Catala 6

Llengua
catalana
Educaci
Primria
Cicle Superior
Imperfet
cantava
cantaves
cantava
cantvem
cantveu
9
788498 046601
Guia
didctica
Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com
Direcci editorial: Dolors Rius

Coordinaci de l'rea de llengua catalana: Anna Sadurn
Assessorament pedaggic: Marta Luna
Edici: Nria Dordal i Anna Sadurn
Correcci lingstica: Nria Dordal
Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales, S. L.
Disseny grfic interior: Imma Hernndez
Maquetaci: Rosaura Almeda
Fotografies de coberta: Istockphoto (Polish Photography Studio)
Fotografies interiors: Arxiu Hermes
Primera edici: juliol de 2009

ISBN: 978-84-9804-660-1
Dipsit legal: xxxxxxx
Impressi: xxxxxxx
Josep M. Vives i Dolors Ylla, 2009, pels textos

Hermes Editora General, S. A. U.- Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Hermes Editora General, S. A. U., ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de
cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100 % reciclable
NDEX
PROJECTE
1.
2.
3.
Presentaci ................................................................................................................... 6
Didctica i metodologia de lrea ................................................................................. 8
Materials per a lrea de Llengua catalana. Cicle Superior ....................................... 15
PROGRAMACIONS
Programaci drea ........................................................................................................... 18
Programaci daula ............................................................................................................ 30
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
Orientacions
Unitat 1: Les guardianes del bosc .....................................................................................
Unitat 2: Ebre avall ............................................................................................................
Unitat 3: Harry Potter: el joc del quidditch ........................................................................
Unitat 4: Fra Gar ...............................................................................................................
Unitat 5: Dessalinitzar laigua de mar ................................................................................
Unitat 6: La bicicleta nova .................................................................................................
Unitat 7: Collecci de poemes .........................................................................................
Unitat 8: Les canons ........................................................................................................
Unitat 9: El planeta dels homes de marbre .......................................................................
Unitat 10: Les notcies .......................................................................................................
Unitat 11: El dijous negre ..................................................................................................
Unitat 12: Veterinaris danimals extics ............................................................................
46
49
51
53
56
58
61
64
67
69
72
75
Solucionari
Unitat 1: Les guardianes del bosc ..................................................................................... 78
Unitat 2: Ebre avall ............................................................................................................ 82
Unitat 3: Harry Potter: el joc del quidditch ........................................................................ 84
Unitat 4: Fra Gar ............................................................................................................... 88
Unitat 5: Dessalinitzar laigua de mar ................................................................................ 92
Unitat 6: La bicicleta nova ................................................................................................. 96
Unitat 7: Collecci de poemes ......................................................................................... 98
Unitat 8: Les canons ...................................................................................................... 101
Unitat 9: El planeta dels homes de marbre ..................................................................... 104
Unitat 10: Les notcies ..................................................................................................... 108
Unitat 11: El dijous negre ................................................................................................ 111
Unitat 12: Veterinaris danimals extics .......................................................................... 113
AVALUACIONS
Avaluaci
Avaluaci
Avaluaci
Avaluaci
Avaluaci
Avaluaci
inicial ...............................................................................................................
contnua ..........................................................................................................
final ..................................................................................................................
inicial. Solucionari ...........................................................................................
contnua. Solucionari ......................................................................................
final. Solucionari ..............................................................................................
121
123
153
163
165
195
ALTRES RECURSOS
Vocabulari interactiu ........................................................................................................ 207
Audicions ......................................................................................................................... 219
GUIA DIDCTICA
PROJECTE
1 PRESENTACI
Els recursos didctics que us presentem configuren un projecte educatiu per a lEducaci Primria dins el
marc curricular oficial actual: Decret 142/2007, de 26 de juny, DOGC nm. 4915, 29-06-2007, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria a Catalunya, i Decret 67/2008, de 6 de juny,
pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de lEducaci Infantil, de lEducaci Primria i de
lEducaci Secundria Obligatria per a les Illes Balears.
El projecte Salvem la Balena Blanca s el fruit del treball dun conjunt de professionals de leducaci i de
ledici. Hem tingut, tamb, especial cura en laspecte formal i grfic del projecte, amb lobjectiu de fer-lo
atractiu i de fcil maneig, tant per als mestres com per als alumnes.
La finalitat de leducaci en letapa de lEducaci Primria, tal com diu el decret, s aconseguir que els nois
i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn en qu estan creixent. En aquesta etapa es
configuren les bases per tal que els alumnes davui siguin els futurs ciutadans capaos dintervenir activament i crticament en la societat plural, diversa i en continu canvi en qu els ha tocat viure.
A ms de desenvolupar els coneixements, les capacitats, les habilitats i les actituds (el saber, saber ser,
saber estar) necessaris, els nois i les noies han daprendre a mobilitzar tots els recursos personals (saber
actuar) per assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes i integrades
socialment, que puguin excercir la ciutadania de forma activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capaos, al mateix temps, de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
Lenfocament competencial del nou currculum per a lEducaci Primria pretn afavorir la integraci dels
diversos aprenentatges, posant en relaci els diversos tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva en
diferents situacions i contextos.
Com a competncies bsiques sentenen tots aquells coneixements, processos i habilitats que permeten
a la persona fer un s prctic dels seus aprenentatges. En unes altres paraules, es pretn que els alumnes
spiguen aplicar el que han aprs.
Les competncies bsiques assenyalades per a lensenyament primari sn les segents:
Competncies comunicatives
1. Comunicaci lingstica i audiovisual
2. Competncia artstica i cultural
Competncies metodolgiques
3. Tractament de la informaci i competncia digital
4. Competncia matemtica
5. Competncia daprendre a aprendre
Competncies personals
6. Autonomia i iniciativa personal
Llengua catalana Cicle Superior Primria
Project
Competncies per conviure i habitar el mn

7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
Aquest plantejament competencial afecta totes les rees de forma especfica i tamb de forma transversal.
Lgicament, segons lrea es treballaran ms especficament les competncies que hi sn prpies, per en
totes hem procurat fer propostes que permetin ladquisici progressiva de les vuit competncies bsiques.
El projecte Salvem la Balena Blanca ha estat elaborat amb lobjectiu doferir un ampli ventall de recursos
que permetin facilitar al mxim el treball del docent, que ha de fer realitat els objectius competencials fixats
per lactual marc educatiu.
El plantejament del projecte facilita la creaci de situacions densenyament-aprenentatge motivadores i alhora ben estructurades, de manera que, sense adonar-sen, un alumne o alumna pugui avanar curs rere curs
fins al final de letapa i assolir el que ens hem proposat.
Des del punt de vista pedaggic, hem partit duna concepci globalitzadora dels aprenentatges. En el Cicle
Inicial, aquesta sha concretat en una contextualitzaci nica dels continguts que es treballen en els diferents
rees, i en el Cicle Mitj, en el plantejament duns treballs de recerca interdisciplinaris, un per cada trimestre
en forma de webquest.
La programaci de cada unitat didctica ha prioritzat la definici dels objectius i de les competncies bsiques a aconseguir, desprs dhaver treballat amb activitats variades els diferents continguts. Lavaluaci s
una eina que ens permet controlar levoluci en ladquisici dels aprenentatges i lassoliment de les competncies bsiques.
Latenci a la diversitat de ritmes daprenentatge est assegurada. Per una banda, la seqenciaci dels continguts sha fet duna forma acurada, i, per laltra, oferim una gran varietat de recursos en format paper i en
format digital (tots els llibres dels alumnes porten incorporat un CD de recursos digitals), aix com dactivitats,
identificades segons el grau de dificultat.
Equip dedicions
Castellnou Edicions
2 DIDCTICA I METODOLOGIA DE LREA

Durant letapa dEducaci Primria, els nens i nenes estan en ple procs dadquisici i daprenentatge lingstics per tal daconseguir, satisfactriament, relacionar-se amb els altres i amb lentorn, aprendre, i jugar i
crear amb el llenguatge.
Relacionar-se amb lentorn
El llenguatge s una capacitat humana que necessitem desenvolupar al mxim per aconseguir ser capaos de relacionar-nos amb els altres, tant oralment com per escrit, en diversitat de situacions i registres.
La nostra societat ens presenta constantment situacions que un ciutad normalment escolaritzat ha de ser
capa de resoldre sense dificultat i amb sentit crtic. Interpretar una factura o un rebut, consultar els horaris
de tren, dun programa de televisi, una guia de cases rurals, la cartellera despectacles, un catleg, o b
llegir amb sentit crtic un fullet publicitari, una notcia, presentar una persona, un llibre, un acte, o participar activament en una revista duna associaci de vens o dun centre cvic; aquests i daltres sn usos
lingstics que fa alguns anys no haurem imaginat que formessin part dun programa escolar, senzillament
perqu no eren necessaris.
Els aprenentatges escolars han datendre tamb aquestes necessitats i ajudar els nois i noies a ser autnoms
en la seva vida de relaci amb lentorn ms immediat i amb la societat en general.
Aprendre
Quan un aprenent llegeix lenunciat dun problema matemtic, escolta les explicacions dun mestre, formula
una pregunta en veu alta o respon per escrit un qestionari, fa s del llenguatge, oralment o per escrit, per
est en situaci de recepci o de producci lingstica.
Aquest instrument que s el llenguatge, doncs, s el vehicle daccs al coneixement. De la qualitat i la funcionalitat daquest instrument, en dependr en una gran part la qualitat dels aprenentatges que shi vehiculin. Els nois i noies que tenen una bona comprensi lectora sn significativament millors en les tasques
escolars; els nois i noies que tenen un discurs oral de qualitat, mostra inequvoca dun pensament ordenat,
sn tamb millors en laprenentatge.
La necessitat de dotar lalumnat deines lingstiques slides per a laprenentatge s tamb funci de lrea
de llengua.
Jugar i crear amb el llenguatge
El llenguatge s tamb un dels instruments de qu disposem per expressar sentiments i emocions, per relatar
el present, descobrir el passat o imaginar el futur. Amb el llenguatge hem viscut les histries de centenars de
protagonistes de contes, faules i novelles i, des de la nostra capacitat creativa, nhi podem afegir ms. Amb
el llenguatge, hem recollit la saviesa i la tradici populars expressades en dites, refranys, rondalles I amb el
llenguatge explorem tamb nous camins expressius.
Explorar les diferents formes expressives del llenguatge literari i del llenguatge retric s proveir els alumnes
dun vehicle dexpressi per al creixement i la creaci personals, s preparar-los per fruir de les produccions
literries del seu temps i de les que generacions anteriors ens han deixat.
Project
2.1 Competncia lingstica

Diem que una persona t una competncia plena en una llengua quan s capa de desenvolupar-se plenament en aquesta llengua en els diferents usos i registres. s a dir, quan s capa dentendre-la, parlar-la,
llegir-la i escriure-la sigui quina sigui la situaci, des duna conversa entre amics fins a escoltar o pronunciar
una conferncia, des descriure una nota familiar fins a fer un informe professional, per posar-ne exemples.
Massa sovint hem pogut comprovar que, a persones que han estudiat una determinada llengua, a lhora de la
veritat, s a dir, a lhora de resoldre situacions reals en aquesta llengua, els ha mancat competncia. Probablement, aquestes mateixes persones haurien pogut respondre qestions referides al coneixement daquesta llengua: com es formulen les preguntes, com es diu tal o tal cosa, quin s el present daquest verb Per
el seu coneixement no els ha estat til a lhora de fer s de la llengua en una situaci real.
Aquesta constataci demana un gir metodolgic en lensenyament-aprenentatge de la llengua que acosti els
alumnes a ls real del llenguatge en situacions concretes o versemblants, assumint el rol dusuaris lingstics
en lloc de limitar-se al rol daprenents passius.
Tal com indica la nova ordenaci dels ensenyaments dEducaci Primria, lobjectiu fonamental del projecte educatiu s aconseguir que tot lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa en acabar
leducaci obligatria de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el catal i el castell, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel
centre, cosa que ms endavant es concreta en aquesta formulaci: per aix el currculum presenta: la
dimensi comunicativa, que inclou parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure,
i els coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, la dimensi literria i la dimensi
plurilinge i intercultural.
2.2 Metodologia
Organitzar laprenentatge per tal que desemboqui en ladquisici de competncia lingstica demana focalitzar latenci sobre la unitat bsica de comunicaci: el text. Textos orals i textos escrits, textos per a la
recepci escoltar, llegir i comprendre i textos per a la producci escriure i parlar.
El text s el centre de lactivitat, el punt dorigen i el punt final de cada seqncia daprenentatge. Els textos orals i els textos escrits sinterrelacionen i es donen suport mtuament. Aprenem a parlar per escriure
i llegir millor, usem un gui escrit per preparar una exposici oral, escrivim un conte per explicar-lo desprs
en veu alta...
Servir les necessitats lingstiques variades que exposvem en la introducci demana posar en contacte
lalumnat amb textos diferents, amb formats i propsits diferents, de manera que la suma danlisis i dexperincies diferents doralitat, lectura i escriptura ens acosti cada vegada ms a la competncia plena.
s aix com trobarem al llarg del projecte per a tota lEducaci Primria:
Textos que conten: reportatge, testimoniatge, ancdota, conte, novella...
Textos que descriuen: informe dobservacions, llista, descripci dun lloc, duna situaci, dun personatge
o dun objecte, fullet informatiu...
Textos que expliquen: presentaci dun personatge, article de revista, llibre de text, notcia periodstica...
Textos que organitzen informaci o idees: quadre, esquema, mapa conceptual, mural...
Textos que diuen com fer: recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments, dossier de sortida,
normes de joc, consignes...
Textos per convncer o fer actuar: anunci, cartell de promoci, debat, cartes al director...
Textos que impliquen interaccions verbals: entrevista, conversa, dramatitzaci, cmic...
Textos que serveixen deines de referncia: diccionari, atles, catleg, banc de dades, glossari...
Tots aquests textos, en un format o un altre, aniran apareixent al llarg de les diferents unitats de treball
i permetran a lalumnat familiaritzar-se amb funcions i formes de comunicaci diverses.
La llengua i les altres rees
El projecte Salvem la Balena Blanca parteix duns nuclis temtics comuns a totes les rees que sn
donats des de lrea dexperincies. Aix permet que lalumnat vegi un mateix tema des de diferents
perspectives. Pot ser, per exemple, que sestudin tipus de vegetaci i que a lrea de llengua, recollint el
tema, es parli dels arbres des de la perspectiva de la descripci literria, la descripci cientfica, la poesia,
un conte o un fullet explicatiu i de recomanacions de com cal anar pel bosc.
Aix doncs, lalumne escoltar, parlar, llegir i escriur en cada unitat sobre el mateix tema, amb totes les
ampliacions i derivacions possibles que est treballant en altres rees. La diversitat de situacions lingstiques que se li proposaran permetran un treball equilibrat entre, com diem en la introducci, llenguatge
per relacionar-se amb lentorn, llenguatge per aprendre i llenguatge per crear.
La llengua oral
En els darrers anys shan produt grans canvis en la vida i en lestructura familiars. Hi ha molts nens que
tenen poques oportunitats de fer veritable vida de famlia, de conversar amb els pares, de sentir com els
pares parlen entre ells daspectes que afecten la vida adulta, destar amb altres adults (avis, oncles, amics)
que els expliquin histries i vivncies. Tot aix t una relaci directa desprs amb el nivell de llenguatge
de qu s possedor cada noi i noia. La falta de relaci dels nens amb adults amb interaccions lingstiques de
qualitat ens ha dut a tenir uns nens mancats destructures de llenguatge i de vocabulari, problema que
afecta desprs directament, a banda de la fludesa oral, la comprensi lectora i lhabilitat escrita. El llenguatge que una persona no t interioritzat no el pot llegir ni el pot escriure. Pot fer-ho, s, mecnicament,
per no duna manera comprensiva.
En conseqncia, per poder treballar, lescola necessita ms que mai fer una atenci clara a les habilitats
orals: assegurar-se que els nens i nenes escolten, comprenen el que senten i saben respondre de manera
coherent i adequada. Progressivament, lalumnat haur danar adquirint les habilitats necessries per fer
les primeres incursions en el llenguatge ms formal: presentar una persona, comentar un llibre, fer una
petita exposici, intervenir en un debat daula...
En cada unitat shi pot trobar trobar treball especfic adreat a la millora de la comprensi i expressi oral,
focalitzant latenci segons els cicles en:
Cicle Inicial: Pronunciaci i articulaci correctes, posici del cos, gest i mirada, i sentit de laltre (saber
escoltar, intervenir oportunament, demanar torn de paraula...).
Cicle Mitj: Necessitat de pensar primer qu sha de dir i en quin ordre sha de dir, o sigui, estructura del
discurs.
Cicle Superior: Millora de la qualitat global del discurs, grau de formalitat superior, vocabulari general
i especfic usats amb rigor, relacions entre frases...
10
Project
El llibre va acompanyat dun CD amb enregistraments de textos orals diversos per facilitar i estimular
aquest treball.
La llengua escrita
De la mateixa manera que cada unitat ens presenta un tema, cada unitat ens presenta tamb un tipus de
text. Una vegada ser una recepta de cuina, laltra, un conte i, una altra, una carta. Aquests textos seran
la base del treball de lectura, descriptura o de totes dues coses.
El procs de treball consisteix a reconixer un text (parlem dun fullet?, duna felicitaci?, dun programa
dactivitats?...) i fer-ne primer de tot lanlisi de comunicaci (qui lescriu?, per qu lescriu?, a qui ladrea?
Amb quina finalitat?). s a dir, fer que els nens i nenes descobreixin que sescriu amb un propsit: explicar, informar, narrar, descriure, convncer..., que hi haur una persona o un collectiu que ser el receptor
daquest text, que aquest text ha de tenir un contingut coherent amb el propsit i que segons qui s el
receptor enfoquem les coses duna manera o duna altra, usem un vocabulari o un altre. O sigui, mostrarlos com ens adeqem a la situaci de comunicaci.
Per tant, el treball a lentorn de la lectura no s noms loralitzaci mecnica dun text i les preguntes
retriques per comprovar que hi ha hagut comprensi, sin que la seqncia didctica de les activitats que es
proposen va adreada a descobrir lestructura del text, les parts que el formen i el vocabulari que shi utilitza.
Per analitzar-ne lestructura, els alumnes hauran dordenar el text, comprovar la certesa dafirmacions,
ordenar seqncies... activitats totes orientades a fer que cada alumne desenvolupi estratgies de comprensi. En el cas del Cicle Inicial hi ha una natural incidncia en els aspectes relacionats amb el codi de
lectura perqu nestan en ple aprenentatge, per sense perdre mai la visi de conjunt, la visi de text.
Posteriorment, trobarem una seqncia dactivitats destinades a exercitar aspectes diferents en relaci
amb lestructura i format del text, de manera que lactivitat descriure un text sigui un procs en qu cada
un dels aspectes analitzats sexerciti i permeti que lalumne arribi a escriure el text complet amb garanties
dorganitzaci prvia. Daquesta manera, els textos dels nois i noies esdevindran progressivament ms
adequats, coherents, cohesionats, variats i correctes.
Des de la diversitat textual que ens hem proposat, cada alumne escriur al llarg de lEducaci Primria
textos de tota mena, amb especial incidncia en aquells que formaran part de la seva vida de relaci
i daprenentatge: cartes, descripcions, desenvolupament de temes...
En cada unitat, lalumne trobar, a ms, recomanacions prctiques en relaci amb la lectura i lescriptura,
recomanacions que poden anar des de tenir una postura adequada a lhora descriure fins a fer punta al
llapis o b preparar una lectura en veu alta.
El treball sistemtic de llengua
Aquest bloc que comprn fontica i ortografia, lxic i gramtica intenta mantenir lequilibri entre la sistematitzaci de tots aquests aspectes i la necessitat dintegrar-los en la lectura i/o producci de textos.
Per aix, en algunes ocasions, sobretot en el cas del Cicle Inicial, al marge del treball sistemtic sha fet
especial atenci sobre paraules que tenen especial dificultat ortogrfica o de pronncia, o en daltres que
tenen una gran freqncia ds. s evident, per exemple, que no es pot explicar en el Cicle Inicial per qu
saccentua la forma verbal s. En canvi, s una paraula que susar molt sovint i que sha descriure b
des del primer moment.
11
2.3 El treball sistemtic de llengua

Fontica i ortografia
Al llarg de la Primria conv fer un treball de sistematitzaci en cada un dels mbits del treball de la llengua:
fontica, ortografia, lxic i gramtica, sense perdre mai de vista, per, la funcionalitat dels aprenentatges.
s a dir, cal aprendre a pronunciar b, per comunicar-se millor; cal escriure b perqu el text i la convenci
social aix ho requereixen, etc.
En lmbit de la fontica, hi ha dues lnies de treball clares: la correcta pronunciaci de tots els sons de la
llengua i la lectura en veu alta de qualsevol mena de text. Pel que fa al primer aspecte, lobjectiu shauria
dassolir al final de lEducaci Infantil o, en casos excepcionals, a final de Cicle Inicial. Tanmateix, podem
trobar alumnes amb dificultats especials que requeriran un treball especfic amb lajut dalguns professionals
(logopedes). En aquest punt, doncs, ens proposarem daconseguir com a objectius per cicles els segents:
Cicle Inicial: Reconeixement de tots els sons i distinci en mots bsics dels sons ms conflictius per
a lortografia (e oberta/tancada, o oberta/tancada, essa sorda i sonora...). Separaci de sllabes.
Cicle Mitj: Distinci sistemtica dels sons ms conflictius i pronncia clara i expressiva de tots els sons.
Reconeixement de sllaba tnica i tona.
Cicle Superior: Dicci correcta i adequada al context comunicatiu de tots els sons de la llengua. Rebuig
de sons o pronncies vulgars en paraules bsiques.
Per ajudar a treballar aquest aspecte, es poden utilitzar les lectures en veu alta, els embarbussaments, els
poemes i rodolins, etc.
I pel que fa a lentonaci, cal treballar-la des de bon principi i de manera sistemtica fent-ne veure el lligam
amb lortografia (signes de puntuaci) i la sintaxi (tipus de frase). Aix, ens proposarem que a cada cicle hi hagi
un avan progressiu en lentonaci de:
frases enunciatives
frases exclamatives
frases interrogatives
Deixarem per al Cicle Superior el treball sistemtic dentonaci de les frases imperatives, aix com el de frases
inacabades i dexpressions irniques.
El treball dortografia requereix una sistematitzaci constant des de Cicle Inicial fins a Cicle Superior. Ens
proposarem, com a objectius de cicle, els segents:
Cicle Inicial: Treball sistemtic de totes les grafies. Domini dels dgrafs. Majscules.
Cicle Mitj: Treball sistemtic de les normes dortografia segures (plurals, apostrofaci, contracci, finals
-ava, j/g, x/ix, s/ss, accentuaci, guionet en els numerals...) i fixaci de normes ortogrfiques bsiques.
Cicle Superior: Treball sistemtic de les diverses normes i coneixement de les principals excepcions. Accentuaci diacrtica en paraules usuals. Recursos per verificar lortografia de manera autnoma i sistemtica.
Caldr tenir en compte, a ms, la memoritzaci de grafies de paraules i destructures bsiques o molt
utilitzades (hi ha, vaig, hi havia).
12
Project
Un recurs molt utilitzat, que tamb proposem, s el dictat preparat, que sistematitzem sobretot a Cicle
Superior. De totes maneres, podem seguir aquesta progressi:
Cicle Inicial: Paraules especfiques, frases curtes, petits fragments prviament treballats.
Cicle Mitj: Frases i textos prviament llegits i amb observacions del mestre o la mestra.
Cicle Superior: Textos llegits.
s convenient, a ms, ajudar els alumnes a conixer la seva capacitat (ms auditiva o ms visual) i a actuar en
conseqncia a lhora de memoritzar la grafia de les paraules. En qualsevol cas, la tcnica del dictat preparat
(amb les diverses variants de dictats) requereix sempre que lalumne conegui qu se li dictar i qu sespera
que faci, tant amb vista a memoritzar determinats mots, com a reproduir-los correctament.
Lxic
A part de treballar de manera recursiva i dacord amb ledat lampliaci de vocabulari bsic (tenint en compte,
per, que s en les altres rees curriculars que el cabal lxic augmentar de manera significativa), cal deixar
lalumne en condicions per adquirir nous significats i noves paraules de manera autnoma. Per aix, cal
dotar-lo de dos tipus de coneixements:
a) Maneig i s dels repertoris lxics.
b) Establiment de relacions entre paraules tant pel significant (derivaci, composici) com pel significat
(sinonmia, antonmia, polismia, usos figurats, etc.).
Pel que fa al primer aspecte, cal tenir en compte que ls del diccionari sinicia de manera sistemtica
i explcita a 3r curs (Cicle Mitj), que s quan sen fa la presentaci i es proposen activitats especfiques.
Aix no obstant, tant a Cicle Inicial (aprenentatge de lalfabet) com a Cicle Superior (maneig constant
i consulta de diferents classes de diccionaris), hi ha feina per fer, de manera que aquest aspecte del treball
de llengua (s i maneig del diccionari) sha de treballar de manera continuada, sobretot a partir de Cicle Mitj
(i en totes les rees, si pot ser). En el cas concret de la llengua, cal relacionar la consulta del diccionari amb
les lectures dels diferents textos proposats.
(Diguem tamb que els alumnes haurien daprendre que el diccionari s una gran eina que els pot ajudar a
resoldre no solament la recerca dun significat o un sinnim desconegut, sin tamb els dubtes ortogrfics,
de morfologia...)
Pel que fa al segon aspecte, cal partir del treball simple de la derivaci (relaci entre paraules per la forma)
i anar progressant fins a atnyer els conceptes que regulen les relacions semntiques. En concret, proposem
que, per cicles, es fixin aquests objectius:
Cicle Inicial: Treball amb afixos bsics i molt productius (des-, -et/-eta, -ic/-ica, -s/-assa, -er/-era, -ista,
-ia), s de compostos habituals, treball prctic amb sinnims i antnims ms usuals, expressivitat (nexes
de comparaci, refranys, frases fetes, locucions), etc.
Cicle Mitj: Treball dafixos usuals (prefixos i afixos per indicar augment, disminuci, menyspreu, procedncia...) i compostos corrents. Treball ms sistemtic amb mots polismics, sinnims i antnims. s de
recursos expressius (comparaci, refranys, dites, frases fetes i locucions) en contextos adequats. Diferenciaci de sentit real i figurat.
13
Cicle Superior: s i sistematitzaci dels afixos ms corrents (in-, re-, els dels gentilicis, -at..., a ms dels
vistos en cicles anteriors). Treball sistemtic de la polismia i de la sinonmia i antonmia en contextos diversos.
Reconeixement explcit i s de recursos expressius en contextos variats. Aplicaci del sentit real i figurat
i reconeixement dusos metafrics.
El treball de lxic s un dels ms importants al llarg de letapa dEducaci Primria, tant a dins com a fora de
lrea de llengua. Cal que el mestre estigui atent a sistematitzar les noves adquisicions i a fer veure o establir
relacions entre paraules en tot moment, tant si es treballa el coneixement de lentorn, com les matemtiques,
la llengua, etc.
Gramtica
El treball sobre les estructures gramaticals s el que cal fer de manera ms continuada, per sense explicitar
elements terics que, fins ben enll de letapa, es troben fora de labast de la comprensi dels alumnes.
s a dir, el fet de no parlar de sintagmes ni de subjectes o complements no vol dir que no hgim de fer un
treball continuat amb lobjectiu que lalumne adquireixi totes les estructures gramaticals i spiga utilitzar-les
adequadament al context.
A Cicle Inicial farem un treball sistemtic amb totes les classes de paraules: vetllarem perqu els alumnes
utilitzin noms, adjectius, verbs (en els principals temps de lindicatiu), determinants, nexes... Procurarem que
construeixin, per imitaci, frases amb estructures variades i amb diversitat de complements. Relacionarem
els signes de puntuaci ms bsics (coma, punt, signes dinterrogaci i dadmiraci) amb lentonaci i el
significat.
A Cicle Mitj explicitarem les diferents categories morfolgiques i farem distingir determinants, noms (diferents
classes), adjectius i verbs. En aquest darrer grup farem reconixer els temps de present, passat (genricament)
i futur, i distingirem formes personals i no personals. Treballarem de manera explcita la concordana.
Pel que fa als signes de puntuaci, ampliarem les funcions dels ms bsics (comes en les enumeracions...)
i naugmentarem el repertori: dos punts, guions (dilegs), punts suspensius i parntesis.
Finalment, a Cicle Superior, a ms de repassar els aspectes apuntats a Cicle Mitj, acabarem de veure
i classificar els diferents elements morfolgics (classes de noms, adjectius i verbs; conjugaci verbal; classes
de connectors: preposicions i conjuncions...). Tamb treballarem explcitament el concepte i les parts del
sintagma (nucli i complement), els diferents tipus de sintagmes (SN, SAdj, SV, etc.) i els aspectes bsics
de les funcions gramaticals: subjecte, verb (com a nucli de loraci), complements verbals... En aquest
darrer punt, introduirem el treball de la substituci pronominal. Pel que fa a la puntuaci, en farem un reps
sistemtic i una explicitaci dels seus usos i funcions.
No cal dir que, per assolir tots aquests objectius (o simplement per treballar aquests continguts), cal disposar
de textos variats i de contextos diversos. Daqu ve la importncia de la tipologia textual i de fer treballar els
alumnes en situacions comunicatives diferents (orals, escrites, amb funcions i intencionalitats diferents).
Veiem, doncs, que el treball de lrea de llengua est estretament interrelacionat, de manera que sha de
concebre com un tot global.
14
Project
3 MATERIALS PER A LREA DE LLENGUA CATALANA.
CICLE SUPERIOR
Per a lalumne/a:
Per al mestre/a:
Una guia didctica organitzada en cinc apartats: Projecte,

Programacions, Orientacions i solucionari, Avaluacions i Altres
recursos.
Un CD amb la guia didctica.
Projecte
Programacions
en Word
Programaci drea
Programaci daula
Guia didctica
i recursos digitals
per al mestre/a
Guia didctica
(en format pdf )
Recursos digitals
Avaluaci
Programacions
Orientacions
i solucionari
Avaluacions
Altres recursos
15
GUIA DIDCTICA
PROGRAMACIONS
PROGRAMACI DREA
DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria. Generalitat de Catalunya.
Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de lEducaci Infantil, de lEducaci Primria i de lEducaci Secundria
Obligatria per a les Illes Balears.
Consideracions generals
Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat per afrontar els reptes de la societat plural, multilinge
i multicultural del segle XXI, que significa facilitar que els nois i noies desenvolupin aquelles competncies lingstiques que mobilitzen coneixements, aptituds, actituds i representacions relacionades amb les llenges
i les cultures perqu puguin desenvolupar-se tant en el terreny personal com en el social; actuar i reeixir en
el seu entorn; comunicar-se amb les altres persones i compartir els sabers i les referncies culturals, s a dir
que puguin construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que s la condici humana, de la
comprensi daltri.
Per aconseguir-ho, en lEducaci Primria cal plantejar el desenvolupament integral i harmnic dels aspectes
intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci lingstica ocupa un lloc preferent. Cal
formar parlants plurilinges i interculturals; lassoliment de la competncia plena en catal, la llengua prpia
de Catalunya, i en castell s la garantia que lescola proporciona als alumnes la competncia que els cal
per tenir les mateixes oportunitats. Aquesta competncia plurilinge i intercultural inclou el respecte per la
diversitat lingstica i el desig daprendre altres llenges i daprendre de totes les llenges i cultures.
Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques de comunicaci que li permetin
expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes de tot arreu,
integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments amb la utilitzaci del llenguatge oral
i escrit i destratgies de comunicaci, verbals i no verbals, amb la possibilitat demprar els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
El desenvolupament daquesta competncia comunicativa plurilinge i intercultural no ha de ser un afer exclusiu
de lrea de llengua. Ats que la llengua com a mitj de comunicaci s la base per a la captaci, elaboraci i
comunicaci del coneixement, totes les rees esdevenen tamb responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de lalumnat. s a dir, totes les rees shan de comprometre des de la seva especificitat
i des de les maneres peculiars dexplicar el mn en la construcci de les competncies de comunicaci. Lrea
lingstica se centra, duna manera especfica, en el desenvolupament de la competncia del lector literari.
El tractament de les llenges

La finalitat de lensenyament de les llenges s el progressiu domini de llenges, essencial en la vivncia de
la cultura i lobertura al mn, i un dels factors que contribueixen ms plenament a la identitat individual, social i personal. Per a les escoles de Catalunya, la primera referncia que cal tenir en compte s la legislaci,
lEstatut i la Llei de Poltica Lingstica, que estableix que la llengua prpia de Catalunya s el catal i que,
18
amacion
gr
Aquesta obertura es refora, a ms, si considerem la nostra vinculaci a Europa; es tracta del Marc europeu
com de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci de llenges, elaborat pel Consell dEuropa que, com a fita, parla daprendre una o dues llenges estrangeres, en coherncia amb la competncia
plurilinge i intercultural: la capacitat dutilitzar les llenges amb finalitats comunicatives i de prendre part en
la interacci intercultural que t una persona que domina, en graus diversos, distintes llenges i posseeix
experincia de diverses cultures. s evident que aix safavorir la participaci de lalumnat en la vida escolar,
acadmica, afectiva i relacional, la transferncia de coneixements entre llenges, les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingstica prxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. A ms,
aquest coneixement de diverses llenges potencia el domini del catal i la valoraci de la prpia cultura.
Aix vol dir que cal precisar que els nois i noies, en acabar letapa: a) han de dominar el catal, llengua
vehicular, de cohesi i daprenentatge; b) tamb han de dominar el castell; c) han de conixer una o dues
llenges estrangeres per aconseguir que lalumnat esdevingui usuari i aprenent per tal que siguin capaos
de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinge i pluricultural; d) han de comprendre informacions escrites bsiques i saber transferir coneixements entre les llenges romniques (tot i que no les
coneguin), i, finalment, e) que tinguin una actitud oberta, respectin les llenges i cultures presents en lentorn
on viuen i shi interessin, i tamb ho facin respecte a daltres de ms llunyanes, de les quals poden aprendre
i enriquir-se personalment, malgrat que no les aprenguin mai.
Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cada escola, partint duna anlisi
sociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el projecte lingstic del centre programes
precisos de gesti de les llenges per determinar com la llengua vehicular de lescola, el catal, sarticula,
en un programa coherent, amb lensenyament de les altres llenges i estableixi acords per relacionar les
diferents estratgies didctiques. En fer-ho, cal recordar que el catal s una llengua que lescola ha de
tractar amb especial atenci, no noms pel seu estatus oficial, sin tamb i sobretot pel desconeixement
que en t una part de lalumnat pel que fa als seus usos colloquials i informals.
Lescola t, doncs, la missi de transmetre-la perqu tota la poblaci pugui emprar-la en qualsevol situaci
comunicativa, fet que ha de garantir la cohesi de tota la societat i no la seva compartimentaci en comunitats lingstiques separades. Alhora, lescola ha de garantir que el seu alumnat tingui tamb un domini ple
del castell, oferint-ne lensenyament daquelles formes ds menys conegudes pel seu alumnat. Tamb
cal, respecte a les llenges estrangeres, considerar que no tenen totes la mateixa presncia social i, per
tant, cal un tractament diferenciat.
El projecte lingstic del centre pot ser tamb un instrument de reflexi sobre el perill que comporta, per al
desenvolupament de competncies lingstiques i per a la integraci social de les persones, la restricci del
catal als espais vinculats al currculum escolar i la seva desvinculaci de les relacions interpersonals, afectives, ldiques... En aquest sentit, el professorat no pot relativitzar la importncia de la llengua ni desvincular-se dun projecte que proporciona les eines fonamentals per a la formaci dels nois i noies de les nostres
escoles.
19
Pro
com a tal, s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament.
A ms, el catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s la llengua oficial de lEstat
espanyol. El reconeixement dhaver daprendre dues llenges, a ms, s una oportunitat que obre les portes
a desenvolupar-se en una societat plural oberta a altres cultures.
Competncies prpies de lrea

La primera competncia que cal considerar, dacord amb la finalitat de donar les eines perqu els nois
i noies puguin afrontar els reptes de la societat, s la competncia plurilinge i intercultural que, en essncia,
s actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. Aix suposa que en lensenyament
de les llenges, a ms dels aprenentatges especfics de cada una de les llenges, caldr aprendre actituds
i habilitats per afrontar llenges desconegudes (conixer i valorar la diversitat de llenges, saber gestionar
els problemes de les interaccions multilinges, respectar altres maneres de veure el mn...), en resum, estar
obert a laltre.
En relaci directa amb aquesta competncia ms global hi ha una segona, la competncia comunicativa, que
en totes les rees esdev clau i que en la lingstica articula els aprenentatges que shan de fer en totes les
llenges. Aquesta competncia ha de ser atesa des de totes les rees curriculars i activitats educatives del
centre si es vol el seu desenvolupament coherent i efica. Els aspectes parcials de la competncia comunicativa sn: la competncia oral i la competncia escrita.
La competncia oral facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar idees,
opinions i sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacci, lintercanvi de missatges, la de lescolta i la producci, i la de la mediaci, en
gran grup o grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibilitat demprar
diferents mitjans o les tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, ls reflexiu de la parla s leina
ms efica per a laprenentatge. Lalumnat ha dassumir el paper dinterlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicaci, fet que lajudar a intervenir de forma competent en el seu entorn i a desenvolupar-se
amb expressivitat i fludesa en una societat democrtica i participativa.
Aquesta prioritzaci de la llengua parlada s de gran importncia quan es tracta de lensenyament duna
llengua nova per a lalumnat. En aquesta situaci, ls de diferents recursos didctics, amb variats formats
i suports i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars), s una de les
claus per a un aprenentatge efica.
Tamb t una especial rellevncia en laprenentatge de les llenges estrangeres, ja que el model lingstic
aportat per lescola s la font bsica de coneixement i aprenentatge daquesta llengua. Els discursos orals
utilitzats a laula sn al mateix temps vehicle i objecte daprenentatge, per la qual cosa el currculum ha
datendre tant el coneixement dels elements lingstics com la capacitat dutilitzar-los en laprenentatge de
diferents continguts curriculars i en les diferents situacions comunicatives; a ms, el seu treball en aquesta
etapa ha de ser el fonament del treball dels continguts de la competncia escrita.
La competncia escrita sha de potenciar en totes les seves dimensions: receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un
aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de lectura i escriptura sn uns processos
complexos i diversos segons quin sigui el tipus de text i el contingut que shi vehicula. Sn processos
que saprenen en la lectura i escriptura de textos a qualsevol rea. Cal motivar qui llegeix i escriu perqu
descobreixi en la llengua escrita una eina dentendres a si mateix o a si mateixa i les altres persones, i els
fenmens del mn i la cincia. En aix t molta importncia la potenciaci de la biblioteca (i mediateca)
i altres eines escolars com la rdio o plataformes dInternet, com a dinamitzadores de laprenentatge
lector i escriptor. A ms, cal aplicar-la progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada
ms gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (text, grfics
i imatge).
20
amacion
gr
Aportacions de lrea a les competncies bsiques

El paper que t la llengua i la comunicaci en els processos daprenentatge fa que el desenvolupament de
les competncies que estructuren aquesta rea curricular (i el fet que la base del seus ensenyaments se situ
en ls social de la llengua fa que els aprenentatges duna rea determinada, si hi ha una bona coordinaci
docent) sapliquin a laprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competncia plurilinge i intercultural
de lalumnat.
Les activitats de les rees lingstiques tenen, evidentment, una importncia remarcable en el desenvolupament de la competncia comunicativa. Cal, per, recordar que aquesta competncia s transversal a totes
les rees i, per tant, totes les rees nhan dafavorir el desenvolupament.
Alhora, les activitats relacionades amb aquesta competncia tamb afavoreixen la millora de les competncies metodolgiques. Els processos de la llengua escrita, en concret, sn una de les claus en la
competncia del tractament de la informaci i ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a
lelaboraci de coneixement. La lectura i lescriptura dinformacions presentades en diferents llenges, cosa
facilitada amb ls de les TIC, aporta una nova dimensi als processos de tractament de la informaci, la
diversitat de punts de vista i de manera de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessria
per a un aprenentatge crtic. A ms, la verbalitzaci i les interaccions resulten claus en el desenvolupament
de la competncia daprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la prpia activitat amb progressiva
autonomia.
La llengua, precisament pel paper que t en el desenvolupament de les competncies metodolgiques, ajuda
a la comprensi dels processos de les competncies centrades a conviure i habitar el mn. Duna manera
molt especial la competncia plurilinge i intercultural contribueix al desenvolupament de la competncia social
i ciutadana, enteses com a habilitats i destreses per a la convivncia, el respecte i lenteniment entre les persones. Aprendre llenges s, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb les altres persones, prendre
contacte amb diferents realitats i assumir la prpia expressi com a modalitat fonamental dobertura als altres.
A ms de reconixer les llenges com a element cultural de primer ordre, la lectura, comprensi i valoraci de
les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament de la competncia artstica i cultural.
Estructura dels continguts

La presentaci unitria del currculum es fa per afavorir el desenvolupament de la competncia plurilinge
i intercultural. Aix ha de facilitar la necessria coordinaci de les propostes de totes les llenges ensenyades
21
Pro
Finalment, la competncia literria pren com a referncia la competncia escrita i fa que els nois i noies
puguin comprendre millor el mn que els envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la lectura
dobres de qualitat i del contacte amb les construccions de la cultura tradicional. El contacte guiat amb
aquestes obres facilita el desenvolupament de lhbit lector i escriptor i fa que els nois i noies descobreixin
el plaer per la lectura, spiguen identificar esttiques i recursos i aprecin textos literaris de gneres diversos
(potic, narratiu i teatral), i tamb altres formes esttiques de la cultura que ens envolta (canons, refranys,
dites i frases fetes, endevinalles, rodolins). Amb tot aix, els nois i noies van interioritzant els senyals de la
cultura que els aniran precisant els criteris per ser ms rigorosos en les seves valoracions i gustos esttics,
amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es desenvolupa el seu sentit crtic.
a laula, i la prioritzaci daquestes propostes derivades del diferent estatus que t cada llengua i el domini
que en tenen els nois i noies.
Els continguts de les rees lingstiques sorganitzen al voltant de les tres grans competncies, citades
abans, amb la finalitat datendre els diferents usos socials. Per aix el currculum presenta: la dimensi comunicativa, que inclou parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure, i els coneixements
de la llengua i el seu aprenentatge; la dimensi literria, i la dimensi plurilinge i intercultural.
La dimensi comunicativa s la base dels aprenentatges de lrea, com ho s de tots els aprenentatges escolars,
per la qual cosa els continguts sn prpiament els daquesta competncia bsica transversal i cal que satenguin
en totes les activitats curriculars. En aquest apartat, a ms dels continguts referits a la competncia oral i lescrita,
apareixen els referits a la llengua i el seu aprenentatge, que cal introduir i exercitar amb la funci exclusiva de
millorar la comunicaci, defugint el tractament gramaticalista de lensenyament de les llenges.
La dimensi literria planteja els continguts especfics de lrea, de manera que els de la dimensi comunicativa es concreten en aquesta. En aquest apartat, cal posar atenci especial a la cultura tradicional i les
obres de referncia de la nostra cultura escrita que sn adequades a ledat. Cal no oblidar que la presncia
dactivitats descriptura s un bon instrument per a leducaci literria.
Finalment, la dimensi plurilinge i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos socials en contextos multilinges. Cert que aquesta dimensi sha de tenir en compte en totes les accions docents, per en
aquesta rea cal fer una aproximaci ms reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats necessries
per a la comunicaci en contextos plurals. Atesa la peculiaritat daquests continguts, plurilinges, es presenten unitriament en un nic bloc al final de cada cicle i precedint els criteris davaluaci. Ser funci de lequip
docent que en el projecte lingstic del centre, ms que en cap altre contingut, sarticulin els ensenyaments
daquest mbit en els de les diferents llenges i activitats escolars.
Estructures lingstiques comunes

En relaci directa amb els continguts plurilinges i interculturals, per tenint en compte molts dels continguts de la dimensi comunicativa, nhi ha un conjunt que sn comuns a totes les llenges ensenyades. No
t sentit que cada llengua torni a plantejar-los des de linici com si en fossin especfics; ben al contrari, cal
introduir-los ms sistemticament i reflexivament en una llengua per ser aplicats en les altres, i facilitar, aix,
la transferncia necessria daprenentatges entre llenges. Aquests continguts comuns sn ms freqents
entre la llengua catalana, la castellana, la francesa o qualsevol altra llengua romnica, per tamb nhi ha, i
fora, que es donen respecte a langls, lalemany o altres llenges. Entre daltres, a ms dels que apareixen
explcitament en la dimensi plurilinge i intercultural, cal tenir presents la majoria dels recursos comunicatius,
com les estratgies lectores o la redacci de resums i esquemes; aspectes ms globals com els tipus de text
o altres de ms concrets com la puntuaci o la terminologia gramatical.
Cal que el professorat de llenges es posi dacord, en primer lloc, en quins sn els aspectes que es consideraran; tamb caldr acord en com sintrodueix el treball daquests continguts de les estructures comunes,
qui ho fa i com es far en les altres llenges, per explicitar-ne les diferncies i assegurar la interioritzaci dels
recursos, i, com ja sha dit, la transferncia a noves situacions comunicatives. Aquest plantejament posa laccent en el desenvolupament de les competncies i evita les repeticions intils i reduir-ho tot a lensenyament
gramaticalista.
22
amacion
gr
Pro
Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Cada cop s ms gran lacord segons el qual les llenges, totes les llenges i en totes les seves dimensions,
saprenen en ls social i que les necessitats pragmtiques de comunicaci sn les que van orientant i afavorint lassentament del codi. Per contra, sha demostrat a bastament que ni lensenyament directe i explcit de
les formes i normes, o fer-ho component per component, com proposaven els enfocaments gramaticals, ni
allar cada llengua que saprn no en garanteix laprenentatge.
Per tant, per ensenyar adequadament llenges cal dissenyar situacions daprenentatge globals en qu ls
motivat i reflexiu de les estratgies lingstiques porti a la soluci dels problemes que shi plantegen. Atesa
la realitat social, lingstica i cultural de la nostra societat, cal un ensenyament integrat de les llenges, que
coordini els continguts que saprenen i les metodologies en les diferents situacions daula, a fi que els nois
i noies avancin cap a lassoliment duna competncia plurilinge i intercultural que els permeti comunicar-se
amb els altres, compartir sabers i referncies culturals i continuar aprenent, de forma autnoma, al llarg de
tota la vida.
Un aspecte que no es pot oblidar s que una part important de lxit dels programes dimmersi lingstica es
relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de lalumnat. Per aix, cal tenir en compte la llengua de
lalumnat, en especial la de lalumnat immigrat, tant des de laspecte simblic com en la prctica educativa,
cosa que, a ms, afavorir que el catal esdevingui la llengua comuna i leina de cohesi social.
Ladquisici de la llengua catalana caldr atendre-la en la diversitat que planteja lalumnat, i no es pot perdre
de vista que, com a nova llengua, s un procs llarg. Per afavorir-lo, les propostes de la immersi lingstica adaptades a la noves situacions sn duna importncia clau. A ms, i en coherncia amb la immersi,
cal mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts escolars de manera ms transversal i menys
parcellada, que contemplin lheterogenetat real de les aules.
Cal atendre la diversitat de laula amb la negociaci permanent del que es fa i es diu a laula; lactivitat dialgica, la conversa entre els nois i noies i entre lalumnat i el professorat ha dimpregnar totes les activitats densenyament i aprenentatge. Aix comporta una manera diferent dactuar a laula i una organitzaci diferent de
lalumnat. Cal potenciar espais de comunicaci prou variats per fer possible la seva adequaci a tots els estils
i caracterstiques daprenentatge, lescola per a tothom que afavoreixi que cada alumne i alumna arribi a ser
cada vegada ms autnom en el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a treballar cooperativament.
Es tracta de lenfocament comunicatiu, que se centra en la construcci social dels significats i, per tant, per
donar sentit a tot el proposat cal organitzar el centre educatiu com a espai de comunicaci amb institucions
escolars com la biblioteca o mediateca del centre, la revista de lescola, o la rdio escolar que facilitin lintercanvi dintre de lescola i lobertura del centre al seu entorn.
Finalment, un darrer principi didctic, relacionat amb els enfocaments didctics que sacaben de descriure, s leducaci en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perqu introduir lobertura
i sensibilitat envers la diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b aportant experincies
externes, s una de les claus perqu es produeixi la necessria flexibilitat de pensament, perqu tothom
aprengui a respectar la llengua i la cultura dels altres. En segon lloc, perqu cal que lalumnat sigui conscient
del perill que la llengua i els diferents llenguatges es puguin convertir en vehicles de transmissi de valors
negatius detnofbia, de sexisme, dintolerncia A lescola cal fer una aposta seriosa per la lluita contra
letnocentrisme i totes les varietats dintolerncia.
23
Cal abandonar la visi de lavaluaci exclusivament sancionadora dels resultats de lalumnat per part del
professorat, i passar a concebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa que regula (i autoregula)
els processos daprenentatge i s de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament de la competncia
plurilinge i lassoliment de lautonomia de laprenentatge. En aquesta visi, lavaluaci forma part indestriable de lestructura de les tasques de lensenyament i aprenentatge de llenges. Cal preveure els dispositius
davaluaci com a activitat conjunta (interactiva) amb lalumnat, com a reflexi sobre els processos i sobre els
resultats de laprenentatge lingstic, tot precisant les pautes i els criteris per regular el procs, per valorar
els esculls que es presenten i per introduir-hi millores, o per a la valoraci del resultat final. Ls dels diferents
tipus davaluaci (autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i instruments (pautes
davaluaci, qestionaris, portafolis, dossiers) asseguraran leficcia educativa.
Ats, a ms, que lobjectiu de lensenyament de la llengua s aconseguir que els nois i noies esdevinguin
persones plurilinges, cal canviar lavaluaci (i la mentalitat del professorat) que podia tenir sentit en un marc
monolinge; cal partir de la idea que hi ha diferents graus de domini duna llengua i que cal tenir altres capacitats, desconegudes en un monolinge. En aquesta avaluaci s molt important que lalumnat sigui conscient
de la seva situaci plurilinge. La conscincia de la prpia biografia lingstica s una eina que caldr emprar
en lavaluaci global de totes les llenges.
Finalment, tot el procs davaluaci, i encara ms si es pensa en els passos finals del procs i la certificaci,
s una tasca collaborativa i responsabilitat de tot lequip de professorat. La gesti daquests procediments,
decisions i implementacions, lha dabordar conjuntament tot lequip, el qual haur de decidir les mesures
que caldr organitzar, tamb en conjunt, per facilitar la millora de laprenentatge del seu alumnat.
24
amacion
gr
Pro
OBJECTIUS GENERALS DE LETAPA

Les rees de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Llengua estrangera de
lEducaci Primria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Valorar la realitat multilinge i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal
i collectiva, prendre conscincia de la importncia del domini de llenges en un mn cada cop
ms global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC,
per obtenir informaci i per comunicar-se, evitant els estereotips lingstics que suposen judicis
de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.
2. Desenvolupar la competncia comunicativa oral i escrita en totes les llenges de lescola per
comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals,
apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
3. Desenvolupar la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada
o escrita, per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi,
i per a la participaci en les creacions culturals.
4. Desenvolupar la competncia en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final
de leducaci obligatria, utilitzi normalment i correctament les dues llenges oficials.
5. Expressar-se oralment adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions
comunicatives, mostrant una actitud respectuosa i de collaboraci.
6. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals ms habituals a laula.
7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en lmbit escolar i en el context social
i cultural proper.
8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els
interessos dels alumnes, els dels altres i el mn que ens envolta.
9. Comprendre textos escrits que es donen en lmbit escolar i en el context social i cultural
proper.
10. Utilitzar els mitjans de comunicaci social, de comunicaci audiovisual i multimdia i les tecnologies de la informaci i la comunicaci per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions
diferents.
11. Utilitzar les llenges eficament en lactivitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informaci, com per escriure textos vinculats a les diferents rees del currculum.
12. Produir textos de diferent tipologia i suport (paper, digital), relacionats amb el context social
i cultural, amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica, dacord amb ledat.
25
13. Reflexionar sobre la llengua i les normes de ls lingstic, a partir de situacions de comunicaci
reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos
orals i escrits.
14. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradici
literria.
15. Comprendre textos literaris de gneres diversos adequats quant a temtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions especfiques del llenguatge literari.
Continguts del Cicle Superior de Llengua catalana

Dimensi comunicativa
Parlar i conversar
Participaci activa i collaborativa, en interacci amb el grup o mestre en qualsevol situaci co-
municativa de laula i lescola, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes
que sorgeixen en el dia a dia, explicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions
densenyament-aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula,
to de veu, ritme).
Elaboraci de textos orals i audiovisuals de producci prpia (exposicions, descripcions de situacions,
processos o emocions), amb preparaci prvia, i adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci
comunicativa.
Exposici de temes de manera ordenada i comprensible, i participaci activa en els dilegs o debats,
aportant i defensant idees prpies i confirmant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats,
amb la possibilitat de fer-ho en presncia duna cmera.
Exposicions a partir dun gui, esquema, imatge o b utilitzant com a suport programaris de presentaci.
Expressi del pensament de manera coherent i estructurada per satisfer necessitats personals, escolars
i socials.
Inters per participar en les converses i per expressar-se amb claredat i bona pronncia.
Adequaci del llenguatge a la situaci comunicativa en converses informals, presentaci de treballs o
relaci amb persones ms grans.
s de llenguatges no discriminatoris i que respectin les diferncies de gnere.
Escoltar i comprendre
Comprensi de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles:
activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol rea, i en la vida quotidiana.
Utilitzaci de les TIC per a la comprensi de textos orals de diferents mitjans de comunicaci audiovisual,
per obtenir-ne informaci i per aprendre.
26
amacion
gr
que shan escoltat o shan mirat a travs dalgun mitj audiovisual, amb especial atenci quan el procs
de recerca sha fet amb ls de les TIC.
Comprensi de textos audiovisuals i identificaci i valoraci com a representacions de la realitat.
Aplicaci danlisis crtiques que permetin valorar adequadament linters de missatges escoltats i qestionar-los, si cal.
Capacitat crtica per comprendre all que sha escoltat i fer-se preguntes a partir dels continguts exposats.
Inters, atenci i respecte per les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions escrites en algun dels formats possibles que fan referncia a qualsevol
mbit de lescola i de la vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions, fullets informatius,
documentals, publicitat, cartes, articles del diari, reportatges, entrevistes, entre daltres).
Lectura silenciosa i comprensi guiada a diferents propsits i intencions de temes treballats a classe.
Lectura i interpretaci desquemes, grfics i mapes conceptuals per saber extreuren la idea principal i les
relacions entre els elements.
Lectura de missatges en suport audiovisual, de manera que la informaci que se nextregui es faci a partir
del text, imatges, grfics i altres recursos que en formen part i sabent identificar els elements del llenguatge
audiovisual i la seva funci expressiva.
Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la
lectura. A ms de saber aplicar les de cursos anteriors, caldr un mfasi especial per esbrinar les intencions de lautor del text, una actitud crtica envers el que es llegeix, comprensi de vocabulari en
contextos, realitzaci dinferncies; formulaci, comprovaci i reelaboraci dhiptesis, captaci de les
idees principals.
Respondre, a partir dun text, preguntes que comportin reelaboraci.
Autoregulaci de la comprensi dun text: saber quan tequivoques i qu has de rectificar.
Lectura en veu alta de manera que el to de veu, la velocitat i lentonaci sajustin a lauditori.
Recerca dinformaci en un llibre o enciclopdia a partir de la consulta dels ndexs i els glossaris, en cas
que nhi hagi.
Utilitzaci dInternet per buscar informaci: coneixement dels cercadors ms habituals, coneixement de
les adreces de ms s, capacitat per captar informaci a partir denllaos i dorganitzar-la per fer-ne un
treball personal.
s deines informtiques de comunicaci: correu electrnic i entorns virtuals.
Coneixement del funcionament duna biblioteca-mediateca de manera que es pugui trobar all que es
busca tan autnomament com sigui possible.
Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci
dexperincies.
Valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix.
Escriure
Escriptura de textos produts en diferents situacions i que responguin a diferents intencions que, sempre
que calgui, han de tenir el suport dimatges o esquemes: narracions, explicacions, descripcions, dilegs,
notcies, receptes, cmics, entre daltres.
Coneixement i aplicaci de lestructura que determina la tipologia dels textos (per exemple, en una descripci, hi ha una presentaci i un desenvolupament; en una notcia, shan de respondre unes preguntes;
en una narraci, hi ha de passar alguna cosa).
27
Pro
Reelaboraci i explicaci de manera sinttica dexposicions o explicacions que ha fet alguna persona o b
Consolidaci de les estratgies adquirides en cursos anteriors en el procs de producci de textos: pen-
sar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenci, llegir la part escrita per
saber com continuar, afegir-hi o treuren idees), revisar (comprovar si respon a la intenci primera, fer-ne
una lectura en veu alta per comprovar-ne la coherncia i la cohesi, i modificar el text a partir de treuren,
afegir-hi o inserir-hi fragments).
Expressi didees de forma sinttica a travs dun esquema o imatge.
Utilitzaci de manera autnoma de diferents recursos per autocorregir un text o corregir els dels altres.
Coneixement dels recursos bsics del maquinari i del programari de tractament de textos, dedici grfica,
de presentaci i de dibuix que permeti elaborar-hi textos, fer-hi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi
imatges i udios.
Utilitzaci de programari per enviar i rebre correus electrnics, per escriure i publicar a Internet per tal de
comunicar-se.
Coneixement daltres mitjans que permeten produir textos amb un component visual o auditiu, com el
vdeo o la rdio.
Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances. Confiana en un mateix
per poder millorar.
Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements apresos.
Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
Conscincia que la llengua no funciona de la mateixa manera en un conte, en un text de cincies, en un
28
de matemtiques o en un poema. Cada rea t un lxic especfic i una manera dorganitzar els enunciats
i lestructura del text.
Observaci de lorganitzaci interna dels textos per explicar, per descriure, per dir com es fan les coses,
per recordar, per opinar, per informar, per expressar sentiments, per divertir-se o per jugar. Prctica amb
les diferents tipologies en totes les rees.
Observaci i s de diferents connectors per enllaar oracions (i, per, perqu, sin, encara que, no obstant...). Transformacions doracions en un text per ajustar el significat a les intencions del que escriu.
Observaci i prctica amb els signes de puntuaci que organitzen el text en pargrafs (punt i a part), que
marquen el final doraci (punt i seguit, admiraci, interrogant, punts suspensius), o que organitzen els
elements de la frase (coma, dos punts, cometes, gui, parntesis).
Reconeixement en un enunciat del grup nominal i del grup verbal: nom i complements, verb i complements. Deducci del funcionament de la concordana. Aplicaci de la complementaci a la descripci de
persones, objectes, situacions, estats dnim o paisatges.
Reconeixement dels trets bsics que distingeixen un verb com a categoria gramatical: temps i persona,
aspectes perfectius i imperfectius.
Reconeixement de la funci dels determinants del nom: articles i quantitatius, demostratius i possessius.
Reconeixement dels pronoms i de la funci de cohesi en els enunciats i en els textos. Els pronoms i els
seus referents. Deducci de les lleis fonamentals de funcionament dels pronoms.
Observaci i comprensi del funcionament semntic de la llengua: comparaci, derivaci, composici,
sentit figurat, metfores, sinnims, polismia, famlia de paraules, entre daltres.
Consulta de diccionaris de diferents orientacions (general, enciclopdics, de sinnims), en format paper
o virtuals.
Capacitat per revisar, en els textos dun mateix o daltres companys, a partir dalgun tipus de suport, tot el
que fa referncia a lestructura i organitzaci del text, puntuaci, lxic, aix com els elements paratextuals
que han de fer-lo ms entenedor.
Coneixement i s de les lleis ortogrfiques constants (com ga, gue, gui, go, gu) i introducci a les lleis
dexcepci (com alternances c/g, t/d a final de mot) i a les excepcions (com fred o cub).
amacion
gr
tuaci de les paraules agudes, planes i esdrixoles.
Aplicaci dinstruments personals per revisar lortografia dels textos: regles conegudes, deducci per
comparaci, associaci de paraules, llibretes personals, consultes, diccionaris, corrector incorporat en un
tractament de textos, bases dorientaci, entre moltes altres. Capacitat per reflexionar sobre els errors de
cadasc i buscar recursos per corregir-los.
Reconeixement del valor social de lortografia per comunicar-nos amb els altres.
Dimensi literria
Adquisici de lhbit de lectura a partir de ls de molts estmuls: audici, lectura i memoritzaci de tot
tipus de textos, debats a partir dun tema o autor; biblioteca daula i descola, revistes escolars i activitats
literries que sorganitzen des de lescola i de lentorn proper.
Audici i visionament de productes audiovisuals adequats a ledat per fomentar i potenciar el gust esttic.
Lectura conjunta guiada per aprofundir el sentit del text, comparar autors, situar-los en lpoca, aprendre a
fer lectura crtica, aix com per practicar algunes estratgies lectores, aprendre a interpretar el llenguatge literari (comparaci, derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci de locucions, frases fetes o refranys),
i descobrir el ritme i la rima, si es tracta de poesia o can.
Reconeixement daquests recursos retrics en els missatges audiovisuals i de les diferents funcions que
juguen en el text literari i en altres textos.
Escriptura de textos de tot tipus: contes, poemes, cmics, diaris personals, notcies i dramatitzacions
senzilles, per tal dexpressar sentiments, emocions, estats dnim o records.
Producci de textos audiovisuals senzills (utilitzant la imatge fixa o en moviment i el so) per descriure, narrar i informar, i per expressar emocions i opinions.
Creaci de jocs lingstics amb paraules, sons o rimes (embarbussaments, calligrames i rodolins, entre
daltres).
Adequaci del to, lentonaci i la modulaci de la veu en lectures pbliques, de manera que satregui
latenci de loient i siguin entenedores.
Dramatitzaci de contes, poemes i altres textos literaris adequats a ledat i als interessos del grup.
Reconeixement de les dades bsiques dun llibre: autor, adaptador, traductor, illustrador, editorial,
collecci, localitat i any dedici, i elaboraci duna fitxa tcnica en qu constin aquestes dades.
Reconeixement de les dades bsiques duna producci audiovisual, pellcula, anunci o notcia.
Comprensi dels llibres de lectura i relats de ficci audiovisual: caracteritzaci dels protagonistes, comprensi de la trama, situaci en el temps, comentari dalguns trets del llenguatge i interpretaci del sentit
de les illustracions (colors, tcnica, estil) en referncia al text.
Coneixement del funcionament de les biblioteques per saber on es poden trobar llibres per a la seva edat
i de temes del seu inters.
Coneixement del funcionament duna biblioteca virtual per trobar-hi novetats, recensions de llibres, opinions de lectors, i recomanacions dobres, de temes o dautors.
Escriptura de textos narratius i de carcter potic (endevinalles, refranys, rodolins) a partir de models
observats i analitzats o didees personals.
Participaci en les converses, debats o presentacions de llibres al grup classe.
Expressi dimpressions personals desprs de les lectures i adopci duna posici crtica.
Coneixement i valoraci del text literari com a vehicle de comunicaci i dinteracci, com a fet cultural
i com a possibilitat de gaudiment personal.
29
Pro
Accentuaci grfica: reconeixement de les sllabes dun mot, accent greu i agut, reconeixement i accen-
PROGRAMACI DAULA
Cicle Superior Sis Curs

DIMENSI COMUNICATIVA
ESCOLTAR, PARLAR
I CONVERSAR
Les guardianes
del bosc
Ebre avall
Harry Potter:
el joc del
quidditch
Fra Gar
Dessalinitzar
laigua de mar
La bicicleta
nova
Collecci
de poemes
Les canons
El planeta
dels homes
de marbre
10
El dijous negre
12
Veterinaris
danimals
extics
30
LLEGIR
I COMPRENDRE
ESCRIURE
Dileg de preguntes
i respostes sobre rituals
Audici dun poema

relacionat amb els rituals
Lectura i comprensi
dun conte
Elaboraci dun conte
Descripci dun paisatge
Audici de la descripci
dun paisatge
Lectura i comprensi
duna narraci de fets
viscuts
Elaboraci de la descripci
dun ambient
Explicaci dun text

instructiu
Audici de lexplicaci
duna recepta de cuina
Lectura dun text instructiu
Elaboraci dun text

instructiu
Invenci i explicaci
duna rondalla
Audici duna rondalla
Lectura duna llegenda
Elaboraci duna llegenda
Exposici oral sobre

un tema conegut
Audici dun text explicatiu
Lectura dun text explicatiu
Elaboraci dun mapa

conceptual
Dileg de preguntes
i respostes argumentades
Audici duna notcia
Lectura dun conte
Elaboraci dun text

argumentatiu
Escoltar, retenir i reproduir

una histria
Audici de dues histries
Lectura de poemes
Elaboraci dun poema
Recital de poemes
i de canons
Audici dun poema
Lectura de canons
Elaboraci dun poema

fent servir alguns recursos
potics
Interpretaci dun monleg

i dun dileg
Audici dun monleg
Lectura dun text teatral
Elaboraci dun gui teatral
Locuci duna notcia
Audici duna notcia

de rdio
Lectura de notcies
Elaboraci duna notcia
Debat sobre la seqncia

dun cmic
Audici dun joc per explicar

imatges
Lectura duna narraci

de misteri
Elaboraci duna tira cmica
Joc dentrevistes
Audici duna entrevista
Lectura duna entrevista
Elaboraci duna entrevista
Les notcies
11
ESCOLTAR
I COMPRENDRE
amacion
gr
Pro
DIMENSI LITERRIA
LECTURA
DE TEXTOS
LECTURA DIMATGES
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
ORTOGRAFIA
LXIC
GRAMTICA
El conte
Identificaci dimatges
relacionades amb el conte
Laccentuaci
Els diccionaris
Loraci
La narraci de fets viscuts
relacionades
amb el text narratiu
Laccent diacrtic,
els diftongs i la diresi
La derivaci (I)
El sintagma nominal subjecte
El text instructiu
relacionades
amb el text instructiu
Les paraules homfones (I)
Els sinnims i els antnims
Els complements del nom

(CN)
La llegenda
relacionades
amb la llegenda
La essa sorda
i la essa sonora
La polismia
Els determinants
El text explicatiu
relacionades amb el text
explicatiu
Les grafies g i j
Els camps semntics
Els verbs
El conte. La notcia.
Largumentaci
relacionades
amb largumentaci
Les grafies x i ix
La derivaci (II)
Les formes no personals

del verb
La poesia
relacionades
amb la poesia
Els emmudiments
Els prefixos
El verb, nucli del sintagma

verbal
Les canons
relacionades
amb la can
Les grafies m/n/mp i ll
Les paraules compostes
Els verbs predicatius.

Loraci atributiva
El text teatral
relacionades
amb el teatre
Les vocals
Sentit real i sentit figurat
El complement directe (CD)
La notcia
relacionades
amb la notcia
La vocal neutra
La comparaci
El complement indirecte (CI)
La narraci. El cmic
de cmic
La o i u tones
La metfora
Els adverbis i les locucions

adverbials. El complement
circumstancial (CC)
Lentrevista
relacionades
amb lentrevista
Les paraules homfones (II)
Els refranys i les frases fetes
Les preposicions
i les conjuncions
31
Sis Curs
UNITAT 1: LES GUARDIANES DEL BOSC
Objectius didctics
Llegir de manera expressiva un text narratiu.

Diferenciar els diversos tipus de diccionari i saber utilitzar el ms adequat a cada situaci.
Aplicar correctament les normes ortogrfiques de laccentuaci.
Identificar les oracions. Reconixer el sintagma nominal i el sintagma verbal.
Inventar una breu narraci oral fantstica a partir duna pregunta sorprenent.
Aprendre a escriure una narraci curta.
Continguts
Lectura expressiva i comprensiva dun text fantstic.

Coneixement i s dels diferents tipus de diccionari.
Laccentuaci. Accentuaci de les paraules agudes, planes i esdrixoles.
Oraci i constituents: el sintagma nominal i el sintagma verbal.
Expressi oral. La conversa.
Creaci escrita duna narraci curta i imaginativa.
Creaci de textos imaginatius a partir dimatges.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica:
Saber expressar-se oralment de manera clara i ordenada a partir de la presentaci duna situaci
imaginada.
Saber elaborar textos creatius a partir dunes pautes donades.
Competncia social i ciutadana:
Mostrar inters per les produccions orals i escrites dels companys.
Competncia daprendre a aprendre:
Desenvolupar la confiana en un mateix.
Competncia digital:
Utilitzar el processador de textos per als treballs escrits.
Saber utilitzar les noves tecnologies per cercar informaci.
Criteris davaluaci
Llegir de manera comprensiva una narraci fantstica.

Conixer els diferents tipus de diccionaris que hi ha. Saber-los utilitzar.
Aplicar les normes ortogrfiques de laccentuaci.
Saber identificar els constituents principals de loraci. El sintagma nominal (subjecte) i el sintagma verbal
(predicat).
Ser capa dimprovisar en una situaci comunicativa oral.
Ser capa de crear un text narratiu fantstic.
Temporitzaci
Durada aproximada per a aquesta unitat: 12 hores.
32
amacion
gr
Pro
UNITAT 2: EBRE AVALL

Objectius didctics
Llegir de manera expressiva fragments descriptius extrets dun text narratiu.

Reconixer paraules derivades, separar-ne els elements (arrel, prefixos i sufixos) i formar-ne de noves.
Aplicar correctament laccentuaci en mots diacrtics i les normes de la diresi.
Reconixer el sintagma nominal i distingir-ne els elements de lestructura: determinants, nucli i complement
del nom.
Descriure oralment personatges a partir de fotografies tenint en compte una pauta donada.
Saber descriure per escrit ambients a partir de fotografies seguint una pauta donada.
Continguts
Lectura expressiva i comprensiva de fragments de text descriptius.

La derivaci. s de mots derivats.
Laccent diacrtic, els diftongs i la diresi.
El sintagma nominal subjecte i components.
Descripci oral a partir de fotografies.
Creaci escrita de descripcions dambients a partir dimatges.
Estructura duna descripci.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica: Saber expressar oralment i per escrit descripcions dimatges.
Competncia social i ciutadana: Valorar el treball i les qualitats dels altres.
Competncia daprendre a aprendre: Ser conscient de les prpies capacitats, i del procs i les estratgies
per desenvolupar-les.
Competncia digital: Utilitzar el processador de textos per a la presentaci descrits.
Criteris davaluaci
Llegir de manera comprensiva textos descriptius.

Reconixer i utilitzar paraules derivades.
Aplicar les normes ortogrfiques de la diresi. Conixer els principals mots amb accent diacrtic.
Identificar el sintagma nominal (subjecte) en una oraci. Saber-ne identificar els components.
Ser capa de fer la descripci oral de diferents paisatges.
Ser capa de crear un text descriptiu seguint unes pautes.
Temporitzaci
33
UNITAT 3: HARRY POTTER: EL JOC DEL QUIDDITCH

Objectius didctics
Llegir de manera expressiva un text instructiu extret duna novella.

Identificar i utilitzar mots sinnims i antnims.
Escriure correctament paraules homfones, diferenciant-ne el significat.
Reconixer i analitzar els complements del nom.
Explicar oralment una recepta de cuina, seguint els passos dun text instructiu.
Saber escriure un text instructiu sobre un joc seguint lestructura de text donada.
Continguts
Lectura expressiva i comprensiva dun text instructiu extret duna novella.

Relaci dels mots pel significat: antnims i sinnims.
Les paraules homfones. Ortografia.
Els complements del nom i components. s de connectors en el complement del nom.
Elaboraci de missatges orals a partir de textos instructius.
El text instructiu. Producci de textos instructius seguint un model establert.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica: Saber expressar per escrit i oralment instruccions seqenciades
tenint en compte lestructura daquest text.
Competncia social i ciutadana: Expressar opinions personals amb actitud crtica i objectiva desprs de
les exposicions orals i saber escoltar les dels altres.
Competncia daprendre a aprendre: Planificar, crear, organitzar i tirar endavant els treballs i apreciar la
feina ben feta.
Competncia digital: Conixer i saber utilitzar els recursos digitals per a la presentaci de treballs.
Criteris davaluaci
Llegir de manera comprensiva un text instructiu.

Identificar i utilitzar correctament els sinnims i els antnims.
Conixer lortografia de les paraules homfones.
Reconixer el complement del nom (CN). Ser capa didentificar-ne els diferents tipus.
Fer correctament lexposici oral dun text instructiu. Ser capa de fer-ne la valoraci seguint unes
pautes.
Elaborar un text instructiu seguint un model donat.
Temporitzaci
34
amacion
gr
Pro
UNITAT 4: FRA GAR

Objectius didctics
Llegir de manera expressiva i comprensiva una rondalla.
Identificar qu sn els mots polismics, buscar-ne el significat corresponent en el diccionari i utilitzar-los
correctament.
Aplicar correctament les normes ortogrfiques de la essa sorda i la essa sonora.
Reconixer i classificar els determinants.
Explicar oralment una histria fantstica seguint unes pautes donades.
Reconixer lestructura duna llegenda i escriuren una seguint aquesta pauta.
Continguts
Lectura expressiva i comprensiva duna rondalla.

Relaci dels mots pel significat: la polismia.
Aplicaci correcta de les normes ortogrfiques: s/z/ss//c.
Identificaci, classificaci i s dels determinants.
Narraci de contes seguint una estructura determinada.
Producci duna llegenda, partint de models vistos.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica: Saber expressar oralment i per escrit una histria o una vivncia
personal.
Competncia social i ciutadana: Mostrar inters i saber escoltar i valorar amb respecte les produccions
textuals del companys i companyes.
Competncia daprendre a aprendre: Mostrar una autonomia progressiva en laprenentatge.

Competncia digital: Saber usar les noves tecnologies per cercar informaci i elaborar un treball amb el
processador de textos, aplicant els recursos apresos.
Criteris davaluaci
Llegir de manera comprensiva una llegenda.

Reconixer i utilitzar diferents paraules polismiques.
Aplicar correctament les normes ortogrfiques que regeixen ls de la essa sorda i la essa sonora.
Reconixer els diferents tipus de determinants.
Ser capa dexplicar una rondalla oralment de manera clara i ordenada.
Ser capa descriure una llegenda a partir de models donats.
Temporitzaci
35
UNITAT 5: DESSALINITZAR LAIGUA DE MAR

Objectius didctics
Llegir de manera comprensiva textos ds social amb grfics i mapes.

Interpretar grfics i mapes.
Conixer els camps semntics.
Conixer i utilitzar correctament les normes ortogrfiques de la g i la j.
Reconixer el verb i identificar els trets bsics que el caracteritzen.
Exposar oralment les idees treballades sobre un tema dinters, a partir dun gui.
Elaborar mapes conceptuals.
Continguts
Lectura i interpretaci dun text ds social. Lectura i interpretaci de mapes i grfics per saber extreuren
la idea principal.
Comprensi del funcionament semntic de la llengua: camps semntics.

Coneixement i s de les normes ortogrfiques de la g i la j (excepcions i s de tg i tj).
Reconeixement dels trets bsics que caracteritzen el verb com a categoria gramatical: persona, nombre,
temps, aspecte i mode.
Lexposici oral: preparaci a partir dun gui.

Elaboraci dun mapa conceptual com a expressi sinttica didees sobre un tema.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica: Saber elaborar oralment un text ds social fent servir algun tipus
de suport grfic i, per escrit, un mapa conceptual.
Competncia social i ciutadana: Mostrar inters per fer-se entendre i per escoltar els altres en les exposicions orals.
Competncia daprendre a aprendre: Ser conscient de les prpies capacitats i posar en marxa les estratgies per desenvolupar-les.
Competncia digital: Elaborar un mapa conceptual amb el processador de textos, fent servir els recursos
informtics adequats.
Criteris davaluaci
Interpretar un text ds social amb suport grfic.

Reconixer camps semntics.
Aplicar les normes ortogrfiques de la g i la j.
Reconixer el verb en un text i identificar els trets bsics que el caracteritzen.
Exposar oralment un tema dinters, a partir dun gui.
Elaborar un mapa conceptual.
Temporitzaci
Durada aproximada per a aquesta unitat: 14-15 hores.
36
amacion
gr
Pro
UNITAT 6: LA BICICLETA NOVA

Objectius didctics
Llegir de manera comprensiva una narraci fantstica. Aplicar estratgies per afavorir la comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura.
Conixer i comprendre el funcionament semntic de la llengua: la derivaci.

Conixer i utilitzar correctament les normes ortogrfiques de x i ix i la correspondncia amb els sons de
la xeix o la ics.
Conixer les formes no personals del verb i les perfrasis verbals.
Saber expressar-se oralment en situacions comunicatives fent servir argumentacions.
Elaborar textos argumentatius a partir de models.
Continguts
Lectura comprensiva duna narraci fantstica. Aplicaci destratgies que afavoreixin la comprensi
lectora abans, durant i desprs de la lectura.

Comprensi del funcionament semntic de la llengua: derivaci.
Coneixement i s de les normes ortogrfiques de x i ix i la correspondncia amb els sons de la xeix o la
ics.
Coneixement de les formes no personals del verb i de les perfrasis verbals.
Expressi oral de situacions comunicatives en qu hi hagi argumentacions.
Elaboraci de textos argumentatius a partir de models.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica: Saber utilitzar correctament una argumentaci, oralment o per
escrit.
Competncia social i ciutadana: Escoltar amb respecte les argumentacions dels companys i companyes
i mostrar inters per intercanviar experincies comunicatives.
Competncia daprendre a aprendre: Ser conscients de les prpies capacitats i del procs i les estratgies
per desenvolupar-les.
Competncia digital: Elaborar un treball amb el processador de textos.
Criteris davaluaci
Llegir de manera comprensiva una narraci fantstica.

Conixer i aplicar els mecanismes de la derivaci en situacions diverses.
Utilitzar les normes ortogrfiques de x i ix i conixer la correspondncia amb els sons de la xeix o la ics.
Reconixer les formes no personals del verb i les perfrasis verbals.
Fer servir argumentacions en una situaci comunicativa oral preparada seguint un gui.
Elaborar un text argumentatiu.
Temporitzaci
37
UNITAT 7: COLLECCI DE POEMES

Objectius didctics
Llegir en veu baixa i en veu alta poemes ajustant el to de veu, la velocitat i lentonaci a lauditori.
Observar i comprendre el funcionament dels prefixos a-, re-, des- i in- en la derivaci.
Aplicar les normes ortogrfiques en els emmudiments.
Reconixer el sintagma nominal i el sintagma verbal en un enunciat i les funcions de subjecte i predicat.
Conixer els verbs predicatius i els verbs copulatius.
Reproduir informaci oralment, utilitzant recursos mnemotcnics i mantenint lordre i la claredat del text original.
Crear poemes aplicant els recursos estudiats anteriorment, presentats com a models.
Aplicar les estratgies treballades en cursos anteriors (pensar, escriure, revisar...), en lelaboraci de textos
escrits.
Elaborar un treball amb el processador de textos.
Continguts
Lectura silenciosa de poemes i, tamb, lectura en veu alta de manera que sajusti el to de veu, la velocitat
i lentonaci a lauditori.
Observaci i comprensi del funcionament dels prefixos a-, re-, des- i in- en la derivaci.
Coneixement dels emmudiments.
Reconeixement del sintagma nominal i del sintagma verbal en un enunciat i de les funcions de subjecte
i predicat. Verbs predicatius i verbs copulatius.

Reproducci oral dinformaci utilitzant recursos mnemotcnics, mantenint lordre i la claredat del text original.
Expressi escrita de poemes aplicant els recursos estudiats anteriorment i presentats com a models.
s destratgies (pensar, escriure, revisar...), treballades en cursos anteriors, per a la producci de textos escrits.
Elaboraci dun treball amb el processador de textos.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica: Esforar-se per elaborar textos creatius, aplicant els recursos
i les estratgies que shan treballat anteriorment.
Competncia social i ciutadana: Expressar impressions personals desprs de les lectures de poemes de
manera crtica i saber escoltar les dels altres.
Competncia daprendre a aprendre: Tenir una actitud crtica i ser capa de fer una valoraci personal
dun mateix que sajusti a la realitat.
Competncia digital: Saber utilitzar el processador de textos en la presentaci de poemes.
Criteris davaluaci
Llegir en veu alta un poema ajustant el to de veu, la velocitat i lentonaci a lauditori.

Observar i comprendre el funcionament dels prefixos a-, re-, des-, in- , en la derivaci.
Reconixer en un text les lletres mudes i escriure correctament paraules que tenen emmudiments.
Reconixer el sintagma nominal i el sintagma verbal en frases indicant les funcions de subjecte i predicat.
Reconixer els verbs predicatius i els verbs copulatius en un text.
Reproduir oralment la informaci donada en un text, amb claredat i precisi.
Aplicar els recursos estudiats anteriorment per a lelaboraci de poemes.
Aplicar les estratgies treballades en cursos anteriors en lelaboraci dels poemes.
Utilitzar el processador de textos per a lelaboraci dun treball.
Saber crear per escrit un poema seguint les pautes donades prviament.
Temporitzaci
38
amacion
gr
Pro
UNITAT 8: LES CANONS

Objectius didctics
Llegir canons de manera expressiva. Adequar el to, lentonaci i la modulaci de la veu de manera que
atreguin latenci de loient i siguin entenedores.

Observar i comprendre el funcionament de la llengua pel que fa a les paraules compostes.
Conixer les normes ortogrfiques per a ls de les grafies n, m, mp i ll.
Reconixer els verbs predicatius i els atributius.
Dramatitzar poemes i canons.
Elaborar poemes aplicant els recursos treballats, aprofundir en la subjectivitat del llenguatge potic.
Utilitzar estratgies (escriure, revisar...) treballades en cursos anteriors, per a la producci de textos escrits.
Continguts
Lectura expressiva de canons. Adequaci del to, lentonaci i la modulaci de la veu de manera que
atreguin latenci de loient i siguin entenedores.

Observaci i comprensi del funcionament de la llengua pel que fa a les paraules compostes.
Coneixement de les normes per a ls de les grafies n, m, mp i ll.
Reconeixement dels verbs predicatius i dels atributius.
Dramatitzaci de poemes i canons.
Elaboraci de poemes aplicant els recursos treballats anteriorment, aprofundint en la subjectivitat del
llenguatge potic.
s destratgies (escriure, revisar...) treballades en cursos anteriors, per a la producci de textos escrits.
Elaboraci dun treball amb el processador de textos.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica: Saber aplicar els recursos treballats anteriorment en lelaboraci
de poemes i canons.
Competncia social i ciutadana: Escoltar amb inters i respecte les produccions dels companys i companyes.
Competncia daprendre a aprendre: Mostrar una actitud de superaci personal, actuant de forma reflexiva
en els processos de treball creatiu.
Competncia digital: Utilitzar el processador de textos i els coneixements apresos en la presentaci dun
treball escrit creatiu.
Criteris davaluaci
Llegir almenys una can de forma expressiva, adequant el to, lentonaci i la modulaci de la veu de
manera que atregui latenci de loient i sigui entenedora.
Reconixer paraules compostes en un text.
Aplicar correctament les normes ortogrfiques per a ls de les grafies n, m, mp i ll.
Reconixer els verbs predicatius i els atributius en textos preparats, adequats al nivell de lalumnat.
Dramatitzar un poema o una can.
Elaborar poemes aplicant els recursos treballats anteriorment en els quals es pugui observar la subjectivitat
del llenguatge potic.
Utilitzar estratgies (escriure, revisar...) treballades en cursos anteriors, en lelaboraci del poemes.
Temporitzaci
39
UNITAT 9: EL PLANETA DELS HOMES DE MARBRE

Objectius didctics
Llegir de manera comprensiva i expressiva un gui teatral. Autoregular la comprensi del text: saber quan
tequivoques i qu has de rectificar.
Comprendre el sentit real i el sentit figurat de la llengua.

Conixer la correspondncia entre els sons i les grafies de les vocals. Reconixer les variants dialectals
catalanes pel que fa als sons voclics.
Conixer el complement directe (CD) i els pronoms que poden fer la funci de CD.
Exposar oralment situacions comunicatives que representin experincies quotidianes. Dramatitzar converses.
Elaborar textos teatrals a partir de models.
Continguts
Lectura comprensiva i expressiva dun gui teatral. Autoregulaci de la comprensi del text: saber quan
tequivoques i qu has de rectificar.
Comprensi del sentit real i del sentit figurat de la llengua.

Coneixement i correspondncia dels sons i les grafies de les vocals de la variant dialectal prpia i de les
daltres zones de parla catalana.
Coneixement del complement directe (CD) i dels pronoms que poden fer la funci de CD.
Expressi oral de situacions comunicatives que representin experincies quotidianes. Dramatitzaci de
converses.
Elaboraci de textos teatrals a partir de models.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica: Saber exposar temes de producci prpia oralment, amb
preparaci prvia. Conixer i aplicar lestructura del gui teatral. Saber valorar la diversitat lingstica de
Catalunya.
Competncia social i ciutadana: Saber valorar la participaci activa en les converses, dramatitzacions, etc.
i saber escoltar els altres.
Competncia daprendre a aprendre: Mostrar una autonomia progressiva en laprenentatge.
Competncia digital: Elaborar un treball amb el processador de textos, aplicant els recursos apresos.
Criteris davaluaci
Llegir de manera expressiva un text teatral amb la correcci adequada, que en demostri una bona com
prensi.
Reconixer el sentit real i el sentit figurat de la llengua en textos diversos, adequats al nivell.
Conixer i aplicar en diferents activitats la correspondncia entre els sons i les grafies de les vocals de la
variant dialectal prpia.
Reconixer el complement directe (CD) i els pronoms que poden fer la funci de CD, en frases adequades
al nivell de lalumnat.
Dramatitzar converses que representin situacions quotidianes.
Elaborar un fragment de gui teatral.
Temporitzaci
Durada aproximada per aquesta unitat: 14-15 hores.
40
amacion
gr
Pro
UNITAT 10: LES NOTCIES

Objectius didctics
Llegir de manera expressiva diverses notcies periodstiques. Demostrar la comprensi dels textos llegits
identificant els elements bsics de tota notcia.

Reconixer i utilitzar comparacions com a recurs per a lexpressi.
Conixer i aplicar correctament les normes de la vocal neutra.
Conixer el complement indirecte (CI) i els pronoms en funci de CI.
Exposar oralment una notcia a travs de la rdio seguint unes pautes donades.
Redactar notcies a partir dels elements bsics seguint unes pautes donades.
Continguts
Lectura expressiva i comprensiva de textos periodstics breus.

Relaci dels mots segons el significat: la comparaci.
Aplicaci correcta de les normes ortogrfiques que regeixen ls de la vocal neutra.
Coneixement del complement indirecte (CI) i dels pronoms en funci de CI.
Expressi oral de notcies radiofniques seguint unes pautes donades.
Elaboraci de notcies escrites a partir de models donats.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica: Saber expressar de manera oral o per escrit diferents fets seguint
una estructura donada.
Competncia social i ciutadana: Mostrar inters i saber escoltar i valorar amb respecte les produccions
textuals del companys i companyes.
Competncia daprendre a aprendre: Mostrar una actitud de superaci personal.

Competncia digital: Saber utilitzar diferents recursos (digitals, dudio...) per a lelaboraci i la presentaci
dun noticiari a classe.
Criteris davaluaci
Llegir de manera expressiva i comprensiva diverses notcies periodstiques.

Reconixer i utilitzar la comparaci.
Aplicar correctament les normes ortogrfiques que regeixen ls de la vocal neutra.
Reconixer el complement indirecte (CI) i els pronoms en funci de CI, en frases adequades al nivell de
lalumnat.
Exposar oralment una notcia.
Escriure una notcia seguint unes pautes.
Temporitzaci
41
UNITAT 11: EL DIJOUS NEGRE

Objectius didctics
Llegir de manera comprensiva un text narratiu de carcter detectivesc. Aplicar estratgies per afavorir
la comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura.

Identificar, interpretar i elaborar metfores a partir delements donats.
Conixer i aplicar correctament les normes ortogrfiques de la o i la u en posici tona.
Reconixer i classificar els adverbis i les locucions adverbials.
Reconixer i classificar els principals complements circumstancials (CC) .
Explicar oralment una histria a partir dimatges.
Elaborar un cmic a partir dun dileg.
Continguts
Lectura comprensiva dun text narratiu.

Elaboraci i identificaci de metfores a partir delements donats.
Aplicaci correcta de les normes ortogrfiques que regeixen ls de la o i la u en posici tona.
Coneixement de ladverbi i de les locucions adverbials.
Coneixement del complement circumstancial (CC).
Expressi oral dhistries a partir dimatges.
Elaboraci dun cmic a partir dun dileg.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica: Saber expressar oralment i per escrit histries a partir d imatges.
Saber llegir la informaci que ens aporten les illustracions en determinats textos.
Competncia social i ciutadana: Mostrar inters, atenci i respecte per les totes exposicions que es fan
a classe.
Competncia daprendre a aprendre: Adoptar una actitud crtica i desfor per superar-se en les valoracions
que es donin en lentorn de les activitats de llengua.
Competncia digital: Conixer i saber usar els recursos digitals per a la presentaci de treballs.
Criteris davaluaci
Llegir de manera comprensiva un text narratiu.

Identificar i utilitzar metfores a partir delements donats.
Aplicar correctament les normes dortografia que regeixen ls de la o i la u en posici tona.
Identificar i classificar els adverbis i les locucions adverbials.
Reconixer els diferents tipus de complement circumstancial (CC) en frases adequades al nivell de
lalumnat.
Explicar oralment una histria de manera clara i ordenada a partir dunes imatges.
Ser capa delaborar un cmic a partir dun dileg.
Temporitzaci
42
amacion
gr
Pro
UNITAT 12: VETERINARIS DANIMALS EXTICS

Objectius didctics
Llegir de manera comprensiva i expressiva una entrevista.

Fer una valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix.
Observar i comprendre el funcionament de la llengua en les frases fetes i els refranys.
Reconixer les paraules homfones i aplicar els recursos apresos.
Reflexionar sobre els errors de cadasc i buscar recursos per corregir-los.
Reconixer les preposicions i les conjuncions i valorar la seva funci en els textos.
Preparar, escriure i exposar oralment una entrevista a partir de models. Improvisar-ne les respostes.
Continguts
Lectura comprensiva i expressiva duna entrevista.

Valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix.
Observaci i comprensi del funcionament de la llengua: frases fetes i refranys.
Reconeixement de paraules homfones i correcci en ls aplicant recursos apresos.
Capacitat per reflexionar sobre els errors de cadasc i buscar recursos per corregir-los.
Reconeixement de les preposicions i de les conjuncions i de les funcions que poden fer.
Expressi oral de situacions comunicatives: lentrevista. Improvisaci de les respostes duna entrevista.
Competncies bsiques
Competncia en comunicaci lingstica: Saber elaborar una entrevista oralment i per escrit.
Competncia social i ciutadana: Mostrar inters, atenci i respecte per totes les exposicions, dramatitzacions, etc. que es produeixen en situacions comunicatives a classe.
Competncia daprendre a aprendre: Adoptar una actitud crtica i desfor per superar-se en les valoracions personals que es donin en lentorn de les activitats de llengua.
Competncia digital: Conixer i saber utilitzar els recursos bsics digitals per al tractament de textos i
ledici grfica en la realitzaci de presentacions.
Criteris davaluaci
Llegir de forma expressiva una entrevista, amb la correcci adequada al nivell.

Fer una valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix, a partir dels criteris donats al llarg del curs.
Saber demostrar el funcionament de la llengua en les frases fetes i els refranys.
Reconixer paraules homfones i escriure-les amb correcci ortogrfica en les activitats proposades.
Saber revisar lortografia dun text. Reflexionar sobre els errors de cadasc i trobar els recursos per corregir-los.
Reconixer les preposicions i les conjuncions i valorar la seva funci en els textos.
Realitzar correctament lexposici oral en una entrevista. Valorar la improvisaci de respostes com un
recurs dexpressi oral.
Elaborar una entrevista per escrit, a partir dalgun model.
Temporitzaci
43
GUIA DIDCTICA
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
LLIBRE DE LALUMNE SIS CURS ORIENTACIONS

LLEGIM
Abans de llegir
Realitzaci de les activitats
Comenceu amb una conversa sobre el que us suggereix el ttol. Es tracta que lalumnat faci diferents hiptesis
sobre les possibles interpretacions que es poden fer del ttol. Durant la lectura haurem de comprovar quines
daquestes hiptesis sn les ms encertades. Podeu fer preguntes a diversos alumnes i anotar a la pissarra
les respostes que us donin. A mesura que avanci la lectura es podran anar validant les respostes. El fet de
preguntar sobre histries fantstiques ens pot aportar informaci.
Suggeriments
Una conversa abans de la lectura ajuda a activar les idees prvies i a llegir millor. Per aquesta ra, conv
parlar-ne abans i comprovar que lalumnat t ganes de llegir el text i treuren profit. Quan ens preguntem
coses sobre la lectura, s com si mantingussim un dileg amb lautor del text. Ell ens contesta confirmant o
negant les hiptesis que nosaltres fem. Hem de fer veure a lalumnat que s una bona manera de mantenir
latenci en el text i de regular la nostra comprensi. La finalitat de la lupa que hi ha a la lectura s regular la
comprensi lectora.
Desprs de llegir
Lobjectiu de les activitats que proposem s repassar diversos aspectes de comprensi. Hi ha activitats que
shan de resoldre de manera individual i daltres que demanen el treball en grup.
Suggeriments
Les activitats 2, 3, 4, 5 i 6 es poden resoldre oralment a classe. Ens pot donar pistes de quins alumnes han
comprs millor el text. Lactivitat 7 es pot resoldre en grup i individualment. Demana que ens posem en el
lloc de la protagonista i que, a partir daqu, argumentem les diferents opcions. Lactivitat 8 s una activitat
creativa. La podem fer en grup.
APRENEM VOCABULARI
Abans diniciar lactivitat, caldria preguntar als alumnes qu saben dels diccionaris, quines classes de
diccionari coneixen, quina s la finalitat dels diccionaris, etc. Pot ser interessant anar a la biblioteca de
lescola per provar de fer servir diferents tipus de diccionaris, o dur-los a laula perqu nens i nenes els
consultin. Mitjanant les activitats 3, 4 i 5 es fa un reps de lordre alfabtic, que s important en la cerca de
paraules en el diccionari. Caldria que lalumnat treballs les activitats 4 i 5 individualment.
Suggeriments
s recomanable estar al cas del grup dalumnes que encara poden tenir dificultats amb lordre alfabtic; sels
pot demanar que facin ms activitats o que treballin el diccionari de diverses maneres. s previsible, per,
que en general els costi veure que, quan un mot comena amb la mateixa lletra, cal saltar a la segona lletra o
a la tercera per tal de situar-ne lordre. s important aquesta activitat en veu alta davant de tot lalumnat.
46
PRACTIQUEM LORTOGRAFIA
La primera activitat t la funci de recordar aspectes treballats en cursos anteriors. Es pot fer oralment
entre tots. La segona pretn repassar, per mitj del joc, els conceptes de sllaba tnica i sllaba tona, i la
separaci de sllabes. La tercera activitat pot servir per fer un reps oral entre tots, i alhora davaluaci inicial
del tema per comprovar quins sn els coneixements de lalumnat. Amb les activitats 4 i 5 es continua el reps
de les normes (recomanem que aquesta activitat sigui individual).
Suggeriments
Abans de fer les activitats 4 i 5, cal recordar les normes daccentuaci. Pel que fa a la 4, resumirem el que
diu la normativa sobre laccentuaci grfica de les vocals. Lactivitat ens pot ajudar tamb a repassar aquest
aspecte i a veure quins nens i nenes encara hi tenen dificultats. Amb lactivitat 5 es posen en prctica les
normes daccentuaci generals. Cal recuperar la normativa per recordar-la a tota la classe. s important
remarcar la importncia que t la memoritzaci de les normes daccentuaci.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Lobjectiu daquest apartat s repassar loraci i els seus components bsics: el subjecte i el predicat. Primer
caldr aclarir qu s una oraci i qu no ho s. Les primeres activitats ens ho faciliten. Un cop aclarits els
conceptes de sintagma nominal i sintagma verbal, caldr practicar per diferenciar-los en oracions concretes,
fer-los servir per completar frases, etc. En el cas que algun nen o nena necessiti practicar encara ms, es
pot recrrer a la lectura.
Suggeriments
Lapartat que en cada unitat es dedicar a un mes diferent, pretn repassar els conceptes de gramtica
que ja shan vist, duna manera ms entretinguda i divertida. Per aquest motiu, shi proposen activitats
ms distretes, per no per aix menys interessants. Aix, la primera activitat s un joc; en la segona shan
de formar oracions i en la tercera es plantegen dues endevinalles. Caldria treballar-ho entre tots oralment i
copiar-ho posteriorment a la llibreta.
ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

Ara es proposa una activitat oral; cal motivar lalumnat i explicar de qu es tracta. Les preguntes pretenen
despertar-los la imaginaci, per la qual cosa tenen un punt dirreals, tot i que s possible que hi trobin una
certa versemblana. En general, s important treballar oralment aquest apartat, entre tots.
Suggeriments
Abans de comenar lactivitat, cal fer-ne laudici. Podem demanar als alumnes que parin atenci a alguns
aspectes importants de lexpressi oral, com ara el to de veu o la vocalitzaci. Cal explicar b, tamb, la
pauta dobservaci que es proposa. Aix ajudar a fer-los veure en quins aspectes shan de fixar i qu s el
que han de tenir ms present. Sobretot, cal parar atenci a la vocalitzaci, la pronncia, el to, etc., aspectes
que shan danar controlant durant tot el curs per tal que lalumnat aprengui a millorar-los i a posar-hi una cura
especial, ats que sn la base de lexpressi oral en qualsevol llengua.
47
ESCRIVIM
Cal fer lactivitat 1 oralment, entre tots. Lactivitat 2 requereix, sobretot, observar i comentar els passos
que han de seguir. Finalment, lactivitat 3 pot servir com a avaluaci de lapartat, si es treballa de manera
individual.
Suggeriments
Abans de fer lactivitat escrita, conv parlar de les vinyetes i de la histria que shi explica, i cal fer-ho entre
tots; aix, el grup dalumnes amb ms dificultats tindr una pista per resoldre lexercici. Algunes daquestes
activitats exigeixen dedicar-hi una estona; procureu que lalumnat disposi daquest temps, per planificar
lactivitat i treballar en grup.

LLEGIM
Abans de llegir
Comenceu parlant entre tots del tema de la lectura, per sobretot del tipus de text que es llegir: una
descripci. Per aquesta ra, les preguntes o qestions prvies shan de centrar en llocs o situacions que
es puguin descriure. La finalitat s despertar en lalumnat algunes idees sobre qu llegiran i sobre aspectes
relacionats amb el tipus de text. Converseu oralment entre tots perqu, daquesta manera, els nens i nenes
amb menys imaginaci tindran loportunitat daprendre dels altres.
Suggeriments
Podeu demanar-los que portin a classe fotos de paisatges o altres elements per comentar com sn i veure
com es poden descriure. De totes maneres, en aquesta primera activitat limiteu-vos a encetar noms una
conversa i a parlar dels llocs o descriurels oralment. Heu dobservar tamb el grup dalumnes que tenen
preferncia per la descripci oral i el grup que, en canvi, prefereixen lescrita: segurament aquesta inclinaci
marca les tendncies auditives i visuals, la qual cosa tindr repercussions ms enll de la conversa. Parleu
tamb del llibre del qual shan extret els fragments.
Lectura
Feu la lectura de la manera segent: primer, llegiu-la vosaltres per comprovar que tots els nens i nenes
lentenen i perqu vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-la a llegir per aclarir el significat de
les paraules ms difcils. Desprs feu llegir, en veu alta, un fragment a cadasc; aix us assegurareu que sn
capaos de fer-ho amb prou seguretat i que coneixen totes les paraules. s bo convidar lalumnat a consultar
els mots en negreta que sexpliquen al marge en uns requadres.
Suggeriments
Si ho creieu necessari, abans de la lectura podeu fer una activitat de comentari i de coneixement del vocabulari
ms difcil. A part del que se suggereix al marge en negreta (creiem que s el que pot costar ms als nens i
nenes daquesta edat), pot ser que shagin dexplicar altres paraules; aix dependr de les caracterstiques
del grup classe. Igualment, pel que fa a la lectura individual, es pot demanar que primer facin una lectura
silenciosa i desprs una lectura en veu alta, entre tots. Anir b, tamb, que porteu un registre de com han
llegit tots, a fi de comprovar els avenos que fan.
48
Desprs de llegir
Lobjectiu de la primera activitat s associar els fragments de la lectura amb unes fotografies; daquesta
manera, sabreu si lalumnat s capa dassociar paraules i imatges. En la segona activitat comproveu si s
capa didentificar en quin fragment es descriuen una srie delements que apareixen en el text que sha
llegit. La resta dactivitats tenen respostes ms o menys obertes i serveixen per comprovar si shan ents
aspectes concrets o generals de cada un dels fragments llegits.
Suggeriments
Les dues primeres activitats es poden fer servir, sobretot, per avaluar la comprensi general dels textos
llegits. Es poden fer individualment i podeu comprovar fins a quin punt han llegit el text amb atenci i si han
pogut copsar la idea general de cada apartat de la lectura. Pel que fa a la resta dactivitats, primer caldria
treballar-les oralment entre tota la classe perqu tots les puguin assimilar, i desprs demanar-los que les
escriguin a la llibreta perqu en quedi constncia i pugueu comprovar que tots han seguit la classe.
APRENEM VOCABULARI
En aquesta unitat volem endinsar-nos en la formaci de mots. Shi exposa, mitjanant lexplicaci inicial, el
mecanisme de derivaci, que ja sha vist en anys anteriors i que, per tant, potser noms caldr recordar.
Les activitats 1, 2, 3, 4 i 5 us poden servir per comprovar si lalumnat entn i sap com funciona aquest
mecanisme morfolgic. Lactivitat 6 t un carcter ms ldic, i ens pot servir per treballar amb tota la classe
duna manera ms distesa.
Suggeriments
Podeu utilitzar les activitats 1 i 2 com a avaluaci inicial daquest apartat. Les activitats 3, 4 i 5 poden ajudar
lalumnat a aprofundir ls dels mots derivats. Aprofiteu-les per repassar tot el que cregueu necessari. Finalment,
per tal de donar un aire ms ldic al treball de lxic, presentem lactivitat 6, que es pot plantejar com una mena
de concurs de ls del diccionari, que s leina bsica per fer un bon treball de lxic i, sobretot, de derivaci.
En les diverses activitats es proposa fer un reps de laccent diacrtic, els diftongs i la diresi. Suggerim que
lactivitat 2 sigui una activitat individual i que, per tant, cada nen o nena miri de resoldre-la tan b com spiga;
desprs se nha de fer la correcci a la pissarra. Abans de treballar la resta dactivitats, conv que recordeu
el concepte de diftong i en poseu exemples. Cal fer-la oralment entre tots i apuntar a la pissarra tots els tipus
diftongs i posar exemples de cadascun, perqu lalumnat els assimili. Lactivitat 5, ms ldica, pot servir de
reps.
Suggeriments
La diresi s un dels punts ms difcils i complicats de lortografia catalana. Tanmateix, aix no hauria de ser
cap obstacle per treballar-ne els aspectes ms elementals, que sn els que es proposen en aquest apartat.
Es recomana que, abans de fer cada activitat per escrit, sen parli i es resolgui oralment perqu desprs tot
lalumnat tingui loportunitat de fer lexercici amb un mnim dxit.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Desprs de la vostra explicaci inicial, caldr fer lactivitat 1 de la pgina 33, en la qual es procura mostrar
de manera grfica la relaci que hi ha entre els determinants, els noms i els complements del nom.
49
Cal que lalumnat sadoni de les relacions entre aquests elements del sintagma nominal. Lactivitat 2, encara
que sembli ms difcil, en realitat no ho s, ats que es tracta de fer funcionar la llengua, i s possible que
lalumnat sen surti millor que no pas a lhora danalitzar estructures. La resta dactivitats presenten una
dificultat gradual que, de tota manera, si es fan primer oralment i desprs es posen per escrit, les pot resoldre
tot lalumnat.
Suggeriments
Suggerim, com altres vegades, que les activitats es facin primer oralment i desprs per escrit. Podeu resoldre
primer les activitats danlisi i, ms endavant, les de producci. Caldria diferenciar aquests dos aspectes,
ja que s possible que no tots els nens i nenes enllesteixin amb la mateixa rapidesa o seguretat els dos
tipus dactivitat. Aprofiteu lapartat que en cada unitat es dedicar a un mes diferent per presentar aquestes
activitats de gramtica duna manera ms ldica.

Es tracta dun joc per afavorir lexpressi oral de lalumnat; abans, per, caldr preparar el material perqu
lactivitat funcioni. Es pot suggerir que alg faci el paper dobservador: un alumne o alumna que, amb la
taula que oferim per avaluar, examini lexpressi oral de la resta i al final lliuri la taula amb les observacions
recollides. Si no hi ha ning que representi aquest paper, en acabar el joc vosaltres mateixos podeu fer les
observacions pertinents. Si ho creieu convenient, podeu parlar de la descripci com a tcnica i remarcar els
aspectes relacionats amb lordre, la precisi, etc., que sn bsics.
Suggeriments
Cal parar molta atenci a ludio. En podem fer una primera audici per tal de familiaritzar-nos amb el que
shi descriu. En una segona audici es poden donar pistes de la descripci i centrar latenci de lalumne
en aquells aspectes que ens interessi destacar. Podeu aprofitar la motivaci que desperta la professi de
policies o investigadors. Si cal, feu referncia a pellcules o a sries de televisi que lalumnat segurament
deu haver vist. Remarqueu els aspectes que comptaran per a lavaluaci oral: el volum de la veu, lentonaci,
la capacitat de descripci Perqu tinguin algun model a seguir, podeu portar algunes descripcions a classe
i llegir-les davant de tothom.
ESCRIVIM
Primer cal explicar com es fa una descripci, com sestructura i les parts de qu consta. Per deixar-ho ben
clar, cal basar-se sobretot en els textos llegits en aquesta mateixa unitat i, si cal, fer servir textos daltres
llibres. Desprs podeu resoldre les activitats, primer oralment entre tots i desprs demanar-los que les
passin a la llibreta, de manera que tothom tingui loportunitat descriure el que sha comentat a la classe. s
important que, quan es llegeixin oralment les descripcions, es respectin totes les intervencions. Heu de fer
les correccions de manera individual.
Suggeriments
Al final, lalumnat ha de tenir la impressi que escriure un text s una activitat que cal desenvolupar seguint un
procs: planificar, observar, fer esquemes, escriure el text i corregir-lo. No poden deixar-se cap pas del procs;
s a dir, no poden comenar la descripci si abans no shan preparat les idees ni han planificat mnimament
el text, per exemple. Per aix recomanem que, abans descriure, es parli del text i de les caracterstiques que
ha de tenir una bona descripci. Tamb val la pena que lalumnat interioritzi els passos que es proposen.
50

LLEGIM
Abans de llegir
Lobjectiu daquestes activitats s posar lalumnat en situaci abans de llegir el text. Per aix, proposem que
lactivitat es faci oralment, entre tot el grup. Es pot parlar dels temes que suggerim o daltres de semblants.
El que s important s que lalumnat es prepari per llegir un determinat tipus de text i recordi tot el que ja
sap sobre les bruixes i els bruixots. Cal que recordi, tamb, si ha llegit el llibre o ha vist la pellcula sobre el
protagonista del text.
Suggeriments
Pensem que el fenomen Harry Potter pot durar encara una bona temporada i que cal aprofitar-ho perqu
lalumnat en llegeixi els llibres. Com que en aquesta unitat es tractar el text instructiu, si ho creieu convenient,
podeu parlar dels reglaments dels jocs esportius i comprovar qu en saben; els podeu preguntar si mai han
llegit un reglament o si els agradaria llegir-ne algun, i tamb podeu avaluar les dificultats que tenen quan
aprenen un joc nou per saber com shi juga, les regles, etc.
Lectura
les paraules ms difcils. Desprs feu llegir-ne, en veu alta, un fragment a cadasc; aix us assegurareu que
sn capaos de fer-ho amb prou seguretat i que coneixen totes les paraules. s bo convidar lalumnat a
consultar els mots en negreta que sexpliquen al marge en uns requadres. De tant en tant feu una pausa per
demanar a lalumnat que santicipi a la lectura, que intenti preveure qu passar. Per fer-ho us poden ajudar
les activitats de les lupes.
Suggeriments
ms difcil. A part del que se suggereix al marge i en negre creiem que s el que pot costar ms als nens i
nenes daquesta edat, pot ser que shagin dexplicar altres paraules; aix dependr de les caracterstiques
silenciosa i desprs una lectura en veu alta, entre tots. Anir b, tamb, que aneu prenent nota de com han
llegit tots, a fi de comprovar si milloren.
Desprs de llegir
En aquest cas, s convenient resoldre primer les activitats a la llibreta i desprs fer-ne la correcci entre tota la
classe. Els exercicis proposen activitats diferents; per tots tracten davaluar quin s el nivell de comprensi
del text llegit. En el primer, pretenem que els nens i nenes recordin el nombre de jugadors del quidditch; en el
segon, que nidentifiquin els jugadors i que expliquin quin paper tenen en lequip. Aix es pot comentar entre
tota la classe. En lactivitat 3 han dexplicar quines sn les pilotes per jugar al quidditch. En lactivitat 4, han de
recordar algunes regles del joc. Si cal, podeu deixar que lalumnat consulti la lectura. Finalment, en les dues
darreres activitats, cal observar la coherncia i les argumentacions de les respostes de cada alumne.
51
Suggeriments
A lhora davaluar les dues ltimes activitats, caldria tenir present si lalumnat t prou capacitat dargumentaci
i si les respostes que dna sn coherents, ats que es tracta de respostes obertes. Si ho creieu adequat,
en primer lloc es poden treballar oralment, entre tota la classe, destacar els arguments donats i valorar-ne
entre tots el grau de coherncia. Desprs, cada un ha descriure a la llibreta el que consideri ms convenient.
Podeu fer servir les activitats com a avaluaci global de lalumnat.
APRENEM VOCABULARI
Tan bon punt shan definit els conceptes, cal fer les activitats que es poden resoldre oralment, per seria bo
que tots les fessin individualment a la llibreta, ats que s important que ms tard puguin repassar el que sha
treballat. s essencial que lalumnat sadoni que els sinnims ens poden servir per canviar de registre, entre
altres coses, i que els antnims es poden formar mitjanant diversos recursos que t la llengua (prefixos,
paraules diferents, expressions contrries, etc.).
Suggeriments
Abans de treballar les activitats, recordeu a lalumnat els conceptes de sinnim i antnim, que segurament
ja recorden daltres activitats. Tamb s essencial que vegin que ls de sinnims els ajuda a no repetir
paraules, a ser ms precisos, a canviar de registre, etc. Aprofiteu aquests exercicis per treballar tot aix que,
de ben segur, encara no sha tractat.
En aquesta unitat estudiem aquelles paraules que sonen igual per que sescriuen de manera diferent.
Reprendrem aquesta qesti ms endavant, amb altres paraules, cap al final del llibre. Es tracta duna srie
de mots difcils descriure correctament i per aix heu de recordar a lalumnat que se les estud associant
cada possible significat amb la manera com sescriu.
Suggeriments
Si veieu que lalumnat t dificultats per assimilar-ho, poseu-los-en ms exemples, feu un breu dictat en el
qual apareguin aquestes paraules, etc. s important, tamb, que aclariu els significats de manera oral perqu
lalumnat que tingui memria auditiva recordi les explicacions i pugui disposar de recursos per escriure els
mots correctament. El que s important s que tots spiguen que hi ha paraules que es pronuncien igual
per que no sescriuen de la mateixa manera i tenen significats diferents.
ESTUDIEM LA LLENGUA
En aquesta unitat ens proposem, en primer lloc, repassar i aclarir el concepte de complement del nom i els
elements que solen formar-ne part. En segon lloc, es mostren exemples diversos i una varietat destructures
diferents per copsar, sobretot, la funci daquest complement i on est situat en relaci amb el nucli del
sintagma nominal. Finalment, cal resoldre les activitats entre tota la classe, primer de manera oral, si cal; aix
esbrinareu quins sn els alumnes que encara hi tenen dificultats.
Suggeriments
Lapartat que en cada unitat es dedica a un mes diferent pretn repassar els conceptes de gramtica que
ja shan vist, duna manera ms entretinguda i divertida. A banda de les activitats que shi proposen, en
suggerim una altra en la qual es tracta de crear tants complements del nom com sigui possible, com en
lexemple de lactivitat 8. Cal veure com lalumnat relaciona els diferents grups de paraules que poden fer de
52
complement del nom. Tamb cal que sadoni que un complement del nom massa llarg no t sentit perqu
costa dentendre; per tant, s vital coordinar els diferents complements del nom.

Cal preparar lactivitat observant prviament els passos que shan de seguir i desprs escriure la recepta per
fer els bunyols. Es pot triar un alumne o una alumna que tingui experincia en lexposici duna recepta de
cuina perqu ho faci primer, per seria bo que tot lalumnat estigus en predisposici de fer lactivitat. Feu
el treball en grup perqu aix pot ajudar els que tinguin dificultats a lhora dexpressar-se, adquirir seguretat
i confiar que lexposici sortir b. En algun programa de televisi es fa aquesta mateixa activitat; podreu
veurel i prendren nota.
Suggeriments
Seria interessant que fssiu una avaluaci de lactivitat. Us donem un exemple de taula que es pot repartir
a lalumnat perqu sautoavalu. Es tracta de destacar la importncia davaluar lexpressi davant els altres.
Cal tenir en compte la presentaci destris i ingredients, lexposici ordenada, els elements que la fan ms
atractiva, etc.
ESCRIVIM
Primer de tot cal que lalumnat llegeixi un text instructiu i que desprs, per aprendre a escriure aquest tipus
de textos, que sn tan habituals, en redacti un ell mateix. Sha dexplicar quines sn les caracterstiques que
defineixen el text instructiu i fer-los veure, amb exemples, que en el mn actual aquest tipus de text s molt
com. En acabat, caldr treballar a classe les activitats suggerides, entre tots, primer oralment i desprs de
manera individual.
Suggeriments
Si cal, porteu altres textos instructius o demaneu als nens i nenes que en portin de casa. Noms cal que
busquin les instruccions dalgun aparell electrnic, per exemple. Pot ser interessant observar quin llenguatge
shi utilitza i tamb que aquests textos generalment estan escrits en moltes llenges, per no en catal. s
important comentar aquests textos: com sestructuren, si shi usa un llenguatge clar i precs, quin s lordre
lgic de les indicacions que es fan, quines formes verbals shi utilitzen, etc.
UNITAT 4: FRA GAR

LLEGIM
Abans de llegir
Abans de comenar a llegir s convenient parlar entre tots de les llegendes i els contes populars ms
coneguts, per veure qu en sap lalumnat, quina idea t de les llegendes i si nha sentit o llegit mai cap. Podeu
recordar-los-en alguna de coneguda, com ara la de sant Jordi o alguna altra de tradici popular en la localitat
on viuen (El gegant del pi a Barcelona, per exemple). Procureu que hi intervingui tothom.
Suggeriments
Un cop acabada la conversa, comproveu que lalumnat t clar qu s una llegenda i les principals
caracterstiques daquesta mena de narracions, i llegiu-ne alguna a classe (vegeu J. Amades). A partir del
53
ttol de la lectura de la unitat, convideu-los a imaginar qu hi passar, que provin danticipar-se al contingut i
al carcter del personatge principal. Anir b explicar qui sn els frares i saber qu fan i a qu es dediquen.
Recomanem, a ms, que abans de comenar a llegir es treballi el vocabulari, ja que novament nhi ha fora.
Tamb poden anar marcant les paraules que no entenguin a mesura que van llegint i desprs buscar-ne el
significat al diccionari.
Lectura
Primer de tot, llegiu el text per comprovar que tots lentenen i perqu vegin com es pronuncia cada paraula.
Si cal, repetiu-ho aturant-vos en les paraules ms difcils, per aclarir-ne el significat. Desprs feu llegir en veu
alta un fragment del text a cadasc, per assegurar-vos que sn capaos de fer-ho amb prou seguretat i que
coneixen totes les paraules. s bo convidar lalumnat a consultar els mots en negreta que sexpliquen al
marge en uns requadres.
Suggeriments
Si ho creieu necessari, abans de la lectura podeu fer una activitat de comentari i coneixement del vocabulari
ms difcil. A ms del que se suggereix al marge i en negreta (que creiem que s el que lalumnat daquesta
edat pot trobar ms difcil), pot haver-hi altres paraules que presentin dificultat: aix dependr del grup classe.
Igualment, pel que fa a la lectura individual, es pot demanar que primer facin una lectura silenciosa i desprs
una lectura en veu alta, entre tots. Anir b, tamb, que aneu prenent nota de com han llegit tots, a fi de
comprovar si milloren.
Desprs de llegir
La primera activitat t com a finalitat comprovar que lalumnat segueix el fil argumental de la trama. Les
activitats 2 i 3 pretenen avaluar la capacitat didentificaci dels nens i nenes amb un personatge de la lectura.
La resposta s oberta, per cal que sigui coherent. Amb lactivitat 4 es treballen les caracterstiques duna
llegenda; a lhora de resoldre-la cal tenir en compte el que sha explicat abans, en la conversa prvia a la
lectura. Finalment, lactivitat 5 proposa una cerca dinformaci sobre altres llegendes, en grups, i desprs una
exposici oral a classe sobre el que sha trobat.
Suggeriments
Les activitats, excepte la 5, shan de fer individualment, encara que prviament nhagueu parlat entre tots
a classe. Recordeu que es tracta davaluar la comprensi lectora; per tant, si cal, podeu proposar altres
activitats per a uns o altres, en funci de les dificultats que observeu.
Lltima activitat ens permet introduir pautes per treballar en grup: la distribuci, el seguiment i lavaluaci de
les tasques.
APRENEM VOCABULARI
La polismia s ideal per treballar el vocabulari. En aquesta unitat sintrodueix de manera sistemtica, per
conv recordar que en una simple consulta al diccionari ja sest fent un treball de polismia, en el cas que
comprovem la paraula que hem cercat t diversos significats. Les activitats que es proposen estan orientades
a treballar la cerca de paraules (un vocabulari bsic) polismiques.
Suggeriments
Si necessiteu ampliar les activitats i buscar-ne de noves, qualsevol paraula referida a una part del cos o a un
objecte de la vida quotidiana ofereix moltes possibilitats. Tamb ho podeu relacionar amb altres rees, com
ara la del Coneixement del medi natural, social i cultural. Podeu proposar-los que es fixin en les paraules
54
especialitzades que hi surten i que facin un treball de relaci i de polismia. s bo treballar tant amb paraules
(consulta del diccionari), com amb frases o textos sencers, per veure que el significat dels mots pot variar
segons el context en qu es trobin.
Lestudi de les normes ortogrfiques de la essa sorda i la essa sonora requereix un treball oral fora complet.
Se suposa que ja shan treballat una mica en cursos anteriors i que, per tant, es parteix dun coneixement
mitj. De totes maneres, cal que abans denfrontar-vos-hi, lalumnat spiga diferenciar correctament el so de
la essa sorda del de la essa sonora.
Suggeriments
Ms que en cap altre apartat de lortografia, caldr apellar a un treball de memoritzaci i, per tant, dobservaci
dels alumnes que tenen memria visual o auditiva. El conjunt de paraules que es veuen en aquesta unitat
els pot donar una bona base perqu aprenguin a escriure b aquestes grafies; de totes maneres, podeu fer
dictats amb altres paraules i buscar-ne ms exemples. Anir b que al final tothom tingui escrites les normes
en la llibreta.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Lactivitat 1 pretn que es recordi en qu es diferencien els noms, els adjectius i els determinants. En lactivitat
2 es vol mostrar que el determinant s important per afegir precisi. En lactivitat 3 es remarca la idea de
lactivitat anterior. En lactivitat 4 cal completar la definici de determinants. Lactivitat 5 presenta els diferents
tipus de determinants i parla dels elements diferenciadors. Finalment, en les activitats 6, 7 i 8 sha de posar
en prctica tot el que sha treballat, completant els buits dun text.
Suggeriments
Abans de comenar les activitats cal fer un reps oral amb lalumnat per tal de fer memria i recordar els
coneixements que ja tenen sobre els determinants. Anir b fer-ho perqu tots en deuen haver sentit a
parlar en cursos anteriors. De totes maneres, feu-ne un recordatori mitjanant la figura de la unitat 2 sobre
lestructura del SN. Desprs, feu les activitats, si cal primer entre tots i desprs copiant-les individualment en
la llibreta. En lapartat que en cada unitat es dedica a un mes diferent, en aquest cas es treballa un aspecte
que relaciona les tradicions i ls dels determinants.

Cal donar-los temps suficient perqu preparin lactivitat, un cop lhagin ents. Es tracta dinventar-se una
rondalla. s important que els doneu algunes pistes, com les que es proposen en el text, perqu, si no,
us podeu trobar amb alumnes que els costi seguir o, fins i tot, iniciar lactivitat. Deixeu-los clar que poden
demanar ajut als altres, als mestres, als familiars, etc., per que han de mirar de resoldre lactivitat de manera
individual.
Suggeriments
Lexposici oral es pot fer per parelles: un escolta i corregeix els apartats que no estan b. Tamb els podeu
ajudar a preparar-la recomanant-los ls duna gravadora: enregistrant-se i escoltant-se per veure qu fan
b i qu caldria millorar. Tamb poden recrrer als familiars. Limportant s que lexpressi oral tingui la
importncia que es mereix i que la treballem com cal. Ls de la taula de lactivitat 2 que es proposa tamb
els ajudar a fixar-se en alguns aspectes importants.
55
ESCRIVIM
Es presenta la llegenda com un text narratiu; per aix, s important saber reconixer les parts de la narraci:
presentaci, nus i desenlla. Shi afegeix un treball especfic amb les frmules de comenament i dacabament
i algunes caracterstiques ms. Es tracta sobretot de llegir i comprendre llegendes i, al final, arribar a escriuren
una entre tota la classe. Cal insistir, per, que lobjectiu central s la comprensi, ja que s un tipus de text
popular, que difcilment es pot reescriure.
Suggeriments
Podeu portar llegendes a classe. Demaneu a lalumnat les llegeixi, se les aprengui i que desprs les expliqui
en veu alta davant de tothom. Pel que fa a lactivitat, feu que primer en parlin, que sadonin de les formes
que tenen determinats accidents geogrfics, que relacionin els noms dalguns accidents amb la forma que
tenen i desprs comencin a deixar anar la imaginaci abans descriure. Quan tinguin prou elements, cal que
els ordenin i que escriguin la histria. Si sho passen b, feu que la dibuixin. Aix tindran la sensaci dhaver
fet una feina ms completa.

LLEGIM
Abans de llegir
Es proposa fer les activitats oralment. Amb aquestes preguntes es pretn que els alumnes es posin en
situaci per tal de valorar la importncia que t lestalvi daigua actualment i les possibles conseqncies de
la falta daigua.
Suggeriments
Seria interessant anotar a la pissarra les opinions dels alumnes. Si hi ha gaires diferncies en els punts de
vista, caldr tenir preparats arguments per avalar la postura favorable a laprofitament de laigua. Ser a criteri
del mestre o mestra dedicar ms o menys temps a parlar del recurs de la dessalinitzaci.
Lectura
La lectura cont informaci tant a travs del text com de les imatges que lillustren. Proposem anar llegint el
text a mesura que se nassegura la comprensi i que es va relacionant amb el que sha parlat abans. Durant
la lectura tamb cal anar aclarint el significat de les paraules que no sentenen.
Suggeriments
Aquesta lectura pot resultar difcil per a aquells alumnes que no tinguin els coneixements previs adequats, i
s per aix que proposem llegir-la molt a poc a poc. s convenient que alhora que llegim anem comprovant
que es comprn el text i que sen segueix el contingut. Una alternativa a la lectura en grup podria ser el treball
per parelles, procurant que a cada parella hi hagi un alumne amb facilitat per a la comprensi lectora.
Desprs de llegir
Les activitats sobre aquesta lectura conv que siguin un ajut per a la comprensi del text. Les activitats es
presenten per ser respostes individualment (totes menys la 8), per si conv es poden treballar per parelles.
56
Cal que les respostes siguin precises i que sutilitzi el vocabulari adequat. Hi ha respostes que sn obertes
i nhi ha daltres que sn totalment tancades i que per respondre-les caldr consultar la lectura. La darrera
pregunta est pensada com a sntesi de tot el que sha parlat sobre la importncia de lestalvi de laigua.
Suggeriments
Si el tema interessa als alumnes es pot preparar un taller creatiu en qu es vagin apuntant les diferents
mesures que van posant en marxa per a lestalvi daigua.
APRENEM VOCABULARI
Les activitats daquest apartat sn per comprovar que tot lalumnat entn que les paraules es poden
agrupar, segons afinitats de significat, en conjunts que anomenem camps semntics. Cal fer un treball
amb uns quants camps semntics, alguns relacionats amb la lectura del principi dunitat. Mireu de fer el
treball de manera conjunta, primer oralment i desprs que cada alumne passi a la llibreta el resultat de les
activitats.
Suggeriments
Hi ha diversos diccionaris tils per distingir els camps semntics. Podeu portar-ne alguns a classe per tal que
els alumnes els puguin consultar i utilitzar sempre que ho necessitin (o feu una visita a la biblioteca). Pel que
fa a les activitats, si s necessari fer-ne ms, agafeu qualsevol unitat de Coneixement del medi natural, social
i cultural i treballeu el vocabulari especfic que hi trobeu.
En aquest apartat es repassen les grafies g i j, que segurament la majoria ja domina i escriu amb una
certa seguretat. De totes maneres, mireu dassegurar-vos-en mitjanant lactivitat 2, en qu cal deduir la
norma a partir dexemples. Si aquesta activitat ens ha de servir davaluaci, anir b que cada alumne la
resolgui individualment. En canvi, les altres activitats poden servir perqu aprenguin nous aspectes de la
regla: lactivitat 4, per exemple, treballa les excepcions.
Suggeriments
Conv que el treball dortografia en general parteixi de la paraula, avanci cap a la frase i acabi en el text. Per
aix, a ms de les activitats que es proposen en aquest apartat, aniria b de fer-ne daltres ms globals:
redactar un escrit breu fent servir determinades paraules vistes en aquests exercicis; fer el mateix per
amb paraules que hagin estat difcils, etc. Lobjectiu s aconseguir que escriguin correctament aquestes
grafies.
ESTUDIEM LA LLENGUA
En aquesta unitat sinicia lestudi sistemtic del verb, que continuar en les properes unitats. Lobjectiu
principal s identificar les formes verbals i saber-hi reconixer els morfemes i el que expressen: persona,
nombre, temps, mode, etc. Cal fer les activitats gradualment, entre tots, i assegurar-se que els conceptes
sn entesos i assimilats. Desprs, demaneu-los que les passin a la llibreta.
Suggeriments
En cas que vulgueu ampliar activitats, aprofiteu la lectura inicial, o qualsevol altra lectura, ja que us ser fcil
trobar-hi molts verbs (especialment si es tracta de textos narratius). Parleu de forma verbal, i no de verb, ja
que aquest terme s ms adequat. Lapartat que en cada unitat es dedica a un mes diferent pot acabar de
consolidar tot el que sha treballat.
57

Arribats a aquest punt, hem desperar que els alumnes estan prou motivats per poder seguir i interpretar sense
dificultats el contingut de ludio. Es pretn que a partir de la comprensi oral puguin retenir la informaci
ms rellevant per poder-la explicar, ms endavant, a alg altre. Cal, doncs, escoltar amb atenci ludio i
respondre oralment, desprs, les preguntes que hi ha a continuaci per acabar preparant una exposici oral
clara i ordenada sobre un tema tcnic.
Suggeriments
Per assegurar que es comprn el text oral, abans descoltar-lo es poden fer llegir les set preguntes que hi ha
a la pgina 84 als alumnes. A lhora de fer les exposicions orals seria convenient crear un ambient adequat,
de manera que tothom se senti a gust.
ESCRIVIM
Els mapes conceptuals sn eines per a la representaci de les relacions entre conceptes i conv fer-los servir,
ja que sn tils. En aquesta unitat volem comenar a treballar-los, per exemple, comparant diversos mapes
conceptuals i fent que els alumnes nelaborin algun.
Suggeriments
Cal tenir present que no tot lalumnat ser capa de copsar a la primera les relacions entre conceptes i saber
plasmar-les en un mapa conceptual. Per a aquest grup dalumnes pot anar b, duna banda, el treball en
grup amb els companys; i de laltra, fer un treball previ veient ms mapes conceptuals i examinant-los. En
podreu trobar, segurament, en les unitats de Coneixement del medi natural, social i cultural corresponents.
Comenteu-los entre tots a classe.

LLEGIM
Abans de llegir
La histria que sexplica en aquesta unitat parla de la por. Tothom, de ben segur, ha viscut una situaci de
por, i per aix heu de fer que els alumnes les expliquin i prenguin conscincia que el seu sentiment no s nic,
sin que tothom, ms o menys, nha tingut de semblants. Anir b parlar tots junts, de manera distesa, per
tal que sexpressin lliurement. Pregunteu-los, per exemple, qu provoca la por, per qu creuen que tothom
en t... Mireu de crear un clima que predisposi a la lectura posterior.
Suggeriments
Aquesta conversa ha de servir perqu tot lalumnat sexpressi. Caldr anar amb compte que no noms parlin
els de sempre i que la resta calli i escolti; aqu s important que tots expressin situacions personals. Si cal,
feu una pregunta directa a alguns alumnes per convidar-los a parlar. s important que tothom escolti i que,
si cal, es facin preguntes els uns als altres per crear un clima de participaci i de dileg. Feu que tamb parin
atenci al vocabulari.
58
Lectura
Feu la lectura de la manera segent: primer, llegiu-la vosaltres en veu alta per comprovar que tothom lentn i
perqu vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, repetiu-ho per aclarir el significat de les paraules que no
sentenguin. Desprs feu llegir en veu alta un fragment a cada alumne, per assegurar-vos que sn capaos
de fer-ho amb prou seguretat i que coneixen totes les paraules. s bo convidar lalumnat a consultar els mots
en negreta que sexpliquen al marge en uns requadres. Tamb pot anar b comentar aspectes relacionats
amb el to i el ritme, tan necessaris per provocar la por.
Suggeriments
silenciosa i desprs una lectura en veu alta, entre tots. Conv, tamb, que aneu prenent nota de com
llegeixen, a fi de comprovar els avenos que fan.
Desprs de llegir
La majoria de les activitats que es proposen es poden fer de manera individual, ja que sn prou fcils i tils
per avaluar la capacitat de comprensi lectora de lalumnat. Lactivitat 1 es pot corregir entre tota la classe,
ja que es tracta didentificar personatges; cal parar atenci en largumentaci que donen per relacionar cada
cara amb un personatge. Lactivitat 2 tamb es pot corregir en grup. En lactivitat 3 sels demana que dibuixin
en Mota tal com limaginen; desprs es pot fer un mural amb els dibuixos de tota la classe. Lactivitat 4 s una
pregunta que cal respondre raonadament, a partir de tres imatges, i la cinquena shaur de fer individualment
i desprs es pot corregir entre tots.
Suggeriments
Podeu fer una activitat de lectura en veu alta, per tal de reforar els aspectes que shan treballat a classe.
Tamb podeu anar a fer la lectura en una altra aula, on us sigui ms fcil crear un clima de por. Una altra opci
s que cada alumne de 6 llegeixi el text a un nen o nena de 1r per veure quin impacte t, i que desprs en
parlin per saber si els ha agradat i per qu. Desprs parleu-ne entre tota la classe, per veure com ha anat
i quina impressi ha causat aquesta activitat de lectura en els ms petits.
APRENEM VOCABULARI
En aquesta unitat es reprn el tema de la derivaci. Es repassen els conceptes bsics (lexema, prefix, sufix...)
i es proposen diverses activitats. Aix es veu agrupant les paraules amb determinats sufixos en un mateix
camp semntic (oficis, objectes...).Tamb es pot observar que sufixos diferents poden expressar el mateix.
Suggeriments
Si fan falta ms exemples, s fcil consultar una llista de sufixos i classificar diverses paraules derivades en
funci del significat del sufix. Pot ser interessant per veure el funcionament de les paraules derivades i tamb
per enriquir el vocabulari de lalumnat, perqu cal recordar que lobjectiu central del treball de derivaci s
dotar lalumnat dels coneixements necessaris per enfrontar-se, en un moment determinat, a paraules noves
formades amb arrels o lexemes coneguts i deduir-ne fcilment el significat.
59
Cal treballar un altre punt de lortografia que no hauria doferir gaires dificultats, ja que segurament sha
treballat en cursos anteriors: la x i la ix. A ms, les normes ofereixen poques excepcions. Les dues primeres
activitats ajuden a distingir sons diferents. Desprs es presenten les normes de les grafies x i ix i cal fer-ne
laplicaci en diferents activitats. Finalment, es treballen els sons de la ics (ks i gz) i es proposen els exercicis
corresponents.
Suggeriments
Caldr insistir en els aspectes ms bsics de les grafies x i ix, abans de veure els aspectes relacionats amb
el so de la ics, que no ofereix dificultats ortogrfiques (si no s excepcionalment) i es pot treballar sobretot
de manera oral.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Continuem treballant el verb, en aquest cas les formes no personals i les perfrasis verbals. Les activitats
1, 2, 3 i 4 shan de fer individualment i cal corregir-les de manera collectiva a classe. Lactivitat 5 demana
que expliquin alguna ancdota personal fent servir determinades perfrasis (tamb es pot fer individualment i
desprs es pot corregir entre tots). Desprs sen pot fer un recull i elaborar un mural amb totes les ancdotes.
Tothom hi pot anar afegint les seves. Cal remarcar les perfrasis verbals amb color diferent segons el tipus de
qu es tracti. Aix ajudar a visualitzar les diferncies que hi ha.
Suggeriments
Per poder distingir les formes verbals simples i compostes, simples i perifrstiques i personals i no personals
s important tenir un bon domini del verb. En aquesta unitat, per, s interessant veure que el verb s
un element tan complex en lentramat de la frase que no es pot reduir fcilment a una sola forma simple.
Les perfrasis ajudaran lalumnat a veure que hi ha estructures formades per diverses formes verbals que
expressen una sola idea. Si cal, compareu-ho amb altres llenges, com ara langls.

Es proposa una joc basat en una escena policaca: desprs de sentir la notcia a ludio, sexplica en qu
consisteix el joc. Feu que els alumnes sagrupin per parelles i es preparin les preguntes que hauran de
formular als altres per anar deduint el que volen saber. Al final s important tenir anotades les preguntes
i les respostes (podeu enregistrar-les) per valorar quines sn les ms encertades i corregir les que siguin
incorrectes.
Suggeriments
Aquest pot ser un joc motivador per treballar lexpressi oral. Es pot repetir en diverses ocasions o en
moments especials (de colnies, en una sortida puntual, etc.). Anir b intercanviar els papers de tant en
tant perqu els alumnes no sacostumin a un rol determinat. Per treballar lexpressi oral ens anir molt b
resoldre aquesta activitat.
ESCRIVIM
Les activitats 1, 2, 3 i 4 es poden fer individualment o per parelles. Cal corregir-les entre tots oralment. Cal
observar primer els textos proposats i mirar dextreuren entre tots les caracterstiques prpies dels textos
60
argumentatius, que estan resumides en el requadre de la pgina 103. Desprs han de fer les activitats
marcades procurant que tothom participi en la conversa prvia.
Suggeriments
Lelaboraci de textos argumentatius s un procs molt complex que pot resultar difcil per als alumnes
daquest nivell. Per aix recomanem fer aquesta activitat a poc a poc i entre tots. Feu una anlisi dels fets
per determinar qu s un bon argument, un argument no gaire bo i un argument dolent. Marqueu tamb
els aspectes diferenciadors del quadre. La participaci de lalumnat en el debat pot ajudar a definir aquests
aspectes.

LLEGIM
Abans de llegir
Comenceu encetant una conversa sobre la poesia i la prosa. Mireu qu en saben els alumnes i fins a quin
punt ja dominen alguns dels aspectes ms tcnics de la poesia. Dentrada, lobjectiu de la conversa s
predisposar-los a la lectura de poemes que es far ms tard, per tamb cal saber la seva opini sobre
la poesia (com la viuen, qu en pensen, si els agrada, si en saben alguna de memria i si els va costar
memoritzar-la, si en reciten o en llegeixen a casa seva, etc.).
Suggeriments
Lobjectiu daquesta activitat s preparar-se per a la lectura, per tamb conixer qu pensen els alumnes de
la poesia. Abans de la lectura, es recomanable treballar els mots ms difcils de cada poema per assegurarvos que en coneixen el significat. Si algun alumne se sap de memria un poema, se li pot demanar que el
reciti davant de tota la classe.
Lectura
Feu la lectura de la manera segent: primer, llegiu-la per comprovar que tots lentenen i perqu vegin com
es pronuncia cada paraula. Si cal, repetiu una segona vegada la lectura per aclarir-ne el vocabulari, aturantvos en les paraules ms difcils. Desprs feu llegir en veu alta un fragment a cada alumne, per assegurar-vos
que sn capaos de fer-ho amb prou seguretat i que coneixen totes les paraules. s bo convidar lalumnat a
consultar els mots en negreta que sexpliquen al marge.
Suggeriments
Si ho creieu necessari, abans de la lectura es pot fer una activitat de comentari i coneixement del vocabulari
ms difcil. A ms del vocabulari que se suggereix al marge, en negreta (que creiem que s el que els nens i
nenes daquesta edat poden trobar ms difcil), pot haver-hi altres paraules que calgui treballar: aix dependr
del grup classe. Pel que fa a la lectura individual, demaneu primer que en facin una lectura silenciosa,
abans de llegir-la en veu alta entre tots. Anir b, tamb, que aneu prenent nota de com han llegit tots, per
comprovar si milloren.
61
Desprs de llegir
Lobjectiu daquest apartat s treballar la poesia visual, a ms de repassar els poemes llegits en la lectura.
Comenceu fent una tria de poemes i demanant a lalumnat que els memoritzi, els reciti i en faci una interpretaci
prpia. Fixeu-vos en les explicacions, ja que poden revelar tant possibilitats dinterpretaci interessants com
dificultats en la lectura de la poesia. Aquest s laspecte ms relacionat amb la comprensi lectora. Desprs
feu-los fer un treball sobre la poesia visual, que es pot connectar, si cal, amb lapartat Escrivim daquesta
mateixa unitat.
Suggeriments
La millor manera de treballar la poesia visual s veuren uns quants exemples. Podeu portar altres poemes
a classe, tamb, per tal que lalumnat es familiaritzi amb aquest tipus de poesia i nassagi algun exemple, si
escau. Limportant, per, s lexplicaci que sels demana de cada poema. Feu primer un comentari dalgun
poema que els serveixi dexemple. Desprs, si cal, podeu parlar-ne entre tots, per procureu que tothom hi
intervingui.
APRENEM VOCABULARI
Continuant amb el treball sobre la derivaci, en aquesta unitat es tracten els prefixos, els elements que van
davant del lexema. La presentaci ser senzilla perqu s un tema que segurament ja han treballat. Cal
treballar-ne uns quants, tot i que la selecci pot ampliar-se. Es proposen els ms usuals: a- (-an), re- (-res),
des- pre- i in- (im-). Conv que en vegin les diverses formes, ja que aquesta varietat els pot sorprendre i ferlos pensar que es tracta de prefixos diferents.
Suggeriments
Si conv, es poden treballar altres prefixos, per ser ms til aprofundir els que shan estudiat, veient-ne
ms exemples i, sobretot, mirant dutilitzar-los i de fer-hi petits textos, frases, etc. s important que lalumnat
utilitzi tant com pugui les noves paraules que va formant per derivaci, ja que no es tracta danar formant
nous mots, sin denriquir el seu vocabulari; i aix noms saconsegueix si aquestes paraules noves sutilitzen
desprs en contextos diversos: frases o textos.
Aquest apartat t com a objectiu treballar de manera global un dels apartats de lortografia catalana que pot
oferir ms dificultats: els emmudiments; s a dir, tots els casos de grafies, sobretot a final de paraula, que no
es pronuncien. Tamb entra en aquest apartat la grafia h. s cert que podeu treballar algunes normes i fer-les
aprendre, per conv ms aviat que lalumnat memoritzi algunes paraules bsiques.
Suggeriments
Segurament les activitats sn prou fcils i lalumnat les podr resoldre b. Aix i tot, podeu proposar, primer,
de fer-les entre tots i anotar-ne les solucions a la pissarra. Desprs les poden copiar a la llibreta. Tamb caldr
observar en quin dels apartats t ms dificultats cada alumne per proposar ms activitats especfiques. Mireu
dassegurar-vos sobretot que aprenen les paraules homfones del tipus tan/tant, amb/em
62
ESTUDIEM LA LLENGUA
En aquest apartat es treballa el verb com a nucli del sintagma verbal. Cal que lalumnat, en acabar, sadoni
de la importncia que t, ja que els diferents complements que regeix en depenen. En primer lloc, cal fer
referncia a la concordana verb-subjecte, element clau de la frase. En la primera activitat sha de buscar
el subjecte ellptic de diverses oracions. En la segona cal saber veure quins subjectes es poden suprimir,
ja que en catal (a diferncia de langls) no cal repetir el subjecte contnuament. Desprs sanalitza el SV:
cal centrar-se en el verb i observar-ne els diferents tipus (predicatius, copulatius). Sen far un reps en
lapartat que en cada unitat es dedica a un mes diferent.
Suggeriments
Una activitat complementria que es pot fer s escriure a la pissarra un subjecte o un verb, canviar el nombre
i la persona dun dels elements i demanar a lalumnat que expliqui qu passar amb laltre: aix veuran
clarament la concordana entre el subjecte i el verb. Lalumnat ha de tenir clar que el verb s el constructor
de loraci.

Es tracta dobservar com canvia un missatge (en aquest cas proposem el de ludio, per podria ser qualsevol
altre) quan va passant de persona a persona. Plantegeu, doncs, lactivitat i trieu els alumnes ms indicats per
comenar: animeu-los a sortir i comenceu el joc. Cal que tots passin expliquin o repeteixin el missatge. Al
final, entre tota la classe, observeu qu ha canviat, quan, com i per qu, i feu-ne una breu anlisi.
Suggeriments
Lanlisi final pot ser el ms enriquidor perqu podreu comprovar on shan fet els canvis i per qu. Aquesta
activitat far veure a lalumnat com canvien els missatges quan en la seva propagaci hi interv molta gent.
Desprs cal fer una reflexi sobre situacions de la vida quotidiana: com un petit accident pot esdevenir una
gran catstrofe (si cal, es pot fer una incursi en els mitjans de comunicaci), per exemple. Al final podeu
fer-los reflexionar sobre la poesia o els contes i rondalles de temes histrics que shan transms oralment
a travs del temps.
ESCRIVIM
Cal fer un treball lent i pausat sobre la poesia, que entroncar amb el que sha vist en la lectura inicial.
Per comenar, sels demana com es poden presentar els versos. Desprs de pensar-hi una mica, hauran
de veure les diverses formes de presentaci que se suggereixen, que poden ajudar a despertar la seva
imaginaci. Cal que lalumnat entengui b cada forma, abans dimitar-ne alguna: lladres de versos, acrstic,
poesia amb titulars de diari o amb frases fetes i refranys
Suggeriments
Segons el grup classe i altres variables que no es poden predir es podran treballar diversos poemes o noms
un. Limportant, per, s que lalumnat sho passi b llegint i escrivint poemes. Feu que algunes formes es
provin individualment i daltres, en grup, perqu en totes dues situacions es pot sentir el plaer descriure
poesia.
63

LLEGIM
Abans de llegir
Continuarem el treball sobre poesia, per ara variarem i prendrem com a poemes algunes canons de
persones o de grups que poden ser ms familiars per a lalumnat. Per aix, abans de la lectura, enceteu una
conversa sobre lletres de canons i poemes, de manera que reflexionin sobre les diferncies i les semblances
entre les dues formes. Procureu que tothom hi intervingui.
Suggeriments
Si cal, aclariu el significat dalguns termes que apareixen en el ttol de les canons, o en les lletres. Segurament
haurem dexplicar el concepte de corrandes. Procureu que entenguin que es tracta de poesia popular, i
aclariu com es transmetia aquest tipus de poesia (feu una referncia a lactivitat de lltima unitat en qu
parlvem de com canvia un missatge quan es transmet de persona a persona).
Lectura
consultar els mots en negreta que sexpliquen al marge. Estaria b escoltar les canons enregistrades, a ms
de llegir-ne les lletres.
Suggeriments
ms difcil. A part del que se suggereix al marge i en negre, creiem que s el que pot costar ms als nens i
silenciosa i desprs una lectura en veu alta, entre tots. Conv, tamb, que aneu prenent nota de com han
Desprs de llegir
Les activitats daquest apartat, a ms davaluar la capacitat de comprensi, tenen com a objectiu que
lalumnat spiga argumentar i opinar sobre la poesia. Mireu, doncs, de fomentar el dileg i el debat entre tots.
Doneu una estona a lalumnat perqu es prepari les diverses activitats, en grups o per parelles, i desprs
entauleu una conversa per saber quines sn les raons de la resposta. Al final, intenteu extreuren alguns
punts de vista en com i feu que els passin a la llibreta.
Suggeriments
Es recomana escoltar les canons, com ja sha dit. Aix far que lalumnat es familiaritzi amb les lletres i
que les entengui millor. Un altre aspecte important de les activitats daquest apartat s el fet que es poden
resoldre en grup o per parelles. De totes maneres, lobjectiu final s que cadasc expressi la seva opini
sobre cada can o poema. Per aix, procureu que tot lalumnat intervingui en la conversa.
64
APRENEM VOCABULARI
En aquesta unitat es treballen les paraules compostes. Ja sha vist en cursos anteriors, per potser cal ferne algun aclariment. Les activitats 1 i 2 es poden fer individualment i desprs poden es poden corregir entre
tots, oralment. Les activitats 3 i 4 es poden resoldre en grup, ja que demanen uns certs coneixements de
morfologia que tot lalumnat hauria dhaver adquirit.
Suggeriments
El joc del trencaclosques s til per treballar les paraules compostes. La majoria de paraules semblen
bsiques, per pot anar b tenir un diccionari a m per fer les consultes que calgui. En acabar les activitats
seria bo que lalumnat hagus dutilitzar aquestes paraules en frases o en un text breu. Cal que sadonin que
les paraules compostes descriuen elements o objectes, indiquen qualitats de les persones, etc.
Per recordar la norma de les grafies n/m/mp i ll, escriviu a la pissarra unes quantes paraules i demaneu als
alumnes si estan ben escrites. Desprs feu-los fer les activitats 1, 2 i 3 de manera individual i corregiu-les
entre tots. Per resoldre lactivitat 4 s important que tinguin algun diccionari a m perqu puguin consultar
les paraules ms difcils. Pel que fa a la grafia ll, cal recordar que no hi ha cap norma; per tant, caldr que
lalumnat memoritzi les paraules ms bsiques.
Suggeriments
En aquest apartat s especialment important fer un bon treball oral i escrit dortografia. Cal ajudar lalumnat
a interioritzar les paraules ms difcils i a poder-les recordar quan calgui. De totes maneres, sempre es pot
recrrer al diccionari per saber com sescriuen les paraules (al final, de tant consultar-les, sacaben aprenent).
Les paraules amb ll que donem sn les ms corrents, per si en voleu treballar daltres, podeu recrrer a
les llistes ms exhaustives que trobareu en qualsevol manual o gramtica.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Cal diferenciar els dos tipus principals de verbs predicatius: els transitius i els intransitius. No es tracta duna
distinci fcil; per aix cal que seguiu els passos de manera ordenada i a poc a poc. Mireu les activitats
entre tots i demaneu-los que desprs les passin a la llibreta per anar sistematitzant tot el que aprenen. Ha de
quedar ben clar que la majoria de verbs catalans poden tenir un comportament transitiu o intransitiu, segons
el context, els complements i la frase. Un cop assimilats els conceptes transitiu i intransitiu, treballeu loraci
atributiva, que ser ms fcil, ja que els verbs copulatius o atributius sn menys i no comporten tantes
dificultats.
Suggeriments
s important que es consolidin aquests coneixements i que lalumnat, en acabar les activitats, vegi clara
la distinci entre els verbs transitius i els intransitius. Tamb es poden repetir activitats del llibre que hagin
funcionat b, mantenint el verb i canviant els altres elements.
65

Desprs daclarir el concepte de rapsode, cal que lalumnat memoritzi i reciti un poema (o ms) seguint els
passos que sindiquen. Han de veure que aquest aspecte els ajudar en molts aspectes: no noms en la
memoritzaci i recitaci de poemes, sin en la memoritzaci en general. Per aix, recomaneu-los que mirin
de memoritzar textos que entenguin, ja que la memoritzaci sense comprensi tendeix a loblit amb gran
facilitat. Cal basar tot el procs en el model que es presenta en ludio.
Suggeriments
Podeu comenar fent-los escoltar ludio i desprs fer-ne un comentari, mirant davaluar-ne diferents aspectes. Es poden memoritzar els poemes que proposem o daltres que tri lalumnat. Doneu-los una pauta
davaluaci (en facilitem una tot seguit) i comenteu-la una mica, ja que el fet que savalu laudici va b
perqu es concentrin en els aspectes essencials. Deixeu-los temps perqu practiquin. Desprs de cada
audici, conv fer-ne el comentari i lavaluaci en veu alta entre tots.
PAUTA DAVALUACI DE LA RECITACI DUN POEMA
Elements dobservaci
Realitzaci
no
adequat
moviment del cos: bra,
mans, cames
exagerat
massa esttic
adequat
volum de veu
inadequat, massa fluix

inadequat, massa fort
adequada
entonaci
masa rpida
massa lenta
to de veu
expressiu
inexpressiu
s
Ha estat agradable escoltar

la lectura del poema?
no
indiferent
ESCRIVIM
Treballeu ms recursos potics i demaneu a lalumnat que redacti un petit poema. Es tracta, doncs, duna
activitat de sntesi, per repassar tot el que han vist sobre poesia en aquesta unitat i en lanterior. Abans de
comenar val la pena de fer-ne un reps i aclarir conceptes, si s necessari. Comenceu demanant als alumnes
lopini que tenen del llenguatge que utilitza la poesia. Han dadonar-se que no s un registre qualsevol, sin
especial. Aclariu-los quina s aquesta caracterstica especial. Han de llegir els poemes amb calma; desprs
comenteu-los entre tots. Finalment, feu-los escriure el poema, seguint els passos que es proposen.
66
Suggeriments
Segurament no tots els alumnes seran futurs poetes, per tots han de tenir una sensibilitat especial per a
la poesia. Aquesta s la finalitat de totes dues unitats i de les diverses activitats danlisi i de producci que
es proposen. Lobjectiu s desvetllar-ne la sensibilitat i contribuir a leducaci literria. T importncia lanlisi
que han de fer del llenguatge potic mitjanant la taula de la pgina 135. Feu-la servir i desprs mireu de
comentar-ne el resultat entre tots.

LLEGIM
Abans de llegir
La lectura daquesta unitat s un text teatral. A primer cop dull ja es veu; per aix cal que aquesta conversa
inicial tracti aquests aspectes que a primera vista ja es poden copsar. Procureu que tot lalumnat participi en
la conversa, de manera que tothom tingui loportunitat dexpressar la seva opini. Tamb s important que
esbrineu si els alumnes nhan representat mai cap abans i, si s aix, qu els va semblar.
Suggeriments
Representar una obra de teatre s una experincia que agrada. Per aix ser fcil recordar quines dificultats
hi van trobar i com es van sentir. Daltra banda, com que s una experincia collectiva, s millor parlar-ne
tamb entre tots. Feu que tothom escolti les paraules dels altres i que es respecti el que diu cadasc.
Lectura
lentenen i perqu vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-la a llegir per aclarir el significat de les
paraules ms difcils. Desprs feu llegir-ne, en veu alta, un fragment a cadasc; aix us assegurareu que sn
els mots en negreta que sexpliquen al marge.
Suggeriments
Si ho crieu necessari, abans de la lectura podeu fer una activitat de comentari i coneixement del vocabulari
ms difcil. A part del que se suggereix al marge i en negre, creiem que s el que pot costar ms als nens i
Desprs de llegir
Quan resolgueu la primera activitat, mireu de fer-ho entre tots, de manera que lalumnat pugui complementar
les respostes. Desprs feu-los escriure les respostes a la llibreta. En lactivitat 3 han de planificar el muntatge
duna obra de teatre.
67
Suggeriments
Per comprendre a fons una obra de teatre, cal interpretar-la. Per aix a lactivitat 3 es presenta una proposta
delements que cal tenir en compte per fer-ne el muntatge. Pot ser que alguns daquests elements costin
dentendre. Heu de comprovar que lalumnat sorganitza b per poder fer el muntatge de la millor manera
possible.
APRENEM VOCABULARI
La distinci entre sentit real i sentit figurat no s fcil de veure, per amb exemples ho podran entendre. Per
aix, proposem que lalumnat, ms que no pas aprendre conceptes i distincions teriques, faci una srie
dactivitats, per parlar-ne desprs i comprovar que han ents el significat de cada expressi, frase feta o
locuci.
Suggeriments
Les activitats que es proposen no sn gaire difcils. Sempre hi ha el recurs, per, de consultar el diccionari i
acabar denriquir-se amb altres frases fetes o locucions amb la mateixa paraula. Es recomana fer servir les
expressions que es vagin aprenent en textos (que poden ser ben divertits) o en petites ancdotes que es
basin, per exemple, en el malents que poden ocasionar moltes frases fetes, quan no sn interpretades en
sentit figurat.
A partir dun text sense vocals, podeu comenar a treballar les vocals en catal. Es tracta que lalumnat
pronunci i digui de manera completa els sons voclics, per sobretot que els spiga reconixer i classificar.
Aquest treball requereix bona oda i, sobretot, capacitat per associar i comparar sons diversos. Fixeu-vos si
hi ha cap alumne o alumna que hi tingui dificultats, ja que caldr fer ms activitats.
Suggeriments
Les paraules monosllabes sn ms fcils de classificar i de percebre-hi el timbre voclic. Mireu de buscar
monosllabs (pa, vi, bo, t, ham...) per fer-hi les commutacions de sons voclics necessries. Lalumnat pot
considerar aquestes activitats com un joc, per conv que us assegureu que avancen en la comprensi de
les diferncies entre els sons. Aquest punt ser bsic desprs per accentuar correctament per tamb, en el
cas de les variants dialectals, per distingir la vocal neutra, la u tona, etc.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Sintroduir el complement directe. Abans de comenar, recordeu els verbs transitius i el concepte de
complement directe com a complement necessari daquests verbs. La primera activitat ha de servir per
motivar lalumnat i veure si tenen alguns conceptes clars. Si ho plantegeu com un joc, ser ms engrescador.
La resta dactivitats es poden anar fent entre tots de manera que es vagin consolidant els coneixements.
Mireu de parar especial atenci a les activitats de pronoms febles, ja que la mecnica de la substituci pot
costar dentendre. Procureu fer exercicis tamb a la inversa: substituir pronoms febles per complements.
Suggeriments
Aquests aspectes de sintaxi sn els que costen ms a lalumnat, ja que demanen un nivell dabstracci fora
elevat. De totes maneres, recomaneu als alumnes que no corrin; s millor anar fent un treball sistemtic,
pausat i constant. Anir b que alterneu activitats danlisi i dobservaci, amb altres ms de producci i
utilitzaci de complements directes i verbs transitius en frases i en textos. Les activitats shauran de corregir
entre tota la classe.
68

Proposem als alumnes que acabin un monleg inacabat que han sentit a ludio. Abans, per, demaneulos qu vol dir la paraula monleg i en quines situacions reals la podem trobar. Per aix, s convenient que
es preparin b les intervencions, sia de forma individual o per parelles. A continuaci hauran de passar del
monleg al dileg, prenent el rol de pares o de fills per acabar fent una representaci davant de la classe
de tot el dileg.
Suggeriments
Mireu denregistrar les diferents intervencions dels alumnes, i desprs avalueu-les entre tots. Valoreu tamb
entre tots les intervencions ms realistes. Tamb penseu com es poden millorar la pronncia i de dicci.
En definitiva, intenteu corregir els aspectes ms relacionats amb lexpressi oral.
ESCRIVIM
No plantegem lelaboraci dun gui teatral, per s que pretenem que els alumnes tinguin les bases tcniques
per poder-ho fer quan en tinguin locasi. Creiem que conv fixar-se sobretot en els aspectes ms relacionats
amb la llengua: s dels signes de puntuaci, introduccions a cada intervenci, acotacions, etc. Per aix, les
activitats tenen ms a veure amb aquests elements senzills, que no pas amb lelaboraci completa dun gui
teatral, que requeriria ms temps i caldria assenyalar-ne els passos.
Suggeriments
De totes maneres, si ho creieu convenient, podeu ajudar lalumnat a fer un gui teatral. Abans, per, cal
buscar un bon argument i mirar com sha descriure la histria: plantejament, nus i desenlla. Procureu,
tamb, que el gui es faci en grups de tres o quatre, perqu la interacci ajudar a enriquir-lo. Per escriurel
seguiu els passos aconsellats: planificaci, redacci i revisi.

LLEGIM
Abans de llegir
Inicieu una conversa abans de la lectura sobre les notcies (on es poden escoltar, llegir o veure) i sobre la
importncia que t la informaci en lactualitat. Mireu desbrinar tamb si lalumnat t algun costum de llegir
notcies o descoltar-ne. Lobjectiu s activar el coneixement que puguin tenir els alumnes sobre les notcies
en general.
Suggeriments
Podeu demanar-los tamb si coneixen diaris, sobretot en catal, i parlar una mica dels diaris en general.
Podeu portar-ne algun a classe perqu sel mirin o el fullegin; haurien de saber-hi trobar informacions que
els siguin interessants: programaci de televisi, espectacles, esports, notcies sobre moda, etc., a ms
dinformaci general. Cal que sadonin que un diari t moltes finalitats, una de les quals s oferir un servei
dinformaci sobre coses concretes per a les persones (per exemple, les farmcies de gurdia en un moment
determinat, lhorscop...).
69
Lectura
lentenen i perqu vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-la a llegir per aclarir el significat de les
paraules ms difcils. Desprs feu llegir-ne, en veu alta, un fragment a cadasc; aix us assegurareu que sn
els mots en negreta que sexpliquen al marge. De tant en tant feu una pausa per demanar a lalumnat que
santicipi a la lectura, que intentin preveure qu passar. Per fer-ho us poden ajudar les activitats que hi ha
dins les lupes.
Podeu fer referncia a les fotografies per ajudar a la comprensi dels textos.
Suggeriments
Podem aprofitar tamb per parlar de la part formal de la notcia: titular, el cos de la noticia, les fotografies
Desprs de llegir
Lobjectiu daquestes activitats s propiciar la comprensi lectora. En la primera activitat podeu comprovar
si han ents la notcia. Demaneu-los que la facin de manera individual o en petits grups i corregiu-la entre
tots. La segona tamb sha de fer individualment i podeu corregir-la collectivament. La 3, 4 i 5 els ajudaran
a comprendre les diverses notcies. Lactivitat 6, en canvi, es pot fer en grup. En lexposici de la informaci
sels pot demanar que la presentin en format de notcia. Cal mirar que contestin a les preguntes de qu?,
qui?, quan?, on?, com?, per qu? En lltima activitat s important que spiguen justificar per qu han escollit
una notcia en concret i no una altra.
Suggeriments
Lexercici 6 pot ajudar a preparar lactivitat de lapartat Escoltem, parlem, conversem: un noticiari per a la
rdio.
Aqu en poden fer un assaig. Feu que cada alumne (o per parelles), redacti una notcia per a la rdio. Desprs
enregistreu-les i, finalment, escolteu-les totes. Fixeu-vos en el to de veu, en la dicci, en lelocuci, etc. Si cal,
mireu de portar-ne de gravades a classe (a Internet, en qualsevol emissora de rdio es fcil trobar-ne) perqu
els alumnes tamb es puguin fixar en aquest tipus de notcies.
APRENEM VOCABULARI
Possiblement aquest s un dels apartats ms complets pel que fa a laprenentatge de noves formes
dexpressi. Val la pena daprofitar-ho. Comenceu exposant lestructura de la comparaci i comproveu que
tot lalumnat entn els diferents elements que la formen.Treballeu de manera especial els nexes perqu
coneguin la varietat que nhi ha. Desprs feu-los fer les activitats de comparaci i intenteu que deixin anar la
imaginaci. Acabeu amb un exercici de descripci mitjanant comparacions, com ms nhi hagi, millor.
Suggeriments
Podeu afegir una activitat especfica amb els nexes: fer una comparaci amb cada un, o fer una comparaci
i canviar-ne el nexe per observar els canvis que es produeixen Es poden fer tamb altres activitats amb les
70
comparacions, sobretot amb les lexicalitzades: donar-los noms una part i que completin la resta; donar-los
les dues parts desordenades i que les relacionin; proposar-los noms la comparaci, triar un camp semntic
i fer que busquin comparacions imaginatives, etc. Val a dir, finalment, que ls de la comparaci enriqueix
moltssim els escrits.
Un cop vistos els sons voclics en la unitat anterior, ara ens centrarem en la vocal neutra, que afecta sobretot
els parlants del catal oriental (per als del catal nord-occidental, es pot tractar dun simple reps de les
vocals a/e). Com que les normes sn prou conegudes, feu-ne un simple recordatori i, si cal, feu que les copin
a la llibreta. Desprs ja poden fer els exercicis. En principi, shan de fer individualment i es poden corregir
collectivament: es fan a la pissarra, sen corregeixen els errors i cada alumne comprova si ho ha fet b a la
seva llibreta.
Suggeriments
Cal que us assegureu que assimilen les normes bsiques de la vocal neutra, que s un dels temes ms
importants (pel nombre de casos que afecta) de lortografia catalana. Amb les paraules que presentin ms
dubtes, mireu de fer-ne un dictat, una redacci o algun altre tipus dactivitat perqu lalumnat les acabi
escrivint b. Podeu fer servir qualsevol text per al dictat: per exemple, una notcia del principi de la unitat, o
de qualsevol altra unitat.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Dentrada, s convenient fer un reps del complement directe i dels tipus de verbs (transitius i intransitius).
Desprs feu la introducci al complement indirecte, indicant quin significat confereix al verb: el de destinatari
o finalitat de lacci del verb. Treballeu tamb la substituci pronominal i feu-ne les activitats.
Val la pena dobservar que nhi ha que sn danlisi i de reconeixement, duna banda, i de producci, de
laltra.
Suggeriments
Som davant duna altra part difcil de la sintaxi. Per aix, conv explicar-la a poc a poc; assegureu-vos que
la majoria de lalumnat us segueix i s capa daconseguir lobjectiu que els proposeu, que s reconixer el
complement indirecte. Tamb cal que comproveu que saben fer-ne b la pronominalitzaci.

Ara la finalitat s elaborar un noticiari per a la rdio. De fet, arribats a aquest punt i havent-ne fet una prctica
en lapartat anterior, creiem que la majoria de lalumnat pot estar en condicions de redactar una notcia.
Tanmateix, a la rdio, les notcies han de ser molt breus, de manera que han de fer-hi constar noms els
elements essencials.
Suggeriments
Us aconsellem que porteu notcies radiofniques a classe, enregistrades, o que les escolteu en directe per
la rdio (hi ha emissores que ofereixen notcies contnuament). Desprs de sentir-ne algunes, danalitzar-les
i de fixar-vos en els aspectes ms caracterstics, observeu si compleixen els consells que hi ha en el llibre.
Desprs, podeu recordar-los als alumnes.
71
ESCRIVIM
Continuant amb alguns dels aspectes ja vistos en les activitats de comprensi de la lectura, ara ens proposem
aprendre com es redacta una notcia. Recordeu les preguntes bsiques i feu-los fer les activitats tal com estan
suggerides en el llibre. Mireu dassegurar-vos, a partir de la notcia prvia a lactivitat 1, que tot lalumnat
sap respondre les preguntes formulades. La resta dactivitats shaurien de fer entre tots, o en petits grups i
corregir-les collectivament, abans que cada alumne les copi a la llibreta.
Suggeriments
Podeu portar notcies retallades dels diaris per fer ms activitats. Tamb s convenient que cada alumne
busqui una notcia en un diari, en faci lanlisi i lexposi davant de la resta de la classe. Aquesta activitat ja
preparar la segent. Finalment, feu-los redactar unes quantes notcies a partir dalguns titulars, perqu
sacostumin al llenguatge periodstic. Abans de redactar la notcia, proposeu-los que responguin les preguntes
en una taula.

LLEGIM
Abans de llegir
Les histries detectivesques solen agradar a lalumnat, per aix trobem molt adequada aquesta lectura. En
la conversa prvia mireu de conixer qu en pensen: si els agraden, si en coneixen, si nhan llegit, si veuen
o han vist pellcules de detectius, etc. Com reconeixen una historia detectivesca? Quins personatges hi
surten? Quina trama acostuma a tenir?
Suggeriments
La darrera pregunta demana que lalumnat faci suposicions sobre la lectura a partir del ttol. Aquest s un
costum que caldria introduir en els alumnes, ja que activa els coneixements previs i ajuda a llegir formulant
hiptesis. Desprs es verificaran o no, per ajuden a mantenir latenci en el text i a millorar la comprensi
lectora. Podeu escriure aquestes suposicions a la pissarra i anar mirant quines es verifiquen i quines no a
mesura que aneu llegint (la qual cosa voldr dir que heu danar fent aturades per comprovar-les).
Lectura
demanar a lalumnat que santicipi a la lectura, que intentin preveure qu passar. Per fer-ho us poden ajudar
les activitats que hi ha dins la lupa.
Suggeriments
nenes daquesta edat), pot ser que shagin dexplicar altres paraules; aix dependr de les caracterstiques
72
Desprs de llegir
Lactivitat 1 sha de fer per parelles i sha de corregir en veu alta entre tos. A partir de les anotacions daquesta
primera activitat es resol la segona. s important que els alumnes argumentin les respostes. Lactivitat 3 s
de resposta oberta; cal mirar, sobretot, que els fets siguin prou rellevants per no gaire evidents, sin ms
aviat subtils. I, finalment, lactivitat 4, que s de comprensi de text.
Suggeriments
Segurament caldr retornar diverses vegades al text per assegurar-vos que les respostes corresponen a una
observaci o a una altra. No hi ha dhaver cap problema. De fet, la resoluci denigmes ja suposa plantejar-se
el problema diverses vegades i saber veure les coses des de punts de vista diferents.
Si a lalumnat li agrada aquest tipus dhistries, en trobareu molts llibres i tamb pellcules.
APRENEM VOCABULARI
La metfora s un altre dels temes del lxic que pot presentar dificultats. Proposem assimilar-la a una
comparaci (que ja ha estat treballada en la unitat anterior) sense nexe, de manera que sigui ms fcil per a
lalumnat. Lactivitat ms complicada s la darrera, en qu es treballen les metfores que apareixen en dos
poemes de Pere Quart.
Suggeriments
Per treballar la metfora va b partir de fets quotidians, com els que proposem com a exemple. Desprs
podeu fer referncies a altres aspectes de la vida quotidiana i, finalment, podeu cercar metfores en els
textos potics que hem vist en aquest mateix llibre (en qualsevol poema en trobareu). Cal que lalumnat
sadoni que la metfora s una de les figures bsiques de la poesia.
Ens tornem a trobar davant dun aspecte de lortografia que afecta noms una part dels parlants: els del
domini oriental. Lalumnat ha de comprendre b aquest tema. Repasseu les regles de la o/u tones i feulos fer les activitats individualment. Desprs corregiu-los entre tots i escriviu-ne les solucions a la pissarra.
Assegureu-vos que cada alumne i alumna tingui ben corregides totes les activitats a la llibreta.
Suggeriments
Com en la unitat anterior, amb la vocal neutra, cal que lalumnat assimili les normes bsiques de la o i u
tones, que s un dels punts ms importants (pel nombre de casos que afecta) de lortografia catalana.
Amb les paraules que presenten dubtes, mireu de fer-ne un dictat, una redacci o algun altre tipus dexercici
perqu lalumnat acabi escrivint-les b. Podeu fer servir qualsevol text per al dictat: per exemple, un fragment
de la lectura del principi de la unitat, o de qualsevol altra unitat.
73
ESTUDIEM LA LLENGUA
Feu primer la presentaci de ladverbi i, desprs, la del complement circumstancial. Relacioneu ambdues
categories, ja que moltes vegades totes dues fan la mateixa funci: la de complementar loraci (ms que no
pas el verb). Mireu de diferenciar el concepte de perfrasi verbal i de veure les diferncies que hi ha entre els
adverbis i les perfrasis. Reproduu la llista dadverbis perqu lalumnat els pugui consultar (no cal que sels
aprenguin de memria).
Suggeriments
Poden fer les activitats individualment, per cal que les corregiu entre tota la classe, abans que les passin
definitivament a la llibreta de cadasc. Cal que facin, sobretot, les activitats de redacci, que sn laplicaci
del que han aprs dels adverbis en un text determinat. Si sen fa una exposici oral, conv que la comenteu
entre tots.

Repartiu una vinyeta a cada grup, que noms pot veure la seva i nha de fer una descripci. A partir daquesta
descripci cal fer la recomposici de la histria. Amb aquesta activitat es pretn que els nens i nenes aprenguin
a escoltar i que es fixin en les estratgies que utilitzeu. Al final de lactivitat es poden comentar per veure com
ha anat. Un cop tinguin la histria reconstruda, doneu-los un temps de preparaci abans de lexplicaci (es
pot fer en grups de dos: un escolta i laltre explica). Desprs de lexplicaci, el que escolta far comentaris
sobre lexposici, i en acabat, sintercanviaran els papers. En lactivitat 2 es tracta que lalumne sigui el
protagonista de la mateixa histria.
Les activitats 3, 4 i 5 es treballen en grup. Cal tenir presents les observacions que shan fet per a la primera
activitat.
Suggeriments
Aquesta activitat es pot repetir tantes vegades com vulgueu. Trieu una historieta del Cavall Fort o de qualsevol
altre cmic (mireu que tingui unitat). Retalleu les vinyetes i doneu-ne una a cada nen i nena o a cada grup
de dos (si ho feu per parelles). Demaneu-los que expliquin el que tenen i que escoltin les intervencions dels
altres; feu que ordenin la histria fins a trobar-ne el fil argumental. Lactivitat s enriquidora perqu suposa que
tots han descoltar i desprs shan dexpressar per poder reconstruir, finalment, la histria completa.
ESCRIVIM
A partir de lobservaci dunes vinyetes, volem destacar els components del cmic. Cal que lalumnat dediqui
una estona a observar les vinyetes, i desprs ja podeu comenar un debat sobre els diferents elements de les
tires cmiques. Primer cal fer les activitats oralment, per identificar-ne els components: globus, onomatopeies,
situacions en qu es fan servir, etc. Els treballs que es proposen han de ser resolts entre tots, excepte el
darrer, que pot ser un exercici de comprovaci i tancament del tema.
Suggeriments
El cmic s una de les activitats ms motivadores per a lalumnat. Aprofiteu-ho. Dentrada, els ajuda a
estructurar una histria i a buscar els elements bsics de qualsevol narraci; tamb els ajuda en el llenguatge,
a saber sintetitzar expressions, a fer s de la imatge ms que no pas del text per descriure, etc. Finalment,
hi ha un component tcnic: plans, onomatopeies, s especial del llenguatge, globus, etc., que cal ensenyar
a lalumnat.
74

LLEGIM
Abans de llegir
Pregunteu primer als nens i nenes si tenen animals a casa. Si en tenen, demaneu-los de quin tipus sn, si mai
els han dut al veterinari i com shi han sentit, etc. Tamb cal aclarir qu sentn per animals extics. Podeu
fer-los reflexionar sobre com arriben aquests animals aqu i per qu els hi tenim, etc. Lobjectiu de la conversa
s activar els coneixements previs que lalumnat pugui tenir sobre els animals. Tamb podeu fer referncia
a programes de televisi que tractin sobre aquest tema.
Suggeriments
Procureu que parlin tots els alumnes, fins i tot els que no tinguin animals a casa, ja que poden expressar
els seus desitjos de tenir-ne o no, quina mena danimals, per qu, etc. Feu referncies a les visites al zoo
(qu hi van veure, si els va agradar, etc.). Tamb es pot parlar de la perillositat dalguns animals. Per preparar
la lectura, podeu treballar alguns aspectes del vocabulari que necessitaran per comprendre-la millor.
Lectura
demanar a lalumnat que santicipi a la lectura, que intentin preveure qu passar. Per fer-ho us poden ajudar
les activitats que hi ha dins les lupes.
Feu que es fixin que les preguntes i les respostes de lentrevista estan escrites amb estils diferents.
Suggeriments
Desprs de llegir
Les activitats 1 i 2 shan de fer individualment i tenen com a objectiu diferenciar els animals extics dels que
no ho sn, a ms de fer comprendre globalment el sentit de lentrevista. Lactivitat 3 pot donar peu a un
debat sobre si s bo tenir animals a casa o no. Finalment, lactivitat 4 sha de respondre oralment, entre tota
la classe. Doneu-los prou temps per contestar el qestionari i desprs feu-ne la correcci.
Suggeriments
Podeu proposar ms activitats de comprensi, per en aquest punt s important que els expliqueu que el text
s una entrevista i que els comenteu mnimament les caracterstiques de les entrevistes periodstiques. Val
la pena que lalumnat spiga com es fan: de vegades amb un qestionari previ, que es passa a lentrevistat;
daltres, directament, sense preguntes prvies. En qualsevol cas, lentrevista se sol enregistrar i desprs el
75
periodista nelabora el text, s a dir, mai no publica tota la conversa que ha tingut amb lentrevistat, sin
noms una selecci de preguntes i de respostes.
APRENEM VOCABULARI
Cal diferenciar primer de tot la frase feta del refrany. Com que ja han vist frases fetes en una unitat anterior, hi
podeu fer referncia. Les activitats shan de fer individualment o en petits grups (per exemple, la 2) i cal que
les corregiu entre tots a la pissarra abans que les copin a la llibreta.
Suggeriments
Podeu fer-los fer un treball de recerca sobre frases fetes i animals, aprofitant que la lectura tracta danimals.
Moltes daquestes frases fetes o daquests refranys, ben classificats i ben estructurats, serien suficients per
fer un mural i mostrar-lo a la classe o a la resta del centre.
Cal treballar algunes paraules conflictives que els ajudaran a millorar lortografia, ja que solen ser la causa de
moltes faltes en la redacci de qualsevol text. Val la pena que relacioneu aquest punt amb el de les paraules
homfones, que ja es va tractar en una de les primeres unitats. Feu-los fer les activitats procurant que
cadasc les resolgui individualment. Desprs corregiu-ho entre tots a la pissarra.
Suggeriments
Cal tenir en compte els recursos que es proposen en el requadre del final de la pgina 191, ja que els
ajudaran a entendre diversos aspectes de lortografia. De fet, aquests recursos sn extensibles a moltes
altres situacions daprenentatge i, per aix, cal parar-hi atenci i demanar a lalumnat que els apliqui a altres
situacions que presentin dificultats ortogrfiques. Acabeu amb un dictat que reculli els diversos aspectes que
shan estudiat i feu-los aplicar els recursos treballats.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Treballarem el darrer aspecte de gramtica: els nexes, que engloben les preposicions i les conjuncions. De
fet, com que sest treballant loraci simple, han de conixer sobretot les preposicions i noms cal esmentar
les conjuncions, que es veuran ms a fons quan es treballi loraci composta i loraci subordinada. Lobjectiu
daquest apartat s que lalumnat identifiqui, sobretot, les preposicions (i les conjuncions) i les spiga utilitzar
amb ms propietat.
Suggeriments
Les activitats segueixen una gradaci didentificaci, primer, i dutilitzaci, desprs. Mireu de controlar els dos
aspectes, per tal que la bona identificaci repercuteixi en una millora de lexpressi. Finalment, feu un reps
a fons de tot el que sha vist.

Realitzaci de lactivitat
Sescoltar una entrevista feta a Daniel Radcliffe, actor que fa de Harry Potter al cinema, i es faran
improvisacions, intentant imitar lactor entrevistat. Procureu que tot lalumnat hi participi. Conv seguir els
passos que sindiquen en la proposta de joc de lexercici 2. Caldr comprendre b com sha de preparar
el joc per tal que tot lalumnat pugui provar dimprovisar.
76
Suggeriments
Us presentem uns models de taula per avaluar les diferents exposicions: Ompliu-les amb comentaris, a ms
de posar s o no.
Personatge
(nom del
personatge
i de lalumne).
Sha posat en
el paper, s
creble. Ha estat
cmode...
Sha expressat
amb claredat
(missatge i
vocalitzaci).
Sha esforat
per fer servir
el vocabulari
adequat.
Llenguatge
no verbal,
gest, postura,
moviment,
mirada...
Entrevistador
(nom de lalumne).
Sha posat en
el paper, s
creble. Ha estat
cmode
Sha expressat
amb claredat
(missatge i
vocalitzaci).
Sha esforat
per fer servir
el vocabulari
adequat.
Llenguatge
no verbal,
gest, postura,
moviment,
mirada
Autoavaluaci/Improvisaci
Mha agradat lexperincia?
He estat cmode parlant?
He dit el que volia dir?
Mhan ents?
Qu puc millorar?
Valoraci final
(puntuar de 0 a 5, explicant el perqu de la valoraci
ESCRIVIM
Lobjectiu daquest apartat s que lalumnat conegui les caracterstiques de lentrevista periodstica i que faci
activitats que el preparin per elaborar-ne. Lactivitat 1 sha de fer individualment; caldr advertir que no totes
les entrevistes han dincloure tots els apartats que sassenyalen. Lactivitat 2 sha de fer en grup i cal corregirla entre tots. Es poden comparar entrevistes diferents i veure preguntes diverses. Les altres dues activitats
shan de fer primer individualment i desprs cal corregir-les entre tots.
Suggeriments
Cal especificar primer els aspectes formals de lentrevista escrita, i parlar, abans de comenar les activitats,
de la finalitat daquest text, un dels ms freqents en diaris i revistes. Podeu acabar lapartat demanant a
lalumnat que prepari una entrevista i, si pot ser, que la dugui a terme. Caldr triar el personatge, imaginar quin
pblic la llegir (la classe, els lectors del diari de lescola), el tipus de preguntes que es faran (personals,
professionals), la manera denregistrar lentrevista, la transcripci posterior, etc.
77
LLIBRE DE LALUMNE SIS CURS SOLUCIONARI

Pg. 8
1. Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre.
Pg. 11
1. Vol dir que sidentifica amb el bosc; se sent com si en forms part.
2. Sn les persones encarregades de cuidar el bosc i tot el que hi t relaci.
3. Planta verinosa que tamb t virtuts curatives. Pot matar un home o curar-lo, pot engendrar amor o odi.
5. La belladona s una planta herbcia perenne, de fulles ovades, inserides de dues en dues, una de grossa
i una de petita, sobre la tija; t una arrel cilndrica, carnosa i profunda, flors dun color bru porpra i fruits
en baia de la mida duna cirera. Creixen a les tallades i a les clarianes dels boscos humits de fulla caduca. Contenen diversos alcaloides que actuen sobre el sistema nervis vegetatiu i en paralitzen lactivitat.
s coneguda per la seva espectacular acci dilatadora de la pupilla i inhibidora del reflex de la degluci.
6. a 8. Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre.
Pg. 12
1. Diccionari general de la llengua: inclou les paraules duna llengua i el seu significat. Diccionari de sinnims i antnims: permet trobar paraules que signifiquen el mateix o el contrari que la paraula consultada.
Diccionari enciclopdic: dna informaci sobre els diferents mbits de la cultura (histria, cincia, indstria...) i tamb sobre persones importants i llocs geogrfics. Diccionari bilinge: mostra lequivalent de les
paraules duna llengua en una altra. Diccionari etimolgic: presenta lorigen de les paraules.
2. a general; b ortogrfic; c etimolgic; d bilinge francs-catal; e de frases fetes; f enciclopdic; g etimolgic; h bilinge angls-catal
Pg. 13
3. Enginyer agrnom: persona que exerceix lenginyeria en el camp de lagricultura. Agulla de fer mitja: barreta
dacer o duna altra matria dura, amb un extrem acabat en punta i laltre provet dun cap en forma de
bola, duna llargada de 20 a 40 cm; sn usades aparellades i serveixen per fer mitja. Botnica: branca de la
biologia que estudia els vegetals. Transhumncia: acci de transhumar (anar o fer anar els ramats, en certa
poca de lany, a una terra distinta per aprofitar la pastura daquesta i la de la seva terra habitual).
4. Software: programari; diccionari bilinge. Fer campana: faltar a lescola i, per extensi, a una obligaci
diria; diccionari de locucions i frases fetes. Estrany: rar, inslit, singular... | Propi; diccionari de sinnims
i antnims. Uruguai: pas sud-americ de ms de tres milions dhabitants; diccionari enciclopdic. Processionria: del llat processionarius -a -um, relatiu a la process; diccionari etimolgic. Tamboret: seient
per a una sola persona, sense respatller i sense braos; diccionari general.
5. La Meca: ciutat de lArbia Saudita, capital espiritual de lislam (diccionari enciclopdic). Web: sistema basat en ls de lhipertext, que permet cercar informaci a Internet (diccionari general). Mandrgora: herba
78
de la famlia de les solancies, de fulles totes en roseta basal, oblongues o lanceolades, flors violcies o
verdoses i fruit en baia, groga o de color de carabassa, que es fa a les terres mediterrnies meridionals
(diccionari general). Anar de trompis: caure a terra (diccionari de frases fetes).
Pg. 14
1. Una sllaba s cadascun dels cops de veu que fem en dir una paraula. Quan la paraula t ms duna
sllaba, sempre nhi ha una que pronunciem ms fort que les altres. s la sllaba tnica. De les altres, que
pronunciem ms fluix, en diem tones. Segons la posici de la sllaba tnica, les paraules es classifiquen
en agudes (ltima), planes (penltima) i esdrixoles (antepenltima).
3. agudes: esmorzar, pernil, pantalons, al, cam
planes: formatge, oca, colla, tribu, bola
esdrixoles: pgina, mquina, histria, nmero, cincia
E
Pg. 15
4.
accent obert
accent tancat
onz
helicpter
ress
informtica
ptal
dof
verds
bamb
can
endvia
gaireb
Hi ha dos tipus daccents grfics:

( ` ) accent obert
( ) accent tancat
Escrivim accent obert sobre la vocal a (): tarntula, comps.
Escrivim accent tancat sobre les vocals i, u, (, ): Mart, ning.
Escrivim accent obert o tancat sobre les vocals e, o, segons la pronncia (, / , ): telfon, cmic, b,
can.
79
5. a
b
c
d
e
per
vuit
cami
til
cantar
f
g
h
i
j
arrs
Mriam
tamb
Alcia
caf
k
l
m
n
o
glid
prxim
clix
aix
francs
Pg. 16
1. prop de la una blanca neda costa balena
la del preparen excursionistes els de cap setmana sortida
No sn oracions perqu les paraules estan desordenades.
lordinador porttil nou
la nostra bicicleta
tots junts aquest cap de setmana
No sn oracions perqu no tenen verb.
aquell cotxe de curses corren molt
la piscina de lescola queden a prop
No sn oracions perqu no hi ha concordana entre el subjecte i el verb.
2. a
b
c
d
e
f
g
La vena de la meva escala: no t verb.

Una serp del zoolgic shan escapat: no hi ha concordana entre el subjecte i el verb.
La viatges comenar pel juny: no hi ha concordana entre el subjecte i el verb.
Aquell dia va ser fantstic.
Ombra l l fresca a reconforta lestiu: les paraules estan desordenades.
La Terra gira al voltant del Sol.
La lluna la pruna: no t verb.
Pg. 17
3. a 3; b 6; c 1; d 5; e 2; f 4
4. a Tots els aficionats a la rdio (subjecte) / sintonitzen la seva emissora (predicat). En tercera persona del
plural.
b Aquelles restes arqueolgiques (subjecte) / shan portat al museu de la ciutat (predicat). En tercera persona del plural.
c El lampista (subjecte) / ha desembossat el safareig (predicat). En tercera persona del singular.
d La Marta (subjecte) / s la meva germana (predicat). En tercera persona del singular.
e El gos de la senyora Maria (subjecte) / borda tot el dia (predicat). En tercera persona del singular.
f Les ensamades de Mallorca (subjecte) / sn bonssimes (predicat). En tercera persona del plural.
Pg. 18
5. a
b
c
d
Un fuster del barri (SN subjecte) / fa portes a mida (SV predicat).

El llibre de catal (SN subjecte) / t moltes activitats (SV predicat).
Aquesta mainada (SN subjecte) / corre pel pati (SV predicat).
Totes les girafes (SN subjecte) / estiren el coll (SV predicat).
6. i 7. Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre. Cal valorar la correcci i la comprensi dels conceptes
subjecte i predicat.
80
Pg. 19
8. La verema s el temps de la recollecci del ram. La collita del ram sha de fer en un temps curt per aprofitar el moment ptim de maduraci dels gotims. En la collita dels rams hi intervenen fora veremadors.
Alguns veremadors vnen de llocs llunyans.
Es poden donar per bones altres opcions. Cal ser flexible i comentar, si cal, la funci de la puntuaci i la
influncia que pot tenir en el contingut del text. Cal respectar el missatge que vol transmetre el fragment.
9. Aquest senyor sempre anava mig disfressat.
Els veremadors mallorquins se lestimaven molt.
El bujot era un senyor que acompanyava els veremadors durant la temporada de la verema.
La feina del bujot era divertir els veremadors mentre treballaven.
10. La resposta s en el llibre de text: a la ciutat de Colnia; el porr.
Pg. 20
1. i 2. Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre.
Pg. 21
Pg. 22
Pg. 23
81

Pg. 24
Pg. 27
1. fotografia 1: fragment 4; fotografia 2: fragment 2; fotografia 3: fragment 5; fotografia 4: fragment 6
2.
(5) una muntanya

(8) un ambient relacionat amb el so
(3) una persona
(1) una ciutat
(4) una construcci
(2) una zona industrial
(7) un ambient relacionat amb el temps
(6) sentiments
(9) un ambient relacionat amb les sensacions
3. La Diagonal era un llarg mirall perqu el terra estava mullat, feia de mirall i reflectia, i era negre perqu lasfalt
est fet de quitr i s daquest color. Hi pot haver moltes explicacions possibles, per sempre han destar
relacionades amb aquestes dues paraules.
4. b La de trobar-se en una zona industrial que contamina lambient.
5. Perqu necessitaven informaci del terreny (mapes del lloc, de les carreteres, dels camins, del riu...) per
poder emprendre la seva aventura.
6. Podrien sortir-hi diversos sorolls: el del motor (rum-rum), el dels necs (quac-quac) i el de les granotes
(croc), que callen de cop. No cal que totes les onomatopeies siguin idntiques. Es poden dir en veu alta
per veure la varietat de qu disposem, aix com les diferents maneres que hi ha descriure-les.
Pg. 29
1. camp: campament, acampar
comer: comerciant, comerciar, comercial, comerciable, comerciejar
canvi: intercanviar, canviar, canviable, canviador
sabata: sabateria, sabater, ensabatat
invent: invenci, inventar, inventor, inventiu
2. campament, comerciant, intercanviar, sabateria, invenci, comerciar, sabater, acampar, canviar, comercial,
canviable, inventar, inventor, ensabatat, inventiu, comerciable, canviador, comerciejar
3. marc: emmarcar, emmarcat, marquet
pols: espolsar, espolsador, polsim
taps: entapissar, tapisser, tapisseria
caixa: caixeta, encaixar, caixer
82
Pg. 31
2. diftongs decreixents: mai, herbei, reina, noi, blau, xai, coix, cofoi, cuina, bou, Arnau, riu, peu, dormiu,
daurat, deu, remei, buit
diftongs creixents: quatre, quantitat, paraigua, llengua, conseqncia, ping, guanyar, pasqes, iot, guant,
joia, iambe
4. ai-ges, ve--nat, lin-gs-ti-ca, qes-ti-o-na-ri, a-gra--a, Ra-l, pa--sos, con-se-qn-ci-a
5. ping, pasqes, Sal, ram, qesti, vena, Llusa, trador
N G U
S A U
L N E
V R Y M U R V
Q R A
M G A
G B E D O N
N U
S C L O Z
A
S O
U V O C N
E
M L
R E
A S
Y G A Q
I
Pg. 33
1. Es pot explicar de maneres diferents, per sempre cal arribar a la conclusi que els determinants sn ms
o menys els presentadors del nom. El nom s letiqueta de tot el que existeix i els complements, com el
nom indica, funcionen per complementar el nom, per dir-ne alguna cosa.
Pg. 34
2. a 4. Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre. Cal tenir present la concordana.
5. El dia shavia aixecat plujs. Uns nvols negres omplien el cel. El pla que havem fet ja no era possible:
aquella excursi tan interessant shavia danullar perqu plovia. Els meus amics de lescola tamb estaven
enfadats. Lhaurem de deixar per un altre dia.
El
dia
det.
nom
Uns
nvols
negres
det.
nom
CN
El
cel
det.
nom
El
pla
que havem fet
det.
nom
CN
Aquella
excursi
det.
tan interessant
nom
CN
Els
meus
amics
de lescola
det.
det.
nom
CN
83
Pg. 35
6. En Joaquim s bon nano. En Joaquim, el meu millor amic, es pensa que s el millor porter de lescola. Un
dia, lAixa, la meva germana, li va fer un gol i ell va plorar de rbia, fins i tot li queien les baves i es rebolcava
per terra. La mare mha explicat un secret: els metges posaran a lAixa una cama mecnica especial.
LAixa ja no haur de fer servir les crosses mai ms. Jo ja me nimaginava alguna cosa...
MERI TORRAS, La meva germana Aixa (fragment adapatat)
Pg. 36
Pg. 37
Pg. 38
Pot anar b donar un model (sigui amb la mateixa imatge o amb una altra) que puguin seguir entre tots, o
b fer una part de lactivitat en grup.
Pg. 39

Pg. 40
Pg. 43
1. Set jugadors.
2. c Encistelladors: es van passant la bomba (la pilota) entre ells fins que la fiquen per un dels tres crcols
per marcar punts.
e Batedor: ha de protegir lequip de les bales i intentar que vagin cap a laltre grup.
g Caador: sencarrega de buscar i atrapar la papallona daurada.
3.
f la bola blava (bomba); e la bola petita (bala); g la bola dor amb ales (papallona daurada)
4. Quan sagafa la papallona.

84
Pg. 44
1. La serp rosegamn (Golfarius gigante)
Segons una llegenda de Terrastranya, quan Deosvald va fer els continents enmig del mar, els va traar
amb el regle i lescaire, amb molta exactitud. Tot era quadrat, triangular, rectangular, sense orificis, retalladures ni trossets.
Van ser les serps rosegamn, aleshores molt abundants, que van atorgar a les terres que havien sorgit laspecte actual. Goludes de terra, es van cruspir trossos sencers de continent, llesques dilla i talls
de costa, formant aix badies, cales i promontoris. Arrossegant-se per terra (eren amfbies) van arribar a
linterior i, bo i rosegant, van crear els llacs.
STEFANO BENNI i PIRRO CUNIBERTI, Els meravellosos animals de Terrastranya (fragment adaptat)
2. d
a
c
b
I ara, aix s un ventijol.

Caram, noi, quin vent que fa.
Quin vent! Aix s una ventada.
No, home, no, aix s un hurac.
Pg. 45
3. xim-xim, pluja, aiguat, ruixat, diluvi
Correcci de les oracions a criteri del mestre.
4. a classe: diners, robar, company, menjar
amb els amics: cals, pispar, collega, halar
5. petit: gran; natural: artificial; viu: mort; net: brut; calat: descalat; til: intil; ocupat: desocupat; unir:
desunir; alegre: trist; rpid: lent. La correcci de les oracions a criteri del mestre.
G R
F G R A N Y A
E N T N T
N B D U C G A R
N T H R Q E
U A B
P O
U L M F
V C A D A O
W E
O B
R O K S O
S U N
R D
D E
F G C
E
S A
I
85
Pg. 46
1. a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
Va llanar un roc al mig del llac.

El concert dahir era de rock.
El guerrer de la pellcula lluitava amb una maa.
La massa de la pizza tha quedat molt b.
Estic molt content del teu avan en matemtiques.
Tu has darribar abans que jo.
El cantor ha interpretat una pea molt difcil.
Enganxa-ho pel cant dret.
Diu que cal tenir cura de la pensi per a la vellesa.
Va participar en un concurs de bellesa.
Mhan tret la bena de la m i mha quedat marcada una vena.
Pg. 47
2. Les explicacions poden ser diverses, per han de mantenir el mateix contingut. Exemple:
1 a esperana: confiana daconseguir alguna cosa
b esperant-se: que alg sest esperant
2 a supera: t la capacitat de reeixir, i ho aconsegueix
b sopera: del verb operar
3 a den: des que / dans: va ballar
b tastar: provar alguna cosa per apreciar-ne el gust
4 a test: del verb estar
b mha: del verb haver / m: part del cos
3. a
b
c
d
e
f
Quan vinguis en parlarem.

Em portaran els llibres?
No ens fa falta tant paper.
Ja li direm quant guix necessitem.
El vestit no s tan elegant com volem.
En Joan vindr amb en Mart.
4. Paraules homfones: sn una o ms paraules que es pronuncien de la mateixa manera per no

sescriuen igual i tenen un significat tamb diferent.
N E
86
C N U N O R P
H O M O F O N E
S A
R R
E U T
N E U
R C S
E M A
R V M E N E O U
S S D R A G R
G E M D
K O E
E R E N T N S
Pg. 49
1. a Aquella
tarda
meravellosa.
nom
CN (Adj)
det.
b El
det.
c Una
det.
d El
det.
e La
det.
gran
partit.
CN (Adj)
nom
noia
de Vic.
nom CN (SPrep)
llibre de la prestatgeria blava.

nom
CN (SPrep)
pantalla
extraplana
de lordinador.
nom
CN (Adj)
CN (SPrep)

Pg. 50
3.
no
a Totes les endevinalles.
b Un bon pat.
c La coca de pinyons i ans.
d El meu cotxe de color vermell.
e Algunes idees.
f Loli que compro.
g Cada dia feiner.

6. a El
det.
coet
espacial
nom
CN (Adj)
europeu // arribar a Mart.

CN (Adj)
SN (Subj)
b El
det.
SV (Pred)
trofeu
de quidditch
nom
CN (SPrep)
// dur el nostre nom.

V
SN (Subj)
SV (Pred)
c Els
trens
dalta velocitat
det.
nom
CN (SPrep)
// surten puntuals.
V
SN (Subj)
SV (Pred)
d Les
millors
nedadores
det.
CN (Adj)
nom
de la selecci catalana
CN (SPrep)
SN (Subj)
// competiran en els jocs olmpics.

V
SV (Pred)
87
Pg. 51
7. oca, gallina, gos, nec, ovella, conill, porc, vaca, cavall, pa
G R M O C A
A
Y N T
D B A Q U
L G A
L G O S M J
L C
V C W T N M B A
E C Z
N N L
L
A Q L
P L
U C
N P A O
A A S
P O S Q P O R C A
O F
E N D
R M J
C R O C R

Pg. 52
Pg. 53
Pg. 55
UNITAT 4: FRA GAR

Pg. 56
Pg. 59
1. 2, 4, 6, 3, 5, 1
4. La barreja delements reals i imaginaris.
88
Pg. 60
Pg. 61
2. a
b
c
d
e
f
g
h
Tha caigut un bot de la camisa.

Per als catalans, el francs s una llengua fcil daprendre.
Sha fet mal al peu i no pot fer esport.
Els reis dels contes solen portar una corona dor.
Llegeix els comentaris del peu de foto.
Tenia la corona de la dent ben corcada.
Cal prmer el bot verd per obrir la porta automtica.
Com que sha mossegat la llengua li costa menjar.
3. Aix li va passar a un home no gaire alt, amb un coll gros, un cap petit, un cos com una bta i unes cames com potes delefant. Li era difcil trobar roba per vestir-se, li havien darreglar el coll de les camises,
les jaquetes sempre li penjaven i els pantalons li feien bossa, just sota la panxa. Duia sempre una bossa
penjada a lesquena, on posava la barra de pa que comprava cada dia al forn.
Un mat, a la carnisseria, hi havia molta gent perqu era cap de setmana. Cansat de fer cua, va buscar si
hi havia alguna cadira per seure. Per no nhi havia cap. Va entrar un jove amb un gos saltant i remenant la
cua. El jove, que anava una mica esverat i portava una barra de cortines a lespatlla, es va girar de sobte,
de manera que la barra va estar a punt de clavar un cop a la cara de lhome que sesperava. Ell va fer un
pas enrere per esquivar-lo, per va perdre lequilibri i no va poder evitar de caure just sobre una cadira, amb
tan mala sort que va trencar una pota i va anar per terra. El van ajudar a aixecar-se. Estava tan sufocat que
va demanar que li guardessin una espatlla de xai, que ja la passaria a buscar la seva dona, i va sortir ben
de pressa.
coll: part, generalment estreta, del cos de molts animals que uneix el cap amb el tronc.
coll (duna ampolla): part dun objecte que per la forma, la situaci o ls recorda el coll dun animal.
cap: part superior del cos de lhome i anterior i superior de molts animals, que cont els principals rgans
dels sentits i centres nerviosos.
cap (de setmana): dissabte i diumenge.
cap: adjectiu que susa per indicar que no hi ha persones o coses.
potes (delefant): membres dels animals que els serveixen per caminar, crrer o saltar.
pota (de cadira): cada una de les barres o peces primes que aguanten una cadira, una taula o un altre
moble.
bossa (dels pantalons): mala forma que agafa una pea de roba quan no sadapta b al cos.
bossa (a lesquena): mena de sac amb nanses per portar-hi coses.
barra (de pa): pea de pa de forma allargada.
barra (de cortina): tros de ferro, de fusta o dun altre material que s ms llarg que ample.
cua: grup de persones posades luna darrere laltra que esperen per comprar, per entrar en algun lloc,
etc.
cua: part final del cos dalguns animals.
89
Pg. 62
1.
s sorda
tossut
caador
seda
arrossos
fcil
plaa
cel
bossa
s sonora
pesar
zero
onze
poesia
zoolgic
roser
resum
msica
El so de essa sorda sescriu amb les grafies: s, ss, c i .

El so de essa sonora sescriu amb les grafies: s i z.
2.
s
sabata
estranger
dansa
cabs
ss
prssec
tassa
pallasso
gossa
dissabte
cinc
cendrer
enciam
placeta
can
fora
lla
plaa
Pg. 63
3. a Escrivim s o c a principi de paraula.
Exemples: sal, cel.
b Escrivim ss, c o entre vocals.
Exemples: tassa, placeta, caa.
c Escrivim s, c o entre consonant i vocal.
Exemples: dansa, enciam, fora.
d Escrivim s o a final de paraula, o de sllaba seguida de consonant.
Exemples: cabs, lla.
4.
pres
cervesa
casa
oliosa
museu
cos
fsica
pisos
zero
zoolgic
pinzell
zona
onze
catorze
zel
colze
5. a Escrivim z a principi de paraula. Exemples: zero, zona.

b Escrivim s entre vocals. Exemples: casa, pres.
c Escrivim z entre consonant i vocal. Exemples: onze, pinzell.
6. En Santi volia visitar el zoolgic per veure les zebres i els ssos. A les onze va trucar a les seves cosines,
la Sara i la Clia, per si volien acompanyar-lo. Per la Sara havia de passar a buscar una pea dun pinzell
especial que havia sollicitat a la senyora de la botiga de la plaa.
90
Pg. 64
1. Tots sn determinants.
2. En la b.
3. 1 b Has vist els meus retoladors? 2 b LAntoni llegeix aquests llibres. 3 b En Pau renta la nostra roba.
4 b La Merc fa molts petons.
Pg. 65
4. Els determinants acompanyen el nom que presenten i en precisen el significat.
Pg. 66
5. a Els articles sempre precedeixen el nom i hi concorden en gnere i nombre.
b Els demostratius indiquen la situaci de proximitat o llunyania respecte de qui parla, i concorden en
gnere i nombre.
c Els possessius indiquen la possessi que t o posseeix alguna cosa, a ms del gnere i el nombre del
nom.
d Els numerals indiquen la quantitat exacta (els cardinals), lordre (els ordinals) o una part (els partitius).
e Els quantitatius indiquen una quantitat sense precisar. Poden ser variables (quan concorden en gnere
i nombre amb el nom) o invariables.
f Els indefinits donen un mats de vaguetat i dimprecisi al nom que acompanyen. Poden ser variables
(quan concorden en gnere i nombre amb el nom) o invariables.
6. El camell viu a les estepes dsia. En aquelles planures extenses on gaireb no hi plou. Grcies al seu
pelatge, el camell suporta moltes diferncies de temperatura.
El camell emmagatzema greix als dos geps.
Lhome va domesticar el camell fa molts anys, gaireb uns 4.000.
Camells i dromedaris, guies del desert, Reporter Doc, nm. 49 (fragment adaptat)
Feia moltes hores, potser molts dies, que aquest camell sense gepa caminava pel desert.
Tant que magrada menjar herba fresca pensava, i mha hagut de tocar un pas de sorra. Aquest camell havia arribat al desert desprs de crrer molts dies, fugint del lle que se lhavia volgut cruspir i duns
lleons que habitaven la planura. Volia una casa ms segura, algun lloc on es pogus viure despistat [...].
La pega s que el desert estava molt desert.
P. GABANCHO i D. FEBRS, Mongo-Bongo, linventor danimals (fragment adaptat)
Pg. 67
7. Les bromes que es feien aquell dia: clavaven una moneda de plata a terra, i la gent que passava sajupia
intilment davant la riota dels que lhavien clavat. De vegades, deixaven una ferradura acabada de treure
del foc, per terra. Si alguna persona que passava la recollia, es cremava els dits.
Abans, els pobres aprenents les passaven molt magres, aquest dia. Lamo, per riures dells, els enviava a fer alguns encrrecs impossibles, com ara anar a comprar una arrel de campanar a ca lapotecari;
anar a cal ferrer a buscar un nivell de bola, o tornar a ca lapotecari a comprar dues unces de morros
picats.
91
8. A la platja de Barcelona hi havia molt moviment dhomes que carregaven uns embalums en barques,
fet que era fora habitual un dia feiner dun any qualsevol del final del segle XIV.
Ja heu carregat tots els draps de llana? Sn deu caixes, no us en descuideu ni una perqu les tinc totes
venudes a Tunis I els fardells amb els claus? Han de ser vint, ni un ms ni un menys, els esperen.
ORIOL VERGS, Tossudes i tossuts a ledat mitjana
articles: el, la, els, les
numerals: deu
quantitatius: molt
indefinits: uns, un, tots
Pg. 68
Pg. 69
Pg. 70
1. El pont del Diable: Llobregat, romans, pont del Diable, Barcelona, cavaller, batlle, sac, gat negre, nima
Pg. 71

Pg. 71
1.
Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre.
Pg. 75
1. s el procs que permet separar la major part de les sals que cont laigua de mar per produir aigua
dola, bona per al consum hum.
2. d, f, b, e, a, g, c
3. Hi ha moltes respostes possibles, per totes haurien de contenir la informaci segent: s un procs
complicat perqu shan de dur a terme molts passos que impliquen diverses actuacions fora complexes.
4. Les dessalinitzadores (200 hm3). En 4 anys (segons la informaci de la taula).
5. Les depuradores i la recuperaci daqfers (25 hm3). En tres anys (segons la informaci de la taula).
Pel que fa a la mesura alternativa, la resposta es corregir segons el criteri del mestre.
92
6. La millora de recs i canalitzacions. Quant a la mesura alternativa, la resposta es corregir segons el criteri
del mestre.
7. La resposta es corregir segons el criteri del mestre. Cal que els alumnes facin una petita tasca
dinvestigaci abans de redactar la resposta.
Pg. 76
1. a peixos: truita, llenguado, bacall, salm, llu, nero, anguila
b animals salvatges: lleopard, tigre, llop, xacal, s, lle, zebra
Pg. 77
3. Parts i objectes duna casa: 1 porta; 2 rebedor; 3 banyera; 4 bany; 5 vter; 6 bidet; 7 lavabo; 8 armari; 9 habitaci; 10 llit; 11 bany; 12 dormitori; 13 env; 14 rebost; 15 cuina; 16 fogons; 17 sala destar; 18 paret mestra;
19 menjador; 20 taula; 21 cadira; 22 escala
estances: bany, cuina, dormitori, menjador, rebedor, rebost, sala destar, habitaci
bany: banyera, bidet, vter, lavabo
cuina: fogons
dormitori: llit, armari
menjador / sala destar: taula, cadira
mobles: armari, cadira, llit, taula
elements de la casa: env, escala, paret mestra, porta
4. parts del cotxe: 1 eixugaparabrises; 2 volant; 3 cap; 4 maleter; 5 pneumtic; 6 para-xocs
parts de la bicicleta: 1 sell; 2 manillar; 3 forquilla; 4 pedal; 5 radi; 6 cavallet
Pg. 78
1. girafa, gep, pijama, pags, joguina, penjador, mongeta, gespa, rajola, taronja, jugador, jersei, gerani,
jaqueta, genoll, joc
2.
davant de a
porta g
porta j
davant de e
gerani,
gep, genoll,
mongeta,
gespa, pags
taronja,
pijama,
jaqueta,
penjador
davant de i
davant de o
davant de u
girafa
jersei
joguina, rajola,
joc
jugador
g davant de e i i. Ex.: gerani, girafa.

j davant de a, o, u. Ex.: pijama, joc, jugador.
jersei.
93
Pg. 79
4. Formes del verb jeure (i derivats): ajagut, jaiem, jeu.
Paraules que porten els grups -ecc, -ect-. Ex.: injeccions, projectes.
Altres. Ex.: jersei, Jess, Jeremies, jet.
5. a viatge; b salvatgina; c pitjor; d platja; e equipatge; f lletja; g Sitges; h llenguatge; i mitjons; j metgessa;
k desitjar; l petjada; m mitjana; n rellotge; o imatge
Escrivim tg davant de e i i. Ex.: rellotge, salvatgina.
Escrivim tj davant de a, o i u. Ex.: petjada, pitjor.
Pg. 81
1. va ser: 3a singular; es troben: 3a plural; es mant: 3a singular; estic: 1a singular; han fet: 3a plural;
tinc: 1a singular; acabo: 1a singular; vol dir: 3a singular (vost); fa: 3a singular; vaig pensar: 1a singular;
era: 3a singular; es veiessin: 3a plural; diuen: 3a plural; s: 3a singular; parin: 3a plural (vosts); veiem:
1a plural; sn: 3a plural; passa: 3a singular; explicar: 1a singular; s: 3a singular; he inventat:1a singular; restableix: 3a singular; funciona: 3a singular; he trobat: 1a singular; es dir: 3a singular; s: 3a
singular
2. a
b
c
d
e
f
Nosaltres cantem / cantarem a la coral.

Elles surten / sortiran dhora.
Vaig / Anir al cinema amb en Josep.
La Merc penja / penjar un anunci.
Arribeu / Arribareu tard a la reuni.
Marxo / Marxar cap a Tremp.
Pg. 82
3. a
b
c
d
Lany passat en Nil va escriure un llibre. (Perfet)

La Genoveva ballava hip-hop. (Imperfet)
Parlo massa de pressa. (Imperfet)
En Mart sha menjat mig pollastre. (Perfet)
4. a
b
c
d
e
El meu ve canta cada any a la festa major. (Indicatiu)

Cantaria a la festa major del poble si lalcalde mho demans. (Condicional)
s possible que canti en la festa major del poble. (Subjuntiu)
Canta ara! No esperis que arribi la festa major. (Imperatiu)
Aquell senyor cantava en totes les festes majors de la comarca. (Indicatiu)
Pg. 83
5. Segons diu la tradici, els tres Reis Mags van quedar molt satisfets dhaver adorat el Nen Jess. De retorn
al seu pas van repartir entre la gent que trobaven tot all que portaven.
Cada any, i perqu tothom recordi aquells fets, porten a tothom els presents que els demanen. B, a
tothom, a tothom, no! Els Reis tenen un emissari molt fidel, el criat Gregori. En Gregori t unes orelles que
tot ho senten per molt lluny que sestigui i uns ulls que tot ho veuen. Aix que si alg no es comporta
com cal, ho conta als Reis i aquests, en lloc de portar-li regals, li duen carb.
94

Exemples: car-ro, ca-sa, ca-pa, ca-ma, ca-ta, ca-p, ta-pa, ta-l, ma-pa, ma-ca, ma-ta, ma-ma, po-ca,
po-ta, po-ma, po-pa, po-sa, po-lo, por-ca, por-ta, pi-ca, pi-ta, pi-pa, bar-ca, sa-ca, ro-ca, Ro-ma, ro-bar,
ro-sa.
Pg. 84
2. Limitat.
4. La Generalitat, dacord amb la Directiva de lAigua de la Uni Europea.
5. Dessalinitzadores, reutilitzaci i depuraci de laigua, modernitzaci dels recs i canalitzacions i incentivaci
de mesures destalvi.
Pg. 85
Pg. 87
1.
La Terra
est representada per
est formada per
globus terraqi
hidrosfera
atmosfera
geosfera
dividida en
formada per
paralells
estratosfera
escora
el ms gran s
ionosfera
mantell
lequador
troposfera
nucli
shi pot diferenciar
pols
meridians
El verb
s
est format per
paraula variable
lexema
morfema
en
temps
mode
aspecte
persona
nombre
95

Pg. 88
Pg. 91
1. d Lnica cosa que el diferenciava de la gent era que gaireb no tenia celles ni pl a la cara i que tenia
els ulls transparents com laigua.
4. a La bicicleta de muntanya sense far.
5. c Un bosc fronds, amb clots pel cam i molta foscor.
Pg. 92
1. a xocolat-er; b dit-ada; c moned-er; d bany-era; e davant-al; f gruix-ut; g malalt-ia; h salt-ar
2. A tall dexemple: escombr-iaire, perruqu-er, mod-ista, vened-or, dent-ista, fust-er, peixet-era, period-ista,
futbol-ista, electric-ista, carniss-er, jardin-er, pint-or, tax-ista
Pg. 93
3.
oficis
objectes
qualitats
llocs
arbres
cambrera
bolquer
cridaner
formiguer
ametller
carnissera
cartutxera
mentider
galliner
cirerer
jardiner
cendrer
ploraner
figuera
pastisser
clauer
rialler
pomer
fornera
genollera
adroguer
braser
animaler
4.
matria
persona que la manipula o la ven
qualitats
fusta
fuster
fusteria
joia
joier
joieria
carta
carter
carteria
pasts
pastissera
pastisseria
carn
carnissera
carnisseria
cansalada
cansalader
cansaladeria
a -er; b -eria
5. a sabadellenc, sabadellenca; b vilanov, vilanovina; c mallorqu, mallorquina; d empordans, empordanesa; e colom, colomina; f santcugatenc, santcugatenca
96
6. a bergued-, Berga; b olot-, Olot; c magrib-, Magrib; d veneci-ana, Vencia; e navarr-s, Navarra;
f martorell-enca, Martorell; g canad-enc, Canad; h cordov-s, Crdova
Pg. 94
1.
so de panxa
so de taxi
so dexamen
xemeneia
sintaxi
exacte
caixa
ndex
exercici
guix
lxic
extic
Xavier
Mxic
exigent
xocolata
fix
maduixa
Xina
anxova
fluix
Pg. 95
2. Escrivim el dgraf ix darrere de vocal i, en els altres casos, escrivim sempre x per representar el so de
xeix.
3. a peix; b xocolata; c coix; d xeringa; e bruixa; f vaixell; g arxiu; h reixa; i xarxa; j gronxador
4. prefix, excellent, xid, luxe, mxim
5. hexgon, extic, exrcit, exhaurir, exhibir
6. Escrivim sempre x per representar el so de ics ([ks] taxi).
Escrivim sempre x per representar el so de ics ([gz] examen).
Pg. 97
1. a
b
c
d
e
Van haver de sortir corrents cap a laeroport. (Obligaci)

Podreu fer-ho ms rpid? (Possibilitat)
Ja cal que tespavilis, si vols aconseguir-ho. (Necessitat)
Ens vam adonar que laixeta tornava a degotar. (Reiteraci)
Va despenjar el telfon aix que va comenar a sonar. (Inici duna acci)
2. a
b
c
d
e
Has danar/Cal que vagis a una altra botiga.

Heu de tornar/Cal que torneu ms dhora.
Has denfilar-thi/Cal que thi enfilis amb una escala.
Cal que no mengis/No has de menjar tant.
Cal que els diguis/Els has de dir que escriguin una carta a lempresa.
Pg. 98
4. No devien ser (probabilitat) gaire amics, aquells de laltra escala
Nosaltres podrem ajudar-te (possibilitat).
97
Comena a explicar-nos-ho (inici dacci).

Ja tornava a estar (reiteraci) en marxa, fent de detectiu.
Pg. 99
6.

havia de sembrar per la lluna nova de febrer.
Si volia tenir una bona collita dalls, havia de sembrar per la lluna vella de febrer.
poder caar el llop durant el mes de febrer, bones lloberes hauria de fer.

havia de participar.

calia que tingus arnes per obtenir-ne la cera
i poder-les fer.

havia de portar ciris a beneir. Els encenien quan comenava
a pedregar. Aix se sentien protegits.

Pg. 100 i 101
Pg. 103

Pg. 104
Pg. 107
Pg. 108
1. A tall dexemple. Fragments de definicions extretes del DIEC2.
baixar 1 v. intr. [LC] Anar de dalt a baix, dun punt a un altre situat en un nivell ms baix, davallar. Baixar del
quart pis al carrer. Lestel baixa: no t vent. El torrent baixa entre roques. 2 tr. [LC] Recrrer baixant. Baixar
lescala, els esglaons de quatre en quatre. Hem baixat la drecera en cinc minuts. 3 1 tr. [LC] Portar de dalt
a baix, dun punt a un altre situat en un nivell inferior. Baixar la galleda al pou. Baixar les cadires al jard.
abaixar 1 1 v. tr. [LC] Fer descendir a un nivell ms baix. Abaixar el cap. Abaixar lesquena. Abaixar els
braos. Abaixar-se lala del capell. Abaixar-se les mnigues. Abaixar-se el coll de labric. 1 2 v. tr. [LC] Dirigir
cap avall. Abaixar els ulls. Abaixar la vista.
98
senyalar 1 v. tr. [LC] Fer o posar un senyal (en alguna cosa). No donis a rentar la roba sense abans senyalar-la. 2 v. tr. [LC] Fer una ferida que deixi un senyal (a alg). Sha fet un trenc al front, que quedar senyalat
per tota la vida.
assenyalar 1 1 v. tr. [LC] Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal. Digues-me qui s
daquests, per sense assenyalar-lo amb el dit. Montjuc assenyalava un vaixell de guerra.
dormir 1 1 v. intr. [LC] [ZOA] [MD] Una persona o un animal, estar en un estat de reps caracteritzat per
la suspensi de certes funcions de lactivitat vital. Ara dorm: no el despertis. Anar-sen a dormir. Posar-se
a dormir. Aixecar-se de dormir. Aquesta nit he dormit sis hores. He dormit tota la nit dun son, en un son.
No he pogut dormir en tota la nit.
adormir 1 1 v. tr. [LC] Fer dormir. Lhan adormit bressant-lo. 1 2 intr. pron. [LC] Comenar a dormir.
No mhe adormit fins a mitjanit.
2. simtric, asimtric; poltic, apoltic; moral, amoral; alfabet, analfabet
Pg. 109
3. a
b
c
d
e
f
g
h
escriure reescriure (tornar a escriure)

verdejar reverdir (tornar a esdevenir verd)
edificar reedificar (tornar a edificar)
fer refer (tornar a fer)
imprimir reimprimir (tornar a imprimir)
sorgir ressorgir (tornar a sorgir)
llogar rellogar (tornar a llogar)
enviar reenviar (tornar a enviar)
4. a S. Tamb sn verbs.
b No.
c Tornar a.
5. a El contrari.
b No.
6. illusionar, desillusionar; madurar, immadur; heretar, desheretar; capacitar, incapacitar; encantar, desencantar; pacient, impacient; cmode, incmode; glaar, desglaar; dependent, independent; confiar, desconfiar; prudncia, imprudncia; cabdellat, descabdellat; comprs, incomprs; segur, insegur; variable,
invariable; atendre, desatendre
Pg. 110
1. a
b
c
d
Aquest jard t molts arbres.

Va donar els guants a un infermer.
Has de sumar tots els sumands.
El cobrador ha entrat a lhotel.
2. a os; b coet; c orfe; d hissar; e hereu; f hrnia; g estiu; h avui; i hivern; j higinic
99
Pg. 111
4. tambor, segur, calor, caf, retolador, carb, sab, cigr, madur, cam, sabater, avi, foscor, carrer, penjador,
olor
Correcci dels derivats a criteri del mestre.
5. a
b
c
d
e
Era tan impressionant que no mho creia!

Quan vingueu us dir quant em va costar el llu.
Si em dnes el plat, thi posar macarrons amb tomquet.
No thi esforcis tant, que no val la pena.
Mentre fiem un volt vam veure dos avions que feien un vol de reconeixement.
Pg. 112
1. a
b
c
d
Vam guanyar el partit. (Nosaltres)

Vindreu a dinar? (Vosaltres)
No sap fer la divisi que li van proposar. (Ell/ella)
Sempre acabo perdent. (Jo)
2. La Basanthi viu amb el seu marit i els seus tres fills en un poblet del centre de lndia. La Basanthi Viu de
manera senzilla. De tant en tant, la Basanthi es veu obligada a fer feines molt dures, com ara treballar als
camps darrs. La Basanthi Sega amb una fal les espigues darrs i les posa a sobre dunes branques per
allar-les de terra.
Reporter Doc, nm. 48 (fragment adaptat)
Pg. 114
4. a
b
c
d
e
f
g
En Pere est enamorat de la teva germana. (Verb copulatiu)

El teu fill estudia la lli. (Verb predicatiu)
Les fulles dels arbres cauen. (Verb predicatiu)
La Roser fa collecci de cromos. (Verb predicatiu)
Aquell xicot semblava bona persona. (Verb copulatiu)
El pianista toca una melodia molt agradable. (Verb predicatiu)
La revista daquesta setmana era molt divertida. (Verb copulatiu)
Pg. 115
5.
T U C P A
T
T O F
A U P U P U T H S
L G C Y
B P G A
A U Q W C A
G O P O N S
T G J
T N O
E M T O
I
N D
A R A U M E
U A R
Q T
E G U
O T O L
C L
R O S S
N Y O L M
100 Llengua catalana Cicle Superior Primria

Pg. 116 i 117
Pg. 118 i 119


Pg. 120
Pg. 123
3. b Estigues tranquilla, que jo tindr cura de tu.
c On siguis dorm en pau, que jo vetllo per tu.
5. Tres cops. Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre.
6. Ens en posa exemples.
Pg. 124
1. altaveu, para-xocs, aiguamoll, rodamn, gratacel, guarda-roba, autopista, obrellaunes, barba-roig, trencaclosques
2. a grata + cel gratacel
b porta + agulles portaagulles
c pica + porta picaporta
d compta + gotes comptagotes

e cerca + vila cercavila
f trenca + nous trencanous
Llengua catalana Cicle Superior Primria 101
Pg. 125
3.
persones
animals
coses
bufanvols
espiadimonis
escalfallits
llepafils
pica-soques
espanta-sogres
picamatalassos
saltamart
passam
setcincies
trencals
passamuntanyes
ploramiques
lligacama
pellroja
llargmetratge
4.
nom + adjectiu
nom + nom
verb + nom
ratapinyada
coliflor
picaporta
collpelat
aiguaneu
gira-sol
celobert
esquenadret
eixugam
capicua
pintallavis
terratrmol
xuclamel
voravia
Pg. 126
1. a negre, ennegrir; b blanc, emblanquir; c mirall, emmirallar; d brut, embrutar; e farina, enfarinar; f bena,
embenar; g pitjor, empitjorar; h fil, enfilar
2. a circumstncia; b connectar; c canviar; d comprar; e tombar; f inflar
3. a temps; b circumferncia; c Immaculada; d assumpte; e smptoma; f atemptat; g premsa; h empremta;
i presumptus; j somriure; k temptaci; l impremta
Pg. 127
4. a metall: metllica, metallrgica; b tranquil: tranquillitat, tranquillitzant, tranquillitzar; c cristall: cristall,
cristallitzar, cristallografia; d rebel: rebellar-se, rebelli
5. a
b
c
d
e
gorilla, libllula
mortadella
calligrafia, illustrar, novella
mollusc
pellcula, putxinelli
6. a conjunt, collecci; b titella, putxinelli; c escola, collegi; d referncia, allusi; e contaminaci, polluci;
f dubtar, vacillar; g film, pellcula; h nineta (de lull), pupilla
Pg. 129
2. transitius: menjar, voler, fer, esperar, buscar
intransitius: plorar, dormir, crrer
Pg. 130
3. a
b
e
f
g
h
Aquella serp sembla verinosa.

Els cucs de seda sn molt golafres.
La Raquel est tranquilla.
Laigua s inodora.
Els nois i noies de la festa estaven contents.
La fruita daquella parada semblava madura.

Pg. 131
5. Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre. A tall dexemple:
1 Les obreres fan moltes feines al llarg de la seva vida.
2 Acabades de nixer fan descombriaires.
3 Les abelles obreres netegen totes les celles buides.
4 Al cap duna setmana fan de dides.
5 Elles alimenten les cries amb una sopa especial que fabriquen elles mateixes.
6 Ms tard fan de cereres.
7 Les abelles obreres fabriquen celles noves i arreglen les velles.
8 Passats alguns dies, es dediquen a emmagatzemar el nctar i el pollen que porten les seves companyes.
9 Les abelles ms velles i experimentades sn les recollectores.
10 Les obreres guardianes sn les responsables de la defensa del rusc.
verbs atributius
sser
verbs predicatius
fer
netejar
alimentar
fabricar
arreglar
dedicar-se
portar
Pg. 132 i 133

Pg. 135
1.
text 1
amb intenci
forma
text 2
sense intenci
no expressa el punt de vista de lautor (objectiu)
lautor parla des del seu punt de vista (subjectiu)
amb doble interpretaci (ambigu)
missatge
inequvoc (exacte)
tcnic
llenguatge
expressiu
2. Sn vertaderes:
b La poesia t en compte la forma i lestructura del text.
c La poesia sol expressar missatges ambigus i subjectius.
f El llenguatge de la poesia sol ser expressiu.

Pg. 136
Pg. 139
1. a Per distingir el que han de dir els actors de la resta dinformaci.
b Acotacions. Serveixen per indicar com sha de moure o com ha de reaccionar un determinat actor
o actriu, per indicar qu i qui hi ha dhaver en escena, etc.
c La que est escrita en rodona.
d Set.
e Pratflorit.
f Pratflorit. Carl.
g Carl. Correcci a criteri del mestre.
h s un astronauta. Per poder alliberar els seus companys, empeny els orquians perqu caiguin i es
trenquin.
i Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre.

Pg. 140
1.
sentit real
sentit figurat
a Escampar la boira.
b Escoltar msica.
c Filar prim.
d Estar constipat.
e Caure a terra.
f Afluixar la mosca.
g Sortir amb un ciri trencat.
h Estar amb la corda al coll.
i Tancar el llum.
j Engegar el motor.
Pg. 141
2. a
b
c
d
e
No badar boca: no fer cap comentari, no dir res.

Tenir m esquerra: tenir traa.
Anar de bracet amb alg: tenir dues persones el mateix objectiu.
Fer els ulls grossos: no voler veure all que s evident.
Parar els peus: aturar una persona, no deixar que tiri endavant les seves intencions.
3. a
b
c
d
e
agulla: joia, cim de muntanya

plat: plat de dutxa, corona dentada de bicicleta
taula: ndex, taula mural, llista (taula de multiplicaci), rajola de xocolata
bot: timbre
fulla: lmina de metall duna eina que serveix per tallar cada una de les parts de les portes o de les finestres que es poden obrir i tancar
f arbre: arbre duna mquina (eix), pals duna nau, representaci esquemtica de tots els ascendents
i descendents duna famlia

Pg. 142
Pg. 143
2. a
b
c
d
[ a ], [ F], [ ]
[ 2 ], [ e ], [ o ]
[ u ], [ i ]
S que nhi ha. Les vocals obertes porten accent greu (o obert) i les vocals tancades porten accent agut
(o tancat).
3. a ampolla; b porta; c beguda; d cullera; e fletxa; f vestit; g bolgraf; h pera; i gallina; j telfon
a [i]
b [ 2 ], perqu es pot escriure com a o e.
[u], perqu es pot escriure com o o u.
c No, perqu les confusions sn en la vocal neutra, que en catal central sempre s tona, i en la o
tona.
d [2]
4.
[a]
[2]
ampolla
porta
beguda
cullera
fletxa
vestit
bolgraf
pera
gallina
telfon
[F]
pera
telfon
[e]
cullera
fletxa
[i]
vestit
bolgraf
gallina
[]
porta
[o]
[u]
ampolla
beguda
cullera
bolgraf
telfon
Pg. 144
Pg. 146
3. a Menja maduixes: CD; b Comprava el regal: CD; c Visitar el malalt: CD; d Netejava lescombra: CD;
e Feia els deures: CD; f Pinta els dibuixos: CD; g Obre la porta: CD
4. a
b
c
d
e
f
g
h
i
Els meus avis van trobar rovellons al jard de casa. (en)

La Mariona menja un pasts de formatge. (en)
La soprano va cantar canons catalanes en el recital de diumenge. (en)
La Laura ha dit que vindr dem. (ho)
Avui jutgen els segrestadors del tornavs. (els)
Han vist un elefant afric. (n)
En Pau ha rentat les samarretes noves. (les)
Van estripar trenta-dos fulls. (en)
Sha menjat tot aix? (ho)

a Coneix lamiga.
b Hem vist molts ocells.
c Van visitar el teu oncle diumenge.
d
e
f
g
h
Ha dit que tothom s innocent.

La mare de la Quimeta ha comprat la camisa.
Ha dedicat la can a la seva estimada.
Ha menjat fruita.
Sabia que tothom aniria al concert.
Pg. 147
En aquesta festa es plantava un arbre al mig de la plaa del poble.
Els dies abans de la celebraci, els joves anaven al bosc a buscar larbre ms alt. Un cop el tenien, en
tallaven les branques menys les del capdamunt. Desprs el portaven al poble en comitiva, amb gran cerimnia i el guarnien amb flors, cintes, taronges, rosquilles, pollastres, conills A continuaci, amb lajut de
cordes, escales i la participaci de tothom, lalaven. Al voltant de larbre hi feien balls, cantades i jocs.
En acabar la festa, segons lindret, larbre es guardava per cremar-lo a la foguera de Sant Joan o b es
deixava plantat fins a lany segent.

R A C R A P A M

E M O U E L E E

N Z M E U R M T

T M P S O J O A

E P R C A L L L
N T
C D P
N T O A
Pg. 148
Pg. 149
Pg. 150
1. Indiquen el personatge que parla en cada cas. Les acotacions shi introdueixen entre parntesis i en
cursiva.
2. Fem servir els dos punts (:) per introduir un exemple o una explicaci. Fem servir els punts suspensius ()
per indicar que una enumeraci s inacabada.
Pg. 151
3. Conversa al parc
NENA: Doncs el pap no vol que li diguem pap, ni mam a la mam. Els diem pare i mare. Sn coses dels
paps. Tots els paps tenen coses estranyes!
NENA: El nen de ladroguer els diu papa i mama i trobo que tamb s bonic.
NENA: No magrada gens, fa pobre.
NENA: Doncs ladroguer t un cotxe dun color com de vi amb aigua i tot lluent i bastant llarg, i amb un escut
petit de molts colors al davant!
NEN: De quina marca?
NENA: s un cotxe!
NEN: Les nenes no sabeu res, ni les marques ni res! El pap t un 1400 i la mam, un 600. Un dia, assegut
a la falda del pap, vaig portar el volant un tros, potser com daqu all al gronxador. Veus?
JOAN OLIVER, El llibre de tothom (fragment adaptat)
5. El ferrer i el rei
Personatges: REI, ROGER
ROGER: (amb cara destranyat): Ja us heu despertat, senyor? Tot just sn les vuit! Esperava una hora ms
per cridar-vos!
REI: Ja mho sembla que encara s molt dhora! Ho veig per la llum del dia. I tamb... perqu em costa de
deixondir-me!
ROGER: s clar! Ahir us deveu retirar molt tard! Amb la paperassa que us quedava!

Pg. 152
Pg. 155
1.
preguntes
La recollida selectiva de residus creix el 6,6% a Catalunya
qu?
Creix la recollida selectiva de residus.
qui?
Els ciutadans de Catalunya.
quan?
Durant lany 2007.
on?
A Catalunya.
com?
Conscienciant la poblaci.
per qu?
Els catalans reciclen un de cada tres quilos de residus que generen.

3. a
b
c
d
Llengua catalana, llengua castellana i matemtiques.

La correcci dels exmens ser a crrec de professorat extern als centres.
Els alumnes matriculats a 6 de Primria.
Els alumnes amb necessitats educatives especials o els immigrants amb menys de dos anys en el sistema educatiu catal.
e Els resultats seran tils a lhora de determinar els aspectes formatius en els quals shan de redoblar
esforos per millorar el rendiment de lalumnat.
f Centres triats de manera aleatria.
g Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre.

5. a
b
c
d
e
Sant Joan Desp.

Els dies 24 i 25 de gener.
La Colla de Geganters de Sant Joan Desp.
Sant Antoni Abat.
Concentraci de carros a les 9 h. Cap a les 12 h, cercavila fins al Foment Cultural i Artstic, on hi haur
el banderer, i degustaci de vi dol i coca. A les 13 h, benedicci dels animals davant lesglsia de Sant
Joan Baptista. Desprs de la benedicci comenar la rua de les tres voltes.
f Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre.

Pg. 156
Pg. 157
4. a
b
c
d
e
Mhe comprat un jersei ms car que un cotxe.

T uns ulls profunds com una cova submarina.
Tinc un bolgraf que sembla un patinador de gel.
La meva impressora s silenciosa com el mat de Sant Joan.
Va fer un discurs tan llarg com un serial de televisi.

Pg. 159
1. a pirages; b botigues; c butxaques; d clniques; e corretges; f enveges; g esponges; h granges; i llesques; j mosques; k neteges; l pinces; m races; n roques; o tortugues; p pares; q bases; r paraiges;
s coves; t amples
3. paraules masculines: alcalde, concepte, cotxe, escombriaire, espectacle, pollastre, deute
paraules femenines: bstia, cuinera, escombriaire, gallina, galta, resta, espasa, espina, escombra
4. a reuma; b llebre; c fantasma; d bromista; e higiene; f mare; g diploma; h profeta; i patriarca; j cinema
5.
cantar
(ell/ella) cantava
(tu) cantes
(ells/elles) cantarien
nedar
nedava
nedes
nedarien
afaitar
afaitava
afaites
afaitarien
abraar
abraava
abraces
abraarien
buscar
buscava
busques
buscarien
6. El Baix Empord tamb ofereix la possibilitat de conixer els indrets ms interessants de la zona amb
bicicleta, a travs duna extensa xarxa de cicloturisme perfectament senyalitzada: carreteres asfaltades
i camins i vials poc transitats, sense gaire desnivell.
Pg. 160
1. a Hem de comprar roses per a la mare.
CI
b Han organitzat una festa de comiat per als nens de lintercanvi.

CI
c En Pere ha regalat un puzle a la seva neboda.

CI
d Lavi explica contes als seus nts.

CI
e Han dedicat un carrer a lescriptora ms famosa del poble.

CI
f Els investigadors han descobert un remei per a la malaltia.

CI
Pg. 161
Pg. 162
3. a En Pau i jo hem escrit als nostres amics de Barcelona. (els)
CI
b Has dit tota la veritat al professor? (li)

CI
c Els nois de sis faran titelles per als ms petits. (els)

CI
d La Maria ha confessat el seu secret a lEnric. (li)

CI
e Donareu el ram a lactriu. (li)

CI
4. El pare va arribar a casa amb un regal per a en Pau. Era el dia del seu aniversari.
El pare li (a en Pau) va donar el paquet abans de sopar. La mare tamb en tenia un. Li (a en Pau) havia comprat lltim CD del Bringo-Brack, el seu cantant favorit. La Clara, la seva germana, li (a en Pau) va regalar
un bolgraf.
Desprs de sopar, en Pau ens (al pare, a la mare i a la seva germana) va explicar aix:
En arribar a classe, tots els companys mhan cantat (a mi, en Pau) una can. Desprs, la Rita mha llegit
(a mi, en Pau) un escrit en nom de tots. Ara us (a vosaltres) el llegir.
Pg. 163
Pg. 164
Pg. 166
Pg. 167
2. a-c; e-b; d-f

Pg. 168
Pg. 171
1.
personatge
qu el fa semblar sospits?
carter
El carter porta una carta urgent.
venedor de televisi per cable
A linformador de la televisi per cable, li diu que

a les 12 h no ser a casa i que els vens tampoc
no hi sn.
foraster de lescala
Un foraster sentret davant de la porta dels vens.
dona que parla del medi ambient
Una dona li ofereix una revista i li diu que tornar

un altre dia.

4. i 5. Primer observa els senyals dunes rodes que van cap al bosc, i desprs det lhome del mig perqu
est assegut en una cadira de rodes.
Pg. 172
1. a 4; b 6; c 1; d 5; e 3; f 2
2. a 2; b 4; c 6
Pg. 173
Pg. 175
1. a amos; b ferros; c liceus; d textos; e rdios; f banjos; g zeros; h tipus; i europeus; j musclos; k globus;
l despatxos
2. a pisos; b gossos; c gasos; d mesos; e trossos; f interessos; g anissos; h casos; i gimnasos;
j ossos; k pasos; l cossos
3. cobreixo, sofreixo, sufoco, munto, sospiro
4. a nacional; b fogs; c acalorat; d futbol; e enfornar; f punxegut; g llumins; h dotzena; i cubicar;
j buidar
5. a 2 botifarra; b 4 brixola; c 1 mussol; d 5 tonyina; e 3 torr
Pg. 177
3. a tranquillament; b prpiament; c respectuosament; d agradablement; e greument; f enigmticament;
g segurament; h irnicament
4. a
b
c
d
Era un cotxe molt vell.

El seu germ era ms gran.
Malgrat tot, el seu to de veu era bastant amenaador.
Bufava un vent fora fort.

Pg. 178
1. a Va rebre la carta molt tard.
(CC temps)
b A lescola es representa una obra de teatre.

(CC lloc)
c El dia de Reis van obrir els regals rpidament.

(CC temps)
(CC manera)
d En Josep va trobar-se amb un amic a la sortida del cinema.

(CC temps)
e Ahir van penjar un cartell a la porta.

(CC temps)
(CC lloc)
Pg. 179
3. a manera; b quantitat; c instrument; d temps; e companyia; f lloc
Pg. 180 i 181
Pg. 183
1. 1 pla mitj
2 pla detall
3 pla mitj
4 primer pla
5 pla general
6 pla mitj
7 pla americ
8 pla mitj

Pg. 184
Pg. 187
1.
2. a
b
c
d
Els propietaris porten els animals extics a la consulta noms quan no estan b. F
En Xavier Valls fa dotze anys que treballa de veterinari. F
Durant tot el temps que fa que treballa, en Xavier ha fet ms de 3.000 operacions. V
Els animals extics que arriben a Barcelona procedeixen, principalment, dfrica i de lAmrica del
Sud. F
e En Xavier sentn amb els animals sobretot mitjanant la mirada. F
f A Barcelona no hi ha cap botiga especialitzada en menjar danimals extics. F

4. a
b
c
d
e
f
g
Aquest tipus de text s una entrevista.

La persona que fa les preguntes s lentrevistador/ora, i qui les respon, lentrevistat/ada.
La funci del titular s captar latenci, situar-nos, centrar-nos en el motiu de lentrevista.
Hi ha una introducci que t com a finalitat donar-nos informaci sobre el tema de lentrevista.
Lactivitat professional.
S. Correcci a criteri del mestre.
Juvenil. S, haurien estat ms especfiques, ms centrades en temes cientfics: tipus dalimentaci,
condicions de la reproducci, etc.
Pg. 189
1. a 5; b 10; c 7; d 2; e 1; f 9; g 3; h 8; i 6; j 4
2. a Emparentar-se amb persones influents.
b Dir o cometre un despropsit.
c Tocar el dos, marxar.
d Explicar-se molt b.
e No fer cas.
f No ser-hi tot, estar boig.
g Disposar lliurement en un afer.
Correcci de les ancdotes a criteri del mestre.
3. a 6; b 4; c 5; d 3; e 7; f 2; g 8; h 1
Pg. 191
1. a
b
c
d
Per qu vols que vingui la calor?

Doncs perqu ja estic cansada de patir fred.
Ho celebrem perqu pensem que val la pena.
Vull saber per qu no em vols donar el que et demano.
2. a
b
c
d
Van arribar tots alhora i no donvem labast.

Van arribar tots a lhora de dinar.
Sn molt puntuals: sempre arriben a lhora en punt.
Sn fora ambiciosos: volen cantar i ballar alhora.
3. a
b
c
d
Procureu ser puntuals a les hores dels pats.

Aleshores va entrar el que feia de llop, quan tot era fosc.
Tocar el timbre a les hores en punt.
Si veniu pel Dr. Sarges, aleshores us haureu desperar.
4. a
b
c
d
La Marta no ve avui sin la setmana que ve.

Si no vns avui, no et puc garantir que em quedin pantalons que tagraden.
No solament anir a la platja sin que em banyar.
No mengis si no tens gana.
Pg. 194
1. a
b
c
d
En Joel fa un dibuix amb retoladors per a la seva germana.

No es pot anar sense jersei perqu fa fred.
Malla s entre Tona i Vic.
Funciona segons les instruccions.
2. a
b
c
d
e
f
No cantaran ni la Maria ni en Mart.

He estudiat, per ara ho repassar.
Prenc arrs perqu tinc mal de panxa.
Volen que els porti un paraigua.
Anir a lestaci i comprar el bitllet.
El vent i la pluja ho han destrossat tot.
3. a
b
c
d
Mentre dubtava, anaven passant els altres per darrere.

No es mouria ni parlaria fins que ella volgus.
Tenia els cabells arrissats, agafats amb uns llaos de coloraines.
El conductor de lautobs va obrir les portes i va posar en marxa un motor que feia sortir cap a fora
una plataforma.
Pg. 195
4. El drac de festa major
Els dracs de festa major sn, amb tota probabilitat, representacions medievals de les forces del mal que
van sobreviure en la tradici en incorporar-se a les processons del Corpus, des don tenim referncies de
la seva presncia a partir del segle XV o XVI. Tot i aix, aquestes feres no es van afegir a les celebracions de
festa major fins al segle XVIII, i ha estat tanta la seva anomenada que avui cada cop sn ms les poblacions
que les incorporen a les seves cercaviles i correfocs de la festa. Habitualment noms surten aquests dies
i en ocasions excepcionals.
Pg. 196
Pg. 197
Pg. 198
1. nom de lentrevistrador: Montserrat Boixareu
nom de lentrevistat: Xavier Valls
titular: Veterinaris danimals extics
presentaci: text de la pgina 184
cos de lentrevista: pgina 185
cloenda: no nhi ha
Pg. 199
3. a no; b s; c s; d s; e s; f no
4. a
b
c
d
e
f
Qu s un contacontes?
Com vas comenar a explicar contes?
s un ofici explicar contes?
Creus que tothom pot explicar contes?
Actues noms per a nens petits?
Quin s el teu conte preferit?
GUIA DIDCTICA
AVALUACIONS
Introducci
ORIENTACIONS PER A LAVALUACI INICIAL
1 LECTURA
Proposem lavaluaci inicial de leficcia lectora de lalumnat.
Entenem que un noi o una noia t una bona eficcia lectora, seguint Juan Jos Brunet i altres en Tcniques
de lectura efica, quan:
Llegeix rpidament.
Comprn b el que llegeix.
Adapta la velocitat i la comprensi lectores al tipus de text que llegeix.
Recorda b el que llegeix.
Per fer aquesta avaluaci ens caldr:
1. Escollir un text que sigui interessant i motivador, i de dificultat adequada a ledat de
lalumnat. (Proposem la lectura de la unitat 11, El dijous negre.)
2. Passar el text a lalumnat perqu el llegeixi en silenci, tan rpid com pugui, per
tractant dentendrel, ja que, un cop acabat, haur de respondre un seguit de
preguntes sobre la lectura.
3. Calcular la velocitat lectora i la comprensi del text. Per calcular la velocitat lectora,
hem de fer el recompte de paraules del text (el nombre de paraules de la lectura de
la unitat s de 839) i cronometrar el temps que triga a llegir-lo.
Per determinar la comprensi lectora, elaborarem un qestionari que presentarem a
lalumnat tan bon punt hagi acabat de llegir per tal que el contesti. (Si ens centrem
en la lectura de la unitat 11, podem emprar el qestionari que hi ha en la prova de
nivell.)
Un cop disposem daquestes dades, ja podem calcular-ne leficcia lectora mitjanant les frmules
segents:
nombre de paraules 60
temps de lectura en segons
= velocitat lectora
nombre de respostes encertades 5 = % de comprensi

velocitat comprensi
100
= eficcia lectora
2 EXPRESSI ORAL
Per fer lavaluaci inicial daquest apartat, proposem fer la primera activitat que hi ha en lapartat dexpressi
oral de la unitat 1 del llibre.
Aqu teniu una taula dobservaci general, indicada per a una observaci inicial:
noms
ordre de les idees

t ordre
no en t
vocabulari
adequat
pobre
expressi
clara
comentaris
poc clara
3 ORTOGRAFIA
Dictat
Diumenge passat vaig ajudar el meu pare a carregar i descarregar els mobles nous per a la terrassa.
Tinc molts amics al poble on estiuejo; de bon mat anem a la platja, a la tarda passegem pel passeig
i al vespre quedem a casa dun que t un jard molt gran. Llstima que no els veur fins lestiu que ve.
Quan hi som tots mengem crispetes, per quan estic sol no men faig mai.
Al carrer hi havia un cotxe tan mal aparcat, que no hi podia passar la gent ni els gegants de la trobada
que han organitzat aquest any.
Es tindran en compte les errades comeses en les grafies ressaltades corresponents a:
infinitius acabats en r muda
article el / contracci al
grafia del grup -bl-
grafies corresponents al so []: j/g i [/]: tj/tg.
apostrofaci
expressions com hi havia
verb haver-hi
distinci entre tan/tant
plurals en -es
paraules amb b o v
essa sorda i essa sonora
4 LXIC
5 GRAMTICA
Es pretn avaluar el reconeixement de les categories gramaticals: article, nom, adjectiu i verb.
Aix mateix, proposem valorar els aspectes segents en lexpressi escrita:
La lletra s llegible.
Lescrit presenta uns bons marges, hi ha prou espai entre lnies i s net i polit.
Text ben estructurat i ordenat. No hi ha errades morfosintctiques.

Hi ha alguna errada dordenaci i morfosintctica, per no en dificulta la comprensi general.
Hi ha errades dordenaci i morfosintctiques que en dificulten la comprensi general.
Errades morfosintctiques:
ordre de loraci
concordana dels temps verbals
AVALUACI INICIAL SIS CURS

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Dictat:
Subratlla la sllaba tnica de les paraules segents i accentua-les:
tornavis
aguila
estacio
tunel
pressec
musica
maquina
pergami
album
matalas
especie
arros
Subratlla tots els determinants, noms i adjectius que trobis en les oracions
segents. (Fes servir un color diferent per a cada categoria.)
Les espectaculars sabates de plataforma gruixuda que necessites per a
lobra de teatre les venen en una sabateria nova de la plaa petita.
Tots aquests petits entrebancs es resoldran sols.
Les construccions noves canviaran la fesomia de la ciutat.
Les vacances tranquilles que hem passat aquest estiu han valgut la pena.
Identifica el SN subjecte i el SV predicat de les oracions segents i subratllan el

nucli:
Els visitants del parc no duien paraigua.
Nosaltres sortirem aquest cap de setmana.
Tinc gana.
Quines de les paraules segents sn polismiques? Posan un altre exemple.

llibreta
banc
coll
bicicleta
AVALUACI INICIAL SIS CURS

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Com anomenem les paraules que sescriuen de manera diferent per que
tenen el mateix significat? Posan un exemple.
Escriu tres paraules de cada famlia:

carn
nou
Ordena alfabticament les paraules de cada grup:

gra, grapa, espgol, espigolar, espill
peoner, peonada, penia, pintura, paleta
cadira, ordinador, cavall, oreneta, ordre, ngel, pollastre, suc
Tria una de les opcions que et donem per escriure un text:
Dileg entre dues persones que es troben al supermercat i que fa temps

que no es veuen.
Carta a un amic amb qui has passat lestiu per dir-li que ja tens ganes de
veurel.
Narraci fantstica i divertida, breu, que t dos personatges com a protagonistes.
AVALUACI CONTNUA SIS CURS
U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
sobre la vida del camp a Esccia. A la tarda amb el pare hem anat a
comprar. He vist en Rick Lemon que dubtava molt a la parada de la fruita,
ha dit que triar fruita s un acte ple de contingut poltic. Ha rebutjat
pomes de Sud-frica, delicioses golden de Frana, taronges dIsrael,
dtils de Tunsia i aranges dAmrica
SUE TOWNSEND, El diari secret dAdrian Mole
agudes
planes
esdrixoles
Completa les definicions segents:

Les paraules agudes tenen la sllaba tnica
i saccentuen
Les paraules planes tenen la sllaba tnica
i saccentuen
i saccentuen
Destria el SN subjecte i el SV predicat de les oracions segents i marcan el nucli:

La nena petita tenia un gat molt bonic.
Lartista dibuixa molt b.
Tots els jugadors volien alar la copa.
La meva tia de Frana arriba dilluns.
El director de la sucursal tenia mal carcter.
U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa les expressions segents amb un subjecte o amb un predicat:
Tots els animals del zoolgic
Lordinador
juga a pilota.
saltaven a corda.
Indica en quin tipus de diccionari buscaries aquestes expressions o paraules:
no tenir espera
fog
Paganini
sser llarg de llengua
holiday
6
Dibuixa el mot que falta en les frases fetes segents:
Estirar les
Deixar en bones
Veure les
(encarregar un assumpte a una persona capacitada)
(sentir vivament un dolor)
On buscaries el significat daquestes expressions?
U2
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Tria una daquestes fotografies i fes-ne una descripci:
U2
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Omple els espais en blanc amb els dos mots que et donem en cada cas:
El meu avi sempre ens
dona - dna
be - b
La seva mare s la

t - te
caramels.
dels cabells rossos.
que el caf.
mal de cap.
El pastor va perdre un
Tenia totes les preguntes
Encercla tots els diftongs que trobis en les endevinalles segents i completa
la definici de sota:
A la casa on sc,
Sense peu saguanta dret,
sc per tothom trepitjada;
el fan beure sense set,
a lhivern faig bon servei
no fa cap mena dolor
i a lestiu estic guardada.
i pel nas de tothom passa.
)arotseL(
)tog lE(
El diftong
Posa la diresi en els mots segents:
aillant
reull
terraqui
proteina
llaut
heroina
paraiguer
diurn
aqueducte
cruilla
U2
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Subratlla el SN subjecte daquestes oracions i assenyalan els determinants

i tots els complements del nom (CN):
Lexposici de fotografies era molt interessant.
El bolgraf blau perd tinta.
El gat siams de la vena menja sardines.
La noia del vestit negre no volia sortir a ballar.
Tots els directius de lempresa nova hi van anar amb avi.
Destria les paraules primitives i els morfemes derivatius (prefixos i sufixos) de les
paraules derivades segents. A continuaci escriu-ne una frase amb cada
una.
prefix
paraula derivada
sufix
desacostumar
cavaller
martim
retallar
empaperar
caador
pedrada
U3
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa:
Les paraules homfones sn les que
que no
diferents.
per
i tenen
En la sopa de lletres que hi ha a continuaci, hi trobars quatre parelles de

paraules homfones. Escriu una frase amb cada paraula.
B E L L E S A X Y E T B R A V
Z R E H P O A R H C T M A R U
A R A V A N A F R T A A R L
X S F F X F G R R T A J K L L
A B A N S A F V E L L E S A A
A D F F E A F A
I O O F R R C
F P C D S R F S
I G N E T
O Y U S K R S A M B V A R V G
A F A R X S R L L U B L O P N
E M B M A S S A W Q N Z H T E
U L O L E T R X A A M N
I O
U3
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Destria el SN subjecte i el SV predicat de les oracions segents. Desprs,

subratlla els complements del nom que trobis en el SN subjecte i digues de quin
tipus sn.
La filla petita de la mestra juga a pilota.
Dissabte arribar el meu amic dels Estats Units.
El petard que em va donar el meu cos va explotar molt fort.
LAlguer, una ciutat preciosa que es troba a lilla de Sardenya, somple de

gent a lestiu.
Lhmster que em va regalar la meva padrina s molt gracis.
Omple la taula segent:

sinnim
antnim
grandis
lluny
contestar
tancar
tot seguit
possible
rpid
Completa:
U4
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Classifica aquestes paraules segons que tinguin el so [z] (s sonora) o el so [s]

(s sorda):
enyorana, dansa, zero, defensa, cervesa, zoolgic, pisos,
bossa, cel, fcil, cos, passeig, tretze, velocitat
[z] so de s sonora
[s] so de s sorda
Respon:
Quantes grafies has trobat que representen el so de essa sorda? Quines

sn?
Quantes grafies has trobat que representen el so de essa sonora? Quines

sn?
Completa les frases segents amb les grafies s, ss, c, o z:

ionant la velo
s impre
La
Es va comprar una ca
El pasti
abte dot
El di
i els trape
i
eva co
itat que agafava.
ina va comprar una dot

a al pa
eig de Gr
er fa un pasts recobert de sucre gla
ena de pin
ia.
at bonssim.
e de febrer anir al circ a veure els palla

tes.
ells.
os
U4
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa la taula segent:

tipus
de determinant
gnere
nombre
article
mascul
plural
els ciris
aquelles papallones
la meva cosina
el primer pis
mig quilo
alguna figura
aquestes alumnes
Completa:
Explica els diferents significats que coneguis de les paraules polismiques segents:
planta:
coll:
caragol:
clau:
agulla:
U5
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Busca, en aquesta sopa de lletres, deu paraules que continguin el so [g] de gel:
J E M R S A F Q R S R N J S S
H E R S E G B N S S L S M A A
K L R C O P M E N J A R Z C M
N L P O C X E R D G H
Q R Z
J G E R
L P A
I V B N K L O J
U Y X R Z L T E O P U Y M B O
I
P E J K G I
G H
R A F A R J N R
J K L O P F Q E R T A Y D
A R S D F E G H
Z O X C V
J K L P U O
N J E C C
V D B N M E R T Y U
I O R M
I O N U U
Q A R S X D R G H T G V E T X
J G K L U J U T G E Y
S F Y
Z U X F R S F H G S H S F T S
E J C F R A O N A T
I G A F H
Completa la norma segent:
j davant
g davant
Subratlla els verbs que trobis en el text segent:

No obriu la porta a cap desconegut i vosaltres dues tingueu cura den
Bernat.
Entesos van contestar elles.
Encara els pares no devien ser a la cantonada que elles baixaven les escales
com dues esperitades.
No deus tenir por, oi, maco? em va dir la piguetes abans de marxar.
La piguetes es diu Bruna, lanomeno aix per les setanta-sis pigues que t...
LLOREN PUIG, Quina xamba, les bessones!
U5
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Colloca a la taula segent tots els verbs que has trobat en el text anterior:
persona
1a sing.
2a sing.
3a sing.
1a pl.
2a pl.
3a pl.
present
temps
passat
futur
Infinitiu
Cada columna cont un grup de paraules del mateix camp semntic. Identifica
aquests camps semntics i escriu les paraules que no hi pertanyin.
cncer
guila
xerrac
guitarra
ries
gallina
bast
clarinet
lluna
porc
trepant
timbal
verge
conill
filaberqu
trencaclosques
aquari
lloro
clau anglesa
flauta
pantera
pollet
serjant
piano
sagitari
nec
mirall
viol
balana
gall
martell
baldufa
U6
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Classifica les paraules segents a la taula de sota:

planxa, exrcit, extic, luxe, xocolata, bruixa, mxim, orxata, xins,
gronxador, vaixell, Mxic, hexgon, exhibir, arxiu
sona com panxa o calaix
sona com taxi [ks]
sona com examen [gz]
ix
Forma paraules derivades, fent servir un o ms prefixos, a partir de les paraules

segents:
costum
pla
prim
blanc
paper
U6
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Troba les formes verbals no personals del poema segent i omple la taula que
hi ha a continuaci:
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avanant desma pel cam de laigua,
sen ve la vaca tota sola. s cega.
Dun cop de roc llanat amb massa traa,
el vailet va buidar-li un ull, i en laltre
se li ha posat un tel. La vaca s cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat daltres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. [...]
JOAN MARAGALL
conjugaci
gerundi
participi
primera
segona
tercera
Escriu el gentilici dels llocs segents:
Tortosa
Figueres
Lleida
Reus
Berga
Olot
U7
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Copia aquestes paraules i corregeix-les quan calgui:
hi avia
ereu
igiene
abitar
avui
os
armnica
cacauet
coet
ivern
2
orxata
ou
Encercla les lletres mudes de les oracions segents:
Aquest mat he vist els paletes de lobra del costat de casa que tiraven rpidament el ciment perqu no sels assequs.
El gos de lHelena sha posat molt malalt i no pot sortir a crrer al voltant
de larbre de la plaa ni al camp que hi ha al davant.
Li ha costat molt aprendres les taules de multiplicar.
De tant en tant anem a fer un volt cap a lajuntament i desprs cap a lesglsia, que s ms amunt.
Li preguntar al forner quant val la coca que li he encarregat.

3
Relaciona cada terme amb la seva definici:

verbs copulatiu
verbs predicatius
Sn els verbs que tenen sentit complet.

Sn verbs que no tenen sentit complet i
enllacen el subjecte amb el predicat, que
en aquest cas sanomena atribut. Els
ms comuns sn ser, estar i semblar.
Encercla el verb de les oracions segents i subratllan els complements.

Digues, tamb, si s predicatiu o copulatiu.
La Maria busca una cangur jove per a la seva filla de quatre anys. (
Aquest jersei sembla nou. (
La Pilar prepara les oposicions. (
En Quim est nervis. (
U7
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu una oraci amb un verb predicatiu i una altra amb un verb copulatiu. Indica si tenen complements.
Troba les set paraules daquest text que contenen un prefix. Escriu-les a sota i
subratllan el lexema i el prefix (fes-ho amb colors diferents).
Van descarregar les caixes dels camions de mala manera. Jo ja els vaig dir
que era una imprudncia i que a ms a ms feia impossible el recompte dels
paquets. Amb aquesta inexactitud, els nostres clients, a part de quedar descontents, desconfiaran del nostre servei.
Afegeix el prefix que vagi millor als verbs segents i explica quin significat aporta al nou verb:
carregar
llogar
inflar
8
Converteix-te en un lladre de versos. Tria tres o quatre poemes que tagradin

i fes-ne una composici potica.
U8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu dues paraules que continguin les grafies mb, mp, mm i ll. Desprs redacta un text breu en qu apareguin.
Corregeix, quan calgui, les paraules segents:

connectar
cambiar
imflar
tonbar
tranquilitat
pelcula
atemtat
tramvia
Subratlla, de colors diferents, els verbs transitius i els intransitius de les oracions
segents:
Qu s un verb transitiu? Posan un exemple.
Qu s un verb intransitiu? Posan un exemple.
U8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
De les oracions segents, trian les que sn atributives:

La Marta t ganes de caminar.
Les gotes daigua a vegades semblen perles.
Estic molt content de tu.
La nova professora s una noia molt divertida.
Els vens van tirar petards tota la nit.
Qu vol dir que una oraci s atributiva? Escriu-ne una.
Escriu cinc paraules compostes i explican el significat:
Qu sn les paraules compostes?
U8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
10 En quins casos les paraules compostes porten guionet? Posan un exemple.
11 Intenta escriure un poema a partir duna de les definicions segents. Abans,

recorda quines sn les condicions per elaborar un text potic.
lluna f 1 [en majscula] ASTR 1 nic satllit natural de la Terra, dotat dun
moviment de translaci al voltant daquesta.
gall m 1 ORNIT 1
lordre dels fasianiformes. Cal esmentar-ne el gall domstic, amb una cresta
carnosa, tarsos esperonats, plomatge de coloraci variable i cua arquejada.
U9
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Subratlla la vocal tnica de les paraules segents i escriu-ne a sota la representaci del so corresponent. Si cal, demana al mestre o a la mestra que te les
llegeixi.
rebost
julivert
bedoll
agulla
bacall
rob
accident
Subratlla les vocals tones de les paraules de lactivitat anterior i escriu-ne a

sota la representaci dels sons corresponents. Si cal, demana al mestre que te
les llegeixi.
rebost
julivert
bedoll
agulla
bacall
rob
accident
Quants sons voclics t la llengua catalana? Posa un exemple de cada so.
Quantes lletres t lalfabet catal?
Completa la taula de sota amb les paraules segents, que et llegir el mestre
o la mestra en veu alta:
telfon, sal, cos, fill, serp, cuc, pl, pols, casa, sostre
so
exemple
[>]
[]
a, e
[#]
[B]
[F]
[-]
[L]
[R]
U9
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu un complement directe per a cada una de les oracions segents:

Lalcalde va dir
Tots junts menjarem
Avui comprarem
Aquesta nit escoltar
La meva amiga porta

7
Subratlla el complement directe de les oracions segents i substitueix-lo per

una forma pronominal adequada:
Explica el significat de les expressions:
Acabar la corda.
Xerrar pels descosits.
Parar els peus.
Estar m sobre m.
Mossegar-se la llengua.
Estar amb la corda al coll.
U9
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Avui has anat a comprar pa, i a casa teva than donat un bitllet de 50 E per
pagar 1,50 E. El forner sha atabalat, perqu no tenia canvi i la botiga era plena
de gent. Llavors ha cridat la seva dona perqu ho volia resoldre, ja que vosaltres
sou uns bons clients.
Escriu, en forma de dileg, la conversa que sha produt al forn. Com a mnim,
han de sortir-hi dos personatges; el nombre mxim el decideixes tu.
U10
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu el plural daquestes paraules:

tortuga
cervesa
capsa
botiga
petjada
zebra
taula
neteja
Escriu el singular daquestes paraules:

modistes
roques
llesques
granges
pianistes
taronges
classes
mares
Omple amb e o a els espais buits segents:

higien
superfci
escombr.
fantasm
diplom
cinem
Completa els temps verbals segents:

jo menjav
jo canto
s
tu cant
tu menjav
ell/ella cant
insecticid
jo nedari
s
tu nedari
ell/ella menjav
ell/ella nedari
nosaltres cant
nosaltres menjv
nosaltres nedar
vosaltres cant
vosaltres menjv
vosaltres nedar
ells/elles cant
ells/elles menjav
ells/elles nedari
Completa aquestes oracions amb un complement indirecte:
.
.
U10
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Subratlla el complement indirecte de les oracions segents i substitueix-lo per

Qu s una comparaci? Posan un exemple.
Subratlla les comparacions que trobis en el text segent i encerclan els nexes
comparatius:
El seu amic tenia la cara com un pa de ral, de tan rodona semblava una lluna
plena. Encara que era petit, noms tenia nou anys, era tan alt com un gegant, i aix que menjava com un ocell. Creixia tan de pressa que els pantalons li anaven ms curts que una cua de conill i sempre semblava en Pepito
va de curt. Tothom volia ser el seu amic perqu era molt simptic i sempre
estava content com unes pasqes.
U10
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Fes memria i escriu les sis preguntes bsiques que ha de tenir presents un
periodista per poder escriure una notcia:
10 Ara inventat una notcia que doni resposta a les sis preguntes bsiques
i posa-hi un ttol. Cal que tinguis molta cura de la redacci.
U11
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa les paraules segents amb o o u:

s
ferr
corre
b
2
s
brir
txaca
glob
t
burr.
s
cact
ri
rr
vern
ntanya
fetada
tifarra
av
rrir-se
an
Escriu una paraula derivada en cada cas:
foc
calor
forn
dotze
3
tor

jo
sospiro
tu
ell / ella
nosaltres
munta
sufoquem
vosaltres
ells / elles
Completa aquestes oracions amb complements circumstancials i indica de quin

tipus sn:
El cuc sortia
El maquinista dirigia el tren
Lvia ha fet un pasts
Els cotxes feien voltes
U11
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Subratlla els complements circumstancials de les oracions segents i digues de

quin tipus sn:
El noi dormia tranquillament sota larbre.
La moto corria de pressa pel circuit previst.
Els pescadors de tonyina tornaven tard amb les bodegues plenes de peix.
Les proves de color havien sortit fora malament.
Fes un esquema amb els tipus de complements circumstancials que coneguis:
Qu s una metfora? Posan un exemple.
U11
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Inventat metfores per dir que:

Un home t uns bigotis molt grans:
Un noi t uns ulls preciosos:
Un lloc fa mala olor:
Subratlla la metfora que hi ha en loraci segent i explica qu vol dir:

Lestava mirant fixament i em semblava que em podia perdre
en aquells mars blaus que lluen a la seva cara.
10 Dibuixa en aquestes quatre vinyetes una tira cmica, en la qual apareguin dos
personatges que dialoguen. (Recorda que en els cmics llegim parallelament
la imatge i les paraules.)
U12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Corregeix, quan calgui, aquestes oracions. (Fixat en les paraules difcils que
has treballat en la unitat.)
Van arribar tots alhora de sopar, per no van venir junts.
Perqu no em compres el que et demano?
Sin vols que tajudi, mho has de dir.
Estava amagat darrere la porta i a les hores va sortir!
Escriu una oraci amb cada parella de paraules:

perqu / per qu?
alhora / a lhora
si no / sin
Completa les definicions:

Les preposicions sn paraules
que relacionen un nucli
amb els seus
Les conjuncions sn paraules
que uneixen dues
, grups de paraules o b oracions.
U12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Encercla totes les preposicions febles que trobis en aquest text:

Desprs de travessar uns porxos per on campaven gallines, vam entrar en
un magatzem ple de caixes de fusta. Per arribar al fons del local, vam haver
de passar per sobre dalgunes de les caixes, que cruixien escandalosament
sota els nostres peus. Al final del magatzem hi havia una porteta per on va
desaparixer el misteris guia. Vaig dubtar un segon, per finalment jo tamb
vaig obrir-la, procurant no fer soroll. La porta donava a un passads fosc
i humit que girava a lesquerra. Per un moment, vaig pensar fer-me enrere i
tornar a la plaa, per la curiositat em va fer seguir endavant.
El passads acabava en un petit safareig amb un terra humit i enganxs.
nava al terrat.
El noi de la plaa va encendre una espelma que hi havia sobre un bid i em
va convidar a seure en una cadira al mig del safareig.
FRANCESC MIRALLES, Perdut a Bombai
Escriu cinc conjuncions i inventat una oraci en cada cas:
Sabries explicar la diferncia que hi ha entre una frase feta i un refrany? Posan
un exemple.
Frase feta:
Refrany:
U12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu un text breu amb alguns dels refranys que coneguis:
Explica qu volen dir aquestes frases fetes:
Fer via.
Fer malb.
Fer veure.
Fer volar coloms.

9
Pensa en un personatge que tagradaria molt entrevistar. Preparat les preguntes que li faries tenint en compte les parts que ha de tenir una entrevista.
AVALUACI FINAL SIS CURS
U1, 2, 3, 4
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Tria un joc que tagradi i fes-ne una descripci (regles del joc, material que es
necessita, lloc on es pot jugar, nombre de jugadors):
En aquest text falten tots els accents grfics. Posals-hi.

Despres dallo, jo no podia deixar de creuar el carrer i acarar-me amb ella.
Hola, soc el Flanagan li vaig dir.
Ja ho se va dir, donant-me la benvinguda amb una espurna juganera
a les ninetes.
I tu com et dius?
Carmen. Parlavem en castella, ella amb un engrescador accent andalus.
Volies parlar amb mi?
ANDREU MARTN i JAUME RIBERA, Tots els detectius es diuen Flanagan
Classifica aquestes paraules segons que tinguin el so de s sonora o de s sorda:

dissabte, zero, pinzell, pisos, pallasso, cirera, caador, tossut, catorze,
plaa, enciam, cel, bossa, cos, cervesa, museu
so de s sorda
so de s sonora

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Destria el SN subjecte i el SV predicat de les oracions segents:
Indica el SN subjecte de les oracions segents. Desprs, identifica-hi els complements del nom i digues de quin tipus sn.
Exemples
Exemples
U5, 6, 7, 8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Tria una daquestes dues afirmacions i exposa els arguments que faries servir
per defensar-la. (Ordenals per ordre dimportncia.)

blics.

per eliminar-la.
A les fotografies segents hi trobars vuit paraules que contenen el so [g] de

gel. Escriu-les a sota.

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
En la tirallonga de paraules segent hi trobars deu paraules que sescriuen

amb h. Escriu-les a sota.
ahirhabitacicacauetcoethoravehicleorfehereu
homehemorrgiahbilorxatahabitanthamosui
En la sopa de lletres segent hi ha deu mots que porten ll. Escriu-los al

costat.
C O L L E G I
D P E Z M R A F
K P Y M B S L U E K M O B X G
D R A O A T L V L J K L T H O
L R O R S R E C L A R L C F R
I
A M T E V N O I
B C B A V A
P N U D A
C C A R S K J L
E A R D V A X A U F
C A R L
L X E E D L T A L S C L P H A
L S L L T L U S A U U L A S
U S L L F E P W D L M S N X A
L R A A R V X Q L Z S S F B Q
A U
I O P O J E L A C F V A L
A R Q V B N C L C M N O I
U5, 6, 7, 8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Destria els verbs de les oracions segents i classificals a la taula de sota:
verb predicatiu
verb copulatiu
Escriu tres oracions que tinguin un verb transitiu i tres que tinguin un verb intransitiu:

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Les paraules segents pertanyen a quatre camps semntics diferents. Identifica

aquests camps i classifica-les a la taula de sota.
tonyina, juliol, llu, moto, gat, setembre, avi, rap, maig,
canari, tren, verat, gos, autocar, gener, hmster
Ara escriu una altra paraula de cada un dels camps semntics de lactivitat 8:
U9, 10, 11, 12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Busca en aquest text dues paraules per a cada un dels sons voclics. Desprs,
omple les taules de sota i subratlla la lletra de cada paraula que correspongui al
so de la casella.
Havem danar al mercat a comprar perqu en aquella casa que ens deixaven no hi havia res. Havem de calcular noms per a tres persones, en Pere,
en Pol i jo, que volem passar el cap de setmana junts.
Era dissabte i hi havia mercat a la plaa del poble. Vam agafar les bicicletes
i en deu minuts hi vam arribar.
De tornada, ben carregats, vam trobar una serp al mig del cam. En Pere va
frenar de cop i en Pol shi va tirar a sobre sense voler, va caure a terra tot fent
i vam poder passar el cap de setmana tranquils.
[a]
[]
[#]
[e]
[i]
[3]
[o]
[u]
Quin so voclic es troba noms en sllaba tona? Buscan tres exemples en

el text de lactivitat anterior.
Quins sons es troben noms en sllaba tnica? Buscan exemples en el text de

lactivitat 1.

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Quins sons es poden trobar tant en sllaba tnica com en sllaba tona? Buscan exemples en el text de lactivitat 1.
Separa les oracions segents en SN subjecte i SV predicat i subratlla el nucli del

SN subjecte. Analitza tots els components del SV predicat: nucli i complements,
i indica de quins tipus de complement es tracta.
Subratlla les expressions en sentit figurat del text segent:

La Marina no volia perdre el fil i es va posar a la primera fila de la sala de
conferncies. Havien fet crrer la veu que aquell conferenciant era especialment bo en el tema i la sala es va omplir de seguida. Al cap duna hora
xerrant encara no havia acabat la corda i la Marina ja tenia ganes danar
a escampar la boira.
Fes servir una de les expressions que has subratllat en lactivitat 6, per en
sentit real, per construir una oraci:
U9, 10, 11, 12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Inventat comparacions per dir que:

Tens uns cabells molt llargs:
Som molt matiners:
Ets molt velo:
Substitueix les expressions subratllades per una metfora:
El teu germ s una persona molt lenta; sempre arriba als llocs quan tothom
ja hi s.
La Carme t uns ulls de color blau clar preciosos.
No seguis en aquesta cadira, que t una pota ms curta que les altres i es
mou molt.
Sempre que obria la boca se li veien aquelles dents blanques i lluents i ben
arrenglerades.
10 Escriu una frase feta i un refrany i explican el significat:
Frase feta:
Refrany:
11 Inventat una notcia que tingui per ttol Lhan trobat:

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
12 Completa aquest dileg amb totes les acotacions que hi puguis afegir
i continual:
MARIA: No et pensis que aix quedar aix!

ANNA: Jo tampoc ho deixar passar, s intolerable!
MARIA: Si veig en Ramon li ho haur de dir, no men podr estar!
ANNA: Fars ben fet! Hi ha coses que no shan de permetre!
MARIA: Quina enrabiada que he agafat!
ANNA: No s aquell que ve darrere daquella gent, en Ramon?
MARIA: I tant! Ara veur!
ANNA: Per si t la barra de saludar-nos rient!
RAMON: Hola, noies! Com va tot?
MARIA: Que com va tot? Que com va tot!?
ANNA: s increble!
RAMON: Per, qu us passa?
AVALUACI INICIAL SIS CURS SOLUCIONARI
U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Dictat:
Subratlla la sllaba tnica de les paraules segents i accentua-les:
tornavs
guila
estaci
arrs
tnel
prssec
msica
mquina
pergam
lbum
matals
espcie
Subratlla tots els determinants, noms i adjectius que trobis en les oracions
segents. (Fes servir un color diferent per a cada categoria.)
Les espectaculars sabates de plataforma gruixuda que necessites per a
lobra de teatre les venen en una sabateria nova de la plaa petita.
Tots aquests petits entrebancs es resoldran sols.
Les construccions noves canviaran la fesomia de la ciutat.
Les vacances tranquilles que hem passat aquest estiu han valgut la pena.
Identifica el SN subjecte i el SV predicat de les oracions segents i subratllan el

nucli:
Els visitants del parc no duien paraigua.
SN (Subj)
SV (Pred)
Van caminar ms de pressa que lltima vegada, els excursionistes.

SV (Pred)
SN (Subj)
Nosaltres sortirem aquest cap de setmana.
Tinc gana.
SN (Subj)
SV (Pred)
SV (Pred)
Quines de les paraules segents sn polismiques? Posan un altre exemple.

llibreta
banc
coll
bicicleta
ratol, copa
AVALUACI INICIAL SIS CURS SOLUCIONARI
U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Com anomenem les paraules que sescriuen de manera diferent per que
tenen el mateix significat? Posan un exemple.
Paraules sinnimes. Exemple: content i alegre.
Escriu tres paraules de cada famlia:

fusta
carn
nou
fuster
carnisser
novell
fusteria
carnisseria
innovar
fustaire
carnvor
novetat
Ordena alfabticament les paraules de cada grup:

gra, grapa, espgol, espigolar, espill
espgol, espigolar, espill, gra, grapa
peoner, peonada, penia, pintura, paleta

paleta, peonada, peoner, penia, pintura
cadira, ordinador, cavall, oreneta, ordre, ngel, pollastre, suc

ngel, cadira, cavall, ordinador, ordre, oreneta, pollastre, suc
Tria una de les opcions que et donem per escriure un text:
Dileg entre dues persones que es troben al supermercat i que fa temps

que no es veuen.
Carta a un amic amb qui has passat lestiu per dir-li que ja tens ganes de
veurel.
Narraci fantstica i divertida, breu, que t dos personatges com a protagonistes.

AVALUACI CONTNUA SIS CURS SOLUCIONARI
U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Busca en aquest text tres paraules agudes, tres de planes i tres desdrixoles:
Aquest mat he fet una redacci lcida, intelligent i sense pretensions
sobre la vida del camp a Esccia. A la tarda amb el pare hem anat a
comprar. He vist en Rick Lemon que dubtava molt a la parada de la fruita,
ha dit que triar fruita s un acte ple de contingut poltic. Ha rebutjat
pomes de Sud-frica, delicioses golden de Frana, taronges dIsrael,
dtils de Tunsia i aranges dAmrica
SUE TOWNSEND, El diari secret dAdrian Mole
agudes
planes
esdrixoles

Les paraules agudes tenen la sllaba tnica en lltima posici
i saccentuen quan acaben en vocal, as, es, is, os, us, en i in.
Les paraules planes tenen la sllaba tnica en la penltima posici
i saccentuen quan no acaben en vocal, as, es, is, os, us, en i in.
Les paraules esdrixoles tenen la sllaba tnica en lantepenltima
posici
i saccentuen totes.
Destria el SN subjecte i el SV predicat de les oracions segents i marcan el nucli:

La nena petita tenia un gat molt bonic.
SN (Subj)
Lartista dibuixa molt b.

SN (Subj)
SV (Pred)
SV (Pred)
Tots els jugadors volien alar la copa.

SN (Subj)
La meva tia de Frana arriba dilluns.

SN (Subj)
SV (Pred)
SV (Pred)
El director de la sucursal tenia mal carcter.

SN (Subj)
SV (Pred)
U1
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa les expressions segents amb un subjecte o amb un predicat:

Tots els animals del zoolgic
Lordinador
juga a pilota.
saltaven a corda.
Indica en quin tipus de diccionari buscaries aquestes expressions o paraules:
no tenir espera diccionari de locucions i frases fetes
fog diccionari de la llengua catalana
Paganini diccionari enciclopdic
sser llarg de llengua diccionari de locucions i frases fetes
holiday diccionari bilinge angls-catal

6
Dibuixa el mot que falta en les frases fetes segents:
orelles
Estirar les
Deixar en bones
Veure les
(renyar alg)
mans
estrelles
(encarregar un assumpte a una persona capacitada)
(sentir vivament un dolor)
On buscaries el significat daquestes expressions?

En un diccionari de locucions i frases fetes.
U2
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Tria una daquestes fotografies i fes-ne una descripci:
U2
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Omple els espais en blanc amb els dos mots que et donem en cada cas:
dona - dna
dona
La seva mare s la
dels cabells rossos.

que el caf.
La Nria
be - b
caramels.
te
A la Nria li agrada ms el
t - te
dna
El meu avi sempre ens
mal de cap.
El pastor va perdre un
be
Tenia totes les preguntes
Encercla tots els diftongs que trobis en les endevinalles segents i completa
la definici de sota:
A la casa on sc,
Sense peu saguanta dret,
sc per tothom trepitjada;
el fan beure sense set,
a lhivern faig bon servei
no fa cap mena dolor
i a lestiu estic guardada.
i pel nas de tothom passa.
)arotseL(
)tog lE(
El diftong sn dues vocals pronunciades en una mateixa sllaba.
Posa la diresi en els mots segents:
allant
rell
terraqi
protena
llat
herona
paraiger
dirn
aqeducte
crulla
U2
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Subratlla el SN subjecte daquestes oracions i assenyalan els determinants

i tots els complements del nom (CN):
Lexposici de fotografies era molt interessant.
det.
CN
SN (Subj)
El bolgraf blau perd tinta.
det.
CN
SN (Subj)
El gat siams de la vena menja sardines.
det.
CN
CN
SN (Subj)
La noia del vestit negre no volia sortir a ballar.
det.
CN
SN (Subj)
Tots els directius de lempresa nova hi van anar amb avi.
det. det.
det. CN
SN (Subj)
Destria les paraules primitives i els morfemes derivatius (prefixos i sufixos) de les
paraules derivades segents. A continuaci escriu-ne una frase amb cada
una.
prefix
paraula derivada
sufix
des- (a)
costum
-ar
cavaller
cavall
-er
martim
mar
-tim
desacostumar
retallar
re-
tall
-ar
empaperar
em-
paper
-ar
caador
caa
-dor
pedrada
pedra
-ada
U3
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa:
es pronuncien igual per
Les paraules homfones sn les que
significats
que no sescriuen de la mateixa manera i tenen
diferents.
En la sopa de lletres que hi ha a continuaci, hi trobars quatre parelles de

paraules homfones. Escriu una frase amb cada paraula.
B E L L E S A X Y E T B R A V
Z R E H P O A R H C T M A R U
A R A V A N A F R T A A R L
X S F F X F G R R T A J K L L
A B A N S A F V E L L E S A A
A D F F E A F A
I O O F R R C
F P C D S R F S
I G N E T
O Y U S K R S A M B V A R V G
A F A R X S R L L U B L O P N
E M B M A S S A W Q N Z H T E
U L O L E T R X A A M N
La correcci de les frases s a criteri del mestre.
I O
U3
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Destria el SN subjecte i el SV predicat de les oracions segents. Desprs,

subratlla els complements del nom que trobis en el SN subjecte i digues de quin
tipus sn.
La filla petita de la mestra juga a pilota.
Dissabte arribar el meu amic dels Estats Units.
El petard que em va donar el meu cos va explotar molt fort.
LAlguer, una ciutat preciosa que es troba a lilla de Sardenya, somple de
CNAdj CN (SPrep)
SN (Subj)
CN (SPrep)
SN (Subj)
CN (oraci)
SN (Subj)
CN (aposici)
SN (Subj)
gent a lestiu.
Lhmster que em va regalar la meva padrina s molt gracis.
CN (oraci)
SN (Subj)
Omple la taula segent:

sinnim
antnim
imponent
petit
distant
proper
respondre
callar
cloure
obrir
tot seguit
aviat
abans
possible
viable
impossible
rpid
velo
lent
grandis
lluny
contestar
tancar
Completa:
tenen el mateix significat.
tenen un significat contrari.
U4
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Classifica aquestes paraules segons que tinguin el so [z] (s sonora) o el so [s]

(s sorda):
enyorana, dansa, zero, defensa, cervesa, zoolgic, pisos,
bossa, cel, fcil, cos, passeig, tretze, velocitat
[z] so de s sonora
[s] so de s sorda
zero
cervesa
zoolgic
pisos
cos
tretze
enyorana
dansa
defensa
bossa
cel
fcil
passeig
velocitat
Respon:
Quantes grafies has trobat que representen el so de essa sorda? Quines
sn?
Quatre: s, ss, c i .
Quantes grafies has trobat que representen el so de essa sonora? Quines

sn?
Dues: s i z.
Completa les frases segents amb les grafies s, ss, c, o z:
s impre ss ionant la velo
La
Es va comprar una ca
El pasti ss
El di ss abte dot z e de febrer anir al circ a veure els palla

i els trape z i s tes.
eva co
itat que agafava.
ina va comprar una dot

s
a al pa ss eig de Gr
er fa un pasts recobert de sucre gla
ena de pin
c
ells.
ia.
at bonssim.
ss os
U4
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................

tipus
de determinant
gnere
nombre
article
mascul
plural
els ciris
aquelles papallones
demostratiu
femen
plural
possessiu
femen
singular
el primer pis
numeral ordinal
mascul
singular
mig quilo
numeral partitiu
mascul
singular
indefinit
femen
singular
demostratiu
femen
plural
la meva cosina
alguna figura
aquestes alumnes
Completa:
t ms dun significat.
Explica els diferents significats que coneguis de les paraules polismiques segents:
planta: 1 Vegetal. La planta dels peus. 2 Apecte fsic duna persona.

3 Secci horitzontal dun edifici. 4 Pis (el que hi ha a nivell de carrer).
coll: 1 Part del cos hum. 2 Part dun vestit que envolta el coll. 3 Part
dun objecte que recorda un coll.
caragol: 1 Molusc gasterpodes. 2 Cos flexible que forma un espiral.

3 Massa fluida que es mou en espiral. 4 Conducte de lorella interna
que t forma despiral.
clau: 1 Pea de metall que serveix per obrir les portes. 2 All que cal
saber per entendre una cosa. 3 Signe grfic. 4 Signe que sescriu
davant de les lnies horitzontals del pentagrama.
agulla: 1 Instrument, generalment de metall, acabat en punta.

2 Instrument per subjectar roba, cabells, etc. 3 Instrument punxegut
emprat per injectar, puncionar, suturar, etc.
U5
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Busca, en aquesta sopa de lletres, deu paraules que continguin el so [g] de gel:
J E M R S A F Q R S R N J S S
H E R S E G B N S S L S M A A
K L R C O P M E N J A R Z C M
N L P O C X E R D G H
Q R Z
J G E R
L P A
I V B N K L O J
U Y X R Z L T E O P U Y M B O
I
P E J K G I
G H
R A F A R J N R
J K L O P F Q E R T A Y D
A R S D F E G H
Z O X C V
J K L P U O
N J E C C
V D B N M E R T Y U
I O R M
I O N U U
Q A R S X D R G H T G V E T X
J G K L U J U T G E Y
S F Y
Z U X F R S F H G S H S F T S
E J C F R A O N A T
I G A F H
j davant a, o i u.
g davant e i i.
injecci, jeroglfic.
Subratlla els verbs que trobis en el text segent:

No obriu la porta a cap desconegut i vosaltres dues tingueu cura den
Bernat.
Entesos van contestar elles.
Encara els pares no devien ser a la cantonada que elles baixaven les escales
com dues esperitades.
No deus tenir por, oi, maco? em va dir la piguetes abans de marxar.
La piguetes es diu Bruna, lanomeno aix per les setanta-sis pigues que t...
LLOREN PUIG, Quina xamba, les bessones!
U5
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Colloca a la taula segent tots els verbs que has trobat en el text anterior:
persona
1a sing.
present
2a sing.
anomeno
3a sing.
1a pl.
diu
obriu
tingueu
3a pl.
van
contestar
va dir
devien ser
temps
passat
2a pl.
baixaven
futur
Infinitiu
tenir, marxar
Cada columna cont un grup de paraules del mateix camp semntic. Identifica
aquests camps semntics i escriu les paraules que no hi pertanyin.
cncer
guila
xerrac
guitarra
ries
gallina
bast
clarinet
lluna
porc
trepant
timbal
verge
conill
filaberqu
trencaclosques
aquari
lloro
clau anglesa
flauta
pantera
pollet
serjant
piano
sagitari
nec
mirall
viol
balana
gall
martell
baldufa
signes
del zodac
aus
eines
instruments
lluna
porc
mirall
trencaclosques
pantera
conill
bast
baldufa
U6
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Classifica les paraules segents a la taula de sota:

planxa, exrcit, extic, luxe, xocolata, bruixa, mxim, orxata, xins,
gronxador, vaixell, Mxic, hexgon, exhibir, arxiu
sona com panxa o calaix
sona com taxi [ks]
sona com examen [gz]
planxa
luxe
exrcit
xocolata
mxim
extic
bruixa
exhibir
xins
Mxic
gronxador
hexgon
vaixell
arxiu
orxata
ix darrere de vocal i quan t el so de xeix.
x.
Forma paraules derivades, fent servir un o ms prefixos, a partir de les paraules

segents:
costum acostumar-se, costumari, costumista, malacostumar
pla aeropl, altipl, aplanar
prim aprimar-se, comprimir, aprimador, esprimatxat
blanc blancor, emblancar, blancall
paper paperassa, empaperar, paperera, papereria, paperot
U6
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Troba les formes verbals no personals del poema segent i omple la taula que
hi ha a continuaci:
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avanant desma pel cam de laigua,
sen ve la vaca tota sola. s cega.
Dun cop de roc llanat amb massa traa,
el vailet va buidar-li un ull, i en laltre
se li ha posat un tel. La vaca s cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat daltres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. [...]
JOAN MARAGALL
conjugaci
infinitiu
gerundi
participi
primera
buidar, abeurar-se
topant, avanant
llanat, posat
segona
tercera
Escriu el gentilici dels llocs segents:
Tortosa tortos
Figueres figuerenc
Lleida lleidat
Reus reusenc
Berga bergued
Olot olot
U7
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Copia aquestes paraules i corregeix-les quan calgui:
hi avia
hi havia
ereu
hereu
igiene
higiene
abitar
habitar
avui
os
armnica
coet
ivern
2
harmnica
cacauet
orxata
hivern
ou
Encercla les lletres mudes de les oracions segents:
Aquest mat he vist els paletes de lobra del costat de casa que tiraven rpidament el ciment perqu no sels assequs.
El gos de lHelena sha posat molt malalt i no pot sortir a crrer al voltant
de larbre de la plaa ni al camp que hi ha al davant.
Li ha costat molt aprendres les taules de multiplicar.
De tant en tant anem a fer un volt cap a lajuntament i desprs cap a lesglsia, que s ms amunt.
Li preguntar al forner quant val la coca que li he encarregat.

3
Relaciona cada terme amb la seva definici:

verbs copulatiu
verbs predicatius
Sn els verbs que tenen sentit complet.

Sn verbs que no tenen sentit complet i
enllacen el subjecte amb el predicat, que
en aquest cas sanomena atribut. Els
ms comuns sn ser, estar i semblar.
Encercla el verb de les oracions segents i subratllan els complements.

Digues, tamb, si s predicatiu o copulatiu.
La Maria busca una cangur jove per a la seva filla de quatre anys. (predicatiu)
Aquest jersei sembla nou. (
La Pilar prepara les oposicions. (
En Quim est nervis. (
copulatiu
predicatiu
copulatiu
)
)
)
U7
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu una oraci amb un verb predicatiu i una altra amb un verb copulatiu. Indica si tenen complements.
Troba les set paraules daquest text que contenen un prefix. Escriu-les a sota i
subratllan el lexema i el prefix (fes-ho amb colors diferents).
Van descarregar les caixes dels camions de mala manera. Jo ja els vaig dir
que era una imprudncia i que a ms a ms feia impossible el recompte dels
paquets. Amb aquesta inexactitud, els nostres clients, a part de quedar descontents, desconfiaran del nostre servei.
des carregar
im prudncia
im possible
re compte
in exactitud
des contents
des confiaran
Afegeix el prefix que vagi millor als verbs segents i explica quin significat aporta al nou verb:
carregar des-carregar
llogar
re-llogar
tornar a
inflar
des-inflar
contrari de
contrari de
Converteix-te en un lladre de versos. Tria tres o quatre poemes que tagradin

i fes-ne una composici potica.
U8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu dues paraules que continguin les grafies mb, mp, mm i ll. Desprs redacta un text breu en qu apareguin.
Corregeix, quan calgui, les paraules segents:

cambiar
canviar
imflar
inflar
tonbar
tombar
pelcula
pellcula
tramvia
tranquilitat
atemtat
Portarem el vestit a la tintoreria.
dorm al balc.
van collir totes les maduixes madures de lhorta.
corre molt.
Qu s un verb transitiu? Posan un exemple.

s un verb que necessita un complement directe.
Estrenar
Per exemple: Ahir vaig estrenar un vestit.
tranquillitat
atemptat
Subratlla, de colors diferents, els verbs transitius i els intransitius de les oracions
segents:
connectar
Qu s un verb intransitiu? Posan un exemple.

s un verb que no necessita un complement directe.
Passejar
Per exemple: Passejo pel bosc cada dia.
U8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
De les oracions segents, trian les que sn atributives:

La Marta t ganes de caminar.
Les gotes daigua a vegades semblen perles.
Estic molt content de tu.
La nova professora s una noia molt divertida.
Els vens van tirar petards tota la nit.
Qu vol dir que una oraci s atributiva? Escriu-ne una.

Vol dir que t un atribut. Les oracions que tenen atribut sn les que
tenen un verb copulatiu (ser, estar, semblar) que fa denlla entre el
subjecte i el complement o atribut.
Per exemple: La finestra est oberta
Escriu cinc paraules compostes i explican el significat:

Qu sn les paraules compostes?

Sn paraules formades per dues o ms paraules simples i que es
poden escriure amb guionet o sense.
U8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
10 En quins casos les paraules compostes porten guionet? Posan un exemple.
Quan el primer mot acaba en vocal i el segon comena per s, r o x.

Per exemple: penja-robes
11 Intenta escriure un poema a partir duna de les definicions segents. Abans,

recorda quines sn les condicions per elaborar un text potic.
lluna f 1 [en majscula] ASTR 1 nic satllit natural de la Terra, dotat dun
moviment de translaci al voltant daquesta.
gall m 1 ORNIT 1 Nom com del mascle de diverses espcies docells de
lordre dels fasianiformes. Cal esmentar-ne el gall domstic, amb una cresta
carnosa, tarsos esperonats, plomatge de coloraci variable i cua arquejada.
U9
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Subratlla la vocal tnica de les paraules segents i escriu-ne a sota la representaci del so corresponent. Si cal, demana al mestre o a la mestra que te les
llegeixi.
rebost
julivert
bedoll
agulla
bacall
rob
accident
[-]
[#]
[o]
[u]
[a]
[i]
[e]
Subratlla les vocals tones de les paraules de lactivitat anterior i escriu-ne a

sota la representaci dels sons corresponents. Si cal, demana al mestre que te
les llegeixi.
rebost
julivert
bedoll
agulla
bacall
rob
accident
[]
[u] [ i ]
[]
[] []
[] []
[u]
[] [ i ]
Quants sons voclics t la llengua catalana? Posa un exemple de cada so.

T vuit sons voclics: [a] pala; [] paperina; [#] cel; [e] dent; [ i ] pi; [-] got;
[o] gos i [u] burro.
Quantes lletres t lalfabet catal?

vint-i-sis
Completa la taula de sota amb les paraules segents, que et llegir el mestre
o la mestra en veu alta:
telfon, sal, cos, fill, serp, cuc, pl, pols, casa, sostre
so
grafia
exemple
[>]
sal
[]
a, e
casa, sostre
[#]
pl
[B]
serp
[F]
fill
[-]
cos
[L]
pols
[R]
telfon, cuc
U9
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu un complement directe per a cada una de les oracions segents:

Lalcalde va dir
Tots junts menjarem
Avui comprarem
Aquesta nit escoltar
La meva amiga porta

7
Subratlla el complement directe de les oracions segents i substitueix-lo per


la moto.
El mecnic la va reparar.
els llibres a la biblioteca.
Buscals a la biblioteca.
els deures a la tarda.
La meva cosina petita els fa a la tarda.
arrs per a tothom.
En comprar per a tothom.
aix.
Ho hem penjat.
Explica el significat de les expressions:

Lexplicaci s oberta.
Acabar la corda. sentit real i figurat
Xerrar pels descosits. sentit figurat
Parar els peus. sentit figurat
Estar m sobre m. sentit real i figurat
Mossegar-se la llengua. sentit real i figurat
Estar amb la corda al coll. sentit real i figurat
Anar de bracet amb alg. sentit real i figurat.
U9
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Avui has anat a comprar pa, i a casa teva than donat un bitllet de 50 E per
pagar 1,50 E. El forner sha atabalat, perqu no tenia canvi i la botiga plena era
plena de gent. Llavors ha cridat la seva dona perqu ho volia resoldre, ja que
vosaltres sou uns bons clients.
Escriu, en forma de dileg, la conversa que sha produt al forn. Com a mnim,
han de sortir-hi dos personatges; el nombre mxim el decideixes tu.
U10
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu el plural daquestes paraules:
cervesa
cerveses
capsa
capses
botiga
botigues
petjada
petjades
zebra
zebres
taula
taules
neteja
neteges
modistes
modista
Escriu el singular daquestes paraules:

roca
roques
tortugues
tortuga
llesques
llesca
granges
granja
pianistes
pianista
taronges
taronja
classes
classe
Omple amb e o a els espais buits segents:

superfci e
higien e
escombr. a
mare
mares
bsti a
insecticid a
fantasm a
diplom a
cinem a
Completa els temps verbals segents:

jo canto
jo menjav a
jo nedari a
tu cant e s
tu menjav e s
tu nedari e s
ell / ella cant a
ell/ella menjav a
ell/ella nedari a
nosaltres cant e m
nosaltres menjv e m
nosaltres nedar e m
vosaltres cant e u
vosaltres menjv e u
vosaltres nedar e u
ells / elles cant e n
ells / elles menjav e n
ells / elles nedari e n
Completa aquestes oracions amb un complement indirecte:


.
.
.
U10
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Subratlla el complement indirecte de les oracions segents i substitueix-lo per

al guanyador del concurs.
Li donarem el premi.
als meus pares.
Els dedicar el poema.
als nens i nenes de primer.
Els llegir un conte.
per a vosaltres.
Us pintar un quadre.
7
Qu s una comparaci? Posan un exemple.

La comparaci s una figura retrica que relaciona una caracterstica
destacada dun objecte amb les dun altre objecte ms conegut.
Per exemple: estar sol com un mussol.
Subratlla les comparacions que trobis en el text segent i encerclan els nexes
comparatius:
El seu amic tenia la cara com un pa de ral, de tan rodona semblava una lluna
plena. Encara que era petit, noms tenia nou anys, era tan alt com un gegant, i aix que menjava com un ocell. Creixia tan de pressa que els pantalons li anaven ms curts que una cua de conill i sempre semblava en Pepito
va de curt. Tothom volia ser el seu amic perqu era molt simptic i sempre
estava content com unes pasqes.
U10
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Fes memria i escriu les sis preguntes bsiques que ha de tenir presents un
periodista per poder escriure una notcia:
Qu ha passat?
Qui ho ha fet?
Quan ha passat?
On ha passat?
Com ha passat?
Per qu ha passat?
10 Ara inventat una notcia que doni resposta a les sis preguntes bsiques
i posa-hi un ttol. Cal que tinguis molta cura de la redacci.
U11
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Completa les paraules segents amb o o u:

tor o s
ferr o s
corre u s
glob u s
t o rr
c o brir
b u txaca
b u fetada
foc foguera
calor calors
forn forner
dotze dotzena
cact u s
ri u s
J o an
g o vern
m u ntanya
b o tifarra
av o rrir-se
Escriu una paraula derivada en cada cas:
burr. o s

jo
sospiro
munto
sufoco
tu
sospires
muntes
sufoques
ell / ella
sospira
munta
sufoca
nosaltres
sospirem
muntem
sufoquem
vosaltres
sospireu
munteu
sufoqueu
ells / elles
sospiren
munten
sufoquen
Completa aquestes oracions amb complements circumstancials i indica de quin

tipus sn: Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre.
El cuc sortia
El maquinista dirigia el tren
Lvia ha fet un pasts
Els cotxes feien voltes
U11
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Subratlla els complements circumstancials de les oracions segents i digues de

quin tipus sn:
El noi dormia tranquillament sota larbre.
CC manera
CC lloc
La moto corria de pressa pel circuit previst.
CC manera
CC lloc
Els pescadors de tonyina tornaven tard amb les bodegues plenes de peix.
CC temps
CC manera
Les proves de color havien sortit fora malament.
CC manera
6
Fes un esquema amb els tipus de complements circumstancials que coneguis: Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre.
Qu s una metfora? Posan un exemple.

Amb la metfora anomenen una cosa amb el nom duna altra a la qual
sassembla o amb la qual comparteix algun tret, sense usar cap nexe.
U11
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Inventat metfores per dir que:

Un home t uns bigotis molt grans:
Alg camina fent zig-zag:
Un noi t uns ulls preciosos:
Un lloc fa mala olor:
Subratlla la metfora que hi ha en loraci segent i explica qu vol dir:

Lestava mirant fixament i em semblava que em podia perdre
en aquells mars blaus que lluen a la seva cara.
Ulls blaus.
10 Dibuixa en aquestes quatre vinyetes una tira cmica, en la qual apareguin dos
personatges que dialoguen. (Recorda que en els cmics llegim parallelament
la imatge i les paraules.) Resposta oberta. Correcci a criteri del mestre.
U12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Corregeix, quan calgui, aquestes oracions. (Fixat en les paraules difcils que
has treballat en la unitat.)
Van arribar tots alhora de sopar, per no van venir junts.
(a lhora)
Perqu no em compres el que et demano?
(Per qu)
Sin vols que tajudi, mho has de dir.
(Si no)
Estava amagat darrere la porta i a les hores va sortir!
(aleshores)
Escriu una oraci amb cada parella de paraules:

perqu / per qu?
alhora / a lhora
si no / sin
Completa les definicions:

Les preposicions sn paraules
invariables
que relacionen un nucli
amb els seus complements.
Les conjuncions sn paraules

paraules
invariables
que uneixen dues
, grups de paraules o b oracions.
U12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Encercla totes les preposicions febles que trobis en aquest text:

Desprs de travessar uns porxos per on campaven gallines, vam entrar en
un magatzem ple de caixes de fusta. Per arribar al fons del local, vam haver
de passar per sobre dalgunes de les caixes, que cruixien escandalosament
sota els nostres peus. Al final del magatzem hi havia una porteta per on va
desaparixer el misteris guia. Vaig dubtar un segon, per finalment jo tamb
vaig obrir-la, procurant no fer soroll. La porta donava a un passads fosc
i humit que girava a lesquerra. Per un moment, vaig pensar fer-me enrere i
tornar a la plaa, per la curiositat em va fer seguir endavant.
El passads acabava en un petit safareig amb un terra humit i enganxs.
Lnica entrada daire que tenia aquella cambra fosca era una reixa que donava al terrat.
El noi de la plaa va encendre una espelma que hi havia sobre un bid i em
va convidar a seure en una cadira al mig del safareig.
FRANCESC MIRALLES, Perdut a Bombai
Escriu cinc conjuncions i inventat una oraci en cada cas:

Sabries explicar la diferncia que hi ha entre una frase feta i un refrany? Posan
un exemple.
Frase feta:
Refrany:
U12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Escriu un text breu amb alguns dels refranys que coneguis:

Explica qu volen dir aquestes frases fetes:
Fer via. Apressar-se a fer una cosa
Fer malb. Espatllar
Fer veure. Fingir
Fer volar coloms. Illusionar-se massa.

9
Pensa en un personatge que tagradaria molt entrevistar. Preparat les preguntes que li faries tenint en compte les parts que ha de tenir una entrevista.
AVALUACI FINAL SIS CURS SOLUCIONARI
U1, 2, 3, 4
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Tria un joc que tagradi i fes-ne una descripci (regles del joc, material que es
necessita, lloc on es pot jugar, nombre de jugadors):
En aquest text falten tots els accents grfics. Posals-hi.

Desprs dall, jo no podia deixar de creuar el carrer i acarar-me amb ella.
Hola, sc el Flanagan li vaig dir.
Ja ho s va dir, donant-me la benvinguda amb una espurna juganera
a les ninetes.
I tu com et dius?
Carmen. Parlvem en castell, ella amb un engrescador accent andals.
Volies parlar amb mi?
ANDREU MARTN i JAUME RIBERA, Tots els detectius es diuen Flanagan
Classifica aquestes paraules segons que tinguin el so de s sonora o de s sorda:

dissabte, zero, pinzell, pisos, pallasso, cirera, caador, tossut, catorze,
plaa, enciam, cel, bossa, cos, cervesa, museu
so de s sorda
so de s sonora
dissabte
zero
pallasso
pinzell
cirera
pisos
caador
catorze
tossut
cos
plaa
cervesa
enciam
museu
cel
bossa
cervesa

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Destria el SN subjecte i el SV predicat de les oracions segents:
SN (Subj)
SV (Pred)
SV (Pred)
SN (Subj)
SN (Subj)

SV (Pred)
SN (Subj)

SV (Pred)
Indica el SN subjecte de les oracions segents. Desprs, identifica-hi els complements del nom i digues de quin tipus sn.
petita de la meva germana no riu mai.

CN (Adj.)
CN (SPrep)
SN (Subj)
que miola ms s el del meu cos.

CN (oraci)
SN (Subj)
que viu a Vilanova, juga molt b a futbol.

CN (aposici)
SN (Subj)
tenen el mateix significat.
tenen un significat contrari.
Exemples: flonjo i tou.
Exemples: dia i nit.
U5, 6, 7, 8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Tria una daquestes dues afirmacions i exposa els arguments que faries servir
per defensar-la. (Ordenals per ordre dimportncia.)

blics.

per eliminar-la.
A les fotografies segents hi trobars vuit paraules que contenen el so [g] de

gel. Escriu-les a sota.
julivert
joc
platja
gira-sol
girafa
jugador
formatge
jersei

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
j davant de a, o i u.
g davant de e i i.
jersei, Jess, Jeremies, injecci, projecte
En la tirallonga de paraules segent hi trobars deu paraules que sescriuen

amb h. Escriu-les a sota.
ahirhabitacicacauetcoethoravehicleorfehereu
homehemorrgiahbilorxatahabitanthamosui
ahir
home
habitaci
hemorrgia
hora
hbil
vehicle
habitant
hereu
ham
En la sopa de lletres segent hi ha deu mots que porten ll. Escriu-los al

costat.
C O L L E G I
D P E Z M R A F
collegi
K P Y M B S L U E K M O B X G
gorilla
D R A O A T L V L J K L T H O
pellcula
L R O R S R E C L A R L C F R
mollusc
A M T E V N O I
B C B A V A
P N U D A
C C A R S K J L
E A R D V A X A U F
C A R L
L X E E D L T A L S C L P H A
L S L L T L U S A U U L A S
libllula
novella
putxinelli
U S L L F E P W D L M S N X A
mortadella
L R A A R V X Q L Z S S F B Q
ombrella
A U
cllula
I O P O J E L A C F V A L
A R Q V B N C L C M N O I
U5, 6, 7, 8
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Destria els verbs de les oracions segents i classificals a la taula de sota:
verb predicatiu
verb copulatiu
menja
vol
sembla
va fer
est
Escriu tres oracions que tinguin un verb transitiu i tres que tinguin un verb intransitiu:

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Les paraules segents pertanyen a quatre camps semntics diferents. Identifica

aquests camps i classifica-les a la taula de sota.
tonyina, juliol, llu, moto, gat, setembre, avi, rap, maig,
canari, tren, verat, gos, autocar, gener, hmster
peixos
mesos
mitjans de transport
animals
tonyina
juliol
moto
gat
llu
setembre
avi
canari
rap
maig
autocar
gos
verat
gener
tren
hmster
Ara escriu una altra paraula de cada un dels camps semntics de lactivitat 8:
U9, 10, 11, 12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Busca en aquest text dues paraules per a cada un dels sons voclics. Desprs,
omple les taules de sota i subratlla la lletra de cada paraula que correspongui al
so de la casella.
Havem danar al mercat a comprar perqu en aquella casa que ens deixaven no hi havia res. Havem de calcular noms per a tres persones, en Pere,
en Pol i jo, que volem passar el cap de setmana junts.
Era dissabte i hi havia mercat a la plaa del poble. Vam agafar les bicicletes
i en deu minuts hi vam arribar.
De tornada, ben carregats, vam trobar una serp al mig del cam. En Pere va
frenar de cop i en Pol shi va tirar a sobre sense voler, va caure a terra tot fent
un nvol de pols i gaireb es trenca una dent. Per sort, noms va ser un cop
i vam poder passar el cap de setmana tranquils.
[a]
[]
[#]
[e]
mercat
mercat
bicicletes
noms
comprar
perqu
terra
Pere
[i]
[3]
[o]
[u]
bicicletes
sort
pols
calcular
arribar
cop
sobre
minuts
Quin so voclic es troba noms en sllaba tona? Buscan tres exemples en

el text de lactivitat anterior.
El so de la vocal neutra. Nhi pot haver molts exemples.
La correcci s a criteri del mestre.
Quins sons es troben noms en sllaba tnica? Buscan exemples en el text de

lactivitat 1.
El sons de la [a], la [e], la [#], la [o] i la [3]. Nhi pot haver
molts exemples. La correcci s a criteri del mestre.

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Quins sons es poden trobar tant en sllaba tnica com en sllaba tona? Buscan exemples en el text de lactivitat 1.
La [ i ] i la [u]. Nhi pot haver molts exemples.
La correcci s a criteri del mestre.
Separa les oracions segents en SN subjecte i SV predicat i subratlla el nucli del

SN subjecte. Analitza tots els components del SV predicat: nucli i complements,
i indica de quins tipus de complement es tracta.
xemeneies que veig des de la meva terrassa sn fora altes.

nucli Atribut
SV (Pred)
nucli
SN (Subj)
transportistes arriben
Comprarem botifarres a Vic per a la teva mare. (SN subjecte ellptic: nosaltres)
nucli
nucli
SN (Subj)
nucli
CD
tard
CC manera
SV (Pred)
CC lloc
SV (Pred)
cada mat.
CC temps
CI
Aquest mat, tots els nens nedaven a la piscina de lescola.

CC temps
SN (Subj)
nucli
nucli
CC lloc
SV (Pred)
actors i les actrius daquesta obra de teatre treballen de meravella.

nucli
nucli
SN (Subj)
Pintar la taula del pati de colors vius.

nucli
CD
SV (Pred)
nucli
CC manera
SV (Pred)
(SN subjecte ellptic: jo)
CC manera
quadre daquesta paret est tort.

nucli
SN (Subj)
Compro mobles vells

nucli
CD
SV (Pred)
nucli Atribut
SV (Pred)
per restaurar. (SN subjecte ellptic: jo)
CC manera
Subratlla les expressions en sentit figurat del text segent:

La Marina no volia perdre el fil i es va posar a la primera fila de la sala de
conferncies. Havien fet crrer la veu que aquell conferenciant era especialment bo en el tema i la sala es va omplir de seguida. Al cap duna hora
xerrant encara no havia acabat la corda i la Marina ja tenia ganes danar
a escampar la boira.
Fes servir una de les expressions que has subratllat en lactivitat 6, per en
sentit real, per construir una oraci:
U9, 10, 11, 12
Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
Inventat comparacions per dir que:

Tens uns cabells molt llargs:
Som molt matiners:
Ets molt velo:
Substitueix les expressions subratllades per una metfora:
El teu germ s una persona molt lenta; sempre arriba als llocs quan tothom
ja hi s.
La Carme t uns ulls de color blau clar preciosos.
No seguis en aquesta cadira, que t una pota ms curta que les altres i es
mou molt.
Sempre que obria la boca se li veien aquelles dents blanques i lluents i ben
arrenglerades.
10 Escriu una frase feta i un refrany i explican el significat:

Frase feta:
Refrany:
11 Inventat una notcia que tingui per ttol Lhan trobat:

Nom: ............................................................................... Data: ................................................................................
12 Completa aquest dileg amb totes les acotacions que hi puguis afegir
i continual:
MARIA: No et pensis que aix quedar aix!

ANNA: Jo tampoc ho deixar passar, s intolerable!
MARIA: Si veig en Ramon li ho haur de dir, no men podr estar!
ANNA: Fars ben fet! Hi ha coses que no shan de permetre!
MARIA: Quina enrabiada que he agafat!
ANNA: No s aquell que ve darrere daquella gent, en Ramon?
MARIA: I tant! Ara veur!
ANNA: Per si t la barra de saludar-nos rient!
RAMON: Hola, noies! Com va tot?
MARIA: Que com va tot? Que com va tot!?
ANNA: s increble!
RAMON: Per, qu us passa?
GUIA DIDCTICA
ALTRES RECURSOS
NDEX
Vocabulari interactiu ........................................................................................................ 207
Audicions .......................................................................................................................... 219
recurso
es
Altr
UNITAT 1: LES GUARDIANES DEL BOSC s Vocabulari interactiu
fondalada, fondalades
nom femen
Tros de terreny ms enfonsat que els que lenvolten.
mandrgora, mandrgores
nom femen
Herba de la famlia de les solancies, de fulla perenne, flors de color violeta o verds i fruits en baies
grogues o ataronjades; se li atribueixen propietats
mgiques i curatives.
paratge, paratges
transhumncia
nom femen
Migraci caracterstica de diverses espcies dherbvors domstics, per aprofitar els pasturatges.
udolar
verb
Cridar llargament de dolor.
verema, veremes
nom femen
Collita del ram.
nom mascul
Indret, espai natural.
UNITAT 2: EBRE AVALL s Vocabulari interactiu
embarcaci, embarcacions
nom femen
Vehicle que pot anar per laigua, com els vaixells,
les barques i els remolcadors.
esquerda, esquerdes
nom femen
Tall, obertura llarga que es produeix en una paret,
a la terra o en un cos dur.
foneria, foneries
nom femen
Indstria o taller on es fonen metalls.
joiell, joiells
nom mascul
Joia.
presa, preses
nom femen
Paret que es construeix en un riu o en un llac per
desviar laigua o per impedir que corri.
telecadira, telecadires
nom femen
Remuntador format per una srie de seients, individuals o dobles, suspesos per un cable, amb un
reposapeus per al passatger.
recurso
es
Altr
UNITAT 3: HARRY POTTER: EL JOC DEL s Vocabulari interactiu
pat, pats
nom mascul
Cadascuna de les menjades importants que es fan
durant el dia.
bala, bales
nom femen
Bola petita de ferro, pedra, vidre o plstic per jugar.
bat, bats
nom mascul
En beisbol, bast utilitzat pel batedor per copejar
les pilotes que li llana el llanador.
calamarsada, calamarsades
nom femen
Precipitaci en forma de grans de gla arrodonits.
encistellar
verb
En bsquet, introduir la pilota dins la cistella.
perxa, perxes
nom femen
Pal llarg i estret, com el que es fa servir per moure
una barca per un riu poc fondo.
UNITAT 4: FRA GAR s Vocabulari interactiu
batlle, batlles
nom mascul
Alcalde.
bunyol, bunyols
nom mascul
Massa de forma rodona feta amb farina, ou i altres
ingredients, que es fregeix.
cavaller, cavallers
nom mascul
En ledat mitjana, home al servei del rei o dun senyor, que disposava dun cavall i darmes.
ermita, ermites
nom femen
Esglsia o capella petita.
ermit, ermitana,
ermitans, ermitanes
nom mascul i femen
Persona que viu en una ermita i se nencarrega.
recurso
es
Altr
UNITAT 5: DESSALINITZAR LAIGUA DE MAR s Vocabulari interactiu
aqfer, aqfers
nom mascul
Bossa daigua acumulada sota terra que omple els
espais buits entre les roques i que surt a lexterior
mitjanant surgncies o fonts, o b saprofita amb
els pous.
cal, cals
nom femen
Compost de calci de color blanc que es fa servir
per emblanquinar les parets i en la construcci de
cases.
canal, canals
nom mascul
Excavaci construda per conduir laigua dun riu
o dun llac cap a un altre lloc.
carena, carenes
nom femen
Lnia que divideix els dos vessants duna muntanya
o duna serralada.
embassament, embassaments
nom mascul
Llac que es fa tancant les aiges dun riu amb una
presa.
llar, llars
nom femen
Casa on viuen les persones.
pant, pantans
nom mascul
Terreny pla cobert daigua i de fang.
rec, recs
nom mascul
Canal daigua per regar.
riu, rius
nom mascul
Corrent natural daigua, procedent de les muntanyes, que va a parar al mar, a un llac o a un altre
riu.
dipsit, dipsits
nom mascul
Lloc on es guarda alguna cosa.
UNITAT 6: LA BICICLETA NOVA s Vocabulari interactiu
braser, brasers
nom mascul
Pila de brases.
degotar
verb
Caure de gota en gota.
ministeri, ministeris
nom mascul
Departament que forma part del govern dun Estat.
xid, xids
nom mascul
Rovell que es fa en alguns metalls.
sender, senderons
nom mascul
Cam petit i estret.
sot, sots
nom mascul
Clot.
recurso
es
Altr
UNITAT 7: COLLECCI DE POEMES s Vocabulari interactiu
alba, albes
nom femen
Primera claror del dia.
aparador, aparadors
nom mascul
Vitrina situada a la part exterior duna botiga, on hi
ha exposades alguns de les coses que shi venen.
edificar
verb
Construir un edifici.
encens, encensos
nom mascul
Substncia slida que quan crema desprn una
olor forta i perfumada.
randa, randes
nom femen
Tipus de teixit, lleuger i transparent, que sutilitza
com a adorn.
rebedor, rebedors
nom mascul
Primer espai que hi ha quan sentra en un pis o una
casa.
UNITAT 8: LES CANONS s Vocabulari interactiu
aquarella, aquarelles
nom femen
Pintura feta amb colors barrejats amb aigua.
celobert, celoberts
nom mascul
Espai dins una edificaci, o entre edificacions, que
serveix per ventilar les cambres del voltant i donarlos llum.
escalfallits
nom mascul
Recipient rod amb una tapa foradada i un mnec,
que serveix per escalfar el llit.
escura-xemeneies
nom mascul i femen
Persona que neteja les xemeneies.
gratacel, gratacels
nom mascul
Edifici que t un gran nombre de pisos i una alria
molt gran.
passam, passamans
nom mascul
Part plana i llisa duna barana o duna escala, on es
posa la m.
picamatalassos
nom mascul
Estri pla i rod, generalment fet de vmet, per picar
o espolsar matalassos, estores, etc.
putxinelli, putxinellis
nom mascul
Titella que t el cap i els braos enganxats a un
vestit, dins el qual la persona fica la m per fer que
es mogui.
saltamart, saltamartins
nom mascul
Insecte molt semblant a una llagosta, per amb les
antenes ms llargues.
trencaclosques
nom mascul
Joc que consisteix a reconstruir una figura o un dibuix fent encaixar tot de peces de cart, de fusta
o dun altre material, cadascuna de les quals s
una part del total.
recurso
es
Altr
UNITAT 9: EL PLANETA DELS HOMES s Vocabulari interactiu
ase, ases
nom mascul
Mamfer semblant al cavall, per ms petit i amb les
orelles molt llargues, que es feia servir sobretot com
a bstia de crrega.
comporta, comportes
nom femen
Porta que hi ha als pantans i als canals per graduar
o impedir el pas de laigua.
guarnir
verb
Posar a una persona o a una cosa els objectes
o elements que serveixen per adornar-la o completar-la.
monleg, monlegs
nom mascul
Part duna obra dramtica en qu un personatge
parla sol i explica els seus pensaments i sentiments.
descosit, descosits
nom mascul
Part duna costura que ha deixat destar cosida.
UNITAT 10: LES NOTCIES s Vocabulari interactiu
brasa, brases
nom femen
Tros de carb o de fusta que est encs i crema,
per que no fa flama.
carlina, carlines
nom femen
Herba de color verd clar que viu en camps secs,
amb fulles rgides i dures que poden estar soltes
o reunides en roseta o coriandre, i que es fa a la
muntanya.
casteller, castellera,
castellers, castelleres
nom mascul i femen
Persona que forma part duna colla que fa les torres
humanes anomenades castells.
catstrofe, catstrofes
nom femen
Esdeveniment que comporta moltes desgrcies.
falguera, falgueres
nom femen
Planta que viu en llocs humits dels boscos, amb
una tija sota terra i unes tiges llargues per fora, don
surten fulles primes i allargades.
residu, residus
nom mascul
All que queda duna cosa un cop sha destrut
o transformat, o se nhan tret una o ms parts.
valeriana, valerianes
nom femen
Planta medicinal duns quatre pams dalria que
viu en llocs humits, amb una tija sota terra don surten les tiges amb flors de color rosa o blanc.
recurso
es
Altr
UNITAT 11: EL DIJOUS NEGRE s Vocabulari interactiu
garbera, garberes
nom femen
Pila de feixos despigues tallades.
garriga, garrigues
nom femen
Conjunt dens de plantes punxegudes de fulla dura
i perenne, que creixen en un tros de terra sense
que ning les cultivi.
joglar, joglars
perdiu, perdius
nom femen
Ocell de mida mitjana de color gris vermells amb
unes ratlles negres i blanques al costat, i amb el bec
i les potes de color vermell.
rostoll, rostolls
nom mascul
Conjunt dels trossos de les tiges del blat i daltres
cereals que queden al camp, arrelades a la terra,
desprs de segar.
nom mascul
Persona que en ledat mitjana recitava poemes i cantava canons.
UNITAT 12: VETERINARIS DANIMALS s Vocabulari interactiu
cansalada, cansalades
nom femen
Greix del porc que es conserva en sal i que es fa
servir per cuinar.
fura, fures
nom femen
Mamfer carnvor que fa de 40 a 55 cm de llargria
i t el cos llarg i prim, les potes curtes, el cap arrodonit i les orelles petites; s de color groguenc a
lesquena i bru a la resta del cos, i fa una pudor
forta.
guacamai, guacamais
nom mascul
Ocell de la famlia dels lloros i les cacatues que pot
arribar a 90 cm de llargria; t la cua tan llarga com
el cos (o ms) i s de colors vius.
iguana, iguanes
nom femen
Rptil semblant al llangardaix i al caiman que t
una cresta llarga damunt de lesquena, una bossa
a sota del coll i els dits acabats en punta.
vellut, velluts
nom mascul
Teixit de seda, de llana o de cot, que per un costat
s llis i per laltre s cobert duns pls molt curts
i densos.
recurso
es
Altr
AUDICIONS
UNITAT 1: Lencanteri de la Bruixa Xalesta
La lluna ja havia arribat al zenit. La Reina de les bruixes va comenar lassemblea anual del Clan Astral.
Bona nit, estimades bruixes. Avui ens hem reunit aqu per una bona causa: una de les nostres bruixes ms
joves est a punt dentrar al nostre prestigis clan. Aina, si us plau, puja a la taula i demostrans quins sn
els teus poders.
Estimada Reina, estimades bruixes: s per a mi un gran repte entrar a formar part del Clan Astral, el de
les bruixes ms bones i poderoses del mn, el Clan de totes les bruixes de la meva famlia. He preparat un
encanteri molt especial: es tracta dun filtre damor. Quan dues persones el prenen a la vegada, sorgeix entre
elles un amor tan intens i profund que els seus cors queden units per sempre ms en forma destrella.
Primer hi posem una cua de rata, una branqueta de roman i una de matafaluga, una fulla de llorer i una de
farigola, dos cabells del noi i dos de la noia i un polsim destrella fuga. Desprs hi aboquem una mica daigua
bullent, tanquem els ulls, ens concentrem i diem:
Roman, matafaluga,
tot belluga!
Cua i ull, quin caramull!
Llorer i farigola,
cabells de noi,
cabells de noia.
Estrella, estrellada,
parella enamorada!
De sobte, se sent un esclat i milers destrelles fugaces inunden el cel. Les bruixes aplaudeixen clamorosament. LAina sha guanyat un seient al Clan Astral. Ara noms caldr posar-li un nom secret.
Estimades bruixes, la petita Aina ho ha fet sorprenentment b. Com ja sabeu, aquest any, els noms secrets
han de comenar per x, i lAina, a partir davui, s la Bruixa Xalesta. Porta amor a tot el mn, Xalesta!
MARIA CARDONA SERRA
UNITAT 2: Observem i descrivim

El seu nou domicili era una construcci de dos pisos, de fusta blanca, situada al cim dels penya-segats: una
terrassa suspesa en el buit. Rere la casa salava lespessor del bosc i, dreant-se per damunt de les capades dels arbres, es podia distingir la majestuosa residncia den Lazarus Jann: Cravenmoore.
Cravenmoore semblava ms aviat un castell, una invenci catedralcia, producte duna imaginaci extravagant i torturada. Un laberint darcades, arcs boterells, torres i cpules sembrava la seva angulosa sostrada.
La construcci responia a una planta de creu de la qual sorgien diverses ales.
CARLOS RUIZ ZAFN, Les llums de setembre (fragment adaptat)
recurso
es
Altr
UNITAT 3: Quin plat ms ben cuinat!

Una recepta de cuina: coques de poma
Ingredients
2 pomes mitjanes
200 g de farina
1/3 de litre de llet
2 ous grossos
2 cullerades soperes doli
2 cullerades soperes de smola
culleradeta de caf de sal
oli
1. Bateu els ous. Poseu la farina en un plat fondo, feu-hi un forat al mig i aboqueu-hi la meitat de la llet.
Barregeu-ho b.
2. Quan no hi quedi cap grumoll, afegiu-hi els ous, el sucre, la sal, loli i la resta de la llet. Tapeu-ho i deixeu-ho
reposar mitja hora com a mnim.
3. Peleu les pomes i traieu-ne les llavors. Ratlleu-les de manera que quedin trossets gruixuts o b talleu-les
en lmines molt primes.
4. Afegiu la poma a la massa. Escalfeu una mica doli en una paella petita.
5. Poseu-hi dues cullerades soperes de la massa i deixeu-les coure a foc mitj. Un cop cuites, espolseu-les
amb sucre i... ja us les podeu menjar!
Reporter Doc (fragment adaptat)
UNITAT 4: Rondalles
Lenigma de lesfinx
Fa molt de temps, a Grcia, la ciutat de Tebes vivia en plena prosperitat. Per, un dia, una esfinx es va
installar a la muntanya, al cam que duia a la ciutat.
Aquesta esfinx tenia cap de dona, cos de lle i ales dguila. Cada cop que un viatger passava pel cam,
el monstre li proposava un problema:
Et dir una endevinalla. Si la resols, me nanir del pas. Si no en trobes la soluci, et menjar.
Per els viatgers no trobaven mai la resposta i lesfinx els devorava lun darrere laltre. Aviat cap venedor no
volia passar pel cam de la ciutat, cap pags no portava llegums al mercat. Tebes estava maleda.
Un prncep que es deia dip va sentir parlar de la desgrcia de la ciutat i va decidir enfrontar-se al monstre.
Quan anava per aquell cam, va sentir el soroll de les ales de lesfinx, que es va posar davant seu tot barrant-li
el pas.
Salut, viatger! li va dir lesfinx Et dir una endevinalla. Si no lencertes, et devorar com a tots els que
than precedit. Si lendevines, me nanir de Tebes per sempre.
Dacord. va respondre dip.
Quin animal camina de quatre potes al mat, amb dues potes al migdia i amb tres al vespre? va dir
lesfinx.
Lhome va respondre dip sense dubtar. Al mat, s a dir quan s un nen petit, camina amb les quatre
potes. Al migdia, quan s a la meitat de la vida, saguanta dret sobre les dues cames. I al vespre de la seva
vida, es repenja al bast.
Has guanyat! va cridar lesfinx furiosa.
I va emprendre el vol, per estava tan enrabiada que es va estavellar contra les roques i el seu cos va rodolar
al fons del barranc, entremig de lossada dels que shavia menjat. dip va continuar el seu cam. Quan va
entrar a la ciutat, els habitants no es creien el que veien. Quan van saber que shavien deslliurat del monstre,
van aclamar el jove prncep i el van fer rei. dip va regnar amb saviesa durant molts anys.
(fragment adaptat)
recurso
es
Altr
UNITAT 5: Lexposici oral

Les dessalinitzadores, claus per garantir laigua del futur
Laigua s un recurs limitat. Malgrat aix, els ssers humans ens havem acostumat a usar-la com si fos un
recurs infinit. La sequera que ha patit recentment Catalunya, la pitjor dels darrers 60 anys, ha deixat ben clar
una vegada ms que no s aix. Al contrari, laigua no est garantida en quantitats illimitades. La Generalitat
de Catalunya est prenent mesures en la lnia que marca la Directiva de laigua de la Uni Europea, que vol
donar garanties per tal que lany 2015 les aiges estiguin en molt bon estat. Lesfor del Govern se centra
sobretot en la construcci de dessalinitzadores, per tamb inverteix esforos en la reutilitzaci i la depuraci, en la modernitzaci dels recs i les canalitzacions i a premiar les mesures destalvi. Amb totes aquestes
mesures, Catalunya disposar de ms de 300 hm3 daigua potable lany cap al 2012. Aquesta quantitat s
suficient perqu tothom tingui aigua ds domstic, en cas que hi torni a haver una altra sequera.
(fragment adaptat)
UNITAT 6: Una escena policaca

Han trobat els dos joves que van robar un quadre molt valus a una famlia de Girona. Els han agafat just
quan estaven a punt de passar la frontera. Els ha reconegut una dona que els va veure quan sortien de la
casa, disfressats doperaris lampistes. La dona va veure que shavien deixat la porta de la casa oberta i ho va
trobar estrany. Es va acostar a la casa per avisar els vens i va veure que no hi eren i que hi havia un marc dun
quadre fora gran trencat pel terra. De seguida va avisar la policia. En el moment de la detenci no portaven
el quadre i no se sap on el tenen.
recurso
es
Altr
UNITAT 7: Qu diuen?
Una visita inesperada
Una vegada, fa molt de temps, en un poble del Valls van passar uns fets que van deixar tota la poblaci ben
desconcertada.
Un dia, quan la gent sortia de casa de bon mat, es va trobar que enmig de la plaa del poble on hi havia
lesglsia, el forn de pa i quatre cases shavien installat sis rulots que ocupaven tota la plaa i dos o tres
cotxes que no semblaven de cap persona del poble. No es veia ning, noms els cotxes, les rulots amb les
finestres ben tancades i res que fes pensar que hi havia alg per all.
Primer, els vilatans ms matiners sho miraven i anaven passant cap a la feina, comentant entre ells si sabien
qu hi feien all, aquelles rulots. Ning no en sabia res.
Cap a mig mat semblava que en aquella petita plaa hi havia una manifestaci, de tanta gent com shavia
aglomerat envoltant els misteriosos vehicles.
Finalment, lalcalde i un parell de regidors shi van presentar, ja que alguns vilatans, acompanyats del rector,
els havien avisat daquella invasi.
Tot va ser molt ms senzill del que semblava: resulta que era una caravana de treballadors que anaven cap a
Frana amb les seves famlies per a la verema. De sobte, a mitjanit, tots els nens i nenes que viatjaven amb
els seus pares van comenar a tenir febres molt altes, vmits i diarrees..., ara lun, ara laltre... Els seus pares,
espantats, van decidir anar a la ciutat ms propera que tingus assistncia mdica. Com que passaven prop
de Granollers, i all hi havia un hospital, van deixar les rulots aparcades al primer lloc que van trobar, el nostre
poble, i van marxar tots corrents cap a Granollers. Els nens i nenes, jugant, havien trobat una ampolla amb
aigua, que devia estar infectada, i se lhavien begut entre tots.
Cap al migdia, quan van arribar alguns dels pares amb els cotxes, els ho van explicar tot. Tamb els van
demanar disculpes per les molsties.
A lestaci del tren

Aquest dissabte, tres nois i dues noies han quedat a lestaci del tren per anar a Girona a veure un partit de
bsquet molt important que juga una amiga de lescola.
El tren que han dagafar surt a les deu i deu del mat i arriba a Girona cap a les onze hores. La Marta i la Laia
arriben juntes a lestaci molt dhora, encara falta ben b mitja hora perqu surti el tren.
Quan fa una estona que seuen en un dels bancs arriba en Joan, amb la motxilla i la bufanda de lequip de la
Sara, que s la jugadora de bsquet. Al cap dun moment arriba en Marc, que porta una botzina daquelles
que fan tan soroll.
Es posen a xerrar i riuen imaginant el que faran si la Sara fa triples, si podr passar aquella contrincant que
la marca sempre... i, sobretot, si guanyaran aquest partit.
De sobte, sadonen que noms falten 5 minuts perqu surti el tren i encara no ha arribat en Pol.
Tots quatre es posen drets, una mica nerviosos, mirant cap a on ha darribar en Pol.
Ara senten el tren com xiula, ja sapropa. No es preocupen pels bitllets, perqu els han de comprar dins del
tren, per els sap greu que en Pol es perdi el partit. I pateixen una mica perqu no saben qu li deu haver
passat.
El tren entra a lestaci i frena fent bastant de soroll.
Quan gaireb ja sha aturat, senten uns crits que vnen de laltra punta de landana. s en Pol! El revisor
el veu i espera que arribi a la porta del tren, on sn els seus amics.
El noi arriba corrent, sufocat i puja a la plataforma, on dna les grcies al revisor per esperar-lo.
recurso
es
Altr
UNITAT 8: Rapsodes!
Collarets de llum
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll sadorm
tot s de joguina.
Prou lestel petit

i la Lluna clara
cercaran lamor
ms i ms encara.
Un estel petit
obre lull i parla:
On ser lamor,
que no puc trobar-la?
Sen riuran els camps

i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
On ser lamor?
fa la Lluna bruna
lhe cercat pertot,
que nestic dejuna.
Sen riuran els grills

i els ocells cantaires
i el vent remors
i els follets rondaires.
I lamor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses tradories.
I ell, entaforat
entre satalies,
contar a la nit
noves tradories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
tot s de joguina.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
tot s de joguina.
MIQUEL MART I POL (fragment adaptat)
UNITAT 9: Amb qui parles?

I ara qu faig?... aqu... sola, sense poder parlar amb ning? Perqu... mira que he tingut mala sort...
Per qu mhan de passar a mi, aquestes coses? I noms arribar a casa! Tenia molta gana! Hauria pogut
preparar-me alguna altra cosa, en lloc dintentar agafar la capsa de bombons. Qui em manava, a mi,
enfilar-me dalt de lescala? I, a ms, lhe hagut danar a buscar al safareig!
Quines coses que em passen... sense llum i dalt duna escala!!! Si ho veiessin els pares! Aix que ho volia
fer en un moment, de pressa, abans no arribs el pare, que no es nots... I just posar el peu al darrer gra...
se nha danar la llum!!!
I si vaig baixant a poc a poc de lescala? Ara ja no em ve de gust menjar res!
Ni dolos, ni xocolata, ni res! Mira que en sc, de ruca!
Baixo? Ai que sento un soroll, quina por!!!
Que vingui la llum, si us plau! Que vingui la llum!
Qu deuen ser aquests sorolls? s al repl de lescala? I si s a dins de casa? Haig de ser valenta i baixar de
lescala. Vinga, Marta, vs baixant! Primer un peu i... quan el tingui segur... laltre... Sembla que hi hagi alg a
la porta de lentrada...! Marta, tu vs baixant, que noms deuen faltar dos o tres graons. Un..., dos..., tres...,
ja sc a terra? Abans de posar laltre peu me nasseguro... s, ja sc a terra. I ara, qu faig? Puc seure al
sof del menjador i esperar-me all quieta... Alg vol entrar a casa... espero que siguin els pares... Els crido?
Primer vaig cap al sof... Ara trobar la porta de la cuina..., s, ara a la dreta, unes quantes passes i la porta
del menjador, una, dues, tres... i la porta, s, ara, ja est, el sof s aqu mateix... el sof, i aix?, ah, la manta!
em podr tapar... Ja no sento cap soroll, qu deu passar? Aqu estic millor..., ben tapada...
recurso
es
Altr
UNITAT 10: Un noticiari per a la rdio

La colnia catalana en guerra contra les europees
Les formigues que hi ha a tot Europa provenen duna espcie que va arribar al principi del segle XX de
lArgentina, probablement a la bodega dalgun vaixell que portava blat. Aquestes formigues van anar eliminant totes les espcies de formigues europees perqu entre altres caracterstiques sn molt fortes i agressives. Ho sn tant, que al seu pas nadiu, a lArgentina, fins i tot seliminen les unes a les altres.
Per a Europa han perdut aquesta agressivitat i es reconeixen totes com a membres de la mateixa famlia
o espcie, de manera que quan es troben formigues de formiguers diferents no sataquen.
Per hi ha un cas en qu es mant lantiga agressivitat: les formigues de la supercolnia catalana, que s
com en diuen els bilegs. Els membres daquesta colnia que sestn des de la Catalunya del Nord fins a
Alacant continuen atacant altres formigues de la mateixa espcie. Aquesta agressivitat s un tret genric
que les formigues catalanes han conservat i que les altres han perdut.
UNITAT 11: Explicar imatges

El joc dels entrebancs
Recordo que de petita hi jugava amb el meu pare. Ell em plantejava una situaci problemtica i jo havia de
trobar-hi una soluci. Quan la trobava, ell em presentava una dificultat que mobligava a pensar en una altra
alternativa. Per exemple, comenava dient:
Imaginat que ets a casa i vols menjar. Qu faries?
Aniria a buscar pa i formatge a la cuina.
No hi ha pa ni formatge. De fet, a casa no hi ha res per menjar.
Doncs agafaria diners i aniria a comprar-ne.
B, per... ja saps que la porta est tancada amb clau?
No, no ho sabia, per ho accepto. Puc trobar la clau?
No, no la pots trobar, senzillament perqu no hi s. La mare se nha anat a treballar i sha oblidat que eres
a casa. Ha tancat amb clau i no tornar fins al vespre.
B, suposo que no tenim telfon.
Exacte.
Crido la vena per la finestra del lavabo. Hi s?
S que hi s, per no et sent. T la rdio a tot volum.
Hi ha aigua, a casa?
S, per qu?
Puc fer servir la mnega del terrat?
La mnega? Per a qu la vols?
Molt fcil. Llano aigua per la finestra cap al lavabo de la vena. Li mullo la rdio perqu se li pari i llavors
la crido.
Fantstic! Ara et toca a tu... Pensa una altra situaci i prova de jugar-hi amb els teus companys i companyes.
PERE MONTANER LACALLE, Els enigmes del laberint, la lgica de linventor (fragment adaptat)
recurso
es
Altr
UNITAT 12: Improvisem una entrevista

Entrevista a Daniel Radcliffe
Fars ms pellcules den Harry Potter?
Actualment estic treballant en Harry Potter i el presoner dAzkaban i segur que far Harry Potter i el calze
de foc. Desprs? Qui ho sap?
Magradaria saber com tho fas per compaginar els estudis i el cinema.
Puc fer moltes coses grcies a lorganitzaci del plat, als meus tutors que reben molt suport de lescola,
i tamb perqu tinc molts bons amics que veig amb regularitat. Estic al dia de tot el que passa a lescola
a travs del correu electrnic i els missatges de text.
Has tingut alguna vegada el desig de tornar a fer una vida normal en comptes de ser fams?
Crec que sc una persona normal. Vaig a lescola quan no estic de rodatge, surto amb els amics, vaig al
cinema... faig les coses que fan tots els adolescents. Hi ha qui creu que no puc sortir de casa sense que
mempaitin, per aix no s cert. Puc fer moltes ms coses del que la gent creu.
Qu s el que ms tagrada fer en el temps lliure?
Estic completament obsessionat amb el cinema i la msica. Estic aprenent a tocar el baix i me lemporto a tot
arreu. A ms, tinc un reproductor de DVD porttil que viatja amb mi, i un munt de pellcules. Amb aquestes
dues activitats ocupo la major part del temps lliure.
Tagrada el futbol? Si s aix, de quin equip ets?
La veritat s que no jugo a futbol, per magrada el Fulham. Visc molt a prop del seu estadi.

Catala 6

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Catala 6

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llengua

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

Direcci editorial: Dolors Rius

Primera edici: juliol de 2009

Josep M. Vives i Dolors Ylla, 2009, pels textos

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Competncies per conviure i habitar el mn

Llengua catalana Cicle Superior Primria

2 DIDCTICA I METODOLOGIA DE LREA

Llengua catalana Cicle Superior Primria

2.1 Competncia lingstica

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Llengua catalana Cicle Superior Primria

2.3 El treball sistemtic de llengua

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Llengua catalana Cicle Superior Primria

3 MATERIALS PER A LREA DE LLENGUA CATALANA.

Una guia didctica organitzada en cinc apartats: Projecte,

Llengua catalana Cicle Superior Primria

El tractament de les llenges

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Competncies prpies de lrea

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Aportacions de lrea a les competncies bsiques

Estructura dels continguts

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Estructures lingstiques comunes

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Llengua catalana Cicle Superior Primria

OBJECTIUS GENERALS DE LETAPA

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Continguts del Cicle Superior de Llengua catalana

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Conscincia que la llengua no funciona de la mateixa manera en un conte, en un text de cincies, en un

Llengua catalana Cicle Superior Primria

tuaci de les paraules agudes, planes i esdrixoles.

Llengua catalana Cicle Superior Primria

Cicle Superior Sis Curs

Audici dun poema

Elaboraci dun conte

Descripci dun paisatge

Explicaci dun text

Lectura dun text instructiu

Elaboraci dun text

Audici duna rondalla

Lectura duna llegenda

Elaboraci duna llegenda

Exposici oral sobre

Audici dun text explicatiu

Lectura dun text explicatiu

Elaboraci dun mapa

Audici duna notcia

Lectura dun conte

Elaboraci dun text

Escoltar, retenir i reproduir

Audici de dues histries