Mariàngela l’herbolària (Publicat dins la revista “Ariel” el 1946)

1. El conte s’engega amb un “jo” testimoni que manifesta el seu desconcert. Sense
solució de continuïtat, només separada amb un punt i seguit, comença una analepsi
(retrospecció o flaixbac) que ens remet a un vague temps anterior.
2. El “jo” reapareix al llarg del text en diverses ocasions. Unes línies més avall, apunta, en
plena retrospecció la frase “quan jo miro com la boira alluenta l’asfalt del meu carrer”.
Quin valor té aquest present (actual, habitual, històric...) —en un context marcat pel
pretèrit—?
3. Com hem vist en el conte Letizia, la botiga de l’herbolària es veia des de el pis de les
golfes. Som, doncs, a la ciutat. Però al llarg del text hi ha referències a tres topònims
del nord: Vilanant (Alt Empordà), la Pera (Baix Empordà) i Sinera (Maresme). Com es
relacionen, en la narració, aquests espais?
4. En el conte apareixen tres noms de tres naturalistes importants: Linneu, Salvador
(Jaume) i Sebastian Kneipp. Qui van ser i què van fer d’important?
5. “Tots ens esguardàvem (...) esperant l’acontentament de la sang vessada sota els sols i
la pluja”. La Guerra Civil encara no havia començat, sembla. Però, com ho veu el
narrador? És una prolepsi o anticipació?
6. El narrador, en aquella època, era alumne de llatinitat de mossèn Silví. Tens algun
indici dels llibres que traduïen?
7. On feien les classes? Què n’opinava el seu pare?
8. Què sabem de com eren els pares del narrador?
9. En aquest conte retrobem la Secundina (Llopart), que ja hem vist a Letizia. Què
n’aprenem de nou?
10. També retrobem Letizia, la protagonista (absent) del conte anterior. Què se’ns
confirma i què se’ns en diu de nou?
11. Dibuixa l’esquema de l’alçat de la casa on viu el “jo” testimoni, amb l’ajut del que has
respost en els números 38-39-40 del qüestionari sobre Letizia. ¿Sabem en quin pis
devia viure el narrador amb els seus pares?
12. Secundina, com tota portera de l’època, és tafanera i xerraire. De què acusava a
Mariàngela?
13. Qui té de família, Mariàngela? On havia viscut abans?
14. “—Com és possible! —vaig cridar—. Amb tants remeis a la seva disposició?” Amb
aquesta frase retornem al començament del conte. Però ara sabem clarament els
motius del desconcert.
15. El final que Espriu recorda sempre inevitable, la mort (de Mariàngela), i dues actituds
confrontades: la de Secundina i la de mossèn Saperes. I després l’oblit, l’esborrament.
Quin és el tema del conte?
Tres sorores (1950)

1. Qui explica la història? A qui l’explica? Com cal entendre “és trist de dir-ho” en una
narració?
2. De quina manera coneixem com és Magdalena Blasi?
3. Qui són les “tres sorores”? La paraula no apareix al diccionari general de la llengua
catalana. Pots deduir-ne el significat a partir de l’etimologia que té? Té res a veure
amb el tractament “sor”? I amb “sororat”? De quin radical llatí provenen?
4. “Morta la Madrona...” és una construcció de participi absolut (equivalent a una oració
temporal perfeta, anterior al verb de l’oració principal). És gaire freqüent, en català?
N’hi ha altres exemples en el text? N’has vist algun altre exemple en els contes?
5. El somriure amb què les dues germanes Ginebreda —col·loquialment, pluralitza el
cognom: les Ginebredes— acullen l’acudit de Magdalena Blasi és qualificat per Espriu
“equívoc”, “reticent”, “obsequiós” i “fi”. Espriu procurava ser molt rigorós i precís en
l’ús dels adjectius, tant en la prosa com en el vers. L’any 1970, vint anys després
d’haver publicat aquest conte, encara mantenia el mateix criteri, molt propi de la
retòrica clàssica: “és gairebé imprescindible de recercar i intentar de trobar la paraula
exacta, única, incanviable per qualsevol altra: limae labor et mora, com preceptua
Horaci.” Exigència enemiga de la pressa i, alhora, fonamentada en l’economia.
Existeixen els sinònims perfectes, doncs? En qualsevol cas, els quatre adjectius que
dedica a les sorores, són sinònims? Marquen algun tipus de gradació? Cap a on
apunten?
6. “un món destruït per la revolució i la guerra.” A quines revolució i guerra històriques
s’està referint?
7. Resulta que el pis on viuen les Ginebreda és en una casa “menestral” on viu també
mossèn Silví (el preceptor de llatí del narrador, dins Mariàngela l’herbolària —i
present també en d’altres textos d’Espriu). I altres estadants. Podries fer un dibuix
esquemàtic de l’alçat de la casa, indicant qui viu en cada pis?
8. Com són les relacions entre els veïns? Per què fa servir el verb “malfiar-se”?
9. “un món d’opressors que seria arrasat a curt termini”, “les destinaven...al pròxim
sacrifici social”. A quina realitat històrica al·ludeixen aquestes expressions? Qui ho
percep d’aquesta manera, el narrador o els personatges (veïns, les protagonistes...)?
10. Fent un salt al paràgraf final del conte la veu narrativa sentencia: “Multituds que no
redimiria mai cap messianisme, fos quin fos, religiós o social.” De qui és, aquesta
opinió?
11. Aquest escenari crispat que ens plantegen els punts 9 i 10, creus que és versemblant?
És “realista”?
12. “[Elles, les Ginebreda] estimaven la vida per damunt de tot. Eren febles i pobres, però
estimaven la vida” és una actitud compatible i coherent amb el que manifesta el
narrador més endavant: “Les Ginebredes podien encara viure’n ben bé una vintena
[d’anys més] i temien igualment la mort i la vida”. Com es pot entendre?
13. En quines circumstàncies va morir la Madrona, la germana petita?
14. “El papà anava sovint a París, pels seus negocis (el nom que donava a les seves
disbauxes, segons l’opinió de la senyora Magdalena Blasi)”. (Podeu trobar més
 referències al París fin du siècle en el text de Villalonga). Com era el matrimoni del
senyor Ginebreda?
15. Com era la vida quotidiana quan vivien amb la família?
16. Com eren les festes que organitzaven a casa? Amb quina intenció?
17. Després de les festes, les germanes acostumaven a criticar els que hi havien assistit,
especialment a examinar les diferències “somaticopecuniàries” dels nois convidats.
Aquest adjectiu és un cultisme creat per Espriu, però fàcilment comprensible. Quin és
el seu significat?
18. Per què no es va casar cap de les germanes Ginebreda?
19. “fiblades a les consciències d’Amèlia i de l’Elpídia” o “recordaven la Madrona, que els
remordiments i l’enyor transformaven en fada i en santa”, “aquella Madrona morta
de tant de temps que elles havien estimat i havien avorrit.” Per què tenen la
consciència tan poc tranquil·la?
20. En el paràgraf que comença “Mentre ell [el pare] va viure (...)” fins a “(...) mitja
dotzena de rosers i d’acàcies.” observem un exemple de l’estructura interna de la
informació tal com la disposa Espriu: [bloc A: PASSAT ANTERIOR (dues germanes i
mamà visitaven la casa dels afores) [bloc B PASSAT REMOT (jocs de les tres germanes
que havien jugat al jardí)] retorn al PASSAT ANTERIOR (rutina i grisor de les dues
germanes infermeres)] [bloc C: ARA = PASSAT (les dues germanes arriben a la tanca de
ferro de la finca)]. La tècnica narrativa és incrustar informació en la linealitat, en
resum: A-[B]-A-C Tot dibuixat amb molta economia. La {mare paralítica} forma part del
bloc A. {Els cosins}, del bloc B. Quin element forma part del bloc A i del B, però no pas
del C?.
21. Aquesta tècnica és molt habitual en els narradors orals. Un esdeveniment porta a
esmentar-ne un altre (precedent, causa, il·lustració o anàleg) abans de continuar
desplegant-lo. L’has observat en algun altre lloc del conte? O del llibre?
22. De vegades, aquesta tècnica implica no tan sols canvis en la morfologia dels verbs
(temporals o aspectuals), sinó també en els punts de vista o dels narradors. El crític
Gerard Genette dstingia nivells narratius o “diegètics” (“extradiegètic”, si és una veu
narrativa externa a la trama; “intradiegètic” si és també un personatge (dins aquest
distingia “homodiegètic”: 1a persona; “heterodiegètic”: 3a persona) i “hipodiegètic” si
correspon a una narració incrustada). És el cas d’Espriu?
23. “Les Ginebredes havien rebut una molt excel·lent educació d’adorn”. Què vol dir
aquesta expressió subratllada?
24. Erasme de Rotterdam va sentenciar: “L’extrem de la bogeria és aprendre coses que
han de ser desapreses”. Creus que aquesta va ser la pràctica de les Ginebreda?
25. ¿Quines eren les màximes de Mme de Lambert que havien oblidat tant l’antiga
professora com les antigues alumnes?
26. Quina funció creus que té la gata en la narració? Per què no és un gat?
27. Quina era l’aspiració secreta de l’Amèlia?
28. Com reaccionen davant l’anunci de la propera guerra civil (de fet, una mena de
prolepsi)?
Sota la fredor parada d’aquests ulls (dins Els set pecats capitals vistos per 21 contistes catalans,
Selecta, 1960)

1. El narrador ens situa des de la primera frase en un ambient de missa dominical. Quina
és la lectura dels Evangelis que toca en aquest 5è diumenge després de l’Epifania?
(Samuel Johnson, el gran crític de l’obra de Shakespeare, deia: “La ciència és de dues
classes: es pot estar documentat sobre un assumpte, o saber on trobar les
informacions.” On pots buscar aquesta dada de la lectura evangèlica?)
2. Després de la lectura de l’Evangeli en llatí, es repeteix en una llengua vulgar: quina?
Fins quan es van fer les misses en llatí? Quan es va impulsar la missa exclusivament en
llengües vernacles?
3. Per què creus que el nom del protagonista apareix tan endavant? Com es diu?
4. “cervells més o menys reblanits pel paternalisme i pel futbol.” Una versió més
moderna del “panem et circenses”? Què tenen en comú aquesta actitud i l’esport? Qui
fa aquesta vinculaci
5. Coneixes alguna crítica a la instrumentalització política del futbol?
6. Qui veu els feligresos d’aquesta manera? Se sent superior?
7. “El vicari, un home jove, alt i gras, amb unes galtes pintades de vermell, de tuberculós
em pensaria que amb la salut recuperada...” Qui fa aquesta descripció? El narrador (en
una omnisciència selectiva)? El personatge (en un discurs indirecte lliure)? Quin efecte
fa al lector?
8. Està atent, el protagonista, al desenvolupament de la missa?
9. Lectura de l’Evangeli llatí + traducció castellana + homilia sobre la paràbola +
comentari de l’actualitat + credo + ofertori... saps quines són les parts de la missa? És
un ritual repetitiu i pautat?
10. “Càndid, home imaginatiu, es gronxava al bell mig d’un bladar ufanós i escollidíssim,
sota la carícia de l’oreig.” Què és aquest camp de blat?
11. L’anunci de la postulació del Dia del Papa porta el protagonista a recordar la definició
de “papa” que va fer santa Caterina. Per què es trasllada imaginativament a Siena?
12. Càndid, entre la realitat (de la missa) i el somnieig (de la imaginació desencadenada) es
proposa de consultar el seu fitxer. Treballa amb fitxer? —Alguns crítics hi ha vist una
resposta irònica a la pregunta que s’havia formulat Josep Pla quan el va visitar a casa
seva (i que s’havia publicat l’any 1959). Teniu uns passatges del text de Josep Pla entre
el material del curs: “Espriu, homenot de Josep Pla”.
13. Entrem en el plantejament del tema de l’economia. La seva almoina supera la dels
altres feligresos. Però línies més avall ens diu que era “econòmic”, “estalviador”. D’on
aprenia a ser-ne?
14. “No l’espantava tampoc res, res, ni la bomba atòmica.” Mira d’informar-te de les pors
que va provocar aquesta arma després de la segona Guerra Mundial. Et sembla
comparable a la por actual del coronavirus?
15. “Càndid adorava el marit i la muller, així es rebentessin!” És sincer, Càndid? En quin
altre detall detectes traces d’humor?
 16. Al final de la cerimònia, li venen els escrúpols: “li valdria, tan distret, aquella missa?”
Per què li ha de “valer”?
17. Surt al carrer, torna a casa i puja a peu, gairebé d’amagatotis, fins al cinquè pis, el seu.
En el trajecte especula sobre la condemnació o la salvació dels veïns. I mira per la
finestra. Què veu?
18. Hem vist dalt en el títol que el conte es va publicar en un recull col·lectiu sobre els set
pecats capitals. A quin pecat creus que correspon el conte (supèrbia, avarícia, luxúria,
enveja, gola, ira, ganduleria)?
19. Però el pecat no es compleix: només arriba al grau de temptació. Com ho supera?
20. Dilluns tornaria a la feina, “home de talents inútils per a feines inútils, resignat per fora
i revoltat per dins”. A què es refereix aquesta oració?
21. El conte acaba amb la paraula “amén”. Què connota aquest final?

APÈNDIX

Els personatges en els contes d’Espriu

Com hem pogut veure, retrobem alguns personatges —fins i tot en localitzacions ben
diferents: primer a Sinera i anys després a Lavínia.

El següent enllaç ens porta a un petit diccionari de personatges que apareixen en les
Narracions i que podeu consultar de manera creuada (tingueu en compte que aquests i altres
personatges apareixen en altres obres narratives, dramàtiques o poètiques d’Espriu :

http://icarialiteraria.blogspot.com/2019/03/salvador-espriu-narracions-personatges_24.html