Professional Documents
Culture Documents
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 6
TEXT
Gemma Avellan Bisbal
Roger Sarri Batlle
Begonya Soler Soriano
Xavier Molina Mart
ILLUSTRACI
Esperanza Martnez Molina
EDICI EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
EAN: 8431300225473 daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
CP: 466774
Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne i alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a su-
perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats
particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet i xiqueta, i tamb dels objectius de millora que es
plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre dal-
tres inclou:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrena-
ment en les tcniques destudi.
El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que cont
seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el pro-
fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals contin-
guts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-
neixements i pose en joc les competncies adquirides.
Llengua 6 3
ndex
PLA DE MILLORA
Unitat 1
1. El grup nominal........................................ 8
2. Ls de les majscules............................. 9
3. L
a farmcia. La prefixaci...................... 10
Unitat 2
1. Els demostratius.................................... 11
2. Reps daccentuaci............................. 12
3. Els aliments. La sufixaci....................... 13
Unitat 3
1. Els possessius....................................... 14
2. Laccentuaci diacrtica......................... 15
3. E
l taller de pintura.
Les paraules parnimes......................... 16
Unitat 4
1. Numerals i indefinits............................... 17
2. La diresi............................................... 18
3. E
l gimns.
Eufemismes i paraules tab................... 19
Unitat 5
1. Ladverbi................................................ 20
2. El guionet.............................................. 21
3. E
l naixement dun beb.
Les paraules onomatopeiques............... 22
Unitat 6
1. Els enllaos........................................... 23
2. Ls de la h............................................ 24
3. L
a planta de reciclatge.
Precisi lxica........................................ 25
4 Llengua 6
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 9
Unitat 8.................................................. 60
1. Verbs regulars i irregulars....................... 32
2. La partici de paraules.......................... 33 Unitat 9.................................................. 62
3. La cincia-ficci. Les sigles................... 34
Unitat 10............................................... 64
Unitat 10
1. Loraci. El subjecte............................... 35
Unitat 11............................................... 66
2. Lapstrof i la contracci........................ 36
3.Lescena dun conte. Els neologismes... 37
Unitat 12............................................... 68
Unitat 11
1. El predicat nominal. Latribut.................. 38
Solucionari........................................... 72
2. El punt i coma i els punts suspensius.... 39
3. Les coves. Els estrangerismes............... 40
Unitat 12
1. El predicat verbal. Els complements...... 41
2. Els parntesis, les cometes i el gui....... 42
3. El port. Els arcaismes............................ 43
Llengua 6 5
Pla de millora
1 El grup nominal PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
Nom Data
La lletra inicial duna paraula sha descriure en majscula en els casos segents:
Al principi dun text.
Desprs de signes que tanquen oracions: punt, signe dinterrogaci, signe dadmiraci, etc.
En els noms propis de persones, animals, llocs, etc.
En els ttols de contes, pellcules, canons, etc.
Nom Data
pastilles
Felixinina s una que proporciona felicitat.
injeccions
Avorreln s un contra lavorriment.
Nom Data
El meu bolgraf s aquell / aquells , el que est davall d aquell / aquella cadira.
Els demostratius sn paraules que assenyalen ssers o objectes i indiquen la distncia que hi ha
entre aquests i la persona que parla. Nhi ha de proximitat, de distncia mitjana o de llunyania.
Els demostratius poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis
dins del grup nominal.
Nom Data
Agudes Planes
Esdrixoles
Amb accent Sense accent Amb accent Sense accent
3 Escriu formes verbals afegint aquestes terminacions. Compte amb els accents!
Les paraules agudes tenen lltima sllaba tnica. Saccentuen grficament quan acaben en
vocal, en vocal seguida de -s, en -en o en -in.
Les paraules planes tenen la penltima sllaba tnica. Saccentuen grficament quan acaben
en diftong o en consonant (llevat de -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in).
Les paraules esdrixoles tenen lantepenltima sllaba tnica. Saccentuen totes.
Nom Data
Cal comprar:
Nom Data
el seues bolis
la nostres bal
3 Subratlla els possessius de cada oraci i indica davall quina funci fan.
Quan eixia de casa mhe trobat el teu cos amb uns amics seus.
Els meus pares diuen que s, que puc dormir a casa vostra.
Els possessius sn les paraules que expressen a qui pertany lsser o lobjecte que el substantiu
anomena.
Els possessius indiquen la persona (1a, 2a, 3a) i si hi ha un possedor o diversos.
Els possessius poden funcionar com a determinants, com a nuclis o com a complements dins
del grup nominal.
Nom Data
dona os te net be
dna s t nt b
3 Copia substituint els dibuixos per paraules que porten accent diacrtic.
Algunes paraules porten accent diacrtic per a diferenciar-les daltres paraules que tenen la
mateixa forma per un significat diferent.
Nom Data
esbossar
amb un fi.
Pol ha pres una pastilla per a la tos, per no li ha fet afecte / efecte .
Nom Data
1 Troba els deu primers numerals ordinals i escriu-los al costat dels cardinals corresponents.
1 6
Q U A R T S M O R
R P R I M E R E H L
2 7
F E D F V G S T U A
D F L O N O E E I M
3 8
E R T M G N T R T N
4 S E V S I S C O
9
Z A K S O E R V
5 T C I N Q U R E
10
Els numerals sn paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Poden ser
cardinals o ordinals.
Els indefinits sn paraules que expressen quantitat o existncia de forma imprecisa.
Els numerals i els indefinits poden funcionar com a determinants, com a complements
o com a nuclis dins del grup nominal.
Nom Data
Nom Data
Nom Data
Els adverbis sn paraules invariables que expressen circumstncies de lloc, temps, manera o
quantitat, o b afirmaci, negaci o dubte.
Els adverbis poden funcionar com a complement dun verb, dun adjectiu o dun altre adverbi.
Nom Data
1 Relaciona i escriu en el lloc corresponent les paraules que formes. No toblides del guionet!
2 Copia aquestes xifres separant b les paraules i amb els guionets que calga.
23 vintitres 34 trentaquatre
92 norantados 55 cinquantacinc
268 doscentsseixantahuit
729 setcentsvintinou
Nom Data
Hola, Marta! Ja est! Ahir al mat va nixer la meua germaneta. s bonica, per dall ms
avorrida! No fa ms que plorar, mamar, dormir, tornar a mamar
No fa res! Els pares sempre li xiuxiuegen a cau dorella, lagrunsen, li canten per ella,
quieta. Quines ganes que tinc que cresca! B, haur desperar ;-)
Besets.
Berta
Ho fa el beb
1 xupl 2 bressol
3 bolquer 4 pitet
Xiu, xiu
Piu-piu!
Xip-xap
Nom Data
o ni i o b per
Els enllaos sn paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules.
Les preposicions sn enllaos que uneixen paraules amb el seu complement.
Les conjuncions sn enllaos que uneixen paraules o grups de paraules en una oraci, o dues
oracions entre si. Hi ha conjuncions copulatives, disjuntives i adversatives.
Nom Data
Nom Data
1 Ompli els mots encreuats sobre els materials que es reciclen i el lloc on van.
3
1 5
C
4 6 2
4 1 L I
6
L
D
5 2 O N O
E
3 P R
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 6 25
7 El verb (I). Arrel i desinncies.
Models de conjugaci PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
F. simples
F. compostes
F. perifrstiques
sabies pensrem
porteu patisques
fugien temeu
Els verbs sn les paraules que expressen accions o estats i els situen en el temps.
Cada verb t moltes formes verbals. Les formes verbals poden ser simples, compostes
o perifrstiques. Totes les formes verbals consten darrel i desinncia.
El conjunt de totes les formes dun verb s la seua conjugaci. En valenci hi ha tres models de
conjugaci segons linfinitiu: primera (-ar), segona (-er o -re) i tercera conjugaci (-ir).
Nom Data
1 Encercla les imatges que representen paraules comenades amb el so x de xiquet i escriu-les.
ET
LN
BEL
CA
rojor escabetxar
rebutjar capritxs
bogeria esquitxar
4 Completa amb tx o ig les paraules primitives fixant-te en les grafies de les paraules
derivades.
Nom Data
La taprofitar
Si tu vols llegir de nit
si a un campament vas.
el s el teu amic.
Nom Data
1 Indica la persona (1a, 2a, 3a) i el nombre (singular, plural) de cada forma.
tenies acabar
aniran voleu
sabem pint
4 Relaciona cada situaci amb el mode verbal que empraries per a expressar-la.
Totes les formes verbals tenen nombre i persona, excepte linfinitiu, el gerundi i el participi, que
sn formes no personals.
Els verbs situen lacci en un temps concret: el passat, el present o el futur.
Els modes verbals reflecteixen lactitud del parlant davant de lacci. Els modes verbals sn tres:
indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
Nom Data
La malaltia de Xavier
El meu cos Xavier, el de Xixona, est molt fluix. Sempre ha sigut
un xicot fort, per des que va caure malalt i va prendre aquell xarop
per a la panxa que no s el mateix. Ahir, en el partit de futbol
contra lequip de Xbia, no va fer cap xut bo. Anava coix i es
queixava que li feia mal tot. Jo crec que hauria de tornar al metge
Amb x
Amb ix
Guillem, obri el cala daquell moblet i dus-me tres made es de fil roig.
Nom Data
A loficina
Quan Raquel ha arribat hui a loficina don s la cap hi
havia un caos monumental: els telfons no funcionaven,
els ordinadors sapagaven de sobte, les impressores
llanaven el paper i un missatger havia dut un escner
que ning sabia installar. Un desastre!
Per sort, la secretria coneixia un bon informtic al mateix
edifici, que hi ha anat i ho ha solucionat rpidament. Encara com!
Persones
Aparells
Nom Data
1 Completa escrivint els verbs en 1a persona del singular de cada temps dindicatiu.
Futur sentir
curar dormir
prmer crrer
vore durar
obrir anar
3 Copia linfinitiu dels verbs anteriors on corresponga. Per a saber si sn regulars o irregulars,
pots comparar-los amb els verbs models de lexercici 1.
Regulars
Irregulars
4 Marca els casos en qu lalternana grfica destacada siga una irregularitat de larrel.
Els verbs poden ser regulars o irregulars segons el seu comportament al llarg de la conjugaci.
Els verbs regulars mantenen la mateixa arrel en totes les formes i presenten les mateixes
desinncies que el verb que els serveix de model de conjugaci.
Els verbs irregulars presenten canvis en larrel, agafen desinncies diferents de les del verb que
els serveix de model o ambdues coses alhora.
Nom Data
1 Observa les particions de les paraules a final de lnia i ratlla la incorrecta en cada cas.
3 Marca amb una barra el lloc on partiries cada paraula a final de lnia.
pacincia
animalada
organitzaci
soterrament
Escrivim guionet (-) a final de lnia per partir una paraula que continua en la lnia segent seguint
aquestes normes:
No es poden separar les lletres que formen part duna mateixa sllaba.
No es poden separar els diftongs.
Cal separar els dgrafs en sllabes diferents, excepte els dgrafs qu, gu, ll, ny i ig.
No sha de deixar cap lletra sola a final o a comenament de lnia.
Nom Data
3 Encercla les sigles del text i copia-les en el lloc corresponent. Els estudiants de lESO de la localitat
participaran en un concurs sobre
Uni Europea lespai organitzat per la UE i lONU.
El premi s un viatge als EUA.
Estats Units dAmrica Els desitgem sort!
Nom Data
1 Escriu darrere de cada enunciat del text si s una frase (F) o una oraci (O).
4 Copia els subjectes lxics de lactivitat anterior i identifican el nucli, els determinants
i els complements.
Els enunciats sn grups de paraules ordenades amb sentit complet. Poden ser frases o oracions.
Les oracions contenen almenys una forma verbal conjugada i sestructuren en subjecte i predicat.
El subjecte pot ser lxic o gramatical. El subjecte lxic consta sempre dun nucli, que pot anar
acompanyat o no de determinants i complements.
Nom Data
2 Completa cada oraci amb les paraules proposades. Fixat en els articles.
Els articles el i la sapostrofen (l) davant de les paraules que comencen en vocal o en h.
Els articles el i la no sapostrofen davant de i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal.
Larticle la tampoc sapostrofa davant de paraules que comencen en i, u, hi, hu tones ni
davant del nom de les lletres.
Els articles el i els, en contacte amb les preposicions a, de i per, es contrauen: al, als, del,
dels, pel, pels. En cas que larticle el es puga apostrofar amb la paraula segent, no es fa la
contracci.
Nom Data
Els pares i jo vam visitar ahir la cova dels Bous. T unes pintures
Nom Data
1 Subratlla el predicat de cada oraci i encerclan el verb. En acabant, marca el tipus de predicat
que corresponga.
Predicat Predicat
nominal verbal
P. nominal
Nom Data
1 Numera segons que corresponga. Quin s del punt i coma es fa en cada oraci?
Juli volia anar al cine; per no sabia He convidat a la festa els meus amics
si els pares li donarien diners desprs Quim, Arnau i Bea; els meus cosins Pau,
dhaver-se portat tan malament. Roc i Marc; i les meues venes Sara i Adela.
,/; Albert vol anar al parc amb els amics per creu que els pares
no el deixaran perqu les ltimes notes no han sigut massa bones.
. / Dissabte de mat, ngela jug a bsquet De vesprada, fu tots
els deures que tenia: de Mates, dAngls, de Llengua
,/; De la fruiteria compr pomes, pltans i kiwis del forn, ensamades pa i rotllets
i de la carnisseria, pit de pollastre.
Nom Data
estret
rocs
Nom Data
1 Indica si el complement subratllat s directe (CD) o indirecte (CI). Desprs, substitueix-lo per un
dels pronoms indicats.
P. verbal P. verbal
Desprs Toni entregar el treball al tutor. ngels viu a Tibi amb una tia.
El predicat verbal est format per un verb predicatiu, que funciona com a nucli, i pels complements
daquest verb. Els principals complements verbals sn els segents:
El complement directe (CD) anomena lobjecte o lsser sobre el qual recau lacci
expressada pel verb.
El complement indirecte (CI) anomena el destinatari de lacci que indica el verb ms
el complement directe.
El complement circumstancial (CC) expressa diverses circumstncies de lacci verbal:
lloc, temps, manera, causa, quantitat, instrument, companyia, etc.
Nom Data
3 Escriu el que ocorre en la vinyeta. Recordat dusar el gui per a introduir les paraules
dels personatges i els comentaris del narrador.
Mare, les olives negres s clar que no! La mare llig al jard. El fill va i li pregunta:
tenen potes?
Ai, crec que mhe
menjat un escarabat...
Els parntesis (( )) sutilitzen per a introduir una explicaci, una informaci o un aclariment dins
duna oraci.
Les cometes ( ) sutilitzen per a introduir les paraules exactes que ha dit o ha escrit una
persona, o per a citar els ttols de llibres, pellcules, canons, etc.
El gui () sutilitza per a introduir les paraules dun personatge o els aclariments del narrador
quan parla un personatge.
Nom Data
2 Completa cada oraci amb la forma adequada del verb que calga. En acabant, localitza cada
acci en la imatge.
Nom Data
Sc
Maria. El grup nominal s el tipus denunciat ms abundant en una llengua.
Es denomina nominal perqu el nom ns la paraula principal, el nucli.
La majoria de les vegades hi ha diverses paraules que acompanyen
el nom. Per tamb hi ha grups nominals formats per una sola paraula,
que pot ser un substantiu (s metge), un pronom (Sou vosaltres?) o b
un nom propi (Sc Maria). Recorda que els substantius propis poden ser
de persona, danimal o de lloc.
3 Busca entre els grups nominals anteriors un que tinga cada una daquestes estructures i copial.
N.
N. 1 Compl. + Compl.
Det. 1 N.
Det. 1 N. 1 Compl.
Det. 1 Det. 1 N.
5 Llig i subratlla les paraules que usen majscula. Desprs, completa lesquema.
Al dun text.
Sescriu
majscula
6 Torna a escriure les oracions corregint les majscules incorrectes. Nhi ha sis.
Nom Data
3 Subratlla els demostratius i indica la funci que fan: determinant, nucli o complement.
4 Marca amb una A les paraules agudes, amb una P les planes
i amb una E les esdrixoles.
Restaurant El Gastronom
Menu
Primer plat
Canelo danec amb salsa de xampinyons
Arros melos amb esparrecs i pesols
Segon plat
Salmo guisat amb especies
Faisa farcit de pate i salsa dalbercoc
Postres
Sorbet daiguallimo
Flam de cafe
Preu: 15 euros
La beguda no esta inclosa.
Nom Data
2 Torna a escriure les oracions substituint les expressions destacades per possessius.
os pels soc
s pls sc
mora mon ma
mra mn m
mes per a estar sa, i pel seu treball no venen gens per ac.
Nom Data
No hi ha cap Daix,
res! En valenci, de vegades es confonen tres indefinits invariables
animal que no
tinga gens de pl.
que expressen negaci: cap, res i gens.
Lindefinit cap pot fer tant la funci de determinant com la de
nucli: No hi ha cap bolgraf. / No nhi ha cap.
Pel que fa a res, significa cap cosa i sempre fa la funci de
nucli del grup nominal: All no quedava res: ja sho havien menjat
tot!
I finalment, pel que fa a gens, indica quantitat o intensitat i pot
anar sol si fa referncia a un verb o un adjectiu (Marc no mestima
gens / Aix no s gens fcil) o amb la preposici de si es refereix
a un substantiu (No queda gens de pa).
Ha anat a comprar i no ha portat res. Ara no tinc res de fam; ja dinar ms tard.
19
26
32
Sona la u , , ,
No hi ha
diftong
, , ,
6 Completa el passat simple de cada verb. Tin en compte els accents i les diresis.
Nom Data
Verdaderament,
s molt curis!
Possiblement, la classe dadverbis ms nombrosa s la de
manera, pel fet que podem formar-los amb molta facilitat
afegint la terminaci -ment a uns quants adjectius en gnere
femen: clarament, dolament, correctament
Per cal tindre en compte que hi ha adjectius que sn
invariables en gnere, s a dir, que tenen la mateixa forma
per al mascul i per al femen. Per aix, tenim adverbis com:
lliurement, gilment, evidentment
La funci que fan els adverbis acabats en -ment, com tots
els altres adverbis, s la de modificar o complementar
el significat dun verb, un adjectiu o un altre adverbi.
A quina classe de paraula safig -ment per a formar adverbis de manera? En quin gnere ha destar?
3 Torna a escriure les oracions substituint les expressions marcades per un adverbi.
4 Relaciona i escriu les paraules compostes que formes. Para atenci a ls del guionet.
baralla
escura xemeneies
caigudes
pica
soques
sol
para
cassoles
5 Escriu una oraci amb cada una de les paraules que porten guionet de lactivitat anterior.
Nom Data
Aix qu s:
una preposici Ni una cosa Quan parlem denlla, la mateixa paraula ens indica la
o una conjunci? ni laltra!
funci que acompleix aquesta classe de paraules en la
llengua: enllaar, unir; enllaar paraules que tenen la mateixa
categoria o b unir un element amb el seu complement.
Hi ha dos tipus denllaos: les preposicions i les conjuncions,
i dins daquestes segones trobem les copulatives, les
disjuntives i les adversatives.
Tant les preposicions com les conjuncions tenen una sola
forma invariable.
perelaquestdavallsegonsric-ric
Hui, amb lescola, hem visitat una planta reciclar vidre que es
sigut una mica llarg ha valgut la pena. Quan hi hem arribat, ens
hum , ,
histria , ,
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 6 57
7 Aprenc ms PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
polirdormiromplircobrirobrirtraduir
Formes simples
Formes compostes
Formes perifrstiques
3 Completa els buits amb formes verbals dacord amb els infinitius que hi ha entre parntesis.
s (ENCENDRE) i altres
4 Ratlla i copia la paraula que no cont el mateix so que les altres del grup.
passeiggoigregtorneigenuig
escabetxfletxacartutxtextdespatx
xopplanxataxistaganxoxins
Els llapis i els bolgrafs Lusa molt el gurdia Amb formes diferents
sn els meus amics que el trnsit dirigeix a la platja o la muntanya
perqu quan no els gastes i lrbitre el toca balle sempre amb el vent.
jo els protegisc. per posar ordre tamb.
Nom Data
Crrer t moltes
coses bones.
Es diu que la forma de linfinitiu, junt amb el gerundi i el participi,
s una forma no personal dels verbs, ats que no es conjuga.
Per aix mateix, les funcions que t linfinitiu sn diferents de les
del verb en forma personal. La ms important s anomenar els
verbs de cada una de les tres conjugacions: cantar, moure,
bullir Per tamb, moltes vegades, fa les mateixes funcions
que el nom: Cantar s el que ms magrada; Crrer t moltes
coses bones.
sofreixesdoldrerecaptaravengurem
parl 1a persona del singular, passat simple, mode indicatiu, verb PARLAR
duguen
vau moure
1. El cap
2.Linformtic
3.La
4.
activitats:
US HI ESPEREM!
Nom Data
parlremvaigcompraremestigudremteclejava
2 Subratlla les formes verbals conjugades i digues si pertanyen a verbs regulars, irregulars
o defectius.
Al meu poble se sol dir: Qui no vulga pols, que no vaja a lera.
1 2 3
4 5 6
De primer
4 Copia les paraules que estan mal partides a final de lnia i explica per qu.
El guardi de lespai
Largument de la pellcula tracta del via-
tge que fa, en un plat volador, un andro-
ide. Lobjectiu de la missi espacial s a-
conseguir dades per a uns informes especia-
litzats sobre lexistncia de vida extrate-
rrestre en els altres planetes del sistema solar.
Nom Data
Jo al prat anar
i bou caar. En llengua considerem loraci des de tres punts de vista:
lordre, el sentit i lentonaci.
Pel que fa a lordre, s necessari que loraci tinga els seus
elements ben ordenats, generalment amb un subjecte i un
predicat, perqu puguem entendre qualsevol missatge.
Quant al sentit, t molt a vore amb lordre i tamb amb el fet
que una part i laltra de lestructura vagen lligades. Aix, per
exemple, si el nucli del subjecte est en plural, el del predicat
tamb ha destar-ho.
I finalment, tamb s molt important que es faa un bon s
dels signes que marquen el so de loraci, s a dir, de
lentonaci i de les pauses.
2 Transforma cada frase en una oraci afegint-hi els elements que vulgues.
3 Subratlla les oracions que tinguen subjecte lxic i encercla les que tinguen subjecte gramatical.
Det. + Det. + N.
Det. + N. + Compl.
ARGUMENT: Remei, una xiqueta valenta i decidida, sen va tota sola a el bosc. Desitja vore caus,
coves, tolles, etc.; per no hi trobar res de aix. Endinsant-se entre lintensa vegetaci, arribar a
una clariana on descobrir un poblat ben especial: fades, donyets, gnoms i tot un seguit de ssers
fantstics hi conviuen feliment.
Nom Data
Com sanomenen els verbs que introdueixen un predicat nominal? Per qu sanomenen aix?
La mare est molt satisfeta per les notes del segon trimestre.
Jo
TELEGRAMA
ORIGEN ASSUMPTE
Roma Arribada a Roma
DESTINATARI
Ferran Marn Pellisser. Av. de la Diputaci,16. 46700 Alzira
TEXT
Pare, hem arribat a Roma. Roma s una ciutat molt turstica. Dem farem un recorregut
per visitar-la. La visita sembla llarga i pesada. Els meus amics pareixen emocionats pel
viatge. Parlarem prompte.
Llus
P. nominal
Nom Data
Quina pregunta cal fer al verb per a detectar un complement directe? I un dindirecte?
V 1 CD
V 1 CD 1 CI
V 1 CC Quantitat 1 CC Lloc
Invitaci
6 Conta per escrit lacudit segent. Assegurat dusar els guions correctament.
Marc, crida
lascensor.
Ascensooor!!
72 Llengua 6
PLA DE MILLORA
Llengua 6 73
Solucionari
PLA DE MILLORA
74 Llengua 6
PLA DE MILLORA
Llengua 6 75
Solucionari
PLA DE MILLORA
bresquilleres. (PV) / Aquesta novella sembla molt les fotos de Pars (CD) Les ensenyars als
interessant. (PN). amics?
2. semblen (V. cop.) enfadades (Atribut). 2. El meu cos Joan i els seus pares viuen a Xeresa.
est (V. cop.) un poc refredada (Atribut). De lloc / Anirem a visitar Guillem dem de
pareixen (V. cop.) molt altes (Atribut). vesprada. De temps / Isabel canta qualsevol
3. RM. El meu cos Jaume sembla content. can de meravella. De manera / Larrs amb
La font de la plaa est trencada. fesols i naps magrada moltssim! De quantitat.
Aquests nvols pareixen ovelles. 3. Amb un retolador (CC Instrument), escriviu (Nucli)
el nom (CD). / Desprs (CC Temps) entregar
Fitxa 2. El punt i coma i els punts suspensius
(Nucli) el treball (CD) al tutor (CI). / viu (Nucli) a Tibi
1. 2: Juli volia anar al cine; per... (CC Lloc) amb una tia (CC Companyia).
1: He convidat a la festa els meus amics...
2. Diuen que la vacuna que ens posaran no fa mal, Fitxa 2. Els parntesis, les cometes i el gui
per... jo tinc por! Loraci sinterromp per a 1. Avell Guarner Arnau (1912-2000) va ser... /
expressar temor. / Nosaltres sabem jugar a moltes Miquel acaba de llegir Mecanoscrit del segon
coses: al parxs, a loca, als escacs, a cartes... origen i... / El meu germ sha fet soci del CERP
Lenumeraci no est acabada. / Quan ja pensvem (Centre Excursionista Ram de Pastor). / Ma mare
que no vindria... va arribar Manel! Loraci sempre diu: Qui de jove... la palla. / Jordi (que
sinterromp per a expressar sorpresa. no ha mostrat mai inters pels animals) diu...
3. Albert vol anar al parc amb els amics; per creu 2. Resposta lliure (RL).
que els pares no el deixaran perqu les ltimes 3. RM. La mare llig al jard. El fill va i li pregunta:
notes no han sigut massa bones. / Dissabte Mare, les olives negres tenen potes?
de mat, ngela jug a bsquet. De vesprada, s clar que no! respon la mare una mica
fu tots els deures que tenia: de Mates, dAngls, sorpresa.
de Llengua... / De la fruiteria compr pomes, Aleshores, el fill amb cara de preocupaci diu:
pltans i kiwis; del forn, ensamades, pa i rotllets; Ai, crec que mhe menjat un escarabat...
i de la carnisseria, pit de pollastre.
Fitxa 3. La cincia-ficci. Les sigles
Fitxa 3. Les coves. Els estrangerismes
1. moll Lloc des don es puja als vaixells... /
1. Vigileu per no topar amb les estalactites que bocana Lloc per on els vaixells entren al
pengen del sostre i no les danyeu. / Porteu port... / drassanes Lloc on es construeixen... /
un calat adequat per no esvarar. Lambient escullera Mur de pedra que protegeix el port... /
s humit ja que el sostre i les parets gotegen. / embarcaci Qualsevol vehicle que navega...
Procureu no cridar. Molestareu les ratapenades
2. 1: Els passatgers del creuer embarquen...
que encara hibernen. / Porteu una llanterna
2: El capit del vaixell que salpa...
adequada. Hi ha poca llum.
3: El pescador amarra...
2. A la cova, sarriba per un terreny rocs. 4: Els tripulants del veler hissen...
El primer tram de la gruta s estret.
Cal escriure en el dibuix (de dalt a baix): 1 / 4 / 3 / 2.
En entrar a la caverna tot queda fosc.
3. Cal marcar: El mariner corre perqu el vaixell
3. Aquest ordinador t un software... un conjunt de
salpar prest. / Aquella embarcaci vella no
programes / El senderisme s el hobby... lafici /
navegar pus. / Han decidit no navegar, car...
Sha comprat un e-book... un llibre electrnic /
Desprs del cine, vam sopar en un burguer. una
hamburgueseria.
UNITAT 12
Fitxa 1. El predicat verbal. Els complements
1. a la iaia (CI) Jo li donar el regal daniversari.
ladrea (CD) La pregunt a aquella policia.
76 Llengua 6
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
Llengua 6 77
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
78 Llengua 6
PROGRAMA DAMPLIACI
pares pateixen per si ella no shi veu. Aleshores, piquetes que serveixen per a subjectar les cordes.
li digu jo: Quina famlia ms previsora! Desprs, es posa la coberta exterior, que tamb
4. Cal ratllar i copiar: reg / text / taxista. es fixa al terra. Finalment, es tensa i es fixa la corda
5. RM. Aquest s lestoig que em van regalar els frontal (el vent). Aleshores, la tenda de campanya
meus iaios per laniversari. / El policia utilitza ja est muntada i podeu gaudir de lacampada.
el xiulet per a dirigir el trnsit. / Merc participar 4. via-tge: tg s un dgraf que se separa a final de
amb la seua milotxa en lexhibici de la setmana lnia. / andro-ide: oi s un diftong i els diftongs no
que ve. es poden separar. / a-conseguir: a queda sola al
final de lnia i no es pot deixar una nica lletra ni al
UNITAT 8 final ni al comenament de lnia. / extrate-rrestre:
Aprenc ms rr s un dgraf que se separa al final de lnia.
1. Linfinitiu, el gerundi i el participi.
Nhi ha tres: primera (donar), segona (tmer, UNITAT 10
batre) i tercera (sentir). Aprenc ms
Cal marcar la segona opci: Llegir s una activitat 1. Lordre, el sentit i lentonaci.
molt enriquidora. Que tinga una estructura ordenada, generalment
2. Cal ratllar i copiar: guardant / produt / doldre. amb subjecte i predicat, que les parts de
3. extrauran: 3a persona del plural, futur, mode lestructura vagen lligades i que es faa un bon
indicatiu, verb EXTRAURE / duguen: 3a persona s dels signes dentonaci i de les pauses.
del plural, present, mode subjuntiu, verb DUR / Cal marcar la segona opci: Lentrada a la cova
vau moure: 2a persona del plural, passat est tancada.
perifrstic, mode indicatiu, verb MOURE / 2. RM. La mare xiuxiuej a la filla: Bona nit!.
imprimiu: 2a persona del plural, mode imperatiu, Lalcalde crid: Ac est el campi!.
verb IMPRIMIU. La xiqueta pregunta al pare: I la mare?
4. RM. 1: El cap parla per telfon. / 2: Linformtic 3. Carla i Vicent sn amics des de menuts.
repara lordinador i en canvia algunes peces. / Amb tot, tenen aficions ben diferents:
3: La secretria escriu en lordinador. / 4: El Carla munta a cavall totes les setmanes.
missatger entrega un paquet urgent a loficina. Per a ella, els cavalls sn animals molt agrats
5. Seixantena Diada Cultural / LAssociaci Cultural i fidels. En canvi, Vicent t por dels cavalls.
Calaix Desastre us ofereix aquestes activitats: Ell t unes aficions ms tranquilles; per exemple,
Exposici de dibuixos sobre el Xquer. / Actuaci la msica, els escacs o la videoconsola. Tot i aix,
del bruixot Xavier de Xtiva. / Taller de cuina: cuixa sho passen genial junts.
de corder cuita a baixa temperatura amb xarop 4. RM. La teua cosina s professora dAngls a
de taronja. / Concert per a xilfon i caixa. / US HI linstitut de Castalla?
ESPEREM! Aquell cotxe roig s el de la filla de Victria.
A ledifici ms alt del carrer viu el germ major
UNITAT 9 de Pere.
Aprenc ms Lltim disc del grup fa un homenatge a les
1. Dar, estar, anar. vctimes de laccident aeri.
s irregular, defectiu i amb un s arcaic. T el 5. TTOL DEL CONTE: Un poblat fantstic
sentit de regalar. NOM DE LAUTORA: Rebeca Navarro
Cal subratllar: vaig / estigu / drem. ARGUMENT: Remei, una xiqueta valenta i decidida,
2. Cal subratllar: obr (irregular), cridaren (regular) / sen va tota sola al bosc. Desitja vore caus, coves,
ha plogut (defectiu), va (irregular) / arribava tolles, etc., per no hi trobar res daix.
(regular), fiem (irregular) / sol (defectiu), vulga Endinsant-se entre la intensa vegetaci, arribar
(irregular), vaja (irregular). a una clariana on descobrir un poblat ben especial:
fades, donyets, gnoms i tot un seguit dssers
3. RM. De primer, sestn la tenda de campanya.
fantstics hi conviuen feliment.
A continuaci, es colloquen els pals per alar la
coberta. En tercer lloc, es claven en terra diverses
Llengua 6 79
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
UNITAT 12
Aprenc ms
1. Complement directe, complement indirecte
i complement circumstancial.
Per al CD, qu?. Per al CI, a qui?.
RM. Complement circumstancial de lloc,
complement circumstancial de manera
i complement circumstancial de quantitat.
Tamb nhi ha de temps, dinstrument,
de companyia
2. La taula de la cuina necessita una pota nova.
Els meus amics i jo riem molt a la sala de jocs.
El teu germ i tu agafareu el tren de la vesprada.
El nostre equip ha arrabassat el lideratge al rival.
3. V + CD agafareu el tren de la vesprada /
necessita una pota nova.
V + CD + CI ha arravatat el lideratge al rival.
V + CC Quantitat + CC Lloc riem molt a la sala
de jocs.
4. els treballs de Llengua i Msica (CD): Ahir els vam
fer a la biblioteca.
80 Llengua 6