèrica
• Analitzar.
Llatina, i el 2007, a la Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món.
• Aclarir.

i més…
Si accedeixes a http://qr.teide.eu/00WI hi
podràs escoltar el discurs que va fer Quim
Monzó en la inauguració de la Fira del
Llibre de Frankfurt del 2007. Una vegada
hagis escoltat el discurs, proposa un sol
adjectiu que el descrigui.

11
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 11 15/02/17 16:10

Literatura
Noms rellevants en la
Noms propis de la literatura
literatura dels darrers cent
anys. Segle xix
1897-1980 1892-1973
Llorenç John R. R.
En aquestes dues pàgines

(222 i 223) trobem una 1899-1986
Villalonga
1903-1987
Tolkien
Joan Marguerite
relació d’autors, amb les Oliver Yourcenar
respectives dates de 1904-1973 1906-1989
Pablo Samuel
naixement (i mort, quan Neruda Beckett
escau). 1908-1983 1912-1994
Mercè Pere
Els aprenents poden 1913-1985
Rodoreda
1913-1960
Calders
Salvador Albert
treballar-ne, per exemple, Espriu Camus
les nacionalitats, les obres 1913-1995 1914-1984
Robertson Julio
més importants i els Davies Cortázar
moviments a què van 1914-1998 1916-2002
pertànyer. Dividits en grups, 1918-1990 Octavio 1919-1998 Camilo José
Manuel de Paz Joan Cela
poden fer les respectives Pedrolo Brossa
recerques i després 1919-2010 1920-2009
Jerome D. Mario
exposar-les a classe. Amb Salinger Benedetti
tota la informació haurien 1922-1972 1922-1992
de fer una valoració global 1922-2010 Gabriel 1924-1984 Joan
José Ferrater Truman Fuster
de l’època i plasmar-la en Saramago Capote
un petit esquema fàcil de 1924-1993 1925-2000
Vicent Carmen
memoritzar. Andrés Martín
Estellés 1926 Gaite 1927-2014
Dario 1928-1999 Gabriel
1927-2015
Fo José García
Günter Agustín Márquez
Grass Goytisolo
1932-2016 1936
Umberto Mario
Eco Vargas
Llosa 1939
1937-2009
Baltasar Joan
1941-2005 1946-1991
Porcel Francesc
Jesús Montserrat
Mira
Moncada Roig
1947 1947
Paul Jaume
Per saber-ne més, pots con-
Auster Cabré sultar: «Qui és qui», de la Ins-
1948 1949 titució de les Lletres Catalanes
1952-1998 Carme Haruki
1952 ( http://qr.teide.eu/00W7 ); «Lle-
Maria- Riera Murakami
Quim
Mercè Monzó tra», de la UOC ( http://qr.teide.
Marçal 1952 1953-2003 eu/00W8) i l’Associació d’Es-
Amy Roberto
criptors en Llengua Catalana
Tan Bolaño
1958 1967 (http://qr.teide.eu/00W9).
Alessandro Amélie
Baricco Nothomb
Segle xx

exercici 4.
12
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 12 15/02/17 16:11

UNITAT
Es distingeixen els autors
segons si tenen obra
Altres autors destacats amb obra acabada acabada o no. En petits
grups, els aprenents poden
Joan Sales (Barcelona, 1912-1983) fer una relació de les obres
que coneixen d’aquests
Avel·lí Artís-Gener, Tísner (Barcelona, 1912-2000) autors, i explicar si les
coneixen per iniciativa
Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984)
pròpia o perquè surten al
Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008)
llibre de llengua i literatura,
si en tenen a casa, si els ve
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) de gust llegir-les, etc. En
acabat, poden treure’n
Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003) conclusions, amb l’ajuda
del professor o professora.
Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997)
• Llegir.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003)
• Organitzar.

• Esquematitzar.

• Memoritzar.
Altres autors destacats amb obra inacabada
• Explicar.

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) • Reflexionar.

• Concloure.

Pere Gimferrer (Barcelona, 1945) • Valorar.

Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947)
Maria Barbal (Tremp, 1949)
Enric Casasses (Barcelona, 1951)
Ferran Torrent (Sedaví, 1951)
Sergi Pàmies (París, 1960)
Lluïsa Cunillé (Barcelona, 1961)
Sergi Belbel (Terrassa, 1963)
Jordi Galceran (Barcelona, 1964)
Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966)

exercici 3.
13
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 13 15/02/17 16:11

Literatura
Un novel·lista excepcional:
Llorenç Villalonga
Llorenç Villalonga.
(Palma, 1897-1980)
Comprova-ho
Els aprenents faran una
lectura atenta de la
Va néixer en el si d’una família d’antics propietaris
1. Aquí tens l’inici de la novel·la Bearn o la sala de les
rurals. Va estudiar la carrera de Medicina i es va es-
nines. Destaca-hi tres aspectes que t’agradin i tres
informació sobre l’autor per pecialitzar en psiquiatria i psicoanàlisi a París. més que et desagradin.
esquematitzar la informació
Suposat que mai no arribares a venir a Bearn, et diré que
i poder memoritzar-la. Un cop acabada la guerra, es va adonar que el món
es tracta d’una possessió de muntanya situada prop d’un
Després, poden llegir el tradicional mallorquí començava a trontollar a causa llogaret d’unes quatre-centes ànimes que s’anomena,
fragment de Bearn, fixar-se del progrés i del turisme. A partir d’aquest moment, també, Bearn. S’ignora si la possessió prengué el nom
en les formes pròpies de la inicià la mitificació de la seva infantesa i la seva jo- del poble o si fou el poble que rebé el nom de la finca.
varietat mallorquina i donar ventut a Mallorca. Cada any, el dia de Sant Miquel, que és la festa patronal,
el predicador al·ludeix que aquestes terres pertanyien als
les equivalències en la seva senyors des de la Conquista. Potser és veritat, encara que
Amb la seva primera novel·la, Mort de dama (1931),
pròpia varietat dialectal. manquen els documents que ho acreditin. «La nostra es-
va desencadenar una forta polèmica perquè carica-
També poden intentar tirp –solia dir don Toni– és tan antiga que no té data. Es
turitzava la decadència de l’aristocràcia rural de les perd dins la fosca.» La tradició oral, emperò, que els ha
elaborar un retrat per escrit
Illes dels anys vint. fet respectables i indiscutibles, no ha arribat a ésser reco-
del narrador, a partir dels
neguda oficialment. S’han de comprendre: manquen els
detalls que forneix el text. Després de la Guerra Civil publicà Bearn o la sala de documents. Els senyors, excepte don Toni, que va sortir
Aquesta activitat, les nines, que va aparèixer primer en castellà (1956) afrancesat, foren sempre bastant indiferents en matèria
individual, pot donar i després en català (1961); aquesta és l’obra clau de d’erudició. Encara no fa cent cinquanta anys, un dels re-
lloc a comparacions besavis, don Toni també de nom, fou un esperit primitiu
l’autor i la que reflecteix millor l’enyorança que sentia
del qual conten moltes malifetes, encara que segurament
i justificacions. per un món que estava en via de transformació. n’hi posen més que no en feia. Els vells recorden una glo-
sa que diu així:
• Llegir. A més d’aquestes, també en va publicar d’altres,
com L’àngel rebel (1961), Desenllaç a Montlleó Jesús es troba en el cel
• Entendre. i a Moreria l’infeel.
(1963), La Lulú o la princesa que somreia a totes les
• Cercar. A l’infern hi ha el Dimoni
conjuntures (1970), Lulú regina (1972), El misantrop i a Bearn hi viu don Toni.
• Redactar. (1972) o Un estiu a Mallorca (1975), que ja palesen

• Explicar. obertament l’enfrontament entre el món que s’acaba El senyor se’n reia, d’aquestes coses. «Al manco
–deia– aquest no perdia el temps.» Els altres avantpassats
• Comparar. (la raó, l’ordre) i la desfeta a què s’aboca la societat.
foren més assenyats. Vivien al camp. Ignoraven o desde-
• Concloure. nyaven els refinaments de Ciutat. Ciutat, en correspon-
dència, els ignorava a ells.
Des del poble a Bearn, a peu, hi ha prop d’una
horeta de camí, emperò les cases no es veuen fins que hi
som damunt, degut als accidents del paratge. Bearn està,
doncs, imaginativament, enfora de remeis. Les terres són
pobres, plenes de roquissars i boscos salvatges. Aquí, farà
ja trenta-vuit anys vaig venir al món, fill d’un jornaler i
d’una collidora. No conserv memòria dels meus pares. De
ma mare he sentit a dir que fou molt bella, amb els ulls
negres. Als set anys em destinaren a guardar porcs, però
el senyor disposà quasi tot d’una que m’enviassin a un
col·legi de Ciutat. Record com si fos ara la feta.
Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines (1961)
Llorenç Villalonga al saló de casa seva a Mallorca.

Literatura
1. Resposta oberta.
14
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 14 15/02/17 16:11

UNITAT
Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986) Joan Oliver, un senyor de

Sabadell.
La seva obra poètica va aparèixer publicada sota el pseudònim de Pere Quart, i la prosa i el teatre, amb el seu nom
real, Joan Oliver. Va estudiar Dret, però ben aviat va manifestar el seu interès per la literatura i, juntament amb altres
joves de Sabadell, va formar l’anomenat Grup de Sabadell. Amb aquest grup va fundar l’editorial La Mirada i va col-
i prendre nota de la breu
laborar al Diari de Sabadell. informació biogràfica,
i passar a resoldre la
L’any 1939 es va exiliar a França i al cap d’un any va marxar cap a Santiago de Xile, on va fundar l’editorial El Pi de les proposta de l’activitat
Tres Branques. L’any 1948 va tornar a Catalunya i va ser empresonat durant dos mesos i mig. «Comprova-ho». L’exili és
un tema d’actualitat ara
La primera etapa poètica consta de Les decapitacions (1934), que va significar un enfrontament amb la seva classe
(exiliats sirians, africans,
social, la burgesia, i Bestiari (1937), obra en què presenta una sèrie d’animals i situacions a través de jocs de parau-
etc.), com ho era després
les. La segona etapa es va caracteritzar per un apropament a la poesia simbolista. A Saló de tardor (1947) i Terra de
naufragis (1956) trobem temes com l’enyor, l’exili i la mort, amb un to elegíac i reflexiu.
de la Guerra Civil. Els
aprenents poden
Vacances pagades (1960), un dels seus llibres més destacats, va suposar un retorn als orígens, ja que hi tornem a reflexionar i ordenar un
trobar el seu característic humor irònic, tot i la reflexió que fa sobre ell mateix i la societat del moment. seguit de paraules que els
suggereixi la situació d’un
D’entre les obres teatrals destaquen Allò que tal vegada s’esdevingué (1936), La fam (1938) –la seva obra més ce- exiliat.
lebrada, en què opinava sobre temes polítics com el lideratge o la corrupció– i Ball robat (1956), la història de tres
matrimonis burgesos que fracassen com a persones. • Llegir.

• Comprendre.

• Justificar.
Comprova-ho
• Reflexionar.
2. Escull, d’entre els següents, els cinc mots amb què resumiries les idees principals que transmet el poema
i justifica la tria: dolor, exili, vitalitat, conformitat, tristesa, enyorança, discreció, esperança, humilitat, viatge, • Enumerar.

nostàlgia, confiança, absència...
Corrandes d’exili
Una nit de lluna plena A Catalunya deixí Que els pins cenyeixin la cala,
tramuntàrem la carena, el dia de ma partida l’ermita dalt del pujol;
lentament, sense dir re... mitja vida condormida; i a la platja un tenderol
Si la lluna feia el ple l’altra meitat vingué amb mi que bategui com una ala.
també el feu la nostra pena. per no deixar-me sens vida. *
* * Una esperança desfeta,
L’estimada m’acompanya Avui en terres de França una recança infinita.
de pell bruna i aire greu i demà més lluny potser, I una pàtria tan petita
(com una Mare de Déu no em moriré d’enyorança que la somio completa.
que han trobat a la muntanya). ans d’enyorança viuré. Pere Quart, Saló de tardor (1947)
* *
Perquè ens perdoni la guerra, En ma terra del Vallès
que l’ensagna, que l’esguerra tres turons fan una serra,
abans de passar la ratlla, quatre pins un bosc espès,
m’ajec i beso la terra cinc quarteres massa terra.
i l’acarono amb l’espatlla. «Com el Vallès no hi ha res.»
* *

2. dolor, exili, tristesa, enyorança, nostàlgia
15
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 15 15/02/17 16:11

Literatura
Mercè Rodoreda, la
Mercè Rodoreda
novel·lista més traduïda.
(Barcelona, 1908 - Girona, 1983)
Els aprenents segurament
ja coneixen aquesta autora
A l’edat de nou anys va haver d’abandonar l’escola perquè havia de cuidar
el seu avi; és, doncs, una escriptora de formació autodidacta. Va col·laborar,
i la seva obra més amb articles i contes, en diverses publicacions: La Revista, Mirador, La Revis-
important, que s’ha portat ta de Catalunya i Meridià.
al cinema i s’ha posat en
escena moltes vegades. A partir de l’any 1932, va publicar la primera novel·la, Soc una dona honrada?,
Per completar la proposta seguida de tres més, que l’autora va rebutjar en bloc perquè les va considerar
de l’activitat «Comprova-ho», de poca vàlua.
els aprenents podrien
aprofitar la lectura del La guerra del 1936 va estroncar tota aquesta trajectòria i, com molts intel-
lectuals republicans, començà el traumàtic camí de l’exili. Finalment, l’any
fragment per recollir els
1954 es va instal·lar a Ginebra i va reprendre l’activitat literària. És una de
passatges que permetessin
les novel·listes més universals i les seves obres s’han traduït a més de trenta
descriure la personalitat de
llengües.
la protagonista, la Natàlia.
Poden discutir-los en grup Aloma és la primera novel·la que l’autora va considerar reeixida. Hi trobem ja
i després fer-ne una els temes que tractarà en novel·les posteriors: la condició social i personal de
redacció individual. la dona, el desengany amorós, una visió desencisada de la vida...
Mercè Rodoreda en un retrat fotogràfic
de joventut.
Amb La plaça del Diamant (1962) va començar la seva etapa de maduresa,
amb novel·les i contes d’una profunda interiorització psicològica: El carrer de
les Camèlies (1966), Jardí vora el mar (1967), el recull de contes La meva
Cristina i altres contes (1967) i, sobretot, Mirall trencat (1974), la novel·la de la
vellesa i de la mort.
Les seves darreres obres són Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra...
(1980) i la pòstuma La mort i la primavera (1986).
Comprova-ho
3. Anota tota la informació que puguis extreure del text sobre els tres personatges que hi intervenen (Julieta,
Natàlia –noia– i Quimet –noi–).
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja
les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols.
Jo no tenia ganes d’anar a ballar, ni tenia ganes de sortir, perquè m’havia passat el dia despatxant dolços, i les
puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perquè coneixia la
Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no
vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a
baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braçalets
rotllana que feien joc amb les arracades i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d’hule, amb la
tanca com una petxina d’or.

3. Julieta: enèrgica, curiosa, animada.

Natàlia: neta, polida, tímida, presumida.
Quimet: natural, enginyós, desimbolt.
16
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 16 15/02/17 16:11

UNITAT
• Llegir.

• Comprendre.
Quan vam arribar a la plaça els
músics ja tocaven. El sostre estava guar- • Memoritzar.

nit amb flors i cadeneta de paper de tots • Observar.
colors: una tira de cadeneta, una tira de
flors. Hi havia flors amb una bombeta a • Enumerar.

dintre i tot el sostre era com un paraigua • Descriure.
a l’inrevés, perquè els acabaments de les

• Redactar.
tires estaven lligats més enlaire que no pas
el mig, on totes s’ajuntaven. La cinta de
goma dels enagos, que havia patit molt per
passar-la amb una agulla de ganxo que no
volia passar, cordada amb un botonet i una
nanseta de fil, m’estrenyia. Ja devia tenir
un senyal vermell a la cintura. De tant en
tant respirava fort, per eixamplar la cinta,
però així que el vent m’havia sortit per la
boca, la cinta tornava a fer-me el martiri.
L’entarimat dels músics estava voltat d’es-
parreguera fent barana i l’esparreguera es-
tava guarnida amb flors de paper lligades Fotograma de la pel·lícula La plaça del diamant (1982).
amb filferro primet. I els músics suats i en
mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu pare casat amb una
altra. El meu pare casat amb una altra i jo sense la meva mare que només vivia per tenir-me atencions. I el meu
pare casat i jo joveneta i sola a la plaça del Diamant, esperant que rifessin cafeteres, i la Julieta cridant perquè la
veu li passés per damunt de la música, ¡no seguis que et rebregaràs!, i davant dels ulls les bombetes vestides de
flor i les cadenetes enganxades amb pasta d’aigua i farina i tothom content, i mentre badava una veu a l’orella va
dir-me, ¿ballem?
Mig d’esma vaig contestar que no en sabia i em vaig girar a mirar. Em vaig topar amb una cara que de
tan a prop que la tenia no vaig veure prou bé com era, però era la cara d’un noi. És igual, em va dir, jo en sé molt
i n’hi ensenyaré. Vaig pensar en el pobre Pere que en aquelles hores estava tancat al soterrani del Colón fent la
cuina amb davantal blanc, i vaig fer el disbarat de dir:
–¿I si el meu promès ho sap?
Aquell noi es va acostar encara més a la vora i va dir rient, ¿tan petita i ja té promès? I quan va riure els
llavis se li van estirar i li vaig veure totes les dents. Tenia uns ullets de mico i duia una camisa blanca amb ratlleta
blava, amarada sota dels braços, i amb el botó del coll descordat. I aquell noi tot d’una se’m va girar d’esquena i
es va aixecar de puntetes i es va decantar d’una banda a l’altra i es va tornar a girar de cara a mi i va dir, dispensi,
i es va posar a cridar, ¡Ei!... ¿que m’heu vist l’americana? ¡Estava al costat dels músics! ¡En una cadira! ¡Ei!... I
em va dir que li havien pres l’americana i que tornava de seguida i si volia fer el favor d’esperar-lo. Es va posar a
cridar, ¡Cintet!... ¡Cintet!
Mercè rodoreda, La plaça del Diamant (1962)
Comprova-ho
4. Extreu un parell de característiques estilístiques que destacaries del text que has llegit.

exercici 1.
4. Monòleg interior.
Diàleg integrat.
17
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 17 15/02/17 16:11

Literatura
Pere Calders: un contista Pere Calders (Barcelona, 1912-1994)

sorprenent.
Va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts, i va treballar com a dibuixant i periodista. El 1937 es va allistar com a
La faceta més coneguda
de l’autor és la de contista,
voluntari a l’exèrcit de la República i va ser destinat a Terol, on va escriure la crònica Unitats de xoc (1938), que repre-
senta un valuós document sobre la guerra civil espanyola.
i la seva popularitat arrenca
de la posada en escena Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló. Va aconseguir eva-
dir-se’n i es va exiliar a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans també exiliats. Hi va viure vint-i-tres anys,
d’alguns dels seus contes
durant els quals no va deixar d’aprofundir en la faceta de contista i novel·lista, i va anar publicant tota la seva obra de
en l’espectacle Antaviana.
ficció a Barcelona. L’any 1962 va retornar a Catalunya i es va dedicar al periodisme, sense deixar d’escriure literatura.
Els aprenents poden veure’n
fragments al YouTube i fins L’any 1955 la crítica va elogiar el recull de contes Cròniques de la veritat oculta. També són reculls de contes els dos
i tot una representació llibres que el segueixen: Gent de l’alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959). L’any 1964 va sortir a la llum
completa, que es pot la novel·la L’ombra de l’atzavara, amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi; dos anys més tard, el 1966, Ronda naval
descarregar al web de TVE. sota la boira, i el 1967, la narració curta Aquí descansa Nevares. Pel que fa als contes, també destaquen els reculls
A partir d’aquest visionat, Tots els contes, de l’any 1968, i Invasió subtil i altres contes, que no es va publicar fins el 1978. Són obres posteriors
poden fer un breu resum Tot s’aprofita (1983), De teves a meves (1984) o El barret fort (1987).
d’algun dels contes
representats i, posteriorment,
Comprova-ho
comparar-lo amb el conte
escrit. En grups, poden 5. Extreu del conte següent dos aspectes que valoris especialment. Posa-ho en comú amb la resta de la classe.
discutir la comparació:
L’arbre domèstic
n’han copsat el més
En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat
important?, la versió teatral
oficial, és el que ara trobo oportú d’explicar.
el desfigura?, se l’haurien Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es
imaginat d’una altra tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.
manera? Vaig veure de seguida que allò no podia ser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes
coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l’elegància del qual no podria expli-
• Llegir. car, perquè el tapaven els galons. Vaig dir:

• Comprendre. –Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué:
• Esquematitzar. –No pot ser.

• Memoritzar. –Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i
• Visionar.
m’agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)
• Resumir. –No pot ser, dic –repetí–. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S’hauria de repassar tot el
que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglats si en els
• Comparar.
menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien
• Debatre. a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?

• Concloure. –Sí. Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les meves mans.
–Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l’Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar:
–Que és d’interès nacional, això?
–I tant!
–Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. I qui, amb això, no se sentiria ben pagat?
Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta (1955)
Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis
exercici 2. 228

5. Resposta oberta, tot i que es poden destacar, entre d’altres, els aspectes següents:
• inversemblança feta versemblança
• sorpresa final (realitat)
• llenguatge col·loquial
18
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 18 15/02/17 16:11

UNITAT
El poeta més influent:
Salvador Espriu
Salvador Espriu.
(Santa Coloma de Farners, 1913 -
Barcelona, 1985)
Comprova-ho Espriu és el poeta més
conegut de la seva
Va estudiar Dret i Història antiga, tot i que la seva vocació
des de ben jove fou la literatura. La guerra va marcar pro- 6. Redacta en cent paraules la idea que generació. Els aprenents
transmet l’autor en el poema següent: poden cercar versions
fundament la producció literària del poeta i és de la post-
guerra d’on va extreure els temes principals de tota la seva de poemes seus (de
Assaig de càntic en el temple
obra: el pas del temps, la mort, la persecució política i lin- Raimon, per exemple)
Oh, que cansat estic de la meva i també en poden trobar
güística, i la lluita fratricida.
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n
fragments de
Tot i que de ben jove va escriure algunes obres en prosa, nord enllà, representacions
com El doctor Rip (1931), Laia (1932) o Ariadna al laberint on diuen que la gent és neta dramàtiques a la xarxa.
grotesc (1935), les seves obres més representatives són i noble, culta, rica, lliure Per completar la proposta
els llibres de poemes i les obres teatrals publicats després desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
de l’activitat «Comprova-ho»,
de la Guerra Civil.
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu, els aprenents poden agrupar
així l’home que se’n va del seu indret», els adjectius del poema en
El conjunt de l’obra poètica és força unitari, ja que el tema
mentre jo, ja ben lluny, em riuria dues columnes, segons
central és la reflexió sobre la mort. A Cementiri de Sinera de la llei i de l’antiga saviesa
(1946) el poeta camina cap al cementiri, la mort, tot evo-
que tinguin valors positius
d’aquest meu àrid poble.
cant diferents indrets del paradís perdut de la infantesa, Però no he de seguir mai el meu somni o negatius. A continuació,
Sinera, perduts arran de la guerra i recuperats per mitjà i em quedaré aquí fins a la mort. poden buscar antònims per
del record. Car soc també molt covard i salvatge a cada un dels adjectius.
i estimo a més amb un
desesperat dolor
A El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955) el • Llegir.
aquesta meva pobra,
tema de la mort i la desolació continuen presents. L’any bruta, trista, dissortada pàtria. • Comprendre.
1960 va publicar La pell de brau, el llibre més polític, on

Salvador espriu, El caminant i el mur (1954) • Esquematitzar.
analitza la situació historicosocial de Sepharad (Espanya
• Memoritzar.
en hebreu) arran de la guerra i l’anihilament dels vençuts.
• Seleccionar.

En el teatre destaquen quatre obres: Antígona (1939, però • Redactar.

no editada fins l’any 1955), en què basant-se en aquest
mite grec fa una crítica de la Guerra Civil; Primera història
d’Esther (1948), la seva obra teatral més reeixida, en la
qual fa un paral·lelisme entre la persecució del poble jueu i
el poble català; Ronda de mort a Sinera (1966), on fa una
reflexió sobre la mort amb personatges mítics de Sinera;
i Una altra Fedra si us plau... (1978), en què fa una anàlisi
del mite clàssic.
i més…
Accedeix a http://qr.teide.eu/00US i podràs escoltar

una versió d’«Assaig de càntic en el temple». Salvador Espriu.

Context històric • Anys 40 i 50 • Anys 60 • De la dècada dels 70 a l’actualitat • Noms propis 229 exercici 3.

6. El poema s’estructura en tres parts. A la primera, el poeta expressa el seu desig de marxar nord enllà.
A la segona, recorda que el poble desaprovaria aquesta fugida, de manera que el poeta, obedient,
restarà al país perquè és més gran l’amor que sent que el desig de marxar.
19
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 19 15/02/17 16:11

Literatura
Manuel de Pedrolo, un Manuel de Pedrolo

escriptor incansable.
(l’Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990)
És molt probable que els

aprenents coneguin
El 1935 es traslladà a Barcelona amb l’objectiu d’acabar el batxillerat.
Tenia interès a estudiar Medicina, però arran de la guerra civil espa-
Mecanoscrit del segon nyola va haver d’exercir de mestre. El 1946 va començar a escriure
origen, la novel·la més amb regularitat. Va fer d’assessor literari, traductor, corrector de textos
popular de l’autor (que ell i altres feines editorials.
no apreciava gaire, però).
El fragment que il·lustra Durant més de quaranta anys, Pedrolo no parà mai d’escriure ni de
l’activitat «Comprova-ho» publicar. La novel·la és el gènere en què sobresurt i que li permeté ex-
té tot un altre tarannà: cal plotar temes com ara la incomunicació, la solitud i la vida sense sentit.
seleccionar tots els verbs i
El 1953 publicà el recull de contes El premi literari i més coses. L’any
els adjectius que el
següent guanyà el premi Joanot Martorell gràcies a la novel·la Estricta-
protagonista s’aplica.
ment personal. El 1952 va escriure la novel·la Cendra per Martina, que
També poden respondre la
no sortí a la llum fins el 1965, any en què va escriure Totes les bèsties
pregunta «Quina mena de de càrrega, que es va publicar el 1967. Considerada una de les seves
persona et sembla que millors novel·les, hi narra l’opressió d’un poble aclaparat per una buro- Manuel de Pedrolo.
és?» i fer-ne una descripció cràcia inhumana i absurda i, alhora, la seva voluntat de supervivència.
en cinc línies.
• Llegir. Comprova-ho

• Comprendre.
7. Busca en el text coincidències amb pensaments o emocions que hagis experimentat alguna vegada.
• Esquematitzar.

• Seleccionar. Escriure? Mereixia aquest nom el que jo feia? Tenia vint-i-cinc anys i em sentia la vocació de crear, però me’n fal-
tava desesperadament l’habilitat. De fet, travessava una crisi. Tota la meva vida, des de la guerra fins als vint-i-vuit
• Inferir.
anys, seria una llarga crisi d’inquietud. Era incapaç de fer res. Què eren les dues o tres dotzenes de contes, els dos
• Concloure. o tres-cents poemes que havia escrit? Ja no en quedava gairebé res. En moments de lucidesa crítica ho havia anat
destruint tot, gairebé tot. Em faltaven mitjans per a expressar-me, i jo no me n’adonava. No m’havia comprès, encara.
• Redactar.
I de les meves novel·les començades, què? Fragments, fragments i més fragments que no em sentia amb ànims de
completar. Mai no podia arribar al final. Una desgana immensa, un disgust profund m’obligava a interrompre totes
les empreses de llarga alenada que emprenia, al principi amb fe, després ja sense ni això. Per endavant, presumia el
fracàs. Què em passava? Sabia que dintre meu hi havia coses, coses que volien ésser dites, que tot un món vivia en
les meves entranyes, un món que em turmentava amb la seva urgència d’ésser, i jo romania amb les mans caigu-
des al llarg del cos, incapaç de donar-li forma. M’ignorava. Ignorava la meva voluntat que un dia sorgiria poderosa
per trencar tots els obstacles, ignorava que hi havia una manera de fer meva, amagada en qualque replec del meu
esperit... Sofria de les llargues hores de meditació, sofria de la meva incapacitat quan, la ploma a la mà, el món que
il·luminava encara no era el meu món i jo ho sabia. No creia en mi. Em veia com un d’aquests eterns aficionats als
quals un miratge empeny cap a un destí que no és el seu, cap a un camp d’activitat on sempre són rebutjats. Però
jo perseverava, per inèrcia, per ràbia, per disgust. Què podia fer? D’altra banda, hi havia els llibres, aquests enemics.
Acabarien per ésser-ho. Em passava els dies llegint, devorant... La meva fretura era insana. Arribà un moment que
no sabia fer res més que llegir. Em faltava temps per a la meditació reposada, em faltava temps i valor per cercar en
les pregoneses de la meva vida què era i què volia. Em perdia en superfície. Cada dia aprenia una manera de fer les
coses que no era la meva, cada dia recollia un missatge que em torbava... Aleshores?
Manuel de pedrolo, Avui es parla de mi (1966)
7. Resposta oberta.
20
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 20 15/02/17 16:11

UNITAT
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) Joan Brossa: el poeta de la

màgia.
A l’edat de disset anys va ingressar a l’exèrcit republicà i va servir al front de Llei-
da. Un cop a Barcelona, va fer els primers tempteigs literaris mentre treballava
com a gravador, ofici propi del seu pare. Més tard, va entrar en contacte amb
Ai en
la ciutat de Barcelona,
moltes altres de
Josep Vicenç Foix i Joan Miró, i es relacionà amb altres artistes plàstics, amb els Catalunya, hi ha poemes
quals formaria el grup Dau al Set, com Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies visuals de Joan Brossa.
i Joan-Josep Tharrats. La Fundació Joan Brossa
(http://qr.teide.eu/01BW )
A partir del 1975, i coincidint amb el final de la dictadura del general Franco, s’encarrega de difondre la
els escriptors més joves van contribuir a difondre la seva obra. La seva ac-
seva obra i organitza visites
tivitat artística abraçà camps tan diversos com la il·lustració, el cartellisme,
regulars per veure-la. Els
l’escultura i la intervenció en projectes musicals i cinematogràfics, i se’l coneix
aprenents podrien
per la poesia escrita, la poesia visual i la poesia escènica. i més…
consultar el web d’aquesta
L’obra de Joan Brossa s’aplega en diferents volums que recullen bona part de A http://qr.teide.eu/00UT fundació i fer algun
la seva creació. Poesia rasa (1970) inclou disset llibres escrits entre el 1943 i el podràs veure alguns exemples d’aquests recorreguts
1959; Poemes de seny i cabell (1977) aplega vuit llibres escrits entre el 1957 i de poesia visual i poemes explicats per tenir una visió
el 1963; Rua de llibres (1980) recopila set llibres escrits entre el 1964 i el 1970, objecte de Joan Brossa. ben diferent de la poesia.
i Ball de sang (1982) inclou vuit llibres escrits entre el 1941 i el 1954. A l’activitat «Comprova-ho»
el poema conté un munt de
verbs aplicats a l’animal
Comprova-ho equivocat. Els aprenents
8. Llegeix el poema i justifica’n, en dues ratlles, el títol. poden recompondre’ls,
Carnaval individualment, i després
comparar-ne els resultats
L’ocell miola
El gat esbiega en comú.
La cabra renilla
El cavall bramula • Llegir.
La vaca bela
• Comprendre.
El xai lladra
El gos gruny • Esquematitzar.
El porc udola
• Seleccionar.
El llop brama
El ruc bruela • Recompondre.

El toro piula • Justificar.
El pollet rauca
La granota parrupa • Redactar.

El colom mugeix
El bou cloqueja
L’oca enraona
L’home escataina
La gallina refila...
Si la igualtat comporta identitat,
només som un de sol.
Joan Brossa, Passat festes (1995)

exercici 5.
8. Ningú no fa el que toca o bé els animals fan el que no els correspon.
21
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 21 15/02/17 16:11

Literatura
Gabriel Ferrater: un poeta Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972)

atípic.
La biblioteca familiar el va incentivar en la seva vocació intel·lectual i sempre va mostrar una gran capacitat per a l’au-
Els aprenents hauran
d’ampliar la breu
toaprenentatge. Va col·laborar en revistes com a crític i traductor. El 1963 es va traslladar a Hamburg per exercir de
lector d’una editorial.
informació de la pàgina,
per exemple entrant a La seva obra poètica es concentra en els llibres Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos
http://qr.teide.eu/01BX. (1966), que es recullen en un sol volum anomenat Les dones i els dies, publicat l’any 1968. Pòstumament, es van
La poesia de l’autor no publicar reculls de textos de la seva faceta com a crític i estudiós.
s’ajusta a les normes
clàssiques relatives a la Comprova-ho
rima i l’estrofa, com poden 9. Llegeix el fragment següent i indica-hi els versos que consideris més ben aconseguits de forma o de fons:
veure a l’activitat que es
proposa. Un cop llegit i In memoriam
comentat el poema, els Quan va esclatar la guerra, jo tenia
aprenents poden provar catorze anys i dos mesos. De moment
d’imaginar com haurien no em va fer gaire efecte. El cap m’anava
tot ple d’una altra cosa, que ara encara
viscut, als catorze anys, jutjo més important. Vaig descobrir
l’esclat d’una guerra, i Les Fleurs du Mal, i això volia dir
plasmar-ho en una la poesia, certament, però
redacció de cent paraules. hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne
i és la que compta. La revolta? No.
Així en deia aleshores. Ajagut
• Llegir. dins d’un avellaner, al cor d’una rosa

• Comprendre. de fulles moixes i molt verdes, com
pells d’eruga escorxada, allí, ajaçat
• Reflexionar. a l’entrecuix del món, m’espesseïa

• Justificar. de revolta feliç, mentre el país
espetegava de revolta i contra-
• Redactar.
revolta, no sé si feliç, però
més revoltat que no pas jo. La vida
moral? S’hi acosta, però se’m fa ambigu.
Potser el terme millor és l’egoisme,
i és millor recordar que als catorze anys
hem de mudar de primera persona:
ja ens estreny el plural, i l’exercici
de l’estilita singular, la nàusea
de l’enfilat a dalt de si mateix,
em sembla un bon programa pel futur.
Després venen els anys, i feliçment
també s’allunyen, i se’ns va cansant
la mà que acaricia el front tossut
de l’anyell íntim, i ve que adoptem
aquest plural, no sé si de modèstia,
que renuncia al singular, se’n deixa,
però agraint-lo i premiant-lo. Prou.
[...]
Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)
9. Resposta oberta.
22
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 22 15/02/17 16:11

UNITAT
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) L’assagista més brillant:

Joan Fuster.
El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València i els va
combinar amb la formació autodidacta, que l’hauria d’abocar a la feina de
crític i columnista a la premsa escrita. Del 1946 al 1956 va exercir d’advocat
Els aprenents poden fer la
lectura dels apunts
a Sueca i va fer col·laboracions periòdiques a la premsa. El 1955 publicà l’as- biogràfics de Joan Fuster
saig d’estètica El descrèdit de la realitat. i extreure’n les idees
principals. Es fixaran en el
L’obra de Fuster es caracteritza per l’amplitud i diversitat de temes, però tam- títol d’un llibre, Causar-se
bé de gèneres. d’esperar, que pot semblar
un error tipogràfic (causar
Va destacar en l’assaig llarg (El descrèdit de la realitat, 1955; Les originalitats,
per cansar). Els aprenents
1956), però també en l’aforisme (Judicis finals, 1960) i el dietari íntim (Inda-
gacions possibles, 1958; Causar-se d’esperar, 1965). El 1962 publicà Nosal-
poden cercar a la xarxa, en
tres, els valencians, llibre essencial per conèixer la història i la cultura del País diccionaris, etc., per
Valencià. Dels escrits d’història i crítica literària cal destacar els estudis sobre descobrir què vol dir
sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Joan aquest títol.
Salvat-Papasseit, Josep Pla i Salvador Espriu. Joan Fuster.
• Llegir.

• Comprendre.
Comprova-ho
• Esquematitzar.
10. Llegeix el text i, a la manera de Fuster, exposa la teva opinió sobre qualsevol objecte o estri de la vida
• Investigar.
quotidiana que creguis que es mereix un comentari.
• Comprovar.
Cadira

• Observar.

La constatació és fàcil de fer: basta fullejar una història –il·lustrada, no cal dir-ho– del moble. Ens hi ratifica- • Redactar.
ríem, de seguida, en qualsevol visita a algun museu de pintura figurativa o d’arts menors, on en imatges o en
realitat es conserven testimonis de les formes de seient utilitzades pels nostres avantpassats. I fins i tot avui
mateix, en moltíssimes cases d’aquestes latituds, en la majoria potser, encara hi trobarem models de cadires
ben significatius. La conclusió que s’imposa, ja l’endevinarà el lector. L’home occidental, tan ric en inventiva per
a certes coses –mitologia, metafísica, literatura, art, guerra, opressió, etc.–, ha mostrat al llarg dels segles una
singular falta d’imaginació per a tot allò que feia referència al seu confort més immediat. No es tracta solament
de cadires, però el cas de les cadires resulta un indici d’especial visibilitat. Sembla, en efecte, que la nostra gent
s’ha assegut sempre damunt d’artefactes la característica primera dels quals ha estat el format inhòspit. Sembla
com si, durant centúries i centúries, ningú no s’adonà que, en general, el fet de seure respon a una necessitat de
descans, i que aquest descans depèn de la posició del cos.
Amb respatllers més o menys perpendiculars, i culs plans, i dimensions inconcebibles, les cadires i els
setials que han vingut succeint-se amb les generacions de la nostra societat fan l’efecte d’haver estat construïts
prescindint d’aquella exigència elemental. Seure en una cadira gòtica degué ser un turment, o quasi; seure en
una cadira isabelina no suposà, després de tot, un avenç massa enèrgic.
És clar que hi havia hagut, que hi hagué progrés: progressos. Tanmateix, podem creure que aquests pro-
gressos no es devien a una solució metòdica i racional dels problemes que s’hi plantejaven. La inclinació del
tors de la persona sedent, el major o menor desembaràs de les seves cames, la justa flexió dels genolls, són
factors que intervenen en la relaxació muscular buscada amb el repòs de la cadira. En l’evolució històrica del
moble comprovem que sí, de mica en mica, hom va descobrint les facilitats oportunes perquè el repòs ansiat es
produeixi en millors condicions.
Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964)

23
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 23 15/02/17 16:11

Literatura
Un poeta apassionat: Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés.
(Burjassot, 1924 - València, 1993)
Després de la lectura
de la informació de la vida
Va començar a escriure de ben jove. La guerra el va obligar a interrompre els
estudis, però no va abandonar la seva passió pels llibres i la lectura. Un cop
i l’obra del poeta, que acabada la guerra, va exercir oficis diversos: va fer de forner, com el seu pare,
poden esquematitzar per d’orfebre, de mecanògraf i d’ordenança. Interessat per les lletres, va cursar
recordar-la millor, poden la carrera de Periodisme i el 1948 va començar a treballar com a periodista al
abordar l’activitat que diari Las Provincias. Els temes recurrents en la seva poesia són l’amor, la mort
proposa el «Comprova-ho». i el sexe. Els seus poemes mostren els sofriments de la societat valenciana
Per ampliar-la, poden que viu quotidianament la fam, la repressió, la ràbia i la impotència.
seleccionar totes les i més…
formes (lèxiques Ciutat a cau d’orella (1953) va ser el seu primer llibre. El 1956 va escriure La
nit, suscitat per la mort d’una filla. Més tard, van sortir a la llum Donzell amarg Mira aquest reportatge
o morfològiques)
(1958) i L’amant de tota la vida (1966). L’any 1971 publicà cinc llibres: La clau (http://qr.teide.eu/00WJ ) sobre
de la varietat valenciana,
que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d’exilis, Primera audició i Vicent Andrés Estellés i apunta
i donar-ne l’equivalent en
L’inventari clement. L’any 1996 es va publicar pòstumament l’extensa obra tres dades del poeta que
altres varietats dialectals.
Mural del país Valencià, en què homenatja pobles, paisatges i personatges t’hagin sorprès.
històrics valencians.
• Llegir.

• Comprendre.

• Esquematitzar. Comprova-ho

• Seleccionar. 11. Llegeix el poema i descriu breument el tipus de societat que retrata.

• Visionar. Fundacions de la ràbia

• Escoltar.
Lentament edifique i dolorosament
• Recitar. aquest cant, que és un cant, més que d’amor, de ràbia,
d’una ràbia que funda les dinasties bíbliques,
• Enregistrar.
d’una ràbia que crea, més que els versos, els pobles.
És la ràbia d’un poble o la ràbia d’uns pobles
creuats de banda a banda pel senyal de la guerra,
una vida precària, un amor clandestí,
les paraules ocultes cautament als calaixos,
tot allò que no fou possible i és possible,
i hauria estat possible, però no fou possible,
com si únicament ara l’aigua arribàs a l’àtic.
No ens podíem besar si no era ocultament,
i si no ens sorprenia la Moral d’uniforme
i si era a la platja la Moral a cavall.
Hòmens d’ordre vigilen de reüll el que escrius, i més…
els hòmens que s’han fet grossos en la postguerra.
Hem pecat per això, perquè no se’ns deixava Accedeix a http://qr.teide.
existir plenament, amar-nos plenament
eu/00WK i escolta el poeta
amb aquell impudor que la vida demana,
aquell amor capaç de fondre tots els ploms, recitant «Assumiràs la veu d’un
rebentar les perilles, deixar el món a fosques. poble». Tot seguit, prepara la
Vicent andrés estellés, Llibre de meravelles (1971) lectura del poema i enregistra’t.


El poema deixa entreveure una societat que, en nom de la moral, impedia que les paraules comuni·
quessin, que l’amor es mostrés tal com és i que la vida es visqués plenament.
24
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 24 15/02/17 16:11

UNITAT
Baltasar Porcel Baltasar Porcel: un

lletraferit del Mediterrani.
(Andratx, 1937 - Barcelona, 2009)
Escriptor, periodista i crític literari. Autor de novel·les i contes, de llibres de Els aprenents tenen ocasió
de comprovar la qualitat
viatges, proses narratives, articles d’opinió, entrevistes i teatre. Amb la seva
obra narrativa va bastir un món mediterrani. Dins d’aquest univers literari, hi del periodisme de Baltasar
sobresurt el cicle d’Andratx, en què mitifica el seu poble nadiu, a partir del qual Porcel consultant el web
articula una metàfora de la condició humana. En paraules seves, «L’home i les del diari La Vanguardia,
seves passions, vet ací la motivació fonda de les meves novel·les. I desplega- periòdic en el qual
da a través d’espais humans diversos». col·laborà durant dècades.
Per ampliar la proposta de
Entre les seves novel·les destaquen La lluna i el «Cala Llamp» (1963), Els argo- l’activitat «Comprova-ho»,
nautes (1968), Difunts sota els ametllers en flor (1970), Cavalls cap a la fosca els aprenents poden
(1975), Les primaveres i les tardors (1986), El cor del senglar (2000), L’Empe- Baltasar Porcel. redactar, seguint l’estil del
rador o L’ull del vent (2001), Olympia a mitjanit (2004) i Cada castell i totes les
fragment, una possible
ombres (2008).
continuació en què en
Quim Bibiloni i el seu fill
Comprova-ho veuen el mariner genovès
12. Enumera les accions detallades en la declaració que fa Quim Bibiloni i exposa-les oralment. Compara la teva
i el salven.
exposició amb les de la resta de la classe.
• Llegir.
El dia d’abans d’ahir que era el disset dia de novembre d’aquest present any de Gràcia de 1741 el pescador
Quim Bibiloni i el seu fill Naçari procediren al salvament d’un mariner genovès entre la platja de Les Dunes i el • Comprendre.

Port, i damunt les quals anormals circumstàncies s’han personat avui a declarar davant l’oficial major d’aquesta • Esquematitzar.
molt noble Universitat d’Andratx, per expressar les seves peticions i preveure possibles i ulteriors reclamacions.
• Enumerar.
«Primo. Declaro tenir per nom Quim Bibiloni, fill que soc de Galcerà Bibiloni, calafat, desaparegut amb la
galera El Vent rumb a la costa algerina, i que estic a l’edat de cinquanta anys, vidu de Simona Puigserver que en • Redactar.
pau descansi, per l’ànima de la qual vaig disposar una missa perpètua a l’altar dels Àngels Custodis, i havent

un fill únic i cinc de difunts, que desitjo i reso perquè també tinguin la pau del descans, essent el meu ofici el
de pescador i essent jo veí d’aquesta noble vila i de la barriada del Collet Roig.
»Declaro que el matí del dia quinze vam partir cap a Les Dunes el meu fill Naçari, de tretze anys, i jo el
declarant, portant a l’esquena els fardells de les xarxes, amb el propòsit de calar-les a la costa, i que ens aturà-
rem a menjar devora la Font del Gos i que allí tinguérem de disparar tres arcabussades per espantar dos homes
encapotats que rondaven sense respondre a les moltes salutacions que en nom del Senyor els vam dirigir i que
vam suposar eren els germans Calatraví, bandejats per la Justícia. Llavors va tancar-se el cel perquè de la mar
venien núvols negres, amb gran pressa, i aire fred.
»Arribats a Les Dunes a l’horabaixa, succeïa que la mar es presentava ja picada a causa del dit mal temps,
que provenia tramuntanenc, pel que vam decidir no calar i esperar el dia pròxim, i dormírem a la barraca que
tenim a la caleta de Na Cargola. Per la nit oírem créixer les ones en la foscor, que era força espessa, i el vent
amb gotim ens apagà el foc per diverses vegades.
»A l’alba la mar s’havia enarborat en grans crestes negres i els cels estaven baixos i bruts. El meu fill, el dit
Naçari, va sortir a la punta a satisfer necessitats corporals i en estant acotat va veure com un vaixell navegava i
giragonsava per davant l’escull d’Es Geperut. Va avisar-me Naçari i jo vaig anar-hi també a mirar. Era un vaixell
de dos pals, però ja sense cap d’ells i amb tot el velam perdut, que girava i s’enfonsava i tornava a aparèixer
enfilat al llom de l’onatge. Ens semblà besllumar una persona a la coberta i cap al migdia, mentre dinàvem de
pa amb oli i olives i peix salat, el vaixell ja havia desaparegut de la nostra vista, sense que poguéssim saber si
per naufragi o derivació cap a altres aigües.
Baltasar porCel, Cavalls cap a la fosca (1975)
12. Les accions són:

• Vam partir cap a Les Dunes.
• Ens aturàrem a menjar devora la Font del Gos.
• Tinguérem de disparar tres arcabussades per espantar dos homes encapotats que no responien
a les salutacions.
• Arribats a Les Dunes decidírem no calar.
• Dormírem a la barraca que tenim a la caleta de Na Cargola.
• Per la nit oírem créixer les ones en la foscor.
• El vent amb gotim ens apagà el foc diverses vegades.
• Naçari va sortir a la punta a satisfer necessitats corporals.
• Va veure com un vaixell naufragava.
• Naçari va avisar-me i vaig anar-hi.
• El vaixell girava i s’enfonsava.
• Ens semblà besllumar una persona a la coberta.
• Al migdia, mentre dinàvem, el vaixell ja havia desaparegut.
25
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 25 15/02/17 16:11

Literatura
Joan Francesc Mira: un Joan Francesc Mira (València, 1939)

intel·lectual de pedra
picada. Escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista desta-
quen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencià.
Els aprenents poden

ampliar els seus És autor de novel·les i reculls de contes, com ara Viatge al final del fred (1984),
coneixements sobre l’autor Els treballs perduts (1989), Borja papa (1996), Quatre qüestions d’amor (1998),
consultant la revista El Purgatori (2003), El professor d’història (2008) i El tramvia groc (2013).
Temps, on és col·laborador
A més de la seva faceta creativa, s’ha de remarcar la seva tasca com a tra-
habitual des de fa molts
ductor, per la qual ha rebut diversos premis.
anys.
Per completar la proposta
de l’activitat «Comprova-ho»,
els aprenents poden Comprova-ho
identificar els trets de la
13. Llegeix el text i escriu, com a mínim, tres opinions del professor que puguis extreure de l’inici de la novel·la.
varietat valenciana, Contrasta-ho amb la resta de la classe.
morfològics i lèxics, que
apareixen al text. Quan ell baixà a l’estació Facultats, línia 3 del metro de València, de totes les portes del tren eixien també es-
tudiants vestits amb anoraks de color malva o blau o roig, amb jerseis grossos, amb caçadores de colors fosfo-
rescents, peces de roba molt curtes sobre el cos de gran part de les xiques que les duien damunt de camisetes
• Llegir.
més curtes encara deixant a l’aire per davant mig pam de ventre i el melic amb una boleta o anelleta metàl·lica
• Comprendre. i per darrere la corba suau de l’anca i algunes entre la cintura del pantaló i la camiseta o el suèter una ratlleta

• Esquematitzar. negra o blanca o roja de la peça de roba més íntima, i la major part dels xics caminaven calçats amb sabatilles
que a ell li semblaven massa grans i massa complicades, com si anaren no a seure en una aula o al bar o a la
• Identificar. biblioteca sinó al gimnàs o a practicar algun esport que necessita aquest calcer tan excessiu, uns altres amb

• Classificar. botes cordades d’aire clarament militar, per què han
d’anar calçats així, d’una manera tan incongruent. Es
• Redactar.
va mirar les sabates negres i el pantaló gris, els faldons
de la gavardina penjant fluixos, la cartera deforme de
pell molt gastada i de color ja indefinible, el paraigua
clàssic llarg i ben enrotllat, i ell també, si volguera,
podria vestir-se amb bluejeans i caçadora groga, amb
sabatilles de colors o amb botes, així el professor ani-
ria vestit com els alumnes de la mateixa manera que
quan ell estudiava els alumnes anaven amb jaqueta i
corbata com els professors, podria portar una motxilla
verda d’excursionista en comptes de cartera de pell,
redreçar bé el cos i el cap en comptes d’anar una mica
encorbat, i caminar amb pas elàstic rient i parlant i
corrent com aquells estudiants, que avançaven per
l’andana i pel túnel i escales amunt com si hagueren
de fer tard a unes classes a les quals en realitat pocs
pensaven entrar, qui sap si algun d’ells sí que entraria
en la seua que començava a les deu, hi faltaven poc
més de vint minuts. [...]
Joan F. mira, El professor d’història (2008)

exercici 4.
13. Podem deduir que el professor pensa que:

• Els estudiants van inadequadament calçats per anar a classe.
• És bo que estudiants i professors es distingeixin en la forma de vestir.
• Els estudiants solen fer tantes campanes com poden.
26
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 26 15/02/17 16:11

UNITAT
El narrador de Mequinensa:
Jesús Moncada
Jesús Moncada.
(Mequinensa, 1941 - Barcelona, 2005)
De ben jove va combinar l’afició per narrar històries amb el dibuix i la pintura. Els aprenents poden cercar
informació a la xarxa sobre
Per poder dedicar-se a la literatura i a la pintura, es va traslladar a Barcelona i
va començar a treballar en el món editorial. la construcció del pantà de
Mequinensa i les
En la seva obra recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de conseqüències que
l’antiga població de Mequinensa –ara soterrada sota les aigües del riu Ebre–. comportà per a la població:
És autor dels llibres de contes Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de Mequinensa és el món
la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999), així com de les novel·les Camí literari i mític de l’autor.
de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1991) i Estremida memòria (1997).
Per completar la proposta
de l’activitat «Comprova-ho»
els aprenents poden
Comprova-ho
identificar els trets de la
14. Llegeix l’inici de la novel·la Camí de sirga i resumeix en unes cent varietat nord-occidental que
paraules l’acció que s’hi narra.
apareixen al text, mirant de
Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixorda- no confondre’ls amb les
dora en la qual es barrejaven el cruixir de les jàsseres i bigues, l’ensul- paraules que no coneixen
siada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i ( jàsseres, ensulsiada,
la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de
la Ferradura, mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un envà). Poden contrastar la
núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia informació dialectal al
que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfi- DCVB (Diccionari Català
lagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera. Valencià Balear),
Anys després, quan la malesa encetada aquell dia del 1970 era
consultable en línia (http://
memòria llunyana, temps amortallat amb teranyines de boira, una
crònica anònima va aplegar un feix de testimonis colpidors sobre qr.teide.eu/01C0).
l’esdeveniment. El primer des del punt de vista cronològic, tot i que
no resultava el més patètic, recollia l’aturada del rellotge del cam- • Llegir.
panar esdevinguda la vigília enmig d’un capvespre tempestuós que
• Comprendre.
pintava el cel de la vila amb carmins i violacis, ors mortoïns i bro-
malles negres; segons el cronista, l’avaria era una premonició clara • Esquematitzar.

del que havia de passar l’endemà, un anunci del final inexorable del • Ampliar.
vell temps. L’angoixa es feia esborronadora en la descripció, deguda
a un altre testimoni, de la nit a què havia donat pas la incertesa del • Identificar.

crepuscle: la crònica parlava del silenci espès en els carrers deserts, • Classificar.
silenci que volia reflectir el de la gent tancada a casa, pregant perquè
• Comprovar.
no trenqués el dia. Tanmateix, entre les evocacions, la més colpidora
era la del retruny sinistre de les onze del matí següent a la Baixada de
Ferradura: segons la crònica, els vilatans van sentir-se sotragats fins
al moll de l’os pel començament del desastre.
Certament els testimonis resultaven impressionants. Ara bé,
aquesta no era l’única característica que tenien en comú; en compartien
una altra, potser insignificant però prou esclaridora del que va passar
aquell dia nefast: tots, sense excepció, eren també absolutament falsos.
Jesús monCada, Camí de sirga (1988)

14. L’esfondrament d’una casa del poble provoca un gran núvol de pols. Molts anys després d’aquest
succés apareix una crònica amb diversos testimonis que si bé eren tots impressionants també tenien
en comú que eren tots falsos.
27
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 27 15/02/17 16:11

Literatura
Montserrat Roig: el Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991)

compromís fet literatura.
Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i es va llicenciar en Filosofia i
Els aprenents poden
ampliar la informació sobre
Lletres a la Universitat de Barcelona. Va treballar en diferents feines editorials.
Va guanyar alguns premis literaris, però no va ser fins el 1970, quan va guanyar
l’autora consultant a la el premi Víctor Català, que va poder començar a publicar les seves obres.
xarxa documents
audiovisuals dels seus La seva primera obra va ser Ramona, adéu (1972) i va continuar amb El temps
programes d’entrevistes a de les cireres (1976), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu
TVE. També poden llegir-ne melodiosa (1987).
articles a l’hemeroteca
Va ser una escriptora compromesa amb la societat del seu temps. A El cant
d’El Periódico.
de la joventut (1989), recull de vuit narracions, recrea la joventut perduda i al-
Per completar la proposta hora exalça la bellesa i la crueltat de l’existència humana. A Digues que m’es-
de l’activitat «Comprova-ho», times encara que sigui mentida (1991), exposa, a manera de memòries, les
els aprenents poden seves impressions sobre la literatura i la condició d’escriptora, fent un repàs
plantejar-se el retrat de de la seva producció. Montserrat Roig.
personatges que es troben
al metro, a l’autobús, al tren
o a l’aeroport, seguint el Comprova-ho
mètode de l’autora. Poden 15. A continuació tens el començament de la novel·la El temps de les cireres. Llegeix-lo i aporta tres raons per
fer-ne un parell de retrats les quals la continuaries llegint o bé tres raons per desestimar-ne la lectura.
i després llegir-los en veu
Quan la Natàlia va tornar a Barcelona, va preferir anar al pis de la tia Patrícia, que era a la Gran Via tocant a
alta i comentar quins
Bruc. El seu germà Lluís, casat amb la Sílvia Claret des de feia divuit anys, vivia a la part alta de la ciutat, en
s’ajusten més a l’estil de un dúplex del carrer Calvet, prop de la Via Augusta. Tampoc no hi hauria anat, al pis del seu germà, i no per la
l’autora. Sílvia, amb qui la unia, si més no, el gust per la cuina, sinó per en Lluís. La Natàlia, que havia oblidat moltes
coses durant els dotze anys d’absència, no havia pogut esborrar de la seva memòria el somriure mofeta d’en
• Llegir. Lluís quan la va haver de portar a corre-cuita dins del seu cotxe a la clínica. La Natàlia era a frec d’agafar una
septicèmia, si vols cardar, fes-ho, però pensa abans i usa el cervell, li havia dit aleshores mentre ella es recar-
• Comprendre. golava de dolors al baix ventre.

• Resumir. A la Natàlia, l’aeroport li semblà més gran i més clar i amb molt més de tràfec de com se l’havia ima-
ginat. S’hi passejava gent de tota mena, hi havia moviment, i els llums indicadors assenyalaven entrades i
• Esquematitzar.
sortides d’avions amb bastant de freqüència. Mentre esperava que el tapis roulant li portés la maleta i dues
• Reflexionar. bosses, «magre equipatge», la Natàlia mirava distreta les persones del seu voltant. L’home que li parlà dels

• Argumentar. grans avantatges de la colònia Puig, «l’exportem arreu d’Europa, una colònia catalana que ha fet la volta al
món», s’havia col·locat, per sort, a l’altre extrem. Les dues monges irlandeses miraven de gairell, i s’espera-
• Redactar. ven ben juntes. La dona que duia els llavis de color vermell foc, com un maniquí dels anys cinquanta, mirava

amb delit les vidrieres que sortien al vestíbul, «deu buscar algú?», el senyor que llegia el New Statesmen, que
fumava amb pipa i feia el posat d’un professor de l’Institut Britànic, comprovava la seva hora i la del rellotge
de l’aeroport. Per fi arribaren els equipatges i les formigues-passatgeres enfilaren amb disciplina, i amb més o
menys somnolència, cap a les portes que sortien a fora. La Natàlia Miralpeix dubtà un moment: podia agafar
l’autobús de la Ibèria, que la deixaria a la plaça d’Espanya, o un taxi. Li havien sobrat unes quantes, poquíssi-
mes, lliures esterlines, «pobre Jimmy, el seu capital», i les havia canviades a l’aeroport de Heathrow. Per sort,
la lliura cada vegada anava més alta i li feren un bon canvi.
Montserrat roig, El temps de les cireres (1976)

28
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 28 15/02/17 16:11

UNITAT
Jaume Cabré (Barcelona, 1947) Jaume Cabré: un

arquitecte de novel·les.
És escriptor i guionista. Ha publicat diverses novel·les, amb títols com La tera-
nyina (1984), Fra Junoy o l’agonia dels sons (1984), Senyoria (1991), L’ombra de
l’eunuc (1996), Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011), entre d’altres.
i més…
Els aprenents poden
ampliar els seus
Accedeix a http://qr.teide. coneixements sobre Jaume
Les seves novel·les gaudeixen d’una gran projecció internacional, amb tra- eu/00WL i escolta Cabré Cabré consultant algun
duccions a una vintena de llengües i amb constants reedicions. Ha publicat reflexionant sobre el procés
dels programes de TV3 en
els assajos El sentit de la ficció (1999) i La matèria de l’esperit (2005). També ha de creació literària. Un cop
què va fer de guionista,
debutat en teatre amb l’obra Pluja seca (2001). hagis visualitzat aquest recurs,
com La granja o Estació
apunta tres idees que en
destacaries.
d’enllaç, o veient la versió
L’any 2015 va publicar Les incerteses. Sobre la creació del món, un assaig en
audiovisual d’alguna de les
què reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir i de crear.
seves obres, com La
teranyina o Les veus del
Comprova-ho Pamano.
16. Llegeix el començament del capítol 1 de la novel·la La teranyina i, a partir d’aquest fragment, fes suposicions El fragment de l’activitat
sobre el tema, l’argument, l’època i els personatges de la novel·la. «Comprova-ho» descriu
Les campanes de l’Arxiprestal de Feixes feien dong i després dung, fatigosament, com sempre que volien re- situacions i personatges
cordar la mort; el so opac i ferreny rebotia als núvols espessos i rebolicats que planaven damunt la vila, topava amb una adjectivació
després als murs de les cases i s’esquitllava per l’escletxa que deixava el balcó mal ajustat de can Rigau, el que exuberant. Els aprenents
donava a la sala gran, ple a vessar de gent que xerrava en veu baixa, un ull posat en la conversa i l’altre a la poden fer una relació dels
cambra del costat, la de llum esmorteïda. Adela sentia les campanes, però no en feia cabal. Contemplava l’avi
mort, amb aquella immobilitat exasperant, i pensava. Sentia la bonior de la gent a la sala gran: gent de copalta,
adjectius que hi apareixen i
barba espessa i parlar greu que eren allà perquè el mort era l’insigne Francesc Rigau, medalla d’or de la vila, buscar-ne un sinònim per a
patrici d’anomenada, fundador d’un petit imperi de la pana. [...] cada un. Després, poden
El senyor Julià Rigau feia joc amb la sala: el seu posat, que volia ser distant, s’adeia amb el dels il·lustres posar en comú el resultat
retratats de la paret de la vora de la llar de foc. Les cornucòpies turmentades amb miralls esborradissos i mal de la cerca.
enfocats reflectien la seva cabellera enfarinada i aquella vena del coll que se li inflava quan en portava una de
cap. [...] El senyor Julià Rigau havia abandonat una conversa molt convenient amb el senyor Serradell –compe-
tència perillosa, mala llet, molta influència– perquè havia vist entrar el senyor Gavaldà i hi havia anat a l’encalç • Llegir.

a correcuita. La mort del germà gran havia deixat a mig prendre una decisió cabdal, i calia rematar-la. Rebé el • Comprendre.
condol d’en Gavaldà amb cara trista, disposat a controlar-lo fèrriament durant tota la vetllada. L’acompanyà
• Esquematitzar.
davant del cadàver: mig minut mal comptat. En un racó del saló li oferí ratafia, i el senyor Gavaldà va refusar
portant-se el palmell pla a l’estómac, i fent cara de màrtir. • Reflexionar.
–No cal dir, Gavaldà, que la vida continua, per més greu que ens sàpiga... –discursejava el senyor Rigau.

• Identificar.
–Sí, senyor Rigau: confio plenament en vostè; sense reserves. –I es calçava les ulleres de pinça per con-
templar les seves paraules. • Comparar.

Era una declaració de principis. L’home de confiança d’en Francesc passava a ser el seu home de confian- • Redactar.
ça. Amb aquestes premisses el senyor Rigau prosseguí, aprofitant que en aquell moment ningú no el saludava.
–És que just ahir, poc abans d’allitar-se, el pobre Francesc va rebre una proposta. Crec que l’hauria deixa-
da en via morta; però jo no. Esperen una resposta urgent, m’entén? Divendres a tot estirar cal dir que sí.
–Divendres és demà,
El senyor Rigau s’empassà la sorpresa i improvisava:
–Per això ho dic: n’hem de parlar avui, Gavaldà.
–Avui? Com?
–Aquí. No hi ha més remei.
Jaume CaBré, La teranyina (1984)

16. Tema: clima social d’una societat industrial.

Argument: arran de la mort d’un prohom, l’inici de la novel·la insinua les intrigues que es viuen en
una ciutat a principis del segle xx.
Època: principis del segle xx.
Personatges: Adela (neta), Francesc Rigau (avi mort), Julià Rigau (germà del difunt), Sr. Serradell
(competència o rival en negocis), Sr. Gavaldà (home de confiança del difunt).
29
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 29 15/02/17 16:11

Literatura
Carme Riera: dama de

Carme Riera (Palma, 1948)
lletres.
Narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia Hispànica i exerceix
L’autora escriu regularment
articles d’opinió a
de professora universitària. Autora d’una obra rica en referents cultes i popu-
lars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com
La Vanguardia, que els a penyora (1975) la parla col·loquial mallorquina amb destresa i sense prejudi-
aprenents poden consultar cis. És autora de les novel·les Una primavera per a Domenico Guarini (1980),
per ampliar la seva Joc de miralls (1989), Dins el darrer blau (1994), La meitat de l’ànima (2004),
informació. Per completar Temps d’innocència (2013) i La veu de la sirena (2015), entre d’altres.
l’apartat «Comprova-ho»,
poden identificar els trets
de la varietat balear
Comprova-ho
(morfològics i lèxics) que 17. Llegeix el text i descobreix la finalitat i el destinatari que creus que té
la persona que l’escriu.
apareixen en el text, i
donar-ne un equivalent en Des d’aquí, des de la meva finestra, no puc veure la mar. Només uns
la seva varietat. níguls de mal color, desfent-se, i la punta de l’agulla del temple del
Tibidabo. Res de bo. Cases de pisos, altes i lletges, amb flors esmorte-
ïdes als balcons i veles grogues rostides pel sol.
• Llegir. No puc veure la mar perquè roman, enfora d’aquí, a l’altre can-

• Comprendre. tó de la ciutat. Endolada, greixosa, quasi pudent, agombola, com
una dida, vaixells de càrrega, iots i golondrinas ancorades en un racó
• Esquematitzar.
del moll. Aquesta mar no s’assembla gens a la nostra. És una llenca
• Reflexionar. metàl·lica, sense transparències, ni colors canviants. Coagulada a re-
dols, endurida. Però l’enyor. L’enyor només perquè, en veure-la, pens
• Identificar.
que tu restes a l’altra banda i que de mar a mar, de riba a riba, hi ha
• Comprovar. menys camí que de ciutat a ciutat.

• Consultar. Enyor la mar, enyor la immensitat blavosa que semblava en-
trar-se’n a la cabina per l’ull de bou aquell migdia de primavera, camí
de l’illa. Perdona’m. Anava a demanar-te si te’n recordes, pel gust que
em diguis que sí, que tot sovint els ulls t’amaren del blau encisador
d’aquella mar nostra, i et perds entre una bafarada de records llu-
nyans i un poc estantissos. Quants anys fa d’aquell viatge? Em renec
de comptar-los perquè tal volta pugui, encara, donar-te la mida exacta
d’hores, minuts i segons, com si es tractés d’un problema de mate-
màtiques elementals. No te n’estranyis, vaig fabricar-me un calendari
d’ús personal on els anys, els mesos, els dies començaven al mateix
instant, al punt exacte en què la blavor era perfecta, el teu cos de seda,
tèbia, dolça, suau la llum que s’escolava...
Érem més joves, menys conscients, plens d’una innocència per-
versa, quasi maligna, d’àngel rebel. Em sap greu emprar aquests mots,
car et pensaràs que sent remordiments, que no estic tranquil·la amb
la meva consciència. Tenia quinze anys –una cançó del Duo Dinámi-
co, el conjunt de moda, parlava de «nines tendres com flors» i tu, per
fer-me enrabiar, la cantaves–. Tenia quinze anys i ells foren, en part,
la causa del nostre trencament. Em complau, per altra banda, pensar
que vaig arribar a tu en el moment més crític de la meva adolescència,
quan començava d’ésser una dona i que tu influïres poderosament
perquè acabés de ser tal i com ara soc. [...]
Carme riera, Te deix, amor, la mar com a penyora (1975)
17. És una carta adreçada a un antic amor en què des d’un present líric i tendre evoca un passat ple de
passió i amor.
30
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 30 15/02/17 16:11

UNITAT
Maria-Mercè Marçal Maria-Mercè Marçal: el

combat feminista.
(Ivars d’Urgell, 1952 - Barcelona 1998)
Poeta, traductora i narradora. Llicenciada en Filologia Clàssica, va exercir de Els aprenents poden
ampliar informació sobre
catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
l’autora a la Viquipèdia, on
Es va donar a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes trobaran un article molt
(Premi Carles Riba 1976). A partir d’aleshores, va publicar diversos poemaris, complet, amb referències
l’últim del quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. També
i més…
de tota mena.
va escriure la novel·la La passió segons Renée Vivien (1994), que obtingué Per ampliar la proposta de
diverses distincions de la crítica. A http://qr.teide.eu/00WM i l’apartat «Comprova-ho»,
podràs escoltar Maria-Mercè els aprenents podrien
L’any 1973 va ser cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de pren- Marçal llegint el poema «El meu treballar, a dues columnes,
dre part activament en la vida literària catalana, va participar en la política i en amor sense casa».
moviments cívics com el feminista, que no abandonà mai.
el pas del temps en relació
amb les emocions que
descriu el poema. A la
Comprova-ho columna de l’esquerra
18. Llegeix el text i enumera les cinc emocions que consideris que predominen en el poema.
poden posar les
indicacions temporals i a la
De parar i desparar taula de la dreta, les accions que
Amor, saps?, tot avui, la meva porta Toco les nou i les deu, i soc l’aigua explica el poema. Després,
frisant per fer-te pas s’obria sola. gebrada a les agulles del rellotge. poden discutir-ne els
S’han omplert de viandes i plats i taula. Amunt i avall ja no soc jo qui em porta. resultats col·lectivament.
Tot resplendia en els cristalls de l’aigua. Per encobrir neguits ja no tinc taula.
El julivert s’ha refet. (El rellotge Trenco el mirall i em rediu que soc sola.
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa Puja el desig i clivella la casa. • Llegir.

• Comprendre.
avui no sembla la mateixa casa. Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
• Reflexionar.
Creix l’orenga i s’enfila per la porta. raiera d’aquest foc que invoca l’aigua.
La fruita accepta el repte del rellotge. (Vindràs quan morirà l’hora més sola?) • Relacionar.

(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!) La fruita perd l’aposta amb el rellotge • Identificar.
A l’aigüera vessunya un somni d’aigua i la tardor fa el ple damunt la taula.
• Valorar.
i plou desig a raig sobre la taula. Res no troba sortida per cap porta.
• Comentar.
Amor... (Les set: no vens. Sota la taula La nit truca a la porta i ve ben sola:

s’amaguen els neguits. Fora de casa, desparo taula i nego dins de l’aigua
la tristesa!) Quin goig els dits de l’aigua desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.
acaronant rajoles! Pany i porta Maria-Mercè marçal, Terra de mai (1982)
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.
Toquen dos quarts de vuit. Soc el rellotge

que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua.


Algunes de les emocions que predominen en el poema són les
següents: calma, angoixa, franquesa, senzillesa, tendresa, soli·
tud.
31
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 31 15/02/17 16:11

Literatura
Quim Monzó: la ironia feta Quim Monzó (Barcelona, 1952)

literatura.
Narrador, articulista i traductor, és una de les figures més rellevants i
L’autor és columnista
habitual de La Vanguardia,
representatives de la literatura catalana contemporània.
Comprova-ho
on escriu sobre temes L’any 1976 va publicar la seva primera novel·la, L’udol del griso al
caire de les clavegueres (premi Prudenci Bertrana). Aviat, però, va 20. Has tingut ocasió de llegir els
quotidians des d’una començaments de les nou obres de
destacar en el terreny de la narrativa breu, amb obres com Uf, va dir
perspectiva peculiar. la literatura catalana que es detallen
ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de a continuació. Fes-ne un repàs i
Els aprenents poden
Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) o Guadalajara (1996). decideix quin dels començaments
consultar-los al web del
En el terreny de la novel·la, també va escriure Benzina (1983) i La t’ha convidat a llegir l’obra sencera i
diari i fer-ne una lectura. magnitud de la tragèdia (1989). explica’n les raons.
Els aprenents poden fer-ne
Bearn • La plaça del Diamant • La
la llista i classificar-los Té una trajectòria especialment extensa com a articulista. Les obres El
teranyina • Les dones i els dies • Te
segons el seu grau de dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel deix, amor, la mar com a penyora •
convencionalitat, de Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens El professor d’història • El temps de
previsibilitat. Després, en davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), les cireres • Camí de sirga • Olivetti,
El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papa- Moulinex, Chaffoteaux et Maury
poden treure conclusions.
nates (2010) són una mostra de la mirada lúcida de l’autor.
• Llegir.

• Comprendre. Comprova-ho

• Identificar.
19. Fixa’t en l’estil d’aquest conte titulat «Redacció», en què l’autor simula l’estil d’una nena a qui han encarregat
• Relacionar. una redacció amb el tema «Què vaig fer diumenge». Seguint l’estil de l’autor, continua el conte, que deixem

• Argumentar. interromput, amb dues-centes paraules més.

• Raonar. Redacció

• Redactar. Què vaig fer diumenge. – Diumenge va ser un dia que va fer molt de sol, i vaig anar a passejar amb el papà i la

mamà. La mamà duia un vestit beix, amb una rebeca de color blanc os, i el papà un pul·lòver blau RAF i uns
pantalons grisos i una camisa blanca, oberta. Jo duia un jersei de coll tancat, blau com el pul·lòver del papà, però
més clar, i una jaqueta marró, i uns pantalons també marrons, una mica més clars que la jaqueta i unes wambes
vermelles. La mamà duia unes sabates clares i el papà unes de negres. Vam passejar al matí i vam anar a esmorzar
a les Balmoral. Vam esmorzar un suís i una ensaïmada ferida, a mig matí, i jo vaig demanar cruassants. Després
vam veure les flors, i n’hi havia de roges i grogues i blanques i roses, i fins i tot blaves, que el papà va dir que eren
tenyides, i herbes verdes, i violetes, i ocells grossos i petits, i el papà va comprar el diari en un quiosc. També vam
mirar aparadors, i el papà li va dir a la mamà que s’afanyés, una vegada que ens estàvem molta estona davant
d’un aparador amb jerseis. I després vam asseure’ns en un banc verd, en una plaça, i hi havia una senyora gran
amb els cabells blancs i les galtes molt vermelles, com tomàquets, que donava veces als coloms, i em recordava
la iaia, i el papà llegia el diari tota l’estona i jo vaig dir-li que em deixés mirar el diari i em va dir que no el fes
malbé. Després, quan ja pujàvem cap a casa, la mamà, perquè el papà tota l’estona llegia el diari, li va dir que ja
n’estava tipa, i li va dir que sempre llegia i que ja n’estava tipa: que el llegia a casa, esmorzant, dinant, al carrer,
caminant o en un bar, o quan passejàvem. I el papà no va dir res i va continuar llegint, i la mamà el va insultar
i després era com si li’n sabés greu, i em va besar i després, mentre la mare era a la cuina preparant l’arròs, el
papà em va dir no li’n facis cas. Vam dinar arròs amb suc, que no m’agrada, i carn amb pebrots fregits. Els pebrots
fregits m’agraden molt, però la carn no, que és molt crua, que la mamà diu que així és més bona, però a mi no
m’agrada. M’agrada més la carn que em donen al col·legi, ben cremadeta. Del col·legi no m’agraden els primers
plats, mai. En canvi, a casa em donen vi amb gasosa. Al col·legi no. Després, a la tarda...
Quim monZó, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980)

20. Resposta oberta. Serà bo escoltar no sols la tria sinó també les raons que els aprenents poden
aportar.
32
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 32 15/02/17 16:11

9
UNITAT

dictat.
Derivació. Les grafies g, j, ix, x Atipus

d’activitats: lèxic,
ortografia i dictat. A
1. La derivació i la composició són dos mecanismes 3. Omple els buits dels embarbussaments següents l’exercici 2 els aprenents
de què disposa la llengua per formar paraules amb les grafies g, j, ix, x: han d’inferir, pel context, la
noves. La derivació consisteix a formar mots nous a) Que inenu és l’Eueni i quin eni que té paraula adequada. Al 3,
mitjançant la combinació d’un lexema amb un afix. l’inenu de l’Eueni! repassen les consonants
Per exemple, són derivats del mot mirar: emmirallar,
miraller, miratge, mirall... En canvi, la composició b) Setze jutes d’un utat menen fete d’un palatals. Els aprenents
consisteix a formar mots nous mitjançant la unió penat. Si el penat es despena, es mena poden llegir el dictat
de dos o més lexemes. Per exemple, és un mot els setze fetes dels jutes del jutat que l’han abans, silenciosament o en
compost la paraula milhomes, resultat de la unió del penat.
veu alta –si hi ha
numeral mil i del substantiu homes. Digues quines de c) Si un enraolador de raoles enraola amb
les paraules següents són derivades i quines
voluntaris–, comentant els
raoles desenraolades, l’enraolat es
són compostes. Si són derivades, indica’n el lexema desenraolarà aviat, per haver estat enraolat i
problemes ortogràfics que
i els afixos, i si són compostes indica la categoria desenraolat tants cops, que gairebé ni raoles s’hi presenten, els dubtes
gramatical dels elements que les constitueixen. d’enraolat desenraolat no semblaven. de lèxic, etc., de manera
a) centpeus f ) dolçor d ) En ep eperut a la espa de enolls ha caigut. que, quan es tracti de
b) asimètric g) preromà e) Un pino panut punava a la pana d’un altre
fer-lo, tinguin una guia
panut; el panut va dir al pino panut: pino segura.
c) lentitud h) pelacanyes
panut, no punis, brut. L’apartat 1 tracta de
d ) porta-retrats i ) traspassar
f ) El lleig de l’Ale té un empat i llege ba. derivació i composició, els
e) tallafoc j ) budisme
procediments més
4. Dictat importants per formar
2. Completa el text amb les paraules que hi falten.
mots. Si volem ampliar
La mesura del temps
Tenia un mal d’orelles que el turmentava d’allò més. l’exercici, podem fer el
Tinc dos rellotges de paret,  pèndol, amb tendències con- A la tarda, el pare Bonaventura Ubach havia quedat recorregut invers: a partir
tràries pel que  a la definició del temps. L’ sempre s’afa- per reunir-se en privat amb el pare abat i el que li
nya a avançar-se; l’ s’endarrereix. Cada setmana els dono
de les estructures
havia de dir era prou important i necessitava estar en
 i els torno a col·locar a hora precisa. Dir-ne l’hora  en plenitud de facultats, no podia distreure’l un maleït (asimètric, pelacanyes,
aquesta mena de rellotges és  exageració. Volen un punt mal d’orelles. Va ser tornar de Terra Santa a Montser- preromà), els aprenents
de paciència,  rellotges de corda, i procuro dedicar--en. rat i revenir-li aquell dolor que no l’havia deixat viure han de cercar, en els textos
Ho faig a gust perquè agrada sentir com toquen les hores anys abans. La diferència, però, era que ara ja sabia que han treballat, derivats
i no em molesta gens, ni tan  a la nit, aquell tic-tac que com combatre’l i així ho faria. El pare Bonifaci, l’en-
 poden sofrir les persones angoixades. Així, , cada set- o compostos similars.
carregat de la farmaciola, li havia recomanat que s’hi
mana carrego el mecanisme  set dies més i ajusto les . posés oli d’orella d’os i va ser provar-ho i –mai més
De vegades, si la desviació és  accentuada, apujo i abaixo ben dit– va ser com posar oli en un llum. Per això, • Cercar.
el pèndol,  petita mitja volta de rosca, amunt i , amb la
aquell matí el pare Ubach va sortir a buscar una de les • Comprovar.
intenció de restaurar l’. Queden a l’hora, però, després, plantes més distingides que creixien a les esquerdes
imperceptiblement  principi, més ostensiblement al cap de les roques de la muntanya. L’orella d’os no només • Inferir.

d’ dies, cadascun torna a anar a  seva i se separen de tenia entre les seves propietats alleujar les morenes, • Corregir.
mica en , de l’hora precisa. L’un  més de pressa que el fer baixar la pressió arterial, fer marxar la tos i els re-
temps;  altre es queda enrere, que, de , és pitjor. • Escriure.
fredats, sinó que també era una aliada excel·lent per
Miquel pairolí, Octubre (2010) als mals d’orella, com els que patia el pare Ubach.
Martí gironell, L’arqueòleg (2010)
243 Activitat oral.


Racó de repàs angoixades. Així, doncs, cada setmana carrego el mecanisme per
set dies més i ajusto les broques. De vegades, si la desviació és
1. a) centpeus: composta (numeral + nom) massa accentuada, apujo i abaixo el pèndol, una petita mitja volta
b) asimètric: derivada = a- (prefix) + simètric (lexema) de rosca, amunt i avall, amb la intenció de restaurar l’equilibri.
c) lentitud: derivada = lent (lexema) + -itud (sufix) Queden a l’hora, però, després, imperceptiblement al principi, més
d) porta-retrats: composta (verb + nom) ostensiblement al cap d’uns dies, cadascun torna a anar a la seva
i se separen de mica en mica, de l’hora precisa. L’un corre més de
e) tallafoc: composta (verb + nom)
pressa que el temps; l’altre es queda enrere, que, de fet, és pitjor.
f ) dolçor: derivada = dolç (lexema) + -or (sufix)
g) preromà: derivada = pre- (prefix) + romà (adjectiu) 3. a) Que ingenu és l’Eugeni i quin geni que té l’ingenu de l’Eugeni!
h) pelacanyes: composta (verb + nom) b) Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat
i) traspassar: derivada = tras- (prefix) + passar (lexema) es despenja, es menja els setze fetges dels jutges del jutjat que
j) budisme: derivada = buda (lexema) + -isme (sufix) l’han penjat.
c) Si un enrajolador de rajoles enrajola amb rajoles desenrajola·
2. Tinc dos rellotges de paret, de pèndol, amb tendències contràries pel des, l’enrajolat es desenrajolarà aviat, per haver estat enrajolat
que fa a la definició del temps. L’un sempre s’afanya a avançar-se; i desenrajolat tants cops, que gairebé ni rajoles d’enrajolat des·
l’altre s’endarrereix. Cada setmana els dono corda i els torno a
enrajolat no semblaven.
col·locar a l’hora precisa. Dir-ne l’hora exacta en aquesta mena de
rellotges és una exageració. Volen un punt de paciència, els rellot· d) En Jep geperut a la gespa de genolls ha caigut.
ges de corda, i procuro dedicar-los-en. Ho faig a gust perquè e) Un pinxo panxut punxava a la panxa d’un altre panxut; el
m’agrada sentir com toquen les hores i no em molesta gens, ni tan panxut va dir al pinxo panxut: pinxo panxut, no punxis, brut.
solament a la nit, aquell tic-tac que no poden sofrir les persones f ) El lleig de l’Aleix té un empatx i llegeix baix.
33
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 33 15/02/17 16:11

Els assajos científics.

Els aprenents poden

començar l’activitat per la Difusió del pensament
lectura de la part superior
de la p. 245. N’han de fer
una lectura atenta i Situem-nos
extreure’n les idees
principals. Després, poden Sinopsi
exposar-les i discutir-les a
Ens farem humans? Aquesta és la pregunta clau que es planteja l’arqueòleg Eudald
classe. Carbonell, que no solament s’interroga sobre el futur de l’Homo sapiens, sinó que també
Tot seguit, passaran a la defineix una sèrie de reptes de cara a culminar el procés de socialització de l’espècie.
lectura i, a part de les I ho fa pensant en el planeta i en l’univers que l’envolta, entenent la planetització no
com un procés de globalització, sinó com un procés natural en què la intervenció hu-
propostes de la pàgina, mana prioritza la nostra consciència d’espècie i l’autoconsciència com a planeta. Serem
respondran preguntes com: humans quan l’atzar sigui substituït per la lògica. En el moment que la selecció cultural
per què creuen que el llibre substitueixi la selecció natural, haurem completat el procés d’humanització.
és un assaig?, quin és el
tema del llibre?, és un llibre
de divulgació?
Eudald Carbonell i Roure (Ribes de Freser, 1953), és doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre
i Marie Curie, París VI (1986) i en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1988). És catedràtic de
Prehistòria i investigador del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari a la Universitat Rovira i Virgili. Tam-
bé és director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i membre del Consell del
Departament de Prehistòria del Musée de l’Homme de París. Ha publicat articles en revistes científiques, com
Nature, Science, Proceedings, Journal of Human Evolution, Evolutionary Anthropology, Journal of Archaeological Science
i Current Anthropology. És autor d’una vintena de llibres de reflexió sobre l’ésser humà, entre els quals destaquen
La consciència que crema, El sexe social, El naixement d’una nova consciència, L’arqueòleg i el futur, Ens farem humans?,
alguns en col·laboració amb Robert Sala, com ara Planeta humà i Encara no som humans. Va protagonitzar el pro-
grama de gran èxit de TV3 Sota terra.
A. Observa la coberta d’aquest llibre d’Eudald Carbonell i llegeix-ne la sinopsi i la informació sobre l’autor. En
quina àrea o àrees de coneixement situaries el contingut de l’obra?
biologia prehistòria filosofia sociologia antropologia altres
B. Fes una cerca a Internet amb els següents mots clau: «Eudald Carbonell» i «Atapuerca». Explica en tres
ratlles quina relació té l’escriptor amb aquest topònim.
C. Tenint en compte el contingut de la sinopsi i el teu criteri personal, respon de manera argumentada les
preguntes següents:
a) Et sembla que es tracta d’un manual científic?
b) Penses que ofereix un enfocament científic del tema?
c) Com creus que és l’estil de llenguatge que fa servir?
d ) A qui s’adreça l’autor i quina intenció té?
244

Situem-nos
A. Diverses: prehistòria, antropologia, sociologia o filosofia.
B. Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 1953), antropòleg i geòleg, codescobridor a Atapuerca,
Burgos, de l’Homo antecessor, espècie d’homínid de fa uns 900 000 anys. Va treballar al jaciment
prehistòric d’Atapuerca, primer sota la direcció del professor Emiliano Aguirre i, des de l’any 1991,
com a codirector, juntament amb José Maria Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga.
C. Respostes orientatives:
a) Sí.
b) Sí, però també humanístic, sociològic i filosòfic.
c) Precís, llegidor, acurat.
d) Al públic no especialista però interessat en el tema.
34
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 34 15/02/17 16:11

DIFUSIÓ DEL PENSAMENT 9
UNITAT
L’assaig és el gènere literari emprat especialment per a la difusió d’idees. L’autor presenta la seva visió personal sobre un tema, Poden fer l’activitat
proposada a «Investiga i
que generalment domina amb expertesa, i s’adreça al públic no especialitzat, amb la intenció de difondre i compartir idees i
coneixements. explica». És possible que
Com a tipus de text, es mou entre l’exposició i l’argumentació i conté un nivell important de subjectivitat, ja que el contingut algun dels aprenents
respon a la perspectiva personal de l’autor, prestigiada pel seu reconeixement professional i social. Sovint parteix d’informacions i
conegui el llibre El món de
plantejaments amb base científica per passar a la reflexió o les propostes de caire ideològic, social, polític, cultural, humanístic, etc.
Sofia; en aquest cas,
La literatura assagística pot tenir presentacions formals diferents: article a la premsa, llibre, recull d’articles, capítol d’un llibre on
es recullen participacions de diversos experts, manifest... També pot adoptar estructures narratives, com ara la novel·la, el dietari o podem plantejar que
el gènere epistolar. En aquests casos és el tema i l’objectiu allò que permet definir una obra com a assaig, perquè literàriament es l’expliqui a la classe.
tracta d’una obra narrativa. En realitat, una de les característiques de l’assaig és la llibertat en l’estructura expositiva.
L’estil del llenguatge d’un assaig sol ser acurat, precís i planer. L’autor mesura l’ús de tecnicismes i de conceptes abstractes o • Llegir.
bé els explica breument quan apareixen, motivat pel desig de divulgar un tema i unes idees conservant el rigor de la disciplina.
• Comprendre.
Però alhora vol convèncer i, per tant, també fa servir recursos estilístics i didàctics per captivar el lector –metàfores, comparacions,
exemples, anècdotes, antítesis, analogies, etc.–, que ajuden a comprendre el text i fan atractiu el tema. Aquest interès estètic és • Reflexionar.
un tret que distingeix l’assaig com a gènere literari dels textos científics o especialitzats. De la mateixa manera, podem afirmar
• Inferir.
que l’amenitat amb què tracten un tema, i conviden a reflexionar-hi, distingeix uns científics o especialistes d’uns altres. El públic
no especialitzat coneix i admira els científics, els filòsofs o els economistes que han trobat maneres suggeridores i atractives de • Comprovar.
difondre els seus coneixements i compartir el seu punt de vista, sigui escrivint llibres i articles o fent conferències i participant en
• Cercar.
programes de ràdio i televisió.
• Explicar.

• Redactar.
Investiga i explica
1. Fes una cerca a Internet amb el nom de l’escriptor noruec Jostein Gaarder i
resol aquestes dues tasques:
a) Explica breument per què algunes de les seves novel·les es poden consi-
derar assagístiques i quin públic lector ha tingut present en escriure-les.
b) Escriu al costat de cada un dels cinc títols següents el tema principal de
què tracta l’obra:
• El món de Sofia
• L’enigma i el mirall
• ¿Que hi ha algú?
• El castell dels Pirineus
• Maya
Llegeix i comprèn
2. Llegeix aquest article de Marina Garcés i indica en quin paràgraf apareixen
formulades aquestes idees:
a) El temps i l’espai determinen la nostra experiència i ens defineixen com a individus.
b) Fa segles que sabem que educar no és adoctrinar.
c) Actualment, en l’educació i la cultura hi ha més activitat que no pas transformació qualitativa.
d ) Les construccions d’espais i els horaris han estat històricament mostres i instruments de poder sobre la
gent.
e) Per emancipar-nos, cal que alliberem la nostra sensibilitat.
245
1. a) Té la intenció de divulgar grans temes de la humanitat, des d’un punt de vista filosòfic i amb un
enfocament didàctic. S’adreça sobretot als joves i sovint fa servir personatges joves en les seves
narracions.
b) El món de Sofia: història de la filosofia. L’enigma i el mirall: el misteri de la vida i de la mort. ¿Que hi
ha algú?: l’origen del món i l’univers, la vida, l’amistat. El castell dels Pirineus: contrast entre la visió
racional i científica i l’espiritualitat i la fe. Maya: l’origen i evolució de la humanitat, la relativitat del
temps i el sentit de l’univers.
2. a) 3r
b) 5è
c) 4t
d) 1r
e) 5è
35
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 35 15/02/17 16:11

Els assajos científics.

Els aprenents poden

començar fent una lectura L’espai i el temps
individual de l’article
de Marina Garcés,
extraient-ne les idees Qui domina l’espai i el temps domina les nostres vides.
Això ho sabien els senyors que posaven els castells dalt
principals. Per ajudar a la
dels turons i tancaven els pobles entre muralles. Ho
comprensió, poden sabien les religions, que aixecaven campanars i mina-
resoldre l’activitat de la rets per veure i ser vistos per la comunitat i marcar les
pàgina anterior, «Llegeix i hores. Ho sap l’encarregat de la fàbrica i ho saben molt
comprèn». Després, poden bé els experts en management i en economia.
Però això, que és una obvietat, ho oblidem cada
discutir les idees de dia quan insistim a canviar les nostres vides personals
l’article en petits grups, i col·lectives sense intervenir sobre l’espai i el temps en
aportant-hi experiències què transcorren. Volem fer més coses, volem arribar a
personals, i posar-les en més llocs. Multipliquem les temporalitats amb què ens
relacionem i diversifiquem els espais físics i virtuals per
comú. Finalment, poden
on transitem. Però sigui com sigui quedem atrapats en
intentar respondre la el que Heidegger en deia la concepció vulgar del temps
pregunta «Com podem i de l’espai: és a dir, el temps com una línia recta que
transformar la nostra es pot estirar com un xiclet i l’espai com un contenidor
experiència de l’espai i el buit que es pot omplir de més i més coses.
No vivim en el temps, sinó que som temps. I no
temps?». vivim en l’espai, sinó que som espai. Això és molt dife-
rent que dir que som un compost d’ànima i cos situat
en un determinat punt de l’espai i del temps. Que som
temps i espai vol dir que la nostra experiència del món de l’experiència, el que estem fent, finalment, només
és la que crea i desplega les coordenades espaciotem- reprodueix la realitat.
porals que hi donen sentit. Els il·lustrats dels segles xViii i xix confiaven en la
En les nostres societats actuals hi ha molta ac- potència emancipadora de l’educació i de l’experiència
tivitat i molt poca experiència. Molta circulació i molt estètica no pels seus continguts adoctrinadors, sinó per
poca transformació. La raó és precisament aquesta: no la seva capacitat de redefinir sensibilitats. Fer-nos una
qüestionem l’espai i el temps. Només hi circulem i els altra sensibilitat: és l’aposta cultural emancipadora, des
omplim, fins a saturar-los. Un dels principals fronts de de la Il·lustració fins a Gilles Deleuze. I la sensibilitat és,
la crisi del nostre temps és la saturació i la impotència precisament, l’experiència de l’espai i el temps i la pos-
que assetgen, avui, la tasca educativa i l’acció cultu- sibilitat de transformar-la. La nostra sensibilitat, avui,
ral. Per què es fan tantes coses i serveixen tan poc? El està saturada: d’informació, de comunicació, d’activitat,
temps i l’espai de la producció i del consum capitalista d’oferta, de programes i de projectes. No insistim a sa-
es deixen omplir de projectes i de productes, d’activi- turar-la, comencem a alliberar-la.
tats i de propostes. Però si no alterem les coordenades Marina garCés. Ara, 24 abril 2016 (adaptació)
3. Escull una oració de l’article que creguis que es pot aplicar a la teva realitat personal d’avui i explica’n els
motius.
246
3. Resposta oberta.
36
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 36 15/02/17 16:11

UNITAT
El fragment que es treballa
Comprèn i Identifica a «Comprèn i identifica»
4. Llegeix el fragment següent d’un llibre de divulgació de filosofia. Explica quins recursos han fet servir els autors també permet fer una altra
per explicar el concepte de lògica inductiva. activitat: per què es
produeix l’efecte còmic al
final? Poden explicar-ho en
La lògica inductiva raona a partir de casos concrets per arribar a teories generals, i és el mètode utilitzat per cinc línies.
confirmar les teories científiques. Si tu observes un nombre prou gran de pomes que cauen dels arbres, conclou-
ràs que les pomes sempre cauen, en lloc de desplaçar-se cap amunt o de costat. Després també pots construir • Llegir.
una hipòtesi més general que inclou altres cossos que cauen, com les peres. Així és el progrés de la ciència.
Als annals de la literatura, si hi ha un personatge conegut pels seus poders de «deducció» és l’intrèpid Sher- • Comprendre.

lock Holmes, però en general Holmes no opera pas utilitzant la lògica deductiva. De fet, utilitza la lògica inductiva. • Reflexionar.
Primer, observa la situació detingudament i, després, generalitza a partir de la seva experiència anterior, utilitzant
• Explicar.
l’analogia i la probabilitat, tal com fa en la història següent:
Holmes i Watson han anat de càmping. A mitja nit, Holmes es desperta i clava un copet de colze a
Watson.
–Watson –li diu–, mira cap al cel i digue’m què veus.
–Veig milions d’estels, Holmes –diu Watson.
L’home hi pensa un moment.
–Bé –contesta–, astronòmicament, això m’indica que hi ha milions de galàxies i potencialment bili-
ons de planetes. Astrològicament, observo que Saturn està situat a Lleó. Horològicament1, dedueixo
que són si fa no fa un quart de quatre. Meteorològicament, sospito que demà farà un dia molt bonic.
Teològicament, veig que Déu és totpoderós i que nosaltres som petits i insignificants. Mmm, i tu què
en penses, Holmes?
–És molt més senzill, Watson. Algú ens ha robat la tenda!
Daniel Klein i Thomas CathCart, Plató i un ornitorinc entren en un bar..., 2007 (adaptació)
_______
1 Deriva del terme horologia: «ciència de mesurar el temps».
Sherlock Holmes i el doctor

Watson en una il·lustració de
Sidney Paget publicada a
The Strand Magazine.
247
4. Resposta orientativa: Ha fet servir el contrast entre lògica inductiva i lògica deductiva, mitjançant
una anècdota (probablement fictícia) d’un personatge literari conegut. La facècia li serveix tant
d’exemple com de recurs humorístic, a banda de captar l’atenció del lector.
37
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 37 15/02/17 16:11

Els aprenents trobaran tres

textos breus, que hauran Llegeix i sintetitza
de treballar segons la 5. Llegeix els fragments assagístics següents i troba’n la idea clau. Redacta’n en cada cas una síntesi de menys
proposta «Llegeix i de 40 mots. Si cal, consulta a Internet els noms propis que hi apareixen.
sintetitza». Per ampliar la
proposta, poden comparar
el text C amb el de Marina
A
Garcés: què tenen en
comú?, què els diferencia?, S’ha d’estudiar filosofia, art, literatura, història...? Depèn de les preguntes que s’hi formulin; la mateixa resposta
poden treballar en grup i que si la pregunta es refereix a les matemàtiques, la biologia, la física o l’economia. Centrar-se en la utilitat o no
utilitat de les humanitats és ignorar que molts principis, lleis o hipòtesis de les «ciències» són o han estat, d’en-
exposar després dels trada, inútils des de la perspectiva capitalista (com el teorema de Fermat, E = mc2, el bosó de Higgs, la paradoxa
resultats obtinguts. del gat de Schrödinger, el principi d’incertesa de Heisenberg o la teoria de jocs). La gran utilitat de les humanitats
i les cientificitats és que fan avançar el coneixement, perquè es formulen preguntes, encara que sovint semblin
• Llegir. inútils.

• Comprendre. Joan Campàs, «Antimanifest per les humanitats». El Periódico (17 gener 2014)

• Raonar.

• Inferir.

• Reflexionar.
B
• Comparar.

• Esquematitzar. Les tecnologies actuals constitueixen un repte important. Veure-les com una amenaça significa, en bona part, re-
conèixer que no som capaços de respondre al repte, significa veure els avenços tecnològics com una fatalitat que
• Escriure.
ens ensorra. Veure-les, però, com la salvació definitiva també és reconèixer que no sabem donar-hi resposta, com
• Redactar. si elles totes soles poguessin dur, automàticament, a un món millor, més just, més lliure, més culte.

Josep-Maria Terricabras,
I a tu, què t’importa? Els valors. La tria personal i l’interès col·lectiu (2002)
C
Una mateixa fracció de temps viscuda amb por s’allar-
ga moltíssim, en canvi amb alegria s’acurta. La depressió
dilata un moment fins a l’infinit. I el mateix passa amb la
pressa, la impaciència. En fi, existeix un temps dels sen-
timents. Sembla absurd donar tanta importància al temps
del rellotge, a aquesta dimensió freda i inhumana que pot
servir als físics, però no a qui s’ocupa de la complexitat de
l’existència, que, en tot cas, és irregular. Em fascina la dura-
ció que no expressa el temps real, sinó precisament el dels
sentiments. El temps passa de manera diferent si estàs es-
perant o no, si tens un projecte o si deixes que tot passe
com si fores un testimoni i no un actor.
Vittorino Andreoli, Carta a un adolescent (2004)
248

A. La utilitat de les àrees de coneixement en l’educació se centra en la capacitat de generar preguntes
i respostes que fan avançar el coneixement, no en la seva funcionalitat pràctica.
B. Les tecnologies no són un perill ni una solució en si mateixes. La societat ha de donar resposta als
canvis que impliquen i gestionar-los.
C. El temps està vinculat als sentiments i als estats d’ànim, és subjectiu, i no es pot quantificar tan
sols amb instruments objectius.
38
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 38 15/02/17 16:11

UNITAT
Per comunicar més

Receptes, consells, estratègies, recursos, eficaçment.
per a una bona comunicació Els aprenents poden fer una
lectura com les habituals,
només que aquí ja es
presenten en forma de
Consells per a una comunicació eficaç 2. Parla amb honestedat. Cal pensar què direm; en can- punts, una enumeració
vi, dir tot el que pensem pot resultar inadequat en mol- de consells. Seria bo poder
Dialogar amb persones que tenen creences i actituds dites situacions. Abans de parlar, prepara allò que vols seleccionar algun diàleg
ferents de les nostres és tot un repte. També ho és tenir dir, pensant en els efectes que pot tenir i els que voldries
de sèries televisives, o
converses amb qui no tenim una relació d’igualtat, per- aconseguir.
similar, i analitzar-lo segons
què hi ha alguna relació jeràrquica que ens adjudica un
lloc diferent, amb certa distància. En aquests casos hi ha
els deu punts. Si no és
3. No acusis, no arraconis, no amenacis, no obliguis a par-
moltes probabilitats de conflicte. De fet, una de les de- lar o a respondre. L’altra persona també té dret a decidir
possible, els aprenents
finicions del terme conflicte és, precisament, manca de què diu i què no diu. poden reflexionar
comunicació. individualment sobre
4. Evita el judici personal. Opina estrictament sobre fets les seves mancances
L’assertivitat constitueix un conjunt de tècniques especi- o paraules (Això que dius no és cert... I no pas: Ets un en aquest sentit.
alment útils per dialogar en situacions que poden resultar mentider ). Després, poden debatre
tenses, que tenen com a objectiu preservar la relació amb en petits grups si les
els altres sense renunciar a l’oportunitat de comunicar-se. 5. Evita les generalitzacions (sempre, mai, tothom, la autoobservacions es
Es pot definir l’expressió adequada de les emocions en gent...). En realitat, són etiquetes o prejudicis i és poc corresponen amb l’opinió
les relacions socials, sense que es produeixi ansietat o probable que les frases que contenen aquests mots si- dels amics i companys.
agressivitat. També es pot considerar un tipus de conduc- guin veritables.
ta que permet actuar d’acord amb els interessos propis, • Llegir.
tot respectant les altres persones. 6. Construeix el missatge de manera clara i transmet-lo
• Comprendre.
sense giragonses.
L’assertivitat no és un tret de la personalitat, sinó una con- • Raonar.

ducta. El comportament assertiu es basa en uns nivells 7. Sigues amable. Fes servir fórmules de cortesia: Si us
alts de respecte, cap a si mateix i cap als altres. plau, et fa res..., gràcies... No facis quedar malament
ningú: ni el teu interlocutor, ni altres persones, ni tu ma-
Deu consells per mantenir diàlegs assertius teix.
Els consells següents pertanyen a aquest conjunt d’es-

8. Demana ajuda si et cal. Quan demanis un favor, deixa
tratègies que ajuden a comunicar-se procurant que no es
ben clar que, com que és un favor, la persona pot dir-te
deteriori la relació. No s’aprenen de la nit al dia, però van
sí o no. M’aniria perfecte que em diguessis que sí, però
millorant amb la pràctica i ens ajuden a reflexionar so-
comprenc que...
bre les nostres habilitats comunicatives (sobretot després
d’ensopegar o fracassar en l’intent). 9. Digues no si és el que vols dir: No, gràcies. No m’inte-
ressa. (Guarda les excuses o les disculpes només per
1. Manifesta idees i sentiments «des del jo», amb verbs
quan siguin necessàries.)
introductoris com: penso, opino, estic neguitosa, sen-
to tristesa... No responsabilitzis l’altra persona del teu 10. Accepta l’error quan sigui necessari. Demana perdó
estat d’ànim. Evita frases com: em poses nerviosa, em quan calgui.
fas enfadar...
249

39
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 39 15/02/17 16:11

• Llegir.

• Comprendre. Observa i anota

• Reflexionar.
6. Observa aquesta entrevista (http://qr.teide.eu/00QJ ) a l’autora d’un
• Comparar. assaig sobre assertivitat i respon les qüestions següents:

• Relacionar. a) Títol i autores del llibre.

• Redactar. b) Definició d’assertivitat que proposa Eva Bach.

c) Condicions necessàries per actuar assertivament.
d ) Beneficis de les estratègies assertives.
e) Alguns riscos de l’assertivitat.
Proposa
7. Completa els consells de l’apartat anterior, «Consells per a una
comunicació eficaç», amb dos consells més extrets de l’entrevista.
Pensa i opina
8. Escull una d’aquestes citacions i fes-ne un comentari crític personal,
d’unes 100 paraules. Si cal, cerca a Internet informació sobre els
autors o autores.
a) «Els límits del meu llenguatge
són els límits del meu món.»
Ludwig Wittgenstein
b) «Qui no pot aprofitar-se de
tres mil anys d’història, viurà a
les fosques la resta de la seva
vida.»
Johann Wolfgang von Goethe
c) «Obriu escoles i es tancaran
presons.» Concepción Arenal
d ) «Els llibres no supleixen la vida,
però la vida tampoc no supleix
els llibres.» Joan Fuster
e) «El cervell humà no està pre-
parat per a l’ideal comunista.
El capitalisme és de primat, de
garrotada. Ens falta evolució
per crear una nova consciència
d’espècie.» Eudald Carbonell
250
6. a) Títol: La asertividad. Para gente extraordinaria. Autores: Eva Bach i Anna Forés.
b) Capacitat d’expressar les opinions, els sentiments i les necessitats amb una actitud de respecte
cap al que puguin pensar, sentir i necessitar els altres.
c) En l’assertivitat cal naturalitat i sinceritat; que estigui en els valors de la persona, en la seva relació
amb els altres, així com una certa maduresa emocional.
d) Millora les relacions humanes.
e) En alguns ambients no resulta útil: es pot provar, però si no funciona, no cal esmerçar-hi més ener·
gia. Les estratègies que s’aconsellen en l’assertivitat també poden servir per manipular les perso·
nes si no es fan servir honestament.
Cal saber dir Que no sense agressivitat. Cal manifestar les queixes sense jutjar l’altre: parlant des d’un
mateix.
8. Resposta oberta.
40
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 40 15/02/17 16:11

UNITAT
Els títols dels apartats
indiquen les activitats que
Escolta i relaciona es demanen. Gairebé totes
9. Escolta aquesta entrevista a Zygmunt Bauman ( http://qr.teide.eu/00QK ), un dels filòsofs actuals més són susceptibles de ser
reconeguts. Relaciona el contingut de l’entrevista amb la sinopsi del seu llibre més llegit. Explica breument
què hi veus en comú. Si cal, fes una recerca a Internet per ampliar la informació sobre el seu llibre o les seves debatudes a classe,
idees. especialment les frases
de Bauman que apareixen
citades al segon requadre
En els darrers decennis, el món ha patit una transformació profunda: hem entrat
de «Suggeriments».
de ple en el que Bauman anomena l’època líquida, marcada per una enorme in-
certesa i canvis accelerats. En aquest marc, els individus hem deixat de sentir la Si hi ha hagut implicació
protecció de les institucions i intentem afrontar en solitari uns reptes totalment dels aprenents en les
nous sense tenir cap punt de referència. discussions, un bon final
El prestigiós sociòleg polonès Zygmunt Bauman ens ofereix en aquest as- podria ser que posessin
saig una anàlisi punyent del món contemporani, sense fer concessions a la cor-
recció política ni evitar els aspectes més foscos de l’actualitat, que tenen la seva
per escrit en què ha canviat
base en la por i la incertesa que assetgen les nostres vides. la seva percepció de les
coses i de la manera de
viure. Ha valgut la pena,
el recorregut?
• Llegir.

• Comprendre.

• Reflexionar.
Anima’t a escriure

• Enraonar.
10. A partir de la informació que t’han aportat l’entrevista, la sinopsi i –si és el cas– la teva recerca a la xarxa,
• Debatre.
escriu tres afirmacions sobre la visió que té Bauman de la societat actual i fes-ne un comentari personal
d’unes 200 paraules. Titula així el teu text: «El present i el futur de la societat segons Zygmunt Bauman». • Comparar.

• Escoltar.

• Relacionar.

• Proposar.
Suggeriments
• Redactar.
El comentari que n’has de fer és un assaig breu,
escrit des de la teva perspectiva; per tant, hi pots
incloure la teva opinió. Pensa si estàs d’acord o no Suggeriments
amb el que diu Bauman a l’entrevista, si veus indicis
al teu voltant que confirmen o desmenteixen la seva Algunes frases de Bauman que et poden aportar idees:
visió, si creus que ignora algunes realitats, si et sem- • «És normal que vulguem ser feliços, però hem oblidat
bla pessimista o optimista... Fes unes notes personals totes les formes de ser feliços. Només ens en queda
i després connecta-les amb les idees de Bauman que una: la felicitat de comprar.»
n’has extret. • «Amb seguretat però sense llibertat, som esclaus.»
• «La nostra societat és una fàbrica de desconfiança.»
• «Cal canviar el destí, però primer cal aturar el tren.»
• «Esteu condemnats... a viure una època molt interes-
sant. Espero que us arromangueu.»
251

9. Resposta oberta. (L’entrevista parla d’una obra posterior (un documental), però moltes de les visions
que hi expressa són semblants. El punt en comú és la incertesa, la por i la vulnerabilitat dels individus
i de la societat.)
41
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 41 15/02/17 16:11

Entre el sentit propi i el

figurat: de sang freda. Competències bàsiques
una lectura individual del
text i ordenar la seqüència Prova
d’idees que hi apareixen: Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
des del significat corrent
de l’expressió fins a la
sang mig freda dels
dinosaures.
Animals de sang freda
E
s diu que una persona té sang freda quan és poc Shakespeare atribuïa la raó al cervell, però les emocions
sensible i no es deixa emportar per les emocions, ja al cor. No és estrany que l’amor es representi amb un cor,
sigui la por, la vergonya, el desig o qualsevol altra. o que també s’utilitzi l’expressió de tot cor.
Dins del regne animal, però, tenir sang freda vol dir una Des dels temps d’Aristòtil, el coneixement sobre
5 altra cosa. Els rèptils, els peixos i els amfibis la hi tenen 40 l’anatomia humana ha avançat molt i el que s’etiqueta
perquè els seus cossos no són capaços de produir escal- com a sang freda tindria explicacions molt més complexes
for corporal. Els mamífers –i, per tant, els humans– tenim que les que van desenvolupar els nostres avantpassats.
la sang calenta perquè podem generar la nostra pròpia També se sap molt més sobre el que literalment és sang
escalfor, retenir-la i controlar-la en funció de les variaci- freda. D’animals que no poden regular la seva tempera-
10 ons de la temperatura ambiental si no és que tenim algun 45 tura corporal n’hi ha molts i utilitzen diferents estratègies
problema de salut. Els humans creem calor gràcies a les per sobreviure. Alguns hibernen. Els rèptils passen molt
reaccions químiques que passen al nostre cos, sobretot de temps sota el sol per escalfar-se. El mateix peix lluna té
quan mengem. Mantenim la temperatura a 37 ºC gràcies el costum de pujar de tant en tant a la superfície de l’aigua
a una mena de termòstat intern que tenim al cervell. En per prendre el sol. Un dels principals misteris havia sigut
15 concret, tot passa a l’hipotàlem, que registra la tempera- 50 sempre si els dinosaures eren de sang calenta o freda, com
tura de la sang que hi passa i, si cal, posa en marxa reac- els seus cosins, els rèptils. Però un estudi recent publicat
cions corporals com la vasodilatació, la suor o la tremolor. a Science va esvair els dubtes. Sembla que estaven a mig
D’on ve l’expressió tenir la sang freda? La primera camí, amb un metabolisme entre la sang calenta i la sang
explicació és que es vincula als animals de sang freda i freda, com alguns taurons o les grans tortugues marines.
20 la seva falta d’expressivitat, però es pot especular sobre Mònica L. Ferrado. Rar (12 abril 2015)
orígens antics i vinculats a la concepció de l’anatomia hu-
mana que es va desenvolupar a l’antiga Grècia. Per en-
tendre el funcionament del cos, el filòsof grec Hipòcrates
va desenvolupar la teoria humoral, segons la qual el cos
25 conté quatre substàncies bàsiques: bilis negra, bilis, fleg-
ma i sang. De l’equilibri entre aquests quatre elements
depenen la salut i la personalitat. Segons aquesta teoria,
les persones amb un temperament sanguini són més cà-
lides, més emotives i extravertides, mentre que les que
30 tenen un temperament flegmàtic es caracteritzen per una
baixa reactivitat davant els canvis que les envolten.
Per a un altre filòsof grec, Aristòtil, no era gens clar
que la ment fos al cervell. Ell teoritzava sobre el fet que la
ment fos al cor, que es mou, té sang i és calent. Aquesta
35 visió va perdurar durant molt de temps. El mateix William
252
42
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 42 15/02/17 16:11

PROVA 9
UNITAT
Els dibuixos il·lustratius de
les pàgines poden servir
1 La hibernació està estretament lligada a: 6 L’expressió a sang freda significa: per demanar als alumnes
 a) Els animals de sang calenta.  a) Premeditadament. que identifiquin animals de
 b) Les condicions climatològiques.  b) Violentament. sang freda i de sang
 c) La possibilitat de regular la temperatura  c) Sense emocions. calenta.
corporal.  d) Impulsivament.
 d) Els animals de sang freda.
• Llegir.
7 Aristòtil situava la ment:
2 En l’oració composta «Mantenim la • Escoltar.
 a) Al cos.
temperatura a 37 ºC gràcies a una mena de • Reflexionar.
 b) Al cor.
termòstat intern que tenim al cervell» hi ha una
 c) Al cervell. • Enumerar.
proposició:
 d) A la sang.
a) Adverbial concessiva. • Analitzar.

 b) Adverbial consecutiva. 8 Substitueix el rombe per una h en totes les • Substituir.
 c) Adverbial condicional. paraules de la sèrie:
• Redactar.
 d) Adverbial causal.  a) ♦ibernació, ani♦ilar, con♦ort
 b) ex♦umar, co♦etani, des♦ora
3 En l’oració composta «El mateix William  c) ad♦esió, bo♦emi, ex♦altar
Shakespeare atribuïa la raó al cervell, però les  d) an♦el, sa♦uri, co♦ibir
emocions al cor» hi ha una proposició:
 a) Subordinada adjectival. 9 En els humans, la temperatura del cos es
 b) Coordinada adversativa. registra a:
 c) Subordinada adverbial.  a) La sang.
 d) Subordinada substantiva.  b) La bilis.
 c) L’hipotàlem.
4 Són sinònims de flegmàtic:  d) El cor.
 a) calmós, apàtic
10 Segons Hipòcrates, les persones amb un
 b) fred, flàccid
temperament sanguini són més:
 c) desnerit, plàcid
 d) tranquil, oprimit  a) Emotives i extravertides.
 b) Plàcides i tranquil·les.
5 En l’oració composta «Els mamífers tenim la  c) Introvertides i silencioses.
sang calenta perquè podem generar la nostra  d) Impulsives i entusiastes
pròpia escalfor» hi ha una proposició:
Redacció
 a) Subordinada adjectival.
 b) Coordinada il·lativa. Escriu un text d’unes 150 paraules aproximadament
 c) Subordinada adverbial. en què et descriguis com una persona de
 d) Subordinada substantiva. temperament sanguini o bé de temperament
flegmàtic, segons la distinció que es fa en el text que
acabes de llegir.
Prova.

253
Comprova-ho.
Atreveix-t’hi.
1. b)
2. d)
3. b)
4. a)
5. c)
6. a)
7. b)
8. a)
9. c)
10. a)
Redacció
Resposta oberta.
43
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 43 15/02/17 16:11

Entrevista a una
investigadora.
Oficis de llengua
Els aprenents hauran de
consultar què és l’ICREA, Em dic Pilar
el significat de prosòdia i i soc investigadora
altres termes que els a ICREA. per millorar les habilitats del llenguatge i la in-
puguin ajudar a entendre teracció social en poblacions amb trastorns del
l’activitat de l’entrevistada. neurodesenvolupament. Una de les coses més
Els aprenents poden fascinants d’aquesta feina és el fet de treballar
i pensar de manera col·laborativa amb estudi-
relacionar la informació
ants i altres investigadors per trobar respostes
que dona, el paper de la conjuntes a les preguntes que ens plantegem.
prosòdia i la gestualitat,
amb els consells i la jecte has col·laborat que t’hagi agradat?
informació que han recollit Què i on has estudiat?
Un dels darrers projectes que hem dut a ter-
als successius apartats de Vaig estudiar la carrera de Filologia Catala- me, finançat pel programa RecerCaixa, ha estat
«Comunicació» del llibre. na a la Universitat Autònoma de Barcelona, i crear un web destinat a pares i educadors per
Poden comentar-ho en vaig fer el màster i el doctorat de Lingüísti- sensibilitzar-los de la importància de la comu-
petits grups i després ca Romànica a la Universitat d’Illinois (Estats nicació amb els seus infants durant el primer
Units). any de vida, abans que diguin les primeres
exposar els resultats a paraules. El projecte es diu Abans de les pri-
classe. De què fas?
meres paraules, i conté informacions visuals
Faig d’investigadora a la Institució Catala- que il·lustren els comportaments comunicatius
• Llegir. na de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i dels infants i com els podem potenciar (http://
soc professora de Lingüística a la Universitat abansprimeresparaules.upf.edu).
• Entendre. Pompeu Fabra, on coordino el Grup d’Estudis
Explica alguna anècdota divertida o curiosa
• Cercar. de Prosòdia.
de la feina que fas.
• Comparar. En què consisteix la teva feina?
Una vegada estàvem fent un petit experiment
• Inferir. La meva feina actual té dues parts complemen- de comprensió a nens de quatre anys en una

• Concloure. tàries: la docència i la recerca. Ensenyo tant en escola. Es tractava de veure quin personatge
el grau de Llengües Aplicades com en el màster del còmic que els ensenyàvem no sabia una
de Lingüística Teòrica i Aplicada de la Universi- informació. Com sempre, vam anar a buscar
tat Pompeu Fabra, on explico diferents aspectes un nen nou de la classe i es va asseure amb
relacionats amb els sons i l’entonació de la llen- nosaltres a fer la tasca. Tot d’una, quan tot just
gua: com els podem descriure, quins significats havíem començat, es va posar dret i ens va dir:
tenen, com es combinen amb els gestos, com els «A mi aquest joc no m’agrada». I es va aixecar,
aprenen els nens i els parlants de segones llen- va marxar i ens va deixar allà palplantats. Això
gües, etc. En la part de recerca, l’objectiu dels és tenir les coses clares!
nostres projectes és comprendre millor el paper
de la prosòdia de la parla i de la gestualitat en la
que fas?
comunicació humana des de la perspectiva
de comparació de llengües i del desenvolupa- La inversió en recerca d’un país diu molt
ment cognitiu. També treballem en projectes de la seva societat, ja que és un termòmetre de
aplicats que volen demostrar com les habilitats la valoració d’una activitat humana que ens fa
prosòdiques i gestuals poden resultar valuoses avançar i millorar cada dia.
254
44
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 44 15/02/17 16:11

Solucions del bloc
d’activitats
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 45 15/02/17 16:11

9166 Guia CAT4 09_2017.indd 46 15/02/17 16:11
Unitat 9
Literatura
Conte Versió teatral
1. Bearn. Llorenç Villalonga a) Títol. a) Número d’escena i acotacions

b) Narració amb interven· (cursiva).
Camí de sirga. Jesús Moncada cions dialogades en es· b) Intervencions dels personat·
Llibre de meravelles. Vicent Andrés Estellés til directe. ges (veu en «off», Abel i ma·
Cavalls cap a la fosca. Baltasar Porcel c) La cursiva a la paraula re).
Els treballs perduts. Joan Francesc Mira antaviana permet distin· c) La repetició de la paraula an·
gir-la. taviana fa que es distingeixi.
Cementiri de Sinera. Salvador Espriu
d) Informació més vaga d) Detall de la informació (tassa
La plaça del diamant. Mercè Rodoreda (preparava l’esmorzar). de xocolata).
Diccionari per a ociosos. Joan Fuster e) Predomini de la veu del e) La informació se selecciona
Uf, va dir ell. Quim Monzó narrador en tercera per· en benefici de les interven·
El temps de les cireres. Montserrat Roig sona. cions dels personatges.
Vacances pagades. Pere Quart
Les dones i els dies. Gabriel Ferrater 6. a) Refús a la desobediència versos: 19-23
Te deix, amor, la mar com a penyora. Carme Riera b) Elecció de la submissió versos: 28-30
Mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo c) Transformació de l’ésser versos: 3-5
Senyoria. Jaume Cabré d) Consciència de posseir tots versos: 38-42
Cròniques de la veritat oculta. Pere Calders els elements
e) Acceptació del maltracte versos: 6-12
2. Mallorquí, amb formació castellana i de f ) Recuperació i alliberament versos: 51-54
Origen i referents literaris francesos. Sembla que el
formació relativisme i l’escepticisme d’Anatole France van
g) Cant a l’esperança versos: 31-37
acompanyar-lo tota la vida.
Primera meitat del segle xx. Un escriptor fora de 7. Resposta orientativa:
Època i modes, que va crear un estil propi a partir dels Entre altres atributs amb què es pot descriure el caràcter
moviment seus gustos literaris. De jove, va ser racionalista, de Joan Fuster destaquem els següents: escèptic, irònic,
com confessa. enginyós, intel·ligent i un analista perspicaç de la condició
Els noms que apareixen al text: Miquel dels humana. Li suposem uns dots extraordinaris d’observador.
Sants Oliver, Gabriel Maura, Gabriel Alomar,
Dedicat a la lectura i l’escriptura, deduïm que va portar una
Santiago Rusiñol.
Autors
Per època, Villalonga va ser coetani, entre
vida més aviat solitària, entre papers, llibres i estilogràfi·
coetanis ques...
d’altres, de Josep Pla, Bartomeu Rosselló-
Pòrcel, Giuseppe Tomasi de Lampedusa, Josep
Maria de Sagarra... 8. Són accions de forner:
• Entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn.
• Fer el rent.
La vaca cega
• A mitjanit anar al forn per a pastar.
Joan Maragall descriu una vaca cega perquè un vailet va
buidar-li un ull. El seu caminar és vacil·lant i qualsevol mo· • Creuar amb una ràpida ganiveta la pasta.
viment que fa és insegur, contrari al de les companyes del • Escombrar lentament.
ramat. • Prendre-li foc al forn.
Vaca suïssa • Ficar el cap al forn.
Pere Quart fa parlar la vaca, que es mostra rebel i contes·
• Pujar a l’alcavor.
tatària i està ben determinada a no deixar-se maltractar ni
que ningú s’aprofiti d’ella. • Deixar caure el pa a les paneres.
• Tripular el forn: fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
4. a) Feia molt de temps que cap llibre no m’havia tret el son
d’aquesta manera. 9. Resposta orientativa:
b) [La novel·la] té, del principi al capdavall, aquell alè ini· La perplexitat i la sorpresa que mostra el protagonista
mitable de cosa inspirada. quan s’adona de la presència de l’Isidre al peu de l’oliver
c) L’estil, una troballa: un monòleg psicològicament ri· del qual n’és propietari no sembla que sigui cap inconve·
quíssim en un desordre inspirat de la millor mena, de nient per parlar dels robatoris i els perills a què està expo·
gran categoria humana. sat el camp. Però, segons s’avança en la lectura, i amb el
silenci de l’Isidre, no solament intuïm que a l’escena hi
b) Trobava pàl·lids els elogis que me n’havien fet aquells
passa alguna cosa, sinó que el mateix protagonista relata
dos amics [Fuster i Triadú].
el que està fent a dalt de l’oliver, propietat de l’Isidre. I
e) [...] el vocabulari de la Colometa, que és riquíssim, és aquí es comença a endevinar la hipocresia de les parau·
íntegrament «menestral de Gràcia», sense desmentir- les del protagonista quan confessa que es dedicava a
se mai. Un gran encert d’estil! recollir les olives per portar-les al seu propietari.
47
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 47 15/02/17 16:11

10. Resposta orientativa: tirà. Resignar-se, agenollar-se, implorar per les seves vi·
Montserrat Roig reflexiona sobre el sentit i la utilitat de la des. Però no ho van fer. Van lluitar. Tot i ser conscients de
creació. Parteix de la idea que la majoria de les persones les seves diminutes possibilitats, van resistir tretze mesos
accepta de bon grat la ficció perquè és una manera de fugir d’horrors implacables. Morir per llegar una paraula, morir
de la realitat. I tothom està immers en un món de narra· perquè els fills puguin dir a través dels temps, encara que
cions, a vegades fins i tot sense saber-ho, que són repre· sigui amb un xiuxiueig: «El meu pare va defensar els nos·
sentacions de la realitat, que no deixen de ser «mentides» tres baluards».
de la realitat.
11. Resposta orientativa: Taller de producció

El punt de vista és el mateix.
El narrador i la persona verbal han canviat. Al text A, l’ús de
la primera persona del singular permet identificar el narra· 1. a) F c) F e) V g) F
dor com a testimoni o protagonista. Al text B, un narrador b) V d) V f ) V h) V
extern, observador i coneixedor de l’acció, relata l’acció.
• Es tracta d’una obra en forma de conversa, una de les
pal de fregar detergent estructures habituals del gènere assagístic.
aspiradora
bossa d’escombraries rasclet netejavidres • Parteix de coneixements científics, però centra el seu
objectiu en la reflexió.
13. Final del conte original (com a orientació): • Té caràcter divulgatiu.
Des que va entrar el primer ordinador a casa, tot ha canviat. • Fa consideracions sobre l’actualitat i el futur, amb rao·
Primer va haver-hi només un ordinador, però ara ja n’hi ha naments fonamentats, però des de punts de vista sub·
dos. Un el fa servir el seu marit. L’altre, el seu fill. Ella no vol jectius.
ordinador. El correu electrònic el rep a la feina i l’envia des
d’allà mateix i, si és a casa i necessita enviar alguna cosa 3. Resposta oberta.
urgent, doncs entra a l’ordinador del marit o al del fill. Però
ara passa que, de seguida que s’acaba el sopar, el fill recull 4. Respostes orientatives:
els plats i els du a la cuina, el marit omple el rentaplats i
l’engega, i, tot seguit, tots dos es tanquen, l’un al despatx a) 1r text: La filosofia ajuda a pensar i, per tant, a ser lliu·
i l’altre a la seva habitació, amb els ordinadors respectius, i re. Ser filòsof no depèn d’un títol i tampoc no és una
ella es queda sola al sofà, davant del televisor, enyorant els professió: s’esdevé filòsof per una actitud i per certes
temps en què, almenys, aquesta pantalla feia que s’esti pràctiques (fer-se preguntes, llegir, conversar...).
guessin una estona plegats. 2n text: El currículum educatiu ha restat importància a
l’estudi de la filosofia. Cal un tractament seriós, amb
horari suficient, de matèries com ètica, filosofia o his·
Racó de repàs tòria de la filosofia.
3r text: La filosofia ajuda a formar els estudiants com a
ciutadans més conscients i participatius en una socie·
1. Resposta possible: tat democràtica. La filosofia millora la capacitat de rao·
a) desfer nament i promou una reflexió necessària al voltant de
b) flexible conceptes abstractes essencials per a la humanitat,
com ara justícia, llibertat i veritat mitjançant el diàleg.
c) vigent, vàlid, permanent
b) Reivindiquen la importància de la filosofia en l’educació
d) invenció
i en l’evolució de la societat.
e) fred
c) 1r text: Un col·laborador habitual que escriu articles
f ) indiferent d’opinió al diari. S’adreça als lectors de La Vanguardia.
g) mostrar La intenció és fer reflexionar sobre la figura del filòsof i
h) agitació mostrar una visió pròxima i quotidiana de l’activitat fi·
losòfica.
i) elogiar
2n text: Un col·lectiu de professionals de l’educació.
j) maliciós
S’adrecen a les institucions i a la societat en general.
Volen denunciar la situació precària de l’estudi de la
2. En el meu desvarieig vaig pensar en la meva tragèdia afe·
filosofia i reivindicar-ne la importància.
gida: mort l’Anfan, em quedava un fill, que no coneixeria
mai i a qui se li ocultaria que el seu pare havia lluitat i havia 3r text: És una autora coneguda per les seves obres i
mort defensant les llibertats d’una gent de les quals no articles de divulgació de la filosofia. S’adreça als lec·
sabria mai res. Però no, vaig pensar entre mi, el meu no era tors d’una revista d’educació. Vol posar èmfasi en la
un dolor particular: quan ens haguessin derrotat, quan importància de l’estudi de la filosofia en la formació
ens haguéssim mort, tots els nostres fills serien, de fet, dels joves, perquè la considera necessària en un con·
educats pels vencedors. text veritablement democràtic.
[...] Tot per a res. d) La filosofia ajuda a desenvolupar la capacitat de pen·
I tot i així, queda el dubte. Perquè tots aquells homes i sar i dialogar i, per tant, de construir col·lectivament un
dones haurien pogut no haver pujat mai a les muralles. món millor. Una societat realment democràtica neces·
Haurien pogut quedar-se a casa seva, obrir les portes al sita ciutadans crítics i participatius.
48
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 48 15/02/17 16:11

Fitxes
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 49 15/02/17 16:11

9166 Guia CAT4 09_2017.indd 50 15/02/17 16:11
1 / 2
Nom Curs Data
u Actualment es parla de mestissatge en molts àmbits de la nostra vida: en la música, en la cuina, en les arts,
en les famílies. Aquesta fusió implica renunciar a la pròpia identitat o, al contrari, és necessari per enfortir-
la? La barreja de cultures és un fenomen actual o bé és inherent a la humanitat? Busquem les respostes en
l’assaig d’Edgar Morin.
Trobades i mestissatges culturals

El mestissatge sempre ha recreat la diversitat tot afavorint la intercomunicació. Alexandre el Gran, a cada ciutat
asiàtica conquerida, casava alguns centenars de donzelles indígenes amb els seus guerrers macedonis, i les ciutats
que va travessar o crear van ser les matrius de brillants civilitzacions hel·lenístiques i el punt d’origen de l’art
mestís grecobúdic1. La civilització romana mateixa fou ben aviat mestissa en assimilar tota l’herència grega i
convertir els bàrbars del seu territori en ciutadans de dret. La creació artística es nodreix d’influències i de con-
fluències. Així, una tradició com el flamenc és el producte d’interpretacions àrabs, jueves, espanyoles transmuta-
des en i pel geni dolorós del poble gitano. En el flamenc podem sentir i veure la fecunditat i els perills del doble
imperatiu; preservar –l’origen– i obrir-se –a l’estranger. [...] El jazz va ser, de primer, un híbrid afroamericà, un
producte singular de Nova Orleans, que, en estendre’s pels Estats Units, va experimentar múltiples transforma-
cions, sense que els nous estils fessin desaparèixer els estils precedents; [...] Més tard, després de la trobada del
rythm and blues, el rock nord-americà apareix en l’esfera blanca per desplegar-se arreu del món i aclimatar-se en
totes les llengües, adoptant en cada cas una identitat nacional. [...]
Retorn a les arrels

En tots els processos de mestissatge cultural i com a reacció davant dels perills de pèrdua d’identitat, de pèrdua
d’autenticitat, pertot arreu es produeix un retorn a les arrels, i aquest fenomen és especialment notable en l’àmbit
de la música. [...] El flamenc és un exemple de retorn a les arrels i alhora de mestissatge. Pertot arreu, les joves ge-
neracions, tant a Europa com a Àfrica i a Àsia, s’esforcen per salvaguardar músiques, instruments i cants tradicionals.
Així, les cultures singulars resisteixen i es defensen. Però cal precisar que una cultura rica és una cultura que
salvaguarda i alhora integra. És una cultura alhora oberta i tancada, contràriament a la idea que cada cultura
comporta en si mateixa una plenitud. Maruyama2 observa amb encert que cada cultura té alguna cosa de disfun-
cional (que manca de funcionalitat), de malfuncional (que funciona incorrectament), de subfuncional (amb resultats
pèssims) i de toxifuncional (que perjudica en el seu funcionament). Les cultures són imperfectes en elles mateixes,
com ho som nosaltres mateixos. Totes les cultures, com la nostra, constitueixen una barreja de supersticions,
ficcions, fixacions, sabers acumulats i no criticats, errors colossals, veritats profundes. Però tenint en compte que
aquesta barreja no es distingeix a primera vista, cal procurar de no classificar com a superstició sabers mil·lenaris
–com, per exemple, els sistemes de preparació del blat de moro a Mèxic, que durant molt temps els antropòlegs
van atribuir a creences màgiques fins que es va descobrir que permetien a l’organisme assimilar la lisina, una
substància nutritiva del que va ser durant segles la seva única alimentació. D’aquí neix aquesta paradoxa, que serà
la del segle xxi: cal preservar i alhora obrir les cultures. Això, d’altra banda, no és cap novetat, atès que en l’origen
de totes les cultures, incloent-hi les que semblen més singulars, hi ha trobada, associació, sincretisme, mestissatge.
Totes les cultures tenen la capacitat d’assimilar el que primer els és aliè, si més no fins a un cert llindar, variable
segons la seva vitalitat, i més enllà del qual corren el risc de ser assimilades o de desintegrar-se.
Així, segons un doble imperatiu complex, [...], hem de defensar les singularitats culturals i alhora promoure
les hibridacions i els mestissatges. [...] Com integrar sense desintegrar? El problema es planteja per a les cultures
arcaiques, com els inuit. Hauríem de saber fer possible que es beneficiïn dels avantatges de la nostra civilització
1 Les primeres estàtues de Buda van ser fetes per artistes grecs que van emigrar cap al Pakistan i l’Afganistan arran de les conques·
tes d’Alexandre el Gran.
2 Masao Maruyama (1914-1996), filòsof japonès.
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 51 15/02/17 16:11

–salut, tècniques, confort, etc.– i alhora ajudar-los a conservar els secrets de la seva medicina pròpia, del seu
xamanisme, les seves tècniques de caça, els seus coneixements de la natura, etc. Caldria algú que fes de pont, com
Jean Malaurie,3 que no actués en cap cas com un missioner religiós o laic que els faci avergonyir-se de les seves
creences i dels seus costums.
Conclusió
És evident que el desenvolupament de la mundialització cultural és inseparable del desenvolupament mundial de
les xarxes mediàtiques, de la difusió mundial dels sistemes de reproducció audiovisual, i que Internet i els sistemes
multimèdia acceleraran i amplificaran tots els processos diversos de què hem parlat. No creiem que desaparegui
el llibre, com tampoc el cinema. Probablement hi haurà, fins i tot, un retorn a un i l’altre: el primer en la intimi-
tat de la meditació, de la solitud, de la relectura; el segon en la comunió en el si de les sales fosques. Es tractaria
d’anar cap a una societat universal basada en el geni de la diversitat i no pas en la manca de geni de l’homogeneïtat,
la qual cosa ens condueix a una doble tasca: pertot arreu preservar, estendre, conrear, desenvolupar la diversitat.
La humanitat és alhora una i múltiple. La seva riquesa resideix en la diversitat de les cultures, però nosaltres po-
dem i hem de comunicar-nos els uns als altres en la mateixa identitat terrestre. Convertint-nos en ciutadans del
món, compartint una mateixa cultura multicolor, vetllarem i respectarem les herències culturals.
Edgar Morin, On va el món? Cap a l’abisme? (2007)
3 Jean Malaurie (1922), etnòleg, geògraf i editor francès.
1. Indica si els enunciats següents són veritables o falsos:
a) La creació artística és personal, no rep influències externes.
b) Els processos de mestissatge comporten una reacció de protecció.
c) El mestissatge és especialment habitual en les arts menys en la música.
d) La societat del futur ha de ser universal i alhora diversa.
e) Les cultures s’han de preservar i obrir a influències externes.
f ) No cal preservar els sabers de les cultures arcaiques.
g) La riquesa de tota societat resideix en la diversitat de les cultures.
2. Enumera els exemples que utilitza l’autor del text per il·lustrar els arguments sobre diversitat cultural.
3. Explica quin problema suposa, segons l’autor, el mestissatge en les cultures arcaiques i digues si proposa
alguna solució.
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 52 15/02/17 16:11

2 / 2
Nom Curs Data
4. Explica quin és el pronòstic de futur de la societat, segons el text, pel que fa a la cultura i la identitat.
5. Redacta en unes 200 paraules un article en què expliquis la pròpia vivència de la diversitat cultural.
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 53 15/02/17 16:11

9166 Guia CAT4 09_2017.indd 54 15/02/17 16:11
Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Consulta la biobibliografia dels autors següents i classifica’ls segons que hagin començat a publicar abans
de la Guerra Civil (1936-1939) o després:
Llorenç Villalonga Manuel de Pedrolo Montserrat Roig Mercè Rodoreda

Baltasar Porcel M. Aurèlia Capmany Terenci Moix Pere Gimferrer
Joan Perucho Carme Riera Pere Calders
Abans de la Guerra Civil Després de la Guerra Civil
2. Explica de què ens parla cada un dels textos. Escriu quin fragment pertany al gènere de prosa poètica i quin
al de poesia en prosa. Després digues quines característiques t’ho fan pensar.
L’argument
El poeta ha conegut la dona dels seus somnis. Comprèn que tots els seus amors, fins ara, no han estat sinó un
preludi d’aquest, pressentiments.Tota la seva vida adquireix sentit a la llum d’aquesta dona. Però ella es veu obli-
gada a partir. Està de pas. És viatgera.Viu en un país llunyà. Diu al cavaller que el que vol és un somni, un impos-
sible. No diu el perquè. Se’n va. El poeta experimenta un dolor intensíssim, fet de la suma de totes les penes
d’amor passades. La seva experiència d’home queda trasbalsada i contrariada en la seva rel més íntima. S’enfonsa
en una negra resignació. Sap que la sort ja no li amaga res de millor.
Josep Palau i Fabre, Poemes de l’alquimista (1952)
Arbres nus
Els oratges de la tardor despullaven els arbres. La pluja queia sense pausa i va podrir el record de la fullaraca. La
neu va venir a pas de llop i esborrava els vials de la muntanya. Els núvols empresonaven el sol. El camp anuncia-
va cada dia a la fredor de l’hivern l’arribada certa del blat. Cap orella no recull avui la fina prometença de la
terra. La font ha emmudit i ara es glaçava, perquè totes les roses són mortes. Les òlibes senyoregen els arbres nus
i trossegen el silenci de la nit amb presagis de desgràcies. Al marge, al vessant, al cim, a la cinglera els arbres tre-
molen, desemparats sota el cel sense llum. No hi ha ni un sol camí que redimeixi la solitud dels arbres nus.
Salvador Espriu, Petites proses blanques (1937)
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 55 15/02/17 16:11

3. Llegeix el fragment següent i explica com és l’insecte i per què ha sortit de l’arca. Posa nom a aquest insec·
te. Abans de llegir busca el significat de les paraules següents: àvid, es gità, palp.
Llavors, de sota una arca, sortí una mena d’insecte de dimensions espantables, semblant a una formiga alada, que
es passejà nerviosament per l’estança, escalant els prestatges de les llibreries, palpant amb delectació els lloms dels
volums amb uns apèndixs que li sortien d’unes formidables mandíbules. Finalment, pujà a la taula i s’aturà davant
els papers escrits fitant-los, àvid, una bona estona mentre produïa un soroll metàl·lic, molt desagradable. En aca-
bat, es gità damunt la paperassa i, amb els dos palps, tallà impecablement la grafia escrita amb tinta i la xuclà tot
seguit, i això full per full, negligint la resta del paper. Una volta hagué acabat de devorar tota la ingent cal·ligrafia,
restà immòbil uns instants i, amb un lleuger panteix, deixà anar, altra vegada, el soroll desagradable. Impensada-
ment, desaparegué sota l’arca.
Joan Perucho, Monstruari fantàstic (1976)
4. Escriu el nom d’una obra de cada un dels autors següents:

a) Llorenç Villalonga
b) Mercè Rodoreda
c) Pere Calders
d) Salvador Espriu
e) Manuel de Pedrolo
f ) Joan Brossa
g) Gabriel Ferrater
h) Joan Fuster
i) Vicent Andrés Estellés
j) Baltasar Porcel
k) Joan Francesc Mira
l) Jesús Moncada
m) Montserrat Roig
n) Jaume Cabré
o) Carme Riera
p) Maria-Mercè Marçal
q) Quim Monzó
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 56 15/02/17 16:11

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Llegeix aquest fragment de La plaça del diamant i escriu les frases que corresponen a cada tret de la novel·la
psicològica:
I vaig sentir una companyia a la mà i era la mà d’en Mateu i a la seva espatlla se li va posar un colom corbata de
setí i jo no n’havia vist mai cap, però tenia les plomes de tornassol i vaig sentir un vent de tempesta que arremoli-
nava per dintre de l’embut que ja estava gairebé clos i amb els braços davant de la cara per salvar-me de no sabia
què, vaig fer un crit d’infern. Un crit que devia fer molts d’anys que duia a dintre i amb aquell crit, tan ample que
li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica de cosa de no-res que havia viscut tan de
temps tancada a dintre, era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben bé què era... ¿abandonament?
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962)
a) La novel·la ens introdueix en un univers simbòlic:
b) Narració en primera persona des de l’òptica del propi record:
c) L’ús del monòleg interior:
d) L’aparició del món de l’inconscient:
e) Llenguatge propi dels personatges:
2. Llegeix els contes breus de Pere Calders i explica quina tècnica ha utilitzat en cada conte per donar-hi el to irònic:
L’exprés
Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li
que allí no hi havia hagut mai ni vies ni estació.
Discreció
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.
Qüestions de tràmit
Van dir al reu que tenia el dret d’una una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien
pas.
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 57 15/02/17 16:11

Falsa modèstia
Afirmava que ell era molt senzill, sense reparar que tenia la complicació de tothom amb una anatomia interna
composta de moltes i molt meravelloses peces.
Pels volts del paller

Buscava en el comerç un bon forat per a la meva agulla, però al final va resultar que només se’l podia fer ella
mateixa. Per por de despuntar-la, la vaig deixar nua tal com havia vingut al món.
El fill de Venus
Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però no un amor. A propòsit de l’amor, totes
les declaracions són indiscretes, fins i tot aquesta.
Pere Calders, Invasió subtil i altres contes (1978)
a) Interpreta un missatge literalment:
b) Fa ús de l’absurd:
c) Mostra un cert distanciament:
d) Expressa el seu concepte de la realitat:
e) Treu transcendència a fets essencials:
f ) Accepta com a normals situacions sobrenaturals:
3. Llegeix el poema de Salvador Espriu i exposa de quina manera ens fa saber que s’ha reclòs en el seu món
de Sinera. Explica què vol dir Sinera.
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies que són
passats per sempre.
Salvador Espriu,
Cementiri de Sinera (1946)
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 58 15/02/17 16:11

Nom Curs Data
Lletregem paraules (A)

Dicta al teu company o companya les paraules següents lletrejant cada lletra i indicant els accents, les dièresis,
etc. Ell o ella haurà d’escriure-les. Després, comproveu si les heu escrit correctament.
Exemple: arròs: a, erra, erra, o amb accent obert, essa
Paraules per dictar:
1. vostè
2. bústia
3. medicina
4. advocada
5. castell
6. cuina
7. senyal
8. sol·licitar
9. quinze
10. agraïment
Paraules dictades
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 59 15/02/17 16:11

Lletregem paraules (B)
Dicta al teu company o companya, en menys de dos minuts, les paraules següents lletrejant cada lletra, indi·
cant els accents, les dièresis, etc. Ell o ella haurà d’escriure-les. Després, comproveu si les heu escrit correc·
tament.
Exemple: arròs: a, erra, erra, o amb accent obert, essa
Paraules per dictar:
1. perífrasi
2. paquet
3. rellotge
4. tranquil·litat
5. feble
6. traïció
7. veí
8. antibiòtic
9. dutxa
10. feliç
Paraules dictades
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 60 15/02/17 16:11

1 / 2
Nom Curs Data
1. Digues si les afirmacions següents són veritables (V) o falses (F) marcant-ho amb una creu: [2]
a) Després de la Guerra Civil es podia editar en llengua catalana.
b) Hi ha una revifada editorial als anys seixanta.
c) Als anys seixanta apareixen obres literàries secundàries.
d) Als anys seixanta hi ha interès en la novel·la psicològica.
e) A la dècada dels setanta les edicions en català s’estanquen.
f ) Les tendències literàries de la segona meitat del segle xx ençà són molt variades.
g) Als inicis del segle xxi la literatura catalana és reconeguda internacionalment.
2. Explica en què consisteix la novel·la psicològica. Cita els autors de dues obres de la literatura catalana que
tractin aquest gènere. [2]
3. Explica en què consisteix la literatura existencialista. [2]
4. Llegeix el poema de Miquel Martí i Pol i respon les preguntes que trobaràs a continuació. [3]
Passen els anys i tota flor es marceix.
Passen els anys i escataran l’estuc
apegalós amb què els anys
han cobert la claredat diàfana del mur.
Des de molt lluny em miro tants d’estius
desmesurats. No em demanéssiu pas
que corregeixi res d’allò que he escrit.
Allò que he escrit no és, potser, exemplar;
però ho estimo amb un profund amor,
amb un amor –ho puc ben dir– exemplar.
Miquel Martí i Pol,
Estimada Marta (1978)
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 61 15/02/17 16:11

a) En quants blocs s’estructura el poema?
b) Explica el significat dels fragments o versos següents:

Vers 2: «escataran l’estuc apegalós»
Vers 5: «tants d’estius»
Versos 6-7: «No em demanéssiu pas / que corregeixi res d’allò que he escrit.»
c) Explica en tres línies de què ens parla el poema.
5. Llegeix l’inici del primer acte de Ball robat, de Joan Oliver, i en tres línies descriu com són els personatges i
si responen al tipus de teatre característic de l’autor. Explica si les acotacions aporten informació per poder
fer-ne la descripció. [3]
ACTE PRIMER
Dormitori a casa del matrimoni Cugat-Mercè. Mercè és al llit, dorm amb son inquiet en la penombra. Tot d’una
s’incorpora, sobresaltada, encén el llum de la capçalera.
Mercè (cridant): Cugat!... Cugat!
Cugat (des de bastidors): Mercè...
Mercè:Vine, Cugat! Vine, de seguida!
(Pausa.)
Cugat (Apareix.): Què passa?
Mercè: Ai, no sé... M’havia semblat... Res. Tenia por.
Cugat: Res?
Mercè: Perdona’m.
Cugat: Entesos. Dorm. (Se’n va.)
(Pausa.)
Mercè (sobresaltada de nou, en actitud d’escoltar): Cugat!... Escolta! Ara sí!
Cugat (des de bastidors): Una altra vegada?
Mercè: Sí, una altra vegada...Vine!
Cugat (Apareix.): Digues!
Mercè: Sento un soroll estrany... T’ho juro! No puc dormir.
Joan Oliver, Ball robat (1995)
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 62 15/02/17 16:11

2 / 2
Nom Curs Data
6. Llegeix el fragment del conte de Manuel de Pedrolo i valora si es pot considerar assaig en forma de conte
indicant els elements que t’ho fan pensar. [2]
És des d’aquest punt de vista com es veu que no hi ha autèntica contradicció entre l’ésser lliure i la llibertat, entre
l’ésser i l’atribut, car tots dos es conformen a la mateixa limitació i en ella es confonen. L’existència possible d’una
altra llibertat, més enllà de nosaltres, no tan sols no és la nostra llibertat, sinó que seria la negació total del nostre
ésser lliures tal com es manifesta en l’home. Una altra dimensió, doncs, a la qual no ens és permès l’accés, tota ve-
gada que allí la llibertat s’anul·laria a ella mateixa i una llibertat que s’anul·la a ella mateixa és ensems l’afirmació i
la negació de la llibertat...
La porta es va obrir violentament, trencant la lectura.
–No ho saps? –feu ella, entre ansiosa i excitada.
En Pedrolo alçà el cap i va mirar-se la seva muller.
–Vols dir d’en Puiggalí? M’acaben de telefonar...
–Ah!
Mostrà els papers que tenia davant.
–Precisament ara llegia les darreres pàgines que devia escriure, unes notes que va deixar-me. Em sembla que
és la millor manera d’honrar la seva memòria...
Es va interrompre i, després, tocant les quartilles, afegí:
–I pensar que, un dia, algú podrà dir que honra la meva...
–Som avui, ara –va dir.
Manuel de Pedrolo, Les finestres s’obren de nit (1956)
7. Completa les afirmacions següents: [2]
a) L’assaig és un gènere literari emprat per .

b) És un gènere entre l’exposició i l’ .
c) La literatura assagística es pot presentar en forma
.
d) L’estil del llenguatge d’un assaig sol ser .
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 63 15/02/17 16:11

8. Continua el conte Splassshf, de Quim Monzó, en unes 70-100 paraules. Pots utilitzar l’estil que vulguis i pot
ser l’explicació d’una anècdota o una descripció lírica. [4]
Splassshf: em submergeixo dins l’aigua perquè fa calor i estic suant i la pell em put i estic esgotat
Quim Monzó, Uf, va dir ell (1978)
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 64 15/02/17 16:11

Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Després de la guerra civil espanyola (1936-1939): 6. Pere Quart és el pseudònim de:

a) Les edicions en català estaven prohibides. a) Joan Oliver quan escriu poesia.
b) Les edicions en català estaven permeses. b) Joan Oliver quan escriu teatre.
c) Només es publicava en català. c) Joan Oliver quan escriu novel·la.
2. Durant la dècada dels anys seixanta: 7. Sinera, palíndrom d’Arenys, representa:

a) Es va poder publicar en català. a) El cementiri d’Arenys.
b) Només es podia publicar en català poesia. b) El món mitificat de la infantesa de Salvador
c) Totes les obres eren bilingües. Espriu.
c) El món dels pescadors d’Arenys.
3. L’estil de Josep Pla es caracteritza per:
a) L’ús de verbs d’acció. 8. La poesia de Miquel Martí i Pol s’ha popularitzat:
b) L’adjectivació. a) Perquè feia poemes molt curts.
c) L’ús d’oracions simples. b) Per la temàtica amorosa.
c) Pel seu estil planer i directe.
4. Llorenç Villalonga va escriure:
a) Bearn o la casa de nines. 9. L’assaig és el gènere literari:
b) Bearn o la sala de les nines. a) Per a la difusió d’idees.
c) Bearn o la plaça de les nines. b) Per a les recomanacions als actors.
c) De crítica teatral.
5. Els contes de Pere Calders sovint ens presenten:
a) La realitat vista pels personatges. 10. Els textos d’assaig apareixen:
b) Una història fantàstica. a) En diversos formats i mitjans.
c) La realitat amb un element meravellós o fan· b) Només als mitjans de comunicació.
tàstic. c) Només en revistes especialitzades.
Dictat
Aquest matí, quan pujava a l’indret on vaig a llegir, pel camí del bosc, he sentit com un xerric, un so indefinible que
sembla cant d’ocell però no ho és. No he trigat a identificar-lo: era el lleu grunyir musical d’un esquirol. Aviat l’he
vist. Pujava i baixava pel tronc d’un pi pròxim. Era un esquirol jovenet. Em mirava, tímid. Jo veia el seu ull gros, ben
rodó; quan li tocava una pinzellada de sol, brillava com una gemma negra. Ha passat una bona estona amagant-se
darrere el tronc, tornant a sortir, amb moviments ràpids, sacsejats, una mica mecànics. A moments, jo només li veia
el caparró i la punta de la cua, que se li arquejava al damunt. Tot d’una s’ha quedat aclofat, recolzant-se en un tros
de branca tallada. Estava immòbil, i m’ha semblat que s’adormia.
Marià Manent, L’aroma d’arç. Dietari dispers (1919-1981), 1982
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 65 15/02/17 16:11

DICTAT. Comprova-ho
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 66 15/02/17 16:11

Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Durant la postguerra els escriptors podien optar per: 6. Una característica de l’obra de Joan Oliver:
a) Escriure a l’exili, en castellà, en la clandesti· a) És la ironia i la reflexió sobre ell mateix.
nitat o no publicar.
b) És la recerca de la veritat.
b) Escriure en català i castellà o en la clandesti·
c) És la mitificació del passat.
nitat.
c) L’exili interior o escriure en castellà.
7. En La pell de brau Salvador Espriu:
2. L’exili interior es refereix als escriptors: a) Volia manifestar la seva afició a les curses
de braus.
a) Que escrivien novel·les psicològiques.
b) Que durant la postguerra escrivien sense b) Volia simbolitzar la península ibèrica.
editar les obres. c) Volia simbolitzar el sofriment dels braus.
c) Que escrivien monòlegs interiors.
8. La literatura assagística:
3. Durant la dècada dels anys seixanta: a) Reflecteix l’opinió de l’autor.
a) Es publiquen obres medievals adaptades. b) Recopila les opinions dels experts.
b) Es publiquen obres clandestines.
c) Reflecteix l’opinió de la societat.
c) Es publiquen en català obres rellevants.
9. Un assaig:
4. El monòleg interior és una tècnica narrativa:
a) Pot ser narrat en forma de novel·la.
a) Per desvelar els secrets d’un personatge.
b) No pot ser mai una novel·la.
b) Per expressar els pensaments d’un personatge.
c) No pot ser mai en forma de conte.
c) Per explicar els somnis d’un personatge.
5. En les obres de Mercè Rodoreda: 10. L’estil d’un assaig ha de ser:

a) Sempre hi apareixen coloms. a) Formal i amb tecnicismes.
b) La descripció és el tret rellevant. b) Líric i amb conceptes abstractes.
c) La simbologia és un element important. c) Acurat, precís i planer.
Dictat
Sovint em pregunto si és cert que assistim a la ranera agònica de la civilització que ens ha fet com som. No és que
tot plegat em capfiqui gaire perquè, com comprendrà, tinc la convicció que passi el que passi demà mateix ja no en
veuré el desenllaç. Això fa que no em senti responsable de res, que no em castigui amb cap sentiment inútil de
culpa. Contemplo l’espectacle des de l’última fila de platea, sol i francament avorrit perquè l’obra que es represen-
ta a l’escenari és en el fons tan estúpida i sense suc ni bruc que es torna ridícula. Caldrà molt de temps fins que els
mateixos actors no es rebel·lin contra la mascarada que se’ls obliga a representar, calin foc als decorats, les flames
prenguin la sala i les cendres ho purifiquin tot?
Robert Saladrigas, La mar no està mai sola (1996)
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 67 15/02/17 16:11

9166 Guia CAT4 09_2017.indd 68 15/02/17 16:11

Solucions
de les fitxes
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 69 15/02/17 16:11

9166 Guia CAT4 09_2017.indd 70 15/02/17 16:11
Unitat 9
Comprensió i expressió a) Bearn o la sala de les nines
b) La plaça del Diamant
1. a) F c) Cròniques de la veritat oculta
b) V d) El caminant i el mur
c) F e) Cendra per Martina
d) V f ) Passat festes
e) V g) Les dones i els dies
f ) F h) Diccionari per a ociosos
g) V i ) Llibre de meravelles
j ) Cavalls cap a la fosca
2. L’expansió d’Alexandre el Gran; l’origen i el procés de re·
cuperació del flamenc, del jazz i del rock; els sistemes de k) El professor d’història
preparació del blat de moro a Mèxic, i la situació dels inuit. l ) Camí de sirga
m) El temps de les cireres
n) La teranyina
Les cultures arcaiques s’haurien de poder beneficiar dels
o) Te deix, amor, la mar com a penyora
avantatges de la societat moderna i alhora haurien de po·
der preservar tot el coneixement de la seva cultura antiga p) Terra de mai
i tradicional. q) Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury
La societat va cap a una barreja de cultures, alhora que té Literatura. Atreveix-t’hi
interès per preservar la pròpia identitat.
1. a) «i vaig sentir una companyia», «Un colom corbata de
5. Resposta oberta.
setí», «L’embut que ja estava gairebé clos», «amb
aquell crit tan ample que li havia costat de passar pel
coll», «era la meva juventut».
Literatura. Comprova-ho
b) «i vaig sentir», «i jo no havia vist mai», «un crit que duia
a dintre».
1. Abans de la Guerra Civil Després de la Guerra Civil c) «i vaig sentir», «vaig fer un crit».
Mercè Rodoreda Montserrat Roig d) «vaig sentir un vent de tempesta», «aquella cosa de
Llorenç Villalonga Baltasar Porcel no-re que havia viscut tan de temps tancada a dintre»,
M. Aurèlia Capmany Terenci Moix «vaig fer un crit».
Pere Calders Pere Gimferrer
Joan Perucho Carme Riera e) Repetició de les estructures «i vaig fer», «vaig sentir».
Manuel de Pedrolo Manca de subordinació.
2. «Arbres nus»: prosa poètica. Ens parla de l’estat dels ar· 2. a) «Discreció». «Falsa modèstia»
bres després de la pluja. Està escrit amb una prosa plena b) «L’exprés»
de lirisme, sentits figurats i metàfores com «cap orella no c) «Qüestions de tràmit»
recull avui la fina prometença de la terra».
d) «El fill de Venus»
«L’argument»: poesia en prosa. Ens parla dels sentiments
e) «Qüestions de tràmit»
amorosos del poeta en conèixer la dona dels seus som·
nis. Utilitza un llenguatge aparentment planer. f ) «Pels volts del paller»
3. àvid: que té un desig immoderat d’alguna cosa. 3. Sinera és el palíndrom d’Arenys (llegit al revés, ‘Sinera’).
es gità: se’n va anar a dormir. El poeta, en trobar que la situació que li ha tocat de viure
no li agrada, es refugia de manera imaginada en el poble
palp: apèndix segmentat dels que tenen al voltant de la
d’Arenys, d’on prové la seva família i on havia passat els
boca certs artròpodes amb una funció tàctil o gustatòria.
estius de petit, que ell transforma i mitifica en Sinera.
L’insecte és molt gros i és semblant a una formiga alada. Aquest refugi el veiem amb les imatges de món petit i
Ha sortit de l’arca per menjar-se la tinta dels papers que tancat que descriu i en les imatges del temps que ja no
hi ha escrits damunt la taula del narrador. tornarà.
71
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 71 15/02/17 16:11

cè, ja és al llit i l’home, en Cugat, és al seu despatx fent
Prova alguna cosa. La Mercè el crida constantment amb el pre·
text que sent algun soroll estrany i té por.
1. a) F c) F e) F g) V Les acotacions completen la informació dels diàlegs i do·
b) V d) V f ) V nen detalls del caràcter dels personatges.

La novel·la psicològica explora el món dels records i la En aquest fragment es transcriu el final de la lectura d’uns
intimitat dels personatges; és, per tant, subjectiva. Aques· papers. Aquesta lectura la fa l’autor, que és un dels per·
ta exploració del pensament i l’interior porta els escriptors sonatges, i aleshores entra la seva dona, a qui finalment
a introduir noves tècniques narratives, de les quals en fa una reflexió personal. En aquest document s’hi exposa
destaca el monòleg interior. la ideologia d’en Puiggalí, un amic que acaba de morir,
sobre la llibertat de l’individu.
Llorenç Villalonga, Bearn, i Mercè Rodoreda, Mirall trencat.
7. a) a la difusió d’idees.
3. L’existencialisme és el punt de partida del «realisme his·
tòric» o crítica de la realitat, que en narrativa catalana va b) argumentació.
propiciar la novel·la de temàtica imaginativa o fantàstica c) d’article de premsa, llibre, recull d’articles, manifest, capí·
o la novel·la de l’absurd, a més de la d’anàlisi sociològica, tol d’un llibre de diversos autors sobre un mateix tema...
de costums i de comportaments humans. d) acurat, precís i planer.
4. a) En tres: 8. Resposta oberta.

Primer bloc, dels versos 1, 2 al 4. Parla del pas del temps.
Segon bloc, del vers 5 al 7. Fa una revisió de la seva
vida i no es penedeix de res del que ha fet.
Tercer bloc, del vers 8 al 10. Admet que podria haver Avalua’t i dictat. Comprova-ho
estat millor, però es mostra molt satisfet de la seva vida.
b) Vers 2: «escataran l’estuc apegalós»: arrencaran la 1. a) 4. b) 7. b) 10. a)
protecció dels records com s’arrenca l’estuc en una
paret per veure què hi ha a sota o per renovar-lo. 2. a) 5. c) 8. c)
Vers 5: «tants d’estius»: tants anys.
Versos 6-7: «No em demanéssiu pas / que corregeixi res 3. b) 6. a) 9. a)
del que he escrit.» No vol corregir res del que ha viscut.
c) El poema ens parla del pas del temps i de com els re·
cords ens fan reviure la vida. El jo poètic està molt sa· Avalua’t i dictat. Atreveix-t’hi
tisfet de la vida que ha viscut i no en canviaria res,
malgrat que reconeix que podia haver estat millor.
1. a) 4. b) 7. b) 10. c)
5. L’escena passa en una casa d’un matrimoni català amb 2. b) 5. c) 8. a)
certa posició social, probablement en una ciutat que po·
dria molt ben ser Barcelona. És al vespre; la dona, la Mer· 3. c) 6. a) 9. a)
Bibliografia
Calders, Pere. Invasió subtil i altres contes. Barcelona: Edicions 62 (El Cangur, 58), 1981.
Espriu, Salvador. Cementiri de Sinera. Barcelona: Edicions 62 (L’Escorpí, 49), 1978.
–– Petites proses blanques. Barcelona: La Gaya Ciència (Lectures Moby Dick, 1), 1984.
Manent, Marià. L’aroma d’arç. Dietari dispers (1919-1981). Barcelona: Laertes (Els Llibres de Glauco, 5), 1982.
Martí i Pol, Miquel. Estimada Marta. Barcelona: Edicions del Mall (Llibres del Mall, 36), 1978.
Mira, Joan F. València per a veïns i visitants. Alzira: Bromera (Grans Obres Bromera, 3), 2007.
Morin, Edgar. On va el món? Cap a l’abisme? Barcelona: Columna (L’Arquer), 2009.
Oliver, Joan. Ball robat. Barcelona: La Magrana (Les Eines, 44), 2005.
Palau i Fabre, Josep. Poemes de l’alquimista. Barcelona: Proa (Els Llibres de l’Ossa Menor, 72), 1998.
Pedrolo, Manuel de. Les finestres s’obren de nit. Barcelona: Edicions 62 (Novel·les Curtes, 2), 1977.
Perucho, Joan. Monstruari fantàstic. Barcelona: Edicions 62 (El Cangur, 79), 1984.
Rodoreda, Mercè. La plaça del diamant. Barcelona: Club Editor (Club dels Novel·listes, 22), 1979.
Saladrigas, Robert. La mar no està mai sola, Barcelona: Proa (A Tot Vent, 355), 1997.
72
9166 Guia CAT4 09_2017.indd 72 15/02/17 16:11

Guia Didactica. Llengua Catalana I Literatura 4 ESO Teide

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Didactica. Llengua Catalana I Literatura 4 ESO Teide

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

4 ESO

Llengua catalana i Literatura

9166 Projecte Curricular_2017.indd 1 15/02/17 09:57

Primera edició, 2016

9166 Projecte Curricular_2017.indd 2 15/02/17 09:57

Competències Continguts clau

9166 Projecte Curricular_2017.indd 3 15/02/17 09:57

– Categories gramaticals. – Sintaxi de l’oració.

9166 Projecte Curricular_2017.indd 4 15/02/17 09:57

col·laboratiu i al llarg de la vida, atenent a les formes de cortesia. (CCD20,

9166 Projecte Curricular_2017.indd 5 15/02/17 09:57

–– Símbols fonètics amb la pronunciació de fonemes d’especial dificultat.

CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos

9166 Projecte Curricular_2017.indd 6 15/02/17 09:57

–– Relacions semàntiques. Canvis en el significat de les paraules.

9166 Projecte Curricular_2017.indd 7 15/02/17 09:57

Actitud 3. Manifestar CC17. Varietats lingüístiques socials i geogràfiques.

9166 Projecte Curricular_2017.indd 8 15/02/17 09:57

Proposta Editorial Teide

9166 Projecte Curricular_2017.indd 9 15/02/17 09:57

amb adequació, coherència, • Comprensió d’un text oral per elaborar-ne la

• Identificació i classificació de sintagmes en

9166 Projecte Curricular_2017.indd 10 15/02/17 09:57

tipologia diversa i en –– Registres lingüístics. la redacció d’un text (planificació, textualització

interpretar i valorar el interpretativa i valorativa. «Desorientats amb GPS»

9166 Projecte Curricular_2017.indd 11 15/02/17 09:57

9166 Projecte Curricular_2017.indd 12 15/02/17 09:57

diferents formats i suports frases fetes. text oral.

funcions dels pronoms febles.

9166 Projecte Curricular_2017.indd 13 15/02/17 09:57

radiofònica de la novel·la Laura a la ciutat dels

mitjans de comunicació CC15. Lectura i escriptura dialogat.

9166 Projecte Curricular_2017.indd 14 15/02/17 09:57

9166 Projecte Curricular_2017.indd 15 15/02/17 09:57

diferents formats i suports frases fetes.

• Conjugació de verbs irregulars.

9166 Projecte Curricular_2017.indd 16 15/02/17 09:57

cohesió i correcció coneixement. lectura dramatitzada o recitar o un poema.

de la vida quotidiana, dels secundàries.

9166 Projecte Curricular_2017.indd 17 15/02/17 09:57

9166 Projecte Curricular_2017.indd 18 15/02/17 09:57

les oracions compostes coordinades,

9166 Projecte Curricular_2017.indd 19 15/02/17 09:57

cohesió i correcció coneixement. s’uneixin en una sola oració.

de la vida quotidiana, dels secundàries. principals del text.

9166 Projecte Curricular_2017.indd 20 15/02/17 09:57

9166 Projecte Curricular_2017.indd 21 15/02/17 09:57

–– Elements d’estil. • Identificació i explicació del tipus de

9166 Projecte Curricular_2017.indd 22 15/02/17 09:57

per accedir a la informació diferents. funcions que un traductor porta a

9166 Projecte Curricular_2017.indd 23 15/02/17 09:57

9166 Projecte Curricular_2017.indd 24 15/02/17 09:57

dels mitjans de comunicació instructius, expositius,

9166 Projecte Curricular_2017.indd 25 15/02/17 09:57

integrador, social i territorial).

9166 Projecte Curricular_2017.indd 26 15/02/17 09:57

cohesió i correcció coneixement. • Lectura en veu alta de diferents poemes.

de la vida quotidiana, dels secundàries. principals del text.

9166 Projecte Curricular_2017.indd 27 15/02/17 09:57

9166 Projecte Curricular_2017.indd 28 15/02/17 09:57

orals de la vida quotidiana, argumentatius i

9166 Projecte Curricular_2017.indd 29 15/02/17 09:57

9166 Projecte Curricular_2017.indd 30 15/02/17 09:57