Diccionari Biografic de L Alt Emporda

Enciclopedia principi.
Qxd 27/7/09 09:22 Página 3
DICCIONARI BIOGRÀFIC
DE
L’ALT EMPORDÀ
Enciclopedia principi.Qxd 27/7/09 09:22 Página 5
DE
L’ALT EMPORDÀ
Inés Padrosa Gorgot

Padrosa Gorgot, Inés

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. –
Girona: Diputació, 2009. – 912 p.: il. – 17 x 24 cm –
DL: GI-000/0000
ISBN: 978-84-96747-54-8
I. Títol II. Girona. Diputació

1. AltEmpordà – Biografia – Diccionaris
92(467.1EmA)(03)
Edició:
Comunicació Cultural
Pujada Sant Martí, 4-5
17004 – Girona
Tel. 972 185 000
A/e: comunicaciocultural@ddgi.cat
Col·laboració:
Maquetació: Roger Fotocomposició

Disseny de la portada: Pep Caballé
Correcció lingüística: Marta Bayot Trias
© Del text de l'obra: Inés Padrosa Gorgot

© Del pròleg: Lluís Maria de Puig
© D’aquesta edició: Diputació de Girona
Primera edició: setembre de 2009

ISBN: 978-84-96747-54-8
Dipòsit legal: GI-000/000
Impressió: Impremta Pagès (Anglès)
Qualsevol reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada prèvia autorització dels titulars dels drets que
s'indiquen en els crèdits, excepte en els casos específicament previstos per la Llei. Dirigiu-vos a l’editor si desitgeu obtenir autorització per efectuar-les.
Al meu marit
La confiança que els altres dipositin en nosaltres
pot donar-nos l’embranzida necessària
per assolir els objectius més difícils.
Aquesta és la base de l’efecte Pigmalió i José Luis,
en el meu cas, n’ha estat el responsable.
Pròleg
Lluís Maria de Puig
Teniu a les vostres mans un Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà en el qual trobareu aplegades i
sintetitzades notícies de la quasi totalitat dels altempordanesos que han deixat alguna petjada en
aquest món. Hi figuren no solament aquells que han estat els ciutadans més rellevants històricament
parlant, ans també aquelles persones de qui se sap que han aportat alguna cosa a aquest espai del
nord-est de les comarques gironines, en el qual i sobre el qual han realitzat quelcom que mereixi ésser
consignat i recordat.
La seva autora, Inés Padrosa Gorgot, en un treball de llarg abast que ha durat uns quants anys, ha
reeixit a realitzar aquesta impressionant compilació de noms, de personatges originaris o sobrevinguts
d’aquest rodal que com se sap és una de les geografies i de les identitats més populars i emblemàtiques
del nostre país. El resultat del treball d’Inés Padrosa és vertaderament formidable: una allau de
personatges i referències, un devessall de dades, una aportació erudita de primer ordre sobre les
persones d’aquesta comarca que han destacat en temps passats o en l’actualitat dels nostres dies.
Una contribució de primera línia pel que fa al coneixement de la vida, societat, pensament, política, art
i cultura, economia, indústria i progrés, conflictes i guerres així com la projecció del territori que aplega
el tros de geografia i història que anomenem Alt Empordà.
El volum que palpeu és un treball excepcional, fruit d’una voluntat i d’una paciència rares en aquest
nostre país donat a realitzacions fàcils i aparents. Aquesta obra no és només una exhibició de feinada
(que ho és), ans també de capacitat de recerca, de selecció, de valoració i ponderació, sense comptar
els aspectes de tria, ordenació i presentació. En aquest sentit és evidentment una mostra de feina ben
feta i no ens ha de sorprendre que el resultat sigui vertaderament extraordinari. Hem d’agrair a l’autora
d’aquest Diccionari i a la Diputació de Girona, que ha patrocinat el projecte, el formidable regal que
ens fan amb aquestes pàgines.
Aquesta obra em complau talment que no he pogut resistir la invitació de la seva autora a prologar-la.
Ho he considerat un honor i si voleu també un deure. Inés Padrosa va ser alumna meva a la Universitat.
Una alumna seriosa i interessada, una jove estudiant d’història que ja havia acabat abans la
Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació i que tenia una evident voluntat d’aprendre i una
vocació perceptible. Va ser una bona alumna llavors i amb el que després ha fet com obra de recerca
9
PRÒLEG
acadèmica i de divulgació és evident que ha acabat essent un d’aquells estudiants dels quals un
professor se’n pot sentir orgullós. I jo me’n sento. Quan s’han tingut tants deixebles que no han pogut
seguir cap professió vinculada a la història, veure de cop i volta que alguns s’han projectat positivament
en aquest camp i han realitzat un treball remarcable, m’omple de satisfacció, què hi fareu.
Un lector superficial podria pensar que amb aquesta afirmació aprofito l’ocasió per atribuir-me algun
mèrit havent estat preceptor de l’autora sobre la matèria que tracta aquesta obra, la història. No voldria
donar aquesta impressió. El sentiment de paternitat intel·lectual i d’influència sobre els alumnes per
part d’un professor, llevat de casos excepcionals, ha de ser sempre molt relatiu i seria desproporcionat
i quasi grotesc pensar que el meu mestratge en una etapa breu de la formació d’Inés Padrosa ha donat
com a resultat tot el que ella ha fet. Seria un disbarat i sobretot seria ridícul. Sobre aquesta qüestió més
aviat tinc una opinió diferent: no són els professors els que fan bons els alumnes, ans són els alumnes
que fan bons els professors. Tinc alumnes que avui són catedràtics, però no puc pensar que ho són gràcies
a mi o a qualsevol altre dels professors que van tenir; ho són gràcies al seu esforç i talent. Ara, que ho
siguin em millora a mi, segur. Com és evident també en el cas d’una trajectòria i unes publicacions com
les que ens ofereix l’autora d’aquest Diccionari. En tot cas li he de donar les gràcies perquè amb el seu
treball reeixit, en alguna mesura prestigia els que vàrem intervenir en la seva formació.
No faré ara la nota biogràfica d’Inés Padrosa, puix que figura molt completa en aquest Diccionari i
m’estalvia de repetir el detall de la seva formació, actuació professional, obra de recerca i inquietuds
intel·lectuals. Només diré que el Diccionari no és fruit d’un atzar ni d’una conjuntura. La seva autora és
bibliotecària titulada i Llicenciada en Història de l’Art, va exercir l’ensenyament secundari i per a adults
i a partir de 1986, convertida en bibliotecària de la Biblioteca del Castell de Peralada, un dels arxius
més rics de les nostres contrades, ben aviat va començar a dedicar-se a la promoció i divulgació del
seu fons bibliogràfic, organitzant exposicions i publicacions.
Em sembla que es pot afirmar que alguns dels seus treballs anteriors van aproximar Inés Padrosa cap
a la confecció del Diccionari que ara ens presenta. Ignoro quan es va començar a plantejar la idea, però
és evident que algunes de les seves publicacions prèvies tenien molta connexió amb el treball
enciclopèdic que acabaria fent. Penso ara en els diferents catàlegs de manuscrits, les diverses obres
de compilació documental i bibliogràfiques; les publicacions de memòria gràfica de Figueres i les
comarques gironines. A poc a poc anava fent catalogacions, històries gràfiques, reculls documentals
que en alguna mesura l’anaven portant cap al coneixement històric de la comarca i cap al
descobriment de fons de tota mena, al mateix temps que anava aprenent l’ofici de la recerca històrica.
I l’acostaran encara més a la realització del Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà treballs de la mateixa
temàtica com les seves col·laboracions en el Diccionari Historiogràfic de Catalunya i el Diccionario de
la Real Academia de la Historia.
Però potser cap altre exercici l’aproximarà tant a l’elaboració d’aquest volum com la Bibliografia
interdisciplinària de l’Alt Empordà, en dos volums i un de complementari, que va realitzar amb la
col·laboració de Rosa M. Gil. Aquesta obra, el treball més important publicat per la nostra autora fins
aquest Diccionari, és un instrument imprescindible per a qualsevol estudiós de l’Empordà i té
l’avantatge de poder ser consultat a la xarxa. Elaborant els dos volums de la Bibliografia... Inés Padrosa
hagué de despullar un considerable llistat de diccionaris, enciclopèdies i bibliografies, hagué d’anar
personalment a una gran quantitat de biblioteques i arxius, públics o privats, així com consultar una
massa remarcable de publicacions periòdiques, que figuren en els índexs que acompanyen la
10
PRÒLEG
publicació. Aquell treball pogué familiaritzar-la amb tots el autors que han escrit una o altra cosa sobre
la comarca i va poder identificar molts personatges de manera que va poder establir en la mateixa
publicació una llista de vuit-cents noms de personalitats històriques de l’Alt Empordà, en un epígraf
que titulà “Personatges ordenats alfabèticament per pobles” així com una “Bibliografia auxiliar per al
llistat de personatges empordanesos”. De tots ells va poder fer-ne la fitxa que era ja un punt de partida
sòlid de cara a la classificació biogràfica d’un munt de gent. I així, amb el bagatge d’aquesta obra
prèvia i les bases erudites que anà acumulant la nostra autora va emprendre la confecció del Diccionari
que ara presentem destinat a ser una compilació de referència.
Aquesta obra no és exhaustiva, però aplega pràcticament tots els noms coneguts i possibles de ser
tinguts en compte. Ho dic en el sentit que ja sabem que l’exhaustivitat absoluta és impossible en
aquesta mena de manuals biogràfics. Tot de cop apareixeran aquí i allà altres personatges històrics
que encara no coneixem, o tindrem noves dades sobre els que han estat tractats en aquest volum amb
les notícies que se’n tenien; al marge dels sortosament vius que continuaran fent aportacions, com és
natural. Sobre la qüestió de la completesa, s’han de tenir presents les contrarietats que de vegades
apareixen a l’hora de confeccionar aquests llistats de persones. Les confusions en els noms, per
exemple, les dades contradictòries, la disponibilitat o indisponibilitat de les famílies a subministrar
informació, per exemple. Com a casos extrems, l’autora s’ha trobat amb gent que, coneixedors del seu
treball, li han insistit i pressionat per integrar el seu nom, mentre que hi ha hagut també persones que
havent tingut responsabilitats públiques preeminents, per raons inexplicables, han demanat no ser
esmentats amb el que sembla un desconeixement incomprensible del que és una obra d’aquest tipus
o un atac de modèstia absurd. Un diccionari biogràfic no és una menció laudatòria, ni té un caràcter
elogiós o honorífic; és la simple consignació històrica, l’anotació dels fets objectius, que d’altra banda
no s’han d’escamotejar mai si volem una història real i vertadera.
Ja es veu, per aquests exemples i altres que podríem adduir, que esdevé molt difícil poder parlar d’una
obra acabada, completa. Per definició mai un diccionari biogràfic és una obra concloent. L’endemà
mateix de la seva publicació ja hi haurà noves per a afegir, noms per a incorporar. En tot cas seran les
ampliacions complementàries que caldrà introduir en futures revisions com se sol fer en aquests tipus
de diccionaris: vegeu si no l’Enciclopèdia Espasa o l’Enciclopèdia catalana amb els seus successius
suplements que afegeixen les darreres novetats i descobertes.
Un diccionari biogràfic és un tipus de llibre molt especial. És evidentment un conjunt de petites biografies
d’unes persones concretes vinculades a un espai determinat. Una corrua de semblances personals i
familiars amb l’anotació dels esdeveniments en els quals aquestes persones van participar. Això és, es
tracta de breus resums de vides i obres emmarcades en el seu context, fins on la brevetat obligada en
aquest tipus de volums enciclopèdics pot atènyer. Però malgrat aquest condicionament, un diccionari
biogràfic és també una mena d’obra literària, que troba la seva excel·lència en una importantíssima
especialitat del gènere històric: la biografia. Encara que el model de fitxa enciclopèdica estàndard
d’aquests diccionaris –posem el Larousse, la Britànica o el Diccionari Albertí, per a dir-ne uns quants de
ben coneguts– pugui fer pensar en una reproducció purament tècnica no és així. La manera de situar els
personatges en el temps, l’ordenació de les notícies de cadascun dels biografiats, o l’exposició de fets i
les referències addicionals és una qüestió d’estil, de narrativa, de mots, de literatura, al capdavall. L’esforç
enorme per a ser fidel a un mateix model expositiu, a un cert ordre narratiu mantingut és ja un fet literari
per si sol, condicionat sempre per l’exigència d’un discurs generalment curt i precís.
11
PRÒLEG
Una col·lecció sistemàtica de biografies com aquesta és, al capdavall, un llibre d’història de la
contrada que abasta. No és un relat cronològic, però sí dóna una visió històrica. És certament un llibre
de la història dels individus, dels pobladors del territori on s’han mogut i sobre el qual han projectat la
seva obra i les seves experiències vitals. Una obra així sense ser una narració del passat constitueix un
discurs històric sobre el país, ja que mostra el que han fet els seus habitants i per tant és una bona
panoràmica de la seva història. En aquest punt pot ser oportú de remarcar una vegada més que la
història no la fan els espais geogràfics, ni els territoris, ni el medi, ni els imaginaris, per més col·lectius
que siguin. La història la fan els homes i les dones, els individus, la gent. La història és una construcció
humana, no és altra cosa que l’acció de l’home en el temps i l’espai. I molt particularment és la
transformació del medi i de l’imaginari per l’acció de l’home. Cap exemple del que diem és millor que
el cas de Pierre Vilar, el geògraf que es converteix en historiador. Havia vingut a Catalunya a estudiar les
transformacions geogràfiques del país i després ens explicà com havia comprès que aquelles
transformacions de la conformació física i econòmica del país eren evidentment canvis geogràfics en
un cert sentit però sobretot eren fonamentalment història, productes de la història, de l’acció de l’home
sobre el medi, la societat i les idees. I es convertí en el gran historiador que hem conegut.
En aquesta línia de pensament d’història total hem de considerar també la història com la contribució
de tots els individus i no només de les figures polítiques o dels capdavanters socials, polítics o culturals
de cada moment. El passat és la suma de l’aportació de tots i cadascun dels ciutadans, el que ens
dóna una visió completa de la història; tal com ens van avançar Walter Benjamin i Christopher Hill i ens
ha precisat Josep Fontana amb la seva excepcional capacitat de síntesi, no hi ha només la història dels
vencedors o la història que imposen les historiografies oficials de cada conjuntura, la vertadera
història és composta també pels assaigs alternatius i les diferents opcions en presència, acabin
guanyant o perdent. Els esdeveniments, una vegada passats, ens poden semblar ineluctables i fins i tot
a voltes ens són presentats com inevitables. Però no és així ni abans que passin ni mentre passen. Com
en el present, tot està obert. “El passat –diu Fontana– no conté solament la llavor d’un futur
predeterminat i indefugible, sinó la de tota una diversitat de futurs possibles, un dels quals pot acabar
convertint-se en dominant”.
Ve a tomb la reflexió car aquesta perspectiva és particularment interessant si parlem d’un diccionari
biogràfic, o sigui una visió de la història d’un espai com l’Alt Empordà al llarg del temps i en l’actualitat,
per mitjà de la nota biogràfica de molts dels seus individus, els que han fet coses sublims i els que han
fet disbarats, els guanyadors i els perdedors, els materialistes i els idealistes, amb la informació i
significació que ens pot donar la llarga exposició de retrats de tota mena, classe i condició. Vol ser a la
seva manera (i això és el que crec que ha perseguit Padrosa) una història inclusiva que té en compte a
tots els que es poden identificar. Un diccionari com aquest ens demostra que són fonamentalment els
individus els que omplen els calaixos de la història i li donen sentit, amb les seves contradiccions i la
seva profunda complexitat.
És cert que si portéssim aquestes consideracions al límit hauríem de reconèixer que tots, tots, no hi
són. Hi ha els que han fet quelcom i se sap; només que hagin fet alguna cosa coneguda i remarcable
n’hi ha prou per ser citats. Ara, aquells dels quals no ens consta res, que han simplement viscut i seguit
sense fer-se remarcar personalment en res, sense excel·lir particularment en la seva societat, malgrat
que siguin tan subjectes històrics com els que han reeixit en alguna cosa, aquells, és clar, no hi són. Els
que no han fet res constatable, personalitzable, no hi són. Un pagès, pel sol fet de ser pagès (i la
importància dels pagesos a l’Empordà és definitiva) no hi figura. Un pescador, tampoc. Un federal
12
PRÒLEG
qualsevol, simplement com a tal, no li trobareu. Un empresari pur i simple, no hi és. De dones, menys de
les que tocaria; de pobres o marginats, no n’hi ha ni rastre. La comunitat gitana, poc representada. I així
podríem parlar d’altres tipologies que no poden entrar dins un diccionari biogràfic per la dificultat
intrínseca de convertir en fitxa biogràfica i individual a molts dels exemplars humans que han viscut i viuen
en aquest país i que ens podrien acostar encara més a la idea de la història de tots. Però si és veritat que
si n’hi manquen no és pas per un rebuig ideològic qualsevol o per un seguiment dels postulats de la
història oficial o de la classe dominant, no; les mancances obeeixen a la inexistència de dades que
permetin identificar més subjectes concrets. Vol dir que calen recerques, estudis i monografies que facin
emergir més noms, especialment dels segles més reculats. Malgrat això, en la mesura que el Diccionari
mostra la diversitat i no privilegia a uns bons davant d’uns dolents, ni uns guanyadors davant d’uns
perdedors ans abraça la varietat i multiplicitat d’individus susceptibles d’ésser esmentats, aquesta obra
de consulta, ben llegida, constitueix una aportació renovadora de la història de l’Alt Empordà.
D’altra banda, tendim de vegades a considerar molt els col·lectius: els pobles, les nacions, els països,
o les comarques com a comunitats que al final són les que determinen la història. És cert que de
vegades hi ha hagut en el passat accions col·lectives rellevants que han de ser tractades de conjunt i
que ens porten a considerar els grups humans d’una manera integrada, comunitària. Tinc la impressió,
però, que aquests moviments de grups cohesionats en la història són més l’excepció que la regla.
Normalment les coses no són mai tan simples. Els pobles, les societats, els grups, més o menys
identificables amb un espai, molt sovint mostren les seves divisions i contradiccions més que no pas
una unitat o cohesió de fons. En aquest sentit parlar dels empordanesos i dels altempordanesos com
una realitat molt compacta o uniforme seria un error.
La història, la fan la gent, els individus, els ciutadans tant o més que els grups. És el que es veu quan
hom treballa amb instruments com aquest Diccionari. Lluny de tot amalgamament fictici i de tot
societarisme fraternal i unificador, la realitat històrica ens demostra que els homes només de tant en
tant actuen col·lectivament i encara. El comportament individual és molt més marcat que l’agrupat. Els
ciutadans són diversos, diferents, oposats i contradictoris, classificables o inclassificables, variables i
canviants. I si us ho mireu bé, les societats les trobareu més dividides que unificades, més permutants
que estàtiques, més inconsistents i confuses que no pas coincidents i unitàries. La idea d’uns
empordanesos concordants i ben avinguts no és real. Les generalitzacions, en aquest camp, cauen
quan hom estudia amb detall l’actuació dels individus i les seves accions personals. Els empordanesos
han estat dividits i barallats gairebé sempre. Anar parlant d’aquest territori com un espai unificat i
harmònic és pura ficció. Josep Pla insisteix en l’individualisme empordanès, que és el dels pagesos i
parla llargament de les divisions polítiques dins la societat, molt marcades entre un conservadorisme
de pedra picada i un liberalisme democràtic, enfrontats obertament durant el dinou i el vint. Critica els
excessos del republicanisme encès, que considera massa radical i fa un comentari que per grotesc que
sembli dóna idea de les dues ànimes contraposades a l’Empordà. Parlant de Figueres diu: “El que no
es pot negar és que el pas del temps aigualí una mica l’esperit dels vells republicans federals. Es formà
probablement una ciutat molt lliure i agradable, plena d’enginy verbal, de “boutades”, de mots
d’esperit, d’humorisme i ironia. La Guerra civil destruí l’espina dorsal de la ciutat, i jo he vist molts
figuerencs de la postguerra convertits en germanòfils (de Hitler) delirants, portant uns llibres d’anar a
missa tan voluminosos que si els haguessin caigut al cap els haurien fet un nyanyo”. Amb el sarcasme
planià de sempre ens queda dibuixada una de les divisions més marcades entre els figuerencs. Les
dues Figueres.
13
PRÒLEG
Precisament una obra com aquesta mostra amb rotunditat inqüestionable les divisions, la diversitat
d’actuacions, de pensament, d’ideologies, de creences, d’èxits o fracassos, de decisions contraposades i
de lluites que s’han produït a l’Alt Empordà, contra qualsevol intent d’esquematització. Fugiu de les
simplificacions que moltes vegades són pures deformacions de la realitat. Es pot parlar tan tranquil·lament
dels europeus, dels espanyols, dels catalans, dels empordanesos, dels altempordanesos, dels figuerencs,
com un tot, com grups humans homogenis, identificables, de conductes coherents, unívoques. Aquests
reduccionismes solen ser un recurs dialèctic més o menys brillant encara que malhauradament allunyat de
tota realitat i a voltes oposat a la més mínima observació, com passa amb alguns estereotips clamorosos.
Després hi ha la crua realitat que és sempre complexa. Per això és tan útil un diccionari biogràfic perquè ens
dibuixa la complexitat del país, contra tot intent de generalització tal com raja.
Aquesta obra ens recorda com són de paradoxals i enrevessades les relacions humanes i socials.
Estem acostumats a sentir parlar d’ideologies, d’idearis, com si hi hagués una il·lació i una coherència
perfecta en la manera de pensar dels individus durant tota la vida, com si les idees no canviessin amb
el temps, com si es tractés de petrificacions més durables que les piràmides, com diria el poeta. I si
això val per als individus, no parlem ja de les societats, que són plurals i complexes i no excel·leixen
precisament per les accions úniques i comunes, més aviat sobresurten els períodes divisoris i els
comportaments adversos. Al llarg de la història és sempre present una tendència a la discrepància, als
antagonismes i als enfrontaments com és evident en la història de l’Alt Empordà on la topada ha estat
freqüent, resultat de les diferències d’interessos, de pensament i actituds polítiques i socials,
diferències emergents en cada moment i de vegades acusadament contraposades, expressió
incontestable d’allò que abans se’n deia la lluita de classes.
Estem lluny, doncs, d’una visió unitària i de conjunt harmònic de la societat altempordanesa, marcada
per les successives divisions i confrontacions polítiques i culturals que han constituït i constitueixen la
seva realitat. D’aquí que si volem parlar de l’Empordà, fem-ho des del coneixement precís que ens dóna
una obra com aquesta, encara que el que el llibre destil·la no s’ajusti a la fraseologia habitual sobre els
empordanesos, amb les dites convencionals que són gent arrauxada, éssers rurals i murris o pescadors
taciturns i contrabandistes, gent original i peculiar amb reaccions imprevisibles i, això sí, tots plegats
un punt tocats per la tramuntana, sentència que mai no he sabut què vol dir, si bé em sembla que una
gran quantitat de gent ho interpreta com que els empordanesos tenim alguna primarietat impulsiva,
quelcom d’esbojarrats. Però pot ser que m’equivoqui i vulgui dir una altra cosa.
L’elaboració d’un treball com aquest comporta un seguit de decisions prèvies. Són els criteris a partir
dels quals es fa la recerca i que condicionen el resultat. En aquest cas les condicions de què ha partit
Inés Padrosa per incloure els personatges en la seva obra han estat simples. En aquest Diccionari
només hi ha aquelles persones que han nascut a l’Alt Empordà o aquells que sense ser-ne originaris, o
bé hi han fet estada permanent (i fins hi han acabat els seus dies) i que en tot cas han deixat alguna
petjada en el país o sobre el país que mereix ser destacada. Siguin figures històriques o de l’actualitat,
són gent que haurà sobresortit en alguna activitat en aquest espai. Aquests criteris tan senzills tenen
l’avantatge de ser clars i perfectament aplicables fil per randa i parteixen d’un ordre sistemàtic
absolutament necessari a l’hora d’afrontar una obra d’aquesta mena. Els que no reuneixen aquestes
condicions han quedat, doncs, fora.
Inés Padrosa ha volgut fer aquest Diccionari sobre l’Alt Empordà, i no de tot l’Empordà, sense amagar
el perquè: en primer lloc per ser una comarca que ella coneix bé i de la qual domina la història, els
14
PRÒLEG
pobles, les fonts i els arxius; en segon lloc, perquè la dimensió del treball tenia una mesura humana,
demanava molta determinació i molta feina, però era al seu abast. Arguments de pes, indubtablement.
Però jo vull afegir a aquestes raons que són del tot convincents, alguns elements per a reforçar l’elecció
de la nostra autora. L’Alt Empordà és una realitat identificable per si sola que no necessita de la
comarca germana per a oferir una identitat específica i principal. És més, l’Alt Empordà és bàsicament
el gruix de la parella i té realment tot el caràcter que defineix al conjunt. El cas és que les comarques es
van separar i les diferències es van consolidar.
El Baix i l’Alt Empordà són prou semblants i llevat les fàbriques surotaperes ( i el sistema social que han
pogut generar), una extensió menor a l’Empordà del sud (dit també Empordà Petit o Empordanet ) així com
les característiques físiques diferents (dues planes i una serralada litoral al Baix), la resta és equiparable.
El fet és que a l’Empordà del nord es poden identificar pràcticament totes les altres similituds relatives a
la història, el treball, la cultura, els costums i les idees que han conformat la personalitat i naturalesa dels
empordanesos. A l’Alt, s’hi troben bàsicament els mites, les llegendes, els distintius i els atributs que
defineixen l’Empordà tot, solemnes veritats i colossals mentides que s’han projectat i es projecten sobre
el conjunt. L’Alt Empordà aplega totes les qualitats i els defectes que distingeixen l’Empordà enter i
personalitza fidelment la forma empordanesa de viure i el seu anecdotari bàsic.
Estem d’acord que les dues comarques, tal com les entenem en un sentit ample, són un tot, són una
conjunció coherent que amalgama Figueres i la Bisbal, Roses i Palamós, Castelló i Palafrugell. És un espai
de característiques humanes semblants, de costums, hàbits i tendències prou comuns i reiterats. La vida
a tots dos espais hi ha passat de manera relativament semblant. Durant segles han estat una colla de
pagesos i a la costa pescadors sensiblement pobres, llevat dels senyors de torn –comtes i petite noblesse
campagnard de la qual parlava sempre l’Ernest Lluch, senyors feudals reconvertits amb el temps, segons
la teoria de Ferran Viader, el genealogista d’aquestes terres, en pairalistes, petits feudalets sense
privilegis, és a dir, pagesos benestants que acumulaven patrimoni i engreixaven propietats a base de
polítiques d’hereus i pubilles i de fer casaments arreglats. La resta dels empordanesos, salvant el món
dels gremis i les professions administratives i intel·lectuals, que en alguna població de dimensió
constituïen una classe urbana, es trobaren sempre ajustats a unes economies insegures i precàries
exposades a les misèries de la pesta, la pirateria morisca, les invasions franceses, les guerres i algunes
fams intermitents, per no parlar de la fil·loxera... Aquestes misèries afectaren a les dues parts de
l’Empordà, en això no hi hagué separació.
Ara, al costat dels elements d’història i cultura indistints hi ha també aspectes que pertanyen més a una
part que a l’altra. Vull dir que malgrat la semblança global, cadascun dels Empordans tenen una
especificitat pròpia i típica. És a dir la divisió que s’ha produït en l’àmbit polític i administratiu també respon
a una certa coherència, té el seu sentit. La divisió respon al capdadavall a certes realitats històriques,
algunes geogràfiques o econòmiques i finalment les burocràtiques que van consolidar la diferència.
Físicament l’Alt Empordà té una geografia pròpia i diferent de la resta. Per una part, la més gran és una
immensa plana que baixa de la Garrotxa fins al mar a la golfada de Roses, que és una de les més
sensacionals de la mediterrània, d’una bellesa extraordinària: la gran plana caient suaument cap al
mar obert i el mar penetrant la terra, ample i generós, des de Roses a l’Escala amb una curvatura que
és un semicercle acabat de perfecció i elegància impactants. La visió panoràmica des de qualsevol lloc
dóna una sensació de morbidesa, de natura ordenada que rendeix. Una delícia de paisatge. No per la
seva grandiositat geològica ni l’espectacularitat orogènica o hidrològica (no hi ha cap 8.000, ni
15
PRÒLEG
immensos salts d’aigua, ni volcans en erupció o formidables fenòmens naturals). El paisatge que
presenta l’Alt Empordà és la natura continguda servida a l’home, pel dibuix de l’agricultura, bella i útil,
que entra pels ulls i produeix una sensació de natura benigna i amable. Els camps conreats i els pobles
repartits, i al fons la cinta blava, quina meravella!
Si bé contrastant amb aquests elements tan delicats i sublims també hem de parlar de la proximitat
del Canigó i la seva acció sobre un clima canviant, i considerar la part nord de l’Alt Empòrdà que ja no
és plana. Els caps de Creus i Norfeu i tota la línia que va de Pení a Portbou és un paisatge abrupte i
muntanyenc ben diferent de la superba plana tot i que les calanques entre les estribacions dels
Pirineus baixant al mar constitueixen imatges clàssiques de la Costa Brava alhora que d’un
empordanisme complet en la seva gent i projecció. Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà... per no
seguir. Aquesta part, com s’ha dit, és un afegit del Vallespir pel Tractat dels Pirineus i no era
geogràficament Empordà. Un altre element de divisió real entre els Empordans, referit als fenòmens de
la naturalesa, és la meteorologia que s’assembla però és diferent. Igual de boja i canviant però amb
algunes diferències. La tramuntana, el vent del nord furiós que castiga més obertament l’Empordà de
dalt amb les seves envestides inclements, que no arriben potser tan fortes al Baix, on tenen per contra
altres ventades que, a l’inrevés, arriben més mitigades al nord. Les dues comarques empordaneses
tenen les pluges canviades, també. I el Ter com a barrera de les pluges que vénen del Canigó i van avall
però s’aturen a l’alçada del riu i els grops de mar i vents del sud que fan ploure però les aigües no
passen del Ter i s’aturen. Això sí que és una divisió!
Posats a dir, no sigui que ens estigui sortint una exposició massa adulcorada del que és la física
empordanesa, recordem que no tot és amable. El temps és imprevisible i a vegades aclaparador de tan
sec i d’un desordre acreditat. I la tramuntana que quan bufa fort és una creu que se’n va i torna i a
voltes dura setmanes. Els temporals de la costa fan també els seus estralls. No tot és fantàstic, ni suau,
ni clement. I si a les condicions naturals hi afegim les accions lamentables i destructives dels homes,
com ara les explotacions que empobreixen els cabdals d’aigua, l’abús del ciment en la indústria
immobiliària i turística i altres abusos veiem com es redueix el nivell de perfecció que ens podria donar
una visió purament sentimental o idealitzada.
Si ens fixem amb la història, després d’una divisió medieval evident per les lluites entre el comte
d’Empúries i la casa reial (Figueres era reial i Castelló comtal, per assenyalar una divisió antiquíssima
dins el mateix Alt Empordà). En un moment donat, Figueres, amb Jaume I, es va convertir en un mercat
setmanal i per la seva banda la Bisbal, que tenia diòcesi, com indica el seu nom, va fer el mateix.
Esdevingueren les capitals econòmiques de l’Alt i el Baix Empordà. Sobre aquesta realitat s’hi van
establir les administracions que van fixar els seus serveis en les dues capitals separades: notaries,
jutjats, registradors, arxiprestats i més endavant vingueren els hospitals i serveis d’assistència mèdica
i tants altres de la burocràcia provincial lleugerament descentralitzada per necessitat. Hi ha també les
diferències de l’actualitat, del desenvolupament turístic, de les infraestructures, de les capitals
(Figueres destaca) i de les activitats econòmiques, en fi de les activitats humanes, que tan bé es poden
espigolar en aquest Diccionari.
La divisió s’ha consolidat d’una manera democràtica i en reaparèixer les institucions catalanes i
establir-se la nova divisió comarcal, (que ha seguit prou fidelment en el cas de l’Empordà la
comarcalització republicana) tenim l’Alt Empordà institucionalitzat amb el Consell Comarcal de torn i
tota la prosàpia que procura l’actual compartimentació governamental catalana des del punt de vista
16
PRÒLEG
administratiu i polític. Tenint en compte, doncs, totes aquestes consideracions em sembla que és
indiscutible que l’Alt Empordà és una realitat que es reconeix per si sola i que cobreix sobradament el
concepte d’allò que per la generalitat de la gent és l’Empordà.
Aquestes dues comarques han projectat i projecten una gran fascinació que ve de lluny però que és
també actual. L’Empordà agrada, atrau, jo diria que fins i tot apassiona. S’ha escrit molt sobre això. Si
he de dir què penso de l’interès suscitat, a parer meu, hi ha algunes coses que semblen haver
entusiasmat especialment a tanta gent: el paisatge, la qualitat de vida, un rastre cultural potent, alguns
simbolismes i llegendes penetrants, algunes figures i personatges vertaderament singulars i la gent, el
poble, la seva manera de comportar-se, el tarannà de l’empordanès. Tots aquest elements plegats, em
sembla que són l’explicació de l’alta consideració i de la devoció que es té per l’Empordà, que per a
tothom és una cosa bona, agradable, positiva i fins i tot per a alguns fantàstica, genial. Ja hem parlat
del paisatge, d’una estètica quasi refinada si ho comparem amb els estrèpits geològics d’altres llocs.
El paisatge dóna molt de caràcter a l’Empordà; alguns han afirmat que és l’element principal de
l’encant. Estic segur que el paisatge és una part important, si no la decisiva, de la seducció.
Per un altre costat, la impressió que a l’Empordà es viu bé, és sens dubte un altre convenciment general
alimentat per la constatació palpable del fet. A diferència dels temps rurals, retardats i paupèrrims, des
de fa mig segle a l’Empordà la qualitat de vida és alta i el nivell de benestar remarcable. No tinc
estadístiques, però em sembla evident que l’índex de desenvolupament humà en aquest territori és
envejable. Aquesta és la realitat: a l’Empordà es viu bé. I a la gent li agrada anar als llocs on s’està bé.
En un primer moment hi va haver l’admiració per la natura i el gaudir d’una alimentació extremadament
natural, fresca, gustosa, recollida de l’hort o pescada fa una estona i de qualitat i varietat quasi
oblidades. Els urbans de Girona i sobretot de Barcelona ressuscitaven davant d’aquells regals de la
naturalesa i aquelles dietes prodigioses. A poc a poc l’experiència es multiplicà i cada vegada eren més
els partidaris de fruir d’aquells dons. Després la cursa va ser imparable, el turisme va portar milions de
persones a l’Empordà, aquest lloc on s’hi vivia tan bé. I ara tenim que molts milers de ciutadans vénen
aquí a aprofitar d’aquest benestar i a passar-hi els dies de repòs i gaudi. Aquesta gent, amb les seves
comoditats, luxes i despeses, ajuden també a donar la impressió de bona vida, de les condicions
excepcionals del modus vivendi en aquest territori. Els serveis bàsics, les comunicacions, l’alimentació,
les ofertes esportives, socials, culturals defineixen un grau de prosperitat i benanança remarcables.
Sobre un bon passar dels empordanesos s’ha edificat un desenvolupament, sobretot del turisme i les
segones residències, orientat a la bona vida i al manteniment d’una certa excel·lència.
A més, per a la gent de cultura i per als devots sentimentals de la història, l’Empordà ofereix una tal
quantitat de vestigis que obre totes les portes als historicismes i lucubracions romanticoides d’aquell
passat clàssic. La Catalunya grega de Roses i Empúries, quin prestigi en els orígens! I a sobre els
emporitans són els que ens donen el nom. Valga’m Déu, és pot tenir uns començaments més egregis?
Tant li fa que els grecs no fossin altra cosa que comerciants i navegants sense més ambició que
comprar i vendre. Hem estat fascinats per una Catalunya grega com si el mateix Homer s’hagués
passejat pel sorral de l’Escala, i ens vàrem creure que la Grècia d’Aristòtil, Sòcrates i Pèricles tingué
alguna reminiscència real on avui en diem Empúries. Hem volgut pensar-ho, perquè la idea és de
primera. I quan veiem el vell port i els mosaics grecs i una col·lecció de figuretes, vasos i estris
hel·lènics al museu de Sant Martí o quan contemplem l’Esculapi restaurat i impertèrrit al cap d’una
vintena de segles, no hi ha res que ens pugui distreure del nostre passat egeu. No van ser només els
17
PRÒLEG
grans erudits i prehistoriadors, els Pella i Forgas, Bosch i Gimpera, Lluís Pericot o Miquel Oliva que van
dedicar el seu saber per explicar-nos l’aventura grega a l’Empordà; s’hi havien enganxat amb passió
insuperable els modernistes i sobretot els noucentistes que cercant estètiques classicistes veien en
l’Empúries aquea una arrel refinada de la qual sentir-nos orgullosos seguidors. Riba, López Pico, J.M.
Capdevila, Alexandre de Riquer, i d’Ors i tants altres ens van inculcar la presència grega a casa nostra.
I al cap dels segles, quan els Jocs Olímpics de Barcelona, tot el país estigué atent a l’arribada a
Empúries de la torxa venerable, amb les remembrances vingudes directament del Peloponès i la
cerimònia oficiada per Irene Papas. Encara la presència grega!
El més important, però, fou el que vingué després, la conquesta romana i la romanització que en gran
mesura va deixar el país com és ara. Parlem llatí, caminem per les vies romanes, el dret romà ens judica
i vivim en molts dels pobles que els romans fundaren després d’Escipió. Tots els noms començats en
Vila foren fundacions romanes i aquí els tenim. Dels nostres orígens com a poble civilitzat hem de donar
gràcies a Roma. Podem dir que els nostres començaments arqueològics (en el sentit que utilitzava
aquest mot Tucídides) tenim Grècia i Roma. Ara, pel que fa al Diccionari, no tenim cap constància
personal, no hi ha cap biografia, cap rastre individual d’aquells temps que considerem gloriosos. Inés
Padrosa no ha pogut consignar cap personatge d’aquells segles. No tenim res. Com tampoc tenim cap
notícia personal dels temps del baix imperi, ni del paleocristià ni dels temps de les primeres invasions
del nord, ni tampoc de les del sud i els àrabs que van arribar a Poitiers el s. VIII de la nostra era. Tampoc
s’han pogut trobar figures del prefeudalisme i de la més alta edat mitjana. El primer esmentat en el
Diccionari és del segle XI. D’abans, poc significatiu. És per dir quan ens queda per fer, per investigar.
Després dels segles més obscurs que acabem d’esmentar, vingueren els temps medievals llarguíssims
i no menys foscos, amb una evolució escassa d’un temps en què manaven els castells, que era on hi
havia els senyors i les espases, i els monestirs, que era on hi havia la creença dominant i la cultura i el
saber. La resta eren pagesos sotmesos però rebels, els remences, que van patir incomptables
desgràcies i dificultats. D’aquells temps tampoc en queda una gran reminiscència de caràcter
personal. En el Diccionari hi ha un parell de personatges del segle III, 1 del IV, 2 del VI, 1 del VII, 3 del
IX, 4 del X, 3 de l’XI, 13 del XII, 21 del XIII, 20 del XIV, 17 del XV, 28 del XVI, 57 del XVII, 82 del XVIII, 536
del XIX i 1.209 del XX. És molt poca gent si tenim en compte els que vindran després i l’evolució
històrica general. Una primera interpretació seria que, efectivament, aquests segles no donaren molts
protagonistes ni deixaren gaires petjades individuals; i la segona és clara: no s’han estudiat prou bé.
Caldran anys d’investigació i descoberta per emplenar els buits existents des dels orígens històrics fins
quasi el segle XIX que és quan les coses es començaren a moure.
Fou en el segle XIX quan a redós d’impulsos del romanticisme lligat al despertar nacional català i a la
recerca de les llegendes que embolcallen tota mítica dels pobles (en el nostre cas la senyera, la
sardana, el comte Arnau, per exemple), l’Empordà inspirà els poetes i entrà a formar part de la
concepció mítica catalana com un símbol originari i immarcescible de la terra. I vingueren mossèn
Cinto i els poemes, del Canigó a la plana i el pastor que baixa i troba la sirena, i tot el que vulgueu: el
ferrer de Figueres, la Ben plantada, les bruixes de Llers o el que calgui. L’Empordà terrer essencial i
genuí que farà dir a Joan Maragall allò que ha repetit tantes vegades el seu nét Pasqual: mentre hi hagi
Empordà hi haurà Catalunya. Arribat un moment, en l’imaginari del catalanisme ascendent, en temps
de la renaixensa, l’Empordà jugà un paper simbòlic de primer ordre, quasi com Montserrat. D’aquí que
a molts catalans el record i l’evocació de l’Empordà els toqui la fibra per la càrrega d’arrel patriòtica que
18
PRÒLEG
comporta com a pot de les essències de la catalana terra. És el que pensava Maragall i probablement
molts altres –i jo ho he vist defensar amb rotunditat– que l’Empordà és el nucli més genuïnament
català. Jo no n’estic segur, però constato que molta gent ho pensa.
És cert també que hi ha hagut moments històrics que han aconseguit anar engreixant la pàtina llegendària
del que va passar per aquests encontorns. En temps de la Guerra Gran i de la Guerra del Francès, amb
mortaldats tremendes i unes facilitats extraordinàries per a fer-se amb la fortalesa més inexpugnable del
sud d’Europa en el seu temps: el castell de Sant Ferran de Figueres on sempre hi acabaven entrant perquè
algú, des de dins, els obria. I els grans moviments del dinou amb forta càrrega utòpica, com els cabetians
i icarians que tant predicament tingueren a Figueres, o l’acció dels republicans contra la monarquia
corrupta i a favor de la democràcia i del federalisme. Més que en qualsevol altre lloc a l’Empordà es visqué
el fenomen federal, que va reforçar i propagar (i exagerar segurament) la idea d’uns empordanesos àvids
de llibertat i de somnis igualitaris amb figures heroiques com Abdó Terradas, Joan Tutau, Narcís Monturiol,
Maranges, Roger, els germans Sunyer i Capdevila i tants altres, protagonistes dels aixecaments i les
successives proclamacions de la República. La fogarada del dinou va fer créixer encara més la llegenda
empordanesa de l’idealisme i l’arrauxament.
Al marge dels fets polítics que com diem van ajudar a crear una visió del dinou empordanès plena de
lluites i protagonismes, durant aquella centúria i la següent uns altres fets i personatges van encara
contribuir a fixar la singularitat empordanesa. Un dels més coneguts fou el submarí inventat per Monturiol,
l’Ictineu, que va ocupar l’interès dels catalans durant una colla d’anys, interès complementat per la
personalitat de l’inventor home d’ideals i combats de tota mena. La literatura ruralista d’un Bosch de
la Trinxeria o el naturalisme d’una Víctor Català van encuriosir també molta gent sobre la societat
empordanesa i les seves interioritats. També el poeta Fages de Climent i els seus epigrames,
empordanesos fins al moll de l’os, van captivar alguns esperits per les referències càustiques sobre els
coetanis. Com fou xocant i sorprenent l’obra d’un visionari de Figueres, Alexandre Deulofeu, apotecari
d’ambició universalista, que teoritzà sobre l’art romànic i s’atreví a parlar ni més ni menys que de la
Matemàtica de la Història. Aquestes figures i altres que trobareu perfectament descrites en el Diccionari,
no han cessat d’enriquir l’anecdotari empordanès. I per damunt de tots Salvador Dalí, el qual amb la seva
paranoia surrealista va parlar de l’Empordà –i va fer parlar de l’Empordà– com ningú, convertint-se en un
referent, molt particular i tanmateix universal, esdevenint potser el més singular exponent de la seva terra.
Sense tenir present el context de l’Alt Empordà no es pot explicar Dalí; i ara com ara ja no és possible parlar
d’aquesta terra sense tenir en compte el seu fill més famós.
La gran transformació de l’Alt Empordà comença el dinou i es multiplica el vint. Sobretot en aquest segle
el salt qualitatiu és sensacional. El turisme ho ha canviat quasi tot. El creixement de les ciutats i els pobles,
els nuclis del litoral com Llança, el Port de la Selva, Roses, Castelló (Empuriabrava), l’Escala i el de la
mateixa Figueres, que ha esdevingut una ciutat industrial potent, amb una gran dinàmica comercial i
també amb una empremta cultural de primera i no només per Dalí. Aquesta anada del vell i tradicional Alt
Empordà cap a la modernitat es reflecteix d’una manera espectacular en el Diccionari: més de 500
entrades per al XIX i unes 1.200 per al XX (cal assenyalar que uns dos-cents d’aquest darrer eren nascuts
el XIX), el que demostra un extraordinari creixement i diversificació de les activitats de la gent del país però
sobretot de la constància comprovable dels seus protagonistes. La distància de personatges respecte els
segles anteriors és tal que bé es podria parlar d’un Diccionari bàsicament contemporani. Però cal tenir
present que l’explosió demogràfica i la revolució turística, comercial i industrial que ens ha deixat l’actual
19
PRÒLEG
Alt Empordà es produí pràcticament en menys d’un segle. D’ací que dels més de 2.000 personatges que
integra el Diccionari d’Inés Padrosa, els anteriors al segle XIX no arriben a les tres centenes.
Dèiem que un altre element a tenir en compte per mesurar l’atracció de l’Empordà era el tarannà de la
gent que per regla general és franca, afable, simpàtica, oberta. La franquesa i la sinceritat dels
empordanesos (més aparent que real, diguem-ho tot ) va captivar la gent de ciutat que s’admirava
d’aquells savis de pagès i del mar que semblaven gent que se les sabia totes i que res els podia
sorprendre. En realitat els empordanesos, en general, són exactament com l’altra gent, hi ha de tot com
a la resta dels catalans. Individus que vénen de la duresa del camp i s’han espavilat, expagesos que
els darrers temps s’han barrejat amb nouvinguts i amb la indústria turística i altres indústries han fet
quartets sortint de la dependència agropecuària i del peix incert que calia pescar cada dia. Ja no són
els camperols pintorescos d’altre temps. Constitueixen una vasta classe mitjana que es dedica a tot,
que es guanya bé la vida –salvant aquells que no poden tirar endavant, que també n’hi ha, potser pocs–
que ha progressat i que té els fills i néts a la Universitat. L’afecció dels naturals del país per viure cada
vegada millor i gaudir de la seva terra ha interessat vivament als forasters, completament ensarronats
finalment per tantes excel·lències.
L’adaptació de certes tendències a l’obertura de compàs que sempre ha ofert la societat empordanesa
trobà la seva conjuntural adequació fa una quarantena d’anys en la consagració de Cadaqués com un
punt excepcional de la bohèmia, del liberalisme de costums i presència d’artistes, intel·lectuals i gent
d’esquerra barcelonina o d’arreu, amb una certa empremta francesa. Jo he conegut aquell Cadaqués
marca de la gauche divine que va fer d’aquell indret, durant uns anys, el súmmum del progressisme
estiuenc. Aquell Cadaqués no estrictament dalinià creà una imatge i una atracció certes i va influir en la
cultura del moment fins al punt d’esdevenir un icona a França. Recordeu si no la presència d’artistes
cinematogràfics francesos o el film de Juan Antonio Bardem Les pianos mécaniques, ambientat a
Cadaqués i protagonitzat per Melina Mercouri. L’Empordà dóna per a molt, aquesta és la veritat.
Una vegada vaig agafar un grup de parlamentaris europeus, membres de la Comissió de Cultura del
Consell d’Europa que feien una reunió a Barcelona. Després de dos dies de treball hi havia un jorn de
visites culturals. Vaig convidar-los a fer un petit itinerari a l’Alt Empordà. Vàrem anar a Empúries, a Sant
Pere de Rodes i a veure el Museu Dalí. De les nou del matí a les dues de la tarda, dos mil anys de
cultura. La ciutat grega i romana, el monestir medieval, i un esclat de l’art contemporani. Aviat és dit.
Eren gent cultivada, professors, experts, acadèmics, molt viatjats i coneixedors de moltes coses. Però
van quedar estupefactes, meravellats. Aleshores, demostrat el tremp històric i cultural del país els vaig
portar a dinar al Motel Empordà on en Subirós els va fer menjar exquisideses de la cuina empordanesa.
Allò va ser l’apoteosi final, la demostració definitiva que l’Empordà és un país de cultura. Al cap dels
anys encara m’ho recorden.
Ara, l’important no és l’anècdota, el que és gruixut és que semblant itinerari amb el rerefons
espatarrant de cada un d’aquells establiments i la seva significació, es pugui fer a la mateixa comarca
en un triangle de quaranta quilòmetres. Dos mil anys marcats per uns moments esclatants i
acompanyats de molts altres vestigis de cultura que no podíem pas visitar. No serà per manca de gòtic,
castells, palaus, monestirs, basíliques, obres d’art, pobles antics i patrimoni, museus, col·leccions i
restaurants... L’Alt Empordà és tot això, ni més ni menys.
Mai no li agrairem prou a Inés Padrosa aquesta aportació, per més que proclamem a tots els vents el
nostre reconeixement. Som ben conscients de les dificultats que ha hagut de superar i de l’enorme
20
PRÒLEG
feinada acomplerta. Pensem en la sistemàtica dedicació a llegir una bibliografia inacabable i a revisar
tots els catàlegs i repertoris sobre aquest territori. Només el llistat de biblioteques consultades fa venir
calfreds. Els que ens hem dedicat a la recerca històrica sabem la quantitat d’arxius, públics i privats,
que cal visitar per a dur a terme un treball d’aquesta dimensió. Per no parlar de la immensa tasca de
contacte amb els personatges vius, o les seves famílies, si són traspassats, l’obtenció de documents,
de currículum, les visites als arxius parroquials i registres municipals. Les consultes a l’oceà internauta,
que de vegades és com buscar una agulla en un paller. I volem assenyalar que les consultes que
aquestes darreres setmanes es poden fer ja a la xarxa sobre biblioteques gironines van haver de fer-se
una a una car el servei acaba d’entrar ara a Internet, quan el llibre ja era acabat.
Un altre aspecte, la recerca de fotografies i il·lustracions per completar la informació; hi ha 1.192
imatges en aquestes pàgines. Fins i tot les recerques i l’afany de completar les dades l’han portat als
cementiris a veure làpides i mausoleus. Visites a tots els pobles, a totes les cases de què es tenia
notícia d’un personatge... I tot, tot, contrastat, revisat una i altra vegada. Una feina ingent que ha donat
com a resultat que avui l’Alt Empordà –i tots els que s’interessen pel seu passat i la seva actualitat–
puguin comptar amb aquest extraordinari instrument de coneixement.
Inés Padrosa està agraïda a tots el que l’han ajudat en aquesta aventura. Però seria injust no citar aquí
a un ajut molt especial, el de seu marit José Luis Torres que en tot moment ha estat al seu costat
encoratjant-la en els moments difícils, i acompanyant-la a tantes visites, involucrant-se en el projecte
d’una manera tan clara que no podíem deixar de mencionar-ho.
Hem vist que hi ha un Empordà inventat, tradicional, llegendari que ha esdevingut entranyable i present
encara que no existeixi, o en tot cas existeix i pulul·la en l’esperit dels empordanesos i dels
empordanòfils que solen combinar l’apreciació nostàlgica i sentimental (per més fictícia que sigui)
amb la realitat efectiva i concreta dels nostres dies. El Diccionari ens acosta fonamentalment a l’Alt
Empordà real, tangible, sense afegits d’ordre faulesc ni deformacions simpàtiques. L’Empordà tal com
és, els empordanesos tal com som, pel que han fet. El Diccionari ajudarà a minimitzar les llegendes i a
fer sortir la veritat. El Diccionari no especula ni divaga, no tracta d’un Alt Empordà virtual; escriu i
explica com ha estat la gent del país, què han dit i què han fet. Quasi res. El Diccionari acompanyarà a
partir d’ara a la literatura existent sobre l’Alt Empordà, com un complement erudit, rigorós i de consulta
immediata, que bona falta ens feia.
Lluís Maria de Puig
21
Introducció
Les societats desenvolupades solen tenir una estructura estratificada i piramidal en la qual tot
estament o personatge destacat precisa recolzar-se en una base més àmplia que sol ser, malgrat el seu
caràcter de fonament, sociològicament i, per tant, històricament, menys reconeguda per atorgar-se-li
una menor excel·lència. És a dir, com en els icebergs, en les societats organitzades, les parts que se’ns
mostren i destaquen estan suportades per uns volums de massa molt superiors que resten invisibles a
les mirades superficials.
La idea, i entenc que el patrocini, de l’edició d’un Diccionari Biogràfic de l’Alt Empordà, responen, per tant,
no tant (que també) a la tasca d’exalçar els eximis individus que la comarca ha generat, els quals ja han
disposat dels seus moments de glòria en les publicacions especialitzades, com a la voluntat, seguint les
paraules de Walter Benjamin quan deia que “És una labor més àrdua honorar la memòria dels éssers
anònims que la de les persones cèlebres”, de treure de l’anonimat a totes aquelles persones les quals, de
cap altra manera, gaudirien potser del corresponent reconeixement popular. Es tracta, per tant, tornant a
parafrasejar Benjamin, d’incorporar, a la Història, la memòria dels que, d’altra manera, no tindrien nom.
La sistemàtica emprada per a aquesta incorporació ha estat d’una objectiva senzillesa malgrat les
subjectives llibertats a les quals tot autor es veu sotmès i de les quals no pot defugir: A l’obra s’hi
hauran inclòs els altempordanesos de naixement, sigui quina sigui l’àrea geogràfica on hagin desplegat
llur activitat, i aquells que han escollit la comarca per a desenvolupar la seva vida i activitats, és a dir,
els empordanesos d’adopció. Ensems, s’hauran inclòs totes aquelles persones traspassades o actives,
l’excel·lència de les quals hagi quedat reflectida en produccions i en pràctiques o conductes comunament
valorades, com poden ser les obres, les publicacions, els premis i les distincions o la seva tasca social.
Així doncs, hi haurà exemples mediàtics de general i indiscutida acceptació, però també hi constaran
aquells que, d’una manera més discreta, han contribuït a crear les bases sobre la que s’assenta
l’excel·lència empordanesa.
No s’han aplicat, per tant, filtres sociològics, ideològics ni corporatius: les persones incloses pertanyen
a tots els segments de la societat i són gent representativa de totes les disciplines. No obstant això,
arribat aquest punt, s’ha d’aclarir que alguns dels subjectes contactats han desestimat la seva
compareixença a l’obra, i la seva voluntat ha estat respectada.
23
IINTRODUCCIÓ
Si bé és cert, i cal reconèixer-ho, que Carles Vallés va publicar el primer Diccionari de l'Alt Empordà:
històric, biogràfic, gastronòmic, folklòric... (1984, 1986), incorporant articles sobre els pobles, els
paratges emblemàtics de la comarca i les entrades de rellevants empordanesos, també ho és que
aquest gaudeix del caràcter de pioner per ser únicament i estrictament biogràfic.
El present Diccionari sobrepassa les 2.000 entrades, d’entre les quals 1.789 corresponen a
personatges masculins, mentre que 241 (un dotze per cent) són femenins, obtingudes paral·lelament
a la redacció de la Bibliografia interdisciplinària de l’Alt Empordà (1996 i 2000), a través del buidatge
i la consulta d’obres de caràcter general esmentades a la relació de la bibliografia general, i del
seguiment de la premsa comarcal i provincial.
Entre tots els articles, n’hi haurà que són el resultat d’un treball de recerca de síntesi d’altres
aportacions conegudes, mentre que una bona part són totalment novedosos, ja que d’un notable
percentatge dels biografiats, en no haver cap treball previ de referència, ha estat imprescindible l’ajut
dels familiars i dels mateixos interessats. Tot i amb això, al costat de la impossibilitat de ser exhaustiu
cal juxtaposar que les necessitats d’edició fan necessari un tancament d’aportacions que eviti que la
publicació es transformi en una història interminable.
Com a modus operandi bibliogràfic s’han respectat els noms propis en la forma habitualment emprada
i, en alguns casos, sol·licitada de manera específica pels familiars. Així mateix, s’ha procurat respectar
els noms propis d’entitats i associacions en la llengua original emprada en el moment en què el
biografiat en formava part, o segons el país al qual es fa referència. Aquest també pot ser el cas dels
noms de premis, distincions o guardons diversos.
Per a facilitar la localització de les entrades d’aquelles persones que hagin volgut mantenir els dos
cognoms paterns units en un de sol separat per guionet, per a l’alfabetització s’ha prescindit d’aquest
segon cognom patern, de manera que s’ordenen pel primer patern i el matern, com en els casos dels
Pi-Sunyer o Puig-Sureda.
En altres casos, la catalanització de noms o cognoms, pot haver produït una separació alfabètica
important entre membres de la mateixa família. Tampoc no ha d’estranyar veure diferències d’accents
en cognoms de la mateixa nissaga: de Quinta (cognom d’origen gallec) s’ha passat a Quintà, de Subías
(cognom d’origen aragonès) s’ha passat a Subias.
S’ha utilitzat el signe de remissió↑, per indicar que el cognom que el precedeix es troba desenvolupat
en el present Diccionari.
D’altra banda, biografies de personatges i de llinatges, sobretot d’èpoques reculades, s’han agrupat
tractant solament els individus més representatius de la família, mentre que altres importants
nissagues es troben menys desenvolupades per manca d’informació i resten a l’espera de ser
investigades.
Inés Padrosa Gorgot
24
Agraïments
Vull agrair:
En primer lloc i de manera especial, la confiança donada per Carles Pàramo Ponseti en la seva qualitat de president de la
Diputació de Girona: sense el seu suport pot ser aquest projecte mai hauria reeixit.
A Lluís Maria de Puig, president de l’Assemblea del Consell d’Europa, el qual em va impartir classes d’Història Contemporània
al Col·legi Universitari de Girona, per les paraules expressades en el pròleg.
De manera singular al meu marit, José Luis Torres, per la seva constant interlocució i suport en tot moment al llarg dels anys que
ha durat la investigació i execució de l’obra.
A Roger Fotocomposició i al seu equip.
A l’equip de la Diputació de Girona: Mireia Costa-Pau, cap de comunicació cultural, Fina Poch, Eva Cors i Imma Pous.
I, en general, la generosa col·laboració dels mateixos biografiats i de les seves famílies, i a tots aquells que des d’institucions
diverses com ajuntaments, jutjats de pau, registres civils, comunitats religioses, museus, biblioteques i arxius, i a investigadors i
historiadors que m’han facilitat les dades necessàries. En concret a:
Joaquim Agulló Batlle, Palau de Santa Eulàlia-Barcelona Francesc Casanovas Aldrufeu, jesuïta, AHSI
Lluís Albert Ribas, músic, de l’Escala (Arxiu Històric Societatis Iesu), Catalunya
Marta Albà Espinet, Arxiu Municipal de Llagostera Josep Casas Genover, Ajuntament de Viladamat
Miquel Albalate Martín, Ajuntament de Capmany Ignasi Castelló, Diputació de Barcelona
M. Carmen de Albert Fontcuberta, baronessa de Terrades, Maite Català Palau, Ajuntament de l’Escala
Biure-Barcelona Núria Caulas Oliva, Ajuntament de la Vajol
Albert Albó Ribas, Ajuntament de Torroella de Fluvià Sra. Cervelló, Diputació de Barcelona
Pilar de Alòs Zayas, Barcelona-Terrades Josep Clavaguera Canet, arxiver de Peralada i rector de Llançà
Germà Senén Álvarez, Col·legi La Salle de Figueres Santi Coll Gosa, director setmanari Empordà Figueres
Carles Arbolí, Setmanari Hora Nova Adrià Colls Gusó, Ajuntament de Pontós
Eva Astarloa Caixàs, Arxiu Municipal de Figueres Montserrat Compta Farrés, Arxiu Diputació de Barcelona
Marc Auladell, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols Albert Compte Freixenet, cronista oficial de Castelló d’Empúries
M. Àngels Aupí, rapsoda, Figueres Margarita Corcoll Vila, Ajuntament de la Selva de Mar
Anna Barceló, Ajuntament de Darnius Lluís Costa Fernández, historiador, Girona
M. Glòria Barrachina Durand, Museu Marès Barcelona Montse Cristina Perianes, Ajuntament d’Espolla
Núria Bassagañas Ribas, Biblioteca Fages de Climent, Figueres Consol Dalmau Cabré, Ajuntament de Portbou
Anna Batlle Mallol, Ajuntament d’Agullana Joan Domènech Moner, historiador, Lloret de Mar
Josep Maria Bernils Mach, cronista oficial, Figueres Isabel Escuder, Ajuntament de Castelló d’Empúries
Marta Bilbeny, Biblioteca Ateneu Barcelonès (Barcelona) Jordi Escuder, comunitat jesuïta de Barcelona
Lurdes Boix Llonch, Arxiu Municipal de l’Escala Ramon Espinac Grau, Parcs Naturals Diputació de Barcelona
Anna Bonfill, Arxiu Municipal d’Olot Joan Fàbregas Jordà, Ajuntaments de Lladó i Vilamaniscle
Glòria Bosch, Biblioteca Casa de Cultura de Girona Pere-Ignasi Fages Mir, Navata
Rafael Bruguera Batalla, senador, l’Escala Neus Fayet Saenz, Ajuntament de Llers
Lluís Brugués Agustí, director del Conservatori Isaac Albéniz Sílvia Ferrer Ferrer, Registre Civil de Roses
de Girona Mercè Ferrer Juanola, Ajuntament de Cistella
Consol Buxeda, Ajuntament de Cantallops José María Fonseca, enginyer de Camins, Madrid
Eva Callís Turias, Ajuntament de Castelló d’Empúries Joan Fonsdeviela Abulí, Figueres
Jordi Canet, Castelló d’Empúries Marisa Furcat Ricart, Ajuntament de Palau
Francesc Canet Coma, diputat a Corts, Figueres Jordi Gallegos Córdoba, president de l’Agrupació sardanista
Magda Casamitjana Aguilar, alcaldessa, Roses Avi Xaxu, l’Escala
25
AGRAÏMENTS
Jaume Garriga Montalat, Buenos Aires Manel Puig Palmer, Castelló d’Empúries
Germana M. Teresa, convent de Santa Teresa de Vic Josep Pujol Godo, Ajuntament de Cadaqués
M. Rosa Girona Casagran, Barcelona Albert Riera Pairó, Girona-Bàscara
Josep Grabuleda Sitjà, Arxiu Comarcal de Banyoles Esteve Ripoll Cornell, Castelló d’Empúries
Carlos Guasch Criado, vicepresident de C.E.H.F.E., Barcelona Eduard Rodeja de las Heras, Figueres
Germà Hermelino, arxiver Convent de Santo Domingo de Marisa Roig Simon, Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries
Ocaña (Toledo) Imma Romo Rodríguez, Ajuntament de la Jonquera
David Iglesias, Arxiu Municipal de Girona-CRDI Carlos de Ros Nouvilas, Barcelona
Marta Llauradó Valbuena, Ajuntament de la Jonquera M. del Carme Rovira Martínez de Toca, Figueres
Marta Llimona Broto, Ajuntament de Beuda Paquita Saballs Calderó, Ajuntament de l’Escala
Rosa Llinàs Viola, Parc dels Aiguamolls Núria Sánchez Descamps, bibliotecària del Jutjat de Figueres
M. Jesús Marín Pont, Figueres Emilio Santiago Pacheco, Figueres
David Mateos Casamitjana, Ajuntament de Garriguella Concepció Saurí, Arxiu Municipal de Palafrugell
Pilar Mateu, Col·legi d’Advocats de Barcelona Germán Segura García, Subdirección General del
Antoni Mayans, Arxiu Comarcal d’Olot Patrimonio del Ejército, Madrid
David Serra Busquets, cronista oficial de Boadella
Carles Mènach, Registre Civil de Figueres
d’Empordà-Les Escaules
Teresa Miquel, Museu Empordà Figueres
Joan Serra Perals, Biblioteca i Arxiu de Llançà
David Moré Aguirre, Arxiu de Tossa de Mar
Albert Serrat, Arxiu Seminari diocesà
Manuel Moreno Chacón, Arxiu Central dels Jutjats de Figueres
Eric Torres Pérez, Ajuntament de Vilajuïga
Josep Mulet Coll, Comunitat Paüla de Figueres
Enric Tubert Canada, professor, Agullana-Girona
Jordi Nadal Oller, economista, Cassà de la Selva-Barcelona
Elisenda Turias, Ajuntament de Fortià i Riumors
Jesús Navarro Tavera, setmanari Hora Nova, Figueres Carles Vallès Rovira, editor, Figueres
Ernest Ortoll, Museu Marès Barcelona Joan Vallès Xirau, catedràtic de botànica, Facultat de
Pere Pallé Rosell, Peralada Farmàcia Barcelona
Emília Pla Esparraguera, sardanista, Figueres Albina Varès, Arxiu Municipal de Girona
Josep Playà Maset, periodista, Garriguella-Barcelona Agustí Vehí Castelló, historiador, Figueres
Dolors Pomés Roig, Ajuntament de Vilabertran Joan Vehí Seriñana, fotògraf, Cadaqués
Lídia Poyano, Ajuntament de la Vall d’en Bas Xavier Vicens, Funerària Vicens, Figueres
Montserrat del Pozo, Besalú-Barcelona Lluïsa Vidal, directora Biblioteca Fages de Climent, Figueres
Luis del Pozo Pujol de Senillosa, Figueres-Barcelona Nati Vilanova, Biblioteca Fages de Climent, Figueres
26
Crèdits fotogràfics
ACAE (Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà): p. 141 Bosch Ferrer, Domingo (Fons impresos Joaquim Crumols).
ACPE (Arxiu Comarcal Pla de l’Estany): p. 501 Mascaró Cos, Joan.
ACPPB (Arxiu Congregació Pares Paüls de Barcelona): p. 222 Coll Sala, Julià; p. 507 Masjuan Raulí, Joaquim.
AHCOAC-DG (Arxiu Històric Col·legi Oficil d’Arquitectes Demarcació de Girona): p. 138 Bori Gensana, Josep;
p. 567 Oliveras Gensana, Camil.
AIO (Arxiu d’Imatges d’Olot): p. 769 Satorre Tomàs, Joan Antoni (Fons Joan Antoni Satorre Tomàs).
AMC (Arxiu Municipal de Llagostera): p. 311 Fa Tolsanas, Esteve.
AME (Arxiu Municipal de l’Escala): p. 91 Ballesta Molinas, Joan; p. 183, Carbó Esquer, Llucià;
p. 288 Donjó Callol, Josep; p. 304 Esquirol Pérez, Josep; p. 338 Ferrés Llop, Joan;
p. 356 Gamito Font, Domingo; p. 449 Lassús Colomeda, Joan; p. 518 Mercader Andreu, Pere;
p. 683 Quintana Oller, Abel; p. 693 Ramis Ballesta, Rafael; p. 703 Richards, Vernon;
p. 773 Serra Auquer, Enric; p. 803 Sureda Ballester, Rafel.
AMF (Arxiu Municipal de Figueres): p. 44 Albert Arnau, Josep M. (F 7139); p. 74 Arolas Vergés, Pere (F 7378);
p. 84 Azemar Pont, Josep (F 3637, àlbum 2); p. 350 Franco Escribano, Jesús (F10371. Àlbum 563);
p. 381 Giralt Casadesús, Ricard (10428. Àlbum 567); p. 384 Gironell Piernau, Pere (F12820. Àlbum 744);
p. 409 Guinart Bassas, Josep M.; p. 460 Lloret Altafulla, Camil·la; p. 659 Puig Pujades, Josep;
p. 677 Pujulà Vidal, Marià (F26); p. 907 Ymbert Albert, Rosa Maria (F10159. Àlbum 536).
AMR (Arxiu Municipal de Roses): p. 220 Coll Caritg, Miquel.
AMSFG (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols): p. 137 Bordàs Salellas, Joan (Fons Joan Bordàs Salellas).
Biblioteca Comarcal Fages de Climent, Figueres
Biblioteca Palau de Peralada, Peralada
CRDI (Ajuntament de Girona-Centre de Recerca i Documentació de la Imatge):
p. 204 Català Portell, Simeó (Fons El Punt. Manel Lladó Aliu),
p. 305 Estapé Rodríguez, Fabià (Fons El Punt. Anna Maria Carreras Vidal),
p. 436 Juan Casadevall, Jordi de (Fons El Punt. Eudald Picas Viñas);
p. 448 Lambert, Claude (Fons El Punt. J. Picazo),
p. 500 Masanés Casaponsa, Cristina (Fons El Punt. Miquel Ruiz),
p. 687 Rahola d’Espona, Frederic (Fons Diari de Girona. Desconegut);
p. 712 Roca Perich, M. Mercè (Fons El Punt. Purificación Abarca Fernández),
p. 727 Roura Güibas, Gabriel (Fons El Punt. Guillem Farré Rodríguez);
p. 766 Santos Torroella, Rafael (Fons Diari de Girona. Pere Duran).
HORA NOVA: p. 83 Ayensa Prat, Eusebi; p. 434 Jorquera Navarro, Anna; p. 582 Pagès Horts, Maria;
p. 625 Pla Costabella, Francesc; p. 793 Subias Fages, Xavier; p. 851 Vallès Rovira, Isidre;
p. 877 Vidal Salvador, Jordi.
Museu Cusí de Farmàcia-Laboratoris Cusí-Alcon de Farmàcia: p. 260 Cusí Furtunet, Joaquim;
p. 261 Cusí Furtunet , Rafel.
mE (Museu de l’Empordà): p. 313 Fàbrega Esteba, Abelard; p. 453 Llavanera Miralles, Marià;
p. 535 Monturiol Estarriol, Narcís; p. 733 Rubaudonadeu Corcellés, Josep.
27
CRÈDITS FOTOGRÀFICS
Setmanari de l’Alt Empordà: p. 180 Capella Riera, Josep; p. 210 Charansonnet, Joan Frank;
p. 225 Comella Grau, Joan; p. 279 Delclós Suñer, Sebastià; p. 292 Duran Pagès, Josep;
p. 322 Falgarona Cortada, Xavier; p. 338 Ferrerós Serra, Joan; p. 341 Fitz James Stuart Martínez de Irujo, Jacobo;
p. 345 Fontdecaba Vidal, Joaquim; p. 360 Gardella Quer, M. Àngels; p. 397 Gratacós Boix, Pere;
p. 405 Guillamet Ferran, Francesc; p. 410 Gumbau Masó, Alfons; p. 415 Heras Trias, Pilar;
p. 440 Junyer Genover, Anna; p. 467 López Sanfeliu, José María; p. 468 Lorenzo Rosa, Aïda;
p. 542 Munarriz Sans, Núria; p. 634 Poch Goicoechea, Joan Antoni; p. 645 Prada Soler, Pere;
p. 725 Romero Dalmau, Alfons; p. 788 Soler Batlle, Josep; p. 851 Vallès Rovira, Isidre.
Família López-Vilà, de Mataró: p. 880 Vilà Comas, Jaume; p. 884 Vilà Saliner, Josep M.
Família Serrano-Vicens, Malgrat de Mar: p. 873 Vicens Juli, Josep; p. 873 Vicens Mornau, Josep.
Família Vicens-Planagumà, Barcelona: p. 872 Vicens Busquets, Josep.
Firmo Ferrer Casadevall: p. 299 Escofet Palau, Joan d’.
Constantí Kontos Fité: p. 444 Kontos Mparba, Kostas; p. 444 Kontos Batllori, Jordi; p. 445 Kontos Batllori, Alejandro;
p. 445 Kontos Batllori, Demetri.
Esteve Ripoll, Castelló d’Empúries: p. 165 Callís Batlle, Joaquim; p. 525 Miralpeix Carreras, Tomàs.
© Andrea Ferrés: p. 57 Alzamora Gras, Alfonso.

© Batlles-Compte: Barcelona: p. 281 Diakonova, Elena Ivanovna
Drets d’imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2009.
© Diego Barraza: p. 330 Fernández Hurtado, Danilo.
© Xavi Biell: p. 105 Bassas Gironès, Àngels.
© Andrés Bühlmann: p. 78 Asensio Rovira, Vicenç.
© Jordi Casals: p. 194 Casals Casas, Melitó.
© Ramon Casas: p. 689 Rahola Molinas, Pere; p. 691 Rahola Trèmols, Frederic.
© Joan Cortadellas: p. 232 Compte Massachs, Teresa.
© José Manuel Ferrater: p. 769 Saura Miarnau, Regina.
© Fundació Gala Salvador Dalí: p. 268 Dalí Domènech, Salvador
Drets d’imatge de Salvador Dalí reservats. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2009.
© Gabriel Massana: p. 562 Núñez Salmerón, Pati.
© Meli: p. 346 Fort de Ribot, Joaquim.
© Outomuro: p. 699 Reyes Vázquez, Maria.
© Joan Maria Pau: p. 214 Clavaguera Canet, Josep.
© Pascual Pesudo: p. 174 Canet Cordomí, Ramon.
© Tilman Rösch: p. 565 Oliva Llagostera, Josep.
© Miquel Ruiz : p. 428 Joan Rosa, Josep Maria; p. 742 Sabadí Vilà, Rafel; p. 780 Seseras Vicens, Teresa.
© Robin Townsend: p. 525 Miravitlles Navarra, Jaume.
© Joan Vehí Serinyana: p. 113 Bea Pons, Isidoro; p. 426, Jaume Carbó, Quima.
© André Villers: p. 757 San Martín Félez, Fernando.
© Philip j. Büsel: p. 864 Vehí Serinyana, Joan.
© Jordi Baver: p. 604 Penyaranda Pons, Lluís.
© Joan Enric: p. 572 Ortin Darné, Juli.
28
Bibliografia general consultada
ALBERTI. Diccionari Biogràfic. Barcelona: Albertí, 1966-1970. 4 vols.

BATET PARET, Joaquín. Breves necrologías de los escritores más notables, hijos de la provincia de Gerona, que han
cultivado las letras durante este siglo. Gerona: Imp. y Librería de Paciano Torres, 1894. 66 p.
BENÍTEZ RIERA, Josep M. Jesuïtes a Catalunya: fets i figures. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
1996. 244 p. Scripta et Documenta, 52.
BIBLIOTECA BÀSICA DE LES COMARQUES GIRONINES Memòria biogràfica. Girona: El Punt, 2000. 342 p.: il.
BORRÀS FELIU, Antoni, et al. Escriptors jesuïtes de Catalunya. Bibliografia, 1931-1976. Barcelona: Facultats de
Filosofia i Teologia Sant Francesc Borja, 1979. 440 p.
CALBET CAMARASA, J.M.; CORBELLA CORBELLA, J. Diccionari Biogràfic de Metges Catalans. III Congrés d’Història
de la Medicina Catalana. Lleida/Barcelona: Fundació Vives Casajuana, 1981. 3 vols.
CAÑIGUERAL FOLCARÀ, Salvador, FÀBREGAS TEIXIDOR, Neus i VALLÈS XIRAU, Joan. Homes de Ciència
Empordanesos (materials per a un diccionari històric de la ciència a l’Empordà). Figueres: Carles Vallès Ed,
1985. 161 p.: il.
COMELLAS, Jaume. Llançanencs d’Or. Figueres: Brau, 2002. 309 p.: il. Col·lecció Sant Silvestre, 5.
COROMINAS, Juan. Suplemento a la Memorias (...) que en 1836 publicó D. Félix Torres Amat. Burgos: Imp. de
Arnaiz, 1849. 368 p.
DICCIONARI BIOGRÀFIC DEL MOVIMENT OBRER ALS PAÏSOS CATALANS. Coordinació a càrrec de M. Teresa
Martínez de Sas i de Pelai Pagès Blanch. Barcelona: Eds Universitat de Barcelona, Publicacions de l’Abadia
de Montserrat, 2000.
DICCIONARI DELS CATALANS D’AMÈRICA: Contribució a un inventari biogràfic, toponímic i temàtic. Dir. a cura
d’Albert Manent. Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya, 1992. 4 vols.
DICCIONARI D’HISTÒRIA DE CATALUNYA. Barcelona: Eds. 62, 1995. 1.142 p.
DICCIONARI D’HISTÒRIA ECLESIÀSTICA DE CATALUNYA a cura de Ramon Corts, Joan Galter i Albert Manent.
Barcelona: Biblioteca Balmes, 1998. 3 vols.
ELIAS DE MOLINS, Antonio. Diccionario Biográfico y Bibliográfico de Escritores y Artistas Catalanes dels s. XIX.
Barcelona: Imp de Fidel Giró, 1889. 2 vols.
GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Barcelona: Fund Enciclopèdia Catalana, 1988. 24 vols + 3 vols de suplement.
GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA MÚSICA. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999-2002. 8 vols.
HISTÒRIA DE LA MÚSICA CATALANA, VALENCIANA I BALEAR. Dir. Xosé Aviñoa. Barcelona: Eds 62, 1999-2007. 10 vols.
MASSANAS BURCET, Emili. Fotògrafs i editors a les comarques gironines. Girona: Diputació, 1998 . 143 p.: 207
làms. Quaderns de Fotografia, 1.
MATAS BALAGUER, Josep. Bibliografia del Baix Empordà. La Bisbal: Consell Comarcal del Baix Empordà, 1991. 823 p.
MESTRAS MARTÍ, Lluís M. L’aportació gironina al desenvolupament de la pedagogia catalana. Girona: Diputació,
1983. 239 p.: il.
MORENO CHACÓN, Manuel. El personal polític republicà a l’Ajuntament de Figueres. Figueres: Ajuntament, 2004. 278 p.
PADROSA GORGOT, Inés. Bibliografía Interdisciplinària de l’Alt Empordà. Figueres: Consell Comarcal, 1996. 2 vols.
PADROSA GORGOT, Inés. Bibliografia Interdisciplinària de l’Alt Empordà. Suplement. Figueres: Consell Comarcal,
2000. 1 vol.
PADROSA GORGOT, Inés “Diccionari de peraladencs il·lustres” Butlletí (Peralada), 1999, època 6, núm. 11, p. 31-43: il.
PALAU DULCET, Antoni. Manual del librero Hispanoamericano. Barcelona: J.M. Viader, 1948. 28 vols + 7 vols de supl.
29
BIBLIOGRAFIA GENERAL CONSULTADA
PLA CARGOL, Joaquim. Biografías de gerundenses (Gerona y sus comarcas). Gerona: Dalmau Carles Pla, 1960. 536 p.
RIERA VINYES, Carles; SERRACANT CLERMONT, Josep i VENTURA SALARICH, Josep. Diccionari d’autors de sarda-
nes. Girona: Som, 1990. 238 p.: il. + suplements anuals de 1996 a 1999.
RÀFOLS, J.F. Diccionario Ràfols de Artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. Barcelona: Ed Millà, 1951. 3 vols.
Reedició d’Edicions Catalanes SA, La Gran Enciclopedia Vasca: Barcelona, Bilbao, 1980. 5 vols.
TEIXIDOR ELIAS, Pere. Figueres anecdótica. Figueres: Ajuntament, 1978. 560 p.
TORRES AMAT, Félix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar algu-
na idea de la Antigua y Moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836. 719 p.
VALLÈS ROVIRA, Carles. Diccionari de l’Alt Empordà (Històric, geogràfic, biogràfic, gastronòmic, folklòric ...).
Figueres: Carles Vallès ed, 1984-1986. 2 vols.
Consultes en Xarxa
CONSULTA A BIBLIOTEQUES EN LÍNIA:
Biblioteca Nacional de Catalunya. http://www.bnc.cat/
Biblioteca Nacional de Madrid. http://www.bn.es/
Biblioteca Universitat de Girona. http://biblioteca.udg.edu/
Biblioteca Pública de Girona. http://cultura.gencat.net/
Biblioteca Fages de Climent de Figueres. http://www.gencat.cat/slp/vtls24/catalan/index.html
Biblioteca i Arxiu Diocesà de Girona. http://www.arxiuadg.org/arxiu/inici
Bibliothèque Nationale de France. http://www.bnf.fr/
Library of Congress. http://catalog.loc.gov/
Biblioteques d’Estats Units.
Biblioteques de Mèxic.
Biblioteques de Sud-amèrica.
CATÀLEGS EN LÍNIA:
Catàleg col·lectiu de lectura pública, Generalitat de Catalunya. http://www.gencat.cat/
Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico, Ministerio de Cultura. http://www.mcu.es/patrimoniobibliografico/
Catálogo colectivo REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias). http://www.rebiun.org/
Catalogue Collectif de France http://ccfr.bnf.fr/
HEMEROTEQUES:
Hemeroteca del Diari de Girona. http://www.diaridegirona.cat/
Hemeroteca d’El Punt Diari. http://www.elpunt.cat/
Hemeroteca de La Vanguardia. http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/
Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental. Arxius i Publicacions. Premsa digitalitzada.
http://www.ajuntament.gi/sgdap/cat/premsa.
Hemeroteca de la Revista de Girona. http://www.revistadegirona.cat/rdg/hemeroteca.seam
RACO. Revistes catalanes amb Accés obert. http://www.raco.cat/
Tancada la incorporació de dades al Diccionari, la Biblioteca Fages de Climent de Figueres dóna accés a la base
de dades de premsa històrica i local, actuació que permetrà la consulta a més de cent capçaleres de Figueres i
l’Alt Empordà.
30
DE
L’ALT EMPORDÀ
Enciclopedia A-F.Qxd 23/7/09 13:44 Página 33
A
ABRIL, Pere
(Cadaqués, s. XVI – Perpinyà?, XVII)
Mestre de cases i escultor
Va residir a Perpinyà on va realitzar diverses

obres, de les quals destaca el sepulcre d’Antoni
Moreno, ajudant del capità general del Principat.
Se sap que va fer altres obres a la ciutat rossello-
entra la provocació, la ironia. En la cultura gas-
tronòmica, està considerat el personatge més
influent en els destins culinaris del món sencer.
Ha introduït conceptes nous com la deconstruc-
ció, la qual consisteix en la transformació de les
textures dels ingredients.
Ha rebut nombroses distincions, entre les
més importants les tres estrelles Michelin, el
nesa. nomenament de millor restaurant del món
(2002 i 2006-2009).
Ha esdevingut un personatge mediàtic sol·lici-
ADRIÀ ACOSTA, Ferran tat per donar conferències arreu del món. Amb ell
(L’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès, la cuina espanyola ha passat a ocupar el primer
14.V.1962) Restaurador lloc en el rànquing mundial.
L’any 2007, per primera vegada, la gastrono-
Fill d’un estucador, mia ha estat present a la cita internacional de
va iniciar els estudis l’art d’avantguarda Documenta 12 (Kassel,
d’empresarials que Alemanya), que se celebra cada cinc anys. La
va deixar inacabats. trajectòria professional d’Adrià, amb la creació
Es va posar a treba- d’un llenguatge i d’unes tècniques culinàries prò-
llar en el camp de pies, ha estat determinant per incloure la feina
l’hostaleria, primer del cuiner com a un nou exponent de l’art d’a-
de rentaplats i, vantguarda. S’ha convertit en el primer cuiner
quan va fer el servei que participa en una manifestació artística con-
militar, va estar d’a- temporània.
judant de cuina. Va Ha publicat: El Bulli 1983-1993, amb Juli Soler
entrar com a stagier i Albert Adrià; El Bulli: el sabor del Mediterráneo
d’El Bulli (cala Montjoi, Roses), i aviat es va con- (1993), Los secretos de El Bulli (1997), El Bulli
vertir en cap de cuina. 1994-1997, amb Juli Soler i Albert Adrià; Cocinar
Un element indispensable en l’elaboració en 10 minutos con Ferran Adrià (1998), Celebrar
dels seus plats ha estat la intervenció dels cinc el milenio con Arzak y Adrià (1999), amb Juan
sentits i, fins i tot, d’un sisè sentit en el qual hi Mari Arzak; El Bulli 1998-2002, amb Juli Soler i
33
AGELL
Albert Adrià; El Bulli 2003-2004, amb Juli Soler i Ha estat guardonat amb els premis: Premi 5è
Albert Adrià. en el Saló Internacional Bedarieux (1987), Premi
Va ser investit Doctor Honoris Causa per la en el 32è Saló Besiers (1988), Medalla de Plata
Universitat de Barcelona (17.XII.2007). Oficial Internacional a la Sala Van Gogh (Arles,
1988), Premi Oficial International d’Excel·lència
(Pernes les Fontaines, 1988), Distinció Oficial
AGELL SASTRE, Sebastià d’Honor Internacional (Marsella, 1988), Gran
(Argentona, el Maresme, 20.III.1953) Pintor Distinció de Mestre Gravador (Fuveau, 1988),
Medalla de la Ciutat (Villa de San Esteban, Sòria,
Va estudiar a les 1989), Premi Formiga d’Argent (Argentona,
escoles nacionals 2001), Premi Pinzell d’Or (Girona, 2004), Premi
del poble, on els Nacional d’Aquarel·la (Màlaga, 2005).
seus professors de
seguida s’adonaren
de la seva facilitat AGRAMONT QUINTANA, Antoni
pel dibuix. Va ini- (Castelló d’Empúries, 1851 – 6.VIII.1906)
ciar-se en el món Músic, fiscornaire, compositor i
del còmic i tradicio- director de cobla
nal, en el taller
d’Antoni Ayné. Va Fill de Rafel Agra-
seguir la formació mont Iglesias de
en la pintura amb Sixte Alberti i amb R. Tur. Ja Castelló, agutzil, i
adolescent assisteix a les classes del Cercle de Maria Quintana
Artístic de Barcelona. Es forma com a artista i Torraubas, de Llan-
coincideix amb Jaume Arenas, Guillem Fresquet çà. Es va casar amb
o Guerau Calabia. Rosa Giralt Cantenys,
Practica gairebé totes les disciplines pictòri- de Sant Llorenç de
ques: oli, cera, gravat, però es decanta per l’a- Cerdans, i varen
quarel·la. Sol tractar bodegons i figures femeni- tenir una filla, Mo-
nes, amb una gamma cromàtica de tons foscos. desta, que va morir a
A la dècada dels anys 80 obre una acadèmia- l’edat de sis anys.
taller a Argentona, a la qual hi assisteixen gran Nebot de Jaume Joan Lleys↑ Agramont, mes-
nombre d’alumnes. Canvia de residència i s’ins- tre de Capella de Castelló. Aquest va morir quan
tal·la a l’Empordà, i estableix el seu taller a la el biografiat tenia dos anys, i va destinar una part
capital (2000). Ha exercit la crítica d’art pel diari dels seus béns perquè els seus familiars es dedi-
Crònica de Mataró, formant part de jurat de con- quessin a la música. Mossèn Thomas, organista
cursos i certàmens d’art. de la parròquia de Castelló, va ser un dels seus
Forma part del grup Inèdit Arts (creat el mestres i el mestre Josep Roger el va instruir en la
setembre de 2006), juntament amb altres qua- instrumentació.
tre pintors, un escultor i un fotògraf (Jaume Durant més de vint anys va dirigir la cobla-
Simon, Sergio Vila, Sheridan Grippen, Albert orquestra Cobla Ampurdanesa coneguda amb el
Jurgens, Ricard Ansón↑ i Xavi Torra). nom d’Orquestra Agramont, en la qual tocava el
Ha participat en nombroses exposicions fiscorn. Va ser tanta la destresa que tenia amb
col·lectives i individuals. Entre les individuals aquest intrument que se’l va conèixer amb el
cal ressenyar les següents: Sala d’Exposicions sobrenom del “rei del fiscorn”.
La Punxa, del Col·legi d’Aparelladors i Arquitec- Va dirigir la coral de Castelló anomenada “La
tes Tècnics (Girona, 2005), Sala d’Exposicions Violeta”, va col·laborar amb altres corals com la de
del Consell Comarcal de l’Alt Empordà Sant Pere Pescador o la Societat Coral Lo
(Figueres, 2007). Pensament de Tossa de Mar, va ser organista de la
34
AGUER
parròquia i va ser professor i director de l’Escola activitat empresarial poc desenvolupada a la

Municipal de Música de Castelló. A la dècada comarca i es va expandir ràpidament, incorpo-
dels anys 90, es va dedicar més a la composició: rant antics companys a la nova empresa. A la
sardanes, música de ball (masurques, america- dècada dels 80, el diagnòstic d’una malaltia fa
nes, polques, xotis), coral i religiosa (misses, que es plantegi la jubilació anticipada i, l’empre-
motets i rosaris). sa que es trobava en el punt àlgid, es fusiona
La seva producció es calcula en més d’un amb Ascensors Serra.
miler de sardanes, a les quals se’ls ha atribuït Sempre havia compaginat la seva tasca pro-
poc interès musical. S’ha popularitzat la seva fessional amb la de col·leccionista de motos.
sardana El foc de Castelló (1883), com a antolò- Comprava motos destinades al desguàs i les
gica d’un cert estil i també pel seu sentit evoca- muntava. Havia practicat amb marques estrange-
dor de l’enfrontament entre carlins i liberals. res i s’havia especialitzat en muntar i col·leccionar
És autor de la primera sardana revessa cone- motos catalanes i espanyoles. Va recuperar
guda, motiu pel qual se li atribueix la paternitat models clàssics com Motobecane, Norton, Guzzi,
d’aquest estil de sardanes. Les seves obres solen Bultaco, Montesa, Sanglas, NSU i tenia una espe-
ser obligades de fiscorn, flabiol, tenora i tible, cial predilecció per la casa Rieju (Riera↑ i
cornetins i trombons. Juanola↑), de Figueres, de la qual en disposava
Alguns títols: Una nina de quinze anys, de set models diferents. Aquests exemplars han
Joguines d’una pastora, Nit d’estiu, Quan jo era estat adquirits (2007) pels continuadors de la
petitet, Zulema, La romàntica, El foc de la Bisbal, Casa Rieju, per formar part del futur museu.
Les nines bufones, Les arengades de Borrassà, La
raça de Bonaparte, Glòria al xampany, La cosido-
AGUER HORTAL, Mario
ra, La festa de Santa Màxima, La pastora enamo-
rada, Conxita. Per a cor: La fira de Santa Creu. (Cabanes, 12.VI.1.935) Economista
Fill d’Antonio Aguer i

AGUASCA ARTAL, Marcos de Maria Hortal. Va
(Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès, fer els estudis pri-
29.V.1936 – Figueres, 27.III.2006) maris a Cabanes. A
Empresari i col·leccionista de motos l’edat de 13 anys es
va traslladar a Bar-
Fill de Pedro Aguas- celona, on resideix
ca i d’Adela Artal. Va des de l’any 1948,
estudiar Maestria per completar els
Industrial a Barcelo- estudis de grau mit-
na, i va treballar en jà i posteriorment
diferents empreses va estudiar la carre-
del sector d’eleva- ra de Ciències Econòmiques i Empresarials a la
dors, com la casa Universitat de Barcelona (1961), i la d’Enginyeria
Elinter, Eguren Kone, Tècnica Industrial de Barcelona de la Universitat
o Zardoya, en dife- Politècnica de Catalunya (1970). Va ser Premi
rents ciutats de la Nacional “Fin de Carrera”, va rebre el nomena-
geografia espanyola. ment de “Becario distinguido”, atorgat pel
Es va casar amb M. Carme Oliveras Graells i Ministeri d’Educació i Becat pel Ministerio de
va tenir quatre filles. Per qüestions professionals, Asuntos Exteriores per un “Curso de perfecciona-
l’any 1975 es va instal·lar temporalment a miento” a l’Escola Politècnica de Tetuán.
l’Empordà, en fundar l’empresa d’ascensors Es va doctorar en Ciències Econòmiques i
ORDIS, SA, formant societat amb Enric Reixach, Empresarials (Universitat de Barcelona, 1975),
fill d’Ordis, d’aquí el nom de l’empresa. Era una amb la tesi Las inversiones en el marco microe-
35
AGUER
conómico. Una introducción a la teoría de las “L’hidrogen, fonament d’un desenvolupament

decisiones en condiciones de certeza, riesgo e sostenible” Revista Informatiu Theknos (Barce-
incertidumbre amb la qualificació de sobresa- lona, 2004), “Tecnología y humanismo en la ges-
liente cum laude. tión de los recursos humanos” Publicacions i
Ha compaginat les tasques docents a la Edicions Universitat de Barcelona (Barcelona,
Facultat de Ciències Econòmiques de la 2006), “La urgencia de utilizar energías alternati-
Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Enginyers vas” Expansión (Madrid, 2006), “Brillante arran-
Tècnics Industrials de Barcelona, on ha estat que de la energía del futuro” Annals dels Cursos
Catedràtic d’Administració d’Empreses de Acadèmics 2004/05-2005/06. Real Academia
l’EUETIB-UPC (1976-2005), amb tasques pro- de Ciencias Económicas y Financieras (Barce-
fessionals d’assessoria a les empreses. S’ha lona, 2006), “Nueva era para el uso energético del
especialitzat en Economia de l’empresa. hidrógeno” Expansión (Madrid, 2006), “El cambio
Ha presentat ponències i comunicacions en climático y otras revisiones” Expansión (Madrid,
més de 25 congressos, ha publicat nombrosos 2007), “Brillante arranque de la energía del futu-
articles sobre administració d’empreses, coope- ro” Annals dels cursos acadèmics 2004/05-
rativisme, l’hidrogen, energies renovables, canvi 2005/06. Real Academia de Ciencias Eco-
climàtic, i ha dirigit diverses tesis doctorals. Ha nómicas y Financieras (Barcelona, 2007).
impartit conferències diverses, no solament en Ha escrit les obres: El cooperativismo. La
l’àmbit de les universitats espanyoles, sinó en empresa cooperativa (Barcelona: 1990). La
universitats de diferents països com Bielorrússia, empresa y su forma jurídica (Barcelona: 1990).
Cuba, França, Bèlgica, Romania i Perú. Formas jurídicas de la empresa (Barcelona:
Director de l’Escola Superior de Turisme 1996). La inversión en la empresa (Madrid:
Ramón Areces-Barcelona i codirector del Curso 1997). Teoría de la inversión (Universidad de
Master MBA en Dirección y Organización de Minsk: 1998). Las organizaciones virtuales: el reto
Empresas de la UPC, en col·laboració amb del nuevo siglo (Madrid: 1999). Evaluación de
Francesc Solé Parellada. És president de activos en las empresas virtuales (Madrid: 2002).
l’Associació Catalana de l’Hidrogen. Decisiones de inversión en la empresa: un enfoque
Gràcies als mèrits assolits, ha estat nomenat práctico de la misma (Madrid: 2004). La era de
Soci d’Honor de l’Associació d’Enginyers Tècnics las organizaciones virtuales (Madrid: 2005).
Industrials de Barcelona, Membre Numerari de la És coautor de les obres: El método de pro-
Societat Internacional de Gestió i Economia ducción just-in-time y su control mediante el
Fuzzy i Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia Kanban (Madrid: 1985), en col·laboració amb
de Ciències Econòmiques i Financeres. El discurs José M.a Castan Farrero. Curso teórico-práctico
d’ingrés es va titular “La empresa virtual en el de análisis matemático (Madrid: 1985), en
marco de la sociedad de la información” (Barce- col·laboració amb Fernando Quirós García.
lona, 2000). En el ple de la Reial Acadèmia de Diccionario de Economía General y Empresa
Ciències Econòmiques i Financeres, va presentar (Madrid: 1988) en col·laboració amb Manuel
la comunicació: “Problemas y perspectivas de la Ahijado. Curso teórico práctico de economía de
evaluación y contabilización del capital intelec- la empresa (Barcelona: 1991), en col·laboració
tual de la empresa” (Barcelona, 2001). amb Eduardo Pérez Gorostegui. Diccionario de
Entre els articles més rellevants, cal subrat- Economía y Empresa (Madrid: 1996) en col·la-
llar: “Trabajo, empresa y sociedad: léxico de ges- boració amb Manuel Ahijado. Teoría y práctica
tión empresarial” Revista de Ingeniería Química, de economía de la empresa (Madrid: 1997). El
S.A. (Barcelona, 1989), “Cooperativismo cuba- ahorro energético: estudios de viabilidad econó-
no” La Vanguardia (Barcelona, 1994), “Conser- mica (Madrid: 2004), en col·laboració amb
vación y fomento del patrimonio intelectual de la Ángel L. Miranda. Administración y dirección de
empresa” Alta Dirección (Barcelona, 2003), “La empresas: teoría y ejercicios resueltos (Madrid:
necessitat d’innovar a l’enginyeria tècnica” 2004), en col·laboració amb Eduardo Pérez Go-
Revista Informatiu Theknos (Barcelona, 2003), rostegui i Joan Martínez Sánchez. El hidrógeno:
36
AGUILERA
fundamento de un futuro equilibrado: una intro- (Figueres: 1999) amb Antoni Pitxot; Salvador Dalí.
ducción al estudio del hidrógeno como vector El somni de Venus (Figueres: 1999) amb Fèlix
energético (Madrid: 2005), en col·laboració Fanés i Sharon-Michi Kusunoki; Pitxot (Figueres:
amb Ángel L. Miranda. El hidrógeno: fundamento 2002), amb Ramon Boixadós, Textos autobiográfi-
de un futuro equilibrado. 2ª edición + anexo Las cos (Barcelona: 2003), amb Fèlix Ibáñez Fanés;
preguntas y respuestas más frecuentes relacio- Casa-Museu Salvador Dalí (Figueres: 1998)
nadas con el hidrógeno y las energías renova- (editat en diverses llengües), Teatre-Museu Dalí
bles (Madrid: 2007), en col·laboració amb Ángel de Figueres (Sant Lluís, Menorca: 2005)) (editat
L. Miranda. en diverses llengües).
I els capítols “Hacia un nuevo lenguaje para la Ha col·laborat en catàlegs d’exposicions com:
web” a De Computis et Scripturis (Barcelona: Dalí, un creador ligado a su tiempo (Santander:
2002), “Bases intelectuales del liderazgo” a La 2003), Dalí: cultura de masses (Barcelona:
Ciencia de la contabilidad (Barcelona: 2005), 2004)(també en ed. en castellà i anglès), a Dalí
“La empresa creativa” a Economía efectiva (New York: 2004), catàleg publicat amb motiu de
(Madrid: 2006). l’exposició al Palazzo Grassi de Venècia, a Dalí,
Ha estat nomenat doctor Honoris causa per la Gaudí: la revolució del sentiment d’originalitat
“Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas” (Barcelona: 2004)(també en ed. en castellà i
(Lima, 2007) en mèrit a la seva trajectòria anglès), Dalí desconegut (Cadaqués: 2004),
acadèmica, a la docència i a la investigació. Dallibres (Figueres: 2005), Don Quijote de la
Mancha ilustrado por Salvador Dalí (Barcelona:
2004), Las Navidades según Dalí, 1958-1976
AGUER TEIXIDOR, Montserrat (Madrid: 2005), Dalí versus Schaal (2006).
(Figueres, 5.XI.1963) Filòloga La Generalitat li va atorgar la Creu de Sant
Jordi (2005).
Filla d’Agustí Aguer
Municoy, dedicat al
transport, i d’Anna AGUILERA, Antoni
Maria Teixidor Aguer, (Yunquera, Guadalajara, 1536? – ?)
modista, ambdós de Metge
Cabanes.
Va estudiar Filo- L’autor Torres Amat va confondre el seu origen i el
sofia i Lletres, espe- va adscriure a la Jonquera quan era nadiu de
cialitat Filologia Ca- Yunquera, província de Guadalajara. Posterior-
talana (Barcelona). ment, altres repertoris han incorporat la biografia
Va començar a tre- apareguda en el diccionari de Torres Amat i han
ballar al Centre d’Es- col·laborat a difondre la confusió. Val a dir que,
tudis Dalinians, al costat de Fèlix Ibáñez Fanés, i Catalina García ja havia advertit d’aquest error i
en deixar aquest el càrrec va ocupar les seves Antoni Palau Dulcet també l’havia anotat en el seu
funcions. Per aquest motiu, els seus articles, repertori. El fet d’incloure’l en aquesta relació res-
estudis i conferències s’han centrat en la figura pon a la voluntat d’aclarir aquesta confusió.
de Salvador Dalí↑. Ha estat comissària de nom- Exercí a Guadalajara. Entre els seus escrits
broses exposicions dedicades al pintor i, amb són coneguts uns comentaris en castellà a la
motiu del Centenari del naixement de Salvador terapèutica de Mesué Minor Exposición sobre las
Dalí (2004), va ser nomenada comissària dels compensaciones y preparaciones de Mesué
actes dedicats arreu del món. (Alcalà: 1569) i uns rudiments de medicina, en
Ha estat coautora de diverses obres: Casa- llatí, Praeclara rudimentorum medicinae, libri
Museu Salvador Dalí. Port Lligat (Barcelona: 1998) octo (Alcalà: 1571), Apología por el hábito de
(també en ed. en castellà) en col·laboració amb Santo Domingo (Alcalà: 1572) i De varia curandi
Antoni Pitxot; Dalí. The universe of Salvador Dalí ratione (Escorial: ?)
37
AGUIRRE
AGUIRRE, Antoni reconstrucció de la capital, que havia estat greu-

(Roses, 1716 – Saragossa, 1779) Metge ment afectada per un terratrèmol el 1976.
És autor del manual Mejora de métodos de tra-
Va exercir la medicina en diversos llocs de bajo en las oficinas técnicas publicat a Guatemala
Catalunya i d’Aragó. És important la descripció (1977) per l’Instituto Técnico de Capacitación y
que féu del meteorit que caigué prop de Sixena el Productividad arran de la missió en aquell país.
17 de novembre de 1773 Carta filosófica sobre un
fenómeno de los más peregrinos de estos tiem-
pos, sucedido a 17 de Noviembre de 1773 en las AGULLÓ BATLLE, Joaquim
cercanías del Monasterio de Sena diócesis de (Barcelona, 12.XI.1943) Enginyer
Lérida, partido de Barbastro (Zaragoza: 1774).
Fill de Joan Agulló↑,
de Figueres, i de
AGULLÓ BATALLER, Joan Maria Dolors Bat-
(Figueres, 28.IX.1911 – Barcelona, 22.VI.2001) lle↑, de Palau de
Enginyer Santa Eulàlia. Està
afincat a l’Empordà,
Casat amb M. Dolors a la casa pairal ma-
Batlle↑, de Palau de terna, des de l’any
Santa Eulàlia, va 2002. Ha estudiat
tenir quatre fills: la carrera d’Engi-
Júlia, Berta, Joa- nyeria Industrial,
quim↑ i Montserrat. especialitat Mecà-
Va estudiar Engi- nica (Universitat Politècnica de Catalunya,
nyeria Industrial a 1968), posteriorment va obtenir el títol de Doctor
l’Escola de Barce- Enginyer Industrial (Universitat Politècnica de
lona (1936), i, pro- Catalunya, 1975), per la tesi: Aportación al estu-
fessionalment, es dio de la técnica de detección de la rugosidad
va especialitzar en superficial mediante estilete. Al llarg de la seva
construcció i organització industrial. carrera ha desenvolupat diferents activitats,
Com a expert de l’Organització Internacional d’entre les més remarcables cal esmentar l’exer-
del Treball (OIT) va portar a terme nombroses cici docent com a catedràtic numerari de la
missions en països de l’Amèrica Llatina. A El Universitat d’Enginyeria Mecànica a l’Escola
Salvador (1968), com a conseller regional de la Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de
construcció. A Xile (1968), com a expert per a Barcelona (des de 1977), de la qual va ser sub-
incrementar la productivitat en la construcció director i cap d’estudis, en el període 1980-83.
d’habitatges de baix cost. La missió a Nicaragua Ha dirigit la recerca en els àmbits de l’engi-
(1973), com a consultor en millora de mètodes nyeria mecànica i l’acústica musical, des de
per a la indústria de la construcció, s’emmarcà 1968. Des de 1974 ha impulsat la recerca sobre
en el projecte de la reconstrucció de la ciutat de l’acústica dels instruments musicals catalans de
Managua, que havia estat destruïda per un la cobla: tenora, tible i flabiol. Ha dirigit els pro-
terratrèmol el 1972. Com a consultor extern de jectes Millora del disseny de la tenora (2005-
l’OIT va assessorar l’Instituto Nacional de 2007), Projecte de recerca de l’IEC (Institut
Cooperación Educativa de Veneçuela (1981) en d’Estudis Catalans); El sonido y su telecomuni-
la revisió dels programes de formació i el desen- cación mòdul interactiu il·lustratiu de les des-
volupament en l’àmbit de la Gestió de la cripcions temporal i freqüencial del so (1999-
Construcció. La missió a Guatemala (1976) va 2000), Projecte per al Museo de la Ciencia de
tenir per objectiu la capacitació i el desenvolupa- Sant Sebastià, i Taller de so, conjunt de mòduls
ment de la petita empresa en el marc de la il·lustratius de la física dels sons i ultrasons.
38
AIGUABELLA
(1987-1990), Projecte per al Museu de la roda”. Memorias de la Real Academia de Ciencias

Ciència de Barcelona (ara CosmoCaixa). y artes de Barcelona (Barcelona).
Ha dirigit les úniques sis tesis que es referei- Ha participat en nombroses monografies: en
xen a l’acústica dels instruments catalans de la els capítols sobre Enginyeria Mecànica (I) i (II) de
cobla: El mecanisme d’autoexcitació de bisell en l’obra L’Esfera del Saber publicada per Gran
el domini temporal, tesi doctoral de Joan Puig Enciclopèdia Catalana (2001) o la revisió de la
(2006); Contribució a l’estudi de l’acústica dels terminologia d’“Enginyeria industrial” de la sego-
instruments de canya de la cobla, tesi doctoral na edició del Diccionari de la Llengua Catalana
d’Ana Barjau (1987); Contribució a l’estudi de de l’Institut d’Estudis Catalans (2007).
l’acústica de la tenora i el tible en el domini tem- En l’apartat de l’estudi de l’acústica musical,
poral, tesi doctoral de Jordi Martínez, (1987); cal ressaltar diferents articles i capítols de llibre,
Contribució a l’estudi de l’acústica de la tenora, publicats a: Butlletí de la Societat Catalana de
tesi doctoral de Salvador Cardona, (1981) i Ciències Físiques Químiques i Matemàtiques,
Contribució a l’estudi de l’acústica del flabiol, Acustica, The European Journal of Acoustics
tesi doctoral de Joan Vivancos (1981). (Stuttgard), Jr. of Sound and Vibration (Londres),
Ha ideat la cadira motoritzada Triesfèrica, que Jr. of the Acoustical Society of America (Nova
permet el moviment lateral, promoguda per a York), Arxiu de les Seccions de Ciències, Institut
facilitar la reinserció laboral de persones disca- d’Estudis Catalans (Barcelona). Ha dissertat
pacitades. sobre l’acústica de la tenora en un cicle de con-
És membre numerari de la Reial Acadèmia de ferències a Califòrnia (Estats Units, 1987).
Ciències i Arts de Barcelona (1994), el discurs Ha estat guardonat amb els següents premis:
d’ingrés va versar sobre “Els atractors de la dinà- Premi Extraordinari de Tesi Doctoral de la
mica en la generació dels sons musicals”. Universitad Politècnica de Catalunya, curs 1974-
Memorias de la Real Academia de Ciencias y 75; Premi a l’estudi sobre la sardana i la música
Artes de Barcelona (Barcelona, 1994), de la qual per a cobla atorgat per l’Obra del Ballet Popular,
n’és secretari general des de l’octubre de 2002. Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1990) i
Així mateix és membre numerari de l’Institut Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tec-
d’Estudis Catalans (1992), del qual ha estat pre- nològic de la Generalitat de Catalunya,
sident de la Secció de Ciències i Tecnologia (Barcelona, 1997).
(X.2002 fins al 31.XII.2006). És membre de les següents associacions:
Entre les publicacions docents més rellevants Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de
cal citar les monografies: Introducció a la mecà- Catalunya (des de 1968), American Society of
nica analítica, percussiva i vibratòria. (Barce- Mechanical Engineers (ASME) (des de 1996),
lona: 1998); Mecànica de la partícula i del sòlid Acoustical Society of America (ASA) (des de
rígid. Edició revisada i ampliada. (Barcelona: 1990), Societat Catalana de Tecnologia filial de
2002). Mecánica de Partícula y del Sólido l’IEC (des de 1980), Associació d’amics dels
Rígido. Edició revisada i ampliada. (Barcelona: tractors d’època de l’Alt Empordà, (des de 2003)
2000). Mecànica. Resolucions de qüestions i i Institut d’Estudis Empordanesos (des de 2007).
problemes. (Barcelona: 2005).
En l’apartat de la mecànica cal destacar una
sèrie d’aportacions en les quals ha emprat, indis- AIGUABELLA FÀBREGA, Cast
tintament, els dos cognoms Agulló i Batlle, alguns (Figueres, 4.III.1892 – 10.II.1938) Músic
en col·laboració, publicats en revistes especialit-
zades com: Jr. of Mechanism and Machine Theory Fill de Ricard Aiguabella Algans, d’ofici músic i
(Oxford, Regne Unit), ASME Jr. of Applied Mecha- sabater, natural de Figueres, i de Narcisa
nics (Nova York), International Journal of Impact Fàbrega Oliveras natural de Galliners, domiciliats
Engineering (Oxford, Regne Unit). La lliçó inaugu- al carrer de Sant Pau.
ral del curs 2004-2005 va versar sobre “Les rodes El pare, també músic, deuria introduir-lo en
omnidireccionals, el darrer pas evolutiu de la els estudis musicals. De ben jovenet, juntament
39
AIGUAVIVA
amb el seu pare i A part de la seva activitat periodística, va tre-

germà Miquel, va ballar a la delegació de Figueres de la companyia
formar una cobla- elèctrica Fecsa.
orquestrina anome- Va ser corresponsal del Diario de Barcelona.
nada Canigó (1915- Precisament, a causa d’una crònica escrita en
20). Va formar part aquest rotatiu l’any 1945, en la qual palesava el
d’altres formacions seu antifranquisme, es va acabar la seva activitat
com La Principal periodística i va rebre un seguit d’amenaces i fins i
de Peralada (1920- tot alguns intents d’agressió per part d’escamots
1922), l’Antiga Pep feixistes, cosa que va marcar-lo fortament. Era una
de Figueres i Els Ros- persona de conversa amena i d’àmplia cultura i va
sinyols de Castelló. estar implicat en diverses manifestacions culturals
Morí en el primer bombardeig de Figueres, de la ciutat com la seva participació activa en la
que va tenir lloc al Parc Bosc Municipal. ràdio, reflectida en la publicació, realitzada pel
Va escriure: La riallera (1947, tible) i Marinera. biografiat: ¡Figueras! Semanario radiofónico de
actualidades de Radio España de Gerona dedica-
do a la capital del Ampurdán (Figueras: 1953).
AIGUAVIVA PLANA, Conxita
Va ser fundador de la publicació Ideal (Figue-
(Lladó, 17.V.1895 – 27.V.1964) Benefactora
res), de curta vida, ja que va ser clausurada. Va
Filla de Pere Aiguaviva Estela, propietari, natural editar un anuari titulat El Ampurdanés. Almanaque
de Lladó, i de Rosa Plana Cals, natural de Fitó. Es Calendario (1949-1954), i va ser un dels impul-
va casar amb Josep Pujal Palme, farmacèutic, i el sors de Canigó (Figueres). Va col·laborar en diver-
matrimoni no va tenir fills. sos rotatius locals com: El Ampurdanés (Figueres),
En no tenir descendència va decidir fer donació Vida Parroquial (Figueres), Ampurdán (Figueres),
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos
de les propietats, entre elles el Mas Reixach, als
(Figueres), Revista A.D. Fecsa (Barcelona).
pobres del poble de Lladó. Eren 80 vessanes de
terra. Va fer testament el 3 de juliol de 1951 a favor Amb el seu estudi “Sucinta vida y vicisitudes
dels pobres de Lladó. L’acceptació de la donació del Monasterio Santuario de Nuestra Sra. del
per part de l’ajuntament va ser l’any 1991. Roura” va obtenir el premi del Certamen Histórico-
Literari, convocat per l’IEE (1958) i publicat als
L’Ajuntament va donar el seu nom a un dels
Annals de l’any següent.
carrers de la vila.
La principal aportació de Miquel Alabrús va ser
la recopilació d’una Bibliografia de Figueres i de
ALABRÚS BRUÑOL, Miquel l’Empordà, publicada als Annals de l’IEE en diver-
(Figueres, 24.IX.1923 – 24.VII.1983) Periodista ses trameses (1981, 1983, 1984 i 1985). Va es-
criure també una novel·la inèdita Olivars d’Algama.
Fill de Joan Alabrús
A la dècada dels anys 1960 va ser premiat,
Barbosa, manobre,
poèticament, als Jocs Florals organitzats pel
de Figueres, i de
Casino Menestral de Figueres.
Rosa Bruñol Casa-
devall de l’Estela
(França), veïns de ALABRÚS IGLESIAS, Rosa M.
Figueres. Es va ca- (Figueres, 8.V.1960) Historiadora
sar amb Francesca
Iglesias Pallarés Filla del periodista Miquel Alabrús↑ Bruñol, de Fi-
(2.VIII.1958), natu- gueres, i de Francesca Iglesias Pallarés, de Girona.
ral de Girona, i el Llicenciada en Història (UAB, 1982), posterioment,
matrimoni va tenir es doctora en Història Moderna (UAB, 1995) amb
una filla, Rosa M.↑ i, un fill, Lluís (Llicenciat en la tesi Pensament polític i opinió a la Catalunya
Dret i Filosofia). moderna (1652-1759) (Barcelona: 1995).
40
ALAIÓ
Des de 1983 està treballant a Barcelona com a Universidad de Alicante (Alacant: 2007); “El
professora de batxillerat i imparteix l’assignatura pensamiento político, social y económico del
d’Història Moderna com a professora associada austriacismo: Juan Amor de Soria” a Historia
de la UNED (Barcelona). Social (València); “El pensamiento político de
Publica la monografia Felip V i l’opinió dels Macanaz” a Espacio, Tiempo y Forma (UNED-
catalans (Lleida: 2001) amb pròleg d’Ernest Madrid); “Ripperdà: un ex austriacista dins del
Lluch i és coautora amb Ricard García Càrcel de règim borbònic” a la Miscel·lània Homenatge a
l’obra España en 1700: ¿Austrias o Borbones? Ernest Lluch, vol II, (Barcelona).
(Madrid: 2001). També ha escrit diversos articles de divulgació:
Ha escrit El reinado “La publicística de la guerra” a L’Avenç, (Barce-
de Carlos II. El final lona: 1996); “La Guerra de Sucesión” a La Aven-
de la dinastía. Histo- tura de la Historia (Madrid: 2000); “La Guerra de
ria de España. Siglos Sucesión: una guerra civil y una guerra internacio-
XVI y XVII. La España nal” a La Aventura de la Historia (Madrid: 2005);
de los Austrias (Ma- “Ripperdá, el hombre que sabía demasiado” a La
drid: 2003) i ha edi- Aventura de la Historia (Madrid: 2005); “1714: El
tat les Cròniques de primer gran exilio español” a CLIO, (Barcelona:
la Guerra de Succes- 2006); “Felipe V. Archiduque Carlos” a Vidas
sió. Escrits polítics Cruzadas 2. Personajes que cambiaron la histo-
segle XVIII (Vic: ria, La Aventura de la Historia (Madrid: 2007);
2006) en el qual de- “Almansa. La batalla que terminó con los fueros” a
senvolupa un exhaustiu estudi introductori sobre La Aventura de la Historia, (Madrid: 2007); “La
les fonts austriacistes i borbòniques de la guerra. gran evasión. Fugitivos famosos de todos los tiem-
Ha participat en diversos congressos d’Història pos” a CLIO, (Barcelona: 2007).
Moderna amb ponències i comunicacions. Col·labora amb ressenyes de llibres a les
Ha realitzat articles d’investigació sobre el revistes L’Avenç, La Aventura de la historia i CLIO.
pensament polític: “L’afer Grases i la problemàti- És membre de la Fundació Ernest Lluch.
ca constitucional catalana a la Guerra de
Successió”, juntament amb R. García Càrcel, a ALAIÓ MANUBENS, Manel
Pedralbes (Barcelona: 1993); “Pensamiento (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3.II.1955)
político y opinión de Cataluña en el siglo XVIII” a Periodista
Historia Social, 24 (València: 1996); “La
Universitat de Cervera i l’Acadèmia de Bones Fill de Joan Alaió
Lletres” a Història Moderna. Història en cons- Parera, comercial,
trucció. Centre d’Estudis d’Història Moderna natural de Vilafran-
“Pierre Vilar”, vol I, (Barcelona: 1996); “Les rela- ca, i de Josefina Ma-
cions entre Catalunya i França durant la Guerra nubens Rovira, de
de Successió” a Pedralbes (Barcelona, 1998); Barcelona. Va estu-
“El conde de Aranda y Cataluña” a El conde de diar Filologia a la
Aranda y su tiempo. Institución “Fernando el Universitat de Barce-
Católico” (CSIC), vol I, (Saragossa: 2000); “La lona (1979-1983).
persistència de l’austriacisme després de 1725” En l’actualitat cursa
a Enfrontaments civils: postguerres i reconstruc- Filosofia a la Univer-
cions. Recerques. Història. Economia. Cultura, sitat de Girona.
vol. III (Lleida: 2005); “Las fuentes y la historio- Aviat es vincula al món del periodisme, havent
grafía”, a Aula Historia Social (UNED-València: col·laborat en nombroses publicacions periòdi-
2005); “El eco de la batalla de Almansa en la ques, en les quals signa Manel Manubens, com
publicística” a El conflicto sucesorio (1700- Tothom (Vilafranca del Penedès) (1973-1975),
1715), Revista de Historia Moderna, Anales de la Celobert (Vilafranca del Penedès) (1979-1984),
41
ALAY
Lúdic (Vilafranca del Penedès) (1984-1985), El Albahnos (1972), on s’impartiren classes de

3 de Vuit (Vilafranca del Penedès) (1987), judo i de jujutsu. La primera ubicació va ser al
Presència (Girona) (1988), El Cava (Sant Sadurní carrer Damas Calvet, i l’any 1980 es traslladaren
d’Anoia) (1989-1991), Hora Nova (Figueres) al carrer Port de la Selva, prop del Col·legi La
(1997-1999), Girona Actual (2004). Ha col·labo- Salle. Va ser el formador dels primers judokes
rat també amb mitjans radiofònics, com a guionis- empordanesos amb cinturó negre.
ta i presentador del programa Celobert, de Ràdio Posteriorment, va obtenir de la FFJDA el títol 2n
Vilafranca (1986-1989). dan (20.IV.1975), 3r dan (22.V.1976), 4t dan
Des de l’any 2007 és col·laborador de la (6.XI.1977). Titulacions de la Federación Española
Fundació Jaume Bofill (Barcelona), com a repre- de Judo y Disciplinas Asociadas (FEJDA): entrena-
sentant de l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Pla de dor regional (Madrid, 18.IX.1970), àrbitre regional
l’Estany, per a l’estudi socioeconòmic de la reali- (1983), 1r dan (2.VII.1969).
tat catalana. De l’ANPEJ (Asociación Nacional de Profe-
Ha col·laborat en diverses obres, com a sores-Entrenadores de Judo), va obtenir el títol
redactor a Made in Catalunya (Barcelona: 1989) de Professor de judo amb el número 28 (Madrid,
i 75 anys de Gas Penedès (1994), i com a correc- 1982), 1r dan (1968), 2n dan (1983), 3r dan
tor a 50 anys de FECSA (inèdit) i L’Electrificació a (1984) i 4t dan (1986).
Catalunya (Barcelona: 2007). Va morir d’accident a l’edat de trenta-nou anys,
Es vincula a Cistella, primer com a segona quan era el representant territorial de Jujitsu de la
residència i des de 1995 com a primera. Com a Federació Catalana de Judo i Disciplines Asso-
conseqüència sorgeixen les obres L’Escola a ciades (FEJiDA), de Girona, i havia estat proposat
Cistella, 1865-2005 (Figueres: 2005), i Cistella, per la Fédération Française de Judo per atorgar-li
1930-1939 (Figueres: 2007). el cinturó negre sisè dan de judo.
Campió individual dels V Jocs Nacionals
(Saragossa, 1967), campió Lliga UFOLEP per
ALAY equips (Marsella, 1969), campió individual
vegeu: MAUNÉ ALAY, Carles Nacional Militar (Toledo, 1970).
ALBALATE MARTIN, Manel ALBAREDA QUIRCH, Pere

(Barcelona, 27.III.1947 – Vilamalla, 2.XII.1986) (Figueres, 9.XII.1891 – 17.I.1952)
Esportista Forjador i serraller
Fill de Manel Alba- Fill de Martí Albareda Teixidó, natural de Figue-

late Catalán i de res, d’ofici serraller, i d’Elisa Quirch Duran, de
Rosa Martín Fuertes. Cadaqués, es trobaven domiciliats al carrer
Des de 1958 resi- d’Avinyonet. Casat amb Adelina Hortal Esparo-
dien a la Jonquera. ner, de Cadaqués, en el moment del traspàs no
L’any 1960 va ini- tenia fills.
ciar la pràctica de Consta domiciliat al carrer d’en Pep. Espe-
judo a la Jonquera. cialitzat en forja i serralleria artística, va participar
L’any 1968 va en certàmens i exposicions col·lectives.
aconseguir el cintu-
ró negre primer dan ALBERT
de judo per la Féde- (s. XIII)
ration Française de Judo et Disciplines Associées
(FFJDA), va començar a impartir classes a Ceret i Important nissaga amb membres destacats des
el Voló. del segle XIII. Els Albert són descendents dels
Juntament amb el seu germà Miquel, va fun- antics senyors de Millàs i Estagell del Rosselló i de
dar el primer club de judo de la comarca, el Judo Francisco Pablo de Albert, senyor i baró del Castell
42
ALBERT
d’Estany Bos (o Estanybos), del terme de Palau- Va ingressar a la Reial Armada, va ascendir a
saverdera. Durant el segle XV havien tingut guàrdia marina amb data de 14 de març de
jurisdicció sobre el vescomtat de Roda i el de 1809. Ferran VII el va nomenar primer coman-
Llers. Algunes branques familiars procedeixen dant del Regiment de Voluntaris Reialistes l’any
dels llocs de Roses, Palau-saverdera i Castelló 1833. Va ser senador (1843-1844, 1844-1845).
d’Empúries. Era el major contri-
Se sap que un antecessor, Ramon Albert, buent de Palau-
havia estat conseller de Jaume II (1291-1327), i saverdera (la Torre
ambaixador a diverses corts europees. Felip de l’Albert), i dispo-
Albert va ser nomenat per Ferran el Catòlic pro- sava de propietats a
curador de per vida de la infanta Joana, i Pere altres municipis de
Albert va ser confirmat en el càrrec de procura- la comarca, entre
dor general del Rosselló pel rei Carles V i la seva els quals figuraven
esposa Joana, càrrec concedit per Ferran el Roses (zona del Mas
Catòlic. Gràcies als serveis proporcionats durant Fumats), Peralada,
la Guerra Gran (1793-1795), foren distingits Vilanova de la Mu-
amb el títol de la Baronia de Terrades. ga, Maçanet de Ca-
brenys i Figueres, on vivia una part de l’any i la
Albert Xiberta, Josep de
resta residia a Roses. I, com a propietari, va for-
(Castelló d’Empúries, 17.IV.1729 – ?) mar part de la primera junta directiva de la sub-
Hisendat i doctor en lleis delegació de l’IACSI de Figueres (1859), de la
Fill de Francisco de Pablo Albert Paronella, de qual en va ser vicepresident.
Palau-saverdera, i de Teresa Xiberta Camps, de
Castelló d’Empúries. Es va casar amb M. Teresa Albert Carrasco, Maurici de
Terrades Rosselló (1760), de Vilabertran, i el (Figueres, batejat 27.II.1818 – ?)
matrimoni va tenir set fills: Josep, el primogènit, Fill primogènit de
que va ser Síndic de Castelló d’Empúries (1794) Maurici de Albert↑
i va morir sense descendència; Maurici↑, Maria, de Terrades. Hisen-
Joaquim, eclesiàstic; Francisco, Josep M., dat, militar. Casat
Mariano, eclesiàstic, i M. Teresa. amb Dolores Peralta
Important membre d’una nissaga de terra- Ysasmendi (6.III.
tinents, va esdevenir doctor en lleis i ocupà 1851).
importants càrrecs com el de síndic procurador Va seguir la carre-
general de Figueres (1788-1790). Va rebre la ra militar, va ser aju-
distinció de Ciutadà Honrat de Barcelona, dant de camp del
atorgat per Carles III amb data 12 de març de capità general de
1778. Catalunya i del gene-
Va fer bastir la casa situada a la Rambla de ral Joan Prim. Va rebre diferents distincions entre
Figueres, obra atribuïda a l’enginyer Pedro les quals figuren la Cruz de San Fernando al Mérito
Martín↑ Zermeño (1767), la qual va ser residèn- Militar i la de Caballero de la Real Orden de San
cia familiar dels Albert fins a principis del s. XX. Hermenegildo.
Albert de Terrades, Maurici de Albert Peralta, Carlos de
(Castelló d’Empúries, batejat 16.VII.1780 – (Barcelona, batejat 2.IV.1859 – 5.XI.190?)
Figueres?, 25.IV.1868) Hisendat i polític
El primogènit va seguir la línia principal del llinat-
Segon fill de Josep de Albert↑ Xiberta, i de Maria ge, casat amb Maria de las Mercedes Ana
Terrades Rosselló, de Vilabertran. Casat amb Despujol i Pujol de Senillosa, el matrimoni va
Dolores Carrasco Manrique, el matrimoni va tenir tenir cinc fills: Josep Maria, Manuel, militar;
quatre fills: Maurici↑, Domingo, Mariano i Andrés. Carlos, M. Dolores i M. Teresa.
43
ALBERT
Albert Despujol, Josep Maria de la Gestoria Albert, situada al carrer de Llers, can-
(Barcelona, 29.IV.1886 – 24.III.1952) tonada amb l’actual pujada del Castell.
Hisendat, polític i industrial De profundes creences religioses va col·labo-
Fill de Carlos de rar en diverses iniciatives ciutadanes. Va ser pre-
Albert↑ Peralta i de sident de la Lliga Parroquial La Perseverancia, en
Maria de las Merce- la qual hi va tenir un paper important. Va pertà-
des Ana Despujol i nyer a la junta directiva del Patronat de la
Pujol de Senillosa, Catequística, de la qual en va esdevenir vicepre-
va ser el primogènit, sident (1928), essent un dels impulsors de la
i es va casar amb M. construcció del nou edifici. Va ser vocal de la
del Carmen Munta- Junta de l’Obra de l’església de Sant Pere i treso-
das Estruch (1909), rer de la junta de l’Asil Vilallonga.
comtessa de Santa
Maria de Sants, i el ALBERT ARNAU, Josep M.
matrimoni va tenir (Cistella, 18.IV.1897 – Figueres, 7.VI.1987)
quatre fills: José Antonio, Ana María, Carlos i Eclesiàstic i músic
Matías.
Va ser director de La España Industrial. En iniciar els estudis
Monàrquic, durant la República va ser simpatit- al seminari del
zant de Renovación Española, i durant la guerra Collell destacà per
civil es va exiliar a Itàlia i Sevilla. Va ser alcalde de les seves facultats
Barcelona, nomenat el 18 d’abril de 1945, musicals. Va conti-
càrrec del qual va dimitir per malaltia, el 15 de nuar els estudis al
febrer de 1951; procurador en corts, va presidir seminari de Girona.
Fomento de Trabajo Nacional. Va ser cavaller de Va ser ordenat sa-
Malta. Va ser distingit per Alfons XIII amb el títol cerdot el 1922 i
de Baró de Terrades (1921). Molt vinculat amb la destinat a la parrò-
comarca per les propietats a Palau-saverdera, quia de Sant Pere
Roses, Biure i Figueres, entre altres. de Figueres, com a
organista. Mossèn Albert fou molt apreciat pels
Albert Muntadas, José Antonio de figuerencs, va estar implicat en nombroses activi-
(Barcelona, 21.III.1910 – 5.II.1990) tats de lleure i socials, va ser el fundador i l’ànima
Va proseguir la línia principal, es va casar amb de l’Escolania d’infants i la Capella Parroquial, de
Assumpció de Fontcuberta Pascual, i actualment les quals se n’ocupà per espai de mig segle. Va
la seva filla M. del Carmen de Albert Fontcuberta, dirigir grups teatrals juvenils al Patronat de la
és qui ostenta el títol de baronessa de Terrades. Catequística i va organitzar excursions, casals i
colònies per als joves. Al vessant d’organista i
ALBERT ARNAU, Antonio pedagog, cal afegir-hi la de compositor.
(Cistella, 27.XI.1885 – Figueres, 28.VIII.1957) Va ser un gran aficionat a la fotografia, grà-
Gestor cies a aquesta afició es conserva un nodrit fons
d’imatges, cedides a l’Arxiu Municipal de Figue-
Fill de Joan Albert Sabaté, propietari, i d’Anna res, en les quals queden impreses les nombroses
Arnau Rubert, de Cistella. Es va casar amb activitats portades a terme.
Narcisa Poch Figa, de Vilarig, i varen tenir quatre En homenatge a la seva dedicació es va publi-
filles i dos fills. car Cinquantenari: 1922-1975. 50 anys d’orde-
Va iniciar la seva activitat professional com a nació sacerdotal de mn. Josep Maria Albert i de
recaptador de contribucions, i va ocupar la plaça la Fundació de l’Escolania i Capella Parroquial.
de Santa Coloma de Farners i Figueres. Poste- 25 anys de la Fundació de l’Agrupació d’Antics
riorment, va obrir la primera gestoria de Figueres, Cantors (Figueres: 1972).
44
ALBERT
Va escriure: Goigs a llaor de Sant Llorenç propietaris rurals. Va escriure amb el pseudònim
(Barcelona: s.d.). de Víctor Català.
L’any 1978 l’ajuntament de Figueres el va Aprèn pintura i es-
nomenar Fill Adoptiu, per la seva obra a cultura amb Félix-
l’Escolania Parroquial i la seva dedicació a Antonio de Alarcón
Figueres. Les seves despulles es troben al Panteó i, a Barcelona, és
de Personatges Il·lustres (1987). alumna de Josep
Carrasco Font. Inte-
ressada per l’arque-
ALBERT PARADEDA, Lluís
ologia, adquireix un
(Verges, Baix Empordà, 1843 –
camp a Empúries per
l’Escala, 3.II.1890) Polític i advocat
a poder excavar-hi.
Els objectes obtin-
Fill de Josep Anton
guts li varen ser
Albert Massot, polí-
requisats durant la guerra civil per a Generalitat
tic, natural de Ver-
republicana i no els va recuperar. El 1897 va viatjar
ges i de Josepa Para-
per Espanya, França i Itàlia, i l’any 1907, de nou,
deda de Lloret, de
viatja a Itàlia, França, Brussel·les, Ginebra i París.
Calonge. El seu ide-
S’inicià en el món de la creació com a
ari responia al pen-
novel·lista, autora teatral i poetessa i va esdeve-
sament republicà fe-
nir una figura cabdal de les lletres catalanes.
deral. Va ser un dels
Influïda pels corrents literaris del naturalisme i
capitostos del fra-
del modernisme, el seu treball és una mena d’e-
cassat alçament re-
clecticisme. Fins a la seva mort va ser coneguda
publicà federal (6.X.
fonamentalment com a escriptora, posterior-
1869), al front de dos-cents homes armats, prete-
ment s’ha tingut ocasió de comprovar el caràcter
nia instaurar una política federal a l’estat espanyol.
polifacètic de la seva personalitat.
Aquest episodi bèl·lic va ser conegut a la comarca
com “El foc de la Bisbal”. A causa d’aquest esde- El 1917 va presidir els Jocs Florals de
veniment, va haver d’exiliar-se i es dirigí a França; l’Ajuntament de Barcelona (1917). Va ser la pri-
tot i amb això, es va salvar de la confiscació del mera dona que va ingressar a la Reial Acadèmia
seus béns pel fet de ser vius els seus progenitors. de Bones Lletres (1923). Va crear els premis
Víctor Català (1953) per a narracions, amb dota-
Es va casar amb Dolors Paradís↑ Farrés, pubi-
ció econòmica de la mateixa autora.
lla de Can Botonada de l’Escala, i del matrimoni
varen néixer quatre fills: Caterina↑, Francesc↑, Al llarg de la seva vida va mantenir contacte
Martí i Amèlia. El biografiat va heretar nombroses amb personalitats diverses: del món de les lletres
propietats a les quals s’hi sumaren les aportades com Joan Maragall, Aurora Bertrana o Francesc
per la seva muller, situades a Cinclaus. Matheu, i amb polítics com Francesc Cambó.
Va ostentar càrrecs polítics dins l’àmbit local. Sens dubte, la seva obra cabdal ha estat
Va ser regidor de l’Ajuntament de l’Escala (1881), Solitud, la qual ha estat editada copioses vega-
i alcalde (1883-1884). A escala provincial, va ser des per diferents editorials i traduïda a diverses
elegit diputat provincial pel districte de la Bisbal llengües. Solitut (Barcelona: 1905 dues edi-
(1871-1872, 1884-1888 i 1888-1889). cions; id.: 1909; id.: 1929), Solitud (Barcelona:
1946 5a ed.; id.: 1979; id.: 1980 20 ed.; id.:
1988; id.: 1989; id.: 1990; id.: 1995; 1996 23
ALBERT PARADÍS, Caterina ed.; id.: 1997 5a ed.; id.: 2001 19a ed.; id.:
(L’Escala, 11.IX.1869 – 27.I.1966) Escriptora 2004; id.: 2005; Sabadell: 2005).
La resta de la producció respon als títols:
Filla de Lluís Albert↑ Paradeda i de Dolors Monolechs (Barcelona: 1901), Lo Cant dels mesos
Paradís↑ Farrés, pertanyia a una família de (Barcelona: 1901), Drames rurals (Barcelona:
45
ALBERT
1902; id.: 1948; id.: 1968; id.: 1982), Quatre ALBERT PARADÍS, Francesc
monòlegs en vers (1902), Ombrívoles (Barce- (L’Escala, 1871 – 8.XI.1951)
lona: 1904; id.: 1910; id.: 1949), Llibre blanch, Hisendat, advocat i polític
policromi, tríptic (Barcelona: 1905), Cayres vius
(Barcelona: 1907; id.: 1948), La Enjuta (Barce- Fill de Lluís Albert↑
lona: 1910), Ombrívoles (Barcelona: 1910 2a Paradeda, de Ver-
ed.), Un film (3.000 metres) (1918-1921; ges, i de Dolors Pa-
Barcelona: 1926; id.: 1985), La mare balena radís↑ Farrés, per-
(Barcelona: 1920; Madrid: 1921), Carnaval tanyia a una família
(Barcelona: 192?), Dramas rurales, novelas bre- de propietaris rurals
ves (Madrid: 1921), Ressons d’Empori: notes de l’Escala. Ha estat
extractades de distintes obres (1922) en què qualificat com a
mostra el seu vessant d’arqueòloga, L’amoreta intel·lectual multi-
d’en Piu (Barcelona: 1922), Nostramo (Barce- disciplinar. Va ser el
lona: 1923), Els Centaures (Barcelona: 1924), segon de quatre
Marines (Barcelona: 1928; 193?), Contrallums germans, essent la
(Barcelona: 1930), Retablo (Barcelona: 1944), més gran Caterina↑, coneguda amb el pseudò-
Mosaic tercer, impressions literàries sobre nim de Víctor Català. La fama de Caterina va fer
temes domèstics (Barcelona: 1946; id.: 2000, empal·lidir la personalitat d’en “Paco”, castella-
pròl. de Lluís Albert), El clos del pastor (Barce- nisme amb el qual era conegut familiarment.
lona: 1947), Vida mòlta (Barcelona: 1949; Es va llicenciar en Dret a Barcelona i va mun-
Barcelona: 1950; id.: 1987), Julileu novíssims tar el despatx d’advocat a la capital, al carrer de
contes inèdits (Barcelona: 1951; id.: 2005), València. Seguint la trajectòria paterna, va militar
Obres completes (Barcelona: 1951; id.: 1972 2a a Esquerra Republicana i va participar en mítings
ed.), Teatre inèdit (Tàrrega: 1967), Cendres i i conferències adquirint fama de bon orador. El
altres contes (Barcelona: 1995), Contes diver- 21 de juliol de 1911, a l’Ateneu Barcelonès, va
sos (Barcelona: 1981 4a ed.), La infanticida i oferir la conferència “Un aspecte de la crisi
altres textos (Barcelona: 1984), Contes (Barce- econòmica actual”, la qual va ser editada. A la
lona: 1993), Mil adagis (l’Escala: 2000), Cuen- tertúlia intel·lectual de l’Ateneo era conegut com
tos catalanes (Madrid: 2003), Drames rurals “el germà de la Víctor”.
(Barcelona: 1998 5a ed.), Mil adagis recopilats Al cap d’uns anys es va retirar a l’Escala per
per Caterina Albert i Paradís (L’Escala: 2000) poder donar impuls al patrimoni agrícola fami-
edició a cura de Lluís Albert↑, Quincalla, mil liar. Amb la intenció de convertir els terrenys de
adagis per aprendre vocabulari (Barcelona: la propietat en terrenys de regadiu i poder-los
2005) amb pròleg de Lluís Albert i glossat per irrigar, enginyà un monumental molí eòlic, a
Joaquim Armengol. Cinclaus, amb la particularitat que els diferents
Epistolari de Víctor Català, vol. I (Girona: plans de pales per captar el vent giravoltaven en
2005) a cura d’Irene Muñoz. sentit horizontal, però aquella baluerna de ferro
Va ser premiada als Jocs Florals d’Olot (1898), no va aconseguir els resultats esperats, a causa
pel monòleg La infanticida i el poema El llibre nou. de la pesantor dels materials emprats. Va dibui-
Als Jocs Florals de Barcelona (1903), Marines xar els plànols de les finques familiars; disposa-
aconseguí la copa del consistori barceloní. L’obra va de coneixements de física i química i va cons-
Solitud va rebre el primer Premi Fastenrath (1909), truir un laboratori on fer les anàlisis de terres i,
atorgat als Jocs Florals de Barcelona. així, poder aplicar els adobs convenients. Era
En commemoració del centenari de la prime- també molt aficionat a l’ebenisteria i a la talla, va
ra edició (2005) de la novel·la Solitud, varen realitzar relleus sobre fusta.
tenir lloc les III Jornades d’Estudi Víctor Català, la A conseqüència de la guerra civil, el profund
Marató de Lectura Popular de l’obra així com la desengany polític ocasionat pels assassinats i dis-
seva difusió. barats de tota mena en el bàndol impropiament
46
ALBERT
anomenat republicà i la constant angoixa de ser- ALBERT de PUIG, Lluís

ne ell mateix víctima, el va sumir en un estat greu (Figueres, 6.III.1899 – s. XX) Orfebre
de prostració. Va esdevenir un home taciturn, de
mirada absent, immers en el passat. Fill de Vicens Albert Gruart, dedicat al comerç,
natural de Figueres, i de Francisca de Puig Arola,
ALBERT POCH, Joan de la Creu natural de Roses. L’any 1920 va ser emancipat
per part de la seva mare.
(Figueres, 24.XI.1909 – 23.IX.1955) Metge
Autor, entre moltes altres obres d’una làmpada
votiva que els empordanesos feren ofrena a la
Fill d’Antonio Albert↑ Mare de Déu de Montserrat (1948). Tenia el taller
Arnau, gestor, natu- al carrer de Petritxol de Barcelona. Les seves filles,
ral de Cistella, i de Núria i Montserrat, col·laboraren amb ell.
Narcisa Poch Figa,
És autor d’un tractat històric de l’orfebreria.
natural de Vilarig.
Las joyas a través del tiempo (Barcelona: 1939).
Va estudiar batxille-
rat a l’Institut de
Figueres i a l’inter- ALBERT RIVAS, Lluís
nat del Collell, i pos- (Barcelona, 14.VI.1923)
teriorment es va lli- Músic, compositor i escriptor
cenciar en Medicina
i Cirurgia (Univer- Fill de Martí Albert
sitat de Barcelona, 1935). Paradís, natural de
El primer destí com a metge titular va ser a la l’Escala, i de Mercè
Cellera de Ter (1935), i, l’any següent, a Pont de Rivas Bardera, natu-
Molins (1936). Durant la guerra va exercir de ral de Barcelona, i
metge al front, a Jerez de los Caballeros, es va nebot de la reco-
allistar i va anar a Guadalajara i Terol on va conti- neguda escriptora
nuar amb la seva tasca professional. De retorn a Víctor Català, va
Figueres va continuar de metge a Pont de Molins i néixer accidental-
va obrir consulta a la capital empordanesa. ment a Barcelona.
Tots els projectes s’estroncaren, el principal Després d’haver
el seu enllaç matrimonial amb Montserrat Jordà estudiat amb dife-
de Pont de Molins, quan, per contagi, va patir rents mestres, va revalidar tota la carrera musical
una infecció que li provocarà la paràlisi de la al Conservatori del Liceu on, l’any 1959, aconse-
part inferior del cos (1941). No trobava consol a guí el Diploma de Mestre de Composició, màxi-
la seva situació, fins que va decidir anar a ma titulació oficial que, fins llavors, no havia
Lourdes. La visita li proporcionà la relació amb estat atorgada per aquell conservatori.
antics companys metges i l’alleugeriment de les Durant molts anys va impartir classes de
seves ferides. A partir d’aquesta experiència música a Barcelona. Va ser redactor sardanista
decideix organitzar anades a Lourdes. Fundà del setmanari Destino (Barcelona), Canigó
l’associació Els Amics dels Malalts (1955), la (Figueres), posteriorment ha estat col·laborador
qual en els inicis depenia de l’Hospitalitat de de L’Empordà (Figueres), L’Escalenc (L’Escala),
Barcelona, amb gran ressò a Figueres i rodalies. Alimara (Olot). Tasques que va compaginar amb
Va organitzar un grup d’ajudants que batejaren l’actuació com a tenorista a la cobla La Principal
amb el nom de brancardiers. Les seves germa- Barcelonina o com a instrumentista d’oboè i
nes Maria Lluïsa i Margarida varen esdevenir viola a l’Orquestra Simfònica Estela (Barcelona).
col·laboradores habituals. L’any 1983 la Diputació de Girona el va nomenar
Mossèn Manuel Pont↑ li va dedicar un llibre director de l’Orquestra de Cambra de Girona, des
titulat Vocación enfermo (Figueres: 1968). d’on va dedicar atenció preferent a la música
47
ALBESPÍ
catalana, promocionant compositors i solistes tradición y de los documentos escritos (Barce-

de la comarques gironines, i ha divulgat reperto- lona: 1953), col·laborador de la trilogia La Sar-
ris oblidats dels segles XVIII i XIX, com les obres dana (Barcelona: 1970), Nou tractat pràctic
del pare Antoni Soler, d’Olot. d’instrumentació per a cobla (Barcelona: 1999).
Ha estat un activista cultural, havent-se implicat Ha col·laborat en les monografies: El mestre
en nombroses i diferents activitats musicals i cultu- Blanch i el seu temps (Castelló: 1988), Castelló
rals. Va prendre part activa en el I Congrés de d’Empúries i la música (Castelló: 1990), La Prin-
Cultura Tradicional i Popular (1981), convocat per cipal de Peralada (Olot: 1990), d’Inés Padrosa↑ i
la Generalitat, defensant la tradició sardanista de Centenari d’Els Montgrins (Torroella, 1994).
l’Empordà. Ha donat innombrables conferències i Ha donat a conèixer part de l’obra inèdita de la
sessions radiofòniques sobre la història de la sar- seva tia, Caterina Albert↑. El recull folklòric Canço-
dana, il·lustrades amb l’audició d’antics manuscrits ner de l’Empordà (Figueres: 1994), Mil adagis de
de cobla del seu arxiu particular. Ha estat assessor Víctor Català (l’Escala: 2000), Tria i pròleg dels
musical de la col·lecció discogràfica Clàssics de la adagis publicats sota el títol de “Quincalla”: mil
Sardana i va cloure el Simposi per a l’actualització adagis per aprendre vocabulari (Barcelona: 2005).
dels instruments de cobla (La Bisbal, 1985). Ha estat premiat, com a compositor i publicista,
Com a compositor és autor de més d’una per l’Obra del Ballet Popular en diverses ocasions
setantena de sardanes, d’obres corals, d’obres (1961, 1964 i 1965). Ha rebut l’Ensenya d’Or del
per a quintet de vent, per a orquestra de corda, Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres
banda i orquestra simfònica. La seva producció (1975). Ha rebut la Placa d’Argent de la Generalitat
es caracteritza per la incorporació de les essèn- (Barcelona, 1981), pels seus treballs de musicolo-
cies de la música catalana a les formes orques- gia sardanista i la Medalla al Mèrit Musical (1992).
trals clàssiques: Concert de la Costa Brava per a L’Ajuntament de l’Escala li va atorgar la Medalla
piano (Orquestra Municipal de Barcelona, 1959), d’Honor i el va nomenar Fill Adoptiu (1998). El
Concert de violí en sol major (Orquestra Simfònica Consell Comarcal de l’Alt Empordà li atorgà el
Estela, 1982), Suites Clàssiques Catalanes per a Premi Indiketa (Figueres, 2001), per la seva cons-
orquestra de corda, Fantasia i fuga, Rapsòdies tant dedicació a la conservació de la Cultura
Empordaneses. Algunes d’elles, transcrites pel Popular de la comarca. Així mateix, ha estat home-
mateix autor, formen part del repertori de la Banda natjat en diverses poblacions.
Municipal de Barcelona i d’alguna orquestra
estrangera.
ALBESPÍ, Benet
Entre les seves sardanes podem ressaltar els
(Figueres, 1609 – Barcelona, 1685)
títols: Cant a l’Escala (1976), amb lletra i música
Religiós agustí
de Lluís Albert; Et recordem (1953), dedicada a
Pau Casals; Placidesa (1954), Himne a l’Empordà
Va professar al convent de Barcelona (1625), i
(1960), Sortint de concert (1965). Entre els
posteriorment es va doctorar en Teologia. Va ser
molts títols compostos cal esmentar: Concert per
prior dels convents de Puigcerdà, Castellnou i
a tenora i orgue (1998), Concert per a piano en
Barcelona. Durant la Guerra de Successió va haver
sol menor (1959).
d’exiliar-se. Després va arribar a superior provin-
Ha publicat més de dos-cents articles reivindi-
cial. Va escriure Decreta (Barcelona: 1660).
cant i recordant compositors catalans, i tractant
temes sardanístics a diferents rotatius Destino
(Barcelona), als butlletins de l’Aplec de la Sardana ALCAÑIZ VALENTÍ, Josep Maria
de Figueres, Turissa (Tossa de Mar), Serra d’Or (Roses, 17.II.1935) Comerciant
(Barcelona), L’Escalenc (l’Escala), Revista de
Girona (Girona) o Llibres de Festa Major. Fill de José M. Alcañiz Manzanaro, natural d’Elx,
És autor del polèmic llibre Contra la falsa sar- Alacant, motorista, i de Matilde Valentí Sánchez,
dana, ensayo histórico y documental. La moder- natural de Torrevieja. Es va casar amb Dolors Vila
na coreografía sardanista juzgada a través de la Gallar, a Sao Paulo (1960).
48
ALEGRÍ
Estudià comptabilitat a Barcelona on fou Guanyadora de la

empleat del Banc Exterior d’Espanya. Es tras- categoria d’alevins
lladà a Sao Paulo (1956) on fou gerent de del top català (Vila-
compres d’una empresa de televisors (1960), i blareix, 2002). Me-
més endavant es dedicà al sector comercial dalla de plata de
(1984). tennis de taula en
Va col·laborar en les organitzacions catalanes el Torneig Estatal
i fou secretari (1959) i president (1962) del per a joves (Valla-
Centre Català de Sao Paulo. dolid, 2007). Junta-
ment amb la parella
murciana Carmen
ALDÁMIZ-ECHEVARRÍA SOBRADO, Pedro
Solichero, han gua-
(Madrid, 25.I.1943 – Figueres, 1.I.2004) nyat la Medalla de plata en dobles (Veneçuela,
Aparellador 2007), Medalla d’or estatal en dobles (Múrcia,
2007).
Va estudiar a Ma-
drid la carrera d’ar-
quitectura tècnica. ALEGRET COLOM, Marià
S’afincà a Figueres (Figueres, 1840 – 1910) Impressor i editor
l’any 1972 i va
treballar a l’ajunta- Consta que treballà des de 1868 a 1910, i tenia
ment com a apa- el seu taller al carrer Portella.
rellador municipal Va imprimir diversos rotatius figuerencs, fona-
(1973-2004). Des mentalment republicans i federals, com L’Almo-
del mateix any de la gàver, El Ampurdanés, El Eco Ampurdanés, El
incorporació en el Impenitente, El País, El Pensamiento, El Trueno, La
càrrec i, a instàn- Concentración, La Razón, La Unión o Verdad. Va
cies del mateix Salvador Dalí↑, es va encarregar imprimir també el diari republicà El Ampurdanés,
de supervisar els treballs de rehabilitació de l’an- tal com deia en el subtítol de tendència federal, el
tic Teatre Municipal i del seu seguiment, fins a la qual va dirigir durant els anys 1886-1899 i, poste-
ubicació de les obres del futur Museu Dalí, del riorment, el 1909.
qual en va esdevenir director tècnic.
Va ser un entusiasta de la pràctica de l’esport,
com el ciclisme, però es va decantar pel subma- ALEGRÍ GELART, Baldiri
rinisme i va ser president del GEAS (Grup (Figueres, s. XX) Forjador i serraller
Empordanès d’Actvitats Subaquàtiques).
A Figueres va ser conegut pel seu tarannà, el Tenia el taller en el carrer de Vilallonga. Va parti-
caràcter extravertit i la seva humanitat. cipar a l’Exposició Provincial de Belles Arts
(1928), celebrada a Figueres, amb dos canelo-
bres que havia forjat per al Santuari de la Mare
ALECH COLL, Marta de Déu de la Salut de Terrades.
(Figueres, 11.I.1990) Esportista
Va iniciar-se en la pràctica del tennis de taula ALEGRÍ BEYA, Pere

a l’edat de vuit anys. Jugadora juvenil del CTT (Palma de Mallorca, 8.V.1872 –
Bàscara. Des del mes d’agost de 2004, entrena Figueres, 8.I.1953) Impressor i llibreter
al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del
Vallès. Fill de Francesc Alegrí Selva, de Garriguella, i de
Les seves victòries s’inicien la temporada Margarita Beya Vergés, de Roses, va tenir cinc
2001-2002 en aconseguir l’1 Top Català. germans: Joan, Feliciana, Enrica, Francisca i
49
ALEU
Montserrat. Els pares s’havien traslladat a Ma- ALFARÀS d’ALOY, Romualdo

llorca per qüestions de feina, retornant a Figue- (Figueres, 1845? – 17.I.1905)
res l’any 1886, moment en què el biografiat va Arqueòleg i col·leccionista
entrar a treballar a la llibreria d’un cosí patern,
Josep Coma Alegrí, situada al carrer de Besalú. Fill de Benet Alfaràs de Álvarez, del Port de la Selva,
Al cap d’uns anys formaren societat i, finalment, i de Dolors de Aloy de González, de Figueres, domi-
l’any 1922 el negoci va esdevenir de Pere Alegrí ciliats a la plaça de la Indústria. Es va casar amb
fins a després de la guerra civil que el va tras- Maria de la Concepción Castells Montestruque,
passar a un nebot, Enric Montserrat Alegrí, ini- natural de Montevideo, Uruguai, i en el moment el
ciant-se amb ell la nissaga d’impressors traspàs tenia tres fills: Jaume, Mercè i Margarita.
Montserrat↑. Pertanyia a una important família d’hisendats. Com
Consta que treballà com a impressor de 1909 a tal va formar part de la comissió organitzadora de
fins a l’esclat de la guerra civil. Va esdevenir el la Cambra Agrícola Oficial de l’Empordà (1900), de
proveïdor oficial de documents impresos pels la qual en va esdevenir membre de la junta.
ajuntaments de la comarca, i altre material com- Va ser el president del Certamen del Centro
plementari com opuscles relacionats amb l’ad- Artístico Industrial Figuerense (Figueres, 1882 i
ministració pública. Va editar una sèrie de pos- 1883).
tals de Figueres de principis de segle XX. A finals de segle XIX va fer descobriments
prehistòrics al Port de la Selva i Selva de Mar, a
la cova dels Encantats, el dolmen de la Taula dels
ALEU SOCIES, Marc Lladres, de Tabellera i La Cendrera i nombroses
(Barcelona, 1.XII.1922 – Cadaqués, 30.VIII.1996) necròpolis de Punta del Pi. Se sap que disposa-
Pintor va d’una bona col·lecció d’objectes, entre els
quals es trobava el Vas de l’Aigueta.
Va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de
Sant Jordi de Barcelona, la qual li va concedir ALFARO GIL, Juan Manuel
una beca per emprendre un viatge d’estudis per (Barcelona, 2.II.1973) Historiador
Espanya (1946). Va formar part del grup Art Nou
de Sarrià, amb els qui va participar en una expo- Fill de Juan Manuel
sició col·lectiva a la sala Els Blaus (1949). Va Alfaro↑, i de Núria
desenvolupar la faceta de dibuixant amb el Gil Morales, amb-
pseudònim de Cram, el nom de pila invertit. Va dós de Barcelona.
crear, amb Tàpies, Guinovart, Tharrats↑, Cuixart, És el gran de tres ger-
Mercader i Muxart, el grup Taüll (1955), una ini- mans: Joan Manuel,
ciativa que va durar poc. Va obtenir una beca de Regina i Álvaro. Resi-
l’Institut Francès per ampliar estudis a París, ciu- deix a Figueres des
tat en la qual va viure, a intervals, per espai de de l’any 1985.
vint anys. Va ser membre del Cercle Maillol. La Llicenciat en Filo-
seva obra es pot considerar d’estil surrealista, sofia per la UdG
amb paisatges minerals i simbolisme eròtic on la (2000), Llicenciat en
figura de la dona, amb tendència a la monumen- Història de l’Art per la UdG (2002), Diplomat en
talitat, hi esdevé la protagonista. estudis avançats en Lletres per la UdG (2004), i
Es va retirar a Cadaqués (1971), després Doctorand, adscrit a l’itinerari d’Història de l’Art
d’haver viatjat per Egipte, Anglaterra, Itàlia, Medieval i Modern de la UdG, amb el projecte de
Estats Units i Escandinàvia. tesi en curs “La Reial Plaça de Guerra de Sant
Va guanyar un concurs de pintura sobre Ferran de Figueres”.
temes de Nadal, amb un quadre titulat Principio, Tot i haver fet algunes incursions en l’ense-
organitzat per les Galeries Laietanes (1950). nyament s’ha decantat per la difusió del patrimoni
50
ALFORCEA
cultural. Vinculat a l’empresa Sistemes Didàctics Andorra i la Catalunya del Nord. Des de 1996
Interactius, ha focalitzat els seus coneixements s’ocupa de la gestió de tres monuments militars
amb vista a la millor interpretació de monuments fortificats. S’ha preocupat de sensibilitzar i difon-
com la Ciutadella Ibèrica i el Castell de la Santa dre els monuments militars a base de conferèn-
Creu de Calafell i ha esmerçat especial dedicació cies i publicacions. És membre de diverses asso-
al Fort de la Bellaguarda, al Pertús, i al castell de ciacions relacionades amb la salvaguarda del
Sant Ferran, de Figueres, monuments dels quals patrimoni com SOS Monuments (Barcelona),
és responsable del manteniment i del servei d’in- Asociación Española Amigos de los Castillos
terpretació. S’ha encarregat també del projecte (Madrid), Association Vauban (París), Associa-
d’interpretació del Patrimoni Republicà de Colera. tion du Patrimoine Frontalière Catalan (Perpig-
Així mateix, ha organitzat itineraris culturals en 4 x 4 nan), entre altres.
per la comarca de l’Alt Empordà. L’empresa de la qual és titular Sistemes
És documentalista i vicepresident de la Didàctics Interactius SL, el porta a constituir la
Fundació les Fortaleses Catalanes i assessor fundació privada cultural Les Fortaleses Cata-
històric de la seva editorial. lanes (2002), amb seu a Figueres. La qual ges-
Ha escrit sobre temes de fortificació, amb tiona la visita del castell de Sant Ferran i les rutes
especial atenció al castell de Sant Ferran de culturals que envolten el patrimoni fortificat.
Figueres. Els seus articles s’han publicat a la Ha escrit Dues hores a... El Castell de Sant
Revista de Historia militar. Ferran de Figueres (Girona: 2007).
En col·laboració: Roses II, Perola V i Presido:
tres vaixells enfonsats a l’Empordà durant la ALFARRÀS, Marian
Guerra del Francès (1808-1814) (Girona: (Figueres, s. XVIII) Gravador
2003), Quan l’Empordà esdevingué frontera: la
Reial Plaça de Guerra de Sant Ferran de Figueres Gravador de xilografies. Cap a 1780 gravava
(Figueres: 2004), i Dues hores... als Búnquers imatges al boix per a goigs i per a altres impres-
de la Jonquera. sions de caire popular.
ALFARO GUIXOT, Juan Manuel ALFORCEA GRANÉS, Albert

(Barcelona, 26.III.1940) Gestor cultural (Figueres, 27.XII.1968)
Il·lustrador, autor, cantautor i instrumentista
Fill de Joan i Rafaela,
naturals d’Alacant. Va assistir a classes
Vinculat a la comar- de dibuix a l’Acadè-
ca des de l’any mia Àurea (Figue-
1968, i resident a res). Es va iniciar en
Figueres des de el món del dibuix
1984. amb col·laboracions
Va iniciar les en setmanaris locals,
seves activitats pro- i feines particulars
fessionals en el treballant paral·lela-
camp de l’electròni- ment al gremi d’arts
ca industrial. L’any gràfiques.
1968 va rebre l’encàrrec del disseny i la cons- Començà a inte-
trucció dels primers equips audioelectrònics per ressar-se per la música formant part de grups de
a monuments (Empúries), fet que el motiva a rumba i fusió flamenca, amb els quals ha tocat
interessar-se pel patrimoni historicocultural. com a percussionista.
Ha escrit guions i textos dedicats a un cente- Amb el grup musical Alara Kalama va treballar
nar de monuments i museus de Catalunya, com a líder, compositor, cantant i percussionista.
51
ALIOU
Amb aquest grup, ha tret dos discs Aigua viva Amb l’obra El bosc de la vida (1991) va ser
(1997) i L’èssencia dels colors (1999), i ha actuat premiat en el Salón Internacional del Cómic i va
a TV3 en el programa Punt de Trobada (1999), i al resultar finalista de la revista Zona 84 per l’obra
Canal 33 al programa De prop en un concert des Rosa de sangre.
de la sala L’Espai (2000). En els seus treballs
musicals han col·laborat músics com Toti Soler, ALIOU NDAO, Binta
Los Manolos, Jordi Rallo, Joan Àmeric, etc. Les Escriptora i traductora
seves cançons han aparegut en recopilatoris com
Katalunia, Crónicas rumberas o Diba 98. És filla de l’escriptor i sociòleg senegalès, Cheik
Ha tocat amb altres agrupacions com el grup Aliou Ndao, defensor de la llengua nacional, el
de rumba llatina Tocando Madera, amb el trio de wòlof. Professionalment és traductora i està afin-
flamenc Yaiza, i ha col·laborat amb bandes com cada a Roses des de 1999.
Som Caliu, Güen Dai o Clacksons. Ha traduït del senegalès al castellà l’obra del
Com a percusionista s’ha decantat pels rit- seu pare L’exil d’Albouri (1967), en la qual tracta
mes flamencs i afrocubans, encara que també sobre la colonització francesa al Senegal i la vida
ha tocat ritmes més exòtics, com el títol Emotion de la cort.
d’Hiroshi Kobayashi. Ha publicat: Mi retorno a las raíces en el qual
Des de l’any 1993 resideix a Barcelona, on ha explica costums del seu país d’origen. El recull de
treballat en publicitat per a empreses com KGB y poesia Corazón y alma. Segueix treballant en la
CIA, Imagina Barcelona, Factor Essèncial, etc. problemàtica dels immigrants.
Des del punt de vista artístic ha exposat les Ha escrit Querido hermano mío, un recull de
seves obres a Vinyetes i il·lustracions (Figueres poemes sobre la duresa de la immigració. També
1995), la primera exposició en la qual mostra ha adaptat al teatre la seva novel·la El trío infer-
l’obra com a il·lustrador i els seus còmics pre- nal en què intenta desmuntar alguns tòpics amb
miats, a la segona exposició Des de la foscor de humor.
les ànimes (Barcelona 1996) mostra uns tre-
balls de puntillisme en tinta xinesa, amb combi- ALIU NOUVILAS, Joan
nacions d’acrílic, aquarel·la i aerògraf, on la (Portbou, 8.III.1924 – Girona, 24.IX.1998)
temàtica tractada es troba en la frontera entre la Empresari
vida i la mort.
És autor del conte editat en català El somni Fill d’Emili Aliu Maymí, natural de Girona, i de
blau i en castellà El sueño azul (Barcelona: Maria Nouvilas Feliu, de Portbou. Es va casar amb
2003), conté il·lustracions del mateix autor, que Montserrat Agulló Soler, i el matrimoni va tenir,
s’emmarquen dins la tècnica puntillista. És un com a mínim, tres fills: Miquel, Joaquim i Carles.
relat curt en el qual s’explica la història d’un rato- Va estudiar enginyeria química a Terrassa i a
lí, en Sam, que es troba a les acaballes de la seva Barcelona, i s’especialitzà en fibres sintètiques a
vida i emprèn un viatge per complir el seu somni: Alemanya. Va entrar a la SAFA (Societat Anònima
veure el mar. Les il·lustracions evoquen mons oní- de Fibres Artificials), de Blanes (1947).
rics i fantàstics. La història comunica la idea de Juntament amb tres socis més va crear a
l’esforç i està dirigida a tot tipus de públic. Barcelona l’empresa Indústrias Plásticas Argen-
Ha estat l’il·lustrador dels llibres: Misteriosos tinas, essent la primera d’Espanya en fabricar
regalos de la noche (Barcelona: 2005), El talis- metacrilat. L’article tenia aplicacions a rètols llu-
mán que vino por el aire (Alfaguara 2005), Don minosos, pantalles de televisor, ganivets, mànecs
Quijote de la Mancha (Barcelona: 2005), Contes de paraigua i en objectes diversos. Aliu va tras-
Àrabs (Barcelona: 2006), Drácula (Barcelona: lladar el negoci a Girona (1976) i va néixer
2006), En busca de las voces perdidas (Barce- Gerundense de Plásticos. A causa de la crisi del
lona: 2007), Llibre de 3 d’Eso de Català (Barce- petroli va muntar una planta de reciclatge de res-
lona: 2007) Filo entra en accion, El bosque de tes de metacrilat (1974), l’empresa es va traslla-
Piedra i altres. dar a Riudellots de la Selva.
52
ALÒS
ALMEDA ROIG, Joaquim (assassinat el 13.XI.1936); Maria de las Mercedes

(La Selva de Mar, 1833 – 21.IX.1915) (1870) que morí infant; José Maria (1873) ecle-
Catedràtic de Dret romà siàstic i escriptor (assassinat el 13.XI.1936); Maria
Montserrat (1876), Luis Gonzaga Maria (1878)
Va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de que morí infant; Ignacio Maria (1880) benedictí;
Barcelona. Jurista, home eminent per la seva cultu- Javier Maria (1881), Maria Pilar (1883) monja del
ra jurídica i competència del dret romà, fou Sagrat Cor, i Ramon Maria (1885).
catedràtic de dret romà, va impartir classes a la Va estudiar al col·legi dels pares jesuïtes de
Facultat de Dret de la Universitat Lliure de Girona Niça (1847-1848), i a causa de l’expulsió de la
(1870-1874), degà del Col·legi d’advocats de comunitat religiosa de França, va seguir estudis a
Barcelona, president de l’Acadèmia de Jurispru- Tortosa, i es llicencià en Dret civil, canònic i admi-
dència i Legislació de Barcelona; el seu discurs nistratiu a la Universitat de Barcelona (1861).
presidencial fou Estado de Derecho catalán Políticament era coneguda la seva filiació car-
(1908). lista, i des del punt de vista religiós destacava
Casat amb Trinitat Martí Beya, no va tenir des- per les profundes creences religioses i pel suport
cendència. Estaven domiciliats a la plaça de ofert a nombroses congregacions religioses.
Santa Anna de Barcelona, encara que mante- Va formar part de nombroses societats histò-
nien la casa a la Selva de Mar, de la qual se n’en- riques: va ser soci de la Reial Acadèmia de la
carregava Gumersindo Ventós Sirvent. Història, de l’Academia Bibliográfica de Lleida
És autor de La costumbre como fuente de dere- (1864), de l’Academia de Santo Tomás de
cho (1908), Prontuario de legislación civil catala- Aquino de Barcelona (1880), pertanyia també a
na (Barcelona: 1899) i, en col·laboració amb l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de
Guillem A. Tell i Tomàs Fontova, el Dictamen sobre Barcelona, del Col·legi d’Advocats de Barcelona
si són o no redimibles els censos emfitéutichs a (des de 1861), membre honorari del Conseil
Catalunya (Barcelona: 1908) i Dictámenes (Bar- Héraldique de France (1897) i de la Société
celona: 1920). Archéologique del Tarn et Garonne. Membre del
Consell de redacció d’El Correo Catalán.
ALÒS de MARTÍN, Luis Fernando de En qualitat d’hisendat va formar part de
(Madrid, 15.II.1839 – Barcelona, 27.XII.1904) l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI),
Advocat i productor d’electricitat, disposava de propietats a Barcelona, Ripoll,
Marquès de Dou, Senyor de Palau-surroca i Terrades i l’Escala, entre molts altres municipis.
Baró de Boadella Gràcies a la seva iniciativa, l’Escala va ser la pri-
mera població de la comarca en disposar de llum
Fill de Luis Carlos de elèctrica, i la primera de la província en tenir tota
Alòs i López de Haro, la xarxa elèctrica a la vila. Propietari del molí fari-
militar, natural de ner de Sant Vicenç, situat al terme de l’Escala, va
Horcajo de Santiago, rebre permís de l’ajuntament per a instal·lar-hi
Conca, d’ascendèn- una central, així mateix se li va permetre l’explo-
cia mallorquina, i de tació de l’enllumenat públic (inaugurat el
Concepció de Martín 29.X.1895), i privat de la vila.
Magarola, barones- Va ser un gran col·leccionista destacant el
sa de Balsareny, na- monetari, la col·lecció de gravats, els segells i els
tural de Barcelona. goigs. Va deixar molts treballs inèdits sobre
Casat amb Gertrudis genealogia i heràldica, matèria en la qual n’havia
de Dou i de Moner estat un expert i havia aconsellat a institucions
(2.V.1863), el matrimoni va tenir dotze fills: diverses. Va ser el continuador de la rehabilitació
Francisco de Paula (1864) jesuïta; Joaquim del castell de Palau-surroca al terme de
Maria (1865), Maria de la Concepción (1867), Terrades, iniciada pel seu sogre, Joaquim Maria
que morí infant; Manuel Maria (1869) eclesiàstic de Dou i de Siscart.
53
ALOY
ALOY GONZÁLEZ, Ignasi d’ adient per anar a l’Amèrica Llatina. L’any 1965
(Figueres, 1819? – 29.III.1885) va ser ordenat sacerdot a Castelló d’Empúries.
Empresari i hisendat Va ser nomenat vicari de Malgrat de Mar i, a prin-
cipis de 1968, va anar a Xile. Va iniciar la seva
Fill de Pere Aloy, de Figueres, i de Joaquima tasca pastoral com a vicari cooperador de la
González, de Blanes. Es va casar en segones parròquia del Puerto de San Antonio. Va treballar
núpcies amb Dolors Fages de Perramon, de a l’Hospital, i allà va establir relacions amb el
Figueres (17.II.1873). Movimiento Obrero de Acción Católica (MOAC).
Regentava la Sociedad de Aguas Potables L’any 1972 va visitar la seva família; quan va
de Figueres. Va formar part de la junta directiva retornar va seguir amb les tasques a l’hospital
de la subdelegació figuerenca de l’Institut San Juan de Dios de Santiago de Xile, llavors
Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), i en fou el com a cap de personal, i les de sacerdot i consi-
recaptador. liari de la MOAC.
Col·leccionista de monedes emporitanes i Li va tocar viure uns moments de canvis polí-
catalanes de l’edat mitjana i d’antiguitats. Va ser tics amb els quals ell s’identificà, s’implicà en el
protector de nombroses institucions figueren- procés social, sindical i polític que va viure el
ques dedicades a la cultura. Va ser membre de la país amb Allende com a president de la
Reial Acadèmia de la Història. República. Estava a favor de la despossessió i el
despeniment, i creia que s’havia de predicar a les
ALQUER, Ramon classes més pobres mitjançant el contacte i la
(Castelló d’Empúries, s. XIII) Cavaller convivència amb els treballadors. L’11 de setem-
bre de 1973 va tenir lloc el cop d’estat. Al cap de
Fill del cavaller Gisbert Alquer. Segons explica pocs dies va ser detingut i assassinat.
Ramon Muntaner en la seva Crònica, militava a
la companyia de Roger de Flor, amb el qual entrà
a Andrinòpolis. Assassinat el capitost i iniciada ALSINA PUJOL, Lluís
la persecució i la matança dels qui l’havien (Sant Genís de Palafolls, el Maresme, 1869? –
acompanyat (1305), es refugià en un campanar l’Escala, 3.XI.1940) Mestre i polític
amb dos companys. Hi resistiren tots els atacs
fins que Miquel, fill de l’emperador Andrònic II, Fill de Josep Alsina i Josefa Pujol,pagesos, es va
els atorgà salconduit. casar en segones núpcies amb Ramona Bertran
Bigas, d’Ullà, i el matrimoni va tenir quatre fills.
ALSINA HURTÓS, Joan Va estudiar magisteri i va exercir a diversos
(Castelló d’Empúries, 28.IV.1942 – llocs: a Figueres, Juncosa, Ullà, Bellcaire, Rabós
Xile, 19.IX.1973) Eclesiàstic d’Empordà i tenia opció a ser pedagog de les
escoles del Patronat Escolar de Barcelona, però
Era fill d’una família va preferir l’escola rural. Des de l’any 1902 fins a
dedicada a la page- la seva jubilació, el 1939, va dirigir l’escola públi-
sia. De petit des- ca de nens de l’Escala, situada al costat de l’a-
puntava entre els juntament. Va introduir millores com l’ampliació
seus companys per dels estudis amb l’especialitat agrícola.
la seva intel·ligèn- Va ser alcalde de l’Escala durant la Dictadura
cia. Va ingressar al de Primo de Rivera (1926-1930). Amb la inten-
Seminari de Girona ció de construir les noves escoles al Pedró, va
(1953), uns anys permutar aquests terrenys per altres més allu-
més tard es va tras- nyats, transacció que va suposar una de les
lladar al Seminario millores més importants de les realitzades pel
Hispanoamericano consistori. Però, no va ser fins al 1936 quan s’i-
de Madrid (1961), per tal de rebre la formació nauguraren les escoles públiques.
54
ÁLVAREZ
La Junta Local d’Ensenyament li va reconèixer destaca el període com a Visiting Scholar a la

la seva tasca amb diversos vots de gràcies Faculty of Education i Visiting Fellow al Clare
(1905, 1906, 1909, 1910, 1914, 1915 i 1922). College de la Universitat de Cambridge (2006).
La seva tesi doctoral ha guanyat el XVIII Premi
ALSINA TARRÉS, Miquel d’Investigació Musical Emili Pujol, convocat per
l’Institut d’Estudis Il·lerdencs de la Diputació de
(Castelló d’Empúries, 6.V.1968)
Lleida (2005), raó per la qual ha estat publicada
Musicòleg i professor
durant el 2007.
Fill de Miquel Alsina
Hurtós i de Carme ÁLVAREZ de CASTRO LÓPEZ, Mariano
Tarrés Cusí, ambdós (Granada, 8.IX.1749 – Figueres, 21.I.1810) Militar
de Castelló d’Empú-
ries. Ha estudiat Fill de Francisco
música a l’Escola Álvarez González de
Municipal de Músi- Castro i d’Apolonia
ca de Castelló i a López Aparicio, la
l’escola de música seva família des-
La Flauta Màgica de cendia de Burgo de
Figueres, on també Osma (Sòria), on va
ha impartit classes. passar bona part de
Va seguir la seva formació al Conservatori de la infantesa i ado-
Música de Badalona i es va llicenciar en musico- lescència.
logia (Universitat Autònoma de Barcelona, El 1768 va in-
1995). Va preparar la seva tesina sobre el com- gressar com a cadet
a las Reales Guardias de Infantería Española, un
positor i pedagog barceloní Cristòfor Taltabull,
cos d’elit de l’exèrcit reservat als fills de famílies
publicada per la Biblioteca de Catalunya el
nobles, i l’any 1772 va ocupar una de les places
2005. La seva tesi doctoral, El Cercle de Manuel
reservades per als cadets a l’Acadèmia de
de Falla de Barcelona (1947-1957: L’obra musi-
Matemàtiques de Barcelona, on va cursar estu-
cal i el seu context (UAB, 2003), recull la tasca dis durant tres anys.
desenvolupada per un conjunt de compositors a La seva primera campanya militar la va desen-
l’Institut Francès de Barcelona. volupar al Campo de San Roque, participant en el
Es dedica principalment a la investigació, l’e- setge de Gibraltar (1779-1784). El 1779 fou
ducació i la gestió musical. Ha estat professor de investit a Sevilla Caballero de la Orden de San-
música a l’IES Cendrassos de Figueres i a l’IES Pla tiago i, el 1783, en ser ascendit a capità, va exercir
de l’Estany de Banyoles. És professor associat a a Madrid com a professor de matemàtiques a
la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, on l’Acadèmia que va fundar el duc d’Osuna.
imparteix les assignatures d’Història de la Posteriorment, va lluitar en la Guerra Gran
Música, Expressió artística i Agrupacions musi- (1793-95) a les ordres del general Ricardos, i va
cals. Des del 2003 és president de Joventuts participar en nombroses accions a Masdéu, Elna,
Musicals de Figueres. Rivesaltes, Truillàs i Cotlliure, on va resultat ferit a
En els comicis municipals de 2007, ha estat el la batalla de Pla del Rei. També ho va fer a la
cap de llista de l’agrupació d’electors Unitat per Guerra de las Naranjas (1801), contra Portugal.
Palau, a Palau-saverdera, localitat on resideix des Durant la Guerra del Francès, va ser governador
de 1999 amb la seva esposa Cristina i els seus fills. del castell de Montjuïc a Barcelona (1808). Va ser
Ha publicat articles sobre educació musical, nomenat cap de l’avantguarda de l’Exèrcit de
didàctica i creativitat a revistes especialitzades Catalunya i tropes de l’Empordà pel capità general
com Aula de innovación educativa, Revista de de Catalunya, el marquès de Palacio, i va interve-
musicología o a Música y educación. Ha realitzat nir en diverses accions contra els francesos a la
estades de recerca a Anglaterra, entre les que conca del Fluvià i a l’Empordà per socórrer Roses.
55
ÁLVAREZ
Essent a Girona va rebre el nomenament de Va assistir a les

Mariscal de Camp (24.V.1809). Escoles Professio-
Va ser el responsable de la defensa de Girona nals dels Salessians
fent front a les tropes napoleòniques, que asset- de Sarrià, per estu-
jaren la ciutat des del 8 de maig de 1809 fins al diar modelatge i
10 de desembre del mateix any. El greu estat de taller d’escultura
salut del governador l’obliga a deixar el comanda- (1963). Va introduir-
ment i, la Junta Militar, veient l’estat d’indefensió se en el món de la
de la plaça, decideix capitular i lliurar-se als fran- talla de fusta per a
cesos. Álvarez de Castro va caure presoner i, en l’ornamentació del
un primer moment, traslladat a França arribant moble i, influït per
fins a Narbona, per seguidament ser retornat a l’escultor Puigdo-
Espanya i empresonat al castell de Sant Ferran on llers, va decantar-se per l’escultura. Es va iniciar
moria al cap de dos dies de l’arribada. S’escampà en aquest art emprant diferents materials com
la llegenda popular que havia estat enverinat. Les fusta, metall i pedra. Amb els anys, ha modificat
seves despulles resten a la capella de Sant Narcís els formats, darrerament la seva obra respon a
de la Col·legiata de Sant Feliu, de Girona. formats gegantins. Ha combinat l’escultura amb
Álvarez de Castro va ser objecte de grans altres disciplines artístiques com el disseny.
honors pòstums com el que se li reté amb el decret Ha estat guardonat amb diversos premis i
del Consejo de Regencia en virtut del qual s’erigí beques, com el Premio de la Bienal del Deporte
un monument a la plaça de la Independència de en Bellas Artes (1974). L’estada a Carrara, grà-
Girona, o el del rei Alfons XIII que va manar aixecar cies a la beca de la Fundazione Pagani de Milà
un petit obelisc a l’entrada del castell de Sant (1975), li permet establir contacte amb un nou
Ferran, on també s’instal·laren làpides comme- material, el marbre, i a partir d’aquest moment
moratives. L’any 1877 el consistori figuerenc va experimenta una gran evolució. Amb els anys, hi
decidir dedicar-li un dels carrers de la ciutat. El haurà un altre factor que incidirà en la seva obra,
col·lectiu militar de Sant Climent Sescebes fa anys la visita d’una exposició d’art africà, al
commemora el seu traspàs i està previst que l’any Metropolitan de Nova York (1995).
2010 tingui lloc una exposició. Les seves primeres exposicions varen tenir
Amb els anys ha aparegut bibliografia desmi- lloc a Vic (1970) i Olot (1971); ha exposat en
tificadora de l’heroi, i contrària envers la seva diferents països europeus com Itàlia, Bèlgica,
defensa aferrissada de Girona que ha estat qua- Suïssa, França i Alemanya; i també al Brasil i als
lificada d’“obstinació en perllongar l’agonia”. Estats Units. L’any 1976 va crear el primer monu-
Alguns historiadors partidaris d’aquesta tendèn- ment públic al Prat del Llobregat (Barcelona), i la
cia han estat els empordanesos Carles Rahola↑ seva obra va tenir gran repercussió a la Biennal
o Lluís M. de Puig↑. de Venècia (2003).
La seva obra es troba als principals museus de
tot el món i en fundacions privades, i escultures
ÁLVAREZ LOSADA, Manel
amb els noms Dóndolo (1994), Eolo, Hermano
(Sant Feliu de Codines, el Vallès Oriental, (1997), Puerta Mítica o A Lluís Companys (2001),
6.VIII.1945) Artista i escultor es poden veure en diferents espais públics.
Actualment està treballant en el que ha estat un
Fill de Ramón Álvarez Pérez, funcionari, i de Celia dels principals encàrrecs, a càrrec del Govern de
Losada Diéguez, ambdós naturals de Manza- Panamà, per a la realització del monument que
neda (Orense). Aquest escultor, de renom inter- identifiqui el Canal i que serà una al·legoria dels
nacional, ha viscut en diferents llocs: a França, al fars i del tràfic comercial. L’autor ha plantejat l’obra
Brasil, als Estats Units, a Carrara (Itàlia). Des del com una escultura de més de 50 metres d’alçària,
2005, s’ha instal·lat a Saus, on ha obert el seu a la base uns contenidors de gran volum represen-
taller-estudi, el qual disposa d’espai suficient per ten el rol comercial del canal; la resta representa
exposar la seva obra escultòrica a l’aire lliure. un far de forma troncocònica travessat en sentit
56
AMAT
vertical per dos grans vidres, a manera d’esquer- La seva formació en

da, que representa la construcció del Canal. A l’in- el disseny gràfic
terior del monument està prevista la ubicació de influeix en la seva
despatxos així com la instal·lació del Museu del obra, i reconeix haver
Canal. S’ha dit que aquesta obra suposarà el reco- passat per l’etapa
neixement definitiu del biografiat a escala mundial. constructivista i ex-
pressionista; en els
ÁLVAREZ RIBERA, Josep M. darrers temps s’ha
(Palamós, Baix Empordà, 25.III.1907 – deixat captivar per
Figueres, 19.IX.1991) Professor una de les icones
emblemàtiques de
Va viure la seva Velázquez: la meni-
infantesa a Pala- na. Ha popularitzat tant la imatge, que es parla
mós, allà va anar al d’ell com el pintor de les menines.
col·legi dels “Herma- Ha treballat altres sèries com Dameros, Suite
nos” de La Salle i, Nicea i Bastidores irregulares. Escultures públi-
després, es va tras- ques Porta d’Ordis, (Ordis, 1994), Suite Albéniz
lladar a La Salle de (Piano Suite II) (Camprodon, 1997), Gimnasta
Barcelona i va cur- pel Consejo Superior de Deportes (Madrid,
sar el batxillerat a 1998), Porta d’Ordis II, (Barcelona, 2003), La
l’Escola de la Gene- Casa del Poeta (Salou, 2006).
ralitat republicana. Ha exposat individualment a Galeria K (Bar-
Es va llicenciar en celona, 1977, 1978, 1979), Galeria Heidy
ciències naturals per la universitat de Barcelona. Brunner (Borrassà, 1984), Galeria Senda (Bar-
Un dels seus primers destins va ser l’Institut de celona, 1992, 1993), Pensoy & Lang Gallery
Sant Feliu de Guíxols (1933), del qual en va ser (New Yok, 1993), Galeria Sena (París, 1994),
fundador i director. Allà esdevé col·laborador del Pensoy & Lang Gallery (Miami, 1994), Galeria
setmanari local. Els seus escrits reivindiquen millo- Nota Bene (Cadaqués, 1994, 1996, 1999),
res culturals, es mostra partidari de la creació de Galerie un der Alten Schule (Burgfelden-Albstadt,
museus i biblioteques, amb la intenció de fomentar Alemanya, 1999), Schlossgalerie Mondseeland
l’educació en les classes més senzilles, tasca en la (Mondsee, Àustria, 2000), Galeria Alba Cabrera
qual ell mateix hi va participar amb l’ensenyament (València, 1997, 2000, 2002, 2004, 2006),
de botànica al mateix institut. Deprés de la guerra Galeria Mediterránea (Palma de Mallorca, 2001),
civil es va incorporar a l’Institut de Figueres on, a Galeria Trece (Ventalló, 2002), Galeria Kashaya
més d’ensenyar l’assignatura de ciències naturals, Hildebrand (Ginebra, Suïssa, 2003).
va exercir el càrrec de secretari (fins l’any 1977). I, des de l’any 1978, en nombroses exposi-
En memòria seva l’Institut Ramon Muntaner cions col·lectives. La seva obra es troba en diver-
convoca els Premis de Ciències Naturals Josep ses fundacions privades i públiques, i museus.
Maria Álvarez.
AMAT ANGELET, Ramon

ALZAMORA GRAS, Alfonso
(Peralada, 22.VI.1894 – 1.I.1975) Botiguer
(Barcelona, 4.VIII.1951) Pintor i escultor
Fill d’Alfonso Alzamora Albéniz, de Palma de Fill de Pere Amat Ros, flequer, i de Rosa Angelet
Mallorca, i de Victoria Gras Artero, de Barcelona. Vilaseca, ambdós de Peralada. Era propietari
Als anys setanta va voler sortir de la capital per d’una botiga de queviures, amb fleca, fundada
residir en un lloc més tranquil, i després d’estar l’any 1805 i estanc des de 1924.
al Berguedà i la Garrotxa va descobrir el municipi Als anys 30, Ramon Amat es convertí en
de l’Alt Empordà on resideix des de 1979, Ordis. l’editor d’unes vistes de Peralada en format de
57
AMAT
targeta postal, de les quals es desconeix qui en cap al periodisme. Es va establir a Barcelona i va
va ser el fotògraf. esdevenir secretari de l’Escola Superior d’Agri-
cultura de la Mancomunitat. Va col·laborar amb
el diari catalanista i republicà El Poble Català,
AMAT CAPMANY, Josep
posteriorment amb El Diluvio. Va ser correspon-
(Figueres?, 1846? – Figueres, 1.VII.1896)
sal de la revista Ibèria (1915-1918), durant la
Advocat i escriptor
Primera Guerra Mundial. Va estar en contacte
amb professionals de l’agència de notícies Havas
Fill de Pere Amat i de Dolors Capmany, ambdós
i, en tornar, en va esdevenir corresponsal.
de Peralada. Es va casar amb Ignàsia Rutllan, de
Posteriorment va crear una agència pròpia que
Figueres, i en el moment del traspàs tenia tres
fills: Pere, Antoni i Margarita. anomenarà Fabra, la qual durant la guerra civil
va ser col·lectivitzada i en època franquista va
Va estudiar a l’Institut de Figueres on va ser
esdevenir l’Agencia EFE.
distingit amb el Premi Extraordinari en Geometria
i Trigonometria, va assolir el títol de Batxiller en Després de procla-
Arts (1866). Va estudiar lleis i va obrir despatx a mar-se la República,
Figueres. Republicà federal, va formar part de la va militar a Acció
Junta Revolucionària de Figueres (1868). Va Catalana Republi-
col·laborar en diversos rotatius figuerencs com El cana i escrivia a La
Ampurdanés. Va participar en diverses activitats Publicitat (Barce-
de la vida associativa figuerenca, essent presi- lona). Després es va
dent del Casino Menestral (1888-1897), i de la afiliar a Esquerra Re-
Societat Coral Erato (1894). publicana de Cata-
Va escriure: A punt de caure (estrenada al lunya.
Teatre Principal de Figueres el 1877), ¡Todavía! Va establir molt
Comèdia en tres actes estrenada l’any 1877, bones relacions amb
Andrea drama (1879), Ferma d’espoli forçada. els polítics figuerencs Marià Pujolà↑ i Josep
Drama trágich en tres actes y en prosa (Barce- Puig↑ Pujades, i amb l’hisendat Carles Jordà↑, el
lona: 1892), que va ser estrenada a Figueres i qual tenia molt bones relacions amb Nicolau
Girona el 1892; Per el que porti més pressa: jogui- d’Olwer, ministre republicà, i aquest el va pro-
na en un acte y en prosa (Gerona: 1894), Llas que moure per a governador de Girona (1931-1932),
no lliga. Drama en tres actes y en prosa (Girona: càrrec del qual va dimitir. Posteriorment en va ser
1895), Fantaseando, ¡No verte! (Barcelona: de Barcelona (1933), com en el cas anterior, va
c. 1900), amb música d’Albert Cotó↑ i poesia de dimitir, i també fou diputat al Congrés de Madrid
Josep Amat. pel Front d’Esquerres (1936).
Es va haver d’exiliar en dues ocasions a
AMETLLA COLL, Claudi França; allà va ser un dels membres fundadors
(Sarreal, Conca de Barberà, 22.V.1883 – de la revista Quaderns polítics, econòmics i
Barcelona, 8.X.1968) Polític i periodista socials (1945-1947). L’any 1948 va retornar i va
crear el Comitè Ametlla, el qual va esdevenir un
Fill de Josep Ametlla Camell, i d’Antònia Coll focus de la lluita antifranquista.
Moncussí [sic], ambdós de Sarreal. Casat amb Reconegut com a escriptor memorialista, va
una pubilla de Castelló d’Empúries, Maria del escriure l’obra, publicada, en part, pòstumament:
Carme Peris Mas de Xexàs, va anar a residir a la Memòries polítiques: 1890-1917 (Barcelona:
pairal castellonina. 1963), Memòries polítiques: 1918-1936 (Barce-
Pertanyent a una família pagesa, en no ser lona: 1979), Memòries polítiques: 1936-1940
l’hereu va poder estudiar magisteri a Tarragona, (Barcelona: 1983) amb pròleg d’Heribert Barrera;
que va exercir a Barcelona i Tarragona. Allà va Catalunya paradís perdut: (la guerra civil i la revo-
conèixer Antoni Rovira i Virgili que l’encaminà lució anarco-comunista) (Barcelona: 1984), amb
58
AMETLLA
pròleg de Jordi Pujol, i Des de l’exili: els primers Maria Ametlla: 50 anys de pintura (Figueres:
anys del franquisme (Barcelona?: 1986). 1996), amb textos de Josep M. Vallès↑.
Va ser Oficial de la Legió d’Honor Francesa per
les seves accions durant la Primera Guerra Mundial. AMETLLA RIVAS, Jordi
(Mèxic, 29.III.1943)
AMETLLA PERIS, Josep M. Advocat, escultor i col·leccionista
(Barcelona, 22.VI.1918 – Figueres, 6.XI.1999) Fill de Josep M.
Advocat i polític Ametlla↑ i Estrella
Rivas↑ va cursar els
Fill del periodista i estudis primaris a
polític, Claudi Amet- Castelló d’Empú-
lla↑ Coll, i de Maria ries. La seva vida ve
del Carme Peris marcada pels can-
Mas de Xexàs. Va vis de residència
estudiar Dret a la dels seus progeni-
Universitat Autòno- tors i per la malaltia
ma. Casat amb Es- que l’assetja a l’e-
trella Rivas↑ Franco dat de sis anys. Va
va tenir tres fills: néixer quan els seus pares estaven exiliats i va
Jordi↑, Josep Maria↑ romandre al país fins l’any 1948. Després de
i Montserrat. viure a Barcelona, es traslladen a la casa pairal
Va anar voluntari en una bateria antiaèria per de Castelló d’Empúries (1950). Cursa estudis a
defensar la República, i no va poder acabar els la vila comtal i s’examina per lliure a Figueres.
estudis. Es va exiliar a França i, a París, va seguir Estudia la carrera de Dret a la Universitat de
cursos de pintura; quan la invasió alemanya, es va Barcelona (Barcelona, 1968). Allà conviu amb el
traslladar a Mèxic, on va treballar en diferents oficis. seu avi i viu l’ambient polític de la capital, parti-
Juntament amb altres catalans va fundar la revista cipa en la fundació de SDEUB (Sindicat d’Estu-
setmanal i gratuïta Quaderns de l’exili (Coyoacan, diants de la Universitat de Barcelona).
1943-1947; reeditats a Barcelona el 1994), i s’en- Esdevé inspector de Transportes Terrestres
carregà també de la maquetació i de les il·lustra- (1976-1993), que depèn del Ministerio de Obras
cions. Va tornar a Espanya (1948) per residir a la Públicas y Transportes, a la duana de la Jonquera
casa pairal de Castelló d’Empúries (1950), lloc on treballa fins a desaparèixer les fronteres.
moment en què es va decidir a acabar la carrera de Interessat per la cultura i la música assisteix
dret i, posteriorment, va obrir despatx a Figueres. habitualment a les manifestacions culturals.
Va ser fundador i president d’Òmnium Cultural. Va Col·leccionista de còmics, assisteix a trobades i
col·laborar amb els mitjans de comunicació 9 País ha dissertat en diverses ocasions sobre el tema.
(en el qual també hi havia col·laborat amb la realit- Compagina la feina amb les activitats políti-
zació de dibuixos), Hora Nova i Punt Diari. Fou el ques. L’any 1984 s’implica en la vida municipal
primer alcalde de Figueres elegit democràticament castellonina, sota les sigles del PSC, i esdevé pri-
el 3 d’abril de 1979, en representació del PSC- mer tinent d’alcalde i regidor de serveis, amb
PSOE i va haver de dimitir el 4 de juliol del mateix Esteve Ripoll↑ d’alcalde.
any per divergències amb el seu partit, la qual cosa L’any 1994 s’inicia en l’escultura, segueix lliçons
comportà que s’apartés de la política. amb Josep M. Simón, i treballa el guix, el bronze, l’a-
La seva obra artística es va trobar representa- labastre, on predomina la iconografia femenina en
da a l’exposició col·lectiva Nou artistes (Figueres: principi de petit format, però que en adquirir major
1992). El 1997 el Museu de l’Empordà va expo- domini opta per mides monumentals.
sar una antològica dels cinquanta anys de la La primera exposició té lloc a Can Canet (Cas-
seva obra pictòrica recollida en el catàleg Josep telló, 1994), segueix el Casino Menestral (Figueres,
59
AMETLLA
1999); l’any 2001 realitza la primera obra de grans seva terra empordanesa i al record poètic dels
dimensions d’escaiola La Massissa, per a l’exposi- avantpassats indiketes, Ametlla comparteix el seu
ció de la Sala Municipal de Castelló; per encàrrec treball entre els tallers de Castelló d’Empúries i
de l’Ajuntament de Castelló realitza el monument al Barcelona. Tant el contingut com el color de la
poeta Fages de Climent (Empuriabrava, 2003). seva obra tenen relació amb les diferents èpoques
de l’any: a l’hivern la iconografia representada res-
pon a interiors o figures, a l’estiu domina el paisat-
AMETLLA RIVAS, Josep M. ge i la paleta de color s’aclareix. Sempre entregat
(Perpinyà, el Rosselló, 5.III.1948) a la tècnica, estableix amb ella un diàleg de repte
Mariner mercant i pintor per arribar a dominar la matèria.
Ha participat en nombroses exposicions indivi-
Fill de Josep Maria duals i col·lectives, d’entre les quals cal ressenyar:
Ametlla↑ i d’Estrella l’exposició de pintura i escultura a la Sala Municipal
Rivas↑. Cursa estu- de l’Ajuntament (Castelló d’Empúries, 1979,
dis primaris a Cas- 2006), Galeria Ramon Sardà (Barcelona, 1983),
telló d’Empúries, Museu de l’Empordà (Figueres, 1992), Galeria
secundaris a l’Insti- Marc 3 (Barcelona, 1997, 1998, 1999, 2000,
tut i als germans de 2004), Antic Convent de Sant Agustí (Castelló
La Salle, de Figue- d’Empúries, 1998), La Place (Amsterdam, 2001,
res. Es llicencia en 2002), Sala Dussmann “Das kulturkaufhaus”
Ciències Nàutiques (Berlín, Alemanya, 2001, 2002), Art i Gastronomia
a l’Escola Superior (Sant Feliu de Guíxols, 2004), Art i Gastronomia-
de Nàutica de Bar- Any Dalí (Figueres, 2005).
celona (1971). Comença a treballar com oficial
de la Marina Mercant d’Electrònica i Comu- AMIEL MONCANUT, Martí
nicacions a la Compañía Ybarra i viatja a
(Figueres, 19.II.1936) Rellotger i col·leccionista
l’Amèrica del Sud: Argentina, Brasil, Uruguai,
Terra de Foc i, posteriorment, treballa per a la Fill de Josep Amiel
Compañía Transmediterránea i s’embarca cap a Amorós, rellotger,
Guinea Equatorial, Canàries i diferents ports de natural de Figueres,
la península Ibèrica i Balears. L’any 1978, deci- i de Concepció Mon-
deix quedar-se a la ciutat comtal i treballa en les canut Pujolar, de
comunicacions per a l’aproximació de vaixells, Cabanelles. Segueix
amb els pràctics del port de Barcelona. la tradició familiar i
Es llicencia en Belles Arts, a la Facultat de s’inicia en l’ofici de
Belles Arts de Barcelona (1980), és alumne i rellotger, primer en el
col·laborador de l’escultor Joan Rebull. Inicia una carrer de Sant Pau, i,
nova etapa en la qual es dedica a les belles arts amb els anys, regen-
i a la pintura des de la pràctica i des de la peda- ta una rellotgeria-
gogia. Esdevé professor del Centre Internacional joieria a la Rambla de Figueres (des de 1943).
d’Estudis Artístics de Barcelona (INTERART), i de A l’edat de vint anys va començar a col·lec-
l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa. Actualment cionar rellotges i avui els té exposats en una casa
és professor de pintura de l’Escola d’Arts i Oficis que es troba a la Pujada del Castell, a pocs
de la Diputació de Barcelona. metres del Museu Dalí. Amiel ha proposat a l’a-
Pintor de gèneres clàssics, com figura, paisat- juntament convertir la col·lecció en el Museu del
ge i bodegó, la seva obra es nodreix de referents Rellotge. Martí Amiel, col·leccionista nat, també
del món exterior, que analitza i sintetitza, treba- ha esmerçat esforços en altres peces artístiques
llant-los per sèries, que comença en paper i acaba com escultures romàniques o en documentació
en tela, l’obra definitiva. Molt vinculat al mar, a la diversa. Actualment (2007), està treballant en el
60
AMORÓS
projecte per a la preparació d’un Museu de la Actualment dirigeix la productora Capa i Espa-
Ceràmica al poble de Vilarig, el qual disposarà sa, especializada en espectacles d’acció i humor.
de morters, càntirs i porrons. Entre els seus treballs com autor, director i
Una altra de les seves aficions és el trekking, actor destaquen: Clak! (espectacle guardonat
que ha practicat en diferents punts de la geogra- amb 5 estrelles en el Festival d’Edimburg, 2005),
fia universal: Mongòlia, Perú, Bolívia, Xile, l’Ar- El Talismán de Oketek (2002). Com actor ha parti-
gentina, Tibet, Nepal, l’Anapurna, l’Everest, entre cipat a la gira internacional de la cia. Yllana amb
altres. l’espectacle 666. Recentment, ha col·laborat com
a director de Lluita Escènica amb Calixto Bieito al
Rey Lear; amb Josep Galindo a Celebración, i amb
AMIEVA BRENES, Àngel la companyia de dansa Sol Picó.
(Figueres, 21.IX.1968) Ha estat actor de repartiment en sèries de
Esportista, actor i director teatral televisió, com Ventdelplà, Majoria absoluta o
Setze dobles.
Fill d’Angel Amieva
Ardines, pintor, natu-
AMIR VILA, Maria Gràcia
ral de Sevilla, i d’Án-
(Calonge, Baix Empordà, 1843 – s. XX) Mestra
geles Brenes López,
també de Sevilla. Va estudiar magisteri, va aprovar les oposicions i
Ha estat Campió va exercir a l’Escala (1864-1911), on va dirigir
Mundial d’Arts Mar- l’escola pública elemental de nenes, situada pri-
cials (Kuala Lumpur, mer al carrer de la Torre i, després, al carrer Major,
Malàsia 1990). amb una mitjana anual d’un centenar d’alumnes.
Sotscampió Mun- Es va casar amb Gregori Vicens Manegat,
dial de Kung Fu (Pe- secretari de l’ajuntament i el matrimoni va tenir
quín, Xina, 1991), una filla, Adelaida, la qual també va estudiar
per dues vegades Campió d’Europa (Barcelona magisteri, encara que no va exercir.
1987-Estocolm 1989), cinc vegades Campió Ha passat a la història per ser la primera mes-
d’Espanya (1987-1991), i cinc vegades Campió tra amb titulació que va tenir la vila escalenca i
de Catalunya (1987-1991). per la seva perllongada tasca docent.
A part de la pràctica esportiva, s’ha especia-
litzat en interpretació en arts marcials. Va cursar AMORÓS MASSANET, Antoni
estudis als Estudis Nancy Tuñón, de Barcelona; (Vila-sacra, 12.III.1909 – 26.IX.1999) Enginyer
s’ha format també a l’Escola de Lluita Escènica
de Pequín, amb Zeng Yujiu, i a l’École de Lutte Fill de Joan Amorós
Chinoise de París, amb Yuan Zumou. Massanet, pagès, i
Ha après esgrima teatral amb Ricard Pous, de de Rosa Massanet
l’Institut del Teatre de Barcelona, amb Richard Salleras, ambdós
Ryan de la British Academy of Stage & Screen de Vila-sacra. Es va
Combat de Londres, amb Sandro Rasegotti del casar amb Dolors
Circolo della Spada de Milà, amb Xavier Iglesias, Pla Gibernau, de
Imre Dobos i Endre Kovats (FCE), entre altres. Barcelona, i varen
És director de Lluita Escènica i Coreògraf d’es- tenir sis fills.
cenes i espectacles d’acció pel teatre, el cinema i la Va estudiar Engi-
televisió. Ha estat el director dels espectacles nyeria Industrial a
Batman Begins i Police Academy a Warner Bros l’Escola Tècnica Su-
Park Madrid. Durant cinc anys, va ser el director perior d’Enginyers Industrials de Barcelona (es
dels espectacles d’especialistes Templo del Fuego i graduà l’any 1933). Fou diplomat en Enginyeria
Ford Frenzee de la Universal Studios Port Aventura. Sanitària per part de la mateixa Escola en uns
61
AMORÓS
cursos organitzats per la Generalitat de Cata- 1955). Aquest llibre va ser el fruit de la seva
lunya de l’època de la Segona República. llarga experiència en matèria de normalització,
Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat control i estadística i de la seva estada als
a la Maquinista Terrestre y Marítima. Va ser un Estats Units, i va ser un referent per a les oficines
dels caps de l’Oficina Tècnica, cap de Norma- tècniques i els tallers d’empreses manufacture-
lització, Control i Estadística, director de l’Escola res de tota mena, en especial les del ram
d’Aprenents, director de Planificació i director de metal·lúrgic.
Recursos Humans, entre d’altres.
Va anar als Estats Units per a la compra i
AMORÓS PERICH, Òscar
posada en marxa de la maquinària del nou taller
de Forja de la Maquinista Terrestre y Marítima (Sabadell, Vallès Occidental, 23.II.1967)
(1947). Fotògraf
Va ser director de l’Escola de Formació
Professional Juan de la Cierva de l’Ajuntament de Resideix a Cadaqués
Barcelona. des de l’any 2000.
Durant l’època difícil del franquisme, contri- Té dos fills, Isil
buí a la promoció de la cultura catalana, (2004) i Teo (2006),
col·laborant en diverses tasques, coordinades nascuts a Cadaqués.
per Joan Triadú. A part de les qüestions profes- Ha realitzat estu-
sionals, la seva afició pels mots encreuats el va dis de delineació,
portar a ser un dels col·laboradors d’aquesta dibuix tècnic i dis-
secció al diari Avui (Barcelona). seny industrial a l’Es-
Ha publicat nombrosos articles tècnics a cola d’Arts Aplicades
revistes i diaris, en els quals hi queda palès el i Oficis Artístics de
seu treball de promoció de l’ensenyament pro- Llotja (EAAOA, Ciutat
fessional. Ha dut a terme diverses traduccions de de Balaguer, Barcelona, 1996).
llibres tècnics i opuscles comercials. La seva gran afició és la fotografia en la qual
Ha traduït i adaptat el Manual de ingeniería es defineix com a deconstructor, procés en el
(Barcelona: 1966), publicat sota la direcció de qual arriba després de qüestionar-se cada pro-
John H. Perry i Robert H. Perry. Ha dirigit l’equip jecte. És partidari de la deconstrucció en sentit
traductor de Libro auxiliar del técnico mecánico filosòfic, segons el qual un objecte, teòricament
(Barcelona: 1968), de W. Ferdinand Klingelnberg; lleig i anònim, pot esdevenir la imatge més bella
ha traduït Elementos de la mecánica aplicada i una obra d’art. Deconstrueix el concepte de
(Barcelona: 1971) de C.B. Smith. Ha estat el tra- l’objecte a fotografiar i trenca esquemes, però
ductor i adaptador de: Nuevo Manual del taller sense ferir la sensibilitat de l’espectador, i inten-
mecánico: Basado en las últimas ediciones del ta aconseguir imatges belles.
Manual del taller mecánico de Fred H. Colvin i Un dels objectius del seu treball és despertar
Frank A. Stanley (Barcelona: 1966), de Teoría del la consciència ecològica subconscient oblidada
taller: Tratado teórico-práctico del taller mecánico per la major part de la gent, criticar el que està
(Barcelona: 1958; id: 1962; id: 1966; id: 1971), establert i deconstruir-ho en petits detalls estètics,
Tratado teórico-práctico de elementos de máqui- provocatius i bonics. Les seves fotografies tenen la
nas: Cálculo, diseño y construcción (Barcelona: intenció de fer pensar l’espectador, i fer veure que
1973; id.: 1967) de G. Nieman. la bellesa es pot trobar a qualsevol objecte.
Va ser l’encarregat de la revisió de les edi- Ha estat fotògraf col·laborador d’exposicions i
cions: Mediciones en ingeniería (Barcelona: catàlegs Salvador Dalí-La Gare de Perpignan, al
1976), Moldes para inyección de plásticos Museu Ludwig (Köln, Alemanya, 2006), Atmos-
(Barcelona: 1980). fera Dalí (Cadaqués, 2004), col·laborador del
Així mateix, és autor del llibre Las tolerancias programa d’actes del Centenari Dalí 2004 o Dalí
en la construcción de máquinas (Barcelona: Film (Tate Gallery, 2007).
62
AMORÓS
Ha participat en exposicions fotogràfiques Catalunya, i del Consell de Redacció de la

col·lectives El Surrealisme quotidià (Cadaqués, Revista Qualitat (Barcelona), del CIDEM.
2004) o El Quijote i la justícia (Col·legi d’Advocats, Ha estat membre actiu de diversos moviments
Figueres, 2005). I individuals, d’entre les que des- culturals, va ser Membre fundador del diari Avui i va
taquen: Fotografia Contemporánea Sala d’Exposi- formar part del Consell d’Administració de Premsa
cions de la Societat Recreativa L’Amistat (Cada- Catalana, S.A. Fou fundador i president del Cercle
qués, 2003), En el fons del mar (Cadaqués, d’Agermanament Occitano Català (CAOC). És fun-
2006), La Fura dels Blaus (Cadaqués, 2006), dador i president de les entitats: Fundació
Amorós 3 exposicions 3 (Cadaqués, 2007), Occitano-catalana, Acció Escolar del Congrés de
Reading Landscapes a la Stripes Gallery (Denver Cultura Catalana i de l’Associació Conèixer Cata-
(Colorado, Estats Units, 2008), en el marc del lunya. Ha estat director Executiu General de
Denver Month of Photography. l’Eurocongrés 2000 (Congrés de congressos que
L’any 1992 va obtenir el segon Premi Cambra es va dur a terme durant el període 2001-2004),
de Comerç del Vallès Occidental i Vallès Oriental sobre diversos àmbits culturals, científics i socioe-
Secció Constructiva, projecte final de carrera. conòmics de l’Euroespai Occitano-Català.
L’any 2007 ha esta guardonat amb el primer Ha format part de diverses associacions de
Premi secció Fine Art-Abstract al Concurs caire professional, com l’Associació/Col·legi
Internacional de fotografia IPA-2007 Interna- d’Enginyers Industrials de Catalunya, del qual és
tional Photography Awards en el Lincoln Center membre de la Junta Directiva i president de la
of Performing Arts (Manhattan, Nova York), per Comissió de Gestió Empresarial.
la sèrie de fotos Blue Sea, i quatre mencions Professionalment ha estat vinculat a nombro-
honorífiques per les sèries New York a Cadaqués ses empreses públiques i privades algunes rela-
i Art Deconstructiu a Los Ángeles (California, cionades als transports ferroviaris, altres als trans-
Estats Units). ports per carretera. En la seva trajectòria
professional cal destacar els següents càrrecs: cap
AMORÓS PLA, Joan del Departament d’Enginyeria de Producció de
(Vila-sacra, 29.III.1938) Enginyer l’empresa Rockell-Cerdans, S.A.; director d’Orga-
nització i Sistemes de Nissan Motor Iberica, S.A.;
Fill d’Antoni Amo- director general de Programació i Aprovisio-
rós↑ Massanet, engi- naments de Nissan Motor Ibérica amb responsabi-
nyer, natural de Vila- litats sobre: Programació general, Llançament de
sacra, i de Dolors nous productes, Control de Producció, Compres i
Pla. Està casat amb Distribució, així com conseller delegat de Nissan
Concepció Molinas i Distribution Service Barcelona, S.A.; fundador i
Mallol i el matrimoni membre del Consell d’Administració d’Autoter-
ha tingut quatre fills. minal S.A. i Logística y Transporte Ferroviario, S.A.;
Realitzà una part fundador i membre del Consell d’Administració de
dels estudis ele- Promotora Occitano Catalana S.L. i del Bloc de
mentals al poble l’Empresariat Occitano Català, S.L.; president del
nadiu. Va cursar els Grup de transport ferroviari del Port de Barcelona,
estudis superiors a l’Escola Tècnica Superior Membre del Consell Executiu de Barcelona Centre
d’Enginyers Industrials de Barcelona (es graduà Logístic (BCL).
l’any 1963), i posteriorment va assolir el títol de És autor de diversos llibres, cursos i conferèn-
Doctor Enginyer Industrial (Barcelona, 1970), cies sobre control numèric, investigació operativa,
amb la tesi “Disseny d’un motor elèctric d’induc- logística i organització i gestió d’empreses. D’entre
ció trifàsic amb fre electromagnètic acoblat”. les seves obres de caire professional destaca el lli-
Ha format part del Consell Social de la Univer- bre La Nova Cultura Empresarial, una resposta
sitat Politècnica de Catalunya, ha estat membre agosarada als reptes del segle XXI (Barcelona:
de les Edicions de la Universitat Politècnica de 1998), de la qual s’han dut a terme quatre
63
ANAYA
edicions, dues en català i dues en castellà. En És conegut popular-

aquesta obra es posa de manifest els atributs ment amb el sobre-
d’una Nova Cultura Empresarial fonamentada en nom de Pitu. És
la gestió participativa, la complementació de la membre col·legiat
direcció empresarial (management) científica pel del Col·legi de Perio-
del comportament i l’autoafirmació de les perso- distes de Catalu-
nes, que concep l’empresa com un potent ens nya. Ha col·laborat
pensant policèntric on tothom aporta idees i que, en diverses activi-
com a conseqüència, proporciona un alt nivell de tats. Des del punt
valor afegit altament competitiu. de vista polític va
També cal esmentar la seva participació i ser regidor de Turis-
impulsió de diversos programes de caire europeu me, Festes, Esports
a través de la Unió Patronal Metal·lúrgica amb l’e- i Joventut de l’Ajuntament de Castelló (1983 a
dició de diversos materials audiovisuals explica- 1987); des del punt de vista esportiu va ser juga-
tius de la Nova Cultura Empresarial, així com la dor, entrenador i membre de la junta directiva
seva col·laboració en programes del CIDEM dels Esplais CF (1968-1988). Ha estat membre
(Generalitat de Catalunya), vinculats a la millora del grup de teatre local i soci fundador del Cine
de la competitivitat, de “Barcelona Activa” i de Club Globus de Figueres. És membre de la IAE-
l’Institut Català de Logística (ICIL) relacionats amb DEN, Amics dels Aiguamolls, i Membre del club
el sector logístic i de l’Institut Català de Tecnologia d’actors del Museu del Cinema de Girona.
i de la Universitat Politècnica de Catalunya pel que Es va iniciar en el món de les ones a Ràdio Alt
fa a cursos d’organització d’empreses. Empordà (emissora municipal de Castelló
Ha estat coordinador de diversos programes d’Empúries); va seguir a Ràdio Nacional, Ràdio
europeus de millora de la competitivitat empre- Cadena, R4, R1 (en el camp dels esports). A l’es-
sarial d’abast interregional (Berlín-Brandemburg, tiu de l’any 1988 va començar a Ràdio Popular
Catalunya, Piemont i Roine-Alps), a través de la de Figueres, ara cadena COPE Girona, fins al dia
Unió Patronal Metal·lúrgica de Barcelona. d’avui. En aquesta última ha estat responsable
Ha estat impulsor de La Nova Cultura Empre- de programació local a comarques de Girona, i
sarial, del Projecte “R+D+4i” que dirigeix, del ha dirigit el programa diari de 12 a 2/4 de 2 del
Projecte FERRMED en el qual ostenta el càrrec de migdia, anomenat La nostra gent i un programa
secretari general. I també ha estat promotor de diari de debats polítics, socials, esportius o gas-
diverses iniciatives de caràcter empresarial, cultu- tronòmics de 7 a 8 de la tarda.
ral i cívic, d’entre les quals cal esmentar la Cam- Ha estat col·laborador a les televisions locals
panya “El país a l’escola”, la Campanya “Per
de TV de Figueres (des dels seus inicis fins a l’any
l’Estatut que ens cal”, la coordinació de la publica-
2002), amb un programa de cinema i de debats
ció i participació en la redacció de diverses obres i
socials i polítics i tertúlies setmanal; a TV
treballs relacionats amb les activitats de
Empordà va fer un programa setmanal de cine-
l’Eurocongrés 2000, amb la història de Catalunya i
ma (del 2003 fins al Nadal del 2006).
les aportacions universals catalanes.
Ha estat col·laborador de diversos rotatius
L’any 1989 se li atorgà el Premi Jaume I d’Ac-
tuació Cívica i l’any 1994 fou condecorat amb la com El Punt Diari (1984-1989), l’Observador
Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. (fins que va tancar) i a l’Sport, en la secció d’es-
ports i seguint la informació de la UE Figueres.
ANAYA GRAU, Josep
(Castelló d’Empúries, 21.III.1959) ANDREU ANDREU, Miquel
Locutor radiofònic (Figueres?, s – XIX)
Fill de Josep Anaya Alcázer, d’Ayora (València), Autor de Consejos á los hacendados y agriculto-
i de Maria Grau Martínez, de Carcaixent (Valèn- res. Consideraciones prácticas acerca de las
cia). És el gran de dos germans: Josep i Rosa. mejoras más importantes y menos dispendiosas
64
ANGLADA
que se pueden realizar en la agricultura de varias L’any en què Anglada va irrompre amb força
comarcas de la provincia de Gerona (Figueres: en el món de les lletres fou el 1978, quan va edi-
1850; Barcelona: 1857), la primera edició tar, conjuntament amb el seu marit Jordi Geli↑, El
correspon al primer volum de la Biblioteca Rural manuscrit de Palau-saverdera: Memòries d’un
de la revista d’agricultura La Granja. pagès empordanès del segle XVIII (Figueres:
Va col·laborar a la revista d’agricultura La 1978; id.: 1979 2a ed.; id.: 1986) i va guanyar el
Granja (Figueres) i Revista de Agricultura prácti- premi Josep Pla (1978) amb la novel·la Les
ca (Barcelona). Closes (Barcelona: 1979; id.: 1998 ed. en cas-
tellà). Al cap d’uns anys publicà una altra novel·la
històrica, L’agent del rei (Barcelona: 1991), en la
ANGLADA d’ABADAL, M. Àngels qual presenta una versió novel·lada del poeta,
(Vic, Osona, 9.III.1930 – Figueres, 23.IV.1999) traductor i diplomàtic vigatà Andreu Febrer.
Filòloga i escriptora Aquesta línia historicista continuarà amb la que
és possiblement la seva novel·la més famosa, El
Filla de Joan Angla- violí d’Auschwitz (Barcelona: 1994; Madrid: 1995
da Vilardebó, i de en castellà; id.1997 en castellà), en la qual ens
Maria Abadal Pe- apropa als camps de concentració nazis, i amb
drals, ambdós de Quadern d’Aram (Barcelona: 1997; id.: 1998), on
Vic. Va ser la gran de s’endinsa en la problemàtica del genocidi armeni
quatre germans: M. a mans dels turcs l’any 1915-1918.
Àngels, Pilar, Josep Ha editat també l’aplec de relats No em dic
M. i Enriqueta. Casa- Laura (Barcelona: 1981), la novel·la Viola d’amo-
da amb Jordi Geli↑, re (Barcelona: 1983) i el llibre de contes La dau-
el matrimoni va tenir rada parmèlia i altres contes (Barcelona: 1991).
tres filles: Núria, Rosa Com a poeta, el seu primer recull va ser Díptic
i Mariona. (Vic: 1972), publicat juntament amb Núria Albó,
Era llicenciada en Filologia Clàssica per la que fou il·lustrat per Ricard Creus i prologat per
Universitat de Barcelona. El 1961 va venir a viure Marià Manent, al qual seguiren Kyparíssia
a l’Empordà per dedicar-se a l’ensenyament del (Barcelona: 1980), Columnes d’hores (Barce-
grec i el català. lona: 1990) i Arietta (Barcelona: 1996). En el
Des del punt de vista polític es va destacar camp de l’assaig poètic cal destacar Paisatge
per la lluita antifranquista, com ho demostra el amb poetes (Barcelona, 1988; id.: 1999) i
fet que a la seva casa pairal de Vilamacolum hi Paradís amb poetes (Barcelona: 1993).
tingués lloc la primera Assemblea Democràtica Una altra faceta que cal ressenyar de la seva
de l’Alt Empordà. activitat literària és la de traductora, que
En els anys de la transició, alguns dels seus començà amb Les germanes de Safo: antologia
poemes foren musicats pel grup Indika i pel can- de poetes helenístiques (1983; Barcelona:
tautor escalenc Josep Tero↑. 1997) i continuà amb Meleagre de Gàdara: epi-
Va participar en les sessions del Grup Estudis grames (Barcelona: 1993).
Clàssics Girona i en simposis organitzats per la Per a Anglada el món clàssic grecollatí era
Secció Catalana de la Societat Espanyola una font inesgotable, i va suposar un estímul
d’Estudis Clàssics. Membre de l’Institut d’Estudis cabdal per al seu geni creador. Testimoni de la
Catalans, va col·laborar en el nou Diccionari de seva passió pels clàssics són les següents obres:
la llengua catalana (Barcelona: 1995). Kyparíssia (Barcelona: 1980), El mirall de Narcís:
Va ser col·laboradora de Canigó (Figueres), el mite grec en els poetes catalans (Sabadell:
Ausa (Vic), El Pont (Barcelona), Reduccions 1988), Artemísia (Barcelona: 1989; id.: 1995
(Vic), El 9 Nou (Vic), Punt Diari (Girona), 9 País trad. al castellà), Columnes d’hores: Díptic,
(Figueres) posteriorment Hora Nova (Figueres) i Kyparíssia, Carmina cum fragmentis (1965-
Empordà Federal (Figueres). 1990) (Barcelona: 1990) Relats de mitologia.
65
ANGLADA
Els déus (1996), Relats de mitologia II. Els amb Ramon Guardiola↑; quan varen suprimir l’es-
herois (Barcelona: 1996), Retalls de la vida a cola preparatòria va passar al Col·legi Públic Sant
Grècia i a Roma (1997), i Retalls de la vida a Pau de Figueres, on hi va romandre fins a la seva
Grècia i a Roma (Barcelona: 1998 2a ed). jubilació (1983).
Té una part de la seva obra dedicada a litera-
tura infantil i juvenil: El bosc de vidre: un conte ANGLADA TERRADES, Gabriel
d’en Bernat (1987), L’hipopòtam blau (Barce- (Figueres, 1854 – ?, 1917) Pastor baptista
lona: 1991; id.: 1996), La grua estontola (Barce-
lona: 1992), i Nadal (1998). A més, ha escrit el Fill de Pere Anglada, natural de Llers, i de Teresa
text de diverses cantates per a infants, com El Terradas, de Figueres.
bruel de l’estany: llegenda popular de l’Empordà D’ofici flequer, venedor ambulant i mestre
(1983), El mariner i les cançons (1987) i Les d’escola. Es va convertir de jove a la fe baptista.
veus misterioses (1991). La va propagar per la comarca i va esdevenir pas-
Va publicar el llibre de bibliòfil El mite d’Europa tor de Barcelona, Sabadell i Figueres.
(1998). I deixà, com a llibre pòstum: Figueres, ciu-
tat de les idees (Barcelona: 1999) en col·labora- ANSÓN GARRIGA, David
ció amb Jaume Guillamet↑, i el conjunt de narra- (Figueres, 26.IX.1973) Escultor
cions breus amb què va guanyar el premi Octavi
Pallissa el 1998, Nit de 1911 (1999). Fill de Ricard An-
Va guanyar el Premi Josep Pla (1978) amb la són↑, i de Maria
novel·la Les Closes, i per Sandàlies d’escuma Garriga, és el tercer
(Barcelona: 1985) va rebre el premi Lletra d’Or i de cinc germans.
el de la Crítica 1986, i amb el recull de contes Nit Casat amb Mònica
de 1911 va obtenir el Premi Octavi Pallissa Llobet Martí, el ma-
(1998). Va rebre la Creu de Sant Jordi (1994). Va trimoni té quatre
ser nomenada filla adoptiva de Figueres (1997). fills: Pau, Judit, Laia
Darrerament s’ha estat treballant en l’edició de i Estel.
les Obres Completes (Barcelona: 2001), de M. Ha cursat tots
Àngels Anglada a cura d’Eusebi Ayensa↑. L’Ajunta- els estudis d’espe-
ment de Figueres va posar el seu nom a un col·legi cialització a l’Escola
d’ensenyament primari, i a una avinguda (2002). de Belles Arts d’Olot: primerament els cursos
comuns (1993-1996), Tècnic superior d’Arts
Plàstiques i Disseny en Arts Aplicades a l’Escultura
ANGLADA LLOVERA, Concepció (1996-1998) i Tècnic Superior en Projectes i
(Vilert, Pla de l’Estany, 24.VI.1915) Mestra Direcció d’Obres d’Interiorisme (1998-2000).
Fins ara, les figures representades les ano-
Filla de Llorenç Anglada Boschdemont, propieta- mena “caragols” i les escolpeix en diferents
ri, de Vilert, i de Dolors Llovera Puigsech, d’Orfes. suports (materials durs per a les formes agressi-
Va ser la tercera de set germans. ves i tous per a les formes suaus i arrodonides).
Va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Ha exposat individualment a Olot (2001),
Girona, la guerra civil va impedir prosseguir els Lladó (2003), Peralada (2005), Girona (2006),
estudis i no va ser fins després de la contesa que Figueres (2007).
va poder continuar (1940). Va exercir als col·legis Ha participat en col·lectives a Olot (2001),
de Torroella de Montgri (tres anys), Pals (vuit cur- Vic (2001), Peralada (2002), Figueres (2002,
sos) lloc on les seves alumnes destacaven per 2004), Celrà (2005), Albanyà (2005), Capmany
guanyar nombrosos premis. El mes de novembre (2006).
de 1950, va ser nomenada per traslladar-se a Juntament amb cinc pintors i un fotògraf
Figueres, on es va incorporar l’any 1951 a l’escola (Jaume Simon, Agell↑ Sastre, Segio Vila, Sheridan
preparatòria de l’institut en la qual va coincidir Grippen, Albert Jurgens i Xavi Torra) forma el grup
66
ANTICÓ
Inedit Arts (setembre de 2006), que s’estrenen a Posteriorment, a la Rambla va tenir lloc el muntat-
la sala d’exposicions del Celler Espelt de ge dels Cubs Dalinians (2004), juntament amb la
Vilajuïga amb una mostra titulada TGV: Trans- resta de membres del Grup ha participat en les
formacions a gran velocitat. il·lustracions del conte Sant Jordi vist per
Des del gener de 2009 disposa de la primera Montserrat Vayreda (2005). El Grup 69 va rebre el
escultura al carrer. Realitzada en bronze és un Premi Sirena del Consell Comarcal de l’Alt Empordà
homenatge a la tradició teatral. (2006), destinat a la persona o entitat que es des-
taca en el foment de la projecció de la comarca.
Ha exposat a Sète (1971), Mèze (1971),
ANSÓN RIGALL, Ricard Belaruc-les Bains (1971), Figueres (1976, 1981,
(Figueres, 29.I.1943) Interiorista i pintor 1983, 1986, 1988, 1990, 1997, 2002, 2005),
Girona (1983, 1989), el Port de la Selva (1976),
Fill de Nicolás An- Olot (1982), Cadaqués (1984, 2004), Vic
són Cameo, de Sara- (1986), Banyoles (1992), Garriguella (1991,
gossa, i de Carme 1992, 1994, 1995), Saint André (1999),
Rigall Ayats, de Se- Barcelona (2000), Peralada (2002, 2003), Sant
gueró. Casat amb Joan les Fonts (2002), Lladó (2003).
Maria Garriga Costa, Les seves il·lustracions han aparegut en diver-
el matrimoni ha tin- ses obres: Els pobles de l’Alt Empordà (Figueres:
gut cinc fills: Ricard, 1978) de Montserrat Vayreda↑, el Diccionari de
Núria, David↑, Anna l’Alt Empordà (Figueres: 1984) i Els pobles del
i Marta. Baix Empordà (Figueres: 1987).
Les estades d’in- Dóna suport a la candidatura olímpica a
fant a Vilademires, a l’Escala Per una flama’92 (1986). Realitza l’escul-
casa dels avis, influeixen en la seva estima per la tura Beta (1999), ubicada la ronda Sud de
natura. Rep classes de dibuix de Ramon Reig↑, i Figueres a l’encreuament amb la carretera del Far
coincideix a l’ajuntament de Figueres amb Marià d’Empordà, i col·labora en una col·lecció de gra-
Baig↑, de qui n’esdevé amic i confident. vats com a suport dels Special Olympics (2000).
Graduat en Artes Aplicadas, especialitat
Decoración (1973), títol que li va ser homologat ANTICÓ COMPTA, Salvador
pel d’Arquitecte d’Interiors (1989). (Garriguella, 27.X.1880 – Figueres, 7.III.1949)
Des de 1973 ha desenvolupat la professió de Eclesiàstic i historiador
decorador-interiorista, compaginant-la amb la
de pintor. Va ser membre fundador del Grup 69 Fill de Paulí Anticó Lloberas, pagès, i d’Esco-
(Creat l’any 1984, juntament amb Lleixà↑, làstica Compta Fàbrega, ambdós de Garriguella.
Ministral↑, Pujolboira↑ i Roura↑). Amb els mem- Va estudiar al Seminari de Girona, i va ser orde-
bres d’aquest grup participa en un mural dedicat a nat el 23 de setembre de 1905. Va gaudir de
Salvador Dalí titulat 5 Visions dins un espai empor- diferents càrrecs: va ser vicari de les parròquies
danès (1984). Aquest mateix any exposen a de Sant Pere de Pescador, Baget, Sant Esteve de
Banyoles i s’escriu la monografia Un tríptic gens Bas, Pals i Santa Coloma de Farners. Va ser ecò-
críptic (Figueres: 1985) dedicada al Grup. L’any nom de Vilabertran, Pedret i Marzà i Sant Julià de
següent, per les Fires de Santa Creu a la Rambla Llor. Des de 1918 fou beneficiat de la parròquia
de Figueres, organitzen un Striptease pictòric, i a de Sant Pere de Figueres i capellà de la presó.
l’estiu de 1986, amb motiu de les Olimpíades de Publicà Impressions d’un viatge a Terra Santa i
Barcelona, el grup treballa en el macromuntatge Orient: 1930: Grècia, Turquia, Síria, Palestina,
escultòric efímer Per una Flama 92, a la platja Egipte, Itàlia, França, Espanya (Figueres: 1931;
d’Empúries a l’Escala, reivindicant que la flama Barcelona: 1934) i deixà manuscrita l’obra Histò-
arribés a Empúries, escultures que posteriorment ria de Garriguella, editada fragmentàriament
foren instal·lades a les rotondes figuerenques. als Annals de l’Intitut d’Estudis Empordanesos
67
ANTIGÓ
(1978), i posteriorment, mossèn Isidre Coro- Ha cursat els estudis de Diplomat en Tècniques
minas↑ Matacàs, rector de Garriguella (1958- de Gestió i Comunicació (UOC, 2000), pràctica-
1994), edità la versió íntegra: Historial de Garri- ment té finalitzada la Llicenciatura de Ciències
guella (Figueras: 1980; id: 1986). Polítiques (UNED), i actualment està estudiant
Llicenciatura Humanitats (UOC).
Ha estat redactor
ANTIGÓ, Antoni
a la delegació del
(?, s.XV-c. 1445) Mestre d’obres
Diari de Girona a
l’Alt Empordà (des
Es creu que era d’origen italià. Pella i Forgas anun- de 1992), del ma-
cià l’autoria de les escultures del pòrtic de la basí- teix rotatiu n’esdevé
lica de Santa Maria de Castelló d’Empúries per delegat (1993 i
part d’Antigó, i amb aquest fonament s’havia man- 1998), i, finalment,
tingut l’error. Alguns historiadors de l’art ja apun- és el director de l’e-
taren l’autoria en direcció a Pere de Santjoan↑ i, dició del Diari de
segons investigacions de l’erudit mossèn Miquel Girona a l’Alt Em-
Pujol↑, queda descartada la intervenció d’Antigó, pordà (1998-1999).
ja que el biografiat va començar a treballar a l’es- Moment en què s’incorpora a la redacció de La
glésia catedralícia després de 1412, moment en Vanguardia a Girona (1999), tasca que desenvo-
què estaria pràcticament acabada la portalada. A lupa fins al 2003, segueix en el mateix rotatiu, però
partir de 1416 va ser nomenat mestre major de l’o- ara a la redacció central a La Vanguardia de Barce-
bra nova de l’església de Santa Maria i va ser un lona. (2003-2005), a les seccions “Vivir en...” i
dels dotze tècnics que a l’any 1416 varen ser con- “Sociedad”. L’any 2006 és un any de canvis, en el
sultats pel bisbe i capítol de Girona per dictaminar mes de gener s’incorpora als serveis informatius de
sobre les obres que s’havien de fer a la catedral. la Cadena SER, on treballa durant mig any. El mes
de juny passa a formar part del Grup Noves
ARANOLS GASPAR, Bonaventura Edicions, com a cap de redacció del periòdic Hora
(Figueres?, 1842? – Figueres, 1868) Fotògraf Nova, lloc on actualment treballa. Durant la seva
trajectòria professional també ha realitzat col·labo-
Va tenir una galeria al carrer d’Avinyonet, avui racions amb altres mitjans de comunicació com
Pep Ventura, número 17 segon pis de Figueres, l’antic Diari de Barcelona i l’Agència EFE.
després d’en Lecrerc, i la va mantenir oberta fins
a la seva mort, a l’edat de 26 anys. ARCE LLUPIÀ, Pilar
El mes de novembre de 1868 ja s’hi havia ins- (Barcelona, 1.IX.1958)
tal·lat un altre fotògraf, en Fontana. Metgessa, psicoterapeuta i escriptora
ARBOLÍ PADROSA, Carles Filla d’Eduard Arce

(Figueres, 12.III.1972) Periodista Coma, pèrit indus-
trial i professor, i de
Fill d’Enric Arbolí, dedicat al negoci de fustes, i de Pilar Llupià Pastor,
Maria Rosa Padrosa Puignau, de Figueres. Està ambdós de Barce-
casat amb Magda Pujol, periodista. lona, ha estat la ter-
Va iniciar-se de manera autodidacta en el món cera de sis germans,
del periodisme així com en el de la ràdio, primer a cinc dones metges-
Ràdio Popular de Figueres-COPE (juny de 1990), ses i infermeres i un
com a col·laborador de la redacció d’informatius, noi advocat.
de la qual en va passar a ser redactor (setembre de Llicenciada en
1990), i va ser nomenat cap dels serveis informa- Medicina i Cirurgia
tius de COPE a les comarques gironines (1991). per la Universitat Central de Barcelona (1984).
68
ARDERIUS
Doctora cum laude en Investigació oncològica i ARDERIU PAYEROLS, Antoni

Medicina Interna per la Universitat de Heidelberg (Barcelona, 1911 – 2.VI.1945) Arquitecte
(Alemanya) (1992). Especialista en medicina
Psicosomàtica i Holística, PNL (Programació L’any 1936 va guanyar un concurs convocat pel
Neureolingüística) i Kinesiologia (IBK, Brussel·les). GATCPAC entre els estudiant d’arquitectura, per
L’any 1996 es va establir a Girona i des de la distribució d’una illa de cases de l’Eixample
l’any 2000 està vinculada a l’Alt Empordà, lloc on Cerdà. Va obtenir el títol d’arquitecte (2.XI.1940).
treballa com a metge de família, metgessa de El mateix any, va esdevenir arquitecte municipal
dogrodependències i penintenciària i teràpia de Figueres (1940-1945), lloc on va projectar la
d’estrès i de dol. Des de l’any 2000 s’inicia com a Plaça-Mercat segons l’avantprojecte (1930-
escriptora de novel·la i assaig, i la seva obra 1934), de Ricard Giralt↑ Casadesús. La seva
acusa una forta influència psicològica i filosòfica. obra es va desenvolupar sobretot a l’Empordà, la
Entre les seves obres s’hi compten els títols: Garrotxa i Ripoll. Se sap que l’any 1942 tenia
La escalera del desamor (Barcelona: 2004), La despatx a Barcelona.
plaça fixa (2006), la novel·la psicològica Rita y
los dos caminos (Madrid: 2007).
És autora dels contes infantils: el conte de ARDERIUS BANJOL, Joan
Nadal Aitor i el tresor perdut (2008, traduït a (Figueres, 25.IX.1841 –
diversos idiomes), amb dibuixos de Babe Clowner, Lloret de Mar, la Selva, 28.XII.1923)
Xisclet de tramuntana (Madrid: 2007). Té en trà- Veterinari i polític
mit de publicació El crit de l’Albera (2009).
L’obra La plaça fixa ha estat guardonada Va néixer en el si
pel Col·legi Oficial de Metges de Girona (2006), i d’una família de ve-
Rebec a les fronteres per Casa Nostra de Suïssa terinaris. Va estu-
(2008). diar el batxillerat a
Figueres (1858) i la
ARDENA i de ÇABASTIDA, Josep d’ carrera de veterinà-
(Darnius, 1611 – Perpinyà, el Rosselló, 1677) ria a Madrid (1859-
Militar i polític. Baró de Darnius, 1864). Acabats els
senyor de Mont-roig, de Bosquerós i de la Vajol estudis s’establí a
Figueres. D’estu-
El 1638 era cònsol en cap de la universitat de diant, i prèvia peti-
Darnius, mestre de camp de la Generalitat de ció al director, Nico-
Catalunya i cap de la cavalleria catalana. lás Casas de Mendoza, va col·laborar en la
Va ser ambaixador de la Generalitat barcelo- revista El Monitor de la Veterinaria. Als vint-i-dos
nina a la cort francesa (1645-1648). La seva anys va fundar la revista La Alianza Veterinaria,
postura en favor de França, que considerava de curta durada, però de molta anomenada.
Catalunya una peça de bescanvi en les negocia- Establert professionalment a Figueres, va
cions de Münster, va suposar que les institucions seguir amb la seva activitat articulista a El
catalanes no li permetessin ocupar càrrecs del Ampurdanés (1866-1868), del qual en fou
Principat. És conegut el seu enfrontament amb el director l’any 1871. Col·laborà a La Veterinaria
governador Josep Margarit (en el període de 1645 Española (Madrid) i va fundar i dirigir el diari
i 1652) pel control del poder a Catalunya. El 1652 republicà La Concentración (Figueres, 1888-
es va exiliar i passà a residir al Rosselló, des d’on 1891), mitjans que es varen fer ressò de les
participà en accions contra els espanyols. seves tesis científiques.
Va rebre el vescomtat d’Illa (1646), perdut a Casat amb Manuela Lesmary, amb vincles
causa de la Pau dels Pirineus, i va nacionalitzar- amb la ciutat francesa de Tours, anava sovint a
se francès (1664). Morí al Rosselló lluitant con- França on va conèixer eminents professors. A
tra els Angelets. París, assistí a les proves efectuades per Pasteur
69
ARDERIUS
i els seus veterinaris col·laboradors com Nocart, de Figueres; el 1868 va formar part de la Junta
Bouley, i Cornevin, entre altres. Allà va estudiar Revolucionària, va ser alcalde de Figueres
com s’atenuaven els gèrmens del còlera de les (1872-1874) militant al Partit Federal Històric, i
gallines, el carbuncle bactericida, el mal roig del regidor (1879-1881 i 1882-1883).
porc o la ràbia. Des de 1878 a 1885 propagà i Un homenatge a les seves preferències políti-
defensà les doctrines de Pasteur, i junt amb ques ho és la seva aportació titulada “El republi-
Verdaguer Estrach va realitzar algunes vacuna- canismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914”
cions anticarboncle en el bestiar. Va ser un gran a Historia crítica de los hombres del republica-
propulsor de la vacunoteràpia i de la investigació nismo catalán en la última década (1905-
sobre la ràbia. Gràcies al seu interès, l’ajunta- 1914)(Barcelona: 1915), d’Emilio Navarro.
ment de Figueres va crear el Laboratorio Va escriure: De la triquina y la triquinosis en el
Microbiológico, i li va encarregar la direcció. cerdo (1875) treball que va aconseguir el primer
Va ser nomenat director facultatiu de Fomento premi de la Unión Veterinaria, La filoxera en el
y reproducción equina per la qual cosa va apor- Ampurdán (1880), La tisi bacil·lar en els animals
tar una memòria en la que proposava unes pau- domèstics des del punt de vista de la higiena
tes a seguir que varen ser adoptades per la pública (Figueres: 1887), La tuberculosis de los
Dirección General de Caballería. animales bajo el punto de vista de la higiene ali-
Va assistir al Congreso Nacional de Veteri- menticia del hombre (Vitoria: 1897), Trans-
narios (Madrid) i va ser un dels impulsors per a misibilidad de la tuberculosis de los animales al
constituir la Liga Nacional de Veterinarios Espa- hombre (Girona: 1903), La resistència dels bac-
ñoles. Una de les seves filials va ser el Col·legi teris a les causes de destrucció (?).
Oficial de Veterinaris de la província, del qual en va Els seus treballs varen aconseguir diverses
ser el primer president. Va assistir al Congrès distincions de la Sociedad Económica Amigos
International de Veterinaires (París, 1889) en del País.
companyia de Darder, conservador del Zoològic L’Ajuntament de Figueres, juntament amb
de Barcelona, i va presidir algunes de les sessions altres institucions, va organitzar uns actes com-
d’aquell congrés. Va ser nomenat soci correspon- memoratius (1998). Les seves despulles es tras-
sal de La Société de Médicine Veterinaire de París, lladaren al Panteó de Personatges Il·lustres
distinció reservada per a molt pocs professionals. (1998). Posteriorment, el consistori figuerenc li
Va assistir a diverses sessions del Congrés va dedicar un dels carrers de la ciutat (2000).
Espanyol Internacional de la Tuberculosi (Barce-
lona) i en va presidir el primer. ARDERIUS LESMARY, Antoni
Va introduir el consum de la carn de cavall a (Figueres, 28.IX.1874 – Madrid, s. XX) Fotògraf
Espanya (la primera carnisseria equina de
Figueres es va establir l’any 1914). Gràcies al seu Fill de Joan Arderius↑ Banjol, veterinari, i de la
interès es va construir el nou escorxador munici- seva muller, Manuela Lesmary Hual, natural de
pal, obra de l’arquitecte Josep Azemar↑. Priego (Conca), domiciliats al carrer de Lasauca.
Va treballar fermament per combatre la crisi El 1910 es va fer càrrec de la galeria fotogràfica
produïda per la fil·loxera a les vinyes empordane- que havia estat d’Antoni García↑, situada al
ses i realitzà interessants treballs bacteriològics. carrer de la Jonquera número 1 i que era cone-
Des del seu diari La Concentración va dirigir una guda amb el nom de Luz y Arte. Posteriorment, va
proclama als viticultors empordanesos i els va con- traslladar la galeria al carrer d’en Pep (1917), on
vocar a una assemblea que es va celebrar a hi va estar fins al 1922, per passar a un altre
Figueres. Es va constituir una comissió i Arderius en local del carrer de la Muralla l’any 1923.
va ser nomenat secretari, va preparar una memòria Es va casar amb Ángela García Carralero y
que posteriorment es va publicar a l’IACSI. López Samaniego, filla d’un diplomàtic, baró de
Va ser molt actiu a la vida política figuerenca. Pinares. Varen tenir dos fills, César i Juan, tots
L’any 1864 va ingressar en el republicanisme dos militars. Se’n va anar a viure a Madrid i es va
com a secretari del Comitè Republicà democràtic dedicar a altres quefers.
70
ARMANGUÉ
ARDERIUS LESMARY, Emili llista per a la capital de la comarca. Les primeres

(Figueres, 1869 – Llançà, 2.VI.1951) Metge temptatives resultaren infructuoses (1987,
1991), però a la tercera (1995), gràcies al pacte
Fill de Joan Arderius↑ Banjol, de Figueres, i de la amb el Fòrum Cívic, va aconseguir ser elegit
seva muller, Manuela Lesmary Hual, natural de alcalde de Figueres i va repetir tres mandats con-
Priego (Conca). Casat amb Maria Torroella de secutius (1995, 1999 i 2003). En el segon man-
Ybero, va tenir un fill, Peladi, que va treballar a dat va pactar amb el PP i, la darrera, en solitari.
duanes a Cervera de la Marenda i Barcelona. Els resultats de les municipals de l’any 2007
Va estudiar a la Facultat de Medicina de varen suposar la seva retirada de la política
Barcelona i va ser deixeble del doctor Ramón y municipal.
Cajal (1852-1934). Va exercir la carrera a la vila Durant el seu man-
d’Amer i va esdevenir el metge municipal de dat s’ha donat un
Llançà, i s’encarregà, anys més tard, de cobrir impuls a l’àrea de
les necessitats mèdiques dels serveis ferrovia- cultura, mitjançant
ris. Va exercir la professió entre les classes la celebració d’ho-
humils; a la vila llançanenca, se l’anomenava el menatges a figue-
“metge dels pobres”. rencs il·lustres i po-
El consistori llançanenc va decidir dedicar-li tenciant l’àrea de
una plaça, de recent creació, prop del que havia publicacions. Des
estat el seu domicili, al carrer Afora, número 6, del punt de vista
acte que va tenir lloc l’11 de setembre de 2004. urbanístic, les prin-
cipals actuacions
han estat la reforma de la Rambla de Figueres i
ARGELÉS PUIG, Dolors
del Parc-Bosc Municipal.
(Cabanes, 26.IV.1913 – 1958) Modista
Ha format part del Consell Executiu de la
Federació de Municipis de Catalunya, ha estat
Formada a Figueres en el seu ofici. L’any 1940
president de la Fundació Salut Empordà i de la
partí a l’exili amb el seu marit, Salvador Gil Jacas,
Fundació Clerch i Nicolau, vicepresident del
i el seu fill, Joan Antoni Gil. Des de Portvendres
Consorci Hospitalari de Catalunya i vicepresident
s’embarcà cap a la Republica Dominicana, i s’es-
1r de la Fundació Gala Salvador Dalí.
tablí a Santo Domingo, on fou encarregada del
Habitual col·laborador de la premsa, els seus
taller de la Fàbrica Tenni, de confeccions. El
articles han estat publicats en diferents rotatius
1954 anà a viure a Port-au-Prince (Haití), per tor-
comarcals i provincials com Empordà (Figueres),
nar, al cap de dos anys, a viure a Cabanes.
Hora Nova (Figueres), Diari de Girona, El Punt
(Girona).
ARMANGUÉ RIBAS, Joan Ha publicat Reactivar Figueres: economia i
(Figueres, 9.III.1953) Economista i polític ciutat (Figueres: 1993) amb pròleg d’Ernest
Lluch, L’economia del Port de la Selva (Figueres:
Fill de Vicenç Armangué Salleras, d’ofici mecà- 1993), Figueres: ciutat oberta (Figueres: 2003),
nic, i de Rosa Ribas Gebrat, de Pau, és el gran de Una mirada al futur de la ciutat (Figueres:
dos germans: Joan i Vicenç. Casat amb M. Àngels 2005).
Vila, de Navata, el matrimoni té dos fills. En col·laboració amb Josep M. Bernils↑ Mach
Va estudiar el batxillerat al col·legi de La Salle i Agustí Vehí↑ 730 aniversari de l’atorgament de
de Figueres i la llicenciatura en Ciències Econò- la Carta Pobla de Figueres, 21 de juny de 1997
miques a Barcelona (Universitat Autònoma de (Figueres: 1997), i Fem Empordà. Economia i
Barcelona, 1977). territori (Figueres: 2008), el llibre recull textos i
Durant molts anys va treballar en una entitat intervencions orals sobre reptes diversos plante-
bancària. Paralel·lament va implicar-se en políti- jats a Figueres i l’Empordà, un dels capítols és
ca, exercint militància al PSC, arribant a ser cap de “Una mirada al futur de la ciutat”.
71
ARMET
ARMET sol·licitada per altres associacions i centres d’es-

(La Jonquera) tudis per impartir cursos d’aquesta matèria.
Des del punt de vista humà cal destacar una
Important nissaga jonquerenca, propietària de sèrie de qualitats que no poden restar en l’oblit
nombroses terres i amb lligams amb famílies de com la seva senzillesa, l’accessibilitat i la predis-
renom. Disposa d’un important arxiu familiar. posició per col·laborar.
Va escriure en diverses revistes i publicacions
periòdiques com els Annals de l’Institut d’Estudis
ARMET MORAGAS/MORAGUES, Francesc Empordanesos (Figueres), Monte Carmelo (Bur-
(La Jonquera, 27.XII.1811 – València, 4.II.1888) gos), Quadern d’Història de la Tarraconense (Tarra-
Metge gona), Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior
(Barcelona), Cardener (Cardona), entre altres.
Fill de Salvador Armet, hisendat de la Jonquera, i Va ser també col·laboradora d’Índice Histó-
de Catalina Moragas. Va estudiar medicina, va rico Español i Arxiu de Textos Catalans Antics en
exercir de metge i va esdevenir catedràtic de la els quals hi va escriure unes 350 ressenyes d’ar-
Universitat de València. ticles i llibres sobre la seva especialitat.
Es va casar amb Maria dels Desamparats Entre les seves obres hi figuren: Los manuscri-
Bellver, natural de Roses, i el matrimoni no va tos, incunables y demás impresos de la bibliote-
tenir fills, motiu pel qual degué llegar part dels ca del convento de San José de Barcelona
seus béns als necessitats i pobres, entre altres, (Barcelona: 1976) on es publica un extracte de la
de la vila de la Jonquera. seva tesi doctoral; Bibliografía de paleografía, lin-
güística y diplomática hispanoamericanas (Barce-
lona: 1993), L’escriptura a les terres gironines:
ARNALL JUAN, M. Josepa
segles IX-XVIII (Girona: 1993) en col·laboració
(Vila-sacra, 5.XI.1948 – Figueres, 31.V.2002) amb Josep M. Pons Guri; Introducción a la paleo-
Paleògrafa, investigadora i professora grafía y la diplomática general (Madrid: 1999) en
col·laboració amb altres autors; Els pergamins de
Filla de Miquel Arnall l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell
Mallart, del Far d’Em- a Ramon Berenguer I (Barcelona: 1999) en
pordà, pagès, i d’El- col·laboració amb diversos autors; El llibre
vira Juan Serra, de manuscrit (Barcelona: 2002), Lletres reials a la
Vila-sacra. Es va ca- ciutat de Girona (1293-1515) (Lleida: 2000).
sar amb Juan Marull Col·laboradora en diverses edicions de luxe,
Teixidor, enginyer, en facsímil, de l’editorial Moleiro: Libros de
de Figueres, i el Horas de la reina Maria de Navarra (Barcelona:
matrimoni ha tingut 1996) en col·laboració amb S. Marcon i J. Yarza,
dos fills: Anna M. i i Martilologio de Usuardo (Barcelona: 1998) en
Joan. col·laboració de G. Roura↑, M. Studnicková i
Es va llicenciar J. Yarza.
en Filosofia i Lletres, especialitat Filologia L’Ajuntament de la seva vila nadiua va home-
Clàssica, per la Universitat de Barcelona amb la natjar-la el desembre de 2003 i va editar tots els
tesina Problemática de los adjetivos prolépticos seus articles referents a Vila-sacra, publicats als
en las obras de Virgilio y Ovidio (1971), i es va Annals de l’IEE, els quals foren recollits amb el
doctorar amb la tesi “Los manuscritos, incuna- títol Amb cor tot ferm: recull de la història de Vila-
bles y demás impresos de la Biblioteca del sacra: homenatge a na Josepa Arnall i Juan (Vila-
Convento de San José de Barcelona” (Barce- sacra: 2003).
lona: 1974). Des de 2004 la Universitat de Girona organit-
Va exercir el magisteri en Paleografia i za un Seminari Internacional de Cultura escrita
Diplomàtica a la Universitat de Barcelona. Va ser Josepa Arnall Juan.
72
AROLAS
ARNAU ARNAUTÓ LLISTOSELLA, Josep Antoni

(Figueres, s. XX) Metge, promotor social i pagès (Cistella, c. 1765 – Girona, 1847)
Canonge i escriptor
D’aquest personatge només ens ha arribat el cog-
nom. Establert d’infant a Barcelona, hi estudià Canonge de la catedral de Girona. Durant la
medicina naturista i formà part de l’Associació guerra del Francès fou comissionat de la Junta
d’Idealistes Pràctics. Es doctorà a Suïssa i tornà a Suprema de Catalunya (1809-1811). Publicà
Catalunya per participar a la guerra civil, una manuals de meditació i d’instrucció cristiana en
vegada finalitzada, s’exilià. Va estar en un camp català que tingueren difusió i influència al bisbat
de concentració a França i, més tard, va fer de de Girona, va ser l’escriptor gironí del seu temps
pagès al Conflent. Va anar a Rio de Janeiro on que més publicà en català.
exercí la medicina i treballà en una impremta. Entre les seves obres figuren: Manual de pia-
A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, dosas meditacions en catalá (Gerona: 1834; id:
s’endinsà a la selva amazònica i s’instal·là prop 1835 2a ed.; id.: 1836), Meditacions dels set
de la ciutat de Barcelos, zona habitada per una dolors que patí la Verge Santíssima en la Vida,
comunitat tupí-guaraní. Participà activament en Passió Mort y Sepultura del seu Divino Fill
el desenvolupament socioeconòmic de la comu- (Gerona: 1836; Gerona: s.d. 3a ed), representa-
nitat, organitzà la producció, impulsà diversos tius dels corrents d’espiritualitat del s. XIX;
projectes de regadiu, fomentà el naturalisme i Meditacions piadoses sobre los Sagrats
l’alfabetització en brasiler i català, que fou llen- Evangelis de totes les Dominicas del any, que
gua oficial en aquella comunitat. La seva vida es canta la Iglesia en la Santa Missa (Gerona: 1836;
conegué a partir de la publicació de l’obra O Barcelona: 1861); Promptuari catòlich, que ab la
catalao (Un català a l’Amazònia) (Barcelona: major claredat y brevedad posible se demostra la
1984), de Josep Travesset i Anna Rosselló. veritat de la religió catolica, apostolica, romana,
contra tots los que tan irracionalment la impug-
ARNAU de DARNIUS nan (Gerona: 1837, reed. de 1864); Exercici del
(Darnius, s. XIII) Abat de Vilabertran cristiá (Gerona: 1840), Breu catecisme de doctri-
na religiosa i catòlica (Vich: 1841; id: 1861), Breu
El 1238 era monjo cambrer de Vilabertran. De instrucció religiosa per los pagesos o gent del
1240 a 1250 va exercir d’administrador i va solven- camp (Gerona: 1841), Exercicis espirituals per
tar les dificultats que tenia la comunitat de caire una ánima que desitja alcansar la perfecció de
econòmic i administratiu. Va ser abat fins a 1286. son estat (Gerona: 1843), Meditacions per cada
Va fundar una canongia i un benefici per al culte de dia del any en 4 vols. (Gerona: 1844; Barcelona:
la capella de Sant Lluc a la parròquia de Figueres. 1856 3a ed); Breviari Romá (Gerona: 1844),
Manual de meditacions per a us del poble devot
ARNAU de NAVATA (Barcelona: 1914 4a ed).
(Navata, s. XI) Canonge
AROLAS VERGÉS, Eugeni
Tot i portar el nom de Navata no es té la segure- (Llers, 9.III.1892 – Figueres, 11.II.1941) Flequer
tat que hagués nascut a la vila del mateix nom.
Fou canonge de Lladó (1089) i bisbe de Fill de Joan Arolas Vives i de Maria Vergés Pi,
Carcassona. ambdós de Llers. Va ser el petit del matrimoni:
Pere↑, Dolors i Eugeni. Es va casar amb Maria
ARNAU de NAVATA Lasplazas Ametller i el matrimoni no va tenir fills.
(Navata, s. XII (1146?) – Girona, 1181?) Va ser l’iniciador del futbol al poble. Va
Canonge col·laborar en alguns rotatius locals, i va formar
part de la tertúlia dels encuriosits o lletraferits
Canonge de la catedral de Girona i ardiaca de que tenia lloc a principis del segle XX a la vila de
l’Empordà. Llers (1939-1941).
73
AROLAS
D’ofici flequer, després de la guerra civil va L’any 1939 el consistori figuerenc li va dedi-
ser alcalde del poble. Va publicar, juntament car un dels carrers de la ciutat.
amb un veí de Terrades, Muntanyes empordane-
ses (1923). ARTÉ GIBERT, Rafael Ildefons
(Figueres, 1843 – República Dominicana, 1877)
AROLAS VERGÉS, Pere Músic
(Llers, 21.IX.1882 – Figueres, 8.IX.1936) Emigrat a Amèrica s’establí a Puerto Rico. A par-
Eclesiàstic tir de 1865 s’establí a la Republica Dominicana.
A Santiago, fou el primer director de la Banda
Fill de Joan Arolas Militar de Música (1868), la qual es reorganitzà
Vives i de Maria Ver- el 1874. A Puerto Plata va dirigir l’Escuela i la
gés Pi, ambdós de Banda de Música.
Llers. Va ser el gran
de tres germans:
ARTÉ GIL, Lluís
Pere, Dolors i Euge-
(Figueres, 25.VIII.1965) Periodista i locutor
ni↑. Va estudiar al
seminari de Girona Fill d’Heribert Arté Pardos, empleat de banca, de
i, posteriorment, es Figueres, i de Josefa Gil Pérez, de Barcelona.
traslladà al semina- Ha estat cap de programes i coordinador de
ri pontifici de Tarra- Cadena 100, a Ràdio Popular de Figueres
gona per a llicen- –COPE. Antic col·laborador de Diari de Girona.
ciar-se en Teologia. Des de 1993 és coordinador de Cadena 100 a
El 4 de març de 1908 va ser ordenat sacerdot Catalunya (Barcelona, Reus i Lleida), i director
pel bisbe Francesc de Pol Baralt. Fou nomenat de COPE Girona.
vicari de la parròquia de les Preses on s’entregà a
la tasca catequètica, seguí a Vidreres (1909), la
ARTÉ GRATACÓS, Pere
Bisbal (1910), Romanyà d’Empordà (1913),
(Figueres, 22.XI.1924) Biòleg
Besalú (1917) i, finalment, fou nomenat rector-
arxiprest de la parròquia de Sant Pere de Figueres Fill de Camil Arté
(1927). A Figueres desplegà una àmplia activitat Comet, propietari
vers els infants, amb la fundació de l’Escola d’un taller mecànic i
Parroquial Montserrat, promoció de colònies professor de “con-
escolars i la institució del casal d’estiu, i per als ductor de cotxes”,
adults aixecà el Patronat de la Catequística amb natural de Figueres,
una publicació com a portaveu de l’entitat, i de Joaquima Gra-
la revista Vida Parroquial (1928), amb mos- tacós Llaoneta, filla
sèn Burgas↑ i Frederic Fortunet↑ de col·labora- de la Selva de Mar.
dors. En néixer el Patronat es varen impulsar les Casat amb Montser-
sessions de cinema per a infants i els elencs tea- rat Escatllar Torrent
trals. Preparà la Missió (1928), i modificà les (1953), de Girona,
dependències del temple parroquial. el matrimoni ha tingut tres fills: Camil (1954),
La proclamació de la República, el 14 d’abril de Montserrat (1956) i Pere (1964).
1931, ja suposà un fre per a la vida religiosa i les De petit va patir una greu malaltia (pleuritis
seves manifestacions. Posteriorment, en els pri- purulenta), mortal en aquell temps. Desnonat pels
mers dies de la guerra foren empresonats gairebé metges de Figueres, l’assistència del doctor Joan
tots els sacerdots de Figueres. El biografiat va ser Gich Romañach, metge a Agullana, li va salvar la
assassinat juntament amb mossèn Burgas↑ i vida i va restablir-se a Agullana. Des de llavors,
mossèn Clota↑, el 8 de setembre de 1936. aquesta vila ha estat per a ell la segona residència
74
ARTÉ
i el refugi de pau i repòs. Va estudiar al parvulari portar al biografiat a fer una estada al Bassin
de Les Franceses, als germans de La Salle “els d’Arcachon-La Rochelle (Marennes i La Trem-
Fossos” i el batxillerat a l’institut Ramon Munta- blade), la zona ostrícola francesa, per conèixer les
ner, de Figueres. Es va traslladar a Barcelona per seves tècniques i adaptar-les a les nostres cos-
cursar la carrera de Ciències Naturals (Universitat tes. Els francesos eren pioners a Europa en la
de Barcelona, 1950), a la mateixa universitat es fixació de larves d’ostra i musclo, així com en la
va doctorar amb la tesi: Captura, transporte, depuració dels adults abans del consum.
adaptación a la cautividad i mantenimiento de Quan l’IIP va aconseguir realitzar el projecte
los animales marinos. de construcció d’un nou aquari a Barcelona, avui
Acabada la carrera i després de gaudir, els desaparegut, l’organització, vista l’experiència i
dos darrers cursos, de les corresponents beques els coneixements del biografiat, li va encomenar
de la Sección de Biología Marina del Instituto de les tasques de seguiment de la construcció del
Biología Aplicada, dirigit pel doctor Francisco laboratori i la posterior direcció de l’Aquàrium.
García del Cid Arias, titular de la càtedra de Per poder disposar de les instal·lacions més
Zoología de vertebrados, de la Universitat de modernes, va haver de visitar altres aquaris euro-
Barcelona, va ingressar com a col·laborador peus i llegir bibliografia especialitzada. L’any
científic a l’Instituto de Investigaciones Pes- 1965 es va inaugurar l’Aquàrium de Barcelona,
queras (IIP), del CSIC. De l’època de becari, amb més de dues-centes cinquanta espècies de
dedicat a la ictiologia, va publicar “Peces nota- fauna marina. Amb els anys, es va exhibir una de
bles del litoral de Blanes I i II”, amb la identifica- les millors col·leccions de peixos d’Europa, enve-
ció de tres espècies de peixos. llits en captivitat.
Acabada la carrera, va iniciar la vida científica Ha estat pioner en la investigació marina, i en
professional a Vigo (1950-1955), el primer port l’aplicació dels seus coneixements al manteni-
pesquer de la península, on l’IIP acabava d’ins- ment en viu dels crustacis mitjançant el disseny
tal·lar un nou laboratori i un aquàrium experi- de vivers en circuit tancat, amb unes determina-
mental que li va permetre entrar en contacte amb des característiques per a l’aigua com la tempe-
el món de l’aquariologia. D’aquesta època data ratura, el ph o l’oxigenació. Ha col·laborat amb la
una monografia sobre el peix conegut popular- indústria peixatera en el disseny de vivers per a la
ment amb el nom d’Espadín (Colupea sprattus), conservació i manteniment de crustacis.
i la identificació de dues altres espècies noves Va retornar a Barcelona per ocupar-se de les
per les aigües espanyoles. Es detecten els pri- qüestions tècniques de les instal·lacions de
mers bancs de peixos pelàgics per mitjà de l’Aquari Marí, del qual en va se director (1965-
sonda magnètica fets a Espanya. 1989). En el centre barceloní es treballava en
Al cap d’un temps es va voler potenciar l’estu- dues línies principals: la investigació, durant
di de les possibilitats d’implantació de l’ostreïcul- aquest període es varen dur a terme deu tesis
tura i la mitilicultura a la zona, estudi dels bancs doctorals, i la funció pedagògica, destinada al
naturals, època de reproducció, fixació de larves, públic en general i als col·legials arribats d’arreu
estabulació de joves i creixement amb mires al del país. Des de l’Aquari va mantenir contacte
cultiu. El biografiat es va dedicar a aprofundir en amb les universitats, va donar conferències, cur-
l’ostreïcultura. Fruit d’aquesta experiència va ser sos, va dirigir set tesis doctorals; va col·laborar
una comunicació presentada al Conseil Inter- en la creació i posada en funcionament de l’en-
national pour l’exploration de la mer (La Sorbonne, greix de peixos al delta de l’Ebre, en circuit obert,
París), en col·laboració amb B. Andreu, la qual va o la posada en funcionament de l’Aquàrium de
sorprendre els investigadors europeus. Moment a València.
partir del qual estableix contacte amb el Dr. Les seves experiències han estat publicades en
Gilbert Ranson, catedràtic de Zoologia de La nombroses revistes especialitzades, d’entre les
Sorbonne, i un dels millors especialistes france- quals figuren: Investigación Pesquera (Barcelona),
sos en ostres. Sumat a la relació amb el Dr. Le Ibérica (Barcelona), Zoo (Barcelona), o a les Publi-
Gall, director de l’Office de Peches de França, va caciones del Instituto de Biología Aplicada.
75
ARTIGAS
Ha estat autor de l’obra Acuariología (CSIC), i ARTIGAS GALCERAN, Esteve

col·laborador de Nomenclatura oficial española (L’Escala, 1889 – Toès, el Conflent, 1943)
de los animales de interés pesquero (1965), Sindicalista
amb Fernando Lozano Cabo i Olegario Rodríguez
Marín, obra editada amb la intenció d’unificar les Fill de Pere Artigas Flaqué, llauner, i de Teresa
terminologies emprades pels pescadors de la Galcerán Simón, ambdós de l’Escala. Va aprendre
mar Mediterrània i de l’oceà Atlàntic. Ha estat l’ofici d’espardenyer i el va exercir, però tenia altres
coautor de l’Enciclopedia de la pesca (Madrid), inquietuds com la preocupació pel moviment
en col·laboració amb Fernando Huerta Ramirez. obrer. Durant la Segona República Espanyola, va
Ha traduït nombrosos llibres del francès, anglès esdevenir dirigent de la Federació Sindicalista
i italià, alguns dels quals: Guía de los peces de mar Llibertària. Va signar el manifest per constituir el
del Atlántico y del Mediterráneo (Barcelona), Los comitè gironí de l’Aliança Obrera (1934).
peces de agua dulce de España y Europa (Barce- Artigas va anar a viure a Girona, i va formar
lona), o Vida y costumbres de las mariposas part del consistori (octubre de 1936-febrer de
(Barcelona: 1960), d’Alexander B. Klots. 1937). Entre altres funcions, s’encarregava de
Ha estat distingit amb Encomienda con placa coordinar la vigilància de la presó de la capital.
de la Orden de Alfonso X El Sabio (Barcelona, En acabar la guerra, Artigas es va haver d’exiliar,
1965). primer va anar a raure a diversos camps de con-
Les càtedres de Zoologia i Fisiologia animal centració, i, finalment, es va instal·lar al Conflent,
de la Universitat de Barcelona i de l’Autònoma a Toès, on va treballar de carboner.
organitzaren un acte acadèmic de comiat, així
com els companys de l’Aquari.
ARTIZÀ LAPEDRA, Gregori
ARTIGAS ANDREU, Santiago (Capmany, 26.IX.1839 – 18.IX.1921)
(Figueres, 21.V.1881 – Madrid, ?.X.1931) Agrònom, viticultor i mestre
Actor dramàtic i empresari teatral
Pertanyia a una
Fill de Ricardo Artigas Güell, cantiner del castell família de pagesos
de Sant Ferran de Figueres, i de Maria Andreu benestants. Va estu-
Bosch, domiciliats al Castell. El matrimoni va diar primer a Figue-
tenir tres fills: Santiago, Cèlia i Joan. De molt jove res i després ma-
va anar a l’Argentina, on actuà al teatre amateur gisteri a Girona i
del Centre Espanyol de Buenos Aires; allà, va ser Barcelona, on va ob-
membre fundador de l’antic Casal Català. tenir el títol de Mes-
Va conéixer l’artista Pepita Díaz, filla de Díaz de tre Superior (1859),
la Haza primer actor professional, la qual esdevin- amb la qualificació
dria la seva muller l’any 1913. Ambdós varen d’excel·lent. Es va
entrar a formar part de la companyia Guerrero- casar amb Teresa
Mendoza, de reconeguda fama, varen anar a Pedru Paltrer, del Port de la Selva (1860), i el
Madrid al Teatre Princesa i feren gira per Espanya. matrimoni va tenir cinc fills.
Més endavant, juntament amb la seva muller, va Va exercir a Capmany (1860-62 i 1869-
formar la companyia Díaz-Artigas, amb la qual va 1901) i Vic (1862-1869). A la capital d’Osona va
realitzar nombroses gires per Amèrica. Va tornar a gaudir d’un bon ambient literari i va mantenir
Espanya (1922), i va residir a Madrid on va ser amistat amb Verdaguer i Collell.
empresari i director del Teatre Reina Victoria. Com a pedagog, va millorar l’ensenyament
Va anar a Mèxic, però l’altitud i la climatologia rural, va incorporar la llengua francesa a l’escola i
no li eren favorables. En tornar a Madrid va morir. va introduir exercisis pràctics. Va ser una persona
Va treballar amb el matrimoni el germà de molt activa, va participar en el Congrés Nacional
Santiago, Joan Artigas. Pedagògic de Barcelona (1888) i en el Primer
76
ASENCIO
Congrés Internacional de la Llengua Catalana ASENCIO COSTA, Josep M.

(1906), amb la ponència “Importancia y neces- (Figueres, 26.V.1944) Motociclista
sitat dels estudis gramaticals per tota la literatu-
ra y especialment per la nostra”, com a conclu- Fill de Josep Asen-
sions va presentar la necessitat de la creació cio Millán, mecànic
d’una gramàtica catalana i d’una Acadèmia de la de motos, natural
Llengua Catalana. de Figueres, i de
Va escriure: Lectura y escritura populares Matilde Costa As-
(Vich: 1866), Apuntes analítico-gramaticales y peró, de Sant Martí
análisis lógico (1867), Geografía e historia para la de Lladó. Casat
enseñanza popular (Vich: 1867), Escuela popular amb Maria Assump-
(Figueres: 1873; id.: 1880 2a ed.), Nociones de la ció Calvó Espigulé
lengua francesa (Figueres: 1890), Programas de (1972).
enseñanza intuitivo-educativa para las escuelas En part, empès
de instrucción primaria (Figueres: 1895), A la pel pare, va intro-
representación parlamentaria de la Solidaridad duir-se en el món del motociclisme. A la dècada
Catalana. Dos problemas de inmensa trascen- dels anys 60 despuntava com a pilot. Va compe-
dencia social y moral (Figueres: 1908), Lletra del tir en proves de velocitat i va aconseguir molt
antich Contrapás Llarch y Divino, corretgida y bons resultats, amb una moto de la casa Derbi.
arreglada al usatge ampurdanés per En Gregori Va participar en el Gran Premi d’Albi (França),
Artizá, ab l’ajuda de l’entès contrapassista En i a circuits d’Alemanya, Itàlia i Holanda. L’any
Joseph Giral, abdós de Capmany, Alt Empurdá 1962 va ser el primer en què les motos de 50 c.c.
(Figueres: c.1912), Notícies històriques del terri- optaven al campionat del món, circumstància
tori i del poble de Capmany: amb algunes altres que li va permetre estar inscrit en el XII Gran
conexionades, que ha recullit i publica son fill, en Premio de España puntuable per al Campionat
Gregori Artizà (Figueras: 1918). del Món, aconseguint en els entrenaments el
És autor de nombrosos articles sobre pedago- segon millor temps, però no va poder finalitzar
gia publicats a diverses revistes especialitzades amb èxit la competició a causa d’una avaria.
com El Clamor del Magisterio (Barcelona), El L’any 1963 va participar en el Gran Premi
Magisterio Gerundense (Girona), Boletín de d’Alemanya, en el circuit de Hockenheimring.
Primera Enseñanza (Girona), El Monitor (Vic), El Aquest mateix any va ser campió d’Espanya de
Ausonense (Vic), Eco de la Montaña (Vic). Va ser 50 c.c. a Palma de Mallorca (1963).
director de la revista figuerenca La Unión del Havia obtingut altres èxits com el primer
Magisterio. premi de la cursa de Montserrat o el segon del
Com a viticultor va assolir importants fites Premio Internacional de Zaragoza. L’última parti-
demostrades amb els premis aconseguits pels cipació va ser en una cursa celebrada a Figueres,
seus vins com la Medalla a la perfecció dels seus l’any 1964, de la qual en va resultar ser el gua-
vins (1877) i, a París, obtingué un altre diploma nyador.
(1878). Va fer aportacions sobre agricultura, silvi-
cultura i viticultura, essent publicades a revistes
especialitzades com: Resumen de Agricultura ASENCIO GARCÍA, Miguel
(Barcelona), Calendari del pagès (Barcelona), (Roses, 18.XI.1973) Esportista
Boletín Oficial de la Cámara Agrícola del Ampurdán
(Figueres), La Quinsena del pagès (Barcelona); Fill de Miguel Asencio Díaz, de Dos Hermanas
sobre temes d’astronomia a Calendari del pagès (Sevilla), guixaire, i de Josefa García Marín, de
(Barcelona) i fou corresponsal de l’Institut Català Bonares (Huelva).
de Sant Isidre (des de 1863). Va col·laborar també Esportista especialitzat en la lluita grecoro-
en el rotatius figuerencs El Ampurdanés i La Veu de mana, un dels esports més antics, conegut també
l’Empordà, i Lo Somatent de Reus. com l’esport de la cultura mediterrània. Va
77
ASENSIO
començar en un gimnàs de Roses essent entrenat El gran ventall creatiu de Vicenç Asensio ha
per Josep M. Puig, el qual li va ensenyar la base de estat una de les claus del seu èxit professional,
la lluita. Més endavant, el seu entrenador va ser un així com l’aposta per la innovació tecnològica
important lluitador búlgar, Plamen Fitchev, amb (HD-Alta Definició). Programes de televisió,
qui més ha après des de 1999 fins a 2005. Va espots per cinema, vídeos corporatius d’empre-
estar becat al CAR (Centre d’Alt Rendiment) de sa, audiovisuals per a museus i institucions,
Sant Cugat on hi va assistir (2001-2004). assessorament audiovisual, cobertura d’esdeve-
Darrerament, com- niments, realitzacions en directe, motion gra-
bina el treball a la phics... són alguns dels camps on desenvolupa la
policia local amb seva feina. Les combinacions singulars de colors
l’afició per l’esport, i textures, juntament a moviments ràpids de
en el qual ha acon- càmera i un acurat treball de postproducció, són
seguit nombrosos alguns dels trets identificatius de les produccions
premis. Els més im- de VISUAL13. La riquesa natural de l’entorn
portants han estat: –“l’Empordà i Vilajuïga són un marc inigualable
dues vegades Cam- per a la creació”, confessa Asensio– s’ha conver-
pió de Catalunya en tit en la seva pròpia font de coneixements. Una de
la categoria júnior les seves grans passions és sortir amb la càmera
(1991, 1992), sub- a observar l’entorn i captar aquells detalls únics,
campió d’Espanya categoria júnior (Madrid, 1991), que després a l’estudi s’evoquen de nou.
sis vegades Campió de Catalunya en la Categoria El primer gran reconeixement va arribar-li l’any
de noranta-sis quilos, des de 1999 fins a 2004, 2000, quan va guanyar un concurs de vídeo inter-
Campió d’Espanya categoria sènior noranta-sis nacional amb un documental del Museu Olímpic
quilos (Gijón, 2003), dues vegades subcampió de Lausanne (Suïssa). L’any 2005 va deixar la
estatal (Múrcia, 2004) i (Granada, 2005), i direcció del departament de postproducció de
Campió Trofeu Internacional Antonio Asensio de Canal Nord TV (on havia treballat durant tres anys)
Barcelona els anys 2001, 2002 i 2003. per crear la seva pròpia productora, VISUAL13. En
Ha participat a tornejos Internacionals com el el seu pas per aquesta televisió va deixar-hi bones
de la Ville de Negrepelisse (2005), en el qual va empremtes: un premi Zàping (Espai Natural,
quedar campió. 2004), un premi Miramar (Jurats, 2005) i de nou
finalista al Zàpping (Número Pi, 2005).
Col·labora amb Ferran Adrià↑ des de fa més
ASENSIO ROVIRA, Vicenç de quatre anys; el 2005 va participar en la pri-
(Vilajuïga, 13.I.1969) Creatiu audiovisual mera exposició a escala mundial dedicada al
millor del disseny del segle XX; “D. Day, le design
Fill de Vicente Asen- aujourd’hui” al Centre Pompidou de París, dins la
sio Pedrero, paleta, instal·lació sobre el Bulli, que va significar la
natural de Badajoz, representació espanyola a la mostra. També va
i de Rosa Rovira Ros- formar part dels projectes FACES i Ferran Adrià
devall, de Vilajuïga. by ARMAND BASI. Més recentment el seu video-
Fa més de 15 clip El Bulli Creativitat ha estat seleccionat a l’a-
anys que està im- nuari dels millors dissenyadors audiovisuals del
mers en el món au- país (Select D, editat per Indexbook, 2006).
diovisual, on va ini- També el 2006 va obtenir un altre reconeixe-
ciar-se a través del ment en ser seleccionat com a finalista al Festival
reportatge social. de Cinema i Televisió Europeu Memorimages (un
De formació autodi- nou festival per a films que combinin imatges d’a-
dacta, Asensio va tenir la virtut de saber conver- vui amb altres d’arxiu), per l’audiovisual Rebels
tir en professió la seva vocació. amb causa (una aproximació a la trajectòria de
78
AUGÉ
Josep Escobar, el pare de Carpanta i Zizi Zape), un de Barcelona. Sobre documents iconogràfics
projecte desenvolupat conjuntament amb Joan (2003-2006).
Manel Soldevilla↑ pel Museu de Granollers. Ha participat en el projecte de desenvolupa-
Amb motiu de la commemoració dels setanta ment de la Norma de Descripció Arxivística
anys de l’exili republicà a la ciutat de Figueres, de Catalunya (Nodac), en el grup de treball per a
s’han estrenat dos documentals produïts a documents gràfics, impulsat per la Direcció
Visual13 Figueres, febrer del 39 (2009), Asensio General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de
ha assumit la direcció de fotografia, el muntatge i Catalunya i l’Associació d’Arxivers de Catalunya.
la postproducció, mentre que a 100 dies (2009) Ha seleccionat el material gràfic de la mono-
n’ha estat, a més, el director. El 2009 s’estrena grafia Figueres (Barcelona: 1995).
també una sèrie documental sobre la història del Ha coordinat la monografia Josep Puig Pujades.
restaurant El Bulli de Ferran Adrià, en la qual (Figueres, 2000).
Asensio ha treballat durant dos anys. N’és res- Ha participat en el catàleg Miratges 300 anys
ponsable de la gravació i la direcció de fotografia, de projectes no realitzats a les comarques giro-
així com també del muntatge i la postproducció. nines. (Girona: 2003).
En paral·lel, Vicenç Asensio realitza un treball
constant d’innovació per a desenvolupar noves ATCHÉ, Julià
línies creatives en el camp audiovisual, posant (Figueres, s. XVIII) Pintor
especial èmfasi en les noves plataformes de
difusió com Internet. Va pintar el retaule de Santa Elena de l’església
catedralícia de Castelló d’Empúries (1762).
ASTARLOA CAIXÀS, Eva
(Peralada, 22.VIII.1968) Arxivera AUGÉ, Liliane
(París, 24.I.1955)
Directora de l’Escola d’Art Coreogràfic de Llançà
Filla de Francesc
Xavier Astarloa Gol- Filla de Pierre Augé i
daraz, natural de de Georgette Fremy,
Bermeo (Bilbao), i ambdós de París.
de Dolors Caixàs Va començar en el
Cantenys, de Boa- món de la dansa als
della, és la petita de sis anys, al Conser-
dues germanes. Ca- vatori Municipal de
sada amb Josep Savigny-sur-Orge.
Navarro Tavera. És diplomada per
Va cursar Llicen- l’École Superieure
ciatura en Filosofia d’Études Coreogra-
i Lletres, especialitat Història (UAB, 1991), fiques (ESEC, 1979),
va ampliar estudis amb el Mestratge en i disposa del Diplome d’État (1991). És membre
Arxivística (UdG, 1994) i postgrau en Museologia de l’Asociació de Professors de Dansa de Girona i
(UdG, 1996). de la Federació Catalana de Professors de Dansa.
Des de 1996 és l’arxivera municipal de Afincada a Llançà des de fa trenta anys, ha fun-
Figueres. Ha col·laborat en diverses publicacions dat L’Escola d’Art Coreogràfic de Llançà (1978).
periòdiques com la Revista de Girona, o el set- L’Escola va obtenir la Llança d’Argent de la vila de
manari Empordà. Llançà (1994), pels mèrits obtinguts en l’ense-
Ha estat professora de l’assignatura de cartells nyament de la dansa entre els infants i joves. Amb
del Màster d’Arxivística (UAB, 2002), professora els alumnes de la seva escola va crear el gup de
col·laboradora de l’Escola Superior d’Arxivística i dansa Tersichore, amb el qual va realitzar repre-
Gestió de Documents de la Universitat Autònoma sentacions arreu de la comarca, província i, fins i
79
AUGÉ
tot, a Madrid. El 2003 varen anar a Pequín (Xina), AUPÍ GIFRE, M. Àngels
per a participar en un festival de tipus folklòric, (Figueres, 19.II.1941) Actriu i rapsoda
experiència que va repetir l’any 2007, per a parti-
cipar en el Festival Internacional Infantil de Xangai. Filla de Joan Aupí
Cada any la Mostra de Dansa Jove de l’Alt Carbona, dentista, i
Empordà homenatja una de les escoles. L’any de Maria Gifre Rey-
2002 va recaure en la persona de Liliane Augé. nal, ambdós figue-
rencs. Casada amb
AUGÉ CARRERAS, Josep Carles Pujol Saguer
(Castelló d’Empúries, 6.VI.1915 – 30.VIII.2004) (1.IV.1964), el ma-
Escriptor trimoni té un fill
Carles↑, i una filla,
Fill de Llorenç Augé Maria.
Daunis, pagès, i de Va realitzar els
Providència Carreras estudis al Col·legi
Dalmau, ambdós de les germanes Dominiques de la Presentació,
de Castelló d’Empú- conegut amb el nom de “Les Franceses”. Allà va
ries. De professió establir coneixença amb, Toni Montal↑, el direc-
pagès, una lesió al tor de les representacions de fi de curs.
cor a l’edat de sei- Va entrar a formar part de l’Elenc del Patronat
xanta-dos anys li va de la Catequística dirigit per Toni Montal, va ini-
impedir continuar ciar-se en la representació teatral, essent el pri-
amb el seu quefer mer paper a La oración de Bernardette (1955)
quotidià. d’Antonio Losada. L’any següent, aquest li va
Amb els anys va pal·liar la manca d’activitat donar el paper de protagonista de l’obra Nuestra
amb la dedicació a desenvolupar l’art de l’escrip- ciudad (1956) de Thornton Wilder, i la parella
tura, en les dues facetes: la poesia i la prosa, artística va ser Eduard Bartolí↑. Va ser una obra
aconseguint diversos guardons, a Casals de ter- innovadora que va marcar un abans i un després
cera edat. en el teatre figuerenc. Representaven preferent-
A Castelló d’Empúries, on residia, era una ment obres de teatre modern d’autors anglesos,
persona molt coneguda, es mostrava molt parti- amb una escenografia molt ben cuidada.
cipatiu en les activitats de poble, especialment Va participar també en La herida del tiempo
en les dels casals d’avis de Castelló, així com del (8.XII.1957) també coneguda amb el títol El
de Figueres, dels quals n’era membre. temps i els Conway de J.B.Priestley; a Navidades
Va col·laborar amb la premsa comarcal, pri- en la casa Beyard (1958), de Wilder, a El admi-
mer a Hora Nova, de la mà d’Emili Casademont↑, rable Crichton (1958), de James M. Barrie, en el
després va ampliar el repertori a l’Empordà i Diari paper de Lady Mary, a Los intereses creados
de Girona i altres publicacions com El Salner (1959), de Jacinto Benavente, va interpretar
(Castelló d’Empúries). Colombina.
La primera obra publicada va ser el recull de L’any 1960 amb el nom Agrupación Arlequín
poesies Brots de tardor (Castelló: 1988). Poste- i, a la seu del Casino Menestral, va participar en
riorment, seguiren altres obres de caràcter costu- la lectura d’uns fragments de Nausica, Home-
mista, dedicades al món rural i de la pagesia, com natge a Joan Maragall. L’any 1986, en el Segon
Masies i Cortals de Castelló d’Empúries, el seu rem Congrés Internacional de la Llengua Catalana i
la seva gent (1930-1990)(Castelló: 1990), prolo- en el Teatre Museu Dalí la representació de
gat per Montserrat Vayreda↑, L’Ahir i l’Avui dels Ritual de la Religió Hiparxiològica del filòsof
nostres pagesos (Castelló: 1993), prologat per Francesc Pujols amb Toni Montal i Tina Crespo.
mossèn Pujol↑, i Pinzellades i records (Castelló: Amb l’Eduard Bartolí↑ varen col·laborar en
1997), prologat per Emili Casademont↑. moltes presentacions de llibres i homenatges,
80
AVINYÓ
entre ells els dedicats a Montserrat Vayreda↑, Va participar en diverses exposicions col·lec-
Carme Guasch↑ o Jaume Maurici↑. I en tots els tives i, no va ser fins l’any 1978 quan va portar a
actes culturals sol·licitats com a lectors o com a terme la primera exposició individual a la Galeria
rapsodes, alguns dels quals: Consummatum Est Rhodas (Figueres, 1978). En varen seguir altres a
a la Parròquia de Sant Pere, o posant veu a les la Galeria La Artística (Girona, 1979), a la Sala
diapositives de Meli↑, a les festes del Mil·lenari Sant Joan (Lladó, 1990), a la Casa Municipal de
de Darnius, o col·laborant amb els Amics del Cultura (Ribes de Freser, 1992).
Museu Dalí (Teatre Museu Dalí, 2000).
Les darreres intervencions han estat en l’obra
AUSÁS LÓPEZ de CASTRO, Xavier
Canigó (1995), en homenatge a Toni Montal i la
participació en l’Homenatge a Eduard Bartolí (Figueres, 24.V.1968) Enòleg
(13.I.2008).
Varen rebre el 1r Premi Provincial de Teatre Fill de Valerio Ausás Sala, industrial, natural de la
per la interpretació d’El admirable Crichton Seu d’Urgell, i de Trinitat López de Castro
(Girona, 1958). Hernández, natural de Melilla (Málaga).
Va estudiar a l’Escuela de Enólogos de
Requena (València, 1986). Posteriorment va
AUQUER SABATER, Agustí anar a França, allà va assistir a classes d’enolo-
(Vilanant, 5.II.1928) Pintor gia del Brevet Technicien (Blanquefort). Va acon-
seguir el Diplôme National d’Enologue per la
Fill de Josep Auquer Université Paul Sabatier (Toulouse, 1990-1992).
Ginjaume, de Vila-
Ha esdevingut expert en controls de madura-
nant, propietari, i de
ció, veremes i vinificacions. Va començar a tre-
Dolors Sabater Ribe-
ballar en l’elaboració de vins de Bodegas Vega
ra, de Lladó. Es va
Sicilia com a enòleg (1992), encarregant-se de
casar amb Núria
les tasques de fermentació, envelliment i proces-
Gironella Font, i va
sos d’envasat, i de Bodegas y Viñedos Alión, i en
esdevenir gendre de
el projecte que desenvolupa aquesta casa a
Faustí Gironella↑.
Toro. Actualment és el director tècnic dels vins
Varen regentar la
del grup.
botiga familiar, a
En el seu historial figura la producció del vi
Lladó.
Único (1987), que va rebre molt bona acollida.
De petit va anar a casa dels oncles a Lladó, va
estudiar el batxillerat al Col·legi de La Salle de
Figueres, on va aprendre a pintar amb el germà AVINYÓ
Joan. Va establir amistat amb Narcís Pijoan↑ i (Peralada)
Josep↑ i Carles Vallès↑, amb els quals va man-
tenir el contacte a Barcelona. Va estudiar Engi- Important nissaga que pertanyia a la petita
nyeria Tècnica Química (Barcelona, 1952), però noblesa catalana. Es té coneixement d’alguns
ho va haver de deixar per qüestions de salut. membres de l’edat mitjana com Guillem d’Avinyó
Atret per la pintura va ser alumne de Ramon (s. XIV), senyor dels pobles de Biure i Molins, o de
Reig↑ i, a Barcelona, a l’acadèmia Tàrrega, de Dalmau d’Avinyó (†1320), les restes del qual es
Ricard Tàrrega Viladoms i a l’Institut d’Art Modern. troben a l’església del Convent del Carme de
Ell mateix defineix la seva pintura com a post- Peralada.
impressionista, en la qual destaca la gamma Una branca important de la família disposava
cromàtica, de colors vius. Treballa els paisatges, de propietats a Vilatenim. Durant el segle XVIII
les natures mortes i la figura femenina de mane- emparentaren amb la família Camps↑, i d’a-
ra esquemàtica i estilitzada. Va establir molt questa època data el notable casal peraladenc
bona amistat amb els pintors Llavanera↑ i conegut com Casa Avinyó o, també, com Casa
Sibecas↑. del Marquès de Camps.
81
AYATS
AYATS CASTELLVÍ, Miquel bessona, el petit de cinc germans. Al cap de poc,

(Figueres, 21.VI.1918 – la família es va traslladar al poble de Joanetes on
Arbúcies, la Selva, 30.III.2002) Eclesiàstic va viure-hi fins al 1952. Als dotze anys va comen-
çar a fixar-se en les càmeres que portaven alguns
Fill de Joan Ayats dels assistents als aplecs de sardanes i en els
Pou, pagès, natural aparells fotogràfics que tenien exposats els pro-
de Navata, i de Inés fessionals d’Olot. La primera càmera se la va com-
Castellví Ferrán, na- prar el 1943, de baquelita i amb un rodet de 4 1/2
tural de Sant Andreu x 6, amb el qual només es podien fer vuit fotos.
del Palomar. Va rea- A Joanetes coinci-
litzar els estudis al deix amb Emiliano
Seminari de Girona. López, fotògraf que
Va ser ordenat pre- es desplaça per la
vere el 6 de gener comarca. Amb ell
de 1944. Va exercir aprèn les tècniques
com a vicari d’Arbú- fotogràfiques i el
cies (1944), i d’Olot (1945). Va ser rector de la determina a prendre
parròquia de Vila-sacra i encarregat de la de el proper pas. Rep la
Vilatenim (1946-1966), en aquest període va proposta d’anar a
residir a Vilatenim. Mentre va estar en aquests treballar a una boti-
municipis va compaginar la tasca pastoral amb ga de fotografia de
l’ensenyament a l’institut Ramon Muntaner. Sabadell, i, al cap de poc de ser-hi, d’ocupar-se
Posteriorment, va ser nomenat regent de Santa d’una filial de Figueres. Va ser així com Ayats va
Maria de Blanes (1966-1974) i ecònom d’aques- arribar a Figueres el 28 d’agost de 1953. Va con-
ta (1974-1983), i després de Sant Feliu de dicionar la botiga, situada a les antigues Galeries
Buixalleu (1983-1985), any en què va ser nome- Fortunet, davant de l’Ajuntament, va llogar una
nat rector (1985-1997). Va ser nomenat arxi- càmera, una ampliadora i un focus, i va començar
prest del Montseny (1986-1987), i des de l’any l’activitat a la capital de l’Alt Empordà amb el nom
1983 va ser el capellà de l’hospital d’Arbúcies, de Foto X. El sistema que més clientela li va
càrrec que va mantenir fins a la seva mort. proporcionar va ser el servei de la foto-carnet en
Quan es trobava als pobles de Vilatenim i pocs minuts.
Vila-sacra va deixar petjada per la seva dedicació El 1957 va traslladar la botiga-galeria al
amb la gent jove, mitjançant la seva tasca pasto- carrer dels Enginyers, lloc on hi va estar fins al
ral, pedagògica i musical. Essent una de les 1992 en què va haver de traslladar-se de nou,
seves fidels la jove Carme Castelló↑, la qual amb per l’ampliació del Museu de l’Empordà, al carrer
els anys seria la fundadora i directora de la coral de Peralada, on ja des de 1982 hi tenia una
del Col·legi Sant Pau, de Figueres. sucursal.
Va distingir-se per la seva oratòria, va conrear Durant molts anys va ser el fotògraf de la
la poesia i va escriure la lletra i música de les Festa de la Verema, de Peralada, dels actes rela-
sardanes Vila-sacra i Vilatenim. I, la lletra i músi- cionats amb la Musa dels pintors el dia de la Fira
ca, de l’Himne dels estudiants. del Dibuix i la Pintura, per Santa Creu. Va treba-
llar per diversos pintors i va ser l’autor del cartell
AYATS SALA, Esteve promocional de l’obra La mort d’un viatjant.
(Ridaura, la Garrotxa, 7.III.1929 – Les seves fotos han estat publicades a setma-
Figueres, 14.VI.2006) Fotògraf naris locals com Canigó (Figueres), Ampurdán
(Figueres) i a Dalí, La mirada dels fotògrafs empor-
Fill de Joan Ayats Carrera i de Concepció Sala danesos (Figueres: 2004), en aquest darrer es
Espunya, va néixer en una masia de Ridaura, La reprodueixen algunes de les ocasions en què
Garrotxa, i va ser, juntament amb la germana retratà Salvador Dalí↑.
82
AYENSA
AYENSA PRAT, Eusebi Ha comissariat l’exposició itinerant “El món

(Figueres, 2.III.1967) Hel·lenista i professor de l’èpica: de Digenís a El Cid” (Barcelona,
Girona i Saragossa), que, en col·laboració amb
Fill de Rafel Ayensa el Centre de Recerca del Folklore Grec de
Contreras, mecànic, l’Acadèmia d’Atenes, fou portada a diverses ciu-
natural de Madrid, i tats de Grècia (Atenes, Tessalònica, Ioànnina i
de M. del Carmen Kàrpathos) durant els anys 2004-2005. També
Prat Arderiu, de Fi- ha estat el màxim responsable de l’exposició
gueres. Llicenciat “Antoni Rubió i Lluch, vida i obra”, que, en ocasió
en Filologia Clàssica del cent cinquanta aniversari del naixement d’a-
(especialitat grec) quest insigne historiador català, fou organitzada
per la Universitat de per l’Instituto Cervantes a la Llar del Llibre
Barcelona (1989) i d’Atenes del 3 al 5 de novembre de 2006.
Doctor en Filologia Ha treballat en l’edició de l’epistolari grec d’An-
Romànica per la toni Rubió i Lluch, per encàrrec de l’Institut d’Es-
mateixa universitat (1996). Ha realitzat estades tudis Catalans –del qual l’any 2006 va aparèixer el
de postgrau a les universitats de Creta, Atenes i primer volum, que aplega la correspondència
Xipre, així com al Centre de Recerca del Folklore grega de Rubió des de 1880 fins a 1888– i pre-
Grec de l’Acadèmia d’Atenes i al Taller de Folklore parà uns materials didàctics per ajudar a la lec-
de la Universitat Capodistríaca d’Atenes. Ha exercit tura de les obres de Maria Àngels Anglada a
de professor de llengües clàssiques a l’IES Ramon l’ensenyament secundari i al batxillerat, pels
Muntaner de Figueres. Des de 1996 fins al 2007 quals va obtenir una llicència d’estudis del
fou professor associat de grec clàssic i modern a la Departament d’Educació per al curs acadèmic
Universitat de Girona. Viu entre Riumors i Atenes. 2006-2007.
És acadèmic corresponent de la Reial Ha editat un treball inèdit d’Antoni Rubió i
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i vocal Lluch sobre els catalans a Grècia titulat El record
de l’Associació Cultural Hispanohel·lènica. dels catalans en la tradició popular, històrica i
Ha participat en diverses publicacions mis- literària de Grècia (Barcelona: 2001). És autor
cel·lànies, d’entre les quals cal destacar un volum d’un llibre sobre la tradició heroica a Grècia al
sobre el 550 aniversari de la caiguda de llarg dels segles, des de les cançons de frontera
Constantinoble, editat pel CSIC l’any 2005, dins bizantines fins als poetes contemporanis, que
del qual va signar el treball “Volverá a ser vuestra: porta per títol De l’acrita al patriota: les Divuit
La caída de Constantinopla y su recuerdo en la cançons de la pàtria amarga de Iannis Ritsos
tradición popular griega”, i ha publicat prop d’una (Barcelona: 2003). Ha estat el curador de les
setantena d’articles en diaris i revistes periòdi- Obres completes de Maria Àngels Anglada.
ques gregues, catalanes i espanyoles com Ha traduït al català una antologia de cançons
Erytheia (de la qual és membre del consell asses- populars gregues titulada Balades gregues
sor), Hispania Sacra, Boletín de la Real Academia (Lleida: 1999) –la versió castellana de la qual,
de Buenas Letras de Barcelona, Revista de amb una extensa introducció i notes, va apa-
Girona, L’Avenç, Randa, Serra d’Or, Auriga, El rèixer a la sèrie “Nueva Roma”, del CSIC, sota el
Contemporani, El Punt, Greek Letters, Anuari del títol de Baladas griegas: estudio temático, for-
Centre de Recerca de Xipre, Hipati, Fokikà mal y comparativo (Madrid: 2000)–, la Crònica
Khronikà, etc. Ha participat en diversos projectes d’una ciutat, de Pandelís Prevelakis (Barcelona:
científics, ha pronunciat més de quaranta con- 1999), i les Històries de Xipre (Tetralogia dels
ferències i ha pres part en més d’una vintena de temps), de l’escriptor xipriota Iorgos Filipu
congressos celebrats en el nostre país, a França, Pieridis (Lleida: 2005). A més, ha versionat al
Itàlia i Grècia, en el marc dels quals ha presentat castellà una antologia de cançons èpiques
ponències i comunicacions sobre temes de litera- gregues (cf. Cancionero griego de frontera
tura i cultura grega medieval i moderna. (Madrid: 2004).
83
AZEMAR
L’any 2006 obtingué el premi internacional del Modernisme. Va treballar a l’Exposició de

“Delenda”, atorgat per la Federació Internacional Barcelona (1888), i té obres a diferents llocs de
de Genealògia i Heràldica en reconeixement als la província de Girona.
seus estudis sobre la història i la literatura de la Dins la seva trajectòria professional s’han
Grècia medieval i moderna. L’any 2008 ha rebut destacat diverses etapes: la primera va des de
el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 1890 a 1894 i compta amb edificis amb ele-
per la traducció de Poemes inacabats de l’autor ments de caire historicista, la segona va de 1894
grec Konstantinos P. Kavafis. a 1903 empra materials i elements nobles en la
L’any 2007 va ser nomenat director de decoració, la tercera de 1904 a 1913 es pronun-
l’Instituto Cervantes d’Atenes. cia per l’ús del maó vist i la pedra, i la quarta de
1913 a 1914, en la qual abunden els elements
AZEMAR classicistes.
(La Jonquera) Al biografiat se l’ha inclòs en la línia raciona-
lista del Modernisme, els màxims representants
Important nissaga jonquerenca. En el s. XVIII, foren Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), i
eren els màxims contribuents de la vila. Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Es caracte-
ritza per l’ús i la combinació de materials com la
AZEMAR, Pere pedra, la ceràmica, la fusta, el ferro i el vidre.
(La Jonquera, s. XIX) Metge Va intervenir també en actuacions urbanísti-
ques locals com el cobriment de la riera
Estudià a Montpeller on es doctorà i publicà la Galligans, alineacions de carrers, i obertura de
tesi doctoral: Considérations générales sur les noves vies. En aquest sentit va deixar alguns
anus contre-natures (Montpeller: 1821). escrits publicats com la Memòria sobre el tan-
cament de la riera Galligans (1890), o la
AZEMAR PONT, Josep Memòria sobre l’alineació del carrer de la
(Figueres, 4.I.1862 – Barcelona, 5.VI.1914) Portella i de Girona (1901), i articles apareguts
Arquitecte a El Ampurdanés.
A Figueres destaquen nombrosos edificis de la
Fill de Ramon Aze- seva autoria com la Casa Jordà (1892), la Casa
mar, de família fran- de Ceferino Carré, la casa Cusí (1894), el Centre
cesa, i de Pilar Pont, Sport Figuerenc (1895), la Casa Roger (1896),
va néixer al carrer la Casa Puig Soler (1900), la Casa Galter (1901),
de Palau. Va estu- la Casa Salleras (1904), l’Escorxador (1907), la
diar a Girona i a Presó (1906-1910), la Casa Barbosa (1907),
l’Escola d’arquitec- la Clínica Catalunya (1904?), el Col·legi La Salle
tura de Barcelona (1907), la Sala Edison (1910-1911), la Casa
(1887). Es va casar Subias (1910), la Casa Mas i Roger (1910) o la
amb Concepció Puig
Casa Abadal (1911).
de la Bellacasa Ro-
sés, de Girona, i el Un dels seus edifics més emblemàtics: la
matrimoni va tenir vuit fills. Cambra Agrícola (1900), va ser enderrocada
Va obrir despatx a Barcelona, però va sol·li- l’any 1968, la Casa Torres Botiñá (1894), desa-
citar la plaça d’arquitecte municipal de Figueres, pareguda a la dècada dels 80 i la Guarderia de
lloc al qual es va incorporar l’any 1889. Sant Vicenç de Paül (1895), reformada poste-
Malauradament, va morir d’accident laboral, en la riorment per Giralt↑ Casadesús (1936) va tenir
plenitud de la seva carrera, en una visita d’obra. la mateixa fi l’any 2006.
Va projectar edificis unifamiliars, plurifami- A Agullana destaquen les Escoles (1910), i
liars i d’ús públic, seguint les característiques l’edifici de la Concòrdia (1912).
84
AZNAR
AZNAR del ÁGUILA, Juan Jesús amb el CSIC (Consejo Superior de Investi-
(Barcelona, 14.I.1958) gaciones Científicas), i que, a l’hora d’oferir
Periodista i director de museu exposicions itinerants dels seus fons, organitza
cicles de conferències d’alt nivell sobre la ciència
El 5 de setembre de i altres disciplines. Actualment el Museu de la
2002 va replante- Tècnica ha assolit un pes específic en l’oferta
jar-se la vida i va museística de l’Alt Empordà.
decidir venir a viure
a l’Empordà, i es
AZNAR MARÍN, Sergi
va traslladar junta-
ment amb la família (La Jonquera, 17.IV.1978) Esportista
a viure a Roses, i el
tercer fill va néixer Fill de Jesús Aznar,
aquí. natural de Blesa,
Ha estudiat Cièn- Terol, i de Paquita
cies de la Infor- Marín, natural d’Ar-
mació i Filosofia i Lletres a la Universitat riate (Málaga).
Autònoma de Barcelona. Més tard, va fer un Entrenador Na-
màster en Realització Audiovisual a l’Escola cional de Natación
d’Estudis Politècnics de Barcelona (IDEP). (Federación Espa-
Mentre estudiava va treballar a Ràdio Barcelona ñola de Natación,
en els programes d’informatius, dirigits per Fermín 2002) i Máster en
Bocos. Des de llavors, sempre ha mantingut l’acti- Natación y Gestión
vitat periodística, col·laborant en premsa escrita de Actividades Acuá-
com: El País, El Mundo, Interviú, Play boy, Mundo ticas (Universidad Europea de Madrid, 2006).
Científico, Amadeus, Arqueo, Mundo Medieval, Die De ben petit es va iniciar en la natació, a l’edat
Tageszeitung (Berlín), Setmanari Empordà, entre de 4 anys l’entrenava Jordi Maestro, que el va con-
altres mitjans. En premsa audiovisual ha col·labo- tinuar entrenant fins als 10 anys. En veure la ràpi-
rat amb l’Agencia Capa, en la qual realitzava l’infor- da evolució experimentada, als cinc anys va
matiu setmanal 24 horas de Canal Plus, amb TV3 començar a competir.
(30 minuts) i amb Canal Nord, dirigeix el programa Als onze, gràcies a una beca de la Selecció
de divulgació científica Número π. Catalana, va entrar al Centre de Tecnificació de
Com a consultor ha col·laborat amb la Fun- Natació d’Olot i competia per l’ACEJ de la Jon-
dació “la Caixa” i amb el departament de Recur- quera. Ha estat becat per la Selecció Catalana
sos Humans de “la Caixa”; amb l’Instituto Nacional per assistir al Centre Blume d’Esplugues, per
de Técnica Aerospacial (INTA), Consejo Superior anar al CAR de Sant Cugat del Vallès (1994-
de Investigaciones Científicas (CSIC), Bayer, 1998). Ha competit defensant les sigles de dife-
Fresenius Kabi, Ajuntament de Barcelona i altres rents clubs: l’ACEJ de la Jonquera, el Club
empreses i entitats públiques. Natació Figueres, el Club Natació Montjuïc, el
Com a docent, ha impartit classes a l’IDEP, Club Natació Terrassa i el Club Castàlia-Castelló
Centro de Estudios de la Imagen, Micro Obert, de la Comunitat Valenciana.
Centre d’Iniciatives per Joves de “la Caixa”. Ha Gràcies a la seva trajectòria, a l’edat de catorze
donat conferències com a professor convidat i anys, va tenir l’honor de portar la torxa olímpica.
com a ponent en la Universitat de Medicina de En el seu palmarès disposa de més de 300
Lleida, a la Juan Carlos I de Madrid i a la Univer- medalles i uns 70 trofeus. Els resultats més impor-
sitat de Ciències d’Oviedo. tants han estat: Campió de Catalunya (1990),
Des d’abril de 2005 dirigeix el Museu de la Campió de Catalunya temporada d’hivern i d’estiu,
Tècnica de l’Empordà de la Fundació Padrosa, (1991, 1992, 1993), Campió de Catalunya tem-
única institució privada que disposa de conveni porada d’estiu (1994, 1995 va batre dues millors
85
AZNAR
marques de la seva actegoria), Campió d’Espanya AZNAR SESERES, Pere

(1992), Campió d’Espanya Hivern i Estiu (1993, (Roses, 14.VIII.1907 –
1994, va batre dos rècords de la seva categoria de Santiago de Xile, 14.VII.1999) Sindicalista i polític
16 anys; 1995, en la temporada d’estiu va batre
dos rècords de la seva categoria). Campió per
Fill de Vicenç Aznar Grau, d’ofici mecànic, natural
comunitats autònomes (1994 i 1995).
de València, i de la rosinca Francesca Seseras
Categoria Absolut Campionat d’Espanya (1996, Coll. Es va casar amb l’activista Dolors Piera, i va
va quedar en tercera posició; 1997, subcampió; tenir dues filles.
1998, campió per comunitats autònomes), Cate-
goria absolut Campió de Catalunya (1998). Ingressà al Partit Comunista Català (1928) i
Seleccionat per la Selección Española va l’any 1934 fundà el Partit Català Proletari amb
assistir al campionat Andorra Cent Nacions Jaume Compte↑, va ser cap de redacció del seu
(1992), on va quedar el primer (14 anys). Selec- òrgan L’Insurgent. Dirigí les vagues dels depen-
cionat pels Jocs Olímpics de la Joventut Europea dents de la indústria i el comerç i va ser secreta-
(1993), va aconseguir dues medalles de bronze. ri general del Comitè Revolucionari del 6 d’octu-
Participa en el Campionat d’Europa Junior bre de 1934 al sindicat catalanista CADCI
(Republica Txeca, 1994) i queda vuitè, i participa (Centre Autonomista de Dependents del Comerç
en el Campionat d’Europa Junior (Ginebra, i de la Indústria). Fou elegit diputat al parlament
1995), i queda en sisena posició. espanyol del Partit Català Proletari (1936). Va
presidir el CADCI i s’integrà al PSUC, on ocupà
L’any 1999 és la darrera temporada en què
càrrecs importants. El 1938 va esdevenir director
competeix. Compagina fer d’entrenador del Club
general de Treball i Assistència Social.
Natació Figueres, amb la de nedador del club
Castàlia-Castelló de la Comunitat Valenciana i les Després de la guerra civil es va exiliar a Xile on
classes de magisteri a la Universitat de Girona. es va dedicar a activitats comercials; va fundar
L’any 2007 participa en la competició università- l’associació Amics de Catalunya, i va col·laborar
ria de Catalunya i queda en tercera posició. amb el Centre Català de Santiago de Xile. Va diri-
L’any 2007 ha encetat una nova via d’actuació gir el periòdic El Retorn, on signava sota el
al presentar-se a les municipals com a cap de llis- pseudònim de Pere Roig.
ta pel PSC. En establir pacte amb CiU ha esdevin- Distanciat del PSUC, s’afilià al nou Partit
gut regidor d’Esports de la Jonquera (2007). Socialista Català fundat a Mèxic vers 1945.
86
B
BACH GRAU, Emili
(Rabós d’Empordà, 27.VI.1932)
Empresari
Casat amb Magdale-

na Cantenys Planiol,
el matrimoni té un
fill, Carles.
la Història Esportiva de Catalunya, atorgada per
la Generalitat de Catalunya (27.X.1995), i
l’Homenatge personal realitzat per la Federació
Patronal Metal·lúrgica (FEGMETALL), de la pro-
víncia de Girona (1.XII.1995).
BADOSA COMPTE, Joan

Va iniciar-se en (Roses, 1.III.1884 – 7.II.1968)
el camp de la me- Músic
tal·lúrgia fins a esde-
venir un bon torner. Fill d’Enric Badosa,
Funda l’Empresa Bac industrial i músic,
Valves s.a., (1958), natural de Roses, i
dedicada al disseny, de Maria Compte
la fabricació i la ven- Suquet. Es va casar
da de vàlvules de bola i papallona d’altes presta- amb Margarita Mar-
cions, destinades al servei de la indústria química, timort Masó, de
petroquímica, del gas i plantes de procés. Roses.
Sempre ha participat en activitats socials, Va aprendre del
culturals i esportives relacionades amb la ciutat seu pare Enric les
de Figueres i la comarca de l’Alt Empordà. Soci primeres ensenyan-
de l’UE Figueres, fou president des del 1978 fins ces de solfeig i de
l’any 1993, essent la darrera temporada de la flautí. A l’edat de dotze anys ja n’era un bon intèr-
presidència una de les millors èpoques del club pret i va passar a formar part d’una Corporació
esportiu: va tenir lloc la inauguració del nou esta- Musical rosinca composta per 25 músics, de la
di de futbol municipal i l’equip va estar a punt de qual n’era el director el mestre Corredó, el seu
pujar a 1a divisió. professor de piano. Als 15 anys va començar a
Ha rebut diversos premis i distincions, d’entre aprendre l’instrument del tible, i als divuit ja era
els més rellevants cal esmentar la Medalla al considerat un destacat intèrpret d’aquest difícil
Mèrit Esportiu, atorgada per l’Ajuntament de instrument. Va ampliar els seus estudis amb la
Figueres (13.IV.1994), la Medalla de Forjador de pràctica de la flauta.
87
BADOSA
Va participar en l’Antiga Pep de Figueres, com Ràdio París, Ràdio Costa Brava i Ràdio Popular
a instrumentista solista de tible i flauta. Amb de Figueres. Va esdevenir corresponsal del diari
aquesta orquestra va anar a París i Londres on Los Sitios, més endavant Diari de Girona, del
van enregistrar, per primera vegada a la història, Correo Catalán, de La Vanguardia, de l’Inde-
un disc de sardanes. Va passar a La Principal de pendent de Perpinyà i dels diaris esportius Dicen,
Palafrugell i a La Principal de Peralada (1925- Mundo Deportivo i Sport. Va ser col·laborador de la
1927). Als anys trenta va entrar a La Selvatana, revista rosinca La Veu, de la figuerenca L’Empordà
al mateix temps que tocava com a interí a La i de Girona Gastronòmica. Amb els seus escrits va
Principal de la Bisbal. En tornar-se a constituir propagar la història local, els fets quotidians i les
l’orquestra castellonina Rossinyols (1946) s’hi receptes gastronòmiques de la vila.
va integrar fins que es retirà definitivament.
Va escriure les sardanes: L’Enriquet (1946),
Quimeta, La segona de la tarda, La guapa, BAGÓ BASSAGAÑAS, Sebastià
Margarida (1947), Flors boscanes. (Llers, 11.IV.1907 – Buenos Aires, 1983)
En col·laboració amb Josep Blanch↑ Reynalt Industrial
va escriure: Heroica, Calaverada, Desvergonyida i
La fi del món, la més coneguda, obligada de tible i Fill de Joan Bagó
amb notabilíssimes dificultats interpretatives. Vergés, dedicat al
comerç, i d’Irene
Bassagañas Fàbre-
BADOSA COMPTE, Lluci ga, ambdós de Llers.
(Roses, s. XIX – Girona, s. XX) Músic Treballà en les sec-
cions de comptabi-
Fill d’Enric Badosa, industrial i músic, natural de litat i propaganda
Roses i de Maria Compte Suquet. Es va casar i va dels Laboratoris Cu-
tenir una filla, Dolors. sí, del Masnou. Va
Va aprendre del seu pare Enric les primeres ser enviat a Buenos
ensenyances musicals. Va ser mestre de cobla i Aires per consolidar
solista a l’Orquestra del Liceu de Barcelona. la comercialització dels seus productes mèdics
(1930).
BADOSA MARTIMORT, Enric Al cap de poc, va fundar els Laboratoris Bagó
(Roses, 10.XI.1922 – 12.XII.1993) Periodista (1934), els quals importaven productes dels
Laboratoris Cusí. A instàncies del doctor Budallés,
Fill de Joan Bado- i afegit a les dificultats de recepció sorgides amb
sa↑ Compte, músic la guerra civil, va començar a elaborar els seus
i membre de la propis productes i va treure al mercat la marca
reconeguda cobla- Bagó. L’empresa va augmentar ràpidament. L’any
orquestra La Princi- 1964 tenia 203 treballadors, mentre que el 1973
pal de Peralada, i en tenia 1.400. El 1945 inaugurà la primera zona
de Margarita Marti- estèril del país per a l’elaboració d’antibiòtics,
mort Masó, natural ampliada amb una planta de liofilització.
de Roses. Es va Entre altres productes, va ser l’introductor de
casar amb Rosa la primera penicil·lina semisintètica a l’Argen-
Ripoll Guitart, de tina. El seu laboratori disposava d’un equip molt
Roses, i el matrimo- ben preparat per a treballs d’investigació en el
ni va tenir dos fills, Enric i Margarita. camp de la farmacologia al Centro Industrial de
Va compaginar les seves tasques de funcio- Investigación City Bell. Entre els seus descobri-
nari municipal (1965-1988), amb les radiofòni- ments importants cal esmentar el talniflumat,
ques i periodístiques. Va ser corresponsal de agent antiinflamatori no esteroide. Aquesta nova
88
BAIG
droga ha estat reconeguda en prestigiosos con- estudiar el batxillerat a Figueres, posteriorment

gressos internacionals. es va desplaçar a Barcelona per estudiar la
Actualment l’empresa està dirigida pels seus carrera universitària, es llicencià en Físiques
fills, dóna feina a més de tres mil persones i té (UAB, 1977) i es doctorà amb la tesi Teoría de
filials a diferents punts d’Amèrica Llatina i expor- campos de Reggeones para el Pomeron y el Polo
ta els seus productes a diversos països europeus f (UAB, 1981). Catedràtic de la Universitat
i americans. Autònoma de Barcelona, ha impartit classes
sobre mecànica quàntica, criptografia quàntica i
BAGUÉ BOADA, Narcís altres matèries. Ha participat en congressos en
(Salt, el Gironès, 22.VIII.1930) Articulista els quals ha presentat ponències i comunica-
cions. Ha publicat un centenar d’articles cientí-
Per motius profes- fics en diverses revistes especilitzades com
sionals es va afincar Physical Review, Zeitschrift für Physik, Il Nuovo
a l’Empordà l’any Cimento, Physics Letters o Nuclear Physics.
1958. A part de la És membre de di-
seva professió com verses institucions:
a empleat de ban- Institució Física d’Al-
ca, ha conreat altres tes Energies (IFAE),
aficions com l’atle- Grup d’Informació
tisme, la lectura i Quàntica (GIQ), Real
l’escriptura, i ha Sociedad Española
col·laborat en la de Física (RSEF),
premsa local. Va ser Societat Catalana
articulista del setmanari Empordà. Allà publica- de la Història de la
va sobre temes diversos, tenia la secció titulada Ciència i Societat
“Qüestionari Proust” i perfils de personatges Catalana de Física,
il·lustres. Una selecció d’aquests articles, en filials de l’IEC o de l’Institut d’Estudis Empor-
total trenta-quatre retrats de personatges de la danesos, entre altres.
història de la cultura, va aparèixer en el volum És autor de diversos estudis sobre temes
titulat Idees i Persones (Figueres: 1998), amb d’història local de l’Alt Empordà, preferentment
pròleg de M. Àngels Anglada↑. Des de 1989 de Sant Llorenç de la Muga, els quals han apare-
col·labora amb el bisetmanal Hora Nova. gut als Annals de l’Institut d’Estudis Empor-
Des del punt de vista esportiu, ha estat monitor danesos, Revista de Girona, La Muga (Sant
d’excursionisme i d’esports d’alta muntanya per a Llorenç de la Muga). I de la monografia: Biure
adolescents del Centre Excursionista Empordanès, d’Empordà, els burros de Biure i la fil·loxera
de Figueres. Practica l’atletisme de fons, i ha parti- (Figueres: 2006), Sant Llorenç de la Muga
cipat en diverses ocasions a la Marató de Cata- (Girona: 2007).
lunya, a la de l’Alt Empordà i a les de Berlín i Munic.
Forma part de diverses associacions com
Òmnium Cultural, Atenea i del Centre Excur- BAIG MINOBIS, Marià
sionista Empordanès, del Casino Menestral (Figueres, 3.I.1906 – 21.I.1991)
Figuerenc. Es considera republicà federal en la Pintor i funcionari
línia d’Abdó Terrades↑ o Narcís Monturiol↑.
Fill d’Emili Baig Moncanut, oficial del jutjat, natu-
BAIG ALEU, Marià ral de Figueres, i d’Emília Minobis Joana, natural
(Figueres, 9.VI.1955) Físic de Capmany. Es va casar en primeres núpcies
amb Pilar Fondecaba Barbosa i en segones amb
Fill de Marià Baig↑ Minobis i de Teresa Aleu Teresa Aleu Munté de Mont-roig del Camp
Munté, de Mont-roig del Camp, Tarragona. Va (Tarragona), i el matrimoni va tenir un fill.
89
BALAGUÉ
Va ser alumne del ordre. En els darrers anys fou força productiu
mestre Joan Núñez↑ encara que la seva obra no ha estat gaire difosa.
a l’Escola d’Arts i Va prendre part en les exposicions de
Oficis, coincidint a Primavera, a Barcelona (1934, 1935 i 1936). Va
les classes de di- participar en exposicions individuals i col·lecti-
buix amb Salvador ves a diferents indrets de Catalunya com
Dalí↑ i Ramon Reig↑. Barcelona, Lleida, Girona, Figueres o Perpinyà.
S’inicià en el L’any 1976, coincidint amb les Fires i Festes
camp de la carica- de la Santa Creu, el Museu de l’Empordà va orga-
tura, en el qual des- nitzar una exposició de la seva obra. L’any 2006,
tacà, i col·laborà en l’Ajuntament de Figueres va dedicar diferents
diverses revistes. actes per commemorar el centenari del naixe-
L’any 1924 va participar en la primera exposició ment, encarregant el comissariat dels actes
col·lectiva a Girona i, a partir d’aquest any, va par- anuals a Inés Padrosa↑, essent l’acte principal
ticipar en nombroses exposicions col·lectives, la l’exposició Baig, una singular pluralitat (Museu
primera individual va tenir lloc a la Sala Edison de de l’Empordà), la qual va disposar de catàleg.
Figueres, l’any 1926. Es va donar a conèixer com a
caricaturista, demostrant copsar amb encert els
BALAGUÉ ANGLADA, Francisco (Frank)
principals trets de l’individu, i dibuixant; va interve-
(Figueres, 7.VIII.1902 – 26.I.1990)
nir també en el camp de la publicitat, i cartellisme.
Restaurador i hoteler
Baig és un artista polifacètic que conrea diverses
disciplines, anomenades “arts menors” com el dis-
seny de capçaleres, el publicitari, de cartells o Fill de Francisco Balagué González, natural de
cobertes de llibres. En alguns signa amb el Villar del Ciervo (Salamanca), d’ofici jornaler, i
pseudònim de Kukut. L’estil d’aquests anys consis- de Maria Anglada Ballanet, de Vilallobent,
tia a reflectir la realitat amb minuciositat. Cerdanya, domiciliats en el carrer de la Jonquera.
Se sap que de jovenet va treballar a l’Hotel
Professionalment va incorporar-se com a fun-
París de Figueres (1918), d’allà va passar al res-
cionari, oficial major, a l’Ajuntament de Figueres
taurant del Cercle del Liceu de Barcelona. Es
(1930) càrrec que va mantenir fins al 1970. Des
traslladà a Cuba i després a Nova York, on tre-
del punt de vista associatiu, va participar en dife-
ballà també en negocis d’hostaleria. Al cap d’uns
rents activitats i associacions figuerenques com
anys va retornar i va obrir un restaurant a Po-
el Patronat de la Catequística, i va ser col·labora-
llença (Mallorca) el 1929. En esclatar la guerra
dor de diversos mitjans de comunicació escrits:
civil retornà als Estats Units. Fou contractat pel
La Comarca, La Comarca Deportiva, Ampurdán
govern de Veneçuela per fer-se càrrec de l’Hotel
o, Vida Parroquial, tant des del punt de vista
Ávila, de Caracas. El 1945 tornà novament a
artístic com literari.
Nova York, anà a Califòrnia on fou administrador
L’any 1946 va patir una perforació de màcula, de l’Hotel Bel Air, freqüentat pels artistes de cine.
que li va suposar la pèrdua de la visió i un gran A Santa Mónica va muntar un restaurant propi,
canvi en la seva vida i en el seu estil pictòric, adop- on va tenir oportunitat de tractar amb grans figu-
tant un estil més lliure. A partir d’aquí, una depres- res de Hollywood com Marilyn Monroe, John
sió que el va portar a destruir part de la seva obra, Wayne o Bob Hope. En quedar vidu, va decidir
desesperança i l’inici d’una lluita que, amb esforç retirar-se a Figueres (1983).
sobrenatural, el portà altre cop al món de l’art i a
ocupar el lloc que mereixia. Amb els anys va iniciar
una nova etapa (1953), ara pintant figures allar- BALAGUÉ ANGLADA, Sebastià
gades de to surrealista, amb sèries dedicades a (Figueres, 29.IV.1896 – 17.IX.1968) Impressor
gitanos, pallassos o bruixes. A causa de la lesió
ocular va haver de treballar amb lupa i es va orga- Fill de Francisco Balagué González, natural de
nitzar la paleta de colors seguint sempre el mateix Villar de Ciervo (Salamanca), d’ofici jornaler, i de
90
BALLESTA
Maria Anglada Ballanet, de Vilallobent, domici- matern, Joan Molinas Poch, però en morir aquest
liats en el carrer de la Jonquera. Germà de l’ante- va haver de tornar al poble on es va dedicar a la
rior. Va treballar d’impressor a Figueres. pesca, mantenint l’interès per la cultura.
Director, i ànima principal, de la revista quin-
BALLELL zenal Costa Brava (1919-1922). També fou
(Borrassà, s. XVII) director del setmanari d’Acció Ciutadana, òrgan
del Partit Republicà Federal Nacionalista de les
Important nissaga, emparentada amb rellevants comarques gironines (PRFN) (1933-34) i del
famílies de les rodalies com els Pagès de diari Front, portaveu del PSUC a les comarques
Borrassà, els Batlle Vilossa de Palau de Santa gironines (1938-39).
Eulàlia o els Moragas de Navata. L’any 1928 abandonà l’Escala per instal·lar-
se a Girona. Fou president comarcal del PRFN,
coaligat amb ERC. Durant la guerra civil aban-
BALLESTA FARRÉS, Josep
donà els plantejaments d’ERC i s’acostà al PSUC,
(L’Escala, 21.IV.1908 – 16.VIII.2000)
del qual fou secretari general del radi de Girona i
Pescador i escriptor
comarca. Fou alcalde de Palau-sacosta i, els
Fill de Josep Ballesta Flaqué, i de Maria Farrés últims dies de la guerra civil, alcalde de Girona i
Dubé, ambdós de l’Escala. Es va casar amb Comissari d’Ordre Públic (l’equivalent a governa-
Carme Cros Frigola (l’Escala, 1934). Fill i nét de dor civil).
pescadors, defensava la preservació del medi Fou dels últims en abandonar Girona cap a
marí i estava en contra de la utilizació de les l’exili. Després de passar per diversos camps de
noves xarxes de niló. Va col·laborar en els Fulls refugiats s’establí a Chânes. No va tornar mai
d’Història local de l’Escala i deixà escrit un recull més, ni a l’Escala ni a Catalunya.
de paraules emprades en llenguatge mariner i
altres relats i experiències de la vida quotidiana.
BALLESTA ROS, Joaquim
Li va ser atorgada la Cruz al Mérito Pesquero
(4.VI.1990), la Encomienda del Orden del Mérito (L’Escala, 25.IX.1957 – 10.IX.1999)
Agrario, Pesquero y Alimenticio, per part del Esportista i directiu
Ministerio de Agricultura (1995), com a reconei-
xement a la llarga trajectòria professional dedi- Fill de Josep Maria
cada a la mar i a la pesca. Ballesta Flaqué, pes-
cador, i de Josefa
Ros Juncà, ambdós
BALLESTA MOLINAS, Joan
de l’Escala. Es va
(L’Escala, 7.VII.1893 – Chânes, França, 1962)
casar amb Paquita
Escriptor, actor i polític
Saballs Calderó i va
Fill de Tomàs Balles- tenir dues filles,
ta Solés i de Catalina l’Anna i la Laura.
Molinas Poch, amb- Va compaginar
dós de l’Escala, va les tasques d’em-
ser el tercer de cinc pleat de banca amb
germans. Conegut diverses implicacions ciutadanes: polítiques, va
amb el sobrenom ser regidor pel PSC (1995-1999), però principal-
de Joanet Calafat. ment esportives: va ser jugador de futbol i de ten-
A l’edat de cinc nis taula.
anys va traslladar- Va jugar amb els equips base de futbol de
se a Begur on va ser l’Escala, va ser responsable i coordinador de dife-
internat en un col·le- rents equips de futbol base local (1975-1981). Va
gi religiós (1898-1908), on residia el seu oncle formar part de la Junta Directiva del FC de l’Escala.
91
BALLESTER
Va ser el president del Centre Esportiu i Recreatiu (1967-1979). Durant aquest període, l’Escala va
(CER) (1992-1996), l’entitat associativa local amb experimentar una millora en l’abastiment d’aigua
més pes específic de la vila. L’any 1992, essent i es va construir un emissari per a les aigües resi-
president del CER, l’equip de tennis taula va acce- duals, es va instal·lar un dispensari mèdic,
dir per primera vegada a la divisió d’honor estatal. correus i la primera oficina de turisme, es va
Va ser un dels impulsors i col·laborador del lli- construir el nou cementiri extramurs, es van
bre Història del futbol a l’Escala, 1912-1997 ampliar les escoles municipals i es van adquirir
(l’Escala, 1998), i va formar part de la comissió uns terrenys per a la creació del Centre Esportiu i
que es va encarregar de l’edició. Recreatiu de l’Escala, del qual ell en va ser fun-
A títol pòstum va rebre un homenatge del FC dador. En matèria urbanística es van pavimentar
l’Escala i un reconeixement a la diada “Festa de i enllumenar tots els carrers del nucli antic i es
l’esport” de l’Escala. van construir dos passejos. Finalment es va
aconseguir l’enllaç del municipi amb l’autopista
A-7 per Orriols.
BALLESTER GUILLOT, Frederic
(L’Escala, 8.III.1924 – San Cugat del Vallès,
Vallès Occidental, 17.III.1989) Hoteler BALLÓ FONTOVA, Jordi
(Figueres, 17.V.1954) Professor i historiador
Fill d’Arquimedes Ballester Suñer, paleta, i de
Francisca Guillot Pascual, ambdós naturals de Fill de Manuel Balló
l’Escala. La seva àvia havia creat una petita fonda, Català, cuiner, natu-
coneguda com Ca la Neus (1915). Aquesta fonda ral de Flix (Tarrago-
fou convertida per ell mateix i el seu germà Valeri↑ na), i de Dolors Fan-
en l’Hotel Nieves Mar, el qual va ser un referent en tova [sic] Juan, de
el món de l’hostaleria en els anys 60. Barcelona, domici-
Volia que l’Escala fos coneguda internacional- liats als Límits (la
ment per la seva gastronomia i per la seva pau i Jonquera).
tranquil·litat, per aquest motiu s’implicà activa- Va estudiar la
ment en la vida política. Fou fundador del Centre carrera de Filosofia i
d’Iniciatives Turístiques i en va ser president fins Lletres, especialitat
a la seva mort. Tenia moltes aficions, gairebé Història de l’Art, a la
totes relacionades amb l’art i la fotografia. Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en
Història del Cinema. Dedicat a l’ensenyament, és
BALLESTER GUILLOT, Valeri professor de Comunicació audiovisual de la
(L’Escala, 16.I.1929 – 27.XI.1998) Hoteler i polític Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha
impartit el curs de Màster en Documental de
Fill d’Arquimedes Creació, dedicat a formar realitzadors i produc-
Ballester Suñer, pa- tors de documentals.
leta, i de Francisca És el responsable de les exposicions de Centre
Guillot Pascual, de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
ambdós naturals de Ha esdevingut director de l’Oficina Catalana del
l’Escala. Molt preo- Cinema i ha col·laborat amb Francesc Bellmunt en
cupat per la projec- algunes de les seves pel·lícules.
ció turística de la Algunes de les seves aportacions han estat
Costa Brava, a la publicades a revistes com Quaderns del CAC,
qual va dedicar L’Avenç o Catalònia cultura.
molts esforços. Grà- Ha publicat: Conèixer el cinema (Barcelona:
cies al seu interès 1985), en col·laboració amb Ramon Espelt i Joan
per les necessitats de la vila fou designat alcalde Lorente, Cinema Català (1975-1986) (Barcelona:
92
BALMAÑA
1990), amb Ramon Espelt i Joan Lorente, La lla- A Barcelona, va treballar a la Central de
vor immortal: els arguments universals en el cine- Biblioteques i va col·laborar amb Jordi Rubió, el
ma (Barcelona: 1995), amb Xavier Pérez Torío i qual li va encarregar l’ensenyament a l’Escola de
Imatges del silenci (Barcelona: 2000). Bibliotecàries (1938-1939). Va ser nomenada
Ha estat guardonat per la Generalitat amb el per la Generalitat assistent de la càtedra de
Premi Nacional de Cinema (2005). biblioteques de l’Escola de Bibliotecàries.
Després de la contesa va ser represaliada,
però gràcies a l’ajut de Miquel Mateu↑ va poder
BALLÓ SALVÀ, Justa tornar a la Central de Biblioteques. Va ser nome-
(Llançà, 15.IV.1899 – Santa Coloma de nada secretària del Servei de Biblioteques
Gramenet, el Barcelonès, 8.III.1993) Populars, càrrec que representava la categoria
Bibliotecària més alta i que va ostentar fins a la seva jubilació
(1944-1969).
Filla de Rafel Balló Els últims anys va anar a residir en una
Parés, propietari, i residència evangèlica, comunitat de la qual for-
de Teresa Salvá Yter, mava part.
ambdós de Llançà.
Els noms que li
donaren els seus BALMAÑA/BALMANYA ROS, Antoni
pares, els quals for- (La Bisbal, Baix Empordà, 19.X.1846 –
maven part de l’es- Espolla, 20.III.1915) Mestre i pedagog
glésia evangèlica,
eren Justa, Lliure i L’any 1861 esdevé
Bona. Va cursar els ajudant del mestre
estudis primaris a Joan Clarà, de la
Llançà, però en quedar orfe de mare va ingressar a Bisbal, i el 1863
l’internat de Barcelona al Colegio Internacional, ingressa a l’Escola
lloc on va rebre una educació acurada i en va sortir Normal de Girona.
amb el domini perfecte de l’anglès. Va estudiar el Acabats els estudis,
Batxiller Oficial en Arts (1920), i immediatament va ajuda de nou el
començar a exercir de professora en el mateix mestre bisbalenc
col·legi, tasca que compaginà amb la casa Singer, (1866), i va a Cas-
on s’ocupava de la correspondència en anglès. tell d’Aro (1867)
Després d’assolir els estudis de magisteri, va resi- com a mestre interí,
dir per un període de dos anys a Madrid. El 1923 va i seguidament a Espolla (12.II.1868), lloc on va
començar els estudis de bibliotecària a l’Escola de exercir el magisteri fins al 1907, va jubilar-se
Bibliotecàries de la Diputació de Barcelona, però voluntàriament l’any 1908. Al cap de dos anys de
va deixar els estudis durant uns anys en solidaritat ser a Espolla, Maria Carlas es va fer càrrec de l’es-
amb el professorat de l’escola que havia dimitit, i cola de nenes, la qual esdevindria la seva muller.
no la va poder acabar fins al 1931. Es va vincular ràpidament al municipi espo-
Va treballar com a bibliotecària auxiliar a la llenc, una de les primeres actuacions va ser la cre-
Biblioteca Popular de Figueres (1927-21.IV.1933) i ació de la Societat de Socors Mutus La Fraternal
de directora de la Biblioteca Popular de Pineda (1869). Després de l’arribada de la fil·loxera al
de Mar (1933). Va assistir a la conferència anual municipi (1879) va estar molt sensibilitzat per la
de la Library Association (1931) i va guanyar una problemàtica vitícola i fou un dels col·laboradors
beca per ampliar estudis a Anglaterra (1935). del Sindicat Agrícola d’Espolla (1906).
Allà va estudiar el sistema anglès de les bibliote- Fou un renovador de la pedagogia pels seus
ques rurals que, més tard, va aplicar a les biblio- treballs d’observació directa de la natura, tant
teques catalanes. d’arqueologia com de ciències naturals, fets amb
93
BANET
els seus deixebles, fins al punt de crear un Es va dedicar a la construcció, al cap de poc
museu en el qual es trobaven monedes, mine- va deixar el negoci per decantar-se cap a la fabri-
rals i un observatori astronòmic. Va dotar les cació de bicicletes, les quals lluïen una serp com
classes de material didàctic i pedagògic i utilit- a anagrama i les va comercialitzar amb el nom de
zava el mètode Lancasterià, segons el qual els Renol. Al cap d’uns anys, va decidir canviar la
estudiants més grans ajudaven els més petits. fabricació de bicicletes per la de motos i, en els
Fou precursor de l’estudi dels dòlmens de la tallers del carrer de Llers, va fabricar les motoci-
comarca i descobridor d’alguns d’ells. Algunes cletes que va batejar amb el nom de Ruter. La
de les seves aportacions aparegueren al Butlletí primera en sortir al mercat va ser de 125 c.c., de
d’Associació Catalana d’Excursions Científiques quatre temps. De seguida, varen fabricar motors
(Barcelona), com “Les coves d’Alarbs. Dòlmens de 98 i 125 c.c. de dos temps.
d’Espolla” o “Monuments primitius d’Espolla” a La crisi originada a principis dels anys 60 va
Memorias de l’Associacio Catalana d’Excursions obligar l’empresa a tancar; va ser la primera
Cientificas. marca de motocicletes fabricades a Figueres que
Va ser partidari de l’associacionisme entre el va claudicar.
Magisteri. Va ser membre actiu de la Unión del
Magisterio, El Magisterio gerundense, i de La
Fraternidad del Magisterio. Va assistir a la reunió BARBARÀ PRENAFETA, Pepita
constitutiva de l’Associació Provincial de Mestres (Badalona, el Barcelonès, 29.VII.1919 –
(1903). Roses, 2.VI.2008) Activista cultural i modista
És autor de Primer libro de lectura manuscri-
ta para uso de las escuelas elementales y de Filla d’Alfonso Barbarà Sancho, de Badalona,
párvulos (Barcelona: 1881; id.: 1884 3a ed.; id.: propietari de barques de vela, i de Teresa
1890 8a ed.; id.: 1893 12a ed.; id.: 1898 17a Prenafeta Solé, de família lleidatana. Es va casar
ed.; id.: 1899 18a ed.; id.: 1904 24a ed.; id.: amb Miquel Llambrich Balfegó, de l’Ametlla de
1921 31a ed.; id.: 1930 33a ed.; id.: 1950 35a Mar, i va tenir un fill, August, i dues filles, Teresa i
ed. adaptada als temps actuals), que assolí un Roser.
notable èxit arreu de Catalunya. Els seus pares varen decidir traslladar-se a
Gràcies al seu quefer, l’escola de nens Roses quan tenia onze anys. Va estudiar Corte
d’Espolla va ser nomenada Escola Modèlica, va Sistema Martí (Badalona, 1936). A Roses, va
ser mereixedor del nomenament de Caballero de compaginar l’ofici de modista i de professora de
la Real Orden de Isabel la Católica (1888). costura. Va tenir moltes alumnes de Roses i, fins
Després de jubilat va rebre la Cruz de Caballero i tot, de Cadaqués.
del Orden Civil de Alfonso XII (1909). L’Ajun- Va ser col·leccionis-
tament d’Espolla va donar el seu nom al carrer ta de documents,
on vivia (1907). postals, llibres, rela-
cionats amb la vila
de Roses. Material
BANET ESTAMPÉ, Antoni que ha servit per
(Espira, França, 18.XI.1882 – elaborar els seus lli-
Figueres, 19.III.1965) Fabricant de motos bres i per fer exposi-
cions a la Caixa
Procedent de França on havia mantingut relacions Provincial de Roses.
comercials amb l’exèrcit francès; a conseqüència És autora de Ro-
del conflicte bèl·lic en què es trobava immersa ses (Figueres: 1984),
Europa es va establir a Figueres l’any 1915. La Badia de Roses, recull de textos (Girona:
L’any 1920 es va casar amb Felisa March 1989) i Santa Maria de Roses (Figueres: 2000).
Galí, i el matrimoni va tenir dues filles, Anna i L’Ajuntament de Roses la va distingir amb el
Andrea, i un fill, Leopoldo. Dracma d’Or (1995).
94
BARDALET
BARDALET VIÑALS, Narcís Va estar vinculat a la Junta Directiva de la

(Girona, 1.VIII.1953) Metge, pediatre i forense Unió Esportiva Figueres durant l’estada d’aquest
equip a Segona Divisió A, essent President el
Fill de Narcís Bar- senyor Emili Bach↑ Grau, on va exercir de metge
dalet Arbusà, quí- de l’equip. També va estar vinculat, com a metge,
mic, i de M. Teresa a l’Equip de Bàsquet de l’ADEPAF.
Viñals Costa, amb- Ha compaginat les tasques mèdiques amb
dós naturals de Sils. l’ensenyament, imparteix les assignatures de
Va viure la infantesa Medicina Legal i Ciències Forenses, en la Llicen-
a Sils on va assistir ciatura de Criminologia, de la Universitat de
a les escoles nacio- Girona. Així mateix, participa com a docent en
nals, fins que va ser l’assignatura d’Odontologia Forense, a la Facul-
internat al Col·legi tat d’Odontologia de la Universitat Internacional
La Salle de Figue- de Catalunya.
res, on va cursar el Des de l’any 2002 és subdirector de l’Institut
batxillerat. Durant l’adolèscencia, presencia la de Medicina Legal de Catalunya i exerceix les tas-
realització d’una autòpsia, la qual cosa marca el ques a la Divisió de Girona, coordinant les tasques
camí dels seus futurs estudis, ja que enceta la dels metges forenses d’aquesta demarcació.
curiositat pel funcionament de cadascun dels S’ha vinculat en diverses juntes mèdiques i ha
orgues del cos humà. exercit diversos càrrecs. És vicepresident del
Estudia Medicina a la UAB i es llicencia l’any Col·legi Oficial de Metges de Girona (des de
1977. Cursa l’especialitat de Pediatria, a l’Escola 1994), i va exercir aquesta vicepresidència, amb
Professional de Pediatria de la (UB, 1980), i a els Drs. Albert Casellas i Eudald Bonet, seguida-
l’Hospital Josep Trueta, llavors Álvarez de Castro. ment, aquests exerciren la Presidència. És mem-
Va ampliar els coneixements amb un Màster en bre de la Junta, com a vocal, de l’Asociación
Psiquiatria i Psicologia Clíniques (UAB, any Nacional de Médicos forenses.
1989-1991). És Membre d’Honor de la Sociedad Española
Dedica el seu interès en dues especialitats de Psiquiatría Forense (des de 1993), i és mem-
aparentment oposades: la pediatria i la medicina bre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de
forense, però en ambdós casos el metge, en no Catalunya i Balears.
obtenir informació dels afectats, ha d’emprar el Ha escrit moltíssims articles mèdics relacio-
sistema intuïtiu-deductiu per a aconseguir els nats amb la seva professió, així com també ha
diagnòstics i tractaments necessaris. assistit a innombrables congressos o reunions
Ha exercit la Pediatria a l’Hospital de Figueres i de caire mèdic. No solament com a participant,
en l’àmbit privat. És metge per oposició del Servei sinó com a ponent, entre les quals cal esmentar
d’Urgència, l’abans anomenat Instituto Nacional diverses Jornades de Medicina Forense, en una
de Previsión, més tard anomenat INSALUD i actual- de les quals va presentar “Les màscares cadavè-
ment anomenat Institut Català de la Salut. És espe- riques. Realització i aplicacions” (1990). Ha
cialista també en Medicina Legal i Forense. estat director de diversos cursos de Medicina
Des de l’any 1979, exerceix ininterrompuda- Forense, a l’Escola de Policia Municipal de
ment el càrrec de metge forense, entrant per Girona. Ha estat conferenciant en cursos de la
oposició al Cos Nacional en aquest mateix any. Universitat d’Estiu de la Universidad Complu-
Primer va ser destinat a Estella, a l’Audiència tense de Madrid. Ha impartit cursos de tana-
Provincial de Navarra (2 anys), i seguidament a topràxia (tècnica d’embalsamament), a la Uni-
l’Audiència Provincial de Girona, concretament versitat de Salamanca o al Centro de Estudios
als Jutjats de Figueres. Ha participat, durant els Judiciales (Madrid). S’ha preocupat també dels
últims vint-i-cinc anys, de forma activa, en la abusos infantils, de la violència domèstica i el
investigació criminal dels casos que han succeït corresponent tractament des del punt de vista
a la província de Girona (1982-2007). legal.
95
BARNADA
Ha estat col·laborador del llibre: Tanato- perfeccionament de piano amb els professors
praxia, un arte multidisciplinar. Guía del tanato- Assumpta Valls – Eulàlia Soler (Barcelona), Louis
practor (Salamanca). Juntament amb la perio- de Moura (Girona), Arpad Bodó (Girona-Madrid).
dista Clàudia Pujol va publicar una història S’ha dedicat a la pedagogia musical com a pro-
novel·lada dels casos criminals que més l’han fessora de l’Escola Universitària de Formació per al
impactat Diari d’un forense. Anatomia de 10 Professorat d’Ensenyament General Bàsic (EGB) de
crims reals... (Barcelona: 2007). Girona i de diferents Escoles d’Estiu i d’Hivern de les
Ha estat mereixedor de la Medalla de Bronze, comarques gironines. Ha impartit cursos destinats
amb distintiu blau, al mèrit policial atorgada pel a professors de preescolar per a l’Escola Uni-
Cos de Mossos d’Esquadra de la Generalitat de versitària de Professors d’EGB (1981-82, 1983-
Catalunya. 84) i per a l’ICE de la Politècnica de Barcelona per a
Entre altres mèrits, passarà a la història per la formació de mestres (1981-1985).
haver estat designat, per les autoritats figueren- Ha estat directora i professora de l’Escola
ques, responsable d’embalsamar l’empordanès Municipal de Música de Castelló d’Empúries
universal, Salvador Dalí↑ Domènech. Va ser un (1979-1984). Professora de les Escoles Públiques
dels metges forenses escollits per a col·laborar de: Peralada (1975-1979), Vilajuïga (1975-1979),
en les tasques d’identificació de cadàvers del Ruiz Amado de Castelló d’Empúries (1976-1984),
tsunami a Tailàndia, on va col·laborar amb la Roses (1977-1979), Agullana (1987-1988),
Interpol. Vilabertran (1987-1989), Cabanes (1987-1989).
Ha estat promotora, cofundadora i codirectora
de l’Escola de Música La Flauta Màgica, Figueres
BARNADA ROIG, Teresa (1980-2000); promotora cofundadora i codirecto-
(Orriols, 2.IV.1938) Professora de música ra de Temps de Música, de Figueres (Centre Escola
d’Educació Musical i Expressió Teatral) (des de
Filla de Narcís Bar- l’any 2000), juntament amb els seus fills Eva i
nada Camplloch, Aleix, en la qual han introduït innovacions educati-
natural de Canet ves com: la Programació Neuro-lingüística (PNL),
d’Adri, flequer, i l’Educació Emocional i la Psicomusicoteràpia. Ha
de Natividad Roig organitzat diferents cursets, trobades de corals,
Martí, natural de festes de final de curs, homenatges, etc., a dife-
Sant Pere Pescador. rents pobles de la comarca de l’Alt Empordà.
Es va casar amb Qualificada com a persona d’esperit inquiet i
Joan Tarrés Bech, optimista ha sabut comunicar aquestes qualitats
de Vilanova de la als alumnes. Va ser una innovadora a la comarca
Muga, i del matri- empordanesa en aplicar el mètode Orff, (instru-
moni varen néixer ments de Percussió) gràcies al qual els alumnes
Jaume, Gregori, Eva i Aleix dels quals, els dos aprenien d’una manera pedagògica i alhora lúdica
últims, segueixen les passes musicals maternes. a assolir i consolidar els continguts del Llenguatge
Va estudiar al Conservatori Superior del Liceu Musical. Per a la biografiada, la docència musical
de Barcelona (1950-1959), on va assolir estudis ha estat l’objectiu principal de la seva existència,
superiors de solfeig i piano. Ha completat la seva procurant que aquesta disciplina ajudi l’alumne
formació amb diversos cursos destinats a la en el seu desenvolupament com a persona.
pedagogia musical, entre els quals podem des- El Consell Comarcal de l’Alt Empordà, li va
tacar els realitzats a l’Escola del Bosc (Barce- retre homenatge (Llançà, 2000) per la seva
lona, 1978-80), a l’Institut Joan Llongueres dedicació a l’ensenyament de la música i la
(mètode Dalcroce) (Barcelona, 1978-80), o els transmissió de coneixements a diverses genera-
cursos basats en el mètode Pare Ireneu Segarra cions de joves. També va rebre aquest reconeixe-
(Kodaly català), en el mètode Willems i en el ment de la Fundación Yehudi Menuhin (Madrid,
mètode Orff. Ha assistit a diferents cursos de 2000).
96
BARÓ
BARÓ PAGÈS, Josep general de Beneficència i Sanitat (1898), des d’on

(Figueres, 6.XII.1880 – 2.VIII.1953) va organitzar el cos de la Sanitat Marítima i va ser
Periodista i funcionari delegat Regi d’Ensenyament Primari. Fou creador
d’un col·legi d’orfes i asil per a invàlids del treball a
Fill de Josep Baró Vidal i de Maria Pagès Medinyà, La Unión, essent el primer i únic d’Espanya.
ambdós de Figueres. Vidu, es va casar amb Va ser membre numerari de la Real Academia
Lluïsa Serra Dalmau, de Calonge. Española de la Lengua i acadèmic de la de Bones
Va ser funcionari de l’Ajuntament de Figueres Lletres de Barcelona.
i secretari de l’alcalde Marià Pujulà. Mentre estudiava va col·laborar al diari polític La
Es va implicar en iniciatives ciutadanes vincula- Corona de Aragón (Barcelona). Va formar part de la
des al món de la premsa. Fou director d’Empordà redacció de Crònica de Catalunya (Barcelona), que
(Figueres, 1908), rotatiu de tendència republicana s’oposava a la línia política de Rius i Taulet, del qual
precedent del futur Empordà Federal. A causa de la en va ser director (1879), i del Diario de Barcelona,
publicació d’un article va ser denunciat i empreso- del qual en fou director (1902-1905 i 1906-1912),
nat i la durada de la publicació només va ser de la incidència en aquest ha estat qualificada de dis-
tres mesos. El biografiat va ser sotmès a Consell de creta, ja que no va tenir valor per encapçalar els
Guerra i condemnat a presó. moviments culturals, espirituals ni polítics del seu
Va ser un dels membres fundadors d’Empordà temps a Catalunya.
Federal (11.IV.1911), portaveu de l’esquerra bur- Va refusar diversos càrrecs, com el de jutge i
gesa figuerenca, juntament amb altres coneguts el de cap de negociat del Ministeri d’Ultramar, i
figuerencs com Ramon Canet, Frederic Campà, es va dedicar a l’ensenyament. Essent regidor de
Rafel Ramis↑, Josep Puig↑ Pujades, Francesc l’Ajuntament de Barcelona va proposar la creació
Batet, Marià Pujulà↑ o Josep Pous↑ Pagès. d’un pensionat a Roma, amb el nom de Fortuny,
proposta que va ser acceptada.
Entre les seves obres, escrites tant en català
BARÓ SUREDA, Teodor com en castellà, podem distingir comèdies:
(Figueres, gener, 1842 – Cuentos del hogar (Barcelona: c. 1865), Amor con
Malgrat, el Maresme, 22.IX.1916) amor se paga (Barcelona: 1867), Pacubio
Advocat, periodista, escriptor i polític (Figueras: 1867), Qui de sa casa no’s cuida ... o
quien mucho abarca ... (Figueras: 1867), A so de
Fill de Manuel Baró i
tabals (Barcelona: 1871), Pardalets al cap
d’Inés Sureda, amb- (Barcelona: 1871), No es or tot lo que llú (Barce-
dós de Figueres. Es lona: 1872), Lo secret del Nunci (Barcelona: 1873;
va casar en prime- id.: 1900), En busca de agua (Barcelona: 1873),
res núpcies amb Gou i Guon (Barcelona: 1876), La escaleta del cos-
Antònia Rumañach tat (Barcelona: 1887; id: 1896), Lo joch dels dis-
[sic], de Barcelona, barats (Barcelona: 1884; id: 1896; id.: 1934), Lo
i el matrimoni va senyor matxaca (Barcelona: 1896; id.: 1889), Lo
tenir dues filles, senyor secretari (Barcelona: 1887; id.: 1896; id.:
Manuela i Maria de 1898; id.: 1900; id: 1919), L’olla de grills
la Concepció; i en (Barcelona: 1887; id.: 1896), Se dice, La batalla
segones núpcies, de las Navas de Tolosa, Periquito, La dicha, El mos-
amb Caritat Puig Proenza, amb qui va tenir tres quito (Madrid: 1888), Lo poema del cor
fills: Teodor, Inés i Ernesta. (Barcelona: 1895; id: 1896), L’auca del fadrí bar-
Va estudiar a l’Institut de segon ensenyament ber (Barcelona: 1896; id.: 1897), Lo gech d’en
de Figueres i, a Barcelona, la carrera de Dret i la lli- Migranya (Barcelona: 1896), L’apotecari de
cenciatura en Filosofia i Lletres. Ocupà diversos Malgrat (Barcelona: 1897), La estació de la Gra-
càrrecs polítics: diputat a corts pel partit liberal nota (Barcelona: 1897), Lo senyor batlle (Barce-
per Barcelona (1881, 1882 i 1884), governador lona: 1898; id: 1899), Lo poema del cor (Barce-
civil de diverses províncies (Màlaga, Sevilla i la lona: 1895), Comedias catalanas (Barcelona:
Corunya), tinent d’alcalde de Barcelona, director 1900) o La neboda (Barcelona: 1900).
97
BARRACHINA
Novel·les i contes: La guerra civil (Barcelona: És autor també, en col·laboració amb Sebas-
1867), La aldea de San Lorenzo novel·la, basada tià Farnés, Josep M. Folch i Torres i Ramon Pomés
en el drama del mateix nom La aldea de San de l’obra La Tierra Catalana. Narraciones,
Lorenzo (Barcelona: 1872-1873; id.: 1878; id.: Fiestas, Costumbres, Excursiones por Cataluña
1883; id.: 1893), La paz del alma (Barcelona: (Barcelona: 1905), Biografía de Catalanes
1873; id.: 1874; id.: 1875; Madrid: 1884), Amor y Ilustres (Barcelona: 1906), El mundo. Repertorio
gloria (Barcelona: 1874; id.: 1875 2a ed.; id: de conocimientos útiles para ejercicios de lectu-
1878), Velada de invierno. Historia y cuentos ra graduada de impreso y manuscrito (Barce-
(Barcelona: 1883), Historia de un ochavo o Aven- lona: 1922). En col·laboració amb Federico
turas de un ochavo (Barcelona: 1884; Madrid: Schwartz i Alfredo Opisso Historia Universal
1888), Cuentos y novelas (Madrid: 1887), Juan (Barcelona: 1902-1903). En col·laboració amb
Alcarreño (Madrid: 1889), En la costa (Madrid: Savat i Sala el drama Los reyes ante la Inqui-
1900-1920? s.d.), La tramontana (Madrid: 1900- sición (Barcelona: 1913). I, en col·laboració amb
1920?), Un drama en la aldea (Barcelona: 1878; Bassegoda, Suárez Bravo i Folch i Torres Cata-
id.: 1900), Luz y tinieblas (Barcelona: 1879); cos- lanes ilustres (Barcelona: 1905?).
tumistes: El noi del porter, El tren de tres quarts de El discurs llegit a la Reial Acadèmia de Bones
quinze, Lo gech d’en Migranya (Barcelona: 1896; Lletres de Barcelona amb motiu de la seva recep-
id: c. 1925), L’apotecari de Malgrat (Barcelona: ció pública, el dia 23 de novembre de 1902, va
1896; id.: 1897; id.: 1905; id: c. 1925), La estació ser: El Periodismo (Barcelona: 1902).
de la granota (Barcelona: 1896; id.: 1897), Lo Va traduir del francès Cuentos de hadas
General “No importa” (Barcelona: 1896), Cuentos (Barcelona: 1873; id.: 1883 contes acompa-
del hogar (Barcelona, 1883; id.: 1894). nyats de gravats de Vicente Urrabieta i Julián
Llibres de contes: Golondrina: Cuentos del Bastinos) de Charles Perrault. Va traduir també:
hogar (Barcelona: 1883; id.: 1894; id.: 1897), Una nieta de Robinson (Barcelona: 1863)
acompanyats de dibuixos de Julián Bastinos, d’Alfredo Desessarts.
Cuentos del Ampurdán (Barcelona: 1896),
Cuentos para la infancia (Barcelona: 1908), BARRACHINA NAVARRO, Jaume
Flores y frutas: cuentos para niños. Il. de Llaverias (Barcelona, 24.VII.1951) Historiador de l’art
(Barcelona: 1923; id.: 1928). Aventuras y cosco-
rrones. Il. de Llaverias (Barcelona: 1923). Llicenciat en Histò-
Llibres pedagògics, alguns editats per Basti- ria de l’art per la
nos El mundo: Repertorio de conocimientos úti- Universitat Autòno-
les para ejercicios de lectura graduada de ma de Barcelona
impreso y manuscrito (Barcelona: 1882; id.: (1975). Conserva-
1886; id.: 1922) o El buen maestro: historia, dor i director del
cuentos y fábulas (Barcelona: 1885). Museu del Castell
Com a historiador: Páginas de la historia de de Peralada i del
España para instrucción de los niños (Barcelona: patrimoni cultural
1880), Compendio de Historia de España para las del castell des de
escuelas de primera enseñanza (Barcelona: 1975. És medieva-
1883 3a ed.; id.: 1905 9a ed.; id.: 1909 11a. ed.; lista de primera
id.: 1909 12a. ed.), Compendio de Historia especialització i ha treballat en arts decoratives
Universal (Barcelona: 1907), Historia de España (vicepresident de l’Associació Internacional de la
(Barcelona: 1876; id.: 1891 4a ed.; id.: 1910 5a Història del Vidre i president del seu Comitè
ed.). Va continuar la Historia general de Francia Espanyol). Ha actuat com a museòleg, comissari
(Barcelona: 1900-1901) de Guizot. Va col·laborar d’exposicions i estudiós de l’alimentació. És, o ha
en l’obra de Joan Basté i Serarols Compendio de estat, membre del Congreso Español del Arte, de la
Historia universal y particular de España (Barce- Asociación Española de Arqueología Medieval, de
lona: 1880; id.: 1888 ed. la qual també comptà la Asociación de Museos del Vino de España i del
amb la col·laboració de Josep Puiggarí). International Council of Museums.
98
BARRIS
Va començar la seva activitat professional (Barcelona: Museu Marés, 2006-2007), i “El Ro-
abans de titular-se, com a becari del seu departa- mànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa,
ment i, contractat pel Museu Picasso de Barce- 1120-1180” (Barcelona: 2008). En relació amb els
lona (1972-73), per classificar l’obra sobre paper inicis de Bartolomé Bermejo i un eventual contacte
del llegat de l’artista l’any 1970. Va portar la sec- a València amb Martin Schongauer “Els Reis
ció d’antiguitats i col·leccionisme de la revista Catòlics i la Monarquia d’Espanya” (Madrid: 2004).
Estudios Pro-Arte, a partir del número 9 (1977). Sobre una interpretació historicocultural del
Va realitzar l’inventari de les obres d’art del moble “El moble català d’ús domèstic” a Moble
Castell de Peralada entre 1975 i 1977. Simul- català, (Barcelona: 1994), “Una panoràmica
tàniament (1976-77) va estudiar els materials sobre arts decoratives” a Les arts decoratives
arqueològics del jaciment medieval del castell catalanes a l’època del barroc, a Bassegoda,
de Llinars del Vallès, i publicà la monografia El Garriga, París (ed.), o “L’època del barroc i els
Castell de Llinars del Vallès (Barcelona: 1983), Bonifàs”. (Barcelona: 2006).
en col·laboració amb Luís Monreal, i va realitzar Entre les diferents investigacions respecte el
el pla museològic del Museu Monogràfic del col·leccionisme “Maties Muntadas, Jaume Espona
Castell Vell de Llinars amb museografia de Lluís i Miquel Mateu: el col·leccionisme d’art antic i
Pau (inaugurat el 1978). d’arts decoratives”, a Bassegoda Col·leccionis-
El 1980 es va obrir al públic el Museu del tes, Col·leccions i Museus. Espisodis de la histò-
Castell de Peralada. Considerada l’excepcional ria del patrimoni artístic de Catalunya.
col·lecció de vidre es va especialitzar en aquest Finalment podria destacar-se una proposta
art, publicant diversos estudis monogràfics, per a l’inici de la difusió de l’escultura gòtica a
essent el més extens: “Vidrio moderno” a Platería Catalunya, derivada de l’assistència de Jaume I i
14. Sobre cuatro casas andalusíes y su evolu- de l’arquebisbe de Tarragona al Concili de Lió
ción (siglos X-XII) (Murcia: 1997). (1274), a “El mestre Bartomeu de Girona” a L’Art
Va ser l’organitzador del X Congrés de l’Asso- Gòtic a Catalunya. Escultura I (Barcelona:
ciació Internacional de la Història del Vidre, a Enciclopèdia Catalana, 2007).
Madrid-La Granja i Catalunya (1985). És consultor Actualment és membre de la junta executiva
d’història del vidre per diverses entitats nacionals i de la Asociación de Museos del Vino de España,
estrangeres. Va ser editor de la versió espanyola de havent realitzat diverses aportacions sobre la
la col·lecció El mundo de las Antigüedades, musealització del vi.
(Barcelona: Planeta-Agostini, 1989), 34 vols. Va Ha escrit en col·laboració la monografia Pera-
realitzar una revisió i addició de Catalunya Romà- lada (Peralada: 1998), amb Manel Miró Alabaix.
nica (Barcelona, Gran Enciclopèdia Catalana,
1984-1999, publicades al volum XXVI). BARRIS BUIXÓ, Josep
Ha impartit més de cinquanta conferències, cur- (Darnius, 1817 –
sos de doctorat o universitats d’estiu, i ha comissa- Palafrugell, Baix Empordà, 12.I.1890)
riat exposicions, les més notables: Thesaurus. Art Fabricant i polític
dels Bisbats Catalans, (Barcelona: 1986) (essent
també director del catàleg) i La col·lecció somnia- Els seus pares eren uns modestos descendents de
da. Escultura Medieval a les Col·leccions Cata- la casa Barris de Mont-roig. Ells l’orientaren cap a
lanes (Barcelona: 2002). Ha col·laborat en revistes la indústria surotapera, camp en el qual va sobre-
especialitzades d’Història de l’art com: De Museus sortir. De molt jove, va anar a l’estranger, es va
(Barcelona), Lambard (Barcelona), Daedalus establir a Épernay (Champagne-França), lloc on va
(Barcelona), Locus Amoenus (Barcelona), Qua- fundar una casa de comerç de taps de suro. D’allà
derns d’Estudis Medievals (Barcelona), així com a es va estendre a altres mercats, gràcies a la bona
la Catalunya Romànica. reputació de la seva mercaderia. Va iniciar el
Les darreres aportacions originals més destaca- comerç amb Espanya i va fundar la casa mare, a
bles són les relatives a la portada del monestir de Palafrugell, des d’on va ampliar el negoci a dife-
Sant Pere de Rodes, publicades a Locus Amoenus rents punts d’Europa (França, Anglaterra, Alema-
(Barcelona, 1998-99), o “La Fortuna d’unes Obres” nya, Portugal i al continent africà, a Argèlia).
99
BARRIS
Va militar en el par- BARRIS RUSET, Josep M.

tit liberal i va arribar (Salt, el Gironès, 2.I.1966) Historiador i arxiver
a ser alcalde de
Palafrugell (1868- Llicenciat en Filoso-
69), diputat provin- fia i Lletres, especia-
cial pel districte litat Història Moder-
electoral, jutge muni- na i Contemporània
cipal i comissari regi (UAB, 1989), poste-
d’agricultura, indús- riorment va realitzar
tria i comerç. Va pro- el Màster en Arxi-
curar beneficiar la vística (UAB, 1990-
vila de Palafrugell. 1993). Des que es
Entre les seves aportacions destaca la col·labo- va fer càrrec de l’Ar-
ració en la construcció del convent i l’escola de les xiu Municipal de Ro-
germanes carmelites, l’actual col·legi Vedruna. ses (1991) ha es-
Quant a la indústria es regia pel lema “ordre, merçat la majoria de les seves investigacions en
progrés i llibertat”, per la seva tasca en aquest l’aprofundiment de la història de la vila, sobretot en
camp va ser condecorat amb la “Encomienda” i els articles del Diari de Girona (des de 1999).
“Gran Cruz de Isabel La Católica” i la república Membre del consell de redacció de Lligall.
francesa el va honorar amb el nomenament de la Revista Catalana d’Arxivística, des de 2001.
Legió d’Honor. Membre de la junta de l’Associació d’Història
Rural de les Comarques Gironines, des de 2005.
BARRIS PARÉS, Francesc Ha escrit L’origen i l’evolució de l’Arxiu Muni-
(Llançà, 9.IV.1910 – 19.V.2000) Esportista cipal de Roses (Roses: 1996), Roses o la recer-
ca de la zona grisa (Roses: 2008).
Fill de Jaume Barris↑ Purcallas i Dolors Parés En col·laboració: Roses, 1875-1975: del model
Pacreu. Des de jovenet va despuntar en l’esport del comercial a la revolució turística (Roses: 2001),
futbol i era conegut amb el sobrenom de Xicu. juntament amb Jaume Santaló↑ i Joan Falgueras↑;
Primerament, va jugar amb el Llançà i després amb Els últims hereus. Història oral dels propietaris
el Portbou i el Figueres. Va ser sol·licitat per jugar rurals gironins, 1930-2000 (Barcelona: 2005).
en equips de primera divisió com l’Europa i
l’Espanyol, però les adversitats no li varen permetre
la continuïtat. Va jugar amb el Maó i tenia possibili- BARTOLÍ COLLS, Eduard
tats de fitxar per l’Atlético Aviación, però els lligams (Figueres, 25.IX.1932 – 4.I.2007)
familiars el feren tornar a Llançà. Dissenyador, actor i dinamitzador
Fill de Francisco Bar-
BARRIS PURCALLAS, Jaume tolí Riera, viatjant,
(Llançà, 13.X.1885 – 1939) Mestre natural de Barce-
Fill de Joan Barris Fulcarà, i de Catalina Purcallas lona, i de Dolors
Pau, ambdós de Llançà. Es va casar amb Dolors Colls Casadevall, de
Parés Pacreu. De formació autodidacta, a la dèca- Figueres. Es va casar
da dels anys 20 donava classes particulars a amb Maria Escusol
Llançà. Impartia les lliçons a Can Cortadeta, des- Latorre (Figueres,
prés a Cals Protestants, i va arribar a tenir una 15.IV.1963), i el ma-
setantena d’alumnes. En època de la República es trimoni va tenir un
convocaren unes proves per estar en possessió del fill, Mario i, una filla,
títol de mestre oficial. Va ser llavors quan va esde- Margarita.
venir mestre i va ser destinat a un altre poble de la A l’edat de vuit anys entrà a formar part de
comarca. En esclatar la guerra civil, va deixar les l’escolania de mossèn Albert↑, circumstància
classes i va tornar a la vila natal on va morir. que influirà en la seva vida. Participa en diverses
100
BARTOLOMÉ
activitats habituals de la mainada de l’època, Ha dissenyat nombrosos monuments. A l’Hos-

juga a l’equip de futbol i en representacions tea- pital de Figueres hi ha ubicat el monument Als
trals, faceta decisiva també en el futur, essent la donants de sang (Figueres, 2001) i un altre, amb
primera obra representada, a l’edat de vuit anys, el mateix nom, Als donants de sang (Vilafant,
La Redención del enemigo. Primer forma part de 2003), instal·lat al CAP.
l’Elenc Juvenil del Patronat de la Catequística i Bartolí va rebre un dels premis més importants
després de l’Elenc Titular, esdevé rapsoda, can- de la Segona Biennal d’Interiorisme pel disseny de
tant, actor, i culmina amb la participació a la botiga Emiliana de Figueres (2003). Fou guar-
l’Agrupación Teatral Arlequín, amb la qual repre- donat amb el premi Lluís Cairó per la seva tra-
senta prop de cinquanta obres d’entre les que jectòria professional pel Col·legi de Decoradors i
destaca Nuestra Ciudad, on compartia prota- Dissenyadors d’Interiors de la Demarcació de
gonisme amb M. Àngels Aupí↑. Després d’estar- Girona (2003). El 13 de gener de 2008, en el
ne desvinculat per qüestions de domicili, l’any Teatre Municipal de Figueres va tenir lloc un emo-
1972 recupera els vincles amb l’escenari i parti- tiu Homenatge ciutadà, coordinat per Josep M.
cipa en les representacions dels Pastorets. Cortada↑ Puig, el qual va comptar amb una parti-
L’any 1980, juntament amb Josep Maria cipació massiva de figuerencs.
Gumbau↑, Joan Minobis↑, Montalat↑ i Toni
Montal↑ varen constituir el grup teatral Els Nens BARTOLOMÉ PELLEJÀ, Ramon
de Boadella, amb l’acompanyament musical de (Falset, el Priorat, 15.VI.1887 –
Josep Maria Surrell, autor també de l’arranjament Figueres, 2.IX.1966) Pintor
musical. Les cançons populars sentides a Boadella
constituïren una part del repertori del grup. Es va casar amb
Des del punt de vista professional treballa a Sara Torramilans,
indústries Borrell (1948-1962), fins que es tras- de Figueres i va tenir
llada a Lleida per fer el servei militar. L’any 1968 dos fills, Josep Ma-
es desplaça a Barcelona i treballa de decorador, ria i Ramon.
assisteix a l’Escola Massana, i es gradua el 1971 i Va traslladar-se
entra a formar part del Col·legi de Decoradors i a Figueres i va viure
Dissenyadors d’Interiors el 1973. Durant el perío- a la casa natal de
de que resideix a Barcelona, entre altres projectes, Salvador Dalí↑. Pro-
fa maquetes per estands de fires. Gran creador, fessionalment, es
treballador infatigable, amb el do de la intuïció va va dedicar a la pin-
compaginar la tasca professional de dissenyador tura de parets, en-
amb el disseny i l’enginy i l’aplicà a l’ensenyament.
cara que intervingut en la pintura artística.
Havia dissenyat gran nombre d’objectes en paper,
alguns per aplicar com a treballs manuals, jocs, Va realitzar les pintures de l’església de
gegants, puzzles, retallables o mòbils. Un dels tre- Falset, i l’estendart que es llueix del dia de
balls més importants va ser el disseny de cinc cos- L’Encamisada de Falset. Resident a Figueres, va
sos geomètrics regulars amb totes les subdivi- pintar les pintures de l’església de Sant Josep.
sions (tetràedre, cub, octàedre, dodecàedre, i En els seus quadres a l’oli destaca la iconogra-
icosàedre). Va dedicar-se també a la decoració i el fia paisatgística, els bodegons i les flors. L’any
grafisme, havent deixat nombrosos dissenys d’eti- 1928 va participar a l’Exposició Provincial de Belles
quetes, ex-libris, maquetes, anamorfosis, cartells Arts que es va celebrar a Figueres, i a la dècada
de música i teatre, i dissenys d’aparadors. dels 40 va exposar a la Sala Icària de Figueres.
Va intervenir en posades en escena especta-
culars com el de la Crema de Peralada, segons BARTOLOMÉ ROVIRAS, Laura
les cròniques de Muntaner, o la de Canigó, Llamo (El Far d’Empordà, 14.VI.1976)
a un inspector o La muerte de un viajante. Historiadora de l’art
Amic de la conversa, acudia habitualment a
compartir amb la penya d’amics. Havia estat també Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat d’His-
col·laborador del setmanari Empordà de Figueres. tòria de l’Art (UB, 1999) i obtingué el Diploma
101
BARTOMEUS
d’Estudis Avançats (DEA, 2001). Té en curs de vanguardia (1920-1940) (Barcelona: 2005), i a

realització, la tesi doctoral “Presència i context Robert & Sonia Delaunay (Barcelona: 2005),
del taller anomenat del Mestre de Cabestany”. tots en col·laboració amb Barbié-Nogaret.
Ha obtingut la beca de recerca predoctoral con- Ha estat redactora de l’Enciclopedia del
cedida per la Scuola Normale Superiore di Pisa, Románico, en els volums dedicats a la província
de caràcter anual (2007-2008), pel projecte de de Barcelona. Publicació de la Fundación Santa
recerca: “Formazione delle nuove botteghe di María la Real de Aguilar de Campoo (Palencia),
scultura a Pisa circa 1140-1180: la scultura dei coordinada a través del Museu Nacional d’Art
sarcofagi romani dei secoli II-IV come base di de Catalunya.
formazione delle nuove maestranze scultorie
toscane”.
BARTOMEUS PUIG, Joan
Ha impartit classes
(Castelló d’Empúries, 1811 – Barcelona, 1877)
a l’Escola Muni-
Franciscà i escriptor
cipal d’Art (Terrassa,
2007), al Cicle For-
matiu de Disseny Fill de Josep Bartomeus i de Francisca Puig,
Industrial (Fundació ambdós de Castelló d’Empúries. Va anar al semi-
UPC, Terrassa 2006- nari per cursar estudis. Va entrar a l’orde fran-
2007). ciscà de Reus el 1828 i va completar la seva for-
mació al col·legi de Sant Bonaventura de
Ha participat en
Barcelona, moment en què el va sorprendre l’ex-
l’equip de recerca
claustració (1835). Es va refugiar a Itàlia, on va
d’exposicions i en
ser ordenat capellà. Va regentar una parròquia al
l’elaboració dels cor-
bisbat de Perpinyà. Va retornar a Catalunya i es
responents catàlegs Desconocida. Admirable. La
va dedicar a predicar la devoció del Viacrucis. Va
luz de las Imágenes. Segorbe (València: 2001),
administrar, com a ecònom, la Casa Provincial
La Memòria Daurada. Obradors de Morella,
de Misericòrdia de Barcelona durant vint-i-tres
segles XIII-XVI (Castelló: 2003).
anys. Va ser secretari de l’antiga província
Col·laboradora d’algunes publicacions de franciscana i va convertir Barcelona en lloc
caire comarcal com El Butlletí (Peralada) o Farus d’acolliment dels franciscans exclaustrats de
(el Far d’Empordà) als Annals del Patronat Catalunya.
d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (2005). Ha Va publicar un Devocionario franciscano, o
escrit, en col·laboració amb Miquel Àngel sea farmacopea espiritual franciscana (Barce-
Fumanal i Lourdes Sanjosé, la monografia Sant lona: 1874; Vich: 1909), segons Palau la 1a edi-
Pere de Besalú: 1003-2003. Una història de l’art ció va ser arranjada per P. Boldú, mentre que la
(Girona: 2003) i en col·laboració amb Joel segona, per P. Aguilló. Va ser col·laborador de la
Colomer i Miquel Àngel Fumanal “Ecclesiam Revista Franciscana de la qual en fou cofunda-
parrochialem nuncupatam Sancti Vicentii” a La dor (1873).
parròquia de Sant Vicenç. Un eix religiós, social i
artístic en la història de Besalú (2007).
Ha treballat a la galeria d’art barcelonina BARTRINA MAS, Modest
Manuel Barbié (2004-2006), lloc on ha col·la- (Figueres, 11.VII.1916 – 21.IX.1987)
borat en diverses exposicions i en l’elaboració Jugador d’escacs
dels seus catàlegs com Alexandra Exter y Liubov
Popova. Dos mujeres de vanguardia (Barcelona: Fill de Joan Bartrina, mestre d’obres, i de
2004), i a Man Ray. Una retrospectiva de la foto- Margarita Mas, ambdós de Figueres. Casat amb
grafia (Barcelona: 2004), a Jean Arp: una retros- Àngela Coll Pardos, de Figueres, el matrimoni va
pectiva d’escultura de Hans Arp (Barcelona: tenir tres fills.
2005), a El Desafío de la modernidad (Bar- Va ser funcionari del Cos de Secretaris
celona: 2005), a Pioneras de la fotografía de d’Administració local, i gestor administratiu. Va
102
BASIL
destacar en l’atletisme. L’any 1936, va ser L’aplec, Primerenca, Invitació, La palmera, La

Campió de Catalunya de 400 metres tanques. rondalla, Flors de nit, Clarejant, Gelosia, Cants
Estava dotat de grans qualitats per a les proves d’orient.
de velocitat i salts d’altura. L’esclat de la guerra
civil va frenar les expectatives de futur.
BASIL OLIVERAS, Francesc
Es va iniciar en els (Figueres, 29.I.1905 – 22.VIII.1975)
escacs a l’adoles- Músic i compositor
cència i va esdeve-
nir jugador del Club Fill de Ramon Ba-
d’Escacs Royal, de sil↑ Brujó, músic,
Figueres. Va partici- natural de Figueres,
par diverses vega- i de Fortunata Oli-
des en la categoria veras Massot, de
preferent. Va esde- Barcelona.
venir un dels millor Va rebre les pri-
jugadors de les meres lliçons del
comarques gironi- seu pare Ramon Ba-
nes. Va ser campió provincial de Girona en diver- sil, va tenir altres
ses ocasions. mestres com Lluís
La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Bonaterra↑ i Josep
Medalla al Mèrit Esportiu. Passolas↑. Un músic de la banda militar, Julià
Palanca Massià, el va introduir en la teoria del
contrapunt i la fuga i, aconsellat per Joaquim
BASIL BRUJÓ, Ramon Serra↑, va estudiar harmonia, contrapunt, fuga i
(Figueres, 2.V.1873 – 3.IV.1938) Músic composició amb Joaquim Zamacois (1929). Va
ser admirador de Debussy i Stravinsky.
Fill d’un instrumen- Va compaginar l’afecció musical amb el tre-
tista de la cobla de ball administratiu, primer a la notaria de
l’avi Pep, Frederic. Salvador Dalí, després en els jutjats. Era oficial
Es va formar al con- del jutge de primera instància de Figueres.
servatori del Liceu i Com a pianista va formar part de la cobla
va ser molt bon ins- Mendoza de Figueres.
trumentista de flau- El seu tarannà discret va fer que, en vida, pas-
ta. Va ser director sés desapercebut i, fins i tot, quedés molta obra
del cor de la So- inèdita. La seva sòlida formació musical ha influït
cietat Coral Erato en la composició de les seves peces musicals i ha
durant deu anys. Va fet que la interpretació de la seva obra no hagi
compaginar la seva estat tan freqüent com la d’altres músics, per la
afició per la música amb la feina diària, com a complexitat i dificultat interpretativa. En les com-
oficial de notaria. posicions sardanístiques s’ha destacat l’equilibri
Va ser un dels membres fundadors de la Junta entre orquestració i composició, música i acció rít-
Directiva del Sindicat musical de la província de mica. Va escriure també sonates, motets, melo-
Girona, creat el 1917, juntament amb Lluís dies, concerts, misses, simfonies i peces per a
Bonaterra↑, Agustí Lloret, Emili Pallisera↑, Pere ballet. Va musicar una sarsuela catalana amb lle-
Teixidor, Ramon Bassagañas↑, Jaume Turias, tra de Pere Teixidor↑.
Josep Cirilo↑ i Enric Corbera. Ha estat guanyador de nombrosos premis, el
Va arranjar diferents peces musicals, desta- primer amb la peça Capvespre als Jocs Florals de
cant en l’arranjament de les sarsueles. Entre les Vic (1935). Gairebé el 80% de les seves sarda-
seves composicions es coneixen les sardanes: nes han assolit premis a concursos i certàmens,
103
BASSAGAÑAS
però, en canvi, no han gaudit de gaire popularitat Figueres disposa d’un carrer amb el seu nom,
degut a ser més complicades en l’execució. a l’Eixample, barri dedicat als músics empor-
Sardanes i composicions premiades: La font del danesos.
sarau (Girona, 1945), Nadal (Girona, 1945),
Homenatge a la Verge Montserratina (Mont-
BASSAGAÑAS BASIL, Josep
serrat, 1947), Rondalla (Barcino, 1948), Cinc
peces en forma de suite (Juli Garreta, 1953), El (Figueres, 5.XI.1883 – 13.IV.1965) Actor
castell de Requesens (Concurs Barcino, 1956),
la glossa La Filadora (Francesc Alió, 1956), la Fill de Francisco Bassagañas Bosch, sastre, natu-
suite per a cobla Miniatures (Juli Garreta, 1956), ral de Llers, i d’Elvira Basil Brujo, de Figueres,
Maig (Joaquim Serra, 1958), la suite per a cobla domiciliats al carrer Ample. De professió escrivent,
Impressions pirinenques (Joaquim Serra, 1958), més tard va ser funcionari municipal de l’Ajunta-
Torrentera avall (Concurs Barcino, 1959), El bas- ment de Figueres, amb categoria d’oficial.
tió de Santa Clara (Girona, 1959), Montjuïc Va actuar en diferents companyies d’aficio-
(Girona, 1959), la glossa Nadala (Joaquim nats de Figueres i en alguna de professionals.
Serra, 1961), Lloança (Joaquim Serra, 1961), El
pont de Sant Antoni (Andorra, 1966). BASSAGAÑAS BASIL, Ramon
En el concurs Figueres, vila Reial va rebre el pri- (Figueres, 6.III.1890 – 23.I.1944) Músic
mer premi per la sardana Homenatge al Rei Jaume
(Figueres, 1967), i varen seguir altres obres guar- Fill de Francisco
donades com Lloret de Mar (Lloret de Mar, 1969), Bassagañas Bosch,
El pont de pedra (Girona, 1970), La plaça de Santa sastre, natural de
Anna (Mataró, 1971), Figueres a Pep Ventura Llers, i d’Elvira Basil
(Figueres, 1972), Lloret vila marinera i senyorial Brujo, de Figueres,
(Lloret de Mar, 1973), Catalanesca (Tarragona, domiciliats al carrer
1973), El puig de Castellet (Lloret de Mar, 1974), Ample. Es va casar
Pep Ventura, geni immortal (Figueres, 1975). amb Rosa Pagès
Va compondre altres obres líriques i peces Vilanova.
musicals, algunes per als teatres de la capital Combinava l’ofi-
empordanesa, entre les quals s’hi compten: ci de sastre, amb la
Bressolant, El Mayorazgo, sarsuela amb lletra de seva afició per la
Pere Teixidor Elies; Dansa noble, ballet; La música. Tocava el violoncel i, com a baríton, can-
Marineta, cançó; Els tres tambors, obra per a dues tava a l’església i a l’orfeó. Va ser director de l’or-
cobles i les obres per a cobla Una vegada n’eren questra del Casino Menestral.
tres, i Dansa senyorial (premis Barcino). Va formar part de la primera Junta Directiva
I les sardanes Sant Pere de Roda, probable- del Sindicat musical de la província de Girona,
ment la més famosa del mestre, A la muntanya ja creat el 1917, juntament amb Lluís Bonaterra↑,
ha nevat, La festa de Santa Llúcia (1946), El Ramon Basil↑, Agustí Lloret, Emili Pallisera↑,
camí de sempre, Rondallaire, Per què no Pere Teixidor↑, Jaume Turias, Josep Cirilo↑ i Enric
venies?, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment Corbera.
de festa, El blat, Roses, vila de sirenes, Les hores Juntament amb Camil·la Lloret↑ (piano),
que no tornen, Pluja matina. Enric Sans↑ (violí), Enric Castelló (banjo), Emili
El 1977 es va crear la Fundació Francesc Pallisera (saxofó), Antoni Vidal (trompeta), Amat
Basil, i des de llavors és recordat cada any en Blanch↑ (trombó), Andreu Gea (contrabaix) i ell
convocar els premis sardanístics en memòria mateix (jazz-band), conformaren el grup musical
seva. L’any 1987 els Amics de Francesc Basil i The King Jazz. I, amb Llobet (piano), Emili
l’Ajuntament de Figueres editaren l’àlbum doble Pallissera (flauta) i Enric Sans (violí), va formar
de la seva música, que constituïa el primer disc part del quartet de la Sala Edison.
de la cobla Miramar, dirigit per J. Cristau↑. Va compondre la sardana Dia de joia.
104
BASSOLS
BASSAS FIGA, Robert de l’Institut del Teatre de Barcelona i a algunes

(Castelló d’Empúries, 30.XII.1893 – escoles de la capital catalana.
Santa Maria del Collell, la Garrotxa, 1939) Ha treballat amb els directors teatrals: Calixto
Advocat Bieito, Ariel García Valdés, Ferran Madico,
Manuel Dueso, Antonio Simón, Pep Antón
Fill d’Andreu Bassas Vilagran, propietari, de Gómez o Fernando Bernués. Amb les compa-
Castelló d’Empúries, i de M. Neus Figa Sunyer, de nyies Nacional de Teatro Clásico, Cia del Romea,
Vilarig. Establert a Barcelona, lloc on va exercir Centre Dramàtic de Catalunya, Cia del Teatre
l’advocacia coincidint amb Lluís Companys, va Lliure, Cia del Tarantana, Sala Beckett, entre
col·laborar amb el republicanisme catalanista altres. Des de 2007 esdevé membre estable de
per, posteriorment, ésser cap de la Falange a la Companyia Teatre Romea.
Catalunya sent el promotor que la camisa blava Ha participat en les obres de teatre: La
formés part de l’uniforme falangista. Fracassat Mandràgora (1988), Sueño de una noche de
l’alçament a Barcelona es va amagar fins que, en verano (1991), Falsas apariencias (1992), Per
ser delatat, fou detingut i finalment afusellat a molts anys (1993), Diario de una camarera
Santa Maria del Collell (1939) al costat del seu (1993), La Corona d’espines (1994), Anfitrión
germà i 47 persones més. A Barcelona se li (1995), Filoctetes (1997), Mucho ruido y pocas
dedicà un carrer que amb la democràcia s’ha nueces (1999), La presa (1999), La vida es
rebatejat amb el nom de Sabino Arana. sueño (2000), Bodas de sangre (2001),
Geloses (2002), Electra (2003), T’estimaré infi-
BASSAS GIRONÈS, Àngels nit (2004), El rei Lear (2004), Els hereus
(Figueres, 3.VIII.1971) Actriu (2007), Carta d’una desconeguda (2008).
També ha participat en el cinema amb direc-
Filla de Jaume tors com Manuel Gómez Pereira, Romà Guardiet,
Bassas Llovet i de Whit Stillman, en les pel·lícules Barcelona
M. Teresa Gironès (1993), Tempus fugit (1996), Tan lejos tan cerca
Rimblas, ambdós (1998), Jo també em dic Júlia (1998), El juego
de Canyamas (Bar- del ahorcado (2007) i Negro Buenos Aires
celona). Casada (2008), i ha intervingut en les sèries televisives
amb Boris Ruiz, ac- com, Xafarranxo (1992/93), Pedralbes Centre
tor, té un fill. (1996), Secrets de família (1996), Sitges,
Va néixer cir- (1997), Estació d’enllaç (1998), Nissaga,
cumstancialment a l’herència, Temps de silenci (2000), El Cor de la
Figueres, tot i que va ciutat (2003), El internado (2007).
passar la infantesa Ha estat Premio Mejor Actriz Festival de
al poble de Garriguella. Va participar en les repre- Guadalajara (1994), Premio de la Crítica tempo-
sentacions escolars del Col·legi de Les Escolàpies, rada 1995/96 i 1997/98, en dues ocasions, pel
de Figueres, i es va formar en el Taller de Teatre, de seu treball a Anfitrión de Molière, i a La Señorita
la capital empordanesa. Va prosseguir els estudis a Julia de Strindberg. Va guanyar un Premi Max
l’Institut del Teatre de Barcelona. Va obtenir la (2004) a la millor actriu de repartiment per la
Llicenciatura en Art Dramàtic (Universitat Autò- interpretació a El rey Lear.
noma de Barcelona, 1992) amb premi extraordi-
nari d’interpretació. Ha realitzat cursos de cant
amb Francina Rodríguez, Montserrat Benet, i work- BASSOLS, Francisco
shops amb Catalina Bozaianu, directora del Teatre (Figueres, s. XIX) Plater
Bulandra de Bucarest. També ha col·laborat amb el
director nord-americà James de Paul. Va realitzar diferents treballs d’orfebreria tant per
A més de la seva activitat com a actriu també a corporacions municipals, és el cas de Pera-
s’ha dedicat a la docència, ha estat professora lada, com per a particulars.
105
BASSOLS
BASSOLS, Magí histórica de la lengua latina (Barcelona: 1945; id.:

(Figueres, s. XIX) Adober 1948), Sintaxis histórica de la lengua latina 2/1.
Las formas personales del verbo (Barcelona:
Propietari de la fàbrica més gran de pells adobades 1948), Los predicados partitivos en la Lengua
de Figueres. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Latina, Goethe heredero espiritual de los clásicos,
Josep Roca Bros i construït el 1856 als afores de la Los amigos de Horacio, La prehistoria de las len-
ciutat, va disposar de grans innovacions per a la guas indogermánicas, Las vocales sobre el ablati-
transformació pelletera. Posteriorment va hostatjar vo comparativo en latín, Nebrija en Cataluña
la comunitat religiosa de les Germanes Dominiques (Madrid: 1945), Sintaxis latina (Madrid: 1956; id.:
de la Presentació, coneguda popularment com Les 1963; id.: 1973; id.: 1976; id.: 1981; id.: 1992
Franceses (1886-1983). 10a ed.), (Barcelona: 1983; id.: 1987; id.: 1992).
Traductor de Tàcit i Suetoni, al català, per a la
BASSOLS de CLIMENT, Marià Fundació Bernat Metge i, en castellà, per a la
(Figueres, 12.XII.1903 – Barcelona, 20.X.1973) Colección de Autores Griegos y Latinos que ell
Llatinista fundà i dirigí.
Traducció, introducció, notes i vocabulari de
Fill de Ramon Bas- l’obra Historias de Tàcit al castellà (Barcelona:
sols↑ Palau, pro- 1943). Revisió del text i traducció al català, jun-
pietari, de Figueres, tament amb Josep M. Casas i Homs, per a la
i d’Anna de Climent Fundació Bernat Metge, d’Històries (Barcelona:
de Contreras, de 1949-1962; id.: 1971), de P. Corneli Tàcit.
Castelló d’Empú- En col·laboració: Fonética latina (Madrid:
ries, domiciliats al 1962; id.: 1967; id: 1973; id: 1976; id: 1981; id:
carrer Nou. 1983; Barcelona: 1992 8a ed.), amb Sebastián
Va estudiar la lli- Mariner Bigorra. Revisió i traducció de l’obra Vida
cenciatura en Filo- de los doce Césares (Madrid: 1964-1970; id:
sofia i Lletres a Bar- 1991 2a ed.) de Cayo Suetonio Tranquilo. Va fer
celona i es doctorà la presentació de l’homentage dedicat a Jaume
a Madrid, aconseguint premi extraordinari, amb la Vicens Vives (Barcelona: 1965-67). Va llegir els
tesi Estudio acerca de los adjetivos y predicados discursos: “Poesía y matemáticas” (Barcelona:
verbales que expresan idea de blancura en los 1960), “Los atavismos en el lenguaje” (Barce-
poetas latinos (Barcelona: 1926). Va ser nomenat lona: 1970), estudi que precedeix el discurs
professor auxiliar de la Universitat de Barcelona. inaugural del curs acadèmic de la Universitat de
Va aconseguir, per oposició, la plaça de catedràtic Barcelona del curs 1970-71.
de Llengua i Literatura llatina a la Universitat de
Sevilla (1926), Granada i Barcelona (1932). Va BASSOLS COMAS, Ramon
dirigir nombroses tesines i tesis doctorals. (Figueres?, s. XIX) Mestre
En la recepció pública d’admissió a la Reial
Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, que Va publicar: Gramática de la Lengua castellana,
va tenir lloc el dia 20 de juny de 1948, va llegir el escrita expresamente para la instrucción de la
discurs La lengua y la cultura (Barcelona: 1948). niñez (Figueras: 1870).
Va ser director de la Institució Milà i Fontanals i És possible que també sigui l’autor de Lo
del Departament de Filologia llatina de la mateixa rosari de l’aurora (Figueras: 1886).
institució, conseller de número del CSIC, i organit-
zador de cursos d’estiu a Puigcerdà. BASSOLS PALAU, Ramon
Va ser promotor de l’obra, publicada en fasci- (Figueres, 26.II.1879 – 21.V.1928)
cles, Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae Polític
ab ano DCCC usque ad annum MC (Barcelona:
1960-2001), en col·laboració amb Joan Bastar- Fill de Marian Bassols Vilallonga, comerciant, de
das Parera i E. Rodón Binué i autor d’una Sintaxis Figueres, i d’Enrica Palau Massot, de Darnius,
106
BASSOLS
domiciliats al carrer de Ventura↑ i Narcís. Es va casar amb Soledad

Nou. Es va casar Lerdo de Tejada, membre d’una rellevant família
amb Anna de Cli- mexicana i el seu cunyat va arribar a ser el presi-
ment de Contreras dent de la República de Mèxic (1872-1876).
(30.III.1903), de Cas- Va anar a Barcelona, on va perfeccionar els
telló d’Empúries, en coneixements musicals aixoplugat pel seu germà
el moment del tras- Ventura, i on va establir amistat amb Víctor
pàs tenia dos fills: Balaguer, hi va residir fins l’any 1841. Va interve-
Mariano↑ i Lluís. Va nir en l’episodi de l’aixecament contra Espartero,
estar implicat en fet que li va suposar la primera sortida del país.
diverses activitats Va anar a París, on va compaginar la feina de pla-
ciutadanes, la prin- ter, la de traductor i la de guitarrista. Va ser pro-
cipal va ser la política. És considerat un dels polí- tegit de l’escriptor Martínez de la Rosa. A París li
tics més influents de la seva època, va morir sent va tocar viure els actes revolucionaris de 1848.
alcalde, després que Dalí↑ pronunciés un dis- Va tornar a Figueres i prenent el nom del seu
curs al Casino Menestral. germà Agustí es va dirigir a Madrid, on es va
Va ser membre fundador i primer president de dedicar a donar concerts de guitarra i va establir
la Lliga d’Acció Social, sobre la qual va escriure contacte amb un dels grans guitarristes del
un article al rotatiu El Figuerense (1908). moment, Dionisio Aguado.
Posteriorment, va desplaçar-se a Mèxic i va
BASSOLS SORIANO, Bonaventura residir a Puebla. Allà va ser editor i llibreter, va
(Figueres, 1812 – Tortosa?, el Baix Ebre, 1868) col·laborar amb diversos rotatius locals, va
Músic i compositor reemprendre la tasca de traductor i va participar
en diverses activitats culturals.
Fill d’argenter, va tenir dos germans i una germa- Va deixar, inèdites, unes Memorias de un artis-
na. Se sap que la seva família conreava un caliu ta escritas por él mismo, de les quals es té conei-
literari i musical que va portar dos dels fills a xença del seu contingut gràcies a l’estudi realitzat
seguir passes musical i literàries, va ser el cas de per Montserrat Galí als Annals de l’Institut
Ventura i Narcís↑. d’Estudis Empordanesos (1998). En morir va ser
Fins al 1854 va residir a Barcelona, lloc on va enterrat al Panteón Español de la Ciutat de Mèxic.
exercir de professor de guitarra i va formar part de Són nombroses les seves aportacions al camp
la Societat Filarmònica de Barcelona, on va llegir bibliogràfic. Entre altres, és autor de la comèdia,
el 24 de març de 1853 la conferència “Conside- No más versos (estrenada a Figueres l’any 1842),
raciones filosóficas sobre el verdadero carácter Los misterios de un poeta, Los héroes de Mogi-
del drama lírico-nacional” (Barcelona: 1854). ganga o los exlibertadores de Cuba. Poema atroz
Va estar temporalment a Xile i, després de (México: 1852), Primer Calendario de Narciso
deixar l’activitat musical, va retornar a Catalunya Bassols para el año de 1859, arreglado al Meri-
i s’establí a Tortosa. diano de Puebla (México: 1858), Historia de un
Va publicar i dirigir El Trobador, un quadern de espíritu, contada por él mismo; romance leído por
música per a guitarra i per a cant i guitarra el autor en una reunión literaria (México: 1876).
(Santiago: 1856). Va editar La ortografía práctica (México:
1886), Sermonario Mexicano; ó colección de
BASSOLS SORIANO, Narcís sermones panegíricos, dogmáticos y morales,
(Figueres, 1824 – Chalco, Mèxic, 1905) escritos por los oradores mexicanos más nota-
Guitarrista i escriptor bles, ordenados por un eclesiástico de la Mitra
de Puebla, coleccionados y publicados por
Fill d’argenter, va tenir dos germans i una germa- Narciso Bassols (Puebla: 1889; México: 1890).
na. Se sap que la seva família conreava un caliu Va editar, també, El Año Eclesiástico, series de
literari i musical que va portar dos dels fills a homilías, un Sermonario Mexicano, la Revista
seguir passes musicals i literàries, va ser el cas Eclesiástica que li va valer la felicitació del papa
107
BASTONS
Pius IX, i el Boletín Eclesiástico, Revista Semanal Vinculat a l’Institut de Ciències de l’Educació
de Intereses Religiosos (México: 1890-1891). (Universitat de Barcelona), coordina i imparteix
Va reeditar també un recull de receptes antigues els cursos teoricopràctics del CAP, els de
poblanes, el qual va tenir molta acceptació. Formació Inicial de Professorat en la matèria de
En col·laboració amb Víctor Balaguer va tra- Didàctica de la Llengua i Literatura Castellanes.
duir la novel·la del vescomte d’Arlincourt Los Paral·lelament a la seva activitat docent voca-
desposados de la muerte (Barcelona: 1850). cional, sorgida gràcies als magnífics mestres (el
Altres traduccions del francès són Guía del Sr. Ramon Guardiola↑, més tard alcalde de la
Predicador o Planas de Sermones, discursos y ciutat, i la Srta. Concepció Anglada↑) d’alesho-
pláticas familiares (Puebla: 1866), María, mina res anomenada Preparatòria, s’ha dedicat a la
de oro de los predicadores, ó sea Mes de las flo- recerca fonamentalment en tres fronts i ha
res consagrado a la Santísima Virgen (México: actuat així amb la convicció personal i professio-
1904 2a ed.) de Batolomé Avignon. nal que un catedràtic d’institut, per raons ètiques
i acadèmiques, ha de fer compatible la docència
BASTONS VIVANCOS, Carlos i la investigació, sense oblidar en tot moment la
(Figueres, 2.VI.1945) Professor reivindicació i defensa de les Humanitats i dels
valors humans. El primer front ha estat i és la
Fill de Joan Bastons publicació d’eines i material de didàctica. Així,
i Plana (Sant Feliu durant els anys setanta va escriure llibres de text
de Pallerols 1895), per al BUP i COU (editorial SGEL), reeditats els
catedràtic de Filo- anys noranta per PPU); els anys noranta coor-
sofia de l’Institut dinà dos diccionaris enciclopèdics (Eos. Diccio-
Ramon Muntaner nari terminològic català (1993) i Diccionario
(1944-1965), i d’En- terminológico (1997), i l’obra Nuevas Cuestiones
carnación Vivancos de didáctica de lengua y literatura en tiempos de
Escribano (Barce- Reforma (PPU, 1994) i publicà unes guies (Guía
lona, 1914). Cursà práctica de la lengua catalana; Guía práctica de
tot el Batxillerat al la lengua castellana, PPU, 2000-2001) i molt
centre esmentat. recentment, amb l’ajut de la seva filla Montserrat
L’any 1962 inicià els estudis superiors a la (St. Feliu de Pallerols, 4.VIII.1986), llicenciada
Universitat de Barcelona on es llicencià el 1967 en Filologia Clàssica per la UB, i la col·laboració
en Filosofia i Lletres, secció de Filologia Romà- d’un company, ha publicat Material didáctico de
nica. A l’any següent, oposità a Professor Agregat lengua y literatura castellanas para el aula de
d’institut i fou destinat a l’institut “Infanta Isabel secundaria, PPU, 2008). A més té treballs, a
d’Aragó” de Barcelona. Després es presentà i cavall entre erudició i didactisme, dedicats a La
guanyà les oposicions de càtedres de Llengua i Celestina, Jorge Manrique, Sta. Teresa de Jesús,
Literatura Espanyoles (1974) i ha prestat serveis Don Quijote de la Mancha, Benito Pérez Galdós,
als instituts Puig Castellar de Sta. Coloma de Rosalía de Castro, Miguel de Unamuno, Azorín,
Gramenet (1974-1977), Alexandre Satorras de Antonio Machado, Max Aub, Ramón J. Sender,
Mataró (fou director el trienni 1979-1982), Icària Mn. Cinto Verdaguer, Santiago Rusiñol, Joan Ma-
(curs 1983-1984) i finalment el Jaume Balmes ragall i als escriptors catalans en llengua castella-
(d’ençà l’octubre de 1984) de Barcelona –essent na, enfocats també sempre des d’una òptica com-
hereu d’una càtedra per la qual havien passat paratística i una intenció didacticodivulgativa.
l’empordanès Josep Coll i Vehí i la figuerenca El segon front ha estat l’interès personal, des
Dra. Rosa Navarro↑. L’any 1991 es doctorà en d’una preocupació objectiva i honesta, d’ager-
Filologia Catalana per la Universitat de Barce- manar i establir ponts de diàleg –mitjançant
lona, amb la tesi Miguel de Unamuno i la cultura sobretot l’estudi d’epistolaris– entre intel·lec-
catalana (1896-1906), amb la qualificació tuals castellans i catalans, entre la cultura cata-
excel·lent per unanimitat cum laude. lana i la castellana, els fruits dels quals foren
108
BATALLER
fonamentalment –ultra d’articles publicats a Àngels Ferrer i Sensat, els mallorquins Gabriel
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos i Alomar (fou professor del Ramon Muntaner a les
Revista de Girona o a altres revistes com Estudis primeries del segle XX) i Joan Veny i Clar; i els
Romànics, Ínsula, Revista de Occidente, Cátedra espanyols Hermenegildo Giner de los Ríos, José
Nova, Serra d’Or, Revista de Literatura– la tesi Manuel Blecua, Claudio Guillén; o els polítics
doctoral, ja esmentada; una trilogia redactada catalans Víctor Balaguer i Lluís Companys.
amb altres catedràtics (un d’ells olotí, el Dr. Lluís Malgrat viure a Barcelona des de 1967, any
Busquets i Grabulosa) i formada pels títols en què deixà definitivament Figueres i passar tots
Cataluña en la literatura castellana (Generalitat els estius a la Garrotxa, sempre s’ha sentit un
de Catalunya, 1997), Castilla en la literatura figuerenc de soca-rel i ha pregonat arreu el seu
catalana (Generalitat de Catalunya, 2002) i profund sentiment empordanès.
Castilla y Catalunya frente a frente (Ediciones B,
2003) i l’epistolari creuat entre M. de Unamuno i
J. Maragall (Maragall i Unamuno: els lligams BATALLER CONTASTÍ, Antoni
d’una amistat, Claret-Fundació Maragall, 1998; i (Peralada, 14.XII.1853 – ?, 18.II.1878) Metge
Joan Maragall i Miguel d’Unamuno una amistat
paradigmàtica, Milenio, 2006). En aquesta línia Es llicencià a Barcelona als vint-i-dos anys i va
d’investigació i projecció de la cultura i valors de esdevenir doctor en Medicina i Cirurgia (Madrid,
casa nostra, també va estendre, durant la dèca- 1876?). Fou metge numerari de la Casa de
da dels noranta, el català a països asiàtics Socorro de Barcelona i soci de número de
(Índia, Japó i Corea) amb ajuts institucionals. l’Acadèmia Mèdico-Farmacèutica de Barcelona.
I el tercer front, justificat i mogut pels seus sen- Va col·laborar en les revistes Enciclopedia
timents empordanesos –i gironins per extensió–, médico-farmacéutica (1877) i Gaceta Médica
són l’aplec d’articles, treballs i estudis relacionats (1878) i s’encarregà de la secció de Freno-
amb el seu lloc i comarca de naixement i pro- patologia.
cedència, a més de la seva habitual residència Va escriure Guía del bañista ó Reglas para
estiuenca, és a dir, respectivament, Figueres, l’Alt tomar con provecho los baños de mar (Bar-
Empordà, i Sant Feliu de Pallerols, la Garrotxa, i, en celona: 1877; València: 1996).
general, les comarques gironines. En aquesta
direcció, ha dedicat treballs: als figuerencs ger- BATALLER CONTASTÍ, Joaquim
mans Josep i Joaquim Xirau↑ (Annals de l’Institut (Peralada, s. XIX) Apotecari
d’Estudis Empordanesos), als professors Ramon
Reig↑ (Revista de Girona) i Eduard Rodeja↑ Va editar un full volant titulat “Higiene, preserva-
(col·laboració en un quadern monogràfic editat tivo y auxilio medicinal del cólera” (Figueras:
per l’Institut d’Estudis Empordanesos); als profes- 1885).
sors gironins de l’Institut “Jaume Balmes” (Revista
de Girona); a la interpretació literària de l’Empordà
(“L’Alt Empordà i el seu paisatge: retrats amb BATALLER LLONCH, Marià
paraules” dins Actes del Congrés El paisatge ele- (Castelló d’Empúries, 29.V.1885 –
ment vertebrador de la identitat empordanesa Granollers, Vallès Oriental, 17.II.1948) Músic
celebrat l’octubre de 2006); ha fet una edició de
l’episodi nacional Gerona de Benito Pérez Galdós Fill de Ramon Bataller Galí, corder, i de Dolors
(Castalia, 2004); ha relacionat les terres gironines Llonch Sabater, ambdós de Castelló d’Empúries.
amb M. de Unamuno, B. Pérez Galdós, J. Maragall Va ser deixeble d’Enric Morera. El 1912 es tras-
i S. Rusiñol en la premsa i en xerrades. lladà a Granollers on entrà a formar part de la
Al marge de tot això, també ha escrit pàgines cobla Catalònia, en la qual actuà durant trenta-
laudatòries a altres personalitats de la vida cinc anys. Dirigí la coral La Lira de Montornès i
acadèmica i cultural, com, per exemple, els cate- l’Orfeó Granollerí.
dràtics catalans Antoni Trias i Pujol, Antoni Comas, Va compondre: Els gegants de Reus, El petit
Joaquim Molas, Antoni M. Badia i Margarit, M. dels vailet, Mentre llisca la nau, La Laia bonica,
109
BATET
Triomfant, Bellesguard, Montserrat, Dolors, A petició de Jordi

Esclat, En Pere fa por, Quina gatzara! (Primer Xargayó, director
Premi V Festa Sardana Girona, 1925), Núria, del DdG, retorna al
Rialla d’abril, L’enjogassada, L’ocellet enamorat, rotatiu per arrencar
Som catalans, La Gracieta i en Baldric, Petitona el projecte de les
i algunes sardanes revesses. delegacions comar-
cals, primer a Bla-
BATET MOLINAS, Abdó nes (1999-gener
(Figueres?, 1856 – Figueres, 15.IV.1923) 2000), i després a
Editor de postals i llibreter Figueres (2000), on
desenvolupava les
Fill de Francisco Batet i de Francisca Molinas. Es tasques de redactor
va casar amb Quirica Olivet Llonch, de Figueres, i i fotògraf. L’any 2000 pateix una greu malaltia
el matrimoni va tenir, com a mínim, dos fills: que l’obliga a deixar la feina.
Francisco i Pilar. Durant el període de corresponsal a Blanes,
D’ofici llibreter es dedicava a la venda d’ob- estableix amistat amb l’escriptor blanenc
jectes d’escriptori. Tenia el negoci al carrer de Roberto Bolaños, el qual l’anima a escriure.
Palau, actual Rambla, que antigament feia can- Retirat del periodisme per obligació, ha encetat
tonada amb el passatge del Teatre El Jardí. la via d’escriptor, fins el moment ha publicat les
Consta que va editar alguna sèrie de postals de novel·les: La cicatriu, finalista al Casero (2002),
Figueres a principis del segle XX. i El poliedre (2004).
Té una fotografia publicada a l’Àlbum Meravella,
sota el títol de “Figueres: Celebrant el mercat de
bestiar”. BATLLE LÓPEZ, M. Jesús
(Figueres, 16.XII.1968) Pintora
BATLLE, Arnau
(Peralada, s. XIII) Conseller reial Filla de Lluís Batlle
Duch, electricista,
El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de de Maçanet de
l’infant Jaume de Mallorca que, en esdevenir rei Cabrenys, i de Rosa
(1276), el nomenà conseller. El 1282 era llocti- López Serra, infer-
nent del rei a Perpinyà. El 1285 fou empresonat mera, de Vilaber-
per Pere el Gran a causa de la rivalitat d’aquest tran. Coneguda amb
amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no el nom de Txus.
tardà en refer la seva fortuna. Llicenciada en
Belles Arts (Univer-
BATLLE AMAT, Martí sitat de Barcelona,
(Girona, 7.I.1969) Periodista i escriptor 1992). Fa estudis
de Gravat a l’Escola d’Arts i Oficis (1988-91), i un
Fill de Carles Batlle de Porcioles, de Girona, i Curs de Postgrau en el Departament de Dibuix de
d’Isabel Amat Girbau, de Barcelona. Casat amb la Universitat Central de Barcelona (1992). Ha
Lluïsa Bos Puigmal, el matrimoni té una filla, la realitzat els cursos de doctorat a la UB. Actual-
Laia. Des de l’any 2000 resideix a Figueres. ment esta realitzant la tesi doctoral a la Universitat
Lector empedreït, des de petit volia ser perio- Central de Belles Arts amb el títol “L’arquitectura
dista. Es considera autodidacta. Als divuit anys morta com arquitectura de l’efímer”.
va entrar a treballar al Diari de Girona, lloc on Ha obtingut les beques: Beca Amigó Cuyàs,
exerceix el periodisme fins l’any 1998; així per realitzar estudis de pintura en el territori
mateix, forma part de la redacció de Girona, de espanyol (1985) i per Europa: Itàlia (1991),
La Vanguardia (1997-1998). Beca ERASMUS per realitzar estudis de pintura a
110
BATLLE
la Hochschule der Kunste, a Berlín, Alemanya, de la Muga. El matrimoni regentava la sastreria

(1989-90), Beca del Ministerio de Asuntos March de Figueres. Filomena era la tercera de
Exteriores per assistir als cursos del Centre cinc germans. Es va casar amb Joan Muntada↑
Europeu per la difusió de les Arts a Luxemburg Macau i va tenir quatre fills: Roser, Maria Àngels,
(1990-91), Beca dins del programa EURODIS- Anna Maria i Joan Baptista.
SEA per realitzar pràctiques a la Galleria Civica De petita va anar a
d’Art Villa dei Cedri a Bellinzona (Suïssa) (1993), l’Escola Municipal
Beca ERASMUS per realitzar estudis a la Leeds de Pintura de Figue-
Metropolitan University (Anglaterra), en l’espe- res, posteriorment
cialitat de Pintura (1994-95). va assistir a l’Escola
El seu treball pictòric parteix de la realitat, Municipal de Belles
pren com a referents elements del món natural Arts de Girona on va
que els presenta simplificats. Aquests elements, tenir al Sr. Carrera
de mestre d’escul-
que tenen un paper de figura en la pintura,
tura. Quan ja tenia
juguen i es barregen amb el fons i l’aspecte matè-
els fills grans va
ric, la transparència del color, es complementen
anar a l’Escola Mas-
creant així una imatge més fantàstica i subjectiva, sana de Barcelona, on va perfeccionar l’escultu-
il·lustren pensaments o imatges de la ment. ra i va aprofundir en pintura i policromia.
Ha participat en diverses exposicions col·lecti- Va practicar diferents tècniques pictòriques:
ves: Sala Lola Anglada (Barcelona, 1990), l’oli, l’aquarel·la o l’esmalt, i l’escultura. En
Ocupacions (Figueres, 1997), a Maçart (Maçanet aquest gènere va realitzar una Mare de Déu age-
de Cabrenys, 2002, 2003, 2004), Jugart Dos al nollada amb el nen Jesús, obra que va ser gua-
Centre Cultural de la Mercè (Girona, 2006). nyadora d’un Premi de Belles Arts, de la qual se’n
Exposicions individuals: Sala Hans bein Engel varen realitzar diverses còpies en bronze, una
(Luxemburg, 1990), exposició de dibuix a la sala d’elles es troba a l’Ajuntament de Girona.
d’exposicions de la Facultat de Belles Arts (Bar-
celona, 1991), al Claustre de Sant Domènec (Pera-
lada, 1995), Paisatges Escollits al Consell Comar- BATLLE MARTÍNEZ, Maria Dolors
cal de l’Alt Empordà (Figueres, 1999), Paisatges (Girona, 9.II.1910 – Barcelona, 4.XI.2000)
Mínims a la sala d’exposicions del Col·legi d’apare- Poetessa
lladors i arquitectes (Girona, 2003), a la sala
Gòtica del claustre de Santa Maria de Vilabertran Filla de Leopold
(2004), al Celler Espelt (Vilajuïga, 2005). Batlle de Pagès,
Exposició de fotografia al Consell Comarcal hisendat, de Palau
de l’Alt Empordà (Figueres, 1996), a la Biblio- de Santa Eulàlia, i
teca Fages de Climent de Figueres, 2005. d’Anna Martínez
Premi de la Generalitat de Catalunya per a Massa, de Girona.
joves artistes en Pintura i Arts Plàstiques (1984), Va néixer, circums-
tancialment, al do-
seleccionada en la 12a mostra d’Arts Plàstiques
micili familiar ma-
per a Joves Artistes de la Generalitat de
tern, a Girona, i va
Catalunya (1991).
viure la seva infan-
tesa i adolescència
BATLLE MARCH, Filomena a la casa pairal de Palau de Santa Eulàlia, però
(Figueres, 13.XI.1908 – Girona, 17.III.1977) Artista arran de l’assassinat del seu pare, del seu germà
Joaquim, i de la seva germana Júlia, només d’es-
Filla de Joan Batlle Oliveras, sastre, natural de clatar la guerra civil, va passar a residir a Girona
Terrades, i de Teresa March Mer, de Sant Llorenç juntament amb la seva mare.
111
BATLLE
Acabada la guerra es va casar amb Joan Agu- Va estudiar Magisteri i l’any 1911 va prendre
lló↑ Bataller, descendent de Peralada, i va tenir tres possessió de la plaça de Llers. Ha passat a la
filles i un fill, Júlia, Berta, Joaquim↑ i Montserrat. història per haver creat una escola modèlica.
Durant la seva adolescència va escriure poe- Es va traslladar a Badalona (1930), on va ser
mes, alguns d’ells publicats, sota el pseudònim de la directora del Grup Escolar Martínez Anido.
Mary, a la publicació periòdica figuerenca La Veu L’any següent la nomenaren directora del Grup
de l’Empordà. La seva poesia, de forta influència Escolar Jacint Verdaguer de Barcelona, lloc on hi
maragalliana, és un cant a la natura i a l’Empordà. va romandre fins a la jubilació (1958). Per volun-
Quan va esclatar la guerra civil, tenia a punt tat pròpia va ser enterrada a Llers.
de publicar un recull poètic que havia de ser pre-
sentat pel malaurat Carles Rahola↑. No va reem- BATLLE SUÑER/SUNYER, Dolors
prendre aquesta activitat fins molts anys més (Agullana, 2.II.1892 – Barcelona, 16.I.1982)
tard, quan va esdevenir àvia. Mestra
Filla de Joan Batlle↑ Paris i de Margarida
BATLLE PARIS, Joan Suñer/Sunyer Paris, natural d’Agullana. Va estu-
(Maçanet de Cabrenys, 2.V.1857 – diar a la Normal de Barcelona.
Agullana, 14.II.1920) Mestre Va exercir l’ensenyament a Banyoles (1913-
1921) i Barcelona (1921-1923), a l’escola
Fill de Josep Batlle Viñas/Vinyas, natural d’Agu- unitària de la plaça Comas, a les Corts i va ser
llana, mestre, i de Maria Paris Cantalosella, de seleccionada per a formar part del grup Escolar
Maçanet de Cabrenys. Va estudiar a la Normal de La Farigola. Va formar part de l’equip de peda-
Girona i va aconseguir el títol de Mestre Superior, gogs que abans de la guerra van renovar els
l’any 1879. Va exercir a Sant Esteve d’en Bas esquemes educatius de Catalunya. Juntament
(1886) i a Agullana (1889-1920). amb Josep Barceló i Matas, va treballar en el
Va ser un impulsor de l’associacionisme. Va centre Lluís Vives de Sants, un dels grups de més
formar part de la Junta Directiva de l’Associació prestigi del Patronat Escolar de Barcelona.
de mestres de l’Alt Empordà (1894), posterior- Dolors Batlle va patir sancions i depuracions
ment va ser president de l’Associació Provincial a partir de 1939. Va haver d’estar dos anys fora
(1904-1910) i gràcies a la seva perseverança el de la província, a Sant Carles de la Ràpita
magisteri gironí es va associar. Va participar (Montsià). Posteriorment, va exercir en el Grup
també en una reunió a Madrid (1905), per cons- Baixeras i, finalment, a l’escola unitària del carrer
tituir l’Associación Nacional del Magisterio. Princesa, on es va jubilar. Per voluntat pròpia va
Els seus articles, molts d’ells en pro de l’asso- ser enterrada a Llers.
ciacionisme, varen ser publicats a diferents revis-
tes especialitzades com El Magisterio Gerun- BATLLE VILOSSA
dense, publicació de la qual en va ser impulsor, (Palau de Santa Eulàlia, s. XVI)
El Defensor del Magisterio, La Escuela Moderna,
Madrid. Important nissaga emparentada amb rellevants
famílies de les rodalies com els Vilosa Perramon
de la Bisbal, els Ordis de Crespià, els Vergonyós
BATLLE SUÑER/SUNYER, Carme de Castelló d’Empúries, els Veray de Celrà o els
(Sant Esteve d’en Bas, la Garrotxa, 6.X.1888 – Agulló de Peralada.
Barcelona, 13.12.1976) Mestra
BATLLE VIÑAS/VINYAS, Josep
Filla de Joan Batlle↑ Paris i de Margarida Suñer/ (Agullana, 15.X.1809 –
Sunyer Paris, natural d’Agullana. Es va casar amb Maçanet de Cabrenys, 23.VII.1895) Mestre
el metge del poble, Víctor Teixidor Vives (1914), i
del matrimoni varen néixer una filla, Dolors↑ i, un És el primer membre conegut de la reconeguda
fill, Josep↑. nissaga de mestres. Fill de Pau Batlle Trilla,
112
BEA
d’Agullana, i de Maria Vinyas Llorens, de Sant BEA PONS, Isidoro

Martí Sesserres. (Torres de Segre, Segrià, 1910 –
Va aconseguir el títol de Mestre Elemental i va Barcelona, febrer 1996)
exercir a diferents pobles: Vidreres, la Jonquera, Escenògraf i pintor
Sant Llorenç de la Muga, la Vajol, Crespià, Maçanet
de Cabrenys, Viladrau i Sant Esteve d’en Bas. Va estudiar als Es-
El poble on va passar-hi més anys va ser Ma- colapis de Barce-
çanet de Cabrenys, lloc on es va casar amb Maria lona, va ingressar a
Paris Cantalosella. El matrimoni va tenir sis fills: Llotja i a l’Institut
Carme↑, Josep, Joan↑, Enric, Dolors↑ i Matilde, del Teatre, on s’es-
dels quals cinc cursaren els estudis de magisteri. pecialitzà en esce-
nografia.
BAULENAS RAURELL, Segimon Des del punt de
(Vic, Osona, 10.XII.1952) Artesà de pipes i polític vista professional
treballà en el taller
Fill de Josep Baule- de Francesc Pou i va
nas Casacuberta, muntar una empre-
artesà de pipes, sa d’escenografia amb dos socis: Amadeu
natural de Folguero- Asensi i Rafael Mora.
les, i de Carme Rau- Va establir coneixença amb Salvador Dalí↑,
rell Saborit, de Vic. de manera circumstancial, l’any 1955, en una
Casat amb la maça- festa celebrada a casa de l’empresari tèxtil, Jordi
netenca Josefina Puig Palau a Palamós, on hi estava convidat per
Riera, el matrimoni haver realitzat un mural basat en un quadre del
ha tingut dues filles. pintor figuerenc. El biografiat, en aquells moments,
Es va iniciar en el a Barcelona, ja disposava d’una reconeguda
treball de pipes al fama d’escenògraf. A partir d’aquell dia va esde-
costat del seu pare, el qual per motius laborals, venir l’assistent artístic del pintor i en el decurs
convidat per la família Moulines↑ Salvatella, es va del temps es va convertir en una persona impres-
instal·lar a Maçanet de Cabrenys l’any 1972, el fill cindible per a l’artista, i la col·laboració es va
el va seguir, i començaren a treballar per a la fàbri-
mantenir fins als últims moments, sobrepassant
ca d’acabats de pipes Salvatella. El biografiat va
el període de trenta anys. Bea disposava d’una
continuar a l’empresa on era cap de producció fins
sèrie de qualitats molt importants per a Dalí, tant
a l’any 2000, en què es va tancar el negoci.
des del punt de vista artístic, el fet d’estar habi-
Llavors, va decidir muntar la seva pròpia empresa,
tuat a grans formats o el sentit de la perspectiva,
batejada amb el nom de Pipes Sigmund.
com des del punt de vista humà: la seva discre-
Treballa la fusta de la rabassa del bruc, i el
procés per a l’elaboració és totalment artesanal. ció i perseverança.
Tot i amb això, alterna tradició i modernitat, ja Se sap que el biografiat va col·laborar en
que aprofita les noves tecnologies per oferir els nombroses obres, als sostres del Teatre-Museu
seus productes, els quals es venen preferent- Dalí, els de Púbol i a les realitzacions de decorats
ment a Andalusia i a l’estranger. ideats per Dalí, com l’òpera bufa representada al
A part de la qüestió professional, s’ha impli- teatre La Fenice de Venècia, La dama española y
cat en diverses iniciatives locals: en l’Associació el caballero romano, Gala, o Tristán e Isolda, el
Teatral Maçanetenca, de la qual n’és president qual es troba sota la cúpula del Teatre Museu
(des de 1997), i en la política local, sota les Dalí, de Figueres.
sigles del PSC va ser alcalde de la vila (1995- Dalí el va deixar immortalitzat representant
1999), regidor a l’oposició (2003-2007) i conse- Sant Narcís, amb mitra i casulla, a l’obra el Des-
ller comarcal (2005-2007). cobriment d’Amèrica per Cristóbal Colón.
113
BECH
BECH ARGELÈS, Josep pel dibuix a la ploma de masies, paisatges,

(Llançà, 22.IV.1895 – ?, s. XX) Enginyer xiprers i oliveres, encara que també va practicar
l’aquarel·la i la sanguina. D’aquesta afició en
Fill de Pere Bech Ballesta, de Llançà, i de Francisca varen néixer algunes exposicions les primeres a
Argelès Poch, de Figueres. Figueres, a la Sala Edison (1943, 1944), des-
Establert als Estats Units, treballà als laborato- prés a la Sala Icària de les Galeries Fortunet
ris de l’Armour Institute Technology, de Chicago. (Figueres, 1946), a la Galeria Municipal (Girona,
Allà va aprofundir els coneixements en física amb 1947), al Col·legi d’Advocats (Barcelona, 1964,
la realització d’un màster a la mateixa ciutat. 1970), a la Galeria de la Cúpula (Figueres,
Exercí la seva professió a la Swift and Company. Va 1975), a la Sala Rovira (Barcelona, 1976), a la
ser membre de l’American Society of Mechanical Galeria Art-3 (Figueres, 1977, 1991), al Museu
Engineers i de la Verein Deutscher Ingenieure. de l’Empordà (Figueres, 1980), la seva obra va
Va presentar la tesis: On the photo-elastic ser present a l’exposició L’Empordà, terra d’artis-
determination of stresses in a filled weld tes (1994), que, itinerà a Barcelona i Madrid.
(Universitat de Chicago, 1933), (Sobre la deter- Són nombroses les il·lustracions en llibres,
minación de tensiones en un cordón de soldadu- com: Sis visions de l’Empordà (Figueres: 1976; id:
ra por la fotoelasticidad). 1983) de Pijoan↑-Moli↑-Vallès↑, Els pobles de
l’Alt Empordà (Figueres: 1978; id.: 1981; id.:
1984; id.: 1996 4a ed.) de Montserrat Vayreda↑,
BECH de CAREDA CASADEVALL, Joaquim També el silenci (Figueres: 1978) de Jaume
(Agullana, 7.II.1911 – Figueres, 14.X.1999) Maurici↑, El Poema de l’Empordà, la cançó del
Advocat, dibuixant i terratinent vent (Figueres: 1981) d’Albert Serrano↑ Delclós i
il·lustracions de Pere Roura↑ Sabà, Ítaca amb
Fill de Benet Bech Josep Carner (Olot: 1982) de M. Àngels Angla-
de Careda Olivet, da↑, Geografia de l’Alt Empordà (Barcelona:
propietari, natural 1983) d’Albert Fita↑ i Diccionari de l’Alt Empordà
d’Agullana, i de Tere- (Figueres: 1984) de Carles Vallès↑, Vila-sacra,
sa Casadevall Dona- capital del món (Barcelona: 1993; id.: 2003) de
diu, de Vilajuïga, va Carles Fages↑ de Climent o Cançoner de l’Em-
ser el segon de set pordà (Figueres: 1994) de Lluís Albert↑.
germans. Es va ca- Entre 1964 i 1970 va formar part de Les 4 A,
sar amb Concepció Associació d’Advocats Amics de les Arts. Va ser
Frigola Almeda, de nomenat membre de la Reial Acadèmia de
Cassà de la Selva, i Belles Arts de Sant Jordi.Va formar part de la
el matrimoni va Junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos
tenir tres fills: M. Teresa, Joaquim i Maria Dolors. (1989-1994), va col·laborar en els Annals de
Es va iniciar en el dibuix amb els professors 1993 amb un article sobre Frederic Marès. Va
Sebastià Escapa↑ i Joan Núñez↑, a l’Escola ser un dels col·laboradors de l’obra dedicada a
d’Arts i Oficis, on va coincidir amb Salvador Eduard Rodeja↑ Galter editada per l’IEE, amb el
Dalí↑, Ramon Reig↑ i Marià Baig↑. Va estudiar a títol Un gran home de bé (Figueres: 1996), i de
l’Institut de Figueres i la carrera de Dret a Barce- l’obra Anton Casamor↑ 1907-1979 (Figueres:
lona, que va exercir per un període d’uns vint 1989), en col·laboració amb Carles Casamor i
anys. Va viure a Figueres, Barcelona i Palafrugell. Joan Guillamet↑.
Degut al negoci del suro va viatjar per Extrema- Després de la seva mort, Joventuts Musicals
dura, Andalusia i Portugal, sempre amb una va organitzar a Vilabertran (2000), amb motiu de
llibreta d’apunts per prendre anotacions paisat- la Schubertíada, una exposició commemorativa
gístiques. amb l’edició del corresponent catàleg titulat
De sempre, la seva gran afició va ser el dibuix, Joaquim Bech de Careda. Paisatges de l’Em-
ell volia estudiar arquitectura. Es va caracteritzar pordà (Figueres: 2000).
114
BECH
BECH de CAREDA OLIVAS, Joaquim Autònoma de Bellaterra, però va deixar els estu-
(Agullana, 1850? – 31.I.1925) dis per dedicar-se a la música i la composició.
Fabricant de suro i polític Seguint el consell de Joan Guinjoan (Riudoms,
1931), va començar a treballar en el jazz i la músi-
Fill de Benet Bech de Careda Serra, propietari, i ca improvisada sense deixar les altres formes i
d’Antònia Olivas Safont. Es va casar amb Teresa estils musicals que li interessen com: la música
Olivet Borrelló, de Maçanet de Cabrenys, i el matri- clàssica (des de Bach fins a Stravinski), la música
moni va tenir set fills: Josep, Maria, Joaquim, tradicional (des del flamenc o la música celta fins
Amat, Josepa, Concepció i Benet. a l’havanera o la sardana), la bossanova, la cançó
Juntament amb el seu germà Josep, resident en totes les seves variants, el blues, el rock, el pop
a Alemanya, va fundar l’empresa Bech de Careda o el bolero. Alguns dels músics que considera els
Hermanos (1891), la qual tenia com a objectiu la seus mestres podrien ser: Xavier Trèbol, Antonio
fabricació i comercialització de taps de suro. Va Peral, Óscar Tanús o Lluís Escuadra↑. Ha estudiat
ser una de les indústries surotaperes més impor- a l’Aula de Jazz i música moderna del conservatori
tants de l’època, l’any 1909 sobrepassaven els del Liceu de Barcelona, i ha assistit al master-
cent treballadors. class amb Kurt Rosenwinkel, Mark Turner, Walter
Va ser alcalde de la població i va preocupar- Norris o Guillermo Klein.
se de la millora urbanística. L’Ajuntament d’Agu- Després d’adquirir una sòlida base musical,
llana li va dedicar un carrer (1926). de lectura i escriptura, harmonia clàssica i
moderna, arranjaments, anàlisi i tècniques de
composició, ha treballat en la majoria d’instru-
BECH LLISTOSELLA, Sebastià ments per familiaritzar-se amb tots ells, igualment
(Pau, 20.I.1878 – Roses, 4.III.1951) amb la veu o amb les noves tecnologies i amb la
Mestre forjador i serraller tècnica de gravació en estudi: guitarrista, baixis-
ta, flautista, cantant, compositor, ocasionalment
Fill de Julià Bech Alberni i de Madrona Llistosella productor, professor, programador i divulgador.
Filló. Es va casar amb Joaquima Cusí Salomó. Des de 1996 actua en directe en recitals de
Fou considerat un dels iniciadors del renaixe- jazz amb guitarra. És el banleader d’una formació
ment de la forja artística catalana. Durant la seva musical que canvia el nom en funció dels projec-
joventut li va ser confiat armar l’Acuirassat Carlos tes, així per exemple ha actuat sota l’apel·latiu de
V de la Marina de Guerra espanyola, el primer Black Cat Jazz Trio (1999), grup orientat als
que es va moure amb hèlix. estàndards i acompanyant cantants o Carles
Bech Jazz Quartet interpreten composicions del
biografiat, en clau de jazz.
BECH PASTRA, Carles
Des de 2003 col·labora amb cantants de jazz
(Rabós d’Empordà, 13.XII.1971) Músic en format de duet, trio, quartet, quintet, sextet i
septet. Algunes de les quals són: Madelon
Fill de Ramon Bech Vroom, Elisabeth Greenwood, Laia Porta, Anna
Roca, de Vilaber- Herrero, Carla Gracia o Marina Torres. Un dels
tran, i de Florència projectes en el qual està més compromès és en
Pastra Vilanova, de el Carles Bech Jazz Solo, solo de guitarra.
Rabós d’Empordà. Ha actuat en nombrosos festivals de jazz d’arreu
Va viure a Rabós de Catalunya i França. Ha realitzat col·laboracions
fins als quinze anys i en la música tradicional i popular, amb l’acordio-
dels quinze als tren- nista Joan Garriga va fundar Els Amants d’Amèlia,
ta a Vilabertran. grup en el que reinterpretaven els romanços tradi-
Va estudiar a cionals catalans. Amb Les Veus de Besalú va apro-
l’Institut Deulofeu fundir en la cançó marinera i el cant de taverna.
de Figueres, i va Amb l’actor Albert Quintana varen portar a terme
iniciar la carrera de Filosofia a la Universitat un projecte escènic que fonia contes per a adults i
115
BECH
jazz. Ha estat vinculat a Joventuts Musicals de Mis primeros poemas y una prosa entristecida
Figueres des de l’any 2000, ajudant en l’organitza- (Figueres: 2001). Al cap d’uns anys va editar les
ció i codirigint en algunes edicions el Festival de novel·les Ocurrió en Vinuesa (2005), Una mujer
Jazz de Figueres (2006-2007), i en la Schuber- absorbente, un drama titulat Ella forjó su destino
tíada de Vilabertran (2005-2008). (Figueres: 2007), el llibre d’aventures Náufragos
Combina les actuacions musicals amb la en la isla (Figueres: 2008), i un nou recull poètic
docència de guitarra, baix, solfeig i harmonia a Amar es poesia.
Vilabertran i Barcelona (1994-2005).
BECH SUDRIÀ, Pere
BECH ROTLLAN, Jaume (Figueres, 5.I.1920) Mestre, pintor i poeta
(Palau-saverdera, 29.III.1889 –
Barcelona, 27.VII.1961) Mestre i geòleg Fill de Jaume Bech Bosch, dedicat al comerç,
natural, i de Concepció Sudrià Barceló, ambdós
Fill de Josep Bech Roig, pagès, i d’Anna Rotllan de Llers. Als quatre anys va anar a residir a Girona.
Pujadas, ambdós de Palau. Es va casar en pri- Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de la capital
meres núpcies amb Francisca Rodeja i, en sego- (1936-37), i va ser alumne del professor Aguilera.
nes, amb Pilar Borràs. Com a mestre va exercir a Das, Cerdanya, i
Va aconseguir el títol de Mestre Superior a Vilanant, lloc on desenvolupà les seves activitats
Barcelona, i va cursar estudis de Belles Arts. Va artístiques, preferentment l’aquarel·la. Amb els
exercir a Barcelona, Mollet del Vallès, Caldes de anys es va establir a Planas de Castellote, Terol.
Montbui, Montagut i, de nou, a Barcelona on fou Va exposar individualment i col·lectivament a
seleccionat amb el número 2 pel Patronat diferents llocs de Catalunya: Girona, Barcelona,
Escolar de la Ciutat Comtal. Va ensenyar dibuix a Sant Cugat del Vallès, i d’Espanya. Va participar
l’Escola de Belles Arts de Girona i a l’Acadèmia en l’exposició col·lectiva La Costa Brava i els
Fivaller de Barcelona. seus pintors (1957). Va prendre part en concur-
En la seva obra són de particular interès les sos organitzats per la Diputació. En una exposi-
cites geològiques, i s’hi fa palès l’esperit de l’ex- ció Nacional d’Educadors-Artistes celebrada a
cursionisme científic. Arribà a reunir notables Madrid va aconseguir el segon premi (1958). En
col·leccions de minerals, roques i fòssils. el VIII Concurs Provincial d’Art (Girona, 1963), va
Juntament amb Salvador Codina Durán va aconseguir el tercer premi, i en el Concurso
escriure L’amic del turista de Caldes de Montbuy: Nacional de Arte del SEM (Madrid, 1964), els
amb nota de les excursions que es poden fer dins dos primers premis de pintura.
el terme de la vila (Sabadell: 1922). Va publicar Ciutat creada (Girona: 1951),
Poema de Girona.
BECH SOLER, Jordi
(Figueres, 3.X.1928) Constructor i escriptor BEL OLLER, Agustí
(Figueres?, s. XIX) Periodista
Fill d’Antonio Bech
Pujol, d’ofici paleta, Resident a Figueres. Va dirigir diversos rotatius
natural de Colera, i figuerencs de tendència progressista, com El
de Francesca Soler Clamor Ampurdanés (els anys 1879 i 1880), El
Rodeja, natural de Faro Ampurdanés (1880), La Marsellesa (1880)
Figueres. i La Unión (1882).
En retirar-se de
l’ofici de constructor BENAGES, Francesc
es va dedicar a (Empordà, 1883 – La Plata, Argentina, 1958)
escriure. A conse- Mestre impressor
qüència de la mort
del seu fill, ocurre- Establert a l’Argentina. Va fundar el setmanari Vida
guda l’any 1999, va publicar el recull de poesies Catalana a Buenos Aires. Va ser representant de la
116
BENET
revista Resorgiment a la ciutat de La Plata. Fou Figueres per les Fires i Festes de la Santa Creu de
vicepresident del Casal Català de Cultura de La 2009. Membre associat de l'Acadèmia del
Plata (1933). Cinema Català des d’abril de 2009.
BENEJAM BUHIGAS, Lluís

BENET CANTÓ, Josep
(Figueres, 25.X.1954)
Impressor i col·leccionista de cinema (Arenys de Mar, el Maresme, 21.VIII.1923 –
18.V.1997) Eclesiàstic
Fill de Josep Bene-
jam Gustà, natural Fill de Josep Benet
de Castelló d’Empú- Font, fuster, natural
ries, dedicat al co- d’Arenys de Mar, i
merç, i de Maria d’Enriqueta Cantó
Bohigas Rigall, natu- Girbau, de Mont-
ral de Llagostera. ras.
Va estudiar al Va iniciar els
Collell (1964-1968), estudis eclesiàs-
i als catorze anys tics, primer en el
començar a treba- seminari de Barce-
llar a la impremta lona i després en el
Trayter. Amb els anys va decidir independitzar-se de Girona.
i juntament amb la seva muller, Lurdes Collgrós Acabats els estudis va anar a Salamanca per
Roger, va muntar una empresa de preimpressió estudiar Teologia, matèria en la qual es va
(1985). llicenciar.
Col·leccionista de material de cinema. Treballa Va ser ordenat eclesiàstic el 8 d’agost de 1948;
en la creació d’un arxiu amb informació de les primer va exercir de vicari a Sant Feliu de Guíxols
pel·lícules que han estat emeses a l’estat espa- i després a la parròquia del Mercadal de Girona.
nyol des del 1900 fins als nostres dies, informa-
Va ser nomenat regent de Llançà (1950) i rector
ció que s’ha utilitzat per diverses publicacions:
(1956).
Catàleg dedicat al cinema espanyol. Institut Jean
Vigo de Perpinyà (Perpinyà: 2000), Catàleg expo- Durant els vint-i-quatre anys d’estada a la vila
sició a Berlín sobre pel·lícules que es van fer a la llançanenca va promoure tot tipus d’activitats
Costa Brava (Girona: 2005), Catàleg 50 ani- culturals i esportives, paralel·les a la tasca pas-
versari Filmax (Barcelona: 2005), o el llibre Els toral, en una època en què la vila estava manca-
malsons dels nostres avis (Figueres: 2006), de da d’iniciatives. A tall d’exemple, l’orfeó “El Cam-
Sebastià Roig↑. panar”, la revista local Miranda, el bàsquet sota
Ha participat en diverses exposicions, indivi- el nom de Grifeu, cinema, teatre i activitats dedi-
duals i col·lectives, les més destacades: Museu cades al jovent.
del Joguet (Figueres, 1985), en Homenatge a Va conrear la música i la poesia, va posar lle-
Tomàs Mallol per reivindicar la seu del Museu del tra i va realitzar alguns arranjaments per sarda-
Cinema a la Sala Edison. Exposició itinerant en na, és el cas de Des de la masia per poder ser
commemoració del Centenari del Cinema (1995), cantada per l’orfeó i es va convertir en l’himne i
Sabadell, Vilafranca del Penedès, a Figueres, a símbol de la població.
Bescanó i a Sant Hilari Sacalm. Exposició Cente- Per la seva dedicació va ser mereixedor de la
nari Juli Verne al Museu del Cinema Tomàs Mallol Llança d’Or (1974) en el moment del comiat. Va
(Girona, 2005), i altres al poble on resideix, a ser destinat a la parròquia de Lloret de Mar
Capmany (1995, 2007). (1974). El 1997 es va jubilar de rector i, malalt,
Promotor de la Primera Fira del Col·leccionis- es va traslladar a Arenys de Mar on va morir
me dedicada al món del Cinema, celebrada a acompanyat de la família.
117
BENJAMIN
BENJAMIN, Walter 1900 (Madrid: 1990), Historias y relatos (Barce-

(Berlín, 15.VII.1892 – Portbou, 25.IX.1940) Filòsof lona: 1991), Discursos interrumpidos. Tomo I:
Filosofía del arte y de la historia (Madrid: 1992),
Filòsof, jueu, acti- La metafísica de la juventud (Barcelona: 1993) i
vista social i crític Sonetos (Barcelona: 1993).
literari, fill d’un mar-
xant d’art nasqué a BERARD, Raimon
Berlín, i morí a la (Figueres, 1647 – Madrid, 1713) Jurista i dominic
frontera francesa, a
Portbou el 1940. Es Va ser catedràtic de la Universitat de Lleida
va suïcidar la nit del (1673) i va renunciar a la càtedra per l’hàbit.
25 de setembre en Va ser destinat a les Filipines i allà va exercir
no ser autoritzat a l’ensenyament essent catedràtic i rector de la
refugiar-se a Espa- Universitat de Santo Tomàs de Manila. Va escriu-
nya i davant la por re diversos informes en defensa de l’arquebisbe
de ser apresat per la Gestapo, encara que en un de Manila.
article publicat en el periòdic The Observer, el 8
de juliol de 2003, s’afirma que Benjamin fou
BERENGUER
assassinat per agents secrets estalinistes.
(Riumors, s. XIV) Abat
Estudià literatura i filosofia a Freiburg i Berlín,
resultant influït pel judaisme messiànic i cabalís-
Fou abat de Sant Pere de Rodes (1309-1334).
tic alhora que expressava la seva simpatia per
l’anarquisme i desenvolupava la seva activitat
literària fonamentada en el marxisme i el surrea- BERENGUER de LLERS
lisme, posant les noves tecnologies de l’època, la (Llers, s. XII) Abat
fotografia i el cinema, al servei de la política.
Fou escriptor i pensador adscrit a l’escola de Fou abat de la canònica de Santa Maria de
Frankfurt. En no poder incorporar-se a la univer- Vilabertran (1136-1142).
sitat, la seva obra està bàsicament composta per
assaigs, articles acadèmics i periodístics, i per BERENGUER TUÈBOLS, Sebastià
traduccions de Proust i Baudelaire. El 1933, (Cadaqués, 1867 – 24.II.1927) Pintor
fugint del poder nazi instal·lat a Alemanya, anà a
viure a París on aprofundí en l’estudi d’aquest Fill de Pelayo Berenguer Guardia i de Magina
darrer poeta francès fins que, en esclatar la Tuèbols Escofet, ambdós de Cadaqués. Va viure
Segona Guerra Mundial, es va voler refugiar a un temps a Roma. Es va especialitzar en pintura
Espanya com a etapa prèvia de la seva fallida de gènere i paisatge accentuant la preferència
escapada a Amèrica. En les seves obres analitza pel tipisme. La família es va traslladar a Cuba, on
la influència que la modernitat exerceix, amb les va néixer la seva germana i se sap que ell es va
tècniques del cinema i la fotografia, sobre l’art i dedicar a pintar i es va afincar a Mèxic. Poc
les seves possibilitats de reproducció, i amb la abans del traspàs va retornar a la vila natal. El
revolució arquitectònica per l’ús del ferro i el seu fill Pelai també va ser pintor.
vidre envers les relacions espacials entre interior Va exposar les obres Cor de Santa Maria del
i exterior, privacitat i publicitat. Popolo, Muntanyesa romana, Esperant l’hora,
Les seves principals obres són: Iluminaciones Caiguda de la tarda i Racó d’Antícoli, totes d’in-
(Madrid: 1990), El origen del drama barroco ale- fluència italiana, en el Certamen de Barcelona
mán (Madrid: 1990), El Berlín demónico (Barce- (1894). Va exposar també en els Certàmens de
lona: 1987), El concepto de crítica del arte en el 1896 i 1898, en els quals va presentar El Llané
romanticismo alemán (Barcelona: 1988), Diario de Cadaqués, Caiguda de la tarda i Papallones
de Moscú (Madrid: 1990), Infancia en Berlín hacia temporanas.
118
BERNILS
BERENGUER de VILATENIM La seva participació en el documental Dalí, la

(s. XIII-XIV) Abat persistencia de la memoria (ARTE-TVE, dir. Ana
Martínez, 2004) mostra com la seva sensibilitat
Abat de Sant Quirze de Colera de 1297 a 1320. li va permetre associar la tècnica amb els valors
expressius de l’artista.
Ha aparegut: Restaurando arte contemporá-
BERINI AYTÉS, Georgina neo, Georgina Berini. Textos y testimonios (Zara-
(Barcelona, 7.VIII.1955 – Espolla, 26.VII.2006) goza: 2009), el qual recull els seus textos més
Restauradora importants i els articles dels col·legues de l’àmbit
de la restauració amb els que va col·laborar.
Va estudiar el batxi-
llerat al Liceu fran-
BERNADET AGUILAR, Joan
cès de Barcelona,
(Figueres, s. XIX) Pintor
es va llicenciar en
Filologia francesa, i Va participar a l’Exposició General de Belles Arts
es va diplomar en celebrada a Barcelona el 1894 amb el quadre
restauració a la Fa- Primeros albores de la fe.
cultat de Belles Arts
de Sant Jordi de
Barcelona (1978). BERNAT d’AVINYONET
Es va casar amb Lluís (Avinyonet, s. XIII) Abat
Izquierdo↑ Mosso. Va ser abat de Sant Pere de Rodes (1208-1223).
Va començar a treballar en el taller de Josep
Xarrié (Barcelona), allà va practicar tot tipus
d’estils i de períodes, des del romànic fins a Miró. BERNILS MACH, Josep M.
Va participar en un curs sobre principis científics (Figueres, 16.VIII.1929) Historiador i cronista
de conservació a l’ICCROM de Roma (1985). Fill d’Hermenegild
Va ser la responsable del Taller del Servei de Bernils Planas, pale-
Conservació i Restauració de la Generalitat de ta, natural d’Arbú-
Catalunya a Girona (1982-1984). Encara en cies, i de Carme
vida de l’artista Salvador Dalí↑, va entrar a tre- Mach Domènec, de
ballar com a restauradora a la Fundació Gala- Vilert. Es va casar
Salvador Dalí (1987-2006), on es va convertir en amb M. Antònia Voz-
la cap del departament de restauració. Amb els mediano Palomeras
anys va ser l’encarregada d’assessorar la (Figueres, 11.II.1956)
Comissió d’Acreditació i Catalogació de la i varen tenir un fill,
Fundació. Josep Maria↑, i una
Com a tal, va participar en nombrosos con- filla, M. Antònia.
gressos especialitzats i va escriure diversos arti- Va cursar els estudis de magisteri a l’Escola
cles sobre l’experiència de restaurar obra de Normal de Girona (1949). Entrà a treballar a
Salvador Dalí, entre els que destaquen “La con- l’Ajuntament de Figueres a l’àrea d’Urbanisme, i
servació de l’obra de Salvador Dalí, problemes i posteriorment a l’alcaldia.
solucions” i “Nuevas propuestas para la conser- Membre de l’IEE, primer va actuar com a
vación restauración de lienzos de gran formato: secretari (1975-1992), va seguir com a vicepre-
el tratamiento de la ‘Apoteosis del Dólar’ de sident (1992-2007). Ha estat administrador de
Salvador Dalí”. l’Hospital de Figueres durant més de trenta anys
Va escriure nombrosos articles sobre restau- i secretari de la Junta del Patronat. El consistori
ració i va ser una de les persones que millor havia figuerenc el va nomenar cronista de la ciutat
arribat a conèixer l’obra daliniana. (1989).
119
BERNILS
Ha estat membre fundador de la revista 1997), amb Agustí Vehí↑ Castelló i Joan Arman-
Canigó, amb la qual col·laborà assíduament, així gué↑ Ribas; Marià Pujolar i Vidal (Figueres: 1999);
com amb setmanaris comarcals Ampurdán, Vida en la monografia Figueres: llibre de la Rambla
Parroquial, Empordà, Hora Nova, Revista de (Figueres: 2004), coordinat per Rafel Pascuet.
Girona... Algunes vegades havia signat amb el Els seus articles, la majoria publicats als
pseudònim Ber. Annals de l’IEE, gairebé constitueixen petites
Les seves investigacions sobre la capital de monografies: “Hospital de Figueres” (1967), “100
comarca són de consulta obligada per a l’apro- anys de ferrocarril a Figueres” (1977), “El Carrer
fundiment en el seu estudi. Al llarg dels anys s’ha de Perelada de Figueres” (1983), “Els carrers de
preocupat de reunir una important col·lecció Figueres” (1983), “La Torre Galatea de Figueres”
fotogràfica que té intenció de llegar a la bibliote- (1984), “Els tres submarins “Narcís Monturiol””
ca figuerenca. (1995), “El carrer Nou de Figueres” (1986), “El
Entre les seves monografies: 50 años de la benefici de l’orgue de la parròquia de Sant Pere de
Unión Deportiva Figueras (Figueras: 1970), Figueres”(1989), “La Rambla de Figueres”
Figueras. Cien años de ciudad (Figueras: 1974- (1990), “Les fonts i les aigües de Figueres”
1975), Fira de Santa Creu a Figueres (Figueres: (1991), “Història del gas a Figueres” (1992), “La
1976), Figueres (Figueras: 1977), Episodis de la moneda i els bancs de Figueres” (1993), “El pro-
segona República a Figueres (Figueres: 1981), cés urbanístic de Figueres” (1994), “Els cinemes
Figueres (Figueres: 1982), 50 anys del Col·legi de Figueres” (1995), “Apunts per a la història de
Públic Sant Pau,1933 (Figueres: 1983), Els l’esport figuerenc” (1999), “Antigues ordinacions
Fossos, 75 anys d’història (Figueres: 1984), de la vila de Figueres 1620, 1806, 1817” (2000),
Vilatenim (Figueres: 1985), La Guerra Civil a “Els cementiris de Figueres” (2000), “90 anys de
Figueres, 1936-1939 (Figueres: 1986), Hospital l’aviació a Figueres” (2002), “L’ordre públic muni-
de Figueres (Figueres: 1986), Institut Ramon cipal a Figueres” (2003).
Muntaner. Figueres, 150 anys (Figueres: 1989), Ha guanyat diversos premis d’investigació
Un segle de la societat Sport Figuerenc, 1891- històrica: Premi Castell de Peralada dels Jocs
1991 (Figueres: 1991), Figueres (Figueres: Florals VII Centenari de la Carta Pobla (Figueres,
1994), 100 anys de la Creu Roja de Figueres 1967) per l’obra Història de l’Hospital de
(Figueres: 1997), 25 anys del Col·legi Públic Figueres; Premi Ciutat de Figueres de la Societat
Salvador Dalí (Figueres: 1998), 25 anys de Coral Erato (Figueres, 1975) per l’obra Figueras,
l’Escola d’Educació Especial Mare de Déu del 100 años de ciudad; Premi Ciutat de Figueres de
Mont (Vilafant: 2000), 75 anys de la Hidro- la Societat Coral Erato (Figueres, 1976) per l’o-
Elèctrica del Ampurdán S.A. (1913-1988) (Figue- bra Fira de la Santa Creu a Figueres; Premi
res: 1988), Hospital de Figueres, 660 anys Indiketa de la Jove Cambra de Figueres (1995),
d’història (Figueres: 1993), 75 anys del Patronat Estàtua de Sant Jordi del Col·legi de Periodistes
de la Catequística de Figueres apèndix: l’acció de Catalunya (Girona, 1995), Estàtua de La
catòlica a Figueres i l’Alt Empordà anys 1925- Tramuntana de l’Associació de Comerç de
1975 (Figueres: 1998), Vilafant (Girona: 1997), Figueres (Figueres, 2000).
Vilafant (Barcelona: 1999) recull de fotografies,
Cabanes (Girona: 2001), Darnius (Girona: 2003).
En col·laboració: en la miscel·lània dedicada BERNILS VOZMEDIANO, Josep M.
a Josep Azemar, Figueres 1862-Barcelona 1914: (Figueres, 12.VI.1960) Periodista
l’arquitecte i la transformació de la ciutat en el
canvi de segle (Girona: 1990), 75 anys de la Fill de Josep Maria Bernils↑ Mach, de Figueres, i
Unió Esportiva Figueres (Figueres: 1995), amb de Maria Antonia Vozmediano Palomeras. És el
Santi Coll↑ Gosa; 100 anys d’electricitat a l’Alt gran de dos germans. Ha realitzat estudis de
Empordà (Figueres: 1995), amb Carles Cusí↑ Ciències Econòmiques a la Universitat Central
Cusí; 730 aniversari de l’atorgament de la Carta (Barcelona) i de Ciències de la Informació
Pobla de Figueres 21 de juny de 1997 (Figueres: (Barcelona, UAB). Disposa del carnet oficial de
120
BESSIÈRE-MAHÉ
periodista (Federación de Uniones de Periodistas BERRIAC, Bernat de

de España, 1983), i posteriorment s’inscriu en el (Castelló d’Empúries, s. XIV) Metge
col·legi de Catalunya (Col·legi de Periodistes de
Catalunya, 1986). Mestre en Arts (1306), metge del capítol de la
Des de molt jove seu de Vic (1307). Va ampliar els estudis a
col·labora en dife- Montpeller per esdevenir mestre en medicina.
rents mitjans de Va establir contractes de conducta amb
comunicació, primer Castelló d’Empúries fins l’any 1308.
a Ràdio Popular de L’any següent és qualificat com a mestre
Figueres (1976), de en medicina. Va convèncer el bisbe de Barce-
la qual en serà lona, Ponç de Gualba, d’establir un Studium
redactor (1979- Barchinonae, del qual en va ser nomenat rector.
1982), i més enda- A partir de 1313 consta com a metge del rei de
vant realitzador de Mallorca.
programes informa-
tius (1987-1988).
Un altre dels mitjans de comunicació local en el BERTÍ, Ramon
qual hi desenvoluparà una dilatada trajectòria és (Pont de Molins, s. XIX – XX) Forner
al Setmanari L’Empordà, primer com a redactor
(1978-1982), amb els anys n’esdevé sotsdirec- Arribà a l’Uruguai el 1912 i fou soci de la fleca
tor (1985-1988) i director (1988-2000). Compa- Gibert y Co. Va ser tresorer del Centro Unión de
gina la feina amb la corresponsalia de Los Sitios Propietarios de Panaderías de Montevideo.
de Girona (1979-1982), en el mateix rotatiu
passa a ser cap d’informació comarcal (1982- BESSIÈRE-MAHÉ de BOISLANDELLE,
1984), i delegat a l’Alt Empordà (1984-1988). Marie-Antoinette
Ha estat també director de la revista Roses al dia (Tolosa de Llenguadoc, 1.XII.1938 –
(1988-1989), editada per l’Ajuntament de Perpinyà, el Rosselló, 24.III.1994)
Roses, i d’informatius i programació de Televisió Artista i escultora
de Figueres-Alt Empordà (2000-2001). Ha estat
sotsdirector del periòdic Hora Nova (2001- Filla de Louis Mahé
2004), i director en funcions (2004-2005). Des de Boislandelle, i de
de l’any 2000 és assessor de comunicació del Louise Pons. Es va
Consell Comarcal de l’Alt Empordà. casar amb Pierre
Ha col·laborat amb l’agència EFE, Ràdio Bessière i el matri-
Miramar (Barcelona), Ràdio 4, Cadena COPE, moni va tenir un fill,
Ràdio Olot, Ràdio Costa Brava i Ràdio Vilafant. Mathieu. Va viure a
En els diferents mitjans ha desenvolupat Tolosa de Llengua-
el periodisme d’anàlisi polític, però sempre li doc i Castelnou
ha interessat el vessant cultural, el qual ha desen- (Llenguadoc-Rosse-
volupat amb major intensitat en els darrers anys. lló), lloc on es va
Ha participat amb diverses entitats com UNI- familiaritzar amb
CEF, de la qual n’ha estat vocal de la junta artistes, posteriorment va viure a París i Cadaqués.
comarcal (1976-1980), i vicepresident (1997- Des del punt de vista artístic es va formar a
2001), i vicepresident (1992-1995) i president l’Escola de Belles Arts de Perpinyà, i s’especialitzà
(1995-2001) de l’AMPA del Col·legi La Salle. en pintura i escultura. La seva obra evolucionà i
Ha rebut el Premi Avui de Periodisme (1991), reflexà diferents moments inspirats en les diver-
pel treball “Històries empordaneses del 23-F”, i el ses experiències treballant en materials diversos,
Premi Carles Rahola de Periodisme (1992), per la seva obra va ser batejada per Dalí com a “‘arre-
“Les confessions pòstumes d’Anna Maria Dalí”. alisme’, depenent del metarealisme”.
121
BEYA
La primera exposició va tenir lloc a Castelnou, mantenir fins a l’any 1970, els darrers anys va ser
posteriorment va exposar al Grand Palais, a comercial, fins al moment de la jubilació (1977).
París, al Japó, a Cadaqués i al Castell de Pera- Combinava la feina amb algunes aficions com
lada, entre molts altres llocs. l’estudi de la numismàtica, i els records de la vila
Sens dubte la biografiada haurà transcendit llersenca. Va formar part del Cercle Filatèlic i
per haver estat col·laborada, amiga i musa de Numismàtic del qual en va ser tresorer i actual-
Salvador Dalí, a qui va conèixer l’any 1963 de ment n’és soci d’honor.
manera circumstancial a Cadaqués mentre es tro- Col·laborador del setmanari Empordà (Figue-
bava a la vila estiuejant. Coneguda amb l’apel·latiu res), i de la revista Lèrtio (Llers). Una vegada
de Miette, engruna, diminutiu carinyós amb el qual jubilat, va publicar els llibres dedicats a la vila
la batejà el pintor. A la dècada dels 70 es va con- nadiua: Al terraprim de l’Alt Empordà, Llers: el
vertir en una de les companyes assídues del pintor. passat, en la vida local (Figueres: 1992), Llers,
L’any 1968 va obrir, a Vilajuïga, la discoteca el manuscrit del mestre Josep Pallarés, 1916 i
Rachdingue, nom que correspon al títol d’una comentaris a la seva època (Llers: 1994).
obra de Jean François Rey que designa aquest
lloc com a terra de reunió de la intelligentsia, de BISBAL MARTORELL, Antoni
la Jet Set dels artistes contemporanis, qualificat (Capellades, Anoia, 4.IX.1860 –
com “El melic geogràfic de la ruta romànica Figueres, 4.I.1938) Industrial
surrealista”, on Salvador Dalí va voler presentar
el naixement del seu perfum.
Fill de Josep Bisbal i de Maria Carbonell. Es va
A Cadaqués va inaugurar la galeria, Cleda- casar amb Maria Carreté Llop, de Reus, en el
lique (nom donat per Dalí que significa clau dali- moment del traspàs quedaven cinc fills del matri-
niana). Durant molts anys hi exposaren artistes moni: Antoni, Joan, Maria, Joana i Josefina.
trencadors, i comportà un revulsiu artístic i social Va ser un dels majors contribuents de Figueres;
a la vila marinera. era propietari d’una fàbrica d’oli de pinyol d’oliva i
alcohol, al carrer Creu de la Mà i de Riumors.
BEYA MARTÍ, Pere També tenia negocis a Llançà com la fàbrica
(Llers, 20.V.1912) Comerciant i escriptor de gel, la qual va ser adquirida per l’empresa
Hidroeléctrica (1933), i va integrar-se a l’empre-
sa “Frío Industrial, S.A.”. L’energia elèctrica d’a-
Fill de Francisco
questa població, juntament amb la de Palau-
Beya Porcioles, pro-
saverdera, Vilajuïga, Pau i Garriguella era
pietari, nascut a Can
proporcionada per una central establerta a
Vilanova de Llers, i
Llançà (1919), de la qual n’era propietari el bio-
de Teresa Martí Bla-
grafiat. Bisbal també va vendre a l’Hidro-eléctri-
si, de Llers. Casat
ca del Ampurdán les línies elèctriques (1933).
amb Joaquima Julia-
na Ros, de Barcelo-
na, el matrimoni va BIURE, Arnau Ramon de
tenir dues filles, Tere- (Biure?, c.1300 –
sa i Rosa. Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 1351)
Va assistir a l’es- Abat
cola del poble i a l’edat de deu anys va anar al
Col·legi dels Maristes, situat a la Rambla de Abat de Sant Cugat del Vallès (1348-1351). Va ser
Figueres. Però, de seguida, va començar a treba- assassinat per Bernat de Soltells, dolgut perquè
llar, primer a Figueres i, després, va anar a Barce- els seus pares havien deixat part de les terres al
lona (1929). Va tornar a l’Empordà per residir una monestir de Sant Cugat. El papa Climent XVI exco-
temporada a Portbou. L’any 1934 tenia comerç municà l’assassí i els seus descendents. Aquesta
propi, El Colmado Beya, a la ciutat comtal, que va mort fou objecte de rondalles populars.
122
BLANCH
BLANCH REYNALT, Amat va fer viatges a Nova York, Buenos Aires, Puerto
(Castelló d’Empúries, 7.IV.1904-1938) Músic Rico. També formà part d’altres orquestres com
La Caravana, La Principal de la Bisbal (1948-
Fill de Josep Blanch 1958), per finalitzar la seva activitat a la Cobla
Pairolí, natural de Barcelona, on interpretava el trombó i el flabiol, i
Pau, fuster, i d’Ignà- de la qual en morir n’era director.
sia Reynalt Granés, Havien anat a actuar a Oleta, Catalunya Nord,
de Castelló. Es formà prop de Prada de Conflent, quan va ser atropellat
musicalment a la vila per un cotxe, el varen portar a Montpeller però
de naixença, sota la l’endemà va morir.
direcció del seu ger- Va compondre La festa del barri (1942), Pluja
mà Josep↑, mentre menuda, Fadrina bonica, Vents estranys, La
feia seguir el treball a Marieta dels cabells daurats, Maria, Bell Port de
la fusteria del pare. la Selva (1958), Dues amigues, Sant Llorenç de
Ben aviat s’incor- Tordera i Sant Llorenç de Morunys.
porà a La Principal de Peralada (1925) com a
trombó i va romandre a la formació fins al 1934. Va
BLANCH REYNALT, Josep
treballar també amb Els Rossinyols de Castelló, a
(Castelló d’Empúries, 1.IX.1888 – 14.IX.1954)
l’Orquestra Mendoza, participa en una Banda de
Músic i compositor
Figueres, i d’una orquestrina anomenada The King
Jazz amb Camil·la Lloret↑ (piano) Enric Sans↑ Fill de Josep Blanch
(violí), Enric Castelló (banjo), Emili Pallisera↑ Pairolí, natural de
(saxofó), Antoni Vidal (trompeta), Amat Blanch↑ Pau, fuster, i d’Ignà-
(trombó), Andreu Gea (contrabaix) i Ramon Bassa- sia Reynalt Granés,
gañas↑ (jazz-band). Va ser un gran aficionat al tea- de Castelló, va ser
tre, i va participar activament en representacions el gran de set ger-
teatrals. Va morir, molt jove, a la Batalla de l’Ebre. mans: Josep, Mo-
dest, Amat↑, Àn-
BLANCH REYNALT, Àngel gel↑, Francisco i
(Castelló d’Empúries, 14.II.1907 – dues noies, Maria i
Montpeller, 15.VII.1966) Músic Caterina. Es va casar
amb Dolors (Lola)
Fill de Josep Blanch Cortada Oriol (14.II.1914), modista, de Portbou, i
Pairolí, natural de el matrimoni no va tenir fills.
Pau, fuster, i d’Ignà- Format musicalment a Castelló d’Empúries, el
sia Reynalt Granés, seu mestre de solfeig va ser Antoni Agramont↑,
de Castelló. Es quant a violí i fiscorn, les primeres lliçons foren de
formà musicalment Salvi Callís↑. Va perfeccionar amb Pau Guanter↑ i
a Castelló com a amb l’organista mossèn Joaquim Serratosa↑. Va
pianista amb l’orga- estudiar harmonia i composició a l’Escola Muni-
nista mossèn Joa- cipal de Música de Barcelona amb Enric Morera,
quim Serratosa↑, i qui va influir en la seva composició musical.
el violí amb el mes- Col·laborà amb coneguts compositors en la instru-
tre Enric Sans↑; mentació de sardanes.
més endavant, amb el mestre Toldrà a Barce- Als disset anys actuà amb la cobla castelloni-
lona. Ingressà molt jovenet a La Principal de na Els Rossinyols (1906-1915), dirigeix el cor
Peralada (1925-30), la va deixar per entrar a for- Llavor castellonina (1910), i interpreta el primer
mar part, com a violinista, del quintet del vaixell fiscorn i dirigeix La Principal de Peralada (1915-
Manuel Aznar que feia la travessia per l’Atlàntic, 1940, any de la seva dissolució).
123
BLANCH
Qualificat per Albert Compte↑ de “superdo- religioses, obres corals, ballets... Va ser un dels
tat, d’una agudesa mental i d’una sensibilitat principals instrumentadors de les sardanes
artística poc comuns”, impartia classes de teo- d’Enric Morera i de ballets populars.
ria, harmonia, fiscorn i violí. En relació amb la música religiosa cal asse-
L’any 1939 va ser nomenat director de l’Escola nyalar la Missa en honor de Sant Llorenç (1949),
Municipal de Música, organista de l’església patró de Castelló i la dedicada a la Verge Candelera
parroquial (1945), i va crear una banda musical (1949), patrona de Castelló. Marxes per a proces-
amb alumnes de l’Escola. Persona de gran vitalitat sons, va posar música a la lletra escrita per Camil
no es dedicà només a les activitats musicals, sinó Geis dels Goigs a llaor de la Mare de Déu
que també es preocupà per la vida corporativa i Candelera, patrona i titular de l’església parroquial
política i va ser president del sindicat de músics de Castelló d’Empúries (Figueres: 1951).
(1934-1954) i conseller de l’Ajuntament de Cas- L’any 1963 l’Ajuntament de Castelló li dedica
telló. Com a conseqüència de les seva militància un Homenatge i dóna el seu nom a un dels carrers
política va ser empresonat dues vegades, primer a de la localitat. Posteriorment, el mateix ajuntament
Figueres i Girona i després a Gardeny, fet que dis- promociona la publicació El mestre Blanch i el seu
minuí la seva salut i agreujà el seu caràcter. temps (Girona: 1988).
Després de la guerra civil va incorporar-se de
nou a formacions musicals primer amb l’Orques- BLANCH ROIG, Emili
tra de l’Escala (1940-1942), amb l’Orquestra (La Pera, el Baix Empordà, 1897 –
Mendoza, de Figueres (1942-1945). Aquest any Girona, 9.I.1996) Arquitecte
esdevé Mestre de Capella, a la parròquia i crea la
Banda Municipal. Es va casar amb Maria Batlle March i el matrimo-
La seva producció sardanista és la que li donà ni no va tenir fills. Va assolir el títol d’arquitecte a
més renom. Va escriure unes 150 sardanes, entre Barcelona (1925). Va formar part de la Comissió
les quals figuren: Baixant dels cims (1908), Una lle- Provincial de Monuments i de l’Associació d’Amics
genda (1908), Visca la boira (1909), Cercant l’a- de l’Art Vell. Va ser arquitecte de la Diputació i de
mor (1909), Tardoral, La deixa flaires, La molinera i la Mancomunitat. És un dels representants del
el músic (1918), La noia matinera (1918), El que racionalisme, impulsat pel GATCPAC.
veié la lluna (1919), Llaminera, Abrilenca, Ella i jo, La Casa Blanch de Girona (1932), confiscada
Amb el porró en fresc, Quan el pare no té pa, després de la contesa, responia al tipus d’arquitec-
tura en què es deixava l’ornamentació i la funciona-
Gracieta (1927), guardonada als premis Sant Jordi
litat n’era la protagonista. Després de la Guerra
pel Foment de la Sardana, La masovera guapa
Civil, es va exiliar a Montpeller (França, 1939-
(1921), La caragolada (1946), Pasqua florida,
1942), més tard marxà a Mèxic on va exercir la pro-
Amor triomfant, Amor vençut, Flor ciutadana, Una
fessió, un dels projectes realitzats va ser el Pavelló
mitja virtut, Renyines d’enamorats, A una rossa, Català del Dia del Llibre. Després de retornar es va
Aquelles nyacres (1951), Amb el porró en fresc, encarregar de diversos projectes com l’ordenació
Fantàstica, Jo te l’encendré, Heroica, La fi del món, de la cala Rovellada de Colera, l’Hotel del Pins a
Rosa de verdissa, Diumengera, A flor de llavi, l’Escala, o l’Hotel Coral de l’Estartit. L’any 1992 va
Remordiment, Cercant l’amor, Visca la boira!, fer donació de la Casa Blanch a la Creu Roja.
Mimosa, Flor ciutadana, Llaminera, Ella i jo, Una Va col·laborar amb Ricard Giralt↑ Casadesús
mitja virtut, La caragolada, Renyines d’enamorats, en la redacció de les Ordenances de la zona
Engruna, Tardoral, El Judici Final, Lo que vegé la monumental de Girona capital (1930). Va treba-
lluna, Galanteig, El boc i la cabra. llar a Figueres des de l’any 1925 fins esclatar la
Va escriure diverses sardanes obligades de fis- Guerra Civil, en nombroses rehabilitacions, edifi-
corn: Els grans marramus, Més marramus, Casa- cis per al comerç i per a particulars.
ment a masia (premiada a Arenys de Mar, 1923). Entre les edificacions locals destaca l’edifici
Obra per a cobla: Catalanesca, glossa de del Patronat de la Catequística (1932), i les
temes populars. Disposa també de moltes obres cases Reig a la plaça del Gra (1934), i Guillamet
de caràcter funcional: ballables, cançons, obres en el carrer Ample (1935).
124
BLÁNQUEZ
BLANCH VIA, Rafael I el quintet de vent Velles pedres velles (2004),

(Barcelona, 16.I.1933) Pianista i compositor estrenada al monestir de Sant Cugat.
En el 4t Concurs de Composició de Música
Fill del músic caste- de Cambra Joaquim Maideu (Vic, 2002), va rebre
lloní Àngel Blanch↑, el segon premi per l’obra L’envelat apedaçat.
i de Modesta Via.
Ha estat molt vincu- BLANQUET TABERNER, Josep
lat a Castelló d’Em- (Figueres, 13.XII.1873 – c. 1930) Pintor
púries, lloc on hi va
passar la infantesa i Fill de Josep Blanquet Fàbrega, pintor i regidor
on s’inicià musical- republicà obrerista (1904-1909), i d’Agustina
ment. Va aprendre Taberner Bernadet, ambdós de Figueres. En data
les primeres notes a de 21 de juliol de 1903 es va casar amb la figue-
Castelló amb Josep renca Assumpció Albareda Pou.
Blanch↑, després L’any 1901 va obrir una acadèmia de dibuix.
va entrar al Conservatori Superior Municipal de D’ell es conserven rajoles pintades, plats decora-
Barcelona, i va ser alumne de Zamacois, Gibert tius, i quadres a l’oli amb representacions d’esce-
Canins, i Joan Massiá. nes de la vida quotidiana, alguns seguint el model
Professionalment, s’ha dedicat a la interpreta- de les escenes captades a les fotografies de l’Àl-
ció de piano i a la música en diferents aspectes. Va bum Rubaudonadeu↑ (1889), tècnica que li va
esdevenir professor de l’Institut del Teatre (1981- suposar ser qualificat per Salvador Dalí↑ com el
1982), i l’any 1985 va ser nomenat Cap d’Instru- primer pintor hiperrealista de la història de l’art. Al
mentistes de l’Institut del Teatre de la Diputació de Museu de l’Empordà es conserven diversos olis,
Barcelona. Ha tocat amb orquestres de ball, acom- calcs de l’esmentada col·lecció fotogràfica del
panyant cantants com Josep Guardiola. Ha fet con- s. XIX, i responen als títols: Pujada del Castell
certs de piano per a la televisió, com a solista i com (1899), El mercat (1902), Carretera d’Olot (1902),
a acompanyant de formacions musicals. Va ser Mercat de porcs (1905), Pagès amb arada
pianista i director de la Cobla Barcelona (1958), i (1906), Carretera d’Olot (1906). Les dues peces
director de la cobla Els Montgrins (1976-1978). Va que difereixen són L’Hospital (1897), i Escena cor-
ser director del desaparegut Esbart Montserrat tesana (1905).
(1956-1957). Va treballar en els musicals de Fabià Se sap que descendents de famílies benes-
Puigserver, en el Teatre Lliure. A Barcelona, va obrir tants coetànies conserven peces del biografiat
una acadèmia musical (1978), en la qual hi ha en les seves col·leccions.
acudit centenars d’alumnes.
Ha escrit les sardanes: Camí de l’Empordà, BLÁNQUEZ VALLMAJÓ, Lídia
Rosa trista, Des del cim del Montgrí, La il·lusió de (Figueres, 14.V.1972) Pianista
Sant Joan (1977), El rec del molí (Premiada a
Barcelona, 1983), Els gegants de Tarragona Filla de Juan Blán-
(Premiada a Tarragona, 1984), De la plana riallera quez Pérez, de Ca-
(1988), Sardana dels infants del món poema de niles (Granada), i
Joan Alavedra, Els dos tenors, De bona fusta, de Joana Vallmajó
L’Arnau i la Carlota, L’Aplec del cargol, El pa de tres Rosa, de Figueres.
crostons, Rambla amunt i Rambla avall i Catalunya Casada amb Jordi
(2005), entre altres. Ortiz Ayats (20.IX.
Altres composicions L’envelat apedaçat, 1998), resideix a
Gaudiniana, El Nadal més musical, Sopa de Peralada.
galets, suite nadalenca sobre sis cançons popu- Professora supe-
lars per a instruments de vent, Trencaclosques, rior de piano i de
Tres valsets de vi, Trinadansus, música impresa per música de cambra
a tres instruments de vent destinada a estudiants. pel Conservatori Superior de Música del liceu de
125
BOFILL
Barcelona, del qual des de l’any 1995 al 2006 Muga. En el moment del traspàs consta que
ha estat professora vinculada. tenia tres fills: Enriqueta, Joan i Justa.
S’ha format amb Camil·la Lloret↑, Josep Va estudiar a Figue-
Maria Surrell, Núria Roca, Stanislav Potchekine, res i, després, a Bar-
Lourdes Pérez-Molina i Carles Julià. Va acompa- celona on va acon-
nyar el grup Digit Arts, format per Joan Trayter↑, i seguir la llicenciatura
Jordi Rubau↑. de Ciències Físiques,
Ha estat directora i professora de l’escola de de la qual es doc-
música L’Empordà, de Figueres. Professora a torà el 1874. Va
l’Escola de Música de l’Alt Empordà (Figueres), exercir de professor
del Centre d’Estudis musicals Pep Ventura, del auxiliar a Jerez de la
Casino Menestral Figuerens i del col·legi Les Frontera. A Sevilla
Escolàpies, de Figueres. va participar en la
Des de l’any 2002 dirigeix la part artística fundació del primer
dels Cicles de Música del Claustre de Sant Centre Republicà (1868).
Domènec de Peralada, i és membre del Consell Milità en el partit federal republicà i participà
d’administració des del 2006. en el moviment contra les quintes de Barcelona
(1869). Va col·laborar amb Sunyer↑ Capdevila
en l’intent republicà a l’Empordà (1869).
BOFILL GRAU, Joan Va ocupar càrrecs de confiança amb els presi-
(L’Armentera, 15.I.1930 – Figueres, 7.IX.1981) dents, Estanislau Figueras i Pi i Margall del qual
Músic en va ser un dels deixebles més fidels, va ser
secretari del ministre d’Hisenda, Joan Tutau↑. En
Fill de Josep Bofill Sala, i de Rosa Grau Vilá, amb- caure la república i ser restaurada la monarquia
dós de l’Armentera. Es va casar amb Caterina es retirà de la política i va tornar a Figueres on va
Climent Giralt, i el matrimoni va tenir dos fills, compaginar les tasques d’ensenyament amb el
Montserrat i Joan. negoci familiar.
Va formar part d’orquestres com Els Rossinyols Va esdevenir catedràtic de l’institut de
de Castelló d’Empúries, la cobla-orquestra Cata- Figueres, plaça que mantingué fins a la seva
lunya de Bordils, l’Amoga de Vidreres, Els Mont- mort (1880-1914). Va demanar autorització per
grins, la Costa Brava i Els Verds de Mataró. A la donar classes gratuïtes de mecànica, física i quí-
temporada 1958-59 va ingressar a La Maravella, mica aplicades a la indústria.
encara que s’hi va quedar poc temps. Es va traslla- Va ser president del Comitè Federal de
dar a Barcelona, i va formar part de la Cobla Bar- Figueres i president del Consell Regional Fede-
celona, de l’orquestra Florida, i de l’orquestra del ralista de Catalunya.
Teatre Apolo. Posteriorment, va residir a Perpinyà. Per quatre vegades va ser elegit regidor de
Va tornar a les comarques gironines i va for- l’Ajuntament de Figueres (1877-1879, 1881-
mar part de les cobles Miramar de Figueres i de 1885, 1890-1893, 1898-1901), tinent d’alcal-
l’orquestra Caravana. de, alcalde de la ciutat (1.VII.1899-31.XII. 1901),
i diputat a Corts pel districte de Figueres (1903).
Va dirigir El Ampurdanés (1877-1878, 1879 i
BOFILL ROIG, Joan Maria 1885), i El Impenitente (1879-1881). Va ser mem-
(Figueres, 24.V.1845 – 30.V.1914) bre de la lògia maçònica Luz de Figueras, en la qual
Professor i polític va assolir el grau 18è. I va desenvolupar altres
càrrecs: president de la Societat Coral Erato, presi-
Fill de Joan Bofill Sagas, fabricant de pells ado- dent del Casino Menestral Figuerenc, i president
bades, i de Rosa Roig Bosch, ambdós de Figue- del Centre Federal i del partit Comarcal Republicà.
res. Es va casar amb Paula Dalmau Roca Va escriure: Correlación y equivalencia entre
(26.I.1867), de Figueres, i en segones núpcies los agentes físicos, mecánicos, químicos.
amb Victorina Pous Guri, de Sant Llorenç de la Memoria leída ante el Jurado de la Facultad de
126
BOIX
Ciencias de la Universidad de Barcelona en el Ha col·laborat en la revista local L’Escurça, la

acto de recibir el grado de doctor en Ciencias revista de l’IES El Pedró de l’Escala, Fulls d’Història
Físicas (Figueres: 1874) i Opus. Muestrario de Local i ha estat cofundador i editorialista de la
propaganda política, social, científica y librepen- revista L’Escalenc, i membre del Centre d’Estudis
sadora (Figueres: 1911), amb pròleg de J.M. Escalencs, i en diverses activitats culturals de la
Vallès Ribot. vila. Ha format part del consistori escalenc, del
Va pronunciar el Discurso ... en defensa de un qual en va ser regidor de Cultura i segon tinent
voto particular contra la existencia y reglamenta- d’alcalde (1987-1995), sota les sigles del PSC.
ción de las casas de mancebía en la sesión cele- Ha participat en les publicacions: Notes per a
brada por el Ayuntamiento de Figueras el día 7 una bibliografia catalana de l’Alt Empordà.
de mayo de 1890 (Figueras: 1890). (Figueres: 1977) Treball de l’Àmbit de Literatura
El trabajo, ley del progreso: trabajo de la del Congrés de Cultura Catalana de l’Alt Empordà,
naturaleza consciente, trabajo del ser de cons- “Recull de renoms i motius de l’Escala”, dins
ciencia / por Juan M. Bofill; memoria premiada Renoms, motius, malnoms i noms de casa, d’Enric
con una estatua en bronce representando la Moreu-Rey. Ed. Millà, (Barcelona: 1981), Els pai-
poesía del trabajo oferta del Casino Menestral satges íntims de Caterina Albert i Paradís, Víctor
Figuerense (Figueras: 1888). Català un itinerari històric i literari a través els
En la maduresa, complerts els cinquanta indrets vinculats a l’escriptora de l’Escala
anys, va començar a compondre sardanes. Va (l’Escala: 2005), en col·laboració amb Lurdes
escriure un Opus musical (inèdit). En aquest Boix↑ i fotografies de Pilar Aymerich, i “Algunes
recull de peces hi havia la marxa fúnebre que es consideracions sobre el lèxic del pastor de
va tocar el dia del seu enterrament. Està enterrat Solitud”. Dins “Actes de les III Jornades d’estudi
al cementiri civil de Figueres. (l’Escala, 2006) “Vida i obra de Caterina Albert i
Paradís (Víctor Català), 1869-1966”.
BOIX LLONCH, Jordi
(L’Escala, 11.X.1950) Filòleg i professor BOIX LLONCH, Lurdes
(L’Escala, 18, III.1957) Arxivera
Fill de Josep Boix
Bartrina, pagès, de
l’Escala, i de Sole- Filla de Josep Boix
dad Llonch Fuma- Bartrina, pagès, de
dó, botiguera, de l’Escala, i de Sole-
l’Escala. És el gran dad Llonch Fuma-
de dos germans. dó, botiguera, de
Va cursar els es- l’Escala. Germana
tudis a l’internat del de l’anterior.
Collell. Va llicenciar- Va estudiar el
se en Filologia Cata- batxillerat a les Es-
lana per la Univer- colàpies de Figue-
sitat de Barcelona (1979). Professor de llengua res, a Girona va cur-
catalana al Col·legi Públic de l’Escala, i a l’IES el sar una part de la
Pedró de l’Escala, on ha estat professor de for- carrera de Filosofia i Lletres, especialitat
mació professional, primer com a secció de Història, i posteriorment a Barcelona (UAB,
l’Institut Narcís Monturiol de Figueres, on ha 1979). Màster en Arxivística (1996) i en
desenvolupat el càrrec de director delegat (1987- Patrimoni Cultural (2000).
1992), i secretari (1994-2000). Ha participat Des de 1988 és arxivera municipal de l’Escala
en nombrosos cursos encaminats a la reforma des d’on va iniciar una publicació periòdica local
educativa, la gestió de centres i d’assessorament que té per objectiu ser una recopilació d’història
lingüístic. oral i d’investigació: Fulls d’Història Local. Alguns
127
BOIX
dels Fulls (1989 fins a l’actualitat) han estat BOIX MONRÓS, Josep
monogràfics. (Castelló d’Empúries, 1817 –
Ha escrit diversos llibres en col·laboració: Figueres, 8.II.1903) Professor
L’Escala imatges per a un somni (l’Escala: 1995)
amb Ramon Pujolboira↑; L’Escala (Barcelona: Fill de Josep Boix,
1995), en col·laboració amb Teresa Marquès; natural de Vilartolí
Història del futbol a l’Escala, 1912-1987 (Sant Climent Ses-
(l’Escala: 1998) en col·laboració Josep Maria cebes), i d’Eugènia
Sabadí; L’Escala quatre centenaris: llum, aigua, Monrós de Mollet de
sal i foc (l’Escala: 1999) en col·laboració amb Peralada. Es va casar
Ramon Pujolboira; L’Escala. Imatges de tres amb Joana Pla Gené,
segles (Girona: 2002), en col·laboració amb Lluís de Figueres.
Roura↑ i fotografies de Josep Esquirol↑; El trans- Batxiller en Fi-
port marítim de cabotatge (l’Escala: 2002), losofia, regent de
Història del Carnaval a l’Escala (l’Escala: 2003) l’assignatura de retò-
amb diversos autors; Pescadors de Catalunya. rica i poètica, cate-
Converses amb la gent de la mar (Barcelona: dràtic de llatí i humanitats i director de l’Institut
2003) amb fotografies de Josep M. Oliveras i de Figueres (1848-1867, 1868-1869, de mane-
Neri Martínez. ra accidental el 1870, 1879-1880).
En qualitat de director va elaborar les memòries
Col·lecció Guies del Patrimoni Els paisatges
de l’institut de diversos cursos acadèmics:
de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català un iti-
Memoria de la apertura del curso académico de
nerari històric i literari a través dels indrets vin-
1860-61 (Figueras: 1860) Memoria de la apertura
culats a l’escriptora de l’Escala (l’Escala: 2005),
del curso académico de 1861-62 (Figueras:
en col·laboració amb Jordi Boix↑ i fotografies de
1861), Memoria de la apertura del curso académi-
Pilar Aymerich; Anar a fer tenda. Les acampades co de 1862-63 (Figueras: 1862), Memoria de la
de pescadors escalencs a la Costa Brava apertura del curso académico de 1863-64 (Figue-
(l’Escala, Castell-Platja d’Aro: 2006), L’Alfolí i la ras: 1863), Memoria de la apertura del curso aca-
Festa de la Sal (l’Escala: 2007). démico de 1865-66 (Figueras: 1865), Memoria de
Des del punt de vista arxivístic ha col·laborat la apertura del curso académico de 1866-67
en la monografia: Archivos y cultura: Manual (Figueras: 1866), Memoria de la apertura del curso
de dinamización (Gijón: 2001), amb els arxivers académico de 1867-68 (Figueras: 1867).
Ramon Alberch, Natàlia Navarro↑ i Susanna Vela.
Ha fet aportacions en diferents publicacions
BOIX PONS, Esther
periòdiques: Fulls d’Història Local alguns en col·la-
(Llers, 26.III.1927) Pintora i pedagoga
boració amb M.D. Piñero↑, a la Revista de Girona,
i a algunes revistes especialitzades d’arxivística. Filla de Francisco
Carpetes monogràfiques dels fotògrafs Josep Boix Galís, de la
Esquirol, 1874-1931 (l’Escala: 1990, 1991, 1992, Sellera, i de M. dels
1993), Joan Lassús (1900-1996), (l’Escala: Àngels Pons Solà,
1997), Vernon Richards, 1915 (l’Escala: 1999). d’Amer. Nascuda a
Essent alcalde Josep M. Guinart es va portar a Llers, on el seu pare
terme el programa l’Arxiu al carrer amb la inten- havia estat destinat
ció de recollir costums locals, d’aquesta iniciati- com a secretari d’a-
va en varen sorgir la realització de diverses juntament, quan te-
celebracions com: La Festa de l’Aigua, del Foc, nia dos anys es tras-
de la Llum i de la Sal. lladà a Anglès.
En els darrers anys ha col·laborat en la crea- El setembre de
ció del Museu de l’Anxova i la Sal (2006), del 1929 pateix un atac de poliomielitis del qual en
qual n’ha esdevingut directora. queda greument afectada. Posteriorment, resideix
128
BOIXADÓS
a Barcelona i, a causa de la guerra civil, la família plàstica (1973, 1981), El segle de Picasso
queda dispersada, ella i els seus dos germans: (1981), Èpica del Gernika de Picasso (1981),
Sílvia (1931-1940) i Xavier (1933-1989), van a Picasso o l’alegria de viure (1983), L’art a l’escola
Anglès. Acabada la guerra continua els estudis al (1986), De l’art modern (Barcelona: 1987-1993)
Col·legi de les Mercedàries de Barcelona. Ingressa traduïda al castellà (Barcelona: 1993) i a l’anglès
a l’Escola d’Arts i Oficis, Llotja (1943) i a l’Escola amb el títol Of modern art, obra que consta de tres
Superior de Belles Arts (1945), on es gradua el volums en els quals tracta The revolt of modern art,
1951. El 1952 guanya la beca atorgada pel Círculo from impressionism to expressionism, Reason of
Ecuestre. Juntament amb altres artistes consti- dream, from cubism to surrealism i Europe and
tueix el grup “Postectura” entre ells hi ha pintors North America, from political totalitarism to the
com Ricard Creus, J. Datzira i escultors com J. Martí conceptual art (Barcelona: 1995); La biografia de
Sabé, F. Torres Monsó i Josep M. Subirachs. És Font i Quer (Barcelona: 1989); La razón y el sueño:
membre actiu de la vida cultural barcelonina i del cubismo al surrealismo (Barcelona: 1989).
amplia el cercle d’amistats amb Antoni Guansé, Ha il·lustrat: Els nostres pins (Barcelona:
Guinovart, Joan Brossa... entre altres. El curs 1963?), de Josep Carner; Poemes de l’altra veu i
1953-54 guanya la beca convocada per l’Institut de la meva (Barcelona: 1976), de Ricard Creus;
Francès, això li suposa l’estada d’una temporada Sanglota, el llop gos (Barcelona: 1964), de
a París, i viatja per Europa; tot això li proporciona Ramon Fuster; Del cor del corb (Barcelona:
una visió directa amb l’art de totes les èpoques, 2003), de Ricard Creus; Biografia d’un gat (Barce-
encara que ella s’inclina per l’art modern. lona: 2005), de Ricard Creus.
L’any 1956 es casa amb Ricard Creus, el L’any 2006, a Girona, va tenir lloc una exposi-
company escriptor, i viuen a Milà. L’any següent, ció commemorativa presentada en tres espais:
quan ha de néixer el seu fill, Adrià, s’instal·len a la Fundació Fita (obra sobre paper), la Casa de
Barcelona. En aquesta època exposa en dife- Cultura (olis), i el Museu d’Art (obra gràfica),
rents sales de Madrid i Barcelona. L’any 1964 s’i- amb el títol de “Miralls i miratges”.
nicia en l’ensenyament primer dirigit a alumnes i,
després, en l’orientació pedagògica d’educa- BOIX VIARNÉS, Ramon
dors. Amb Ricard Creus participa en la fundació (La Jonquera, 13.IX.1944) Administratiu
de L’Arc (1967), escola de tècniques d’expressió,
per a alumnes de 7 a 17 anys. Fill de Miquel Boix Erra, picapedrer, de Cantallops,
És convidada a formar part de jurats de pre- i de Pilar Viarnés Salellas, de la Jonquera. És el petit
mis d’il·lustració per a infants i a donar conferèn- de dos germans. Va estudiar al Col·legi públic de la
cies i col·loquis sobre art modern. Desenvolupa Jonquera i, a l’adolescència, va començar a treba-
també una actitud crítica envers el sistema polí- llar en una agència de duanes de la Jonquera
tic en el qual vivia que, després de 1975, es tra- (1959).
duirà en la participació en actes reivindicatius a És col·laborador de la revista l’Esquerda de la
favor de l’amnistia, els drets humans, homenatge Bastida (la Jonquera), coordinador de l’obra El
a Carles Rahola o a Gabriel Ferrater. Vocabulari de la Jonquera (la Jonquera: 2009) i
La seva pintura, de caràcter expressionista, Història cronològica de la Jonquera, obra en la
curosament realitzada i molt personal se la pot que fa anys està treballant.
agrupar en diferents períodes: la primera etapa Forma part de l’ACEJ (Centre Excursionista
(1946-1970), la segona etapa (1971-1979), la Esportiu de la Jonquera) del Grup Art i Treball, i
tercera etapa (1980-1992). de la IAEDEN.
Ha col·laborat en diverses publicacions periò-
diques com Inquietud (Vic), Quatre Cantons BOIXADÓS MALÉ, Ramon
(Barcelona), Cuadernos de Pedagogía de Barce- (Figueres, 31.XII.1927) Enginyer industrial
lona, Perspectiva Escolar (Barcelona), Diari de
Barcelona, entre altres. Fill de Ramon Boixadós Mestre, mestre, i de M. del
Amb Ricard Creus ha preparat les següents Carme Malé Pastells, també mestra, de Figueres.
monografies: Ús i funció formativa de l’expressió Es va casar amb Marta Roca Ponjuan (19.X.1963).
129
BOMBARDO
Va estudiar el batxi- BOMBARDO, Joan

llerat a Figueres. (Cadaqués, 1825 – Tortosa, Baix Ebre, 1887)
Posteriorment, a Gramàtic
l’Escola Tècnica Su-
perior d’Enginyers Ingressà a la Companyia de Jesús el 29 d’agost de
Industrials de Barce- 1854. Va ser Professor de Dret canònic a Sala-
lona va titular-se manca i professor de moral a Poyane i Veruela.
enginyer industrial Va escriure uns comentaris a la Theologia
(1952), es va doc- moralis de Hermann Busembaum (1600-1668).
torar a l’ETSEI.
Ha exercit l’en- BOMBELLI TIRAVANTI, Lanfranco
senyament, com a (Milà, 1921 – Cadaqués, 1.VIII.2008)
professor d’Administració d’Empreses, a l’Escola Arquitecte i galerista
Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de
Madrid (1973-1982). Als anys 50, havia
Al llarg de la seva carrera ha ostentat diversos treballat pel govern
càrrecs, com: president de la Federació d’Asso- nord-americà com a
ciacions d’Enginyers Industrials d’Espanya arquitecte de pave-
(1980-84), del Consell d’Administració de llons comercials a
RENFE (1983-85), d’Exel (Iberia) grupo, S.L.; París. Va proseguir
conseller delegat de Bedaux Española, S.A. el seu treball a di-
(1968-1982), de la Vila Olímpica, S.A. (1986- verses ciutats euro-
1992), de Nova Icària, S.A. (1988-1992); coor- pees i l’any 1963 va
dinador general de les Obres Olímpiques 1989- traslladar-se a Bar-
1992). celona.
Ha estat conseller de diverses empreses: Vinculat a Cada-
Papelera del Centro S.A., Madrid Palace Hotel, qués des de 1963, l’any 1981 va esdevenir la seva
S.A., Hotel Ritz Madrid, Fecsa, Roland Berger, primera residència. Va ser un dels puntals de la vida
Schneider Electric España, S.A. i Eds España, S.A. artística de Cadaqués, lloc on va obrir la Galeria
Ha estat conseller del Port Olímpic de Cadaqués. Va suposar un important focus d’art,
Barcelona, S.A. i del Patronat del Museu Olímpic donant a conèixer l’obra de pintors i escultors inter-
de Lausanne i president d’Ibermutuamur. nacionals. El biografiat va ser l’impulsor, productor i
La seva persona va passar a tenir una major difusor de l’art contemporani, i Cadaqués es va
projecció pública en ser nomenat president del convertir en el centre de les avantguardes del segle
Patronat de la Fundació Gala-Salvador Dalí XX; al llarg dels vint-i-cinc anys d’existència de la
(1991). galeria es va treballar en diferents línies artístiques
Entre les diverses condecoracions rebudes com el constructivisme, l’art pop, les avantguardes
cal assenyalar la Cruz al Mérito Militar con distin- i els artistes locals. Es va poder contemplar obra
tivo blanco. d’artistes com Duchamp, Picasso, Dérain, Man Ray
L’Ajuntament de Figueres li va atorgar la Fulla o Richard Hamilton, entre molts altres.
de Figuera al Mèrit (2003), una de les principals Com arquitecte va treballar procurant respec-
distincions de la ciutat; el Col·legi d’Enginyers de tar l’harmonia del conjunt. Les seves construc-
Catalunya li va concedir el Premi a la Trajectòria cions porten un segell que les identifica, partei-
Professional (2003). xen de la construcció tradicional tot utilitzant
En Consell de Ministres celebrat el 25.IV.03 es materials i colors autòctons. La seva arquitectu-
va acordar la concessió de la Gran Cruz de la Orden ra ha estat qualificada de racional.
Civil de Alfonso X El Sabio a la seva persona. Va ser homenatjat al Museu d’Art Contem-
La Universitat Complutense de Madrid l’ha porani de Barcelona (2006), i al Reina Sofía de
honorat amb la concessió de la Medalla d’or. Madrid.
130
BONASET
BONAL molts dels habitants morts i altres ferits, davant

(Borrassà) Hisendats d’aquesta situació el pare Bonal sortí a demanar
caritat. Més tard, la Junta de Gobierno del
Important família d’hisendats, de la qual desta- Hospital li encomenà sortir de la ciutat per buscar
ca Pere Bonal (s. XIX), el qual va introduir nota- almoines i ajuts per a poder repartir entre els
bles millores en l’agricultura local amb la intro- pobres. Durant vint anys exercirà de “veredero y
ducció i rotació de nous cultius. limosnero” primer per terres de les rodalies, des-
prés per Navarra i el País Basc, i aprofità per exer-
BONAL CORTADA, Joan cir el ministeri religiós pels llocs on es trobà. A
(Terrades, 24.VIII.1769 – finals de la dècada dels 20 s’allunyà encara més
Zuera, Saragossa, 19.VIII.1829) del punt d’origen i anà cap a Palència, Valladolid
Capellà i professor d’humanitats o Lleó. Al llarg d’aquests anys va haver de superar
problemes de tot tipus. Va morir recaptant en el
Fundador de les Ger- Santuario de Nuestra Señora de Salz, de Zuera.
manes de la Caritat
de Santa Anna. BONAL VIZCAYA, Agustí
Fill de Josep Bo- (Figueres, 24.III.1879 – Buenos Aires, s. XX)
nal, de Terrades, i Director d’orquestra i professor de violí
de Francisca Corta-
da de Vilademires, Fill de Francisco Bonal, natural de Llers, d’ofici
tot i ser l’hereu de la escrivent, i d’Anna Vizcaya, natural de la Roca de
família renuncià en l’Albera, el Rosselló, domiciliats al carrer de
benefici del seu Vilafant.
germà Jaume, per Va ser professor de violí i director d’orquestra.
tal de dedicar-se a Es va establir a Buenos Aires, Argentina, i se sap
la vocació religiosa. Va estudiar a la Universitat que va fundar una acadèmia de música. Publicà
Sertoriana d’Osca (1789-1791), on es va gra- Problemas de teoría musical.
duar com a batxiller en filosofia (1791), i va apro-
fundir en els estudis de Teologia i Història ecle-
siàstica. Després d’exercir l’ensenyament de BONASET MONER, Laura
gramàtica a Reus, s’hi quedà set anys dedicat a (Fortià, 6.VIII.1904 – la Bisbal d’Empordà,
l’ensenyament i a una intensa activitat apostòli- Baix Empordà, 13.III.1995) Primera conductora
ca. Fou ordenat sacerdot i exercí la caritat envers de camió de la província de Girona
els més desvalguts. Després d’una curta estada
a Montroig, Tarragona, fou vicari de l’Hospital de Filla de Ventura Bo-
la Santa Creu de Barcelona (2.III.1804). naset i d’Assumpció
A l’Hospital de Nuestra Señora de Gracia de Moner, pagesos de
Zaragoza, va fundar (1804) un institut religiós, Fortià. Quan era pe-
que tenia una branca femenina, creada en tita, la seva família
col·laboració amb la germana Maria Ràfols i es va traslladar a
Bruna, i que esdevingué la congregació de les Castelló d’Empú-
Hermanas de la Caridad de Santa Ana, i una ries, i a la dècada
branca masculina, que s’extingí al cap de poc. El dels anys 20 va
biografiat s’hi va quedar com a passioner o anar a treballar de
capellà del mateix hospital. Quan semblava que minyona a la Bisbal.
s’havien superat els obstacles per part de la con- Allà va conèixer
gregació femenina arribaren els setges, per part Josep Balaguer Escortell, un jove carboner vingut
de les tropes franceses, de 1808 i 1809. de Castell de Guadalest, País Valencià, amb qui
L’Hospital quedà destruït, la ciutat en runes, es casà el 1926. Aquell mateix any van obrir una
131
BONATERRA
agència de transports amb un primer vehicle. En Autor prolífic, ha donat a conèixer més de cent
adquirir el segon, Laura Bonaset es va treure el sardanes, les quals han gaudit de molt bona
carnet de conductora de camió. Fou la primera acceptació per ser molt senzilles, espontànies,
dona que ho va demanar a la província i això va populars i fàcilment assimilables. Ha defugit
obligar a consultar a Madrid si legalment era qualsevol tecnicisme i ha emprat un llenguatge
possible. El dia que va obtenir el carnet, set familiar, natural, per cantar els petits esdeveni-
homes aspirants a xofer, la resta dels que s’exa- ments de la quotidianitat, sense imitar cap com-
minaven, van suspendre. positor. Les seves sardanes han estat interpreta-
Els primers vehicles que Laura Bonaset va condes en gran nombre d’aplecs.
duir van ser un Ford (GE-3879), un altre Ford (GE- Els amics del Foment de la Sardana Pep
4337), un Lanz, un GMC (GE-4565) i un segon Ventura li varen dedicar un homentage amb
GMC (GE-5290). La seva empenta va ser decisiva motiu dels seus 75 anys (1973).
en l’expansió del negoci. L’empresa va anar crei- La primera que va escriure La cabra d’or
xent fins a convertir-se en una de les principals de (1918) s’inspirà en la llegenda de Quermançó.
la demarcació. Realitzava amb molta freqüència Altres: La cançó de Moraira (1923) i Retornant a
els trajectes la Bisbal-Flaçà (estació de tren) i la la Pàtria (1923) les va escriure mentre feia el ser-
Bisbal-Palamós (port), però no deixava de fer viat- vei en terres africanes, El castell de Quermançó
ges molt més llargs. Transports Balaguer va ser la (1924), Somniades d’amor (1924), Marianela
base d’altres iniciatives empresarials de la família (1925), La vilajuïguenca (1925), Les festes de
en les quals Laura Bonaset tindria sempre un gran Sant Feliu (1926), La sureda fosca (1926), La
protagonisme. Tot i la seva dedicació als negocis, modisteta maca (1927), La roda d’en Cabrissa
dedicava temps a les seves aficions, entre les (1927), Gentil moreneta (1928), Cant a l’escola-
quals hi havia la lectura de llibres d’història, els net (1928), Cançó de festa (1929), Elvireta
escacs i el cinema. (1929), Compromesa (1930), Salut fills de la
terra (1930), Sota el cel de Catalunya (1931),
Avant Foment de Port-bou (1931), Amor enjogas-
BONATERRA DABAU, Jaume sat (1931), Pomells de ginesta (1932), Cantant
(Vilajuïga, 13.VI.1898 – 24.X.1985) pel bosc (1932), Rialles de joventut (1933), Jorn
Músic i compositor dolcíssim (1933), Tendre amor (1934), Sota el
cirerer (1934), Pensant en tu (1934), Quer-
Fill de Jaume Bona- mançó (1935), Escolta pubilla (1935), Rialla de
terra Ferrer, flequer, fadrina (1935), Perquè t’estimo (1935), Maria
i d’Elvira Dabau Gràcia (1935), Riallera (1935).
Martí, ambdós de La seva producció s’estronca a causa de la
Vilajuïga. Musical- guerra civil i no torna a escriure fins a l’any 1941,
ment es va formar quan produeix Mimosa, Concòrdia, Amorosa i
amb els mestres Vilajuïga gentil.
Daró (solfeig i violí), L’any següent Florindeta (1942), Anísia
i amb el mestre (1942), Melodiosa (1942), Albina (1942), i suc-
Josep Passolas↑ cessivament Marilos (1943), Rosalina (1943),
(piano i composi- Aurèlia (1944), Natàlia (1944), Palmireta (1944),
ció). Admirava el Jovenalla vilajuïguenca (1945), La filla d’Aurèlia
mestre Enric Sans↑ com a compositor i com a (1945), Gentil Maria-Loreto (1946), Guissonenca
intèrpret. El senyor Margineda↑ va ser qui va aju- bonica (1946), Montserratona (1947), Enyorant
dar-lo a néixer artísticament. l’estimada (1947), Donzella de Quermançó
Al seu poble natal desenvolupà molta activi- (1948), Rosabelina (1948), Fent parella (1949),
tat, participà en la representació de peces tea- El Bac de la Rumanella (1949), Una rosa purpuri-
trals, va ser instrumentista de l’orquestrina de na (1950), La veïna de casa (1950), Sota l’alzina
Vilajuïga, fou director del cor parroquial i tocà (1951), Dansaire del Segre (1951), La font de la
l’orgue de l’església durant seixanta anys. teula (1952), Valèria (1953), Gentil donzella
132
BONATERRA
(1953), La nena del mas (1954), La pubilla del casar amb Àngela Matas Serracant, filla de
Castell (1954). La sardana Sota el Mas Ventós Jaume Matas↑ Hortal, i va passar a ser propieta-
(1955) ha estat l’obra més popular del mestre. ri dels magatzems de roba Casa Matas, del carrer
Gatzara de festa (1955), El sardinista de Pedernell de Besalú.
(1956), L’infant enjogassat (1956), Camí del Va cursar el segon ensenyament a França i allà
monestir (1957), Les nenes del cor (1957), va ser deixeble (1897-1900) del pintor polonès
Sardanes a Llançà (1958), L’aplec de Roses Dalkinovich. Es va especialitzar en l’aquarel·la,
(1958), Pla del Ras (1959), La font del Mont essent la seva temàtica preferida el paisatge i la
Perdut (1959), A la Patrona de l’Empordà (1959), natura morta. Dotat d’un fort caràcter i d’una visió
Roca Ventosa (1960), Puig Esqué (1960), Santa personalíssima, qualitats que es trasmenten en els
Elena de Roda (1961), Nosaltres dos (1961), seus quadres, solia sortir a pintar, a l’aire lliure,
Diada de festa (1962), Font Jordana (1962), amb el pintor Ramon Reig↑ i amb Marià Llava-
Mirades que parlen (1963), El símbol dels cata- nera↑, amb el darrer va anar a practicar al Museu
lans (1963), Mans i mirades (1964), Ara xerrarem de Luxemburg. I va mantenir contacte amb recone-
(1964), La Rosa de la Masia (1965), Princesa de guts pintors de l’època com Iu Pascual. Durant la
Quermançó (1965), Aquelles paraules (1966), El guerra civil li va ser confiscat l’automòbil, cir-
passarell canta (1966), La Pepa gallinaire (1966), cumstància que l’obligà a canviar els seus hàbits
L’últim rector (1967), De la terra catalana (1967),
de pintura; a partir de llavors es va recloure en el
Pic de Planells (1968), Refilets de Vilajuïga
seu taller al carrer Magre. Pintava amb llum artifi-
(1968), La Quimeta riallera (1969), Jovenívola
cial però dotava les seves obres de llum i color.
(1969), Maria Estrella (1970), Dansaires de
Vilajuïga (1970), Jaume i Montserrat (1971), Els La primera exposició va tenir lloc al Saló Valentí
tres nebots (1971), Gotes de rosada (1971), Aplec (Barcelona, 1921), va seguir a les Galerías Laye-
de Port-bou (1972), Empordà lluminós (1972), tanas (Barcelona, 1922, 1923, 1924) on va exhi-
Endiumenjada (1972), La padrina Mercè (1972), bir una selecta sèrie de paisatges empordanesos.
L’amic Ricard (1972), Esbargiment (1972), El 1923 va participar amb unes Ginesteres a
Enyorant la barretina (1972), Commemorativa l’Exposició de Belles Arts i amb els quadres
(1972), El nostre poble (1973), Donzellívola Cerdanya, Rosselló i Empordà a l’Exposició de
(1973), Emília sardanista (1973), La filla d’en Pep Primavera Saló de Montjuïc de 1932. Va exposar
(1973), A la ciutat Mare de la Sardana (1973), també al Primer Salón Internacional de la
Prec a la Moreneta (1973), Les tres fonts (1973), Acuarela (Madrid, 1945), a la Sala Arago (Perpi-
Bressoleig sardanístic (1973). nyà, 1925 i 1926), a la Sala Edison (Figueres,
1943 i 1944), al Saló d’Actes de l’Ajuntament de
Figueres (1945), a la Sala Municipal d’Expo-
BONATERRA GRAS, Josep sicions (Girona, 1950, 1956 i 1958), a la Sala
(Figueres, 16.IX.1884 – 17.IV.1958) Pintor Icaria (Figueres, 1945, 1946, 1947, 1949, 1950 i
1954), de les Galeries Fortunet, o a la Sala de la
Fill de Rafael Bona- Caixa d’Estalvis (Mataró, 1957).
terra Aiguesvives, Políticament va estar a les files del partit Unió
natural de Banyuls Federal Nacionalista Republicana, formant part
de la Marenda, dedi- del consistori com a regidor en diverses legisla-
cat al comerç, i de tures. Va conrear altres aficions com els escacs,
Maria Gras Roger, disciplina en la qual va sobresortir, en ser campió
natural de la Roca de provincial; entusiasta de la bicicleta va ser fun-
l’Albera, domiciliats dador del Sport Club Ampurdanès; va ser el
al carrer de Pera- segon president de la Unió Esportiva Figueres;
lada. Regentaven la amic de Tixier, va ser promotor del primer vol aeri
ferreteria situada a la sobre Figueres; fundador de l’Associació de con-
cantonada del carrer certs i de l’Orfeó Art i Pàtria. Va participar en la
de Girona i la Placeta Baixa de la Rambla. Es va Comissió de Festes de la ciutat.
133
BONATERRA
El Casino Menestral li va dedicar una BONATERRA MATAS, Alexandre

Exposició-homenatge (1961) i l’Ajuntament de (Figueres, 9.X.1916 – 31.XII.2006)
Figueres i el Museu de l’Empordà una primera Arquitecte i pintor
(1971-1972), i una segona exposició per a com-
memorar el centenari del seu naixement (1984). Fill de Josep Bona-
terra↑ Gras, pintor i
BONATERRA GRAS, Lluís comerciant, i d’Àn-
gela Matas Serra-
(Figueres, 14.III.1890 – ?, França, 1952) Músic
cant, ambdós de
Figueres, domiciliats
Fill de Rafael Bona- al carrer de Joan
terra Aiguesvives, Matas. Es va casar
natural de Banyuls amb M. Dolors Batlle
de la Marenda, dedi- Cusí, i el matrimoni
cat al comerç, i de va tenir tres filles:
Maria Gras Roger, Dolors, M. Àngels i
de la Roca de l’Al- Trinitat, les tres arquitectes.
bera. Regentaven la
Conegut familiarment amb el nom de Jano, va
ferreteria situada a la
aprendre a pintar amb el seu pare, va treballar en
cantonada del carrer
el seu taller i, gràcies a la seva imaginació, podia
de Girona i la Placeta
Baixa de la Rambla. reproduir o modificar escenes al seu antull,
seguint el seu estat d’ànim. Va conrear l’aqua-
Musicalment es va formar amb els mestres
rel·la i l’oli, seguint la tècnica realista, preferent-
Daró (solfeig i violí), i Josep Passolas↑ (composició
ment paisatges.
i piano). Va seguir els estudis de piano a Barcelona,
sota la direcció de Granados i Vidiella, i harmonia i La primera exposició va tenir lloc per les fes-
contrapunt amb Pedrell. A l’Schola Cantorum de tes nadalenques de 1943 a la Sala Edison de
París va treballar la composició i, a la sortida, per- Figueres, quan realitzava els estudis d’arquitec-
fecciona la seva formació pianística amb te. Va exposar individualment, a la Sala Rovira
Moskowsky i Montoriol↑. A la dècada dels anys 20, de Barcelona, i va participar en col·lectives a
a França, estava considerat com un dels alumnes Figueres, Girona i Barcelona.
millor dotats de l’escola espanyola. Va assolir la llicenciatura a l’Escola d’Arqui-
Va formar part de la primera Junta Directiva tectura de Barcelona (1945), i més tard es va
del Sindicat musical de la província de Girona, doctorar. Va prosseguir els estudis a Madrid, on
creat el 1917, juntament amb Ramon Basil↑, s’especialitzà en urbanisme (1949).
Agustí Lloret, Emili Pallisera↑, Pere Teixidor↑, Arquitecte municipal de Figueres (1945-
Ramon Bassagañas↑, Jaume Turias, Josep Cirilo↑ 1972), lloc on va dirigir algunes reformes urba-
i Enric Corbera. nes, va projectar un Camp Municipal d’Esports
Va tocar amb el Sextet de la Sala Edison, i jun- (1950), situat a l’antiga carretera del Far, i va
tament amb els germans Pichot↑, Lluís (violí) i projectar diversos edificis particulars com el
Ricard (violoncel), abans de la guerra civil varen Motel Empordà (Figueres), l’Almadrava Park
formar el Trío Hispania, el qual es va dissoldre a Hotel (Roses), el Convent de les Clarisses
causa de la mort prematura de Lluís Pichot. (Fortià), habitatges unifamiliars i plurifamiliars, i
Aquest grup va gaudir d’èxit tant a la ciutat com a edificis públics com el Museu de l’Empordà, el
l’estranger, havent realitzat tournées per les prin- qual va substituir l’emblemàtic edifici de la
cipals capitals europees. Cambra Agrícola. Va ser redactor del planeja-
Posteriorment, es va dedicar a donar classes ment urbanístic d’algunes poblacions, i es va
de música. Es va casar amb una ciutadana fran- encarregar de la urbanització de Santa Marga-
cesa i residí a França fins al seu traspàs. rida de Roses.
134
BONAVENTURA
BONATERRA MATAS, Joan sanitari, es va promoure el nou camp municipal

(Figueres, 19.IX.1910 – 4.II.1998) d’esports (1950). Va impulsar la creació del set-
Polític i comerciant manari Ampurdán (1942).
Fill de Josep Bona- BONATTI HERNÁNDEZ, Armand

terra↑ Gras, d’ofici (Barcelona, 1888 – 30.III.1980) Empresari
comerciant, i d’Àn-
gela Matas Serra-
Fill d’un calafat de la Barceloneta, va visitar Llançà
cant, ambdós de
motivat pels records que li havia tramès una mai-
Figueres, domici-
nadera llançanenca. És considerat el primer turista
liats al carrer de
vinculat a la vila. Va comprar terrenys i vinyes, els
Joan Matas. Es va
uns prop de la vila on hi va construir l’anomenada
casar amb Mariona
casa Bonatti, els altres vora el mar fins a la platja
Vayreda Trullol, i el
del Morer, també anomenada platja Bonatti.
matrimoni va tenir
Va patrocinar l’equip de futbol Arenes CF. Va
un fill, Jordi.
estar vinculat a la urbanització del Port de Llançà.
Va estudiar als maristes, al col·legi La Salle i
es va integrar als moviments cristians, va ser el
primer secretari, i posteriorment president, de la BONAVENTURA IVARS, Montserrat
Federació de Joves Cristians i membre actiu del (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 25.X.1962)
Patronat de la Catequística. L’any 1931 estava Il·lustradora i escriptora
vinculat a la Lliga Regionalista, i en les eleccions
municipals de 1934 es va integrar a la candida- Filla de Salvador
tura de la Lliga Catalana. En esclatar la guerra Bonaventura, d’Ole-
civil va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà, però sa de Montserrat, i
es va escapar a França i es va incorporar al terç de Maria Ivars, d’Ai-
requetè de Nostra Senyora de Montserrat. tona, Lleida. Com-
Finalitzada la guerra civil, va seguir en el parteix vivències
negoci familiar de teixits del carrer de Besalú, amb Miquel Pinyol↑.
tasca que va compaginar amb la vinculació a la Es va iniciar en la
vida política municipal. L’octubre de 1939 va ser pintura artística, va
nomenat membre de la comissió gestora de asssistir a l’acadè-
l’Ajuntament de Figueres, essent designat alcal- mia Leonardo da
de el 12 de juliol de 1946, càrrec en el qual va Vinci (1985) i a l’a-
romandre fins l’any 1953. Va ser procurador en cadèmia Sanvicens (1986-87), ambdues de
Corts (1948-1953) i va aconseguir diversos Barcelona. Seguidament, amb Martínez Lozano
beneficis per a Figueres en gestionar que fos (1987-1988), i a l’acadèmia Estudi d’Art Fita
declarada “Ciudad Adoptada”, com el projecte (1989-1990).
de construcció d’una oficina de correus, la reha- Des de l’any 1987 resideix a l’Empordà, pri-
bilitació de la biblioteca i reformes al col·legi mer a Vilamalla, després a Llançà i des de 1990
Públic Sant Pau. a Vilabertran.
Altres actuacions a tenir en compte durant el Ha realitzat algunes exposicions i ha estat
mandat d’alcalde són: la recuperació del guardonada amb alguns premis com el Premi de
Certamen Agrícola, per les Fires i Festes de la Pintura ràpida de Sant Cebrià (1989), el Premi de
Santa Creu, i va iniciar les gestions per la consti- Pintura ràpida de Cassà de la Selva (1991).
tució del Museu de l’Empordà. L’enderrocament Posteriorment, s’ha decantat pels estudis de
de l’illa de cases i la creació de la plaça Pius XII Filologia Catalana (UdG, 1997-2003). Obté el
(1948), va lluitar per la finalització de les obres DEA (2006), per la tesina “La literatura emblemà-
de l’Hospital de Figueres i perquè fos un centre tica festiva a Catalunya”. Forma part del Personal
135
BONAVIA
Investigador en Formació, a la Universitat de cobria els pobles del vessant sud de l’Albera i la
Girona. Actualment està treballant en la tesi doc- capital, Figueres.
toral “La literatura emblemàtica a Catalunya, En Miquel Bonavia va ser el portador d’un dels
segles XVI-XIX” i forma part del Servicio de omnibus de la societat, va traslladar nombrosos
Orientación de Lectura Infantil y Juvenil (SOL), empordanesos de viatge per Europa. Tota l’activitat
creat pel Ministerio de Educación y Cultura. endegada va quedar aturada quan la guerra civil.
Ha escrit obres de literatura infantil com S’ha L’any 1946, Miquel va sol·licitar el servei de taxi a
escapat un cangur (València: 1994; id.: 2001 2a l’Ajuntament d’Espolla i va seguir amb les activitats
ed.), obra guanyadora del IV Premi Carmesina de de transport que caracteritzaven l’empresa. Es va
narrativa infantil, 1994. Un gos sense nom (Eivissa: encarregar dels trasllats de la coral i l’orquestra i va
2004), obra guanyadora del XII Premi de narrativa reprendre els viatges a l’estranger.
infantil Ciutat d’Eivissa, 2004. El somni d’un cava-
llet de fusta (València: 2005), obra guanyadora del BORDAS de la CUESTA, Josep
XIV Premi Carmesina de narrativa infantil, 2004. (Eivissa, 1879 – ?, s. XX) Polític
Ha preparat guions per a diverses representa-
cions com El Petit Dinosaure, El país del fred, En Fill de Ramon Bordas↑ Estragués, de Castelló
Perapatuf al País dels Globus (1998), L’Amic d’Empúries, i de Trinitat de la Cuesta Palau,
Gambusí del Planeta 14.404X (1998), text i d’Eivissa. Es va establir a Castelló d’Empúries.
il·lustracions d’Els Contes d’en Perapatuf. Instal·lat a Barcelona va ostentar el càrrec de
Ha col·laborat en publicacions de caire president del Centre Autonomista de Dependents
acadèmic com el Repertori bibliogràfic biennal del Comerç i de la Indústria (CADCI) (1905-1908),
de literatura i llengua catalanes de l’edat mitjana es va haver d’exiliar a Alemanya per haver-se
i l’edat moderna (2006), i en l’obra dedicada a detectat un frau, i va retornar c. 1917. Va ser alcal-
Francesc Fontanella: una obra, una vida, un de de Castelló d’Empúries (1922-1923), però va
temps (Bellcaire d’Empordà: 2006). ser destituït en instaurar-se la Dictadura de Primo
Amb el treball “El tema de la mort en el Llibre de Rivera. Al llarg de la seva legislatura es varen
d’absències de Miquel Martí i Pol”, va guanyar el celebrar els Jocs Florals de l’Empordà (Castelló,
Premi d’Assaig Francesc Vila i Casas, 2003. 1922), i va impulsar la canalització de la Muga.
Fou el fundador del Centre Nacionalista, amb
BONAVIA BOSCH, Miquel Jaume Compte↑. L’any 1923 es va exiliar a França,
(Espolla, 21.VIII.1908 – Girona, 5.X.1993) va formar part de l’Estat Major de Francesc
Transportista i mecànic Macià, amb qui va participar en l’organització
dels fets de Prats de Molló.
Fill de Pere Bonavia Elegit Diputat a Corts per la demarcació de
Jou i d’Agustina Barcelona (9.VII.1931-9.X.1933), va ser alcalde
Bosch Vicens, amb- de Castelló per segona vegada fins l’any 1938.
dós d’Espolla. Des-
cendent d’una nis- BORDAS ESTRAGUÉS, Ramon
saga dedicada al (Castelló d’Empúries, 10.XI.1837 – 14.I.1906)
transport de viat- Humanista i dramaturg
gers amb tartanes
així com de merca- Fill de Josep Bordas i de Llúcia Estragués. Es va
deries, des d’Espolla casar amb l’eivissenca Trinitat de la Cuesta
a les estacions de Palau, i el matrimoni va tenir tres fills: Josep↑,
ferrocarril de Vila- M. dels Àngels i Maria Dolors.
juïga i Peralada, i els dijous al mercat de la capital Després de realitzar els estudis primaris a
de comarca, Figueres. Castelló va anar a l’institut de Figueres i es llicencià,
Amb els anys va formar una societat constituï- en Filosofia i Lletres, a la Universitat de Barcelona.
da per Pere Bonavia, Pere Mas i Joan Subirós que Va impartir classes d’humanitats i llatí a acadèmies
136
BORDÀS
com Lo Peninsular i a la de Don Francisco Presas. domiciliats al castell de San Ferran. Va ser el ter-
Després de superar un examen va aconseguir la cer de sis fills i quedà orfe de pare l’any 1907. La
plaça de professor de llatí i retòrica a l’Institut professió del pare va fer que canviessin sovint de
d’Eivissa (1872-1879). Després de set anys tornà a domicili.
Barcelona i s’incorporà plenament al món literari Va estudiar el batxi-
barceloní i al món teatral, relacionant-se amb llerat a Girona i Bar-
Frederic Soler, Pitarra, i altres autors teatrals. Fou celona, i la carrera a
convidat a formar part de jurats de diverses activi- l’Escola d’Arquitec-
tats: certàmens literaris o dels jocs florals. Va ser tura de Barcelona
col·laborador de la Revista de Gerona, i professor al (1910). El 1911 va
col·legi de Sant Narcís de Girona (1886-1889). ser pensionat a
Va escriure drames l’Escuela Española,
romàntics o comè- a Roma. Allà va
dies de costums: Las establir coneixença
duas noblesas (dra- amb especialistes
ma estrenat el 1867) que l’encaminaren
(Barcelona: 1868), cap al disseny tradicionalista.
Un agregat de boits
Va estar influït per Gaudí evolucionant cap a un
(comèdia estrenada
estil renaixentista i funcional.
el 1868), Cosas del
dia (comèdia estre- Després d’opositar, obté la plaça de director
nada el 1868), que de l’Escola d’Arts i Oficis de Sant Feliu de Guíxols
tracta del problema (1912), la qual depèn de la Diputació de Girona
de la llengua, La flor de la muntanya (drama estre- i es troba instal·lada en les dues plantes del
nat el 1871), La mà de Déu (drama estrenat el monestir. Al cap de poc, el consistori el va nome-
1872), Món de monas (comèdia estrenada el nar arquitecte assessor (1913-1955) època en
1872), La pagesa d’Ibissa (drama estrenat el la qual realitzà edificis interessants com l’altar i
1877)(Barcelona: 1877), Dins Mallorca (drama el presbiteri de la parròquia, l’hospital municipal,
estrenat el 1881), Un home polític (1882), La llei el mercat cobert municipal (1929-1930), el Saló
de l’embut (1882), Política i honra (estrenada el Cataluña (teatre-cinema), la casa Arxer (1947),
1883), Set de justícia (drama estrenat el 1888), la casa Bartra, l’hotel Murlà, els Banys Sant Telm
Lo mohiment continuo (Barcelona: 1892), Ateos y (1921-1923) i les urbanitzacions dels dos pas-
creients (Barcelona: 1892), Lo deshenredat seigs (1943) i jardins.
(1895), Llum del cel (1896), Lo Comte d’Ampúrias Va col·laborar amb els Amics de l’Art Vell, amb
(Barcelona: 1897; Gerona: 1897), L’enredayre l’arquitecte Giralt↑ Casadesús en la restauració
(estrenada l’any 1901), Castell del fanc, Conve- de monuments. Va ser col·laborador de diverses
niencies, Lo mohiment ... etc. Edità un llibre de publicacions periòdiques com Chut (Sant Feliu de
poesies (1891) i un volum en el qual es recullen Guíxols), L’Avi Munné (Sant Feliu de Guíxols),
deu obres dramàtiques de teatre Teatro Català. Ancora (Sant Feliu de Guíxols), La Costa Brava
Obras Dramáticas (Gerona: 1888). (Sant Feliu de Guíxols), Vell i Nou (Barcelona) i
La biblioteca pública de Castelló d’Empúries Revista Nova (Barcelona), gairebé sempre desen-
porta el seu nom. volupant temes relacionats amb l’urbanisme,
alguns havien d’influir en la difusió de noves apli-
BORDÀS/BORDAS SALELLAS, Joan cacions urbanístiques.
(Figueres, 25.I.1888 – Va publicar Projecte de la futura església
Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 7.VII.1961) parroquial de Sant Feliu de Guíxols (Sant Feliu de
Arquitecte Guíxols: 1924) i San Pedro del Vaticano y sus
Fill de Francisco Bordas Gironès, metge militar, i arquitectos (Barcelona: 1969), amb notes de
de Concepció Salellas, de Sant Sadurní, Girona, Joan Bassegoda Nonell.
137
BORI
BORI GENSANA, Josep BORRÀS FERRER, Eloi

(Figueres, 24.VIII.1866 – Barcelona, 1938?) (Roses, 10.X.1933) Impressor i esportista
Arquitecte i professor
Fill de Isaias Borràs
Fill de Josep Bori Comas, de l’Ametlla
Nadal, propietari de Mar, pescador, i
d’un comerç al d’Aurora Ferrer Brich-
carrer de Girona, i feus, natural de
d’Amèlia Gensana, Vilanova i la Geltrú.
ambdós de Figueres. Procedia d’una famí-
A l’institut de Figue- lia amb tradició en
res va assolir el grau el món de la pesca.
de Batxiller (1881). Per indicació pater-
Va obtenir el títol a na canvia d’ofici i
l’Escola d’Arquitec- s’especialitza en la
tura de Barcelona confecció masculina. En casar-se amb Paquita
(1890). Va treballar per a la Diputació de Bar- Montserrat, amb negoci a Figueres, es va veure
celona, a l’Oficina de Construccions Civils, pri- obligat a canviar la professió per dedicar-se a
mer com a ajudant del seu cosí Camil Oliveras, l’empresa Gràfiques Montserrat.
aconseguint la plaça d’ajudant (1894), la d’ar- Va compaginar les tasques professionals amb
quitecte interí de la Diputació de Barcelona l’afició per la pràctica de l’esport, de mar i mun-
(1898), i finalment obté la plaça en propietat tanya, indistintament: submarinisme, natació,
(1897). cacera, destacant en el judo i karate, fins a obte-
Va compaginar les tasques professionals amb nir el cinturó negre.
el vessant pedagògic, en exercir com a professor Va formar part de la Junta Directiva del Club de
de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Mar, i es va ocupar de la promoció de competi-
Va desenvolupar la major part de la seva acti- cions esportives de vela i motor a Roses. En dis-
vitat professional fora de la capital empordane- soldre’s l’associació va fundar el Grup d’Esports
sa, fonamentalment a Barcelona, i es dedicà Nàutics de Roses (GEN), el qual agrupava els sub-
principalment a l’obra pública. marinistes de la badia, els windsurfistes i els prac-
Recentment (2007), s’ha confirmat la seva ticants de vela, creuer i motonàutica del desapa-
autoria del projecte de l’eclèctic edifici del regut Club de Mar. Amb els anys s’hi va incorporar
una nova secció, la del grup de rem. Associació de
Casino Menestral (1904). Està considerat com a
la qual n’ha estat president (1979-2006), període
arquitecte de transició, entre el modernisme i el
en el qual s’han celebrat, entre moltes altres acti-
noucentisme.
vitats, quatre edicions de la Setmana Catalana de
Amb Camil Oliveras↑, va col·laborar en la Vela i el Mundial d’Optimist (1986).
direcció de les obres de la Nueva Casa de Per iniciativa pròpia, es va crear el primer port
Maternidad y Expósitos (1890), de Barcelona. esportiu municipal de Catalunya, en va formar
Va portar a terme la restauració del pati de la part de la comissió i va defensar l’existència
Real Audiència de Barcelona (1893-1899), d’una zona destinada a activitats nàutiques.
obres de reforma del Palau de la Diputació de Ha estat mereixedor d’un reconeixement Dis-
Barcelona (1896-1898), i del Palau Provincial tinció Especial per part de la Federació Catalana
de Barcelona (1908-1912), o de l’internat de de Vela (entrega 18.II.2005), per l’activitat i
l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona defensa de l’esport i pels vint-i-cinc anys de pre-
(1927). sident del GEN de Roses va rebre el Dracma de
Va realitzar el projecte per a un enllumenat Roses (2005), i la Medalla de l’Esport Gironí de
efímer per a la celebració de la majoria d’edat la Generalitat de Catalunya (2006) i del Memo-
d’Alfons XIII. rial Carles Duzuttere atorgat pel Rotary Club de
138
BORRELL
Roses-Empuriabrava, a les persones que han fet Mallorca, Aranjuez, Santiago de Compostel·la,
de la seva vida un servei a la comunitat (novem- Montblanc i Bilbao. Ha estat premiat amb el
bre, 2006). Pinzell d’Or de l’Associació d’Aquarel·listes de
Girona i les seves comarques (1999). Primer
premi de la V Biennal d’Aquarel·la del Patronat de
BORRÀS GARCÍA, Rafael
Turisme de Llançà (1998), i primer premi de VII
(Llançà, 24.VII.1962) Aquarel·lista
Biennal de Pintura Jove de Reus (1995), entre
Fill de Jaume Borràs d’altres premis i guardons.
Pacreu, de Llançà, i
Pepita García Sotos, BORRAT GIRONELL, Pere
de Poyatos, Conca,
és el gran de tres (Vilanant, 21.I.1923 – Figueres, 18.XII.2005)
germans. Casat amb Propietari i historiador
Esther Fernández
Hernández, de Con- Fill de Josep Borrat
ca, el matrimoni té Armengol, natural
dues filles. de Vilanant, pagès,
Ha cursat estudis i d’Aurora Gironell
de pintura a l’Escola Quera, de Vilanant.
Municipal d’Arts Plàstiques de Llançà, a l’Escola Es va casar amb
Taller de Martínez Lozano a Terrassa, i ha efectuat Lluïsa Prat Batlle,
cursos d’aquarel·la al Centre Artístic de Manresa, i el matrimoni va
a la Fontana d’Or de Girona i a l’Agrupació tenir un fill, Pere.
d’Aquarel·listes de Catalunya, tots impartits per La meteorologia
l’artista Josep Martínez↑ Lozano. de l’any 1956, va
Ha conreat el dibuix, la pintura, l’escultura i el obligar-lo a tancar el
cartellisme. Ha estat membre de la junta d’Aqua- trull, i va haver de treballar fora del poble, residint
rel·listes de Catalunya i soci de l’Agrupació d’Aqua- nou anys a Barcelona, fins a la jubilació. Va deixar
rel·listes de Girona i les seves comarques, i és escrit un estudi sobre les escoles, els mestres i
membre nat de la Junta de Govern del Museu de l’ensenyament, de Vilanant, elaborat conjunta-
l’Aquarel·la-Fundació Martínez Lozano, i sotsdi- ment amb el mestre del poble, Lluís Vilanova,
rector havent comissariat algunes de les exposi- natural de Verges, amb un títol provisional Repàs
cions de l’entitat. i història de l’escola de Vilanant, en els seus
És autor d’una cinquantena de cartells rela- 75 anys.
cionats amb esdeveniments locals, com la Festa Ha escrit Vilanant (Girona: 2001), en col·la-
del Carme, la Fira d’Armes, l’Aplec de la Sardana boració amb Antoni Egea↑ Codina.
o els Cartells de la Trobada de Vela Llatina, orga-
nitzada pel Club Naùtic de Llançà.
Ha fet exposicions individuals i col·lectives per BORRELL, Esther
Catalunya i Espanya, exposant individualment en (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, 1958)
llocs com Figueres, Toledo, Conca o Llançà, i de Historiadora
forma col·lectiva a Palma de Mallorca, Inca,
Caimari, Caudete, Barcelona, Andorra, Girona o Afincada a Roses des de fa uns anys, ha escrit:
Reus. A l’estranger ha participat en exposicions a Presoneres del progrés: fragmentació i felicitat
Cannobio, Maccagno, Bellagio, a Itàlia, o Santa femenina (Lleida: 1999), Les tres mares, les
Marta a Bolívia. arrels matriarcals dels pobles catalans (Lleida:
Ha estat seleccionat en diferents exposicions 2005), el llibre consta de dos volums i està enfo-
d’àmbit estatal amb motiu del Simposi Nacional cat per ensenyar la història partint de la impor-
de l’Aquarel·la, en llocs com Jaca, Palma de tància de la dona.
139
BOSCH
BOSCH BATLLE, Josep BOSCH CASTELLÓ, Àngels

(Figueres?, 1934 – Figueres, 23.IX.1906) (Figueres, 3.VII.1943) Filòloga i professora
Impressor
Filla d’Àngel Bosch↑
Fill de Feliu Bosch, natural de Vilajuïga, i de Masferrer, empresa-
Micaela Batlle, de Figueres. Es va casar amb ri, natural de Girona,
Dolors Gibert, de Cadaqués, i en el moment del i d’Elvira Castelló
traspàs tenia dues filles. Ferrer, natural de
Seguidor de Jaume Bosch en el negoci familiar, Llançà. El 1968 es
el qual tenia el taller situat en el carrer de Palau casa amb el físic
(actualment la Rambla). Consta que treballà com Albert Bramon, cate-
a impressor de 1876 fins a finals de segle. Aquest dràtic de Mecànica
tenia el domili en el carrer de la Rutlla i, amb pos- Quàntica de la UAB.
terioritat, se’l localitza al carrer de Sant Pau. Tenen dues filles:
Va imprimir, entre altres, alguns llibrets de Elvira, doctora en
Societats de Socors Mutus, així com el primer Psiquiatria, viu a Londres; Alícia, arquitecta tèc-
període del diari La Unión o El Boceto (1881). nica, viu a Girona.
És llicenciada en Filosofia i Lletres (secció de
Filosofia) per la Universitat de Barcelona (1967)
BOSCH CARRÉ, Jacinto i doctora en Filologia Catalana amb la tesi Josep
(Figueres, 5.II.1904 – 8.IV.1991) Pous i Pagès. Antiindustrialisme i valors gentri.
Botiguer i sardanista Té una llarga experiència pedagògica: profes-
sora de dicció de l’Institut del Teatre (1986-88);
Fill de Jacinto Bosch Amat, dedicat al comerç, i professora de Llengua Catalana de l’Institut de
Salvadora Carré Figueras, ambdós de Vilafant. Ciències de l’Educació de la Universitat de
Es va casar amb Inés Carré Carberol, de Figueres, Barcelona, professora del Departament de
i el matrimoni va tenir una filla, Roser. Llengua Catalana i Literatura de l’Institut Menén-
Va estudiar Engi- dez y Pelayo. Ha treballat a l’ensenyament a
nyeria tècnica en distància des de l’Institut Obert de Catalunya.
electricitat a Terras- Ha publicat els seus treballs de literatura en
sa, però va haver diverses revistes i periòdics, com ara El Contem-
de deixar el camí porani, Serra d’Or, Revista de Girona, Avui i
professional iniciat Empordà. És autora d’Iniciació a la història de la
amb els estudis per literatura catalana (Barcelona: 1985), Síntesi
quedar-se a Figue- d’Història de la Filosofia (Barcelona: 1990), i de
res, moment en la biografia Josep Pous i Pagès. Vida i obra
què els avis varen (Figueres: 1997).
muntar el Colmado El 2002, publica l’estudi preliminar i anota-
Bosch, a la Rambla. cions de Pous i Pagès Memòries de l’exili. 1939-
Havia escrit a l’Empordà Federal, periòdic en el 1940. (Barcelona: 2002). És autora de diverses
qual havia estat també corrector de proves. Va ser guies didàctiques en línia. El 2006 publica a
un gran col·laborador del Foment de la Sardana, de Internet la Guia i materials del curs Millora el teu
Figueres, i reputat catalanista. Mantenia amistat català.
amb membres de diferents formacions musicals Actualment, alterna la redacció de dos vells
com els de La Principal de la Bisbal, va ser amic projectes: Qui és qui (recull d’entrevistes que va
dels germans Blanch↑, admirador d’Enric Sans↑ publicar a l’Avui entre 1986-89) i la novel·la Un
i de Ramon Basil↑.Va ser un dels promotors del camí entre les vinyes. Aquesta última obre una
monument a Pep Ventura↑, juntament amb via nova en el trajecte de M. Àngels Bosch com a
Jaume Maurici↑. escriptora.
140
BOSCH
BOSCH CUSÍ, Joan 1933; id.: 1960), Prosodia y ortografía: lengua

(Espolla, 13.III.1866 – Barcelona, 2.I.1939) castellana: según los preceptos de la Real
Mestre Academia de la Lengua Española (Gerona:
1907; id.: 1937 8 ed.; id.: 1942), Nociones de
Va néixer al veïnat dels Vilars, al terme municipal Historia de España (Gerona: 1919 diverses edi-
d’Espolla. Fill d’agricultor, era el petit de sis ger- cions), Historia de España. Libro del alumno:
mans i va quedar orfe abans de complir l’any. Es Grado medio (Refundición) (Gerona: 1960).
va casar amb Serafina Pujolar Lanciano (1876- Pels mèrits en l’ensenyament, va ser nomenat
1939), també mestra i filla dels mestres de Cavaller de l’Orde Civil d’Alfons XII (1909).
Garriguella, la qual exercia a Tortellà.
Anava a estudi a Espolla i va ser alumne del
mestre Antoni Balmanya↑. Va estudiar magisteri BOSCH FERRER, Domingo
a la Normal de Girona i de Barcelona, aconse- (Figueres, 1859 – 23.VII.1928) Fotògraf
guint el títol de Mestre Superior (1884). Va gua-
nyar les oposicions i el seu primer destí va ser Fill d’Antoni Bosch i
Llançà (1884), després Tortellà (1885-1912), de Magdalena Ferrer.
Berga (1912-1916), Rubí (1916-1930) –lloc on Es va casar amb
va dirigir la construcció de les escoles que Joana de Ucelay, de
els germans Ribas havien deixat en herència Figueres, i el matri-
com a última voluntat– i, finalment, Barcelona moni va tenir un fill,
–on va ocupar el càrrec de sotsdirector del grup Antonio, i en sego-
Escola Milà i Fontanals dirigit per Rosa Sensat nes núpcies es casà
(1931-1936). amb Teresa Gim-
L’any 1905 va assistir a l’Assemblea de bernau Condom, de
l’Asociación Nacional de Maestros (Madrid), on Ventalló.
va defensar un sou personal i l’escalafó general. Va ser un dels
Va fundar i presidir l’Associació de Mestres de la fotògrafs figuerencs de més anomenada. Havia
Garrotxa fins a 1912 i va presidir la Federació de tingut la galeria fotogràfica al carrer d’Avinyonet
Mestres de Catalunya (1912-1918). El 1932 les i, posteriorment (1912), al carrer de Llers xamfrà
associacions provincials de mestres es reuniren amb mossèn Cinto, popularment se l’anomena-
a Olot, lloc on decidiren publicar el setmanari El va: la galeria d’en Domingo de la Punta, però el
Magisteri Català, al finalitzar les trobades varen nom oficial era Galeria Franco-Catalana. El seu
retre un homentage a Bosch. germà Francesc↑ i el seu nebot, Jaume Gimber-
Va publicar nombrosos articles, molts d’ells nau↑, eren els seus ajudants.
defensant el magisteri rural, a El Clamor del La casa del fotògraf es va enderrocar a finals
Magisterio (Barcelona). Va escriure un llibre de del anys 60, per a construir-hi l’edifici anomenat
memòries Quince años en las Escuelas Ribas, Jubar, i centenars de plaques de vidre, es varen
1916-1931 (Barcelona: 2006 reed.), obra que vendre a una fàbrica de València.
dedicà al president del Patronat, Jaume Carner. Va fer algunes exposicions al Centro de
Altres obres foren les dedicades a l’ensenyament Católicos, de Figueres.
que el Ministerio autoritzà com a llibres de text
com: Principios de lectura (Olot: 1892), Carteles
de lectura (Olot: c. 1892), Ejercicios manuscri- BOSCH FERRER, Francesc
tos para la escritura al dictado (Barcelona: (Figueres, s. XIX – 1905?) Fotògraf
1900) dedicat al mestre Balmanya, Historia
de España: grado medio. Libro del alumno Fill d’Antoni Bosch i de Magdalena Ferrer. Va treba-
(Gerona: 1909; id.: 1927; id.: 190; id.: 1940), llar com a fotògraf amb el seu germà Domingo↑
Historia de España: Libro del alumno. Grado ele- des de 1885 fins a 1905 (probablement la data
mental (Gerona: 1904; id.: 1919; id.: 1928; id.: en què va morir).
141
BOSCH
BOSCH FREIXA, Josep casa al Port (Llançà), que va anomenar Villa

(Figueres, 14.X.1946) Perruquer i pintor Elvira, situada a l’actual plaça Catalunya. Va ser
un dels patrocinadors de la restauració de les
Fill de Joan Bosch obres de la capella del Port de Llançà.
Giralt, mecànic, na- Va iniciar una indústria, en el veïnat de
tural de l’Escala, i Setcases, per comercialitzar l’alcohol, procedent
de Filomena↑ Frei- de la destil·lació de les brises, i l’oli procedent de
xas [sic] Marguí, de l’extracció del pinyol d’oliva. Va ampliar el negoci
Sant Privat d’en Bas. amb el comerç i exportació de vins a l’estranger i,
Va iniciar-se en el amb la compra d’un negoci similar, a Figueres.
món de la perruque-
ria als catorze anys, BOSCH MASÓ, Medard
a casa del conegut (Figueres, 20.VII.1930 – Llançà, 3.X.2004)
Pierre Gironell↑. Professor i escriptor
L’any 1968 es va
decidir a posar perruqueria pròpia, situada a la Fill de Medard Bosch
Pujada del Castell. Durant la dècada dels anys i Badruna, fonedor,
70 i 80 va ser un dels perruquers més populars natural de l’Armen-
de la ciutat. Motiu pel qual va rebre el Màster de tera, i de Camil·la
la Popularitat al millor perruquer de Figueres Masó i Gou, natural
(1976). Va organitzar desfilades en les quals es de Sant Llorenç de
combinava la moda, l’estètica i la perruqueria. Cerdans (França).
Ha conreat la pintura en diferents vessants: Es va casar amb
collage, olis,... La seva obra ha estat exposada a Magdalena Roca-
Galeria Canaleta (Figueres, 1975), Galeria Art-3 mora García (18.VII.
(Figueres, 1979), Palau del Reis de Mallorca 1958), de Figueres,
(Perpinyà, 1986), Consell Comarcal (Figueres, i el matrimoni va
2005), Cafeteria Dalicatessen (Figueres, 2006) i tenir una filla, Magda, i un fill, Medard.
Celler Espelt (Vilajuïga, 2007). Va estudiar al convent de Sant Domènec de
Balaguer (1942-1948), on adquirí una sòlida
formació cultural, tant humanista, com científica
BOSCH MASFERRER, Àngel i artística. Es diplomà en magisteri (1947-49) i
(Girona, 18.V.1892 – Figueres, 16.XII.1958) es llicencià en Filologia Hispànica (Universitat de
Empresari Barcelona, 1970-75). Va exercir de professor a
Figueres, i va saber transmetre el seu bagatge
Fill de Benet Bosch cultural a diverses generacions d’alumnes.
Lloret i de Dolors Primer al col·legi la Salle (1949-1977), després
Masferrer Solà va ser als instituts Deulofeu i Muntaner de Figueres i,
el penúltim de vuit finalment, a l’Institut Damià Campeny (Mataró),
germans. Va néixer els darrers 10 anys abans de la jubilació.
en el si d’una família Practicà l’esport de l’esgrima, la natació, l’ex-
que tenia comerç cursionisme i el tennis; gran aficionat a la músi-
d’ultramarins a Giro- ca, va ser director i organista, i el dibuix artístic i
na. Va estudiar al líneal. També era reconegut com a rapsode,
Seminari i va establir escriptor, poeta, narrador, actor teatral i director.
amistat amb mos- Va formar part, com actor o director, de les agru-
sèn Eduard Trigàs. pacions de teatre figuerenques de l’època, on va
Va casar-se amb Elvira Castelló Ferrer conèixer la que esdevindria la seva muller:
(21.X.1922) i, amb els anys, va construir una Agrupació Teatral Marquina i Arlequín, i participà
142
BOSCH
en el Golpe de Gong. La seva afició pel dibuix va Les darreres aportacions han estat les
fer que, fins i tot, preparés alguns decorats per a monografies, Els antics municipis, Calabuig
les representacions. Va ser el primer rapsode del (2007) i Orriols (2007), en col·laboració amb
Casino Menestral Figuerenc. Va participar i formà Antoni Egea.
part a les celebracions culturals empordaneses:
la Festa de la Poesia, la Festa del Dibuix i la
BOSCH RESCALVO, Joan Josep
Pintura i va ser convidat per formar part del jurat
(Figueres, 25.VI.1976) Cantant
dels premis literaris, de la Societat Coral Erato.
Aficionat a la literatura i poesia va col·laborar Fill de Joan Bosch
en diverses publicacions periòdiques com Opinión, Mesas, adober de
La Salle Bonanova (Barcelona), Vida Parroquial Figueres, i de Maria
(Figueres), l’Empordà (Figueres), on va escriure Rescalvo García de
amb el pseudònim d’Hug de Montagnac, i a la Jaén, és el gran de
revista La Farella (Llançà). tres germans.
Ha deixat inèdits, una novel·la intitulada Sota Des de 1992 fins
el vol de ses gavines, més d’un miler de poesies, l’actualitat, “Joanjo
diferents narracions, nadales il·lustrades per ell Bosk” ha desenvo-
mateix i altres dibuixos i murals artístics. lupat la seva activi-
La Societat Coral Erato li va retre un homenat- tat musical com a
ge pòstum durant La Festa de la Poesia de l’any cantant i lletrista.Va
2006, amb l’edició d’un opuscle en el qual s’hi iniciar-se com a cantant del grup Zulo, amb el
publicaren un recull de poesies de la seva autoria. qual va gravar el primer disc d’estudi Agorafobia
(1997), de temàtica reivindicativa representant
BOSCH PARER, Carles els seus inicis més underground.
(Bàscara, 20.XI.1939) Enginyer tècnic Vocalista del grup de metall Aspid del 2000 al
2005, moment de la dissolució del grup, amb el
Fill de Jaume Bosch Noguer, mestre i recaptador qual va gravar Babel (Avispa, 2001), Musa
d’hisenda, de Galliners, i Encarnacion Parer (Avispa, 2003), Latiendo en vivo (Big Bang/El
Borads, d’Orriols. Casat amb Carme Compte Sala, Diablo 2004). En aquest període fa gires per
el matrimoni té un noi, Carles, i una noia, Lídia. Espanya i participa en festivals com el de Viñarock
Va cursar els estudis o bé el de Lorca Rock.
d’Enginyer Tècnic El cantant, vinculat fins ara a l’escena més
Industrial (Barcelo- dura del rock, inicia el 2006 el camí en solitari
na, 1964). Va tre- més a prop del rock alternatiu i d’autor, amb el
ballar en el camp de nom artístic de Joanjo Bosk. El debut va tenir lloc
la producció i trans- amb el disc Después de todo (2007).
port d’energia a l’em- Va ser membre del Consell Municipal de la
presa elèctrica FEC- Joventut representant al MOC (Moviment d’Ob-
SA (1965 - 1985). jecció de Consciència) (1994-2000), fundador
Any en què va pas- de l’Assemblea Antimilitarista de l’Alt Empordà
sar a ENHER i es va (1995), Fundador de l’Ateneu Llibertari de
traslladar a Girona, Figueres (1996) i de la Secció Local del Sindicat
lloc on es va quedar fins a la jubilació anticipada Anarcosindicalista CNT (1997). Ha estat implicat
(1985-1998). activament en lluites pels drets socials (moviment
Des que gaudeix d’aquest nou estat, s’ha dedi- okupa, Insubmissió o de defensa del territori).
cat a la investigació. El primer resultat va ser la L’any 2008 esdevé cantant de l’Orquestra
monografia, editada per l’Ajuntament de Bàscara, de Cambra de l’Alt Empordà, inicia una gira
Mil anys de domini episcopal a Bàscara (Bàscara: per l’Amèrica del Sud i una nova etapa com a
2002), en col·laboració amb Antoni Egea↑ Codina. cantant.
143
BOSCH
BOSCH de la TRINXERIA, Carles diverses: l’Almanach de l’Esquella de la Torratxa,

(Prats de Molló, el Vallespir, 15.V.1831 – L’Avens, el Butlletí de l’Associació d’Excursions
la Jonquera, 15.X.1897) Escriptor i terratinent Catalana, el Butlletí del Centre Excursionista de
Catalunya, al Journal des Pyrénees Orientales, el
Fill de Ramon Bosch diari La Renaixensa, a la revista La Renaixensa i
Reixach, i de Ma- a la Veu de Montserrat.
riana de la Trinxeria, A part de la seva producció d’articulista,
natural de Prats de també es va endinsar en el món de la novel·la,
Molló, amb propie- amb els títols: Recorts d’un excursionista
tats a la Garrotxa i (Barcelona: 1887; id.: 1978; id.: 1983; Figueres:
l’Alt Vallespir. Va 2005), Pla y Montanya (Barcelona: 1888),
estudiar el batxiller L’hereu Noradell: lluytas de la vida. Estudi de
a Tolosa de Llen- familia catalana (Barcelona: 1889; id.: 1898;
guadoc, agricultura id.: 1979; id.: 1986), De ma cullita (Barcelona:
a Montpeller, lloc on 1890), Lluites de la vida, Montalba (Barcelona:
també va aprofundir 1891; Barcelona: 1954; Figueres: 1997), L’hereu
en la botànica, i ho va complementar amb estu- Subirá: estudis de familia catalana (Barcelona:
dis de ciències a Barcelona. 1891), Tardanies (Barcelona: 1892), Lena:
Vivia de les rendes proporcionades per les novela catalana montanyesa (Barcelona: 1894;
propietats familiars, d’entre les quals destacaven id.: 1899; id.: 1931; id.: 1935; Banyoles: 1991),
les sureres. Circumstància que li va permetre Canigó. La llegenda de Sant Guillem de Combret
dedicar-se a les seves aficions com l’estudi de l’a- (Barcelona: 1913).
gricultura i les ciències naturals, la botànica amb Els llibres de narracions, Visions de l’Empordà i
la confecció d’un important herbari, l’excursionis- Visions del Pirineu (Barcelona: 1953), ambdues
me –era un bon coneixedor de l’Albera i el amb selecció, introducció i notes de Joan Triadú.
Vallespir– i freqüentava els balnearis d’Amélie-les
Bains i la Presta on va establir amistat amb
importants personalitats de l’estranger, de la llen- BOSCH TUBERT, Fàtima
gua i literatura catalanes, així com de la política. (Espolla, 4.XI.1957) Farmacèutica
Es va casar amb Concepció Armet de Carles
(1864), pertanyent a una important família de la Filla de Joan Bosch
Jonquera, i el matrimoni va tenir tres fills: Ramon, Abella, d’Espolla, i
Carles i Francesc. Posteriorment, es va casar en Agustina Tubert Mo-
segones núpcies amb Carme Fonolleras Valls, i las, de Masarac. Va
d’aquest matrimoni varen néixer quatre fills. realitzar els seus
Va ser tinent d’alcalde de la Jonquera, període estudis a l’institut
que va coincidir amb la primera guerra carlina. Ramon Muntaner
Va formar part de la Unió Catalanista de la de Figueres fins que
Jonquera, essent designat delegat a les es va desplaçar a
Asssemblees de Manresa (1892), Balaguer Barcelona per estu-
(1894) i Olot (1895). Va compartir tasques de diar Farmàcia (Uni-
col·laboració i representació amb Benet Falp↑ versitat de Barce-
Matas, hisendat de Roses; el marquès de lona, 1981), on va obtenir el premi extraordinari de
Vallgornera, Emili Saguer↑ Olivet, notari de llicenciatura. Títol d’especialista en Bioquímica
Maçanet de Cabrenys; Quirc Dalmau↑ Molar de Clínica (1987), posteriorment es va doctorar.
Llers, Josep M. Martí, hisendat, i Francisco Treballa als laboratoris de la Universitat de
Rovira, notari de Figueres. Barcelona, imparteix cursos de doctorat, ha diri-
Els seus articles, sobre excursionisme, llen- git unes quinze tesis doctorals, i ho compagina
gua i folklore, varen aparèixer a publicacions amb l’ensenyament a la Facultat de Veterinària.
144
BOSCH
Directora del Servei de Biotecnologia Animal Senior. “Medalla Narcís Monturiol” de la Gene-
(SBA) de la UAB, (1995-2000). Directora del ralitat de Catalunya (2002), al mèrit científic i tec-
Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica nològic. “Distinció de la Generalitat de Catalunya”
(CBATEG) (Setembre 2002-Actualitat). (2002) a professors-investigadors que desenvolu-
Va anar a un laboratori Cleveland (Estats pen la seva activitat de recerca a les Universitats.
Units, 1985?-1989), on va començar a treballar “Creu de Sant Jordi” de la Generalitat de
en l’obtenció i anàlisi d’animals transgènics. Va Catalunya (2005).
aplicar els seus coneixements al Departament de
Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB,
BOSCH VILÀ, Jacint
esmerçant els estudis en estudiar les causes del
procés diabètic, amb la intenció de posar remei (Figueres, 14.IV.1922 – Granada, 18.XI.1985)
a la malaltia mitjançant una teràpia gènica. Arabista i catedràtic
Aquest estudi aproximatiu a la diabetis és pioner
arreu del món. Els resultats de la recerca s’han Fill de Pere Bosch
publicat i han estat mereixedors d’un dels guar- Carré, de Vilafant,
dons científics més prestigiosos. dedicat al comerç, i
Membre fundador en 1992 de l’European de Genoveva Vilà
Working Group on Human Gene Transfer and Figueras, natural de
Therapy. Des de 1999 denominada European Torroella de Montgrí,
Society of Gene Therapy. 1995-1998 membre domiciliats al carrer
del Comitè Científic. Membre de l’American de Portella; poste-
Diabetes Association (ADA), European Asso- riorment varen viure
ciation for the Study of Diabetes (EASD), al de Vilafant. Es va
American Society of Gene Therapy (ASGT), casar amb Carmina
Sociedad Española de Bioquímica y Biología Martínez Loscos, i el
Molecular (SEBBM). Sociedad Española de matrimoni va tenir dos fills.
Terapia Génica (SETG), Xarxa Catalana de Va estudiar Filosofia i Lletres, i es va especia-
Teràpica Gènica (XCTG), Sociedad Española de litzar en Filologia Semítica, a la Universitat de
Diabetes (SED). Barcelona (1946), amb els reconeguts profes-
Ha publicat prop d’un centenar de treballs sors Josep Maria Millàs Vallicrosa i Ramon
d’investigació en revistes especialitzades: Mallofré.
Journal of Clinical Investigation, Proceedings of Finalitzada la carrera va impartir classes de
the National Academy of Sciences of The United llengua i literatura àrab a la Universidad de
States of America, Diabetes, Annual Review of Zaragoza (1946-1957), i va donar classes d’àrab
Nutrition, The FASEB Journal, Journal of a l’Academia General Militar (1951), al temps
Biological Chemistry, Diabetologia, Molecular que preparava el doctorat, amb la tesi
Therapy o Human Gene Therapy, entre altres. Aportaciones a la historia del señorío de los
Ha rebut el Premi “August Pi i Sunyer” de Banu Razín (1956). Va donar classes a Madrid a
l’Institut d’Estudis Catalans (1983), per treballs la Escuela de Estudios Árabes, a la Facultad de
sobre Fisiologia i Bioquímica. El Premi “Leandre Filosofía y Letras, com a profesor adjunt i, des-
Cervera” de l’Institut d’Estudis Catalans (1985), prés, com a professor encarregat de la “Historia
per a treballs sobre Endocrinologia. El Premi “Rey del Islam y de Instituciones y Cultura Islámicas”
Juan Carlos I de Investigación Científica y Técnica” (1958-1959). Poc després es va traslladar, en
(1995), per a investigadors menors de quaranta guanyar la cátedra de “Historia del Islam”, a la
anys. Premi “Francisco Grande Covián” (1998), a Universidad de Granada (1959-1985). A la
la trajectòria científica en investigació en Nutrición Universidad de Granada va ostentar diversos
de la Sociedad Española de Nutrición Básica càrrecs com el de vicedegà de la Facultat de
Aplicada. Premi “Albert Sols” de la Sociedad Filosofia i Lletres (1968), degà (1972-1973) i
Española de Diabetes (2006) Investigació Bàsica vicerector (1973-1976). També va estar vinculat a
145
BOSCH
la Escuela de Estudios Árabes de Granada, de la Aragón (Zaragoza), Cuadernos de Historia del

qual en va ser vicedirector, director i encarregat de Islam (Granada) y Cuadernos de la Biblioteca
la “Sección Histórica e Instituciones Islámicas”, i Española de Tetuán (Tetuán). Per a esmentar-ne
amb el “Colegio de Méjico” (México). Va fonamen- alguns cal subratllar “Sugerencias acerca de la
tar els seus estudis en tres blocs: la presència ber- fuente histórica almohade del “Kitab-al-Rawd-al-
ber a Al-Andalus, el segle de les taifes i la Granada mi’tar”, a Estudios de la Edad Media de la Corona
d’Ibn-al-Jatib, i les institucions jurídiques, les de Aragón IV (Zaragoza, 1950) 1-6, “A propósito
quals va tractar poc personalment, però en canvi de una misión cristiana en la corte de Al-Muqtadir
va dirigir moltes tesis doctorals en les quals es Ibn Hud”, a Tamuda (Tetuán, 1954), “El reino de
recollia aquest aspecte. Va ser una persona dedi- taifas de Zaragoza: algunos aspectos de la cultura
cada als alumnes i a la Universitat, contagiant la árabe en el Valle del Ebro”, a Cuadernos de
seva afició per l’assignatura als seus deixebles. Historia Jerónimo Zurita (Zaragoza, 1960), “Siete
Va ser acadèmic de la Real Academia de la monedas hispanomusulmanas del último tercio
Historia (Madrid), Membre d’honor de l’Instituto del s. X” a Estudios de la Edad Media de la Corona
de Estudios Califales de Córdoba, membre de la de Aragón (Zaragoza, 1950).
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Va rebre el Premi Francisco Codera 1951, de la
membre de la Comisión de expertos sobre las Institución Fernando el Católico, de la Excelen-
relaciones entre las culturas ibérica y árabe tísima Diputación Provincial de Zaragoza (C.S.I.C);
(UNESCO), membre del Comité Permanente de El premi Franco 1953 de la Delegación de Edu-
los Congresos Internacionales de Estudios cación y Cultura de la Alta Comisaría de España en
Árabes e Islámicos, membre ad honorem del Marruecos, pel treball Historia de Marruecos. Los
Instituto Hispano Árabe de Cultura, membre de Almorávides, (Tetuán 1956; Granada, 1990). Va
la Middle East Studies Association for Arabic and rebre el Premio Bernardo Zapater Marconell del
Islamic Studies, membre de la International Ayuntamiento de Albarracín, per la monografia
Association for Arabic and Islamic Studies. sobre La Historia de Albarracín (1956). Premi de
Entre les seves obres figuren: Los Pirineos según la Fundación para la cultura, de Sevilla (1985),
los principales autores árabes de la Edad Media, pel llibre La Sevilla islámica, 711-1248. Va rebre la
en Pirineos V (Zaragoza: 1949) 11-12, El Oriente Encomienda con placa de la Orden Civil de Alfonso
árabe en el desarrollo de la cultura de la Marca X el Sabio (1980).
Superior (Madrid: 1954), Historia de Marruecos: La Universidad de Cádiz li va dedicar les Actas
Los Almorávides (Tetuán: 1956; Granada: 1990, de las jornadas de Estudios de Historia y
amb estudi preliminar d’Emilio Molina López), El Arqueología Medievales (Cádiz: 1985-86). L’any
elemento humano norteafricano en la historia de la 1991 la Universidad de Granada va publicar una
España musulmana (Tetuán: 1964), La Sevilla islá- miscel·lània, dedicada a homenatjar la seva tra-
mica: 712-1248 (Sevilla: 1984). jectòria professional i humana, Homenaje al pro-
Va col·laborar en la Historia de Albarracín y su fesor Jacinto Bosch Vilà, Servicio de Publica-
sierra, dirigida per Martín Almagro, tomo II, ciones vol. I y II (Granada: 1991).
Albarracín musulmán… (Teruel: Instituto de Estu-
dios Turolenses: 1959); en la Historia de la Ciudad BOSCH VIOLA, Enric
de Orihuela (Orihuela: 1975-1982), dirigida per (Figueres, 24.VII.1881 –
Juan Bautista Vilar; en La revolución islámica iraní Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 9?.VIII.1932)
en el renacimiento universal del Islam (Granada: Escriptor
1981), en col·laboració amb R. Reichert; en La
constitución islámica de la República Islámica del Fill de Bernardo Bosch Verges, d’ofici sabater, de
Irán (Granada: 1982), en col·laboració amb S. Figueres, i de la seva muller, Rosa Viola Dachs,
Jamil Abu Azim; en El reino de Granada (Madrid: natural de Sant Feliu de Guíxols.
1985), Historia de Sevilla (Sevilla: 1984). Va residir a Sant Feliu de Guíxols, lloc on va
Alguns dels seus articles varen ser publicats a col·laborar en diverses publicacions, va dirigir el
Estudios de la Edad Media de la Corona de setmanari local l’Avi Munné.
146
BOY
Va escriure: Exaltacions i Paisatges: poesies donant formació (cursets, clíniques o campus de

1906-1926 amb pròleg de Gabriel Alomar vòlei platja). Ha estat el director esportiu de vòlei
(Barcelona: 1926) i Rimes noves: 1927-1929 platja de l’Open Barcelona (2008).
(Barcelona: 1930). Ha rebut diferents reconeixements per part de
les Federacions Catalana, Espanyola i Europea
BOSMA MÍNGUEZ, Francisco Javier com a millor jugador de vòlei platja, i a nivell ins-
(Figueres, 6.XI.1969) Esportista titucional per part de l’Ajuntament de Roses, la
Diputació de Girona i la Generalitat. A la cloenda
Fill de Jakob Bosma del Campeonato de Europa de Voley Playa
Plenter, natural d’Er- (València, 2006), la Real Federación Española
melo (Holanda), i de de Voleibol (RFEVB) li va retre un homenatge.
Remedios Mínguez La Confederación Europea de Voleibol va
Cantos, natural de atorgar el títol de “Rey de la Playa” al biografiat i
Jalance (València). a Pablo Herrera com a millors jugadors de l’any.
Va estudiar al Pel seu historial esportiu el Consejo Superior
Centre Escolar Em- de Deportes li va concedir l’ingrés (19.V.2006) a
pordà de Roses i va la Real Orden del Mérito Deportivo en la catego-
realitzar el Masters ria de Medalla de Plata.
Sport Management També ha rebut la medalla al mèrit esportiu
(La Salle-Cruyff Aca- per part de la Casa Real Española.
demics). La proximitat amb la platja va fer que s’a-
ficionés per un esport llavors incipient i sense con- BOTIÑÁ, Francisco
sideració d’alt nivell, la modalitat de vòlei platja. (Figueres, s. XVIII-XIX) Geòmetra
Des de l’any 1989 ha estat viatjant i jugant a
diferents ciutats de l’Estat espanyol. A finals de Per encàrrec del marquès de Dosaigües, Genís
l’any 1994 es va traslladar a Tenerife, on va resi- Francesc de Paula Rabassa de Perellós, va realit-
dir fins a l’abril del 2005, moment en què es va zar el projecte d’urbanització de Palau-saverdera
empadronar a Roses. (1807).
En la modalitat de vòlei platja ha participat a
les Olimpíades d’Atlanta (1996), la primera BOU LLUCH, Enric
vegada en què el vòlei era considerat com a (Figueres, 7.X.1900 –
esport olímpic i on va assolir la cinquena posició Torroella de Montgrí, el Baix Empordà, 7.II.1939)
i va obtenir Diploma olímpic; a les de Sydney Escolapi
(2000), va repetir el mateix resultat de l’anterior
i Atenes (2004), amb Pablo Herrera, va aconse- Fill de Josep Bou Pla, de Figueres, d’ofici pintor, i
guir la Medalla de Plata. En el seu palmarès hi de Maria Lluch Alegrí, de Figueres, domiciliats al
consta també el sotscampionat d’Europa (1999) carrer de Vilallonga.
i haver guanyat el campionat del món a Xina Va ingressar al col·legi dels Escolapis de
(2004), també amb Pablo Herrera. Dos campio- Granollers. Va professar l’1 de setembre de 1918.
nats d’Espanya a Laredo (Santander), l’any 1992 Fou assassinat a Torroella el 7 de febrer de 1939.
i Palma de Mallorca, l’any 1993. Va ser beatificat a Roma el 28 d’octubre de 2007.
Després de catorze anys en actiu i d’haver par-
ticipat en més de 150 torneigs internacionals, BOY, Joan
l’any 2006 va retirar-se de la carrera esportiva. A (Figueres?, s. XIX) Músic i cantant
partir d’aquest moment es dedica a promoure el
vòlei platja per tal d’assolir millors infraestructu- No es té la seguretat que fos figuerenc. Fou can-
res a la comarca. Dins l’àmbit empresarial, és tant d’òpera, motiu pel qual va recórrer teatres
cosoci d’una empresa de gestió esportiva anome- d’arreu d’Europa i d’Amèrica. Va treballar a Odessa
nada Tot Esport Empordà, creada a principis de (1859) i a Constantinoble va rebre un valuós regal
l’any 2007. També treballa a nivell autònom del sultà de Turquia pels seus èxits (1860).
147
BOY
BOY SANTAMARIA, Josep Madrid (2005, 2006, 2007). Membre i soci fun-
(Sant Pere Pescador, s. XIX) Metge dador de l’associació de becaris d’investigació
de la Politècnica de Catalunya, (ABIP), Membre
Es va matricular al Reial Col·legi de Medicina de de la “British Crystallographic Association” des
Barcelona el 1801. Va ser becari de l’ajuntament de 1997, Membre i soci fundador de la “Aso-
de Girona a l’Escola de Medicina de Montpeller ciación para el Avance de la Ciencia y la Tecno-
on es doctorà (1805), i publicà la seva tesi doc- logía en España” (AACTE), Membre de la “Socie-
toral Sur les maladies convulso-clinico-toniques dad Española de Bioquímica y Biología
en général (Montpeller: 1806). Molecular” (des de 2002).
Des de 1990 fins l’actualitat ha escrit nom-
brosos articles en revistes, nacionals i interna-
BRAVO SICILIA, Jerónimo cionals, especialitzades, com: Investigación y
(Santa Cruz de Tenerife, 25.IX.1964) Biòleg Ciencia (Barcelona), Nucleic Acids Res.
(Madrid), Carcinogenesis (Oxford, UK), Journal
Als tres anys va tras- Mol. Biol, (Amsterdam, The Netherlands),
lladar-se a Figueres, Nature Structural and Mol. Biol, (Basingstoke,
i a l’adolescència es UK), Hum. Mut (Bognor Regis, UK), Mol Cell.
va implicar en diver- (Amsterdam, The Netherlands), Acta Cryst.
ses activitats juve- (Chester, England), Proteins (Bognor Regis, UK),
nils com a animador Anales de Química (Madrid), Protein Science,
de Mijac i entrena- Structure (Cambridge, Massachusetts, USA),
dor del Club Natació Analitical Biochem (Amsterdam, The Nether-
Figueres. Es va Lli- lands) o Gastroent. Hepatol.
cenciar en Ciències, Col·laborador de les monografies: “Modifi-
especialitat Bioquí- cación de la densidad electrónica en el afinamien-
mica (UAB, 1989), to y extensión de las fases en macromoléculas”, A:
posteriorment va cursar el Màster en Bioquímica Nuevas tendencias en cristalografía. (Madrid:
i Biologia Molecular (UAB, 1991), i es va 1995), en col·laboració amb N. Verdaguer & I.
Doctorar per la Universitat Politècnica de Fita.; “Oxidative stress and the molecular biology of
Catalunya, amb la tesi Estructura de la catalasa antioxidant defenses. Structure of catalases”.
HPII de Escherichia Coli (UPC, 1996). (1997), en col·laboració amb I. Fita, P. Gouet, H.M.
Ha estat mereixedor de diverses beques, la Jouve, W. Melik-Adamyan & G.N. Murshudov.;
primera per a poder realitzar la tesi doctoral Handbook of Metalloproteins (2000), en col·labo-
(Generalitat, 1991), una beca postdoctoral ració amb M.J. Mate, G. Murshudov, J. Bravo, W.
DGICYT (Ministerio, 1996), beca d’investigació Melik-Adamyan, P.C. Loewen and I. Fita.
(Comunitat Europea, 1996) per assistir al Ha estat l’organitzador del Premi Josep Tormo
“Laboratory of Molecular Biophysics” (University en Biologia Estructural, únic premi d’aquesta dis-
of Oxford, Regne Unit). ciplina a Espanya.
Ha estat tutor del Departament de Bioquímica
(1996-1997), al Hertford College University of
Oxford. Coordinador del grup d’Estructura i Funció BROGGI VALLÈS, Moisès
de proteïnes de la SEBBM (2005, 2006, 2007). (Barcelona, 1908) Metge
Des de 2002, cap de grup d’investigació al
“Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas” Vinculat des de la dècada dels 40 amb l’Alt
(CNIO, Madrid). Professor honorari a la Univer- Empordà, primer amb la vila costanera del Port
sidad Autónoma de Madrid (Curs 2004-05). de la Selva, després va adquirir el Mas Bosch a
Membre del directory Who is Who internacio- Avinyonet de Puigventós, i finalment passa a
nal (2002-2003). Col·laborador en les setmanes residir a la vila d’Avinyonet, lloc amb el qual hi
per la ciència, organitzat per la Comunidad de manté contacte continuat.
148
BROS
Llicenciat en Me- BROS SOLANES, Carles

dicina (Barcelona, (Terrassa, Vallès Occidental, 28.II.1956) Pintor
1931), s’especialitzà
en cirurgia, al costat Fill de William Bros
de Joaquim Trias de Herrada, entrena-
qui en va ser deixe- dor d’atletisme i
ble. Va ser cap d’un professor d’educa-
dels equips quirúr- ció física, natural de
gics de les brigades Terrassa, i de Joa-
internacionals du- quima Solanes San-
rant la guerra civil de tamaria, pintora, na-
1936-39. A causa tural de Barcelona.
de la seva participació durant la guerra, després Casat amb Conxita
no se li va permetre exercir en centres públics. Ha Pérez Andreu, de
treballat en l’estudi de l’anatomia quirúrgica i ha Barcelona, el matri-
estat introductor d’innovacions de la cirurgia moni té dos fills: Patrícia i Gerard.
moderna. De jove va practicar l’esport d’alta competició
Ha format part de nombroses associacions en la modalitat d’hoquei. I va compaginar l’esport
mèdiques. Ha estat membre de la Reial amb les classes de dibuix i pintura a Terrassa,
Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), de essent alumne de Martínez Lozano↑. Des de
la qual en va ser elegit president (1980). Va ser 1979 a 1982 practica el dibuix, carbó sobre
membre fundador de la Societat Internacional paper, pintura a l’oli, sobre tela o sobre fusta, en
de Metges contra la Guerra Nuclear, vicepresi- relació amb la temàtica tant pinta interiors com
dent de la Fundació Echevarne, dedicada fona- exteriors. Així mateix, influït pel mestre, va fer una
mentalment a la investigació, president honorífic dilatada incursió en el món de l’aquarel·la, des de
de l’Institut Borja de Bioètica i, entre altres, 1981 fins que l’abandona l’any 1988.
membre del Consell de Deontologia del Col·legi Des de la primera exposició la seva obra ha
de Metges. seguit un procés evolutiu continuat, d’una inicial
Ha escrit Memòries d’un cirurgià (1908-1945) concepció clàssica dels paisatges i bodegons
(Barcelona: 2001), i Anys de plenitud. Memòries cap a l’impressionisme, l’any 1988 passa de
d’un cirurgià (Barcelona: 2005). Recollits, poste- l’impressionisme a l’art expressionista, el qual li
riorment, a Memòries (1908-2005): I. Memòries permet exterioritzar els impulsos i mitjançant
d’un cirurgià, II. Anys de plenitud (Barcelona: diverses capes de pintura, crear transparències i
2008). sobreposicions; amb el temps, introdueix ele-
Ha rebut diverses distincions, d’entre les ments matèrics que ajuden a la creació d’una
quals cal esmentar: la Creu de Sant Jordi de la estructura animada, i a simular fenòmens de la
Generalitat de Catalunya (1981), l’Orden Civil de natura, el collage. Una de les característiques
Sanidad del govern espanyol (2003), el Premi que perdura al llarg dels anys en l’obra pictòrica
Nacional de Cultura de la Generalitat (2008), i la del biografiat és la vivesa de colors.
Generalitat de Catalunya ha acordat concedir-li L’any 1983 es va traslladar a la Costa Brava, i
la Medalla d’Or (2008), essent el primer metge s’instal·là a Colera, on compagina altres activitats
que disposa d’aquesta distinció. amb la pintura. L’any 2001 inaugura nou estudi al
A escala comarcal, el CAP de l’Escala porta el Port de la Selva i disposa de galeria a Llívia.
seu nom. Amb motiu de la celebració del seu La primera exposició va ser a la Galeria Fajol
centenari, l’ajuntament del Port de la Selva el va (Figueres, 1980), Galeria El Gall (Sant Cugat del
nomenar Fill Adoptiu (2008), i ha donat el seu Vallès, 1981), Galeria L’Esplai (Vilassar de Mar,
nom a una avinguda de la vila, i l’ajuntament 1982), Galeria Soler Casamada (Terrassa, 1983,
d’Avinyonet de Puigventós també li va dedicar un 1985, 1992 i 1996), Caixa de Girona (Roses,
homenatge (2008). 1984), Galeria Art i Traça (Olot, 1984 i 1987),
149
BRU
Galeria d’Art Espuña (Sant Feliu de Guíxols, pictòrics, cartells, interiorisme, i les últimes inter-
1985), Casa de la Punxa (Girona, 1986), Sala vencions inclouen la fotografia digital.
Rusiñol (Sant Cugat del Vallès, 1987), Galeria S’ha encarregat de
Cunium (Palma de Malloca, 1988), Caixa de la Direcció artística
Pensions (Banyoles, 1988), Amics de les Arts de Maçart 2004. Ha
(Terrassa, 1989), Galeria Port Lligat (Cadaqués, realitzat les escultu-
1989), Galeria Art (Figueres, 1990), Chic res: Homenatge a
(Roses, 1990), Casino Castell de Peralada la poetessa Carme
(Peralada, 1991, 2006), Brescia (Itàlia), Llívia, Guasch (1998). El
al Celler Espelt (Vilajuïga), a la Fira de Nîmes cartell del festival
(França), Universitat de La Sorbonne (París). Al “Músiques religioses
llarg dels anys ha exposat a diferents indrets de del món” (Girona,
Catalunya, França, Andorra i Alemanya. 2004). Ha dut a
El 1982 va rebre una menció honorífica en el terme diverses expo-
24è Premi de Pintura Jove de la Sala Parés de sicions individuals i col·lectives, entre les quals:
Primera Mostra d’Art de la Diputació de Girona
Barcelona; segon Premi a la Biennal de Pintura
(1985), Històries del cor (Museu d’Art (Girona,
Eugeni Cervellé (1983); finalista a la Medalla
1998), Desena Mostra d’Art de Sant Cugat del
Gimeno (Tortosa, 1983); segon premi aquarel·la
Vallès (1996), La Femme a la Galeria Metras
(la Cellera de Ter, 1984); segon premi aquarel·la
(Barcelona, 2003), Berenjenas con tomate al
(Anglès, 1984); menció especial del Jurat Concurs
Maçart (Maçanet de Cabrenys, 2005), Afers del
Internacional de Pintura de Begur (1986). cor al Museu de l’Empordà (Figueres, 2006),
És autor del cartell i del logotip per a la “Copa Quien soy –donde estoy a la Fundacio Vila Casas
Europea de Campeones de Copa de Hockey” (Torroella de Mongri, 2007).
(1999), el de la “Copa de España de Remo” A Nova Pintura 87, d’Expoart Girona (1987)
(2000) o el de la “Copa de Europa de Esqui para va rebre una menció honorífica. Finalista de la
Discapacitados” (2006). maqueta per a l’escultura de Bayer (2000).
BRU BRUGUER-PIFERRER
(Borrassà, s. XVII) (Vilatenim, s. XVI)
Important nissaga, emparentada amb rellevants Important nissaga, emparentada amb rellevants
famílies de les rodalies, els Fàbrega de Creixell, famílies de les rodalies, com els Arrufat de
els Falgàs de Siurana o els Geli-Ullastre de Parets. Taravaus, els Bruguer d’Argelaguer o els Perramon↑
de Ventalló.
BRUGAT BATLLE, Rosa
(La Jonquera, 17.VI.1956) Artista multidisciplinar BRUGUERA BATALLA, Rafel
(L’Escala, 11.X.1956) Mestre i polític
Filla de Pere Brugat Darner (1926-2006), de la
Jonquera, el qual va ser alcalde de la població Fill de Pere Bruguera i Pujol i de Pepa Batalla i
(1991-1999). Ha realitzat cursos d’arquitectura Pagès, ambdós de l’Escala. Casat i amb dos fills.
d’interiors a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja (Barce- Ha cursat els estudis de Magisteri a l’Escola
lona), de gravat, i de pintura i escultura a la Normal de Girona (1977), màster en Gestió i Dret
Fundació Fita (Girona), i un seminari d’art i tecno- local, i el postgrau en Comunicació i Estratègia
logia a la Pompeu Fabra. La seva obra s’ha carac- Electoral.
teritzat per un caire marcadament intimista, últi- Militant del PSC. Alcalde de l’Escala entre
mament ha experimentat un canvi i manifesta 1983 i 1995, regidor (1979-1983 i 1995-2003),
interès per temes socials. Artista multidisciplinar ha estat conseller comarcal, diputat provincial,
ha realitzat diferents tipus de treballs: escultòrics, membre de la Comissió de Cooperació local de
150
BRUGUÉS
Catalunya, del Consell Català de l’esport, del Nascut en una famí-

Consorci de la Costa Brava, del Patronat de lia de pescadors
Turisme Costa Brava-Girona i del Consell Nacional que es va esforçar
de la Federació de Municipis de Catalunya. per proporcionar-li
També ha ostentat estudis, va estudiar
diversos càrrecs dins el batxillerat per
l’Executiva del PSC lliure i va aconse-
de les comarques guir el títol a la
de Girona (secretari Normal de Girona.
de política munici- Va fer les pràctiques
pal, secretari d’or- a l’Escala amb el
ganització. Actual- mestre Alsina↑ i,
ment és secretari després de fer el servei militar, va exercir al Liceo
d’acció electoral). Monturiol de Figueres (1929), lloc on va impartir
Ha estat senador classes de comerç. Va exercir la docèndia a Pont
del PSC dins el Grup de Molins, el Port de la Selva, i a l’escola Ferrer i
Parlamentari Entesa Catalana de Progrés. Guàrdia de Figueres.
En col·laboració amb altres autors ha publicat Durant la guerra civil va ser al front i va fer clas-
Joan Ballesta Calafat l’últim alcalde de la Girona ses als milicians. Des del 1940 fou inhabilitat i va
republicana (Girona: 2008), sobre l’escalenc haver de treballar en centres privats com el
Joan Ballesta Molinas, mort a l’exili, i té en pre- Cultural Cervantes, de Figueres. L’any 1950 es va
paració la monografia Antoni Puig Artigas. fer càrrec del Colegio Academia Mercantil del cone-
Barber, àcrat i savi. gut mestre Pey↑. Bruguera regentà l’acadèmia del
Ha publicat diversos articles sobre història carrer Forn Baix fins a la seva jubilació (1979).
local escalenca als Fulls d’Història Local i el seu Va estar vinculat al Casino Menestral i en
darrer llibre és Escalencs assassinats durant la crear-se l’Agrupació Cultural Atenea en va ser ele-
Guerra Civil (Girona: 2009). git president. Va impulsar moltes activitats com la
Fira del Dibuix i de la Pintura, la Fira del Llibre Vell,
BRUGUERA MORRERAS, Joan Baptista les festes de poesia, i l’escola de dibuix.
(Figueres, s. XVIII) Músic Va ser homenatjat diverses vegades pels seus
alumnes. Va rebre la Medalla d’Or del Casino
Director del cant de la parròquia. Va compondre Menestral. El 1979, en jubilar-se, l’ajuntament
diverses peces musicals i va ser condecorat per la de Figueres li va concedir la Medalla de Plata de
Gran Acadèmia de Londres amb la medalla d’or per la ciutat.
uns salms que havia compost (1767), condecora- L’any 1997 es va col·locar un bust del mestre
ció que li va ser entregada pel capità general, mar- realitzat per l’escultor Novoa↑, a la plaça Tarra-
quès de la Mina, en nom de la Cort d’Anglaterra. dellas.
Des de 1970 té un carrer dedicat a la zona de
l’Eixample.
BRUGUÉS LLOBERA, Andreu
BRUGUERA PELLICER, Pere (Fortià, 11.III.1916 – Madrid, 2.III.2001)
(L’Escala, 22.III.1906 – Figueres, 11.VI.1997) Advocat i fiscal
Mestre
Fill d’Antoni Brugués Baldoyra, pagès, i de Fran-
Fill de Martí Bruguera Mateu, mariner, i de cisca Llobera Bret, ambdós de Fortià. Pertanyia a
Felicitat Pellicer Artigas, ambdós de l’Escala, va una família pagesa que amb esforços li costejà la
ser el mitjà de tres germans. Es va casar amb Lola carrera d’advocat, va estudiar a la universitat
Figueras Bahí, de l’Escala, i el matrimoni va tenir de Múrcia. Durant els anys conflictius de la Segona
dos fills. República va entrar en contacte amb grups
151
BRUJÓ
falangistes, fet que li va suposar ser empresonat BRUJÓ, Ignasi

en els primers moments de la guerra civil. Més (Lladó, ? – Palma de Mallorca, 6.XII.1858) Militar
tard, s’incorporà a l’exèrcit franquista i va pren-
dre part en la campanya militar. Pertanyia a una família de propietaris lladonen-
Es va casar amb la ca. Va destacar en la carrera militar, fou nomenat
periodista i escrip- general i mariscal de camp. Va haver d’exilar-se
tora, Pilar Morales, i a França juntament amb altres carlins. Els últims
el matrimoni no va anys de la seva vida va anar a viure a Lladó, però
tenir descendència. va patir un consell de guerra i va ser desterrat
a Mallorca, lloc on va passar dificultats econò-
Acabada la guer-
miques.
ra va obrir un des-
patx d’advocat a
Barcelona. Va com- BRUNET, Berenguer
paginar l’activitat (s. XIV) Mestre d’obres
professional amb di-
versos càrrecs pú- El 1354 va obrar un dels dos ponts de pedra, que
blics com el de diputat de Cultura de la Diputació creuen el riu la Muga, de Castelló d’Empúries. Se
provincial de Barcelona, des d’on va portar a suposa que dirigia les obres de la l’església de
terme una abundosa i variada política de foment Santa Maria de la mateixa vila.
cultural en uns moments de precarietats econò-
miques. BRUNET, Jaume
Va mantenir contactes arreu de Catalunya i de (Roses, s. XIX) Músic
l’estranger (França, Itàlia, Polònia o l’illa de
Sardenya); d’aquí va néixer l’amistat amb el pro- Va estudiar música a Roses i, posteriorment, va
fessor Alberto Bóscolo i en va sorgir una obra: La anar a classes amb els responsables de la banda
reina Sibila de Fortià (Barcelona: 1971). musical del castell de Sant Ferran de Figueres.
Es va especialitzar en saxo i flauta. Va ser mem-
Amic de Frederic Marés↑, probablement per
bre fundador dels Fatxendes de Sabadell.
aquesta relació entraria a l’Acadèmia del Far de
Sant Cristòfol, fundada i emparada per Eugeni
d’Ors. Va ser president de l’Ateneu Barcelonès, BRUNET SOLÀ, Manel
lloc on el seu pas va ser decisiu ja que l’entitat, (Vic, Osona, 10.VI.1889 – Figueres, 5.I.1956)
que gaudia de gran prestigi, passava per dificul- Periodista, escriptor i crític d’art
tats, i gràcies als seus contactes li va donar una
forta embranzida. El mateix va passar en accedir Fill d’Eudald Brunet
a la presidència de l’Institut d’Estudis Empor- Baucells, escultor i
danesos (1976-1985), gràcies al seu dinamisme director de l’Escola
i cordialitat l’entitat va multiplicar els actes d’Arts i Oficis de Vic,
culturals, les publicacions i va passar de 200 a i de Dolors Solà
350 socis. Solé, va ser el gran
de cinc germans. Va
Passava una bona part de l’any a Fortià on va néixer en el si d’una
transformar les explotacions agrícoles en planta- família catòlica, va
cions de fruiters, tasques que va compaginar amb ingressar al Semi-
l’exercici de jutge i fiscal a Figueres i la Bisbal. nari de Vic i compa-
Era comendador de l’Orde al Mèrit de la Repú- ginava l’estudi amb
blica Italiana i membre de l’Academia Orsiana del tasques al museu fins que decidí abandonar els
Faro de San Cristóbal. estudis eclesiàstics. Va establir amistat amb sin-
Els darrers anys de la seva vida va anar a viure a dicalistes com Andreu Nin, periodista i fundador
Madrid, lloc on va morir. d’un partit obrer d’unificació marxista. Decebut
152
BRUSÉS
de l’ambient retornà a l’església catòlica amb de Ramon Reig↑. Deixà inacabada l’obra Pàgines
uns sentiments cristians accentuats. de la Vida de Jesús.
De Vic s’establí a Barcelona on va exercir el A proposta de l’Institut d’Estudis Emporda-
periodisme. Va col·laborar amb l’agència de notí- nesos, l’Ajuntament de Figueres li ha dedicat un
cies Havas, i el diari La Veu de Catalunya. Fou fun- carrer (15.II.2007), un vial de la Pujada del Castell.
dador i director (dos anys) del setmanari Mirador. En data 5 de desembre de 2008, la família ha
Col·laborador de Les Notícies i La Publicitat (Barce- fet donació a la Universitat de Girona del fons
lona) i corresponsal de La Nación (Buenos Aires). documental del biografiat, epistolari, manuscrits
Durant la guerra civil, les seves creences reli- i del fons bibliogràfic, el qual constava d’un miler
gioses li portaren problemes i es va haver d’exilar de llibres, d’història contemporània, periodisme i
a Suïssa i a Itàlia, llocs on es va dedicar al perio- literatura.
disme radiofònic, a Radio Verdad. En haver-se
casat amb Maria Teresa Mayor de Pagès, que BRUSÉS MAJÓ, Germans
pertanyia a una família distingida de Castelló
(Figueres, s. XIX-XX) Metges
d’Empúries, després de la guerra va aixoplugar-
se a la vila empordanesa, en ser considerat cata- Pertanyen a una nissaga de metges. El seu avi,
lanista als ambients barcelonins, i seguidament Joan Brusés Portell, era metge nascut a Cabanes,
s’instal·là a Figueres. Ben aviat es va imbricar en i el pare, Josep Brusés↑ Vergés, era metge, natu-
el teixit cultural figuerenc i empordanès, fou un ral de Figueres.
dels principals promotors de la salvaguarda dels
monuments arquitectònics de la comarca. Fou Brusés Majó, Joan
membre de la junta del Museu de l’Empordà i del (Figueres, 24.II.1894 – 10.XI.1970) Metge cirurgià
Patronat de Santa Maria de Vilabertran. Va ser el Es va casar amb Maria Carles Salleras. Tenia
promotor d’una ubicació digna de la Creu Proces- consulta al carrer de Sant Pau, de Figueres.
sional de Vilabertran i d’erigir un Monument a Va ser el responsable de la infermeria amb sis
Pep Ventura. llits per als malalts pobres i de la consulta gratuï-
Va ser molt crític amb la conducta que porta- ta per als pobres, facilitada pels protestants.
va Salvador Dalí↑ amb la seva esposa, Gala↑, i
Brusés Majó, Antonio
el pintor el va contestar públicament en una con-
ferència a l’Ateneu Barcelonès (1950), a causa (Figueres, 26.VII.1898 – 20.I.1972) Metge cirurgià
d’aquestes diputes Dalí va batejar tots els seus Es va casar amb Rosa Rosés Carreras (11.XI.
enemics amb l’apel·latiu de brunets. 1925), i va tenir dues filles: Rosa M. i M. Teresa.
Va col·laborar amb les publicacions locals Va ser metge Oficial de la Presó del Partit
Ampurdán, Vida Parroquial, Canigó i el setmanari Judicial de Figueres (1945).
barceloní Destino (a partir de 1943), encarregat de
dues seccions “El Mundo y la política” i “Ciudad de BRUSÉS VERGÉS, Josep
Dios”, on signava amb el pseudònim de Romano. (Figueres, 1864 – 13.III.1925) Metge
Va escriure: Cada dia es festa (Barcelona:
1946, recull d’escrits periodístics), El meravellós Fill de Joan Brusés Portell, metge, natural de
desembarc dels grecs a Empúries (Barcelona: Cabanes, i de Magdalena Vergés, el matrimoni va
1925; id.: 193?; Sabadell: 1985), El maravilloso tenir dos fills: Dolors i Josep. Es va casar amb
desembarco de los griegos en Ampurias. El Teresa Majó Vidal, de Barcelona, i el matrimoni va
Ampurdán y los ampurdaneses (Barcelona: tenir, com a mínim, dos fills: Joan↑ i Antonio↑.
1943), L’Empordà i els empordanesos, Pers- Va exercir la medicina a Figueres, i actuava
pectiva general de l’art cristià, Salteri a la Mare també com a metge forense, va ser metge auxiliar
de Déu de Montserrat (Barcelona: 1948), Rex de l’administració de justícia de Figueres (1899).
(obra teatral sobre la Passió de Jesucrist, estre- Juntament amb Pelayo Martínez↑ de Aloy va
nada l’any 1949). Calendari 1949 (1949?) fet intervenir en l’autòpsia de la comtessa de
amb col·laboració de J.M. Guasch i il·lustracions Peralada, Joana Adelaida de Rocabertí↑.
153
BUDÓ
BUDÓ BAGUÉS, Joan de 1986); ha participat com a docent en diferents

(La Jonquera, 8.III.1938) Activista cultural cursos organitzats per institucions (des de 1998);
ha desenvolupat la faceta de conferenciant a dife-
Fill de Joan Budó rents llocs de la comarca, a la Garrotxa i Barcelona
Pujol, de la Jonque- (des de 1987).
ra, i Mercè Bagués És soci fundador de
Donat, de Figueres. IAEDEN (Institució
Casat amb Maria Alt Empordanesa per
Ricart Mir, de Cap- a la Defensa i Estudi
many, el matrimoni de la Natura), del
ha tingut dos fills, Centre d’Estudis i
Joan↑ i Ester. Protecció de l’Albera
Va realitzar els i de l’Associació d’A-
estudis a l’escola pú- mics de la Tortuga de
blica de la Jonquera, l’Albera. Forma part
i va anar a classes particulars de francès i comerç. de la Junta Directiva
Va començar a treballar d’administratiu en una de la Societat Cata-
agència de duanes, arribant a ser apoderat. lana d’Herpetologia, de la Junta de Protecció del
Ha estat sempre implicat en la vida associati- Parc Natural de l’Albera, i és membre d’altres asso-
va de la Jonquera, va ser membre la junta i presi- ciacions com l’ICHN (Institució Catalana d’Història
dent de la Societat de Socors Mutus La Unió Natural), de l’Institut Català d’Ornitologia o de la
Jonquerenca, de l’ACEJ, dels Amics de Santa Llúcia Sociedad Herpetológica Española.
des de la fundació (1968), i de la coral Orfeó Ha participat també en activitats de la vida
Jonquerenc, també des de la fundació (1958), associativa jonquerenca: és president de l’Asso-
membre fundador i component dels Trabucaires de ciació Cultural i Esportiva Jonquerenca (ACEJ) (des
l’Albera. Així mateix està afiliat a Omnium Cultural i de 1986), membre del Centre Excursionista
a l’Institut d’Estudis Empordanesos. Jonquerenc ha participat en les expedicions alpi-
S’ha dedicat a investigar temes d’història nes a l’Aconcagua (1991), Cordillera Real (Andes-
local que ha publicat a l’Esquerda de la Bastida. Bolivia, 1993), Ojos del Salado (Chile, 1995) i
Va preparar un monogràfic sobre Carles Bosch Alpamayo Chico (Bolivia, 1997).
de la Trinxeria (1997) i sobre el mestre Salvador Ha col·laborat en diverses publicacions periò-
Genís (2001). Disposa de molt material inèdit en diques d’àmbit comarcal i supracomarcal com a
relació amb diversos temes jonquerencs (sobre L’Esquerda de la Bastida (la Jonquera), el Butlletí
el cementiri, les escoles, els masos, etc.). Informatiu de l’Associació Cultural i Esportiva
És autor del llibre Societat de Socors Mutus La Jonquerenca (la Jonquera), als Annals de
Unió Jonquerenca (Figueres: 2005), amb motiu l’Institut d’Estudis Empordanesos (Figueres), als
del centenari de l’entitat. Ha estat col·laborador Treballs de la Societat Catalana d’Herpetologia
de Vocabulari de la Jonquera (2009). (Barcelona), al Boletín de la Sociedad Herpe-
tológica Española (Barcelona), i a miscel·lànies
de congressos realitzats a França, a Itàlia i altres
BUDÓ RICART, Joan països. Els seus articles versen sobre temes de
(La Jonquera, 25.IX.1963) Naturista i tècnic del natura i zoologia (rèptils, amfibis), la majoria
Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera relacionats amb l’Albera.
És autor dels llibres: Plat a taula (la Jonquera:
Fill de Joan Budó↑ Bagués i de Maria Ricart Mir. 1996), Un cop d’ull a l’Albera (la Jonquera:
Ha realitzat estudis de Tècnic especialista en 2000), L’Albera (Barcelona: 2002).
delineació (Figueres) i en gestió de fauna i espais És coautor, amb Ramon Fortià, de la mono-
naturals (Cadis). Ha assistit a diversos congres- grafia El medi natural a les comarques gironines.
sos en els quals ha presentat comunicacions (des L’estat de la qüestió (Girona: 1993).
154
BUIXÓ
BUENO JUANOLA, Albert Ha participat en diverses exposicions col·lecti-

(Vilafant, 25.XI.1938) Cantant ves com: Catalunya vista des de l’exterior (Barce-
lona, 1980), Tintin a Barcelona (Barcelona,
Des de l’edat de 1984), Art al carrer (Figueres, 1984), Col·lectiva
nou anys resideix a JAF (Joventuts Artístiques de Figueres) (1985).
l’altre costat dels
Pirineus, a Cabes-
BUIXÓ PUJIULA, Josep
tany, el Rosselló.
(Figueres, 22.III.1954) Esportista
Va produir el pri-
mer disc l’any 1986, i Fill de Pelayo Buixó
s’ha distingit per Vicens, de Vilamalla,
cantar en català. sastre, i de Mont-
Alguns dels seus serrat Pujiula Trias,
títols són: Català… de Figueres. Profes-
naturalment (1991), sionalment treballa
El pastor de sautó (1992), el videoclip, Amb en una coneguda
ardidesa i convicció (1995), No badis (1998). empresa d’arts grà-
Ha estat nomenat Fill Predilecte de Vilafant. fiques de Figueres.
Des de ben jove
BUG LAPEDRA, Enric es va interessar pel
(Portbou, 15.IV.1957) Dibuixant i dissenyador futbol, va començar
en un equip infantil anomenat La Montesa, va
Fill únic d’Enric Bug Ramis, ferroviari, de Portbou, seguir a la categoria juvenil de la UE Figueres. Va
i Carmen Lapedra Terrades, de Figueres. formar part del Vilabertran, a tercera regional i del
A l’edat de setze anys va començar a dissenyar Borrassà, a segona regional. Com a jugador va
cartells. L’any 1979 es va instal·lar a Barcelona i deixar l’esport l’any 1979. A partir d’aquí s’hi va
va treballar a “Producciones Editoriales”, feia la implicar d’una altra manera: va entrenar l’equip
maquetació de la revista Stra, publicació que va de La Salle de Figueres (fins al 1980). Llavors, va
seguir amb el nom de Bésame Mucho, en aquesta fundar, amb un grup d’amics, la Penya Unionista
va col·laborar amb la realització de còmics, Figueres (PUF, 1980), de la qual n’és president
Vibraciones revista de música, els seus còmics des de la seva fundació.
varen ser publicats també a les publicacions El biografiat va ser voluntari als Especials
Playboy, Rock Spezial i Rampa Rambla i Diari de Olympics (Figueres, 2000). Va actuar com a cap
Barcelona, en les quals signava amb el pseudònim de futbol sala, d’entrenador de futbol base i
de Bug Rogers. d’entrenador d’un col·lectiu de persones disca-
Va preparar disseny gràfic per a nombroses pacitades del Centre de Lleure El Dofí.
discoteques de la costa i de Platja d’Aro, durant Durant els vint-i-set anys de treball altruista,
set anys va ser el responsable de la imatge gràfi- ha estat objecte de diferents reconeixements:
ca d’El Cid (1984-1989). Lliurament de la Fulla de Figuera de Plata per part
L’any 1986 va treballar per a la fàbrica Febrer de l’Ajuntament de Figueres (1999), la Generalitat
Display (Olot), fàbrica de sants, va dissenyar una l’ha inclòs a la Galeria de personatges del futbol
col·lecció de làmpades. Va crear l’empresa Grup català en el Museu Colet, per la seva dedicació a
Simple, i es va dedicar al disseny d’interiors. l’esport a Catalunya (2003); ha estat nomenat
Va formar part de l’àlbum col·lectiu La Astrono- membre destacat per la Federació Catalana de
mía Pirata (Vitoria: 1980). Ha treballat també el Futbol (2003); ha rebut la insígnia de Plata de la
cartellisme i l’any 1995 va realitzar el cartell de la Federació Catalana de Futbol (2005), la insígnia
Fira del Disc de Girona, i el disseny gràfic. Actual- de Plata de l’Ajuntament de Vilamalla (2005), i
ment es dedica a fer il·lustracions tipus futurista homenatge del poble de Vilamalla per la seva
mitjançant l’ordinador. tasca envers l’esport (2007).
155
BURGAS
Amb motiu del 25è aniversari de l’existència de muncipals coordina l’Associació pel Desenvolupa-
la PUF, el club va rebre la Placa de Bronce i Diploma ment Urbanístic de Figueres (ADUF) i la Fundació
del Rey Juan Carles I (Madrid, 2006). El mes de Privada Alt Empordà Segle XXI.
maig de 2007 ha rebut la Medalla de Bronce al En l’àmbit periodístic ha estat corresponsal
Mérito Deportivo del Consejo Superior de Depor- del Diari de Barcelona i ha col·laborat a Presència,
tes, i s’inclou el biografiat en la Real Orden del l’Empordà Federal, i Hora Nova. Segons llegendes
Mérito Deportivo en reconeixement per la seva urbanes ha disseminat una pluralitat d’heterò-
dedicació al club, pels vint-i-set anys de presidèn- nims i se l’ha vinculat amb Kaplan, Bouvard i
cia i per tota la tasca relacionada amb l’esport. Pécuchet, Nyic-Nyic i els 3 π mesons.
BURGAS CALAF, Joan Francesc BURGAS DARNÉS, Agustí

(Figueres, 23.IV.1951) Escriptor (Figueres, 3.XII.1892 – 8.IX.1936)
Eclesiàstic i escriptor
Fill de Francisco Bur-
gas Ferreiro, rama- Fill de Josep Burgas
der, natural de Nava- Bosch, treballador,
ta, i de Susanna natural de Navata, i
Calaf Codina, de de Josefa Darnés
Perpinyà. Santaló, natural de
Estudia als Fos- Vilert. De petit va
sos i a l’Institut Ra- assistir a classes
mon Muntaner. Des- amb Salvador Colls.
prés de llicenciar-se Es diu que va ser a
en Filosofia i Lletres, causa d’un desen-
Christian Metz, el gany amorós que va
Papa de la semiologia del cinema, li dirigeix el doc- iniciar els estudis
torat en llenguatge cinematogràfic i escriptura fíl- eclesiàstics al Seminari de Girona. Va participar
mica a l’Escola d’Hautes Études Pratiques de la en diferent certàmens literaris del bisbat i forans.
Sorbone. En retornar a Figueres per motius fami- Va guanyar, per quatre anys consecutius, la
liars, endega una nova tesi doctoral sense fi sobre “Pluma de Oro”, oferta per l’arquebisbe de Sevilla
L’Angelus Dalí. Vinculat al Grup de Treball de Pere el cardenal Almaraz Santos. Va ser nomenat
Portabella↑ i Carles Santos, entra en l’escenari professor del seminari-col·legi de Santa Maria del
politicocultural figuerenc a través de l’Assemblea Collell (1917). Va rebre l’ordenació sacerdotal del
de l’Alt Empordà i el Congrés de Cultura Catalana. bisbe Mas i Oliver (1919) i es llicencià en Teologia
Mai no ha militat en cap formació política, però ha (Universitat Pontificia de Tarragona, 1919).
treballat a l’ombra, per a persones de les més Al Collell va assumir la direcció de les classes
diverses tendències dins el ventall polític. graduades de primer ensenyament (1922) i
En fer el servei militar, descobreix una insospita- es va fer càrrec de la direcció del Butlletí de
da vocació per a la burocràcia kafkiana que reeixirà Santa Maria del Collell. Fou nomenat capellà del
amb la seva incorporació a l’Ajuntament figuerenc, Col·legi de la Immaculada, popularment Els
on en el període de 1983-1995, presidit per Marià Fossos, (Figueres, 1924), i professor interí de
Lorca↑, es fa càrrec del Gabinet de l’Alcaldia (GAL) l’institut, plaça que tindria en propietat el 1930.
i del Gabinet d’Informació (GIM); i del 2001 al Pel millor seguiment de les classes va escriure
2006, quan es reincorpora a l’Ajuntament durant el el Programa de religión y moral: instituto nacio-
mandat de Joan Armangué↑, col·labora en el pro- nal de segunda enseñanza de Figueras (Figue-
cés d’elaboració de L’Estratègia urbana i territorial ras: 1927).
de la Figueres del segle XXI i en d’altres estudis Juntament amb mossèn Arolas era l’ànima
estratègics. En el parèntesi entre ambdós períodes del Patronat de la Catequística, va ser el director
156
BURGAS
de la seccio dramàtica. Fundador de la revista Com a periodista, col·laborà a L’indépendant,

Vida Parroquial i cofundador, amb mossèn de Perpinyà; La Vanguardia i El Correo Catalán,
Rossend Fortunet↑ de Los Santuarios Católicos. de Barcelona; a Los Sitios, de Girona i a Radio
Fou col·laborador d’altres publicacions com el Nacional de España (corresponsal de Girona).
setmanari El Norte (Girona), La Veu de l’Empordà S’encarregava de les crítiques taurines i tenia
(Figueres), i de l’entitat Fomento de Peregrina- molt bona coneixença amb els professionals del
ciones. Signava amb el pseudònim Maxlim. toreig. En premsa figuerenca, escriu a El Ampurdán
El doctor Burgas era un home polifacètic, gran la columna “Mañana será otro jueves” (signa By
orador, historiador, dramaturg i poeta. Entre les Sens), a finals dels anys 70 és confundador d’Hora
obres de teatre va escriure La fi del pare Nova, on també publica una sèrie d’articles titulats
gegantàs: escenificació de la rondalla popular “Amb la llengua de Cervantes”. Escrigué en cas-
empordanesa del mateix nom, en quatre jorna- tellà fins ben entrats els 80, moment en què es va
des (Barcelona: 1928), El prodigi de Lourdes: passar definitivament al català i va continuar
visió poemàtica en un acte i en prosa (Figueres: col·laborant a l’Hora Nova i l’Empordà.
1929?), El Miracle del Collell, la Passió de Va estar molt relacionat amb el teatre a
Figueres I.N.R.I, misteri de la Passió en 4 jorna- Figueres a les dècades dels 50 i 60, va formar
des (Figueres: 1935), la qual constava de set part de l’agrupació teatral anomenada Arlequín.
visions plàstiques, i El Ferrer de Figueres (poema Va estar en contacte amb Toni Montal↑, Pitu
en vers i prosa). Montalat↑, Eduard Minobis↑, Berto Carreras,
Va escriure la lletra dels Goigs a llaor de sant M. Àngels Aupí↑ etc... representaren obres cab-
Martí bisbe i confessor. Patró de la comtal vila de dals del teatre contemporani.
Peralada, amb música de mossèn Josep M. Conreà també la poesia amb regularitat. Les
Albert↑. Va publicar l’opuscle historicoreligiós El seves últimes poesies, “Poemas a Sara” els dedi-
Sant Crist de Peralada: breu ressenya historica cava a la seva filla Sara. Lector voraç de Josep Pla,
(Figueres: 1926). mantingué una estreta relació amb els escriptors i
Empresonat a primers d’agost de 1936 al poetes de la comarca (Anglada↑, Guasch↑,
castell, va ser assassinat el 8 de setembre junta- Vayreda↑, Pijoan↑, Minobis↑) i també amb els
ment amb mossèn Arolas↑ i mossèn Clota↑. artistes (Sibecas↑, Ministral↑, Reig↑ o Molons↑).
BURGAS GASCONS, Vicenç

BURGAS QUER, Frederic
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 19.VII.1930
– Girona, 20.XI.1992) Periodista (Terrades, 1841-?) Mestre
Fill d’Àngel Burgas, Mestre d’instrucció primària. És autor de l’obra

cuiner, de Figueres, Canal del Alto Ampurdán. Ventajas que ha de
i de Rosa Gascons reportar á Figueras y su comarca (Figueras:
de Sant Feliu de 1888), premiada en el Certamen Científico-lite-
Guíxols. El pare va rario de Figueras, amb el tercer premi ofert pel
conèixer la futura Casino Figuerense. Com a administrador de la
muller treballant en societat Canal del Alto Ampurdán, coneixia bé
un hotel de Sant el projecte i era partidari de la seva realització,
Feliu, i visqueren a considerava que el seu abandó era perquè es
la vila marinera fins desconeixien els avantatges de l’execució. Es
després de la guer- conserva un exemplar a la Biblioteca del Palau
ra civil. de Peralada.
Vicenç Burgas va estudiar a Figueres, a l’insti- Va compaginar les tasques professionals amb
tut Vell, i en acabar començà a treballar a la política municipal. Republicà federal, va ser
Correus i Telègrafs, primer a Girona i, després, a regidor de l’Ajuntament de Figueres de 1879 a
Figueres, com a telegrafista. 1881 i l’any 1882.
157
BURGAS
BURGAS TRÈMOLS, Àngel Les darreres aportacions són: Una cançó per
(Figueres, 8.VII.1965) Escriptor i professor a Susanna (Barcelona: 2008), Segundo trimes-
tre (Barcelona: 2008) i L’habitació d’en Beckwitt
Fill del periodista (Barcelona: 2009).
Vicenç Burgas↑ i de La companyia figuerenca Teatre d’Eclipsi va
Carme Trèmols↑, adaptar un dels contes de l’obra Adéu a Fan
professora de ballet. Club, estrenada a Figueres el 2001. Una peça
És llicenciat en teatral de Jenny Hollan li ha valgut el Premi
Belles Arts (UB, Ramon Vinyes de Teatre (2004).
1988). En acabar
els estudis universi- BUSCARONS ANTON, Agustí
taris va passar dos (Roses, 20.IX.1912 – 29.VII.1997) Pescador
anys a Berlín com
alumne convidat a Fill de Tomàs Buscarons Guitart, natural de Roses,
la Hochschule der i de Josefa Anton Roig, natural de Barcelona. Des
Künste de Berlín (1988-1990). Escriptor de pro- de jove es va dedicar a la pesca. Va ser patró major
fessió, compagina la literatura amb l’ensenya- de la Confraria de Pescadors de Roses (1952-
ment de dibuix en un institut de Barcelona. 1979), va organitzar la cooperativa. Conegut
popularment amb diminutiu d’Agustinet.
Des del punt de vista literari, una de les seves
Es va implicar en el consistori municipal, essent
influències és la literatura espanyola, concreta- regidor (1961-1973), va aconseguir l’edificació de
ment l’humor de Rafael Azcona, Cela i Berlanga. cent habitatges per als pescadors, la construcció
Lector des de sempre, admira l’obra de Bolaño, del port i unes esplanades per a l’assecament,
Marías, McEwan i els clàssics del XIX. apariament i manipulació de les xarxes.
Com a escriptor ha escrit un recull de contes En el món de l’esport era conegut amb l’a-
Show (Barcelona: 1999) finalista del Víctor pel·latiu de Bolínder, pel motor nòrdic de la seva
Català; un llibre de relats per a nens Petites histò- barca d’esbarjo. Va ser un dels membres funda-
ries del globus (Barcelona: 2001); un llibre de dors del Club Esportiu de Roses.
relats curts relacionats amb la mort, Adéu (Barce- Va ser mereixedor de la Creu del Mèrit Naval,
lona: 2002), guanyador del Mercè Rodoreda de la Medalla de l’Esport de la Generalitat i del
2001 i Crítica Serra d’Or 2003; la novel·la juvenil, Dracma d’Or de la Vila de Roses (1995).
inspirada en el seu contacte com a professor amb
els adolescents, L’anticlub (Barcelona: 2002, BUSCARONS PASTELLS, Lluís
amb diverses edicions). El 2003 publica Petites (Castelló d’Empúries, 28.II.1913 –
històries subterrànies i amb M.A.X. (Barcelona: Girona, 30.VIII.1999)
2004) va guanyar el premi Joaquim Ruyra 2003. Músic, compositor, director i professor
La primera novel·la publicada per a adults és La
fi d’Europa (Barcelona: 2006), ambientada a Fill de Ramon Bus-
Berlín, on hi barreja les seves experiències a la carons Farré, saba-
ciutat amb revolucionaris, poetes i marginats. ter, de Roses, i
Amb El club de la cistella (2007) ha guanyat el d’Anna Pastells Pu-
premi Folch i Torres de novel·la juvenil. En part pot jol, de Castelló d’Em-
ser considerada una continuació de L’anticlub, púries. Iniciat en el
també protagonitzada per un grup d’adolescents conreu de la música
amb característiques peculiars. Un altre títol dins per l’avi matern,
aquest gènere el constitueix Operació Kyoto el flabiolaire Bal-
(2007). Ha adaptat clàssics de Verne, Stevenson i domer Pastells↑
ha publicat el seu primer àlbum, Alícia i el país de (l’avi Rau), i nebot
meravelles (2007), una revisió de la novel·la de de l’instrumentista
Carroll amb il·lustracions d’Ignasi Blanch. Pere↑. Als dotze anys ja formava part de les
158
BUSCATÓ
primeres cobles infantils Els Petits Rossinyolets. haver estat un dels més grans intèrprets de flabiol
Va seguir amb la Moderna Rovira i amb l’Antiga de la història de la sardana (Barcelona, 1999).
Pep (Figueres), fins a la guerra civil.
El 1943, va fundar, a Castelló, la cobla BUSCARONS PASTELLS, Pere
Bohèmia, que més endavant es va anomenar
(Castelló d’Empúries, 10.IX.1920 – 29, IV.2004)
Pau Rossinyol, quedant escindida l’any 1951. Ha
Músic
estat component, entre altres, de les cobles:
Cobla Orquestra Girona (1951-1952), Cobla
Orquestra Catalunya (1954), Els Montgrins Fill de Ramon Bus-
(1956-1975), moment en el què va decidir fun- carons Farré, saba-
dar la Ciutat de Girona (1975), només per tocar ter, de Roses, i
sardanes, de la qual en fou director fins a la jubi- d’Anna Pastells Pu-
lació (1987). Després de la jubilació va exercir jol, de Castelló d’Em-
de professor a l’Escola de Música de Castelló. púries. Germà de
l’anterior, Lluís Bus-
Autor de més de cent cinquanta sardanes, carons↑. Va formar
entre les més conegudes cal esmentar: Esplais part de l’Orquestra
(1939), Recordant (1943) probablemet la més de Cambra de San-
popular, Rosa blanca, La festa de Sant Anton, ta Cruz de Tenerife
Fadrines barcelonines, Flaires de l’Empordà, i de les cobles-
Maria i Montserrat, L’avi Rau (1949, flabiol), La orquestres Antiga Pep, Pau Rossinyol i Girona. Va
Josefina i la Judith, A Girona, La plaça dels composar la sardana Martina.
homes, Encarna gentil (1952), Gentil Josefina,
Ocellets enjogassats (1960), Recordant a sant
Joan, La plaça del bacallà, Agrupació 1972, BUSCATÓ SOMOZA, Lluís
dedicada a l’Agrupació Floklòrica de Barcelona (Roses, 3.III.1971) Historiador i arqueòleg
amb motiu del seu cinquantenari; La sardana
d’en Jacòbi dedicada a Jaume Vilà, el qual havia Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat
estat president de l’Ateneu Samboià; Premià, Central de Barcelona (1994), llicenciat en grau
joia del Maresme, Quan la Rosa hi és (1977), per la UdG, 1999 (cursos de doctorat i tesina). Va
Marboleny (1979), Et recordem Anna Maria presentar la tesina amb el títol “La colònia grega
(1980), Muga avall, El rossinyol enamorat, Alosa de Rhode: una aproximació al seu origen, evolució
gentil, Enyorant el bon amic, Airosa Dolors, sarda- i desaparició” (1999). Esta treballant en la tesi
na dedicada a Dolors Vidal; Ripoll, bressol de doctoral “De l’antiquarisme a l’arqueologia. La
Catalunya, Enyorança i goig. L’encís de sa boque- protecció i conservació del patrimoni històric i
ra, dedicada a Tossa de Mar. També va compondre arqueològic a la província de Girona”.
suites per a cobla titulades Llegenda del bruel Les seves col·laboracions es centren en histo-
(1975) i Enyorada Alosa (1984), el poema per a riografia, història militar i conservació del patri-
cobla Llegenda del Bruel de Pals (1975). En altres moni militar de les comarques gironines. Les
gèneres ha compost Pistrín: vals jota. Ha escrit la seves aportacions han estat publicades en revis-
lletra i música de Beat para todos=(Beat tpo.). Va tes especialitzades com Boletín de la Real
col·laborar en la monografia sobre El Mestre Academia de la Historia (Madrid), Espacio,
Blanch i el seu temps (Castelló: 1988). Tiempo y Forma (Madrid), als Annals de l’Institut
La sardana A la Núria dels ulls verds va obtenir d’Estudis Gironins i als Annals de l’Institut
el Premi Sardana de l’any (1977). Amb motiu de d’Estudis Empordanesos, La Punxa (Girona), als
la seva jubilació, els Aplecs de Catalunya (1987), Quaderns de la Selva o a la Revista de Girona.
li varen retre homenatge. L’Ajuntament de Per motius laborals, des de l’any 2002, resi-
Castelló d’Empúries li va retre un homenatge el deix a Girona on desenvolupa tasques administra-
maig de 1999, i l’Obra del Ballet Popular li va tives en el Servei de Restauració de Monuments
atorgar el Premi a la singularitat intepretativa per de la Diputació de Girona.
159
BUXEDA
Ha publicat: La colònia grega de Rhode: una confecció de roba de vestir, amb diferents mate-
aproximació al seu origen, evolució i desaparició rials acabats de sortir al mercat com l’skai. Va
(Figueres: 1999). arribar a donar feina a quaranta persones. La
Entre els seus articles cal esmentar: “La tro- cap del taller femení era la seva muller, Elvira
balla del mosaic del Sacrifici d’Ifigènia a Vilar. En els darrers anys va produir i comercialit-
Empúries i la seva posterior adquisició per la zar productes encarats als turistes. Va plegar del
Comissió de Monuments de Girona: uns fets poc negoci l’any 1989.
coneguts” (Empúries, 2002), “La Real Academia Col·lecionista nat, ha recopilat cromos,
de la Historia y los yacimientos de Rhode y de segells i, sobretot, postals antigues de Figueres i
Emporion” (2001), en col·laboració amb Lluís de l’Empordà que han servit per il·lustrar escrits
Pons Pujol, “Propietat privada versus patrimoni d’investigació local.
històric i arqueològic. L’exemple de Sant Pere de Ha estat vinculat a diverses associacions com
Rodes” (Annals IEE, 2005). la Societat Coral Erato, el Casino Menestral,
l’Agrupació Filatèlica, l’Institut d’Estudis Empor-
BUXEDA VERGÉS, Pere danesos, els Amics del Museus Dalí, el Grup
(Figueres, 30.I.1924) Industrial i col·leccionista Cultural Comtat d’Empúries i ha estat membre
fundador de l’Associació Amics del Castell, de la
Fill de Joan Buxeda qual des de 2005 n’és el vicepresident.
Rita, forjador, espe- Ha publicat diversos reculls de fotografies El
cialitzat en la cons- Castell de Sant Ferran (Figueres: 1992), L’ahir de
trucció de carros i Figueres (Figueres: 1992), Carrers i places de
tartanes, natural de Figueres (Figueres: 1995).
Figueres, i d’Anna
Vergés Cabanes, BUXÓ, Josep
provinent de família
(Cadaqués, s. XVII-XVIII) Ferrer de tall
d’hortolans, de Vila-
bertran.
Se sap que va ser el pare d’un bandoler anome-
Fins a esclatar la nat Panxa Ampla que tenia aterrat tot l’Alt
guerra civil va anar Empordà. El fill, abans de dedicar-se al pillatge,
al Colegio Hispano Francés, conegut popularment havia seguit l’ofici del pare.
com els Fossos. Després va ajudar el seu pare en
l’ofici, al temps que cursava graduat escolar amb
el mestre Pey↑ i, posteriorment, tenidoria de lli- BUXÓ, Paulina
bres amb la sucursal de l’acadèmia Cots. (Figueres, s. XIX) Religiosa
Va seguir en l’ofici fins a l’arribada de les
motos (c. 1950). Llavors sota el nom comercial Va escriure Elevaciones del Alma a Dios,
de Taller de Manufactures Bular va començar a Elevaciones del Alma a la Virgen, publicades a
produir objectes per als motoristes: cascs, Tours (França) i Nouvel Office de l’Immaculée
impermeables o bosses que es comercialitzaven Conception consacré a Nôtre Dame de Lourdes
per tot Espanya. Amb els anys, va passar a la (Toulouse: 1885).
160
C
CAAMAÑO PARDO, Joaquín
(?, s. XVIII – XIX) Militar
Tinent coronel d’artilleria a Badajoz durant la

Guerra de la Indepèndencia. Va escriure “Papel
formado de los acontecimientos en la defensa
de Badajoz por el comandante de artillería de
esta plaza en el sitio que le pusieron los france-
impulsar el grup teatral del Casal d’Avis de
Figueres i participava també en la publicació
Seny i Rauxa, del mateix Casal.
És autor de les peces teatrals, inèdites: El
pecado de los hombres, drama representat l’any
1966. Rufino se refina, comèdia estrenada l’any
1973. Els pacients impacientats (1988), i Ànima
adolorida. Va escriure també: La Plaza del
ses en 1811”, exemplar manuscrit. Essent briga- madroño (1987).
dier (1812-1813), va ser un dels sis governadors
d’Alacant durant la Guerra de la Independència.
CABALL SUBIRANA, Joan
Governador militar de Figueres (1818-1822 i
1830-1835). Va promoure el cobriment de la (Santa Llogaia d’Àlguema, 3.XI.1964)
riera Galligans. Des de l’any 1844 té un carrer Pagès i sindicalista
dedicat a la ciutat de Figueres.
Fill de Jaume Caball
Carreras, pagès, de
CABALGA MEDINA, Prudencio Capmany, i de Con-
(Ayamonte, Huelva, 19.X.1922 – cepció Subirana Bar-
Girona, 5.IV.2007) Autor teatral celó, de Cruïlles, és
el gran de dos ger-
Es va casar amb Clara Iglesias Mitjavila, i el matri- mans. Des de l’edat
moni tenia un fill, Prudencio. A la vila natal va vin- de tres anys viu a
cular-se al món del teatre, tant en representacions Vilamalla.
com, més endavant, col·laborant en publicacions Dedicat a la pa-
locals. Després de la guerra civil resideix a gesia, als divuit anys
Figueres, on treballa en una entitat bancària en la s’afilià a Unió de
qual va fomentar l’activitat de lleure per als treba- Pagesos i al cap de tres anys va ser delegat
lladors, i es va fer càrrec del club Bancobao. Va de l’Alt Empordà. L’any 2000 va ser elegit coordi-
promoure un grup teatral, i en va ser director. nador general. Des de l’any 1994, en què varen
Va col·laborar al setmanari Ampurdán, amb el tenir lloc les primeres eleccions democràtiques, i
pseudònim Prude Camedi. En els darrers anys va per quatre legislatures consecutives, és president
161
CABANYÓ
de la Cambra Agrària Territorial de Girona. Ha del trepanat, els ulls grans i expressius, els fronts
estat conseller del Comitè Econòmic i Social de estrets o la desproporció de les figures.
la Unió Europea (2002-2006). A partir de les similituds estilístiques, se li han
Es va presentar a les eleccions municipals atribuït obres distribuïdes en un radi geogràfic
com a Independent formant part del Grup dels que s’estén per diferents punts del Rosselló,
Socialistes (PSC-PM), i ha estat alcalde de l’Aude, per les terres gironines, Navarra i la
Vilamalla (1997-99) i regidor en diverses oca- Toscana (Itàlia). A la comarca de l’Alt Empordà
sions. va realitzar la portada desapareguda del mones-
tir de Sant Pere de Rodes.
CABANYÓ DOMÈNECH, Josep
(Llers, 15.VIII.1924 – 16.X.2007) CABEZAS LLOBET, Jordi
Taxidermista (Cantallops, 4.VI.1947) Polític
Fill de Narcís Ca-
banyó Plujà, natural Fill d’Amadeo Cabe-
de Vilafant, pagès, i zas Daviu, natural
Consuelo Domènech de Cantallops, pa-
Moradell, natural gès, i d’Encarnació
d’Orfes. Llobet Dutres, natu-
A Llers, era sol·li- ral de Queralbs.
citat per a realitzar Casat amb Núria
feines diverses. Però, Monjonell Pineda,
a la dècada dels de la Jonquera, el
quaranta va esde- matrimoni té dues
venir l’únic taxider- filles, Clara i Núria.
mista de la província de Girona. Va compaginar
Va realitzar un curs per poder obtenir el títol a la seva activitat professional d’Agent de Duanes
l’Instituto Jungla de Madrid. Era molt sol·licitat (fins a 1993), amb la participació en nombroses
per tractar peces de caça, o altres animals iniciatives ciutadanes. Va ser fundador de
comuns. l’Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca
Es va encarregar de tractar els cignes que es (ACEJ, 1970), de la qual en va ser president
troben a la casa de Salvador Dalí↑ de Portlligat i, de 1970 a 1987. Va ser president de l’Associació
fins i tot, un dels toros de la cursa surrealista de de Socors Mutus La Unió Jonquerenca (1987-
l’any 1961. 1991).
La seva col·lecció, que consta d’unes tres- Es va implicar a la política formant part de les
centes peces, ha estat cedida a l’ajuntament de sigles de CiU, assolint regidoria per diverses
Llers i aquest té la intenció d’habilitar una sala a legislatures (1974-1975, 1991-1999), poste-
l’antic castell, adequant l’entorn i reproduint l’hà- riorment esdevé alcalde (1999-2003, 2003-
bitat de les espècies dissecades. 2007 i 2007), càrrec que ha compaginat amb el
de president del Consell Comarcal de l’Alt
Empordà (1999-2007), i que portava implícits
CABESTANY, Mestre de altres càrrecs com el de sotspresident de la
(Cabestany, Rosselló, França, s. XII) Escultor Fundació Salut Empordà (Hospital de Figueres),
el de Patró de les Fundacions del Museu de
Escultor medieval, nomenat així per Josep Gudiol l’Empordà de Figueres, el del Museu del Joguet
l’any 1944, pel treball escultòric del timpà de de Catalunya, el del Museu de l’Aquarel·la de
l’església de Cabestany. Llançà i de la Jonquera en Acció, o el de sotspre-
Es caracteritza per l’execució de personatges sident de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà,
amb uns trets fàcils de reconèixer com el treball entre altres.
162
CAIRÓ
Forma part també del Paratge natural d’Inte- Com a compositor es coneixen les sardanes:
rès Nacional de l’Albera. Sa nena alegre, va ser la primera composició,
Durant el període d’alcalde de la Jonquera, el Record de Santa Eugènia, Sa Cueta (platja de
municipi ha experimentat molts canvis, ha tingut Cadaqués), Margarindoia, Anita, Petits dansai-
lloc la portada d’aigües de Peralada a la Jonquera res cadaquesencs en record de Sebastià Coro-
i altres pobles de l’Albera i la posterior portada minas, i, entre altres, Ariadna dedicada a la seva
d’aigües al Portús; s’ha urbanitzat el carrer Major, néta (1997).
amb motiu de l’obertura de fronteres (1993) i la
desaparició de les oficines duaneres es va posar
CABRISAS PALAU, Rafael
en funcinament el Pla de Desenvolupament
(Cadaqués, 5.X.1887 – 29.IV.1950) Músic
Econòmic de la Jonquera, el qual ha encaminat a
una reconversió del municipi cap al creixement
comercial i de serveis; creació del Centre Cultural Fill de Sebastià Cabrisas Deulovol, pastisser, i
de l’Albera a Can Laporta, del Punt d’Informació d’Anna Palau Riberas, ambdós de Cadaqués. Es va
de l’Albera, de l’Escola de Música, de les Aules de casar amb Catalina Gironés Macau (19.III.1889 –
formació, de l’Hotel d’Entitats. Creació del Museu 19.X.1956), de Cadaqués, i el matrimoni va tenir
de l’Exili i d’una nova piscina. quatre fills: Francesca, Anita traspassada essent
infant, Sebastià↑ i Anita.
Va rebre les prime-
CABIRA, Domènech res lliçons del seu
(Figueres, finals del s. XIII) Alcalde sogre, Marcelino Gi-
ronès Fullà, Lino,
Primer batlle documentat de Figueres. músic. Va ser intèr-
pret de piano, clari-
net, contrabaix i es
CABRISAS GIRONÈS, Sebastià
va dedicar a com-
(Cadaqués, 10.XII.1925 – 23.XI.2004) pondre. A Cadaqués,
Músic i pastisser varen ser molts els
alumnes als quals
Fill de Rafel Cabri- va impartir classes
sas↑ Palau, i de Ca- de música de manera desinteressada.
talina Gironés Ma- Algunes de les seves sardanes són: Cap de
cau, ambdós de Creus, Illa de Messina, La meva Agneta, Posta de
Cadaqués. Va ser el sol, L’hort d’en Sanes, El peu-pulidó, Marga-
tercer de quatre ger- rindoia, L’últim amor, Plou i fa sol, Tot menjant
mans. blat de moro, Cala torta.
Es va casar amb
Fabiana Gonzalo Me-
jina, d’Adobes (Gua- CAIRÓ SANCHS, Llorenç
dalajara), i el matri- (Figueres, 17.V.1896 – Barcelona, 22.IX.1981)
moni va tenir tres Escultor
fills: Rafel, Jordi i Mercè.
Va ser intèrpret de violí, flabiol i contrabaix i Fill de Josep Cairó Torre, d’ofici hortolà, i de
era conegut popularment amb el nom de Tià, i va Trinitat Sanchs Puig, ambdós de Figueres, domici-
participar en moltes iniciatives de caire musical liats al carrer del Cuartel.
de la vila. Va impartir classes de solfeig i cant Va viure la seva infantesa a Figueres on va
coral, i va dirigir la coral Lo pensament, conjun- anar a classe de dibuix amb el professor Joan Nú-
tament amb Ramon Planells, el grup Cap de ñez↑ i d’escultura amb el marbrista Joan Guiu↑.
Creus, i l’Orquestra Cadaquesenca fins a la dis- El 1913 va ingressar a Llotja de Barcelona on va
solució (1964). ser alumne d’Antoni Alsina, més endavant va
163
CAIRÓ
entrar al taller del marbrista italià Robert Bechini De petit va demos-

establert a Barcelona, el millor aprenetatge que trar qualitats pel
podia tenir. dibuix i la música.
Es va casar amb Va ser deixeble de
Dolors Cebreiro Núñez↑ a l’Escola
Cervera, professora d’Arts i Oficis i va
de piano, i varen formar part de l’Es-
tenir tres fills. I va colania de mossèn
decidir, malgrat la Albert↑, en la qual
pobresa de mitjans, el seu pare hi toca-
dedicar-se a la prova el violí. Va formar
fessió d’escultor, en part de diverses
la qual va assolir orquestres: la Savoy, la Mendoza o la Bolero en
una gran perfecció. les quals tocava el violí, la bateria o el violoncel.
Va destacar en el nu Va realitzar exposicions de retrats i va conrear
femení, una constant en la seva obra. el cartellisme, el qual es caracteritzava pel fort
Per encàrrec dels figuerencs, va fer el bust del tremp dels seus traços, la concisió i claredat del
fundador de la clínica Santa Creu, el doctor que anunciava.
Ernest Vila↑ Moreno (1959). Altres obres seves Són de la seva autoria els cartells de les for-
ho són la imatge de l’Assumpció de la parròquia macions musicals de les quals va formar part,
de la Bisbal, la de Sant Antoni Abat de Castelló alguns de les Fires de Santa Creu, del Certamen
d’Empúries i el relleu de la Caixa de Girona, a Agrícola i de l’Aplec de la Sardana. Havia inter-
Roses. A Figueres es pot admirar un Nu femení al vingut també en cartells de la Generalitat repu-
Museu de l’Empordà, una Matrona a la Caixa de blicana, fet que li va suposar un període d’em-
la plaça de la Palmera i dos importants monu- presonament a la postguerra.
ments de la ciutat: el Monument a Pep Ventura Després de casar-se va intensificar la faceta
(1972), a la plaça Josep Tarradellas, que inclou de dissenyador, essent un dels pioners de la pro-
un plafó de pedra que representa la sardana i el víncia de Girona. Va intervenir en la decoració
bust del músic a la part baixa, i el Monument a la d’estands de fires, en el disseny d’entendats per
Tramuntana (1975), a la pujada del Castell. Els Entoldados Torras, de la Bisbal, en la renovació
cementiris de Sabadell i Figueres (el Panteó de nombroses botigues de Figueres, Girona,
Garreta) també disposen d’algunes escultures Palafrugell o la Bisbal, i en la decoració de cases
seves i el Museu d’Art de Barcelona. particulars. L’obra de Cairó es caracteritzava per
Va ser guardonat amb el Premi Sant Jordi línies sòbries i elegants, amb detalls constructius
d’Escultura (1950), i amb la Medalla d’Or de i decoratius de materials de qualitat com la fusta
l’Exposició de Primavera (1955). i el marbre, en els quals es palesava el domini del
Al Museu de l’Empordà va tenir lloc una expo- dibuix. Les reformes dels establiments decorats
sició en homenatge a la seva trajectòria. per Cairó varen suposar una millora estètica per
al comerç de les ciutats, i el seu estudi va ser una
escola de formació de nous professionals dedi-
CAIRÓ SOMS, Lluís cats al disseny.
(Figueres, 1.XI.1914 – Roses, 2.III.1995) Alguns dels seus dissenys encara romanen
Dissenyador com la Joieria Llobet i la Sabateria Palmira a
Figueres; la Pastisseria Sans a la Bisbal, o els
Fill de Francisco Cairó Batlle, músic i sabater, i Magatzems Pujades a Girona, altres han desapa-
d’Enriqueta Soms Comalat, ambdós de Figueres. regut com les Galeries Fortunet, a la plaça de
Es va casar amb Mercedes Jordan Abadia, de l’Ajuntament; Vins Peralada, a la plaça de la
Barcelona, i el matrimoni va tenir dues filles: Palmera; Joieria Carbonell, a la Rambla; o Casa
Rosa Maria i Sílvia. Subirós al carrer de Girona, totes a Figueres.
164
CALLÍS
Va ser un dels membres fundadors, junta- immediatesa i per no admetre rectificacions. Va

ment amb altres companys d’ofici com Montal↑, realitzar diverses exposicions a la vila comtal i a
Huguet, Baró i Baulida, del Col·legi de Decora- Figueres. La iconografia tractada eren les vistes,
dors de Girona. Aquesta institució ha establert els racons i els diferents indrets de Castelló i
els Premis Lluís Cairó (des de 1999), els quals es rodalies.
concedeixen, amb caràcter bianual, a la persona Va rebre una Medalla de Plata a Figueres.
o entitat que ha destacat per la seva trajectòria. L’Associació Cultural i d’esbarjo de Castelló va
Va guanyar diversos premis de l’Ajuntament de retre un Homenatge al mestre Joaquim Callís
Figueres, pels cartells de les Fires i Festes de la (10.VIII.2005).
Santa Creu. Poc després del seu traspàs una expo-
sició al Museu de l’Empordà (1998), i al Col·legi
Oficial de Decoradors i Dissenyadors d’Interiors de CALLÍS JUÑER/JUNYER, Bartomeu
Girona (1998), va recordar la seva trajectòria. (Castelló d’Empúries, 1842 – 31.I.1907)
Músic i luthier
CALABUIG NISSAGA Fill de Salvi Callís Pujadas, músic, i de Llúcia
(s. XI – XIII) Senyors del castell de Calabuig Juñer Vidal. Es va casar amb Maria Riera Faus i el
D’aquesta nissaga destacaren Bernat i Pere de matrimoni va tenir, com a mínim, tres fills:
Calabuig, molt propers al comte Bernat I de Salvi↑, Maria i Llúcia.
Besalú, conegut amb el sobrenom de Tallaferro. Tocava nombrosos
instruments i es va
dedicar al seu ense-
CALLÍS BATLLE, Joaquim
nyament, sobresor-
(Castelló d’Empúries, 8.IX.1905 –
tint en el de tenora.
Palau-saverdera, 2.II.2000) Mestre i aquarel·lista
Cap al 1850 va ser
Fill de Salvi Callís↑ Riera, músic, i de Siseta el fundador de la
Batlle Mingall, ambdós de Castelló d’Empúries. primera cobla de
Va contraure matrimoni amb Angeleta Majó Castelló d’Empú-
Casademunt, de Castelló d’Empúries, i varen ries, anomenada Co-
tenir un fill, Claudi. bla Empordanesa.
Conegut amb el so- Reparava instru-
brenom de Minguet, ments musicals i va fundar un taller de llengüetes
a Castelló va ser de canyes per a instruments de sardana com el
alumne dels ger- tible, la tenora, el flabiol de pastor o la gralla,
mans gabrielistes on la dolçaina i la gaita i, després, el va ampliar amb
va aprendre dibuix i canyes per a instruments de banda i orquestra,
pintura. Va estudiar com el clarinet o el saxofon. Va treballar amb
la carrera de magis- el seu fill a la fàbrica de llengüetes “Callís e
teri a Girona (1924). hijo, fabricantes de cañas para instrumentos
Va exercir de mestre de música”.
a Urtx (Alt Pallars), A més de músic va ser fotògraf i regidor de
Beren (Noves de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. Des de
Segre), Rabós d’Empordà, Pont de Molins, 1874 va actuar com a fotògraf en un local de l’ex-
Fonteta i a l’escola unitària amb règim graduat hospital, l’any 1881 encara hi treballava.
de Castelló d’Empúries (1945), lloc on va ense- A l’Exposició Universal de Barcelona (1888)
nyar per un període de trenta-dos anys. Va conre- els seus treballs varen ser premiats amb un
ar la pintura que va perfeccionar de manera diploma i una medalla d’argent. Aquests premis
autodidacta, i va sentir predilecció per l’aqua- els varen donar renom i varen ajudar a incremen-
rel·la, per la qual es va decantar per la seva tar-ne la venda.
165
CALLÍS
CALLÍS RIERA, Salvi de concentració d’Argelers i al de Sant Sebastià.

(Castelló d’Empúries, 1865 – 4.XI.1928) Després de la contesa va seguir amb l’exercisi del
Músic i luthier magisteri, el qual va compaginar amb l’estudi.
Va esdevenir llicenciat en Ciències Exactes i
Fill de Bartomeu Callís↑, músic, i de Maria Riera Químiques i, després, Enginyer (1950).
Faus, ambdós de Castelló d’Empúries. Es va Va treballar a l’empresa coneguda popular-
casar amb Siseta Batlle Mingall, i el matrimoni va ment amb el nom de Pegaso, Empresa Nacional
tenir dos fills, Bartomeu i Joaquim. de Autocamiones Sociedad Anónima (ENASA), i
Va ser el director de la cobla Els Rossinyols de va ser catedràtic de l’Escola d’Enginyers.
Castelló d’Empúries. Va impartir classes de violí i
fiscorn. Va treballar amb el seu pare a la fàbrica
de llengüetes “Callís e hijo, fabricantes de cañas CALLOL SOLÉS, Carme
para instrumentos de música”. (L’Escala, 10.V.1953) Actriu
A l’Exposició Universal de Barcelona (1888)
els seus treballs varen ser premiats amb un Filla de Josep Callol
diploma i una medalla d’argent. Aquests premis Bordas, pescador, i
els varen donar renom i varen ajudar a incremen- de Neus Solés Poch,
tar-ne la venda. modista, ambdós
Quan va morir el fundador (1907), va formar de l’Escala. Va ini-
societat amb els germans Riera↑ i l’empresa s’a- ciar-se en el teatre
nomenà “Callís i Riera”. de manera circums-
tancial, a l’edat de
CALLÍS YMBERT, Quirze dotze anys, en el
(Figueres, 13/14.I.1877 – 22.VI.1961) grup local de l’Es-
Polític i banquer cala. Va compa-
ginar-ho amb la
Fill de Narcís Callís Pou, d’ofici cafeter, natural de cançó, coincidint amb Josep Tero↑, Benet Juli i
Figueres, i de Ramona Ymbert Pla, de Figueres, Maria del Carme Moriscot. Va establir amistat
domiciliats a la plaça de la Constitució. amb Lluís Llach, el qual li donà suport quan es va
Treballava a la Banca Perxas, i posteriorment instal·lar a Barcelona.
al Banc de Bilbao, on va ocupar la direcció. Des Va estudiar a Barcelona (1968-1972). L’assis-
del punt de vista polític era una persona de dre- tència al Festival de Teatre d’Avignon li fa desco-
tes, va ser cap de l’oposició municipal per la Lliga, brir que la seva veritable afició és el teatre. Va a
i alcalde de Figueres (26.X.1934 – 2.V.1935, amb París, on estudia Ciències Teatrals a la Universitat
un lapse d’interrupció, i 1935-1936). de Vincennes i aviat és contractada per una com-
panyia teatral amb la qual fa una gira per tot
CALLOL BATALLA, Miquel França. Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut
(L’Escala, 18.II.1907 – Barcelona, 13.VI.1976) del Teatre de Barcelona, especialista en tècniques
Enginyer i professor d’art corporal i de la veu al Patronat Municipal de
Cultura de Mataró (2003). Imparteix classes en un
Fill de Miquel Callol Ximinis, propietari d’un negoci postgrau d’especialització de la veu, de l’Instituto
de salaó de peix, i de Caterina Batalla Sagró, amb- Superior de Estudios Psicológicos.
dós de l’Escala. Va ser el petit de tres germans. Es Ha treballat per a importants companyies com
va casar amb Josefina Vaqué Rodes, de Barcelona, Dagoll Dagom, el Teatre Lliure o el Centre
i el matrimoni va tenir una filla, Maria del Carme. Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. En els
Va estudiar magisteri a Girona (1928) i va darrers temps, gràcies a Elsa Fàbregues, s’ha sen-
exercir a diferents llocs de Barcelona: a les esco- tit atreta pel doblatge, però és en la interpretació
les del Patronat Escolar i als jesuïtes de Sarrià. teatral en la disciplina que s’hi sent més a gust.
En esclatar la guerra va haver d’incorporar-se i en Ha intervingut com a actriu teatral a Nocturn
finalitzar es va exiliar a França. Va estar al camp per acordió, Variations sur Macbeth, La bella
166
CALVET
Helena, Mariana Pineda, Mort accidental d’un jovenet va actuar a la cobla Els Rossinyols (1936),
anarquista, Peer Gynt, Deixeu-me ser mariner, i va fer bolos acompanyant el seu oncle Josep. Va
Cançó d’amor i de guerra, Kean, Damunt l’herba, coincidir amb altres músics com Agapit Torrent↑
Santa Joana dels escorxadors, Titànic 92, Els o Falgarona↑.
enamorats, Infimitats, Hora de capvespre vora Els pares es traslladaren a viure a Figueres i
mar, Fam de justícia, erma esperança. va tocar amb l’orquestra Mendoza, coincidint
A la televisió ha participat en programes amb en Pallach↑ i en Basil↑. Llavors, va haver
diversos: Terra d’escudella, Quitxalla, Fes-flash, d’anar a fer el servei militar i el destinaren a
Planeta imaginar, Les claus de vidre, Vostè jutja, Vilafranca del Penedès i, després, al Quarter del
Qui? o La Lloll. Ha participat en altres programes Bruc (Barcelona). L’estada a la capital li va per-
dramàtics o en versions per a infants. metre donar-se a conèixer en els ambients musi-
Ha participat en el rodatge de les pel·lícules: cals i s’hi va quedar a residir (des de 1943). Va
Borrasca (dir. Per Miguel Ángel Ribas), Puta pela adquirir fama, principalment com a instrumentis-
(Jordi Bayona), La cripta (Cayetano del real), Pa ta de trombó de vares i va actuar amb la com-
d’àngel (Francesc Bellmunt), Vida privada (Paco panyia anomenada Los Vieneses (amb Artur
Beatriu), Boom boom (Rosa Vergés), Souvenir Kaps). Se’l va considerar una primera figura d’a-
(Rosa Vergés). Ha actuat també com a doblado- quest instrument, tot i que va destacar també
ra de cinema, vídeo i televisió. com a intèrpret de violí i fiscorn.
Va formar part d’altres formacions musicals
CALVET BLANCH, Josep com l’orquesta de Semprini, amb qui va anar de
gira per Espanya i el Marroc (anys 1946, 1947 i
(Castelló d’Empúries, 28.XII.1921 –
1948), va actuar a diferents locals de Barcelona
Subirats, Alt Penedès, 1.V.1983) Músic
com l’Hotel Ritz, el Tívoli, amb l’orquestra d’Antonio
Machín i amb els Fatxendes, de Sabadell (1952-
Fill de Salvador Cal- 1954, a la qual s’hi va reincorporar de nou quan va
vet Noguera, paleta, tornar de París). Va anar a París i va formar part de
natural de Riumors, l’orquestra de Fred Adison, i a Barcelona va actuar
i de Catalina Blanch a La Masia. Finalment, Lluís Ferrer el va sol·licitar
Reynalt, de Castelló com a instrumentista de trombó per a la cobla-
d’Empúries. Es va orquestra La Maravella (1959-1983), formació en
casar amb Paquita la qual hi va restar fins que tornant d’una de les
Amaro, ballarina, actuacions amb l’orquestra, un accident de trànsit
d’Andújar, i varen va provocar la mort del biografiat i altres dos com-
tenir dues filles, panys. Formar part de La Maravella li va suposar
Cecília i Maria Jose- moltes gires i moltes gravacions, va viatjar a Alema-
fa, i un fill, David. nya, Suïssa, Itàlia, i a diferents llocs de l’antiga
Nebot dels músics Josep↑, Amat↑ i Àngel URSS: Sibèria, Kazakhastan, Moscou, Ucraïna.
Blanch↑ Reynalt. Amb els seus oncles es va fami-
liaritzar amb la música. L’oncle Àngel li va ensenyar
el trombó, però principalment va ser Josep qui el va CALVET de BUDALLÉS, Damas
iniciar en l’harmonia, el piano, el fiscorn i el violí. (Figueres, 11.XII.1836 – Barcelona, 2.XI.1891)
Més tard, a Figueres, va millorar l’estil del violí amb Poeta, dramaturg i enginyer
el mestre Enric Sans↑ i, de més gran, amb el reco-
negut violinista Sainz de la Maza i, harmonia, amb Estudià filosofia a Figueres i Enginyeria Industrial
el mestre Poch. A instàncies del seu oncle Josep, a Barcelona i Madrid on aconseguí el títol (1859).
va aprendre amb en Bataller↑ a tocar el flabiol Mentre estudiava fou dibuixant a l’Espanya
seguint un mètode molt antic, escrit a mà. Industrial de Barcelona, va ser catedràtic de
L’afició per la música l’havia de compaginar Dibuix i Projectes a l’Escola d’Enginyers Indus-
amb l’ofici de fuster, que aprenia amb l’avi matern, trials de València i, a partir de 1866, de la de
però el seu objectiu era arribar a ser músic. De ben Barcelona.
167
CALVET
Quan els ducs de extens poema històric, Mallorca cristiana. Poema

Montpensier varen de la Conquista de Mallorca (Barcelona: 1886-
visitar la fàbrica La 1887), també en català, el poema es basa en la
España Industrial conquesta de Mallorca per part de Jaume I, i està
(1857), Calvet els ple de divagacions erudites i filosòfiques.
va dirigir una Oda Com a dramaturg és autor de La romeria a
de salutació, que Requesens (Barcelona: 1864), quadre de costums
els va complaure empordanesos estrenat a Figueres el mateix any
tant que decidiren amb música de Teodor Vilar. La Campana de la
protegir el poeta. Unió (Barcelona: 1866), drama històric, A la voreta
Va aconseguir, del mar (Barcelona: 1874; id: 1881 2a ed.; id.:
per oposició, la pla- 1897 3a ed.), opereta musicada per Joan Goula, la
ça de pensionat pel Govern per a estudiar per un qual consta com a la primera composició d’aquest
període de dos anys, a l’estranger, els avenços de gènere escrit en català, i Sibil·la de Fortià (Barce-
la indústria química (1860). lona: 1900) drama històric publicat pòstumament.
La Diputació de Barcelona el va comissionar per En els Jocs Florals de Barcelona (1878), va
visitar l’Exposició Universal de París (1867), per rebre l’Englantina d’or, essent nomenat Mestre
informar-se dels avenços científics, moment en en Gay Saber per haver assolit els tres premis del
què va ser corresponsal del Diario de Barcelona. Reglament.
Va ser un dels membres fundadors del rotatiu
figuerenc El Ampurdanés, col·laborador del CALVET GOLOBARDES, Francesc
Diario de Barcelona, redactor de la Revista
(Peralada, 1863 – 2.XII.1936) Eclesiàstic i músic
Industrial i de La Industria de Barcelona, així com
de La Renaixença, Lo Gai Saber, La Corona de Fill d’Esteve Calvet Clos, i de Joaquima Golobardes
Aragón i El Conseller. Santaló. Alumne de l’escola dels comtes o esco-
El 1861, aprofitant el viatge d’estudis, va la de Palaci, va estudiar la carrera eclesiàstica al
assistir a les festes de Tarascó i, al ser el primer Seminari de Girona costejada pels germans
poeta català que visitava la comarca, va ser Rocabertí↑.
nomenat Felibrige, i inicià les relacions entre els Va impartir classes de cant als infants de
poetes romàntics catalans i els occitans, l’obra Peralada i va ser organista de la parròquia, des
dels quals (Mistral, Aubanel, Roumanille) va tra-
de l’any 1904 fins a la seva defunció.
duir al català i als quals dedicà el poema Als tres
poetes de Provença (?), bé que se’n distancià el
1876 per desacord amb el predomini occitanis- CAMPAMAR, M.
ta. Tornà a Barcelona, es dedicà als estudis (s. XIX – XX) Impressor
d’enginyeria i encoratjà Narcís Monturiol↑ en la
construcció del seu vaixell submarí. Ingressà a Tenia el negoci al carrer de la Jonquera, de
l’Acadèmia de Bones Lletres el 1880. Figueres. Consta que treballà de 1886 a 1906.
Des de molt jove va escriure poesia en català, Va publicar diversos llibrets de diferents mem-
probablement aquesta i la de dramaturg són les bres de la nissaga Mandri↑, amb qui devia estar
facetes que més projecció li donaren. Col·laborà emparentat, i d’altres autors locals com Jacinto
en l’antologia Los trobadors nous (1858) i parti- de Macià↑, Joan Malleu o el rotatiu tradicionalis-
cipà en el Jocs Florals de Barcelona de 1859, on ta Semanario de Figueras.
guanyà l’Englantina d’or amb la poesia Són ells!
Desembarch dels Almugávers en Orient (Madrid: CAMPMOL FREIXENET, Domingo
1859) dedicada als almogàvers, que obtingué (Cistella, 16.IX.1880 – Girona, 14.X.1949)
un èxit clamorós. Eclesiàstic i professor
Va escriure: Els aires de la Pàtria (1863). La
seva obra poètica fou recollida en l’obra Vidrims Va estudiar al Seminari Conciliar de Girona i en el
(Barcelona: 1880), bé que més tard publicà un Pontifici de Tarragona, lloc on va assolir el grau
168
CAMPS
de llicenciat en Sagrada Teologia. Va ser ordenat tesi de llicenciatura titulada Contribución al

l’any 1905, nomenat coadjutor de Canet de Mar conocimiento de la fauna de pulgones (Hom.
(1916), va passar al Seminari Conciliar on va Aph.) en Cataluña: Els àfids de l’Alt Empordà
exercir de professor. Va superar satisfactòria- (1985).
ment l’oposició per a la canongia de la Catedral Des de 1987 es dedica a la docència com a
de Barcelona (1926), i, aquest mateix any, va ser professor de geografia i història, tasca que ha
promogut com a Dignitat de Mestrescola de la combinat amb la realització de treballs d’investi-
Catedral. Va desenvolupar molts alts càrrecs als gació sobre biologia i història.
organismes diocesans i era consiliari de la bran- Ha participat en diverses Jornades i Congressos
ca femenina d’Acció Catòlica. de biologia (entomologia) i història, en els quals hi
ha presentat ponències i comunicacions, sobre
CAMPMOL FREIXENET, Gràcia temes relacionats amb plagues agrícoles o histò-
(Cistella, 1878 – Girona, 2.VI.1957) Religiosa ria, especialment sobre Catalunya i l’Alt Empordà.
Entre les seves monografies, figuren els
Va ingressar a la Congregació de germanes reli-
títols: Els castells medievals de l’Alt Empordà
gioses de Sant Josep de Girona, dedicada a vetllar
(Figueres: 1989; id.: 1991 2a ed.; id.: 1997 3a
els malalts i el 1895 va prendre el nom d’Elena.
ed.), Els castells medievals de la Garrotxa (Figue-
Tot i dedicar-se a cuidar els malalts, va ocupar
res: 1991), Els castells medievals del Pla de
càrrecs de responsabilitat en la congregació:
l’Estany i del Gironès (Figueres: 1992), El castell
superiora del convent d’Olot (1913-1917), i vicà-
de Requesens (Figueres: 1993; id.: 1998 2a ed.),
ria general (1917-1920). Elegida Superiora
Els castells medievals del Maresme (1998), Set
General de la congregació (1920-1952), acabat
segles d’una família empordanesa. Els Jordà de
el mandat continuà de vicària fins a la seva mort.
Pont de Molins (Figueres: 2000) i Carles Jordà i
El seu dinamisme va fer que s’expandís la con-
Fages. Un home de la terra (Figueres: 2006).
gregació per la península Ibèrica, França i
Un dels seus hobbies és viatjar, el llibre Tra-
l’Amèrica llatina. Durant la guerra civil va portar
vessia per l’Àfrica Occidental. Crònica d’un viatge
una intensa activitat assistencial.
en solitari (Figueres: 1994), n’és el resultat.
CAMPO JORDÀ, Ferran del
(Figueres, 5.XI.1954) Historiador i biòleg CAMPS, Amanda
(Figueres, 1935?) Locutora
Fill de Fernando del
Campo Argoitia, d’o- Col·laboradora de
fici topògraf de la la revista Canigó.
CHPO (Confedera- Als anys 60 estava
ción Hidrográfica de a Ràdio Barcelona,
los Pirineos Orienta- entre altres va parti-
les), natural de Ma- cipar en l’emissió
drid, i de Dolors Radioteatro en la
Jordà Pons, natural qual també hi col·la-
de Figueres. boraren les locuto-
Va realizar els res Encarna Sán-
seus estudis elemen- chez, Isabel Campillo
tals al Col·legi de La Salle i, de batxillerat, a l’Ins- i Mercedes Pastor.
titut Ramon Muntaner, de Figueres. Es va desplaçar Als anys 70 va estar a Radio 4, cadena que l’any
a Barcelona per a estudiar la llicenciatura en Bio- 1976 va inaugurar les edicions íntegrament en
logia (Universitat de Barcelona, 1980), i en Geo- català. Va ser presentadora de Televisió de Cata-
grafia i Història (Universitat de Barcelona, 1986). lunya, al circuit català de televisió. Ha col·laborat
Durant el període 1980-1985 va ser biòleg en nombroses gravacions d’obres literàries cas-
investigador al CSIC, assolint com a resultat la tellanes i catalanes.
169
CAMPS
CAMPS, Bartomeu institució receptora de les terres de Monells, les

(Empordà? – Barcelona, 1565) Bandoler quals esdevindrien la Granja-Escola Carles Camps.
Col·laborador de la Revista de Ingenieros
Anomenat l’empordanès. Actuà amb intensitat (Madrid i Barcelona), i Dinastía (Barcelona) òrgan
des del 1563 pels voltants d’Anglès, la Selva. del partit Liberal-Conservador. Va conrear la litera-
Gràcies a l’oferiment de dues-centes lliures fet tura, especialment la poesia.
pel lloctinent, a qui el delatés, va ser ferit i captu- Va publicar, en 6 volums, el Diccionario
rat juntament amb el seu germà Miquel pel maig Industrial: (Artes y Oficios de Europa y América):
de 1565. Va ser processat i executat. que comprende todo lo referente a los ramos de
albañilería, cerrajería, carpintería, hojalatería...:
CAMPS ARMET, Albert escrito en vista de las obras de Fremy, Wurle,
(Figueres, 3.II.1849 – Barcelona, 25.X.1923) Lami, Lahoulaye (Barcelona: 1889-1892; id.:
Polític i hisendat 1901-1920?), una de les obres més importants
d’Espanya i l’estranger. Des del vessant literari,
Fill de Joaquim Camps Garriga, hisendat nascut a va publicar Fray Narciso, amb pròleg de Víctor
Monells, i de Paula Armet Moragas, de la Jonquera. Balaguer (1900).
Disposava de propietats a diferents localitats de
l’Alt i el Baix Empordà: Albanyà, Casavells, Corçà, CAMPS LLADÓ, Enric
Darnius, Palau-sator i Peratallada, entre altres. (Figueres, 6.VII.1934) Picapedrer
D’ideologia conservadora, va ser diputat a
Corts per la Bisbal (1879, 1884-86), i senador a Fill de Pere Camps
la legislatura 1898-99. Nunell, carnisser, de
En data de 8 de març de 1895, va presentar Celrà, i de Lola
una proposició de Llei per la carretera de Figueres Lladó Planella, de
a Albanyà, lamentava la manca de comunicacions Vilarig. Casat amb
de les poblacions de la zona i proposava que la Francisca Paloma-
carretera passés per Llers, Terrades i Sant Llorenç res, de Pozo Blanco
de la Muga. (Còrdova), i el matri-
moni té una filla,
CAMPS ARMET, Carles Maribel.
(Figueres, 13.XII.1857 – De jove va co-
Sant Llorenç de la Muga, 6.I.1939) Enginyer mençar a treballar a
la pedrera de la carretera de Llers. Va aprendre
Fill de Joaquim Camps Garriga i de Paula Armet l’ofici de Ramon Casellas. Ha treballat amb dife-
Moragas, de la Jonquera. Va cursar els estudis rents professionals com Pelayo Martínez↑, i per
d’enginyeria a Barcelona (1876-1881), va treba- particulars com Salvador Dalí↑, i també per al
llar d’enginyer a la Maquinista Terrestre y Marítima castell de Peralada, per a la Torre Galatea i per al
de Barcelona i, posteriorment, a la Compañía de jardí botànic de Blanes.
los Ferrocarriles del Norte, residint a Madrid. Fou Ha mostrat el seu treball en alguna exposició
nomenat enginyer verificador de comptadors de a Figueres i ha fet la Creu del Crist de la Tramun-
gas de Barcelona (1887). Va guanyar la càtedra tana de Josep Ministral↑, el bust de Ministral, el
de Mecànica i Màquines de Vapor de l’Escola bust de Gonçal Comellas↑, el bust d’Emili Bach↑
d’Arts i Oficis de Barcelona (1891). i del boxejador Simón Martínez. Ha dedicat una
Es va casar amb Josepa Nicolau Dalmases i el escultura de més de dues tones i mitja als pica-
matrimoni no va tenir fills, motiu pel qual varen pedrers (Avinyonet, 2007).
esdevenir benefactors del poble de Sant Llorenç Ha presentat obres a diverses exposicions
i col·laboraren en altres obres de beneficència. com la celebrada al Casino Menestral, en la qual
Part de les seves propietats passaren a l’Hospital es mostraven peces de diferents oficis, hi va pre-
de Figueres, i la Diputació de Girona va ser la sentar un morter de pedra de tipus gironí i un
170
CAMPSOLINAS
joier. Va participar també a l’Exposición Colectiva incorporar el patrimoni Olzinelles repartit entre
de Artistas Ampurdaneses (Museu de l’Empordà l’Anoia i el Penedès.
(Figueres), 1966), al XII i XIV Concurso Provincial Va estudiar a l’Es-
de Arte (1967 i 1969) organitzats per la Dipu- cuela Especial de
tació de Girona, i a la XXI Fira del Dibuix i de la Ingenieros de Mon-
Pintura de Figueres (1981). tes de El Escorial,
Va guanyar el Primer Premi de la Delegación i va ingressar al cos
Provincial de Sindicatos (7.II.1954). d’enginyers l’any
1882.
CAMPS de MATAS, Pelayo de Va ser un dels
(Figueres, batejat 3.III.1828 – fundadors de la Unió
Barcelona, 3.X.1889) Agrònom, hisendat i de Propietaris Surers
polític. Primer marquès de Camps Catalans (1911), va
presidir l’IACSI de
Fill de Ramon de Camps i Avinyó, hisendat, cava- 1897 a 1901, com a enginyer forestal va ser
ller, natural de Peralada, i de Joaquima de Matas i nomenat director general d’Agricultura (1917). Va
d’Albert, de Figueres. El seu padrí de bateig va ser intervenir també en política, adscrit a la Lliga
Maurici d’Albert↑ i de Terrades, de Figueres. Va Regionalista, de tendència catalanista i conserva-
contraure marimoni amb Concepció d’Olzinelles i dora, i va ser diputat provincial (1890), i president
de Tos (1859). Era el primer contribuent de la pro- de la Diputació (1891-92). Posteriorment, va ser
víncia de Girona i el vuitè de Catalunya amb pro- elegit diputat a Corts per Olot (1899-1901, 1901-
pietats a l’Alt Empordà (Cabanes, el Far, Espolla, 1903), per Barcelona (1914-1916 i 1916-1918), i
Peralada, Sant Climent Sescebes, Torroella de per Igualada (1918-1919), i senador per Girona
Fluvià, Vilabertran, Vilacolum i Vilatenim), a Salt i (1903-1905 i 1919-1923), des d’on va promoure
Vilablareix. La família Camps havia aconseguit la repoblació forestal d’Espanya. A Girona va res-
reunir un important patrimoni gràcies a la política taurar la conca del riu Ter i va aconseguir la cana-
matrimonial unint el patrimoni Matas de Salt i lització al seu pas per Girona.
l’Avinyó↑ de Peralada. La casa pairal dels mar- En esclatar la guerra civil, dos dels seus fills
quesos de Camps es trobava al Mas Ribot de Salt, foren assassinats a Salt, el biografiat va marxar
allà hi va desenvolupar una explotació model a França i passà a residir a Sant Sebastià, lloc on
amb les tècniques agrícoles més avançades. va morir.
Va formar part de diverses associacions agrí- Va publicar: Conciertos económicos y reforma
coles, el càrrec més important va ser la presidèn- de la contribución de inmuebles, cultivo y ganade-
cia de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre ría (Barcelona: 1903), Ramaderia en general.
(IACSI) (1872-75 i 1882-89). Industrias que poden derivar-se d’ella (1906), i va
D’idees regionalistes, va militar al partit con- conrear la literatura: Narracions (Barcelona:
servador i va ser Diputat a Corts per Girona 1915?), Caceres i caçaires (Barcelona: 1917),
(1867-68, 1876-78 i 1879-80), i també senador Cortal marí (Barcelona: 1921), Sonatines, i els
per Girona (1884-1885). L’any 1876, Pius IX li va contes Del meu sarró (1912).
concedir el marquesat de Camps en reconeixe-
ment per la seva tasca en favor de l’església. CAMPSOLINAS CUSTOJA, Cosme
(La Vajol, 9.VIII.1917) Restaurador
CAMPS d’OLZINELLES, Carles
(Girona, batejat 15.IX.1860 – Fill d’Andreu Campsolinas Prujà i de Carme
Sant Sebastià, 1939) Enginyer, hisendat i Custoja Cufi, ambdós de Bassagoda. Actualment
polític. Segon marquès de Camps resideix a Atlanta, als Estats Units.
Durant la guerra civil va lluitar en el bàndol
Fill de Pelayo de Camps↑ i de Concepció d’Olzi- republicà, va formar part de la resistència francesa
nelles. A les propietats de Salt i l’Alt Empordà, va i de les tropes aliades que van alliberar Europa del
171
CAMPSOLINAS
nazisme. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, i CANALETA HERAS, Josep

després de nou anys d’experiències bèl·liques, va (Figueres, 17.VII.1972) Escultor
emigrar als Estats Units. Allà va esdevenir un cui-
ner famós, fins al punt de ser nomenat el millor cui- Fill de Josep Cana-
ner d’Estats Units de l’any 1982. leta i d’Anna M.
El biografiat, l’any 1987, va decidir publicar les Heras, és el gran de
seves memòries a França i el 2007 a Mèxic amb el dos germans.
títol Un hombre por un costal de trigo. A partir de la Està casat amb
seva història s’està rodant un documental. Sílvia Musquera↑
Felip (2.X.1999).
CAMPSOLINAS GIRONELLA, Lídia Ha estudiat Be-
lles Arts a la Univer-
(Figueres, 29.01.1973) Esportista i periodista
sitat de Barcelona
Filla d’Emili Camp- (1997), i s’ha espe-
solinas i Cufí, direc- cialitzat en escultura
tor de banca, de contemporània. Compagina el treball d’escultor
Cantallops, i de Ro- amb el disseny i muntatge d’exposicions, algu-
sa Maria Gironella i nes de les quals són: “El retorn dels documents
Arguimbau, estan- confiscats a Catalunya” (2006), “La Guerra Civil
quera, de Figueres. a Catalunya: testimonis i vivències” (Sant Cugat
És la petita de dues del Vallès, 2006), “Dalí revistes” (Púbol, 2008),
germanes: Lourdes o “El vol d’una ratlla” sobre dibuixos Emília
i Lídia. Xargay (Girona, 2008).
Llicenciada en És autor del Monument a Lluís Companys
Periodisme (Univer- (Figueres, 2001).
sitat Autònoma de Barcelona, 1995). Ha treballat
per diferents mitjans de comunicació com Tele- CANALETA MAS, Josep
visió Figueres, Setmanari l’Empordà, Cadena (Sant Hilari Sacalm, la Selva, 12.VI.1946)
Cien, Ràdio Vila-sacra i actualment forma part de Decorador
l’equip de Televisió Roses on cobreix la informa-
ció de Castelló d’Empúries. Casat amb Anna M. Heras Trias (30.IX.1971), ha
Des de jove va practicar el bàsquet amb tingut dos fills, Josep↑ i Pau.
l’equip del col·legi Sant Pau passant per clubs Va ser un dels primers decoradors establerts
com l’ADEPAF, el CN Figueres, el CB L’Escala i el a Figueres. Al cap d’uns anys va obrir la Galeria
CB Esplais. En desaparèixer els clubs femenins Canaleta, galeria d’art ubicada al carrer de la
de bàsquet de Figueres (ADEPAF i CN Figueres), Moreria, de Figueres.
es va decantar per un altre esport, l’handbol, al Darrerament ha diversificat el seu treball
Club Handbol Figueres, època en què varen dedicant-se al turisme rural.
aconseguir l’ascens a 1ª Nacional, a la tempora-
da 1994-1995.
A causa d’una lesió esportiva (fractura commi- CANDI CASANOVAS, Càndid
nuta d’astràgal) s’ha incorporat com a jugadora (Castelló d’Empúries, 4.II.1844 –
del Mifas Esplais (des de 2004). Va debutar com Barcelona, 1911) Músic
a jugadora de la selecció espanyola de bàsquet en
cadira de rodes i va guanyar la Medalla de Plata en Estudià orgue amb mossèn Josep Anglada i har-
el Visa Paralympic World Cup, de Manchester monia amb Bonaventura Frigola↑. El 1859 es
(2007) i a l’estiu del mateix any va buscar a desplaçà a Barcelona on completà els estudis
l’Europeu d’Alemanya la classificació del combi- d’harmonia i començà el contrapunt, la fuga, la
nat estatal per als Jocs Paralímpics de Pequín’08. composició i la instrumentació amb Bernat Calvó,
172
CANELA
a qui suplí com a organista a la Mercè. A Bar- En morir va llegar una casa, situada al carrer
celona va guanyar per oposició la plaça d’orga- de Sant Sever de Barcelona, a la comunitat seglar,
nista de Sant Just i Pastor (1864), del monestir dedicada a la beneficència, de Sant Vicenç de
de Santa Clara (1872) i de la parròquia de Sant Paül.
Jaume (1887) on va restar fins a la seva mort.
Va ser mestre honorari de la Societat de Con- CANELA, Esteve
certs de Barcelona, soci honorari de l’Associació (Figueres, s. XX) Tallista
Musical també de Barcelona, acadèmic de
l’Acadèmia Barcelonesa Filosòfico-Científica de Es va especialitzar en talles artístiques. Va parti-
Sant Tomàs d’Aquino, soci de mèrit del Cercle cipar en certàmens i exposicions col·lectives,
Catòlic popular, membre honorari de l’Orfeó de havent estat premiat diverses vegades.
Bilbao. Va formar part de diversos jurats i de la
internacional de concursos d’orfeons i bandes CANELA MARQUÈS, Miquel
amb motiu de l’Exposició Universal de Barce- (Figueres, 12.V.1948) Enginyer
lona. Va deixar el seu fons musical a l’Abadia de
Montserrat. Fill de Josep Canela Torrent, fuster, i de Maria
Va compondre nombroses obres religioses: Tres Marquès Puignou, ambdós de Figueres.
misses a varies veus, De profundis, Firme la voz, Va estudiar la carrera
Tres padrenuestros, A Belén (nadala), Tres lamen- d’Enginyer Superior
taciones de Jeremías, España en Lourdes (càntic de Telecomunica-
als pelegrins espanyols), Diez composiciones a cions. Ha realitzat
Jesús Sacramentado, Diez y siete composiciones cursos d’adaptació
a varias voces dedicadas a la Virgen María (Regina aeronàutica a l’es-
Coeli, Tota Pulchra, Salve Regina, Sacris solemnis, pai. Va treballar a
De profundis, Oh María Madre mía!, O Salutaris, A l’empresa ITT, multi-
Maria, Idilio á Maria, ...), Tres composiciones a San nacional dissolta
José, Cántichs del romeu á Montserrat. als anys 80. Poste-
Profanes ¡Qué treta!, Cardó, Rosa marcida, riorment, en la remo-
Pilar, En mayo, A Consuelo, amb lletra de Sebastià delació de l’OTAN, a
Trullol↑ Plana. Brussel·les, i en la reorganització del Ministerio
Peces per a piano La Ausencia, La Filla del de Defensa, a Madrid, a l’Oficina Olímpica de
Marxant, Editta, Concepción, Los quince abriles Barcelona i, seguidament, es va integrar a
i Seis danzas. Peces corals Aplech a les Astunes; l’Agencia Espacial Europea (ESA), a Darmstadt
peces per a cant i piano Rimembranza d’amore, (Alemanya), on hi és des de 1989. Als inicis va
Cerca de ti, Sospir d’amor i una col·lecció de 32 col·laborar en la definició de les operacions del
cançons populars catalanes recollides per ell i transbordador espacial europeu Hermes; projec-
pel musicòleg Francesc Pelagi Briz i instrumenta- te conjunt amb l’Agència Nacional Francesa de
des amb el títol de Cansons de la terra (1866- l’Espai (CNES).
77). Amic de Verdaguer, va posar música al seu L’any 1993 va canviar el rumb de les seves
Himne del Mil·lenari de Montserrat (1888), i va investigacions i es va ocupar de la divisió d’ope-
treballar amb ell en l’edició d’uns Càntics religio- racions i control dels satèl·lits d’observació de la
sos pel poble. Una de les seves composicions, terra de l’ESA, al Centre Tecnològic de Noordwijk
amb text de Verdaguer, que va gaudir de més (Holanda). L’equip que dirigeix va ser guardonat
popularitat en el moviment coral de l’època va amb el primer premi al millor projecte de l’any
ser La barretina (1880), obra premiada amb 2001 per la tasca de salvament del satèl·lit
l’Englantina d’or als Jocs Florals de 1880. ERS2. El mateix premi va ser concedit l’any 2004
Va compondre les sardanes Recorts de al Comitè organitzador de l’Escola d’Estiu de
l’Ampurdá, Perfums d’amor, Las auras de la mon- l’ESA, del qual n’és el Chairman (responsabilitat
tanya, Flors boscanes, La fada del Canigó. voluntària que ocupa des de 1998).
173
CANELLES
CANELLES, Vidal de l’Institut Ramon Muntaner (Figueres), on va ser cap

(Navata, s. XIII) Eclesiàstic i bisbe d’estudis i, posteriorment, director (1989-2004).
Ha practicat l’esport i ha estat campió provin-
Nascut al lloc de Canelles. Va ser nomenat bisbe cial de tennis taula i de tir al blanc. Ha estat vincu-
d’Osca (1228-1252). Fou conseller del rei lat a diversos mitjans de comunicació com Cadena
Jaume el Conqueridor i el va acompanyar en les Ser i Ràdio Vilafant, dedicat a retransmissions
seves expedicions militars. A la conquesta de esportives o com a contertulià. L’any 1992 va ser el
València va ser l’encarregat de recopilar les lleis cap de premsa adjunt del futbol als Jocs Olímpics
d’aquell regne (1240), d’estructurar la llei muni- de Barcelona. Des de l’any 1999 és periodista
cipal de la ciutat, i va prendre part, també, a les col·legiat. Quant a la premsa escrita, ha estat
Corts d’Aragó i Catalunya celebrades el 1250. col·laborador d’Hora Nova, Diari de Girona i Empor-
Va escriure una obra en nou volums sobre Anti- dà Federal i col·laborador habitual del setmanari
güedades (leyes y fueros) de Aragón, coneguda figuenc Empordà amb secció de crítica política, i al
com In excelsis Dei Thesauri llibre que va redactar diari El Punt, amb columna fixa d’opinió.
segons acord amb les Corts d’Osca de 1247. Des del punt de vista polític s’ha implicat en el
grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, l’any
1987 ja va formar part de la llista municipal figue-
CANET, Antoni renca, i posteriorment l’encapçala els anys 2003 i
(Verges, Baix Empordà, s. XIV – ?, XV) Escultor 2007. Ha estat diputat per ERC al Congrés de
Diputats (Madrid, 2004-2006), càrrec del qual va
Segons hipòtesi de mossèn Pujol, va ser un dels dimitir per a dedicar-se a la política municipal.
escultors, juntament amb Pere de Santjoan↑, pro- Diputat per ERC (2008).
cedent de la Picardia, que realitzaren la portalada Va publicar Roses, 1285: consolidació de Cata-
de l’església catedralícia de Castelló d’Empúries. lunya. Història i manipulació política (Roses:
Amb anterioritat havia treballat a Palma de 1995).
Mallorca, per al capítol de Girona, a Barcelona, i
al cor de la Seu d’Urgell, havent coincidit en
algunes ocasions amb el mateix escultor picard. CANET CORDOMÍ, Ramon
(Figueres, 16.XII.1905 – 3.III.1982) Llibreter
CANET COMA, Francesc Fill de Francisco

(Vilamalla, 29.IV.1954) Professor i polític Canet Guardiola (Fi-
gueres, 1882? –
Fill únic de Miquel 17.I.1927), dedicat
Canet Vidal, pagès, al comerç, i de Do-
nautral de Vilert, i lors Cordomí Gim-
d’Anna Coma Igle- bernat, de Figueres,
sias, de Vilamalla. domiciliats al carrer
Fins als dotze anys de Wilson, actual
va viure a Vilamalla, pujada del Castell.
després es va tras- Es va casar amb
lladar a Figueres. Va Lluïsa Subirós Alegrí,
estudiar el primer però va enviudar al cap de poc temps de casar-se.
cicle de Filosofia i De petit va assistir a l’acadèmia del carrer
Lletres, especialitat dels Enginyers, dirigida pel mestre Ramis↑ i,
Geografia i Història, al Col·legi Universitari de després, va passar a l’institut. Volia aprendre l’o-
Girona i, el segon, a la Universitat Autònoma fici d’impressor i es va traslladar a Barcelona,
(Barcelona, 1976). però en morir el pare (1927) va haver de fer-se
S’ha dedicat a l’ensenyament de la història al càrrec de la botiga, situada a la part superior
Centre Escolar Empordà (Roses), Granollers i a de la Rambla. Al cap d’uns anys i després de la
174
CAÑIGUERAL
compra de la casa (1932), es varen traslladar Figueres (1927-1949), durant aquest període es
(1934) on actualment encara avui s’hi troba la va construir el nou grup escolar, actual Col·legi
llibreria, a la Rambla de Figueres. Sant Pau, on es traslladaren els mestres de les
Arribada la guerra civil, es va incorporar a tres unitàries instal·lades a l’Institut. A Figueres,
l’exèrcit republicà, però la miopia va fer que el durant setze anys, va ser el secretari de l’escola
destinessin als serveis auxiliars d’infermeria. (1933-1949) i, gràcies als seus escrits, es té
Després de la guerra, va romandre un temps constància de moltes de les incidències trans-
amagat. corregudes.
Republicà federal, va militar a Esquerra Repu- Gaudia d’una biblioteca ben nodrida, que va
blicana de Catalunya, agrupació de la qual en va llegar a l’escola d’Albanyà, poble nadiu de la
ser un dels fundadors a Figueres, i fou coordina- seva mare i lloc on hi passava temporades.
dor-col·laborador del setmanari Empordà Fede-
ral. El seu establiment va acollir gent de totes CANTRÓ, Rafael
les ideologies abans i després de la guerra civil.
(Figueres, s. XIX) Arquitecte
Amant de la tertúlia, era punt obligat de visita
tant per als figuerencs veïns com per als resi-
Va néixer a la primera meitat del s. XIX. Va pre-
dents a l’estranger, com era el cas de Salvador
sentar un projecte d’urbanització del “Pouet” de
Dalí↑.
la seva vila natal.
Pòstumament, va ser nomenat Fill Predilecte
(4.X.2001), li va ser atorgada la Medalla d’Honor
de la Ciutat i les seves despulles varen ser tras- CAÑIGUERAL COLLS, Joan de Déu
lladades al panteó dels figuerencs il·lustres. (Cassà de la Selva, el Gironès, 12.XII.1930) Mestre
Amb motiu del vintè aniversari de la seva
mort, l’Ajuntament de Figueres va inaugurar la Fill d’Abili Cañigue-
plaça que duu el seu nom, situada al barri dels ral Adrover, natural
Cendrassos (2002). de la Sènia (1903),
i de Remei Colls
Sureda, natural de
CANTENYS BATLLE, Pere Cassà de la Selva
(Cabanelles, 21.VII.1879 – Figueres, 11.VI.1955) (1907). El 24 de
Mestre setembre de 1956
va contraure matri-
Fill de Joan Canteñs [sic] Font, propietari, natural moni amb Teresa
de Cabanelles, i de Marta Batlle Batlle, d’Albanyà. Folcarà Casadevall,
Va establir molt bona relació amb el seu mestre de de Bescanó.
Cabanelles, Joan Pineda, el qual li va contagiar El matrimoni va tenir quatre fills: Joan,
l’estima a la professió, i va continuar les seves Salvador↑, M. Dolors↑ i M. Eva.
passes estudiant magisteri a la Normal de Girona Realitza els Estudis Primaris als Germans de
(1900). La bona relació amb la família Pineda va les Escoles Cristianes (La Salle) de Cassà, fins
seguir i es va casar amb la seva filla, Pilar. l’any 1940. Ingressa al Seminari de Girona (1940-
Els primers destins varen ser com a mestre 41), on cursa els estudis d’Humanitats, Retòrica i
interí: a Palau-saverdera, Albanyà i Santa Maria Filosofia. Es matricula a l’Escola del Magisteri
d’Oló (Bages). Va aprovar les oposicions i va ser “Jaime Balmes” (Girona, 1951), amb dispensa
destinat a Maçanet de la Selva (1902-1926), d’Escolaritat dels tres cursos. Aprova les oposi-
allà la seva tasca pedagògica va ser notable, i es cions d’ingrés al Cos del Magisteri (1954).
va implicar en la majoria d’activitats, festes i Realitza el Curset d’Especialització en la 2a
homenatges del poble. A l’escola va posar en Etapa d’EGB (àrea de Matemàtiques i Ciències
marxa una mutualitat escolar anomenada “Pe- Naturals), a l’Escola Universitària de Formació
queños Previsores”. Finalment, va exercir a del Professorat d’EGB (1972).
175
CAÑIGUERAL
El 25 d’octubre de 1955 pren possessió de la CAÑIGUERAL FOLCARÀ, Maria Dolors

plaça de Mestre Nacional a la “Escuela Nacional (Rabós d’Empordà, 17.II.1963 – 14.X.1996)
Unitaria de Niños” de Rabós d’Empordà. Era una Psicòloga
escola mixta amb una única aula per a nens i
nenes de 4 a 15 anys, a càrrec d’un sol mestre. El Filla de Joan de Déu
seu treball a l’escola i la col·laboració en les acti- Cañigueral↑ i de
vitats culturals i socials del poble van crear uns Teresa Folcarà Casa-
lligams d’amistat que, malgrat els anys transcor- devall, de Bescanó.
reguts, perduren. Va ser un dels principals pro- Va estudiar la carre-
motors de la Cooperativa Agrícola Sant Julià de ra de psicologia,
Rabós de la qual va redactar-ne els Estatuts primer al Col·legi
(1961). La seva col·laboració activa amb la Universitari de Giro-
Cooperativa va perdurar fins l’any 2001. En na (1980-1983) i,
crear-se el Patronat del Monestir de Sant Quirze posteriorment, (UAB,
(1995) va formar part de la Junta com a vocal i 1983-1985). En a-
també va col·laborar en la redacció dels cabar la carrera va
Estatuts, fundador de la revista L’Orlina (Rabós obrir un gabinet de psicologia. Va morir víctima
d’Empordà, 1993-2005). d’accident de trànsit. Va guanyar el premi
Per Concurs general de trasllat, va incorporar- Experiències Pedagògiques de la ciutat de
se al Colegio Nacional San Pablo de Figueres Figueres, amb el treball Estudi pro-sociabilitat en
(1965- 1991). Des de la jubilació de l’anterior nens de 5-6 anys a l’escola pública Joaquim Cusí
director, Sr. Josep M. Molinet↑, el mes d’abril de i Fortunet [sic] de Figueres; bases teòriques i pro-
1977, va ocupar, a proposta del claustre, el gramació (Figueres: 1987), en col·laboració amb
càrrec de director del col·legi fins a la seva jubi- M. Àngels Donat↑ Rigau.
lació (1977-1991). Al Col·legi Sant Pau promou
l’ensenyament del català per als professors del
Centre a través d’Òmnium Cultural (1977-1978), CAÑIGUERAL FOLCARÀ, Salvador
la creació de l’APA del Sant Pau (1977, els esta- (Rabós d’Empordà, 7.X.1959) Doctor en farmàcia
tuts s’aprovaren el 1978), la unificació real de les
escoles de nens i nenes en una escola mixta Fill de Joan de Déu
(coeducació) (curs 1978-79), organitza els Cañigueral↑ Colls i
actes del 50è aniversari (1983), crea la revista El de Teresa Folcarà
Pastor i la Sirena i es preocupa que el col·legi Casadevall, de Bes-
disposi d’himne i senyera. canó. Casat (1988)
Altres càrrecs administratius foren el de amb Roser Vila
secretari de La Junta Municipal de Educación Casanovas (1959),
Primaria de Figueres (1967) i secretari dels Cen- doctora en Farmà-
tres de Col·laboració Pedagògica de la Comarca cia i professora titu-
de L’Alt Empordà (1967). lar de la Facultat de
El biografiat ha estat vinculat a altres iniciati- Farmàcia de la
ves ciutadanes de caire social: ha format part de Universitat de Bar-
l’equip directiu de Càritas Interparroquial de celona, amb qui forma equip també en les activi-
Figueres (1991-2007), de la qual n’ha estat pre- tats professionals. Tenen dues filles, la Núria
sident nou anys (1991-2007), actualment conti- (1989) i la Roser (1992).
nua vinculat a la Junta. Ha format part de la coral Va estudiar preescolar a l’escola de Rabós,
Gaudeamus (actualment Polifònica Figueres), ensenyament primari al Col·legi Sant Pau de
(1989-2002). A petició dels seus companys se li Figueres i batxillerat i COU a l’Institut Ramon Mun-
concedeix la Medalla President Macià (17.II.1992), taner de Figueres. Llicenciat en Farmàcia (1981)
del mèrit al treball. i grau de llicenciatura (1982) a la Facultat de
176
CAÑIGUERAL
Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Doctor editor de diversos llibres i capítols de llibres

en Farmàcia per la Universitat de Barcelona amb sobre plantes medicinals i fitoteràpia. A més, és
Premi Extraordinari (1986). Tesi doctoral titula- fundador i actual editor científic de la Revista de
da: “Contribución al estudio de los polifenoles de Fitoterapia, així com membre de l’Editorial
especies del género Salvia L”. Part de la seva for- Advisory Board de les revistes Planta Medica i
mació l’ha adquirida a Suïssa (Universitat de Phytomedicine. Des del 1992 forma part del grup
Lausanne, amb el professor Kurt Hostettmann) i d’experts de la Reial Farmacopea Espanyola,
a Alemanya (Universitat de Regensburg, amb el actuant com a president del Grup d’experts de
professor Gerhard Franz). Fitoquímica i representant d’Espanya als grups
Fou membre fundador i de la primera Junta 13B i 13A (ambdós de Fitoquímica) de la Farma-
Rectora de la Institució Alt Empordanesa per a copea Europea (Estrasburg, França) des de 1999
l’Estudi i la Defensa de la Natura (IAEDEN). Ha i 2005, respectivament. Membre del panell d’ex-
col·laborat al setmanari Hora Nova (Figueres), perts de l’European Medicines Agency (EMEA,
amb articles de divulgació sobre plantes medici- Londres, Regne Unit), des del 2004.
nals, amb Joan Vallès↑ Xirau. Ha impartit nombroses conferències i els seus
Antic membre de l’Agrupació Teatral Arlequín, treballs han estat publicats en revistes especia-
amb la qual, sota la direcció de Toni Montal↑, va litzades com Biochemical Systematics and
actuar en obres com Un barret de palla d’Italia, Ecology (Oxford, Regne Unit), Current Opinion in
d’Eugene Labiche i La Bona persona de Sezuan Orthopaedics (London, Regne Unit), Flavour
de Bertolt Brecht. També, des de 1974 al 1981, Fragrance Journal (Chichester, Regne Unit), Free
va actuar interpretant diversos personatges als Radical Research (London, Regne Unit), Journal
Pastorets de Figueres. of Essential Oil Research (Carol Stream, EUA),
Journal of Ethnopharmacology (Limerick, Irlanda),
Resideix a Barcelona des del 1976, lloc on es
Journal of Natural Products (Cincinati, USA), Life
va desplaçar per a estudiar la carrera de
Sciences (New York, EUA), Phytochemistry
Farmàcia. Les seves investigacions giren al vol-
(Oxford, Regne Unit), Phytochemical Analysis
tant de la química i l’activitat farmacològica de les
(Chichester, Regne Unit), Phytomedicine (Stuttgart,
plantes medicinals. Dins dels aspectes químics,
Alemanya), Phytotherapy Research (London,
destaquen els seus estudis sobre la composició
Regne Unit) o Planta Medica (Stuttgart, Ale-
d’olis essencials i la seva variabilitat infraespecífi- manya). També ha publicat en revistes de divul-
ca, particularment en espècies de la família de gació professional com: The British Journal of
les labiades i de piperàcies. També ha treballat en Phytotherapy (Hailsham, Regne Unit), Gineco-
el camp dels flavonoides, els polisacàrids i altres logía y Obstetricia Clínica (Barcelona, Espanya),
grups químics. En relació amb l’activitat farma- Offarm (Barcelona, Espanya) o Revista de
cològica, ha desenvolupat estudis sobre les Fitoterapia (Carlet, Espanya).
accions antiinflamatòria, antifúngica i immuno- Ha estat president (1997-2002) del grup de
moduladora de diverses espècies vegetals, prin- Fitoterapia del Formulario Nacional Español
cipalment de països llatinoamericans. Darre- (Agencia Española del Medicamento, Madrid), i
rament, a més, dedica part de les seves ha participat en nombroses activitats de caire
recerques al desenvolupament de mètodes de internacional. És membre de nombroses institu-
control de qualitat per a preparats a base de cions nacionals i internacionals: soci fundador i
plantes medicinals i derivats. president de la Sociedad Española de Fitoterapia
És autor de més de cent treballs de recerca, la (SEFIT), membre dels consells directius de l’ICMAP
majoria d’ells publicats en revistes internacio- (International Council for Medicinal and Aromatic
nals, així com una quinzena d’articles de revisió i Plants) (1999-), acadèmic corresponent electe de
una trentena d’articles de divulgació professio- la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya
nal. Ha presentat unes 150 comunicacions a (2000), de la Sociedad Española de Fitoterapia
congressos, la major part de caràcter internacio- (Barcelona, 2000), de la qual en va ser soci fun-
nal, tant en forma de conferències, com de dador i membre de la comissió gestora (2000-
comunicacions orals i pòsters. També és autor o 2001) i president (2001-), de l’European Scientific
177
CAPALLERAS
Cooperative on Phytotherapy (ESCOP) (2003-) i rebel·lia. Però, segons diu Carlos Rojas, la mani-
de la Society for Medicinal Plant Research (GA) festa depreciació en el contingut conceptual dels
(2004-2005). quadres el fa retornar a l’estil anterior.
És coautor d’algunes monografies sobre la Va establir amistat
història de la ciència, com: La Ciència a la amb artistes esta-
Renaixença Catalana (Figueres: 1981), en col·la- blerts a Figueres
boració amb Joan Vallès, Homes de Ciència com Evarist Vallès↑,
empordanesos (Figueres: 1985), en col·laboració Joan Sibecas↑, Bar-
amb N. Fàbregas↑, J.M. Poch i J. Vallès, i de l’arti- tomeu Massot↑ o
cle “Algunes notes sobre la producció científica Manera↑. Posterior-
empordanesa” (Gimbernat, 1986). ment, es relacionarà
Ha actuat com a coordinador en diverses mis- amb els components
cel·lànies sobre fitoteràpia i fitoestrògens, del Grup 69.
essent els més recents: Farmacognòsia: de la Va participar en
natura al medicament (València: 2005), nombroses exposi-
Salvador Mañez i Rosa Giner (Eds.) o El uso de cions col·lectives i en les exposicions individuals:
los fitoestrógenos en la menopausia. Consenso Sala Icària (Figueres, 1956, 1958, 1962, 1964),
de un grupo de expertos. Guía clínica de la Sala Rovira (Barcelona, 1967, 1969, 1973),
Asociación Española para el Estudio de la Sala Obanos-Amiel (Figueres, 1967), Sala Arago
Menopausia (AEEM) (Barcelona: 2006) coordi- (Perpinyà, 1968), Galeria Vallès (Figueres, 1974,
nada per C. Castelo-Branco. 1975), Galeria Massanet (l’Escala, 1975),
Entre les distincions ha rebut: Accèssit al Galeria Art-3 (Figueres, 1977, 1978 i 1980), La
Premi per a Estudiants de la Institució Catalana Fontana d’Or (Girona, 1983). El Museu de
d’Història Natural (Secció Botànica), conjunta- l’Empordà va organitzar una exposició comme-
ment amb Joan Vallès Xirau (Barcelona, 1983). morativa, amb el títol Miquel Capalleras.
Premi extraordinari de doctorat de la Universitat Pintures, 1969-1983 (Figueres, 1983).
de Barcelona, curs 1986-1987. Pòstumament la seva obra ha estat present a
European artists a Montserrat Gallery (New York,
CAPALLERAS ALBREDA, Miquel 1995), a l’Artexpo New York (1996) o a Éloge du
(La Vajol, 20.X.1933 – Figueres, 17.IV.1992) Pintor petit format Centre Culturel Christiane Peugeot
(París, França, 2001).
Fill de Casimiro Capalleras Rabasa, vinculat a La seva obra ha il·lustrat els llibres: Zoo de
una empresa elèctrica, natural de la Vajol, i de Fages↑ de Climent i Els Pobles de l’Alt Empordà
Teresa Albreda Pujol, mestra, de Peralada. Es va de Montserrat Vayreda↑.
casar amb Pilar Fàbrega Caritg, de Figueres, i el Va ser premiat amb la Paleta de Plata, Premi
matrimoni va tenir tres fills: Víctor, Xavier i Enric. Pintura Vila de Palamós (1967), segon premi
A l’adolescència es traslladaren a Figueres. d’aquarel·la Figueres vista pels artistes (1967),
Deixeble de Ramon Reig↑, s’inicià en l’aquarel·la premi Señal a la millor exposició individual (Bar-
figurativa i impressionista per endinsar-se, més celona, 1969) i Medalla de Plata d’Aquarel·la de
tard, en el surrealisme i l’abstracció en un procés la Diputació Provincial de Girona (1971). A partir
d’evolució personal no subjecte als moviments de 1972 no va participar a cap més concurs.
en boga o a les demandes de la moda, perquè el L’any 1992 l’Ajuntament de la Vajol li va dedi-
seu treball a una entitat bancària li procurava car un carrer.
una estabilitat econòmica que li permetia una
absoluta llibertat en la seva pintura. CAPELLA MOLAS, Anna
Cap al 1970 inicià un nou període en el qual vol (Girona, 18.XII.1964) Historiadora de l’art
trencar amb l’estètica anterior per desenvolupar
una pintura de crítica i de protesta social, perquè Filla de Josep Capella↑ Riera, periodista, de
considera que l’artista ha d’abandonar qualsevol Girona, i de Carme Molas Juanola. És la petita de
tipus de neutralitat i declarar-se en clara quatre germans.
178
CAPELLA
És Llicenciada en Ha estat comissària o adjunta de les exposi-

Filosofia i Lletres, cions Històries creuades d’objectes il·lustres
especialitat Història (1998), [Per]versions d’objectes il·lustres (1999),
de l’Art, per la Uni- Josep Maria Cañellas (Reus, 1856-París, 1902)
versitat Autònoma Photographie des Artistes (2005) –amb Jaume
de Barcelona (1988) Santaló↑–, Arxiu Paisatge 01: Tècnica mixta sobre
i Màster en Gestió natura, 1972-2006 (2006), Recto/Verso. La cara
del Patrimoni Cultu- oculta de les obres dels museus (2007) –amb
ral en l’Àmbit Local, Núria Pedragosa– i des de 1997, de les sis convo-
per la Universitat de catòries bianuals de TRANSART dedicades a la
Girona (2009). jove creació artística i literària –amb Carme Sais i
Inicia la seva tra- en col·laboració amb el Centre Cultural la Mercè
jectòria professional com a col·laboradora pun- de l’Ajuntament de Girona–. Ha convidat a presen-
tual al Setmanari L’Empordà de Figueres amb tar la seva obra a les sales del museu, entre molts
articles sobre activitats culturals i crítica d’art, d’altres a Gabriel, Yamandú Canosa, Jordi Mitjà,
entre els anys 1986 i 1988. De 1988 a 1992 Javier Peñafiel, Narcís Costa↑, Leonard Beard,
forma part de l’equip professional de la Fundació Ministral↑, Manuel Saiz, Antonio Ortega, Mireya
Espais de Girona com a coordinadora d’exposi- Masó, Carme Sanglas↑, Jordi Puig↑, Anna Marín,
cions, edicions i activitats. Durant aquest perío- Mabel Palacín, Perejaume, Dora García, Gino
de, realitza algunes tasques docents esporàdi- Rubert o Pere Portabella↑.
ques a la Universitat d’Estiu de l’Estudi General de És membre de la Càtedra d’Art i Cultura
Girona i a l’Escola Oficial de Turisme de Girona. Contemporànies de la Universitat de Girona (des
Escriu habitualment a la revista Papers d’art i arti- de 1998) i de la Junta de Qualificació, Valoració
cles puntuals a El Punt, Presència i la Revista de i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de
Girona. L’any 1991 participa al Taller de Crítics Catalunya (des de 2007). Ha estat membre del
Joves, dirigit per Jeffrey Swartz, a la Quinzena Comitè Impulsor del Consell de les Arts i de la
d’Art de Montesquiu. Cultura de l’Ajuntament de Girona (2000-2008),
Entre els anys 1993 i 1997 és tècnica de con- i ha format part del Comitè Impulsor del Centre
servació, exposicions i difusió del Museu d’His- d’Art de Girona (2005) i de la Taula d’Arts Visuals
tòria de la Ciutat de Girona i participa en el del Pla d’Equipaments Culturals de la Generalitat
comissariat d’exposicions, en l’inventari i docu- de Catalunya (2008).
mentació de les col·leccions i en l’organització Ha participat en cursos i debats com a ponent
de les noves sales d’exposició permanent que o moderadora i ha format part del jurat de les
s’obren durant aquest període. beques i ajuts a la creació artística dels
Directora del Museu de l’Empordà des de Ajuntaments de Girona, l’Escala i Figueres, i d’al-
1998, és la responsable de la col·lecció i de la
gunes edicions del Festival de cultura contem-
programació d’exposicions, edicions i activitats
porània Maçart. De manera esporàdica, ha con-
que porta a terme aquest equipament cultural
tinuat publicant articles de recerca d’àmbit local,
amb una especial dedicació a projectes exposi-
museografia, temàtica cultural i artística a catà-
tius de producció pròpia dedicats al patrimoni
legs, diaris i revistes especialitzats.
cultural local i a la creació contemporània.
Ha participat en la major part dels projectes de
recerca relacionats amb les exposicions de tesi CAPELLA RIERA, Josep
programades al mE i comissariades per altres (Girona, 24.III.1926) Periodista i activista cultural
autors, entre les quals destaquem: Figueres
1900-1936 (1999), El País de Dalí i Dalimitar Fill de Joan Capella Corretger i de Teresa Riera
(2004) o les dedicades a les personalitats de Soler, neix a la Pujada de les Pedreres de Girona,
Pelayo Martínez (1998), Evarist Vallès (2000), i és el més gran de quatre germans. Estudia al
Carles Fages de Climent (2002), Ramon Reig Col·legi de La Salle de Girona i fa Comerç a
(2003), o Esteve Trayter (2008). l’Acadèmia Cots. A causa de la prematura mort
179
CARAMANY
del pare, de molt jove es posa a treballar a la Catequística i va col·laborar en la creació de

l’Agència Cànovas de la mateixa ciutat. L’any Ràdio Popular.
1944 s’incorpora a la plantilla laboral del Banco L’any 1972, per raons de la feina, la família es
Español de Crédito (Banesto), entitat bancària a trasllada a viure a Figueres i ben aviat es vincula
la qual resta vinculat fins a la seva jubilació l’any al Patronat de la Catequística i amb seu grup de
1986, havent treballat principalment a les oficines teatre, juntament amb Antoni Montal↑, Josep
de Girona, Figueres i Llançà. L’any 1953 es casa Montalat↑, Joan Minobis↑, Eduard Bartolí↑,
amb Carme Molas i Juanola i tenen quatre fills: entre molts d’altres, continua actuant i participant
Joan, M. Goretti, Elvira i Anna↑. en algunes de seves obres: Els Pastorets, Andorra,
De ben jove, inicia La bona persona de Sezuan. També fa un paper
una llarga trajectò- en l’aventura cinematogràfica de Giró Films, en el
ria dins el món llargmetratge: El museu Dalí tanca a les set.
associatiu, cultural i Durant els anys setanta, com a delegat de Caritas
polític que no dei- diocesana, exerceix de vicepresident del Consell
xarà mai. Amb La General de Cáritas Espanyola i com a president
Salle, participa en del Consell Regional de Catalunya i Balears.
iniciatives teatrals i, La política ha estat una altra de les seves grans
com tots els joves passions i sempre s’ha mantingut fidel al naciona-
amb unes certes lisme català. És un dels primers militants de
inquietuds culturals Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a
amb una joventut les comarques gironines i un dels impulsors i fun-
marcada per la postguerra, participa en diferents dadors del partit a l’Alt Empordà. Conseller nacio-
activitats lligades a l’Església. Vinculat a Acció nal de CDC per l’Alt Empordà, l’any 1977 va ser
Catòlica, forma part del Consell Diocesà i candidat pel Pacte Democràtic per Catalunya a
comença a desenvolupar activitats culturals que diputat al Congrés per la demarcació de Girona i
l’any 1979 candidat al Senat per CDC i UDC, no
el porten principalment a col·laborar en la revis-
sortint escollit per molt pocs vots.
ta Vida Católica, on es podia fer periodisme amb
És també a la capital de l’Alt Empordà on ha
una certa llibertat, i a fer guions per Ràdio
desenvolupat, més abastament, una altra de les
Difusión, editora del programa Ressurrexit per
seves facetes: el periodisme. Va començar a
diverses emissores del Bisbat.
col·laborar amb Hora Nova i al Setmanari l’Em-
Pel que fa al món de la ràdio, Josep Capella pordà, rotatiu del qual n’ha estat director de 1984-
ha estat vinculat a Ràdio Girona en diferents eta- 1988, en uns moments en què el setmanari va
pes, especialment entre les dècades dels anys apostar per la seva total catalanització i comptava
40 i 50. Va escriure la versió de la Passió de entre els seus col·laboradors amb Narcís Pijoan↑,
Girona, titulada La Llum de la Veritat (1957) con- Eduard Bartolí↑, Carme Guach↑, Montserrat
juntament amb Narcís-Jordi Aragó. A la ràdio, hi Vayreda↑ o M. Àngels Anglada↑. Des d’aleshores
va exercir d’actor teatral i locutor –substituint el n’és conseller editorial i l’articulista més veterà,
locutor titular, Salvador Saurí, a partir de 1949– i escrivint la columna setmanal “Diàlegs a peu pla”.
hi va dirigir el quadre escènic de l’emissora, que
va ser el precursor del grup gironí de teatre
CARAMANY
Proscenium, al qual va estar estretament vincu-
(Sant Pere Pescador, s. XIV)
lat durant molts anys. En els darrers anys encara
ha participat en algunes lectures dramatitzades. Important nissaga que, afavorida per conces-
La seva relació amb Figueres s’estableix ini- sions reials, va augmentar considerablement el
cialment per vincles familiars. El contacte més patrimoni. Al llarg dels temps emparentaren amb
directe l’estableix l’any 1947 quan és destinat a famílies de renom com els Requesens, els
fer la instrucció militar al castell de Sant Ferran. Vilanova, els Almar, els Perramon↑ de Ventalló,
Des de Girona, escrivia “Crónicas desde la capi- els Pons, amb vincles a la Bisbal, o els Ros de
tal” publicades a Vida Parroquial del Patronat de Villerac, amb propietats al Baix Empordà.
180
CARANDELL
CARANDELL PARETES, Rafael Guadarrama. Més tard es llicencià en farmàcia a

(Figueres, 1861? – 15.VI.1929) Barcelona (1926). Va guanyar per oposició la
Impressor i autor teatral càtedra d’Història Natural i Fisiologia i va anar a
l’institut de Cabra (1917-1927) i, després, a Còr-
Fill de Sebastià Carandell i de Felipa Paretas [sic]. dova on desenvolupà una fructífera tasca docent
Va morir solter a l’edat de seixanta-vuit anys. Va ser teoricopràctica.
director escènic de l’elenc teatral del Centre Col·laborà amb l’il·lustre geòleg alemany Hugo
Catòlic. Va publicar poesies en diferents rotatius Obermayer, de qui es considerava deixeble. Amb
locals com La Veu de l’Empordà i el Nuevo Figueras, ell recorregué les serralades de la península
emprant diferents pseudònims; per a les poesies Ibèrica. Va fer estudis sobre climatologia i glacio-
Federico, per als articles polítics Cosme i per als de logia quaternàries, sobretot de Sierra Nevada,
religió Falet. A La Veu de l’Empordà desenvolupà Guadarrama i Gredos. Conreà la geomorfologia, la
els càrrecs de bibliotecari i ajudant, i al Nuevo geografia humana i la biogeografia. Va introduir
Figueras, va esdevenir redactor en cap i cronista. diversos conceptes geomorfològics moderns i
Va escriure El Gran duque de Cascarilla: noves metodologies pedagògiques pel que fa a la
juguete cómico-lírico en un acto y en verso Geologia i Geografia Física. Va traduir diverses
(Figueras: 1891), amb música de Sebastià obres d’autors de prestigi (Groth, Joerg, Haeckel,
Albert, obra escrita per encàrrec dels seus com- Groth & Mieleitner, Willkomm, Ruth & Richter,
panys de la secció liricodramàtica de Centre de Frech, Mulert, Nölke). Incorporà el terme fisiogra-
Catòlics de Figueres i estrenada al teatre d’a- fia (com a geografia física) a les obres ibèriques, i
questa entitat el dia de la festa de Pasqua de fou el primer autor peninsular a usar blocs-diagra-
Resurecció de 1891. mes per a il·lustrar relleus.
Altres obres seves foren les sarsueles Jesus Va ser membre de la Reial Acadèmia de
és nat o Els Pastorets a Bethlem, La Dàlia Blanca, Ciències de Còrdova, de la de Ciències Exactes,
ambdues amb música del mestre Torramilans. El Físiques i Naturals de Madrid i de la de Ciències
drama El retorn de Palestina, Las ruinas de la de Màlaga.
Abadía: drama de costums socials en tres actes Va publicar, en col·laboració amb Gómez de
y en vers (Figueras: 1891) i l’obra de teatre per a Llarena, “El glaciarismo cuaternario de los mon-
infants La Nit de Reis. tes Ibéricos” (1918) i “La morfología de Sierra
Nevada; ensayos de su interpretación tectónica”
CARANDELL PERICAY, Joan (Revista de la Real Academia de Ciencias
(Figueres, 19.I.1893 – Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, 1921), i
Pals, el Baix Empordà, 30.IX.1937) estudià la geografia humana d’Andalusia on vis-
Geòleg, geògraf i professor qué del 1917 al 1936, com ara “Datos para la
geografía física y humana del litoral Atlántico de
Fill de Gregori Caran- la provincia de Cádiz y estudio de una población
dell↑ Salinas, natu- típica: Ronda” (Boletín de la Real Sociedad
ral de Saragossa, Geográfica de Madrid, 1925). Va ser col·labora-
mestre de primer dor i traductor de la Geografia Universal editada
ensenyament, i d’I- per l’editorial Gallach.
rene Pericay Martí- Els darrers temps de la seva vida, en una
nez, natural de Pals, estada a Pals per recuperar la salut i separat de
domiciliats al carrer la família per haver esclatat la guerra civil, es va
Nou de Figueres. dedicar a escriure i dibuixar el seu treball pòstum
Va ser un alumne El Bajo Ampurdán. Ensayo geográfico (Granada:
brillantíssim, va es- 1945) que fou reeditat per la Diputació de
tudiar magisteri i Girona l’any 1978.
ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es Va col·laborar en revistes científiques com el
doctorà amb la tesi Las calizas cristalinas del Boletín de la Sociedad Española de Historia
181
CARANDELL
Natural (Madrid), a Publicaciones de la Junta de Belles Arts de Sant Jordi, assolint el títol de pro-
Ampliación de Estudios. Serie Geologia, a Ibérica, fessor de dibuix (1968). Va complementar la
a Revista Escuelas Normales (Guadalajara), al seva formació amb cursos de pintura mural a
Boletín de la Real Academia de Ciencias, Bellas Sant Cugat del Vallès. Va assolir una beca de la
Artes y Notables Artes de Córdoba, a la Revista Fundació Castellblanch, la qual li va permetre
Segunda Enseñanza (Madrid), Penibética (Cór- ampliar els estudis per Europa. Al cap d’uns anys
doba), Crisol (Madrid), Revista de Ganadería obté una beca de la Dirección General de Bellas
(Córdoba), Asociación Española para el Progreso Artes (Madrid, 1983).
de las Ciencias (Madrid), El Progreso Agrícola y De retorn a Bar-
Pecuario (Madrid), al Boletín de la Universidad de celona, es va dedi-
Granada. car a la docència a
l’Escola d’Arquitec-
CARANDELL SALINAS, Gregori tura (1970-1973),
(Saragossa, 25.V.1860 – Madrid, 1926) Mestre al temps que seguia
amb la pràctica
Fill d’Andreu Carandell i de Maria del Rosario pictòrica, i ho aban-
Salinas, d’Osca. Va estudiar a la Normal de dona per instal·lar-se
Girona i va obtenir el títol de Mestre Superior, a Cadaqués (1977),
amb la qualificació d’excel·lent, a Barcelona coincidint amb anys
(1881). Va exercir a Pals (1881-1892), on es va de crisi general polí-
casar amb Irene Pericay Martínez. El següent tica i econòmica, essent dels artistes que ha man-
destí va ser Figueres, lloc on va néixer el seu ter- tingut la seva residència a la vila marinera. Amb
cer fill, Joan, que va passar a ser fill únic per la els anys ha obert la galeria Marges-U, espai creat
defunció de les seves germanes. amb la intenció de donar a conèixer altres artistes.
A Figueres, es va implicar en la vida ciutada- La seva obra ha experimentat diferents pe-
na, va esdevenir secretari de la Cambra Agrícola ríodes, en els inicis responia a un tipus de pintu-
i de la Junta de la Protecció de la Infància. L’any ra pseudofigurativa, estil adscrit al moviment
1904 va organitzar la conferència sobre “Ense- artístic batejat pels crítics amb el nom de “Nova
nyança activa i experimental”. Figuració”, posteriorment, i influït pel canvi de
Amb la intenció que el seu fill optés a millors residència, la seva obra es troba conduïda cap
estudis es va traslladar a Madrid (1912). Allà va a l’abstracció com a resultat d’una visió intros-
esdevenir Secretario de la Comisión Permanente pectiva de la realitat, presentant l’espai frag-
de la Asociación Nacional del Magisterio. Va mentat, amb influències del pintor Francis Bacon
publicar una memòria informant que a Figueres (1909-1992). Un altre moment va suposar la
s’havia extingit la mendicitat. incorporació de la natura acompanyat d’un canvi
de gamma cromàtica i la indefinició de contorns.
CARBÓ, Antoni L'obra de gran format, es caracteritza també
vegeu: SANT MATIES, Antoni de per l’abstracció i per les referències a l’entorn.
Ha treballat també la volumetria tractada a base
CARBÓ BERTHOLD, Gustau de formes tridimensionals i escultures desmun-
(Barcelona, 18.X.1941) Pintor tables.
La primera exposició individual va ser a Sitges
Vinculat a la vila empordanesa de Cadaqués per (1966). Durant el període 1968-84 realitza unes
part paterna, va passar la infantesa entre Barce- 50 exposicions individuals i a partir de 1985 fins
lona, Navarra i Cadaqués. Està casat amb l’artista l’actualitat un nombre similiar, a tenir en compte:
japonesa Nobuko Kihira↑. la Retrospectiva de pintura 1978-1983 a la
Es va inclinar per estudiar a Llotja-Escola d’Arts Galeria Tau (1983), o la dedicada pel Museu de
i Oficis i la carrera d’Arquitectura que abandonaria l’Empordà 10 Anys de Pintura a Cadaqués
(1961), per ingressar a l’Escola Superior de (Figueres, 1988).
182
CARBONA
Entre les col·lectives cal ressenyar la participa- cap d’uns anys, juntament amb Joan Ferrés↑,
ció a: Pintura Joven Española en Nueva York Simeó↑, Ferran Català i Carles Mallart, varen for-
(1970), 15 Katalanische Mahler la qual va itinerar mar el grup Els Pescadors de l’Escala (c. 1970-
per Alemanya (1973), Pintura Española Contem- 1991). El grup va difondre les cançons de taverna
poránea al Cultural Center Niavaran (Teheran, i havaneres i varen esdevenir els ambaixadors de
1976), Plástica Catalana Generación del 66 al l’Escala.
Colegio de Arquitectos de Santa Cruz de Tenerife Varen ser sol·licitats
(1977), I Biennale der Europaischen Druck Grafik per actuar a les
(Heidelberg (Alemanya), 1979), III Bienal Inter- rodalies i després
nacional del Dibujo y Grabado de Méjico (1981), la de realitzar un enre-
col·lectiva sobre gravat Internacional a Tòquio gistrament, la seva
(1985), la participació en les mostres internacio- fama es va esten-
nals d’instal·lacions CAP D’ART (Cadaqués, 1997, dre. Varen actuar a
1998, 1999 i 2000), IV Trienal Internacional del diferents punts de
Gravat de Kochi (Japó, 1999) o Artistes Catalans la geografia espa-
dans le Jura (Suïssa, 2005). nyola i a l’estranger,
Ha exposat diverses vegades al Japó junta- a Anglaterra, Bèlgi-
ment amb Kihira, actualment exposa a la Ga- ca, Itàlia, etc. Poste-
raku Gallery (Nagoya, Japó, 2009). riorment, va ser el tenor de La Veu dels Pescadors.
Ha realitzat treballs de disseny essent els més La seva veu de tenor li permetia cantar amb des-
significatius el disseny de les claraboies de les tresa i sentiment peces com Cant a la vinya.
dasaparegudes Galeries El Prado (Madrid, L’any 2002, durant la Cantada d’Havaneres
1989), o el nou disseny en ceràmica per a reco- de la vila escalenca, va ser homenatjat.
brir una xemeneia de Gaudí, del Palau Güell de
Barcelona (1991). CARBONA BALAGUER, Fernando
La seva obra es troba en diferents institucions (Figueres, 26.IX.1909 – ?) Químic
públiques nacionals i internacionals i col·lec-
Nét de Joan Carbona↑ Molins. Fill de Joan
cions privades.
Carbona Busquets, propietari dedicat al comerç,
Ha estat guanyador de nombrosos premis. Un i de Clarita Balaguer Masdevall, ambdós de
dels més significatius va ser el Primer Premi de Figueres, domiciliats al carrer de la Portella. Va
Pintura de la III Biennal Internacional d’Eivissa ser el petit de tres germans: Maria Assumpció,
(1968), el Premio Único a la IV Bienal de Pintura Maria dels Àngels↑ i Fernando.
Blanco y Negro (Madrid, 1976), premi al Mini- Era cosí del matemàtic Ferran Sunyer↑
Print Internacional i a la I Biennal Internacional Balaguer.
d’Electrografia (Barcelona). Va cursar els estudis al Químic de Sarrià i a la
Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.
CARBÓ ESQUER, Llucià Es va traslladar a París per ampliar els seus estudis
(Sant Mateu, Castelló de la Plana, 14.I.1931 – i especialitzar-se. Primer, va treballar a l’Institute
l’Escala, 21.VII.2007) Cantant d’havaneres Pasteur, i va prosseguir en la investigació. Va treba-
llar als laboratoris de la Compañía Reno, filial del
Fill de Vicente i Carmen, procedents de terres comptoir de Fosfats de l’Àfrica del Nord, arribant a
valencianes, es varen establir a l’Escala. Casat ser el director del servei d’investigacions.
amb Caterina Casademont Ballesta, el matrimo- El seu treball va incidir en la millora dels resul-
ni va tenir quatre fills. tats dels adobs orgànics i dels adobs fosfatats,
Va ser un dels iniciadors dels grups d’havane- amb clars beneficis per a l’agricultura.
res professionals d’origen escalenc. Disposava Va publicar els seus treballs en diverses publi-
de dots naturals per al cant i, als anys 50, va cacions franceses i d’altres països, fins i tot de
començar a cantar boleros i cançons mexicanes l’Índia. Va realitzar diversos treballs d’estudi per
acompanyant els vells mariners, a la taverna. Al Àfrica.
183
CARBONA
CARBONA BALAGUER, Maria dels Àngels a regidor (1918-1922), l’any 1930 va ser primer
(Figueres, 2.IX.1908 – Roses, 8.V.2000) síndic del consistori, presidit per l’alcalde Fèlix
Pintora i dibuixant Jaume Gelart, i alcalde interí per ser el regidor de
més edat (1931). El període dedicat a l’alcaldia
Filla de Joan Carbona Busquets, propietari, i no va ser dels fàcils, ja que va coincidir amb la
de Clarita Balaguer Masdevall, de Figueres, Setmana Tràgica de Barcelona. Va lluitar per
domiciliats al carrer de la Portella. Va ser la mit- solucionar la falta de locals escolars.
jana de tres germans: Maria Assumpció, Maria Director del Centro Federal, ubicat al carrer
dels Àngels i Fernando↑. Forn Baix de Figueres, va formar part de la junta
Es va especialitzar en figura i composició. Va de l’Sport Figuerense (1894), entitat que es
participar en diverses exposicions col·lectives a dedicava a fomentar i practicar tota classe d’es-
Barcelona i a l’Exposició Nacional de Barcelona ports. Va ser un expert jugador d’escacs.
de 1944.
CARBONELL TURBAU, Narcís
CARBONA MOLINS, Joan (Vilabertran, 19.XI.1888 –
(Barcelona, 23.II.1858 – Figueres, 9.II.1958) Barcelona, 1.III.1954) Músic
Advocat i polític
Fill de Josep Carbonell Viñas i de Dolors Turbau
Fill de Joan Carbona Salabert, ambdós de Vilabertran.
Serra i d’Adela Mo- Va dedicar-se a la pedagogia musical, desta-
lins, tenia dues ger- cant en flauta. Va formar part durant molts anys
manes, Remei i de la Banda Municipal de Barcelona, en la qual
Adela. Es va casar ingressà l’any 1932.
amb Àngela Bus- Va compondre les sardanes De bon matí, Enci-
quets Bach (†10.V. sadora, Raig de lluna, Dansa tràgica, Saltirona,
1922) i el matrimo- Cançó de la llar, La pubilla de Calafell, Carme,
ni va tenir quatre Matilde, La font d’en Míliu, Capdepinyol, Francisca.
fills, Rosita, casada Se li ha atribuït L’aplec de Sant Ferriol, Infan-
amb Josep Deulofeu tona, L’himne d’en Riego, La flor de Vilabertran,
Poch; Maria, casa- Bonica flor.
da amb Lluís Aupí Maragall; Adela, casada amb
Josep Puig Pujades, i Joan, casat amb Clara CÁRDABA CARRASCAL, Marciano
Balaguer. (Olombrada, Segòvia, 1954) Historiador
Va cursar la carrera d’advocat a Madrid. Va
ser fiscal quan hi havia Audiència a Figueres. Es va llicenciar en
Home d’humor fi, d’ell s’han explicat moltes història per la UNED
anècdotes. Gran conversador, va conrear l’amis- (1995) i es va doc-
tat del notari Dalí o d’Emilio Castelar. torar amb la tesi
Era assidu del Cafè Royal de la Rambla de Colectivizaciones a-
Figueres, on coincidia amb Carles Fages↑ de grarias en la región
Climent, el qual li dedicà la conferència “Anec- de Girona, 1936-
dotari el señor Carbona” (Casino Menestral, 1961 1939 (UdG, 2001),
editada l’any 1981 amb pròleg d’Anna M. Dalí↑). publicada amb el
Va dirigir el diari La Evolución (1887), òrgan títol Campesinos y
del Centre Republicà Històric de l’Empordà. revolución en Cata-
Polemista, com a republicà federal nacionalista luña: colectividades
va prendre possessió de l’alcaldia l’1 de juliol de agrarias en las comarcas de Girona, 1936-1939
1909 i hi va romandre fins l’1 de gener de 1912. (Madrid: 2002), i, en català Col·lectivitzacions
Posteriorment, va formar part del consistori com agràries a les comarques de Girona, 1936-
184
CARDONER
1939: pagesos i revolució a Catalunya (Girona: Compagina la professió d’instal·lador de fusteria i

2002). tècnic de manteniment amb la música.
Està adscrit al seminari d’Història Rural de la Líder del grup empordanès Els Rockson, era la
UdG. Els seus articles han estat publicats a diver- veu del grup. Amb aquest grup va compondre i gra-
ses revistes especialitzades, als Annals de var tres discs compactes: Heavy metal (1983),
l’Institut d’Estudis Empordanesos, a Estudis Herederos del rock (1984) i AM/FM (2003). Va
d’Història Agrària, etc. Ha participat a les jorna- continuar amb altres grups com Terratrèmol, i amb
des sobre “Sindicalisme i món rural a Catalunya, aquest va compondre i gravar dos disc compacte:
1900-1975” on va presentar el treball “La terra El foc que tu em demanes (1991) i Passió sota la
per a la comunitat! L’anarcosindicalisme agrari a pell (1992). Va crear un altre grup propi amb el
les comarques de Girona” (Girona: 2003). nom de Cardoner (1997) i amb aquest ha gravat i
Ha escrit, en col·laboració amb Sílvia Mus- compost Instint animal (1997), No anem pas bé
quera↑ El Celler Cooperatiu d’Espolla: els inicis (2001), i Miracle (2005).
d’un projecte (1906-1939) (Figueres: 2007). Ha Amb l’orquestra La Selvamar (1988-1990),
col·laborat en la Història del Alt Empordà tocava la guitarra, cantava i era el segon tenor a
(Girona: 2000), i la Història del Baix Empordà les sardanes. Ha col·laborat amb músics com
(Girona: 2006). Gerard Quintana, Adrià Puntí o Quim Portet.
Les seves lletres s’han qualificat de desver-
CARDONER CASADEMONT, Emili gonyides i inconformistes i ell mateix es conside-
(Boadella, 1869 – 1936) Metge ra contestatari.
Va estudiar medicina, com el seu germà Joan Per encàrrec, ha arranjat algunes peces musi-
(Boadella, 1866-?), i va exercir al poble de cals, com: els Goigs de Santa Àgata i Sant
Darnius i a Boadella. Sebastià (2003), Orfeó de l’Empordà (2005), per
a la coral Germanor de Capmany o la sardana
Espolla animada (2007). Ha compost, també,
CARDONER GIRALT, Sebastià
l’Himne Oficial de la Fundació Espotiva Figueres
(Capmany, 1889 – ?) Industrial
Una escola de futbol (2006), amb lletra dels ger-
S’establí a l’Argentina, on fou gerent de la firma mans Carreras.
Gilardón Llauró y Cía. (1922-1928), president Té un estudi propi de gravació, TrapStudio, on
de Cardonor, Riva y Cía., i de la Cambra Gremial grava els seus treballs i, esporàdicament, n’enre-
de Manufactures de Suro Ruirga, i membre de la gistra d’altres d’artistes locals.
direcció d’Olycon S.A.
CARDONER TUBERT, Antolín
CARDONER GIRONELLA, Joan (Espolla, 29.VIII.1927 – Figueres, 23.VII.2007)
(Rabós d’Empordà, 26.XI.1958) Músic Músic
Fill d’Antolín Cardo- Fill de Josep Cardo-

ner↑, músic, i de ner Bonavia, camio-
Leontina Gironella, ner, i de Margarita
de Rabós. Va néixer, Tubert Bonavia,
circumstancialment, ambdós d’Espolla.
a Rabós, a casa L’any 1956 es va
dels avis materns. casar amb Leontina
Des de sempre ha Gironella, filla de
viscut a Espolla i de Rabós, i el matrimoni
petit es va familia- va tenir un fill, Joan↑.
ritzar amb la músi- Gràcies a l’ajut
ca, en rebre classes del capellà del poble
del seu pare si bé es considera autodidacte. va poder disposar d’una trompeta. Va assistir a
185
CARDONER
classes d’aquest instrument a Figueres, amb Fal- realitzar inversions en la mineria que varen fallir.
garona↑, després a Girona amb en Josep Miralda, Va obrir una sucursal a Burke, Cleveland, (1887),
membre de la Principal de la Bisbal. on va fixar la residència.
Per poder-se costejar les classes de música Havia intentat en alguna altra ocasió, de nou,
feia de jornaler. Tocava la trompeta i el violí, i no intervenir en la mineria. Finalment, en convertir-se
va ser fins als vint anys que va poder començar a en propietari de la mina Hércules, va aconseguir els
tocar en una orquestra, va ser a Vilajuïga, sota la resultats anhelats, i va arribar a ser propietari d’al-
batuta de Jaume Bonaterra↑. Després va tocar tres mines. Va ser director del Servei de Correus del
amb La Principal de Figueres (de 1948-1970), Departament de Cleveland. Es té notícia que un
amb La Principal de Cassà (1972-1978), amb La germà seu, Josep, es dedicava a negocis a Berna,
Selvatana (1978-1981). Com a trompeta va Suïssa, per encàrrec del biografiat.
anar de gira amb artistes coneguts com Carmen
de Lirio, Antonio Machín i Ramon Calduch. A CAREAGA MONSALVATGE, Josep M.
Espolla participava en les activitats teatrals del (Figueres, 13.IV.1909 – 23.VII.1937) Pilot
poble, en La companyia del carro de l’alegria i en
una orquestra, formada per aficionats i profes- Fill de Joaquim Careaga↑, i de Trinitat Monsal-
sionals, L’orquestra d’Espolla. vatge, d’Olot. Es va sentir atret per l’aviació. Va ser
Als cinquanta-dos anys va haver de plegar a membre de l’Aeronàutic Club Empordanès (ACE).
causa de problemes de salut. Jubilat, va dirigir la L’any 1932 va aconseguir una beca de pilotatge
Coral d’Espolla, la qual assajava a l’església del atorgada per la Generalitat de Catalunya, la qual li
poble i cantaven sardanes i goigs. va permetre fer-se càrrec dels aparells d’aviació de
L’Ajuntament i el poble d’Espolla, juntament l’Aeronàutic Club Empordanès. Aquesta situació
amb l’orquestra Selvatana, li varen retre un privilegiada li va permetre ser propietari d’una
homenatge el 18 de gener de 2004. avioneta. L’any 1935 va participar en el concurs
organitzat per l’Aero Club de Cataluña.
Va morir molt jove, a l’edat de vint-i-vuit anys,
CARDONER VIÑAS, Damià i es pot confirmar que va ser a causa d’una sep-
(Sant Climent Sescebes, 15.IX.1844 – ticèmia per infecció intestinal. Segons altres
Burke, Estats Units, 1915) Empresari fonts havia estat a causa d’haver participat a la
guerra civil a favor dels republicans.
La història d’aquest sant climentenc, coneguda
amb llacunes, suposa una lluita tenaç i contínua, CAREAGA PASTOR, Joaquim
plena d’adversitats i superacions. Va començar
(Manila, 1.VII.1885 – ?, 1930?)
els negocis a Basilea, Suïssa, on hi va romandre
Banquer i procurador
el període que va des de 1868 fins a 1872.
Aquest any es va casar a Estrasburg amb Matilda Fill de Luis de Carega Sánchez, de Màlaga, i de
Bouvard (11.VII.1872), i el matrimoni va tenir un Concepció Pastor Maranges, de Girona. Casat
fill i tres filles. amb Trinitat Monsalvatge Muxart, d’Olot, filla del
Després de l’experiència helvètica, va passar banquer Jordi Montsalvatge. El seu fill Josep
uns mesos a Sant Climent, però el seu esperit Maria↑ va ser un dels primers pilots.
inquiet el portà a dirigir-se cap als Estats Units Fou el fundador de la Banca Careaga (1908),
(1883). En els inicis, sembla que es va dedicar a situada al carrer de Sant Pere. Després de l’en-
la compravenda de mercaderies i, aviat, va acon- llaç matrimonial, la seva entitat es va fusionar
seguir la ciutadania americana (1884). amb la dels familiars de la muller Hijos de J. Mon-
Va treballar a les mines, venia fruita i verdures salvatge. Després de cessar l’activitat de l’entitat
i feia altres treballs complementaris. Va obrir un (1920), per absorció del Banc de Terrassa, el
saloon a la població de Mullan, però el negoci no biografiat va treballar com a apoderat de la nova
va tenir èxit. Va canviar de residència i va establir empresa i, a partir de 1925, va ser gerent del
una botiga de queviures a Murray (1885), i va Banco de Crédito Ampurdanés.
186
CARRERAS
CARITG COMAS, Jaume fins al punt de recórrer des del Magreb a tot
(Vilajuïga, 18.III.1892 – Figueres, 11.XI.1964) Europa. Actualment, les regnes del negoci estan
Electricista, mecànic i inventor en mans del seu fill Ramon.
Fill d’Isidre Caritg Guillantó, d’ofici menestral del

camp, natural de Vilajuïga, i de Maria Comas CARRERAS COSTA, Rosalina
Mas, de Garriguella. Després de passar uns anys (Figueres, 13.V.1944) Periodista i escriptora
a Vilajuïga, va anar a residir a Barcelona (1904),
i, més endavant, a París, on va realitzar estudis Filla de Joaquim
especialitzats. Carreras Guillamet,
Va aconseguir diversos premis a diferents natural de Figueres,
certàmens estrangers. Va realitzar invents com i de M. Carme Costa
Automáticos luminosos de llamada. També va ser Turias, també de
premiat als Concursos Internacionals d’Inventors. Figueres. Estudià a
l’Institut Ramon
Muntaner i, més
CARLÉ, Doctor
tard, a instàncies
(Figueres, s. XIX) Metge
familiars, va cursar
Especialista en malalties de pit i del cor. Es va comerç i secretariat
obrir camí a Buenos Aires. a Les Escolàpies,
quan la seva voluntat era la d’estudiar infermeria.
En el decurs d’aquests estudis va descobrir noves
CARLÉ LLACH, Martí afeccions com el dibuix i la redacció, qualitats que
(Figueres, 1838? – ?) Impressor li varen potenciar fins al punt de guanyar el primer
premi de narrativa d’una entitat bancària (any
Va ser professor de llengua francesa a l’Institut de 1958). Posteriorment, ha cursat estudis de Dret.
Figueres fins l’any 1874, any en què, probablement L’any 1961 va entrar a treballar a l’ajuntament
per qüestions polítiques, va marxar de la ciutat. Va de Figueres, a la secretaria particular de l’alcalde
militar com a republicà juntament amb Abdó Ramon Guardiola↑ Rovira, al costat del secreta-
Terrades↑, Narcís Monturiol↑ i Joan Arderius↑. ri particular Josep M. Elorduy↑ Buscarons. Allà
A Barcelona, mogut pel seu ideari comunista va entrar en contacte amb el món del periodis-
utòpic i allunyat del científic de Marx i Engels va me. El Sr. Elorduy, director del setmanari Am-
fundar, juntament amb Monturiol↑, la impremta purdán, la va esperonar a col·laborar-hi. Hi va
Librería Oriental, situada a les Rambles de escriure amb continuïtat, des de 1963 fins a
Barcelona, amb la intenció d’editar La Frater- 1970, sobre temes diversos, en diferents etapes:
nidad (1847), com a portaveu dels seus pensa- articles costumistes relacionats amb els mesos
ments, que va ser clausurat el 1848 sota l’acu- de l’any o les estacions; moda i altres temes
sació als seus redactors de provocar aldarulls. femenins; entrevistes d’actualitat; notícies, opi-
Va ser director del diari figuerenc El Ampur- nió, etc. Després de 1970 va col·laborar-hi
danés. Va publicar Catecismo razonado de la esporàdicament. Anys més tard, de gener del
libertad: dedicado al pueblo (Figueras: 1868). 1988 fins a finals del 1989, escriu articles d’opi-
nió al Setmanari de l’Alt Empordà.
CARRÉ VICENS, Jaume Entre 1963 i 1966 va formar part de la planti-
(Camallera, 1929 – 2006) Empresari lla de Ràdio Popular de Figueres, com a locutora
de continuïtat, també com a col·laboradora
Va crear l’empresa de Transports Calsina Carré, literària preparant contes radiofònics i incorpo-
amb seu a Figueres i Pont de Molins (1972). Es va rant-se a la roda de comentaristes. Simultà-
especialitzar en el transport internacional de mer- niament a l’etapa radiofònica escriu al setmanari
caderies. L’empresa ha seguit una gran expansió Vida Parroquial. Va col·laborar també a la secció
187
CARRERAS
d’art de la Revista de Gerona (1968-1973); va estudio de la arqueología, La Bisbal, durante la

ser corresponsal del diari Los Sitios, de Girona Guerra de Sucesión i Las sociedades de socorros
(1967-1973). mútuos para los casos de enfermedad; utilidad
A finals dels anys setanta principis dels vui- que de ellas reporta a la clase obrera, aquesta
tanta, dirigeix la revista Unión, que edita l’asso- última va aconseguir un accèssit.
ciació de pares i mares d’alumnes del col·legi de Va obtenir premis també al certamen literari
les Escolàpies, al cap de poc va passar a dir-se organitzat pels Aymadors de Las Lletras l’any
Nosaltres i l’escola. 1893.
Ha participat en altres activitats ciutadanes, ha
format part de l’elenc teatral del Patronat de la
CARRERAS FINA, Joaquim
Catequística, dirigit, en aquell moment, per Ramon
Saguer i Andrés, i de la Coral de Santa Cecília, diri- (Barcelona, 1876 – Figueres, 26.VII.1910)
gida per Maria Rosa Gratacós↑ Fàbrega. Fotògraf
Va gaudir d’un període d’excedència laboral
(1971-1985), i en reingressar es va incorporar al Fill de Joaquim Carreras Vila, natural d’Igualada,
Departament de Recursos Humans de l’ajuntament i de Dolors Fina Pla, natural de Figueres. Es va
de Figueres (1985-1989), després es va incorporar casar amb Eulàlia Ventura, de Figueres, i varen
al gabinet de l’alcalde Marià Lorca↑ (1989-1995), tenir dos fills, Joan i Maria. Estaven domiciliats al
i en prendre possessió Joan Armangué↑ va conti- carrer de la Portella.
nuar desenvolupant les mateixes funcions (1995- Procedent de Barcelona, es va instal·lar al
2006). Des del mes de juliol de 2006, de nou, carrer d’Avinyonet Figueres. Va realitzar les fotos
desenvolupa la seva feina en el Departament de per a una sèrie de targetes postals que va editar
Recursos Humans fins a la seva jubilació. el llibreter Serra del carrer de Besalú. Malaura-
Les seves obres han merescut diferents premis: dament la seva activitat es va estroncar en morir
amb la Cançó de Sant Martirià va guanyar el Premi molt jove.
Miquel Coromina (1964); amb l’obra La crida va Les seves fotografies varen ser publicades a
guanyar el premi de narrativa Església viva, la Geografia General de Catalunya (1911) i l’Àl-
Memorial Josep Maria Pont (1997). Ha estat la bum Meravella (1933).
guanyadora del primer Premi de Narrativa per a la
Gent Gran, convocat pel Consell Comarcal de l’Alt CARRERAS PONS, Ramon
Empordà (2004 i 2006). (La Jonquera, 2.II.1893 – Còrdova?, 1949)
Mestre i polític
CARRERAS FIGARÓ, Octavi
(Cadaqués, 1862 – ?) Periodista i escriptor Fill de Joan Carreras Barneda, dedicat al comerç, i
de Rosario Pons Bisern, ambdós de la Jonquera. Va
Va estudiar a l’Institut de Figueres on va assolir el contraure matrimoni amb Julia Rodríguez García.
títol de Batxiller (1878), i posteriorment, medici- Va estudiar batxillerat i magisteri, estudis que
na a la Universitat de Barcelona. va continuar a l’Escola Superior del Magisteri, a
A Girona va fundar el diari El Teléfono Catalán Madrid. El curs 1916-1917 va començar les clas-
en el qual hi va col·laborar. Va ser redactor de La ses a l’Escola Normal de Còrdova, de la qual en
Vanguardia i de Las Noticias. Va ser un dels priva esdevenir catedràtic.
mers en explicar la llegenda del castell de Carreras va ser membre de la maçoneria, s’i-
Vulpellac, publicat al diari Lo Geronés. nicià a la Lògia de Còrdova (abans de 1924), i va
Entre les seves obres: Origen e historia del arte rebre el nom de Pitàgoras. Implicat en política, va
cerámico, memoria premiada en el Certamen de formar part del Partit Republicà Radical, liderat
La Bisbal, 1887 (Gerona: 1888), La imagen y la per Alejandro Lerroux. En representació seva va
capilla de Nuestra Señora de la Piedad (La Bisbal: ser diputat a Corts (1931) per Còrdova. Va ser
1889) obra premiada al Certamen literario-reli- nomenat comissari general del govern de la
gioso de la Bisbal (19.VIII.1889), Importancia del República (1931-1935), i durant aquest període
188
CASADEMONT
va residir a Barcelona. Se li va assignar en tres vegada a Espanya, la jornada de vuit hores per
ocasions el càrrec de governador civil (Sevilla, als treballadors municipals. A ell es deuen nom-
Saragossa i Sevilla). broses actuacions urbanístiques, per iniciativa
En finalitzar la guerra civil va ser detingut a la seva es va perllongar el cobriment de la riera
Jonquera, empresonat per pertànyer a la maço- Galligans, es va urbanitzar la plaça Pi i Margall
neria i per la seva afiliació republicana, i traslla- (avui plaça de la Palmera), es va construir l’es-
dat a la presó de Còrdova. Se sap que també va corxador públic, es va arranjar el firal del bestiar
estar reclòs a les presons de Girona i Madrid. amb l’adquisició de terrenys, s’urbanitzaren
diversos carrers i es varen construir clavegueres.
Una nota negativa del seu mandat va ser, haver-
CARRERAS REBUJENT, Martí
se vist obligat a acceptar forçosament, la implan-
(Figueres, 2.XII.1860 – 1.II.1924)
tació del penal al castell de Sant Ferran. Per a
Fuster i polític
solucionar el problema, es va iniciar la construc-
Fill de Joan Carreras ció de la Presó comarcal costejada al cinquanta
Barnada, treballa- per cent pel consistori figuerenc i la resta per
dor, de Cassà de la municipis de la comarca.
Selva, i de Maria Des de 1932 a 1939, l’actual carrer de Sant
Rebujent Baró, de Vicenç s’anomenava carrer Martí Carreras. Fins
Figueres. Es va al moment que Joan Armangué↑ va accedir a la
casar amb Dolors política, era el figuerenc que més anys havia
Dalfó Bosch, i el esmerçat a la política local.
matrimoni va tenir
quatre fills: Joaquim, CASADEMONT CANALIAS, Joaquim
Enric, Pere i Anita. (Olot, la Garrotxa, 26.XII.1952) “Cuisiniste”
Va compaginar
les seves tasques professionals a la fusteria, Es va afincar a
establerta al carrer de Peralada, amb els seus Figueres l’any 1976
ideals polítics. Des que va iniciar la vida política i, posteriorment, des
(1886) va contribuir a propagar els ideals repu- de 2007, resideix a
blicans al dictricte de Figueres. L’any 1891 va Llers. Es va iniciar
formar part del comitè local i comarcal del partit en el món de l’hos-
Republicà Federal. Al constituir-se la UFNR, va taleria amb la ven-
ser elegit per l’Assemblea per formar part del da de màquines de
Consell Regional. Va formar part del Comitè local cafè. Va coincidir
i del comarcal (1909-1912), essent-ne elegit amb Josep García,
president l’any 1913. mecànic, i decidiren
Va formar part del consistori figuerenc com a independitzar-se i
regidor (1891-1895, 1897-1901, 1903-1909, muntar una empresa, que s’anomenà Maqui-
1917-1922), primer tinent d’alcalde, i alcalde naria Hostelera García (1979). L’any 2002, a
(1.I.1906 – 1.VII.1909). causa de la mort del seu soci, l’empresa va pas-
Va presidir l’Exposició Agrícola Industrial i el sar a ser García Casademont, S.A.
Certamen Industrial, que obtingué un gran ressò A poc a poc varen donar-se a conèixer i l’any
a tota la província (1906). Soci del Casino 1988, varen muntar la cuina del Motel de Figueres.
Menestral des de 1878, va formar part de la Reuniren dues característiques fonamentals:
junta, primer com a interventor (1883), com a haver estat pioners en la introducció de les noves
vocal (1889), com a vicepresident (1897-1898), tecnologies a la cuina, i en escoltar les necesitats
i com a president (1901). dels usuaris; així començaren a vendre cuines
Essent regidor va fer una proposta que s’apro- personalitzades. Al cap de dos anys varen mun-
varia en ser alcalde: s’implantà, per primera tar la cuina d’un restaurant amb una estrella
189
CASADEMONT
Michelin, El Racó de Can Fabes (1990), després Costa Brava Información –redactor en cap–,
la d’El Bulli (1992), amb dues estrelles Michelin. Gerona Información –redactor en cap–, Rumor
Restaurants que, al cap de poc, pujaren en l’es- –delegat a Girona–, etc. Més endavant, d’El Noti-
calafó de la Michelin. La fama es va anar expan- ciero Universal (Barcelona), Canigó (Figueres),
dint i l’any 1993 ja gaudien de renom en el món Tele/estel (Barcelona), Ampurdán (Figueres),
de la restauració. L’any 1999 entraren al mercat Avui (Barcelona), Mundo Diario (Barcelona), El
francès de l’alta cuina muntant instal·lacions a Correo Catalán (Barcelona), Hoja del Lunes
Montpeller (Le Jardin des Sens), Bordeus (Les (Barcelona), El Mundo Deportivo (Barcelona),
Sources, de Caudalle-Château Lafitte), Le Cap Marca (Madrid), La Depêche du Midi (Tolosa de
d’Adge, Joigny (La Côte Saint Jacques) i París. Llenguadoc), Ya i la resta dels diaris de l’Editorial
L’any 2003 consolidaren la seva posició empre- Católica (Madrid), com La Verdad (Múrcia), Hoy
sarial al mercat espanyol i realitzaren les cuines (Badajoz), El Ideal Gallego (La Corunya), El Ideal
del Santiago Bernabeu, de Madrid. Les properes de Granada i El Comercio (Gijón), El Periódico de
fites empresarials es troben al mercat exterior: a Catalunya (Barcelona), Xarxa (Barcelona), Diari
Alemanya i Noruega i, fins i tot, el Pròxim Orient. de Girona (és el col·laborador més antic d’aquest
L’any 2006 va aconseguir reunir els cinc cui- rotatiu, amb el seu antecessor Los Sitios inclòs),
ners d’Espanya amb la màxima distinció Punt Diari (Girona), Presència (Girona), Àncora
Michelin, tots ells clients, Adrià, Arzak, Berasá- (Sant Feliu de Guíxols), La Taula del Racó
tegui, Santamaria i Ruscalleda. Ells han manifes- (Vidreres), Rodamón (Barcelona), Bonart (Girona),
tat que la contribució del biografiat ha estat cab- i Som (Girona), entre d’altres. Pel que respecta
dal per a l’evolució de la gastronomia. als mitjans radiofònics, ha estat redactor de
Ràdio Girona (hi creà, els estius dels anys 60, el
CASADEMONT COMAS, Emili primer espai informatiu de la Radiodifusió
espanyola sobre l’actualitat diària de la Costa
(Girona, 15.II.1936) Periodista i escriptor
Brava) i Ràdio Popular de Figueres, així com
Fill de Josep Casa- col·laborador de Ràdio Miramar (Barcelona),
demont Viger, car- Ràdio de les Valls (Andorra), Ràdio Blanes, Ràdio
nisser, natural de Olot i La Voz de la Costa Brava (Palamós). I quant
Girona, i de Maria els diaris digitals, ha estat corresponsal de Mi
Comas Ballarín, na- equipo (Sevilla). Ha exercit la professió periodís-
tural de Barcelona. tica, al principi amb un carnet de l’antiga
Es va casar amb Dirección General de Prensa, a Girona, Àfrica del
Emília Pla↑ Espar- Nord, Principat d’Andorra, Barcelona i Figueres.
raguera, figuerenca, Destinat al Marroc per fer el servei militar,
i varen tenir un fill, immediatament passà a ser redactor (1958-
Jordi, i una filla, 1962) del Diario de África i África Deportiva
Núria. I fou a partir (Tetuan), on, als inicis, signava amb el pseudò-
d’aquest fet que establí la residència principal a nim d’Otes. En saber l’àrab, l’agència britànica
Figueres (1968), alternant-la amb Girona i Reuter’s el requerí per cobrir informacions del
Barcelona. conflicte entre Algèria i França.
Des de ben petit volia dedicar-se als mitjans Ha estat corresponsal de les agències
de comunicació. Va obtenir el títol de tècnic de Reuter’s (a l’Àfrica del Nord), Europa Press, Efe,
programació en ràdio (Escuela Oficial de Radio y Logos, Mencheta i Adi. Aquestes agències varen
Televisión, 1966) i, al cap dels anys, es va llicen- difondre arreu del món les notícies proporciona-
ciar en Comunicació Audiovisual (UAB, 1999). des pel biografiat sobre Salvador Dalí↑ i el
Ha estat redactor o col·laborador de diversos Teatre-Museu Dalí.
mitjans de comunicació, en diferents períodes. Dins l’àmbit figuerenc, fou cofundador i direc-
Pel que fa als mitjans escrits, de Los Sitios, tor del bisetmanari 9País (1977), que poste-
Usted, Gerona Deportiva, Barcelona Deportiva, riorment passà a anomenar-se Hora Nova,
190
CASADEMUNT
publicació de la qual va ser cofundador, director Catalunya, demarcació de Girona, per haver
i subdirector. estat un dels pioners de la ràdio, sobretot de la
Per encàrrec de l’alcalde Pere Giró↑ (1976), ràdio en català de després de la guerra civil, grà-
renovà i democratitzà el setmanari Ampurdán. Hi cies a la primera emissió diària de la Radio-
va introduir el català i hi va crear la secció titula- difusió espanyola feta en la nostra llengua, que
da “Mirador polític”. va realitzar a Ràdio Popular de Figueres, titulada
Ha estat president de l’antiga Unió de Perio- al principi Figueres, tres de la tarda i, posterior-
distes de les Comarques Gironines. És membre ment, L’Hora de Catalunya.
–actualment, jubilat– del Col·legi de Periodistes
de Catalunya. CASADEMONT COSTA, Narcís
Ha estat reconegut per la Generalitat com el (Figueres, 1816 –
pioner de la ràdio en català de postguerra, per la Solsona?, el Solsonès, 1890?) Eclesiàstic
creació del programa diari L’Hora de Catalunya
(1965) a Ràdio Popular de Figueres. També fou el Mestre de capella i organista de la catedral de
primer periodista que, després de la Guerra Civil, Solsona (1845-1890).
utiltizà el català a la premsa esportiva –Gerona
Deportiva–, amb una secció titulada “El personat- CASADEMONT MARIGÓ, Joan
ge de la setmana” (1967), i creà a Hora Nova un (Figueres, 10.VIII.1870 – 21.IX.1936) Eclesiàstic
vocabulari català propi per a les crítiques taurines.
És autor dels llibres L’Hora de Catalunya. Estudià la carrera eclesiàstica al seminari dio-
Recull d’una emissió radiofònica (Girona, 1968), cesà de Girona. Exercí de vicari a les parròquies
amb pròleg de la potessa Montserrat Vayreda↑ i de Garriguella, la Cellera de Ter per passar a
portada de l’artista-pintor Joan Felip↑ Vilà; Figueres on exercí de sagristà de la parròquia de
L’home d’Els Cent Homes (Aproximació a la vida i Sant Pere. Juntament amb mossèn Fortunet↑
obra de Josep Fontbernat, el fill d’Estanyol que organitzà i dirigí el Fomento de Peregrinaciones.
pogué ser president de la Generalitat a l’exili des- Fou empresonat el 18 d’agost de 1936, portat al
prés de Josep Irla) (Edicions CAT i ajuntaments castell i assassinat.
de Bescanó i Anglès, Barcelona 1996); Carnaval,
carnavalades i carnavalaires (La històrica para- CASADEMUNT ARIMANY, Francesc Xavier
da i fonda feta a Figueres pel rei Carnestoltes (Figueres, 29.XII.1897 – Girona, 15.III.1988)
l’any 1878, camí de Barcelona, explicada per pri- Mestre i polític
mera vegada) (Editora Empordanesa, Figueres
1997) i Cristòfor Colom, gironí? (Text d’una con- Fill de Baldomero
ferència pronunciada al Casino Menestral Figue- Casademont [sic]
renc (Editora Empordanesa, Figueres 1998). Montaner, d’ofici
És coautor dels llibres Aquí ràdio (Crònica de llauner, natural de
les ones a les comarques de Girona, 1933-1982). Figueres, i de Leonor
(Col·legi de Periodistes, Girona 2003); Josep Arimany Vila, de
Fontbernat i Verdaguer (1896-1977). Imatges i Barcelona. A l’edat
documents (Diputació de Girona, 2006), amb de cinc anys es va
pròleg de Montserrat Vayreda (l’últim que va traslladar amb la
escriure abans de morir) i la col·laboració de família a Girona.
Josep Víctor Gay, Carles Fontserè i Dani Vivern, i Cursà la carrera
Maria dels À. Vayreda (Institut d’Estudis Empor- de Magisteri i exercí
danesos, Figueres 2007). al Grup Escolar de Girona, a Blanes, Cabanelles,
Guardonat per l’Obra del Ballet Popular Tossa de Mar, Guardiola de Font-rubí (Alt
(Barcelona, 1966), per un guió radiofònic titulat Penedès) (1922-1930), Ripoll (1930-1931) i,
Homenatge a Pep Ventura, ha rebut la Mosca de finalment, al Patronat Escolar de Barcelona al
Galena 1999 del Col·legi de Periodistes de grup escolar Casp.
191
CASADES
Estant a Ripoll es va sentir atret per la política, de cures intensives Carles Casades de Còdol, de
afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya va l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.
ser elegit Diputat al Parlament de Catalunya, va Va formar part de diverses iniciatives comar-
ser membre de les Comissions Permanents de cals, va ser membre de la junta social del Pantà
Cultura, Economia i Justícia i Dret. Després d’esde Crespià (c. 1930). Des del punt de vista polí-
clatar la guerra civil se li va encomenar la tic va ser candidat per l’UMN.
Comissaria de Refugiats i l’any 1938 va ser nome- Va realitzar diferents donatius a la comarca, per
nat director general d’Ensenyament. a l’altar de Nostra Senyora de la Salut de Terrades
Després de la guerra es va exiliar per un perí- i per a l’Hospital de Figueres. Vinculat a Torroella
ode de deu anys, primer a Montpeller, després de Fluvià, va col·laborar en diverses millores muni-
Mèxic i, de nou a França, ara a Tolosa de Llengua- cipals, la construcció de la casa consistorial, el jut-
doc. Es va reincorporar al magisteri, primer a l’es- jat municipal, i la restauració del temple. L’ajun-
cola graduada del carrer Escudillers i, després, a tament de la vila el va nomenar fill adoptiu i va
Sant Jordi Desvalls, fins a la jubilació. donar el seu nom a un carrer del poble (1925),
Va col·laborar en publicacions especialitza- posteriorment, va rebre el títol d’alcalde Honorífic
des com El Magisterio Gerundense i també a El de Torroella (1968). Les seves despulles es troben
al panteó familiar de Torroella de Fluvià.
Autonomista. Va publicar: “Converses sobre les
Per diverses actuacions benèfiques va ser
excavacions de la Vila Romana de Tossa, sostin-
nomenat soci d’honor de l’Hospital de la Creu
gudes entre Xavier Casademunt i Ignasi Melé”
Roja (1969), i va rebre la Creu de Primera Classe
(Grup Excursionista Gironí, 1922), Notes breus
de l’Ordre Civil de Beneficència de l’Ajuntament
de Geografia i Història de Sant Jordi Desvalls.
de Barcelona, i La Medalla d’Or de la Creu Roja.
CASADES de CÒDOL, Carles CASADESÚS

(Barcelona?, 1891 – 12.IX.1975) Hisendat (Figueres, s. XIX) Músics
Dinastia de músics francesos originària de
Propietari de l’anomenada Casa Còdol, de Figueres. El membre més destacat fou Francis
Figueres. L’any 1917 va fer un donatiu de 20.000 Casadesús (París, 1870-Suresnes, 1954). El seu
pessetes per enderrocar l’illa de cases existent a nebot Robert Casadesús (París, 1899-1972),
la part superior de la Rambla. Així mateix, va pianista i compositor, estudià piano amb Diémer
donar la quantitat de 5.000 pessetes addicio- i contrapunt i fuga amb el seu oncle Francis.
nals per erigir un monument dedicat al figuerenc
Narcís Monturiol↑. CASADEVALL ALBERT, Joan
L’any 1918 l’Ajuntament de Figueres va decidir (Castelló d’Empúries, 4.II.1920 –
atorgar el seu nom a un dels carrers de la ciutat, Figueres, 16.I.1988) Pagès i polític
situat a la banda de migdia de la Rambla. L’any
1931, durant la Segona República, es va produir Fill de Modesto Ca-
un canvi en el nomenclàtor de carrers figuerencs, sadevall Costa, agri-
es va eliminar el nom del carrer Casades de Còdol, cultor i fill d’agricul-
de la Rambla, i es va substituir el de sant Josep pel tors del mas Llebrer,
seu. Després de la guerra es va retornar el nom i de Rosa Albert
dels sants, de manera que va desparèixer el nom Ayats, ambdós de
de la família Casades. Com a resposta, el biogra- Castelló d’Empúries.
fiat va decidir llegar les seves propietats a Es va traslladar a
l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Al llarg dels viure al poble (1958),
anys va fer donatius a diverses institucions sanità- i va proposar la ins-
ries: va ser benefactor de l’Asociación Española tauració de la festi-
contra el cáncer, de l’Hospital de Sant Pau i Santa vitat de sant Isidre,
Creu, i de l’Hospital Clínic de Barcelona. L’any com a patró dels pagesos, i la compra de la
1974 es va inaugurar i donar el seu nom a la unitat imatge del sant. Va ser un dels fundadors de la
192
CASAGRAN
cooperativa agrícola (1959) que subministrava Durant molts anys va conrear una de les seves
adobs i herbicides per als cultius i va treballar fort aficions, la pintura, havent estat alumne de Fèlix
per fer netejar els recs que abastien els camps del Mestres (1872-1933). Es conserven retrats i
municipi i rodalia. Va ser escollit president de la bodegons realitzats pel biografiat.
germandat de pagesos i ramaders (1964). Va ser Com el seu pare, formava part de les tertúlies
nomenat alcalde de Castelló i va estar en el càrrec anomenades dels encuriosits o lletraferits celebra-
durant nou anys (1966-1975). des a principis de segle a la vila de Llers. Va ampliar
Entre les principals actuacions cal esmentar l’ar- Can Casagran, edifici que després de la guerra,
ranjament del cementiri, la compra dels terrenys de atès l’estat ruïnós en què havia quedat el nucli del
l’abocador, de l’escola i del camp de futbol. Va poble a causa de l’explosió causada per la retirada
encarregar la construcció de l’escola Ruiz↑ Amado republicana, va aixoplugar l’ajuntament, les esco-
i de Llotja. Va signar el permís per construir Empu- les i va tenir funcions d’església parroquial. L’any
riabrava i en va ser un dels impulsors. Es van pavi- 2003 l’Ajuntament de Llers va adquirir Can
mentar els carrers de Castelló, es va remodelar el Casagran per destinar-la a usos públics.
passeig i la font d’en Nyago, es va restaurar l’ajun-
tament, i el teulat i l’orgue de la catedral. En el seu CASAGRAN DALMAU, Pere
darrer any d’alcalde, a Castelló es va tornar a beure (Portbou, 19.VI.1916 – ?) Enginyer tècnic
aigua de la Mare de la Font en lloc de la Muga.
El 1985 va assumir la presidència del Sindicat Fill de Cosme Casagran Molins, botiguer, de
del Reg de la riba esquerra de la Muga i sota Portbou, i de Dolors Dalmau Furtunet, de Llers.
aquesta responsabilitat va signar el protocol de Estudià peritatge industrial a l’Escola Industrial
captació de l’aigua sobrant del rec del Molí per de Terrassa (1942). Exercí professionalment a la
destinar-lo a la potabilitzadora d’Empuriabrava, companyia tèxtil Safa de Blanes. El 1949 es tras-
que proveeix la urbanització i altres pobles com lladà a Amèrica, s’establí al Brasil, residí a Rio de
Cadaqués i Roses. Janeiro i altres localitats i treballà com a disse-
nyador industrial. A Barra do Pirai fou professor
d’espanyol (1952-1954), i, durant sis anys,
CASAGRAN ALOMAR, Pere assistent tècnic de fiscalització mecànica de la
(Barcelona, 16.XI.1898 – Llers, 22.IV.1993) construcció de dues centrals hidroelèctriques. El
Advocat 1966 deixà el Brasil per instal·lar-se al Canadà, a
Mont-real on continuà amb la seva professió.
Fill de Casimir Ca-
sagran↑ Duran i
CASAGRAN DALMAU, Rosa
d’Assumpció Alomar.
(Portbou, 30.IV.1910 – ?) Modista
Es va casar amb
Amàlia Cuenca, i el Filla de Cosme Casagran Molins, botiguer, de
matrimoni no va Portbou, i de Dolors Dalmau Furtunet, de Llers.
tenir descendència. Formada a Catalunya, on treballà en la seva pro-
Va estudiar la fessió. El 1951 es traslladà al Brasil, on continuà
carrera de Dret a amb la seva professió. El 1966 es traslladà a
Barcelona i va ser Mont-real (Canadà).
jutge, exercint a la
ciutat comtal. Va CASAGRAN DURAN, Casimir
intervenir en el Tribunal d’Acords d’Andorra (Llers, 11.IV.1870 – Barcelona, 15.II.1929)
(1930). De tendència republicana, en veure de la Advocat
manera que evolucionava la guerra civil va marxar
a Itàlia, després a França i Tunis, on va exercir el Fill de Mariano Casagran Laporta (7.III.1846 –
càrrec de secretari al consolat. Acabada la guera 18.IV.1917), propietari descendent d’una família
va ser rellevat del càrrec, va tornar a Barcelona de metges originaris de l’Armentera, i de Teresa
però mai més va exercir la carrera judicial. Duran Ribera, va ser el gran de dos germans:
193
CASALS
Casimir i Mercè. Es va casar en primeres núpcies El biografiat va encomenar la transcripció del

amb Assumpció Alomar, amb qui va tenir tres manuscrit de l’original de Gregori Pallisser↑, titu-
fills: M. Cristina, Pere↑ i Mercè, i en segones lat Resumen histórico acerca del pueblo de
núpcies amb una germana de la muller, Josefa, Llers, amb informacions complementàries extre-
amb qui va tenir dos fills: Assumpció i Joan. tes d’altres fonts.
Va estudiar el batxi-
llerat a l’Institut de CASALS CASAS, Melitó
Figueres. Per tal que (Roda de Ter, Osona, 1.II.1910 –
el fill estudiés, la Figueres, 3.XI.1990) Fotògraf
família es va traslla-
dar a viure a Bar- Va ser el petit de sis
celona on va cursar germans. Es va casar
la carrera de Dret a amb Teresa Colomer
la Universitat de Bargalló, de Vilassar
Barcelona, i es va de Dalt, amb qui va
especialitzar en dret tenir dos fills, Fran-
civil i dret de famí- cesc i Melitó, i en
lia. Va formar part de la Junta del Col·legi segones núpcies es
d’Advocats de Barcelona, amb el càrrec de treso- casà amb Rosa Coll
rer (1925), i va ser nomenat Magistrat President Costa, de Figueres,
del Tribunal de Corts (o d’Apel·lacions) del amb qui va tenir un
Principat d’Andorra. L’exercici de la Judicatura a fill, Jordi, continua-
Andorra va comportar que dediqués algun del dor de l’ofici patern.
seus escrits a l’estudi del dret andorrà, publicat a A Vic es va introduir en el món de la fotografía,
la Revista Jurídica de Catalunya (1926). gràcies a Xavier Bach, Manuel Comella i Josep
Durant la Dictadura de Primo de Rivera, la Gudiol, juntament amb Antoni Robert, fotògraf, li
Junta del Col·legi d’Advocats va ser destituïda ensenyaren a fer fotografies.
per qüestions lingüístiques. En no acatar l’ordre, Als 17 anys va anar a Barcelona, i es va donar
el governador els va fer empresonar i posterior- la circumstància que davant de casa seva hi vivia
ment els desterrà. Va haver de deixar el despatx i un fotògraf amb qui va iniciar amistat, Frasquet.
la família i es va instal·lar a Alcanyís (1926). A les nits, solia anar aprendre com retocava; així
va anar perfeccionant l’ofici. Va quedar-se a
Estava molt interessat en les patents d’inven-
Barcelona fins que li tocà fer el servei militar al
ció, i sobre aquest tema tenia escrita una obra
Batalló d’Enginyers de Tetuán, lloc on hi passà
que no va arribar a publicar. Gaudia d’una impor-
tres anys i va aprofitar per fer fotografies als mem-
tant biblioteca que reflectia el seu interès per la bres de l’exèrcit, i les edificacions fetes pel Cos de
literatura, sobretot per Walter Scott, la història de l’Exèrcit. Acabat el servei s’instal·là de fotògraf a
Catalunya i les qüestions jurídiques. Vic (1934), disposava de botiga i es dedicava al
Feia sojorns a la vila nadiua, allà va formar part fotoperiodisme, com a corresponsal de diversos
de les tertúlies anomenades dels encuriosits o lle- rotatius l’As, el setmanari Stampa o Ahora (Vic).
traferits celebrades a principis de segle XX, a la vila Després de la guerra civil continua a Vic, i amb el
de Llers. Va adquirir el terreny anomemat “El Camp fotògraf Folgueroles obre l’estudi Melfol (1942).
de l’Era”, situat en un dels punts alts del poble i va Molt aficionat a l’excursionisme, és membre fun-
fer construir la casa que passaria ser coneguda dador de la Unió Excursionista de Vic i de Figueres.
com Can Casagran (1905), essent ampliada per Melitó Casals, més conegut amb el diminutiu
un dels seus fills, en Pere. del seu nom de pila, Meli, per qüestions de salut
Per prescripció mèdica havia estiuejat a s’instal·la a Figueres l’any 1944, i ocupa l’estudi
Cadaqués on havia establert relació amb Onofre del fotògraf Unal, situat a la placeta alta de la
Pont↑, en el moment en què aquest era presi- Rambla. Esdevé un dels millors fotògrafs de les
dent de la Diputació. rodalies i es converteix en el principal retratista de
194
CASALS
la comarca i de la Costa Brava. Aprofitava quan càlids. Ha introduït

podia per sortir de l’estudi i retratar els espais també canvis d’ele-
oberts, els monuments, els paisatges, abans de ments iconogràfics,
la dècada del 50 ja va retratar pobles de la costa com la incorporació
i de l’interior, i moltes d’aquestes vistes les edità d’objectes i colors
en format de targeta postal. Amb els anys aques- d’inspiració islàmi-
tes fotografíes seran projectades o exposades. ca. Així mateix, se-
Amic de la tertúlia, a Figueres estableix amistat gons l’estat anímic,
amb persones vinculades al món de la cultura com ha utilitzat diferents
Montserrat Vayreda↑, Ramon Guardiola↑, Ramon tècniques com el
Reig↑, Massanet↑ o Carles Fages↑ de Climent. guaix, les ceres, o
L’any 1948 estableix contacte amb Salvador l’oli.
Dalí↑, amb qui estableix una llarga relació profes- Ha exposat al Centro Cultural Ferrerías (Me-
sional i d’amistat. El pintor el batejà amb l’apel·la- norca, 1977), a la Galería Lletra Menuda (Ciuta-
tiu de Melicolor. A partir d’aquest moment, va ser el della, 1978), diverses vegades a Roses (1979,
fotògraf requerit per Dalí per retratar els seus qua- 1980, 1984, 1985, 1989, 1993, 1995, 1997), a
dres, a ell mateix, a Gal·la, en actes diversos o en el Studio 12 (Alacant, 1983), a la Diputació d’Ala-
procés de realització del futur museu. El biografiat cant, i a Figueres i Girona.
va ser el primer que va manifestar la necessitat de L’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Roses va
crear un Museu Dalí a Figueres (1957). incentivar una exposició col·lectiva d’artistes
L’any 1983 va tenir lloc l’exposició de fotogra- rosincs exportada a l’agermanada Rodes, i un
fíes Dalí vist per Meli, i es va inaugurar l’exposició dels representants va ser el biografiat.
Sèries Fotogràfiques, en la qual es presentaven
Va resultar guanyador del tercer premi del XVII
fotografíes de Salvador Dalí↑.
Salón de Primavera del Ateneo de Mahó (Menorca,
El fons Meli, relacionat amb Dalí, consta d’uns
1978).
8.000 negatius i abraça des dels anys 50 fins al
traspàs del pintor, l’any 1989. Des de l’any 1993 el
fons Meli es troba a la Fundació Gala-Salvador Dalí. CASALS NOGUER, Àngel
Va ser nomenat Soci d’Honor de Joventuts (Figueres, 19.III.1885 – ? Suïssa, 1942) Banquer
Musicals (1983), Premi Barretina d’Hora Nova
(1983), Patró Vitalici de la Fundació Gala- Fill d’Àngel Casals
Salvador Dalí (1984), Fill Adoptiu de Figueres Matabosch, comer-
(28.IX.1990) i té dedicada una sala permanent ciant i polític figue-
al Museu Dalí de Sant Petersburg (Florida). renc, fill d’Olot, i de
Francisca Noguer
CASALS FERRER, Xavier Bassols, natural d’O-
lot, domiciliats al
(Roses, 31.X.1948) Pintor
carrer de Palau, de
De petit va estudiar a l’internat del Collell. Es va Figueres. Casat amb
encaminar pels estudis de medicina, primer a Consuelo Floreta
Madrid i després a Salamanca, però un any Puigsegur (1883-
abans d’acabar la carrera els va abandonar per 1955), propietària,
dedicar-se a la pintura. Es considera autodidac- de Vilabertran, el matrimoni va tenir dos fills
te. Va residir uns anys a Menorca, i des de l’any Àngel, i Jaume.
1979 viu a Sella, a la Serra d’Aitana, Alacant. Tenia estudis de Dret i havia obtingut una acu-
La seva pintura de caire ingenu i colorista ha rada formació sobre temes financers a Alemanya.
passat per diferents etapes. Reflectint-se en els Des de l’any 1920 disposava de la Casa de Canvi
seus quadres la renúncia voluntària de la civilit- i Monedes, situada a la Rambla de Figueres, la
zació, mitjançant l’equilibri dels interiors amb Casa Casals (1898), edifici bastit pel mestre d’o-
figures, i l’espai humanitzat mitjançant colors bres Josep Cordomí↑ i conegut popularment com
195
CASAMITJANA
la casa del rellotge (instal·lat l’any 1922). Poste- CASAMOR CALM, Francesc
riorment, es va convertir en la Banca Casals i (Navata, 1865 – Barcelona, 10.II.1930)
Llorens (1925-1930), esdevenint soci de Baldiri Hisendat i llicenciat en ciències
Llorens↑ Rahola, de Roses.
Va participar en la política local figuerenca i Fill d’Antoni Casa-
va estar vinculat a Esquerra Republicana de l’Alt mor↑ Huguet, hisen-
Empordà. Es relacionava amb polítics, amb dat, i de Francesca
algun dels quals va establir amistat, com és el Calm Torra, domici-
cas d’Azaña. Acabada la guerra civil es va exiliar, liats al carrer de la
va viure a Suïssa, lloc on va morir. Presó. Va ser l’hereu
Una de les grans aficions havia estat la de d’una nissaga de
pintar a l’aquarel·la, havia fet exposicions. vuit germans. Es va
casar amb Maria
d’Espona i d’Entram-
CASAMITJANA AGUILÀ, Magda
basaguas (1903), i
(Barcelona, 27.I.1963) Professora i política
del matrimoni varen
Filla de Joan Casa- néixer sis fills: Anton↑, escultor; Pilar, Maria, Car-
mitjana Fontanet, les, advocat; i Lluís i Joaquim Maria, arquitectes.
empresari, natural Va heretar les propietats de la família de
de Barcelona, i de Navata, Tarabaus, Vilanant, l’Escala, Peralada i
Margarita Aguilà Vilanova de la Muga, i no va exercir la carrera.
Santa Lucía, pro- Va formar part de diverses associacions relacio-
pietària d’un res- nades amb l’agricultura com la Cambra Agrícola de
taurant a l’Alma- l’Empordà, membre de l’Institut Agrícola Català
drava, és la quarta de Sant Isidre (IACSI) fins a la defunció. Va ser un
de set germans. dels impulsors del Sindicat Oleícola Garrotxa-
Vinculada a Roses Empordà (1930). Va ser el primer president del
des de la infantesa, Sindicat Agrícola Catòlic de Navata (1920).
hi resideix habitualment des de 1988. Comparteix Va actuar com a secretari interí de l’Ajuntament
les inquietuds amb Domingo Cusí Gener, amb de Navata (1899-1901), i l’any 1904 en va esde-
qui té dos fills: Magda i Francesc. venir alcalde. En aquesta època, el biografiat era
Va estudiar al Liceu Francès de Barcelona i es el segon major contribuent del poble de Navata.
va llicenciar en Filologia Catalana (Barcelona, UAB
1987), i gairebé té finalitzada la llicenciatura en CASAMOR CALM, Ildefons
Filologia Francesa. Ha treballat pel Departament (Navata, 1869 – ?, 1.X.1947) Arquitecte
d’Educació de la Generalitat de Catalunya com a
auxiliar de conversa de català, per als alumnes Fill d’Antoni Casa-
nouvinguts, a tots els CEIP i a l’IES de Roses. mor↑ Huguet, hisen-
S’ha implicat en la vida política local, militant a dat, i de Francesca
les files del PSC, sigles amb les quals ha encapça- Calm Torra, domici-
lat l’oposició a la vila de Roses (2001-2004 i 2004- liats al carrer de la
2007), esdevenint-ne alcaldessa l’any 2007. Així Presó. Va ser el cin-
mateix, és membre de l’Executiva del Partit So- què de vuit germans
cialista de la federació de Girona des del 2000, i i va romandre solter.
diputada provincial (2003-2007 i 2007-2011). Va estudiar la
Ha escrit: Repassem la llengua catalana (Bar- carrera d’arquitec-
celona: 1989) i Roses més enllà del dia a dia (Fi- tura a l’Escola d’Ar-
gueres: 2007), recull d’articles d’opinió publicats quitectura de Bar-
de 2003 a 2007. celona (1894). Se sap que va ser nomenat
196
CASAMOR
arquitecte municipal de Sant Hilari Sacalm l’any Es va casar amb

1898, i que l’any 1906 encara n’ostentava el María Purificación
càrrec, va actuar d’arquitecte assessor a la vila de de Cáceres (1953),
Sant Feliu de Guíxols (1899-1903) on posterior- de Figueres, i el
ment va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal matrimoni es va dis-
(1903-1904), i va seguir actuant com a arquitec- tanciar fins a la
te particular fins a l’any 1907. Com a tècnic muni- separació.
cipal es coneixen una sèrie d’actuacions com la Va assistir a les
col·locació del dipòsit d’aigua (1900), el tanca- classes de dibuix de
ment de l’escorxador municipal (1902) i, entre Joan Núñez↑ i Se-
altres, el projecte d’urbanització de l’horta d’en bastià Escapa↑. Als
Font (1903). Com a arquitecte particular cal des- 19 anys va anar a
tacar la façana de la fàbrica Roc i Oliu (1904) i la Barcelona i es va matricular a l’escola d’Agri-
casa de Heinrich Glassner (1906). cultura i a la de Belles Arts de Llotja. Va començar
A Sant Hilari Sacalm, va realitzar el projecte el curs al taller de Josep Dunyach Sala on
de l’edifici de les escoles i el de l’ajuntament s’iniciaria en l’escultura i de qui heretaria el clas-
(1906-1908). sicisme amb connotacions noucentistes. Aquesta
A Figueres, va realitzar el projecte de la Casa etapa va coincidir amb la realització d’escultures
Gruart (1900), situada al carrer de Monturiol i per al recinte de l’Exposició Universal de
constitueix una de les millors edificacions moder- Barcelona (1929), manifestació que li va perme-
nistes, i la Casa Aupí (1925). tre conèixer obres d’escultors francesos com
Maillol i Despiau. Paral·lelament estava també
sota les ordres de Josep Clarà.
CASAMOR CALM, Josep
El 1931 es decidí a treballar pel seu compte,
(Navata, 1867 – Girona, 26.IV.1933)
elaborant tot tipus de retrats i escultures i parti-
Enginyer de Camins, Canals i Ports
cipant a diverses exposicions a Barcelona i
Madrid. Es va especialitzar en nus femenins i
Fill d’Antoni Casamor↑ Huguet, hisendat, i de
imatges religioses.
Francesca Calm Torra, domiciliats al carrer de la
Presó. Va ser el segon de vuit germans. Es va Als anys 1940 i 1941 es va presentar amb el
casar amb Assumpció Bas Martí. grup barceloní Artistes Mediterranis, juntament
amb Alfred Opisso, Lluís M. Güell, Francisco Serra,
Va treballar en l’obra pública, va estar adscrit
Marsà, J. Oliver i els escultors Juventeny i Antonio
a la División Hidraúlica del Pirineo Oriental (1911),
Ramón González. Li varen seleccionar obra per a
se sap que posteriorment estava a Lleida (1919),
les Biennals de Berlín i Venècia. L’any 1943 va visi-
i que l’any 1928 ja era jubilat.
tar Itàlia i va romandre un any a París. El 1944 va
Va preparar diversos avantprojectes per a
participar a l’Exposició Nacional de Belles Arts de
embassaments, un d’ells va ser per a l’embassa-
Barcelona, i va participar també en algunes expo-
ment de Crespià (1913).
sicions de Primavera de Barcelona. L’any 1978 va
exposar a la Casa de España, de Miami.
CASAMOR d’ESPONA, Anton Persona d’una humilitat extraordinària, va con-
(Barcelona, 1.IX.1907 – rear el dibuix, la pintura (en tots els vessants) i
Cervià de Ter, el Gironès, 12.VI.1979) Escultor l’escultura. Es va decantar per l’última disciplina
perquè comprenia els tres vessants de l’art i per la
Fill de Francesc Casamor↑ i de Maria d’Espona, seva tridimensionalitat, i va treballar el marbre, l’a-
va néixer accidentalment a Barcelona, i va viure a labastre, la terracota i el bronze. Els últims anys de
Navata, Figueres i Barcelona. Com a hereu es va la seva vida els va dedicar a reunir una de les
haver de fer càrrec de la propietat familiar, cir- millors col·leccions d’art (de dibuix, pintura i
cumstància que el va vincular més estretament a escultura), i les va aplegar a la Casa Santamaria
Navata. de Raset (Cervià de Ter), adquirida l’any 1964.
197
CASAMOR
La major part de les seves obres estan reparti- CASANOVAS CANUT, Sebastià
des entre el Museu d’Art Modern (Barcelona), el (Sant Pere Pescador, 1710 –
Museu de l’Empordà (Figueres), el Palau de Mont- Palau-saverdera?, abans de 1767) Pagès
juïc i la Fundació Casamor, de Navata. Algunes de
les seves escultures religioses més importants són Ha passat a la història per ser l’autor d’un text bio-
la Verge de Santa Maria de Vilabertran i la de gràfic, recuperat i publicat per Jordi Geli↑ i M. Àn-
Castelló d’Empúries, la Verge de Fàtima de Navata, gels Anglada↑ amb el títol Memòries d’un pagès
la Mare de Déu del Sagrat Cor de les Escolàpies; a del segle XVIII (Barcelona: 1978; Figueres: 1986).
la façana de la catedral de Girona, s’hi troben les
imatges de Sant Josep i Sant Joan. A l’Ajuntament CASANOVAS GENOVER, Josep
de Figueres es pot veure el nu femení Mirant el (L’Armentera, 23.II.1884 – Girona, 26.I.1965)
mar. A Navata, a la plaça batejada amb el seu Eclesiàstic
nom, s’hi troba l’escultura La noia del càntir.
Al llarg de la seva carrera artística va obtenir Fill de Josep Casanovas Saliner, de l’Armentera, i
diversos guardons: del Real Círculo Artístico de Catalina Genover Sastre, de Ventalló. Va estu-
(Barcelona, 1957), Premi de la Diputació Foral diar al Seminari de Girona i des que el varen orde-
de Navarra (1960) i de l’Ajuntament de Barcelona nar (5.VI.1909), va ser catedràtic del Seminari
per l’escultura Santa Eulàlia guanyadora del conde Girona fins l’any 1958, moment en què va ser
curs convocat pel Servei de Parcs i Jardins (1961). nomenat professor honorari.
L’any 1989, per a commemorar el desè aniversa- Va ser administrador de la Capella del Calvari,
ri del seu traspàs, al Museu de l’Empordà (Figue- membre del Consell Diocesà de la Doctrina
res), va tenir lloc una exposició d’escultures cristiana, director espiritual del Consell Diocesà
femenines, un aspecte poc conegut de l’artista de l’Adoració Nocturna, director Diocesà de
on es podien contemplar nus femenins que encar- l’Obra de Sant Pere Apòstol i director de l’Asil de
naven la joventut, a base de formes arrodonides i capellans Bisbe Sivilla.
ben proporcionades. L’any 2008 s’ha reivindicat Va ser un convençut propagador de la llengua
la figura del biografiat en l’exposició Anton Esperanto. El 1956 va publicar un opuscle en
Casamor. Un art que perviu (1907-1979) (Museu elogi d’aquesta llengua.
de l’Empordà, Museu d’Art de Girona), mostra que
itinerarà al Museu de la Garrotxa (Olot, 2009). CASAÑAS GUANTER, Felip
(Palau-saverdera, 1908 – 1981) Polític
CASAMOR HUGUET, Antoni Era pagès, fill de pagesos pobres, fet que el va
(Navata, s. XIX – 22.XI.1908) Hisendat obligar a buscar-se altres feines com treballar en
l’ampliació dels túnels del ferrocarril amb motiu
Es va casar amb de l’exposició de 1929, a la pedrera de Montjoi,
Francesca Calm Tor- a Roses, o fent la verema a França. El juliol de
ra, natural de Puig- 1936 va ser nomenat president del Comitè anti-
pardines. Era mem- feixista de Palau-saverdera, després va passar al
bre d’una important front d’Aragó i, en acabar-se el conflicte, primer
nissaga de terrati- va marxar a França, però va retornar a Palau.
nents. Va formar part Se’n va anar a Barcelona a treballar fins que el
del consell d’admi- 1944 es va instal·lar a l’Empordà.
nistració de la socie-
tat Canal del Alto CASAS ALVERO, Carles
Ampurdán, consti- (Figueres, 31.VIII.1949) Biòleg, metge i professor
tuïda l’any 1882. I
va ser soci de l’Institut Agrícola Català de Fill de Frederic Casas Viñolas, metge pediatre,
Sant Isidre (IACSI), des de 1854 fins a la seva natural de Granollers, i de Lídia Alvero Vega,
defunció. natural de Figueres, és el petit de dos germans.
198
CASAS
Va residir a Figueres fins al moment de cursar els 1975) tenia per títol Acerca del género virtual de
estudis superiors a Barcelona. Actualment es las superficies algebraicas, i va ser dirigida per
troba afincat a Sant Cugat del Vallès. Josep Teixidor↑ Batlle.
Va cursar la llicen- Des de ben jove es va vincular a les tasques
ciatura de Biologia pedagògiques a la Facultat de Matemàtiques de la
(Universitat de Bar- Universitat de Barcelona, fins arribar a aconseguir
celona, 1971), i de una càtedra de Geometria (1983). Ha estat degà
Medicina (Univer- de la Facultat de Matemàtiques (1980-1984) i
sitat Autònoma de director dels departaments de Geometria (1984-
Barcelona, 1982), i 1987) i d’Àlgebra i Geometria (1988-1991). Ha
el doctorat en Bio- dirigit sis tesis doctorals. És membre de la Societat
logia (UAB, 1978). Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC.
La seva tesi docto- S’ha especialitzat en l’estudi de singularitats i
ral es titula Estruc- ha estat l’investigador principal de diversos pro-
tura y significado jectes d’investigació, des de 1985 fins l’actuali-
ecológico de las poblaciones bacterianas heteró- tat. Ha escrit els llibres The enumerative theory of
trofas de dos medios acuáticos con diferente nivel conics after Halpen (Springer Verlag 1986),
trófico (UAB, 1978). Ha estat professor de Micro- juntament amb Sebastià Xambó-Descamps, i
biologia i, actualment, és professor titular a la UAB Singularities of plane curves (Cambridge Uni-
al Departament d’Enginyeria Química. Ha impartit versity Press: 2000). Amb S. Xambó i G. Welters,
cursos de doctorat sobre Enginyeria Bioquímica, ha estat editor de Algebraic Geometry, Sitges
Biotecnologia i Tractament biològic de residus. 1983, proceedings (Springer Verlag 1985).
Les seves àrees de recerca són: el tractament Ha publicat articles sobre Geometria algebraica
biològic d’aigües residuals, el cultiu cel·lular i els a diferents revistes científiques, nacionals i estran-
processos biotecnològics amb microorganismes. geres, com Collectanea Mathematica (Barce-
Ha dirigit nou tesis doctorals i és autor de més lona), Lectures Notes in Mathematics (Berlin-
de 40 publicacions en revistes internacionals Heidelberg-New York), Manuscripta Mathematica
especialitzades. Ha col·laborat en les obres (Berlin-Heidelberg), Mathematische Annalen
Anaerobic Digestion (Oxford: 1988), i Ingeniería (Berlin-Heidelberg), Annales de l’Institut Fourier
bioquímica (Madrid: 1998). (Grenoble), Journal of Pure and Applied Algebra
(Amsterdam), Compositio Mathematica (Amster-
CASAS ALVERO, Eduard dam), Journal of Algebra (Amsterdam), Mathe-
(Figueres, 15.I.1948) Matemàtic i professor matical Proceedings of the Cambridge Philo-
sophical Society (Cambridge) Revista Matemática
Fill de Frederic Ca- Iberoamericana (Madrid), Asian Journal of Mathe-
sas, metge pedia- matics (Somerville, Massachussets).
tre, i de Lídia Alvero, Les principals aportacions s’han publicat a
és el gran de dos “Infinitely near imposed singularities and singu-
germans. Va residir larities of polar curves” Mathematische Annalen
a Figueres fins al (1990), “Singularities of polar curves” Compositio
moment de cursar Mathematica (1993) i “Local geometry of planar
els estudis supe- analytic morphisms” Asian Journal of Mate-
riors a Barcelona. matics (2007).
Des de llavors es
troba afincat a la CASAS GENOVER, Josep
ciutat comtal. (Camallera, 24.XII.1957) Arqueòleg
Es va llicenciar en Ciències Matemàtiques
(Universitat de Barcelona, 1970) i, posteriorment, Fill de Jaume Casas Compte, de Sant Miquel de
es va doctorar. La seva tesi doctoral (Barcelona, Fluvià, pagès, i de Nativitat Genover Roig, de
199
CASELLAS
Ventalló. Va estudiar la Llicenciatura en Filosofia i ciuitates d’Emporiae, Gerunda i Aquae Calidae

Lletres, especialitat Arqueologia (UAB, 1979), va (Girona: 2005), Intervenciones arqueológicas
presentar la tesina La ceràmica campaniana del en Mas Gusó (Gerona). Del asentamiento preco-
pobat ibèric de Castell (1979), posteriorment es va lonial a la villa romana (Oxford: 2004), en
doctorar amb la tesi La vil·la dels Tolegassos i el col·laboració amb V. Soler; Llànties romanes
poblament rural d’època tardoromana en el rera- d’Empúries. Materials augustals i alto-imperials
país emporità (1991), amb la qualificació d’“apte (Barcelona: 2006), en col·laboració amb V. Soler;
cum laude” (UAB, 1991). Lucernas romanas en el extremo nordeste de la
És membre del con- Península Ibérica (Oxford: 2006).
sell de redacció de Ha escrit monografies locals, algunes d’elles
la revista Cypsela amb col·laboració: Susqueda: ahir, un poble; recull
(1989-1996), i de la i textos (Susqueda: 1999) en col·laboració amb
sèrie Estudis Arqueo- Dolors Bach Vilarrasa; La Tallada d’Empordà. Tor,
lògics (1993-2003). Marenyà i Canet de la Tallada Records en blanc i
Ha compaginat negre (La Tallada: 2000), en col·laboració amb
les tasques de se- Narcís Gibrat; Quan l’avi era petit: imatges d’ahir
cretari dels munici- de la gent de Tallada (Tallada: 2001), en col·labo-
pis de Viladamat, ració amb Narcís Gibrat Juanola; Viladamat
Albons i la Tallada (Girona: 2004); La Tallada d’Empordà (Girona:
amb la pràctica de 2005), en col·laboració amb Narcís Gibrat, Vilaür
l’arqueologia. Ha dirigit diverses exacavacions de (Girona: 2006).
jaciments d’èpoques ibèrica, romana i medieval En col·laboració amb Victòria Soler↑ A l’en-
(des de 1981), i els seus estudis i prospeccions torn del Puig Segalar (Girona: 2005), El Cor del
s’han centrat a les comarques gironines. Terraprim. Camallera, Llampaies, Saus i Vilaür
Ha publicat nombrosos articles especialitzats (Girona: 2006) i Vilaür (Girona: 2006).
i diverses monografies, algunes en col·laboració:
Carta arqueològica de les comarques de Girona:
CASELLAS MAS, Xavier
el poblament d’època romana al nord-est de
Catalunya (Girona: 1984), en col·laboració amb (Garriguella, 2.IV.1952) Pintor
Josep M. Nolla; L’Olivet d’en Pujol i els Tole-
gassos: dos establiments agrícoles d’època Fill de Pere Casellas
romana a Viladamat (Girona: 1989), en col·labo- Pi, de Roses i de
ració amb Jordi Merino; Ceràmiques comunes i Teresa Mas Pi, de
de producció local a les comarques orientals de Garriguella. Va viure
Girona. I. Materials augustals i alto-imperials (Gi- la seva infantesa a
rona: 1990), en col·laboració amb P. Castanyer, Garriguella fins a
J.M. Nolla i J. Tremoleda↑; El món rural d’època l’edat de tretze anys,
romana a Catalunya. L’exemple del Nord-est després es trallada-
(Girona: 1995), en col·laboració amb P. Casta- ren a Roses i, poste-
nyer, J.M. Nolla i J. Tremoleda↑; La vil·la romana riorment, s’afincà a
de La Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós, l’Alt Garriguella, a la casa
Empordà) (Girona: 1995) en col·laboració amb pairal materna.
P. Castanyer, J.M. Nolla i J. Tremoleda↑; La villa Es va decantar pel món artístic a la dècada
de Tolegassos. Una explotación agrícola de época dels 70 i durant molt anys ha signat amb el
romana en el territorio de Ampurias (Oxford: pseudònim de Patxè. De formació autodidacta,
2003), en col·laboració amb V. Soler↑; In suo sempre ha mantingut la recerca artística; amb
fundo. La necròpoli oriental de la vil·la romana l’objectiu d’esbrinar el motiu de l’atracció d’un
del Collet de Sant Antoni (Calonge, Baix Em- quadre realitza l’estudi general de l’obra i analit-
pordà) i els cementiris rurals de les antigues za la personalitat del subjecte. La seva pintura es
200
CASERO
caracteritza per una pinzellada lliure, i la gamma CASERO MADRID, Just Manuel
cromàtica a base de colors vius. Se sent influït (Abrantes, Portugal, 1946 –
per pintors com Kieffer, Francis Bacon, Giacometti, Sarrià de Ter, el Gironès, 31.I.1981)
De Koening, Rauchensberg, Cy Tombly i els Polític, periodista, activista social i sindicalista
expressionistes alemanys del anys 50 i 60. A la
recerca de l’obra pictòrica ha visitat les Biennals Va néixer a la parrò-
de Venècia i París. quia de Rossio ao
Amb la intenció d’aportar imatges novedoses, Sul do Tejo del
va ser l’instigador i l’ànima de les Mostres de municipi d’Abran-
Garriguella (a partir de 1985). Per les quals va tes, on el seu pare,
rebre el suport dels germans Gaspar, propietaris de extremeny, havia
la Sala Gaspar de Barcelona, ells li oferiren obres emigrat i feia de
de primeres figures per exposar a les mostres. masover des que
Ha col·laborat en la revista BonArt (Girona). s’acabà la Guerra
Algunes de les seves obres han servit per a il·lustrar Civil espanyola. El
l’obra Els pobles de l’Empordà, Història de Garri- 1950 la família es
guella, Llibre de medicina. La seva obra es troba en traslladà a Figueres,
diversos museus i col·leccions particulars. patint les dificultats econòmiques i socials de la
Ha realitzat nombroses exposicions col·lecti- immigració. Les seves primeres lletres les va
ves per Catalunya, i França. I individuals: Caixa rebre a l’escola Sant Antoni d’Auxili Social.
Provincial (Roses, 1979, 1980, 1982), Caixa d’Es- Aviat va destacar en els estudis i sota la
talvis (Figueres, 1980), Sala Municipal (Garri- influència de mossèn Lluís Sureda i el rector Pere
guella, 1980, 1982), Caixa d’Estalvis (la Jon- Xutclà↑ va iniciar la carrera eclesiàstica més que
quera, 1981), Caixa d’Estalvis (Banyoles, 1981), per vocació per ajudar a solucionar els proble-
Casa de cultura (Pals, 1982), Happening Sant mes de l’economia familiar, ingressant el 1957 al
Nazari (Garriguella, 1982), Cúria Reial (Besalú, Seminari de Girona, on va restar nou anys.
1983), Galeria Art-3 (Figueres, 1984), Galeria La El 1966 va començar a treballar d’administra-
Rutlla (Sant Feliu de Guíxols, 1985), Galeria Mas- tiu i com a locutor a Ràdio Popular de Figueres, i
sanet (Figueres, 1986), La Fontana d’Or (Girona, escriu a Vida Parroquial. Va presidir l’entitat juve-
1987) amb fotografies de Joan M. Pau↑ Negre, nil Esplai del Casino Menestral i va formar part de
Antic Escorxador (Figueres, 1988), Sèrie Samurai l’equip d’animadors socioculturals del barri del
Galeria Fòrum (Girona, 1989), Les Bernardes Bon Pastor al costat de mossèn Franco.
(Salt, 1991, 1997, 2003 i 2007), Expoart (Girona, El 1969 es traslladà a viure a Girona i treballà
1991, 2000), Galeria M. Ettinghausen (La Pera, al Servei de Colònies i a les oficines d’Unepsa.
1991, 1992), Galeria Avinyó (Peralada, 1991), Traslladat a Sarrià (Girona) va realitzar diverses
Malls de l’Albera, Museu de l’Empordà (Figueres, feines mentre col·laborava en la creació del grup
1995), La Vieille Voûte (Cordes, França, 1998, de teatre independent de Banyoles TEI i escrivia a
2006), Centre d’Art Contemporani Fundació Presència, Tele-Express, Serra d’Or i Oriflama i par-
Rodríguez-Amat (2001), Consell Comarcal de l’Alt ticipà en la fundació de la revista Tramuntana de
Empordà (Figueres, 2003), Museu de l’Aigua la qual va ser-ne secretari de redacció encara que
(Salt, 2003), Cordes (2006). va sobreviure només un any. L’octubre de 1971 es
va casar a Cantallops amb Maria Mercè Gumbau.
CASELLAS MONCANUT, Emília Va entrar a Convergència Socialista de Cata-
(Barcelona, 5.IV.1899 – Figueres, 29.III.1965) lunya (1975) i va participar en la creació de
Impressora l’Assemblea Democràtica de Girona. El 1976
passa a formar part de la Comissió Executiva de
Tenia el negoci al carrer de Cervantes (actual Girona del Partit Socialista de Catalunya (Con-
carrer sant Pau) de Figueres. Se sap que va estar grés). Va ser delegat sindical de la UGT. Amb Pius
en actiu de 1915 a 1931. Pujades van iniciar el projecte de creació del
201
CASSI
Punt Diari, del qual en seria el primer gerent i rector (1956) i el

col·laborador habitual, a la secció “Apunts” i a la destí encomenat va
columna “Quiosc”. Va ser elegit regidor de Girona ser el de la parrò-
a les primeres eleccions democràtiques i va ser quia Santa Cecília
portaveu socialista a la Diputació i president de de Terrades. Els dos
la Comissió de Sanitat i Serveis Socials. Va ser l’i- primers anys va
niciador de la reforma de l’hospital de Santa coincidir amb mos-
Caterina i del psiquiàtric de Salt. Va ser nomenat sèn Joan Pagès↑,
president del Consell Municipal de Sarrià curador del Santuari
(1979). Posteriorment es va portar a terme l’edi- de la Salut. Mossèn
ció d’un volum titulat amb el mateix nom de la Miquel va esdevenir
secció, en el qual hi havia un recull dels seus capellà-custodi del
escrits. Quiosc (Girona: 1981; 2001), amb prò- Santuari l’any 1957. Va viure la reconstrucció del
leg de Jaume Guillamet↑. santuari, tasca per la qual va comptar amb la
Va publicar el llibre Girona, grisa i negra, col·laboració d’un Patronat de Reconstrucció, ja
(1972), juntament amb Narcís Jordi Aragó, constituït, format per mossèn Joan Pagès, el con-
Jaume Guillamet↑ i Pius Pujades. siliari comarcal mossèn Josep M. Pujades, l’arqui-
El Consell Municipal de Sarrià li va concedir el tecte Pelayo Martínez↑, i els empresaris Gustau
títol de sarrianenc d’honor (31.I.1981). Cusí↑, i Albert Fita↑. Dissolt el Patronat, mossèn
Miquel va comptar amb l’ajut de Pelayo Martínez i
la dels fidels i devots de la Mare de Déu per a
CASSI BASSACH, Antoni prosseguir amb les obres de reconstrucció i
(Pont de Molins, 30.IV.1892 – embelliment de l’església i de l’edifici dedicat a
Barcelona, 1960) Músic hostatgeria, la instal·lació elèctrica i la conducció
d’aigüa, l’asfalt de la carretera, l’arranjament del
Fill de Llorenç Cassi Pich, mestre, natural de passeig i de la font i tot un reguitzell de modifica-
Puigcerdà, i de Ramona Basach Planas, natural cions necessàries.
de Cadaqués. El trasllat del seu pare a Cervià de L’any 1982, amb motiu de la celebració de les
Ter, va fer que aviat marxés de la vila nadiua. noces d’argent, es va reeditar la monografia de
Va tocar a la cobla Barcino, i posteriorment va mossèn Lluís Constans La Mare de Déu de la
ser segon tible de la Cobla Barcelona (1925- Salut d’Empordà (Figueres: 1982), amb pròleg
1937). L’any 1937, es va incorporar a l’orquestra de Montserrat Vayreda↑.
de Pau Casals (fins al 1940), amb la qual va
emprendre una gira per Europa.
Va escriure les sardanes per a tible: La coto- CASTELLDASENS, Jaume de
liua i Fem gatzara? (Sant Pere Pescador, s. XIV – ?, 1419) Pintor
Fill d’Huguet de Castelldasens. A la seva mort, el

CASTEIS BARTI, Miquel
pintor Lluís Borrassà va esdevenir l’hereter uni-
(Figueres, 21.XII.1923) Eclesiàstic versal dels seus béns.
Fill de Martí Casteis Comas, agricultor, natural de
Navata, i de Maria Barti Prat, de Sant Climent CASTELLÓ CUSÍ, Carme
Sescebes. Va ser el petit de quatre germans: (Vilatenim, 21.VII.1943) Mestra i directora de coral
dues nenes traspassades essent infants, Esteve
i Miquel. Filla de Josep Castelló Vidal, pagès de Vilatenim, i
Va estudiar al Seminari de Girona, i ordenat de Joaquima Cusí Vilà, de Peralada. Amb la inten-
sacerdot a Figueres (1948). Va ser vicari de ció d’estudiar exactes, va cursar el batxiller supe-
Mieres, ecònom de Tragurà i Setcases, i de la rior, però la marxa a la capital barcelonina no la
Pinya. Va opositar a les darreres oposicions de temptava i, finalment, va optar per examinar-se per
202
CATALÀ
lliure de magisteri (Girona, 1964). Va opositar i el concurs “Cantem el Nadal”, celebrat a diferents
primer destí provisional va ser a Vilanant (1964- esglésies emblemàtiques de Catalunya, havent
65) i després Vilajuïga (1965-66). Va exercir uns guanyat cada any el primer premi de la categoria
anys al col·legi privat de Les Escolàpies (Figueres), de 8 a 12 anys. Una gran satisfacció per a la bio-
i es va reincorporar de nou a l’ensenyament públic, grafiada és haver aconseguit la continuïtat de la
ara a Roses (1973-79), després a la Marca de Coral a l’Institut Ramon Muntaner.
l’Ham (Figueres, 1979-84), i finalment al Col·legi L’anomenada de la coral ha fet que estigués
Sant Pau (Figueres, 1984-1999). convidada a actuar en nombrosos pobles de la
Des de petita una de les grans aficions va ser comarca. Per celebrar el 25è aniversari de la cre-
la música. Va aprendre a cantar amb mossèn ació del programa “El país a l’escola”, va actuar
Miquel Ayats↑, rector de Vilatenim, i va anar a (16.IX.2003) al Palau de la Generalitat. Era habi-
classes particulars de solfeig i piano amb la se- tual la seva actuació al Santuari de la Mare de
nyora Lluïsa Soler, però es considera autodidacta. Déu de la Salut de Terrades la diada de Sant
Esteve, per fer ofrena del premi a la patrona de
El seu entusiasme l’Empordà. Des de fa uns anys la Coral, en aques-
per la música ha fet ta diada, actua amb la Polifònica a la parròquia de
que, en gairebé tots Sant Pere. Durant l’any Dalí, Carme Castelló va
els col·legis en els aconseguir localitzar la lletra (d’Apel·les Mestres),
quals ha exercit, en- i la música (de J. Lamote de Grignon), d’una cançó
gresqués els alum- de bressol amb la qual els germans Dalí s’ador-
nes a cantar. Al mien L’àngel de la son. La coral la va estrenar
Col·legi Sant Pau (2.XI.2003), en la presentació del primer CD, i la
coincideixen una va enregistrar el 2.V.2004.
sèrie de circums-
tàncies que afavori- CASTELLÓ d’EMPÚRIES, Mestre de
ran la creació de la (s. XIV)
futura Coral que tants premis té en el seu pal-
marès. Coincideix amb Santi Musquera↑, mem- Nom amb el qual s’havia catalogat l’autor del
bre de l’AMPA, i decideixen muntar una activitat retaule quatrecentista de Sant Miquel procedent
extraescolar musical (1986-87), cantant cançons de l’església parroquial de Castelló d’Empúries,
populars catalanes. La biografiada dirigeix la preservat al Museu Diocesà de Girona. Avui, grà-
coral, mentre que Musquera l’acompanya a l’acor- cies a la investigació de mossèn Miquel Pujol↑, ha
dió. Els alumnes s’hi engresquen, i l’any 1992 la quedat resolta la seva filiació compartida per Joan
Coral del CEIP Sant Pau participa a la Trobada de Antigó, Honorat Borrassà i Francesc Vergós I.
Nadal del Teatre El Jardí, concurs organitzat per la
Societat Protectora d’Animals i Plantes. L’any CASTELLS, Vicenç
següent, s’hi presenten de nou i guanyen el primer (Figueres, s. XIX) Gravador xilogràfic
premi, ara amb l’acompanyament musical del pia-
Entre els anys 1838 i 1848 va ser considerat, a
nista Pere Puig. I, a partir de 1994, la Coral parti-
Madrid, com un dels millors gravadors de la
cipa en el programa organitzat pel Congrés de
Península.
Cultura Catalana. Acció Escolar, en la campanya
“El país a l’escola”, en el Concurs de cançó popu-
CATALÀ, Víctor
lar catalana del mes de juny anomenat “Sons i
vegeu: ALBERT PARADÍS, Caterina
cançons”, en el qual el primer any de participar-hi
(1994), guanya el primer accèssit. Sota la batuta
CATALÀ PORTELL, Simeó
de Castelló, la Coral ha assistit a diferents llocs (L’Escala, 4.X.1929 – 6.V.1996)
com el Palau de la Música Catalana, al Palau Firal Pescador i cantant
i de Congressos de Tarragona, a l’Auditori de
Barcelona o al Liceu, havent guanyat diversos pre- Fill de Marcelino Català Altrachs, paleta, de l’Es-
mis; així mateix, des de l’any 1998 participa en el cala, i de Margarita Portell Albareda, de Peralada.
203
CATALÁN
Pescador de profes- Universitat Autònoma de Barcelona. Està també

sió, amb els anys, en possessió dels títols d’especialista en
juntament amb la Medicina Interna (Universitat de Barcelona) i
seva muller, Maria Endocrinologia (Escola Professional d’Endocri-
Carme Surrell Ayats, nologia: Hospital Clínic i Provincial de Barce-
va fundar el restau- lona). És diplomat en Metodologia Estadística
rant Can Català. Els per la Universitat de París (1975) i en Sanitat
dies que la mala (Escuela Nacional de Sanidad, 1982), aconse-
mar no els permetia guint el número u de la seva promoció. Ha realit-
sortir, es reunien a zat també cursos de Gerència Hospitalària.
Cal Negre de l’Es- L’any 1970 va iniciar la seva carrera profes-
tartit on amenitza- sional com a metge resident, al Servei d’Onco-
ven les vetllades amb les seves cançons. logia i Medicina Nuclear de l’Hospital de la Santa
Es va passar més de deu anys cantant hava- Creu i Sant Pau (Barcelona). Posteriorment, va ocu-
neres com aficionat, fins que, juntament amb el par la plaça de metge adjunt al mateix Servei, ads-
seu germà Ferran, en Llucià Carbó↑ i Joan Ferrés, crit a la Secció “Tumores Hormonodependientes”.
va formar el conjunt que s’anomenà Els Pes- Casat i amb tres fills, des de l’any 1976 resi-
cadors de l’Escala. Van assolir nombrosos èxits i deix a Palma de Mallorca.
varen actuar arreu de l’Estat. A Palma de Mallorca va ocupar la plaça de
Va arribar a ser el president del Club de Futbol subdirector del “Centro Regional de Oncología de
l’Escala. Fou un dels membres fundadors de la Baleares”; l’any 1979 va ser nomenat represen-
secció local de Convergència Democràtica de tant d’Espanya al Comitè Assessor de la Confe-
Catalunya, i regidor de l’Ajuntament. rència Internacional sobre Càncer de mama
(Copenhaguen, 1979). Des de 1984 fins l’any
2002 va ocupar, per concurs-oposició, la plaça
CATALÁN FERNÁNDEZ, José Gustavo de cap de la Secció d’Oncologia de l’Hospital
(Ordizia, Guipúzcoa, 6.II.1945) General de Mallorca, la qual depèn del Servei
Metge oncòleg i escriptor Balear de Salut. Posteriorment, va sol·licitar
excedència voluntària per exercir com especialis-
A l’edat de tres anys ta a l’Hospital Son Llàtzer, que pertany a la xarxa
es va traslladar amb sanitària pública d’Ibsalut, inaugurat el 2002.
la família a Que- L’any 2004 va ser nomenat cap del Servei
ralbs, i als nou, a d’Oncologia de l’esmentat hospital, càrrec que
Figueres. Va estu- continua desenvolupant actualment.
diar el batxillerat És membre de l’ONG Voluntaris de Mallorca,
a l’Institut Ramon declarada d’utilitat pública pel Ministeri corres-
Muntaner. Es va des- ponent, amb activitats a l’Amèrica Central i
plaçar a Barcelona Amèrica del Sud. Va ocupar el càrrec de vicepre-
per estudiar la car- sident en el bienni 2005-2006.
rera de medicina, Autor de més de 80 articles sobre diferents
lloc on es va llicen- aspectes de l’oncologia, en revistes d’àmbit
ciar (1969), amb la qualificació d’excel·lent, nacional i internacional (Medical Care, European
mentrestant, durant els estius, treballava a les Journal of Cancer, Annals of Oncology).
oficines franceses de la immigració Organization És coautor de deu llibres sobre l’especialitat:
Nationale d’Immigration (ONI). Es va doctorar en Breast cancer (en “Clinical Oncology”. Masson
Medicina i Cirurgia (1990), amb la tesi “Epide- Publishing, USA: 1980), Manual de oncología
miología de la fase Terminal en los enfermos de (Edit. Toray: 1984), El cáncer en Mallorca (Edit.
cáncer”, amb la qualificació de “Apto Cum Laude Olañeta: 1996), Cáncer y sociedad (a “Tratado
per unanimitat” per la Facultat de Medicina de la de Medicina Paliativa”. Edit. Interamericana,
204
CAUSSA
1996) o bé Oncología Médica (Biblioteca Aula del jurat en el primer i segon concurs de “Cartas
Médica. Nova Sidonia Oncología, 1999). de amor” (Biblioteca Pública de Palma de
Fins a l’actualitat ha participat en 154 congres- Mallorca, 2006 y 2007).
sos i reunions, tant a Espanya com a l’estranger. L’any 1987 va estar distingit amb el Premio
És membre electe de tres societats científi- Ciudad de Palma (ex aequo), en l’àrea d’investi-
ques nacionals i dues internacionals (European gació científica. L’Acadèmia de Ciències Mèdiques
Association for cancer Research, des de 1980, i de Catalunya (1991) va premiar l’article: “Alter-
European Society for Medical Oncology, des de nating sequential endocrine therapy: tamoxifen
1989). Així mateix, forma part o n’ha format del and medroxiprogesterone acetate versus tamoxi-
comitè editorial de quatre revistes professionals. fen in postmenopausal advanced breast can-
Va ser membre de la primera Junta Directiva de la cer”, com a millor publicació anual sobre temes
Sociedad Española de Quimioterapia Oncológica mèdics d’oncologia, de la qual n’és coautor.
(posteriorment, Sociedad Española de Onco-
logía Médica), i és membre permanent de la Junta
Directiva de la Fundación para la Investigación CAUSSA MITJÀ, Carles
Oncológica, la qual depèn de la Sociedad Espa- (Figueres, 2.IV.1949 – Barcelona, 22.I.1979)
ñola de Oncología Médica amb seu a Madrid, des Polític
de la seva constitució, l’any 1993.
Ha estat becat pels treballs d’investigació en Els pares regenta-
vuit ocasions i és membre actiu dels grups d’Inves- ven l’única botiga
tigación en Oncología SOGUG, ACROSS i SOLTI. discogràfica de Fi-
En relació amb l’activitat literària, l’any 1993 gueres. De petit va
es va donar a conèixer com a escriptor amb el lli- assistir al col·legi
bre de relats De una cierta desmesura (Palma: de La Salle i des-
1993), Mi Giovanna por tres horas (Palma: 1997), prés a l’Institut. Va
i en obres col·lectives ha publicat els relats El des- estudiar Filosofia i
tete de Mari Cruz (Madrid: 1996), Dos veces Lletres, especialitat
treinta (Madrid: 2005). L’afició a viatjar fa que
Història Contempo-
tingui projectat un llibre sobre viatges.
rània (UAB) i va cur-
El primer assaig va ser El cáncer en Mallorca:
sar estudis de dret.
conocimientos, creencias, actitudes y comporta-
mientos (Palma de Mallorca: 1998). I, seguiren Des de ben jove es va sentir atret per la políti-
les novel·les: No habrá quien nos pueda separar ca, assistia a manifestacions i recitals universita-
más nunca (Palma de Mallorca: 2000), La fosa ris, els quals era freqüent que acabessin amb la
común (Madrid: 2001) i Tiempo de Despedidas presència policial. L’any 1968 s’havia filiat al
(Madrid: 2006). PSUC a partir del Sindicat Democràtic d’Estu-
Activitat periodística: Durant 1997-1998 va diants de la Universitat de Barcelona. Durant els
ser col·laborador fix en la secció cultural del set- anys 1971-1973 va ser el responsable del partit
manari Illespress amb la columna setmanal a la universitat; el 1973 va ser elegit membre del
“Polvo de letras”. Des de 1998 fins avui, és colum- comitè central a París. Aquest mateix any, es va
nista d’opinió, amb periodicitat setmanal, al casar amb Teresa Bofill, de Barcelona, amb qui
Diario de Mallorca. va tenir un fill, Aleix (1977).
Ha prologat diverses obres: Rondalles de Des del 1976 va ser representant del PSUC a
Metges vells (Mallorca: 2000), Más allá del laurel l’Assemblea de Catalunya. El 1975 va intervenir
(Premià de Mar: 2000), així com el catàleg de l’ex- en una reunió del Comitè Central a França, va
posició del pintor José Aranda a Nova York: apuntar la necessitat de revisar aspectes de la
America-Majorca: reality and landscape (Instituto teoria leninista. Va residir una temporada a Barce-
Cervantes, 2003). lona i va treballar al Banco Catalán de Desarrollo;
És autor del Pregón de Fiestas del Ayunta- més endavant va retornar a Figueres des d’on va
miento de Calviá 1998 (Mallorca: 1999), i membre prosseguir les seves inquietuds polítiques. Va ser
205
CAUSSA
escollit responsable polític del PSUC a les comar- Va guanyar les oposicions de pediatria i
ques de Girona, el 1977 i 1979 (encara que a ocupà la plaça de Blanes i va combinar l’exercici
causa de la seva mort va haver de ser substituït) va de la medicina general amb l’especialitat i amb
ser cap de llista per al Congrés pel PSUC. metge d’empresa, de la fàbrica Fibracolor i de
l’institut de Blanes.
CAUSSA SERRA, Manel Antoni Centelles exercí de metge amb entrega
(Palau-saverdera, 1825 – 1906) total havent viscut una època en què no hi havia ni
Administrador i agrimensor l’Hospital de Calella ni molts dels serveis dels quals
es disposa actualment, i es va haver d’ocupar de
Fill d’Anton Caussa Puignau, de Palau, i de Maria les urgències sorgides a causa dels accidents de
Teresa Serra Feliu, de Vilafant. Va ser el gran de carretera de Tordera i les rodalies, a més del dia a
sis germans. Com a hereu va portar els assump- dia. Com a persona interessada en els avenços
tes familiars, tasca que va complementar amb la mèdics, es desplaçava cada dijous a Barcelona, a
d’agrimensor i altres quefers locals com el d’al- l’Hospital Clínic, per mantenir contactes i intercan-
calde de Palau, i primer president del Casino vis d’experiències amb els especialistes.
Menestral Palauense (1894). Va ser l’apoderat Va assistir a Congressos i Simposis sobre
del comte de Plasència, José de Arróspide, i s’o- pediatria i seguretat a l’empresa a Barcelona,
cupà també de les propietats de la família Trobat Sevilla, París i Bèlgica, en els quals participà com
de Garriguella. a ponent. Així mateix, les seves aportacions s’han
publicat a revistes de pediatria i de medicina de la
Seguretat Social. Els seus treballs han estat objec-
CELS te de premis per part del Ministeri de Treball.
(Figueres, s. III) Sant
CENTELLES BECH, Joan

CENTELLES BECH, Antoni
(Peralada, 3.VII.1924 – (Peralada, 30.XI.1922) Militar
Tordera, el Maresme, 26.IV.2005) Metge
Fill de Josep Cente-
Fill de Josep Cente- lles Pagès, propie-
lles Pagès, propietari, i de Margarita
tari, i de Margarita Bech Carbó, amb-
Bech Carbó, amb- dós de Peralada.
dós de Peralada. Va L’any 1946 es va
ser el petit de tres casar amb una giro-
nois. Es va casar nina amb vincles
amb M. Antònia Ro- amb Peralada: Con-
ca Vieta, infermera i cepció Ruiz Daniel,
col·laboradora, i el amb qui ha tingut
matrimoni va tenir set fills.
dues filles. Realitzà els estudis primaris a les Escoles
Va estudiar a les Escoles Parroquials i, clausu- Parroquials, de les quals en té un gran record
rades aquestes, seguí a l’escola pública amb el especialment de mossèn Dausà↑, i estudis de
mestre Tomàs Vicens↑. Després de la guerra, va piano amb Marià Calvet. Va cursar el batxillerat al
cursar el batxillerat a l’institut de Figueres on es Col·legi del Collell, retornant a l’escola pública de
desplaçava amb bicicleta. Estudià la carrera de Peralada en el període de la guerra. Acabà el bat-
Medicina a Barcelona, i es llicencià l’any 1951. Tot xillerat i ingressà a l’Academia Militar de Zaragoza
seguit preparà l’especialitat de Pediatria (1952), (1943). Passà a l’Academia de Artilleria de Se-
realitzant els cursos corresponents a metge espe- govia d’on va sortir amb la graduació de tinent
cialista de treball. Va exercir i viure a Tordera. d’artilleria.
206
CERVERA
El seu primer destí com a capità d’artilleria fou Va realitzar els estudis eclesiàstics al
Girona, on va estar en contacte amb molts joves Seminari de Girona. Va ser professor del col·legi
procedents de Peralada i d’altres indrets de Santa Maria del Collell des de 1927 fins al 1933.
l’Empordà. L’any 1929 va ser ordenat eclesiàstic i va exercir
Entre 1952-53 va començar la carrera de Dret com a vicari a Sant Miquel de Campmajor, al
a Barcelona, interrompuda pels estudis militars temps que impartia classes al col·legi del Collell.
que el titularen finalment com a Comandant El 1933 va ser nomenat organista de la parrò-
d’Estat Major; l’any 1960 la continuà a Madrid, quia de Palafrugell.
realitzant tres cursos en un any. Acabada la guerra civil va ser nomenat vicari de
A partir d’aquest moment alternarà els des- la parròquia de Sant Pere de Figueres (1939-
tins d’artilleria amb els d’Estat Major, tant a 1944) i capellà dels germans de La Salle. Va exer-
Catalunya, Espanya, com a l’estranger. Va osten- cir de professor a l’Institut Ramon Muntaner de
tar diferents càrrecs, els més importants varen Figueres. El 1944 fou nomenat ecònom de
ser el de secretari tècnic del Ministeri de l’Exèrcit Peralada, el 1946, rector de Sant Feliu de Guíxols
i el de coronel primer i coronel segon d’Estat i el 1961, regent de la parròquia de Santa
Major de Capitania General de Barcelona. Susanna del Mercadal de Girona on romangué
Es jubilà anticipadament amb el rang de coro- fins al 1975. Una vegada jubilat (1975) va atendre
nel d’Estat Major, després de 44 anys de plena parròquies petites com la de Bell·lloc d’Aro i rector
dedicació a l’exèrcit, per dirigir un bufet d’advo- de Solius fins al 1993. L’any 1992 va ser nomenat
cacia a Barcelona. canonge honorari de la catedral de Girona.
Joan Centelles ha participat en nombrosíssi- Va dirigir algunes corals i, a Palafrugell, va
mes reunions nacionals i internacionals i ha por- fundar l’orfeó Cant Empordanès. Va dedicar-se a
tat a terme estudis d’estratègia militar per als la composició de sardanes: Capvespre, Aires de
Estats Majors, la matèria dels quals no és, òbvia- l’Empordà, Recordant Girona, El castell de Solius,
ment, publicable. La serra de Campmajor, L’aplec del Remei, Jafre,
poble gentil, L’aulet, El pla de les bruixes,
Joventut.
CERMEÑO
Va escriure un opuscle dedicat a l’església
vegeu: MARTÍN ZERMEÑO, Juan
parroquial de la qual n’havia estat vicari San
MARTIN PAREDES ZERMEÑO, Pedro
Pedro de Figueras (Figueres: 1941), per a la
resta haurien de passar força anys Història del
CERVERA BERTA, Josep M. monestir de Sant Feliu de Guíxols (Olot: 1984),
(Figueres,16.X.1904 – El calze i la lira. Antologia de poetes sacerdots
Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 30.XI.1998) gironins (1847-1986) (Olot: 1987), La música i
Eclesiàstic, músic, escriptor i canonge els eclesiàstics músics del Bisbat de Girona als
s. XIX i XX (Girona: 1987), Un apòstol dels temps
Fill de Felip Cervera↑ moderns. Assaig biogràfic de mossèn Pere
Marquès, va néixer al Dausà i Arxer (Girona: 1989), Un eclesiàstic
carrer de Peralada modèlic. Biografia de mossèn Josep Comerma i
de Figueres. Va anar Vilanova (Girona: 1990), Testimoniatge de la fe i
al col·legi de les de fidelitat. Els preveres de la diòcesi de Girona
Franceses i a La víctimes de la revolta del 36 (Girona: 1991) amb
Salle. Des del punt dibuixos d’Esteve Jou Parés, Un rector màrtir.
de vista musical va Mossèn Pere Arolas i Vergés (Figueres: 1990),
realitzar els estudis Biografia del mestre Francesc Civil i Castellví
generals amb el seu (Girona: 1992), Un atleta de Crist. Biografia de
pare; harmonia i mossèn Evarist Feliu i Soler (Girona: 1993), Un
composició amb An- eclesiàstic erudit. Biografia de mossèn Carles de
toni Juncà↑ i orgue amb Isidre Lleys↑. Bolòs i Vayreda (Girona: 1995).
207
CERVERA
CERVERA BRET, Josep a cançons populars. Va compondre prop d’un

(Peralada, 1.IX.1883 – Roses, 5.XII.1969) centenar de peces per a contrabaix, com Carnaval
Músic i compositor de Venecia, Recuerdo de Londres, Estrella, El
Bruixot del contrabaix (1920).
Fill de Jaume Cer- Va preparar lletra i música del Ball de la Platja
vera↑ Marquès, i de de Roses (1952). Va musicar el Ball del Drac
Maria Bret Camp- d’Olot, amb lletra de mossèn Francesc Gay.
mol, de Borrassà. Entre les sardanes cal esmentar Mirant el cel,
Va néixer a Peralada Brots tendres, La papallona i el mosquit, Flor
on el seu pare diri- d’hivern, Juga i no ploris. La sardana Somni brui-
gia l’Escola de mú- xenc va ser premiada a Figueres el 1910.
sica dels comtes. L’Ajuntament de Roses li va dedicar un home-
Als deu anys natge pòstum i va posar el seu nom a un carrer
ingressà al seminari (1987).
de Girona on ja es
va decantar per la
música, va dirigir el cor i va esplaiar-se en la com- CERVERA FLOTATS, Benet
posició. Als 18 anys el deixà i va tornar a Peralada. (Barcelona, 1943 – Girona, 10.X.2005)
Va aprendre música i ajudava el seu pare a impar- Arquitecte
tir les classes d’aquesta matèria. Pel que fa a ins-
truments els va provar tots, i finalment es va decan- Vinculat a l’Empordà i, en particular, a la Selva
tar pel contrabaix, del qual en fou un gran de Mar.
instrumentista; en veure que hi tenia facilitat, va Va estudiar arquitectura a Barcelona (ETSAB).
estudiar la tècnica d’en Botessini. Va col·laborar en diversos mitjans de comunicació
Es va casar amb Estrella Lliuró Monill, de escrits de les comarques gironines entre els quals
Mollet de Peralada, i va tenir cinc fills, dels quals Presència (Girona) i Hora Nova (Figueres).
cap va seguir el camí musical. Participà en el Debat Costa Brava (1978), amb
Sabem que la temporada 1903-04 fundà Los una intervenció relacionada amb el cap de Creus.
Noys de Peralada, orquestra de la qual no en Algunes de les seves obres arquitectòniques
tenim cap més notícia. L’any 1905, en morir el seu varen ser la seu del Banco Zaragozano a Figue-
cosí Jaume Cervera Berta (16.VII.1905), ingressa res, edificis escolars, diverses obres a la zona de
a la cobla l’Antiga Pep, de Figueres, per a substi- Reus i al municipi d’Arbúcies.
tuir-lo (1905-1940). Els seus oncles, Felip↑ i Ha escrit en col·laboració amb M. Assumpció
Agustí↑, també formaven part de la formació. Alonso de Medina i Alberich La formació d’una
Des de l’any 1913 va fixar la residència a ciutat durant el Neoclassicisme: Figueres i l’arqui-
Roses. Des que va deixar la cobla figuerenca com- tecte Roca i Bros (Girona: 1980).
paginava l’ajut en el negoci familiar amb els con-
certs. Va actuar a Barcelona, Girona i el Rosselló. CERVERA MARQUÈS, Agustí
En no trobar peces per tocar el contrabaix de (Castelló d’Empúries, 15.I.1870 –
solista i en gaudir d’una gran facilitat per compon- Barcelona, 16.XII.1947) Músic i compositor
dre, va decidir preparar partitures per a aquest
instrument. La primera composició la va titular Fill de Josep Cervera↑ Rocalba i d’Isabel Marquès,
Chispas eléctricas (1907), de gran dificultat d’exe- de Begur. Es va casar amb Neus López Fernández
cució; el títol estava relacionat amb un gran esde- i va tenir dues filles, Fuensanta i Mercedes. La
veniment per a la ciutat de Figueres: la posada en major part de la seva vida la va viure a Figueres,
marxa de l’enllumenat públic. Per la seva tasca en però els darrers anys de la seva vida els va passar
la propagació del contrabaix va ser nomenat com a casa de la seva filla, a Barcelona.
El Bruixot del contrabaix o El Mag del contrabaix. Com els seus germans, estudià música amb
Va escriure un centenar de peces: una vintena el seu pare. Tenia un gran domini dels instru-
són sardanes, i la resta va des de música religiosa ments de cobla, però no tant com els seu germà
208
CERVERA
Felip↑. Normalment interpretava el primer tible i, Juntament amb el seu pare i germans, Jaume↑
en orquestra, fou un gran intèrpret de violí. i Agustí↑, i alguns peraladencs, va fundar l’Antiga
Va formar part de l’Antiga Cobla de Peralada, Cobla de Peralada; va ser membre també de
de l’Antiga Pep de Figueres, de la qual en fou direc- l’Antiga Pep, de Figueres.
tor uns deu anys i, posteriorment, de la cobla L’Art Va impartir classes de música al Col·legi Hispa-
Gironí (c. 1926), en la qual destacà com a violinis- no Francès, primer a Hostalets de Llers i, des-
ta. Va dirigir el cor de la Societat Coral Erato. prés, a Figueres. Activitat que va compaginar
Va compondre dife- amb altres relacionades amb la música com el
rents peces musi- negoci de lloguer i venda de pianos, Mestre de
cals com pasdobles, Capella de la parròquia de Sant Pere o la direcció
masurques, sarda- del cor de la Societat Coral Erato, de Figueres.
nes, fantasies... Va ser un compositor prolífic, tant en el camp
Entre les sarda- profà com en el religiós, però abans de morir
nes s’hi compten manà, al seu fill Josep Maria, cremar tota la seva
Dàlia, La guerra de producció musical. El fill aconseguí salvar la peça
Cuba, La muntanye- coral La Fira de Santa Creu i un càntic religiós Sia
sa, Records de Puig- vostra gran puresa. La resta de les que es té
cerdà, Una queixa coneixença ha estat gràcies a haver estat inter-
d’amor, Flors bosca- pretades per altres cobles.
nes, Les aventures de Ketti, Merceneta (dedicada Sardanes comprovades: Anita, L’enamorat,
a una de les filles), Cants d’amor, Pregant la Alba d’amor, Eufrosina, Honorata, Leonisa, La
Verge, Records de la platja de Garbet, Recordant calàndria refila, Raig de lluna, Picardia, sardana
la nostra infantesa, La muntanya del Canigó revessa. Sardanes obligades per a dos flaviols:
(Roses, 1885). Dos passarells, Dos canaris, Dos merlots, Dos
Una Mazurca a tres veus (Peralada, 1884), rossinyols, Dos ocellets. Sardanes obligades per
les fantasies Adiós a mi patria i Fuensanta (dedi- a fiscorn: El cant d’un aimador, La segadora,
cada a una de les filles). Hermenegilda i La ninyera.
CERVERA MARQUÈS, Felip CERVERA MARQUÈS, Jaume

(Castelló d’Empúries, 12.XI.1863 – (Castelló d’Empúries, gener de 1858 –
Figueres, 14.X.1930) Músic i compositor Barcelona, 17.IV.1950) Músic i professor
Fill de Josep Cerve- Fill de Josep Cerve-

ra↑ Rocalba, i d’Isa- ra↑ Rocalba, i d’Isa-
bel Marquès. Es va bel Marquès. Es casà
casar amb Teresa amb Maria Bret i
Berta Feixas (13.III. Campmol de Borras-
1886), de Roses, sà, amb qui va tenir
amb qui va tenir els set fills, dels quals
tres primers fills. En el gran també es
enviudar l’any 1900 dedicà a la música.
es va casar amb la El seu pare fou
seva cunyada, Car- l’encarregat d’intro-
me (15.VI.1901), duir-lo als estudis
amb qui va tenir dos fills. musicals, més endavant els amplià arribant a
Es formà a l’escola del seu pare, però més dominar els instruments de cobla i la majoria
endavant fou autodidacte. Dominà tots els ins- dels altres.
truments de la cobla, encara que habitualment Va dedicar la seva vida a l’Escola de Música dels
interpretà la primera tenora. Comtes de Peralada, de la qual en va ser nomenat
209
CERVERA
director (1.I.1883). A la mort dels comtes continua Va seguir les passes

amb la seva tasca docent fins que l’any 1913 deci- professionals del
deix traslladar-se, primer a Figueres i després a seu progenitor. A
Roses on alterna les classes particulars de música Castelló d’Empúries
amb actuacions musicals a festes majors. impartia classes de
Com a tractadista va ser col·laborador en el música. D’allà va
mètode Posición del cuerpo y modo de tener el passar a Peralada
clarinete (Barcelona: 1940). on fundà l’Antiga
La seva obra és bàsicament de caràcter funcio- Cobla de Peralada,
nal: arranjaments, marxes, processons, sardanes mentre que en
curtes i llargues i obres religioses. En el vessant de Jaume era cridat pel
compositor es conserven algunes sardanes: comte de Savallà,
Dolors, Toni, A quants tira?, La tristesa del balla- don Antoni de Rocabertí↑, per fundar l’escola
dor, Catalunya, Hojas de una flor (1943). Les musical que tanta transcendència havia de tenir a
obres religioses: la Missa cantada (1899) dedica- la vila peraladenca.
da a la Verge del Carme en memòria dels comtes
de Peralada, Himne a la Immaculada (1900), i la CHARANSONNET, Joan Frank
seqüència de difunts Dies irae (1942). (La Vall de la Santa Creu, 17.VII.1971) Actor
L’Ajuntament de Peralada va donar el seu
nom a un dels carrers de la vila (13.XI.1994). Fill de mare rosse-
llonesa i pare empor-
CERVERA PAGÈS, Joaquim danès. Ha realitzat
(El Port de la Selva, 25.IX.1909 – el curs d’interpreta-
Figueres, 21.VII.1997) Pescador ció cinematogràfica
de tres anys de du-
Fill de Valentí Cervera Mallol, pescador, del Port de rada al CECC (Barce-
la Selva, i de Maria Pagès Macau, de Palau-saver- lona), i dos cursos
dera. Casat amb Maria Faixó Rotllan, el matrimoni més a l’Institut del
va tenir tres filles Carme, Maria i Rosa Maria. Teatre (Barcelona).
Conegut popularment com en Quimet, ha Ha perfeccionat la
passat a la història per haver estat guia del poeta professió realitzant
Foix, ell s’encarregà d’ensenyar-li totes les cales i diferents cursos d’especialització com el semina-
els racons del Port de la Selva i el cap de Creus i ri de veu i dicció amb Mª Jesús Andany, el d’ex-
d’introduir-lo i instruir-lo en el llenguatge mariner. pressió corporal amb Sergio Paladini, el de cant
El biografiat és esmentat a l’obra Cançons de amb Susana Domènech, el de direcció d’actors
rem i de vela i a El clavell morenet. amb Montxo Armendáriz i Carles Balaguer, el d’es-
grima teatral amb Alain Chipot i el de trapezi.
CERVERA ROCALBA, Josep Ha interpretat el personatge de Salvador
(Selva de Mar, c. 1830 – Peralada, 15.II.1910) Dalí↑ en el film de Carlos Saura Buñuel y la mesa
Músic del Rey Salomón (2001), ha participat en les
pel·lícules “Yo” o le cinema planetaire (Dir. Fer-
Fill d’Antoni Cervera, natural de la Selva de Mar, nando Arrabal), Nada que perder (Dir. Gami
d’ofici músic i corder, i de Teresa Rocalva [sic], Orbegozo), Vientos del pueblo. Miguel Hernán-
de Capmany. Es va casar amb Isabel Marquès, dez (Dir. J.M. Larraz), Torturados por las rosas
natural de Begur, i s’establí a Castelló d’Empúries. (Dir. Eugenia Kléber), Vesubio (Dir. Gami Orbe-
El matrimoni va tenir quatre fills: en Jaume↑, en gozo), El temps de les sargantanes (Dir. Xavier
Felip↑, l’Agustí↑, i la Narcisa. La família Cervera, a Gaja), Barcelona (Dir. Wilt Stilgman).
causa d’un dels oficis desenvolupats, era conegu- Ha intervingut en els migmetratges: No men-
da amb el mot de Can Corderet. cionarás el nombre de Dios en vano (Dir. Josep
210
CID
Guirao), Salvador (Dir. Gami Orbegozo). Als curt- (Barcelona: 1804; id: 1815), Memoria sobre la
metratges, Fragmentos (Dir. Gami Orbegozo), calentura amarilla contagiosa, que invadió Cádiz
Decollage (Dir. David Egea), Avui com ahir (Dir. y Sevilla (Barcelona: 1804-1805), Memoria sobre
Jordi Rovira), La Erosion (Dir. Pablo Sereno), La el contagio de la fiebre amarilla, medios de pre-
Fiesta (Dir. Monica Saurina), Babel (Dir. Gami caverse y emitir que se haya epidemia en España
Orbegozo), La Carrera (Dir. Karen Elsenberg). (Barcelona: 1805), Memoria sobre la necesidad
Ha estat un dels protagonistes a la sèrie de de establecer la Policía de Sanidad en unas
televisió, Dorogaia Masha Berezina (Estimada bases sólidas y estables (Madrid: c. 1805), Ele-
Masha Berezina), del canal rus STS. Ha estat el mentos de matemáticas, o bien sea, introducción
primer actor estranger que protagonitza una a la Física Experimental (Barcelona: 1806),
sèrie russa. Ha interpretat altres papers en sèries Memorias físicas sobre el influjo del gas hidrógeno
de televisió com Hospital Central (Tele 5), en la constitución del hombre y sobre sus efectos
Policías (Antena 3), Crims (TV3), Sospitosos que en ella causa el oxígeno del aire atmosférico
habituals (La 2), El Súper (Tele 5), Estació d’en- (Barcelona: 1806?), Memoria sobre el problema
llaç (TV3) i El delantero (BBC i TVE). Programa ¿por qué motivos o causas las tercianas se han
Tothom per tothom (TV3), el concurs Lluna de hecho tan comunes y graves en España? ¿Con qué
mel (TV3) i El Cor de la Ciutat (TV3). medio podrían precaverse y destruirse? (Madrid:
Ha intervingut també en obres de teatre com 1806), Consideraciones generales y particulares
Edmond, de David Mamet (Dir. Tony Kitlinsky), cerca de los medios para precaver a los que tra-
Adéu, petit Valmont, de Xavi Companys (Dir. Pep bajan en las minas de carbón piedra, en el desa-
Cruz), Contes curts (Dir. Sergio Paladini), Mucho güe de aguas cenagosas y podridas, aberturas de
ruido y pocas nueces de Shakespeare (Dir. Muzy canales y a los que habitan en lugares pantano-
Bradig). sos, de adolecer de las enfermedades a que están
expuestos (Barcelona: 1806).
Treballs llegits: “Memoria sobre la acústica”
CIBAT ARNAUTÓ, Antoni (1795), “Memoria sobre el poderío que tiene uno
(Cistella, 1770 – Madrid, 1812) Metge i físic de los principios constitutivos de los cuerpos, al
pasar al estado aeroforme, para causar varias
Va estudiar a Barcelona on va obtenir el títol de enfermedades” (1797), “Efectos del gas oxígeno
cirurgià (1792), seguidament es va doctorar como causa del calor animal y moviente de la
(1796) en Cirurgia al Reial Col·legi de Cirurgia de electricidad natural” (1797), “Trismus traumáti-
Barcelona, disposava ja del grau de doctor en co” (1798), “Analogía de la vida y la respiración,
medicina per la Universitat d’Aberdeen (Escòcia) fundada en el imprevisto caso sucedido poco ha,
(1792). en esta ciudad de haber sobrevivido cuatro
Catedràtic del Reial Col·legi de Cirurgia Mèdica horas después de haber sido ahorcado un solda-
de Barcelona, va fer classes de Física Experi- do del regimiento de Valencia” (1801), “Discurso
mental. Va ser introductor de la Física Moderna. sobre la posibilidad de poderse llevar a debido
L’any 1806, Cibat va marxar a Madrid, en haver-se efecto la navegación aérea” (1802), “Discurso
suprimit la càtedra de física. L’any següent va ser relativo al influjo de las cualidades del aire en la
nomenat cirurgià major de l’exèrcit i va marxar a fiebre amarilla” (1805), “Ensayo experimental
Alemanya, on s’incorporà a la tropa comandada sobre las convulsiones” (1806).
pel marquès de la Romana. Va ajudar els francesos
durant la Guerra del Francès (1808-1814) i fou CID PACAREU, Josep
metge de cambra de Josep I Bonaparte, i general (Portbou, 8.VI.1901 – Girona, 9.III.1956)
de divisió del cos sanitari de l’exèrcit francès. Músic i compositor
Va ser soci de l’Acadèmia Fisicomèdica de
Londres, i membre de la Reial Acadèmia de Fill de pare barceloní i mare llançanenca, va néi-
Ciències i Arts de Barcelona. xer a Portbou ja que el seu pare hi regentava un
Obres: Elementos de matemáticas (Barce- cafè. A l’edat de 22 anys, la família es traslladà a
lona: 1800), Elementos de física experimental Girona. Administratiu de professió, tocava el
211
CIFUENTES
piano per afició i escrivia sardanes amb l’ajut i hispànics: textos pràctics, didàctics i literaris en
consell de músics professionals. llengua vernacla” (2004-2007), i manté l’espai
Va compondre Tardorenca (1917), La plaça virtual Sciència.cat: la ciència en la cultura
del Gra, Gentil Victorina, En Manel i la Manela, catalana a l’Edat Mitjana i el Renaixement
Llançanenca, Cassà, La revetlla de Sant Joan, <http://www.sciencia.cat>.
Juanita, L’Emilieta, L’auca de Llambilles. Les seves línies de recerca, centrades a l’àrea
cultural catalana durant la Baixa Edat Mitjana,
inclouen la difusió de la ciència i de la tècnica en
CIFUENTES COMAMALA, Lluís
català, la difusió del model de medicina i de
(Figueres, 5.II.1964)
metge universitaris i diferents aspectes de la
Investigador, professor i historiador
pràctica medicoquirúrgica i veterinària.
Fill de Josep Cifuen- La línia de recerca que representa Sciència.cat
tes Salbi, natural va iniciar-se amb finançament de la Unió Euro-
de Molló, i d’Aurèlia pea (Programa Capital Humà i Mobilitat), que va
Comamala Arbusà, permetre una estada a París (1993-1995), on va
d’Esponellà. Efec- treballar sota els auspicis de Danielle Jacquart
tuà els estudis pri- (École Pratique des Hautes Études); posterior-
maris i secundaris a ment, el MEC i el CSIC van facilitar-ne la conti-
Figueres. Llicenciat nuïtat (1995-1998). En el marc d’aquesta línia
en Geografia i Histò- de recerca, el llibre La ciència en català a l’Edat
ria en l’especialitat Mitjana i el Renaixement (Barcelona: 2002; id.:
d’Història Medieval 2006 2a ed.) analitza els inicis de l’ús del català
(Universitat de Va- com a llengua de comunicació científica i tècnica
lència, 1987) i doctor en Filosofia i Lletres en la en el món del llibre manuscrit i el de la primera
d’Història (UAB, 1993), amb la tesi doctoral titula- impremta, i ofereix un recorregut per les realitza-
da Medicina i guerra a l’Europa baixmedieval: la cions en català pertanyents a tots els àmbits de
sanitat i la participació dels seus professionals en la ciència, tal com llavors era entesa (medicina,
les expedicions militars de la Corona d’Aragó astronomia/astrologia, geografia, agronomia,
(1309-1355), que va ser dirigida per Luis García aritmètica, alquímia, màgia, etc.).
Ballester (CSIC). Es troba disponible en format Ha participat en projectes de recerca desen-
microfotogràfic (UAB, 1995), part d’aquesta tesi volupats a la Universitat de València, la Institució
s’ha publicat a la sèrie Arnaldi de Villanova Opera Milà i Fontanals (CSIC), l’École Pratique des Hautes
Medica Omnia (X.2, Regimen Almarie/Regimen Études, la Universitat de Girona i la Universitat de
castra sequentium, en col·laboració amb Michael Barcelona. Ha intervingut en nombrosos con-
R. McVaugh, Barcelona: 1998). Està preparant gressos i col·loquis nacionals i internacionals i
una segona tesi doctoral en Filologia Catalana. ha publicat articles especialitzats a Arxiu de
Ha estat investigador contractat del Programa Textos Catalans Antics (Barcelona), Asclepio
I3P del CSIC a la Institució Milà i Fontanals (Madrid), Quaderns de Filologia (València), Early
(1996-1998) i del Programa “Ramón y Cajal” del Science and Medicine (Leiden), Estudis Històrics
MEC a la Universitat de Barcelona (2003-2006). i Documents dels Arxius de Protocols (Barce-
És professor agregat del Programa “Serra Húnter” lona), Anuario de Estudios Medievales (Barcelo-
de la Generalitat de Catalunya a la mateixa na), Llengua & Literatura (Barcelona) i Médié-
Universitat de Barcelona (des de 2007). Forma vales (París), entre d’altres.
part del Centre de Documentació Ramon Llull de Ha pres part també en diferents obres col·lec-
la UB i del grup de recerca consolidat “Cultura i tives, com ara la Història de la cultura catalana
literatura a la Baixa Edat Mitjana”, un i altre diri- (Barcelona: 1999), la Història termal de Caldes
gits per Lola Badia (UB). Amb Antònia Carré, de Montbui (Caldes de Montbui: 2001), la Historia
porta el projecte finançat del MEC “Medicina i de la ciencia y de la técnica en la Corona de
literatura a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement Castilla (Valladolid: 2002), la Història de la
212
CLAVAGUERA
Generalitat de Catalunya i dels seus Presidents CLAVAGUERA BOSCH, Eduard

(Barcelona: 2003), La ciència en la història dels (Vilopriu, Baix Empordà, 18.IX.1934) Motorista
Països Catalans (València: 2004) i les Arnaldi de
Villanova Opera Medica Omnia (el volum citat Fill de Jaume Cla-
abans i el XVII, Translatio libri Albuzale de medi- vaguera Canadell,
cinis simplicibus, en col·laboració amb diferents barber, de Vilert, i
especialistes, Barcelona: 2004). de Maria Bosch, de
Té en preparació un conjunt de bases de dades Vilopriu. Es va casar
de les obres científiques i tècniques medievals i amb Carme Rovira
renaixentistes escrites en català, dels manuscrits i Viarnés (9.XI.1962),
impresos que les han conservat i del vocabulari de Vilabertran, i
tècnic del català medieval. També està enllestint han tingut una filla,
l’edició i estudi d’alguns d’aquests textos. Maria Pilar. Va pas-
Ha estat guardonat amb el Premi Uriach sar la infantesa a
d’Història de la Medicina (2000). És membre, Vilopriu, i la joventut
entre d’altres associacions, de l’Institut d’Estudis entre Vilafant i Figueres.
Empordanesos. Va compaginar la feina a la casa Gimbernat
amb les aficions esportives. Des dels anys 50 fins
a l’any 1962, va participar en gimcanes i curses de
CIRILO EXPÓSITO, Josep
velocitat. Davant les dificultats d’aconseguir una
(Cartagena, Múrcia, 9.VIII.1869 –
moto competitiva es va decantar per l’especialitat
Figueres, 23.V.1949) Músic i compositor de motocròs. L’any 1966 va aconseguir el títol de
L’any 1889 va arribar a Figueres per fer el servei Campió de Catalunya de Motocròs, al cap de qua-
militar i es va quedar a les terres catalanes, habi- tre anys va deixar la competició (1969).
tualment a la capital de l’Alt Empordà. Lloc on es Va formar part de la Junta del Club Ciclista
va casar amb Teresa Matas Brecha, de Figueres, Empordanès i, juntament amb el seu amic, Julio
i va tenir una filla, Rosa. Sánchez Mesa, va fundar la Peña Motorista
Figueres (constituïda el 24.II.1959), de la qual
Va residir a Tossa de Mar on s’incorporà a la
posteriorment en va esdevenir president (1969).
cobla-orquestra local. Interpretava flauta, flautí,
Des de la Peña organitzaren la popular “Festa de la
clarinet, requint, oboè, fagot, saxofon, tenora i tible.
Moto” i, essent president va aconseguir la compra
Va formar part de la primera Junta Directiva
d’uns terrenys a l’anomenat el Circuit dels Arcs, per
del Sindicat musical de la província de Girona,
a la pràctica del motociclisme. L’any 1973 s’hi va
creat el 1917, juntament amb Lluís Bonaterra↑,
celebrar la primera cursa del Campionat d’Es-
Ramon Basil↑, Agustí Lloret, Emili Pallisera↑, panya de Motocròs. Paral·lelament va contribuir a
Pere Teixidor, Ramon Bassagañas↑, Jaume la creació d’una escola de motociclisme infantil.
Turias i Enric Corbera. Ha escrit la monografia Figueres Motociclista
Fou professor de música. Escrigué teatre líric, (Figueres: 1997). La Real Federación Motociclista
ballables, caramelles i sardanes, d’entre les quals Española li va concedir la Medalla al Mérito Moto-
cal destacar: Què farem garrofí? (per a banda), ciclista (Madrid, 1973), i ha rebut la Medalla de
Felicitat (per a quatre veus), Desfile militar, l’Esport de les Comarques Gironines, atorgada
Tornant de cacera, Penya Litus, Falaguera, Esbo- per la Generalitat (Girona, 2006).
jarrada, Agraïment, Marruxinya ballem-la?, Jovent
torrassenc, Llaminera, Afectuositat (1947), Les
CLAVAGUERA CANET, Josep
noies de la “Joan Maragall” (1948).
(Vilert, Pla de l’Estany, 17.XII.1935)
Eclesiàstic i historiador
CIURANA
Important nissaga empordanesa localitzada a Sant Fill únic de Josep Clavaguera Canadell, pagès,
Pere Pescador, amb vincles a altres importants natural de Vilert, i d’Anna Canet Surribas, natural
famílies de les rodalies, com els Saliner de Montiró. de Crespià.
213
CLERCH
Ingressà al seminari l’Escola d’Arts i Oficis. Ampliaren el negoci al

de Girona l’any 1947. carrer Alt de Sant Pere. I després del traspàs del
Fou ordenat el 23 seu pare va crear la Colònia Clerch i Nicolau, a
de maig de 1959 a Sant Pere d’Osor, la Selva.
la catedral de Giro- En morir, va testar en favor de l’Ajuntament de
na. Ha estat vicari de la seva ciutat natal, amb la intenció de construir-
Sant Feliu de Palle- hi una Escola d’Arts i Oficis i incentivar els alum-
rols (1959-1960) i nes mitjançant l’entrega de premis.
de Cassà de la Selva
(1960-1961). El 1961 CLIMENT
va rebre el nomena- (La Selva de Mar, s. XVI)
ment de rector de
Monells i d’encarregat de Castell d’Empordà i, Important nissaga amb vincles familiars amb
més endavant, de Sant Esteve de Madremanya. pobles veïns com Castelló d’Empúries i Figueres,
Compaginà el sacerdoci amb la docència al o Besalú, Breda o Santa Maria d’Amer.
Col·legi Cor de Maria de la Bisbal i consiliari del
moviment escolta femení. El 1974 el destinen de CLIMENT, Francesc
rector a Llançà. (La Selva de Mar, 1582 – Roma, 1647)
Es va llicenciar en Història (UAB, 1976) i, Monjo benedictí
aquell mateix any, entra d’arxiver al Palau de
Peralada, al temps que col·labora en la vida cul- Professà a Sant Pere de Rodes, ocupà moltes
tural de Llançà. Ha estat articulista habitual de responsabilitats dintre de l’orde i va arribar a ser
les revistes editades per l’ajuntament per la festa abat de Sant Pere de Besalú (1632-1647).
de Sant Vicenç i la d’estiu, que amb els anys ha Es va negar a reconèixer Lluís XIII com a comte
passat a denominar-se La Farella, del butlletí de Barcelona, i va ser lleial a Felip IV i al comte
d’Esponellà, poble al qual està adscrit Vilert, i duc. Per aquest motiu es va haver d’exiliar
d’Ultramort. Ha col·laborat també als Annals de (27.IX.1643), i des de l’exili va conspirar a favor
l’Institut d’Estudis Empordanesos. de la corona de Castella i contra la Generalitat.
Ha escrit les monografies Llançà, notes histò-
riques (Barcelona: 1986), L’ermita-capella de la CLIMENT, Geroni
Mare de Déu del Port de Llançà. Tercer centenari (La Selva de Mar, 157? –
(1691-1991) (Olot: 1991), Vilert (Barcelona: Sant Pere de Rodes, 164?) Monjo benedictí
1998) i Llançà (Girona: 2000), i el recull de foto-
grafies Vilert (Barcelona: 1997). Cellerer i prior de Sant Pere de Rodes. Va protegir
Joan de Serrallonga, i el seu nebot Pau acusats
CLERCH NICOLAU, Joan del saqueig de les naus Anunziata i Pelikana, en
(Figueres, 2.V.1854 – Barcelona, 3.XII.1912) aigües de Cadaqués.
Empresari
CLIMENT, Jaume
Fill d’un carrabiner procedent de Puigcerdà i desti- (La Selva de Mar?, s. XVII) Monjo benedictí
nat a Figueres. Essent adolescent va deixar la ciu-
tat natal i es va traslladar a Barcelona on va apren- Nebot de Francesc i renebot de Geroni. Abat de
dre l’ofici de teixidor, juntament amb el seu oncle. Breda (1659-1671).
Tots tres, es traslladaren a Argentona, on varen ins-
tal·lar una fàbrica i, al cap d’un temps, pare i fill, en CLIMENT CASADEVALL, Enric
varen obrir una altra a Horta de Sant Bertran (Castelló d’Empúries, 1806-1852) Hisendat i polític
(Barcelona). La fàbrica de teixits va prosperar ràpi-
dament, i el biografiat va aprofitar l’estada a la Es va casar amb Caietana Vidal de Verdaguer.
ciutat comtal per ampliar la formació assistint a D’idees liberals, va ser diputat provincial per
214
CLOPÉS
Figueres (22.I.1838-1840), i batlle de Castelló Era partidari de la llibertat de cultes, i creia

d’Empúries. Gràcies a la Llei de desamortització possible el binomi de llibertat i ordre. Fins a l’any
de Mendizábal (1836) va ampliar notablement el 1851 va ser partidari d’Isabel II, va passar per un
patrimoni. període que ell mateix va qualificar d’antidinàstic
Membre de la Junta Revolucionària de Barce- i, com altres liberals, va posar les esperances en
lona de 1848, va estar empresonat a la Ciuta- Amadeu I, l’any 1872 consta com a partidari seu.
della de Barcelona, i desterrat a Ceuta.
CLOPÉS GASULL, Imma
CLIMENT VIDAL, Enric (Pedret i Marzà, 19.I.1968) Esportista
(Figueres, 1824 –
Castelló d’Empúries, 19.XI.1878) Polític Va estudiar el batxi-
llerat a Figueres, a
l’Institut Alexandre
Fill d’Enric Climent↑ Deulofeu, i la llicen-
Casadevall, i de ciatura en Educació
Caietana Vidal de Física i Esport a
Verdaguer. Els seus l’INEF de Barcelona
pares es trasllada- (1993). Estudis que
ren a viure a la casa ha completat amb
pairal de Castelló la realització de dife-
quan ell tenia pocs rents cursos d’es-
mesos. Pertanyia a ports: títol d’Entre-
una família de pro- nadora Nacional d’Atletisme per la Federación
pietaris rurals i mili- Española de Atletismo (1993), el de Monitora de
tars que es benefi- Bàdminton (1993) per la Federación Española
cià de la Llei de desamortització de Mendizábal de Atletismo, o el curs de parapent (1993). Ha
(1836) per engrandir el seu patrimoni. participat en congressos i jornades sobre l’activi-
Com el pare, se’l pot incloure en la línia pro- tat física i la salut. Els seus entrenadors han estat
gressista liberal. Va ser home de confiança del Josep M. Quintana i José Luis Lucero.
general Joan Prim, cap del partit progressista a Ha combinat la formació amb la docència en
l’Empordà. L’any 1842 va haver d’exiliar-se per diferents centres escolars de la província de
qüestions polítiques. Girona i Barcelona. Després de practicar l’atletis-
Durant el Bienni Progressista va ser diputat a me (1980-2004), s’ha decantat pel treball
corts (1854), cap del partit progressista a l’Em- administratiu.
pordà i cap de la Milícia Nacional Gironina (1855). En el seu historial figuren les següents mar-
L’any 1856 va ser processat, però va poder ama- ques: Campiona d’Espanya júnior (1986), Cam-
gar-se i fugir. Un dels càrrecs era el d’haver estat piona d’Espanya promesa aire lliure (1988) i
membre de la Junta Revolucionària de Girona, i pista coberta (1986-1987).
un altre el d’haver pres part en el combat de Llers Medalla de plata en el pentatló del Campionat
en defensa del règim constitucional. S’exilià al d’Espanya absolut de pista coberta (1994-1995-
Rosselló, on fou tancat a la ciutadella de Perpi- 1996-1997-1998-1999), Subcampiona d’Espa-
nyà. El 1868 tornà a Catalunya i va ser governa- nya de pentatló de pista coberta (2003). Ha par-
dor civil de Girona (càrrec del qual va dimitir l’any ticipat als Jocs Olímpics d’Atlanta (1996).
següent al·legant motius de salut), diputat a les Campiona d’Europa en proves combinades a
Corts Constituents (1878), Senador (1872, Tallin (Estonia, 1998). Va obtenir la tercera posi-
1876-77, 1877-78) i l’any 1878 va ser el presi- ció al Campionat Iberoamericà d’Heptatló de
dent del Comitè constitucional dinàstic dels dis- Mar de Plata (Argentina, 1994), i fou campiona a
trictes de Figueres i Vilademuls. Lisboa (Portugal, 1998).
215
CLOS
CLOS PAGÈS, Josep gerència: professor de teologia a Còrdova de

(Peralada, 23.IV.1859 – Tucumán, Argentina (1841-1848), ministeris pas-
Zamboanga, Filipines, 3.VIII.1931) Eclesiàstic torals a Montevideo (1849), professor de diverses
matèries d’humanitats i ministeris pastorals a
Fill d’una família Montevideo (1850-1852), ministeris pastorals i
molt modesta, vivia professor de matemàtiques i llengües, a Santa
a la casa coneguda Lucía, Uruguai (1853-1855).
com a Can Crique- L’any 1856 retorna i exerceix l’ensenyament
tes, avui el Sepulcre. de teologia i de Sagrada Escriptura, es fa càrrec
El seu mestre de pri- dels ministeris pastorals i inicia una etapa d’es-
meres lletres fou el criptor: a Madrid (1856), Professor d’humanitats
senyor Anicet Vilar, i ministeris pastorals a Santa Coloma de Farners
mestre públic de (1857-1859), professor de teologia a Loiola
Peralada. Va viure a (1860), i professor de teologia i prefecte d’estu-
la vila fins a l’edat dis a Lleó (1861), i de diversos ministeris a Lleó
de 19 anys; des- (1862-1863).
prés, anà a estudiar a Banyoles i més tard a Va deixar manuscrits “Tractatis de divina gra-
Tortosa, per ingressar a la Companyia de Jesús a tia” i “De Virtutibus theologicis et moralibus”.
Veruela (Saragossa, 24.VII.1878). Va ser profes-
sor del Col·legi del Sagrat Cor (Casp), de
Barcelona, de 1881 a 1888. L’any 1897 va ser CLOTA VALLS, Salvador
destinat a les Filipines, on desenvolupà diversos (Blanes, la Selva, 1870 – Figueres, 8.IX.1936)
càrrecs (rector del Col·legi de Manila i l’any 1915 Eclesiàstic
del de Zamboanga), una àmplia tasca docent, i
impulsà l’estudi científic de les llengües indíge- Va estudiar al Semi-
nes. El Sant Pare Benet XV el nomenà bisbe i l’1 nari Diocesà i l’any
d’octubre de l’any 1920 fou elegit i consagrat 1905 va ser ordenat
bisbe de Zamboanga (Mindanao). sacerdot. Fou vicari
L’any 1925, després de 40 anys de ser fora de de Sant Iscle de
la seva terra, durant els quals portà una intensa Vallalta, Tortellà, An-
activitat religiosa, va retornar a Peralada i va ser glès i Figueres. A
hoste del rector mossèn Joan Rodó Sureda. Figueres ocupà el
Després de viatjar a Roma, es reincorporà a la càrrec de capellà
seva diòcesi, amb la promesa de tornar a la vila del Col·legi de l’Im-
comtal, però la mort el va sorprendre. maculat Cor de Ma-
ria.
Va ser col·laborador de Vida Parroquial i de La
CLOS SUCARRAT, Josep Veu de l’Empordà. A més de publicar els seus
(Delfià, 16.I.1806 – Lleó, 23.XI.1863) Jesuïta escrits, com aficionat a la fotografia, també s’hi
troben imatges fetes per ell. Participà en les acti-
Ingressà a la Companyia de Jesús el 9 d’octubre vitats del Patronat de la Catequística, va ocupar
de 1825, va ser ordenat l’any 1834. Des de 1835 el càrrec de director del primer elenc teatral. La
es va dedicar a tasques pedagògiques i d’ense- seva intervenció va ser decisiva en el manteni-
nyament: professor de teologia al Col·legi Imperial ment de l’elenc masculí i posterior proliferació
de Madrid (1835), professor de teologia a França d’agrupacions.
(1838), professor d’humanitats a Loiola (1839). Estava empresonat al castell de Figueres des
Va ser enviat a l’Amèrica del Sud on va prosse- de l’inici de la guerra civil i va ser assassinat
guir amb les tasques docents a les quals en alguns juntament amb mossèn Arolas↑ i mossèn Agustí
destins s’hi sumaren tasques d’organització i Burgas↑.
216
COCA
COBOS FAJARDO, Antoni Ha publicat articles en diverses publicacions:

(Figueres, 14.IV.1962) Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos,
Professor, traductor i estudiós de llatinistes Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Faventia,
Revista de Girona i Athenaeum (Pavia).
Fill d’Antonio Cobos Ha col·laborat en la Història de l’Alt Empordà
Martín, i de Carmen (Girona: 2000), en la monografia Literatura i cul-
Fajardo Núñez, amb- tura a la corona d’Aragó (s. XIII-XV) (Barcelona:
dós d’Otivar (Grana- 2002), dirigida per Lola Badia i Cabré, i en la
da). Casat amb Do- monografia Cantallops (Girona: 2008), junta-
lors Caballero, el ment amb Miquel Serrano i Lluís Serrano↑.
matrimoni té dues Actualment està treballant en epigrafia clàssi-
filles. ca i medieval.
Llicenciat en Filo-
sofia i Lletres, es-
pecialitat Filologia COCA VILLALONGA, Jordi
Clàssica pel CUG- (Barcelona, 1947) Escriptor
UAB (1985). Es va doctorar el 1998 amb la tesi
sobre Joan Ramon Ferrer, humanista barceloní Titulat superior en
del segle XV, autor de l’obra De pronominibus Arts Dramàtiques.
suique natura (1477), (Barcelona: 2000, micro- Director de l’Institut
forma), un tractat sobre pronoms llatins. del Teatre (1988-
S’ha decantat per l’ensenyament del llatí, pri- 1992). L’any 1992
mer a l’ensenyament mitjà i, després, a la UAB. va ser professor con-
Ha compaginat la faceta d’ensenyant amb la tra- vidat per la Univer-
ducció i edició de textos clàssics, medievals i sitat de Berkeley.
humanístics. És membre de l’Equip de Recerca Vinculat a Rabós
Studia Humanitatis de la UdG. Codirector, junta- d’Empordà, resideix
ment amb Mariàngela Vilallonga, de la Col·lecció a la rectoria parro-
«Studia Humanitatis», d’edició Vitel·la. quial des de la dèca-
Entre les seves traduccions consten: Epigra- da dels 90, lloc que li proporciona una tranquil·litat
mes de Marc Valeri Marcial (Barcelona: 1994), d’esperit per poder escriure. Ha treballat com a
Cinc Odes d’Horaci (Girona: 2000), edició crítica gestor cultural i com a professor d’art dramàtic. Ha
i traducció de Costums de Girona de Tomàs Mieres col·laborat també en diversos mitjans de comuni-
(Girona: 2001), Los higos de Quíos. Epigramas cació en els quals ha tractat sobre l’actualitat cul-
picantes de Marcial de Marco Valerio Marcial tural del país. Ha preparat diversos guions televi-
(Figueres: 2002) amb il·lustracions de Dolors sius, sobre temes d’història de l’art.
Caballero; la Història de Roma de Titus Livi Inicia la carrera literària amb la novel·la Un
(Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2002), ha d’aquells estius (Els Lluïsos) (Barcelona: 1971),
col·laborat en la traducció d’El dietari secret de Alta comèdia (Barcelona: 1973), El detectiu, el
Johannes Burckard sobre la vida d’Alexandre VI soldat i la negra (Barcelona: 1978). Les seves
(el papa Borja), De Antiquitate legum de Joan obres aviat són guardonades, aquest és el cas de
Ramon Ferrer (Bellcaire: 2006) o La comèdia Mal de lluna (1988), que va rebre el premi
dels ases de Plaute (Barcelona: 2007). Documenta i segueixen altres premis literaris com
Ha editat els reculls documentals Llibre de La japonesa (Barcelona: 1992) el Premi Josep
Privilegis del Penó de Rocabertí en col·laboració Pla; Louise, un conte sobre la felicitat (Barcelona:
amb Pere Gifre↑ (La Jonquera: 2004). Ha prepa- 1993; id.: 2006) va aconseguir el premi de la
rat l’edició crítica del Llibre de Privilegis de Crítica; Paisatges de Hopper (Barcelona: 1995).
Figueres (1267-1585) (Barcelona, Fundació Amb Dies meravellosos (Barcelona: 1996) gua-
Noguera: 2004). nya el Premi Ciutat de Palma; amb L’Emperador
217
CODERCH
(Barcelona: 1997), el Premi de la Institució de de Dret Internacional Públic a la Facultat de Dret

les Lletres Catalanes; Amb La faula dels ocells de la Universitat Autònoma de Barcelona i a la
grecs, una adaptació d’una comèdia d’Aristòfa- Complutense de Madrid.
nes, guanya el Premi Ramon Muntaner (1997) de Va ingressar a la carrera diplomàtica el 1974.
literatura juvenil, i amb l’obra Sota la pols, novel·la Va esdevenir cap de Coordinació i Afers Tècnics del
autobiogràfica, el Premi Sant Jordi (1999); Cara ministre d’Afers Estrangers (1975-1976), cap de
d’àngel el Premi Joanot Martorell (2003), Sorres Cooperació Cultural amb el Marroc i el món àrab.
blanques (Barcelona: 2006). El 1977 va ser nomenat secretari general de la
En el volum El cor de les coses (Barcelona: Presidència del Govern, va ser un dels fontaneros
1995), va reunir la narrativa breu. de la Moncloa, o sigui, un dels col·laboradors
L’any 1997 va editar el primer llibre de poe- d’Adolfo Suárez. Va ser president gironí de la UCD
mes Cel de nit (1997). S’ha endinsat també en el (Unión del Centro Democrático) (1979), i va ser
món del teatre amb els títols Platja negra (1999) nomenat governador civil de Barcelona (1980).
El 1982, quan el partit socialista va assolir el
i Antígona (2002), així com en el de la traducció
poder, va deixar la política i es va incorporar a la
de textos de Maurice Maeterlinck i del poeta
carrera diplomàtica. La seva primera estada va
japonès Matsuo Basho (Barcelona: 1992).
ser a Buenos Aires (1983-1987), en la qual va
Ha escrit altres obres de crítica literària o assaig ser secretari segon de l’ambaixada.
com Joan Brossa o El pedestal són les sabates Es va presentar com a cap de llista per Girona
(Barcelona: 1971), Pedrolo, perillós? (Barcelona: del CDS (Centro Democrático y Social), el nou
1973), L’Agrupació Dramàtica de Barcelona: partit creat per Adolfo Suárez, i va esdevenir
intent de Teatre Nacional català (1955-1963) diputat del Parlament Europeu (1987). Va exercir
(Barcelona: 1978), La Generalitat Republicana i el un càrrec de confiança als Jocs Olímpics de
Teatre (1931-1939): legislació (Barcelona: 1982), Barcelona (1992), com a cap de Relacions
en col·laboració amb Enric Gallén i Anna Vázquez; Exteriors del Comitè Organitzador.
Ni àngels ni dimonis (Barcelona: 1983), Qüestions Finalitzats els Jocs Olímpics, de nou va tornar a
de teatre (Barcelona: 1985), Adrià Gual: mitja vida la carrera diplomàtica. Va ser cònsol general a
de modernisme (Barcelona: 1992), en col·labora- l’Haia i, posteriorment, va ser nomenat director de
ció amb Carles Batlle. l’Escola Diplomàtica (1994-1996). El 1996 va
ser nomenat ambaixador d’Espanya a Cuba,
càrrec que mai va poder ocupar a causa d’unes
CODERCH PLANAS, Josep
declaracions realitzades sobre l’obertura de l’am-
(Castelló d’Empúries, 17.III.1947 – 10.IV.2005) baixada espanyola als dissidents, declaracions
Advocat, professor, polític i diplomàtic que varen ser fortament criticades pels socialis-
tes PSOE i IU, i com a conseqüència el govern de
Fill de Pere Coderch Fidel Castro el va vetar. El següent destí diplomà-
Pla, de Banyoles, i tic va ser Bulgària (1997-2001), allà va viure el
d’Elena Planas Sala, procés de transició dels Països de l’Est, l’entrada
de Castelló d’Empú- del país a la Unió Europea i va conèixer la seva
ries. Va ser el gran de muller, Ralista Crasimirova. La darrera destinació
tres germans: Josep, diplomàtica, va ser al Brasil (2001).
Anna Maria i Elena. Pòstumament, se li va concedir la Gran Cruz
Va realitzar els del Orden del Mérito Civil.
estudis primaris a
l’internat de Santa CODERCH de SENTMENAT, Josep Antoni
Maria del Collell i (Barcelona, 26.XI.1913 – 5.XI.1984) Arquitecte
els universitaris a
Barcelona i Madrid. Es va llicenciar en Dret (Bar- Vinculat al poble d’Espolla. Fill de Josep Coderch,
celona) i Ciències Polítiques i Sociologia (Univer- enginyer en cap del Port de Barcelona, i de Maria
sidad Complutense de Madrid), va ser professor Lluïsa de Sentmenat, va ser el gran de vuit
218
COFÁN
germans. L’any 1943 es va casar amb Ana María projectes de carreteres i ponts, com les de la
Giménez, de Màlaga, i el matrimoni va tenir qua- zona de la Jonquera a la Vajol (1894), la de l’es-
tre fills: Josep Antoni, Anna Maria, Gustau i Elvira. tació de Vilajuïga al pont de Capmany per Espolla
Va obtenir el títol a l’Escola Oficial d’Arquitec- i Sant Climent Sescebes (1900) o la de Figueres
tura de Barcelona (1931-1940) amb la interrup- a Albanyà (1900). Així mateix, va redactar i exe-
ció de la guerra civil, i va ser nomenat arquitecte cutar el projecte del primer pont metàl·lic sobre
municipal de Sitges i de Sindicatos de Barcelona. la Muga a Castelló d’Empúries (1888). Va ser
Aquesta circumstància el va portar a Madrid partidari de l’execució del pantà de Crespià,
(1943), on va col·laborar amb Pedro Muguruza i sobre el Fluvià. Un altre tema que és objecte del
Secundino Zuazo. Amb els anys, va compatibilit- seu interès és el ferrocarril; l’any 1930 esdevé
zar la tasca d’arquitecte amb càrrecs a l’adminis- membre del Consejo Superior de Ferrocarriles.
tració (Obra Sindical del Hogar, Instituto Social Es va jubilar com a inspector general del cos
de la Marina). d’Enginyers, l’any 1925.
Quan va tornar a Barcelona va treballar en habi- Algunes de les seves aportacions es varen
tatges unifamiliars. A partir de 1949 es va consoli- publicar a la Revista de Obras Públicas (Madrid)
dar com a arquitecte important. Va realitzar el en el període que abraça de 1889 a 1936.
Pavelló Espanyol de la IX Triennal de Milà (1951), la Va publicar: Compañía de los ferrocarriles de
qual cosa li va proporcionar reconeixement mun- Madrid a Zaragoza y á Alicante Barcelona
dial. A proposta de Lluís Sert va ser membre del Estación apeadero del paseo de Gracia (Madrid:
CIAM (Congrés Internacional d’Arquitectura Mo- 1902), Tablas para el trazado de curvas circula-
derna, 1959-60) i després va entrar a formar part res (Gerona: 1901; id.: 1907 2a ed.; id.: 1915 3a
del grup Team X, que va plantejar una seriosa revi- ed.), Retiros obreros: Apéndice al “Estudio críti-
sió del primer racionalisme i una aportació de con- co” del Real Decreto de 11 de Marzo de 1919
tingut en el que es va anomenar estil internacional. (Madrid: 1919), Estación de Pueblo Nuevo y
Les seves obres més representatives comencen aparato “Fabregat” para protección de pasos á
amb la casa Garriga-Nogués a Sitges (1947), la nivel (Madrid: 1907).
casa Ugalde de Caldetes (1952), un bloc d’habi- Va escriure el pròleg de l’obra Generalización
tatges a la Barceloneta (1951), la casa Senillosa del teorema de los tres momentos cargas aisla-
(1956) o la casa Coderch-Milà (1958) a Cada- das; cargas uniformes, parciales y totales.
qués, entre altres. Va ser guardonat amb el Premi Aplicación al cálculo de las vigas continuas de
FAD el 1960 per l’edifici del compositor Bach varios tramos… (Barcelona: 1917?) d’Eduardo
(1958). En el camp del disseny va crear la Llum Agustí.
coderch que va rebre el premi Delta de Oro l’any
1962. Va ingressar a la Reial Acadèmia de Belles
Arts de Sant Jordi (1977). Posteriorment, i en CODOLAR, Francesc
memòria seva, la Reial Acadèmia convoca amb (Figueres, s. XIX) Arquitecte
caràcter bianual el premi J. A. Coderch a la millor
realització arquitectònica en el camp de l’habi- L’any 1820 va projectar el nou altar major de
tatge plurifamiliar. l’església parroquial de Figueres.
Per voluntat expressa del biografiat va ser
enterrat a Espolla.
COFÁN ARGELÉS, Frederic
CODERCH SERRA, Rafael (Figueres, 5.III.1929 – 12.V.2008) Constructor
(Figueres, 1859 – Logronyo, 1941)
Enginyer de Camins, Canals i Ports Fill de Frederic Cofant [sic] Salleras, paleta, i
de Concepció Argelés Lloveras, ambdós de
Va ser enginyer en cap de la Jefatura de Obras Figueres. Va treballar a l’empresa familiar des de
Públicas de la Provincia de Gerona, fins a finals del jove, seguint les passes del seu pare i el seu
s. XIX, període en el qual va dur a terme diferents germà Camil.
219
COLL
A Figueres, va edifi- Conservador i de tendència carlista, va inter-

car la casa Argemí- venir en la política local i de l’estat. Va ser regidor
Abadal situada a la (1876, 1877) i alcalde de la vila de Roses (1877-
placeta baixa de la 1879), i diputat provincial (1883-1884). Durant
Rambla, el Júbar, el període d’alcalde, una de les seves preocupa-
els edificis de Sant cions va ser potenciar les comunicacions de la
Josep i els de la part vila de Roses amb els pobles veïns, com la crea-
oest del Parc Bosc. ció de la carretera de Roses-Vilajuïga, va pro-
Va treballar també a moure el trasllat del cementiri municipal, l’enllu-
la urbanització d’Em- menat de gas i la millora de les escoles.
puriabrava. Disposava de propietats a la vila de Roses així
Va escriure La com a les rodalies de Llorona, Oix, Castellfollit, on
Nissaga dels Cofán (Figueres: 2006). es trobava el llegat per part materna, lloc de pro-
ducció de cereals i extracció de recursos forestals.
COLL de ÁLVAREZ, Miquel Persona dotada de mentalitat capitalista, en
(Figueres, s. XIX) Advocat i escriptor comprovar la crisi agrícola i del món de la vinya,
va diversificar les inversions: va realitzar prospec-
Llicenciat en Dret, va estar vinculat al jutjat de cions petrolíferes a la zona de Llorona, va invertir
Primera Instància de Figueres. Va formar part de en el sector tèxtil i en el ferroviari, en diferents
diferents entitats i associacions figuerenques: punts del planeta com Argentina, Rússia o Mèxic.
membre del Liceo Figuerense, de la Junta de Va ser membre fundador de la Cambra Agrícola
l’Hospital de Figueres, secretari del Casino Oficial de l’Empordà, de la qual en va esdevenir
Figuerense i col·laborador d’El Ampurdanés. membre de la junta (1900) i president de la sec-
Va escriure El cultivo de la semilla, comèdia ció 3a, soci de l’Institut Agrícola de Sant Isidre
en vers, estrenada al Teatre Principal l’any 1861. (1892-1901), i membre fundador de la secció de
És autor de la lletra de la sardana de Pep Figueres. Membre fundador del Sindicat Olivarer
Ventura, Les noietes de Figueres. de l’Empordà (1914) i primer president.
COLL CARITG, Miquel

COLL COSTA, Carles
(Roses, 2.V.1845 – Figueres, 27.XII.1919)
Hisendat i polític (Figueres, 14.IV.1952)
Pianista i director d’orquestra
Fill de Benet Coll
Costou, propietari, Fill d’Isidre Coll Dal-
de Roses, i de Verò- mau, de Vilabertran,
nica Caritg Bonal, comerciant, i de Ra-
pubilla de Llorona, mona Costa Morros,
el matrimoni va tenir natural de Tàrrega
set fills, i en Miquel (Lleida). Casat amb
n’era l’hereu. Maria Bardés, de
Es va casar amb Castelló d’Empúries,
Assumpció de Cen- el matrimoni té un
dra i Terrades (20. fill i una filla.
VII.1880), d’Anglès, i Va estudiar al
d’aquest matrimoni varen néixer set fills, dels quals Cultural Cervantes,
sobrevisqueren: Joaquim, Josep Maria, Maria, Lluís on va treure el certificat d’estudis primaris (1966).
i Ignasi. Va estudiar a França. Des de la dècada del Va realitzar estudis musicals amb Camil·la Lloret↑
1870 es va fer càrrec del patrimoni familiar afectat i Pere Vallribera. Va seguir al Conservatori Muni-
sobremanera per la fil·loxera (1879). cipal de Música de Barcelona, amb Miquel Farré.
220
COLL
El 1985 va programar El piano a l’abast que va professionalment al Setmanari de l’Alt Empordà,

visitar més de 150 poblacions catalanes. Sens del qual n’és director des de l’any 2000.
dubte, l’aportació més important del biografiat Entre les seves afi-
haurà estat haver fundat l’Orquestra de Cambra cions destaquen les
de l’Empordà. esportives: entrena-
És autor del guió i la música de l’audiovisual dor titulat de volei-
Diàleg Emporità 3300. Ha orquestrat i propulsat bol, cofundador del
autors empordanesos com Josep↑ i Joaquim Club Voleibol Figue-
Serra↑ o Albert Cotó↑. Ha estat membre del res i exdirectiu de la
Quintet de Cambra de Catalunya i ha actuat com Federació Catalana
a director convidat en diverses formacions musi- de Voleibol i del
cals i, en altres, com a pianista. Club Natació Figue-
res i Patró d’Embar-
cacions de vela i
COLL COSTA, Josep
motor. Així com les relacionades amb la natura:
(Llançà, 26.X.1900 – 19.VIII.1972)
soci fundador dels Amics del Parc Natural dels
Empresari i alcalde
Aiguamolls de l’Empordà (Apnae) i del Grup FER,
Fill de Josep Coll Ximinis, de Llançà, i de Teresa pertany a diverses associacions relacionades
Costa Oliveras. Es va casar amb Consuelo amb la natura i la malacologia, l’especialitat que
Garriga Calsina (1921). Des de jovenet va formar més l’atrau de les ciències naturals.
part del Centre Federal. Posteriorment, es va És coautor dels llibres 75 anys de la Unió
interessar per la política i va arribar a ser alcalde Esportiva Figueres (Figueres: 1994), en col·labo-
del municipi (1953-1961). ració amb Josep M. Bernils↑, El Dalí de Lacroix
Com a hereu, va ser el continuador de les tas- (Figueres: 2004), en col·laboració amb Mariona
ques agrícoles i vitivinícoles familiars. Va preocu- Seguranyes↑, i 50 anys amb la Penya Motorista
Figueres (1959-2009) (Figueres: 2009). Fou
par-se per millorar la producció aprenent dels
coordinador de la sèrie biogràfica sobre personat-
productors francesos. Va fundar una empresa
ges empordanesos Benvolguts absents (Figueres:
d’elaboració de vins a la qual li va posar el seu
2000-2007), de Joan Ferrerós↑. Coordinador de
nom: Josep Coll Costa (1933). Va treballar amb
la sèrie històrica Signatures (Figueres: 2003)
ell un altre llançanenc, Pere Negre Grau. Després escrita per Josep Valls↑, sobre el Llibre d’Or del
de la guerra civil, l’empresa, que va prendre el Casino Menestral Figuerenc. Coordinador de la
nom Orosol, exportava els vins a tot Europa. sèrie epistolar Cròniques de veïnatge entre l’es-
criptora Montserrat Vayreda↑ i l’escriptor Josep
COLL GOSA, Santi Valls (2005-2006).
(Figueres, 13.III.1966) Periodista Fou membre de l’equip coordinador de les expo-
sicions “1DF, un any després dels focs” (2000), “El
Fill de Delfí Coll Surroca, de Borrassà, i de Sebas- Dalí de Lacroix (2004)”, “La llibertat de premsa. La
tiana Gosa Mundet, de Capmany. Ha cursat estudis conquesta sense fi (2007)”. Participant a la col·lec-
a les germanes de la Providència, al Col·legi Públic tiva “L’Empordà, terra d’autistes” (1996).
Sant Pau i el batxillerat a l’Institut Ramon Munta- L’any 1994 va obtenir el premi Carles
ner. És diplomat en Peritatge Mercantil (Madrid, Rahola↑ de Periodisme.
1986) i membre del Col·legi de Periodistes.
Col·laborador en diversos mitjans de comuni- COLL LLIGORA, Josep
cació, entre ells: Radio Cadena Española, Ràdio (Llançà, 19.I.1893 –
Popular de Figueres Cadena Cope, Televisió de Cassà de la Selva, el Gironès, 10.VIII.1965)
Figueres, Ràdio Olot, Ràdio Costa Brava, La Farella, Músic i intèrpret de tenora
Marcador i Guia Esportiva. Fou el fundador i
director de la revista L’Esport al dia, editada als Fill d’Isidre Coll Güell, de Bàscara, i de Remei
anys noranta. Des de l’any 1988 està vinculat Lligora Batlle, de Palau de Santa Eulàlia. Quan
221
COLL
tenia dos anys, el seu pare, treballador de la La Nuri gracienca, Paquita i Nora, Verdú a Sant
Companyia de Ferrocarrils, va ser traslladat a Sant Pere Claver, L’Antònia enamorada, Barrillonenca,
Miquel de Fluvià, lloc on es traslladà la família; Pescant granotes, Els dos serenos, De Cassà a
posteriorment, va viure a Sant Pere Pescador. Es Ceret.
va casar amb Àngela Teixidor Tarrés, de Cassà de Va publicar Mètode per a tenora i tible (?:
la Selva (12.II.1917) i va residir en aquesta vila. 1950; Cassà de la Selva: 1981 2a ed). És autor
Estudià amb Joan del poema per a cobla Angúnia i goig (1954).
Duran, anomenat El La seva tenora es conserva al Museu de la
rei de l’Armentera i Sardana, de Girona.
harmonia amb amb
el mestre Font Saba-
ter. Ben aviat ingres- COLL SALA, Julià
sà a la cobla La (El Far d’Empordà, 24.VI.1920 –
Principal de Santa San Pedro Sula, Hondures, 2.VI.1983) Missioner
Coloma i després a
l’orquestra de Vic, Fill de Joan Coll Pla-
l’Aliança Vigatana i, nas, del Far d’Em-
amb els anys, formà pordà, pagès, i de
part de les més prestigioses cobles: La Unión Joaquima Sala, de
Casanense (1914), La Selvatana (1915-1923), Garrigàs.
La Principal de la Bisbal (1924-1929), els Va ingressar a
Montgrins de Torroella i la Cobla Barcelona l’escola apostòlica
(1929-1936), durant el període de la guerra civil de Bellpuig l’any
poca activitat es registrava. Quan va acabar, a 1930 i va haver de
Cassà de la Selva va fundar la cobla Josep Coll i sortir-ne precipita-
l’any 1945 va tornar a Barcelona, moment en què dament el 20 de
es va reincorporar a la Cobla Barcelona (1945- juliol de 1936 per
1957), de la qual en va esdevenir director. l’amenaça d’incendi dels republicans. L’any
Va experimentar amb l’instrument del qual 1939 va estar en el Seminari d’Espluga de
n’era un destacat virtuós: la tenora, fins a fer-se Francolí i va continuar a Bellpuig lloc on va fer els
construir un exemplar metàl·lic, amb el qual va vots (27.XI.1939). Va estudiar Filosofia a
interpretar de 1931 a 1957. Les seves qualitats Bellpuig, i l’Espluga de Francolí, i va proseguir
en la interpretació de les peces musicals: la dic- estudis de Teologia a Conca. Assolí el diaconat a
ció, matització, sensibilitat i domini del mecanis- l’Espluga de Francolí (1947), i el sacerdoci a
me, varen fer-lo sobresortir de la resta d’intèrprets. Barcelona (25.I.1948).
Va compondre unes 80 sardanes, moltes dedi- Va ingressar a la Congregació de la Missió
cades al lluïment de la tenora: El sereno, la més dels Pares Paüls el 1948. Després de passar un
popular, Aromes d’estiu, Cant a la vida, Jorn nai- temps al Perú, arribà a Hondures el 1951. Va
xent, Sempre per tu, Garriguella, Escalant l’infi- desenvolupar les tasques de vicari a Tela (1952)
nit, Apa camina, L’amic Joan, Recordant, Angeleta, i a Puerto Cortés (1953) i de professor al Semi-
l’Amic Catllà. nario Interdiocesano de San José, a Tegucigalpa
Sardanes per a tenora i tible: Expectació, Com- (1953). Va ser curador de la capella de la
petència, En Cufí flequer, Dos solistes, Flor de maig. Milagrosa i confessor de les Filles de la Caritat
Per a tible: Maria, Refila i canta, El Xixi. Per a del Hospital San Felipe. El 1961 treballà a San
duo de tibles: El Duc i la Quica. Per a duo de teno- Pedro de Sula i La Ceiba i, després d’una estada
res: Als amics Coscolla. Per a fiscorn: Búfalo Bill, a Catalunya (1971), retornà a Hondures.
M’escoltes?, Retorn. Per a flabiol: Enric, Xiulem?. Una de les darreres tasques va ser ocupar-se
Altres sardanes: Mar serena, A punta de sol, L’illa de la parròquia de Choloma, al departament de
de Tossa, La taverna d’en Joan, La petita Angelina, Cortés.
222
COLOMER
COLL SALAVIA, Miquel a Anglaterrra i, finalment, a França. Va tornar quan

(Santa Pau, la Garrotxa, 1872? – es a proclamar la Segona República (14.IV.1931).
Figueres, 13.X.1936) Eclesiàstic El mes de juny de 1933, acompanyat del
comandant Mariano Barberán, va sortir de l’a-
Fill de Salvador Coll i de Francesca Salavia. Llicen- eròdrom de Sevilla amb l’avió “Cuatro Vientos”,
ciat en Teologia i Dret canònic, va ser vicari a Cal- travessà l’Atlàntic per la mateixa ruta de Colom.
des de Malavella, Calella de la Costa, Malgrat de Aterrà a Camagüey (Cuba). En el vol es varen
Mar i Olot. Va ser responsable de Vilanant, rector batre tots els rècords. El 20 de juny desapare-
d’Ordis i Lladó. Empresonat al castell de Sant gueren a Guacamayo (Mèxic). És considerat el
Ferran de Figueres al cap de poc d’esclatar la capdavanter de la ruta aèria colombiana.
guerra civil i assassinat al mateix centre de reclusió.
Va intervenir en la polèmica sobre la unió dels COLOMER FRIGOLA, Joan
catòlics (1907) i en el Congrés Catequístic nacio- (Viladamat, 30.X.1941) Pintor
nal (1913) amb un comunicat sobre la creació
Fill de Narcís Colomer Gusó, agricultor i Maria
de centres de recursos de catequesi.
Frigola Martí, ambdós de Viladamat. Nebot de
Va escriure Novena a favor de las Ànimas del Pere Colomer↑, té la mateixa afició que el seu
Purgatorio (Figueres: 1908) i una Monografia his- oncle per la pintura. Com aquest ha conreat la
torica dels Reials Col·legiata y Priorat de Santa temàtica paisatgística, deixant mostres dels
Maria de Lladó (Figueres: post. 1915). racons i paisatges de l’entorn, però en el seu
repertori també disposa de natures mortes.
COLLAR SERRA, Joaquim Quant a la tècnica, va començar amb dibuixos
(Figueres, 25.XI.1906 – al carbonet o al llapis; amb els anys ha practicat
tant la tinta xinesa com la pintura a l’oli, l’acríl·lica o
Guacamayo, Mèxic, 20.VI.1933) Pilot d’aviació
l’aquarel·la. No és partidari de mostrar la seva obra
en exposicions. A part de l’afició pictòrica va ser
Fill de Luis Arsenio alcalde de Viladamat (1978-1990 i 1998-2002).
Collar Moraza, de
34 anys, sergent de
cavalleria natural de COLOMER GUSÓ, Pere
Vitòria, domiciliat (Viladamat, 1905 – Parets del Vallès,
a Salamanca, i de el Vallès Oriental, 1989) Mestre i pintor
Margarita Serra Ca- Va estudiar magisteri a Girona. D’esperit inquiet,
palleras, natural de es va moure molt per pintar diferents paratges
Darnius, veïna de del natural que polia a l’estudi. Molts d’ells avui
Salamanca, que es constitueixen el testimoni del que varen ser els
trobava accidental- llocs que pintà a principis del segle XX.
ment a Figueres. Va exercir l’ofici de mestre a Travesseres (Lles
Va ingressar a l’Academia de Caballería de Cerdanya), i a Malgrat. Durant la postguerra
(1921), i en va sortir alferes. Va ser destinat al va ser depurat i el varen enviar a Burgos. En
Marroc (1925-1926), on va participar en diverses casar-se es va establir a Parets del Vallès.
campanyes destacant la batalla de Larache. Va
passar al cos d’aviació a Los Alcázares (Múrcia) COLOMER MARTORELL, David
(1927), on va realitzar un curs d’observador d’ae- (Barcelona, 27.VIII.1970 –
roplà de guerra. I va ser professor de l’escola de Portbou, 12.VIII.2003) Escriptor i periodista
pilotatge d’Alcalá de Henares (Madrid).
D’ideologia republicana, va participar en l’alça- Col·laborador d’El Punt i del diari esportiu El 9. Va
ment contra la monarquia (15.XII.1930), moviment escriure dos llibres de contes Préssecs i dièsel
encapçalat pel general Queipo de Llano. En fracas- (Barcelona: 1991) i Danys col·laterals (Barcelona:
sar, va haver d’exiliar-se, primer a Portugal, després 2001).
223
COMA
COMA MORAGAS, Josep l’Institut, en edificis religiosos i en la rehabilita-

(Barcelona, 1890 – Figueres, 20.IV.1957) Metge ció d’una part de la muralla de Figueres. En els
seus inicis es denota la influència del neoclassi-
Es va casar amb cisme, introduït per l’arquitecte Roca↑ Bros, que
Maria Brunet Corta- posteriorment abandonarà per incorporar deco-
da, de Roses, i el racions arquitectòniques que el portaran a un
matrimoni va tenir estil eclèctic.
tres fills: Josep, Je- A partir de 1885, per encàrrec dels darrers
sús i Maria Rosa. membres de la nissaga Rocabertí↑, s’ocupa de
Estudià la carre- la restauració del castell de Requesens, una de
ra de Medicina a les actuacions més importants de rehabilitació
Barcelona, on es lli- d’un edifici medieval durant el segle XIX a la
cencià (1913). Fou comarca. Durant uns anys viatja per prendre
alumne intern i aju- model d’edificis reformats i des de 1893-1899
dant honorari de la es dedica plenament a l’obra de Requesens, lloc
Càtedra de Patologia General de la Facultat de on desenvolupa també la tasca d’administrador
Barcelona, on s’especialitzà en cor i pulmó, i també i professor.
fou alumne intern de la Clínica de Tisiologia.
Va treballar al Sanatori de Tuberculosos COMALAT JOANA, Guillem
del Montseny, i va ser director del d’Olost del
(Figueres, 23.I.1880 – Requesens, 27.X.1906)
Lluçanès.
Pintor
Va esdevenir metge titular de Roses (c. 1917-
1935) i, des de llavors, es quedà a viure a
Fill d’Alexandre Comalat↑ Garriga, i de Gertrudis
l’Empordà.
Joana Papell, ambdós de Figueres. S’inicià en el
A partir de 1935 es traslladà a viure a dibuix sota el mestratge del seu pare. No dispo-
Figueres, lloc on ja hi tenia obert un despatx al sava de molt bona salut i l’estada a Requesens
carrer Monturiol, per exercir la medicina privada. amb la família, desplaçada per motius de feina
Va col·laborar també amb la Clínica Catalunya en del pare, va fer que millorés físicament.
l’especialitat de cor i pulmons. Va ser el primer
Hi ha qui l’ha considerat autodidacte, però va
metge de les comarques gironines que adquirí un
anar a Barcelona per assistir a l’Escola de Belles
aparell portàtil d’electrocardiografia, i dels pri-
Arts (1903). Amb els companys i, acompanyats
mers en practicar pneumotòrax.
d’algun professor, va fer un viatge per Espanya
Va escriure Diagnóstico y terapéutica: indica-
que li va permetre conèixer museus de primera
ciones y resultados (Figueres: 1943).
fila de Madrid i Toledo, influint en la seva creació
artística.
COMALAT GARRIGA, Alexandre Disposava de domini del dibuix i de la compo-
(Figueres, 1841 – 11.VIII.1913) sició i va tractar diferents temàtiques com els
Mestre d’obres i professor paisatges, la majoria paratges familiars de
l’Albera, les natures mortes i les figures femeni-
Fill de Francisco Comalat i Rita Garriga, ambdós nes. Se l’ha considerat un dels representants
de Figueres. Es va casar amb Gertrudis Joana empordanesos del romanticisme.
Papell, de Figueres, i el matrimoni va tenir un fill També va fer alguna incursió en poesia;
Guillem↑, i dues filles, Rita i Conxita. Estaven alguns dels seus poemes varen ser publicats a la
domiciliats al carrer González de Soto. Veu de l’Empordà (Figueres).
Va ingressar a l’Escola de Belles Arts de L’any 1987 el Museu de l’Empordà (Figue-
Barcelona l’any 1858, assolint el títol de Mestre res), li va dedicar una exposició antològica, en la
d’obres (1864). L’any següent intervé en les pri- qual s’hi aplegaren més de cinquanta peces de
meres obres a la ciutat de Figueres: al Teatre, a l’artista.
224
COMELLAS
COMAS DONAT, Carles vida, inculcant-los qualitats com el sentit de la res-

(Sant Miquel de Fluvià, 31.I.1905 – ponsabilitat.
Barcelona, 26.V.1997) Músic L’any 1987 els exalumnes li varen retre home-
natge a Figueres. L’any 2003, els exalumnes, amb
Fill d’Esteve Comas Pagès, empleat de ferrocarril, el suport de l’Ajuntament de Figueres, el rememo-
de Caldes de Malavella, i de Carme Donat Ferrer, ren i es col·loca una placa a la façana de l’edifici
de Vilafant. on hi havia l’acadèmia, a la plaça de la Palmera.
Va treballar als ferrocarrils, assolint un impor-
tant càrrec directiu a la RENFE.
COMELLA GRAU, Joan
La seva vocació havia estat la música, i va com-
(Manlleu, Osona, 13.IX.1957) Pintor
pondre diverses sardanes, les més conegudes són:
Dolç record (1927), Records de Vilafant (1929), La seva afició per la
Jovent de Tona (1948). Se sap que són de la seva pintura va comen-
autoria, també, Tota soleta, La cançó del pardal, La çar a l’edat de qua-
pastoreta joiosa o Enyorances d’una nina. tre anys, quan la
seva àvia li va rega-
COMAS GIPULÓ, Enric lar una maleta de
(Figueres, 26.XII.1911 – Roses, 9.VII.1991) Mestre pintures. De forma-
ció autodidacta, no
Fill de Josep Comas desitja ser “encaixo-
Bonsoms, i de Do- nat” en cap estil, i
lors Gipuló Martí, pinta “partint d’e-
ambdós de Figueres mocions i sensa-
amb domicili al car- cions”, i manifesta un especial interès per l’as-
rer Nou. Es va casar tronomia i l’astrologia. Des de la dècada dels 90
amb Josefina Sala i es troba afincat a Rabós d’Empordà.
el matrimoni va tenir S’ha donat a conèixer per pintar murals de
un fill, Carles, i una grans dimensions, projecte que va iniciar l’any
filla, Maria Dolors. 2000. Les pintures es poden adquirir fragmentà-
Alumne dels Ger- riament i la recaptació serveix per finançar dife-
mans de les Escoles rents projectes relacionats amb la infància. A
Cristianes, conegut com La Salle, va cursar els València (21.VI.2005), va ser en favor de la
estudis elementals i va aprendre l’idioma Fundación Síndrome de Moebius de España, a
francès. Va desplaçar-se a Béziers per completar Figueres (1.V.2007), i Peralada (VIII.2008), en
la seva formació i, a Montpeller, va obtenir el benefici de la Fundación Vicente Ferrer.
magisteri francès. Posteriorment, obté el títol de Amb motiu de la Capital de la Cultura Cata-
magisteri a Girona. Inicia el magisteri a Sant Joan lana (Figueres, 2009) ha realitzat pintures a
de Palamós i en ser tancada l’escola religiosa per diversos indrets de la ciutat.
la República, torna a França. L’any 1938 retorna Ha exposat individualment i col·lectivament a
i se separa de la congregació lasal·liana. diferents llocs de Catalunya. L’àrea de Cultura de
Després de la guerra viu a Figueres i, preocupat l’Ajuntament de Roses va incentivar una exposi-
per la formació cultural dels joves, funda l’acadè- ció col·lectiva d’artistes vinculats a la vila, expor-
mia Cultural Cervantes (1942), lloc on molts tada a l’agermanada Rodes, i el biografiat fou un
empordanesos cursaren estudis, especialment de dels representants.
comerç, molts dels seus alumnes ingressaren en
entitats bancàries. D’ell s’ha dit que va ser el ges- COMELLAS FÀBREGA, Gonçal
tor de la primera oficina de col·locació de Figueres (Avinyonet de Puigventós, 1.I.1945) Violinista
i comarca. El mestre va ser entranyable per als
alumnes, els quals a més de la formació varen Fill de Josep Comellas Planas, secretari d’ajunta-
rebre lliçons sobre qüestions pràctiques de la ment, natural d’Avinyonet de Puigventós, i de
225
COMELLAS
Rosa Fàbrega Pous, natural de Bellcaire d’Em- d’Hamburg, Orquestra Simfònica de Varsòvia,
pordà. Es va casar amb Glòria Vila↑-Puig, pro- Menuhin Festival Orquestra, Orquesta Nacional de
fessora de música. El matrimoni va tenir dues España, Orquesta Sinfónica de RTVE, Orquestra
filles: Anna, professora de violoncel, i Alba, pro- Ciutat de Barcelona i gairebé la resta d’orquestes
fessora de piano. espanyoles.
Sense antecedents Ha participat en importants festivals de músi-
musicals a la famí- ca i ha enregistrat nombroses gravacions a Ràdio
lia, es va iniciar a la TV i per diveses cases discogràfiques. En els
música a l’edat de darrers anys s’ha dedicat a la direcció orquestral:
deu anys amb Flo- ha estat fundador i director de l’Orquestra de
renci Mauné↑, de Cambra Catalana, de l’Orquesta Reina Sofia i
Figueres, qui li va do- de l’Orquestra del Palau de la Música Catalana,
nar classes de solde Barcelona. Ha dirigit altres formacions com
feig. L’any següent va ara l’Orquesta Sinfónica de Córdoba, l’Orquestra
aprendre violí amb Simfònica de Balears, l’Orquestra de València, la
Ursula Sans, espo- Joven Orquesta Nacional de España, o l’Or-
sa del pianista Josep questra de Castelló.
Falgarona↑. Es va traslladar a Barcelona (1957), Fins l’any 1988 ha estat concertino a l’Or-
on va ser deixeble de Joan Massià al Con- questra Simfònica del Teatro de la Zarzuela,
servatori Municipal de Barcelona, i de B. Katone Madrid. Ha resultat premiat a diferents concur-
i Y. Menuhin. Als tretze anys guanya el primer sos: Primer Premi al concurs Isidro Gyenes
premi del Concurso Nacional de Juventudes (Madrid, 1962), Primer Premi de Violí Carl Flesch
Musicales; als catorze debuta a Barcelona (Londres, 1972), ha estat guardonat també amb
tocant el Concert en La menor de Bach, dirigit pel el premi Jacques Thibaud (París, 1975), el Reina
seu mestre Joan Massià. Elisabeth (Brussel·les, 1976) i el Viña del Mar de
L’any 1962 guanya el primer premi dels con- Xile (1976).
cursos nacionals Bocquet (Badalona) i Gyenes
(Madrid). Als disset anys va finalitzar els estudis
musicals amb les màximes qualificacions i amb COMELLAS VILA-PUIG, Anna
Premi Extraordinari de violí i de Premi de Música (Sabadell, 11.X.1971) Violoncel·lista
de Cambra.
Es presentà com a solista al Palau de la Filla de Gonçal Co-
Música Catalana el 1967 amb el Concert de violí mellas↑, i de Glòria
per a Brahms. L’any 1972 el mestre Yehudi Vila↑-Puig, és la
Menuhin, president del tribunal dels premis Carl gran de dues ger-
Flesch de Londres, li va proposar tocar el Concert manes. A l’edat d’un
en Mi major de Bach al Festival de la Ciutat de any es desplaça
Londres. Va començar una llarga col·laboració amb la família a
que va portar-los a tocar junts el Doble Concert l’Empordà, a la vila
de Bach a diverses ciutats del món (Barcelona, dels avis paterns,
Londres, Gstaad,...), fet que li va suposar una Avinyonet de Puig-
gran projecció internacional. ventós, lloc on resi-
Va formar el Quartet de corda Ciutat de deix fins als divuit
Barcelona, juntament amb Gerard, Lluís Claret i anys, moment en què es trasllada a Barcelona
Mateo Valero. Ha col·laborat amb importants per aprofundir els estudis musicals; fins als vint-
directors i orquestres entre les quals cal destacar i-vuit segueix vinculada de manera intermitent
la Royal Philarmonic, New Philarmonia, Scottish amb la comarca, actualment resideix al Masnou.
Symphony, Orquestra Nacional de França, Orques- Viu i coneix la música en l’ambient familiar,
tra Nacional de Bèlgica, Orquestra Simfònica i als dotze anys s’inicia en el cel·lo amb Jaume
226
COMPTE
Cristau↑ a l’escola de música del Casino Me- COMPANYS, Joan

nestral, de Figueres, segueix en el mateix centre (Figueres, s. XVIII) Escultor tallista
amb Josep Bassal i, a partir de 1989, amb Marçal
Cervera, a Barcelona, per finalitzar la carrera Autor de la imatge titular de l’altar de Santa Elena
amb el professor Peter Thiemann. Va ser merei- de l’església catedralícia de Castelló d’Empúries
xedora del Premi extraordinari de Grau superior (1763).
de la carrera de violoncel (1997).
Ha participat en diversos cursos de perfeccio- COMPTE
nament, entre els quals tenen especial importàn- (Peralada, s. XVIII) Notaris
cia els “Cursos Internacionals de Música de
Llançà”, celebrats durant el mes d’agost. Nissaga peraladenca, amb membres remarca-
Ha rebut classes de mestres de renom com bles relacionats amb les lleis, els notaris i els
Philis Young, Marçal Cervera, Roger Abin i Maud escrivents, com Francesc o Tomàs Compte.
Tortelier. I de música de cambra amb Claudi
Arimany, Gonçal Comellas i Norbert Blüme. Ha
estat becada per la Fundació Güell i la Fundació COMPTE, Pere
Pau Casals. (Garriguella, 1862 – Montevideo, l’Uruguai, s. XX)
Comerciant
Ha compaginat la docència musical amb la
interpretació, havent actuat en diferents llocs de
Va arribar el 1885 a l’Uruguai. El 1912, juntament
Catalunya, Espanya, i l’estranger, amb diferents
amb Juan Piedras, va crear la societat Compte,
formacions de música de cambra. Ha estat pro-
Piedras y Cía., i, més tard, la firma Pedro Compte
fessora de violoncel al Conservatori Municipal de
y Cía. Formà part de la junta directiva del Centre
Música de Cervera (Lleida), a l’Escola de Música
Català des de l’inici de l’entitat i hi ocupà el
del Casino Menestral de Figueres (1992-93), a càrrec de tresorer.
l’Escola Municipal de Música de Cornellà de
Llobregat i al Conservatori Municipal de Música
de Barcelona. Actualment, és professora de vio- COMPTE CANELLAS/CANELLES, Jaume
loncel de l’Escola Municipal de Música “Casa (Castelló d’Empúries, 13.VII.1889 –
dels Nens” de Barcelona. Barcelona, 1934) Polític
Durant tres temporades ha acompanyat el
cantautor Lluís Llach, i ha estat violoncel solista Fill d’Ignasi Compte
de l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas. Curós, propietari,
L’agost de l’any 2000 va debutar com a solista natural d’Orriols, i
amb el Concert per a violoncel i orquestra de de Maria Canellas
Saint Saëns i va obtenir un gran èxit tant de [sic] Bataller, natu-
públic com de crítica. Actualment forma part ral de Pontós.
del Trio Smetana formació que va tancar la Aviat marxà cap
I Temporada de Cambra (2003) al Palau de la a Barcelona per
Música Catalana organitzat per Ibercamera, i desenvolupar carre-
des de l’any 2005 col·labora amb la Cobla ra política. Afiliat a
Sant Jordi. l’Estat Català, col·la-
borà amb el grup
d’acció Bandera Negra i comandà un dels esca-
COMET mots que organitzà el complot del Garraf contra
(Figueres, s. XVIII) Fabricants de xocolata Alfons XIII (maig de 1925). Condemnat a mort, li
va ser commutada la pena per la de cadena
Important nissaga figuerenca, que l’any 1770 perpètua i finalment amnistiat en proclamar-se
s’inicia en la producció de xocolata, i segueix fins la segona República Catalana (1931), no va
al segle XX. acceptar la Conselleria de Treball de la Generalitat.
227
COMPTE
Uns quants mesos després convocà una assem- ma Ars Pictòrica de la casa Mir (Barcelona, 2006),
blea d’Estat Català a l’Ateneu Empordanès pionera en l’elaboració de materials per a les belles
(Barcelona), que presidí amb Ventura Gassol, arts, a Catalunya. S’ha distingit per la limitada pro-
Jaume Aiguader i altres, en la qual atacà la decisió ducció, fet que ha suposat que les seves obres han
de Macià i del Govern de la Generalitat de dissol- estat apreciades pels col·leccionistes i marxants
dre la República Catalana, i provocà l’escissió de d’art especialitzats. Ha realitzat cartells per diver-
l’Estat Català. Passà a dirigir la fracció anomena- ses institucions i ha format part del jurat de nom-
da Estat Català-Partit Proletari que publicà el brosos concursos i premis de pintura. Ha establert
periòdic L’Insurgent. Reforçà el seu esquerranisme amistat amb rellevants artistes i intel·lectuals com
social i encapçalà la candidatura del seu partit a Modest Cuixart, Félez↑, Antonio López, Evarist
les primeres eleccions al Parlament de Catalunya Vallès↑, Fernando Arrabal o Joan Brossa.
(1932). Va ser un dels fundadors del Partit Català Aixoplugat per l’Ajuntament de Torroella de
Proletari (1934) i en presidí el consell directiu. Es Montgrí crea l’Aula d’Arts Plàstiques (2008), en
posà al costat del president Companys durant els la qual les principals directrius són: el debat, l’a-
fets del sis d’octubre, es féu fort amb González prenentatge i la investigació.
Alba, Duc i altres al CADCI (centre on sempre havia Als disset anys va realitzar la primera exposi-
col·laborat políticament) i morí en l’acció. ció a la Sala d’Exposicions de La Caixa, de Figue-
El 6 d’octubre de 1984, a Castelló d’Empúries, res. L’any 1996 realitza una segona exposició a
se li va retre homenatge coincidint amb una visi- la sala La Punxa del Col·legi Oficial d’Arquitectes
ta de l’expresident de la Generalitat, Josep Tècnics de Girona. Alguns treballs rellevants han
Tarradellas. estat la reproducció del retaule gòtic de Bernat
Martorell de Sant Pere de Púbol (1996), o la
COMPTE CASADEMONT, Josep Maria coordinació del mural de participació pública
(Figueres, 15.III.1951) Pintor Peixos de la Mediterrània (de 6 x 2 metres)
(Torroella de Montgrí, 2007), realitzat amb tècni-
Fill de Joan Compte ca ecològica i pintura al sucre.
Gorgot, negociant, La seva obra ha estat seleccionada al Premi
natural de Figueres, de Pintura Jove de la Sala Parés (Barcelona,
i de Dolors Casade- 1984 i 1985) i al Premi Internacional de Dibuix
mont Sunyer. de la Fundació Joan Miró (Barcelona, 1985).
Estudia el batxi-
llerat a l’Institut Ra-
mon Muntaner, de COMPTE COSTA, Joan
Figueres, pintura a (Figueres, 13.II.1951)
l’Escola de Belles Enginyer de Camins, Canals i Ports
Arts, d’Olot, i filoso-
fia a la UNED. Fill únic d’Alfonso
Ha impartit conferències sobre les seves Compte Gorgot, trac-
recerques artístiques, tècniques i històriques. tant de bestiar, i de
Des de l’any 1997 publica articles sobre temes Marta Costa Puig,
artístics a diferents mitjans de comunicació: al de Vila-sacra. Casat
Diari de Girona, a la revista BonArt, Antiquària i amb Dolors Güell
Goya i ha col·laborat amb el programa Temps Ripoll, el matrimoni
d’Art d’Ona Girona. té una filla, Ariadna.
Es caracteritza per realitzar les pintures amb Va estudiar el
escrupolosa meticulositat, recuperant materials i Batxillerat al col·legi
procediments avui en desús donada la laboriositat de La Salle de Fi-
del procés. Aquesta pràctica li ha valgut l’assesso- gueres i enginyer de
rament en la fabricació de colors a l’oli d’alta gam- Camins, Canals i Ports per l’Escola Tècnica
228
COMPTE
Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports COMPTE FREIXANET, Albert

de Madrid, Especialitat Ciments Fonaments i (Castelló d’Empúries, 19.II.1919)
Estructures (1974), seguint posteriorment dos Geògraf, historiador i professor
Cursos de Doctorat a la Universitat Politècnica de
Barcelona (1975-77). Assisteix i participa en Fill d’Ignasi Compte
nombrosos cursos, jornades, congressos nacio- Canellas, agricultor,
nals i internacionals relacionats amb l’engi- i de Glòria Freixanet
nyeria, l’Administració, l’obra pública i el medi Prats, ambdós de
ambient. Castelló d’Empúries.
Com a docent ha impartit un Curs de post-grau Casat amb Àngela
sobre Enginyeria de Costes, a la Universitat Massachs, ha tingut
Politècnica de Catalunya, i ha pronunciat múltiples dues filles Glòria↑ i
conferències a Barcelona, Madrid i el Marroc, rela- M. Teresa↑.
cionades amb el tractament i la depuració d’ai- Va estudiar el
gües i amb temes mediambientals. batxillerat al Col·legi
Ingressà a l’empresa consultora Informes i de Santa Maria del
Projectes, SA (INYPSA), essent nomenat delegat Collell i el darrer curs a l’institut de Figueres. Es
per a Catalunya i posteriorment sotsdirector trasllada a Barcelona per estudiar la Llicen-
general col·laborant i dirigint nombrosos estudis, ciatura en Història (Universitat de Barcelona,
projectes i direccions d’obra corresponents a 1942). Maestro Nacional de primera Enseñanza
abastaments i endegaments, sanejaments i (Barcelona, 1948) i Perito Mercantil (Cartagena,
plantes depuradores, ports i costes, edificació i 1952).
urbanitzacions. Es va doctorar amb l’estudi El Alto Ampurdán
Fou elegit membre de la Junta Directiva de tesi llegida el maig de 1963, obra que, encara
avui, és de referència obligada per a l’estudi de
TECNIBERIA (Asociación Española de Empresas
l’Empordà. S’ha dedicat la major part de la vida a
Consultoras de Ingeniería Civil y Medio Am-
l’ensenyament de geografia i història (a Barce-
biente), 1997.
lona, Lleida, Cartagena i Figueres), i la resta a
És nomenat coordinador dels Projectes de investigar sobre la comarca.
Modernització de la Junta d’Aigües de Catalunya, Va ser director de l’Institut Ramon Muntaner
així com membre dels consells d’administració (1959-1962).
de l’empresa Regs de Catalunya, SA (REGSA) i
Albert Compte ha estat un dels puntals de
del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) (1998). l’Institut d’Estudis Empordanesos, amb càrrec de
És nomenat director general de la Societat vicepresident (1964-1992), i per malaltia de
Estatal Depuradora del Baix Llobregat, SA, i diri- Ramon Guardiola va exercir de president acci-
geix les obres de tractament biològic de la depu- dental (1990-1992).
radora del Besòs i les de reutilització del Baix Una de les seves principals funcions ha estat
Llobregat. És nomenat gerent de l’empresa públi- la de fer-se càrrec de la principal publicació, els
ca Aigües Ter Llobregat (ATLL) depenent del Annals, procurar captar col·laboracions, saber
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la engrescar els investigadors i coordinar la mis-
Generalitat de Catalunya. cel·lània, responsabilitat que ha portat durant
Ha publicat “Els usos industrials. L’aigua, fac- molts anys en solitari.
tor limitant” Revista OP (2000), “La reutilització Els seus treballs han estat obres fruit de la
de l’aigua” a L’aigua a Catalunya (2006). investigació en la vessant geogràfica –geografia
En aquests moments està dirigint l’empresa física i humana–, històrica i altres aspectes,
encarregada de l’abastament d’aigua potable menystinguts fins ara, com la història agrària. És
per a més de 100 municipis de la província de autor de diversos llibres de text, de geografia i
Barcelona mitjançant la dessalinitzadora del història, per als alumnes de batxillerat –la majo-
Llobregat que serà la més gran de l’estat. ria dels alumnes de batxillerat de les dècades
229
COMPTE
dels 60 i 70 varen estudiar aquestes disciplines Jeroni Moner (Castelló: 1987), El Mestre Blanch i
amb els seus manuals–, i ha escrit diverses el seu temps (Girona: 1988), en el Catàleg de
monografies relacionades amb la seva vila l’exposició en homenatge a Josep Azemar
nadiua, Castelló d’Empúries, motiu pel qual el (1990), en la miscel·lània: Catàleg de l’exposició
consistori de Castelló, el mes de març de 1987, Castelló d’Empúries i la música (Castelló: 1990);
el va nomenar cronista oficial. en l’obra Empuriabrava: 25 anys, 1967-1992,
Ha escrit els llibres de text: Geografía de (Castelló: 1992) amb Maria Crehuet↑ i Joan
España (Alcoy: 1958; id.: 1961 2a ed.; id.: 1962 Antoni Rodeja, Història del Teatre a Figueres
3a ed.; id.: 1963 4a ed.; id.: 1965 5a ed.; id.: (Figueres: 1992), en La vida i l’obra de Montserrat
1967 6a ed.), Historia general (Alcoy: 1960; id.: Vayreda i Trullol (Figueres: 1988), en La vida i l’o-
1963 2a ed.; id.: 1968 3a ed.), Geografía de bra de Frederic Marès i Deulovol (Figueres: 1993),
España: primer curso del bachillerato laboral en La vida i l’obra d’Eduard Rodeja i Galter
(Alcoy: 1965; id.: 1966 2a ed.), Geografía univer- (Figueres: 1996) i en l’Empordà. Àlbum (ed.
sal (Alcoy: 1958; id.: 1959 2a ed.; id.: 1961 3a Facsímil) (Sant Feliu de Guíxols: 2003).
ed: id.: 1964 4a ed.; id.: 1967 5a ed.), Geografía Alguns dels seus articles publicats als Annals
universal: segundo curso (Alcoy: 1968; id.: 1969 de l’IEE, gairebé podrien considerar-se com a
2a ed.; id.: 1970 3a ed.), Geografía de España: monografies, d’entre els principals títols, podem
primer curso (Alcoy: 1968; id.: 1969 2a ed.; id.: esmentar: “Un municipi empordanès sota el Vell
1970; ...), Historia Universal: Antigua y Media: ter- Règim: Castelló d’Empúries en els s. XVI, XVII i
cer curso (Alcoy: 1969; id.: 1970 2a ed.; id.: 1971 XVIII” (1963), “El Ampurdán, el Alto Ampurdán y
3a ed.; id.: 1972 4a ed.), Geografía humana y sus límites” (1966), “Geografia urbana de Figue-
económica: segundo curso de bachillerato (Alcoy: res” (1967), “Tipus de temps a l’Empordà” (1970),
1976), Geografía humana y economía del mundo “El problema dels límits a l’Empordà” (1975),
actual: segundo curso de bachillerato (Alcoy: “Bibliografia històrica de Castelló d’Empúries”
1976; id.: 1977 2a ed.; 1985 3a ed.), Geografía e (1976), “Geografia urbana de Castelló d’Empú-
Historia de España y de los países hispánicos ries” (1976), “El municipi de Castelló d’Empúries
(Alcoy: 1977; id.: 1982 2a ed.; id.: 1987 3a ed.), en la transició de l’Absolutisme al Règim liberal”
Historia de las civilizaciones: primer curso de (1979-1980), “La Guerra de Successió vista des
bachillerato (Alcoy: 1975 1a ed.; id.: 1981 2a ed.; d’un petit nucli urbà empordanès” (1981),
id.: 1982 3a ed; id.: 1984 4a ed.; ...), Historia uni- “Fesonomia urbana i govern municipal a Sant Pere
versal moderna y contemporánea (Alcoy: 1970 2a Pescador pels volt de 1800” (1982), “La darrera
ed; id.: 1972 3a ed; id.: 1973 4a ed.). guerra carlina a la Jonquera: el foc dels sis d’octu-
A més de la tesi doctoral, El Alto Ampurdán bre de 1873” (1983), “El repartiment dels comuns
(Zaragoza: 1964), ha escrit les següents mono- a La Jonquera a mitjans del segle XIX i el seu marc
grafies: La Jonquera (Girona: 1990), República i social, polític i econòmic” (1984), “La Jonquera
Guerra Civil a Castelló d’Empúries: entre la histò- dels inicis de la Restauració a la fi de la primera
ria i la memòria (Figueres: 1994), Castelló Guerra Mundial: 1875-1918)” (1985), “Una
d’Empúries: el centre històric Empuriabrava-Parc visió de la Jonquera i els jonquerencs en els anys
Natural dels Aiguamolls (Castelló: 1995, en inmediatament anteriors al Tractat dels Pirineus
català i castellà), L’Hospital Toribi Duran Garri- (primera meitat del segle XVII)” (1986) en
golas: dels orígens fins avui (Castelló: 2002), col·laboració amb Enric Joan, “Un inventari de
Tres assaigs sobre història, política i religió l’Arxiu de Castelló d’Empúries de mitjans del
(2004). La darrera aportació d’Albert Compte ha segle XVIII” (1987), “La Jonquera en el segle
estat la monografia, de caire biogràfic, Un mirall XVIII: alguns aspectes del seu passat” (1989),
en el camí (Figueres: 2004). “Sobre els orígens i primera expansió urbana de
Ha col·laborat en la Geografia de Catalunya Portbou” (1991), “Vida rural a les terres margi-
(Barcelona: 1964), en el Repertorio de Índices nals de l’Empordà, durant la primera meitat del
(Girona: 1975), en l’obra Palau dels Comtes: segle XIX” (1993), “Cabanes al segle XVIII: un
Passat, present i futur amb Tomàs Echarte i exemple d’expansió de les terres de cultiu per
230
COMPTE
mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i COMPTE MASSACHS, Glòria

garrigues” (1996), “Establiment de terres bosco- (Girona, 20.II.1953 – Figueres, 3.III.2007)
ses a Cantallops, al darrer terç del segle XVIII per Metgessa
l’explotació del suro” (1998), “Una família
d’Agullana a mitjans del segle XVIII” (1998), Filla d’Albert Comp-
“Tríptic d’història agrària. Al voltant de la família te↑ Freixanet, de
Casademont, alias Colombó” (1999), “Cartogra- Castelló d’Empúries,
fia antiga dels pobles empordanesos” (2000), i d’Àngela Massachs,
“La Canònica gironina i la geografia urbana de farmacèutica, natu-
Castelló d’Empúries a finals de l’Edat Mitjana” ral d’Hostalric. Va
(2001), “L’entorn rural de Castelló d’Empúries en ser la gran de dues
la Baixa Edat Mitjana a través de l’administració germanes: Glòria i
de la Canònica gironina” (2002), “Els cortals de Teresa↑. Nascuda
Castelló d’Empúries” (2005). circumstancialment
Ha prologat diverses monografies i ha resse- a la capital de pro-
nyat unes cinquanta obres i, sense ànim de ser víncia.
exhaustius, els seus articles han estat publicats L’any 1971 va desplaçar-se a Granada on va
a les següents publicacions periòdiques: Alerta iniciar els estudis Medicina, per finalitzar la
(Barcelona), Ampurdán/Empordà (Figueres), carrera a Madrid. Es va especialitzar en Pediatria,
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins (Girona), va fer les pràctiques a Sant Joan de Déu
Canigó (Figueres), Empordà Federal (Figueres), (Barcelona), i el MIR a les Canàries.
Ilerda (Leida), El Punt Diari (Girona), Mestall Va exercir a Olot i Figueres i va decidir anar a
(Girona), Revista de Girona (Girona), El Salner Nicaragua. Allà, es va establir al nord del país, a
(Castelló d’Empúries), Treballs de la Societat Matagalpa, un dels departaments més pobres
de la nació on el mitjà de vida és el cultiu i la
Catalana de Geografia (Barcelona), Vida Escolar
recol·lecció del cafè. La població de camperols
(Madrid), Vida Parroquial (Figueres).
no tenia accés a la sanitat i l’índex de mortalitat
Forma part del consell de redacció dels
infantil era el més elevat del país. Per pal·liar la
Quaderns d’Història de Figueres (1994), de la situació, va fundar la institució La Casa Materna
comissió de redacció dels Annals de l’IEE i ha de Matagalpa, per acollir les dones abans del
estat jurat dels Premis Literaris de la Societat part i atendre-les en el postpart. Avui, la residèn-
Coral Erato, de Figueres. cia segueix complint les mateixes funcions.
Ha estat distingit, entre d’altres, amb el Posteriorment, becada pel Ministeri de Sanitat
nomenament com a soci d’honor de la Societat del Brasil, va fer una estada de tres anys a
Catalana de Geografia (1982), amb la “Barre- Salvador de Bahia (Brasil), on va preparar i fina-
tina d’Honor”, del setmanari Hora Nova (1988); litzar la tesi doctoral, sobre la mortalitat mater-
amb el Premi Indiketa (1994) atorgat pel Consell noinfantil a les “favelas” de Salvador.
Comarcal de l’Alt Empordà; nomenat membre En el trancurs de la seva vida professional va
d’honor de la Confraria de la Bóta de Sant Ferriol publicar nombrosos treballs de la seva especiali-
(1991), i la distinció Memorial Carles Duzuttere tat en diferents revistes mèdiques.
atorgat pel Rotary Club de Roses-Empuriabrava, L’any 1995 retornà a Figueres on exercí, de nou,
a les persones que han fet de la seva vida un ser- la pediatria. Durant aquesta darrera etapa a
vei a la comunitat (1995). l’Empordà formà part de nombroses associacions
L’any 2001, l’Institut d’Estudis Empordanesos de caràcter cívic i reivindicatiu, com diferents agru-
en reconeixement a la tasca esmerçada envers la pacions de dones (de Figueres, de Castelló, comar-
institució, va instaurar els Premis Juvenils Albert cals, etc), la Plataforma cívica Salvem l’Empordà, o
Compte pels treballs de recerca de ciències l’Associació Joan Alsina, la qual va presidir.
socials sobre la comarca, i es va atorgar el primer L’any 2008 l’Ajuntament de Figueres ha apro-
dels guardons l’any 2002. Li ha estat concedit el vat l’atorgament del seu nom a un dels carrers de
Premi Recercat (2009). nova creació, al costat de l’Hospital Comarcal.
231
COMPTE
COMPTE MASSACHS, Teresa i una noia. Es va casar amb Carme Compte Oliveras
(Cartagena, 8.XII.1954) Fiscal i el matrimoni va tenir una filla, Pilar, i un fill, August.
Va aprendre l’ofici de
Filla d’Albert Comp- carrosser de cotxes,
te↑ Freixanet, de primer a París i des-
Castelló d’Empúries, prés a Itàlia i, junta-
i d’Àngela Massachs, ment amb el seu
farmacèutica, natu- germà, va dissenyar
ral d’Hostalric. És la un cotxe, però no
petita de dues ger- va poder posar-lo al
manes: Glòria↑ i Te- mercat ja que no va
resa. Va néixer cir- aconseguir l’homolo-
cumstancialment a gació. Va ser llavors
Cartagena quan el quan decidí iniciar
seu pare exercia de una indústria dedicada a la fabricació de caixes
catedràtic a l’institut d’ensenyament secundari d’eines i derivats per a tallers mecànics, l’empresa
de la població. es va anomenar HECO (Hermanos Conesa) (1956-
Va desplaçar-se a Barcelona l’any 1972 per 57). Posteriorment, va ser propietari de l’empresa
estudiar farmàcia, però va decidir canviar de Baritas Blancas (1983), amb fàbrica ubicada a
carrera, i es va decantar pels estudis de Dret i Calatayud (Saragossa), i les mines a Villaviciosa de
Econòmiques (1978), llicenciant-se en ambdues Còrdova. En començar l’exportació cap a Europa
carreres a la Universitat de Barcelona. decidí instal·lar l’empresa prop de la frontera, als
Va iniciar-se en la pràctica de l’advocacia en termes municipals d’Hostalets de Llers i Figueres, i
l’àmbit laboral. Al cap d’un any va opositar a la li donà el nom de Minerals Girona (1989), actual-
carrera judicial, i va optar per la plaça de fiscal. ment s’ocupa de la neteja, tria i mòlta de minerals
Ha estat nomenada Fiscal Superior de Catalunya com la barita, la dolomita o el talc, abans de pro-
(2007). Pertany a la Unión Progresista de cedir a l’exportació.
Fiscales (UPF).
Molt vinculat a la Unió Esportiva Figueres, insti-
tució de la qual en va ser vicepresident i patró, i
COMPTE SOLANA, Concepció membre fundador de la Fundació Esportiva Figue-
(Garriguella, 1844 – Montevideo, l’Uruguai, 1915) res de la qual en va ser president (2000-2001).
Religiosa Va ser un dels fundadors de la sucursal de
BMW a Girona. En els darrers anys va preparar i
Pertanyent a la Congregació de Missioneres del Cor
posar en marxa diversos exemplars d’automòbils
de Maria, arribà el 1871 a Califòrnia, amb el primer
de competició de la sèrie “Garbí”. Col·leccionista
grup de religioses catalanes que expandiren la
de cotxes i motos, estava vinculat a diverses asso-
Congregació a Amèrica. Col·laborà en la fundació
ciacions automobilístiques, el mateix dia de la
de l’Escola de San Juan Bautista (Califòrnia).
seva mort havia de ser nomenat president de
l’Associació de Cotxes Vetustos de Girona. Va morir
COMTAT d’EMPÚRIES a causa d’un accident al circuit de Montmeló, pro-
vegeu: EMPÚRIES COMTAT duït per un desmai.
CONESA GIBERT, Antoni

CONGOST VIÑAS, Ramon
(Figueres, 5.V.1937 – Hospital General,
Sant Cugat del Vallès, 13.IV.2006) Empresari (Lladó, s. XVIII – Vilobí d’Onyar?, la Selva, s. XIX)
Metge
Fill d’Antoni Conesa Muñoz, carrosser de fusta,
natural de Cartagena, i de Carme Gibert Batlle, de Va ser catedràtic a Cervera (1826) i va exercir de
Cabanes. Va ser el mitjà de tres germans, dos nois metge a Vilobí.
232
CORCOLL
Va escriure el discurs en memòria de Felip V: (1981), Diplomat en sanitat (1987), especialista

In solemni anniversario fuere Philippi V. Magna- en Gerontologia (1995), i en Medicina familiar i
nimi pontif. Ac. Reg. Cervar. Acad. Conditoris Comunitària (1996), i Màster en Administració
munificentissimi Oratorio ad Academicum Cerva- Sanitària (1999).
riensem Senatum habita XV. Cal. Martii Anni Va iniciar la pràctica
MDCCCXXVI (Cervera: 1827). Té una memòria mèdica a Garrigue-
inèdita, Descripción médico-topográfica de la lla, va prosseguir a
villa de Torroella de Montgrí. Banyoles, Girona,
San Sebastián i se-
CONTASTÍ DARDER, Josep guidament a Espor-
(Peralada, 18.VI.1778 – s. XIX) Metge las (Illes Balears,
1983). Des de lla-
Fill d’Antoni Contastí, cirurgià. Va ser becari de l’a- vors resideix a l’illa,
juntament de Girona a l’Escola de Medicina de i ha encaminat la
Montpeller (1803). Va aconseguir recopilar una seva feina cap a dife-
interessant biblioteca de medicina. Va formar part rents tasques de
de la Junta General del Monte Pío de Facultativos gerència i organització mèdica del territori. Ha
del Arte de Curar del corregiment de Figueres. Va participat en diferents dimensions de la sanitat:
col·laborar amb el metge figuerenc Josep Marca↑. medicina de família, urgències, geriatria, gestió
Signà les seves obres amb el nom de Joaquim; clínica, planificació estratègica, salut pública,
va publicar Essai sur l’hepatitis, ou inflamation du gestió i administració sanitària. Aquest camí l’ha
foie, présenté à l’École de Médicine de Montpellier portat a diferents responsabilitats: director del
le 24 germinal an 11 (Montpeller: 1803), i l’article Centre de Salut, directiu del Sindicat Mèdic, vocal
publicat al Periódico de la Sociedad de Salud de Medicina Rural i vicepresident del Col·legi
Pública de Cataluña, titulat “Observación de la Oficial de Metges de les Illes Balears, responsable
salida espontánea por el ano de dos cálculos de la del programa sociosanitari de l’Organització
vegiga [sic] de la orina”. Mèdica Col·legial, assessor del Consell General de
Col·legis de Metges d’Espanya, director-gerent de
l’Atenció Primària de Mallorca (setembre 1998 –
CONTRERAS CARBONELL, Ramon de gener 2002), coordinador del Centre de Salut
(?, 1808 – Castelló d’Empúries, 1877) Polític Tramuntana (1990-1998), i, a la darrera legislatu-
ra del Govern Balear, ha participat com alt càrrec a
Casat amb Anna Carbonell Tamaro, fou recapta- la Conselleria de Salut i Consum, com a director
dor d’impostos. Va ser batlle de Castelló d’Em- general de Planificació i Finançament de la Conse-
púries (1867) i cap local del partit conservador. lleria de la Salut i Consum de les Illes Balears
Essent batlle va fer construir, amb les restes d’un (2003-2007).
convent desamortitzat, el rentador municipal, pro- Segons el biografiat, aquesta és una feina
jecte realitzat per l’arquitecte Martí Sureda↑. intensa, creativa, il·lusionant i extremadament
complexa.
CORCOLL REIXACH, Josep Tenia la responsabilitat del finançament de
(Palau-saverdera, 28.VIII.1956) Metge la Conselleria de Salut, àrea que s’emporta el
pressupost més gran de tot el govern. I, sota la
Fill de Tomàs Corcoll Caussa, pagès, de Palau, i de seva responsabilitat, s’incloïen les noves presta-
Mercè Reixach Reixach, de Santa Pau. Va ser el cions, la preparació dels consells interterritorials
gran de dos germans: Josep i Dolors. de Salut, el pla d’infrastructures sanitàries
De l’escola de Palau-saverdera va seguir a 2004/2010, els projectes europeus d’investiga-
l’institut Ramon Muntaner de Figueres, i es tras- ció en salut i el pla sociosanitari. Participava
lladà a Barcelona per llicenciar-se en Medicina i directament en la política sanitària del Govern,
Cirugia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la resta de l’equip de directors generals.
233
CORDOMÍ
Altres càrrecs de responsabilitat han estat el (2005) i va aconseguir els rècords del món
de vicepresident de la Fundació Hospital de de distància recorreguda en caiguda lliure
Manacor, delegat de la Fundació Joan Crespi per (20,45 km) i de temps en caiguda lliure (6’02”).
a grans discapacitats, membre de l’Agència L’any 2006 varen sobrevolar el Pol Nord, l’any
Balears Exterior o membre del Consejo Consul- 2007 varen realitzar el primer vol sobre l’Antàr-
tivo del Ministerio de Sanidad. tida formant part del projecte Alas, en col·labo-
Ha participat en cursos de formació continuada ració amb l’Exèrcit de l’Aire. L’objectiu d’aquest
sobre medicina rural, oncologia, pediatria o dietè- projecte és la superació i la lluita contra la natu-
tica, i en nombrosos congressos i màsters en els ralesa i el vol humà sobre diferents elements de
quals ha presentat ponències i comunicacions. la natura, com el foc, el gel, l’aigua, el desert, les
Algunes de les seves aportacions han aparegut muntanyes o la vegetació extrema. El proper
en revistes especialitzades com: Revista Española repte és sobrevolar la selva, sobrevolant tres paï-
de Salud Pública, Health Policy o Spine. sos: Brasil, Paraguai i l’Argentina, i acabar a les
cascades d’Iguazú.
CORDOMÍ BOSCH, Josep Juntament amb els altres dos membres de l’e-
(Figueres?, c. 1850 – c. 1915) Mestre d’obres quip ha estat guardonat amb el Premio Nacional
del Ejército del Aire (Villaviciosa de Odón,
Va ser un dels mestres d’obres que més treballs Madrid, 2007). Ha rebut la “Cruz al Mérito
va realitzar a la ciutat de Figueres. Obres basa- Aeronáutico” (Madrid, 2007); va cedir el vestit
des fonamentalment en l’estil neoclàssic, llegat amb el qual va creuar l’Estret i altre material del
per l’arquitecte Josep Roca↑ Bros. Proyecto Alas, al Museo Nacional del Aire, de
Destaquen la Casa Nouvilas (1885), al carrer Cuatro Vientos (Madrid).
Nou; la Casa Carolà (1894) o la Casa Casals Ha escrit: Progresión Acelarada en Caída
(1898), situada a la Rambla. Libre-Manual del curso Manual del paracaidis-
mo (Empuriabrava, 2005), traduït al francès,
anglès, alemany i al txec emprat per diferents
CORELLA ALONSO, Santi
clubs de paracaigudistes d’arreu.
(Calatayud, Saragossa, 28.III.1962)
Paracaigudista
CORNEY MIR, Joan
Fill de Santiago Co- (Vilamarí, Vilademuls, Pla de l’Estany, 6.I.1864 –
rella, de Tarazona, Figueres, 11.I.1944) Fotògraf
Saragossa, i d’Ara-
celi Alonso, de Ber- Fill de Joan Corney i
dejo, Saragossa. Rosa Mir, es va ca-
Va establir con- sar amb Rosa Roig
tacte amb Empuria- Ferrer, de Sant Pere
brava per la seva Pescador i, en el
afició al paracaigu- moment del traspàs,
disme a la dèdaca deixava quatre fills:
dels anys 80, i des Rosa, Matilde, Her-
l’any 1994 resideix mínia i Teresa. Esta-
a Castelló d’Empúries. S’encarrega de la imatge va domiciliat al car-
i comunicació de Skydive Empuriabrava, equip rer de Peralada.
al qual pertany, juntament amb Toni López i Ja a l’any 1888
Álvaro Bultó. tenia estudi a Figueres, al carrer Nou. A la darre-
El primer repte va ser volar en paracaigudes ra dècada del segle XIX, va prendre el nom de
sobre el Parc Natural del Cap de Creus i Sant “Gran Taller Fotográfico La Española” i es va tras-
Salvador de Verdera (2004). L’any següent varen lladar al carrer de Caamaño, (1893), lloc on hi va
creuar l’estret de Gibraltar en caiguda lliure romandre fins l’any 1903. Posteriorment, va viure
234
COROMINAS
al carrer Ronda i, en el moment de la seva mort, Lupe Villar↑. Des de la dissolució de la formació,
estava domiciliat al carrer de Peralada. l’any 2001, ha deixat la música.
Va retratar gent a l’estudi i va sortir per fer El grup Sangtraït va gravar vuit discs: Els se-
fotos d’alguns pobles de la comarca com Roses, nyors de les pedres (1988), Terra de vents
Cadaqués o Sant Pere Pescador, i per les roda- (1990), L’últim segell (1991), Sangtraït al Palau
lies de Figueres. Sant Jordi (1992), Contes i llegendes (1993),
Té fotos publicades a la Geografia General de Eclipsi (1995), Noctámbulus (1996), L’altre
Catalunya (1911), i algunes de les seves fotogra- cantó del mirall (1999).
fies inèdites varen il·lustrar l’obra Història Gràfica
de Figueres (Figueres: 2000), d’Inés Padrosa↑. COROMINAS PLANELLAS, Josep Maria
(Llançà, 18.VII.1906 –
COROMINAS MATACÀS, Isidre Serinyà, Pla de l’Estany, 8.VII.1984)
(El Port de la Selva, 14.II.1932 – Metge i arqueòleg
Girona, 21.X.2001) Eclesiàstic
Fill de Càndid Coro-
Fill d’Isidre Coromi- minas Illa, metge, i
nas Paris, pescador, de Remei Planellas
i de Rosita Matacàs Oriol, ambdós de
Cadena, ambdós del Banyoles. Descen-
Port de la Selva. Va dent d’una nissaga
estudiar al Seminari de metges va seguir
de Girona, i va ser or- la tradició i es va lli-
denat prevere (8.VII. cenciar en Medicina
1956). Va exercir (Barcelona, 1930).
de vicari a Blanes Es va casar amb
(1956) i després Ester Vilardell de
com a rector a Garri- Traver (9.II.1935), i el matrimoni va tenir sis fills:
guella (1958). Va ser nomenat regent de Rabós Neus, Marta, August, Ester, Glòria i Antoni.
d’Empordà i ecònom de Vilamaniscle (a partir de Va dedicar-se a la investigació de la prehistò-
1969), fins que l’any 1985 va ser nomenat rector ria, i es va centrar en els jaciments de Serinyà, on
de les tres parròquies i va exercir fins a la jubila- va descobrir i excavar les coves de Reclau Viver,
ció, va haver d’abandona les tasques religioses Bora Gran i Encantats. Va estar molt imbricat en
per malaltia (1994). el teixit associatiu del Pla de l’Estany i rodalies,
Mossèn Isidre es va preocupar d’editar l’obra va ser membre fundador de Palestra, dels Amics
que havia deixat manuscrita mossèn Salvador de Besalú i del Centre d’Estudis Comarcals de
Anticó↑ Historial de Garriguella. Banyoles, entitat de la qual va ser cap de la sec-
ció de prehistòria i membre fundador de l’Institut
COROMINAS PLA, Josep Maria d’Estudis Gironins.
(La Jonquera, 6.VI.1961) Guitarrista Va publicar més d’un centenar d’articles
sobre medicina, arqueologia i història local, els
Fill de Teodor Corominas Buxeda, de la Jonquera, quals varen aparèixer en publicacions especialit-
i de Carmen Pla Josefa, és el mitjà de tres ger- zades com Revista de Información Médico-Tera-
mans: Teodoro, Josep Maria i Miquel Àngel. péutica, Ampurias, els Annals de l’Intitut d’Estudis
Es va donar a conèixer com a guitarrista del Gironins, Quaderns del Centre d’Estudis comar-
grup jonquerenc Sangtraït, formació musical de cals de Banyoles, Horizontes (Banyoles), al
hard rock i heavy metal creada a finals de la Centre Excursionista de Banyoles o al Cartipàs
dècada dels 70 (c. 1979), de la qual en forma- de la Festa Major (Banyoles) i va presentar comu-
ven part Joaquim Mandado↑, Juli Ortín↑, cone- nicacions a congressos nacionals i internacio-
gut amb el nom de Papa Juls, Martín Rodríguez i nals d’arqueologia.
235
CORRAL
Va ser membre de la Reial Acadèmia de (1996), de Goldoni de la qual en va ser actriu i

Medicina de Barcelona, director del Museu Darder directora; Àiax (1999), de Sòfocles, de la qual
de Ciències Naturals i del Museu Arqueològic també en va ser actriu i directora; Fi de partida
Comarcal de Banyoles, lloc on resten les seves tro- (1999), de Samuel Becket dirigida per Frederic
balles. A l’Arxiu Comarcal de Banyoles es conser- Roda; Molt trist. The Sadness (2000), dirigida per
ven els dietaris de les excavacions de la Bora Gran John Davison; Les Criades (2000), de Jean Genet
d’en Carreras i del Reclau Viver, de Mollet i de en la qual hi participà com actriu i s’encarregà
Mariver a Serinyà i Les encantades de Martís i del de la direcció; Un dia després (2000), d’Anaïs
castell de Porqueres (1943-1965). Schaff, dirigida per Anna Llopart; Alícialícialícia
Entre les seves publicacions destaquen La (2000), espectacle de creació a partir dels textes
metamorfosis de un pueblo (1954), La comarca de Lewis Carrol, dirigit per Meritxell Roda; Kiss me
de Bañolas (Girona: 1967-1975), i La comarca Kate (2001), de Cole Porter, dirigida per Silvia
de Besalú (Girona: 1976), ambdós en col·labo- Sanfeliu; Dies meravellosos (2002), d’Antonio
ració amb Jaume Marquès Casanovas. Morcillo, dirigida per Roberto Romei i 3.27
Va rebre diverses distincions pels seus estudis (2007), dirigida i escrita per Carles Mallol.
mèdics. El consistori banyolí el va distingir amb la Ha intervingut en el rodatge de migmetratges
primera Medalla d’Or que es va concedir i el va Como escribir cartas de amor (1997), de Jan
nomenar Cronista Oficial Honorari de Banyoles Baca, Del costat de l’ombra (1999), de Jan Baca.
(1979), va ser nomenat Fill adoptiu i Predilecte de I, en les sèries televisives: Laberint d’ombres (TV3,
Serinyà, on se li va dedicar una plaça (1979). 2000), Societat imitada (TV3, 2004) direcció de
Toni Albà, presentació de Toni Clapés, Dilluns
Clapés (City TV, 2005-2006), dirigit per Toni
CORRAL PONSATÍ, Marta Clapés, Homozapping (Antena 3, 2005-2006),
(Figueres, 25.VIII.1974) Actriu Barçòvia (TV3, 2006-2007), dirigit per Sergi Mas i
Queco Novell. Ha col·laborat també en el món de
Filla de Carles Corral la ràdio al programa Versió RAC1 (Ràdio RAC1).
Cullell, treballador Ha rebut el Premi a la millor Actriu Jove Inter-
de banca, natural nacional en el Festival de Cinema de Londres pel
de Canet de la migmetratge Como escribir cartas de Amor
Tallada, i de Quima (1998), i el Premi a la Millor Interpretació Feme-
Ponsatí Corredor, nina a la Mostra de Teatre de Barcelona (2001)
natural de Pals, pel muntatge Un dia després d’Anaïs Schaff.
mestra. Va despla-
çar-se a Barcelona
per a realitzar els CORSELLAS PERXÉS, Arseni
estudis teatrals, i es (Capmany 26.III.1904 – Figueres, 15.X.1967)
va llicenciar en Art Escrivent i músic
Dramàtic per l’Institut del Teatre (Terrassa,
1999), aconseguint matrícula d’honor en l’elabo- Fill d’Arseni Corsellas Artizà, d’ofici espardenyer,
ració de la tesina. Va realitzar un postgrau de i de Dolors Perxés Vila, ambdós de Capmany. Es
pedagogia teatral, també a l’Institut del Teatre va casar amb Maria Serra Puntí.
(Barcelona, 2007). Estudis que ha complementat Als 4 anys va anar a residir a Figueres on va
amb classes de cant i d’iniciació al piano. Des de rebre lliçons de violí de J. Soldevila; més tard,
l’any 1998 és professora d’interpretació a diver- va ser deixeble d’Enric Sans↑ i, a Barcelona,
ses escoles, entre les quals destaca el Galliner d’Eduard Toldrà.
de Girona. A la dècada dels anys 30 formava part de la
Ha participat en nombroses obres teatrals, Cobla La Filharmònica, juntament amb J. Gela-
sèries i programes televisius, d’entre els quals bert, A. Faixó, P. Teixidor, J. Seguranyes, J. Pinos,
cal subratllar: Obres de teatre: Els enamorats A. Teixidor, J. Carbonell, E. Corbera i J. Junyer. Va
236
CORTADA
formar part també de les orquestres Mendoza, La Castelló, va ser deixeble del mestre Josep
Principal de Badalona, Panamá i La Principal de Blanch↑, l’any 1951 amb el mateix mestre es va
Llagostera. iniciar en el violí i després el piano. Després del
De retorn a Figueres va impartir classes parti- traspàs del mestre Blanch va prosseguir el solfeig i
culars de violí, i l’any 1958 va guanyar la plaça piano amb Josefina Gambús, i violí amb Jordi Pujol
de professor de música i violí de l’Escola d’Arts i Iglesias. Als catorze anys va anar a Figueres amb
Oficis Clerch i Nicolau. Camil·la Lloret↑, amb qui estudiava piano, solfeig
i assignatures complementàries i amb Arseni
Corsellas↑, el violí. Mentre, a Castelló mateix, en
CORSELLAS SERRA, Arseni Josep Genís, Pepito, li ensenyava dos instruments,
(Figueres, 17.IX.1933) Locutor el trombó de vares i el fiscorn. Va voler millorar els
seus coneixements i va desplaçar-se a Barcelona
Fill d’Arseni Corse- (1956). Estudis que s’hagueren d’interrompre per
llas↑ Perxés, escri- haver de complir amb el servei militar.
vent i músic, i de Es va convertir en
Maria Serra Puntí, músic professional
natural d’Arbúcies. quan va entrar a
A l’edat de divuit formar part de la
anys es trasllada a Cobla-Orquestra Ca-
Barcelona on esde- taluña, de Bordils
vé locutor a Radio (1957), com a ins-
Juventud, i Radio trumentista de pia-
Barcelona, i després no, fiscorn, trombó i
de Radio Nacional violí, va seguir a la
de España. En aquella època va mostrar pre- Lira de Sant Celoni
ferència per transmetre diaris parlats i serveis (1959-1965). En
informatius. aquest període aprofitava per millorar els conei-
Amb gran vocació pel teatre, va formar part xements de violí amb el mestre Grein, primer violí
d’un grup escènic anomenat Teatro Invisible, diri- de l’Orquestra del Liceu de Barcelona, i el fiscorn
git per Juan Manuel Soriano, amb la funció d’a- amb Miquel Badia. Es va examinar al Liceu de
daptar les obres per a la ràdio. Aquest va ser l’i- Barcelona de setè de piano, i va assolir dos títols
nici gràcies al qual es va decantar pel doblatge. de grau professional de música, un en l’especia-
Des de l’any 1956 ha doblat més de vuit-cen- litat de violí i l’altre en el de trombó.
tes pel·lícules d’actors de tan renom com
Va continuar a la Caravana (1965-1975), de
Charlton Heston, Burt Lancaster, Richard Burton,
Torroella de Montgrí, i després a l’orquestra Mara-
Gregory Peck, Marcello Mastroianni, Claude
vella (1975-1983), de Caldes de Malavella, amb
Akins o Jack Nicholson. En català ha estat la veu
aquesta orquestra va viatjar per Catalunya i per
de Jarry Lagman o el JR de Dallas. Ha estat
tot Espanya i a l’estranger (Rússia, França i Alema-
també director de doblatge, tasques que ha
nya). La darrera formació va ser La Principal de la
compaginat amb la publicitat.
Bisbal (1983-1999), amb la qual va viatjar arreu
d’Espanya i per Europa.
CORTADA CARBONELL, Pere En els darrers anys es va preocupar de donar un
(Castelló d’Empúries, 16.XI.1940) Músic fort impuls musical a Castelló des de dos vessants:
el cant coral i el pedagògic. El 1987 va fundar la
Fill de Joan Cortada Colat, pagès, natural de Coral Castellonina, de la qual en va ser director fins
Castelló d’Empúries, i de Mercè Carbonell l’any 1996. En el vessant pedagògic: va posar en
Nicolau, de Vilanova de la Muga. marxa l’Escola Municipal de Música de Castelló
Des de petit es va decantar per la música. Es d’Empúries de la qual en fou nomenat director
va formar a l’Escola Municipal de música de (1988 – 1.VII.2007). A l’escola s’ensenyaren els
237
CORTADA
instruments clàssics i de cobla, i ell mateix en va Des de petit va participar en activitats diver-
ser professor de solfeig, piano, violí, fiscorn, trom- ses a la ciutat de Figueres, a l’Escolania Parro-
bó i trompeta. Un altre dels objectius era ensenyar quial, amb els boy scouts (1954-1966), i des de
l’alumne a ser membre d’un grup, per això va crear ben petit es va vincular al teatre: primer com a
diverses formacions musicals: el grup de corda, el pastoret, després com a apuntador, com a actor
grup de metall, l’orquestra i les cobles (Els i, finalment, com a director.
Rossinyolets, l’Empordanesa i la Castellonina). Va formar l’elenc juvenil, que més tard rebria
Alguna d’aquestes formacions, juntament amb la el nom de Grup Teatral Tespis del Patronat (for-
Coral Castellonina, amenitzaren moltes festes i mat per Josep Antoni Tudela, Pere Prats, Joan
portaren la música a llocs com Portugal, Oriol, Maribel Gardella, Maria Àngels Molinet,
Alemanya o Finlàndia. Carme Minobis, M. Assumpció Isach, Rosalina
Cortada va iniciar un arxiu de música catalana Carreras↑, Roser Delclós, Carme Garriga, Daniel
en general i, amb músics castellonins en particu- Alonso, Rafel Tutau, Enric Mas, Lluís Fontdecaba,
lar, de música de sardana, música per a cobla Jaume Guillamet↑, Antoni Calvó, Josep Canaleta↑,
que ha cedit a l’Escola de Música. En el moment Maria Neus Gironella, Josep Ministral↑, Xavier
de la jubilació l’arxiu constava de més de 5.000 Roura, Joan Galter, Ramon Bartolomé, Jordi
partitures de sardanes, 200 ballets d’esbart, Torrent, Joaquim Caminero, Maria Ortensi, Núria
manuscrits originals, música per a cobla, un gran March, Darlinda Casero, Elena Marín, Ricard
repertori de cançons per a coral, música religiosa Sagué, Maria Dolors Delclós o Dolors Donat).
i material fotogràfic. I va impulsar la gravació de Va dirigir i interpretar Amor… direcció prohibi-
dos discs compactes de sardanes d’autors caste- da (28.III.1965), de Louis Coquard; El millor deo-
llonins, un interpretat per La Principal de la endent del món (27.V.1965), de F. Lorenzo; Avui
Bisbal, i l’altre amb la cobla Els Rossinyolets. com ahir (10.X.1965), de Joan Comellas;
Ha interpretat l’orgue de la basílica i va fundar i Pastorets (1965, 1966), de Josep Maria Folch i
dirigir el Cor Gregorià. Ha estat arranjador de totes Torres; Assaig General (29.V.1966), de Josep
les peces que tocaven els alumnes de l’escola. Ha Escobar; Benvingut mossèn Vidal (30.X.1966),
compost la música dels Goigs de Sant Antoni. de F. Lorenzo; Figuretes de vidre (12.III.1969), de
Tennesse Williams; Homenatge a Víctor Català:
L’Alcavota, Les cartes, La infanticida, Verbagàlia
CORTADA GARRIGA, Josep Maria (2.X.1969). Els estius de 1968 i 1969 va dirigir el
(Figueres, 25.VI.1947) Actor i director teatral concurs Golpe de Gong.
Des que estableix la seva residència a l’Escala
Fill de Ramon Cor- inicia l’activitat teatral a la vila marinera, durant
tada Teixidor i de alguns anys inexistent per manca d’escenari.
Pilar Garriga Pagès, Organitza un Elenc Teatral (1972), primer amb
ambdós de Figueres. infraestructures precàries, però després varen
Va realitzar els es- poder gaudir de la sala del Centre Esportiu i
tudis de batxillerat Recreatiu. S’interpreten les obres: El país de les
a l’Institut Ramon cent paraules (1972), de Marta Mata; Un prome-
Muntaner de Figue- tatge (1972) de Txèkhov; Assaig General (maig,
res. Va completar 1973), de Josep Escobar; Un mort sobre l’asfalt
amb estudis d’idio- (novembre, 1973), de Francesc Lorenzo; La Terra
mes, comptabilitat i es belluga (maig, 1975), de Jordi Bordas; Qüestió
peritatge mercantil. de nassos (gener, 1976), de Maruxa Vilalta; Els
Va iniciar la vida laboral en una entitat bancària arbres moren drets (maig, 1976), d’Alejandro
figuerenca, la qual el trasllada temporalment a Casona; Verbagàlia i La Infanticida (octubre, 1976),
l’Escala, localitat que esdevé definitivament la de Víctor Català; L’Aniversari (1976), Txèkhov;
seva residència (1970). Casat amb Maribel Figuretes de vidre (març, 1977), de Tennesse
Gardella, el matrimoni té un fill i una filla. Williams; La Torre i el Galliner (abril, 1978), de
238
CORTADA
Vittorio Calvino; El retaule del flautista (desembre, Quitxalla (Figueres), sorgit del col·lectiu que
1981), de Jordi Teixidor; El bon policia (maig, organitzava la diada infantil del mateix nom que
1982), de Santiago Rusiñol; El crim era perfecte, se celebrava cada any durant les Fires de la
però... (febrer, 1983), d’Enric Clavaguera; L’encens Santa Creu. Amb aquest grup, dirigeix l’especta-
i la carn (desembre, 1984), de Feliu Formosa. cle infantil Bufa, barrufa, la tramuntana s’estar-
rufa, on compta amb la col·laboració plàstica
d’Eduard Bartolí↑.
CORTADA PUIG, Josep Maria
Des de l’any 1983 fins l’any 1988 forma part
(Figueres, 5.I.1959) Actor i director teatral del grup Taller de Teatre de Figueres on participa
com actor (La meva Ismènia d’Eugène Labiche,
Fill de Josep Maria Festa Major, El rei Micomicó d’Abdó Terrades↑,
Cortada Boixó, de El verí del teatre de Rodolf Sirera, i L’escola de
Banyoles, professor marits de Molière) i director (Aquí no paga ni Déu
mercantil, i de Con- de Dario Fo).
cepció Puig Caixàs, Simultàniament a la seva col·laboració amb
de Figueres. És pare Taller de Teatre, participa com a actor en els
de dos fills: Josu i muntatges Savonarola (1985) i El càntir trencat
Ion. (1986) del grup Inteatrex, dirigit per Martirià Coll.
És llicenciat en És membre fundador del grup teatral La
Dret (Barcelona, Funcional Teatre, adscrit al Casino Menestral
1981). Treballa com Figuerenc. El grup es crea l’any 1989 i l’any 2009
a secretari-interven- celebra el seu vintè aniversari. Participa en aquest
tor (Cos d’habilitació estatal, promoció 1984). grup com a director i com a actor. Amb La Fun-
Des del punt de vista professional ha desenvolu- cional Teatre, ha dirigit: L’oncle Vània d’Anton P.
pat les tasques de Tècnic d’Administració gene- Txèkhov (1993): l’espectacle obté cinc guardons
ral de l’Ajuntament de Figueres: Àrea Tributària al Festival Txèkhov celebrat a la ciutat russa de
(1982-1984); Àrea de Cultura (1985-1989), Rostov (1994) i el segon premi al Visionat de
Secretari-interventor de l’Ajuntament de Sant Pere l’Agrupació Teatral de les comarques gironines
Pescador (des de l’any 1989), i secretari del muni- (1994); Nit amb els poetes Josep Maria de
cipi de Rabós d’Empordà lloc on va actuar també Sagarra i Joan Salvat-Papasseit (1995): Lectura/
com a secretari del Patronat de Sant Quirze de espectacle amb motiu del centenari del naixement
Colera. Així com l’exercici lliure de l’advocacia d’ambdós poetes. Espectacle en Homenatge a
(1990-1996). Maria Àngels Anglada (1996), amb motiu del seu
Ha destacat per la seva implicació en el teatre nomenament com a filla adoptiva de la ciutat de
no professional, figuerenc i comarcal. S’inicia amb Figueres; Mare coratge i els seus fills, de Bertolt
l’Agrupació teatral Arlequín del Patronat de la Brecht (1998); Recital poètic en record de Joan
Catequística, dirigida per Toni Montal↑, amb la Oliver (1999): presentat al Casino Menestral, con-
qual participa en els espectacles: Andorra, un text juntament amb l’Agrupació Atenea, amb motiu del
de Max Firsch (1974), Un barret de palla d’Itàlia, centenari del naixement del poeta; Dansa d’agost
un text d’Eugène Labiche (1975), i La bona perso- de Brian Friel (2000): dirigit conjuntament amb
na de Sezuan de Bertolt Brecht (1976). Helena Cusí, aquest espectacle obté primer Premi
Des de l’any 1974 fins l’any 1981 participa a les al Visionat de l’Agrupació Teatral de les comar-
representacions d’Els Pastorets (El Primer Nadal ques gironines (2000); Sota el bosc lacti (2001):
dels Pastors de Mossèn Rossend Fortunet↑). L’any lectura del poema de Dylan Thomas dins dels
2002 es reincorpora com a actor a aquestes repre- actes de celebració del desè aniversari de la
sentacions i, des de l’any 2005, es fa càrrec de la Companyia; Saló lila (2002): espectacle al voltant
direcció escènica de l’espectacle. de la poesia de Carles Fages↑ de Climent, amb
Durant els anys 1980-1982 forma part del grup motiu del centenari del seu naixement, presentat
d’animació infantil i de teatre al carrer anomenat per primer cop a l’Antic Escorxador de Figueres;
239
CORTADA
Homenatge a Montserrat Vayreda (2003): lectu- teatrals alienes al grup. Ha estat el coordinador
ra poètica amb motiu del vuitantè aniversari d’a- de l’acte commemoratiu dedicat a Eduard
questa autora. Presentat al Teatre Municipal El Bartolí↑ (2008).
Jardí de Figueres; Ho deixo tot (2003): espectacle Publica diversos articles sobre cinema als
al voltant de la poesia de Miquel Martí i Pol; Això Papers empordanesos d’Hora Nova (1985-1986).
no és un asil, és un palau (2003): lectura sobre Ha col·laborat en l’obra Història del Teatre a
Lídia↑ de Cadaqués; SIDRACH (2005): especta- Figueres (1816-1991), obra col·lectiva publicada
cle commemoratiu del 25è aniversari de la mort per l’Ajuntament de Figueres l’any 1991. És autor
del pintor Moisès Sidrach, presentat al pavelló del capítol: “Crònica del període 1985-1989: Un
poliesportiu de Lladó i al Teatre Municipal El Jardí teatre municipal”, i en el catàleg de l’exposició
de Figueres; Pregó de les Fires i Festes de la Santa Narcís Monturiol 1819-1885 (Figueres: 1985).
Creu (2005): convidats per l’Ajuntament de
Figueres, la totalitat del grup és el protagonista de
CORTADA PUIG, Pere
l’acte inaugural de les Festes; La ronda (2007), ver-
(Castelló d’Empúries, 17.III.1944 – 9.XI.1999)
sió del text d’Arthur Schnitzler: presentada per pri-
Músic
mer cop a l’antic convent dels caputxins de Figue-
res. És seleccionada per al Visionat de l’Agrupació Fill de Julià Cortada Guanter, paleta, de Castelló
Teatral de les comarques gironines (2007). d’Empúries, i de Margarita Puig Alarcia, de Cassà
Com a actor, ha participat, entre altres, en els de la Selva. Va començar la seva trajectòria musi-
següents espectacles de La Funcional Teatre: La cal en diverses cobles i orquestres de les comar-
Nit de les Tríbades de Per Olov Enquist (1990), ques gironines. Una malaltia el va apartar tem-
L’Oncle Vània d’Anton P. Txèkhov (1993), El barret poralment del món de la música. Una vegada
de palla d’Itàlia d’Eugène Labiche (1997), Dotze recuperat es va reintroduir al camp coral, a les
sense pietat de Reginald Rose (2001), La Bella agrupacions de Castelló d’Empúries i Roses, pri-
Helena de Peter Hacks i Jacques Offenbach mer com a cantaire. Va fundar i dirigir la Coral
(2003), Hotel Sorrento d’Hannie Rayson (2005), Vila-sacra, que va néixer el 1996. Va organitzar la
La Solució Final, versió dramatitzada del guió coral en dos grups, els adults i els petits, i en la
cinematogràfic escrit per Loring Mandel a partir de mateixa coral va crear una formació d’havaneres.
les actes de la reunió celebrada a Wannsee
(Berlín) el 20 de gener de 1942 (2006), El sopar
dels escollits, lectura-espectacle commemoratiu CORTÉS germans (Figueres)
del 150è Aniversari del Casino Menestral, a partir Cantants
d’un text de Josep Valls↑ (2006), Ara va de bole-
ros...i poemes sensuals, espectacle poeticomusi- Juan, Ramon, Diego i Antonio, formen el grup
cal (2006), La soga de Patrick Hamilton (2008). conegut prefessionalment amb el nom de Los
Ha dirigit obres de teatre de text, recitals i Banis (1989). Han realitzat gires per Espanya,
espectacles poètics, i el pregó de les Festes de la Itàlia, França i han assolit èxits considerables. Els
Santa Creu de l’any 2005, dels quals també ha germans Cortés componen i produeixen els seus
estat el creador artístic. És un dels fundadors de La propis discos i han col·laborat en moltes grava-
Funcional Teatre i el principal responsable que el cions d’artistes com Parrita, Ketama, Joaquín
grup es constituís com a tal. Va formar part des de Sabina o Tam Tam Go.
ben jove del grup Arlequí dirigit per Toni Montal. Han gravat els discos: Agua que corre, Fuego
Aquest mateix director el va dirigir per darrera vega- en ti i Tubarubai.
da en el paper de Gentil a l’obra Canigó l’any 1995.
Ha treballat juntament amb l’Orquestra de COS JOU, Joan
Cambra de l’Empordà, en qualitat de director (Espolla, 10.XI.1931 – Figueres, 30.X.1994)
escènic, als espectacles musicals Balada del Pintor i caricaturista
Sabater d’Ordis i El Gran Masturbador. Participa
gairebé cada any en la representació El Nadal dels Fill únic de Pere Cos Nou, d’ofici treballador del
Pastorets i ha col·laborat en diverses activitats bosc i del carbó, d’Oix, i de Maria Jou Negre,
240
COSTA
d’Espolla. Es va casar amb Maria Mallart Mach, Concurs de Dibuix humorístic “Memorial Joan
d’Espolla, i va tenir dos fills, Maria Lluïsa i Jordi, Cos” (1997).
que han continuat amb un negoci relacionat amb
la publicitat.
COSTA, Pau
D’ofici pagès, va
(Vic, Osona, 1672 – Cadaqués, 7.XI.1726) Escultor
seguir els estudis de
dibuix humorístic i
pintura a l’oli, pri- El 23 de novembre de 1723 contractà –amb l’es-
mer de forma auto- cultor figuerenc Joan Torras↑, encarregat de fer les
didacta i, després, parts d’ornamentació– la direcció i execució de les
per correspondèn- imatges del retaule major de Cadaqués, amb traça
cia. A finals dels similar a la del retaule de Santa Clara de Vic, de
anys seixanta, anava Jacint Morató, obra en què col·laborà el fuster-
a oferir la seva feina arquitecte de Girona Josep Serrano. El seu estil és
a diverses editorials una mostra típica de barroc exuberant.
de Barcelona. Va fer Format al taller de l’escultor Pau Sunyer, de
tires còmiques per a diferents revistes humorísti- Manresa, se sap que amb anterioritat havia treba-
ques com El Pito, Matarratos, El club del humor, llat en nombrosos retaules. N’hi havia que reunien
TBO, la segona etapa de Patufet, El Mundo, Diari característiques similars al de Cadaqués com, per
de Girona i l’Empordà. Cap a la fi dels anys sei- exemple, els retaules majors de Cassà, el d’Arenys
xanta va col·laborar amb TBO, amb un humor de Mar, començat per Francesc Santacruz (1682-
blanc i enginyós. Cos va realitzar historietes cur- 1686) i realitzat entre 1706 i 1712, el de Sant
tes, sense cap protagonista fix. Antoni per a l’església de Sant Feliu de Torelló
(acabat el 1710) i el de Sant Martí de Palafrugell.
A finals del 60 i durant la dècada dels 70 va
D’aquests només es conserva el d’Arenys de Mar.
fer moltes caricatures. Era freqüent trobar-lo a la
Fira del Dibuix i Pintura de Figueres, i a la d’Olot A més d’altres obres, se sap que va fer el
practicant aquesta disciplina, posteriorment hi retaule del Sant Crist (Berga, 1713), la llitera de
va presentar altres treballs. l’Assumpta, per a Torelló, i el retaule de l’Assumpta
per a la seu de Girona.
En no poder subsistir només amb aquestes
col·laboracions, va encaminar la seva obra cap a la
realització d’olis i aquarel·les, essent aquesta últi- COSTA ALBERT, Carles
ma disciplina en la qual més bé s’identificava. Va (Vilabertran, 20.XII.1870 – l’Escala, 12.I.1944)
formar part de l’Associació d’Aquarel·listes de Eclesiàstic
Catalunya i del Cercle de Sant Lluc, de Barcelona.
Va instal·lar el seu estudi a Figueres (1970), va Fill d’Antonio M.
començar a exposar individualment i col·lectiva- Costa Junqué, cirur-
ment per Espanya i l’estranger (França, Bèlgica, già, de Vilabertran, i
Suïssa, Veneçuela o Califòrnia). La primera expo- de Maria Albert
sició va ser a la Galeria d’Art Banyoles (Banyoles, Blanch, de Marzà.
1978), varen seguir altres a Girona i Barcelona. Va ser alumne de
L’any 1987 va exposar les aquarel·les a Barcelona l’Escola dels Comtes
i Madrid. I l’any 1993 es mostraven de manera de Peralada i, pos-
permanent una trentena de les seves obres a la teriorment, els com-
cafeteria del Teatre Apolo de Barcelona, amb el tes l’ajudaren per
qual havia col·laborat amb anterioritat en la realit- poder estudiar al
zació de cartelleres per al music-hall. Seminari de Girona,
A Espolla, un grup de joves va decidir instau- va ser ordenat l’any 1897. Va exercir de vicari a
rar un concurs de dibuix (1976); aquest, després les parròquies de Verges, Castelló d’Empúries,
de la XX edició (1996), ha passat a anomenar-se Sant Feliu de Guíxols i Cassà de la Selva; fou
241
COSTA
ecònom de Torroella de Fluvià, i rector de Gualta Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya.

(1904) i de l’Escala (1912-1944). És membre de les Acadèmies de Ciències Vete-
En aquest llarg període dedicat a l’Escala, va rinàries de Catalunya, Madrid, València i Sevilla i
ajudar els escalencs de maneres diverses, però de la Reial Acadèmia de Medicina i Reial Acadè-
fonamentalment en la situació econòmica i en l’es- mia de Doctors de Barcelona. Fou fundador de
piritual. Va fundar la Caixa Catequística (1915), per l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació
ajudar-los en l’estalvi, el Centre Social i Protector i de l’Associació Espanyola de Cunicultura, de la
de la Infància o el Centre Catòlic, els Pomells de qual en va ser president.
Joventut, La Caixa Rural i el Sindicat Agrícola de Després de treballar a l’empresa privada va
Sant Isidre. I va realitzar reformes a la capella del guanyar la càtedra de Producció Animal de l’Es-
Santíssim (1920) de l’església parroquial. cola Superior d’Agricultura de Barcelona (1983-
Durant la guerra civil els escalencs varen esta- 1998) i fou també professor de la Facultat de
blir un sistema de vigilància continu per tal que Veterinària de Bellaterra (1982-1983).
cap comitè se l’endugués. Després de la guerra És autor de més de cinc-cents articles sobre
civil i, fins a la seva mort, va ser l’encarregat de qüestions d’alimentació animal publicats princi-
supervisar les obres de restauració de l’església palment a Albeitar (Saragossa), Anales del Cole-
de Sant Pere, cremada a principis de la contesa. gio Oficial de Veterinarios (Barcelona), Anales de
Alguns dels seus articles, apareguts en el Full la Real Academia de Ciencias Veterinarias (Ma-
Parroquial, correspongueren a la crònica de la drid), Frisona Espanyola (Madrid), Mundo Gana-
destrucció de l’església escalenca. dero (Madrid), Selecciones Avícolas (Arenys de
Mar), Feed International (Illinois. USA), Feedstuffs
(Minnetonka, Minn. USA), Biotechnology (Pakis-
COSTA BATLLORI, Pere tan), Journal of Biological Sciences (Pakistan),
(Barcelona, 11.I.1933) Veterinari i professor etc. i gran nombre de conferències i ponències a
Congressos espanyols i internacionals.
Nascut per circums- En el vessant investigador és autor de deu lli-
tàncies familiars a bres de temàtica ramadera: Una enfermedad exó-
Barcelona, poc des- tica. Peste porcina africana. Presentación en
prés els seus pares España y evolución en la provincia de Barcelona
es traslladaren a (Barcelona: 1962), Manual de cunicultura (Bar-
Peralada (1937), el celona: 1969), Estudio del esqueje de clavel
seu lloc d’origen. (Dianthus caryophilus) en la producción de carne
Realitzà els estudis de conejo (Madrid: 1971), Guía práctica ilustrada
de primària amb para los amantes de la naturaleza (Barcelona:
Dionís Cañada (Don 1979), Cunicultura (Barcelona: 1974).
Dionisio), el batxi- En col·laboració ha escrit: Peste porcina afri-
llerat a l’Institut de cana: una enfermedad exótica: presentación en
Figueres, la llicenciatura de Veterinària a la España y evolución en la provincia de Barcelona
Universitat de Saragossa (1955) i l’especialitza- (Barcelona: 1962) en col·laboració amb José
ció en Nutrició Animal (1959) i el Doctorat (1972) Séculi Brillas, Guía práctica ilustrada para los
a la Universitat Complutense de Madrid. amantes de la naturaleza (1979) en col·labora-
Es considera marcat molt positivament per la ció amb M. Chiney, Curso de Cunicultura (3 vols.,
influència del seu pare, Martí Costa↑, biblioteca- 1980), El sector de la producció de llet a Cata-
ri del Castell, d’esperit liberal, i de la seva mare, lunya davant de la integració a la Comunitat
Teresa Batllori, d’esperit més conservador, i per Economica Europea (Barcelona: 1983) en col·la-
les seves vivències a la vila comtal. boració amb Elies i Verges, Nutrición (Barcelona:
Fou president de l’Acadèmia de Ciències Vete- 1985) en col·laboració amb Juan Acedo-Rico i
rinàries de Catalunya (1973) i del Col·legi de Veteri- Carlos Buxadé Carbó, Tratado de veterinaria de
naris de Barcelona (1977) des d’on promogué la Ediciones y Textos, S.A. (Barcelona: 1991) en
242
COSTA
col·laboració amb Enrique Zarzuelo Pastor i per participar en exposicions col·lectives a la

Margarita Arboix Arzo, Reflexions sobre resistèn- Galeria Images (1975) i a la Biennal Formes
cia bacteriana als antibiòtics (Barcelona: 2003) Humaines (Musée Rodin) (1976). Des de la
en col·laboració amb M. dels Àngels Calvo Torras, dècada dels 70 està afincat a Roses.
Noves tecnologies, noves professions (Barcelona: Les seves obres es
1990), La recerca científica i tecnològica a Cata- caracteritzen per ser
lunya (Barcelona: 1990), i Zootécnia (Madrid: exponents de duali-
1995, 13 volums). Ha coordinat l’obra: Porcino tats, partint dels ele-
(Barcelona: 1985; id.: 1986; id.; 1987), i ha dirigit ments més tradicio-
Los mejores temas de 1985 (Barcelona: 1985) i nals com el ferro i la
Los mejores temas de 1987 (Barcelona: 1987). fusta com a base, i
Ha traduït: La alimentación del ganado ovino, relacionant mate-
bovino, porcino y aves (Barcelona: 1970) de rials aparentment
Jacques Risse. contraris. Crea un
El 1980 va crear l’empresa Costa-Marzo Con- joc entre l’espec-
sulting, dedicada a l’assessorament en alimenta- tador i la matèria,
ció animal i producció de medicaments veterinaris, entre el volum i el buit. La seva escultura ens obli-
que ha obtingut un reconeixement mundial en la ga a iniciar un recorregut al voltant de la peça. La
seva activitat. seva obra és conceptual i alguns dels títols ens
Ha estat mereixedor de diverses condecora- poden encaminar cap a la idea concebuda.
cions: el Premio Nacional de Prensa Agraria del La primera exposició individual va ser a la
Ministerio de Agricultura (1965), la Medalla de Galeria La Gàbia (Girona, 1972). Ha exposat
Comendador de la Orden Civil del Mérito Agrícola periòdiament a les Galeries i Sales públiques de
(Madrid, 1974) i la Medalla d’Agricultura de la Roses, de Cadaqués, Girona i Figueres. Ha expo-
Generalitat de Catalunya (1994). Amb motiu de sat a partir de sèries temàtiques com Mans
la seva jubilació va rebre el títol de Col·legiat (Galeria Cledalique Cadaqués, 1980), Roba este-
d’Honor del Col·legi Oficial de Veterinaris de sa (1981), Les Venus (Galeria Sant Lluc d’Olot,
Barcelona (2006). Com a periodista agrari li ha 1983), Nusos (Galeria Art-3 Figueres, 1985), Ous
estat atorgat el Premi Nacional de Premsa Agrària i Aus (Galeria La Rutlla de Sant Feliu de Guíxols,
per la col·laboració al Noticiero Universal. 1986), Entorn d’un record d’infantesa: l’Àngel de
Avui, sense deixar les tasques d’investigació, la catedral (Les Bernardes de Salt, 1988), Falques
especialment en el tema de l’ús d’extractes vege- i Tascons (Galeria Mercè Ettinghausen de la Pera,
tals amb activitat antibiòtica i antifúngica, dedi- 1991), La Pell i la Pela (1992), Arades (1994),
ca part del seu temps a activitats culturals, Ones (1995), Caixes i Cubs (1996), Alfabet
humanístiques, polítiques i periodístiques, des (Galeria Mercè Ettinghausen de la Pera, 1997),
de Sant Quirze del Vallès. És membre de l’Ateneu Les 13+1 maneres de veure la lluna (El Tint de
Barcelonès, de la Penya Ignasi Agustí, de la Banyoles, 1999), Taules (2000), Embolics, Em-
Tertúlia Migdia de Barcelona i del Rotary Club de bulls, Cabdells,... (Fundació Valvi Girona, 2006).
Sabadell havent-se-li reconegut la màxima dis- Ha participat en iniciatives col·lectives com a
tinció de l’entitat, el Premi Paul Harris, per la seva un dels representants de les tendències escultòri-
dedicació a la divulgació cultural i a l’ajuda per la ques actuals, de l’àmbit gironí i empordanès. Ha
millora de vida de la humanitat. participat en exposicions internacionals a Rhodes
(Grècia) i a la Universitat de Southampton i Win-
COSTA BOFILL, Narcís chester (Anglaterra). Té obra pública a ciutats com
(Girona, 3.IV.1949) Escultor Figueres, Roses, Castelló d’Empúries i Girona.
L’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Roses
Format a l’escola Eina de Barcelona, es consoli- va incentivar una exposició col·lectiva d’artistes
da a l’École des Beaux Arts de París, on hi viu rosincs exportada a l’agermanada Rodes, i un dels
durant quatre anys. En aquest període aprofita representants va ser el biografiat.
243
COSTA
COSTA-PAU GARRIGA, Josep Josep Costa-Pau va perdre la vida en un acci-

(Garriguella, 4.I.1937 – dent de trànsit, anant de Vilopriu a Barcelona. A
Sant Celoni, Vallès Oriental, 6.III.1986) Pedagog Vilopriu havia iniciat un projecte extensiu de
Súnion, de manera que en fos la versió rural i alho-
De pare nord- ra centre prestador de serveis escolars a les con-
empordanès amb trades empordaneses. Temerós d’anquilosar en
ascendència del Va- text el que tenia en elaboració, en diferia per a més
llespir i mare ori- endavant l’escriptura, i sols en resten resums,
ginària del Baix Ter, sinopsis i articles, entre els quals Una experiència
en produir-se la pedagògica per a adolescents (1980). Súnion,
reculada republica- però, van continuar de mà de la seva esposa,
na de 1939 va ser Magda Planelles, i dels fills, Jordi i Genís.
confiat a casa de
l’àvia materna, men-
tre els pares creua- COSTA-PAU GARRIGA, Manuel
ven la frontera, ca- (Garriguella, 9.IV.1936)
mí de l’exili. Estudià Escriptor, ensenyant i editor
al Seminari de Girona, on participà en la represa
de l’escoltisme i en va ser iniciador a l’arxiprestat Germà de l’anterior.
de Figueres, tot aprofitant els períodes de vacan- Als tres anys, en
ces. Encara seminarista, fundà la Federació dio- produir-se la recula-
cesana de casals d’estiu i dirigí el volum Casals da republicana de
d’estiu. Mètode: mística, organització i tècniques 1939, va creuar la
(Girona: 1959), obra pionera en matèria d’educa- frontera amb els
ció en el lleure a les comarques del nord-est. El seus pares, camí de
mateix 1959 va ser ordenat sacerdot i va exercir un l’exili. De retorn, prè-
any de professor al Seminari. Assistí a Roma i a via submissió del
París en encontres d’esperit preconciliar sobre pare a expedient de
educació cristiana, i en 1962 inicià els estudis de depuració pel règim
filosofia a Barcelona, on participà activament en franquista, va viure
la resistència antifranquista. Fundà els grups ano- a Portbou, Vilajuïga i Figueres, on participà en les
menats de Promoció Humana i es comptà, el inquietuds culturals de la postguerra. Es donà a
1966, entre els participants en la cèlebre mani- conèixer com a poeta amb el llibre Mont Perdut
festació de capellans davant la Prefectura de poli- (Barcelona, 1955) i participà en la primera Festa
cia de Barcelona. de la Poesia de Figueres (1956). A Barcelona
En 1968 es va desvincular del sacerdoci i es col·laborà en papers clandestins; en La Girafa,
lliurà del tot a l’educació. Es distingí com a mem- revista dirigida per Rafael Borràs, i en Aula de
bre de la Societat Catalana de Pedagogia, filial Cultura, cercle universitari de debat.
de l’Institut d’Estudis Catalans, i en 1974 va fun- Es comptà entre els introductors del català a
dar la Institució Cultural Súnion, organització l’escola, sota auspici d’Òmnium Cultural, i el 1977
escolar de segon ensenyament basada en el formà part del professorat de la Universitat
principi d’“aprendre a aprendre” i en la premissa Autònoma de Barcelona encarregat del reciclatge
que a l’escola són primordials l’alumne, la perso- en català de mestres i llicenciats. Ha compaginat
na i la llibertat. Ben aviat, el desplegament d’a- el treball pedagògic, la dedicació editorial i el
questes propostes, la seva força innovadora i la conreu literari.
recerca pedagògica en què se sostenia, unides Deixà petja en la redacció d’Enciclopedia Uni-
al caràcter del promotor, pedagog nat i con- versal Espasa-Calpe; ha estat director de les edi-
vençut del que feia, treballador i lluitador incom- cions catalanes d’Alfaguara; director literari
bustible, optimista i hàbil comunicador, van fer d’Editorial Dima, de Llibres de l’Índex, de Barce-
que la institució assolís gran renom i èxit. lona. El 1995, creà l’editora Llibres del Segle,
244
COSTA
amb col·leccions com ara “Culip”, de poesia, que i, al mateix temps, fou nomenat monitor del
aplega autors reconeguts i novells. En el camp Col·legi de la Sagrada Família. Va exercir de vica-
periodístic, ha estat col·laborador de Correo Cata- ri a Begur i, seguidament, a Figueres. Fou empre-
lán, Telexpress, Telestel, Presència –primera època, sonat al castell i assassinat el 13 d’octubre.
dirigida per Carmen Alcalde–, Canigó, Avui, El Punt.
Ha estat cofundador i director de Mot d’Obra. COSTA PUJOL, Carles
Actualment, dirigeix la revista Lletres a Plom. (Figueres, 4.II.1865 – 6.VII.1926)
En narrativa, és autor de Sempre sentíem Periodista i escriptor
parlar de la guerra (1968) i d’Encontres amb
Thànatos (en premsa). En assagística, de Turistes, Fill de Sebastià Costa Pagès i de Magdalena Pujol
sirenes i gent del país (1967), sobre la irrupció Aulet. Va realitzar estudis de Dret, a Barcelona,
del fenomen turístic als Països Catalans, llibre que deixà inacabats en decantar-se pel periodis-
traduït a diverses llengües que la crítica situa al me i el teatre. Va ser redactor de La Publicitat i La
costat d’Els altres catalans, de Candel, o de Tribuna que va dirigir.
Nosaltres els valencians, de Joan Fuster. Autor dels drames Els cimals (1908), La força
Ha dirigit Els Països Catalans (Barcelona, (1919) i, en col·laboració amb Josep M. Jordà↑, va
1984), obra de referència recomanada en diferents traduir algunes obres estrangeres al castellà com
cursos i programes universitaris. Ha dut també la Magda de Sudermann i Zazá de Berton. També en
direcció literària d’Ulisses: enciclopèdia de la col·laboració amb Josep M. Jordà traduí al català
recerca i la descoberta (Barcelona, 1977-84). obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda
Com a poeta, privilegia motius amorosos i de Gabler d’Ibsen, La verge boja de Bataille, La carte-
caire social, amb un clam particular per la justícia i ra i Escrúpols de Mirabeau, Els teixidors de Silesia
la llibertat; una darrera aportació n’és el llibre Suite de Haptmann, El Pare de Strindberg, Joventut de
de Biar. Figura a l’Antologia poètica universitària príncep de Mayer, Se acabó el amor de Cracco o La
1956-58 (Barcelona, 1959) i a l’Antologia de la quiebra de Bjorson.
poesia social, d’Àngel Carmona (Barcelona, 1970). Gràcies a aquestes traduccions va gaudir d’un
Ha estat convidat a diferents certàmens, entre els lloc de consideració en els ambients intel·lec-
quals el II Encontre de poetes occitans, gallecs i tuals barcelonins. Però, a causa d’un període de
catalans, de Tolosa de Llenguadoc (2007). crisi, es va veure obligat a deixar la capital barce-
Part de la seva poesia té traducció a l’espa- lonina i refugiar-se a Figueres, morint solter a la
nyol per obra de Vicente Araguas, que el 2008 en ciutat natal, posant fi a la seva vida de manera
presentà una mostra a Madrid. voluntària i dramàtica.
Ell mateix és traductor de poesia: El respir Va col·laborar, escadusserament, en algun
rotatiu gironí i en el setmanari Empordà Federal.
(2008), de la novíssima autora francesa Laurine
Part de la seva obra inèdita és a la biblioteca
Rousselet; Poetes gallecs d’avui, antologia, apa-
Fages de Climent de Figueres.
reguda en versió gallega i catalana (2008), o El
venedor de globus (2009), amb l’original cas-
tellà igualment pàgina a pàgina, de Jesús Lizano. COSTA RIERA, Jordi
Ha presidit el grup promotor del III Congrés de (Vic, Osona, 1.VI.1944 – Figueres, 30.IX.1985)
Cultura Catalana i figura entre els pensadors Periodista
contemporanis aplegats en Teories de Cata-
Va gestar l’emissora institucional de la Generalitat,
lunya, de Francesc Roca↑ (2000).
Catalunya Ràdio. En va ser director durant el primer
any d’existència, després va tramitar els expedients
COSTA PLANELLA, Andreu de les emissores catalanes a la Generalitat. El
(La Vall del Bac, la Garrotxa, 1907 – 1983 va començar un altre projecte: la creació de
Figueres, 13.X.1936) Eclesiàstic l’emissora la Cadena SER a l’Empordà. El mes d’a-
bril de 1984 va començar a emetre SER Empordà.
Va estudiar al seminari de Girona i va ser ordenat Jordi Costa en va ser el director fins que es va morir,
l’any 1931. Va ingressar a la Facultat de Filosofia sobtadament, víctima d’un atac de cor.
245
COSTA
Costa havia treballat també a Europa Press i a Després, actuà de músic a la Principal de Cassà
la cadena SER a Reus on va dirigir l’emissora de la Selva fins a 1921, any del seu casament.
durant 12 anys. En aquesta ciutat també s’ocu- L’any 1927 entrà al servei del Palau de
pava de la direcció de la revista Osona. Peralada i des d’aquest lloc de treball va poder
desenvolupar diverses activitats: majordom,
COSTA SERRA, Agustí guia, meteoròleg, apicultor, fotògraf i una que no
(Peralada, 5.I.1899 – per anecdòtica menys important per a la història:
La Asunción, Illa Margarita, Veneçuela, 1968) fou l’artífex material de la preservació del patri-
Carmelita de l’antiga observança moni artístic de la col·lecció de Miquel Mateu. Va
tenir el bon acudit d’embalar i evacuar, junta-
Fill de Pere Costa i ment amb l’expedició del Museo del Prado, les
Cros, el qual entrà col·leccions de Peralada. Més endavant, Miquel
al servei del comte Mateu va poder recuperar les peces, gràcies a les
de Savallà l’any fotografies realitzades per Josep Costa, demos-
1883, i de Maria trant que eren de la seva propietat.
Serra Giralt, amb-
dós de Peralada. Va
COSTA SERRA, Martí
ser el tercer d’una
(Peralada, 7.II.1905 – 3.VII.1985) Bibliotecari
nissaga de cinc.
El 1911 va anar a Fill de Pere Costa i
Olot per entrar de Cros, el qual entrà
novici al Convent al servei del comte
dels Pares Carmelites. L’any 1916 professà i el de Savallà l’any
desembre de 1921 va cantar missa. Va ser desti- 1883, i de Maria
nat a Veneçuela (1924), on començà a exercir el Serra Giralt, amb-
seu ministeri a Porlamar (illa Margarita), va ser dós de Peralada.
nomenat rector de La Asunción (1927-1968),
Va ser el petit d’una
capital de l’estat Nueva Esparta i avui seu del bis-
nissaga de cinc.
bat de Margarita, lloc on va ser molt estimat. Va
Com el seu germà
destacar com a pedagog i catequista.
Josep, s’embarcà
cap a Cuba, fet que
COSTA SERRA, Josep succeí l’any 1925, per retornar el 1927. Casat amb
(Peralada, 8.VI.1895 – 4.VI.1976) Teresa Batllori va tenir un fill, Pere↑.Va viure una
Majordom de “Palaci” i fotògraf temporada a Barcelona, i retornà a Peralada per
Fill de Pere Costa i dedicar-se plenament a l’ofici que exerciria durant
tota la vida: bibliotecari de la Biblioteca de Palaci.
Cros, el qual entrà
al servei del comte Persona plena d’humanitat i senzilla, mai no va
de Savallà l’any voler sobresortir, fins al punt que alguns dels catà-
legs dels fons documentals i bibliogràfics de la
1883, i de Maria
Biblioteca del Palau de Peralada per ell preparats
Serra Giralt, amb-
es publicaren sense que hi constés el seu nom.
dós de Peralada. Va
ser el segon d’una
nissaga de cinc. Es COSTA VILANOVA, Antoni
va casar amb Pilar (El Port de la Selva, 10.XI.1904 –
Johera Verdú. Monterrey, Nuevo León, Mèxic, 1985) Hoteler
D’esperit inquiet,
va embarcar ben jove cap a Puerto Rico (1914). Fill de Salvador Costa Abras, pescador, del Port de
Va haver de deixar aquestes terres llunyanes per la Selva, i de Remei Vilanova Bosch, de Llançà. Era
complir amb el servei militar. Germà de Dalmau↑ Costa.
246
COSTAL
S’exilià a Mèxic al final de la guerra civil. En COSTAL MARINEL·LO, Àngel

unió amb el seu germà, fundà, a Mèxic, els restau- (Espolla, 1867 – Barcelona, 1938) Mestre
rants Tokai, Europa i Papillon. Després es traslladà
a Monterrey, on muntà el restaurant Luisiana i Fill de Josep Costal↑ Uter, mestre, i germà de
l’Anfa Super Motel. Cassià Costal↑, també mestre. Va exercir a Crespià
(de 1886-1906?), lloc on va conèixer la senyoreta
de les nenes, Anna Gispert Soler, que esdevindria
COSTA VILANOVA, Dalmau la seva muller i de la unió en varen néixer sis fills:
(El Port de la Selva, 28.VII.1902 – Josep M., Agustí, Maria, Cassià, Joan i Carmen.
Mèxic D.F., 17.III.1974) Hoteler i mecenes A Espolla, l’any 1906, es varen jubilar Antoni
Balmanya i la seva esposa. L’esposa d’Àngel
Fill de Salvador Costa Abras, pescador, del Port de Costal, Anna, s’hi va traslladar i, dos anys més
la Selva, i de Remei Vilanova Bosch, de Llançà. Es tard, per dret de consort, el biografiat (1908).
va casar amb l’actriu Emma Alonso. En aquest poble es va implicar amb nombro-
Estudià al seminari de Girona, però deixà la ses activitats: va ser un dels socis protectors del
carrera eclesiàstica per treballar al restaurant de celler, per potenciar l’accés a la lectura de la mai-
la família a s’Agaró. nada espollenca va aconseguir un acord amb la
biblioteca de Figueres per rebre els seus llibres.
S’establí a Barcelona, fou redactor de l’Opinió,
com a militant d’Esquerra Republicana de Cata-
lunya, fou nomenat cap de cerimonial del COSTAL MARINEL·LO, Cassià
Parlament de Catalunya. (Mollet de Peralada, 11.IV.1876 –
L’any 1939 es va exiliar a Mèxic. Juntament Barcelona, 19.I.1937) Mestre
amb el seu germà Antoni↑, fundà el retaurant Fill de Josep Costal
Tokai (1942). Després obrí altres restaurants: Uter↑, mestre, i ger-
Papillon, Sol, Ambassadeurs (1944) era el res- mà d’Àngel Costal↑,
taurant més elegant de Mèxic; La Cava i Del Lago. també mestre. En
En retirar-se va cedir gran part del seu patrimoni néixer, el seu padrí
en restauració als seus empleats. Va ser membre fou Antoni Balma-
fundador de l’Asociación Nacional de Restau- nya↑ i la seva muller,
rantes (Mèxic, 15.IV.1948), en col·laboració amb Maria Carlas. Tant el
altres dotze restauradors, els millors del moment, seu pare com el seu
i l’Escuela de Empleados de Restaurantes. padrí foren decisius
Va contribuir de manera decisiva en edicions en la formació de
d’obres catalanes, patrocinà el premi Àngel Cassià.
Guimerà, de teatre català, i diverses activitats cul- Als 33 anys va ingressar a l’Escola Superior
turals com l’edició de la revista Veu Catalana i el del Magisteri, a Madrid. Els estudis constaven de
número 106 de la Revista de Catalunya, preparat dos anys i el 1912 va realitzar les pràctiques. I, al
a Barcelona per A. Manent i J. Molas. També con- cap de poc, va ser nomenat professor de Peda-
tribuí a finançar la revista Ressorgiment (1916- gogia de l’Institut de Girona, des d’on va impulsar
1972) de Buenos Aires i, en diverses ocasions, va l’Agrupación Normalista de Gerona, associació
haver de recolzar finacerament la revista literària que s’encarregava d’organitzar conferències i va
Pont Blau (1952-1963). ser l’impulsor de la creació de les dues Normals
Es relacionà intensament amb intel·lectuals i (masculina i femenina) l’any 1914 a Girona.
polítics catalans i va ser molt respectat pels gover- Va realitzar estades a l’estranger, a Zuric
nants de Mèxic. (Suïssa), on va aprofitar per millorar el coneixe-
El seu fill Dalmau Costa Alonso (Mèxic, 1942) ment d’idiomes, francès, italià i alemany. Va ser un
físic, va ocupar diversos càrrecs dins el camp de gran impulsor de l’esperanto, en el IX Congrés de
l’Energia Nuclear i, el 1991, va esdevenir director la KEF (Kataluna Esperantista Federacio), celebrat
general de l’aeroport de la ciutat de Mèxic. a Girona (1921), va actuar com a vicepresident.
247
COSTAL
Cassià Costal es va casar amb Carme Soler COTÓ FITA, Albert

Bruguera, de Sant Feliu de Guíxols, després de (Figueres, 13.II.1852 – Barcelona, 23.IV.1906)
festejar vint anys. Músic i compositor
Varen tenir un fill, Josep (30.X.1920), que va
morir als gairebé quatre anys de poliomelitis Fill de Gabriel Cotó,
(30.IX. 1924), la seva mort va representar un músic i contrabai-
sotrac terrible. Cassià havia establert uns lligams xista de l’orquestra
molt estrets amb el seu fill a qui ensenyava per- de Figueres, es va
sonalment; escrivia un diari on palesava les nove- casar amb Teresa
tats del seu aprenentatge, fins i tot, va pronunciar Guardiola i va tenir
una conferència, posteriorment publicada, amb dos fills, Frederic i
el títol “Quelcom sobre el llenguatge i la Inés. El primer va
intel·ligència del nen petit” (1931). seguir les passes
Va prendre part en diferents colònies d’estiu, musicals del pare,
a Astúries. Va dirigir les colònies escolars orga- mentre que la filla
nitzades per El Autonomista (1928), instal·lades es va dedicar al ves-
a Sant Feliu de Guíxols. sant pictòric.
Impulsor de la renovació de mètodes d’ense- Va rebre les primeres lliçons de música i violí
nyament per al professorat, fou director d’El del seu progenitor. Va seguir els estudis de violí
Magisterio Gerundense, òrgan de l’Associació Pro- amb Pere Solana i, després, es va fer càrrec de la
vincial de Mestres, i creador i director de l’Escola seva formació musical el seu oncle, mossèn
Normal de Girona (1914-1924). El 1931 fou Narcís Fita↑, mestre de capella de l’església
nomenat director de l’Escola Normal de Mestres i parroquial, que li va ensenyar piano i harmonia.
Mestresses de la Generalitat, a Barcelona, la prin- Als 13 anys ja tocava a l’orquestra de Figueres i
cipal innovació consistia en la coeducació. En va més tard al teatre. Va ser mestre a la Societat
ser director un any i el va substituir Miquel Coral Erato, de Figueres.
Santaló↑. Destacà com a intèrpret de piano, de ben jove
Va escriure articles de caràcter pedagògic, va ser el pianista del cafè El Siglo. Va dirigir el cor
però la seva producció no està proporcionada de l’Erato (1882-1884). Va formar l’Orquestra
amb l’activitat desplegada. Un col·legi públic de Cotó, amb la qual va realitzar nombroses gires
Girona porta el seu nom. per l’estranger.
Essent director d’orquestra i compositor, va
ser mereixedor de l’apel·latiu Glòria de l’Empordà.
COSTAL UTER, Josep Va exercir una notable influència educativa musi-
(La Tallada d’Empordà, el Baix Empordà, cal a finals del segle XIX.
31.I.1842 – Espolla, 19.VIII.1933) Mestre En les composicions de Cotó s’han diferenciat
dos períodes: el primer correspon als anys 1878
Fill d’una casa de pagès, Can Costal de la i 1890, període en el qual va compondre unes
Tallada, treballava al jutjat de primera instància 500 obres, la majoria de música de dansa; la
de Girona. En casar-se, el seu cunyat, mestre, el segona època és la posterior al trasllat a Bar-
va engrescar als estudis i a la pràctica de l’en- celona (1890-1905), complementària a la pri-
senyament. Va ser destinat a Mollet de Peralada mera però més refinada. És el resultat del con-
(9.I.1872) i d’allà ja no es va moure fins a acom- tacte amb els ambients musicals barcelonins, on
plir 41 anys d’exercici de la professió. En jubilar- durant molts anys va ser director musical de tea-
se va passar a residir a Espolla. tres com el Tívoli, El Dorado, Gayarre i Nove-
Des de sempre va establir molt bona relació dades, i va ser el moment en què compon unes
amb Antoni Balmanya↑, mestre d’Espolla; quan quaranta sarsueles.
aquest va morir va col·laborar a la revista El També va compondre valsos, un d’ells dedicat a
Magisterio Gerundense. la reina Victòria d’Anglaterra i, un altre, al príncep
248
CREIGHTON
de Gal·les, futur Eduard VII; les sarsueles Ensayo Arts Aplicades a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis
de los líos i El anillo mágico li varen proporcionar Artístics de Barcelona (1969). De 1965 a 1968
molta popularitat. rep diversos premis d’estudis de la Cambra Oficial
La seva música arribà al punt més àlgid els anys de Comerç i Indústria de Barcelona. I l’any 1969
1886-1895, moment en què els seus ballables rep la Beca Dotació d’Art Castellblanch per a per-
arribaren a tenir valor simfònic. Cal destacar La feccionar estudis al Sunderland College of Art
desposada, Inquietud, Bonanza, A toda vela. (U.K.). Exerceix la professió de ceramista (1969-
Va compondre també música de cambra, 1985), que compagina amb les exposicions i la
orquestral i nombroses sardanes Cants d’amor, docència d’arts plàstiques i ceràmica a diferents
Desengany, Les festes de la Mercè (revessa inter- escoles públiques i privades.
pretada a Barcelona el 1902), El tamboriler, Instal·lada a Ordis des de 1975, aviat es vin-
Absència, Retorn de festa, La campinya, Prima- cula amb diferents segments socials: artístics,
vera, Porfoli d’El Dorado, Dalt la serra, L’aubada polítics i mitjans de comunicació.
(1885), La vesprada (1885). Col·laboradora periòdica dels següents mit-
Amb motiu del Certamen Choral va guanyar jans escrits: Hora Nova (1984-1994; acudit
un premi amb la composició La Fira de Santa 1993-2001), El Punt (1984- 1986, 1987-1989,
Creu (Figueres, 1882). Va rebre un premi inter- nou període des de 1993), setmanari Presència
pretatiu per la peça La Feliseta (premiada a la (un article a la setmana durant el 1987), Empordà
Bisbal). Amb motiu de les obres corals escrites, Federal (1987-1989), setmanari Empordà (colum-
la Societat Euterpense de Clavé el va honorar na setmanal des del 2001). Quant als radiofò-
amb el diploma de soci honorari. nics: Ràdio Castelló, Ràdio Alt Empordà, Ràdio
El 1914 l’Ajuntament de Figueres li va dedicar Vilafant i TV Figueres.
un homenatge, amb motiu del qual es va editar el Ha intervingut en la gestió política, donant
fulletó Diada d’Homenatge en record del Mestre suport a les sigles socialistes, i cultural de diversos
N’Albert Cotó, a qui glorifica la ciutat de Figueras ajuntaments: a l’Ajuntament de Castelló d’Empú-
(5 maig 1914). Es va col·locar una placa a la ries com a regidora de Cultura (1981-1984), res-
casa on va néixer, al carrer de Monturiol (a l’èpo- ponsable de la posada en marxa, organització i
ca carrer de Sant Guillem), al costat del Casino coordinació del Festival Terra de Trobadors des
Sport Figuerenc (avui desapareguda). A Figueres del seu primer festival (1991) fins al 2003.
hi té un carrer dedicat.
Coordinadora de l’àrea de Cultura, des de la seva
creació, l’any 1995 fins al 2003. Cap del Gabinet
CREHUET WENNBERG, Maria d’Alcaldia Ajuntament de Castelló d’Empúries
(Valladolid, 30.XI.1946) Escriptora i ceramista (1984-1987). Ha estat també Cap del Gabinet
d’Alcaldia de l’Ajuntament de Palafrugell (1989-
Per part de pare, és 1991) i a l’Ajuntament d’Ordis, ha actuat com a
filla de notari, men- regidora de Cultura (1981-1984), regidora a l’o-
tre que per part ma- posició (1995-2003), i alcaldessa des del 2003.
terna, és descen- Col·laboradora de l’obra Empuriabrava: 25
dent d’emigrants anys, 1967-1992, (Castelló: 1992) amb Albert
suecs, i a la família Compte↑ i Joan Antoni Rodeja.
hi abundaven els ar-
tistes. Els seus pro-
genitors eren molt CREIGHTON, Jennifer
aficionats al teatre. (Londres, 14.II.1947) Professora de ballet
Probablement és per
tot aquest cúmul de Filla de Graham Francis Creighton, natural de
vivències que la biografiada es vincula a activi- Dumfries (Edimburg), ebenista, i de Catherine Mary
tats diverses del món artístic i de la cultura. Evans, de Glyn Neath (Gal·les). Casada amb Albert
Realitza estudis de Ceràmica a l’Escola Massa- Teixidor↑ (1969), està afincada a Castelló d’Empú-
na de Barcelona (1964-1969), obté el Graduat en ries. El matrimoni ha tingut una filla, Emma↑.
249
CREIXELL
Quan Joanne Black- de l’església. Destaca Dalmau de Creixell (Empor-

well va obrir una dà, 1154-1212?) Cavaller al servei de Pere I a la
escola de dansa al batalla de Muret (1213), va participar en l’allibe-
seu barri, la biogra- rament de Jaume I. Va combatre contra els croats
fiada tenia quatre francesos i se li atribueix una participació decisiva
anys i en aquell a la batalla de les Navas de Tolosa (1212).
moment es va ini-
ciar al món de la
dansa. Circumstàn- CRISTAU BRUNET, Jaume
cia sumada a què, (Figueres, 11.II.1940)
durant la dècada Músic, compositor i professor
dels 50, viu a Lon-
dres l’època dels musicals, Gene Kelly amb Fill d’Enric Cristau,
Singing in the rain, i els Hollywood Musicals. de Figueres, i de
L’assistència habitual als espectacles va incidir Magdalena Brunet,
en l’afició pel ballet. de Roses. Va néixer
Va seguir a l’acadèmia fins als onze anys i s’e- al carrer de Montu-
xaminà a la Royal Academy of Dancing, moment riol, en una casa
en què va guanyar una beca Performing Arts per habilitada per a
estudiar ballet clàssic a la Royal Academy of Dan- hospital. Casat amb
cing, de Londres. Per tal d’estudiar dansa moder- Maria Dolors García
na, cant i teatre va assistir també a classes a l’Aca- Bofill, de Palamós,
demy Italia Conti, lloc on va seguir fins als disset. el matrimoni ha tin-
A l’edat de setze anys va començar a treballar gut dos fills, Mont-
professionalment, com a ballarina i cantant, a serrat↑ i Jordi↑, els quals també s’han dedicat a
diferents teatres de Londres. En dues ocasions va la música.
actuar davant membres de la Casa Reial anglesa Va ser escolà de mossèn Albert↑, relació que
al London Palladium i al Royal Albert Hall. I va fer li va permetre el contacte directe amb el cant
gires per Anglaterra i Gal·les. L’any 1967 va estar gregorià que influiria posteriorment en les seves
de gira per Suïssa, Alemanya, Dinamarca i Holan- composicions. Va seguir estudiant música amb
da amb la companyia de Barry Maning. A l’actua- Enric Sans↑, Arseni Corsellas↑, Florenci Mauné↑,
ció al Kursaal de Berna (Suïssa) va coincidir amb Camil·la Lloret↑ i Francesc Basil↑, a qui el biogra-
l’orquestra Maravella, i va establir coneixença amb fiat admira profundament. A Barcelona, al Conser-
el primer violinista, Albert Teixidor. vatori del Liceu, estudià amb Lluïsa Nadal. Un dels
Després d’uns anys d’inactivitat va establir que més li va influir va ser el mestre de contrabaix
contacte amb professores de dansa com Isabel Ferran Sala (contrabaix solista del Liceu, de l’or-
Porcar de Barcelona i va començar a fer classes questra Ciutat de Barcelona i director de la Jove
de ball a algunes alumnes de Castelló fins que Orquestra Nacional d’Espanya).
es va decidir a obrir l’Escola de Ballet Jennifer Ha format part de diverses formacions musicals
Creighton (1987). Actualment l’escola forma part a la cobla-Orquestra Valsar (Girona, 1956) hi va
del Centre de recerca artística El Paller.
participar com a cantant, violí i flabiol, a la cobla-
orquestra Catalunya (Bordils, 1957) també com a
CREIXELL cantant, contrabaix i violí. Participa com a guitarra,
(Borrassà, s. XII) contrabaix i cantant als conjunts Francisco Mas
(1961-1970), Rob-Roy’s (Palamós, 1963-1964).
Important nissaga amb vincles familiars amb Esdevé director de la cobla-orquestra Caravana
pobles veïns com Navata. (1971-1974), de la cobla-orquestra Miramar
Alguns dels seus descendents varen destacar (1975-1995), d’Empordà Fusió (1995) i Terra
com cavallers, diplomàtics, militars, o membres endins de Girona (Cançó catalana i marinera).
250
CRISTAU
És director de l’escola de música del Casino Joaquim Serra, 1979), L’honor d’una amistat
Menestral Figuerenc des de 1980, i membre del (Joaquim Serra, 1980), Amic Conrad (Joaquim
Consell Assessor del Departament de Cultura de Serra, 1981), A Palmira (premi Centenari Banc de
la Generalitat de Catalunya. Sabadell, 1981), Navata (Joaquim Serra, 1983),
Segons el biografiat, els compositors han de Sant Feliu de la Costa Brava (Lleida, 1984), Festa
tenir un percentatge d’ofici, un altre de fantasia i de Pasqua a Ivars (Ivars d’Urgell, 1984), El ressò
la resta de treball autodidacte. Els compositors de Pau Casals (SGAE, 1984), Sant Jaume a
han de ser somniadors de somnis. La seva volun- Tivissa (La Bisbal, 1985), El ressò de les Guilleries
tat és ser un home de la terra que fa música per (Banyoles, 1986), A Tordera (Tordera, 1988),
a la gent de la terra, amb un peu al segle X i un Visca la música (Premi Ivars d’Urgell, 1992), Un
altre al segle XXI. brot de ginesta (Premi Joaquim Serra, 1999) dedi-
En el camp de la composició sardanista ha cada a la primera néta.
sobresortit per haver aconseguit molts premis, Composicions per a cobla: La Pastora del
essent un dels compositors més guardonats de Canigó (1967), Suite en sol OP1 (1981-82), Pin-
Catalunya. És autor de més de dues-centes cin- zells de Tramuntana (1984), Impressions marine-
quanta sardanes, ha compost també obres de res (Lleida, 1988), La Ventafocs (1995) va ser pre-
música de cobla, de música de cambra i peces miada a Banyoles l’any 1995, Bernat de Tallaferro
per a ser interpretades amb instruments tradicio- (1998), Cançó del Rabadà (1992), Enyorament de
nals. El seu estil, influït pels gèneres populars, s’a- Catalunya (2002) amb lletra de Montserrat
parta dels cànons clàssics. La sardana A Palmira Vayreda, Goja de Banyoles (2002), amb lletra de
ha estat emprada per alguns músics de l’SPME mossèn Cinto Verdaguer, va obtenir exaequo el 1r
(Sindicat Professional de Músics d’Espanya), que premi del Centenari Verdaguer, Na Mercadera
la utilitzen com a model per parlar de l’harmonia, (2006-2007), Quermançó (2006-2007).
el contrapunt i la melodia. Composicions per a música de cambra: Cri-
Ha compost les sardanes: Terra i Mar (1958), sal·lida per a flauta i piano, dedicada a Cecília
Sant Vicenç finestral del Montserrat, Ballada entre Reguero; Impressions coloristes i Cançó i Dansa
els pins, Albada empordanesa, La barretina d’en per en Tomeu, dos trios per a flauta, violoncel i violí;
Dalí, Cavall Bernat, A Ramon Serrat, Aquell tren Balada per a unes noces, per a violoncel i piano i El
de l’aplec, Sant Carles de la Ràpita, El Sol de violoncel d’en Ramon, per a violoncel i cobla.
Vilamajor, La cançó de Garriguella, Gala, Nineta Composicions per a cant, cant coral o grup de
maca (1963), Ginesta i romaní (1979) dedicada cambra: Cançons a Eurídice (1969), amb lletra
als seus fills, Montserrat i Jordi, Peralada 1285 d’Esteve Albert i Corp, Cançons musicades
(1984), Pinzells de tramuntana (1984), Vila de (1970-1971) amb lletra de Josep Carner, Cançons
Lladó (1988) amb lletra de Montserrat Vayreda, a la mar (1985) amb lletra de Montserrat Vayreda
Un guixolenc més (2007) dedicada a Langdon i altres, Clam per la Pau (2003) per Metalquimia,
Davis. Amb el pseudònim J.A.E. ha escrit les sar- Cantaire d’havaneres (2006-2007), Fantasia
danes: La Font Nova, Gentil ofrena, Sardanes a Clàssica (2007) peça estrenada als Estats Units
Sant Pau, Vila marinera. pel contrabaixista Josep Quer.
Sardanes premiades: Heralds de la Reial Vila Ha estat distingit amb el Premi Indiketa pel Con-
(Figueres, 3r Premi 700 anys Carta Pobla, 1967), sell Comarcal de l’Alt Empordà (Figueres, 1999).
Lloretenca i Girona segle XX (Concurs experimen- Ha estat guardonat amb un dels accèssits del
tal A.C.F. Barcelona, 1970), La pubilla cantora premi anual de l’SGAE (Sociedad General de
(Olot, 1968), Lloret a mossèn Cinto (Lloret, 1975), Autores Españoles), per la sardana dedicada a la
Himne a Lloret (Diada de la Sardana, 1976), La seva segona néta Xamosa Clàudia (2006).
Unió del Masrampinyo (Diada de la Sardana, L’Associació Sardanista de la Vall de Llémena i
1977), Formosa Saraí (finalista Joaquim Serra, l’Ajuntament de Sant Gregori, en el primer con-
1977), Sant Pere del Bosc (Alba de Prima, 1978), curs convocat de composició de sardanes, l’han
Lloret i el mestre Basil (Lloret, 1978), Nostra ofre- premiat amb el segon premi i el premi popular per
na (Sardana de l’Any, 1978), Llafranc (finalista la sardana Santgregoriana (2006). La colla Les
251
CRISTAU
violetes del Bosc dóna un premi anual i ha estat seus coneixements tècnics i interpretatius amb
guardonat amb el tercer per Rotllanes de violetes diferents mestres com Jaume Aragall i Carme Bus-
(2007), en el certamen de sardanes Ceret- tamante, així com els aspectes interpretatius amb
Banyoles (2007) ha estat mereixedor d’un quart i diferents cursos de teatre i expressió corporal.
cinquè premi per Cala Senia i A Pujol Boira. Ha compaginat sempre la seva passió per la
La sardana Pau més Garreta li ha valgut el lírica, amb el jazz i la música moderna. La seva
premi SGAE de sardanes 2008 i la De Ca l’Espelt, gran passió és cantar, fet que no ha deixat de suc-
ses vinyes! ha obtingut el primer premi atorgat ceir, per sort, des que va començar, sigui en l’àm-
per la Unió de Colles Sardanistes (UCS, 2009). bit musical que sigui. Ha compaginat la professió
amb l’ensenyament, com a professora de cant i de
tècnica vocal.
CRISTAU GARCIA, Jordi Actualment és la cantant solista del grup
(Figueres, 21.IV.1975) Músic Empordà Fusió, amb aquesta formació té enre-
gistrats tres discs compactes, Recull de Senti-
Fill de Jaume Cris- ments, Ja ha arribat Nadal i El Nostre Concert, i
tau↑ Brunet. És el diverses intervencions en CD’s de Música per a
segon de dos ger- Cobla i de “Music From Catatalònia” editats per
mans: Montserrat↑ l’empresa Metalquimia.
i Jordi. Va realitzar El seu repertori líric inclou obres de Bach,
estudis musicals a Mozart, Donizzetti, Puccini, Strauss, Falla, Toldrà,
Figueres, Barcelona Mompou, Gerswing, Ellingtong o Porter.
i Boston (Estats Ha estat premiada en diversos concursos de
Units). cant com el Joan Massià a la millor intèrpret de la
Ha compost la seva obra; ha estat semifinalista al Concurs de
sardana Girona quin Jaume Aragall a Torroella de Montgrí (1993?).
regal (1996), amb En el Tenor Viñas va quedar semifinalista i a la
lletra de Laura Escuadra i cantada per la soprano Marató de Joves Veus va rebre un premi.
Montserrat Cristau↑. Va compondre l’himne dels
Jocs Special Olympics (2000).
Actualment és el pianista, director i productor CROS GURNÉS, Engràcia
del grup de Manuel Carrasco d’OT (Operación (Sant Llorenç de la Muga, 16.IX.1902 –
Triunfo), i productor i arranjador de la cantant Punto Fijo, Veneçuela, 1959) Religiosa
Rosa López.
Filla de Ramon Cros Juanola, natural de Montagut,
i de Carmen Gurnés Viñolas, natural de Llagostera.
CRISTAU GARCIA, Montserrat Va entrar a la congregació de les Missioneres
(Figueres, 13.VIII.1966) Soprano Filles de la Sagrada Família de Natzaret, va pren-
dre el nom de Cecília i va professar l’any 1928.
Filla de Jaume Cris-
Es va dedicar a l’ensenyament.
tau↑, de Figueres,
Va anar a l’Amèrica del Sud on va realitzar diver-
músic. Comença els
ses fundacions, la primera va ser a Colòmbia
estudis de cant amb
(1952) i després a Veneçuela, on va fundar fins a
la profesora M. Car-
setze cases religioses. Va ser en aquest país on va
men Rodríguez, pos-
morir a causa d’un accident.
teriorment amb My-
riam Franchieri i
Manuel Garcia Mo- CROSAS QUINTANA, Antoni
rante al Conserva- (Girona, s. XVII – Calabuig, 1714) Mercader
tori Superior de Mú-
sica, de Barcelona, Titular dels castells de Calabuig i Palau-surroca
on obté el títol Superior de Cant. Perfecciona els (antigament Sarroca). Va rebre el títol de Ciutadà
252
CRUAÑAS
Honrat de Barcelona (privilegi de 14.I.1687). Va presentat diferents programes a la Cadena COPE,

disposar que el seu nét, Antoni Crosas Saleta, fill RNE-Ràdio 4, COM Ràdio (1994-1995), i emisso-
del primogènit difunt, heretés les seves propie- res locals com Ràdio Vilafant (2000-2001).
tats. Aquest va morir sense descendència i el títol Va participar en l’espai “Les 141 preguntes
de senyor de Calabuig va passar a la seva nebo- per a 141 nits” (Fòrum Universal de les Cultures,
da, Gaietana Tayadella Crosas. 2004), on té l’ocasió d’entrevistar diferents per-
sonatges de primera línia (com Gorbatxov, Pérez
CRUANYES ZAFRA, Francesc Esquivel o Isabel Allende).
(Figueres, 30.VII.1961) És col·laborador habitual de Diari de Girona
Periodista i historiador (des de 1998) i del setmanari Empordà (des de
2004), i El Periódico de Catalunya (des de 2008),
Fill de Francisco els seus articles normalment versen sobre temes
Cruanyes Portas, fill empordanesos en els quals hi sovintegen falques
del mas “Santa independentistes. La seva afició per l’escriptura
Llúcia” de Segueró l’impulsa a crear l’empresa Lletranet (2004),
(Maià de Montcal- especialitzada en serveis de redacció i escriptu-
Beuda, Garrotxa), ra. Ha estat comissari d’exposicions, i ha exercit
petit empresari, i de la docència i la crítica d’art.
Roser Zafra Puig, Ha col·laborat a la monografia Suite Figarias
filla de Pujals dels (Figueres: 1984), junt amb Josep Ministral↑,
Pagesos, criada a Ramon Pujolboira↑ i Jordi Jordà↑; Entreacte.
Sant Esteve de Assaig fotogràfic en blanc i negre (Figueres: 1989),
Guialbes (Pla de en col·laboració amb Pau Herrero, encarregat de la
l’Estany), mestra. Està casat amb la llersenca fotografia. Les 141 preguntes. Volum inèdit amb el
Eva Ungé Fortiana i té un fill, Adam (2002). Ha resum personalitzat de les 141 nits a la Haima del
viscut a Sant Cugat, Vilafant i, des de l’any 2004, Fòrum al costat de 141 personalitats.
resideix a Llers. Ha rebut els premis: Premi Òmnium Cultural
Va realitzar estudis de Dret (Universitat de Poesia Jove (Figueres, 1979), i el Premi d’Ar-
Central de Barcelona), però finalment es va ticles Periodístics Carles Rahola (Cadaqués,
decantar per Història, i es va especialitzar en His- 1984). Ha estat guardonat amb el premi Micròfon
tòria de l’Art (UB, 2000). Al temps que estudiava de Plata atorgat per l’Asociación Profesional
va començar a treballar en els mitjans de comuni- Española de Informadores de Prensa, Radio y
cació, primer a Ràdio Popular, Ràdio Ser Empordà Televisión, (2006).
i, en la premsa escrita, a l’Empordà, Hora Nova
(1982-1984) en la secció “Hora d’Art”, dedicada
a la crítica d’exposicions, i a El Punt. CRUAÑAS FAGES, Josep
Des del punt de vista professional, va aconse- (Maià de Montcal, la Garrotxa, 4.V.1942)
guir trobar feina a la Cadena Ser (Barcelona), als Pintor
serveis informatius (1987-1990), va seguir al
diari Avui (1990) i, finalment, a televisió. Des de Fill de Miquel Cruañas Rovira, de Maià, i de Carme
1990 treballa a TVE-Catalunya, lloc on ha desen- Fages Pont, de Dosquers, és el petit de cinc ger-
volupat diferents tasques: ha estat redactor dels mans. Casat amb M. Carme Belmonte Cañadas,
Serveis Informatius, cap de Redacció (Cap de natural d’Almeria, el matrimoni té dos fills: Marta i
setmana), editor i presentador de l’Informatiu. Miquel. Des de fa anys està vinculat a l’Alt Em-
Des de l’11 de novembre de 2007 és el director pordà, primer amb el poble de l’Armentera i des de
del programa 59 Segons. l’any 2002 es troba afincat a Capmany.
Ha estat presentador i coeditor del programa Quan és adolescent s’interessa per l’art i assis-
Impactes, director adjunt de La barberia i sotdi- teix a l’Escola d’Art de Banyoles, dirigida per Joan
rector de La porteria, i 59 Segons. Ha dirigit i de Palau. Segueix amb Sibecas↑, a Figueres,
253
CRUELLAS
pintor capdavanter introductor del cubisme a CRUELLAS CAMPILLO, Isabel

Catalunya, el qual influeix en la seva personali- (Barcelona, 17.VI.1967) Pintora
tat. L’any 1961 s’instal·la a Barcelona i assisteix
a classes al Real Círculo Artístico i Sant Lluc. Abans d’instal·lar-
Professionalment se a l’Empordà, va
esdevé grafista i es dedicar-se a dife-
dedica a la publici- rents activitats, va
tat fins a l’any 1970, treballar de cam-
en què ja de manera brera, de model i de
exclusiva es dedica missatgera. El seu
al món de la pintura. vincle amb la comar-
S’interessa per l’im- ca es remunta a
pressionisme i el l’any 1989, quan va
surrealisme i final- obrir un restaurant
ment es decanta per a Ventalló, anome-
una pintura geomè- nat La Bassa. Actualment resideix a Vilaür, on
trica amb gran protagonisme del color, amb disposa d’estudi.
interès per als espais urbans. Viatja per Europa i Des de petita tenia fixació per l’art i li va impac-
descobreix altres tipus de paisatges, colors, i una tar un viatge a Itàlia (Venècia, Florència...). De for-
altra manera de captar la llum, l’atmosfera, i l’am- mació autodidacta, la pintura ha estat sempre
bient. Als anys vuitanta troba el seu espai pictòric present, i ha compaginat la seva pràctica amb els
en la representació de ciutats del nord d’Europa. altres quefers. El seu tema predilecte són les repre-
S’ha definit la seva pintura actual com “impres- sentacions vegetals, cada vegada més depura-
sionista amb tocs abstractes”, amb prevalença de des. Des de l’any 2006 alterna la pintura i l’escul-
la llum sobre el clarobscur, intensitat cromàtica de tura, dotades d’una sensibilitat accentuada.
les tonalitats neutres, tot i que les tonalitats Ha participat en exposicions individuals i
expressades es troben més properes a la seva col·lectives a diferents llocs de Catalunya.
imaginació que a la realitat. El crític d’art J.M. Ca-
dena ha resumit: “Observador solitari, troba en la CRUMOLS TORALLES, Joaquim
moderació entonada dels colors un ideal de belle- (Figueres, 16.V.1907 – 13.VI.1984)
sa”. Quant a temàtica predomina el paisatge, rural Comerciant, actor i activista cultural
i urbà, el qual transforma adequant-lo a les seves
necessitats creatives, i les dues tècniques més uti- Fill d’Antoni Crumols
litzades són l’aquarel·la i l’oli. Franquesa, natural
Amic de les tertúlies, va ser un dels membres de Manila (Filipines),
fundadors de la Cova del Drac, juntament amb d’ofici mestre armer,
Lloveras o Vives Fierro, contertulià de la penya La i de Teresa Toralles
Punyalada, amb lloc de trobada al passeig de Brugada, de Barce-
Gràcia, va formar part també del Grup del Passeig lona, domiciliats al
de Gràcia. carrer de Lasauca.
Participa a la 1a Muestra de 10 pintores cata- Es va casar amb
lanes contemporáneos (Uruguay, 1981-1982). Mercè Costa Turias,
Des de l’any 1970, ha realitzat més d’un centenar de Figueres, i el
d’exposicions per Catalunya i Espanya. I, a l’es- matrimoni va tenir
tranger, a Andorra, Malta i Sudàfrica. Entre les dos fills: Antoni i Joaquim.
quals podem esmentar: Galeria Mundi Art Va seguir el negoci regentat pel pare, el comerç
(Barcelona), Sala Vayreda (Olot), Galeria Juan d’armeria, ubicat primerament al carrer de la
Gris (Madrid), Galeria Deusto (Bilbao) o Galeria Jonquera, després al de Besalú i, posteriorment, a
El Claustre (Girona i Figueres). la Rambla.
254
CRUSI
A banda de la qüestió professional, el biogra- Girona. És el gran de dos germans: Ramon i

fiat va desenvolupar diverses activitats ciutada- Salvador. En ser empresonat el pare, durant la
nes. La principal va ser la seva vinculació amb la postguerra va haver de marxar de Portbou.
Societat Coral Erato, primer amb el vessant tea- Va arribar a Barcelona amb catorze anys i
tral: va dirigir l’agrupació teatral de la Societat mentre de dia treballava, de nit estudiava a
Coral Erato; el seu impuls va ser tan important l’Escola Industrial, fins aconseguir treure’s el
que guanyaren diversos premis en el Concurs de peritatge elèctric.
Teatre Català (Barcelona). Posteriorment, en va Va realitzar també
ser secretari i president (1964-1970). estudis de piano,
Quan exercí la presidència es va traslladar la però l’afició que l’ha
seu, del carrer de Pep Ventura a l’actual plaça portat més lluny
Triangular, i es va construir un edifici de tres plan- han estat els es-
tes on es desplegaren activitats diverses, i va cacs. És Mestre In-
crear els Premis Literaris en els diferents ves- ternacional de l’ICCF
sants d’història, teatre, novel·la i poesia. (Internacional Chess
Pel que fa a l’àmbit polític va ser regidor de Correspondence Fe-
l’Ajuntament de Figueres. deration).
Des del punt de vista associatiu va ostentar el
Comentarista del
càrrec de President del Foment de la Sardana de
diari Solidaridad Na-
Figueres, de la Llar dels Pensionistes de
cional (secció dominical).
Figueres, cap de serveis de l’Assemblea Local de
la Creu Roja, membre de l’Institut d’Estudis Col·laborador i comentarista de les revistes
Empordanesos, membre de junta d’UNICEF o de especialitzades: Ajedrez (Argentina), Ajedrez
la Chaîne des Rôtisseurs. Internacional (España) Butlletí (Catalunya),
Va ser nomenat president d’Honor de la Bulletin (Suïssa), Europe Echecs (França),
Societat Coral Erato. I l’Ajuntament de Figueres, Fernschach (Alemanya), Jaque (España), Le
a títol pòstum, li va concedir la Fulla de Figuera Courrier des Échechs (França), Mate Postal
de Plata de la ciutat (27.IV.1985). (España), Schach Echo (Alemanya), Scacco
(Italia), S.S.K.K. (Suècia).
És autor de les monografies: La Defensa Pirc
CRUSET JUANOLA, Maria (Barcelona: 1968), Minipartides (Barcelona:
(Figueres, 8.VII.1921) Empresària 1970), Ataques sobre el enroque (Madrid:
1975), El Gambito León (Barcelona: 1978), ABC
Filla de Martí Cruset Oliveras, natural de Figueres, completo del ajedrez (Barcelona: 1978; 1980),
dedicat al comerç, i de Carmen Juanola Ferrés, El Ruy en Minipartides (Barcelona: 1992) supo-
també de Figueres, domiciliats al carrer mossèn sa el segon llibre sobre escacs escrit en català,
Cinto Verdaguer. Minidefensas (Madrid: 1992), Minipartidas (Bar-
Estudià comerç a Figueres i Barcelona, i tre- celona: 1993), Ataques contra el enroque (Barce-
ballà a la fàbrica familiar, Conserves de carn lona: 1995), Ataques al rey (Barcelona: 1999),
Cruset. El 1945 emigrà a Mèxic, i des de 1946 ha Ajedrez brillante (Barcelona: 2001), Mates típi-
treballat en la indústria del vestit, en el sector de cos (Barcelona: 2008).
roba d’infants. Fou propietària de la firma És autor també d’un recull de més de dues-
Modelos Nin (1947-1978). centes poesies de temàtica empordanesa,
algunes publicades a revistes locals de Palamós
CRUSI MORÉ, Ramon i Portbou.
(Portbou, 9.II.1926) Mestre d’escacs Ha rebut la Medalla de la Generalitat de Cata-
lunya, com a Forjador de la Història Esportiva de
Fill de Joaquim Crusi Guanter, relacionat amb Catalunya, i la Medalla d’Argent de la Federació
l’hostaleria, i Anna Moré Bonmatí, ambdós de Catalana d’Escacs.
255
CUADRAS
CUADRAS AVELLANA, Carles M. s’ha aplicat a diferents disciplines (control del

(Figueres, 3.XII.1945) Matemàtic i estadístic risc, enginyeria química, control d’estocs, hidro-
logia, psicologia i medicina). La seva obra Méto-
Fill de Josep Cua- dos de Análisis Multivariante és el llibre més citat
dras↑ Planas, pro- d’estadística avançada en castellà. Va proposar
fessor de matemàti- un mètode de classificació i reconeixement de
ques, i de Maria patrons, que de moment esdevé útil per moure
Avellana Quintà, na- enginys (cadires de rodes, cursors d’ordinador)
tural de Figueres. Va només amb el pensament.
ser el cinquè de deu Forma part de diverses associacions científi-
germans. ques com la Societat Catalana de Biologia (Bar-
Resideix a Barce- celona), la Societat Catalana de Matemàtiques
lona des del període (Barcelona), l’International Statistical Institute
en què es va des- (Voorbug, Holanda) i l’American Statistical
plaçar a la ciutat Association (Alexandria, EUA).
comtal per estudiar, l’any 1963. Com a editor científic ha format part del consell
Va seguir les passes del seu progenitor i es va editor de Qüestió (Barcelona), editor associat
llicenciar en Matemàtiques (UB, 1968), i al cap de Test (Madrid), Scientia Marina (Barcelona),
d’uns anys va obtenir el doctorat en Ciències Journal of Statistical Planning and Inference
Matemàtiques (UB, 1973), amb la tesi doctoral (Amsterdam) i editor en cap de Sort (Barcelona).
titulada Análisis estadístico multivariante y Ha participat en nombroses monografies, essent
representación canónica de funciones estima- coautor o col·laborador d’una trentena de publi-
bles. Continuaria ampliant els estudis amb la cacions i autor de les obres: Métodos de Análisis
Diplomatura en Informàtica (UB, 1981). Factorial (Barcelona: 1974), Models Estadístics
Es va vincular a la Universitat de Barcelona on Multivariants (Barcelona: 1976), Anàlisi de Dades
ha desenvolupat diferents activitats (professor Multivariants (Barcelona: 1998), en col·laboració
ajudant d’anàlisi matemàtica, professor adjunt amb J. Fortiana i F. Oliva i Nuevos Métodos de
de genètica, analista del Laboratori de Càlcul). El Anàlisis Amultivariante (Barcelona: 2007),
1971 passa a la Facultat de Biologia on ha arribat Fundamentos de la probabilidad en Bioesta-
a ser-ne el vicedegà (1985), Cap de Departament dística (Barcelona: 1975) en col·laboració amb
(1986-1994 i 2000-2005), i des de 1980 n’és G. Alonso i J. Ocaña; Ejercicios de Bioestadística
catedràtic d’universitat. Ha dirigit nombroses (Barcelona: 1989) en col·laboració amb P. Sán-
tesis doctorals, ha realitzat estades a l’estranger chez, J. Ocaña i G. Alonso; Problemas de proba-
i ha participat en congressos havent organitzat bilidades y Estadística. Vol. I: Probabilidades
les “Primeras Jornadas de Bioestadística” (Barce- (Barcelona: 1999) i Problemas de probabilida-
lona: 1984), “Seventh International Conference des y Estadística. Vol. II: Inferencia Estadística
on Multivariate Analysis” (Barcelona: 1992) i (Barcelona: 2000); Fundamentos de Estadística.
“Distributions with given marginals and Statistical Aplicación a las Ciencias Humanas (Barcelona:
Modelling” (Barcelona: 2000). Ha estat l’investi- 1984) en col·laboració amb B. Echevarría,
gador principal de deu grups de recerca i és el J. Mateo i P. Sánchez; Métodos de análisis multi-
coordinador d’un grup de recerca consolidat per variante (Barcelona: 1981, id.: 1991 2a ed.; id.:
la Generalitat. 1996 3a ed.); Multivariate Analysis: Future
És considerat un expert dins l’àmbit interna- Directions 2 (Amsterdam: 1993) amb C. R. Rao;
cional en quatre especialitats de l’estadística: Distributions with given marginals and statistical
anàlisi multivariant, classificació, predicció i modelling (Boston: 2002) en col·laboració amb
models de la probabilitat; essent l’únic estadístic J. Fortiana i J. A. Rodríguez-Lallena.
espanyol que dóna nom a una fórmula matemà- Ha publicat un centenar d’articles en revistes
tica, l’anomenada distribució de Cuadras-Augé o especialitzades, seixanta en revistes nacionals i
“còpula Cuadras-Augé”, llei matemàtica que quaranta en revistes internacionals, publicats a
256
CUADRAS
Genetical Research (Londres), Communications curs 1934-35. Es traslladà a Figueres i durant el

in Statistics (New York), Shankya (Calcuta) curs 1935-36 va ser professor particular del
Journal of Multivariate Analysis (San Diego), The Liceo Monturiol i professor “ayudante interino
American Statistician (Alexandria), Journal of gratuito” de la secció de ciències de l’Institut
Classification (New York), Statistics & Probability Ramon Muntaner. El curs 1936-37 la Generalitat
Letters (Amsterdam), Journal of Statistical el va nomenar “encarregat de curs de matemàti-
Planning and Inference, (Amsterdam), Linear ca”. Cridat a files el juliol de 1937, durant part de
Algebra and its Applications (Amsterdam) o a la Guerra Civil espanyola formà part de l’exèrcit
Sort (Barcelona). republicà com a “miliciano de la cultura”, fins que
Ha estat analista titular del Seminari Mate- va caure presoner del “Ejército Nacional” el març
màtic de Barcelona, CSIC (1974-1979), consultor de 1938 en el front d’Aragó. Va fugir amb 33 pre-
de diverses empreses privades, i de la Generalitat. soners del camp de concentració San Gregorio,
Ha donat conferències sobre matemàtiques i va ser capturat i va fer treballs forçats al “Batallón
estadística i sobre música clàssica comparada. de Trabajadores 43” fins a l’agost de 1939.
És autor d’un llibret d’òpera per a titelles titu- L’últim dia de 1939 contrau matrimoni amb Maria
lat La menuda flauta màgica, destinada als Avellana Quintà (1918-1978) i esdevé pare de
infants. Ha realitzat incursions en la novel·la deu fills (Pilar, Lluís, Josep Maria, Maria Àngels,
científica i històrica: Report. Una narració cientí- Carles↑, Neus, Jordi, Anna Maria, Ester i Lídia).
fica (Barcelona: 2003), i El vino de Caná (Barce- El 30 d’octubre del 1940 rep el nomenament
lona: 2009). de “Encargado de curso de matemáticas” a
Entre les distincions compta amb la Medalla l’INEM Ramon Muntaner de Figueres. El 1955,
d’escacs campionat juvenil (Figueres: 1962), disper concurs-oposició restringit, rep el títol de
tinció “F verde” a l’activitat excursionista (Figue- “Profesor Adjunto Numerario” i per concurs de
res: 1963), membre electe de l’ISI (Voorburg: mèrits, el 1965 passa a ser “Agregado Numerario
1987), medalla a la ponència científica amb més del Instituto Ramon Muntaner”. Formà part com
discussió (Tartu: 1994), gratificació per l’activitat a vocal de Matemàtica de l’organisme “Expansión
investigadora pel Ministerio de Educación y Cultural” juntament amb els seus companys pro-
Ciencia (Madrid, 1994, 2000) i reconeixement fessors Josep M. Álvarez↑, Joan Bastons i
del grup de recerca consolidat per la Generalitat Joaquim Santaló. El 1979 va ser nomenat
(1997, 2005). “Catedrático numerario de bachillerato”, però va
renunciar per no deixar Figueres. Li va arribar la
jubilació el 5 de febrer de 1981, essent cap d’es-
CUADRAS PLANAS, Josep tudis del batxillerat nocturn.
(Sant Pere de Ribes, el Garraf, 5.II.1911 – Professor molt sociable i popular, explicava
Figueres, 10.X.1990) Professor resumint molt bé els conceptes matemàtics. Els
seus estudis d’arquitectura (tenia els dibuixos
Fill de Josep Cua- aprovats) feien que dibuixés amb molta traça les
dras i d’Irene Planas, figures geomètriques. Havia de complementar el
estudià batxillerat a sou de professor ensenyant als col·legis de les
Vilanova i la Geltrú i Escolàpies, Germanes de la Presentació (Les
la carrera de Cièn- Franceses) i La Salle. De les 6 de la tarda a les 10
cies (secció d’exac- de la nit feia classes particulars de matemàti-
tes) entre 1928 i ques, física i química a grups d’estudiants. Va
1933 a la Univer- ensenyar a més de deu mil nois i noies, fins i tot a
sitat de Barcelona. alumnes de tres generacions de la mateixa famí-
Va cursar estudis lia. Dos dels seus fills (Josep M. i Carles), i un nét
d’arquitectura. Tre- (Daniel) també van ser matemàtics, essent l’únic
ballà a Barcelona al cas de la història de la UB que tres generacions
Colegio Ibérico fent classes de matemàtiques el hagin cursat la mateixa carrera al mateix edifici.
257
CUARTIELLA
Aficionat al teatre des que estudiava a Vilanova figuerenca. El mateix any presenta i dirigeix el
i la Geltrú, va escriure alguns esquetxos i sainets. programa d’entrevistes a escriptors ISBN, per a
Durant anys va ser l’ànima del festival de Santo la televisió Canal Nord TV.
Tomás de Aquino, patró dels estudiants, que se Ha publicat, en col·laboració amb el seu
celebrava el 7 de març. Home molt ocurrent i una marit, Joan Manuel Soldevilla↑, nombrosos arti-
mica excèntric, era soci del Cafè Sport i habitual cles de divulgació del món del còmic els quals
de les tertúlies del bar-estanc ca la Lucrècia de han aparegut en diverses publicacions periòdi-
Figueres. Era aficionat al futbol, l’òpera i la sarsue- ques de Barcelona, com ara: Spiderman, Los
la, i anava sovint a Barcelona, al Gran Teatre del nuevos mutantes, Psi Force, La patrulla X, Club
Liceu, o a veure el Barça. Ja jubilat feia col·labora- amigos, Marwel two-in-one o Marvel Heroes, i de
cions periodístiques per a periòdics locals. l’Alt Empordà: el Setmanari L’Empordà, (1989-
Tot i que no es conserva còpia, hom sap que a 1996), també conjuntament, han publicat més
la seva època d’estudiant de batxillerat va escriu- d’una cinquantena d’articles de la mateixa temà-
re “Dos sergents francesos”, que va obtenir un tica. Ha estat col·laboradora del Diari de Girona
premi, i ja de professor va escriure el guió teatral (2000-2005).
“Savi distret”, representat amb motiu de les fes- Ha escrit els relats curts: Se plegó sobre sí
tes estudiantils de Santo Tomás. misma (Barcelona: 1988), Depresión a la boloñe-
Va rebre la Barretina concedida pel periòdic sa (Barcelona: 1988), Espiritualitat: una visió
Hora Nova (1981) per la seva tasca acadèmica (Girona, Figueres: 2002). La novel·la: Cuando las
i ciutadana; premi Imatge, lliurat per la TV local cosas van mal (La Laguna: 2000), Capitán Verne
de Figueres (1986); va ser nomenat Fill adoptiu (Barcelona: 2005). Les obres teatrals: En trànsit
de Figueres, títol concedit per l’Ajuntament de (Barcelona: 2001) estrenada el 16 de juliol de
Figueres (1988). 2000 pel grup Zanni Teatre a Londres en el marc
del World Youth Theatre 2000; Ángel S (Ciudad
Real: 2000), Cuatroficcionescuatro, en col·labo-
CUARTIELLA TODOLÍ, M. Mercè ració amb Joan Manuel Soldevilla, i estrenada pel
(Barcelona, 15.VIII.1964) Escriptora grup Zanni Teatre al Teatre Municipal El Jardí de
Figueres, el 13 de maig del 2001, Deus ex machi-
Filla d’Andreu Cuar- na, estrenada pel grup Zanni Teatre a Figueres, al
tidella Benet, mecà- Teatre Municipal El Jardí el 23 d’abril de 2004,
nic, i de Margarita Enterra’m a Pequín (Valls: 2006).
Todolí Darnaculleta, Ha col·laborat en publicacions diverses de
modista, ambdós caire comarcal: 10 anys de l’Orquestra de Cambra
naturals de Barce- de l’Empordà (Figueres: 1999) i Carles Fages de
lona, és la segona Climent (1902-1968). Poètica i mítica de l’Em-
de quatre germans: pordà (Figueres: 2002).
Armand, Maria Mer- Ha coordinat una monografia sobre el Parc-
cè, Andreu i Marga. Bosc municipal per encàrrec de l’Ajuntament de
Casada amb Joan Figueres.
Manel Soldevilla↑, Ha estat guardonada amb el Premio Novela
el matrimoni té dos fills: Marc i Martina. Corta Ciudad de La Laguna (1999) per l’obra
Es va llicenciar en Filologia Hispànica per la Cuando las cosas van mal, i l’obra En trànsit va
Universitat de Barcelona (1987). ser seleccionada en representació d’Espanya per
Des de 1989 està instal·lada a l’Empordà. Ha a participar en el World Youth Theatre (2000).
format part de l’equip administratiu de la Fun- El 2006 va obtenir el guardó de teatre Carlota
dació Orquestra de Cambra de l’Empordà (1989- de Mena dels Premis Literaris de Tortosa per l’o-
2003) i d’altres projectes, com l’Orquestra bra Enterra’m a Pequín, en la qual recorda el barri
Filharmònica de Catalunya. Des de l’any 2004 barcelonès amb aquesta denominació, que va
entra a formar part de l’equip d’una editorial quedar submergit al mar.
258
CUNILLERA
CUFFI CASELLAS, Carme Havia estat metge militar al campament de

(Pont de Molins, 14.X.1925) Pintora Sant Climent i de la Guàrdia Civil, de Figueres.
Va practicar la medicina general, així com les
Filla de Josep Cuffi especialitats de pediatria i geriatria.
Serrat-Calvó, natural Treballador infatigable, es va distingir per la
d’Olot, metge, i de seva humanitat. Va rebre l’apel·latiu de “el metge
Cèlia Casellas Ba- dels pobres” i el de “metge dels gitanos”.
sach, de Peralada. Tal com s’ha dit “encarnava l’autèntic metge
És la segona d’onze de capçalera professional”.
germans. Va col·laborar amb organismes oficials com la
S’ha dedicat a la Creu Roja i els Amics dels Malalts, i va col·laborar
pintura, sobretot a als pelegrinatges de malalts de Lourdes, com a
l’aquarel·la. Va ser brancardier. El 2002 es va engegar una campanya
alumna de Ramon per retre-li un homenatge i dedicar-li un carrer a Fi-
Reig↑ i durant cinc gueres, acte que es va materialitzar el 16 de juny
anys va assistir a classes amb Joan Sibecas↑ al de 2004. L’Ajuntament de Pont de Molins li va
Casino Menestral. dedicar una plaça del poble (20.I.2008).
Als anys 60 freqüentava les tertúlies d’artis-
tes i literats, que tenien lloc a la fonda de Martí↑ CULLELL SAGOLS, Enric
Roca, entre els quals hi havia Carles Fages↑ de (Algèria, 13.I.1897 – Cabanes, 8.X.1937)
Climent, Montserrat Vayreda↑, Evarist Vallès↑ o Músic i violinista
Felip↑ Vilà, entre altres. Va participar en nom-
broses exposicions col·lectives. Va iniciar la seva
formació musical
CUFFI CASELLAS, Jordi amb el mestre Enric
(Pont de Molins, 5.XII.1926 – Sans↑.
Figueres, 4.IX.1996) Metge Als setze o disset
anys s’incorporà a
Fill de Josep Cuffi l’orquestra Els Fat-
Serrat-Calvó, natu- xendes de Sabadell,
ral d’Olot, metge, i passà a l’Antiga Pep
de Cèlia Casellas i, més endavant, a
Basach, de Perala- La Principal de Pera-
da, residents a Pont lada (1927-1930?).
de Molins, poste- Va formar part d’altres grups musicals, fou convi-
riorment es traslladat a formar part de La Principal de la Bisbal i
den a viure a la acompanyà Raquel Meyer en dues de les seves
capital de la comar- representacions, a Girona i Perpinyà, però rebutjà
ca (1932). És el ter- la gira per Europa. La malaltia va fer que el 1934
cer d’onze germans. hagués de deixar la seva activitat musical.
Va estudiar la carrera de Medicina a la
Universitat de Barcelona, (31.V.1955), es va CUNILLERA SÀBAT, Jaume
especialitzar en Puericultura i Pediatria a la (Figueres, 23.I.1915 –
Universitat de Barcelona (3.II.1966), estudis que Sant Adrià de Besòs, el Barcelonès, 1.V.1951)
va complementar amb els de psicologia. Artista de circ
Es va casar amb Catalina Martínez, filla única
de l’arquitecte Pelayo Martínez↑, i el matrimoni Fill de Josep Cunillera Carbó, empleat, de Pont de
no va tenir descendència. l’Armentera (Tarragona), i de Dolors Sàbat
259
CUSÍ
Carbó, natural de Peralada, amb domicili al els estudis doctorant-se com a Enginyer Indus-
carrer dels Tints de Figueres. trial (ETSEIC, 1965). Ha completat la seva for-
La seva vocació es mació amb diversos cursos de management i
va desenvolupar al direcció d’empreses, en institucions privades.
gimnàs del profes- Va realitzar un stage a l’empresa d’automatis-
sor alemany, Frede- mes Onaing (Valenciennes, França), ha estat codi-
ric Reich, amb qui rector de Cementos y Talcos Cusí (1964-1980) i a
va treballar com a Hidroeléctrica del Ampurdán S.A. de Figueres ha
equilibrista i mala- desenvolupat diferents càrrecs (1965-1998),
barista, i varen estre- director de planificació, estudis i projectes, conse-
nar el seu especta- ller apoderat i conseller delegat. És president
cle a la Sala Edison, d’Aigües Minerals Vilajuïga S.A. (des de 2001) i de
de Figueres. Des- Promocions de l’Empordà S.A. (des de 1982).
prés, ambdós for- Ha estat comissari de l’exposició Cent anys
maren part de la companyia japonesa Sazuma- d’electricitat a l’Alt Empordà (Figueres, 1997),
Takahashi amb els quals va recórrer diversos membre de diversos comitès organitzadors de
països europeus presentant números de funam- simposis sobre electrotècnia i arqueologia indus-
bulisme i llançadors de ganivets. trial (Figueres, Girona 1997) i (Figueres, Ripoll
2001), vocal de l’Institut d’Estudis Empordanesos
Amb Reich varen formar Los Chow i, varen
(1994-2007). Membre de la junta de l’Asociación
recórrer Alemanya, Itàlia, Suïssa, Holanda,
Electrotécnica Española (vocal 1998-2005, i vice-
Bèlgica i varen acabar al Moulin Rouge de París,
president des del 2005), membre de la comissió
on gaudiren d’un èxit rotund. Després d’aquesta
del Festival Internacional de Música de Cadaqués.
actuació se separen i forma grup amb el seu
Ha col·laborat en les monografies 75 anys de
germà, Josep, i recorren Espanya, Portugal i el
la Hidro-Elèctrica del Ampurdàn S.A. 1913-1988
Nord d’Àfrica realitzant números malabars. Se
(Figueres: 1988), Cent anys d’electricitat a l’Alt
separen i treballa amb un grup argentí de perxis-
Empordà (Figueres: 1995). Ha escrit articles sobre
tes, Los Oller, i esdevé la parella de Jaime Oller energia i arqueologia industrial per al Col·legi
amb qui realitzava un número molt arriscat. A d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Sant Adrià del Besòs va caure de l’alta perxa i va És autor del CD Energías renovables (minihi-
morir en ingressar a la clínica. dráulica y eólica) para el Ente Regional de Energía
de la Comunidad Autónoma de Castilla-León.
CUSÍ CUSÍ, Carles
(Figueres, 2.VII.1936) CUSÍ FURTUNET, Joaquim
Enginyer industrial i empresari (Llers, 3.V.1879 – Barcelona, 20.V.1968)
Fill de Gustau Cusí↑ Farmacèutic, empresari i benefactor
Jordà, enginyer, de Fill de Pere Cusí Jor-
Figueres, i de Mercè dà, mestre d’obres, i
Cusí Roqué, natural de Josefa Furtunet
de Mulhouse (Fran- Dalí, ambdós natu-
ça). Casat amb M. rals de Llers.
Pilar Puig Adell (8. A l’adolescència
VII.1966), de Barce- va treballar a la far-
lona, el matrimoni ha màcia Galter, poste-
tingut un fill, Víctor, i riorment Perxas, a
una filla, Mercè. la placeta baixa de
Va estudiar la la Rambla. Va estu-
carrera d’enginyer a l’Escuela Técnica Superior de diar el batxillerat a
Ingenieros Industriales (Barcelona). Va prosseguir l’Institut de Figueres i la carrera de Farmàcia a la
260
CUSÍ
Facultat de Barcelona, on es llicencià (1901). Va Va ser un gran benefactor de la ciutat de

obrir farmàcia pròpia a Figueres amb el nom de Figueres, primer com a promotor del Parc-Bosc, i
Moderna Farmacia Cusí (1902), al carrer Ample i més tard en fer donació dels terrenys on actual-
l’afany de superació va fer que complementés la ment s’hi troben instal·lacions esportives, l’hos-
venda amb la fabricació de productes propis, el pital, i l’institut Alexandre Deulofeu (1931).
primer fou la Pomada Oftàlmica Cusí, va seguir L’Ajuntament del Masnou va inaugurar, el 18 de
amb l’elaboració d’altres preparats com la juny de 1981, l’avinguda dels senyors Cusí Furtu-
pomada per als ulls de poll, les Gotes Cusí per als net. Un dels col·legis de Figueres, el CEIP Joaquim
queixal corcats, Neuralgina, Pomada orsana Cusí (inaugurat l’any 1976), porta el seu nom.
antihemorroidal, Bàlsam Cusí, pa i pastes de glu-
ten per a diabètics a més de seccions d’ortopè- CUSÍ FURTUNET, Rafael
dia, oculística, veterinària i herbolària. (Garriguella, 25.III.1880 – Barcelona, 18.I.962)
Davant la impossibilitat de seguir l’augment del Farmacèutic i professor
treball de laboratori a la farmàcia, els germans
Cusí, Joaquim i Carles, varen traslladar-se al carrer Fill d’Abdó Cusí Jor-
Sol d’Isern, i fundaren els Laboratorios del Norte dà, dedicat al co-
de España (1915). L’any 1917 el biografiat va ven- merç, natural d’Hos-
dre la farmàcia i, posteriorment, traslladen el talets de Llers, i de
laboratori a Masnou (1925), el qual amb els anys Serafina Furtunet
es va transformar en una societat anònima amb el Dalí, natural de
nom de Laboratorios del Norte de España, S.A. Llers. Cosí germà de
(1934), i molt més tard, passaren a nomenar-se l’anterior, Joaquim↑.
Laboratoris Cusí (1972). Allà, va crear també el Estudià a l’Insti-
Museu de Farmàcia i va iniciar una línia editorial tut de Figueres i la
sobre temes farmacèutics. Els productes varen ser carrera a Barcelona
utilitzats pels millors especialistes del país, i aviat on es llicencià
es varen difondre pel mercat europeu. (1902), es doctorà a Madrid (1904). La seva tesi
A part de la qüestió professional, a l’establi- doctoral va versar sobre la Contribución al estudio
químico-farmacéutico del formol (1904, publica-
ment figuerenc hi tenien lloc unes tertúlies políti-
da al Masnou: 1927). Va seguir estudiant a
ques en les quals hi participaven un grup de
Alemanya, química a Wiesbaden i va anar a Berlín
coneguts figuerencs, entre els quals s’hi podia
on treballà al Laboratori d’Assaig i Valoració de
comptar en Carbona↑ o Puig↑ Pujades, els quals
Medicaments, Especialitats i Remeis de Fórmula
foren membres fundadors de l’Aplec Nacionalista
Secreta de l’Institut Farmacèutic de la Universitat
Republicà. A Figueres, va intervenir en la política
(1906 i 1907).
local com a regidor de la Unió Federal Nacio-
Va ser professor a la Universitat Industrial de
nalista Republicana. Barcelona del Grup d’Estudi Científic dels Pro-
Va ser membre numerari de la Reial Acadèmia ductes Mercantils i les seves transformacions
de Farmàcia de Barcelona on llegí el discurs d’in- (1918-1919), tasca que va compaginar amb tre-
grés “El ejercicio de la profesión farmacéutica en balls d’anàlisi a la secció d’Espanya de la
las órdenes religiosas residentes en Cataluña en Farbewerke vorm Meister Lucius und Brüning.
los pasados siglos” (Barcelona: 1958). Més endavant, va entrar a formar part de
Va escriure Oftalmolosas Cusí en terapéutica Laboratorios del Norte de España, (1920) encara
ocular (Masnou: 1927 3a ed.), Emetina: sus diver- a Figueres fundat pel seus cosins Joaquim i Carles.
sas aplicaciones en la clínica (Barcelona: 1931), i S’ocupà de la direcció d’aquest centre on fou cap
articles sobre temes farmacèutics a les revistes de Laboratori d’Assaig i Investigacions (1920-
especialitzades: El Restaurador Farmaceutico i La 1939) i director tècnic, a partir de 1939.
Voz Farmaceutica. Amb el pseudònim d’Abel, va Altres publicacions: Centros de enseñanza
publicar el llibre de contes Fantasies i contes per a farmacéutica en Alemania (Barcelona: 1907),
gent jove (Barcelona: 1961). Importància que té el coneixement dels productes
261
CUSÍ
mercantils, menció d’algunes falsificacions i CUSÍ JORDÀ, Gustau

manera rápida de descobrirles (conferència (Figueres, 2.VIII.1900 – 5.I.1985)
donada a Sabadell el 1919), Indústria de l’àcid Empresari i enginyer
làctic (1919), Antisépticos modernos (Masnou:
1926), El Bleconol Cusí. Preventivo de las enfer- Fill de Carles Cusí
medades venéreas y sifilíticas (Masnou, 1926). de Miquelet i de
Va traduir de l’alemany Reconocimiento de Maria Àngels Jordà
venenos y de medicamentos activos: tratado de de Genover, domici-
toxicología práctica (Barcelona: 1908) de Wilhem liats al carrer del
Autenrieth i va participar en la traducció de l’obra Palau de Figueres,
Enciclopedia de química industrial de l’anglès va ser el quart de
Thorpe i en Pharmacompendium de l’alemany cinc germans.
H. Rossemberg. Va traduir, també, uns capítols del Es va casar amb
llibre de Hermann Thoms i Luisa Thoms titulat Mercedes Cusí Ro-
Compendio de química para médicos, farmacéu- qué, natural de Mul-
ticos, químicos y naturalistas (Barcelona: 1928). house (Alsàcia), i el
Va col·laborar en publicacions especialitza- matrimoni va tenir un fill, Carles↑.
des com Revista de la Farmacia, Archivos de Oftal- Va treballar en una de les empreses familiars
mología Hispanoamericanos, El Monitor de la Hidroeléctrica del Ampurdán, S.A., on va desenvo-
Farmacia o El Restaurador Farmacéutico. lupar el càrrec de president del Consell d’Admi-
Entre 1907 i 1912 va col·laborar per a l’Enciclo- nistració (1955-1977), i director gerent (1965-
pedia Espasa en articles sobre agricultura, botàni- 1975). De manera circumstancial, va ostentar la
ca, mineralogia i química. presidència de la Creu Roja (1969-1971).
CUSÍ JORDÀ, Alfons

CUSÍ de MIQUELET, Carles
(Figueres, 30.IX.1894 – 15.IV.1955) Empresari
(Figueres, 17.XI.1864 – 29.XII.1933)
Fill de Carles Cusí de Miquelet i de M. Àngels Jordà Hisendat, empresari i polític
de Genover, domiciliats al carrer del Palau de
Figueres. Va ser el tercer de cinc germans. Es va Fill de Narcís Cusí
casar amb M. Dolors de Ros Reig i el matrimoni Jordà, hisendat de
no va tenir descendència. Llers, i d’Adelaida de
Va ser president del Consell d’Administració Miquelet i de Ribot.
d’Hidroeléctrica del Ampurdán, S.A. (1934-1955). Es va casar amb
Membre de diverses associacions, societats i Àngela Jordà de Ge-
consells d’administració, i propietari i adminis- nover, de Figueres, i
trador del Cine Sala Edison, de Figueres. Va ser el el matrimoni va tenir
primer director de la sucursal de Figueres del cinc fills: Anna, Ma-
Banco Hispano Americano, situat als locals de ria, Alfons↑, Gustau↑
l’actual Banco Popular i antiga Banca Cusí. i Margarida.
Juntament amb un grup d’amics melòmans Va ser una per-
(Concepció Brusés, M. Josefa Carbonell, Rosa sona vinculada a activitats molt diverses: delegat
Climent de Puig, Joaquim Fort↑ de Ribot, Emília de la sucursal del Banc d’Espanya; va ostentar el
Palau↑, Alfons Puig↑, Ramon Reig↑, Tomasita càrrec de Recaptador dels Recàrrecs Municipals
Riera de Vidal, M. Dolors de Ros de Cusí, Narcís a les Contribucions de l’Estat (1891). Va fundar
Sala↑, Antonio Salazar↑ i Miquel Vidal), va cons- la Banca Cusí. Va ser membre fundador de la
tituir l’Associació de Música de Figueres (1952- Cambra Agrícola Oficial de l’Empordà, de la qual
1965), de la qual en va ser el president que, anys en va esdevenir membre de la junta (1900).
a venir, tindria continuïtat en l’associació Joven- L’any 1903 l’Ajuntament li va donar la con-
tuts Musicals. cessió de l’enllumenat públic de Figueres. Va
262
CUSTEY
promoure la Sociedad Hidroeléctrica del Ampur- Obstètrica (UAB, 1983), diploma de Psiquiatria a
dán (1911), per a la qual disposava de permís per la Facultad de Medicina de la Universidad
aprofitar tots els salts d’aigua del riu Fluvià. Complutense (Madrid, 1986).
Va comprar la primera empresa elèctrica de Va compaginar la pràctica professional amb
Figueres, la qual després de millorar-la es va ano- l’activitat docent i la investigació. A Madrid va ser
menar Societat Hidroelèctrica del Ampurdán, S.A. infermera de l’Hospital La Paz i de la Clínica Puerta
(1913), de la qual en va ser president del Consell de Hierro, i a l’Hospital Universitario Juan Carlos I,
d’Administració (1913-1933). Va explotar una va treballar en l’especialitat de psiquiatria.
mina de sabonet a la Vajol i tenia una fàbrica de Va esdevenir assessora d’infermeria de l’Aten-
ciment i sabonet a Figueres. Va ser propietari de ció Primària a la Subdirecció Provincial de l’Insa-
la fàbrica de gas i de la de gel. lud de Madrid (1989), va ser responsable d’infer-
Des del punt de vista polític va ser diputat a meria d’equips d’atenció primària de l’Àrea 2 de
Corts pel districte de Vilademuls (1897), va entrar l’Insalud (1990-1991) i després directora (1991).
a la Diputació (22.IV.1901), va ser elegit per for-
mar part de la Delegació d’Hisenda, i senador Va col·laborar en revistes especialitzades,
(1918-1923), fins a la dissolució de la Cambra aportà idees per a un millor funcionament dels
Alta per Primo de Rivera. centres sanitaris i hospitalaris i, en especial, en el
Va construir el primer cinema estable de la que feia referència a la massificació dels malalts.
ciutat, i de les comarques gironines, que va por- Va ser la subdirectora de les revistes Metas de la
tar el nom de Cine Sala Edison (1905). enfermería i Formación continuada.
Va encarregar la construcció de la Casa Cusí a Va ser professora col·laboradora de l’Escuela
la Rambla (1894) a l’arquitecte Josep Azemar↑. Nacional de Sanidad (1994-1997), i del Centro
Universitario de Salud Pública (1995-1996), i
va aconseguir la plaça de professora a l’Escuela
CUSTEY MALÉ, M. Àngels
de Enfermería de Puerta de Hierro de la Univer-
(Figueres, 5.III.1959 – Madrid, 13.II.1999)
sitat Autònoma de Madrid. Va participar en pro-
Infermera i professora
jectes d’investigació subvencionats i va presen-
Filla d’Agustí Custey tar comunicacions i ponències en nombrosos
Calvet, comptable, congressos.
natural de Perala- Va col·laborar en els llibres: Definiciones, crite-
da, i de Rosa Maria rios de acreditación, indicadores de cobertura y
Malé Ricart, natural normas técnicas mínimas (Madrid: 1995), Crite-
de Llers, va ser la rios de ordenación de servicios para la atención
gran de quatre ger- sanitaria a las personas mayores (Madrid: 1996).
mans: M. Àngels, Va morir víctima d’una malaltia, l’any després
Margarita, Agustí i del seu traspàs l’Ajuntament de Figueres va
Eduard. dedicar-li un homenatge i es va editar un llibre
Va estudiar ATS M. Àngels Custey (Figueres: 2000). La Federación
(Ajudant Tècnic Sa- de Asociaciones para la Defensa de la Salud
nitari) (l’Hospitalet, 1980), diplomada en infer- Pública li ha atorgat el premi “20 años defen-
meria (UNED, 1987), diploma d’Assistència diendo la salud de todos” (2002).
263
D
DABAU CAUSSA, Salvador
(Vilajuïga, 2.III.1909 – Girona, 3.XII.2002)
Mestre i músic
Fill de Joan Dabau

Estradé[r], popieta-
ri, natural de Garri-
guella, i de Justa
va ser organista d’una parròquia, va tocar el piano
per als presoners i va formar una coral.
Quan es va acabar la guerra va exercir de mes-
tre a Torroella i allà va completar la seva activitat
pedagògica amb la musical. Hi va fundar
l’Orquestra de Cambra Infantil, una coral i va com-
pondre música.
Fou instrumentista de trombó i flabiol. Formà
Caussa Paltré, de part de les cobles El Bolero (1950-1953), on
Palau-saverdera. Es tocava el trombó; a l’Iris de Salt (1953-1954), on
va introduir a la tocava el flabiol; el conjunt Camagüey, on tocava
música en el poble, el piano, i amb els grups d’havaneres Oreig de
allà formava part Mar i Llops de Mar on tocava l’acordió.
del cor del que n’era Va compondre sardanes i obres de concert per
el solista. Als nou a piano, sarsuela, ballet clàssic, opereta infantil,
anys va ingressar a cançons rítmiques infantils, una missa a tres
l’Escolania de Montserrat on hi va romandre sis veus, unes cinquanta cançons, Pastorets... i la
anys. En sortir s’instal·là a Girona, va completar seva primera composició fou Pregària (1921).
els estudis musicals amb el mestre Civil, i va acon- Ja jubilat va ser director i arranjador del grup
seguir el títol de professor de música al Conser- d’havaneres Llops de mar, de Sant Feliu de Guixols.
vatori del Liceu, de Barcelona. Els darrers anys de la seva vida vivia a Girona
Compaginava els estudis musicals amb els de i era l’organista de la parròquia de Sant Josep i,
magisteri. Va exercir la professió de mestre a dife- entre altres activitats, es va dedicar a musicar
rents pobles (Constantins, Torroella de Montgrí), i goigs de les marededéus de la diòcesi de Girona.
a Girona capital, a l’Hospici, a Montjuïc, i al col·legi Des de la seva jubilació es va dedicar a com-
Bruguera. pondre i escriure lletres per a havaneres, com
Com a músic va formar part d’una orquestrina Entre les barques, La barca abandonada o El vell
simfònica que reunia 80 músics, i del Quartet i la barca.
Albéniz, i amb altres companys va formar el Sextet Va compondre les sardanes: Nines (1928),
Dabau de Música. Camí de l’ermita, Cara al mar, La meva ofrena, La
Durant la guerra civil va ser mobilitzat, fet pre- bruixa de la catedral (premiada a Girona, 1967),
soner i tornat a mobilitzar. Durant aquesta època Justeta, A Vicenç Bou, Empordanesa, La festa de
265
DACOSTA
Sant Tomàs, Com la rosada, Per a tu (1941), DACRUZ, Amadeu

Vora el mar guixolenc (1990), Girona vora el riu (Portbou, segle XX) Pintor
(guardonada a Girona, 1996).
Va anar a viure a Barcelona on va ser deixeble de
DACOSTA OLIVERAS, Josep M. Calsina. Va participar a l’Exposición Nacional de
(Figueres, 30.IX.1962) Biòleg Bellas Artes (Barcelona, 1942).
Fill de Ramiro Da- DAI BIH-IN

costa González, d’o- (Ping-Tong, Taiwan, 1946) Pintor
fici sabater, natural
d’Allariz (Ourense), Va exposar per primera vegada al seu país l’any
i de Pilar Oliveras 1975. Aquesta data coincideix amb l’arribada a
Pont, d’Agullana. Ca- Espanya. L’any 1976 s’afinca a Llers, lloc on esta-
sat amb Isabel Guz- bleix l’estudi i taller.
mán Ivars, de Figue- En la seva obra és tan important el dibuix, a
res, el matrimoni té vegades responent a cal·ligrafies d’origen orien-
una filla, Mar. tal, la policromia, com el resultat estètic del con-
Llicenciat en Bio- junt en el qual hi té molta importància el suport
logia per la Univer- utilitzat. Aquest és paper, fet a base d’arròs, i tre-
sitat Autònoma de Barcelona (1986), ha impartit ballat artesanalment pel biografiat.
classes d’ensenyament secundari, de formació
Va realitzar exposicions a diferents llocs de
d’universitaris i de professorat, sobre temes
Catalunya, com Figueres o Sant Cugat del Vallès.
ambientals. Treballa al Departament de Medi
Ambient de la Generalitat de Catalunya (des de
1993) en la protecció d’espais naturals, així com DALFÓ AUTER, Joan Maria
en tasques d’educació ambiental. (Figueres, 4.VII.1883 – 21.III.1970) Empresari
És col·laborador de diferents publicacions
d’àmbit local i provincial com Setmanari de l’Alt Fill de Francisco Dalfó Castelló, dedicat al comerç,
Empordà, Hora Nova, Annals de l’Institut d’Estudis i de Dolores Auter Botiñá, ambdós de Figueres,
Empordanesos i Revista de Girona. domiciliats al carrer de Caamaño de Figueres. Es
Entre les seves obres hi consten diverses mo- va casar amb Aurèlia Pagès Bassols, de Figueres
nografies: Arbres Monumentals de l’Alt Empordà (22.X.1906).
(Figueres: 1988), Fonts de l’Alt Empordà (Figue- Va compaginar les seves activitats empresa-
res: 1989), L’Aprenent de geòleg (Figueres: rials relacionades amb el negoci del safrà, amb
1991), Balenes i dofins a la Costa Brava (Figueres: la vinculació a diverses iniciatives polítiques i
1992) en col·laboració amb Pere Pagès, Tramun- ciutadanes. Va ser Diputat Provincial (5.V.1925-
tana (Girona: 1995) i, juntament amb Xavier 12.II.1929 i 21.II.1941-29.III.1944), i en el
Febrés, Roses, elecció natural (Barcelona: 1998). darrer període va formar part de la comissió ges-
Guia del Cap de Creus preparada en col·laboració tora. Va ser president de la Junta de l’Asil
amb Arnald Plujà↑ (Sant Lluís, Menorca: 2003, Vilallonga (1948-1970), president de la Junta
traduïda al castellà, francès, anglès i alemany). Parroquial, membre de la Cambra de Comerç i de
Participa en la descripció de rutes en caiac, la propietat urbana, i president de l’assemblea
punts de submarinisme i camins de ronda litoral. local de la Creu Roja de Figueres (1939-1965).
Ha estat l’encarregat de realitzar l’anàlisi dels L’Assemblea Superior de la Creu Roja li va
articles de ciències a la monografia Institut d’Es- concedir la Medalla d’Or (1965). El bisbe Narcís
tudis Empordanesos: 50 anys d’Història (Figue- Jubany li va atorgar la Medalla de Plata de
res: 2006). l’Hospitalitat i el títol de Pelegrí d’Honor (1967),
Va rebre el Premi Tramuntana del Consell per haver col·laborat en l’organització del primer
Comarcal de l’Alt Empordà (2.V.1996). pelegrinatge a Lourdes.
266
DALÍ
DALFÓ HORS, Francesc Xavier va dirigir la revista Turissa, de Tossa de Mar (del
(Figueres, 13.IV.1933) Editor i periodista juny del 1965 a l’abril del 1969), etc. Va fundar
la primera revista no oficial de televisió a l’Estat
Fill de Francisco espanyol, titulada Tele-Guia, amb un tiratge de
Dalfó Deulovol, de- 60.000 exemplars, el primer número emès el
dicat al comerç, i 30.I.1965.
de Dolors Hors Fà- Una de les seves grans aficions ha estat viatjar.
brega, ambdós de Va participar en el catàleg Exposició home-
Figueres. natge a Frederic Marès, escultura 1913-1933
Es va casar amb (Figueres: 1989), en el de l’exposició dedicada a
l’escriptora Isabel Felip Vilà, 1932-1990 (Figueres: 1990) i en el de
Clara Simó Monllor Joan Sibecas, 1928-1969 (Figueres: 1989).
(23.VI.1968). Té tres
fills, Cristina, Xavier
DALFÓ VERDAGUER, Manuel
(traspassat), i Diana;
(Figueres, 28.I.1824-?) Agrimensor i professor
i dues nétes, Júlia i Clara.
Com a estudiant, al col·legi La Salle de
Regent de segona classe de l’assignatura de
Figueres, va crear el setmanari mural Juventud.
matemàtiques.
Fou el fundador, editor i director de la revista
És autor d’El Agrimensor práctico, o sea, el
mensual Canigó del març del 1954 al setembre
manual de los artesanos (Barcelona: 1848), en
del 1971; editor i director d’aquesta mateixa
dos volums. Aritmética de niños: para uso de
revista, ara com a setmanari, del 20 d’octubre
escuela y colegios (Barcelona: 1848) i una Geo-
del 1971 al 9 de desembre del 1972; i editor d’a-
metría para uso de las escuelas (Barcelona:
questa mateixa revista del 23 de desembre del
1848).
1972 al març del 1983.
Ha col·laborat en diverses rotatitus: setmana-
ri Ampurdán (Figueres), diari Los Sitios (Girona), DALÍ DOMÈNECH, Anna Maria
La Vanguardia (Barcelona), Gaceta Ilustrada (Figueres, 8.I.1908 – 16.V.1989) Escriptora
(Barcelona), L’Indépendent (Perpinyà), revista
Europa (Barcelona), revista Rumbos (Barcelona), Filla del notari
diari El Correo Catalán (Barcelona) (del 1960 al Salvador Dalí Cusí
1965), etc. Al llarg de la seva trajectòria perio- (Figueres, 1872-
dística ha entrevistat i establet coneixença amb 1950), i de Felipa
destacades personalitats del món de les lletres i Domènech Ferrés,
de l’espectacle, tant del país com de l’estranger. natural de Barcelo-
Fou fundador i director d’Edicions Canigó, que na, germana del pin-
publicà, entre altres llibres, Los problemas de tor de fama univer-
Calixto y Melibea y el conflicto de su autor, de sal Salvador Dalí↑
Fernando Garrido↑ Pallardó, Rutas y pueblos del Domènech.
Mediterráneo (Història de 12.000 quilòmetres Va estudiar al
en un Seat 600), de Juli Molons↑, Quatre coses. col·legi de la Pre-
Poemes, de Ramon Bech↑; o Massot, pintura sentació, dit de Les Franceses, de Figueres, i més
endins, de Carme Sanglas↑. tard a la Residencia de Señoritas a Pedralbes
Com a activista cultural, va ser un dels funda- (Barcelona), i anglès a Cambridge.
dors i dirigents de la primera junta de l’Institut Va viure la seva infantesa enlluernada pel
d’Estudis Empordanesos; va organitzar la prime- geni del seu germà al qual va servir de primer
ra manifestació d’art contemporani empordanès model, reproduïda en diverses teles de la qual la
(exhibida a l’Escala, Roses, Cadaqués i Figueres), més famosa és Figura a la finestra, i cultivant una
que va incloure un text inèdit de Salvador Dalí↑; càlida amistat amb García Lorca, íntim amic de
267
DALÍ
Salvador. No obstant això, la incorporació de diversos problemes de relacions humanes, fami-

Dalí al moviment surrealista i l’aparició de Gala↑ liars, socials i fins i tot artístiques i polítiques.
va significar una progressiva incomprensió i dis- Va rebre les primeres lletres durant dos anys a
tanciament d’Anna Maria envers l’obra, les acti- l’escola primària municipal amb el mestre Esteve
tuds i la persona del seu germà que acabaren Trayter↑ Colomer, ja que el seu pare, d’inclina-
amb el trencament familiar i el desheretament de cions lliure pensadores i, en certa manera anar-
Dalí després que aquest escrivís que “De vega- quistes, no el va voler inscriure a escoles priva-
des vomito sobre el retrat de la meva mare”. des, totes catòliques. No obstant això, als sis
Va viure a la casa paterna d’es Llané allunyada anys, el va inscriure al col·legi dels Germans de
tant de l’apoteosi com de la decadència frater- les Escoles Cristianes, a “Els Fossos”, que havia
nes, tant que ni tan sols se li va permetre veure el estat inaugurat a Figueres el 1909, potser pel fet
seu germà quan aquest estava a les portes de la que tota l’ensenyança, fent-se en francès, el
mort, fent només una incursió el 1949, per defen- compensava atès el seu afrancesament militant.
sar la família i el Dalí jove amb l’obra Salvador El 1916, en superar l’examen d’ingrés, es va
Dalí visto por su hermana (Barcelona: 1949) ree- incorporar a l’Institut Ramon Muntaner per seguir
ditada id.: 1953; id.: 1961; id.: 1983; id.: 1988; els estudis de Batxillerat, al mateix temps que
id.: 1993 amb pròleg i notes d’Ian Gibson. rebia classes de reforç al Col·legi dels Germans
També va escriure Tot l’any a Cadaqués (Barce- Maristes de la Rambla i de dibuix a l’Escola
lona: 1951; id.: 1982), Des de Cadaqués (Bar- Municipal dirigida pel qui seria el seu primer
celona: 1982), Miratges de Cadaqués (Barcelona: mestre artístic, l’andalús Juan Núñez↑ Fernández.
1985), Noves imatges de Salvador Dalí (Barce- Ja el primer any Dalí va obtenir un Diploma
lona: 1988) i, en col·laboració d’Antonina Rodrigo, d’Honor, el que significà que el seu pare el pre-
Federico García Lorca con Ana María Dalí junto al miés amb una festa amb exposició de tota la
mar de Cadaqués (Fuentevaqueros: 1988). Va tra- seva obra. Núñez va ser professor de Dalí durant
duir l’obra Historia de Montecarlo (Barcelona: sis anys i Dalí va reconèixer que Núñez era el pro-
1954), de Charles Graves. fessor del que havia après més i al qual més
havia respectat.
Durant el seus primers vuit anys, Dali va viure
DALÍ DOMÈNECH, Salvador a la seva casa natal, al carrer de Monturiol, per
(Figueres, 11.V.1904 – 23.I.1989) més tard traslladar-se al número 24 del mateix
Pintor, gravador, il·lustrador, escriptor, poeta, carrer, a l’edifici amb terrasses a la plaça de
guionista, decorador, dissenyador, publicista la Palmera, i a on, en un dels rentadors, va ins-
i escenògraf tal·lar el seu primer taller de pintura. El seu pare
li va regalar la col·lecció completa de la revista
Fou el segon fill del Gowan’s Art Books, fet que li va produir una
notari Salvador Dalí impressió que va resultar ser una de les més
Cusí, de Figueres, i decisives de la seva vida.
de Felipa Domènech Les primeres pintures conservades són d’un
i Ferrés, de Barce- Dalí infant de nou o deu anys que reprodueix pai-
lona. La mort del satges propers a Figueres, i les primeres influèn-
seu germà als vint-i- cies, impressionistes i puntillistes, són degudes
dos mesos, i només a Ramon Pichot↑ durant la temporada de des-
nou i mig abans que cans que va passar al Molí de la Torre. El desem-
ell naixés potser va bre de 1918 va exposar oficialment per primera
fer de Salvador un vegada al Teatre Municipal al costat de Josep
nen súper protegit i Bonaterra↑ i Josep Montoriol rebent per part del
antulladís que expressava un “mal geni terrible” crític Puvis (un suposat Puig↑ Pujades) la pre-
quan no se sortia amb la seva, condició que ja monició que Salvador Dalí seria un gran pintor. A
des de la infantesa i joventut va donar lloc a l’hora, participa també, com a crític d’art en la
268
DALÍ
revista Studium, editada amb els seus amics moviments radicals o de protesta, que el trans-
Reig↑, Xirau↑ i Miravitlles↑. Després de 1921, i formaren en un element indesitjable per a
altra vegada sota la influència de Ramon Pichot, l’Academia, de la que va ser expulsat provisional-
Dalí es va fer futurista, modalitat artística deter- ment, per un any, l’octubre de 1923 i, definitiva-
minada per la composició dinàmica i les pinze- ment el 1926, en insultar els professors, com a
llades expressives. estratagema perquè el seu pare l’enviés a París. El
El 1921 l’ajuntament li encarregà la realitza- període de la seva primera expulsió el va aprofitar,
ció d’una carrossa de Reis, gràcies a això va no obstant això, per rebre a Figueres lliçons de
aprendre a pintar al tremp. Després li encarrega- Núñez sobre gravat. També el 1924 va ser empre-
ria els cartells de fires de la Santa Creu i una altra sonat preventivament a Girona, considerant-lo
carrossa per a fires. una persona “fortament predisposada a causar
El gener de 1922 va presentar la seva prime- desordres públics” perquè ja havia estat anterior-
ra exposició a Barcelona de la qual va rebre uns ment acusat d’haver participat en la crema d’una
grans elogis sobretot per part del director de La bandera espanyola quan anava a l’institut.
Tribuna Carles Costa↑. Per una de les seves obres Exposa a Madrid i a Barcelona amb èxit, i
exposades, Mercat, va rebre el Premi Rector de la mereix l’entusiasme del crític Sebastià Gasch,
Universitat de Barcelona. El mes de juliol d’a- decidit que l’art català seguís el camí del cubis-
quest mateix any va prendre part a l’Exposició me, i començant a rebre l’interès de marxants
d’Artistes Empordanesos que anualment cele- parisencs. Fomenta la seva amistat amb Lorca
brava el Casino Menestral. que efectua visites a Cadaqués. La primavera de
El mes de setembre d’aquest any comença la 1926 visita per primera vegada París i visita
que podríem anomenar etapa madrilenya prolo- Picasso, un dels seus ídols del moment, i conti-
gada pel seu ingrés a l’Escuela Especial de nua el viatge fins a Brussel·les i Bruges per con-
Pintura, Escultura y Grabado de la Real Academia templar l’obra del seu admirat Vermeer.
de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid, per- La presentació, l’any 1927 de l’obra La mel és
què deia com una premonició que realment es més dolça que la sang, expressió manllevada de
la Lídia↑ de Cadaqués significa la seva primera
compliria: “Seré un geni, i el món m’admirarà.
aproximació al surrealisme i el començament
Potser serè menyspreat i incomprès, però seré un
d’una etapa desafiant i provocadora davant al
geni, un gran geni, perquè n’estic cert”. Al mateix
“grotesc i tristíssim espectacle de la intel·lectua-
temps, sota la recomanació d’Eduardo Marquina,
litat catalana d’avui, tancada en un ambient res-
s’establí a la Residencia de Estudiantes envoltat
closit i putrefacte” concretada en el manifest
per tota una plèiade de futurs intel·lectuals d’en-
Anti-Art més conegut com el Manifest Groc en el
tre els quals Luis Buñuel i Federico García Lorca qual propugna el cubisme i el futurisme. Aquest
es varen constituir en els seus més directes i mateix any, arran de la seva visita a Figueres, ini-
influents companys. cia relacions amb Joan Miró per les quals aquest
Allà abandona la composició merament deco- el promourà a París. També obté el suport de
rativa de la pintura al tremp i la sensibilitat de l’im- Josep Vicenç Foix, un altre convençut de les idees
pressionisme de la joventut empordanesa per propagades per André Breton.
preocupar-se, seguint el cubisme, de l’estructura El 1929 participa amb Luis Buñuel en el guió
de les formes i els colors sota la influència de Juan de la pel·lícula Un chien andalou i a principis d’a-
Gris, Bracque i Picasso. Al mateix temps se sub- bril Dalí ja es troba a París on coneix Paul Éluard
mergia en la lectura de Freud, gràcies a l’edició i és presentat per Miró als surrealistes. Les obres
que la Revista de Occidente, dirigida per Ortega y d’aquest any com Els primers dies de primavera
Gasset, feia de la seva obra en castellà, la prime- i, sobretot El joc lúgubre, faran dir a la seva ger-
ra versió mundial en llengua no alemanya. mana que el surrealisme havia fet que “Els qua-
El caràcter antulladís de la infància es trans- dres que pintava eren horriblement al·lucinants.
formà en un tarannà rebel a la joventut, fruit Esculpia sobre les teles vertaders malsons, figu-
del qual, o qui sap si com a simple divertimento res inquietants i torturades que semblaven voler
o afany de sobresortir, Dalí participava en dir coses inexplicables”.
269
DALÍ
L’estiu d’aquest any els Magritte, Goemans, la creació d’objectes surrealistes amb la finalitat
Buñuel i els Éluard, amb la seva filla Cécile, van d’intensificar les activitats del grup i publica el
arribar a Cadaqués per passar el mes d’agost. dubtós poema L’amour et la mémoire i Somieig
Dalí va conèixer llavors Gala↑ de la qual va que- que va provocar l’escàndol entre els mateixos
dar perdudament enamorat. La seva primera correligionaris. El 1932 publica el guió de la
exposició de París, a la Sala Goemans, va consti- pel·lícula, Babaou. C’est un film surréaliste.
tuir un èxit de vendes (El joc lúgubre va ser com- El 1933 desenvolupa la seva faceta de grava-
prat pel vescomte de Noailles i L’acomodació del dor amb quaranta il·lustracions per Les cançons
desig per Breton, però no unànime de crítica pot- de Maldoror i el novembre d’aquest any s’inicia la
ser a causa del xovinisme davant de “l’espagnol” seva etapa americana que es materialitzarà
que volia conquerir París. completament l’any següent, amb la inauguració
Aquest any també significa la incorporació de la primera exposició als Estats Units, a la gale-
definitiva al moviment surrealista, al qual aporta ria de Julien Levy a Nova York.
una revifalla d’entusiasme, i fins i tot fanatisme en L’aparició del feixisme sembla fer trontollar
paraules de Breton i la creació del seu pensament les seves idees revolucionàries de manera que el
paranoicocrític que més tard anomenaria mètode 1934 Dalí va ser objecte d’un intent fallit d’expul-
com a eina amb la qual pogués controlar l’energia sió del moviment surrealista amb les acusacions
de la paranoia amb objectius creatius i dominar la de ser un element feixista responsable “d’ac-
seva temença de resultar un vertader paranoic cions contrarevolucionàries encaminades a la
com ho havia estat el seu avi patern, o de conver- glorificació del feixisme hitlerià”. Aquest any Dalí
tir-se en un homosexual, qüestió que l’angoixava. i Gala es casen i, a l’exposició de Londres, coneix
També adquireix la barraca de pescadors que Edward James un altre aristòcrata ric pels quals
Lídia posseïa a Portlligat per transformar-la en l’ú- Dalí delia. El novembre d’aquest any, després
nic indret on volia i podia viure-hi, ja que es va d’haver aconseguit un perdó del pare i d’haver
veure expulsat de casa seva pel seu pare, i con- fugit d’Espanya pels fets d’Octubre a Barcelona,
seqüentment desheretat, en considerar aquest Dalí i Gala s’embarquen rumb a Nova York per
que havia renegat públicament de la base fona- convertir-se en l’ambaixador del surrealisme a
mental de la seva vida, en escriure que “de vega- Amèrica amb constants anades i tornades, i
des escopia sobre el retrat de la seva mare”. estances a França, Anglaterra (on va conèixer
El març de 1930 pronuncia a l’Ateneu de Bar- Freud que el va fer dubtar del surrealisme, del
celona la conferència “Posició moral del surrealis- qual es va separar definitivament el 1939, ini-
me”, declaració pública d’adhesió a aquest movi- ciant un acostament a les posicions polítiques
ment, que va provocar la dimissió del seu president, del règim guanyador de la Guerra Civil espanyo-
Pere Coromines, antic anarquista i amic del pare de la), i Itàlia, fins que l’any 1940, allunyant-se de
Dalí, així com la ruptura amb el seu antic amic l’Europa en guerra s’instal·laran als Estats Units
Sebastià Gasch. Mentrestant, Buñuel roda a per un període de vuit anys.
Cadaqués escenes de L’Âge d’or i un curt metratge És aquí, en el si d’una societat opulenta àvida
sobre el pare de Dalí en escenes casolanes. d’emocions, on el seu llibre Vida secreta va fer
Aquest any inicia amb la tela Monument a la furor, i on Dalí explotarà tota la seva capacitat
dona-nena la iconografia de Gala a la seva obra i creadora malgrat pugui ser considerada en certs
és quan li presenten Alfred Barre, conservador del aspectes frívola i d’una certa degradació artísti-
Metropolitan Museum of Art de Nova York, que ca, el que va provocar que Breton, finalment
demostrava un encès interès pel surrealisme. El decebut, el titllés despectivament de personatge
1931 exposa per primera vegada a la Galérie de Avida dollars.
Pierre Colle, a París, una altra de les seves icones, El juliol de 1948 tornen a Espanya i, davant la
el rellotge tou, en l’obra La persistència de la indiferència de les autoritats, Dalí inicia una
memòria que va fer que l’americà Julien Levy s’in- aproximació al nacional-catolicisme imperant,
teressés per la seva obra i li proposés una exposi- per necessitat o convençut pel que havia passat
ció a Nova York. Aquest any Dalí proposa a Breton durant la guerra civil: “Metieron a mi hermana en
270
DALÍ
prisión en Barcelona los rojos veinte días y la finalment heretada pel Teatre-Museu de
martirizaron y se ha vuelto loca... El ensayo revo- Figueres, fos deixada a parts iguals entre l’Estat
lucionario ha sido tan desastroso que todo el espanyol i la Generalitat catalana. El juny de
mundo prefiere Franco” li escriu a Buñuel. Fruit 1982 mor Gala, oficialment, a Púbol, i és enter-
possiblement d’aquest canvi ideològic, Dalí s’en- rada en una cripta del castell. Dalí s’instal·la allà
dinsa en una etapa de “neomisticisme” amb el i no torna a Portlligat que va sent saquejat de
que intentaria “integrar en el realisme la tradició mica en mica.
mística de l’esperit espanyol” amb obres gegan- El 1982 Dalí va dictar un nou testament en el
tines, i de contínues i públiques declaracions de qual deixava tots els seus béns a “la nació espa-
fe catòlica expressades en el Manifest místic, nyola” a causa, segons la veu popular, de la
malgrat fossin les molècules d’ADN i els corns de necessitat de pagar els seus deutes tributaris i a la
rinoceront les seves noves icones i l’egocentris- por que se li va infondre envers el futur de la seva
me del Dalí, diario de un genio una constant de obra, que només podia ser garantit per la per-
la seva personalitat. manència de l’Estat i no per la Generalitat, sotme-
El 1960, amb una estudiada posada en esce- sa als vaivens polítics de torn. També es deia que
na de la qual va ser l’artífex principal Ramon l’advocat Miguel Doménech, cunyat de l’expresi-
Guardiola↑, Dalí promet que crearà a Figueres el dent Calvo Sotelo, i del ministre Fernando Morán,
seu teatre-museu. alguna cosa tenia a veure.
Durant aquest temps, el règim purità fran- Dalí, des de fa temps, només es preocupa
quista fa els ulls grossos envers la conducta del museu, del trasllat de les seves obres i de
escandalosa, ara no de pensament com als anys la regularització de la seva situació tributària i
trenta, sinó de fets en els quals el matrimoni es de residència que no es varen solucionar fins
veu implicat per la seva conducta libidinosa gens al 1985.
amagada. Alhora, un Dalí en declivi es presta, El 1984, després de les cremades patides
signant cartolines en blanc i fent realitat més que per l’incendi ocorregut a Púbol, un Dalí malalt,
mai a l’apel·latiu de Breton, que la seva obra sondat i amb marcapassos es trasllada a viure
sigui falsificada. a l’antiga torre Gorgot, batejada com a Torre
El setembre de 1974, sense la presència del Galatea.
gestor principal, Ramon Guardiola, que havia De mica en mica la salut de Dalí es va degra-
estat obligat a dimitir poc abans per la seva dant. El 21 de gener de 1989 l’alcalde Marià
manca d’entesa amb el governador civil, Anguera Lorca↑ anuncia, en roda de premsa, que Dalí li
Sansó, es va inaugurar el Teatre-Museu Dalí. havia comunicat, de forma secreta, que volia ser
El 1975 Dalí comença a ser rebutjat per les enterrat, no a Púbol, com repetidament havia
seves proximitats al règim franquista i, quan té manifestat, sinó sota la cúpula del seu museu. El
lloc la mort del dictador, abandona Espanya en 23 de gener d’aquest any moria a un quart d’on-
previsió d’incidents personals, no sense intentar ze del matí “quan la lluna començà a minvar”
buscar la protecció de la nova família reial. Per segons havia pronosticat Artur Caminada.
aquest temps comencen les seves preocupa- Salvador Dalí va escriure diferents obres entre
cions pel seu estat de salut que el varen acabar les quals consten: [Manifest Groc] (Barcelona:
fent un hipocondríac que s’automedicava sense 1928?), The secret life of Salvador Dalí (New
cap tipus de control. York: 1941), 50 secretos mágicos para pintar
El 1979 l’Ajuntament de Figueres va prendre (Barcelona: 1951), Visages cachés: roman
l’acord que va condicionar el futur del llegat (París: 1973), El Mito trágico del “Angelus” de
pictòric dalinià: sota l’excusa de restituir els Millet (Barcelona: 1983), Confesiones incon-
noms populars tradicionals al carrers de la ciu- fesables (Barcelona: 1984), Diario de un genio
tat, es va substituir el nom de la plaça Gala (Barcelona: 1984), Rostros ocultos (Esplugues:
Salvador Dalí pel de plaça del Teatre. Aquesta 1983).
decisió, encara que rectificada, va provocar que L’Ajuntament de Figueres el va nomenar
la col·lecció privada de Gala, que havia de ser Fill Predilecte de la ciutat (28.IX.1983).
271
DALMAU
DALMAU FIGUERAS, Francisco L’any 1981, va rebre la Cruz de Caballero de la

(Bàscara, 27.V.1927) Industrial Orden de Isabel la Católica, com a activista cul-
tural dels interessos d’Espanya a l’estranger.
Fill de Joan Dalmau Bataller, de Bàscara, i Josefa
Membre del Centre Espanyol de Quito, fou
Figueras Figueras, de Matajudaica, el Baix
també un dels membres fundadors del Casal
Empordà. És el quart de vuit germans. Casat amb
Català de Quito i (1991) ha estat membre de la
Inés Cobo Peñaherrera, de Quito, el matrimoni ha
junta directiva.
tingut tres fills.
El 1956 es traslladà a Santa Elena (Equador).
Després passà a Guayaquil, i més tard s’establí a DALMAU GENER, Delfí
Quito. Durant sis anys restà a Santo Domingo de (Figueres, 31.VII.1891 – Barcelona, 15.IV.1965)
los Colorados, a l’orient del país, on treballà a la Pedagog i filòleg
hisenda del seu oncle, anomenada Bàscara.
Casat amb l’equatoriana Inés Cobo, es traslladà Fill de Delfí Dalmau↑ Gibert, professor de piano,
a la hisenda ramadera San Cristóbal, propietat natural de Llers, i de Concepció Janer [sic]
del seu sogre. Pascual, de Figueres. Aviat anaren a residir a Bahía
Més tard, s’establiren a Quito i el 1972 comprà Blanca (Argentina). Estudià comerç, idiomes i
la indústria del cautxú, amb molt de pes en el seu estenografia. Als vint anys ja dominava set idio-
ram, Arte en Caucho, de la qual en va ser gerent. mes. De ben jove conrea l’amistat de destacats
L’empresa forma part de l’ACEN (Asociación intel·lectuals catalans. A l’adolescència s’havia
Catalana Ecuatoriana de Negocios). establert a Barcelona, lloc on impartia classes d’i-
diomes, però torna cap a l’Argentina on va guanyar
DALMAU FIGUERAS, Miquel la càtedra de gramàtica espanyola a l’Escola
(Bàscara, 17.VII.1922) Comerciant i comptable Normal i la de gramàtica francesa a l’Escola
Nacional de Comerç de Bahía. El 1917 torna a
Fill de Joan Dalmau Bataller, de Bàscara, i Josefa
Catalunya. Funda el Liceu Dalmau (Barcelona,
Figueras Figueras, de Matajudaica, la Bisbal. És
1918), i a catorze poblacions catalanes més.
el segon de vuit germans. Casat amb la catalana
Empar Guitart Massó, de Galliners, el matrimoni Va ser membre de l’Akademio de Esperanto,
ha tingut quatre fills. Des de l’any 1973 té casa a defensà l’esperantisme i el mètode Montessori
Barcelona, lloc on resideix actualment. per a l’ensenyament als infants. Va fer el primer
Exercí com a comptable a la fàbrica de farines mètode de taquigrafia aplicat al català i el primer
Calabuig de Bàscara (1940-1957). Es traslladà mètode de taquigrafia universal, edità per prime-
a l’Equador (1957), on residia el seu germà ra vegada discs per a aprendre el català; inau-
Francisco↑. S’establí a Quito i participà com a gurà la primera acadèmia d’idiomes i de cultura
accionista en l’empresa Almacenes El Globo de pràctica –el Liceu Dalmau– que partia del català
Quito SA, de la qual fou president (1957-1965). com a llengua base, fou dels primers a practicar
Fou gerent, des de 1965, de la fàbrica tèxtil l’ensenyament per correspondència; va ser
Textiles Mar y Sol SA, que en aquella època comp- corresponsal a l’Estat espanyol dels mètodes
tava amb 57 treballadors i una situació deficitària. més avançats d’ensenyament d’idiomes, com
Quan es jubilà el 1980 va deixar l’empresa amb ara el Linguaphone. Fou nomenat membre del
150 treballadors i una capacitat fabril òptima. Consell Superior d’Ensenyament del Ministeri
A Quito, l’any 1972, creà un comerç anome- d’Instrucció Pública de la República (1938).
nat Arte y Folklore Dalmau Cia. Ltda. Dedicat a Pocs mesos després d’acabada la guerra es tras-
l’art i artesania de l’Equador, situat a la segona llada a la Pobla de Segur on exercirà la docència
planta d’un edifici construït per ell al nord de fins que és depurat i empresonat, amb la petició
Quito, va tenir un èxit extraordinari. Va fabricar de trenta anys de presó major. Dalmau passarà
l’anomenada “alfombra de pared de pared”, dues temporades a la presó Model de Barcelona.
amb maquinària anglesa, va ser el primer pro- Fundà i dirigí la revista Clarisme (Setmanari
ductor de moqueta al país. de Joventut i de Combat) (1933), col·laborà en
272
DALMAU
una trentena de revistes com La Publicidad, La fundà una acadèmia de música. L’any 1918
Veu de l’Empordà, Diario de Tarragona, La Cruz tornà a Barcelona. Va compondre música religio-
de Tarragona, Pedagogia Social, Antología sa i cançons infantils.
(1947-48), Occident (1949-50), publicà llibres
d’assaig lingüístic i combat patriòtic i singulars
DALMAU GUITART, Àngel Joan
novel·les psicològiques. Durant el franquisme
participà en la difusió del Diccionari Alcover-Moll (Bàscara, 1950) Metge cirurgià
i en la fundació del Club d’Amics de la UNESCO.
Fill de Miquel Dalmau↑ Figueres, de Bàscara, i
Publicà novel·les i assaigs filològics: Seny i
d’Empar Guitart, natural de Galliners.
Atzar (Barcelona: 1932), Una altra mena d’amor:
El 1957 es traslladà amb la família a l’Equador
novel·la postal (Barcelona: 1933), Polèmica
i féu els estudis primaris al Pensionat Borja,
amb escrits de Mercè Rodoreda, Carles Varela,
número 2, on obtingué la medalla d’or al millor
José Ortega y Gasset i Delfí Dalmau (Barcelona:
alumne. Cursà estudis secundaris al Col·legi San
1934), Delfí Dalmau al polític espanyol Manuel
Gabriel de Quito (1969) i el 1977 es llicencià
Azaña (1935), Poliglotisme passiu (Barcelona:
com a metge cirurgià a la Facultat de Ciències
1936), Sinceritat: novel·la vertical (Barcelona:
Mèdiques de la Universitat d’Equador. Ha exercit
1938), Personalitat (Barcelona: 1959).
la medicina al Centre de Rehabilitació de
Sobre com treballar amb els alumnes: Tratado l’Institut Nacional del nen i la Família a Quito (des
de caligrafía páctica (Barcelona: 1929), Tractat de 1991).
de manuscriptura (Barcelona: 1931), Exercicis de
correcció de català parlat (Barcelona: 193?) amb
document sonor adjunt, Document del professor DALMAU MOLAR, Quirc
català (Barcelona: 1933), Aclariments lingüístics (Llers, 5.II.1834 – 11.XII.1896) Polític
(Barcelona: 1962).
En esperanto: Ilustrita lernolibro de esperan- Fill de Baudili Dalmau i de Maria Molar. Es va
to (1938), Stenologia kaj stenografio (1955), casar amb Caterina Gibert, de Castelló d’Empú-
Dialekto, dialektitko (Barcelona: 1955), Espe- ries, i el matrimoni va tenir, com a mínim, tres
ranta resumo de la stenologio kaj stenografio fills: Delfí↑, Joan i Eugènia. Pertanyia a una famí-
(Barcelona: 1961). lia menestrala, de la casa coneguda amb el nom
En el camp de l’estenografia, el primer manual de Can Garús. Mentre els avis paterns eren de
fou l’adaptació del sistema Boada Taquigrafia tradició carlina, els avis materns eren liberals.
catalana: sistema Boada: mètode “Didacte” (Bar- Va estudiar al poble, el batxillerat a Figueres, i
celona: 1935), Taquigrafia internacional (1954), lleis a Barcelona, però les lluites entre liberals i
l’opuscle homenatge al seu professor Jaume carlins complicaren la situació, i un altercat
Boada. Eminent estenòleg català (Montevideo: transcorregut a la universitat i del qual el culpa-
1955), Taquigrafia internacional Dalmau (Bar- bilitzaren, li va impedir acabar la carrera. Quan
celona: 1953), Estenotaquigrafia Internacional estudiava, va establir contacte amb intel·lectuals
Dalmau (Barcelona: 1953 2a ed.; id.: 1963 ; id.: de primera fila, i es va iniciar en l’excursionisme.
1966 4a ed.; id.: 1971 5a ed.; id.: 19—? 6a ed.). A Llers, va posar confiteria i adrogueria, que va
ampliar amb cafeteria. El seu establiment es va
convertir en el punt de reunió de les classes
DALMAU GIBERT, Delfí selectes de Llers: els Molar↑, Carreres, Teixidor↑
(Llers, 1861 – Barcelona, 1927) i Casagran↑, entre altres. Se sap que gaudia
Compositor i professor d’una important biblioteca.
Va ser protector de l’Hospital de pobres i de
Fill de Quirc Dalmau↑ Molar, de Llers, i de les tasques parroquials de la vila llersenca, va
Caterina Gibert, de Castelló d’Empúries. Cursà fundar un Centre Catalanista a Llers (1880), va
estudis a Barcelona. A principis del segle XX, formar part del grup de signants del “Missatge a
marxà a l’Argentina i s’establí a Bahía Blanca, on la reina regent Maria Cristina” (1888), un text
273
DALMAU
bàsic del catalanisme històric. El 1891 entrà a Entre les seves obres: Cercant la fossa
formar part de la Unió Catalanista, organitzadora (Barcelona: 1908), El Sacrilegi (Girona: 1918;
de l’Assemblea de Manresa el 1892, va ser Barcelona: 1918 o posterior).
nomenat delegat per Figueres (1895), compar- El seu poble nadiu li va dedicar un carrer
tint tasques de col·laboració i representació amb (5.III.1980).
Carles Bosch↑ de la Trinxeria, el marquès de
Vallgornera, Emili Saguer↑ Olivet, notari de
Maçanet de Cabrenys; Benet Falp↑ propietari de DAMAS
Roses; Josep M. Martí, hisendat, i Francisco (Empordà, s. IV) Sant
Rovira, notari de Figueres.
La Unió Catalanista el va distingir amb Tot i que alguns historiadors el consideren fill
Diploma, per la seva estima a la terra. d’Argelaguer, en un Breviari de la catedral de
Barcelona consta com a fill de l’Empordà.
DALMAU PLA, Laureà
(Agullana, 15.IV.1886 – Girona, 2.II.1969) DANIEL, Francesc
Metge, polític i escriptor (Castelló d’Empúries, s. XVIII –
Cervera, la Segarra, 1798) Franciscà i teòleg
Fill de Pere Dalmau
Martí, flequer, i de Se sap que el 1763 havia acabat els estudis de
Rafaela Pla Barris, filosofia, teologia i dret canònic. Va ser examina-
ambdós naturals de dor sinodal del bisbat de Vic i de l’arxiprestat
Vilajuïga. Va estu- d’Àger i professor de la Universitat de Cervera
diar la carrera de (1778-1798) on va destacar com a teòleg. Va
medicina. Com a intervenir en altres actuacions relacionades amb
metge era abnegat, l’ensenyament d’aquella ciutat com el Discurso
discret i amable, en solemne fiesta para la abertura del Colegio y
qualitats que el Escuela general gratuita para la educación de
feien ser sol·licitat. niñas de Cervera (Cervera: 1785).
Les seves afi- El 1791 va provocar una gran controvèrsia
cions poètiques li varen proporcionar el Premi acadèmica, en la qual va haver d’intervenir el
Marquès de Camps en els Jochs Florals de Girona bisbe de Solsona, sobre la superioritat de la teo-
(1906), amb els sonets titulats Emblemes, com- logia respecte de les ciències; va atacar les posi-
posició que, tot i gaudir d’un estil romàntic, ja cions d’Ignasi Oms reflectides en la publicació
denota un incipient noucentisme. Va fundar, junta- Reflexiones sobre la pretendida explicacion de
ment amb Miquel de Palol, el setmanari Cata- algunas conclusiones, que el M.R.P. Jubilado
lanitat (1910), i va col·laborar amb altres revistes, Fr. Francisco Daniel... presentó al M.I. Sr. Cance-
gironines i foranes, com Armonia, L’Escena Cata- lário en 20 de marzo de 1792: por don Ignacio
lana, Revista Catalana i Ofrena. A més de poesia Oms...; acompañadas de la carta del Ilmo.
va escriure narracions, drames i contes. Sr. Obispo de Solsona al M.I. Sr. Cancelário: sú-
Amb els anys va esmerçar més temps en qües- plica y explicacion (Tarragona: 1792).
tions polítiques, milità a Esquerra Republicana de Algunes obres de caire teològic es conserven,
Catalunya i fundà el Centre Nacionalista Repu- manuscrites, a la biblioteca dels franciscans de
blicà de Girona. Catalunya. Cal destacar Tractatus de locis, SS
Va ser ponent de l’Estatut de Núria, Diputat al Theologiae Cursus (1795-1796), Apparatus theo-
Parlament de Catalunya per Girona (1932). logicus, De Providencia Dei i Quaestiones quae-
Després de la guerra civil es va haver d’exiliar al dam de Christo.
Rosselló (1939), i va tornar, després d’acollir-se a I, d’altres, impreses com Primarii Epistola ad
un indult, per establir-se a Palamós (1949), i des- amicum theologum, eiusdem que Oratio habita
prés a Girona. in Acad. Cervarien (Cervera: 1788), Devoto
274
DARDER
novenario al glorioso San Antonio de Padua Regula. Cap al 1952 o 1953 va comprar la seva
(Barcelona: 1844; id.: 1895), i de l’Oración fúne- primera Leica (de segona mà). L’any 1982 va
bre del Ilmo. y Rvmo. Don Fr. Joseph de Boltas y poder muntar un laboratori propi.
Vélez, de la Orden de Menores Descalzos [...] Des de mitjan anys 40 fins que va morir, en
obispo de Urgel [...] que en las exequias que para Narcís Darder va fer moltes fotografies, en blanc i
su descanso celebraron sus familiares en 17 de negre i color, tant de pas universal com de 6x6. El
diciembre de 1795; dixo el R.P. Fr. Francisco conjunt de les seves fotografies està format per
Daniel... (Cervera: 1796). més de 100.000 imatges. Ell anava a tot arreu
amb les màquines de fer fotos i va captar imatges
de molts tipus. Els seus temes principals foren:
DANILO
l’Empordà (paisatges, persones o feines del
vegeu: FERNÁNDEZ HURTADO, Danilo camp), la Costa Brava (va estiuejar durant més de
quaranta anys a Llafranc), la muntanya (la família
DARDER BOSCH, Narcís anava sovint d’excursió cap a Osona i el Pirineu) i
(Pontós, 19.XI.1923 – Barcelona, 23.IV.2006) Barcelona on va retratar persones conegudes i
Enginyer, empresari i fotògraf anònimes i tota mena d’objectes que li cridaven
l’atenció. Va fer alguns experiments amb la foto-
Fill de Josep Darder↑ grafia abstracta. Va organitzar exposicions de
Recasens, de Pon- tipus social a empreses (Frape, Motoplat). El
tós, i d’Isabel Bosch maig de 2000 va fer una exposició individual a la
Juana, de Crespià, Sala Triarts de Bàscara, que es va titular Pontós,
modista. llocs i gent. El mateix any, a la mateixa sala, en va
El 1928 va mar- fer una altra titulada Fotografies de Josep Darder
xar cap a Barcelona Recasens i Narcís Darder Bosch.
amb els seus pares i La tardor de 2005, a l’Institut d’Estudis
el seu germà gran, Fotogràfics de Catalunya, va tenir lloc una expo-
Joan. Entre 1939 i sició de la seva obra, amb fotografies de
1944 va estudiar Barcelona dels anys 60, i a partir d’aquesta mos-
per mestre indus- tra fotogràfica es va començar a reconèixer la
trial a l’Escola del Treball de Barcelona i va seva obra. Va morir pocs mesos després de veure
començar a treballar a can Corberó. Entre 1944 i el seu treball reconegut. La seva obra ha anat
1946 va fer el servei militar. Entre 1946 i 1951 va despertant interès, la tardor de 2006 durant la IV
estudiar per enginyer tècnic a l’Escola Industrial Biennal de fotografia Xavier Miserachs es va
de Terrassa mentre continuava treballant a can poder veure de nou el material exposat l’any
Corberó per pagar-se els estudis. Els caps de set- 2005; s’han publicat fotografies seves a diversos
mana feia, al pati dels que havien de ser els seus mitjans de comunicació.
sogres, les peces de recanvi que li encarregaven Actualment les filles de Narcís Darder, a tra-
diversos tallers. Després va fundar la seva pròpia vés de l’Asociació Cultural Cal Comte de
empresa metal·lúrgica, a la qual es va dedicar Bàscara, s’ocupen de la conservació i difusió del
fins que es retirà l’any 1985. llegat fotogràfic del seu avi, Josep Darder↑, i del
El 1955 es va casar amb Roser Andrés Ivars, seu pare.
nascuda a Benissa (Alacant), resident des de
petita a Barcelona, i el matrimoni va tenir dues DARDER RECASENS, Josep
filles, Isabel i Anna. En retirar-se va tornar a viure (Pontós, 14.VII.1885 – Barcelona, 1960)
a l’Empordà i es va instal·lar amb la seva dona a Fotògraf
Bàscara.
El seu interès per la fotografia es remunta als Fill de Joan Darder i Mitjavila, constructor de
anys 40, la primera màquina l’havia construït ell carruatges, nascut a Arenys d’Empordà i domiliciat
mateix, passat l’any 45 va poder comprar una a Pontós i de Maria Francesca Recasens Giró, de
275
DARNER
Pontós. Tenia un germà menor, Miquel, que va Col·legi de Larrañaga i més tard, traslladat a
continuar l’ofici del pare, vivien a la casa conegu- l’Argentina, va ser viceprovincial de l’orde i rector
da com Cal Carreter. dels col·legis de la companyia a Buenos Aires
Mentre va viure a (Villa Devoto) i a Córdoba.
Pontós es va dedi-
car a la fotografia DARNER GAYET, Roderic
per afició i com a (Agullana, 2.IX.1945 – Girona, 2.III.1995)
activitat comercial, Fotògraf
ja que moltes de les
persones retratades Fill de Lluís Darner
havien de menester Pagès, taper, natu-
les fotos per als ral d’Agullana, i de
papers d’identifica- Manuela Gayet Gir-
ció per anar a vere- bal, de Sant Feliu de
mar a França, i ana- Guíxols, va ser el
ven expressament a Pontós per aquesta raó. petit de dos ger-
Josep Darder també feia sessions de cinema pels mans. Va néixer el si
pobles els dies de fira o de festa major, i a la sala d’una família de
de casa seva (que anteriorment s’havia fet servir botiguers en la qual
de col·legi). L’any 1928 es va traslladar a tant l’avi com el
Barcelona amb la seva dona, Isabel Bosch, nas- pare eren “retratis-
cuda a Crespià i modista d’ofici, i els seus dos tes” de poble. El pare, Lluís Darner, va deixar de
fills, Joan, sastre, i Narcís↑. A Barcelona, la famí- fer fotografies quan en Roderic tenia uns quinze
lia tenia una casa amb alguns pisos al carrer Sant anys, tot i que encara va mantenir relació amb el
Vicenç i una botiga de queviures als baixos d’a- món de la imatge com a maquinista encarregat
quest edifici. A partir d’aquest moment l’activitat de la projecció de les pel·lícules a la sala de
fotogràfica de Josep Darder es va anar reduint. cinema de la Concòrdia.
Cap al final de la guerra civil va haver de tancar la Amb una formació autodidacta, Roderic
botiga, i ja no es tornà a obrir, i el biografiat es va Darner s’interessà decididament per la fotografia
dedicar a l’administració i el manteniment dels a partir dels vint-i-cinc anys, primer com a afeccio-
pisos fins al traspàs, atropellat per un tramvia. nat, alternant la dedicació a la fotografia amb la
El material conservat de Josep Darder Reca- gestió del negoci familiar –una carnisseria i botiga
sens és un conjunt de més de 300 negatius en de queviures– i més endavant com a professional.
placa de vidre de 9x12cm i 12x18cm, fets entre L’any 1981 traspassà el negoci familiar i es va
1910 i 1928. Narcís Darder va començar la tasca traslladar a Barcelona, ja com a fotògraf profes-
de recuperació de l’obra del seu pare. Algunes sional. Va seguir cursos de fotografia publicitària
d’aquestes fotografies es van exposar per primera de la mà d’en Pere Llobera al CEI. En el camp
vegada l’any 2000 a la Sala Triarts de Bàscara i professional es va dedicar a la foto de reportat-
l’any 2007 al claustre de l’Arxiu Històric de Girona. ge, especialment dedicada al seguiment d’o-
bres. Des d’un començament li va interessar el
color com experiència i en els seus inicis va tre-
DARNER BORDAS, Laure ballar molt amb macrofoto il·luminada amb
(Castelló d’Empúries, 16.IV.1861 – llums rasants i “tenyides” de color.
Córdoba, Argentina, 24.II.1926) Jesuïta Va ser un col·laborador molt actiu en multitud
d’iniciatives culturals engegades a Agullana a
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1875. partir de mitjan anys 70. Va ser cofundador de la
Destinat a l’Uruguai el 1890, fou superior i profes- revista local El Tap de Suro (1985-1992), i autor
sor del seminari de Montevideo, i va ser director de de 18 de les 21 portades d’aquesta revista i de
l’Acadèmia Literària. Exercí l’ensenyament al bona part de les fotografies que s’hi publicaven.
276
DELCLÓS
També és autor de tota una sèrie de fotografies Els primers tres anys exercí de capellà a la
reproduïdes als programes de Festa Major i de Casa Missió de Banyoles, càrrec del qual va ces-
Pasqua publicats a Agullana els anys 80. sar per portar a terme una vida molt intensa en el
Va publicar fotografies a la Geografia de l’Alt si de la vida banyolina; va esdevenir un del pun-
Empordà (Premi Baldiri Reixach, 1982) i és l’au- tals del sindicat catòlic banyolí i va coordinar la
tor de la portada del disc de Michel Huygen/ vida i l’actuació d’altres sindicats catòlics de la
Neuronium Music tm. (Barcelona, 1992). província i de fora de Catalunya (1913-1924). La
A la dècada dels 80 va exposar al Club de la seva incidència va ser decisiva atesa l’activitat
Imatge (octubre de 1984) i a l’Agrupació febril que portava. Al cap d’uns anys demanà
Fotogràfica de Catalunya (gener de 1987), a la anar a la Colònia Raimat de Lleida (1925) amb la
galeria Maple Syrup de Barcelona (1988) a l’es- intenció de trobar una vida més tranquil·la.
pai L’Artesà de l’exvila de Gràcia i a la galeria L’any 1926 es traslladà a Barcelona i s’in-
Galileo Galilei de Madrid (1989) i va aconseguir tegrà a l’Obra dels Exercicis del pare Vallet fins
molt bones crítiques. que l’entitat va entrar en crisi (1927). Va anar de
El seu arxiu fotogràfic reuneix un material que rector a Vilatenim (1928) i, finalment, a les
té una importància extraordinària per il·lustrar un darreries de 1929, va ser nomenat ecònom-arxi-
extens període de la vida a Agullana especial- prest de Peralada. En el seu últim destí es dedicà
ment de les dècades dels 70, 80 i primers anys també a l’apostolat, va fomentar la devoció a
dels 90. l’Eucaristia i va potenciar l’ensenyament religiós
amb la creació de les Escoles Parroquials de
DAUNIS, Narcís Crist Rei (Peralada, 1933), en una època en què
(Figueres, s. XVIII) Mestre d’obres la República havia prohibit tot tipus de manifes-
tació religiosa. Home de fàcil comunicació, en
Cap al 1750 dirigia la reconstrucció de l’església els seus sermons captivava infants i adults.
parroquial de Darnius. Malauradament, la seva mort prematura no li va
permetre veure’n els resultats. Persona de gran
DAUSÀ ARXER, Pere fe, practicava com ningú la pobresa i la caritat.
(Arenys de Mar, el Maresme, 11.III.1887 – Al llarg de la seva vida fou redactor de nom-
Peralada, 6.II.1935) Eclesiàstic broses revistes i butlletins de Banyoles i Barce-
lona, tots de caire religiós.
Fill de Pere Dausà
Solés, de Castell
d’Aro, dedicat al co- DELCLÓS DOLS, Joan
merç, i d’Adela Arxer (Maçanet de Cabrenys, 20.XII.1874 –
Oliva, de Sant Feliu Barcelona, 25.II.1946) Mestre
de Guíxols. Perta-
nyia a una família Fill de Rafel Delclós Puntonet i d’Anna Dols Camó,
amb negocis a la va ser el sisè de set germans, en quedar orfes de
indústria surera a pare, va ser el seu oncle Joan Delclós↑ Puntonet,
Sant Feliu de Guí- rector de Lloret de Mar, qui els va costejar bona
xols i amb sucursals part dels estudis. El biografiat es va casar amb
a Arenys de Mar, Ramona Ferrer, amb qui va tenir una filla,
Jerez de los Caballeros i Lisboa. Margarida. Mentre exercia a Caldes va enviudar i
Realitzà els estudis primaris a Sant Feliu de a Vic es va casar de nou, amb la mestra Rosa
Guíxols i secundaris al seminari-col·legi del Creus Bru, amb qui va tenir una altra filla, Anna.
Collell. L’any 1905 ja es trobava matriculat al Va rebre el títol de Mestre Normal (1896). Va
Seminari de Girona, on va ser redactor de La ser mestre de La Vilella (Priorat), i després de
Regeneración. L’any 1910 fou ordenat capellà Caldes de Malavella (fins al 1904), posterior-
pel bisbe Francesc de Pol i Baralt. ment va anar a Vic (1904-1921), i a Barcelona,
277
DELCLÓS
primer va estar al barri de Can Tunis, després a l’Ateneo Tarraconense de la Classe Obrera, soci
Sants. Va ser nomenat director del Grup Escolar fundador de la Sociedad Arqueológica Tarraco-
Hermenegild Giner de los Ríos. nense i vicesecretari del Patronat de l’Escola de
Va propulsar l’aplicació de nous mètodes Treball (1928), i membre de la Junta Provincial
pedagògics i va ser defensor i partidari de l’ús del de Protecció de la Infància i Repressió de la
català a l’escola, llengua que intentà potenciar Mendicitat (1927). Va cultivar l’oratòria, les lle-
des del seu càrrec de president de l’Associació tres i l’obra poètica.
de Mestres de la província de Girona, així com en Els seus manuals s’utilitzaren com a llibres de
l’Assemblea de la Federació de Mestres de text en nombroses escoles. Va publicar, entre al-
Catalunya, on va presentar la ponència “L’idioma tres: Geografía per el primer ensenyament i Consi-
escolar”. Precisament aquesta lluita per la llen- deraciones sobre la escritura (Tarragona: 1895),
gua va fer que, després de la guerra civil, fos La geografía por el dibujo (Tarragona: 1900).
separat del servei. Premiat amb la Flor Natural als Jocs Florals de
Blanes, pel poema Germanó (1895).
DELCLÓS DOLS, Pau La ciutat de Tarragona li va retre un homenatge
(24.IX.1951), i el col·legi de la plaça Prim que ell
(Maçanet de Cabrenys, 25.II.1865 –
havia dirigit, avui traslladat al carrer Méndez
Tarragona 9.I.1942) Mestre
Núñez, porta el seu nom. L’any 1998 es va editar
Recull Pau Delclós i Dols (1865-1942) (Tarra-
Fill de Rafel Delclós gona: 1998), a cura d’Eliseu A. Soler Álvarez.
Puntonet i d’Anna
Dols Camó. Va ser el
segon de set ger- DELCLÓS PUNTONET, Francesc
mans. Es va casar (Maçanet de Cabrenys, 4.V.1825 –
amb Maria Lluïsa Girona, 2.XII.1879) Gestor
Balvey Bas i el ma-
trimoni va tenir nou Fill de Joan Delclós Carbonell i d’Anna Puntonet
fills, dels qual en Darné. Va ser el tercer de catorze germans. Es va
varen sobreviure casar amb Teresa Sot Esteva (1859) i el matri-
vuit: Anton, farma- moni va tenir quatre fills: Carolina, Gràcia, Alfons
cèutic; Rafel, Lluís i i Conxita.
Pau, metges; Joaquim, advocat; Maria Lluïsa, lli- Va anar a viure a Girona, va realitzar tasques
cenciada en químiques i religiosa; Anna, mestra administratives per a l’església, i va fundar
i religiosa, i Mercè, mestra. l’Agencia de Negocios Delclós (1852). Va ins-
Va estudiar Magisteri a Girona, assolint el títol tal·lar la gestoria al seu domicili particular, a les
de Maestro de Enseñanza (1887). Per oposició, Ferreries Velles. Un any més tard, es va traslladar
mestre a Cardedeu (1888), l’any 1891 va pren- a la Cort Reial.
dre possessió de l’Escola Caputxins de Tarragona
en la qual es va jubilar l’any 1935, on va exercir
primer de mestre i després en va esdevenir direc- DELCLÓS PUNTONET, Joan
tor (1911), gràcies a la seva tasca, l’escola va (Maçanet de Cabrenys, 8.VIII.1835 –
aconseguir gran renom. El grup escolar on va Girona, 30.III.1898) Eclesiàstic
exercir, porta el seu nom.
Va crear l’agrupació Mutualidad Escolar Los Fill de Joan Delclós Carbonell i d’Anna Puntonet
Amigos. Darné. Va estudiar al Seminari de Girona, va ser
De caràcter inquiet, es va implicar en associa- nomenat rector de Lloret de Mar (1878), i, poste-
cions professionals, va ser president de l’Asso- riorment, canonge de la catedral de Girona.
ciació Provincial de la Federació de Mestres, i Es va ocupar de l’educació dels seus nebots:
ciutadanes de caire cultural. Va ser director de Joan↑ i Pau↑ Delclós Dols.
278
DÉU
DELCLÓS SAGUER, Rafel Ha escrit Guia del romànic de l’Alt Empordà

(Maçanet de Cabrenys, 7.XI.1897 – (Figueres: 1970; id.: 1975 2a ed.), 30 Edificis reli-
Barcelona, 5.XI.1967) Mestre i periodista giosos de l’Alt Empordà (Figueres: 2002) en
col·laboració amb Àngels Custoja i Narcís Blavi,
Fill de Tomàs Delclós
plànols de Carme Ribalta i Eduard Casadevall.
Romans, de Figue-
Ha col·laborat en la monografia L’Albera:
res, i de Teresa Sa-
guia excursionista transfronterera. Les Albères:
guer Dorca. Va ser el
guide de randonnée transfrontalier (Figueres:
gran de sis germans:
2000, 1a i 2a ed.; 2001 i 2004).
Rafel, Teresa, Rami-
ro, Maria, Carme i
Martí. DÉU ESTELÉS, Pepita
Va estudiar Ma- (Badalona, el Barcelonés, 24.III.1901 –
gisteri a Girona, i va Figueres, 29.IX.1971) Benefactora
exercir a Tordera i
altres localitats de Filla de Marcelino
la província. Va col·laborar al diari El Norte Déu Colom, proce-
(Gerona). Va col·laborar amb revistes infantils, dent de la província
entre 1925 i 1930 va dirigir la revista infantil de Lleida, i d’Antònia
Alegría. Va ser nomenat director de la Hoja Oficial Estelés, de Sabadell.
del Lunes (1926-1931 i 1934-1936), redactor del Es va casar amb
Diario de Barcelona i director de la Hoja del Lunes, Francesc Moliné Ca-
de Barcelona. En esclatar la guerra civil va passar a sas, de Santa Colo-
l’Espanya nacional, on també va dedicar-se a l’exe- ma de Gramenet, i
cici del periodisme. Molts dels seus articles versa- el matrimoni va
ren sobre temes empordanesos. tenir quatre fills:
A partir de 1939 es va fer càrrec de l’Agència Jordi, Marcelino, Ra-
EFE, i de la direcció de la Hoja del Lunes, fins a la mon i Francesc. Després de casada es trasllada a
jubilació (1965). Va ocupar el càrrec de vicepresi- viure a Santa Coloma de Gramenet, i quan esclata
dent primer de l’Associació de Premsa de Barce- la guerra civil, la família arriba a Figueres.
lona. I havia rebut nombroses distincions. A la capital s’instal·len al carrer de Vilafant.
Va publicar “La Agencia periodística” (Barce- Disposa de parada de verdures al mercat, llavors
lona: 1942), a Cursillo de conferencias de exten- situat a la plaça de l’Ajuntament i, posterior-
sión cultural profesional. ment, en col·laboració amb el fill Francesc, es
dedica a la floristeria: guarneixen esglésies per a
DELCLÓS SUÑER, Sebastià casaments, s’ocupen d’engalanar el recorregut
(Figueres, 28.VI.1948) Enginyer tècnic industrial de les processons religioses com la de la Verge
Fill de Sebastià Del- de Fàtima (1950), i participen al concurs Creus
clós Sala i de Lolita de Maig, de les Fires i Festes de la Santa Creu. La
Suñer Marcó, amb- Creu del carrer de Vilafant, situada davant de la
dós de Figueres. font, cantonada amb el carrer Sant Lluís Gonzaga,
Va estudiar la va guanyar el primer premi durant els tretze anys
carrera d’Enginyer consecutius de participació.
Tècnic Forestal (Ma- Podem considerar la biografiada com la pione-
drid, 1973). Vinculat ra de les celebracions de les festes de carrer de
a nombroses asso- Figueres. Ella va ser qui, amb l’ajut del fill i els
ciacions de caire veïns del carrer Vilafant mitjançant donatius i rifes,
comarcal, ha estat va establir la Festa del Carme (c. 1951). Aquesta
director del Parc consistia en una processó en la qual es passejava
Natural de l’Albera (1992-2000). la Verge del Carme, baixada de la fornícula encara
279
DEULOFEU
avui existent a la casa cantonera amb el carrer de 1906), Memoria presentada al Gobierno de S.M.
Sant Lluís Gonzaga, des del carrer fins a l’església (Barcelona: 1906), discurs inaugural del curs
de Sant Pere o, en algunes ocasions, a l’església 1914-15, a la Universitat de Santiago Conside-
de Sant Baldiri (enderrocada l’any 1963), jocs de raciones acerca del estado actual de la ense-
cucanya per a la mainada, sessió de cinema a l’ai- ñanza universitaria (Santiago: 1915), Investiga-
re lliure, sardanes i, a la nit, ball. Ella va proporcio- ciones acerca de la vacunación antirrábica
nar, a grans i petits, uns moments d’esbarjo i feli- (Barcelona: 1925) discurs inaugural del curs
citat en un període de precarietat econòmica que 1925-1926 al claustre de la Universitat de
molts figuerencs encara recorden. Barcelona, Estereo-química: sus principios fun-
La Festa del Carme del carrer de Vilafant va damentales. La estereoisomería en los procesos
seguir fins a finals dels anys 60, i va ser l’esperó biológicos (Conferència UB: 1925), Programa de
perquè altres carrers imitessin l’exemple. La pri- un curso completo de química inorgánica aplica-
mera va ser la festa del carrer de Sant Vicenç, la da a la Farmacia (Barcelona: 1931), La Univer-
del carrer d’Olot, la del carrer de Sant Antoni, la sidad de Barcelona y el Estatuto de Cataluña
del carrer de la Jonquera o la del carrer de (Barcelona: 1932), La verdad acerca de la
Peralada, totes de curta durada. Universidad Autónoma de Barcelona (Barcelona:
1933), Organización docente establecida por
DEULOFEU POCH, Josep esta Facultad de Farmacia (Barcelona), durante
(Figueres, 26.X.1879 – Barcelona, 24.XII.1958) el Patronato Universitario (Barcelona: 1935).
Farmacèutic “A propòsit de la catalanització de la universitat
de Barcelona”: conferència pronunciada el 22
Fill de Pere Deulofeu Carolà, farmacèutic, natural d’abril, a l’Ateneo Barcelonès (Barcelona: 1932).
de Cornudella, i de Dolors Poch Coderch, natural
de Vilarig, domiciliats al carrer de la Placeta. Es DEULOFEU TORRES, Alexandre
va casar amb Rosita Carbona. (L’Armentera, 20.IX.1903 –
Fill i nét de farmacèutics, va estudiar el batxi- Figueres, 27.XII.1978) Farmacèutic i historiador
llerat a Figueres, i Farmàcia a la Universitat de
Barcelona on es llicencià amb premi extraordina- Fill de Pere Deulo-
ri (1900). Es llicencià també en Ciències Quími- feu Poch, farmacèu-
ques (1900) i, posteriorment, Medicina (1926). tic, de l’Armentera, i
A Madrid va treballar amb reconeguts profes- d’Anna Torres Serra,
sors com Rodríguez Carracido i Baldomer Bonet, de Figueres. Es va
lloc on va doctorar-se (1902), amb la tesi docto- casar amb Pepita
ral Estudio químico-farmacéutico del glicerofos- Gratacós i el matri-
fato de calcio (Barcelona: 1902). Va ampliar els moni va tenir dues
estudis a París (1905 i 1906) a l’Institut Pasteur filles: Montserrat i
i amb el professor Paul Latleux. Va ser catedràtic Núria.
de Química Inorgànica de la Facultat de Es va llicenciar
Farmàcia de Santiago de Compostel·la (1902- en Farmàcia a Ma-
1924) on fundà un laboratori (1911) per a la pre- drid i en Ciències Químiques a la Facultat de
paració de la vacuna antiràbica i per a la pràcti- Barcelona. El 1933 va obtenir la càtedra de
ca de les anàlisis i, seguidament, de la de Física i Química de l’Institut de Figueres. Va
Barcelona de la qual també en va ser degà. impartir classes de matemàtiques, física i quími-
Va publicar algunes memòries i va col·laborar ca a l’Escola de Treball de Figueres, de la qual
en revistes especialitzades com: Farmacia, El Res- també en va ser director.
taurador Farmacéutico i El Monitor de la Farmacia. Quan es proclamà la República era president de
Va publicar: Consideraciones acerca de la Joventuts Nacionalistes Republicanes i va col·labo-
enseñanza de las ciencias experimentales y muy rar profusament a l’Empordà Federal. Va ser elegit
en particular de la Bacteriología (Santiago: regidor per ERC a les eleccions municipals de
280
DIAKONOVA
febrer de 1934 i desposseït del càrrec més tard mundial por la matemática de la historia (Barce-
en ocasió de la revolta d’octubre. Va tornar a la lona: 1973); El segon cicle europeu (Figueres:
política amb les eleccions de 1936 i va ser pri- 1974); Memòries de la revolució, de la guerra i de
mer tinent d’alcalde i regidor de Cultura. En l’exili (Figueres: 1974); Catalunya, mare de la cul-
esclatar la guerra, el 20 de juliol va ser alcalde tura europea (Figueres: 1976); La segona onada
accidental i més tard, el 25 de maig de 1937, es imperial a Europa (Figueres: 1977), i Catalunya i
tornà a fer càrrec de l’alcaldia una vegada supe- l’Europa futura (Figueres: 1978).
rat l’intent colpista de la CNT i el POUM. El 1938 Per commemorar el centenari del seu naixe-
va ser mobilitzat i es va incorporar a la sanitat ment, l’Institut d’Estudis Empordanesos va editar
militar. Acabada la guerra es va exiliar a França, una miscel·lània a la col·lecció “Biografies” amb
on va sobreviure i es va dedicar a activitats molt el títol Alexandre Deulofeu (Figueres: 2003).
diverses fent de pagès o de músic ambulant Posteriorment, va aparèixer La matemàtica de
interpretant peces amb violí. la història: la teoria cíclica d’Alexandre Deulofeu
En tornar de l’exili el 1947, es dedicà a la pràc- (Figueres: 2005), obra coordinada per Enric
tica farmacèutica, a fer conferències i a desenvo- Pujol↑.
lupar i publicar diversos estudis, la majoria rela- Gràcies a la tasca del seu nét Juli Gutiérrez↑,
cionats amb la història i la història de l’art. La es van editar les obres que restaven inèdites, Les
seva principal i controvertida tesi defensa que cultures irano-sumèria-caldea, hitita i egípcia:
l’Empordà ha estat el bressol de l’art romànic. novè i darrer volum de la matemàtica de la histò-
Entre les seves obres figuren: Catalunya i ria (Figueres: 2005) i Història de l’Art Universal
l’Europa futura (Barcelona: 1934; Figueres: (Figueres: 2008).
1978); Catalunya (1932-1934) (Barcelona:
1935); Química estructural: primera part (Figue-
DIAKONOVA, Elena Ivanovna
res: 1937); L’evolució social (Figueres: 1938); La
Matemática de la Historia (Figueres: 1951; Bar- (Kazan, Tartaristan, Rússia, 7.IX.1894 –
celona: 1951; Figueres: 1967; Figueres: 1976); Portlligat, 10.VI.1982) Musa
La energía atómica al servicio de la química
(Figueres: 1952); Europa al desnudo (Figueres: Filla d’un oficial
1954); Nacimiento, grandeza y muerte de las civi- d’alt rang de l’admi-
lizaciones (Barcelona: 1956; Figueres: 1956); La nistració russa, és
matemática de la historia en la cultura occidental coneguda amb el
(Barcelona: 1957); Los grandes errores de la his- nom de Gala. Perta-
toria: Del servilismo a la democracia (Barcelona: nyia a una família
1958), traduït al català com Els grans errors de la d’intel·lectuals, i va
Història (Figueres: 1971); L’Empordà bressol de estudiar magisteri
l’art romànic (Barcelona: 1961), (Figueres: 1972 (1915).
3a ed.), El Ampurdán, cuna del arte románico L’any 1913 va
(Figueres: 1962); Catalunya, origen de la pintura assistir al Sanatori
medieval (Barcelona: 1963); L’Empordà-Rosselló, de Davos/Clavadel
bressol de l’escultura romànica (Figueres: 1968); (Suïssa). Allà va conèixer al seu primer marit,
Les cultures europees de la primera onada histò- l’escriptor francès Paul Éluard, amb qui es va
rica de gran fragmentació demogràfica (Figueres: casar l’any 1917 i l’any següent va tenir la filla,
1969); Naixement, grandesa i mort de les civilit- Cécile. Amb Éluard va a viure a París, on va conèi-
zacions (Figueres: 1970); La pau al món per la xer un grup d’artistes i escriptors del moviment
matemàtica de la història (Barcelona: 1970); El surrealista, com Louis Aragon, Max Ernst o André
Monestir de Sant Pere de Roda (Figueres: 1970), Breton. L’any 1929 visitaren el pintor surrealista
traduït al castellà, francès, anglès i alemany de Cadaqués, Dalí, que s’enamorà d’ella i en
(1970); Lluita d’imperis 1a part (Figueres: 1972), declarar-se-li, ella li va contestar “nen meu, ja no
Lluita d’imperis 2a part (Figueres: 1973); La paz ens separarem mai”. Va conviure amb Salvador
281
DÍAZ
Dalí↑ fins l’any 1934, en què varen contraure Militar de Zaragoza i després a l’Academia de
matrimoni civil, i més tard religiós (1958) al Infantería de Toledo (1956). A l’Escuela de
monestir dels Àngels de Girona. Estado Mayor de Madrid va aconseguir el
Gala ha estat un personatge controvertit que Diploma (1963) i, posteriorment, es va llicenciar
ha suscitat a parts iguals odis i passions. en Dret (Barcelona, 1973).
Qualificada per uns com una dona perversa, Des del punt de vista professional cal desta-
ambiciosa, manipuladora, devoradora d’homes, car els següents càrrecs: Jefe de Estado Mayor
per altres era posseïdora d’un gran encant per- de la Brigada de Defensa Operativa IV, a Girona
sonal, d’una gran vitalitat i d’una enigmàtica per- (1978-1982); Segundo Jefe de Estado Mayor de
sonalitat, una ment visionària a l’hora que para- la 4ª Región Militar, (Barcelona, 1987); cap del
noica. Al marge d’una vida íntima dissoluta, va Regiment de Caçadors de Muntanya “Barcelona”
ser una dona protagonista directa del moment núm. 63 (Sant Climent Sescebes, 1988-89); cap
que viu, i la musa, primer de l’avantguarda surre- de Brigada de Caçadors de Muntanya XLI i
alista i després d’un Dalí que confessà l’havia Governador Militar de Girona (1989-1993); direc-
salvat de la bogeria i d’una mort prematura. tor de Gestió Personal de l’Exèrcit (Madrid, 1993-
Ha quedat immortalitzada en múltiples obres 1995) i Jefe del Mando Superior de Personal del
dalinianes sobretot de l’època “mística”, coinci- Ejército (Madrid, 1995-1997).
dint amb el retorn a Espanya. Passat a la reserva amb la graduació de tinent
El 1980, després que l’ajuntament figuerenc general de l’exèrcit (1997), va ser nomenat, com
li retirés el nom de Gala-Dalí a la plaça davant el a representant del Ministeri de Defensa, presi-
museu, va nomenar hereus, a parts iguals de la dent de la Junta de Promotors del Consorci del
seva col·lecció particular, l’Estat espanyol i la Castell de Sant Ferran de Figueres (1997-2003).
Generalitat catalana en lloc del primer destinata- Constituït el Consorci (2003), de nou, és nome-
ri que era el Teatre-Museu de Figueres. nat representant del Ministeri al Consorci i
El 1982 moria a Portlligat, essent enterrada President (2003 fins a l’actualitat) des del qual
en una cripta del castell de Púbol on devia acom- s’ha dedicat a difondre la coneixença de la forti-
panyar-la Dalí, abans que aquest finalment deci- ficació figuerenca.
dís, segons les declaracions de Marià Lorca↑, És autor dels llibres El Castillo de San Fernando
enterrar-se sota la cúpula del seu museu. de Figueres. Su historia (Barcelona: 1982 1a ed.;
id.: 2000 2a ed.) en castellà i català, Historia de
DÍAZ CAPMANY, Carlos las fortificaciones y alojamientos militares de
(Figueres, 28.V.1933) Militar Girona (Zaragoza: 1998) en col·laboració amb
Fernando Torres González i La Ciutadella de
Fill de Narciso Díaz↑ Roses (Girona: 1998) en col·laboració amb Hug
Romañach, militar, Palou i Anna M. Puig↑.
natural de Roses, i És col·laborador habitual dels Annals de
de Marcela Cap- l’Institut d’Estudis Empordanesos (Figueres) on
many Romero, nas- ha publicat diversos articles sobre el castell de
cuda a Barcelona, Sant Ferran de Figueres (1999-2004), també ha
ha estat el gran de tractat la fortalesa a la Revista Castillos de
quatre germans. Ca- España (Madrid). Altres col·laboracions, espe-
sat amb Assumpció cialitzades en temes militars, han estat publica-
Vilanova, el matri- des a Ciudadela (Barcelona), Revista Ejército
moni ha tingut set (Madrid) o a Defensa (Madrid).
fills: Maria Assump- És autor també de la monografia La fortifica-
ció, Carles, Ferran, Beatriz, Àngel, Xavier i Eduard. ción abaluartada: una arquitectura militar y polí-
Acabat l’Examen d’Estat a la Universitat de tica (Madrid: 2004) i coautor d’El setge de Roses
Barcelona (1950) va anar a estudiar Ensenya- de 1808, tres visions de la Guerra del Francès
ment Superior Militar a l’Academia Superior (Figueres: 2008).
282
DÍAZ
DÍAZ MARQUÉS, Claudio va ser amic de la família fins al punt de ser nome-
(Moratilla de los Meleros, Guadalajara, nat marmessor testamentari per part de
18.II.1874 – Figueres, 11.III.1951) Funcionari Salvador Dalí Cusí (1872-1950). A l’adolescèn-
cia es trasllada a Madrid a preparar-se per
Fill de Víctor Díaz Aguado, pagès, i Cristina Mar- Enginyer de Camins, resideix a la Residencia de
qués Ginés, ambdós de Moratilla de los Meleros. Estudiantes on coneix Lorca (1898-1936) i
Es va casar amb Cristina Pérez Blanco i el matri- Buñuel (1900-1983), ja que Salvador Dalí els va
moni va tenir tres fills: Carmen, metgessa; presentar. Posteriorment, es trasllada a Barce-
Cristina i Claudio↑. lona on estudia la carrera d’arquitectura (Bar-
Als 14 anys va anar a Madrid, per pagar els estu- celona, 1930). Va viure a la residència de la
dis treballava al Diario ABC, on s’ocupava de fer les Universitat Industrial, lloc on estableix amistat
franges a mà. Va estudiar els cursos corresponents amb Pierre Vilar (1906-2003). Va ser professor de
per interventor, va opositar, i el primer destí va ser el l’Escola de Treball. Un oncle delinenat-topògraf el
d’interventor de l’Ajuntament de Figueres (1901), va introduir en el món de l’arquitectura i va treba-
va esdevenir assessor jurídic de l’Ajuntament de llar amb l’arquitecte Adolf Florensa (1889-1968).
Roses (1902-1950), i com a tal va intervenir en Durant la guerra civil va traslladar-se a
diversos temes importants com el de la urbanitza- Figueres, destinat a l’oficina tècnica de fortifica-
ció de la Ciutadella. Va actuar, també, com a cions, en la qual s’ocupaven de construir nius d’a-
assessor de diversos ajuntaments de la comarca metralladores a diferents punt de la costa. Va resi-
com Castelló d’Empúries o el Far d’Empordà. dir a Figueres on tenia despatx particular a la
En un altre ordre va ser president del Consell Rambla. Va compartir despatx amb Giralt↑ Casa-
d’Administració i director gerent de l’Hidro i pre- desús a Girona, a la plaça Marquès de Camps. Va
sident del Casino Menestral Figuerenc (1907- ser arquitecte municipal de la Jonquera, Castelló
1915), durant el seu mandat va promoure la d’Empúries, Roses, Salt i Portbou, i arquitecte
construcció del nou edifici del Casino. escolar de la província de Girona. En quedar
Va treballar en el traçat de ferrocarril de via vacant la plaça d’arquitecte escolar de Barcelona,
estreta Olot-Banyoles-Figueres-Roses i va fundar va renunciar a la de Girona, per incorporar-se a la
l’empresa VYEHA (Vigas y Estructuras de Hormigón de Barcelona (1954). Allà va obrir despatx, va
Armado), juntament amb el seu fill Claudio↑, amb mantenir el de Girona, i va continuar vinculat a la
Ferrer Buscarons i Simon Gratacós↑, empresa comarca en ser l’arquitecte municipal de Roses
ubicada al carrer de St. Pau, va funcionar fins a (1958-1971).
l’aparició de les bigues de formigó pretensades. Entre les seves obres, a la capital de la comar-
ca, cal destacar les cases de particulars: la Casa
DÍAZ PÉREZ, Claudi Bosch (1942), la Casa Serra (1945) del carrer
(Figueres, 2.XI.1904 – Barcelona, 19.VI.1985) Ample, la Casa Paltré (Pujada del Castell) i, com
Arquitecte i professor a edificis públics, la capella dels Límits, la faça-
na de l’Institut Ramon Muntaner (1948) o l’es-
Fill de Claudio Díaz↑ glésia de la Immaculada (1958-1962).
Marqués i de Cris- La vila de Roses li deu l’ordenació urbanística
tina Pérez Blanco. de diferents zones: la de la riera de la Trencada, el
Casat amb Carme Salatar i la Ronda de Circumval·lació. Així mateix,
Garriga Llorens, de la urbanització de la zona que inclou el carrer
Figueres, filla del Francesc Macià, la Gran Via de Pau Casals i el port
farmacèutic Garriga pesquer (1963). S’ha dit que la Roses actual és
del carrer Ample, el hereva dels plans urbanístics de l’arquitecte figue-
matrimoni va tenir renc. Quant a obra privada, va intervenir en nom-
dos fills: Víctor i brosos habitatges del nucli, i de les urbanitzacions
Maria Lluïsa. de La Garriga o del Mas Fumats, un habitatge que
De petit va coin- cal destacar és la Casa Ferrer Buscarons, al costat
cidir amb Salvador Dalí↑ a l’escola de pàrvuls, i de l’Ajuntament de Roses.
283
DÍAZ
Entre altres projectes fora de la comarca cal inèdita l’obra El pelotón y su jefe. És autor també
destacar la Residència permanent dels cursos d’articles d’història, fonamentalment sobre Roses,
anuals de Puigcerdà. a la Revista Ejército (Madrid), i de la monografia
Roses, una vila amb història (Roses: 1991).
DÍAZ ROMAÑACH, Narciso
(Roses, 7.II.1905 – Barcelona, 9.VII.1993) Militar DÍAZ SÁNCHEZ, Enrique
(El Ferrol, 1866 – Figueres, 11.VI.1914)
Funcionari
Fill únic, després de
la mort de la seva
germana Maria, de Fill d’Andrés Díaz i de Vicenta Sánchez, es va casar
Felipe Díaz de la amb Pilar Navarro Hernández, natural d’Àvila, i el
Cruz, del cos de matrimoni va tenir tres fills: Vicente, Enrique i
carabiners, de Nuez Amparo, domiciliats al castell de Sant Ferran.
(Zamora), i d’Ànge- Va treure el número 1 a l’Escuela de Crimi-
la Romañach Dunjó, nología. Va ser subdirector de Primera Classe, del
de Roses. Es va Cos de Presons. Va participar al Congreso Peni-
casar amb Marcela tenciario (Valencia, 1909), on hi va presentar una
Capmany Romero, i Memoria. Procedent de Toledo, va ser destinat al
el matrimoni va tenir recent construït Centre Penitenciari de Figueres,
quatre fills: Carlos↑, Felipe, Fernando i José Maria. situat a la finca anomenada l’Olivar Gran, on va
prendre possessió del càrrec el 2 de març de 1910.
Va ingressar com a cadet a l’Acadèmia Militar de
Va escriure: Cuadernos de Antropometría pre-
Toledo (1923), destinat a l’Àfrica quan s’estava
sentados al negociado de Sanidad y Antropo-
pacificant el protectorat. L’any 1929-30, ja tinent,
logía de la Dirección General de Prisiones,
ve destinat a Figueres al Batallón de Montaña,
Estudio de invertidos (Caracteres fisiológicos,
Chiclana número 3. Quan esclata la guerra civil és
anatómicos etc., presentados en el repetido
empresonat, amb part de la guarnició de Figueres,
negociado de dicho centro, Las hojas histórico-
el jutgen a Girona (1937) i el condemnen a un any,
penales. Memoria presentada en el Congreso
que ja havia complert amb presó preventiva, queda
Penitenciario de Valencia (?: 1909), Plano de la
en llibertat i passa la frontera gràcies a l’ajut de
cárcel celular de Figueras, Bosquejo de Etiología
Sara Jordà↑, la qual li va proporcionar el passi. A
penitenciaria (Figueras: 1913), amb pròleg de
l’altre costat del Pirineu, mossèn Albert↑ (Perpinyà)
José M. Valdés Rubio.
els proporcionava els passaports i bitllets per anar
Tenia en preparació la segona part del
a Irun. Va acabar la guerra destinat a la 5a División
Bosquejo de Etiología penitenciaria.
de Navarra, la seva guarnició va ser la primera que
va entrar a Figueres (8.II.1939). Després de la
guerra va ser professor de l’Academia de Infanteria DISPÈS MARCÓ, Joaquim
de Guadalajara. Al cap de dos anys es va treure el (Viladamat, 20.V.1915 –
Diploma de Estado Mayor de Capitanía. Destinat a Manresa, el Bages, 29.VI.1996) Enginyer
Barcelona (1945) va alternar amb el Batallón de
Cañones contracarro, núm 1. De coronel va estar a Fill de Joaquim Dispès Quer, de Sant Feliu de
la 3a zona d’I.P.S. (Instrucción Premilitar Superior), Guíxols, i de Maria Marcó Grau, de Viladamat. Es va
cap del campament de Castillejos. Va passar a la casar amb M. Montserrat Martí Grané (1950), de
reserva de coronel i va ascendir a general de Manresa, i el matrimoni no va tenir descendència.
Brigada amb caràcter honorífic. Va estudiar a l’escola pública de Viladamat
Va publicar Manual del soldado de infantería fins a l’edat de deu anys. Després de la guerra
(Madrid: 1943) utilitzat per portar el guió diari del civil, va estudiar la carrera d’Enginyeria Industrial
soldat; Manual del instructor de montaña (Toledo: a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, i posterior-
1946); El combatiente (Madrid: 1947). Va deixar ment va fer el doctorat.
284
DOMÈNECH
Es va desplaçar a en el món laboral a l’agència de Manuel Bonmatí,

Vilanova i la Geltrú, tasca que compagina amb la de periodista.
a l’empresa Pirelli. D’ell s’han destacat diverses qualitats: la de
L’any 1950, va a treballador incansable, la de gaudir de sentit de
viure a Manresa, l’humor i, periodísticament parlant, la del rigor en
lloc on va continuar la notícia.
treballant per a la Va col·laborar amb mitjans radiofònics com La
casa Pirelli. Va com- Voz de Gerona (1966-1982) any en què va esde-
paginar la feina a venir Radio Cadena, posteriorment a RNE, la qual
l’empresa amb l’en- es va integrar a RTVE, i de la qual en va ser direc-
senyament. Va im- tor (1993-2006), any en què es va prejubilar.
partir classes de Va participar en l’Associació de Premsa de
matemàtiques i física als alumnes de batxillerat, Girona, i va ser membre de la junta del Col·legi de
a l’Escola Politècnica de Manresa (1972-1976), i Periodistes de Girona, del qual en el moment del
a la càtedra de Tecnologies de l’Espai de l’Escola traspàs n’era el tresorer.
Tècnica Superior d’Enginyers, de Barcelona. Seguia vinculat a la comarca de l’Alt Em-
Va participar en diversos congressos interna- pordà, amb la vila de Colera, lloc on tenia inten-
cionals d’aeronàutica (Atenes, Madrid, Belgrad, ció d’instal·lar-se.
Nova York, Brussel·les i Los Ángeles). En el XVIII
International Astronautical Congres (Belgrat,
1967) va presentar les comunicacions “Change- DOMÈNECH, Pere
ment d’orbites” i “Voyage vers la Lune: Calcul (Gratallops, el Priorat, c. 1500 –
d’une trajectoire lunaire” (Oxford: 1968). Vilabertran, 1560) Abat
Va escriure Elementos de astrodinámica (Man-
resa: 1976), Somda Pioner V-1 (Manresa: 1979), Va ser canonge de Barcelona, rector de Vila-
Viaje del Voyager 2 (Manresa: 1981). bertran, d’Ulldemolins, de Prades i de Vilabella.
El Centre d’Estudis del Baix Fluvià el va nome- Traslladat a Roma, va treballar de secretari de
nar soci d’honor i era membre de l’Agrupació l’ambaixador de Portugal i, a partir de 1541, va
Astronàutica Espanyola de Barcelona (AAEB). ser cubiculari de Pau III. Es va relacionar amb
Per les seves aportacions en el camp de l’astro- sant Ignasi, sant Francesc de Borja, Polanco,
dinàmica li varen atorgar el Premi Guillem Catà. Jeroni Nadal i altres il·lustres membres de la
Companyia. El 1544 el papa Pau III el va nome-
DIUMÉ VILÀ, Miquel nar abat de Vilabertran. El 1548 va prometre
(Vilamacolum, 7.II.1948 – Girona, 27.V.2008) entrar a la Companyia de Jesús.
Periodista A petició del rei Joan III viatjà a Portugal, allà va
fundar col·legis per a nens orfes i pobres a Lisboa
Fill de Joan Diumé i a Coïmbra. Va retornar a Vilabertran (1553), i va
Culubret, de Raset, emprendre la reforma de l’abadia augustiniana.
flequer, i d’Enrique- Els darrers anys de la seva vida va tenir una salut
ta Vilà, de Vilama- precària i va descartar entrar a la Companyia. No
colum. Casat amb es va poder aconseguir l’objectiu dels jesuïtes a
Maria Dolors Felip Vilabertran, tal com ja havien fet amb altres canò-
Ribas, de Quart, i el niques augustinianes en decadència, convertir-les
matrimoni ha tingut en col·legis del seu orde.
dos fills: Xavier i Pere Domènech va morir a Vilabertran i va lle-
David. gar a l’abadia la seva biblioteca que consistia en
De petit, es tras- 119 volums entre els quals hi havia manuscrits,
llada amb la família incunables i impresos de la primera meitat del
a viure a Girona. Va estudiar el batxillerat i s’inicia segle XVI. Ha estat considerat un dels introductors
285
DOMÈNECH
de l’espiritualitat ignasiana a la comarca de l’Alt va mantenir i, fins i tot, va ser més estreta en ser
Empordà, i dels ideals sorgits de Trento. nomenat alcalde (1961-1968), va ser el moment
Va escriure: Doctrina muy proveitosa pa todo en què es milloraren les escoles, alguns serveis i
christia-o de qualquer estado que seja: tirado do infraestructures. Posteriorment, va ser el jutge de
Espelho de bem viuer, que fez hu- pregador da pau (1970).
ordem de Sant Agustinho & de outros livros L’any 1969 es casa amb Inés de Ros Micaló, de
deuotos. Copilados per reuerendo padre Pedro Figueres, i el matrimoni va tenir un fill, Jordi. Al cap
Domeneco (Lisboa: 1550) i Avisos de cómo os d’uns anys demana el trasllat a la capital de la
proues orfa-os de Iesu se ha-o de auer tras pere- comarca, on va exercir de mestre al Col·legi Sant
grinaçoes & romarias que fizerem. E outras doc- Pau (1974-1984). En el nou emplaçament va tenir
trinas (s.l.:s.d.). ocasió de desenvolupar una de les seves qualitats:
l’esperit de servei. Va ser membre actiu de diverses
entitats, de l’Institut d’Estudis Empordanesos, on
DOMÈNECH ALLOZA, Joan Baptista va actuar com a vocal i tresorer (1984-1992); de la
(Barcelona, 22.IX.1917 – Creu Roja i del Club de jubilats Sant Jordi.
Viladamat, 31.XII.1999) Mestre i polític Va escriure Tal faràs, tal trobaràs (1948).
En reconeixement per la seva tasca de peda-
Fill de Josep Do- gog, va rebre la Cruz del Orden Civil de Alfons X El
mènech Pertegas, Sabio (1966).
de família proce-
dent de Vinaròs,
vinculats al negoci DOMÍNGUEZ HERNANDO, Modesto
de pintura, i de (Madrid, 3.VII.1910 – Roses, 8.II.1986) Enginyer
Valera Alloza Andreu,
de Cañizar del Olivar Va estudiar a Ma-
(Terol). Va estudiar drid la carrera d’En-
el parvulari al Mon- ginyer Agrònom, la
tessori, i a l’Escola qual va finalitzar
Normal de Barce- abans de la guerra
lona. Durant la guerra civil es va veure obligat a civil. Va arribar a
participar en el front d’Aragó, es va haver d’exiliar Girona després de
a França on va estar reclòs als camps de concen- la guerra, destinat
tració de Prats de Molló i Barcarès. Quan retornà com Enginyer a la
va haver de passar per La Carbonera de Figueres Jefatura Agronómica
i pel camp d’Igualada. Una vegada superades les de Girona. Es va
limitacions per exercir, va ensenyar primer a casar amb Francisca
Barcelona i després a Sant Pere Pescador Calveras Rebordosa (17.VII.1936), i el matrimoni
(1946-1955). va tenir dos fills: Carlos Maria i Montse.
En casar-se amb Caterina Dispès Marcó, de El mateix any d’arribar, es va incorporar a
Viladamat, va traslladar-se a les escoles d’aquest treballar per Miquel Mateu↑ com a tècnic per dirigir
poble, permutant la plaça de Sant Pere amb el les empreses, explotacions agrícoles i ramaderes,
mestre de Viladamat, Sr. Sellés. Complementava el que aquell volia posar en marxa, i per reconstruir el
sou de mestre fent classes particulars i va haver de castell de Peralada. El biografiat va establir una
preocupar-se de qüestions agrícoles, ja que la seva gran amistat amb el propietari, va esdevenir el seu
muller pertanyia a una important família terratinent home de confiança i va ser l’executor de nombrosos
local. Esdevé el secretari de la Hermandad Sindical projectes que Mateu ideava. El seu vincle amb
de Labradores y Ganaderos (1956). Peralada li va permetre viure circumstàncies excep-
Tot i que enviuda prematurament (1960), la cionals, establir coneixença amb persones de
seva implicació amb el municipi de Viladamat es relleu en tots els àmbits polítics, socials i literaris.
286
DONADIU
Va compaginar la feina de funcionari en el Cos anys de Teologia a Girona, dos més de Teologia i
Oficial d’Enginyers Agrònoms, a les places de moral a Barcelona i Dret canònic en el Seminari
Portbou, com a director de l’Estació Fitosanitària de Barcelona.
(1942), com a enginyer en cap de la zona Seguia els estudis eclesiàstics els quals com-
Fitosanitària dels Pirineus Orientals (1952), com paginava amb la carrera de Filosofia i Lletres,
a cap provincial de Girona del Servei de Plagues assolint els títols de llicenciat i doctor. Va ser pro-
del Camp i d’Inspecció Fitosanitària (1973), amb fessor auxiliar de la facultat de Filosofia i Lletres
les tasques vinculades a les empreses de Miquel de la Universitat de Barcelona, i va arribar a
Mateu, tant les explotacions agrícoles, ramade- catedràtic de llengua hebrea (1882) i de filosofia
res, forestals, piscícoles, com en la urbanització a la Universitat de Barcelona.
de Santa Margarida, en les empreses relaciona- Va ocupar els càrrecs de secretari de l’Aca-
des amb els vins i caves, com en les tasques de dèmia filosoficocientífica de Sant Tomàs i de la
rehabilitació i reformes del Castell. Junta Diocesana de les Escoles Catòliques i va
Va ser un gran impulsor i lluitador dels vins de fundar el Centre Moral de la parròquia de Sant
l’Empordà, de la seva denominació d’origen, i de Francesc de Paula, del qual en va ser president.
la Festa de la Verema. Va ser nomenat membre Va presidir el comitè català per a la preparació
del Consejo Regulador de Denominación de del quart congrés científic internacional dels
Origen Ampurdà-Costa Brava. La seva defensa catòlics de Friburg (1897), on va ser elegit mem-
del vi escumós li va obrir les portes d’Asso- bre de la comissió permanent dels congressos.
ciacions i Juntes Regionals i Nacionals. L’any Va establir amistat i
1977 va ser nomenat President de Covinosa va estar relacionat
S.A., societat constituïda per Cavas del Ampur- amb diverses perso-
dán i Cooperativa Agrícola, de Mollet de Pera- nalitats de l’època
lada. Va incidir també en la compra d’alguns com Rubió i Lluch,
exemplars per a la biblioteca peraladenca. Frederic Rahola↑ o
En l’homenatge pòstum a Miquel Mateu, cele- amb els darrers
brat a l’Ajuntament de Figueres (25.XI.1972), el membres de la nis-
biografiat va pronunciar un discurs que es va saga Rocabertí↑,
publicar amb el títol Amics de Don Miquel... per a qui va escriure
(Barcelona: 1972), on queda reflectida la seva “Inscripción hebrea
relació amical i professional. que se lee en uno
Va rebre la Medalla del Orden Civil del Mérito de los platos que figuran en el museo del Exce-
Agrícola (Madrid, 1973). lentísimo sr. Conde de Peralada, etc. vertida al
Com a reconeixement per tot el que havia fet español, anotada y ampliada, con un apéndice
pels vins empordanesos el mateix any de la sobre las fiestas de los judíos” (Barcelona,
1887).
seva mort, el 1986, el Consell Regulador, el dia
de la Festa de la Verema, va convocar el “Premi Publicà, entre altres, obres pedagògiques:
Modesto Domínguez, dirigit a la promoció i Sinopsis de la declinación castellana y latina
investigació vitivinícola a l’Alt Empordà” amb (Barcelona: 1871; id.: 1872 2a ed.), Juicios críti-
caràcter bianual. cos de obras científicas y literarias remitidas a la
Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instruc-
ción (Barcelona: 1873), Curso de geografía his-
DONADIU PUIGNAU, Delfí tórica (Barcelona: 1873), Juicios críticos de
(Vilajuïga, octubre, 1845 – 14.VIII.1904) obras científicas y literarias remitidas á la
Eclesiàstic, filòleg i filòsof Sociedad barcelonesa de Amigos de la Instruc
ción (Barcelona: 1873), Curso de metafísica
Fill d’Isidre Donadiu Badosa i de Teresa Puignau (Barcelona: 1877; id.: 1881 2a ed.; id.: 1889 3a
Baeza, va estudiar el batxillerat a Figueres i va ed.), Método de enseñanza de la lengua hebrea
assolir el grau de Batxiller en Arts (1862), quatre (Barcelona: 1881), Reseña de los trabajos en
287
DONAT
que se ha ocupado la Academia barcelonesa La seva tasca en favor del catolicisme li va

filosófico-científica de Santo Tomás de Aquino merèixer el nomenament de Cavaller de l’Orde de
(Barcelona: 1883-1885 i 1887-1888), Amplia- Sant Gregori.
ción de la Psicología y nociones de Ontología,
Cosmología y Teodicea (Barcelona: 1884), Pro- DONAT RIGAU, M. Àngels
grama de metafísica (Barcelona: 1885), Nece- (Roses, 18.IX.1952) Mestra
sidad de la filosofía tomística en nuestros días
(Barcelona: 1887), Likosch Thòmas Min. Aquino. Filla de Pere Donat
Himno hebreo con su traducción española Ametller, pescador,
(Barcelona: 1888), Diccionario de la lengua cas- i de Catalina Rigau
tellana con la correspondencia catalana redac- Carreras, ambdós
tado en vista de los de Labernia, Salvà, Domín- de Roses.
guez, Caballero, Roque Barcía, Fernández de la Es va casar amb
Cuesta, el Enciclopédico de Gaspar y Roig, el de Miquel Coma Llovet,
Rosa y Bouret etc. (Barcelona: 1889; 1895- de Borrassà, i el ma-
1897 Palau) obra en 4 volums, en la qual hi trimoni va tenir dos
varen col·laborar distingits literats, més un apèn- fills: Clara i Lluís.
dix que amb posterioritat va rebre el nom de Va estudiar Ma-
Novísimo Diccionario Enciclopédico de la lengua gisteri a Girona
castellana, (Barcelona: 1895-1897), i el Suple- (1972), posteriorment va cursar l’especialitat de
mento al Novísimo Diccionario Enciclopédico de preescolar (1977) i la carrera de Filosofia i
la lengua castellana (Barcelona: s.d.). Lletres, secció Psicologia (UAB, 1994). Ha exer-
Discursos publicats: Excelencias de la filosofía cit l’ensenyament a Sant Celoni, Girona capital,
tomística (Barcelona: 1884), discurs llegit en la Vilafant i Figueres, amb un període de docència a
sessió pública de l’Acadèmia barcelonina Filoso- l’Escola Europea de Luxemburg (1986-1992).
ficocientífica de Sant Tomàs d’Aquino; Origen del Va guanyar el premi Experiències Pedagògiques
lenguaje (Barcelona: 1886) discurs pronunciat a de la ciutat de Figueres, amb el treball Estudi pro-
l’obertura del curs acadèmic de la Universitat de sociabilitat en nens de 5-6 anys a l’escola pública
Barcelona curs 1886/87 (Barcelona: 1886); Joaquim Cusí i Fortunet [sic] de Figueres; bases
Necesidad de la filosofía tomística en nuestros teòriques i programació (Figueres: 1987), en
días (Barcelona: 1887), discurs llegit a l’Acadè- col·laboració amb M. Dolors Cañigueral↑ Folcarà.
mia barcelonina Filosòfica de sant Tomàs
d’Aquino; La libertad y el liberalismo, discurs llegit DONJÓ CALLOL, Josep
en la sessió quarta del Congrés de Catòlics cele- (L’Escala, 31.VII.1897 – Girona, 1.IX.1989)
brat a Madrid el 1889 (Barcelona: 1890). L’any Mestre
1892 va participar en el Congrés catòlic de Sevilla
que va tenir lloc en el Fomento de Trabajo Nacio- Fill de Joan Donjó
nal, on va pronunciar la conferència sobre la “Cues- Sureda, mariner, i de
tión Obrera” (Barcelona: 1893); En el congrés Carme Callol Colo-
Científic Internacional de Catòlics, celebrat a meda, es va casar
Brussel·les, participa amb “L’origine des nains de amb Pepita Sastre
la vallée de Ribas (Catalogne)” (Bruxelles: 1895); Rodeja, de l’Escala, i
mentre que en el quart congrés, celebrat a Friburg, el matrimoni va tenir
participa amb el compte-rendu: Le vrai titre de la tres fills.
Croix (Fribourg: 1898), Necesidad y medios de Va ser alumne de
combatir el error y la impiedad (Barcelona: 1898), l’institut de Girona, i
conferència pronunciada a l’Associació de Catò- va compaginar la
lics de Barcelona i Acció Catòlica en els temps feina de barber amb
actuals (Barcelona: 1903). els estudis de magisteri. Va exercir el magisteri a
288
DURAN
Barcelona, Breda, i Castell d’Aro i, després de les DUQUE, Jorge

oposicions, va prendre possessió de la plaça de vegeu: MUÑOZ SÁNCHEZ, Miguel Ángel
Villalpape (Lugo). Va retornar a la comarca com
a mestre de Darnius. En aquesta localitat es va
involucrar amb el Comitè Antifeixista, del qual en DURAN, Josep
va esdevenir el cap. Tot i amb això, va protegir l’es- (Peralada, s. XVII – Portugal, 1704) Jurista
glésia i el capellà. L’any 1937 va exercir a Sant
Feliu de Guíxols, Llagostera, Sant Pere Pescador i Fou enviat a Itàlia (1702) pel Consell de Cent per
després es va exiliar. A França, va estar en diversos tal de presentar a Felip V de Castella les queixes
camps de concentració, finalment, es va poder catalanes pels abusos comesos pels funcionaris
establir a Marsella, i va retornar l’any 1970. reials. Suspecte d’austriacisme, fou perseguit pel
lloctinent filipista Francisco de Velasco i es refugià
Va ser un dels impulsors de la creació de
a Lisboa, on es posà a les ordres del rei-arxiduc
la revista L’Escalenc (el primer exemplar de l’1
Carles III i morí lluitant a la frontera portuguesa.
de gener de 1980), juntament amb Jaume
Saderra Riera.
Va deixar unes memòries, publicades a L’exili DURAN, Josep
dels Mestres (1939-1975) (Girona: 1995) per (Cadaqués, 1726?/1730? – Barcelona, 1802)
Salomó Marquès↑. Músic i compositor
Introductor d’elements compositius procedents

DONKS, Johannes
dels seus contactes amb Itàlia, conegut com l’es-
(Waspik, Holanda, 5.XII.1946)
til modern italià, en contraposició a l’estil barroc
Torner i escultor
que imperava a la península.
Va entrar com a cantor a la capella de música
De nacionalitat ho-
del Palau de la comtessa de Barcelona (1748) i
landesa, l’any 1972
el mateix any va ser nomenat coadjutor de Bernat
es va afincar a Alfaz
Tria, mestre de capella del palau.
del Pi (Alacant), on
Va ampliar els estudis musicals a Nàpols (1749-
va fundar l’empresa
1756), on va estudiar amb Francesco Durante,
Frajan s.l., de la
mestre de capella de gran renom, que l’influí en
qual en va ser direc-
l’art de la composició. Va treballar en el Conser-
tor-gerent (Altea,
vatorio di Sant’Onofrio. Va tornar a Barcelona i, en
1975-1999).
haver traspassat Bernat Tria, ocupa la plaça de
Des de l’any
mestre de capella del Palau de la comtessa (1756).
2001 es troba afin-
Va treballar conjuntament amb Josep Pujol,
cat a l’Alt Empordà
mestre de capella de la catedral de Barcelona.
i, des de l’any 2003, a la localitat de Sant Pere
En la composició d’algunes peces per a la cele-
Pescador, on hi té el seu taller-estudi i disposa
bració de l’anada de Carles III a Barcelona
d’una exposició permanent per a la seva obra a
(1759), es té coneixença d’un Te Deum. Va com-
la sala anomenada “El Viejo Pajar”. Treballa la
paginar les tasques anteriors amb la docència,
fusta a mà i mitjançant el torn.
de la qual es desvinculà l’any 1780.
Va compondre: Madrigale a quattro voci, peça
DOU BASSOLS, Ignasi criticada per Jaume Casellas, mestre de capella
(Senyor de Boadella, s. XVIII) Jurisconsult de la catedral de Toledo, que va considerar la
composició amb un contingut ple d’elements de
L’any 1765 es va casar amb Gaietana Tayadella l’escola napolitana; Antigono (òpera estrenada
Crosas (?-1821), senyora del castell de Calabuig. el 1760), Il Temistocle (òpera estrenada el
El seu fill Gaietà va ser l’últim membre de la família 1762), amb text de P. Metastasio. Obertura en Fa
en posseir la baronia de Calabuig. mayor (c. 1760), Obertura en Re major (1788).
289
DURAN
Són poques les obres conservades, algunes Per a recuperar-se d’un accident, resideix un
incompletes, d’altres d’autoria incerta; majorità- temps a Tolosa de Llenguadoc i, allà, té ocasió
riament són peces de música religiosa, alguna d’establir contacte amb els xefs de la localitat i
peça teatral i producció simfònica. familiaritzar-se amb la cuina francesa. Gràcies a
aquesta experiència introdueix noves matèries
primeres a la carta dels seus restaurants.
DURAN, Narcís
L’any 1975 es va fer càrrec del restaurant
(Castelló d’Empúries, 1776 –
Finisterre de Barcelona i va ser requerit pel prín-
Monterrey, Califòrnia, 1846) Franciscà i músic
cep Joan Carles per anar al Palau de Marivent, a
Professà al convent de Girona el 1793 i es va Mallorca.
ordenar a Barcelona el 1800. Des de Cadis va Va rebre la Medalla de la Ciutat de Figueres i
anar cap a Mèxic (1803) on s’afilià al col·legi de el nomenament de Mejor Cocinero de España
missions de San Fernando i, el 1806, fou destinat (1976). La Casa Real el va nomenar Cocinero del
a la missió de San José, de l’Alta Califòrnia, de la Rey Juan Carlos I.
qual en va ser superior (1828-1933). Sobresortí
pels seus coneixements musicals, va fundar un DURAN CAMPS, Lluís
cor i la primera orquestra simfònica del país.
(Cabanelles, 21.II.1910 – Figueres, 29.IX.1981)
El 1817 acompanyà el capità Luis Argüello en Restaurador
una expedició pels rius Sacramento i San Joquín,
per tal de fundar noves missions; deixà escrit un Fill de Joan Duran
diari de l’expedició. Va ser comissari prefecte de Burgas i de Teresa
les missions de l’Alta Califòrnia (1838-1846). Camps Lapedra, hos-
Entre les seves composicions la més conegu- talers, procedents
da és una Misa de Cataluña. de Cabanelles i ins-
tal·lats a Figueres
des de l’any 1910.
DURAN CAMPS, Joan
Es va casar amb
(Figueres, 9.I.1914 –
Antonieta Simon
Espriu-Montpeller, Hérault, França, 25.V.1981)
Martí (1932), de
Esportista i restaurador
Sant Jordi Desvalls,
Fill de Joan Duran i el matrimoni va
Burgas i de Teresa tenir dos fills, Joan (1933) i Lluís (1941).
Camps Lapedra, hos- Va estudiar al Col·legi dels Maristes, i va
talers, procedents rebre molt bona formació com a cuiner, ofici
de Cabanelles i ins- que aprèn també a la fonda familiar nomenada
tal·lats a Figueres Ca la Teta. Va entrar a l’Hotel Comercio (1927),
des de l’any 1910. i segueix a França, a l’Hôtel de France (Perpi-
L’any 1939 es casa nyà), a Lió i Chamonix, per cloure la seva forma-
amb Pepita Puntonet ció a l’Hotel Colón, de Barcelona l’any 1929, lloc
Vidal, i el matrimoni on coincideix amb el reconegut xef, Francisco
té una filla, Teresa. Roig Riera. Durant el període de la guerra civil
Assisteix al Col·le- treballa a Font Romeu (França). Acabada la
gi de La Salle i s’aficiona a la pràctica de l’esport, contesa retorna a Figueres i s’ocupa de recupe-
fins al punt de ser Campió de Catalunya d’atletis- rar el negoci familiar, afectat per diversos bom-
me (de 100 i 200 metres) i, més endavant, entre- bardeigs.
nador. Compagina l’afició per l’esport amb el Persona amb una clara visió dels negocis
negoci familiar. S’estableix a la Jonquera i als hotelers, va preveure la futura afluència turística
Límits, on regenta un restaurant que esdevindrà i es va avançar en la previsió de les seves neces-
un referent a la contrada. sitats. Reforma la fonda i es converteix en l’Hotel
290
DURAN
Duran –hotel escollit per Salvador Dalí↑, a partir Després d’haver re-
de 1948, per hostatjar-se a Figueres–, a la nova sidit a Vilabertran,
carretera general de Figueres construeix l’Hotel des de l’any 2000
Rallye (1958) amb benzinera, lloga l’Hotel París es troba instal·lat a
situat a la Rambla (1960), compra l’Hotel Agullana.
President (1967) i els Banys de la Mercè (1971). Ha practicat la
Contribueix a la construcció de la Sala de Festes pintura, el cartellis-
de la Societat Coral Erato, amb la voluntat de me, la il·lustració, la
poder disposar d’una sala d’esbarjo per als fotografia, el gravat
figuerencs i per als seus clients. i l’escultura.
Gaudia de clarividència per saber copsar Es val de taques,
la importància de les noves vies de comunicació: grafismes, matèries
la creació de l’anomenada carretera general, i símbols per fer arribar el seu missatge sugge-
amb el desviament del trànsit del centre de la rent i poètic i, d’altres, compromès i rebel.
ciutat, i, molt més tard, l’arribada de l’autopista. Combina els treballs pictòrics amb els de dis-
Construeix l’estació de servei Rally Sud (1958) seny gràfic.
i Rally Nord (1976). Aconsegueix els drets Ha creat la imatge de la nova producció de
d’explotació de les àrees de servei Empordà La Funcional Teatre, per l’adaptació de l’obra La
a Garrigàs (1975), i la Porta Catalana, a la ronda, obra d’Arthur Shnitzler (2007), una figura
Jonquera (1981). primitiva amb connotacions rupestres.
En el moment del seu traspàs comptava amb Ha exposat individualment en diferents galeries
dos-cents setanta empleats. figuerenques: Antic Escorxador Municipal (Figue-
Va ser president de la patronal d’Hostaleria res, 1988), Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
de l’Alt Empordà, president Provincial d’Hos- (Girona, 1991), Al Fanal Gallerie (Banyuls,1992),
taleria, president fundador de la cadena hotele- Presos per la pau (Amnistia Internacional, itinerant
ra HOGECO, fundador de l’associació Restau- 1992), Tintes i Papers al Casino Sport (Figueres,
rantes de la Buena Mesa i del batllia de la 1993), Ajuntament de Figueres (Figueres, 1994),
Chaîne des Rôtisseurs: Gerona-Costa Brava i, XVI Festival Internacional de Música de l’Empordà
amb altres col·legues del ram de l’hostaleria, (Vilabertran, 1996), Mil·lènium (1998), Drets
membre fundador de l’Escola d’Hostaleria de Humans (Itinerant, 1998), a Agullana (2001,
l’Alt Empordà.
2002), al Centre Cultural Kostrzyn (Polònia, 2002),
Nomenat Soci d’Honor de la Societat Coral Can ninetes (Salt, 2006).
Erato, juntament amb la seva muller, va rebre la
Ha participat en diverses exposicions col·lecti-
Medalla de Plata al Mérito al Trabajo (1980). Va
ves, entre les més significatives: Segona Mostra
ser nomenat Gironí de l’any (1981).
d’Art Casa de Cultura (Girona, 1986), Mostra de
Pintura Contemporània (Garriguella, 1986, 1987,
DURAN CARRERA, Miquel 1988, 1989), Fires i Festes de la Santa Creu
(Vilabertran, 17.XII.1954) Pintor (Figueres, 1989), Nou artistes Museu de l’Em-
pordà (Figueres, 1992), Tercera Biennal d’Art
Fill de Delfí Duran Delos, de Lliurona (Bassego- (Girona, 1993), Autistes Galeria Canaleta (Figue-
da), i de Remei Carrera Gardella, d’Oix (Garrotxa). res, 1997), MaçArt (Maçanet de Cabrenys, 1998,
Quan tenia tres anys, la seva família s’instal·la al 2000).
carrer de Peralada, de Figueres. Ha participat també en la carpeta de gravats
Va assistir a classes de dibuix i pintura al dedicada als Special Olympics (Figueres, 2000).
Casino Menestral. A Barcelona, estudia Arts Deco- És autor de l’escultura Solidaritat (Figueres,
ratives a l’IADE, on combina el disseny, les arts 1999). Ha estat l’autor del cartell per anunciar
gràfiques, les noves tecnologies, el dibuix, la pin- les Vint-i-quatrenes Jornades de Diversitat
tura i l’escultura. Lingüística (Universitat Autònoma, 2007).
291
DURAN
DURAN GARRIGOLAS, Toribi DURAN PAGÈS, Josep

(Castelló d’Empúries, 30.IV.1814 – (Figueres, 10.VII.1959) Esportista
Barcelona, 16.IX.1888) Benefactor i industrial
Fill de Josep Duran
Fill de Francesc Sala, mecànic, natu-
Duran Ribera, dedi- ral de Vila-sacra, i de
cat al comerç, i Florentina Pagès Mo-
d’Antònia Garrigolas las, d’Olot. És co-
Ferran, ambdós de negut popularment
Castelló d’Empú- amb el nom de Pitu.
ries. Va ser el gran Futbolísticament
de dos germans: es va formar amb l’e-
Toribi i Benvinguda. quip Montesa i el
De jove va anar Traymar, de Figueres.
a treballar a Barce- Ha estat un referent
lona, va començar en el futbol de la Unió Esportiva Figueres a la qual
com a dependent en un comerç i l’any 1846 va es va incorporar als quinze anys. En els darrers
decidir establir-se pel seu compte, amb un negoci temps s’ha dedicat a formar els equips base i ha
relacionat amb el lli, cànem, jute i filatures de cotó. entrenat equips com el Maçanet o el Sant Miquel
Se sap que va formar part de diverses socie- de Fluvià. Durant un breu lapse de temps va ser
tats com la companyia Lloyds d’assegurances, president de la Unió Esportiva (2006-2007).
les línies Hispano-inglesa de vapors, El Crédito Va rebre la insígnia d’or i brillants pels anys de
barcelonés d’assegurances marítimes i que va dedicació a la UE Figueres (1991).
patir alts i baixos a la borsa, havent invertit en
ferrocarrils, bancs i bitllets hipotecaris de Cuba, i DURAN VEHÍ, Sebastià
en la compra de terrenys. A Castelló va comprar (Cadaqués, 22.III.1937) Músic
l’anomenat Camp de la Guarda, el qual va par-
cel·lar i va esdevenir el barri Toribi Duran. Va ser Fill de Pere Duran Costa i d’Esperança Vehí Rahola,
una persona que va fugir de la notorietat. ambdós de Cadaqués. Està afincat a Sant Celoni
En el testament encarrega als seus marmessors des de l’any 1953, es va casar amb Eulàlia Pascual,
testamentaris, Bonaventura Grasés i Joan Ratés, i actualment viu entre aquesta vila i Cadaqués.
repartir diners entre establiments de beneficència. Reconegut fiscornaire, també tocava el trom-
A Barcelona, la inversió es va fer en el projecte de bó de vares. Va aprendre amb el mestre Rafel
la construcció d’una Escola Municipal de Reforma, Cabrisas↑, de Cadaqués, Josep Blanch↑ Reynalt,
que va concloure amb la inauguració, al barri de de Castelló d’Empúries i va perfeccionar amb
Gràcia, de l’“Asilo Toribio Durán. Escuela de Refor- Miquel Badia a l’Escola Municipal de Barcelona.
ma para jóvenes viciosos o delincuentes” (1890), Ha format part de les cobles: La Lira de Sant
col·laborant també en la construcció de la Nueva Celoni, Verds de Mataró, La Principal de Girona,
Cárcel (1897). Una altra part de l’herència va ser La Principal de Gràcia i a la Cobla Ciutat de Barce-
destinada a la construcció d’un hospital-asil a lona, i de la Cobla Barcelona (1973-1976). Va
Castelló d’Empúries (1899). La residència geriàtri- entrar a formar de la Banda Municipal de Barce-
ca de Castelló porta el seu nom. lona (1977-2002).
292
E
EGEA CODINA, Antoni
(Girona, 20.VI.1957) Historiador
Fill de Juan Egea

Pérez, de Cehegín
(Múrcia), picapedrer,
i de M. del Carmen
Codina González, de
municipis empordanesos. Quant a la seva forma-
ció, tot i haver assistit a diversos cursos, consi-
dera que en l’apartat paleogràfic ha estat de
mossèn Miquel Pujol↑ de qui més n’ha après. El
biografiat és un exemple de tenacitat, constàn-
cia i treball, d’una persona que ha hagut de
superar moltes difcultats per poder assolir for-
mació i estudis, per poder portar a terme les
Albanchez (Alme- seves investigacions.
ría), modista. De Ha col·laborat en diferents publicacions,
petit va assistir als havent estat un habitual col·laborador dels
col·legis gironins de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos,
les escolàpies i els miscel·lània en la qual han aparegut: “Un docu-
maristes. L’any 1963 ment inèdit sobre el comerç figuerenc del segle
la família es traslla- XVII” (1978), “Llers. Els homes i els fets” (1979-
da a Llers i, sense acabar els estudis, el posen a 80), “El recinte murallat de la Força de Llers”
treballar a la fusteria, amb el pare. Les restes (1984), “El mestre d’obres Alexandre Comalat i
històriques de la vila llersenca influeixen en el la restauració del castell de Requesens” (1985),
jove, fins al punt de crear-li una inquietud i curio- “Notícies sobre l’agricultura figuerenca dels
sitat per les vicissituds històriques de la vila. Una segles XVII i XVIII” (1986), “Figueres i la seva evo-
part de la curiositat va quedar resolta en poder lle- lució urbana durant el vell règim: segles XVI, XVII,
gir un exemplar mecanoscrit del Llibre dels XVIII” (1987), “Aproximació a la Figueres i els
Racionaris de la vila i castell de Llers. Es trasllada figuerencs del segle XVI” (1990), “Apunts, dates
de nou de residència, ara a Figueres. Allà s’impli- i documents per a una història urbana de
ca amb el Grup d’Art i Treball del Cente Excur- Figueres” (1992), “Aspectes de la Figueres del
sionista Empordanès i col·labora en la neteja de segle XIV, centrats en l’estudi d’un capbreu del
monuments abandonats. Aprofita el servei militar Monestir de Vilabertran de l’any 1343” (1993),
per endegar el primer article per als Annals de “Un capbreu de Figueres finals del segles XV-XVI.
l’Institut d’Estudis Empordanesos (1979). Notícies del domini directe de la cambreria del
S’ha especialitzat en la historia medieval de monestir de Sant Pere de Besalú sobre immobles
Figueres i Llers, història moderna de Figueres i de Figueres en el tombant dels segles XV i XVI”
ha treballat sobre la història general d’altres (1995), “Alguns aspectes històrics del Vilafant
293
ELELMAN
Baix Medieval i Modern” (1997), “Notícies sobre proporcionat el domini de diversos idiomes,
demografia i jurisdicció del comtat d’Empúries a entre ells l’àrab, una amplitud de mires i una
mitjan del segle XIV” (1998). riquesa de vivències que han potenciat la multi-
Ha escrit les monografies Aspectes històrics plicitat d’activitats.
del poble de Siurana (Siurana: 1995), Figueres Ja a l’adolescència va mostrar les seves
als segles XVI i XVII (Figueres: 1999). inquietuds polítiques: va formar part del Young
En col·laboració: Capmany (Girona: 1995) Communist League (1978-1982), va esdevenir
amb Marisa Roig↑; Vilamalla: mil anys d’història: el president del Students Union (Sindicat
974-1075 (Vilamalla: 1999) amb Marisa Roig i d’Estudiants), de Newcastle (1982). Després
Joan Serra↑ Perals; Siurana d’Empordà (Girona: d’un llarg lapse de temps s’ha incorporat al grup
1998) amb David Pujol↑ Fabrellas; Vilanant Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) (2005), a
(Girona: 2001) amb Pere Borrat↑ Gironell; Mil Figueres, sigles amb les quals ha encapçalat les
anys de domini episcopal de Bàscara (Bàscara: llistes municipals de 2007. Des de maig de 2007
2002) amb Carles Bosch↑ Parer. és portaveu d’aquest grup municipal i des del
Les darreres aportacions han estat les mono- mes d’octubre, regidor de Medi Natural i Qualitat
grafies, Els antics municipis, Calabuig (2007) i Ambiental i vocal de mobilitat pel CILMA.
Orriols (2007), en col·laboració amb Carles Bosch. Persona polifacètica ha col·laborat amb
El seu treball sobre Llers va guanyar un accès- diversos mitjans de comunicació com el setma-
sit al Concurs Literari del Casino Menestral (1979). nari Empordà i a les emissores Radio Ser (1990-
1994) i Ona Catalana (1999-2004). S’ha sentit
atret pel teatre en el qual ha intervingut com a
ELELMAN, Richard actor, director i escriptor. Com a actor ha inter-
(Londres, 31.VIII.1961) Professor i actor vingut en produccions professionals al teatre,
cinema i televisió a Anglaterra (1972-1984),
Fill de Montague i entre els quals destaca el paper de Garcin a Huis
Veronica Elelman, Clos de Jean Paul Sartre i el de Ricardo III a
ambdós periodis- Ricardo III, de Shakespeare. A Figueres ha estat
tes, està casat amb actor i director de produccions locals (des de
Roser Parset Fàbre- 1989), professor de l’Aula de Teatre Municipal
ga (1995). i fundador dels grups de teatre English
Ha estudiat a Shakespeare Theatre (EST) dirigia obres d’a-
l’Ardingly College, quest autor parlades en anglès on els actors i
al Haywards Heath actrius eren professors britànics de Figueres, i
College, i a la Uni- alguns del seus alumnes avançats. Més enda-
versity of Northum- vant, va muntar Zanni Teatre, companyia encara
bria (Newcastle- en actiu amb obres de text d’autors, la majoria
upon-Tyne) ha cursat la carrera de Ciències locals, ara en llengua espanyola i catalana; ell
Polítiques (1982) i ha realitzat Masters sobre mateix n’és el director.
temes europeus. La seva tesi doctoral ha versat Com a actor ha participat en les obres:
sobre The transition from military dictatorship to Macbeth, La Tempestad, Harlequin, Les bruixes
democracy in Turkey, 1984 (University of de Salem de EST, 4 ficcions 4 de Zanni Teatre i La
Northumbria, 1986). Nit de les Tríbades, Mare coratge, Dotze sense
Ha residit al Sudan (1984-1986) on va treba- pietat, El Gran Masturbador, El Sabater d’Ordis, La
llar com a professor, a l’Índia (1986-1987) on va Solució Final i La Serva Padrona de La Funcional.
desenvolupar tasques periodístiques, Portugal Com a director: Macbeth, La Tempestad,
(1994-1995) on va exercir de professor, i Harlequin, Un Conte perdut al Bosc, Les Bruixes
Catalunya on resideix des de 1987. Està vinculat de Salem i La Persistencia de la memòria de EST,
a Figueres des de l’any 1988, on ha estat profes- No pregunte por qué, En Transit (representant
sor d’anglès. Els diferents llocs on ha viscut li han d’Espanya al World Youth Theatre Festival, de
294
EMPÚRIES
Londres), El Botín, Deus ex maquina amb Zanni Figueres. Treballa a l’Ajuntament, estudia la carre-
Teatre, El Diari d’Anna Frank amb l’Aula de Teatre ra de Magisteri, i oposita a primer oficial de l’es-
Municipal, i Retalls amb TeTeatre i La solució final cala tècnicoadministrativa de l’Ajuntament de
amb La Funcional. Figueres. Durant molts va desenvolupar la tasca
Està preparant la novel·la El sol d’agost (Late de secretari particular de l’alcalde (Bonaterra↑,
August Sun). Junyer de Bodallés↑, Guardiola↑, i Giró↑).
Va ser delegat del Sindicat de la construcció,
de Regiones Devastadas, delegat de la Juventut
ELIES, Cresques de Figueres, delegat de Falange i secretari de la
(Figueres, s. XIII – XIV) Metge jueu Delegació d’Informació i Turisme.
En alguna necrològica de l’època se’l va qua-
Les primeres notícies d’aquest personatge, qualificar com una persona de caràcter amè, senyo-
lificat de metge de física o físic, es remunten a rial i de gran cultura, des del punt de vista humà,
1341, quan era metge de Pere el Cerimoniós. El com a persona atenta, d’àmplia formació i amb
monarca li va concedir alguns privilegis com el de una gran habilitat per solventar els problemes,
no haver de portar el distintiu de jueu. Es té qualitats que es complementaven amb les bones
coneixement que disposava d’una ben nodrida dots literàries, de ploma fàcil i profunda, des del
biblioteca en l’especialitat mèdica. punt de vista professional.
Sembla ser que va preparar un informe sobre Va compaginar la feina amb les seves afi-
la llibertat de residència dels jueus en relació cions, era col·laborador de diversos rotatius
amb les obligacions tributàries. espanyols i estrangers. Va ser redactor en cap del
L’any 1969 el consistori figuerenc li va dedi- setmanari comarcal Ampurdán, del qual en va
car un carrer, en un vial de la carretera de Llers. esdevenir director (1963-1977). S’ocupava de
dues seccions: Desde el Alféizar i A Dios lo que es
ELORDUY BUSCARONS, Josep Maria de Dios, la majoria dels escrits no els signava i, la
(Girona, 2.VI.1901 – Figueres, 4.VI.1984) resta, ho feia amb el pseudònim de Clodianus.
Funcionari i periodista Va ser corresponsal de l’Agencia Logos
(Madrid), de Solidaridad Nacional (Madrid) i The
Fill únic de Sabas Associated Press (Londres).
Elorduy Morales, Va rebre la Medalla de Bronze de la Joventut
natural de Tineo (30.V.1971).
(Astúries), cap d’o-
bres públiques de EMPÚRIES, Comtes d’
Girona, i de Maria (s. IX)
Buscarons Brugat,
de Roses. Es va Es té coneixença de
casar amb la gironi- la línia comtal em-
na Maria Lluïsa poritana des de l’è-
Busquets Martinell, poca carolíngia, en
filla del propietari el segle IX, essent
de la fàbrica de curtits Busquets, de Girona. Ermenguer (812-
Varen tenir tres fills: Josep Maria, Maria i Lluís. 813) el primer de la
Va estudiar al Col·legi de La Salle i als Maristes nissaga.
de Girona. Va anar a Madrid i va cursar estudis L’any 834 és in-
d’Enginyer de Camins, que tot i el magnífic expe- vestit comte Sunyer I,
dient acadèmic, va haver de deixar inacabats a i el seguiren els
causa de la malaltia del pare, i va entrar a treba- seus fills els quals
llar en el negoci familiar de la muller. La guerra formaren un primer govern comtal indivís: Sunyer II,
civil desbarata el negoci i la família es trasllada a que va heretar el comtat del Rosselló, i Dela
295
ESBRÓS
(862-894). Segueixen el govern conjunt els fills (1290?-1322?), comte 1313-1322, amb qui
de Sunyer II, Benció I (915-916) i Gausbert (915- s’acaba la primera línia comtal directa.
931), essent aquest darrer qui reconstruí Sant Va heretar el comtat
Martí d’Empúries i va combatre els pirates. el vescomte Hug I
Gausfred I (931-991), fill de Gausbert, va dis- de Cardona: Hug VI
posar de moneda pròpia, foren importants les (1323-1325), el
donacions al monestir de Sant Pere de Rodes i va qual, a instàncies de
ser qui decidí canviar de lloc la capitalitat del Jaume II, el va haver
comtat, tot i que el trasllat a Castelló d’Empúries de permutar amb
no va ser efectiu fins l’any 1079. Els fills de l’infant Pere (1305-
Gausfred es repartiren el govern: Hug I (991- Pisa, 1381), comte
1040) va ser comte d’Empúries i Peralada i de Ribagorça i se-
Guislabert I del Rosselló. nyor de Gandia i
Seguí la línia comtal Ponç I (c. 990-1078) Pego, el qual va
comte de 1040 a 1078, fill d’Hug I i de Guisla de esdevenir Pere I d’Empúries (1325-1331/1341)
Besiers. Es va casar amb Adelaida de Besalú. Va comte de 1325 a 1341. L’any 1331 es va casar
ser qui va iniciar l’església de Castelló d’Empú- amb Joana de Foix i la cerimònia el va deixar
ries, consagrada l’any 1064. Va testar el condo- empenyorat. Va gaudir de la confiança del seu
mini del comtat entre els seus fills: Hug II i germà Alfons III (Nàpols, 1299-Barcelona, 1336),
Berenguer, però aquests es repartiren el territori, el qual li encomenà les gestions per a establir la
Hug va esdevenir comte d’Empúries, mentre que pau entre Sicília i Nàpols (Avinyó, 1328) i el
Berenguer va ser vescomte de Peralada i senyor nomenà senescal de Catalunya (1328). A les tas-
de Rocabertí↑ (1078-1098). ques diplomàtiques i militars cal sumar les de trac-
Hug II (c. 1035-1116), comte de 1078 a tadista i poeta.
1116, es casà amb Sança d’Urgell. Va ser un dels El va succeir el seu germà petit Ramon
consellers de Ramon Berenguer III en l’expedició Berenguer I d’Empúries (1308-1365), comte de
a Mallorca (1114). 1341 a 1364, després del bescanvi per les mun-
Els seus successors foren Ponç II (c. 1070- tanyes de Prades. Aquest va ser cap de les tropes
1153/54), comte de 1116 a 1153/54, que va reials al Rosselló, i ambaixador del papa
mantenir disputes amb els seus veïns de Innocenci VI pels afers de Sardenya. El va succeir
Peralada, Besalú i el Rosselló; Ponç III (c. 1135- el seu fill Joan I d’Empúries (c. 1340-Castellví de
1200), comte de 1173 a 1200, va ser protector Rosanes, 1398), comte de 1364 a 1396. Fill de
del monestir de Sant Pere de Rodes i del de Sant Ramon Berenguer i de Maria Álvarez de Xèrica. Es
Quirze de Colera; Hug IV (c. 1170-Mallorca, va casar amb Blanca de Sicília, moment en què
1230), comte de 1200 a 1230, va participar en va rebre el comtat. Va finalitzar la seu castelloni-
la conquesta de Mallorca, gràcies a aquesta na i va intentar que fos bisbat. Es va rebel·lar
empresa va rebre propietats a l’illa, va morir a
contra el rei, ja que era partidari de la jurisdicció
causa de la pesta; Ponç IV (c. 1205-1269),
dels barons. Va morir empresonat. El succeïren
comte de 1230 a 1269, va participar en la con-
els seus fills Joan II, comte de 1396 a 1401, i
questa de Mallorca juntament amb el seu pare
Pere II l’any 1401.
Hug IV i, posteriorment, a la de València. Fundà
el Convent de la Mercè a Castelló d’Empúries; Durant el segle XV la línia comtal la va assumir
Hug V (c. 1240-1277), comte de 1269 a 1277, la casa de Cardona i, posteriorment, passà als
per part materna va incorporar el vescomtat de Medinaceli (s. XVII).
Bas, va participar en la batalla de Múrcia (1265-
1266), es va sublevar contra el rei però retornà a ESBRÓS, Pere
l’obediència reial; Ponç V (c. 1264-1313), comte (Figueres, s. XVII) Artesà del moble
de 1277 a 1313, casat amb la marquesa de
Cabrera va unir aquest comtat al d’Empúries. Va Va ser un dels que manufacturaren els famosos
lluitar al costat d’Alfons II, i de Jaume II: Ponç VI “mobles d’Arles” de Catalunya, molt apreciats en
296
ESCAPA
el seu temps. Va treballar a Marsella, als arse- ESCAPA SERRA, Joan

nals del rei Lluís XIV. (Peralada, 28.VII.1928) Músic i compositor
Fill de Baldomero
ESCALES, Ramon d’
Escapa Algans, agut-
(? – Barcelona, 1398) Abat de Vilabertran zil i músic, i de
Llúcia Serra Algans,
Bisbe d’Elna (1377-1380), bisbe de Lleida ambdós de Perala-
(1380-1386), i de Barcelona (1386-1398). da. Va ser el petit
Va ser conseller de Pere III de Catalunya- de quatre germans:
Aragó. Concepció, Miquel,
Martí i Joan. Casat
amb Rosita Portell
ESCAPA AMORÓS, Sebastià Serra, ha tingut tres
(Figueres, 6.VIII.1862 – 1.VIII.1939) fills: M. Teresa, Llú-
Propietari, pintor i professor de dibuix cia i Rosa Maria.
Començà a estudiar música als cinc anys a
Fill de Josep Escapa l’Escolania Parroquial amb mossèn Alexandre
i d’Agustina Amorós, Fernández i, més endavant, amb Marià Calvet, a
es va casar amb Figueres amb Camil·la Lloret↑ i el Sr. Prunell i, a
Elvira Roura Riera, Girona, amb el Sr. Miralda. Pel que fa a l’estudi
natural d’Arbúcies, de l’instrument, es decantà per la trompeta.
i no consta que Al mateix temps, i des de ben jovenet, aprenia
el matimoni tingués l’ofici de fuster, feina que va exercir durant gaire-
fills. bé tota la vida compaginant-la amb la de carter.
Pr obablement Enamorat de la música, participà en la forma-
ha passat a la histò- ció de Sant Joan de les Abadeses, en La Principal
ria per haver estat de Figueres, en la d’Els Nois d’Olesa, en La
professor de dibuix, Principal de Banyoles, en el conjunt anomenat
juntament amb el professor Núñez↑, de recone- Michel Bourdoncle d’Albi, en la Ritmos de
guts pintors empordanesos, d’entre els quals Figueres i en La Lira de Sant Celoni.
destaca Salvador Dalí↑. L’última col·laboració orquestral fou l’any
Però el biografiat va estar vinculat a diverses i 1963. A partir d’aquest moment, i a desgrat seu,
variades activitats locals: al Certamen Literario va haver de dedicar-se als altres quefers.
(Figueres, 1883), va presidir la Secció Literària i Després de la seva jubilació, ha retornat plena-
va ser el secretari dels certàmens de 1882 i ment al món de la música i des de 1996, és el
1883, membre fundador de la junta del Museu director de la Coral Jove de Peralada i es dedica
de l’Empordà (1920) en la qual va ocupar el a la composició de sardanes.
càrrec de secretari; a la junta directiva de la Els títols estrenats, amb lletra i música de
Cambra Agrícola Oficial de l’Empordà va actuar Joan Escapa, són: Cantem la Pasqua (1994), A
també com a secretari general (1912-1918). la Vila de Peralada (1995), Cant a Figueres
Implicat en diverses iniciatives ciutadanes, for- (1997), El sentiment: tots catalans (2005).
mava part de jurats com el de fanalets de Reis Ha compost també les sardanes: Com ocells
dels anys 20 o el de Cartells de la Fira Comercial (1995), amb lletra de Pere Golobardes; L’Em-
d’Agricultura i d’Indústria de Figueres (1934). pordanès (1999) lletra de Montse Calverol; Quan
Vinculat al Centre de Catòlics, es va ocupar de la bufa la tramuntana (1998), El Castell de Peralada
direcció d’obres de teatre. (1999) amb lletra de José Luis Torres↑; Aquell
Era notòria la col·lecció de vidres d’excavació, home (2000) amb lletra de José Luis Torres; El
la qual tenia al seu domicili del carrer Ample. balcó del Canigó (2000) amb lletra de Montserrat
297
ESCOFET
Badosa; La gorga blava (2001), A Mollet de a oficial voluntari al Marroc (1920-1923), resul-
Peralada (2000) seguint la lletra de mossèn Manel tant ferit per tres vegades i repetidament llorejat.
Pont↑ Bosch; A l’amic Josep Quer (1999), sardana En tornar a Barcelona, demanà l’adscripció a les
de contrabaix dedicada al contrabaixista vilafan- Esquadres de Catalunya, i es posa al costat del
tenc Josep Quer↑; Els pabordes de Sant Antoni president Macià quan aquest, el 14 d’abril de
(2001), El nostre claustre de Peralada (2002) 1931, proclamà la República Catalana, fet pel
amb lletra de José Luis Torres; A la vila de Llançà qual passà a comandar els Mossos d’Esquadra
(2004), Bet, som-hi! (2004) dedicada a la seva al costat del comandant d’artilleria Pérez Farrás.
néta; La senyoreta Carminxu (2005) amb lletra de Seguint en aquesta línia, va ser nomenat per
José Luis Torres; Per tú, Pere (2006) dedicada a Companys Comissari General d’Ordre Públic
Pere Pallé; A Vilanova de la Muga i a mossèn Manel (1934, i 1936) i durant la proclamació de l’Estat
(2006) dedicada a mossèn Manuel Seco. Català d’octubre de 1934 es va oposar, junta-
ment amb Pérez Farrás, a les forces lleials a la
ESCOFET, Francisco de Paula República comandades pel general Batet. Per
(Cadaqués?, s. XIX) Metge aquests fets fou jutjat per insurrecció per un con-
sell de guerra i condemnat a mort, pena que li
Va publicar un llibre sobre medicina homeopàti- fou commutada, gràcies a la intervenció del pre-
ca Ideas generales sobre el estado actual de la sident Alcalá Zamora, per la de cadena perpètua
Medicina. Su importancia, su marcha, su refor- i la degradació militar.
ma y porvenir. (Habana: 1847). La victòria del Front Popular l’amnistià, i el 26
de juny de 1936 el president Companys el tornà
ESCOFET, Sebastià a nomenar Comissari General d’Ordre Públic,
(Cadaqués, s. XIX – XX) Músic càrrec des del qual s’oposà a l’èxit de l’aixeca-
ment militar a Barcelona. El president Companys
Conegut popularment amb el nom de Tià Flauta. va haver d’enviar-lo a França per protegir-lo de
Va aprendre música amb el seu oncle Josep les acusacions anarquistes de ser enemic de la
Deutís, organista i mestre de solfeig i piano. República, tornant el 1937 i participant en els
Va substituir Sebastià Godo↑, en la direcció i fronts de Belchite i Terol. En acabar la guerra civil
escola musical de la vila de Cadaqués. Amb els s’exilià a Brussel·les essent ministre de la
anys va residir a Figueres on es va dedicar a l’en- República, la qual el nomenà Maestrante de la
senyament de la música. Orden de la Liberación. No va ser fins l’any 1978,
una vegada aprovada la nova Constitució, quan
va tornar a Barcelona.
ESCOFET ALSINA, Frederic
(Barcelona, 12.VII.1897 – 27.III.1987) Militar És autor del llibre de memòries Al servei de
Catalunya i de la República (París: 1973), i del
Pertanyia a una fa- De una derrota a una victoria: 6 de octubre de
mília cadaquesenca 1934-19 de julio de 1936 (Barcelona: 1984).
que va traslladar-se L’any 1983 la vila de Cadaqués el va anome-
a Barcelona, lloc on nar Fill Adoptiu i li dedicà un carrer, i el 1985 la
va néixer, segons el Generalitat el reconegué com a Cap Honorari
mateix biografiat, dels Mossos d’Esquadra.
per accident. A Ca-
daqués hi va passar
part de la infantesa, ESCOFET PALAU, Joan d’
i les vacances d’es- (Cadaqués, batejat 10.V.1720 – 25.III.1808)
tiu. Es va casar amb Enginyer militar i arquitecte
Josefina Rahola.
Militar de carrera, va ingressar a l’Academia Fill de Joan Baptista Escofet Sastre, comerciant
Militar de Caballería de Valladolid, i va anar com de Cadaqués, i d’Isabel Palau Marquès, el
298
ESCRIBÀ
matrimoni va tenir sis fills, dels quals tres arriba- de l’escola pública de Cadaqués i per a noies
ren a adults: Emerenciana, Anna i Joan. Es va amb pocs recursos, i deixà un projecte de regatge
casar amb Manuela Moreno Monfort, amb qui va de l’Empordà basat en el Ter, el Fluvià i la Muga.
tenir tres fills, dels quals només va sobreviure Des del quarter general de Figueres, va enviar
Marianna. una circular dirigida a D. Joan Cambiazo Los
L’any 1740 va ingres- Capitanes que hubieren de servir en los somete-
sar a l’exèrcit, i for- nes, corresponde, sean sugetos de autoridad,
mà part d’expedi- valor y prudencia ... (Vich: 1794?). Altres circu-
cions amb les quals lars de la seva autoria foren: Hallandose esta
es desplaçà a Ma- Junta general de Somatenes con varias instan-
llorca, Itàlia i Fran- cias de diferentes pueblos, por las que exponen
ça. L’any 1750 rep las insuperables dificultades para afrontar los
el nomenament d’In- fondos necesarios para su subsistencia, tubo
geniero Extraordi- por preciso pasarlo con algunas reflexiones á la
nario de los Ejérci- consideracion del General en Gefe, el Excelen-
tos y Plazas de SM., tísimo Señor Conde de la Unión... (Vich: 1794?),
i esdevé professor Don Juan de Escofet, teniente general de los rea-
de l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona, i les exércitos,... Para que en lo sucesivo se prac-
puja en l’escalafó d’enginyers fins a arribar al tique... la limpia de letrinas, o lugares comunes,
càrrec d’Enginyer en Cap (1776). Va intervenir en y se saquen sus inmundicias (Barcelona?:
algunes obres d’enginyeria de caràcter civil com 1797?), Don Juan de Escofet, teniente general
el Real Camino Barcelona-Lérida, actua a de los reales exércitos, gobernador militar y polí-
Andalusia, València i Múrcia, on va treballar en tico de esta plaza y su distrito, por quanto sobre
l’abastament de l’aigua. Va fer estada a la ninguna observancia de las providencias
Veneçuela, d’on retorna l’any 1774, i posterior- dadas y publicadas en los anteriores años para
ment, a l’Argentina. el buen órden y régimen del teatro se experimen-
Havent assolit el rang de brigadier dels Reales tó realquilarse, por muchos sugetos y beneficiar-
Ejércitos va ser governador militar de la plaça de se por los mismos individuos del teatro, lunetas
Roses (9.XI.1779 – 3.IV.1789). Promogut a tinent y aposentos con medios muy reprehensibles y
de rei de la plaça de Barcelona, es va desplaçar a precios mucho mayores de los señalados por el
la capital (1789), posteriorment ascendit a gobierno... (Barcelona?: 1798?).
mariscal de camp (1791), essent Figueres el seu
destí, organitzant un cordó fronterer per controlar
els veïns francesos que pretenien refugiar-se ESCRIBÀ PASCUAL, Xavier
aquí. Es diu que ell va ser l’organitzador dels pri- (París, 3.II.1969) Pintor
mers sometents per protegir els pobles fronterers.
Es va distingir especialment per la primera cam- Fill de Francesc Pas-
panya contra França, durant la Guerra Gran cual Segarra, dis-
(1793), que es va apoderar del castell de la senyador gràfic, i de
Bellaguarda que els espanyols conservaren fins Conxita Escribà Pa-
al 17 de setembre de 1794. Va arribar a governa- rés, ambdós de Bar-
dor militar i polític de la plaça de Barcelona, celona. Casat amb
càrrec des del qual va promoure millores urbanís- Clarie Cayla, dis-
tiques. A Barcelona va urbanitzar el primitiu pas- senyadora d’inte-
seig de Sant Joan, i se li havia atribuït la creació riors, té una filla,
del Jardí del General, obra del general Castaños. Cian. Ha viscut i tre-
Va ingressar a l’Acadèmia de Bones Lletres ballat entre París i
(1754) i a la de Ciències (1790), de Barcelona. Va Barcelona i, des de
llegar ajuts per a costejar els salaris dels mestres l’any 2006, es troba afincat a Terrades.
299
ESCUADRA
Llicenciat en Belles Arts (especialitat amb Carme Colomer, de Figueres. Des de 1995
Pintura), Facultat de Belles Arts (Universitat resideix a Borrassà.
Central de Barcelona, 1988-1993). Diplôme Va iniciar els estudis
National Supérieur des Beaux-Arts avec les musicals a l’edat de
Félicitations du Jury à l’Unanimité (Champ vuit anys. S’ha for-
Peinture), ENSB-A (París, 1994-1998). Diploma mat amb diversos
d’Estudis Avançats de Doctorat del Departament
professionals, d’en-
de Pintura, Facultat de Belles Arts (Universitat
tre els quals cal
Central de Barcelona, 2000-2001).
destacar els estudis
La seva obra se surt del concepte tradicional,
de piano clàssic
deixa l’emmarcament del bastidor, els límits del
marc, i l’alteració arriba al punt de destruir el realitzats amb Alba-
concepte de quadre. La peça es transforma en da Olaya i els de
un objecte, en ocasions es podria parlar d’escul- piano jazz i combos
tura on la massa pictòrica i la gamma cromàtica amb Lluís Vidal.
hi té molt protagonisme, en canvi desapareix el Actualment disposa del Diploma de Grau
dibuix. Alguns elements recorden els ulls de Klee, Superior de l’INCANOP (Institut Català de Noves
altres l’agosarament de Miró. Professions, 1991), i està en tràmit d’assolir el
Ha exposat individualment a Barcelona i arreu Títol Superior de Piano-Jazz de l’Escola Superior
de Catalunya (Figueres, Pals, Girona, Mataró, Sant de Música de Catalunya (SMUG, previsiblement
Adrià del Besòs), a França (Villeseque des el 2009).
Corbières, Montpeller, Candás, Villeneuve lez Ha complementat la pràctica musical amb la
Avignon, París), a Frankfurt i a New York. Des de pedagògica: ha estat professor de piano al Taller
1992 fins a 2009, ha exposat en nombroses mos- de Músics de Barcelona (1986-1994), de piano
tres col·lectives, en diferents llocs d’Espanya, jazz, combos i improvisació a l’Escola de Música
França, Estats Units, Itàlia, Suïssa, Xina i Andorra. del Casino Menestral Figuerenc (des de 1993),
Ha estat guardonat amb els següents premis: de piano de jazz, combos i improvisació, i cap de
Certamen de Peinture Contemporaine (guanya- departament de l’àrea de música moderna a
dor) (Sant Adrià de Besòs, 1989), XXXI Prix de l’Escola de Música de Palafrugell (des de 1998).
Dessin Saint Lluc (3r premi) (Barcelona, 1991), Ha estat convidat per diferents conservatoris
Prix Fénéon (Arts Plastiques), (Guanyador) (París,
com a professor de piano o d’improvisació.
2001), Prix de Peinture Antoine Marin 2003,
Espace Julio Gonzalez. (Guanyador), (Arcueil, Treballa amb el seu propi Trio, Lluís Escuadra
2003), IIIer Premi de Recerca Pictòrica, Torre Vella Trio, i amb els quartets: Moments i De mutuo
(1r accèssit) (Salou, 2004), 1r Concurs de Pintura acuerdo, grups amb els quals ha participat a
“Petit Format” (Menció d’Honor), (Sant Cugat del diferents festivals de jazz. Ha col·laborat amb
Vallès, 2006), 4a Biennal d’Art, Fundació Casa de Joventuts Musicals de Barcelona, i ha tocat amb
Cultura de Girona (Guanyador) (Girona, 2006). artistes de renom com: Eladio Reinon, Víctor de
Les seves obres es troben als museus: Centro Diego, Javier Juanco, Horacio Fumero o Benet
de Arte Reina Sofía (Madrid), Eestikunsti Museum Palet, entre altres.
(Tallin), Fonds Municipal d’Art Contemporain Ha enregistrat els discos: Moments (1994),
(París) i a nombroses col·leccions privades a Original moments (1998), Els cremats “En el
França, Suïssa, Estats Units, Finlàndia, Bèlgica, barrio la cachimba” (2001), De mutuo acuerdo
Portugal, Itàlia o Espanya. “En principio” (2006), Digit arts “El sentit de
la raó”.
ESCUADRA NURÉN, Lluís
Va guanyar el Primer premi TVE, al concurs
(Figueres, 21.IV.1962) Músic, pianista i compositor
Gente joven (1980), amb Empordà combo jazz.
Fill de Lluís Escuadra Salgado, natural de Lleó, i Fou finalista al Festival de Jazz en Homenatge
de Carme Nurén Quer, de Figueres, està casat a Bill Evans (Getxo, 1993).
300
ESPIGULÉ
ESCUDERO MARTÍNEZ, Antonio Delclós Suñer, mestra, de Figueres. El matrimoni

(Salobre, Albacete, 13.V.1954) Empresari ha tingut dues filles, Anna i Maria.
Va estudiar Enginyer
Va néixer en el si Agrònom a l’ETSIA
d’una família humil, (Madrid, 1973). Va
dedicada a les fei- seguir en l’empresa
nes del camp. A l’e- iniciada pel seu
dat de disset anys pare, Lluís Espelt
decideix immigrar a Soler (1929-2001),
Catalunya i s’ins- SAIGA creada cap a
tal·la a la Jonquera. 1968 i que, des
En arribar es dedica dels seus inicis, ofe-
a l’hostaleria i, des- ria productes agrí-
prés, treballa en coles, medicaments,
una Agència de productes fitosanitaris i estris per al bestiar.
Duanes. Des de jove es va implicar en activitats Quan el biografiat s’incorporà a l’empresa, va
associatives, es va afiliar a Comissions Obreres i ampliar la gamma de productes, oferint els rela-
després al Partit Socialista. Va participar en la cionats amb el rec agrícola i, amb els anys, s’ha
vida municipal de la Jonquera, va ser regidor pel ampliat l’oferta amb productes industrials i per a
PSC (1983-2001), tres vegades candidat a l’al- l’obra pública.
caldia i secretari de l’agrupació socialista de la Damià Espelt va crear l’empresa Espelt
vila jonquerenca. Va ser Conseller Comarcal i Viticultors (1999), amb l’objectiu de la comer-
Diputat Provincial. cialització integral dels vins, encaminant els seus
L’any 1984 emprèn un nou camí, crea la pri- productes cap a un mercat d’exportació de nivell
mera empresa, un supermercat a la Jonquera. mig-alt. El 20 d’agost de 1999 es varen entrar els
L’any 1990 decideix dedicar-se plenament als primers raïms –la família vinculada a la vinya,
negocis i obre tres nous supermercats, un hotel, havia format part de la cooperativa de Pau fins
tres restaurants i un celler de vins, entre altres, i aquest moment– al celler, encara sense teulada.
crea el “Grup Escudero”. Amb els anys, una de Espelt sempre ha volgut mantenir una relació
les empreses del grup despunta: és el celler ins- entre el món del vi i l’artístic: la primera incursió
tal·lat al municipi de Masarac, amb el nom de va ser encarregar el logo i disseny de la marca a
Marquès de Biart. l’artista Javier Mariscal, el qual es va presentar a
El setembre de l’any 2003 és nomenat presi- Alimentaria 2004, la segona ha estat la promo-
dent de la Federació d’Hostaleria de Girona, ció d’artistes locals mitjançant l’organització
càrrec que ocupa actualment. d’exposicions des de l’any 2003.
En els darrers temps amplia la seva activitat Als anys 80 les seves col·laboracions sobre
empresarial i s’inicia en el món del periodisme temes agrícoles varen aparèixer a Hora Nova
amb l’adquisició del periòdic Hora Nova, al qual (Figueres).
transformà en bisetmanari, i també publica la
revista Hora Rosa.
A part de la qüestió professional, la gran afi- ESPIGULÉ DALMAU, Josep
ció al món del futbol el va portar a ser àrbitre i (Figueres, 8.II.1956) Mestre i naturalista
linier de primera divisió. Va arribar a ser presi-
dent del Futbol Club Girona (1998-2001). Fill de Josep Espigulé Bahí, dedicat al comerç, i
d’Esther Dalmau Rosa, ambdós de Figueres.
ESPELT GARRIGA, Damià Té tres fills, els bessons Jofre i Bernat (1989),
(Pau, 5.II.1950) Enginyer agrònom i empresari i una filla, Gisela (1993).
Ha cursat Magisteri (1982), i disposa d’estu-
Fill de Lluís Espelt Soler, pagès, i de Joaquima dis de telecomunicacions, de Teologia i d’art de
Garriga Casanovas, està casat amb Dolors l’Escola Massana, de Barcelona.
301
ESPINOSA
Va ser coorganitza- braus en la qual va intervenir com a noveller, l’any

dor, amb Lurdes 1953. A partir d’aquell moment i fins al 1960,
Pons Jacas, del pri- moment en què decideix retirar-se, va torejar assí-
mer grup infantil del duament els estius a Figueres, i l’any 1963 s’hi va
Centre Excursionista establir. Durant aquests anys va mantenir contac-
Empordanès 1981- te amb la família Gelart↑, i va donar les primeres
1988. Fou el primer passes en el món empresarial taurí.
educador de carrer Des del punt de
de la ciutat de Fi- vista municipal, a la
gueres els anys dècada dels 70, va
1985 i 1986. formar part del Cen-
Ha estat educa- tro de Iniciativas
dor ambiental al Parc Natural dels Aiguamolls de Turísticas (CIT), i va
l’Empordà des de l’any 1985 fins el 1989. Al participar també en
mateix temps era responsable de l’Escola dels la vida política.
Estanys del PNAE, escola integrada des de 1988 L’any 1979 es va
al Pla d’Escoles Associades a la UNESCO, que es presentar per la can-
va reprendre el 1992 fins al 1998. Ha estat res- didatura Centristes
ponsable de l’Ús Públic del Parc Natural dels de Catalunya-UCD, i
Aiguamolls de l’Empordà (1993-1998) i director va sortir elegit regidor de l’Ajuntament de
del PNAE (Parc Natural dels Aiguamolls de Figueres (19.IV.1979 – 2.VI.1982), i fou nomenat
l’Empordà, des de 1998 fins al 2009). diputat Provincial (17.VI.1980 – 9.VI.1983).
Ha estat responsable (creador juntament amb Després d’algunes experiències laborals com
Teresa Franquesa) del grup de voluntaris ambien- la gerència del negoci de fustes, fundada pel seu
tals del Parc Metropolità de Collserola: “Voluntaris sogre, la qual, després del seu traspàs, va passar
de Collserola. Una nova relació amb la natura i la a nomenar-se Hijas de Juan Cotcho, va prendre
gent.” (1990-1992) i cofundador i president de les regnes de la plaça de braus de Sant Feliu de
l’“Associació d’Amics del Manol i Palol Sabal- Guíxols (c. 1976). Al cap dels anys ha actuat com
dòria” (1999-2008), al municipi de Vilafant. a empresari de diverses places com la de
València, Benidorm, Nimes, Sòria, Terol, Utrillas,
Obtingué el primer premi “Joan Sibecas” de
Tarazona de Aragón, Almazán o Vinaròs (1981-
Pintura Juvenil, de l’Ajuntament de Figueres
2002). S’ha encarregat de la gestió i organitza-
(1969). Va rebre el Premi Tramuntana del
ció de Fires com la d’Algemesí (de 1986-2002),
Consell Comarcal de l’Alt Empordà (4.V.2000). la fira de novillada més important d’Espanya.
Des de l’any 2007 és gerent de la Plaza de las
ESPINOSA CANTÓ, Roberto Ventas (Madrid), considerada la plaça de braus
(Barcelona, 3.VIII.1937) Empresari taurí més important del món.
Ha estat apoderat d’Enrique Patón↑, del
Fill de Roberto Espinosa de Santos, natural de mexicà Jesús Delgado El Estudiante, de Manolo
Barcelona, i de Remedios Cantó Verdú, natural Martín, Curro Caro, Juan Carlos Vera i Carmelo
d’Elda (Alacant). Es va casar amb M. Dolors García Carmelo entre altres, a la majoria d’ells els
Cotcho Pi, i el matrimoni ha tingut tres fills: ha dirigit des de l’etapa de novellers fins a l’alter-
Rubén, Roberto i Margarita. nativa. Darrerament, com a apoderat, ha dirigit
Va treballar amb el seu pare, mecànic de Dámaso González, Jesulín de Ubrique, Curro
màquines de comptabilitat, i de petit va viure l’a- Vázquez, Domingo Valderrama, Emilio Muñoz en
fició pels toros, ja que el seu progenitor havia diferents etapes, Luis Francisco Esplá, el matador
estat noveller. Amb la intenció d’obrir-se camí francès Juan Bautista, Eduardo Dávila Miura o el
com a noveller, va residir a Ouvellain (Llenguadoc, matador de Salamanca, Domingo López-Chaves.
França) i a Sancti-Spiritus (Salamanca). La relació Actualment resideix a Vinaròs (Castelló de la
amb Figueres s’inicià amb motiu d’una cursa de Plana).
302
ESPRESATE
ESPOLLA Temps de Silenci (Barcelona: 2002), Sunitha,

(Bàscara, s. XVII) història d’una nena apadrinada, una experiència
a la Fundació Vicenç Ferrer a l’Índia (Barcelona:
El bisbe Tomàs de Lorenzana (Lleó, 1728 – 2003, 1a ed; id.: 2003 2a ed.; Id: 2003 3a ed.),
Girona, 1796) va nomenar els membres d’aques- Sunitha (Madrid: 2003, versió en castellà), La
ta nissaga protectors dels pobres (1780). A prin- travessia (Barcelona: gener 2006, 1a ed.; id.:
cipi del s. XIX, la família Espolla era una de les febrer 2006, 2a ed.; id.: març 2006, 3a edició),
principals contribuents de Bàscara. en la qual tracta del drama de la immigració
marroquina. Narració de contes infantils: La
nena de la classe dels dofins (Barcelona: 2005).
ESPONELLÀ PUIGGERMANAL, Núria Petits Grans Plaers (Barcelona: 2006).
(Celrà, el Gironès, 4.II.1959) Mestra i escriptora Juntament amb Pere Puigbert, ha publicat Un
any al camp (Barcelona: 2007), llibre que és una
Casada amb Pere reivindicació de la vida al camp; consta de dife-
Puigbert, té un fill. rents parts: un manual sobre les estacions de
Des de l’any 1980 l’any amb les fruites i verdures estacionals i la
està afincada a secció “El rebost”, amb receptes de la gent gran.
Ventalló. Va estu- Actualment té en premsa una novel·la històrica a
diar Magisteri a l’Es- l’entorn del mestre de Cabestany i el monestir de
cola de Ciències Sant Pere de Rodes.
de l’Educació (Giro- Ha estat guardonada amb els premis: Premi
na, 1979-80) i Lli- de Poesia Ciutat d’Olot (Olot, 1986), Premi de
cenciatura en Filo- Poesia Mercè Bayona (Les Planes d’Hostoles,
logia catalana (UdG, 1993), Premi de Poesia Goleta i Bergantí (el
1991-92). Ha estat Masnou, 2000).
professora d’ensenyament primari i secundari Ha obtingut els premis de novel·la: Premi
durant 19 anys. Actualment imparteix tallers de Ciutat de Badalona (2000), per El mateix vell
creació literària i de poesia a l’aula per al Centre amor, IV Premi Columna (2004) per La Travessia,
Cultural La Mercè, de Girona. i el Premi de periodisme Bonmatí (2004).
Ha estat col·laboradora en espais radiofònics El 2004 va ser la pregonera de la Festa de
de Catalunya Ràdio, i en premsa escrita (La l’Escala en clau feminista.
Vanguardia i El Punt Diari). Ha novel·lat la sèrie
televisiva Temps de Silenci.
Va ser membre fundadora de la revista popu- ESPRESATE PONS, Tomàs
lar Ventalló i presidenta de l’Associació Cultural (Portbou, 11.VIII.1904 – Ciutat de Mèxic, 1994)
Pescallunes, de Ventalló (2006), membre del Agent de duanes i editor
Consell Editorial d’El Punt Diari.
Ha participat en activitats literàries col·lectives: Fill de Demetrio Espresate Sopeña, dependent
Lectura poètica a la Facultat de Belles Arts de de comerç, natural de Santander, i d’Emília Pons
Barcelona (abril, 2001), Taula rodona “les dones a Subirana, de Portbou. Es va casar amb una
l’Índia” (Calella de Mar, 30 maig, 2001), II Festival Xirau, i va tenir una filla, Neus i, dos fills, Jordi,
de narrativa catalana (Esparraguera, 2005). metge, i Francisco.
En poesia ha escrit: Un vent, una mar (Bar- Fou agent de duanes a Portbou i Canfranc
celona: 1994), La mirada de la gavina (Barcelona: (Osca). A Canfranc va fundar la secció del PSOE
2000) Quadern d’Empúries (Gaüses-Empordà: (1931) i fou regidor a l’ajuntament. Al final de la
2000). Com a novel·les: Gran cafè (Barcelona: guerra civil era comissari de divisió.
1998), Un moment a la vida (Barcelona: 1999), S’exilià a França el 1939 i treballà a les ofici-
El mateix vell amor (Barcelona: febrer 2001 1a ed.; nes del Servei d’Evacuació de Republicans
id.: març 2001 2a ed.; id.: abril 2001 3a ed.), Espanyols a París.
303
ESQUIROL
L’any 1942 arribà a Mèxic, on continuà Guia de Ampurias y de la Costa Brava catalana
col·laborant amb el Comitè Tècnic d’Ajuda del (La Escala: 1913) de Manuel Cazurro.
Refugiats Espanyols. El 1944 fundà la Comercial El fons fotogràfic del biografiat va ser l’embrió
Espresate, per a l’exportació de teles mexicanes a del futur Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de
l’Amèrica Central i del Sud. Desenvolupà tasques l’Escala. Des de l’any 1990, l’ajuntament esca-
editorials en diferents empreses: Crédito Editorial lenc ha editat diverses col·leccions de fotogra-
(1946), amb Enrique Nava; Librería Madero fies L’Escala (1990, 1991), Empúries (1992),
(1948), Imprenta Madero (1951), Ediciones Empordà (1993), els seus retrats i les seves vis-
Multiarte S.A. i va fundar l’Editorial Era (1960). tes han estat emprades com a material comple-
La seva filla, Neus Espresate Xirau (Canfranc, mentari per publicacions diverses i programes
Osca, 1934), editora, féu els seus estudis a Mèxic de televisió.
i va ser cofundadora i gerent de l’Editorial Era.
ESTANY CAPELLA, Pere
ESQUIROL PÉREZ, Josep (Castelló d’Empúries, 8.X.1865 –
(Barcelona, 1874 – l’Escala, 19.III.1931) Madrid, 7.XII.1923) Escultor
Fotògraf i col·leccionista
Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barce-
lona. Va ampliar estudis a París (1885), on va ser
Fill de Josep Es-
deixeble de Gustavo Delhaye, ciutat en la qual hi
quirol Llusí, rendis-
va romandre fins al 1892, moment en què torna
ta, natural de Vila-
a Barcelona. L’any 1897 realitza una segona
nova i la Geltrú i
estada a la capital francesa.
domiciliat a l’Escala,
i de Paulina Pérez Va guanyar per oposició la plaça de professor
García. Es va casar de l’Escola d’Arts i Oficis (1904), i posteriorment
amb l’escalenca la de modelat i composició decorativa de l’Escola
Francesca Alonso Professional de la Dona.
Mornau (1898). És autor de diversos monuments funeraris,
entre els quals cal esmentar el de Ríos Rosas (a
El 1900 va co-
la Basílica d’Atocha), el de Chueca (al cementiri
mençar a fer de
de Sant Just), ambdós a Madrid. Disposa d’un
fotògraf al taller Esplugas de Barcelona, d’on en
altre monument funerari dedicat a Chueca a
va sortir instruït. Li va donar una gran anomena-
Estrada (Oviedo). Els monuments dedicats a
da l’especialitat de fotografies de paisatges, cos-
Monasterio, a Potes (Santander); a Pidal a San
tums populars, contra-llums i, especialment, els
Fernando (Cadis) i al doctor José Esquerdo a
caps d’estudi. Les seves postals, que gaudeixen
Madrid, Carabanchel i Vila Joiosa (Alacant).
d’originalitat i cura en l’execució, figuraven en les
Va decorar els pavellons de Mèxic a les
col·leccions dels bons aficionats. Dibuixants
Exposicions Universals de París (1889 i 1900), i
com Joan Pellicer s’interessaren pel tipisme de
del Palau de la Companyia d’Assegurances La
les seves fotografies. Alternava la professió de
Unión y el Fénix Español (Madrid).
fotògraf amb estudi, amb la botiga familiar,
situada al carrer Major (des de 1919 carrer Enric
Serra) de l’Escala, on venia tot tipus de produc- ESTANYOL, Berenguer d’
tes (rellotgeria, joieria, benzina o la compra- (Empúries, s. XIII – Atenes?, 1316) Cavaller
venda d’antiguitats d’Empúries).
Les seves fotografies varen ser publicades Va combatre al costat de Frederic III de Sicília, d’ell
a la revista Costa Brava (1919-1922), a la va rebre el nomenament de vicari general dels
Geografia General de Catalunya (1911), a l’Álbum ducats, conquerits el 1311 per la Companyia
Oficial de Gerona y su provincia (1926) i a l’Àlbum Catalana, d’Atenes i Neopàtria (1312). Va aconse-
Meravella (1933). Va editar publicacions com guir mantenir l’hegemonia catalana a l’Argòlida.
304
ESTAPÉ
ESTAPÉ RODRÍGUEZ, Fabià Ha facilitat la seva presència en tertúlies, tau-

(Portbou, 14.IX.1923) Economista polític les rodones, ha donat nombroses conferències i
ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació
Fill de Josep Estapé de ràdio, televisió i premsa com La Vanguardia o
Busquets, funcio- El Temps. D’ideologia socialdemòcrata, s’ha
nari del M.Z.A., declarat votant i militant del PSC, i partidari de la
natural de Bada- normalització lingüística.
lona, i de Maria Ro- És membre del Consejo Superior de Hacienda
dríguez Serra, na- Pública (1974), de la Real Academia de Ciencias
tural de Portbou, Morales y Políticas (1988), de la Reial Acadèmia
mestra nacional. Es de Bones Lletres (1993), i de la International
va casar amb Maria Joseph A. Schumpeter Society, escola de la qual
Antònia Tous Carbó, n’ha estat un difusor.
de Barcelona, i el Entre les seves publicacions compten els
varen tenir cinc fills: títols: Notas sobre la actualidad económica
Margarita (1953), Elisa (1954), Isabel (1957), (Barcelona: 1957), La quiebra de “Barcelona
Silvia (1960) i Manuel (1962). Traction, Light and Power Co, Ltd” (Barcelona:
La família, aconsellada pel mestre Serra, de 1959), Programa de política económica (Barce-
Portbou, es va traslladar a Barcelona per poder lona: 1961), Ensayos sobre la historia del pen-
donar millors estudis al primogènit. Es va llicen- samiento económico (Barcelona: 1971), Ensayos
ciar en Dret per la Universitat de Barcelona sobre la economía española (Barcelona: 1972),
(1946), lloc on va impartir classes, i doctor per Ildefonso Cerdà: vida i obra (Barcelona: 1971;
Madrid (1953), amb la tesi La reforma tributaria id.: 2001 en castellà), El ensanche de Barce-
de 1845. Es considera influït pels professors Luis lona, Keynes, avui (Barcelona: 1986?), Conver-
García de Valdeavellano, Joan Sardà Dexeus i, ses amb Fabià Estapé: gravacions per a una bio-
sobretot, per Schumpeter a qui va dedicar la grafia (Bellaterra: 1988), Introducción al
monografia El profesor Schumpeter y el porvenir pensamiento económico: una perspectiva espa-
del sistema económico (Madrid: 1950). ñola (Madrid: 1990), Lliçons d’economia recrea-
Ha estat catedràtic d’Economia Política i tiva (Barcelona: 1996) transcripcions de les
Hisenda Pública de la Facultat de Dret de la intervencions radiofòniques a Catalunya Ràdio
Universitat de Saragossa (1956-1960). Es va amb pròleg de Josep Cuní, Agoreros y demago-
traslladar a la Universitat de Barcelona, a la càte- gos: la economía de España dedes 1996
dra de Política Econòmica (1960-1988). Va ser el (Barcelona: 2002) recopilació d’articles publi-
primer degà de la Facultat de Ciències Econò- cats a La Vanguardia, selecció i introducció de
miques de la UB (1962-1965), l’any 1968 en va Jordi Goula, De tots colors: memòries (Bar-
ser vicerector i, posteriorment, rector (1969-1971 celona: 2002; id.: 2001 10a ed.) edició a cura
i 1974-1976). Des de l’any 1988 és catedràtic de Mònica Terribas, traduït al castellà Sin acuse
emèrit de la Universitat de Barcelona. L’any 1995 de recibo (Barcelona: 2001), La reforma tributa-
es va involucrar de nou en l’ensenyament, i va ria de 1845: estudio preliminar y consideración
esdevenir professor d’història del pensament de sus precedentes inmediatos (Madrid: 2001).
econòmic de la Universitat Pompeu Fabra. El joc de viure: records d’un economista (Barce-
Durant l’època franquista va ser consultor del lona: 2004) traduïda al castellà El juego de
I Plan de Estabilización (1959); va ser assessor vivir: recuerdos de un economista (Barcelona:
directe del ministre d’Indústria (1962-1969), va 2004).
exercir com a comissari adjunt del III Plan de S’ha encarregat de la presentació i selecció
Desarrollo Económico y Social (1971-1972), pla de Textos olvidados (Madrid: 1973).
que incentivava l’estalvi i la inversió pública en Alguns dels seus discursos inaugurals són: el
transports. Va ser membre del Consejo Superior de l’any acadèmic 1963-64 “Las inversiones en
de Hacienda Pública (1974). enseñanza y desarrollo económico” (Barcelona:
305
ESTARTÚS
1963). Discurs pronunciat en l’acte de recepció ESTEVE, Josep

pública a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de (Figueres, s. XVIII-XIX) Polític
Barcelona “Ibn Jaldun o el precursor” (28.X.1993).
Discurs de recepció a la Real Academia de Des de la rendició a l’exèrcit francès fins al mes
Ciencias Morales y Políticas “Tres grandes econo- de maig de 1812, va ostentar el càrrec de sub-
mistas catalanes” (31.I.2006) (Madrid: 2006). prefecte i subintendent a Figueres.
Ha prologat traduccions de monografies, d’e-
conomia i política, d’autors de fama mundial
com Joseph A. Schumpeter, John Kenneth ESTEVE TORRES, Josep Antoni
Galbraith, Lannurien, Raymond Barre o Ernest (Figueres, 22.XII.1960)
Lluch, entre altres. Dissenyador, productor i publicista
Una de les darreres aportacions ha estat: Mis
economistas y su trastienda (Barcelona: 2009). Fill de Josep M.
Esteve Quintana, co-
El president de la república francesa, Georges
mercial, de Figueres,
Pompidou, el va condecorar amb la medalla
i d’Antònia Torres
d’Oficial de la Legió d’Honor (1971). Ha rebut
González, de Manre-
nombroses distincions, d’entre les quals desta-
sa.
quen la Gran Cruz del Mérito Civil (1962), la Gran
Va estudiar Cièn-
Cruz de Alfonso X el Sabio (1974) i la Creu de
cies Físiques a la
Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990).
Universitat de Barce-
L’Ajuntament de Portbou li va atorgar el títol de
lona (1978-1981).
Fill Predilecte de la Vila (3.V.1992). Un dels
És professor asso-
nomenaments dels que se sent més orgullós és
ciat d’animació au-
el d’Entramuntanat de l’any (2005).
diovisual a la Facultat de Ciències de la Informació
(UAB); Professor i membre del jurat del Màster
ESTARTÚS MONCANUT, Miquel Internacional de l’Audiovisual de la UAB (postgra-
duats i doctorats); Assessor del KOCCA (Korea
(Tortellà, la Garrotxa, 19.IX.1916 –
Culture & Content Agency), 2001-2002.
Figueres, 9.VII.2005) Professor
Després de viure uns anys a Barcelona, es va
instal·lar a Vilanova de la Muga (aprox. 1995) i va
Fill de Raimundo Estartús Font i de Maria crear l’empresa Esteve Produccions. Va sorgir la
Moncanut Torrent, ambdós de Tortellà. Es va campanya per anunciar els Chupa Chups i l’any
casar amb M. Teresa Crumols Ubanell, que va 1998 va crear el Cartoon Television Programm, un
exercir de bibliotecària a Figueres, i el matrimoni protocol d’animació conegut com el CTP, progra-
no va tenir descendència. ma d’animació dels més venuts arreu del món
Va acabar la carrera molt jove llicenciat en que simplifica el procés d’animació. És utilitzat,
Naturals (1936). Va fer classes a l’Institut de entre altres, per la Disney i la Warner Bros.
Figueres. Per preparar-se pel doctorat va haver Aquesta creació li ha valgut el setè premi
de desplaçar-se a Madrid a cursar unes assigna- Segundo de Chomón (2007), guardó atorgat per
tures. Va treballar amb el doctor Ponz, i va prepa- la Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències
rar la tesi sobre l’ablata orientalis, l’escarabat de Cinematogràfiques a les persones o empreses
cuina, i va obtenir la qualificació d’excel·lent. que han ajudat la indústria cinematogràfica amb
Va impartir classes a la Universitat Central, l’aportació d’innovacions tecnològiques.
després a la Universitat de Pedralbes i va ser pro- Per qüestions d’infraestructura, la seu de l’em-
fessor de l’Abat Oliva. Va ser un dels millors pro- presa va ser traslladada a Empuriabrava i la pro-
fessors de ciències naturals de la universitat, ductora ha passat a anomenar-se Tons of Toons.
però no va poder optar a la categoria de catedrà- Ha preparat espots publicitaris i curtmetratges
tic per culpa d’un problema d’oïda. per a TV3, TVE i la RAI. Treballa en col·laboració
306
ESTRADA
amb altres estudis d’arreu del món (de Madrid, Joaquín Vives Bravo, de Palma de Mallorca. El
de la Xina o de Corea). És membre de l’Academia matrimoni va tenir cinc fills: Enric (21.I.1855),
Española de Ciencias Cinematográficas. Lluís↑ (12.VIII.1859), M. Teresa (11.XII.1861),
Emília (2.X,1863) i M. Dolors (10.X.1873).
ESTRACH, Pau Va rebre una acura-
(Figueres, s. XVI) Mestre argenter da educació en els
millors col·legis de
D’origen jueu. Va obrar un ostensori per a l’esglé- Figueres i Montpe-
sia parroquial de Sant Pere de Figueres. ller, lloc on va cursar
estudis de comerç.
En anar en davalla-
ESTRADA de ALOY, Josep
da els negocis, es
(Figueres, 15.X.1803 – 15.III.1876) Hisendat
va veure obligat a
vendre i, encara que
Fill de Josep Estrada Mora (Figueres, 1772 –
no se sentia atret
31.X.1827) i de Rita de Aloy Clarós, de Figueres.
per la direcció de
Es va casar amb Maria Dalfau Agramont
l’explotació agrícola, va estar-hi al capdavant.
(26.XII.1825), de Castelló d’Empúries, filla de
l’hisendat i comerciant Francesc d’Assís Dalfau Els terrenys de Fortianell, adquirits pel seu
Banús. El matrimoni va tenir cinc fills: Josep M.↑ pare, foren destinats a la futura Granja-Escola.
(7.I.1827), Enriqueta (2.XI.1829), Carolina (1833), Narcís Fages↑ de Romà pretenia formar els estu-
Concepció (1834) i Adelaida (6.VIII.1836). diants en les noves tècniques agrícoles mit-
A l’adolescència va entrar a treballar en el jançant l’experimentació en nous conreus i l’as-
comerç del pare i va dirigir la Casa Estrada amb saig de nous ginys mecànics, va influir en la
tant encert que va posar la botiga a un alt nivell. compra de la propietat de Fortianell per a la
Propietari de botigues de teixits a Figueres, Sant posada en marxa del projecte (creació maig de
Feliu de Guíxols, Mataró i, probablement, a 1855). Es calcula que la superfície destinada a
Perpinyà. tal efecte sumava un total de 135 hectarèes per a
Com a capitalista, va formar part de gran nom- conreus, de les quals 95 es destinarien a la sem-
bre de societats comercials, i ocupava un lloc pre- bra, 20 a la vinya i olivera, i 20 a horta i regadiu.
eminent als actes socials de Figueres i província. A conseqüència de les restriccions pressupostà-
Va gaudir de la possibilitat d’adquirir terrenys a ries de la Diputació, l’any 1875 es va haver de res-
Barcelona i pels entorns dels Camps Elisis de París, cindir el contracte entre el propietari i la institució
però l’amistat amb Narcís Fages de Romà↑, provincial, i l’escola es va traslladar a Figueres.
Comissari Regi d’Agricultura, el va fer decantar per
l’adquisició de la finca de Fortianell (10.II.1849),
amb la intenció de convertir-la en Granja-Escola i ESTRADA SERRA, Eduard
que el seu fill en fos el director. Després de l’adqui- (Miralcamp, el Pla d’Urgell, 12.XII.1890 –
sició hi va dur a terme un gran nombre de reformes. Barcelona, 7.III.1977)
Hisendat i consignatari de vaixells
ESTRADA DALFAU, Josep M.
(Figueres, 7.I.1827 – Barcelona, 6.I.1905) Fill de Lluís Estrada↑ Vives, hisendat i metge,
Hisendat natural de Fortianell, i de M. Blanca Serra
Marquès, de Barcelona, va ser el primogènit. Es
Fill de Josep Estrada↑ de Aloy, hisendat, de va casar amb Josefa Gusi Castelló, de Barcelona
Figueres, i de Maria Dalfau Agramont, de Castelló (16.IV.1917), filla de l’armador de bucs de guerra
d’Empúries, va ser el primogènit del matrimoni. Es Pere Gusi Bofarull, de Reus. El matrimoni va
va casar amb Niceta Vives de Zeffel (4.IV.1854), tenir dos fills: Montserrat (13.IV.1918), i Lluís
de Barcelona, filla del comissari de guerra (26.IV.1920).
307
ESTRADA
Quan el biografiat va tenir dos fills: Josep Maria (15.II.1889) i

tenia tres mesos la Eduard (12.XII.1890).
família es trasllada Va estudiar a Figueres i, després, a Barcelona
a Torroella de Mont- on va cursar la carrera de Metge Cirurgià
grí, lloc on realitza (Universitat de Barcelona). Va exercir a Alguaire
els estudis elemen- (Lleida), a Miralcamp i finalment a Torroella de
tals. A l’adolescèn- Montgrí. Es degué instal·lar a Fortianell després
cia estudia el batxi- del traspàs del seu germà Enric (†1896), i s’o-
llerat i comerç, a cupà de l’administració de la finca. Després de la
Barcelona. S’inicia mort del pare (1905), va arrendar la propietat
com a corredor de als Germans de la Doctrina Cristiana, provinents
borsa amb el senyor de França, els quals instal·laren la “Granja
Marfà (1906) i, al cap de dos anys, entra a tre- Escuela de Agricultura”. Aquests aportaren
ballar a Transportes Marítimos y Terrestres y modernització als estris emprats en l’agricultura,
Agentes de Aduana Rodon, Morante y Casas. millora que va incidir en tota la comarca.
L’any 1910 va a Londres per ampliar coneixe- Posteriorment i fins a l’inici de la guerra civil, va
ments. Treballa per a la Casa MAESE, importador tenir les funcions de Seminari.
de fruita espanyola. Esdevé secretari de Mr. Bun-
low, reconegut criador de sementals i cavalls
de curses. ESTRADER MARTÍNEZ, Josep Adolf
L’any 1912 torna i treballa per la firma F. Witty, (Palafrugell, el Baix Empordà, 29.II.1968)
de la qual en va ser apoderat general i en va Periodista i empresari
esdevenir soci l’any 1924. En esclatar la guerra
civil, l’Agencia Marítima Witty S.A., comptava Fill únic de Llorenç
amb consignació de bucs, estibador, transports, Estrader Moragas,
agència de duanes, representacions i compa- advocat i professor
nyies d’assegurances contra incendis. d’idiomes i de Car-
A la dècada dels anys 30, el biografiat va men Martínez For-
donar una nova organització a la Finca de nier, ambdós de Bar-
Fortianell. Va deixar escrit: “Estudios, viajes tra- celona. Des de petit
bajos. Obras y mejoras” i “Historial de Fortianell”. va residir a Figueres
on va cursar els
estudis elementals i
ESTRADA VIVES, Lluís de batxillerat. Està
(Fortianell, 12.VIII.1859 – 20.V.1937) Metge casat amb Lídia
Nadal Gelada (1994), natural de Figueres. El
Fill de Josep Maria matrimoni, resident a Barcelona, té quatre fills:
Estrada↑ Dalfau, Oriol, Roger, Joan i Lídia. Té fixada la segona
hisendat, de Figue- residència a Darnius.
res, i de Niceta Dels anys 1987 a 1989 va cursar estudis de
Vives de Zeffel, de Ciències de la Informació, a la Universitat
Barcelona, va ser el Autònoma de Barcelona. Els anys 1990 i 1991
segon de cinc ger- va cursar estudis de Filologia Hispànica a la
mans. Es va casar UNED-Girona.
amb M. Blanca Serra A l’edat de tretze anys (1981) es va iniciar en el
Marquès, de l’Hava- món de la comunicació a Ràdio Popular de
na (8.III.1888), filla Figueres. De 1982 a 1987 va col·laborar també al
d’Eduard Serra Mon- Setmanari de l’Alt Empordà i a la recent creada
nà, fabricant de teixits de Vilassar. El matrimoni Televisió de Figueres. El 1987 es desplaça a
308
ESTRUCH
Barcelona per treballar a COPE Barcelona la televisió de Perpinyà, integren la cadena trans-
(1987-1989) i a Catalunya Ràdio (1989-1999) fronterera TSF (Televisió Sense Fronteres).
com a periodista esportiu. A l’emissora pública Josep Adolf Estrader és secretari general de la
catalana va dirigir durant tres anys el programa Xarxa Euroregional de Televisions Sense Fronteres
dominical La Jornada i la informació esportiva i membre de la junta directiva de l’Associació
dels caps de setmana. Catalana de Televisió. Va ser pregoner de les Fires
Va ser un dels promotors de la creació del i Festes de la Santa Creu de Figueres l’any 1998.
Sindicat de Periodistes, l’any 1993. En va ser el
seu primer secretari de Comunicació. ESTRUCH, Bernat d’
La seva activitat empresarial –agrupada avui (Castelló d’Empúries, c. 1360 –
en les diferents empreses del Grup Estrader Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 1419)
Nadal– va començar el 1995 amb la creació del Abat
Centre d’Estudis del Periodisme. El 1999 va
posar en marxa Worldwide Ràdio, la primera Profés benedictí de Sant Pere de Rodes, lloc on
emissora de ràdio per Internet a l’Estat espanyol. va desenvolupar els càrrecs d’hostatger, infer-
El 2002 va iniciar la producció i distribució de mer, obrer i abat (1409-1416). Fou també doctor
continguts per a televisions locals de tot en lleis, abat de Roses (1401), de Banyoles
Espanya. En el concurs públic de la Televisió (1401-1409) i de Sant Cugat del Vallès (1416-
Digital Terrestre local a Catalunya de l’any 2006, 1419). Va ser conseller de Joan, comte d’Empúries,
va obtenir diverses concessions, entre elles una i cap del palau papal d’Avinyó per espai de deu
a l’Alt Empordà. Aquests canals, juntament amb anys, al servei de Benet XIII.
309
F
FA CAULA, Miquel
(Llançà, 15.XII.1919) Gerent d’hostaleria
Fill de Diego Fa
Feliu, comerciant de
vins, de la Vall de
Santa Creu, i de
Dolors Caula Olive-
FA TOLSANAS, Esteve
(Llançà, 30.VIII.1925 –
Llagostera, el Gironès, 11.III.1997)
Mecànic i activista cultural
Fill de Josep Fa
Oliva, de la Vall de
Santa Creu, vinya-
ras, de Maçanet de taire, i de Josefa
Cabrenys. Es va Tolsanas Marcè. Va
casar amb Isabel ser el segon de qua-
Echevarría Gorriti, tre germans. Es va
mestra, natural de casar amb Emília
Sant Sebastià. Mascort Espinet, de
Va haver d’anar a Llagostera, i el matri-
la guerra a La Serena (Extremadura), amb la moni no va tenir
Lleva del Biberó, i va ser radiotelegrafista amb descendència.
l’exèrcit republicà. A l’Agrupació d’Artilleria de Per qüestions de feina, la família del biogra-
Costa Autònoma de Catalunya, a Montjuïc, a l’o- fiat es va traslladar a Llagostera, quan tenia uns
ficina de subajudantia organitzava el material dos anys. Allà, va anar a estudi i va exercir la pro-
d’armament. Després de la guerra va ingressar al fessió de mecànic. Interessat per la cultura, es va
camp de concentració. implicar en nombroses iniciatives locals: va for-
Va ser corresponsal de banca, col·laborava mar part de la Junta de l’Agrupació Filatèlica i
amb el pare en l’elaboració del vi. Va treballar en Numismàtica (1966) com a responsable del
els dos primers hotels de Llançà: a l’Hotel Grifeu i, grup de recerca (dedicat a excavar les sitges ibè-
posteriorment, va ser el gerent de l’hotel La Goleta. riques recentment descobertes en diferents
Fou membre fundador i col·laborador de la punts del terme municipal), col·laborador dels
revista Miranda (1954-1966), on publicava programes de la Festa Major o la de promotor i
entrevistes sobre llançanencs i altres persones membre fundador del Centre d’Estudis de
destacades que hi feren estada. Ha estat Llagostera (1967), lloc des del qual va engrescar
col·laborador també de la revista Farella, on hi té molts joves en l’estima i la protecció envers el
l’apartat “Oficis extingits” de la vila. patrimoni. La tasca que més ressò va tenir va ser
311
FABRA
la recuperació del patrimoni arqueològic. Va exca- lo que toca en general a la peste com en particu-
var els jaciments ibèrics de Maiena i Plaça lar acomodat a la concorrencia del any 1586 fins
Balladora, a Llagostera, o Pedra Sobre Alta, a al present 1589 (Perpinyà: 1589). Sembla ser
Tossa de Mar. Va reivindicar la protecció del Massís que signava Joaquim.
de Cadiretes (les Gavarres), lloc on va localitzar i
restablir diversos monuments megalítics. FABRA VICENS, Joan
Aficionat a la micologia, va reproduir cente- (Sant Climent Sescebes, 11.II.1895 –
nars d’espècies que s’exposaren en diferents Girona, 19.VIII.1978) Tenorista i luthier
llocs amb finalitat pedagògica. La seva col·lecció
particular va ser cedida per la vídua a finals de Fill de Narcís Fabra
1998 a l’Arxiu Municipal de Llagostera: Fons Pagès, paleta, de
Esteve Fa Tolsanas (1978-1989), en el qual es Sant Climent Sesce-
troba documentació relacionada amb l’associa- bes, i de Catalina
ció Centre d’Estudis de Llagostera (1967-1973), Vicens Castelló, de
documentació local i comarcal, treballs i estudis Peralada. Es va
del biografiat inèdits o publicats, clixés d’excur- casar amb Dolors
sions i, entre altre material, la còpia del Diari Bassegoda Imbert,
d’excavacions (1966-1973). d’Espolla, i el matri-
En la I edició dels Premis Les Gavarres va moni va tenir una
rebre, a títol pòstum, el Premi Cirera d’Arboç filla, Montserrat, i
(1997). L’Ajuntament de Llagostera, l’any 1997 un fill, Joan.
va instaurar la Beca Esteve Fa Tolsanas, amb Va aprendre l’ofici de rellotger a França i ini-
l’objectiu de fomentar la recerca i contribuir al cialment es va establir a Portbou i, després, a
coneixement actual del poble. Els treballs gua- Girona (1922), lloc on va ampliar el taller de
nyadors es publiquen a la Col·lecció Esteve Fa rellotgeria amb el de luthier, i es va iniciar en la
Tolsanas que edita el mateix ajuntament. restauració i execució d’instruments musicals,
destacant en l’execució de tenores i en el perfec-
cionament del diapasó dels instruments de fusta
FABRA, Lluís de la cobla. Destacats músics han tocat amb
(Peralada, 2a meitat s. XVI – Girona?, s. XVII) Metge tenores seves. Va estar en actiu fins l’any 1965.
Va estudiar als
FABRE MOY, Eduard
Estudis Generals de
(Vilanova de la Muga, 10.X.1850 –
Barcelona, on es va
Figueres, 9.X.1919) Pastisser
llicenciar i doctorar
el 1575. Aquell any Fill de Francisco Fabre, adober, natural de la
va passar a residir a Jonquera, i de Margarita Moy, de Figueres. Es va
Girona, ocupant la casar amb Carme Sastre Bartra, de Sant Feliu de
plaça de metge Guíxols, i el matrimoni va tenir, com a mínim, qua-
capitular, lloc que li tre fills: Francisco, Margarita, Eduard i Trinitat.
va permetre establir Disposava de pastisseria situada al carrer de
coneixença amb els Girona, lloc on estava domiciliat.
més alts membres Va ser regidor de l’ajuntament de Figueres
del capítol catedralici i de l’estament eclesiàstic (1891-1893), com a representant del partit mo-
gironí. A la capital provincial, va mantenir con- nàrquic conservador. Va ser el primer soci de la
tacte també amb rellevants col·legues. Creu Roja de Figueres (1898) i nomenat delegat
Va estudiar la pesta que afectà Occitània i de la Creu Roja de Figueres, institució de la qual
el nord de Catalunya (1586-1589) en l’obra en constituir-se la junta local en va ser el presi-
Discurs sobre la peste explicant la essència dent (1899-1901), i l’any 1908 va ser nomenat
della, causes, senyals, pronòstic y curació, axí a president honorari.
312
FAGES
Posteriorment, sembla ser que va obrir una primera professió

agència, i l’any 1902 es va traslladar a Perpinyà. religiosa el 1905, i
va prendre el nom
FÀBREGA ESTEBA, Abelard de Bernat. Aquell
(Cabanes, 20.XII.1894 – Mèxic, 6.V.1991) Editor mateix any va ser
destinat a la seva
Fill de Salvador Fà- primera comunitat
brega Bosch, ferrer, apostòlica (Torelló),
natural de Sant on va fer de cuiner
Mori, i de Maria Es- de la comunitat. Va
teva [sic] Matlleria, fer els vots perpetus
mestra, natural de i fou designat pro-
Figueres. Va viure la fessor de l’escola marista d’Igualada (1910). El
infantesa i adoles- varen destinar a València (1916) i a les escoles
cència entre Caba- de la Concepció de Barcelona; va ser elegit supe-
nes i Figueres. rior de la comunitat marista de Vallejo de Orbó i
Va estudiar ma- director de l’escola (1925). Més tard va ser
gisteri a la Normal nomenat superior de la comunitat de Barruelo de
de Girona. Va exercir a l’Ateneu de la Classe Santullán (Palència) i director de l’escola de
Obrera d’Igualada (1925-1926). Va ser secretari mines (1931). Va morir, assassinat pels revolu-
del seminari de pedagogia de la Universitat de cionaris, el mes d’octubre de 1934.
Barcelona (1931-1933). Va ser beatificat a Roma (28.X.2007), sota el
En acabar la guerra civil es va exiliar, i es va papat de Benet XVI.
traslladar a Mèxic, on col·laborà amb diverses
cases editorials, fins que fundà, amb l’editor bar-
celoní Pere Reverté, l’Editorial Reverté, i, les FÀBREGAS/FÀBREGUES TEIXIDOR, Neus
Publicaciones Culturales (1964). Al centre histò- (Figueres, 12.IX.1961) Activista cultural
ric del Distrito Federal va establir una papereria
nomenada La Protectora. Casada amb Narcís Bagué, ambdós militaren a
Durant la seva estada a Mèxic va adquirir una Iniciativa per Catalunya-Verds, formant part de la
valuosa col·lecció de pintures –la majoria obres de llista a les municipals de Figueres. Va cursar
pintors catalans a l’exili– que va cedir al Museu de estudis de formació professional a Figueres.
l’Empordà de Figueres i que foren objecte de dues Tècnic Especialista en Confecció Industrial, FP-2
exposicions Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’e- (IES Garrotxa 1989).
xili (1983 i 1984). El seu arxiu particular es troba Activista en el moviment associatiu figuerenc
a l’Arxiu Nacional de Catalunya. de l’esplai al món cultural, autodidacta i creativa
Va ser guardonat amb el premi Juan Pablos, al és creadora de titelles personalitzades i úniques.
mèrit editorial. Col·laboradora del recull Homes de Ciència
L’Institut d’Estudis Catalans ha establert la Empordanesos. Materials per a un diccionari
Borsa d’Estudis Abelard Fàbrega, instituïda l’any històric de la ciència a l’Empordà (Figueres:
1995. 1985), amb Salvador Cañigueral↑ Folcarà,
Josep M. Poch Ymbert i Joan Vallès↑ Xirau.
FÀBREGA JULIÀ, Plàcid
(Camallera, 18.II.1889 – FAGES
Barruelo, Palència, X.1934) Marista (Figueres, s. XVII-XVIII) Notaris
Fill de Pau Fàbrega Grau, de Santa Eulàlia, i de Important nissaga figuerenca de jurisconsults i
Maria Julià Puell, de Sant Miquel de Fluvià. notaris.
El 1904 va vestir l’hàbit marista i va iniciar el Francesc Fages va exercir de 1672 a 1706, i
noviciat canònic a Sant Andreu. Va celebrar la Josep Fages de 1725 a 1747.
313
FAGES
Fages Padern, Jacint assenyalar: Carme Guasch↑, Pilar Nierga↑,

(Figueres?, 1683 – M. Àngels Vayreda↑, Montserrat Vayreda↑, Joan
Sant Feliu de Guíxols, el Baix Empordà, 1758) Felip↑ Vilà, Sibecas↑ o Evarist Vallès↑, entre
Jurisconsult altres.
És el primer membre de la nissaga Fages que Va escriure una novel·la històrica dels seus
neix a Figueres. Va estudiar la carrera de lleis a avantpassats, qualificada de cruel: Climent
Barcelona, i es va establir a la vila natal. Va esde- (Barcelona: 1933; Olot: 1969). La seva produc-
venir advocat i jutge de la demarcació de Sant ció literària: Les bruixes de Llers amb il·lustra-
Pere de Rodes i subdelegat de marina dels ports cions de Salvador Dalí↑ (Barcelona: 1924; Olot:
de Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Les seves 1977, ed. a cura de Montserrat Vayreda i Jaume
gestions foren importants durant la Guerra de Maurici↑, pòrtic de Ventura Gassol; Barcelona:
Successió. 2003), Tamarius i roses (Barcelona: 1925), El
Bruel (Barcelona: 1928), El jutge està malalt
(Barcelona: 1935), Sonets a Maria Clara (Barce-
FAGES de CLIMENT, Carles lona: 1938), Poema dels Tres Reis (Barcelona:
(Figueres, 16.V.1902 – 1.X.1968) Escriptor 1950; id.: 1951; id.: 2001), La Dama d’Aragó
(Barcelona: 1955 2a ed.; id.: 1955 3a ed.),
Fill d’Ignasi Fages↑ Balada del Sabater d’Ordis (Barcelona: 1954;
de Climent, advo- Olot: 1970 3a ed. amb pròleg d’Eugeni d’Ors i epí-
cat, de Figueres, i leg de Salvador Dalí; Barcelona: 1970; id.: 2003),
de Lluïsa de Climent Vilasacra, capital del món (Barcelona: 1967, amb
de Contreras, de pròleg d’Alexandre Deulofeu↑ i dibuixos de
Castelló d’Empúries. Joaquim Bech↑ de Careda; id.: 1977 2a ed.; id.:
Es va casar amb 1993 3a ed.; Gaüses: 2003, amb pròleg de
Ramona Mir Vidal, Vicenç Pagès↑ i dibuixos de Joaquim Bech↑ de
de Sant Sadurní Careda), L’Anecdotari del sr. Carbona (Barcelona:
d’Anoia, Alt Penedès, 1984), Sonets primer i segon llibre (Olot: 1979),
i el matrimoni va tenir Cent Consells d’Amor (Barcelona: 1994 il. de Felip
quatre fills: Maria Vilà, corregida per Jordi Pla↑), Somni de Cap de
Lluïsa, Marc-Enric, Maria Antònia i Pere-Ignasi↑. Creus (Barcelona: 2003).
Va passar l’adolescència a Castelló d’Empú- Va prologar la novel·la de M. Àngels Vayreda
ries. Va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres a Encara no sé com sóc (Barcelona: 1970) i és
Barcelona. Va preparar la tesi doctoral en llengües coautor de Fortuny, la mitad de una vida (Madrid:
clàssiques “El paisatge en l’obra d’Homer”, però 1932), juntament amb Alfons Maseras.
no la va arribar a llegir. La seva obra poètica per- Amb motiu de la celebració del centenari del
tany al moviment noucentista. Conegut també naixement una part de l’obra inèdita ha vist la
amb el sobrenom de Lo Gayter de la Muga, heterò- llum com Epigrames (Figueres: 2002), Primera
nim amb el qual signava els epigrames. Antologia (Figueres: 2002), Articles (Figueres:
Des del punt de vista polític va simpatitzar 2003).
amb la Unió Socialista de Catalunya, va formar L’Institut d’Estudis Empordanesos va editar
part de la primera Junta Directiva (8.VII.1923), La vida i l’obra de Carles Fages de Climent
va ser responsable de l’àrea de Cultura i redactor (Figueres: 1983), i, amb motiu del centenari del
de Justícia Social (1923), va evolucionar cap al naixement, l’Ajuntament de Figueres va encome-
carlisme i, després de la guerra civil, se’l va qua- nar una exposició commemorativa acompanya-
lificar de franquista. Va actuar quan, després de da del catàleg Fages de Climent (1902-1968):
la contesa, es procedia a la crema de llibres de poètica i mítica de l’Empordà (Figueres: 2002).
l’Ateneu Barcelonès. Va ser guanyador de nombrosos Jocs Florals, i
A Figueres va establir amistat amb nom- va obtenir el Premi de Poesia de la Ciutat de
brosos literats i pintors, d’entre els quals cal Barcelona. La Biblioteca pública de Figueres,
314
FAGES
actualment comarcal, porta el seu nom. L’Ajun- 1928); Ante Cambó: páginas candentes (Figue-
tament de Figueres li va dedicar un carrer (1970), ras: 1931).
i el va nomenar, a títol pòstum, Fill Predilecte de la Va ser condecorat amb la Cruz de Oro dels
ciutat (16.V.2002). Setges de Girona.
FAGES de CLIMENT, Francesc Xavier FAGES de CLIMENT, Ignasi

(Figueres, gener 1871 – 23.V.1946) (Els Banys d’Arles, el Vallespir, 18.X.1874 –
Polític i jurisconsult Madrid, 1930) Jurisconsult i publicista
Fill de Carles Fa- Fill de Carles Fa-

ges↑ de Perramon, i ges↑ de Perramon, i
de Dolors de Climent de Dolors Climent
de Niubó, ambdós Niubó, ambdós de
de Figueres, amb Figueres, va ser el
domicili al carrer segon d’una nissa-
dels Enginyers. Es ga nombrosa. Es va
va casar amb Mercè casar amb Lluïsa de
Neyra de Gorgot i Climent de Con-
Álvarez, de Figue- treras i el matrimoni
res, i varen tenir set va tenir dos fills:
fills: Conxita, Antoni, Carles↑ i M. Lluïsa.
Lluís, Pilar, Mercè, Carmen i Maria. Va estudiar la carrera de Dret (Saragossa,
De professió advocat, va col·laborar en obres 1896), estudis que va completar amb els de
de caire social i econòmic, va estar implicat en Filosofia i Lletres (Barcelona, 1899), i amb els de
nombroses associacions ciutadanes en les quals pèrit agrònom.
va tenir algun càrrec a la junta directiva, va ser Va dedicar les seves activitats a temes agra-
president de la Sociedad Económica Ampur- ris, tenia explotacions agrícoles amb cultius her-
danesa Amigos del País, i del Centre Catòlic bacis de secà i regadiu.
“Lliga d’Acció Social” (inaugurada el 26.IV.1908). Va ser catedràtic de l’Escola Superior d’Agri-
Va ser un columnista habitual de la premsa catò- cultura (1916), on va ocupar la càtedra de
lica i de La Veu de l’Empordà (Figueres), i del set- Fitotècnia.
manari Ampurdán (Figueres) des de 1943 fins el Va col·laborar en diverses revistes de caire
seu traspàs. agrícola i va adquirir la propietat de la revista
Va publicar diverses obres, entre les quals hi L’Art del Pagès en la qual hi va col·laborar.
ha Propaganda católica: discurs (Figueras: Va ser el director del suplement de La
1908); Política de Balmes: cuestiones canden- Vanguardia, la Hoja Agrícola.
tes acerca del monarquismo, la restauración, Membre la de junta de l’IACSI (1925-1928),
tesis é hipótesis, el liberalismo, los católicos y el de la Cambra Agrícola de l’Empordà (1904,
partido conservador, y otras similares (Barce- 1926-1930), del Sindicat Agrícola de Castelló
lona: 1912) amb pròleg d’Alejandro Pidal Mon; d’Empúries del qual en va ser president (1906).
¡Españolicémonos...! Ingleses, no: pero... fran- Va pertànyer al Gremi d’Agricultors de Castelló
ceses... menos (Barcelona: 1917), obra dedica- essent-ne president (1910-1914), i de la Fede-
da als seus fills, la qual ell mateix qualifica com a ració Agrícola Catalano-Balear de la qual en va
testament espiritual; El Directorio militar y la ser vicepresident (1910).
política (Barcelona: 1925); El Excmo. señor Don És autor de: Memoria (Barcelona: 1915)
Antonio Cánovas del Castillo con motivo del cen- sobre la colònia agrícola de Plegamans, Econo-
tenario de su nacimiento y consideraciones per- mia rural (Barcelona: 1916) i Las explotaciones
tinentes al momento político actual (Gerona: agrícolas (Barcelona: 1916).
315
FAGES
FAGES de CLIMENT, Marià seves idees coincidien amb les del marxisme revo-
(Figueres, 11.IV.1876 – Pontós?, 1936) lucionari. Finalment va deixar el PSUC (1985), del
Eclesiàstic qual fou membre del Comitè Central. Des de l’any
2000 milita a Esquerra Republicana.
Fill de Carles Fages de Perramon, advocat, i de Va ser col·laborador de Tele-Expres, on firma-
Dolors Climent Niubó, natural de Castelló va en el pseudònim de Pere Portas. Ha col·labo-
d’Empúries. rat també en altres mitjans de comunicació publi-
Va estudiar al Col·legi de Manresa i després al cant articles sobre cinema com Fotogramas,
Seminari de Barcelona, on va ser ordenat preve- Nuestro Cine, Treball o Mundo Obrero, va ser
re (1905). Va residir a Figueres i ajudava en les també director de la col·lecció “Cuadernos de
tasques de la parròquia. Quan va esclatar la Estudios Cinematográficos”. Es va iniciar en el
guerra civil, va ser objecte de xantatges per part cineclubisme en el cine club de la Casa de las
de la majordoma i el seu xicot fins que aconse- Congregaciones Marianas (Barcelona, 1962). A
guiren que fes testament a favor seu, llavors se finals de la dècada dels 60, juntament amb
l’emportaren i l’assassinaren prop de Pontós. Un Antoni Kirchner i Jaume Figueres obren una sala
nebot seu va denunciar que persones alienes a la d’art i assaig, el Publicinema, primera sala de
família anaven a cobrar uns rèdits de cupons l’Estat espanyol. Produïren pel·lícules, amb poc
d’accions, i aquest va ser executat públicament. pressupost econòmic i feren un cinema d’autor
Posteriorment capturaren els assassins, varen molt relacionat amb la crítica a la politíca i la cul-
ser ajusticiats i executats públicament al garrot. tura imperant. La primera pel·lícula fou Cabezas
Cortadas (1970). Va crear altres Sales d’Art i
FAGES MIR, Pere-Ignasi Assaig a diferents punts d’Espanya.
(Barcelona, 30.VI.1942) Cineasta i polític Fou vice-president de la Federació Nacional de
Cine-Clubs (1966-1969), president de l’Associa-
Fill petit de Carles ció de Productors Cinematogràfics de Catalunya
Fages↑ de Climent, (1992-1996), i responsable de l’empresa Cyrk, SA.
de Figueres, i de Ra- A la dècada dels 70 va ser l’ànima del grup de
mona Mir, de Sant producció Comissió de Cinema de Barcelona,
Sadurní. De petit va rodaren en la clandestinitat nombroses reels, i el
viure a la casa pai- destacat títol París, juny 1971 dirigit per Manel
ral materna de Sant Esteban, Carles Duran i Pere Portabella↑. Altres
Sadurní i a la dels produccions han estat: Umbracle (1970) de Pere
Climent, a Castelló Portabella, Passió llunyana (1989) de Jesús
d’Empúries. Després Garay, Olímpicament mort (1990) i Los mares
de viure a Barce- del Sur (1991) de Manuel Esteban, Atlantic.
lona i París, a finals Rendez vous (1991) de Claire Sacherman, Les
de la dècada dels 70, s’afinca a l’Alt Empordà, al enfants du diable (1992) de Claude Gagnaire o
poble d’Ordis i, posteriorment, a Navata. 1492 (1992) de Ridley Scott.
Va realitzar estudis de Dret a Barcelona, poste- Ha estat col·laborador d’Enciclopèdia Cata-
riorment va anar a Madrid i va estudiar Periodisme lana, i de l’obra col·lectiva El Cine.
(1964). Durant els darrers anys del franquisme i
primers de la democràcia va estar plenament FAGES NEYRA de GORGOT, Antoni
involucrat en política. A la tancada d’intel·lectuals (Figueres, 5.VII.1902 – 28.V.1986)
de Montserrat, durant el procés de Burgos, se li va Terratinent i funcionari
encomenar fer d’intermediari amb els mitjans de
comunicació, va ser un dels impulsors de l’Assem- Fill de Francesc Xavier Fages↑ de Climent, advo-
blea de Catalunya. Va haver d’exiliar-se a París cat, de Figueres, i de Maria Mercè Neyra de Gorgot,
(1971-1975), període en què va ser cap de gabi- de Figueres. Va néixer a la Torre Gorgot, posterior-
net de Santiago Carrillo. En aquesta època les ment coneguda com a Torre Galatea. Es va casar
316
FAGES
amb Maria Pagès↑ Horts (Torroella de Fluvià, 15.IX. FAGES de ROMÀ, Narcís
1954) i el matrimoni no va tenir descendència. (Figueres, 13.I.1813 – 21.XII.1884)
Ha estat el darrer membre de la nissaga propie- Advocat i renovador de l’agricultura
tari de la Casa Fages del carrer dels Enginyers, can-
tonada amb el carrer Monturiol. Besnét de Fages Fill d’Antoni Tomàs
de Romà, va tenir cura de la biblioteca del besavi, Fages i de Ramona
continuava el Llibre de Família (amb notícies gene- de Romà, ambdós
rals des de 1430), i de la mateixa família (des de de Figueres. El matri-
1600). En morir va deixar les propietats en usde- moni amb una pubi-
fruit a la vídua, la qual mantenia tancada amb pany lla d’una important
i clau la important biblioteca i arxiu familiar, la qual família d’hisendats,
ha romàs inaccessible fins al dia d’avui. Carolina o Carlota
El biografiat era una persona discreta, profes- de Perramon Comas
sionalment va ser funcionari de la Diputació, admi- de Brugat, de la
nistrador de l’Asil d’Agullana, i va estar implicat en Bisbal, dels Perra-
diverses associacions locals de caire cultural, era mon↑ de Ventalló,
membre de l’Institut d’Estudis Empordanesos. convertí el seu patrimoni en un dels més rics de
l’Empordà.
Va estudiar Dret a les universitats de Cervera,
FAGES de PERRAMON, Carles Osca i Saragossa i va exercir la professió a la
(Figueres, 24.I.1843 – 25.IV.1932) seva ciutat natal. Va fer construir la casa del
Advocat i periodista carrer dels Enginyers i el mas de Palol (saquejat
durant la guerra civil).
Fill de Narcís Fages↑ Ben aviat es va destacar per ser un gran pro-
de Romà, es va pulsor de l’agricultura, camp en el qual hi
casar amb Dolors esmerçà molts esforços. Va ser fundador de la
Climent Niubó, de Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845). El
Castelló d’Empúries. 1848 va ser nomenat vocal de la Junta Provincial
Va estudiar la d’Agricultura de Girona, i el 1849 fou nomenat
carrera de Dret a Comissari Regi d’Agricultura de la Província. Va
Barcelona i es lli- ser un gran impulsor de l’Institut Agrícola Català
cencià l’any 1865. de Sant Isidre i el promotor de diversos concur-
Es va doctorar a sos per al “foment de l’economia rural”.
Madrid (1871). Aconseguí que la Diputació Provincial de
Promotor de Girona inaugurés, el 3 de maig 1855, la Granja
diferents obres socials i benèfiques, fundà i diri- Escola de Fortianell, que funcionà fins al 1875,
gí la Caixa d’Estalvis i Montepío del Ampurdán i la amb la finalitat de “crear una classe de major-
revista El Ampurdán (1879-1885). Estret doms” i més endavant, el 1877, va crear una
col·laborador de Marià Vilallonga↑, va ser presi- nova Granja-Experimental agregada a l’Institut
dent de l’Asil Vilallonga (1897-1932), i va impul- de Segona Ensenyança de Figueres, en funciona-
sar l’Escola nocturna per a joves obrers, les ment fins al 1882.
Conferències de Sant Vicenç de Paül i l’Escola Les seves últimes activitats públiques van
gratuïta per a pàrvuls de Sant Vicenç de Paül. estar lligades a la crisi de la fil·loxera. El 1878 va
Amb motiu de rebre el grau de doctor, va llegir ser designat des de Madrid per estudiar el pro-
el discurs “De la sucesión por causa de muerte, blema a França, i va morir, el 1884 quan treba-
fundamento de la facultad de testar, estudio llava en el projecte de vivers de ceps americans
comparado de los sistemas de sucesión vigentes per a la reconstitució de les vinyes perdudes.
en las varias provincias de España y juicio crítico Aquest mateix any havia obtingut el premi del
de cada uno” (Barcelona: 1871). Centre Artístic Industrial Figuerenc amb la
317
FAGES
Memoria sobre el fomento de la Agricultura del Exposicion y proyecto de programa para el

Ampurdán, obra que resta inèdita, com altres establecimiento de una granja-escuela (Gerona:
treballs seus. 1854), Reglas de Urbanitat y bona criansa, y
Li varen proposar diferents càrrecs polítics: estil de cartas familiars i cristianas oracions al
alcalde de Figueres i governador civil de Girona, ús dels cultivadors (Figueras: 1855; Figueras:
càrrecs que no va acceptar. Va ser nomenat 1865), Memoria elevada al Gobierno de S.M.
Censor de Teatres de Figueres, Auditor de Marina, (sobre la Exposicion Universal Agrícola de París
degà del Col·legi d’advocats de Figueres. Va de 1856) (Figueras: 1856), Contextación de la
pertànyer a diverses institucions d’àmbit jurídic, Junta de Agricultura, Industria y Comercio de la
cultural i agrícola com: l’Academia Matritense de Provincia de Gerona sobre el estado de la ense-
Legislación y Jurisprudencia; la Reial Acadèmia de ñanza agrícola (Figueras: 1862), Escrituras de
Ciències Naturals i Arts, l’Acadèmia de Bones arrendamiento de aparcería y a precio fijo
Lletres de Barcelona, l’Acadèmia de Ciències i (Figueras: 1864), Reseña histórica y descriptiva
Lletres de les Illes; l’Institut Agrícola Català de de la Granja-Escuela de la provincia de Gerona
Sant Isidre, la Sociedad Económica de Amigos del (Figueras: 1865), La filoxera y la zona de inco-
País de Barcelona, València i Girona, la Société municación, cuestión de vida o muerte para el
Agricole et Littéraire des Pyrénées Orientales, la Ampurdán, provincia de Gerona (Barcelona:
Societat d’Agricultura de l’Empordà. 1878), Higiene rural o reglas de sanitat al us
Va fundar i va ser director de les revistes agrí- dels homes del camp (Figueras: 1888).
coles El Bien del País (Figueres, 1845-1849) la En col·laboració amb Marià Fages↑ de Saba-
qual, posteriorment, va esdevenir La Granja ter, es va encarregar de la “Defensa de Da. Dolores
(Figueres, 1850-1855), declarada òrgan oficial Batlle y Caritg viuda de Geli. Escrita por ... y pre-
de la Junta d’Agricultura de la província, en les sentada a la causa criminal pendiente en el
quals hi va publicar nombrosos articles. Juzgado de primera instancia de Figueras, a con-
És autor de: Defensa de Abdón Terradas secuencia del asesinato de Paulino Geli”
(Figueras: 1842), Cartilla Rural en aforismes (Barcelona: 1868).
catalans (Figueras: 1849), Aforismos rurales Va traduir l’obra de J.B. Goux Lo pagès brui-
(Figueras: 1849, traduïda al francès Aphorismes xot. Historia, y no cuento, per la vora del foch,
ruraux (Perpinyà: 1855), Memoria acerca los escrita en vers francès (Figueras: 1872).
medios de más fácil y oportuna aplicación para En un concurs celebrat a Figueres el 1884 li
promover los adelantamientos de nuestra eco- va ser premiat el treball Memoria sobre el fomen-
nomia rural (Figueras: 1849), Proyecto de regla- to de la Agricultura en el Ampurdán.
mento para la organización y régimen de las aso-
ciaciones agrícolas de la comarca (Gerona:
1849), Exposicion acerca de la urgencia con que FAGES de SABATER, Marià
debe atenderse á la policía y régimen de los rios (Figueres, 1820 – 10.III.1872)
por los inmensos daños que están causando y Jurisconsult i polític
mayores que amenazan (Figueras: 1850), El
amic dels llauradors o Aforismos rurals en català Fill d’Antoni Tomàs Fages i d’Ignàsia de Sabater.
y castellà y traduhits al valencià (València: Va morir solter. Va estudiar a Barcelona on es va
1853; id: 1855; id: 1869), Memoria acerca de la llicenciar en Dret (1840). Va esdevenir auditor de
conveniencia y necesidad de establecer la ense- marina (1847). Va compaginar les seves activi-
ñanza agrícola en granjas-escuelas, á fin de que tats amb la política representant a Corts el dis-
las provincias catalanas puedan formar su culti- tricte de Girona i Figueres el 1857 i el 1866. Els
vo de manera que es indispensable para que no seus discursos al Parlament solien versar a favor
las arruine la concurrencia de cereales del inte- de la religió, l’ordre i la propietat. Foren publicats
rior (Figueras: 1853) gràcies a aquesta obra en diversos volums l’any 1865.
Fages aconseguí que, al cap de poc, es fundés a Va escriure: Exposición elevada a S.M. por la
Fortianell, l’anunciada granja-escola (1855). Junta de Agricultura de la Provincia de Barcelona,
318
FAJOL
y bases para un proyecto de ley sobre el régimen, Inicialment militava a Esquerra Republicana,
uso y aprovechamiento de las aguas (Barcelo- però amb els anys es va decantar per la Lliga. El
na:?), Esposicion que á S.M. elevan algunos pro- juliol de 1936 va ser detingut per membres del
pietarios de censos y dominios directos radica- POUM i del Comitè Antifeixista de Figueres del
dos en Cataluña, contra la reforma que acerca qual formaven part la CNT (Confederación Nacio-
los mismos se propone en el proyecto de código nal del Trabajo) i la FAI (Federación Anarquista
civil publicado por real orden de doce de junio de Ibérica), essent dels pocs empresonats que en
1850 (Barcelona: 1851). va sortir en vida.
Va preparar la “Contestación a la memoria pre-
sentada por la junta de gobierno de la Sociedad El
FAJOL MERCADER, Josep
Veterano, y leída en la junta general de accionistas
(Figueres, 28.XII.1925) Polític i col·leccionista
el 5 de octubre de 1852” (Barcelona: 1853) en
col·laboració amb Joaquim de Romà.
Fill de Joan Fajol↑
Juntament amb Narcís Fages↑ de Romà, va
Figueras, comer-
portar la “Defensa de Da. Dolores Batlle y Caritg
ciant, nascut a For-
viuda de Geli. Escrita por ... y presentada a la
tianell, i d’Antònia
causa criminal pendiente en el Juzgado de pri-
Mercader Basco, de
mera instancia de Figueras, a consecuencia del
Figueres. Va estu-
asesinato de Paulino Geli” (Barcelona: 1868).
diar al Col·legi de La
Salle, conegut popu-
FAJOL FIGUERAS, Joan larment amb el nom
(Fortianell, Fortià, 7.V.1883 – d’Els Fossos, poste-
Figueres, 22.VI.1969) Comerciant i col·leccionista riorment va anar a
l’institut i després
Fill de Josep Fajol va cursar estudis de Dret a Barcelona.
Traiter [sic] i de Qui- Des de jovenet va practicar esports, principal-
tèria Figueras Bor- ment el futbol. A l’edat de catorze anys va formar
das, ambdós de part de l’Ibèria (1939); més endavant, una colla
Fortià. De ben jove d’universitaris decidiren crear un equip d’afeccio-
va compaginar la nats, li posaren el nom d’USPEAC (Unión Sportiva
feina amb els estu- Plan Estudiantil de Ayuda al Cuerpo) (1948), del
dis, es va treure el qual en va ser el president. Amb els anys va deci-
títol de professor dir treure’s el títol d’entrenador regional (1953), i
mercantil per lliure va entrenar el Peralada, el Torroella de Montgrí, el
(Barcelona, 1904- Figueres, el Banyoles (1957-1958), va tornar al
1905). Es va casar Figueres (1959) on, a partir de 1961, va ser l’en-
amb Antònia Mercader Basco, dependenta d’un trenador de la Unió. En aquesta època va iniciar
comerç figuerenc que, amb els anys, va heretar i l’Escola de Futbol de la Unió (1958), la qual resul-
regentar. tava ser la primera de la província i la segona
Professionalment es va dedicar al comerç, d’Espanya (després de la de Lleida). En va ser el
tenia representacions de diferents cotxes, director i el preparador titulat.
motos, camions, bicicletes i maquinària agrícola Ha estat vinculat a altres iniciatives ciutada-
(tractors i màquines de batre). Complementava nes. Desenvolupant el vessant col·leccionista va
la feina amb una gran afició: la compra-venda ser cofundador de l’Agrupació Filatèlica i Numis-
d’antiguitats, i va esdevenir un gran col·leccio- màtica del Casino Menestral (1947), mentre que
nista. Después de la guerra, atesa la precarietat en el periodístic va col·laborar amb l’emissora La
de la situació, va haver de complementar el Sagrada Misión, amb Ràdio Popular de Figueres
negoci actuant com a agent d’assegurances de des de la seva fundació (1961). Va ser el redactor
l’Assecurazioni Generali i corredor de finques. del programa diari Ciudad. Boletín de noticias,
319
FALCÓ
essent la locutora Montserrat Minobis↑. En relació que vivia a Amèrica. Va residir a Madrid i a Barce-
amb la premsa escrita, va ser el cronista esportiu lona, en companyia d’un dels seus germans.
de la revista Canigó, del diari gironí Los Sitios, En morir, soltera i sense descendència, va deci-
corresponsal a Figueres d’El Noticiero Universal. Al dir llegar als pobres de la vila llançanenca els seus
setmanari Empordà, redactava la secció “Gus- béns i finques, dels quals s’han beneficiat molts
pires” (1985). Va impulsar el trasllat de les despu- vilatans al llarg del segle XX. Gràcies a aquesta
lles de Narcís Monturiol a Figueres (1972). Va ser acció, l’ajuntament de Llançà li va dedicar un carrer.
nomenat vicepresident de la Comissió Ciudadana
del Centenari a Salvador Dalí↑ (2004). FALGARONA CANADELL, Joan
Des del punt de vista polític va ser regidor (Figueres, 16.IX.1924) Músic i botiguer
(3.II.1974-9.II.1979), i es va encarregar de l’àrea
de Parcs i Jardins. En aquest període es va arreglar Fill de Pere Falgaro-
el Parc-Bosc, es crearen els jardins de l’avinguda na Salleras, de Pera-
Marignane i els del perímetre de l’antiga bibliote- lada, músic espe-
ca. Durant la transició va ser tinent d’alcalde de cialitzat en trompeta,
Governació (7.XII.1976). En dimitir l’alcalde Pere alumne de l’Escola
Giró↑ (8.I.1979), es va convertir en alcalde de del Castell de Pera-
Figueres (9.II.1979-19.IV.1979), fins a les elec- lada, i de Dolors
cions del mes d’abril. Se l’ha anomenat “l’alcalde Canadell Buixó, de
dels 100 dies”. Es va afiliar a Unió Democràtica Figueres. El pare va
(1983), davant la crisi sorgida entre Convergència anar d’aprenent de
i Unió, va encapçalar la llista d’Independents per sabater a la Casa
Figueres, i en va sortir regidor (1987-1991). Canadell, allà va
Va promoure la campanya de recollida de sig- conèixer a la seva futura muller i en va sorgir la
natures en contra de la proposta presentada en nissaga de sabaters-músics. Les primeres pas-
el ple municipal de 5.VI.1979 (essent alcalde ses musicals de Joan Falgarona s’iniciaren de la
Josep Maria Ametlla↑ i regidora de Cultura M. mà del seu pare, el qual li va ensenyar a tocar la
Rosa Ymbert↑ (PSC)), de canviar el nom de la trompeta. El va fer anar a estudiar música a
plaça Salvador Dalí i Gala per l’antic de plaça del Barcelona (1942), trompeta amb el mestre
Teatre. Davant la reacció generada pels figue- Amadeu Rovira González (primer trompeta-solis-
rencs, el consistori es va fer enrere. ta de l’Orquestra Simfònica de Barcelona) i
Gràcies a la relació amb Salvador Dalí, aquest d’Harmonia amb el professor Joaquín Zamacois
el va nomenar vocal de la comissió permanent de (autor dels Tractats d’Harmonia). Mentre, treba-
la Fundación pública de servicios del Teatro llava de músic amb l’Orquestra Mendoza de
Museo Dalí. L’artista li va dibuixar l’anagrama de Figueres, i abans d’anar al servei militar (1945)
la Galeria d’Art Fajol inaugurada el 28 de setem- amb La Principal de la Bisbal i Els Montgrins.
bre de 1978, que consisteix en un cargol. A la El 1945 va fer el servei militar al Regiment
Galeria s’hi portaren a terme exposicions d’artis- Jaume 1r de Barcelona; li va servir per donar-se a
tes de renom com Gussinyé, Vayreda, ... conèixer com a trompetista, i aconseguir permi-
Ha escrit “La peritación filatélica y sus proble- sos i destinacions que permetien combinar fer de
mas” presentat al Congreso Internacional de músic i soldat. A les nits treballava al Cabaret Rio
Filatelia (Barcelona, 1960). (Rambla de Catalunya), amb l’orquestra Ramon
Evaristo. En acabar el servei militar, va entrar a
FALCÓ BURGELL, Dolors l’orquestra Lluís Rovira (1947), amb la qual va fer
(Llançà, 17.V.1846 – 3.X.1902) temporades a Madrid, Portugal, Suïssa, Barce-
Propietària i benefactora lona, Itàlia i, fins i tot, Egipte. Ho va combinar
amb altres activitats com gravacions de discs o
Filla d’Esteve Falcó, de Llançà, i de Maria Burgell, les classes de trompeta.
de Sant Climent Sescebes. Tenia dos germans, un L’any 1952 va formar part de l’orquestra
metge i tinent coronel del Cos d’Invàlids, i un altre Isi Fabra, per actuar a l’Ambassador Hotel de
320
FALGARONA
Bhamdoum (Líban), i, posteriorment, anaren al Segurament es va

“Casino Abdullah” de Bagdad (1952-1953). En decantar per la mú-
tornar a Barcelona, va entrar a l’orquestra Oliva als sica influït pel seu
Jardins Casablanca. L’any 1954 va formar part de pare. Va ser alumne
l’orquestra de Lorenzo Gonzalez (famós cantant de Josep Cirilo↑,
sud-americà), a “La Masia”, de Barcelona i, des- amb qui va comen-
prés de l’orquestra Gadea al “Cabaret Emporium”. çar el solfeig i, als
La mort del progenitor (1954) canvia la seva deu anys va ser
vida. Va decidir instal·lar-se a Figueres (1955), jun- alumne del mestre
tament amb la seva esposa, Pilar Cortada Teixidor, Passolas↑.
de Figueres, i els dos fills, Xavier i Joan. Posterior- Es va matricular a
ment, varen néixer dues noies: M. Teresa i Elvira. l’antiga Escola Muni-
Va deixar la música (impartia algunes classes cipal de Barcelona (la millor d’Espanya a l’època),
de trompeta), per dedicar-se al comerç de posteriorment al Conservatori, hi anava dues
calçat. La botiga encara portava el nom de Can vegades per setmana, i va tenir com a professor a
Canadell i l’any 1963, en reformar-la, varen deci- Zamacois; allà va començar la composició. Durant
dir canviar el nom pel de “Falgarona”. la guerra, com a mitjà de subsistència va fundar
Amb els anys, es va reincorporar de nou a la l’orquestra Ritmos (1937), llogaren el Casino
música a través de la “Coral Gaudeamus” (1987), Menestral i cada dia organitzaven ball, també
com a cantant a la corda de baixos. Posteriorment, varen formar una cooperativa de músics. Després
va realitzar arranjaments a 4 veus per a la coral de la guerra civil va prosseguir els estudis amb el
(Soprano-Contralt-Tenor i Baix). Va interessar-se professor Enric Montoriol↑ Tarrés, aquest últim va
per la poesia per musicar-la; ho va fer amb poemes ser qui més el va influir en la seva carrera, amb ell
de Jaume Maurici↑, de la poetessa Carme Pagès↑, va aprendre el virtuosisme del piano.
(“Caminant del meu camí”, “Verema” i “Incertesa”). Posteriorment, va decidir anar a París (1950),
El poema “Verema” va participar als Jocs allà va estudiar al Conservatoire Nationale de
Florals La Ginesta d’Or de Perpinyà, en l’apartat Paris on va tenir Tony Aubin, com a professor de
de Cançons poètiques (2005), i va obtenir el composició. En tenir els estudis acreditats al
Premi de la Música i Poesia Araceli i Modest Conservatoire va poder optar a opositar a la Cité
Sabater. El poema “Incertesa” ha guanyat de nou Universitaire de París, lloc on va prosseguir per-
La Ginesta d’Or de Perpinyà (2007), premi de la feccionant dos anys més.
cançó musicada, amb poesies de Carme Pagès. Va ser convidat a participar en una sèrie de
dotze programes sobre història de la música, des
del s. XVIII fins al s. XX, a Radio France, actuant
FALGARONA CANADELL, Josep de presentador l’hispanista Roland Manuel,
(Figueres, 22.III.1921 – París, 30.IX.2008) mentre el biografiat exemplificava la teoria amb
Pianista i concertista la interpretació d’una peça. Va ser contractat per
Joventuts Musicals de França, per fer una gira pel
Fill de Pere Falgarona Salleras, de Peralada, país coincidint amb el val·lisoletà, virtuós de la
músic especialitzat en trompeta, alumne de guitarra clàssica, Manuel Carrión, en la qual s’in-
l’Escola del Castell de Peralada, i de Dolors cloïa lliçó pedagògica i concert.
Canadell Buixó, de Figueres. El seu pare va anar Des de París, s’ha ocupat de donar a conéixer
d’aprenent de sabater a la Casa Canadell, allà va obres espanyoles poc conegudes dels segles XVII
conèixer a la seva futura muller i en va sorgir la i XVIII. S’ha destacat per incloure en el seu reper-
nissaga de sabaters-músics. Es va casar amb tori música espanyola, se l’ha qualificat com
Úrsula (Sulita) Sans, de Figueres, filla del violi- “l’ambaixador de la música espanyola”. Ha
nista Enric Sans↑, i després d’enviudar, es casà desenterrat música antiga com la del Pare Soler
en segones núpcies, amb Mercedes Jové, vídua d’Olot (s. XVIII).
del músic Manuel Carrión, amb qui havia actuat i L’any 1942 va donar el primer concert en
establert amistat. públic, durant la celebració de Santa Cecília, al
321
FALGARONA
saló de sessions de l’ajuntament de Figueres. Se de Mar, i ha estat fundador, director i acordionista

l’ha considerat com un artista d’alta musicalitat i del grup d’Havaneres La Garota d’Empordà.
gran mecanisme. Treballador infatigable, ha Ha musicat molta obra literària de Fages de
compost sonates per a piano, cançons, suites a Climent, especialment la d’El Sabater d’Ordis.
l’estil antic, prel·ludis... però va deixar la compo-
sició per la dedicació total a la interpretació.
FALGÀS CARDONA, Joaquim
Residint a París, el Ministeri Francès d’Edu-
(Queretes, Terol, 26.V.1942) Industrial
cació Nacional el va seleccionar per actuar a la
Sala Gaveau (1955), privilegi destinat a uns
Fill de Modesto Fal-
pocs estrangers, prèviament seleccionats. A
gàs Miralles, agri-
París ha actuat a nombroses sales com: la Sala
cultor i industrial, de
Chopin, Pleyel, UNESCO, Gaveau, al Thêatre de
la Cité, al Colegio de España o al Thêatre des Vallderoures (Terol), i
Champs Elysées. Va ser nomenat jurat de de Trinitat Cardona
l’Schola Cantorum. Campanals, de Que-
Ha actuat a totes les televisions europees retes (Terol), va ser
excepte a l’espanyola, i en les emissions de ràdio el tercer de quatre
francesa France Culture i France Musique, i ha germans. Casat amb
gravat programes per a les ràdios nacionals de Maria Pagès Molas,
Portugal, Bèlgica, Dinamarca i per a la Bayerische el matrimoni té dos
Rundfunk. Ha gravat nombrosos discos amb dife- fills: Joaquim i Xavier.
rents cases discogràfiques com Remington o Vox. Està afincat a l’Empordà des de 1960.
L’any 1992, després de 30 anys sense actuar a La gelada de l’any 1956 va provocar la mort
Figueres, va participar com a solista al concert de del seu principal modus vivendi: les oliveres, cir-
cloenda de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. cumstància que els va empènyer a traslladar-se
El Ple de l’Ajuntament de Figueres de 2 d’abril a Barcelona. El canvi d’ofici del pare va fer que el
de 2009 va acordar atorgar-li la Fulla de Figuera biografiat s’interessés en qüestions relacionades
a títol pòstum. amb la maquinària. Va estudiar electrònica a
l’Escola Ràdio, de caràcter privat, i a l’Escola
FALGARONA CORTADA, Xavier Nàutica de la Marina Mercant (1955-1960).
(Barcelona, 30.VI.1950) Músic Els estudis el portaren a reparar màquines
Flipper o també dites “del milió”. Es va especia-
Fill de Joan Falgaro- litzar en joguines mecàniques individuals per a la
na↑ Canadell, músic mainada, va començar amb el cavallet i va
i sabater, de Figue- ampliar el repertori amb altres animals (cérvols,
res, i de Pilar Corta- conills, elefants,...), i cotxes.
da Teixidor, també En els inicis el material utilitzat solia ser el ferro
de Figueres. És el i l’alumini, l’arribada del polièster va suposar
gran de quatre ger- l’augment de la producció i la possibilitat d’expor-
mans. tar. Avui en dia, la indústria Falgàs disposa de
Va iniciar la for- delegacions a tot Espanya. Va iniciar l’exportació a
mació musical al França i Alemanya, i actualment el setanta per
Seminari de Girona, cent de la producció està destinat al mercat forà
on a més d’apren- (Mèxic, Estats Units, Àustria o Austràlia).
dre la teoria musical va especialitzar-se en piano Disposa d’uns cent cinquanta artilugis d’entre
i orgue. Ha dirigit diverses corals, entre les qual els quals es diferencien els clàssics com el tren,
consta la de Peralada, actualment dirigeix la Coral els cavallets o els castells inflables, dels innova-
dels Avis i Coral Sant Jordi de la Caixa de Cata- dors com el toro mecànic, el minigolf, el karaoke
lunya, ambdues de Figueres. Va formar part del o un teatre constituït per cinc autòmats de grans
grup d’havaneres Els Pescadors de l’Escala, i Oreig dimensions. Algunes de les seves atraccions es
322
FALGUERAS
caracteritzen per reproduir obres arquitectòni- FALGUERAS FONT, Joan

ques populars com el Big Ben o la Torre Eiffel. (Figueres, 17.XI.1958) Arquitecte
L’any 2006 l’empresa Falgàs Amusement ha
muntat una fàbrica de nova planta a Ghansu Fill únic de Jaume
(Xangai). Falgueras Junque-
ras, flequer, i de
FALGÀS PAGÈS, Joan Maria Font Bret,
ambdós de Vilaber-
(Siurana d’Empordà, 9.X.1933) Pagès
tran. Casat amb
Carme Riu Riu,
Fill de Bonaventura arquitecta, el matri-
Falgàs Riera, pagès, moni té dos fills.
natural de Cassà de Va acabar els
la Selva, i de Pilar estudis a l’ETSAB el
Pagès Ribalta, de 1984. Ha estat
Navata. Va néixer a Tècnic de Patrimoni de la Generalitat (1986-
Siurana on hi va 1988), Coordinador dels serveis d’Arxiu i
viure fins als disset Biblioteca del COAC 1990-1996 i membre de la
anys. L’oncle Geroni Comissió de Patrimoni de la Generalitat 1993-
Falgàs, mestre, li 2000. És Màster en “Història, Art, Ciutat i
donava classes par- Arquitectura” per la UPC (1996). Ha estat
ticulars a l’acadè- Professor convidat als màsters de la UPC
mia de Vilacolum de Dalt; malauradament només ”Projectació Urbanística” (1995), “La Cultura de
va poder anar a l’escola fins als dotze anys. A parla Metrópolis” (1996-97), de la UdG “Interven-
tir de llavors va començar a treballar al bosc este- cions arquitectòniques en medi rural canviant”
llant oliveres, un altre període es va dedicar a la (1998), i al “Laboratorio Internazionale de
plantació d’arròs al Mas de la Guàrdia. Progettazione” a Sicília (1997). Des de 1997 és
L’any 1950, juntament amb els pares i ger- director de l’Oficina de rehabilitació i cap de l’à-
mans, s’instal·la a La Rajoleria de Sant Tomàs de rea d’arquitectura de l’Ajuntament de Figueres.
Fluvià, veïnat de Torroella i l’any 1967, el seu cu- Ha intervingut, sobretot, en múltiples projectes
nyat i ell decideixen endinsar-se en el món de la de rehabilitació i recuperació del patrimoni arqui-
ramaderia i compren un ramat d’ovelles. L’any tectònic històric arreu de les comarques gironines
1975 es trasllada a Can Batlle de Torroella de com ara a Figueres, Lloret de Mar, Vilabertran,
Fluvià, allà posa una explotació de bestiar boví. Sant Feliu de Guíxols, Girona, Crespià, Castell
Casat amb Pilar Busquets Camps (25.I. d’Aro, Cadaqués, Agullana, el Port de la Selva, a
1958), el matrimoni té un fill, Geroni, i, una filla, Rabós en el monestir de Sant Quirze, i a Vilafant en
Angèlica. el conjunt de Palol Sabaldòria. També ha estat
El biografiat és un exemple de treball i supe- coredactor de l’Inventari del Patrimoni Cultural
ració. I, tot i que no va poder estudiar per culpa Europeu. Comarca de l’Alt Empordà COAC (1983-
de les dificultats econòmiques, sempre ha man- 1985) i ha treballat pel MOPTMA en el Port Olímpic
tingut la inquietud per les lletres i la cultura. a Barcelona (1990-92).
L’any 2003 va ser el primer pregoner de la Ha estat guardonat amb diversos premis: el
festa de Torroella de Fluvià. Ha publicat un llibre Primer premi en concurs per l’entorn de la
de memòries del poble Un passeig per la memò- Ciutadella de Roses en col·laboració amb els
ria d’en Joan Falgàs de Siurana (Girona: 2006), també arquitectes Iglesias, Riu, Rodeja i Torrent,
fruit de l’entrevista amb Xavier Cortadellas. i Puig i de la Fuente (1996); el Primer premi en
Per la seva dedicació al món de la pagesia ha concurs del Parc les Mèlies a Vilafant, en
estat guardonat amb la Medalla al Mèrit al col·laboració amb els arquitectes anteriors
Treball President Macià (Barcelona, 2006). (1997), i el Premi COAC Espais Exteriors 1997
323
FALP
pel treball plaça de la Torre i carrers del Nucli Reus (1893), Olot (1895), Girona (1897) i
Emmurallat de Cruïlles (1988-1995). Ha estat Terrassa (1901). Posteriorment, va formar part de
seleccionat en Premis COAC 2006, i col·labora- la Lliga Regionalista.
dor d’Alvaro Siza –Premi Pritzker i medalla d’Or L’any 1885, a l’Exposició Universal d’Anvers,
dels Col·legis d’Arquitectes– 1988-1993. els vins presentats pel biografiat varen rebre la
Ha estat autor de diverses col·laboracions Medalla de bronze.
escrites a les publicacions del Col·legi Oficial
d’Arquitectes de Catalunya, de la Caja de
FANALS, Miquel
Arquitectos, a la Revista de Girona, i en catàlegs
d’exposicions i en llibres com en el catàleg dedi- (s. XVI) Prior
cat a Josep Azemar, Figueres 1862-Barcelona
1914 (Girona: 1990); “Transformacions urbanís- Prior del Convent de Nostra Senyora del Camp,
tiques i arquitectura” al catàleg Figueres, 1900- Garriguella (1549-?).
1936 Imatge i història de la Catalunya republi-
cana (Figueres: 1999), “Mirades al paisatge FARRENY BORDALLO, M. Àngels
urbà de Roses a l’època contemporània” a (Barcelona, 26.XI.1954)
Roses, 1875-1975 Del model comercial a la Artista-investigadora
revolució turística (Roses: 2001), “Arquitectures
sobre arquitectures” a Figueres, llibre de la Especialitzada en
Rambla (Figueres: 2004) o Figueres, arquitectu- tècniques antigues
res i història (Figueres: 2007), en col·laboració de fotografia. Perso-
amb Jaume Santaló↑. natge eclèctic, cone-
guda amb el sobre-
FALP MATAS, Benet nom de Nirupa, nom
(Roses, 1854 – Barcelona, 6.XI.1926) hindú que significa
Polític i hisendat sense forma, es con-
sidera una selfmade-
Fill de Joan Falp, propietari, i de Demètria Matas, woman.
ambdós de Roses. Es va casar amb Mercè Calm Vinculada a una
Torra, de Barcelona, amb propietats a la ciutat família d’artistes i
comtal, a la zona de l’Eixample, i vincles amb la orfebres, cursa estudis de fotografia a Gris-Art
Garrotxa, i el matrimoni va tenir quatre fills: (1986). Al llarg de la seva dilatada experiència
Dolors, Leandre, Mercè i Concepció. professional ha practicat el fotoperiodisme en
Als disset anys va desplaçar-se a Barcelona diferents rotatius com La Vanguardia, Geo-
per estudiar la carrera de Farmàcia. Retornà a Alemania (Berlín) o la revista Metropolitan (Bar-
Roses on es dedicà a gestionar el patrimoni agrí- celona). Ha col·laborat per a la Cambra de
cola, fonamentat en vinya i olivera, i va participar Comerç de Barcelona, el Teatre Grec o el Palau
en la vida administrativa local i en la política Sant Jordi. Ha exercit el periodisme, ha estat cap
local i provincial. Va ser secretari de l’Ajuntament de premsa del Cidem i de Copec.
(1879-1880), alcalde de Roses i diputat provin- Col·labora en diferents mitjans relacionats
cial (1884-1888). amb el món de la informàtica Zero une informati-
Va formar part de la Unió Catalanista, va com- que (París), PcWorld (Madrid), o a les pàgines de
partir tasques de col·laboració i representació “Ciència” de La Vanguardia.
amb Carles Bosch↑ de la Trinxeria, el marquès de L’any 1992 és un any de ruptura, decideix pren-
Vallgornera↑, Emili Saguer↑ Olivet, notari de dre un any sabàtic i el passa a l’Índia. En retornar
Maçanet de Cabrenys; Quirc Dalmau↑ Molar de pren la determinació de dedicar-se a la fotografia.
Llers, Josep M. Martí, hisendat, i Francisco Rovira, Treballa i investiga el procés fotogràfic, focalitzant
notari de Figueres. Va ser nomenat delegat per l’interès en els fotolits. S’especialitza en tècniques
Roses en diverses asssemblees: Manresa (1892), antigues del segle XIX i en la càmera Pin-hole.
324
FEDERICO
Un dels principals objectius de la biografiada Ben aviat s’interes-

és la recerca de l’abstracció del moviment a través sa pel dibuix i inicia
de la imatge fotogràfica, intenta crear un maridat- una formació auto-
ge perfecte entre la càmera i el temps. Quant a la didacta. Aprèn l’ofi-
gamma cromàtica es basa fonamentalment en el ci de pintor artesà
blanc i el negre, amb alguna nota de color de tons amb en Joan Bota i,
calents; en relació amb la iconografia la figura d’aquesta formació
femenina n’és la principal protagonista. li quedarà un gran
Ha estat la impulsora i presidenta del grup domini de la utilitza-
“Risina tóxica de poliéster y el Barón Latex” ció dels pigments
(1995), associació d’artistes dones que pretén en la creació de
la multiculturalitat i multidisciplinarietat. L’objectiu colors i un gust pels
era donar-se a conèixer a base d’organitzar expo- grans formats. També s’interessa per la ceràmi-
sicions i la realització d’intercanvis culturals amb ca, àmbit en el qual s’endinsa de la mà de Miquel
altres països. Capells i Lluís Cornellà, de la Bisbal.
Neboda de Manel Bordallo, vinculat al Port de Després de fer el servei militar al Sàhara, alter-
la Selva, s’apropa a la comarca empordanesa i na la feina de pintor decorador amb continus viat-
s’instal·la a Llançà (2001), on obre un espai on ges de formació a Barcelona i especialment a
imparteix tallers dedicats a l’art fotogràfic. Ho Madrid, on passa els caps de setmana i estudia a
compagina amb l’ensenyament a l’Escola Massana fons les obres de Velázquez i Goya, i també viatja
(Barcelona), la Universitat Catalana d’Estiu (Prada a Milà per estudiar l’obra de Leonardo da Vinci. És
de Conflent, França), la Universitat de Girona, el un autèntic devot de l’obra de Picasso que aca-
Centre Cultural de la Mercè (Girona) i el Centre barà coneixent en profunditat.
Cultural Creu de la Mà (Figueres). Fa les seves primeres exposicions a Agullana i
Ha realitzat sèries fotogràfiques úniques de la Jonquera. L’any 1974 exposa a la galeria Art-3
diferents llocs de la comarca: Cadaqués, el Port de Figueres, i al Col·legi Universitari de Girona i
de la Selva, les Salines, la Mare de Déu del Mont, pren part en les successives Mostres Provincials
el castell de Sant Salvador i el monestir de Sant d’Art organitzades per la Diputació de Girona.
Pere de Rodes i rodalies. Les obres en la seva primera etapa tenen un
clar estil surrealista però ben aviat, i com si es trac-
La primera exposició fotogràfica va tenir lloc a
tés d’un exercici de disciplina tècnica, realitza algu-
la Vila Olímpica (Barcelona, 1996), a partir d’aquí
nes obres d’un realisme molt potent, línia en la que
participa en d’altres exposicions com en la Prima-
fa alguns retrats i bodegons molt remarcables.
vera Fotogràfica del 98, i a l’estranger a les galeries
berlineses Tacheles (1999) i Orea (2000), a la Juntament amb l’AMPA de l’escola Lluís Marià
galeria Rasmus (Odense, Dinamarca). O altres més Vidal d’Agullana, crea un taller de ceràmica que
properes com al Museu d’Art de Girona (2006) o el va funcionar sota la seva direcció durant els anys
Consell Comarcal (2006). 70 i també posa en marxa un taller similar amb
els alumnes de l’escola de la Jonquera.
Durant els anys 80, la seva obra deriva cap a
FEDERICO DOMÍNGUEZ, Antonio un expressionisme gestual molt dinàmic en el
(Ayamonte, Huelva, 30.VI.1950) qual sorgeix tot un univers de nimfes i altres per-
Pintor i escultor sonatges d’arrels mitològiques. En aquesta
etapa, les seves obres es van tornant molt matè-
Fill d’Eduardo Federico de Consensau i Aurora riques i en elles desapareixen els límits entre la
Domínguez Álvarez tots dos d’Ayamonte, és el gran pintura i l’escultura.
de quatre germans. L’any 1961 la seva família es A partir de mitjan anys 90, la seva obra s’en-
trasllada a viure a Agullana i s’instal·la al veïnat dinsa en una estètica en la qual les formes orgà-
de l’Estrada, curiosament en la casa que molts niques i les tecnològiques es barregen en un pols
anys després acabarà essent el seu estudi. molt personal amb jocs de formes emmarcats en
325
FÉLEZ
perspectives múltiples carregades de misteri i del monestir de Sant Pere de Rodes, però sembla
que quan agafen volum resulten artefactes de que no la va arribar a fer.
difícil classificació.
El seu interès per la Física i la Geometria el porta FELIP VILÀ, Joan
a estudiar a fons alguns aspectes de la mecànica (Figueres, 6.XII.1932 –
quàntica i alguns conceptes com els de la morfo- Ceret, el Vallespir, 8.III.1990) Pintor
genètica, que fan que el seu univers pictòric esde-
vingui una autèntica reflexió plàstica entorn de l’e- Fill de Josep Felip Majora, fonedor, de Figueres, i
nergia, els seus fluxos i les seves transformacions. de Dolors Vila Gener, de Torroella de Montgrí.
Ha exposat a multitud de galeries de Cata- De formació autodidacta, un dels seus temes
lunya, Madrid, França, Suïssa, Regne Unit i la recurrents eren els grups de gent i paisatges,
seva obra està representada en diverses col·lec- plens de llum i color. Va ser un pintor popular.
cions d’art contemporani tant a Catalunya com a L’estiu de 1951, en
Suïssa i França. estiuejar a Cada-
A més de les exposicions convencionals, qués, coneix Salva-
Federico és un gran amant de les exposicions
dor Dalí↑. El 1953
enteses com una provocació plàstica, les seves
s’introdueix en els
instal·lacions i peces de gran format s’han pogut
ambients artístics
veure a l’Antic Escorxador de Figueres, a la Casa
figuerencs, esta-
de Cultura Les Bernardes de Salt, a la Fontana
bleix relació, a la
d’Or de Girona, al Fort de Bellagarda del Pertús,
fonda de Josep
al Consell Comarcal de l’Alt Empordà a Figueres,
Martí↑ Roca, amb
a la Sorbonne de París, a l’Asil Gomis d’Agullana,
a la Casa de Cultura de la Jonquera, a la Funda- un grup d’artistes i
ció Valvi de Girona, a Can Laporta de la Jonquera, literats: Sibecas↑,
al Mas Viñas a l’Estrada, a la Farinera de Castelló Massot↑, Martínez↑ Lozano, Evarist Vallés↑ i
d’Empúries a més de moltes galeries a Suïssa, Pep Vallès↑, Mero Salabert↑, Fages↑ de
França, Regne Unit i Espanya. Climent, Pijoan↑ i Moli↑. El 1954 per tal de
La seva obra ha estat comentada per crítics veure el Museu del Prado va a Madrid. El 1955
com Maria Lluïsa Borràs, Eudald Camps, Tina coneix Paul Guitard, crític d’art francès, que el
Casademont, Lídia Cerdà, Jean-Michel Collet, convida a visitar Ceret.
Henry Ettinghausen, Jaume Fàbrega, Jordi Falgàs, A la revista Canigó va participar (des del pri-
Rosa Gil, Assumpta Martínez, Narcís Pijoan↑, mer número, març de 1954) a la secció titulada
Ricard Planas, Josep Playà↑, Enric Pujol↑, Àlex “L’acudit del mes”, a més de dibuixar les carica-
Susanna, Enric Tubert↑, Pep Vallès, Eva Vàzquez o tures dels personatges entrevistats per Josep M.
Cristina Vilà. Bernils↑.
Té el seu estudi i el que anomena el seu Espai La primera exposició la va fer a la Caixa
d’Art al mas Vinyes de l’Estrada, lloc on es pot Provincial de Figueres (1956), el mateix any expo-
veure la seva producció més recent i on hi ha sa per primera vegada a Ceret, però no va tenir èxit.
exposada de manera permanent una antològica L’any següent va anar a París, va instal·lar l’estudi
de la seva obra. a Montparnasse i va anar als cursos de l’Acadèmia
Lliure de Pintura La Gran Chaumière. Allà, estableix
FÉLEZ coneixença amb Giacometti, Joaquín Peinado,
vegeu: SAN MARTÍN FÉLEZ, Fernando Grau Sala o Francesc Vidal. Cansat de la vida de
París va tornar a Ceret. Va exposar a Figueres, a la
FELIP, Joan sala Icària (1963), i va tenir contactes amb gale-
(Castelló d’Empúries, s. XVIII) Mestre forjador ries de Copenhaguen, Luxemburg, Mònaco,
Deauville, Tolosa de Llenguadoc, Berlín i Tahití.
Mestre de renom, se sap que l’any 1734 s’havia Va obtenir el premi del Concurs Internacional
compromès a forjar una reixa per a l’altar major de Pintura de Deauville (1960).
326
FELIU
FELIU ampliada; Barcelona: 1938 4a ed. ampliada;

(Camallera, s. XV) Madrid: 1940 5a ed. ampliada), Teoría del cono-
cimiento y ontología (Ávila: 1943 2a ed.; Madrid:
Important nissaga, emparentada amb rellevants 1950 4a ed. ampliada), Nociones de Filosofía
famílies de les rodalies com els Bahí de la Pera, (5º Curso de Bachillerato). Texto adaptado al
els Batlle de Parets, els Ribot de Foixà, els Arrufat nuevo cuestionario oficial (1953; Barcelona:
de Taravaus, els Guinard de Celrà, els Llavanera 1954), i Los sistemas filosóficos (6º curso de
de Lladó, els Ros de les Olives o els Nouvilas de bachillerato) (1953; Barcelona: 1954 5a ed.).
Castelló. L’obra Sistematización del pensamiento de
Balmes... va ser premiada per la Real Academia
FELIU EGIDIO, Vicenç de Ciencias Morales y Políticas (Madrid, 1952?).
(Llançà, 28.III.1895 – Vilajuïga, 11.XII.1964) Va ser l’encarregat de redactar l’apartat filosò-
Advocat i professor fic, de l’obra dirigida per Salustio Alvarado,
Síntesis de la Enseñanaza media (Madrid: 1941).
Fill de Gerònim Feliu
Oriol, d’ofici agricul-
tor, natural de Llan- FELIU LLANSA, Ponç
çà, i de Julia Egidio (Sant Mori, 23.IX.1945) Advocat i professor
Hernández, natural
d’Oriola (Alacant). Fill de Ponç Feliu Nicolau, de Sant Mori, i de Mari
Es va casar amb Carmen Llansa Pujiula, de Besalú. La seva família
Teresa Matas Pla, aviat es va traslladar a Besalú i, després, a Verges.
de Vilajuïga, i el Es va llicenciar en Dret i, a l’edat de 30 anys,
matrimoni va tenir va ser nomenat degà del Col·legi d’Advocats de
un fill, Sebastià↑, Girona. Ha exercit la tasca pedagògica a la
químic, i tres filles: Universitat de Girona juntament amb l’exercici
Palmira, M. Teresa i Sabina, les tres estudiaren lliure de la professió. Ha participat en Jornades
magisteri. de Dret Català. És Magistrat del TSJC.
Va estudiar al Seminari de Girona on va cursar La seva gran inclinació per l’escriptura l’ha por-
Filosofia, especialitat Filosofia pura, i posterior- tat a publicar algunes obres com L’avi Siset (Barce-
ment la carrera de Dret a la Universitat de lona: 2004), la història de l’home que va inspirar la
Barcelona. Va esdevenir catedràtic d’ensenya- cançó catalana més popular del s. XX. Siset
ment secundari de filosofia (c. 1925) i va ocupar (=Narcís Llansa Tubau), juntament amb el seu nét i
les places de Tarragona, Múrcia, Barcelona, i autor del llibre, va anar a trobar el jove cantant Lluís
finalment, Girona. Llach a qui li va explicar la seva història. D’aquesta
Va escriure: El pequeño ciudadano o el dere- experiència en va sorgir la cançó L’Estaca.
cho en la escuela (Barcelona: 1922) en col·labo- Ha escrit també L’any que va ploure cendra
ració amb P. Sanz Boronat, Manual de rudimentos (Barcelona: 2004), en la qual explica la peripè-
de Derecho: para uso de institutos y escuelas cia d’un exsacerdot català que va viure sota la
normales de magisterio primario (Barcelona: dictadura de Pinochet.
1933; id.: 1934), Sistematización del pensa-
miento de Balmes en orden a la filosofía de la
historia (Madrid: 1952). FELIU MATAS, Sebastià
I els llibres de filosofia, en col·laboració amb (Vilajuïga, 8.XI.1925) Químic
José Rogerio Sánchez, dirigits a estudiants de bat-
xillerat: Ética (Madrid: 1935 3a ed. ampliada), Fill de Vicenç Feliu↑ Egidio, catedràtic de Filoso-
Lógica con un concepto general de la Filosofía y fia i advocat, natural de Llançà, i de Teresa Matas
de la Teoría de la ciencia (Madrid: 1935 4a ed. Pla, de Vilajuïga, amb residència a Barcelona, va
ampliada), Iniciación en la filosofía: historia de la ser el primer de quatre germans. Es va casar amb
filosofía (Madrid: 1927-28; Madrid: 1933 3a ed. M. Teresa Batlle Reitg, de Vilajuïga, i el matrimoni
327
FELIU
ha tingut quatre fills: Vicenç, enginyer industrial; Ha participat en nombrosos congressos i ha

Jaume, metge; Sebastià, químic, i Jordi, enginyer estat sol·licitat per pronunciar conferències. Fins a
de Camins, Canals i Ports. la jubilació ha estat membre de diverses societats
Va estudiar la carrera científiques nacionals i internacionals: Interna-
universitària a Múr- tional Society of Electrochemistry (ISE); European
cia, ciutat on varen Federation of Corrosion; National Association of
traslladar el seu Corrosion Engineers (NACE); Asociación Nacional
pare. Més tard va de Químicos de España (ANQUE).
anar a viure a Bar- Alguns dels articles més significatius sobre les
celona on va fina- diverses facetes de la seva activitat investigadora
litzar els estudis són els següents: “The charge transfer reaction in
(1948). Nyquist diagrams of painted steel”, a Corrosion
L’any següent va Science, 30 (1990); “Confinament of the electrical
ser contractat per signals for in situ measurements of polarization
fer classes de quí- resistance in reinforced concrete”, a AIC Materials,
mica a la Universitat de Barcelona. L’any 1952, 87 (1990); “The predictions of atmospheric corro-
va assolir el grau de doctor en Ciències Quími- sion from meteorological and pollution parame-
ques per la Universitat de Madrid. Aquest mateix ters”, a Corrosion Science, 34 (1993); “Compari-
any es va traslladar a Madrid per treballar en la son of rates of general corrosion and maximum
secció de Fosa i Metal·lografia del Patronat Juan pitting penetration on concrete embedded steel
de la Cierva, on posteriorment va esdevenir reinforcements”, a Cement and Concrete Re-
investigador en cap (1957). search, 25 (1995); “Equivalent circuit for modeling
L’Institute of Technology of Cambridge de the steel-concrete interface”, a Corrosion Science,
Massachussets (1958), li va atorgar una beca, 40 (1998); “Mechanism of cathodic protection of
la qual cosa el va obligar a viure un any als Estats zinc rich paints by electrochemical impedance
Units. spectroscopy”, a Journal of Coating Technology,
Va exercir com a professor de metal·lúrgia a la 61 (1989).
Universidad Central de Venezuela (1960). Va És coautor de l’obra Corrosión y protección de
retornar a Madrid per ocupar-se de l’estudi de la los metales en la atmósfera (Barcelona: 1982),
Corrosió i Protecció del Centro Nacional de amb Manuel Morcillo; coordinador de l’obra
Investigaciones Metalúrgicas (CENIM), i des del Inspección de obras dañadas por corrosión de
1971 fins al 1990 va ser docent d’investigació i armaduras: manual; programa temático del
cap de la unitat estructural d’Investigación de Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Corrosión y Protección del CENIM. (Madrid: 1989) i Corrosión y protección metáli-
Forma part d’un equip d’inventors del cas (Madrid: 1991) coordinat en col·laboració
“Método de medida electroquímica de la veloci- amb M. Carmen Andrade.
dad de corrosión de armaduras en estructuras L’any 1997, l’Ajuntament de Vilajuïga va acor-
de hormigón, sensores y aparato para la puesta dar nomenar-lo fill predilecte.
en pràctica de dicho método”. Ha estat pioner en
l’estudi, investigació i docència de la corrosió i FELIU PUMAROLA, Lluís
protecció dels metalls, i els seus treballs d’inves- (Llançà, 13.VI.1962) Cambrer
tigació han estat dedicats a aquestes matèries.
Ha escrit més de cent articles en revistes científi- Fill de Lluís Feliu Casas, pintor, de Llançà, i de
ques nacionals i internacionals, algunes de les Carme Pumarola Baulé, de Molinàs (Colera).
quals: Corrosion Science, Corrosion (NACE), Casat amb Àngels Vázquez, té un fill, Lluís.
Electrochimica Acta, Journal of Applied Electro- Ha escrit Recull casolà. Quasi tot escoltat i
chemistry, Journal of Coating Technology, sentit a Llançà (Llançà: 2008), recull de parau-
Journal of Electrochemical Society, Progress in les i frases dites sentides a l’ambient familiar i a
Organic Coatings, Revista de Metalurgia. la gent de la vila.
328
FERNÁNDEZ
FELIU SOLER, Evarist l’oli i l’aquarel·la, paisatge de marines i figuratiu.

(Sant Mori, 30.VI.1898 – Madrid, 21.VII.1968) Va fer algunes exposicions a Figueres.
Eclesiàstic Va escriure les sardanes Tere gentil, dedicada
a la seva muller; Roser bonica (enregistrades)
Fill Joan Feliu Pol, dedicada a la seva filla, Sant Daniel de Tordera,
de Sant Mori, i de Sant Llorenç de Morunys, En Claudi i l’Esteve, Vell
Dolors Soler Bagó, Port de la Selva.
d’Avinyonet de Puig-
ventós. Va estudiar FÈLIX FRANQUESA, Jenar
al seminari de Ba- (Manresa, 4.VII.1958) Editor
nyoles, a Casa Mis-
sió (1911), després Fill d’Eduard Fèlix
va ingressar a Santa Perera, enginyer tèc-
Maria del Collell nic de mines, natu-
(1914), i, posterior- ral de Mollerusa, i
ment, al Seminari de Carme Franquesa
Major de Girona (1916), lloc on va donar conti- Bové, de Manresa.
nuïtat al Casal d’Estiu, tasca endegada per Vinculat a l’Albe-
Jaume Moret. Va ingressar a la Facultat de ra i a moviments de
Teologia (1918-1919), i va ser ordenat capellà protecció de la natu-
(22.IX.1923). Va exercir la docència i va ser pro- ra, s’ha interessat
fessor de llatí al seminari (1923) i de cant grego- per la tortuga medi-
rià. Va ser el primer consiliari diocesà de la terrània de la qual
Federació de Joves Cristians (1931). n’ha descrit les seves característiques i el seu hàbi-
Durant la guerra civil va ser molt actiu en el tat. Alguns dels seus estudis han estat publicats
culte clandestí i, a la postguerra, va ser capellà als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos.
de la presó de Girona. Consiliari d’Acció Catòlica De jove, va començar a treballar amb l’editor
a Girona, es va traslladar a Madrid com a Carles Vallès↑. Posteriorment s’independitzà i va
Consiliario Nacional de la Juventud Masculina de crear l’empresa de distribució de publicacions
Acción Católica (1949). Allà va fundar l’Obra de Nordest. L’any 1993 va iniciar l’empresa editorial
Santa María, associació de sacerdots i seglars Brau Edicions, la qual mitjançant diferents línies
que pretenia propagar i estudiar tot el relacionat d’actuació (llibres de viatges, contes, assajos,
amb la Mariologia i l’Acció Catòlica. Després del monografies), ha potenciat i donat a conèixer
seu traspàs s’agregà al moviment fundat per obres d’autors locals.
Chiara Lubich a Itàlia (Trento, 1943) nomenat
Moviment dels Focolars de la Unitat.
FÈLIX de LLERS
(Llers, 1817 – Banyoles, el Pla de l’Estany, 1884)
FELIU VIDAL, Esteve Caputxí
(El Port de la Selva, 27.XII.1918 –
Barcelona, 19.III.1987) Economista, músic i pintor Nom religiós de Mateu Jacomat. Va ingressar a
l’orde el 1833 i va destacar en el desenvolupa-
Fill de Claudi Feliu Jofra, pescador, i de Rosario ment de la missió dels caputxins exclaustrats a
Vidal Cervera, ambdós del Port de la Selva. Mesopotàmia.
Casat amb Teresa Massana Comas, de Barce-
lona, el matrimoni va tenir quatre fills: M. Antònia, FERNÁNDEZ BRUGUÉS, Eva
Claudi, Roser i Esteve. (Figueres, 5.V.1986) Tennista
Va estudiar economia a Barcelona, i va exercir
la professió a Almacenes El Águila. Va practicar la Filla única de Lluís Fernández Molas, de Torroella de
pintura essent autodidacte, va conrear la pintura a Montgrí, i de M. Teresa Brugués Colls, de Vila-sacra.
329
FERNÁNDEZ
A l’edat de sis anys es va iniciar en l’esport a Semifinalista a Getxo (2008), Semifinalista a

l’escola de tennis del Club Natació Figueres. Bogotà (2008), Medalla d’or de dobles dels Jocs
Els seus entrenadors foren Tomás Geli i el seu del Mediterani (Pescara, 2009).
fill Frank Geli, les persones que més han influït en Actualment (VII.2009) està en la 8a posició del
la seva trajectòria esportiva. A l’edat de dotze rànquing nacional de tennis, la número 1 catalana
anys la va fitxar el Club de Tennis Barcelona, club i el número 206 del rànquing del WTA Tour.
amb el qual segueix en l’actualitat. A l’edat de
setze anys es va produir un canvi d’entrenador,
FERNÁNDEZ HURTADO, Danilo
ara amb David de Miguel, i posteriorment, amb
(San Salvador, El Salvador, 22.V.1954) Pintor
Jordi Font.
Actualment forma Fill d’Herberto Fer-
part d’un grup de nández Lozano, pro-
vuit jugadores, les fessor, de San Sal-
quals per a la seva vador, i de Maria
formació disposen Ernestina Hurtado
de tres entrenadors: Pineda, de San José
Karim Perona, Alejo de Guayabal. Va ser
Mancisidor i Víctor el petit de set ger-
López, i com a pre- mans. Està casat té
parador físic Toni dues filles i un fill:
Martínez. La biogra- Maia (1980), Tekij
fiada complementa (1982) i Arabel·la
la part esportiva amb estudis universitaris, ja (1985). És conegut artísticament amb el nom de
que està cursant quart de Dret. Danilo.
Disposa d’un llarg currículum. Va guanyar la Des de petit col·laborava en les il·lustracions
primera competició a l’edat de set anys. Ha asso- d’obres destinades a material escolar. Va rebre
lit nombrosos èxits dels quals només esmentem una beca de l’estat per cursar el batxillerat en
una selecció dels més rellevants: com el triomf Belles Arts a la capital. Eren uns estudis innova-
en el campionat de Catalunya per equips aleví dors que implicaven conviure a la residència
(1997), el sotscampionat de Catalunya en d’estudiants CENART (Centro de Arte), amb pro-
dobles mixtos (1997), Campiona al torneig mun- fessors del país, japonesos i espanyols entre els
dial aleví (Bordeus, 1998), campiona estatal de quals destaca José Carrelero o Rodrigo Falcón.
dobles aleví (Gradignan, 1998), campiona Finalitzats els estudis va ser funcionari del
nacional aleví Match-1 (Alacant, 1998), campio- Ministerio de Educación, com a il·lustrador de lli-
na nacional aleví (Sevilla, 1998), campiona de bres i material didàctic.
Catalunya per equips (Barcelona, 1998). L’any 1976 decideix traslladar-se a Espanya.
Campiona d’Espanya i Campiona de Catalunya S’estableix a Barcelona i posteriorment es vincu-
sub-13 (1999), Campiona estatal de l’Sport la a l’Empordà, primer al Baix Empordà, a
Goofy (2000), sotscampiona d’Espanya indivi- Palafrugell, i després a l’Alt Empordà: Cadaqués
dual i dobles (2000), Campiona Catalunya indi- (1986-1992), i Peralada (des de 1992).
vidual (2000). Conegut amb el nom de pila, Danilo, la seva
Sotscampiona del Campionat de Catalunya de producció denota el domini del dibuix i de la tèc-
2a Categoria absolut (2001), Sotscampiona de nica. Ha practicat gairebé totes les tècniques
Catalunya cadet (2002), Finalista de la WTA pictòriques: iniciat en el retrat a tinta i dibuix amb
Lleida (2002), Campiona a Quarto Santa Helena llapis de colors Conté à París, gouache o aqua-
(Itàlia, 2005), Campiona de Savitaipale (Finlàn- rel·la. Durant molts anys s’ha mantingut pintant a
dia, 2006), Finalista a Ciampino (Itàlia, 2006), l’aquarel·la, tècnica amb la qual se sent més
Finalista a Lleida (2007), Finalista al Roma identificat. A la dècada dels 90 es decanta per
Panda (2007), Campiona a Badalona (2008), l’oli i també fa algunes incursions en la pintura
330
FERRAN
acríl·lica. La seva pintura es caracteritza per la FERRAN BRUSÉS, Enric

llum, la transparència i el color. Pel que fa a la (Figueres, 27.VII.1890 – 3.VII.1972)
temàtica, inclou la figura humana, el retrat, l’in- Farmacèutic
teriorisme i els paisatges, entre els quals desta-
quen composicions obertes de la zona costanera Fill d’Enric Ferran↑
del cap de Creus. Xirau, farmacèutic
Ha realitzat exposicions individuals a dife- de sanitat militar,
rents llocs de Catalunya i disposa de taller a de Figueres, i de
Cadaqués i Peralada. Dolors Brusés Ver-
gés, natural de Llers.
És l’autor del cartell de la XIII Trobada de Vela
Es va casar amb
Llatina de Cadaqués (2003).
Maria Mercè Botey
(1919), i el matri-
FERRAN BRUSÉS, Antoni moni va tenir una
(Figueres, 4.X.1886 – Barcelona, 5.III.1960) filla, Maria Elena.
Metge Va estudiar la lli-
cenciatura en Farmàcia (Barcelona, 1913). Va
Fill d’Enric Ferran↑ regentar una farmàcia a Santa Coloma de
Xirau, farmacèutic Farners i, després, va comprar la Farmàcia del
de sanitat militar, Ampurdán (1916), situada a la Pujada del
de Figueres, i de Castell que, posteriorment, va passar a nome-
Dolors Brusés Ver- nar-se Ferran.
gés, natural de Llers. Va introduir l’elaboració del iogurt a la farmà-
Es va casar a Tarra- cia, aliment que va gaudir de gran acceptació per
gona amb Marina aquelles persones que tenien problemes d’estó-
de los Reyes Gon- mac o budells, i el preparava diàriament. Es
zález, i el matrimoni comercialitzava amb el nom de Yoghourt Ferran-
Bacterioterapia Láctica. A l’establiment es pre-
va tenir dos fills:
paraven altres productes com una loció capil·lar
Dolors i Enric, metge.
que, comercialitzada amb el nom de Pelígeno,
Va estudiar a Madrid, Figueres i Barcelona on encara avui es pot adquirir.
assoleix la llicenciatura en Medicina i Cirurgia
(1907). El primer lloc de treball és a Cassà de la
Selva, on va treballar per associacions de socors FERRAN GALTER, Josep
mutus i va esdevenir metge titular de Cassà (Figueres, 2.II.1889 – ?, 1945)
(1910). Va viatjar a l’Argentina, a Chajarí (Entre Hisendat, banquer i industrial
Ríos) i ingressa com a metge al Sanatorio Vilar Fill d’Eusebio Ferran Sauri, natural de Barcelona,
(1911-1912). i d’Emília Galter Guanter, natural de Figueres,
Retorna a Espanya i s’instal·la a Madrid on domiciliats a Figueres al carrer de Palau. Era nét
assoleix el doctorat amb la tesi Estudio crítico de de Joan Galter↑ Hostalrich. Es va casar amb
las irrigaciones intrauterinas y del desagüe uteri- M. Lluïsa Poch de Feliu (1911), basconavarresa
no en el tratamiento de las metritis puerperales. del Valle de Baztán.
A la capital va disposar de consulta particular i Propietari de la Casa de Banca y Cambio de
va fundar juntament amb el reconegut doctor J. Ferran Galter, posteriorment anomenada,
A. Piga, l’Instituto Electro-Médico, anomenat Banca Ferran, situada a la placeta alta de la
posteriorment, Instituto de Electrología y Radio- Rambla, la qual l’any 1919 va ser annexionada al
logía Médica. Banco Hispano Americano.
Tot i declarar-se republicà i nacionalista, en Va formar part de la junta directiva de la
esclatar la guerra civil va restar al país. Residia a Cambra Agrícola Oficial de l’Empordà (1917). Va
Barcelona, lloc on va tenir lloc el seu traspàs. ser soci de l’IACSI des de 1932. Va ser nomenat
331
FERRAN
monàrquic, va ser elegit Diputat Provincial Llers, i el matrimoni va tenir tres fills: Antoni,
(Figueres, 1.VIII.1924-20.VIII.1924; Girona, 3.XI. Enric↑ i Maria. Enric va seguir la tradició familiar
1924-1.IV.1925; Figueres, 1.IV.1925-12.II.1929), paterna i va estudiar per a farmacèutic, mentre
va intentar aconseguir la millora de la carretera que Antoni va seguir la tradició familiar per part
de Llançà a Figueres (es va fer un projecte i es va materna i va cursar Medicina.
aprovar, però no es va dur a terme). Va estudiar la carrera de Farmàcia assolint la
Posteriorment es va dedicar a la fabricació de llicenciatura (Barcelona, 1866). Va ser farmacèu-
formatges, i va instal·lar la fàbrica a Palència. tic militar, subinspector farmacèutic i cap del
Laboratorio Central de Medicamentos de la
FERRAN MENSA, Antoni Sanidad Militar. Se sap que va residir a diferents
(Figueres, s. XIX) Farmacèutic punts de la Península com Madrid, València,
Tarragona i que va participar en la guerra de Cuba.
Fill de Pere Ferran Floreta, militar, i d’Antònia Men- Després de jubilar-se (1895) va residir a Figueres.
sa. Va ser el gran de tres germans: Antoni, Isabel i
Liberata. Casat amb Antonia Xirau, de Peralada, el
FERREIRA HERNÁNDEZ, Juli
matrimoni va tenir tres fills: Enric↑, Demetri↑ i
Emília. Els fills barons varen seguir els estudis de (Figueres, 28.XI.1949) Comercial i col·leccionista
farmàcia. Enric va disposar d’establiment a
Figueres, mentre que Demetri es va traslladar a Fill d’Amador Ferreira
Sant Feliu de Guíxols. Tenia l’establiment d’apote- Gómez, de Lleó, i de
cari al carrer Vilafant de Figueres, i consta com a tal Júlia Hernández Mar-
a la “Clasificación de los contribuyentes al subsidio tínez, de Madrid,
industrial y de comercio de la villa de Figueras en el tots dos eren treba-
año de 1840”. lladors de la fàbrica
Rieju, lloc on es
varen conèixer.
FERRAN XIRAU, Demetri
Va estudiar al
(Figueres, 1843 – s. XIX) Farmacèutic
Cultural Cervantes.
Fill d’Antoni Ferran↑ i d’Antonia Xirau. Es va casar Va treballar a la
amb Elvira Sagrera, i el matrimoni va tenir un fill, notaria de Salvador
Enric. Vilallonga (1973-1975), des de 1986 treballa
Va estudiar a l’institut, essent batxiller el 1858. com a comercial d’una empresa de productes
Va estudiar a Barcelona i va esdevenir llicenciat en químics de manteniment industrial.
Farmàcia (1864). Es va establir a Sant Feliu de Va ser un dels membres fundadors del club de
Guíxols, on va disposar de farmàcia. Al cap de poc radioaficionats GOE (Grup d’Ones Empordaneses),
d’obrir el negoci, va elaborar preparats i específics extingit l’any 2000. És col·leccionista de dife-
amb el seu nom, els quals va comercialitzar per rents curiositats de les quals destaquen els
Catalunya i l’estranger. Va ser membre de diverses còmics i els punts de llibre.
associacions científiques. Ha publicat alguns articles sobre gegants a
A l’exposició de Vilanova i la Geltrú (1882), va l’Hora Nova, i els acudits de l’apartat La Mala
presentar un elixir que portava el seu nom, pel Bava del Cargol (1998-2001). També és l’autor,
qual va rebre la Medalla al Mérito i la Medalla de des de 1992, de la vinyeta còmica de la revista
Bronze a l’Exposición Farmacéutica Nacional de Veïns (Vilafant), i d’una vista de Figueres basada
Madrid (1882). en el gravat d’A. D. Perel Figueres segle XVII.
Ha escrit Els gegants de Figueres (Figueres:
FERRAN XIRAU, Enric 2002), presentat per la diada de sant Pere, patró
(Figueres, 1844 – 27.I.1901) Farmacèutic de Figueres, amb una festa d’acompanyament
en la qual hi participaren gegants i grallers,
Fill d’Antoni Ferran↑ i d’Antonia Xirau, de Pera- moment en què es van agermanar el Cap de
lada. Es va casar amb Dolors Brusés Vergés, de Llúpia, de Vic, amb el Berruga, de Figueres.
332
FERRER
FERRER del Club Ciclista (1952). A la dècada dels anys

(Bàscara, s. XVII) 50 va implicar-se en una nova faceta: l’arbitratge
(1959). Va seguir l’ascens i l’any 1973 va passar
Important nissaga, emparentada amb rellevants a Categoria d’Àrbitre Nacional (Espanya). Al cap
famílies de les rodalies com els Ferran de Parets, d’uns anys, va esdevenir Àrbitre Internacional de
els Llorens de Bàscara, els Bohigas de Pontós o la UCI (Unió Ciclista Internacional) (1989), fins a
els Xirau de Peralada. l’any 2001 en què es retirà.
Desenvolupant aquesta faceta ha intervingut
en nombroses curses ciclistes, entre les més
FERRER
importants: a la Volta Ciclista a Catalunya, a la
(Roses, s. XVII)
Setmana Catalana, a l’Escalada a Montjuïc (Bar-
celona), a la Volta Ciclista a Andalusia, al Cinturó
Important nissaga, emparentada amb rellevants
Ciclista de Catalunya, a Barcelona-Montpeller, a la
famílies de les rodalies com els Veguer de Pera-
Volta Ciclista a Girona, a la Volta Ciclista a Lleida,
lada, els Massià de Pontós o els Xirau de Peralada.
a la Volta Ciclista a Tarragona i als Campionats
d’Espanya. I, a nivell més proper, ha estat comis-
FERRER, Esteve sari de trenta-cinc Voltes a l’Empordà, i ha actuat
(Castelló d’Empúries, 1664 – Vic, Osona, 1744) també a la Volta Ciclista a Catalunya i a la de la
Eclesiàstic i escriptor Setmana Catalana.
Ha rebut la Medalla d’Or de la Federació
Coadjutor i canonge de la catedral de Vic (1700). Catalana de Ciclisme (1989), la Medalla de
Va fer construir la capella dels Dolors (1724) dis- l’Esport de la Generalitat de Catalunya (5.V.1995)
senyada per Josep Moretó Soler, en la qual va i la Medalla d’Or de la Volta Ciclista a Catalunya
gastar 14.000 lliures catalanes. (2007).
Va publicar: El devoto entretenido o piadosas
meditaciones, en que utilmente puede emplear-
se el congregante de maria Santissima adolori- FERRER CASADEVALL, Firmo
da (Vich: 1765). (Cadaqués, 4.VIII.1921) Escriptor
Fill de Pere Ferrer

FERRER BROCH, Albert Pujol, mestre d’aixa
(Figueres, 17.III.1930) Ciclista i àrbitre i pescador, i de Pepa
Casadevall Sanés,
Fill d’Enric Ferrer↑ ambdós de Cada-
Casamitjana, músic, qués. Es va casar
natural de Figueres, amb Pepita Sanés
i de Francisca Broch Lliuró, de Cadaqués,
Rigat, natural de i el matrimoni va
Tragurà. tenir una filla, Roser,
Casat amb Lo- i un fill, Firmo. És
reto Juanola Payet, propietari d’un co-
natural d’Avinyonet merç i ha estat ajudant de l’empresa d’electrici-
de Puigventós, el tat FECSA per a la qual s’encarregava de realitzar
matrimoni ha tingut la lectura dels comptadors i de la revisió de les
una filla i un fill. instal·lacions.
Va combinar la feina en una entitat bancària Ha sobresortit com a persona vinculada a
amb la seva activitat esportiva. Aviat es va iniciar diverses activitats culturals de la seva vila com la
en el món del ciclisme formant part de la creació direcció de la revista Sol Ixent (durant la segona
del Club Ciclista Empordanès (1945), va partici- època, agost 1981 – novembre, 1989). Ha estat
par en curses oficials (1948-1949), i de la junta col·laborador del Diari de Girona (1999-2000),
333
FERRER
amb articles d’opinió quinzenals sobre temes Demòcrata Cristiana, i presidenta de la Unió
diversos. Forma part de l’Associació d’Olivarers Europea de Dones Democratacristianes i vice-
del Cap de Creus. presidenta de la Unió Mundial de Dones Demo-
És autor de les monografies: La història d’en cratacristianes. Fou diputada al Parlament
Justí (Barcelona: 1983), Coses de Cadaqués Europeu (1987-2004), des d’on, moguda pels
(Barcelona: 1986), Cadaqués des de l’arxiu (Bar- ideals que inspiren el pensament d’Unió
celona: 1991), Contraban a Portlligat (Figueres: Democràtica, ha dedicat la seva activitat política
1999), Topònims de Cadaqués (Cadaqués: a promoure el procés d’integració europea i la
1999), Cadaqués i jo (Figueres: 2003), El general solidaritat entre els pobles i la cooperació al
de Cadaqués (Barcelona: 2006) on tracta sobre desenvolupament, tot vetllant perquè la veu de
Joan d’Escofet↑ i Palau (1720-1808), i està en Catalunya fos escoltada i respectada.
tràmits de publicació d’un nou títol. Com a vicepresidenta de la Delegació per les
Juntament amb altres nou autors ha partici- relacions de la Unió Europea amb Amèrica
pat en el llibre Cadaqués contat per ... (Cada- Llatina va participar activament en les accions
qués: 2002). promogudes pels demòcrates xilens que van per-
metre acabar de manera pacífica amb la dicta-
FERRER CASALS, Concepció dura del general Pinochet; actuació que li valgué
(Ripoll, el Ripollès, 27.I.1938) Política la concessió de la Gran Creu de l’Ordre de
Bernard O’Higgins.
Filla de Miquel Ferrer En la seva qualitat de membre de la Comissió
Griera, de Sabadell, d’Indústria, Comerç Exterior, Recerca i Energia del
i de Maria Casals Parlament Europeu, ha treballat intensament els
Jofre, de Ripoll. Per- temes relacionats amb el comerç exterior, camp
tany a un família en el qual s’ha destacat per la constant defensa
amb tradició políti- dels interessos industrials i comercials de Cata-
ca que havia militat lunya, especialment pel que fa al sector tèxtil.
a Acció Catalana; Va formar part de la Delegació de la Unió
l’avi matern, Joan Europea a les Conferències Ministerials de la
Casals, era alcalde Organització Mundial del Comerç celebrades a
de Ripoll en el mo- Doha i a Cancún. Ha estat presidenta del Fòrum
ment de la procla- Parlamentari del Tèxtil, la Confecció i el Cuir, i
mació de la República Catalana. Casada amb membre en representació del Parlament Europeu
Pere Mateo, el matrimoni ha tingut cinc fills. del Grup d’Alt Nivell del Sector Tèxtil i de la Con-
S’afincaren a Figueres l’any 1968. fecció, integrat per representants de la Comissió
És llicenciada en Filosofia i Lletres per la Europea, ministres dels estats membres concer-
Universitat de Barcelona (1960). nits, empresaris de la indústria tèxtil i de la con-
L’any 1977 es va afiliar a Unió Democràtica fecció així com representants dels sindicats dins
de Catalunya atreta pel seu ideari i pel seu ves- l’àmbit europeu, per tal de desenvolupar idees
sant marcadament europeista. Fou regidora del per millorar la competitivitat de la indústria tèxtil i
primer Ajuntament democràtic de Figueres l’any de la confecció de la Unió Europea i promoure la
1979 i diputada al Parlament de Catalunya seva capacitat exportadora.
(1980-1987), Cambra de la qual en fou vicepre- D’altra banda, fou també membre de la
sidenta primera durant la primera legislatura, del Comissió de Cooperació al Desenvolupament, i
1980 al 1984. Fou presidenta del Comitè de vicepresidenta de l’Assemblea Parlamentària
Govern d’UDC (1984-1986), òrgan del qual n’és ACP-UE –Assemblea que reuneix parlamentaris
membre des del 1986 com a portaveu del dels estats de l’Africa, del Carib i del Pacífic i de
Parlament Europeu. la Unió Europea. Aquesta responsabilitat la
Ha estat també vicepresidenta de la Unió portà a visitar entre altres països Nigèria i Sud-
Europea Democratacristiana i de la Internacional àfrica, fet que li permeté conèixer de manera
334
FERRER
directa la greu problemàtica que pateixen els Va destacar com a tible, va guanyar un concurs
països menys desenvolupats i participar en l’ela- de tible a Girona quan formava part de La
boració de polítiques per contribuir a pal·liar-la. Selvatana (1949). Des de 1955 va residir a Olot
En aquest sentit presentà també una sèrie d’ini- on va ser professor de música a l’escola de
ciatives parlamentàries que van des de demanar l’Orfeó Popular Olotí (1955-1960).
accions per garantir el dret a l’educació dels Ha rebut l’apel·latiu “el Ferrer de les canyes”
infants dels països menys desenvolupats, a proper la facilitat que tenia per preparar-les, art que
moure mesures en favor dels refugiats i dels nens va aprendre de Josep Coll↑.
soldats o per combatre la pandèmia de la SIDA i Va compondre la sardana per a tible Maria
malalties com la malària i la tuberculosi. del Pilar.
Actualment és membre del Consell Acadèmic i
Social de la Universitat Internacional de Cata-
lunya, i del Comitè Executiu d’OIDEL, Organització FERRER ISERN, Daniel
internacional per la promoció del dret a l’educació (Figueres, 4.III.1979)
amb estatut consultiu davant Nacions Unides, de Filòleg i escriptor
la qual en fou membre fundador l’any 1984.
Ha estat presidenta de la Unió Femenina Fill de Rafel Ferrer
Democratacristiana Europea i vicepresidenta de Cornellà, natural de
la Unió Mundial de Dones Democratacristianes. Pedret i Marzà, direc-
Ha escrit: El Parlament europeu motor de la tiu d’una entitat ban-
construcció d’Europa (Barcelona: 1988), Nacio- cària, i Maria Isern
nalisme i europeisme: l’Europa que volem (s.l.: Planas, natural de
1990) recull d’articles apareguts a diferents mit- Pelacalç (Ventalló).
jans de comunicació, La Utopia d’Europa (Barce- És el gran de dos
lona: 1994), Petita Història d’Europa (Barcelona: germans: Daniel i
1998), Una veu a Europa (Barcelona: 1999, 1r vol. Meritxell. Està casat
amb pròleg de Josep Antoni Duran i Lleida; amb la matemàtica
Barcelona: 2004 2n vol.), recull de totes les inicia- Nadina Palafoix.
tives parlamentàries al Parlament Europeu; Petita Aprengué les primeres lletres a l’escola Paula
Història dels drets humans (Barcelona: 2004). Montal de Figueres i, acabats els cursos de
secundària, estudià Filologia Catalana (1997-
FERRER FONT, Josep M. 2001) a la Universitat de Girona, on destacà ben
(L’Armentera, 6.II.1906 – ?, 2000) Músic aviat per unes altes qualificacions acadèmiques.
Cursà el doctorat sota la direcció de la llatinista
Fill de Pere Ferrer Falgás, sabater, natural de Mariàngela Vilallonga, el qual finalitzà amb el tre-
la Tallada, i de Maria Font Durán, de l’Armentera. ball de recerca El “De origine” del “Dictionarium”:
Començà els estudis musicals a l’edat de set vint-i-cinc reis fundacionals en les obres llatines
anys. Els seus professors foren Joan Duran de de Francesc Tarafa. L’any 2005 deixà de banda
solfeig, Josep Blanch↑ Reynalt de composició i els estudis sobre l’humanisme català en llengua
fiscorn; a Figueres, Enric Sans↑ de violí, i, a llatina per dedicar-se exclusivament a la docèn-
Barcelona, violí amb Eduard Toldrà, i trombó cia i a la literatura.
amb Josep Nadal. Ja d’adolescent mostrà una gran passió per la
Als tretze anys va començar a l’orquestra de lectura i per l’escriptura de contes, alguns dels
Joan Duran, va seguir a la cobla Girona, La Lira quals varen ser publicats a la Revista de Girona.
de Sant Celoni, Barcelona-Albert Martí (1929), Algunes de les seves obres han estat publicades
Moderna de Granollers, Llevantina de Calella en forma de col·laboració literària al Setmanari
(1936) i Arbucienca. de l’Alt Empordà: el recull La terra de Lavínia
Després de la guerra civil va formar part de la (2003-2006) (Figueres: 2009), on, sota la in-
Bolero de Girona (1940) i La Selvatana (1948). fluència de Sèneca i del profeta Isaïes, es palesa
335
FERRER
com degradà la relació personal amb la seva direc- en Xavier de Ferrer de Lloret (la Bisbal, 1853-
tora de tesi doctoral, i Contes a Helena (2007), ins- 1909) fou autor de Proyecto de fijación y repo-
pirats per la lectura de Hans Christian Andersen. En blación de las dunas procedentes del golfo de
la major part de les seves obres, hi plasma la seva Rosas (Madrid: 1895) i Reseña de los trabajos
vinculació amb la terra de l’Alt Empordà i les seves realizados por la división hidrológica-forestal de
lectures de clàssics com Homer, Virgili, Sèneca i la Cuenca inferior del Ebro y Pirineos Orientales,
Carles Riba, a més d’alguns passatges bíblics, com en 1902, 1903 y 1904 (Lérida: 1905), i les filles
els Salms i el llibre d’Isaïes. foren Pietat, Dolors, Carme i Concepció.
L’any 1999 li fou atorgat el primer accèssit del Estudià el batxillerat al Col·legi dels jesuïtes de
premi literari Cercamon de narrativa, convocat a Niça, al temps que estudiava orgue, i la carrera de
Cassà de la Selva, pel conte El sisè sentit, i Dret a Bolonya. Va retornar a Catalunya el 1846, i
quedà finalista en diverses ocasions del premi a Barcelona va ser deixeble de Josep Barba (mes-
Emili Teixidor (1997, 1999, 2000 i 2001), de tre de capella de Santa Maria del Mar). Va conrear
Roda de Ter. el gènere cançonístic segons l’estil del salons pari-
Va assolir el primer premi de contes La Miranda sencs, amb textos de Blanc, Despujol, Maistre i
per La redacció de català (2004), i li va ser ator- Regaldi, així com una fantasia escrita a Niça el
gat el I premi de Narrativa Infantil Vila de les 1843 i cinc valsos per a piano. Va mantenir con-
Alqueries per la novel·la infantil Els amics d’en tactes freqüents amb l’organista de la Catedral de
Dalinet, que va ser publicada l’any següent amb Perpinyà, Blanc, lloc on solia interpretar l’orgue.
il·lustracions de Laura Puquet Roig. El biografiat va administrar els béns de la famí-
lia Ponach i va compondre la major part de la seva
obra a la capital del Baix Empordà. Va compondre
FERRER de MANRESA, Melcior de nombroses peces, entre les que hi destaquen
(Peralada, 26.III.1825 – obres religioses com dues Misas de Requiem una
la Bisbal, el Baix Empordà, 18.V.1884) d’elles composta per a la seva mare i estrenada al
Advocat i compositor seu funeral, celebrat a la Catedral Barcelona, dues
misses de Glòria (1859), i un Stabat Mater (estre-
Fill de Baltasar Ferrer nat per la Societat Filharmònica, 1848). Altres
Parrella, natural de títols foren: Primera fantasia (1843), Coro de mari-
Berga, i de Maria de nos (1845), una Sinfonía para órgano (1846),
Manresa Salles, cin- Gozos de San Teófilo (1849), una Sinfonía fúnebre
quena marquesa de per a piano a quatre mans, una òpera en dos actes
Puertonuevo, va ser Giuditta (1855) estrenada al Teatre de Girona amb
el segon de quatre llibret de T. Solera, la sarsuela Una broma pesada,
germans: Manuel, Dos coros de pastores (1856), Gozos de San
Melcior, Rosa i Mer- Agapito (1858), Gozos de las moscas de San
cè. Casat amb M. de Narciso (1859), Colección de himnos, Deux canti-
la Pietat Lloret Po- ques a la Sainte Vierge (1876), la simfonia Au
nach (1829-1907) milieu des tombeaux, la romança Si vous saviez.
de la Bisbal, lloc on va residir i varen néixer els Les seves obres religioses es troben als arxius
seus vuit fills: Josep Maria de Ferrer de Lloret (la de les seus de Lleida, Manresa, Sogorb, al
Bisbal, 1864-1911), autor d’El Ampurdan duran- Seminari de Girona, al Corpus Christi de València
te la guerra de la Independencia 1808 a 1814. i a la basílica de l’Esperit Sant de Terrassa. El
Monografía histórica premiada por el Centro repertori per a veu i piano es conserva a l’arxiu
Artístico Industrial Figuerense en el Certamen particular dels seus descendents, la família Del
literario de 1884 (Barcelona: 1885), La Bisbal Pozo Ferrer, a Besalú.
en la invasión francesa de 1808 (Barcelona: A les darreries de la vida, el Papa Lleó XIII li
1886); en Baltasar va ser jesuïta i fou destinat a va concedir el títol pontifici de baró de Ferrer
l’Amèrica del Sud; en Lluís fou enginyer forestal; (1881).
336
FERRERES
FERRER SALADÍ FERRER TORRES, Josep

(Figueres, s. XIII) Alcalde (Peralada, 15.VII.1878 –
Sant Celoni, el Vallès Oriental, 14.II.1952) Músic
Primer alcalde conegut de Figueres.
Fill de Rafael Torres
Coll, jornaler, de Pe-
FERRER SANS, Pere ralada, i de Madro-
(Vilabertran, 27.XII.1876 – Figueres, 10.VIII.1965) na Torres Llensa, de
Músic Mollet de Peralada.
Fou alumne de l’Es-
Fill d’Enric Ferrer cola de Música dels
Camps, músic, natu- Comtes de Peralada.
ral de Llançà, i de Va destacar com a
M. del Carme Sans instrumentista de
Camps, de Vilaber- fiscorn. Va ser un
tran. Va compaginar dels membres fun-
l’ofici de llibreter dadors de la cobla-orquestra La Principal de
amb el de músic. Peralada. Més endavant, va formar part de l’Or-
Com a llibreter va tre- questra Els Fatxendes, de Sabadell (1901), de
ballar a dues cases l’Orquestra Torres, de Barcelona (1910) i de la
figuerenques: Can Principal de Palafrugell. Va tornar a la Torres i als
Presas i Can Canet. Fatxendes. Va ser membre fundador de La Lira de
Família vinculada a la música, el seu cosí era Sant Celoni (1918-1946?), moment en què es
Enric Sans↑. Va interpretar diferents instruments va retirar.
per a cobla: el flabiol, el fiscorn i el contrabaix i, per Va compondre sardanes, algunes les va sig-
a orquestra, el violí. Va ser músic de l’orquestra del nar amb el pseudònim de Joferto: A l’entorn de la
Teatre Municipal, lloc on havien realitzat concerts i llar, Ingenuïtat, Frisança (1932), El gorg negre,
acompanyat representacions de sarsueles. Va for- Renyines d’enamorats, El pla de la Calma, Sogra
mar part d’altres orquestres com la Cobla- i nora, Gotes de rosada, Brosta florida, Pastor
Orquestra Montgrins, la cobla-orquestra Antiga alegre, Mariàngela, Cardedeuenca, En Joanó i en
Pep, el Grup Figuerenc i la Principal de Figueres. Miqueliu, En Jordi i en Rafeló, Qui té raó?
Una temporada en la que va formar part de
La Principal de Figueres va coincidir amb el seu
fill, també músic, Enric Ferrer Casamitjana FERRERES PLA, Víctor
(Figueres, 30.IV.1907 – 30.IV.1981). (Fortià, 9.XI.1938 – 8.VIII.2005)
Enginyer industrial
FERRER SERRA, Josep M. Fill de Victor Ferre-

(València, 28.XII.1918 – Figueres, 1966) ras [sic] Marín, natu-
Mestre i pintor ral de Tortosa, i
d’Encarnación Pla
Fill de Josep M. Ferrer, natural de Tarragona, i Colls, de Fortià.
de Mercè Serra, de Vilanant. Es va casar amb Va estudiar Engi-
Teresa Guanter Coll i va tenir dos fills: M. Teresa nyeria industrial i,
i Josep M. posteriorment, va
Va estudiar la carrera de Magisteri, i va resi- realitzar el doctorat.
dir a Figueres des de l’any 1919. L’any 1957 emi- Va estar implicat
gra a La Puebla (Mèxic), posteriorment va retor- en nombroses ac-
nar a la capital empordanesa, on va tenir lloc el tuacions polítiques
seu traspàs. en l’època de la transició. A Figueres, va obrir
337
FERRERÓS
una oficina política per a unificar l’antifranquis- traspassats en el darrer quart del segle XX que,
me de les comarques gironines. Va ser un dels posteriorment, s’han recollit en els reculls titulats
principals impulsors de l’Assemblea de Cata- Benvolguts absents (Figueres: 2002), Benvolguts
lunya de l’Alt Empordà. Va fer propaganda de absents II (Figueres: 2004), Benvolguts absents III
l’abstenció pel referèndum de reforma política. (Figueres: 2006).
Va ser un dels impulsors de l’associació
d’Amics de Josep Pla i va fundar la Penya Gastro-
FERRÉS LLOP, Joan
nòmica Amics de Josep Pla.
A Vila-sacra va crear l’empresa de construcció (L’Escala, 30.XII.1922 – Girona, 24.VII.1998)
de caravanes Caresa (c. 1974). Pescador i cantant
Va col·laborar amb diversos mitjans de comu-
nicació com El País i El Punt Diari. Va col·laborar Era fill de Francesc
amb Ricardo Caracciolo, en la traducció de la Farrés [sic] Guri,
monografia de R.M. Dworkin El dominio de la pagès, i de Benita
vida: una discusión acerca del aborto, la eutana- Llop Farrés, amb-
sia y la libertad individual (Barcelona: 1994). dós de l’Escala.
Casat amb Rosa
Hernández Diert,
FERRERÓS SERRA, Joan el matrimoni tenia
(Figueres, 16.VI.1952) Professor i escriptor dues filles. Profes-
sionalment era pes-
Llicenciat en Filo- cador i, amb els
logia Catalana, és anys, va regentar un
professor de llengua restaurant. Però la seva gran afició era la música.
catalana de l’institut De jove, va ser membre d’una coral del poble.
Ramon Muntaner, Amb els anys va formar part del grup d’havaneres
de Figueres. Ha com- Els Pescadors de l’Escala, amb Llucià Carbó↑ i,
paginat les classes els germans, Simeó i Ferran Català↑. El grup va
de l’institut amb les gaudir de tant d’èxit que varen ser contractats
particulars a l’aca- per Espanya i l’estranger: a Londres, Itàlia i Brus-
dèmia El Rellotge, i sel·les. També realitzaren nombroses gravacions.
altres activitats cul-
turals.
Va ser membre fundador del grup de Cançó FERRUSOLA ORTENSA, Francisco de A.
Indika (1973), amb Josep Tero↑, Pilar Heras↑, (Llers, 1.X.1839 –
M. Eugènia Sala, Alfons Gumbau↑, Ernest Diaz, Sant Privat d’en Bas, la Garrotxa, 15.II.1908)
Antón Maria Rigau. Amb interpretacions de Mikis Mestre
Theodorakis i, posteriorment, musiquen poemes
de M. Àngels Anglada↑. Va aconseguir el títol de Mestre Normal. Va estar
Ha col·laborat en diverses publicacions periò- molts any a Sant Privat d’en Bas, la Garrotxa,
diques. Va preparar la selecció de textos literaris, (1863-1906). Aquí va conèixer a la seva muller,
acompanyats d’una breu biografia de cada autor Francesca Estartús Jofre. En segones núpcies es va
a Poetes de l’Empordà (Figueres: 1986). Amb casar amb la cunyada Modesta i va tenir dotze fills.
motiu de la commemoració de l’any Fages va Gaudia de gran renom a finals del segle XIX i
preparar una Primera Antologia (Figueres: principis del segle XX, com el seu col·laborador i
2002), en col·laboració amb Jordi Pla↑, i una amic Marià Pujolar↑.
selecció d’Epigrames (Figueres: 2002), Qui és Va escriure Compendio de Historia Sagrada y
qui a Figueres (Sant Cugat: 2004). Nociones de Religión y moral para las escuelas
Al Setmanari de l’Alt Empordà, va iniciar la publi- de primera enseñanza (Gerona: 14a ed.; Olot?:
cació de biografies de personatges empordanesos 1900 16a ed.; Olot: 1921; id.: 1928), l’any 1879
338
FIGUERAS
va ser aprovat com a llibre de text. Principios de final els seus ideals, que no els va abandonar mai
Aritmética teórico-práctica para las escuelas de i que va saber transmetre’ls als seus hereus. Els
primera enseñanza (Olot: 1893; Olot?: 1894 8a seus fills i alguns néts varen seguir el mateix camí
ed.), també va ser declarat llibre de text. Ele- ideològic.
mentos de gramática castellana, para las escue-
las de primera enseñanza (Figueras: 1865; id.: FIGA SALA, Jeroni
1869, 2a ed.; Gerona: 1877, 5a ed.; 1880, 6a (Cistella, 18.III.1888 – Agullana, 18.XII.1944)
ed.; 1883, 7a ed.; Olot: 1903, 22a ed.; Olot: Hisendat
1906, 25a ed.; Olot: 1914, 31a ed.; Olot: 1918,
36a ed.; id.: 1923 37a ed.), tots en col·laboració Fill de Joaquim Figa↑ Pou, de Cistella, i de Maria
amb el seu company, Marià Pujolar. Sala Guardiola, de Banyoles. Es va casar amb
Francisca Torrent↑ Boschdemont (1907),
FIGA POU, Joaquim d’Agullana, i el matrimoni va tenir deu fills.
(Cistella, 1847 – Residí a Banyoles i, després, es traslladaren a
Banyoles, el Pla de l’Estany, 20.X.1901) Girona, llocs en els quals va ser president del
Hisendat i polític Patronato Obrero Tradicionalista, de Banyoles, i
del Círculo Tradicionalista, de Girona, vicepresi-
Es té constància que havia estat alcalde i jutge dent de Juventud Católica (1894).
municipal del poble nadiu, i que va ser soci de També va inspirar les publicacions locals
dues societats de Cistella, la Protección Mútua i La Tradició i Progrés (1909) i Tradición y progreso
Unión Cistellense, de les quals mai es desvinculà. (1909).
En casar-se amb Maria Sala i Guardiola
(20.VII.1876), va emparentar amb una reconegu- FIGUERAS FRANCESCH, Jaume
da nissaga carlina banyolina. El matrimoni va tenir (Cadaqués, 13.II.1914 – Figueres, 31.III.1997)
cinc fills: Mercè, Jeroni↑, Lurdes, Martirià i Carles. Pintor i dibuixant
Va esdevenir l’administrador del mas Sala de
Banyoles. A la dècada dels vuitanta del segle dinou Fou amic i admirador de Salvador Dalí. De forma-
va traslladar-se a residir amb la família a Banyoles, ció autodidacta, les seves obres són el resultat de
i es domiciliaren al carrer de Sant Antoni. l’observació i l’estudi de la naturalesa i el color. El
Va intervenir en la tercera guerra carlina seu tipus de pintura és naïf amb reminiscències
(1872-1876) i va escriure unes memòries inèdi- surrealistes, amb predomini d’iconografia onírica.
tes de la seva participació en aquesta guerra. Va Va exposar la seva obra a les Galerias Laye-
ser capità-caixer de les tropes de Francesc tanas (Barcelona, 1957), a la Phyllis Lucas Gallery.
Savalls Massot i recaptava diners per a mantenir
la tropa. En aquestes memòries es comenten les FIGUERAS MASCLÀ, Joan
incidències i les vicissituds de l’exèrcit carlí. Els (Cadaqués, s. XIX – Cuba, 1923) Comerciant
escenaris són la Garrotxa, la Selva i Osona.
Finalitzada la guerra, va jugar un paper desta- Cap al 1892 arribà a Cuba i, a Victoria de las
cat en actes culturals i en diverses activitats reli- Tunas, fundà la botiga Los Catalanes. La seva
gioses. Va ser regidor carlí a l’Ajuntament de dona, Maria Llorens, i el seu fill, Joan Figueras
Banyoles (1891-1893, i síndic de 1894-1895). Llorens, es dirigiren a Cuba el 1914 per reunir-se
El 1894 era el president de la Joventut Catòlica, el amb ell. Mort el 1923, ambdós continuaren l’em-
març del mateix any va actuar com a tresorer de la presa que passà a nomenar-se Viuda de Figue-
junta parroquial per promoure el pelegrinatge ras e Hijos. Els negocis incloïen els de ferreteria,
obrer a Roma i va formar part de la Junta Directiva venda de queviures, licors i pisa i tingué una forta
del pelegrinatge a Montserrat. El 1895, era el expansió durant la dècada de 1920-1930. A
vicepresident de la Junta Protectora de l’Asil i el part la tasca comercial, fou vocal de la junta
1897, va ser nomenat obrer de la parròquia de directiva de la Cambra de Comerç i soci fundador
Santa Maria dels Turers. Va mantenir vius fins al de la Colònia Espanyola a la ciutat.
339
FIGUERAS
FIGUERAS OLIVERAS, Joan FITA, Narcís

(Cadaqués, 1942 – 22.XII.1999) Pintor (Figueres?, s. XIX-XX) Músic
Fill de Joan Figueras Francesch, de Cadaqués, Va ser deixeble del prevere i músic Joan Lleys↑,
pintor. Es va casar amb Mercè Cabanes Planas i mestre de capella de Castelló d’Empúries. Va ser
el matrimoni va tenir dues filles: Eva i Marta. un gran contrapuntista. Va ser mestre de capella
Fou amic de Salvador Dalí↑, al qual havia ser- de Figueres i va ensenyar a nombrosos músics
vit de model en diverses ocasions. El biografiat als quals va impartir classes de piano i orgue,
es va dedicar a la construcció de vaixells en d’entre els quals destaca el seu nebot, Albert
miniatura, i a la realització dibuixos i gravats de Cotó↑. Els va influir especialment en les compo-
naus marineres. sicions religioses.
Va ser regidor de l’Ajuntament de Cadaqués i Va compondre motets a vuit veus, una Missa a
jutge de pau. quatre veus, les peces Beatus Virgine, Laudate
pueri, Coeli enarrant gloria tua i la música de la
peça La Festa del adroguer ó’ls amors de la
FINA FERNÁNDEZ, Guillem
Layeta: sainete lírich català en un acte y tres qua-
(Figueres, 22.XI.1910 – Barcelona, 1.V.1995) dros, en prosa, obra de Joan Manel Casademunt
Pintor
(Barcelona: 1895).
Fill de Josep Fina de Masdevall, dedicat al comerç
i de Concepció Fernández Calvo, ambdós de FITA ESTRADA, Lluís
Figueres, domiciliats al carrer de la Jonquera. (Figueres, 4.III.1915 – Barcelona, 20.III.2001)
Va cursar els estudis artístics a l’Escola de Empresari
Belles Arts de Barcelona. Va ser premiat amb
una beca de viatge per Espanya i va prendre part Fill de Lluís Fita↑
en diverses exposicions a Barcelona (1942). El Salvatella i de Flo-
mateix any va participar a l’Exposició Nacional. rència Estrada Barri,
de Sant Feliu de
FINA de NOUVILAS, Josep Maria Guíxols, va néixer a
(La Bisbal, el Baix Empordà, 18.VI.1918) la casa familiar al
Hisendat i químic carrer de la Rutlla.
Entre 1931 i 1939
Fill del matrimoni format per Mario Fina de Caralt i va viure a Aix-en-
Mercedes Nouvilas Cabanel (1914), ambdós de Provence, lloc on va
la Bisbal, va ser l’hereu. Es va casar amb Piedad cursar la carrera
Figueras Bellido, de la Bisbal, i el matrimoni va tenir d’enginyeria.
cinc fills: Carme, Mercè, Ramon, Ignasi i Carles. A part de la seva activitat empresarial, la indús-
Va estudiar per procurador i la llicenciatura en tria figuerenca Fita, dedicà bona part del seu temps
Químiques a l’Institut Químic de Sarrià. Va lliure a activitats polítiques, va ser regidor municipal
desenvolupar les tasques de director de la fàbri- i tinent d’alcalde (1952-1964). Va ser l’impulsor
ca Terracota de la Bisbal, actualment el Museu del proveïment d’aigua del pantà de Boadella.
de Ceràmica, fins que l’any 1969 va traslladar-se El 1976 l’empresa va ser adquirida per l’ale-
a residir a Castelló d’Empúries, a la casa Nouvilas, manya Hatz i el biografiat va seguir de gerent.
per fer-se càrrec de les explotacions agrícoles de Altres membres de la nissaga continuaren ocu-
Vilanova de la Muga i Rabós, propietats hereta- pant càrrecs de responsabilitat. Actualment, el
des per part materna, entre les quals es trobava seu fill, Lluís Fita Alegre, i el seu nét, Lluís Fita
el monestir de Sant Quirze de Colera (Rabós). A Jiménez, en són els gerents.
la dècada dels 90, decideix cedir el monestir i Va col·laborar amb Salvador Dalí↑ en l’execució
part de la propietat circumdant, a l’Ajuntament de les escultures que ornen la façana del Museu
de Rabós. Dalí, foses a la seva empresa i regalades a la ciutat.
340
FLUVIÀ
I encara va disposar de temps per a esmerçar FITZ JAMES STUART MARTÍNEZ de

en el seu principal hobby, la pintura. IRUJO, Jacobo
Va ser amic personal del pintor Josep Amat, (Madrid, 1954) Editor i dissenyador gràfic.
amb qui compartia sortides a la natura per a Conde de Siruela
pintar. Va establir amistat amb la professora
Eva Vlavianos, especialista en icones bizantines, Fill de Pedro Luis
i assistia a les classes que impartia en una Martínez de Irujo y
abadia francesa, tècnica en la qual va esdevenir Artacoz i de Cayeta-
un expert. na Fitz James Stuart
La primera exposició individual va ser a y de Silva, està casat
Archena (Múrcia, 1991), i va participar en expo- amb Inka Martí. El
sicions col·lectives a la Sala d’Art (Figueres, matrimoni s’ha esta-
1941), l’any 1993 va participar en una col·lecti- blert al poble em-
va a la galeria Lambart (Barcelona). pordanès de Vilaür.
Va estudiar Filo-
FITA SALVATELLA, Lluís sofia i Lletres a la
Universitat Autòno-
(Figueres, 18.IX.1888 – 28.VI.1965) Empresari
ma de Madrid. Vinculat al món editorial, fou el
fundador de l’Editorial Siruela (1982), la qual es
Fill de Narcís Fita va caracteritzar per edicions de bibliofília i per
Barneda, de Figue- editar la revista El Paseante (1985-1998), revis-
res, i d’Anna Salva- ta interdisciplinar en la qual va donar cabuda als
tella. Es va casar principals moviments, idees i activitats culturals
amb Florència Es- dels anys 80. L’editorial va editar diferents
trada Barri, de Sant col·leccions, com “La Biblioteca Azul”, “Biblioteca
Feliu de Guíxols el Medieval”, “La Biblioteca sumergida”, entre altres
matrimoni va tenir i sèries de literatura infantil com “Las tres edades”
quatre fills: Anna, amb títols d’èxit com El mundo de Sofía i Cape-
Lluís↑, Margarita i rucita en Mahattan, dissenyades pel biografiat.
Albert. Alguns dels títols editats suposaren un repte edi-
Va continuar l’em- torial, aquest és el cas d’El Templo de Salomón de
presa iniciada pel seu avi l’any 1840. Les prime- Juan Bautista Villalpando (1552-1608).
res instal·lacions varen ser als carrers de Sant
Des de 1997 està vinculat a la comarca, però
Joan Baptista i Sant Cristòfol, posteriorment es
no va ser fins a deslligar-se de l’Editorial Siruela,
traslladaren al carrer de Sant Llàtzer i després
l’any 2003, quan va decidir iniciar un nou projec-
ampliaren les instal·lacions a les naus de la
te a l’Empordà. Des de 2005, s’encarrega en
carretera de Roses.
col·laboració amb la seva esposa, de l’editorial
L’any 1910 fabricaren el primer motor i, a par- Atalanta, amb seu a Vilaür. L’objectiu és editar
tir de 1912, s’introduïren en el mercat de la “joies literàries” de tots els temps i apropar el
maquinària agrícola. L’any 1914 ampliaren amb lector a autors clàssics.
la fundició i l’any 1918 implantaren el treball en
sèrie. Després de la guerra civil es milloraren els
motors agrícoles, i els motors d’Indústries Fita FLUVIÀ PASTELL, Ramon
abastiren a gairebé tots els hortolans i agricul- (Castelló d’Empúries?, s. XVIII-XIX) Hisendat
tors de la comarca.
L’empresa va arribar a tenir fins a dos-cents Va obtenir el títol de Ciutadà Honrat de Barce-
cinquanta treballadors. lona. Juan Félix de Rújula, cronista i rei d’armes,
Els motors estaven entre els primers d’Espanya li va concedir poder utilitzar per al segon cognom
i es comercialitzaven per tota la Península. les següents armes: escut d’atzur amb castell
341
FONALLERAS
d’or, orpassat i maçonat de sable, col·locat sobre Essent senador, una de les actuacions va ser la
un prat de sinople sembrat de flors amb un xai, d’intentar protegir la indústria de fabricants de
de plata, pasturant; bordura de gules, amb vuit guix i ciment de la zona empordanesa.
lliris d’or (1802). Escut que llueix la façana de la L’any 1875 era el cinquè major contribuent de
Casa Pastell de Castelló d’Empúries i que corres- la província de Girona i les seves principals pro-
pon al llinatge de Pastell. pietats es trobaven als municipis de Riumors,
Figueres, l’Armentera i Medinyà, senyor del cas-
FONALLERAS BUSCARONS, Benet tell de Medinyà, a més d’altres interessos a
Sueca i Cullera (València), i Saragossa.
(Roses, 1881? – 16.VII.1905) Fotògraf
Va obtenir un Diploma Honorífic de l’Exposició
Fill de Manuel Fonalleras i de Teresa Buscarons, Universal de Viena per les mostres de cereals de
ambdós de Roses. Va editar dues o tres sèries de Medinyà (1873). El papa Pius IX li va atorgar per-
postals de Roses. Alguna de les seves fotografies mís per llegir llibres prohibits (1866).
es troba publicada a la Gran Geografia de
Catalunya, de Carreras Candi dedicat a Girona. FONT MASSOT, M. Rosa
A l’acta de defunció del registre civil de Roses (Sant Pere Pescador, 12.III.1957)
consta que va morir en un naufragi succeït a la Escriptora i filòloga
badia de Roses.
Filla de Lluís Font
FONSDEVIELA de SENTMENAT, Narcís Llach, de Sant Pere
(Girona, 28.XII.1834 – Figueres, 5.III.1894) Pescador, i de Maria
Hisendat i polític. Marquès de la Torre Massot Vicens, de
Castelló d’Empúries.
El títol de marquès Casada amb Joan
ja l’havien ostentat Tibau Font, enginyer
els seus avantpas- agrònom, natural de
sats i ell va poder Fortià, el matrimoni
utilitzar-lo després ha tingut dos fills,
d’obtenir el permís Laura (1988) i Albert
del rei d’Espanya i (1994).
d’Itàlia, l’any 1879. Llicenciada en Filologia Catalana (UAB,
És fill de Josep de 1979), exerceix com a professora de llengua i
Fonsdeviela Huguet. literatura a l’IES Santiago Sobrequés, de Girona.
Es va casar amb Considera que la literatura ens ajuda a com-
Dolores Díaz Geno- prendre el món i també a nosaltres mateixos i
ver (17.II.1856). pensa que, gràcies a la lectura, podem tenir
Va ser president del Liceo Figuerense (1865- accés a la realitat o a diferents parcel·les de la
1867). Va ser diputat provincial pel districte de realitat d’aquest món que ens envolta. Per això
Figueres (1866-1867 i 1875-1876), i nomenat invita els possibles lectors a llegir amb els ulls
president de la Diputació (25.XI.1875). Va for- ben oberts, perquè llegint aprenem a pensar, a
mar part de la Comissió de les obres del riu la analitzar, a recordar, a conèixer el cosmos dels
Muga, comissionat per qualificar els projectes diversos personatges que trobem als llibres i
presentats per erigir el monument a Álvarez↑ de que, potser, també habita en el nostre interior.
Castro. L’any 1883 va ser nomenat director Ha publicat diversos llibres de poesia: Tres
gerent de la Sociedad para la construcción del notes i el silenci (Barcelona: 1989), Quadern
Canal del Alto Ampurdán. d’Erinna de Telos (Barcelona: 1989), Com ombres
L’any 1888 va ser admès al Reial Cos de la No- vives (Barcelona: 1996), Aigua llunyana (Barce-
blesa Catalana i nomenat senador (1891-1893). lona: 2001) i La llum primera (València: 2005),
342
FONT
obra guardonada al Premi de Poesia Festa d’Elx fundador, siendo la directora su hija la senyora
de 2004, dins els XIX Premis literaris Ciutat d’Elx. D. Julia Font y Mayr de Baldegg (Barcelona: 1864).
Ha publicat una novel·la juvenil Envia’ns un Va compondre obres per a piano: d’estètica,
àngel (Barcelona: 1999; id.: 2006 5a ed.), i L’àni- de música i de saló. Va exercir la crítica musical i
ma del freixe (Barcelona: 2003), novel·la històrica és autor de diferents treballs literaris i teòrics. Va
basada en un quadern manuscrit que va deixar el escriure les novel·les El emigrado, ó sea, tem-
seu besavi, el castelloní Josep Massot Prats, on pestades del corazón: novela española original
explica les seves experiències bèl·liques i la vida a (Barcelona: 1856), i ¡Cuatro millones! (Madrid:
les closes de Castelló, durant el segle XIX. 1877), en la qual condemna l’amor interessat
Ha publicat articles sobre poetes empordane- del sexe femení.
sos de la Renaixença. Ha tingut cura de l’edició i
l’estudi introductori de l’obra de teatre El Cafè de
la marina de Josep M. de Sagarra (Barcelona: FONT PUIG, Joan
1990), i de les antologies Antologia poètica de (Lladó, 17.X.1853 – Bahia, Brasil, 22.V.1927)
Josep M. de Sagarra (València: 1994), i de Carmelita
l’Antologia de Josep Carner (Barcelona: 1995). Ha
participat en les I Jornades dedicades a Caterina Va ser el setè de vuit
Albert, Víctor Català (l’Escala, 1992). Ha preparat germans. Va estu-
els textos del catàleg Camins i miralls (Girona: diar al seminari de
2004) de l’artista Carme Sanglas↑. Girona, però als 20
És membre del Consell Permanent del diari El anys, en proclamar-
Punt i sòcia de la IAEDEN i de l’ADAC. se la Primera Repú-
Amb Aigua llunyana va obtenir el premi Vila de blica, es va enrolar
Martorell de poesia. Ha estat guardonada amb el a les files carlines,
Premi Rosa Leveroni (Cadaqués, 2008), pel amb un comporta-
recull de poemes Des de l’arrel. ment destacat a
Berga i Alpens, fou
condecorat i ascen-
FONT MORESO, Eusebi dit a alferes i capità. Però, en haver sentit a par-
(Figueres, s. XIX – Barcelona, 8?.II.1900) lar del convent de carmelites de Jerez de la
Pianista i compositor Frontera va decidir entrar a formar part de la
comunitat carmelita de l’Antiga Observança;
Va ampliar els estudis de piano a París, on va l’any 1882 va vestir-ne l’hàbit i va adoptar el nom
establir coneixença amb el guitarrista, Fernando de Ciril M. com a nom religiós. Va estudiar a
Sor (Barcelona, 1778 – París, 1839). En retornar Onda (Castelló) i a Roma, lloc on va realitzar la
a Barcelona (c. 1860), va tenir una presència seva professió solemne el mes de juliol de 1885.
important en l’activitat concertística i pedagògi- El 19 de setembre de 1885 fou ordenat
ca del moment, i formà pianistes que foren reco- capellà a la parròquia de Sant Joan de Laterà pel
llits per Saldoni, el qual el 1861 esmenta nom- cardenal vicari Lucido Parrocchi. El mes d’octu-
brosos alumnes de Font. bre entrà de mestre de novicis a Onda. L’any
Va impulsar l’Asociación de Compositores 1887 va restaurar l’orde del Carmel a Barcelona,
Españoles de la qual en va ser president (1872). però després d’un any torna a Onda on exerceix
Fou membre fundador de la Societat de Santa de professor de gramàtica i mestre de novicis.
Cecília, fundador del Colegio de Isabel la Catò- L’any 1890 és nomenat prior de Caudete
lica, a Barcelona. (Albacete), comunitat que tenia 21 religiosos. El
Va publicar el Discurso leído por D. Eusebio pare Font és considerat el fundador, el 1891, de
Font, el 19 de junio de 1864 en la función inau- la congregació de les Hermanas Terceras
gural del Colegio de Isabel la Católica, estableci- Carmelitas Regulares de Caudete (Albacete),
miento de educación para señoritas del cual es diòcesi d’Oriola.
343
FONT
L’any 1894 fou un dels religiosos que va mar- (1989), Laberintic al Casal Balaguer (Palma de
xar cap al Brasil per restablir el passat dels car- Mallorca, 1991), al Castell de Peralada (1995), a
melites en aquell país. Va ser provincial de la Sala Cambó (Besalú, 1998), Interseccions a la
Pernambuco (1895-1897), i comissari provincial Sala d’Exposicions de La Universidad de Oviedo
de Brasil. Va retornar a Espanya, però va marxar (2000), a la Nau Côclea (Camallera, 2004), Fly
al Brasil en una segona expedició. Va ser, de nou, me to the moon, a la Fundació Vila Casas (Torroella
provincial de Pernambuco (fins al 1907), va viure de Montgrí, 2004) o a El Local (Figueres, 2006).
entre Recife i Bahia, província de la qual va esde- Ha participat també en mostres col·lectives a
venir provincial (1923-1926), i va desenvolupar Girona, a Palma de Mallorca, a Figueres, a Ber-
diferents càrrecs com mestre de novicis, prior, gamo, a la Frankfurter Buchemesse, a Mataró, al
clavari per tal de promoure les vocacions i recu- Imatran Taidemuseo (Finlàndia). L’any 1990
perar el patrimoni. guanya el Premi Ciutat de Palma.
Va morir a Bahia, després de 46 anys de vida
carmelita. Amb motiu del centenari de la funda- FONT ROURA, Narcís
ció del convent de carmelites de Caudete (14-III-
(Figueres?, s. XIX) Notari
1991), va anar a Lladó una representació de les
religioses carmelites i, des de 1995, hi ha una
Notari del Reial Col·legi de Figueres. Va publicar
reduïda comunitat de religioses al poble.
Memoria sobre la nobleza, importancia y excelen-
cias de los escribanos y notarios, con indicación
FONT RODÀ, Elena de sus abusos y defectos, y de la reforma necesa-
(Sant Pere Pescador, 13.IV.1963) ria para su perfección, ilustrada con una noticia
Artista plàstica histórica de origen de los notarios (?: 1812).
Filla de Leandre FONT VERDAGUER, Pere

Font Costa, i de (Hostalets d’en Bas, la Garrotxa, 7.IV.1932)
Gràcia Rodà Vilà, de Eclesiàstic, professor i articulista
Sant Pere Pescador.
És llicenciada en Fill d’Esteve Font
Belles Arts per la Vagó i Dolors Ver-
Universitat de Barce- daguer Tubert, amb-
lona (1985?). Fins dós d’Hostalets d’en
ara, la seva obra ha Bas, és el tercer de
estat fonamental- sis germans. Va es-
ment pictòrica, però tudiar Humanitats,
darrerament el seu Filosofia i Teologia
treball ha esdevingut més escultòric. Amb la inten- al Seminari de Giro-
ció d’expressar els sentiments, amb un llenguatge na (1942-1954) i
primari a base d’ordits o tensats, incorpora eleva ser ordenat de
ments matèrics, reutilitzats, com a metàfora de sacerdot el 1954.
temps passats o indicatius de provisionalitat. Posteriorment, va cursar Filosofia i Lletres, espe-
L’obra es planteja com un dubte, i intenta drama- cialitat Història, a la Universitat Autònoma de
titzar un espai conduint-lo de l’àmbit conceptual Barcelona (1972-1977).
a l’àmbit emotiu. La visió de l’obra preté incitar al Els primers destins sacerdotals varen ser pri-
tacte de les peces que enllacen estructures frà- mer, com a vicari, a Arbúcies i Girona. El primer
gils i llocs d’intimitat. destí com a rector va ser a l’Alt Empordà, a
Ha presentat la seva obra en exposicions indi- Vilajuïga i, després, a Castanyet (prop de Santa
viduals a la Galeria Expoart de Girona (1987), a Coloma de Farners). Va tornar a la comarca en
la Galeria Sebastià Jané de Girona Recorregut ser nomenat rector de Pontós (des de 1962 fins
344
FONTDECABA
avui), al temps que col·laborava amb mossèn Va ser nomenat fill adoptiu de Pontós (2000),
Pere Xutglà↑, rector de la parròquia de Sant Pere “per haver ajudat a la bona convivència del poble
de Figueres (1973-1978), i des de 1992 és el i haver aconseguit amb ajuda d’Institucions res-
capellà del Col·legi la Salle. taurar les cinc esglésies”.
Ha estat nomenat Arxiprest de Roses-Manol,
membre del Consell Presbiteral del Bisbat en
FONTCLARA GENÍS, Maria Mercè
representació de l’Alt Empordà, i del Consell
(Castelló d’Empúries, 18.IV.1946) Mestra
Pastoral. Ha estat Consiliari de l’Associació
Amics dels malalts de Figueres (1977-1996 i
Filla de Martí Font-
2004 fins avui).
clara Batlle, boti-
Una de les tasques a destacar ha estat haver
guer, i de Maria
aconseguit, amb l’ajut de les institucions, restau-
Genís Dalmau, amb-
rar les cinc esglésies de les quals n’és responsa-
dós de Castelló
ble (Pontós, Romanyà d’Empordà, Canelles,
d’Empúries.
Vilajoan i Ermedàs).
Està casada amb
Ha compaginat la tasca sacerdotal amb l’en-
Pere Casadevall, ve-
senyament. Com a ensenyant ha donat classes
terinari, i el matri-
de religió i d’història a diferents centres escolars:
moni té dos fills.
al Col·legi la Salle, Figueres (1962-1972), a
Va cursar estudis
l’Institut Muntaner (1962-1972), al Col·legi Sant
de Magisteri a Giro-
Vicenç de Paül, de Figueres (1962-1982), a
na (1964). Va exercir el magisteri a Barcelona
l’Acadèmia Sant Josep, de Roses (1970-1973),
(1965-1966), a Castelló d’Empúries, primer fent
professor interí d’Història a l’Institut Ramon
classes particulars i, després, a l’escola pública de
Muntanter (1977-1980), professor numerari
Castelló d’Empúries (1970-1982), al Narcís Mon-
(oposicions 1980) a l’Institut Alexandre Deulofeu
turiol de Roses (1982-1990), i, de nou, a Castelló,
(1980-1995), professor numerari d’Història a
al Col·legi Públic Ruiz Amado (1990-2006).
l’Institut Ramon Muntaner (1995-1999).
Ha escrit Mar de terra (Figueres: 2001), obra
El biografiat, treballador incansable, ha com-
autobiogràfica on narra en primera persona els
pletat els seus quefers professionals amb les afi-
records i les experiències de la vida rural caste-
cions periodístiques, amb col·laboracions de
llonina, a l’entorn de les estacions de l’any. I, Un
temàtica religiosa, humanitària o de la vida quoti-
brot de sávila (Figueres: 2005).
diana. Al setmanari figuerenc Ampurdán (1975-
1977) hi tenia la secció titulada “Domingo, día del
Señor”, a L’Empordà (1977-1984) hi col·laborava FONTDECABA VIDAL, Joaquim
setmanalment a la secció “Comentari religiós”, a (Roses, 23.I.1933) Pescador
Hora Nova (1984-1987), de nou al setmanari
Empordà (des de 1987 fins avui), periòdicament. Fill de Joan Fontde-
Ha col·laborat en altres rotatius com Diari de caba Godo, pesca-
Girona (1998 fins avui), Punt Diari, al Full dor, i de Rosa Vidal
Parroquial Bisbat i en revistes del Col·legi Sant Ferran, ambdós de
Vicenç de Paül, de l’Acadèmia de Roses, o Roses, va ser el gran
Safareig (Pontós). de quatre germans.
Ha escrit les monografies Pontós: passat i Es va casar amb
present (Pontós: 2004), Amics dels malalts. Rosa Baiges Sán-
50 anys- Figueres (Figueres: 2006). En prepara- chez, de Roses, i el
ció: Gràcies (Figueres: 2009), recull d’articles matrimoni té un fill,
publicats. Joaquim.
Forma part de les associacions Amics dels Ha estat presi-
Malalts i de l’Institut d’Estudis Empordanesos. dent de la Confraria de Pescadors de Roses
345
FORT
(1978-2008), de la Federació Provincial de Con- M. Josefa Carbonell, Rosa Climent de Puig, Alfons
fraries de Girona i vicepresident de la Federación Cusí↑, Emília Palau↑, Alfons Puig↑, Ramon
Nacional de Cofradías. Reig↑, Tomasita Riera de Vidal, M. Dolors Ros de
Al llarg dels anys de presidència, ha aconse- Cusí, Narcís Sala↑, Antonio Salazar↑ i Miquel
guit que sigui una confraria modèl·lica; una de Vidal), va constituir l’Associació de Música de
les millores introduïdes va ser la la subhasta de Figueres (1952-1965), que, anys a venir, tindria
peix per mitjà electrònic a Llotja, essent la prime- continuïtat en l’associació Joventuts Musicals.
ra d’Espanya en incorporar-la. Va ser alumne de Ramon Reig↑. Va practicar
Havia participat també en la política local, la seva afició per l’art i, en especial, per l’art
essent regidor de l’ajuntament rosinc. fotogràfic. En aquest camp ha deixat un impor-
Ha rebut diverses distincions, entre les quals tant llegat documental sobre l’estudi del romànic
figuren: la Medalla de Plata de la Creu Roja, la i el seu origen a l’Alt Empordà. Sobre aquest art
Medalla al Mèrit Naval, l’Encomienda del Orden cal destacar la seva aportació en els volums
del Mérito Agrario y Pesquero atorgada pel rei escrits per Alexandre Deulofeu↑ i el seu paper de
Joan Carles I i la ministra d’Agricultura i Pesca ponent en diverses conferències arreu del país.
(2004), i la medalla concedida per la Generalitat El mateix Deulofeu, en els seus llibres de memò-
de Catalunya, Medalla president Macià (2008). ries, cita Joaquim Fort com a col·laborador indis-
cutible. Fort també va ser autor d’imatges amb
Salvador Dalí↑ com a protagonista. La seva afi-
FORT de RIBOT, Joaquim
ció per la fotografia va anar més enllà de la presa
(Figueres, 4.XI.1924 – 24.X.2005)
d’instantànies. Constantment aprofundia en el
Terratinent, col·leccionista i fotògraf
vessant tècnic d’aquesta disciplina i prova d’això
Fill de Josep Fort és la important col·lecció d’aparells fotogràfics
Darnaculleta, hisen- històrics que va aconseguir reunir.
dat, de Borrassà, i Va participar en diverses iniciatives culturals,
de Carme de Ribot i va col·laborar en la classificació i instal·lació de
Olivas, de Cama- les peces del nou Museu de l’Empordà, després
llera. Pertanyia a d’haver-se enderrocat l’edifici de la Cambra
una nissaga familiar Agrària. Va ser amic de nombrosos intel·lectuals
fortament arrelada empordanesos: Deulofeu↑, Fages↑, Marès↑, el
a la comarca i docu- fotògraf Melitó Casals↑ Meli, Gonçal Comellas↑
mentada des de o Evarist Vallès↑, entre altres.
1267. Precisament, El juliol de 2007 la família Fort i el COAC van
és d’aquest any el signar un conveni de col·laboració que permetrà
primer pergamí que dóna constància de l’existèn- la difusió i l’estudi de l’obra gràfica de Joaquim
cia de la família Fort i del seu primer hereu per línia Fort sobre l’art romànic. Això portarà la cataloga-
directa, Pere Fort. Des d’aleshores i fins l’actualitat ció dels centenars d’instantànies que va fer entre
no s’ha trencat mai la branca genealògica, essent els anys 60 i 70.
Joaquim Fort de Ribot l’hereu número 25.
Va ser el gran de quatre germans. Es va casar FORTIANA BECH, Just
amb Joana Bramon Frigola, de Crespià i el matri- (Llers, 28.III.1911 – 5.II.1987)
moni ha tingut dos fills: Anna i Josep. Activista cultural i polític
Aquest propietari rural va estar estretament
vinculat a la vida cultural empordanesa de la sego- Fill de Joan Fortiana Gironell, pagès, de Barce-
na meitat del segle XX. Va destacar en el desenvo- lona, i de Maria Bech Giralt. Va ser president de la
lupament de diferents facetes artístiques com ara societat de joves Recreativa La Oliva (1935), es va
la música, les arts plàstiques i la fotografia. encarregar del Sindicat Agrícola, de la Germandat,
Intèrpret de violí i viola, juntament amb un de la Seguretat Social, de la Cambra Agrària i va
grup d’amics melòmans (Concepció Brusés, ser alcalde de la vila (1954-1963).
346
FORTUNET
FORTIANA MARTÍ, Ernest FORTUNET BUSQUETS, Frederic

(Llers, 27.VI.1919 – Figueres, 10.III.2003) (Figueres, 18.VII.1883 – 28.VIII.1966)
Mestre Comerciant
Fill d’Antoni Fortiana Fill de Josep For-

Güell, dedicat al tunet Espi, dedicat
comerç, i de Leonor al comerç, i d’Anna
Martí Baldoira, amb- Busquets Romans,
dós de Llers. Es va ambdós de Figueres.
casar amb Maria Es va casar amb
Verdaguer↑, i el ma- Maria Junyer Ayats
trimoni va tenir una (1908), de Figueres,
filla, Àngels. i el matrimoni va
Juntament amb tenir un fill, Josep
la seva muller, va Maria.
començar a impartir Era el propietari
classes de català l’any 1968. Varen ser els dels Magatzems Fortunet. Fou fundador i inicia-
primers empordanesos que varen obtenir el títol dor de moltes activitats i institucions relaciona-
de mestres de català, atorgats per la Junta des amb la vida catòlica figuerenca: membre de
Assessora per als Estudis de Català (JAEC), i en la Junta de l’Obra Parroquial, membre de les con-
varen preparar a molts altres. Feien classes a ferències de Sant Vicenç de Paül, de l’Adoració
Figueres, a diferents indrets de la comarca i a Nocturna i de la Confraria de la Puríssima Sang.
Perpinyà. Membre fundador del Patronat de la Catequística
L’any 1971, a petició de la Universitat Cata- (1921), amb seu al carrer Álvarez de Castro, del
lana d’Estiu, va ser designat per la Delegació qual en va esdevenir president (1927/8-1959).
d’Ensenyament per donar classes de català a la Va aconseguir el trasllat a la nova seu, edifici en
Catalunya Nord. propietat cedit pel matrimoni Torrentó. Va activar
Van impulsar i ser els membres fundadors de les seccions de teatre, excursionisme i fotografia.
la delegació d’Òmnium Cultural a Figueres (1971), Va ser un gran col·laborador del Fomento
organisme des del qual es van organitzar cursets, Nacional de Peregrinaciones, obra del seu germà,
conferències i altres activitats culturals per pro- Rossend Fortunet↑, a través de la qual organitza-
moure el català. ren visites a santuaris i viatges a l’estranger per
Durant molts anys, juntament amb la seva veure la Passió d’Oberamergau (Alemanya). Va
muller, va impartir classes les tardes del dissab- ser un dels col·laboradors i organitzadors, en
te per a millorar el coneixement de català dels col·laboració amb el pare Vallet, dels Exercicis
mestres. Espirituals.
A partir de 1974, des d’Òmnium Cultural, es Juntament amb mossèn Burgas↑ va ser fun-
va fer càrrec d’organitzar els cursos de català dador del setmanari Vida Parroquial (1928), en
a les escoles de Figueres i comarca. Així mateix, el qual hi va publicar els seus escrits.
varen promoure els homenatges a Pous↑ i
Pagès, a Pompeu Fabra i el Congrés de Cultura
Catalana. FORTUNET BUSQUETS, Rossend
L’any 2002 l’Ajuntament de Figueres li va (Figueres, 1.VI.1878 – 24.IV.1938)
atorgar la Fulla de Figuera de Plata. Eclesiàstic i escriptor
El Consell Comarcal de l’Alt Empordà va ator-
gar el Premi Indiketa (30.IV.2003), per la divul- Fill de Josep Fortunet Espi, dedicat al comerç, i
gació i manteniment de les tradicions, al matri- d’Anna Busquets Romans, ambdós de Figueres.
moni, Ernest Fortiana i Maria Verdaguer, que Va ser ordenat capellà el 24 de setembre de
varen rebre a títol pòstum. 1904, organista i mestre de capella de Calella
347
FORTUNET
(1904-1922), càrrecs als quals va haver de commemoració del 75è aniversari de la seva
renunciar per problemes de salut. Durant els pri- estrena), amb enregistrament sonor de 1998.
mers anys de la seva carrera eclesiàstica va des- Altres publicacions: Historia y guía de Lourdes:
tacar pel seu art de l’oratòria; va pronunciar ser- manual del peregrino (Barcelona: 1908), Al
mons i discursos a Calella, Figueres, Santa Ministro de Fomento y a la Mancomunidad de
Coloma de Farners i a diferents llocs de Barcelona. Cataluña. Ferrocarril complementario de Bala-
Va ser el promotor guer a Figueras. Ferrocarril estratégico de Blanes
del primer pelegri- al Perthús-Francia (Barcelona: 1918), i diverses
natge figuerenc a guies de Roma.
Lourdes, el 1908,
així com d’altres FORTUNET JUNYER, Josep Maria
romiatges a diver- (Figueres, 23.VI.1912 – 2.I.1994)
sos santuaris a tra- Comerciant i galerista
vés del Fomento
Nacional de Peregri- Fill de Frederic For-
naciones. Capellà tunet↑ Busquets,
del Col·legi de La comerciant, i de
Presentació (les Maria Junyer Ayats,
Franceses), va impulsar la construcció de la pri- ambdós de Figueres.
mera Capella dedicada a la Mare de Déu de Es va casar amb
Lourdes, avui enderrocada. Va prendre part en el Agustina Lorca Cid,
Congrés Eucarístic de Viena (1912). natural de Sant Pe-
Va col·laborar en setmanaris locals, en els re Pescador, i varen
quals signava amb pseudònim, com Ampurdán, tenir quatre fills:
va ser un dels fundadors del Patronat de la Montserrat, Mariona,
Catequística, de la revista Los Santuarios Anna i Frederic.
Católicos de la qual en va ser director, i de Vida Va ser el fundador de la Sala Icària, situada a
Parroquial. Va ser consiliari de les conferències l’entresòl de les Galeries Fortunet, a la dècada dels
de Sant Vicenç de Paül i de l’Adoració Nocturna. quaranta, iniciativa molt important per la difusió
Destaquen alguns articles de caire religiós donada als pintors figuerencs i forans, com va ser
com: “La Pasión de la Iglesia en España”, “La el cas dels representants de l’Escola d’Olot. Va ser
Universal Peregrinación y el Gran Santuario”. també un lloc de tertúlies on assistien pintors com
L’any 1929 es va veure afectat per una greu Massot↑, Reig↑, Baig↑, Vallès↑ o Martí Vives.
lesió a la vista que el va privar de mantenir el En obrir-se les fronteres, juntament amb el seu
ritme de les seves col·laboracions. Va deixar inè- pare, va organitzar els primers viatges a Roma.
dita l’obra La ciudad de Figueras y sus problemas Més tard, juntament amb Montalat↑, organitzaren
urbanos. Apuntes para un programa municipal. viatges culturals per Europa, i fundaren l’agència
Va publicar diverses obres per a l’ensenyament Costa Brava situada a les Galeries Fortunet.
de la música, que li varen merèixer una gran con-
sideració en els conservatoris: Prontuario de la FRANCÉS CABRERA, Esteve
teoria de la música (Barcelona: 1905) amb pròleg (Portbou, 30.VII.1913 – Barcelona, 20?.IX.1976)
de Felip Pedrell, Programa general de la teoría Pintor i dibuixant
ilustrada de la música (Barcelona: 1915 2a ed.),
Prontuario de la teoría de la música: en XXV lec- Fill de Fulgencio Francés Navarro, empleat, natu-
ciones (Figueras: 1925). És autor de la lletra i ral de Tudela (Navarra), i de Carolina Cabrera
música de l’obra teatral estrenada l’any 1923 al Barrera, de Barcelona.
Patronat de la Catequística de Figueres, El primer Va viure uns anys a Figueres i l’any 1925 es
Nadal dels pastors (Barcelona: 1924; Figueres: va traslladar a Barcelona. Allà va cursar estudis
1998 versió adaptada de l’original, editada en de Dret i va estudiar a Llotja, on va ser alumne de
348
FRANCO
Josep Mongrell. L’any 1935, a Barcelona, s’inicia Real Academia de Bellas Artes de San Fernando
en el surrealisme i practica la tècnica del collage; a proposta dels acadèmics escultors Mariano
va establir contacte amb Óscar Domínguez i Marcel Benlliure, Mateo Inurria i Miguel Blay, amb un
Jean. L’any 1936 va participar en l’exposició discurs titulat “Un libro de estampas”. Més tard,
Logicofobista de la Sala Catalonia de Barcelona. el 19 de febrer de 1934, va ser nomenat Secretario
Quan va esclatar la guerra civil lluità amb General y Perpetuo. Va pertànyer també a la
l’exèrcit republicà, però l’any 1937 va decidir mar- Hispanic Society de Nova York, a l’Academia de
xar cap a França, i juntament amb la seva com- Bellas Artes de València, i a la de Bellas Artes y
panya, Remedios Varo, es varen establir a París; Ciencias Históricas de Toledo. El 1941 li fou ator-
allà s’adherí al moviment surrealista i va conèixer gat el Premio Nacional de Literatura per la seva
a reconeguts representants com Paul Éluard o tragèdia Judith.
Benjamin Péret. Va establir contacte amb Matta i Va ser un home arrelat a l’Empordà, a través de
amb Ordon Onslow, i va iniciar la tècnica anome- la seva residència de descans a Arenys
nada dels raspallats o grattages. d’Empordà, protector elogiat per tot el món artístic
A causa de l’esclat de la Segona Guerra de la comarca, del qual Ramon Guardiola↑ va
Mundial, va marxar de França i es va establir a escriure: “Don José es uno de los valedores califi-
Mèxic (1940). Allà va fer classes a l’Escola de cados del Ampurdán, de su paisaje y de sus hom-
Belles Arts i va participar a l’Exposició Internacional bres”. Va ser membre fundador i Soci d’Honor de
del Surrealisme (Mèxic, 1940). Poc després es l’Institut d’Estudis Empordanesos. Varen ser deci-
traslladà als EUA (1942), va residir a Nova York, on sives les seves gestions per obtenir fons d’obres
va exposar a First papers of surrealism de Marcel d’art cedits en dipòsit pel Museo del Prado per a la
Duchamp. Als Estats Units va dissenyar cobertes formació del futur Museu de l’Empordà.
de revistes i va col·laborar com a figurista i escenò- D’entre les seves novel·les destaquen: La
graf, entre altres, amb George Balanchine, succes- danza del corazón (Madrid: 1924), La estatua
sor del famós creador dels ballets russos Serge de carne (Madrid: 1921), La guarida (Madrid:
Diahgilef. Poc abans de la seva mort retornà a la 1921), La raíz flotante (Madrid: 1922). Entre les
Península, es va retirar a Deià (Mallorca), i, poste- obres de teatre hi consten, entre d’altres, els dra-
riorment, a Barcelona. Lloc on va morir, estant a mes: Más alta del honor i La doble vida; les
casa de l’amic James Douglas. comèdies La moral del mar i La bondad en el
engaño; el sainet Lista de Correos, o la citada
tragèdia Judith. De contes, publicà, entre altres,
FRANCÉS SÁNCHEZ-HEREDERO, José
Cuentos del mar y de la tierra i Cuentos de la
(Madrid, 22.VIII.1883 – 10.IX.1964) vida, de la muerte y del ensueño.
Crític d’art i literat
El 25 de juny de 1963, l’Academia de Bellas
Es va casar amb la Artes de San Fernando li va retre un homenatge
ballarina Àurea de en reconeixement als seus quaranta anys de ser-
Sarrà↑. Fou confe- vei a la institució.
renciant i crític d’art
a la revista La Esfera. FRANCO ESCRIBANO, Jesús
La seva prolífica (Logronyo, 28.XII.1928) Eclesiàstic
activitat com a crea-
dor literari de Fill de Julián Franco Martínez, militar, natural
novel·les, contes i d’Ejarque de Moncayo, i d’Hortensia Escribano
autor teatral –inicia- Achutegui, de Calahorra. Va ser el cinquè de sis
da el 1904, i com a fills. De petit va emmalaltir i va ser ingressat a un
crític d’art a través sanatori de Santander, en sortir era orfe de mare.
de les pàgines de La Esfera amb el pseudònim L’any 1936 van destinar al pare a Girona, en escla-
de Silvio Lago– el conduí que el 4 de febrer de tar la guerra civil es va sublevar i va ser empreso-
1923 ingressés com a membre de número a la nat. En aquelles circumstàncies, el biografiat havia
349
FRIGOLA
de ser un dels nens exportats a Rússia, però va ser FRIGOLA, Narcís

aixoplugat per les monges de l’asil de Palafrugell, (Navata, s. XVI – Girona, 7.IV.1661) Canonge
lloc que considera com la seva segona llar.
Va estudiar al semi- Nascut al Mas Frigola de Navata, va esdevenir
nari de Girona, va canonge (1619-1661) i vicari del bisbe per al
ser ordenat sacer- Capítol. Fou sepultat a la catedral de Girona.
dot a la Casa Missió
de Banyoles (1.VII.
1951), i va cantar FRIGOLA FAJULA, Bonaventura
missa a Palafrugell. (Castelló d’Empúries, 1835 –
Ha estat vicari de Santa Coloma de Farners, la Selva, 1899)
Malgrat, les Preses Compositor, pedagog i mestre de capella
i de la parròquia de
Sant Feliu, de Giro- Pertanyia a una família de gran tradició musical:
na. Com a rector, el el seu germà Narcís Frigola↑ i el seu cosí, Bona-
primer destí va ser a Sant Miquel de Clavells, ventura Frigola↑ Frigola, foren músics. Es va for-
després va anar a Ordis (1959) i, a petició del mar musicalment amb mossèn J. Lleys.
bisbe Jubany, va compaginar les tasques de rec-
Als vint-i-quatre anys va deixar Castelló i s’es-
tor d’Ordis amb les de curador del barri del Bon
tablí a Banyoles, lloc on va exercir una prolonga-
Pastor, des de l’any 1964 fins al 1967. A causa
da tasca pedagògica i on va dirigir una escola de
de la manca d’església, la capella de l’hospital
música que funcionava en un convent desamor-
servia per celebrar-hi bateigs i casaments, men-
titzat que depenia de l’ajuntament fins al seu
tre que pels enterraments anaven a la parròquia
tancament (1873), a causa de l’adveniment de
de Sant Pere. Gràcies a la seva tenacitat, va
la Primera República i la guerra carlina.
aconseguir la construcció d’un complex dotat de
capella, i centre social, amb guarderia i parvula- Resident a Santa Coloma de Farners, va con-
ri, i residència per al capellà (1969). Des de lla- traure matrimoni amb Teresa Masferrer Martí, de
vors és rector de la nova parròquia figuerenca, la l’Esparra (9.III.1867), lloc on va dirigir la capella
Parròquia del Bon Pastor. de música de la parròquia i a la qual hi va apor-
El Bon Pastor és un barri de Figueres, on varen tar canvis importants.
anar a residir-hi immigrants de classe social humil Va exercir-hi també el càrrec d’organista i s’hi
i, després de la reforma del Barri del Garrigal (al va quedar fins a la seva mort.
centre de Figueres), s’hi va concentrar la comuni- Va crear una cobla de nois joves, Els Músics
tat gitana. L’any 2001 es varen ampliar les Petits, que debutà públicament l’any 1895.
instal·lacions parroquials, i es va fer coincidir la D’aquesta època és un arranjament d’un Miserere
inauguració amb l’homenatge a mossèn Franco, anònim, al qual va canviar la instrumentació i hi
pels seus cinquanta anys de vida sacerdotal. va afegir les veus. Aquesta peça musical es va
Va compaginar la tasca sacerdotal amb clas- convertir en una de les més conegudes i interpre-
ses de religió al col·legi de les Escolàpies, a tades; era freqüent sentir-la el Divendres Sant,
Figueres. Va ser el responsable de Càritas (1971- en l’ofici de tenebres.
1982), càrrec interparroquial, en el qual va Va compondre un Rosario (1873), dedicat a
desenvolupar feines assistencials de tot tipus. mossèn Josep Anglada, i l’Himne a Nra. Sra. del
Camp en Garriguella (Barcelona: s.d.), a la qual
FRIGOLA, Francesc Ramon Bassols↑ li va posar la poesia.
(Navata, s. XVI/XVII – Girona, 16.XII.1672) Canonge Va compondre valsos, xotis i sardanes, algu-
nes recuperades per Lluís Albert↑. En el disc
Nascut al Mas Frigola de Navata, va esdevenir Sardanes Vuitcentistes, Lluís Albert en va inclou-
canonge (1652-1672). Era nebot de Narcís re del biografiat, però en no constar cap títol, va
Frigola↑ i va ser sepultat a la catedral de Girona. optar per numerar-les.
350
FRIGOLA
FRIGOLA FAJULA, Narcís peces. En aquella incursió artística, les seves

(Castelló d’Empúries, 1842 – ?, 1910?/1920?) composicions varen cridar l’atenció de D.E.J.
Compositor i director de coral Auber. Frigola va assistir al Conservatori de París
on va rebre lliçons i consells del mestre Reber, i va
Era germà de Bonaventura Frigola↑. Marxa de guanyar el segon premi en composició (1855). Va
Castelló i resideix a Blanes, a Tossa de Mar, i a ser violinista i director de diversos teatres de París.
Lloret, a cadascun d’aquests llocs es vincula amb Però no va voler seguir estudiant ni va voler
manifestacions musicals. A Blanes, va dirigir la continuar la vida nòmada de professor d’orques-
Sociedad Coral Blandense; a Tossa de Mar, se tra. Va tornar per ocupar la plaça vacant de mes-
sap que l’any 1866 era organista interí, i que va tre de capella de la parroquial de Castelló, la
deixar alguns deixebles com els germans Josep, qual va guanyar per oposició i en va prendre pos-
Vicens i Narcís Darder Dellonder. Tot i haver-se sessió el 1854. Va ostentar aquest càrrec durant
afirmat, és improbable que hagués dirigit l’agru-
quatre anys, fins que el govern es va vendre el
pació coral tossenca anomenada Lo Pensament
benefici annex al càrrec que Frigola exercia, de
(1894-1908). A Lloret va compondre La sardana
manera que el va haver d’abandonar.
d’en Taulina (1881) amb lletra de Josep Guitart
Raventós, mestre de Lloret, feta en homenatge a Va retornar a França (1858), i amb els anys va
Francesc Taulina Garriga, gerent de la companyia ser nomenat director d’un Conservatori creat a Le
constructora del ferrocarril a Lloret de Mar. Havre. Va tornar a Barcelona per tal de fer-se
L’estada a Lloret possiblement fou la més llar- càrrec dels concerts d’inauguració del Teatre
ga, ja que es té coneixement de destacats deixe- Líric-Sala Beethoven, juntament amb el pianista
bles de la vila com Francesc i Joan Coll i Morral, i J.B. Pujol, circumstància que va ser aprofitada
Serafí Trull Gallart. per temptar-lo a quedar-se; li varen oferir el mes-
Va compondre sardanes curtes, i ballables, tratge de capella de la Mercè de Barcelona
com xotis, valsos o americanes. Alguns títols càrrec que va assumir (1881-fins a la seva mort).
coneguts són: El recién nacido (1872), america- No s’ha conservat res del que va escriure en
na dedicada al fill de Joan Sala Fàbregas de Lloret l’etapa de gira per França, ben poca cosa de
de Mar, un Juego de danzas, o l’americana dedi- quan era director del conservatori de Le Havre
cada a la Sra. Dolors Carreras i Ay qué alhajas! una Cantate avec choeurs et soli, dedicada als
Es conserva una masurca per a piano, ma- seus amics Pujol i Bosch, companys d’estudi
nuscrita, titulada Estuche espada mal abasto durant l’època de la seva estada a París. En
(c. 1900). canvi, el que sí s’ha preservat és el que va escriu-
No s’ha pogut determinar ni l’any ni el lloc del re durant la darrera etapa.
seu traspàs, fins ara constava que havia estat a Va escriure nombroses i variades peces musi-
Lloret de Mar lloc en el qual no s’ha localitzat la cals. Entre les peces religioses i simfòniques: una
defunció. Missa de Rèquiem, una coral de Glòria (1883),
tres responsoris per a la Verge de la Mercè, un
FRIGOLA FRIGOLA, Bonaventura Salm Deus, Deus meus, dos responsoris de
(Castelló d’Empúries, 1829 – difunts, un d’ells Peccatem me quotidie; un
Barcelona, 4.XII.1901) Músic i compositor Miserere, diversos Motets dedicats al Santíssim
Sacrament, un Motet per a la cerimònia del
S’inicià amb el mestre Lleys↑ en els estudis Dijous Sant i un altre Motet dedicat al Sagrat Cor
musicals i, en els d’instrument, el violí, amb el de Jesús. Altres peces per a acompanyar violins,
seu pare Ramon Frigola, músic de professió. Molt violoncels i harmònium per a tiples: alguns pare-
jove va ser nomenat segon violí de l’Orquestra del nostres i avemaries; un motet Pie Jesu; dues
Teatre del Liceu (1847), i, més endavant, se li va Salves, la composició titulada Estrella del mar,
confiar el faristol de concertino. poesia de Zorrilla, i la nadala Non! Non!
Va anar a teballar a París (1851), com a direc- Les obres d’orquestra “amb solo” el Minueto
tor i compositor per a la companyia de ballet en mí; la meditació o elegia Una lágrima, escrita
Bartorello, per la qual va compondre algunes en memòria del jove Joaquim Valls; la Simfonia en
351
FRIGOLA
la, per a quintet; la simfonia o suite La verbena de FRIGOLA SERRA, Carles

San Juan de la qual només s’ha executat un dels (Borrassà, 15.IX.1944) Metge psiquiatre
seus números, La siesta, en mi major, que consta,
entre altres números, de La marcha dels borri- Fill de Josep Frigola
quets, i, finalment, l’idil·li per a orquestra titulat La Taberner, metge, na-
Marquesita, dedicat a Adela Roger amb motiu del tural de Borrassà, i
seu casament amb el marquès de Santa Isabel. de Maria Serra Mon-
Va compondre les sardanes: La pagesa, La canut. Es va llicen-
pastora, Nadal, La resurecció dels morts, La xar- ciar en Medicina per
latana. La seva producció es pot consultar a dife- la Universidad de
rents arxius parroquials com els de Ripoll, Reus, Zaragoza (1969),
Castelló d’Empúries, Canet de Mar, Manresa, especialista en Psi-
Mataró, el Pi (Barcelona) i Olot, i a la Biblioteca de quiatria per la Facul-
Catalunya, a l’hemeroteca municipal de Granollers tat de Medicina de
i a l’arxiu històric comarcal de Cervera. la Universitat de
Barcelona. Va començar com a metge rural a
Peralada (1970-1972), i Pont de Molins (1978-
FRIGOLA RIBAS, Josep 1980). Però va prosseguir la formació tot decan-
(Ventalló, 21.VI.1941) Missioner tant-se pel camp de la psiquiatria.
Està diplomat en Salut Mental Comunitària a
Fill de Miquel Fri-
la Tavistok Clinic i a l’Institute of Group Analysis
gola Palol i de Do-
de Londres. Durant la dècada dels anys 70 va
lors Ribas Isern,
viure a Londres i va treballar amb la doctora Eva
ambdós de Ventalló.
Reich, filla de Wilhem Reich, psicoanalista de
De petit va viure Sigmund Freud. Estudià i s’especialitzà en psi-
a la casa pairal dels quiatria i psicoanàlisi (1972-1978). Ha format
besavis, Can Palol part del moviment antipsiquiàtric anglès i va
de Vila-robau. crear Existentialia, la primera comunitat terapèu-
A l’edat de deu tica d’Espanya. És membre fundador de la
anys va ingressar al Fundació Wilhem Reich d’Espanya, de la qual
Seminari de Girona n’és el president (1980-2008). Aquesta és filial
i va ser ordenat sade la Fundació d’Orgonon Rangley (Maine).
cerdot l’any 1965. Ha publicat nombroses col·laboracions en
Empès per Joaquim Vallmajó↑, va decidir revistes especialitzades com Anuario de Psicología
anar de missioner a l’Àfrica amb els Pares (Barcelona), Revista de Psicología General y
Blancs. Primer va realitzar una estada a Gap Aplicada (Madrid), Cuadernos Madrileños de
(Suïssa), i després a Kupela (Alt Volta, actual Psiquiatría (Madrid), Revista de Sexología Médica
Burkina Faso) (1965-1984), allà va exercir tas- (Madrid), The Journal of Orgonomy, Energy and
ques pastorals i després el destinen al Níger Character o Neue Forschungen zur Orgonomie.
(1985), però abans realitza estudis lingüístics de És autor de les monografies: La inmaculada
Haussa a París. Al Níger s’ocupa de les missions decepción (Barcelona: 1980) i El cuerpo dividi-
de Dogondutchi i Birnin Konni. L’any 2003 va do (1980); la novel·la Wilhem Reich: el autor y su
rebre el nomenament de conseller pedagògic del obra (Barcelona: 1981); un tractat sobre tècni-
Programa d’Educació de Base, esdevé responsa- ques de relaxació i psicologia humanista Alterna-
ble de formació i l’any 2005 constituieix l’ONG, tivas a la alineación (Barcelona: 1981); un llibre
CADEV-Níger (Càrites Desenvolupament Níger). en què parla dels curanderos Los Ángeles caídos
Acaba de publicar Tota una vida per Àfrica (Barcelona: 1989); un assaig sobre el caràcter
(Valls: 2009) obra que recull cartes i circulars de les dones, El carácter femenino (Barcelona:
enviades a familiars i coneguts, i constitueix el lle- 2002); una obra pensada per donar auxili
gat de les seves experiències i del seu pensament. mitjançant la comprensió i el desenvolupament
352
FUENTES
de l’anatomia humana, Primeros auxilios emo- Ha escrit Les fortificacions reials de Roses (Fi-
cionales (Barcelona: 2004), i La inmaculada gueres: 1998), La ciudad como problema militar:
decepción. Cordura, locura y sabiduría (2006). Perpiñán y los ingenieros de la monarquía españo-
Ha tractat també temes empordanesos a la s. XVI-XVII (Madrid: 1999), El Triunfante: tecnolo-
publicacions periòdiques com Hora Nova, Em- gía y ciencia en la España de la Ilustración (Barce-
pordà o Revista de Girona. La darrera aportació lona: 2006), treball que va obtenir la la Beca
és la monografia històrica sobre Borrassà, el d’Investigació Juan Monjo Pons. És coautor de La
seu veïnat i l’heroi El cavaller Dalmau de Creixell Reial Plaça de Guerra de Sant Ferran de Figueres:
(Figueres: 2008). quan l’Empordà esdevingué frontera (Girona:
Té en projecte preparar el corresponent assaig 2004), en col·laboració amb Juan M. Alfaro↑ Gil.
sobre el caràcter dels homes, que portarà el títol El Ha publicat nombrosos articles, entre els quals:
carácter masculino, participar en els actes com- “El ingeniero Calvi y la concepción de la Nueva
memoratius del 50è aniversari de la mort de Rhode: historia, arqueología e ingenieria militar en
Wilhem Reich, als Estat Units, i recollir articles la Rosas renacentista” en col·laboració amb Lluís
publicats en un volum. Va obtenir el premi D. Pas- Buscató↑. Capítols de llibre: “La fortalesa renai-
cual i Prats de l’Il·lustre Col·legi de Metges i de xentista de Roses: la intervenció de l’enginyer
l’Agrupació de Ciències Mèdiques de la província Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les rea-
de Girona pel treball sobre l’esquizofrènia (1975). litzacions i estudi valoratiu de les tècniques cons-
tructives” (Consorci de la Costa Brava, 1993).
Té en tràmit de publicació els estudis: La gue-
FRUCTUÓS rra en el Renacimiento y en general en la Época
(S. VI) Bisbe d’Empúries Moderna en relación a las fortificaciones. El con-
junto fortificado de Pamplona (en premsa), i The
És conegut per haver tramès un procurador, de Spanish Armada (1588) & amphibious warfare:
nom Gal·là, al concili celebrat a Toledo el 589. strategic concept & tactical idea.
FUENTE de PABLO, Pablo de la FUENTES GELI, Manuel

(Figueres, 4.VI.1965) Historiador i militar (Navata, 12.VIII.1907 – Girona, 20.X.1997)
Eclesiàstic i professor
Fill de Pablo de la
Fuente Luaces, mili- Fill de Fabián Fuen-
tar, natural d’El tes Villoria, cap de
Ferrol (La Coruña), i la guàrdia civil de
de Mari Sol de Pablo Navata, natural de
Blasco, de Saragos- Cuadrilleros (Sala-
sa. Està casat amb manca), i de Neus
Montserrat Lloveras Geli Marcè, de Palau
Vázquez (1994). de Santa Eulàlia.
És Llicenciat en Va néixer en
Filosofia i Lletres, aquest indret de
especialitat d’Ar- l’Empordà tot i que,
queologia, per la UdG. Es va doctorar amb la tesis al cap de poc, la
Las fortificaciones del golfo de Rosas en época família es va traslladar a Olot i, després, a Girona
moderna (UNED, 1996). Alguns dels seus articles (1916). Va assistir a les classes del col·legi La
han estat publicats als Annals de l’Institut Salle, al carrer de la Rutlla. Va entrar al seminari,
d’Estudis Empordanesos, Pedralbes (Barcelona), va ser ordenat sacerdot (14.VI.1930), i es va lli-
Revista d’Història Moderna (Barcelona), Revista cenciar en llengües clàssiques (UB, 1934).
de Girona, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Va ser membre de la Comissió diocesana d’Art
Espacio, Tiempo y Forma (Madrid). Ha participat Sagrat (des de 1964). Va compaginar les tasques
en diversos congressos sobre fortificació. religioses amb les pedagògiques: com a prevere
353
FUIXÀ
es va encarregar de la parròquia de Sant Feliu de diferents vessants artístics i musicals, donant pre-
Girona i de la Clínica Muñoz (1950-1974), i com a ferència a la tècnica del gravat.
professor va impartir classes al Seminari Menor de La primera exposi-
Girona (1930) i, posteriorment, va ensenyar litera- ció va ser l’any
tura (1967), grec, així com francès, anglès, ale- 1953 a Barcelona, i
many i llatí, a l’Institut Vell de Girona (1941); l’any va seguir a Alema-
1945 va ser destinat a Baeza, però va retornar a nya, Brussel·les, Mu-
Girona on va continuar amb la seva tasca docent nic, o Itàlia.
fins a l’any 1977. El seu tracte cordial, tolerant, A partir de 1975,
obert, bromista i el seu tarannà humanitari va dei- de retorn a la co-
xar petja entre els alumnes. marca, va exposar a
Els últims anys de la seva vida va residir a la la Galeria Art-3 (Fi-
residència de capellans “Bisbe Sivilla” de Girona. gueres, 1975), Gale-
ria Massanet (l’Es-
FUIXÀ, Josep cala, 1976), a la Casa de Cultura de Sant Pere
(Castelló d’Empúries, 1813 – Pescador (agost, 2008). Altres exposicions han tin-
Corias, Astúries, 1881) Dominic gut lloc a Galeria il Portico (Cagliari, Itàlia, 1996), o
a la Galleria estatal Novosibirsk (Sibèria, 1998).
Va professar al convent de dominics de Castelló
(1829), i va estudiar filosofia a Barcelona. Va
anar a Filipines i va estar de missioner a Tonquín. FURRASOLA BATLLE, Josep
A Manila va ser professor i a Macau, Xina, va ser (Agullana, 7.I.1903 –
procurador de missions. L’any 1853 va retornar a Badalona, el Barcelonès, 29.XI.1975)
Ocaña, es va destacar la seva actuació en la llui- Pintor miniaturista
ta de la butlla Inter graviores.
Fill de Josep Furrasola Selles, sastre, i de Consuelo
Va escriure les obres: Cursus iuris canonici, De
Batlle Batlle, ambdós d’Agullana. Va residir a
Regio Patronato, Galeria de varones ilustres de la
Badalona i es va especialitzar en la miniatura d’o-
Provincia del Rosario, Nómina de los religiosos de
bres reconegudes i clàssiques. Va exposar a la
la misma Provincia i Cursus philosophiae christia-
Sala Velasco (1951) on varen destacar les obres
nae, les quals es conserven manuscrites.
dedicades a la tècnica de la miniatura.
FULLÀ VILÀ, Prim
(Sant Pere Pescador, 21.X.1932) Pintor i litògraf FUSTÉ FERRER, Joan
(Riumors, 12.IV.1906 – Barcelona, 8.IV.1989)
Fill d’Antoni Fullà Quer, pagès, i de Teresa Vilà Músic
Simon, ambdós de Sant Pere Pescador. A l’edat
d’onze anys es va traslladar, juntament amb la Va formar part de la cobla Germanor, de Barcelona
família, a Barcelona. (1946-1947), de la cobla Brugués, de Gavà, de la
Amic de Salvador Dalí↑ i Miró, es considera qual en fou el representant. Deixà la música activa
influït per Modigliani i Picasso. Al llarg dels anys ha però va continuar amb la composició.
practicat diverses tècniques: oli, guaix i aquarel·la. Va escriure una dotzena de sardanes per acor-
En les darreres obres pretén potenciar el grafisme dió, instrument pel qual tenia una especial debili-
blanc mitjançant tècniques similars a la impressió tat. Va compondre 28 sardanes per a cobla, la pri-
gràfica. L’any 1967 va realitzar els decorats per al mera quan tenia 15 anys: Danseu donzelles. Entre
ballet la Història del soldat, al Palau de la Música altres, Ja hi som tots (1921), Il·lusió (1923),
Catalana. S’ha establert en diferents ciutats euro- Turons de Montserrat (1943), Joia trobada, Cant
pees com París, Berlín, Brussel·les i Cagliari, a l’i- de les nines, En Pep del barret, Muntanya sagrada
lla de Sardenya. A la casa-taller de Sant Pere (1949), El celler d’en Manel (1951, en col·labora-
Pescador, l’any 1975 va fundar l’Associació Art ció amb Gravalosa), Eterna recordança (1960) i
Empori o Asso’Ars, lloc des del qual ha potenciat La festa dels pastissers.
354
Enciclopedia G-P.Qxd 23/7/09 13:56 Página 355
G
GÁBANA VENTURA, Enric
(Peralada, 1.VIII.1893 – Barcelona, 24.V.1942)
Eclesiàstic
Fill de Fructuoso Gábana Ortega, caporal de la

Guàrdia Civil, natural de Esguevillas (Valladolid),
i de Maria Ventura Reitg, de Corçà. Va ser ordenat
GAL·LÀ
(Comtat d’Empúries, s. VI) Bisbe
Va participar en el Concili de Toledo del 589. Se

sap que va ser bisbe des de l’any 592 al 599.
GALLEGOS CÓRDOBA, Jordi

(Girona, 28.IV.1981) Historiador
el 1919. Exercí el professorat al seminari del
Collell. A Figueres va ser el capellà de les monges
franceses o de la Presentació; a la mateixa ciu- Fill de Benjamí
tat, va ser membre fundador del Colegio Gallegos Gallegos,
Academia San José, situat entre el carrer de pastisser, nascut a
Figueres, i de Mercè
Caamaño i el carrer Blanc, conegut també amb
Córdoba Ordóñez,
el nom de col·legi de mossèn Gábana.
d’Almedinilla (Còr-
Va ser col·laborador d’El Correo Catalán i en dova). Nascut cir-
va arribar a ser redactor (1930). Durant la guerra cumstancialment a
civil va poder sortir del país i va anar a Girona, és escalenc,
Anglaterra, lloc on va denunciar els excessos i és el petit de dos
republicans, fets que queden explicats en el lli- germans: Benjamí i
bre del qual n’és autor Mi campaña en Inglaterra Jordi. Ha cursat els
(Barcelona: 1939). estudis primaris al Col·legi Públic d’Empúries, els
El 1938 es va establir al País Basc, va ser de secundària a l’IES El Pedró de l’Escala, i la
nomenat delegat a Biscaia dels afers religiosos i Llicenciatura en Història a la Universitat de
socials. Acabada la guerra civil es va traslladar a Girona (2004).
Barcelona, va exercir de professor a diversos ins- Ha treballat com a arqueòleg al MAC
tituts i va ser capellà castrense dels serveis d’in- d’Empúries (2004-2005). Feina que va deixar
tendència. per dedicar-se al negoci familiar de pastisseria,
tasca que actualment compagina amb la docèn-
cia a l’institut de l’Escala.
GALA Ha format part de diferents entitats de
vegeu: DIAKONOVA, Elena Ivanovna l’Escala: va ser membre de la Comissió del
355
GALTER
Triumvirat Mediterrani, membre del Grup de domiciliats al carrer de Cervantes (avui carrer
Danses La Farandola del CER, del Cor Indika, del Sant Pau).
Playback de Veterans i de la Festa de la Sal. Ha Es va casar amb Pilar Junyer Roger, de Figue-
estat col·laborador de diferents publicacions res, i el matrimoni va tenir sis fills.
periòdiques locals com l’Escalenc, de l’Aplec de Va estudiar la carre-
la Sardana, dels programes de la Festa Major, i a ra de medicina i es
escala provincial, de la Revista d’Història Univer- va dedicar a l’espe-
sitària de la Universitat de Girona. cialitat de l’aparell
Locutor de Ràdio l’Escala, juntament amb digestiu i, posterior-
Carles Pous, porta el programa Obligat de sarda- ment a la radiolo-
na. És president de l’Agrupació Sardanista esca- gia. Va participar
lenca Avi Xaxu. És autor del llibre L’Escala des de en la política local
l’empostissat. Història de la Principal de l’Escala essent regidor de
i altres cobles locals (l’Escala: 2008). Cultura de l’Ajunta-
És autor del Full d’Història Local titulat “Josep ment de Figueres
Vicens i Juli, l’Avi Xaxu (1870-1956). La vida d’un (1955-1961).
escalenc polifacètic” (l’Escala, gener de 2007). Va ser un dels impulsors de la creació de
l’Institut d’Estudis Empordanesos, i fou un dels
GALTER HOSTALRICH, Miquel membres fundadors. Posteriorment es va incor-
(Llançà, 24.IX.1825-?) Farmacèutic i polític porar a la junta i en va ser tresorer (1960-1976).
Des del càrrec municipal va organitzar diver-
Fill de Francisco sos actes culturals, d’entre els quals destaca
Galter Rovira, apo- l’exposició d’art medieval (1957).
tecari, i de Narcisa
Hostalrich Bech, de
Llançà. Es va casar GAMITO FONT, Domingo
amb Caterina Tolsa- (L’Escala, 5.I.1928)
nas Ros (1860), de Restaurador de material arqueològic
Llançà, i el matri-
moni va tenir una Nét de Domingo Ga-
filla, Octàvia (1862- mito Sánchez (So-
1938), la qual va bradillo, Salamanca,
maridar amb Josep 1864 – Empúries,
Rodeja Gay. 1939). El seu avi va
De tendència republicana, va ser alcalde de arribar a l’Escala
Llançà (1866), i regidor republicà de l’Ajunta- destinat com a carra-
ment de Figueres (1877-1881). Va participar en biner, i era conegut
la Comissió de la lluita contra la fil·loxera. amb el sobrenom
Va ser un dels promotors d’algunes actua- d’el Cornet. Va ser el
cions sanitàries a la vila de Llançà com el trasllat primer membre de
del cementiri, fins llavors situat als costats de les la nissaga vinculat a
escalinates de l’església de Sant Vicenç, als afo- la recerca d’objectes arqueològics d’Empúries,
res de la vila. els quals venia a col·leccionistes i marxants.
Fill únic de Manuel Gamito Pujol, de Girona i de
GALTER SALA, Joan Maria Font Cortada, de Marzà.
(Figueres, 24.X.1916 – 16.VIII.1991) Metge Va seguir amb els quefers del seu pare, pes-
cador i excavador fins que l’any 1942, nomenat
Fill de Joan Galter Bassols, propietari, de Figue- per Martín Almagro, va esdevenir capatàs de les
res, i de Pilar Sala Gustà, natural de Barcelona, excavacions.
356
GARBÍ
Després del traspàs del pare, en Mingo, que dels treballs d’excavació de l’indret. L’any 1908
des de l’edat de catorze anys ja estava vinculat s’iniciaren les campanyes anuals –amb inter-
com a peó a les excavacions emporitanes, el va rupcions, corresponents als canvis polítics–, i
succeir en el càrrec. Posteriorment, va compagi- finalitzaren el 1937 com a conseqüència de la
nar les tasques d’excavació amb les de manteni- guerra civil.
ment i de restauració del conjunt. I, per oposició Emili Gandia s’ocupà de l’organització del
i obligació, amb les de conserge. Després d’ha- treball, supervisió i, entre altres quefers, de la
ver assistit a uns cursos de formació, a Madrid i a implantació d’un sistema de vagons i rails per
la Diputació de Barcelona, des de 1978 tenia el traslladar les terres, essent la seva presència
títol de restaurador de materials arqueològics, transcendental per a la consolidació de les cam-
però no va ser fins l’any 1990 que va constar com panyes d’excavació. La seva minuciositat va que-
a tal, a efectes legals. dar palesa en una de les tasques considerades
Ha participat en les grans campanyes d’exca- com a més importants: la descripció del dia a
vació realitzades: a la necròpolis, a les cases dia, reflectida en els “Diaris de les Excavacions”,
romanes, al fòrum romà, a les esglésies de Santa en els quals s’inclouen també dibuixos de les tro-
Margarida, Santa Magdalena, Sant Vicenç i Sant balles, així com les negociacions per a la compra
Martí, a Riells-La Clota, a la zona del pàrquing i al de terrenys circumdants o les visites rellevants al
sector meridional de la Neàpolis. En els Cursos conjunt emporità.
Internacionals d’Arqueologia d’Empúries, va par- Va ser una època de troballes singulars: una
ticipar com a professor i com a capatàs dels bona part de la ciutat grega d’Emporion o
Camps de Treball d’Arqueologia d’Empúries per a Neàpolis, llenços de muralla del s. II aC, diferents
la joventut (1955-1984). construccions civils i religioses, elements deco-
Va rebre la Cruz al Mérito Civil del Rey Juan ratius com mosaics i descobriment d’estatuària
Carlos I. L’Ajuntament de l’Escala li va atorgar la com el déu grec Asclepi.
Medalla d’Honor de la Vila, i li va retre un home-
natge l’any 1993.
GARBÍ, Josep
(Figueres, s. XVII) Pintor i daurador
GANDÍA ORTEGA, Emili
(Xàtiva, País Valencià, 1866 – Va pintar i daurar el retaule de l’altar major de
Barcelona, 13.XII.1939) Arqueòleg l’església parroquial de Bàscara (1686).
Destinat a Barcelo- GARBÍ MATAS, Antoni

na a fer el servei
(Figueres, 1837 – 4.II.1913) Impressor
militar, va ser bidell
de Camil Fabra Fon-
tanils (1833-1902), Fill de Joan Garbí i de Concepció Matas, ambdós
marquès d’Alella. de Figueres.
Acabat el servei i a Es va casar amb Florentina Perals Serrats, de
instàncies del mar- Figueres, i el matrimoni va tenir cinc filles: Con-
quès d’Alella, va en- xita, Dolors, Paulina, Narcisa i Modesta.
trar a l’Ajuntament En els inicis es va fer càrrec de la impremta de
de Barcelona, insti- Gregori Matas (1861) i a partir de 1862 ja treba-
tució en la qual va lla en nom propi fins al 1890. Durant aquests
desenvolupar diferents ocupacions fins a ser anys es va produir un canvi de domicili, primer es
nomenat conservador del nou Museu d’Art trobava al carrer anomenat Baja de San Pedro i,
Decoratiu i Arqueològic, l’any 1903. Posterior- després, al carrer de Llers.
ment, Josep Puig i Cadafalch, director de les Va dirigir la publicació figuerenca La Repú-
excavacions d’Empúries, el va fer responsable blica (1894-1896).
357
GARCÍA
GARCÍA ANTÓN, Jaume Amat, García Sevilla, Artigau, etc. Va participar

(València, 6.IX.1948) Enginyer i pintor també en esdeveniments com: Nadal al Soterrani,
al Solstici d’hivern (17-27 de desembre 1977) al
Fill de Jaume García vestíbul del metro de Plaça Universitat (11 plafons
Díaz i de Josefa de 2x4 metres), amb companys com Guinovart,
Antón Saura, amb- Esther Boix↑, Amelia Riera, Grimal, Artigau, Amat,
dós de València. Pijoan, Casamada, Chancho o Bravo-Bartolozzi, o
Des de ben petit la pintada de les Cotxeres de Sants (amb motiu de
destaca la seva afi- la detenció d’Els Joglars per l’obra La Torna).
ció per la pintura, És membre de l’Àmbit de recerca de la Fun-
essent el quadre dació Miró, i col·labora en la creació de l’Asso-
més antic signat per ciació d’Artistes Plàstics de Catalunya.
ell de l’any 1960. La seva pintura mostra la mirada crítica de
Va llicenciar-se l’entorn, és una pintura lluminosa i poc conven-
en Enginyeria indus- cional, amb temes realistes, poc tradicionals en
trial (1971), i va introduir-se en el món de la els quals fuig de l’artificiositat. Juga amb els jocs
informàtica des de l’any 1971, però sense deixar de colors, la gradació de contrastos i l’execució a
la gran afició: la de pintar. L’any 1974 es traslla- base de descomposicions. La seva iconografia
da a Barcelona, on s’ocupa de la gerència d’una abraça des de retrats a escenes urbanes, temes
empresa. Ho compagina amb encàrrecs de socials o paisatges. Utilitza un llenguatge de sín-
retrats per a particulars i la participació a con- tesi a la recerca de les emocions i sensacions,
cursos en alguns dels quals en resulta guardo- més que de la realitat objectiva.
nat. L’any 1976 decideix dedicar-se plenament a Les exposicions dutes a terme en l’etapa
la pintura, però durant la dècada dels 80 fins dedicada exclusivament a les arts plàstiques
l’any 1997, simultaneja la plàstica amb l’activitat són: Galeria Trece (Ventalló 2001), Granero Art
informàtica. Atret des de molt jove pel teatre i Gallery (Brussel·les, Bèlgica), 2001, 2002, 2003),
el cinema, realitza algunes incursions al món del Galeria Alba Cabrera (València, 2002, 2004,
cinema. L’any 1982, crea una productora cine- 2006), Galeria El Claustre (Figueres, 2003,
matogràfica, i produeix un llarg metratge, Entre Girona 2004, 2006 i 2008), Galeria Mediterranea
Paréntesis, dirigit per Simó Fabregas, amb actors (Palma de Mallorca, 2003), Galeria Km7 (Saus-
amics com Eusebio Poncela, Victoria Abril, Carme Camallera, 2004, 2005, 2008), Galeria Alcolea
Elias i Carles Velat, i l’any 1996 escriu el guió El (Madrid, 2007, 2008), Silva Gallery (Atlanta, USA,
desconegut, per a concursar al premi de “guions 2005), Sho Gallery (Tokyo, 2008).
originals” de la Generalitat de Catalunya (Ins-
titució de les Lletres Catalanes) amb Fernando GARCÍA FERNÁNDEZ, Àurea
R. Riquelme, i en resulten guanyadors. (Barcelona, 11.II.1941) Pintora i professora
L’any 1997 és un any de trencament, canvia
el lloc de residència, s’instal·la a Ventalló i, des- Filla de Vidal García
prés, a Camallera, i a partir d’aquest any deci- i de Catalina Fernán-
deix dedicar-se plenament a les arts plàstiques. dez. Es casa amb
Al llarg dels anys s’ha sentit atret pel moviment Joan Paradís↑, pin-
pop i els seus representants Andy Warhol, tor, l’any 1966 i el
Lichtenstein, Hamilton i pels valencians que com- matrimoni té dues
ponien l’Equipo Crónica. Més tard, estableix con- filles: Cristina↑ i
tacte amb moviments expressionistes i l’experièn- Elvira.
cia l’encamina cap un estil més sintètic i Estudia a l’Escola
abstracte. Interessat per la repercusió social i polí- Superior de Belles
tica de la pintura va participar al CEAC (Centre Arts, on assoleix la
d’estudis i àmbit de recerca), a la Fundació Miró titulació de profes-
amb companys com: Alexandre Grimal, Niebla, sora de dibuix i pintura (Barcelona, 1962).
358
GARCÍA
L’any 1984 inaugura l’Acadèmia Àurea a les comarques gironines. Ha estat teloner de: Los
Figueres, la qual ha dirigit fins al 2001. Allà impar- Toreros Muertos, Los Ilegales, El último de la fila,
teix classes de dibuix i pintura per a nens i adults, Sergio Makkaroff, Pegasus, Gabinete Caligari o
seminaris de matèries relacionades amb l’art com Barricada. L’edició del disc va coincidir amb l’es-
la fotografia, viatges culturals per conèixer els pin- clat del Rock Català, moment en què els grups
tors catalans, espanyols i estrangers. Fins a la cre- que cantaven en castellà a Catalunya eren discri-
ació del batxillerat artístic, ha estat el lloc de for- minats, tant per part del públic com per les insti-
mació dels alumnes interessats en accedir a tucions. Paral·lelamant, promou el disc en home-
Belles Arts. La biografiada ha compaginat aques- natge a Salvador Dalí El gran masturbador, en
ta tasca amb l’ensenyament de pintura al Centre què hi participen 10 grups empordanesos.
Escolar Empordà de Roses (1990-2006), i clas- Patrocinat per l’Ajuntament de Figueres, Carles
ses de pintura per a adults a Roses (des de 1990). García n’és el productor.
Fundador de les associacions L’Empordà
GARCÍA GONZÁLEZ, Carles Elèctric (Alt Empordà) i la Coordinadora Rosinca
(Sidi Ifni, antic Sàhara Espanyol, 1.IV.1958) d’Acció Musical (Roses). L’experiència com a
Músic especialista de so i productor de grups l’ha portat
a fundar els estudis Fluvià So. Ha estat productor
Fill de Carles García de la maqueta Hores Velles (1998) d’Àngels Ortiz.
Ferrer, natural de Continua la seva trajectòria artística creant el
Roses, militar, i de grup Gar & Cía de temes propis; Soultrans (ver-
Rosario González sions de clàssics del Soul); Harry El Sucio (ver-
del Barrio, de Barce- sions de pop-rock); Duets acústics amb Paul
lona. És el gran de Andreu, Acustic Connection i amb Àngels Ortiz.
tres germans: Car- Ha tocat amb diferents grups com a guitarrista i
los, María del Mar, i teclista: Los Tremendos, Apàtrides, Chuck Birras
Charo. Resideix a Band o Egotrip, i ha fet incursions en el flamenc
Roses. tocant la guitarra amb Barullo i Los Bani↑.
És professor de Després de Locura de Amor va continuar amb
música i grau supe- altres projectes com l’espectacle musical Tusca
rior de guitarra cursat al Conservatori del Liceu amb el clown i mim, Xavi Collellmir. Ell és l’autor i
de Barcelona. Ha desenvolupat de manera auto- intèrpret de la banda sonora. Ha fet treballs en
didacta diferents estils de la música moderna publicitat per a ràdio, mitjans audiovisuals, tele-
amb la guitarra elèctrica, acústica, i espanyola. visió, i també per a exposicions, espectacles i
Domina tambè el baix elèctric, teclats i harmòni- piromusicals.
ca. Compon i canta les seves cançons, bàsica- Ha compost gran part dels temes del CD La
ment en castellà. pell del violí. Posa veu a l’adaptació al català de
Ha compaginat les activitats musicals amb Halellujah de Leonard Cohen. Té en projecte l’en-
les docents, a diferents centres de Barcelona, registrament d’un CD amb repertori com a can-
Figueres, Roses i Cadaqués (experiència docent tautor elèctric.
durant 30 anys), desenvolupant un mètode i pro-
grama d’ensenyament propis. Actualment és
professor de guitarra, teclats i baix a l’Escola de GARCÍA MUÑOZ, Elena
Rock i Música Moderna de Roses i prepara nous (Cabanes, 29.VIII.1962) Atleta
projectes en l’activitat docent.
La trajectòria més llarga l’ha realitzat amb el Filla d’Antonio García Chinchilla, guàrdia civil, i
seu grup Locura de Amor (disc amb el mateix de Trinidad Muñoz, ambdós de Granada. És la
nom editat l’any 1988), autor de tots els temes tercera de quatre germans.
(en castellà) i on exercia de teclista i guitarra. Ha L’any 1998 es va iniciar en tir a l’arc a l’aire
actuat a diferents llocs de Barcelona, Madrid i a lliure. Ha estat membre fundadora del Club de Tir
359
GARCÍA
amb Arc Figueres (2006). Participa en la catego- Figueres. Està casada amb Joan Antoni Poch↑
ria de Sènior femení, i als sis mesos d’iniciar-se (2.I.1982), il·lustrador, i el matrimoni té dues filles.
va a la primera competició i queda sisena. Llicenciada en Filo-
(Alacant, competició sala 18 m de distància). logia catalana, és
Forma part de la Selecció Catalana de Tir en Arc professora de català
i de la Selección Española de Tiro al Arco. a l’Institut Ramon
L’any següent gua- Muntaner de Figue-
nya la Medalla de res. Ha col·laborat
bronze d’Espanya conjuntament amb
(competició sala- el seu marit en nom-
Puertoreal (Cadis), broses publicacions.
1999), i segueix amb Ha escrit novel·les
la Medalla d’Or en el per a adolescents i
Torneig Internacional per a infants. El geni
a Perols (Herault, del violí (Barcelona: 1982) amb il·lustracions de
Llenguadoc, 2000). Joan Antoni Poch, A l’ombra de les oliveres
Aconsegueix el (Barcelona: 1989) amb il·lustracions de Joan
segon lloc al Cam- Antoni Poch, La pluja del sud (Barcelona: 1995),
pionat d’Espanya (Eivissa, 2007), i amb la selec- El mestre de dibuix (Barcelona: 1998; id.1998
ció espanyola ha participat amb l’equip femení 2a ed.; id.: 1998 3a ed.).
en el Torneig Mundial (Leipzig, Alemanya, 2007), Contes per a infants: La pell del lleó
en el qual han quedat quartes del món i rècord (Barcelona: 1984) amb il·lustracions de Joan
d’Espanya. Antoni Poch, Història d’un arbre (Barcelona:
Els darrers èxits han estat: Guanyadora del 1988; id.: 1998; id.: 1999; id.: 2001) El geni del
Gran Premio de España Ciutat de Gandía (2007, violí (Barcelona: 1982) amb il·lustracions de
2008), Rècord de Catalunya en la distància de Joan Antoni Poch, traduïda al castellà Historia de
50 metres (Barcelona, 2008), número 9 al Cam- un árbol (Barcelona: 1998; id.: 1999; id.: 2000;
pionat Europeu de Sala (Torino, 2008) amb la id.: 2001), La gasolinera (Barcelona: 1990) amb
selecció Espanyola i número 14 a l’Open Nimes il·lustracions de Joan Antoni Poch, Si la lluna par-
(2008), amb 1.500 arquers participants. lés (Barcelona: 1990; id.: 1998; id.: 2000) tra-
duïda al castellà Si la luna hablara (Barcelona:
GARCÍA de POU, Emili 1990; id.: 1998; id.: 2000) amb il·lustracions de
Joan Antoni Poch, Els ulls del drac (Barcelona:
(Figueres, 3.VI.1883 – 28.I.1960)
1991; id.: 1991 2a ed.) amb il·lustracions de
Impressor i fabricant
Joan Antoni Poch, La Quima guspira i els falsifi-
cadors (Barcelona: 1992) amb dibuixos de Joan
Fill de Lluís García Crespi, empleat del ferrocarril,
Antoni Poch, Les set cabretes (Figueres: 1992)
natural de Sumacàrcer (València), i de Francisca
amb il·lustracions de Francina Gili, El mar i el
Pou Agustí, natural de Navata.
desig (Barcelona: 1994), Les ulleres màgiques
Inicià la seva activitat d’impressor als anys 20,
(Barcelona: 1998 4a ed.) amb il·lustracions de
per anar en augment fins arribar al punt àlgid
Joan Antoni Poch, L’estel passarell (Barcelona:
després de la guerra. Tenia el negoci al carrer de
1998) amb il·lustracions de Joan Antoni Poch, La
Vilallonga.
llegenda de Guillem Tell (Barcelona: 1999) amb
il·lustracions d’Arnal Ballester traduïda al cas-
GARDELLA QUER, M. Àngels tellà La leyenda de Guillermo Tell (Barcelona:
(Figueres, 5.V.1958) Professora i escriptora 1999), El pastor mentider (Figueres: 2002) amb
il·lustracions de Francina Gili, La Mar salada
Filla de Gustau Gardella Guillaumes, administra- (Figueres: 2004), El pastor i la sirena (Figueres:
tiu, natural de Motlló, i de Maria Quer Dachs, de 2005) amb dibuixos de Francina Gili.
360
GARRIDO
La llegenda de la Mare de Déu de Núria Ha participat en nombroses exposicions indi-

(Barcelona: 2006), Llegenda de la Marededéu viduals, entre les quals, cal esmentar: a la Sala
de Montserrat (Barcelona: 2007) amb dibuixos Francisco Armengol (Olot, 1954), a la Galería
de Joan Antoni Poch. Roglán (Barcelona, 1984), a la Escuela de Artes
Ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra Aplicadas y Oficios Artísticos (Ciudad Real,
d’Or de novel·la juvenil (1982), el Premi Josep M. 1986), al Círculo Catalán (Madrid, 1987), a la
Folch i Torres (1983), i el Premi Nacional de Lite- Galería Maite Muñoz (Barcelona, 1991, 1992,
ratura de la Generalitat de Catalunya (1991). 1993), a la Galeria Blay (Olot, 1992), i, entre
altres, al Casino Castell de Peralada (Peralada,
1987, 1989), al Centro de Arte Carmen Arias
GARRIDO MARQUEÑO, Ramon (Socuéllamos, Ciudad Real, 2004), o al Convent
(Socuéllamos, Ciudad Real, 9.IV.1933) Pintor de Santa Clara (Castelló d’Empúries, 2008).
L’any 1953 obté el primer Premi de Pintura en
Fill de Otilio Garrido la IV Exposició d’Art de Girona.
Gabaldón, taxista,
natural de Vivero GARRIDO PALLARDÓ, Fernando
(Albacete), i de Flora (Conca, 4.XII.1916 – Figueres, 17.II.1984)
Marqueño Castedo Escriptor, pintor i crític literari
de Vianos (Albace-
te). Casat en pri- Fill de Leopoldo
meres núpcies amb Garrido Cavero, ad-
Maria Quintana, va vocat dedicat a la
tenir tres filles, i en carrera fiscal, i de
segones, amb Àn- Gloria Pallardó, de
gels Sirvent Niell, el Barcelona. Casat
matrimoni té dues filles. amb Rosa Deulofeu
Estudia a l’Escuela de Artes y Oficios (Madrid), Carbona, neboda de
on resideix fins al 1950. Es trasllada a Olot, allà Puig↑ Pujades, va
perfecciona els coneixements a l’Escola de tenir una filla, Adela.
Belles Arts d’Olot, on és deixeble de Bartomeu Va realitzar estu-
Mas Collellmir de dibuix i de Pere Gussinyé dis de Dret a Múrcia;
Gironella, de pintura. Entre 1958 i 1962 resideix a Barcelona, va estudiar periodisme en una
a Barcelona, després a Garriguella (c. 1962- acadèmia privada i, a Montpeller, Filosofia i
1970), i a diferents localitats de l’Alt Empordà. Lletres, especialitat en Clàssiques. Era coneixe-
L’any 1983 va a Essen (Alemanya), i des de la dor de diverses llengües vives i mortes.
Personatge polifacètic, va conrear diverses
dècada dels 80 viu a Peralada on hi té l’estudi. Va
disciplines com la novel·la, la crítica d’art, el
obrir una escola de dibuix i pintura a Peralada i a
periodisme, i va compondre i pintar. Es va impli-
Figueres. Tot i haver practicat diferents disciplines
car amb nombroses activitats ciutadanes.
ha destacat en el dibuix amb ploma i tinta xinesa,
Qualificat com l’anticonvencional per excel·lèn-
caracteritzant-se per la minuciositat de detalls. cia, bon tertulià i amic de la conversa; va ser
Per les seves qualitats en el domini del dibuix, batejat per Fages↑ de Climent com l’empor-
ha estat sol·licitat per a restaurar pintures murals danès de Cuenca. Va donar conferències sobre
o papers pintats, és el cas de les restauracions empordanesos coetanis i va col·laborar amb la
realitzades al Castell de Peralada (1986). Ha premsa local. Va ser membre fundador i col·labo-
realitzat nombroses pintures en trompe-l’oeil, per rador de la revista Canigó (Figueres), i va publi-
a cases particulars de diferents indrets de car a la Revista de Girona i els Annals de l’Institut
Catalunya. L’any 1988 dissenyà les vidrieres plo- d’Estudis Empordanesos. Va ser membre del
mades del presbiteri per a l’església parroquial Patronat del Museu de l’Empordà, i vocal de
de Sant Martí de Peralada. l’Institut d’Estudis Empordanesos (1978-1984).
361
GARRIGA
Va compaginar la resta de les activitats amb de física, del cistellenc Antoni Cibat↑. Posterior-
la pintura, en la qual s’hi poden destriar dues ment, va ser pensionat per la ciutat de Girona per
etapes: la primera, quan vivia exiliat, a França. estudiar Medicina i cirurgia a la Universitat de
Correspon a una manifestació més agressiva, Montpeller, lloc on va gaudir del privilegi de
dins una pintura expressionista, de tonalitats poder assistir al laboratori de química, i va inten-
fosques, i pinzellades marcades; en la segona tar obtenir la plaça de cap de laboratori, que no
etapa, presenta un canvi en la gamma cromàti- va aconseguir. Va seguir diversos cursos de física
ca, a base de tons més suaus i una distribució i química a l’École Centrale, de Montpeller, i va
característica dels colors, la qual ha estat quali- guanyar un concurs de física sota la direcció del
ficada de postimpressionista. Les temàtiques professor Claude Rouche Deratte (1800). Aquell
preferents són paisatges i bodegons. mateix any va llegir la “Dissertation Médico-
Va exposar al sud de França, Olot i Figueres. Chimique sur le besoin qu’a un Géneral d’armée
Després del seu traspàs, el Museu de l’Empordà, de consulter le médecin-chimiste pour le bonheur
li va dedicar una exposició antològica (1985). de son armée”. El Govern francès el nomenà inte-
Va publicar dos tractats sobre historia de l’art, grant d’una comissió de metges que es trasllada-
un sobre el barroc i l’altre sobre el romanticisme, ren a Andalusia per investigar l’epidèmia (1800),
però va deixar obra inèdita. Els títols publicats els treballs fets varen quedar recollits en l’obra
corresponen a Los orígenes del romanticismo publicada Précis historique de la maladie que a
(Barcelona: 1968), Los problemas de Calisto y régné dans l’Andalousie en 1800 (París: 1802),
Melibea y el conflicto de su autor (Figueras: 1957). escrita pel catedràtic Mr. Jean-Nicholas Berthe.
Es va endinsar en el món literari, amb la Després d’aquesta expedició, el biografiat va
novel·la Tita on tracta el desarrelament del poble ser convidat a formar part de diverses associa-
jueu, i Jerónimo Rosaleda (Figueres: 1961), la cions com l’Academia de Ciencias Médicas de
qual té per protagonista un personatge aventurer. Madrid, de la de Barcelona, i la Universitat de
Va col·laborar en el catàleg de l’exposició dedi- Montpeller l’aconsellava per a una càtedra de
cada a Joan Sibecas, 1928-1969 (Figueres: química. Va retornar a París, on va coincidir amb
1989), i en col·laboració amb Àngels Cardona, els millors especialistes de l’època, va poder
va preparar l’estudi preliminar de l’obra de Lope assistir als cursos del Musée d’Histoire Naturelle
de Rueda el Teatro Completo de Lope de Rueda i a l’École de Médecine. Carles IV li va atorgar una
(Barcelona: 1967). beca per aprofundir els estudis en relació amb
els tints i les arts aplicades a les fàbriques.
GARRIGA BUACH, Josep Va dur a terme nombrosos estudis, discursos,
(Sant Pere Pescador, 30.X.1777 – informes i monografies científiques. Va escriure
Elna, el Rosselló, s. XIX) Metge i polític articles per als Annales de Chimie, i per Decade
Philosophique. Essent a París va publicar dos
Pertanyent a una fa- volums de Curso de Química general aplicada a
mília d’agricultors, las artes (París: 1804-1805), obra pionera en la
es va sentir atret matèria en llengua castellana, la qual va comptar
pels estudis. Va es- amb la col·laboració de José María de San
tudiar Filosofia a la Cristóbal, també pensionat per Carles IV. Però els
Universitat de Cer- esdeveniments polítics no li permeteren acabarla.
vera. Va cursar els Quan la invasió francesa a Espanya (1808),
estudis de Farmàcia va ser designat per Murat com a diputat pel
a Barcelona, amb el Principat de Catalunya per participar a les Corts
boticari Jaume Car- de Bayona, i signà la nova Constitució Espanyola
bonell Serra, i va (1808). José Napoleón I el va nomenar Director
aconseguir el títol de tintes de la Fábrica de Paños, de Guadalajara.
de Real Protomedicato de Barcelona (1797). Al Va ser nomenat comissari regi de Catalunya
Col·legi de Cirurgia de Barcelona va ser alumne (1809) i fixà la residència a Figueres. Una de les
362
GARRIGA
mesures dictades va ser la confiscació dels béns GARRIGA MONTALAT, Jaume

dels habitants que havien fugit. Com a polític, la (Figueres, 15.XII.1935)
seva actuació no fou digna de destacar. Va ser un Industrial i activista cultural
dels afrancesats de més renom de Catalunya. Va
haver de marxar a França, a Elna, quan la retirada Fill de Jaume Garri-
dels francesos, lloc on rebia nombroses visites i ga Casabó i de Pe-
consultes (1814). La seva intervenció en la políti- pita Montalat Delós.
ca segurament va estroncar-li la carrera científica. L’any 1949, junta-
ment amb els pares
i germana, s’establí
GARRIGA COLL, Moisès
a l’Argentina. Va
(Garriguella, 2.VI.1925) Director de l’Orfeó rosinc anar al Col·legi Otto
Krausse (Buenos
Fill de Narcís Garri- Aires), on va estudiar
ga Ventós, serraller, tècniques químiques
i Maria Coll Roca, i va aconseguir el tí-
ambdós de Garri- tol de Químic Industrial (1955). Es va interessar
guella. Va ser el se- també per altres matèries com la fotografia, la
gon fill del matrimo- navegació i va estudiar el francès i l’anglès.
ni: Lídia, Moisès, Va treballar en laboratoris de diverses fàbri-
Victòria i Pepito. Es ques de pintures i va establir, en societat, una
va casar amb Maria casa i estudi fotogràfic. El 1975 posà en marxa
Josep Alba Bella- una fàbrica d’adhesius i revestiments especials,
part, de Castelló que comercialitza amb el nom de J. Garriga.
d’Empúries, i el ma-
Des de molt aviat es va vincular amb el Centre
trimoni té una filla, Maria Assumpció.
Republicà de Buenos Aires i amb el grup de joves
Es va iniciar en la música en la coral fundada i del Casal de Catalunya participant en les repre-
dirigida pel pare, el Grup Expansiu de Garriguella sentacions teatrals (1955). Ha estat un membre
(1917). Va estudiar violí amb Enric Sans↑, de actiu de l’Obra Cultural Catalana (OCC) a Buenos
Figueres, i piano amb mossèn Albert↑. Aires des de la seva fundació l’any 1966 i, des de
L’any 1956 es va instal·lar a Roses i va fundar 1970, forma part de l’equip de l’OCC, entitat que
una coral d’homes sols, anomenada Societat subsisteix gràcies a col·laboracions altruistes i al
Unió Fraternal (SUF), de la qual en va ser el pre- treball col·lectiu. El biografiat ha estat un dels
sident. Més tard, va fundar i dirigir l’Orfeó Rosinc elements més actius, col·laborant en actes cultu-
(1972), i la gran novetat va ser la incorporació de rals diversos, en la projecció d’audiovisuals i en
veus femenines. Disposaven d’un repertori de la difusió de temes musicals catalans.
més de 300 cançons. Ha estat al capdavant de És coautor, juntament amb Blanca Lorenzo,
la coral al llarg de quaranta anys. Les seves de l’opuscle sobre la memòria de Pere Seras
actuacions sobrepassen el miler de representa- Isern (Buenos Aires: 2000). Fou promotor de
cions arreu de Catalunya i sud de França. l’homenatge dedicat a aquest figuerenc a la seva
Va ser director, també, de la societat coral ciutat natal. Ha col·laborat també en la mono-
Erato, de la Coral de la Llar de Jubilats de grafia d’Agustí Maria Vilà Galí, Navegants i mer-
Figueres, de la Coral de la Sagrada Família i de la caders: una nissaga marinera de Lloret (Lloret
Coral de Vila-sacra. de Mar: 1989).
Va formar part de l’Orquestra de Cambra de Ha col·laborat amb la Televisió de Catalunya
Girona, en la qual interpretava el violí coincidint en Internacional (TVCi), en pro de la qualitat de se-
el període en què Lluís Albert↑ n’era el director. nyal per a les emissions de Buenos Aires i la seva
L’Ajuntament de Roses el va distingir amb el àrea d’influència. Ha desenvolupat altres afi-
Dracma d’Or (1996). cions com la nàutica, ha obtingut els títols de
363
GARRIGA
timoner, patró i pilot de iot de navegació esporti- essent-ne regidor. Va ser membre corresponent
va. És president del Club Nautico Azopardo de de la Reial Acadèmia de la Llengua i de la Reial
San Isidro (Buenos Aires). Acadèmia de Belles Arts, de Barcelona.
Per la tasca desenvolupada a l’Argentina en És autor de diversos estudis, un tractat d’esti-
pro de la cultura catalana, ha estat mereixedor lística, un altre sobre gèneres literaris, i diferents
del Premi Batista i Roca (2006), atorgat per treballs sobre la novel·la picaresca Fuen-
l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura teovejuna: poesías. El peregrino en su patria
Catalana (IPECC). (Barcelona: 1935) estudis i comentaris del bio-
L’any 2006 ha actuat com a intermediari en la grafiat, una Història de les antigues literatures,
cessió a l’ANC de l’epistolari particular (1926- un Estudio acerca de la novela picaresca espa-
1928), del president Macià amb els empordane- ñola. Artículos publicados en la “Revista
sos Pere Seras↑ i Pol Nadal↑. Contemporánea” (Madrid: 1891), Lecciones de
preceptiva literaria (Barcelona: 1894), Santa
Teresa de Jesús como escritora (Reus: 1899),
GARRIGA PALAU, Francesc Xavier
Historia de Catalunya (Barcelona: 1899),
(Cadaqués, 20.VIII.1864 – Barcelona, 18.V.1941) Lecciones elementales de literatura (Oviedo:
Professor, humanista i escriptor 1902); el discurs “Menéndez Pelayo como crítico
Es va casar amb literario” (Oviedo: 1912), Resumen de actas y
Josefa Galiano i el tareas de la Comisión de Monumentos
matrimoni va tenir Históricos y Artísticos de la provincia de Oviedo
dos fills, Josep i M. desde 1874 á 1912 (Oviedo: 1915), Estudios ele-
del Carmen. mentales de literatura. El antiguo Oriente y los
Va cursar estudis clásicos (Barcelona: 1918; Id.: 1920), Estudios
de Dret i Filosofia i elementales de literatura. Preceptiva especial
Lletres, els quals (Barcelona: 1894; Id.: 1919 6a ed.), Poesías
va compaginar amb Catalanas (Barcelona: 1919), Estudios elemen-
col·laboracions pe- tales de lengua castellana. Gramática compen-
riodístiques als dia- diada para la primera enseñanza (Barcelona:
ris La Dinastía i El 1922) i Gramática (Barcelona: 1923).
Barcelonés. Fou nomenat corresponsal del diari Traduí al castellà obres catalanes com La vida
El Amigo del Pueblo de Buenos Aires (1888) al Camp (Barcelona: 1906; Id.: 1910; Id.: 1929
amb motiu de l’Exposició Universal. La seva pro- 7a ed.; Id.: 1957), de Ramon Masifern en
ducció poètica recorda models del romanticisme col·laboració amb el prevere Leandro Sánchez o
i data d’aquesta època. Es traslladà a Madrid per Soledad (Barcelona: 1907), de Víctor Català i la
cursar el doctorat en Filosofia i Lletres (1888), versió d’El trágico destino de Don Carlos
des d’on fou corresponsal d’El Barcelonés i, més (Madrid: 1940), de Cesare Giardini.
endavant, de La Vanguardia, a més de col·labo- Va escriure el pròleg de Notas del cor: Aplech
rar amb altres diaris de la capital com El Globo, de poesias líricas (Barcelona:1900), obra de
El Resumen i El Imparcial. Va ingressar, per opo- Ramon Masifern. Va posar lletra a una sardana
sició, al cos d’ensenyament, a la càtedra de lite- d’Enric Morera i va establir amistat amb literats
ratura (1889). El primer destí va ser l’institut de com Miguel de Unamuno (1864-1936), amb qui
Reus, després Còrdova, Oviedo i, finalment, va mantenir correspondència.
Barcelona, a l’Institut de Segon Ensenyament de
Barcelona, posteriorment Institut Balmes, en el GARRIGOLAS PAGÈS, Antoni
qual es jubilà l’any 1934 any en què va rebre el (Castelló d’Empúries, 1863? – post. 1935)
nomenament de catedràtic honorari. La dedica- Hisendat
ció exclusiva a l’ensenyament va fer que tornés a
cultivar les seves aficions literàries. Durant un Va estudiar a l’institut de Figueres, i assolí el Grau
període va formar part del consistori barceloní, de Batxiller l’any 1879. Va ser partidari de la
364
GASULL
política de Josep Canalejas; aquest, d’esperit als Josepets (Barcelona), Condal (Barcelona,
liberal, el tenia en gran estima. 1952), i torna a Josepets (1955).
Va ser perseguit per El proper destí és Figueres, lloc on hi passa
la Dictadura, i es va quaranta-set anys de la seva vida (1958-2005).
haver d’exiliar. Va Va impartir classes de química i es va ocupar de
exercir nombrosos les tasques de l’internat, d’acompanyar els alum-
càrrecs públics, el nes als exàmens a l’institut, de la integració dels
de jutge municipal i, alumnes, i va exercir de bibliotecari, sagristà,
sense poder confir- però l’empresa en la qual hi va esmerçar més
mar, el d’alcalde de esforços va ser en l’ordenació i el manteniment
Castelló. del Museu de Ciències Naturals, anomenat
A ell es deu la també Museu d’Història Natural. La col·lecció,
creació de la socie- que procedia de l’època en què arribaren els ger-
tat Aigües de Vila- mans de Béziers, tot i haver sofert moltes pèr-
juïga. Va contribuir a fomentar indústries naixents, dues a causa de la guerra civil era molt impor-
a Roses com la pesca de l’almadrava que va repre- tant. L’any 1960 es va instal·lar la col·lecció en
sentar una bona font d’ingressos per a la població. una de les noves dependències del col·legi, lloc
Eren conegudes les seves dues cases, la casa on es va poder presentar segons la temàtica i
senyorial de Castelló d’Empúries coneguda com finalitat didàctica: mineralogia i petrologia.
“Casa Garrigolas”, de la qual s’havia destacat la
seva biblioteca, i la de Roses, antic casal refor- GASULL CROS, Jordi
mat sota la direcció de Pelayo Martínez↑. (Figueres, 4.VII.1969) Productor musical
Fill de Lluís Gasull,

GASCÓN MILLÁN, Celestino negociant i rama-
(La Zoma, Terol, 6.IV.1921 – der, natural de Vila-
Cambrils, el Baix Camp, 7.VII.2005) damat, i de Roser
Germà lasal·lià Cros, professora de
literatura, natural de
Fill d’Ángel Gascón Sant Climent Ses-
Azuara, pagès, i de cebes.
Victòria Millán An- Des de petit va a
dreu. Va ser el tercer classes de piano.
de sis fills. Va ingres- Combina les clas-
sar a la Congregació ses de batxillerat a
dels Germans de les l’Institut Ramon Muntaner de Figueres amb l’es-
Escoles Cristianes tudi dels sintetitzadors a diferents escoles de
de Premià de Mar Barcelona, i s’especialitza en síntesi analògica i
l’any 1932. A causa digital i acústica de recintes. Forma part del grup
de les circumstàn- Digit-arts (1987-1990), tocant els teclats.
cies polítiques del L’any 1996, als 25 anys, inaugura els estudis
país, l’any 1933 va a Bèlgica a la Casa mare a de gravació Ariadna Records situats al poble de
Lembecq-lez-Hal, per continuar els estudis. Allà va Sant Climent Sescebes, dissenyats i construïts per
obtenir el títol equivalent a Mestre de primer ense- ell mateix, però no és fins l’any 2002 que crea el
nyament, el Brevet Élémentaire, va fer el noviciat i segell discogràfic amb el mateix nom. Aquest
la promesa de professió. Va tornar a Espanya i va mateix any edita i produeix els primers discs de
estar a Bujedo (Burgos), i va seguir a Cambrils. Glissando i d’Aquitamxé que, en aquell moment,
Va començar el magisteri al Col·legi de La representen una nova visió de la música en català
Salle de Tarragona (1940), i l’any 1948 es troba allunyada de l’estandardització musical establerta
365
GAUDIER
i que representen un punt d’inflexió en la cultura cial per l’Empordà (1896-1901 i 1901-1905), i
pop del país. Ambdós treballs resulten premiats i va esdevenir vicepresident de la Diputació de
considerats com a millors discs del 2002 per la Girona i president de la comissió provincial; en
crítica especialitzada. aquesta institució va formar part de la Comissió
L’any 2004 grava i produeix el que, també d’Hisenda i, gràcies a les seves iniciatives, el
segons la crítica, és considerat un dels discs des- Districte de Figueres va assolir avantatges en les
tacats a la història de la música pop en català: vies de comunicació, sobretot en els camins
Marclaianornomarco, el segon disc del grup bar- rurals i veïnals. Va ser membre de la junta de la
celoní Glissando. Per les seves mans també han Cámara Agrícola del Ampurdán (1904-1915),
passat grups emblemàtics com Without o de president de la Secció 2a, director del Boletín
culte com Kitsch. Oficial i soci corresponsal de l’IACSI a Peralada.
Des de l’any 2003, crea la seva pròpia xarxa de En morir era jutge municipal de Peralada.
distribució i agència de management en exclusiva
dels propis grups. L’any 2006 decideix un canvi de GAUDILA
rumb, produint i editant formacions com Praga o (s. VII) Bisbe d’Empúries
Miau Miau, que s’expressen en castellà, anglès o
francès. Actualment continua produint i editant Se sap que va participar en el catorzè i en el quinzè
discs, mantenint-se sempre dins l’escena inde- Concili de Toledo (688 i 693, respectivament).
pendent i ampliant l’àmbit al mercat estatal i enge-
gant el repte de la distribució digital per Internet.
GAY, Narcís
Jordi Gasull també ha esta regidor de les àrees
(Figueres, s. XVIII?-XIX) Escrivà i guerriller
de Cultura i Hisenda al poble de Sant Climent
Sescebes (1999-2007). L’any 2007 inicia l’activi- Era secretari del jutjat de primera instància de
tat empresarial en el sector de la promoció immo- Figueres. Durant la Guerra del Francès va pren-
biliària, sense deixar l’activisme cultural dins el dre part en tots els treballs que varen fer-se per
món musical. impedir la dominació dels francesos. Fou secre-
tari de la junta de defensa de Figueres. Va crear i
GAUDIER SERRÉS, Ramon comandar l’anomenada Companyia o Batalló
(Cervera, la Segarra, 1840 – dels Almogàvers (creat el 31.XII.1809 i aprovat el
Peralada, 7.IX.1915) Advocat i notari 26.II.1810 pel capità general O’Donnell), junta-
ment amb Ramon Torra, cap del Sometent, per la
Fill de Francisco Gaudier Vilaseca i de Ramona Junta Superior del Principat i, més tard, el regi-
Serrés Rovira, ambdós de Cervera. Va estudiar la ment d’infanteria dels Lleials Manresans.
carrera de Dret i posteriorment per notari, i
segons algunes fonts va arribar a ser alcalde, fet GAY BEYA, Narcís
que no s’ha pogut comprovar. S’ha dit, sense (Figueres, 22.XI.1819 – Barcelona, 5.I.1872)
poder corroborar, que en guanyar les oposicions Advocat, escriptor, periodista, professor i frenòleg
a notaria (1870), va traslladar la residència a la
província de Barcelona. Així mateix, s’ha apuntat Es va casar amb Amàlia Vieta i de Mesa, amb qui
que, a la dècada dels 60 es va casar en primeres va tenir tres fills: Sebastià, Pere i Isabel.
núpcies amb una jove de Guissona i va residir en Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i
aquest municipi de la Segarra fins l’any 1870. es doctorà a Madrid l’any 1848, i va ser deixeble de
És a partir del casament amb la peraladenca Martí d’Aixalà. Va ser professor de religió i de moral
Dolors Constantí Ramis (1871), que es pot dis- de l’institut de Figueres, de l’Associació Obrera de
posar de notícies biogràfiques contrastades. Des Barcelona i de la Universitat de Barcelona.
del segon enllaç es va afincar a Peralada amb Va ser soci de diverses corporacions científi-
domicili al carrer de l’Hospital. ques i literàries, membre de la Reial Acadèmia de
A l’Empordà, va implicar-se en diverses activi- Bones Lletres (Barcelona), de la Societat Econò-
tats culturals i polítiques, va ser diputat provin- mica Amigos del País (Barcelona), de la Filo-
366
GAYOLÀ
màtica, protector de l’Associació Obrera de GAYOLÀ

Barcelona, vocal de la Junta Provincial d’Instrucció (Figueres, s. XVII) Notaris, hisendats i militars
Pública, corresponsal de la Cort i cavaller de l’Orde
de Carles III, per Reial Ordre de 29.VI.1858, per Important nissaga
l’obra Veladas del obrero (Barcelona: 1857). figuerenca que s’ini-
Fou col·laborador i director d’El Eco de la cia amb Francisco
Frenología (va començar a sortir l’1.I.1847), i La Gayolà, notari, pro-
Antorcha coincidint amb Marià Cubí. cedent de la Miana,
És autor de diversos llibres i articles sobre veïnat del municipi
qüestions socials, en els quals va adoptar una de Sant Ferriol, Be-
actitud enfrontada envers el socialisme utòpic. salú. Es va casar
Algunes de les seves aportacions foren La pro- amb la pubilla figue-
piedad individual y el comunismo (Madrid: renca Maria Ferrer,
1848) discurs llegit en l’acte de recepció del propietària d’un im-
doctorat, Elogio de D. Gerónimo Merelo y Sayró portant patrimoni: a
(1852), Necesidad de crear en España una lite- Figueres disposava de propietats al carrer Nou, a
ratura popular (1857), Veladas del obrero ó la la zona dels Cendrassos, coneguda com a Horta
moral, la hijiene, la economia privada y las cues- Gayolà; a la zona de l’Olivar Gran-Les Forques, el
tiones económico-sociales de actualidad, pues- Mas Ferrer (posteriorment Mas Tutau), el Mas de
tas al alcance de las clases populares (Barce- Dalt o també conegut com el Mas dels tres suros,
lona: 1857; id.: 1861), La mujer, su pasado, su i el Mas de Sant Pau de la Calçada; a Peralada,
presente y su porvenir (Barcelona: 1857), Los la Salanca Petita o dita la Salanca Gayolà, terres
Miserables, de Víctor Hugo, ante la luz del buen a Sant Martí de Provençals i Hospitalet, casa a
sentido y de la sana filosofía social (Madrid: Barcelona i censos a Barcelona i Girona. El nota-
1863), Estudios sobre las clases proletarias ri va ser enterrat al Convent dels Franciscans, fet
(Barcelona: 1864), El corazón humano o las que produí un enfrontament entre la comunitat
cuatro estaciones de la vida (Barcelona: 1864). franciscana i la parroquial.
A la societat Econòmica de Amigos del País, va Una de les propietats de la família era el Mas
llegir: Discurso sobre las casas de corrección Gayolà, el qual després de la construcció del
(1851), Rápidas consideraciones en vindicación castell de Sant Ferran quedà a una distància de
de los ataques dirigidos contra la sociedad actual 100 toeres de la fortificació (uns 200 metres),
(1857). Va traduir del francès Historia moral de las zona coneguda com a polèmica, motiu pel qual
mujeres (Madrid: 1860) d’Ernest Legouvé. la família Gayolà es va haver de traslladar a
Des de l’any 1970 la ciutat de Figueres dispo- Figueres, al casal, construït al segle XVIII, situat
sa d’un carrer amb el seu nom. davant de l’Antic Hospital i església de Sant
Baldiri, camí de Girona, a l’actual carrer Nou de
Figueres. La finca gaudia d’un extens terreny a la
GAY HERAS, Narcís part posterior de l’habitatge, i disposava de zona
(Figueres, 1839? – 11.VIII.1903) Notari enjardinada i horta. Aquest va ser venut a Pau
Pagès↑, per a construir-hi el Cine el Jardí, cone-
Fill de Joaquim Gay i de Mercedes Heras. Es va gut popularment amb el nom de Can Garida, ja
casar amb Lluïsa Bigas Font, natural de Barcelona que l’anterior masovera de l’hort es deia
i veïna de Darnius, el 6 d’agost de 1867, i el matri- Margarida (=Garida).
moni va tenir sis fills: Dolors, Concepció, Pilar, El darrer membre de la família Gayolà en resi-
Amparo, Ramon i Joaquim. dir a la casa del carrer Nou va ser Carlos Ruiz del
Va publicar: El Santuario de Nuestra Señora Castillo, el qual va vendre la propietat al recone-
de las Salinas. Apuntes Históricos, presentat en gut metge Ernesto Vila↑.
el Certamen de la Asociación Literaria de Gerona Els Gayolà disposen d’escut que consta de
(Gerona: 1884). camp de gules, tres bandes d’or onejant, amb
367
GAYOLÀ
bordadura de plata i en ella la inscripció “NULLA Va ser visitador (1755-1758, 1782), i presi-
SINE FIDELITATE VIRTUS”. El rei Felip V va atorgar dent de la Congregació Claustral Tarraconense i
el Privilegi de Noble a Ramon de Gayolà i Cesaraugustana (1752-1755). Va ser enterrat al
d’Abella, l’any 1712, i els concedí poder posar, cor baix del monestir de Sant Cugat.
com a cimera, un cor ardent amb el lema “FIDE-
LITATE ARDENS”.
GELABERT MOIXONS, Ricard
El darrer membre baró en portar el cognom va
(Roses, s. XIX) Pintor i dibuixant
ser Antonio de Gayolà i de Desprat (Canet de
Mar, 1804, el qual va fer testament el 22.III.
Resident a València, va ser un dels artistes cata-
1856). Estava casat amb M. Dolores Casanovas,
lans que va il·lustrar l’obra Cartes a la dona
de la Seu d’Urgell, i el matrimoni va tenir quatre
(Nova York: 1877) editada per Rossend Arús.
filles: Loreto (Figueres, 26.VII.1839 – Valdecabriel,
Terol, 4.VI.1887), Inés (Figueres, 1842 – Barce-
lona, 1863), Matilde (Figueres, 1844 – Barcelona, GELART FAURE, Mario
26.X.1918) i Elena (Figueres, 1845 – Barcelona, (Figueres, 25.VIII.1927 – 19.X.1998) Empresari
20.II.1923).
Arcadio Pujol de Senillosa i de Vedruna es va Fill de Mario Gelart↑
casar en primeres núpcies amb Inés de Gayolà Margall, de Figueres,
Casanovas, i en segones núpcies amb la seva i d’Alícia Faure Jap-
germana Elena. pe, de Ginebra. Es va
casar amb Margarita
Rocamora Blanch,
GAYOLÀ VILOSSA, Bonaventura
de Vilanova i la Gel-
(Figueres, c. 1710 – Sant Cugat del Vallès, trú, i el matrimoni va
Vallès Occidental, 5.XII.1782) Abat tenir dos fills: Alícia i
Fill de Ramon de Gayolà i d’Abella i de Manuela Mario. Va estudiar
de Vilossa Farners. Fou doctor en Teologia i Químiques a Barce-
sagrades escriptures, catedràtic de Filosofia lona.
moral a la Universitat Pontifícia de Cervera. Va Va ser el membre de la nissaga que es va
ser monjo de Sant Pere de Rodes, va professar a dedicar plenament a empresari taurí. Es va
Sant Pau (1731), i fou elegit abat de Santa Maria encarregar de les temporades taurines de diver-
d’Amer i de Sant Cugat del Vallès (1746-1762). ses places, entre les quals comptava amb Olot i
És considerat un dels abats més importants Sant Feliu de Guíxols.
del monestir de Sant Cugat. Essent un gran bene- A Figueres, juntament amb el seu pare, va
factor de les instal·lacions monacals, va encome- organitzar una cursa de toros en homenatge a
nar rehabilitar una part de les estances destina- Salvador Dalí (1961), en la qual el mateix home-
des als monjos, va convertir l’antiga sala capitular natjat hi va col·laborar. Va ser un esdeveniment
en el panteó de la comunitat, i edificà a l’antic amb molt ressò als mitjans de comunicació.
refectori una nova sala capitular de grans dimen- Va instaurar els premis Trofeos Taurinos
sions. Durant el seu mandat es va finalitzar la Ciudad de Figueras (1963).
sagristia, la biblioteca, l’arxiu i el campanar, el La darrera cursa va tenir lloc l’any 1988. L’any
qual va dotar de campanes. S’ocupà de donar 1989 l’Ajuntament de Figueres va adquirir la plaça.
solemnitat als actes religiosos i de proveir de mobi-
liari litúrgic i ornaments pontificals, i va encarregar GELART GALTER, Pau
una peça ornamental d’orfebreria: l’arca de (Figueres, 26.II.1855 – 9.III.1915)
plata-relicari del cos de Sant Medí. Es va ocupar, Apotecari i empresari
també, de defensar els privilegis del monestir i la
seva jurisdicció, fent prevaler els drets sobre l’es- Fins l’any 1917 va regentar la farmàcia de
glésia de Sant Pere Octavià. l’Hospital, ubicada al carrer Nou, on avui hi ha la
368
GELI
Font Lluminosa, a la plaça el Dr. Vila. Va ser el creats l’any 1976, que passarien a anomenar-se
promotor d’una plaça de toros provisional Trofeo Mario Gelart Margall (1982).
(1886), feta a base de fusta i maons, la qual Va rebre la Medalla al Mérito Taurino (1976),
popularment s’anomenava “torín” i la va explotar la Medalla de Plata al Mérito Taurino, atorgada
fins a la construcció de la plaça definitiva. per la Federación Española de Peñas Taurinas
Ha passat a la (1977), i la Medalla de Oro al Mérito Taurino,
història de la ciutat atorgada per la Federación Española de Peñas
per haver estat qui Taurinas (1980).
va encomenar la
construcció de la
GELI
primera plaça de
(Vilamacolum, s. XV)
braus de Figueres,
inaugurada el 3 de
maig 1894, diada Fou una important nissaga, emparentada amb
de la Santa Creu. rellevants famílies de les rodalies com els Rich de
Jafre, els Coderch d’Espolla, els Barris de Darnius,
A finals del segle
els Genover de Vilanant, els Fort de Foixà o els
XIX i principis del XX,
Batlle de Palau de Santa Eulàlia.
s’hi varen dur a terme altres activitats com la
representació de l’obra Canigó (1910), festivals
de final de curs o de música. GELI AIGUADÉ, Jordi
(Barcelona, 16.X.1926 – Figueres, 10.I.1986)
Terratinent i escriptor
GELART MARGALL, Mario
(Figueres, 7.IV.1887 – 15.IX.1981) Empresari
Fill de Paulí Geli↑,
propietari, de Vila-
Fill de Pau Gelart↑ macolum, i de Rosa
Galter, farmacèutic Aiguadé, de Reus. Va
de l’Hospital, i d’A- estudiar la carrera de
quilina Margall Sar- Filosofia i Lletres, es-
dà, de Figueres. Es pecialitat en Filologia
va casar amb Alícia Clàssica. Casat amb
Faure Jappé (1925), M. Àngels Anglada↑,
de Ginebra, i el ma- el matrimoni va tenir
trimoni va tenir un tres filles: Núria, Ro-
fill, Mario↑. sa i Mariona.
Va seguir l’afició A la universitat va establir coneixença amb la
del seu pare, i va que esdevindria la seva muller l’any 1954, i varen
actuar com a empresari i com a rellonejador. Va viure a Barcelona fins l’any 1961, moment en
construir la plaça de Perpinyà (1930), i es va encar- què es traslladaren per poder atendre la propie-
regar de les diverses places de la província i altres tat de l’Empordà. Va compaginar les tasques
de fora fins a un total de tretze, entre les quals s’hi agrícoles amb l’ensenyament a les Escolàpies.
comptava Cotlliure i Ceret, al sud de França. Es va implicar amb associacions culturals
Un dels esdeveniments que més ressò haurà figuerenques com l’Institut d’Estudis Emporda-
tingut va ser l’organització, juntament amb el fill, nesos. Va prendre les regnes del Museu de
d’una cursa de toros en homenatge a Salvador l’Empordà, del qual en va ser nomenat conserva-
Dalí↑ (1961), en la qual el mateix homenatjat hi dor i va catalogar algunes de les peces. Va
va col·laborar. col·laborar en rotatius locals com Canigó, on s’o-
Després del traspàs del biografiat, es va deci- cupava de la ressenya de llibres històrics.
dir donar el seu nom als premis taurins especials Sempre va fer ostentació del seu catalanisme, en
369
GELI
aquest sentit va formar part del jurat de les l’Estany i a Baussitges (1997). Des de l’any 2002
Festes que Figueres va dedicar a Pompeu Fabra. treballa com a informador de camp del Paratge
Entre les seves aficions s’hi podia comptar el Natural de l’Albera i com a vigilant, per al Depar-
col·leccionisme i els viatges. tament de Medi Ambient. És un dels millors
Va escriure El Museu de l’Empordà; l’Arxiu coneixedors de la contrada.
Parroquial de Vilamacolum (Figueres: 1988). I, Ha rebut el Premi Tramuntana del Consell
en col·laboració: Memòries d’un pagès empor- Comarcal (2007), per la preservació del medi
danès del segle XVIII (Barcelona: 1978; Figueres: natural del Paratge Natural de l’Albera.
1986 2a ed.), amb M. Àngels Anglada.
GELI MAYMÍ, Paulí
GELI GIRALT, Jaume (Vilamacolum, 9.VII.1888 – 25.VII.1957)
(Espolla, 9.II.1955) Guarda forestal i artesà Hisendat i polític
Fill de Jaume Geli Fill de Francesc Geli

Pagès, d’ofici pas- Batlle, hisendat, i
tor, i de Dolors Giralt d’Engràcia Maymí
Cardoner, ambdós Llop, de Sant Pere
d’Espolla. Va néixer Pescador. Va con-
a Can Mateu, al traure matrimoni
carrer del Relliquer. amb Rosa Aiguadé
Des de petit es Miró, de Reus, i va-
va familiaritzar amb ren tenir quatre fills:
l’art de tallar la Roser, Jordi, que va
fusta practicat pels morir infant, Jordi↑,
pastors, pel seu i M. Rosa.
pare i altres amics de professió quan coincidien Va ser membre de la Lliga Regionalista de
en trobades a l’Albera. Va conèixer els màxims l’Empordà i diputat provincial per Figueres
professionals com en Ginesta de Bellver de (1.V.1917-1.VIII.1921; 1.VIII.1921-20.I.1924;
Cerdanya, i els pastors d’ambdós costats de 25.II.1930-14.IV.1931). Va ser soci de l’IACSI
l’Albera. Els va veure donar forma a la fusta des de 1926. L’any 1936 era vicepresident pri-
transformant-la en bastons, collars, batalls per a mer del Consell Directiu de la USAC.
esquelles, estris per menjar, i alguna figura. En va Va col·laborar en activitats culturals com en
prendre model, però ell es va especialitzar en la els Jocs Florals de l’Empordà (1917), organitzats
talla d’escuts, relleus, paisatges, animals i bus- per l’Ateneu Empordanès.
tos, sempre executats amb fustes nobles i ben
compactades.
Va realitzar un Curs d’Activitats d’Aprofitament GENER, Baltasar
Faunístic i la seva Regulació, a Santa Coloma de (Vilaür c. 1650-1732) Eclesiàstic
Farners (1997). Va ser alumne de l’escola d’e-
quitació El Ecuestre de Barcelona, i de karate del Pertanyent a una important família de terratinents
Centro Cultural de los Ejércitos (Barcelona). del municipi, es va decantar per la carrera ecle-
La seva il·lusió era ser pastor com el seu pare, siàstica. Va ser clergue i rector de Vilaür, va assolir
però la fragmentació de la propietat li dificultava el benefici de Santa Maria de Saus, el benefici del
la tasca. Es va especialitzar en la vigilància de Roser de Vilaür i el de Sant Miquel de l’església de
terres, i de vedats de caça. Ha treballat en dife- Santa Maria de Castelló d’Empúries.
rents indrets de la província; a Espolla (1976- Va encarregar la construcció de la rectoria de
77), va ser el primer guarda del Parcs dels Vilaür (1687), i probablement altres cases que
Aiguamolls (1987), a l’alta Garrotxa, al Pla de presenten l’escut de la família.
370
GENÍS
GENÍS BECH, Salvador de la llengua i la segona a la llengua escrita,

(La Jonquera, 8.XI.1841 – Pineda de Mar, incloïa modismes, barbarismes, vocabulari
el Maresme, 17.III.1919) Pedagog i publicista català-castellà (per tal que els alumnes s’acostu-
messin a introduir l’ús del diccionari) i prop de
Fill d’Esteve Genís, 300 refranys, de la qual se’n feren diverses edi-
d’ofici taper, i d’Anna cions. Una de les quals s’amplià amb una segona
Bech. D’adolescent part El auxiliar ... castellana. Parte segunda desti-
va treballar a la nada a la enseñanza escrita (Gerona: 1883; id.:
indústria surera. Als 1892; Barcelona: 1898; id.: 1916; id.: 1925; id.:
19 anys va ingres- 1926). Més tard va publicar: Refranes catalanes
sar a l’Escola Nor- con sus equivalentes en castellano (Gerona:
mal de Girona, i va 1883), Lectura bilingüe: exercicis per apendre de
acabar els estudis llegir en català y de traduhir en castellà els noys y
el 1863. Es va casar noyas de las escolas de Catalunya (Barcelona:
amb Francesca Boa- 1900; id.: 1902 2a ed.; id.: 1918 4a ed.), Lectura
della Lamberti, i bilingüe ab més de 13.000 veus (Barcelona:
varen tenir dos fills, Mercè i Joan. En quedar vidu, 1910), Estampa y ploma (Barcelona: 1908; id.:
es va casar per segona vegada amb Carme Hosta 1908 2a ed.), Vocabulari catalá-castellá: per a
Torrent i varen tenir un fill, Emili. les escoles de primera ensenyansa de Cataluña
Va guanyar les oposicions i va anar de mestre (Barcelona: 1910), Hores escolars: segon llibre
a Mieres i, posteriorment, a Sarrià de Ter (1865- de lectura bilingüe per a escoles de primera
1866). Va deixar l’exercici de la professió després ensenyança de Catalunya (Barcelona: 1915), i
de dotze anys. Va ser secretari de l’Ajuntament de Per molts anys!: cartes de bons dies o felicita-
Castelló d’Empúries (1880), i l’any següent ho va cions que els nois i noies poden enviar als séus
ser de Calella de la Costa (Barcelona), lloc on va pares (Barcelona: 1917; id.: 1918).
residir fins a 1899. Es va traslladar a Sant Feliu de Recentment s’ha publicat el recull En defensa
Guíxols on també es vinculà a la secretaria de l’a- de l’ensenyament català: articles pedagògics i
juntament. L’any 1904, en crear-se les escoles altres escrits (Barcelona: 2000), edició i notes a
catalanes, es va reincorporar a l’ensenyament, càrrec de Josep Ferrer Costa i Joan Pujadas
com a director de les escoles de l’Ateneu, on hi va Marquès.
romandre fins l’any 1910. Va col·laborar a les publicacions periòdiques:
Va escriure la poesia dedicada a Lo aplech de Revista de Girona, La Renaixensa, La Vanguardia
Santa Llucia (Girona: 1869). A la portada, l’autor i La Veu de Catalunya.
hi fa constar que “destina lo producto d’ella als
pobres de la Junquera, vila natal del autor, y en
qual terme se celebra aquest Aplech lo segon GENÍS CARRERAS, Eleuteri
diumenge de Maig de cada any”. (Agullana, 1849 – 23.I.1924)
Els seus llibres han estat qualificats com els Propietari, poeta i taper
primer llibres catalans contemporanis. La seva
producció va gaudir de molt bona acollida i les Fill de Josep Genís Mas i de Maria Carreras
reedicions freqüentaren. Cal esmentar els títols Reynal. Es va casar amb Rosa Serra Bech, d’Agu-
El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza llana i el matrimoni no va tenir descendència.
de la lengua castellana: obra de suma utilidad Fabricant de taps de suro, tenia obrador i, junta-
para las escuelas de Cataluña (Barcelona: ment amb Jaume Perxés↑ Palau, exportava a
1869; Gerona: 1873; Barcelona: 1880; id.: l’estranger.
1891; Gerona: 1892 4a ed. corregida i augmen- Va compondre poesies d’estil popular. Entre
tada; Barcelona: 1895; id.: 1898; id.: 1909; id.: elles, una dedicada a la inauguració de la llum
1916 9a ed.; id.: 1925 10a ed.) la primera part elèctrica a la vila d’Agullana (1898), relacionant-
de l’obra estava destinada a l’ensenyament oral la amb la indústria surotapera.
371
GENÍS
Va escriure la lletra de Cançons populars core- Paral·lelament comença a escriure narra-

jades (Barcelona: 1917?) les quals anaven acom- cions entre les quals es poden destacar Gym
panyades de música de diferents professors. Així (inèdita) relat a cavall de l’humor i la mística, en
com el llibret de la sarsuela L’Ull viu (Figueras: què la protagonista, en apuntar-se per primera
1889) amb música d’Antoni Agramont↑, estrena- vegada a un gimnàs als trenta anys, comença a
da al teatre d’Agullana el mes de maig de 1889. tenir “il·luminacions” divines guiada per Hilde-
garda, fantasma d’una vida anterior; Locus niger
(inèdita) que amb Gym forma un díptic, ja que els
GENÍS FALGUERES, Sandra personatges són els mateixos. L’escenari, en
(Figueres, 17.IX.1971) Artista i escriptora aquest cas, és un consultori mèdic on treballa la
protagonista i les “il·luminacions” ja no són estric-
Filla de David Genís tament de la divinitat, sinó de la seva pròpia natu-
Batlle, natural del ra/vida/persona; i L’esclau negre (1999) recull de
Pertús, neuròleg, i relats eròtics que va ser finalista del Premi de
d’Anna Falgueres Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida. Amb el
Agramunt, de Vila- conte Els Vençuts, guanya el premi de contes
bertran. Manuel de Pedrolo de Lleida (1999).
Després d’estu- En col·laboració, ha publicat el llibre Llum
diar batxiller i COU (Tarragona: 2007) amb l’escriptor Albert Mes-
a l’Institut Ramon tres. Ha traduït del francès La dominació mascu-
Muntaner, cursa el lina (Barcelona: 2000) de Pierre Bordieu, en
primer cicle d’Histò- col·laboració.
ria de l’Art al Col·legi
Universitari de Girona i, el segon, a la Universitat
GENÍS MAS, Daniel
Autònoma de Barcelona (1993). Complementa
(Castelló d’Empúries, 16.IV.1977) Historiador
la formació amb estudis de fotografia a l’Institut
d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, de l’Escola
Industrial de Barcelona (1996). Fill de Martí Genís Noguer, músic, i de Viviana
Mas Casadevall, ambdós de Castelló d’Empúries.
A l’Autònoma, participa en l’exposició Tot l’es- És Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat
pai organitzada pel Departament d’Art Contem- Filologia Catalana i Castellana. Exerceix la docèn-
porani, sota la direcció de la professora Teresa cia com a professor de llengua i literatura.
Camps, on mostra l’obra El mur de l’Autònoma
Aficionat a la literatura de ciència-ficció ha
(frottage de grans dimensions, blanc sobre negre)
publicat alguns articles a la revista Mira’m, i
i, tot seguit, instal·la, també a l’Autònoma, La per-
col·labora amb altres mitjans de comunicació.
sistència de la memòria.
Ha estat guanyador de la Beca Jeroni Pujades
Per encàrrec de l’Ajuntament de Figueres prede Recerca Històrica atorgada per l’Ajuntament
para Origen (1996), on la imatge d’una fulla de de Castelló d’Empúries (2004), per l’estudi La
figuera recorda la imatge del plànol de la ciutat i Invasió Francesa de l’Empordà el 1285. La
l’escultura dedicada a la dona treballadora per a Relación Histórica de Rafel Cervera: una traduc-
la Plaça 8 de Març (1999). Aquesta obra consis- ció castellana de la Crònica de Bernat Desclot
tia en un yin-yang on en una meitat hi havia una (Figueres: 2006).
imatge de foc gravada a l’àcid i, en l’altra, la imat-
ge de la trama i l’ordit d’una tela. Aquest yin-yang
volia evocar la destrucció de la fàbrica de teixits GENÍS PERRAMON, Rosa
de Chicago on van morir cremades tantes dones (Figueres, 26.X.1917 – 18.X.2002) Pintora
defensant drets i llibertats fent avinent que la seva
mort no va ser en va. Forma part de l’Associació Filla de Facundo Genís Fajula, electricista, natu-
Catalana d’Aikido Yoshinkan (art marcial d’origen ral de Castelló d’Empúries, i de Teresa Perramon
japonès). Cuadevall, natural de Barcelona.
372
GENOVER
De jove va assistir a anyadit molts altres remeis, y corretgit en esta

l’Escola Massana de impressió (Barcelona: 1845).
Barcelona. Va expo- Segons queda expli-
sar en diferents in- cat en la introducció
drets com a les de l’opuscle, les
Galeries Fortunet de receptes que inclou
Figueres, a Girona, foren facilitades per
Barcelona, Olot i un acreditat metge
altres llocs. La seva de Suècia en agraï-
pintura és de temà- ment per les aten-
tica figurativa. Va cions rebudes en
conrear el retrat, una llarga conva-
però va mostrar una especial predilecció per les lescència a la casa
flors i els paisatges. Vehí; aquest les va
Va compaginar l’art amb un petit negoci. deixar copiar a l’apotecari de Corçà.
Regentava una adrogueria al carrer de Peralada;
en la qual hi havien tingut lloc tertúlies artísti-
GENOVER, Antoni
ques i literàries, en les quals artistes i escriptors
com Vallès↑, Massot↑, Sibecas↑, Brunet↑ o (Empordà, s. XVII) Eclesiàstic i gramàtic
Fages↑, hi eren habituals.
Fou mestre de llatí a Girona i autor d’una gramàti-
ca molt apreciada per la seva claredat i el mètode
GENÍS REIXACH, Narcís d’exposició, obra que li va proporcionar renom.
(Figueres, 12.IX.1954) Periodista És autor de: Sensus Erasmiani, seu per brevis
Grammatice; ex magna, aliisve Auctoribus selecta,
Fill de Pere Genís Brugat, industrial, de Figueres, de octo orationis partium... denuo edita & gotho-
i de Cecília Reixach Reixach, de Santa Pau, la launico elucubrata sermone el qual, afegit a l’edi-
Garrotxa. Té estudis de Dret. Des de l’any 1981 ció cinccentista de Pau Llorenç, de la sintaxi
exerceix el periodisme al diari El Punt, lloc on ha d’Erasme, va ser reimprès vuit vegades del 1678 al
desenvolupat diferents càrrecs: president del 1770 (Barcelona: 1678; Barcelona: 1690; Barce-
comitè d’empresa del Grup El Punt, actualment lona: 1692; Barcelona: 1712; Cervera: 1717;
és cap d’àrea de l’Europa-Món del diari. Cervariae: 1735; Cervariae: 1739; id.: 1770).
Ha estat corresponsal del Diario de Barcelona, Sensus Erasmiani seu per brevis Grammatica,
Canigó, La Terra, Empordà Federal i Hora Nova. ex magna aliisve auctoribus selecta, de octo ora-
Forma part de la junta del Col·legi de Perio- tionis partium constructione pertractans, ad
distes de Catalunya, de la qual n’és vice-degà. Tyrunculus dirigendos, totamque juventam perfa-
Ha publicat: La lluita de l’aigua a la badia de cile educandam (Cervariae: 1740; Cervariae:
Roses o la guerra dels pous (1987), i ha col·labo- 1741; Cervariae: 1748; Cervariae: 1761; Cervariae:
rat en l’edició d’altres llibres. 1775; id.: 1777).
Ha estat guanyador del Premi Carles Rahola
(Cadaqués).
GENOVER, Fèlix de
(Vilanant, 1669 –
GENOVER Poblet, Conca de Barberà, 1748)
(Vilanant, s. XIX) Teòleg, filòsof i abat de Poblet
És autor de: Lo remediador o sia Copia de alguns A l’any següent d’entrar de novici va ser enviat al
remeis que usaba lo célebre senyor Sr Vehi de La Col·legi Superior de Lleida, que depenia de
Péra, que la facilità al senyor Genover de Villanant, Poblet, lloc on va professar l’any 1691. Va estu-
la cual se dona á llum en lo present Any. Se han diar al Col·legi de Sant Bernat de Lleida i va ser
373
GENOVER
catedràtic de Teologia a la Universitat de la matei- GIBERNAU CLOS, Josep

xa ciutat, va ser nomenat rector del Col·legi iler- (Castelló d’Empúries, 22.VIII.1887 –
denc (1724); més endavant, va ser prior de les Masquefa, l’Anoia, 9.IX.1945)
Franqueses i abat de Poblet (1728/29-1732). Músic i mestre d’obres
Va escriure algunes obres teològiques, entre
les quals consten: Succinta, praeclara, ac peru- Fill de Ramon Gibernau Casadevall, jornaler, i de
tilis resolutio cuiusdam peculiaris difficultatis, Isabel Clos Marull, ambdós de Castelló d’Empú-
circa Sacrosanti Missae Sacrificii aplicationes ries. Es va casar amb Francisca Puig Serra i el
ocurrentis (Ilerdae: 1700), Tractatus de precep- matrimoni va tenir quatre fills: Ramon, Teresa,
tis Decalogius iuxta mentem St. Thomae (?), Montserrat i Núria.
Selectae disputationes miscellaneae, in Moralem Es va educar a Figueres. Va compaginar l’ofici
Theologiam, iuxta, tutissima, et inconcussa Div. de paleta amb la seva gran afició, la música. El
Thomae Aquinatis dogmata (Cervaria: 1732), un 1919 va anar a viure a Masquefa per tal d’arran-
tractat contra la tortura Tortura torturae (obra jar unes obres per a la Masia Can Parellada, pro-
inèdita?), i Brevis vitae, lacientium defensio et pietat de Josep M. Valls i de la seva muller Maria
ablactatorum initiativa educatio (Cervariae: Antònia Garrigolas.
1741); un discurs apologètic Joseph vindicado Gibernau va ser director de diferents agrupa-
(Barcelona: 1743) i Verdad enteramente decla- cions corals de la Beguda, Masquefa i Sant
rada. Mayoria de la Santidad de San Juan Llorenç d’Hortons, en aquestes formacions la sar-
Bautista, contra todos los nacidos de mujeres dana era un element freqüent del seu repertori.
(Cervera: 1743). És autor d’un llibre de poesies Buirac (Girona:
1933), amb pròleg de Carles Rahola↑. Josep
GENOVER, Ignasi Blanch↑, Pau Guanter↑ i Jaume Pahissa varen
(Figueres, s. XIX – XX) Pintor musicar poemes de Gibernau.
Va participar a l’Exposició de Barcelona de 1872, GIBERT, Germans

on va presentar un paisatge i tres còpies de qua- (Arenys d’Empordà) Industrials flequers
dres. El 1877 va regalar uns dibuixos seus per a
la rifa en benefici de la família del pintor Padró. Els germans Jaume (Arenys d’Empordà, primera
meitat del segle XIX – Camallera, 1922) i Joan
GENOVER MUNÍ, Albert de (Arenys d’Empordà, s. XIX? – ?, s. XX), juntament
(Palau-saverdera, 12.VII.1879 – 23.VI.1951) amb Miquel Camps fundaren la firma Gibert,
Hisendat Bertí y Compañía a Montevideo, establiment fle-
quer que portava per nom Los Tres Mosqueteros.
Fill de Ricard de Genover de Balle, hisendat, de Treballaven amb maquinària de primer ordre i
Figueres, i de Joaquima Muní Pla, de Palau-saver- venien a l’engròs i al detall.
dera. Es va casar amb Maria de Quintana i
Quintana, de Girona, i el matrimoni no va tenir GIBERT OLIVERAS, Karina
descendència. (Figueres, 7.VII.1967) Enginyera en informàtica
Va heretar les propietats de Pins i Vila-sacra i
el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona. Home de Filla de Maria Mercè Oliveras Batlle, amb comerç
profundes conviccions religioses, va ser benefac- a la plaça de l’Ajuntament de Figueres. A l’edat
tor de l’església de Palau, costejant la reforma de tres anys va començar els estudis de música
feta l’any 1899. Va presidir la Confraria de la amb la Sra Camil·la Lloret↑, a Figueres, i la seva
Doctrina Cristiana (1935). formació musical es va perllongar fins que es va
Durant la guerra civil, el Comitè Antifeixista desplaçar a estudiar a Barcelona. Així que va
va causar greus desperfectes a les seves pro- acabar la carrera, va reemprendre les activitats
pietats. musicals, ara en forma de cant coral i en els
374
GIBERT
darrers anys ha participat en obres de gran format Institut Guttmann, (Barcelona: 2008); “Data
com el Glòria de Vivaldi, la Missa de la Coronació Mining for Environmental Scientists”, al llibre
de Mozart o Israel a Egipte o el Messies de Environmental Modelling, Software and Decision
Haendel, en concerts a l’Auditori, el Palau de la Support. State of the Art and New Perspectives
Música o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. (col·lecció IDEA, v 3), Elsevier, 2008.
Llicenciada en In- D’entre les 34 publicacions en revistes interna-
formàtica (Universi- cionals cal destacar que la biografiada és coauto-
tat Politècnica de Ca- ra de: “GESCONDA: An Intelligent Data Analysis
talunya, juny 1990). System for Knowledge Discovery and Management
Especialitats: Esta- in Environmental Databases” Environmental
dística Computa- Modelling and Software (21(1), 2005), “Inherited
cional i Informàtica Disorder Phenotypes: controlled annotation and
Teòrica (inclou In- statistical analysis for knowledge mining from gene
tel·ligència Artificial). lists” BMC Bioinformatics (6(S4), 2005), “Quali-
Ha ampliat els es- tative profiles of disability” Journal of Rehabili-
tudis de Doctorat, tation, Research and Development (41(6 A),
amb la tesi L’ús de 2004), “Bioaerosol emmission from wastewater
la informació simbòlica en l’automatització del treatment plants” International Journal of Aerobio-
tractament estadístic de dominis poc estructu- logy (19(3-4), 2003), “Clustering based on rules
rats, defensada el 1995, amb la qualificació and medical research” Journal on Applied
d’Apte Cum Laude per unanimitat. Sthocastic Models in Bussiness and Industry
És professora amb plaça en titularitat al (15(4) 1999).
Departament d’Estadística i Investigació Ope- Ha participat assíduament en congressos
rativa de la Universitat Politècnica de Catalunya internacionals relacionats amb la seva àrea de
(des del febrer de 1992), i membre del grup de recerca, molt multidisciplinar (Reconeixement
recerca Enginyeria del Coneixement i Aprenen- de patrons, Informàtica mèdica, Modelització
tatge Automàtic (des de 1986). Mediambiental i Software, Estadística i Intel·ligèn-
És membre fundador de l’Associació Catalana cia Artificial, Mineria de Dades i Aprenentatge,
d’Intel·ligència Artificial i de la Xarxa Nacional de Estadística Computacional, per citar-ne algunes) i
Mineria de Dades i Aprenentatge. Fa l’arbitratge forma part dels comitès científics d’alguns d’ells
d’articles enviats a revistes importants com des de fa més de 15 anys, revisant i arbitrant les
Computational Statistics and Data Analysis o propostes de treballs científics a presentar-hi.
Applied Intelligence. Organitza tallers especialitzats de Data Mining en
Publica en volums de les més prestigioses algunes d’elles, i en particular l’ha introduït en
editorials científiques internacionals (Springer- l’àmbit de la Modelització Mediambiental.
Verlag, IOSPress, Elsevier), havent publicat 21 Actualment es dedica al disseny i aplicació de
capítols de llibre des de l’any 1993. Un bon metodologies híbrides d’anàlisi de dades combi-
nombre de monografies estan relacionades amb nant tècniques d’Estadística i Intel·ligència
els temes de docència, estadística bàsica per Artificial per obtenir de les dades el coneixement
estadístics o informàtics. Entre altres títols: que permeti donar suport a la presa de decisions
Tendencias de la Minería de Datos en Espanya difícils en entorns d’alts nivells de complexitat,
(Sevilla: 2004), que va permetre posar de mani- com la medicina o els sistemes mediambientals.
fest quina és la comunitat que treballa en Manté col·laboracions actives en l’àmbit del
aquests temes al nostre territori i estructurar una medi ambient i la medicina a escala europea, tot
xarxa d’intercanvi científic a escala nacional; incloent-hi el Departament de Salut Mental de
Desarrollo de herramientas para evaluar el resul- l’Organització Mundial de la Salut. Han aplicat
tado de las tecnologías aplicadas al proceso amb èxit les tècniques que ha desenvolupat al
rehabilitador. Estudio a partir de dos modelos llarg de tots aquests anys a diferents problemes
concretos: Lesión Medular y Daño Cerebral reals, com els efectes secundaris no desitjats de
Adquirido Col·lecció BLOCS núm. 19, Fundació l’electroxoc en esquizofrènia, la dependència en
375
GICH
persones amb discapacitat intel·lectual, la disca- ell com la seva mare varen allunyar-se del poble.
pacitat funcional en persones d’avançada edat o Es va casar amb Pilar Roldán i va tenir dos fills.
la propagació de bioaerosols (com la legionel·la) Va estudiar al Col·legi dels Germans de la
en estacions depuradores d’aigües residuals. Doctrina Cristiana d’Agullana, el batxillerat a
Actualment estan estudiant l’efecte de la rehabili- Alemanya, a la Gutenbergschule, i a l’institut de
tació a persones amb lesió medul·lar o dany cere- Figueres. Va traslladar-se a Barcelona per estu-
bral, el desenvolupament d’una plataforma de diar Filosofia i Lletres i va prosseguir els estudis
suport a l’assistència domiciliària en malalts crò- de Ciències Econòmiques a la Universitat de
nics (projecte finançat per la Unió Europea), o el Madrid. Va desenvolupar el càrrec de director del
suport a la presa de decisions en estacions depu- Colegio Mayor Nebrija.
radores d’aigües residuals, per citar-ne alguns. Va opositar i va
Amb la col·laboració dels alumnes als quals ha esdevenir funcionari
dirigit el projecte de final de carrera o la tesi doc- de l’administració
toral (o ara la de Master) dirigeix el desenvolupa- pública. Posterior-
ment d’un aplicatiu informàtic, anomenat KLASS, ment, va ser admi-
i que recull els desenvolupaments metodològics nistrador general i
de la seva recerca. Les persones que hi contri- secretari del Club
bueixen són la seva tribu, la tribu-KLASS, que de Futbol Barcelona
manté una gran cohesió que transcendeix l’àmbit (1958-1969),
estrictament acadèmic. El seu objectiu és conti-
càrrec del qual va
nuar contribuint a la descoberta del nou coneixe-
cessar en ser nome-
ment científic contrastable sobre fenòmens encara
nat Delegado Nacio-
no ben coneguts de l’àmbit mèdic o mediam-
nal de Educación Física y Deportes i president
biental per a millorar-ne la previsió i gestió i facili-
del Comité Olímpico Español (COE, 1970-1975).
tar-ne els complexos processos de presa de deci-
Després va ser nomenat president del Consejo
sions. Es considera molt important la transferència
General de Radiotelevisión Española (1975).
de metogologia i tecnologia a àmbits reals d’apli-
cació. Els objectius pel futur són els de consolidar També va ser president del Banco Peninsular a
l’ensenyament del Data Mining i del disseny de Madrid i conseller del Banco Condal.
Sistemes Intel·ligents de Suport a la Presa de Va intervenir en política arribant a ser Consejero
Decisions dins l’àmbit universitari en el context del Nacional del Movimiento i Procurador en Cortes
nou Espai Europeu d’Educació Superior. per Girona (1971-1977), Diputat per UCD (1979),
Ha estat nomenada: Membre honorífic (Fellow) i president del partit a la província de Girona.
de la International Environmental Modeling and Des del punt de vista periodístic va col·labo-
Software society (iEMSs) des del juliol del 2007. rar en diversos mitjans de comunicació com: El
Ha rebut el reconeixement de la Comisión Alcázar (Madrid), Tele/Exprés i La Vanguardia de
Nacional de Evaluación de la Actividad Investi- Barcelona, com a crític d’art. També va ser direc-
gadora del Ministerio de Ciencia y Tecología per la tor del Correo Literario (1953-1955).
qualitat contrastada de la recerca desenvolupada Va mantenir els vincles amb l’Empordà, va
en el període 1990-1996, i també pel període col·laborar amb la premsa comarcal i provincial:
1997-2002. Actualment està en tràmit el reconei- Ampurdán, Canigó, i Revista de Gerona. Es va
xement per al tram 2003-2008. interessar pel poble nadiu i va aconseguir la
millora en les instal·lacions esportives, les quals
GICH BECH de CAREDA, Joan porten el seu nom, amb dotació de les piscines
(Agullana, 15.I.1925 – Madrid, 5.I.1982) Polític municipals (1972), va donar suport al projecte
de construcció del nou ajuntament, i es varen
Fill de Joan Gich Romañach, metge, procedent de millorar les instal·lacions del camp de futbol.
Palafrugell, i de la segona muller, Concepció Bech L’Ajuntament de Figueres el va honorar amb
de Careda Olivet, d’Agullana. En esclatar la guerra la Fulla de Figueres de Plata (3.IX.1976) i l’Ajun-
civil el pare va ser assassinat, motiu pel qual tant tament d’Agullana li va dedicar un carrer.
376
GIFRE
GIFRE tura d’Història al Col·legi Universitari de Girona-

(Camallera, s. XIII) UAB (1980-1985), i presenta la tesina Propietat i
explotació agrària: el patrimoni Puig a l’Empordà
Important nissaga, emparentada amb rellevants dels s. XVII i XVIII: un cas de diferenciació en el si
famílies de les rodalies com els Aymerich de de la comunitat pagesa (1987). El 1994, obté la
Gaüses, els Dalmau de Montiró, els Trobat de Garri- suficiència investigadora per la Universitat
guella, els Geli Moragas de Vilacolum, els Genover
Pompeu Fabra. L’abril de 2009, a la Universitat
de Vilanant o els Batlle de Palau de Santa Eulàlia.
de Girona, llegeix la tesi doctoral: En la prehistò-
ria dels hisendats: de senyors útils a propietaris
GIFRE ALZAMORA, Agustí (vegueria de Girona, 1486-1730).
(Llançà, s. XX) Músic Des de 1986 treballa com a professor d’edu-
El seu pare el va encaminar a l’afició musical, i el cació secundària, essent destinat de manera de-
seu primer mestre va ser Pepito Jofre. Més tard, finitiva a l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres
va estudiar violí amb Enric Sans↑, de Figueres, i el curs 1990-1991, on el curs 2005-2006 pren la
amb Bonaventura Daró. Va acabar la carrera al tasca de director, substituint la que havia estat
Conservatori del Liceu, de Barcelona. directora fins aquell moment, Isabel Pineda.
Des dels disset anys fins als vint-i-tres va for- Des del curs 2004-05 és professor associat
mar part de diverses orquestres. Amb un amic d’Història i Institucions Econòmiques de la Univer-
pianista va fundar l’Alta Sociedad i, després, va sitat de Girona.
entrar a formar part de l’orquestra Florida, de Ha compaginat l’activitat pedagògica amb la
ballables i per a concerts, de la qual en va ser el investigació, havent focalitzat les seves recerques
representant durant molts anys. en temes d’història agrària, especialment d’època
moderna, així com l’estudi dels arxius patrimo-
GIFRE PÉREZ, Agustí nials i l’edició i estudi de les corts catalanes d’è-
(Llançà, s. XIX – post. 1888) Metge poca moderna. Coordina la col·lecció d’històries
comarcals que edita la Diputació de Girona.
Va estudiar la carrera de medicina. Va formar
Ha publicat articles relacionats amb la histò-
part de la comissió contra la fil·loxera.
ria rural a diverses publicacions periòdiques:
Va deixar escrita l’obra Llansá. Apuntes histó-
Revista de Girona, Estudis d’Història Agrària,
ricos (Notas sacadas del Archivo Parroquial de
Lligall, Estudis sobre el Baix Empordà, Recer-
Llansá), obra manuscrita que abraça des de l’an-
tiguitat fins l’any 1888. ques, Noticiario de Historia Agraria, Afers i
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, i és
coautor en l’elaboració de les monografies:
GIFRE RIBAS, Pere
Patrimoni i Arxiu. Inventari del fons patrimonial
(Creixell, Borrassà, 12.IV.1962)
Caramany de Corçà (La Bisbal: 1996) en
Historiador i professor
col·laboració amb Santi Soler i Xavier Soldevila i
Fill de Josep M. Gifre Els Farners: vassalls de senyors i senyors de
Gou, funcionari d’ad- pagesos (Santa Coloma de Farners: 1996) amb
ministració local, i de Santi Soler; el manual Història de Catalunya
Carme Ribas Peix, moderna (1999) amb Joaquim Albareda; Els
ambdós de Borras- arxius patrimonials (Girona: 2002) amb Josep
sà. Està casat amb Matas i Santi Soler; edició crítica d’un manuscrit
M. Mercè Oliveras de la Biblioteca del Palau de Peralada de Fèlix
Camps i té una filla, Domènech Treballs y desditxas que an succeit en
Clara. lo present principat de Chatalunya y en particu-
Va cursar els es- lar a nostre bisbat de Gerona, 1674-1700
tudis de batxillerat a (Girona: 2001) amb Xavier Torres i L’ordi i el con-
La Salle i a l’Institut reu de cereals: testimonis gràfics d’una transfor-
Ramon Muntaner de Figueres. Cursa la llicencia- mació (Ordis, 1930-2005) (Ordis: 2005).
377
GIFREU
Ha coordinat la publicació Història de l’Alt Ha estudiat a l’Es-

Empordà (Girona: 2000). En col·laboració amb cola d’Arts Aplica-
Ricard Garcia 127 genealogies de Fernando des i Oficis Artístics
Viader: la memòria familiar del propietaris giro- d’Olot. Exerceix la
nins (Girona: 2003), en col·laboració amb docència a Eina
Antoni Cobos↑ Llibre de privilegis del Penó de Escola de Disseny i
Rocabertí (1356-1490) (La Jonquera: 2004). Art, centre vinculat
Formant part del grup que, coordinat per la a la Universitat Autò-
doctora Eva Serra (Universitat de Barcelona), noma de Barcelona,
edita les corts catalanes d’època moderna, ha des de l’any 1999.
participat en l’edició de la cort general de 1585, Forma societat amb
de la qual s’ha editat per part del Departament Pere Álvaro, en una
de Justícia de la Generalitat de Catalunya: Cort empresa dedicada al disseny gràfic, Bis. Una de
general de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. les seves màximes, seguint Mies van der Rohe, és
Procés familiar del braç reial (Barcelona: 2001); comunicar el màxim amb el mínim d’elements.
Cort general de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. És fidel als postulats implantats per gent com
Procés del protonotari (Barcelona: 2001); Cort Alexander Rodchenko, Josef Müller-Brockman,
general de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Paul Renner, Otl Aicher, Jamie Reid, Jan Tschichold,
Procés familiar del braç eclesiàstic (Barcelona: Max Miedinger, Saul Bass, Rudy Vanderlans, Wim
2003); Cort general de Montsó (1585). Montsó- Crouwel, Piet Gerards, Otto Treumann.
Binèfar. Procés familiar del braç militar (Barce- Des de fa anys executa el disseny de publica-
lona: 2003), del qual és autor de la introducció. cions per diverses institucions. La primera institució
Ha participat també en diverses obres col·lec- que, de la mà de Carme Fernández (regidora de
tives: Història. Política, Societat i Cultura dels Festes), li va donar confiança va ser l’Ajuntament
Països Catalans, 4 (Barcelona: 1997), Els béns de Figueres i li va representar una primera projecció
comunals a la Catalunya moderna (segles XVI- dels seus treballs (1995), posteriorment va
XVII) (Barcelona: 1998), Homes, masos, histò- començar a treballar per la Fundació Gala-Salvador
ria. La Catalunya del Nord-Est (segles XI-XX) Dalí i el museu Empordà. Ha fet feina per altres cen-
(Barcelona: 1999), L’organització de l’espai rural tres d’art com Untitled (Londres), Bienal de São
a l’Europa mediterrània (Girona: 2003), Els Paulo (Brasil), Museo Nacional Centro de Arte
últims hereus (Barcelona: 2005), Història de Reina Sofía, Madrid Abierto o CaixaForum (Ma-
l’Institut d’Estudis Empordanesos (Figueres: drid), Jeu de Paume o Les Laboratoires d’Auber-
2006), Història dels Llupià (1088-1771) i dels villiers de París, el Centro Galego de Arte Contem-
seus llinatges incorporats: Icard, Roger i poránea (Santiago de Compostel·la), CaixaForum,
Vallseca (Perpinyà: 2007), Història Agrària dels Fundació Miró, Centre d’Art Santa Mònica (Bar-
Països Catalans, III (Barcelona: 2008). celona), Artium (Vitoria-Gasteiz), Het beschrijf
Va ser membre fundador, membre de la junta (Brussel·les), Walther König (Colònia) o la Galerie
i primer president de l’Associació d’Història Rural für Zeitgenössische Kunst de Leipzig. Ha fundat
de les Comarques Gironines (1999-2005) i, l’editorial de llibres d’artista Cru, amb una trente-
des de 2007, és president de l’Institut d’Estudis na de títols publicats.
Empordanesos. Ha estat guanyador de prop d’un centenar de
distincions, entre les quals figuren: Premis Laus,
GIFREU LÓPEZ, Àlex Premios Daniel Gil de diseño editorial, els Marc
(Maó, Menorca, 13.V.1971) Grafista Martí de cartells, els Anuaria, els Premios Visual
de Diseño Editorial, els Ed-Awards (Estocolm) o
Fill de Joan Gifreu Mixeras, funcionari de correus, el Merit Award atorgat per l’Art Directors Club de
de Cistella, i de Rosanna López Llufriu, dedicada al Nova York (2008), però probablement el més
comerç, de Ciutadella de Menorca. Està casat amb representatiu, fins el moment, hagi estat One
Elisabet Abad Grabulós, de Roses, i té un fill, Max. Show (Nova York, 2007).
378
GIMBERNAT
GIMBERNAT BATLLE, Pere Va seguir en el negoci de motocicletes iniciat

(Figueres, 15.IV.1872 – 10.VI.1925) Rellotger pel pare, conjuntament amb la germana,
Françoise, i el germà, Antoine. El primer taller el
Fill de Joan Gim- varen tenir al carrer d’Olot-carrer de la Rosa. A la
bernat i de Fran- dècada dels 30 va néixer l’empresa Gimbernat. A
cisca Batlle ambdós partir d’aquest moment no es limitaren al mun-
de Figueres. A l’edat tatge, sinó que començaren la fabricació de les
de vint-i-quatre anys peces que conformen la bicicleta, comercialit-
va marxar a residir zant-se amb el nom de Gimson i, algunes, amb el
al poble de Canohès, nom d’Esbelta. La guerra va provocar destrosses,
al Rosselló. Del ma- van haver de refer els tallers, però davant la vola-
trimoni amb Josèphe da que prenia l’empresa, cap a 1950 es traslla-
Font Sitjà, de Cas- daren al final del carrer Nou. En aquesta època,
telló d’Empúries, va l’empresa figuerenca donava feina a més de cent
tenir tres fills: Fran- treballadors i era la segona d’Espanya en pro-
çoise (1897), Pierre (1904) i Antoine (1908). Al ducció de bicicletes. A mitjan anys cinquanta
cap de més de dues dècades, i després d’haver s’introduïren en el mercat del ciclomotor. A la Fira
exercit de rellotger a Perpinyà, va tornar a Figueres. de Mostres de l’any 1956, presentaren el motor
Va obrir una rellotgeria al carrer de Sant Pau i va
de 65 cc, amb dues velocitats en el puny. Poste-
ser el constructor del rellotge de la part nord de la
riorment, es posaren en contacte amb la casa
Rambla, per encàrrec de la joieria Soler, que es
belga Flandria per iniciar el motor de 49 cc, qua-
trobava als baixos de l’edifici, posteriorment pro-
tre velocitats, i començaren la importació del
pietat del doctor Roquet. A partir de 1921, va dis-
motor. Al cap de poc el motor també es va fabri-
posar de la concessió de venda d’una marca de
car a la fàbrica Gimbernat, amb llicència de la
bicicletes i motocicletes francesa anomenada
casa Flandria. I, així, sota la direcció del biogra-
Automoto, de St. Étienne (Lió), amb l’exclusiva per
a la província de Girona i Barcelona. L’any 1925 va fiat, l’empresa va anar millorant i diversificant les
traslladar-se al carrer d’Olot cantonada amb el prestacions motociclistes. La gran novetat del
carrer de la Rosa, local més ampli, on, amb peces Saló de l’Automòbil de l’any 1973 va ser la pre-
provinents de França, muntaven bicicletes que les sentació del primer ciclomotor elèctric fabricat a
batejaren amb el nom de Gimson. Espanya de la Casa Gimson, encara que no es va
comercialitzar. El mateix any la casa presentava
un ciclomotor amb canvi de marxes automàtic
GIMBERNAT FONT, Pierre que es va comercialitzar l’any 1976, i, posterior-
(Canohès, el Rosselló, França, 17.VI.1904 – ment, expandiren la gamma amb ciclomotors de
Figueres, 19.VII.1974) Empresari muntanya (1978).
Fill de Pere Gimber-
nat↑ Batlle, natural GIMBERNAT QUINTANA, Pere
de Figueres, d’ofici
(Figueres, 11.IX.1931) Enginyer i empresari
rellotger. Es va casar
amb Rosa Quintana
Sagué, de Barcelo- Fill de Pierre Gimbernat↑ Font, de Canohès, i de
na, i va tenir tres Rosa Quintana, de Barcelona. En esclatar la guerra
fills: Maria Rosa, civil el portaren a l’escola a França. Casat amb
Margarita i Pere. M. Assumpció Pujades Delclós, nascuda a Llers per
Molt interessat desplaçament a causa de la guerra civil, ha tingut
per l’esport, va par- tres filles: Montserrat, Rosa Maria i Maria Àngels.
ticipar en curses de Va estudiar Enginyeria Tècnica Industrial,
bicicletes i va seguir també les curses de motos i, especialitat mecànica (Terrassa, 1955). El pare
fins i tot, va guanyar algun trofeig. el va nacionalitzar a França, i quan va ser cridat a
379
GIMBERNAU
files va haver de demanar una pròrroga per poder GIMBERNAU MIAS, Jaume
acabar els estudis. Quan havia d’incorporar-se a (Ventalló, 19.I.1895 – ?, s. XX) Fotògraf
fer el servei, el varen enviar a la guerra de colò-
nies, després d’uns mesos d’instrucció a França, i Fill de Sixto Gimbernau Condom, de Ventalló, i de
va estar quinze mesos al Marroc i vuit a la guerra Dolors Miás Canals, de Vilopriu. Va treballar com
d’Argèlia. Per haver participat a la guerra d’Algèria a fotògraf amb el seu oncle, Domingo Bosch↑, a
és membre de la FNACA (Féderation Nationale la galeria del carrer de Llers. En morir Bosch va
Anciens Combattants d’Algérie). assumir el negoci.
Quan es va incorpo- Posteriorment, va marxar a l’Amèrica del Sud,
rar a l’empresa fa- on va tenir lloc el seu traspàs.
miliar, s’encarrega-
va d’una part dels
dissenys de les mo- GIMFERRER RIBÓ?, Miquel
tocicletes. A la dèca- (Figueres, s. XIX – XX) Pintor i músic
da dels 80 sorgiren
problemes econò- Va presentar el quadre Sueño del violinista Tartini
mics; la competèn- a l’Exposició d’Art celebrada a Barcelona el
cia dels productes 1888. Va prendre part a l’Exposició de Retrats
japonesos i coreans celebrada el 1910.
i, fins i tot, europeus, Va ser l’autor d’un retrat de la reina Isabel II
va suposar un greu obstacle per a la indústria per al saló de sessions de l’Ajuntament de
familiar. A la situació, se sumà la mort prematura Figueres, desaparegut en un incendi. Va realitzar
del soci principal, afegit a l’edat avançada dels també altres retrats de membres de famílies
seus germans, sense successors. El biografiat va benestants, com el del matrimoni Pere Jordà
viure l’etapa àlgida de l’empresa i la seva desa- Camps, advocat, i de Concepció Genover Ferrer.
parició (1986).
Implicat en algunes iniciatives ciutadanes vin- GIRALT ARNAU, Miquel
culades amb l’esport, a petició dels membres (Llançà, 15.V.1910 – Barcelona, 30.IV.1989)
fundadors, va ser el primer president de la Peña Empresari i boxejador
Motorista Figueres (24.II.1959-1961), la qual va
deixar per motius professionals. Fill de Jaume Giralt Clausells, de Llançà, i de
Després de la clausura de l’empresa, va esde- Maria Arnau Pagès, de Valleta. Es va casar amb
venir inspector en cap de les estacions d’ITV Maria Figueras Padrós, de Valleta (12.VII.1934),
(Inspecció Tècnica de Vehicles) del Gironès, i va tenir dos fills: Antònia Maria i Jaume Enric.
Osona (Vic) i l’Alt Empordà (Vilamalla). A l’edat d’onze anys va marxar de la vila
En tenir nacionalitat francesa, el govern francès nadiua per aprendre l’ofici de mecànic i va entrar
li va oferir el càrrec de vicecònsol a l’Alt Empordà. de torner a ca n’Ubanell, de Figueres. Va treballar
Va desenvolupar el càrrec de vicecònsol hono- de mecànic a la fàbrica Torras del Poble Nou.
rari francès a Figueres, aproximadament deu anys Més endavant, va muntar un taller. Va patentar
(des de 1966). Un dels actes en els quals va inter- diversos models de perxes de fusta i de filferro
venir va ser en l’agermanament de Figueres amb la per a armari, a les quals va donar el nom de per-
ciutat francesa de Marignane. L’any 1977, al Palais xes Practik.
de Congrès de Perpignan, va rebre la Medaille A instàncies d’un entrenador es va endinsar
d’Argent per l’“Encouragement au Dévouement”, en el món de la boxa, al qual no s’hi va dedicar
atorgat per l’SNED, organisme afiliat a la UNESCO, professionalment. Un dels combats pugilístics
pels serveis com a agent consular. més assenyalats fou quan va fer front a
Ha estat proposat per rebre la distinció de Haymann, a Alemanya. Va aconseguir la victòria
Cavaller l’Ordre Nationale du Mérite de France a la Primera Trobada Internacional Amateur entre
(2007). Espanya i França.
380
GIRALT
GIRALT CASADESÚS, Ricard municipal (1915-1940), i lloc on obre despatx,

(Barcelona, 15.XII.1884 – 28.IV.1970) Arquitecte posteriorment ho fa a Barcelona (1917) i Girona
(1922). Sens dubte, ha estat l’arquitecte que
Neix en el si d’una més ha afavorit Figueres, donant-li l’aire de ciu-
família especialitza- tat que perdurarà en el futur. Va promoure la cre-
da en la realització ació de Concursos de Flors, Jardins i Balconades
de retaules, enteixi- (1915), proposa la creació d’un Museu d’art de
nats i decoracions l’Empordà (1916) i estableix la municipalització
per a habitatges. del servei d’aigües potables (1921-1930). És
Compaginant els autor de diversos projectes que modificaran la
estudis amb la feina fesomia del municipi transformant-lo en ciutat,
a l’empresa familiar, com: la urbanització de la Rambla (1917-1918),
esdevé arquitecte el Parc Bosc (1918-1920), la xarxa de clavegue-
(Barcelona, 1911), i res (1919-1923), l’endegament i cobriment de la
posteriorment asso- riera Galligans des de l’Escorxador fins al carrer de
leix el títol de doctor arquitecte amb un Projecte Colom o la urbanització del Poble Nou (1932).
del Panteó Nacional per a Carles V (1913). Edificis públics com: la Biblioteca Popular (1918),
A l’Escola d’Arquitectura són anys de represa la reforma del Teatre Municipal (1920-1921), la
de l’academicisme classicista, s’interessa per les Casa Consistorial (1921-1937), l’edifici de la
edificacions romanes i medievals. Els llenguat- Caixa d’Estalvis de la Diputació (1953-1955) al
ges arquitectònics emprats per Giralt variaran en carrer de Monturiol, i nombroses cases particulars
funció del projecte: classicisme, neobarroc per a com la desapareguda casa Espigulé (1914), la
donar monumentalitat, però fonamentalment es casa Monturiol Porret (1915), Melis (1921), Fita
caracteritzarà per l’eclecticisme. La seva princi- (1924) o la reforma de la casa Juez (1934) al
pal actuació professional queda palesa en l’ur- carrer de Colom.
banisme, el planejament, amb la intenció de Per encàrrec del farmacèutic figuerenc
racionalitzar la ciutat, per contra l’acabat no atrau Joaquim Cusí↑ va elaborar el projecte dels Labo-
la seva atenció. Per aquest motiu se l’ha nomenat ratoris Farmacèutics “El Norte de España”, les
l’arquitecte-funcionari. cases per als treballadors dels laboratoris i de la
A través dels seus viatges, manté contactes residència Bellamar (el Masnou, 1927).
amb l’estranger, col·labora en congressos, jorna- Des de 1912, col·labora en diferents rotatius i
des d’arquitectes, i participa de les novetats revistes, llocs on expressa les seves inquietuds i
urbanístiques foranes. preocupacions, envers l’arquitectura i la sanitat,
D’entre les nombroses responsabilitats des- l’urbanisme, contra l’especulació del sòl, a favor
taca com a degà del Col·legi d’Arquitectes de de la preservació de monuments, es manifesta
Catalunya i professor de l’Escola de Funcionaris partidari de la protecció de Sant Pere de Rodes,
de l’Administració local durant la II República, i considera fonamental la funció pública de l’ar-
membre de l’Associació Protectora de l’Ense- quitecte. Les seves opinions es troben a publica-
nyança Catalana, col·laborador de la Comissió cions periòdiques comarcals com: Empordà
Provincial de Monuments, amb l’Obra Cultural de Federal (Figueres), La Veu de l’Empordà (Figueres),
la Mancomunitat (1923). Nuevo Figueras, Emporion (Torroella de Montgrí),
Com a lliurepensador i il·lustrat, va establir La Construcción, director del suplement mensual
amistat amb els sectors més progressistes, ide- La Fulla Artística de l’Alt Empordà (1918) i autor
ològicament simpatitzant d’Esquerra Republicana de la seva capçalera (1919), El Autonomista
de Catalunya (1926). Després de la guerra civil (Girona) o Sol Ixent (Cadaqués). És el fundador,
va ser expedientat i depurat pel règim franquista redactor i director de la Revista del Cuerpo de
com a arquitecte municipal de Figueres i Girona. Arquitectos-Municipales de España (1929-
L’any 1914 manté els primers contactes amb 1936). A partir de 1950 col·labora amb el diari
Figueres, ciutat de la qual n’esdevé arquitecte La Vanguardia.
381
GIRALT
GIRALT COMPTE, Miquel Alexandre Deulofeu, i l’adquisició dels terrenys

(Roses, s. XIX – ?, XX) Comerciant del Molí de l’Anguila per a la construcció de
l’Institut de Formació Professional i de l’edifici
Arribà al Paraguai el 1905 i residí a la capital, del Parc de Bombers.
Asunción. En l’àmbit del petit comerç es dedicà A causa de la renúncia de Ramon Guardiola
professionalment a la compra i venda de calçat. va ser l’alcalde que el succeí, i va inaugurar el
Fou membre de l’Associació Protectora de Museu Dalí de Figueres (1974) tot i que quan ell
l’Ensenyança Catalana. arribà a l’alcaldia l’obra ja estava acabada.
GIRGÓS, Antoni GIRÓ FÀBREGA, Joaquim

(Vilabertran, s. XV) Abat (Borrassà, 24.III.1968) Fotògraf
Abat de Vilabertran durant el període de 1410 a Fill d’Àngel Giró

1431. Daunis, de Garrigàs,
i de Pilar Fàbrega
Viarnés, de Borras-
GIRÓ BRUGUÉS, Pere sà. Ha realitzat es-
(Vilafant, 22.VI.1932) Polític i empresari tudis de disseny a
Llotja, de Barcelona
Fill de Joaquim Giró (1986), i cursos de
Ferrés, paleta, natu- formació especialit-
ral de Vilamalla, i de zats en fotografia a
Maria Brugués Capa- l’Escola Industrial
llera, natural de Vila- de Barcelona (1989)
sacra. Té tres fills. i a Sonimag, Barcelona (1990).
Juntament amb Els seus reportatges fotogràfics s’han exposat
el seu pare va fundar en diverses mostres: a la col·lectiva Premsa grà-
l’empresa construc- fica a Girona (1994 i 1997), a la col·lectiva Prou!,
tora. Entre les obres sobre barreres arquitectòniques, socials i urba-
més importants s’hi nístiques i de transport dels discapacitats,
troben l’Hotel Empor- (Figueres, 1996), a la col·lectiva 1DF sobre els
dà, l’església de la Immaculada, el Cine Las focs d’aquell estiu (Llançà, 2000), a la itinerant
Vegas, el Museu de l’Empordà, l’ampliació i refor- Les mil cares del turisme (2001-2002), al
ma de l’Hospital amb la construcció de l’àrea Festival Off (Perpinyà, 2003), a l’exposició itine-
quirúrgica i el Centre Sanitari Bernat Jaume i, rant Empordà íntim (2006-2007), a la col·lectiva
entre altres, els edificis d’habitatges de La Caixa La vinya i el vi, al Celler Espelt, (Vilajuïga, 2007),
a l’actual avinguda Salvador Dalí. i a Terra de trobadors, a la Taverna de les Cols,
Fou president del Gremi de Constructors de (Castelló d’Empúries, 2007).
l’Alt Empordà (1959-1975), i vicepresident (1966- Fotògraf del setmanari Hora Nova (Figueres)
1970), i president de la Unió Esportiva Figueres (1994-1999), ha fet reportatges gràfics per a la
(1970-1973). Aquest mateix 1973 fou nomenat revista Interviu (1999), la revista Foc de Castelló
alcalde de Figueres, càrrec del qual dimití el 1979 (Castelló d’Empúries) (1995), fotògraf a Richard
per poder-se presentar com a candidat al Senat. Fotógrafos, (Barcelona) (1990-1993), ha estat
Durant l’època d’alcalde fou també diputat provin- càmera i realitzador per a Canal Nord (2002-
cial responsable d’obres i vies de la província. 2003).
A la ciutat de Figueres, durant el seu mandat, Els seus reportatges fotogràfics han estat publi-
es varen realitzar diferents obres d’abast munici- cats a Revista de Girona, (des del maig de 1999).
pal com la nova portada d’aigües des de Boadella, Ha realitzat els reportatges dels llibres L’Empordà
la construcció del Col·legi Cusí, i de l’Institut íntim (Figueres: 2005), amb instantànies de la
382
GIRONELL
vida quotidiana de Salines-Bassegoda i Batecs GIRONELL PAGÈS, Montserrat

visuals (Castelló d’Empúries: 2007), amb ins- (Figueres, 6.IX.1957)
tantànies del dia a dia del municipi –centre histò- Mestra i pintora
ric, marina d’Empuriabrava i Aiguamolls.
Portades de llibres i publicacions, entre altres, Filla de Joaquim
Boires i vents de l’Empordà (Barcelona: 2000), Gironell Alcalde, sas-
Segle XXI (Barcelona: 2003) novel·la de Moisès tre, natural de Barce-
de Pablo↑, Roses, més enllà del dia a dia (Figue- lona, i de M. Rosa
res: 2007). Pagès Teixidor, de
Ha estat guardonat amb el Primer Premi Torroella de Montgrí.
Fotomet (Barcelona, 1998), i Finalista a Rutas Casada amb Joan
del Mundo (1998). Ribera↑, el matri-
moni té dos fills.
GIRÓ GRANOLERAS, Josep Va estudiar Ma-
(Garrigàs, 22.VI.1750?/1754? – gisteri a l’Escola
Montevideo, 1813) Metge i cirurgià Blanquerna de Bar-
celona (1979). Ha conreat també les arts aplica-
Es va casar amb Maria Zufriategui, a l’Uruguai, des, havent-se especialitzat en pintura mural.
filla de pares bascos, i el matrimoni va tenir, com Ha exercit la docència al Col·legi del germans
a mínim un fill, Juan Francisco. de La Salle de Figueres (des de 1979), tasques
Cursà estudis de medicina i es graduà a Osca el que ha compaginat amb la investigació sobre la
1780. El 1781 arribà a Montevideo com a metge millor manera d’estimular l’aprenentatge dels
militar, on compaginà l’exercici de la seva professió infants. Les seves experiències i el seus mètodes
amb l’activitat comercial. Pocs mesos després de la d’aplicació han estat publicats al setmanari
seva arribada fou nomenat cirurgià interí del presi-
Empordà i a la revista Guix (Barcelona).
di de Montevideo, càrrec en el qual succeí Josep
Pla. Al cap de nou mesos fou reemplaçat per Diego I, en col·laboració amb Joan Ribera, ha escrit:
Garrido, gendre de Pla. Fou membre del reduït cos Figueres, la meva ciutat: treball didàctic per al
mèdic que entre 1784 i 1787 instal·là, a iniciativa coneixement de Figueres (Figueres: 1987), obra
de Francisco Maciel, el primer hospital de Caritat. El que va gaudir del primer accèssit al 6è premi Pau
1790, a la mort de Garrido, tornà a ésser nomenat Vila (Figueres, 1987), Valorem la realitat que ens
cirurgià del presidi, amb caràcter interí, fins que fou envolta (Barcelona: 1988) treball que va rebre la
substituït per Juan Cayetano Sánchez de Molina. menció del V Premi per a obres de Civisme “Serra
Aquest mateix any fou designat metge dels hospi- i Moret” (1987), La problemàtica del món d’avui:
tals, i el 1798 encara hi treballava atenent els sol- treball didàctic per al foment dels valors a l’es-
dats, els peons que treballaven a les obres de forti- cola (Figueres: 1989), i Diccionari cívic-incívic
ficació i les famílies dels pobladors de la costa (Figueres: 1992) obra guanyadora del VIII Premi
patagònica, a l’Hospital Provisional de Montevideo. d’Experiències Pedagògiques Alt Empordà. Han
Fou membre del capítol de Montevideo, del qual desenvolupat quaderns amb el títol general
sortí el nucli que donà lloc a la primera Junta Programa de desenvolupament mental (Figue-
Americana, el 20 de setembre de 1808, creada res: 1987), els quals consten de vint-i-dos exem-
arran de la invasió francesa de la península Ibèrica, plars on es contemplen diferents conceptes com:
i a fi de garantir els interessos del rei Ferran VII la coordinació, la memòria, el càlcul o la fluïdesa
d’Espanya, presoner de França, a les seves posses- verbal, destinats a alumnes de 6 a 14 anys, han
sions d’ultramar. El seu fill Juan Francisco Giró treballat també diversos Programes informàtics
Zufriategui (Montevideo, 1791-1863) fou president per a estimular els infants, i diversos Programes
de la República de l’Uruguai (1.III.1852 – 25.IX. divulgatius-educatius: Col·lecció natura (1995),
1853). La casa on va viure és la biblioteca-museu i Col·lecció Monuments (1995) i Col·lecció
l’anomenen la Casa con balcones de cristal. pobles de l’Empordà (1995).
383
GIRONELL
GIRONELL PIERNAU, Pere Collell (1897). Al cap d’uns anys, va ser nomenat
(Borrassà, 13.V.1904 – Figueres, 23.XI.1982) rector de Garriguella (1904) i, l’any 1912, va
Perruquer i pintor aconseguir el càrrec de rector de la catedral.
Aquest nou destí l’encaminaria cap a desenvolu-
Fill de Josep Giro- par noves responsabilitats i càrrecs: va ser mem-
nell Salvanera, d’o- bre del Consell d’Administració Diocesana,
fici pagès, natural Examinador Sinodal, Jutge Pro Sinodal, Rector
d’Ordis, i de Rosa consultor, Arxiprest del Districte de Girona i Vocal
Piernau Quer, de de la Comissió Diocessana de Cases Rectorals.
Vilamacolum. Es va L’any 1947 va ser nomenat canonge honorífic de
casar amb Camil·la la catedral i, posteriorment, va rebre el títol hono-
Lloret↑ Altafulla, i el rífic de Prelat Domèstic de Sa Santedat (1951).
matrimoni no va Va gaudir de molta anomenada i prestigi tant
tenir descendència. a Girona capital, com a la diòcesi.
Conegut profes-
sionalment amb el
nom de Pierre, tenia la perruqueria a la Pujada GIRONELLA FALCES, Francesc Xavier
de Sant Pere, lloc on es varen formar la majoria (Figueres, 10.IV.1943) Periodista
de perruquers i perruqueres dels anys 50 i 60, de
la comarca. Va compaginar la seva professió Fill de Joaquim Giro-
amb una de les seves aficions, la pintura. nella↑, periodista,
Va exposar per primera vegada en una col·lec- de Cistella, i de Car-
tiva a Figueres (1947), després a Barcelona me Garañana, és el
(1948). Individualment es va estrenar a Figueres gran de dos ger-
(1948). Va ser guardonat amb la Medalla d’Or mans.
(Figueres, 1949). Va realitzar altres exposicions Titulat per l’Insti-
a Girona, Bilbao, Saragossa (1950). Va viatjar a tut de Periodisme
París on va exposar amb Salvador Dalí↑ (1951). de la Universitat de
Navarra, va ser be-
cari dels cursos de
GIRONELLA, Frederic
periodisme de la
(Figueres, 19.I.1869 – Barcelona, 23.IV.1948)
Universitat Internacional “Menéndez y Pelayo” de
Periodista
Santander. Ha cursat estudis de Graduat Social i
està titulat com a educador de Col·legis Menors i
Va col·laborar en el diari El Ampurdanés. Va publi-
Albergs Universitaris.
car: Nova guia de Montserrat per a pelegrins i
excursionistes. Cops d’ull a la muntanya catalana La seva carrera professional, iniciada al set-
(1919), Coses de l’Empordà. Records de Figueres manari Ampurdán de Figueres, s’ha desenvolu-
(Barcelona: 1923; id.: 1960), Renadiues: versos i pat a Catalunya, Navarra i Aragó. Després dels
prosa original (Barcelona: 1927). estudis de Periodisme va treballar en diferents
mitjans de comunicació, premsa i ràdio, entre els
quals s’ocupà de la Delegació a Pamplona dels
GIRONELLA COROMINAS, Josep M. diaris donostiarres La Voz de España i Unidad, de
(El Port de la Selva, 6.XII.1872 – la qual en va ser director. Va ser redactor d’es-
Girona, 12.XI.1955) Eclesiàstic i canonge ports de l’emissora La Voz de Navarra i corres-
ponsal de Radio Nacional de España a Pamplona
Va estudiar al Seminari de Girona i es va llicen- i de l’Agencia EFE. L’any 1976 es trasllada a
ciar en Teologia al Seminari Pontifici de Tarra- Osca, on esdevé redactor en cap del diari Nueva
gona. El nomenament de capellà va coincidir España i del Diario del Altoaragón, des de la seva
amb el període d’ensenyant al Seminari del fundació fins l’any 1989, que s’incorpora al
384
GIRONELLA
Departament d’Indústria, Comerç i Turisme del Prensa Deportiva de Huesca, des de la seva fun-
Govern d’Aragó, on desenvolupa tasques relacio- dació i de la Federación de la Prensa Deportiva
nades amb la informació turística i actuacions de de Aragón. En els últims vint anys ha participat
promoció exterior. L’any 1991 va ser nomenat en els Congressos Nacionals de la Premsa
membre del Consell Assessor de RTVE a l’Aragó i Esportiva d’Espanya.
el 1992, va ser incorporat a la Direcció General Ha col·laborat diversos anys amb Radio
d’Esports del Govern d’Aragó, per intervenir en Huesca i LOCALIA Televisión a Osca, en aquesta
l’organització de la UNIVERSIADA (Jaca, 1995), última com a membre d’una tertúlia amb Rafael
on desenvolupa la Secretaria del Comitè Tècnic i Bardaji i Javier García Antón. Ha estat contertulià
la coordinació de la seu del Comitè Executiu a en el programa de Televisión Aragón Sin ir más
Jaca. Actua també com a responsable de promo- lejos, i actualment ho es de la televisió La Gene-
ció a la Candidatura Olímpica de Jaca als Jocs ral de Zaragoza.
d’Hivern de 1998. És director de l’Agencia Alto Aragón de
Durant més de vint anys ha ostentat la direc- Imagen y Comunicación 2000 S.L., dedicada al
ció del Gabinet de Premsa del Festival Folklòric disseny, realització i avaluació de campanyes de
dels Pirineus i dels Campionats del Món de comunicació, imatge i publicitat. Actualment, i
Patinatge Artístic Professional sobre Gel. Així després de la recent jubilació, continua l’activitat
mateix del Campionat Mundial de Pesca de a l’empresa de comunicació.
Salmònids a Jaca i el d’Hoquei sobre Gel a la
mateixa ciutat. Cap de premsa del Festival
“Pirineos Sur” de la Diputació Provincial d’Osca. GIRONELLA GARAÑANA, Joaquim
Responsable de l’“Operación Antorcha” als Jocs (Cistella, 19.X.1906 – Girona, 17.VII.1992)
Universitaris Mundials d’Hivern (Jaca, 95) i als Periodista i escriptor
d’estiu de Palma de Mallorca, el 1999.
Com a membre de l’equip directiu dels suc- Fill de Secundino
cessius projectes olímpics de Jaca, ha estat als Gironella Esparra-
Jocs Mundials Universitaris d’Hivern a Búfalo guera, sabater, de
(Estats Units) i Zakopane (Polònia), i a les reu- Cistella, i de Carme
nions del Comitè Olímpic Internacional de Garañana Fàbrega,
Montreux, Lausana, Atlanta, Tòquio i Barcelona. de Figueres. Els pro-
Durant 25 anys ha exercit l’especializació de genitors obriren sa-
la premsa del motor, motiu pel qual ha estat en bateria al carrer de
totes les presentacions internacionals de les Besalú de Figueres.
diferents marques mundials d’automòbils en els Es va casar amb
cinc continents. Ha estat el responsable de Concepció Falces
comunicació institucional i relacions externes en Pastor, de Milagro
diferents campanyes del Govern d’Aragó, com la (Navarra), i el matrimoni va tenir dos fills, Francesc-
dels vins del Somontano, la Neu d’Aragó o Fitur. Xavier↑, periodista, i Montserrat, infermera.
Autor de diverses publicacions, ha estat pri- Fou membre fundador i primer director del
mer premi del Certamen Literari de l’Acadèmia setmanari Ampurdán (1943-1962), càrrec del
Mariana de Lleida i Premi de S.E. el cap de qual va renunciar l’any 1962 en haver estat
l’Estat; premis en diversos Jocs Florals. Està en nomenat secretari de l’Organització Sindical
possessió de la Medalla del Deporte de Navarra; Provincial, moment en què trasllada la residèn-
la Insignia de Oro de la Asociación de cia a Girona. En aquesta mateixa època va
Empresarios de Hosteleria de Huesca, membre desenvolupar el càrrec de delegat del Ministeri
del col·lectiu de “Solidaritat Olímpic” del Comitè d’Informació i Turisme, i la corresponsalia de
Olímpic Internacional. l’Agència EFE, i dels diaris Diario de Barcelona,
Directiu de l’Asociación Española de la Prensa La Prensa i La Soli de Barcelona. En alguna de
Deportiva; secretari tècnic de l’Asociación de la les cròniques signava amb el pseudònim de Kim.
385
GIRONELLA
Va ser la primera persona que va manifestar aconseguint una beca gràcies a la qual podia
per escrit la necessitat de la creació d’un Institut gaudir de dos anys d’estança a París, però la seva
d’Estudis Empordanesos (1949), va ser un dels trajectòria artística es va estroncar a causa de la
membres fundadors de la institució i va ocupar el sobtada mort del seu germà Bonfill, el qual, com
càrrec de vocal (1957-1960), i secretari (1960- hereu, havia de regentar la botiga familiar.
1962). Aquesta circumstància va canviar el seu destí,
En el període en què va ser director del set- seguint el negoci familiar de la botiga.
manari figuerenc va escriure sobre temes empor- Als anys 20, va anar a París amb Marià Llava-
danesos relacionats amb el folklore, les sarda- nera↑. A partir d’aquest moment es dedica a pin-
nes, les cobles, els músics, altres referents al seu tar els paisatges del poble i dels voltants amb un
poble nadiu, Cistella, o temes marians dels quals joc cromàtic i un estil proper als postimpressionis-
n’era un especialista. A Figueres va fundar tes, alternant amb retrats d’amics i coneguts, en
l’Esbart Dansaire d’Educación y Descanso que va els quals es copsa el caràcter del personatge.
tenir molta activitat. Durant l’etapa gironina va L’any 1990 l’Ajuntament de Lladó el va home-
col·laborar amb diferents rotatius i publicacions natjar amb la celebració d’una exposició, en la
periòdiques com Los Sitios (Girona), la Revista qual s’hi va poder veure la força i la sensibilitat de
de Gerona, Canigó, el Butlletí de l’Aplec de la la seva obra.
Sardana (Figueres), Vida Parroquial i als Annals
de l’Institut d’Estudis Empordanesos.
És autor de diverses lletres de sardanes i de GIRONELLA POUS, Josep M.
les obres Antics Costums, tradicions i llegendes (Darnius, 31.XII.1917 –
de l’Alt Empordà (Girona: 1988), i Cistella i l’er- Arenys de Mar, el Maresme, 3.I.2003)
mita de Vida (Cistella: 1988) en col·laboració Escriptor, novel·lista i assagista
amb Josep M. Marquès.
Va guanyar diversos premis als Jocs Florals de Fill de Joaquim Giro-
Lleida i Girona, l’any 1968 va obtenir el Premi de nella Angelet, fabri-
la Diputació Provincial de Girona en els Jocs cant de taps, natu-
Florals de Banyoles. ral d’Agullana, i de
Rosita Pous Girone-
lla, natural de Terra-
GIRONELLA MIR, Faustí des. Va ingressar al
(Lladó, 15.II.1898 – 31.X.1972) Pintor Seminari, però deixà
la carrera eclesiàs-
Fill de Bonfill Giro- tica. Va muntar una
nella Trias, botiguer, llibreria i, aficionat
i de Dolors Mir a la literatura, co-
Parrot, ambdós de mençà publicant poesia Ha llegado el invierno y
Lladó. Va ser el petit tú no estás aquí (1945). Es va presentar al Premi
de tres germans: Nadal l’any 1946 amb la novel·la El hombre, que
Serafina, Bonfill i va resultar guanyadora.
Faustí. Ha col·laborat en diversos diaris i revistes de
Des de petit tenia Barcelona i Madrid i, fins a la seva mort, va ser
la vocació de ser col·laborador habitual del Diari de Girona.
escultor, i per aquest Segons el mateix autor, en l’època democràti-
motiu l’enviaren a ca, els crítics literaris el deixaren de banda. Estava
estudiar a Barcelona. Va ser alumne dels Sale- convençut que els seus valors literaris s’aprecia-
sians i va assistir a un taller d’imatgeria religiosa rien post-mortem. Des del Govern de la Genera-
per aprendre l’art de l’escultura. Va cursar dos litat mai no se li va perdonar que no escrivís en
anys a Llotja, i va esdevenir un alumne destacat, català, no va ser objecte de cap homenatge ni se
386
GODÓ
li va donar la Creu de Sant Jordi, fins al punt que 1979), El escándalo del Islam (Barcelona: 1982),
el dia del seu enterrament no hi va acudir cap Girona, inmortal (Sabadell: 1983), La duda
representant institucional. Per voluntat de l’au- inquietante (Barcelona: 1988; id.: 1989), Yo,
tor, el seu arxiu particular ha passat a formar part Mahoma (Barcelona: 1989; id.: 1995), A la som-
de l’Arxiu Municipal de Girona. bra de Chopin (Barcelona: 1990), Nuevos 100
La segona novel·la fou La marea (Madrid: españoles y Dios (Barcelona: 1994), El corazón
1949), inspirada en la guerra alemanya i seguida- alberga muchas sombras (Barcelona: 1995; id.:
ment la trilogia, sobre la Guerra Civil espanyola, 1997), Se hace camino al andar (Barcelona:
traduïda a diversos idiomes: Los cipreses creen 1997 1a, 2a i 3a ed.; id.: 1998; 4a ed.), Las
en Dios (Barcelona: 1953; id.: 1953 4a ed.; id.: pequeñas cosas de Dios (Barcelona: 1999; id.:
1954 6a ed.; id.: 1957 13a ed.; id.: 1958 15a ed.; 2003), Por amor a la verdad (Barcelona: 2003), El
id.: 1961 23a ed.; id.: 1974 68a ed.; id.: 1981; id.: Apocalipsis (Barcelona: 2001).
1982; id.: 1984; id.: 1994; id.: 2001; id.: 2006), En col·laboració amb Rafael Borràs va prepa-
Un millón de muertos (Barcelona: 1961; id.: rar el reportatge Juan de Borbón (1968).
1967; id.: 1974 32a ed.; id.: 2003; id.: 2004; id.: Amb la novel·la El Hombre va rebre el Premi
2006) i Ha estallado la paz (Barcelona: 1966; id.: Nadal (1946), Condenados a vivir (Barcelona:
1969 9a ed; id.: 1974 17a ed.; id.: 2000 23a ed.; 1971), va rebre el Premi Planeta (1971), Duda
id.: 2005; id.: 2006), les quals pretenen reflectir inquietante va ser Premio Ateneo de Sevilla
l’ambient sociopolític del període que va des de la (1988), Se hace camino al andar finalista del
Segona República Espanyola fins a la postguerra. premi Fernando Lara (1997).
Autor prolífic, de creences catòliques, proba- L’ajuntament de la seva vila natal el va nome-
blement hagi estat un dels novel·listes catalans nar fill predilecte, el 8 de desembre de 1983.
més llegits durant les dècades dels anys 50, 60 i
70. La seva obra ha estat mereixedora de diversos GODO, Sebastià
premis, i ha estat de les més reeditades de la (Cadaqués, s. XIX – Santiago de Xile, s. XX)
Península. Ha escrit obres de diferents gèneres Músic
literaris: assaig, llibres de viatges, novel·les, perio-
dístic o biografies. Es va casar amb Hermínia Tuègols i el matrimoni
Altres títols són: El novelista ante el mundo va tenir diversos fills, entre ells en Francesc↑,
(Madrid: 1954), Los fantasmas de mi cerebro que va seguir les passes musicals del progenitor.
(Barcelona: 1958; id.: 1959 3a ed.) volum on es Format musicalment a la vila nadiua era
recopilen articles, Muerte y juicio de Giovanni conegut amb l’apel·latiu de Clotis. Va fundar l’or-
Papini: cuento infantil (Barcelona: 1959), Mujer, questra del poble i diversos grups de música
levántate y anda (1962), Penas, ideas, mares Barats i llussos i Pops i calamars.
(Barcelona: 1963; id.: 1964; Barcelona: 1976 6a Va desplaçar-se a Barcelona lloc on, segons
ed.), China, lágrima innumerable (Barcelona: diuen alguns cronistes, va introduir la sardana.
1965; id.: 1975; id.: 1976), Todos somos fugitivos El seu esperit inquiet el va portar a marxar a
(1966), el recull d’articles Gritos del mar (Barce- Xile, on va seguir amb les activitats musicals.
lona: 1967), En Asia se muere bajo las estrellas
(Barcelona: 1968 5a ed.), Cien españoles y Dios
(Barcelona: 1969; Esplugues: 1984), un altre GODÓ DAGAS, Ramon
recull d’articles Gritos de la tierra (Barcelona: (Castelló d’Empúries, 30.I.1886 –
1970), Condenados a vivir (Barcelona: 1971; id.: Barcelona, 1959) Prevere i músic
1972; id.: 1976 14a ed.) Premi Planeta 1971, El
mediterráneo es un hombre disfrazado (Esplu- Fill de Martí Godó Bordas, estanquer, natural de
gues: 1976 4a ed.), El escándalo de Tierra Santa Castelló d’Empúries, i d’Antònia Dagas Bru, de
(Esplugas: 1977; id.: 1989 nombroses edicions), Figueres. Va ser organista de la Bisbal, lloc on va
Carta a mi padre muerto (Barcelona: 1978; id.: fundar l’orfeó. Va passar a ser organista de l’esglé-
1980), Cien españoles y Franco (Barcelona: sia de Santa Maria del Pi de Barcelona (1928).
387
GODO
Va compondre diverses peces religioses, es té anterior (Barcelona: 1883), en col·laboració

coneixença de cinc avemaries, un rosari, un tri- amb Frederic Rahola↑ Trèmols.
sagi marià i cançons amb acompanyament d’or- Posteriorment va escriure El juramento de
gue. Té diverses composicions inèdites, entre les Pepe, ¡Coquetina! (Barcelona: 1884), Día de
quals hi ha una missa de difunts. bodas, La Corsetera: comedia en un acte y en vers
(Barcelona: 1889), Mellizos, Los celos con pan...
son menos (Barcelona: 1894), La Horcas caudi-
GODO LLORENS, Francesc Xavier nas: comedia en un acto y en verso (Barcelona:
(Cadaqués, 5.VII.1858 – 1896), La Pálida: drama en tres actos y en verso
Barcelona, 21.IV.1915) (Barcelona: 1896), ¡¡Sacrilegio!!: Monólogo trá-
Advocat, periodista i autor dramàtic gico, en verso (Barcelona: 1897).
Contribuí en el conreu del teatre català amb
Estudià a Barcelona alguns drames i comèdies com La Mare de Déu
la carrera de Dret, i del Mont, primera obra escrita en català dedica-
es doctorà més tard da a la Diputació Provincial de Girona (Barcelona:
a Madrid (1880). 1893), Lo Cor y l’ànima: drama català en tres
Va iniciar-se com a actes y en vers (Barcelona: 1894; id.: 1898 2a
redactor en el diari El ed.), segona obra en català dedicada a Frederic
Siglo. Es va traslla- Soler Hubert (Serafí Pitarra); Del dret á la navaja,
dar a París per incor- Dos companys mal avinguts: joguina en un acte
porar-se al diari La escrita en vers catalá (Barcelona: 1894; id,
Correspondencia 1898), en col·laboració amb Víctor Rahola↑
de París, posterior- Trèmols. El túnel: drama en tres actes y en vers
ment s’ocupà d’El (Barcelona: 1895), La minyona del rector: la
Correo de París. Va retornar a Barcelona (1883) majordona (Barcelona: 1895), Lucrezia Borgia:
on va exercir l’advocacia, la qual va compartir joguina en un acte escrita en vers catalá
amb el periodisme. (Barcelona: 1895), La pubilla de Caixás. Drama
Viatger per excel·lència, adquirí àmplia cultura de costums empordaneses. En tres actes i en
que la va traslladar a les seves activitats i escrits. vers: comedia en un acte y en prosa (Barcelona:
Va ser un dels fundadors del diari conservador La 1895; id.: 1986; id.: 1923), Rin: juguet en un acte
Dinastía, va formar part de la redacció d’El y en prosa (Barcelona: 1897), Els dos crepuscles:
Monitor. Va fundar un diari satíric El Chaparrón, i drama en tres actes y en prosa (Barcelona:
va ser redactor en cap del Diario Mercantil (1897- 1905), Antony (mestre de ball) (Gerona: 1905),
1900). També va ser corresponsal d’El Estandarte Botifarras dolsas (Barcelona: 1906), Fugint del
(Madrid), de la revista Scena Sport (Florència) i niu: comedia d’enredo en tres actes y en prosa
del Gazzettino dell’arte dramatico (Roma). Durant (Barcelona: 1907) traduïda al castellà Huyendo
l’època en què va ser director d’El Correo de París, del nido (Barcelona: 1913), Ánimas perdudas:
va proposar Barcelona com a seu per a l’Exposició drama en quatre actes (Barcelona: 1908), La clí-
Universal de 1888, formant part del primitiu con- nica del embut: comedia en tres actes y en prosa
sell d’honor. Va ser membre honorari de l’Aca- (Barcelona: 1909), Amor y Art (Barcelona: 1911).
démie Montréal de Toulouse (França). Va compondre algunes peces en un acte com
De molt jove publicà un volum de poesies, en La cosina de la Lola: comedia en un acte y en
castellà, titulat Latidos i el poema El padre prior. prosa (Barcelona: 1897; id.: 1910 2a ed.) i Mala
La seva primera producció Durante el baile va ser Partida, (Barcelona: 1095).
un arranjament de la comèdia d’Edouard A la Biblioteca de Catalunya s’hi conserven
Pailleron i es va estrenar al Teatro Comedia de dues obres manuscrites: La dona que falta: jogui-
Madrid (1883); al Principal de Barcelona va na en un acte y en prosa (189?), i ¡¡Malehit telé-
estrenar Un marido impertinente: juguete cómico grafo!!: pas de comedia en un acte y prosa
en un acto y en verso (1884), publicada l’any (189?).
388
GODOY
Va traduir de l’italià diverses obres d’Anton GODO TUÈGOLS, Francesc

Giulio Barrili (1836-1908): Las dos beatrices (Bar- (Cadaqués, 12.II.1878 –
celona: 191?), Rayo de Dios (Barcelona: 191?), Santiago de Xile, 22.VIII.1932)
Flor de oro (Barcelona: 191?), Tierra Virgen (Barce- Professor de música i escriptor
lona: 191?). D’Emilio Salgari (1862-1911) va tra-
duir: La Estrella de la Arancania (Barcelona: 191?), Fill de Sebastià Go-
La reconquista de Monpracen (Barcelona: 191?) i do↑ músic, de Cada-
En el mar de las perlas (Barcelona: 1912). D’Anto- qués, conegut amb
nio Fogazzaro va traduir: El misterio del poeta (Bar- el sobrenom de
celona: 1911), i El secreto del poeta (Barcelona: Clotis, i d’Hermínia
1912?). Tuègols. El biogra-
Va rebre la Creu d’Isabel la Catòlica (1878) fiat era conegut po-
per un poema dirigit al rei Alfons XII en casar-se pularment amb el
amb Maria de las Mercedes. nom de Belisario.
Va destacar com a
GODO LLORENS, Pascual contrabaixista i va
(Cadaqués, c. 1860? – ?, s. XX) Enginyer ser contractat pel
Liceu de Barcelona i per l’Òpera de París. Va donar
Es va casar amb la peraladenca Josefa Xirau concerts benèfics al Casino de Cadaqués, i d’al-
Llorens, veïna de Roses (24.IV.1890). tres a Barcelona i a Amèrica. De jove s’establí a
Va estudiar la carrera d’Enginyer a l’ETSEIB Xile, va residir a Santiago i a Valparaíso. El 1914
(1884). Va ser membre fundador de l’Asociación entrà a treballar a Germanor (1912-1932), primer
nacional de ingenieros industriales (secció de com a redactor i, al cap de poc temps, en va esde-
Barcelona), va formar part de la junta en la qual venir director i en va ser per espai de 15 anys. La
va desenvolupar el càrrec de secretari. publicació estava dedicada a les arts i les lletres
Va traduir del francès Tratado de química catalanes, presentava escrits de Catalunya i de
industrial. Para usos químicos, ingenieros, meta- la colònia catalana de Xile i es caracteritzava per
lúrgicos, industriales, fabricantes de productos les campanyes contra la Dictadura i la Monar-
farmacéuticos, agricultores, escuelas de arte y quia, motiu pel qual li havia estat prohibida la
manufacturas de artes y oficios (València: 1904-
tornada.
1905), dels autors Wagner, Fischer i Gautier.
A Xile, va ser director del Teatro Victoria i va
fundar i dirigir una orquestra que va gaudir de
GODÓ SOLER, Joaquim renom. Va formar part d’un Directori d’una com-
(Castelló d’Empúries, 16.V.1880 – panyia de segurs. Va ser agent de la companyia
Mataró, el Maresme, 14.VI.1957) Músic d’assegurances La Catalana. Presidí la secció
d’Auxilis Mutuals del Centre Català de Santiago i,
Fill de Mariano Godó Bordas, barber, i de Dolors
al Centre Català, va instituir “La Festa de la Dona
Soler Tomàs, ambdós de Castelló d’Empúries.
Catalana” (1930). En morir presidia la comissió
Començà els estudis musicals a la vila natal, i, a
de festes del Centre.
l’edat de catorze anys, s’inicià en el fiscorn amb
Antoni Agramont↑.
A principis del segle XX, formà part de la cobla GODOY ROTLLENS, Joan de la Creu
Els Agustins, de Granollers, en la qual interpretà (Figueres, 29.XI.1927 – Terrades, 14.IX.2000)
el fiscorn. A la dècada dels 20, a Mataró, va ser Agent d’assegurances i activista cultural
un dels membres fundadors de la cobla Iluro fun-
dada l’any 1922 i, després de la guerra civil, Fill de Carlos Godoy↑ Sàbat, de Girona, i de
formà part de la cobla Mataró de Educación y Maria Rotllens Canellas, de Llers. Es va casar
Descanso (1939-40) i, Els Verds, també de amb M. Dolors Tomás, de Peralada, i el matrimo-
Mataró fundada l’any 1947. ni va tenir quatre fills: Antoni, Joan de la Creu,
Va escriure Dansaires de l’Empordà. Lurdes i Josep Maria (Goxi).
389
GODOY
Va participar activament en moltes iniciatives GODOY SÀBAT, Carlos

ciutadanes. Regidor de l’Ajuntament de Figueres (Girona, 17.I.1893 – Figueres, 10.XI.1961)
(1967-1974). Agent d’assegurances i fotògraf
Va ser agent d’assegurances, membre de
Càritas, del Patronat de la Catequística, on va Fill de Juan de la
participar en les representacions d’INRI i de l’as- Cruz Godoy Arroyo,
sociació dels Amics dels Malalts. natural d’Úbeda,
Jaén, i d’Assumpció
Sàbat Pascual, de
GODOY ROTLLENS, M. Dolors
Palafrugell. Es va
(Figueres, 5.I.1929) Activista cultural
casar amb Maria
Filla de Carlos Go- Rotllens Canellas
doy↑ Sàbat, de Gi- (1918), natural de
rona, i de Maria Llers, i el matrimoni
Rotllens Canellas, va tenir quatre fills:
de Llers, va ser la Carlos (1918), Jau-
petita de quatre ger- me (1919), Joan de la Creu↑ (1927), i M. Do-
mans. Es va casar lors↑ (1929). Persona de profundes creences
amb Jordi Vilahur religioses va rebre un gran sotrac quan el pri-
Nadal, de Cassà de mogènit va morir a la guerra civil, el segon fill va
la Selva, i el matri- entrar a la congregació dels germans lasal·lians.
moni ha tingut cinc Va arribar a Figueres com a treballador de la
fills, a partir d’a- companyia ferroviària MZA (Madrid-Zaragoza-
quest moment va residir a Cassà. Alicante), però en establir vincles familiars va
Va estudiar al Col·legi de les Dominiques de la decidir no ascendir de categoria en la companyia
Presentació, Les Franceses. i quedar-se a la ciutat, lloc on va participar en
Aviat va intervenir en actuacions teatrals en nombroses iniciatives ciutadanes.
l’elenc infantil del Patronat de la Catequística. De totes elles ha transcendit com a fotògraf
A la dècada dels 40, va recuperar l’activitat amateur, va retratar tots els esdeveniments signi-
teatral, fins al punt d’escriure l’obra teatral ficatius de Figueres, pobles de les rodalies, i
Buscando la paz, estrenada amb gran èxit alguns de costaners, on anava a estiuejar amb la
l’any 1945. família. Qualsevol circumstància era adequada
Traslladada a Cassà, va formar part de diver- per deixar-la impresa en paper: esdeveniments
ses activitats culturals de la vila, col·laboradora polítics i religiosos, com misses de campanya,
de la revista Luz y Guía, actualment Llum i Guia, processons del Corpus, les Fires i Festes de la
de la qual n’és col·laboradora i s’ocupa de l’ad- Santa Creu, els Certàmens, la primera pedra de
ministració. la construcció del nou hospital de Figueres
Va participar en la vida política local, essent (1943), enderrocament de cases, indústries
alcaldessa de Cassà (1979-1983). locals com la Casa Fita, la construcció del nou
Va ser la fundadora de l’escoltisme, i va dirigir camp de futbol (1950), festivals gimnàstics, etc.
el grup d’aficionats de teatre de la vila de Cassà Algunes d’aquestes imatges es troben repro-
(1982-1985). Posteriorment, ha desenvolupat duïdes a l’obra Història Gràfica de Figueres
nombroses tasques de voluntariat, d’entre les (Figueres: 2001), d’Inés Padrosa↑.
quals cal destacar la presidència de l’Associació
de Malalts d’Alzheimer. GODOY TOMÁS, Joan de la Creu
Va aconseguir el Premi Narració als Jocs (Figueres, 23.I.1957) Professor de música
Florals de Santa Coloma de Farners. Fou la gua-
nyadora del segon Premi de Narració Curta del Fill de Joan de la Creu Godoy↑ Rotllens, agent
III Premi Gaudí (Barcelona, 2005). d’assegurances, de Figueres, i de M. Dolors Tomás
390
GODOY
Tomás, de Peralada. És el segon de quatre ger- becats pel Departament de Cultura de la Gene-
mans: Antoni, Joan de la Creu, Lurdes i Josep ralitat sobre recerques entorn l’Obra del Cançoner
Maria (Goxi). Casat amb M. Concepció Vila Camps Popular de Catalunya.
(29.X.1978), el matrimoni té una filla i un fill. És membre del Grup d’Investigació Consolidat
Llicenciat en Filoso- Patrimoni i Educació Artística de la Universitat de
fia i Lletres (secció Girona i del grup de recerca sobre música tradi-
Història de l’Art) en cional MUTPIRER (Música Tradicional: Patrimoni,
l’Especialitat Musi- Identitat, Recuperació, Estudi i Retorn) de la
cologia per la Uni- Universitat de Barcelona.
versitat Autònoma Ha estat membre de la comissió del disseny
de Barcelona (1991) del nou títol de Grau dels estudis de mestre de la
i Professor Superior Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG.
de Guitarra pel Con- Formador i assessor en l’àmbit relacionat amb la
servatori Superior implantació de l’Espai Europeu per l’Educació
de Música del Liceu Superior. Ha treballat en un projecte d’etnomusi-
de Barcelona (1995). cologia comparada amb la música catalana i els
Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació (sec- instruments populars catalans i la música i els
ció Ciències de l’Educació), per la Universitat de instruments Chiapanencs en un projecte entre la
Barcelona (2003). La seva tesi doctoral porta UdG i la UNICH (Universitat Intercultural de
per nom “L’audició musical a l’escola primària: Chiapas, Mèxic).
una aportació a la seva didàctica” (14.X.2003), Dintre l’àmbit del món de la música coral, va
va obtenir un execel·lent cum laude. dirigir la Coral Gaudeamus (1994-2002), de
L’any 1981 va ser cofundador de la primera Figueres, que pren el nom de Polifònica Figueres
escola de música fonamentada en mètodes de (1999). Amb aquesta coral va enregistrar l’any
pedagogia musical actius de Figueres que, amb 1998 un CD amb la música original dels Pastorets
el nom de La Flauta Màgica, escola de música de Figueres amb motiu del 75 aniversari d’El
activa, es va instal·lar al carrer Llers i es traslladà Primer Nadal dels Pastors, col·laborant amb
al cap de cinc anys, a l’antiga residència familiar l’Associació dels Pastorets de Figueres en el seu
de la família Godoy, al carrer Colom, on encara enregistrament. Va dirigir l’enregistrament, a
desenvolupa la seva activitat amb prop de l’auditori de la Casa de Cultura de Llançà, del CD
300 alumnes i amb més de vint professors. que duu per títol Del gregorià als Beatles (2000),
Aquesta escola ha obtingut, per part de la i que posa de manifest el gran ventall de reperto-
Generalitat de Catalunya, l’autorització i acredi- ri amb què va dotar aquesta coral figuerenca.
tació del Grau Elemental i Grau Professional dels El curs acadèmic 1997-98, el rector de la Uni-
ensenyaments musicals. versitat de Girona, Josep M. Nadal, l’encoratja
L’any 1996 s’incorporà com a professor a la per fundar un Cor Universitari. Comença a dirigir
Universitat de Girona a la Facultat de Ciències de el Cor de la Universitat de Girona (1998), del
l’Educació, actual Facultat d’Educació i Psicologia, qual encara n’és el director. Amb aquest Cor han
en el Departament de Didàctiques Específiques cantat a Pisa, Bolonya, Vigo, Tarragona entre
impartint docència en els estudis de Mestre en d’altres llocs. Ha enregistrat un CD a l’any 2003
Educació Musical. Actualment és Professor titulat Cinc anys cantant a Cor i l’any 2008 un
Col·laborador Permanent Doctor. La seva activitat altre íntegrament del concert del desè aniversari
actual està relacionada en el camp de la formació a la sala simfònica de l’auditori de Girona.
inicial de mestres, formació contínua, postgraus, Ha publicat sobre musicologia a revistes espe-
màsters, cursos de doctorat i la recerca i innovació cialitzades com: Música y Educación, Caramella:
docent. Des de la seva incorporació a la universi- revista de música i cultura popular. En col·labo-
tat ha participat en nombrosos projectes de recer- ració: Mestres del segle XXI, competents ben for-
ca i innovació educativa així com d’altres vinculats mades, justes; mestres del segle XXI competents
al folklore i a la música popular. Cal destacar els ben formats, justos (Girona: 2007).
391
GOLOBARDES
GOLOBARDES VILA, Miquel donava classes d’epigrafia a la Universitat de

(Peralada, 2.II.1909 – Barcelona, 20.V.1971) Barcelona–, fins a aconseguir la càtedra de grec
Historiador i professor a l’institut mitjà de Múrcia (1961), compaginant-
ho amb classes de Prehistòria i Etnologia a la
Fill de Josep Golo- universitat de la mateixa localitat. D’allà passà a
bardes, pagès, i l’institut de Girona i, finalment, al de Blanes, del
Joaquima Vila, amb- qual en fou director.
dós de Peralada. Va Si del perfil humà de Golobardes cal destacar
néixer en el si d’una la seva bonhomia, el seu optimisme, la seva per-
família de campe- severança i, per damunt de tot, la de treballador
rols i fou el gran de incansable, com a historiador, cal dir, que el
tres germans. Això resultat de les seves investigacions ve enriquit
volia dir que li per- pel domini de matèries complementàries a la
tocava seguir amb història com el llatí i el grec, la paleografia, l’epi-
les tasques vincula- grafia i la numismàtica.
des a la terra. Es va Des de 1943 es vinculà a la Biblioteca-Arxiu
casar amb Guadalupe Martí Fontanet, d’Alfara del Palau de Peralada, de la qual fou director de
de Carles, del Baix Ebre. les seves edicions al mateix temps que autor, ocu-
Anà a l’Escola dels Comtes del Castell de pant-se, des de 1949, de la tasca d’ordenació,
Peralada i ben aviat es varen posar de manifest la classificació i recuperació de documents per a l’ar-
seva curiositat, el seu afany pel saber i el seu xiu (com ara el retorn dels pergamins i manuscrits
talent per a l’estudi. Però va haver de compaginar del Convent del Carme, que es trobaven en el
el primer ensenyament amb les obligacions del domicili dels marquesos de la Torre a Mallorca, o
camp. El fet d’haver-li tocat anar a fer la mili a l’À- d’altres pertanyents al mateix municipi).
frica va ser decisiu, ja que a la tornada va prendre Gairebé totes les seves monografies, publica-
la determinació de deixar l’arada i dedicar-se a des a les “Ediciones de la Biblioteca del Palacio
l’estudi, decisió que li suposà la ruptura familiar. de Peralada”, versen sobre temes empordane-
Anà a viure a Tarragona, a casa d’un oncle que sos, peraladencs o reculls bibliogràfics i/o docu-
era mestre d’Alfara de Carles. En dos anys va fer el mentals dels fons de la biblioteca i/o de l’arxiu:
batxillerat en estudi lliure a l’institut de Tortosa. Tot El monasterio de Santa Maria de Vilabertrán
seguit, l’any 1934, ingressà als cursos de magiste- (1949), Colección Documental y Bibliográfica
ri a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya dedicada a las fiestas conmemorativas del quin-
on va estudiar amb beca fins que s’incorporà amb to Centenario de los Reyes Católicos (1951) amb
la seva lleva, en haver esclatat la guerra civil, on motiu de l’exposició organitzada pels Amics del
participà com a milicià de cultura. Museus al Saló del Tinell de Barcelona, Expo-
Després de la guerra, en haver-lo depurat sición de Libros-Documentos-Grabados de Arte
(1940), es va veure obligat a deixar l’ensenya- e Historia militar de los siglos XV al XX. Dedicada
ment. Malgrat tot, amplia els estudis i es llicencia a las fuerzas del ejército de guarnición de
en Història Antiga (1942). El 1942, a Montblanc, Figueras (1951), amb motiu de l’exposició orga-
va obrir una acadèmia on s’impartien classes de nitzada per l’Ajuntament de Figueres, El Ampur-
comerç, idiomes i primer i segon ensenyament. dán en la Guerra de la Independencia (1951),
Però el 1943 fou denunciat per motius polítics i va Peralada (1952), El Convento del Carmen de
haver de tancar el centre (expedient que es va Peralada (1953) il·lustrat amb dibuixos dels
resoldre favorablement, i sense efectes posteriors, figuerencs Ramon Reig i Joaquim Bech de
aquell mateix any). Prosseguí els estudis fins a Careda, Exposición de libros y grabados de arte
obtenir el grau de doctor en història medieval e historia militar y de documentos del período
(1954). Exercí com a professor de llatí, primer com de la Guerra de la Independencia de la
a interí a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres Biblioteca del Palacio de Peralada (1954), El
des de 1944, prosseguí a Girona –al temps que Sepulcre de Peralada (1955). Una altra de les
392
GOMIS
tasques portades a terme fou la d’ordenació de GOMIS LLADÓ, Antoni

la secció numismàtica del museu amb la publi- (La Jonquera, 16.XII.1932)
cació del Museo Palacio Peralada. Monetario Claretià, psicoterapeuta i professor
(1957), Aportación a la I Exposición Iberoame-
ricana de numismática y medallística (1958) Fill d’Antoni Gomis
exposició que va tenir lloc a Barcelona en el Tinell Llambías, oficial de
i a la Capella de Santa Àgueda, el Catálogo de la telègrafs, de Vila-
exposición numismática y medallística (1959). nova i la Geltrú, i de
La monografia Peralada, condado, villa, palacio Rosa Lladó Zamora,
(1959) amb il·lustracions de diversos pintors, ha natural de Girona.
estat l’obra de referència obligada per a la vila. És el petit de tres
Una colección de documentos inéditos sobre el germans. L’any 1933
dominio napoleónico en las comarcas del nor- la família es traslla-
deste de Cataluña (1960), Gerona-Estambul. da a Girona per aten-
Viaje de estudios organizado por la cátedra de dre millor els fills.
griego del Instituto de Gerona, curso 1965-66 Quan esclata la
(1966) i, la seva tesi doctoral, Els remences dins guerra, el pare queda en zona republicana i esde-
el quadre de la pagesia catalana fins el segle XV vé oficial militar de telecomunicacions en diferents
(1971-73), de la qual aparegué primerament el aeroports de Catalunya. El biografiat viu el conflic-
segon volum corresponent als annexos docu- te entre Girona, Cervera de Lleida i Arenys de Mar.
mentals, mentre que el primer, pòstum, deu l’e- En acabar la guerra torna a Girona, estudia al
xistència a la revisió de Santiago Sobrequés. Col·legi La Salle i a l’institut. Ingressa de claretià
Col·laborà, entre altres, amb publicacions (5.X.1950), primer a Solsona, després a Vic i el
periòdiques com Canigó, la Revista de Gerona, 16 de juliol de 1952 professa. Cursa tres anys de
els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Filosofia a Solsona, i Teologia a Valls on és ordenat
els Annals de l’Institut d’Estudis Gironins i al sacerdot (24.VII.1960). Prossegueix els estudis en
Boletín de la Real Academia de Buenas Letras. psicopedagogia a Roma, però a causa d’una greu
També desplegà una intensa activitat com a con- malaltia retorna i va a Solsona (1964), exerceix
ferenciant i ponent a congressos sobre temes l’ensenyament i organitza l’Escoltisme a la ciutat
d’història empordanesa, de la Catalunya Nord, de (1965-1966). És nomenat formador dels semina-
numismàtica i de cultura clàssica. ristes menors residents a Cervera, la Segarra, des-
prés de dos cursos torna a Solsona i, després, a
Dissortadament la mort l’atrapà als 62 anys,
Valldoreix (1969-1976). A partir de 1976 resideix
moment en què tenia embastats molts projectes,
en diferents comunitats claretianes de Barcelona,
com ara l’edició de 42 cartes manuscrites sobre
en algunes de les quals n’ha estat superior.
Las misiones de los jesuitas del N.O. de Méjico y
És llicenciat en Teologia PUS Thomas (Roma,
California hasta el año de 1745 o Els materials
1961), llicenciat en Ciències de l’Educació, secció
de la necròpolis post-hallstàtica de Peralada en
Psicologia (Roma, 1978), llicenciat en Filosofia i
col·laboració amb Miquel Oliva i Prat.
Ciències de l’Educació, secció Psicologia (Univer-
sitat de Barcelona, 1980). Des dels anys 60 ha
GOMIS, Germans compaginat les activitats amb l’ensenyament a
(Agullana, s. XIX-XX) Benefactors diferents universitats barcelonines, havent-se
especialitzat en la psicologia aplicada a la vida
Dolors Gomis i de Portolà († Barcelona, 8.XI. religiosa.
1901) casada amb Lluís Marià Vidal↑, i el seu Ha estat vinculat, amb diferents càrrecs, a la
germà Lluís, casat amb Teresa Pallejà, foren els Fundació Vidal i Barraquer, on ha estat director de
promotors de la construcció d’un asil per a la la Secció de Docència (1970-1995), vicepresi-
població agullanenca, el qual va rebre el seu nom. dent de la Junta Directiva (1970-2000), membre
L’Ajuntament d’Agullana els va dedicar un del Patronat i de l’equip clínic, a la Fundació
carrer. Claret, i del gabinet d’orientació vocacional.
393
GONZÁLEZ
Com a membre de L’Associació Internacional d’Espanya Sub-21 (Colindres, Cantàbria, 2007),

d’Estudis Mèdics, Psicològics i Religiosos Medalla de Plata al Campionat Absolut (Segòvia,
(AIEMPR) (des de 1972) i delegat espanyol 2008), Medalla d’Or al Campionat d’Espanya
(1986-1995), ha participat en diversos congres- Universitari (Vigo, 2008), Medalla d’Or al
sos a l’estranger en els quals ha presentat Campionat d’Espanya Sub-21 (Màlaga, 2008) i
ponències i comunicacions, i és membre, també, Medalla d’Or al Campionat d’Espanya Absolut
de l’Association Internationale de Psychoanalise (Ourense, 2009).
de couple et de famille (des de 2006). A escala internacional els principals guardons
Ha publicat diversos articles en revistes espe- han estat: Bronze a l’Open Internacional
cialitzades i ha col·laborat en l’obra col·lectiva d’Holanda Absolut (2007), Medalla d’Or al Test
Conflictos de pareja. Diagnóstico y tratamiento Olímpic de Pekín Absolut (2008), cinquè al
(Barcelona: 1994) i en l’obra La espiritualidad Campionat d’Europa Absolut (Roma, 2008), i
después de las religiones (Mataró: 2007). Medalla d’Or al Campionat Mundial Universitari
de Taekwondo (Sèrbia, 2008).
GONZÁLEZ BONILLA, Joel L’any 2008 va rebre el Premi Sirena del
Consell Comarcal de l’Alt Empordà, guardó ator-
(Figueres, 30.IX.1989) Esportista
gat a la persona o entitat que ha destacat per al
foment de la projecció exterior.
Fill de Pedro Gonzá-
lez Pulido, mecànic i
professor de taek- GONZÁLEZ de SOTO, Julián
wondo, de Cadis, i (Egea de los Caballeros, Saragossa, 28.IV.1803 –
de Marina Bonilla Barcelona, 19.X.1864) Religiós paül i pedagog
Salguero, de Figue-
res. És el petit de
Fill de Pedro Gon-
dos germans: Dara i
zález de Soto, ofi-
Joel.
cial de correus, i de
Va iniciar-se en Joaquima Serrato.
el taekwondo a l’e- Va estudiar al Col·le-
dat d’11 anys, i s’ha gi dels pares Esco-
format esportivament amb el seu pare. Poste- lapis, de Barbastre.
riorment, un dels seus professors ha estat José L’any 1818 va ingres-
Jesús Márquez, dues vegades campió del món, sar a la companyia
de València. de Sant Vicenç de
Atès els resultats assolits en les competi- Paül, va estudiar la
cions, l’any 2006 va ser seleccionat per ingressar carrera eclesiàstica
al CAR Infanta Cristina de Cartagena, lloc on hi i va ser ordenat l’any 1827. L’any 1835 va haver
ha estat dues temporades (2006-2007 i 2007- d’emigrar a França, lloc on va poder ampliar els
2008), i on ha compaginat els estudis d’empre- seus coneixements de l’idioma així com conèixer
sarials a la UPCT (Universidad Politécnica de les noves tendències pedagògiques. De retorn,
Cartagena) amb l’esport. l’any 1839, es va establir a Figueres. L’Estat
Després d’assolir noves fites en els campio- havia cedit l’exconvent de franciscans, afectat
nats del món, ha ingressat al CAR de Sant Cugat per la Desamortització, a l’Ajuntament de Figue-
del Vallès (2008). res, i aquest el va cedir al biografiat per fundar el
Entre els guardons més importants dins l’àm- primer Colegio de Humanidades d’Espanya. Va
bit nacional, cal destacar: Medalla d’Or al dirigir el col·legi des de 1839 fins a 1845. Any en
Campionat d’Espanya Cadet (Càceres, 2003), què va traslladar-se a Girona, on va ser professor
Medalla d’Or al Campionat d’Espanya Júnior de l’Institut. Esdevé director del Colegio Politéc-
(Tarragona, 2004), Medalla d’Or al Campionat nico de Madrid (1847). Quan es va restablir la
394
GORGOT
congregació, es va reincorporar a la congregació á los exámenes del Colegio Politécnico. Discurso

dels Pares Paüls, a Aguirre (Vitòria, 1852). Va en que se prueba que en la segunda enseñanza
esdevenir director del Seminari de Tarragona debe darse mayor importancia a las ciencias de
(1856). Molt posteriorment, va fundar el Colegio aplicacion que á las letras y ciencias abstractas
de Segunda Enseñanza, de Barcelona (1862). (Madrid: 1849), leído el 2 de julio de 1849 al dar
Va ser nomenat membre de la Sociedad principio á los exámenes del Colegio Politécnico.
Arqueológica Española (1843), i se li va confiar Discurso en que se prueba que en la segunda
la direcció de les primeres excavacions d’Empú- enseñanza la educacion para ser completa debe
ries, membre de la Comisión de Pozos Artesianos ser eminentemente real, positiva y práctica en
(Madrid, 1847), director del Colegio Politécnico todos sus ramos (Madrid: 1850), leído el 28 de
de Madrid (1847-1852), membre del Real Con- junio de 1850 al dar principio á los exámenes del
sejo de Agricultura y Comercio (1849), i acadèmic Colegio Politécnico.
de número de la Científica y Literaria (1851), va
ser nomenat membre honorari de l’Institut GONZÁLEZ TORRENT, Joan
Agrícola Català de Sant Isidre (1856). (Portbou, 24.VI.1904 –
Va inventar un procediment per extreure l’oli Castelló d’Empúries, 4.VIII.1968)
mitjançant l’aire calent i el vapor. Era aficionat a Empresari i escriptor
la pintura, se sap que havia preparat un tractat
sobre la pintura a la tèmpera i va traduir diverses Fill de Natalio González Page, administratiu,
obres. Va mantenir amistat amb coneguts figue- natural de Gascueña (Conca), i de Soledad
rencs com Marià Fages↑ de Sabater. Torrent Pagès, de Cadaqués. Va cursar estudis a
Va escriure: Prospecto del Colegio de Huma- l’estranger. Es va casar amb Teresita Bonal, de
nidades (Figueras: 1839), Tratado de descom- Castelló d’Empúries, es va establir a la vila de la
posición ó composición de los períodos [...] o muller i va emprendre un negoci dedicat a l’ela-
sea del Análisis y Síntesis Lógica (Figueras: boració de gasoses. Era conegut popularment
1840), Programa de los exámenes públicos del amb el nom de Rascayú.
Colegio de Figueras (Figueras: 1840), Compendio Va escriure diverses novel·les. Amb l’obra
de gramatica general, ó sea Introducción á las Cuando la muerte elige su camino va arribar a
lenguas para que los niños que hayan de apren- finalista al premi Ciutat de Barcelona (1959). Va
der distintas definiciones en las gramaticas par- escriure també Una loba entre hombres, que va
ticulares (Figueras: 1840), Tratado elemental imprimir ell mateix per a les seves amistats i La
completo de Aritmética, Matemática y mercantil terra creix, obra que va presentar al premi
(Figueras: 1841), Doctrina cristiana para uso de Prudenci Bertrana.
los colejios [sic] (Figueras: 1842), Gramática de
la lengua castellana, con ejercicios graduados
para alivio de Maestros y Discípulos, y con todos GORGOT
los verbos regulares e irregulares puestos por (Terrades, s. XIV)
estenso (Figueras: 1842), Minuta de las leccio-
nes de Moral y Religión que en el curso escolar Important nissaga, emparentada amb rellevants
de 1849 a 1846 dio en el Instituto de Gerona famílies de les rodalies, de Darnius, de Figueres,
(Gerona: 1846), Cartilla Agraria. Compendio de de Vila-sacra, de Vilamaniscle, o dels Salellas de
la Agricultura elemental (Madrid: 1849) obra Monells, al Baix Empordà.
premiada en el concurs general de 1849, Curso
analítico de lengua latina, auxiliar de los méto- GORGOT GORGOT, Miquel
dos usuales (Madrid: 1849). (Darnius, 1860? – 7.VI.1934) Hisendat
Discursos: Discurso en que se prueba que la
enseñanza secundaria debe abrazar simultáne- Vivia a la casa pairal anomenada Can Serra, de
amente muchos y variados elementos (Madrid: Darnius. Es va casar amb Pilar Jordà Fages
1848), leído el 29 de junio de 1848 al dar principio (16.I.1889), de Figueres, i el matrimoni va tenir
395
GORGOT
sis fills: Carles, Miquel, Maria, Joaquim, Pilar i Bultaco, va seguir amb Ossa (1980-81) i els dos
Concepció. següents amb Montesa (1982-83). Va ser el pri-
Soci de l’Institut mer pilot espanyol que va guanyar els SSDT.
Agrícola Català de (Scottish Six Days Trial).
Sant Isidre (IACSI),
fins a la seva mort. GOU SOLÀ, Joaquim
Va ser vicepresident (Figueres, 1850 – Girona, 26.I.1923)
del Consell Provin- Canonge i professor
cial d’Agricultura i
Ramaderia de Giro- Va ser ordenar sacerdot (Girona, 1876) i l’any
na (1909), membre següent va ser nomenat ajudant del rector del
de la comissió orga- Mercadal. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres
nitzadora de la Unió (Barcelona, 1880) i doctorar en Sagrada Teologia,
de Propietaris Surers i va esdevenir professor al Seminari diocesà de
de Catalunya (1911) i president de l’Associació Girona on va ser catedràtic de llatí (1881), de cas-
de Propietaris Rurals del partit judicial de tellà, de filosofia (1884), de teologia (1893),
Figueres (1931-1934). d’història eclesiàstica i d’hebreu, i de religió a l’ins-
titut d’ensenyament mitjà. Va guanyar, per oposi-
ció, una canongia a la catedral de Girona (1893).
GORGOT LÁZARO, Antoni
Va ser membre de la comissió de disciplina,
(Darnius, 1.VII.1959) Esportista
examinador prosinodal, censor de llibres ex offi-
cio i censor eclesiàstic de la revista El Norte. Va
Fill d’Antonio Gorgot col·laborar, entre altres, a la revista Ecos Reli-
Ribas, natural de giosos. Va ser membre de diverses corporacions
Darnius, dedicat al científiques i literàries.
comerç, i de Maria Entre les seves obres cal destacar algunes
Lázaro Guerrero, na- com a llatinista i d’altres fruit del seu pas per la
tural d’Avignon, Fran- docència: De lingua latina sive de eius historia,
ça. Casat amb M. dignitate atque utilitate ac de methodo ad eam
Dolors Coll Ubach recta tradendam. Oratio habita in solemni ins-
(29.V.1987), el ma- tauratione studiorum Seminari Gerundensis
trimoni ha tingut (Gerona: 1884), In laudem Philosophiae oratio
tres fills: Carlota, (Gerona: 1889), Ecos religiosos (Gerona: 1890),
Berta i Toni. Lecciones razonadas de religión y moral (Gerona:
Conegut amb l’apel·latiu de Tonet, des de l’a- 1890; id.: 1896 2a ed.; id.: 1901 4a ed; id: 1915
dolescència va participar en les curses de trial. A 6a ed), Prontuario de religión y moral (Gerona:
l’edat de setze anys despuntava i va participar al 1904; Barcelona: 1909), Lecciones de lengua
I Trofeig Nacional Junior de Trial (campionat hebrea, con nociones de caldeo arámico bíblico
d’Espanya) del qual en va resultar guanyador, (Barcelona: 1909) i Estudios apologéticos y polé-
amb Ossa. Davant els bons resultats, la Peña micos (Gerona: 1916).
Motorista de Figueres va sol·licitar que se li con- Va traduir i anotar l’obra Templum Domini, obra
cedís una llicència, però no podia competir per del cardenal Margarit (Revista de Gerona: 1886).
no tenir l’edat per aconseguir la Llicència de
Corredor. Finalment, la Federación Motociclista GRANÉS
Española li va concedir l’autorització per compe- (L’Escala, s. XX) Mestre de ribera
tir, quan tenia disset anys va passar directament
a la categoria súper. Reconegut per les característiques de les bar-
Va ser Campió d’Espanya (1978), títol que va ques que executava, les quals es caracteritzaven
revalidar sis vegades consecutives. Els dos pri- per la seva línia esvelta i per les bones condi-
mers anys va competir amb una moto de la casa cions marineres.
396
GRATACÓS
GRANOLLERS GARRIGA, Pere Estudia Magisteri, en l’especialitat de Ciències

(Llançà, 23.II.1897 – Figueres, 23.VIII.1956) Socials, i posteriorment la llicenciatura en Geo-
Restaurador grafia i Història. Ha col·laborat en la Gran Enciclo-
pèdia Basca amb l’aportació “La guerra de
Fill de Simon Ganollers Gubert, pescador, i de Sucesión en Navarra 1700-1716”.
Cristina Garriga Clausells, ambdós de Llançà. Es
El biografiat ha destacat per la seva condició de
va casar amb Margarita Palmari Trucci i el matri-
jugador de futbol, esport en el qual va començar a
moni va tenir una filla, Maria Rosa.
De petit, va assistir a l’escola anomenada dels Besalú amb el CE Besalú, va seguir amb altres
protestants. A l’adolescència comença a treballar equips com el FC Barcelona juvenil, amateur,
de cuiner, d’aprenent de cuina al Buffet de la Gare Barcelona At. (2a B i 2a A), RCD Valladolid, CA
de Cervera, regentat pel francès Deleon. Aquest Osasuna (1a divisió), i es va retirar amb la Unió
el va enviar a l’Hotel París, de Montecarlo (quan Esportiva Figueres (2a B - ascens a 2a A i 2a A).
era temporada baixa treballava al Balneari Vittel), Com a entrenador de futbol ha format l’AE
lloc on s’hi va estar unes dues dècades i va arribar Roses, el Club de Futbol Girona, la Unió Esportiva
a segon xef de cuina i primer xef salser. Allà va Figueres, el Girona i el Futbol Club Barça B. Va
tenir ocasió d’establir contacte amb clients de aconseguir que el Figueres fos el primer equip de
categoria i ambients refinats. segona B que arribés a les semifinals de la Copa
Va voler apropar-se a les arrels i va optar pel del Rei.
concurs del restaurant de l’estació de Portbou, L’any 2006 va ser nomenat Seleccionador
va aconseguir el seu objectiu, però la mort pre- Nacional Català de futbol i és president del
matura li va impedir assaborir l’èxit a casa. Comitè Tècnic Català d’Entrenadors de Futbol.
Ha rebut la Medalla al Mèrit Esportiu (2007).
GRAS
(Cadaqués, s. XIII) Governador GRATACÓS DABAU, Agustí
Personatge encarregat, en nom del comte d’Em- (Vilajuïga, 2.IX.1888 – Barcelona, 25.XII.1978)
púries, de governar la vila de Cadaqués, quan el Mestre
1285 els almiralls catalans Ramon Marquet i
Berenguer Mallol varen derrotar l’esquadra fran- Fill d’Agustí Gratacós
cesa sota el comandament de l’almirall Lodeva, Fontclara, d’ofici es-
Gras va ajudar a la victòria de les tropes catala- crivent, natural de
noaragoneses. Sant Miquel de Co-
lera, i de Margarita
GRATACÓS BOIX, Pere Dabau Moy, de Vila-
(Sant Ferriol, la Garrotxa, 14.II.1958) Esportista juïga. Va néixer en el
domicili dels avis
Fill de Jacint Grata- materns, mentre que
cós Riu, pagès, de va viure la infantesa
Besalú, i d’Enrique- a Colera. Es va ca-
ta Boix Font, de sar amb Joaquima
Beuda. És el petit Alemany Bari (1939), mestra, natural de Barce-
de quatre germans. lona, i el matrimoni va tenir dues filles: Joaquima
Quan tenia vuit me- i Margarida.
sos, la família es Va estudiar Magisteri a l’escola de Lleida on va
trasllada a Besalú, assolir el títol de mestre elemental. Va exercir a
lloc de residència Portbou, Sant Privat d’en Bas, Santa Pau i l’Escala
durant la infantesa i (1919-1931). L’any 1931 es va traslladar a
adolescència. Està Barcelona per entrar a formar part del Patronat
casat i té dos fills: Joan i Miquel. Resideix a Escolar de la capital, primer va ensenyar al Grup
Figueres des de 1994. Escolar Mossèn Cinto i, després, al Grup Escolar
397
GRATACÓS
Rosselló. Acabada la guerra civil la Comissió Va escriure un llibre de poesies Engrunes de

Depuradora el va destinar a Toreno (Lleó). vida (Olot: 1993), amb pròleg de mossèn Joan
Va col·laborar amb diverses publicacions periò- Carreras Péra.
diques com El Magisterio Gerundense (Gerona), En deixar la presidència col·legial, els com-
on escrivia sobre temes pedagògics i exterioritzava panys farmacèutics li atorgaren la Medalla de
les preocupacions i necessitats de les escoles. Més Plata del Consejo de Farmacéuticos, com a reco-
tard, disposava d’una columna titulada “Pequeña neixement pel seu treball (23.IX.1984).
Tribuna” on va incloure temes de diversa índole i,
posteriorment, es va decantar pel vessant literari
en prosa i poesia. GRATACÓS FÀBREGA, Maria Rosa
Va escriure la lletra de l’himne escolar Rosselló. (Figueres, 4.IX.1929) Pianista i professora
GRATACÓS FÀBREGA, Joan Filla de Simó Grata-

(Figueres, 23.III.1923 – cós↑ Oliveras, con-
Besalú, la Garrotxa, 12.I.1995) tractista, natural de
Farmacèutic i activista cultural Figueres, i d’Anna
Fàbrega Bonet, d’O-
Fill de Simó Grata- lot.
cós↑ Oliveras, con- En l’ambient fa-
tractista, natural de miliar i sense ado-
Figueres, i d’Anna nar-se’n, va aprendre
Fàbrega Bonet, d’O- les notes musicals.
lot. Sense prece- La seva primera pro-
dents a la família, fessora va ser Lluïsa
es va decantar pels Matas, després la seva tia Margarida Gratacós
estudis de Farmàcia. de Massot, el concertista Enric Montoriol↑ i,
Des de l’any 1949 amb el mestre i concertista, Pere Vallribera, va
fins a la seva mort descobrir el que ella qualifica com el màgic món
va ser l’apotecari de del piano (1949). Quan estudiava al Liceu de
Besalú. A causa de la precarietat dels temps, va Barcelona la varen triar com a millor pianista
haver de compaginar l’ofici de farmacèutic amb acompanyant de cant (1942).
altres quefers, com la venda de llibres, d’assegu-
Va haver de deixar els estudis a causa de la
rances o realitzant reportatges fotogràfics. Es va
malaltia del seu pare. Va veure truncades les
casar amb Joaquima Nou Mos, de Sabadell, i
seves il·lusions que anaven encaminades a la
varen tenir cinc fills: Anna Maria, M. Rosa, Mont-
interpretació com a solista i es va decantar pel
serrat, Joaquim i M. Mercè.
món de la docència. Va impartir classes a dife-
Va ser nomenat president del Col·legi Oficial
rents col·legis privats com el Col·legi de la
de Farmacèutics de la província de Girona
Presentació conegut popularment com “Les
(1968-1981), i conseller delegat a Madrid com a
Franceses”, al Cor de Maria, al Casino Menestral,
representant de la zona 7a del Consejo General,
a la Flauta Màgica i al Centre Escolar Empordà de
Catalunya, Balears i Aragó (setembre de 1973-
Roses, al temps que donava classes particulars.
setembre de 1977).
D’esperit inquiet, franc i espontani, es va Va dirigir el cor de la parròquia de la Imma-
implicar amb la vila de Besalú des de diferents culada de Figueres. Va fundar la Coral femenina de
vessants: el polític, va ser tinent d’alcalde durant Santa Cecília (1960) i dues corals infantils la del
onze anys; l’esportiu, com a membre del Club de Cor de Maria i la de l’Acadèmia de Roses (1977).
Futbol Besalú, i el cultural, com a animador d’un Va ser un membre actiu del teatre figuerenc;
Elenc Teatral i creador de la primera biblioteca va formar part de l’agrupació Arlequín. Ha dirigit
municipal. Fets que contribuïren que fos nome- representacions musicals nadalenques junta-
nat fill adoptiu de Besalú. ment amb Mercè Huerta↑ i Narcís Jordi Aragó.
398
GRATACÓS
Ha estat sol·licitada per interpretar recitals en Fou intèrpret de piano i de flauta travessera. Va
diferents ocasions, ha compost música de dife- començar a compondre molt jove i fins a l’edat
rents poetes empordanesos i ha intervingut en de trenta anys, edat en la que es va casar. Ha
programes de ràdio com Retablo de Maestros. estat un dels compositors més populars, de
Durant una temporada va acompanyar els recitals totes la sardana Jovenívola (1922), dedicada a
de la mezzosoprano alemanya, Erika Quedanau. l’amic Ramon Foraster, n’és la més coneguda i la
Coincidint amb la diada de Santa Cecília, que ha assolit més èxit del seu repertori sarda-
patrona dels músics, vuit centres de música de nista. S’ha dit que componia peces pel poble
l’Alt Empordà, li varen retre homenatge per la amb inspiració popular.
seva dedicació a la música (2004). Des de molt jove va formar part de diverses acti-
Ha musicat poesies de diferents autors empor- vitats ciutadanes, la majoria relacionades amb la
danesos La Font, M’he enamorat, Cançó de bres- música. Va fundar i dirigir l’Orfeó Germanor Empor-
sol, Cerqueu-me vora el mar, Si tens una hora de danesa del Casino Menestral de Figueres (1914-
sol de Montserrat Vayreda↑; Madrigal de la noia 1918) i cal destacar l’anada a València l’any 1918,
que canta de Jaume Maurici↑; Cançó a Sílvia i amb l’orquestra Antiga Pep i el violinista Enric
Pluja en el mar de Carme Guasch↑; El vent de Sans↑; al Patronat de la Catequística, conjunta-
M. Àngels Anglada↑; Cara la mar de M. Àngels ment amb mossèn Carles Vidal, varen fundar els
Vayreda↑; Tú i jo de Joan Gratacós↑; Oració final al Pomells de Joventut, moviment de captació juvenil
Crist de la tramuntana de Carles Fages↑ de creat per Josep M. Folch i Torres. I, amb mossèn
Climent; Només un somni i No sé pas com succeí J.M. Albert↑, va fundar la Capella Parroquial.
de M. Dolors Ribot i de Balle; Yo sé de un amor sutil En poc menys d’una dècada, va escriure músi-
de Pilar Nierga↑ i Confidencial de Carme Pagès↑ i, ca diversa com: cançons populars harmonitzades,
juntament amb Clara Valero i Elisabet Prats, han capritxos, americanes, xotis, romances, unes
dut a terme el Programa dels poetes de l’Empordà. caramelles per a cor i orquestra Flors de muntanya
amb lletra de Jaume Maurici↑, un vals jota A una
ingrata, amb lletra de Pere Teixidor↑ Elias, teatre
GRATACÓS OLIVERAS, Simó líric. Uns goigs dedicats a Sant Baldiri. Va com-
(Figueres, 21.I.1892 – 2.I.1958) pondre també L’Himne a l’Orfeó amb lletra d’Ignasi
Músic, compositor i contractista Iglesias.
Va escriure les sardanes: Victòria (1911), la pri-
Fill de Joan Grata- mera sardana que va compondre, Marinereta,
cós Rosa, mestre Pensant en tu (1911), Roses de maig (1912),
d’obres, i de Josefa Encís d’amor (1912), Records de ma infantesa
Oliveras, emparen- (1912), Flors i espines (1912), La pubilleta
tada amb els mes- (1913), El despertar de l’aimada (1913), Desen-
tres Basil↑, cunya- gany (1913), Capvesprada (1913), Joya del cor
da de Ramon i tia de (1913), Somniant (1913), Endevinalla, La cançó
Francesc. Va seguir del mariner (1914), La reyna del cor (1914),
l’activitat professio- Germanor (1915), Raig de sol (1915), Encís del
nal del progenitor i, maig (1916), Somnis i amors (1916), Claror de
com a contractista posta (1917), Somriures (1918), A plena llum,
d’obres, va col·la- Flors d’estiu, Sota el cel de Catalunya (1921),
borar en la reconstrucció de l’església parroquial Plenitud (1922) i Deliri.
de Sant Pere de Figueres. Es va casar amb Anna A part de la sardana ja esmentada, va dedicar
Fàbrega Bonet, natural d’Olot, i varen tenir dos altres sardanes: Marinereta (1911), a la seva
fills, en Joan↑ i la Maria Rosa↑. germana Margarida; Deliri (1919), al seu germà
Cosí del compositor Francesc Basil, va cursar polític Santiago Massot; Pluja de flors (1920), a
els estudis amb Eusebi Vilà i composició i har- la seva germana Pepita; Sospirs del cor, a l’amic
monia amb Josep Cirilo↑, músic de regiment. Emili Pallisera↑.
399
GRAU
Va compondre també dues sardanes per a història per les seves aportacions al món sarda-
veus mixtes: Flors de muntanya i La pastoreta; i nístic. Va ajudar els músics a perfeccionar la sar-
una sardana per a quatre veus Els dançaires. dana i va organitzar una escola per a ensenyar a
ballar-la. S’ha pres com a data més reculada d’una
ballada de sardanes la referència que aquest autor
GRAU BALLÓ, Pere
proporciona en el segon tractat, en el qual es refe-
(La Jonquera, 1714-1780) Hisendat reix a la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí
Fill de Jaume Grau, propietari de la Jonquera. Va (1844). Les primeres colles de dansaires de Sant
casar-se amb Isabel Terradas, filla de Baldiri Pere Pescador varen ser les propagadores del seu
Terradas, ciutadà honrat, resident a Vilabertran. estil. Totes aquestes referències i aportacions li
Va desenvolupar diverses activitats, la de ban- han merescut que diferents literats li dediquessin
quer, administrador de la duana, i la recerca de alguns paràgrafs en record seu.
minerals, com el ferro, per encàrrec de l’adminis- Va escriure: La Sardana. Método para repartir
tració borbònica, recerca que anava encaminada con exactitud una sardana, cualquiera que sea
a nodrir la Reial Fàbrica de Sant Sebastià de la el número de compases de que consta (Gerona:
Muga, que el va portar a la ruïna. Va encomenar 1895) i La sardana selvatana. Llibret útil per
fer prospeccions a la zona de Sant Llorenç de la cualsevol persona que vulgui apéndrer de ballá
Muga, el Bassegoda, Terrades, Boadella, les sardanas llargas, esplicant totas las reparticions
Escaules, Biure, Darnius i Agullana. (?: 1899).
GRAU SIMON, Josep Maria GUANTER CASADEVALL, Pau

(Figueres, 1.XII.1952 – Madrid, 2002) Pintor (Castelló d’Empúries, 21.IX.1871 –
Calella, el Maresme, 11.IV.1944)
Fill de Joan Grau Padró, pèrit industrial, director Músic i compositor
dels ascensors OTIS, natural de Barcelona, i de
Maria Rosa Simón Serra, de Figueres, domiciliats a Fill de Pere Guanter
València. Era el gran de cinc germans. i de Catalina Casa-
Llicenciat en Psicologia, s’endinsa en la psi- devall, petits pro-
codinàmica de la creació artística i en el movi- pietaris castellonins
ment surrealista. Va exposar a la Galeria Tuset que conreaven la
(Barcelona, 1995) i en una col·lectiva de joves pròpia terra. Es va
pintors al Museu de l’Empordà (1994). casar amb Dolors
Puigvert Surroca, i
GREGORI SOLES, Josep en el moment del
(s. XIX-XX) Servei d’ordinaris traspàs tenia tres
filles: Catalina, Lluïsa
Abans de l’any 1918 cobria els desplaçaments de i Lourdes.
Figueres a Cadaqués amb un Chevrolet de divuit S’inicià en els estudis musicals i d’instrumen-
places. Va aconseguir la concessió de la línia de tista, de trombó i fiscorn, a l’escola d’Antoni
Figueres-Roses-Cadaqués en exclusiva l’any 1929. Agramont↑ de la seva vila natal, de qui va esde-
venir deixeble protegit i l’incorporà a la cobla
GRES ARMENGOL, Ramon L’Ampurdanesa com a trombó (fins a 1889). Va
(Sant Pere Pescador, 1830 – ampliar coneixements, l’estudi del flabiol, amb
Torelló, Osona, 19.X.1900) Farmacèutic i músic Baldomer Pastells↑ l’avi Rau.
A causa de les diferències va passar a formar
Fill del metge Narcís Gres, va desenvolupar l’ofici part de la cobla Els Montgrins (1890). L’any
d’apotecari. Es va casar amb la mestra Justa Bene- següent retorna a Castelló i esdevé membre funda-
dicta i el matrimoni va tenir tres fills. Ha passat a la dor, director i intèrpret de fiscorn de la seva
400
GUARDIOLA
orquestra Els Rossinyols (1890-1895), motiu pel li varen convalidar els estudis pels de batxillerat
qual va rebre el sobrenom d’El Rossinyol. La cobla i, per lliure, va obtenir el títol de Magisteri a
de seguida va gaudir d’una merescuda fama. l’Escola Normal de Girona (1956), i va exercir al
Es va casar i va anar a viure a Calella (1895) col·legi del Collell.
on va exercir el magisteri musical, va formar part Va opositar per auxiliar administratiu de
de diferents formacions barcelonines com l’Ajuntament de l’Escala (1958), i va treballar en
l’Orquestra Parera, Moderna Armonia i l’Orques- el consistori per un període de disset anys. En
tra Filharmònica i va esdevenir director de la veure els incipients canvis ocasionats per l’a-
Coral de Calella, primer va fundar el cor d’homes fluència de turisme a la Costa Brava canvia d’ofi-
La Sirena Calellenca i, després, mixt l’Orfeó ci i, juntament amb la seva muller, obre una
Calellense que va existir fins l’any 1936. agència immobiliària i d’assegurances.
D’entre les prop de dues-centes sardanes cal Des de jove ha estat cronista de l’Escala. L’any
ressenyar: Confidència, Flors de maig, Oreig i 1953 va iniciar les seves col·laboracions propor-
onades, Ocells i flors, La mare de la font, Germa- cionant les notícies escalenques al diari Los Sitios
nívola, La mestressa del meu cor, Matinada, La de Girona, i a Radio Costa Brava de Palamós. Així
platja d’Empúries, La camèlia, Cort d’amor, com en altres mitjans de comunicació: Ampurdán,
Ocells i flors, Pla de Roses, Esglaiada, Rubina, Canigó, Barcelona Deportiva, El Mundo Deportivo,
Poliol, La closa de la vila, El Vernar, Cromàtica, Dicen, Lean o El Correo Catalán. Dins l’àmbit local
Marineta, Sagarreta, Visionària, A trenc d’auba, escriu a la revista l’Escalenc (des de 1982), en el
Records (dedicada als Rossinyols), Joguines, programes de la Festa Major, en els de l’Aplec de
Primaveral o Donzelleta enamorada. la Sardana i als Fulls d’Història Local.
Sardana obligada de fiscorn: Bibiana. Obliga- Ha publicat: L’Escala, el tarannà d’un poble
des per a tenora: Les nenes del barri, Ventada de (2004), i Caterina Albert i Paradís. Víctor Català
la mar, La viola d’or. vista per un escalenc. Allò que les biografies no
Va escriure un Método completo para fiscor- diuen (Girona: 2006).
nio bajo y trombón que restà inèdit. Disposa d’altres títols a punt per a publicar,
Amb l’orquestra Els Rossinyols va aconseguir com: La República, la guerra civil i la postguerra
el primer premi i la medalla d’or per la interpreta- a l’Escala i Escalencs a Terra Santa.
ció d’una sardana a primera vista i primer premi
en metàl·lic (Barcelona, 1892).
GUARDIOLA ROVIRA, Ramon
(Girona, 20.III.1920 – Figueres, 3.VII.1991)
GUANTER FLAQUÉ, Ricard Advocat, polític i mestre
(L’Escala, 31.I.1932) Mestre i cronista
Fill de Carlos Guar-
Fill de Josep Guanter diola Illa i de Maria
Lluansí, pagès, i Rovira Parraguera,
de Caterina Flaqué ambdós de Girona.
Cros, ambdós de Va ser el gran de dos
l’Escala. Va ser el germans: Ramon i
sisè de set fills, i a Montserrat. Casat
l’edat de quatre anys amb Rosa Recasens
va quedar orfe de Giró, de Garrigàs, el
pare. Es va casar matrimoni va tenir
amb Montserrat Ba- tres fills: Rosa Ma-
llesta Llinàs, de l’Es- ria, Carlos i Ramon.
cala, i el matrimoni Va cursar els seus estudis de batxillerat i magis-
ha tingut cinc fills. teri a Girona. Primer va ser destinat a Pontós, des-
Per indicació de mossèn Carles Costa↑, rec- prés a l’escola preparatòria de l’Institut Ramon
tor de l’Escala, va ingressar al Seminari de Girona, Muntaner. Mentre exercia el magisteri va cursar
401
GUASCH
la carrera de Dret. Va ser director del Col·legi amb Antoni Soler↑ Bos, i el matrimoni va tenir
d’ensenyament primari que, a proposta seva, es tres fills: Maria Blanca, professora; Sílvia↑ perio-
va anomenar Salvador Dalí↑, el qual es va inau- dista i escriptora, i Antoni (Toni)↑, periodista i
gurar l’any 1973. popular presentador televisiu.
El 17 d’octubre de 1960 va ser nomenat alcal- Va estudiar la llicen-
de de Figueres (1960-1973). Més tard fou dipu- ciatura en Filosofia i
tat provincial (1961-1973), vicepresident de la Lletres, a Barcelona.
Diputació i ponent de cultura (1965), procurador Va compaginar l’en-
a Corts (1964-1967), i membre fundador i presi- senyament a centres
dent de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1986- privats, i públics com
1991). Va ser decisiu en l’establiment d’una polí- als instituts d’Olot,
tica federativa dels centres de les comarques Calella, Terrassa i
gironines, tasca que va restar garantida amb la Badalona amb el
creació del Patronat Eiximenis, òrgan que es conreu literari. Resi-
troba a sopluig de la Diputació de Girona. dent a Figueres, va
Amic de Salvador Dalí, va esdevenir un gran ser notòria la influèn-
defensor de la seva obra i va ser un dels pocs que cia del cercle d’amistats, entre les quals s’hi comp-
va creure en el pintor quan assegurava que pro- tava Carles Fages↑ de Climent M. Àngels↑ i
porcionaria un museu a Figueres. Guardiola va Montserrat Vayreda↑, Pilar Nierga↑ o Maria Per-
fer possible que fos realitat, emprant tots els res- xés↑, i els pintors Evarist Vallès↑ o Joan Sibecas↑.
sorts que estaven a la seva mà fins a aconseguir, Va ser col·laboradora habitual de la Festa de la
gràcies a la seva perseverança, la creació del Poesia celebrada a Figueres i organitzada pel
Museu Dalí de Figueres (1974). Durant el seu Casino Menestral, així com de diferents publica-
mandat es va construir el Museu de l’Empordà, cions periòdiques empordaneses: el setmanari
fins llavors hostatjat a l’Institut Ramon Muntaner. Empordà (Figueres), el Butlletí de l’Aplec de la
La seva cultura, dedicació i visió de futur varen Sardana (Figueres) o la Revista de Palafrugell,
incidir positivament en la ciutat. Sense l’impuls entre altres. Va col·laborar en les miscel·lànies: La
donat a les iniciatives museístiques, Figueres no vida i l’obra de Carles Fages de Climent (Figueres:
gaudiria de l’allau de visitants dels quals disposa. 1983) i La Vida i l’Obra de Montserrat Vayreda i
Va ser col·laborador de diversos rotatius com Trullol (Figueres: 1988), ambdues editades per
Canigó (Figueres), Diari de Girona, Hora Nova l’Institut d’Estudis Empordanesos.
(Figueres), Revista de Girona i dels Annals de Entre la seva producció poètica es disposa de
l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vint-i-cinc sonets i un dia (Olot: 1978) amb prò-
Va escriure: Dalí y su museo. La obra que no leg de Montserrat Vayreda↑ i il·lustracions de J.
quiso Bellas Artes (Figueres: 1984) i Dalí de pri- Granados Llimona, coincidint amb el vint-i-cin-
mera mà (Girona: 1990). què aniversari del casament. Un altre recull com-
El 12 de desembre de l’any 2002, el Ple de memoratiu va ser Amic i amat (Barcelona:
l’Ajuntament de Figueres va acordar atorgar la Fulla 1985), en record del marit traspassat, Pràctica
de Figuera de Plata al mèrit a Ramon Guardiola. de vida (Barcelona: 1993), i Interiors (Barce-
L’entrega va tenir lloc el 27 de febrer de 2003. lona: 1997). Pòstumament s’ha editat un recull
de poemes Poesia Completa (Barcelona: 2005).
GUASCH DARNÉ, Carme Entre les novel·les i la narrativa breu s’hi
(Figueres, 3.X.1928 – compten els títols: Trena de cendra (Barcelona:
Badalona, el Barcelonès, 22.VIII.1998) 1984 2a ed; id: 1999 3a ed), Situacions insulars
Escriptora (Barcelona: 1989), El llit isabelí (Barcelona:
1994), Interiors (Barcelona: 1997).
Filla d’Antoni Guasch↑ Teigell, natural de Riude- Al llarg de la seva trajectòria va rebre diverses
canyes, el Baix Camp, i de Carme Darné Aldrich, distincions, entre les quals consten: el Premi
modista, natural de Figueres. Es va casar Ciutat d’Olot-Guerau de Liost, de poesia i prosa
402
GUBERT
poètica (1969), la Viola d’Argent dels Jocs Es va implicar en

Florals de Manresa (1970), Els tèrmits li va diverses activitats
merèixer el Premi Narcís Oller (1987), i per l’obra ciutadanes, va ser
Situacions insulars (Barcelona: 1989), va rebre president del Casino
el Premi Víctor Català (1988). Menestral (1954-
El mateix any de la seva mort, l’Ajuntament de 1963), des d’on va
Figueres va donar el seu nom a un passeig (1998), fundar l’Agrupació
i l’any següent, va editar una petita monografia Cultural del Casino
titulada Carme Guasch (Figueres: 1999), en la Menestral (1954),
qual s’hi recolliren poemes inèdits. L’any 2008 amb la qual va
s’ha donat el seu nom a un col·legi de Figueres. impulsar la Festa de
L’altra ciutat amb la qual va estar vinculada, Bada- la Poesia (iniciada
lona, li va dedicar una plaça (2005). Òmnium l’any 1956), va recuperar l’Escola de Música, va
Cultural ha establert el Premi de Poesia Carme iniciar la Fira del Dibuix i la Pintura i va potenciar
Guasch (des de l’any 2004). la creació de la secció de teatre d’on va sorgir
l’Agrupació Arlequín. La seva presidència va
coincidir amb la celebració del Centenari de la
GUASCH SABATER, Josep fundació de la institució (1856/1956).
(Portbou, s. XIX-XX) Músic Des del punt de vista empresarial va portar el
Teatre Principal, en el qual hi va realitzar reformes.
Deixeble dels Masalleras, va ser intèrpret de
violoncel i director de l’Agrupació Coral Port-
bouense. GUBERT MACIAS, Joan
(Portbou, 6.XI.1961) Mestre i historiador
GUASCH SPICK, Artur
(Barcelona, 1899 – Figueres, 8.III.1943) Fill de Joan Gubert
Editor i escriptor Dalmau, hoteler,
natural de Portbou,
Fill d’Arturo Guasch i de Rosario Spick, es va i de Maria Àngels
Macías Delestol, na-
casar amb Rita Sardà Bonet, natural de Borges
tural de la província
del Camp, el Baix Camp; varen tenir tres fills:
de Zamora, és el
Arturo, Ester i Lauro.
gran de dos ger-
Fundà i dirigí la Biblioteca El Nostre Teatre
mans: Joan i Sergi.
que donà a conèixer, entre 1934 i 1938, unes
Casat amb Maria
setanta obres teatrals d’autors catalans, prece-
Ferrana, de Portbou,
dides d’una anàlisi crítica seriosa.
el matrimoni té dos
fills: Eudald i Gemèl·lia.
GUASCH TEIGELL, Antoni Va cursar els estudis de magisteri a Girona i va
(Riudecanyes, el Baix Camp, 1890 – obtenir el títol de Diplomat en Ciències Socials
Figueres, 3.III.1974) (1985). Interessat per la música i la pintura, ha
Empresari teatral i botiguer cursat estudis al Conservatori de Girona, i pel que
fa a la pintura s’ha format amb diferents mestres
Va ser destinat a Figueres a fer el servei militar. residents a la comarca. Ha participat en exposi-
Aquí va conèixer la que esdevindria la seva cions col·lectives i n’ha realitzat d’individuals.
muller, Carme Darné. Des de jove s’ha involucrat en diverses activi-
Tot i haver cursat els estudis de magisteri, es tats culturals i socials de la vila. Des de 1985
va decantar per obrir un establiment de vins, al participa cada any en els llibrets de les festes
carrer de Lasauca. majors amb escrits sobre temes locals. Ha creat
403
GUERRA
un fons particular de tota mena de documents: a l’Escola Normal de Girona (1852, títol elemen-
notícies de premsa, cartells d’efemèrides i festes, tal) i després a Barcelona (1854, títol superior).
i vídeos dels principals actes culturals de la vila. Després d’opositar va ser destinat a Sallent, a
Ha format part de la comissió per a l’organitza- Sarrià, lloc on va gaudir de molt bona reputació,
ció de la “Segona Gran Trobada de Germanor i a Gràcia (1861), època en la qual va iniciar-se
Portbouenca” i de la comissió organitzadora dels en la publicació d’obres relacionades amb l’en-
actes del dos-cents aniversari de l’establiment de senyament algunes d’elles declarades llibres de
Portbou (1802-2002), moment en què va ser text per moltes escoles d’Espanya.
nomenat cronista local pel consistori (1.II.2002). Va fundar i dirigir la revista La Pedagogia (1864-
Actualment és el director i president de la 1868) i les seves publicacions dedicades a l’en-
Coral Mixta de Portbou (des de 1986) forma part senyament primari varen ser objecte de nombro-
del consell de redacció de la revista El Full de ses reedicions.
l’Albera Marítima i és membre de les juntes del Lecciones de economía y de higiene doméstica
Foment de la Sardana i Cultura Catalana de para las madres de familia (San Gervasio: 1868
Portbou i del Col·lectiu de pintors. 2a ed.; Barcelona: 1883; id.: 1899), en la portada
Fruit del seu interès per la investigació de la consta: “Obra premiada por la Sociedad Barce-
vila són les publicacions: Cinquè aniversari de La lonesa de Amigos de la Instruccion en el concurso
Coral Mixta de Portbou. 24.XII.1983 – 24.XII.1988 de 1864”, Disertaciones de pedagogía para facili-
(Portbou: 1988), Porbou, segle XIX: inicis i engran- tar los ejercicios escritos en los actos de oposición
diment d’un poble (Barcelona: 1990), Portbou. y exámen (Gracia: 1868), Elementos de gramática
Imatges i Records (Barcelona: 2000) i, des de fa castellana o Programa de las nueve partes de la
uns anys, està preparant la monografia dedicada oración (Barcelona: 1872 5a ed., id.: 1883 7a
al Portbou del segle XX. ed.), Escritura popular, nuevo método gramatical
práctico para enseñar pronto á escribir, sin el uso
GUERRA GIFRE, Amador de muestras cuadrículas, gráficos, ni seguidores
(Garriguella, 3.I.1835 – de ninguna clase (Gracia: 1869 2a ed.), Nociones
Puigcerdà, la Baixa Cerdanya, 22.XII.1885) de pedagogía dedicadas á los aspirantes al
Advocat i publicista Magisterio de 1a enseñanza, dispuestas expresa-
mente para los exámenes orales. Obra aprobada
Fill de Narcís Guerra, metge, de Garriguella, i por el Gobierno para todas las escuelas Normales
germà de Narcís i Lliberat↑. Durant molts anys va del Reino (Barcelona: 1861; id.: 1871; id.: 1875;
exercir la carrera de jurisprudència i va ser reco- id.: 1880 7a ed.), Complemento de la enseñanza
negut en els cercles legislatius. Va escriure sobre de la escritura y gramática castellana en las
temes relacionats amb la seva especialitat essent escuelas elementales (Barcelona: 1883 9a ed.)
tinguts en compte els seus comentaris. Va osten- Definiciones y problemas de aritmética para los
tar algunes càtedres a la Universitat de Barcelona. ejercicios teóricos y prácticos de las escuelas ele-
Va ser nomenat president de l’Acadèmia de mentales. Declarada de texto (Barcelona: 1887
Jurisprudència i Legislació (1878). 15a ed.), Compendio de Historia Sagrada (Barce-
Va publicar: Prontuario de Legislación y juris- lona: 1887 10a ed.) i Nociones de geografía políti-
prudencia en dos volums (Barcelona: 1880). co descriptiva (Barcelona: diverses edicions).
GUERRA GIFRE, Lliberat/Liberato GUERRA MARÈS, Esteve

(Garriguella, 22.IV.1831 – Barcelona, 6.X.1870) (Roses, 28.VII.1911 – 24.VII.1988)
Mestre Polític i col·leccionista
Fill de Narcís Guerra, metge, de Garriguella, i germà Fill de Narcís Guerra Ballesta, que havia estat alcal-
de Narcís i d’Amador↑. En deixar els estudis reli- de de la vila, i d’Enriqueta Marès Inglés, ambdós
giosos, iniciats a instàncies del progenitor, va naturals de Roses. Es va casar amb Rosa Salamó
perdre el seu ajut econòmic. Va donar classes Fonalleras i, com a mínim, el matrimoni va tenir
particulars i va començar la carrera de Magisteri dos fills: Narcís i Salvador.
404
GUILLAMENT
Va col·leccionar i preservar peces arqueològi- de l’Enciclopèdia de la Cuina Catalana (Barcelona)

ques. Es va interessar en l’estudi dels costums amb textos de Jaume Fàbrega.
locals, va col·laborar amb diversos arqueòlegs Ha treballat per a nombrosos xefs considerats
en el descobriment de les restes de Rhodes i del dels millors de la Península, i dels més creatius,
poblat visigòtic de Puig Rom; entès en arqueolo- entre els quals s’hi compten Les dues germanes.
gia submarina, fins i tot, va col·laborar amb l’o- Mig segle del Restaurant Hispània (Barcelona:
ceanògraf Jacques-Yves Cousteau. 2002), amb text d’Arcadi Espada, o Entre mar i
El seu interès pel poble va fer que s’impliqués muntanya, apunts de cuina a l’Empordà (Barce-
en la política municipal i va esdevenir alcalde de la lona: 2002) de Xavier Sagristà. Ha treballat també
vila. Durant el seu mandat va tenir lloc el segon en la fotografia de paisatge de l’Alt Empordà i
abastament d’aigua, i va ser decisiu el seu interès l’Albera. Ha participat en diferents exposicions
envers les muralles per a la seva preservació. fotogràfiques com Jugamets (Figueres: 2003).
Va escriure les seves vivències de la guerra civil, L’any 2004 ha estat guardonat amb la Mosca
recollia anècdotes locals i va preparar un treball del Col·legi de Periodistes, de Girona.
sobre els curanderos, un estudi sobre la fil·loxera, i
un treball sobre els vaixells enfonsats a la badia GUILLAMET LLOVERAS, Jaume
de Roses, treballs publicats a publicacions com: (Figueres, 17.VIII.1950) Periodista i professor
Revista de Gerona, Hora Nova, Ampurdán o en els
programes de la Festa Major, de Roses. Va Fill de Joan Guilla-
col·laborar amb el professor Nino Lamboglia. met↑ Tuèbols, de
Figueres, i de Con-
cepció Lloveras Fer-
GUILLAMET FERRAN, Francesc ran, de Llagostera.
(Figueres, 21.IX.1956) Fotògraf Casat amb Teresa
García Tarafa, el
Fill de Francisco matrimoni té dos
Guillamet↑ Navarra, fills: Eva i Pau.
comerciant, i de És llicenciat en
Francisca Ferran Geografia i Història
Reig, ambdós de (Barcelona), i es va
Figueres. Va estu- doctorar amb la tesi sobre Abdon Terradas, llegi-
diar el batxillerat a da a la Facultat de Geografia i Història, de la
La Salle de Figue- Universitat de Barcelona (1990).
res. S’ha dedicat a Des de ben aviat exerceix l’ensenyament, pri-
la fotografia, amb mer a com a professor de l’Escola de Periodisme
una especial predi- de l’Església (1971-72), posteriorment com a pro-
lecció per utilitzar la fessor associat de periodisme de la Universitat
càmera fotogràfica de mig format, de 6 x 7 amb Autònoma de Barcelona (1987-92), i més tard
pel·lícula de diapositives. esdevé professor titular de la Universitat Pompeu
En el camp fotogràfic s’ha especialitzat en la Fabra (1992-2000) i catedràtic de Periodisme
gastronomia. És autor de les fotografies de més de (des del 2000). Lloc on ha desenvolupat diferents
40 llibres, de les creacions culinàries de xefs reco- càrrecs acadèmics: vicedegà dels Estudis de
neguts com Ferran Adrià↑ del restaurant El Bulli, Periodisme (1992-98), director del Departament
els seus treballs han estat publicats a El Bulli 1998- de Periodisme i de Comunicació Audiovisual
2002 (Barcelona: 2002), El Bulli 1994-1997 (Bar- (1998-2000), degà dels Estudis de Periodisme
celona: 2003), El Bulli 1983-1993 (Barcelona: (2000-05), vicerector d’Infraestructures i Funda-
2004), El Bulli 2003-2004 (Barcelona: 2005). La cions, des de 2005, vicepresident de la Fundació
darrera aportació ha estat: Comer arte. Una visión IDEC-UPF, des de 2005.
fotográfica de la cocina de Ferran Adrià (Barcelona: Ha actuat com a assessor i cap de premsa
2009). És l’autor de les fotografies del set volums de diferents equips del govern socialista de la
405
GUILLAMET
Generalitat: del candidat socialista a la Presi- a Catalunya, 1641-1994 (Barcelona: 1994), Prem-
dència de la Generalitat, Raimon Obiols (1983- sa, franquisme i autonomia (Barcelona: 1996),
84), de la Federació de Municipis de Catalunya Història del periodisme (Bellaterra: 2003), Els orí-
(1984-1986), essent president Joaquim Nadal, de gens de la premsa a Catalunya (Barcelona:
l’Ajuntament de Barcelona (1986-1990) i asses- 2003), Historia del Periodismo Universal (2004),
sor de comunicació de l’Alcaldia de Barcelona amb diversos autors i Història de la Premsa
(1990-1994), essent alcalde Pasqual Maragall. Andorrana 1917-2005 (Andorra: 2009), en
Realitza col·laboracions juvenils al setmanari col·laboració amb Carles Pont Sorribes.
Vida Parroquial, Ràdio Popular de Figueres i la I altres publicacions on ha desenvolupat temes
revista Canigó de Figueres i corresponsalia del diari locals, relacionats principalment amb la comarca
El Noticiero Universal de Barcelona (1963-1972). empordanesa, com: Girona, grisa i negra (Barce-
Des de 1969 es dedica professionalment al perio- lona: 1972), amb Narcís Jordi Aragó, Just M.
disme, havent estat vinculat a molts rotatius en els Casero↑ i Pius Pujades, Girona, grisa i negra des-
quals ha desenvolupat diferents càrrecs: redactor i prés de 27 anys: 1972-1999 (Girona: 1999), en
subdirector dels diaris Tele/eXprés (1969-76), col·laboració amb Narcís Jordi Aragó, Memòria de
delegat del setmanari Presència (1974-76), redac- Just-Manuel Casero Madrid (1946-1981) (Girona:
tor del diari Aragon Exprés de Saragossa (1972- 1999), Figueres, la ciutat de les idees (Barcelona:
73), redactor en cap de Catalunya Express (1976- 1999), amb Maria Àngels Anglada↑, Abdon
1980), redactor en cap i subdirector del diari Avui Terradas. Primer dirigent republicà, periodista i
(1980-1982), subdirector del setmanari El Món alcalde de Figueres (Figueres: 2000), Carles Fages
(1984-1985), director de la revista Catalunya de Climent. Articles (Figueres: 2003), amb Anna
municipal (1985-87), director de la revista Teixidor↑, “Studium, la revista del jove Dalí”
Empordà federal (1987-89) i director de la revista (Figueres: 1989; id.: 2003), amb Joan Ferrerós↑ i
Annals del periodisme català (1984-95). Rafael Pascuet, Figueres. Llibre de la Rambla
Ha publicat articles a revistes acadèmiques i (2004), amb diversos autors, La Revolució del bon
d’investigació com Anàlisi, Periodística, Treballs gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propa-
de Comunicació, Doxa i Le Temps des Medias, ganda de la Generalitat de Catalunya, 1936-38
així com en diverses obres col·lectives. I altres (Barcelona: 2007), amb diversos autors.
col·laboracions periodístiques, en diverses èpo- Ha obtingut els premis següents: Premi Gaziel
ques, a Oriflama, Punt Diari, Revista de Girona, El de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra
Periódico de Catalunya, El 9 Nou, Regió 7, Diari (1974), Premi de Periodisme Avui (1975), Premi
de Barcelona i El País, entre altres publicacions. Catalònia de la Nit de Santa Llúcia (1976), Gaziel
Entre la seva producció es pot diferenciar les de la Generalitat (1986), Accèssit al Premi d’Inves-
publicacions especialitzades en temes de prem- tigació sobre Comunicació de Masses de la Gene-
sa, entre les quals compta amb: La nova premsa ralitat (1990) i Premi d’investigació Joan Givanel i
catalana (Barcelona: 1975; id.: 1976 2a ed.), La Mas (1998) de l’Institut d’Estudis Catalans. Forma
premsa a les comarques gironines (Barcelona: part de l’equip guanyador de la Beca Ciutat de
1977), Por quién votar en Catalunya (Barcelona: Figueres (2004) Historia de la premsa a Figueres.
1977), La premsa comarcal. Un model català de Catàleg de periódics (en premsa), juntament amb
periodisme popular (Barcelona: 1983), Raimon Manuel Moreno↑, Anna Teixidor i Albert Testart↑.
Obiols, Catalunya oberta (1984), La premsa a
Catalunya (1987), Conocer la prensa. Introduc- GUILLAMET NASPLEDA, Francesc
ción a su uso en la escuela (Barcelona: 1988), (Figueres, 18.III.1874 –
La circulació de la premsa a Catalunya-Espanya, Morellàs, el Vallespir, 12.VI.1943)
1972-1987 (Barcelona: 1990), Barcelona, la Pintor, polític i comerciant
ciutat retrobada (Barcelona: 1991) amb Pasqual
Maragall, La formació de la premsa moderna: Fill menor de Joan Guillamet Campistol, natural
periodisme informatiu, polític i cultural a la de Vilatenim, i de Francisca Naspleda Vilagran,
Barcelona progressista, 1840-43 (Barcelona: de Garrigàs. Es va casar amb Francisca Poch, de
1993), Història de la premsa, la ràdio i la televisió Figueres, i el matrimoni va tenir tres fills: Miquel,
406
GUILLAMET
Anna, mare de Bartomeu Massot, i Aurèlia, tras- transportar material d’adrogueria i inhalar els
passada a causa de l’epidèmia de grip. vapors d’àcid sulfúric.
La mentalitat ober- El seu pare havia estat president del Club
ta del progenitor li Ciclista Empordanès. Després de la seva mort i
va permetre seguir amb la intenció de mantenir el seu record, un
la seva afició i va grup d’amics decidí establir la cursa ciclista
estudiar a Llotja Memorial Guillamet Navarra. L’any 2008 s’ha
(Barcelona). Malau- celebrat la 51a edició.
radament, per cir-
cumstàncies fami-
GUILLAMET TUÈBOLS, Joan
liars, es va haver de
(Figueres, 22.X.1922) Professor i escriptor
fer càrrec del negoci
familiar, d’adrogue- Fill de Jaume Gui-
ria a l’engròs amb llamet Casadevall,
distribució de petrolis i lleixius. En jubilar-se va dedicat al comerç,
recuperar l’afició abandonada, la pintura. d’Hostalets de Llers,
La seva obra pictòrica mostra dues etapes i de Carme Tuèbols
ben diferenciades, separades per un lapse de Clos, de Cabanes.
cinquanta anys. La primera correspon a l’època Casat amb Concep-
d’estudiant amb apunts, olis, retrats i paisatges, ció Lloveras Ferran,
la segona mostra un estil completament diferent natural de Llagos-
essent habituals els retrats en sèpia. Es conserva tera, el matrimoni
un retrat de Marià Pujulà↑, alcalde de Figueres. ha tingut cinc fills:
Va participar en diverses associacions figue- Jaume↑, Anna Ma-
renques: va ser el fundador i president de ria, Concepció, Joan i Josep Maria.
l’Aeronàutic Club Empordanès (ACE), i president Va viure els set primers anys de la seva vida a
de la Creu Roja (1937-1939). Quant a l’aspecte Sant Ponç (França). Va estudiar el batxillerat a
polític, com a republicà federal nacionalista, va l’Institut Ramon Muntaner (1934-1941), poste-
participar activament en la política municipal, riorment es va llicenciar en Filosofia i Lletres, per
essent regidor (1909-1911, 1920-1923), motiu la Universitat de Barcelona (1941-1946).
pel qual va haver d’exiliar-se i va residir a Com a ensenyant va exercir impartint classes
Morellàs, lloc on va morir. de llatí i literatura espanyola al Col·legi La Salle
(1940-1960), a l’Institut Ramon Muntaner (1946-
GUILLAMET NAVARRA, Francisco 1966). A partir de 1966 va viure entre Figueres i
(Figueres, 9.VIII.1927 – 2.XI.1957) Comerciant Barcelona, va ensenyar a l’Institut Àusias March i
Emperador Carles de Barcelona, fou catedràtic a
Fill de Miquel Gui- l’Institut Rafael de Casanova de Sant Boi de
llamet Poch, comer- Llobregat (1966-1987) i a l’Escola del Treball de
ciant, i de Concep- Barcelona (1966-1987).
ció Navarra Vidal, Ha complementat la seva activitat pedagògi-
ambdós de Figueres. ca amb col·laboracions a diferents rotatius com:
Es va casar amb a la revista Ideal de la Joventut d’Acció Catòlica
Francisca Ferran (1946) i al setmanari Vida Parroquial (1946-1974).
Reig (Figueres, 22.V. Va ser membre fundador i del consell de redacció
1954), i el matrimo- de la revista mensual Canigó (1954); correspon-
ni va tenir un fill, sal del diari El Correo Catalán (1950-1960);
Francesc↑. corresponsal, crític d’art i crític taurí del diari El
Va morir molt Noticiero Universal (1960-1966), on signava
jove, a causa d’un accident de circulació, en amb el pseudònim Hugo de Roda. També va ser
407
GUILLEM
corresponsal del setmanari Cataluña Exprés (3.IV.2008). El Consell Comarcal de l’Alt Empordà
(1961-1962), i col·laborador dels periòdics figue- li ha atorgat el Premi Indiketa (2008), en reconei-
rencs Hora Nova, Setmanari de l’Alt Empordà i xement a la trajectòria de professor, escriptor i
Empordà Federal. periodista.
També ha estat col·laborador dels diaris i revis-
tes de Barcelona i Girona El Noticiero Universal, El
GUILLEM DE CABANELLES
Correo Catalán, Tele Exprés, Avui, La Vanguardia,
(Cabanelles, s. XII) Bisbe
Tele Estel, Presència, Serra d’Or, Punt Diari,
Revista de Girona i altres publicacions catalanes,
preferentment sobre temes empordanesos. Bisbe de Girona (1227-1245). Va assistir al Concili
de Lleida i a les Corts de Tarragona. Va intervenir en
A les ones radiofòniques va ser col·laborador
la conquesta de Mallorca, essent nomenat àrbi-
i crític taurí de Ràdio Popular de Figueres (des de
tre de repartiment.
1961 fins a 1966).
Va realitzar importants donacions a la cate-
Ha estat conferenciant sobre temes de literatu-
dral de Girona i a la canònica de Lladó.
ra, bruixeria i de l’Empordà a Figueres, Barcelona i
nombroses poblacions de l’Empordà, a la resta de
Catalunya i al sud de França. Soci, des de la fun- GUILLEMI RUDÓ, Josep
dació, de l’Institut d’Estudis Empordanesos. (Llançà, 3.II.1866 – Barcelona, 1936)
La seva obra versa sobre temes relacionats Carmelita descalç
amb la comarca de l’Empordà. Ha escrit: Gitanos
a la vora i lluny (Barcelona: 1968); Tots hem fet Fill d’Andrés Guillemí Seva, natural d’Horta, i de
l’estraperlo (Barcelona: 1968 1a ed.; id.: 1995 Catalina Rudó Colomer, d’Ullastrell. El seu nom
2a ed.) amb pròleg de Manuel Ibàñez↑ Escofet. eclesiàstic va ser Romuald de Santa Caterina. Va
Els gitanos. Aproximació a un racisme (Barcelona: ser el primer carmelita descalç català que va pro-
1970); Coses i gent de l’Empordà (Barcelona: fessar (1882) al convent del Desert de les Palmes
1972 1a ed.; id.: 1990 2a ed.), amb pròleg de (País Valencià) després de l’exclaustració de
Josep Pallach↑; Bruixeria a Catalunya (Barcelona: 1835. En acabar els estudis eclesiàstics (1890) va
1976 1a ed.; id.: 1983 2a ed.), Vent de tramunta- iniciar les seves aportacions literàries i científiques
na, gent de tramuntana (Barcelona: 1980 1a ed.; a la revista San Juan de la Cruz, que va començar
id.: 1992 2a ed.), amb pròleg de Maria Àngels a publicar-se al convent de Segòvia. El 1892 va ser
Anglada↑, mentre que per a la 2a ed. el pròleg és destinat al monestir del Mont Carmel (Israel), i hi
de M. Àngels Anglada i de Xavier Rubert↑ de Ven- va romandre tretze anys, set dels quals (1898-
tós; Creadors, Barcelona enllà (Barcelona: 1993); 1905) va fer de rector de la parròquia llatina de
Llegendes del poema Canigó de Jacinto Verdaguer Haifa, encomenada als carmelites descalços.
(Figueres: 1997); La plana, la gent i el vent. Va tornar a Catalunya quan es preparava la res-
Miscel·lània empordanesa (Barcelona: 1997). tauració carmelitana de la província, i des de
Ha col·laborat en les miscel·lànies La vida i 1906 fins a la seva mort (1936) va ser un dels reli-
l’obra de Montserrat Vayreda i Trullol (Figueres: giosos de més pes: prior de Tarragona (1906,
1988), i Eduard Rodeja. Vida i obra (Figueres: 1913), vicari provincial de la semiprovíncia (1915-
1996), ambdues editades per l’Institut d’Estudis 1920) i provincial (1920-1924, 1925-1930).
Empordanesos. Va traduir al castellà obres sobre la carmelita
Ha rebut els premis literaris: Premi Antoni descalça francesa Teresina de l’Infant Jesús,
Ribas de Conill dels Jocs Florals de l’Empordà, morta el 1897 i canonitzada el 1925. La primera
1961. Premi Catalònia de la Festa de Maig de les obra va ser La rosa deshojada (després va tenir el
Lletres Catalanes, 1971, per l’obra Coses i gent nom Historia de un alma) (Barcelona: 1911). Va
de l’Empordà. publicar Lluvia de rosas o algunas gracias [...] de
L’Ajuntament de Figueres el va designar pre- la sierva de Dios ... (Barcelona: 1911), Artículos
goner de les Fires i Festes de la Santa Creu para la causa de beatificación de la sierva de
(1987), i l’ha nomenat Fill Predilecte de la ciutat Dios, Teresa del Niño Jesús (Barcelona: 1912),
408
GUMBAU
Breve compendio de la vida y milagros de la sier- romandre fins a la jubilació, l’any 1990. A partir
va de Dios ... (Barcelona: 1913), Pensamientos d’aquest moment se’l va adscriure a la parròquia
de sor Teresa del Niño Jesús (Barcelona: 1913). de Maçanet de la Selva.
També va traduir del francès Práctica de la Amb el seu esforç i tenacitat va aconseguir la
oración mental y de la perfección según Santa finalització de les obres de l’església de la Imma-
Teresa y San Juan de la Cruz escrita por el padre culada.
Alfonso de la Madre de Dios (Barcelona: 1911).
Va ser assassinat a Barcelona el 1936, i fou GUIU VIA, Joan
beatificat el 2007. (Castelló d’Empúries, 16.XII?.1846 –
Figueres, 18.I.1921) Escultor i marbrista
GUINART, Joan
Fill de Joan Guiu, natural d’Anglesola (Lleida), i
(Agullana, s. XVIII – XIX) Hisendat de Margarita Via de Castelló d’Empúries. Es va
casar amb Úrsula Vila Estarriol, de Castelló
Pertanyia a la petita noblesa catalana i disposava d’Empúries, i el matrimoni va tenir, com a mínim,
del títol de Ciutadà Honrat de Barcelona. En temps quatre fills: Josep, Dalmiro, Margarita i Mercè.
de la Guerra de la Independència, la Junta de Era l’únic marbrista treballant a Figueres a princi-
Figueres, reunida a Borrassà, el va elegir diputat i pis del segle XX. Tenia el taller al carrer Ample,
va anar a Lleida on va jurar fidelitat a Ferran VII cantonada amb el carrer Monturiol; en el seu lloc
(1808). En el partit de Figueres, va ser l’encarregat actualment hi ha una entitat d’estalvis.
de reclutar homes i recaptar fons per a la resistèn- Varen ser aprenents seus, futurs escultors,
cia contra l’invasor. Va fer el que va poder per rete- com Llorenç Cairó↑, Novoa↑ i Pineda.
nir la possessió del Castell de Figueres (1811), i al
no aconseguir-ho va ser rellevat en el càrrec de
diputat. Va recuperar el càrrec de vocal de la Junta GUMBAU BASCO, Josep M.
de Figueres. Va assistir al Congrés celebrat a Tarra- (Figueres, 15.X.1926) Empleat de banca i actor
gona, presidit pel general O’Donnell.
Fill d’Alfons Gumbau Casals, dedicat al comerç, i
de Leocadia Basco Roura, ambdós de Figueres.
GUINART BASSAS, Josep M. Casat amb M. Dolça Masó Fontdecaba, el matri-
(Maçanet de la Selva, la Selva, 1.X.1914 – moni ha tingut un fill, Alfons↑, i una filla, Gemma.
1.VII.1995) Eclesiàstic Va fer col·laboracions en premsa i ràdio en els
anys 60-70. Va formar part de les juntes directi-
Va estudiar al Semi- ves de l’ADEPAF, Casino Menestral i Peña Taurina
nari de Girona i va Figueres.
ser ordenat prevere Va ser un membre actiu del teatre a Figueres
(16.II.1941). El pri- participant amb l’elenc del Patronat, amb l’Agru-
mer destí, com a vi- pació Marquina (dirigida per Joaquim Crumols↑),
cari, va ser a Cassà l’Agrupació Arlequín (dirigida per Toni Montal↑) i
de la Selva (1941), formà part d’Els Nens de Boadella, amb els que
i, després, a Sant aparegué a la pel·lícula de Josep Montalat↑ El
Esteve d’Olot (1942). Teatre Dalí tanca a les 7.
Va ser ecònom de
Vilafant i encarregat GUMBAU MASÓ, Alfons
de Santa Llogaia (Figueres, 27.XI.1955) Periodista
d’Àlguema (1943), i l’any 1946 en va esdevenir
rector. Fill de Josep M. Gumbau↑ Basco, empleat de ban-
Amb la creació de la nova parròquia de la ca, i de M. Dolça Masó Fontdecaba, ambdós de
Immaculada de Figueres (1954), va ser nomenat Figueres. És el gran de dos germans. Es va casar
ecònom i, al cap de dos anys, rector, lloc on hi va amb M. Rosa Ymbert↑, i va tenir un fill, Alfons.
409
GUMBAU
Va iniciar els estudis Posteriorment, s’ha decantat per una dedica-

d’Enginyeria Tècnica ció diferent, ha estat Cap de Gabinet de l’Alcaldia
Electrònica (Terras- i Comunicació, a l’Ajuntament de Figueres, sota el
sa), els quals no va mandat de Joan Armangué del PSC (1997-2007).
finalitzar. Paral·lela- Ha escrit, en col·laboració: Història del Teatre a
ment va estudiar Figueres 1816-1991. (Figueres: 1991), juntament
música al Conser- amb Rosa M. Gil i Pep Torner↑. Els Pastorets de
vatori del Liceu i a Figueres: LXXV aniversari d’El primer nadal dels
l’Aula de Música pastors (Figueres: 1998), juntament amb
Tradicional, i es va Gemma Gumbau i Agustí Vehí↑. Ha col·laborat
vincular a activitats també a Girona en el canvi de mil·lenni. Bi-
teatrals. blioteca Bàsica Comarques Gironines, “Un mer-
Inicia l’activitat teatral l’any 1968, funda el cat de fires” (Vol. 14) i diverses biografies a
Taller de Teatre amb Jaume Alsina i Salvador Memòria biogràfica (Vol. 20).
Torres↑, en el qual hi participa com a director i L’any 1975 el grup Indika (sense Tero i Diaz),
actor. Promociona el teatre a la ciutat de maneres resulta guanyador del IV Festival de la Cançó mari-
diverses des del Patronat de la Catequística, La nera de Palamós amb la cançó Esperant l’alba
Sala Edison i el Teatre Municipal, i mitjançant acti- nova. Ha rebut el premi periodístic “Cadaqués a
vitats en diferents instituts. La seva vinculació al Carles Rahola” (Cadaqués, 1992) amb dos repor-
món teatral s’estén a altres indrets de la província tatges sobre Rosa Leveroni, publicats a Hora Nova.
com Torroella de Montgrí o Llagostera. Esdevé
membre de jurats de mostres de teatre. L’any
GUMBAU SERRA, Josep
2005 refunda el Taller de Teatre que retorna al
(Palau-saverdera, 1862 – Cantallops, 2.VI.1921)
Patronat de la Catequística, del qual n’és director.
Mestre i agent de negocis
Va intervenir en algunes formacions musicals:
va ser membre fundador del grup de Cançó Fill d’Antoni Gumbau Martí, de Cantallops, i
“Indika” (1973), amb Josep Tero↑, M. Eugènia d’Eugènia Serra Turró, de Palau-saverdera. El seu
Sala, Pilar Heras↑, Ernest Diaz, Antón Maria germà Miquel també va ser mestre. Es va casar en
Rigau i Joan Ferrerós↑. Amb interpretacions de primeres núpcies amb Maria Llavanera Salvatella
Mikis Theodorakis i, posteriorment, musiquen (1881), de la Jonquera, amb qui va tenir tres filles:
poemes de M. Àngels Anglada↑. Després esdevé Leonor, Dolors i Mercè. En segones núpcies es va
contrabaix i baix elèctric, de la cobla-orquestra casar amb Dolors Juanals Font (1893), de Sant
Amoga (1979-1986). Joan de Palamós, i del matrimoni va néixer una
Des de la seva fundació es vincula a la redac- filla, Júlia.
ció del 9País (27.IV.1977), posteriorment Hora Segon Mestre de l’Escola Normal de Magisteri
Nova, i a mitjan anys 80 a altres mitjans de de Girona i, des de la fundació fins a 1904, va ser
comunicació escrits com El Punt (Girona), propietari-director de la revista El Defensor del
Empordà Federal (1987-1988), i Avui (Barcelona), Magisterio: periódico de 1a enseñanza (1901-
del qual n’és corresponsal; esdevé Cap d’Infor- 1906), va intervenir també com a col·laborador
macions del setmanari comarcal Hora Nova publicant-hi interessants treballs sobre ensenya-
(1986-1997). La vinculació amb mitjans radio- ment. Va col·laborar també amb altres rotatius
fònics és a través de Ràdio Vilafant (1994-997) i de la premsa gironina local.
amb TVRoses. És membre del Col·legi de Va ser regidor de l’Ajuntament de Girona,
Periodistes (des del 12.XII.1990). Ha escrit amb nomenat vocal de la Junta Provincial de Instruc-
el pseudònim de Samsó Oliver. ción Pública (1901) i considerat persona influent
Forma part de la Junta Directiva del Patronat en la seva època.
de la Catequística, i és membre de la Junta de Va morir circumstancialment en el poble on
Càritas Figueres i de la Junta de l’Agrupació Teatral havia passat la infantesa i adolescència, en el mo-
de les Comarques Gironines. ment del traspàs estava domiciliat a Barcelona.
410
GURT
GURT ESPARRAGUERRA, Josep M. cedència i tècniques de fabricació de les ceràmi-

(Figueres, 12.II.1951) Arqueòleg ques en el món antic i medieval.
Ha participat en nombrosos congressos, en
Fill únic d’Albert els quals ha presentat ponències i comunicacions
Gurt↑ Pujadas, d’o- i en unes cent vint publicacions referents a l’ar-
fici tintorer, natural queologia clàssica, a les civilitzacions en contac-
de Narbona, i d’E- te amb el món clàssic, i a la teoria i mètodes de
mília Esparraguera l’arqueologia, com l’arqueometria i les noves tec-
Trulls, de Figueres. nologies. Ha estat director d’onze tesis doctorals.
Casat amb Pepita Els seus articles han estat publicats a revistes
Padrós, arqueòlo- especialitzades d’arreu del món com: Complutum
ga, de Badalona, el (Madrid), Clunia (Burgos), Studia Varia Cluniensia,
matrimoni no ha tin- Studia Historica. Historia Antigua, An Tard, Médi-
gut descendència. terranée, Pyrenae, Geoarchaeological and Bioar-
Va estudiar a chaeological o Trabalhos de Arqueologia.
l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i, posterior- Entre les seves publicacions cal destacar:
ment, la carrera de Filosofia i Lletres, especialitat Clunia III. Hallazgos monetarios, la romanización
en Arqueologia a la Universitat de Barcelona. Va de la Meseta Norte a través de la circulación
presentar la tesina Rosas en el Bajo Imperio monetaria en la ciudad de Clunia (Barcelona:
(1974), i es va doctorar a la mateixa Universitat 1981; Madrid: 1985), La prehistoria del hombre:
(1980), amb la tesi La romanización en la Meseta desde los orígenes a la escritura (Barcelona:
Norte a través de la circulación monetaria en la 1981; id: 1983; id: 1985).
ciudad de Clunia, dirigida per Pere de Palol. Ha estat l’editor de les obres Sedes regiae:
És catedràtic d’Arqueologia de la Universitat (ann. 400-800) (Barcelona: 2000) en col·labo-
de Barcelona des de l’any 1989. Ha desenvolu- ració amb Gisela Ripoll, d’El pasado presente.
Arqueología de los paisajes en la Hispania roma-
pat diferents càrrecs com el de director del
na (Salamanca: 2004), en col·laboració amb
Departament de Prehistòria, Història Antiga, i
E. Ariño i J.M. Palet, de Les ciutats tardoantigues
Arqueologia (UB, 1994-1997 i 1997-2001).
d’Hispània: cristianització i topografia (Barcelo-
Ha estat assessor científic de la Secció del
na: 2005) corresponent a la VI Reunió d’Ar-
Patrimoni Cultural dels Serveis Cientificotècnics de
queologia Cristiana Hispànica (València, 2003),
la Universitat de Barcelona, i avaluador de projec-
en col·laboració amb Albert Ribera o de Late
tes de recerca per encàrrec de la Comissió Interde-
roman Coarse wares. Cooking wares and amp-
partamental de Recerca i Innovació Tecnològica
horae in the Mediterranean (UK: 2005), en
(CIRIT), de la Generalitat de Catalunya, i per l’Agèn-
col·laboració amb J. Buxeda i M.A. Cau.
cia de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca
És autor del text de l’homenatge al seu pro-
(AGAUR), entre altres. Ha establert contractes de
fessor i director de tesi Pàtera d’Honor 2002 a
recerca i innovació, amb diferents organismes com
Pere de Palol i Salellas: Premi d’Arqueologia
la NATO, la CIRIT, el CNRS o la European Commis- Catalana (Barcelona: 2002).
sion, essent en molts casos l’investigador principal. Juntament amb Núria Tena ha estat el coordi-
Ha estat director de deu projectes de recerca nador de la V Reunió d’Arqueologia Cristiana
competitius per les entitats CAICYT, CSIC, DGICYT, Hispànica: Cartagena, 16-19 d’abril de 1998
o per l’Institut de Cultura “Juan Gil Albert”, de la (Barcelona: 2000).
Diputació d’Alacant.
Ha treballat en el camp de la circulació mone-
tària en època romana, l’organització de l’espai en GURT PUJADAS, Albert
època antiga, sobre l’arqueologia del cristianisme (Narbona, França, 21.VII.1916) Atleta
primitiu, tant en l’espai urbà com sobre el territori.
Actualment dirigeix un equip d’investigació en Va néixer circumstancialment a Narbona ja que el
arqueometria i arqueologia experimental (ERAUB), seu pare, Josep Gurt Pascal, d’ofici adober, hi esta-
reconegut pel DURSI, dedicat a estudis de prova treballant. Al cap d’un temps retornen a Figueres
411
GUSTÀ
i posen una tintoreria al carrer de Sant Vicenç i, pos- No va poder assistir als Jocs de Melbourne
teriorment, la instal·laren al carrer de Sant Pau. (1956), als d’Estocolm (1958), ni als de Roma
Va estudiar batxille- (1960), per no haver-hi assistència espanyola. I,
rat a Figueres i, de amb 48 anys encara tenia esperances d’anar a
ben jove, s’adonà Tòquio (1964).
de les aptituds que Dins l’àmbit local, continua en el món de l’es-
tenia per l’atletisme port, entrena els jugadors de l’ADEPAF (1959) i és
(1930). Va comen- membre fundador del Club Natació Figueres
çar a córrer en l’es- (1968), a nivell municipal esdevé regidor per ERC
pecialitat de marxa i (1979-1983) i se li encomana la regidoria d’Es-
va guanyar diverses ports. Lluita per aconseguir una pista d’atletisme,
proves a Girona i que rebrà el seu nom, i una piscina coberta.
El biografiat ha estat implicat en altres activi-
Perpinyà (1931).
tats ciutadanes, ha format part de la junta de
L’any 1935 va in-
l’Institut d’Estudis Empordanesos, en la qual hi ha
gressar al GEiEG (Girona). L’any 1937 estava
estat per espai de vint-i-vuit anys (1981-2009).
seleccionat per disputar l’Olimpíada Popular d’An-
Ha escrit la novel·la autobiogràfica: Cendres
vers, però no hi va poder assistir per estar mobilit-
sobre el mar (Barcelona: 2001).
zat. Quan estava en la seva plenitud, la sort no va Ha estat guardonat Fulla de Figuera de Plata
acompanyar l’atleta, ja que no va poder participar com a Medalla al mèrit Esportiu de la ciutat (Figue-
en cap convocatòria dels Jocs Olímpics ni en cap res, 1955), Millor esportista de la província de
Campionat del Món. Els primers èxits, després de Girona (1956), Medalla Nacional al Mérito Depor-
la guerra civil, varen tenir lloc l’any 1943, quan va tivo (Madrid, 1971), Medalla Provincial (Girona,
ser segon al Campionat de Catalunya i d’Espanya 1983/84), Medalla Forjador de la Història Espor-
de 10 km. L’any següent guanya el Campionat de tiva de Catalunya (Generalitat, Barcelona, 1987).
Catalunya (Reus, 1944), i el següent és Campió
de Catalunya i d’Espanya de 10 km (1945). Bat el GUSTÀ
rècord d’Espanya dels 20 km i el temps esmerçat (Bàscara, s. XVI)
és d’1,36, la qual cosa constitueix la cinquena
marca mundial de tots els temps. Important nissaga, emparentada amb rellevants
Segueix competint i esdevé Campió de Cata- famílies de les rodalies com els Tomàs de Cala-
lunya dels 30 km, Campió de Catalunya dels 10 buig, els Alech de Bàscara, els Viader de Parets,
km, i Campió d’Espanya dels 10 km (1946). Els els Gispert-Sauch de Vilablareix, els Ribot de
dos anys següents repeteix Campió de Catalunya Camallera o els Arbolí de Figueres.
dels 10 km (1947 i 1948). No li permeten anar a
Londres per a participar en les proves dels Jocs GUTIÉRREZ DEULOFEU, Juli
Olímpics (1948), en les quals segur que hauria (Figueres, 11.III.1964) Enginyer i historiador
quedat finalista. Fill de Julio Gu-
L’any 1949 es va casar amb Emília Esparra- tiérrez Fernández,
guera Trulls, del matrimoni va néixer un fill Josep metge traumatòleg,
Maria↑, fa un recés en l’activitat esportiva i es i de Montserrat Deu-
dedica plenament al negoci familiar. Al cap d’uns lofeu Gratacós, i nét
anys s’incorpora de nou i queda Campió d’Espa- de l’historiador i far-
nya dels 10 km (1955), participa en els Jocs del macèutic Alexandre
Mediterrani i es qualifica en quarta posició Deulofeu↑. És el gran
(1955). En els segons Jocs del Mediterrani va ser de tres germans.
l’encarregat d’omplir a les aigües d’Empúries Ha estudiat Engi-
l’àmfora que l’endemà seria traslladada a l’esta- nyer Tècnic Agrícola
di de Montjuïc; l’acte va quedar reflectit en una (UPC, 1993), ha rea-
instantània que va donar la volta al món. litzat cursos i un màster sobre Gestió Mediam-
412
GUTIÉRREZ
biental, a l’Instituto de Investigaciones Ecológicas actes diversos arreu de Catalunya i s’ha ocupat
(1996), i sobre Consultoria Mediambiental a la de l’edició, publicació i coordinació d’algunes
Fundació Politècnica de Catalunya. Està cursant obres que restaven inèdites. En aquest sentit ha
la llicenciatura de Geografia i Història. coordinat l’edició de les obres: La Matemàtica de
Vinculat a diversos mitjans de comunicació, ha la Història. La teoria cíclica d’Alexandre Deulofeu
estat col·laborador d’Hora Nova, l’Empordà (des (Barcelona: 2004), Les cultures irano-sumèria-
de 1978), l’Empordà Federal, la Revista de la Reial caldea, hitita i egípcia (Figueres: 2005) i Història
Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, La Nació, Es- de l’art universal (Figueres: 2008).
querra Nacional, TopGuia, Avui o Diari de Barce- Ha publicat: Alexandre Deulofeu 1903-1978
lona, en els quals ha conreat diversos gèneres com (Figueres: 1994), Alexandre Deulofeu (Figueres:
entrevistes, assaig politicohistòric o reportatges. 2003) miscel·lània publicada per l’Institut d’Estu-
Destaca la sèrie de catorze articles sobre la dis Empordanesos de la qual en va ser coordina-
vida i l’obra d’Alexandre Deulofeu publicats al dor i autor, i Alexandre Deulofeu la matemàtica
setmanari Empordà en el decurs de l’any 2003 de la història (Barcelona: 2004).
amb motiu del centenari del seu naixement. Ha participat en les obres: La Matemàtica de
S’ha distingit per reivindicar la figura del seu avi, la Història. La teoria cíclica d’Alexandre Deulofeu
sobre qui ha donat conferències, ha participat en (Figueres: 2005) coordinada per Enric Pujol↑.
413
H
HERAS BORRELL, Enrica
(Llançà, 18.VIII.1918 – Figueres, 19.II.2006)
Professora
Filla de Benito
Heras Cortada, de
Llançà, i de Sera-
fina Borrell Vergés,
de Torroella de
d’Espolla, i el matrimoni va tenir, com a mínim,
tres fills: Jaume, Josep i Matilde.
Republicà federal, va ser alcalde de l’Ajun-
tament de Figueres (1902-1904).
HERAS FERRER, Fèlix

(Llançà, 24.IV.1852 – 30.XII.1917) Mestre
Fluvià. L’any 1942 De formació autodidacta, va obrir una escola pri-

es va casar amb el vada i va exercir l’ofici de mestre, arribant a tenir
farmacèutic Eduard fins a vuitanta alumnes.
Ferrés Ferrés, de Home de gran cultura, comunicava molt bé
Vilassar de Mar, el amb els seus alumnes als quals els explicava les
Maresme, va que- seves idees republicanes, el seu agnosticisme i
dar vídua molt jove i el catalanisme.
es traslladà a la ciutat comtal. Allà va cursar
estudis a l’Institut Francès assolint el títol de pro- HERAS TRIAS, Pilar
fessora, i posteriorment va estudiar català. (Figueres, 12.X.1954) Professora
Va ser col·laboradora habitual de publicacions
locals, com La Farella (Llançà). Una selecció dels Filla de Narcís Heras
seus escrits es recopilaren en l’obra Reculls Vicens, metge, de
(Figueres: 2004), amb dibuixos de Rafel Borràs↑. Cabanes, i de la
Va donar classes de català per a adults a l’Es- segona muller, Anna
cola Pompeu Fabra i, més tard, als llançanencs de Trias Balot, de Pera-
manera desinteressada. Per aquest motiu, va rebre lada, essent la mit-
la Llança d’Or de l’Ajuntament de Llançà (2006). jana de tres noies:
Anna Maria, Pilar i
HERAS CALVEROL, Joan M. Assumpció.
(Espolla, 1850 – Figueres, 20.IX.1921) Va ser membre
Polític i procurador fundador del grup
Fill de Josep Heras Ruart i de Maria Calverol Daniel. de Cançó Indika
Es va casar amb Llúcia Carlas Casas, natural (1973), amb Josep Tero↑, M. Eugènia Sala, Alfons
415
HEREU
Gumbau↑, Ernest Diaz, Antón Maria Rigau i Joan HERNÁNDEZ DIERT, Josep
Ferrerós↑. Amb interpretacions de Mikis Theodo- (Carcaixent, la Ribera Alta, 1930 –
rakis i, posteriorment, musiquen poemes de M. Saus-Camallera, 22.V.1990) Ciclista
Àngels Anglada↑.
Es va llicenciar en Pedagogia a la Universitat Fill de Josep Her-
de Barcelona, i doctorar amb la tesi Dona i edu- nández Salom, dedi-
cació a Catalunya (Universitat de Barcelona, cat al conreu de
1991), publicada l’any 1992. És professora a la l’arròs i al de taron-
Universitat de Barcelona al Departament de gers, i Brígida Diert
Teoria i Història de l’Educació. Tarazona, ambdós
Ha realitzat treballs de recerca a El Salvador i de Carcaixent (Va-
Nicaragua, alguns en conveni amb universitats lència). Fa cinquan-
catalanes i de l’Amèrica Central. Ha dirigit dos ta-cinc anys arriba-
màsters: un sobre educació a El Salvador i un ren a l’Escala per a
sobre Gènere i Desenvolupament a Nicaragua. la temporada de
S’ha interessat per temes com la desigualtat, la l’arròs. Es va casar
marginació i la immigració. amb Anna Molinas Puig, de l’Escala, i el matrimoni
va tenir quatre fills: Josep, Anna, Victòria↑ i Albert.
Afincada a Cabanes, ha participat en la vida
Va començar en el ciclisme l’any 1949. Va
política local, essent regidora de l’ajuntament
combinar aquesta afició amb la tinença d’una
per ERC, com a independent. Va ser nomenada
botiga de bicicletes i la participació en nombroses
Directora Territorial de Benestar i Família, a
curses provincials i foranes. D’entre les més
Girona (2004-2007).
importants, ha participat: cinc vegades a la Vuelta
Ha col·laborat en publicacions periòdiques Ciclista de Andalucía, sis vegades a la Volta de
especialitzades com Cuadernos de Pedagogía o Catalunya, cinc a la Volta de Llevant i dues la Vuel-
Temps d’Educació. Ha escrit: Dona i educació a ta Ciclista de España. Era membre de la Penya
Catalunya: una mirada al sexisme educatiu des Ciclista l’Escala.
d’una pedagogia social no androcèntrica (Barce- L’octubre de 1988, una furgoneta el va tirar a
lona: 1992), Nosaltres i el medi ambient (Vic: la cuneta mentre entrenava i, com a conseqüèn-
1997). Ha coordinat les obres Pedagogia amb cia, va patir una lesió a la columna i va quedar
veu de dones (Barcelona: 1999) i Pedagogia del immobilitzat. Al cap de dos anys, va perdre la
segle XX en femení (Barcelona: 2000), ambdues vida en un accident de cotxe.
en col·laboració amb Conrad Viladou. Ha Entre les diverses fites assolides cal esmen-
col·laborat a Malestares: infancia, adolescencia tar: el primer Premi de l’Escala (1949), i el Primer
y familias (2008). Premi a Poblalarg (València, 1949). L’any 1957
Treball de recerca inèdit Antoni Balmanya i va quedar subcampió d’Espanya de pista (velò-
Ros, Mariano Pujolar i Batlle, Francisco Ferrussola drom). En la categoria de veterans va guanyar el
i Ortensa, i altres mestres gironins de 1875- campionat d’Espanya (Tolosa, 1972), Subcam-
1909: precursors de la Renovació Pedagògica pió d’Espanya (1986), Campió de Catalunya de
a Catalunya, en col·laboració amb M. Eugènia Veterans (1986), Campió a la Volta de Luxem-
Sala. burg (1986).
HEREU, Joan HERNÁNDEZ MOLINAS, Victòria

(Figueres?, s. XIX) Impressor i llibreter (L’Escala, 21.X.1974) Ciclista
En els inicis tenia el negoci domiciliat al carrer de Filla de Josep Hernández↑ Diert i d’Anna Molinas
Palau i, més endavant, al carrer Nou. Va treballar Puig. És la tercera de quatre germans i se la
des de 1866 fins a 1893. coneix amb l’apel·latiu de Vicky.
416
HERRERA
De 1980 a 1985 L’any 1962 va in-

participa en curses gressar al Cos Supe-
de carretera, de rior de Policia amb
1985 a 1988 entre- la categoria d’ins-
na al velòdrom de pector. Va ser desti-
Mataró i, a partir de nat a la comissaria
1989 fins al 1995 de Portbou (1963-
canvia per la BTT. 1972), posterior-
S’entrena per a par- ment, i a petició del
ticipar en curses de biografiat, va pas-
descens amb BTT sar a la comissaria
(2002), i arriben les de Figueres lloc on
primeres victòries, de les quals només es resse- va estar al servei d’Inspecció de Guàrdia i de
nyen els primers i segons llocs: Medalla d’or Open Policia Judicial. L’any 1979 va ser agregat al ser-
de Catalunya (2003, 2004, 2005), Medalla d’or vei de la Jefatura Provincial Superior de Navarra
Campeonato de España (2004, 2005, 2007 i a Pamplona i destinat a serveis especials.
2008), Medalla d’or Copa Catalana (2006, L’any 1982 va opositar a la plaça de comissari,
2007, 2008), Medalla d’or Campionat de Cata- essent nomenat Comissari en Cap de Santurce
lunya (2006, 2007, 2008), Medalla d’or Open (Bilbao), l’any següent va rebre el nomenament de
Girona (2007), Medalla d’or Open de España Comissari Cap Provincial de Girona i l’any 1985, a
(2008). Guanyadora de l’Open d’Espanya Maxxis petició pròpia, va passar a Comissari en Cap de la
Internacional (2008). Comissaria de Figueres. L’any 1993 va rebre la
Medalla de plata Campionat de Catalunya màxima categoria dins l’escala del Cos Nacional de
(2003, 2004), Medalla de plata Campeonato de Policia, en ser nomenat Comissari Principal, càrrec
España (2003), Medalla de plata Copa de Espa- que va exercir fins l’any 2000 moment en què, per
ña (2004), Medalla de plata Open de España imperatiu legal, va passar a l’anomenada Segona
(2004, 2007). activitat. L’any 2005 finalitza la seva tasca profes-
sional i esdevé jubilat del Cos Nacional de Policia.
L’any 2008, ha guanyat quatre títols en la mo-
dalitat de descens de BTT i ha esdevingut la millor A Figueres, el biografiat s’ha implicat en diver-
ses iniciatives ciutadanes, de totes elles la que
especialista d’Espanya. Ha debutat en els campio-
obté un ressò més ampli ha estat la presidència de
nats d’Europa i del Món.
l’Associació Amics del Castell de Sant Ferran (des
Els ajuntaments de Maçanet de Cabrenys i de de 2003), des d’on s’ha preocupat d’impulsar l’ac-
l’Escala li varen dedicar un homenatge (2007). tivitat cultural amb l’organització de conferències,
exposicions, presentacions de llibres, actes socials
HERRERA LÓPEZ de la COVA, Antonio de diversa índole i excursions culturals. Durant l’e-
tapa de president del biografiat s’ha aconseguit
(Porcuna, Jaén, 12.X.1939)
que el Consorci del Castell cedeixi unes dependèn-
Comissari i activista cultural
cies per a la ubicació de la seu social de l’associa-
ció i la tasca de difusió ha quedat reflectida en el
Fill de José Maria Herrera Corpas, pastisser, i de nombre de socis que ha passat de 150 a 480.
Tremedal López de la Cova Morente, ambdós fills Durant la carrera professional ha rebut nombro-
de Porcuna, és el menor de cinc germans. Casat ses felicitacions públiques i ha estat distingit amb
amb Marisa Puente Pérez, funcionària de l’Estat, la Cruz al Mérito Militar con distintivo blanco. En un
natural de Portbou, el matrimoni té dos fills altre ordre, l’any 1979 la ciutat de Figueres el va
Alícia, biòloga, i Daniel, enginyer informàtic. distingir amb la Medalla Ciutat de Figueres, i la
Llicenciat en Dret per la UNED (1981), i Graduat Medalla Villa Reial Jaume El Conqueridor per haver
Social per l’Escola de Graduats Socials de Barce- participat en el concurs ¿Conocemos España? de
lona (1987), ha complementat la seva formació TVE, amb l’“Equipo de Figueras”, el qual va resul-
amb cursos relacionats amb l’activitat policial. tar guanyador.
417
HILDESIND
HILDESIND Va ser nomenat rector de la Universitat de

(Catalunya, s. IX – c. 992) Bisbe i abat Barcelona (1543), on incorporà les càtedres de
filosofia (1543-1547) i de teologia (1547-1559).
És originari del comtat d’Empúries, i fill dels nobles Va ser qualificador de la Inquisició i rector de Sallent
Tasi i Hisblanda, que havien restaurat els monestirs (1556-1561). El 1562 va ser elegit abat de
de Sant Quirze de Colera i de Sant Pere de Rodes. Vilabertran pel rei Felip II al temps que el va desig-
Va ser elegit abat del monestir de Rodes (c. nar primer teòleg de Catalunya per assistir al Concili
947), el primer abat conegut d’aquest monestir. de Trento, on va tractar sobre temes matrimonials.
Va consolidar la independència del monestir i la Va professar la regla dels canonges de
lliure elecció d’abat i demanà la protecció del rei
Vilabertran (1563) i va intentar reformar la vida
franc Lluís l’Ultramarí. Va rebre molts favors dels
canonical. La seva tomba es troba a Vilabertran.
nobles de la regió, augmentant notablement el
Moltes de les seves obres s’han perdut, es té
patrimoni monàstic. Va ser un dels grans restau-
radors del monestir. coneixement de: In Canticum Canticorum Salo-
Sense deixar de ser abat de Rodes va ser ele- monis explanatio in Isagogen, paraphrasium, et
git bisbe d’Elna (c. 979), diòcesi que va regir fins quinque posteriores pleniores interpretationis
a la seva mort. libros distributa (Barcinone: 1583), In Canticum
Canticorum Salomonis. Dilucidiss. propeq. divina
Explanatio... Historiam totius Evangelicae (Vene-
HORS PLANAS, Jerònim tiis: 1585).
(Peralada, 24.IX.1882 – Barcelona, 17.IX.1936)
Marista
HORTS FONT, Pere
Fill de Joaquim Hors (Figueres, 14.III.1956) Filòsof i astrònom
Arnall, jornaler, i de
Teresa Planas Olivet, Fill de Benet Horts
ambdós de Perala- Cairó, natural de
da. Va ingressar a la Figueres, horticul-
congregació del Ger- tor, i de Josefina
mans Maristes l’any Font Tatxer, de Fi-
1897, i va estar al gueres. Casat amb
Col·legi de Dènia. Maria Barios Cam-
Va rebre el nom de pabadal, de Lleida,
germà Honorio. Fou el matrimoni té dos
assassinat a Barce- fills.
lona juntament amb altres membres de l’orde. Ha cursat els es-
tudis de Filosofia i
HORTOLÀ, Cosme Damià Lletres, especialitat Filosofia pura (Universitat de
(Perpinyà, el Rosselló, 1493 – Barcelona, 1980). Com a ensenyant ha exercit
Vilabertran, 1568) Abat de Vilabertran als instituts: Eugeni d’Ors de Badalona, el
Pompeu de Martorell, i l’Institut Ramon Munta-
No queda clar el seu origen, uns biògrafs creuen ner (des de 1986).
que era empordanès i d’altres el suposen de L’any 1990 va iniciar un Programa d’Astrono-
Perpinyà. mia a l’IES Ramon Muntaner; des de llavors,
Va viure la seva infantesa a Girona i va estudiar aquesta matèria ha estat EATP d’Astronomia o
a les universitats d’Alcalá de Henares i París on va crèdit variable, assignatura que amb els anys s’ha
aprofundir en l’estudi de les llengües grega, consolidat. Des de 2001 és professor al Departa-
hebrea i siríaca a més d’estudiar matemàtiques i ment de Filosofia de la Facultat de Lletres a la
medicina, i es doctorà en Dret i Teologia a la uni- Universitat de Girona, cursa l’assignatura “Conei-
versitat de Bolonya (1528). xements Científics”, una història de la Cosmologia.
418
HUERTA
Preocupat per la contaminació lumínica, és En qualitat de metge forense ha format part

membre fundador del programa Cel Fosc. Ha estat dels equips d’identificació odontologicoforenses
un dels impulsors de la Societat Astronòmica de dels atemptats de l’11 de març de 2004 de
Figueres (creada l’any 1992), de la qual des de la Madrid; de l’equip DVI (Disaster Victims Identi-
fundació n’és el president. Societat que ha acon- fication, 2006) per a la identificació dels cadà-
seguit l’instrumental gràcies a subvencions facili- vers ocasionats pel tsunami de Tailàndia
tades per diverses institucions. (26.XII.2004). Va participar en la identificació
És membre de les associacions Sociedad d’un atemptat terrorista a Israel, on va col·labo-
Española de Astronomía (SEA), Agrupació Astro- rar amb el professor Nachman, expert en identifi-
nòmica de Sabadell, Grup d’Estudis Astronòmics cacions i reconegut internacionalment.
i de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha publicat sobre aquests temes a la pàgina
HUERTA BUSQUETS, Mercè
setmanal d’astronomia a El Punt Diari, i a articles
o comunicacions: “¿Quién nos ha robado la Vía (Figueres, 24.XII.1929) Pintora i artista
Láctea? El problema de la contaminación lumíni-
ca” a Enseñanza de las Ciencias de la Tierra Filla de Carles Huer-
(Córdoba), “La contaminación lumínica. Situación ta i de Rosa Bus-
presente y estrategias para el futuro” a Tribuna quets, cap i auxiliar,
de Astronomía (Madrid, 1998), o “La importan- respectivament, de
cia de proteger la noche” en el Meeting Starlight l’oficina de telè-
2007 (illa de La Palma). grafs, va néixer al
carrer Nou de Figue-
res. Va residir en
HOSPITAL RIBAS, Anna aquesta ciutat fins
(Banyoles, el Pla de l’Estany, 1.IV.1964) l’any 1941, moment
Metge forense, odontòloga i professora en què la família es
trasllada a Valls per
Filla de Lluís Hospi-
prescripció mèdica. L’ascens del pare a Cap
tal Comas, i d’Anna
Provincial de Telecomunicació de la província de
Ribas Bolasell, és la
Girona (1957), li implica un nou canvi de residèn-
gran de dos ger-
mans: Anna i Lluís. cia: ara a Girona capital, ciutat que esdevé la
Des de l’any 1990 residència definitiva. L’any 1961 es casa amb l’es-
resideix a l’Alt Em- criptor i periodista gironí, Narcís Jordi Aragó.
pordà. A Figueres, assisteix a les classes de dibuix
Va realitzar els d’Eduard Rodeja↑ a l’Institut Ramon Muntaner,
estudis primaris i el ensenyament que completa a Valls (1945-1950),
batxillerat a Banyo- amb la professora italiana Rosa Màndoli, i al
les, la Llicenciatura taller dels germans Jaume i Pau Mercadé. A
de Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma Girona, assisteix al taller del pintor Isidre Vicens i
de Barcelona (1988), i la d’Odontologia a la de l’escultor Domènec Fita.
Universitat Central de Barcelona. És metge espe- Paralel·lament s’implica en una activitat que
cialista en Medicina Legal i Forense (2002). sempre l’havia atret: el teatre. A Valls, participa
S’ha decantat per l’especialitat en medicina com a actriu en el Grup del Teatre Principal
forense, essent metge forense per oposició (1992), (havent representat peces de literats de primera
titular dels jutjats de Girona. Ha compaginat les tas- fila). Quan s’estableix a Girona, la proximitat
ques professionals amb l’ensenyament. Des de geogràfica li permet recuperar els vincles amb la
l’any 2000 és professora a la Facultat d’Odon- ciutat de Figueres, i s’incorpora a l’elenc del
tologia de la Universitat Internacional de Catalunya, Patronat de la Catequística, dirigit per Toni
a la càtedra d’Odontologia Legal i Forense. Montal↑. Interpreta peces teatrals com La herida
419
HUERTA
del tiempo, de John B. Priestley, Navidades en la (1982), Sala d’Art Vidreres (Vidreres, 1982),
casa Bayard, de Thorton Wilder, El Emperador l’Institut Dansa Flora Albaicín de Barcelona
Jones, d’Eugene O’Neill i El admirable Crichton, (1983), a la Capella de Sant Roc (Valls, 1983 i
de James M. Barrie. Mentre que a Girona actua 1991), a l’Hotel Llevant (Llafranc, 1981, 1985,
amb el Quadre Escènic de Ràdio Girona i partici- 1991 i 1999), a Expoart (Girona, 1998 i 2001),
pa en les sessions de Teatrefòrum de l’Institut Galeria Art (Figueres, 1987 i 1994), Galeria Fòrum
Maragall, en les representacions de la Passió de (Girona, 1989), Galeria Caramany (Girona, 1992),
Girona i en nombrosos recitals poètics i lectures Galeria Nostrart (Girona, 1995), el Museu d’Art de
teatrals, activitat que manté al llarg dels anys. Girona (2000) i la Fundació Valvi de Girona
En l’aspecte artístic ha conreat el dibuix (grafit, (2005). I, col·lectivament, en diverses manifesta-
tinta, pastel, gravat, monotip), en pintura l’aqua- cions, algunes de caire solidari com Vencèr el càn-
rel·la, l’acríl·lic, l’oli i les tècniques mixtes sobre cer a la Galeria Mayte Muñoz (Barcelona, 1997) o
paper, cartró, fusta o tela. Quan a la iconografia ha Artistes contra la guerra a la Casa de Cultura de
desenvolupat el retrat, els interiors i els paisatges. Girona (2003), i Dones a la vora de la crisi d’art
La biografiada, de sòlida formació en història de (Universitat de Perpinyà, 2003).
l’art, considera imprescindible que l’artista disposi L’any 2008, a Girona, va tenir lloc l’exposició
d’una sèrie de qualitats per desenvolupar correcta- antològica titulada “Fidelitats” amb obra exposa-
ment l’obra com l’estudi –lectura i observació– i el da a tres centres de la ciutat: la Casa de Cultura,
treball constant. El seu estil correspon a una repre- la Fundació Fita i la Fundació Valvi.
sentació realista, amb una aparença formal que En el vessant artístic ha conreat altres disci-
connecta amb el món de les idees i de la poesia. plines. Així, per exemple, ha realitzat el vitrall per
Ha complementat la pràctica artística amb la a la Capella del Santíssim de l’església de Santa
docència. Com a professora de plàstica, ha exercit Susanna del Mercadal, de Girona (1999); diver-
a l’escola La Farga (Girona, 1971), a l’Estudi d’Art sos cartells, entre els quals cal destacar el de
Fita (1982-1986) o a l’Escola Municipal d’Art, de l’Exposició de Flors de Girona (1979), el de les
Girona (EMA, 1986-1995), entre altres. Ha estat Fires de Sant Narcís de Girona (1990), i el dels
membre del Consell Assessor del Museu d’Art de Premis Literaris Girona (1990). Les seves il·lus-
Girona (1992-1996), i ha format part de nombro- tracions es poden veure també en algunes publi-
sos jurats de concursos de dibuix i pintura. cacions periòdiques com Presència i Revista de
La seva obra ha estat exposada individualment Girona, i en llibres.
a La Gàbia (Girona, 1977), al Club Nàutic (Sant Va ser guardonada amb el premi a la millor
Feliu de Guíxols, 1978), a la Galeria Rhodas actriu de repartiment de Quadres Escènics de
(Figueres, 1978 i 1981), Sala Municipal de Girona Girona (1958).
420
I
IBÁÑEZ, Elies
(?, s. XIX) Fotògraf
És un dels primers fotògrafs documentats a

Figueres. El 1864 tenia galeria oberta al carrer
Eres de la Vila. El mateix any va traslladar-se al
carrer Ample, on hi va estar fins a 1868, moment
en què va adoptar el nom comercial de Foto-
Va iniciar la professió al diari El Matí, pròxim a
Unió Democràtica de Catalunya. Durant la guerra
civil es va incorporar a la Divisió Macià-
Companys, fet presoner va passar tres mesos en
un camp de concentració d’Aranda de Duero,
considerat el pitjor període de la seva vida.
Després del conflicte bèl·lic es va dedicar a
l’empresa tèxtil familiar, però passat un lapse de
grafía Ampurdanesa i es va traslladar al carrer temps s’incorporà al periodisme (1952), per
del Forn Baix. esdevenir redactor en cap i sotsdirector d’El
Correo Catalán diari des d’on va fer “catalinisme
en castellà”, va renovar el rotatiu i incorporà pri-
IBÁÑEZ ESCOFET, Manuel meres figures de l’economia i del món de la cultu-
(Barcelona, 2.VIII.1917 – 15.XII.1990) ra. Posteriorment, va ser director de Tele/exprés
Periodista (1968) diari qualificat de lectura imprescindible
pels progrés del moment, i sotsdirector, i després
Orfe de pare de petit d’un problema cardíac s’incorporà com a director
i, a l’edat de nou adjunt de La Vanguardia (1976).
anys, de mare, va Va participar en la direcció de programes de
viure els anys d’in- Televisió Espanyola a Catalunya com Les nostres
fantesa a casa dels coses, Desperta ferro o La nostra gent. I va ser
avis materns, família assessor dels presidents Josep Tarradellas i de
coneguda amb l’a- Jordi Pujol.
pel·latiu de Can Una de les seves premisses era no caure en
Nicola, a Cadaqués. l’error d’interpretar el passat amb els ulls del pre-
Va establir contacte sent. Personatge que gaudia d’un gran sentit de
amb Roses i, molt l’humor, profunda ironia i d’una simpatia espe-
més tard, amb Cap- cial, a les dècades dels 60 i 70 va formar una
many, on rehabilità l’antiga escola del poble. A l’e- plèiade de periodistes barcelonins, connectant
dat d’onze anys es va veure obligat a deixar l’esco- d’una forma particular amb els joves.
la a causa d’una malaltia pulmonar essent la Va escriure: Kubala, un barceloní de Budapest
lectura una de les principals aficions diàries. (Barcelona: 1962), La corda fluixa (Barcelona:
421
IGLESIAS
1971), Cataluña (Barcelona: 1982), Les arrels i Pública Arús, de Barcelona, i va publicar un article
les fulles (Barcelona: 1985), Parlem del Barça. sobre la biblioteca a Anabad (1980).
De Samitier a Cruyff (Barcelona: 1990) i La Ha col·laborat en diferents publicacions periò-
memòria és un gran cementiri (Barcelona: diques com Revista de Catalunya (Barcelona). És
1990), va rebre el Premi Crítica Serra d’Or. autora de: Colegio Oficial de Aparejadores y
L’any 1983 li va ser atorgada la Creu de Sant Arquitectos Técnicos de Cataluña y Baleares:
Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el Pemi catálogo de la biblioteca (Barcelona: 1968), El
Ciutat de Barcelona de Periodisme (1986). L’any segon Congrés catalanista: un congrés inacabat
2001 una exposició al Col·legi de Periodistes de (Barcelona: 1983), “Toponímia de l’antic terme
Catalunya recordava la seva figura. d’Albanyà (Alt Empordà)”, article publicat al
Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica,
IGLESIAS, Antoni (Barcelona, 1987), Índexs de la revista “L’Avenç”
(Ordis, s. XIX – XX) Sabater i personatge popular (Barcelona: 1990).
Ha col·laborat en el llibre La masonería en la
D’ofici sabater, ha España del siglo XIX (1987) coordinat per José
passat a formar part Antonio Ferrer Benimeli.
de la literatura amb Interessada per l’exlibrisme, és membre de
l’apel·latiu d’El Saba- l’Associació Catalana d’Exlibristes. Ha estat con-
ter d’Ordis, gràcies servadora de la Col·lecció d’ex-libris de Pepita
a l’escriptor Carles Pallé, conservada a la Reial Acadèmia de Bones
Fages↑ de Climent. Lletres. Sobre aquest tema ha publicat: “Els Ex-
Sembla ser que libris a Igualada” (Revista d’Igualada, 2002), i
Antoni Iglesias (Es- l’obra més important, que esdevindrà obra de
glésies en alguna re- consulta i de referència, el Catàleg raonat dels
ferència), havia mig ex-libris catalans (Barcelona: 2007, 2 vols.).
perdut el cap a
causa de la mort d’un familiar. En algunes oca-
sions solia acompanyar “El Poll i la Puça”, una ISERN GALCERÁN, Carme
popular parella figuerenca, mentre recorrien la (L’Armentera, 3.X.1895 – l’Escala, 29.III.1983)
ciutat tocant el manubri. Mestra, inspectora i advocada
Filla de Carmelo
ILLA, Onofre
Isern, mestre de
(Figueres, s. XVIII) Mestre d’obres
Garrigàs, i de Petro-
nila Galcerán, mes-
Va reconstruir el campanar de la parroquial de
tra de l’Armentera,
Llers, que havia patit desperfectes a causa de les
posteriorment exer-
guerres amb França (1784).
ceix a Garrigàs. En
quedar òrfena de
ILLA MUNNÉ, M. del Carme pare, es va educar
(Llançà, 18.VIII.1930) Bibliotecària en un internat fran-
cès prop de la fron-
Filla de Vicens Illa Figa, de Sant Llorenç de la tera. Va fer el batxi-
Muga, i de Maria Munné Miguel, de Barcelona, llerat a l’Instituto General y Técnico de Figueres
ambdós mestres. (1909-1914), la carrera de magisteri a la Normal
Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries de la de Girona (1914-1915) i, després, va ingressar a
Diputació de Barcelona, de la qual posteriorment l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio
en va ser professora i va impartir l’assignatura de de Madrid, i obté el títol de Profesora de la
Bibliografia. Va exercir la professió a la Biblioteca Escuela Normal (1921), amb un treball de final
422
ISERN
de carrera titulat Criminalidad infantil y los tribu- 1945), La mujer en la vida del trabajo (Madrid:
nales de niños (1921). Va obtenir una beca per 1947), Misión social de la maestra en los tiem-
poder ampliar l’estudi dels problemes infantils a pos actuales, Los problemas de la infancia en
França, Bèlgica, Suïssa. los momentos actuales, Los padres ante la edu-
Va ser professora de l’Escola Normal de cación del niño (Madrid: 1959), La salud y la
Girona i inspectora de primer ensenyament a psicología escolar (Madrid: 1957).
Barcelona. Va ser delegada oficial d’Espanya als Va rebre la Encomienda con Placa de la Orden
Congressos Internacionals de Protecció de la de Alfonso X El Sabio del Ministerio de Educación
Infància de Luxemburg (1925), Ginebra, Roma Nacional (1950).
(1926), Milà (1927), París i Estocolm. Va partici-
par en el Congrés de Pediatria (València, 1927).
L’any 1927 va ser nomenada vocal del Consejo ISERN TALLADA, Carmel
Superior de Protección a la Infancia (1927). (Bordils, el Gironès, 28.XII.1934 –
Es va casar amb un enginyer holandès i resi- Girona, 29.VI.1997) Advocat
diren a Java, lloc on va aprofitar per estudiar la
llengua, l’art i els costums (1930). De retorn a Fill de Jesus M.
Barcelona, renuncia a la vida familiar per repren- Isern, metge de l’Es-
dre les seves tasques com a inspectora d’ense- cala, i d’Àngels Talla-
nyament. En esclatar la guerra civil, després de da. Es va casar amb
les dificultats inicials va col·laborar amb el règim. Josefina Sala Huguet
Es va llicenciar en Dret (1941) i es doctorà a la i el matrimoni va
Universitat de Madrid (1942), amb la tesi La tenir quatre fills.
mujer en la vida del trabajo: su misión social. Su Va viure la infan-
aspecto jurídico (Madrid: 1947). Va posar en tesa i adolescència
marxa l’Institut de Cultura de la Dona (Barce- a l’Escala. Es va lli-
lona). Va ser la primera dona en formar part del cenciar en Dret i va
Consejo Superior de Protección de Menores. esdevenir Secretari
Convidada a participar en diferents congres- d’Administració Local. El primer destí va ser a
sos a l’estranger, va dissertar sobre el paper de la Llanars, on va aconseguir revocar l’ordre de tan-
dona o sobre la maternitat i la infància. Va publi- cament de l’escola i va ser resposable de cons-
car sobre aquests temes en algunes revistes truir-ne una de nova.
especialitzades com Archivos de Pediatría Va retornar a l’Escala, lloc on va dirigir l’Hostal
(Barcelona), essent un dels títols “Sentido social Garbí i es va implicar en diverses iniciatives ciu-
del juego en la infancia” Archivos de Pediatría tadanes i polítiques: president de l’Associació de
(Barcelona: 1954). Veïns, fundador de la secció de Convergència
Ha publicat diverses obres, entre les quals: Democràtica de Catalunya. Va ser regidor de
Nuevas orientaciones femeninas en la vida social l’Escala (1983-1987, 1987-1991, 1991-1995),
(Gerona: 1928), conferència donada a la Biblio- primer per CiU, va ocupar el càrrec de tinent
teca Pública de Figueres el 12 de gener de 1928, d’alcalde, les dues següents legislatures es va
El sexto Congreso Internacional para la Protección presentar per una candidatura independent,
a la Infancia: Milán, noviembre de 1927 (Gerona: Iniciativa i Progrés.
1928), Las obras sociales del Norte de Italia, En el sector de l’hostaleria va ser l’impulsor de
Previsión del abandono infantil, La organización la creació de l’Escola d’Hostaleria de Sant Narcís
de la asistencia a los huérfanos indigentes en (Girona), va formar part del Consell de la Fira de
España, El problema de la no frecuentación esco- Girona, de la Fira de Barcelona Rodatur, president
lar, La lucha contra la mortalidad infantil, de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà
Funcionamiento y resultado de los Tribunales de càrrec des del qual va lluitar per aconseguir
Menores en España, Una obra social de fábrica, l’Escola d’Hostaleria de Vilamalla. Va ser President
Lucha contra la mortalidad infantil (Madrid: de la Sectorial de Turisme de la Cambra de Comerç
423
IZQUIERDO
de Girona, membre del Consell de Cambres de ment de la imatge, com virats o sobreexposicions.
Catalunya i vocal de les Cambres d’Espanya. Des del punt de vista iconogràfic ha tractat el
Li havia estat atorgada la Insígnia d’Or per part paisatge, rural i urbà, el qual treballa fins a obte-
de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, i nir una visió abstracta, i el retrat. Aquest l’ha
nomenat President Honorari de l’Associació. desenvolupat mitjançant sèries, on s’acusa el
pas del temps en l’individu. S’ha atribuït aquest
IZQUIERDO MOSSO, Luis moviment seriat a la influència del llenguatge del
(Sestao, Biscaia, 15.VIII.1954) vídeo, disciplina a la qual també hi ha esmerçat
Professor i artista plàstic dedicació.
Va comissariar l’exposició Dalimitar (Figue-
Va estudiar Filosofia res, 2004), la qual va itinerar a Lleida. Com a
i Lletres, especiali- complement a l’exposició va dirigir el curs, orga-
tat Filosofia pura nitzat per la UdG “El dalinismo, arte e ideología”.
(1976). Des de la Ha exposat individualment a la Sala Municipal
seva infantesa es va de Exposiciones (Baracaldo, 1977), a la Sala
dedicar a l’aprenen- Municipal Ezkurdi (Durango, 1981), a La Lluna
tatge artístic de “Foto-copias” (Girona, 1982), a La Fontana d’Or
manera autodidac- “Parafotos”(Girona, 1984), a la Sala de la CAV
ta. Compagina la “Seguir mirando” (Bilbao, 1986), al Rachdingue
seva feina d’ense- “Espectacle expectant” (Vilajuïga, 1990), a la
nyant amb activitats Sala Minerva del Cículo de Bellas Artes “Obra
artístiques com la recurrente” (Madrid, 1992), a la Galería Van-
fotografia i la pintura. L’any 1983 li varen conce- guardia (Bilbao, 1992, 1998 i 2002), a la Galería
dir la beca de creació artística CAV. Visor “Obra ingente” (Valencia, 1996), al Museu
Casat amb Georgina Berini↑, residiren uns de l’Empordà “Fotrelcamp” (Figueres, 2000), a la
anys a Rabós i posteriorment, a Espolla. Sala Municipal (Sestao, 2006), a la Galeria
Ha publicat escrits o fotografies a les revistes: Dolors Ventós (Figueres, 2007).
Arbola (Bilbao), Lápiz (Madrid), Rekarte (Bilbao), Ha participat en diferents exposicions col·lec-
Zehar (Sant Sebastià), Papers d’Art (Girona), tives, per citar-ne algunes: “La trama del arte
Fotografías (Madrid), Transversal (Lleida). vasco” (Museo de Bellas Artes Bilbao, 1980),
Ha dirigit seminaris de fotografia com “El agu- “Llibres d’artista” a la Galeria Metrònom (Barce-
jero digital”, sobre estètica fotogràfica, al centre lona, 1981), “20 artistas vascos” al Círculo de
artístic BilbaoArte (2001). Presenta la performan- Bellas Artes (Madrid, 1984), “Temple Bar Inter-
ce “Rayuela, juego, signo, vida”, a Milà (1984) i national Print Show” (Dublín, 1998), “Ficciones
Pamplona (1985). vascas” (Porto, 1998).
La seva obra palesa la seva formació filosòfi- Ha estat guardonat amb el Premi La luna de
ca i conceptual i el coneixement i l’aplicació de Madrid (1985), el Premio Gure Artea (Govern
diverses tècniques relacionades amb el tracta- Basc, 1989).
424
J
JACAS, JACCHINI/JAQUI, Leonardo
(Castelló d’Empúries o Empúries, s. XV? –
Florència, 1547) Metge
Se suposa que va
néixer a Castelló.
Durant un temps va
ser professor a Flo-
(Basilea: 1563; id.: 1580), i Methodus curanda-
rum febrium (Pisa: 1615; Basilea: 1625).
Va traduir les obres de Galè: De proecognitione
(Lugduni: 1542) i De purgatione (Lugduni: 1542).
JANER, Pere
(Figueres, s. XIX – ?, s. XX) Empresari
rència i a l’Acadè- Fundà la Librería Española (1876) a la ciutat de
mia de Pisa. Entre Guayaquil (Equador). Negoci de gran expansió,
les seves publica- el continuà el seu fill Manuel P. Janer, el qual
cions en figuren arribà a l’Equador el 1890, i l’amplià amb una
diverses impreses a secció d’articles fotogràfics, màquines d’escriure
Basilea com l’Arte i instruments de música. Fou cònsol d’Espanya i
de curar i De acuto- durant anys president de la Societat de
rum Morborum cura- Beneficència Espanyola, així com representant
tione. Va ser partidari de la doctrina de Galè i de la Societat d’Autors Espanyols.
contrari a la dels àrabs. En aquest sentit va publi-
car Adversus Avicenam. Mesuen et vulgares
medicos omnes tractatus (Venetiis: 1533), De JANOHER DALMAU, Joan
numero et entitate indicationem liber (Lugduni: (Cassà de la Selva, el Gironès, 28.I.1899 –
1537), Oratio apologetica proecognitionem ex Roses, 16.VIII.1936) Eclesiàstic i bibliotecari
medicina ut plurimum esse certam, si nihil deiin-
quator (Lugduni: 1552), Commentaria eruditissi- Fill de Pere Jenoher [sic] Albertí, i de Clara Dalmau
ma in novum librum Rhazis de partium morbis Llinàs, ambdós de Cassà de la Selva. A la vila
opera et industria Hieron. Doncellini, etc. natal es va destacar com a ajudant de mossèn
(Lugduni: 1564), In nonum librum Razis arabis … García, fundador i director de l’Orfeó Catalunya. Va
(Lugduni: 1577), In novum Rasis ad Almansorem, estudiar al Seminari de Girona, va ser ordenat
de partium morbis Commentarii (Basileae: 1579), sacerdot l’any 1925 i exercí de vicari a la Jonquera
Opuscula elegantissima, precognoscendi met- i Amer. Traslladat a Barcelona, es llicencià en
hodus de ratione curandi arte. De acuturum Filosofia i Lletres i exercí de capellà de la Clínica
morborum curatione. Quaestiones naturales Nostra Senyora del Pilar. Una vegada acabada la
425
JAUME
llicenciatura passà al Col·legi de Santa Maria del l’edat de vint-i-quatre anys ingressa al monestir
Collell per dedicar-se a l’ensenyament. benedictí de clausura de Sant Pere de les Puelles
L’any 1930 entrà en (Barcelona), després de tres anys d’estada deixa
qualitat de capellà i la vida monacal. Es trasllada a París i, després, a
bibliotecari al Palau Barcelona on es dedica a l’ensenyament i cursa
dels comtes de Pera- la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de
lada, llavors ja pro- Barcelona.
pietat de Miquel Són les seves ami-
Mateu, on hi va ro- gues, Anna Maria
mandre fins al 1936. Dalí↑ i Rosa Levero-
La seva estada a ni↑, les quals l’espe-
Peralada obeïa a ronen a publicar la
dos motius, l’un seva producció poè-
poder fer compan- tica. La seva obra
yia a la seva mare, vídua, i l’altre poder estar en reflecteix l’estima
contacte amb llibres i respirar un ambient tran- per la seva vila natal:
quil que li permetés preparar-se unes oposicions els temes mariners,
a catedràtic. Amb un ampli bagatge cultural i el paisatge, les rela-
bons coneixements de llatí i de litúrgia, deixà cions, l’amor, el pas
catalogats una part dels manuscrits i llibres de la del temps, amb nexes amb l’humanisme clàssic.
biblioteca. L’últim registre de la seva mà fou el Va col·laborar amb diversos mitjans escrits
número 8.876 del dia 7 de març de 1936. publicant articles relacionats amb la comarca. Va
Va ser empresonat al castell de Sant Ferran escriure: El temps passa a Cadaqués (Barcelona:
de Figueres, i assassinat el dia 16 d’agost de 1986), Adagio: darrere el finestral (Mataró: 1987),
1936, a la carretera de Roses a Cadaqués, al Pels camins remorosos de la mar (Barcelona:
pont de la Gorga. 1989), Quatre sonets (Mataró: 1994).
El recull Pels camins remorosos de la mar li va
merèixer el Premi Carles Riba (1989). Va rebre el
JAUME, Bernat-Jacobi Premi Carles Rahola de Periodisme (1991) per
(Figueres, s. XIII – 1347) Fundador hospital l’article “Anna Maria Dalí i Cadaqués”.
Pòstumament es va publicar la seva Poesia
L’Antic Hospital de Figueres va iniciar-se durant completa (Barcelona: 1993), a la qual es va
el primer quart del segle XIV, gràcies al llegat del incorporar l’obra inèdita Dels temps i dels som-
matrimoni format per Bernat Jaume, i la seva nis. Així com: Misterioses fuites: antologia amb
muller, Garsendis (1313). Gràcies a la donació inèdits, biografia i estudi (Barcelona: 2004) a
dels seus béns es va construir el primer hospital cura de Rosa Ardid i Neus Aguado.
del que es té coneixença. El matrimoni va renun- L’Ajuntament de Cadaqués convoca els pre-
ciar a portar una vida acomodada, i es va posar mis Quima Jaume.
a disposició dels malalts i del bisbe de Girona.
JERONI de VILABERTRAN
JAUME CARBÓ, Quima (Vilabertran, 1769 – Barcelona, 1818)
(Cadaqués, 20.IV.1934 – 30.I.1993) Poeta Arquitecte, escriptor i caputxí
Filla de Bartomeu Jaume Plumer, pescador, natu- Nom de religió de Miquel Hilari. Va ingressar a
ral d’Alcúdia, i de Mercè Carbó Albert, de Cada- l’orde el 1792. Va intervenir en la direcció de les
qués, el matrimoni va tenir quatre fills: Maria, obres de l’hospital de convalescència de
Frederic i les bessones, Quima i Esperança. Barcelona, a petició de la junta de l’hospital de
Pertanyent a una família de pescadors va Sant Pau i Santa Tecla, va actuar també en el nou
viure la infantesa i adolescència a Cadaqués. A convent caputxins de Tarragona (1802).
426
JIMÉNEZ
Va escriure: Reducción recíproca ... Nuevo JIMÉNEZ SUREDA, Montserrat

método para las operaciones de cambio de (Girona, 3.V.1967) Historiadora
España con las principales plazas extrangeras
de comercio (Manresa: 1814), obra que va ser Filla de Pedro Jimé-
editada diverses vegades. nez Peral, natural
de Becedillas de
JIMÉNEZ BARRUL, José Antonio Corneja (Àvila), guàr-
dia civil, i de Clara
(Figueres, 1.XI.1976) Cantant
Sureda Botella, de
l’Escala, va néixer
Fill de Juan Carlos Jiménez Maya, paleta, i de
circumstancialment
Rosario Barrul Vizarraga, ambdós de Mieres
a Girona i va viure la
(Oviedo). A l’edat de dos anys es trasllada a
seva infantesa a
Sant Sebastià.
l’Escala.
Musicalment, s’inicia com a guitarrista i voca-
Va estudiar la
lista, en el grup de l’Iglesia Pentecostal de Fila-
Llicenciatura en Filosofia i Lletres, especialitat
delfia. Ha format part de diferents companyies
Història per la Universitat Autònoma de
de ball com a cantant, com Chua Alba o Ángela
Barcelona (UAB, 1990), va prosseguir amb cur-
Cruces. És conegut popularment amb el nom d’El
sos de Tercer Cicle d’Història Moderna i
Chipi. A partir dels anys 90 realitza gires per
Contemporània (UAB, 1990-1992). Posterior-
Europa, com acompanyant de Pascual Gallo.
ment, es va doctorar (UAB, 1998), amb la tesi
L’any 2001 l’Ajuntament de Sant Sebastià li
L’església catalana sota la monarquia dels
va proposar gravar el primer disc, en col·labora-
Borbons. La catedral de Girona en el segle XVIII,
ció amb l’Asociación Gitana Kamelamos Adique-
amb la qualificació d’apte cum laude. Ha realit-
rar. Ha gravat Suena en el Norte (2004), en el
zat diverses estades d’investigació a l’estranger:
qual es palesa una barreja de flamenc, amb l’a-
a Bolonya (1990-1991, 1992), per a investigar
legria de buleries i la pena dels martinetes.
sobre els jesuïtes expulsats, el 1767, de la
Va aconseguir el Primer Premio de Flamenco
Corona d’Aragó, i a Bordeus (1998).
(Miranda de Ebro, 1999), Concurso Nacional
Comparteix vida i professió amb Javier Antón
(Sant Sebastià, 2000).
Pelayo, havent estat, pares d’una nena, la Clara.
Ha estat mereixedora de diverses beques amb
JIMÉNEZ MATA, Xavier finalitats científiques, ha estat membre investiga-
(Figueres, 22.VI.1934 – 5.IV.2006) Actor dor de projectes d’investigació del programa
DGICYT, com “La Inquisició a la Corona d’Aragó en
Fill de Rafael Jimé- els segles XVII i XVIII” (1992-1994), “Memòries i
nez Pla, sergent de diaris personals a la Catalunya Moderna” (1994-
la Guàrdia Civil, de 1997), “Las relaciones Iglesia-Estado” (1998-
Sollana (València), i 2000), “El pensamiento político de la Cataluña del
de Maria Mata Alba, siglo XVII y la revolución catalana de 1640” (1999-
natural de Sevilla. 2001) o “Identidades y contraidentidades políti-
Es va casar amb M. cas en los orígenes del Estado Moderno español”
Dolors Quer (1966). (2003-2005). O en el Projecte d’Investigació “Els
Juntament amb historiadors vertebradors de la cultura catalana.
altres figuerencs, Projecte per a la formació d’un diccionari de la his-
Eduard Bartolí↑, toriografia catalana” (1998-2001).
Nuri Trias, Medard S’ha especialitzat en història eclesiàstica i en
Bosch↑, i Toni Montal↑ varen crear un grup de l’anàlisi del segle XVIII. Ha participat en nombro-
teatre, la companyia Arlequín. Havien represen- sos congressos, en els quals ha presentat
tat obres de renom universal. ponències i comunicacions sobre temes de la
427
JOAN
seva especialitat. És membre de la revista Manus- Va rebre el Primer Premi Enric Descayre i
crits. Revista d’Història Moderna de la UAB (des de Salgàs amb el treball: “Els Desbach, segles XII-
l’any 1993) i secretària de redacció (des de l’any XVIII”, (Sant Feliu de Guíxols, 1991) (inèdit) i la
2001). Des de l’any 2001 desenvolupa el càrrec de Beca d’investigació en Ciències Socials i Humanes
vicedirectora de recerca del Departament d’His- del Patronat Eiximenis-Diputació de Girona
tòria Moderna i Contemporània de la UAB. (2002), per a desenvolupar el projecte de recerca
Ha publicat: L’església catalana sota la Les tombes del pla de la catedral de Girona, con-
monarquia dels Borbons. La catedral de Girona juntament amb en Javier Antón Pelayo.
en el segle XVIII (Barcelona: 1999). Girona,
1793-1795. Guerra Gran i organització política a JOAN DE LLADÓ
la monarquia dels Borbons (Girona: 2006). En (Vilabertran, †1115) Canonge regular
col·laboració: La memòria de pedra. Les làpides
sepulcrals del pla de la catedral de Girona
(Girona: 2005), amb Javier Antón Pelayo. JOAN ROSA, Josep Maria
Col·laboradora de diverses monografies: “La (Figueres, 29.XI.1940) Aparellador, fundador i
intervenció gironina en la fase final de l’antijesuï- director del Museu del Joguet de Catalunya
tisme divuitesc” al llibre d’homenatge al Profesor
Nazario González. Una historia abierta, (Barce- Fill de Josep M.
lona: 1998); “El filòsof amesurat. Les llums en una Joan Costa, tintorer,
capital de corregiment” al llibre Girona a l’Època natural de Palafru-
de la Il·lustració (Girona: 2001); a Els presidents gell, i d’Àngela Rosa
de la Generalitat de Catalunya (Barcelona: 2003); Salellas, de Figue-
al Diccionari de la historiografia dels Països res. Casat amb Pilar
Catalans (Barcelona: 2003); “Anàlisi històrica de Casademont Sadur-
la Maria Estuard de John Ford”, a Josep Fontana. ní (10.X.1969), el
Història i projecte social (Barcelona: 2004). matrimoni té una
Els seus articles han aparegut a diferents publi- filla.
cacions especialitzades com: Manuscrits (Barce- Va anar al Col·legi
lona), Cercle d’Estudis Històrics i Socials (Girona), de Les Franceses, i
Revista de Catalunya (Barcelona), Revista de al de La Salle i va començar a treballar en el
Girona (Girona), L’Avenç (Barcelona), Afers negoci familiar, però el deixà per dedicar-se al
(València) o el Butlletí de la Societat Catalana dibuix tècnic. Va prosseguir estudis nocturns a
d’Estudis Històrics (Barcelona). l’Institut Ramon Muntaner, i a Barcelona estudis
Col·laboradora de diverses traduccions cientí- d’arquitectura tècnica (1967). Va treballar amb
fiques, d’entre les quals cal destacar les obres: el decorador Jordi Galí, i va establir-se com
Burke, Peter “La cultura popular”, La cultura del arquitecte tècnic a Figueres.
Renaixement. Homenatge al Pare Batllori (Barce- Dels anys 1983 al 1985 segueix els estudis
lona: 1993), en col·laboració amb Javier Antón del Curs Català de Museologia del Servei de
Pelayo; Burke, Peter: “Las lecciones de la historia: Museus de la Generalitat de Catalunya. L’any
los humanistas del Renacimiento y el estudio del 2000 va ser elegit Acadèmic corresponent per
pasado”, Antón Pelayo, Javier (ed.), Studia Figueres de la Reial Acadèmia Catalana de
Humanitatis. La nova dimensió de l’humanista del Belles Arts de Sant Jordi.
segle XXI (Barcelona: 2002); Bisson, Thomas N. Va col·leccionar el que era la seva gran afició:
Veus turmentades. Poder, crisi i humanitat a la les joguines, amb les quals va dur a terme una
Catalunya rural, 1140-1200, (Barcelona: 2003), cinquantena d’exposicions. L’any 1982 va inau-
en col·laboració amb Maria Antònia Martí i gurar, com a ens privat, el Museu de Joguet, a l’e-
Escayol; Elliott, John H. La España Imperial, difici del que havia estat l’Hotel París, a la
(Barcelona: 2004) (traducció i revisió de la bio- Rambla de Figueres, antiga casa pertanyent al
grafia, la bibliografia i el prefaci). Baró de Terrades (1767).
428
JOLI
A la dècada dels 90 va proposar, a l’Ajunta- JOFRE PAGÈS, Josep

ment de Figueres, la formació d’un museu públic (Llançà, 19.I.1901 – ?) Músic
amb la seva col·lecció, que propicià que el 1997
es creés la Fundació del Museu del Joguet de Fill de Vicens Jofra [sic] Cervera, i de Maria Pagès
Catalunya. Essent patrons fundacionals vitalicis Iglesias, ambdós de Llançà.
de la Fundació: la Generalitat, la Diputació de Va dirigir una coral abans de la guerra. Va
Girona, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i compondre la sardana Des de la masia, dedica-
l’Ajuntament de Figueres. El corresponent Museu da al Mas d’en Gifre, a la qual, posteriorment,
del Joguet de Catalunya va ser inaugurat l’any mossèn Josep Benet↑ hi va posar la lletra.
1998 i, des de llavors, ha portat a terme nom-
broses exposicions relacionades amb el món del
joguet. Així mateix, és el promotor de la Trobada JOHER, Francisco
Anual del Joguet Antic. (Figueres, s. XVI – Roma, 1596) Religiós caputxí
El fons del museu consta de més de 10.000
peces, de les quals se n’exhibeixen actualment Fill de l’escrivà Francisco Joher. Va vestir l’hàbit el
més de 4.500 dels segles XIX i XX, fabricades 1583. Va ser professor de Filosofia i Teologia. Va
majoritàriament a Catalunya. Alguns d’aquests portar una vida de gran austeritat i va arribar a
joguets havien pertangut a personatges com ocupar càrrecs importants dins l’orde. Amb
Anna Maria↑ i Salvador Dalí↑, Federico García motiu de celebrar-se el capítol general de l’Orde
Lorca, Joan Miró, Josep Palau i Fabre, Joan (1596), va anar a Roma, allà va emmalaltir i va
Brossa, Quim Monzó, Frederic Amat, Ernest Lluch, tenir lloc el seu traspàs.
Salvador Puig Antich, Pere Noguera, Josep Maria
Benet i Jornet o Pere Casaldàliga, entre altres. JOLI BLANCH, Josep
Entre els anys 2005 i 2006 una mostra de (Castelló d’Empúries, 10.VII.1931) Músic
joguets del museu va fer un recorregut pels
museus de Taiwan, i es van exposar al National Fill de Rafael Joli
Museum of History de Taipei, al National Center Costa, mecànic, i de
For Traditional Arts d’Ylan i al Tainan Cultural Maria Blanch Rey-
Center, essent puntuada pels visitants i quedant nalt, modista, amb-
classificada en cinquè lloc d’entre les deu millors. dós de Castelló. Va
El Museu del Joguet de Catalunya ha obtingut rebre les primeres
diversos guardons, d’entre els quals cal esmen- classes de música
tar el Premi ACCA de l’Associació Catalana de del seu oncle Josep
Crítics d’Art (1983); el Premi “El pas de la tarda”, Blanch↑ Reynalt, el
de Ràdio Nacional Ràdio 4, a Barcelona (1990); qual el va introduir
el Mosca Mediterrània del Col·legi de Periodistes en el violí i contra-
de Catalunya (1992); el Premi Nacional de baix, aquest darrer
Cultura Popular (1999); el Premi Pajarita 2003 a desgrat del biografiat, però amb els anys va
atorgat per l’Asociación Española de Fabricantes esdevenir un dels millors executors d’aquest ins-
de Juguetes, i la Creu de Sant Jordi de la trument. De petit va formar part de l’escolania,
Generalitat de Catalunya, el 2007. amb el vicari Joan Cros. Va estudiar violí amb
D’un palmarès realitzat el 2007 pel Musée du Enric Sans↑, de Figueres, i contrabaix amb Josep
Jouet de Bruxelles, entre tots els museus de Cervera↑, de Roses.
joguets del món, el museu de Figueres va tenir el La primera formació en la qual participà va
gran honor d’haver quedat situat al tercer lloc. ser l’Antiga Pep de Figueres (1948-1952), des-
prés d’haver quedat orfe de pare, es va lliurar de
fer la mili i va poder entrar amb Els Verds de
JOANOLA COMALAT, Joan Mataró (1952-1955), en aquesta formació va
vegeu: JUANOLA COMALAT, Joan ser fonamental la figura del director, Joan Tutó.
429
JORDÀ
Ell li recomanà aprofundir en els estudis de con- l’havanera-sirtaki, Rhode, la grega (c. 1984), amb-
trabaix amb el mestre Rodriguez, cap de corda dós amb lletra de Joaquim Vancells i, una oració,
de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, amb qui Cançó de Maria (c. 1990).
va cursar el Grau Superior de contrabaix.
L’any 1956 es va casar amb Dolors Sentena JORDÀ
Terradas, de Roses, residiren a la vila rosinca i va (Pont de Molins, s. XIV)
tenir dos fills, M. Lurdes i Carles. Aquest mateix
any, va ser membre fundador de l’orquestra Costa Important nissaga, emparentada amb rellevants
Brava de Palafrugell, on hi va romandre deu anys famílies de les rodalies com els Fages i els
coincidint amb el mestre Florenci Mauné↑. Com a Guanter de Figueres o els Gorgot de Darnius.
conseqüència, fundaren el grup Mauné i els seus
Dinamik’s (1956-1965), juntament amb Joan
Puig↑ i Eduard Pomés, ambdós de Cadaqués, i JORDÀ, Josep M.
Toni Gadea, de Figueres. Va formar part de la for- (s. XIX – XX) Escriptor
mació Combo Gili, de Perpinyà (1974), i l’any
1975, va ser membre fundador de la Cobla Ciutat Va col·laborar amb Carles Costa↑ en la traducció
de Girona, amb Lluís Buscarons↑ de director, on de diverses obres de teatre estrangeres modernes.
va actuar de contrabaixista fins a 1979. Va formar
part, també de l’Orquestra de Cambra de Girona, JORDÀ CASADEMONT, Jordi
de la qual n’era director Lluís Albert↑. A partir de (Figueres, 7.XI.1953) Periodista i activista cultural
1979 va participar en grups d’havaneres, va ser
fundador i director de Roses canta. Va formar part Fill de Pere Jordà
del grup Veus de Besalú, els quals, subvencionats Pagès, obrer, natu-
per la Generalitat, van fer una gira per Alemanya, ral de Cistella, i de
Suïssa i Bèlgica, i els Pescadors de l’Escala amb Montserrat Casade-
Xavier Falgarona↑, Simeó Català↑, Joan Ferrés i mont Ginestera, na-
Llucià Carbó↑. L’any 1980, tornant d’una actua- tural de Navata. Va
ció de Vic, va patir un greu accident que el va obli- néixer circumstan-
gar a mantenir-se apartat de l’activitat musical, i cialment a Figueres,
li va suposar un canvi de residència, de Roses es encara que es consi-
va traslladar a Vilarnadal. dera fill de Lladó,
Joli era conegut amb el sobrenom de “Metrò- lloc on passà la in-
nom” per reunir tres virtuts: la quadratura o la rít- fantesa. Casat amb
mica, l’afinació i la seguretat. Tot i amb això, ell Thais Álvarez Trulls el matrimoni té dos fills, Ivó i Nil.
es considera un romàntic, sent la música i viu per Va estudiar el batxiller elemental al Ramon
aquesta disciplina. Muntaner i el superior de l’època a la Universitat
Després de l’accident s’ha dedicat a fer Laboral de Zamora. Des de petit es va sentir atret
suplències i a petició de Pere Cortada↑, director per la ràdio. Va començar a col·laborar a Ràdio
de l’Escola de Música de Castelló, va iniciar l’en- Figueres, en programes musicals, a l’edat de
senyament del contrabaix a l’escola municipal on 14 anys, activitat que va ampliar als mitjans de
encara avui hi exerceix. comunicació escrits com el setmanari Hora
Ha estat membre fundador de la nova Cobla Nova, i el diari El Punt, en el qual hi va col·laborar
de Cadaqués. A la dècada dels 90 va dirigir la des de la seva fundació, formant part de la dele-
Coral de Peralada. gació de l’Alt Empordà amb Narcís Genís↑.
Ha compost les sardanes L’oncle Pepet, dedica- Completant-ho amb l’activitat fotogràfica, sig-
da a Josep Blanch; La meva vila, Catalunya al cor, nant les fotos amb el pseudònim foto Didú.
L’espardenya de set vetes, La Font de Dalt i Petita L’any 1983 va decidir dedicar-se de manera
i delicada, dedicada a la seva muller. Ha com- professional a la ràdio. Va entrar a Ràdio Cadena
post, també, l’havanera Enyorament (c. 1984), i Girona (ara Ràdio Nacional), dirigida per Joan
430
JORDÀ
Albert Argerich. A l’abril de 1984 es va posar en lla. Va gestionar portar les primeres classes ofi-
marxa una nova emissora a Figueres, SER cials d’aquest instrument i, més tard, l’Aula de
Empordà, dirigida per Jordi Costa↑, a la qual es Música Popular i Tradicional de la Generalitat de
va incorporar com a responsable d’informatius. A Catalunya, que va posar en marxa els estudis
l’octubre de 1985 es va fer càrrec de la Direcció dels diferents instruments populars i les tècni-
de SER Empordà, emissora que, en poc temps, ques pròpies de la música tradicional.
es va convertir en el referent informatiu i radiofò- Fou fundador del grup Ministrers de Figueres
nic de la comarca, amb estudis a Figueres i a amb David Antius, Ivó Jordà, Marià Llop i Joan
Roses. Sense deslligar-se de la delegació figue- Carles Diaz, i intèrpret del sac de gemecs. Han
renca, al setembre de 1988 assumeix la direcció realitzat concerts, cercaviles i ball tradicional
de Ràdio Girona, aleshores de Cadena Catalana, arreu de Catalunya i Catalunya Nord, Holanda i
integrant-la a la Cadena SER. Va iniciar Els 40 Escòcia. Els Ministrers gravaren el CD El Seguici
Principals i traslladà els estudis a l’emplaçament de Figueres (2003).
actual, a la plaça Josep Pla. Fou membre fundador de la formació tradicio-
Al setembre de 1993 assumeix la Direcció nal Quarts de Tres, cobla de tres quartans (sac
General del grup COPE a Catalunya, amb seu de gemecs, tarota i flabiol i tamborí), amb Ivó
professional a Barcelona, format per les emisso- Jordà i Manel Pedreira, havent actuat arreu de
res de la COPE, Cadena 100, Cadena 13 i Ràdio Catalunya i Catalunya Nord i com a acompa-
Miramar. Al novembre de 2004 torna al grup SER nyants del Taller de Dansa de Roses en les mos-
(PRISA) i assumeix la Direcció General d’Ona tres de ball tradicional.
Catalana, formada per Ona Catalana i Ona Músi- Va posar en marxa, juntament amb Ivó Jordà i
ca, amb 33 freqüències a Catalunya. Nil Jordà, graller i pianista respectivament, el
A l’abril de 2007 es fa càrrec de la Direcció Concert de gralla i piano (2003), concert de
General de Media Capital Radios, empresa que cambra amb aquest dos instruments organitzant
té les ràdios del grup PRISA a Portugal, amb sis actuacions arreu de Catalunya i del que en varen
cadenes radiofòniques en aquest país, una de gravar un CD amb el mateix títol.
generalista i cinc de musicals, lloc que ocupa Fou membre fundador de la Colla Castellera
actualment tenint la seu a Lisboa. de Figueres (setembre de 1996), de la qual en va
Paral·lelament ha participat en nombroses i ser president (1996-1999). Es va preocupar per
variades activitats del món de la cultura tradicio- establir vincles amb el món casteller d’arreu de
nal catalana. Membre de Joventuts Musicals de Catalunya. Va impulsar la revista de la colla, d’e-
Figueres (des de 1980), època en què s’organitza dició anual, de nom Tramuntxaneta. Fou membre
el Festival Internacional de Música de l’Empordà de la junta de la Coordinadora de Colles Caste-
a Vilabertran, i altres activitats culturals comple- lleres de Catalunya (2000-2003).
mentàries, a part dels concerts. Va contribuir a Fou col·laborador de Suite Figarias (Figueres:
posar en marxa Les 6 Hores de Jazz a Figueres, els 1984), amb Ramon Pujolboira↑, Josep Ministral↑
concerts per a escolars i la Jove Orquestra de i Francesc Cruanyes↑.
Figueres, de la qual en va ser vicepresident.
A principis de 1994 va crear, juntament amb
Cati Palou i Thomas Spieker, el grup Entra- JORDÀ FAGES, Carles
muntanats, que agrupa els empordanesos resi- (Figueres, 19.II.1883 –
dents o que treballen a Barcelona, fent activitats, Pont de Molins, 4.IX.1935) Enginyer i polític
trobades i promocionant l’Empordà a la capital
catalana. Fill de Rafel Jordà↑ Pont, hisendat, de Pont de
L’any 1995 va formar part dels Amics dels Molins, i de Ramona Fages de Perramon, de
Gegants de Figueres, amb la restauració de figu- Figueres, domiciliats al carrer Nou.
res del seguici popular i la creació de noves, com Va ser el petit de nou germans. Es va casar
el Bou o el Drac. Fou membre fundador dels amb Dolors Pons Bofill, de Barcelona, i va tenir
Grallers de Figueres, amb els que tocava la gra- família nombrosa.
431
JORDÀ
Va estudiar als je- primer president de la Cambra Oficial Agrícola de

suïtes de Sarrià, on Barcelona (1933), membre fundador i president
va establir amistat de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya
amb Josep Carner i (USAC, 1933-1935), fet que li va suposar estar
Jaume Bofill i Mates, vinculat a diversos organismes com: el Consell
i la carrera d’engi- Superior de la Cooperació o la Comissió Perma-
nyeria industrial a la nent del Consell Superior d’Economia.
Universitat de Barce-
lona (1909), i s’es-
JORDÀ de GENOVER, Tomàs
tablí a la capital.
(Figueres, 1859 – 20.XI.1942) Hisendat i polític
Afiliat a la Lliga
Regionalista, va ac-
Es va casar amb Agustina Guanter Bros i varen
tuar al costat de Josep Carner i de Jaume Bofill i
tenir (com a mínim dos fills), Ricardo i Albert, i
va formar part de la Joventut Nacionalista de la
una filla, Sara↑. Estaven domiciliats a la Rambla
Lliga, de la qual en va ser president (1907), dipu-
de Figueres.
tat provincial (1913-1918) i regidor per Bar-
celona (1918-1920), on va ocupar el càrrec d’al- Republicà. Va ser regidor de l’Ajuntament de
calde accidental (1920). Els joves dissidents de Figueres (1889-1893, 1897-1901), i alcalde
La Lliga fundaren un nou partit, el qual es mante- (1904-1909).
nia en la militància catòlica, però defensava un
catalanisme nacionalista: Acció Catalana (1922), JORDÀ GUANTER, Sara
del qual el biografiat en va ser fundador i mem- (Figueres, 13.II.1895 – Barcelona, 11.VIII.1938)
bre del consell directiu. Benefactora
Va donar a conèixer el seu pensament polític
a La Veu de Catalunya (des de 1906), Jove Cata- Filla de Tomàs Jor-
lunya (Barcelona) o La Veu de l’Empordà (Figue- dà↑ de Genover, i
res). Va col·laborar en la fundació del diari d’Agustina Guanter
Pagesia, portaveu de l’USAC. Bros, ambdós de
Les seves inversions fallides en empreses vin- Figueres. Es va ca-
culades amb l’aviació va fer que s’arruïnés sar amb Joan Tutau
econòmicament i decidís renunciar als càrrecs Estruch, de Figue-
polítics i replegar-se, acompanyat de la família, a res, i el matrimoni
la casa pairal de Pont de Molins, a l’Alt Empordà. va tenir dos fills:
Com a propietari va estar molt implicat en Joan i Maria Rosa.
nombroses actuacions associatives, les primeres Va prendre la
foren en el ram de la vinya: en constituir-se la determinació d’im-
Unió de Vinyaters de Catalunya, va ser elegit pre- plicar-se en la protecció de ciutadans en veure
sident del Consell Comarcal de l’Alt Empordà que moltes de les persones perseguides pel
(1913). A partir del moment en què resideix a la règim republicà ho eren pel sol fet de ser reli-
comarca, la seva activitat es multiplica i va giosos o propietaris. Un dels primers que va acu-
impulsar el Sindicat Agrícola d’Espolla, el Sindi- dir a casa seva va ser un amic del seu fill, Fer-
cat Comarcal de Vilajuïga (1922); membre fun- nando Viader↑, de Parets d’Empordà. Altres
dador del Sindicat Oleícola Garrotxa-Empordà de eren desertors de les files republicanes. A tots
Figueres (1929) i va promoure el Sindicat els allotjava a casa seva i els ajudava a escapar
Agrícola Ricardell (1935). a França, els aconseguia permisos, passaports,
Des de 1926 va ser membre de la Junta impresos oficials i diners, procedents del
Directiva de la Cambra Agrícola de l’Empordà, on “Socorro Blanco”, organitzava expedicions per
va desenvolupar el càrrec de tresorer, i des de portar-los clandestinament a França, evitant
1933 en va ser president (1933-1935). Va ser el la seva execució.
432
JORDI
La varen detenir, la portaren a Barcelona, esdevindrà un del principals negocis. Com a pro-
l’empresonaren al Castell de Montjuïc i, final- pietari va ser soci de l’IACSI.
ment, tot i haver intervingut diversos polítics per L’any 1888 va viatjar a Barcelona per visitar
evitar el desenllaç, l’afusellaren al Fossar de l’Exposició Universal i la impressió va ser tan gran
Santa Helena. Després de la guerra, la Rambla que va tancar la banca i va fixar la seva residèn-
de Figueres (V.1939) va portar el seu nom per un cia a la ciutat comtal (1891), on estableix molt
període de quaranta anys, fins a principis de la bones relacions. Manté la casa de Pont de
democràcia. Molins i la del carrer la Muralla de Figueres on hi
passa temporades estiuenques. Amb els anys,
JORDÀ LLORENÇ, Manuel retorna a la capital empordanesa.
(Cadaqués, 28.II.1898 – Roses, 16.II.1981) Des del punt de vista polític era canovista, del
Comerciant partit conservador.
El 1910 anà a Cuba. Residí a l’Havana i a Sancti JORDI ÁLVAREZ, Lluís M.

Spíritus. Passà a Mèxic i obrí una botiga que aviat (Fortià, 1866 – Figueres, 10.XI.1929)
fou saquejada per la gent de Pancho Villa i es Pèrit agrònom, agrimensor i catedràtic
veié obligat a tornar a Sancti Spíritus, on fundà
una tabaqueria. A causa de problemes de salut,
Fill de Francisco
demanà al seu germà Pere Jordà Llorenç
Jordi↑ i d’Àngela
(Cadaqués, 1900-1937) que se’n fes càrrec i
Àlvarez. Casat amb
tornà a Catalunya. L’altre germà, Pacià Jordà,
Consuelo Morell
també participà en el negoci.
Birba, de Roses, el
matrimoni va tenir
JORDÀ PONT, Rafael tres fills: Lluís, Car-
(Pont de Molins, 1845 – Figueres, 5.X.1921) les i Josep.
Banquer i hisendat Va ser professor
numerari de l’insti-
Fill de Llorenç Jordà tut d’ensenyament
i de Joaquima Pont, mitjà de Figueres,
natural de la Bisbal. lloc on va desenvolupar també el càrrec de
Es va casar amb secretari. Disposava de despatx a la Pujada del
Ramona Fages de Castell, de Figueres. Persona molt activa va for-
Perramon, natural mar part de diverses associacions, gràcies als
de la Bisbal, i del viatges realitzats a Madrid i a la seva inquietud va
matrimoni varen aconseguir que l’Estat donés a l’Ajuntament de
néixer deu fills, vuit Figueres el solar de la placeta baixa de la Rambla
noies i dos nens, on es va construir la Cambra Agrícola Oficial de
dels quals un va l’Empordà. Associació de la qual en va ser mem-
morir infant. bre fundador i el primer secretari (1900-1907), i
Fou membre fundador, juntament amb el seu l’any 1909 va ser elegit vocal del Consell
cunyat Carles Fages↑ de Perramon i altres pro- Provincial d’Agricultura i Ramaderia de Girona.
pietaris catòlics figuerencs, de la Caixa d’Estalvis President del Casino Menestral i de la Societat
de l’Empordà, la qual inicia la seva activitat el 6 Coral Erato, va ser qualificat com una de les per-
d’octubre de 1884. Fou el fundador de la prime- sones més notables de la província de Girona.
ra entitat bancària de Figueres, la Banca Jordà Fou director i propietari d’El Pensamiento
(1885). A part de les rendes que li produïen les (Figueras) diari de literatura, ciències i arts.
propietats (l’any 1893 era el contribuent més Col·laborador d’Educación Física (Madrid), de
important de Figueres), i el molí fariner, la banca Cultura popular (Barcelona), del Semanario de
433
JORDI
Palamós (Palamós), i de la Guía General de Va començar a com-

Comunicaciones Ferro-via (Barcelona). petir a l’edat de tret-
És autor de diverses memòries sobre l’Institut ze anys, i aviat co-
de Figueres (1884-1885, 1886-1887, 1902- mençaren a arribar
1903, 1907-1908). els resultats. El més
Entre les seves obres consten: Cultivo de la important va ser
cepa americana (premiada), Tratado de agricul- l’any 2003 quan va
tura (premiada), Cria del gusano de seda-Cultivo guanyar la Medalla
de la morera, La agricultura y los agricultores d’Or Nacional de la
(premiada), El Instituto de Figueras desde su categoria Sub-21, i
creación a 1888 (premiada), Tratado de organo- posteriorment Me-
grafía y Fisiología humana, Las abejas cultivo de dalla d’Or Nacional
la caña de azúcar: cultivo del algodón, Las crisis en la categoria sènior.
económicas, La sociedad y sus males, Breves L’any 2005 va guanyar el Campionat d’Espa-
indicaciones sobre el cultivo de la cepa america- nya Absolut, i a Trelleborg (Suècia), va aconse-
na (Figueras: 1891), Nociones de Fisiología e guir la Medalla de Bronze en equip. L’any 2007
Higiene (Figueras: 1895), La extensión universi- aconsegueix la Medalla de Bronze a l’Open
taria (Figueras: 1905), Beneficios que reporta al Internacional Ciutat d’Andorra, i la Medalla de
obrero la enseñanza obligatoria (Figueras: Plata a l’Estatal (Tres Cantos, Madrid, 2007).
1913), Nociones de ganadería (Figueras: 1925). L’any 2008 ha estat l’any en el qual s’han vist
els resultats dels esforços d’aquests anys:
JORDI ROMAÑACH, Francisco Campiona d’Espanya de pes Mitjà (2008),
(Santa Eugènia de Vila-romà = Sant Joan de Medalla d’Or a l’Internacional de Tolosa de Llen-
Palamós, el Baix Empordà, 1830 – guadoc (2008), Medalla d’Or a la Copa Interna-
Figueres, 6.IV.1884) Professor i polític cional de Mestres Coreans (2008), Medalla d’Or
al Sènior de Catalunya (2008), Medalla d’Or a
Fill de Joan Jordi, de Palamós, i de Basilisa l’Open Internacional de Romania (2008), Medalla
Romañach, natural de Roses. Casat amb M. dels de Plata a l’Open d’Andorra (2008), i Subcam-
Ángels Álvarez, natural de Conca, el matrimoni va piona de l’Open Mundial de Corea (2008).
tenir, com a mínim, dos fills, Joan i Lluís M.↑. Ha estat nou vegades campiona d’Espanya.
Fou professor d’agricultura de la Granja Escola
de Fortianell i director de la institució (1862), pro- JOU CARRERAS, Josep
fessor d’agricultura de l’Institut de Figueres (c. (Figueres, 14.XII.1889 – 5.VIII.1973)
1869). Va assolir el títol de Batxiller en Arts (1869). Polític i procurador
De tendència monàrquica, va ser alcalde de
Figueres (1.III.1877 – 25.III.1881).
Fill de Tomàs Jou
Fou col·laborador de la Revista de l’Institut
Barbosa, escrivent,
Català de Sant Isidre (Barcelona).
natural de Borrassà,
i de Gertrudis Carre-
JORQUERA NAVARRO, Anna ras Camps, de Figue-
(Roses, 16.VI.1985) Esportista res. Es va casar amb
Anna Torres Darnis,
Filla de Cristina Jorquera Navarro. Especialitzada i el matrimoni no va
en taekwon-do, s’ha format en el TDK Joan’s de tenir descendència.
Roses, amb el seu oncle Joan Jorquera. Familia- Va estudiar per a
ritzada amb aquest esport des de petita, la seva procurador i va com-
mare, cinturó negre, també impartia classes d’a- partir el despatx del
questa disciplina al gimnàs. pare, situat al carrer de Joan Maragall, de
434
JUAN
Figueres. Va formar part de la Lliga i va ser batlle fill, Joan. Va ser un

des del 2 de juny de 1928 fins al 26 de febrer de destacat pintor i de-
1930. Una de les actuacions portades a terme corador d’esceno-
durant el seu mandat va ser la pavimentació de grafies. Va col·labo-
la Rambla. Durant la guerra civil va ser empreso- rar en la realització
nat i va poder escapolir-se a França. Després de d’algunes esceno-
la guerra, de nou, va ser nomenat alcalde de grafies teatrals pel
Figueres (10.II.1939 – 12.VII.1946), el primer de Patronat de la Cate-
la postguerra, un dels períodes més difícils per quística i va col·la-
les precarietats econòmiques. Va aconseguir que borar en algunes
Figueres fos nomenada “Ciudad Adoptada”. amb el pintor figue-
Va formar part de diverses associacions cultu- renc Marià Baig↑.
rals, com l’Associació de Música de Figueres de
la qual en va ser secretari, altres de caire religiós,
com l’Obra de la Parròquia de Sant Pere, de la JOVÉ PLANELLA, Joan
qual en va ser membre de la junta o, de bene- (Figueres, 26.XII.1920 – 6.VII.1979) Pintor
ficència, com l’Asil Vilallonga, del qual també en
va ser secretari. Fill de Joan Jové↑
Pi, pintor, natural de
Valls i de Rosa Pla-
JOU OLIÓ, Llorenç
nella Florensa, de
(Tortellà, la Garrotxa, 22.II.1877 – 18.II.1954)
Figueres. Es va casar
Mestre
amb Ramona Pujol,
Va estudiar a la Normal de Girona. Destinat a de Figueres, i el
Llançà l’any 1899, va formar part del grup de matrimoni va tenir
mestres de la “renovació pedagògica”, i va deixar dos fills.
gran petja entre els seus alumnes. L’any 1906 es Es va dedicar al
va traslladar a Barcelona, primer a l’escola unità- mateix ofici del pare.
ria del carrer Diputació, al Grup Baixeras (1933) Durant uns anys va
i al grup escolar Carles Aribau, de Sants, del qual coincidir amb Marià Baig↑ en la realització d’es-
posteriorment n’esdevindria director. cenografies. Va treballar en els decorats de la
Va arribar a ser un element destacat de Passió, d’INRI, de REX, dels Pastorets, El Primer
l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Nadal dels Pastors o en la comèdia El último
Va col·laborar en les revistes El Magisterio mono d’Arniches, entre altres.
Gerundense i El Defensor del Magisterio, a El A més d’aquesta activitat, va conrear l’art de
Clamor del Magisterio va escriure sota el pseudò- pintura, preferentment l’aquarel·la. Va exposar
nim de Mestre Jordi. Va ser un dels promotors de aquarel·les i olis a sales figuerenques com a la
l’homenatge que es va fer a Banyoles l’any 1923, Sala Icària, a la Sala d’exposicions del Casino
al pedagog mossèn Baldiri Reixach, i de la reedi- Menestral i foranes, com a Banyoles i, fins i tot, a
ció del llibre Instrucció per a infants. l’Amèrica del Sud, a Xile.
Els seus millors articles es publicaren al Va pintar les escenes religioses de l’església
volum Calendari Pedagògic. de Sant Cebrià de Mollet de Peralada.
JOVÉ PI, Joan

JUAN CASADEVALL, Jordi de
(Valls, l’Alt Camp, 30.VIII.1890 –
Figueres, 26.XI.1979) Pintor (L’Escala, 23.IV.1967) Advocat i polític
Es va casar amb Rosa Planella Florensa, de Fill de Santiago de Juan Ferrer i d’Elena Casa-
Figueres, i el matrimoni va tenir, com a mínim, un devall, és el mitjà de tres germans.
435
JUANDÓ
Llicenciat en Dret, mantinguda per l’historiador castelloní Pelai

és advocat de l’Es- Negre↑ Pastell, defensor de Peralada.
tat. Fou diputat a
Corts pel PP (2000- JUANOLA COMALAT, Joan
2004), portaveu de (Lladó, 1840? –
la comissió de pres- Palafrugell, el Baix Empordà, 5.IV.1919)
supostos, membre Mestre d’obres, llibreter i editor de postals
de la comissió de
justícia i d’econo- Fill de Joan Juanola,
mia i hisenda. En de Sant Martí Sas-
les eleccions mu- serra, i de Teresa
nicipals de 1999 Comalat d’Usall, Pla
havia estat elegit regidor a l’Ajuntament de Girona. de l’Estany. Es va
En perdre l’escó en les eleccions generals de casar en primeres
l’any 2004, va abandonar la política activa. núpcies amb Rosa
Salvatella Frigola
(†21.II.1881), de
JUANDÓ ARBOIX, Pere Palafrugell, i el ma-
(Figueres, 19.IV.1905 – Girona, 16.IX.1983) trimoni no va tenir
Eclesiàstic i articulista descendència i, en
segones, amb Paula Marull Castelló (6.VIII.
Fill de Joan Juandó
1881), de la Bisbal, amb qui va tenir, com a
Fortunet, de Pont de
mínim, un fill, Paulí.
Molins, paleta, i de
Mestre d’obres d’ofici, va desplaçar-se a
Francisca Arboix Coll,
Palafrugell on se’l localitza com a regent de l’es-
de Sants, Barcelo- tanc situat a la plaça Nova de la vila, negoci que
na. Realitzà els estu- va ampliar amb el de l’edició de postals. El fill,
dis eclesiàstics al Paulí, va col·laborar en el negoci familiar i, fins i
seminari de Girona tot, en va ser un dels fotògrafs.
essent ordenat sa- Les targetes postals apareixen amb el nom
cerdot el 12 de juny imprès de diverses maneres: J. Joanola, Juanola,
de 1929. Joanola e hijo. Se sap que va formar societat amb
Durant el seu Ribas de Palafrugell, llavors hi consta Joanola y
exercici ministerial desenvolupà diversos càrrecs Ribas (1905). Va ser la primera societat palafru-
parroquials: primer com a vicari de les parrò- gellenca dedicada al negoci litogràfic. Anunciaven
quies de Llers, de Calella de la Costa i de la la venda de postals al diari La Crònica. L’any 1901
Catedral de Girona i, més tard, fou regent a Vila- disposaven de 400 imatges i, al cap de poc, ofe-
sacra i encarregat de Vilatenim. L’any 1946, des- rien la possibilitat de triar entre 4.000 vistes.
prés de superar les oposicions, fou nomenat rec- Algunes de les imatges editades per Juanola
tor de la Parròquia Arxiprestal de Peralada, varen ser fetes per Jaume Ferrer Massanet
prenent-ne possessió el 16 d’agost. (1872-1922), altres per Joan Baptista Camós
Mossèn Pere es convertí en la ploma que va (1859-1951), i altres pel fill, Paulí Juanola.
difondre el nom de la vila i altres indrets de la
comarca en les seves col·laboracions a La JUANOLA FARRÉS, Jaume
Vanguardia, aparegudes de 1952 a 1955 –reco- (Figueres, 21.III.1903 – 8.I.1981) Empresari
pilades i publicades sota el títol de Crónicas del
Ampurdán (Ediciones Biblioteca Palacio de Fill de Jaume Juanola Moncanut, dedicat al nego-
Peralada: 1955)–, i a la revista Destino, alhora ci de l’oli situat al carrer de les Rodes, natural de
que defensava, mitjançant reiterats escrits a la Figueres, i de Caterina Farrés, es va casar amb
premsa, el topònim Perelada, envers la tesi Maria Riera Carré.
436
JUNCÀ
Va seguir el negoci sable de Castell d’Empordà, Orriols i Vilarromà

familiar i va traslla- (Sant Joan de Palamós), d’on era rector en morir.
dar l’empresa per a Quan la guerra civil va ser empresonat i el varen
envasar l’oli al car- assassinar al mateix temple parroquial.
rer de Vilafant, ocu- Afeccionat a la literatura, va escriure poesies,
pant-se també de la algunes d’elles publicades a l’antologia dels
distribució. Va diver- sacerdots gironins poetes El calze i la lira (Girona:
sificar les inversions 1987), de mossèn Josep M. Cervera↑.
dedicant-se a explo-
tacions agrícoles, JUANOLA PRADA, Llorenç
juntament amb el (Albanyà, 1840 – Cuba, ?) Mestre
seu cunyat, Lluís
Riera↑ (1934). L’empresa, dedicada inicialment Consta que fou aquest albanyanenc el primer
a la fabricació d’accessoris de bicicletes, aviat mestre oficial de Boadella. També va ocupar el
comercialitzà la primera bicicleta (1936). càrrec de secretari de l’Ajuntament. Va haver d’e-
L’esclat de la guerra civil va frenar l’expansió i les migrar a Cuba, lloc on va morir.
instal·lacions foren incautades per utilitzar-les
com a parc mòbil. JULIÀ, Pere
Acabada la contesa continuaren amb la fabri- (Castelló d’Empúries, s. XIII) Mestre forjador
cació d’accessoris i s’amplià el ventall de pro-
ducció. A partir d’aquí el creixement va ser conti- Va acceptar l’encàrrec de realitzar l’obra de forja de
nu. L’any 1942 que es va constituir l’empresa les reixes per a la capella del bisbe Pere de Roca-
Riera y Juanola SL, la qual va comercialitzar els bertí, pel preu de cinquanta-dos sous per quintà.
seus productes amb el nom de Rieju.
L’any 1945 es començà un procés de fabrica-
ció de ciclomotors i bicicletes que va tenir dos JUNCÀ BALLESTA, Ulisses
moments d’èxit importants: el 1953 amb una (Cadaqués, 17.I.1936 – Mèxic, 8.XII.1998)
motocicleta amb motor de 175 cc, llicència Fita, Economista
i el 1967 quan el ciclomotor Rieju-Minarelli –des L’any 1984 emigrà a Mèxic. Va ser un dels funda-
de 1964 s’havien establert vincles amb l’empre- dors del Club d’Empresaris Catalans a Mèxic.
sa de motors italiana, Minarelli–, va ser escollit
pel servei de Correus per subministrar als treba-
lladors per ser considerat el millor del moment. JUNCÀ HORS, Joan
L’empresa ha estat continuada per Jordi Riera (Figueres, 2.VII.1934 – 5.II.1989) Pintor
Baró, i Jordi Riera Tarrés.
Fill únic de Joan
Juncà Ballart, figue-
JUANOLA MARCÈ, Damià
renc, i de Consol
(Boadella, 1870 – ?) Mestre
Hors Laporta, nas-
Va estudiar Magisteri i va obrir una escola priva- cuda a Pont de
da a la Bisbal d’Empordà. Molins. Durant els
anys de la guerra
JUANOLA MARÈS, Miquel civil, la família es
(Roses, 4.IX.1880 – Sant Joan de Palamós, refugia a la casa de
el Baix Empordà, 17.XI.1936) Eclesiàstic l’avi Pere Hors, a
Pont de Molins. Tot i
Fill de Martí Juanola Fonalleras i d’Amàlia Marès que era molt petit,
Ferrerós, ambdós naturals de Roses. sempre recordava la tensió que s’havia viscut en
Va ser ordenat l’any 1905 i va exercir de vica- aquella casa amb motiu de l’assassinat del bisbe
ri a Crespià, Ridaura i Sant Mori. Va ser respon- de Terol i la resta de persones afusellades el
437
JUNCÀ
mateix dia. Fou alumne del Col·legi dels “Fossos” Amb Atenea, va ser un dels fundadors de la Fira
on estudià Comerç. Més tard amplià estudis a del Dibuix i de la Pintura del Casino Menestral
l’Acadèmia del Sr. Bruguera↑, un professor pel (1960). Va participar habitualment a les fires de
qual sempre va sentir especial respecte, admira- dibuix d’Olot, Banyoles, Sant Feliu de Guíxols i
ció i afecte. Posteriorment, va obtenir el títol Girona. I més tard, fins i tot va accedir a fer algunes
d’Agent de la Propietat Immobiliària, (API), grà- exposicions. La primera exposició va tenir lloc a
cies al qual va crear la Gestoria Lepanto. Pont de Molins, seguiren d’altres a Llançà, Mollet
L’any 1951, amb 17 anys, ingressa al Banc de del Vallès, Roses, Darnius i Montcada i Reixach.
Bilbao com auxiliar i a aquesta entitat dedica pràc- Es va casar a València, amb la periodista
ticament tota la seva vida professional on arriba a Núria Munarriz↑ (6.IX.1974). El matrimoni, que
ser apoderat i cap de comercial. Aquest càrrec li va no va tenir fills, s’instal·la a viure a Figueres.
portar a recórrer tots els pobles i masos de la L’any 1976 rep la insígnia de plata del Banc,
comarca a la recerca de nous clients i mantenir com a reconeixement pels seus 25 anys de servei.
contactes amb els corresponsals. La seva activitat
supera, però, la tasca estrictament bancària, ja
que des de ben jove assumeix el càrrec de JUNCÀ MATAS, Ramon
Relacions Públiques de l’entitat. Dintre de la sucur- (Figueres, 21.IV.1893 – 25.IV.1952)
sal, organitza les Festes de Reis, St. Carles i troba- Firaire i fuster
des dels directors de la zona, contactes amb els
mitjans de comunicació i activitats del Club Ban- Fill d’Anton Juncà i
cobao (Concursos, viatges, competicions espor- Magdalena Matas,
tives...) i també fora, amb la participació a les de Figueres. Es va
Fires de Figueres amb donació de trofeus, de casar amb Àngela
publicitat, col·lectes i col·laboració amb les jorna- Trèmols Bosch, de
des de la Creu Roja, dels Donants de Sang o del Cadaqués, i el ma-
Càncer, tota aquesta tasca fa que sigui molt cone- trimoni va tenir tres
gut a Figueres i comarca. fills: Ramon, Mag-
Va ser membre fundador de l’Associació dels dalena i Manuel.
Anyssetiers a Figueres, promoguda per l’hoteler Exercia l’ofici de
Joan Duran↑ i de la Confraria de la Bóta de Sant fuster al carrer de
Ferriol. Va ser un habitual col·laborador dels set- Sant Josep de Figue-
manaris locals i del Full parroquial. res. Juntament amb un soci, de nom Ramada,
A part de la seva ocupació professional, la varen idear unes atraccions de fira (1921). L’any
seva gran afició va ser el col·leccionisme, espe- 1924 varen construir els primers cavallets de les
cialment la filatèlia i la pintura. Va ser alumne del fires, amb figures de fusta bugides, empeses per
mestre Diego Torrent↑, essent el tema preferit el força motriu manual. Amb els cavallitus varen
paisatgístic d’influència empordanesa i olotina i recórrer, per un període d’un any, la Garrotxa i la
la tècnica emprada era la pintura a l’oli. Es va vin- Costa. A causa de divergències varen vendre el
cular amb el Casino Menestral i el Casino Esport. negoci a la família Caspolino.
Va ser un dels fundadors de l’Agrupació Filatèlica Va prosseguir en el negoci, el va mecanitzar i
i Numismàtica del Casino Menestral (1947). va diversificar les atraccions, amb barques grans
Juncà es va especialitzar en els segells de primer i altres petites (1933). Amb aquest equipament
dia d’emissió: el segell i el mata-segells, d’Espa- van recórrer les fires dels voltants fins arribar gai-
nya i d’arreu del món. Amb peces úniques, com rebé a Barcelona i cap a Cardona. A la fira de
la col·lecció de mata-segells de tots els vaixells Perpinyà, la gran novetat va ser la pista d’autos
de l’Armada Nord Americana. Va participar en de xoc. Va ser el primer fabricant de l’estat de
nombroses Exposicions Filatèliques a Figueres, pistes d’autos de xoc (1934), ja que les que cir-
Girona, i, pràcticament per tot Espanya, on va culaven per aquí eren d’origen italià. Es va estre-
guanyar nombrosos premis. nar per les Fires de Santa Creu de 1935. Durant
438
JUNCÀ
la guerra civil, la pista va quedar instal·lada de Va ingressar a l’or-

manera permanent al carrer Pep Ventura, al local questra de La Erato,
on ara hi ha la Policia Local. dirigida per Josep
Era qui portava i feia ballar la geganta, parti- Codina, i va actuar
cipant assidu dels carnavals, tocava el piano d’instrumentista i di-
d’oïdes, mentre passaven les pel·lícules mudes. rector en diverses
Als hiverns, en un local que hi havia al costat de cobles com l’Antiga
la pastisseria de Ca la Marcel·la, al carrer Pep, de Figueres. Va
Vilafant, feia titelles que construïa ell mateix. guanyar les oposi-
Més tard les sessions es van fer, també, en un cions de músic major
soterrani de la cantonada de la plaça President de l’exèrcit (1903),
Tarradellas amb el carrer Rentador. Els personat- essent director de la
ges principals eren en Titella i en Cristòfol. Ell Banda de Música del Regiment de Guipúzcoa i
mateix feia els diàlegs i ensenyava a la mainada de la Banda del Regiment de Sant Quintín, motiu
cançons republicanes. pel qual es va veure obligat a canviar sovint de
Les seves idees polítiques –era militant d’Es- domicili: Vitòria, Figueres, Girona, Tetuán, de nou
querra Republicana de Catalunya– el van portar a Figueres, Toledo i Melilla. Va dirigir la Banda del
la presó. Denunciat per haver cremat l’església de Regiment d’Àsia a Girona (1905), i posterior-
Torroella de Montgrí, –la qual cosa no era certa–, ment, a Figueres.
va estar a la presó durant vuit anys, condemnat a Va formar part d’altres orquestres com la
mort i, finalment, indultat. Moderna Catalana de Granollers, i corals com els
El 1942, mentre ell era a la presó, els fills i l’es- Amics de la Unió de Granollers.
posa van posar en marxa els cavallitus i les bar- Probablement l’allunyament de la vila nadiua
ques; van reiniciar les rutes i el 1945 van recons- va fer que la inspiració s’accentués i sorgissin les
truir la pista d’autos de xoc. Dos anys més tard van peces Lluny de ma pàtria (1916), Maria, Pilar
vendre els cavallitus i les barques per millorar-la. (esposa i filla) o Catalunya triomfant.
El 1949 es va construir una pista millor capaç Va escriure les sardanes: La fada (1905), La
d’enfrontar-se en condicions a la competència i calellenca, L’abella i la flor, Les culleretes de Sant
llavors es traslladaven a llocs més llunyans com Miquel, Les noies de Prats de Molló, L’hermosa
Alacant, Sevilla, Jerez i Burgos entre altres. La Antònia, Les noces d’en Manelic, Girona, Cecília,
pista petita se la va quedar el fill gran, Ramon, i la Enyorament, Montserrat, De Montserrat al cel
nova els altres dos fills: Magdalena i Manel. Es va (versió de l’anterior per a dues cobles), Les fades
acordar construir una pista d’autos de xoc nova de l’Empordà (1946), Vallespir en festes (1947),
per a cada fill com a mitjà de subsistència. El Revifalla (1949). El seu estil elaborat va fer que
1953 es va estrenar la d’en Ramon, el 1954 la moltes de les seves sardanes fossin premiades: La
d’en Manel i el 1956 la de la Magdalena. font d’en Pericot (1906), Cançó trista, L’Antònia
(1906) i La reina Victòria premiades al concurs
musical Sobrequés i Reig de Girona el 1906. Altres
JUNCÀ SOLER, Antoni sardanes premiades foren: Raig de lluna (Girona,
(Figueres, 17.V.1875 – Saragossa, 19.II.1952) 1907), L’aplec de Sant Martí (Palamós, 1914),
Músic, compositor i militar Canigó (Olot, 1915), Cants i planys (Vic, 1918),
Font-romeu (Mataró, 1919), La vaca cega (Bar-
Fill de Ramon Juncà Tura, teixidor, natural de celona, 1920), L’avi Xena (Girona, 1921), Gatzara
Figueres, i de Rosa Soler Tubert, de Sant Miquel carnavalesca (1946).
de Colera. S’inicià a la música a l’edat de nou Altres obres premiades foren: una col·lecció de
anys. Va realitzar estudis amb l’organista figue- ballets per a piano (Concurs Sobrequés i Reig,
renc mossèn Isidre Lleys↑, de clarinet amb Emili 1907), Tres cançons originals (Jocs Florals de
Ferrer i, després, amb el reconegut clarinetista Girona, 1930), Fiesta regia en Aranjuez (Certa-
Fèlix Sans. men Ateneo de Barcelona, 1948).
439
JUNQUER
Va escriure obres per a cobla: Cants de ma L’any 1994 el Col·legi d’Advocats de Figueres li
terra (suite) i Cotiró, música religiosa i música per va lliurar una medalla commemorativa en reconei-
a banda com els pasdobles: Banderas y estandar- xement pels 50 anys d’exercici de la professió.
tes, Álvarez de Castro, Alma Española, De Port-
Bou al Bidasoa, La feria de Sevilla, Sant Martí amb
l’obra més coneguda Del Montseny al Canigó. JUNYER GENOVER, Anna
(Figueres, 4.VII.1963) Esportista
JUNQUER LLOVERES, Josep
Filla de Joan Junyer↑
(Vilafant, s. XIX) Músic de Bodallés, advo-
És autor del Método para aprender a bailar sar- cat, de Figueres, i de
danas largas (1835). Consol Genover Visa.
És la petita de tres
germans: Josep Ma-
JUNYER de BODALLÉS, Joan ria, Montse i Anna.
(Figueres, 9.IX.1920 – 27.X.1994) Va estudiar al
Advocat i polític col·legi de la Presen-
Fill de Josep Maria tació, Les France-
Junyer Ayats, advo- ses, va passar a Les
cat, natural de Bar- Escolàpies (per ha-
celona, i de Dolors ver tancat el de la Presentació), i a l’Institut Ramon
de Bodallés Rodeja, Muntaner, fins l’any 1981. A Barcelona realitza els
de Figueres. Es va estudis de Ciències Econòmiques (UAB). Ha estu-
casar amb Consol diat Fotografia a l’I.E.F (Institut d’Estudis Fotogrà-
Genover Visa, i el fics). Ha procurat compaginar el bàsquet i la foto-
matrimoni va tenir grafia (exposició 1999), al centre cívic “Can
un fill, Josep Maria, i Baste” de Barcelona.
dues filles, Montse i Va iniciar-se en dos esports, el tennis i el bàs-
Anna↑. quet, per decantar-se pel darrer. Als dotze anys
L’any 1939 inicià la carrera de Dret a la ingressa a l’ADEPAF, l’any següent juga amb La
Universitat Central de Barcelona la qual finalitzà Casera ADEPAF, fins l’any 1981. En aquest període
l’any 1943, amb l’assistència a cursos intensius va guanyar tres Campionats d’Espanya, un cadet i
durant els estius. dos júnior, al mateix temps, l’equip va pujar a la
Va exercir l’advocacia, essent la tercera genera- primera divisió estatal. És la vuitena jugadora que
ció de la família en dedicar-se a les lleis, i es va més vegades ha jugat amb la Selecció Espanyola
especialitzar en dret civil català. Al seu despatx es femenina (139 vegades internacional).
tractaren casos de dret civil hereditari, contractes, A més de l’equip figuerenc, ha jugat amb els
obligacions, i dret civil en general. Va ser l’advocat equips: el Comansi (Barcelona, 1981-1985),
de Salvador Dalí Cusí i d’Anna Maria Dalí↑. Sabor d’Abans (1985-1987), Caixa Tarragona
Va ser designat alcalde pel ministre de Gover- (1987-1989), Microbank Masnou (1989-1990)
nació durant el període franquista (1953-1960), i el Dorna Godella (1990-1993).
i va substituir Joan Bonaterra↑ en l’alcaldia, va Els principals èxits assolits han estat: vuit
ocupar el càrrec de cap comarcal del Movimiento Campionats de lliga, tres subcampionats, i vuit
i membre del consell provincial (1955-1958), i Campionats de la Copa de S.M. la Reina.
diputat provincial (1955-1960). En un altre ordre, ha estat entrenadora de la
Una de les tasques més importants de les Universitat de Barcelona, del Celta de Vigo i, des
assolides durant el seu mandat va ser la portada de l’any 2004, és la segona entrenadora de l’UB-
d’aigües a Figueres des del pantà de Boadella i la FC Barcelona. Actualment, està col·laborant amb
instal·lació del telèfon automàtic. la Federació Espanyola amb la CSI (Comissió de
440
JUNYER
Seguiment Individualitzat), i ha participat com Va reunir una important col·lecció de pintu-

entrenadora ajudant en l’últim Europeu (U16 a res, peces medievals, quadres, i obra de pintors
Polònia). coetanis. Juntament amb el seu germà, comer-
En dues ocasions va ser elegida la millor juga- cialitzà obres artístiques, moltes pictòricament
dora espanyola per l’Asociación Española de falsificades.
Baloncestistas Internacionales (AEBI). Va escriure les biografies dels pintors:
En retirar-se l’Ajuntament de Figueres li va Antonio Caba (1838-1907), Francisco Miralles
atorgar la Medalla de plata al mèrit esportiu de la (1848-1901). Estudios biográficos y críticos por
ciutat (Figueres, 1995). Carlos Junyer Vidal, vizconde de Güell
(Barcelona: 1947).
JUNYER PADERN, Juli
(Vilamaniscle, 31.X.1892 – JUNYER/JUÑER VIDAL, Sebastià
Barcelona, 26.IV.1938) Salesià (Castelló d’Empúries, 22.II.1874 –
Barcelona, 10.XII.1966) Pintor i col·leccionista
Fill de Joan Junyer Guanter, de Vilamaniscle, i de
Rosa Padern Ayguaviva, natural de Rabós. Va Fill de Santiago Juñer
estudiar a l’escola del poble, costejada per la [sic] Estrada, d’ofici
família Gorgot. Va ingressar al Col·legi dels carreter, i de Joa-
Salesians de Girona (el Pont Major), on va pro- quima Vidal Baqué
fessar (31.VII.1912), i després va anar al [sic], ambdós de
Seminari de Campello (Alacant). L’any 1921 va Castelló d’Empúries.
ser ordenat i, a Girona, va exercir l’ensenyament
de filosofia, literatura i cant gregorià. Es va formar a
l’Acadèmia Trias de
En esclatar la guerra civil es va refugiar a casa
Barcelona, i va estu-
del progenitors, a Vilamaniscle. Va ser acusat
diar a l’Escola de
d’organitzar expedicions de religiosos a passar la
Belles Arts de la ciu-
frontera, i condemnat a mort pel Tribunal d’Espio-
tat comtal. Després
natge i d’Alta Traïció, tot i que ell només admetia
d’heretar una fàbrica tèxtil, es dedica plenament
haver administrat els auxilis espirituals a un grup
a la pintura i al col·leccionisme, afició que com-
que sortia d’Espanya. Va ser detingut a Girona
partia amb el seu germà Carles↑. Va formar part
(15.IV.1938) i afusellat al castell de Montjuïc
del grup d’artistes Els Quatre Gats, entre els quals
(Barcelona, 26.IV.1938). Va manifestar als seus
es trobaven Canals, Casagemas, Fernández de
amics que era condemnat per les seves activitats
Soto, Nonell, Opisso, Picasso, Pere Romeu i Vidal
apostòliques.
i Ventosa. L’any 1904 va anar amb Picasso a
L’any 2000 va ser beatificat.
París i va estar al Bateau-Lavoir.
L’any 1901 havia realitzat la primera estada a
JUNYER/JUÑER VIDAL, Carles Mallorca, i més tard hi va tornar de nou (1907),
(Castelló d’Empúries, 10.XI.1877 – per residir-hi una llarga temporada. A l’illa va
Barcelona, 9.I.1963) Escriptor i crític d’art tenir ocasió de conèixer el pintor Degouve de
Nunques, Joaquim Mir, Santiago Rusiñol i Azorín.
Fill de Santiago Juñer [sic] Estrada, d’ofici carre- Va visitar Deià i Llucalcari i els seus entorns, llocs
ter, i de Justa Vidal Baqué [sic], ambdós de que va plasmar en els seus paisatges i marines.
Castelló d’Empúries. Les seves obres representen paisatges estilit-
Va ser crític d’art i de teatre. Va mantenir zats, la majoria enquadrats en el postmodernis-
amistat amb artistes com Picasso (1881-1973), me català. Va comprar una casa a Llucalcari on
o l’escriptor Joan Sureda Bimet (Valldemossa, va residir, juntament amb la seva muller, la pinto-
27.VII.1872 – Palma, 28.IV.1947). Va ser redac- ra Clotilde Pascual Fibla. El seu fill, Joan Junyer,
tor artístic del diari El Liberal. va ser un pintor destacat.
441
JUVELLS
A la seva finca-museu de Vallcarca, lloc que es participar a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona
va convertir en un dels indrets més importants de de 1898 i, de nou, a l’Exposición Municipal de
reunió dels artistes barcelonins, varen reunir una Bellas Artes (Barcelona, 1918). La primera vegada
important col·lecció d’obres romàniques i gòtiques que va exposar individualment va ser a la Sala
catalanes, pintura oriental i una bona col·lecció de Parés de Barcelona (1902), en la qual hi va mos-
dibuixos de Picasso, de l’any 1903, fons avui dis- trar més d’una vintena de paisatges mallorquins, i
pers. Algunes d’aquestes peces medievals havien va repetir exposició a la mateixa sala l’any 1904.
estat retocades pictòricament pel biografiat. Inicià Va participar també en la mostra col·lectiva
aquest tipus d’activitat als anys 30, però el treball Exposición de Pintura de Mallorca en Buenos Aires.
fou tan minuciós que no es detectaren les falsifi- A partir de 1936, se’l localitza a Barcelona i se
cacions fins passats alguns anys. sap que l’any 1953 va participar en l’exposició
Va ser repetidament representat per Picasso, col·lectiva, organitzada per la Sala Parés, en la
un dels retrats es troba al Los Angeles County qual es reuniren artistes vinculats als Quatre Gats.
Museum of Art, i el títol és Sebastian Juñer Vidal,
altres foren llegats pel biografiat al Museu
Picasso de Barcelona, un d’aquests porta per JUVELLS AMAT, Bartomeu
títol Sebastian Juñer, könig. (?, s. XIX – XX) Periodista
No va ser gaire amic de presentar les seves
obres a exposicions. El crític d’art Alomar el va Va ser director de La Razón (Figueres), i d’El
qualificar com “ermitaño del arte”. Tot i així, va Guerrillero (1913-1914).
442
K
KIHIRA, Nobuko
(Nagoya, Japó, 22.X.1960) Pintora
Llicenciada en Belles
Arts per la Universi-
tat Zokei Geijutsu
Tanki Daigaku, de
Nagoya (Japó), on
algunes peces recorden els Akaris de l’escultor
Isamu Noguchi (1904-1988).
Entre les seves exposicions individuals cal res-
senyar les primerenques, les quals varen tenir lloc
a diferents galeries de Nagoya (Japó): Box Gallery
(1982), Gallery Yotsuya (1984) o Gallery Q
(1988). Posteriorment, n’ha realitzat a la província
de Girona, preferentment a Cadaqués; a l’estran-
s’especialitza en ger ha exposat en diferents llocs d’Europa,
pintura. L’any 1988 Amèrica i Àsia: Galerie Dirk Weingartz (Mayen,
arriba a Barcelona Alemanya, 1994), a l’L.K.F. Gallery (Hong Kong,
ingressa a Llotja, i 1996), aquest mateix any participa en l’Art
s’incorpora a la sec- Project al Hilton Hotel de Nagoya (Japó, 1996-
ció de gravat. Resi- 1997) a Mayen (Alemanya, 1998), a la Gallery 4
deix a Cadaqués Gats de Nagoya (2001), a la Gallery Naitoh (Gifu,
des de l’any 1992, lloc on, amb els anys, junta- Japó, 2001).
ment amb el seu marit J. Carbó↑, obre la Galeria Una de les exposicions que la biografiada
Marges-U. considera important en la seva trajectòria artísti-
El seu treball està fonamentat en el paper, fet ca va ser Pedra-Paper. Camins de possibilitats,
artesanalment per ella mateixa o bé importat del realitzada als Banys Àrabs de Girona l’any 2002
seu país. Les pintures inicials deriven de la i la mostra de set instal·lacions a l’antiga fàbrica
cal·ligrafia japonesa, però més endavant evolu- de paper Can Vila de Sarrià de Ter o la titulada
cionen cap a formes abstractes amb empremtes Pabellón de Mixtos-La Ciudadela que va tenir lloc
i solcs realitzats en el suport que es barregen a Pamplona (2003) .
amb microelements, fets a base de minerals o Entre les col·lectives cal remarcar la participa-
d’altres incorporacions matèriques. Amb els ció a diverses exposicions de gravat al Japó i
anys, a la formació oriental inicial s’hi han sumat altres manifestacions a ciutats europees com:
elements iconogràfics pertanyents a la cultura Olöfstrom (Suècia), Fürt, Bonn o Mayen totes a
mediterrània dotant les obres d’una atmosfera Alemanya; a Catalunya participa a les Jornades
especial. Picassianes (Tarragona, 1995), i en les instal·la-
S’ha endinsat també en el món de l’escultura cions internacionals CAP D’ART (Cadaqués, 1997,
feta a base de paper tenyit, manipulat, i esculpit; 1998, 1999 i 2000).
443
KIKO
Ha exposat diverses vegades al Japó junta- principal capbussador. S’ha dit que els Kontos
ment amb Carbó, actualment a la Ga-raku varen ser els que introduïren l’escafandre
Gallery (Nagoya, Japó, 2009), hi té l’exposició semiautònom a la costa catalana.
Catalunya-The Earth, The Sky & Breeze. Va arribar a ser el capità de bussos estrangers
L’any 1995 va rebre el Premi Mini-Print del port de Barcelona. Va tenir contacte amb
Internacional de Cadaqués. Cadaqués en haver realitzat un peritatge subma-
rí en aigües cadaquesenques. Arribà amb la
KIKO VENENO família a Cadaqués cap al 1917, en ser contrac-
vegeu: LÓPEZ SANFELIU, José María tats per la naviliera Taya de Barcelona, per recu-
perar el vaixell Llanishen enfonsat al golf de Lleó
KONTOS, Nissaga però transportat fins a la platja dels Caials.
Nissaga iniciada amb Giorgios Kontos A la dècada dels 30 es va establir a les Balears,
(Symi, Grècia, 1867 – Cadaqués, 30.III.1937) primer a Mallorca i, després, a Eivissa. Va passar
Pescador i bus una temporada a Portvendres, per residir definiti-
Casat amb Maria Mparba, varen tenir cinc fills: vament a Cadaqués. Després de la mort del pare
Kostas, que va residir a Cadaqués; Anita i Rosita, (1937), no va tornar a la mar, amb l’excepció del
les quals visqueren a Banyuls; Irene, casada al període de la guerra civil en què va ser sol·licitat
Brasil, i Alejandro, que també restà a Cadaqués. per desactivar mines o rescatar vaixells.
Especialista en la immersió a pulmó lliure, en Contos Contos, Alejandro
pesca d’esponja i corall i en rescat de vaixells, de (Barcelona, 9.IV.1907 – Cadaqués, 17.XI.1985)
l’illa de Symi (o Syme, Grècia). A causa d’un pro- Pescador i coraller
blema de descompressió va quedar paralitzat de
mig cos. Va establir contacte amb les Balears i, Germà de l’anterior, va ser el fill menor de
posteriorment, amb Barcelona on va disposar Giorgios Kontos i de Maria Mparba, i el primer
d’un local on oferia personal especialitzat dedi- que va néixer a Barcelona, enregistrant-lo per
cat a la immersió. Més tard, la família s’establí a equivocació amb els dos cognoms Contos subs-
Portvendres, el Rosselló, on es dedicà a la pesca tituint la K per la C. Es va casar amb Pilar Faixó i
del corall i l’esponja i posteriorment a Cadaqués. el matrimoni va tenir una filla, Montserrat.
Va ser condecorat amb la Cruz de Plata con Va treballar de maquinista amb el germà
distintivo Blanco del Mérito Naval, rebut d’Alfons Kostas, i després es va dedicar a l’hostaleria.
XIII (1914), per haver extret una mina explosiva Kontos Batllori, Jordi
del port de Barcelona. (Cadaqués, 5.III.1923 – Roses, 12.XII.1997) Bus
Kontos Mparba, Kostas Primogènit de Kos-
(Symi, Grècia, 10.IX.1895 – tas Kontos i Maria
Cadaqués, 28.VI.1963) Bus i coraller Batllori, es va casar
Fill primogènit de amb Maria Rosa
Giorgios Kontos. Es Donat Buscató, de
va casar amb Maria Roses, i el matrimo-
Batllori Ferrer, de ni va tenir dos fills:
Cadaqués, i el ma- Jesús i Cristina.
trimoni va tenir cinc Establert a Cada-
fills: Giorgios o Jor- qués va iniciar un
di, Demetri, Andrea, negoci de pesca de
Irene i Alejandro. corall. Ell mateix es
En haver quedat qualificava com el primer bus català o espanyol
lesionat el pare, va de la història, el primer explorador d’esponges i
ser el puntal de la coralls de la Península i les Balears. Amb els
família, ell va ser qui va portar l’empresa i el anys es va instal·lar a Roses.
444
KOYAMA
Kontos Batllori, Alejandro després de diverses visites, s’instal·la l’any

(Cadaqués, 24.III.1936 – 2.II.2001) 1986. Fins a prendre la decisió definitiva, va resi-
Miniaturista de modelisme naval dir, de nou, a París i Mallorca.
Fill de Kostas Kon- El paisatge de la vila
tos, va ser el petit de i del cap de Creus ha
cinc germans. Es va esdevingut el tema
casar amb Pepita iconogràfic preferent
Fité Casas, de Llei- del pintor, tractat
da, i va tenir tres d’una manera pecu-
fills: Constantí↑, De- liar, tant des del punt
metri i Lluís. Ha desde vista iconogràfic
tacat per la repro- com colorístic. La
ducció de vaixells gamma cromàtica
en miniatura: mo- emprada ha estat la
dels de propulsió a dels blancs i els gri-
vela, des del segle XIII, fins als creuers de vela sos, amb la incorporació d’algun altre color. Amb
actuals, el llagut català o el galió, emprant fustes els anys ha experimentat una lleugera evolució,
nobles de diferents classes i colors. mantenint el mateix l’estil que es caracteritza per
una tendència naïf, sense volum, tot mostrant la
Kontos Batllori, Demetri simplicitat de les coses, que respon a una filoso-
(Cadaqués, 18.II.1925 – 24.XI.2001) fia oriental segons la qual el que interessa és
Forjador i mecànic mostrar una síntesi del que veu l’espectador. Ha
Fill de Kostas Kon- treballat l’oli sobre tela i l’aquarel·la sobre paper,
tos, es va casar amb aquest importat del seu país.
Elvira Serinyana, de Ha exposat a les Galeries nipones: Kabutoya
Cadaqués, i el ma- (Tòquio, 1971, 1974), Ginza Matsuzakaya (Tòquio,
trimoni va tenir una 1974), Galeria Central (Osaka, 1974), a la
filla, Lídia. Es de- Deutsche Industrieschau (Tokio, 1983), Galeria
dicà a l’art del ferro Umeda (Osaka, 1987), Galeria Aoki (Toyama,
forjat i pedra. És l’e- 1987), Galeria Shokando (Kyoto, 1993).
xecutor del Crist A la Boutique japonaise (Ginebra, 1980), a la
monumental de l’es- Galeria Andorrart (Andorra, 1981), al Musée de
glésia del Port de la Meudon (París, 1982), a la Kunsthaus F.G. Conzen
Selva. (Düsseldorf, 1983, 1984), a la Kunst Amendt
Kontos Fité, Constantí (Aachen, 1985).
(Cadaqués, 4.III.1964) Empleat de banca i artesà A la Península ha exposat a la Galeria
Cadaqués (1978, 1979, 1981, 1982, 1983,
Fill d’Alejandro Kontos i de Pepita Fité, té dos
1984, 1986, 1988, 1990, 1992), a la Galeria
fills: Yorgos i Alexandra. Compagina la feina en
Eude (Barcelona, 1978), a Galeria Art-3 (Figueres,
una entitat bancària amb la tradició familiar; exe-
1979), a la Galeria Sant Jordi (Girona, 1979,
cuta vaixells de fusta en miniatura tipus barques
1981), a la Galeria Sant Lluc (Olot, 1979), a la
de vela llatina, clípers i galions.
Galeria Sa Llumanera (Cadaqués, 1981), Galeria
Nomen (Barcelona 1982), a La Pinacoteca
KOYAMA, Shigeyoshi (Barcelona, 1983, 1988), a la Galeria Bearn
(Osaka, 5.II.1940) Pintor (Palma, 1986, 1988) o al Palau de Caramany
(Girona, 1988).
Després de formar-se a Osaka i impartir classes L’any 2007 exposa a Figueres a la Galeria El
a Tòkio, es trasllada a Europa. Viu una tempora- Claustre, després de gairebé trenta anys sense
da a París i l’any 1970 coneix Cadaqués lloc on, mostrar-hi la seva obra.
445
KUDRYSHOVA
KUDRYSHOVA, Elena KURAKIN GOIZUETA, Eugenio de Bernard

(Niznekamsk, Rússia, 1971) Pintora (París, 7.IX.1917 – Figueres, 30.X.1975) Pintor
Establerta a Vila- Fill d’Eugenio de Bernard Kurakin i de Margarita

juïga des de l’any Goizueta. Per part paterna pertanyia a una noble
2003. Va estudiar nissaga russa de diplomàtics i, d’arrels basques,
a l’Escola Oficial per part materna. De petit i adolescent, va viure
de Belles Arts de a París, Cuba i Estats Units.
Niznekamsk. La seva Va esdevenir enginyer electrònic i, atret per
pintura ha passat l’art, es matricula a l’Art Students League (Nova
per diferents perío- York). Intervé a la Segona Guerra Mundial i, finalit-
des. Alguns dels te- zada la contesa, renuncia als títols nobiliaris, recu-
mes estan relacio- pera els pinzells i esdevé un pintor reconegut.
nats amb tradicions, La temàtica iconogràfica està conformada a
símbols i llegendes. base de figures desdibuixades i en moviment,
Amb preferència empra l’estil que ella anomena dotades d’una gran profusió colorística. Després,
gaudinià lineal, però en les darreres exposicions evoluciona cap a una etapa no figurativa, amb la
s’ha decantat per un estil figuratiu més delicat i presència de gràfics, figures circulars i, més enda-
intimista. vant, absència de les formes i prevalència del color.
Ha exposat a la Sala d’exposicions Espelt Decideix conèixer Espanya i, finalment, esta-
Viticultors (Vilajuïga, 2007) i a la sala d’exposi- bleix contacte amb l’Empordà tot vinculant-se al
cions del Consell Comarcal (2007), a l’Espai poble de Capmany.
d’Art del Casino del Boulou (França) i al Palau de Va exposar a diferents llocs com: L’Havana,
Congressos d’Andorra (2008). Nova York, Mèxic, San Francisco, Barcelona,
Està preparant el llibre Catalunya, país de lle- Madrid, Palma de Mallorca, Buenos Aires, Ceret
genda. (França) i Figueres.
446
L
LABORIA PAGÈS, Joan
(Figueres, 24.VI.1930 – 23.XI.1995) Esportista
Fill de Pere Laboria Batlle, fonedor, de Figueres i

de M. Dolors Pagès Costa, de Ventalló. Es va
casar amb Geraldine Mary-Loraine Wells.
Va destacar com a jugador de la Unió
Esportiva Figueres. Va ingressar al club la tempo-
Ha fet quatre vegades la volta al món. Ha tra-
vessat: deserts de sorra, Sàhara, d’aigua els
oceans, i de gel els dos pols. Ha estat premiat
per un reportatge del canvi climàtic als pols, Àrtic
i Antàrtida; un de llops àrtics i un de protecció
dels taurons i cetacis, incloent les cinc espècies
més perilloses a Sud-àfrica al Cap de Bona
Esperança el més dur del món. S’ha submergit a
rada 1953-1954, i va ser nomenat el millor l’aigua davant d’un gran tauró blanc de 7 m
defensa de 3a divisió dels anys 1954 a 1958. sense gàbia. L’any 2009 ha estat el primer home
Posteriorment, va jugar amb el Vic, el Ripoll, de la terra en bussejar a 200 m de profunditat
el Granollers, per tornar al Figueres. Va ser entre- una nova escletxa, formada a causa de la sepa-
nador del futbol base, de 1981 a 1984. ració de les plaques tectòniques, a Islàndia. Està
preparant un llibre en el qual reflectirà les vivèn-
cies dels darrers dotze anys.
LABORIA WELLS, John L’any 2005 va ser guardonat per la revista
(Figueres, 16.VII.1973) Fotògraf i aventurer National Geographic per una fotografia realitzada
a Nova Guinea. Ha rebut distincions de Londres,
Fill de Joan Labo- New York, Washington i París: Best adventurer and
ria↑ Pagès, treballa nature diver (2008), Honorific title as Best Nature
com a free lance per Photographer and Explorer (2008), Distinction
a la reconeguda re- Honorifique au meilleur plongeur de requins
vista de reportatges (2008), Distinction Honorifique au meilleur photo-
National Geographic graphe de nature et aventure extrême (2008).
(Londres), des de
1998, i pel Condé LAMBERT, Claude
Nast Traveler des de (Seraing?, Bèlgica, 1940) Pintor i dibuixant
l’any 2005. Ha fet
col·laboracions per Està casat i té dues filles. A l’edat de quinze anys
a la BBC. va començar els estudis de Belles Arts a Brus-
Ha batut el rècord de travessa en solitari a l’Àr- sel·les. Va treballar com a dibuixant en estudis
tic, sense mitjans elèctrics, iniciant el recorregut a cinematogràfics de dibuixos animats. Durant la
Kitila (Lapònia finlandesa). primera època va ser col·laborador d’Hergé,
447
L APORTA
creador de Tintín. El primer treball va ser El cranc de LAS PLAZAS PUJOLAR, Josep Lluís
les pinces d’or, sèrie per a la televisió, en la qual (Llers, 18.VI.1897 – Barcelona, 20.VIII.1975)
feia el dibuix d’escenari, i els fons de pel·lícules de Esportista, periodista esportiu i professor
cinema animat. Va col·laborar en El Temple del Sol
i El llac dels taurons. Posteriorment, va intervenir Fill de Francisco Ja-
en el llargmetratge Pinotxo a l’espai i en sèries com vier Las Plazas Bosch
Àsterix, Lucky Luke o la sèrie televisiva Érase una i de Narcisa Pujolar
vez ... la vida, Érase una vez América. Sabater. Es va casar
Com a dibuixant es caracteritza per emprar una amb M. Luisa Váz-
tècnica extremadament minuciosa, utilitzant prefe- quez Boust i el ma-
rentment el guaix i l’aquarel·la. Una de les seves trimoni va tenir una
principals qualitats és que no s’acota a un estil, filla.
sinó que, com a creador de fons, s’adapta a l’acció Va practicar dife-
desenvolupada en els textos. Ha realitzat també rents esports, va ser
espots publicitaris. campió de Catalunya
La seva obra ha passat per diferents períodes: de salts de trampolí
durant l’adolescència va conrear la pintura i de rem, futbolista a l’equip universitari, subcam-
surrealista tipus Magritte, després l’impressio- pió d’Espanya de rugbi amb el CN Barcelona, amb
nisme, i quan resideix a l’Empordà retorna a la el qual va ser Campió d’Espanya; olímpic a les
pintura surrealista. regates d’Argenteuil (París, 1924). Posteriorment,
L’any 1974 es va va ser seleccionador nacional i fundador de
instal·lar al Mas l’Escola Nacional de preparadors de futbol.
Pujolet, a Agullana, A l’edat de dotze anys va començar a escriure
i des de fa uns anys els primers articles al diari El Mundo Deportivo.
es troba afincat al Una vegada retirat de l’esport, es va dedicar al
Baix Empordà. periodisme esportiu, camp en el qual va crear es-
cola i assolí gran prestigi, tant en els mitjans espor-
La seva obra pic-
tius nacionals com estrangers. Va ser director d’El
tòrica ha estat expo- Mundo Deportivo (Barcelona, des de 1939), i cre-
sada a diferents llocs ador de la pàgina fotogràfica i responsable de la
de Catalunya i Bèl- secció esportiva del Diario de Barcelona. Va ser
gica. És autor de les cap d’esports de Radio Nacional de España a Bar-
3.000 il·lustracions celona. Va decantar-se també pel vessant pedagò-
de la Bíblia (1974), dels dibuixos de l’Auca dedica- gic, essent professor de l’Escola de Periodistes.
da a Santa Eugènia o la decoració mural de la Va rebre el nomenament de Periodista d’Honor
capella del Mas Perxés d’Agullana. Va ser el gua- pel Ministerio de Información y Turismo. Va ser el
nyador del primer Premi de Cinema Curt del Festi- delegat a Catalunya de l’Agrupación Española de
val de Cannes, amb el film Agulana, en el qual va Periodistas Deportivos, associació de la qual
col·laborar G. Frydman. Guanyador de la Palma n’havia estat vicepresident.
d’Or (1984), de cinema d’animació, amb Le Cheval Va escriure el pròleg de La Táctica en el fútbol
de Fer, també amb la col·laboració de G. Frydman. moderno (Barcelona: 1954), de José García del
El curt La Fotografia va ser premiat a Irlanda. Ramo.
LAPORTA LASAUCA, Antoni

(La Jonquera) (?, s. XIX) Militar i enginyer
Important nissaga jonquerenca amb extenses pro- Comandant d’enginyers del castell de Sant Ferran
pietats que abraçaven des de la vila fins a la fron- de Figueres, va esdevenir ajudant de Joaquim
tera francesa durant el segle XIX. Actualment la Caamaño↑, en el cobriment de la riera Galligans
Casa Laporta s’ha convertit en un Centre Cultural. de la capital empordanesa. Fou el director del
448
L AVEDA
tram de la Rambla, finalitzat l’any 1832. Va ser LAVEDA ALBÀ, Rosa Maria
candidat a senador per la província de Girona (Lleida, 15.XII.1963) Pintora
(1837-1838).
L’Ajuntament de Figueres li va dedicar un carrer. Des de petita havia
sentit afició per la
pintura, però les cir-
LASSÚS COLOMEDA, Joan cumstàncies fami-
(L’Escala, 4.VIII.1901 – 12.III.1996) liars fan que s’hagi
Músic i fotògraf de dedicar a l’ac-
tivitat empresarial.
Fill de Joan Lassús L’any 1983 combi-
Saguer, pescador, i na l’obligació amb
de Josepa Colo- l’afició i, a partir de
meda Flaqué. Es va 1990, any en què
dedicar a la música es trasllada a viure
pràcticament tota la a Barcelona, s’hi dedica amb més intensitat.
vida, va estudiar Ingressa a l’estudi de pintura Traç i, amb els anys
amb l’Avi Xaxu, va amplia la seva formació al taller 4 Pintors amb
seguir a Torroella de Núria Balcells i Agustí Roca. L’any 1999 ingressa
Montgrí, on va rebre a l’estudi de Glòria Muñoz↑ i Josep Maria Pinto↑.
les lliçons de tenora Manté contacte també amb altres artistes com
del mestre Enric Joaquín Ureña, Martínez Lozano↑, Antoni Granja
Vallespí. Va interpretar la tenora, el piano, el violí Llobet o el ceramista, Mario Sousa, a la Jonquera.
i el saxo. Va formar part de les orquestres La L’any 2000 es trasllada a viure a Peralada i
Principal de l’Escala, de La Principal de Bordils, l’any 2004 inaugura el nou estudi a Figueres.
de la Cobla-orquestra de Torroella de Montgrí, de La seva pintura es caracteritza per un caire
La Principal de la Bisbal. Després de la guerra intimista, les seves composicions són fonamen-
civil va reincorporar-se a la nova orquestra de talment natures mortes, i tant la iconografia
l’Escala fins a la dissolució (1939-1956), llavors com la utilització dels colors mostren la sensi-
va anar a la Río, de Figueres, i a La Farnense, de bilitat de l’artista.
Santa Coloma. Va ser un dels impulsors de la Ha exposat en mostres col·lectives, com:
fundació de l’orquestra Foment de la sardana, de Pintors de Peralada (Peralada, 2003), Alumnes
Torroella de Montgrí (1975), en la qual va inter- Aquarel·listes de Pepe Martínez Lozano (Llançà,
pretar la tenora. 2003), Galeria Raquel Recio (Vitòria, 2004),
El seu principal hobby va ser la fotografia, en Galeria Fernando Alcolea (Barcelona, 2004),
la qual s’hi va iniciar l’any 1935 com amateur i, Col·legi d’advocats (Figueres, 2005), Pintoras
de manera autodidacta, es va convertir en pro- Europeas a Art galelry fest. & Maas. (Reutlingen,
fessional; va enregistrar tots els canvis trans- Alemanya, 2006), Col·lectiva de Nadal a El
correguts durant el segle XX a la vila escalenca. Claustre (Girona, 2006, 2007) i Col·lectiva a
Va editar postals, va realitzar fotografia docu- I’Antic Hospital de Santa Maria (Lleida, 2007).
mental i reportatges per encàrrec, amb predilec- Exposicions individuals: Centre Cultural
ció pel blanc i negre. Lauredià (Sant Julià de Loira, Andorra, 2001),
El Salón Internacional de Fotografía de Fundació Cultural Castell de Peralada (Peralada,
Gerona li va atorgar un premi i el consistori esca- 2001), Claustre de Sant Domènec (Peralada,
lenc un diploma d’honor (1954). Va participar en Girona, 2002), Biblioteca pública (Lleida,
una exposició retrospectiva de l’Escala de 1889- 2003), Torremirona sport & spa (Navata, 2003),
1950, a la Galeria Massanet (1975). Sala Fernando Alcolea (Barcelona, 2003),
L’any 1986 l’Agrupació sardanista Avi Xaxu li Consell Comarcal de l’Alt Empordà (Figueres,
va dedicar la publicació de l’Aplec de la sardana. 2005), Sala municipal (l’Escala, 2005), Galerie
449
LEE
L’Art du Temps (Prades, France, 2005), Col·legi Les empreses de Lee i els seus projectes han
d’Advocats (Figueres, 2005), Sala d’Art Arnau de rebut reconeixements nacionals i internacionals,
Vilanova (Lleida, 2006), Fundació Cultural com el de de la Consultora Mckinsey (2000) i el de
Castell de Peralada (Peralada, 2006). la Boston Consulting Group (2000). Per la seva
Ha estat mereixedora dels premis: Finalista trajectòria empresarial ha rebut els següents guar-
Premi Valentí (Vilanova i la Geltrú, 1999), Fina- dons: “Gironí de l’any”, (2005); “Millor Emprene-
lista Biennal de Pintura Cola-cao (Barcelona, dor Tecnològic”, per la Universitat de Cambrigde
2000), 3a Finalista Premi Valentí (Vilanova i la (2005); “Millor Empresari de l’Any” (2006),
Geltrú, 2002), 1a Finalista del Premi Res Non Guardó concedit per l’AIJEC, “Premi a Millor Inicia-
Verba (Lleida, 2002), Finalista Premi Valentí tiva TIC” (2007), premi que va concedir la Unió
(Vilanova i la Geltrú, 2004), Finalista Premi Empresarial del Penedès i va recollir de mans del
Valentí (Vilanova i la Geltrú, 2005), Premio Casa príncep d’Astúries; “Premi a l’Emprenedor d’Ultra-
Consuelo (2006), Finalista Premi Cercle de mar”, concedit pel Govern Taiwanès (2007);
Belles Arts (Lleida, 2007). “Premi Ferrer Salat a l’Empresari de Futur”, pel
Foment del Treball (2007).
El jurat de la Jove Cambra Internacional de
LEE, Dídac
Catalunya, després d’atorgar-li el premi com a
(Figueres, 15.I.1974) Empresari i informàtic
Millor Jove Emprenedor de Catalunya (2007), l’ha
És fill dels taiwane- seleccionat com a representant de Catalunya en el
sos Pablo i Leticia. concurs al Millor Jove Emprenedor Creatiu del Món.
Inicia la seva car- Va rebre el Premi Pastor del Consell Comarcal
rera professional a de l’Alt Empordà (2008) per haver destacat en
l’edat de 21 anys, l’àmbit economicosocial.
creant la seva pri-
mera empresa tec- LEVERONI VALLS, Rosa
nològica, Intercomgi. (Barcelona, 1910 – 4.VIII.1985)
Aquesta companyia Bibliotecària i poeta
oferia en els seus
inicis serveis de Diplomada per l’Es-
connectivitat, però cola de Bibliote-
aviat va passar a convertir-se en un referent local càries (Barcelona,
com desenvolupador de negocis online. 1930-1933), allà
Després d’aquest primer projecte empresarial, va establir contacte
en van venir d’altres, sempre relacionats amb amb Carles Riba i
Internet i desenvolupats a la mateixa incubadora. en va esdevenir dei-
Els més destacats són: Spamina, solucions de xeble i amiga. Altres
seguretat de correu; Atraction, solucions de màr- professors foren Fer-
queting online; Intercomgi Argentina: Software ran Soldevila, Jordi
Factory, i Scubastore: comerç electrònic de produc- Rubió o Lluís Nico-
tes de submarinisme. Aquestes companyies tenen lau d’Olwer. Va fer
presència a Espanya, Argentina i Xina i compten en les pràctiques obligatòries a la Biblioteca
l’actualitat amb un equip de més de 160 persones. Popular de Figueres (en data 10.IV.1933 s’aco-
El biografiat compagina la presidència del miada en el dietari), i va rebre una beca per pros-
seu grup empresarial amb la participació en seguir els estudis a Madrid i aprofundir el treball
altres projectes com Eurekakids, fa conferències de final de carrera sobre literatura infantil.
sobre esdeveniments relacionats amb Innovació Va treballar a la Universitat Autònoma de
i TIC, és professor en el Màster de Turisme de la Barcelona i va començar la llicenciatura en Filo-
Universitat de Barcelona, i articulista en la secció sofia i Lletres, estroncada per l’esclat de la guer-
d’economia d’El Periódico. ra civil.
450
LLADÓ
L’any 1939 va ser cessada del seu lloc de tre- Leveroni. Catàleg de l’arxiu literari (Barcelona:
ball a la Biblioteca Universitària. Aquesta circums- 2000), on queda reflectit el material inèdit.
tància li va suposar la ruptura amb el món biblio- Va voler ser enterrada a Cadaqués pels vin-
tecari i es va decantar per la literatura, en la qual cles establerts amb la vila. L’any 1987 l’Ajunta-
ja s’hi havia endinsat des de feia una dècada. ment de Cadaqués va instaurar els Premis
Durant la postguerra va desenvolupar una Literaris Rosa Leveroni.
important tasca en la represa de la cultura i la llen-
gua catalanes. Va ser una de les primeres mem- LÍDIA de CADAQUÉS
bres i, posteriorment, sòcia d’honor de l’Associació vegeu: NOGUER SABÀ, Lídia
d’Escriptors de Llengua Catalana. Com a membre
de la Catalan Society va assistir a congressos de
LLACH BORRELL, Higini
literatura catalana celebrats a Anglaterra.
(Cadaqués, 10.X.1919) Pintor
Va col·laborar a Serra d’Or on va publicar sobre
les biblioteques populars i sobre l’Escola de Va exposar en diverses exposicions a Barcelona i
Bibliotecàries, i en el Bulletin of Hispanic Studies. Terrassa, lloc on va anar a residir. L’any 1944 es va
Va ser cofundadora i directora de la revista Ariel. presentar a les Galerias El Jardín, de Barcelona.
Va conrear la poesia, l’assaig i la crítica literària,
especialment sobre Ausiàs March. En la poesia,
LLADÓ, Joan de
en el refús de la superficialitat i barroquisme, és
(Empordà, ? – 1115) Canonge
palesa la influència de Carles Riba. Va traduir
obres d’Eliot. Fill de l’Empordà. Va ser canonge regular de Sant
Va llegar la seva biblioteca, la documentació Agustí de Vilabertran. Fou elegit primer prior del
personal i la seva obra inèdita a la Biblioteca de monestir de Santa Maria de Lladó, fundat pel
Catalunya. L’any 1986 es va fer una exposició per bisbe de Girona el 1089. Va ser prior perpetu per
donar a conèixer el material relacionat amb més de vint-i-cinc anys, en el transcurs dels
l’Escola de Bibliotecàries. quals va augmentar el patrimoni monàstic amb
Va publicar: Epigrames i cançons (Barcelona: diverses donacions de bisbes i seglars. El record
1938) amb pròleg de Carles Riba i va continuar d’aquest prior resta en un cenotafi de la paret
en el segon poemari Presència i record (Barce- exterior de l’església.
lona: 1952) amb pròleg de Salvador Espriu, que
posteriorment foren aplegades a Poesia (Barce- LLADÓ ROVIRA, Àngel
lona: 1981) amb la incorporació d’alguns poe- (Girona, 29.IX.1902 –
mes inèdits, i Contes (Barcelona: 1985). Altres Cambrils, el Baix Camp, 19.V.1984)
aportacions són: Bibliografia de Josep Puig i Germà de La Salle
Cadafalch (Barcelona: 1947?), i Un epistolari de
Carles Riba (Barcelona: 1973). Va realitzar l’aspi-
El recull de poemes Epigrames i cançons va rantat i el noviciat a
resultar guanyador del Premi Joaquim Folguera Hostalets de Llers
(1937). ( 1914 - 1918 ) ,
La Generalitat de Catalunya la va distingir essent ordenat el
amb la Creu de Sant Jordi (1982). 31.X.1918 i va pren-
Pòstumament s’ha publicat Rera el mur dre el nom de ger-
(Barcelona: 1995), els dietaris Confessions i qua- mà Àngel Domingo,
derns íntims (Barcelona: 1997) a cura d’Abraham encara que sempre
Mohino i Enric Pujol, l’Epistolari Rosa Leveroni- va ser conegut com
Josep Palau i Fabre: 1940-1975 (Barcelona: germà Àngel. Va es-
1998), o La casa desierta y otros poemas (Mont- tar a Bujedo (Bur-
blanc: 2000). L’any 2000 la Biblioteca de gos), a la comunitat dels Josepets (Barcelona,
Catalunya publicà Llibres i papers de Rosa 1920-1924), a la de Figueres (1924-1936), a la
451
LLANDRICH
de Fonserannes (Béziers, França, 1936-1938), a en algunes publicacions periòdiques locals com

la de Melilla (1938), a la d’Arucas (Canàries) La Granja o El Bien del País, i a altres foranes
(1938), i, de nou, a Figueres (1939-1984). com El Cultivador la qual va dirigir (1848-1853),
Al col·legi La Salle, de Figueres, conegut popu- a El Sol o El Diario de la Tarde.
larment amb el nom d’Els Fossos, va desenvolupar Va ser catedràtic de Botànica a l’Escola Indus-
diverses activitats: va ajudar a la reconstrucció del trial de Barcelona, entre altres. Va ser membre de
centre malmès per la guerra civil, va ser professor la Sociedad Económica Amigos del País, de la
de física i biologia (1941-1984), fotògraf dels Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Bar-
esdeveniments més importants, i promotor de la celona i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
creació de la secció filatèlica del col·legi. L’activitat Va escriure: Lecciones elementales de botáni-
més destacable va ser la duta a terme des de l’any ca para uso de los colegios de humanidades
1940, consistia en la recollida diària de les dades (Figueras: 1842), Memoria sobre el estado actual
meteorològiques de la ciutat, les quals facilitava a de la Botánica y Agricultura, y del plan y órden
l’Instituto Nacional de Meteorología. Després del de materias para su enseñanza, que en la oposi-
seu traspàs les instal·lacions varen caure en desús ción á la cátedra de dichas ciencias que princi-
i varen ser desmuntades. piará el 10 de Agosto de este año presenta á la
Com a bon saurí gaudia del do de la localitza- muy Ilustre Junta de Comercio de Barcelona D. J.
ció de deus i pous subterranis, tasca per la qual Llansó, doctor en Medicina y Cirugía, individuo
va ser requerit per molts pagesos de les rodalies de la Sociedad Económica de Amigos del país de
per localitzar un bé tan preuat com ho és l’aigüa. la villa de Figueras ... (Barcelona: 1846) i Cate-
En celebrar-se el Certamen Filatélico del cismo de agricultura (Barcelona: 1850).
Ampurdán (1945/1946), va rebre la Medalla
honorífica. LLAONETA CAMPS, Simó
El 10 d’abril de 1983, l’Ajuntament de Figueres (Selva de Mar, 23.V.1894 –
el va homenatjar per la dilatada dedicació a la ciu- Avinyonet de Puigventós, 19.IV.1969)
tat. L’any 1998, al Col·legi La Salle de Figueres, es Mestre i escriptor
va inaugurar una estació meteorològica batejada
amb el nom d’Estació Meteorològica Germà Fill de Federico Llahoneta [sic] Camps, treballador,
Àngel Lladó. i d’Anna Camps Cervera, ambdós de Selva de Mar.
Es va casar amb
LLANDRICH, Joan Teresa Llorens d’Avi-
(Vilanant, s. XIX – Figueres, 18.IV.1846) nyonet de Puigven-
Músic i sastre tós, i el matrimoni
no va tenir descen-
Sastre de professió, amb establiment al carrer dència.
de Girona, fou capità de les tropes reialistes i cap Va residir per un
de la cobla de Figueres. Ha passat a la història període de deu anys
per haver introduït el seu futur gendre, Pep a Perpinyà. Allà va
Ventura↑, en la formació musical. fundar el Club Sar-
danista del Rosselló
(c. 1924-1925) i les
LLANSÓ, Jaume classes s’impartien al Casal Català. Posterior-
(Girona, 1806 – Barcelona, 1862) Metge ment, va residir a Barcelona i Avinyonet de
Puigventós, el poble de la seva muller.
Va estudiar la carrera de medicina a Barcelona. Va escriure: Vides ignorades (Barcelona: 1959),
Adscrit al Cos de Sanitat Militar, va intervenir en la obra en la qual s’hi troben diverses narracions com
primera guerra carlina. Es va establir a Figueres. “L’Ermitana de Santa Elena”, “La polonesa”, “La
Va escriure sobre temes relacionats amb l’agri- Marieta”, “El secret”, “Excursió matinal” o “Rinna”, i
cultura i la botànica, i els treballs varen aparèixer Esplais d’un desvagat (Barcelona: 1974).
452
LLAVANERA
LLAUDES, Benet id.: 1957 2a ed.) amb dibuixos de Marià Baig↑

(Figueres, s. XVI – 1616?) Metge Minobis. En col·laboració amb Jaume Marquès
Casanovas va preparar el Diccionario español-
Col·leccionista d’obres pictòriques. Consta que, latino (Girona: 1965).
en el moment de la seva mort, disposava de
divuit quadres, la majoria de temàtica religiosa. LLAVANERA
El llegat va ser taxat per Gaspar Payrachs, pintor- (Lladó, s. XVI)
daurador procedent de Barcelona.
Important nissaga, emparentada amb rellevants
LLAURÓ PADROSA, Joan famílies de les rodalies com els Fort de Sant
(Biure d’Empordà, 10.III.1895 – Esteve de Guialbes, els Massanet de Vilafant, els
Figueres, 27.VII.1965) Eclesiàstic i professor Batlle de Borrassà o els Noguer de Segueró.
Fill de Martí Llauró LLAVANERA MIRALLES, Marià

Budó, pagès, de (Lladó, 27.IV.1890 – 7.XI.1927) Pintor
Biure, i de Maria
Padrosa Matas, de Fill de Pere Llava-
Vilabertran. Va estu- nera Cabañó, pro-
diar al Seminari de pietari, i de Josefa
Girona, i va ser orde- Miralles Prats, de
nat el 10 de setem- Cervera, la Segarra.
bre de 1920. Va Aconsellat per la
exercir d’ensenyant família Vayreda, va
de l’assignatura de decidir-se a pintar.
llatí i grec a diversos Va establir relació
instituts, als anys 40 estava a l’institut Maragall de amb Francesc Vayre-
Barcelona. L’any 1958 es va traslladar a Figueres, da, creador de l’es-
moment en què va ser nomenat catedràtic i va ser cola olotina i va es-
adscrit a la parròquia de la Immaculada. devenir alumne i amic d’Iu Pascual, director de
Va escriure: Antología latina: acomodada al l’Escola de Belles Arts d’Olot, lloc on va assistir a
curso preuniversitario (Barcelona: 194?), Antolo- classes.
gía latina: ejercicios de análisis morfológico y sin- Inicialment es va sentir atret per l’escultura,
táctico: a base de Narrationes (Barcelona: potser és per aquest motiu que la seva obra pre-
1942?; id.: 194? 3a ed.), Antología y prácticas senta la dualitat entre la pintura i l’escultura. Va
para segundo curso de latín (Barcelona: 194?; ampliar estudis a París, va visitar Bèlgica i Itàlia,
id.: 1942?), Antología y prácticas para tercer i l’estada a Florència, l’any 1924, va influir positi-
curso de latín (Barcelona: 194?), Ejercicios de vament en la resolució de la profunditat.
análisis morfológico y sintáctico: a base de César Personatge de caràcter apassionat, molt afi-
De Bello Gallico libro I, Cicerón De Senectute, cionat als esports, va assolir la seva plenitud
Virgilio Bucólicas I y II, con trozos de la versión al pictòrica a partir de l’any 1918. Segons Josep Pla,
latín: cuarto curso de latín (Barcelona: 1940; id.: amb Llavanera s’inicia la pintura empordanesa.
1942?), Gramática latina de primer grado (Barce- Va conrear diversos gèneres: paisatges (de la
lona: 1942? 6a ed.), Gramática latina de segundo Garrotxa i de l’Empordà interpretats amb objectivi-
grado (Barcelona: 1942? 4a ed.), Nociones de tat), marines, figuratiu decantant-se per la figura
sintaxis latina (Barcelona: 1942? 3a ed.) o femenina, i natures mortes. La seva obra mostra
Sintaxis latina (Barcelona: 1954 2a ed.). vitalisme, una especial lluminositat i la concen-
És autor també del Diccionario manual morfo- tració de les figures. Es troba entre l’Escola Olotina
lógico Latino-Español (Barcelona: 1945 1a ed.; i els inicis del surrealisme empordanès. Va morir
453
LLAVERIAS
quan realitzava la que ell considerava la seva Va passar la infàn-

obra mestre Las bodas de Caná. cia a Sant Just Des-
La primera vegada va exposar als aparadors vern, on assistí a les
de la botiga Puig Pujades del carrer de Girona. Va Escoles Nacionals i
participar en l’Exposició de Primavera de seguí els estudis de
Barcelona (1919), va exposar diverses vegades comerç, però en no
en mostres individuals a les Galeries Laietanes agradar-li, aviat va
de Barcelona (1922, 1923 i 1926). L’any 1984 començar a treba-
el Museu de l’Empordà li va dedicar una exposi- llar d’aprenent com
ció antològica i a la Sala Sant Joan de Lladó va a dibuixant en una
tenir lloc una exposició homenatge en la qual s’hi agència de publici-
exposaren una trentena d’obres, retrats, autore- tat i es va matricular
trats, paisatges i natures mortes. a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de
Barcelona. Quatre anys més tard assistí a les
classes del Centre Artístic de Sant Lluc que com-
LLAVERIAS ROVIROSA, Amadeo paginà amb el muntatge d’un estudi gràfic amb
(Vilanova i la Geltrú, el Garraf, s. XIX – el qual entra, com a professional, en el món de la
Barcelona?, 8.I.1935) Professor publicitat, sense abdicar de la seva vocació final
de ser pintor.
Va ser professor de Els anys 1966, 67 i 68 viatja pel sud de França,
gimnàstica de l’ins- pel nord i centre d’Itàlia i pel nord i centre
titut i va regentar el d’Espanya, i el 1969 va a París, per experimentar
gimnàs Colón del formes i colors i informar-se dels moviments avant-
carrer dels Tints, el guardistes. En aquests moments ja aconsegueix el
qual tenia com a primer premi de dibuix i pintura (SEAS, 1968), el
associats distingits i segon premi de pintura del Saló d’Art Centelles
coneguts figuerencs (1969) i se li selecciona el retrat Dona mirant-se al
aficionats a l’esport mirall pel premi de la XII Edició de Pintura Jove,
com el catedràtic de
convocat per la Sala Parés de Barcelona. El 1969
dibuix Núñez↑ o el
assisteix als cursos de gravat de l’Escola d’Arts
professor Subías.
Aplicades i Oficis Artístics i del Conservatori de les
Es va traslladar a Barcelona amb la intenció de
Arts del Llibre. L’any 1970 pot considerar-se el de
finalitzar la carrera de medicina que va deixar
la seva consolidació artística, fundant i incorpo-
inacabada.
rant-se al grup Formes d’Avui, amb els membres
Aficionat a la bibliofília i a la bibliografia va del qual va exposar al Casino de Badalona, sent les
publicar articles sobre aquests temes a La Veu de
seves obres qualificades de subversives perquè
l’Empordà. És autor del llibre Catálogo de la
fugien de la tradició ancorada en el passat tot
Biblioteca del Gimnasio Colón (Barcelona: 1910),
potenciant la llibertat de l’impuls creatiu.
Catálogo de la Biblioteca del Instituto General y
El 1971 entra a l’editorial Plaza y Janés i s’en-
Técnico de Figueras (Barcelona: 1918-1935), del
carrega del catàleg-revista publicitària, però el
qual només se’n varen imprimir catorze exemplars.
1973 abandona el treball a l’editorial per dedi-
car-se totalment a la pintura que desenvolupa de
LLEIXÀ BORRÀS, Daniel forma abstracta, amb un particular llenguatge
(Barcelona, 16.III.1949) Pintor influït per les seves conjuntures personals, pels
moments polítics previs a l’inici de la transició
Fill de Daniel Lleixà Ventura, pintor de parets, i de política i per la conurbació en la qual viu.
Dolors Borrás Ibañez, ambdós de Barcelona. El 1976, atret per la lluminositat i l’amplitud
Casat amb Teresa Bertran Vivés, infermera, de del paisatge empordanès, lloga una casa a Parets
Llavaneres, té un fill, Roger, que és fotògraf. i comença a endinsar-se en la vida cultural
454
LLEIXÀ
empordanesa participant en l’exposició Figueres 1989), i ha aixecat escultures públiques com El

vista pels artistes i pintant sis aiguades per l’obra dia i la nit (Figueres, 1997), Sentiment en alça
de bibliòfil Els pobles de l’Empordà. La primera (Barcelona) i el Commemoratiu dels 25 anys de
exposició a aquestes terres té lloc a la Galeria la Fira del Dibuix del Casino Menestral (Figueres,
Art-3, el 1977, en un clar estil que s’estén del 1985).
surrealisme a l’hiperrealisme perquè diu “sóc Té obres en exposició permanent al Museu de
conscient que no puc aconseguir comunicació ni la Diputació Provincial de Girona; al Musée de
missatge amb obres que no tinguin elements Ceret; al Museu del Gabinete Literario, de Las
plàstics”. El 1979 es trasllada a Parets amb la Palmas; al Museu Porreras, de Balears; al Museum
seva família i el 1980 s’instal·len definitivament of Contemporary Hispanic Art of San Francisco; al
a Tonyà (Garrigàs). Museu de l’Empordà, al Teatre Municipal El Jardí
Va ser membre fundador del Grup 69 (creat de Figueres; a la Fundació Tharrats d’Art, de
l’any 1984, juntament amb Ansón↑, Ministral↑, Pineda de Mar; al Patronat Museu-Arxiu, de Sant
Pujolboira↑ i Roura↑). Amb els membres d’a- Andreu de Llavaneres; a l’Ajuntament de Vilamalla;
quest grup participa en un mural dedicat a a l’Ajuntament de Pineda de Mar, a l’Ateneo de
Salvador Dalí titulat 5 Visions dins un espai Madrid, a la Mairie de Le Perthús; al Museu del
empordanès (1984). Aquest mateix any exposen Barça; al Monestir de Santa Maria de Poblet, i al
a Banyoles i, s’escriu la monografia Un tríptic Comú d’Escaldes-Engordany.
gens críptic (Figueres: 1985) dedicada al Grup.
Ha esta distingit amb el Segon Premi de
L’any següent, per les Fires de Santa Creu a la
Pintura, i el Primer Premi de Dibuix del Saló d’Art
Rambla de Figueres, organitzen un Striptease
de Sant Just Desvern (1968); amb el Segon
pictòric, i a l’estiu de 1986, amb motiu de les
Premi de Pintura del Saló d’Art de Centelles
Olimpíades de Barcelona el grup treballa en el
(1969) i el Primer Premi de Pintura del Saló d’Art
macromuntatge escultòric efímer Per una Flama
de Sant Just Desvern (1969); amb el Premi
92, a la platja d’Empúries, a l’Escala, reivindicant
Nacional de Pintura Recerca, de la Diputació de
que la flama arribés a Empúries. Les escultures
Girona (1977); amb el Segon Premi III Biennal de
posteriorment foren instal·lades a les rotondes
Pintura de Barcelona (1980); amb l’Accèsit de
figuerenques. Anys a venir, a la Rambla va tenir
Pintura Premi Fornells-Pla de la Garriga (1983);
lloc el muntatge dels Cubs Dalinians (2004),
amb el Primer Premi de Pintura XXIV Fira del
juntament amb la resta de membres del Grup ha
Dibuix i de la Pintura, de Figueres i l’Accèssit de
participat en les il·lustracions del conte Sant
Pintura Premi Fornells-Pla de la Garriga (1984);
Jordi vist per Montserrat Vayreda (2005). El Grup
amb el Tercer Premi de Pintura Vila de Palafrugell
69 va rebre el Premi Sirena del Consell Comarcal
i el Premi de Pintura Fornells-Pla de la Garriga
de l’Alt Empordà (2006), destinat a la persona o
(1985).
entitat que es destaca en el foment de la projec-
ció de la comarca. Ha col·laborat en la il·lustració dels llibres Els
Ha exposat a Figueres, Barcelona i arreu de pobles de l’Alt Empordà de Montserrat Vayreda↑
Catalunya, a Madrid, a Saragossa, a València, a (Figueres, 1978); Miralls tèrbols de F. Pol
Tudela, a Andorra, a Suïssa, a França, conjunta- (1985); Lleixà d’Isidre Vallès↑ (Figueres, 1989);
ment amb Salvador Dalí↑ i Antoní Guanse al Fent Memòria de V. Riera (1992); La llegenda del
Château de Corbère, i a Bèlgica. Ha participat en castell de Ciurana de J. Amades (1992); Pensa-
les accions de Presentació dels Antulls, plaça ment emmirallat de D. Lleixà (Tonyà, 1993); Joan
Triangular de Figueres (1994), i dels Flequers de Coromines, 90 anys editat per la Generalitat de
Figueres amb Salvador Dalí (2004). Ha fet pintu- Catalunya (1995); Lleixà-ment de diversos
res murals com Condició hebdòmada d’un espai autors (Figueres, 1996); Quan jo anava a estudi
empordanès (Per a Emilianna, Figueres, 1990), de David Pujol↑ (1996); Si fa no fa de N. Pijoan↑
La rosa dels vents en un espai obert (Bronze, per (1997).
l’Ajuntament de Vilamalla 1991), escultures com És l’autor dels Antulls, la pintura de portar
El dia i la nit per una flama del 92 (Figueres, (1994) i de la Col·lecció Bloc de Notes (1999).
455
LLEONSÍ
LLEONSÍ CASANOVAS, Josep naixement. Va estudiar música a Barcelona i va

(Peralada, 8.VIII.1876 – 31.III.1949) Músic demostrar ben aviat les seves aptituds en acon-
seguir la plaça de mestre de la capella de músi-
Fill de Jeroni Lleonsí, ca de la Catedral de Girona (1821). A la capital,
cirurgià, natural de no hi va romandre gaire temps ja que la seu giro-
Cabanes, i d’Anna nina passava per mals moments en el període
Casanovas Ros, de liberal i no disposaven de recursos, per això es va
Peralada. Es va ca- traslladar a ocupar el mateix càrrec a Castelló
sar amb Joaquima (1822), lloc molt ben considerat i amb plaça
Llanta Ferrer-Fàbre- vacant per haver marxat Josep Barba.
ga, amb qui va tenir Era bon coneixedor
dues filles, Margari- dels sistemes d’en-
da, casada amb el senyament emprats
músic Josep Serra↑ a l’estranger. Va ser
i Anna, coneguda mestre de diversos
com l’Anita de Can Jeroni. músics: Bonaven-
Fou alumne de l’Escola de Música dels Comtes tura Frigola↑, N.
de Peralada de la mateixa vila. Es va incorporar a Fita↑, Isidre Lleys↑
l’orquestra La Principal de Peralada al cap de poc i Antoni Juncà↑.
d’ésser fundada, com a segon tenor i clarinet en Va escriure un
els ballables, fins a la seva dissolució (1894- tractat pedagògic:
1940), i fins a 1927 va actuar com a representant Tratado teórico y
artístic. Conegut amb el sobrenom de Pep Noni, li práctico de Armonía y composición musical inno-
agradava compondre sardanes. L’any 1910 es va vador a l’època. Pel que fa a composicions musi-
presentar al Concurs de Composicions de Sarda- cals se sap que va compondre: Coplas als set
nes Premi Pep Ventura celebrat a Figueres, on dolors de Maria (contrabaix), Lamentos de las
obtingué els tres premis que atorgaven, un d’ells Santas Almas del Purgatorio, Rosario: a 8 voces
amb l’obra El Galan i la Donzella. Modest com era con orquesta regular i un Stabat Mater (1849).
no va voler presentar-se a cap més premi. Va
escriure també Primavera, Somni Gentil, Somni
Gris, Flor de rosella i Jorn del poble. A més arranjà LLEYS PAGÈS, Isidre
peces musicals d’altres compositors com, per (Figueres, 1836/1837 – 5.II.1922)
exemple, algunes marxes del mestre Miquel Eclesiàstic, mestre de cant i organista
Serra↑ per a la processó dels Dolors i va col·labo-
Fill d’Isidre Lleys i de Francisca Pagès, va ser dei-
rar amb mossèn Calvet↑ en qüestions musicals.
xeble del seu oncle Jaume Joan Lleys↑, organis-
Va exercir com a professor de música, i alliçonà
ta de Castelló d’Empúries, i de Bernat Papell↑.
alguns nois de la vila que també arribaren a ésser
Quan tenia 17 anys va guanyar la plaça d’orga-
músics, com per exemple en Joan Sirvent, en Martí
nista de l’església parroquial de Figueres. Va
Algans o en Pere Teixidor.
cantar la primera missa a l’edat de 22 anys. Va
Va mantenir amistat amb reconeguts mestres opositar a la plaça d’organista de Santa Maria
sardanistes; d’entre tots, era amb Morera amb del Mar de Barcelona, però hi va renunciar per
qui conservava una relació més estreta. quedar-se a Figueres. Va ser mestre d’un gran
nombre de músics. Tenia gran facilitat per a la
LLEYS AGRAMONT, Jaume Joan improvisació en estil fugat. Va ser un compositor
(Figueres, 1802 – Castelló d’Empúries, 1851) prolífic, però malauradament es coneixen
Músic compositor i mestre de capella poques obres, ja que la seva producció inèdita
fou destruïda el 1936. Va compondre un Ave
Fill de mare castellonina, en algunes de les fonts Verum per a gran orquestra, i és autor d’un
consultades se l’havia considerat castelloní de Tratado de armonía (Barcelona: 1850).
456
LLOBET
LLOBERA COLLS, Josep Va ser fonamental la seva formació de dibui-

(Fortià, 18.XII.1865 – Saragossa, 18.VIII.1935) xant a l’acadèmia barcelonina d’Esther Boix↑ i
Jesuïta Ricard Creus, lloc on s’inicià a l’edat de 7 anys i
segueix fins als 12. Posteriorment va assistir a un
Un dels seus primers escrits va ser Cançons curset naturalista als Aiguamolls.
populars catalanes. Primera, segona i tercera Ha estat l’il·lustrador de moltes monografies
sèrie (Barcelona: 1909, 1919 i 1914). relacionades amb el Parc dels Aiguamolls de l’Alt
Abans de 1931 havia escrit cinc llibres i articles Empordà, a Castelló d’Empúries: El retorn de la
sobre filologia, sempre sobre llengua i literatura llúdriga (Barcelona: 1995), Terra de gantes
clàssica. Un d’ells fou la Grammatica Classicae història dels Aiguamolls de l’Empordà segons la
Latinitatis ad Alvari institutionis doctrinam que cigonya Guita (Barcelona: 1996), El retorn de la
recentiorum conformata scholis Hispanis, Ame- tortuga (Barcelona: 1997), El retorn de la nàiade
ricanis, Philippinis (Barcelona: 1919-20), de la (Barcelona: 1998), El món dels ocells (Castelló:
qual se’n féu una edició reduïda i traduïda al cas- 1999), Itineraris Naturals del Parc dels Aigua-
tellà Gramática de la lengua clásica latina molls de l’Empordà (Figueres: 2001), Els prats
(Compendiada y retocada) (Madrid: 1924-25). submarins de posidònia (Barcelona: 2001),
Cal destacar les edicions crítiques com Anuari Ornitològic del Parc Natural del Cap de
Proyecto de una edición crítica de las poesías ori- Creus (Barcelona: 2001-2005).
ginales de Fray Luis de León (El Escorial: 1930) o I ha estat il·lustrador també d’altres d’àmbit
la de Ciceró Cato Maior De Senectute i Laelius De geogràfic més general: Fauna del Parc Natural
Amicitia i de les Phaedri Fabulae Aesopiae. del Cadí-Moixeró: vertebrats (Barcelona: 1997),
Arte de pájaros (Bellaterra: 2001), Atles dels
LLOBERAS, Antoni ocells nidificants de Catalunya 1999-2002
(Figueres, s. XVII) Mestre fuster (Barcelona: 2004), L’anguila i el seu espectacu-
lar viatge transoceànic (Barcelona: 2007).
Va executar els retaules de l’església parroquial
Entre altres activitats ha participat en l’orga-
de Vilamalla (1650) i el de sant Sebastià per a
nització i concepció de la Fira del Paisatge de
l’església parroquial de Sant Pere de Figueres
Palau-saverdera, i ha il·lustrat els continguts dels
(1652). També li va ser encarregat el retaule de
plafons interpretatius del Centre d’Informació del
l’església d’Arenys d’Empordà (1650).
Cortalet, de Can Laporta, i del cap de Creus.
Actualment està treballant en la col·lecció:
LLOBET, Bernat Josep “Flora i Fauna dels Parcs naturals. Les primeres
(Castelló d’Empúries, s. XVII) Notari i escriptor guies il·lustrades de natura”. Obres en les quals
És autor de Declaración del árbol de la genealo- s’ocupa dels textos i les il·lustracions, els dibui-
gía y descendencia de los nobilísimos y excelen- xos i les fotos. Un altre projecte pròxim a aparèi-
tísimos vizcondes, condes y duques de Cardona, xer és el Handbook of the mammals of the world,
formada sobre cartas públicas y auténticas el primer volum dels mamífers del món, tots,
(Barcelona: 1665). Es coneixen diversos exem- obra en la qual s’encarrega dels dibuixos.
plars manuscrits en diferents biblioteques públi-
ques i privades, entre les quals cal esmentar l’e- LLOBET TERRICABRES, Josep
xistència a la Biblioteca del Palau de Peralada, a (Figueres, 4.VII.1922) Músic
la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès o a la Biblio-
teca de Catalunya. Fill de Martí Llobet Palaus, músic, i de M. Teresa
Terricabras Masanvaldor, ambdós naturals de
LLOBET FRANÇOIS, Antoni Granollers.
(Barcelona, 28.VII.1975) Dibuixant Estudià harmonia amb F. Alfonso i J. Barberà,
i contrapunt i composició amb C. Taltabull. Ha
Fill d’Antoni Llobet, enginyer de Camins, natural estat director de les corals barcelonines Cererols
de Roses, i de Monique François, de Grenoble. (10 anys), Verge Bruna (14 anys), i Llobregat de
Està molt vinculat a Roses i a Palau-saverdera. les Flors (8 anys).
457
LLOMBART
Té editada una col·lecció de cançons a veu i Va compondre diverses sardanes: Fi de festa,

piano amb el títol de Cançons de primavera. És Enviant Flors, La Colla d’en Bosch, L’hereu escam-
autor també d’una Rapsòdia Catalana per a pa, L’alegre pubilleta, Patriamor, Gentil nineta,
coral mixta, solistes i orquestra, i d’una Rapsòdia Magdalena. Va compondre també La Ventafocs
nadalenca per a coral mixta, solistes, grup de (1923), Glossant la Festa (1923), La Font troba-
flautes de bec i orquestra de corda. da (1923), i El mas de Can Pagès, amb lletra de
Ha compost algunes sardanes, una de les mossèn Bartomeu Barceló.
quals, Sardana dels Països Catalans, va ser selec- I altres títols com: Poncellament, La Cançó de
cionada en el concurs de sardanes cantades que l’exiliat (1930), tramesa des de París als seus
l’any 1991 organitzà Catalunya Ràdio en el pro- amics figuerencs, Cançó de bressol, i el tango
grama Rotllana Oberta i fou estrenada el 1992. titulat Montmarte.
LLOMBART PAGÈS, Josep LLORENÇ, Esther

(Cabanes, 1857 – 13.II.1905) Metge (París?, 1962) Escriptora
Fill de Joan Llombart i Celestina Pagès, ambdós de Forma part de l’Associació de Familiars de
Cabanes, va estudiar medicina a la Universitat de Represaliats. Juntament amb la seva mare, Aïda
Barcelona. Es va casar amb Elvira Pou Anglada, Lorenzo↑, ha publicat Hores de vetlla. Testimonis
de Cabanes, i varen tenir dos fills, Joan i Vicenç. de 35 represaliats pel franquisme (Girona: 2005)
Va practicar la professió de metge a Palau- i Dones republicanes (Girona: 2006), recull de 50
saverdera, després va anar a Andorra (Terol) com testimonis de dones represaliades, condemnades
a metge-cirurgià, per retornar a Cabanes. o empresonades pel règim franquista, República,
Va descobrir un producte molt eficaç per curar Guerra Civil, repressió franquista: història gràfica
les cremades, les ferides i els penellons que va (Girona: 2006), Republicans represaliats pel fran-
anomenar Tradmull. quisme (Girona: 2007), Republicans represaliats
pel franquisme: la causa contra l’AFARE i altres
LLONCH, Felip judicis (Girona: 2008), El sumari del President
(Figueres, s. XIX) Editor i traductor Companys i altres causes (Girona: 2008) i
Oblidats de tots guàrdies civils i carrabiners lleials
Va publicar una traducció del Manual del inger- a la República... (Girona: 2009).
tador de viñas (Figueras: 1888), obra escrita per
Mr. Puylliat. LLORENS, Esperança
(Cadaqués, s. XVIII – XIX)
LLONCH BATLLÓ, Joan Heroïna del setge de Girona
(Figueres, 1901? – 16.II.1932) Músic i articulista
Va pertànyer a la companyia de dones de Santa
Fill de Joan Llonch Broch, dedicat al comerç, natu- Bàrbara, durant el setge de Girona de 1809. Va
ral de Figueres, i d’Anaïs Batlló Puig, natural de ser distingida pel general Álvarez↑ de Castro pel
Ceret, el Vallespir, domiciliats al carrer del Palau. seu comportament heroic.
Personatge polifacètic, va conrear la literatura,
el dibuix i la música. Va estar vinculat a nombroses LLORENS MASDEVALL, Francesc
activitats. Fou col·laborador de la Veu de l’Em- (Figueres, s. XVIII – Girona, 30.XII.1793) Metge
pordà, membre fundador i col·laborador de L’Aga-
pitu (1923), quinzenal subtitulat de “Festa i Va estudiar medicina a la Universitat de Cervera
Galania”, d’ell es destacaren les caricatures publi- (1781). Va estar en relació amb el seu oncle Josep
cades. Va ser membre de l’Associació de Música. Masdevall↑. Va ser nomenat Metge Inspector
Sembla ser que va anar a treballar a París, lloc d’Epidèmies (1785), i com a tal va ser destinat a
des del qual va trametre algunes composicions Cartagena. L’any 1791 va anar a l’illa de Nueva
musicals. Tabarca, lloc on havia d’organitzar la qüestió
458
LLORENS
sanitària per tal de frenar les possibles epidèmies per Terrades. Va ser consignatari de port, suba-
després del terratrèmol ocorregut. En esclatar la gent de Lloyds, i director del Banc de Bilbao a
Guerra Gran (1793-1795), va retre la darrera mis- Roses i va implicar-se en la política i quefers muni-
sió. Nomenat inspector dels hospitals de l’Alt Em- cipals: va ser regidor (1961-1967), i jutge de pau.
pordà i Rosselló, va morir víctima de febres. Al llarg La família va perdre gran part dels seus béns
de la seva trajectòria professional va desenvolupar en afrontar amb el seu patrimoni el desfalc.
altres càrrecs com el d’examinador de protomedi-
cat (1789-1791) i el de tinent protometge (1793).
LLORENS RAHOLA, Baldiri
Va pertànyer a l’Acadèmia de Medicina de
(Roses, 7.VIII.1879 – 24.VII.1945)
Catalunya (1781), de Barcelona, lloc on va llegir
Banquer i comerciant
la comunicació “Observación de un ereutosis
venéreo curado con el uso de la mistura de soli-
Fill de Baldiri Llorens
man, sal, amoníaco y espíritu de vino” (1781).
Romañach (1840-
Nomenat membre de la Reial Acadèmia de
1913), comerciant,
Ciències i Arts (1786), de Barcelona, va llegir els
de Roses, de família
discursos: “La naturaleza y principales propieda-
originària de Cada-
des del flogístico” (1788), i “La nomenclatura
qués coneguts amb
española, las cualidades físicas y químicas de la
el sobrenom de Gue-
alabandina y usos que pueden tener en las
ro, i d’Antònia Rahola
artes” (1791).
Berga, de Roses, va
Per encàrrec reial va escriure un formulari ser el petit de quatre
mèdic per a l’Hospital de l’Armada de Cartagena: germans: Maria, Tri-
Formulae Medicae: quas ad usum Regiae Classis nitat, Jacint i Baldiri.
Nosocomii ad Novam Carthaginem jussu regio ... Es va casar amb Antònia Mateu Matas (1888-
(Matriti: 1789; pòstumament va aparèixer l’Editio 1965), de Girona, i el matrimoni va tenir sis fills:
Novissima Barcelona: 1795). Trinitat, Alfons↑, Baldiri, Manel, Antònia i Pilar.
Va traduir de l’italià: Dictamen de los autores de Pertanyent a una família vinculada al comerç
las efemérides literarias de Roma sobre la epide- marítim, l’any 1921 va ser nomenat representant
mia de Barbastro y Método curativo que el Dr. Jo- de la companyia anglesa d’assegurances Lloyds
sep Masdevall, médico de cámara de S.M. puso en i, després, consignatari de la companyia de
práctica para extinguirla (Barcelona: 1784). creuers Mc Andrews. Fou consignatari de marina
Va rebre la Condecoració de Carles IV. (1913-1926).
Afiliat a la Lliga Regionalista i després a Acció
LLORENS MATEU, Alfons Catalana, va participar en la vida política rosin-
(Roses, 23.I.1912 – 12.XI.1986) Banquer ca, essent regidor de l’Ajuntament (1914-1918),
i alcalde (1923-1924), durant la Dictadura de
Fill de Baldiri Llo- Primo de Rivera.
rens↑ i d’Antònia Va implicar-se en diverses activitats finance-
Mateu, va ser el seres: corresponsal de Banca Catalana i, la més
gon de sis germans. important, la fundació de l’anomenada Banca
Es va casar amb Casals i Llorens (1925-1930). A Figueres, va
Maria Rosa Bassols esdevenir soci d’Àngel Casals↑ Nogué, i desen-
Soler, de Figueres, i volupà les funcions de director.
el matrimoni va tenir Durant la Segona Guerra Mundial va estar vin-
tres fills: Alfons, Bal- culat als consolats d’Àustria i Sicília. Va implicar-
diri i Ivo. se en altres activitats locals: va formar part de la
Va participar en Junta del Pòsit de Pescadors de Roses i va
l’empresa de banca desenvolupar el càrrec de jutge municipal
de la qual en va ser gerent fins al desfalc produït (1939-1940).
459
LLORET
Disposava d’altres negocis com la fàbrica de mètodes pedagògics adients als infants, però va
sabó, situada al carrer Figueres; trulls d’oli i assolir alguns èxits importants com el d’esdeve-
premses de vi, al carrer Trinitat, i magatzems amb nir directora de l’Escola de Música de la Cambra
embarcacions per assistir a la tripulació i merca- Agrària (1950), o aconseguir la filial del Conser-
deries que fondejaven a la badia de Roses. vatori de Música de Barcelona ubicada al Casino
(1956), i la creació de l’Escola Municipal de Música
LLORET ALTAFULLA, Camil·la de Figueres a la Fundació Clerch i Nicolau (c. 1978),
on va tenir com a col·laboradors dos antics alum-
(Figueres, 22.IX.1903 – 15.V.1998)
nes, Josep Maria Surrell i Margarita Mas.
Pianista i professora
L’Ajuntament de Figueres li va atorgar la Fulla
Filla d’Agustí Lloret de Figuera de Plata (1981), posteriorment es va
Marquès, d’Arenys batejar amb el seu nom una plaça (1998).
de Mar, i d’Aurora
Altafulla Gelats, na- LLORET ROMAÑACH, Maria Rosa
tural de Tordera. Es (Roses, 16.III.1961) Filòloga, lingüista i professora
va casar amb un
altre popular figue- Filla de Tomàs Lloret
renc d’adopció, el Reos, natural de Ro-
perruquer Pierre Gi- ses, de can Filador
ronell↑, natural de (d’origen alacantí,
Borrassà, i el made la Vila Joiosa),
trimoni no va tenir
pescador i petit em-
descendència.
presari del sector de
De petita va viure l’ambient musical a la llar la pesca, i de Rosa
familiar ja que el seu pare, Agustí, músic de pro- Romañach Peix, na-
fessió, tocava la flauta i havia dirigit diverses tural de Roses, de
corals. Es traslladaren a viure a la Bisbal, lloc on can Gandalla (d’ori-
va establir contacte amb el músic Xavier Cugat, gen rosinc, de ‘la
amb qui va treballar i aprendre. Camil·la va tornar Punta’), modista i petita empresària del sector
a Figueres i es va dedicar a donar classes de de la pesca. Està casada amb Feliu Gasull
música. Va complementar la seva dedicació Altisent, natural de Barcelona, músic, guitarrista
musical creant i formant diversos grups musicals, i compositor. És mare de dues filles, Llorença
entre els quals consta l’orquestra de la Societat (1991) i Cesca (1998).
Coral Erato (1925), l’orquestrina del cinema de la Va cursar els estudis elementals i de batxi-
Sala Edison, la qual amenitzava el cinema mut. llerat a Roses, al Centro de Estudios San José
Després de la guerra civil va tenir problemes (‘l’Acadèmia’) i al Centre Escolar Empordà, on va
en ser acusada de ser simpatitzant d’esquerres i impartir diversos cursos d’estiu de recuperació
d’haver-se afiliat a la CNT. fins a 1984, en les matèries de llengua i literatu-
Juntament amb Ramon Bassagañas↑ (jazz- ra catalanes, llengua i literatura espanyoles, llatí
band), Enric Sans↑ (violí), Enric Castelló (banjo), i matemàtiques.
Emili Pallisera↑ (saxofó), Antoni Vidal (trompe- Va estudiar la llicenciatura de Filologia
ta), Amat Blanch↑ (trombó), Andreu Gea (con- Catalana a la Universitat de Barcelona (1979-
trabaix) i ella mateixa (piano), conformaren el 1984). El 1985 va obtenir una beca per anar a
grup musical The King Jazz. Indiana University (Estats Units), on va realitzar
Va completar la seva activitat musical amb la un Màster (1986) i es va doctorar en lingüística
direcció de corals, la creació d’un grup de majo- general (1988), amb la tesi “Gemination and
rets o la de la primera cobla infantil, i la col·labo- Vowel Length in Oromo Morphophonology”.
ració amb diverses orquestres com la Mendoza o S’ha dedicat a la investigació i a la docència
la Panamá. Com a ensenyant no va gaudir de en els camps de la fonologia, la morfologia i la
460
LLORET
variació i el canvi lingüístics. Durant els anys Scuola Normale Superiore de Pisa (2005) i a
1988-1997 va dur a terme diversos treballs l’Instituto Universitario Ortega y Gasset (Madrid)
sobre l’oromo, llengua cuixita de la família afroa- (2006-2007). Ha estat professora visitant a
siàtica que es parla a Etiòpia i Kenya, la qual University of California at Berkeley (2006),
havia començat a estudiar arran de la tesi docto- University of California at Santa Cruz (2006) i
ral. Des de 1992 ha centrat la recerca en el Sonderforschungsbereich Mehrsprachigkeit,
català i altres llengües romàniques. En la seva Universität Hamburg (2006); també ha estat
primera participació en un congrés sobre el professora afiliada al Summer Linguistic
català (IX Col·loqui Internacional de Llengua i Institute, promogut per la Linguistic Society of
Literatura Catalanes, Universitat d’Alacant, America, en les edicions organitzades per Ohio
1991) va retre homenatge als seus orígens fami- State University (1991) i pel Massachusetts Insti-
liars amb una presentació sobre els “Alacanti- tute of Technology i Harvard University (2005).
nismes en el lèxic mariner de Roses”, on des- Ha organitzat congressos i seminaris sobre lin-
mentia hipòtesis anteriors que atribuïen el tret güística i ha format part de diversos comitès
del parlar de ‘la Punta’ característic dels pesca- científics i acadèmics, tant en l’àmbit nacional
dors de Roses (això és, la pronúncia relaxada de com en l’internacional.
la vocal neutra final com a e) a la influència de la Ha dirigit diverses tesis doctorals. Ha partici-
immigració alacantina que Roses rebé entre final pat i impartit conferències en una setantena de
del s. XIX i començament del s. XX. Demostra, en congressos sobre lingüística general i filologia
canvi, la influència de l’alacantí en el lèxic rela- romànica, organitzats per universitats catalanes i
cionat amb la pesca d’arrossegament, un tipus de la resta de l’Estat espanyol i per altres univer-
de pesca que va ser introduït pels immigrants sitats europees, dels Estats Units i del Canadà.
d’aquelles terres del sud, que a més coparen les Els seus articles han estat publicats en Actes de
feines d’armadors. El treball publicat (vg. Actes congressos i en revistes especialitzades com ara
del Novè Col·loqui ..., vol. 2, Barcelona, 1993) Journal of African Languages and Linguistics
conté il·lustracions d’Aurora Altisent fetes a par- (Dordrecht: 1987), Language (Baltimore: 1988),
tir dels dibuixos de l’Album del Questionario Límits (Barcelona: 1990), Catalan Working Papers
dell’Atlante Linguistico Mediterraneo i dels in Linguistics (Bellaterra: 1991), Els Marges
apunts que Tomàs Lloret feia servir en el negoci (Barcelona: 1992), Phonology (Cambridge:
familiar que dirigia. 1995), Belgian Journal of Linguistics (Amsterdam:
Ha desenvolupat les tasques docents com a 1995), Caplletra (Barcelona/València: 1995,
professora de cursos de reciclatge de català a la 1999, 2007), Estudis de Llengua i Literatura
Universitat de Barcelona (1984, 1989) i com a Catalanes (Barcelona: 1996, 2004), Verba
professora associada del Departament d’Espa- (Santiago de Compostela: 1998), Catalan Journal
nyol i Portuguès, a Indiana University (1985- of Linguistics (Bellaterra: 2002), Dialectologia et
1988), i del Departament de Filologia Catalana Geolinguistica (Berlin: 2002), Catalan Review
de la Universitat Autònoma de Barcelona (Barcelona: 2003), Estudios gramaticales (Santa
(1989). Entre setembre de 1989 i agost de 1991 Fe de Argentina: 2004), Probus (Berlin: 2005) i
va ser investigadora postdoctoral a la Universitat Lingua (Amsterdam: 2005, 2007). També ha
Autònoma de Barcelona, gràcies a una beca de publicat articles divulgatius a Quimera (Barce-
Reincorporació a Espanya de doctors i tecnòlegs lona: 1992), a Àrnica (Esterri d’Àneu: 2001) i al
a l’estranger, atorgada pel Ministerio de Edu- dietari Rosinc (2002, 2003).
cación y Ciencia. Des de setembre de 1991 és Ha col·laborat en diverses miscel·lànies, com
professora del Departament de Filologia Cata- ara Current Approaches to African Linguistics
lana de la Universitat de Barcelona i també ha (Dorcrecht: 1988), Miscel·lània Joan Fuster
col·laborat en programes de postgrau i màster (Barcelona: 1992), Phonologica 1992 (Torino:
de logopèdia al Departament de Psicologia de la 1994), De Grammatica Generativa (Gasteiz:
Universitat de Barcelona (1989-1993) i en pro- 1995), Estudis de lingüística i filologia oferts a
grames de doctorat a la Universitat Rovira i Virgili Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona: 1996),
i la Universitat de Lleida (1999-2000), a la Advances in Morphology (Berlin: 1997), Issues
461
LLOSA
in the Phonology and Morphology of the Major L’obra Gramàtica del català contemporani
Iberian Languages (Georgetown: 1997), Variation, (Barcelona: 2002), de la qual és codirectora
Change and Phonological Theory (Amsterdam: amb Joan Solà, Joan Mascaró i Manuel Pérez
1997), Anàlisi de la variació lingüística (Barce- Saldanya, ha rebut el Premi Sanchis Guarner a la
lona: 1997), El món dels sons (Benicarló: 1998), Unitat de la llengua catalana (Fundació Jaume I),
Les claus del canvi lingüístic (Alacant: 2001), 2002. El 1987 va rebre el premi ‘The four top tea-
Contemporary Approaches to Romance Lin- chers on the Bloomington campus’ d’Indiana
guistics (Amsterdam: 2004), Morphology and its University. La Generalitat de Catalunya la va dis-
Demarcations (Amsterdam: 2005), New Pers- tingir el 2002 per la promoció de la recerca uni-
pectives on Romance Linguistics (Amsterdam: versitària, en la categoria de joves investigadors
2006), Optimality-Theoretic Studies in Spanish (2002-2006). Des de 2004 dirigeix un projecte
Phonology (Amsterdam: 2006). de recerca finançat pel Ministerio de Educación y
Ha participat també en les obres Phonologies of Ciencia sobre la variació lingüística mitjançant
Asia and Africa (Winona Lake: 1997), Enciclopèdia l’explotació d’un corpus oral dialectal del català,
de la llengua catalana (Barcelona: 2001), amb una vintena de participants de diferents
Gramàtica del català contemporani (Barcelona: universitats de l’Estat espanyol i d’altres universi-
2002) i en les Obres Completes de Pompeu Fabra, tats europees.
vol. 2 (Barcelona/València/ Palma: 2006).
Ha escrit, en col·laboració: Manual de trans-
LLOSA FORCH, Josep
cripció fonètica (Bellaterra: 1997), juntament
amb Eulàlia Bonet i Joan Mascaró, i Fonologia (Darnius, 15.XII.1794 – 19.II.1878)
catalana (Barcelona: 1998), amb Eulàlia Bonet. Remeier
Ha coeditat diversos volums sobre lingüística,
com Corpus, corpora (Barcelona: 1996), Anàlisi Fill de Josep i
de la variació lingüística (Barcelona: 1997), El Solina, ambdós de
contacte i la variació lingüístics (Barcelona: Darnius, va néixer al
1998), les Actes del Novè Col·loqui d’Estudis mas de Can Palo-
Catalans de Nord-amèrica (Barcelona: 1998), meras de Darnius.
La gramàtica i la semàntica en l’estudi de la Era conegut amb el
variació (Barcelona: 2001), Lingüística i gramà- sobrenom de Moreu,
tiques (Barcelona: 2004), Catalan Journal of per haver-se casat
Linguistics, vol. 4 (Bellaterra: 2005) i Catalan amb la vídua d’en
Review, vol. 21 (Barcelona: 2007). Moreu.
Des de 1997 és editora associada de la revista Va passar la in-
Catalan Review (Barcelona). Des de 2006, forma fantesa ajudant els
part del comitè assessor de Rivista di Linguistica / pares en l’ofici de carboner, pastor i terrassà i no
Italian Journal of Linguistics (Pisa) i Caplletra va tenir cap formació, però va demostrar quali-
(Barcelona/València). És membre de diferents tats innates pel guariment de fractures i desllori-
organismes de caràcter científic: Linguistic Society gaments.
of America (des de 1989), North American Va aprendre l’ofici d’un remeier veí, anomenat
Catalan Society (des de 1989), Centre d’Estudis Joan d’Oliveda. La família es va traslladar a Darnius
Africans (1990-1998), Generative Linguistics in i les seves qualitats varen ser ràpidament difoses i
the Old World (des de 1990), Associació Inter- molta gent el visitava per ésser guarida de tot tipus
nacional de Llengua i Literatura Catalanes (des de mals. A canvi, acceptava el que li oferien.
de 1991), Societas Linguistica Europaea (des de Sembla ser que no volia sortir del poble ja que els
1992) i Societat Catalana de Llengua i Literatura cirurgians l’havien amenaçat. Tot i amb això, el
(des de 1995). Entre 1996 i 2007 ha estat vocal varen anar a buscar per a curar el fill del capità
representant a Europa de la Junta Directiva de la general de Catalunya, Sr. Dulce, amb resultats
North American Catalan Society. satisfactoris.
462
LLOVET
Aplicava la pomada anomenada Triaca, Sociologia en el Seminari de Barcelona (1919) i

d’artesanal i difícil elaboració, emprada per de Religió a la Universitat de Barcelona.
altres remeiers veïns com Narcís Costa (1921?- Va ser col·laborador i director del Boletín Oficial
2007), d’Albons, conegut popularment amb el de la Diócesis. Va col·laborar, també, amb la revis-
nom de Siset. ta Catalunya Social, va donar suport a la Unió
Democràtica de Catalunya, va ser conciliari de la
Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i
LLOSA SALA, Emili Esteve
va impulsar la Federació de Joves Cristians.
(Darnius, 25.V.1883 – Figueres, 18.X.1965)
Entre els seus escrits el que més fama li ha
Ordinari i transportista
donat és el Tratado elemental de Sociología cris-
tiana (Barcelona: 1909; id.: 1912; id.: 1930 6a
Fill de Manuel Llosa Camó, d’ofici ordinari, i de
ed.; id.: 1953, 8a ed.) obra que va ser guardona-
Maria Sala Cantenys, ambdós de Darnius.
da en el concurs celebrat a Barcelona per l’Acció
A l’edat de deu anys va iniciar-se en l’ofici de
Social Popular (1908). Entre altres treballs va
tartaner fent el trajecte Darnius-Figueres, més
publicar L’obra integral del pontificat de Benet XV
endavant va fer el trajecte Figueres-Maçanet de
(1922), Idea integral del sacrificio eucarístico
Cabrenys. A Figueres cobria amb servei diari de
(1944). Va publicar la conferència Verdaguer,
l’estació de ferrocarril al centre de la ciutat, i tenia
aspecto sacerdotal de su obra poética (1945).
la seu a l’illa de la part superior de la Rambla. Va
Va traduir diverses obres dels clàssics: d’Aris-
ampliar el servei amb l’organització d’excursions.
tòtil, d’Horaci, les Confessions de Sant Agustí (Bar-
Indústria li va atorgar el primer carnet de con-
celona: 1931), un volum dels Discursos de Ciceró,
duir especial per a un ciutadà de Figueres. L’any
una versió de la Ilíada, la versió de l’Himnari litúrgic
1926 va comprar el primer automòbil, un
(1926) i, en col·laboració amb Lluís Carreras, la
Chevrolet de quatre cilindres.
Sinopsis Evangélica de Lagrange (1927).
LLOVERA TOMÀS, Josep Maria

LLOVERAS SELLÉS, Josep
(Castelló d’Empúries, 17.XII.1874 –
(L’Escala, s. XIX – XX) Metge i cirurgià
Barcelona, 23.III.1949) Eclesiàstic i escriptor
Pertanyent a una família humil de l’Escala, va
Fill de Josep M. Llovera Piferrer, d’Orfes, i de
aconseguir estudiar medicina fins a esdevenir un
Mercè Tomàs Pelegrí. Va ser el petit de vuit ger-
cirurgià de renom.
mans. Va cursar els estudis al Seminari de
Es va afincar a Barcelona on disposava de
Girona i va ingressar a l’orde del Carme en el con-
gabinet particular a més de treballar en la clínica
vent d’Olot. Va anar a estudiar a Roma, on va
del doctor Rusca. A la capital, va participar en la
acabar els estudis eclesiàstics i va cantar la pri-
fundació de la societat Colonia gerundense de la
mera missa i va ser ordenat (1900). Va ser prior
qual en va ser president.
del convent de Barcelona, circumstància que
coincidí amb la Setmana Tràgica, fet que va inci-
dir en la seva salut psíquica. Quan desenvolupa- LLOVET MONT-ROS, Josep
va el càrrec de provincial va donar un fort impuls (Castelló d’Empúries, 19.XI.1907 –
als estudis d’humanitats al seminari carmelità. Barcelona, 24.IV.1997) Enginyer i professor
Des de Roma el varen nomenar procurador gene-
ral i vicari general dels Pares Carmelites de Fill de Vicenç Llovet Forns, masover, natural
l’Antiga Observança (1911), general dels carme- de Vilacolum, i de Maria Monrós [sic] Ayats, de
lites (1912). Va patir problemes de salut, i va tor- Castelló d’Empúries. Va ser el segon de set ger-
nar a Espanya. Va ser catedràtic de Filosofia al mans.
Seminari de Girona i, per oposició, canonge de la Es va casar amb Neus Roqué Estrada, de
catedral de Barcelona (1919-1949), lloc on va Manlleu, i el matrimoni va tenir quatre fills: Vicenç,
dedicar-se a l’ensenyament: va ser professor de Neus, Núria i Mercè.
463
LLUECA
Va estudiar a l’esco- alternar la seva feina a l’Obra Social Agrícola,

la pública de Caste- amb la gestió de la finca pairal de Castelló
lló, i gràcies a la d’Empúries i la renovació del Cadastre de
família Estrada↑, Barcelona que li va encarregar la Diputació.
propietaris de les Va col·laborar en diverses publicacions periò-
terres de Castelló, va diques especialitzades com al Boletín de la
prosseguir amb els Cámara Agrícola del Ampurdán (Figueres), Agri-
germans lasal·lians cultura (Barcelona), Publicaciones del Instituto de
a Fortianell, els quals Biología Aplicada (Barcelona), Boletín Agro-
gaudien de mèto- pecuario. CPVA (Barcelona) o als Arxius de
des avançats en l’Escola Superior d’Agricultura (Barcelona). En
qüestions agrícoles una de les seves col·laboracions advocava per la
i va obtenir el títol d’agrimensor i pèrit taxador de creació d’un sindicat ramader a la comarca.
terres. Posteriorment, estudia a França i Suïssa, Va escriure: Apunts d’economia agrícola (Bar-
lloc on va establir contacte amb el professor celona: 1932?), La zona agrícola de Santa
Dr. Laur, el qual li va trasmetre l’interès per l’Eco- Coloma de Queralt (Barcelona: 1936), La produc-
nomia Agrària. A l’Escola d’Agricultura de la ció de llet i vaques lleteres a l’Empordà (Barce-
Mancomunitat de Catalunya va convalidar els lona: 1934).
estudis i va finalitzar la carrera d’Enginyer Agrí- En col·laboració: Set lliçons d’agricultura
cola. Va col·laborar amb els Serveis Tècnics de (Barcelona: 1936) amb Ramon Sala i Francesc
l’Escola i va esdevir professor d’Economia X. Puig Miró.
Agrícola (1930). Després de la guerra civil va
Va rebre la Medalla al Mérito Agrícola (1975),
haver de revalidar el títol per seguir a la docència.
i va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la
Preveient els canvis en l’agricultura, va fomentar
Generalitat (1983). L’any 2007 el Departament
el coneixement del sector agrari per a reduir les
d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la
diferències de l’agricultura catalana respecte de
Generalitat de Catalunya crea el Premi Josep
l’europea realitzant viatges a l’estranger amb l’a-
Llovet Mont-ros per fomentar els estudis d’eco-
lumnat i aconseguint que els millors especialis-
nomia del sector agroalimentari i del món rural.
tes impartissin conferències i seminaris.
En aquests moments, La Caixa d’Estalvis inicia
una de les tasques cabdals per a la pagesia cata- LLUECA FONOLLOSA, Ciro
lana, l’Obra Social Agrícola, gràcies a la qual (Barcelona, 5.IX.1972) Bibliotecari i professor
algunes cooperatives obtindran assessorament i
finançament econòmic. Aquesta entitat estableix Fill de Juli Llueca Fer-
contactes amb el biografiat i és nomenat director nàndez, arquitecte, i
de l’Obra Social Agrícola, organisme que li serveix de Cristina Fonollosa
de plataforma per a l’organització de conferèn- Ibáñez, pintora. La
cies, tasca que compagina amb la de docent. família es va traslla-
Fou membre del Consell d’Agricultura, Rama- dar a Figueres l’any
deria i Boscos de la Generalitat (1978). 1976, lloc on resi-
A partir de 1956, a causa de la mort del seu deix el biografiat.
germà, es va haver de fer càrrec de la finca fami- Ha cursat els
liar de Castelló d’Empúries, explotació en la qual estudis de Diploma-
introdueix nous sistemes de regatge, millora la tura Bibliotecono-
producció de farratges i cereals, es preocupa del mia i Documentació
sanejament del bestiar, i inicia una explotació (Universitat de Barcelona, 1997), Llicenciatura
avícola i una de les primeres estabulacions lliu- en Documentació (Universitat Oberta de Cata-
res per bestiar boví amb sala de munyir amb lunya, 2002), Postgrau en Serveis d’Informació
espina i l’aplicació de la inseminació artificial. Va a les Organitzacions (Universitat Oberta de
464
LÓPEZ
Catalunya, 2003) i Màster en Documentació LLUÍS PAGÈS, Manuel

Digital (Universitat Pompeu Fabra, 2004). (Figueres, s. XVIII – XIX) Oftalmòleg
Ha compaginat les tasques pedagògiques
com a professor associat del Departament de Va ser becat per l’Ajuntament de Girona per assis-
Biblioteconomia i Documentació de la Univer- tir a l’Escola de Medicina de Montpeller (1813-
sitat de Barcelona (2002-fins l’actualitat), la de 1815), on es va doctorar.
professor dels Estudis de Periodisme, Dret, i Va col·laborar en la publicació especialitzada
Ciència Política, de la Universitat Abat Oliba CEU Diario General de Ciencias Médicas. Va publicar
(2006-fins l’actualitat), consultor dels estudis Recherches sur la cataracte (Montpellier: 1815).
d’Informació i Documentació de la Universitat
Oberta de Catalunya (2006-fins l’actualitat),
amb l’ofici de bibliotecari i documentalista. LÓPEZ-RODRÍGUEZ MURRAY, Lluís
Ha desenvolupat tasques vinculades al món (Figueres, 22.V.1883 – 2.VIII.1937)
de la documentació com el de vicepresident del Metge radiòleg i missioner protestant
Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes
de Catalunya (2003-2006), membre del Comitè Fill de Luis López↑
avaluador d’EXIT (Directorio de expertos en trata- Rodríguez, pastor
miento de la información (des de 2005), mem- evangèlic, i d’Emília
bre del Consell Assessor de l’Any del Llibre i la Murray, domiciliats
Lectura Barcelona 2005 (2004-2005). Ha parti- al carrer de Pere III.
cipat en congressos, jornades, en les quals ha Es va casar amb
presentat ponències relacionades amb les noves Luisa Cenarro Leiva, i
tecnologies i preservació digital del patrimoni. el matrimoni a tenir
Ha estat membre dels comitès organitzadors de una filla, Lluïsa.
les Jornades de Documentació (2003), de les
Va estudiar el bat-
Jornades d’Informació i Documentació (2004,
xillerat a l’Institut de
2006), i de les Jornades Biblioteca Pública i lec-
Figueres. Es va lli-
tures (2005). Des de l’any 2005 és el coordina-
dor del projecte PADICAT (Patrimoni Digital de cenciar en lletres a Glasglow (Escòcia), on va
Catalunya), a la Biblioteca de Catalunya. obtenir també el títol d’especialista en raigs X.
Va col·laborar amb els doctors Hasnack i Wilson
Afiliat al PSC (Partit dels Socialistes de
Catalunya), l’any 2007 ha sortit elegit regidor a en un hospital de Londres i, més endavant, va
les municipals; després del pacte amb CiU, ha ampliar coneixements a París. Va estudiar grec i
assumit la responsabilitat de regidor de Cultura hebreu, amb la intenció de poder conèixer bé les
de l’Ajuntament de Figueres. fonts per combatre amb fonament el catolicisme.
Ha col·laborat també en la premsa local, en el Torna a Figueres amb coneixements científics
bisetmanari Hora Nova (Figueres), en revistes i dominant set idiomes, des d’on compagina la
especialitzades com Ítem: revista de bibliotecono- tasca professional –l’any 1905 va obrir una clíni-
mia i documentació (Barcelona), El profesional de ca particular de raigs X–, amb la missionera, acti-
la información (Barcelona), BID (Textos Universi- vitats que compagina amb una intensa activitat
taris de Biblioteconomia i Documentació). política. Afiliat al Partit Radical Republicà, va ser
Una de les seves principals preocupacions és candidat a diputat i regidor de l’ajuntament
que la informació sigui accessible a tothom, pos- diverses vegades (1916-1920, 1922-1923).
sible a través d’Internet; en aquest sentit, procura Es va caracteritzar pel seu esperit altruista,
que totes les seves col·laboracions estiguin a l’a- visitava gratuïtament els pobres als quals els
bast de tothom, iniciativa que vol potenciar des de oferia també les medicines.
l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Figueres. Va col·laborar en diverses publicacions figue-
Va ser un dels actualitzadors de la Bibliografia renques i d’altres foranes com El Progreso, Revista
de la ciutat de Girona. Girona: Ajuntament de Española de Dermatología y Sifiliografía, el Journal
Girona, 2002-2004 de Ramon Alberch i altres. de la societat Roëntgen de Londres. Va fundar, jun-
465
LÓPEZ
tament amb el seu oncle Alejandro López↑ el diari tar a Tarragona va anar a Reus on va ser secreta-
La Razón (1909) que defensava la substitució de ri de la lògia La Igualdad i es va dirigir a Figueres
l’impost de consums, però no va poder aconseguir on el seu germà, Luis↑, dirigia la missió de
que es produís el canvi a l’Ajuntament de Figueres. l’Empordà. Va ensenyar a les escoles de Roses,
Va ser fundador de la revista La Biblia, i va Figueres i Vilabertran, va dirigir la publicació El
continuar la tasca del seu oncle Alejandro en la Heraldo. Va col·laborar en la fundació de la socie-
direcció del diari El Heraldo (1912-1936). Va ser tat benèfica nomenada Sociedad Evangélica
nomenat president de la Creu Roja de Figueres Protestante. D’ideologia republicana, va militar
(1931-1937) i va obrir la delegació de la institu- al partit de Luis Zorrilla, després va formar part
ció al carrer de Monturiol, estança que va equi- de la formació política dirigida per Alejandro
par amb assistència sanitària. Lerroux. Va ser elegit, en dues ocasions, regidor
Va publicar treballs científics, entre els quals cal de l’Ajuntament de Figueres (1904-1905 i
esmentar “La Radiotermitis o Curación de la tiña 1911), va formar part de la Junta d’Inspecció,
farrosa con los rayos X”, “Previsiones contra el cóle- Vigilància i Administració, de les obres del nou
ra”, “Los microbios y las monedas”, “El agua bendi- centre penitenciari, així mateix s’ocupà de les
ta y el microscopio” en revistes especialitzades com reformes de l’hospital amb la il·lusió d’aixecar-ne
Revista Española de Dermatología y Sifiliografía. un de nou. Va pertànyer a la lògia maçònica Luz
Entre els articles relacionats amb la religió cal de Figueras amb el grau 18è (1891), on gaudia
esmentar “El juego”, “Por qué no se descubren los del nom simbòlic de Daniel.
protestantes”, “El ex sultán Muley Hafid”, “La misa Com a pastor evangèlic va patir les animad-
y el código”, “¿Hay Dios?”, “¿De quién tuvo miedo versions dels catòlics. Va ser empresonat diver-
Caín?”, “Cosmogonía”, “La nueva y antigua crea- ses vegades (a Madrid, Tarragona, Figueres),
ción”, “Ipsa o Ipse”, el més important va ser “La adversitats que aconseguí superar.
Biblia y la Ciencia”. La major part dels articles polí- Juntament amb el seu germà va fundar el diari
tics els va publicar al diari El Progreso (Barcelona). El Heraldo. Fundaren també la Sociedad Española
de Tratados Religiosos y Libros, els quals s’ex-
LÓPEZ RODRÍGUEZ, Alejandro portaren a diferents llocs de l’Amèrica del Sud, i
(Madrid, 1857 – Figueres, 1.XII.1912) d’Espanya.
Missioner protestant, articulista i editor Va escriure obres sobre pedagogia com:
Aritmética elemental para las escuelas de pri-
Fill de Francisco Ló- mera enseñanza (Figueras: 1895) en col·labora-
pez, natural de Re- ció amb Luis López↑ Rodríguez, una geometria, i
quena, i d’Ángela una geografia, Lecciones sobre objetos (Figueras:
Rodríguez, natural ?). Treballs historicoreligiosos com Vida de Julio
de Madrid. Va estar César y Vida de Alejandro el Grande.
domiciliat al carrer Va traduir de l’anglès El Peregrino de J. Bunyan.
de Pere III de Fi-
gueres. LÓPEZ RODRÍGUEZ, Luis
Va realitzar estu- (Madrid, 1855 – Figueres, 18.IV.1941)
dis de segon ense- Missioner protestant, articulista i editor
nyament a Madrid.
Va aprendre llatí i Germà de l’anterior. Es va casar amb una súbdi-
hebreu i va assistir a l’Academia de Artes on va ta britànica, originària de l’Índia, Emilia Murray
aprendre dibuix lineal. Shertou (2.X.1852 – 5.III.1920). Ambdós consa-
Professor a l’escola evangèlica de les mines graren la major part de la seva vida a l’obra mis-
de Rio Tinto (Huelva), va viatjar per ciutats veïnes sionera a l’Empordà.
com Sevilla o Badajoz, per predicar la doctrina Va arribar a Figueres com a primer responsa-
evangèlica. Va dirigir l’Escola Evangèlica de ble de la missió protestant (1877), residiren al
Santander (1870), i després de fer el servei mili- carrer de Pere III, lloc on actualment es troba la
466
LORCA
Clínica Santa Creu, on va instal·lar una clínica per dècada dels 80 decideix actuar en solitari i grava
als feligresos protestants. Va recórrer totes les Seré mecánico por ti (1981), Si tú, si yo (1984),
comarques de la zona per tal d’escampar les seves Pequeño salvaje (1987). A la dècada dels 90 forma
doctrines. A Figueres va fundar una societat de part del grup BMG-Ariola i edita Échate un canteci-
caire benèfic Sociedad Evangélica Protestante i la to (1992), Está muy bien eso del cariño (1995).
Sociedad Española de Tratados Religiosos y Altres títols són Punta Paloma (1997), Punto
Libros, que allargà la seva influència fins a les veneno (1998), El hombre invisible (2005), G5:
Filipines, Cuba i altres països de l’Amèrica llatina. Tucaratupapi (2007). Recopilacions: Un dia de
Va pertànyer a la lògia maçònica Luz de Figueras gloria (2001).
amb el grau 18è (1891), on gaudia del nom Juntament amb Pepe Beguines: Gira Mundial
simbòlic de Moisès. (2002).
Un dels seus mitjans de difusió va ser el diari El
Heraldo (1886-1936) del qual en va publicar 595 LÓPEZ TABAR, Federico
números. S’encarregà de les escoles evangèliques (Burgos, 25.VII.1889 – Figueres, 30.VII.1988)
de Figueres, Llançà i Vilabertran. Va ser propieta- Militar i polític
ri de l’antiga canònica de Vilabertran. La propie-
tat, molt degradada, no va ser expropiada fins al Militar del cos de l’Estat Major de l’Exèrcit, es va
1980 a una néta de Luis López Rodríguez, i va ser casar amb, Maria, filla de Carles Cusí, motiu pel
indemnitzada amb uns set milions de pessetes. qual va entrar a formar part de la direcció de
l’empresa elèctrica familiar, l’Hidro.
Va escriure Aritmética elemental para las es-
A causa dels fets d’octubre de 1934, el
cuelas de primera enseñanza (Figueras: 1895) en
General de Divisió el va nomenar alcalde de
col·laboració amb Alejandro López↑ Rodríguez.
Figueres, encara que només va ser per un perío-
de de quinze dies.
LÓPEZ SANFELIU, José María Va ser director-gerent de l’empresa Hidro-
(Figueres, 3.IV.1952) Cantant i músic eléctrica del Ampurdán, S.A. (1934-1965), en
un dels períodes més difícils, atesa la manca de
Fill de Bienvenido recursos a l’època de la postguerra.
López Gómez, de
Melilla (Málaga),
LORCA BARD, Marià
militar, i de Trinidad
(Figueres, 1.X.1938) Empresari i polític
Sanfeliu Company,
de Lleida. Es va ca- Fill de Mariano Lor-
sar amb Ana Isabel ca Baños, natural
Fernández González de Barcelona, i de
(1981). Guadalupe Bard
Músic de fla- Hostench, de Tarra-
menc-pop, profes- gona. Va ser el mitjà
sionalment ha estat de tres germans. Ca-
conegut amb el nom de Kiko Veneno. Va viure la sat amb Rosa Giné
infantesa i adolescència a Cadis i Sevilla. Va cur- Bayod, de Figueres,
sar els estudis de Filosofia i Lletres i va viatjar per el matrimoni ha tin-
Europa i Estats Units. gut tres filles: M. Àn-
Com a gestor cultural ha col·laborat amb la gels, Neus i Anna.
Diputació de Sevilla, ha compost per a altres can- Des de jove es va dedicar al negoci familiar,
tants com Martirio, i ha col·laborat amb cantants iniciat pels seus pares l’any 1936 amb la venda
com Camarón de la Isla. ambulant de fruita. En morir el pare el 1943,
Va coincidir amb els germans Amador i va for- juntament amb la seva mare defensen el negoci.
mar el grup Veneno, amb els quals va gravar L’empresa va créixer, es fusionà amb altres del sec-
Veneno (1977), El pueblo guapeao (1981). A la tor i es creà MILOR (Miquel i Lorca, 1966) i es va
467
LORDA
expandir primer a Barcelona, més tard al mercat de Va patrocinar algunes activitats de la vila, en
Sant Carles de Perpinyà, Girona capital, Sara- particular el bàsquet. Va regalar a la parròquia,
gossa, etc. Des de 1999 s’ha ampliat la gamma de després de la compra, l’antic edifici del Centre
productes en oferir verdures i hortalisses netes, Federal per a poder desenvolupar activitats cul-
tallades i envasades. Des del 2001 es disposa de turals. Aquest acte el va fer mereixedor de la
delegació a Almería i el 2002 s’ha iniciat una altra Llança d’Or (1967).
actuació: l’obertura de botigues pròpies.
Va compaginar la tasca d’empresari amb la polí- LORENZO ROSA, Aïda
tica, primer va ser nomenat diputat a la Diputació (Figueres, 3.XII.1937)
de Girona (1979), càrrec del qual va dimitir en ser Activista política antifranquista
elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980) i va
ser alcalde de Figueres per CiU (1983-1995). Va Filla de Juan Lo-
desenvolupar altres càrrecs com el de vicepresi- renzo Alcalde, guàr-
dent de la Cambra de Comerç de Girona i va adqui- dia civil, natural de
rir una part del Setmanari Empordà. Salamanca, i d’Es-
Durant el seu mandat es varen executar les ther Rosa Pineda,
següents obres de millora a la ciutat: consolidació de l’Havana (Cuba).
del Museu Dalí amb la creació d’una nova Fun- El pare fou condem-
dació, ampliació del Museu de l’Empordà, compra nat a mort, en con-
de l’edifici de l’Hotel París per a la seu del Museu del sell de guerra (14.
Joguet, construcció del Poliesportiu, camp de fut- III.1939), per haver
bol i millores a les zones esportives de diferents estat fidel a la Re-
escoles públiques, construcció del primer vial cin- pública. La biogra-
turó de ronda (de nord-est a sud de la ciutat), cons- fiada va residir a París (1957-1999). En retornar,
trucció de la depuradora d’aigües, consolidació de juntament amb la seva filla Esther Llorenç↑,
l’Hospital de Figueres i centre-residència per a gent constitueix i presideix l’Associació de Familiars
gran, rehabilitació del Teatre El Jardí i de l’antic Represaliats pel Franquisme, per tal de recórrer
escorxador transformat en arxiu comarcal, nou edi- els consells de guerra.
fici per a l’Ajuntament de Figueres al Firal dels Ha publicat Hores de vetlla. Testimonis de 35
Burros i del corresponent aparcament, construcció represaliats pel franquisme (Girona: 2005) i
de la plaça Catalunya i del pàrquing subterrani, de
Dones republicanes (Girona: 2006), juntament
l’aparcament del Garrigal, ampliació del cementiri i
amb la seva filla Esther Llorenç, recull de 50 tes-
projecte de millores a la part vella, ampliació i millo-
timonis de dones represaliades, condemnades o
res de la zona per a vianants, rehabilitació de dife-
empresonades pel règim franquista, República,
rents places (parc de l’Estació, plaça del president
Guerra Civil, repressió franquista: història gràfica
Tarradellas, plaça de la Palmera, plaça del Gra),
(Girona: 2006), Republicans represaliats pel
construcció de noves places (al final del carrer
Nou), construcció de l’estació d’autobusos, urba- franquisme (Girona: 2007), Republicans repre-
nització de la zona dels Mossos d’Esquadra i zona saliats pel franquisme: la causa contra l’AFARE i
del Culubret, i millores a la Marca de l’Ham. altres judicis (Girona: 2008), El sumari del
President Companys i altres causes (Girona:
2008) i Oblidats de tots guàrdies civils i carrabi-
LORDA ROIG, Fernando
ners lleials a la República... (Girona: 2009).
(Mataró, 28.V.1896 – 15.V.1979) Empresari
L’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi de
Des de petit havia estat molt interessat pels mine- la Generalitat de Catalunya.
rals, afició que es va convertir en el seu mitjà de
vida. Assabentat de l’existència d’un mineral LUNESI
blanc, a Llançà, va iniciar la indústria de Minas (Roses, s. X) Abat
Carmina. L’empresa va créixer considerablement
fins a arribar a seixanta treballadors. Primer abat del monestir.
468
M
MACAU de FALGÀS, Frederic
(Figueres, 1855 – 2.II.1917) Empresari
Casat amb Conxita Bruguera Camps (18.X.

1882), de Figueres, el matrimoni va tenir diver-
sos fills dels quals va sobreviure Josep.
Important negociant de fustes, va encarregar
la construcció d’una casa de nova planta amb
Va estudiar el batxillerat i el magisteri a Girona
(1906), amb premi extraordinari, i després va
assolir el títol de Mestre Superior, a Barcelona.
Va guanyar per oposició la plaça de mestre i fou
destinat a Piera (1910), després es traslladà a
Verges (1918) on va deixar un museu de minero-
logia, i a Sarrià de Ter (1927-1933), va crear la
biblioteca escolar i va rebre un vot de gràcies del
magatzems, a l’arquitecte Josep Azemar (1907), Consell de Primera Ensenyança. Va formar part
a la cantonada de l’avinguda Vilallonga amb el del Patronat Escolar de Barcelona (1933), va
carrer Rubaudonadeu, zona d’expansió de la ciu- exercir en el Grup Escolar de Sarrià i, després, en
tat des de l’arribada del ferrocarril. el de Raimundo Lulio.
Va formar part del moviment de renovació
MACAU TEIXIDOR, Isidre pedagògica, va cultivar les ciències naturals,
(Palau-saverdera, 20.V.1882 – especialment la mineralogia i botànica, a les
Barcelona, 15.VI.1946) Mestre i naturalista escoles que va regentar i es va preocupar de
crear museus escolars. En el terme de Piera va
Fill d’Antoni Macau descobrir un important jaciment de fòssils que va
Caussa, pagès, natu- llegar al Museu de Sabadell, i prop de Cassà de
ral de Palau, i de la Selva va descobrir l’Opal Noble. Va ser mem-
Rosa Teixidó [sic] bre de la Institució Catalana d’Història Natural i
Besa, natural de es va preocupar pels monuments megalítics de
Pau, el matrimoni la comarca empordanesa. Després del traspàs
va tenir dos fills, de la mare, les filles cediren els fons arqueolò-
Miquel, que va pren- gics i numismàtics col·leccionats pel biografiat a
dre les regnes de la la Diputació de Girona. L’any 1985, al Museu
propietat, i Isidre. Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de
Es va casar amb Girona, es va inaugurar la Sala Isidre Macau.
Paquita Julià, de Va escriure: Métodos escolares para el estu-
Palau-saverdera, i el matrimoni va tenir quatre dio de las plantas y su vida (obra premiada el
noies: Carme, Josepa, Rosa i Maria Antònia, les 1923), “Nous monuments megalítics a l’Alt Em-
quals varen estudiar la carrera de magisteri. pordà i l’abric neolític de la cova de Can Simon”
469
MACAU
(publicat al Butlletí de la Institució Catalana congressos, en els quals va presentar ponències

d’Història Natural, 1934). i comunicacions, com “Coluvines yesosos en el
L’any 1921 i l’any 1923 la Junta de Ciències cauce del Esgueva” (Madrid: 1966), presentat al
Naturals i el Consell de Pedagogia el premiaren Coloquio Internacional sobre las Obras Públicas
per la seva tasca pedagògica en botànica. L’any en los Terrenos Yesíferos (Madrid, 1962). En
2004 l’Ajuntament de Sarrià li va dedicar un col·laboració amb Oriol Riba va escriure
carrer. “Situación, características y extensión de los
terrenos yesíferos en España” (Sevilla: 1962), i
en col·laboració amb V. Campos Guereta “El
MACAU VILAR, Frederic Canal del Guadaloacín, en el Keuper yesífero de
(Figueres, 1.I.1917 – 19.V.1970) Jerez de la Frontera” presentats al Coloquio
Enginyer de Camins, Canals i Ports Internacional sobre las Obras Públicas en los
Terrenos Yesíferos (Madrid, 1962) o en el
Fill de Josep Macau Symposium on Hidrology of Fractured Rocks
Bruguera, de Figue- (Dubrovnik, 1965).
res, i de M. Dolors Era membre del Comité Nacional de Geodesia
Vilar Vilar, de Sant y Geofísica, vocal de la Junta Directiva de la
Feliu de Buixalleu. Sociedad Española de Mecánica de Rocas i de la
Casat amb Carme comissió permanent de la de Mecánica de
Fàbrega Congost, el Suelos, assessor geològic de diverses empreses
matrimoni va tenir hidroelèctriques de Projectes i Consultors.
sis fills: M. Dolors, Va publicar les seves aportacions en revistes
M. Rita, M. Carmen, especialitzades com: Materiales, maquinaria y
Federico, Jaime i métodos para la construcción (Madrid), Boletín
Maria. del Servicio Geológico (Madrid) o Boletín de la
Va estudiar Enginyeria de Camins, Canals i Real Sociedad Española de Historia Natural.
Ports (Madrid, 1944), va realitzar estudis com- A l’Anuario de Estudios Atlánticos va publicar
plementaris sobre aigües subterrànies a la “Estudios hidrológicos de Gran Canaria” (1957),
Universitat de Minneàpolis (Minnesota, Estats “Las calderas de Gran Canaria” (1959), “Contri-
Units), i sobre fotogeologia aèria a la Universitat bución al estudio del Cuaternario de Gran
de la Sorbona (París), i es va doctorar a Madrid Canaria” (1960), “Sobre el origen y edad de las
l’any 1959. Islas Canarias: El Archipiélago equivalente”
Va ser nomenat Director del Servicio Geoló- (1963) o “Tubos volcánicos en Lanzarote ‘La
gico de Obras Públicas, i a causa de les seves Cueva de los verdes’” (1965).
responsabilitats d’enginyer va estar en contacte A la Revista de Obras Públicas (Madrid), va
amb diferents zones d’Espanya: Astúries, publicar diversos articles com “Los volcanes del
Badajoz i Canàries. Va renunciar a un important Cenozoico en Gran Canaria: causas y consecuen-
càrrec a Madrid per poder retornar prop de cias de su singular distribución en la isla” (1957),
l’Empordà i va ser nomenat delegat provincial del “El hundimiento del suelo en la ciudad de Méjico y
Ministeri d’Obres Públiques a Girona i Cap su repercusión en los sistemas de cimentación”
Provincial de Carreteres. (1957), “Excavaciones en roca por el sistema de
Va realitzar estudis geològics a la regió de ‘pozo vertedero’” (1959), “Cartografía geológica
Sesimbra (Portugal), i al Perú, als Andes. Va por- aplicada a la ingeniería” (1960), “Historia y situa-
tar a terme projectes d’enginyeria a l’estranger ción del Puente Romano de Orense” (1962) o “La
(Mèxic, Portugal, Perú, França o Argentina, entre geología en la luna” (1967).
altres). Va donar nombrosos cursos i conferèn- Treballador incansable a deixar molts treballs
cies sobre la geologia aplicada a l’obra pública a d’investigació inèdits, d’entre els quals es troben
diferents llocs d’Espanya, França, Perú, Veneçuela alguns de tipus humanista sobre els manuscrits
i a l’Argentina. Va participar en nombrosos de la Mar Morta.
470
MACIÀ
Va idear els monuments de la N-II des de la Va ser ordenat l’any 1897/98 diaconat i va
Jonquera fins a Figueres, que pretenien promo- exercir la carrera eclesiàstica a la parròquia de
cionar diverses rutes culturals i turístiques: la del Lladó i, després de la guerra civil, va desenvolu-
romànic, la de Sant Jaume, la de Cervantes, la de par la tasca de rector de Vilafant i de Santa
l’art mudèjar, la del sol i la dels conqueridors. Llogaia d’Àlguema.
Essent a l’Empordà va establir contacte amb
Miquel Mateu↑, el qual li va encarregar la prepa-
MACIÀ de LLAVANERA, Lluís Maria de
ració d’un projecte que l’empresari barceloní
havia pensat que podia ser de gran interès per la (Vilafant, 3.VII.1879 – Figueres, 26.VIII.1936)
comarca, el “Canal del Ampurdán” o també Eclesiàstic
“Canal navegable para unir la bahía de Rosas
con Figueras”. Fill de Jacinto de
Va escriure altres treballs, de caràcter divulga- Macià↑, de Vic, i de
tiu, a la Revista de Gerona, on mostrava interès Mercè de Llavanera
pels sistemes de regadiu com a “Perspectivas i de Ros, de Vilafant.
ampurdanesas ante los riegos del Muga-Fluvià” Va ser el tercer de
(1961), i als Annals de l’Institut d’Estudis Empor- sis germans. Va ser
danesos. ordenat el 26 d’a-
gost de l’any 1905,
Va rebre diverses distincions: soci honorari de
juntament amb el
l’Asociación de Geólogos Españoles, professor
seu germà Marià.
honorari del Consejo Superior de Investigaciones
Va exercir de vicari a
Científicas agregat a l’Instituto Lucas Mallada.
les parròquies d’Agu-
Membre honorari de l’Asociación de Docentes de
llana i Vilopriu, i, posteriorment, destinat a
la Facultad de Ingeniería Civil de la Universidad
Figueres on va quedar adscrit a la parròquia de
Nacional de Lima (Perú), conseller honorari de
Sant Pere. Després d’esclatar la guerra civil va
l’Ajuntament de Figueres, Medalla de Plata al
ser un dels primers sacerdots detinguts i assassi-
Mérito Turístico pels monuments de la carretera
nats, juntament amb ell també assassinaren la
de Figueres a la Jonquera.
seva serventa, Dolors Barti Fàbrega.
En la sessió d’Homenatge celebrada a
Figueres (14.XI.1970), es va decidir donar el seu Fou propietari, col·laborador i director del set-
nom a la via d’entrada a Figueres pel sector sud. manari catòlic La Veu de l’Empordà (1916-
1936).
MACIÀ de LLAVANERA, Josep M. de

MACIÀ de LLAVANERA, Marià de
(Lladó, 16.VI.1874 – Vilafant, 8.IV.1944)
Eclesiàstic, periodista i músic (Vilafant?, 1877 – 17.X.1909) Eclesiàstic
Fill de Jacinto de Fill de Jacinto de Macià↑ i de Mercè de Llavanera

Macià↑, de Vic, i de i de Ros, de Vilafant. Va ser el segon de sis ger-
Mercè de Llavanera mans. Va cursar Humanitats, Filosofia i Teologia
i de Ros, de Lladó. al Seminari de Girona, posteriorment viatjà a
Va ser el gran de sis Roma on tenia intenció de prosseguir la formació
germans. cursant la Carrera Diplomàtica, però la malaltia el
Va ser col·labo- va obligar a tornar. Va ser ordenat el 26 d’agost de
rador de La Veu de l’any 1905, juntament amb el seu germà Lluís.
l’Empordà. A la mort Va residir a la casa pairal Can Puig-Massanet de
del seu germà va Vilafant, i es va implicar en diferents activitats
dirigir el setmanari, beneficosocials de la capital de comarca. Va fun-
per un breu lapse dar la Lliga d’Acció Social, i l’Orfeó Art y Pàtria i, jun-
de temps (1909-1910). tament amb els seus germans, Josep M.↑ i Lluís↑,
471
MACIÀ
va esdevenir propietari de La Veu de l’Empordà Rosselló, per aprendre la llengua francesa, i les
(1909) fins a la defunció, succeïda el mateix any. visites als seus germans residents a Narbona i
Va publicar les seves impressions al rotatiu Rivesaltes.
figuerenc i va exercir l’apostolat com a beneficiat Va ingressar al Cos de funcionaris de telègrafs i
de la comunitat de preveres de la parròquia de després d’una breu estada a Cadaqués va ser des-
Sant Pere. tinat a Cervera. A la capital de la Segarra va com-
paginar el càrrec de cap de telegràfs amb la docèn-
cia. Va ser professor particular d’alumnes de
MACIÀ PUJOL, Jacint de batxiller, de francès, dibuix i matemàtiques. Es va
(Vic, Osona, 1839 – Vilafant, 8.I.1895) Advocat implicar en altres activitats com la recollida de da-
des meteorològiques, i va col·laborar amb la prem-
Fill de Mariano de sa local a La Gaseta de Cervera (1928), a Segarra
Macià i de Josefa o al Centre Comarcal de Cultura de Cervera, del
Pujol, ambdós de qual n’era membre, així com a La Vanguardia.
Vic. Casat amb La faceta que més transcendència tindria seria
Mercè Llavanera de la investigació i el col·leccionisme de vegetals fòs-
Ros, de Can Puig- sils de la zona. Va esdevenir el principal estudiós de
Massanet de Vila- la flora fòssil de l’oligocè de la Segarra. Va col·labo-
fant, el matrimoni rar amb Josep Ramon Bataller i George Depape,
va tenir sis fills: als quals facilità els materials per a la publicació
Carlos, Josep M.↑, “Flore oligocène de Cervera (Catalogne)” (1950) i
Marià↑, Lluís M.↑, amb altres especialistes, principalment francesos.
Concepció i Dolors. Publicà nombroses notes amb noves aportacions
Membre fundador i col·laborador del Sema- sobre aquesta flora en revistes comarcals. Va dei-
nario de Figueras (1886), i El Regional. Fou pro- xar gairebé a punt una monografia sobre les seves
pietari i director del rotatiu catòlic Diario de troballes, que roman inèdita.
Cataluña (Barcelona, 1888/89-1891). Va reco- La seva col·lecció de paleobotànica de l’oli-
llir els seus articles apareguts al Diario de gocè de l’àrea de Cervera va ser donada, en part,
Cataluña sota el títol D. Carlos y los fueros cata- al Museu Comarcal Duran i Sanpere de Cervera i
lanes (Figueras: 1890). al Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella
(Barcelona).
MADERN CARRERAS, Martí
(Cabanes, 18.III.1896 – MADERN DURAN, Narcís
Cervera, la Segarra, 19.II.1975) (Figueres, 3.I.1930 – 17.I.2006) Fotògraf
Paleontòleg i professor
Fill de Narcís Madern Prat, fonedor, de Sant
Fill de Joan Madern Llorenç de la Muga, i de Mercè Duran Santaló, de
Viñas, de Maçanet Figueres.
de Cabrenys, i de Va establir la galeria fotogràfica, anomenada
Francisca Carreras Foto Arte al carrer de Peralada. Va estar en actiu
Montalat, de Pont des de finals dels 60 fins als 80. Malauradament
de Molins. Es va l’arxiu fotogràfic no es conserva.
casar amb Maria
Sostres, de Cervera, MAGRIÀ GARCÍA, Gemma
i el matrimoni va (Figueres, 12.IV.1981) Esportista
tenir un fill, Martí.
Va estudiar a Filla de Miquel Magrià Cors, tècnic comercial, i de
Figueres i va cursar Maria Antònia García Martínez, ambdós de Figue-
magisteri. Va aprofitar els estius a Perpinyà, el res, és la petita de dues germanes: Anna i Gemma.
472
MALAGARRIGA
Va assistir al col·legi MALAGARRIGA CASALS, Ramon

de les germanes de (Figueres?, s. XIX) Professor
Sant Vicenç de Paül.
A l’edat de set anys, El seu fill Josep va ser advocat i secretari d’ajunta-
probablement in- ment, i el seu nét, Ramon de Penyafort Mala-
fluïda pel pare, va garriga↑, botànic.
iniciar-se en el taek- Va ser professor de psicologia, lògica i ètica i
wondo, essent el priva exercir a l’institut de Figueres, del qual en va
mer professor Kim ser subdirector i l’any 1869-70 n’era director. Va
Chong Ong. Als dot- pronunciar el discurs d’obertura del curs escolar:
ze el seu mestre era Memoria que en el acto de la apertura del curso
Joaquín Marrón. A académico de 1869 a 1870 en el Instituto local
l’edat de quinze anys va entrar al Centre d’Alt de 2ª Enseñanza de la villa de Figueras, leyó su
Rendiment (CAR, 1995-1996 fins 2004-2005), director y profesor (Figueras: 1869).
de Sant Cugat del Vallès, i va cursar els estudis a
l’IES Baró de Coubertin. Altres entrenadors seus MALAGARRIGA HERAS,
han estat: Ireno Fargas, Francisco Zas, Elena Ramon de Penyafort
Benítez, gran referent en la seva vida esportiva, (Figueres, 20.IV.1904 –
Gabriel Esparza i Frank Martin. Va ingressar a Cambrils, el Baix Camp, 5.VIII.1990)
l’INEFC on va cursar tres anys. Va finalitzar la Botànic i germà lasal·lià
carrera esportiva (2005), al temps que superava
les proves per ser funcionària de la Generalitat. Fill de Josep Mala-
garriga, advocat, i
La biografiada especifica que per a la pràcti-
de Maria Heras Cal-
ca del taekwondo, a més de gaudir d’un bon
verol, amb propie-
estat físic, s’ha de disposar de determinades
tats a Espolla i Ra-
qualitats com la resistència psicològica, la
bós d’Empordà. Va
capacitat de sorprendre i disposar d’una gran
ser el tercer de cinc
velocitat i bona tàctica.
fills: Lluís, Loreto,
Entre els resultats esportius més rellevants Ramon, Maria i Nar-
figuren les següents victòries: Medalla d’Or al cisa.
Campionat de Catalunya Juvenil (1995 i 1996), Ingressà a l’orde
Medalla d’Or al Campionat d’Espanya Juvenil de les escoles Cris-
(1995, 1996 i 1997), Medalla d’Or al campionat tianes el 1917, i va prendre el nom de germà
de Catalunya Júnior (1998), Medalla d’Or al Teodor Lluís, però en decaure aquest costum
Campionat d’Espanya Júnior (1998), Medalla recuperà el seu nom de pila. De caràcter actiu i
d’Or al Campionat d’Espanya Absolut (2000, impetuós va haver d’enfrontar-se a greus dificul-
2001, 2004). tats pràctiques i es va trobar amb importants
Medalla de Plata dels pesos gall (Barcelona, limitacions de mitjans.
1998), subcampiona del món Medalla de Plata Va exercir el magisteri a Tarragona (1921-
(Corea, 2001), Medalla de Bronze al Campionat 1925), i a Cambrils (1925-1928), i a La Salle
d’Europa (Patras, Grècia, 2000), Medalla de Bonanova va ensenyar als alumnes de batxiller
Bronze a la Copa d’Europa (Lió, França, 2000), (1928-1930).
quarts de final al Campionat d’Europa (Samsun, L’any 1924 s’inicià en la botànica amb el
Turquia, 2002), quarts de final al Campionat germà Sennen↑, fou company seu en la campa-
d’Europa (Lillehammer, Noruega, 2004). nya de recol·lecció de plantes i en els seus estudis
Ha rebut el Diploma al Mèrit Esportiu per la taxonòmics. L’any 1929 col·laborà amb el germà
Universitat de Barcelona (24.XI.2004), i la Sennen en l’article “Les formes de Myrtus commu-
Medalla de Plata al Mèrit Esportiu per l’Ajun- nis L. sur le littoral de Tarragone” que es publicà al
tament de Figueres (17.I.2004). Bulletin Dendrologique de France.
473
MALATS
El 1930 va anar al Brasil on va residir, amb També va realitzar aportacions en el camp de

intermitències, fins al 1964. A Caxias do Sul va la filosofia, de la pràctica religiosa així com en
fundar el centre privat de batxillerat Ginásio l’economia.Va escriure: Filosofía de la filosofía
Nossa Senhora do Carmo (1932), a Canoas (Barcelona: 1974). Els opuscles: Desarrollo per-
l’Instituto Geobiológico La Salle (1949), i a Rio sonal, Orden cristiano de la vida, La gran cues-
Grande do Sul el Jardí Botànic de Porto Alegre, tión fundamental, ¿Quién es pobre?, La Iglesia,
del qual en va ser el primer director (1956- 25 años al servicio del Brasil (1930-1955).
1964). També va ser un dels fundadors de la El seu treball ha suposat una gran aportació i
Sociedade Botânica do Brasil (1950). Treballà recopilació de dades i una reordenació nomen-
principalment sobre la flora i la fauna del Brasil clatural. Tal com apuntà Joan Vallès↑: “va passar
meridional i de l’estat de Rio Grande do Sul. Va de seguir l’ultrajordanisme sennenià a actituds
ser professor de la Facultat de Ciències més sintètiques de l’escola neolinneana medi-
Econòmiques de Pelotas (1951-1954), i procu- terrània”.
rador de la Comissió de Patrimoni de la
Universitat Catòlica de Río de Janeiro.
Entre les publicacions relacionades amb MALATS MARVÀ, Josep
l’Amèrica del Sud figuren: Obra educativa de los (Viladrau, 10.IV.1941) Pintor i publicista
Hermanos en Río Grande del Sur y esbozo geo-
botánico del Estado (1936), La vegetación del Fill de Josep Malats Gallés, secretari d’ajunta-
Estado Río Grande del Sur en el siglo XVIII ment, i de Joaquima Marvà Graells, de Manresa,
(1937), Regiones climáticas (1951), Guía para és el petit de tres germans. Gràcies al trasllat del
los visitantes del Jardín Botánico de Pelotas. pare, a l’edat de sis anys estableix contacte amb
Index baccharidinarum (1952), Clima del Estado la vila llançanenca, que mantindrà per sempre.
de Río Grande del Sur (1955), Estudio de la A Barcelona, estu-
Flora del país (1957), Notas críticas sobre el dia Belles Arts a
Herbario de Fanerogama del Museo de París l’Escola de Sant
(1958). L’any 1961, a Canoas (Brasil), va publi- Jordi (1958-1962).
car una biografia del seu mestre O botânico las- S’inicia en el món
salista F. Sennen. pictòric amb un estil
Va retornar a Catalunya el 1964, es va establir emmarcat d’expres-
a La Salle Bonanova, va ordenar la col·lecció sionisme, amb co-
botànica del germà Sennen, i va continuar els lors vius i escenes
estudis botànics els quals es reflectiren en nom- de la vida quoti-
broses publicacions, amb diversos catàlegs flo- diana.
rístics locals Flora analítica de Barcelona (Bar- Decideix fer una
celona: 1965), Notas fitocorológicas (Barcelona: estada a París (1966-1967), en la qual combina
1968), Flora de la província de Tarragona l’assistència a classes a l’École des Beaux Arts
(Tarragona: 1971), i una Sinopsis de la Flora amb l’execució de caricatures per diferents
Iberica, en 124 fascicles (1975-80). indrets de la capital, per guanyar-se la vida.
En els darrers anys es va apropar a temes A la tornada viu intensament la pintura i la
comarcals: va ordenar l’herbari del col·legi de La seva obra és exposada a diferents ciutats catala-
Salle de Figueres, va ser col·laborador d’Hora nes i europees. Després d’estar completament
Nova i va publicar Catálogo de plantas superio- endinsat en aquesta disciplina canvia per dedi-
res del Alt Empordà (Barcelona: 1976), Nomen- car-se, a la dècada dels 70, al món de la publici-
clátor de las plantas de l’Alt Empordà (Barce- tat. Obre un estudi de decoració a Barcelona.
lona: 1978) i Nuevo nomenclátor de las plantas Esdevé membre de la junta del Foment d’Arts
superiores de l’Alt Empordà (Barcelona: 1985), i Decoratives (FAD), i es vincula al Servei de la Fira
Plantes mel·líferes de l’Alt Empordà (Barcelona: de Mostres, als Salons Monogràfics d’Hogarhotel
1979). i Graphispack (fira de l’embalatge), i és el crea-
474
MALLARACH
dor d’Expotenda (Actualment Hostelco). S’ocupa St. Narcís (Girona), i amb diversos professors
del disseny del Pavelló Espanyol de la Feria particulars.
Internacional de Túnez (1972). Dissenya l’estand Ha tocat la guitarra i el baix en molts conjunts,
dels decoradors de la Fira Internacional de dels quals destaca: Tilt! i Masai Mara (1995). Ha
Mostres de Barcelona. L’any 1985 inicia una compost música amb diferents àlies com The
altra etapa, deixa Barcelona i el món del disseny, Real Van Gogh i Junkie Guateque.
i s’instal·la a Llançà, on promou establiments Després de tocar i gravar amb diversos grups
dedicats al turisme, al temps que recupera l’acti- (Tilt, Masai Mara com a més destacats), s’inte-
vitat pictòrica ara en una etapa considerada de ressa per la música electrònica l’any 1997. A
reflexió, qualificada de realisme metafísic. l’any 2000 treu disc juntament amb Xavi Lloses
Proliferen les exposicions i complementa la dedi- amb el projecte Lumière. Al 2003 comença el
cació amb el vessant pedagògic, imparteix clas- seu projecte de música electrònica més personal
ses de pintura per a adults a l’Escola d’Arts i ofi- Monoceros, fitxant pel segell anglès Expanding
cis de la Fundació Clerch i Nicolau de Figueres. records amb un single (Bells/Limbus) i l’àlbum
Pintor creatiu i espontani, al llarg de la seva When I was a child I wanted to be an astronaut,
trajectòria pictòrica ha alternat la figura femeni- seguit per un EP al segell Phonobox Reverse_it
na amb el paisatge i la natura morta, elements i finalment creant el seu segell Imaginary none-
que destaquen per la vivesa de colors. Amb els xistent records on treu els seus treballs i els d’al-
anys la iconografia ha evolucionat apropant-se tres artistes, i es mou entre l’anomenat “intelli-
al cubisme. gent dance music” (IDM), el folk i post rock.
D’ell va dir Martínez Lozano “D’una sensibilitat Ha presentat els seus treballs en directe al
artística que desprecia les etiquetes i va a l’ob- sonar 2005, sonar 2006, entre d’altres.
jectiu prescindint de modes” i Evarist Vallès l’a- També ha estat editat per segells com Cocoon
nomenà “l’ull màgic de l’Empordà”. Records, Sutemos, i ha remesclat l’Orchestra
Guanya la Medalla de l’Aquarel·la (Figueres, fireluche, anorak, leon somov i seleccionat pel
1964), el Premio de Carteles del Teatro Español recopilatori de la Generalitat Electronic music
Universitario (1965), la Medalla de Bronze del from catalonia al 2007.
Reial Cercle Artístic de Barcelona, Premi d’Arts Últimament compagina els seus treballs
Plàstiques de Granollers, Premi d’Honor a la musicals amb la fotografia.
Biennal d’Eivissa (Balears).
MALLARACH FONT, Joan
MALÉ GARDELLA, Joan (Sant Pere Pescador, 7.III.1948)
Director i realitzador d’audiovisuals
(Barcelona, 11.VII.1972) Músic
Fill de Josep Ma-
Fill de Joan Malé llarach Subirana,
Ros, de Sant Martí pagès, de Ripoll, i
d’Empúries, i de de Teresa Font Mo-
Mercè Gardella de rera, de Figueres, és
l’Escala, nascut cir- el gran de dos ger-
cumstancialment a mans. Passa la in-
Barcelona, des de fantesa en un mas
sempre resideix a de Sant Pere Pesca-
Sant Martí d’Empú- dor, prop dels aigua-
ries. molls, lloc que li
De formació auto- proporciona una
didacta, comple- sèrie de records de la infantesa i adolescència
mentada amb classes de guitarra al taller de que influeixen en la seva manera de veure el món
músics de Barcelona, a l’Escola de música de i en la percepció del temps.
475
MALLARACH
Estudia comerç i, als dotze anys, inicia la mons personals” que reflecteix a la sèrie L’armari
Formació Professional a l’escola de St. Narcís de dels 7 calaixos, emès per TVE en 13 capítols de
l’Obra Sindical de Girona. Després esdevé Engi- 25 minuts de durada. A part, d’una col·lecció de
nyer Tècnic Mecànic a l’escola Industrial de llibres desplegables fa el vídeo de ficció Papirus-
Barcelona (1967). En paral·lel, anant a cine- tòria, que es projecta de manera permanent en
clubs i cinemes d’art i assaig, descobreix una des- una de les sales del Museu del Joguet de
coneguda cinematografia que l’atrau fortament i Figueres.
comença el seu gran interès per aquest art. Treballa tres anys com a realitzador de repor-
L’any 1971, va a París i ingressa al Depar- tatges a ¿Quién sabe dónde? de TVE, i per a
tament de Cinema de la Facultat de Vincennes Canal Sur fa la sèrie Hijos de Andalucía. És direc-
(1971-1973). La facultat, fruit del maig del 68, tor i coguionista del telefilm Música secreta
és multidisciplinar i el debat ideològic és perma- (2005), un thriller on Sílvia Sabater és la princi-
nent. Diversos professors són crítics de Cahiers pal protagonista i Jo, el desconegut (2007) amb
de Cinema. Aprèn molta teoria però no disposa Fernando Guillén, Amparo Soler Leal i Bernat
de mitjans per fer cinema. Quintana.
L’any 1973 aconsegueix passar els exàmens Com a director de continguts fa el Museu de
d’ingrés a la Deutsche Film und Fernsehen Cinema –Col·lecció Tomàs Mallol (1995-1998)
Akademie (1974-1978), al Berlín Occidental i amb l’arquitecte Dani Freixes. També és el realit-
cursa els estudis amb beca. Berlín li és una ciu- zador dels audiovisuals. En aquesta feina, li és
tat molt especial. Les visibles seqüeles de la especialment grat ordenar la important col·lec-
guerra, les dures policies de les dues alemanyes, ció entorn a un relat: com la persona utilitza els
el mur i la foscor de l’hivern, conviuen amb grans mitjans que té a l’abast per fascinar els altres
illes de llibertat, cues del maig del 68. A la DFFB amb la imatge en moviment. Ha treballat en
intensifica el seu coneixement del cinema ale- altres projectes relacionats amb l’Empordà com
many i roda algunes pel·lícules. La primera, en el vídeo Teatre Museu Dalí-Teatre de la Memòria,
col·laboració amb Lluís Garay, és Alborada, amb el qual aconseguí dos guardons. Amb Dani
basada en l’arxiu de la Guerra Civil espanyola i Freixes ha fet, entre altres, la realització d’audio-
filmació pròpia. També fa Del yugo y del canto i el visuals del Pabellón de la Navegación a l’Expo de
documental Fang de terrissa. Sevilla, el parc temàtic Felifonte a Itàlia, Museu
Els anys 78 i 79 alterna entre Barcelona i de la Música de Barcelona, l’exposició El Tast per
Berlín, on és professor assistent de trucatge amb a Vinseum de Vilafranca del Penedès. Ha fet
banc òptic, és a dir, amb efectes produïts sobre vídeos per al pavelló d’Espanya a l’Expo de
pel·lícula ja rodada. A Barcelona és membre de Hannover, per a museus com el d’Altamira, La
La Central del Curt i Vídeo Comunitari, col·lectius Capsa de Gaudí de Reus i altres.
independents i alternatius, que fan producció i Entre les distincions rebudes cal esmentar els
també distribució en uns anys on els centres cul- següents premis: per a la pel·lícula Alborada,
turals, associacions de veïns i sindicats encara 16 mm, Tercer Premi al Festival Internacional de
fan activitats culturals. És el final d’una voluntat Bilbao (1976); per a la pel·lícula Fang de Terrissa,
de fer cinema militant, fruit encara de la lluita 16 mm, Primer Premi Setmana Internacional de
antifranquista. Sobre aquest cinema, l’any 2003, Cinema de Barcelona (1979). El vídeo Papirus-
TV3 en fa un recull a la sèrie Crònica d’una mira- tòria va rebre el Premi Generalitat de Catalunya a
da/Història del cinema independent 1960-1975. la millor realització en vídeo (Barcelona, 1988), i
A partir dels anys 80 diversifica l’activitat pro- la Columna de Llorer del Festival de Televisió del
fessional fent vídeos industrials, institucionals Mediterrani (València, 1988).
i algunes sèries per a televisió, com Pobles El vídeo sobre el Teatre Museu Dalí-Teatre de
de Catalunya (1984) i la sèrie de dibuixos ani- la Memòria va rebre el Laus de Bronce 1991, el
mats Història de Catalunya (1985-1986). Premi al millor documental del Festival Euro-
Estableix contacte amb diferents col·leccionis- regional Estavar-Llívia, i Premi al millor documen-
tes de les terres gironines, descobrint “insòlits tal del 1r Concurs de Vídeo de Navarra, 1993.
476
MALLART
MALLART CORTEY, Joan anar a Girona a estudiar la carrera de Magisteri

(Palafrugell, el Baix Empordà, 7.II.1931 – (1915) i animat pel seu mestre Cassià Costal↑
Figueres, 26.I.2006) Patrocinador de bàsquet va anar a estudiar a Ginebra, lloc on es va matri-
cular a l’Institut Jean-Jacques Rousseau i va
Fill únic d’Esteve estudiar psicologia amb el professor Claparède,
Mallart Renart, d’Es- a més de pedagogia i ciències. L’estada a Suïssa
polla, i Llúcia Cortey esdevindria fonamental per al seu futur, conver-
Cervera, de Palafru- tint-se en un dels principals professionals en psi-
gell. Es va casar cologia aplicada d’Espanya.
amb Laura Romero Es va instal·lar a Madrid (1917). Va treballar
Gallego, de Perala- al Centro de Estudios Históricos Menéndez Pidal,
da, i el matrimoni va a l’Escuela Superior del Magisterio i a la Univer-
tenir tres fills: Laura, sitat de Madrid. Allà va estar en contacte amb
Joan i Lucila. gent reconeguda com Bartolomé Cossío. Es va
Va viure a Pala- traslladar a Lleó (1918) a La Escuela Mercantil y
frugell i a Espolla i a Agrícola de Villablino, lloc on es va interessar per
l’adolescència es va traslladar a Figueres. Va parla mineria. Abans de tornar a Barcelona (1923),
ticipar en la vida municipal figuerenca i va ser visita Berlín on assisteix a classes de psicologia a
regidor d’Esports. l’Institut für Angewandte Psycologie. Visita
Des del punt de vista professional va ser gerent Bèlgica, on té ocasió de veure l’aplicació de la
de La Casera de Figueres, empresa des de la qual psicologia a l’agricultura i mineria. A Barcelona
va patrocinar l’equip ciclista i la Volta Ciclista a es va incorporar d’ajudant al Laboratori de
l’Empordà i l’equip de bàsquet, confiant en Rafel l’Institut d’Orientació Professional, però l’estada
Mora↑ com entrenador de l’equip femení. Va ser el va ser curta. Torna a Madrid (1924), ara treballa
president de l’Agrupació Esportiva La Casera, pre- per a l’INRIT (Instituto Nacional de Reeducación
sident de la Federació de Bàsquet de Girona i prede Inválidos del Trabajo) on coincideix amb figu-
sident del Club Nàutic de Llançà. res de renom com C. Madariaga o M. Rodrigo.
Durant el període que abraça de 1927 fins a l’es-
clat de la guerra civil és l’època en què més
MALLART CUTÓ, Josep publica i funda la Revista de Organización
(Espolla, 10.VI.1897 – Madrid, 27.XII.1989) Científica (1928). En aquest període treballa a
Pedagog i psicòleg l’Instituto de Psicotecnia.
De tendència republicana, després de la
Fill de Joan Mallart guerra pateix les conseqüències d’un expedient
Martí, natural de de depuració, no li és permès accedir al càrrec de
Capmany, i de Maria director, essent retirades del mercat les seves
Cutó Sala, d’Espolla, publicacions. L’any 1943 va col·laborar amb la
va ser el segon de Cámara Oficial de Industria, entitat que li va
quatre fills: Jaume, encomenar diverses publicacions. A partir d’a-
Josep, Alfons i Lleó. quest moment augmentaren les col·laboracions,
Es va casar amb les participacions en congressos, els escrits, i va
Genoveva Palacios recuperar la plaça de funcionari. Es va fer càrrec
Rodríguez (1929), de la Revista de Psicología General y Aplicada
mestra, i el matri- (1946), i entre altres activitats funda l’Asociación
moni va tenir tres Iberoamericana para la Eficacia y la Satisfacción
fills: Alberto, Rosalía i Julia. en el Trabajo (1950), la qual li permet projectar
Va assistir a l’escola del mestre Balmanya↑, i els seus coneixements a l’Amèrica del Sud. Fou
va aprendre a tocar el violí amb Narcís Sala, membre fundador de la Sociedad Española de
músic i sabater d’Espolla. Als catorze anys va Psicología Aplicada (1952), i secretari.
477
MALLEN
La seva producció compta amb més de tres- empresa... profesores (Madrid: 1944), La ense-
cents articles i vint-i-sis opuscles. Va col·laborar en ñanza profesional en España: Guía... patrocina-
nombroses publicacions periòdiques especialitzada por la Cámara Oficial de Industria de Madrid
des com: Boletín del Instituto Libre de Enseñanza, (Madrid: 1945), Orientación funcional y forma-
Revue de la Science du Travail, Revista de Medi- ción profesional: Psicotecnia, pedagogía del tra-
cina del Trabajo e Higiene Industrial, Industria, bajo, profesiología, colocación (Madrid: 1946;
Estudios Pedagógicos (Saragossa), Revista de id.: 1959 2a ed. corregida y aumentada), Obras
Psicología y Pedagogía Aplicadas (València), de dignificación humana: planes y actuaciones
Psicotecnia, Revista Internacional de Psicología. ... Memoria premiada (Madrid: 1947), Orga-
Va publicar més de trenta llibres sobre peda- nización científica del trabajo (Barcelona: 1942;
gogia: El factor humano en la organización del id.: 1956; Madrid: 1956), Orientación, selección
trabajo: Para los patronos-Para los obreros-Para y formación de personal (Madrid: 1956),
los técnicos (Porto: 1922), aquesta és l’obra Disposición personal para el trabajo (Madrid:
més important de l’autor en què explica les expe- 1958), Técnicas de dirección, de administración y
riències viscudes a l’estranger, fent ús de la psi- de oficina (Madrid: 1959), Psicosociología del
cologia; La educación activa (Barcelona: 1925; desarrollo industrial (Madrid: 1960), La psicolo-
id.: 1931 3a ed.; id.: 1935 4a ed; id.: 1957 5a gía en la orientación profesional (Madrid: 1962
ed.), Escuelas-asilos de Artes y Oficios para niños ponència), Organización del trabajo agropecuario
pobres, huérfanos y abandonados: Su organiza- y desarrollo económico-social (s.l.: 1970),
ción práctica y útil (Madrid: 1926), La escuela Psicología industrial y organización (Madrid:
productiva (Madrid: 1928), La escuela activa 1981), L’educació activa (Vic: 1998) amb pròleg
(Madrid: 1928), La reeducación profesional de de Joan Mallart i Navarra.
los inválidos del Trabajo en España (Madrid: Va revisar, i escriure el pròleg de l’obra de
1928), La escuela del trabajo (Madrid: 1928; Franziska Baumgarten Psicología de las relacio-
id.: 1934 2a ed.), Colonias de educación para nes humanas en la empresa (Barcelona: 1959;
formación general y profesional y para readapta- id.: 1968; id.: 1971).
ción social: Memoria premiada por la Real Va escriure en col·laboració amb L. Walter
Academia de Ciencias Morales y Políticas en el Creación de ambiente físico adecuado para el
Concurso de la Fundación instituida por el señor trabajo (Madrid: 1953).
don José Santa María de Hita (Madrid: 1930), En col·laboració amb Pilar García Villegas va
Colonias de educación (Madrid: 1931), La pose- escriure La satisfacción en el trabajo como fac-
sión de la tierra y la explotación agrícola nacio- tor de productividad (Madrid: s.d.) en el llibre es
nal: ante la reforma agraria en España (Madrid: presenten 1.291 entrevistes a treballadors.
1931), La orientación profesional en España La dedicació envers la psicologia i la tasca
(Madrid: 1932; id.: 1933), Para la organización pedagògica el varen fer mereixedor de diverses
de la vida nacional: La formación Profesional de distincions: Premi Eduardo Barreiros (1958),
España (Madrid: 1933), Pro-arbolado...: Plan Premio de la Sociedad Española de Psicología
premiado por el CPF de Barcelona en 1926. (1970) i va rebre la Medalla de Oro al Trabajo
(Madrid: 1933), La elevación moral y material atorgat pel Ministerio de Trabajo (1975).
del campesino: Memoria presentada por la
Academia de Ciencias Morales y Políticas
(Madrid: 1933), La organización científica del MALLEN HERAS, Miquel
trabajo doméstico (Madrid: 1933 conferència), (Figueres, 8.II.1945) Mestre i enginyer
Organización científica del trabajo agrícola
(Barcelona: 1934), La organización económica Fill de Vicenç Mallen Fidalgo, de Cantallops, i
internacional y el problema de la paz: Memoria Paquita Heras Serinyana, de Llançà, està casat
(Madrid: 1941), El mundo económico-social que amb Rosa M. Santeugini.
nace: Guía de adaptación a las necesidades del Va estudiar magisteri a l’Escola Normal de
tiempo presente (Madrid: 1943), La enseñanza Girona (1963) i Enginyeria Tècnica, especialitat
profesional en España: Guía para jefes de elèctrica, a Vilanova i la Geltrú (1967). Després
478
MALLOL
d’haver treballat com a enginyer a l’empresa MALLOL DEULOFEU, Tomàs

Hidroléctrica del Ampurdán es decanta per l’en- (Sant Pere Pescador, 1.VIII.1923)
senyament. Ha exercit de mestre al Bon Pastor, al Fotògraf i col·leccionista
Col·legi Sant Pau, a Agullana, a les Vivendes Sant
Josep, al Salvador Dalí, per retornar a Agullana on Va ser fill únic de
roman fins a la jubilació (1972-2007). Actualment Joan Mallol Carre-
col·labora amb la professora M. Antònia Canals al ras, comerciant i
Departament de Ciències de l’Educacció de la pagès, i de Rita
Universitat de Girona, en el projecte GAMAR Deulofeu Fàbrega,
(Gabinet d’Assessorament sobre Matemàtiques), botiguera. Es va ca-
on es dedica a l’elaboració de material, a l’asses- sar amb Rosa Giralt
sorament de la didàctica, i a la investigació de Solà (1946), i el ma-
l’ensenyament de les matemàtiques. trimoni ha tingut
A Agullana, el curs dues filles: Olga i
1979-80, va iniciar Eva.
una relació pedagò- La família es va
gica amb el mestre traslladar a Torroella de Fluvià. Allà va anar a les
Pere Borràs de l’es- escoles públiques amb els mestres Ramon Colom
cola de Darnius, i i Miquel Oliveres↑, i després a l’institut de Figue-
varen començar un res. Durant la postguerra s’instal·là temporalment
projecte sobre l’estu- a Vilafant. L’any 1942 va acabar el batxillerat i va
di de la comarca que estudiar Enginyeria Tècnica a Barcelona.
desenvoluparen els Va treballar a la Maquinista i, al cap de poc,
alumnes. A l’escola va muntar un taller mecànic. Després de dedicar-
d’Agullana, com a rese a diversos quefers, va treballar de fotògraf per
curs pedagògic, va implantar el Taller de ceràmica. a la casa fotogràfica Manent (1961-1964) i va
desplaçar-se per tot Espanya a causa de la seva
Com a conseqüència de la tasca de renovació
feina. L’any 1964, s’independitza i es trasllada a
pedagògica, l’escola d’Agullana va rebre el Premi
Torroella de Fluvià lloc on estableix l’estudi i tre-
Baldiri Rexach a les escoles (1985), atorgat per
balla com a fotògraf fins l’any 1991 en què es
la fundació Jaume I, essent la directora Rosa M.
jubila.
Santeugini. Els seus alumnes han rebut el Premi
Va obrir un estudi per fer gravacions per a la
Baldiri Rexach als alumnes (2002), per un treball
ràdio, la televisió i el cine amateur. A la dècada
realitzat sobre l’Antàrtida. Pel treball Construcció dels 50 va filmar els primers anuncis de televisió.
i gestió d’un hivernacle a l’escola (2004), realit-
D’esperit col·leccionista, a la dècada dels 70
zat conjuntament amb David de la Higuera, va
s’inicia en la compra d’aparells de fotografia,
aconseguir el Premi d’Experiències Educatives cinema, màquines de filmar o fotogrames.
Josep Pallach, 1a edició. Després de conèixer el llibre Arqueología del
Conjuntament amb Marta Serra, Maria Malé, cine, s’endinsa en la compra d’aparells del pre-
Albert Fita, i Josep Gifre, va preparar l’obra Geo- cinema. Va realitzar diversos viatges a París per
grafia de l’Alt Empordà (Barcelona: 1983), guardo- comprar bibliografia sobre el tema i, amb el
nada amb el Premi Baldiri Rexach als mestres. Ha coneixement aconseguit, va començar a fer les
escrit també en col·laboració L’ensenyament a compres. La col·lecció del biografiat es conside-
Agullana. Quatre segles d’escola rural a Agullana, rada una de les millors col·leccions del món i ha
1626-2002 (s.l.: 2002), amb Rosa M. Moret↑. estat la base del Museu del Cinema de Girona
(8.IV.1998). En total consta de 7.500 objectes
MALLOL, Francesc cinematogràfics, uns 15.000 cartells, 3.000
(El Port de la Selva, s. XX) Mestre de ribera gravats i fotografies sobre cinema i bibliografia i
documentació sobre el tema, dels quals només
Va viure el segon quart del segle XX. una quarta part estan exposats.
479
MALLOL
Des de petit es va sentir atret pel cinema i la que solien aparèixer per la diada del patró, sant
fotografia. Ell mateix va muntar una càmera Baldiri, havent signat en algunes ocasions amb
fotogràfica i es va presentar a diferents concursos el pseudònim de Valentí, el seu tercer nom de
de Catalunya i va guanyar nombrosos premis. El pila, o Pesoj Lollam & Loiro (=Josep Mallol Oriol).
primer va ser un tercer premi a Reus (1955), i pos- Ha escrit: Armen Rodas (El Port de la Selva:
teriorment va aconseguir primers premis. És soci 1974; id.: 1983) amb pròleg de mossèn P. Casals
de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Alberni, Retalls del Port de la Selva (El Port de la
És autor de nombrosos curtmetratges, alguns Selva: 1980) amb pròleg de mossèn P. Casals
guanyadors de premis en festivals internacio- Alberni, Verd i blau... el Port de la Selva (El Port
nals: El pastor de can Sopes (1956), L’Empordà de la Selva: 1981), La regió del Cap de Creus (El
(1957), Hivern (1958), Pozos semiartesianos Port de la Selva: 1982), Coses... del meu poble
(1958), Amanecer (1959), Il·lusió (1959), (El Port de la Selva: 1983), Reculls (El Port de la
Primer dia (1959), Diálogo con el taxímetro Selva: 1984), Això era el Port de la Selva (El Port
(1959), Patrícia (1960), Le tour au Lac Leman de la Selva: 1987), L’Antic Port de la Selva (El
(1960), De Chamonix au ciel (1960), La guitarra Port de la Selva: 1988), Esquitxos (El Port de la
y el mar (1961), Cuatrocientos golpes (1961), Selva: 1984; id.: 1998), L’Ahir del Port de la
Zoo (1962), Mástiles (1963), Síntesis de prima- Selva (El Port de la Selva: 1989), Violetes i cri-
vera (1963), Caracol (1963), Limpieza pública santems (El Port de la Selva: 1992), A un racó
(1964), Fever (1964), Tres guitarras (1965), del Mare Nostrum (El Port de la Selva: 1994),
Dos moscas (1966), Arbres (1966), IV Fira del Dos arts que feren història (El Port de la Selva:
Dibuix i la Pintura (1966), Instante (1967), 1995), Monuments a les nostres muntanyes (El
Sempre (1968), Daguerre i jo (1970), Mar calma Port de la Selva: 1996), L’Olivera, la vinya i el
(1971), Poca cosa sabem ... (1971), Negre i ver- mar: apunts (El Port de la Selva: 1997), Records
mell (1973), Homenatge (1975), i Quan sóc per- d’algun temps (El Port de la Selva: 1997), Velles
dut en l’ombra (1975). arrels portselvatanes (El Port de la Selva: 1998;
Ha treballat de productor, ha filmat anuncis i id.: 1999), Esclats de tramuntana, bocins de
ha participat com actor en dues pel·lícules: Alicia diari portats pel vent (El Port de la Selva: 2000),
en la España de las maravillas, de Jordi Feliu, i Tocar-ho tot. Contes vora el foc (El Port de la
L’home ronyó. Selva: 2000).
Ha publicat l’obra autobiogràfica Si la memò-
ria no em falla (Girona: 2005).
MANDADO CAPELLÁ, Lluís
Ha rebut nombrosos guardons del món de les
Arts Cinematogràfiques. És membre d’Honor de (Barcelona, 22.X.1926)
les principals Acadèmies Cinematogràfiques i és Hisendat, músic, compositor i director de l’Orfeó
Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
(2001). Fill de Lluís Man-
dado Suñer, de
Barcelona, i Maria
MALLOL ORIOL, Josep Eulàlia Capellá Ar-
(El Port de la Selva, 10.I.1922) met, de la Jonquera,
Escriptor i pescador va néixer circums-
tancialment a Bar-
Fill de Josep Mallol Paltré, pescador, i de Flora celona i va ser el
Oriol Ferrer, ambdós del Port de la Selva. segon de tres ger-
Després de molts anys de dedicació a la pesca mans. Casat amb
es va decidir a expressar per escrit els seus Conxita Rossell Rol-
coneixements i les seves vivències de la vila dán, barcelonina lli-
nadiua, amb un estil espontani i vocabulari ric i cenciada en història, el matrimoni ha tingut tres
planer. Ha costejat ell mateix les publicacions fills: Ricard, Lluís Maria i Joaquim↑.
480
MANDRI
Va estudiar a la Universitat i a l’Escola Supe- ha estat deixeble del seu pare. Ha format part de
rior d’Agricultura a Barcelona de cares a l’explo- l’Orfeó Jonquerenc, del qual des de l’any 2005
tació agrícola familiar. Va compaginar els estudis n’és el director. Imparteix classes de guitarra
amb la seva formació musical, va ser deixeble elèctrica, baix elèctric i bateria a l’Escola de
d’Andrea Fornells, professora de cant del Música la Jonquera (des del 2005).
Conservatori Municipal de Música de Barcelona, Conegut popularment amb el nom de Quim,
i solista de l’Orfeó Català i d’Antoni Pérez Moya, va formar part del grup Bomberos Atómicos, però
director de l’Orfeó de Sants i de la Schola es va donar a conèixer com a cantant i baixista
Cantorum de la Universitat de Barcelona. del gup jonquerenc Sangtraït, formació musical
Juntament amb el rector de la Jonquera, de hard rock i heavy metal creada a finals de la
mossèn Joan Serra, va ser cofundador del Cor dècada del 70 (c. 1979), de la qual en formaven
(1948), del qual en va esdevenir el director, aquest part Josep M. Corominas↑, Juli Ortín↑ conegut
passà a nomenar-se Orfeó Parroquial l’any 1949. amb el nom de Papa Juls, Martín Rodríguez i
Després d’uns anys de crisi, l’any 1970 es va Lupe Villar↑. La formació dissolta l’any 2001, a
reprendre l’activitat amb el nom d’Orfeó Jonque- partir d’aquest moment el biografiat debuta en
renc, sempre sota la direcció del biografiat. Ha solitari i grava Eclosió (2004).
estat delegat de la Federació Catalana d’Entitats El grup Sangtraït va gravar vuit discs: Els se-
Corals a Girona (1991-2004). nyors de les pedres (1988), Terra de vents
Ha compost diverses obres, a destacar: Missa (1990), L’últim segell (1991), Sangtraït al Palau
de Nostra Dona de Meritxell (en català) a quatre Sant Jordi (1992), Contes i llegendes (1993),
veus, Missa de Santa Llúcia (en català) a una sola Eclipsi (1995), Noctámbulus (1996), L’altre
veu. La darrera composició ha estat l’obra simfòni- cantó del mirall (1999). Després de la dissolució
ca, Rèquiem, per a cor i orquestra. Ha compost les va aparèixer L’últim concert (Razzmatazz, Barce-
sardanes: La petita Conxiteta (1950) dedicada a la lona, 2002), i recopilacions diverses: Vídeos, con-
seva muller, L’Aplec de Santa Llúcia (c. 1980), certs i rock&roll (DVD, 2002), Entre amics (2003)
Jonquerenca, En Guillem i l’avi dedicada al seu nét. i Crits de silenci (2005). D’entre les seves cançons
El biografiat ha estat guardonat amb la varen ser populars Els senyors de les pedres o El
Medalla de la Vila del Voló (1997), i ha rebut el vol de l’home ocell. Ha col·laborat amb altres for-
Jonc d’Or individual concedit pel consistori jon- macions com Rockson, Glissandro i Amoníac.
querenc (1998), mentre que l’Orfeó Jonquerenc El Grup Sangtraït va rebre el Premi Sirena del
va rebre el Jonc d’Or col·lectiu (1998). Consell Comarcal (2002).
MANDADO ROSSELL, Joaquim MANDRI CAMPAMAR, Ramon

(La Jonquera, 7.IV.1961) (Peralada, 1851 – Barcelona, 1927)
Cantant, guitarrista i professor Escriptor i apotecari
Fill de Lluís Manda- Fill de Francisco

do↑ Capellá, músic, Mandri↑ i Maria Do-
i de Concepció Ros- lors Campamar, va
sell Roldán, amb- ser el gran de quatre
dós de Barcelona, germans. Casat amb
és el petit de tres Carmen Vila Guytó,
germans. Casat amb de Vilabertran, el
Maria Marí, el matri- matrimoni va tenir
moni té tres fills, dos fills, Consol i
Guillem, Ricard i Francisco↑, també
Ferran. apotecari.
Va realitzar estu- A l’edat de vint-i-
dis d’empresarials i de pedagogia. Musicalment un anys ja va aconseguir la llicenciatura en
481
MANDRI
Farmàcia a la Facultat de Farmàcia de la Cadaqués, i en el moment del traspàs tenia quatre

Universitat Lliure de Girona (2.IX.1873). Ha pas- fills: Ramon↑, Teodoro, Joaquima i Rosa↑.
sat a la història per haver preparat un xarop Va aconseguir el
reconstituent que va batejar amb el nom de Mi títol de mestre el 18
Cerebrino. Es va traslladar a Barcelona on va de gener de 1842.
obrir una farmàcia, al carrer Ample. Va exercir el magis-
En haver escrit i publicat: Las papallonas: dià- teri a Peralada, des
lech per ser recitat en los centres catolichs de 1845 fins, com a
(Figueras: 1886), Costums de Figueras presas mínim, l’any 1858.
del natural (Barcelona: 1888), se’l va conèixer Es va traslladar a
com “El poeta de Figueres”. Figueres on va seguir
a l’ensenyament pú-
blic, al Colegio Públi-
MANDRI CAMPAMAR, Rosa
co de Figueras.
(Peralada, 20-21.VIII.1859 – Roma, 18.IV.1936)
Religiosa Va escriure uns llibres destinats a alumnes
d’ensenyament primari: Ejercicios teóricos de
Filla de Francisco Mandri↑ i Maria Dolors Campa- aritmética: que pueden servir de programa á los
mar, va ser la petita de quatre germans. Va ingres- alumnos de primera enseñanza elemental
sar a la congregació de religioses de Jesús Maria el (Figueras: 1866; id.: 1879 2a ed.; id.: 1887 3a
26 de desembre de 1880 a Sant Andreu del ed.), Ejercicios teórico-prácticos de aritmética:
Palomar (Barcelona), va prendre com a nom reli- para uso de los alumnos de ambos sexos:
giós de Maria de Santa Eufèmia, i va professar en segunda parte de los ejercicios teóricos
el mateix convent l’11 d’abril de 1882. (Figueras: 1888), obra declarada de text per
Reial Ordre de 13 de maig de 1891.
A la congregació es va distingir per haver desen-
volupat diversos càrrecs, a Sant Andreu va ser Va rebre el nomenament de Caballero de la
Mestra de Novícies (1890-1895), Superiora Pro- Real Orden de Isabel la Católica.
vincial del Canadà (1895-1901), Superiora de
València (7.XII.1901-12.I.1909), Superiora de MANDRI VILA, Francisco
Mérida del Yucatán (Mèxic) (4.II.1909-1912)
(Figueres, 16.II.1883 – Barcelona, 5.XI.1971)
moment en què a causa de la revolució varen
Metge, farmacèutic, químic i oftalmòleg
haver de fugir i refugiar-se a Cuba, Superiora de
L’Havana (1912-1921), Superiora de Mèxic capi-
tal (1.VIII.1921-1925). Fill de Ramon Man-
dri↑, de Peralada, i
Va ser nomenada encarregada de la causa de
de Carmen Vila
Beatificació de la Mare Fundadora, Claudine
Guytó, de Vilaber-
Thèvenet (Lió, 1774-1837), pel Capítol General,
tran, es va casar
causa en la qual hi va estar immmersa des de
amb Rosa Costas
1925 fins a la seva mort.
Biscamps i el matri-
Gràcies a ella es va erigir el Santuari de Nostra
moni va tenir onze
Senyora del Sagrat Cor a Sillery (Canadà).
fills.
Va estudiar diver-
MANDRI VALLS, Francisco ses carreres entre
(Calella, el Maresme, 1817 – elles la de química,
Figueres, 6.XII.1891) Mestre farmàcia i medicina. Va ser el primer director
mèdic de l’Hospital del Mar, el va succeir en el
Fill de Mariano Mandri i de Julita Valls, ambdós càrrec Trias de Bes. Va abandonar la direcció per
naturals de Calella, es té coneixement que es va dedicar-se a l’establiment farmacèutic. Va enre-
casar amb M. Dolors Campamar Casas, natural de gistrar el xarop Cerebrino Mandri l’any 1926; va
482
MARANGES
crear els laboratoris Mandri situats al carrer de seus sota el títol d’Estudios Jurídicos (Madrid:
Provença, els quals han mantingut la comercialit- 1878) amb un pròleg de Gumersindo de
zació del xarop reconstituent fins l’any 2009. Azcárate i la seva biografia feta pel mateix Giner.
Conscient que la imatge era un reclam publici- El recull comprèn tres estudis, un sobre el dret de
tari va posar-se en contacte amb Gaietà Cornet la família, el segon sobre els recursos de força i
Palau (1878-1945); aquest li va mostrar una sèrie el tercer sobre la història del dret penal.
de dibuixos i Mandri va triar la imatge masculina Va treballar a les excavacions d’Empúries i,
amb la qual s’ha identificat el producte farmacèu- juntament amb el Sr. Molina, va descobrir el
tic, per la qual en va pagar deu pessetes. mosaic que representa el Sacrifici d’Ifigènia.
Va ser delegat per Girona al comitè central del
MANERA, Joan partit progressista (1866). Després de la
vegeu: PUIG MANERA, Joan Revolució de Setembre de 1868, la Junta
Revolucionària li va encarregar que redactés una
MANERA, Lambert declaració de drets humans, que va ser la base
(Bassegoda, Albanyà?, ? – Girona, 1675) del primer article de la Constitució de 1869.
Guerriller
Va ser batlle de Bassegoda. Va lluitar amb Josep MARANGES JULI, Francesc

Trinxeria per la reincorporació del Rosselló a (L’Escala, 1803 – 13.X.1878)
Catalunya. Va morir en un combat contra assat- Advocat i comandant
jadors francesos.
Fill de Josep Maran-
ges Moré, es va doc-
MANUEL torar en Dret civil i
(Rabós, s. X) Abat Canònic (1829).
Abat de Sant Quirze. Com a coman-
dant del batalló de
la Milícia Nacional,
MARANGES de DIAGO, Josep Maria de
va defensar l’Escala
(L’Escala, 1837 – Madrid, 17.VI.1872)
contra el cap carlis-
Advocat i polític
ta Benet Tristany
Fill de Francesc (1837).
Maranges↑ Juli, de Es reunien a casa
l’Escala, i de Clara seva els més destacats liberals empordanesos;
de Diago. Va cursar s’hi hostatjà, camí de l’exili, el general Prim.
el batxillerat a Giro- Va ser Diputat a Corts (1859) i va signar, jun-
na i la carrera de tament amb altres diputats, el manifest progres-
Dret a Barcelona. Es sista de 8 de setembre de 1863, era partidari de
va doctorar el 1859. la llibertat i la monarquia. Quan era diputat a
Va ser elegit mem- Madrid, gaudia de molt bones amistats. En
bre de la Reial Aca- aquesta època, es va interessar per l’obra de
dèmia de la Història Narcís Monturiol↑.
(1866) i nomenat Va ser president de la Diputació de Girona
catedràtic de Dret romà per oposició, a la (1864-1865). Va formar part de la Junta Revo-
Universitat de Madrid (1870). Es va establir a lucionària de l’Escala que va presidir (1868).
Madrid. La seva manera d’ensenyar va canviar Casat amb Clara de Diago, el matrimoni va
l’estudi del dret romà. tenir un fill, Josep Maria↑, que va sobresortir en
Company de Francisco Giner de los Ríos, el qual questions jurídiques. En morir aquest prematura-
va fer publicar, pòstumament, un recull d’escrits ment, va passar els darrers temps de la seva vida
483
MARANGES
immers en la melanconia. Va llegar la biblioteca Pescador. Gràcies a haver aconseguit la retirada

del difunt a la Biblioteca de la Facultat de Dret de de l’exèrcit francès va rebre el títol de Promotor
Madrid. L’entrega va ser duta a terme per Giner de la defensa de la religión y de la Patria. Carles
de los Ríos, Azcárate i el baix empordanès Albert IV el va nomenar capità dels exèrcits.
de Quintana Combis. Va publicar: Compendio histórico, resumen y
Disposava de les distincions de Caballero de descripción de la antiquísima ciudad de Empu-
la Gran Cruz de Isabel la Católica i li va ser con- rias (Barcelona: 1803), obra que ja devia tenir
cedida la Cruz de Primera Clase de San Fernando. escrita l’any 1785 quan va atansar-se a Madrid
per a ofrenar l’obsequi al príncep. L’any 1968 es
va publicar una edició facsímil comentada
MARANGES de MARIMON, Josep per Eduard Ripoll Perelló, director del Museu
(L’Escala, 1735? – 1808) Comerciant i militar Arqueològic de Barcelona i Empúries.
Fill de Josep Maran-
MARANGES SASTRE, Josep
ges Sastre↑ i de
(L’Escala, s. XVII – XVIII) Comerciant i terratinent
Maria de Marimon,
va estudiar humani- Casat amb Maria de Marimon, de Corçà, del matri-
tats. L’any 1774 es moni va néixer Josep Maranges↑ de Marimon, que
va matricular a la ha passat a la història com un dels primers
Real Junta de Co- arqueòlegs d’Empúries. Pertanyien a la petita
mercio de Barcelo- noblesa i vivien de les rendes de la terra i del
na, així aconseguia comerç a l’engròs. Va ostentar el càrrec de regidor
els requisits per Degà (1740-1747) i el d’administrador de la Reial
poder establir con- Duana (1720-1734).
tactes comercials
amb Santo Domingo, Puerto Rico i La Margarita. MARCA, Josep
L’any 1773 es va casar amb una pubilla, Mar- (Figueres?, s. XIX) Metge
garida Riera Gispert, filla del jutge de Palafrugell
i d’aquest matrimoni en varen néixer tres fills, Va publicar un escrit dirigit al metge peraladenc
que varen seguir la carrera militar, i una filla. Contastí↑: “Algunos globulillos homeopáticos
Nomenat antiquari en el sentit decimonònic de para Don Fernando Contastí, médico-cirujano de
la paraula, per Ripoll, va aconseguir reunir una Perelada (Figueras: 1854).
bona col·lecció de monedes, cameus, cornalines,
figures amb ídols i altres objectes d’interès, de la MARCÈ RIERA, Manel
qual es va anar desprenent en obsequiar a perso- (Siurana d’Empordà, 4.III.1970)
nalitats diverses com el comte de Darnius. L’any Ramader i empresari
1785, a través del ministre, el comte de Flori-
dablanca, va fer donació d’una bona part dels Fill d’Isidre Marcè
objectes col·leccionats –actualment formen part Pujol, de Palau de
del Museo Arqueológico Nacional, de Madrid–, al Santa Eulàlia, i de
príncep d’Astúries, el futur Ferran VII. S’ha apuntat Maria Riera Gifre,
la possibilitat que aquest donatiu podia respondre de Celrà. Procedeix
a la voluntat de rebre alguna prebenda. d’una família dedi-
Va ser nomenat batlle de l’Escala diverses cada a la pagesia i a
vegades. Durant el seu mandat va millorar els la ramaderia. Advo-
camins i accessos a la vila, la zona portuària i la ca per la protecció
defensa de la zona costanera de la població. de l’ovella de raça
Es va incorporar a la vida militar en esclatar la ripollesa a través de
Guerra Gran (1793-1795), posant-se del costat l’Associació Nacio-
del rei d’Espanya. Va defensar Espolla i Sant Pere nal de Criadors de Raça Ripollès (ANCRI).
484
MARÈS
Des de l’any 2005 comercialitza els productes En esclatar la Primera Guerra Mundial va tornar
lactis de les ovelles de raça ripollesa, elaborats de a Barcelona, on va obrir taller. Es va dedicar gairebé
manera artesanal, amb el nom de Mas Marcè, de de manera exclusiva al treball per encàrrec, que va
Siurana. Recentment comercialitza el xai lletó. començar a rebre a partir de 1918; aviat es va con-
La llet d’ovella ha estat guardonada amb el vertir en un dels més destacats conreadors de l’es-
premi Innofòrun al Fòrum Gastronòmic de Girona tatuària monumental a Catalunya i a Espanya, amb
(2007). obra, fins i tot, a l’Amèrica del Sud. Va intervenir en
diversos projectes duts a terme arran de l’Exposició
Internacional del 1929. A partir de 1918 va ser con-
MARECA ORIOL, Joan
vidat a totes les exposicions internacionals celebra-
(Barcelona, 1812? – Figueres, 10.IX.1889) des a Madrid, a Barcelona i a l’estranger.
Professor
Entre els monuments que ha efectuat, dins un
Fill de Sebastià Mareca, natural de Saragossa, i característic classicisme, cal destacar el de Soler
de Felipa Oriol, de Barcelona, es va casar amb i Rovirosa (1930), el de Francesc Layret (1936),
Carolina Delhom, de Figueres, i el matrimoni va i l’estàtua de la Victòria (1932-1940), així com
tenir tres fills: Carlos, Adela i Catalina. les escultures, grups i relleus de Montjuïc i de la
plaça de Catalunya, a Barcelona. Una de les
Va exercir a l’institut de Figueres com a professor
obres puntals va ser la restauració de les tombes
de Geografia descriptiva, Història General i d’His-
reials de Poblet (1946), que ell mateix anomena-
tòria d’Espanya. Va desenvolupar els càrrecs de
va de “recreació”. Altres obres que cal destacar
secretari (1861-1869) i director (1870-1879). Va
són el monument de Jaume I El Conqueridor, el
ser nomenat catedràtic (Reial Decret, 8.IX.1860).
del Timbaler del Bruc, així com nombroses faça-
Va publicar Bosquejo de geografía astronómi-
nes de Bancs i entitats artístiques.
ca (Figueras: 1854).
Figueres també disposa d’obra escultòrica
seva, és el cas d’alguns panteons del cementiri,
MARÈS DEULOVOL, Frederic de l’escultura de Jaume I El Conqueridor i de
(Portbou, 18.IX.1893 – Barcelona, 16.VIII.1991) Ramon Muntaner a la plaça del doctor Vila, dels
Col·leccionista, escultor, erudit i pedagog relleus de la façana del Museu de l’Empordà o el
grup de porcs senglars del Parc Bosc municipal.
Fill de Pere Marès↑ Des de l’any 1914 va exercir l’ensenyament a
Oriol, del Port de la Llotja i, des de 1943, va ser catedràtic de l’Escola
Selva, i de Soledat Superior de Belles Arts. Va dirigir ambdues esco-
Deulovol Vergés nales entre 1946 i 1964.
tural de Figueres. Va ser president de la Reial Acadèmia Catalana
Fins als deu anys de Belles Arts de Sant Jordi des del 1960, de
va residir a Portbou, l’Acadèmia del Far de Sant Cristòfol i de l’Institut
i més tard va viure a d’Estudis Empordanesos (1957-1976). Va ser
Barcelona (1903). també acadèmic numerari de la Real Academia de
Allà va ingressar al Bellas Artes de San Fernando i corresponent de
col·legi dels Pares moltes altres societats. El 1946 va fundar el Museu
Escolapis i a Llotja, Marès de Barcelona, amb les seves col·leccions
l’Escola d’Arts i Oficis de Belles Arts (1904), on es particulars. Amb les seves donacions va contribuir
va formar amb Antoni Alsina i Francesc Labarta i a la creació de molts altres museus com el Museu
va ser ajudant al taller de l’escultor Eusebi Arnau. del Llibre a Barcelona, el Museu d’Escultura i de
En acabar els estudis (1912) va aconseguir una Pintura a Montblanc, el Museu de la Punta a Arenys
beca per ampliar els seus coneixements a París, de Mar o el Museu de l’Empordà de Figueres.
lloc on va establir contacte amb artistes i literats, Ha publicat: La anatomía en el arte (Barce-
es va familiaritzar amb les obres dels museus i va lona: 1932), Las tumbas reales de los monarcas
freqüentar les sales de subhastes. Va viatjar de Cataluña y Aragón del Monasterio de Santa
pensionat a Roma, Florència, París i Brussel·les. Maria de Poblet (Barcelona: 1952; id.: 1963;
485
MARÈS
Poblet: 1998), El escultor Damián Campeny Va participar en la construcció de l’hospital de

Estrany en el primer centenario de su muerte Roses i va projectar el rentador públic i diverses
(Barcelona: 1956), Dos siglos de enseñanza cases modernistes de la burgesia rosinca. Entre
artística en el Principado (1964), El mundo fas- les que encara avui es conserven dempeus cal
cinante del coleccionismo y de las antigüeda- destacar: la Casa Mallol (1906), actual ajunta-
des: memorias de la vida de un coleccionista ment de Roses, la casa Matas, la casa de les
(Barcelona: 1977; id.: 2000), Informes sobre marqueses de Llinàs o la casa Canals, actual
monumentos catalanes (Madrid: 1984) informe Oficina de Turisme. Va treballar també en altres
sobre 155 monuments per tal que fossin decla- municipis veïns com: Vilajuïga o Cadaqués.
rats monuments o conjunts historicoartístics,
Port de la Selva. Notas históricas (Figueres:
MARÈS MARÈS, Joan
1972), entre altres llibres i opuscles.
En l’acte de recepció pública a la Reial Acadè- (Roses, 1879 – 23.II.1916) Arquitecte
mia de Belles Arts de Sant Jordi va pronunciar el Fill d’Àngel Marès↑ Fontsenya, i d’Anna Marès
discurs “La enseñanza artística en Barcelona” Mir, ambdós de Roses. Es va casar amb Margarita
(Barcelona: 1954) i, en l’acte de recepció com a Martimort Masó i, com a mínim, el matrimoni va
acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de tenir un fill.
San Fernando, “La pequeña historia de mi museo”
Juntament amb el seu pare va participar en la
(Madrid: 1965). En la II Semana Nacional de Arte
construcció de l’hospital de Roses i en l’edifica-
Sacro va presentar la comunicació “El arte sacro en
ció de diverses cases modernistes de la burgesia
el plan de estudios de las escuelas de Artes
rosinca. Entre les que encara avui es conserven
Aplicadas y oficios artísticos” (León: 1965).
dempeus cal destacar: la Casa Mallol (1906),
L’any 1910 va guanyar el primer premi d’es-
actual ajuntament de Roses, la casa Matas, la
cultura. Posteriorment, en va aconseguir nom-
casa de les marqueses de Llinàs o la casa Canals,
brosos: per a una escultura destinada al monu-
actual Oficina de Turisme. Va treballar també en
ment de l’heroi de la Guerra d’Àfrica (1914);
Premi de l’Exposició Nacional de Madrid (1917); altres municipis veïns com: Vilajuïga o Cadaqués.
a l’Exposición Universal de San Francisco y San
Diego; Premi Nacional d’Arts Decoratives; Premi MARÈS ORIOL, Pere
Nacional d’Escultura (1923); primer Premi (El Port de la Selva, 1856 – Barcelona, 1915)
Internacional d’Escultura a l’Exposició Interna- Llibreter
cional d’Escultura (1929).
Va obtenir nombroses medalles i distincions, Fill de Josep Marès
entre les quals figuren la Medalla d’Or de la ciu- Bisbe (1820-1896),
tat de Barcelona (1948), Placa i Encomienda i flequer i alcalde del
Gran Cruz de la Orden de Alfonso X El Sabio la Port de la Selva. A
més alta distinció de l’Academia de Bellas Artes causa de la fil·loxe-
de San Fernando (1951), l’Ajuntament de ra (1879) es va
Portbou el va nomenar Fill predilecte (1957), la veure obligat a dei-
Fulla de Figuera de Plata de la Ciutat de Figueres xar les tasques de
(1971) o la Creu de Sant Jordi de la Generalitat vinyataire i per me-
de Catalunya (1982), i honors. diació dels contac-
L’Ajuntament de Figueres li va dedicar un dels tes del seu pare va
carrers de la ciutat (1993). aconseguir una feina
a la duana de Portbou. Va tenir tres fills, essent el
MARÈS FONTSENYA, Àngel mitjà Frederic↑. Va mantenir relació amb destaca-
(Roses, 1855 – 24.I.1935) Mestre de cases des personalitats de la política i de la cultura de l’è-
poca, i se sap que va vendre valuosos exemplars
Casat amb Anna Marès Mir, de Roses, el matrimo- als comtes de Peralada i al filantrop figuerenc
ni va tenir, com a mínim, dos fills: Joan↑ i Lluís. Josep Rubaudonadeu↑. L’any 1903 va decidir
486
MARIMONT
traslladar-se a Barcelona on va obrir una llibreria a casar amb Florentina Mas Turrós, de Garriguella,
la ronda Universitat, cantonada amb Balmes. i el matrimoni no va tenir descendència.
A Portbou va fundar El Corresponsal del colec- De jove va estudiar música i, dotat de bona
cionista i va ser col·laborador de diversos diaris La veu, va cursar estudis de cant al Liceu de
Provincia, El Constitucional, La Lucha (Girona), La Barcelona. Va formar part del Cor del Liceu i va
Vanguardia (Barcelona), El Diario de Barcelona, realitzar algunes gires per la província de Girona.
La Iberia (Madrid) i La Liga Agraria (Madrid). El biografiat va residir a Vilajuïga en ser
nomenat encarregat de l’empresa Aigües de
MARGALL, Jaume Vilajuïga, explotació iniciada pel seu oncle
(Figueres, s. XIV) Mestre de gramàtica Ramon Margineda, casat amb Carme Pla Batlle,
de Vilajuïga. Allà es va ocupar d’aconseguir la
MARGARIT MOLES, Joan marca-patent, va modernitzar la maquinària,
(Castelló d’Empúries, 1422 – Roma, 1484) arranjà les instal·lacions i s’encarregà d’activar
Eclesiàstic les vendes.
Des de molt jove es
Cardenal i bisbe de
va interessar per la
Girona, va néixer a
geologia de la co-
l’entorn de l’any
marca, i des de
1422 d’una família
1902 va començar
de la noblesa provi-
el que esdevindria
nent de l’estament
el “Museum de Geo-
militar, propietaris
logia”, on va recollir
del castell dels Mar-
minerals, fòssils i
garit a Sant Gregori,
roques de les terres
al Gironès. És, al
gironines i d’altres
costat de Jeroni
indrets d’Espanya i
Pau, un dels màxims
de l’estranger. La col·lecció havia arribat a comp-
representants de l’humanisme català i una figura
tabilitzar un total de 4.000 objectes. Amb la
clau en els esdeveniments polítics i diplomàtics
intenció de cedir el museu, va mantenir conver-
del seu temps, el Renaixement.
ses amb l’Ajuntament de Vilajuïga, el de Figueres
La darrera hipòtesi plausible de l’origen del
bisbe Margarit és l’aportació de Narcís Castells. i altres institucions provincials, però no varen
Segons aquest historiador, Margarit seria fill de reeixir. Finalment, l’any 1970 va arribar a un
Jaume Moles de Castelló d’Empúries i de acord amb el propietari del castell del Joncar
Caterina de Pau. Aquesta, en enviudar, es va (Roses), Rodrigo García, i la col·lecció va passar
casar en segones núpcies amb el cavaller Joan a les depèndencies del castell. Malauradament,
Margarit, senyor de Sant Gregori, prenent el cog- el propietari del castell va ser embargat amb tots
nom del segon marit el fill adoptiu. els béns, i es va perdre el rastre de la col·lecció.
L’any 2006 va tenir lloc, a La Fontana d’Or de Es va implicar en la vida local arribant a ser
Girona, una exposició dedicada a la seva perso- alcalde de la població i jutge de pau.
nalitat, recollit en el catàleg El Bisbe Margarit i la
seva època (Girona: 2006).
MARIMONT COLLS, Emili
(Figueres, 2.XII.1889 – 21.XII.1969) Fotògraf
MARGINEDA DURAN, Ramon
(Gràcia, Barcelona, 6.VI.1883 –
Fill de Josep Marimont Colldecarrera, boter, i de
Vilajuïga, 11.II.1972)
Josefa Colls Camps, ambdós de Figueres, es va
Creador del Museu de Mineralogia
casar amb Pilar Barris Pera, de Figueres.
Fill de Lluís Margineda Benavent, de Cardona, i De jove va seguir l’ofici de boter, com el pare,
d’Emília Duran, de Barcelona (Gràcia). Es va però finalment es va decantar per la fotografia.
487
MARÍN
Tenia la botiga a la Pujada del Castell. A més de MARÍN JULIÀ, Gerard

dedicar-se a les tasques de fotògraf, com el reve- (Figueres, 6.I.1982) Esportista
lat i retoc, venia material fotogràfic.
Va ser un dels impulsors de l’Agrupació Net de Manel Ma-
Fotogràfica Montserrat, secció del Patronat de la rín↑, fill de Jordi Ma-
Catequística, i va retratar moltes de les excur- rín Escursell, empre-
sions portades a terme per la Penya Tramuntana. sari, i d’Esther Julià
Va realitzar i editar algunes sèries de targetes Girvent, ambdós de
postals d’algunes poblacions empordaneses (de Figueres. Es va fami-
Figueres i Peralada). Són de la seva autoria les liaritzar amb la vela a
editades per la impremta Trayter de Figueres. Roses a l’edat de sis
L’any 1933, al Patronat de la Catequística, va anys, però va iniciar-
realitzar una exposició de fotografies. se com a regatista al
pertànyer al CN l’Es-
cala, i al Club Nàutic
MARÍN ASENSIO, Manel de Llançà. L’any 2003 va passar a la Classe 470
(Ceutí, Múrcia, 21.VIII.1923 – per poder tenir opcions per ser olímpic.
Calella, el Maresme, 30.VIII.2005) Guardons: a la Classe Europa Campió d’Es-
Químic, professor i empresari panya (2002), subcampió del Món (2002).
Guanya la Regata Open de la classe Europa
Va ser el darrer fill d’una família de murcians emi- (l’Escala, 2007), i altres tres a l’Europeu de
grats a Catalunya als anys 20. El seu pare, José l’Escala (Europa, 2007), i una a Les Sables Les
Marín, natural de Múrcia, guàrdia civil, mor l’any Açores (Minitransat, 2006).
1923 quan ell tenia sis mesos, i la seva mare, Va participar a la Mini Transat 2007, regata
Antonia Asensio Blesa, nascuda a València, transoceànica (La Rochelle – San Salvador de
marxa a Catalunya sola amb vuit fills, i es traslla- Bahía), en la qual va quedar en quarta posició.
den a Figueres on és acollida per un oncle i esde-
vé l’estanquera de la Rambla. MARIN LUNA, Miguel Ángel
Llicenciat en Químiques a Barcelona, és pro- (Benavarri, la Ribagorça, 11.IV.1906 –
fessor de química de l’institut de Figueres. Però Barcelona, 20.II.2001) Professor i polític
es va decantar pels negocis, i va fundar la gesto-
ria que portava el seu cognom i, més tard, va En ser fill de mestre,
obrir-se camí en el món turístic amb Viatges va residir a diferents
Costa Brava i la construcció de l’Hotel Coral llocs. De molt petit
Platja (Roses, 1961). Va crear una empresa de va viure a Adra
construccions i va complementar el negoci amb (Almeria), i a l’ado-
la venda de materials per a la construcció. Amb lescència a Figueres,
els anys diversificà les inversions i va crear l’em- on va cursar el bat-
presa Càlcul i Gestió de Serveis Informàtics, la xillerat a l’institut, i
qual s’encarregaria dels programes de gestió va coincidir amb
dels Jocs Olímpics de Barcelona. Salvador Dalí↑. Per
Políticament compromès amb el Reagru- ajudar l’economia
pament de Josep Pallach, així com en esdeveni- familiar va haver de
ments culturals i artístics diversos (Nova Cançó, treballar, i ho va fer amb l’advocat Vives i amb
col·leccionisme...). Va estar vinculat a associa- Sunyer. Posteriorment, es trasllada a Barcelona
cions figuerenques, va ser president del Patronat per estudiar Medicina, carrera que abandona per
de la Catequística (Figueres), i, del Club de Mar cursar Dret, sempre compaginant els estudis
(Roses). amb feines complementàries.
488
MARINA
Es va casar amb Mercè Bosch Toldrà, de Poble- Ha publicat: Al servei de les Nacions Unides:
nou (Barcelona), i el matrimoni va tenir dos fills, records personals (Barcelona: 1998) conferèn-
nascuts mentre vivien a Mèxic: Mariona (1940), i cies pronunciades a la Universitat Pompeu Fabra
Miquel (1942). del 4 de febrer al 10 de març de 1992, Carta de
Durant la Dictadura de Primo de Rivera, va ser las Naciones Unidas i Estatut de la Cort
dirigent de la Federació Universitària Escolar (FUE), Interncional de Justícia: amb la ressolució 2625
de Catalunya i Balears, essent un dels objectius l’a- (XXV) de l’Assemblea General de 24 d’octubre de
bolició de la dictadura. Professor de la Universitat 1970. Versió catalana i introducció de Miquel
Autònoma de Barcelona, va iniciar una tesi de doc- Marín A. Marín (Barcelona: 1984), “La Declaració
torat sobre el retracte del dret a l’edat mitjana. Universal dels Drets de l’Home” conferència inau-
Durant la guerra civil, en ser cap del Depar- gural curs acadèmic 1988-89 (Barcelona: 1988).
tament de Justícia de la Generalitat, va col·laborar Va rebre la Medalla de La Universitat Pompeu
amb els diferents consellers de Justícia, i va esde- Fabra (1998).
venir assessor jurídic de la secció de la Societat de
Nacions, circumstància que el va portar a establir
coneixença amb importants membres de l’organit- MARINA VEGA, Josep
zació d’arreu del món. Va intervenir en el salvament (Figueres, 20.XII.1848 – Madrid, 30.I.1926)
del tresor artístic, fet que explica a l’article “Así sal- Militar
vamos el Prado” (Historia y Vida, 1988).
En acabar la guerra, es va exiliar, i es va establir Va estudiar a l’acadèmia militar on ingressà el 12
a Mèxic. Va preparar el conveni franco-mexicà, de gener de 1863. Gràcies als mèrits aconse-
gràcies al qual Mèxic protegia els exiliats espa- guits per combatre el moviment independentista
nyols a França i els acollia. Va ser assessor jurídic durant la tercera guerra Carlina, va obtenir la gra-
del Govern Mexicà (1942). Va ser editor d’Edi- duació de capità i comandant.
cions Minerva SA, i de la distribuïdora Unión El gener de 1893 va ser ascendit a coronel, i
Distribuidora de Ediciones, SA. També va ser fun- amb l’exèrcit va intervenir a les Filipines, lloc on
dador i col·laborador de Mundo Libre. va resultar greument ferit. Gràcies als seus mèrits
L’any 1946 es va traslladar amb la família a va rebre la faixa de general. Restablert, va parti-
Nova York, després d’acceptar formar part del cipar a la campanya de Cuba (1900), essent
Consell de Seguretat de l’ONU, en la qual va arribar ascendit a general de divisió.
a ser director de la Divisió Política (fins la jubilació,
Va retornar a Catalunya. A Barcelona va ocu-
1967). Tot i desenvolupar el càrrec de funcionari
par el càrrec de governador civil de la província, i
internacional, va poder dedicar-se a una de les
tasques que més li agradava, l’ensenyament. Va a València de governador militar (1902-1903).
ser professor de la Facultat de Dret i Ciències Fou subsecretari del Ministeri de Guerra i gover-
Polítiques de la Universitat Francesa de Nova York. nador militar de Melilla (1909-1910), i va parti-
Després de jubilar-se va establir-se a Barcelona, cipar en una sèrie d’operacions gràcies a les
es va doctorar amb la tesi Las naciones Unidas y la quals s’ocupà el Gurugú, Nador, Cabo de Agua,
Nueva Guinea Occidental (1976), va exercir de pro- la Restinga i l’Alcazaba de Zeluán; per aquests
fessor de Dret Internacional a la Universitat Pom- serveis va ser promogut a tinent general (1909) i
peu Fabra, i va formar part de la Comissió Jurídica cap de les forces espanyoles. De retorn a la Penín-
Assessora de la Generalitat (1978-1988). sula va ser nomenat alt comissari d’Espanya a Àfri-
La línia ideològica i d’actuació de Marín queda ca i capità general de la primera regió.
sintetitzada en les paraules d’Oriol Casanovas: “el Traslladat a Barcelona va ser nomenat capità
realisme en l’anàlisi de les relacions internacio- general del Principat (1917) i més tard anà a
nals, l’institucionalisme en el sentit de creença en Madrid on ocupà el càrrec de ministre de la Guerra
la necessitat del desenvolupament de l’organitza- (1918). Va ser nomenat senador vitalici (1919), i
ció internacional, i la universalització dels drets l’any 1920 va passar a la reserva.
humans com a factor de transformació de la L’Ajuntament de Figueres li va dedicar un dels
comunitat internacional”. carrers de la zona oest de la ciutat (1975).
489
MARQUÉS
MARQUÉS, Joan Ha dirigit nombroses tesis doctorals, tesines i

(Castelló d’Empúries, s. XVIII – XIX) Militar treballs de final de carrera, ha participat en nom-
brosos congressos, ha col·laborat en miscel·lànies
El biografiat juntament amb els seus cunyats, relacionades amb diferents vessants de l’ense-
Ginés i Pere Pou, amb la connivència de Fran- nyament com les colònies escolars i en diversos
cesc Rovira↑ i acompanyats d’un grup de patrio- programes de televisió com Millenium.
tes, varen aconseguir, la nit del 10 a l’11 d’abril Les seves recerques s’han centrat de manera
de 1811, recuperar el castell de Figueres del prioritària en l’estudi del magisteri català durant
poder dels francesos. Actuació coneguda com la República i el franquisme, especialment en l’e-
“la Rovirada”. L’exèrcit espanyol, dispers per la xili dels mestres. En els seus treballs es traspua
comarca, va tardar en poder donar suport a la el vessant catalanista i nacionalista.
presa del castell, els francesos hi varen posar Ha publicat: L’escoltisme gironí (Salt: 1984),
setge i, després de quatre mesos, recuperaren la De l’Escola de Dibuix a l’Escola Municipal de
plaça. Els màxims responsables de l’operació Belles Arts. 200 anys de projectes i realitats
varen ser ajusticiats. (Girona: 1990), Narcís Masó: pedagog de l’esco-
la activa (Girona: 1990), Catàleg de llibres,
MARQUÈS SUREDA, Salomó publicacions periòdiques i documents existents
(L’Escala, 4.II.1942) Professor i pedagog a les escoles de les comarques gironines a l’any
1940 (Girona: 1991), L’escola pública durant el
Fill de Ramon Mar- franquisme: la província de Girona: 1939-1955
quès García, impres- (Barcelona: 1993), L’exili dels mestres (1939-
sor, natural de Gi- 1975) (1995), Petita història de Baldiri Reixach
rona, i de Teresa (Barcelona: 1998) en col·laboració amb David
Sureda Ferrer, mes- Pujol↑ i dibuixos de Pilarín Bayés, Martí Rouret,
tra, de l’Escala, va mestre, republicà i català (s.l.: 2001), L’Escola
ser el gran de tres a Catalunya durant el segle XX: el testimoni de
nois. les germanes Macau (Girona: 2002), Maestros
Es va casar amb catalanes del exilio (Zapopan: 2003), Los
Montserrat Terrades. Hermanos Bargés Barba: maestros renovadores
Va estudiar Filo- en Cataluña y México (Zapopan: 2004), L’Escala,
sofia i Teologia al un planter de mestres (1900-1939) (Girona:
Seminari de Girona (1959-60 al 1965-66). 2006).
Estudià Pedagogia a la Universitat Autònoma de Ha publicat, en col·laboració, La renovació
Barcelona, primer al Col·legi Universitari de pedagògica a l’ensenyament primari: 1900-
Girona i després a Bellaterra, del curs 1973-74 al 1936. L’aportació dels mestres gironins: antolo-
1977-78. Va prosseguir amb el doctorat a la gia de textos (Girona: 1980), 75 anys dels Grup
Universitat Autònoma de Barcelona (1981), amb Escolar de Girona: 1911-1986. Aproximació a la
la tesi doctoral L’ensenyament a Girona al segle història de l’escola pública “Joan Bruguera”
XVIII, publicada a Girona l’any 1985. (Girona: 1986) en col·laboració amb J. Puigbert;
Va ser professor d’Història de l’Educació a la La repressió del professorat a Catalunya sota el
Universitat Autònoma de Barcelona des del curs franquisme, 1939-1943: segons dades del
1978-79 fins al 1991-92 i a la Universitat de Ministerio Nacional (Barcelona: 1996) en
Girona, des de la seva creació, el 1992. col·laboració amb Josep González Agapito; La
Fou director de la delegació de l’Institut de labor educativa de los exiliados españoles en
Ciències de l’Educació a Girona del 1987 al Venezuela (Caracas: 2002), en col·laboració
1992 i el primer degà de la Facultat d’Educació i amb Juan José Martín Frenchilla; Tradició i reno-
Psicologia de la Universitat de Girona (1992- vació pedagògica (1898-1939): història de l’e-
1994); posteriorment fou director del Depar- ducació (Barcelona: 2002), amb José González
tament de Pedagogia (1999-2004). Agapito, Alejandro Mayordomo i Bernat Sureda;
490
MARRÓN
L’Escola (Girona: 2005) en col·laboració amb (1996); Medalla de Pplata al d’Europa Júnior
Jordi Feu Gelis i David Pujol Fabrelles. (Croàcia, 1996); participa al Mundial Júnior (Bar-
Ha col·laborat a Ensayos en Homenaje a José celona, 1996); Medalla de Plata a l’Europa
María Murià, Les Exils catalans en France (2005). Júnior (Grècia, 1997); Medalla de Plata a l’Open
En col·laboració ha preparat les reedicions de Bèlgica (1997); Medalla d’Or a la Copa
Instruccions per l’ensenyança de minyons de d’Anglaterra (1997); Medalla d’Or a l’Universitari
Baldiri Reixach (Girona: 1981; Barcelona: 1983; Espanya (1998), Medalla de Plata a l’Universitari
Vic: 1992). Mundial (Mèxic, 1998); Medalla d’Or a l’Open
Ha estat coordinador de les obres Toponímia Internacional d’Espanya (1998); Medalla d’Or a
del Gironès (Girona: 1981), Societats pluricultu- l’Espanya Sènior (1999); Medalla de Bronze a
rals i educació: la interculturalitat com a resposta l’Espanya Sènior (2000).
(Girona: 2001), Josep Pallach, pedagog: antolo-
gia de textos (Girona: 2002), i ha llegit la lliçó
MARRÓN JIMÉNEZ, Javier
magistral amb motiu de l’obertura del curs acadè-
mic 2005-2006 “Mestres i l’exili del 39” (2005). (Figueres, 28.XII.1983) Esportista
El 2006 el Govern de la Generalitat, en reco-
neixement de la qualitat docent universitària, li Fill de Joaquín Marrón Romero, professor de taek-
atorgà la distinció Jaume Vicens Vives. wondo, i de Teresa Jiménez Rueda, ambdós
d’Estepa (Sevilla), és el petit de dos germans:
Anna M.↑ i Javier.
MARRÓN JIMÉNEZ, Anna M. Va iniciar-se en l’es-
(Figueres, 20.X.1979) Esportista port a l’edat de qua-
tre anys. Des de
Filla de Joaquín l’any 2004 és al
Marrón Romero, pro- CAR de Sant Cugat
fessor de taekwon- del Vallès i forma
do, i de Teresa Jimé- part de la selecció
nez Rueda, ambdós nacional de taek-
d’Estepa (Sevilla), wondo. Disposa dels
és la gran de dos títols de: jutge crono-
germans. metrador, àrbitre re-
Formada amb el gional i nacional, mo-
seu pare en el Gim- nitor de taekwondo i està en possessió del 3r Dan.
nàs Jan-su de Figue- Entre els resultats esportius més rellevants
res, situat al carrer figuren les següents victòries: Medalla de Plata
González de Soto, va començar a competir als al Campionat d’Espanya Cadet (1999); Medalla
tretze anys. Des de llavors s’ha anat especialit- d’Or al Campionat d’Espanya Júnior (2000); Me-
zant i ha aconseguit els títols de: jutge cronome- dalla d’Or a l’Open d’Alemanya (2002); Medalla
trador, àrbitre regional i nacional, Mestra Nacio- de Plata a l’Open de Toulouse (2002); Medalla de
nal de taekwondo i està en possessió del 4t Dan. Plata a l’Espanya Sub-21 (2003); Medalla de
Ha complementat la formació amb els estudis Bronze l’Open d’Alemanya (2004); Medalla d’Or a
de Fisioterapeuta (Barcelona, 2000). l’Internacional (Ambaixador de Corea) (2004);
Actualment és professora de taekwondo, pila- Medalla de Plata a l’Espanya Sènior (2005);
tes i gimnàstica terapèutica i dirigeix un gimnàs. Medalla d’Or a l’Espanya Sènior (2006); Medalla
Entre els resultats esportius més rellevants d’Or a l’Open de Toulouse (2006); Medalla de Plata
figuren les següents victòries: Medalla de Bronze a l’Espanya Sènior (2007); Medalla de Bronze a
al Campionat d’Espanya Cadet (1995); Medalla l’Open de Romania (2007); Medalla d’Or de
de Bronze al Campionat d’Espanya Júnior (1995); l’Espanya Sènior (2008), i Medalla d’Or a l’Open
Medalla d’Or al Campionat d’Espanya Júnior de París (2008).
491
MARTÍ
MARTÍ BALLART, Sebastià Va estudiar magisteri a Girona (1934), i va

(Pau, 1829 – Roses, 17.III.1901) Mestre exercir a Celrà (1935). Després de la guerra el
varen destinar a Salt (1939). Va prosseguir els
Fill d’Antoni Martí, estudis i es va llicenciar en Dret (Universidad de
mestre, de Castelló Madrid, 1941) i periodisme a l’Escuela Nacional
d’Empúries, i d’Inno- de Periodismo (Madrid). Va esdevenir professor
cència Ballart, de ajudant de Dret Administratiu a la Facultat de Dret
Pau. Es va casar de Madrid. Va impartir cursos a la Universidad
amb Teresa Buscató Menéndez Pelayo (Santander), a la Universidad
Vilar, del Port de la Católica de Comillas (Santander), a l’Instituto
Selva, i el matrimoni Social León XIII, a la Universidad de Salamanca, a
va tenir tres fills: l’Escuela de Estudios Hispánicos; va ser professor
Antoni, Emília i Clo- de documentació espanyola a l’Instituto de
tilde. Cultura Hispánica, professor de formació profes-
Va exercir de mes- sional a l’Instituto Nacional de Previsión, i a
tre a Roses des de l’any 1854 i per un període de l’Escuela de Capacitación Social, de Madrid.
més de quaranta anys. Consta que l’any 1895 Va ocupar diversos càrrecs: el de delegat pro-
tenia més de 1.300 alumnes inscrits a la seva vincial del Sindicato Español del Magisterio
escola. Cal destacar dos deixebles: Josep M. Pi (1939), i després de superar diverses proves d’o-
Sunyer i Pere Rahola↑ Molinas. Es va implicar en posició va esdevenir un personatge clau a
diverses associacions rosinques, i es comptava l’Instituto Nacional de Previsión, organisme en el
amb la seva col·laboració per a l’organització d’es- qual hi entrà com administratiu l’any 1941 i va
deveniments importants de la vila; un d’ells va ser anar pujant en l’escalafó, passant per cap adjunt
la rebuda dels ducs de Montpensier. del Servicio Exterior y Cultural (1948), cap del
Va tenir especial predilecció per a la història, Centro de Estudios y Publicaciones (1951), cap
fruit de la qual va ser l’obra Rosas. Su fundación del Servicio de Información y Acción Cultural
y su monasterio, vicisitudes que ha tenido la villa Nacional e Iberoamericana (1957), secretari
y sitios que en diferentes guerras tuvo que resis- General Tècnic (1960-1980), subdirector gene-
tir (Gerona: 1895), declarada llibre de text a les ral de Relaciones Internacionales (1980), fins a
escoles de primera ensenyança (1897). arribar a assessor internacional de las Institu-
ciones Españolas de la Seguridad Social (1981).
Des de la Seguretat Social va abocar-se en els
MARTÍ BUFILL, Carles temes relacionats amb llatinoamèrica, desenvo-
(L’Escala, 6.VII.1916 – Madrid, 12.II.2001) lupant diversos càrrecs de responsabilitat. Des
Advocat i professor de l’any 1951, va participar en nombroses troba-
des, conferències, seminaris i congressos en dife-
Fill de Josep Martí rents països sud-americans en els quals va pre-
Galcerán, barber, i sentar ponències i d’on va sorgir la creació de
d’Isabel Bufill Bru- l’Organización Iberoamericana de la Seguridad
gués, ambdós de Social (O.I.S.S.), organisme del qual en va ser
l’Escala, va ser el nomenat secretari general (1954-1991). Les
segon de quatre dècades dels 50, 60, 70 i 80 es dedica intensa-
germans. Es va ment a potenciar l’expansió de la seguretat social
casar amb Dolors pels diferents països llatinoamericans, procurant
Barceló Florensa vincular aquest projecte amb l’existent a Europa.
(1943) i el matri- A finals dels vuitanta establirà contactes amb
moni va tenir sis Portugal, Brasil i Madeira. Sorgeix el projecte de
fills: José Raimundo, fundar la Universidad Iberoamericana de Seguri-
Carlos, Javier, Juan Ignacio, María Dolores i Elsa. dad Social, el qual es va presentar a Mar de Plata.
492
MARTÍ
Aquestes relacions li varen suposar entrar a És autor del pròleg de l’obra Fuentes para el
formar part de diverses associacions llatinoame- estudio de la Seguridad Social (Madrid: 1975),
ricanes com: Miembro extraordinario de la de Fernando Gutiérrez Alamillo.
Asociación de Medicina Social de Buenos Aires, Ha rebut nombroses distincions, entre les
professor de cursos nacionals de teoria i pràctica quals destaquen les nacionals: Gran Cruz de la
de la Seguridad Social de la Organización de Orden del Mérito Civil, Comendador de la Orden
Estados Americanos; director i professor del del Mérito Civil, Comendador de la Orden de Isabel
Centro Internacional de Formación de Técnicos la Católica, Cruz del Mérito Militar de Segunda
de la O.I.S.S. a Madrid; professor de l’Escuela Clase con distintivo Blanco, Medalla de Plata al
Centroamericana de Seguridad Social en Tegu- Trabajo con Ramas de Robles, Encomienda de la
cigalpa (Honduras); professor honorari de la Orden del Yugo y las Flechas, Medalla d’Or al
Universidad de San Marcos de Lima (Perú). Va Mérito Mutualista, Medalles d’Or i Plata de la
ser també membre de l’Institut de Sociologia de Previsión Popular Española, Medalla d’Or del
Roma i director general de la Seguridad Social. Premio Quevedo a los Valores Humanos. I entre
Va col·laborar en diverses publicacions periò- els internacionals cal esmentar: Huésped de
diques especialitzades. Ha publicat diverses Honor y Llave de Oro de la ciutat de Quito,
obres de tema sociològic: Colección de mono- Huésped de Honor de la ciutat de Lima, Huésped
grafías prácticas de seguros sociales (Madrid: de Honor de la ciutat de Santa Cruz de la Sierra
1946), Presente y futuro del seguro social: de Bolivia, Ciudadano honorario de Nueva
Seguro social-Seguridad social-seguro social Orleans (EUA), Visitante distinguido de la corpo-
iberoamericano-seguro social español-Perspec- ració municipal de Tegucigalpa (Honduras).
tivas y posibilidades (Madrid: 1947), El seguro
social en Hispanoamérica (Madrid: 1949),
Tratado comparado de seguridad social (Madrid: MARTÍ GALCERÁN, Albert
1951), La seguridad social en Bolivia (Madrid: (L’Escala, 13.I.1881 – Barcelona, 14.X.1947)
1952), Nuevas Soluciones al Problema Migratorio Músic
(Madrid: 1955), Derecho de seguridad social: las
prestaciones (Madrid: 1964), La seguridad social Fill de Joan Martí Poch, músic i sabater, i
y la salud (Madrid: 1974), Trayectoria de la d’Anastàsia Galcerán Callol, ambdós de l’Escala,
Organización Iberoamericana de la Segurdad es va familiaritzar amb la música amb el seu pare
Social y su incidencia en los regímenes de seguri- i germà. Deixeble de Josep Vicens↑, Xaxu i de
dad social (Madrid: 1958; id: 1974). Salvador Sastre, Vadó Gall, va ser un extraordi-
Altres títols són: El Problema de la Indem- nari intèrpret de tenora. Fou d’aquelles figures
nización de Accidentes de Trabajo, La Seguridad que passen a la llegenda per unes aptituds inu-
Social en los Estados Unidos de América, suals. Va rebre l’apel·latiu de “l’Albert de la teno-
Principios de la Seguridad Social Iberoamericana, ra” o “el rei de la tenora”. A Barcelona va estudiar
La rehabilitación de inválidos: Factor importante clarinet amb Porrini.
de la Seguridad Social, La Seguridad Social como Els seus inicis professionals varen ser a la
factor de Promoción del Desarrollo Económico o Cobla de l’Escala i amb Els Rossinyols de
Nuevo modelo de Seguridad Social participada. Castelló d’Empúries. Ingressà a la cobla La
Va participar en diferents congressos i jornades Principal de la Bisbal (1900-1922), lloc on com-
a les quals hi va presentar conferències com “La plementava l’ofici de músic amb el de barber, i es
política de la Seguridad Social española y sus rea- casa amb Lola Graupera, de la Bisbal.
lizaciones” (Feria Muestrario de Valencia, 1952) Es va establir a Barcelona, ingressà a la Banda
imprès (Madrid: 1953), en col·laboració amb Municipal, lloc on el director, Joan Lamote de
Víctor Fernández González; o la ponència “La pro- Grignon, va crear per a ell la plaça d’instrumentis-
tección de la salud en el régimen de prestaciones ta de tenora. Fou membre fundador i solista de la
de la seguridad social” (II Jornadas Técnicas Cobla Barcelona que, el 1929, es va escindir en la
Sociales (Madrid: 1961)), en col·laboració amb Barcelona-Albert Martí, amb ell al capdavant, i la
Alberto Fernández Salcedo. Cobla Barcelona amb Josep Coll↑.
493
MARTÍ
Després de la guerra civil es va veure obligat a En jubilar-se (1986) retorna a l’Empordà, per
actuar a espectacles del paral·lel. Entre altres, va residir a Roses, lloc on la seva filla Rosa regenta
acompanyar, amb la tenora, l’espectacle d’Els un negoci hoteler.
Vienesos format per Arthur Kaps, Franz Joham i
Herta Frankel. El 1945 va recompondre la seva MARTIN, Laurent
cobla amb el nom Cobla Albert Martí, on actuà fins (París, França, 15.II.1955) Artista
a la seva mort.
Va contribuir a popularitzar les sardanes de Juli Conegut artística-
Garreta i també en va compondre: A la meva néta, ment amb el nom
Nostra dansa, Hotel Regina de Vallfogona (1947) i de Lo. Des de l’any
Manolita. La que aconseguí més popularitat va ser 2005 es troba afin-
Lina, amb destacades intervencions de la tenora. cat a l’Alt Empordà,
a Ventalló.
MARTÍ ROCA, Josep Estudia a ENSAD
(La Sènia, el Montsià, 19.III.1920 – (École Nationale Su-
Roses, 16.XI.1992) Hoteler i activista cultural périeure des Arts
Déco) (París, 1978)
Fill de Josep Martí, i esdevé director
pagès, i Joaquima creatiu del sector de
Roca, ambdós de la l’espectacle, publicitat i moda (1980-2003).
Sènia, es va casar
L’any 2004 descobreix el fascinant món del
amb Montserrat Gui-
bambú, llavors viatja per Àsia per seguir “la ruta del
tart Clos (8.II.1947),
bambú”. Va iniciar el camí que l’ha portat a ser un
de Figueres, i el
dels pocs artistes que treballen aquest material. En
matrimoni va tenir
el seu procés de treball, les virtuts del bambú
dues filles: Rosa i
actuen com a font d’inspiració: equilibri, flexibilitat,
Anna.
elasticitat, lleugeresa, harmonia, sensualitat,
D’ofici cambrer,
resistència i la matemàtica de la segmentació i
en esclatar la guerra
proporció. La combinació genera formes i estructu-
civil es va haver d’incorporar a l’anomenada “quin-
res de petit i gran format, basades en la suspensió,
ta del biberó”. Acabada la contesa va estar confi-
l’equilibri la tensió i el moviment, les seves “escul-
nat al camp de concentració de cap d’Adge, i en
tures” són traços, estructures mòbils, que ocupen
retornar a Espanya es va veure obligat a treballar en
l’execució de carreteres. El servei militar el va por- l’espai trasmetent les energies del bambú.
tar a Figueres, lloc on va conéixer la seva muller. Ha exposat individualment a: Bodybamboo a
L’any 1953 regentà la coneguda Pensión Galeria Catártica (Torino, Itàlia, 2004), Bamboo art
Central, situada al carrer Joan Maragall, que va work a Galeria Km7 (Saus-Camallera, 2005),
passar a nomenar-se Pensió Roca. A la fonda hi Bamboo grove a Galeria Km7 (Saus-Camallera,
varen tenir lloc tertúlies d’artistes i literats, entre 2006), Bamboo wind a Galería N3 (Madrid, 2007),
els quals hi figuraren Sibecas↑, Massot↑, Bamboo space a Galería N2 (Barcelona, 2007), Al
Martínez↑ Lozano, Evarist↑ i Pep↑ Vallès, Mero fil del vent a Galería km7 (Saus-Camallera, 2008).
Salabert↑, Fages↑ de Climent, Narcís Pijoan↑, Exposicions col·lectives: Pequeños formatos a
Felip↑ Vilà i Domènec Moli↑. El dia 7 de desembre Galería Ignacio de Lassaletta (Barcelona, 2005),
de 1966 els poetes i artistes que havien freqüen- Grandes formatos a Galería Ignacio de Lassaletta
tat la Fonda li varen organitzar un homenatge per (Barcelona, 2006), Espai d’art Espelt (Pau,
haver estat el seu protector. 2007), Galería Juan Planellas (Tossa de Mar,
L’any 1969 va tancar el negoci i, després d’una 2007), Galería km7 (Saus-Camallera, 2007),
breu estada a Sant Climent Sescebes, retorna al ”bodybamboo” col·lectiva de joies contemporà-
poble d’origen on obre un restaurant amb el nom nies a Galería Catártica (Torino, Itàlia, 2008) i Ous
d’El Trull. a Galería km7 (Saus-Camallera, 2008).
494
MARTÍN
MARTÍN ORTEGA, M. Aurora 1994, i dels Patronats de Sant Pere de Rodes i de

(Barcelona, 24.VII.1947) Arqueòloga Santa Maria de Vilabertran (1982-1994).
Fou membre del Consell de Redacció de la
Filla de Lluís Martin Revista de Girona 1974-2000. Fundadora de la
Serra, nascut a Fi- Revista Cypsela l’any 1975, que ha coordinat
gueres, i d’Anna M. fins al 2003 i de la Sèrie Monogràfica del Servei
Ortega Arbonés, nas- d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació
cuda a Barcelona. de Girona, sèrie que des del 1992 s’anomena
Va néixer circums- Monografies del MAC-Girona. Fundadora i direc-
tancialment a Barce- tora de la Sèrie Monografies d’Ullastret.
lona, i es va traslla- En la seva tasca de recerca, s’ha especialitzat
dar amb la família a en protohistòria, món ibèric i colonitzacions. És
Figueres l’any 1950. directora de les excavacions d’Ullastret des de
Va estudiar el batxi- l’any 1975. En aquest conjunt arqueològic ha
llerat a l’Institut de excavat els jaciments de l’oppidum del puig de
Figueres, i es va desplaçar a Barcelona per estu- Sant Andreu, el poblat de l’Illa d’en Reixac, i la
diar la carrera. necròpolis del Puig de Serra (Serra de Daró), i, des
Llicenciada en Filosofia i Lletres, Secció de del 1997, codirigeix el Projecte d’Estudi del territo-
Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la ri d’Ullastret. En el curs d’aquest projecte s’ha
Universitat de Barcelona, l’any 1972. excavat a la pedrera del Puig de Serra i al barri
L’agost de 1974 va ser contractada com a Artesanal del PSA. Els anys 2004-2005 va treba-
arqueòloga del Servei d’Investigacions Arqueo- llar en la preparació de la memòria per a la decla-
lògiques de la Diputació de Girona, que va dirigir ració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN),
des d’octubre de 1974 com a cap accidental i en col·laboració amb el Servei d’Arqueologia del
directora dels museus Arqueològic de Girona i Departament de Cultura de la Generalitat.
Monogràfic d’Ullastret. El 18 d’abril de 1977 va Va ser directora de les excavacions a la colò-
guanyar la plaça per oposició. nia grega de Rhode (Roses) des del 1975 al
Va ser professora encarregada del curs de 1984, i va codirigir dues campanyes més en
l’assignatura de Prehistòria al Col·legi Univer- aquest jaciment els anys 1999 i 2000. Va dirigir
sitari de Girona (1974-75), arqueòloga territorial excavacions al jaciment ibèric del Mas Castellar
de Girona pel conveni entre la Diputació de de Pontós de 1975 a 1979 i el 1982.
Girona i el Departament de Cultura de la Gene- És membre de la comissió organitzadora de les
ralitat (1981-1994). Jornades d’Arqueologia de les Comarques de
Des de novembre de 1992 és funcionària de Girona, que se celebren cada dos anys, des del
la Generalitat pel conveni de traspassos de la 1992. Va ser l’organitzadora de la 1a. Taula
Diputació de Girona al Departament de Cultura. Rodona Internacional d’Ullastret (2000). Ha estat
Fou nomenada directora territorial de les seus de membre del Comitè Organitzador del Col·loqui de
Girona i Ullastret del Museu d’Arqueologia de l’Association Française d’Étude de l’Âge de Fer
Catalunya a la sessió de constitució del Museu (Girona, 1998). Ha participat en nombrosos con-
d’Arqueologia de Catalunya (28.IV.1993), que es gressos i reunions científiques, en diversos d’ells
va celebrar a Sant Pere de Galligants. Fou nome- com a membre del Comitè Organitzador.
nada directora territorial de la seu d’Empúries Té més de cent publicacions sobre temes
del MAC (21.III.1996), tasca que va exercir fins al d’arqueologia, algunes de les seves aportacions
març de 1997. han estat publicades en revistes especialitzades
És membre de la Junta de l’Institut d’Estudis com: Cypsela, Empúries, Quaderns de Prehistòria
Gironins (des del 1976), i membre Corresponent i Arqueologia de Castelló, Fonaments, Actes dels
del Deutsche Archäologische Institut (des del Col·loquis Internacionals d’Arqueologia de Puig-
1996). Membre de la Comissió de Patrimoni com cerdà, Anuaris d’Intervencions Arqueològiques
a arqueòloga territorial des del 1981 fins al a Catalunya, Jornades d’Arqueologia de les
495
MARTÍN
Comarques de Girona, Annals de l’Institut d’Estu- d’Alexandre Deulofeu, després va ser cridat a
dis Gironins, Estudis del Baix Empordà. En les files i destinat a Sanitat.
publicacions franceses: Études Massaliètes, Conclosa la guerra civil va haver d’exiliar-se,
Documents d’Archéologie Méridionale. Així com va anar al camp d’Argelers, d’on va aconseguir
en actes de congressos nacionals i estrangers. fugir i es va dirigir a Béziers, lloc on va exercir de
Ha publicat: Ullastret. Guies del Museu d’Ar- farmacèutic, i després, a Santo Domingo (Repú-
queologia de Catalunya (Girona: 1996). Ha col·la- blica Dominicana), on va ser professor de quími-
borat, entre altres, en les monografies: Excava- ca a la Universitat (1943-1948).
ciones en la Ciudadela de Roses. Campaña, 1976 L’any 1948 va retornar a Figueres i va regen-
i 1977 (Girona: 1977), en col·laboració (dirs.) amb tar la farmàcia Martín, situada a la Rambla.
F.J. Nieto i J.M. Nolla de la Sèrie Monografies del
Servei d’Investigacions Arqueològiques; Excava-
cions a l’Illa d’en Reixac, Monografies d’Ullastret 1, MARTÍN ZERMEÑO, Juan
amb R. Buxó, J. López, i M. Mataró (eds); Taula (?, s. XVII – 1773) Enginyer militar
Rodona Territori Polític, Territori Rural al Mediterrà
Occidental durant l’edat del Ferro, Monografies L’any 1719 va ingressar com ajudant d’enginyers.
d’Ullastret 2, amb R. Plana (dirs), i Corpus Vaso- Com a enginyer militar va intervenir en nombro-
rum Antiquorum, Museu d’Ullastret, en col·labora- sos punts de la geografia espanyola i de les colò-
ció amb J. Maluquer i J. M. Picazo, i La colònia nies: en la reforma del circuit fortificat de Melilla,
grega de Rhodes-Roses (Alt Empordà) (Girona: a Màlaga, va proposar l’ampliació del port; a
2006), en col·laboració amb A.M. Puig↑. Barcelona condicionà el port (1749) i dirigí les
obres del seu barri, la Barceloneta, amb illes de
cases alineades i regulars, basant-se en el pro-
MARTÍN SERRA, Ricard jecte de l’enginyer holandès Pròsper de Verboom
(Figueres, 6.XI.1907 – 24.XII.2003) (1667-1744) anticipant-se a Ildefons Cerdà
Farmacèutic i polític (1815-1876), i s’ocupà del projecte d’ordenació
urbana de la Rambla.
Fill de Ricard Mar-
És l’autor del projecte de la reconstrucció del
tín, farmacèutic, es
castell de Montjuïc (Barcelona, 1751), gràcies al
va casar amb Adela
qual aquest esdevindrà la segona fortalesa de
Villodre Rubio i el
Catalunya. Per encàrrec del marquès de la Mina
matrimoni va tenir
(16.V.1752) s’ocupà del projecte del castell de
una filla, Adelais i,
Sant Ferran de Figueres i redactà un document
un fill, Joan.
titulat Razones que se han tenido presentes en la
Va estudiar bat- formación del Proyecto de la nueva plaza para la
xillerat a l’Institut montaña de Capuchinos en la villa de Figueres.
Ramon Muntaner i Les obres foren iniciades el 4 de setembre de
va anar a Barcelona 1753, sota la seva direcció. En ser nomenat
per cursar Farmà- director general d’Enginyers, amb caràcter interí,
cia. Va fer el doctorat a Madrid l’any 1931, amb el seu fill s’encarregà de continuar l’obra.
la tesi Farmacognòsia de la llavor de la cucurbita
pepo. Va ser ajudant de càtedra a la universitat
de Barcelona i va tornar a Figueres per fer-se MARTÍN-PAREDES ZERMEÑO, Pedro
càrrec de la farmàcia del seu pare. S’instal·la a (?, s. XVIII – 23.III.1792) Enginyer militar
Figueres i, juntament amb el seu germà, regenta
la farmàcia situada a la Rambla. Fill de Juan Martín↑ Zermeño, va desenvolupar
Durant la guerra formava part de la JNR, branca un important paper com a enginyer civil i militar.
juvenil de la FRSE (Federació Republicana So- Quan el seu pare va rebre el nomenament de
cialista de l’Empordà), va ser nomenat alcalde de director general d’Enginyers, ell va ser nomenat
Figueres (2.XI.1937 – 17.V.1938), en substitució enginyer director de Catalunya i encarregat de
496
MARTÍNEZ
continuar l’obra a Figueres (1753). Posterior- ser metge de vaixell, però en morir el pare va
ment treballa com a enginyer a Barcelona (1758- sacrificar els seus anhels professionals per cui-
60), i Cartagena (1761) on projectà tres castells: dar de la mare.
el castell dels Moros, el castell de la Talaia i el Es va casar amb Catalina Paricio Paricio,
castell de les Galeres. natural de Barcelona, i va tenir dos fills: Maria
Va intervenir també en arquitectura religiosa: Dolors i Pelayo↑. El biografiat es caracteritzava
se sap que va realitzar els plànols de l’església de per la seva bonhomia i la voluntat de servir els
Sant Miquel de la Barceloneta (1753) i de la malalts. Tenia especial predilecció per col·leccio-
nova catedral de Lleida (1761-81). nar antigüitats, per l’egiptologia, l’exlibrisme, la
Des de 1766 va ocupar el càrrec d’enginyer fotografia, les ciències naturals i el dibuix, dis-
general, el qual mantingué fins a la seva mort. senyant ell mateix algunes peces decoratives de
Entre altres nomenaments va rebre el de maris- la llar i el seu ex-libris, essent probablement, sinó
cal de camp de l’illa de Mallorca (1770), gover- l’inductor, l’element decisiu que el seu fill,
nador i capità general del Regne de Galícia Pelayo, seguís la carrera d’arquitectura.
(1773), i el de governador d’Oran (actualment Tenia consultori al domicili familiar, al carrer
Argèlia), de 1774 a 1778. Va formar part de de Sant Pau, com a metge de medicina general i
l’Academia de San Fernando de Madrid (1768), també actuava com a metge forense. Haurà pas-
de la qual en va ser Membre d’honor, i de la sat a la història per haver practicat l’autòpsia al
d’Arquitectura de Madrid. darrer membre dels Rocabertí↑, la comtessa
És coautor de diversos mapes, juntament Joana Adelaida, els resultats de la qual varen
amb Jaime Sicre, C. Marín i altres, i va deixar desmuntar les sospites d’un enverinament.
algunes obres manuscrites com “Diario de las
operaciones del Ejército del Rey en la guerra de
MARTÍNEZ LOZANO, Josep
España y Portugal” (1762), o “Extracto de noti-
(Barcelona, 23.III.1923 – Llançà, 6.VI.2006)
cias militares correspondientes a Cartagena
Pintor
desde su fundación, su descripción y algunas
reflexiones conducentes a formar el trayecto de Fill de Santos Mar-
fortificar esta plaza” (1766). tínez i de Pilar Lo-
A Figueres se li atribueix la Casa Albert↑ de zano. Es va casar
Terrades (1767), situada a la Rambla. amb Carme Barto-
lomé Muntaner, na-
MARTÍNEZ de ALOY, Pelayo tural de Bellmunt, i
(Figueres, 4.I.1858 – 23.IV.1924) Metge el matrimoni va te-
nir una filla, Carme.
Fill de Pablo Mar- Era conegut po-
tínez Collados, de pularment amb el
Peñas de San Pedro nom de Pepe. Va
(Albacete), militar estudiar a l’Escola
amb el càrrec de d’Arts i Oficis de Barcelona (1937), on va apren-
comandant en cap dre a dibuixar amb el professor Domènech Soler
de la plaça de Ro- (1871-1952), de Sabadell, i després amb Ramon
ses, i de Maria Do- Sanvicens (1917-1987), i Joaquim Terruella
lores de Aloy i de (1891-1957).
Valls, de Figueres, el Després de la guerra civil, va fer el servei mili-
matrimoni va tenir tar a Figueres on tindria lloc la primera exposició
tres fills: Cayetano, a les Galeries Fortunet (1946). En aquest perío-
Pelayo, i Narciso. A l’edat de setze anys es va de inicia amistat amb Ramon Reig↑, Manuel
desplaçar a Barcelona, on es va llicenciar en Brunet↑ i Josep M. Fortunet↑, i estableix contac-
Medicina i Cirurgia (1881), la seva vocació era te amb Llançà.
497
MARTÍNEZ
L’any 1951 viatja a Venècia, gràcies a una beca Ha esdevingut reco-

de la Diputació de Girona, experiència que li va ser- negut periodista,
vir per enriquir-se pictòricament i personalment. A guionista de ràdio i
la tornada, va exposar a la Sala Gaspar (Barce- televisió, conegut
lona), on es va poder veure el resultat de l’experièn- popularment amb el
cia veneciana. Seguidament exposà per primera nom de LuisMi. Més
vegada a Madrid i va obrir estudi a Montblanc conegut com a
(Tarragona) i Llançà, on va fundar l’Escola d’Arts i humorista i imitador
Oficis. La relació amb Llançà va culminar l’any de personatges fa-
1989 quan es va fundar el Museu de l’Aquarel·la mosos, fa 20 anys
Martínez Lozano, el primer museu d’aquesta disci- va començar a Ra-
plina d’Espanya, i la Fundació (1992), a la qual el dio Nacional de
biografiat va cedir més de cent quadres de diferents España com a productor i guionista de Xavier
aquarel·listes europeus. L’any 2001, amb motiu del Sardá. Des de llavors, ha treballat amb profes-
trasllat del Museu a unes noves instal·lacions sionals dels mitjans de comunicació com ara
municipals, va fer una segona donació. Júlia Otero, Rafaella Carrà, Elisenda Roca, i Luis
L’any 1965 es va establir amb la seva família del Olmo. Ha estat guionista de la Gala de Miss
a Terrassa, i al llarg dels anys va alternar i mante- España, dels Premios Ondas, de la Gala de la
nir el contacte entre Llançà, Terrassa, Montblanc Hispanidad, Premios TP de Oro i d’altres progra-
i viatges a l’estranger. mes especials a Antena 3, Telecinco, Televisión
Persona molt activa, ha organitzat cursos, ha Española, TeleMadrid i Canal 9.
mantingut contacte amb els alumnes els quals Va ser guionista del programa Surti com surti
es consideren deixebles seus. En un altre ordre, de TV3 on va popularitzar el personatge del “boca-
ha estat organitzador dels Simposiums nacionals dill de jamó de jabug i la michana” un català inte-
d’Aquarel·la, celebrats arreu d’Espanya a partir grat molt particular durant quasi dos anys. En
de 1991. ràdio, ha treballat a Onda Cero i Punto Radio, on fa
Al llarg de la seva trajectòria va rebre diverses més de 18 anys que participa a la secció “El Jardín
distincions i homenatges. Fou nomenat membre de los Bonsáis” de Protagonistas de Luis del Olmo.
de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi Ha dirigit i presentat programes a COM-radio,
(2004). Va rebre la Medalla d’or de l’Agrupació col·laborat a Ràdio 9 de València, RAC-1, RAC-105
d’Aquarel·listes de Girona i Catalunya. Va ser i des de fa dues temporades dirigeix i presenta el
nomenat Fill Adoptiu de les tres poblacions amb programa La Vinyeta a Ona FM del Grupo PRISA.
les quals va mantenir vincles: Llançà, Terrassa
(2006) i Montblanc. MARTÍNEZ PARICIO, Pelayo
Per homenatjar el seu record, a Llançà s’han (Figueres, 15.X.1898 – 13.VI.1978) Arquitecte
establert els Premis Internacionals d’Aquarel·la
Martínez Lozano. Fill de Pelayo Mar-
tínez↑, metge, i de
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Lluís Miquel Catalina Paricio Pa-
(Madrid, 9.VII.1965) ricio, de Barcelona,
Periodista, humorista i guionista es va casar amb
Catalina Espigulé
Nascut circumstancialment a Madrid, va viure la Cortada (1934), i el
infantesa i adolescència a Figueres, va anar a la matrimoni va tenir
guarderia del Bon Pastor, al col·legi de La Salle i una filla, Catalina.
a l’Institut Alexandre Deulofeu. Es va desplaçar a Estudia arqui-
Barcelona per cursar Empresarials, però final- tectura a l’ETSAB
ment en decantà per Ciències de la Informació, (1920), i va ser el
carrera que va seguir i finalitzar a Bellaterra. llicenciat en arquitectura més jove d’Espanya,
498
MARTORELL
per a continuar i esdevenir professor de projectes Ventura (1966). A Calonge, la Urbanització Torre
de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona Valentina (1953). A Cadaqués, el Club Medi-
(1925), i, posteriorment, catedràtic (1942). terranée (1961), pel qual malauradament s’ha
Va rebre el nomenament d’arquitecte interí de decretat l’enderroc.
Figueres (1925-1928), arquitecte municipal Va encarregar-se del disseny de diversos pan-
de la Bisbal. Per pocs mesos va ser arquitecte teons del cementiri de Figueres: per a la família
del Patronat Costa Brava (1935), i després de la Corbera, el d’Adela Melis↑, el de la família Cusí↑
guerra va ser arquitecte de Regiones Devastadas o el de la família Fita↑.
(1940). Va establir amistat amb nombroses per- La seva filla va cedir l’arxiu del biografiat al cen-
sones del món de l’art i de la cultura i s’implicà en tre de Documentació del Col·legi Oficial d’Arqui-
la que seria la preocupació de tota la vida: la tectes de la demarcació de Girona (entre 1992 i
defensa del patrimoni de la comarca. A Figueres, 2003).
s’oposà a l’enderrocament de l’edifici de la L’any 1998 va tenir lloc una exposició acom-
Cambra Agrària, així com a la del Convent i esglé- panyada del corresponent catàleg organitzada pel
sia de les Monges Clarisses, conegut com la Museu de l’Empordà, l’Institut d’Estudis Empor-
Divina Providència. Va formar part del Patronat de danesos i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya-
Santa Maria de Vilabertran, va impulsar la Demarcació de Girona. L’Ajuntament de Figueres
reconstrucció del monestir de Sant Llorenç de va donar el seu nom a un dels carrers de la zona
Sous, de Sant Pere de Rodes, o el santuari de la del Cendrassos.
Mare de Déu de la Salut, de Terrades. En reconei-
xement a la tasca de preservació de patrimoni va
MARTORELL PASTORET, Josep M.
ser nomenat Acadèmic de la Real Academia de
(Vilabertran, 10. IV.1948) Empresari i mecenes
Bellas Artes de San Fernando de Madrid (1945).
Compaginava la feina d’aquitecte amb la de Fill d’Eduard Marto-
dissenyador d’interiors, la seva meticulositat feia rell Benedicto, me-
que dibuixés també detalls que, en altres oca- cànic, natural de
sions, s’haurien encarregat a un interiorista, tre- Barcelona, i d’Ànge-
balls en els quals tenia molt en compte la quali- la Pastoret Pasto-
tat dels materials. La seva obra ha estat un ret, d’Espolla, és el
referent en l’arquitectura comarcal. mitjà de tres ger-
Com a arquitecte, els principals projectes mans: Miquel, Josep
públics foren: el Palau de les Arts Gràfiques (1928) Maria i Jaume.
(actualment seu del Museu d’Arqueologia), i el Casat amb Ulrike
Palau d’Agricultura per a l’Exposició Internacional Müller, alemanya, té
de Barcelona (1929), o el projecte de la decoració dos fills: Sandra i
del vestíbul de l’Estació de França, juntament amb Maximiliano. D’origen humil, va emigrar a
Raimon Duran Reynalds. Com a actuació en edifi- Alemanya on va aprendre l’ofici de lampista i es
cis religiosos: la reconstrucció del monestir de va casar, tornant a l’Empordà el 1972, dedicant-
Vilabertran (1939) i el disseny de la Capella de la se a la pràctica del seu ofici. Poc després, el
Santa Creu (1957), l’altar major de l’església de la 1975 va establir un negoci de venda d’electro-
Bisbal (1940), la nova església de Llers (1939) o domèstics a Empuriabrava.
l’altar del Santuari de la Mare de Déu de la Salut Va iniciar la seva participació en activitats
de Terrades. socials i culturals l’any 1982 amb la creació, al
A Figueres, cal destacar l’escalinata del Parc- costat d’altres companys, de l’Associació de
Bosc municipal, la casa Comet del carrer de Pera- Veïns d’Empuriabrava de la qual fou president
lada, les cases Macau (1946), l’edifici de La Caixa fins el 1984, amb la finalitat de fomentar la par-
de Pensions (1949), Indústries Fita (1949), a la ticipació dels residents de distintes nacionalitats
placeta baixa de la Rambla l’edifici d’habitatges en la vida social i cultural del municipi. L’any
Argemí d’Abadal (1957) o el Monument a Pep 1990 se li atorgà l’Oscar a la popularitat i el
499
MAS
1991 fou elegit regidor de l’Ajuntament de tenir cinc fills, els quals varen fundar el Quintet
Castelló d’Empúries liderant una llista d’inde- Masalleras, introduïren l’afició musical a la vila
pendents residents a Empuriabrava. de Portbou i deixaren, també, un bon nombre de
Fou un dels socis fundadors del primer Rotary deixebles. Sobresortiren Jaume Masalleras, pia-
Club de l’Alt Empordà, el de Roses, i el presidí nista i intèrpret de violoncel, el qual va escriure la
l’any 1994, signant la creació, amb altres Rotary sardana Aires de Portbou, i Mariano↑, composi-
Clubs europeus, de l’Agrupació Eurostar per a la tor de ballables i de sardanes.
promoció i el desenvolupament d’accions comuns
i l’enteniment i la solidaritat entre nacions. Masalleras Sans, Mariano
Fou president del Club Ciclista Empordanès (Portbou, 28.XII.1897 –
(1987-1991 i 1997), donant-li nova empenta a Sant Adrià del Besòs, el Barcelonès, 8.VII.1953)
la Volta Ciclista a l’Empordà. Músic
Fidel al pensament “Com que l’Empordà m’ha Va escriure les sardanes: La font del pedregar,
fet créixer com a persona i com empresari, tinc el Cap a festa major, Festívola, El punteig de jove-
deute moral de tornar-li part dels beneficis obtin- nalla, Dansaires adrianencs, 24 de juny, Bell
guts”, ha estat el promotor i mecenes de múltiples record de festa, Noces d’argent sacerdotals.
activitats de promoció comarcal com el foment de Per a cor i cobla va escriure Les campanes del
la marca “Bahía de Roses”, de la creació de la meu poble i Tramuntana.
cooperativa “Empordàlia” o el patrocini de la tele-
difusió dels actes de la consagració de la Basílica
de Castelló d’Empúries. Ha col·laborat també de MASANÉS CASAPONSA, Cristina
manera desinteressada amb entitats culturals (Manresa, el Bages, 1965) Escriptora
com l’Institut d’Estudis Empordanesos o el Grup
Cultural Comtat d’Empúries, entre altres. Afincada a l’Alt Em-
L’any 1998 va adquirir el castell de Quermançó, pordà, establerta a
havent abandonat des de llavors la directa Riumors des de fa
gerència dels seus negocis per dedicar-se a la uns anys, és llicen-
recuperació i posada en marxa d’un projecte cul- ciada en Filosofia i
tural per aquest. Lletres per la Uni-
L’any 2007 rebé el títol Socio Paul Harris ator- versitat de Barce-
gat pel Rotary Internacional en reconeixement de lona. Col·labora amb
la tasca desenvolupada amb finalitats huma- diversos mitjans de
nitàries i pels esforços de valorització del castell comunicació. Forma
de Quermançó. part de l’Associació
Li ha estat atorgada la Medalla d’Or al Mèrit Catalana de crítics
Europeu (2009). d’Art (ACCA). Ha col·laborat en revistes com
Descobrir Catalunya o Sapiens.
Ha escrit: Lídia de Cadaqués (Barcelona:
MAS PARÉS, Jaume 2001), Cadaqués (Barcelona: 2004) amb foto-
vegeu: PAU DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES, Pare grafies de Jordi Puig, Josep Irla Bosch: president
de la Generalitat de Catalunya a l’exili (Girona:
MASALLERAS, Família 2006), Estimat mestre (Barcelona: 2007).
El primer de la nissaga en establir-se a Portbou Ha col·laborat en el catàleg Dalí. Afinidades
va ser Jaume, procedent de Molins de Rei. Tant electivas (Barcelona: 2004?), i Lídia Noguer i el
ell com el seu fill Lluís Masalleras Casellas Cadaqués del seu temps (2008).
(Barcelona, 1864? – Portbou, 19.III.1922) es Ha estat guardonada amb el Premi Carles
varen dedicar a la música. Lluís va ser professor Rahola de Periodisme (Cadaqués, 2008), per
de piano, i es va casar amb Antònia Sans Llauger l’article “La dona que va fascinar Dalí. Delirant i
(19.IV.1890), de Canet de Mar, i el matrimoni va torbadora història de Lídia de Cadaqués”.
500
MASCARÓ
MASCARÓ COS, Anicet MASCARÓ COS, Joan

(Lladó, 12.V.1842 – Lisboa, abril 1906) (Lladó, 8.III.1840 – Banyoles, el Pla de l’Estany,
Metge oculista 4.I.1918) Metge i polític
Descendent d’una Descendent d’una

reconeguda nissaga reconeguda nissaga
de metges, el pri- de metges, el pri-
mer del qual es té mer del qual es té
coneixença és Salvi coneixença és Salvi
Mascaró Covarsí, Mascaró Coversí, de
de Vilobí (†1712). Vilobí (†1712). Fill
Fill de Silvestre Mas- de Silvestre Masca-
caró↑, reconegut ró↑, reconegut cirur-
cirurgià natural d’Ar- già natural d’Argela-
gelaguer, i de Maria guer, i de Maria Cos.
Cos. Amb el pare es Es va casar amb
va familiaritzar en la disciplina mèdica i les ope- Teresa Castanyer Moner, filla de metge, i el matri-
racions quirúrgiques. L’any 1857 va iniciar els moni va tenir un fill, Josep Maria, reconegut
estudis de Medicina a Barcelona, estant en perill metge banyolí, i Maria de las Mercedes.
la finalització de la carrera a causa del seu caràc- Va estudiar el batxillerat a Figueres i, després,
ter independent i a l’oposició a la rutina de les va anar a Barcelona a estudiar medicina on es va
aules, posteriorment es va doctorar a Madrid graduar (1861) i llicenciar (1862). Va guanyar
(1868). unes oposicions per a obtenir una pensió per a
Durant l’epidèmia del còlera de 1865, a Barce- estudiar (1858); va rebre un guardó per un tre-
lona, va prestar els seus serveis de manera altruis- ball sobre patologia general (1860).
ta. Es va especialitzar en les malalties dels ulls, va Va ingressar al cos de Sanitat Militar, i va ser
establir nous procediments operatoris d’oculística destinat a Mallorca, però va abandonar l’exèrcit
i va inventar i emprar nous instruments d’acurada (1863). Es va dedicar a la pràctica de la medicina
precisió. privada a Banyoles i va seguir amb les seves inves-
Va viatjar a París per ampliar els seus coneixe- tigacions i estudis i va esdevenir doctor amb la tesi
ments. Va viure a diferents llocs: a Sevilla, Canà- Patogenia y tratamiento del hidrocele (1869).
ries, Rio de Janeiro, i es va establir a Lisboa (1871). Va ser el metge-director del balneari de
Allà va fundar un Instituto Médico-Pedagógico Banyoles (1869) i estava implicat en diverses ini-
para Cegos ubicat al seu domicili particular al ciatives vinculades amb la seva professió. Va ser
membre de la Junta de l’Hospital (1872), membre
carrer d’Alecrim de Lisboa (1889-1906) i va fun-
de la Junta d’Ensenyament (1875), president de la
dar la Revista Mascaró para Cegos e Videntes
Sociedad de Fomento de Banyoles (1882) i dele-
(gener, 1898). Va presentar un nou mètode per a
gat de la Junta Provincial de Sanitat per Banyoles
la lectura dels invidents anomenat Alfabet quan es va declarar l’epidèmia de còlera (1885).
Mascaró, i va esmerçar esforços en l’ensenya- De tendència carlina, va ser alcalde de Banyoles
ment del seu mètode a professors. en dues ocasions (1868-1869, 1875 i 1894-
Li varen concedir diverses condecoracions i, 1895), i regidor (1875 i 1895-1897). Durant el
pels seus mèrits científics, el govern francès el va seu mandat es va preocupar de sanejar la canalit-
nomenar Oficial d’Ordre d’Instrucció Pública. zació d’aigües públiques i en va realitzar el projec-
Va escriure: Método para la enseñanza de te en el tram interurbà. Es va mostrar contrari a la
la lectura y escritura para ciegos (Lisboa: 1897), incautació de la Casa Missió de Banyoles.
i en col·laboració amb E. Domínguez Viaje Va ser un dels fundadors de la Sociedad Espa-
médico-científico. Operaciones quirúrgicas i ñola de Higiene (1882) i del Col·legi de Metges de
Apuntes para la histerectomía suprapubiana Girona (1894). Va formar part de la Sociedad
(Recife: 1874). Económica de Amigos del País, de Girona, i també
501
MASCARÓ
es va implicar en el vessant esportiu local en for- MASCORT PUIG, Francisco

mar part del jurat de les Regates a l’Estany (1887). (Barcelona, 1896? – Espolla, 23.III.1961) Hisendat
MASCARÓ COS, Joaquim Fill de Francisco Mascort Feliu, hisendat, natural

(Lladó, 1845 – 1906) Metge de Girona, i d’Encarnació Puig Daunis. Es va casar
amb Orensia Mariani Olivet i el matrimoni va tenir
MASCARÓ CROS, Silvestre dos fills: Lluís↑ i Rosalina.
(Argelaguer, la Garrotxa, 1789? – Es va implicar en la política municipal, essent
Lladó, 8.X.1859) Metge alcalde d’Espolla els anys 1931-32, i després de
la guerra civil, de 1955 a 1957.
Fill de Josep Mascaró i de Margarita Cros. Es va Molt vinculat al cooperativisme agrari, va ser
casar amb Maria Cos i va tenir, com a mínim, tres membre fundador del Sindicat Agrícola del
fills Joan↑, Anicet↑ i Joaquim↑. Ampurdán (1931), membre fundador de la Bodega
En el Diario General de Ciencias Médicas va Cooperativa d’Espolla. Per la seva experiència li va
publicar “Memoria sobre las calenturas intermi- ser encomenada la constitució de la Bodega
tentes epidémicas del castillo de San Fernando, Cooperativa Ricardell, que no va poder complir les
de Figueras”, més tard va escriure Historia de la expectatives a causa de l’esclat de la guerra civil.
epidemia de calenturas intermitentes que sufrió Membre de la Hermandad Sindical de Labradores
el Bajo meridional Ampurdán en 1837 acompa- y Ganaderos i membre de la junta de govern de la
nyada d’un plànol dels terrenys que havien servit Cambra Oficial Sindical Agrària de Girona.
per a plantacions d’arròs. Fou membre de l’IACSI (1932) i del Consell de
la Unió de Vinyaters de Catalunya (1934).
MASCORT MARIANI, Lluís
(Figueres, 19.IV.1928 – Barcelona, 13.III.1997) MASCORT RIERA, Miquel
Veterinari (Palafrugell, 13.IX.1933)
Advocat i promotor cultural
Fill de Francisco
Mascort↑ Puig, i Fill d’Ernest Mascort
d’Ortènsia Mariani i de Maria Riera,
Olivet († Figueres, ambdós de Palafru-
1987). Es va casar gell. En quedar orfe
amb M. Teresa Toral de mare als setze
Santander, natural mesos va ser l’àvia
de Lleó, i el ma- paterna qui s’ocupà
trimoni va tenir tres de la seva educa-
filles: Zaida, Karina i ció; persona que
Yolanda. esdevindrà decisiva
Va estudiar la en la trajectòria hu-
carrera de Veterinària a Lleó. La seva tesi doctoral mana i professional
va versar sobre “La raza vacuna de las Alberes”. Va del biografiat. Casat amb Núria Yglesias Cruz, de
exercir la professió a Girona, Santa Perpètua de Girona, el matrimoni ha tingut tres fills: Carles,
Mogoda i a Barcelona. Desirée i Marià, tots tres advocats.
Va participar en Jornades d’Indústries Càrni- Va estudiar la carrera de Dret a la Universitat
ques, en estudis de Nutrició Animal, sobre pato- de Barcelona (1950-1955) i va exercir de jutge
logia aviar, i va publicar en revistes especialitza- substitut a Girona i el seu partit judicial.
des sobre la raça vacuna de l’Albera. Va ser L’any 1983, la família Mascort-Yglesias decideix
col·laborador de la revista espollenca La Verna. iniciar una nova via professional i obre a Girona la
Va deixar mecanografiat El convent de Sant galeria d’art El Claustre, nom rebut per estar ubica-
Quirc de Colera, el rei Carles el Calb (823-877) i da en el mateix indret on antigament hi havia el
El rei Felip III l’Ardit (1245-1285). claustre de Sant Francesc. La galeria inicialment és
502
MASDEVALL
un punt de trobada artística, esdevé un lloc des MASDEVALL MONCANUT, Josep Maria
d’on els propietaris aconsegueixen dinamitzar la (Figueres, 11.XII.1910 – 15.X.2000) Llibreter
vida social gironina mitjançant la difusió artística i
l’organització d’actes culturals entre els quals hi té Fill de Josep Masdevall Ferrés i de Carme
un paper destacat la presentació de llibres. Moncanut Fontdecaba. Va ser el gran de dos ger-
Al cap d’uns anys obren una sucursal de la mans: Josep Maria i Rosa.
galeria El Claustre a Figueres, l’octubre de 1999, Es va casar amb
acció agosarada en uns moments en què la sensi- Dolors Felip Palomer
bilitat artística a la ciutat figuerenca havia anat de Figueres, i el
minvant fins a haver desaparegut tot rastre de les matrimoni va tenir
nombroses sales d’art d’altres temps. A Figueres, dos fills, Josep M. i
a punt de celebrar el desè aniversari de la inaugu- M. Dolors.
ració, també ha quedat demostrada la capacitat Va seguir en el
de convocatòria i cohesió social dels amfitrions. negoci familiar, im-
El biografiat ha estat vinculat a altres activi- premta i llibreria i va
tats: president del Girona Futbol Club (1992- editar targetes pos-
1993) i entitats de caire benèfic. tals amb vistes de la
L’any 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi de ciutat.
la Generalitat de Catalunya per la intensa activi-
tat cultural duta a terme, i l’any 2006 el títol
de Cavaller de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre MASDEVALL TERRADES, Josep
de Jerusalem, acte que va tenir lloc a Roda de (Figueres, c. 1740 – Trujillo, juny 1801) Metge
Isábena (Osca).
Fill de Gregori de
Masdevall, propie-
MASDEVALL FERRÉS, Josep
tari i assentista de
(Amer, la Selva, 9.X.1874 – Figueres, 4.IV.1926)
l’exèrcit, de Maçanet
Impressor i llibreter
de Cabrenys, i de
Fill d’Agustí Masde- Margarita Terrades,
vall i Magdalena procedent de Vila-
Ferrés, es va casar bertran.
amb la figuerenca Va estudiar Medi-
Carme Moncanut cina a Cervera i
Fontdecaba (17.VII. Montpeller. Es va
1907). doctorar en Medi-
Va estudiar al Se- cina a Cervera, universitat en la qual va proposar
minari de Girona, i va un canvi en el pla d’estudis, explicat a l’obra Plan
treballar a la llibreria de estudios de Medicina de la Universidad de
Geli de la capital. Es Cervera (Cervera: 1784), el qual va ser acceptat.
va desplaçar a Figue- Va proposar també la creació d’una figura per
res, on va ser el successor de L. Miégeville↑. Inicià supervisar la sanitat de la corona, i la creació
la tasca el 1908 i treballà fins a la seva mort, d’un Colegio Práctico de Medicina, a Barcelona.
moment en què el negoci familiar fou continuat per Va ser qualificat com a “àrbirtre de la sanitat
la seva vídua. Tenia el negoci situat al carrer de espanyola” en aquest període. Va ostentar els
Lasauca, mentre que la botiga era a la Rambla. En càrrecs de protometge de l’Exèrcit i inspector
el seu temps fou un dels impressors més acreditats d’Epidèmies del Principat de Catalunya. Va anar
de l’Alt Empordà. Va imprimir fulls volants de caire a Madrid on va ser metge de Cambra del rei
religiós com Goigs, i rotatius locals com La Veu de Carles III i Carles IV.
l’Empordà, Vida Parroquial o La Fulla Dominical Per combatre les epidèmies va considerar fona-
de la Diòcesis de Girona. mental la neteja, va ser conegut amb l’apel·latiu de
503
MASFERRER
“l’àngel de la piscina”. Va combatre amb èxit l’e- la corona espanyola maridava amb un príncep
pidèmia de les febres pútrides de 1783, de la zona estranger. Tot i que el Consejo de Aragón va dic-
de Lleida i del Pla d’Urgell, i la de Barbastre de taminar a favor del projecte presentat per
1784-1785, amb un preparat de la seva invenció Masdevall (1797), no es va construir.
(opiata Masdevall), a base d’amoníac, donzell, Entre les seves obres cal esmentar Dictamen
tàrtar emètic i quina. Aquest mètode per combatre de los autores de las efemérides literarias de
les febres li va valer ser nomenat el “Modern Roma. Sobre la epidemia de Barbastro y método
Hipòcrates espanyol”. El seu opuscle Relación de curativo (Barcelona: c. 1784), Relación de las
las epidemias de calenturas pútridas y malignas epidemias ... (1786), Dictamen sobre si las fábri-
que en estos últimos años se han padecido en el cas de algodón..., Relazzioni dell’epidemia soffer-
Principado de Cataluña, y principalmente la que te nel Principato di Catalogna principalmente
se descubrió el año pasado de 1783 en la ciu- nell’anno 1783 (Ferrara: 1789; Venezia: 1790),
dad de Lérida, llano de Urgel y otros muchos Collezioni di opuscoli intorno il metodo proposto
Corregimientos y Partidos con el método feliz, dal nobile Signore D. Giuseppe, de Masdevall
pronto y seguro de curar semejantes enfermeda- medico di Camera del Re Cattolico, per guarire le
des. Por D. [...] doctor en medicina de la Univer- febbri putrido-maligne ed altri analoghi mali
sidad de Cervera, médico del rey Ntro. Señor con (Ferrara: 1791), Reflexiones instructivo-apologéti-
exercicio, etc., etc. (Barcelona: 1786; Madrid: cas sobre el eficaz y seguro método de curar las
1786; Madrid: 1797 3a ed.), va tenir ressò a l’es- calenturas pútridas malignas. Observaciones
tranger. A Itàlia va ser traduït pel jesuïta P. Mon- médico prácticas que en confirmación de las
reflexiones instructivo-apologéticas que antece-
taner i, més tard, es va traduir a l’alemany i el
den da a luz el mismo doctor Juan Sastre y Puig
francès. El seu sistema curatiu va ser aplicat també
médico de la villa de Taradell (Cervera: 1788),
al continent americà, a Mèxic, i al Marroc.
Carta al consultor Don Juan Hurtado de Mendoza,
Es va preocupar per qüestions relacionades
sobre la aplicación, ventajas, perjuicio y efecto del
amb la medicina laboral, la primera publicació
método antimonial (Mataró: 1795).
sobre el tema la desenvolupa en el treball, Carles III el va nomenar metge de la Cambra
Dictamen sobre si las Fábricas de algodón y lana Reial i li va concedir el títol de Cavaller noble de
son perniciosas ó no a la salud pública de las ciu- la classe superior de Catalunya (1785), per a ell
dades donde están establecidas (Barcelona: i els seus descendents.
1784; Cervera: 1788; Madrid: 1797). Va ser la
resposta a l’intent de frenar la indústria tèxtil,
MASFERRER OLIVERAS, Diego
amb l’excusa de considerar-la nociva per a la
(L’Escala, 27.III.1906 – Barcelona, 16.VI.1988)
salut dels treballadors, en ella es decanta a favor
Metge
del desenvolupament.
Va presidir l’Academia de Medicina de Carta- Fill de Josep Mas-
gena i va ser membre de l’Acadèmia de Ciències ferrer Pasques, mes-
i Arts de Barcelona, soci de mèrit del Real tre, de Vic, i de
Colegio de Médicos y Cirujanos de Zaragoza i Carme Oliveras Oli-
Regia Sociedad de Medicina y otras Ciencias, de veras. Va ser el tercer
Sevilla, de l’Academia Médica de Cadiz, i acadè- de cinc germans:
mic de la de París. Josep↑, Carme, Die-
Com a propietari estava vinculat amb Figueres go, Ernest i Anita. Es
i diversos pobles de la comarca com: Biure, va casar amb Maria
Llers, Mollet de Peralada, Pont de Molins, Rabós, Ordis Sabater.
Vilatenim i Vilafant. Va voler fundar un poble nou Com el seu ger-
(1793), el qual volia que fos a Biure i el volia bate- mà Josep, va estu-
jar amb el nom de San Luis de las Reales Entregas, diar Medicina a Barcelona. Ambdós germans varen
en commemoració a la “Reales Entregas”, realitza- exercir la cirurgia general, la cirurgia toràcica, la
des en aquell indret, quan una de les infantes de urologia, la ginecologia i la cirurgia estètica.
504
MASFERRER
Va ser el director de la Clínica Bonanova, des Al llarg de la seva trajectòria professional va

dels inicis fins a la seva jubilació l’any 1976, i de rebre diversos reconeixements: Medalla d’Or de
la Sagrada Família. Durant molts anys va ser el la Mutua La Aliança, Encomienda de número de la
cirurgià de l’Alianza de Vic. Orden del Mérito Civil, Medalla d’Argent de la
Va mantenir el vincle amb la vila nadiua on va Ciutat de Barcelona, Premi Pere Virgili de la So-
ser homenatjat, juntament amb el seu germà cietat Catalana de Cirurgia (1981).
Josep, per l’Ajuntament i la Confraria de Pesca- Va ser homenatjat, juntament amb el seu
dors de l’Escala; els varen dedicar el nom del germà Diego, per l’Ajuntament i la Cofraria de Pes-
carrer on van néixer, carrer Germans Masferrer, cadors de l’Escala; els varen dedicar el nom del
fins llavors carrer Nou (1959), i posteriorment per carrer on van néixer, carrer Germans Masferrer,
la Comissió de festes i la Junta del Centre Esportiu fins llavors carrer Nou (1959), i posteriorment per
i Recreatiu de l’Escala (1984). la Comissió de festes i la Junta del Centre Esportiu
i Recreatiu de l’Escala (1984).
MASFERRER OLIVERAS, Josep
(L’Escala, 29.XI.1902 – Barcelona, 13.XII.1989) MASFERRER SALA, Ignasi
Metge (Barcelona, 25.II.1945 – l’Escala, 23.VIII.1991)
Metge
Fill de Josep Mas-
ferrer Pasques, mes- Fill de Josep Mas-
tre, de Vic, i de ferrer↑ Oliveras,
Carme Oliveras Oli- metge, de l’Escala i
veras. Va ser el gran de Catalina Sala,
de cinc germans: era germà de Josep,
Josep, Carme, Die- Gemma i Lluís. Va
go↑, metge; Ernest i viure entre Barce-
Anita. Es va casar lona i la vila del seu
amb Catalina Sala progenitor. Va morir
Pou i el matrimoni solter a l’Escala.
va tenir quatre fills: Es va llicenciar
Josep, cirurgià; Ignasi↑ metge, ambaixador en Medicina, Dret i
d’Espanya i d’Afers Exteriors del Comitè Olímpic Ciències Polítiques. Es va decantar per la carrera
de Barcelona; Gemma, i Lluís, cirurgià. diplomàtica i l’any 1973 va esdevenir secretari
Josep, conegut amb l’apel·latiu de Pepitu, com de l’ambaixada d’Afers Estrangers. El primer
el seu germà Diego, va estudiar Medicina a la Facul- destí fora del país va ser a les Filipines. Va ser
tat de Barcelona (1927). El biografiat es va costejar també secretari d’ambaixada a Gabon, cònsol
la carrera treballant a l’Hospital de la Santa Creu. adjunt a Buenos Aires i París. Va ser sotsdirector
Finalitzada la carrera va treballar a la Clínica de l’Oficina de Drets Humans del Ministeri
La Aliança, on va esdevenir cap del servei de d’Afers Estrangers, ambaixador espanyol a
cirurgia, i a l’Hospital de Sant Pau, on va establir Jamaica, Barbados i La Martinica.
contacte amb el Dr. Corachan i el Dr. Puig-Sureda. L’any 1985, com a diplomàtic, se li va enco-
Ambdós germans varen exercir la cirurgia general, menar la tasca de defensar la candidatura de
la cirurgia toràcica, la urologia, la ginecologia i la Barcelona olímpica i es va fer càrrec de la
cirurgia estètica. Secretaria General de l’Associació Barcelona 92.
Persona de profundes creences religioses, Posteriorment, va ser nomenat director de rela-
s’ha dit que va aplicar la doctrina cristiana a la cions externes del COOB’92.
dedicació professional actitud que, afegida a la Va ser guardonat amb el Premio Estatal de
generositat, va transcendir en què la relació doc- Relaciones Públicas (Madrid, 1991). L’Ajunta-
tor-pacient esdevingués amistat i es perllongués ment de l’Escala el va nomenar Fill Predilecte de
en el temps. la vila.
505
MASFERRER
MASFERRER VILLA, Antoni Va guanyar les oposicions a institut i va exercir

(Barcelona, 1815? – Figueres, 17.II.1893) a Vilafranca del Penedès (1933-1936), durant la
Professor i fotògraf guerra civil va exercir a Extremadura, a Badajoz i,
després, a Ponferrada (Lleó) i acabat el conflicte
Fill d’Antonio Mas- bèl·lic va ensenyar a l’Institut Jaume Balmes
ferrer i de Magina (1939-1942) i al Maragall (1943-1977), ambdós
Villa, ambdós de de Barcelona. Com a ensenyant va col·laborar
Barcelona. Estava també amb la Universitat de Barcelona (1939-
casat amb Ana 1940), i, per oposició, (1945-1946 i 1946-1947).
Roca, natural de L’any 1959 va rebre una beca de la Fundació
Figueres, i el matri- Juan March per investigar sobre les “Relaciones
moni no va tenir políticas castellano-aragonesas desde Jaime I a
descendència. los Reyes Católicos”. L’any 1990 va ser nomena-
Professor de dida membre per Girona de la Real Academia de la
buix natural i pintu- Historia.
ra, de dibuix cal·li- Ha publicat nombrosos estudis sobre la histò-
gràfic, geomètric i topogràfic de l’institut de ria de la corona catalanoaragonesa a la baixa
Figueres, ho compaginava amb classes particu- edat mitjana a Hispania, Annals de l’Institut
lars de dibuix en la seva acadèmia del carrer dels d’Estudis Gironins, Revista de Girona, Archivo
Enginyers. Va obrir una galeria fotogràfica al cos- Español de Arte, Anuario de Historia del Derecho
tat de l’acadèmia el 1864, fins a 1867 any en Español, Sefarad, Tamuda, Estudis Universitaris
què la va posar a la venda. Catalans, Boletín de la Real Academia de
Va realitzar diversos retrats. Se sap que va Buenas Letras i Analecta Sacra Tarraconensia.
retratar el fundador de l’institut, Julián González↑ Ha publicat: Introducción a la historia de
de Soto (1860), del qual en va fer donatiu al cen- España (Barcelona: 1943), Historia general de la
tre d’ensenyament. Al Museu de l’Empordà es piratería (Barcelona: 1959). Les seves obres més
conserva un altre retrat de la seva autoria, del Sr. meritòries són La Corona de Aragón y los estados
Delfabro, datat de l’any 1876. del norte de África: Política de Jaime II y Alfonso IV
Va retratar membres de famílies benestants en Egipto, Ifriquia y Tremecén (Barcelona: 1951),
de la ciutat, es té coneixença també del retrat de El dissortat comte d’Urgell (Barcelona: 1960; id.:
Josep Rodeja↑ Viader de l’any 1861. 1997 2a ed.), Historiadores de Indias: Antillas y
tierra firme (Barcelona: 1971), Jaume II: Aragó,
MASIÀ de ROS, Àngels Granada i Marroc (Barcelona: 1989), Relación
(Figueres, 24.VIII.1907 – castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el
El Masnou, el Maresme, 1.III.1998) Historiadora Ceremonioso (Barcelona: 1994, 2 vols.).
En col·laboració amb Francesca Vendrell de
Filla de Jesús Rafel Masià Oltra, coronel de l’exèr- Millàs va escriure Jaume el dissortat: darrer
cit destacat al castell de Sant Ferran de Figueres, comte d’Urgell (Barcelona: 1956).
natural d’Alcoi, i de Maria de la Concepció de Ros A petició del claustre de professors de l’insti-
Reig, de Figueres, va ser la gran de sis germans. Va tut Maragall, va rebre el Lazo de la Orden Civil de
estudiar al Col·legi de la Presentació de Figueres, i Alfonso X el Sabio (1977).
a l’adolescència va residir a Girona. Llicenciada en
Filosofia i Lletres, especialitat Història, a la MASIÀ de ROS, Antònia
Universitat de Barcelona (1927), va ser l’única (Figueres, 18.I.1918 – Girona, 6.VII.1978)
noia de la seva promoció. Va prosseguir amb el Escriptora
doctorat (Madrid, 1931) amb un estudi sobre
Gerona en la Guerra Civil en tiempo de Juan II, la Filla de Jesús Rafael Masià Oltra, coronel de l’exèr-
tesi va obtenir Premi Extraordinari (Madrid: 1943). cit destacat al castell de Sant Ferran de Figueres,
Es va dedicar a l’ensenyament, tasca que va com- natural d’Alcoi, i de Maria de la Concepció de Ros
paginar amb la investigació històrica. Reig, de Figueres, va ser la quarta de sis germans.
506
MASMITJÀ
Professionalment va treballar en un laborato- L’any 1938 va ser capellà militar a Toledo, i l’any
ri. Molt inquieta intel·lectualment, va col·laborar següent destinat a la Casa de Fernández de la Hoz
a la Revista de Girona. Va publicar: Anem a mer- (Madrid, 1939-1946), lloc on va desenvolupar
cat (Girona: 1975), obra que va ser premiada diferents càrrecs, va dirigir la revista Caridad i es
amb el primer premi del concurs literari “Los va llicenciar en Filosofia i Lletres. Retorna a Dax
mercados de la provincia”. per a l’ensenyament del Dogma i va a l’Amèrica del
Sud. És nomenat assistent general i es fa càrrec
MASJOAN FAJOL, Joan del Seminario Mayor Interdiocesano de Quito
(Vilabertran, 9.I.1910 – Barcelona, 2.X.1997) (Equador) (1947-1962). La tasca portada pel bio-
Químic i pintor grafiat s’ha definit com a integradora i estimulant
per a despertar la maduresa intel·lectual i espiri-
Fill de Crescencio Masjoan Casadevall, d’ofici tual en la formació sacerdotal dels seminaristes.
barber, natural de Vilabertran, i de Victòria Fajol Durant la seva estada a l’Equador va organitzar las
Figueras, de Fortià. Es va casar amb Antonieta “Semanas Vocacionales”, les quals potenciaren
Claramunt Soler, natural de Santa Coloma de les vocacions, i varen tenir com a conseqüència
Queralt (1912-1983) i el matrimoni va tenir dos l’ampliació del Seminario Mayor de Quito i la fun-
fills: Ernest (1936) i Joana (1945). En quedar dació de quatre Seminarios Menores. Així mateix,
vidu es va casar en segones noces amb Antònia va tenir gran activitat fora del seminari: va ser
Escriu Cantellet (2.VI.86). requerit per la Nunciatura, per la Santa Seu,
Va estudiar la carrera de Químic a Barcelona l’Episcopat Equatorià el va nomenar delegat per a
(1940) i va residir a Santiago de Xile (1952-1962). diversos congressos d’Amèrica i Europa. En com-
Des del punt de vista artístic, tot i que va plir els vint-i-cinc anys de sacerdoci va rebre nom-
assistir per un període de set anys, al Reial Cercle brosos reconeixements.
Artístic de Barcelona, es considerava de forma-
ció autodidacta. La seva obra es pot incloure Posteriorment, va retornar a França, a París, on
dins el postimpressionisme amb la integració va ser professor del Seminari Major de Beauvais i
d’elements onírics. El mateix autor es definia l’any 1964 va portar la Direcció Provincial de la
com a colorista figuratiu. Els seus quadres es tro- comunitat de les Filles de Maria (Madrid). Es va
ben en col·leccions particulars, i una bona part a incorporar a Espluga de Francolí (1965), Palma de
Sant Hilari Sacalm. Mallorca, Figueres (1972-1978), Reus (1978-
Ha exposat al Cercle Artístic de Barcelona 1981) i, de nou, Figueres (1981-1987).
(Barcelona, 1988 i 1991) a Tarragona. Va col·laborar en diverses publicacions periò-
diques com el Butlletí dels pares paüls, el setma-
MASJUAN RAULÍ, Joaquim nari Empordà (Figueres), on va tractar temes
(Barcelona, 25.V.1907 – Figueres, 9.X.1987) relacionats amb la comunitat paüla, i als Annals
Religiós paül de l’Institut d’Estudis Empordanesos.
Va escriure obres per a l’estudi del grec
Fill de Salvador Mas- Elementos de griego (Madrid: 1941; id.: 1942 2a
juan i de Francisca ed.). Des del punt de vista comarcal compta amb
Raulí. la monografia El Asilo Vilallonga (Figueres:
Va ingressar al 1981) amb motiu del centenari de la seva funda-
Seminari de París ció. Va publicar una biografia del pare paül Julián
(1926), va ser orde- González de Soto (1803-1864).
nat sacerdot a Dax
(1.VII. 1934), i des-
tinat com a profes- MASMITJÀ, Dídac
sor de grec a l’Escola (s. XIX) Prior
Apostòlica de Prime-
Combe, professor Prior del Convent de Nostra Senyora del Camp,
de Dogma al Seminari Major de Montauban. Garriguella (1832-1833).
507
MASÓ
MASÓ BUJONS, Pere Va escriure més de cent sardanes i alguns

(Figueres, 26.XI.1893 – 10.VI.1970) Mestre balls vuitcentistes per a cobles. Podem destacar:
Amics de Canyamars, Amer sardanista, Santa
Fill de Victoriano Masó Cordomí, escrivent, i de Cristina de l’Armentera, El Pla de l’Armentera,
Teresa Bujons Boix, ambdós de Figueres. Ullastret (1984), Bàscara, Bon aplec (1985),
Va aconseguir el títol de mestre de primera Begur sardanista, Bufades i bufets (1986),
ensenyança (Girona, 1916). El primer lloc de tre- L’Aplec de Ninou, Cantallops (1987), Un tresor
ball va ser, com a interí, a les Escaules (1917), d’or, La pineda fosca (1988), Queralbs, Unes
posteriorment, en propietat, a la Bisbal de fulles al vent (1989), Sant Pere de Reus, Monells
Falset, el Priorat (1919), i Figueres (1922), lloc (1990), Sant Pere de Navata (1991).
on va ser el primer director de l’Escola Graduada
de nens ubicada a l’antic convent de franciscans,
càrrec que va ostentar fins l’any 1939. Va ser un MASQUEF VALL, Pere
dels impulsors de les noves escoles que s’inau- (Figueres, 12.IV.1925 – 8.IX.1997)
guraren el 3 de gener de 1933, l’actual Col·legi Empresari i hoteler
Sant Pau. Va ser elegit president del “Centre de
Col·laboració Pedagògica” dels mestres de l’Alt Fill de Pere Masquef Cornadó (1898-1975), fun-
Empordà (1933). dador de l’Hotel España, i de Francisca Vall
Després de la guerra civil el biografiat va ser Crivillé, natural de Pobleda (Tarragona). Es va
cessat i inhabilitat per haver exercit càrrecs direc- casar amb Maria Palou Esteba, i el matrimoni va
tius, tot i amb això, va continuar en el Grup tenir un fill, Francesc, conegut amb el sobrenom
Escolar com a mestre, fins a la seva jubilació de Paco. Va ser el continuador del negoci fami-
(1939-1963). liar, l’Hotel España, situat al carrer de la
Va crear la biblioteca del centre escolar, la Jonquera, de Figueres.
qual tenia com a destinataris tant els alumnes Va estar implicat en
com la comunitat d’ensenyants. En una època en nombroses iniciati-
la qual no era habitual disposar de llibres de lec- ves ciutadanes: vin-
tura, allà s’hi trobaven llibres d’avantguarda de culat al Centre d’I-
tots els temes. niciatives Turístiques
(CIT) associació que
MASÓ QUER, Josep agrupava el sector
(L’Armentera, 22.IX.1925 – d’hostaleria i pro-
Parlavà, el Baix Empordà, 16.VIII.1991) Músic moció turística de la
qual en va ser presi-
Fill de Josep Masó Clotas, pagès, natural de dent. Va ser regidor
Bàscara, i d’Assumpció Quer Turá, de Garrigàs. Es de l’Ajuntament de
va casar amb Maria Boj Pardàs i va tenir tres fills. Figueres (1967-1979), membre de la Unió
Començà els estudis musicals a l’edat de set Esportiva Figueres, president de la Penya Taurina
anys. Els seus professors foren Joan Duran de Figueres i vicepresident de la Federació Taurina
solfeig, Josep Blanch↑ Reynalt de composició i de Catalunya. Fou membre fundador de
fiscorn, Enric Sans↑ de violí, i Josep Nadal de l’Associació de Veïns del carrer de la Jonquera de
trombó. Des de 1955 residí a Olot on va exercir el la qual en va ser el president. Va aglutinar els
magisteri musical a l’escola de l’Orfeó Popular veïns del carrer i el va revitalitzar organitzant con-
Olotí fins al 1960. cursos de dibuix, curses d’atletisme i diverses
Va formar part de les cobles-orquestres activitats culturals.
Bohèmia, Pau Rossinyol de Castelló d’Empúries, Partidari de la festa taurina, va lluitar fins als
Iris de Salt, La Principal d’Olot, La Principal de la darrers moments per la recuperació de les curses
Garrotxa, La Principal de Sant Feliu de Pallerols i de braus a la plaça de Figueres, tancada des que
La Principal de Llagostera en la qual es va jubilar. va passar a ser de propietat municipal (1989).
508
MASSANET
L’any 1996 va rebre el Diploma al Mèrit esdevingut un dels màxims representants del
Turístic que atorga la Generalitat. La Federació moviment surrealista empordanès.
d’Entitats Taurines de Catalunya, de la qual n’era Els viatges a Itàlia i, concretament, per la Tos-
membre, li va atorgar el III Premi Pere Balañá cana, unit a la proximitat de les excavacions
(Olot, 1997), per la seva entrega i constància en d’Empúries, li estimularen l’afecció a l’arqueologia.
favor de la festa taurina. Es va implicar en les activitats polítiques
locals en ser nomenat batlle de l’Escala (1959-
MASSAGUER, Carme 1966), durant el seu mandat va preocupar-se
(Figueres, s. XX – Mallorca, s. XX) per: augmentar l’abastament d’aigua, la pavi-
Bibliotecària mentació de carrers i vies d’accés, va dissenyar i
executar l’ampliació el passeig marítim del muni-
cipi i es va construir el port dels pescadors.
Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries de
Barcelona. Va exercir a la biblioteca de Palma. Va exposar a Girona, a l’Exposició Primer Saló
Va col·laborar amb J. Llabrés en l’elaboració de l’Associació d’Artistes Independents de la
de la “Bibliografia mallorquina” (Butlletí de la Galeria Catalònia (Barcelona, 1936), amb el
Societat Arqueològica Lulliana, 1943). Grup Indika (Sala de sessions de l’Ajuntament
(Figueres), 1952), al Salón de Mayo (1957,
1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964,
MASSANET JULI, Joan 1965, 1966, 1967 i 1968), a la III Bienal Hispa-
(L’Armentera, 24.V.1899 – l’Escala, 23.XII.1969) noamericana (Barcelona, 1955), a la Primera
Farmacèutic i pintor Manifestació Pictòrica d’Art Contemporani Empor-
danès (exposició itinerant, 1960) i en nombroses
Fill d’Isidre Masanet manifestacions col·lectives.
[sic] Lloveras, met- Va exposar individualment a la Sala Caralt
ge, de l’Escala, i de (Barcelona, 1953), a la Galeria Belarte (Barce-
Dolors Juli Ximinis. lona, 1965), decorats per l’obra Solitud (l’Escala,
En quedar orfe de 1960). Pòstumament la seva obra ha estat pre-
mare va ser l’àvia sent en nombroses exposicions col·lectives i
materna, Atal·la Xi- s’han organitzat diverses manifestacions indivi-
minis, italiana, qui duals en recordança: Homenatge a Joan
es va fer càrrec de Massanet (pintura, dibuix i escultura) (Galeria
part de la seva for- Massanet (l’Escala, 1971), Joan Massanet, època
mació juntament surrealista (1926-1939) (Museu de l’Empordà
amb la seva tia (Figueres, 1971), Dibujos de J. Massanet (1920-
Francesca Ximinis. Es va casar amb Margarida 1930) (Galeria Vallès, Figueres, 1973), Joan
Serra Roca (1928), farmacèutica, de Figueres, Massanet, obras de 1924 a 1969 (Galeria René
amb qui va compartir feina i aficions artístiques, Métras, Barcelona, 1973), Exposició antològica
i va tenir dos fills, Salomé i Joan Ramon↑. de Joan Massanet (Patronat de les Excavacions
D’adolescent va estudiar als Maristes de d’Empúries i Museu d’Empúries, l’Escala, 1978),
Girona, la carrera de Farmàcia a Barcelona Joan Massanet (1899-1969). Antològica (Fon-
(1926), i es va doctorar a Madrid. A la capital va tana d’Or, Girona, 1979), Joan Massanet: pintures
tenir ocasió de visitar el Museu del Prado, es va i dibuixos, (Art-3, Figueres, 1979), Joan Massanet
poder impregnar de les obres dels grans pintors, (Museu de l’Empordà, Figueres, 1979), Massanet
i això el va encaminar a desenvolupar la seva i els seus amics (Galeria Massanet, Figueres,
afecció per la pintura, la seva gran vocació. 1982), Homenatge a Joan Massanet: exposició
Adscrit a moviments avantguardistes, va ser soci retrospectiva (l’Escala, 1999), i Joan Massanet o
fundador dels Independents de les Galeries l’espectre de les coses (Museo Nacional Reina
Dalmau, va ser el fundador del grup d’artistes Sofía, Madrid, 2005 i Museu d’Art de Girona,
gironins que ell anomenà Indika (1952). Ha 2006).
509
MASSANET
MASSANET SERRA, Joan Ramon MASSANET SIMON, Pelai

(Figueres, 14.II.1931 – Girona, 1.III.2004) (Llers, 1840? – Figueres, 14.VII.1913)
Galerista i col·leccionista Advocat i polític
Fill de Joan Massa- Fill de Josep Massanet i de Maria Simon, amb-

net↑, farmacèutic, i dós naturals de Llers. Es va casar amb Catalina
de Margarida Serra, Manegat Poli (23.X.1871) de Figueres, i el matri-
farmacèutica, de Fi- moni no va tenir descendència.
gueres. Es va casar Va estudiar la carrera de Dret, i a la dècada
amb Josefina Solés dels 80 disposava de despatx al carrer dels Tints,
Medinyà, de l’Escala. de Figueres. De tendència republicana, va ser
Va realitzar estudis regidor de l’Ajuntament de Figueres (1894-
de farmàcia, i va 1897), i diputat provincial (2.XI.1888-1891, i del
treballar a la fàrma- 2.XII.1909-2.V.1911).
cia de la família, a Va ser membre actiu del Casino Menestral
l’Escala. Figuerenc, essent vicepresident (1882), presi-
Conegut popularment amb el nom de Jagi, a dent (1883, 1887-1889) i, posteriorment, presi-
la dècada dels 70 va obrir una galeria d’art a dent de la Junta Consultiva (1892-1894).
l’Escala i una altra a Figueres, ambdues bateja- Va dirigir el diari independent La Tramontana
des amb el nom de Joan Massanet. Un dels seus (1885), i va pertànyer a la lògia maçònica Luz de
principals objectius va ser el de difondre l’obra
Figueras amb el grau 33è (1891), on gaudia del
pictòrica del seu pare i la de joves pintors.
nom simbòlic de Justiniano.
MASSANET SIMON, Concepció

(Llers/Figueres?, 24.III.1843 – ?, 1912) MASSÓ GILBERT, Joan
Benefactora escoles (Figueres, 1886? – Barcelona, 13.IX.1971)
Artista de varietats
Filla de Josep Massanet i de Maria Simon, amb-
dós naturals de Llers. Tant ella com la seva ger- Conegut artísticament amb el nom d’“Oh, Gran
mana Esperança↑, varen deixar establerta una Gilbert”, va treballar per diverses capitals europees.
institució benèfica a favor dels nens de les esco- De jove es va traslladar a Barcelona on va ini-
les municipals. Els interessos dels valors del ciar-se en el treball d’actor, chansonnier i humoris-
Banc d’Espanya llegats es van destinar a la crea- ta, va marxar a Buenos Aires on va treballar i al
ció de cantines escolars i a l’ajut dels menys afa- Brasil, entre altres llocs de l’Amèrica del Sud, per
vorits de l’escola, els quals també es varen bene- retornar a Barcelona. A la capital comtal va actuar
ficiar de les colònies d’estiu a mar o a muntanya. durant molt anys essent molt apreciades les seves
intervencions. Se sap que, en els darrers vint anys,
MASSANET SIMON, Esperança actuava a la Bodega Bohemia.
(Llers/Figueres?, 26.X.1854 – ?, 1922) Va participar en la pel·lícula de Manuel
Benefactora escoles Summers Juguetes rotos (1966).
Filla de Josep Massanet i de Maria Simon, amb-
dós naturals de Llers. Tant ella com la seva ger- MASSOT, Miquel
mana Concepció↑, varen deixar establerta una (Peralada, ? – 17.X.1462) Carmelita
institució benèfica a favor dels nens de les esco-
les municipals. Els interessos dels valors del Va ser doctor en Bíblia, teòleg i batxiller en ambdós
Banc d’Espanya llegats es van destinar a la crea- drets. Va adquirir, per vuit mil sous barcelonins,
ció de cantines escolars i a l’ajut dels menys afa- tots els béns i les rendes de la casa del Sant
vorits de l’escola, els quals també es varen bene- Sepulcre de Peralada (1445), al prior de la
ficiar de les colònies d’estiu a mar o a muntanya. Col·legiata de Santa Anna de Barcelona. Va dotar
510
MASSOT
el convent d’una bona biblioteca, amb diversos lli- amb l’escalenc Ramis↑. Va desplaçar-se a
bres de sermons que ell mateix havia compilat. Va Barcelona i va assistir a l’Escola de Belles Arts de
ser prior de Peralada (1430-1453). Sant Jordi i a Llotja (1949-1950). L’any 1957 va
Va escriure Sermones, i una obra sobre juris- a París, assisteix a l’Escola del Louvre i es fami-
prudència. El ms 583 de la Biblioteca de liaritza amb l’art més innovador. Posteriorment
Catalunya, de Felip Ribot De haeresi et de infide- realitza una estada a Suècia, i resideix a
lium incredulitate et de horum criminum indice, Estocolm (1964). Va morir jove a conseqüència
és copiat de la seva mà. d’una malaltia respiratòria crònica.
Va fundar el Grup Indika (1949), juntament
MASSOT BALAGUER, Lluís amb els artistes Evarist Vallès↑, Torres Monsó,
(Figueres, 12.IV.1891 – Roma, 22.III.1962) Joan Massanet↑, Joaquim Casellas, Emília
Advocat i polític Xargay, Joan Sibecas↑ i Ramon Molons↑. Va ser
membre fundador del Cercle Artístic Figuerenc,
Fill de Josep Massot Basil, dedicat al comerç, i de secció del Casino Menestral. L’any 1960 formà
Catalina Balagué [sic] Auter, ambdós de Figueres, part del Grup Abstracte Empordanès. Va ser un
domiciliats a la plaça de la Constitució. dels organitzadors del Premi Tina de pintura del
De jove dirigí les publicacions Cultura Escolar Port de la Selva (1966). El seus quadres, inun-
i Butlletí de Catalunya. dats de colors càlids, reflecteixen el seu fort tem-
Va ser assessor del CADCI i membre de la perament i personalitat. Va passar per una fase
Unió Catalanista. Militant de la Lliga Regiona- naturalista, per l’esquematització, l’informalisme
lista, va ser regidor de l’Ajuntament de Barce- i retornà a representacions esotèriques.
lona. Decebut de la Lliga, durant la dictadura de Va exposar individualment i col·lectivament a
Primo de Rivera, es va afiliar a Acció Catalana, diferents llocs de la geografia espanyola: El Jardín
però se’n separà durant la Segona Republica i (Barcelona, 1949), a la Sala Icària (Figueres,
tornà a la Lliga. De profundes creences religio- 1949, 1955, 1957, 1959, 1961, 1963), a la Sala
ses, va ser dirigent de la Lliga Espiritual de la Bigas (Vic, 1949), a les Galeries Pallarés (Barce-
Mare de Déu de Montserrat. Va tenir gran amistat lona, 1955), al Saló d’Art Lliure (París), Colegio de
amb el cardenal Anselm Albareda Ramoneda. Va España (París), a l’Ateneu (Barcelona, 1959), al
ser diputat per Lleida (1933). Grand Café (Ceret, 1959), al Celler d’en Climent
(Selva de Mar, 1963), participa en l’exposició
MASSOT GUILLAMET, Bartomeu Pintors i Escultors Espanyols (Perpinyà, 1963),
(Figueres, 17.I.1923 – Barcelona, 26.V.1974) al Saló de Maig (Barcelona, 1963, 1964, 1966,
Pintor 1968), a la Sala Francesc Armengol (Olot,
1966), a la galeria Darhim (Benidorm, 1973) o a
Nét de pintors, tant la Sala Estudio (Elx, 1974).
per part paterna Algunes de les seves obres varen il·lustrar
com materna, Lluís publicacions locals com Canigó i els llibres: Cent
Massot i Francesc Consells d’Amor de Carles Fages↑ de Climent,
Guillamet↑, i fill de obra escrita al 1960; però que no va ser editada
músics, el pare, fins al 1990, els contes Brillante, el tren que
Carles Massot Ros, salvó una vaca (1964), de M. Àngels Ollé; El
era pianista, i la bruel de Castelló (Gaüses: 1996) de M. Àngels
mare Anna Guilla- Anglada↑ amb la col·laboració de Joan Paradís↑
met era violinista. i Creus Dalgà, o El viatge prodigiós d’un pintor i
L’ambient familiar un follet (Gaüses: 1996).
el va encaminar cap Guanya el Primer Premi de Pintura Ciutat de
a la pintura i la música. Granollers (1959), i el Tercer Premi de Dibuix del
Des de ben jove va assistir a classes amb VI Concurs d’Art de la Diputació de Girona
Ramon Reig↑ i Josep Bonaterra↑ i sortia a pintar (1961).
511
MATABOSCH
El Museu Benlliure de Crevillent va dedicar-li Dirigeix un dels programes de Canal Cuatro

una exposició antològica (1974), així com el Circus, más difícil todavía (2008).
Museu de l’Empordà (1975), la galeria Studium Alguns dels títols publicats: “Apuntes para
(Valladolid), la Rhodas (Figueres) i la Gregorio una historia del circo”, a El Circo y su mundo,
Marañón (Benidorm). catàleg de l’exposició. Sala d’exposicions de l’es-
tació La Concordia FEVE. Bilbao, desembre-
gener 1996-97. “L’acrobatie à vélo”, al catàleg
MATABOSCH GIMÉNEZ, Genís de l’exposició Roule Le Cirque, Museu Auto-
(Figueres, 18.I.1977) Especialista en circ Moto-Vélo de Chatellerault, juny-setembre 2001
o “Pablo Picasso y Rosita del Oro, historia de un
Fill de Genís Gimé-
amor barcelonés”, dins del catàleg de l’exposició
nez Díaz, planxista,
“Picasso y el Circo”, Barcelona-Marigny, Museu
d’Águilas (Múrcia), i
Picasso, tardor 2006.
de Concepció Mata-
És col·laborador de l’obra: La historia del
bosch Rovira, mes-
Circo en el país valenciano (València).
tra, de Figueres.
Llicenciat en His-
tòria de l’art per la MATABOSCH SIDERA, Frederic
Universitat de Giro- (Girona, 13.IV.1916 – Figueres, 25.VI.2004)
na (1999) i Diplo- Mestre i pintor
mat internacional Fill d’Ignasi Mata-
en administració i bosch Gironella,
conservació del patrimoni per l’Institut Nacional encarregat de la
del Patrimoni de París (promoció 2000-2001), fàbrica Grober, natu-
està cursant el doctorat. Ha estat becat per La ral de Girona, i de
Caixa d’Estalvis i Pensions per cursar estudis a Fernanda Sidera
l’estranger (1999-2000). Ha prosseguit la for- Vilamitjana, de Sant
mació assistint a cursos i seminaris. Feliu de Pallerols.
S’ha encarregat del management d’especta- Es va casar amb
cles a Catalunya com el Circ Raluy, el Circ de Montserrat Rovira
Moscou sobre gel, el Circ nacional de Cuba, el Subirats, mestra, na-
Circ Medrano de París, el Circ Imaginari o el Circo tural de Figueres, i
di Venezia. Ha signat les produccions d’Euro- el matrimoni va tenir una filla, Concepció, la qual
clowns (Cornellà), Estrellas del Circo (Albacete) o ha seguit l’ofici dels progenitors.
Gay Circus (Barcelona). Dirigeix els Festivals Va estudiar Magisteri i va assolir el títol de
Internacionals de Pallassos (Cornellà) i el Festival Mestre de Primera Ensenyança (Girona, 1935),
Internacional de Circo (Ciudad de Albacete). posteriorment el títol de cap de comptabilitat
Posseeix el major arxiu circense de l’estat i visi- (1940), i el de professor de Religió i Història
ta al voltant de cent circs anualment per tot el Sagrada (1940). Va exercir el magisteri a les
món. És propietari de Show Books, llibreria espe- escoles públiques de Vilabertran, Lladó (1936),
cialitzada en l’espectacle a Barcelona. Ha comis- la Tallada (1938-1939), i Sant Climent Sesce-
sariat nombroses exposicions sobre circ, ha donat bes. A Figueres, juntament amb la seva muller, va
conferències, i ha publicat en revistes especialitza- obrir l’Acadèmia Matabosch, acadèmia privada
des articles sobre el món circ, com: Arts de la Piste per a alumnes diürns, els quals rebien l’ensenya-
(París) o Circus (Santander), i ha estat redactor en ment primari, i nocturns, als quals preparaven
cap de L’Univers de Pinder (2002-2003). per examinar-se de comerç per lliure o per oposi-
Ha compaginat les seves activitats amb la cions. Va opositar i va ser destinat a Avinyonet de
docència, ha estat professor de l’Institut del Teatre Puigventós, després a l’escola del Bon Pastor
de Barcelona (2003), i dirigeix la revista trimestral (Figueres), on va ocupar-se de la direcció, i al
Infocirco (la revista iberoamericana del circ). Col·legi Sant Pau (Figueres, fins a la jubilació).
512
MATAS
Des de sempre va compaginar el magisteri fulls volants de temàtica religiosa, obres d’autors
amb la seva gran afició, la pintura i el col·leccio- com Julián González↑ de Soto o de Narcís Fages↑
nisme filatèlic i sigil·logràfic. Va ser alumne de de Romà.
l’Escola de Belles Arts de Girona, on va rebre el
mestratge del pintor Josep Aguilera. Es conside-
rava influït per Segundo Matilla (1862-1937), MATAS HORTAL, Joan
amb qui va coincidir els anys 1935 i 1936. En (Figueres, 15.XII.1826 –
establir-se a Figueres tenia l’estudi al carrer de Buenos Aires, 21.IX.1894) Polític
Tapis. La seva iconografia presenta fonamental-
ment el paisatge garrotxí i empordanès, la seva Els seus pares
tècnica ha estat qualificada de postimpressionis- volien que es dedi-
ta, caracteritzant-se per la llum i el color. En els qués al comerç fa-
darrers anys es va decantar pel dibuix a la canya. miliar, però ell es va
La primera exposició va ser a Girona (1935), sentir atret per les
al llarg de la seva trajectòria va sobrepassar les idees d’Abdó Terra-
cinquanta exposicions individuals per les contrades↑, es va afiliar
des gironines i barcelonines. L’any 1993 va expo- als republicans i va
sar a Roses, Girona i a la Galeria Fajol (Figueres). formar part del grup
Ha rebut diversos premis, entre els quals cal de joves revolucio-
esmentar: el Primer Premi de Pintura de l’Ajun- naris partidaris de
tament de Portbou (1955), 1r Premi Concurso la República que es
Bancobao (Figueres, 1956), 2n Premi Oli al II reuniren a la Font del Soc (1840).
Concurs d’Art (Figueres, 1957), Premio Nacional Es destacà en l’aixecament del castell de
de Pintura (1967), Medalla II Mostra d’Art Fontana Sant Ferran de Figueres (1843), favorable a la
d’Or (Girona, 1974), Medalla Menció Honorifica Junta Central Revolucionària de Catalunya.
2a Mostra de Pintura i Dibuix de les Comarques Va participar en la revolta de l’Empordà de
Gironines (Generalitat de Catalunya, 1985). 1854 i fou tinent de la Milícia Nacional figueren-
ca i cap dels milicians que defensaren Llers arran
MATAMALA del cop d’Estat d’O’Donnell (1856). De resultes
(Riumors, s. XIX) Cap de bandolers d’aquest fet va haver d’emigrar fins a rebre l’in-
dult. Va tornar, amb el general Pierrad i amb
Josep Rubaudonadeu↑, i va organitzar les forces
MATAS, Anton ciutadanes de Figueres. Es va fer càrrec del
(Figueres, s. XVIII – XIX) Impressor i llibreter comandament del castell de Sant Ferran (1868).
Va ser nomenat segon alcalde de Figueres i va
Tenia el negoci al carrer de Peralada. Va treballar presidir el comitè provincial del partit republicà.
des de finals del segle XVIII fins a mitjan segle XIX. Com a president del Comitè provincial del partit
Va imprimir obretes i fulls volants de caire reli- republicà federal a Girona, va prendre part activa
giós, traduccions de clàssics, libres de text, i en la insurrecció federalista de 1869 havent d’e-
altres fullets de caire oficial. xiliar-se fins que es decretà l’amnistia en favor
dels sublevats.
MATAS de BODALLÉS, Gregori Va ser elegit diputat provincial (1871) i presi-
(Figueres, s. XIX) Impressor i llibreter dent de la Diputació Provincial de Girona (1872).
Una vegada instaurada la primera República
Tenia el negoci domiciliat al carrer de Girona. (1873), va ser nomenat governador civil de la
Consta que treballà de 1837 a 1863, any en què província (1873-1874), càrrec que va exercir
traspassà la impremta a Antoni Garbí↑ Matas. sense deixar el seu habitual vestit de menestral,
Va imprimir rotatius locals com El Bien del País fet pel qual se’l va conèixer com el “gobernador
(1845-1846), La Granja (1850-1855), alguns de chaqueta”.
513
MATEU
Després del cop d’estat (3.I.1874) i la caigu- para la Vejez y de Ahorros, i de la Junta de Museos
da del govern de la Republica, va presentar la de Barcelona, entre moltes altres.
dimissió de governador civil, mantenint el Miquel Mateu va rebre nombroses distin-
comandament del batalló figuerenc de la Milícia cions, d’entre les quals cal destacar: la Gran Cruz
Nacional amb la qual defensà Figueres de l’atac de Cisneros (1964), la Medalla al Mérito
dels carlins. Durant la Restauració va formar part Turístico (1966), el títol de Periodista d’Honor
del consell regional del Partit Republicà Federal (1966), la Gran Cruz del Orden del Mérito
a Catalunya, càrrec que va desenvolupar per Agrícola (1966). Per la seva condició de col·lec-
espai de sis anys. En haver abandonat els seus cionista i home de lletres va ser membre de
negocis, els darrers anys de la seva vida es va l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, Acadèmic
veure en una precària situació econòmica i va de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
marxar a l’Argentina (1889), on va morir. (1952) i, entre altres, nomenat Soci d’Honor de
la Societat Cervantina de Madrid (1969).
Va ser un gran benefactor, tant de Peralada
MATEU PLA, Miquel –amb la creació del Museu del Vidre i Ceràmica,
(Barcelona, 16.VI.1898 – Museu del Vi, l’ampliació de la Biblioteca i les
Garbet, Colera, 2.X.1972) Industrial, polític, col·leccions de pintura, les Ediciones de la
bibliòfil, col·leccionista i mecenes Biblioteca del Palacio de Peralada o els
Certàmens Literaris, l’inici de l’empresa Cavas
Fill de Damià Mateu i Bisa, home de finances, i del Ampurdán–, com de l’Empordà, havent estat
de Mercedes Pla Deniel, fou el petit després de peça clau per desencallar l’embassament de
cinc nenes. Es casà amb Júlia Quintana Ylzarbe, i Boadella i el Museu Dalí. Des del seu traspàs, la
fruit del matrimoni nasqué una filla, Carmen↑. seva filla Carmen, juntament amb el seu marit,
Estudià a Barcelona, França i Estats Units. Artur Suqué, s’han fet càrrec del llegat, ampliant
Miquel Mateu entra i diversificant les activitats de lleure i serveis.
a formar part de la L’any 1998, amb motiu del Centenari del seu
història emporda- naixement, l’Ajuntament de Peralada dedicà un
nesa a partir de número monogràfic del Butlletí municipal a la
l’any 1923, moment seva trajectòria. Posteriorment, s’ha donat el seu
en què adquirí el nom a la sala d’actes del Centre de Turisme
Castell. Lloc que li Cultural Sant Domènec.
serví de punt de
partida per desen- MATEU QUINTANA, Carmen
volupar les seves (Barcelona, 18.II.1936) Benefactora
afeccions de col·lec-
cionista. Va haver Filla única de Mi-
d’alternar les obligacions d’home d’empresa, des quel Mateu Pla↑ i
de 1935 es va fer càrrec dels negocis familiars (la de Júlia Quintana
Hispano-Suiza, l’empresa Hijo de Miguel Mateu i Ylzarbe. Casada amb
FHASA, a Andorra), i de polític (alcalde de Barce- Artur Suqué, el ma-
lona 1939-1945), i ambaixador d’Espanya a trimoni té tres fills:
París, amb les seves estades a Peralada. Va ser Isabel, Javier i Mi-
col·laborador en l’editorial del setmanari Destino guel.
(Barcelona), on signava sota el pseudònim de Des del traspàs
Barcino. Va ser president del Consell d’Adminis- del seu pare, junta-
tració de Barcelonesa de Publicaciones S.A., ment amb el seu ma-
empresa editora del Diario de Barcelona, i presi- rit, s’ha fet càrrec del
dent del Consell d’Administració de l’Agencia EFE. patrimoni artístic i cultural, ampliant i diversificant
Va ser, també, president de la Caja de Pensiones les activitats de lleure i serveis.
514
MAUNÉ
És presidenta de l’Associació Cultural Castell Va assistir a l’Escola

de Peralada, i del Festival Internacional de Música de Música del Ca-
del Castell de Peralada, iniciat l’any 1987 ha esde- sino Menestral. Estu-
vingut un dels esdeveniments musicals més dià solfeig i piano
importants de les comarques gironines. amb J. Passolas↑ i
es desplaçava, set-
manalment, a Cas-
MAUNÉ ALAY, Carles
telló per anar a clas-
(Vilamacolum, 1.V.1899 – Figueres, 3.IX.1985)
ses amb Josep
Músic
Blanch↑ Reynalt,
Fill de Miquel Mau- però la guerra civil li
né, pagès, i de Rita va estroncar la con-
Alay, pagesa, va ser tinuïtat. Tot i amb això, posteriorment, va compa-
el petit de la família. ginar les activitats musicals amb l’estudi de
Es va casar amb magisteri.
Teresa Marimont Fou instrumentista de trombó, piano i acor-
Cruset, natural de dió. Gran músic de cobla que hauria assolit grans
Figueres, esparde- fites si una embòlia cerebral no l’hagués afectat
nyera, i el matrimoni quan tenia 45 anys.
va tenir un fill, Flo- De jove va pertànyer a la colla sardanista
renci↑. Nostra dansa (1944-1946). La primera formació
Fou instrumen- en la qual va participar va ser Moyambos (1943),
tista de tible, tenora i clarinet. Estudià solfeig i va seguir a l’Antiga Pep de Figueres, on va esdeve-
clarinet amb Josep Riera, la tenora amb Fèlix nir fiscorn segon. L’any 1952 li oferiren ser director
Sans i harmonia amb Josep Baró Güell. Va com- de La Caravana de Torroella de Montgrí (1952-56),
paginar les tasques musicals amb la botiga de en la qual tocava el trombó a la cobla i el piano en
els ballables. Va ser membre fundador, director i
calçat del carrer de Lasauca, de Figueres.
arranjador de la cobla-orquestra Costa Brava, de
Va formar part de les cobles Rovira, de Bordils
Palafrugell (1956-1964), i creador i director de
(1917), Gironins (1918), Figueres, de Girona
Mauné y sus dinámicos (1964-1970), va ser la pri-
(1919), La Principal de l’Escala (1920), i l’Antiga
mera formació que va arranjar sardanes i cançons
Pep, de Figueres (1921-1953). Va fundar el con-
catalanes per a conjunt, motiu pel qual en un prin-
junt i alhora cobla Pa-Na-Má (1953), on hi actuà cipi varen ser molt criticats, però després les altres
fins al 1965 any en què es jubilà. formacions seguiren la iniciativa.
Va compondre les sardanes (que solia signar Va compondre ballables com boleros, sambes
amb el segon cognom): Rebrolls de Figueres, Ja i pasdobles com Tres perlas. La primera composi-
t’ho diré, Colla Renaixement, La pageseta, Flor d’a- ció sardanista es titulà Nostra dansa (1944), amb
metller, Vilamacolum, Les noces d’or, Teresa, La lletra de Joaquim Prat. Altres sardanes: El vailet
casa pairal, És una joia, La nostra pubilla, Amistat, content, El clarejar, Les fires de Santa Creu,
Figuerenca, Riteta, Cor alegre. Nostra pedra, Record d’Empúries, Festeig inútil,
L’entusiasme d’en Bosch (1947), El deu de gener,
MAUNÉ MARIMONT, Florenci Isabel (1948), El salt de la reina, El bullici de
(Figueres, 18.VII.1925 – 13.VII.1995) Santa Creu (1954), De tu a tu, Pensant en l’Enric,
Músic i compositor Els de ca la Gràcia, Com tu la volies, El mercat dels
tortells, dedicada a Bàscara; L’aplec de Figueres,
Fill de Carles Mauné↑, músic i espardenyer, natural escrita en memòria d’Enric Barnosell Encara hi
de Vilamacolum, i de Teresa Marimont Cruset, sóc (1969), El meu espill (1970), El joguet dels
natural de Figueres, espardenyera. Casat amb avis, La calàndria, Gent d’ara, Bell-lloc o El cafè
Isabel Roca Montalat, de Figueres, dedicada al dels murris. Les sardanes revesses: Cançó enfa-
comerç, el matrimoni va tenir una filla, Montserrat. dosa, Bona sort, Passant febre.
515
MAURAT
Després de l’embòlia cerebral succeïda el Atenea. Al setmanari Empordà, hi col·laborava

22.VIII.1970, no sabia ni llegir ni escriure, però es amb la columna “Cada dia muda el vent”.
recuperà i, de nou, va estudiar música i va tornar a Va escriure obra poètica: Les cançons de
compondre. La primera sardana va ser Retorn, l’instant (Figueres: 1921), Estrelles caigudes
dedicada al mestre de solfeig i harmonia; després (Figueres: 1954), Poemes amb ocells (Barcelona:
David i Maria del Mont, dedicades als seus néts, i 1965), Un mateix fang. IV recull de poemes
El cor valent, després d’una operació de cor. (Barcelona: 1972), També el silenci. V recull de
poemes (Figueres: 1978).
Va aconseguir el seu primer premi en els Jocs
MAURAT, Cristòfor Florals de l’Empordà, celebrats a Figueres, de
(Cabanes, s. XVIII) Escultor 1917, amb la poesia Cançó de la tarda.
Autor d’una imatge de pedra de Sant Joan L’Ajuntament de Figueres el va nomenar Fill
Baptista feta per a l’església parroquial de la vila. Predilecte de la ciutat (9.XI.1978), i li va dedicar
una plaça (1985).
MAURICI PROETA MAYOR

vegeu: PROETA, Maurici (Castelló d’Empúries, s. XVII)
Important nissaga de notaris.
MAURICI SOLER, Jaume
(Figueres, 20.VI.1898 – 19.XI.1981)
MELIS RIDEAU, Adela
Poeta, traductor i assagista
(Nova Orleans, 16.XII.1858 –
Figueres, 20.III.1944) Propietària
Fill de Miquel Mau-
rici Soler, carnisser Filla d’Eduardo i Clementina. Es va casar amb
tallador, natural de Josep Guillamet Campistol. Va encarregar el pro-
Cabanes, i de Maria jecte de la casa Melis del carrer de Vilafant a l’ar-
Solé Pous de Santa quitecte Ricard Giralt↑ Casadesús (1922). Va
Llogaia. tenir cura del seu panteó, situat al cementiri de
Fou fundador i Figueres, dissenyat per Pelayo Martínez↑ i
director del setma- Frederic Marès↑ (1924).
nari Alt Empordà
(15.XII.1917 – 22.IX. MENÉNDEZ ALAMBILLAGA, Manuel
1923), publicació (Perpinyà, el Rosselló, 6.VI.1952) Professor,
setmanal catalanis- fotògraf i promotor cultural
ta que simpatitzava amb la Lliga Regionalista; la
dictadura de Primo de Rivera el va clausurar pel Fill de Manuel Me-
contingut dels seus articles polítics i també per ser néndez Martínez,
el seu director el secretari de la Lliga Regionalista contractista, natural
de Figueres. Es va veure obligat a exiliar-se a París. de Villabona Posada
Allà va treballar en una editorial i es va familiaritzar de Llanera, Astúries,
amb la llengua i cultura franceses. Es va incorpo- i d’Invención Alam-
rar als corrents simbolistes del modernisme. billaga Prieto, de
Tot i haver viscut allunyat del lloc de naixement, Barcelona. Va esta-
es a preocupar per l’embelliment del municipi. Va blir contacte amb
ser un dels promotors del monument dedicat a Llançà l’any 1970 i
Pep Ventura↑ i a la Tramuntana, i per la potencia- des de 1973 ha
ció d’actes culturals, juntament amb Fages↑ de estat el seu lloc de
Climent, va instaurar la Festa de la Poesia per part residència amb parèntesis a causa de la seva
de l’Agrupació de Cultura del Casino Menestral, dedicació a l’ensenyament a països estrangers.
516
MERCADER
Llicenciat en Español (Université de Perpignan, Va aconseguir el

1978), Maîtrise de Lengua Española (Université de títol de Magisteri
Toulouse, 1980), llicenciat en Filologia hispànica examinant-se per
(Universitat de Barcelona, 1981), DEA d’Estudis lliure. Va exercir a
Mexicans (Université de Perpignan, 1981). Màster l’escola de Barberà,
d’Administració i Gestió d’Empreses Culturals a les escoles de
(UOC, 2004) i Màster 2 Professionnel Direction de l’Ateneu Igualadí, i
Projets Artistiques (Montpellier III, 2005). va esdevenir direc-
Ha exercit la docència a França, Espanya i tor del Grup Escolar
Mèxic. Ha estat el director de l’Aliança Francesa a Ventós i Mir, de Ba-
Mèxic D.F. (1987-1993) i a Goiânia (Brasil) (1997- dalona, lloc on va
2001), i director del Centre Cultural Francès establir coneixença
(I.C.E.F.) a Malabo Guinea Equatorial (2001- amb la seva futura muller, Joana Matia. Fou direc-
2003). tor de les escoles de l’Ateneu Obrer Martinenc
Ha desenvolupat diferents facetes literàries, (1932-1933), lloc on va destacar com a pedagog i
la d’escriptor, poeta i traductor: Paratges de la va iniciar una Cooperativa Escolar i una Associació
memòria (Figueres: 1997), Poesias Goiânas d’Amics i Protectors de les Escoles. L’any 1933 va
(Goiânia: 1998), La cartera de Medinyà (Figueres: obtenir plaça a l’escola unitària de la Rambla
2001) traduïda al portuguès i al francès, Hierba Volart. El matrimoni va posar en marxa l’acadèmia
fresca (Figueres: 2002), Biokianas (inèdit) recull Sagrada Família, a Barcelona.
de 90 haikus en castellà. Ha traduït del francès Després de la guerra civil, la muller va ser
l’obra Ciudad águila, villa serpiente (México: sancionada amb la pèrdua de la carrera, mentre
1993), de L. Panabière i El Discurso teatral de que al biografiat se’l va enviar de Barcelona a
L. Ursili (México: 1993), de D. Meyran. l’Escola Unitària de nens de la Jonquera, on va
Com a fotògraf ha realitzat nombroses exposi- prendre possessió el setembre de 1944, i hi va
cions i les seves fotografies han il·lustrat porta- romandre fins al mes de març de l’any 1953. En
des de llibres i han estat publicades a revistes aquest període l’escola va esdevenir el punt de
especialitzades espanyoles com Nueva Lenta, trobada per a la gent del poble, es va constituir la
Foto Zoom i Arte Fotográfica. Va obtenir el primer Cooperativa Escolar, i l’Associació d’Amics i
premi en el Gran Premio Minolta España (1980). Protectors de les Escoles de la Jonquera (1948).
Ha obtingut també diversos premis nacionals i Va aconseguir molts donatius de particulars per
internacionals a Cartagena de Indias (1981), millorar l’escola jonquerenca, i es va publicar la
Cadaqués i Figueres (1982). revista Cooperación Junquerense (des de
Ha estat coordinador, juntament amb Joan M. 1948). Per totes les seves activitats se’l consi-
derà benefactor de la vila de la Jonquera.
Pau↑, del llibre de fotografíes Llançà (Barcelona:
Va rebre la Cruz de Alfonso X El Sabio (ordre
1997).
ministerial de 10.I.1956). El 31.X.1982 l’Ajunta-
Com a promotor cultural ha organitzat més de
ment de la Jonquera li va retre un Homenatge en
200 esdeveniments a Espanya, França, Colòmbia,
el qual se li va fer ofrena d’una placa i es va edi-
Mèxic, Brasil i Àfrica.
tar l’opuscle L’última lliçó d’un mestre (la
Ha estat l’ideòleg i fundador de la Fundació Jonquera: 1982).
FEM Art (fundació destinada a intercanvis artís-
tics empodanomexicans d’art) (Llançà, 2008).
MERCADER ANDREU, Pere
(L’Escala, 27.X.1885 –
MERCADÉ AGUADÉ, Jesús Cassà de la Selva, el Gironès, 15.VII.1969) Músic
(Vilabella, l’Alt Camp, 10.III.1905 –
Barcelona, 3.I.1995) Mestre Fill de Rossendo Mercader Silvestre, músic i
cadiraire conegut popularment amb el nom de
Va estudiar al Seminari, però va deixar la forma- Rossendo cadiraire, de Fontclara, i de Maria
ció religiosa i es va decantar per l’ensenyament. Andreu Bargolat, de l’Escala.
517
MERCADER
Instrumentista de Quan el biografiat

tible i tenora, deixe- tenia tres anys la
ble d’Albert Martí↑. família es trasllada
Prolífic compositor, a Portbou, lloc on
va escriure prop de resideix fins escla-
quatre-centes sar- tar la guerra, mo-
danes, algunes res- ment en què van a
ponen al prototipus Llers, per retornar a
de la sardana em- Portbou.
pordanesa. Cultivà Va iniciar la seva
un estil de composi- trajectòria profes-
ció popular mante- sional a l’Hotel Fran-
nint el predomini de la inspiració per damunt de la ce, regentat per Joan Suñer de Colera, fins que
tècnica. Va utilitzar el pseudònim Joan Calders. aquest marxa a l’Amèrica del Sud. Va seguir a
Va ser un dels fundadors de la cobla La Sel- l’Hotel Miramar propietat de la família Roger, i
vatana (1913), després de la guerra va ingressar a estableix amistat amb Alfons Roger. Seguida-
l’orquestra Hispània i, més tard, a La Principal de ment treballa amb el reconegut xef Pere Grano-
Llagostera (1942) fins que es retirà, el 1950. llers↑, el qual regenta el Buffet de la Gare de
D’entre la seva nombrosa producció sardanís- Portbou. Es traslladà a Figueres i va compaginar
tica, moltes amb paper solista per a tible i tenora, estudis amb la feina a la cuina del Col·legi La
cal esmentar els títols: Presumida, Mar menuda, Salle, i en fer la mili va aconseguir ser el cuiner de
Escalenca, Montnegre, Conxita encisera, Els dos Capitania General de Catalunya, a Barcelona.
promesos, Mar moguda, Marició, L’espigall. Després de la mili va treballar al restaurant
Altres: La pagesa (1906), El Montseny (1906), La Alàbriga de Sant Feliu de Guíxols, on va establir
gaita (1907), Nit serena (1907), Bosquejant bona relació amb els propietaris de l’establi-
(1908), Tristesa (1908), Cant a la Selva (1909), ment, els germans Tognola, de Suïssa, i alterna-
Violetes (1910), El 19 de juliol (1917), Anita va la temporada estiuenca a Palamós o Sant
(1940?), Encisadora (1940?), Baixant de la Font Feliu i la hivernal al Mirabelle de Londres o a
del Gat (1951), Florejada (1951), En Xiva (1955), l’Olivella-au-lac a Suïssa.
L’amic Peracaula (1957), L’avi de Gràcia (1957), Els Tognola bastiren l’edifici figuerenc, el Motel
Cançó de casa (1959), La Festa de L’Escala, Ampurdán, i encomenaren la direcció a Mercader.
Conversa d’amor, Dues faluguetes, Dos ocellets, A partir de l’any 1961 va dirigir el Motel Ampur-
Els picarols, Ella i jo, Murmulls, Ramells, Maria del dán de Figueres i, més tard, el biografiat va cons-
Carme, Dos promesos, Aplec de Caldes, Aplec a truir i inaugurar l’Almadrava Park (Roses, 1969).
Palamós, Mar menuda, Lluna de mel, Fonts de Qualificat com a cuiner excepcional, gaudia de
Caldes, Maria del Carme, Conxita encisera. Les sensibilitat per transformar i actualitzar una recep-
seves preferides eren Esquellots, Joanic, El rapso- ta, va revolucionar la cuina empordanesa i li va
da. També va escriure sardanes revesses. donar prestigi. Algunes de les seves receptes han
esdevingut plats clàssics com l’amanida de faves
amb menta o el platillo de sèpia amb tripa de ba-
MERCADER BRUGUÉS, Josep callà. Bon conversador, alguns clients s’hi atansa-
(Cadaqués, 14.IV.1926 – ven per la bona cuina i la conversa amb el biogra-
Granollers, el Vallès Oriental, 2.XI.1979) fiat, entre els quals destaquen Josep Pla i Salvador
Restaurador Dalí↑. Gran lector, una de les seves aficions era el
col·leccionisme de llibres de gastronomia.
Fill d’Alfred Mercader, electricista, natural de A títol pòstum, l’Ajuntament de Figueres li va
Cadaqués, i de Maria Brugués, de Palau-saver- atorgar la Medalla de Plata (en sessió de Ple de
dera. Es va casar amb Anna Baret Cabratosa i el desembre de 1979), per la tasca realitzada en el
matrimoni va tenir dues filles: Anna M. i Lídia. món de l’hostaleria i la gastronomia.
518
MILLA
MERCADER MIRÓ, Jordi Barcelona), de la paperera Miquel Costas i

(Portbou, 15.III.1943) Enginyer industrial Miquel. També fou membre del consell d’adminis-
tració d’Abertis (2005), d’Immobiliària Colonial, i
Fill de Josep Maria directiu del cercle d’Economia.
Mercader Vidal, fun- Ha publicat La realidad de un sueño: Barce-
cionari de duanes, i lona, sede de los Juegos Olímpicos de 1992
de Maria Miró Ro- (Barcelona: 1987).
sell, ambdós del Ha rebut la Gran Cruz de la Orden del Mérito
Vendrell (Tarrago- Naval i el Premi Trajectòria Professional dels
na). Va estudiar al Enginyers Industrials de Catalunya (2006).
Col·legi de La Salle,
de Figueres, conegut MIÉGEVILLE, Llorenç
popularment amb el
(Figueres, 27.IX.1833 – Amer, 17.VII.1908)
nom d’Els Fossos.
Impressor i llibreter
Enginyer indus-
trial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Les primeres notícies documentades daten de
(Barcelona), becat al Centre d’Estudis Nuclears de 1857, mentre que les darreres pertanyen a la pri-
Grenoble, amb intenció de dedicar-se a la investi- mera dècada del segle XX, moment en què el
gació, després de l’estada a Suïssa es va adonar negoci va passar a la família Masdevall↑.
que aquest camp era molt verge a Espanya. Va Com a impressor tenia la seu al carrer de
complementar la formació amb un Màster en Palau (actual Rambla). Disposava també de lli-
Economia i Direcció d’Empreses per l’IESE. breria i s’ocupava de l’enquadernació de llibres.
Amb el suport de l’alcalde de Barcelona, Josep Molts dels títols impresos eren de caire religiós.
María Porcioles, propietari d’Industrias del Papel y
la Celulosa (INPACSA), va ingressar en el món
empresarial, va ocupar-se de la direcció general MIETTE
de l’empresa, i fou conseller delegat i president. vegeu: BESSIÈRE-MAHÉ de BOISLANDELLE,
Marie-Antoinette
Ha desenvolupat moltes tasques d’alta res-
ponsabilitat i gerència en empreses i càrrecs
públics. Ha estat president de l’Empresa Nacional MIGUEL DEBLONDEL de BASSOLS,
Bazán (1985-1988), de l’Instituto Nacional de Domènec de
Industria (INI) (1988-1990), durant el govern de (L’Escala, s. XIX) Pintor
Felipe González (PSOE). L’any 1991 va ser nome-
nat membre del Consell d’Administració del Grup Va figurar a l’exèrcit carlista, després de la Paz de
Gas Natural, en representació de Repsol. Vergara li varen ser reconeguts tots els seus mèrits.
Fou vocal de la Junta Directiva del Círculo de Va ser auditor de marina i va ascendir a general.
Economía (1974-1980, 1987-1995, 2002-2005) Va participar en una Exposició de Belles Arts
i vicepresident (1980-1987, 1999-2002). de Girona (1878) amb els quadres Plegaria,
Des del juny de 2003 és vicepresident del Después de la tempestad i una marina.
Consell d’Administració de La Caixa i Aigües de
Barcelona. Conseller de Repsol YPF (27.X.2004) MILLA MARIMONT, Francisco
amb caràcter d’extern dominical, com a repre- (Santa Coloma de Gramenet, el Barcelonès,
sentant proposat per La Caixa, així mateix va ser 19.XI.1923 – Figueres, 12.I.2006) Esportista
nomenat membre de la Comissió d’Auditoria i
Control. El juny de 2006 renuncia al càrrec de Fill de Josep Milla Ribera, contractista, natural de
vocal de la Comissió de Nomenaments i Retri- Colera, i de Consuelo Marimont Coll, natural de
bucions i accedeix a la Comissió Delegada i Medinyà. Va ser el gran de dos germans. Es va
Comissió d’Estratègia d’Inversions i Competència. casar amb Rosa Munjó Carreras, de Figueres, i el
Fou president del Grup Agbar (Aigües de matrimoni va tenir un fill, Joan.
519
MIMÓ
A l’edat de quatre Considera que fou el seu oncle Valentí, una per-
anys es trasllada sona sensible, qui l’ajudà a observar la natura,
amb la família a Fi- de manera que, aquesta i l’art han estat “els dos
gueres. Després de estigmes claus de la seva vida”.
la guerra civil el bio- Quan l’any 1959 comença a treballar a l’esta-
grafiat, conegut fa- bliment de la poetessa Pilar Nierga↑, aquesta
miliarment amb l’a- l’encoratja a incorporar-se al món de l’art
pel·latiu de Paco, es posant-lo en contacte amb l’elenc artístic figue-
va incorporar a l’e- renc d’aleshores que freqüentava la fonda del
quip del Frente de mecenes Josep Martí↑ Roca, i comença a rebre
Juventudes, i des- les orientacions plàstiques de Joan Sutrà↑, Joan
prés al primer equip Sibecas↑ i Diego Torrent↑.
de la U.E. Figueres (Unió Esportiva), on va esde- El 1968 ingressa a l’Escola Superior de Belles
venir una peça clau. La temporada 1947-1948 Arts Sant Jordi de Barcelona rebent les orienta-
va ser fitxat pel Terrassa, lloc on es va quedar de cions plàstiques de Ramon Sanvisens (deixeble
tres temporades moment en què va ser fitxat pel del pintor Joaquim Mir), i de Teresa Llàcer que l’i-
F.C. Barcelona, abans de debutar en el Barça nicien en el tractament del color. Aquests anys
d’en Kubala i en Segarra, la seva salut es va de formació a Barcelona resulten plens d’interès
veure debilitada per una dolència hepàtica. i li permeten compartir inquietuds pictòriques,
Posteriorment, es va incorporar al Figueres, club teatrals i musicals amb joves de la seva genera-
del qual es va jubilar als trenta-tres anys. Va ció, de manera que el 1970 es dedica plenament
assolir el carnet d’entrenador i es va convertir en a l’art, iniciant una etapa impressionista, amb la
l’entrenador de la Unió Esportiva Figueres per un pràctica, de manera intensa, de la pintura de
període de set temporades, una fita important va cavallet a l’aire lliure.
ser l’ascens del club a Tercera Divisó. El 1971 fa el seu primer viatge a Madrid, per
La Generalitat de Catalunya li va concedir la conèixer el Museu del Prado i el Museu d’Art
Medalla de l’Esport (1986). Contemporani, però és al Museu Sorolla on des-
cobreix, en les pintures del mestre, la llum i els
MIMÓ, Joan colors de les ombres. El 1972 estudia gravat a
(Figueres, s. XVI) Escultor l’Escola de Belles Arts d’Olot i decideix viure i tre-
Autor del retaule a Santa Úrsula per a l’església ballar al poble de Llers, el qual considera un
parroquial de Castelló d’Empúries (1563). mirador excepcional i obert a l’Empordà, i el seu
amic i galerista Carles Vallès↑, l’anima a fer la
seva primera exposició. El 1973 viatja a París
MINISTRAL AGUSTÍ, Josep
interessat, sobretot, per la pintura impressionis-
(Borrassà, estiu de 1945) Pintor i escultor
ta, però és l’exposició retrospectiva del pintor
Fill de Pere Ministral Chaim Soutine, al Musée de l’Orangerie, la que li
Bramon, jardiner, de causa un fort impacte. Aquest mateix any es casa
Riumors, i de Maria amb Pilar Bagó i Arché, a la qual considera un
Agustí Casals, de pilar fonamental a la seva vida.
Dosquers, és el gran El 1974 coneix Ramon Pujolboira↑, amb qui
de dos germans. De farà, a finals dels 70, els gravats de les dues car-
família pagesa, quan petes de la Suite Figarias, i el 1975 assisteix a
Josep tenia dos l’Escola Internacional de Pintura Mural Contem-
anys, la família es porània, al Monestir de Sant Cugat del Vallès, per
trasllada a Figueres, seguir la tècnica de pintura al fresc, i el 1977 viat-
però passa els es- ja per Suïssa, Àustria i Alemanya per estudiar l’ex-
tius amb els avis pressionisme alemany i coneix el col·leccionista
materns al Mas de Can Genassa de Dosquers. d’art i arquitecte Olivier Jacques que s’interessa
520
MINISTRAL
per la seva obra i li organitza exposicions priva- Ha conreat la pintura mural com El Crist de l’o-
des a Zuric i a San Francisco. livera per a l’absis de l’Església Parroquial de
Des del 1971 fins al 1980 participa en nom- Llers (1994), i per encàrrec de l’Ajuntament de
brosos concursos de pintura obtenint diversos Figueres, el grup escultòric Figueres, ai? dedica-
guardons, el primer el Premi Raimond Maragall de da a Josep Pla (1997), l’escultura l’Encreuament
Pintura Jove de Sala Parés de Barcelona, i poste- de vents (1999), col·locat al giratori de la Marca
riorment el Premi Titto Cittadini del Certamen de l’Ham, i el Llibre de les bruixes de Llers en
Internacional de Pintura a Pollença, i el Primer homenatge a Fages↑ de Climent col·locat, amb
Premi Alt Maestrat a Terol, fins a guanyar-ne més motiu del centenari del seu naixement, a l’espai
d’una trentena. creat per l’arquitecte Xavier Teixidor a Llers
Va ser membre fundador del Grup 69 (creat (2003). Ha realitzat també les escultures d’ho-
l’any 1984, juntament amb Ansón↑, Lleixà↑, menatge als donants de sang a Palau-saverdera
Pujolboira i Roura↑). Amb els membres d’aquest (2006) i Pont de Molins (2008).
grup participa en un mural dedicat a Salvador Dalí A la primavera del 2004, en el transcurs de
titulat 5 Visions dins un espai empordanès (1984). l’any Dalí preparà 1.280 quadrats multicolors
Aquest mateix any exposen a Banyoles i s’escriu la d’homenatge a Salvador Dalí un mural pictòric de
monografia Un tríptic gens críptic (Figueres: 1985) més de 50 m2 amb la col·laboració de l’Escola
dedicada al Grup. L’any següent, per les Fires de d’Art Àurea, acció a la Rambla de Figueres i als
Santa Creu a la Rambla de Figueres, organitzen un cellers Espelt de Vilajuïga.
Striptease pictòric, i a l’estiu de 1986, amb motiu El març de 2009 es va inaugurar, al presbiteri de
de les Olimpíades de Barcelona, el grup treballa en l’església parroquial de Bàscara, el retaule contem-
el macromuntatge escultòric efímer Per una Flama porani El Crist del Fluvià, realitzat amb una escultu-
92, a la platja d’Empúries a l’Escala, tot reivindi- ra de ferro i vitralls amb la tècnica de la fusina.
cant que la flama arribés a Empúries, escultures Ha treballat la promoció artística desenvolu-
que posteriorment foren instal·lades a les rotondes pant nombroses activitats formatives al Patronat
figuerenques. Posteriorment, a la Rambla va tenir de la Catequística el 1976 amb Miquel Capa-
lloc el muntatge dels Cubs Dalinians (2004). lleras↑ i Ramon Pujolboira i més tard en solitari
Juntament amb la resta de membres del Grup ha (1978-1983), a l’Escola Pública de Llers (1978-
participat en les il·lustracions del conte Sant Jordi 1979), a l’Escola d’Estiu per a Mestres, al
vist per Montserrat Vayreda (2005). El Grup 69 va Col·legi Públic Salvador Dalí de Figueres (1983-
rebre el Premi Sirena del Consell Comarcal de l’Alt 1984), a l’Escola Annexa de Girona, als col·legis
Empordà (2006), destinat a la persona o entitat públics Josep Pous i Pagès, Salvador Dalí, Paula
que es destaca en el foment de la projecció de la Montal, i a l’Institut Cendrassos, de Figueres, i al
comarca. Centre Empordà de Roses (1984-1987). Del
El 1985 el setmanari Hora Nova de Figueres li 1987 al 1988 ha impartit classes de composició
atorgà, ex-aqueo amb el músic Jaume Cristau↑, a l’Escola Municipal d’Art de la Cellera de Ter.
el Premi Barretina com a reconeixement a la seva Des del 2002 fins al 2007 fou Membre del
trajectòria professional. Consorci del Museu de l’Empordà, i de la Fun-
Des de la seva primera exposició del 1972 a la dació Clerch i Nicolau de Figueres.
Sala Armengol d’Olot, la seva obra ha recorregut, La seva obra s’estructura sovint en sèries:
en més d’un centenar d’exposicions, galeries de Homes de Llers (1973-74), Quatrestacions (1976-
Ceret, el Pertús, París, Luberon, Vaucluse, Zuric, 77), Tretocell (1980-82), Llersvegetaciotramun-
Los Angeles, Lattrop (Holanda), Andorra, Barce- tanahoritzó (1981-83), Albes de març (1983),
lona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Madrid, Santan- Dotze apòstols de la música (1985), Hivernblanc
der, Terrassa, Mataró, Figueres, Olot, Girona, (1985-86), Transmutaciolivera (1986), Maren-
Granollers, Cadaqués, Roses, l’Escala, Llança, dins (1987-88), Polirítmia (1988-90), Laberint
Tossa de Mar, Salt, Vic, Sitges, Banyoles o la Sènia, (2000), El color de les ombres (2002) i el seu estil
i ha estat present a ARCO (Madrid) i ARTEXPO evoluciona del paisatge empordanès amb detalls
(Barcelona). naturalistes, cap a la figura humana amb una
521
MINISTRAL
lleugera abstracció expressionista, amb explo- de la direcció de l’Enciclopedia Marin Ilustrada

sions de color, passant per l’expressionisme abs- (Barcelona: 1961).
tracte. Fins que, a partir de l’any 2000 comença Va guanyar un premi de caire pedagògic per
la sèrie Laberint on, sobre fons suaus i geomè- l’obra Los Héroes no mueren (1958?).
trics, pren força la poètica de la línia, el ritme i el L’any 1980 va rebre el Premio Ondas Nacional
gust mai oblidat pel color. de Televisión per la sèrie Doctor Caparrós.
Medicina general.
MINISTRAL MASIÀ, Jaume
(Girona, 1914 – Barcelona, 19.IV.1982) MINOBIS GUILLAUMES, Joan
Mestre i escriptor (Figueres, 22.III.1930) Botiguer i actor
Va estar afincat, a
temporades, al po- Fill d’Antonio Mino-
ble de Maçanet de bis Budó, ferrer de
Cabrenys. Va exercir tall, natural de Fi-
el magisteri a Sant gueres, amb negoci
Feliu de Guíxols i situat al carrer de
posteriorment a Bar- Peralada, i de Nar-
celona. Va ser autor cisa Guillaumes
teatral, novel·lista i Güibas, natural de
guionista de ràdio i Vilafant, va ser el
televisió. De les sè- petit de tres ger-
ries catalanes: Doc- mans.
tor Caparròs. Medicina General (1979) i Doctor En esclatar la
Caparrós, metge de poble (1982), protagonitza- guerra civil el biografiat i la família s’eixoplugaren
des per Capri. A Radio Nacional tenia el progra- a Boadella, circumstància que el va vincular per
ma El humor y la radio. Fou col·laborador d’El sempre a la població. Allà va conèixer Joan
Correo Catalán on col·laborava diàriament. Cantenys, el qual per trasmissió oral cantava
Va escriure nombroses obres per a la cançons populars.
Biblioteca Oro, de l’Editorial Molino, en les quals Amic de la tertúlia i dels acudits, des de jove
signava amb el pseudònim de J. Lartsinim. En es va vincular al Patronat de la Catequística, va
elles el protagonista, el psiquiatra Ludwig van participar en els concursos del Golpe de Gong i
Zigman, n’era el fil conductor: El caso del psico- va formar part de l’Agrupació Arlequín. L’any
análisis (Barcelona: 1949), La señorita de la 1960 va inaugurar el El Patio Andaluz, local de
mano de cristal (Barcelona: 1950), El caso de la ball flamenc a l’aire lliure, destinat al turisme,
grafología (Barcelona: 1951), El doctor no recibe que estava ubicat a la cantonada del carrer
(Barcelona: 1952), Sencillamente una cinta de Heras de Vila amb Peralada.
máquina (Barcelona: 1952), La pista de los L’any 1980, juntament amb Eduard Bartolí↑,
actos fallidos (Barcelona: 1953). Josep Maria Gumbau↑, Montalat↑ i Toni
Altres obres foren: Vaya equipo (1946), ¿Qué Montal↑ varen constituir el grup teatral Els
es la psicología? (1953), La España que usted Nens de Boadella, amb l’acompanyament musi-
no conoce (Barcelona: 1955), Ciutat petita i cal de Josep Maria Surrell, autor també de
delicada (Barcelona: 1975; id.: 2004 2a ed.), l’arranjament musical. Les cançons populars
Tierra-dos (Barcelona: 1972), ¿Está habitada la sentides a Boadella constituïren una part del
tierra? (1978), Nosaltres, els mestres (Barcelona: repertori del grup.
1980), Confessem-nos? (Barcelona: 1980), La primera representació va ser L’Auca dels
Tramuntana boja (Barcelona: 1981). nens de Boadella, estrenada al Patronat de
Obres teatrals: la comèdia Proceso a la vida la Catequística (1981), i l’any següent a la Sala
(s.l.: s.a.) i Demà és festa (?). Es va encarregar Edison.
522
MINOBIS
MINOBIS PUNTONET, Gregori M. Després de la seva mort es va publicar un

(Figueres, 21.VIII.1933 – Barcelona, 9.X.1965) recull de textos Coses dels homes, coses de Déu
Benedictí i teòleg (Barcelona: 1966) amb un estudi i una nota
biogràfica sobre ell.
Fill de Robert Mi-
nobis Planas, dedi-
MINOBIS PUNTONET, Montserrat
cat al comerç, de
Figueres, i de Caro- (Figueres, 24.X.1942) Periodista
lina Puntonet Caball,
de Maçanet de Ca- Filla de Robert Mi-
brenys. nobis Planas, dedi-
Va ser el gran de cat al comerç, de
cinc germans: Gre- Figueres, i de Caro-
gori M., Salvador, lina Puntonet Caball,
Montserrat ↑, Carme de Maçanet de Ca-
i Roser. brenys. És germana
A Figueres va estudiar als Germans de les de l’anterior.
Escoles Cristianes fins als deu anys, moment en Va realitzar estu-
què ingressà al Seminari de Girona on va estudis de Filosofia i
diar humanitats, filosofia i un curs de teologia. El Lletres i de Ciències
setembre de 1952 va ingressar a la comunitat de la Comunicació.
benedictina de Montserrat, on després del curs Aviat es va iniciar a Ràdio Popular de Figueres
de postulantat i noviciat va estudiar filosofia i (1961), com a locutora, redactora i guionista.
teologia, essent ordenat sacerdot el 1958. L’any 1971 es trasllada a Barcelona i compagina
L’abat Aureli Escarré el va enviar a estudiar a els estudis amb la feina, al departament literari de
Roma, on prosseguí estudis al Col·legi Inter- l’editorial Nova Terra. S’incorpora a Radio España
nacional de Sant Anselm (1958-1960), es va lli- (1974-1976), tres anys després passa a Radio
cenciar en Filosofia i en Teologia, matèries de les Nacional de España (RNE), com a reportera del
quals fou professor a Montserrat. programa Viure a Barcelona per a Ràdio Penin-
En retornar a Montserrat desplegà una gran sular, i per a Ràdio 4, la primera emissora en
activitat pedagògica, va esdevenir articulista català creada l’any 1976, on realitza entrevistes
col·laborador de les publicacions Serra d’Or culturals dedicades a literatura, cinema, música i
(1960-1964) i Qüestions de vida cristiana (1961- arts plàstiques. A Temps Obert també realitza
1965), va contactar amb grups de joves i va entrevistes titulades “Un altre caire”, a polítics
organitzar el I Col·loqui a Montserrat (1963). catalans. Presenta i dirigeix gran diversitat de pro-
L’any 1963 va anar a Heidelberg per estudiar grames i temàtiques: de música, adreçats a joves
alemany i, posteriorment, a París, on preparà el intèrprets de música clàssica, magazines cultu-
doctorat en Teologia (1963-1965), amb el tema rals o espais d’informació política.
de la fe com a adhesió i amb el títol Le Connu Ha col·laborat també amb Televisió Espa-
Inconnu. La doctrine de Saint Thomas d’Aquin nyola (TVE), comença amb les col·laboracions a
sur la connaissance de Dieu dans le “De Divinis l’Informatiu Miramar, com a redactora i entrevis-
Nominibus”, malauradament la malaltia li va tadora, al magazine dedicat a la gent jove Can
impedir finalitzar-la. 80, l’informatiu matinal Bon Dia, Catalunya, i
Dotat d’una expressió brillant, mostrava codirigeix i presenta L’Odissea (1993-1996),
interès per tot allò que representava un valor programa dedicat a les novetats literàries.
humà i una riquesa d’esperit. Admirava Teilhard En premsa escrita, va col·laborar en la recu-
de Chardin per l’esforç de síntesi que suposava peració de la revista Oriflama, i des dels seus ini-
la seva obra i a Roma va descobrir la filosofia de cis amb el diari Avui, Full del Dilluns, Oriflama,
Blondel, en la qual es va trobar molt identificat. Hora Nova i Serra d’Or.
523
MIQUEL
Des de 1971 milita activament i política en la tercer de cinc germans. Es a casar amb Àngels
lluita antifranquista. Participa en l’engegada i Ballart Barangó, de Terrades, la qual regentava
potenciació del moviment feminista a Catalunya una botiga de comestibles al carrer Germanes
i forma part de les I Jornades Catalanes de la Massanet. El matrimoni va tenir tres fills: Ramon,
Dona (1976). Participa en el desenvolupament Amadeu i Josep.
del Congrés de Cultura Catalana i col·labora en L’any 1925 va deci-
el I Congrés de Periodistes Catalans (1979). Ha dir iniciar un negoci
participat activament en la política, primer amb pel seu compte,
Unió Democràtica de Catalunya (UDC), amb dedicat al comerç
Anton Canyellas, i posteriorment amb Iniciativa de fruites i verdures,
per Catalunya (IC). inici de l’actual em-
Va ser fundadora i presidenta de la Xarxa presa Miquel Ali-
Europea de Dones Periodistes d’Espanya i de mentació. Quan arri-
l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya bà el moment, els
(1994-2002). Va ser la primera dona degana del tres fills formaren
Col·legi de Periodistes de Catalunya (2001-2004), part del negoci fa-
i directora de Catalunya Ràdio (2004-2005). Ha miliar.
exercit de professora a la Universitat Pompeu Fabra Miquel Ballart, Ramon
i ha impartit classes a altres universitats. (Figueres, 17.VII.1926)
Ha escrit: Aureli M. Escarré, abat de Mont-
serrat: 1946-1968 (Barcelona: 1987), Rigoberta Casat amb Immaculada Armengol, de Sant Pere
Menchú, la veu dels indígenes (Barcelona: 2003), Pescador.
la protagonista és la guatemalteca guardonada Miquel Ballart, Amadeu
amb el Premi Nobel de la Pau (1992), que es va (Figueres, 14.V.1930)
veure obligada a exiliar-se per la seva lluita contra
la injustícia i la manca de llibertat. Joan Perucho Casat amb Adelina Comas Oliveras, de Figueres,
(Barcelona: 1998), Lluís-Anton Baulenas (Barce- el matrimoni té tres fills: Pere, Josep i Imma.
lona: 1998), Mercè Canela (Barcelona: 1998). Miquel Ballart, Josep
En col·laboració amb Rosa Gil ha publicat (Figueres, 1.I.1933 – Barcelona, 20.IV.2003)
Aquí ràdio. Crònica de les ones a les comarques
Casat amb Rosa Vilanova, el matrimoni va tenir
de Girona (1933-1982) (Girona: 2003).
dos fills: Ramon i M. Àngels.
Va rebre el Premi Ciutat de Barcelona (1987)
pel programa Barcelona Oberta, el premi Espais Els tres germans treballaren junts i decidiren
del Centre d’Art Contemporani (1990), el premi crear tres branques: fruita, verdura i alimentació.
l’Atlàntida (1991) de la Nit de l’edició, el premi L’empresa va evolucionar ràpidament i varen ser
de ràdio d’Òmnium Cultural (1992), el premi de innovadors en les xarxes de distribució dels ali-
l’entitat CIEMEN (1993) i la Creu de Sant Jordi de ments a la província de Girona. L’any 1967 esta-
la Generalitat de Catalunya (1996). bliren la baula intermitja entre majorista i deta-
L’any 1999 va ser la pregonera de les Fires i llista, amb establiment ubicat al carrer de la
Festes de la Santa Creu de Figueres. Rutlla. L’any 1970 inauguraren el magatzem a
l’engròs de 4.500 m2 per a la compra directa dels
establiments comercials, el qual va servir també
MIQUEL, Germans per expandir-se a tota la província de Girona i
(Figueres, s. XX) Empresaris part de Barcelona.
L’any 1986 segueix l’expansió amb la inaugu-
MIQUEL ESTELA, Pere
ració d’un magatzem a Vilamalla de 15.000 m2.
(Les Escaules, 12.IV.1902 – Figueres, 17.VI.1961) A partir d’aquest moment el seu radi d’acció s’am-
Fill de Ramon Miquel Salvanera, de les Escaules, plia a Barcelona i una gran part de Catalunya.
amb negoci de ciment a les Escaules, va ser el Amb els anys obren sucursals a Tortosa
524
MIRAVITLLES
(Tarragona), Burgos i l’any 2008 inauguren sucur- Va ser una de les primeres víctimes de la guer-
sal a Antequera (Màlaga). A partir d’aquests ra civil. Confinat a l’Hospital de Santa Llúcia, va
nuclis queda coberta la xarxa alimentària de tot ser assassinat.
Espanya. Han creat també la xarxa de Gros
Mercat de Cash & Carry, actualment compten
MIRAVITLLES, Antoni
amb 56 supermercats al major a tot Espanya.
(Figueres, s. XIX) Pintor
Miquel Alimentació és la segona empresa de
distribució de Catalunya i la quarta d’Espanya.
Va restaurar i encarnar el Crist Negre de l’esglé-
sia parroquial de Peralada (1822).
MIR, Miquel
(s. XVII) Prior
MIRAVITLLES NAVARRA, Jaume
Prior del Convent de Nostra Senyora del Camp, (Figueres, 18.II.1906 –
Garriguella (1605-?). Vallvidrera, el Maresme, 10.XI.1988)
Escriptor, publicista i polític
MIRALPEIX CARRERAS, Tomàs Fill de Joan Mira-

(Anglès, la Selva, 14.VII.1883 – vitllas [sic] Sutrá,
Castelló d’Empúries, 23.VII.1936) fuster, natural de
Eclesiàstic, fotògraf i promotor cultural Figueres, i de Sara
Navarra Beizo, natu-
Fill de Pere Miral- ral de San Juan
peix Morell, natural Bautista (Monte-
d’Anglès, i de Lluïsa video). Va tenir dos
Carreras Blanquera, fills, els quals naixe-
de Sant Martí Sa- ren als Estats Units.
presa. Va realitzar Conegut popu-
els estudis al semi- larment com en
nari i va cantar mis- “Met”, va ser company, a l’Institut Ramon
sa el 1908. Destinat Muntaner, de Dalí↑, Xirau↑, Reig↑, Rodeja↑ o
a Sant Miquel de la Subias↑, l’anomenada “generació figuerenca
Pera, exercí de vica- dels anys 20”, amb els quals participà en la
ri a Garriguella, Cas- redacció de la revista Studium.
telló d’Empúries i a la catedral de Girona. Als setze anys es traslladà a Barcelona per
Va retornar a Castelló en haver estat nomenat estudiar enginyeria, i s’incorporà a la política
capellà de l’asil Toribi Duran. Mossèn Tomàs va activa militant a Estat Català. Fou detingut i con-
establir bones relacions amb els castellonins, demnat a presó que va evitar perquè s’exilià a
sobretot per a la seva dedicació als joves. Fou el París. Allà va acabar els estudis i va entrar en
fundador del grup juvenil Els Esplais i de la publi- contacte amb els surrealistes, i col·laborà amb
cació quinzenal L’Espiga, de la qual n’era el Salvador Dalí i Luis Buñuel a les pel·lícules Un
director. Va ser un gran animador del teatre, fou chien andalou (1928) i L’âge d’or (1929). Des de
autor de la lletra de Pastorets de tradició, peça París participà, el 1926, en l’intent fracassat de
musicada per Josep Blanch↑ Reynalt. Macià d’envair Catalunya des de Prats de Molló i
Va ser un gran aficionat a la fotografia, va declarar la República Catalana, fets pels quals,
retratar grups de castellonins i va editar una sèrie en tornar a Espanya el 1930, fou empresonat
de targetes postals de Castelló, impreses amb fins a la proclamació de la República. El 1929
fototípia, i una sèrie del seu poble nadiu, Anglès; s’havia afiliat al BOC i el 1934 ho va fer a ERC.
algunes de les seves fotografies es publicaren a Durant la guerra civil fou representant d’ERC
l’Àlbum Meravella i a la revista Costa Brava. en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i
525
MOLAR
director del Comissariat de Propaganda de la exposava el seu pensament polític. En sortiren

Generalitat. quatre números.
L’any 1939 es va exiliar i es va establir a Va prologar les obres d’Àngel Estivill Sexo, moral
França des d’on va dirigir El Poble Català. Va fer y familia. Contra los conceptos burgueses, la con-
estada a l’Àfrica del Nord, a Mèxic, i als EUA. A cepción proletaria (Barcelona: s.d.), de Josep
Nova York va col·laborar en la publicació Spanish Serra Pàmies Fou una guerra contra tots (Bar-
Information, butlletí del govern republicà espa- celona: 1980) i de Jordi Xifra Constitucions, partits
nyol a l’exili. A finals de la dècada dels 40 va i autonomies (1808-1978) (Barcelona: 1981).
incrementar la seva productivitat periodística i En col·laboració amb José M. Caparrós Lera
era freqüent veure les seves col·laboracions en ha escrit El cine republicano español (1931-
periòdics sud-americans. Als anys cinquanta va 1939) (Barcelona: 1977); amb Josep C. Vergés,
abandonar definitivament les postures radicals i La prensa libre en la nueva democracia españo-
s’apropà a d’altres de pragmàtiques i possibilis- la: conferencias y coloquios del simposio inter-
tes per fer retornar la democràcia a Espanya nacional de Barcelona 14, 15 y 16 de diciembre
davant la incomprensió d’ambdós bàndols. de 1978 (Barcelona: 1979), i amb Josep Termes
Va tornar a Catalunya el 1962, va escriure en i Carles Fontserè va preparar Carteles de la
diverses publicacions periòdiques, en algunes República y de la Guerra Civil (Barcelona: 1978).
de manera regular El Correo Catalán (Barcelona) Pòstumament s’ha publicat Catalans a Madrid:
amb el pseudònim d’Spectator i a Tele-exprés articles publicats a la premsa de Barcelona
(Barcelona), i llibres de memòries i assaig. (Barcelona: 1998), amb introducció de Víctor
Entre les seves obres consten Contra la cultu- Castells.
ra burgesa (Barcelona: 1931), Ha traït, Macià?
(Barcelona: 1932), Per què soc comunista? (Bar- MOLAR VIDAL, Baltasar
celona: 1932), Porque soy comunista (Barce- (Llers, 6.VI.1848 – 3.XI.1926) Hisendat i polític
lona: 1932), Los obreros y la política (1932), De
Jaca a Sallent (Barcelona: 1932), El ritme de la Fill d’Antoni Molar i
revolució (Barcelona: 1933), El presupuesto de de Concepció Vidal.
la República (Barcelona: 1933), Crítica del 6 Es va casar amb
d’octubre (Barcelona: 1935) amb pròleg de Lluís Teresa Vidal Molar, i
Companys, Elements per a una campanya d’es- el matrimoni va te-
querra (Barcelona: 1936), Catalans. El que jo he nir dos fills: Albina i
vist a Madrid (Barcelona: 1937), Cosas de Aresi.
Cataluña. Lo que he visto en Madrid (Barcelona: Catòlic i d’idees
1938), Catalanes en Madrid (Barcelona: 1938), carlistes, va interve-
Catalans a Madrid (Barcelona: 1938; id.: 1998), nir en la política
Geografía contra geopolítica (1972), Barcelona, local, havent acon-
latitud Nova York, longitud París (Barcelona: seguit molts desen-
1971), Episodis de la guerra civil espanyola (Bar- ganys. Va ser alcalde de Llers (1918), la seva
celona: 1972), Humanització del català (1975), administració municipal es va caracteritzar per la
Los comunicados secretos de Franco, Hitler y claredat i honradesa.
Mussolini (Barcelona: 1977). Gaudia d’un important patrimoni a Llers
Ha publicat també els volums de memòries: –encara avui es poden contemplar les inicials BM
Gent que he conegut (Barcelona: 1980), Més a dues portalades d’entrada de la finca propietat
gent que he conegut (1981), Homes i dones de seva–, i a altres pobles de les rodalies. A la mina
la meva vida (Barcelona: 1982), Llums de de la seva propietat va cultivar espàrrecs que
Broadway (Olot: 1983), Els gols del Barcelona exportava a França. A Maçanet, va adquirir l’edi-
(Barcelona: 1981) fici destinat a local social, edifici obra de l’arqui-
A Mèxic edità una publicació titulada Cartes tecte Josep Azemar (1906), lloc on, posterior-
Obertes (1943), en espanyol i català, en la qual ment, s’hi establí La Maçanetenca.
526
MOLI
MOLI SERRA, Domènec llibres de bibliofília empordanesos com l’edició

(Figueres, 19.X.1933) facsímil de Dau al set, Tàpies empremta, de Pep
Impressor, escriptor i editor Vallès editats per la galeria Art-3 de Figueres. Del
1985 al 1987, apareix en edició de bibliòfil i en
Fill de Joan Moli forma de fascicles Olot Íntim.
Marmaneu i de Ma- S’ha dedicat a l’estudi de diversos temes
ria Serra Illa, amb- locals relacionats amb l’Empordà i, sobretot,
dós de Figueres. A amb la Garrotxa: recopila Sis llegendes olotines
la tardor del 1958 (Olot: 1977), de Josep Berga i Boix, actualitzant
es trasllada a Olot el llenguatge. Un núvol apretat per la tramuntana
on el 1960 es casa (Olot: 1971), Un núvol empès per la tramuntana
amb Marta Aubert (Olot: 1982), Quatre visions de l’Empordà (1977),
Barberí, dels Aubert A la recerca de la cuina garrotxina (1982), Olot
impressors i els íntim (1985-1987) (Olot: 1984), La cacera del
Barberí, fonedors. senglar a l’Alta Garrotxa (Olot: 1992), Mieres
Estudia primària (Mieres: 1992), El treball i els dies (Olot: 1995),
i batxillerat als Fossos de Figueres. Anys més tard L’artista i el gall (Olot: 1999).
es farà càrrec de la direcció de la impremta Aubert, Col·labora a La festa a les terres de Girona
establiment fundat el 1904. Conegut familiarment (Girona: 1991) amb el text “Els àpats”; a la col·lec-
amb l’apel·latiu de “Mingo”, la seva tasca la fa ció Olot, imatges per a la memòria (1995), publi-
derivar envers l’edició de llibres, que és la seva ca “El treball i els dies” a Jardins de parets
vocació. Les darreres edicions de Carles Fages↑ seques (2007), on es comenta la situació d’a-
de Climent, amb qui l’uneix una bona amistat, quest element arquitectònic a Cadaqués, la
s’imprimiran allà. Assoleix una gran activitat en l’e- Costa Vermella, a la Catalunya Nord, i la Garriga
dició de monografies artístiques. Col·labora acti- de Llers, o Avinyonet.
vament en la confecció de la col·lecció de bibliofí- Ha publicat estudis sobre temes artístics i
lia de Miquel Plana amb més de cent cinquanta monografies d’artistes garrotxins com: Deca-
títols. El primer d’ells fou Un núvol empès per la tra- trilogia (Olot: 1970), Olot, au de tardor (Olot:
muntana amb text de Domènec Moli. La impremta, 1974), La sínia del temps a Olot (Olot: 1978),
sota la direcció de Joan Moli, és a prop d’assolir els Olot art (1980), Pere Gussinyé (1980), Ramon
mil títols editats, la majoria sobre temes de les Barnadas, pintor a Olot (Olot: 1981), Dos-cents
comarques gironines. anys de l’Escola de Belles Arts d’Olot: 1783-
A Olot serà President del Cine Club i d’Omnium 1983 (Olot: 1984), Parlem de Xavier Viñolas
Cultural, cofundador dels Premis ciutat d’Olot. El (Olot: 1984), Josep Pujol (1985), M. Oliveras
2004 fa el pregó de Festes del Tura, d’Olot. (Barcelona: 1990), Miquel Plana: trajectòria grà-
La seva primera col·laboració en un mitjà de fica (Olot: 1992), Mieres (1992), Jordi Farjas
comunicació té lloc el 1955 al setmanari figuerenc (Olot: 1993), Clapera Mayà (Olot: 1995; id.:
Canigó. En arribar a Olot és redactor en cap del set- 2001), en col·laboració amb Jordi Pujiula i Josep
manari local i en la direcció de Ràdio Olot. En el Valls↑; Miquel Duran, el pintor de les Preses
curs dels anys col·labora a les revistes olotines: La (Olot: 2004), en col·laboració amb Jordi Pujiula,
Garrotxa, La Comarca, L’Olotí, Olot-Misión, Gra de Montserrat Vayreda i Josep Murlà, i Jardins de
Fajol, Dau al Set, i funda i dirigeix una breu etapa parets seques (Barcelona: 2007).
de Puigsacalm, una revista que desapareix segres- En el camp de la divulgació culinària, disposa
tada per la censura de la dictadura. Ha col·laborat dels títols: A la recerca d’una cuina garrotxina
també a la Revista de Girona, al Punt Diari i una (Olot: 1976), Paisatges i cuina (1981), La cuina
col·laboració mensual a l’Empordà Federal. i el temps (Olot: 1995), Cuina volcànica (Olot:
Col·labora literàriament en Sis visions de 1995), Can Mià de Palol de Revardit: cuina i tra-
l’Empordà, i imprimeix Cadaqués i l’art, Els pobles dició (Palol de Revardit: 1999), Pagesos i gas-
de l’Empordà, de Montserrat Vayreda↑, i altres tronomia (Palol de Revardit: 2003).
527
MOLINET
Amb He visto tres zorras azules, el 1967, més cèlebre bandoler de Sant Pere Pescador”, va
guanya el Premi Misión, i arran d’aquest fet nei- actuar durant la Guerra del Francès (1808-1814).
xen els Premis Ciutat d’Olot, encara vigents. En Segons Ròmul Sans es va casar l’any 1817 i
reconeixement a la seva col·laboració en el camp va tenir un fill; malauradament, aquest va morir i,
social, és posseïdor de dues Ales d’Olot. com a conseqüència, la biografiada va assassi-
Té en premsa: “Els Fossos de Figueres (1940- nar el marit i la cunyada. Se’n va anar a viure a
1950), 10 anys de masturbacions” i en prepara- París, després va residir a Perpinyà i, finalment,
ció “Retaule dels anys 60, a Olot”. es va ajuntar amb uns trabucaires que la nome-
naren el seu capitost i s’instal·laren a Sant Feliu
de la Garriga. Penedida de les malifetes va voler
MOLINET CALVEROL, Josep Maria
ingressar al convent de monges de Garriguella, i
(Figueres, 22.XII.1910 – 12.II.1995) Mestre
en no ser acceptada es va recloure al castell de
Fill de Joan Molinet Quermançó, on va morir en fer volar el castell.
Camps, secretari
d’ajuntament, natu- MOLINS GRATACÓS, Albert
ral de Vilademuls, i (Albanyà, 1919 – Sant Cugat del Vallès,
de Felicitat Calverol el Vallès Occidental, 31.I.1992) Funcionari
Forch, de Figueres.
Va ser el gran de Fill de la masia anomenada el Colomer, a la
nou germans i va parròquia del Pincaró (Albanyà). S’havia casat
haver d’ajudar la amb Montserrat Plaja Matas, i el matrimoni havia
família. Es va casar tingut un fill, Albert.
amb Pilar Trayter Va guanyar la plaça de secretari del municipi
Barris, de Figueres, i d’Albanyà (1950-1981). Va ser elegit alcalde per
el matrimoni va tenir una filla, Pilar. CiU (1990 i 1991-1992). Una de les seves preo-
Es va pagar la carrera treballant a l’empresa cupacions va ser la millora dels accessos i poten-
d’electricitat Hidro. D’idees republicanes, va can- ciar el turisme. Va crear un museu etnogràfic. Va
viar en esclatar la guerra en comprovar les actua- morir a l’Hospital General.
cions dels republicans. Va passar a l’España
Nacional. Va ser tinent del Terç de Montserrat. Va
MOLINS LANAS, Josep
escriure les seves vivències en el Terç de
(La Jonquera, 1874? –
Montserrat, les quals resten inèdites. Santa Coloma de Farners, la Selva, 10.I.1924)
Com a mestre, el primer destí va ser a Pals Músic
(1931), després Cabanes (1932), el Pasteral
(Girona), la Bisbal i el darrer destí va ser Figueres, Fill de Josep Molins i de Rosa Lanas. Es va casar
al Col·legi Sant Pau, fins a la jubilació, del qual en amb Anna Casademunt, natural de la Jonquera.
va ser director. Va intervenir en la vida municipal, Va ser professor de música a la vila de Palamós i
essent regidor de l’Ajuntament (1951, 1955). director de la cobla La Principal de Santa Coloma
Va rebre la Cruz de Alfonso X El Sabio (Madrid, de Farners. Va tenir una incidència notable a
1977), i la Medalla de Plata de la Ciutat (Figueres, principis del segle XX, ja que les seves sardanes
29.III.1977). eren de les més interpretades.
Va escriure una llarga llista de sardanes, d’en-
MOLINS BACH, Teresa de tre les quals: La cantaire de Farners, Salts i cama-
(Sant Pere Pescador, 1790? – des, Lineta, La damisel·la empordanesa, A tota
Quermançó?, Vilajuïga, 1826?) vela, Cercant donzella, Costa catalana, Himne
Comtessa de Molins i trabucaire a l’Empordà, Crisantemes, La Roser, Enveja,
Mariona, La Colometa, L’engrescadora, Matinals,
De la biografia coneguda no es pot extreure amb Cors enamorats, Enredadera, Prometatge, Marga-
claredat la ficció de la realitat. Qualificada com “el ridó, Una fontada, Salutació, Teresina, Un deliri,
528
MOLONS
Repic de campanes, L’Escut emporità, Grat record, jove va estudiar al Niu Artístic, de Gràcia, on
Records del Rosselló, La triomfadora, Recordança. estableix amistat amb el mestre Masdeu. Va for-
mar part del Cercle Artístic de Sant Lluc (1921).
MOLONS DOÑATE, Juli Va mantenir contacte amb els pintors Gimeno,
(Portbou, 16.IV.1929 – Figueres, 23.X.1981) Callicó i Santasusana.
Periodista i empresari Per qüestions labo-
rals, es trasllada a
Fill de Ramon Mo- viure a Irun (1922) i
lons↑ Rocha i de després a Portbou
Carmen Doñate Ro- (1926). Com a agent
dríguez. Va estudiar de duanes, treballa a
al Col·legi La Salle l’agència Viuda Fer-
de Figueres i al de la nández, però segueix
Bonanova de Barce- practicant la pintura.
lona, on va cursar Els seus temes
peritatge mercantil a iconogràfics són na-
l’Escuela de Altos tures mortes i la vila
Estudios Mercantiles costanera, la natura, el convida a reproduir els
(Barcelona, 1950). paisatges que l’envolten. La seva pintura té
En acabar els estudis es va quedar a viure a tendència a la precisió, a la nitidesa de colors, és
Barcelona, on va treballar en un despatx de dua- intimista, amb bon domini dels colors i les formes;
nes, va fundar les drassanes SAETIA, piragües de els paisatges denoten la influència impressionis-
competició, golondrines i vaixells de fusta. Es va ta. Amb el pas dels anys la seva pintura experi-
casar amb Maria Victoria San Román Ventosa, i menta un canvi, empra línies geomètriques i
allà nasqueren els tres fills. El 1968 va tornar a colors més assossegats. Des de 1960 forma part
Figueres i va treballar per la Casa Mateu. del Grup de Pintors Abstractes empordanesos jun-
tament amb Massanet↑, Manera↑, Vallès↑,
Des de jove havia manifestat afició pel teatre
Massot↑ i Sibecas↑. Aquests varen exposar con-
i pel periodisme. Va escriure un llibre, resultat del
juntament a la Manifestación pictórica de Arte
viatge realitzat en companyia de Xavier Dalfó↑,
Contemporáneo Ampurdanés (Figueres, 1960).
fundador de Canigó, i d’Isidro Monje: Rutas y
La primera exposició la va realitzar al Niu
pueblos del Mediterráneo. Historia de 1.200
Artístic de Gràcia (1920). Va participar en les
kilómetros en un cochecito (publicat a capítols a
exposicions de Primavera (Barcelona 1921, 1922,
la revista Canigó).
1923) i en diverses exposicions col·lectives: a
Va ser un dels redactors de la revista Canigó Irun, a l’exposició “20 años de pintura española”
(Figueres), de la qual en va esdevenir secretari (Madrid, 1962), organitzada pel Ministerio de
de redacció i, més endavant, cap de redacció. Información y Turismo, i des de 1965 torna a par-
Des dels inicis va col·laborar amb el setmanari ticipar en el Saló de Maig de Barcelona.
9País que posteriorment va passar a anomenar- Al Museu de l’Empordà (Figueres, 1976), va
se Hora Nova, del qual en va ser director (1979- tenir lloc una retrospectiva, i l’any 1987, pocs
1981). Havia d’ocupar-se de la delegació del mesos després de la seva mort, al mateix Museu
Punt Diari a Figueres, però la mort sobtada no li de l’Empordà, va tenir lloc una segona exposició
va permetre la continuïtat. retrospectiva.
MOLONS ROCHA, Ramon MOLONS SAN ROMÁN, Conxi

(Barcelona, 4.III.1902 – Portbou, 27.V.1987) (Barcelona, 10.II.1962) Fotògrafa
Agent de duanes i pintor
Filla de Juli Molons↑ i de Maria Victoria San
Fill de Ramon Molons i Florentina Rocha. Es va Román. Als deu anys va traslladar-se amb la
casar amb Carmen Doñate, de Barcelona. De família a Figueres on va estudiar el batxillerat
529
MONCANUT
superior. El 1982 va començar a treballar com a Salvador Clota↑, el fotògraf Marimont↑, San-
periodista gràfica al Setmanari local Hora Nova. tiago Socias i mossèn Albert↑, aquest últim va
Va estudiar fotografia a l’escola IDEP (Institut de ser qui el va ensenyar a revelar. L’Agrupació va
la Imatge i el Disseny) (Barcelona, 1982-1984). convocar un premi fotogràfic, i Joan Moncanut
Ha impartit classes s’hi va presentar i va guanyar un dels premis que
de fotografia a l’Ins- consistia en un estoig de 9x12 regalat pel fotò-
titut Alexandre Deu- graf Pérez↑ Perxés. Després de la guerra va con-
lofeu de Figueres, al tinuar en el ram de la fotografia, ara aprenent
col·legi Sant Jaume d’un fotògraf que pertanyia a una de les nissa-
de Portbou, a l’Ins- gues gironines més conegudes: l’Isidre Unal,
titut Narcís Monturiol amb botiga a la Rambla, amb qui va treballar fins
de Figueres, al col·le- que aquest va morir, a conseqüència d’una inter-
gi Sant Pau (1989), venció quirúrgica. El pare Unal, amb galeria a
a la seu de la Policia Girona, va proposar-li continuar en el negoci,
Local de Figueres però aquest no ho va acceptar. A Figueres, des-
(1994), a l’àrea de prés de la guerra civil, mossèn Pere Xutglà↑ va
Benestar Social (1997), i a Nicaragua (2001). organitzar Acció Catòlica i els pares de Joan
Des de 1990 té estudi fotogràfic propi que Moncanut varen ser els encarregats de la seu. En
compagina amb la feina de reportera gràfica. Ha produir-se canvis, mossèn Xutglà els va oferir
treballat per El Correo Catalán, Hora Nova regentar una botiga, propietat de la parròquia,
(1982-1992), el Diari de Girona (des de 1999 situada a la plaça Pius XII. Varen basar el negoci
fins avui), el setmanari Empordà (1993-1999). en la venda d’objectes religiosos i el biografiat,
Ha rebut el tercer Premi Fotopress 1995, amb com a complement, va oferir a la clientela fotos
el tema “Boda gitana”; va rebre també el trofeu de carnet. En veure que el vessant fotogràfic
“Populars” de la cadena COPE (1996). tenia èxit va ampliar l’oferta i va oferir tota mena
Alguns dels seus reportatges s’han exposat, de reportatges: casaments, celebracions religio-
amb diferents temes: Cementiris (1998-1999), ses i representacions teatrals. Des de jove anava
Nicaragua (2000-2002), Un any després del foc a estiuejar a Setcases, lloc que també va ser
(2001), Detalls (2004) o Off Visa a Perpinyà punt de mira de la seva càmera, fent fotos per a
(2008). Ha preparat un reportatge sobre targetes postals. La identificació de la seva obra
Cambodja. és fàcil, ja que deixà imprès el seu cognom
sobreposat a la part inferior de la imatge.
MONCANUT MARTÍ, Joan Els primers aparells amb els quals va comen-
(Figueres, 25.V.1919 – 6.VI.2006) Fotògraf çar van ser una camèra d’aficionat de 6x9 de
placa, i una màquina de campanya, de fusta,
Fill de Baldomer sense obturador de 13x18 i una americana. I va
Mocanut Ballesta, realitzar reportatges de Fires (a partir de 1947),
barber, i de Maria per encàrec de l’Ajuntament de Figueres. En reti-
Martí Arrey, ambdós rar-se i tancar el negoci el 1992, va decidir con-
de Figueres. servar els clixés del que va considerar més inte-
De jove va exercir ressant, entre els quals hi havia representacions
l’ofici del pare: perru- teatrals.
quer, al local situat Les seves fotografies han estat publicades en
al carrer dels Engi- setmanaris figuerencs com Vida Parroquial,
nyers, negoci que Ampurdán, L’Empordà, Canigó i Hora Nova o a la
varen tenir fins a arri- revista Rumbos (Madrid), en monografies com la
bar la guerra civil. de Pere Teixidor↑ Elias Figueres anecdòtica,
Moncanut va iniciar-se en la fotografia a segle XX (Figueres: 1978), la de Joan Guillamet↑
l’Agrupació Fotogràfica Montserrat amb mossèn Tuèbols Coses i Gent de l’Empordà (Barcelona:
530
MONSALVATJE
1990), la d’Inés Padrosa↑ Història Gràfica de MONER RAGUER, Mercedes

Figueres (Figueres: 2001), a Imatges de la nos- (Figueres, 4.X.1892 – 29.IX.1991) Pianista
tra història (Girona: 2003), i a Dalí, La mirada
dels fotògrafs empordanesos (Figueres: 2004), Filla de Joaquim
en aquest darrer recull es reprodueixen algunes Moner↑ Carbonell,
de les ocasions en què retratà Salvador Dalí. metge, i d’Antònia
Raguer↑ Molinas,
benefactora, de Fi-
MONER
gueres. Juntament
(Vila-sacra, s. XVI)
amb la família va
residir a Barcelona,
Important nissaga, emparentada amb famílies a la casa coneguda
rellevants de les rodalies com els Fàbrega i els com la Vilana. Es va
Gorgot de Terrades, els Pellicer de Llers, els Bofill casar amb Ernesto
o els Maranges de l’Escala. Vila↑ Moreno i el
matrimoni va tenir un fill, Joaquim↑. A partir d’a-
MONER CARBONELL, Joaquim questa data va deixar les actuacions com a con-
(Castelló d’Empúries, 1853 – certista, però va aconsellar, emparar i aixoplugar
Figueres, 5.IV.1930) Hisendat, metge i poeta joves músics entre els quals s’hi compta Josep
Falgarona↑.
Fill de Mariano Alumna predilecta del mestre Granados, va
Moner i de Con- actuar en diversos concerts celebrats a la Sala
cepció Carbonell. Granados i al Palau dels Comtes de Güell, de
Va estudiar el Bat- Barcelona, a Roma a l’Acadèmia de Santa Cecília,
xiller en Arts a i al Conservatori de Ginebra. Va rebre molt bones
l’Institut de Figueres crítiques de reconeguts pianistes i els seus reci-
(1870), i la carrera tals varen commoure entesos estrangers com
de Medicina a Bar- Sauer, Fauré, Orestes Pinelli, Mme. Panthés i
celona, allà va esta- d’altres del país com Narcís Oller, Joan Maragall i
blir coneixença amb Adrià Gual.
la família Barra- Entre les qualitats d’execució de la biografia-
quer. Va desplaçar- da es destacava el seu prodigiós mecanisme i
se a París per a especialitzar-se en pediatria, i va l’exquisida interpretació dels grans mestres,
estar en contacte amb especialistes i, en retor- antics i moderns. A la dècada dels anys 10 era
nar, va introduir la vacuna contra la verola a considerada la millor intèrpret de Wagner, així
Barcelona. com de les sonates de Beethoven i dels estudis
Es va casar amb Antònia Raguer↑ Molinas, de de Chopin.
família benestant, i varen tenir cinc fills, dels En l’acte d’inauguració de la Sala Granados li
quals dos varen morir, Teresa i Ramon, i sobre- va ser atorgat el Primer Premi extraordinari amb
visqueren Maria, Mercedes↑ i Pepita (Josefa) Medalla d’Or i distinció especial (28.IV.1911).
maridada amb el doctor Ignasi Barraquer.
Va dedicar una part de la vida a viatjar. A MONSALVATJE CASTANYS, Jordi
Figueres va implicar-se en l’ambient cultural (Olot, la Garrotxa, 1868 – Figueres, 4.III.1922)
figuerenc, es va vincular al Casino Menestral i a Banquer i col·leccionista
Atenea, entitat de la qual en va ser president
(1928). Va ser col·laborador de La Veu de l’Em- Fill de Joan Montsalvatje i Matilde Castanys. Es
pordà, va compondre poemes i algunes peces va casar amb Mercè Teruel Navarro i el matrimo-
musicals com el xotis Antoñita, obra dedicada a ni va tenir quatre fills: Joan, Ramona, Trinitat i
Albert Cotó↑. Matilde.
531
MONSALVATJE
A la mort del seu pare va treballar a la Banca de mestra la va empènyer, a l’edat de trenta
Monsalvatje d’Olot i, posteriorment, s’ocupà de anys, a fundar la Congregació Filles de Maria,
la sucursal de Figueres. religioses de les Escoles Pies. El seu objectiu era
Va escriure La sardana, su historia, y exposi- educar cristianament la dona, amb preferència
ción de las reglas que deben conocerse para de classes humils, segons l’estil de Sant Josep
bailarla según los sistemas Ampurdanés y de Calassanç.
Selvatà (Olot: 1897), en col·laboració amb Josep L’any 1829 va ini-
Aleu Massanet. ciar la tasca peda-
Va esdevenir expert en ex-libris i va col·laborar gògica a Figueres,
en revistes catalanes i foranes. Era tal la seva en companyia de la
afició que disposava d’uns vint-i-cinc mil ex- seva amiga Agnès
libris, alguns dedicats a ell mateix, realitzats per Busquets, i creà la
diferents artistes catalans i estrangers. Després primera escola per
del seu traspàs, una part de la col·lecció va ser a nenes. La seva
comprada per la Junta de Museus de Catalunya, activitat com a fun-
actualment es troba al MNAC, una altra part va dadora va ser dila-
anar a parar a mans d’un particular. tada, a la de Fi-
gueres va seguir la
MONSALVATJE FOSSAS, Josep d’Arenys de Mar (1842), i altres fundacions a les
ciutats de Sabadell, Igualada, el Vendrell, el
(Olot, la Garrotxa, 23.III.1856 –
Masnou i Olesa de Montserrat.
Figueres, 14.I.1937) Banquer i col·leccionista
En el moment del traspàs pertanyien a l’orde
Fill de Jordi Monsalvatje Masoliver i de Clara més de tres-centes monges i existien una vintena
Fossas Costa. Casat amb Manuela Mouxart de centres d’ensenyament per a nenes en els
Collboni, l’any 1887, el matrimoni va tenir una quals es formava a tres mil cinc-centes criatures.
filla, Trinitat. Aquesta es va casar amb Joaquim El Sant Pare Joan Pau II, en data 18 d’abril de
de Careaga↑, empleat de la Banca Hijos de 1993, la va beatificar a Roma, i el mateix Sant Pare,
J. Monsalvatje, a Figueres. El matrimoni va tenir el 25 de novembre de 2001 la va canonitzar.
un fill, Josep Maria↑ (1912-1937), el qual solia
volar amb el seu avió pel cel de l’Empordà. MONTAL MITJANS, Antoni
El biografiat –a part de les seves tasques pro- (Figueres, 16.IV.1932 – 12.XII.1996)
fessionals a l’entitat bancària, i altres associati- Actor, director i decorador
ves, com la d’haver estat president del Centre
Catalanista de Figueres– va destacar com a Va ser el petit de
col·leccionista d’ex-libris i gravats. Alguns espe- quatre germans. Va
cialistes fan oscil·lar el nombre d’exemplars de la treballar a l’oficina
seva col·lecció entre 15.000 i 20.000. de viatges del seu
amic Montalat↑, i
MONTAL FORNÉS, Paula s’encarregà de l’or-
(Arenys de Mar, el Maresme, 11.X.1799 – ganització de viat-
Olesa de Montserrat, el Baix Llobregat, ges. Amb els anys
26.II.1889) Fundadora de la congregació s’endinsa en el món
de la decoració de la
Pertanyent a una família humil, des dels 10 anys mà de Lluís Cairó↑,
va treballar com a puntaire al temps que fins que va obrir
col·laborava en les tasques de catequesi parro- despatx propi.
quials. S’adonà que la formació de les nenes es El biografiat va sobresortir per la seva dedicació
limitava, en el millor dels casos, a l’aprenentatge al teatre. Va formar part de l’Escolania de mossèn
de costura. Circumstància que unida a la vocació Albert↑, i va dirigir l’agrupació de l’Elenc del
532
MONTORIOL
Patronat de la Catequística (1951-1959). Va for- també en la política local. Fou el fundador de

mar part de les agrupacions Marquina i Talia, en les Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a
quals, en els seus inicis, les obres, senzilles i desti- l’Alt Empordà, primer delegat del partit a Figueres,
nades a un públic de caire religiós, només eren havent estat regidor de l’Ajuntament de Figueres
representades per homes; a poc a poc, varen amb les sigles de CiU (1979-1983). Posterior-
ampliar el repertori amb obres d’autors estrangers, ment, va ser diputat al Parlament de Catalunya
que havien obtingut el premi Pulitzer. Represen- (1984-1992). Va participar en activitats sociocul-
taven a Figueres i Girona i varen aconseguir el pri- turals ocupant el càrrec de president del Patronat
mer premi provincial (1958). de la Catequística (1982-1995) i president de la
Com a actor va participar en més de cinquan- Federació d’Ateneus de Catalunya.
ta obres i com a director en una vuitantena. Un dels vessants en què més destacà fou el
A partir de l’any 1959 l’agrupació va passar al teatral, activitat en la qual s’implicà des de l’ado-
Casino Menestral, va prendre el nom d’Agrupación lescència, primer en el casal d’Estiu del Patronat,
Teatral Arlequín i la va dirigir entre 1960 i 1963. El en l’elenc infantil i juvenil, època en la qual
lapse de temps que és fora de Figueres, des del també s’interessà pel cinema. Va ser el guionista
1963 fins al 1972, l’activitat teatral es redueix, i ideòleg de les pel·lícules Hacia el mañana,
recupera Arlequín i crea l’Elenc Juvenil. Camino de gloria i Aquella parábola. Va ser mem-
Va practicar la pintura havent realitzat escadus- bre fundador, juntament amb Montal↑, de l’e-
seres mostres públiques de les dots pictòriques. lenc teatral del Patronat de la Catequística
Va formar part del grup Els Nens de Boadella, (1952), i l’Agrupació Teatral Arlequín (1959).
juntament amb Eduad Bartolí↑, Josep Maria
Gumbau↑, Joan Minobis↑, i Montalat↑, i va par- Va ser director de cinema, guionista de tres
ticipar en l’obra El Museu Dalí tanca a les set. La pel·lícules en 8 mm i fundador del primer cinefò-
darrera gran obra va ser la direcció de Canigó rum de la ciutat (c. 1950). Va ser membre funda-
(Teatre Municipal, 1996), de Jacint Verdaguer, dor del grup teatral Els Nens de Boadella, format
amb decorats d’Eduard Bartolí. per Bartolí↑, Gumbau↑, Minobis↑ i Montal↑.
Una part del seu arxiu va ser cedit a l’Arxiu Va rodar El museu Dalí tanca a les set (estre-
Comarcal i una altra a l’Institut d’Estudis Empor- nada per les Fires de Santa Creu 1988). Va escriu-
danesos. re: Hay más fuera que dentro, sainet satíric.
MONTALAT CUFI, Josep MONTORIOL PUIG, Carme

(Figueres, 27.VI.1928 – 27.VI.1995) (Barcelona, 1893 – 26.VII.1966) Pianista
Empresari, actor i polític
Filla de figuerencs i
Fill de Joan Monta- neboda de l’escrip-
lat Delós, dedicat al tor i polític Josep
comerç, natural de Puig↑ Pujades, es
Lladó, i de Mercè considerava empor-
Cufi Serra, de Sant danesa. L’Empordà
Martí de Cabane- té un lloc preemi-
lles. Es va casar nent en la seva edu-
amb Carme Coll cació, que es reflec-
Soms, propietària teix en les seves
d’una botiga de mo- obres. Des de ben
des de Figueres, i el jove s’interessà per
matrimoni va tenir l’art. Des de 1913 donà recitals de piano com a
quatre fills. solista al Palau de la Música Catalana i, més
Des del punt de vista professional va dirigir endavant, va formar part d’un trio musical amb la
una empresa turística de viatges. Es va implicar seva germana Lina i Montserrat Cassadó.
533
MONTORIOL
Durant els anys de la guerra civil va col·labo- comptava amb l’edifici que aixopluga l’Sport
rar a favor de la causa republicana. Va treballar a Figuerenc.
la Institució de les Lletres Catalanes com a De petit va mostrar una precocitat pianística
secretària del president, Josep Pous↑ i Pagès. En poc comuna. Format musicalment amb Pere
acabar la guerra es va veure obligada a anar a Codina, a l’edat de dotze anys va rebre classes del
l’exili, tot i que ja l’any 1940 va retornar. Durant la pianista Carlos G. Vidiella. Aviat donà concerts en
postguerra va escriure alguns contes i poesies, públic, i l’any 1892 va realitzar una audició al Palau
però ja no publicà res més. de Belles Arts de Barcelona. L’any següent, al
Fins al 1920 no comença la seva afició per la Círculo Sport Figuerense, i a l’Ateneu de Barcelona,
literatura, amb uns poemes premiats als Jocs i l’any 1896 va acompanyar l’Orfeó Català. Algunes
Florals. El 1928, amb la traducció d’Els Sonets de les qualitats destacades pels especialistes
de Shakespeare, puja de graó en el reconeixe- foren la digitació àgil i la pulsació segura.
ment. A partir d’aquí continua amb les traduc- Als vint anys es va instal·lar a París, allà va esta-
cions literàries i les obres de creació. blir contacte amb el Conservatori, i va oferir con-
Altres traduccions: No passaran! (Una història certs donant a conèixer peces espanyoles de
del setge de Madrid) d’Upton Sinclair, editada pel Granados com les Goyescas. Les seves actuacions
Comissariat de Propaganda de la Generalitat gaudiren de molt èxit, havent estat elogiades per
(1937). Fou col·laboradora de la revista Companya E. Vuillemorz, un dels millors crítics del moment.
(1937-38) adreçada a la dona antifeixista. Va establir amistat amb personalitats de l’èpo-
És autora de les comèdies dramàtiques: ca com la família Rotschild, i Enrique Granados
L’Abisme (Barcelona: 1930; 1933?), Avarícia (1867-1916), amb qui va mantenir correspondèn-
(1936), L’huracà (1935), Tempesta esvaïda cia o el pintor Hermen Anglada Camarasa.
(1936) musicada per Joaquim Serra↑. Les Davant la inseguretat regnant a la república
novel·les: Teresa o la vida amorosa d’una dona francesa, va decidir retornar a Figueres (1941).
(Sabadell: 1932) ambientada a Figueres i Aquesta circumstància va afavorir l’aprenentatge
l’Empordà, i Diumenge de juliol (1936). pianístic d’alguns músics locals que esdevingue-
De Carme Montoriol romanen diversos contes ren alumnes seus. Aquest va ser el cas de Josep
inèdits, els quals es troben dipositats a la Falgarona↑, Mercedes Moner↑ i Margarita
Biblioteca Fages de Climent de Figueres. Gratacós de Massot.
L’Ajuntament de Figueres li va dedicar un dels Va compondre les sardanes: Empordanesa
carrers de la ciutat (1991). (1949), El puput, Mercè, Joc d’infants, Marga-
rida. I altres peces, algunes d’influència chopi-
MONTORIOL TARRÉS, Enric niana com Lo nen dormit.
(Figueres, 29.X.1876 – ?, c. 1950?)
Músic i pianista MONTSERRAT ALEGRÍ, Enric
(Barcelona, 15.IV.1910 – Figueres, 18.V.1966)
Fill de Joaquim Mon- Impressor i llibreter
toriol Porret, dedi-
cat al comerç, i de Fill de Llorenç Montserrat Poch, flequer, natural
Marcelina Tarrés Al- de Sant Llorenç d’Hortons, i d’Emerenciana
sina, ambdós de Alegrí Beya, natural de Roses. Va ser el tercer
Figueres. És desde quatre germans. Es va casar amb Paquita
cendent de l’inven- Casademont i Coll, natural de Gallinés, i el matri-
tor Narcís Montu- moni va tenir una filla, Paquita.
riol. Es va casar en L’any 1939 va prendre les regnes del negoci,
segones núpcies llibreria i impremta, del seu oncle Pere Alegrí↑
amb Berta Quidé↑, Beya, conegut com Can Llibrets, apel·latiu rebut
de nacionalitat fran- per la venda de llibrets de paper de fumar. L’any
cesa. Era rentista i, entre altres propietats, 1943 va traspassar la llibreria del carrer de
534
MONTURIOL
Besalú, antigament significar el seu empresonament juntament amb

carrer Joan Matas, i la resta de redactors. Una vegada en llibertat, i
va establir la im- com a capità de la Milícia Nacional, el 1843 es va
premta. Va iniciar el aixecar en armes, a Figueres, contra el govern
negoci amb una moderat de Narváez. És en aquests moments
Minerva 32 x 42 quan publica Un reo de muerte (Barcelona:
marca Tip-top, al 1844), Las ejecuciones y los espectadores (Bar-
temps que adopta- celona: 1844), Consejos de un padre a su hijo
va el nom comercial (Barcelona: 1844). A Girona va dirigir El Centra-
d’Impremta i llibre- lista (1843), un altre periòdic de curta durada,
ria Montserrat. Va molt crític contra la política del general Prim.
imprimir els primers El 1845 es desplaça a Madrid per intentar
llibres l’any 1944 i, amb els anys, va ampliar el acabar els estudis de Dret, però acaba aprenent
negoci amb la venda de productes de papereria i l’ofici de caixista d’impremta i el 1846 torna a
material d’oficina. Va ser coneguda com “La casa Barcelona i es casa.
de los secretarios”, amb un contracte de la Bayer. Va fundar i dirigir, en col·laboració amb el seu
Va seguir a l’empresa el gendre, Eloi Borràs↑ amic impressor Martí Carlé↑, el setmanari La
Ferrer, i actualment segueix de la mà d’Enric madre de familia (Barcelona: 1846), del qual
Borràs Montserrat. només van aparèixer vuit números davant el
rebuig de la societat barcelonesa pels seus con-
MONTURIOL ESTARRIOL, Narcís tinguts. Mogut pel seu ideari comunista utòpic i
(Figueres, 28.IX.1819 – allunyat del científic de Marx i Engels va fundar,
Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6.IX.1885) juntament amb Carlé, la impremta Librería
Inventor i polític Oriental, situada a les Rambles de Barcelona,
amb la intenció d’editar La Fraternidad (1847),
Fill de Joaquim Mon- com a portaveu dels seus pensaments, que va ser
turiol Draper, boter, clausurat el 1848 sota l’acusació als seus redac-
i de Mariana Estar- tors de provocar aldarulls. Monturiol va haver de
riol Serra, de Cis- fugir de Barcelona i es va refugiar a Perpinyà on va
tella. Va ser el segon treballar com a caixista per després anar a viure
de cinc germans. Es amb la seva família a Agen, a Aquitània.
va casar amb Emília En tornar a Barcelona, després de l’amnistia
Mata (1846) i el política de 1849, fundà el periòdic El Padre de
matrimoni va tenir familia amb la intenció de propagar la seva moral
sis fills. revolucionària pacífica, però també va ser clau-
Va començar a surat set mesos després. Davant la impossibilitat
estudiar Filosofia a de pagar la multa, se li va commutar la pena de
Cervera, per després continuar els de Dret presó per l’acceptació d’abandonar, si més no de
a Barcelona i a Madrid. Va aprendre l’ofici de cai- manera formal, l’activitat política el 1850.
xista d’impremta. Llavors sorgí l’inventor i dissenyà una màqui-
El seu origen popular unit als seus estudis va na per imprimir cartipassos que no va reeixir, i un
fer que, en la lluita política entre conservadors car- procés de fabricació de fècula de patata que no
listes i progressistes, Monturiol s’inscrivís a les llis- s’arribà a implantar.
tes demòcrates republicanes d’Abdó Terrades↑. Però la restauració conservadora de Narváez
Ràpidament adoptà un ideari revolucionari que va l’obliga a refugiar-se a Cadaqués on es dedica a
fer palès amb la traducció al castellà de l’obra del pintar retrats i fa pública la idea de l’Ictíneo, el
comunista Cabet Viaje a Icaria, alhora que les pro- “barco pez” capaç de submergir-se i substituir
pugnava a través de les seves opinions al diari El els bussejadors en la captura del corall. A partir
Republicano (Barcelona, 1842), cosa que va de 1857, de nou a Barcelona, es dedica a la
535
MOORE
recaptació de fons per a desenvolupar la idea, Mentrestant, segueix investigant en l’aprofita-

essent finalment avarat al port de Barcelona el ment dels corrents magnètics terrestres, en la
28 de juny de 1859, i realitzant-se el 23 de transformació de pasta de fusta en aliment per a
setembre de 1860 la primera prova pública en el la cunicultura, fabrica un receptor giratori per a
port de la mateixa ciutat comtal. una fàbrica de filats, fa estudis sobre la teoria de
A Alacant es va realitzar una segona prova la gravetat i sobre estels i dóna conferències.
amb èxit (7.V.1861). S’instal·là a Madrid tot espe- Malgrat el seu ideari republicà ha de treballar en
rant l’ajuda del govern, però aquest no va donar el periòdic monàrquic La Corona, com a admi-
resposta a la seves demandes pel desenvolupa- nistratiu i caixer i com a redactor d’un full infor-
ment del projecte. Monturiol declararia a la prem- matiu del Banco de Mataró, la qual cosa no l’im-
sa de l’època: ”Estoy ya fatigado. Yo he cumplido pedeix seguir inventant un sistema de copiar
con mi deber; cumplan los demás el suyo”. cartes, una màquina de serrar pedra, un projec-
Torna a Catalunya i se’l rep amb entusiasme te per a reduir el consum de combustible a les
sent objecte d’homenatges a Cadaqués, Girona i màquines de vapor, una nova màquina de lligar
Figueres. És nomenat Fill Predilecte de Figueres cigarretes, un procediment per conservar ali-
(1861) i vicepresident de la Secció de Ciències ments o un sistema d’aprofitament de la llum
de l’Ateneo (1862). solar com a força motriu.
Com que a instàncies del president de La major part de les seves publicacions estan
l’Ateneo Catalán s’organitzà una col·lecta popu- dedicades als estudis sobre la navegació sub-
lar amb notable èxit, el Govern va donar els seu marina: Proyecto de navegación submarina. El
suport amb la Real Orden de 12.VII.1861 en què Ictíneo o Barco-pez (Barcelona: 1858), Memoria
es comprometia a facilitar el material i la mà d’o- sobre la navegación submarina, por el inventor
bra a l’inventor. Però no va ser res més que una del Ictineo o Barco-Pez (Barcelona: 1860),
estratagema per fer callar l’opinió popular, puix Dictamen que acerca del Ictineo de Monturiol
que l’ajuda no va arribar mai. emite una Comisión de la sección de Ciencias
No obstant això, gràcies a la col·laboració del Ateneo catalán (Madrid: 1861), A la prensa
amb l’arquitecte naval Juan Monjo, que dissenyà periódica a propósito de la construcción de un
un nou casc, i l’enginyer José Pascual, projectista Yctineo de Guerra (Barcelona: 1862), La navega-
i constructor de la caldera, màquina i condensa- ción submarina. Memoria leída acerca del inven-
dor, un nou Ictíneo, pensat per a la guerra, armat to del Ictineo en 12 de enero de 1868 (Barce-
amb un canó i un barrobí per perforar el casc de lona: 1868), Ensayo sobre el arte de navegar por
les embarcacions, intentarà veure la llum. Per debajo del agua (Barcelona: 1891), Estudios de
això es va constituir la societat Navegación sub- Historia Natural, Del magnetismo terrestre,
marina (1864). Malgrat tot, aquest segon sub- Estudio de las corrientes marítimas, Descubri-
marí no va arribar a submergir-se i, davant els miento del polo, La gravitación universal i altres
deutes, la societat fou embargada i la nau desde caire científic.
mantellada i venuda el 1868 com a ferralla.
També va inventar una màquina per lligar cigar- MOORE, John Peter
retes que va oferir a l’Administració de Tabacs, (Londres, 1919 – Cadaqués, 26.XII.2005)
però va ser destruïda per les cigarreres manuals, i Militar i col·leccionista
un canó portàtil que no va ser acceptat pel govern.
L’any 1873 va tornar a la política i resultà ser De pares irlandesos, es va educar al continent
elegit Diputat a Corts, i s’instal·là uns mesos a amb motiu de l’estança del seu pare, enginyer de
Madrid durant els que es féu càrrec de la direcció mines, i als catorze anys va quedar orfe d’ambdós
de la Fábrica Nacional del Sello, introduint l’ús progenitors. El 1938 es va allistar a l’exèrcit i es lli-
d’una màquina de la seva invenció per l’assecat cencià el 1946 amb el rang honorari de capità,
del paper engomat, però el 1874, davant el cop d’aquí el seu conegut sobrenom. Segons les seves
d’Estat del general Pavía contra la primera declaracions, havia estat involucrat en missions
República, torna a Barcelona. d’espionatge que el conduïren, fins que el mateix
536
MORAGAS
Winston Churchill el recomanà per a dirigir la com- Pinar (Barcelona).

panyia London Films International, a Roma. El servei militar el va
El 1955 Moore va aproximar a la co-
establir contacte marca, on va esta-
amb Dalí↑ amb mo- blir contacte amb el
tiu d’haver pintat mossèn de Llançà,
aquest un retrat de Josep Benet↑, el
Laurence Olivier com promotor de l’equip
a propaganda per a de bàsquet Grifeu.
la pel·lícula Richard Mossèn Benet va
III, en ser ell l’en- aconseguir que els
carregat de pagar-li comandaments
els honoraris. Dalí militars permetessin Mora jugar amb l’equip
va encomanar-li a llançanenc (1958). Es va casar amb la llança-
Moore que li procurés una audiència privada nenca Maria Assumpció Torrent (27.V.1965).
amb el Papa i, en aconseguir-ho, Dalí va quedar Va ser jugador i entrenador del Grifeu, assolint
sorprès i impressionat, mantenint uns contactes el campionat provincial diversos anys (1958-
que van fer que el 1960 li oferís ser el seu agent i 1966).
“assessor militar” a canvi de percebre un 10% de Va desenvolupar una important tasca docent
comissió de tots els negocis que generés. Això va als col·legis de La Salle, les Escolàpies i Sant
fer que acabés convertint-se en col·leccionista, Vicenç de Paül, de Figueres. Va jugar i entrenar
de vegades envoltat de polèmiques de falsifica- l’ADEPAF, equip que va pujar a 3a estatal (1973).
cions, de l’obra daliniana, alhora que milionari. Va entrenar l’equip de La Casera Figueres, amb el
El 1975 Moore va ser substituït, en la seva tasca qual va quedar campió estatal juvenil femení
assessora, per Enric Sabater. (Zamora, 1978), i va aconseguir ascendir-lo a 1a
El 1971 es casà amb Catherine Perrot, d’ori- divisió sènior (1980). Va ser seleccionador esta-
gen suís, amb qui el 1978, i amb la base de la tal juvenil femení (1981-1984), i entrenador del
seva col·lecció personal, van obrir el Museu Valvi Girona (1988-1989). Va ser coordinador de
Perrot-Moore a l’edifici de l’antic Hotel Miramar la Federació Gironina de Bàsquet i va formar
de Cadaqués, posteriorment traslladat als locals entrenadors mitjançant la seva participació en
de l’antic cinema, el qual va tancar les portes xerrades tècniques.
l’any 1999 després que la policia requisés diver- Va morir víctima d’un accident.
ses obres suposadament robades. Moore va ven- Pel seu mestratge esportiu va ser mereixedor
dre aquest mateix any l’edifici a l’ajuntament de de la Llança d’Or (Llançà, 1962), i la Federació
Cadaqués per destinar-lo a equipament cultural. Gironina li va concedir la Medalla de Plata
El 2004 va ser acusat de falsedat en comer- (1971). Durant el XXI Torneig de mini-bàsquet, el
cialitzar obres falses de Dalí com a vertaderes, CB Grifeu, el Patronat d’Esports i l’Ajuntament li
però en ser reconeguda la seva demència senil varen retre homenatge (19.VI.1994).
no va poder ser jutjat per l’acusació que va ser
traspassada a la seva esposa.
MORAGAS
(Navata, s. XV)
MORA LÓPEZ, Rafael
(Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, Important nissaga, emparentada amb famílies
6.V.1938 – Garriguella, 3.I.1994) rellevants de pobles veïns com els Nouvilas de
Esportista i entrenador Castelló, els Noguer de Segueró, els Casamor
de Navata, els Armet de la Jonquera, els Genover
Des de jovenet va despuntar en l’esport del bàs- de Vilanant, els Gorgot de Terrades o els Puig
quet, motiu pel qual el varen portar al col·legi del Descals de Vilatenim.
537
MORAGAS
MORAGAS SIMÓN, Joan Morales Clapera, Narcís

(Navata, 11.V.1865 – Figueres, 27.XI.1938) (Llançà, 1753 – Olot, la Garrotxa, ?) Notari
Advocat i polític Es va casar en primeres noces amb Magdalena
Puig Mollera i, en segones, amb Teresa Torras
Fill de Joaquim Mo- Boadella. L’hereu, va seguir la tradició i va ser
ragas de Puig, pro- notari de Llançà.
pietari de Navata, i
de Joaquima Simon Morales Torras, Josep Maria
Roig, de Garriguella. Notari de Llançà
Va ser el petit Sembla ser que també va intervenir en política.
de quatre germans:
Joaquima, M. Pilar, Morales Fages, Jacint
Joaquim i Joan. (Llançà, 1756 – 1820) Eclesiàstic
De tendència mo- Fill de Josep Morales↑ Macià, notari de Llançà, i
nàrquica, va ser re- d’Antònia Fages Bosch, de Figueres.
gidor (1894, 1895) Va ser rector castrense del castell de la Trinitat
i alcalde de Figueres (1917), i va tenir una actua- de Roses.
ció destacable com a president de la Creu Roja
(1917-1931).
MORALES REGALADO, Joan
(Constantina, Sevilla, 7.VIII.1922 –
MORALES Castelló d’Empúries, 29.X.1982) Periodista
(Llançà, s. XVIII)
Important nissaga de notaris arrelats a Llançà Fill de José Morales
Herrero, guàrdia ci-
El primer membre de la família Morales conegut vil, i d’Ascensión
va ser un cirurgià procedent de Sevilla que s’ins- Regalado Balleste-
tal·la a Foixà: Felipe Morales de Alvarado, el qual ros, ambdós natu-
es va casar amb Isabel Macià o també documen- rals de Salamanca.
tada com a Marcià. El matrimoni va tenir dos fills, L’any 1948 va venir
Josep i Joan, els quals s’instal·laren a Llançà. a Figueres, es va
Morales Macià, Josep casar amb Anita
Dumanjó Casade-
(Foixà, 1723 – Llançà, 25.III.1774) Metge
vall i el matrimoni va
Es va casar amb Antònia Fages Bosch, de Figue- tenir dos fills.
res. Li va ser donada sepultura en la tomba de Professionalment va ser agent d’assegurances,
casa Bosch, dins l’església de Sant Vicenç. però va deixar petja com a persona relacionada
amb els mitjans de comunicació. Vinculat a la
Morales Macià, Joan
premsa i ràdio de la capital de l’Alt Empordà com
(Foixà, 1724 – Llançà, 28.VII.1802) Notari el setmanari Empordà i l’emissora Ràdio Popular.
Va ser escribà a la notaria de Besalú (1750- Va ser un habitual col·laborador de l’Ajun-
1752), on va contraure matrimoni amb Maria tament de Figueres, fins al punt que s’ha dit que
Clapera Vilardell, família vinculada a Olot. Fruit n’era el locutor oficial. Col·laborava, de manera
del matrimoni visqueren sis fills: Narcís, Pere- altruista, en diverses celebracions ciutadanes
Joan, que ingressà al monestir de Sant Pere de com: la Fira del Dibuix, les carrosses o la
Rodes; Baldiri que va ser notari; Antònia, Paula i Cavalcada de Reis. Va participar en altres inicia-
Josefa. Va ser el primer de la nissaga en regentar tives ciutadanes. Fou membre fundador dels
la notaria de la vila de Llançà, la qual depenia de manaies (c. 1952), brancardier, i membre d’Acció
Sant Pere de Rodes. Catòlica Obrera.
538
MORENO
Va estar vinculat a associacions gastronòni- a cura de Mª Antonia López-Burgos i José Ruiz

ques com la Chaîne des Rôtisseurs, i l’any 1981 Más, amb el títol “Las comarcas de Gerona vistas
va ser un dels promotors de la Mostra Gastro- por los viajeros británicos de los siglos XVIII-XIX”.
nòmica de Cuina Gironina, a Figueres. Va participar en el centenari del Centre
Va morir, a causa d’un accident de circulació, Nacionalista Republicà (CNR, 2006) amb l’article
al municipi de Castelló d’Empúries. “El Centre Nacionalista Republicà a les comar-
ques gironines” a S. Izquierdo i G. Rubí (coord.) El
Centre Nacionalista Republicà (1906-1910) i el
MORENO CHACÓN, Manuel catalanisme d’esquerres (Barcelona: 2009) (en
(Bolaños, Ciudad Real, 3.IX.1961) premsa), i “La Segunda República y la Guerra Civil
Historiador i arxiver en Figueres”, a J. Canal (coord.) Catàleg Capital
de la República: Figueres, 1 de febrero de 1939.
Fill de Joaquín Mo- Figueres, Congreso de los Diputados i Ajuntament
reno Baos, nascut a de Figueres, 2009 (en premsa).
Alcázar de San Juan Ha escrit: Figueres vista pels viatgers. Segles XV
(Ciudad Real), i de al XIX (Figueres: 1995) monografia que va ence-
Juliana Chacón So- tar la col·lecció dels “Quaderns d’Història de Figue-
brino, natural de res”. El personal polític republicà a l’Ajuntament
Bolaños de Cala- de Figueres (Figueres: 2004), obra guanyadora
trava (Ciudad Real), de la Beca Ciutat de Figueres 1999.
és el petit de quatre
Forma part de l’equip guanyador de la Beca
germans.
Ciutat de Figueres (2004) Historia de la premsa a
És llicenciat en Figueres. Catàleg de periódics (en premsa), junta-
Història per la Uni- ment amb Jaume Guillamet↑, Anna Teixidor↑ i
versitat Autònoma de Barcelona (1985), i el tre- Albert Testart↑.
ball de llicenciatura va versar sobre una de les
Ha estat membre del jurat dels Premis de
seves principals aficions, els viatges, El Ampur-
recerca juvenil Albert Compte que atorga
dán visto por los viajeros en la Edad Moderna
l’Institut d’Estudis Empordanesos.
(1988). Ha cursat els estudis de Màster en
Arxivística (UdG, 1996) amb la presentació del
treball d’ordenació de l’Arxiu de l’Institut Ramon MORENO JIMÉNEZ, Francisco
Muntaner de Figueres “Elaboració de l’inventari (Herrera, Sevilla, 28.I.1944)
de l’arxiu de l’Institut d’ensenyament secundari Militar i pintor
Ramon Muntaner de Figueres”.
Ha exercit d’arxiver als arxius municipals de Fill de José Moreno
Vilamacolum, Palamós, Viladesens, a l’arxiu del Muñoz i Rosario
jutjats de Figueres, a l’Arxiu Central del jutjats de Jiménez Narbona,
Girona i des del 2007, després d’haver guanyat l’o- ambdós d’Herrera.
posició, s’incorpora, de nou, als jutjats de Figueres. Va anar a l’escola
Ha publicat articles en publicacions periòdi- primària i va realit-
ques de caire comarcal i provincial: a la Revista de zar els estudis de
Girona, als Annals de l’Institut d’Estudis Empor- batxillerat a Écija
danesos, Villa Castilionis Impuriarum, Manuscrits, (Sevilla). Instal·lat a
Revista d’Història Moderna, Villamacharona, Figueres des de
Butlletí Municipal de Vilamacolum i als Annals de l’any 1963, al cap
l’Institut d’Estudis Gironins. de poc es casa amb
Ha participat en la miscel·lània Viajeros britá- la figuerenca Maria Teresa Oliveras Pont (1968),
nicos, irlandeses y norteamericanos en España: i el matrimoni té cinc fills: Concepció, Maria
escritores, pintores y músicos (Granada: 2005), Teresa, Francisco, Luis i David.
539
MORET
A Figueres estableix contacte amb el pintor culturals del seu poble. Tot i que des de 1996 viu
Josep Ministral↑, i Joan Sibecas↑. Assisteix a les al Far d’Empordà, l’any 2003 es va presentar
classes de pintura que aquest impartia a l’esco- com a cap de llista per CiU per a Rabós, i en va
la del Casino Menestral. Participa en concursos resultar alcadessa; en les eleccions de 2007 es
de pintura ràpida i coincideix amb altres pintors va presentar pel PSC, va repetir com alcaldessa
com Lluís Roura↑, Cores, Felip↑ Vilà, Pujadas gràcies a la renúncia d’un dels components del
Roig i altres. S’ha especialitzat en paisatges i vis- consistori, càrrec del qual va dimitir per desavi-
tes de diferents indrets de la comarca, presen- nences, el desembre de 2007.
tats preferentment en la tècnica de l’aquarel·la. És autora de: Josep
Ha participat en nombroses exposicions col·lec- Mallart i Cutó, un
tives i altres individuals. La primera va tenir lloc a la precursor de la psi-
Galeria Obanos (Figueres), després a Sabadell, copedagogia (Figue-
Banyoles, a la Sala Zurbarán (Saragossa), a la res: 2003), Els nens
Galeria Art-3 (Figueres) i a diferents indrets de la refugiats de Figue-
comarca. Ha participat a diferents exposicions res (1936-1939) (Fi-
col·lectives organitzades per l’Agrupación Espa- gueres: 2008).
ñola de Acuarelistas. I, en col·labora-
Des de l’any 1974 fins a l’actualitat, el seu tre- ció: L’ensenyament
ball pictòric ha estat mereixedor de nombrosos a Agullana. Quatre
premis i distincions, d’entre els quals cal desta- segles d’escola rural
car: Primer Premi Aquarel·la (Figueres, 1974, a Agullana, 1626-2002 (s.l.: 2002) amb Miquel
1978, 1980, 1983), Segon Premi d’Aquarel·la XI Mallén↑ Mallent; una guia didàctica sobre La
Premi d’Art (Palamós, 1976), Primer Premi comarca de Dalí (Figueres: 2005), amb Anna M.
d’Aquarel·la Cercle Artístic Sant Jordi (Palamós, Comas, i la monografia Rabós d’Empordà (Girona:
1982), Primer Premi Pintura (Lladó, 1987), 2006), en col·laboració amb Èrika Serna.
Primer Premi Aquarel·la Concurs de Pintura Té en tràmit de publicació el treball de recer-
Ràpida (Vilassar de Dalt, 1987), Primer Premi ca de doctorat Els refugiats a Figueres durant la
Pintura (Malgrat de Mar, 1988), Segon Premi guerra civil espanyola. I està treballant en una
Pintura Primer Certamen de Pintura (Castilleja de monografia sobre Mollet de Peralada i en la Guia
la Cuesta, Sevilla, 1989), diversos guardons a de Patrimoni de Vilamaniscle, Rabós i Garriguella;
FEDIPICA (Madrid, 1990, 1996, 1999, 1000). els contraforts de l’Empordà.
L’any 2003 va ser distingit amb el Premi Pinzell
d’Or, atorgat per l’Agrupació Amics de l’Aqua- MOREU, Pere
rel·la de Girona i les seves comarques. (Figueres, s. XVIII) Pintor
MORET GUILLAMET, Rosa M. Li fou encarregat el retaule de la Mare de Déu de

la Salut de Terrades (1772).
(Rabós d’Empordà, 13.VIII.1970)
Mestra i historiadora
MOREU Remeier
Va estudiar Magisteri (Girona, 1992) i va ampliar vegeu: LLOSA FORCH, Josep
els seus estudis assolint la llicenciatura en peda-
gogia (Girona, 1995), i els cursos de doctorat MORLIUS AULET, Manuel
(1996-1998). Ha impartit classes a col·legis d’en- (s. XIX – França, s. XX) Metge i polític
senyament primari com el CEIP Salvador Dalí de
Figueres, i CEIP del Far d’Empordà (2005-2006), L’any 1915 va assolir el títol de batxiller a
del qual n’és directora des de 2006, i als alumnes Barcelona i posteriorment es llicencià en medici-
de magisteri de la Universitat de Girona. na. Com a metge va destacar per aplicar, junta-
Va ser una de les impulsores de la revista L’Or- ment amb un altre reputat metge, F. Campillo de
lina (Rabós, 1993-2001), i de diverses iniciatives Almenara, el procediment del doctor Gil Acebedo
540
MOXÓ
per curar la tuberculosi. Va residir a Figueres i químics amb altres socis. Al cap de dos anys,
Maçanet de Cabrenys i disposava de consulta a gràcies a l’ampliació del negoci, s’estableix a
la Cort Reial a Girona. Barcelona.
Va formar part de la lògia maçònica La Luz, de Als anys 50 decideix tornar a Maçanet i iniciar,
Figueres, i a Maçanet va fundar la Sinceridad. pel seu compte, una fàbrica d’escalaborns que, al
Membre del partit radical, va intervenir en la cap d’una dècada, amplia i trasllada dins la matei-
política municipal de Maçanet de Cabrenys, xa població, fins a disposar de set serradores.
essent elegit per sufragi popular alcalde del Augmenta el nombre d’operaris, i exporta a França
poble l’1 de febrer de 1934 i cessat pels fets i altres punts d’Europa. L’any 1972 la plantilla
d’octubre, i va tornar a ser alcalde l’any 1936 fins constava de cinquanta treballadors i les exporta-
al 27 de juliol del mateix any. cions s’estenien al Japó, Rússia i els Estats Units.
Se sap que posteriorment va residir a Calonge, Empès per uns nord-americans d’Sparta (Caro-
lloc on va exercir la medicina i després de la guerra lina del Nord) va començar a fabricar les pipes,
civil es va exiliar a Perpinyà, on possiblement va comercialitzades amb el nom de Moulines Salva-
tenir lloc el seu traspàs. tella, les quals es varen exportar arreu d’Europa.
En el decurs dels anys, el biografiat augmentà
els centres de recollida de fusta per diferents
MOULINES SALVATELLA, Enric punts de Catalunya (Arbúcies, Santa Coloma de
(Maçanet de Cabrenys, 12.X.1920 – 7.II.2007) Farners), Andalusia (Alcalá de los Gazules i
Fabricant de pipes Jimena de la Frontera, a Cadis) i Castella (Arenas
de San Pedro, a Àvila), o a Ceuta, llocs en els quals
Fill de Josep Mou- muntava serradores per a una primera transfor-
lines Trilla, dedicat mació de la matèria primera que, després de ser
al comerç, natural manipulada, era conduïda a Maçanet. La fàbrica
de Maçanet de Ca- va seguir en funcionament fins a l’any 2002.
brenys, i de Carmen L’any 1994 l’Ajuntament de Maçanet de
Salvatella Cardoner, Cabrenys li va retre un homenatge.
d’Espolla, es va ca-
sar amb Julia Dobon MOXÓ GÜELL, Antonio de
Sierra, de Sara-
(Barcelona?, 1912 – 2.III.1977)
gossa, i el matrimo-
Terratinent i Marquès de Sant Mori
ni va tenir tres fills:
Carmen, Enric i José Pertanyia a una important nissaga, l’any 1781
Alberto. La família era coneguda amb el sobre- Diego Moxó, dels cinquanta majors contribuents
nom de Cal Pipaire, per la tradició familiar de l’e- de la província de Girona, figurava en el novè lloc.
laboració artesanal de pipes, iniciada l’any 1887 Era fill de Francisco de Moxó i de Sentmenat i
pel besavi Batista Moulines, d’origen francès, de Francisca Güell López. Es va casar amb María
atesa l’abundància de bruc a la zona. Josefa Alonso-Martínez Huelín i el matrimoni va
El biografiat va anar a l’escola de Maçanet tenir sis filles: Adela, Luisa, Inés, Sofía, Paz i
fins a l’edat de quinze anys. En esclatar la guerra Desirée, i dos nois, Antonio i Francisco de Asís.
va ser cridat al front i es va incorporar a l’anome- Aficionat al motociclisme, a la dècada dels
nada “lleva del biberó”, essent destinat a Lleida anys 30 va participar en diverses curses. Al torneig
on va intervenir a la Batalla de l’Ebre. En data 2 Tourist Trophy va obtenir el segon lloc en la catego-
de gener de 1939 va ser ferit greument i hospita- ria de 250 cc. (Bilbao, 1932), va representar
litzat. Acabada la guerra va tornar a Maçanet, Espanya en curses a l’estranger (Portugal), cam-
però va haver de desplaçar-se a Saragossa per pió d’Espanya (1935), va formar part de l’equip
complir amb el servei militar. guanyador de la Copa de Plata atorgada pel Motor
S’establí a la capital aragonesa i va fundar una Club Catalunya (Barcelona, 1936). L’any 1936 va
empresa d’importació i exportació de productes obtenir la llicència de pilot civil.
541
MUNARRIZ
Propietari del cas- Estudia francès i anglès a París i a Londres, sis-

tell de Sant Mori, el tema “au-pair”. Torna a España. Coneix una con-
qual disposava d’im- gregació de Missioneres seglars i va al Japó com
portants col·lec- a col·laboradora. Estudia japonès a Tòquio i tre-
cions de mobiliari i balla en una oficina del P. Arrupe S.J. de propa-
guadamassils, i de ganda missionera. Va després cap al sud, a
les terres circum- Onoda, a la província de Yamaguchi, on les
dants. Va ser impor- Missioneres tenen un col·legi de segona ense-
tant la seva implica- nyança per a noies. Allí dóna classes d’anglès,
ció en el projecte d’ètica i de cuina espanyola. Foren cinc anys
impulsat per Fer- molt intensos, que la van enriquir i marcar molt
nando Vilallonga, fortament. El clima del Japó li afecta la salut i
de Girona, en la urbanització projectada en torna a València. En aquesta ciutat comença la
terrenys del terme municipal de Castelló carrera de periodisme, a l’Escola de Periodisme
d’Empúries, per ser un dels majors propietaris de de l’Església, depenent de l’Instituto León XIII, de
l’indret, essent el mas Moxó el nucli de la propie- Madrid. Revalida el títol a l’Escuela Oficial de
tat. La urbanització, anomenada en els inicis Periodismo (Madrid). Presenta la tesina “Del
Eurobrava, passaria després a ser Ampuriabrava Auca al TBO” (1968), un estudi sobre el procés
i, finalment, Empuriabrava. El biografiat va esde- de la premsa popular i infantil.
venir president del Consell d’Administració de la Treballa com a periodista a la Revista de la
urbanització. Leproseria de Fontilles. L’any 1969, el Banc de
Va rebre la Medalla de Campaña de la Cruz Bilbao convoca una plaça de periodista per a
Roja i la del Mérito Militar y de Guerra. dirigir una revista per a la dona com a promoció
d’una campanya de captació del client femení
que acaba d’engegar. Guanya la plaça i es tras-
MUNARRIZ SANS, Núria llada a viure a Bilbao. Viatja molt a Barcelona on
(Pamplona, 24.II.1928) Periodista es prepara la publicació i també visita gairebé
totes les sucursals del Banc de Bilbao on pre-
Filla de Juan Basilio senta la revista Diana, i arriba a Figueres.
Munarriz Arámburu, Compagina el periodisme amb el setmanari
natural de Plencia Ampurdán que edita l’Ajuntament de la ciutat. És
(Biscaia) i de Núria nomenada corresponsal de l’Alt Empordà per a La
Sans Darnís, de Bar- Vanguardia, càrrec que va ocupar gairebé durant
celona. És la sego- 25 anys. Des de 1981 i fins al 1989 ho és també
na –la primera nena– de l’Agència EFE. Col·labora també a la Cadena
d’una família de nou Cope de Figueres, amb un programa d’entrevistes
germans. Aquesta al llarg de 2 o 3 anys i també amb un comentari
situació la va mar- d’actualitat a més d’altres col·laboracions
car, perquè els pa- esporàdiques. També al diari Los Sitios (Girona) i
res van educar els d’altres revistes locals o de fora de Figueres.
seus dos fills grans amb un gran sentit de res- Prepara i participa en un programa Parlem de
ponsabilitat i col·laboració. El fet que la família salut, que s’emetia, en directe, per TV Figueres.
fos profundament cristiana, també la va marcar. Al setmanari Ampurdán, substitueix el director
Es va casar amb Joan Juncà↑, (València, D. José M. Elorduy↑, amb Josep M. Bernils↑
6.IX.1974), treballador de banca de Figueres, i el Mach, com a sotsdirector. L’any 1977 el setmana-
matrimoni no va tenir descendència. ri deixa de ser editat per l’Ajuntament. Llavors, es
Per trasllats laborals del pare va viure la infan- reuneixen deu figuerencs i davant notari es consti-
tesa a Bilbao, Sta. Cruz de Tenerife, i l’ado- tueixen en societat editora amb el nom de
lescència a València. Al Col·legi de Loreto, de Publicacions Empordà S.L., amb un capital inicial
València, fa el Batxillerat i l’examen d’estat. de 100.000 pessetes. Foren Joaquim Crumols↑,
542
MUNDI
Josep M. Bernils Mach, Narcís Sala↑ Roca, Josep Va pertànyer al Partit Republicà i va ser regi-
Fajol↑, Pere Prats, Joan Cos↑, Marià Lorca↑, Eloi dor de l’Ajuntament de Barcelona (1903). Va ser
Borràs↑, de Gràfiques Montserrat; Joan Juncà↑ membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts
Horts i Núria Munarriz. Es comprometen a editar la de Barcelona (des de 1867), lloc on ocupà
revista setmanal i qualsevol altra edició que fos importants càrrecs i va donar a conèixer alguns
interessant. El setembre de 1984, deixa la direc- dels seus treballs científics; de la Societat
ció, i continua, com a col·laboradora. Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i presi-
És col·laboradora també, com a voluntària, a dent de l’Ateneu Lliure de Catalunya (1880), i de
l’Escola d’Alfabetització de Càritas i al Casal de la Societat d’Amics de la Instrucció (1892).
Gent Gran, com a vocal de Cultura. El seu llibre Lecciones de Geometría Analítica
Ha estat distingida amb la Mosca Emporda- va ser adoptat com a llibre de text a les universi-
nesa del Col·legi de Periodistes (Girona, 1997). tats de Barcelona, Madrid, Sevilla, Granada,
l’Havana i l’Escola General Preparatòria per a
MUNDI, Abdó Enginyers i Arquitectes.
(Figueres, 1817 – Barcelona, 1872) Va publicar diversos treballs i obres didàcti-
Músic i compositor ques com: Reseña histórica del progreso geomé-
trico (Barcelona: 1881), Lecciones de Geometría
El seu pare, d’ofici sabater, era fill de Castelló
Analítica (Barcelona: 1883; id: 1893 2a ed.; id:
d’Empúries. Sembla ser que va poder exercir de
músic professional a Barcelona, i va tocar el violí 1904 3a ed.; id: 1916; id.: 1921), Programa de
a l’orquestra del Liceu i a d’altres teatres. Va Geometría General (Barcelona: 1883), Lecciones
escriure sardanes basades en motius d’òpera, de Geometría de posición (Barcelona: 1884),
datades a Barcelona i localitzades per Lluís Extracto de algunas lecciones de geometría
Albert↑ a l’arxiu de la cobla de Miquel Gich de general explicadas en la Universidad Literaria de
Torroella de Montgrí. Barcelona (Barcelona: 1886 2a ed), Influjo de
Va escriure Sardana de toques de guerrilla Desargues en la constitución de la geometría
(1851) i una altra sardana llarga obligada de fla- moderna. Memoria (Barcelona: 1899), Extracto
biol executada el 18 d’agost de 1851. de algunas lecciones de Geometría métrica (Bar-
L’Ajuntament de Figueres va donar el seu nom a celona: 1903), Geometría general i Importancia
un dels carrers de la zona de l’Eixample, l’any 1981. matemática de la música: estudio matemático,
físico e histórico de la gamma musical (Barcelona:
1900), Programa de Geometría Métrica y cuestio-
MUNDI GIRÓ, Santiago
narios de sus prácticas (Barcelona: 1903),
(Figueres, 1842 – Barcelona, 12.VI.1915)
Lecciones de Geometría Métrica, explicadas en la
Polític, matemàtic i farmacèutic
Universidad de Barcelona, 1903-1904 (Barcelona:
Fill d’Abdó Mundi↑, 1903), Geometría general (Barcelona: ?).
músic. Va estudiar Memòries i discursos llegits: “Teoría general de
Ciències a la Uni- la numeración” (Barcelona: 1867), “Faltas imper-
versitat de Barce- donables que se cometen en la enseñanza de las
lona compaginant- matemáticas” (Barcelona: 1872), “Considera-
ho amb el treball: ciones sobre el progreso matemático” (Barcelona:
donava classes i to- 1874), “Breves apuntes sobre los fundamentos
cava el violí en al- artísticos y filosóficos en que se apoya la
gun teatre per gua- Geometría Descriptiva” (Barcelona: 1883), “Dis-
nyar-se la vida i curso inaugural de la Universidad Literaria de
poder-se costejar Barcelona” (1888), “Importancia de la Geometría
els estudis. Proyectiva” (Barcelona: 1889), “Consideraciones
Va guanyar la càtedra de Geometria analítica sobre el infinitesimalmente pequeño” (Barcelona:
de la Universitat de Barcelona (1881) i, més 1890), “Discurso inaugural que en la solemne
tard, es llicencià en Farmàcia (1900). apertura del curso académico de 1889 a 1990
543
MUNSUNYER
leyó ante el claustro de la Universidad de Bar- va ser Camil Geis (Girona, 1902 – Sabadell, 1986).
celona” (Barcelona: 1889). Allà va desenvolupar una de les seves futures afi-
Va publicar diverses necrològiques dedicades cions, la d’escriure poesies.
a: “Necrología de D. Joaquín Bonet y Vinyals” Va fer el servei militar a Bilbao, lloc on va esta-
(Barcelona: 1892), “Necrología de D. Santiago blir contacte amb el nacionalisme Basc, amb el
Vilar y Pasapera” (Barcelona: 1895), o la dedica- refundador del PNB, Elías de Gallastegui, el
da a “Ángel Romero y Walsh” (Barcelona: 1909) Gudari. Va col·laborar en el diari Aberri, on publicà
i a “José Giró y Roma” (Barcelona: 1909). El prò- articles de caire polític.
leg al llibre de V. Feliu Vergés Algunos trabajos Va estudiar a Madrid i Barcelona Filosofia i
matemáticos (Barcelona: 1905), a més d’altres Lletres i Dret i, a l’Escola Normal de Girona, la
articles publicats al Boletín i a les Memorias de la carrera de mestre de primer ensenyament. Estudis
Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. que combinà amb diversos quefers com la venda
Va obtenir la medalla d’or a l’Exposició Uni- ambulant.
versal de Barcelona de 1888. Professionalment es va establir a Barcelona on
va obrir despatx d’advocat mentre donava classes
MUNSUNYER, Primitiva a Granollers. En aquesta època es va instaurar la
II Republica i el biografiat va esdevenir secretari
(Figueres, 1850 – c.1905) Fundadora col·legi
general d’Unió Catalanista (1931). Va ser l’ideòleg
i un dels membres fundadors del Partit Nacio-
Va fundar a Figueres el col·legi de les Germanes
nalista Català. En data 20.X.1932, va sortir elegit
Franciscanes de Sant Antoni de Figueres (1880),
pel Parlament de Catalunya, la qual cosa li suposà
amb la intenció de donar estudis a la mainada per-
un seguit d’actuacions en públic, conferències i
tanyent a famílies amb dificultats econòmiques.
mítings. Des de l’inici de la guerra civil es veu obli-
gat a canviar diverses vegades de domicili, es va
MUNTADA MACAU, Joan Baptista traslladar a Figueres (1936), va donar classes als
(Palau-saverdera, 28.II.1901 – Fossos, després a Cabanes, on va tenir la plaça de
Girona, 30.VIII.1997) Advocat i professor mestre i va exercir de secretari municipal, i jutge
de Santa Coloma de Farners, després va marxar a
Fill de Martí Mun- l’exili. En tornar, després de la contesa, s’instal·là
tada Vila, dedicat al a Girona, però no va poder exercir l’advocacia ni li
comerç, natural de varen permetre publicar les seves creacions literà-
Figueres, i de Maria ries. Gràcies al Doctor Cartanyà va exercir de pro-
Macau Oriol, de fessor als Maristes de Girona i a les Escoles Pies.
Palau-saverdera, va Més endavant, va destacar en el camp del dret
ser el tercer de qua- civil català. L’any 1952, coincidint amb el Congrés
tre germans. Es va Eucarístic Internacional, celebrat a Barcelona,
casar amb la figue- publica el recull de poemes en català Eucaristia
renca Filomena Bat- (Girona: 1952), amb gravats de Jesus Portas.
lle↑ March, pintora i Resten inèdites unes memòries i gran quantitat
escultora, i junta- d’obra literària.
ment amb ella va emprendre la recuperació i A la dècada dels anys 30, va col·laborar amb
rehabilitació del castell de Campdorà. I, en sego- la premsa local barcelonina, amb la Societat
nes núpcies, es casà amb Maria Serra Serra. Econòmica Barcelonesa Amics del País, la qual li
A l’edat d’onze anys va entrar al Seminari de va concedir un premi (30.XII.1931), i premsa
Girona. Va estudiar teologia i hi va romandre per comarcal com La Veu de l’Empordà.
espai d’onze anys. Tot i desvincular-se de les tas- Va participar en alguns certàmens literaris, en
ques religioses, va seguir essent un home de pro- la Festa de la Poesia del Casino Menestral, i va
fundes creences religioses. Al Seminari, va esta- rebre l’Englantina del Jocs Florals de Barcelona
blir nombroses amistats i un dels seus companys (1982).
544
MUÑOZ
MUNTANER, Ramon antich, e ab tota veritat scrit, e digne desser vist

(Peralada, 1265 – Eivissa, 1336) Cronista per aquells qui ab tota veritat desitjen saber los
fets de la Corona Darago e del regne de Sicilia
Fill del prohom Joan (Valencia: 1558), que abraça sis regnats, comen-
Muntaner i d’una çant per Pere II el Catòlic, pare de Jaume I, i
dama del llinatge de acaba amb Alfons IV el Benigne. És interessant
Sesfàbregues. Es va pel relat verídic i èpic dels fets succeïts i ha estat
casar a València reeditada a (Barcelona: 1562); en alemany a
(1311), i va tenir (Stuttgart: 1844); edició en català i traducció
dos fills i una filla. castellana d’Antoni de Bofarull (Barcelona:
A la casa del seu 1860), (Barcelona: 1886), (Barcelona: 1927-
pare s’albergaren 1952), la traducció al francès (París: 1827), a l’i-
Jaume I i Alfons el talià (Firenze: 1844; Bologna: 1865), i a l’anglès
Savi i la seva muller (London: 1920-1921).
Violant (1271). En
perdre la seva casa en l’incendi que destruí la MUÑOZ PAIRET, Irene
vila a causa del conflicte bèl·lic entre Pere el
(Figueres, 28.VIII.1979) Filòloga i professora
Gran i Felip l’Ardit (1285), Muntaner no tornà
mai més a Peralada.
Filla de Reyes Muñoz
Dividit el regne a la mort de Jaume I, es va
González, de Ponto-
posar al servei del seu fill Jaume II que va heretar
nes (Jaén), dedicat
Mallorca, el Rosselló i Montpeller. També prengué
a la maquinària
part en la conquesta de Menorca duta a terme
agrícola i de jardi-
per Alfons III el 1286. Més tard participà al costat
neria, i de Roser
de Roger de Llúria en la defensa de Sicília contra
Pairet Padrosa, de
els atacs de Carles d’Anjou i el papat. A les ordres
Calabuig, és la gran
de Roger de Flor i amb la Companyia d’Orient par-
de dos germans:
ticipà en les accions dels almogàvers i en els fets
Irene i Pau.
de l’anomenada “venjança catalana” per l’assas-
sinat del cabdill català. Va ser nomenat governa- Llicenciada en
dor de Gallípoli i també governador de l’illa de Filologia catalana
Gerba. El 1311 tornà a València on es casà amb (UdG, 2001), disposa del Diploma d’Estudis
Valençana. Després d’unes noves estades a Avançats (DEA, 2003) i està treballant en la tesi
Mallorca, Menorca i Sicília s’establí a València on doctoral sobre la “Biografia literària de Víctor
va ser procurador de Bernat de Sarrià i el 1322 Català”.
fou elegit jurat. A partir del 1325 i, durant set Compagina les tasques d’investigadora de la
anys, va redactar la seva Crònica des de la seva literatura catalana contemporània amb la docència
alqueria de Xivella. L’any 1332 es trasllada a de la llengua catalana a l’ensenyament secundari.
Mallorca on fou nomenat pel rei Jaume III camar- Va ser la guanyadora de la I Beca d’Hivern
lenc i batlle d’Eivissa, ciutat on morí. Víctor Català (2002), atorgada per l’Ajuntament
Ramon Muntaner ha passat a la història per la de l’Escala, i va residir a la Casa Forestal de Sant
seva cèlebre Chronica, o descripcio dels fets, e Martí d’Empúries. L’any següent va presentar la
hazanyes del Inclyt Rey Don Iavme primer Rey tesina “Edició de l’epistolari entre Lluís Via i
Daragó, de Mallorques, e de Valencia: Compte de Víctor Català” (2003).
Barcelona, e de Muntpesller: e de molts de sos Posteriorment ha seguit investigant sobre l’es-
descendents. Feta per lo magnifich en..., lo qual criptora escalenca, ha participat en les Jornades
serui axi al dit inclyt Rey don Iavme, com a sos fills, Víctor Català (2001 i 2005), i ha publicat: Episto-
e descendents: es troba present a les coses con- lari de Víctor Català, volum I (Girona: 2005) i Epis-
tengudes en la present história. Es llibre molt tolari de Víctor Català, volum II (Girona: 2009).
545
MUÑOZ
Altres aportacions han estat “Epistolari Anton Des de sempre ha estat molt interessada tant
Busquets-Víctor Català (1905-1933) a Quaderns en la tradició com en les avantguardes de la pintu-
de la Selva (2006). ra. S’ha preocupat de rebre inputs d’altres esco-
L’any 2008 participa a les Jornades M. les, essent la seva màxima la d’incorporar. Durant
Antònia Salvà en les quals presenta “Epistolari els primers anys de treball els temes de les seves
entre Maria Antònia Salva, Roser Mateu i Víctor pintures eren els del seu entorn: la figura, els pai-
Català” (en premsa). satges i els interiors n’eren els protagonistes. Aviat
se sent atrapada per la llum i la força de l’Alt
Empordà, del qual ha pintat gairebé cada racó,
MUÑOZ PFISTER, Glòria tant de dia com de nit. Peralada, Garriguella,
(Barcelona, 12.VIII.1949) Pintora i professora Castelló d’Empúries, el Port de la Selva, Cadaqués
o Colera, entre altres. Cap als anys vuitanta, pre-
Filla d’Álvaro Muñoz senta els grans formats que renoven el tractament
Ramonet, industrial, de l’espai i el concepte de natura morta que havia
intel·lectual i col·lec- fet fins aleshores. Als noranta treballa temes reli-
cionista de pintura, giosos a “Altars Buits” i “Espais Sacres”, sèries
natural de Martinet inspirades a l’estudi de Peralada. Recentment, ha
(la Cerdanya), i presentat la sèrie “Camins Astrals”.
d’Ofèlia Pfister Arti- Des del 1974 fins a l’actualitat realitza exposi-
gas, amant del tea- cions individuals, principalment a Barcelona a la
tre i la poesia, filla Sala Parés (des de 1988 bianualment), a
de Madrid. És la Madrid, Londres, Nova York, Sant Francisco, i
segona de set ger- participa en Fires Internacionals com Art-expo,
mans. Casada amb Hong Kong, Arco Madrid, Arco Contemporain
Josep Puigdengolas, el matrimoni té tres fills: Strasbourg, entre d’altres. L’any 2003, promou
Álvaro, Carolina i Josep. la restauració de l’Ermita de Sant Sebastià de
Des de molt petita destaca la seva vocació per Peralada com a Centre d’Art.
la pintura, i estudia a l’Escola Superior de Belles
Arts de Sant Jordi (1972), on esdevé alumna de
Josep Puigdendolas (1906-1987), el qual, en el MUÑOZ SÁNCHEZ, Miguel Ángel
futur, serà el seu sogre, i de Josep Amat. (Figueres, 9.VIII.1975) Cantant
El 1990 es doctora en Belles Arts per la UB,
amb la tesi El pintor Josep Puigdengolas, la Fill de Miguel-Tomás
qual va merèixer la qualificació d’excel·lent Muñoz Rodríguez,
cum laude. paleta, i de Magda-
L’any 1974 inicia un taller de dibuix i pintura lena Sánchez Sán-
juntament amb el pintor Josep M. Pinto↑, dedi- chez, ambdós de
cat a la formació artística. Des de 1985 és pro- Villaviciosa de Cór-
fessora de Pintura a la Facultat de Belles Arts de doba (Còrdova). És
la UB, on imparteix també cursos de doctorat. conegut amb el
Ensenya a aprofundir en la idea de la visió i la pseudònim de Jorge
percepció de l’entorn i a reflexionar sobre els Duque. Compagina
tòpics en aquest sentit. la seva feina com a
Ha complementat l’activitat pedagògica amb la venedor d’assegu-
pràctica de la pintura. rances amb la musical, faceta en la qual es con-
El 1980 va familiaritzar-se amb l’Empordà i el sidera autodidacta.
1992 descobreix un entorn que el qualifica de Forma part del grup Pa d’àngel. Ha participat
“predestinació”: l’església desacralitzada de l’antic en algus programes de televisió com Gente
convent de clausura de les monges canongesses Joven, El Trampolín i Lluvia de estrellas. Ha editat
de sant Agustí, a Peralada. un primer treball Soy así (2007).
546
MUSQUERA
MUSQUERA FELIP, Sílvia Va estudiar la Lli-

(Barcelona, 10.X.1973) Arquitecta cenciatura en Bio-
logia (Universitat de
Filla de Santi Mus- Barcelona, 1969),
quera↑, i d’Elvira Fe- i posteriorment, el
lip, és la gran de doctorat en Ciències
dues germanes: Síl- Biològiques (1975).
via i Mireia. Està Ha compaginat l’en-
casada amb Josep senyament amb la
Canaleta↑. investigació.
Als quatre anys Ha exercit en el
es trasllada amb la col·legi Sant Antoni
família a Figueres, Maria Claver, filial número 1 de l’Institut Ausiàs
estudia a l’Institut March (1969-1970); va gaudir d’una beca de
Alexandre Deulofeu formació de personal investigador des de l’any
i la carrera d’arquitectura a ETSAB (Barcelona, 1970-1973; professor interí de la UB (1975-76);
1997). Compagina l’exercici de la professió amb ha exercit de catedràtic a l’institut Pere Vives Vic
la docència, imparteix classes a l’Escola d’Igualada (1975-76); beca postodoctoral a la
d’Arquitectura La Salle-Universitat Ramon Llull Facultat de Medicina de París (1976-77); professor
(des del 1997), i a l’Escola Politècnica de la UdG. de l’institut del passeig Valldaura de Barcelona
Actualment està treballant en la tesi doctoral (1977-1979) i professor de l’institut Alexandre
“Les imatges d’un nou paisatge creat pel turisme. Deulofeu des del curs 1979-1980, d’on va ser
La fotografia com a testimoni del paper de l’ar- director des del 1979-1985. Ha estat professor de
quitectura en la transformació de la Costa Brava fisiologia animal de la UdG (1995-1997) i col·labo-
dels anys 60”. rador del Departament d’Ecologia de la UB
És autora de l’article “Club Mediterranée. (11983-1987). Ha participat en nombrosos cur-
Intervenció en el paisatge del Cap de Creus durant sos, seminaris, congressos, en els quals ha pre-
els anys 60” (Annals de l’Institut d’Estudis Empor- sentat ponències o comunicacions i els temes
danesos, 2004) en defensa del manteniment de exposats han versat sobre fisiologia animal, botà-
les instal·lacions. Ha comissariat l’exposició itine- nica, ecologia, ornitologia, geologia o hematologia.
rant “Club Med Cap de Creus. Una intervenció en Ha rebut diverses beques per realitzar projec-
el paisatge dels anys seixanta” (2008), en la qual tes educatius: Projecte Europeu Comenius (Birds
es presenta la nova tipologia de ciutat de vacan- without frontiers), i l’ACOM de la CIRIT (Propietats
ces apareguda els anys 60, amb la premissa de hematològiques dels peixos dels aiguamolls de
respectar al màxim l’entorn. l’Empordà).
Ha estat coautora de la monografia El celler Ha estat tutor de diversos treballs de recerca
cooperatiu d’Espolla: els inicis d’un projecte premiats; CIRIT (1985-86; 1986-87; 1990; 1994-
(1906-1939) (Figueres: 2007), amb Marciano 1995 i 2004, premis Josep Maria Álvarez 2005,
Cárdaba↑ Carrascal. 2006 i 2007).
Ha participat en el Congreso Nacional de
MUSQUERA MUSQUERA, Santi Jóvenes Científicos: seleccionat el 2005 i pre-
(Susqueda, la Selva, 17.I.1947) miat amb un accèssit el 2008.
Biòleg i professor Vinculat al Port de la Selva, ha participat en
nombroses activitats a la vila, va formar el Grup
Fill d’Ernest Musquera↑ Sais, de Vilademuls, Taballera (1986-2006), grup que aglutinava els
mestre, i de Maria Musquera, de Sant Andreu del joves; és membre del grup d’havaneres Mar d’a-
Terri. Està casat amb Elvira Felip Tato, de la Selva munt (2001).
de Mar. El matrimoni ha tingut dues filles: Sílvia↑ Ha col·laborat a diferents publicacions periò-
i Mireia. diques, a la revista local La Garota (el Port de la
547
MUSQUERA
Selva) o El Tap de Suro (Agullana), a les comar- marítima i pesquera, títol obtingut a la Uni-
cals Hora Nova (Figueres), a l’Empordà (Figue- versitat de la Ràbida (1964). Al Port de la Selva,
res), A revistes especialitzades estrangeras com: on va demanar d’anar-hi per prescripció mèdica,
Poultry Science, Comp. Biochem and Physiol, pel seu fill Josep M., hi va fer de mestre durant 30
The Condor, als Comptes Rendus de Académie de anys. A més de la tasca de mestre, completava
Sciences de Paris (París), Comparative Bioche- l’horari docent amb conferències de comerç i
mistry and Physiology, Revista de la Sociedad preparació dels alumnes per a l’obtenció de
Española de Ciencias Fisiológicas, Pubicacions beques-salari que els permetessin realitzar estu-
de la Societat Catalana de Biologia. dis mitjans i superiors, per a oposicions a l’admi-
Algunes de les seves aportacions han estat nistració privada i pública. Al Port de la Selva va
material didàctic destinat a alumnes de batxille- ser molt apreciat.
rat: Itinerari geològic a Terrades (Alt Empordà) L’any 1969 els
(Barcelona: 1980), en col·laboració, “Un itinerari alumnes de l’escola
geològic per alumnes de Batxillerat: de Terrades a van rebre un premi
Darnius” (ICHN, 1983), La sang. Pràctiques d’he- pel treball titulat:
matologia (Barcelona: 1981), Pràctiques de geo- ”España vista por
logia (1993) en col·laboració amb M. Teresa Sels sus escolares”. Pos-
i Xavier Aurell. teriorment ho va
Altres títols significatius són: “Contribució a publicar en el llibre:
l’estudi del medi natural de la zona compresa El Port de la Selva
entre Terrades, Sant Llorenç de la Muga, Boadella vist pels escolars.
i Darnius” als Annals de l’Institut d’Estudis Empor- (1987), amb motiu
danesos (1989). del II Centenari de
Amb “El plàncton marí. Variacions nuclears l’atorgament del títol de Vila (1787-1987).
discontínues de la cromatina com a fenomen Altres activitats desenvolupades foren: secre-
subjacent de la variabilitat general de Ceratium tari auxiliar de l’ajuntament del Port de la Selva,
tripos” va participar a La península del Cap de secretari de la germandat d’agricultors i rama-
Creus i la Serra de Verdera. De diversos autors. ders del Port de la Selva i Selva de Mar, delegat
Va rebre el segon Premi Experiències Pedagò- local de l’institut nacional de previsió i agent de
giques (Figueres, 1986-1987). la propietat immobiliària. Va fundar la primera
agència immobiliària al poble (1959) i va ser un
MUSQUERA SAIS, Ernest impulsor del desenvolupament turístic de la loca-
(Vilafreser, el Pla de l’Estany, 31.V.1919 – litat. Per aquesta activitat va ser guardonat amb
Girona, 23.VI.2004) Mestre les medalles d’or del col·legi d’API de Girona
(1994) i també la del Turisme de la Generalitat
Fill de Jaume Musquera, agricultor, i de Carme de Catalunya (2002).
Sais, natural de Vilafreser (Municipi de Vilade- La seva afició principal era la pintura, primer a
muls). Casat amb Maria Musquera (1944), de l’oli i després a l’aquarel·la, a la qual va ser iniciat
Sant Andreu del Terri, el matrimoni va tenir qua- pel seu amic Manel Bordallo. També li agradava
tre fills: Santiago↑, Josep M., M. Carmen i Pilar. fer de pagès i va rehabilitar el Mas Paltré, situat
Va estudiar la carrera de Magisteri a l’Escola al Parc Natural del Cap de Creus, que va servir
Normal de Girona. Va obtenir el títol de mestre de d’allotjament per a estudiants de l’institut A.
la Generalitat el 1932. Va exercir a les localitats Deulofeu de Figueres, de la UdG, i de grups juve-
de Franciac, Vilallonga de Ter, Sant Daniel i el Port nills com La Roda, de Sabadell, i Taballera del
de la Selva, on també era mestre d’orientació Port de la Selva.
548
N
NABOT FINA, Jaume
(Figueres, 15.IX.1921) Propietari
Fill de Josep M.
Nabot Tomàs, pro-
pietari rural de Vila-
nant, i de Teresa
Fina de Masdevall,
va formar part de la comissió fundadora i va ser
l’administrador de l’emissora Ràdio Popular de
Figueres. Secretari del Patronat de l’emissora,
una vegada traslladada a Girona, actuà de secre-
tari de la Fundació de l’emissora de Figueres,
fonamentalment dedicada a obres de col·labora-
ció anomenades Cristiana Social.
Va ser un dels promotors de la restauració del
de coneguda famí- Santuari de la Mare de Déu del Mont, aconse-
lia de Figueres. Va guint formar un Patronat de Restauració del
ser el petit de cinc Santuari del Mont del qual en va ser secretari per
germans. un període de més de vint anys. Es va restaurar el
Va estudiar el bat- Santuari i es va construir la carretera d’accés, es
xillerat a l’institut de va dotar d’electricitat i de línia telefònica. Soci de
Figueres i va prosse- l’Institut d’Estudis Empordanesos, va desenvolu-
guir amb estudis de comerç i d’administració d’empar el càrrec de tresorer (1976-1986).
preses. Ha dedicat la vida professional a activitats Va escriure la lletra dels goigs: de Sant Pau de
de tipus comercial i a l’administració d’empreses. la Calçada, de Santa Maria Assumpta de Vilanant,
Va compaginar la feina amb activitats cultu- una pregària a la Mare de Déu del Mont, composi-
rals i religioses. Va ser col·laborador i membre cions que foren musicades per mossèn Josep M.
del consell de redacció de Vida Parroquial (Figue- Albert↑, i l’opuscle biogràfic dedicat a Mossèn
res, 1940-1974), on va escriure articles signats Pere Terrats Carbó (29.XI.1879 – 19.VIII.1936)
amb el seu nom i amb els pseudònims F.F. (Barcelona: 1996), rector de la parròquia de Vila-
(=Frederic i Fulgenci, els altres noms de pila) o fant, assassinat durant la revolta de 1936.
Uriell (mas desaparegut de Vilanant).
Va ser un dels promotors, juntament amb
Salvador Perxas↑ i Josep Oliva↑, de l’emissora La NADAL MALLOL, Hipòlit
Santa Misión, també anomenada Emissora Mis- (El Port de la Selva, 14.I.1891 –
sional, l’èxit assolit va portar a fundar el Patronat Buenos Aires, 10.XII.1978)
de l’emissora de Figueres, amb la intenció de Escriptor, periodista i polític
fundar una vertadera emissora de ràdio.
Secretari de la Junta Interparroquial d’Acció Fill de Joan Nadal Solà, pescador, i de Concepció
Catòlica quan el president era Salvador Perxas↑, Mallol Vilanova, ambdós del Port de la Selva.
549
NADAL
De molt jove va anar afers socials, i Arias i Cairol tornaren a Barcelona), i

a Figueres per apren- va mantenir la publicació en temps difícils. Era l’au-
dre l’ofici de sastre, tor de l’editorial i de la majoria dels articles, motiu
que perfeccionà a pel qual signava emprant nombrosos pseudònims
Barcelona. Adherit com Pol de Reig, Justí Ferm, Vic, Victor, Fidel Català,
a Unió Catalanista, Valentí Just, Pere Pi i també amb acrònims.
va escriure articles Va formar part de la delegació a Buenos Aires
a Renaixement, pu- del Consell Nacional Català i va participar, com a
blicà contes a De mantenidor, dels Jocs Florals de la Llengua Cata-
tots colors, a L’Es- lana. Va participar en la Primera Conferència Na-
quella de la Torratxa, cional Catalana (Ciutat de Mèxic, 11 – 13.IX.1953).
La Campana de Grà-
cia i els seus Almanacs. Va col·laborar també NADAL PUJOL, Roser
amb Empordà Federal (Figueres) i Ciutadania (Lleida?, ? – Roses, 1998) Benefactora
(Girona). Va representar el Port de la Selva al
Congrés de la Unió Catalanista de 1912. Casada amb un lladonenc, el matrimoni no va tenir
Per no fer el servei militar espanyol es va exiliar i descendència, va ser la mestressa de Can Costa de
se’n va anar a l’Argentina (1912). A Buenos Aires, Manol. Amb l’aigua del riu Manol, produïren l’elec-
es va fer soci del Casal Català (fundat l’any 1908), tricitat i explotaren el primer enllumenat de Lladó.
on trobà l’ambient propici per continuar les activi- L’any 1991 va llegar les seves propietats, entre
tats catalanistes. Va col·laborar a Catalunya Nova les quals es trobava la casa on actualment hi ha el
(1914), setmanari fundat i dirigit per J. Vilà Estruch. Casal d’Avis de Lladó i un solar. Gràcies a aquesta
donació es va crear la Fundació d’Afers Socials de
L’any 1915 va promoure la creació de la Dele-
Lladó.
gació a Buenos Aires de l’Associació Protectora de
l’Ensenyança Catalana. A partir d’aquí sorgiren
altres delegacions a diferents ciutats de l’Argentina. NARANJO CARRASCO, Mònica
(Figueres, 23.V.1974) Cantant
L’any 1922, juntament amb Pere Seras↑,
Manuel Carol i altres companys, va participar en Dotada de molt
la fundació del Comitè Llibertat, que va permetre bona veu, ha desta-
l’entrada de Macià i Gassol a l’Argentina. Va cat com a cantant
estar en contacte amb Ventura Gassol, amb Joan llatina de pop. L’any
Coromines (1905-1997), relació que queda 1994 grava el seu
reflectida a Epistolari de Joan Coromines amb primer disc Mónica
exiliats catalans d’Amèrica (Barcelona: 2003), a Naranjo. Va anar a
cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas. Mèxic on va vendre
Va escriure Algues: proses salobres (Buenos més d’un milió de
Aires: 1918), Articles de contraban (Buenos Aires: còpies. Varen seguir
1928), i “El meu Francesc Macià” (Buenos Aires: els àlbums Palabra
1934; Barcelona: 1991), conferència donada al de mujer (1997),
Casal Català. Minage (2000), Chicas malas (2001), Grandes
L’obra més transcendent del biografiat va ser la éxitos (2002), Bad girls (2003) versió en anglès
revista Resorgiment (1916-1972). Concebuda pels del seu quart àlbum, Coleción privada (2005), i
quatre fundadors –Pius Arias, Manuel Cairol, MN Tarantula (2008).
Francesc Colomer i Hipòlit Nadal Mallol, el director– Ha col·laborat amb cantants com Luciano
com a publicació no comercial, independent, amb Pavarotti, Mina o Ricardo Cocciante. Ha compost
l’únic suport dels subscriptors i anunciants. Ha per a Ricky Martin i ha participat en dues pel·lícu-
estat la publicació catalana de més llarga durada i les Marujas asesinas i Yo puta.
continuïtat de tots els temps. Des de l’any 1920 L’any 2002 va representar Espanya en el fes-
Nadal va quedar sol (Colomer es dedicà a altres tival de Corea-Japó i va cantar Shake the house.
550
NAVARRO
NAROTZKY, Norman David L’any 1969 ja exer-

(Brooklyn, Nova York, 1928) Pintor cia com a professo-
ra a la Universitat de
Va prendre contacte amb Cadaqués l’any 1955, i Barcelona, docència
des de 1958 ha establert vincles entre Barcelona i que mai ha inter-
Cadaqués. Al llarg de la seva trajectòria l’artista ha romput (va ser tam-
passat per diferents períodes: abstracte, figuratiu, bé catedràtica de
retrat, natura antropomòrfica i món arquitectònic. l’institut de batxille-
Entre les nombroses exposicions cal es- rat Jaume Balmes
mentar: Centre d’Art Santa Mònica, (Barcelona, de Barcelona durant
1999), Galeria 98 (Cadaqués, 1998), l’any 2007 els anys 1974-1983).
exposició antològica amb el títol de “Narotzky 50 Llicenciada en Filolo-
anys d’art a Catalunya” (Cadaqués). gia Hispànica (Universitat de Barcelona, any
Ha rebut nombrosos premis d’entre els quals 1969). Catedràtica de Literatura espanyola de la
detacar: Philadelphia Museum Prize (Philadelphia, Universitat de Barcelona des de gener de 1991.
EUA, 1956), Fulbright Fellowship (Munich, 1956- Doctora en Filologia Hispànica per la Univer-
57), First Prize, Hebrew Educational Society (New sitat de Barcelona el maig de 1981 amb la tesi
York, 1959), segon premi Miniprint International de “El cancionero sevillano de la biblioteca del CSIC
Cadaqués (1982), Medalla de Bronze en el Premi (nº 3.857) del fondo Rodríguez Marín”; va obtenir
de Dibuix Joan Miró (Barcelona, 1986), Premi el premi extraordinari de doctorat.
Caixa de Terrassa (Barcelona, 1999).
Ha exercit diverses funcions de gerència: com
a directora del Departament de Filologia espa-
NAVARRA LIZARBE, Miquel nyola (1991-1997), membre de la Comissió
(Barcelona, 1904 – 30.VI.1970) Hoteler Política Científica de la UB (1997-2000), Coordi-
És considerat com un dels pioners del turisme a nadora del programa de doctorat de la Secció de
Llançà, lloc que va conèixer en anar-hi a passar Literatura (2000-2003) Membre de la Comissió
les vacances, fins a plantejar-se deixar la feina a tècnica de la Comissió de Política Científica de la
l’empresa minera Carbons de Berga. Va sol·licitar Universitat de Barcelona (2001-2008), coordi-
obrir una àrea de pícnic, a la platja de Grifeu, el nadora de l’àrea de Filologia i Filosofia de l’ANEP
qual va batejar amb el nom d’Hostal de Grifeu (2001-2004) i presidenta de la Comissió d’Hu-
(1951). Al cap d’uns anys va inaugurar l’hotel La manitats per a l’avaluació del professorat de
Goleta (1954), al Port de Llançà. l’ANECA (2005-2009). Jurat del Premio Príncipe
A l’hotel organitzava concerts, anomenats de Asturias de las Letras (2000-2008), del
“Sesiones musicales equinoccio”, circumstància Premi de Literatura Juvenil Edebé (2001-2008) i
que li va proporcionar tenir molt bones relacions del Premi d’Investigació literària “Gerardo Diego”
amb diferents músics. (2007-2008).
El Centre Cultural de Llançà el va considerar És especialista en literatura espanyola de l’e-
mereixedor de rebre la Llança d’Or (1965). dat d’or i en poesia contemporània. Treballadora
infatigable, les seves investigacions han produït
NAVARRO DURÁN, Rosa més d’un centenar d’articles, col·laboracions en
(Figueres, 16. XI.1947) Filòloga i investigadora actes de congressos, edicions i monografies, en
les quals ha tractat sobre diferents autors clàs-
Filla de Manuel Navarro, militar, natural de Cubo sics de la literatura castellana.
del Vino (Zamora), i de Margarita Durán, de Figue- Sens dubte, la principal aportació la va donar a
res. És la gran de dues germanes. Va cursar els conèixer l’any 2002, i va consistir en la identifica-
estudis a les escoles nacionals de Figueres i a ció de l’autor del Lazarillo i la nova datació i inter-
l’Institut Ramon Muntaner, de la mateixa ciutat. pretació de l’obra, fins ara, considerada com a
Des de l’any 1964 resideix a Barcelona, on es va obra anònima i pertanyent al gènere de la novel·la
traslladar per estudiar la carrera universitària. picaresca. Navarro atribueix l’obra a Alfonso de
551
NAVARRO
Valdés (mort a Viena el 1532), secretari de car- vantes (Madrid: 1995 i 2005), La dama boba y El
tes llatines de l’emperador Carles V, de família perro del hortelano de Lope de Vega (Barcelona:
jueva conversa i seguidor d’Erasme de Rotterdam, 2001), La famosa tragicomedia de Peribáñez y el
i passa de considerar-la una obra picaresca a ser Comendador de Ocaña de Lope de Vega (Madrid:
una crítica erasmista als clergues corruptes de 2002), Tragicomedia de Lisandro y Roselia de
l’època en forma d’una declaració judicial en Sancho de Muñón (Madrid: 2008); i ha editat qua-
boca del pregoner de Toledo, Lázaro de Tormes, a tre volums de Novela picaresca (Madrid: 2004,
qui li demanen informació sobre el que es diu de 2005, 2007 i 2008), amb l’edició de La vida de
l’arxiprest de Sant Salvador, el seu últim amo Lazarillo de Tormes de Alfonso de Valdés, Guzmán
(pregona el seus vins i està casat amb la seva de Alfarache de Mateo Alemán; La vida del Buscón
criada i diuen que amiga). Segons Navarro l’obra de Francisco de Quevedo, Segunda parte de la
es va gestar vers 1530-1531 i no als voltants de vida del pícaro Guzmán de Alfarache de Mateo
1550, com s’havia proclamat amb anterioritat. Luján de Sayavedra, La primera parte del guitón
Sobre aquesta qüestió ha escrit: “Lazarillo de Onofre de Gregorio González; Libro de entreteni-
Tormes” de Alfonso de Valdés (Salamanca: 2002), miento de la pícara Justina de Francisco López de
“Lazarillo de Tormes “ y las lecturas de Alfonso de Úbeda (Baltasar Navarrete), La hija de Celestina
Valdés, (Cuenca: 2003), Alfonso de Valdés, autor de A. J. de Salas Barbadillo; Relaciones de la vida
del “Lazarillo de Tormes” (Madrid: 2003, 2ª am- del escudero Marcos de Obregón de Vicente
pliada: 2004), l’edició de l’obra: La vida de Espinel i La vida y hechos de Estebanillo González
Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversida- de Estebanillo González.
des, (Cuenca: 2004), “La vida del Lazarillo de Altres aportacions són: Poemas inéditos de
Tormes” y los dos Diálogos de Alfonso de Valdés. Félix Persio, Bertiso (Sevilla, 1983), Comentar tex-
Palabras y asuntos en común (Santander: 2006), tos literarios (Madrid: 1990), La mirada al texto
“Suplico a vuestra merced…” Invitación a la lectu- (Barcelona: 1995, 2008), ¿Por qué hay que leer a
ra del “Lazarillo de Tormes” (Vigo, 2008). A partir los clásicos? (Barcelona: 1996), Cómo leer un
de l’any 2002 ha realitzat diverses publicacions en poema (Barcelona: 1998, 2004, 2008), Breve his-
revistes especialitzades aprofundint en el tema del toria de la literatura española (Madrid: 1997), en
Lazarillo i el seu autor, a Silva (2003), Quimera col·laboració amb Carlos Alvar i José Carlos Mainer,
(2004), El Noticiero de las ideas (2004), a La fic- Cervantes (Madrid: 2003), Escenas cervantinas
ción novelesca en los siglos de oro y la literatura (Madrid: 2005). Té diversos assaigs sobre l’obra de
europea (2005), Clarín (2006), a les Actas del Francisco Ayala i una introducció a Nada de
I Congreso Internacional de la Sociedad Española Carmen Laforet (Barcelona: 1995 i Madrid: 2006).
de Estudios Literarios de Cultura Popular (2006), a Ha publicat nombrosos articles a revistes espe-
Estudis Romànics (2006) o a les Actes del Congrés cialitzades com: Insula, Boletín de la Real Aca-
Internacional “Retos del hispanismo en la Europa demia Española, Revista de Filología Española,
central y del Este” (2007). Revista de Filología de la Universidad de La
Amb anterioritat havia tingut cura de l’edició Laguna, Archivo Hispalense (Sevilla), Boletín de la
d’algunes obres d’Alfonso de Valdés com Diálogo Biblioteca Menéndez Pelayo (Santander), Bulletin
de Mercurio y Carón (Barcelona: 1987; Madrid: Hispanique (Bordeaux), Anales de la Literatura
1999), Diálogo de las cosas acaecidas en Roma Española (Alicante), Syntaxis (Tenerife), Anales
(Madrid: 1992). Estudis que li proporcionen un Cervantinos (Madrid), Anuario de estudios cervan-
aprofundit coneixement d’aquest autor, que tinos (Vigo), Mélanges de la Casa Velázquez (Ma-
sumat a la coneixença de la literatura de l’època, drid), Anthropos (Barcelona), Salina (Tarragona),
li permet arribar a les anteriors conclusions i Clarín (Oviedo), La Perinola (Pamplona) i Cua-
revolucionar el món literari. És autora de moltes dernos de Teatro Clásico (Madrid), entre altres.
edicions de textos castellans de l’edat d’or: l’anò- Adaptacions de Clàssics per a estudiants: Mitos
nim Libro de las suertes (Madrid: 1986), Obras del mundo clásico (Madrid: 2002), Cantar de Mio
de Luis Carrillo y Sotomayor (Madrid: 1990), Cid (Barcelona: 2007), Don Quijote de la Mancha
Poesía de Francisco de Aldana (Barcelona: (Barcelona: 2007), El conde Lucanor (Barcelona:
1994), Novelas ejemplares de Miguel de Cer- 2008), La Celestina (Barcelona: 2008).
552
NAVÉS
Adaptacions de Clàssics per a infants, amb Massanas desenvolupant les tasques de tècnic
il·lustracions de Francesc Rovira: El Quijote con- superior documentalista (1998-2003), lloc on va
tado a los niños (2005), Tirante el Blanco conta- accedir a cap del Centre de la Imatge de la
do a los niños (2005), Platero y yo de Juan Diputació de Girona (des de 2003).
Ramón Jiménez contado a los niños (2006), El És membre de l’Associació Professional de
Lazarillo contado a los niños (2006), El Cid con- Gestors Culturals, de l’Associació d’Arxivers de
tado a los niños (2007), La Odisea contada a los Catalunya i del Col·legi Oficial de Doctors i
niños (2007), Leyendas de Bécquer contadas a Llicenciats en Filosofia i Lletres de Catalunya.
los niños (2008), Novelas ejemplares de Ha estat convidada a participar en congres-
Cervantes contadas a los niños (2008). sos sobre arxius a diferents llocs de Catalunya,
Illes Balears i Amèrica del Sud com Montevideo
(Uruguai), Lima (Perú) o a Santo Domingo
NAVARRO SASTRE, Natàlia
(Republica Dominicana) en els quals ha presen-
(Barcelona, 8.III.1966) Historiadora i arqueòloga
tat ponències i comunicacions sobre la gestió,
Filla de Lluís Na- dinamització i la informatització dels arxius.
varro Solbes, juga- Ha dirigit la revista Plecs (Cassà de la Selva),
dor de futbol, de i ha col·laborat en diverses publicacions periòdi-
Barcelona, i de Pe- ques com Revista de Arqueología (Madrid),
pita Sastre Gandia, Quaderns de la Selva, Revista de Girona, Llumi-
de l’Escala. És la guia, L’Arjau (Sant Feliu de Guíxols), el Butlletí
segona de quatre (Aiguaviva) o Frontissa. Des de 2003 dirigeix i
germans. La família coordina la col·lecció Quaderns de fotografia
s’estableix a l’Esca- i Joves Fotògrafs de les comarques gironines, i
la l’any 1970. des de 2005, Cent anys d’Imatges. Els fons de
Llicenciada en l’AIEMB, de la Diputació de Girona.
Filosofia i Lletres, Ha escrit: Guia dels veïnats de Cassà de la
especialitat arqueologia (UAB, 1991), Màster en Selva (inèdita), el recull d’imatges de Cassà de la
Arxivística (Girona, 1992-1995), en el qual va Selva (Barcelona: 1998), L’Arxiu d’Imatges Emili
presentar “Noves propostes d’explotació dels Massanas Burcet (Girona: 2005).
fons documentals. El programa Arxiu Interactiu” En col·laboració: Archivos y cultura: manual
(inèdit). Ha ampliat la formació mitjançant la de dinamización (Gijón: 2001), amb R. Alberch,
realització de diversos cursos de postgrau a L. Boix↑ i S. Vela. Ha participat en les monografies:
SEDIC (Sociedad Española de Documentación e La vila romana de Sant Julià de Ramis (Girona:
Información Científica). 1993) editada en homenatge a Jaume Marquès,
Al llarg de la seva trajectòria professional ha Girona. Guia de fons en imatge (Girona: 1999),
realitzat treballs d’excavació i organitzat i classifi- Imatges de la nostra història (Girona: 2004).
cat arxius municipals. Ha impartit cursos, semi-
naris i conferències relacionades amb arxivística NAVÉS CATALÀ, Francesc
en general, amb els arxius d’imatges, l’arqueolo- (?, s. XIX – XX) Mestre
gia, la història i el patrimoni (1992 fins a l’actua-
litat), i ha participat en una cinquantena d’expo- Va establir molts contactes amb altres membres
sicions relacionades amb patrimoni, història i de la professió i va assolir el càrrec de president
fotografia històrica. Finalment, des de la seva de l’Associació de Mestres de l’Alt Empordà. Va
incorporació a l’arxiu d’imatges de la Diputació escriure molts articles sobre pedagogia.
de Girona, s’ha decantat per la difusió cultural Va exercir de mestre a Sant Pere Pescador
del patrimoni fotogràfic. (1902-1906), després es va traslladar a Vic i
Ha desenvolupat la tasca d’arxivera com a cap Viladrau i va retornar a Sant Pere Pescador (1916-
de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva (1993- 1922), lloc on va exercir una gran influència en els
1998), any que va passar a l’Arxiu d’Imatges Emili seus alumnes.
553
NEGRE
NEGRE Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona

(Castelló d’Empúries, s. XVII) i es doctorà amb la tesi Evolución del régimen de
la propiedad en Cataluña, singularmente en la
El primer membre que estableix contacte amb diócesis de Gerona (1921), la qual li serveix de
Castelló va ser Salvador Negre Llirinós, nascut a base per tractar qüestions referents a les seves
Santa Coloma de Farners l’any 1674, farmacèu- propietats (consta que l’any 1950 tenia un total
tic, que es traslladà a Castelló d’Empúries l’any de 431 hectàrees), i per plantejar-se els conflic-
1701, casant-se allà, en primeres núpcies, amb tes del món rural proposant una línia de transfor-
Teresa Calderó, filla d’un adroguer de la vila. Els mació progressiva i conservadora coneguda com
Negre exerciren l’ofici d’apotecaris per un perío- Acció Social Agrària, en la que considera que els
de d’uns cent quaranta anys, fins arribar a propietaris havien d’introduir totes les millores
Salvador Negre↑ Vancells. que les modernes necessitats exigissin. Aquestes
D’altres membres de la nissaga com Domingo teories les desenvolupa en diversos articles i
Negre Marcer i Salvador Negre Teixidor varen publicacions, gairebé sempre dels tres nuclis prin-
exercir càrrecs públics a l’Ajuntament de Castelló cipals on tenia les finques: Castelló i rodalies,
d’Empúries, essent regidors, degans i síndic pro- Torroella i rodalies, Fornells i Girona ciutat.
curador general. Diverses foren les activitats desenvolupades:
professionals, magistrat de l’Audiència Provincial;
polítiques, va militar en el partit de la Lliga
NEGRE PASTELL, Pelayo Regionalista de Catalunya, on formà part de les
(Castelló d’Empúries, 22.VIII.1895 – candidatures a diputats els anys de la República;
Girona, 15.IV.1984) Advocat, polític i terratinent socials, va fundar i presidir el Sindicat Agrícola i
Social de Castelló d’Empúries, membre de la
Fill d’Enric Negre Junta de l’Asil Toribi Duran, sotspresident de la
Rimbau, terratinent Cambra de la propietat Urbana i membre del
i advocat, i de Maria Consell de la Caixa d’Estalvis Provincial; cultu-
Aurora Pastell Negre, rals, en les quals juntament amb Carles Rahola↑
ambdós de Castelló i Pla i Cargol, va fundar l’Ateneu de Girona
d’Empúries, va ser (1922), membre fundador de l’Institut d’Estudis
el tercer de cinc ger- Gironins, del qual fou tresorer, va formar part de
mans. Per poder do- la Comissió de Monuments, i de beneficència
nar millors estudis envers els necessitats i l’església, va contribuir al
als fills, la família es sosteniment i la restauració de la capella fami-
va traslladar a viure liar, i al pagament de la campana de l’església-
a Girona. Descendia, catedralícia de Castelló.
per ambdues parts, de famílies benestants de les Profundament religiós, ell i la seva família
quals es té referència des del s. XVII. Mitjançant allotjaren en el seu domicili gironí algunes mon-
enllaços matrimonials, tant els Negre com els ges del Convent de Religioses Dominiques de
Pastell, engruixiren el seu patrimoni, sumant el Girona. Durant la guerra civil va ser empresonat,
dels Rimbau-Goy, amb propietats a Fornells de la fet que li suposà salvar-se de l’afusellament.
Selva, Quart i Aiguaviva, al de la família Pla-López Molts dels seus conflictes varen sorgir pel fet de
de Torroella de Montgrí. Pelayo Negre, a part dels ser propietari i home de la Lliga.
municipis esmentats tenia cases, masos o propie- L’any 1944 es va casar amb Maria Montañá de
tats diverses a: Vilartolí, Sant Joan ses Closes, Roca, el matrimoni no va tenir fills i va conrear l’a-
Fortià, Riumors, Vila-sacra, Vilamacolum, Mollet mistat, a Castelló, amb Carles Fages↑ de Climent,
de Peralada, Garriguella, Palau-saverdera i Cas- Antonio Mayor i Albert Compte↑; a Girona, amb
telló d’Empúries (municipi en el qual el procés de Enric Mirambell, el Dr. Jaume Marquès i Mn. Carles
desamortització els propicià una substanciosa de Bolós, i amb el matrimoni Viader↑ de Parets o
millora en qüestió patrimonial). els Adroher de Viladesens.
554
NEGRE
Després de la guerra es dedicà a administrar les estudis que convalidà el mateix any a l’Escola
seves propietats, exercí de magistrat i s’endinsà en Oficial de Periodisme de Madrid i que completà
la investigació. Va col·laborar en diverses publica- després amb la Llicenciatura en Ciències de la
cions com els Annals de l’Institut d’Estudis Giro- Informació a la Universitat Autònoma de Barce-
nins, els Annals de l’Institut d’Estudis Emporda- lona (1981), essent la seva tesi de llicenciatura:
nesos, Pyrene, Revista de Girona o Diari de Girona. La política informativa dels Ajuntaments demo-
Entre els seus articles cal esmentar: “La noble- cràtics: l’experiència dels gabinets de mitjans de
za gerundense” (AIEG, 1951-52), “El linaje de comunicació (Bellaterra, 1981).
Requesens” (AIEG, 1955), “Divisiones territoriales En una primera etapa de la seva vida profes-
y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerunden- sional es va dedicar al periodisme convencional,
ses en la época medieval” (Olot, 1955), “Castelló sobretot a la premsa escrita. Va ser director del
de Ampurias, de villa rural a capital del condado. diari Menorca (Maó, 1966), redactor d’El Correo
Notas histórica, s. IX-XII” (AIEG, 1958), “Els pri- Catalán (1971-74), cap de secció del Brusi o
mers vescomtes de Rocabertí” (AIEE, 1968-69), Diario de Barcelona (1974-76), redactor en cap
“La Casa Gran. Notes històriques” (AIEE, 1976) i, de Tele/eXprés (1976-78) i director del Punt
entre altres, l’article pòstum “Famílies i cases se- Diari en l’any de la seva fundació (1979).
nyorials de Castelló d’Empúries” (AIEE, 1984). Durant aquesta etapa va alternar la tasca
Va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia periodística amb l’activitat docent, essent profes-
de Bones Lletres, de Barcelona, i membre distingit sor de diferents matèries relacionades amb el
del Reial Estament Militar del Principat de Girona, periodisme i la comunicació a la Universitat
associació de la qual va escriure’n la història. Catòlica de la Paz (Bolívia, 1969), a Esade (Bar-
celona, 1972-74) i a la Universitat Autònoma de
NEGRE RIGOL, Jordi Barcelona (1971-1985).
A partir de 1980 es dedica a la comunicació
(Figueres, 24.VII.1944)
local i institucional. Ha estat cap de Premsa de
Periodista i professor
l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (1980-
Fill de Raimundo 82, 1984-86 i 1988-90), de la Diputació de
Negre Balet, notari, Barcelona (1983) i de l’Ajuntament de Sant Cugat
natural de Barcelo- del Vallès (1987). Des de 1991 treballa d’asses-
na, i de Maria A. sor de comunicació a l’Ajuntament de l’Hospitalet.
Rigol Badrinas, de Ha combinat la seva vida professional amb
Terrassa. Està casat activitats de solidaritat i de cooperació interna-
amb Rosa M. Pérez cional. Assessor de comunicació de diverses
Roselló. ONG dedicades a aquest camp, ha participat en
A Figueres, va fer programes europeus de la Federació Mundial de
el estudis primaris Ciutats Unides sobre intercanvis i agermana-
al Col·legi de Sant ments entre administracions locals (a França, a
Vicenç de Paül i tot Alemanya i a Irlanda) i en diversos programes de
el batxillerat als Fossos, llevat del segon curs, cooperació internacional pel desenvolupament
que va cursar a l’Institut Ramon Muntaner. Va (a Tunísia, a Nicaragua i al Sàhara Occidental).
marxar a Barcelona el 1960, on va fer el preuni-
versitari i, mentre acabava el primer curs comú NEGRE VANCELLS, Salvador
de Ciències, va ser detingut per participar en les (Castelló d’Empúries, 25.XI.1815 –
manifestacions antifranquistes a la Universitat Torroella de Montgrí, el Baix Empordà, 20.IV.1892)
(maig 1962). Durant les setmanes que passà a Hisendat i polític
la Presó Model de Barcelona, va decidir deixar els
estudis de ciències i dedicar-se al Periodisme. Fill de Domingo Negre Parés, apotecari de
Va marxar a Pamplona, on es va graduar en Castelló, i de Marianna Vancells Marquès, natu-
Periodisme a la Universitat de Navarra (1965), ral de la Bisbal.
555
NIERGA
Va estudiar Farmàcia però no va arribar a Li varen fer un homenatge que va quedar

exercir, ja que va deixar la professió per dedicar- recollit a la monografia Pilar Nierga: recull de
se a administrar el patrimoni. L’any 1871 figura- poemes editat amb motiu de la Festa de la
va entre els cinquanta majors contribuents de la Poesia que organitza la Societat Coral Erato de
província de Girona. A conseqüència de la Desa- Figueres (Figueres: 2005).
mortització de Mendizábal, va engruixir les pro-
pietats, entre altres, va adquirir una part del Mas NIRUPA
de Sant Miquel. Va transformar unes terres ermes, vegeu: FARRENY BORDALLO, M. Àngels
que es trobaven al costat de l’antiga carretera de
Roses, en terra de regadiu convertint-les en horta, NOGUER ALVARO, Jacint
indret que conegut com l’Horta d’en Negre, zona (Figueres, 16.IX.1909 – Roses, 14.VIII.1994)
actualmente transformada en urbanització. Aquarel·lista, dibuixant i botiguer
Va ser diputat a Corts pel districte de Figueres
(1863-1864 i 1864-1865) i per Girona (1867- Fill de Jacinto Noguer Puget, electricista, i de
1868) pels Moderats, però a les eleccions per Maria Alvaro Boix, ambdós naturals de Figueres.
Senador (1871-72) es va presentar pels Tradi- Va ser propietari d’una botiga situada al carrer de
cionalistes. Consta com el primer senador Besalú, de Figueres.
empordanès. Va intervenir en publicitat, participà en la
il·lustració d’anuncis d’establiments de la ciutat,
NIERGA GALLEGO, Pilar com el del taller mecànic de Llorenç Calvet (Vida
(Figueres, 1.X.1922 – 28.X.2005) Poetessa Parroquial, 1929), el de la merceria de Ramon
Torrentó (Vida Parroquial, 1929), el de la imprem-
Filla de Pere Nierga ta i llibreria de la vídua de Josep Masdevall (Vida
Duch, de Porqueres, Parroquial, 1929) i el de la Llibreria Masdevall
i de Beatriu Gallego (Empordà Federal, 1930).
Benítez, natural de Va participar en exposicions col·lectives cele-
Málaga. brades a Figueres i a la província.
Regentava una
carnisseria al carrer NOGUER BOSCH, Ramon
del Forn Baix de Fi- (Figueres, 1.VII.1861 – Barcelona, 4.X.1918)
gueres. La guerra Procurador i escriptor
civil li va impedir
gaudir d’una forma- Fill de Ramon Noguer Hilari, de Figueres, i d’Eu-
ció acadèmica, però gènia Bosch Jonquer, de Vilafant. Es va casar
sempre havia mantingut vives les seves inquie- amb Catalina Comet Colomer, mestra, de Figue-
tuds literàries. Va ser gràcies al professor Serra, res, i el seu fill Ramon↑ es va distingir com a polí-
catedràtic de l’institut, i a l’amic, Fernando Garri- tic i periodista.
do↑ Pallardó, que es va animar a publicar la seva Va ser procurador
poesia, que va recopilar en els volums titulats dels tribunals des de
Las líricas (Figueres: 1958) i A la mitad del cami- 1884. De tendència
no (Olot: 1980). Ha deixat molta poesia inèdita republicana, va ser
sobretot en llengua castellana, la seva principal regidor de l’Ajunta-
font d’inspiració era la literatura castellana del ment de Figueres
Segle d’Or. (1891-1892), any
Carles Fages↑ de Climent la considerava una de en què es traslladà
les “cariàtides” de l’Empordà, juntament amb a viure a Barcelona.
Carme Guash↑, M. Àngels↑ i Montserrat Vayreda↑. Va ser col·labo-
Els seus poemes varen acompanyar els programes rador del diari El
de les Fires i Festes de la Santa Creu dels anys cin- Ampurdanés (Figue-
quanta i seixanta i de la Festa de la Poesia. res) i va fundar un centre artisticoindustrial. Va
556
NOGUER
dirigir el diari La Evolución (Figueres), òrgan del Autonomista de Dependents del Comerç i la
partit republicà històric de Figueres. Indústria (CADCI).
Va publicar el Indicador Ampurdanés o Alma- Va escriure: L’Ensenyança professional (Barce-
naque-Guía del Ampurdán para el año 1886: Año I lona: 1911), Vint mesos de Govern Provisional
(Figueres: 1885), Indicador Ampurdanés o Alma- (Barcelona: 1933) edició costejada per subs-
naque-Guía del Ampurdán para el año 1887: Año II cripció pública, en homenatge a l’autor, amb prò-
(Figueres: 1886) que havia iniciat nou anys abans leg de Marcel·lí Domingo, i Enfermedades profe-
Enric Serra↑ Causa, i la Guía de Figueras y pueblos sionales régimen jurídico español, legislación,
del Ampurdán (Figueres: 1888), amb plànols. jurisprudencia y disposiciones concordantes
Es va presentar al Certamen histórico-literari de (Barcelona: 1963). Va deixar inèdites unes
1888 i va aconseguir tres premis pels treballs Guía Memòries editades pòstumament amb el títol Al
de Figueras y pueblos del Ampurdán, Memoria llarg de la meva vida (Barcelona: 2000).
sobre las reformas de que es susceptible la pobla- En els darrers anys va manifestar la voluntat
ción i un Reglamento y memoria acompañatoria. de reunir la documentació i publicacions origina-
des per la Mancomunitat, iniciativa que no va
NOGUER COMET, Ramon poder fer realitat.
(Figueres, 29.VII.1886 – Barcelona, 12.IX.1969)
Advocat, periodista i polític NOGUER SABÀ, Lídia
(Cadaqués, 30.V.1866 – Agullana, 30.XII.1946)
Fill únic de Ramon Noguer↑ Bosch i de Catalina Peixatera i hostalera
Comet Colomer, ambdós de Figueres. Orfe de
mare des dels sis mesos, a l’edat de sis anys el Coneguda com la
pare trasllada el domicili a Barcelona. Del matri- “Lidia de Cadaqués”,
moni amb Maria del Carme Sirvent Pez, no cons- filla de Baudili No-
ta descendència. guer, mariner, i de
D’ideologia republicana, va ser secretari de la Dolors Sabà, cone-
Joventut del Centre Nacionalista Republicà; per guda com la “darre-
unir-se més tard al Bloc Republicà Autonomista ra bruixa” de Cada-
(1915), en desacord pel pacte de Sant Gervasi qués, va morir a
(1914) que significà la unió entre el Partit Agullana, a l’asil Go-
Republicà Federal i la Unió Federal Nacionalista mis. Es va casar amb
Republicana. Posteriorment, es va unir al Partit Fernando Costa que
Republicà Català (1917), partit del qual fou es va suïcidar, i va
secretari fins a la fusió amb ERC. tenir dos fills, Benvingut i Honori, que van acabar
Fou secretari (1921-1923) i conseller (1923- els seus dies bojos i interns al psiquiàtric de Salt.
1924) de l’Assemblea de la Mancomunitat de La Lídia va ser una popular peixatera i hostale-
Catalunya, diputat provincial per Figueres (1921) i ra que va allotjar personatges famosos com
governador civil de Tarragona durant el bienni Jacinto Grau, Pablo Ruiz Picasso, Puig i Cadafalch,
1931-1933. Agustí Duran Reynals o André Derain, gràcies a les
Paral·lelament va desenvolupar una intensa recomanacions de la família Pitxot, però que no
activitat periodística col·laborant en els diaris hagués passat a la història si no hagués estat per-
Llibertat (1909), El Poble Català, la Revista de què, qui sap si com a desenvolupament de la seva
Catalunya (1912), Pàtria (1914), La Lucha paranoia, l’encontre i la convivència durant mesos
(1916-1919) i La Publicidad (1919-1921). Va fer amb un jove Eugeni d’Ors, que també es va hos-
costat a Rovira i Virgili a La Nau (1927-1933) i va tatjar a casa seva, va fer que arribés a considerar-
participar en el programa d’Esquerra Republi- se el model de dona en la qual el Pantarca s’hau-
cana de Catalunya el 1931. ria inspirat per a desenvolupar el personatge de
Professional de prestigi, assolí una certa ano- Teresa “La Ben Plantada” i que, escrivint-li cartes,
menada com a advocat laboralista, en fer-se volgués mantenir una correspondència amb l’es-
càrrec des del 1912 de la defensa del Centre criptor a la qual ell mai va correspondre.
557
NOGUERA
La fixació malaltissa que Lídia va sentir amb Va estudiar magis-

Xènius la conduïa, no només a vendre el peix por- teri a Girona. Més
tant al cove un exemplar de La Ben Plantada, tot endavant, es va di-
afirmant que ella era la Teresa, i recitant de plomar en Enologia
memòria paràgrafs complets de l’obra, sinó a pel Centro de In-
creure’s que l’escriptor es comunicava amb ella vestigaciones y De-
en els seus articles amb un llenguatge en clau sarrollo Agrario del
que només ells coneixien, portant-la finalment a Ebro (Saragossa).
la ruïna, fins i tot econòmica, perquè es negava a Va esdevenir engi-
rebre hostes convençuda com estava que el seu nyer tècnic d’In-
estimat amic podia tornar a Cadaqués en qual- dústries Agràries i,
sevol moment. La preocupació entre els prohoms en el moment del
cadaquesencs (Marquina, Rahola, Dalí pare) per traspàs, era vicepresident del Grupo Nacional de
l’estat de salut de la comare, que dividia els Enólogos i instructor del Servicio Nacional de
veïns en “amics de Xènius i cabres i anarquistes”, productividad Industrial.
va fer que el notari, al·legant que aquella dona Va treballar a l’Empordà i a l’Aragó, on va tras-
“s’havia tornat boja”, demanés a d’Ors que des- lladar la seva residència l’any 1963.
fés el malentès que provocava el malsà enamo- Va participar en congressos especialitzats:
rament. “Què hi puc fer jo, si a cada poble en Jornadas Técnicas de Rioja, vid y vino (Haro,
deixo una!” va contestar, superb, l’intel·lectual. Logronyo, 1972), va ser col·laborador de La
Dalí, com a vilatà seu, no només la va conèi- Semana Vitivinícola (València, 1963-1974), del
xer, sinó que tractant-la va dir d’ella que “Lídia Cultivador Moderno i de la Revista del Instituto
posseïa el cervell paranoic més magnífic, fora Agrícola Catalán de San Isidro (IACSI).
del meu, que mai hagi conegut”, la va reconèixer Va escriure: Compendio tecnológico para
“padrina de la seva bogeria” i fonament del seu industrias vinícolas y derivadas (Zaragoza:
pensament paranoicocrític, la va presentar a 1972), Viticultura práctica (Lérida: 1971; id.:
García Lorca i acabà comprant-li la barraca de 1980), Enotecnia industrial. Nuevos métodos de
pescadors sobre la qual aixecaria la seva elaboración de mostos y vinos conjugados con
las normas modernas de comercialización
residència a Portlligat.
(Lérida: 1973; id.: 1974 2a ed.), per a la classifi-
Una vegada morta, qui sap en reconeixement cació bibliogràfica i la tabulació de dades va
o reparació justiciera o a la manera d’una altra comptar amb la col·laboració de Lina Calvet
“performance” a les que Dalí era tan aficionat, Turró. Los grandes vinos. Los vinos alicantinos,
Ors va escriure La verdadera historia de Lidia de mistelas, anises y aguardientes (Alicante: 1973),
Cadaqués (Publicada pòstumament el 1954 en col·laboració amb Francisco G. Seijo Alonso.
amb dibuixos de Dalí) i juntament amb Dalí van El llibre Viticultura pràctica va obtenir la
voler posar una làpida a la seva tomba del Medalla d’Or de la Fira de Sant Miquel de Lleida
cementiri d’Agullana. La mateixa frivolitat de l’e- (1972) i el premi Pablo Oliva Casabona del Sin-
pitafi va fer que no es pogués instal·lar, per opo- dicato de la Vid.
sició eclesiàstica, fins a trenta anys després.
NOUVILAS
NOGUERA PUJOL, Josep (Sant Quirze de Colera –
(Garriguella, 28.III.1918 – Saragossa, 19.I.1974) Castelló d’Empúries, s. XVII)
Mestre i enòleg
Important nissaga, emparentada amb famílies
Fill de Pere Noguera Solà, pagès, i de Francisca rellevants dels pobles veïns com els Moragas de
Pujol Ripoll, ambdós naturals de Garriguella. Es Navata, els Maimó de Cabanes, els Vehí de la Pera,
va casar amb Catalina Calvet Turró, i el matrimo- els Pagès de Vilatenim, els Feliu de Camallera o els
ni va tenir dos fills: Álvaro i José. Fina de la Bisbal.
558
NOUVILAS
NOUVILAS ALDAZ, Godofredo de NOUVILAS de PAGÈS, Raimunda

(Madrid, 2.X.1869 – (Castelló d’Empúries, s. XVIII – XIX)
Ferrol, la Corunya, 20.X.1929) Militar Heroïna del setge de Girona
Fill de Ramon de Nouvilas↑ de Ràfols, militar, de Durant el setge de

Castelló d’Empúries, i de Bruna Aldaz Goñi, de Girona (1809), va
Valladolid. assumir el comanda-
Es va casar a Figueres amb Angelina Otero ment de la quarta
Lunaz, de Roses (30.III.1894). esquadra, anome-
Va ingressar a l’Acadèmia General Militar l’any nada La Concepción,
1885 i va finalitzar el 1890 amb la graduació de de la Compañía de
segon tinent d’infanteria. Va anar pujant en l’esca- Santa Bárbara, for-
lafó militar: capità (1896), comandant (1909), mada per dones de
tinent coronel per mèrits de guerra (1914), coronel tots els estaments
(1918), general de brigada (1923) i general de socials.
divisió (1928). Es va casar amb
Entre les seves destinacions cal destacar la un membre de la Casa Pagès de Vilatenim.
participació a la batalla de Cuba (1896-1898),
l’estada al Batalló de Caçadors de Figueres, i els NOUVILAS de RÀFOLS, Ramon de
serveis prestats a la zona de Ceuta-Tetuán. Entre (Castelló d’Empúries, 1812 – Madrid, 1880)
els càrrecs que desenvolupà sobresurt el de Militar i polític
secretari del Directori militar primoriverista
(14.IX.1923 – 17.XII.1925) i el de governador Fill de Josep Anton
militar de Ferrol des de gener de 1929 fins al de Nouvilas i de
moment del traspàs. Quintana i de M.
Va rebre nombroses medalles i condecora- Antònia de Ràfols i
cions, entre les quals figuren: la Medalla conme- de Viard, va ser el
morativa de la Campaña de Cuba (1900), la tercer de quatre ger-
Medalla del Riff (1917) la Gran Cruz de la Real y mans: Florenci, Cate-
Militar Orden de San Hermenegildo (1924), rina, Ramon i Josep.
Gentilhombre de Cámara de S.M. el Rey con ejer- Casat amb Bruna
cicio (1925) o la Medalla de la Paz de Marruecos Aldaz, de Valladolid,
(1928). el matrimoni va tenir
L’Ajuntament de Figueres li va atorgar el deu fills.
nomenament de Fill Adoptiu (1925), per les ges- Va ingressar a l’exèrcit com a cadet (1829), al
tions realitzades perquè l’Estat aprovés la cons- cap de poc entrà en campanya a Catalunya i al
trucció de les escoles nacionals del carrer Nord. Va ascendir per accions de guerra i el 1841
Muntaner, avui col·legi públic Sant Pau. va haver d’emigrar a França per qüestions políti-
ques. Va tornar el 1843 i va ser ascendit a coro-
nel, va pacificar Navarra.
NOUVILAS GARRIGOLAS, Pilar de Va prendre part en la guerra dels Set Anys, en
(Castelló d’Empúries, s. XIX) Pintora què assolí el grau de tinent coronel. Amb el
temps ascendí a brigadier (1845), mariscal de
Filla de Josep de Nouvilas Ràfols i de Maria camp (1848) i tinent general (1868). Va disper-
Garrigolas Suro. sar les tropes republicanes d’Ametller, va allu-
L’any 1880 es va casar amb Eduard de Balle i nyar Cabrera de les portes de Girona i va lluitar
Rubinat, cinquè marquès de Vallgornera. contra les forces carlistes.
Va participar en les exposicions d’art celebra- Paral·lelament, desenvolupà una atzarosa
des a Girona els anys 1878 i 1879. activitat política: fou senador i diputat, regent del
559
NOVELL
Tribunal Suprem de Guerra i Marina i capità gene- Va escriure Berkeley (Barcelona: 1947), Les
ral. El seu canvi vers la ideologia republicana li presoneres de Tabriz (Barcelona: 1967) amb il·lus-
valgué perdre la confiança de la Corona, de tracions de Llucià Navarro, Les orenetes (Barce-
manera que fou desterrat a Canàries (1866) i no lona: 1967) amb il·lustracions de Maria Dolz,
pogué tornar fins a l’esclat de la revolució de Perot Jutglar (Barcelona: 1968), El juglar (Barce-
1868. Aquest any va ser designat capità general lona: 1968) amb il·lustracions d’Helena Cortés i
de Catalunya (1868-1869) i de Castella la Vella, traducció de Carmen Rius. Pòstumament Jaume el
amb la Primera República fou ministre de la Conqueridor (Barcelona: 1973; id.: 1976) amb
Guerra (1873). Durant la Restauració fou dester- il·lustracions de Josep Granyer, i un recull de
rat un altre cop a Canàries (1876-1879), i a col·laboracions a Cavall Fort sota el títol de Viatge
Madrid (1879-1880). per la història de Catalunya (Barcelona: 1975)
Va col·laborar en diverses revistes militars i és amb il·lustracions de Fina Rifà i anotacions histò-
autor de les obres Táctica elemental de infantería riques d’Oriol Vergés.
según el sistema actual de guerra (Madrid: 1860), Amb la novel·la Les presoneres de Tabriz, va
Tropas ligeras en campaña (Barcelona: 1869). guanyar el Premi Folch i Torres (1966).
NOVELL PICÓ, Maria NOVELL VIDAL, Joan

(Figueres, 17.III.1914 – Barcelona, 24.II.1969) (Sant Andreu del Palomar, Barcelona, 12.XII.1888 –
Escriptora i bibliotecària Garriguella, 28.VIII.1940) Fotògraf
Filla de Lluis Novell Fill de Joan Andreu,

Vidal, dedicat al de Sant Andreu,
comerç, natural de Barcelona, propie-
Portbou, i de Maria tari de la fàbrica de
Picó, de Barcelona. gasoses i sifons i
La seva família es titellaire, i de Jose-
va traslladar a viure fina Vidal, va ser el
a Barcelona, lloc on segon de sis ger-
va residir. Va ingres- mans. Es va casar
sar a l’Escola de amb Àngela Cuffi
Bibliotecàries Sabater (1911), de
(1932-1935). Va Portbou i el matri-
presentar la tesina Catàleg de les publicacions moni va tenir sis fills. A causa de l’ofici del pare,
periòdiques que sobre pedagogia i filosofia hi ha la família era coneguda amb el nom de Cal
a les biblioteques de Barcelona. Va representar Titellaire.
l’Escola en el Segon Congrés Internacional de Va començar a treballar a la companyia de
Biblioteques i Bibliografia, a Madrid i Barcelona. ferrocarril M.Z.A., i posteriorment va entrar a la
Va compaginar la feina a la universitat (des de duana. Va alternar la seva feina amb la fotografia
1936) amb els estudis de llicenciatura en Filosofia en la qual es va formar de manera autodidacta i
i Lletres (UB, 1941). Finalitzada la carrera, es va en va esdevenir un professional. Com a fotògraf
dedicar a l’ensenyament, va exercir en algunes va estar en actiu des de 1913 fins després de la
acadèmies privades com l’Acadèmia Pérez Iborra i guerra civil. Va començar fent fotos de carnet per
l’escola Tècnica Eulàlia. acompanyar les cèdul·les, i a la dècada dels 30
Va conrear la literatura, destinada al públic va començar a fer fotos en color que portava a
infantil i juvenil. Col·laborà en les publicacions juve- positivar a Perpinyà. Va fotografiar i editar diver-
nils Sigronet, El Noi Català, La Dona Catalana, Arts ses sèries de targetes postals.
i Lletres i Sol Ixent (Cadaqués), i va escriure contes A Portbou, juntament amb Marcelino Brugalla,
i peces teatrals per a Cavall Fort (a patir de 1964). va iniciar el cinema mut a la Societat Espanya,
560
NÚÑEZ
per passar més endavant les projeccions a la escultòric de La Caixa Provincial d’Estalvis (Figue-
sala de teatre, que va esdevenir el Cine res, 1955) o la de Sant Vicenç de Paül (Figueres,
Congesta. Va ser l’introductor del cinema mut a 1957). Amb motiu del Centenari de les aparicions
Garriguella, així mateix s’ocupava del cine de de la Mare de Déu de Lurdes va dedicar una
Llançà i del de Gavà. Durant la guerra civil va escultura a Bernardette Soubirous (1958), i a
residir amb la família a Garriguella, lloc al qual altres personatges com Einstein (1959?), Monu-
proveïa de queviures adquirits a França, moment ment a Fleming (la Bisbal, 1961), Dalí fósil
en què hi va introduir el cine sonor. (1962), làpida dedicada al president Kennedy
(Figueres, 1965), monument a Anselm Clavé
(Figueres, 1967), Relleu de Salvador Dalí (Figue-
NOVOA CABRA, Artur
res, s.d.), l’escultura homenatge a Pere Bru-
(Figueres, 1.VII.1924 – 26.XII.2000) Escultor
guera↑ Pellicer (Figueres, 1997) o el Monument
Fill d’Artur Novoa al nen amb motiu de l’Any Internacional del Nen
Romà (1898-1991), (Figueres, 1979). També va deixar petjada en el
marbrista, i de Jose- món de l’heràldica: escut de la família Neyra de
pa Cabra Casas Gorgot (Figueres, 1940), escut de la família mar-
(1898-1979). Va ser quès de Camps (Figueres, 1940).
el mitjà de tres ger- Després del seu traspàs, el fons d’escultures
mans: Pilar, Artur i va ingressar al Museu de l’Empordà (2001), i
Jordi (1936-1993). posteriorment va tenir lloc l’exposició “Fons Artur
Es va formar ini- Novoa, escultor (1924-2000)”.
cialment, com el seu
germà, amb el pare, NUALART, Damià
marbrista, especia-
(Figueres, s. XVI) Escultor
litzat en làpides mortuòries amb taller al carrer
de Sant Joan Baptista de Figueres i sucursal a Mestre escultor d’imatges. El 1572 va tallar una
Olot. Va cursar els estudis elementals a Figueres i imatge de Sant Baptista per a la parroquial de
a l’edat de catorze anys va començar al taller fami- Peralada.
liar. Va assistir a les classes de dibuix de Sebastià
Escapa↑ i de Ramon Reig↑. Va decidir desplaçar-
se a Barcelona, va ser deixeble de Federic Marès↑ NÚÑEZ FERNÁNDEZ, Joan
i d’Enric Monjo i va assistir al Cercle Artístic on va (Estepona, Màlaga, 13.III.1877 –
ser alumne de Jaume Durán Castellanas. Barcelona, 18.II.1963) Pintor
Va treballar el marbre i la pedra de Figueres i
les seves figures segueixen formes estilitzades. Fill de militar, va for-
Va rebre encàrrecs d’institucions i particulars i es mar part de família
va especialitzar en grups escultòrics religiosos, nombrosa, a part de
figures exentes de sants, i va realitzar també dues germanes se
retrats de personatges mundialment reconeguts. sap que els seus
Va presentar algunes de les seves escultures a germans grans se-
exposicions locals i provincials. guiren la carrera mi-
La gran quantitat de làpides, monuments litar, un altre estu-
funeraris, criptes, escultures públiques, plaques dià enginyeria i dos
commemoratives, treballs per encàrrec per a es dedicaren a les
projectes arquitectònics, baixos relleus, palesen Belles Arts, un d’ells,
l’abundància d’encàrrecs. Ramon, va ser escul-
Entre les seves obres s’hi compten: l’escultura tor i va residir a Valladolid.
de Sant Esteve de l’església de Biure va ser el Núñez ingressà a l’Escuela Superior de Bellas
primer encàrrec que va rebre (1947), el grup Artes de San Fernando, a Madrid, on s’especialitzà
561
NÚÑEZ
en dibuix, pintura i gravat sota el mestratge de L’any 1963 es des-

José Mª Galván, pintor i aiguafortista. Aviat va plaça a Barcelona
rebre nombrosos premis i l’Acadèmia de Belles amb la família, assis-
Arts de Roma el pensionà (30.X.1899) per tal teix al col·legi St. Pe-
que s’especialitzés en la disciplina del gravat. Va ter’s. Estudia dis-
coincidir amb el seu company Manuel Benedito seny a l’Escola Eina
(beca de dibuix) i Sotomayor (beca de pintura). de Disseny i Art de
Es va enamorar i casar amb una italiana que li Barcelona (1976-
feia de model. De 1903 a 1905 va fer estada a 1978). Coneix a
París gràcies a una menció especial. América Sánchez,
En arribar a Espanya va opositar al cos de treballa a l’estudi de
Catedràtics d’Institut i l’any 1906 va arribar a Toni Sellés, i esta-
Figueres per ocupar la càtedra de dibuix a bleix amistat amb diverses persones relacionades
l’Institut de la ciutat. A l’institut es va implicar en amb el món del disseny com Xano Armenter, Josep
altres activitats, i va ocupar els càrrecs de biblio- Maria Civit, Fernando Amat, Javier Mariscal i Alfons
tecari (1909), secretari (1919) i subdirector Sostres. A partir de 1979 col·labora amb diverses
(1925), i va donar classes d’italià (1927). agències de publicitat i estudis de disseny. L’any
Una de les activitats que més transcendència 1985 s’independitza i obre el seu propi estudi.
hauria de tenir per a molts figuerencs seria la crea- Posteriorment, es fusiona amb AD (Associate
ció, juntament amb Sebastià Escapa↑, de l’Escola Designers), empresa en la qual dirigeix el departa-
d’Arts i Oficis Artístics, al carrer dels Tints. L’Escola ment gràfic. El 1993 funda Pati Núñez Associats
va ser el centre des d’on promogueren gran nombre S.L. i s’especialitza en imatge corporativa, imatge
de vocacions artístiques i en sorgiren reconeguts de producte i campanyes de comunicació gràfica.
pintors com Salvador Dalí↑. Núñez es va casar en Ha compaginat les tasques professionals amb
segones núpcies amb la figuerenca Josefa Álvarez la docència del disseny a l’Escola Eina de Disseny
Pujolà, neboda de l’alcalde Marià Pujolà↑, però a i Art (Barcelona) i a d’altres escoles de disseny. Ha
causa de la pressió social es varen veure obligats a estat membre del comitè assessor de l’Instituto
marxar. S’instal·laren a Sant Sebastià i va exercir a Europeo di Design. Ha dut a terme conferències i
l’institut d’Ensenyament Mitjà Peñaflorida. En jubi- seminaris.
lar-se va residir a Barcelona. Alguns dels seus dissenys més significatius són
De les diferents tècniques emprades per les imatges: per a la cadena de botigues Tokio
Núñez, el dibuix, el gravat i l’oli, va destacar en el (1983), la imatge corporativa del Port de Barcelona
dibuix, amb excepcional domini dels clarobscur, i (1985), la marca de sabates Make Up (1986), car-
en el gravat, en el qual era un expert en el dibuix tells per al Teatre Municipal Mercat de les Flors
sobre planxa. Quant a la temàtica va tractar vistes, (1988), catàlegs per Santa & Cole (1990), per a
detalls i paisatges dels llocs que visità, o dels l’empresa de rellotges Swatch (1991), la imatge
entorns de Figueres i Vilabertran, en els olis s’ob- corporativa de la fàbrica de xocolata Chocovic
serva poca presència de la figura humana. En (1993). Ha treballat també pel modista Toni Miró
canvi, aquesta pren força quan la treballa a base (1987-1995), per Vinçon (1982-2005), per
de dibuix o gravat. Qualificat de culte, tímid, mai no Armand Basi o per Ángel Schlesser.
va voler presumir d’artista ni exposar l’obra, reser- Ha estat membre de la junta directiva d’ADG-
vava els seus coneixements per a la docència. FAD com a coordinadora d’escoles de disseny i
responsable de l’arxiu històric i, més tard, coor-
NÚÑEZ SALMERÓN, Pati dinadora i directora dels Premis Laus.
(Figueres, 25.III.1959) Dissenyadora gràfica Al llarg de la seva trajectòria professional ha
rebut diverses distincions entre les quals sobresur-
Filla de Gaspar Núñez Simón, agent de duanes, ten l’obtenció de 10 premis Laus (1983, 1985,
natural de Cadis, i de María Luisa Salmerón Pérez, 1986, 1988, 1992, 1994, 1996, 1999), Premi
natural de Madrid, és la quarta de sis germanes. Eina als 15 anys ininterromputs de docència
562
NÚÑEZ
(1998), Premi Nacional de Cultura de la Gene- Barcelona. Compaginava les obligacions de músic
ralitat de Catalunya (Barcelona, 2006), i Premio amb la feina de sabater amb en Gironella, instal·lat
Nacional de Diseño, organitzat pel Ministeri a la pujada de Sant Pere.
d’Indústria i la Fundació BCD (2007). El biografiat, conegut popularment amb el nom
de “Pepe”, va estrenar-se amb La Principal de Pera-
NÚÑEZ SOLER, Josep lada la temporada de 1934-35 on tocava el flabiol
(Figueres, 20.II.1914 – París, 11.XI.1981) en les sardanes i el violí a l’orquestrina. Formà part
Músic i compositor també de les cobles: Els Peps i la Mendoza.
Va anar a actuar a França (1936) i s’hi va que-
Fill de Joan Núñez dar. A París va fundar l’orquestra Pepe Núñez
Riera, esparter, na- especialitzada en tangos i pasdobles, la qual a
tural de Roses, i de més d’actuar a la capital feia nombroses gires per
Maria Soler Ayats, tot Europa.
de Vilafant. El pare, Va col·laborar també en el rodatge de dues
es va instal·lar a pel·lícules, un documental sobre Amèrica llatina i
Figueres l’any 1907, Florence est folle, filmada a la ciutat francesa de
al carrer de Lasauca. Vichy. Una de les seves aportacions va ser la
Es va casar amb introducció de la trompeta al flamenc.
una refugiada espa- La casa Nixa de Londres i la casa Capitol de
nyola, Violeta Ferrer, Hollywood i l’Orfeo varen gravar diverses creacions
amb qui va tenir un de Núñez, comptant amb una producció de prop
fill, Pau Núñez Ferrer, de qui en va ser padrí el del milió de discos. Alguns títols són: María
cèlebre Pau Casals. Amparo, Aires del Moncayo, Sin palabras, Siem-
De petit, va estudiar solfa i violí amb el mestre pre Andalucía, Volando a Río, Tilín-Tilán, Islas
Sans↑, i va perfeccionar-se en trompeta a Canarias i el pasdoble Figueras.
563
O
OLIVA LLAGOSTERA, Josep
(Reus, el Baix Camp, 17.V.1914 –
Figueres, 19.IX.1990) President de la Creu Roja
Fill de Bonaventura
Oliva Vilanova, de
Reus, caixer del
Banco de España, i
amb Salvador Perxas↑ i Jaume Nabot↑, va ser
membre fundador de l’emissora de Ràdio
Popular de Figueres, i un dels promotors de l’e-
missora La Sagrada Misión. Com a president de
la Creu Roja de Figueres (1986-1990), va pro-
moure diferents actuacions per revitalitzar l’enti-
tat, augmentant considerablement el nombre de
socis i els donatius.
d’Adelina Llagostera
Pàmies, de Reus. Es
OLIVAS
va casar amb M.
(Lladó, s. XIV)
Rosa Papiol Mas, de
Barcelona, i el matri-
Important nissaga, emparentada amb famílies
moni va tenir set
rellevants de pobles veïns com els Vehí d’Ordis,
fills: Josep M. (1940),
els Vayreda d’Olot, els Bech d’Agullana o els
Jordi (1942), Rosa
Noguer de Segueró.
Maria (1945), Enric (1949), Montserrat (1952),
Dolors (1956) i Consol (1959).
Com a esportista, practicava atletisme amb el OLIVEDA CASANOVAS, Josep
Reus Ploms Club i, a l’edat de disset anys, va ser (Capmany, 1.IX.1917 – 30.III.1994)
campió de Catalunya de 80 m. Viticultor i empresari
Des de l’any 1947 va estar vinculat a Figue-
res, després que el Banco de Bilbao comprés la Fill d’Enric Oliveda Barris, pagès dedicat a la vinya,
Banca Perxas, essent director de la nova entitat de Mollet de Peralada, i de Rosalia Casanovas
bancària establerta a la ciutat. Des del seu lloc Lloansí, de Capmany, va ser el petit de dos ger-
de treball va potenciar l’empresa en facilitar crè- mans: Aurora i Josep. Casat amb Joana Rigau↑
dits per a iniciar negocis o empreses. Ros, de Bescanó, el matrimoni va tenir dues filles:
A Figueres, es va implicar en diverses activi- Joana P. i Anna Maria.
tats ciutadanes com president d’Acció Catòlica Des de sempre la família venia el vi sobrer a la
(anys 60), membre de l’Associació Protectora Jonquera i el Pertus, però l’any 1947 es va deci-
d’Animals i Plantes, de l’Associació contra el càn- dir a moficidar el procés d’autosubsistència,
cer, va formar part de la junta d’ALTEM. Juntament comprar vi a la cooperativa per a vendre a doll i
565
OLIVER
embotellar, i va iniciar un procés d’industrialitza- Els fotògrafs feien les imatges i la reproducció
ció de l’empresa familiar. Juntament amb la seva per encàrrec exprés per als Oliver; fet que queda
muller va crear l’empresa de vins, Josep Oliveda palès en el revers de la postal, lloc on trobem les
Casanovas, el Celler Oliveda i l’empresa dedica- variants impreses: Ediciones Olivé [sic], Edit.
da al cava, Cava Joana Rigau Ros, i al cap de Oliver, Edición Oliver o Bazar L. Oliver. Ens han
quatre anys iniciaren la venda de vins embote- arribat diferents exemples de la seva activitat: les
llats. L’any 1962 s’incorporaren a ambdues realitzades per Meli↑, algun exemple solt d’un
empreses Josep Freixa Escarrà, el gendre, i la fotògraf desconegut, i les que va fer Salvador
filla, Anna M. Oliveda. Bosch, de Sant Hilari Sacalm.
L’esperit col·leccio-
nista del biografiat
queda reflectit en OLIVERAS ALTRACS, Josep
els estris relacio- (L’Escala, 26.XI.1951) Cantant
nats amb el vi i la
seva elaboració. Va Fill de Martí Oliveras
ser l’iniciador i cons- Costal, pescador,
tructor del Museu i de Francisca Al-
de les Aixetes, l’any trachs [sic] Pellicer,
1955, on actual- ambdós de l’Escala.
ment es compten Conegut popular-
més de 3.000 aixe- ment amb l’apel·la-
tes de diferents materials (coure o bronze), tipus tiu de “Tero”.
i llocs de procedència, desplaçant-se per França, Va ser membre
Grècia, Portugal o Itàlia, per tal d’aconseguir fundador del grup
una representació més àmplia de models. La de Cançó Indika
filla ha seguit ampliant la col·lecció i li ha donat (1973), amb Pilar
sentit històric. Heras↑, M. Eugènia Sala, Alfons Gumbau↑, Ernest
Diaz, Antón Maria Rigau i Joan Ferrerós↑. Amb
interpretacions de Mikis Theodorakis i, posterior-
OLIVER ROSELL, Lluís
ment, musiquen poemes de M. Àngels Anglada↑.
(Peralada, 10.X.1905 – 13.V.2004)
Va estudiar a l’Escola de Magisteri de Girona i
Botiguer i editor de postals
a la de Barcelona (1975), i es va diplomar en
Fill de Joan Oliver llengua francesa per l’Escola d’Idiomes Moderns
Galcerán, de Perala- de la Universitat de Barcelona (1979), posterior-
da, i Dolores Rosell ment va obtenir la diplomatura en català.
Brugat, de Castelló S’ha caracteritzat per l’agitació cultural i política
d’Empúries. Casat a l’Escala-Empúries, ha format part de la comissió
amb Maria Iter Bi- de la Defensa de l’Arquitectura Popular, ha partici-
gas, de Peralada, el pat en l’Assemblea de Catalunya a l’Alt Empordà i
matrimoni va tenir en defensa dels Aiguamolls. Ha col·laborat en
un fill, Joan. diverses publicacions periòdiques les quals s’han
Als anys 30, la fet ressò de les seves reivindicacions i de les seves
família de Lluís Oli- inquietuds com L’Escalenc, Presència, Descobrir
ver va establir a Pe- Catalunya o la Revista de Girona.
ralada una botiga que, en els seus inicis, venia Des del punt de vista musical es va donar a
gra, adobs, estris i diferents productes per a l’a- conèixer l’any 1982 en actuar amb Lluís Llach i
gricultura; amb els anys amplià el repertori i va Marina Rossell, i durant els quatre anys següents
esdevenir una botiga amb tot tipus d’articles, acompanya Llach. A partir de 1986 proliferen els
entre els qual es podien trobar targetes postals. concerts, vinculat a l’American Institute for Catalan
566
OLIVERAS
Studies i a l’Instituto Cervantes realitza una gira Ha dirigit el Dic-

per Estats Units, estableix vincles amb l’Alguer, cionari pràctic i
participa en el recital de l’arribada de la Flama complementari de
Olímpica d’Empúries (1992) on comparteix la llengua catalana
espectacle amb Irene Papas i Núria Espert. (Barcelona: 2002),
Ha editat diversos treballs, entre els quals iniciat l’any 1975
figuren: Batecs d’ocells (1986), Raval (1990) en amb la intenció que
el qual col·laboren Georges Moustaki, Maria del el lèxic de cada co-
Mar Bonet i Marina Rossell, Primeres cançons marca no caigui en
(1993), Lladre d’amor (1995), Camins de tarda l’oblit. Des de l’any
(1998). L’any 2001 va presentar el sisè disc titu- 1993 es va formar
lat Sal, basat en la música ètnica, mediterrània. un equip en el qual
Posteriorment, treballa en un disc amb textos de hi han col·laborat filòlegs, lingüistes, lexicògrafs i
M. Àngels Anglada Et deixaré la veu (2002). Les professors de diferents comarques de Catalunya.
darreres aportacions versen sobre la confronta- Actualment continua treballant en un diccionari
ció entre territoris i cultures: D’amor i de frontera de frases fetes i locucions.
(2007), i Fronteres (2009). Ha publicat articles a Amera (Amer), i l’equip
Ha participat en els llibres Cançons populars del Diccionari prepara pàgines web sobre litera-
i tradicionals per al cicle inicial d’EGB i Cançons tura i sobre el mateix Diccionari.
populars i tradicionals per al cicle mitjà d’EGB. Té dos llibres de poesia inèdits Minyonies,
Ha estat compositor de peces d’autors com de poesia infantil, i Balada del senyor Ramon,
Marina Rosell, Maria del Mar Bonet o Maria-Josep poema eròtic.
Vilarroya. Des de l’any 1990 és un dels promo-
tors del Fòrum de la Cançó d’Empúries. OLIVERAS GENSANA, Camil
Ha estat premiat per la composició Alghero in (Figueres, 28.X.1849 – Barcelona, 6.IX.1898)
musica (1997). Arquitecte i dibuixant
OLIVERAS CARBONELL, Francesc Fill de Francesc

(Pontós, s. XVIII) Oliveras, impressor,
Hisendat. Marquès de la Quadra i de Maria Gensana.
Es va casar amb
Ciutadà Honrat de Barcelona domiciliat a Girona, Amèlia Dodervi Ara-
al lloc on avui es troba l’església del Sagrat Cor. cil (1877).
Entre altres llocs, disposava d’importants propie- L’any 1869 va
tats a Bàscara i Castelló d’Empúries. obtenir el títol de
Mestre d’obres. Va
OLIVERAS DURAN, Sebastià cursar els estudis
(Capmany, 13.VIII.1952) Mestre d’arquitectura a l’Es-
cola d’Arquitectura
Fill únic de Pere Oliveras Girbal, pagès, i de Maria de Barcelona duent a terme l’examen de final de
Duran Cardoner, ambdós de Capmany. Casat carrera l’any 1876, essent company i amic
amb M. Àngels Ensesa Planagumà, d’Amer, d’Antoni Gaudí i Cristóbal Cascante. Va exercir de
poble on resideix des de 1975. El matrimoni té bibliotecari a l’Escola d’Arquitectura de la capi-
dues filles. tal. Va guanyar la plaça d’arquitecte de la Dipu-
Va estudiar el batxillerat superior a l’Institut tació Provincial de Barcelona (1887) i formà part
Ramon Muntaner de Figueres, i magisteri a l’Escola de la primera generació d’arquitectes modernis-
Normal de Girona (1973). Va estudiar Filologia tes catalans. Els seus edificis es caracteritzen per
anglogermànica (Universitat Autònoma de Bar- l’acabat amb obra vista i revestiments ceràmics
celona, 1979). policromats.
567
OLIVERES
Com arquitecte era original i creador, va ser el Barcelona i es va incorporar a un col·legi privat.
precursor de l’estil modern; quant al dibuix va Després d’un lapse de temps dedicat a una acti-
aplicar l’originalitat i la imaginació en capçaleres, vitat empresarial, va reincorporar-se a l’escola
orles i portades de llibres i diaris, i va treballar per de Vilanova de la Muga.
l’editorial Tipografía La Academia, entre altres. Va ser membre del Centre d’Estudis del Baix
Entre les seves obres cal esmentar: La Casa Fluvià (Torroella de Fluvià). I en el temps lliure va
Provincial de Maternitat a les Corts de Sarrià conrear la literatura. Ha escrit Vivències d’un
(Barcelona, 1883-1902), la nova Església de temps, Garba poètico-amorosa i una petita guia
Santa Anna de Barcelona (inacabada fou ender- Sant Miquel de Fluvià (Granollers: 1984).
rocada el 1936), la façana de l’Església de la
Companyia de Jesús (Barcelona); va ser amic i
col·laborador d’Antoni Gaudí amb qui col·laborà OLIVERES TERRADAS, Narcís
a la decoració del Palacio de Sobrellano (1878- (Figueres, 29.III.1930) Advocat i polític
1888), de Comillas, i en la decoració del Palau
Güell, de Barcelona. Fill de Cebrià Oli-
Com a arquitecte de la Diputació va dur a veras Capdevila, car-
terme la restauració del Saló de Sessions de la nisser, de Figueres, i
Diputació de Barcelona, el disseny de les portes de Carme Terradas
de la Diputació, l’edifici-refugi d’un Observatori Bosch, nascuda a
Meteorològic al Tibidabo (Barcelona, 1889), i, Barcelona de famí-
entre altres, les escoles públiques d’Igualada i lia figuerenca. Casat
Balsereny (1889). amb Aurèlia Guilla-
Fou secretari de l’Associació d’Arquitectes de met Navarra, el ma-
Barcelona (1879-1894) i vicepresident (1894), trimoni a tingut dos
membre de junta de la Revista de l’Associació i, fills: Francina i Mi-
per iniciativa seva, es va publicar l’Anuari de quel.
l’Associació d’Arquitectes de Barcelona. Llicenciat en Dret (Universitat de Barcelona,
1952), va compaginar el treball a l’empresa
Hidromecànica Francoespañola, S.A. (HIFESSA),
OLIVERES CASES, Miquel amb la política. Es va iniciar en política en el
(Sant Miquel de Fluvià, 15.I.1907 – Reagrupament Socialista democràtic de Cata-
Torroella de Fluvià, 11.IX.1998) Mestre lunya de Josep Pallach, amb qui mantenia amis-
tat. Desaparegut Pallach, se’n va separar i pocs
Estudià batxillerat i anys després es va afiliar a Unió Democràtica de
Magisteri a Girona. Catalunya, essent membre del Comitè de Govern
Va exercir de mestre en diverses ocasions. Va ser elegit senador
interí, i en esclatar (1982-1986, 1986-1989 i 1989-1993), i nome-
la guerra civil va nat conseller de Comerç, Consum i Turisme de la
ensenyar al col·legi Generalitat (desembre de 1985 – maig 1986).
de La Salle de Fi- L’any 1996 es dóna de baixa com a militant d’Unió
gueres, conegut com i el 1997 ingressa a Convergència Democràtica
Els Fossos, i va tras- de Catalunya. Fou nomenat Patró de la Fundació
lladar-se a Torroella Trias Fargas (1998).
de Fluvià. En deixar l’activitat parlamentària s’inscriu en el
Acabada la guer- programa “Estat social i Estat de dret” (1993-
ra, mentre esperava destí, va crear un grup de tea- 1995), del Departament de Dret Constitucional i
tre a Sant Miquel de Fluvià. Va ser destinat a Ciència Política de la Facultat de Dret de la
Maranges (Cerdanya), lloc d’on va marxar a causa Universitat de Barcelona, per assolir el títol de doc-
de les precarietats de tot tipus. Es va traslladar a tor en dret. Va presentar la tesina Les comissions
568
ORIOL
parlamentàries d’investigació (1994), amb la Artista autodidacta,

qual va obtenir la qualificació d’excel·lent. La tesi va treballar d’admi-
doctoral, amb excel·lent cum laude, va versar nistratiu a Valls.
sobre Senat i representació (1999), essent Traslladat a Figue-
expedit per la Universitat de Girona l’any 2004. res va posar botiga
Ha publicat El projecte de Constitució federal de confecció. Esta-
de 1873 i els empordanesos (Barcelona: 1998), va molt relacionat
i Senado y representación (Madrid: 2000). amb la Bisbal i es va
posar en contacte
amb artesans de la
OLIVET, Felip
contrada. Va posar
(Maçanet de Cabrenys, 1630 –
el primer forn l’any
Terrades, 30.X.1710) Eclesiàstic
1960 i el negoci va estar obert fins l’any 1983,
en què traslladaren el taller al polígon de
Consta que va prendre possessió d’una doma
Vilamalla. Va realizar els treballs ceràmics d’arte-
vacant de la parròquia de Terrades (17.XI.1656).
sania del castell del Joncar, a Roses, per Rodrigo
Va ser l’impulsor de l’existència d’una nova funda-
García, i els de pintura i escultura.
ció de culte marià, que s’anomenaria Santuari de
la Mare de Déu de la Salut, concedida pels còn- Els seus fills Joan Oller Banus i Francesc Oller
sols i jurats de la universitat de Terrades (29.V. Banús han continuat el treball ceràmic d’artesa-
1678). Es va encarregar de l’edificació, de la nia. Descendent del ceramista situat a la pujada
capella i l’albergueria, en el lloc del mas Cadira, i de Sant Pere, des de fa deu anys té comerç al
de bastir-hi un retaule per a l’altar major (1681). carrer Francesc de Paula de Figueres, i el taller a
Va renunciar al càrrec de la parròquia de Vilamalla.
Terrades i es va traslladar a viure a l’ermita
(1683). Va embellir el temple amb l’aixecament OLLER PAGÈS, Joaquim
de la capella lateral dedicada a Santa Mag- (Peralada, 1849 – Girona, 1929)
dalena i la dedicada a Sant Francesc Xavier Missioner claretià
(1689). Va augmentar la fe dels romeus i el nom-
bre de donacions al santuari, encara que la Va ingressar al Seminari de Girona i va ser orde-
Guerra de Successió (1704-1714) va estroncar nat sacerdot el 1874. Va ingressar a la congrega-
el creixement. ció dels claretians, es va traslladar a Prada de
Conflent i va rebre la formació adient per a exer-
cir de missioner. Va començar a predicar pel
OLLASTRE, Isidor Rosselló, va continuar per Catalunya i per
(L’Escala, s. XVII – XVIII) Daurador Espanya. Gràcies a les seves qualitats i dots de
paraula va ser nomenat supervisor de la congre-
És conegut per haver fet de testimoni en una gació per a Extremadura, Andalusia i Aragó.
procura feta per la vídua del daurador Magí Va escriure Biografia del Muy Ilustre Doctor
Torrabruna, de Cardona (1701). Don Joaquín Masmitjà y de Puig, fundador de las
Hijas del Corazón de María (Barcelona: 1927).
OLLER CLOSENT, Joan
(Valls, l’Alt Camp, Tarragona, 13.IV.1926 – ORIOL BERNADET, Josep
Girona, 11.I.1994) Ceramista (El Far d’Empordà, 1811 –
les Escaldes, Andorra, 30.VII.1860)
Fill d’Antonio Oller Inglés, mestre d’obres, i Arquitecte, matemàtic i professor
d’Assumpció Closent Benages, ambdós de Valls,
va quedar orfe de pare als inicis de la guerra civil. Va estudiar a Barcelona Belles Arts i Ciències a
Es va casar amb Pepita Banús Panades, de Valls, l’Escola de Llotja de la Junta de Comerç i va
i el matrimoni va tenir sis fills. ser alumne d’Onofre Novellas. Va assolir el títol
569
ORTEGA
d’arquitecte per l’Academia de San Fernando de id.: 1858), Manual de Aritmética demostrada al
Madrid (1833), va aconseguir el títol de regent alcance de los niños (Barcelona: 1845; 1859,
de primera i, més endavant, es va doctorar en 5a ed.), Ejercicios de Aritmética usual y comer-
Ciències Exactes. cial para uso de las escuelas, colegios...
Va ser nomenat catedràtic de matemàtiques (Barcelona: 1846), Los rudimentos de aritméti-
per la Real Sociedad de Amigos del País de Tarra- ca (Barcelona: 1847), Elogio de D. Onofre Jaime
gona (1836), de la Reial Acadèmia de Ciències Novellas y Alavau, ayudante de náutica y cate-
Naturals i Exactes de Barcelona i de la Universitat drático de Matemáticas puras (Barcelona:
de Barcelona. També va ser director de l’Institut de 1850), Elogio del Ilustre Señor D. José Melchor
Barcelona i fundador de la Càtedra de Dibuix Prat, gobernador civil que fue de Lérida,
Lineal de l’Escola de Llotja de Barcelona. Tarragona, Córdoba y Oviedo (Barcelona: 1856),
Va participar, com a Delegat Regi, a la Comis- Reglas sumarias de urbanidad para niños
saria Règia a l’Exposició Universal de Londres (Barcelona: 1881, 3a ed. reformada) o La Gloria
(1851) i va viatjar per diversos països europeus de las Bellas Artes españolas (Barcelona: s.d.).
Bèlgica, Suïssa, França i Itàlia. I nombroses memòries: “Memoria sobre las
Va esdevenir director dels camins veïnals; va proyecciones geométricas” (a la Reial Acadèmia
projectar el ferrocarril de Barcelona a Granollers de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, 1842);
i el de Sant Joan de les Abadesses. “Memoria relativa á los estudios que el nuevo
Com a arquitecte municipal de Sabadell va reglamento de la Escuela de Nobles artes de San
ser l’autor del Pla d’ordenació de la ciutat (1847- Fernando señala á los que se dedican á la carre-
1858), de les Peixateries (1858) i de la Casa de ra de de arquitectura” (llegida a la Reial Acadè-
Beneficència i Hospital (1856). mia de Ciencies Naturals i Arts, 1848); “Memoria
Amb Oriol Mestres va aixecar els plànols de sobre las condiciones filosóficas y artísticas de
les muralles romanes de Barcelona (1836). Autor los monumentos” (llegida a la Reial Acadèmia de
del Pla d’alineacions d’Hostafrancs i de diverses Ciencies Naturals i Arts, 1854); “Memoria sobre
cases a Barcelona. La seva obra més interessant las columnas triunfales” (llegida a la Reial Aca-
és el projecte del manicomi de l’Hospital de Santa dèmia de Ciencies Naturals i Arts, 1855);
Creu de Barcelona a instàncies del doctor Emili Pi “Instituto de Segunda Enseñanza de la Provincia
Molist (1859), edifici començat molt després de la de Barcelona. Memoria leída en la solemne aper-
mort de l’arquitecte (1885). Va dirigir la construc- tura del curso académico de 1859 a 1860”
ció de diverses fàbriques hidroelèctriques del (Barcelona: 1859). “Memoria sobre los sistemas
canal dret del riu Llobregat. generales de enseñanza. Memoria sobre las con-
Va ser col·laborador habitual i molt actiu del diciones filosóficas y artísticas de los monumen-
Boletín de Nobles Artes (1846). Va col·laborar a la tos” (llegida a la Reial Acadèmia de Ciencies
revista figuerenca La Granja, on va publicar l’arti- Naturals i Arts, 1854).
cle “Arquitectura rural” (1850). En col·laboració: Tratado teóricopráctico
Va publicar les obres: Memoria sobre el cla- completo de aritmética, álgebra mercantil y
roscuro de la pintura deducido de las leyes de teneduría de libros (Barcelona: 1841), amb
óptica (1835), La Aritmética de las escuelas y Antonio Guillén.
del comercio y del álgebra mercantil (Tarragona: Va traduir l’obra de Pelouze Secretos novísi-
1839-1840) en dos volums, Elementos de geo- mos de Artes y Oficios (Barcelona: 1841).
metría y dibujo lineal (Barcelona: 1841; 1846;
1847 3a ed.) la primera obra d’aquest tipus
publicada a Espanya, Manual de Aritmética para ORTEGA LÓPEZ, Josep M.
niños y niñas (Barcelona: 1842; s.l.: 1856; (Campofrío, Huelva, 21.II.1956)
Barcelona: 1859; Barcelona: 1864), Tratado Dinamitzador cultural
elemental completo de Dibujo lineal con aplica-
ciones a las artes (Barcelona: 1843; id.: 1850 Fill de Salvador i Emília. Quan tenia mesos, la
2a ed.), Manual de Álgebra (Barcelona: 1844; família es va traslladar a viure a Figueres.
570
ORTENSI
Ha realitzat estudis El seu esperit in-

de Comerç i Teni- quiet l’havia portat
doria de llibres. a sol·licitar permís
Col·legiat al Col·legi per marxar a Fer-
de Publicitaris i nando Poo, per des-
Relacions Públiques prés dirigir-se a l’Ar-
de Catalunya, fou gentina, però l’esclat
membre fundador de la guerra civil ho
de l’Associació d’A- va impedir. Li varen
mics dels Museus matar els pares a la
Dalí. Els seus inicis porta de casa i va
a la premsa varen haver d’incorporar-
començar en el camp de la ràdio, a Ràdio se al front on va ser ferit. En acabar la contesa,
Popular de Figueres (1977-78), i al setmanari retornà a Roses per fer-se càrrec dels germans
Ampurdán. El 1984 va publicar una monografia menors.
sobre la Penya Taurina Figueres i Dalí i els Toros Amb els anys i per qüestions de salut, va haver
sobre la cursa de braus de 1961 en homenatge a de deixar les tasques agrícoles i pesqueres, i la
Salvador Dalí↑, i una altra, amb motiu dels seva dedicació es limitava a adobar els arts de
“15 anys / 1969-1984” de la desapareguda dis- pesca malmesos i passar comptes d’alguns pes-
coteca “Scopas”, d’Empuriabrava. cadors. Aquesta situació li va permetre establir
Durant el període 1988-2003 va exercir de contacte i col·laborar amb alguns científics que
cap comercial del Periòdic Hora Nova on, a més, freqüentaven Roses en aquella època: Francesc
va realitzar diferents monogràfics sobre “El Nadal Riuró i Miquel Oliva, ambdós arqueòlegs, i poste-
a l’Empordà”, “Les Fires de Santa Creu en el riorment, amb Joan Badia Homs, historiador.
record”, “Guia d’escultures i monuments als Va realitzar un intens treball de camp, va loca-
carrers de Figueres” o “Tradicions nadalenques”, litzar 42 coves, en una d’elles, la Cova del Lliri,
i diferents reportatges i col·laboracions. una sala està batejada amb el seu cognom. Va
Des del febrer del 2004 és el coordinador de localitzar quatre dòlmens, entre ells el de Puig
l’Espai d’Art Espelt, on realitza la tasca de dina- Saquera, més altres tretze esfrondats, i diverses
mitzador cultural del Celler Espelt, a Vilajuïga, cistes. Àvid de conèixer la història del poble va
amb exposicions de pintura, fotografia i escultu-
complementar el treball de camp amb lectures
res, presentacions de llibres, conferències, tasts
sobre la vila rosinca, fins al punt de fer partícip
o concerts, lloc que ha esdevingut en pocs anys
dels seus coneixements a passavolants i estu-
un referent cultural per a la comarca.
diants, contagiant-los la seva afició i entusiasme
per temes locals i marins, potenciant l’estudi de
ORTENSI BERTA, Joan futurs biòlegs i arqueòlegs.
(Roses, 22.XII.1913 – Girona, 9.VIII.1995) Al llarg dels anys va reunir una interessant
Pescador i activista cultural
col·lecció anomenada per Josep M. Dacosta↑
Fill de Joan Ortensi Sabaté, navegant i pescador, com “caleidoscopi oceanogràfic”, i constituïda per
i de Maria Berta Seseras, ambdós naturals de coralls, curculles, peixos naturalitzats, d’entre els
Roses. Va néixer a la casa dels progenitors a la quals destaca l’esquelet d’una balena mediterrà-
platja de la Perola. Es va casar amb Irene Bosch nia del gènere Ziphius cavirostris, a més d’àmfo-
Beltran, de Roses, i el matrimoni va tenir tres fills: res, i peces diverses amb inscripcions procedents
una nena traspassada infant, Joan i Montserrat. del fons marí. Pocs anys abans de morir, el biogra-
Pescador i agricultor d’ofici, a l’edat de nou fiat la va llegar a la vila per a un futur Museu de la
anys ja estava familiaritzar amb el trasteig pes- Pesca. Actualment (2008-2009), s’està classifi-
quer, com el pare embarcava en vaixells mercant i catalogant el material llegat amb la intenció
cants durant les temporades d’hivern en què que formi part d’un futur museu amb possible ubi-
migraven les sortides a la mar. cació al far de Roses, i així permeti divulgar la
571
ORTÍN
riquesa dels ecosistemes marins de la badia de en formaven part

Roses i potenciar-ne l’estudi. Josep M. Coromi-
L’afany per la preservació del patrimoni cultu- nas↑, Quim Manda-
ral i artístic el va fer mereixedor de ser el primer do↑, Martín Rodrí-
rosinc guanyador del Dracma d’Or (1995). guez i Lupe Villar↑.
La formació es va
dissoldre l’any 2001.
ORTÍN DARNÉ, Juli El grup Sangtraït
(La Jonquera, 10.I.1959) Músic va gravar vuit discs:
Els senyors de les
Fill de Juli Ortin, de Girona, i Rosa Darné, de la pedres (1988), Terra
Jonquera. De formació musical autoinduïda, és de vents (1990),
conegut artísticament amb el nom de Papa Juls. L’últim segell (1991), Sangtraït al Palau Sant
Es va donar a conèixer com a intèrpret d’harmò- Jordi (1992), Contes i llegendes (1993), Eclipsi
nica i saxo del grup jonquerenc Sangtraït, forma- (1995), Noctámbulus (1996), L’altre cantó del
ció musical de hard rock i heavy metal creada a mirall (1999). Aquest grup va rebre el Premi
finals de la dècada del 70 (c. 1979), de la qual Sirena del Consell Comarcal (2002).
572
P
PABLO BLANCH, Juan de
(Figueres, 1824 – 16.III.1902)
Advocat i agent de negocis
Fill de Tadeo de Pablo, natural de Ines (Soria), i

d’Antònia Blanch, de Barbastre. Es va casar amb
Angela Oliver Janer, de Figueres, i en el moment
del traspàs vivia una filla, Antònia.
Llicenciat en Histò-
ria Contemporània
per la UAB (1996),
ha realitzat estudis
d’Història econòmi-
ca i Geografia.
Va endinsar-se
en el món de la
Figuerenc notable, agent de negocis i, poste- comunicació com a
riorment, advocat. Vinculat a activitats culturals col·laborador d’Hora
locals, va ser soci fundador i primer president del Nova (1989-1990).
Casino Menestral Figuerenc (1856-1864). Va Posteriorment, ha
intervenir també en política essent regidor de estat col·laborador de Revista de Girona (des de
tendència monàrquica (1881). Va escriure al 1998), Interviu, Serra d’Or, Historia y Vida. Re-
diari El Ampurdanés (Figueres). dactor d’El Punt (1991-1993), Diari de Girona (des
Els seus nebots, Manuel i Narciso, també de 2003), del setmanari Empordà (des de 2007) i
varen ser presidents del Casino Menestral: de Descobrir Catalunya, i membre del consell de
Manuel (1872-1879) i Narciso (1879-1898). redacció de la revista del Comerç Figueres (des de
Eren fills del seu germà Manuel de Pablo Blanch 2006). Així mateix, col·labora amb mitjans radio-
i de Narcisa Ripoll. Narciso de Pablo Ripoll fònics com Ràdio Olot (des de 2006).
(1862? – 4.IV.1918) era advocat i es va casar És autor del text de Batecs visuals. Castelló
amb Maria Vilanova Massanet. d’Empúries (Castelló: 2007), amb fotografies de
Antigament, a la part baixa de la Rambla, hi Quim Giró↑, i El mayor secreto de la humanidad
havia un monument dedicat a Narciso de Pablo. (Madrid: 2007; Mèxic: 2008), en col·laboració
amb Joaquim Ruiz↑.
Ha guanyat el Certamen Assaig breu de l’a-
PABLO TORT, Moisès de grupació pel Foment de la Cultura Catalana de
(Portbou, 22.III.1972) Escriptor Barcelona (2001) amb un estudi sobre l’escrip-
tor Manuel de Pedrolo, Pedrolo, la modernitat de
Fill de Dioniso de Pablos [sic] Martínez, de La l’escriptor; el Premi de Narrativa Rosa de Sant
Loja (Segovia), ferroviari, i de Teresa Tort Palet, Jordi, de Vilanova i la Geltrú (2002), Premi Jacint
de Portbou. Dunyó de la Fundació Roca i Galès de Barcelona
573
PADERN
(2002), amb Joan Peiró, la praxi del cooperati- ficina tècnica, es fa càrrec del dibuix industrial de
visme llibertari. la maquinària.
La seva primera novel·la Segle XXI, una obra Després de fer el servei militar decideix dedi-
d’intriga i ciència-ficció, va obtenir l’XI Premi de car-se de ple a l’art. Va a classes de dibuix a una
Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar (2003), guar- acadèmia de Barcelona i ho complementa amb
dó que inclou la publicació a Edicions El Mèdol. el mestratge de Francesc d’Assís Galí.
Redactor del dominical especial sobre “Sal- La primera exposició té lloc a la Sala Muni-
vador Dalí” Diari de Girona (9.V.2004), mono- cipal de Girona (1949), i en segueixen altres a
gràfic guanyador del Premi Tasis i Torrent de Barcelona, Figueres i Blanes. Decideix anar a
Comunicació Local (2004). Amb Prat o el camí Buenos Aires on viu un seu oncle, allà hi resideix
de la modernitat, ha rebut el guardó al millor tre- durant un període de deu anys (1950-1960),
ball sobre història catalana atorgat pel Museu encara que amb parèntesis, d’anades i tornades,
d’Història de Catalunya (2005). al continent europeu. La primera exposició a
Ha estat comissari de l’exposició Llibertat de l’Argentina va tenir lloc a la llibreria Peuser
premsa, la conquesta sense fi (Figueres, 2007). (Buenos Aires, 1951), posteriorment a la Galeria
Muller (Buenos Aires), i a altres països de
l’Amèrica del Sud (Panamà, Veneçuela, Brasil),
PADERN, Antoni
essent l’aquarel·la la tècnica preferent. Va ser
(Figueres, s. XVII) Mestre argenter contractat com a dibuixant publicitari per a la
casa Berg&Cia. Allà coneix altres artistes vincu-
Va restaurar la creu de plata i dos bordons de
lats al món publicitari i treballa per importants
plata de l’església parroquial de Santa Maria de
cases com la Shell.
Cotlliure (1623).
Les obres de Padern es caracteritzen pel seu
hiperrealisme. Als anys 50 les seves teles repro-
PADERN FAIG, Joan dueixen racons de la vida marinera de Blanes,
(Colera, 30.I.1924) Pintor mentre que durant l’estada a l’Amèrica del Sud
els temes corresponen a escenes dels diferents
Fill de Joan Padern punts geogràfics visitats. Als anys 60, va dedicar
Suquet, paleta, de algunes sèries de les seves pintures a homenat-
Vilamaniscle, i de jar reconeguts pintors com Gaudí i Miró. Als anys
Maria Faig Bosch, 70, alguns dels quadres els utilitzarà per denun-
modista, de Sant ciar el consum, la destrucció de la natura i la pas-
Miquel de Colera, sivitat de l’home davant l’entorn. En són testimo-
és el gran de dos ni peces com ara Le déjeuner sur l’herbe (1977),
germans: Joan i Jo- El drama (1978) i Societat de consum (1978).
sep Maria↑. Es casa Després de passar per aquest període de denún-
amb Isabel Hostench cia, tracta el paisatge empordanès. A finals dels
Bóta, de Blanes, i el 80 i durant la dècada dels 90 passa per una altra
matrimoni no ha tin- etapa completament diferent de l’estil que el
gut descendència. caracteritzava, ara utilitza tècnica mixta i combi-
De petit és decisiva la influència del mestre na pinzellades amb taques i formes geomètri-
Vicenç Cucala en l’execució del dibuix i la pintura ques, és una etapa d’abstracció.
que, seguint les pautes dels nous corrents Ha exposat a la Sala Municipal (Girona, 1949),
pedagògics, els feia dibuixar del natural. La guer- a la Sala Vinçon (Barcelona, 1949), a la Sala Icària
ra civil obre un parèntesi. A Vilajuïga rep classes (Figueres, 1950), en diverses exposicions organit-
del frare Juli Junyer↑ Padern i després es traslla- zades per l’Agrupació d’Aquarel·listes de Cata-
da amb la família a Thuir i Perpinyà. Una vegada lunya. Per l’Amèrica del Sud a la Galeria Müller
conclosa, es retroba amb el seu mestre, continua (Buenos Aires, 1951, 1953, 1957), a la Galeria
pintant i l’any 1939 es trasllada a viure a Blanes. Velázquez (Buenos Aires, 1954), al Centre Cultural
Treballa a l’empresa SAFA (1940-1945) on, a l’o- (Sao Paulo, Brasil, 1955), a la Biblioteca Nacional
574
PADERN
(Panamà, 1953), a La Casa del Libro (Caracas, mare, es fa càrrec de la Fonda del Centre. Esdevé
Veneçuela, 1953). pioner en establir contactes amb l’estranger i rep
De retorn a la Península exposa a la Sala Rovira grups d’estudiants al negoci familiar. Obté el títol
(Barcelona, 1953 i 1959), Participa al Saló de de director d’Empreses Turístiques i és delegat de
Maig (Barcelona, 1961-1966), a la Galeria Forum l’Agència Costa Brava. La fonda s’amplia consi-
(Madrid, 1963), a la Galeria Belarte (Barcelona, derablement i el biografiat forma part de la Junta
1963), a la Sala Vayreda (Barcelona, 1967 i 1970), Local de Información y Turismo (1963).
a les Galeries Tramontana (Barcelona, 1975), a S’aficiona a la fotografia i l’any 1955 compra
Dau al Set (Barcelona, 1979), a la Galeria Fajol el primer aparell, i de manera autodidacta, n’es-
(Figueres, 1979, 1982 i 1988), a La Caixa Laie- devé un expert. Al cap de poc es converteix en
tana (Mataró, 1979), a la Galeria Sant Lluc (Olot, membre fundador d’AFIC (Associació Fotogràfica
1980), a la Gallerie d’Art La Chapelle (Luxemburg, i Cinematogràfica de Blanes, 1960), a partir de
1981), al Rusc d’Art (Blanes, 1984 i 1987), al llavors l’afició s’intensifica participant en diver-
Palau de Caramany (Girona, 1985 i 1989), a sos concursos i l’amplia a la cinematografia, tèc-
Palafrugell-Art (Palafrugell, 1986), a la Galeria del nica en la qual també obté guardons. Amb els
Carme (Vic, 1987), a la Galeria Quatre (Grano- anys és president de l’Associació i promou con-
llers, 1987), al Centre Cívic (Colera, 1989 i 1996), cursos fotogràfics nacionals amb temàtica rela-
a la Galeria Horizon (Colera, 1993), al Museu de cionada amb la pesca, atorguen el prestigiós
l’Empordà (Figueres, 1994), a l’Arcada (Blanes, Trofeu Quillat, en diferents categories.
1994), al Casino Castell de Peralada (Peralada, L’any 1959 guanya el Primer Concurso Comar-
1995), a la Sala La Biblioteca (Blanes, 1997), a la cal de Fotografía Artística Documental. Guanya el
Sala M. Ll. García-Tornel (Blanes, 2001) i a Casa premi al millor documental al I Concurso Cinema-
Saladrigas (Blanes, 2003). tográfico Provincial del Rollo (1966).
Fou el creador de l’Art-Park (1994) o parc El gruix més important del seu arxiu ha estat
d’escultures de Sant Miquel de Colera. Va ser el cedit pel biografiat a l’arxiu municipal de Blanes
guanyador del segon Premi de Pintura Ràpida (2007). A l’arxiu fotògrafic, s’hi sumen reportat-
(Tossa de Mar, 1960) i del primer Premi de ges cinematogràfics, com: Excursió a Pilatus, viat-
Pintura Ràpida (Tossa de Mar, 1961). ge als Alps, Fantasia de la Fira, Corpus a Sitges,
Tot plegat res o Abismo, sobre la prostitució.
PADERN FAIG, Josep Maria L’any 1996 va ser distingit amb el nomena-
ment de President Honorari de l’AFIC.
(Colera, 4.X.1927) Fotògraf i cineasta
Fill de Joan Padern PADERN PONSÍ, Joan

Suquet, paleta, de (Peralada, 5.III.1975) Geògraf i esportista
Vilamaniscle, i de
Maria Faig Bosch, Fill de Joan Padern
modista, de Sant Casanovas i de Con-
Miquel de Colera. cepció Ponsí Palli-
És el petit de dos sera, ambdós de
germans: Joan↑ i Peralada, és el petit
Josep Maria. Es casa de dos germans:
amb Marta Balaguer Rosa i Joan. Està
Pérez, de prop de casat amb Sandra
Manresa. Roura, i el matrimo-
Quan esclata la guerra civil es trasllada amb la ni té una filla.
família a Vilajuïga i després a Thuir i a Perpinyà. Ha estudiat la lli-
L’any 1940 s’estableix a Blanes, on continua els cenciatura de Filo-
estudis a l’escola pública i al Col·legi Santa sofia i Lletres, especialitat Geografia per la
Maria. Després de fer el servei, juntament amb la Universitat de Girona (1998).
575
PADROSA
Als dotze anys inicia la seva carrera esportiva al PADROSA BROSSA, Miquel
Club de Futbol Peralada, com a porter de les dife- (Riumors, 4.XII.1924) Veterinari i dibuixant
rents categories infantils, alevins, juvenils i ama-
teurs, fins que l’any 2006 es retira. Fill de Josep Padrosa
Des de fa uns anys desenvolupa treballs d’ad- Ferrer, pagès, de
ministració d’empresa a les oficines del Casino Riumors, i de Maria
Castell de Peralada. Brossa Portell, nas-
Ha estat l’autor de l’apartat de la natura a la cuda al Cortal
guia Peralada, talaia entre l’Albera i el mar Avinyó, de Castelló
(Girona: 2007), amb Inés Padrosa↑. d’Empúries. Casat
amb Carmen Gorgot
Planas, natural de
PADROSA BARÓ, Albert Terrades, el matri-
(Figueres, 16.III.1933) Escriptor moni ha tingut tres
fills: Maria Inés↑,
Fill d’Andreu Padrosa Josep Maria i Maria Carmen.
Sala, sergent de la Estudià al Col·legi dels Germans de La Salle i
guàrdia urbana de a l’Institut de Figueres, i la carrera a la Facultat
Barcelona, natural de Veterinària de Saragossa (1949). Va fer pràc-
de Molinàs (Colera), tiques a Vidreres amb el veterinari Sr. Piferrer. Va
i de Mercè Baró superar l’oposició a Madrid i va ser interí del par-
Camps, d’Avinyonet tit de l’Escala, del partit de Vila-sacra, del de
de Puigventós, la Sant Climent Sescebes, i del de Figueres. Va ser
qual regentava una titular del partit de Llers i Castelló d’Empúries, i
porteria al carrer de va aconseguir la plaça de veterinari oficial de la
Balmes, de la ciutat vila (2.V.1962 – 4.XII.1989), càrrec que va osten-
comtal. Casat amb tar fins a la jubilació; així mateix va desenvolupar
Pepita Ferrandiz Montoliu, de Barcelona, el l’activitat com a professional lliure per diversos
matrimoni ha tingut un fill, Albert, i una filla, pobles de l’Albera i de la plana empordanesa. Va
Mercè. compaginar la professió amb l’explotació de les
Va compaginar la feina amb els estudis de terres familiars i explotacions ramaderes de
peritatge mercantil, i va esdevenir director comp- vacum i porcí.
table i administratitu d’una empresa figuerenca. A part de les tasques esmentades des de ben
La seva gran afició per l’escriptura li prové des jove ha conreat una altra afició: el dibuix a la
de la infantesa. Ha conreat el gènere policíac i de ploma. Els seus dibuixos han il·lustrat les obres
suspens, i les seves novel·les i es basen en fets i La poesia occitanocatalana de Castelló d’Em-
personatges reals. El biografiat se sent influït, púries (Figueres: 2001), de mossèn Miquel
entre altres, pel comissari Maigret, de George Pujol↑, la portada de la miscel·lània Santa Maria
Simenon. de Vilabertran, 900 anys (Figueres: 2002), i
Ha escrit: Alineación (Figueras: 1978), Enig- Peralada talaia entre l’Albera i el mar (Girona:
ma criminal (Gerona: 1981), Y Agatha Christie 2007), d’Inés Padrosa↑i Joan Padern↑.
(Figueres: 1986), Mecanismo de ahorcadura
(Figueres: 1991), Relatos de intriga (València: PADROSA GORGOT, Maria Inés
1994), Crimen en la calle Mallorca (Figueres: (Girona, 8.X.1954)
1997), Crimen en la pensión (Barcelona: 2000), Historiadora, bibliotecària i bibliògrafa
Asesinato al amanecer (Barcelona: 2002),
Lujuria y asesinato (Barcelona: 2004), Crimen y Filla de Miquel Padrosa↑ Brossa, veterinari, de
lascivia (Barcelona: 2006) i Requiem por un Riumors, i de Carme Gorgot Planas, de Terrades,
magnate (Barcelona: 2008). nascuda circumstancialment a Girona, va viure
576
PADROSA
la infantesa i ado- Peralada” (1998) o “Catàleg dels manuscrits llatins

lescència a Castelló de la Biblioteca del Palau de Peralada” (1999).
d’Empúries. Casada Sobre una de les col·leccions principals dels
amb José Luis Tor- fons bibliogràfics peraladencs ha escrit: “La colec-
res↑, el matrimoni ción Cervantina de la Biblioteca del Castillo de
té dos fills: Andrés↑, Peralada” per al XXII Congrés a Barcelona de
enginyer de Camins, l’Association Internationale de Bibliophilie (2005).
Canals i Ports, i També ha col·laborat en els catàlegs de les
Víctor↑, doctor en exposicions “Els Cartells turístics a l’Alt Empordà”
Telecomunicacions. a Imatge i Destí. Cartells Turístics de les Comar-
Va estudiar el ques Gironines (Museu d’Art de Girona, 2003), a
batxillerat al col·legi El Bisbe Margarit i la seva època (Girona: 2006) o
de les Dominiques de la Presentació de Figueres, En busca del Toisón de Oro (València, 2007) i en
conegut com “Les Franceses”, i a les Dominiques diverses obres col·lectives com Eduard Rodeja
de l’Anunciata, de Girona. A Barcelona, a l’Escola (Figueres: 1996); en l’edició facsímil de L’Em-
de Bibliotecàries, va obtenir el títol (1975), pos- pordà Àlbum de La Il·lustració Catalana (Sant
teriorment homologat pel de Diplomada en Feliu de Guíxols: 2003); en la Història de l’Institut
Biblioteconomia i Documentació (1986), i a la d’Estudis Empordanesos (Figueres: 2007) de la
Universitat Autònoma es va llicenciar en Filosofia qual en va ser coordinadora; en el Diccionari
i Lletres, especialitat Història de l’Art (1984). Historiogràfic de Catalunya (Barcelona: 2003) i en
Durant diversos anys es dedicà a l’ensenyament el Diccionario de la Real Academia de la Historia
secundari i per a adults, a Figueres, Girona i Roses. (Madrid, en curs d’edició).
Des de 1986 exerceix la professió de bibliotecària, Va ser la primera persona que va donar a conèi-
a la Biblioteca del Castell de Peralada, lloc on s’ha xer el recull fotogràfic més antic de la comarca ano-
ocupat de difondre el fons bibliogràfic mitjançant el menat “Àlbum Rubaudonadeu” (RdG, 1994). Ha
comissariat de les exposicions anuals, entre les preparat els reculls fotogràfics de Terrades (Barce-
quals es compten les de tema gastronòmic, contes lona: 1999); Peralada (Barcelona: 2000); la Histò-
i contistes, col·lecció cervantina, sobre la història ria Gràfica de Figueres. 125 anys de ciutat (Figue-
de l’enquadernació, Salvador Dalí o Napoleó i res: 2001; id.: 2002 2a ed.) i “El Catàleg de la
Catalunya, i publicacions. Simultàniament s’ha postal de Peralada” (AIEE, 2002), i ha col·laborat
dedicat a la investigació de temes comarcals. en les miscel·lànies sobre fotografia “Memòria grà-
Ha publicat articles en revistes i anuaris d’àm- fica de les comarques gironines”, Diari de Girona
bit comarcal i supracomarcal com El Butlletí (2000); “Imatges per a la nostra historia”, d’El Punt
(Peralada), El Salner (Castelló d’Empúries), setma- Diari (Girona: 2003). També ha publicat “Don
nari de L’Empordà (Figueres), Empordà Federal Tomàs de Rocabertí, el primer fotògraf amateur de
(Figueres), Hora Nova (Figueres), La Farella la comarca” (AIEE, 2003).
(Llançà), a Item (Barcelona), Frontissa (Barcelona) Ha escrit monografies relacionades amb la
o a la Revista de Girona (Girona). Ha estat música com La Principal de Peralada (Olot:
col·laboradora habitual del Diari de Girona (1999- 1990) en la qual col·laborà Lluís Albert↑, i La
2004) participant en l’especial dominical sobre Nissaga dels Serra (Santa Coloma: 2000) en
“Salvador Dalí” (9.V.2004), monogràfic guanya- col·laboració amb la musicòloga Concepció
dor del Premi Tasis i Torrent de Comunicació Local Ramió, obres guardonades amb el premi sobre
(2004) i, posteriorment, de manera esporàdica. els Estudis de la Sardana, de l’Obra del Ballet
Alguns dels títols publicats als Annals de l’Ins- Popular el 1991 i el 2001.
titut d’Estudis Empordanesos (Figueres) són: La seva aportació més important és el recull
“Bibliografia sobre Castelló d’Empúries” (1990), Bibliografia interdisciplinària de l’Alt Empordà
“Els impressors figuerencs i la seva obra” (1992), (Figueres: 1996 amb CD), obra que va comptar
“Salvador Dalí i Miquel Mateu” (2004), i als Annals amb la col·laboració de Rosa M. Gil i Tort, i el seu
de l’Institut d’Estudis Gironins “Catàleg dels Suplement (Figueres: 2000), gràcies a la qual la
manuscrits catalans de la Biblioteca del Palau de comarca de l’Alt Empordà va ser la primera de tot
577
PADROSA
Catalunya en gaudir d’una eina bàsica en paper Va realitzar els estu-

i suport informàtic que ha facilitat l’aprofundi- dis de batxillerat a
ment en el seu estudi. Des de l’any 2008, el Figueres, el primer
conjunt de l’obra és consultable a Internet: cicle de la llicencia-
http://www.altemporda.org tura en Filologia
Per encàrrec dels Amics dels Museus Dalí va Catalana, al Col·legi
comissariar l’exposició “Dalí a l’Empordà. La Universitari de Giro-
mirada dels fotògrafs empordanesos” (Museu de na i, el segon, a la
l’Empordà, 2004), exposició amb catàleg que va UAB (1977).
itinerar arreu d’Espanya, i l’any 2006 va encome- Va encaminar les
nar-se de la coordinació dels actes commemora- seves activitats a
tius del Centenari del naixement de Marià Baig, l’ensenyament, pri-
essent comissària de l’exposició “Marià Baig mer a l’Institut de Formació Professional La
(1906-1991). Una singular pluralitat” (Museu de Garrotxa (1977-1995) i després a l’IES Bosc de
l’Empordà, 2006), de la qual se’n va publicar un la Coma, d’Olot (des de 1995) moment en què
exhaustiu catàleg que comptà amb la col·labora- és nomenada catedràtica de castellà i imparteix
ció de diversos autors. classes als batxillers.
La seva darrera obra ha estat la monografia Ha publicat llibres de text o material d’ús
Peralada, talaia entre l’Albera i el mar (Girona: didàctic destinat als seus alumnes, el qual no ha
2007), en col·laboració amb Joan Padern↑ i
tingut massa transcendència per haver estat d’ús
dibuixos de Miquel Padrosa↑.
intern. La major part és material de llengua cata-
Ha participat en actes culturals diversos i en
lana, però també de llengua castellana i llen-
congressos de la Imatge i d’Arxivística. És mem-
guatge administratiu.
bre de l’Associació Cultural Castell de Peralada
(des de 1987); del Patronat de Sant Quirze de Entre els títols apareguts: Català. Primer curs
Colera (des de la seva constitució, el 1994); de de primer grau Català. Segon curs de primer
la Fundació Clerch i Nicolau (1998-2005); vocal grau (Olot, Gerona: 1982) en col·laboració amb
de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1992- Miquel Colomer i Tomàs Costa. Quaderns mono-
1994) i secretària i coordinadora de publica- gràfics específics amb diverses edicions revisades
cions (1994-2007); membre de la Permanent i modificades, tots en col·laboració amb el seu
del Patronat Eiximenis (1996-2007) i membre marit Miquel Colomer: Llengua catalana. Les
de la comissió organitzadora dels actes dedicats vocals (Olot: 1983), Llengua catalana. Les conso-
a Montserrat Vayreda↑ amb motiu del seu vui- nants (Olot: 1983), Llengua catalana. El nom: sin-
tantè aniversari (2004). gular i plural (Olot: 1983), Llengua catalana.
Col·laboradora de les mostres gastronòmi- L’article i l’adjectiu (Olot: 1983), Llengua catala-
ques de Peralada, va recopilar les receptes de na. El verb (Olot: 1983), Llengua catalana. Els
les vuit primeres trobades en els reculls gas- pronoms febles (Olot: 1984), Llengua catalana. El
tronòmics La gastronomia empordanesa a relatiu (Olot: 1984), Llengua catalana: adverbis i
Peralada (Olot, Girona: 1994, 1996, en català, i nexes (Olot: 1984; id.: 1986; id.: 1990).
1998 i 2000 en català i castellà). Dedicats als alumnes de segon grau de for-
Va rebre el Premi Indiketa atorgat pel Consell mació professional: Missatge i sistemes de
Comarcal de l’Alt Empordà (2.V.2002), per la comunicació escrita (Olot: 1987), El lenguaje
tasca de difusió de la comarca. periodístico. Tercer curso de FP (Olot: 1988),
Textos administrativos y de relación laboral.
PADROSA JUANOLA, M. Mercè Cuarto curso de FP (Olot: 1990), El mundo de los
(Figueres, 27.I.1955) Professora i filòloga viajes. Itinerario por sus textos. Quinto curso de
FP (Olot: 1992).
Filla de Joaquim Padrosa Ros, impressor, i de En relació amb la llengua castellana ha publi-
Mercè Juanola Pau, ambdós de Figueres. Casada cat: Lengua castellana y literatura, materia común
amb Miquel Colomer, el matrimoni té una filla. para primer curso de bachillerato (Olot: 1997),
578
PAGÈS
Lengua castellana y literatura, materia común l’ampliació de delegacions a diferents llocs de la

para segundo curso de bachillerato (Olot: província, per obrir sucursal a França (1969), i
1997), Comentario de textos narrativos. CV de per haver estat pioners en l’ús de camions de
introducción al comentario literario y de perfec- gran tonatge i grues excepcionals emprades per
cionamiento de la expresión oral y escrita (Olot: a accidents especials o en el ram de la construc-
1998), Esquemas y resúmenes de historia de la ció. Actualment la central es troba al poble
literatura castellana, materia optativa de bachi- d’Hostalets de Llers, al costat de la carretera N-II
llerato de humanidades (Olot: 1998), Lengua i de l’entrada de l’autopista.
castellana. Curso de PPA (Olot: 2007). Col·leccionista de còmics, a la dècada dels
I quaderns monogràfics de literatura castella- 80, juntament amb la seva muller, inicia la
na centrats en autors concrets com: Libro de los col·lecció de màquines d’escriure, màquines de
enxiemplos del Conde Lucanor e de Patronio, de cosir i altres objectes que constituiran la base del
Don Juan Manuel; Estudio entorno a la Celestina, futur Museu de la Tècnica de l’Empordà (inaugu-
de Fernando de Rojas; Obra poética, de Lope de rat l’any 2004), lloc des del qual promocionen
Vega; La vida es sueño, de Pedro Calderón de la actes culturals diversos com exposicions i con-
Barca; Don Quijote de la Mancha, de Miguel de ferències, de caire científic.
Cervantes; Poesía del Siglo de Oro; Rimas y leyen-
das, de Gustavo Adolfo Bécquer; Artículos, de PADROSA SIMON, Pere
Mariano José de Larra; Luces de Bohemia, (Figueres, 29.XII.1908 – 22.X.1994) Empresari
de Ramón María del Valle Inclán; Obra poética, de
Antonio Machado; Poemas, de Miguel Hernández; Fill de Baldiri Pa-
Antonio Buero Vallejo y el teatro de postguerra. drosa Darder, trans-
Juntament amb Miquel Colomer, va ser una de portista, i de Carme
les col·laboradores de la monografia Història del Simón, de Borrassà.
teatre a Figueres, 1916-1991 (Figueres: 1991). L’any 1934 es va
casar amb Josefa
Puignau Sibecas d’A-
PADROSA PUIGNAU, Pere vinyonet i el matri-
(Figueres, 10.XI.1934) Empresari moni té un fill, Pere, i
una filla, Rosa.
Fill de Pere Padro- Va estudiar amb
sa↑ Simón, trans- el mestre Llorenç
portista, i de Josefa Vives↑, al Liceo Monturiol, però aviat es posa a tre-
Puignau Sibecas ballar, i esdevé conductor transportista. Durant la
d’Avinyonet. Es casa guerra civil li foren requisats tots els vehicles i va
amb Margarita Pierre haver de fer de xofer per als militars republicans del
Mallol, natural de camp d’aviació de Cabanes. Acabada la guerra,
Figueres, i el matri- augmenta la flota de camions mitjançant la parti-
moni ha tingut qua- cipació en subhastes. Compagina les tasques
tre fills: Carme, d’empresa amb els trasllats pels membres de la
Pere, Xavier i Anna. Unió Esportiva Figueres.
Estudia al Col·le- L’any 1944 trasllada la seu social al carrer
gi de La Salle, conegut popularment com “Els doctor Burgas, lloc on actualment es troba el
Fossos”, fins a l’edat de disset anys. A partir d’a- Museu de la Tècnica.
quest moment treballa al negoci familiar, l’em-
presa de transports, la qual va donar un gran pas PAGÈS BLANCH, Pelai
l’any 1963 en entrar a formar part dels Trans- (Sant Pere Pescador, 24.XI.1949) Historiador
ports Internacionals Routiers (TIR).
Durant l’etapa que el biografiat ha portat Fill de Josep M. Pagès Terrats, auxiliar de farmà-
les regnes del negoci s’ha caracteritzat per cia, natural de Sant Pere Pescador, i de Maria
579
PAGÈS
Blanch Masó, natural de Saldet. Està casat amb método en los estudios históricos (Barcelona:
M. Pilar Molina Javierre. 1983), L’Arnau, revolucionari i milicià. La Guerra
De petit va estudiar a les “escoles nacionals” Civil Espanyola (Barcelona: 1985), La Guerra
de Sant Pere Pescador i de Sant Andreu de Civil Espanyola a Catalunya (1936-1939) (Bar-
Llavaneres, i el batxillerat a l’Institut d’Ense- celona: 1987; 1997), Las claves del nacionalis-
nyament Mitjà de Mataró. Des de 1980 està afin- mo y del Imperialismo, 1848-1914 (Barcelona:
cat a Barcelona. 1991), La Guerra Civil (Barcelona: 1993), La
Va estudiar la Lli- presó Model de Barcelona. Història d’un centre
cenciatura en Histò- penitenciari en temps de guerra (1936-1939)
ria per la Universitat (Barcelona: 1996), Cataluña en guerra y en revo-
de Barcelona (1972). lución (Sevilla: 2007), La Comissió de la
És doctor en histò- Indústria de Guerra de Catalunya (1936-1938)
ria, amb la tesi (Barcelona: 2008).
“Dissidència comu- En col·laboració: La prensa clandestina
nistes al si de la III (1939-1956): propaganda y documentos anti-
Internacional. L’Es- franquistas (Barcelona: 1978), amb Joan Oliver i
querra Comunista Joan Pagès; Independentzia: 1936 ko Aukera
d’Espanya” (redac- Galdua (1990), amb Alizia Sturtze Menia.
tada i presentada en En col·laboració amb Alberto Pérez Puyal ha
català), l’any 1975. Fou premi extraordinari de lli- escrit: Aquella guerra tan llunyana i tan propera
cenciatura i de doctorat. Des de 1974 és professor (1936-1939). Testimonis i records de la Guerra
d’Història Contemporània a la Universitat de Civil a Catalunya (Lleida: 2003). Ha prologat lli-
Barcelona. Ha estat el director d’una dotzena de bres de John Reed i nombroses monografies
tesis doctorals. Ha participat a una cinquantena locals sobre la guerra civil. A més té col·labora-
de congressos, simposis i seminaris internacio- cions en un centenar de llibres publicats dins i
nals a Mèxic, Moscou, Torí, Marsella, Lió, Lausana, fora de l’estat espanyol.
Brussel·les, etc. Ha estat coordinador del Diccionari biogràfic
S’ha especialitzat en la Guerra Civil espanyola del moviment obrer als Països Catalans (Barce-
a Catalunya, ha investigat sobre el POUM, la lona: 2000), en col·laboració amb Maria Teresa
Segona República i el Franquisme. És membre Martínez de Sas. I ha dirigit Història del moviment
fundador de la Fundació Andreu Nin. Ha estat obrer als Països Catalans (2001), Franquisme i
membre del Comitè organitzador del I i II Col·loqui repressió. La repressió franquista als Països
Internacional sobre la Guerra Civil espanyola (Bar- Catalans (València: 2004), La transició democrà-
celona, 1979 i 1986). I ha coordinat els congres- tica als Països Catalans. Història i Memòria
sos d’història dels Premis Octubre de València (València: 2005), Guerra, franquisme i transició
dels anys 2003, 2004 i 2006. als Països Catalans (València: 2006) i La guerra
civil als Països Catalans (València: 2007).
Ha publicat més de dos centenars d’articles
en revistes de divulgació i especialitzades, com
L’Avenç, El Temps, Cahiers Léon Trotsky, El Viejo PAGÈS BOFILL, Josep
Topo, New Politics (Nova York), etc. Ha estat (Figueres, 31.XII.1885 – 13.VI.1951)
coordinador de “El Temps d’Història” (2001- Empresari
1005) i és codirector d’Ebre38. Revista Interna-
cional sobre la guerra civil. Fill de Pau Pagès↑ Lloveras, empresari de
Ha publicat: Andreu Nin: su evolución política Figueres, i de Maria Bofill Jué, d’Arenys d’Em-
(1911-1937) (Bilbao: 1975), El movimiento pordà. Era conegut popularment amb el sobre-
trotskista en España (1930-1935) (Barcelona: nom de Garida. Era cosí germà per ambdues
1977), Historia del Partido Comunista de España parts de Lluís Pagès↑ Bofill. Es va casar amb
(1920-1930) (Barcelona: 1978), Introducción a Maria Lourdes Perxas (1930), i el matrimoni no
la Historia. Epistemología, teoría y problemas de va tenir descendència.
580
PAGÈS
Va proseguir els de guixos procedent de Maià de Montcal. Als

negocis familiars anys 20 es produïren dos factors que varen per-
del ciment i l’extrac- metre la millora de les instal·lacions de les
ció de sabonet, el Escaules, la construcció de la nova carretera i
cine i l’electricitat, disposar d’electricitat, moment en què s’aixeca
amplià l’abast de una nova fàbrica de ciment, segons projecte de
l’empresa elèctriva l’arquitecte Pelayo Martínez↑. Es manté la casa
construint la central mare al carrer de Sant Llàtzer, on encara avui
hidroelèctrica de radica el negoci de ciment natural, gestionat pel
Costa Margarida a nét, Lluís Perxas Pagès (1955).
l’Arnera (1920), i a
Arenys d’Empordà
PAGÈS BOFILL, Rafel
al riu Fluvià (1923), a més d’ampliar la central
tèrmica de reserva ubicada al carrer de Sant (Figueres, 6.IV.1889 – 30.VI.1924) Empresari
Llàtzer de Figueres (1930).
Va muntar una bòvila prop del cementiri de Fills de Pau Pagès↑ Lloveras, empresari de
Figueres i va intervenir en el negoci d’especta- Figueres, i de Maria Bofill Jué, d’Arenys d’Em-
cles, i va proseguir i intensificar la principal base pordà. Era conegut popularment amb el sobre-
econòmica familiar, les explotacions mineres de nom de Garida.
talc. Va crear l’empresa Fill de Pau Pagès. Es va casar amb Carmen Horts Buxeda, de
Després del seu traspàs, el seu cunyat, Salvador Figueres, i va tenir una filla Maria↑, casada amb
Perxas↑, es va fer càrrec dels negocis familiars. Antoni Fages↑.
L’any 1930 va edificar, substituint diverses Continuà l’ofici de boter, inicià l’explotació de
cases velles, i segons projecte de l’arquitecte pedreres i la fabricació de ciment. Invertí junta-
Francesc Tarragó, la construcció de la casa ment amb el seu germà, Josep, en l’explotació de
Pagès Bofill, situada al número 48 del carrer sabonet dels termes de la Vajol, Maçanet de
Nou, la qual des de 1998 és la seu del Consell Cabrenys i Darnius.
Comarcal de l’Alt Empordà.
PAGÈS DALMAU, Joan
PAGÈS BOFILL, Lluís (Medinyà, el Gironès, 12.XI.1874 –
(Figueres, 16.III.1892 – 28.VI.1980) Empresari Castelló d’Empúries, 4.VII.1965) Eclesiàstic
Fill de Rafel Pagès↑ Va estudiar al Se-

Lloveras, empresari minari de Girona,
de Figueres, i de essent ordenat el
Dolors Bofill Jué, 21.IX.1901. Va ser
d’Arenys d’Empordà. capellà del santuari
Era conegut popu- de Santa Maria de
larment amb el so- Finestres, als afores
brenom de Garida. de Mieres, i va pas-
Era cosí germà per sar a capellà-custo-
ambdues parts de di del Santuari de la
Josep Pagès↑ Bofill. Mare de Déu de la
Es va casar amb Salut de Terrades
Amanda Gibert Geli, i el matrimoni va tenir una (27.VIII.1913) del qual se’n va encarregar fins
única filla, M. Dolors (1923), maridada l’any l’any 1959. Aquesta llarga estada va fer que fos
1944 amb Salvador Perxas↑. conegut com “mossèn Joan de la Salut”, càrrec
Va prosseguir el negoci familiar dedicat a la que, durant un temps, va compaginar amb el de
mòlta de ciment, al qual va afegir una explotació capellà de Terrades. Posteriorment, va residir a
581
PAGÈS
Barcelona i, finalment, va ser el capellà de l’Asil control, planificació de missions interplanetà-

de Castelló d’Empúries, lloc on va morir. ries, i guiatge automàtic de vehicles industrials.
Va viure la guerra civil entre el santuari i Ha realitzat estades a diferents centres de recer-
Terrades. Va veure com eren cremades les imat- ca: Laboratoire d’Automatique et ses Applications
ges del santuari per part de milicians, i va veure Spatiales de Toulouse, Laboratoire de Signaux et
esclatar l’església romànica de Santa Cecília de Systèmes de Nice, Centro d’Analise et Processa-
Terrades. Sortosament la Mare de Déu de la mento de Sinais de Lisboa, University of Southern
Salut havia estat enterrada i el mobiliari litúrgic California de Los Angeles, European Space
del santuari preservat, després de la contesa va Operation Center de Darmstaad.
tenir lloc una processó multitudinària per col·locar És membre numerari de l’Institut d’Estudis
la imatge al seu lloc (30.VIII.1942), cerimònia pre- Catalans i doctor Honoris Causa per la Univer-
sidida pel biografiat. sitat Tècnica de Nagaoka (Japó). És president i
fundador de l’Associació contra l’Anorèxia i la
Bulímia (ACAB) i de la Fundació Imatge i
PAGÈS FITA, Jaume Autoestima (IMA). També és president de RESA
(Girona, 1946) Enginyer i mestre (Residencias de Estudiants S.A) des de 2005.
Conseller delegat del Consorci Fòrum Universal
Està afincat a Vila- de les Cultures-Barcelona 2004 (abril 2002 –
macolum des de novembre 2004).
1948. Està casat i És conseller delegat de Portal Universia, S.A.
té dues filles i un fill. (Grupo Santander), des del 10 de desembre del
Actualment està do- 2004.
miciliat a Bellaterra.
Estudià Magis- PAGÈS HORTS, Maria
teri (Escola Normal
(Figueres, 5.VII.1922 – 15.XII.2006)
de Girona, 1960-
Propietària i benefactora
1963), Enginyeria
Industrial (Escola Filla de Rafel Pagès↑
Tècnica Superior Bofill, propietari, i
d’Enginyers Industrials de Barcelona, 1964- de Carmen Horts
1970) i Informàtica (Attestation d’Études Appro- Buxeda, ambdós de
fondies, 1970-71, Diplôme d’Études Approfondies Figueres. Es va ca-
en Informatique, 1976. Université Paul Sabatier, sar a Torroella de
Toulouse). La seva tesi doctoral va estar dirigida Fluvià, el 15.IX.1944,
pel professor Gabriel Ferraté i és doctor Enginyer amb Antoni Fages↑
Industrial des del 1975. Neyra de Gorgot, i el
És professor de la Universitat Politècnica de matrimoni no va
Catalunya des de 1971. Ha ocupat diverses pla- tenir descendència.
ces de Mecànica, de Matemàtiques i d’Automà- Des de la mort
tica. És catedràtic d’Universitat de l’àrea d’Engi- del seu marit va ser usufructuària del patrimoni
nyeria de Sistemes i Automàtica. Ha realitzat Fages, i de l’important biblioteca familiar, i es va
treballs de gestió universitària: vicerector d’Orde- caracteritzar per no donar accés als investigadors.
nació Acadèmica de la universitat Politècnica de Va passar els darrers anys a l’Asil Vilallonga i,
Catalunya (1986-1994). Ha estat rector de la en morir, va deixar les seves propietats i un milió
Universitat Politècnica de Catalunya per dos perí- d’euros en metàl·lic a la comunitat de Sant
odes consecutius (1994-2002). Vicenç de Paül, amb aquest llegat s’ha constituït
Ha realitzat treballs de recerca en l’àrea del una Fundació.
tractament del senyal, sobre síntesi de filtres line- La Fundació Privada Escola Sant Vicenç ha
als i no lineals, anàlisi i resolució de problemes de instituït els premis Memorial Maria Pagès
582
PAGÈS
(2007), els quals s’entreguen a institucions que 2003; id.: 2003 versió Braille), va rebre el Premi
destaquen per desenvolupar una tasca solidària Sant Joan, 2003 la versió traduïda al castellà es
i de cooperació. titula La dicha no es completa (2004); el recull de
narracions Còm vols que ho sàpiga? va ser gua-
nyador del Premi Mercè Rodoreda de narrativa,
PAGÈS IGLÉSIAS, Joan
2004, el qual s’ha publicat amb el títol El poeta i
(Llançà, 23.I.1856 – 7.III.1930) Ermità altres contes (Barcelona: 2005). La darrera apor-
tació ha estat De Robinson Crusoe a Peter Pan: un
Fill de Joan Baptista Pagès, de Llançà, i de Rosa cànon de literatura juvenil (Barcelona: 2006).
Iglésias, de Colera. Als vint-i-sis anys va decidir Dins el gènere literari disposa d’alguns textos i
dedicar la seva vida a la Mare de Déu del Port de articles dedicats a l’Empordà: “Teoria general de
Llançà. Durant quaranta-vuit anys va estar al ser- l’Empordà”, “L’Empordà segons Pella i Forgas”,
vei de l’ermita, en va tenir cura de la devoció a la “Vindicació d’Alexandre Deulofeu”, “El teorema de
verge per les festes assenyalades. Va ser l’últim l’Empordà”, “La belle inutile o Pla i Dalí”. Té en
ermità resident a la capella del port de Llançà. premsa l’obra Els jugadors de whist (2009).
PAGÈS JORDÀ, Vicenç PAGÈS LAGRESA, Assumpció

(Figueres, 14.XII.1963) Escriptor (Espolla, 15.X.1915 – Barcelona, 21.IX.1997)
Escriptora
Casat amb Camil·la
Massot, filòloga, el Filla de Josep Pagès
matrimoni té una Guanter, músic de
filla, Berta. l’orquestra d’Espo-
Va estudiar Perio- lla, i de Dolors La-
disme (UAB). Com- gresa Bassegoda,
pagina l’ensenya- d’Espolla. L’ofici del
ment amb la tasca pare va influir en les
d’escriptor, havent seves aficions a
emprat els pseudò- l’hora de decantar
nims Àngel Mauri i aptituds artístiques.
Carla Romans. Ha Després de la guer-
col·laborat en diverses publicacions periòdiques ra va traslladar-se a
com L’Avenç, Revista de Girona, o setmanaris Barcelona, però va mantenir present el record de
locals com l’Empordà. la infantesa.
L’any 1989 va guanyar la Biennal de Barce- Va escriure la lletra de la sardana Espolla
lona en l’apartat de literatura, amb el relat breu Aimada (1951), i va publicar el llibre de relats titu-
La febre groga. Va seguir amb el recull de contes lat Vius records (Espolla: 1997). Havia col·laborat
Cercles d’infinites combinacions (Barcelona: a la publicació local La Verna (Espolla).
1990) guanyador del Premi Ciutat de Palma, L’any 2007 l’Ajuntament d’Espolla va editar
1990; Grandeses i misèries dels premis literaris: un Cd amb la sardana de la biografiada.
bricolatge textual (Barcelona: 1991); la novel·la
curta Carta a la reina d’Anglaterra (Barcelona:
1997) Premi Ciutat d’Olot-Marià Vayreda en PAGÈS LLOVERAS, Pau
narrativa, 1996; l’assaig sobre l’escriptura Un (Figueres, 14.II.1837 – 28.VI.1921)
tramvia anomenat text (Barcelona: 1998), El Empresari
món d’Horaci (Barcelona: 1995) obra a mig camí
entre la ficció i l’assaig; En companyia de l’altre Primer membre de la que esdevindria la impor-
(Barcelona: 1999) va obtenir el Premi Documenta, tant nissaga d’empresaris Pagès. Fill de Josep
1998; La felicitat no és completa (Barcelona: Pagès Batlle (Figueres, 1804-1891), boter al
583
PAGÈS
carrer Nou, i de Francesca Lloveras, de Mollet de PAGÈS LLOVERAS, Rafel

Peralada, conegut popularment amb el sobre- (Figueres, 11.VI.1848 – 16.I.1922) Empresari
nom de Garida. Es va casar amb Maria Bofill Jué
(1880), pubilla de Can Tallada, d’Arenys d’Em- Fill de Josep Pagès Batlle (Figueres, 1804-1891),
pordà, i el matrimoni va tenir tres fills: Josep↑, boter al carre Nou, i de Francesca Lloveras, de
Rafel↑ i Francesc. Mollet de Peralada. Era conegut popularment
Inicialment va conti- amb el sobrenom de Garida. Es va casar amb
nuar l’ofici de boter Dolors Bofill Jué, de Can Tallada d’Arenys d’Em-
del pare, però va pordà i va tenir un fill: Lluís, i dos més morts pre-
emprendre altres maturament.
activitats: explota- Inicialment havia continuat l’ofici del seu pare,
ció i fabricació de boter, però aviat va dedicar-se al negoci de fabri-
ciment natural a cació de ciment natural amb pedreres a Llers i les
Llers i les Escaules, Escaules i fàbrica per a la mòlta, amb seu central
de mineral de talc o al carrer de Sant Llàtzer, de Figueres. Aquests
sabonet a la Vajol, negocis varen tenir un notable desenvolupament,
Darnius i Maçanet. i el seu fill Lluís en va ser el continuador.
L’any 1875, al carrer
de Sant Llàtzer de Figueres, va instal·lar una
serradora, formant societat amb l’arquitecte PAGÈS PÉREZ, Carme
Roca↑ i Bros. Al cap d’un temps hi va introduir (Figueres, 19.XII.1948) Professora i poetesa
una màquina de vapor per a la mòlta del sabonet
procedent de la Vajol, negoci en auge que pro- Filla de Nito Pagès
porcionà notables beneficis. Ferrer, mecànic, de
L’any 1898 va construir una primera centrale- Figueres, i de Cres-
ta de producció hidroelèctrica en un salt d’aigua cencia Pérez Pérez,
de la Muga a les Escaules, i va portar el fluid de Bezas (Terol).
elèctric fins a Pont de Molins, on va construir un Està casada amb
molí per a moldre-hi el talc. En disposar d’ex- Simó Serra↑, i el
cedència de quilowatts, els va vendre als pobles matrimoni ha tingut
veïns: Pont de Molins i Llers, i va emprendre la tres fills.
construcció d’altres centrals al curs superior de Ha realitzat estu-
la Muga, iniciant així una empresa elèctrica que dis de Filologia cata-
l’any 1910 aconseguiria permís per subministrar lana a la UdG i a la
electricitat a Figueres, en competència amb UOC; ha assistit a diferents cursos de llengua
Hidroelèctrica de l’Empordà, de la casa Cusí. Va catalana, havent assolit el nivell de correctora de
fundar l’empresa elèctrica que, amb els anys, català. Ha estat vinculada a diverses activitats
va passar a formar part de Fuerzas Eléctricas ciutadanes, ha impartit classes per a adults, ha
de Cataluña. participat en vetllades poètiques, i forma part de
A Figueres, va encarregar al mestre d’obres diverses associacions culturals. És secretària
Josep Martí Roca la construcció de la casa Pagès d’Òmnium Cultural de l’Alt Empordà, i membre
(1906), edifici modernista ubicat al carrer Nou, i de la junta de l’Associació Cultural Atenea.
va decidir participar dels nous temps fent cons- Va col·laborar amb Eduard Bartolí↑ i Joan
truir el Teatre-Cine El Jardí (1916), dedicat al Antoni Poch↑ en l’auca Vila-sacra capital de món.
cinema i l’espectacle. Ha dedicat el poema Lletres de vida a Montserrat
A la seva defunció, tots els negocis conti- Vayreda↑ i El poeta geomètric a Eduard Bartolí. És
nuaren sota la direcció del seu fill Josep↑, el autora de la lletra de l’himne a mossèn Cinto
qual ja feia anys que intervenia en els negocis Verdaguer Verdaguer: esperit d’un poble, musicat
familiars. per Odiló M. Planàs.
584
PAGÈS
Els seus poemes han obtingut diversos guar- el de Pilot de transports (Daytona Beach, EUA,
dons: Premi de Poesia Mateu Janès-Montserrat 1988), i el de Pilot Comercial 1a classe-AENA
Pujol (Molins de Rei, 1993, 1998), finalista IV (Salamanca 1989).
Premi Ciutat de Terrassa (1998), Premi de Ha treballat per a particulars i, en el Servei
Poesia pel recull Lletres al vent de la XV Nit de d’Urgències de Trasplantament d’Òrgans, fins
Sant Jordi de la Catalunya Nord (Perpinyà, l’any 1992 en què es va retirar.
2004), Premi Aracel·li-Modest Sabaté a la poe- Ha pilotat els helicòpters: Hughes 269 A, Bell
sia Verema musicada per Joan Falgarona↑, ator- 47 G, R-22 (instructor de vol ), BO 105, SA 341 i
gat per la Companyia Literària Ginesta d’Or de SA 315. Ha pilotat els avions: C 152, C150, Be
Perpinyà (2005), Premi Francesc Català al recull 95 i H 125.
Màgia, atorgat per la Companyia Literària
Ginesta d’Or de Perpinyà (2006), Premi Aracel·li-
Modest Sabaté, a la poesia Incertesa musicada PAGÈS de PUIG, Anicet de
per Joan Falgarona, atorgat per la Companyia (Figueres, 7.VIII.1843 – Madrid, 26.XI.1902)
Literària Ginesta d’Or de Perpinyà (2007). El Advocat i escriptor
poema La plaça dels sentiments ha estat guar-
donat amb el Premi Gran Medalla atorgat en els Fill del Ciutadà Hon-
Jocs Florals per la Companyia Literària Ginesta rat de Barcelona
d’Or de Perpinyà (2008). Josep de Pagès i de
Nouvilas i de Gràcia
de Puig i Descals,
PAGÈS PINSACH, Amparo de Darnius. Va caure
(Siurana, 4.X.1956) Pilot en diverses tempta-
cions juvenils i el
Filla única de Joan pare el desheretà i
Pagès Dabau, pava passar els drets
gès, de Siurana, i de al segon fill, Lluís.
M. Teresa Pinsach Va estudiar Dret a
Busquets, de Borras- la Universitat de Barcelona, que mai va exercir. En
sà. Va estudiar a canvi, va destacar en el camp de la literatura cata-
l’escola de Siurana, lana. Va establir amistat amb escriptors de l’època
a les germanes de i va ser Francesc Matheu qui va assumir, mort el
Sant Vicenç de Paül, poeta, l’edició de la seva obra poètica a Ilustració
de Figueres, i a l’ins- Catalana. Va participar en la creació de la societat
titut Ramon Munta- La Jove Catalunya (1870) i en els Jocs Florals de
ner, de Figueres. Barcelona (des de 1872), en els quals va aconse-
Els primers contactes amb el món de l’aviació guir vuit accèssits i set premis extraordinaris, arri-
varen ser en realitzar cursos de vol sense motor: bant al punt més àlgid el 1877. Va ser anomenat
Piloto velero “ C “ (VSM ), a Ocaña (Toledo), l’any Mestre en Gay Saber el 1896. Segons Pla i Cargol
1979. A partir d’aquí es va treure el títol de: Piloto va ser el millor poeta de l’Empordà del seu temps.
privado helicóptero nº 109 –Madrid-Cuatro A partir de 1878 va fixar la seva residència a
Vientos (1980)– el qual va ser el primer títol de Madrid, allà va establir amistat amb els jesuïtes,
pilot atorgat a una dona a Espanya. va ser soci del Casino de Madrid, va esdevenir
El mateix any, va aconseguir la categoria de: director del semanari El Liceo (Madrid, 1879), i
Piloto comercial helicópteros nº 302 –Madrid- solia assistir a les tertúlies de Víctor Balaguer de
Cuatro Vientos. Als Estats Units obté el carnet de qui va publicar una biografia (Madrid: 1875).
Flight Instructor (Odessa, Texas-USA, 1983). Es va dedicar a treballs lingüístics i filològics.
Posteriorment aconsegueix el títol de: Piloto priva- Va col·laborar en el Diccionario Enciclopédico
do avión nº 15849 (Sabadell, Barcelona, 1986), Hispano-Americano (1878-1898). Va publicar
585
PAGÈS
un Diccionario crítico del idioma castellano Essent director Josep Blanch↑ Reynalt, va for-
(Madrid: 1900) inacabat però amb molt de mar part de La Principal de Peralada (1928-
material recopilat. Per encàrrec de l’editorial 1930), la qual va haver d’abandonar per fer el
Montaner y Simón va treballar també en el Gran sevei militar. Mentre feia el servei es va ocupar de
Diccionario de la Lengua Castellana (Madrid: l’arxiu musical i va entrar a formar part de la
1902, 1 vol; Barcelona: 1925, 5 vols), Gran Diccio- banda militar, interpretant el saxo. Una vegada
nario de la Lengua Castellana (de Autoridades) finalitzat, va formar part de l’orquestra de cambra
con ejemplos de buenos escritores antiguos y dirigida per Ricard Valls, i de l’orquestra de jazz
modernos, ordenado con arreglo a la última edi- dirigida per Francesc Basil↑. Finalment, s’incor-
ción del de la Real Academia Española y enri- pora a la banca i compagina la feina amb l’or-
quecido con numerosas acepciones, frases y questra Ritmos, que actuava al Casino Menestral.
refranes que no contiene ningún otro diccionario
con más de 10.000 voces... continuat per José
PAGÈS TUBERT, Salvador
Pérez Hervás (Barcelona: 1932).
(Banyoles, el Pla de l’Estany, 15.X.1901 –
La seva poesia versava sobre temes bíblics,
27.III.1995) Eclesiàstic
populars o amorosos: Lo cant de Salomó, L’ànima
en pena, A una dona, Phriné, Esglay, Reculliment,
Va estudiar al Semi-
L’esmena del amor, Luisa la Vallière, Plenitut,
nari de Girona i va
Jesús a Jerusalem, Independencia, A la mort de
ser ordenat el 6 de
don Marián Aguiló, La Filosa, Per sempre més,
juny de 1925. Va
Omnipotencia, Resignació, L’Anticrist, Retorn, Lo
ser missioner dio-
compte Garí i Joan de Serrallonga.
cesà (1925), ecò-
Pòstumament es varen editar un recull de poe- nom de Sant Esteve
mes amb el títol de Poesies (Barcelona: 1906; de Guialbes (1939),
id.: 1907; id.: c. 1911 3a ed.), seleccionades i regent de Campro-
prologades per Francesc Matheu. don (1941) i rector
de Castelló d’Empú-
PAGÈS QUER, Josep ries (1946), vila en
la qual va estar-hi per espai de trenta-cinc anys.
(Figueres, 2.III.1912 – Girona, 2.V.1992) Músic
Des de 1981 va estar adscrit a Sant Pere de
Banyoles i, finalment, va ser rector de Vilavenut
Fill de Felip Pagès (1985-1993).
Carreras, peó, natu-
La seva actuació va ser decisiva en les restau-
ral de Vilanant, i de
racions endegades tant a Camprodon com a l’es-
Joaquima Quer Vilar-
glésia catedralícia de Castelló. Va reunir diverses
dell, de Vilamaco-
peces de mobiliari litúrgic, escultures i altres
lum. Es va casar
peces artístiques, i va iniciar el museu de la basí-
amb Carme Garriga
lica de Castelló d’Empúries.
Estadella i el matri-
moni va tenir un fill.
S’inicià en la PALAU CODERCH, Josep
carrera musical amb (Darnius, 1839 – 11.VII.1908)
el mestre Francesc Propietari i polític
Civil, que es trobava a Figueres per complir el ser-
vei militar. Va seguir amb el mestre Enric Sans↑, Fill d’Antonio Palau Brugat (1794-1847), propie-
amb qui va aprendre el violí i el flabiol, i va com- tari de Darnius, natural de Santa Llogaia d’Àlgue-
pletar la formació musical a l’escolania organit- ma, i de Rosa Coderch, d’Espolla. Va ser el gran de
zada per mossèn Albert↑. Més endavant, va ser tres germans: Josep, Narcís i Dolors, i, per tant,
alumne del mestre Toldrà. l’hereu. Es va casar amb Maria Farrarós Viñas
586
PALAU
(1841-1932), natural d’Albanyà, i el matrimoni destaca la casa Ubanell de Figueres amb qui
va tenir més de sis fills: Enric, Salvador, Josep, instal·lava trulls d’oli, i va passar una temporada
Olegario, metge; Dolors i Carmen. per terres de Castella i Galícia, per retornar l’any
Va estudiar lleis a 1973.
Barcelona i va ser Aficionat a la poe-
diputat (1883-1884, sia, es considerava
1888-1892, 1892- influït per Fages de
1896, 1901-1905). Climent. Va publicar
Va arribar a ser vice- nombrosos poemes
president de la Dipu- a la revista local
tació i governador El Salner, la resta
civil interí. Formava havia romàs inèdita
part de la comissió fins a la publicació
central. de la monografia
Va formar part Pere Palau Massot.
de la Junta de la secció surera, adscrita a la Lliga Un poeta anònim
Agrícola de productors de la província de Girona (1929-2006) (Castelló: 2007), a càrrec de
i constituïda l’any 1894. Marisa Roig↑.
PALAU MASSOT, Jaume PALAU MONTOLIO, Emília

(Castelló d’Empúries, 1931) Músic (Poble Nou, Barcelona, 18.XI.1903 –
Barcelona, 26.VII.1980) Pianista
Fill de Josep Palau,
pagès, nascut cir- Filla de Josep Palau
cumstancialment a Oró (1866-1919),
Sant Pere Pescador, capataç de la Com-
i de Catalina Massot panyia Gas Lebon,
de Castelló. natural de Sudanell
Es va decantar (Lleida), i de Luisa
per tocar el fiscorn i Montolio Sánchez
el trombó de vares. (1873-1951), de
Va formar part de Manzanera (Terol).
diverses formacions Va ser la quarta filla
musicals com: la d’una nissaga de
d’en Pau Rossinyol, l’Orquestra Rio de Figueres, set: Luisa, Josefina,
La Màxims i La Principal del Rosselló. José, Emília, Maria, Teresa i Alejandrina. Casada
amb Antonio Salazar↑ Chapela, el matrimoni va
tenir un fill, August.
PALAU MASSOT, Pere Va pertànyer a una família nombrosa, amb
(Castelló, 7.IV.1929 – Figueres, 14.II.2006) certes dificultats econòmiques per la prematura
Poeta mort del pare, però en mostrar tenir un do espe-
cial per la música, la mare va procurar fer el pos-
Fill de Josep Palau, pagès, nascut circumstan- sible perquè gaudís de la formació musical. Va
cialment a Sant Pere Pescador, i de Catalina assistir al Conservatori Municipal de Música de
Massot de Castelló. Va estudiar als Col·legi del Barcelona per un curt període, i després va rebre
germans Gabrielistes de Castelló i, després, a classes particulars a l’Acadèmia Ainaud (Barce-
l’escola pública. lona), lloc on va tenir el professor Ricard Vives. La
Professionalment va treballar com a mecànic seva precocitat musical va fer que, a l’edat de set
a diferents llocs de la comarca, d’entre els quals anys, obtingués el primer premi de piano de
587
PALER
l’Acadèmia Ainaud (1911). Dotada d’una excep- PALER TRULLOL, Enriqueta

cional facilitat per llegir una partitura a primera (Figueres, 27.VII.1842 – 8.I.1927) Poeta
vista, i de gran sensibilitat per interpretar, podia
extreure les millors qualitats d’obres barroques, Filla de Miquel Paler i d’Anna Trullol, va morir sol-
clàssiques, romàntiques o impressionistes. tera en el seu domicili del carrer de Monturiol.
Excel·lia quan tocava les Sonates de Beethoven, Va destacar com a poetessa, es va donar a
peces de Brahms o de Schumann. conèixer en un certamen organitzat pel Centro
Va acabar la carrera de piano de manera des- Artístico e Industrial, amb motiu de les Fires de
tacada i, a l’adolescència, va donar concerts a Santa Creu de 1880. En el Certamen Literario
Barcelona i Lleida. (Figueres, 1882), va ser nomenada Reina de la
Va actuar al Casal Nacional Sagrerenc (1919) festa. Va col·laborar en diversos diaris i revistes
i al Teatro Viñes (Barcelona, 1923). A Lleida va de Catalunya.
liderar el Trio Hispania que tocava al Cafè España La major part de les seves poesies varen ser
de la capital. En algunes ocasions va fer suplèn- de caire religiós.
cies del pianista del cinema mut. Va escriure la lletra de l’Himne a la pelegrina-
L’any 1924 es va casar per poders amb el ció de J. Sancho Marraco, i va dedicar un poema
metge Antonio Salazar, ell a Gran Canària i ella a A la memoria de nostre incomparable poeta
Sudanell. Després de casada va abandonar la mossèn Jacinto Verdaguer.
carrera professional i va esdevenir col·laborado-
En el Ple de l’Ajuntament de Figueres (14.III.
ra del seu marit, varen traslladar-se al Perú, a
1986), s’acordà dedicar-li un carrer a la zona de
l’Àfrica, i viatjaren per nombrosos països. Retor-
l’Olivar Gran.
naren a Barcelona el 1935 i s’instal·laren a
Roses (1936-1943), i després a Figueres (1943-
1968), per passar la jubilació a Barcelona. PALLACH CAROLÀ, Emili
Va seguir practicant el piano a diari, i va ser (Figueres, 17.III.1923 – Barcelona, 13.V.2006)
alumna del mestre Enric Montoriol↑. Polític i professor
A Roses, va ser professora de la pianista Carme
Vilà↑, a qui va acompanyar en el recital de pre- Fill de Miquel Pallach
sentació en públic (Figueres, 2.VII.1950). Només Terradas, de Borras-
va actuar per a concerts benèfics (1946, 1950) sà, dedicat al nego-
per a recaptar fons per a la restauració del mones- ci de pollastres, i
tir de Vilabertran, o per a audicions reduïdes. de Joaquima Carolà
A Figueres, juntament amb un grup d’amics Sala, de Figueres.
melòmans (Concepció Brusés, M. Josefa Carbo- Era germà de Josep
nell, Rosa Climent de Puig, Alfons Cusí↑, Joaquim Pallach. Es va casar
Fort↑ de Ribot, Alfons Puig↑, Ramon Reig↑, M. Do- amb Mercè San
lors Ros de Cusí, Narcís Sala↑, Antonio Salazar↑, Ildefonso Bassó, de
Miquel Vidal, farmacèutic i Tomasita Riera de Tapis (Maçanet de
Vidal), va constituir l’Associació de Música de Fi- Cabrenys), i va tenir
gueres (1952-1965), de la qual la biografiada en dues filles, Carmen i Núria.
va ser la tresorera. Va estudiar magisteri i, posteriorment, amplià
Anys a venir, tindria continuïtat en l’associació els estudis a la Sorbona (París). Es va dedicar a
Joventuts Musicals. donar classes particulars de francès.
A la mort del seu germà va ser sol·licitat
PALER, Miquel per intervenir en la política, on va assumir di-
(?, s. XIX) Llatinista versos càrrecs de responsabilitat, va ser regidor i
tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Figueres
Va escriure Nuevos elementos de las artes y las (1983-1987), i Diputat al Parlament pel PSC
ciencias (Figueras: 1841). (1984-1988).
588
PALLACH
PALLACH CAROLÀ, Josep activament en la publicació del seu òrgan

(Figueres, 10.II.1920 – Endavant.
l’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès, 11.I.1977) Entre 1946 i 1948 va fer diversos viatges clan-
Polític i pedagog destins a Catalunya. El febrer de 1957 signà, en
nom del Moviment Socialista de Catalunya (MSC),
Fill de Miquel Pallach el pacte de París, en un intent de crear, juntament
Terradas, de Borras- amb els republicans i l’oposició monàrquica, un
sà, dedicat al nego- organisme d’acció unitària. El 1962 torna a entrar
ci de pollastres, i clandestinament a Catalunya per tal constituir
de Joaquima Carolà l’Alianza Sindical Obrera (ASO), i el 1966, arran de
Sala, de Figueres. l’escissió soferta pel MSC, passa a encapçalar el
Es va casar amb Te- sector que defensava el socialisme moderat
resa Juvé, i el matri- enfront del sector més radical liderat per Joan
moni va tenir una Raventós decidit a pactar amb el partit comunista.
filla, Antònia. El mateix any 1966 crea, amb membres de l’ERC,
Als catorze anys d’Acció Catalana i de la CNT, el Secretariat de la
es va afiliar al Bloc Democràcia Social Catalana.
Obrer Camperol i més tard al Partit Obrer El 1968 va obtenir el passaport i s’instal·là
d’Unificació Marxista, del qual ja era secretari durant l’estiu a Roses, sent detingut, no obstant
general de les joventuts el 1936. Les purgues això, per la Guàrdia Civil el mes d’agost, i empre-
que els membres estalinistes del Partit Comu- sonat a Figueres, essent alliberat al cap de tres
nista d’Espanya iniciaren amb l’assassinat setmanes, retornà a França.
d’Andreu Nin el van fer amagar-se a Roses on s’a- El 1970 retornà definitivament a Catalunya
filià a la CNT. El 1938 va ser mobilitzat en un treballant, gràcies als seus amics pedagogs, com
batalló de càstig controlat pel PSUC. Més tard a PNN a l’institut de Girona i a l’Escola Univer-
fugí a França on el va redimir del camp de con- sitària de Formació de Professorat d’EGB i a
centració una família francesa i s’incorporà a la l’Escola d’Assistents Socials, i com a director de
resistència gala contra l’ocupació alemanya, i es la delegació de l’ICE. L’any següent s’incorporà a
llicencià en filosofia i lletres a la universitat de la Universitat Autònoma de Barcelona com a pro-
Montpeller. fessor d’Història de l’Educació i el 1972 contribuí
Va tornar clandestinament a Catalunya (1942) a la creació de l’Escola de Mestres de Sant
i va participar en la I Conferència Nacional del Cugat. El 1974 es doctorà amb una tesi sobre la
POUM, celebrada a Valldoreix el novembre de renovació pedagògica a les comarques gironines
1943, on fou elegit membre del primer Comitè a començament del segle XX.
Executiu de l’interior. També va assistir a la II Con- El novembre de 1974 participà activament en la
ferència, celebrada a Barcelona el juny de 1944, constitució, a Montserrat, del Reagrupament
on es confirmà la seva pertinença al Comitè Socialista i Democràtic de Catalunya. Després de
Executiu. El novembre de 1944 fou delegat de la mort de Franco, es va bolcar a l’organització del
l’interior a la Conferència del POUM celebrada a socialisme a Catalunya, en clara competència
Tolosa de Llenguadoc. Aquest mateix any, en amb la Convergència Socialista de Raventós. El
retornar a Catalunya, el 24 de desembre de gener de 1976, en el segon congrés del Reagru-
1944, fou detingut per la policia mentre dinava pament, fou elegit copresident, conjuntament amb
en un restaurant de Barcelona. Fou empresonat a Josep Verde i Heribert Barrera. Convertit el
Figueres i a Girona, d’on s’escapolí el febrer de Reagrupament en Partit Socialista de Catalunya, a
1946. Va tornar a França i es va dedicar a l’ense- partir de maig de 1976, el 9 de gener de 1977 fou
nyament d’espanyol, a l’Institut pilot de Mont- elegit secretari general del Partit Socialista-
geron, al temps que cursava els estudis de psico- Reagrupament. Dos dies més tard moria d’un
logia i pedagogia a la Sorbona; allà s’incorporà al infart en haver de ser traslladat a Barcelona per la
Moviment Socialista de Catalunya, participant manca d’una unitat coronària a Girona.
589
PALLÉ
Exponent màxim de l’anomenat socialisme Bellaterra i l’any 1979 en assabentar-se que a La

reformista, catalanista i partidari d’una solució Laguna (Tenerife) començava l’especialitat
federal per a l’Estat espanyol, va publicar nom- d’Astrofísica amb observatoris on es podia cobrir
brosos treballs, tant de teoria política com de la part observacional i pràctica dels estudis, s’hi
pedagogia. apuntà. L’any 1981 va acabar la llicenciatura a la
Va escriure: El nostre combat. Acció i pers- Universitat de La Laguna.
pectiva del socialisme a Catalunya (París: 1954; Des de l’any 1979 treballa a l’Institut d’Astro-
Barcelona: 1988 i 2005); Els mestres públics i la física de Canarias (IAC). La seva tasca de recer-
reforma de l’ensenyament a Catalunya: 1901- ca s’ha centrat sempre en el camp de la Física
1908 (Barcelona: 1978). Ha escrit també El gran Solar i més concretament en la branca de
problema: escola i ensenyament per a tots Sismologia Solar, o sigui, l’estudi de l’interior del
(Perpinyà: 1964), Els Instituts Pilot i la reforma nostre Sol utilitzant tècniques sísmiques sem-
de l’ensenyament mitjà. L’experiència francesa blants a les utilitzades a la Terra per estudiar la
(Barcelona: 1971) i L’explosió educativa (1975). composició de les capes més internes. Aquesta
En l’àmbit polític La democràcia per fer què? tècnica revolucionària dins el camp de l’Astro-
(Barcelona: 1975). Socialisme. Aportacions de física és en gran part deguda a la contribució del
Josep Pallach (Barcelona: 1978). grup solar de l’IAC.
El 7 de novembre de 2002 l’Ajuntament de L’any 1986 es va doctorar en Astrofísica, defen-
Figueres el va nomenar, a títol pòstum, Fill Predi- sant la tesi denominada Oscilaciones solares de
lecte de la vila. largo período: los modos gravitatorios dirigida
pel Dr. Teodoro Roca (IAC) i el Dr. H.B. Van der
PALLÉ MANZANO, Pere Lluís Raay de la Universitat de Birmingham (GB).
(Peralada, 23.III.1958) Ha participat en els següents projectes d’in-
Astrofísic i professor vestigació: Procesos dinámicos y magnéticos en
el interior y atmósfera (de 1989 a 1991), Física
Fill de Pere Pallé solar (de 1992 a 1996), G.O.N.G (Global Osci-
Rosell, pagès, de llations Network Group, 1988), I.R.I.S. (Interna-
Peralada, i d’Esther tional Research of the Interior of the Sun, de
Manzano Jubiñá, 1989 a 1991), GOLF/ISIS (Global Oscillations at
perruquera, natural low frequency; an investigation of the Solar
de Barcelona, és el Interior, de 1988 a 1995), VIRGO (Variability of
mitjà de tres fills: Irradiance and Global Oscillations, de 1988 a
Jordi, Pere Lluís i 1995), Heliosismología en luz integral: IRIS y
Maria Carme. Viu a GOLF (1997), Procesos físicos del plasma solar
La Laguna des de (de 1997 al 2002).
l’any 1979. També és autor de més d’un centenar d’arti-
Va anar al parvu- cles en revistes internacionals especialitzades a
lari de les monges canonesses agustines de més d’altres de divulgació, una cinquantena de
Peralada, a l’escola infantil amb el professor col·laboracions i nombroses conferències com a
Alfonso Batlle per seguir l’ensenyament primari convidat a Congressos Internacionals, contribu-
amb el profesor Dionisio Cañada. Va cursar el cions a Congressos Nacionals a més d’una cin-
batxillerat a l’institut de Figueres recordant espe- quantena de conferències de divulgació i contri-
cialment la professora de física, la senyora bucions a llibres monogràfics.
Vinaixa, la qual li va transmetre la passió per les És membre avaluador de les revistes Solar
ciències físiques. Physics i Astronomy & Astrophysics, de diversos
En acabar COU, l’any 1976, va decidir començar projectes d’investigació, i director de tesis doc-
els estudis de llicenciatura de Ciències Físiques al torals.
Col·legi Universitari de Girona que, llavors, depenia D’entre totes les seves aportacions, per a citar
de l’Autònoma. Els cursos 1977-79 els realitzà a les més representatives: The 160 minute solar
590
PALLISSER
oscillation. An artifact? (1989), Solar cycle indu- PALLISERA, Germans

ced variations of the low l solar acoustic spec- (s. XIX – XX) Músics
trum (1989), Full disk heliosismic IRIS raw data
Varen desenvolupar la seva activitat a Figueres.
calibration (1993), Variations of the frequencies
of very low l p-modes (1994), A measurement of Pallisera, Emili
the Solar Background Velocity Spectrum (1995), Va formar part de la
Solar P-mode frequencies from the IRIS network primera Junta Direc-
(1997), First results on p-modes from GOLF tiva del Sindicat
experiment (1997), Solar activity cycle fre- musical de la provín-
quency shifts of low-degree p-modes (1998). cia de Girona, creat
Des de 1983 ha compaginat la investigació el 1917, juntament
amb l’activitat docent impartint diverses espe- amb Lluís Bonater-
cialitats de Física (Solar, Nuclear, Teoria de la ra↑, Ramon Basil↑,
Comunicació, etc.) a la Universitat de La Laguna Agustí Lloret, Pere
en els cursos de l’especialitat d’Astrofísica. Teixidor, Ramon Bas-
A l’Institut Astrofísic de Canarias (IAC) ha sagañas↑, Jaume
ostentat diferents càrrecs d’entre els quals des- Turias, Josep Cirilo↑ i
taquem: el d’investigador principal (1988-89) i Enric Corbera i del grup musical The King Jazz.
el de coordinador de projectes (1989-99).
El juny de 1999 va ser escollit pels investiga- PALLISERA TRÈBOL, Josep
dors de l’IAC i el seu director com a coordinador (Peralada, 28.X.1893 – Figueres, 15.XI.1980)
d’Investigació, càrrec equivalent al de subdirec- Músic
tor de l’IAC i que comporta la màxima responsa-
bilitat en les tasques de recerca i del personal Fill de Sabas Palli-
investigador (uns 150 astrofísics de les 350 per- sera i de Celestina
Trèbol Llansó.
sones que formen avui l’IAC).
S’inicià a l’Escola
Ha estat el responsable de la instal·lació
de Música dels Com-
telescòpica de l’Observatori del Teide denomina-
tes de Peralada i va
da Laboratori Solar que actualment acull sis
tenir com a mestre
experiments destinats a l’estudi de les pulsa-
Jaume Cervera↑, de
cions del sol (1986-1997).
qui es considerava
Ha participat en nombrosos congressos molt influenciat. Va
en diferents països del món, aportant els resul- ser intèrpret de violí,
tats de les seves investigacions, d’entre molts: tenora, clarinet, flau-
Hakone (Japó), La Haya (Països Baixos), Los ta, flautí, saxofon, oboè i tible, instrument en el
Angeles (EUA), Nuevo México (EUA), Niça (Fran- qual destacà.
ça), etc. En els inicis va ser membre de formacions
És membre de: la Comisión del Doctorado de foranes com La Principal de l’Escala, de l’Antiga
la Universidad de La Laguna (des de 1989), de Pep de Figueres, de La Principal de Tortellà, de La
la Unión Astronómica Internacional (des de Principal de Figueres i de la prestigiosa cobla La
1988), Numerario de la Sociedad Española Principal de Peralada (1927-1940), on va
de Astronomía, d’Euroscience (European Asso- començar per a substituir el tible (fins llavors en
ciation for the Promotion os Science and Badosa↑ de Roses), orquestra en la qual va
Technology), del Comité Ejecutivo de Física Solar romandre fins a la seva dissolució.
de la European Physical Society (des de 1996), i Va ser copista de partitures de sardanes dels
president del Comité Ejecutivo del centro de mestres Josep Serra↑, Josep Blanch↑ i Morera, i
Cálculo del Instituto de Astrofísica de Canarias va compondre dues sardanes Saltironejant i
(des de 1997). Esclats de primavera.
591
PALMA
PALLISSER CAMPS, Gregori Secretària del Grup de Diputats del Partit dels
(Llers, s. XVIII) Historiador i regidor Socialistes de Catalunya a les Corts Generals
durant la VI legislatura (1996-2000), va fer el
Va ser regidor de la universitat de Llers. És con- seguiment de les iniciatives que varen tenir una
siderat per alguns especialistes com el primer rellevància especial en el context de la política
historiador local. Va escriure una obra, en dos catalana, especialment les vinculades amb la
volums, fonamental per a la vila de Llers Llibre llengua, la cultura, les administracions públiques
dels racionaris de la vila i castell de Llers (el pri- i les infraestructures a Catalunya. És autora d’ini-
mer datat l’any 1730, mentre que el segon és
ciatives parlamentàries sobre temes de la cir-
posterior a la segona meitat del s. XVIII), que fins
cumscripció de Girona, especialment del segui-
al dia d’avui ha romàs inèdit.
ment dels pressupostos generals de l’Estat a les
comarques gironines, execució de les obres de la
PALMA MUÑOZ, Montserrat N260-Eix Pirinenc, aeroport de Girona, actua-
(Figueres, 24.VII.1959) Psicòloga i política cions al litoral gironí (camins de ronda, construc-
Filla de Vicenç Palma ció de passeigs marítims o regeneració de plat-
Fernández, comp- ges), tancament de les casernes de la Guàrdia
table, natural de Civil i possibles reversions als municipis, cons-
Blanes, i de Maria trucció del tercer carril de l’autopista, desdobla-
Lourdes Muñoz So- ment de la carretera N-II, entre altres. Va elabo-
ler, natural de Giro- rar i defensar iniciatives parlamentàries sobre
na. És la gran de l’Any Dalí i les declaracions de Patrimoni de la
tres germanes. Humanitat de la ciutat grega d’Empúries i del
És llicenciada en Vessant Mediterrani dels Pirineus.
Filosofia i Lletres, Va ser portaveu adjunta del Grup Parlamen-
especialitat Psico- tari Socialista a la Comissió de Ciència i Tecno-
logia per la Univer- logia del Congrés dels Diputats durant la VII
sitat Autònoma de Barcelona, 1981. És professo- legislatura (2000-2004), destacant especial-
ra de Psicologia de l’Educació a la Universitat de ment les activitats parlamentàries vinculades al
Girona des del 1989. Va exercir de psicòloga seguiment del “Plan Nacional de I+D”, les grans
escolar en diferents centres educatius públics i instal·lacions de recerca a Catalunya –ITER de
privats (1981-1989). Ha realitzat activitats de Vandellòs i Sincrotró del Vallès–, organismes
recerca dins l’àmbit de la Psicologia de l’Edu- públics de recerca. Va ser ponent de la Llei gene-
cació, formant part de diferents equips de recer- ral de telecomunicacions i membre de la Comissió
ca que han realitzat projectes finançats per dife- d’Educació i Cultura. Va realitzar activitats parla-
rents institucions i administracions, especialment mentàries vinculades especialment a l’àmbit uni-
sobre la formació del professorat i els processos versitari, en concret debat i tramitació de la LOU
d’ensenyament-aprenentatge. (Ley Orgánica de Universidades). Va participar
Des del punt de vista polític, ha estat regido- en els treballs de debat, tramitació, elaboració
ra a l’Ajuntament de Figueres (1991-2004). d’esmenes i alternatives a la LOCE (Ley Orgánica
Tinent d’alcalde (1995-2004), responsable suc- de Calidad de la Educación).
cessivament de les àrees d’Urbanisme i Habitatge, Va ser portaveu d’Educació i Ciència del Grup
Planificació i Actuacions Concertades, Medi Parlamentari Socialista durant la VIII legislatura
Ambient, Promoció Econòmica, Formació Univer- (2004-2008), ponent de la Llei orgànica d’educa-
sitària, Innovació i Desenvolupament Local. Ha ció (2006) i ponent de la Llei orgànica de modifi-
estat portaveu del Grup Municipal Socialista. cació de la Llei orgànica d’universitats (2007),
Diputada a Corts Generals, VI, VII i VIII legisla- entre altres.
tura, ha estat cap de llista del PSC a les Eleccions Ha col·laborat en diverses publicacions rela-
Generals del 2004 i del 2008 per la circumscrip- cionades amb l’ensenyament: Aprendo a pensar:
ció de Girona. Construcción de itinerarios instruccionales (1991),
592
PALMEROLA
amb M. Pifarré Turmo, i Enseñar a pensar a través PALMEROLA/PALMAROLA TRULLS, Jaume

del currículum escolar (Barcelona) amb C. Mone- (Roses, 14.IX.1866 – 31.I.1931)
reo Font (coord.); “Aprendo a pensar”: un model Cartògraf, escriptor i pintor
per ensenyar a pensar a l’escola (Barcelona:
1991), amb M. Pifarré Turmo; Aprendo a pensar És fill de Pere Palmerola i de Magdalena Trulls. Es
(Madrid: 1992), amb C. Monereo, M. L. Pérez a casar amb Maria Juan Ferrer i el matrimoni va
Cabaní, M. Castelló, X. Gimeno, M. Pifarré i I. Prats; tenir dos fills: Pere i Maria.
La innovació en l’etapa d’educació infantil, Oficial cartògraf de l’Armada, portà una vida
Ponències i Comunicacions de les Jornades cele- itinerant.
brades a Barcelona, juny 1992. (Barcelona: Va viure a diferents punts costers de la Penín-
1993), amb R. Barnes, M. L. Pérez Cabaní, i Vidal; sula i de les illes Balears, com: Vigo, València o
Evaluación de estrategias metacognitivas: un aná- Palma de Mallorca.
lisis comparativo de tres instrumentos (Madrid: La principal aportació del biografiat va ser en
1993), amb C. Monereo, M. L. Pérez Cabaní,
el seu vessant pictòric i en el cartogràfic.
M. Castelló, M. Clariana, M. Pifarré, M. L. Sanz,
Va participar en exposicions a la Sala Parés
R. Fiz, R. Barnés, i Vidal; Estrategias de enseñanza
de Barcelona, al Círculo de San Fernando de
y aprendizaje. Formación del profesorado y aplica-
Madrid, o a l’Exposició Provincial de Belles Arts
ción en la escuela (Barcelona: 1994), amb C. Mo-
celebrada a Figueres (1928).
nereo, M.L. Pérez Cabaní, M. Castelló, i M. Cla-
riana; Aprendre a estudiar a la Universitat Entre les seves obres pictòriques cal esmen-
(Barcelona: 1996), amb C. Monereo (coord.); La tar: Los primogénitos del condado de Priegue
Enseñanza y el Aprendizaje de Estrategias desde (paisatge gallec), Después del chubasco,
el Currículum (Girona-Barcelona: 1997), amb Atardecer en el valle de Fragoso (1904), Punta
M. L. Pérez Cabaní; La evaluación de la calidad del Castelo (1906), Desde el calvario, Entre robles
aprendizaje de los estudiantes universitarios (1910).
mediante exámenes (2000), amb M. L. Pérez Va dibuixar les cartes nàutiques: Plano de la
Cabaní i R. Carretero Torres. Bahía de Alcudia, levantado en 1892 por la
Comisión Hidrográfica (Madrid: 1893), Plano de
la isla de Cabrera y adyacentes (Madrid: 1893),
PALMERO Nissaga
Plano del Puerto de Gandía levantado en 1898
Instal·lats a Saus a finals de la dècada dels (Madrid: 1900), Plano de Mundaca, Bermeo y
setanta. Fondeadero de cabo Manchichaco levantado en
Palmero, Alfredo 1902 por la Comisión Hidrográfica á bordo del
(1901-1991) El fundador vapor de guerra Ucrania (Madrid: 1903), Costa
septentrional de España-Motrico (Puerto) (Ma-
Palmero, Alfredo
drid: 1903), Plano de los Puertos de Naos y
(Barcelona, 1966) Nét
Arrecife en la isla de Lanzarote (Madrid: 1913),
Estil inspirat en l’obra de Picasso. Temàtica arle- Hoja I de la ría de El Ferrol (Madrid: 1913), Hoja
quins, interiors de cafès i personatges femenins. II de la ría de El Ferrol (Madrid: 1914), Carta del
Va seguir els estudis al Liceu Francès de Delta y curso del río Ebro desde las golas hasta
Barcelona i després va cursar estudis de dret. Tortosa con el fondeadero del Fangar: levantada
Artísticament es va formar amb el seu avi. Al por la Comisión Hidrográfica en 1880 y rectifica-
municipi de Saus disposa d’un museu a l’aire da por la misma en 1915 (Madrid: 1927).
lliure anomenat Entorn Artístic. Va col·laborar en les revistes Ambos Mundos i
Ha realitzat retrats per a la família reial i per a Mundo Gráfico, en el Diario de Vigo, i El Faro de
altres persones famoses. Vigo. Publicà Paisajes de España i Ejercicios
La primera exposició va ser a Barcelona (1993), de Dibujo Topográfico y de Paisaje Panorámico
des de llavors ha exposat arreu d’Espanya, per (1 carpeta) obra premiada l’any 1919 i declara-
França i Londres. da d’utilitat per a la marina.
593
PALTRÉ
L’any 1916 l’ajuntament de la vila de Roses va Va estudiar a l’insti-

dedicar-li un carrer, i, en agraïment, va fer dona- tut de Figueres asso-
ció de nou quadres i vuit cartes nàutiques al con- lint el grau de
sistori, material que, en el dia d’avui, es troba Batxiller (1881). Jun-
desaparegut. tament amb el seu
pare va fundar el
Centro Facultativo
PALTRÉ, Maties Artístico-Industrial,
(El Port de la Selva, s. XIX) Mestre de ribera al carrer de Lasauca.
Membre fundador
Construïa barques de pesca a mitjan segle XIX al de la Cambra Agrí-
Port de la Selva. cola de l’Empordà,
Les seves obres eren molt apreciades, espe- constituïda l’11.I.1900, va formar part de la junta
cialment els llaguts. directiva com a secretari de la secció segona
(1900-1911) i, posteriorment, secretari de la
PALTRÉ NOY, Isidre secció primera, fins a la dècada dels anys 30.
(Palau-saverdera, 9.VI.1870 – Girona, 1911) En refondre’s els dos camps d’experimentació
Mestre vitícola de Figueres, el biografiat va rebre el
càrrec de pèrit agrícola (1907).
Fill de Miquel Paltré Parxés i de Maria Noy Va ser president de la Societat Coral Erato
Badosa, de Vilajuïga. (1.I.1906 – XII.1923) i durant aquest període es
Va estudiar Magisteri a la Normal de Girona. El va aprovar la contractació de l’enllumenat elèc-
primer destí va ser a la ciutat de Lleida i després tric (1906), va establir contacte amb nombroses
a Girona (1905). Va esdevenir director del Grup agrupacions corals, les quals visitaren la seu
Escolar Bruguera (1911) i, al cap de poc, va figuerenca; es va potenciar i donar un lloc prefe-
morir sobtadament d’una aturada cardíaca. rent a la biblioteca i, entre altres actuacions, es
va iniciar un llibre de visites.
Va escriure un tractat sobre Ciències Físiques
i Naturals, va deixar inèdita una Gramàtica. En
col·laboració amb Josep Dalmau Carles va publi- PAPELL CARRERAS, Bernat
car Europa (segundo manuscrito). (Figueres, 1821 – Sête, Llenguadoc, 1877)
Va ser distingit amb la Cruz de Caballero del Compositor i organista
Orden Civil de Alfonso X i la Medalla de Plata dels
Setges de Girona. Va estudiar música amb Joan Carreras Prats, a
l’església del Carme de Girona, i va rebre alguna
PAPELL, Narcís lliçó de J. Barba. Exiliat a França des de 1841, va
ser organista a Béziers i a Nimes. Cap a 1860 va
(Figueres, s. XIX) Urbanista
tornar a Girona on va ser organista de la catedral
Autor de la distribució del cementiri de Figueres, per oposició i mestre de capella en substitució
sobre una planta de matriu neoclàssica (1816). de J. Carreras i Dagas i, posteriorment, va ser
ordenat prevere. L’any 1864 va abandonar els
càrrecs de la capella de música de la catedral i
PAPELL CAMPS, Antoni va retornar a França, i es va establir a Sête, lloc
(Figueres, s. 1865? – Vilafant?, 1937 o 1938) on va morir.
Pèrit agrònom Va compondre una Gran Missa, edició pòstu-
ma, algunes peces religioses i obres de saló.
Era fill de Joan Papell↑ Llenas. Va tenir tres fills Tant pels seus coneixements teòrics com per
del primer matrimoni: Rotilio, Antoni i Lolita, i del la seva tasca de compositor, va disposar del
segon, una filla, Conxita. reconeixement dels seus contemporanis.
594
PARADA
PAPELL GARBÍ, Antoni Va seguir les passes del seu progenitor i va

(Figueres, 24.IX.1902 – disposar de despatx a Figueres amb el nom de
Palma de Mallorca, 7.II.1956) Centro Facultativo Artístico y Industrial. Va treba-
Catedràtic i historiador llar intensament durant l’últim terç del segle XIX.
Va ser zelador municipal de la Policia Urbana de
Fill d’Antoni Papell↑ Figueres i director de Camins Veïnals i Canals de
Camps, pèrit agrí- Reg. Va participar en la política local, havent
cola, i de Dolors estat regidor monàrquic (1877-1879).
Garbí Perals, amb- Ha estat qualificat com a urbanista per la pre-
dós de Figueres, ocupació manifesta pel tema i per l’elaboració
domiciliats a la pu- de dos plànols de la ciutat de Figueres Plano de
jada del Castell. Va la ciudad de Figueras y su reforma (1878 i 1891,
ser el segon de tres el darrer acompanya la publicació Itinerarios...).
germans: Rotilio, Va intervenir en edificis destacats com la Casa
Antoni i Lolita. Genover (1875) o l’Asil Vilallonga (1877).
Llicenciat en Filo- Va elaborar un pla de regadiu Llanos del
sofia i Lletres, va Ampurdán, en col·laboració amb Francisco Cels,
residir una temporada a Madrid i seguidament va en el qual desenvolupen un projecte de canal
dirigir l’institut de Baracaldo (1933). Aquest any amb captació d’aigües del Fluvià cap a la Muga.
va tornar a l’Empordà per casar-se amb Mercè Va escriure diverses obres: Tratado completo
Cervera, filla d’Agustí Cervera↑, músic de de dibujo topográfico (Barcelona: 1859; Barce-
Castelló d’Empúries, acte que es va celebrar a lona: 1872 2a parte; Figueras: 1890-1892 2a
l’església del Port de Llançà. ed.), l’any 1888 va aconseguir el premi Rubau-
Va ser arxiver de la Diputació provincial de donadeu al Certamen Científico-Literario per la
Girona, i catedràtic de Literatura espanyola als descripció de la comarca a Itinerarios para viajes
instituts de Girona, Figueres, Eivissa i a l’institut y excursiones precedidos de la descripción geo-
Joan Alcover de Palma de Mallorca. gráfica, historia descriptiva, topográfica y esta-
Publicà un estudi sobre el monestir benedictí dística de la ciudad de Figueras y pueblos del
Sant Pere de Roda (Figueres: 1930), L’Empordà Alto Ampurdán (Figueras: 1891) edició costeja-
a la Guerra carlina: mig segle d’història emporda per la Diputació de Girona.
danesa (Figueres: 1931), Reyes y corsarios
(Bilbao: 1935), El libro de Vizcaya (Bilbao: PARADA SOLER, Montserrat
1936), Quevedo, su tiempo, su vida, su obra (Vilanant, 10.VI.1968) Farmacèutica
(Barcelona: 1947) i Moratín, su vida y su época
(Palma: 1958), Rubén Darío (Palma: ?), Rabin Filla de Josep Parada Marquès, pagès, natural de
Dranat Tagore (?), Ramon Muntaner, capità i Vilanant, i de Fina Soler Argelès de Vilarig.
diplomàtic, i l’obra pòstuma Pirates i corsaris a Llicenciada en Farmàcia per la Universitat de
l’Empordà (Peralada: 1962). Barcelona (1991 amb grau), va presentar la tesi
En morir estava preparant la història de la lite- de llicenciatura Aportació al coneixement de l’et-
ratura espanyola del segle XVIII, que resta inèdita. noflora de l’Alt Empordà (Barcelona: 1997).
Doctora en Botànica (UB, 2008), amb l’Estudi
PAPELL LLENAS, Joan etnobotànic de l’Alt Empordà.
(Figueres, 1838 – c. 1900?) Ha publicat diversos articles en revistes espe-
Urbanista i pèrit agrícola cialitzades com Journal of Ethnopharmacology.
Ha col·laborat a L’Albera i el patrimoni en l’espai
Fill de Pau Papell Pujol, mestre d’obres, i de transfronterer, i en la Miscel·lania Joan Veny.
Catalina Llenas Maurici, ambdós de Figueres. Ha publicat també Etnobotànica de les terres
Es va casar amb Jacinta Camillo Soldevila, de gironines (Girona: 2002), en col·laboració amb
Granollers. Anna Selga, Maria Àngels Bonet i Joan Vallès↑
595
PARADÍS
Xirau. Plantes medicinals del Pirineu Català Àurea, de la qual des de l’any 2002 n’és la direc-
(Sant Vicenç de Catellet: 2002 1a ed.; 2003 tora. Ha coordinat concursos de pintura ràpida a
2a ed.), en col·laboració amb Antoni Agelet, Cistella, Vilabertran i ha participat en altres ini-
Joan Muntané i Joan Vallès. ciatives artístiques.
Ha participat en el congrés de l’Institut d’Estudis Ha conreat diferents tècniques, dibuixos a lla-
Empordanesos amb el títol “El paisatge, element pis amb tocs d’aquarel·la, aquarel·la i oli. El
vertebrador de la identitat empordanesa” amb la dibuix i l’aquarel·la es caracteritzen per la frescor,
comunicació “Usos populars de les plantes i gestió i l’oli pel colorisme.
del paisatge: alguns resultats d’una recerca etno- Ha participat en diverses exposicions col·lecti-
botànica a l’Alt Empordà” (Figueres: 2007), en ves, entre les quals cal destacar: l’Exposició
col·laboració amb M. Àngels Bonet i Joan Vallès. Col·lectiva de joves pintors (Museu de l’Em-
pordà, 1994), Harakasaari (Helsinki, Finlàndia,
PARADÍS FARRÉS, Maria Dolors 1994), Espai 22 (Barcelona, 1996), Kunstverein
(L’Escala, 4.IV.1843 – Barcelona, 12.X.1932) Köln (Colònia, Alemanya, 1996).
Benefactora
PARADÍS PUIG, Joan
Filla de Martí Paradís (Figueres, 6.II.1941) Pintor
Oller i de Caterina
Farrés Sureda. Es va Fill de Joan Paradís Bosch, propietari d’un
casar amb Lluís Al- magatzem de fruita, natural de l’Escala de Cal
bert↑ Paradeda i el Gambo, i de Magdalena Puig Giralt, d’Albons.
matrimoni va tenir Casat amb Àurea García↑ (1965), pintora, el
quatre fills: Cate- matrimoni té dues filles: Cristina↑ i Elvira.
rina↑, Francesc↑, Va ser alumne de Ramon Reig↑ 1950 i de
Martí i Amèlia. Va fer Fernando Garrido↑. Va estudiar Magisteri (1957),
restaurar la Capella i posteriorment cursa estudis de Belles Arts
de Santa Reparada (Barcelona, 1962). Resideix a Barcelona (1965-
de Cinclaus, i grà- 1968) i l’any 1969 s’instal·la a Figueres. L’any
cies a ella es va instaurar l’Aplec de Santa 1984 Àurea inaugura l’acadèmia d’art.
Reparada (1918). Dotat d’unes qualitats extraordinàries, la seva
trajectòria no ha seguit la projecció esperada.
PARADÍS GARCÍA, Cristina Fou membre fundador del Saló d’Artistes Joves
(Figueres, 5.IX.1967) Pintora Independents (1962).
Ha exposat en diverses col·lectives i indivi-
Filla de Joan Para- duals com: Sala Icària (Figueres, 1963), Galerie
dís↑, pintor, natural Le Creuset (Brussel·les, 1969), Mostra antològi-
de Figueres, i d’Àu- ca Galeria Àurea (Figueres, 1984), participa a
rea Garcia↑, pinto- Art-Fair (Mont-real, 1985), Feria de Arte Contem-
ra, natural de Bar- poráneo Arco (Madrid, 1986), Exposició antolò-
celona. gica (1960-1982). Museu de l’Empordà (Figueres,
S’ha format a l’Is- 1986), Linea Gent (Bèlgica, 1986), juntament
titutto Stattale d’Ar- amb Evarist Vallès↑ va exposar a Houston, Texas
te (Venècia, 1985- (1987-1988).
1986), a l’Escola
Llotja (Badalona, PÁRAMO PONSETÍ, Carles
1987-1989), a l’Es- (Barcelona, 20.VIII.1949) Polític
cola Massana (Barcelona, 1989-1992) i a
Stuttgart (Alemanya, 1991). Ha compaginat la Fill d’Elias Páramo Ramírez, militar, natural de
pràctica artística amb la docència a l’Acadèmia Madrid, i d’Elvira Ponsetí Aulet, natural de Roses.
596
PARÉS
Es va casar amb Des del punt de vista urbà, els passejos de

Carmen Barbarà, de mar, la cobertura de la riera Ginjolers, l’obertura
Roses, i el matrimo- i eixamplement de carrers i la creació de noves
ni ha tingut dos fills, placetes al casc antic, l’arranjament de les nom-
Carles i Núria. broses urbanitzacions, l’entrada de la vila desdo-
A l’edat de dos blada i enjardinada, són obres cabdals a les
anys el seu pare és quals cal afegir l’actuació en el patrimoni, reha-
destinat a Roses, bilitant la Ciutadella i el castell de la Trinitat i com
lloc on es trasllada a colofó la compra de Punta Falconera.
la família. A l’ado- Essent president de la Diputació va donar
lescència compagi- suport i va impulsar el projecte Diccionari Biogràfic
na els estudis amb de l’Alt Empordà, que avui és una realitat.
el treball en el sector turístic. Posteriorment,
ingressa en una entitat bancària mentre estudia
PARDO, M.
Peritatge Mercantil (1969), oposita per a La
(?, s. XIX-XX) Fotògraf
Caixa de Girona i més tard esdevé director d’una
oficina de Roses.
El 1917 tenia el domicili social al carrer de la
Implicat de molt jove en la vida associativa i
Indústria i, més endavant, se’l troba al carrer Prat
cultural de la vila rosinca, va ser un dels mem-
de la Riba.
bres de l’organització del Carnaval, un dels pro-
motors per a la instauració en la festa de Sant
Jordi, del Dia del Llibre i de la rosa, col·laborador PARÉS MASDEVALL, Sara
del Grup de Teatre de Roses i, en l’àmbit espor- (Figueres, 6.X.1971) Professora de música
tiu, monitor de submarinisme, secretari del Club
Badia de Roses i fundador del G.E.N. Una de les Filla d’Antoni Parés
seves grans aficions ha estat la història i la car- Escolà, i de Maria
tografia, i ha centrat la col·lecció en gravats i Dolors Masdevall
postals de tema rosinc. Felip, ambdós boti-
L’any 1982 es va afiliar a Convergència, va guers i naturals de
resultar elegit regidor i alcalde de Roses (1987- Figueres. Ha estat
1991, 1993-1995, 1995-1999, 1999-2002 i la menor de tres
2002-2007, amb majoria absoluta; l’any 2007, germans.
tot i ser la llista més votada, va passar a l’oposi- Aficionada des
ció a causa d’un quadripartit encapçalat pel de petita a la músi-
PSC), diputat provincial (1991-2007), encarre- ca, per tradició fa-
gat de l’àrea de publicacions, posteriorment de miliar. S’ha espe-
l’àrea de Cultura, vicepresident primer (1997- cialitzat en flauta i fagot. S’ha format amb
1999) i president de la Diputació (1999-2007). diversos professors, amb Lluís Casso al Conser-
Durant el seu mandat d’alcalde, la vila de vatori de Música del Liceu de Barcelona, amb Pia
Roses ha experimentat una gran transformació i Elsdörfer, al Hanzehogeschool Conservatorium
millora. Considerat bon gestor per la seva dedica- de Groningen (Holanda), on obté el Diploma de
ció i constància, s’ha envoltat de gent molt prepa- solista (Uitvoerend musicus blokfluit). Continua
rada i sense deixar de preocupar-se de solventar la seva formació en el camp de la interpretació
tots els problemes que han aparegut pel gran històrica assistint a diversos cursos: amb Robert
creixement poblacional, ensenyament, benestar Erlick, Siebe Henstra, Menno Van Delft, Walter
social, esports, cultura, han vist cobertes les Van Hauwe, Pierre Hamon i Pedro Memelsdorf.
necessitats amb nombroses infraestructures, Posseeix els estudis superiors de fagot. Com a
destacant el teatre, la biblioteca, la piscina cli- fagotista, ha estudiat amb Eugènia Sequeira i
matitzada i el port esportiu municipal. Josep Borràs.
597
PASCAL
Compagina les actuacions musicals amb l’en- S’havia traslladat

senyament, és professora de flauta de bec i fagot de Peralada a Figue-
al Conservatori Isaac Albéniz de Girona, on actual- res, on va tenir una
ment és també la coordinadora de l’Aula de petita indústria de
Música antiga, curs sobre interpretació històrica. bótes, situada a l’ac-
Ha estat professora de flauta de bec al Conser- tual carrer de Sant
vatori Superior de música del Liceu de Barcelona. Pau.
Qualificada com una de les exponents de la Republicà fede-
“Generació 1971”, ha estat membre de la Jove ral, tenia en gran
Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC) des de estima la figura de
la seva fundació (1993), fins als cinc anys pos- Pi i Margall. La seva
teriors. Ha actuat amb l’Orquestra Simfònica del principal caracterís-
Vallès, l’Orquestra transversal de Catalunya i tica política era l’aplicació dels ideals democrà-
l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. tics, essent un dels líders que s’alià amb els
Ha estat membre dels grups de música antiga: membres radicals del grup. Va ser elegit regidor
Affetti Musicali i Sforzinda Consort. Actualment de l’Ajuntament de Figueres en diverses oca-
forma part dels grups Ensemble l’Albera, format per sions (1894-1897; 1914-1917; 1918-1922).
flauta i viola de gamba i clavecí, La Caravaggia i Una de les obres que va portar a terme va ser la
Vespres d’Arnadí, amb els quals actua en prestigio- urbanizació de la plaça Anselm Clavé (actual
sos festivals d’àmbit estatal i europeu. Amb Ensem- plaça Triangular), i es va destacar per haver
ble l’Albera va guanyar el Primer Premi del Concurso endegat una campanya per abolir l’impost de
de Interpretación Histórica de Sevilla (2000). Consums. Durant molts anys va ser el president
Ha actuat en el concert Haendel de l’Orquestra del Centro Federalista Ampurdanés.
de Cambra del Gran Teatre del Liceu (temporada
2007-08). A la temporada 2008-09 actuarà PASCUAL RIBERA, Enric
també al Gran Teatre del Liceu en l’òpera de (Cadaqués, s. XIX) Metge
Monteverdi L’incoronazione di Popea.
Ha realitzat enregistraments per a Catalunya De les seves dades biogràfiques se sap que va
Ràdio, TV basca, TV3-Canal 33 i Rac1. Ha partici- escriure “Sobre los abscesos del seno suprama-
pat a la banda sonora de diverses pel·lícules amb xilar, sus consideraciones etiológicas, sindrómi-
música de Carles Casas: Ave Maria, No ploris cas y terapéuticas”.
Germaine, El Portero. Ha col·laborat amb el grup
Orphenica Lyra, dirigit per José Miguel Moreno,
PASCUAL SAMARANCH, José Luis
actuant a l’Auditorio Nacional de Madrid.
(Barcelona, 21.IV.1947) Arquitecte i artista
Ha enregistrat diversos Cds: Strana armonia
d’amore (música italiana del s. XVII) / L’Albera / Fill de Leonci Pas-
La mà de guido; Missa Rex Virginum – Juan de cual Cabrero, i de
Anchieta / Capilla Peñaflorida / K617; Il primo Montserrat Sama-
libro de mottetti – Orlando di Lasso / Ars harmo- rach Torelló, de Bar-
nica; Juditha Triumphans – Antonio Vivaldi / celona. Va estudiar
Acadèmia 1750 (orquestra històrica del festival la carrera d’arqui-
de Torroella) / VR-0001. tectura (Barcelona,
1970), i va establir
PASCAL MONTANER, Ramon el seu estudi a
(Peralada, 1855 – Figueres, 24.IX.1934) Polític Sarrià. A la dècada
dels 80 es trasllada
Fill de Pau Pascal i de Catarina Montaner. Es va a Els Fumerals (Eivis-
casar amb Ana Gálvez Martí (Figueres, 28.II.1877) sa), després resideix una dècada a Centelles i,
i en el moment del traspàs tenia una filla, Anna. posteriorment, a diferents llocs de l’Alt Empordà
598
PASSOLAS
(1994): Ventalló, Sant Mori i actualment té l’es- on va ser mestre de l’escola superior de nens de
tudi a Saus-Camallera. la vila. Seguidament se’l localitza a Girona, a
Pascual pertany a una generació que, junta- l’Escola Normal, per retornar l’any 1889 a la vila
ment amb Barceló, Llimós o Mariscal, es va revoltar de Palafrugell. Pot ser a causa de la seva defi-
contra l’art abstracte. Se’l considera un gran conei- ciència física, era coix i portava una cama
xedor de l’art del segle XX, amb domini de la tècni- ortopèdica, va posar especial èmfasi en l’ense-
ca i el dibuix, estudia i transforma l’obra d’art sense nyament de mainada discapacitada, com era el
que el seu objectiu sigui la recerca de la bellesa. La cas de cecs o sordmuts.
seva obra esdevé una eina crítica, satírica i lluita- Va fundar una biblioteca per a ús dels alum-
dora en la qual s’hi palesa la ironia i la denúncia. La nes de l’escola pública i un fons d’estalvi escolar.
presentació inicial de la seva obra, realitzada en un Va estar vinculat a nombroses activitats i asso-
període de transició, va impactar. Les seves histo- ciacions del poble i de la Societat d’Institucions
rietes en blanc i negre, a manera de vinyetes dels de Previsió de França. Va fundar i organitzar la
còmics, eren una manera d’expressar la seva acti- Caixa d’Estalvis de Palafrugell.
tud crítica. D’ell s’ha dit que va elevar el còmic a la Va rebre molts vots de gràcies d’ensenyament i
categoria d’art. Amb els anys, en el camp artístic, la Cruz de Caballero de Isabel la Católica (1897).
s’ha decantat pel vessant escultòric i ha esdevingut A Palafrugell un dels carrers porta el seu nom.
gestor de l’Espai d’Art Km7 (Camallera). Va estar
en estreta col·laboració amb el galerista René
PASQUAL, Joan
Metras (†1984), i amb Joan Gaspar.
Ha exposat a la Galeria de Arte Grifé y Escoda (Castelló d’Empúries, final s. XIV – s. XV)
(Barcelona, 1965), Taller Picasso (Barcelona, Franciscà i humanista
1972), Galeria Trece (Barcelona, 1975), Galeria La grafia del seu nom la podem trobar: Paschal,
René Metras (Barcelona, 1977, 1978, 1979, Pascal, Pascall i Pasqual. Mestre en Teologia, va
1982, 1984), Galeria Il Naviglio (Milà, 1980), dedicar l’obra Summa de l’altra vida (1436), al
Galeria Maloney (Eivissa, 1981, 1982, 1985), Sala conseller en cap de Barcelona, mossèn Joan Llull i
de Cultura Sa Nostra (Eivissa, 1985, 1988, 1992), de Gualbes (1385-1447). L’obra es divideix en
Galeria Trece (Ventalló, 1995, 1996, 1998, 2000, dos llibres (el Libre de beatitut i el Libre de pena,
2002), Galeria Fabrice Galvani (Toulouse, França, inacabat) va ser publicada el 1921 i els manus-
1997, 2001), Galeria Claudia Houston (Texas, crits es conserven a la Biblioteca de Catalunya, es
Estats Units, 2000, 2001), Espai d’Art Km7 (Saus, tracta d’una glossa a La divina comèdia de Dante
Girona, 2004, 2006), Galeria Alba Cabrera (Valèn- a partir del Comentari del seu fill, Piero Alighieri.
cia, 2004, 2006). La retrospectiva “Visiones asi-
métricas de un artista” va recollir obra de 1961 a
1985 (Fundació Vila Casas, Torroella 2004-2005). PASSAMÀ, Francesc
Va participar a la XXXIX Biennal de Venècia (La Jonquera, s. XIX) Metge
(1980), a la XVI Biennal de Sao Paulo (Sao
Paulo, Brasil, 1982). Va estudiar Medicina i es va doctorar a Mont-
peller. Va escriure: Essai sur la nature et la théra-
peutique du cancer (Montpellier: 1824).
PASCUET TEIXÉ, Pere
(Barcelona, 1858 –
Palafrugell, el Baix Empordà, 7.I.1907) Mestre PASSOLAS CODERCH, Josep
(Castelló d’Empúries, 19.IX.1881 –
Fins ara sempre s’havia parlat de Pascuet com a Figueres, 8.XII.1957) Pianista i professor
fill de Sant Pere Pescador. Era fill de Domingo
Pascuet i de Rosa Teixé, ambdós progenitors de Fill de Joaquim Passolas Sabater (Castelló,
la província de Lleida. Es va casar amb Narcisa 8.II.1839 – †31.X.1898), metge-cirurgià, i de
Llabià Jordi, de Palafrugell (4.IV.1879). Dolors Coderch Vidal, ambdós de Castelló
A l’edat de setze anys ja disposava del títol de d’Empúries, va ser el quart de cinc germans:
mestre. L’any 1875 es va traslladar a Palafrugell Ramon, Dolors, Agustí, Josep i Montserrat. Es va
599
PASSOLAS
casar amb Dolors Reitg Vidal i va tenir tres fills: d’acompanyament: Ecos de l’Empordà (1915),
Josep, Joaquim i Joan↑, també músic. Anyorança, Plany, Heroica, Queixa amorosa,
A l’edat de set anys Sardana (per a quartet de corda), Sardana infan-
va rebre les prime- til (per a piano), Pastoral (per a piano), Somni
res lliçons de músi- (per a piano, violí i violoncel), Records de ma
ca i als onze de terra (per a orquestra), Aplec patriòtic (per a dos
piano del mestre pianos, trompeta, trombó i tenora), La Festa
Antoni Agramont↑. Major (per a dos pianos, oboè, violoncel i tambo-
Va destacar com a rino). Se sap que també va compondre cançons
cantant de tiple i, i música religiosa.
quan el mestre era Per les Fires i Festes de la Santa Creu (Figueres,
absent, el substituïa 1921), l’Orfeó Gracienc va estrenar Fraternitat,
en l’execució de peça coral a vuit veus, amb lletra d’Apel·les
l’harmònium. Es va Mestres.
taslladar a Barcelona per perfeccionar els conei- L’Ajuntament de Figueres va retre un Home-
xements musicals i va ser alumne de l’Escola natge als compositors de l’Empordà al Teatre
Municipal de Música. Allà va tenir com a profes- Municipal El Jardí (31.I.1992), entre els quals hi
sor d’harmonia Antonio Nicolau, i de piano els figurava el biografiat.
mestres Joan Pujol i Joaquim Canals. Va ser nomenat Professor Honorari de
Finalitzats els estudis va actuar com a concer- l’Acadèmia Dalmau de Barcelona (1932).
tista, però es va traslladar a Figueres on va exer-
cir com a pedagog. Ha estat qualificat com a
PASSOLAS REITG, Joan
excel·lent intèrpret i compositor inspirat, quali-
tats que va saber inculcar i comunicar als seus (Figueres, 1.III.1927) Músic
alumnes. Entre els deixebles més destacats figu-
ren: Francesc Basil↑, Josep Falgarona↑, Mauné↑, Fill de Josep Passolas Coderch, músic, i de Dolors
Enriqueta Llanta o Concepció Bonal. Reitg Vidal. Va ser el petit de tres germans. Es va
casar amb Josefina Balaguer Castillo, de Sueras
Va fundar l’Acadèmia Passolas (Figueres,
(Castelló de la Plana), i el matrimoni va tenir dues
1932), on preparava els alumnes i els portava a
filles: Maria José i Yolanda.
examinar a Barcelona. Va ser professor de cant i
Va estudiar música amb el seu pare, i amb els
piano de l’Escola del Treball de la Generalitat, de
anys s’ha especialitzat en guitarra baixa, trombó
Figueres (1937), nomenat professor de la classe
de vares, orgue electrònic i trompeta. Va exercir
de solfeig del municipi de Castelló d’Empúries
la docència al domicili particular i al Col·legi de
(1938), i després de la guerra civil va ser profes-
La Salle de Figueres, essent un dels seus alum-
sor de l’Escola d’Arts i Oficis Clerch i Nicolau
nes el compositor Lluís Llach.
(Figueres, 1940).
Ha format part de diverses formacions musi-
Va actuar en concerts diversos a Barcelona i
cals de Figueres: La Principal de Figueres, l’Antiga
Figueres. L’any 1914 va acompanyar Enric Sans↑
Pep, l’orquestra del Casino, la Ritmos, l’Orques-
i Vila. Havia interpretat el piano pel cine mut i
tra Veracruz i des de l’any 1962 amb l’orquestra
havia acompanyat les actuacions dels Pastorets.
de Perpinyà Henri Tubert, amb la qual va actuar
Va compondre diverses peces, amb preferèn-
per tot el territori francès.
cia per a piano: Impressions del Montseny
(1920), Vals expresivo, dues barcaroles Les rui-
nes d’Empúries i Un viatge al Cap de Creus PASTELL Família
(Barcelona: c. 1925) peça dedicada a la pianis-
ta Mercè Moner↑ de Vila, i Berceuse. Les obres Nissaga castellonina emparentada amb algunes
de cambra: Nocturno, Minuetto per a quartet de de les millors famílies de les comarques gironi-
corda, i Momento musical. Va compondre sardanes com els Mas de Xexás, els Ametlla de Castelló,
nes per a cobla i per a piano i altres instruments o els Maranges de l’Escala.
600
PASTELLS
Va ser habitual que els membres d’aquest lli- flabiol, flautista i va destacar en l’àmbit religiós
natge es dediquessin a les lleis, a l’advocacia o a com a baix solista. Va ser membre de la Cobla
la notaria amb una especial vinculació al servei Empordanesa i un dels fundadors dels Rossinyols
dels comtes d’Empúries, de qui foren cavallers (1889). Va substituir Joan Masó en la direcció de
durant generacions. Disposaven de tomba fami- l’Escola de Música de Castelló d’Empúries (1925)
liar a l’església de Santa Maria de Castelló. i de la cobla infantil Els Rossinyolets.
Entre les seves obres hi ha un mètode d’exe-
PASTELLS PUJOL, Pere cució de flabiol, el primer elaborat per a aquest
(Castelló d’Empúries, 1873? – 27.II.1899) Músic instrument.
Era fill de Baldomer Pastells↑ Ribera, músic

conegut com l’Avi Rau, de Castelló d’Empúries, i PASTELLS VILA, Pau
de Lluïsa Pujol Vilardell, i oncle de Lluís (Figueres, 3.VI.1846 –
Buscarons↑. S’havia casat amb Dolors Duñach Tortosa, el Baix Ebre, 16.VIII.1932)
Juncà (23.XII.1893), de Castelló d’Empúries, i el Jesuïta i historiador
matrimoni va tenir tres fills.
Va tenir una intensa però curta vida musical, Va estudiar batxille-
ja que va morir als 26 anys. Instrumentista de rat a Figueres on va
contrabaix, va dirigir la cobla Els Rossinyols, assolir el Grau de
actuà amb Els Montgrins i La Principal de La Batxiller en Arts
Bisbal. Va ser director de l’orfeó de la societat (1862). Entrà a la
coral La Favorita de Castelló d’Empúries i orga- companyia de Jesús
nista i director de l’Escola Municipal de Música, (8.VIII.1866), des-
de Castelló. Durant un temps residí a Barcelona. prés d’haver estu-
Va compondre música diversa com el concert diat al seminari
per a contrabaix, Somni d’amor. Va escriure música conciliar i a la Uni-
religiosa, coral, ballables, concerts i sardanes. versitat de Barcelo-
Donà molts concerts de contrabaix. Pressentint la na. Els aldarulls de
seva mort va escriure la seva pròpia marxa fúnebre. 1868 l’obligaren a marxar a França, d’on va
Va escriure les sardanes: Maria, La moda retornar l’any 1870, i l’any següent va cantar
del dia, L’arc de triomf, La bandera de la pàtria, missa a Banyoles. Va anar a Alcoi on va fundar
La poma del ciri, La marca de fàbrica, Pereira, La diversos cercles d’obrers catòlics (1872). Va
guassona, La font pudosa, Maria Assumpta. anar com a missioner a les Filipines (1875), pri-
mer a Manila i, després, a Mindanao.
PASTELLS RIBERA, Baldomer A partir de 1884 va decidir explorar l’interior
(Castelló d’Empúries, 1848 – 25.XII.1930) Músic de Mindanao, va inventariar la flora i la fauna i va
acumular altres dades autòctones; va fundar
Fill de Pere Pas- pobles als quals va posar noms catalans. Va ser
tells i de Teresa nomenat superior de les residències de Caraga i
Ribera. Es va ca- Balingasag i superior de la missió (1887-1893),
sar amb Lluïsa any en què va haver de tornar a Espanya per
Pujol Vilardell i el malaltia. Des de llavors, per raons de salut, es
matrimoni va te- dedicà a treballs intel·lectuals publicant obres
nir un fill, Pere↑, sobre Filipines i el Paraguai. A Barcelona, Sevilla
i una filla, Anna. i Madrid recopilà innombrables documents, base
Flabiolaire i de la important obra del pare Antoni Astrain,
pedagog, popu- sobre la història de la Companyia. Va treballar a
larment va ser l’Archivo de Indias, de Sevilla, i va escriure tren-
conegut amb l’a- ta-cinc estudis de caire històric. La dissolució de
pel·latiu de l’Avi Rau.Va ser un expert intèrpret de la Companyia de Jesús per part la II República, a
601
PATLLER
Espanya, el va obligar a refugiar-se a l’asil de les PATLLER GAPEAN, Josep

Germanetes dels pobres de Tortosa, lloc on va (?, s. XVIII) Mestre
morir.
Dirigí el Mapa político-hidrográfico de Minda- Exercia com a mestre de gramàtica a la vila de
nao (1889?), formà part del quadern vuitè de les Castelló d’Empúries. Se sap que va escriure dos
llibres Rudimentos de gramática: sacádas de
Cartas de los PP. De la Compañía de Jesús de la
autóres clasicos, con annotaciones y exémplos
Misión de Filipinas; dirigí també els quaderns 8 i
de Ciceròn &c y van tambien añadidas las
9 de les Cartas ..., i en el novè un apèndix Mapa
Reglas para construir (Figueriis: s.d.), ambdós
de los distritos 2º y 5º de Mindanao (1892).
impresos a Figueres per Ignasi Porter.
És autor de Memoria sobre Mindanao firmada
en Manila el 15 de marzo de 1892 (1892);
col·laborà en l’obra de Francisco Combes PATÓN BALSERA, Enric
Historia de Mindanao y Joló, publicada el 1667, (Figueres, 18.IV.1943) Torero
per a la nova edició de 1897; reedità i amplià l’o- Fill de Manuel Patón López, mecànic, natural de
bra de Francesc Colin Labor evangélica, ministe- La Carolina, Jaén, i d’Inocencia Balsera Hornero,
rios apostólicos de los obreros de la Compañía de Bélmez, Còrdova.
de Jesús, fundación y progresos de su provincia Apadrinat per Antonio Borrero Chamaco, va
en las Islas Filipinas. Historiados por el padre prendre l’alternativa a la plaça Monumental de
Francisco Colín... Parte primera sacada de los Barcelona l’any 1967. Va actuar per primera
manuscritos del padre Pedro Chirino, el primero vegada a la plaça de braus de Figueres el mes de
de la compañía que passó de los reynos de maig de 1968. Es va retirar l’any 1976, després
España a estas islas, por orden, y a costa de la de patir un accident taurí. Posteriorment ha estat
catholica, y real Magestad... Nueva ed. ilustrada empresari taurí.
con copia de notas y documentos para la critica
de la historia general de la soberania de España PATRACH FERRER, Joan
en Filipinas por el p. Pablo Pastells (Barcelona: (Figueres, 24.VII.1923 –
1900-1902); Catálogo de documentos relativos Perpinyà, França, febrer de 1991) Cirabotes
a Filipinas (Barcelona: 1925-1933) en nou
volums; Conquistas de los castellanos en el Fill de Joan Patrach Soler, esquilador, i de Dolors
Extremo Oriente y competencias habidas con los Ferrer Vila, ambdós de Figueres, domiciliats al
portugueses (?); una Historia de la Compañía de carrer de Vellayre. Conegut popularment amb l’a-
Jesús en la Provincia de Paraguay, según los pel·latiu de “Chinito”, solia instal·lar-se al bell
documentos originales del Archivo General de mig de la Rambla de Figueres i encerava i enllus-
Indias de Sevilla (Madrid: 1912-1933) 5 volums trava el calçat dels passavolants.
i 3 volums més de 1946-1948, i Misión de la
Compañía de Jesús en Filipinas en el siglo XIX. PAU, Berenguer de
Relación histórica deducida de los documentos (Pau,? – Nàpols, 1506) Bisbe
autógrafos originales e impresos relativos a la
Entre 1475 i 1478 va estudiar a Lleida. Va ser el
misma (Barcelona: 1916-1917), en tres volums.
darrer bisbe de la diòcesi de Girona elegit pel
La documentació aplegada sobre les Filipines es capítol catedralici (1486). Gràcies a ell es dispo-
troba a l’Archivum Historicum Societatis Iesu sa de llibres de baptismes (1502), i va posar
Cataloniae, de Sant Cugat del Vallès, mentre que límits a l’arrendament dels càrrecs pastorals. Va
la referent a tema americà està aplegada sota morir a Nàpols on va ser enviat en ambaixada.
l’epígraf Col·lecció Pastells a la Casa de Escri-
tores de la Compañía de Jesús, de Madrid.
PAU, Bernat de
En col·laboració amb el pare Constantino (Pau, ? – Girona, 1457) Bisbe
Bayle va escriure El descubrimiento del estrecho
de Magallanes en conmemoración del IV Cente- De família militar, va ser canonge de Girona el
nario (Madrid: 1920) en 2 volums. 1417. Va ser vicari general del bisbe Andreu
602
PELL
Bertran (1420-1431) i el 1436 fou elegit bisbe Des del punt de vista professional ha col·laborat
de Girona. amb diverses institucions i ajuntaments, i per a par-
Una de les seves disposicions va ser que els ticulars. Havent-se especialitzat en la rehabilitació
canonges de la catedral fossin de llinatge noble. de patrimoni, de monuments o edificis religiosos,
com les esglésies de Garriguella o Llançà, i d’edifi-
cis particulars, alguns dedicats al turisme rural.
PAU de CASTELLÓ d’EMPÚRIES, Pare
Ha participat en diverses publicacions periò-
(Castelló d’Empúries, 16.VI.1881 – diques mitjançant escrits, sobre temes locals
Poblet, la Conca de Barberà, 6.IX.1958) Caputxí com llegendes, vivències, patrimoni o amb la
publicació de fotografies: Empordà, Hora Nova,
Fill de Romualdo Mas Quer i Amàlia Parés Olivet, Empordà Federal (Figueres), Miranda (Llançà),
va ser el cinquè d’una nissaga d’onze. Va perdre Farella (Llançà), La Punxa (Girona), El Full
el seu nom civil, Jaume Mas Parés, després de (Portbou), o La Mar d’Amunt (Llançà).
l’ingrés al noviciat d’Arenys de Mar, per rebre el Quant a les aficions artístiques ha estat carte-
nom religiós de Pau de Castelló d’Empúries. llista i fotògraf, disciplina en la qual es considera
En els caputxins va estudiar Filosofia i Teologia, autodidacta. En relació amb la fotografia artística
va professar (1.IX.1898) i va ser ordenat (28.V. ha participat en nombroses exposicions col·lecti-
1904). Va sobresortir com a predicador. ves, i en les individuals: Ofici de tenebres (Figue-
Des de 1909 va ostentar el càrrec de superior res, 1981), Còctel de vida i mort (Girona, 1984),
dels convents d’Igualada, posteriorment Olot i Còctel de vida i mort II (Olot, 1984), Expressió cor-
després del Santuari de Pompeia (Barcelona). poral (Figueres, 1985), Homenatge al pintor Patxè
Entre 1930-1933 i 1942-1948 va ser provincial (Figueres, 1985), De la vie et de la mort (París,
dels caputxins de Catalunya. Durant la postguer- 1985), Signum mortis (Salt, 1985), Antologia
ra va esmerçar molts esforços en reconstruir els 1977-1985 (Llançà, 1986), Exposició Pau-Patxè
convents malmesos pels republicans, especial- (Girona, 1987), Architectural indigest (Girona,
ment Pompeia. L’any 1958 es va retirar a Poblet, 1988) Chlorophylle (Roanne, 1989), Botànica
on va morir. (1990), Clorofil·la (Olot, 1990), Memòria Foto-
gràfica (Girona, 1998).
PAU NEGRE, Joan Maria Coordinador, juntament amb Manuel Menén-
(Llançà, 25.X.1942) dez↑, del llibre de fotografIes Llançà (Barcelona:
Aparellador, fotògraf i activista cultural 1997). Ha estat col·laborador del Llibre de Sant
Silvestre (Figueres: 2005). Forma part de diverses
Fill d’Emili Pau Paca- associacions i ha estat membre fundador dels
reu, dedicat al co- Amics de Sant Silvestre, membre fundador i coor-
merç, i de Maria dinador de la Mostra Floral i de la Mostra de
Negre Turró, amb- Pessebres, de Llançà.
dós de Llançà. Ca-
sat amb Josefina PEIRACH, Miquel
Buch Puig, el matri- (Figueres, s. XVII) Pintor i daurador
moni ha tingut dos
fills, Oriol i Amàlia. Va ser contractat per pintar i daurar el sagrari de
Va passar la in- l’església parroquial de Cotlliure (1634).
fantesa entre Figue-
res i la vila nadiua. PELL, Robert
Va anar al Col·legi de Les Franceses, després a La (Cadaqués, s. XIX – XX) Pintor
Salle i a l’Institut. Va estudiar aparellador i arqui-
tectura tècnica a l’Escola Tècnica d’Aparelladors Va pintar paisatges del cap de Creus i se sap que
de Barcelona (1964), i Agent de la Propietat va decorar parets i sostres d’importants cases
Immobiliària (API, 1994). particulars, com la de Llorenç Pous on va pintar
603
PEÑARANDA
escenes amb reminiscències cubanes, per encàr- Joventut, Granollers (Barcelona: 2001), El Lledo-
rec del propietari que disposava de negocis a ner (2002) amb serigrafies –Viladamat (Girona),
Cienfuegos (Cuba). Va emigrar a l’Amèrica del Sud. Associació Malalts d’Alzheimer de Catalunya
“Capacitat de sorprendre’s” / Revista– Barcelona.
PEÑARANDA PONS, Lluís
(Barcelona, 29.XII.1947) PEÑUELAS del RÍO, Josep
Creador interdisciplinari i art-terapeuta (Tudela, Navarra, 27.VIII.1889 –
la Jonquera, 19.III.1937) Mestre
Fill de Pascual
Peñaranda Ricou, Fill de Saturnino Peñuelas Chavarri, d’ofici saba-
de Barcelona, i de ter, es va traslladar a Catalunya de petit. Mentre
Joana Pons Tomás, exercia a Sant Feliu de Pallarols es va casar amb
l’Havana (Cuba). Re- Pilar Pagès Llosa, i el matrimoni va tenir un fill.
sideix a l’Empordà Va obtenir el títol de Mestre Elemental (1905)
des de finals de la a l’Institut de Girona i va prosseguir els estudis a
dècada dels 70, Barcelona, assolint el títol de Mestre de Primera
actualment viu a Ensenyança Superior (1908), amb altes qualifi-
Castelló d’Empúries. cacions. Va desenvolupar el magisteri a diferents
Va assistir a l’Es- pobles gironins: Jafre, Alfar, Crespià, Palamós
cola Massana de (1909), Garrigàs (1911-1916), Serra de Daró,
Barcelona i complementà la formació amb el Sant Feliu de Pallarols (1916-1922) i la
Màster Art-teràpia ISPA, Barcelona. Actualment Jonquera (1922-1937).
es dedica al món de l’art i l’art-teràpia. Va gaudir de gran prestigi entre els alumnes,
En la seva trajectòria professional ha desen- els seus companys i els superiors. Tenia fama de
volupat diferents disciplines: art conceptual, treballador, orador i bon escriptor, i va ser inno-
poesia visual, instal·lacions, accions i perfor- vador en proposar la creació d’una biblioteca cir-
mances. Utilitza tècniques mixtes i més ortodo- culant, amb servei de préstec perquè els mestres
xes quan es tracta de dibuix, pintura, collage, i tinguessin llibres a l’abast.
unió d’objectes o muntatges. Desenvolupa el L’any 1930 va ser elegit president de la
dibuix, l’escultura i la pintura en diferents tècni- Societat de Socors Mutus “La Unió Jonque-
ques com el collage. renca”, sota la seva direcció es varen redactar
Ha participat en nombroses exposicions indi- els nous estatuts i es va gaudir d’un període d’es-
viduals i col·lectives. Entre les individuals més tabilitat econòmica.
recents: Poemes pergamí –Gos de pedra– Flor Va ser secretari de La Fraternidad del Magis-
vermella (Cardiff, Gran Bretanya, 2000), Oriel terio del Partido de Figueras, va col·laborar en
Washington Gallery (Cardiff, Gran Bretanya, diverses publicacions periòdiques, preferent-
2001), Y Tabernacl, Machynlleth (País de Gal·les, ment a El Magisterio Gerundense. En el Boletín
Gran Bretanya, 2001), Ruthin Craft Centre (País de la Inspección hi publicà articles amb el títol
de Gal·les, Gran Bretanya, 2001), Artefusa “Hojas de un diario de preparación de lecciones
Milano (Castelló d’Empúries, 2004), Encuentro para una Escuela Rural Unitaria”. Tenia endega-
a Galeria Garajearte (La Granja de San Ildefonso, da l’obra “Rudiments de Dret”, que restà inèdita.
Segovia, 2006), Transitar / Teithio – Galeria Oriel
Els antics alumnes sol·licitaren a l’Ajuntament
Mwldan (Cardigan, Gran Bretanya, 2007), Vincle
de la Jonquera que el Col·legi Nacional del muni-
Galeria Horizon (Colera, 2008).
cipi portés el seu nom, actualment és el Col·legi
Alguns dels seus treballs artístics s’han publi- Públic Josep Peñuelas.
cat a: Being in Water (2000), de Richard Gwyn,
amb dibuixos de Lluís Peñaranda. Manifestacions
artístiques a Granollers, 1970-1973 (2001) de PEPUS
Vicenç Vilaplana, Edicions Àrea de Cultura i (Castelló d’Empúries, s. XIX) Bandoler
604
PERRAMON
PERACALS, Domènec PÉREZ SÁNCHEZ, Paco

(Figueres, s. XVII) Mestre d’obres (Rosal de la Frontera, Huelva, 17.XII.1962)
Restaurador
Va treballar en la reforma de la façana de l’esglé-
sia parroquial de Peralada (1780). Fill de Francisco
Pérez Maestre i
Carmen Sánchez
PERALADA, Melcior de Pasca, ambdós de
vegeu: FERRER DE MANRESA, Melcior de Rosal de la Frontera
(Huelva), és el gran
PERÉ SOLANILLA, Josep Maria de cinc germans.
(Barcelona, 1950) Pintor Casat amb Mont-
serrat Serra, el ma-
Poc després de néixer, la seva família es traslla- trimoni té dos fills.
da a Olot, lloc on entra en contacte amb el món Es va iniciar en
artístic i es forma com a pintor. El 1975 realitza la l’ambient culinari a
primera exposició individual. L’any 1987 es tras- Llançà, i va introduir-se en la gastronomia francesa
llada a Figueres i, des de 1997, viu a Peralada. amb Michel Guerard a Eugenie Les Bains (França),
així com amb altres cuiners francesos i després va
La seva pintura de caire intimista plasma
fer una estada a diversos restaurants de Madrid
racons i detalls domèstics de cases amb tendèn-
per conèixer la cuina tradicional. Va seguir a la
cia a desaparèixer. Empra un estil realista que ve
cuina de Joan Roca (Girona), de qui és admirador,
embellit per una càlida gamma cromàtica.
i es va familiaritzar amb el món de la tòfona amb
Ha realitzat nombroses exposicions per Nando Jubany. Finalment va fer estades a El Bulli
la província de Girona i diferents indrets de de Roses per conèixer de prop la cuina de Ferran
Catalunya. Adrià. El biografiat considera que Adrià és la perso-
na que li va marcar la manera d’entendre i sentir la
PÉREZ, Antoni gastronomia, del qual se’n considera seguidor.
(?, s. XIX) Fotògraf Des de l’any 1994 regenta el restaurant Mira-
mar de Llançà, obert com a hostal l’any 1936 per
És un dels primers fotògrafs documentats a Júlia Cisneros. La gastronomia de Paco Pérez és
Figueres. Es va formar a la casa barcelonina fruit del saber fer, l’esforç i la constància, i culinà-
Moliner i Albareda i va treballar a Figueres els riament s’ha caracteritzat per treballar amb una
anys 1862 i 1863. Tenia la galeria al carrer de bona matèria primera. L’any 2006 el seu treball ha
Sant Domènec. estat reconegut amb una estrella Michelin, conce-
dida per la prestigiosa Guia Michelin.
Ha estat assessor del servei d’enoteca de
PÉREZ PERXES, Lluís l’Hotel Arts.
(Girona, 15.IV.1905 – Figueres, 5.XI.1981)
Fotògraf PERICH, Lluís
(Figueres, s. XVIII) Mestre d’obres
Es va casar amb Teodora Salleras Guitart (1909-
2006), i el matrimoni no va tenir descendència. Va construir l’església parroquial de Vilafant
Va tenir botiga de drogueria i articles de foto- (1742).
grafia al carrer de Girona, de Figueres. L’esta-
bliment va estar obert des de 1933 fins a la PERRAMON
dècada dels 70. (Ventalló, s. XV)
L’Ajuntament de Figueres li va encomenar
alguns reportatges de les Fires i Festes de la Nissaga documentada des del s. XV i localitzada al
Santa Creu. municipi de Ventalló. En el decurs dels segles XVI,
605
PERXAS
XVII i XVIII va engrandir considerablement el compaginar la seva formació tècnica i empresa-

patrimoni, així com el poder. Emparentaren amb rial treballant en el negoci del seu cunyat, Josep
importants famílies com els Caramany, els Pagès↑ Bofill, al temps que ampliava estudis a
Llauder, els Pasqual, els Comas de Brugar o els Barcelona. Coincideix amb l’esclat de la guerra
Fontcuberta, de Vic. civil. Breument empresonat, una vegada alliberat
Alguns dels descen- va evadir-se a França, des d’on passà a la zona
dents foren batlles i nacional i, mobilitzat, va viure la guerra al front
cònsols del lloc, fins fins l’acabament, l’any 1939.
que l’any 1742 An- L’any 1940 es va reincorporar als negocis fami-
ton Perramon Frigo- liars, assumint la responsabilitat total després del
la compra el “seño- traspàs de Josep Pagès (1951). S’ocupà també
río” de Ventalló i la dels negocis del sogre, Lluís Pagès, el qual tenia
meitat de Pelacalç interessos en la indústria minera, amb l’explotació
al seu futur conso- de talc, i la producció d’electricitat, a base de la
gre, Anton de Cara- força hidràulica. Després d’establir un conveni
many Ros, passant amb Fuerzas Eléctricas de Cataluña, els traspassà
a ser així el senyor el negoci (1953) per tal d’assegurar el fluid elèc-
del lloc de Ventalló, mantenint la situació durant tric. Quant a l’explotació minera, s’electrificaren les
tres generacions. mines, es motoritzà el transport i es va formar una
El cognom Perramon es va mantenir fins des- societat amb una empresa minera francesa Talcs
prés de la segona meitat del s. XIX. L’última de Luzenac (1975), fins que es va tancar l’explota-
representant va ser Dolors de Perramon de ció i el negoci l’any 1990. A Figueres, va quedar lliu-
Comas de Brugar, casada amb el seu cosí, José re la zona ocupada per la fàbrica i es va procedir a
Eugenio de Fontcuberta de Perramon, de Vic. El la urbanització, deixant-hi com a record històric
primogènit, Carlos de Fontcuberta de Perramon, l’antiga sitja de ciment armat de Talcos Pirenaicos.
va heretar les propietats empordaneses mater- Decidí la construcció d’una nova sala de pro-
nes més les osonenques paternes. Va casar-se jeccions de cinema, la Sala Juncària, inaugurada
amb Dolors de Sentmenat i Despujol, amb patri- per les Fires de la Santa Creu de 1964, la qual
moni al Vallès, i els seus descendents ja no por- amb els anys s’enderrrocà per destinar el nou
taren el cognom Perramon. edifici a habitatge. Propietari del Teatre El Jardí,
l’any 1983 s’arribà a un acord amb l’ajuntament
PERXAS DALFÓ, Salvador per la cessió de l’immoble per a activitats lúdi-
(Figueres, 11.IX.1916) Empresari ques de caràcter públic. Així mateix la família va
vendre la Casa Pagès, al Consell Comarcal, per a
Fill de Lluís Perxas i l’arranjament de la seu de la institució.
Soler, banquer, i de Ha intervingut també en diverses iniciatives
Pilar Dalfó i Auter, urbanístiques com l’establiment de la primera
ambdós naturals de central telefònica automàtica (1956), en promo-
Figueres. És el me- cions d’habitatges i locals comercials a diferents
nor de sis germans: punts de la ciutat, als carrers Sant Llàtzer-
Xavier Maria, Josep Méndez Núñez-Clerch i Nicolau i Pere III-Ponent;
Maria, M. de Lour- i el bloc d’habitatges de la carretera de França,
des, Maria Rosa, davant el Motel Empordà.
Amèlia i Salvador. El biografiat ha participat activament en
Casat amb Maria diverses iniciatives ciutadanes: en el moviment
Dolors Pagès, natu- Federació de Joves Cristians de Catalunya, els
ral de Figueres, el matrimoni ha tingut quatre anys 1934-36, moment en què va tenir lloc el
fills: M. Teresa, Roser, M. Dolors i Lluís. gran Aplec Comarcal de la Salut de Terrades
Va estudiar al Col·legi La Salle, de Figueres, i (13.X.1935), i en la constitució d’Acció Catòlica i
després de realitzar estudis de comerç va en el posterior desenvolupament, amb la formació
606
PERXÉS
dels Cursets de Cristianitat, tot realitzat en conne- Tenia establiment

xió amb el Patronat de la Catequística. Després de dedicat a l’adrogue-
la guerra civil va esdevenir col·laborador de ria, pastisseria i
mossèn Pere Xutglà↑ en tot el teixit religiós de la xocolateria sota les
ciutat: Càritas, Cursets de Cristianitat, les Confe- voltes de la plaça
rències de Sant Vicenç i, entre altres, en l’impuls de l’Ajuntament, de
de les Vivendes per un Món Millor, contigües a la Figueres.
nova parròquia del Bon Pastor, i la previsió de Va ser empleat
nous terrenys per ubicar-hi la futura parròquia. major de la Banca
Va ser nomenat president de la Junta Inter- Jordà, de Figueres,
parroquial de l’Acció Catòlica, a la nova parròquia situada als quatre
de la Immaculada (1954). Gràcies a la Junta cantons. En plegar
Interparroquial i a l’emissora de ràdio, s’aconseguí aquesta, va continuar el negoci juntament amb el
prosseguir amb les obres de l’església de la seu fill Lluís, i dos socis d’Olot i Ripoll, fundant la
Immaculada aturades l’any 1960. Es va plantejar Banca Perxas, Dorca i Sargatal i Cia. (1897), enti-
la possibilitat d’iniciar una emissora, i amb el per- tat amb seu al carrer de Caamaño. Al cap d’uns
mís del bisbat es va constituir el Patronat de anys, quan Celdoni ja havia traspassat, es va con-
l’Emissora Diocessana, i el desembre de 1961 vertir en la Banca Perxas, Dorca i Cia., amb seu al
tenia lloc la primera inauguració amb els estudis carrer Monturiol, edifici recentment adquirit per
provisionals situats al Patronat de la Catequística, Lluís. Als volts de 1930 va esdevenir la Banca
completant-se per Fires del 1962 amb l’obertura Perxas i Companyia, regentada pels fills de Lluís,
dels ja definitius situats al carrer Sant Llàtzer. El Josep M. (mort prematurament el 1930) i Xavier.
juny de 1967 s’inauguraven els nous equips emis- De tendència monarquicoconservadora, va ser
sors i la torre-antena de 45 metres situats a les regidor de l’Ajuntament Figueres (1877-1881).
Garrigues de Llers-Avinyonet. El Patronat de
l’Emissora va portar tota la responsabilitat i el fun-
cionament fins a l’any 1980 en què obeint a direc- PERXÉS BECH, Josep
tives de caràcter nacional, passà a integrar-se dins (Agullana, 4.IV.1796 – 24.IV.1883) Hisendat
la nova entitat Ràdio Popular-Cope. Continuaren
en els mateixos estudis fins l’any 2006. Fill de Pau Perxés Serra, d’Agullana, i de Rosa
El biografiat ha col·laborat, ja sigui econòmi- Bech Sans Balló, natural d’Agullana. Es va casar
cament o a títol personal, en l’edició i publicació en primeres núpcies amb Mònica Vinyes, de
de diversos llibres: Un rector màrtir. Mossèn Pere Massanet de Cabrenys i, en segones, amb Maria
Arolas, de Mn. Josep M. Cervera↑ i Berta, 75 anys Palau Forniol, matrimoni del qual va tenir quatre
del Patronat de la Catequística, de Josep M. fills: Jaume, Pau, Antonio i Joan.
Bernils↑ i Mach, Amics dels Malalts, de mossèn El seu pare va morir quan ell tenia quinze
Pere Font↑ i Verdaguer, i un volum-recull format anys, o sigui, que va ser hereu, tal com diuen els
per 215 pàgines mida foli que, sota el títol L’Acció documents “essent impuber”. Juntament amb la
Catòlica a Figueres i l’Alt Empordà. Anys 1925- seva mare va procurar sanejar els deutes i tirar la
1975, reprodueix el més sobressortint d’aquest hisenda endavant. Va engrandir considerable-
historial mitjançant fotocòpies de continguts del ment el patrimoni de la família, de tal manera
setmanari Vida Parroquial d’aquells anys. que l’any 1836 consta entre els primers contri-
buents de la província de Girona.
PERXAS SISÓ, Celdoni La seva llarga vida va coincidir amb el boom
(Figueres, 1.VII.1844 – 16.V.1900) surer, iniciat a Agullana cap al 1750, el qual va pro-
Propietari, botiguer i banquer duir la transformació de propietaris surers a indus-
trials i comerciants del suro. El biografiat es va
Fill de Josep Perxas Gay, i de Josefa Sisó Rigall, de dedicar a comprar suro a propietaris de la comar-
Girona. Es va casar amb Rosa Soler Portell, de ca i, fins i tot, de La Puebla de Obando (Badajoz).
Garriguella, i varen tenir dos fills: Josep i Lluís. A Extremadura, en els anys 1852-1857, havia
607
PERXÉS
aconseguit disposar de certa infraestructura Tant per la tasca professional desenvolupada

com magatzems i la contractació de mitjans de a la biblioteca com per les seves inquietuds, va
transport. Va fundar la societat Perxés-Forniol viure molt de prop la vida cultural figuerenca dels
(de Darnius), en la qual transformaven la matèria anys 60 als 90, i va establir amistat amb nom-
primera en taps i els enviaven, entre altres, a broses persones del món de la cultura i d’una
França, Anglaterra o Alemanya. manera molt especial amb l’escriptora, Mont-
Va participar en diverses qüestions locals, de serrat Vayreda↑.
la vida social, religiosa i política, havent estat Ha estat distingida amb el premi Indiketa del
alcalde diverses ocasions i concretament els Consell Comarcal de l’Alt Empordà (2008).
anys 1865-1867.
Es conserva nodrida correspondència amb
polítics i prohoms de la comarca i amb rellevants PERXÉS VILASECA, Jaume
famílies com els Fages, Jordà, Cuffí, Heras de (Agullana, 16.IX.1896 – 5.II.1995)
Canet d’Adri, amb les quals estaven emparentats. Terratinent
Fill de Josep Perxés

PERXÉS SANTOMÀ, Maria
Bech, propietari d’A-
(Agullana, 26.VIII.1927) Bibliotecària gullana, i de Ger-
trudis Vilaseca Mun-
Filla de Jaume taner, natural de
Perxés↑ Vilaseca, Tossa de Mar. Es va
d’Agullana, i de Ma- casar amb Madrona
drona Santomà Ca- Santomà Casamor,
samor, de Sants, filla d’una casa pai-
Barcelona. Va ser la ral de Sants (Bar-
segona de cinc ger- celona) i el matri-
mans: Núria, Maria, moni va tenir cinc
Josep, Carmen i fills: Núria, Maria↑, Josep, Carmen i Montserrat.
Montserrat. No va poder estudiar la carrera d’advocat, ja
Va estudiar al que en morir el pare va haver d’ocupar-se de les
col·legi de les Fran- tasques d’hereu, herència que va rebre del seu
ceses i va cursar el batxillerat a l’Institut Ramon avi, Jaume Perxés Palau.
Muntaner (1940-1947), de Figueres. Estudia
Es cuidà, preservà i millorà les masoveries i
Biblioteconomia a l’Escola de Bibliotecàries de
les suredes. Mantenia contactes freqüents amb
Barcelona (1947-1950), després d’un breu
els propietaris de les rodalies i amb els enginyers
parèntesi entra a treballar a la Biblioteca Popular
forestals de la província amb els quals intercan-
de Figueres (1952?-1992), de la qual en va ser
directora. viava tota classe de dades sobre les plagues i
insectes que afectaven les suredes.
Ha format part de la junta de l’Institut
d’Estudis Empordanesos, institució en la qual va Tenia especial cura en no permetre la pastura
desenvolupar el càrrec de bibliotecària (1998- abusiva dels ramats en els boscos.
2009). Quan va esclatar la guerra civil es va haver
Va ser regidora de l’Ajuntament d’Agullana d’exiliar, la mateixa nit que els escamots del
durant dues legislatures. I va esmerçar especial comitè revolucionari d’Agullana, a mitjanit, ana-
interès en la restauració del Mas Perxés d’Agu- ven al mas per a empresonar-lo.
llana, malmès a causa de la guerra civil, indret que Quan va retornar es va trobar amb el patrimo-
ha esdevingut de referència per haver-lo ocupat el ni en pèssimes condicions i la casa pairal tan
president Companys amb el seu sèquit, el mes de depauperada, que la família s’instal·là en una
febrer de 1939, abans de sortir cap a l’exili. casa del poble, lloc on va morir.
608
PEY
PETX, Antoni PEY NOGUERA, Jaume

(Figueres, s. XVII) Mestre argenter (Borrassà, 10.VII.1954) Forjador
A finals del segle XVII li varen encarregar la creu Fill de Miquel Pey
processional del monestir de Sant Pere de Rodes. Mitjà, forjador, de
Borrassà, i de Do-
lors Noguera Pompi-
PEY CALVET, Josep du, de Siurana d’Em-
(Pont de Molins, 23.VII.1893 – pordà. Per tradició
Figueres, 2.I.1950) Mestre familiar pertany a
una nissaga de for-
Fill de Pere Pey
jadors, essent la
Parés, propietari de
cinquena genera-
Pont de Molins, i de
ció. Està casat amb
Dolors Calvet Trilla,
Anna Soler↑ Agulló.
de Vilatenim. Va ser
Aprèn l’ofici del pare i comença a treballar al
el petit de quatre
carrer Nou de Figueres, en acabar els estudis de
germans: Joan, Ca-
batxillerat (1972). L’any 1979 reforma l’antic
terina, Genoveva i
obrador de Borrassà i inicia la col·laboració artís-
Josep. Es va casar
tica amb la seva muller. Treballen amb el nom de
amb Remei Carbe-
Forja Artística Pey, i els seus productes es comer-
rol Gratacós, i el
cialitzen en botigues especialitzades en ferro de
matrimoni va tenir
Barcelona i rodalies.
un fill, Albert.
Diversos professionals del ram s’han format
Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Germanor
amb el biografiat, aquest és el cas de Jaume
Empordanesa del Casino Menestral (1914), i un
Madern, Jaume Burgas, Josep Simon, Jordi Pi,
dels signants per a constituir la secció Atenea, per
Jesús López o Pedro Jesús López.
fomentar “la Cultura i el gust per les Belles Arts”.
És col·laborador de la Fira de Forjadors i artis-
Va substituir el mestre Ramis↑ al Col·legi
tes del Ferro de Besalú (des de 1995), organitza-
Empordanès o Colegio Academia Mercantil,
da per ACUNÇ, l’única fira monogràfica del ferro
situat en un pis del carrer del Forn Baix, en un pri-
de Catalunya.
mer període de 1924 fins a 1939, i de 1942 a
La seva obra es pot trobar en diferents esglé-
1949. Va transmetre uns valors fonamentals per
sies, establiments comercials i restaurants de la
als joves: rectitud moral i afany de superació.
comarca, és el cas de: la capella de Creixell, l’es-
Ajudava les famílies necessitades i els donava
glésia de Sant Andreu Borrassà, l’església de
classes gratuïtament.
Parets, l’església de la Vajol, la de Pontós o al
Qualificat de convençut republicà federal, va ser
cementiri de Vilamalla.
elegit representant a Figueres del comitè Comarcal
Ha rebut el reconeixement de la Generalitat
de la Federació Republicana Socialista de
de Catalunya com a Mestre artesà en l’ofici de
l’Empordà. Després de la guerra civil es va exiliar a
forjador.
Perpinyà (França). Al cap d’un temps va retornar a
Figueres, però va ser detingut i empresonat (1940-
1942). Llavors va tornar a exercir el magisteri. PEY SERIÑANA, Joaquim
El fill, mestre, va ser el continuador de l’esco- (Llançà, 26.V.1928 – 3.VI.1998)
la, la qual posteriorment va estar dirigida pels Polític i agent de banca
mestres Bruguera↑ i Ferrer.
L’any 2000, amb motiu del cinquanta anys del Fill de Joan Pey Pomés, de Massanet de
traspàs, els exalumnes li varen retre un homenat- Cabrenys, i de Carmen Serinyana Granollers, de
ge i l’ajuntament de Figueres va editar l’opuscle Llançà. Es va casar amb Rosa Riera Serinyana
Josep Pey i Calvet. Mestre (Figueres: 2000). (4.XI.1953).
609
PI
Agent de banca, va Va ser professor del Col·legi d’Humanitats de

ser l’home que va Figueres, catedràtic de llatí i castellà de l’institut
marcar la transició (1851).
democràtica a Llan- Va publicar Tratado teórico-práctico de las
çà. Va ser alcalde oraciones gramaticales Hispano-Latinas, para
des dels últims uso del Colegio de Figueras (Figueras: 1840).
temps del franquis- Oración inaugural, que en el Instituto local y de
me i la transició fins 1ª clase de la villa de Figueras, en la solemne
a les primeres elec- apertura del curso escolar de 1851 a 1852 leyó
cions municipals. En Don Gerónimo Pi (Figueras: 1851).
deixar de ser alcalde Va traduir el Tractat de la imitació de Cristo y
va ocupar el càrrec despreci del món (Figueras: 1845), de Tomàs de
de president de l’assemblea local de la Creu Roja. Kempis.
En els anys 50 i 60 va participar a la publicació
local Miranda, que editava el Centre Cultural.
Va rebre la Llança d’Or (Llançà, 1998) en reco- PI LLEONARD, Joan
neixement per la seva trajectòria a favor del poble. (L’Escala, 1875 – ?) Metge
Fill del també metge Rossend Pi↑ Puig. Va estudiar

PI medicina a Barcelona on es va llicenciar (1897).
(Llers, s. XIX) Bandoler Va escriure: Breve resumen de los métodos
Cap de partida de bandolers. de tratamiento de la fiebre tifoidea y exposición
de un caso clínico tratado por la balneacion fría
(L’Escala: 1899), va ser publicat al Boletín del
PI, Maria Colegio de Médicos de la provincia de Gerona;
(L’Escala, s. XIX) Escultora tallista Parálisis de los buzos (1899) i El trabajo a altas
presiones atmosféricas (Girona: 1910).
Es va especialitzar en escultura decorativa a
Figueres. Va participar a l’Exposició d’Arts Deco-
ratives de Barcelona (1896), amb una corona de PI OLIVELLA, Juli
fusta. (Figueres, 1853 – Barcelona, 1920)
Titellaire
PI DALMAU, Geroni
(Llers, s. XIX? – Figueres, 22.II.1855) Va iniciar-se en el món del teatre quan encara no
Professor i escriptor era adolescent. Contractat per Pere Romeu per a
actuar a Els Quatre Gats, va establir amistat i va
Fill d’uns modestos ser contertuli de Picasso, Rusiñol, Casas, Gener i
propietaris de Llers. altres artistes i intel·lectuals. Hi va treballar
Es va casar amb durant cinc anys, fins que Els Quatre Gats va tan-
Maria Vidal Domè- car; llavors va batejar el seu teatret amb el nom
nech, de Garrigue- del famós local i va actuar per tot Catalunya. Als
lla, i el matrimoni va darrers anys s’encarregava de les sessions infan-
tenir nou fills, qua- tils del Turó Park.
tre nois i cinc noies, Diversos autors escriviren obres per al seu
dels quals destaca- teatre de putxinel·lis. El seu titella més cèlebre
ren: Agustí, diaca i s’anomenava Perico. A l’Institut del Teatre de
catedràtic del Semi- Barcelona es conserva un dels seus titelles de
nari de Girona; Joan, finals del s. XIX, de fusta amb restes de policro-
eclesiàstic i catedràtic de l’institut de Girona; mia. Se sap que va col·laborar amb Jaume
Pius↑, jesuïta, i Maria↑, religiosa. Anglès.
610
PI
PI PUIG, Rossend Ramon Turró–, i la docència, essent professor

(Pals, el Baix Empordà, 1845? – l’Escala?, 1935) auxiliar de Fisiologia de la Facultat de Medicina
Metge de Barcelona (1902). Va ocupar la càtedra de
Fisiologia primer a Sevilla (1904), i posterior-
Fill de Joan Pi. Va estudiar a Barcelona i va prac- ment a la Universitat de Barcelona l’any 1916 on
ticar la professió a l’Escala, lloc on va treballar va romandre fins al 1939, moment en què es va
per espai de seixanta anys. Disposava de propie- haver d’exiliar.
tats a la zona d’Empúries. Estava interessat en Aviat va esdevenir membre numerari de la Reial
les troballes arqueològiques i va realitzar excava- Acadèmia de Medicina de Barcelona (1910), de la
cions a la seva finca. Se sap que disposava d’una qual en va ser president (1926-1939) i membre
important col·lecció de peces. Va ser membre de de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis
la Junta Delegada de les Excavacions d’Em- Catalans (1911), institució en la qual va crear la
púries. Va intentar combatre l’epidèmia del còle- Societat de Biologia de Barcelona (1912), essent
ra de 1885, fruit d’aquest esforç en va resultar també el fundador i director de l’Institut de
l’obra: El cólera en la villa de La Escala. Breve Fisiologia de Barcelona (1921).
reseña de la epidemia ocurrida en el verano de Quant al vessant polític va ser militant
1885 (Barcelona: 1886). d’Esquerra Republicana de Catalunya i diputat a
Va escriure també Topografía médica de La Corts per Figueres durant diverses legislatures
Escala y su término (Barcelona: 1883), obra que (1918, 1919 i 1920-23). En acabar la guerra civil
va tenir el primer accèssit de l’Acadèmia de es trobava a França on treballava per al comitè de
Medicina i Cirurgia de Barcelona aquell any. la Recherche Scientifique, moment en què va ser
L’any següent es va publicar parcialment, només contractat pel ministre d’Educació Nacional de
la part referent a les malalties dels bussos, Veneçuela. A Caracas es va incorporar a la
“Enfermedades de los buzos” (La Revista de Càtedra de Fisiologia i va treballar en la fundació
Ciencias Médicas, 1887). de l’Instituto de Medicina Experimental. Va portar
a terme un treball de reforma del programa d’es-
tudis de la Facultad de Ciencias Médicas. Va influir
PI SUNYER, August en l’anàlisi de les malalties que, segons el biogra-
(Barcelona, 12.VIII.1879 – fiat, la medicina ha d’analitzar el fet clínic mit-
Ciutat de Mèxic, 12.I.1965) jançant els processos fisiopatològics, estructurals
Metge fisiòleg, professor i escriptor i bioquímics que determinen cada malaltia. Va
convertir la Fisiologia, la Fisiopatologia i la
Fill de Jaume Pi↑ Farmacologia en ciències experimentals. Es va
Sunyer i de Carolina crear la càtedra Bioquímica, la de Fisiopatologia i
Sunyer Quintana, la de Farmacologia. Finalment, va residir a Mèxic.
de família d’ascen- Va ser fundador i primer president del Centre
dència empordane- Català de Caracas (1945).
sa, va ser el segon Va publicar més de 200 treballs científics, en
de quatre germans. diferents idiomes sobre diferents aspectes de les
Es va casar amb ciències mèdiques com nutrició, metabolisme,
Carme Bayo Puig bioquímica, endocrinologia i fisiologia, en revistes
(1901). especialitzades nacionals i internacionals com:
Va estudiar la Treballs de la Societat de Biologia (Barcelona),
carrera de Medi- Comptes Rendus de la Société de Biologie (París),
cina, es va llicenciar l’any 1899, i va assolir el Journal de Physiologie et de Pathologie Générale,
doctorat a Madrid (1900). Es va decantar per la Bruxelles Médicale, Annales de Physiologie et de
pràctica de la medicina, tasca que va aconseguir Physiochemie Biologique, Revue Canadienne de
compaginar amb la investigació –al Laboratori Biologie o Journal of Nervous and Mental
Bacteriològic Municipal de Barcelona dirigit per Diseases (Nova York).
611
PI
Va escriure diversos llibres sobre temes PI SUNYER, Carles

mèdics, entre els quals figuren La vida anaerobia (Barcelona, 1.III.1888 –
(1901), La antitoxia renal (1907), La unidad fun- Caracas, Veneçuela, 15.III.1971)
cional (1919), Sistema neurovegetativo (1947, Enginyer, polític i escriptor
1954), The Bridge of Life (1950) i Classics of
Biology (1955). Fill de Jaume Pi↑
En col·laboració amb L. Rodrigo Lavín va Sunyer, metge, i de
escriure: Tratado de fisiología general (1909), i Carolina Sunyer
juntament amb el seu germà Santiago↑, Fisio- Quintana, va ser el
logía humana (1962). Va participar en les obres: quart de sis ger-
Manual de medicina interna (1922) o Traité de mans: August↑, Ma-
physiologie normale et pathologique (1931). ria↑, Santiago, tras-
Va escriure també alguns llibres de caire literari passat infant; Carles,
i biogràfic com és el cas de: La novel·la del besavi Santiago↑ i Pilar,
(1944, 1969), i Sunyer metges, pare i fill (1944). traspassada infant.
Al llarg de la seva trajectòria professional ha Es va casar amb
rebut nombroses distincions d’entre les quals: Carme Cuberta Aro-
Doctor “Honoris Causa” per la Universidad de las, de la Jonquera, i el matrimoni va tenir cinc
Toulouse (1922), així com de la Universidad fills: Josep, Carolina, Núria, i els bessons Oriol i
Central de Venezuela (1947), Membre Honorari Carles. Va estar molt vinculat a Roses, lloc on
de l’Academia de Medicina de Buenos Aires estiuejava de petit i adolescent, i va ser on tras-
(1919), de l’Acadèmia de Medicina de París lladaren les seves despulles.
(1947), de l’Instituto de Ciencias de Coimbra Va estudiar la carrera d’Enginyer industrial
(1919), de la “Kaiserlich Deutsche Akademie der (1908), i va exercir la professió a l’empresa
Naturförscher”, Halle a. S. (1937), de la Real Sociedad Anónima Española Körting (1910). Va
Academia de Medicina de Montevideo, Membre dedicar-se a la docència i va ser professor i direc-
d’Honor de l’Asociación Médica Argentina, de tor de l’Escola Municipal d’Arts (1911-1931) i de
l’Asociación Científica Argentina i Titular de la l’Escola Superior d’Agricultura de la Diputació
Càtedra “Ramón y Cajal” a la Universidad de Barcelona (1916-1924). Va formar part del
Buenos Aires (1919). Membre Honorari-Fundador Consell de Pedagogia de la Diputació de
de l’Asociación Venezolana para el Avance de la Barcelona (1916-1924), i de la Junta de Museus
Ciencia (1950). Membre Honorari de la Sociedad de Barcelona (1934-35).
Argentina de Biología (1941) i de les Societats de Establerta la Generalitat Republicana, es va
Biologia de París, de la Belga, de la Society for presentar a la candidatura d’Esquerra Republi-
Experimental Biology and Légion d’Honneur cana com a independent, va ser diputat (1931-
(1920). Premi “Pourat de l’Institut de France” 1933), ministre de Treball i Previsió Social del
(Acadèmia de Ciències) pel llibre sobre Sistema Govern de la Segona República (8.X.1933 –
Neurovegetativo (1948). 16.XII.1933), cap del govern català com a con-
Un dels premis més importants va ser el Premi seller delegat (1933), conseller de Finances de
Kalinga (París, 1955), premi creat per una fun- la Generalitat, i alcalde de Barcelona (1934,
dació cultural de l’India i atorgat per la UNESCO. 1936-1937). Després d’esclatar la Guerra Civil
Després del seu traspàs va ser objecte de va ser empresonat al vaixell Uruguay.
diversos homenatges a Barcelona, instituts de Es va haver d’exiliar a França, després a
recerca porten el seu nom, així mateix una sala Londres, on es vinculà al Consell Nacional de
noble de l’IEC, una aula de la Facultat de Medicina Catalunya, el qual va presidir (1940-1945) ocu-
i a l’Hospital Clínic l’Institut d’Investigacions pant-se també de la Junta de Auxilio de los
Biomèdiques August Pi Sunyer (IDIBAPS). A Refugiados Españoles (J.A.R.E., 1942-1943), i
Roses, la residència geriàtrica i un dels carrers de va tenir el càrrec de conseller del Govern de la
la vila porten el seu nom. Generalitat a l’exili (1946-1948). Posteriorment
612
PI
es traslladà a Caracas (1952), on va ser profes- espanyola (Barcelona: 1993), Dietari del primer
sor de Tecnologia a la Universitat General de mig mes de guerra (Londres, 1939) (Barcelona:
Veneçuela, i va ocupar el càrrec de cap de la 1993), El record de Macià en la nit de Nadal: 24 de
Comissió Veneçolana de Normes Industrials del desembre de 1938 (Barcelona: 1994), La guerra
Ministeri (COVENIN). des de Londres: articles per al Ministeri d’Infor-
De jove va publicar els seus escrits a La Publi- mació britànic (1940-1941) (Barcelona: 1996), La
cidad, on coincidia amb gent d’Acció Catalana. Llei Municipal de Catalunya de 1934 (Barcelona:
Altres col·laboracions aparegueren a L’Horitzó, 1997), Des dels camps: cartes de refugiats i inter-
Ciència, Indústria Catalana, Revista de Catalunya, nats al Migdia francès l’any 1939 (Barcelona:
La Rambla i Humanitat. Va reemprendre la tasca 1998), 1939: memòries del primer exili (Barce-
periodística a Londres, treballant per a la B.B.C. lona: 2000), Londres en guerra, 1939-1942:
durant la Segona Guerra Mundial. impressions d’un exiliat (Barcelona: 2006), L’es-
Entre els nombrosos títols publicats en té sobre tructuració d’un estat autònom (Barcelona: 2006).
economia, política, biogràfics i literaris. Cal res- L’any 1954 va guanyar la Flor Natural dels
senyar els següents: Per la cultura obrera: l’acció Jocs Florals de São Paulo i l’any 1963 la Flor
de les nostres escoles professionals (Barcelona: Natural dels Jocs Florals de Montevideo. Va rebre
1923), L’aptitud econòmica de Catalunya (Bar- el nomenament de Mestre en Gai Saber.
celona: 1927-29; Id.: 1983), Estudios sobre la
exportación textil algodonera (Barcelona: 1929), PI SUNYER, Maria
La corda greu (Barcelona: 1937), Del temps de la
(Barcelona, 1884 – 1912) Escriptora
sembra, articles (Barcelona: 1937), La porta
oberta (Barcelona: 1938), Coses i gent de Caracas
Filla de Jaume Pi Sunyer, metge, i de Carolina
(Caracas: 1958), Redreç (Caracas: 1959), El
Sunyer Quintana, va ser la segona de sis ger-
comerç de Catalunya amb Espanya (Mèxic: 1959;
mans: August↑, Maria, Santiago, traspassat
Barcelona: 1974), Vida a la frontera durant les
infant; Carles↑, Santiago↑ i Pilar, traspassada
guerres amb la França (Barcelona: 1966), Maria
infant. Es va casar amb un seu cosí Lluís Sunyer
Pi Sunyer i el seu temps (Barcelona: 1968), Aquell
Molinas, metge, i el matrimoni va tenir dos fills:
verd anglès (Barcelona: 1977), Patriotas america-
Jaume i Irene.
nos en Londres (Caracas: 1978), Una interpreta-
ció de l’Empordà. Va escriure a la revista Feminal, dirigida per
Carme Karr. Va preparar guions per a obres de
Entre els llibres de memòries s’hi compten: La
teatre. Va establir relació amb representants
República y la Guerra: memorias de un político
femenines de la literatura i el teatre com Margaritu
catalán (México: 1975) i La guerra, 1936-1939:
Xirgu i Caterina Albert↑, i va mantenir corres-
memòries (Barcelona: 1986). El Consell Nacional
pondència amb escriptores italianes, alguna
de Catalunya 1940-1945 (Barcelona: 1978), i
destacada feminista.
Memòries de l’exili (Barcelona: 1979).
Va morir a l’edat de vint-i-vuit anys, de tuber-
També va fer algunes incursions en el camp de
culosi.
la poesia, com: La Cançó a Mitja Veu (Barcelona:
1970) i Sonets (Barcelona: 1971; Id.: 1988).
Des de l’any 1986 existeix la Fundació Carles Pi PI SUNYER, Pere
Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, la qual s’ha (Roses, 24.XII.1846 – 4.IV.1928)
ocupat d’editar pòstumament escrits inèdits o ree- Polític i mariner
ditar-ne d’exhaurits: Una veu (Barcelona: 1992),
Tres aventurers italians a Barcelona: Casanova, Fill de Josep Pi Comas, pilot i navegant, de
Cagliostro, Lechi (Barcelona: 1992), Com vaig Roses, i de Maria Sunyer Capdevila. Va ser el
veure Rússia (Barcelona: 1992), Informes a les gran de cinc germans: Pere, Maria, Jaume↑,
autoritats britàniques (Barcelona: 1992), Dietari Joan i Francisco↑. Es va casar amb Enrica Morell
del primer mes i mig de guerra (Londres, 1939) Birba, de Roses, i el matrimoni va tenir dos fills:
(Barcelona: 1993), Catalunya en la Guerra Civil Maria, traspassada infant, i Enric, i, en segones
613
PI
núpcies, es va casar amb la cunyada, Lluïsa com el primer deixeble del seu germà, August Pi
Morell Birba. Sunyer. Des de 1915 va exercir de metge a
Va estudiar a l’Es- Mallorca, on va fer amistat amb el poeta Joan
cola de Nàutica de Alcover i l’escriptor Joan Estelrich, el qual el va
Barcelona (1861- introduir i li va fer sentir a fons la poesia de
64) i a l’edat de Giacomo Leopardi, la qual va marcar la seva visió
vint-i-un anys ja com a intel·lectual junt amb l’obra de Heinrich
capitanejava un buc Heine. Obté la càtedra de Fisiologia per la
mercant fent la tra- Universitat de Saragossa l’abril de 1923.
vessia entre Europa El 1925 fou convi-
i Amèrica. dat a assistir als
Nebot del minis- actes del Bicente-
tre de la República nari de l’Acadèmia
Francesc Sunyer↑ de les Ciències de la
Capdevila, va heretar les seves aficions políti- URSS i fou així el
ques i en època d’estudiant ja es dedicà a la primer català que
difusió de fulls clandestins revolucionaris i de visità la URSS des-
premsa republicana. Després de la revolució prés de la revolució i
de 1868 actuà com a propagandista republicà la guerra civil publi-
de l’Empordà. cant, a la seva tor-
L’any 1885 fixà la seva residència a Sête, on nada a la Revista de
va establir una casa comercial de vins i després Catalunya, l’assaig “La República dels Soviets”
una companyia naviliera. Va ser un dels funda- on va escriure profèticament: “Russia és avui un
dors de la Cambra Espanyola de Comerç i va dels països menys democràtics i lliberals, perqué
constituir el Comitè Republicà Espanyol de Sête els que manen son numèricament febles”.
que va servir d’enllaç entre els republicans de la El 1929 va participar en el XIII Congrés
Península i de l’estranger. Des d’aquí va col·labo- Internacional de Fisiologia a Boston (EUA).
rar assíduament en publicacions periòdiques El 1934 va guanyar el Premi Garí atorgat per
com La Publicidad i El Ampurdanés. la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona
Va ser elegit diputat a Corts per Barcelona pels seus estudis en Fisiologia. Durant aquests
(1905-1907) com a republicà federal, i s’uní a anys, fins l’esclat de la guerra civil, segueix la
Solidaritat Catalana. Tot i ser sol·licitat per presen- recerca científica publicant el llibre Clínica y
tar-se a la reelecció, la malaltia del seu fill el va fer Laboratorio (c. 1930), a més de nombrosos tre-
desistir, abandonà la política i es retirà a Roses. balls d’investigació.
Des del punt de vista polític, l’any 1931 va par-
ticipar en la constitució i fundació del Partit
PI SUNYER, Santiago Radical-Socialista de Marcelino Domingo i el 1934
(Barcelona, 14.IV.1893 – 28.XI.1981) Fisiòleg el d’Izquierda Republicana, amb Manuel Azaña. El
1931 va ésser nomenat pel ministre d’Instrucció
Fill de Jaume Pi Sunyer, metge, i Carolina Sunyer Pública, Marcelino Domingo, vice-president del
Quintana, va ser el penúltim de sis germans: Consell de Instrucció Pública de la 2a República i el
August↑, Maria↑, Santiago, traspassat infant; 1933 subsecretari del mateix departament accele-
Carles↑, Santiago, i Pilar, traspassada infant. Es rant al màxim, juntament amb la Generalitat, el
va casar amb Mercedes Cuberta Arolas, de la traspàs dels serveis d’ensenyament.
Jonquera, i tingueren una filla, Mercedes (la Jon- La guerra civil trobà Santiago i la seva família
quera, 1920 – Barcelona, 1991). Va ser enterrat a la Jonquera i el febrer del 1939 s’exilià a
a la Jonquera, vila on va residir des de 1962. Amélie-les-Bains (França). El 1940 fou nomenat
Va iniciar els estudis de Medicina i Farmàcia a per Lluís Companys membre del Consell Nacional
Barcelona (1910-11/1914), i està considerat de Catalunya.
614
PI
Arran de les circumstàncies creades per la II germans Pi Sunyer, el testimoni escrit de l’escola
Guerra Mundial, el biografiat i la seva família de fisiologia de Barcelona”.
marxaren cap a Amèrica en el Quanza l’últim vai- Era “Miembro de Honor del Colegio de Médicos
xell fletat per la JARE (Junta de Auxilio a los y Cirujanos” de Costa Rica pels serveis prestats
Repubicanos Españoles), junt amb Niceto Alcalá com a assessor, assignat pel govern de Costa
Zamora i Telesforo Monzón (1941). A Amèrica se li Rica, del projecte de la futura Facultat de Medicina
varen oferir les càtedres de Fisiologia i Bioquímica d’aquell país. L’any 1962 el govern de la Repú-
de la Universitat de San Simón (Cochabamba, blica de Panamà li va concedir, en testimoni dels
Bolívia). Es dedicà a la docència i a la investigació, serveis prestats, l’Orden de Vasco Nuñez de
i publicà nombrosos articles a La Gaceta Médica Balboa en el grau de Gran Comendador.
Boliviana (entre 1943-1952), de la qual també L’any 2006 l’Ajuntament de la Jonquera li
formava part de l’equip de redacció. Tasca que dedicà un carrer de la població.
seguí a Panamà per ocupar la càtedra de Fisio-
logia (1952) d’aquella universitat. Durant aquests
PI-SUNYER BAYO, César
anys va assistir a diversos congressos com els de
(Roses, 24.VIII.1905 –
Lima, Buenos Aires, Montevideo i, l’any 1954, va
Ciutat de Mèxic, 11.XI.1997) Bioquímic
ser convidat pel Centre d’Investigacions de la U.S.
Army a Oakridge, Tennessee, per a estudiar els Fill del metge August Pi↑ Sunyer, natural de
darrers avançaments experimentals sobre els Barcelona, i de Carmen Bayo Puig, de Roses. Va
efectes biològics de les radiacions nuclears. néixer a Roses, però de seguida va anar a viure a
L’any 1962, Santiago i Mercedes tornaren a la Barcelona on va realitzar els estudis primaris, el
Jonquera per residir a la casa pairal de Can batxillerat i es va llicenciar en farmàcia. Es va
Cuberta, encara que en el curs 1968-69 fou con- doctorar a Madrid (1931) i va continuar el post-
vidat a incorporar-se com a professor de Fisiologia grau a l’E.W. Institut F. Biochemic i al Pathology
i cap del departament de Ciències Fisològiques de Institute de Berlín.
la Universitat Autònoma de Madrid. Va ser professor de bioquímica a la Universitat
En aquest període (1962-1981), es va dedi- Autònoma de Barcelona (1933) i secretari de la
car fonamentalment a traduir obres científiques Societat Catalana de Biologia (1933-1939), de la
a l’espanyol, preferentment per a l’editorial qual en va ser nomenant membre de mèrit.
Salvat. Tasca que ja havia dut a terme en els ini- Després de la guerra civil es va exiliar a Mèxic
cis de la trajectòria professional: va col·laborar (1939), on va desenvolupar diverses tasques de
conjuntament amb August Pi Sunyer en la tra- responsabilitat relacionades amb la seva espe-
ducció de l’alemany de Prácticas de fisiología: cialitat. Va mantenir estreta relació amb grups
métodos físicos y químicos (Barcelona: 1917), d’exiliats, va ser president de l’Orfeó Català i de
d’Emilio Abderhalden. Va traduir del danès l’Institut Català de Cultura. Va col·laborar en
Neurología (Barcelona: 1929) de Knud H. revistes catalanes editades a la ciutat de Mèxic
Krabbe, i de l’anglès Manual de bioquímica com Quaderns d’Exili, Nova Revista, Pont Blau i
(Barcelona: 1932) d’A.T. Cameron. Xaloc i Vida Nova de Montpeller.
L’any 1970 li va ser restituïda la càtedra de Entre els seus treballs científics més rellevants
Fisiologia de la Universitat de Saragossa, el mateix destaquen “El complex vitamínic B” a Societat
lloc que ocupava quan va esclatar la guerra. Catalana de Ciències Físiques, Químiques, Mate-
Cal destacar les següents obres seves: Bases màtiques (1933), Metabolismo intermediario de
Fisiopatológicos de los análisis clínícos (1950 los hidratos de carbono (1932), Curs de bioquími-
Cochabamba, Bolivia), Charles Darwin: El hom- ca i fisiologia de la contracció muscular (1934),
bre y su obra vistos cien años después (Panamà: Iniciativas para el desarrollo de la industria quími-
1959), Bioquímica (Madrid: 1956), en col·labo- ca mexicana (1945), Descarboxilació biològica de
ració amb el seu germà August escriví La fisiolo- la histidina a histamina (1954), La bioquímica
gia humana (Madrid: 1962). Segons el biografiat dels hidrats de carboni (1966), Homenaje de los
“…aquest llibre seria el testament científic dels catalanes de México al General Lázaro Cárdenas
615
PI
(1971), en col·laboració i Presencia de los catala- PI-SUNYER CUBERTA, Josep

nes en México (México: 1984). (Barcelona, 18.XII.1913 – Roses, 26.VIII.1995)
L’ant 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Advocat i polític
Generalitat de Catalunya.
Fill de Carles Pi↑ Sunyer i de Carme Cuberta
Arolas, de la Jonquera. L’any 1938 es va casar
PI-SUNYER BAYO, Pere
amb Pepita Macau Julià, mestra, natural de
(Barcelona, 25.VII.1918 – 6.V.2001) Economista Palau-saverdera, i varen tenir una filla, Elisenda,
la qual també es va decantar pel magisteri.
Fill del metge August Pi↑ Sunyer, natural de El biografiat va ser conseller de Cultura de la
Barcelona, i de Carmen Bayo Puig, de Roses. Les Generalitat republicana i, durant la guerra civil,
seves despulles es troben a Roses, on va voler juntament amb la seva muller, es va exiliar a
ser enterrat. Anglaterra. Va viure a Londres on va ser repre-
Polític de llarga tradició catalanista, el biogra- sentant del govern de la Generalitat i va crear el
fiat evolucionà des d’un republicanisme federal a Consell Nacional de Catalunya. El matrimoni va
un nacionalisme moderat que el portà a militar a tornar a Catalunya l’any 1948.
les files de Convergència Democràtica de Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya
Catalunya. Qualificat d’home bo i intel·ligent, era des de poc després de la seva fundació el 1931 a
una persona culta, educada i discreta. través de Joventuts de l’Estat Català, va militar a
Després de la guerra civil s’exilià als Estats Esquerra Democràtica de Catalunya (1975-
Units, va estudiar Economia a la Universitat de 1978). Va representar Esquerra Republicana com
Cornell i va ser gerent de la Spanish Books Inc., a diputat a les Corts per la demarcació de
(Nova York, 1947). Més tard, fou professor Barcelona (1980-1982) i com a senador
adjunt a la Facultad de Ciències Econòmiques de (28.X.1982 – 23.IV.1986). Va ser el portaveu del
la Universitat Central de Veneçuela (1948- Gup Parlamentari Mixt, vocal de la comissió
1963), membre del Consejo de Economía d’Assumptes Exteriors, vocal de la Comissió de
Nacional de Venezuela (1958) i Economista-Jefe Defensa, vocal de la Comissió d’Educació,
de Estudios Económicos de Standard Oil Co. Universitats, Investigació i Cultura, vocal de la
New York (1963-1966). Comissió de Justícia, i vocal de la Comissió de
L’any 1967 s’incorporà al Banco Urquijo, a Presidència del Govern Interior.
Madrid, i, al cap de dos anys, es va fer càrrec de Va ser secretari i membre de la junta de
de les activitats industrials del banc a Catalunya, govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona
moment en què va prendre part activa en la recu- (1973-1979). Va ser el promotor de la celebració
peració de la Generalitat. Es va afiliar a Esquerra del Congrés de Cultura Catalana (1975), del qual
Democràtica de Catalunya, que poc després es en va ser el president. President de la Fundació
fusionaria amb Convergència Democràtica de Carles Pi-Sunyer. Va estar vinculat a la comarca
Catalunya juntament amb Trias Fargas i Macià de l’Alt Empordà, a la vila de Roses, on passava
Alavedra, essent el primer conseller d’Educació i llargues temporades i lloc on va morir.
Cultura de la Generalitat amb Josep Tarradellas, Va treballar per a la implantació del jurat a
entre 1977 i 1980, va ser un dels artífexs en la Espanya, per la qual cosa li va ser atorgada la
reimplantació obligatòria de l’ensenyament del Creu de Sant Raimon de Penyafort (1984).
català a les escoles. Va ser senador de represen-
tació autonòmica entre 1982 i 1988.
Va ser director del Departament Industrial del PI SUÑER/SUNYER, Francisco
Banco Urquijo, de Barcelona, i coordinador del (Roses, 6.IV.1857 – Barcelona, 1907)
seu Servei d’Estudis. Metge i polític
L’any 1992 publicà les seves memòries sota
el títol Del vell i del Nou Món: Memòries (Bio- Fill de Josep Pi Comas, pilot i navegant, de
grafies i memòries) (Barcelona: 1992). Roses, i de Maria Sunyer Capdevila, va ser el
616
PI
petit de cinc germans: Pere↑, Maria, Jaume↑, Universitat de Barcelona. Va ser seguidor del
Joan i Francisco. Es va casar amb Júlia Sunyer fisiòleg francès Claude Bernard. Per la seva tasca
Quintana, natural de Barcelona, i el matrimoni va clínica se’l pot considerar un dels grans patòlegs
tenir cinc fills: Josep Maria, Carolina, Francesc, del segle XIX aplicant els seus coneixements a la
Ferran i Mercè. docència i ha estat qualificat com “un dels crea-
Va estudiar la carre- dors de la medicina científica catalana”. Va morir
ra de medicina i es a l’edat de quaranta-sis anys de tuberculosi.
va especialitzar en El 1886 va ingressar a la Reial Acadèmia de
oftalmologia. Medicina de Barcelona, i el seu discurs de recep-
Va intervenir en ció va versar sobre “La patología del edema”,
política, i va pertà- publicat posteriorment amb el títol de Doctrina
nyer al partit repu- moderna del edema (Barcelona: 1897).
blicà federal, i va Va participar en molts congressos de Medicina
contribuir a recons- i va ser membre de la redacció de la Gaceta
truir el partit a diver- Médica Catalana (1887-1889), i va col·laborar
ses poblacions de en nombroses publicacions especialitzades. Va
les comarques giro- presentar comunicacions i va pronunciar discur-
nines, especialment l’Escala i Cadaqués. Va sos com: “Un caso de tuberculosis intrauterina”
col·laborar en les publicacions El Nuevo (comunicació presentada al Congrés de Ciències
Régimen, de Madrid, i a El Federal, de València. Mèdiques de Barcelona, 1888). Va prologar la
Juntament amb Laporta, Roig i Armengol traducció espanyola del doctor Eichhorst, El
encapçalà l’escissió procatalanista Catalunya diagnóstico médico.
Federal, però va tornar a la disciplina del partit. Va publicar: Acción fisiológica de la digital y
Presidí el consell Federal Regional i el 1904 va su valor clínico en el tratamiento de las afeccio-
ser elegit diputat provincial per Sabadell i nes cardíacas (Barcelona: 1876), Memoria
Terrassa. S’adherí a Solidaritat Catalana (1906). sobre la fisiología patológica de la ataxia loco-
És autor de l’obra El problema catalán motriz, tabes dorsalis, y la esclerosis posterior
(Valencia: 1906). de la médula (Barcelona: 1877), Programa del
curso de Patología general con su clínica
(Barcelona: 1884; Id: 1893).
PI SUÑER/SUNYER, Jaume
L’obra Acción fisiológica… va ser premiada
(Roses, 8.I.1851 – 16.IV.1897) Metge per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de
Barcelona (1875), amb la Medalla d’Or.
Fill de Josep Pi Comas, pilot i navegant, de
Roses, i de Maria Sunyer Capdevila, va ser el ter-
cer de cinc germans: Pere↑, Maria, Jaume, Joan PI VIDAL, Maria del Roser
i Francisco↑. Es va casar amb Carolina Sunyer (Figueres, 9.VIII.1847 – Vic, Osona, 1.XII.1915)
Quintana, filla de Francesc Sunyer↑ Capdevila, i Religiosa carmelita
el matrimoni va tenir sis fills: August↑, Maria,
Santiago, traspassat infant; Carles↑, Santiago↑ Setena filla del professor del Col·legi d’Huma-
i Pilar, traspassada infant. nitats de Figueres, Jeroni Pi↑ Dalmau i de Maria
Va estudiar a Figueres, i medicina a les Vidal Domènech.
Facultat de Medicina de Barcelona i a la de San Va assistir al col·legi de les Escolàpies, de
Carlos de Madrid, on es va graduar amb matrícu- Figueres. A l’edat de trenta-tres anys va vestir
la d’honor l’any 1874. El 1876 va guanyar, per l’hàbit al convent de clausura de les carmelites
oposició, la plaça d’ajudant de clínica a descalces de Santa Teresa de Vic, va prendre el
l’Hospital de Santa Creu de Barcelona, va ser nom de Roser de la Purificació i en va arribar a
professor de la universitat i el 1882 va aconse- ser infermera, tornera, subpriora i priora (1901-
guir la càtedra de Patologia General de la 1904 i 1907-1910).
617
PI
Va escriure notes espirituals i poesies, algu- Va dirigir i coordinar l’obra El archipiélago fili-
nes en català, publicades pòstumament en el lli- pino. Colección de datos geográficos (Washington:
bre La Madre Rosario de la Purificación: reliquias 1900, en 2 volums), que va obtenir Medalla d’Or
espirituales recogidas por sus hijas sobrevivien- de Sant Luis de Misuri (1904), i va escriure
tes (1880-1915) (Vich: 1917). Informe sobre los moros de la isla de Mindanao
obra que fou traduïda a l’anglès i estava prepa-
rada per ser publicada a la impremta de Nova
PI VIDAL, Pius York, The Messenger.
(Figueres, 28.III.1843 – Barcelona, 18.XII.1922) Són de la seva autoria: Disertación sobre la
Jesuïta venida de san Francisco Javier a Filipinas
(Manila: 1909) segons el biografiat poc proba-
Cinquè fill del professor del Col·legi d’Humanitats ble, La muerte cristiana del Doctor Rizal (Manila:
de Figueres, Jeroni Pi↑. Va estudiar el batxillerat a 1909), Puntos espirituales brevísimos para
la ciutat natal i lleis i Filosofia i Lletres a Barcelona, meditación o plática (Barcelona: 1921) obra en
posteriorment va estudiar Teologia i dret canònic i la qual deixa el seu testament espiritual.
va ser ordenat prevere (Girona, 16.III.1872).
Va ser professor suplent de llatí i castellà de
PIBERNAT, Nasari
l’Institut d’Ensenyament secundari de Girona, des-
(Castelló d’Empúries, s. XVIII) Mestre forjador
tituït per Bergnes (23.IV.1870), per no haver volgut
jurar la Constitució de l’Estat. Posteriorment esde-
vé professor de la Universitat Lliure de Girona, on Autor de la reixa de la capella de Sant Sebastià,
va impartir les assignatures Introducció a l’estudi de l’església parroquial (1760).
del Dret, principis de Dret natural i elements del
Dret romà (1r curs) (1870-1871) i Dret romà PICAS PONS, Francesc d’Assís
(segon curs) (de 1871 a 1874). (L’Ametlla de Merola, Berguedà, 2.X.1921)
Va ser nomenat vicari general del Bisbat de Vic Escriptor i agent de duanes
(1876), i canònic amb la dignitat de xantre
(1877). Va ingressar a la Companyia de Jesús Fill de Marc Picas
(Veruela, 1881) i després d’estar en diferents Ornosa, dedicat a la
comunitats i exercir l’ensenyament, l’esperit mis- indústria tèxtil, i
sioner el va portar a les Filipines el 1890 on hi va d’Antònia Pons Sol-
romandre per un període de vint-i-quatre anys. A devila, ambdós de
Filipines va ser secretari del pare Pau Pastells↑ l’Ametlla de Merola.
(1890-92). Va ser superior a Zamboanga (1892- Casat amb Sara
1896) i, a partir de 1896, va succeir el pare Ricart Genís Font, d’Agu-
com a Superior de la Misión de las Filipinas. Un llana, el matrimoni
període molt difícil va ser el de la guerra hispano- ha tingut dos fills:
americana, en el qual va haver d’evacuar la comu- Francesc i Anna
nitat jesuïta de l’illa de Mindanao. Maria. Va instal·lar-
Va transformar l’Escuela Normal de Maestros, se a la comarca en establir una agència de tran-
en col·legi de segon ensenyament i l’any 1904 es sitaris a la Jonquera.
va convertir en Seminari Diocesà, i va rebre el De profundes idees religioses, la seva produc-
nom de Seminario de San Javier. Va dirigir el ció periodística s’ha caracteritzat per defensar
Seminari (1905-1910) i va passar un temps a la els representants de l’església, treure de l’oblit
residència de Cotabato (Mindanao, 1910- els qui foren assassinats pels comitès revolucio-
1912). L’any 1914 va tornar a Espanya i va ser naris i denunciar els actes menyspreables come-
pare espiritual del Col·legi de Barcelona, el sos durant la guerra civil.
Col·legi del Sagrat Cor del carrer de Casp fins a la Autor del text i la realització dels Pastorets que
seva mort. es representen a l’Ametlla de Merola coneguts
618
PICHOT
amb el nom d’Els pastorets de l’Ametlla o també Joaquim Mandado↑, i Montserrat, amb música
com La Flor de Nadal, obra estrenada l’any de Josep M. Castella.
1954, editada diverses vegades i representada També ha conreat la poesia, d’adolescent va
durant mig segle. Els pastorets de l’Ametlla de guanyar l’Englantina en els Jocs Florals Infantils
Merola varen rebre la Creu de Sant Jordi l’any de Barcelona (1935), per Oda a la Bandera.
2007. La Flor de Nadal, versió infantil, va ser
estrenada a la Jonquera l’any 1981.
PICHOT GIRONÈS, Josep
Ha escrit Baldiró i Badoret, pastorets infantils
(Figueres, 1869 – 5.VII.1921) Horticultor
escrits en col·laboració de Joan Serrat, estrenats
l’any 1958 i representats al Tetare Romea en el
cicle de Nadal a partir de 1959 i també al Teatre Fill de Ramon Pichot
Municipal El Jardí, de Figueres, i a Sant Llorenç Mateu, dedicat al
de la Muga. negoci d’importació
i exportació de colo-
Col·laborador d’Hora Nova, Empordà, Cata-
nials, i d’Antònia
lunya Cristiana, L’Esquerda de la Bastida, Obra
Gironès Bofill, bar-
Cultura Mariana o Butlletí Hispania Màrtir, entre
celonins vinculats a
altres.
Cadaqués i Figue-
Altres obres escrites pel biografiat per a ser res. Va ser el gran
representades: Vides concèntriques (estrenada a de set germans: Jo-
Girona, 1944), Els bandolers de Cantallops, sar- sep (Pepito), Ra-
suela (estrenada a l’Ametlla de Merola, 1951) mon↑, Antonio, Mer-
amb música de Josep M. Jordà i Josep Conangla; cedes, casada amb Eduardo Marquina; Maria de
Amor triomfant, sarsuela en tres actes, (estrena- Lourdes↑, Lluís↑ i Ricard↑.
da a l’Ametlla, 1952), amb música de Josep
Conegut popularment com Pepito, al igual
Conangla; A Montserrat falta gent, sarsuela en un
que els seus progenitors, va ser amic íntim del
acte (estrenada a Navàs, 1954), amb música de
notari Dalí, i va influir en la vida del seu fill,
Josep M. Castella; Vuit dies en família (estrenada
Salvador Dalí↑. Casat amb Àngela Gironés Bofill,
a Molins de Rei, 1955) Premi Molins de Rei; Més
de Barcelona, germana de la seva mare, el matri-
enllà de la carn (estrenada el 1959); N’Eugènia la
moni no va tenir fills.
d’Oliver o més dama que cavaller, drama medie-
Dissenyà els jardins del Parc Bosc. Com a
val (estrenat al Teatre Faràndula de Sabadell,
republicà federal nacionalista va intervenir en la
1959); Història de Josep (fill de Jacob) (estrena-
política municipal figuerenca, essent-ne regidor
da a Sabadell, 1959); Crist de nou crucificat o
(1914-1917). Va col·laborar a L’Art del Pagès
entre el terror i l’esperança (1999), ambientada
(Barcelona).
durant la persecució religiosa a Barcelona, l’any
Gran aficionat a la fotografia, se sap que va for-
1936, i La família de Simó-Pere (1999).
mar part del jurat del Concurso Fotográfico de la
Ha escrit també: L’ombra de Déu (Figueres:
Juventud Artística Figuerense (Figueres, 1905).
1990), Les llàgrimes del cardenal Vidal i Barraquer
(Barcelona: 1994), El tèxtil a Catalunya: fets i cos-
tums en els segles XIX i XX: cent cinquanta anys PICHOT GIRONÈS, Lluís
d’història (Barcelona: 1997), El testimoni dels avis (Barcelona, 1887 –
(2000), Mossèn Jacint Verdaguer, poeta de Maria Perpinyà, el Rosselló, c. 1960/63) Violinista
i de la fe del poble català (Barcelona: 2003),
Història de la persecució religiosa a Catalunya, Fill de Ramon Pichot Mateu, dedicat al negoci
1936-1939 (Figueres: 2008) va rebre el Premi d’importació i exportació de colonials, i d’Antònia
Martirial Hispania Martir, i El Sant Crist de la coça Gironès Bofill, barcelonins vinculats a Cadaqués i
(2008), llegenda popular del Berguedà. Figueres. Va ser el penúltim d’una nissaga de set:
Ha escrit la lletra de les sardanes: L’Aplec de Josep↑ (Pepito), Ramon↑, Antonio, Mercedes,
Santa Llúcia a la Jonquera amb música de casada amb Eduardo Marquina; Maria de
619
PICHOT
Lourdes↑, Lluís i Ricard↑. Es va casar per dues PICHOT GIRONÈS, Ramon

vegades, essent la segona muller una deixebla (Barcelona, 9.VIII.1872 –
francesa. París, França, 2.III.1925) Pintor
Va iniciar els seus
estudis a Barcelona Fill de Ramon Pi-
amb el compositor chot Mateu, dedicat
Gay i va estudiar al negoci d’importa-
violí amb el violinis- ció i exportació de
ta belga Grikboom. colonials, i d’Antò-
Més tard, va establir nia Gironès Bofill,
contacte amb el barcelonins vincu-
mestre francès Jac- lats a Cadaqués i
ques Thibaut esde- Figueres. Va ser el
venint el seu deixe- segon de set ger-
ble preferit. mans: Josep↑ (Pe-
Va formar amb el seu germà Ricard↑ i Lluís pito), Ramon, Anto-
Bonaterra↑ el Trío Hispania. nio, Mercedes, casada amb Eduardo Marquina;
Maria de Lourdes↑, Lluís↑ i Ricard↑.
Dotat de molt bones qualitats per a la peda-
Es formà a Barcelona i a París.
gogia, es va dedicar a la docència particular, i va
De jove va ser amic d’Eduardo Marquina, que
formar diversos violinistes de renom.
va ser cunyat seu, i de Luis de Zulueta.
Va estar integrat a la Colla del Safrà. A
PICHOT GIRONÈS, Maria de Lourdes Barcelona freqüenta els ambients modernistes
(Barcelona, 13.VI.1879 – Nova York, 20,VII.1943) de la taverna Els Quatre Gats essent el portador i
Cantant d’òpera entronitzador més jove dels Grecos de Rusiñol a
Sitges (1894).
Filla de Ramon Va participar en les exposicions de Belles Arts
Pichot Mateu, dedi- de Barcelona (1894) obtenint una menció hono-
cat al negoci d’im- rífica i el 1895 va exposar amb Casas a la Sala
portació i exporta- Parés i en l’exposició inaugural d’Els Quatre Gats.
ció de colonials, i El 1898 va participar en el Salon National de
d’Antònia Gironès Paris i va il·lustrar els Fulls de la vida (1898) de
Bofill, barcelonins Rusiñol, amb qui realitzà un viatge a Andalusia
vinculats a Cada- recollint imatges que plasmà en les seves visions
qués i Figueres. Va de l’España Vieja exposades el 1899 primer a
ser la cinquena de Madrid i després a Barcelona.
set germans: Josep↑ De la seva producció durant l’estada a
(Pepito), Ramon↑, Cadaqués va exposar a la Sala Parés el 1901
Antonio, Mercedes, casada amb Eduardo sense gaire èxit. Més tard s’instal·là a París, i
Marquina; Maria de Lourdes, Lluís↑ i Ricard↑. exposà als salons dels Indépendants, Automme,
Es va casar amb el compositor català Joan Gay Beaux Arts i Orientalistes i amb Picasso a la
Planella (1897), i va ser coneguda artísticament Galeria Weill (1902). La seva exposició de 1910
amb el nom de Maria Gay. Va ser mezzosoprano. va ser molt elogiada per Apollinaire.
Va debutar amb el paper de Carmen (Brussel·les, Torna a exposar a la Sala Parés el 1912, a
1902), i l’any 1906 va cantar a l’Scala de Milà on Madrid el 1915 i a la Sala Dalmau el 1918.
va coincidir amb el tenor Giovanni Zenatello, amb Després de pintar a Marsella, les seves darreres
qui va compartir la resta de la vida, motiu pel qual exposicions van tenir lloc a Madrid, al Círculo de
a vegades s’ha parlat d’ella com Maria Gay Bellas Artes, el 1923, i a París, el 1924, al Salon
Zenatello. Va gravar per Columbia. d’Automme.
620
PICHOT
Es va casar amb Laure Gargallo (La Germaine), PICHOT SOLER, Antoni

una famosa model de Montmartre que havia (Figueres, 5.I.1934) Pintor
estat model de Picasso.
La seva obra es pot integrar en un modernis- Fill de Ricard Pichot↑ Gironès, i d’Àngela Soler
me plenament simbolista que copsà l’èxit, sobre- Bofill. Va ser el petit de tres germans: Isabel,
tot a l’estranger, per reproduir escenes de Ramon↑ i Antoni. Casat amb Leocadia Pla, de
l’Espanya folklòrica que molts tenien a la ment. Mérida, descendent d’una família vinculada amb
el món del suro establerta a Extremadura i pro-
PICHOT GIRONÈS, Ricard cedent de Sant Feliu de Guíxols.
(Barcelona, 13.XII.1888 – Cadaqués, 3.II.1973) A Sant Sebastià, va
Violoncel·lista ser deixeble de Juan
Núñez↑ Fernández
Fill de Ramon Pi- (1947), amb qui va
chot Mateu, dedicat treballar figures i
al negoci d’importa- natures mortes i el
ció i exportació de clarobscur. La seva
colonials, i d’Antò- pintura s’orienta cap
nia Gironès Bofill, a l’impressionisme i
barcelonins vincu- es preocupa per la
lats a Cadaqués i llum i el color.
Figueres. Va ser el Va residir a Sant
petit de set germans: Sebastià fins l’any 1964, moment en què s’ins-
Josep↑ (Pepito), Ra- tal·la a Cadaqués i coincideix amb el canvi d’es-
mon↑, Antonio, Mer- til i temàtica. A partir d’ara, el seu estil es carac-
cedes, casada amb Eduardo Marquina; Maria de teritza per composicions realistes de pedres de
Lourdes↑, Lluís↑ i Ricard. Es va casar amb Àngela Cadaqués i del cap de Creus, a les quals propor-
Soler Bofill i dos dels seus fills seran els futurs pin- ciona formes antropomòrfiques i hipnagògiques.
tors, en Ramon↑ i l’Antoni↑. Artísticament signa Antoni Pitxot.
Va començar els estudis musicals amb el Va mantenir estreta relació amb el pintor
compositor Gay, i va rebre les primeres lliçons de Salvador Dalí↑ i va ser un dels col·laboradors més
violoncel del professor belga Gillé. A la mort d’a- propers del mestre. La seva obra està exposada
quest, va continuar els estudis a Barcelona, amb permanentment al Teatre-Museu Dalí, de Figueres,
Dini. Després de tres anys, va reunir-se amb el des de la inauguració (1974). És el director del
seu germà Lluís, a París, i va ser alumne de Teatre-Museu Dalí, patró vitalici i vicepresident
Joseph Salmon i del gran violoncel·lista modern segon de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Pau Casals. El període de 1966 a 1973 treballa per al
A l’edat de disset anys va rebre el Primer Centro Internazionale di Studi sulla Comunicazione
Premi de Violí del Conservatori de París. umana, a Villa Barbariga (Sant Pietro di Stra), i edi-
Va ser el primer violinista de l’orquestra de ten un llibre monogràfic amb l’obra de l’artista.
Pau Casals (1876-1973) i Alfred Corto (1877- Ha realitzat nombroses exposicions, la primera
1962) i, juntament amb el seu germà Lluís i Lluís a la Sala Aranaz-Darrás (Sant Sebastià, 1955),
Bonaterra↑, va formar el Trio Hispania. segueix la Sala Alonso (Bilbao, 1958), Lisboa,
Després de la guerra civil abandona la inter- Madrid i nombroses galeries de tot Espanya. L’any
pretació musical professional i, després de dedi- 1979 participa en l’exposició retrospectiva de Dalí
car-se a diversos afers, opta per un càrrec admi- al centre Pompidou (París); exposa a la galeria
nistratiu, esdevé el representant de l’SGAE André François Petit (París, 1980) i participa en
(Sociedad General de Autores Españoles) de l’exposició Art Catalan Contemporain (Besançon,
Guipúscoa i, juntament amb la família, s’instal·la França, 1982), i a L’art espagnol de l’immigration
a Sant Sebastià. à travers l’Europe al Gran Palais (París, 1982).
621
PICHOT
Conjuntament amb Salvador Dalí participa a l’ex- Conegut amb el nom de Ramon Pichot El Jove.
posició a la Musets Galleri (Aalborg, Dinamarca, A l’edat de tretze anys va descobrir l’afició per la
1984), a l’exposició Effetto Arcimboldo, del pintura al Mas Anglada (Perpinyà), lloc on la famí-
Palazzo Grassi (Venècia, 1987), a Retrat a lia s’havia exiliat durant la guerra civil i va abando-
Catalunya (Cotlliure, França, 1987), Naturalezas nar els estudis de batxillerat i de música. Va ser
muertas (1940-1987) i al Centro de Arte Reina deixeble de Ferran Callicó, aquest li va ensenyar la
Sofía (Madrid, 1987). Exposa al Museu Kunst pintura detallista d’Ingres. Posteriorment, va ser
Palast (Düsseldorf, 2003). deixeble de Josep Pujol i de Salvador Dalí↑.
S’han dedicat diverses exposicions comme- Pintor realista, va seguir les traces del seu
moratives a la seva obra, entre les quals figuren: oncle Ramon Pichot↑ Gironès, de qui va rebre la
Pitxot: obra pictòrica, 1966-1983 (Madrid: influència del figurativisme, però va evolucionar i
1983). L’any 1992 té lloc l’exposició Los Pitxot, va adquirir matisos postimpressionistes dotats
una dinastía de artistas (Madrid), Pitxot: exposi- de gran riquesa cromàtica. Va destacar com a
ció del 17 de juliol al 12 de setembre de 1997 a retratista i en el tractament de la figura, encara
la Fontana d’Or (Girona: 1997). L’any 2008 ha que també va fer algunes incursions en el paisat-
tingut lloc una Exposición Retrospectiva de gisme i la natura morta.
Antonio Pitxot a la Sala del Centro Tomás y La primera exposició va ser a Barcelona (1948),
Valiente de Fuenlabrada (Madrid). però després de ser present a Bilbao i a Sant
Ha escrit diverses obres relacionades amb Sebastià, va ser a Madrid, al Círculo de Bellas Artes
Salvador Dalí, com ara: Casa-Museu Salvador (1954), quan va ser definitivament reconegut. Ha
Dalí. Port Lligat (Barcelona: 1998), en col·labo- exposat en diferents llocs de la geografia espanyo-
ració amb Montserrat Aguer↑, obra traduïa al la com ara a La Pinacoteca (Barcelona 1954 i
castellà, francès, anglès, alemany i rus. 1961); al Salón Cano (Madrid, 1959, 1961); a la
Nomenat acadèmic corresponent per Sala Parés (Barcelona, 1979, 1983, 1986, 1990-
Cadaqués de la Reial Acadèmia Catalana de 1994); a la Galería del Cisne (Madrid, 1980,
Belles Arts (2000), ha rebut el Premi Sirena del 1986), i al Centro Cultural del Conde Duque (Ma-
Consell Comarcal (2007), per haver contribuït a drid, 1992), a Bilbao i a Sant Sebastià.
la projecció de la comarca i, de la mà del rei Joan A partir de 1962 exposa als Estats Units, pri-
Carles, la Medalla de Oro al Mérito de las Bellas mer a les Galleries Frederick Mueller de Miami,
Artes (Cáceres, 2004). després a les Trosby Galleries (Palm Beach,
1962), i cap als anys 70 el marxant novaiorquès,
Hammer, li va obrir les portes de la seva galeria,
PICHOT SOLER, Ramon circumstància que va fer que sovintegés aquella
(Figueres, 8.VII.1924 – Cadaqués, 23.V.1996) capital per a realitzar-hi exposicions (Nova York,
Pintor 1966, 1968, 1970, 1973, 1976 i 1981). El 1979
va exposar al Grand Palais de París i el 1981 a la
Fill de Ricard Pi- Galérie Drouant.
chot↑ Gironès, pro- L’any 1997 el Museu de l’Empordà i l’Ajun-
pietari i violon- tament de Figueres va organitzar una antològica.
cel·lista, músic de
fama internacional,
natural de Barce- PIERA BECH, Joan
lona, i d’Àngela Soler (Llers, 18.VI.1909 – 17.VIII.2001) Eclesiàstic
Bofill, de Figueres,
domiciliats al carrer Fill de Miquel Piera Soler, pagès, de Figueres, i de
de Pi i Margall. Va ser Dolors Bech Giralt. Va estudiar al Seminari de
el mitjà de tres ger- Girona i va ser ordenat prevere el 18 de juny
mans: Isabel, Ra- de 1933. Aquest mateix any va iniciar-se en la
mon i Antoni↑. Es va casar amb Anna Maria Sagi. docència al Seminari-Col·legi Santa Maria del
622
PIJOAN
Collell, del qual en va esdevenir vicerector (1947), de Madrid. Va haver de deixar unes possibles opo-
i rector (1949-1970). Va promoure la consagració sicions per establir-se a Figueres, on va esdevenir
de l’església del santuari annex (1951), la corona- funcionari municipal i va exercir l’advocacia.
ció canònica de la imatge de la Mare de Déu Va mantenir el contacte amb el món del perio-
(1953) i l’ampliació del centre docent. disme a través de diversos rotatius i publicacions
Prelat d’Honor de sa periòdiques. Va ser director de la revista Tramun-
Santedat (des de tana (Lloret de Mar) i va desenvolupar una intensa
1958), va ser nome- activitat com a articulista, havent col·laborat amb
nat Rector Honorari nombroses publicacions d’àmbit comarcal, pro-
del Seminari-Col·le- vincial i supraprovincial com: Empordà, Empordà
gi Santa Maria del Federal, 9 País, Vida Parroquial i Canigó de Figue-
Collell (1970). Va res; Arriba España i Puigsacalm d’Olot; Los Sitios,
ser adscrit a la par- Revista de Girona i Presència de Girona; Tramon-
ròquia de la Sagra- tana de Lloret de Mar, i El Correo Catalán de
da Família de Figue- Barcelona.
res (1970-1983), i Al setmanari Empordà va col·laborar en la
des de 1983 a la secció “Si fa no fa”, després de la seva mort es va
parròquia de Llers. publicar, en un volum, el recull d’articles en els
Va escriure: El monestir i el santuari de la Mare quals queden reflectits un bon nombre de ciuta-
de Déu del Roure. Origen, evolució, decadència. La dans figuerencs de la vida política, social i cultu-
imatge definitivament a Llers (Llers: 1996), Llers. ral Si fa no fa (Figueres: 1997), amb dibuixos de
Recull imprevist, joia inesperada (Llers: 1998). Lleixà↑. El seu estil es caracteritza per la ironia,
la crítica i la provocació.
PIJIULA, Modest La inquietud per la literatura va quedar palesa
en les novel·les i obres tetrals publicades: Su pez:
(Figueres, s. XVIII) Mestre courer
para todos aquellos que sepan creer en historias
de matiz tornasolado (Olot: 1960), amb il·lustra-
Va fondre la campana Maria de l’església parro-
cions de Bartomeu Massot↑, novel·la finalista del
quial de Sant Pere (1756).
premi Misión de Olot (1960), L’última vetlla, La
competició. Obres teatrals: Cincuenta monedas
PIJOAN GÓMEZ, Narcís con esperanza o Beure i bufar no pot ser, i d’as-
(Figueres, 24.X.1931 – 1.VIII.1996) saig: La ruta d’Albert Camus.
Advocat, crític d’art i articulista Posteriorment, la majoria de les col·laboracions
estaran relacionades amb el món de l’art i d’artis-
Fill de Joan Pijoan tes empordanesos, participa en les obres: Sis
Oliveras, amb pas- visions de l’Empordà (Figueres: 1976; id.: 1983)
tisseria al carrer de amb textos de Domènec Moli↑ i Josep Vallès, i
Girona, i d’Armanda il·lustracions de J. Bech↑ de Careda, L. Vayreda↑ i
Gómez Crosas, amb- Felip Vilà↑; El pintor Massanet de l’Escala (Figue-
dós de Figueres. Es res: 1979), El pintor Felip Vilà (Figueres: 1979), Un
va casar amb Elvira tríptic gens críptic: auca i memorial de la macro-
Font Espelt, i el ma- pintura “cinc visions dins un espai empordanès”
trimoni va tenir dos obra dels artistes Ansón, Lleixà, Ministral, Pujol-
fills: Iu i Guerau. boira i Roura (Figueres: 1985) sobre la creació del
Va estudiar Dret mural en homenatge a Salvador Dalí↑ realitzat pel
a Barcelona (1953). Grup 69; Xinet Xang: ventures i desventures de
El 1960 va presentar la tesi Caracteres esencia- Pacífic Vallmajó↑ (Figueres: 1989).
les de la primera página en periódicos de París I en diversos catàlegs de pintors, editats pel Mu-
per a l’examen de grau de l’Escuela de Periodismo, seu de l’Empordà, com les de Pintors surrealistes
623
PINADELL
de l’Empordà (Figueres: 1977), Evarist Vallès. Estudia a l’Escola

Exposició antològica, 1964-1979 (Figueres: Superior de Belles
1979), Exposició antològica de Ramon Reig Arts de Sant Jordi
(Figueres: 1985), Lluís Vayreda Trullol (Figueres: de Barcelona on
1986), Ramon Molons, 1902-1987 (Figueres: assoleix el títol de
1987), Lleixà, cop d’ull endarrera, 1966-1989 professor de dibuix
(Figueres: 1989), Bartomeu Massot, 1923-1974 (1975), posterior-
(Figueres: 1991), Patxè, malls de l’Albera (Figue- ment es llicencia en
res: 1995), Marian Baig Minobis (Figueres: 1996). Belles Arts per la UB
Després de la seva mort, l’Ajuntament de (1982). Es conside-
Figueres li va dedicar una exposició al Museu de ra influït pel pintor
l’Empordà, Narcís Pijoan: exposició homenatge, Puigdengolas de qui
atzucac d’artistes (Figueres: 1997). en va ser deixeble.
Des de 1975 és professor de l’Escola
Massana de Barcelona i, juntament amb la pin-
PINADELL VILANOVA, Lluís
tora Glòria Muñoz↑, funda el Taller de Dibuix i
(Figueres, 1855 – 5.IV.1912) Pintura, dedicat a l’ensenyament artístic. El
Escriptor i músic 1993 estableix el seu taller a Peralada, a l’antiga
església de les monges canongesses agustines.
Fill de Joan Pinadell i de Joaquima Vilanova, amb- El seu estil ha estat qualificat de postimpres-
dós de Figueres. Es va casar amb Maria Gusiñer, sionista. Fonamentalment ha pintat paisatges i
i en el moment del traspàs tenia una filla, alguns interiors, amb alternança d’oli i acrílic
Joaquima. emprant com a suport tela o paper.
Signava amb el pseudònim de Ralip a algunes Ha exposat la seva obra individual i col·lecti-
de les col·laboracions a publicacions periòdi- vament a Barcelona, a diferents indrets de
ques locals com Ampurdán. Se sap que també Catalunya i a Suïssa.
va actuar en algunes formacions musicals.
Va escriure algunes obres poètiques: Dos car-
boneras: pessa catalana en un acte y en vers PINYOL SARDÀ, Miquel
(Figueras: 1879) estrenada el 28 de desembre (Barcelona, 18.IV.1959) Pintor
de 1877 i dedicada als seus amics Juan Pujol i
Frederic Basil↑, No sempre lo amo goberna: Fill de Miquel Pinyol
pessa en un acte y en vers (Figueras: 1879), Montón, de Barce-
L’Apolo: semi-monólech en vers (Figueras: lona, i de Mont-
1895), la comèdia Cumpleanys representada al serrat Sardà Mateu,
Teatre Principal l’any 1896. de Sant Pau d’Ordal
(Alt Penedès). Com-
parteix vivències
PINTO CANAL, Josep Maria amb Montserrat Bo-
(Barcelona, 12.V.1947) Pintor i professor naventura↑.
Artista que s’ha
Fill de Jose M. Pinto Puibert, de Barcelona, format al Cercle
empleat de S.A.F.A. de Blanes, i d’Adela Pla, pro- Artístic de Sant Lluc
fessora de piano, natural d’Alacant, de família i al taller de Fèlix Albajes (1911). Als anys 80 es
d’arrels cadaquesenques. És el gran de dos ger- va instal·lar a l’illa de Mallorca on va residir dos
mans. Casat amb Cristina Estrada, de Barcelona, anys a Sòller i Porto Colom, i des de 1985 viu a
el matrimoni té dos fills: Raimond i Jordi. Vilabertran.
Des de petit ha estat vinculat a la comarca. Segueix l’estil postimpressionista a base de la
L’avi matern era vista de duanes de Portbou, i taca, el color i la llum del paisatge. Ha pintat
des de l’any 1948 la família va estiuejar a Llançà. molts pobles de la comarca i de la Catalunya Nord
624
PLA
i ha exposat a Mallorca, al Ripollès, al Gironès, als PITXOT

Estats Units, a Cadaqués, a Portlligat i a diferents vegeu: PICHOT SOLER, Antoni
indrets de França. És habitual trobar-lo per dife-
rents racons de Figueres pintant del natural. PLA COSTABELLA, Francesc
Ha resultat guanyador en nombrosos concur- (Sant Pere Pescador, 12.XI.1935)
sos als quals ha participat: Premi de pintura a Director teatral
Vilavenut (Alt Empordà), 1995; Premi de pintura
a Igualada, 1996; Premi de pintura a Cassà de la Fill de Miquel Pla
Selva (Gironès), 1996; Premi de pintura al Port Coll, secretari d’a-
de la Selva (Alt Empordà), 1996; Premi de pintu- juntament de For-
ra a Seva (Osona), 1996; Premi de pintura de tià, i Dolors Costa-
Vilassar de Mar (Maresme), 1997; Premi de pin- bella Vilà, de Sant
tura del Port de la Selva (Alt Empordà), 1997; Pere Pescador, va
Premi de pintura de La Fuliola (Urgell), 1997; ser el petit de dos
Seleccionat en el premi de pintura Agrupació germans: Encarna i
Mútua, 1997; Premi de pintura de Vilavenut (Alt Francesc.
Empordà), 1998; Premi de pintura a Igualada, Orfe de pares de
1999; Premi de pintura de Pals (Baix Empordà), jovenet, va viure amb
1999; Premi de pintura de Sant Antoni de l’àvia materna a Sant
Vilamajor (Vallès Oriental), 1999; Premi de pin- Pere Pescador. Casat amb Maria Rosa Quintà
tura de Llambilles (Gironès), 1999; Premi de pin- Pairet, de Roses, el matrimoni ha tingut dos fills:
tura de Castell d’Aro (Baix Empordà), 2000; Miquel i Marta.
Premi de pintura de Salt (Gironès), 2001; Premi Aficionat al teatre, després de la guerra civil va
de pintura de Llambilles (Gironès), 2001; Premi participar com actor amb el Grup Teatral d’Acció
de pintura de Vallromanes (Vallès Oriental), Catòlica. La primera obra en la qual va intervenir
2002; Premi de pintura d’Anglès (La Selva), com a ajudant del director, Celestí Dalmau, va ser
2002; Premi de pintura de Salt (Gironès), 2005. Jo seré el seu gendre (1957). I, la primera obra
Ha realitzat el Cartell de la 7a Fira de l’Horta i dirigida per Pla va ser Una història qualsevol
la poma de relleno de Vilabertran (2008). (1961), en la qual es va ocupar plenament de la
tasca directiva des de 1961 fins l’any 1982.
PIÑERO COSTA, Miquel-Dídac Aquests anys l’activitat teatral es reactivà i a
(L’Escala, 17.XI.1950) Activista cultural partir de l’any 1966 es canvià el nom del grup. Va
deixar de ser el Grup Teatral d’Acció Catòlica i va
Fill de Diego Piñero Candel, de Mula (Múrcia), i néixer l’Agrupació Teatral Elenc Santperenc.
de Carme Costa Torres, de l’Escala, propietaris Entre les nombroses obres representades s’hi
del Cafè de La Platja. Està casat amb Mercè Llop compten els títols: Com si fos un tros de vida,
Aguilà, de Lleida. Blancanegra, Melodia eterna, La mare enamora-
Des de l’any 1977 regenta la llibreria Els da, La ferida lluminosa, Ja vénen els russos, Allò
Trobadors de l’Escala. Implicat en política, va for- que tal vegada s’esdevingué o D’aquesta aigua
mar part de la formació Izquierda Unida (1999). no en beuré, entre altres. Una de les representa-
Ha col·laborat en diverses activitats de la vila i cions amb més ressò va ser La comtessa de
en nombroses publicacions periòdiques: Hora Molins (1995), la qual va itinerar per l’Empordà
Nova, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, l’any 1996. I una de les darreres dirigida pel bio-
l’Associació Arqueològica de Girona, Centre d’Estu- grafiat fou Terra Baixa.
dis Escalencs o els Fulls d’Història Local, de Amb els anys, l’elenc satperenc organitzà una
l’Escala, esporàdicament a l’Empordà, i l’època Mostra de Teatre que se celebrà durant onze anys
final de Canigó. consecutius (1983-1993). Durant una part d’a-
Ha col·laborat en equip amb Joan Badia Homs, quest període el biografiat va deixar la direcció
Benjamí Bofarull Gallofré i Enric Carreras Vigorós. en mans de companys d’escena.
625
PLÀ
L’any 1998, per iniciativa dels membres del PLA PADRÓS, Gemma
grup de teatre i amb el suport de l’ajuntament se (Figueres, 3.IV.1974) Mestra i cantant
li dedicà un homenatge pels cinquanta anys de
dedicació al teatre. Filla de Pere Pla
És el director del grup Tocats per la tramuntana Cantenys, de Boade-
del Casal de la Gent Gran de Figueres. lla, i de M. Dolors
Padrós Fulladosa,
PLÀ ESPARRAGUERA, Emília de Vilamalla. Casa-
(Figueres, 6.X.1933) Locutora i sardanista da amb Jaume Pi-
quer de Barcelona,
Filla de Lluís Plà té un fill i una filla.
Roca, de Girona, i Ha estudiat Ma-
d’Antònia Esparra- gisteri, especialitat
guera Buxó, de Fi- musical, a la Uni-
gueres. versitat de Girona
A l’edat de sis (1992-1995). Ha format part de diverses asso-
anys va acompanyar ciacions Voluntariat a Càrites, i formacions musi-
la seva mare a l’exili, cals com els Ministrers de Figueres, ha estat
a França, i a Argelers membre de diferents corals i mestra a l’Aula de
va experimentar què Música Tradicional i Popular de Catalunya
era un camp de con- (1996-2002).
centració. Amb Mireia Mena i Lurdes Rimalló↑ formen el
Va endinsar-se en el món de les sardanes, grup De Calaix (2001). El grup es nodreix de
quan en començà a ballar, a l’edat de vuit anys. cançons apreses de viva veu o bé extretes de
Als divuit es desplaçava als aplecs més impor- manuscrits i cançoners. Amb un esperit obert a la
tants de les comarques gironines i va establir creació actual, De Calaix, atent als nous corrents
amistat amb gent diversa del món sardanista. musicals, incorpora influències de diversos gène-
Va formar part de la comissió de la Junta del res i introdueix en les lletres d’algunes composi-
Foment de la Sardana Pep Ventura, creada amb cions referències a realitats socials candents,
la intenció d’endegar l’Aplec (1962). sempre amb un esperit crític. Al final de cada con-
Es va casar amb Emili Casademont↑ (22.IV. cert, el trio pretén acostar al públic l’atmosfera de
1968), locutor radiofònic, i va ser a través d’ell que la cançó improvisada fent passar una estona
va iniciar-se a Ràdio Popular de Figueres (1968- marcada per la frescor de l’espontaneïtat.
2000), amb el programa La Nostra Dansa. Pos- De Calaix transforma el seu repertori en una
teriorment, s’ha encarregat del programa sarda- polifonia a tres veus que s’acompanya sovint amb
nístic El palau del vent, a Ràdio Vila-sacra. percussions fetes amb mans, peus o instruments
Des de l’any 1998 ensenya a ballar sardanes rítmics tradicionals com la simbomba, les castan-
al Casal de la Gent Gran, de Figueres, i és la pre- yetes, la pandereta, el timbal o les nyacres. A poc
sentadora dels Aplecs de la sardana de Figueres. a poc, van definint el seu estil: una sonoritat que
Vuit compositors li han dedicat sardanes: Emília elles mateixes cataloguen com a “Nova Polifonia
de Bartomeu Vallmajor, Per tu Emília de Francesc Tradicional Catalana” i que es mostra en els qua-
Mas i Ros, Emília sardanista de Jaume Bonaterra, tre espectacles del grup: Empordà a calaixos, De
Les noies del Foment de Jaume Cristau, Cecília, boca en boca, Escudella de nadales i Calaix de
Emília i Paquita de Francesc Camps, Emília i Cecília sastre; a més també ofereixen xerrades-concerts,
de Pere Fontàs, L’Emília i la Nuri de Figueres d’Al- tallers sobre improvisació, i tallers de cançons de
fons Miàs i L’Emília de Figueres de Joaquim Soms. bressol per a pares i mares amb mainada de 0 a 3
Va ser guardonada amb el premi de l’Obra del anys. Per a 2008 De Calaix cal destacar el nou
Ballet Popular (Barcelona, 2005), per la seva repertori, Fent safareig, en el qual participa com
dedicació a la divulgació del món de la sardana. una integrant més la cantant Marta Rius.
626
PLADEVALL
Actualment, tenen al mercat tres treballs dis- Col·laborador de nombroses publicacions

cogràfics: Pantone 1505, que recull les cançons periòdiques entre les quals s’hi compten: la
del concert Empordà a calaixos; Pantone 368, Revista de Girona, Empordà Federal, Hora Nova
en el qual es troben les cançons del concert De o el setmanari de l’Empordà.
boca en boca i Escudella de nadales del concert S’ha implicat en activitats culturals locals
amb el mateix nom. Aquest darrer disc consta, com l’associació Atenea, de la qual en va ser pre-
segons la revista Enderrock, dins els 10 millors sident (1986-2000). Algunes de les seves
discos de folk del 2007. col·laboracions formen part de miscel·lànies i ha
Han participat en les manifestacions: Fira d’es- participat en l’Enciclòpedia de les Comarques
pectacles d’arrel tradicional (2003 i 2005), gironines (2000 i 2001).
Premis Enderrock (2004), Mediterrània (2004), Gran coneixedor de l’obra de Carles Fages↑
Fora Son, Correllengua (2005), World Music de Climent ha publicat diversos articles sobre el
(2006), Engresca’t, Tradicionàrius (2008). I, en literat i ha tingut cura de l’edició d’algunes de les
els programes: La principal de la nit 2, La principal seves obres: “Tamarius i roses” (Annals IEE,
de la nit 1, Pau i Treva, Tendachent, Fora Son, Tres 1993), “Carles Fages de Climent del centenari a
quartas amb folre (Els Groullers), Gran reserva l’any zero” (Revista de Girona, 2002), coautor de
(Bitayna) o Estabilitat Precària (Miquel Pujadó). la Primera antologia (Figueres: 2002). Es va
El grup va ser guardonat amb el Premi Altaveu encarregar de l’edició i correccions de Cent
2004, per la millor trajectòria professional i l’any Consells d’amor (Castelló d’Empúries: 1994),
2003 va rebre el I Premi Enderrock amb el disc Tots els sonets (Barcelona: 2003), i Somni del
Pantone 1505, com a millor disc de folk segons cap de Creus (Barcelona: 2003).
la crítica. Ha escrit també D’escriptors i d’escriptures
Ha elaborat el dossier pedagògic del Concert (Girona: 1997) i, en col·laboració, Catolicisme i
per a Escoles, organitzat per l’Auditori de Bar- anticlericalisme a l’Empordà del segle XIX: els fets
celona “Metàl·lics”. de Garriguella de 1887 (Figueres: 1987), amb
Alfons Romero↑. És autor del capítol dedicat a l’Alt
PLA PLANAS, Jordi Empordà de l’Atlas literari (Girona: 2002).
(Figueres, 25.III.1949) Professor i escriptor Va escriure el pròleg de l’obra Kiparíssia (Bar-
celona: 1980) de M. Àngels Anglada↑, del Crimen
Fill de Joan Pla Font, en la calle Mallorca (Figueres: 1989) d’Albert
secretari d’ajunta- Padrosa↑ i el de La Principal de Peralada (Olot:
ment, natural de 1990), d’Inés Padrosa↑. També va escriure l’epíleg
Vilademuls, i de Car- de Tiempos de queda (1989) de Ricard Creus.
me Planas Reixach, El treball inèdit: “Hospicis i hospitals de l’Alt
mestra, filla de Na- Empordà”, va ser mereixedor del segon Premi
vata. Té un fill, Arnau, Casajoana de l’Obra Social de La Caixa (Bar-
i una filla, Alba. celona, 1989).
Va estudiar al
Seminari de Girona
(1959-1965). Va PLADEVALL VILA, Enric
estudiar Magisteri (Vic, Osona, 29.X.1951) Escultor
(1972) i es va llicenciar en Filologia catalana
(1977). Ha exercit l’ensenyament a l’Institut de Fill d’Enric Pladevall Font i de Conxita Vila
Formació Professional Narcís Monturiol de Caminals, ambdós de Vic. Va estudiar Belles
Figueres, al Vicens Vives de Girona, a l’Institut Arts, iniciant-se primer en la pintura, però de
Ramon Muntaner de Figueres, a l’Institut de seguida es va sentir atret per l’escultura. Entre els
Cardedeu i, des de 1984, a l’Institut Alexandre inspiradors de les seves obres hi figuren noms
Deulofeu de Figueres, d’on és catedràtic de llen- d’artistes com Duchamp, Miró, Chillida, o
gua i literatura catalanes. Rothko, però el biografiat considera decisiu el
627
PLAJA
regal del fanalet de reis de l’avi i les vivències de Androgyne Planet (Atlanta, EUA, 1996), Gegant
la infantesa a la capital d’Osona, on va tenir oca- del nou mil·lenni (Vic, 1999) o Titan XXI (1999).
sió de viure envoltat d’artesans, manyans, i altres La seva obra es pot trobar a diferents museus i
oficis al cor de Vic. col·leccions particulars, com: Museo de Arte Con-
A la dècada dels 70 s’instal·la a Barcelona, temporáneo de Madrid, Museo de Arte Contem-
després a París i posteriorment a Nova York poráneo de Cuenca, Museu d’Art Contemporani
(1983). Però el reconeixement més important de Barcelona (MACBA), Museu d’Història de la
per a la seva carrera artística li va arribar l’any Ciutat (Girona), Fundación Juan March (Madrid),
1980, a l’exposició de la Fundació Miró. Col·lecció d’Art Avui (Barcelona), Fundació Comte
Des de l’any 2002 de Barcelona, Consejo Superior de Deportes (Ma-
es troba instal·lat a drid), Lehigh Art Galleries Museum (Pennsilvania,
Ventalló, al paratge EUA), Atlanta History Center o Urban Redeve-
anomenat L’Olivar lopment Authority Collection (Singapore).
Gran, seu del taller i Ha rebut diferents beques i premis: Beca del
la Fundació L’Olivar. Ministerio de Cultura (Madrid, 1979), Beca de la
Lloc que li permet la Caixa d’Estalvis de Barcelona per realitzar la
integració de l’art i sèrie d’escultures Titán (1980), Beca Fullbright-
la natura, i la crea- Artista resident al NYU College a Purchase (Nova
ció del jardí d’escul- York), Beca de la Generalitat de Catalunya
tures. En les seves (1990), Beca del Ministerio de Educación y
escultures combina Cultura (Madrid, 1996).
diversos elements: ferro, fusta, coure, zinc o Premis: V Menció Premi Internacional de
bronze. Dibuix Joan Miró (1982), Accèssit a la I Biennal
Una de les primeres obres públiques va ser per d’Art F.C. Barcelona (1985), I Premi d’Escultures
encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona dins el Ciutat de Borriana (1990), I Premi de la XIII
marc de promoció Olímpica de la ciutat a la plaça Biennal Internacional del Deporte en las Bellas
de l’Àngel (1986). Entre 1988 i 1990 realitza el Artes (1997), I Premi del Centenari III Biennal
Gran Fus per a la Fundació Miró de Barcelona i el d’Art Futbol Club Barcelona (1999), Realització
Planeta Fus (Estació de tren, Girona). del Premi Ciutat de Barcelona (2000).
Ha participat en nombroses exposicions
col·lectives entre les quals cal destacar: Nova PLAJA, Josep Maria
Escultura Catalana (Barcelona, 1985), Barcelona (Figueres?, s. XIX – XX) Hisendat
Espais i escultures (Barcelona, 1986), Fundació
Gulbenkian (Lisboa, 1990), Journées Catalanes Membre de la junta directiva de la Cambra
a Tunis (Tunis, 1991), Redas Building Sculpture Agrícola Oficial de l’Alt Empordà (1900).
(Singapur, 1993), Escultores Argumentos (Valla-
Va ser el representant de la Societat Vitícola
dolid, 1996).
subministradora d’híbrids pel restabliment de la
Així com nombroses exposicions individuals: vinya.
Vic, Barcelona, Siena (Itàlia), Pennsilvania (EUA),
A més del conreu de la vinya era important la
Nova York (EUA), Johannesburg (Sud-àfrica)
granja d’aviram de la qual disposava.
Singapur, Adelaide (Austràlia), o Melbourne
(Austràlia), entre altres.
Disposa d’obra pública: Osona Mediterrània PLANAS, Teodor
(Vic, 1986), La Font Mutant (Barcelona, 1986), (Terrades, s. XIX – XX) Articulista
Homenatge a Francesc Paracolls (Malla, 1987),
Gran Fus (Barcelona, 1988), Paula (Manresa, A la dècada dels 40 va col·laborar en el setma-
1988), Arquitectura III (Borriana, Castelló, 1989), nari figuerenc Ampurdán.
Planeta Fus (Girona, 1990), Contenidor d’insom- Fou director de la revista quinzenal Publicacions
nis (Vic, 1994), Temple de la pell (Vic, 1995), de la Terra (Terrades, 1928-1935), gràcies a la
628
PLANAS
qual es té coneixement de costums locals, festes, PLANAS CASELLAS, Inés

vilatans i anècdotes de la vida de Llers, Terrades i (Vilanova de la Muga, 31.XII.1906 –
altres pobles de les rodalies. Figueres, 19.V.1996) Primera conductora
d’automòbil de la província de Girona
PLANÀS ARMET, Claudi
Filla de Joan Planas
(Barcelona, 1829 – 13.IX.1914)
Bru, pagès, de Vila-
Empresari del ferrocarril
nova de la Muga, i
Fill de Francesc de Joaquima Case-
Planàs Molist, impul- llas Isaac, de Pera-
sor de la Companyia lada. Es va casar
de Ferrocarrils de amb Josep Gorgot
Tarragona a Marto- Surribas, propietari,
rell i Barcelona, i de Terrades, i el
continuador de la matrimoni va tenir
seva obra. dues filles, Carmen i
Haurà passat a Joaquima.
la història per haver L’any 1920, el seu pare va comprar el mas
aconseguit impor- anomenat la Torre de l’Albert de Palau-saverdera
tants èxits d’infraes- a Josep Maria d’Albert↑ Despujol, i el matrimoni
tructures al país. L’inici rau en la fusió de la seva amb els quatre fills: Montserrat, Inés, Joaquim
companyia de ferrocarrils amb la dels Ferrocarrils (Quimet) i Cèlia, es traslladaren a viure a la nova
Catalans de Barcelona a França per Figueres, així propietat, terme de Palau-saverdera. El pare
va néixer la companyia dels Ferrocarrils Catalans necessitava algú que el portés en cotxe i va espe-
de Tarragona a Barcelona i França. Creat el Consell ronar la biografiada a aconseguir el carnet de
d’Administració, Planàs va ser nomenat director- conduir. A Girona, l’examinador, senyor Ordis, li
gerent i amb dos anys va aconseguir la connexió comunicà que era la primera dona conductora a
ferroviària oriental entre Espanya i França, inaugu- qui entregava el carnet.
rada el 20 de gener de 1878. Va portar el cotxe –un Ford matrícula GE-
Aquesta va ser una de les fites més impor- 2074– des de 1924 fins a 1929, any en què es va
tants per a la història ferroviària de Catalunya, fet casar amb Josep Gorgot Surribas.
que va incidir notablement en l’economia i
demografia de la comarca de l’Alt Empordà, PLANAS CONGOST, Joan
especialment a la vila de Figueres i Portbou, nucli (Navata, 27.XI.1810 – Girona, 4.IV.1886)
que fins llavors només constava de dotze cases i Dominic i escriptor
es trobava adscrit a Colera.
L’acció benefactora de Planàs per afavorir la Fill de Joan Planas,
vila de Portbou va estar complementada amb metge, i d’Isabel
altres dues actuacions: la construcció de l’esglé- Congost. Ben jove-
sia neogòtica, obra de l’arquitecte Joan Martorell net va entrar al
(1881), i la compra dels nous terrenys per al Convent de Predi-
trasllat del nou cementiri municipal (1884). En cadors de Girona,
agraïment, l’Ajuntament li va dedicar un carrer. on professà (1825)
Posteriorment va aconseguir altres resultats i es va graduar el
notables, essent el principal l’enllaç a Barcelona 1832, moment en
amb les línies de Tarragona amb les de Girona què va ser nomenat
(1882); a partir d’aquest moment França i lector en Sagrada
Europa estaven enllaçades per ferrocarril a la Teologia, a Girona.
resta d’Espanya. Al tenir lloc l’exclaustració el 1835 es va establir
629
PLANAS
com a sacerdot secular, es va dedicar a la vida 1871; id.: 1877; id.: 1886) en tres volums. La qua-
parroquial i va ser destinat a la càtedra de filoso- lificada com a millor obra Jesucristo predicador
fia del Seminari de Girona, i va ser ecònom de les (Barcelona: 1877, 2 vols), Regla para las tercia-
parròquies de Calonge (1837-1838), i Bordils rias (Girona: 1869), Asuntos de circunstancias
(1841-1848). (Girona: 1877), Manga. Pláticas dominicales
De retorn a Girona, va fundar i dirigir la Casa (Manila: 1886), Sants exercicis y proposits per
Missió del Bisbat (1851), i va ser decisiu en la los noys y noyas que han de rebrer la primera
fundació del Col·legi-Seminari de Santa Maria comunió. Estrets de la obra escrita en castella
del Collell (1852). Durant el primer any d’e- per lo P. Lector D. Joan Planas Dominico, y trad.
xistència va dirigir el Boletín Oficial Eclesiástico, en catalá per D. F.R. (Gerona: s.d.), El Santuario
on va publicar gran nombre d’articles i va ser fun- de los Angeles, o lectura sobre el modo de hon-
dador director del diari El Norte, òrgan d’expres- rar a la Virgen que en él se venera (Gerona:
sió dels cimarrons des d’on va combatre les doc- 188?), i l’obra pòstuma El misionero apostólico
trines liberals. o Conferencias Teológico-Morales sobre la here-
Va inaugurar els Exercicis a sacerdots a la jía y la superstición y los siete pecados capitales
Casa-Missió de Banyoles, i va ser teòleg consultor (Barcelona: 1887).
del Concili Vaticà I (1869-1870). L’any 1951 l’Ajuntament de Navata li va dedi-
Va ser un gran orador i prolífic escriptor. Desti- car un carrer.
nava els ingressos de les publicacions al mante-
niment d’una escola apostòlica i a fomentar les PLANAS FELIU, Joan
vocacions missioneres d’Orient.
(Santa Coloma de Farners, la Selva, 12.VI.1847 –
Va publicar Symbolum Apostolorum juxta Figueres, 5.I.1896)
mentem et expositionem catechismo roman: Eclesiàstic, compositor i escriptor
scholastico-dogmatico (Gerundae: 1832), El
Querubin de la Iglesia. Panegirico en la solemne
Fill de Jaume Planas, natural de Tordera, i
funcion que los alumnos del Seminario Conciliar
d’Antònia Feliu, de Perpinyà. Va estudiar al
de Gerona, consagraron a [...] Santo Tomás de
Seminari Conciliar de Girona i va ser ordenat
Aquino, 19 Abril 1842 (Gerona: 1843; 1854).
sacerdot (1882). Va ser vicari d’Hostalric, de
Disposa d’una obra de predicació, destinada als
Figueres, ecònom de Begur i, després de superar
preveres, que va tenir gran acceptació: El cate-
les oposicions, rector de Figueres (1889-1896).
quista orador o El Catecismo Romano (Bar-
celona: 1854 2 vols; id.: 1856; id.: 1857; id.: Es va llicenciar a la Facultat de Filosofia i lle-
1862; id.: 1879 6a ed.; id.: 1909 9a ed.), l’obra tres de la Universitat de Barcelona.
va ser traduïda al [...] bisaya-cebunano por Juan Mentre estudiava va ser un dels membres fun-
Félix de la Encarnación (Manila: 1861). Va dadors de l’associació La Jove Catalunya.
escriure també un tractat de teologia pastoral Posteriorment, a Girona, amb Josep M. Simon
Arte pastoral o método para gobernar bien una Jubany va fundar el setmanari català La Vetllada
parroquia (Gerona: 1859; Barcelona: 1860; id.: (Girona, 1881), el primer setmanari català editat
1862; id.: 1880; id.: 1908 5a ed.). Altres publi- a la capital, al cap d’un any traspassà els subs-
cacions foren El Santuario de los Ángeles criptors a La Veu de Montserrat.
(1860), Discurso apologético sobre la virginidad Va alternar el conreu de la poesia amb la
perpetua de María Santísima; que en la solemní- música. Va compondre una Missa de Glòria, una
sima función de desagravio que fue celebrada Missa Pastoril, va deixar inacabada una Missa
en la insigne Iglesia de San Félix de la ciudad de de Rèquiem, tres misses a veus i va posar melo-
Gerona el dia 16 de Mayo de 1869 (Gerona: dia a cançons de les quals havia escrit la lletra.
1869), Asuntos de circunstancias. Obra original Josep Pou Batlle va aplegar les seves poesies
predicable (Gerona: 1869), Virgo praedicanda, en un volum titulat Semprevives (Figueres:
obra original predicable (Gerona: 1869), El cura 1910), també existeix un altre recull amb el títol
en el púlpito. Discursos morales (Barcelona: Poesies (Barcelona: s.d.).
630
PLANELLS
PLANAS PUJOL, Joan Madrid, prop del pare Vallet, lloc on va cantar
(Peralada, 6.I.1915 – missa l’any 1948.
Rosario, Argentina, 13.IX.2001) Eclesiàstic Al cap de poc el destinaren a l’Uruguay, a
Salto (Montevideo) on va residir-hi per un perío-
Fill de Joaquim Pla- de d’uns 20 anys, després fou destinat a Rosario
nas Bigas, pagès, i (Argentina). Es va dedicar plenament a la seva
de Catalina Pujol vocació religiosa preparant exercicis espirituals,
Casanovas, ambdós organitzant trobades religioses i col·laborant
de Peralada. Va ser amb les publicacions de les comunitats on va
el gran de tres ger- viure com la revista Avanzar. El dia 22 de maig de
mans: Joan, Maria i 1998 va celebrar les Noces d’Or de l’exercici del
Geroni, i, per tant, ministeri sacerdotal a Rosario (Argentina), lloc
l’hereu, la qual cosa on va morir. La darrera visita a Peralada va ser
significava que havia amb motiu de la celebració del 80è aniversari,
de continuar l’ofici l’any 1995.
d’agricultor del pare.
Però ell sentia la vocació religiosa i, a l’edat de PLANAS ROIG, Miquel
18 anys, aconseguí anar al seminari. Primer a (L’Armentera, 13.VI.1961) Historiador
Girona, al cap de tres anys, en haver esclatat la
guerra, va haver de deixar els estudis i va marxar Fill de Joan Planas Teixidor i de Maria Roig
cap a Perpinyà, juntament amb el seu pare i Pineda, ambdós de l’Armentera. Llicenciat en
germà, Geroni. Allà es presentà al bisbe, com la Filosofia i Lletres, especialitat Història (UAB,
resta de capellans que arribaven d’Espanya; 1985), va realitzar un curs sobre demografia
aquest, els encaminà al monestir de frares tra- històrica a Institut des Hautes Études des
pencs d’Aiguabella. Lloc on va coincidir amb el Ciences Sociales de París i va presentar la tesina
pare Vallet, jesuïta, que havia fundat els anome- “La població de l’Alt Empordà al règim democrà-
nats Cooperadors Parroquials. Aquesta trobada tic antic” (1986), inèdita.
fou decisiva per al jove Joan Planas, que, en sen- Ha publicat articles a les revistes Manuscrits i
tir els sermons i assistir als exercicis espirituals Pedralbes. Ha escrit la monografia Castelló
donats pel pare Vallet, determinà quedar-se en d’Empúries (Girona: 1987).
l’obra per ell fundada.
Va anar a la casa que tenia la comunitat a
Chabeuil (o Chabuèlh, Valence, França), anome- PLANELLS CRUANYES, Àngel
nada Nazareth. D’allà anava a estudiar al semi- (Cadaqués, 2.XII.1901 – Barcelona, 23.VII.1989)
nari de Valence. Acabada la guerra la resta de la Pintor
família del pare Planas es trobava a Peralada,
però no tenien notícies del jove, resident encara Fill de Francisco
a França (país que portava uns anys patint la Planells Camps, con-
Segona Guerra Mundial). Es donà la coincidèn- fiter, i d’Aurora Crua-
cia que a Peralada va tenir lloc la celebració del ñas [sic] Poch, amb-
nomenament de don Miquel Mateu com a dós de Cadaqués. A
ambaixador d’Espanya a França i Joaquim Pla- la pastisseria fami-
nas decidí anar-lo a veure per demanar-li si, una liar hi freqüentaven
vegada al país veí, li podria aconseguir notícies personatges cada-
del seu fill. Miquel Mateu els va fer portadors de quesencs per a fer
la Valisa diplomàtica i aconseguí salvar la vida tertúlia, entre els
del pare Vallet, de Joan Planas i de tots els cape- qual hi figuraven ar-
llans que li ho sol·licitaren i que la seva vida esta- tistes. Va mantenir
va en perill. Una vegada a Espanya s’instal·là a amistat amb diversos pintors: Mir, Pichot↑,
631
PLAYÀ
Meifren, i Salvador Dalí↑ amb qui va compartir PLAYÀ GIRÓ, Francesc

vetllades juntament amb García Lorca, Buñuel, (Castellgalí, el Bages, 9.IV.1915 –
Éluard, Crevel i Magritte, el pintor surrealista Barcelona, 2.II.1981) Enòleg
belga, entre 1927 i 1929.
L’any 1917 va a Barcelona on aprèn l’ofici de Fill de Josep Playà
gravador i litògraf, però es decanta per la pintura Planell i de Francis-
en la qual ell es considerava autodidacta. Es va ca Giró Cuadrench.
integrar en el món del surrealisme i va escriure en Es va casar amb
defensa d’aquest moviment. Va ser fidel a la pin- Àngela Maset Forca-
tura realista: paisatge, marines i bodegons, i va da i va tenir dos fills:
acabar en el realisme detallista. Josep, periodista, i
Un aspecte menys conegut de Planells és la rea- Carles, enòleg (pre-
lització de ceràmica artística i la seva afició literà- sident de l’Asso-
ria. Algunes de les seves col·laboracions es varen ciació Catalana d’E-
publicar a La Gaceta Literaria, Publicitat (Barce- nòlegs del 2000 al
lona). L’any 1923 realitza la capçalera de la revista 2006).
Sol Ixent (Cadaqués). A partir de 1930 s’instal·la a Va aconseguir el títol de pèrit agrícola i
Blanes, allà col·labora amb la revista Recull. Enginyer agrònom (1936) per l’Escola Superior
Va participar en diverses exposicions a Bar- d’Agricultura de la Generalitat.
celona, a les Galeries Dalmau, a la d’Art Abs- Contacta amb l’Empordà l’any 1935 i s’hi ins-
tracte (1929), i a l’Exposició d’Art Modern Nacional tal·la a partir del 1942. Enviat a la comarca com a
i Estranger (1929), i l’any següent una mostra tècnic adscrit als Serveis de Viticultura i Enologia
individual a les mateixes galeries (1930), a de la Generalitat per assesorar els cellers de la
col·lectives d’art d’avantguarda, a Madrid, la de zona, va ser el primer enòleg de l’Empordà (1935).
Belles Arts (1932), al I Saló d’Independents A partir de 1942, ho fa com a tècnic del Servei
(Barcelona, 1938), d’altres a València o París. d’Enologia i Fermentació de la Diputació.
Gràcies a Dalí va participar en la primera Fou enòleg de la cooperativa d’Espolla (1935-
Exposició Surrealista Internacional a la New 1937, 1942-1981). En el moment de la seva mort
Burlington Gallery (Londres, 1936) convidat per era enòleg de les cooperatives vitivinícoles de
André Breton i Roland Penrose, en la qual hi par- Palau-saverdera, Pau, Vilajuïga, Garriguella, Ra-
ticipaven també els pintors Picasso, Dalí, Miró, bós, Espolla, Capmany i Masarac. Ho havia estat
Óscar Domínguez, Man Ray i Henry Masson. Va també de les cooperatives de Ricardell, Mollet i
participar en l’Exposició logicofobista (Bar- Llançà i de cellers particulars de Garriguella, el Port
celona, 1936), la primera manifestació artística de la Selva, Calonge, Roses i Vilarnadal. En aquells
escandalosa de la qual el gran animador havia anys la feina d’enòleg era poc coneguda, i se’l
estat el crític Magí A. Cassanyes. coneixia amb l’apel·latiu d’“el químic”. Va ser un
La guerra civil va estroncar la seva carrera, ja dels principals impulsors del cooperativisme vitivi-
que va ser mobilitzat. Després, es va veure obli- nícola a l’Alt Empordà i va contribuir decisivament a
gat, en paraules del mateix pintor, a “afegir-se a la la creació de la cooperativa de Garriguella.
fila dels pintors de quilòmetres de paisatges [...] Una placa de ceràmica recorda la seva actua-
pintura per omplir menjadors i alguna sala d’es- ció a la cooperativa d’Espolla. Va ser alcalde de
pera”, a pintar per encàrrec i ho va fer amb diver- Castellgalí entre 1942 i 1950.
sos pseudònims. Va fer classes a les Escoles Pies
de Blanes per espai de vint-i-cinc anys. Tot i amb PLAYÀ MASET, Josep
això, va exposar a la Galeria René Metras (Bar- (Castellgalí, el Bages, 1.II.1957) Periodista
celona, 1969, 1970), L’Havana (1951?), i a Pine-
da de Mar. Fill de Francesc Playà Giró, enòleg, natural de
L’any 1980 el Museu de l’Empordà (Figueres) Castellgalí, i d’Àngels Maset Forcada, de Garri-
organitzà una exposició commemorativa. guella. Casat amb Laura Casulleras Sánchez, de
632
PLUJÀ
Barcelona, el matrimoni té dos fills Àlex i Xavier. L’any 2004 l’ajuntament de Figueres el va
Va viure i estudiar a Garriguella fins als 14 anys i, nomenar Comissari del Centenari Dalí a Figueres,
després, hi ha viscut ocasionalment. essent coordinador de l’exposició El país de Dalí
Llicenciat en Cièn- (Museu de l’Empordà, Figueres. 2004). Ha estat
cies Econòmiques i coorganitzador de la mostra d’art contemporani
Empresarials (UAB, de Garriguella (1984 a 1994). També ha estat
1982), i Llicenciat vocal de l’associació Amics dels Museus Dalí
en Ciències de la (1994-2009).
Informació-Perio- Premis: Accèssit Fundació Sabater-Furtià
disme (UAB, 1983). (1982) per El rector de Garriguella, un poeta del
Ha estat redac- segle XVIII, amb Antoni Gómez; Premi Tassis
tor del diari econò- Torrent (1988) de premsa comarcal de la
mic 5Días (1982), Diputació de Barcelona per la sèrie “Noticiari
redactor, cap de sec- dalinià” a Hora Nova; Premio Esteban Barcia
ció i redactor en cap (2002) de la Universidad Complutense de
del diari Avui (1983-1989), corresponsal de Madrid al millor treball sobre educació per la
L’Indépendant (1983) i redactor de La Vanguardia sèrie d’articles a La Vanguardia; Premio Así fue.
(des de 1990), on ha tractat temes socials, d’edu- La historia rescatada (2004) per L’enigma Dalí.
cació i cultura. Ha publicat Retrobar la Costa Brava (Bar-
Ha col·laborat als setmanaris locals Hora Nova, celona: 2009), amb Màrius Carol.
Empordà Federal i a les revistes Barcelona metró-
polis, Revista de Girona, Presència, Revista de PLUJÀ CANALS, Arnald
Catalunya. (Garriguella, 23.I.1947) Mestre i geògraf
En col·laboració, ha escrit: Artapalo. ETA des-
prés de Txomin (Barcelona: 1988), amb Antoni Fill d’Andreu Plujà Soler, natural de Garriguella,
Batista; La gran conspiració. Crònica de l’Assem- pagès i comerciant, i de Margarita Canals Soler,
blea de Catalunya (Barcelona: 1991), amb mestra, natural de Palau-saverdera. Casat amb
Antoni Batista; Editorials de La Gazeta de Vich Montserrat Mallol Bosch, de Girona, el matrimo-
(1930-36). Joan Anglada (Vic: 1992), com a ni té tres fills.
coordinador i editor, col·laborador de La secun- Va estudiar magis-
dària a examen (Barcelona: 2002), Què pensa teri a Girona (1967),
Gabriel Ferraté (Barcelona: 2005). professor d’Educa-
La seva relació amb l’Empordà ha quedat ció Física (c. 1970) i
palesa en publicacions i catàlegs col·lectius rela- posteriorment va
cionats amb temes comarcals, com: Carles realitzar estudis de
Fages de Climent. Poètica i mítica de l’Empordà Geografia i Història
(2003); Santos Torroella entre l’art i la poesia (UB, sense finalit-
(Girona: 2004); Jaume Miravitlles. La revolució zar).
del bon gust (Barcelona: 2006). Però, sobretot, Va exercir l’en-
en monografies en què Salvador Dalí n’ha estat senyament a Cada-
el protagonista: Dalí de l’Empordà (Barcelona: qués, Llançà (1996
1992), amb fotografies de Meli; L’Alt Empordà fins a la jubilació), a primària i secundària.
(Barcelona: 1992), El camí de Púbol (Figueres: Mentre estava a Cadaqués va compaginar l’acti-
1997, traduït a quatre lengües) amb Antoni vitat pedagògica amb el submarinisme, essent
Pitxot; L’enigma Dalí (Barcelona: 2004) amb juntament amb el seu cunyat un dels principals
Màrius Carol; El país de Dalí (Figueres: 2004) corallers de l’indret.
coordinador, Salvador Dalí (1904-1989) (Barce- Ha coordinat i impartit cursos de temes medi-
lona: 2004); Salvador Dalí, la gare de Perpignan ambientals. Va ser comissionat pel Departament
(Colònia: 2006). de Medi Ambient com a responsable de Coor-
633
POCH
dinació dels Espais Especialment protegits de la dedicar als metges gironins De naturae malitia
Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi aetatem superante et de impotentia ad copulam
Físic i primer director del Patronat Montgrí-Medes. carnalem (Gerundae: 1637).
Ha col·laborat a la revista llançanenca La
Farella i a la Revista de Garriguella. Ha publicat
diverses obres relacionades amb el cap de Creus POCH GOICOECHEA, Joan Antoni
i el poble d’on era originària la seva mare. (Girona, 27.VI.1958) Il·lustrador i professor
Ha escrit: Estudi del Cap de Creus. La Costa.
Diccionari toponímic, etimològic i geogràfic Fill d’Antoni Poch
(Girona: 1996), 30 itineraris submarins (amb ver- Hugas, de Girona, i
sió castellana, francesa, anglesa i alemanya) (Bar- de Lluïsa Goicoe-
celona: 1998; Girona: 2001); El Cap de Creus: 60 chea Romana, de
itineraris de Portbou a Roses (Girona: 2000), La Barcelona, és el
Costa del Cap de Creus (amb versió francesa) mitjà de cinc ger-
(Girona: 2001), Llançà al segle XVII (Figueres: mans. Casat amb
2003), Palau-saverdera: mil anys de senyors i M. Àngels Garde-
pagesos (Girona: 2003), Molinàs: Sant Miquel de lla↑ Quer, el matri-
Colera (Figueres: 2005), Palau al segle XX: gestió i moni té dues filles.
vida municipal a través de 22 alcaldes (Girona: Llicenciat en Filo-
2005), Els Vilamarí i el Castell de Palau-saverdera logia catalana, exer-
(Palau als segles XIV, XV i XVI) (Girona: 2007), 135 ceix de professor de llengua catalana a l’IES
platges del Cap de Creus (Girona: 2008), Recull Ramon Muntaner, i des de l’any 2007 n’ha assu-
genealògic de quatre nissagues gironines retroba- mit la direcció.
des a Llançà al segle XX (2008). Signa sota el pseudònim de “Jap” (=tipus
Ha col·laborat en les monografies: Guia del perillós). És col·laborador habitual del diari El
cap de Creus (Sant Lluís, Menorca: 2003, traduï- Punt, amb l’acudit diari “La punxa d’en Jap”, des
da al castellà, francès, anglès i alemany); amb d’on exerceix l’humor crític envers la política
Josep M. Dacosta↑ i fotografies de Jordi Puig↑, estatal, catalana, els esports o l’economia. Va
Jaume Serrat i Miquel Pontes, Patrimoni, turisme crear la sèrie “Quima guspira”, amb guions d’Àn-
i desenvolupament local (Girona: 2003); en gels Gardella. Ha estat l’il·lustrador de la major
col·laboració, Llibre de Sant Silvestre (Figueres: part dels contes escrits per la seva muller.
2005) i L’Albera. Arquitectura popular i tradicio- L’any 2001 va ser distingit amb el premi UdG
nal (Girona: 2007) amb diversos autors. l’Àngel de Girona de Comunicació, en reconeixe-
Ha realitzat la cartografia de Les ordinacions de ment a la seva aportació a l’humor gràfic de
la pesquera de Cadaqués: s. XVII – XVIII (Palamós: premsa.
2006).
En tràmit de publicació pendents per a 2009:
Garriguella al segle XX, dedicat a Demetri Escarrà POCH JULI, Josep
Vidal; Colera, 20 edificis medievals de Llançà i Els (L’Escala, 1866 – ?, 5.VII.1946) Militar
Climent de la Selva de Mar, una nissaga oblidada.
Va ser guardonat amb el Premi Tramuntana De jovenet, a la població natal, era pescador. Va
del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (30.IV. ingressar a l’exèrcit, al regiment d’infanteria de
1997). Múrcia. L’any 1990, va embarcar rumb a Manila
(Filipines), d’on va tornar l’any 1895. Va anar a
POCH, Jeroni lluitar a la guerra de Cuba, i gràcies a les seves
(Fortià, s. XVII) Metge actuacions va rebre nombroses condecoracions,
primer la graduació de capità i la de San
Es va establir a la ciutat de Girona on va exercir la Fernando. Va lluitar a l’Àfrica (1909) i va ascen-
seva carrera professional, amb el càrrec de dir a la graduació de general. L’any 1923 va ser
metge titular. Va escriure una obra, la qual va general i el 1932 general de brigada.
634
PONT
Va rebre diverses condecoracions: la Cruz de (Barcelona: 1790) i Informe de los efectos de la

Plata del Mérito Militar pensionada por las ope- quina calisaya y de otras, dado al mariscal de
raciones de Joló (Filipines, 1895), Cruz de la campo D. Juan Escofet, comandante del cordón
Real y Militar Orden de San Fernando, Cruz, de Figueras (Barcelona: 1793) i Retrato de la
Placa y Gran Cruz de la Real y Militar Orden de tarántula (Barcelona: ?).
San Hermenegildo (Cuba, 1918, 1932 i 1941).
PONS MORNAU, Ramon
POLL I LA PUÇA, El (Figueres, s. XVIII – XIX) Metge
vegeu: TORRES BECH, Amadeu
Fill de Francisco Pons↑. Va estudiar a Cervera. Va
POMÉS ROIG, Avel·lí ser becari de l’Ajuntament de Girona a l’Escola
(Cadaqués, 16.X.1880 – 1.V.1957) Comerciant de Medicina de Montpeller (1802-1804), lloc on
es va doctorar i va defensar la tesi “l’XI de
Va emigrar a Cuba, allà va contraure matrimoni Termidor del año IX”. Va publicar Dissertation sur
amb una nadiua de l’illa i el matrimoni va tenir la petite vérole, son inoculation, et quelques con-
deu fills. Dedicat al comerç de peix, va dedicar- sidérations sur la vaccine (Montpellier: 1801).
se a l’engreix de peix a base de vivers i va dispo- A la Reial Acadèmia Pràctica de Barcelona va
sar d’una important flota de vaixells. llegir el discurs El origen de la Medicina (Barce-
lona: 1803) i Analogías que tienen muchas
enfermedades agudas con las crónicas (Barce-
PONS, Francisco lona: 1805).
(Figueres, c. 1750 – Barcelona, 1821) Metge
Va estudiar el batxi- PONT BERGA, Onofre

llerat a Figueres, es (Cadaqués, 1857? – Figueres, 22.VIII.1936)
va graduar a Osca Notari, polític i empresari
(1772), i va revali-
dar el títol a Cer- Fill de Josep Pont↑
vera. Va exercir la Marès, armador i
seva professió a comerciant, i de Con-
l’Empordà –des d’on cepció Berga Falgue-
va estudiar l’epidè- ras, ambdós de Ca-
mia del Llenguadoc daqués. Es va casar
(1782)– i, a partir amb Valentina Ru-
de 1793, va viure a biés Palau (1880),
Barcelona on va assolir molta fama. de Cadaqués, i el
Va ser membre de la Reial Acadèmia de matrimoni va tenir
Medicina de Barcelona i de la Reial Societat de dos fills: Manel, que
Medicina de París. va ser assassinat el
Va publicar els estudis Memoria phisica- mateix dia que el seu pare als arcs del castell de
médica-anathomica a D. D. Jacobo Menus y de Figueres, i Josep.
Llena (1784), Memoria apologética sobre la ino- Va realitzar estudis comercials a Montpeller i
culación de las viruelas por el Dr. Luciano Puig la carrera de notari a Barcelona, però en no
Doller (Madrid: 1787), Observaciones médico- voler-la exercir va entrar a formar part dels nego-
prácticas Dr Juan Sastre y Puig (Cervera: 1788), cis del seu pare, que era propietari de pailebots i
Memoria practica sobre las calenturas putridas disposava de fàbrica de salaó d’anxova, fàbrica
del Ampurdan. Por el maestro de Artes y Doctor de llambordes amb cantera al cap de Creus.
en Medicina..., de la Real Sociedad de Medicina Abans de la fil·loxera arribaren a ser els uns dels
de París y Medico del Hospital y Villa de Figueras més importants exportadors de vi de la província
635
PONT
de Girona. Tenien sucursal a l’illa de Mallorca, a Va ser el promotor de diverses iniciatives: a la

Felanitx i Pollensa, per a la compra i exportació dècada dels 60 va implantar les colònies d’estiu
de vi, mentre que importaren alcohol i sulfats de parroquials, l’iniciador d’ALTEM de Figueres i
França. Durant un curt període (1889-1890) comarca, i el promotor de l’homenatge dels cin-
varen perdre diversos vaixells: Salvador, Gabriela, quanta anys de capellà de mossèn Josep M.
Esperanza i Santo Tomás, i decidiren quedar-se Albert↑. Va ser secretari i coordinador del
amb el Concesi, Valentín i San Francisco, per Patronat de Vilabertran i, a la dècada dels 70, va
mantenir el comerç amb Barcelona i Gènova. ser l’organitzador del pessebre vivent de Vila-
L’augment dels drets de duana amb França va bertran, al claustre de la canònica.
encaminar a intensificar l’exportació de vi, oli i Va escriure Quan Déu ens persegueix, drama
queviures en salaó, envers el mercat de Mèxic i inèdit, representat a Calella de la Costa (c. 1960),
Argentina. Arribaren a disposar de sucursals a l’obra Consumatum est, també inèdita, sobre la
diferents llocs del cantàbric com Colindres Passió representada a l’església Parroquial de
(Santander), Cudillero i Soto del Barco (Astu- Sant Pere sota la direcció de Toni Montal↑, en la
rias), Vivero i Sada (Galicia). qual hi varen treballar: Eduard Bartolí↑, M. Àngels
Tenia interessos també a Alcañiz (Teruel), on Aupí↑, Medard Bosch↑ i Rosalina Carreras↑, entre
disposava de molins per a la molturació d’olis, altres.
dels més importants d’Espanya. Se sap també Ha publicat: Romeria a Recasens: poema
que va establir una central elèctrica, va ocupar- (Banyoles: 1956), Tu, jo, ells… i el pessebre: pes-
se de la pavimentació, arranjament i millora de la sebre vivent de Castell d’Aro (Figueres: 1971),
carretera, i juntament amb la família Dalí va ini- L’Àngel de Nadal: poema (Figueres: 1978),
ciar el servei de cotxes de línia. Poemes de Setmana Santa (Figueres: 1980).
Va arribar a ser president de la Diputació de El programa diari Punt de vista, on tractava
Girona (5.V.1925-1927), durant la Dictadura temes figuerencs i comarcals, va ser guardonat
de Primo de Rivera, i va rebre el nomenament de amb el premi d’Omnium Cultural (1980) la prime-
governador civil interí (1925). Fruit d’aquesta ra vegada que es donava a un programa de ràdio,
experiència va publicar: Memoria de la labor rea- i la poesia Plenitud d’amor va rebre la flor natural
lizada por la Diputación Provincial de Gerona dels Jocs Florals del Casino Menestral de Figueres.
durante el período de Mayo de 1925 a idem de
1927 (Barcelona: 1927).
PONT MARÈS, Josep
(Cadaqués, 1832? – 11.I.1898)
PONT BOSCH, Manuel
Pilot de marina mercant, empressari i polític
(Anglès, la Selva, 21.IX.1928)
Eclesiàstic i tècnic de programació de ràdio
Fill de Josep Pont Riberas i de Margarita Marès
Fill de Josep Pont Aulet, natural d’Anglès, i Emília Palau, ambdós de Cadaqués. Es va casar amb
Bosch Busquets, de Sant Martí Sapresa. Va entrar Concepció Berga Falgueras i el matrimoni va
al Seminari de Girona i va exercir a les parròquies tenir tres fills: Concepció, Maria i Onofre↑.
a la Casa Missió de Banyoles, a Sant Genís de De pilot de la marina mercant, va passar a
Palafolls i a Figueres. Dins la diòcesi, va ser direc- armador i després a comerciant. Des del punt de
tor de propaganda de Càritas diocesana. L’any vista polític era republicà, va ser alcalde en diver-
1994 va demanar la reducció a l’estat laical. ses ocasions, diputat provincial (27.VII.1872 –
Va ser director de Ràdio Popular de Figueres 25.XI.1875), i es va preocupar dels interessos
(1961-1985), lloc on va tractar de programes de comunals.
temàtica diversa: literatura, música, esport, cul- La Casa Pont va tenir anomenada en l’expor-
tura o sardanes. De tendència molt catalanista, tació de vins, el principal negoci d’aquella època.
va emetre el primer programa en català després Havien establert sucursal a Felanitx i a Pollença,
de la guerra.Va ser director i col·laborador de VP per a la compra i exportació de vins, i va ocupar
(Vida Parroquial) (aprox. 1963-1974). un dels primers llocs entre els importadors
636
PORTABELLA
d’alcohol i vi, de França. La fil·loxera (1886) va l’Institut Vacunoteràpic de l’Empordà al carrer

frenar aquella marxa ascendent. A tot això, es va Casades↑ de Còdol, de Figueres.
sumar la pèrdua de diversos vaixells: Salvador, Va fundar el diari El Progreso, juntament amb
Gabriela, Esperanza i Santo Tomás, des de febrer el doctor Zomoza, i va col·laborar en revistes tèc-
de 1889 fins a novembre de 1890 i l’abaratiment niques com Semaine Médicale (París) o Semana
de costos a l’hora de noliejar. Médica (Buenos Aires). Bona part de la seva pro-
Varen diversificar les inversions en construir una ducció bibliogràfica té a veure amb els seus estu-
fàbrica de salaó de peix. Sortiren grans quantitats dis mèdics i l’altra amb la seva vila nadiua, els
d’anxova i sardina en barrils i llaunes a tots els quals foren publicats a la revista cadaquesenca
punts del globus, i amb l’exportació d’oli d’oliva a Sol Ixent, entre els anys 1923 i 1931.
Mèxic, Argentina i altres possessions ultramarines. D’entre els treballs dedicats a la investigació
figuren Contribución al estudio de la lepra en
PONT PELL, Antoni Bonifaci Corrientes (Buenos Aires: 1906), Londres y la
higiene (?), La asociación patriótica española
(Cadaqués, 1867 – Buenos Aires, 1944)
de Corrientes (Buenos Aires: ?), El algodón
Metge i escriptor
argentino. Conferencia dictada en la Casa de
Va estudiar a Girona, es va llicenciar a Barcelona América el 13 de febrero de 1912 (Barcelona:
(1884) i es va doctorar a Madrid (1885). 1912), Casa de América: Memoria que el Dr. An-
Va emigrar a Argentina (1886) on va revalidar tonio B. Pont, en nombre de la Sección de Rela-
el títol (1887) i es va instal·lar a Corrientes. Va ciones Comerciales, dirige a los industriales
ser metge de l’hospital d’homes de San Juan de españoles sobre el cultivo del algodón en la
Dios i director de l’hospital de dones Juana República Argentina y las ventajas que produci-
Francisca Cabral. ría el abrir para él en España un mercado de
Va presidir en Consell d’Higiene Pública. Va importación (Barcelona: 1912).
ser nomenat metge en comissió, pel Departa-
ment Nacional d’Higiene, amb motiu de l’epidè- PONT VIURE, Miquel de
mia de còlera que hi va haver a Mendoza, Rosario (Torroella de Fluvià, 1854 – 17.XII.1917) Hisendat
i Bahía Blanca. Va ser delegat per la província de
Corrientes al Congrés sobre la lepra, celebrat a Fill de Cosme Pont Ribot i de Caterina Viure Aupí,
Buenos Aires (1906) i va proposar, com a solució de l’Armentera. Es va casar amb M. Esperança
al problema leprós nacional, l’aïllament dels Adroher Costa, de Sant Martí Vell, i el matrimoni va
afectats en un sanatori de l’Illa Verde. tenir cinc fills: Josep, Antoni, Lluís, Dolors i Carmen.
Va venir a Catalunya per participar al Primer Va ser alcalde de Torroella de Fluvià (1904), i
Congreso Español Internacional de la Tuber- en qualitat de propietari va pertànyer a diverses
culosis celebrat a Barcelona (1910), on va llegir associacions relacionades amb l’agricultura:
el discurs La influencia de la higiene en la morta- membre de la junta directiva de la Cambra
lidad por afecciones infectocontagiosas en la Agrícola Oficial de l’Empordà (1915), i soci de
ciudad de Buenos Aires y conveniencia de un tra- l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI)
tado comercial entre España y la República fins l’any de la defunció, el 1917. El seu fill Josep
Argentina con ventajas recíprocas en los arance- de Pont Adroher el va succeir com a soci.
les de vinos, aceites y manufacturas, por parte
de España, y de carne, cereales y otros produc-
tos por la Argentina. PORTABELLA RÀFOLS, Lluís
Es va instal·lar a Cadaqués cap a 1914. L’any (Figueres, 22.XII.1923 – Barcelona, 17.XII.1994)
1918, conegut pels cadaquesencs com “l’any de Empresari, promotor musical i mecenes
la grip”, va sobresortir per la dedicació envers els
malalts, l’any següent el poble, en agraïment, el Fill de Lluís Portabella Conte-Lacoste, advocat,
va homenatjar i se li va dedicar la plaça de Port natural de Figueres, i de Josefina Ràfols Teixidó,
Alguer. A finals de la dècada dels anys 20 va obrir d’Avinyonet del Penedès, va ser el gran de quatre
637
PORTABELLA
germans: Lluís, Pere↑, Ricard i Antonio. Es va casar no ser afusellat per la FAI, per tornar més tard a
en segones núpcies amb Marisol Perelló Marín, de Catalunya victoriós amb les tropes franquistes.
Barcelona, i el matrimoni va tenir una filla, Susana. Portabella va viure una vida regalada entre l’alta
Des del punt de vista burgesia barcelonina fins que, en entrar en contac-
professional es va te amb les avantguardes artístiques del Dau al set,
dedicar a l’empresa es va apropar a l’esquerra comunista del PSUC,
privada. Va ser presi- encara que sense militar en el partit. Va impregnar
dent de l’empresa la seva obra cinematogràfica d’un llenguatge revo-
familiar Danone (fins lucionari i s’implicà en accions polítiques compro-
al 1984). meses. Va ser portaveu de l’Assemblea de Cata-
Va destacar per lunya, senador i parlamentari, primer pel PSUC i
haver donat suport després per ICV, en diverses legislatures.
a tota mena d’ini- El 1959 va constituir la productora Films 59.
ciatives musicals i El 1963 retorna a Barcelona on es va convertir en
va tenir un paper un dels capdavanters de l’Escola de Cinema de
decisiu en dues institucions d’importància cabdal: Barcelona. Ha estat vinculat al món del teatre, a
el Patronat Pro Música de Barcelona, amb seu al l’Escola Aixelà, i a l’Institut del Teatre, de Barce-
Palau de la Música Catalana, on va desenvolupar lona. Ha destacat com a productor de llargme-
el càrrec de tresorer (1958), director artístic tratges com Los Golfos (1959), de Carlos Saura; El
(1969) i president (1977-1984), i el Consorci del cochecito (1960), de Marco Ferreri, o la pel·lícula
Gran Teatre del Liceu, quan aquest es va constituir Viridiana (1961), de Luis Buñuel, que li suposà
l’any 1980 va ser nomenat gerent del Patronat, problemes amb la censura; Hortensia (1969),
càrrec que va exercir fins a 1986. Durant aquest d’Antonio Maenza i Tren de sombras (1997) de
període va portar una profunda renovació en el cor José Luis Guerín. Ha actuat, també, com a guio-
i en l’orquestra, ampliant el nombre de represen- nista amb Il momento de la verità (1964), de
tacions i millorant el nivell artístic dels muntatges. Francesco Rossi. I, com a director, va debutar amb
Va ser accionista de la discogràfica catalana inde- la pel·lícula No compteu amb els dits (1967), va
pendent Belter. seguir Nocturn 29 (1968) on es feia referència als
anys transcorreguts de dictadura, Cuadecuc-
PORTABELLA RÀFOLS, Pere Vampir (1970), Umbracle (1970), Cantants 72
(1972), Advocats laboralistes (1973), Acció
(Figueres, 11.II.1927) Productor i cineasta
Santos (1973), El sopar (1974), Informe general
Fill de Lluís Porta- de unas cuestiones de interés para una proyec-
bella Conte-Lacoste, ción pública (1976-77), Pont de Varsòvia (1990),
advocat, natural de ¡Hay motivo! (2004), Die Stille von Bach (2007).
Figueres, i de Jose- Ha estat cofundador de l’Editorial Empúries.
fina Ràfols Teixidó, Ha estat director escènic del Concert irregular
d’Avinyonet del Pe- de Joan Brossa (1968), i de l’òpera Asdrúbila, de
nedès. Germà de Carles Santos (1992). Altres títols són Miró
l’anterior. Va ser el 37/Aidez l’Espagne, Miró l’altre, Play-Back, Poetes
segon de quatre ger- catalans, Miró forja, Acció Santos, Miró tapís, El
mans. sopar, Art a Catalunya.
Va estudiar l’en- A la casa de Llofriu (Baix Empordà), va esde-
senyament primari venir habitual la convocatòria estiuenca anual de
als Fossos, de Figueres, i el batxillerat als polítics, de tots colors, i de gent de cultura, per a
Escolapis de Barcelona. Va cursar estudis de quí- gaudir del tradicional suquet de la contrada.
miques a Madrid, carrera que no va finalitzar. L’any 2001 el Centro de Arte Reina Sofía
De família benestant d’advocats i propietaris, (Madrid), va presentar una mostra dedicada a la
son pare va haver de fugir a la zona nacional per seva obra cinematogràfica. L’any 2002 va cedir
638
PORTER
la seva filmografia al MACBA i va ser convidat a Departament de Finances de la Generalitat de

projectar tres dels seus films a Documenta, de Catalunya per a l’aplicació del decret sobre la
Kassel. L’any 2007 ha estat convidat a presentar regulació i venda del blat a la comarca de l’Alt
a la 64a edició de la Mostra de Cinema de Empordà. Els canvis polítics l’obligaren a exiliar-
Venècia, la seva darrera producció El silenci se. Va estar al camp de Saint Ciprien (Argelers) i
segons Bach, filmada en part al castell de Sant posteriorment va residir a Perpinyà (1939-1941).
Ferran de Figueres i en la qual presenta una En tornar, va ser represaliat i va anar a La Carbo-
reflexió sobre el llegat cultural d’Europa. nera, i al camp de presoners del Castell. Poste-
La Generalitat de Catalunya li va concedir la riorment, es va desentendre de la política i es va
Creu de Sant Jordi (1999), el consistori figuerenc dedicar al negoci familiar.
la Fulla de Figuera de Plata al mèrit (30.I.2003),
en reconeixement a la seva trajectòria professio-
PORTER MARIMON, Ignasi
nal, així com, pel seu paper actiu en el retorn de
l’exili del president Tarradellas (1977). L’any (Figueres, s. XVIII) Impressor
2008 Figueres li dedicà diversos actes sota el
títol de La mirada Portabella. És el primer impressor figuerenc conegut. El seu
fill, Ignasi Porter Presas, va seguir en el negoci.
Es té constància que treballaren des de 1740 fins
PORTELL GIRONELLA, Anicet a 1796, data en què Anton Matas↑, segurament
(Vila-sacra, 25.II.1905 – Vilatenim, 2.III.2002) va prendre les regnes de l’empresa.
Polític i comerciant
El primer llibre im-
près del qual es té
Fill de Josep Portell coneixement va ser:
Sala i de Justa l’Exercici del Christia
Gironella Amorós, (Figueres: 1740) de
ambdós de Vila- Josep Ullastra↑. Se-
sacra. A l’edat de guiren altres títols
setze anys la família com El Porquè de
va traslladar-se a todas las Ceremo-
residir a Figueres, nias de la Iglesia, y
per ocupar-se d’un sus Mysterios: Car-
negoci de cereals i tilla de Prelados, y
adobs. Amb els anys Sacerdotes, que enseña las Ordenanzas
el biografiat va Eclesiasticas, que deben saber todos los
comprar l’antic Hostal de la Marca de l’Ham Ministros de Dios (Figueres: 1758; id.: 1769)
(1931), on va traslladar el negoci. d’Antonio de Lobera i Abio; Font Mystica, y
Va estudiar tenidoria de llibres i manifestava Sagrada, del paradis de la iglesia, dividida en
que volia ser periodista. Va estar vinculat al setma- quatre parts (Figueres: 1760) de Francesc
nari figuerenc Empordà Federal, en el qual signava Baucells; Collección de Caxones de Sastre
amb pseudònim i havia escrit articles polítics. Cathalan que en manual de honesta divercion
L’any 1930 es va iniciar en la política figueren- ofrece al señor publico el Marques del Zigarral
ca. Va formar part de la Junta de la Joventut [...] (Figueres: 1762), Tractat de la imitació de
Nacionalista Republicana juntament amb Christo y menyspreu del món (Figueres: 1767?)
Deulofeu↑, Joaquim Geli, Joan Carreras, Miquel de Tomàs de Kempis; Gritos del Infierno para
Guillamet, Narcís Ubanell i Enric Ramis. Poste- despertar al mundo (Figueres: 17??) de Josep
riorment, va ser el secretari de la Unió Federal Boneta; Compendium theoricae seu rudimenta
Nacionalista Republicana, que passaria a nome- Artis Notariae [...] (Figueres: 1772) de Petro
nar-se Federació Republicana Socialista de Joanne Perera Blasco; Sermón del Grande
l’Empordà. L’any 1937 va ser nomenat delegat del Patriarca S. Francisco de Assís que en la solemne
639
PORTOLÀ
traslación de la Reverenda Comunidad de reli- Va col·laborar en la vida municipal en ser regi-

giosos Francisco Recoletosà su convento repa- dor de l’Ajuntament de Figueres a l’etapa del
rado de la fidelissima y Leal Villa de Figueras dixo Directorio Militar de Primo de Rivera, soci de la Liga
el P. Fr. Buenaventur Peraller (Figueres: 1796) de de Acción Social i del Centro Monárquico Conser-
Buenaventura Peraller. vador. Va ser empresonat durant la guerra civil.
Varen imprimir també, Rudimentos de gramàti-
ca: sacádas de autóres clasicos, con annotacio- PORTÚS, Josep
nes y exémplos de Ciceròn &c y van tambien aña- (Empordà, s. XVIII) Mestre d’obres
didas las Reglas para construir (Figueriis: s.d.).
Família procedent de l’Empordà, segons consta
PORTOLÀ ROCA, Evarist al Diccionari Ràfols, més tard establerta a
(Figueres, s. XIX) Pintor Torelló. Aquest membre de la família va cursar
els estudis d’enginyeria i va aconseguir el títol
d’enginyer reial. Va realitzar diverses obres a
El 1868 va participar a l’Exposició d’Art celebrada
Barcelona i altres poblacions.
a Girona on va presentar paisatges empordanesos.
POU, Germans
PORTOLÀ RODEJA, Bonaventura de
(Castelló d’Empúries, s. XVIII – XIX)
(Figueres, 3.XI.1892 – Vilanant, 11.IX.1944)
Farmacèutic i promotor cultural Els germans Ginés i Pere Pou, juntament amb el
seu cunyat, Joan Marquès, amb la connivència
Fill de Joan de de mossèn Francesc Rovira↑ i acompanyats d’un
Portolà Alòs, metge, grup de patriotes, varen aconseguir, la nit del 10
i de Dolors Rodeja a l’11 d’abril de 1811 recuperar el castell de
Gay, domiciliats al Figueres del poder dels francesos. Aquesta
carrer d’Avinyonet actuació és coneguda com “la Rovirada”.
de Figueres. Va mo- L’exèrcit espanyol dispers per la comarca va tar-
rir solter. dar en poder donar suport a la presa del castell.
La seva dedica- Els francesos varen posar setge i, després de
ció professional la quatre mesos, recuperaren la plaça. Els màxims
va desenvolupar a responsables de l’operació, entre ells els biogra-
la Farmàcia Portolà, fiats, varen ser ajusticiats.
coneguda com la
Farmàcia de l’Hospital, per trobar-se al costat POU MORET, Ferran
mateix d’aquest i de l’església de Sant Baldiri, (Avinyonet de Puigventós, 21.II.1942) Meteoròleg
edifici ubicat a l’actual carrer Nou, de Figueres.
Va comercialitzar els productes farmacèutics, Fill de Santiago Pou
gaudint de renom en el mercat nacional, i a la Puig, d’Avinyonet,
ciutat va ser pioner en l’ús de la publicitat per a la botiguer d’ultrama-
difusió dels seus preparats. rins, i d’Anna Moret
De tarannà profundament religiós, va realit- Roca, filla de Sa-
zar nombroses obres de beneficència i va formar horra (França). Es
part de les Conferències de Sant Vicenç de Paül. traslladaren a Fi-
Va estar vinculat a diverses associacions locals gueres i assistí al
com el Patronat de la Catequística, a la secció Col·legi de La Salle,
anomenada “Adoradora Nocturna”. Va ser un on gràcies a la in-
notable col·laborador a la Festa de les Espigues fluència del germà
i era l’ànima del Patronat de l’església de Sant Àngel Lladó↑ es va
Baldiri. aficionar a la meteorologia. Va prosseguir els
640
POUS
estudis de batxillerat a l’institut. I, després, va anar l’Institut d’Estudis Empordanesos o a la revista Vila
a Barcelona a estudiar peritatge mercantil (1963). Castilionis. Va participar al Congrés de l’Institut
Va treballar per a diferents establiments d’Estudis Empordanesos El Paisatge, element ver-
comercials figuerencs, a l’empresa Fidecaia, on tebrador de la identitat empordanesa (2007).
va arribar a ser apoderat, i posteriorment va obrir L’any 1999 va comissariar, juntament amb
botiga pròpia. Casat amb Carmen Planas Ayats, Vicenta Martínez i Rosa M. Moret↑, l’exposició
ha tingut dos fills: Anna↑ i Joan Carles. Quan La Muga remuga, acompanyada del catà-
Durant l’adolescència, ell mateix muntava els leg “Les mugades a Castelló d’Empúries. Un
aparells necessaris per a prendre les mesures record que hem de tenir present”.
meteorològiques. Va arribar un moment que faci-
litava dades a més de trenta persones, entre les
POU VENTÓS, Martí
quals hi havia companyies d’assegurances,
(Castelló d’Empúries, 9.V.1898 –
ràdios (la de Castelló, Vila-sacra, Vilafant o la
Figueres, 15.III.1993) Músic
Cope). Es va posar en contacte amb Alfred
Rodríguez Picó i li facilitava les dades per a La
Vanguardia. Ha estat col·laborador de mitjans Fill de Joan Pou Pujol, propietari, i de Dolors
televisius com Televisió Figueres i Televisió de Ventós Almar, ambdós de Castelló d’Empúries.
Roses. Ha realitzat també una campanya de Deixeble de música de Baldomer Pastells↑ (l’avi
difusió pedagògica sobre meteorologia a dife- Rau), i d’harmonia i composició de Joaquim
rents indrets de les comarques gironines. Serratosa↑ i d’Enric Morera. Es va decantar pel
violí, violoncel i piano, i va fer suplències d’orga-
Des de principis dels anys 90 és el meteorò-
nista a l’església catedralícia de Castelló
leg oficial de l’Ajuntament de Figueres. L’any
d’Empúries. Va residir a Figueres, lloc on va morir.
1992 va estrenar l’estació meteorològica de
Figueres, situada en el paratge “Els Aspres”, una Va compondre les sardanes: Donzella enamo-
part del material va ser sufragat per l’Ajuntament rada, Flor de taronger, Vora la mar, Tendres
de Figueres i El Instituto Nacional de Meteorología records, Amor de mare, Cançó de maig, Ingratitud,
(Madrid) va proporcionar el material manual. Muntanyenca, Gentil nineta, Flors boscanes,
És observador de l’Instituto Nacional de Pensant en tu, El que et diria, Tardor, Matinenca,
Meteorología (Madrid) i del Servei de Meteo- Ma il·lusió, Mariona, Saltirona, Enyorament.
rologia Català (Barcelona). Va ser un dels pro-
motors de la fundació l’Associació Meteorològica POUS, Josep M.
de Figueres (1996). (Figueres, 3.II.1854 – s. XX) Escriptor
El Consell Comarcal el va distingir amb el
Premi Tramuntana (2005). Va estudiar el batxillerat a l’Institut de Figueres.
Es va dedicar a la fabricació i comerç de l’adoba-
POU PLANAS, Anna ment de pells, i va aconseguir premis pels seus
(Figueres, 28.VIII.1967) Geògrafa estampats.
Aficionat a la literatura, va dirigir les publica-
Filla de Ferran Pou↑, d’Avinyonet, i de Carmen cions Cervantes, Semanario Festivo i El Microbio.
Planas, és la gran de dos germans. Va col·laborar en altres setmanaris de Barcelona
Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitza- i va ser jurat en diversos certàmens.
da en Geografia, per la Universitat Autònoma de Va escriure la comèdia Per una solfa (1882),
Barcelona (1990), va presentar la tesina “Evolució que posteriorment va reesciure i li va donar el
del territori i resposta social de les inundacions a títol Un músic de regiment (Barcelona: 1884),
les planes fluvials de l’Alt Empordà” (UAB, 1994). amb música d’Ayné, obra que va gaudir de molt
Ha exercit l’ensenyament a l’escola taller de bona acceptació i va ser ser representada més
l’Escala i les Preses. Ha publicat diversos treballs de cent vegades.
sobre les inundacions a la comarca, treballs Va escriure moltes obres teatrals com ara: Lo
publicats a la Revista de Girona, als Annals de patró aranya (Barcelona: 1883); Un músic de
641
POUS
regiment (sarsuela estrenada el 1883); Inocents Bataller. Va tenir un germà, Andreu, que morí
(comèdia, 1885); ¡Tot per las donas! (Barcelona: infant. Als vint anys es casa amb Mercè Gómez
1886); Vico y Calvo (Barcelona: 1886); Seguros Illa (1893), amb qui va tenir quatre fills: Esther,
matrimoniales (sarsuela amb música de Teodor Josep, Antònia i Rosa.
Vilà/Vilar); La Chiva (Barcelona: 1886); Marit bis Va iniciar els estudis
(Barcelona: 1886); Com á cal sogra (Barcelona: de Medicina a Bar-
1886); Indicis (Barcelona: 1887); Un marido á celona (1888), que
línea corta o Tres cabezas para un sombrero (sar- abandonà al cap de
suela en un acte amb música de Ricardo Jiménez) tres anys. Va inten-
(Barcelona: 1888); Lo polison (comèdia) (Barce- tar un negoci de
lona: 1888); Madame Lilí (sarsuela) (Barcelona: gasoses que fra-
1888); Mala nit (comèdia) (Barcelona: 1888); De cassà i va retornar a
Pelagalls á Barcelona (Barcelona: 1888); La perla Avinyonet (1898)
de Getafe (sarsuela amb música de Conrado per menar les pro-
Fontova) (Barcelona: 1889); Tres pierrots (Barce- pietats familiars,
lona: 1889); Los encants de Sant Antoni però amb la inten-
(Barcelona: 1890); Un dinar á Miramar (Barce- ció de dedicar-se a la literatura i lluitar des del
lona: 1890); Primer de maig (Barcelona: 1891); vessant d’intel·lectual en la transformació del
¡Viva’l divorci! (comèdia) (Barcelona: 1891); país. Catalanista, republicà i federalista, va ser
Juana de Arco (Barcelona: 1892); Un profesor de condemnat a sis mesos de presó per les seves
piano (sarsuela amb música d’Urbano Fando); crítiques a la llei contra els delictes d’opinió, però
Las reformas (amb música de Ricardo Gimenez) només hi va romandre un mes arran de les nom-
(Barcelona: 1892); Barcelona de nit (Barcelona: broses mostres de solidaritat que va rebre.
1892); Gobernador, 4, bis (Barcelona: 1893); El Aquesta experiència la va reflectir a la seva obra
gorro de Fermín (sarsuela castellana amb músi- De l’ergàstula (Barcelona: 1909).
ca de Francisco Pérez Cabrero) (Barcelona: Va col·laborar en diverses publicacions periò-
1893); Fets y pastats (Barcelona: 1894); Viatge diques com Catalunya Artística (Barcelona) on
urgent (1901); El axioma de Cornelio (1902); El signava amb el pseudònim de “Josep Piula”, o El
hombre del organillo (melodrama en 7 actes, Poble Català (Barcelona) diari catalanista d’es-
1902); Entre la vida y la muerte (drama en querres i republicà on publicà des de 1904 a 1911
col·laboració amb Fernando Guerra). i, a part dels articles periodístics, exercia la crítica
Roda’l mon (comèdia); La pedra de foch literària amb el pseudònim de “Joan d’Avinyó”. Va
(comèdia); De Madrid á Suiza (comèdia); Tras una participar en el Sindicat d’Autors Dramàtics
herencia (sarsuela amb música d’Eusebio Bosch); Catalans (1911-1913) i, en fracassar, va crear
Tres per una (sarsuela amb música de Joan Rius); companyia pròpia, i va esdevenir empresari i autor
Los aucellets (comèdia, 1893); La perla de dramàtic però tampoc va tenir èxit en aquesta
Leganés (sarsuela amb música d’Eusebio Bosch); empresa. Tot i això va continuar fins l’any 1914.
¡Ya estem sols! (comèdia); Lo senyor paga (sar- Posteriorment va ser director del Teatre Romea.
suela amb música de Ricardo Giménez); Entre les seves obres de teatre s’hi troben: Sol
Champagne (sarsuela amb música d’Albert Ixent (1902); El mestre nou (1903); L’endemà de
Cotó↑) o Ancha Castilla (Barcelona: 1913). bodes (1904), obra que es troba entre el drama
rural i la comèdia de costums; Senyora àvia vol
POUS PAGÈS, Josep marit (1912), Pàtria (1914), drama ideològic;
(Figueres, 1.II.1873 – Barcelona, 15.II.1952) Sang blava (1914) i Rei i senyor (1918). A partir de
Polític i escriptor 1919 evoluciona cap a l’alta comèdia burgesa
amb Papallones (1919) que va rebre el premi
Fill de Josep Pous Vidal, metge, republicà i anti- Fastenrath l’any 1920; Flacs naixem, flacs vivim...
clerical d’Avinyonet de Puigventós que s’instal·là (1919); No tan sols de pa viu l’home (1920) i
a Figueres fugint dels carlistes, i d’Antònia Pagès Tardania (1921).
642
POVEDA
Va escriure novel·les com Per la vida (1903), En aquest sentit s’ha implicat en diverses ini-
Quan se fa nosa (1904), Revolta (1906), L’home ciatives escalenques locals com l’emissora Muni-
bo (obra premiada el 1905 a la Festa de la cipal (1984-1992), on ha desenvolupat diversos
Bellesa de Palafrugell), Empordaneses (1906), càrrecs: locutora-redactora de l’espai entrevistes
recull de narracions empordaneses; El conflicte (1984-86), cap d’espais musicals (1986-89),
d’en Parrot (Barcelona: 1906), i La vida i la mort cap de Redacció i cap d’Informatius (1989-90),
d’en Jordi Fraginals (1912) l’obra més important. cap de Programació (1990-92). Ha estat cap de
Fou membre de l’Agrupació d’Escriptors premsa de la Setmana Catalana de la Vela
Catalans, de l’Aliança d’Intel·lectuals per a la (l’Escala, 1993). Ha estat creadora i membre de
Defensa de la Cultura i, en crear-se la Institució la comissió organitzadora del Triumvirat Medi-
de les Lletres Catalanes (1937), fou anomenat terrani (1996), i d’altres activitats supramunici-
president. Després de l’aixecament militar de pals com la Campanya per Xile i Sud-àfrica, la
1936 s’implica activament en l’activitat política cobertura informativa dels Paralímpics Barcelona
amb gran nombre de conferències i va denunciar 92’ o la de cap de premsa del III Fòrum de Teleco-
els excessos d’ambdues parts, i el 1938 s’inicia municacions (Barcelona, 1992).
en la maçoneria i entra en la lògia Kronos. És col·laboradora de diversos mitjans de comu-
Exiliat, des de 1939 fins a 1944, va viure a nicació com Ràdio L’Escala, Ràdio Salt, Ràdio 4,
França on va seguir presidint la Institució de les L’Escalenc (1986-1989), El Punt (1992-1993),
Lletres Catalanes i fou delegat pel president Lluís Revista de Girona, Presència, la Veu de SERHS, ha
Companys per presidir el Consell Nacional que estat directora de la revista Nova Ítaca (1991-
havia de representar el govern a l’exili. També va 1996), L’Empordà, columnista d’opinió d’Hora
participar en la creació i redacció de la Revista Nova, Catalunya Ràdio (des de 2004), Catalunya
de Catalunya. Allà va escriure Diari de la Guerra. Informació, Diari de Girona o la Revista If.
De retorn a Catalunya va organitzar el Consell Des de l’any 2000
Nacional de la Democràcia Catalana (1945- és Cap de Premsa
1949), conegut com a Comitè Pous i Pagès, pla- de l’Ajuntament de
taforma política de resistència a la dictadura. l’Escala, feina que
compagina amb la
Va publicar un recull de proses poètiques De
gestió i direcció de
la pau i del combat (Mèxic: 1948), va reeditar
la papereria tècnica
alguns llibres i quan preparava l’edició completa
Pergamí.
de les seves obres va morir sense poder veure-ho
fet realitat. És coautora del
llibre L’electricitat
Pòstumament li varen editar Tota la saviesa
(Girona: 1995), amb
d’aquest món (1961) i l’assaig Pere Coromines i
Josep Callol.
el seu temps (1969).
Ha rebut el Premi a la Solidaritat 2005
(Barcelona, 7.II.2006), Premi ONCE a la solidari-
POUS SABADÍ, Montserrat tat i superació (11.XI.2007), i ha estat elegida
(Torroella de Fluvià, 24.VII.1961) Periodista Premi GIMM 2008 (Mataró, 8.VI.2008), atorgat
a aquelles persones que han donat suport a la
Filla de Carles Pous Puig, nascut a Sobrestany integració sociolaboral i a la lluita contra les
municipi de Torroella de Montgrí, i de Roser barreres arquitectòniques.
Sabadí Solés, de l’Escala.
Tot i la seva situació de discapacitada, a POVEDA LACÁRCEL, Fernando
causa d’una distròfia degenerativa muscular, ha (Múrcia, 10.II.1949 – Figueres, 10.XI.1992)
portat a terme una intensa activitat. S’ha espe- Militar i pintor
cialitzat en periodisme, en la confecció de guions
d’espais radiofònics, en la comunicació i relació De jove es va relacionar amb diversos artistes
d’institucions, entitats i empreses amb els mit- locals de Múrcia. Va assistir a classes de pintura
jans de comunicació. amb Fuensanta Escribano, però a causa del seu
643
POZO
academicisme es va distanciar de l’artista. Va Saragossa, d’on en va sortir amb la graduació de

estudiar Ciències Polítiques a Madrid i, a Bar- tinent d’infanteria (15.XII.1950). Va ser destinat
celona, va iniciar els estudis de Dret que no va a unitat de l’Empordà (Darnius, Garriguella i
finalitzar. Va exercir la docència com a professor Figueres). L’any 1954 ingressa a l’Escola de
de Sociologia i Història Política a diferents centres. l’Estat Major, de Madrid, d’on va sortir amb la
Va ingressar a graduació de capità de l’Estat Major l’any 1958.
l’exèrcit el 16 de Després de diferents destins a Barcelona i al
gener de 1973. Va Quarter General de l’Exèrcit a Madrid, finalitza la
esdevenir oficial de carrera militar com a General de Divisió. I va
complement d’Arti- estudiar la carrera d’Econòmiques a la Univer-
lleria en el campa- sitat de Barcelona, finalizant l’any 1968.
ment d’instrucció Ha estat vinculat a la comarca des del punt de
de Sant Climent Ses- vista familiar, militar i, com a propietari, resideix
cebes, i va residir a una part de l’any a Sant Pau de la Calçada
Capmany. Va com- (Figueres). Ha estat president de la comunitat de
paginar l’activitat Regants del Marge dret de la Muga (1982-
professional amb la 1999), i des de l’any 2002 és president-veguer
pictòrica, després d’haver-ne estat allunyat durant del Reial Estament Militar del Principat de
uns anys, i formava part de la Federación Española Girona, Confraria de Sant Jordi.
de Culturismo, de la qual en va ser vicepresident. Ha publicat articles sobre temes professio-
En la seva pintura, qualificada de literària, s’hi nals a la revista Tierra, Mar y Aire (Madrid), a la
troben presents elements iconogràfics carregats revista El Montañero (Figueres) sobre el castell
de simbologia basats en l’exaltació del germa- de Sant Ferran i disposa de molts treballs inèdits
nisme i de l’heroi. A finals de la dècada dels 70 sobre la família.
va iniciar les exposicions a diferents indrets de Ha rebut diferents distincions, entre les quals
figuren: Cruz del Mérito Militar amb distintintiu
l’Alt Empordà i Barcelona. Va formar part de l’or-
blanc (tres-quatre ocasions); Gran Cruz del Mérito
ganització de la Mostra de Pintura de Garriguella,
Militar amb distintiu blanc; Cruz, Placa, Gran Cruz
i va participar a la Cadena Cope en el programa
y Encomienda de la Orden Militar de San
Los jueves alucinantes.
Hermenegildo, Encomienda sencilla de la Orden
Va morir d’accident de trànsit a l’entrada de del Mérito Civil i la Cruz de Paz de Marruecos.
Figueres, probablement a causa d’una fallida
cardíaca.
POZO de TRAVY, Luis del
(Figueres, 15.IV.1890 – Barcelona, 15.XI.1952)
POZO PUJOL de SENILLOSA, Luis del Hisendat i militar
(Barcelona, 14.III.1927) Hisendat i militar
Fill de José del Pozo,
Fill de Luis del Po- i de Maria del Pilar
zo↑ i de Pilar Pujol de Travy i de Còdol,
de Senillosa Gayolà, ambdós de Barce-
va ser el segon de lona. Es va casar
quatre germans. Ca- amb Pilar Pujol de
sat amb M. Teresa Senillosa i de Gayo-
de Delás i de Mon- là, de Barcelona, i el
tagut, el matrimoni matrimoni va tenir
ha tingut quatre fills: quatre fills: Josep
Inés, Luis, María i Maria, Luis↑, Arca-
Teresa. dio i Elena.
L’any 1946 va Va néixer al castell de Sant Ferran de
ingressar a l’Academia General Militar, de Figueres, on el seu pare estava destinat com a
644
PRAT
tinent coronel i cap del Parc d’Artilleria. Va estu- Ha escrit diversos

diar a Figueres fins als vuit anys. Va ingressar a reculls de poesia.
l’Academia Militar de Ingenieros, de Guada- L’any 1991 va ser
lajara. En sortir, amb la graduació de tinent, va guardonat amb el
ser destinat a les Illes Canàries, on va participar premi Miquel de Pa-
en l’organització del sistema telegràfic. L’any lol de poesia amb
1920 intervé en la Guerra del Marroc, a la zona l’obra Empordà: mi-
de Melilla i en la de Ceuta (1922). te o realitat (Barce-
L’any 1930 és designat capità Enginyer Auxiliar lona: 1992). Més
de la construcció de l’edifici del Govern Militar de tard ha publicat:
Barcelona. De 1936 a 1939 és detingut per haver Rambla (Figueres:
col·laborat en la rebel·lió, va ser jutjat i condemnat 1994), Fum-fum-fum
a vint anys. Va ser internat a les presons del vaixell (Alcoi: 1996), Raier del somni (Gaüses: 1999).
Uruguay, Montjuïc, la Presó Model i la de Mataró.
En ser alliberat, s’incorpora a l’exèrcit i l’any 1943
és ascendit a tinent coronel i ingressa al nou Cos PRAT GIL, Abigaïl
d’Enginyers d’Armament i Construcció. Com a (Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès,
enginyer participa en la construcció del Campa- 8.VII.1965) Arpista
ment de Castillejos (1949), a les casernes de Filla de Joan Prat de
Girona, a la caserna de Tarragona, la de Bellver, i los Mozos, metge
en altres obres de fortificació del Pirineu. traumatòleg, natu-
Va pertànyer a la Junta d’Obres de la Reial Basí- ral de Barcelona, i
lica de Nostra Senyora de la Mercè, de Barcelona. de Josefina Gil Pé-
L’any 1944 va recuperar l’Aplec de Sant Pau de rez, de l’Hospitalet
la Calçada, que no se celebrava des de 1922. A la de Llobregat. Està
missa tradicional hi va introduir l’audició de l’aplec casada amb l’arqui-
de sardanes, tal com se celebra en l’actualitat. tecte figuerenc Josep
Al llarg de la seva carrera militar, ha estat dis- Gorgot Palau, i és
tingit amb diverses condecoracions, entre les mare de tres fills.
quals figuren: Medalla Militar de Marruecos, Inicià els seus
dues Cruces del Mérito Militar amb distintiu ver- estudis d’arpa al Conservatori del Liceu amb Na
mell de primera classe; Cruz y Placa de la Real Hermínia Gràcia. Va acabar la carrera als 16 anys.
Orden de San Hermenegildo, Cruz de la Orden Segueix estudiant a Montpeller on va rebre la
del Mérito Militar amb distintiu blanc de segona medalla d’or al finalitzar els estudis superiors. Va
classe; Medalla de sufrimientos por la Patria, rebre classes privades del mestre Gérard Devos,
Medalla de la Ciutat de Barcelona i de descen- a París.
dent dels defensors de Girona. Becada pel Ministeri de Cultura espanyol i per
la Diputació de Girona, va estudiar amb la pro-
PRADA SOLER, Pere fessora Adelheid Blovsky-Miller, a la Hochschule
(Figueres, 4.VI.1952) Escriptor für Musik de Viena obtenint al final de la carrera
un Cum Laude. Actualment, estudia psicologia a
Fill de Pere Prada Valls, dedicat al comerç, natu- la Universitat Oberta de Catalunya.
ral de Barcelona, i de Maria Soler Rovira, de Comparteix la seva tasca de solista amb la de
Figueres, és el gran de tres germans. professora d’arpa a La Flauta Màgica de Figue-
Llicenciat en Filosofia i Lletres, va exercir de res, al Conservatori Superior de Música del Liceu
professor de català de l’institut Ramon Muntaner i de pedagogia de l’arpa al Conservatori Superior
de Figueres, del qual va ser donat de baixa labo- d’Aragó. També és professora d’arpa a la JONC i
ral per qüestions de salut. Va manifestar “Abans a la JOF. Ha creat el mètode: “La música com a
era un boig, ara sóc un artista”. llengua materna”.
645
PRATS
La seva experiència en orquestra és molt exten- En diverses ocasions ha participat com a jurat
sa: membre de la JONDE, solista de l’Òpera de en concursos d’arpa al Thayer de Nova
Noruega a Oslo des de l’any 1988 fins l’any 1996; Anglaterra i al concurs permanent de Joventuts
col·laboracions amb les orquestres simfòniques de Musicals d’Espanya i també en oposicions d’en-
Trondheim, Barcelona, Sofia, Dresden, Bergen, trada a la JONDE i l’ESMUC.
Oslo, Viena, Ràdio Televisió Austríaca i també amb
l’orquestra de l’Òpera Estatal de Viena i la Filhar-
mònica de Viena, la del Gran Teatre del Liceu entre PRATS DOLS, Baudili
altres, dirigides per directors tan prestigiosos com (Vilanant, s. XIX – XX) Missioner
M.W. Chung, Neville Marriner, Antoni Ros Marbà,
John Rutter, Edmon Colomer, Philippe Entremont, Després d’una joventut borrascosa es va fer frare
Heinz Fricke, Peter Maag, Pinchas Steinberg, i va anar de missioner a l’Amèrica del Sud. Va
Georges Prêtre i M. Barbacini entre altres. esdevenir un gran estudiant i molt bon orador i va
Com a solista ha actuat amb la Michiana arribar a ser abat a Santiago de Xile. El 1902 va
Symphonie Orchestra de Michigan; New England enviar una imatge del Roser a la seva família de
Simphonic Ensemble, Orquestra Franz Liszt de Vilanant que, juntament amb l’arxiu parroquial,
Budapest; amb el Wiener Streichquartett i el va ser cremada davant la rectoria pel comitè
Wiener Ensemble (formacions de cambra inte- revolucionari.
grades per membres solistes de la Filharmònica
de Viena); amb l’orquestra Segle XXI, amb l’or-
PRATS DOMINGO, Modest
questra Solistes de Barcelona, amb el Cor Vivaldi
i amb nombroses formacions de cambra d’Espa- (Castelló d’Empúries, 5.IX.1936)
nya, Noruega, Estats Units i Àustria. Ha actuat als Filòleg, professor i eclesiàstic
Festivals de Torroella de Montgrí, Peralada, Grec,
Fénétrange, entre altres, i en sales tan emblemàti- Fill de Baldiri Prats Montalat, d’ofici ferrer, natural
ques com el Konzerthaus i el Musikverein de Viena de Castelló d’Empúries, i d’Enriqueta Domingo
o el Carnegiehall de Nova York, Palau de la Música Serra, natural d’Arança (Lleida). Fill de vídua de
catalana. També ha realitzat gravacions en directe guerra, la seva mare s’encarregava del servei de
per a TV3, Catalunya Ràdio, Ràdio 4, RAC 1, Ràdio telèfons de Castelló.
2, Channel 5 de Boston, la Televisió Mexicana i la De petit va anar a
Ràdio i Televisió Austríaca. col·legi a Castelló
En el camp de la música de cambra destaca d’Empúries. Va in-
la formació estable amb el flautista Albert Mora gressar al Seminari
amb qui forma duo des del 1996. També ha tre- de Girona i va ser
ballat en altres formacions com amb els flautis- ordenat el 1959. Va
tes Sighenori Kudo, Xavier Relats i Bernat estudiar Filologia
Castillejo, amb el guitarrista i compositor Toti romànica a la Uni-
Soler, amb el trompetista Josef Hofbauer, amb el versitat de Barce-
quintet Aeolus i amb el trio 90, entre d’altres. lona i Teologia a la
Ha gravat 4 CDs. Dos amb el trompetista Pontificia Universitat
Josef Hofbauer de Viena –Trompete und Harfe i Lateranense de Ro-
Dezember–, un amb el flautista Albert Mora –A ma (1966-1967), i posteriorment a la Facultat de
night at the opera–, i un d’arpa sola amb les Teologia de l’Institut Catòlic de París (1967-1968).
peces més característiques per aquest instru- Aviat va ser sol·licitat per intervenir en les tas-
ment. També ha participat en la gravació d’un CD ques del Seminari de Girona per col·laborar com
de música antiga de la Música de la Catedral de a bibliotecari, secretari, en la direcció i com a
Girona, i amb diferents produccions de Tot sona. docent, va ser professor de dogmàtica (1967-
Ha donat recitals i concerts de cambra a 1972), i també ho va ser a la Facultat de Teologia
Espanya, Àustria, Noruega, Eslovàquia, França, de Barcelona el curs 1970-1971, i més tard el
Alemanya, Mèxic i EUA. 1974-1975, tasques que deixa per ampliar els
646
PRIETO
estudis a Roma, però que a la dècada dels 70 L’any 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi de
recuperarà en ser professor del Col·legi Univer- la Generalitat de Catalunya. Des de 2005 és
sitari de Girona, a la Secció de Lletres, serà pro- membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.
fessor des de 1971 fins al curs 2000-2001. El
treball va acompanyat de la participació en con-
gressos, de la investigació traduïda en publica- PRATS MATES, Salvador
cions, i del treball de gestió, un dels quals va ser (Figueres, 1673 – Barcelona, 1747)
el de director de la delegació de Girona de l’ICE Polític i militar
(Institut de Ciències de l’Educació).
Fill de Bonaventura Prats Valls, notari. Lluità contra
Des del punt de vista pastoral, va ser rector de
els francesos per defensar Barcelona (1697).
les parròquies de Santa Maria de Vista Alegre
Declarat Filipista va ser empresonat pels partidaris
(1968-1971), rector de Vilafreser i Medinyà
de Carles III. Després de ser alliberat va ser secre-
(1977-2002), des d’aquest moment resideix a
tari del duc de Berwick. L’any 1714 va formar part
Medinyà, i de l’església del Mercadal, de Girona.
de la Junta per governar la ciutat. L’any 1715, jun-
L’any 1975 va ser nomenat Delegat Episcopal del
tament amb l’exèrcit filipista, va ocupar Mallorca.
Secretariat Diocesà de Justícia i Pau, delegació
de la qual es desvinculà l’any 1981. Va arribar a ser secretari general i secretari de
l’Audiència, càrrec que implicava ser cap de
Col·laborador del setmanari Presència (1974-
l’Arxiu de la Corona d’Aragó, des de principis del
1990), on va escriure amb els pseudònims
Cebrià Muntalat (primer cognom de l’àvia pater- s. XVIII fins c. 1730 va signar tots els documents
na) i Enric Blasi (segon cognom de l’àvia mater- tramitats. A partir de llavors, l’Arxiu es va separar
na). Tertulià del programa radiofònic L’orquestra. de l’Audiència i es va desvincular de la institució.
A part dels càrrecs esmentats i de la tasca Va rebre la distinció de Cavaller del Principat.
pastoral i investigadora ha format part de nom-
broses associacions, ha participat en consells, PRATS RIART, Antoni
havent estat, probablement, el càrrec més (Figueres, 1572 – Barcelona, 11.III.1642) Jesuïta
important el de cap dels Serveis Territorials de la
Conselleria de Cultura de la Generalitat de Ingressà a la Companyia de Jesús el 12 de febrer
Catalunya a Girona (1981-1982). de 1590. Ensenyà gramàtica. Ocupà càrrecs
Declarat obertament catalanista, va ser una administratius dins l’orde. Va escriure uns dístics
veu crítica contra el règim franquista, en algunes llatins en honor de Teresa de Jesús.
ocasions les seves manifestacions han causat
malestar en sectors conservadors i han aixecat
PRESAS, Dalmau
polèmica. Els seus articles i comunicacions han
versat sobre l’idioma, la història de la llengua (Figueres, s. XIX – XX) Llibreter i enquadernador
catalana, sobre els condicionaments sociolin-
Tenia la llibreria al carrer de Besalú de Figueres.
güístics del futur del català i sobre la llengua de
Va formar part, com a tenor solista, del cor de la
l’església catalana.
Societat Coral Erato, dirigit per Benet Ventura↑.
Sens dubte una de les obres més importants
Va esdevenir dipositari de les partitures manus-
del biografiat és la Història de la llengua catala-
crites i de la tenora de Benet, la qual havia here-
na (1982, 1r vol. 1996, 2n vol.), que prepara
tat del seu pare, Pep Ventura↑.
juntament amb Josep Nadal. Un dels seus princi-
pals estudis és Política lingüística de l’Església
catalana. Segles XVI-XVII (Vic-Girona: 1995). PRIETO VIVES, Jesús
Engrunes i retalls. Escrits de llengua i literatura (Figueres, 17.VII.1966) Psiquiatre
catalana (Girona: 2009), a cura de Francesc
Feliu; el volum, dividit en set capítols, aplega tex- Fill de Lluís Prieto Saez, enginyer agrònom, natural
tos publicats anteriorment pel biografiat entre de Burgos, i de M. Lluïsa Vives Gironella de família
els quals convida a la reflexió sobre la situació de de terrissers de la Bisbal d’Empordà. És el segon
l’Església i de la llengua i literatura catalanes. de quatre fills. Casat i amb un fill, resideix a Roses.
647
PRIETO
Llicenciat en Medicina i Cirurgia (Barcelona, Va néixer l’estiu de

1990), especialització en Psiquiatria Hospital l’any 1965 a Figue-
Clínic de Barcelona (1991-1994). L’octubre de res, on cursà els es-
2006 va defensar la tesi doctoral “La depressió en tudis de primària al
pacients amb neoplàsia hematològica” a la Col·legi Sant Pau i
Facultat de Medicina de Barcelona, per la qual va de secundària a
obtenir un Excel·lent cum laude. Ha obtingut dues l’Institut Alexandre
beques de recerca de la Fundació Internacional Deulofeu (“l’institut
Josep Carreras per a la recerca de la tesi doctoral. de dalt”). Inicià els
Ha participat en congressos nacionals i inter- estudis de Filologia
nacionals, en els quals ha presentat ponències i Catalana al Col·legi
comunicacions sobre temes relacionats amb Universitari de Giro-
trastorns en pacients oncològics o trastorns na i posteriorment es llicencià a la Universitat
esquizoafectius, entre altres. Autònoma de Barcelona (1983-1988). L’any
Ha col·laborat com a docent de residents de 1988 rebé una beca de la Generalitat de
psiquiatria en la Xarxa de Salut Mental (1997- Catalunya per anar a fer estudis de postgrau a la
2002), com a docent de residents de metges de Universitat d’Illinois (Estats Units), on va realitzar
família en la Xarxa de Salut Mental (1999- un Màster (1990) i es va doctorar en lingüística
2003), i ha estat tutor de residents de Psiquiatria romànica (1992) sota la direcció de José Ignacio
en la Xarxa de Salut Mental (1999-2002). Hualde amb una tesi sobre la fonologia i la
Ha col·laborat a la prosòdia de les llengües romàniques del nord
monografia “Altera- d’Itàlia. Posteriorment va realitzar tres anys de
ciones psiquiátri- recerca postdoctoral als Laboratoris Bell (Nova
cas” a E. Carreras Jersey, EUA) i als British Telecom Laboratories
(Ed.) “Manual de (Martlesham, Suffolk), on va col·laborar en el
trasplante hemopo- desenvolupament dels mòduls de pronúncia
yético” (Barcelona: dels seus sistemes de síntesi multilingüe.
1998; id.: 2000 2a
Va tornar a Catalunya l’any 1995 com a inves-
ed.), amb J. Blanch.
tigadora postdoctoral a la Universitat Autònoma
La tesi doctoral
de Barcelona, gràcies a una beca de Reincor-
ha rebut diverses
poració a Espanya de doctors i tecnòlegs a l’es-
distincions i premis,
tranger, atorgada pel Ministerio de Educación y
d’entre els quals sobresurten: Premi a la millor
tesi de la Reial Acadèmia de Medicina de Ciencia. Des de llavors s’ha dedicat a la investi-
Catalunya (curs 2006-2007), Premi a la millor gació i a la docència en els camps de la fonètica
Tesi Doctoral atorgat per la Sociedad Española i la fonologia, la prosòdia i l’adquisició. A partir
de Psiquiatría Biológica presentada en tot l’àm- del contracte de reincorporació, va tenir diversos
bit estatal durant el curs acadèmic 2006-2007 o contractes docents i d’investigació, fins que l’any
el Premio Conde de Cartagena de la Real 2002 va obtenir un contracte permanent de pro-
Academia Nacional de Medicina (2008). fessora d’investigació amb la Institució Catalana
de la Recerca i Estudis Avançats (ICREA).
PRIETO VIVES, Pilar La seva trajectòria docent l’encetà com a pro-
(Figueres, 1.VIII.1965) Filòloga i lingüista fessora ajudanta al Departament d’Espanyol i
Portuguès a la Universitat d’Illinois (1988-1992)
Filla de Lluís Prieto Saez, enginyer agrònom, natu- i com a professora visitant a la State University of
ral de Burgos, i de M. Lluïsa Vives Gironella de famí- New York at Stony Brook (EUA, 1992-1993). En
lia de terrissers de la Bisbal d’Empordà. Casada tornar a Catalunya, va ser professora associada i
amb Pere Gifra Adroher, natural de Barcelona, ajudant a la Universitat Autònoma de Barcelona,
filòleg i professor d’universitat, són pares de dos a la Universitat Oberta de Catalunya i a la
nens, Lluís (1999) i Anna (2001). Universitat de Vic. Actualment, i a partir de l’any
648
PRIETO
2003, és professora d’investigació a la Institució (Berlin), Catalan Working Papers in Linguistics

Catalana de la Recerca i Estudis Avançats (Bellaterra), Catalan Journal of Linguistics (Bella-
(ICREA) i professora al Departament de Filologia terra), Lingua (Amsterdam), Randa (Barcelona),
Catalana de la Universitat Autònoma de Barce- Rivista di Linguistica/Italian Journal of Linguistics
lona. Actualment és coordinadora del programa (Pisa), Caplletra (Barcelona/ València), Journal of
interuniversitari del màster de Ciència Cognitiva i Portuguese Linguistics (Lisboa) o Revista Inter-
Llenguatge i col·labora habitualment en la nacional de Lingüística Iberoamericana (Berlín).
docència d’aquest màster i d’altres programes Ha col·laborat en diverses miscel·lànies i
de màster i doctorat a Catalunya i Espanya. obres col·lectives, com ara Linguistic Perspec-
Ha impartit conferències en una vuitantena tives on the Romance Languages (Amsterdam:
de congressos sobre lingüística romànica, fonèti- 1993), Issues and Theory in Romance Linguistics
ca i fonologia i prosòdia, organitzats per universi- (Washington D.C.: 1994), Aspects of Romance
tats catalanes i per altres universitats europees, Linguistics (Amsterdam, 1996), Grammatical
dels Estats Units, del Canadà i de Mèxic. Ha orga- Theory and Romance Languages (Amsterdam,
nitzat congressos i seminaris sobre fonètica i fono- 1996), Issues in the Phonology and Morphology
logia, entre els quals destaquen l’International of the Major Iberian Languages (Georgetown:
Congress of Phonetic Sciences 2003, el Phonetics 1997), Lingüística teòrica: anàlisi i perspectives
and Phonology in Iberia 2005, Worskshop on (Bellaterra: 2004), Laboratory Approaches to
Phrasing, Glow 2007, Workshop on Prosody and Spanish Phonology (The Hague: 2004), Qüestions
Meaning 2009. de llengua i literatura a les comarques de la
Forma part de diversos comitès científics i Diòcesi de Tortosa (Benicarló: 2004), La tonía:
acadèmics, tant en l’àmbit nacional com en l’inter- Dimensiones fonéticas y fonológicas (México:
nacional. 2003), Teorías de la entonación (Barcelona:
2003), Gramàtica del català contemporani (Bar-
És autora de llibres de divulgació, entre els celona: 2002), Phonological Theory and the
quals destaquen Entonació: Models, teoria, mèto- Dialects of Italy (Amsterdam: 2000), Prosodies
des (Ariel, 2001) i Fonètica i fonologia: els sons del (The Hague: 2005), Optimality-Theoretic Studies
català (EdiUOC, 2003). Ha col·laborat amb diver- in Spanish Phonology (Amsterdam: 2006), Seg-
sos capítols per a obres col·lectives de manuals de mental and Prosodic Issues in Romance Phono-
divulgació, com ara Fonología generativa contem- logy (Amsterdam: 2007), Interactions in Phonetics
poránea de la lengua española (Chicago, 1999) i and Phonology (Amsterdam: 2008), Prosodic
Manual de Lingüística General (Barcelona: 2005). Typology (Oxford University Press: 2009).
També és editora i coeditora dels següents llibres i És coordinadora del Grup d’Estudis de
volums monogràfics: Teorías de la entonación Prosòdia i membre del Centre de Lingüística
(Ariel, 2003), Romance Intonation (número espe- Teòrica (UAB).
cial de la revista Catalan Journal of Linguistics, Ha participat en una trentena de projectes
2003), Segmental and prosodic issues in d’investigació finançats per diverses agències
Romance Phonology (John Benjamins, 2007), catalanes, espanyoles i europees (Ministerio de
Prosodic Phrasing and Tunes (número especial de Educación y Ciencia, Generalitat de Catalunya,
la revista The Linguistic Review). Euroregió Pirineus Mediterrània, Càtedra Alcover
La seva investigació principal gira entorn de Moll Villangómez, NWO Dutch Research Founda-
l’estudi fonètic i fonològic de l’entonació. Ha publi- tion, Fundação para a Ciência e Tecnologia),
cat més de 100 articles en volums monogràfics i d’entre els quals 10 han estat dirigits per ella.
en revistes especialitzades. Els seus articles han Des de 2006 dirigeix un projecte de recerca
estat publicats en revistes de lingüística com ara finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia, el
Journal of Phonetics (Amsterdam), Studia Linguis- qual desenvolupa la descripció de la fonologia
tica (Oxford), Estudios de Fonética Experimental entonativa de les llengües romàniques (sobretot
(Barcelona), Speech Communication (Amster- del català, castellà, occità) i el desenvolupament
dam), Studies in the Linguistic Sciences (Urbana), d’un sistema d’etiquetatge prosòdic per a aques-
Language and Speech (Delaware), Probus tes llengües.
649
PRIM
Un altre dels projectes que dirigeix està rela- l’Àfrica, a Argel i a Tunísia. Quan retornava a la
cionat amb el desenvolupament de l’Atles inte- Península va fer estada a Mallorca, on va morir.
ractiu de l’entonació del català i de l’Atles inte- D’ell s’expliquen diversos miracles, gràcies a
ractiu de l’entonació de l’occità, amb l’objectiu un d’ells el gremi de tintorers de Barcelona, el va
d’estudiar la prosòdia de les dues llengües, així nomenar el seu patró (1949).
com de la seva varietat dialectal. També, enguany A l’església de Castelló d’Empúries, el sisè altar
ha signat un conveni de col·laboració entre de la banda de l’evangeli disposava de retaule i
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la imatge dedicats a l’il·lustre castelloní. Va ser des-
UAB per al desenvolupament de l’“Atles de l’ento- truït durant la guerra civil (1936-1939).
nació del valencià”. Finalment, un altre dels pro-
jectes que dirigeix pertany al terreny de l’adquisi- Existeixen els goigs dedicats al Benaventurat
ció del llenguatge i pretén estudiar el procés Maurici Proeta, amb lletra de Moisès Iglesias i
d’adquisició fonològica del català i del castellà en música de Joaquim Serratosa↑.
el seu estadi més primerenc (d’1 a 3 anys).
PUIG ARTIGAS, Estanis
PRIM AMETLLER, Miquel (L’Escala, 11.VIII.1952) Professor i polític
(Castelló d’Empúries, 14.III.1912 –
Igualada, l’Anoia, 14.IX.1975) Músic Fill de Rafel Puig Ximinis (1924-2008), empleat
de banca, i de Felicitat Artigas Ferrer (1928),
Fill de Joan Prim Martí, pastor, i de Joana Admetller ambdós de l’Escala. Casat amb Aurora Massaguer
[sic] Niell, ambdós de Castelló d’Empúries. Fuster, de Barcelona, el matrimoni té dues filles:
S’inicià de molt jove amb la trompeta tocant en la Laia (1977), i Clara (1977).
cobla Els Rossinyolets, i, més endavant, en la Llicenciat en Histò-
cobla Els Peps, i els Montgrins. ria per la Universitat
A Igualada tocà en l’orquestra The Nightingale Autònoma (1977),
Boys, que més tard s’anomenaria La Triomfal. Llicenciat en Filolo-
D’aquesta formació passà a la cobla Barcelona, gia Catalana per la
en la qual hi va romandre més de vint-i-cinc anys. Universitat de Bar-
És autor de la sardana: El primer xisclet celona (1980).
(1951, obligada de tible). Ha compaginat
les tasques docents
PROETA, Maurici a instituts de se-
(Castelló d’Empúries, s. XVII – cundària, catedràtic
Mallorca, 20.II.1546) Agustí i beat i director de l’IES
Sans-Les Corts de Barcelona, director de l’IES
Fill de Miquel Proe- Vicens Vives de Girona, amb les polítiques,
ta, de Torroella de essent membre del Consell Nacional del PSC,
Montgri, i de Leonor, cap de llista del PSC, primer a l’oposició com a
de Castelló d’Empú- regidor (2003-2007), i en les eleccions de 2007
ries. Va entrar a l’or- esdevé alcalde. És també diputat i cap de recur-
de de Sant Agustí, sos humans de la Diputació de Girona.
en el convent de Ha publicat Tots els colors de l’Escala (Girona:
Santa Magdalena 2007), recull d’articles apareguts a diferents mit-
de Castelló d’Empú- jans de comunicació, locals i comarcals des de
ries. Després de pro- l’any 2003 al 2007.
fessar va ser enviat Ha estat traductor de diversos títols d’obres
a Tolosa, lloc on es de narrativa per a joves de l’escriptora Sue
va doctorar. Va exercir el ministeri, i va predicar a Townsend.
650
PUIG
PUIG BONET, Joan culat a l’editorial Triangle– treballa en el sector

(Rupià, el Baix Empordà, 3.VI.1866 – com a fotògraf i editor.
Llers, 26.XI.1957) Eclesiàstic Ha publicat més d’una vintena de llibres de
fotografia i paisatge, d’entre els quals es poden
Fill de Francisco destacar: Jocs i Joguets (1998), Dalí, el triangle
Puig Llibert i de de l’Empordà (premi al millor llibre de Promoció
Rosa Bonet Ribu- turística de Catalunya l’any 2003); El Baix
gent. Va fer la pre- Empordà (2003), Retrats 799 (2005), Pirene
ceptoria a Banyoles Nostrum (2006), Catalunya! (2008).
i va seguir al Se- En l’àmbit creatiu realitza projectes en format
minari de Girona expositiu o publicació, l’any 2003 inicia una sèrie
(1875-1891). Va d’actuacions populars i col·lectives que assoliran
ser ordenat el 23 de gran ressò. Comença amb una sèrie de retrats en
maig de 1891. Va els quals fotografia col·lectius diversos mitjançant
exercir de vicari a trobades ja establertes, o bé s’inventa nous
les parròquies de col·lectius a partir de fets espontanis i convocatò-
Corçà i la Bisbal, i com a ecònom a la de ries festives, amb una intencionalitat que va més
Regencós. Després de passar nous concursos, enllà del resultat fotogràfic. Destaquem les sèries
va ocupar la parròquia de Llers (1904-1957).
799 (2004), Bessons (2004), Gent amb bigoti
Va escriure l’obra Resenya històrica i docu- (2005), Visitants del Museu Dalí (2006), Elec-
mentada del Santuari i Imatge de Nostra
trolladó (2006), Joguets (2007), Màgics (2007),
Senyora del Roure, antiga patrona de l’Empordà
Mascotes (2008), I tu a qui t’encomanes? (2008)
(1946), fins avui, inèdita.
o Jo vaig treballar a Can Mario (2008).
La seva obra gràfica ha estat publicada en
PUIG CASTELLANO, Jordi diferents revistes com Geo, Descobrir Catalunya,
(Cerdanyola del Vallès, el Vallès Occidental, Revista de Girona i s’ha dedicat també a temes
6.XI.1963) Fotògraf publicitaris per a reconegudes empreses. Així
mateix ha participat en nombroses exposicions
Fill de Josep Puig arreu de Catalunya, i a l’estranger a Itàlia, Brasil
Rodellar, comercial, o Colòmbia.
i de Maria Caste-
llano Romero, dibui-
xant, ambdós de PUIG de CONILL, Eusebi de
Barcelona, és el gran (Figueres, 1.X.1890 – París, 29.VI.1927)
de quatre germans. Pintor
Des de l’any 1989
viu i té l’estudi a Fill d’Eusebi de Puig↑ i de Rich, hisendat, de
Lladó. Figueres, i de Concepció de Conill i de Maranges,
Va estudiar la de Cabanes, domiciliats al carrer de Peralada. Va
carrera de música i estudiar a l’Escola de Llotja de Barcelona, on va
flauta travessera i fins l’any 1988 va viure de la ser alumne de Fèlix Mestres, un dels millors
música. Moment en què va canviar la trajectòria retratistes del moment. Posteriorment, va com-
professional, va realitzar un curs de fotografia a partir estudi amb el pintor Josep Vidal Cuadras.
Buenos Aires, i ha estat apadrinat per reconeguts La bona posició econòmica li va permetre realitzar
fotògrafs entre els quals cal esmentar: Arthur llargues estades a diverses ciutats europees:
Bacon (EUA) Humberto Rivas (Argentina) o Pere París, Roma i Florència, així com ser lliure en l’es-
Vivas (Barcelona). til. Va ser un dels pintors més avantguardistes,
A través de la fotografia s’endinsa en l’àmbit s’allunyà del virtuosisme per apropar-se al punti-
editorial (1991), i des d’aleshores –i sempre vin- llisme i a l’impressionisme, amb una gamma
651
PUIG
cromàtica amb tendència als colors foscos. Va Col·labora amb el diari L’Instant (1935) i es dedi-
ser un dels primers pintors en cultivar el paisatge ca professionalment a la tasca de periodista. En
empordanès, però també va conrear la figura i el esclatar la guerra civil i desaparèixer L’Instant
retrat. entra al diari Catalunya, publicació de la CNT-FAI,
Va presentar una de les seves obres a en la qual signava els seus articles amb el
l’Exposició oficial celebrada a Barcelona l’any pseudònim de “Joan Petit”.
1918. En no veure’s obligat a anar a la recerca de Després de la guerra treballa temporalment a
la venda, no esmerçà esforços en exposar, l’Ajuntament, posteriorment entra a la Banca
només es coneix una exposició a les Galeries Arnús de Figueres (1941), i fou nomenat director
Laietanes de Barcelona (21.IV.1923 – 4.V.1923). de Blanes i Banyoles del Banc Central. Per oposi-
Després del traspàs, tres obres varen ser exhibi- ció va entrar al cos de secretaris (1943), tasca
des a l’Exposición Provincial de Bellas Artes, al que va compaginar amb la d’escriptor. Deixeble
Casino Menestral de Figueres (Fires, 1928). Per de Manuel Brunet↑, va col·laborar en diverses
aquest motiu, la localització de la seva obra se publicacions periòdiques com Ampurdán (1941-
circumscriu al cercle familiar, amb alguna peça 1943), el Diario de Barcelona (1948-1950), Los
llegada al Museu de l’Empordà, com és el cas del Sitios de Gerona (1950-1956), va ser un dels
retrat de la seva germana. fundadors de Canigó, de periodicitat mensual
Va ser inhumat a la capital francesa, i al cap nascuda el 1954, i director de la revista Recull
d’uns anys es traslladaren les despulles al panteó de Blanes. Des de 1971 va residir a Cadaqués.
familiar, al cementiri de Figueres. Va estrenar diverses obres teatrals: Fosca als
L’any 1971 el Museu de l’Empordà li va dedicar ulls (1926), Llum al cor (1926), La cançonera
una exposició. del poble (1934), El Bruel de Castelló (1935). Va
escriure les rondalles: Una vegada era un rei
(1950/51), Entre mare i fill (Girona: 1953), La
PUIG DALMAU, Joan
Fada del bé (1968) i Els Traginers (1968); diver-
(Castelló d’Empúries, 8.XI.1908 –
ses auques: de Castelló, Blanes, Roses, Banyoles,
Girona, 10.VIII.1982) Poeta, escriptor i pintor
Llers, Garriguella, Pont de Molins i Cadaqués.
Fill de Joaquim Puig Nombrosa obra poètica i alguna havanera. En els
Esteve, natural de darrers anys es dedicà a escriure Records de la
Subirats (Lleida), i meva vida, obra inèdita.
de Margarita Dal- Va conseguir diversos premis: la Viola d’Or-
mau Quintana, de Jocs Florals de Girona (1957) per la poesia inspi-
Figueres. Fou alum- rada en Cadaqués Acte de contrició; el primer
ne dels germans de premi de la Faràndula de Sabadell de Teatre
Sant Gabriel i del infantil per Sant Tomeu qui troba és seu (1958) i
seminari de Girona. menció honorífica per Els tres traginers (1958).
Per manca de voca- Una altra de les seves aficions va ser la pintu-
ció va abandonar ra, faceta en la qual es considerava autodidacte.
els estudis i es va
traslladar a Barcelona on treballà en una drogue- PUIG DESCALS, Anicet de
ria i posteriorment s’instal·là a Figueres i treballà (Santa Llogaia d’Àlguema, 1818 – ?, s. XIX)
en uns magatzems. Allà es posà en contacte Hisendat, advocat, periodista i polític
amb l’elenc d’aficionats del Patronat de la
Catequística i va començar a col·laborar amb La Va cursar Humanitats al Seminari de Girona, i
Veu de l’Empordà. de lleis a Cervera, Barcelona i Madrid on es va
Va emigrar a Alemanya, Bèlgica i Suïssa llicenciar en Dret a Madrid (1839). Va comple-
(1929-1934) i de retorn s’instal·la a Castelló, on mentar els estudis de jurisprudència amb altres
juntament amb mossèn Tomàs Miralpeix↑ funda matèries com l’economia política, i va iniciar-se en
la revista L’Espiga de la qual n’esdevé director. l’exercici de la professió a la capital d’Espanya.
652
PUIG
Va ser col·laborador de la La Gaceta de los tri- l’orquestra anomenada Vila de la Jonquera, quan
bunales, redactor i director del setmanari agríco- actua a Catalunya, i Els Únics, quan actuen a
la El Labrador (1845), redactor del diari biset- França. Tasca que compagina, des de fa uns anys,
manal Mensajero de la sociedad de fomento amb l’ensenyament de música a Cadaqués.
(1845), i del Boletín de la Academia de Jurispru- Ha compost les sar-
dencia y Legislación. danes: Amor i amis-
Va ser elegit diputat a Corts pel districte elec- tat (1962), Als Hos-
toral de la província de Girona, en diverses oca- talets estem de festa
sions (1946-47, 1847-48, 1848-49, 1849-50, (1995), Sa Farnera
1850-51, 1851-52, 1854-56 i 1872-73). Va ser (tenora, 1998) (illot
un dels fundadors del Partit Demòcrata Espanyol de Portlligat); Refi-
(1849). Partidari d’una monarquia constitucio- lets de Cadaqués
nal, va formar part de la primera Junta Central (tible), A es meus
sense facultat legislativa. néts, Avui i sempre,
Va col·laborar en el Diccionario enciclopédico Cants de Cadaqués,
de La Conversación y la lectura (Madrid: 1846 i Cecília, Celestial,
1847), diccionari que restà inacabat, l’editor dis- Conxita, De Cadaqués a l’Armentera, El meu amic
posava de vuit volums manuscrits que no s’arri- Narcís, L’amic Elias, Pàgines de l’Empordà, 150
baren a imprimir a conseqüència de la crisi anys d’Amistat, Passejant pel Coll de Banyuls. Ha
econòmica. composat també, boleros com Somni d’amor i
L’Academia matritense de legislación y juris- Badia de Cadaqués i el pericon Saltironet.
prudencia el va premiar per l’escrit “Sobre la con-
veniencia de prisión por deudas”.
PUIG GRIESSENBERGER, Anna M.
(Figueres, 8.III.1963)
PUIG DESCALS, Joan de
Historiadora i arqueòloga
(Santa Llogaia d’Àlguema?, s. XIX) Hisendat
Amb propietats a Darnius i Santa Llogaia d’Àl- Filla de Josep Puig

guema, va promoure la construcció de la casa Puignau, ferrer, na-
familiar al carrer de Caamaño de Figueres. tural de Figueres, i
Va rebre el títol de baró de Rodes. de Gertrude Gries-
senberger Wistchko,
natural de Saxen an
PUIG FORNIS, Joan der Donau (Àustria),
(Cadaqués, 5.V.1936) Músic és la gran de dos
germans. Llicencia-
Fill de Ramon Puig Cusí, de Sant Pere Pescador, da en Història (UB,
pagès i pescador, i de Catalina Fornis Marès, de 1986), tesi de lli-
Cadaqués. Va estudiar amb Rafel Cabrisas↑, de cenciatura La cerà-
Cadaqués, i per a la interpretació d’instruments mica de parets fines de Culip IV (Barcelona:
ha estat autodidacte, i s’ha especialitzat en flau- 1989), doctora en Arqueologia (UdG, 2006)
ta, saxo i tenora. amb la tesi Rhode. Caracterització del jaciment i
Va ser membre de les cobles Cadaquesenca, dels seus tallers ceràmics, publicada amb el títol
La Principal de Figueres, La Principal de Palafrugell. de La colònia grega de Rhode (Girona: 2006).
Fou membre fundador del grup Mauné y sus Màster en Museografia didàctica (Universitat de
Dinámicos (1956). Va seguir a La Principal de Barcelona, 2006), amb el projecte Musealització
Girona, membre fundador de Marina (Cassà de la del jaciment de la Ciutadella de Roses. S’ha for-
Selva) (1977-1992), va seguir a la Cobla Cada- mat també en les disciplines d’arxivística, paleo-
qués (1992-c. 2002). Actualment toca amb grafia i diplomàtica.
653
PUIG
Sense deixar el vessant d’historiadora s’ha l’IEE, El Pedrís, suplement del setmanari Empordà;
decantat per la disciplina de l’arqueologia. En Villa Castilionis Impuriarum, El Salner (Castelló
aquest sentit ha treballat en nombroses excava- d’Empúries), als Annals de l’Institut d’Estudis
cions de diversos jaciments de les comarques Gironins, a la Revista de Girona, i a diferents but-
gironines, entre les quals cal destacar: el mones- lletins municipals. Així mateix en revistes especia-
tir de Sant Pere de Rodes, diverses actuacions a litzades com Tribuna d’Arqueologia, Cypsela,
Castelló d’Empúries (en el convent de dominics, Seqüència (Barcelona), Quaderns del Museu
a la Presó Vella, a la Farinera o a la Basílica de d’Història de Catalunya (Barcelona), i a diverses
Santa Maria), al monestir de Santa Maria de jornades i simposiums d’arqueologia.
Cervià, al castell de Biure, al castell de Sant Ferran En col·laboració ha publicat: L’excavació de la
de Figueres, al d’Esponellà i al de Vila-sacra, i a la carretera de Sant Martí: un sector de l’entorn
Ciutadella de Roses (1993-2007) havent estat la d’Empúries des de la baixa República fins a
directora del jaciment. l’Antiguitat tardana (Girona: 1997), amb Joan
Ha participat en el projecte d’exhumació i Llinàs, Susanna Manzano i Xavier Rocas; La ciuta-
trasllat del “Desmuntatge, restauració i restitució della de Roses (Girona: 1998), amb Carlos Díaz↑
dels sepulcres dels comtes d’Empúries a l’esglé- Capmany i Hug Palou, El tresor de Sant Pere de
sia catedralícia de Castelló d’Empúries” (2002), Rodes. Moneda, comerç i art a l’inici del segle XVI
amb els resultats sobre la identificació dels per- (Barcelona: 1999), amb Teresa Marot i Montserrat
sonatges publicats a la revista El Salner (2002). Mataró; Excavacions arqueològiques subaquàti-
Des de l’any 1986 ha participat en nombro- ques a Cala Culip, 3. Culip IV: la Terra Sigil·lata
sos congressos, jornades sobre arqueologia, decorada de La Graufesenque (Girona: 2001),
patrimoni i museística, en els quals hi ha presen- amb Xavier Nieto; Cap de Creus. Cadaqués-Roses-
tat ponències i comunicacions. Port de la Selva-La Selva de Mar (Girona: 2006),
En el vessant museístic ha presentat projec- amb Estella Illa i Marta Pi Vázquez i amb il·lustra-
tes museològics per a diferents centres com el cions d’Eduard Pi Vázquez; La colònia grega de
Museu de l’Empordà (1991), el parc arqueològic Rhode (Girona: 2006), amb Aurora Martín↑.
d’Ullastret (1995) o el Museu de la Ciutadella de Cal destacar la col·laboració en diverses obres
Roses (2004). col·lectives: Del romà al romànic. Història, art i cul-
Forma o ha format part de diverses associa- tura de la Tarraconense Mediterrània entre els
cions culturals: membre de l’Associació Cultural segles IV i X (Barcelona: 1999), i L’art gòtic a Cata-
Comtat d’Empúries, de la qual en va ser tresore- lunya. Arquitectura III per a Enciclopèdia Catalana;
ra (1993-1995), i vicepresidenta (1996-2007), a la Història de l’Alt Empordà (Girona: 2000) i a
coordinadora de la publicació de l’entitat i habi- Figueres. Llibre de la Rambla (Figueres: 2004).
tual col·laboradora, i organitzadora d’exposi- Està treballant en el “Projecte d’intervencions
cions, membre de la junta dels Amics del Castell arqueològiques al jaciment de la Ciutadella de
de Sant Ferran de Figueres (1999), amb el Roses (2008-2016): cap al centenari de la des-
càrrec de tresorera, i vocal de l’Institut d’Estudis
coberta”.
Empordanesos, des de 2007.
Des de l’abril de 2008 és l’arqueòloga-
Un altre vessant dels desenvolupats ha estat
conservadora de la Ciutadella de Roses.
el de dibuixant. És autora de les planimetries de
diverses campanyes d’excavació (Roses, Sant
Martí d’Empúries, Montfullà o Vila-sacra), i del PUIG MANERA, Joan
dibuix de material d’excavació i material ceràmic. (Olot, la Garrotxa, 18.X.1921) Pintor
Ha elaborat també una codificació ceràmica
(s. VI aC – s. XIX dC) i una codificació de metalls De petit va quedar orfe.
per a registrar el material arqueològic. Va estudiar el batxillerat a Figueres, la carrera
Ha publicat treballs d’investigació a diferents de magisteri i, posterioment, la carrera de Dret i
publicacions periòdiques d’àmbit comarcal i pro- Belles Arts a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi,
vincial, com: al setmanari Empordà, als Annals de a Barcelona.
654
PUIG
Acabats els estudis PUIG OLIVER, Jaume de

obté una beca de (Cornellà del Terri, el Pla de l’Estany, 6.IX.1944)
l’Institut Francès de Gestor cultural i medievalista
Barcelona i pot anar
a París per ampliar Fill de Narcís de
els estudis (1956); Puig i Roca, profes-
assisteix a l’École sor de primària,
des Beaux Arts per natural de Girona, i
perfeccionar la tèc- de Concepció Oliver
nica del gravat i a i Gasau, natural de
l’École du Louvre Cornellà del Terri, és
(1958-1959). el gran de tres ger-
Estableix contacte amb els moviments artístics mans. Casat amb
més avançats. Esdevé un dels pioners del movi- una empordanesa
ment cinètic, qualificat així per la recerca del des del 1977, té
moviment en les seves obres. dues filles i resideix
El pintor arriba al moviment mitjançant la entre Barcelona i Torroella de Fluvià, on ha col·labo-
llum, a la qual hi arriba gràcies al color. A partir rat estretament amb el Centre d’Estudis del Baix
d’aquí ell mateix va manifestar que volia entrar Fluvià. És així mateix l’organista de la basílica de
en el que batejà com a “cinetisme formal”, Castelló d’Empuries on dirigeix també la coral.
basant la força del moviment més en la forma Estudia al Seminari de Girona, i a les universi-
que en el color. Els anys 1961 i 1962, va ser tats de València, Barcelona, Roma i París.
seleccionat com a representant de l’Escuela de Llicenciat en Teologia a la Pontifícia Universitat
París en el Carnegie Internacional a Pittsburg Gregoriana de Roma (1969), llicenciat en
(Estats Units). Filosofia a la Pontifícia Univesitat de Sant Tomàs
L’any 1971 va traslladar-se de París a Pontós, (Angelicum) de Roma (1970), diplomat a la
lloc on va establir el seu taller i residència. Ve Section de l’École Pratique des Hautes Études
Des de fa uns any resideix a la residència de Paris (1977), llicenciat en Filosofia per la
geriàtrica de l’Escala. Universitat de València (1978), doctor en Filosofia
Ha participat en nombroses exposicions a per la Universitat de Barcelona (1991).
París a les exposicions d’Art Lliure i Independent, Des del 1970 fins al 1977 fou secretari de
als Salons de París, a la Galeria Craven i a The direcció de les Edicions Catalanes de París.
Paris Gallery (Londres). Durant la dècada dels Col·laborador i secretari del Molt Honorable se-
anys 50-60 va exposar al costat d’artistes de la nyor Josep Tarradellas Joan, president de la
talla de Vasarely, Kandinsky, Delaunay o Klee. Generalitat de Catalunya (1974-1982), havent
Posteriorment, exposa per Catalunya, Girona, l’Es- estat membre de la Secretaria General de la
cala, Figueres o Barcelona. Generalitat de Catalunya (1977-1980). Des del
A l’Exposició anual de pintura del Colegio de 1982 és membre del Patronat de l’Arxiu Mont-
España guanya el Primer Premi pels “Jóvenes serrat Tarradellas Macià. Funcionari de la Dipu-
pintores residentes en París” amb l’obra Mujer en tació de Barcelona, des del 1982 fins al 1987 fou
la ventana (París, 1956), i l’any següent repeteix cap de la Secció Tècnica de Biblioteques de la
premi (París, 1957). L’any 1966 va obtenir el pri- Diputació de Barcelona i director de la Biblioteca
mer Premi del concurs organitzat per l’ambaixa- de Catalunya (1982-1997). Ha estat director del
dor d’Espanya a París. A Catalunya va rebre la Palau Güell (1998-2008), d’Antoni Gaudí. Des del
Medalla d’Or i el Primer Premi de Pintura de la 2008 treballa per a l’Institut d’Estudis Catalans,
Diputació de Girona (1971). del qual és membre.
La Galeria Dau al Set va organitzar una expo- Col·laborador de revistes de cultura com ara
sició retrospectiva l’any 1974, i al Museu de l’Em- Presència, la Revista de Girona, Els Marges, El
pordà l’any 1978. Món, Tiempo, FAD Revista trimestral del Foment
655
PUIG
de les Arts Decoratives, Revista de Catalunya, Facultat de Teologia de Catalunya 2007. Té en pre-
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, paració: Lletres del bisbe de Girona. Segle XIV.
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, Vol. II, n. 621-1093: Berenguer de Cruïlles / 1
Analecta Sacra Tarraconensia i Annals de (1348-1352), “Corpus Scriptorum Cataloniae,
l’Institut d’Estudis Gironins. També ha col·laborat Series Scripta / 2”, i en col·laboració amb
a la Gran Enciclopèdia Catalana i al Diccionari Clàudia de Puig Ripoll, revisió, anotació, índexs i
d’Història Eclesiàstica de Catalunya. A partir del cura de l’edició de l’Inventari dels processos
1982 és secretari i col·laborador de l’anuari Arxiu medievals de l’Arxiu diocesà de Girona (1282-
de Textos Catalans Antics i membre del Comitè 1500), introducció i regesta de Josep M. Mar-
Tècnic d’edició de Textos Jurídics Catalans del quès i Planagumà (Barcelona: 2009).
Departament de Justícia de la Generalitat de En col·laboració amb Albert Serrat Torrent,
Catalunya. També forma part del comitè de revisió, anotació, índexs i cura de l’edició del
redacció de la Revista Catalana de Teologia. Des Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de
del 2007 és ajudant de direcció i col·laborador Rocabertí, bisbe de Girona (1002-1395), intro-
del Corpus Scriptorum Cataloniae. El 2007 fou ducció i transcripció de Josep M. Marquès
nomenat assesor de l’Arxiu Diocesà i de la Planagumà, Barcelona, Fundació Noguera 2009,
Biblioteca del Seminari de Girona. L’any 1993 en premsa.
obtingué el premi Joaquim Carreras i Artau de Sobre temàtica empordanesa ha tractat:
l’Institut d’Estudis Catalans. “Tractatus de haeresi et de infidelium incredulitate
Ha escrit Catàleg dels Manuscrits de la et horum criminum iudice”, de Felip Ribot, O. Carm.
Biblioteca de Catalunya. Vol. I. Mss. 1-154, per Edició i estudi, dins Arxiu de Textos Catalans
Jaume Massó i Torrents (†) i Jordi Rubió i Balaguer Antics I (1982), “Una biblioteca del Renaixement.
(†), a cura de Jaume de Puig (Barcelona: 1989), L’inventari de la llibreria de Vilabertran de l’any
Les sources de la pensée philosophique de 1587”, dins ATCA I (1982), “Un inventari de l’es-
Raimond Sebond (Ramon Sibiuda) (París: 1994), glésia de Vilabertran del 1587”, dins Annals de
Ramon Sibiuda. El llibre de les criatures (Pròleg i l’Institut d’Estudis Gironins XXX (1988-1989), “Un
capítols 1-222) traducció i edició (Barcelona: personatge de la Contrarreforma: l’abat Pere
1992), Ramon Sibiuda. L’home caigut i redimit Domènech”, dins ATCA 12 (1993), “Tres docu-
(Llibre de les creatures, capítols 223-330), intro- ments inèdits sobre l’Abadia de Vilabertran”, dins
ducció i traducció (Barcelona: 1995), La filosofia Analecta Sacra Tarraconensia 72 (1999).
de Ramon Sibiuda (Barcelona: 1997), Nicolau Quan va ser nomenat membre numerari de la
Eimeric. Diàleg contra els lul·listes (Barcelona: Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va
2002) traducció, introducció i notes. llegir el discurs “Ambigüitats i paradoxes sibiudia-
En col·laboració amb Irene de Puig, ha escrit nes. Discurs de recepció de Jaume de Puig i Oliver,
els llibres de text Diàleg. Història de la filosofia llegit el dia 15 d’abril de 2009. Resposta de Pere
COU (Barcelona: 1990) i Episteme. Historia de la Lluís Font, membre emèrit de la Secció de
Filosofia. 2º Bachillerato (Barcelona: 1999). I, Filosofia i Ciències Socials” (Barcelona: 2009).
en col·laboració amb Anna Baiges i Irene de
Puig, Grups humans i procés de sociabilització.
En col·laboració: El Palau Güell (Barcelona: PUIG OLIVER, Lluís Maria de
1990; id.: 1992) amb Antoni González i Raquel (Bàscara, 29.VII.1945) Historiador i polític
Lacuesta, obra traduïda a diverses llengües.
En col·laboració amb Josep M. Marquès Plana- Fill de Narcís de Puig i Roca, professor de primà-
gumà, Lletres del bisbe de Girona. Segle XIV. Volum ria, natural de Girona, i de Concepció Oliver i
I, n. 1-620: Bernat de Vilamarí, Pere d’Urrea, Gastó Gasau, natural de Cornellà del Terri, és el segon
de Montcada, Arnau de Mont-rodon, “Corpus de tres germans. Casat amb Maria Loreto Bosch
Scriptorum Cataloniae [2], Series Scripta / 1”, en i Dalmau, natural de Cassà de la Selva, el matri-
col·laboració amb Josep M. Marquès i Planagumà, moni té dues filles. Té la seva residència principal
Barcelona, I.E.C. – Ajuntament de Girona - a Vilopriu, al Baix Empordà.
656
PUIG
És llicenciat en catalana, espanyola i internacional. Alguns títols

Història, amb estu- han estat publicats als Annals de l’Institut
dis a Girona i Bar- d’Estudis Gironins, Presència, C.A.U., Leviatán,
celona (UAB, 1974) Avui, Diari de Girona, Serra d’Or, Aines, Revista de
i de doctorat a París Girona, Punt Diari, L’opinió Socialista, Llengua i
a l’École des Hautes dret, Tribune 8, Debat, l’Avenç, Recerques,
Études (Sorbona). Enciclopèdia catalana, Nouvelle revue socialiste,
Ha estat professor Quaderns de la Fundació Campalans, Coope-
d’Història Contem- ració Europea, Cuardenos noventa, Cuenta y
porània a la Uni- razón, Tiempo de Paz, Sixteen Countries, Air &
versitat Autònoma Space in Europe, Participation et Progrès, Revue
de Barcelona i al Défense o Revista d’Igualada, entre altres.
Col·legi Universitari de Girona, posteriorment, És autor de 16 llibres d’història i política con-
Universitat de Girona (1976-1984). temporània, essent la Guerra del Francès un dels
Membre fundador de PSC, va ser primer secre- temes d’especialització, així mateix s’hi compten
tari de la Federació de Girona de 1976 a 1982, els relacionats amb la història local de les terres
president de l’Agrupació de Girona. Membre de gironines, alguns tractant temes de les comar-
l’Executiva del Partit Socialista de Catalunya de ques gironines i de l’Alt Empordà, com: Bescanó,
1986 a 1999, va presidir la Federació de Girona notes històriques (Bescanó: 19760), El catalanis-
(1997-2000), i també fou president del Consell me polític a Girona (Girona: 1976), Girona
Nacional del PSC de 2000 a 2004. Francesa: 1812-1814, L’annexió de Catalunya a
Ha estat diputat al Congrés per Girona del França i el domini napoleònic a Girona (Girona:
1979 al 2004, membre de la direcció del Grup 1976), Carles Rahola, un ciutadà de Catalunya
Parlamentari Socialista en el Congrés dels (Barcelona: 1979), Tomàs Puig, Catalanisme i
Diputats des de 1989 fins al 2004. És senador de afrancesament (Barcelona: 1985), Girona, guerra
l’Entesa Catalana de Progrés i portaveu d’Afers i absolutisme: resistència al francès i defensa de
Exteriors d’aquesta formació des del 2004. l’antic règim (1793-1833) (Girona: 2007), La
En les institucions europees, ha estat ponent Constitució de Batlle i Jover: un projecte català a
de múltiples informes i recomanacions als les Corts de Cadis (Reus: 2007, [i.e.] 2008).
governs, en especial sobre els drets de les mino- I altres de caire general, entre els quals es
ries, les llengües d’Europa, els drets socials, la compten: Tarradellas (Barcelona: 1989), Historia
bioètica, la defensa europea, la pau i la segure- de la Unidad Europea (Madrid: 1994), Gironella,
tat, sobre el control d’armes i desarmament, el la izquierda europeísta (Madrid: 1999), El rapto
conflicte d’Orient Mitjà, la situació als Balcans, el de Europa (París: 2002) i Europa contra la guerra
federalisme i el regionalisme europeu, la religió i (Barcelona: 2002).
la democràcia, l’ús i l’abús de la història, les rela- És coautor d’altres divuit títols més d’entre els
cions amb el món islàmic, entre d’altres, i ha quals sobresurt la participació en tres volums de la
ocupat els càrrecs de vicepresident de l’Assem- Història de Catalunya: la continuació de la Història
blea Parlamentària del Consell d’Europa; presi- de Catalunya de Rovira i Virgili, Gran Enciclopedia
dent de la Comissió de Cultura; president de la Vasca (Bilbao: 1981), la d’Editorial Salvat (Barce-
Comissió política de l’Asemblea de la UEO; presi- lona: 1982), i la Història Contemporània de Cata-
dent de l’Assemblea de la UEO (1997-2001), i lunya de Columna (Barcelona: 1997).
president de la Delegació Espanyola al Consell Ha esmerçat una especial atenció a la vida i l’o-
d’Europa i president del Grup Socialista en bra de Carles Rahola↑: Biografia de Rahola, amb
aquesta institució. Des de gener del 2008 és una versió revisada el 1995 (Barcelona), s’ha ocu-
president de l’Assemblea del Consell d’Europa. pat de la reedició de la seva, assenyaladament
Ha publicat més de dos-cents estudis i La ciudat de Girona, per a la qual va escriure
assaigs d’història, cultura i política, sense comp- l’“Estudi introductori” i, darrerament, l’obra raho-
tar els freqüents articles d’opinió en la premsa liana sobre la Guerra del francès, Girona i
657
PUIG
Napoleó: la dominació francesa a Girona i altres Ha compaginat les classes amb la tasca de
estudis napoleònics (Girona: 2007) amb un formador d’examinadors de la Junta Permanent
assaig preliminar en forma de pròleg. Ha escrit de Català, i l’edició i correcció de textos per a ins-
altres pròlegs, dels llibres Història i records de titucions i editorials, i ha publicat articles sobre
Vilopriu de Magda Planelles, (Badalona: 2005) i traduccions catalanes medievals a revistes espe-
Hores de Vetlla (Girona: 2005) d’Aïda Lorenzo↑ i cialitzades com Llengua i Literatura (Barcelona).
d’Esther Lorenç↑. Aficionat a l’excursionisme, ha recorregut molts
Després de l’assassinat d’Ernest Lluch ha indrets de la comarca a peu o en bicicleta. Fruit
impulsat la creació de la Fundació Ernest Lluch, de d’aquesta experiència han aparegut dos títols: En
la qual n’és vicepresident des del 2002, i ha BTT per l’Alt Empordà (2007), en col·laboració amb
empès un seguit de publicacions havent escrit Josep Descamps, i Serra de Verdera. Vilajuïga-Pau-
quatre pròlegs a Articles d’Ernest Lluch (Vilassar Palau-saverdera (Girona: 2008), en col·laboració
de Mar: 2003), Ernest Lluch. Darrers escrits (Bar- amb Pere Amat.
celona: 2005), Bibliografia d’Ernest Lluch (Barce-
lona: 2006) i En la estela de Ernest Lluch (Zara- PUIG POU, Alfons
goza: 2007), així com diversos textos biogràfics (Figueres, 22.I.1906 – 6.VIII.1968) Oftalmòleg
sobre Lluch, com ara, Ernest Lluch la mania d’es-
criure; Ernest Lluch, militant socialista i Ernest Fill d’Eduard Puig↑
Lluch muerto por la libertad, entre d’altres. Soler, metge, natu-
Ha publicat recentment la monografia Inter- ral de Figueres, i de
national Parliaments (Strasbourg: 2008) i diver- Concepció Pou Al-
sos estudis sobre la Guerra del Francès, en la mar, de Sant Miquel
commemoració del bicentenari. de Fluvià. Es va ca-
L’obra Girona Francesa: 1812-1814, L’annexió sar amb Roser Vayre-
de Catalunya a França i el domini napoleònic a da Trullol i el matri-
Girona (Girona: 1976) va guanyar el Premi d’in- moni va tenir dos
vestigació històrica Julián de Chia, atorgat per fills: Maria Teresa i
l’Ajuntament de Girona. Eduard↑. Va estu-
És Doctor Honoris Causa per la Universitat de diar la carrera de
Constanza (1998). Medicina a Barcelona (1935), temps que va
aprofitar per assistir a actes a l’Ateneu i mantenir
amistat amb literats com Miquel Llor.
PUIG PLA, Santi Va ser un figuerenc vinculat a nombroses ini-
(Tordera, el Maresme, 26.VIII.1962) Professor ciatives culturals, conferenciant, presentador
d’actes culturals, contertulià, va ser un gran defen-
Fill únic de Rafel sor de la comarca i del seu patrimoni.
Puig Turón, dedicat Va pertànyer a diverses associacions: mem-
al transport, i de bre fundador del Patronat del Museu de l’Em-
Joana Pla Bons. pordà, del Patronat de Santa Maria de Vilaber-
Afincat a l’Alt Em- tran, vocal de l’Institut d’Estudis Empordanesos
pordà des de l’any per representació municipal (1964-1968), pre-
1988, resideix a sident de la Creu Roja (1965-1968) de Figueres.
Figueres. Llicenciat Tasques que va compaginar amb la política
en Filologia Catala- municipal, essent tinent d’alcalde de Cultura de
na (1985), ha estat l’Ajuntament de Figueres (1964-1968), des d’on
professor del Bell- va impulsar la nova seu del Museu de l’Empordà,
lloch de Girona, de sense poder veure culminat el projecte.
l’IES Sa Palomera de Blanes, de l’IES Cap Norfeu de Juntament amb un grup d’amics melòmans
Roses i de l’IES Castelló d’Empúries, de Castelló. (Concepció Brusés, M. Josefa Carbonell, Rosa
658
PUIG
Climent de Puig, Alfons Cusí↑, Joaquim Fort↑ de Va traduir al castellà i català les proclames
Ribot, Emília Palau↑, Ramon Reig↑, Tomasita franceses, i convençut del poder de la premsa
Riera de Vidal, M. Dolors Ros de Cusí, Narcís impulsà publicacions periòdiques, va intervenir de
Sala↑, Antonio Salazar↑, Miquel Vidal), va cons- manera directa en la creació i redacció de la prem-
tituir l’Associació de Música de Figueres (1952- sa figuerenca de l’època napoleònica: la Gazeta
1965), que, anys a venir, tindria continuïtat en de Figueres o El Eco de los Pirineos. Així mateix,
l’associació Joventuts Musicals. Puig va suggerir la creació d’un òrgan de premsa
Va ser articulista de diaris barcelonins com La en català, i va aparèixer la Gaseta del Corregiment
Nau o La Publicitat, i de setmanaris locals com de Girona. El 1811 va ser nomenat president de
La Veu de l’Empordà, Vida Parroquial, crític artís- l’Audiència de Barcelona (Tribunal d’Appel).
tic del setmanari Ampurdán (1943-1968) on sig- Després de l’arribada de Ferran VII, Puig es va
nava amb el pseudònim d’Arnau de Rocacorba, traslladar a Montpeller. Allà va assistir a classes
gràcies a ell es té constància de les exposicions de Medicina i Ciències Naturals a la facultat
artístiques realitzades a la capital empordanesa, (1815-1816). Més tard se’l va autoritzar a retor-
entre altres, les de la Sala Icària. nar i s’instal·là a Figueres. Va tardar cinc anys en
recuperar els seus béns de l’embargament, de
1816 a 1821. Puig va ser criticat tant per la
PUIG PUIG, Tomàs
banda espanyola com la francesa.
(Figueres, 28.IX.1771 – ?, 21.VI.1835)
L’any 1799 va rebre de Carles IV el títol de
Polític
Ciutadà Honrat de Barcelona. L’any 1920, l’arxiu
Fill de Tomàs Puig de Tomàs Puig va passar a formar part de l’arxiu
Compte, batxiller en de Can Valls, a Rupià.
lleis, natural de Fi-
gueres, i de Maria PUIG PUJADES, Josep
Inés Puig Puig, de (Figueres, 26.VI.1882 –
Figueres. De petit va Perpinyà, el Rosselló, 19.III.1949)
quedar orfe i varen Polític i escriptor
ser uns oncles ma-
terns qui l’educa- Va ser el gran de
ren. La seva filla Do- dos germans: Josep
lors Puig↑ Valls va i Antònia, fills de
maridar amb Narcís Josep Puig París, i
Fonsdeviela, marquès de la Torre. de Carme Pujades
Es va llicenciar en Dret a la Universitat d’Osca. Planadevall, propie-
Batxiller del Dret Civil (1790), Batxiller i doctor en taris d’uns coneguts
Dret Canònic (1792). magatzems figue-
Va participar a favor de la corona espanyola a rencs amb el nom
la Guerra Gran (1793-1795), i va ser nomenat de Puig París, per la
diputat per rebre Carles IV i el seu sèquit al pas qual cosa, després
per Girona (1802). Va viatjar per Europa (1804- d’estudiar el batxi-
1805), per França, Holanda i Anglaterra. Puig ller a l’institut de Figueres, es trasllada a Barcelona
havia manifestat l’admiració per Napoleó. En arri- i París per aprendre l’ofici de sastre. Es va casar
bar les tropes franceses a Figueres va col·laborar amb Adela Carbona, filla de Joan Carbona↑, i el
amb els dirigents, actuació que li va suposar ser matrimoni no va tenir descendència.
empresonat a Girona. L’any 1809, Reille va A Figueres participà, el 1908, en la fundació
nomenar Puig alcalde major de Figueres, essent de l’Aplec Nacionalista Republicà, i més tard,
un dels primers afrancesats. El mateix any va ser l’any 1911 és portaveu de la Unió Federal
nomenat corregidor de Figueres i, més tard, Nacionalista Republicana, per liderar, el 1930, al
Augerau el nomenà de Girona. costat de Pujulà↑, la Federació Republicana
659
PUIG
Socialista de l’Empordà, amb la qual va concór- Popular de Figueres (1922), i va participar en la

rer a les eleccions municipals d’abril de 1931, creació de l’agrupació Atenea del Casino
resultant elegit regidor de l’Ajuntament de Menestral, i del Foment de la Sardana. El 1934 va
Figueres. El novembre d’aquest mateix any, la ser nomenat Mestre en Gai Saber del Felibritge
FRS es fusionà amb l’Esquerra Republicana, Català per l’Acadèmia dels Jocs Florals de la
recentment fundada per Francesc Macià. Ginesta d’Or de Pepinyà, i dos anys més tard se li
Fou elegit, en representació del districte de va retre un homenatge al Casal Català de Perpinyà.
Figueres, diputat de la Diputació Provisional del Va ser aficionat al col·leccionisme de quadres i
Parlament de Catalunya que suplia la manca d’un antiguitats, practicant l’aquarel·la, i participant a
Parlament català, i va formar part de la Comissió diverses esposicions d’art català a França.
de l’Estatut de Núria. Nomenat comissari delegat Disposava d’una molt ben nodrida biblioteca que
del govern de la Generalitat a Girona (1933), va va ser espoliada a l’acabament de la guerra civil.
ser acusat de la mort d’un comandant en l’acte de L’any en què es va erigir el monument com-
lectura del Ban de Guerra Girona amb motiu de la memoratiu a l’inventor figuerenc va publicar Vida
declaració de l’Estat Català d’Octubre de 1934, d’heroi. Narcís Monturiol, inventor de la navega-
detingut, i condemnat a trenta anys de presó de la ció submarina (Barcelona: 1918; Figueres: 1985
qual s’alliberaria en ser elegit diputat a Corts reed. facsímil). És autor de contes postmodernis-
(16.II.1936) en representació d’ERC. En esclatar tes i novel·les: Besllums. Llibre de contes (1922)
la guerra civil va ser nomenat cònsol d’Espaya a (Barcelona: 1923), Tragèdies de veïnat (Barcelo-
Perpinyà i cònsol a Lió. El 1939 es va exiliar a na: 1923), La planeta d’en Gerardo (1925),
França, deslligant-se de l’activitat política, morint L’oncle Vicents [Il. de Salvador Dalí↑] (Barce-
a Perpinyà i essent enterrat al Voló. lona: 1926), Contes de la viu viu i de la xiu xiu
De la seva vida política com a regidor cal des- (Barcelona: 1936), La glòria sorda de n’Ignasi
tacar la seva participació en la reforma de la Iglesias (Figueres: s.d.). Va escriure l’assaig La fi
Rambla, la creació del Parc Bosc i de la Biblioteca de don Joan (Barcelona: 1929; Sabadell: 1930),
Municipal, la municipalització del Servei d’Aigües, la comèdia dramàtica Quan s’ha perdut la fe
la finalització de les Escoles Graduades i la cober- (Barcelona: 1936), i Ell, a la presó [amb pròleg
tura d’un tram de la riera Galligans. Com a delegat de Carles Rahola↑] (Girona: 1938).
de la Generalitat s’oposà a l’ampliació del presi-
di del Castell de Figueres, proposà la creació de PUIG de RICH, Eusebi de
la vegueria del Ter, impulsà la constitució de la (Figueres, 1863 – Sarrià-Barcelona, 2.III.1933)
Comunitat de Regants del Pantà de Crespià i Hisendat
la constitució de la Federació de Municipis
Catalans i la restauració de l’abadia de Vilabertran Fill d’Antoni Puig
i del monestir de Sant Pere de Rodes, la renovació Descals, i de Núria
de la xarxa de carreteres i l’acabament de l’Asil de Rich i de Morell.
Gomis. Va fundar el rotatiu figuerenc Empordà Es va casar amb
Federal (1911), per poder expressar les seves Concepció Conill i
idees sobre el republicanisme federal al qual s’hi de Maranges (1867-
afegia el catalanisme emergent. Col·laborà a 1933), de Cabanes,
l’Autonomista i al mateix Empordà Federal, on sig- de la casa cone-
nava amb el pseudònim de Joan Desclot. guda com a Can
En la seva faceta cultural i literària, ja des de Carreras. El matri-
molt jove, col·laborà en les revistes Joventut i moni va tenir com a
Il·lustració Llevantina, i el 1916 formà part d’una mínim, dos fills:
comissió per a la creació d’un Museu d’Art de Eusebi↑ i Antoni. Era propietari d’un extens terri-
l’Empordà que havia de tenir seu a Vilabertran, i tori a l’Alt Empordà.
el 1918 en la de l’erecció d’un monument a Era una família coneguda per ser afecte a la
Monturiol. Va presidir el Patronat de la Biblioteca monarquia. Durant les primeres dècades del
660
PUIG
segle XX passava llargues estades a Barcelona, i PUIG SAGUER, Francesc

mantenia el contacte amb la comarca emporda- (L’Escala, 1846 – Figueres?, c. 1920)
nesa. Catòlic practicant, era Obrer de la parrò- Mestre d’obres
quia de Figueres i participava en les celebracions
religioses locals. Es va traslladar a Figueres on va desenvolupar la
Des dels seus càrrecs, com el de Comisario seva vida professional l’últim quart del segle XIX,
Regio de Fomento, va defensar els corrents la qual va compaginar amb l’activitat política. Va
moderats de l’agricultura i va esdevenir una desser regidor (1885-1889).
tacada personalitat en aquest camp. Va promou- Entre les seves obres cal destacar el cobriment
re la creació del Canal de l’Alt Empordà, que mai de la plaça del Gra (1886), l’Església Evangèlica
no es va realitzar. (1889), avui escola d’Arts i Oficis Clerch i Nicolau,
Va impulsar la Cambra Agrícola de Figueres de o el de la fàbrica d’aiguardents Gironella (1885),
la qual en va ser president (1900-1933). L’any casa coneguda posteriorment amb el nom de Vins
1905 va ser elegit president de la Federació Ventós, a l’avinguda Vilallonga.
Agrícola Catalano-Balear i va presidir el congrés
celebrat a Olot (1906). Des de l’any 1907 va ser PUIG-SUREDA SAIS, Joan
president del Consell Provincial de Foment de (L’Escala, 23.VII.1880 – Barcelona, 19.XII.1978)
Girona. Des de 1880 va ser soci de l’Institut Metge i cirurgià
Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), va formar
part de la junta directiva (1909-1911), i la va pre- Fill de Josep Puig
sidir de 1911 a 1914; durant el seu mandat s’ini- Sais, mestre d’o-
ciaren els premis d’agricultura Josep Deu i Mata, i bres, natural d’Al-
es va crear l’oficina d’inscripció d’aigües. bons, i de Teresa
Va ser un dels membres fundadors i membre Sureda Manegat,
de la junta directiva de la Societat del Cavall de l’Escala. Va estu-
Nacional de Tir Lleuger (1911). Aquest mateix diar a Girona i els
any es va crear la Unió de Vinyaters de Catalunya estudis de Medi-
i va ser elegit president del Consell Comarcal de cina, a Barcelona
l’Alt Empordà. Va presidir la Cambra Agrícola (1903). Va ser dei-
Provincial de Girona, i va ser membre de l’Aso- xeble dels doctors
ciación de Agricultores de España i del Consell Cardenal i de Ribas
Superior de Foment. i Ribas, a l’Hospital del Sagrat Cor. Es graduà a
L’any 1931 va ser elegit per representar les Madrid amb la tesi doctoral Los islotes de
cambres agrícoles provincials i comarcals a la Langerhans y la diabetes pancreática (Barce-
Confederació Sindical Hidrogràfica del Pirineu lona: 1916), publicada als Annals de Medicina
Oriental. Va ser president de la Unió de Sindicats de Barcelona. Exercí càrrecs docents a la
Agrícoles de Catalunya (USAC) (1933-1935), de Universitat de Barcelona: ajudant honorari de la
la qual n’havia estat un dels principals promo- Facultat en el grup de cirurgia (1911), professor
tors. La seva responsabilitat al capdavant de la auxiliar a la mateixa Facultat (1918), encarregat
USAC el va portar a formar part de diversos orga- de la càtedra de Terapèutica Quirúrgica (1931),
nismes oficials com el Consell Superior de la professor agregat per nomenament del patronat
Cooperació, la Comissió Permanent del Consell de la Universitat Autònoma i encarregat de la
Superior d’Economia, el Comité Consultivo del càtedra de Patologia quirúrgica.
Instituto de Investigaciones Económicas o la Va ser ponent del Primer Congrés Nacional de
Junta Reguladora d’exportació de patates prime- Patologia Digestiva (València, 1931), va presidir el
renques, entre altres. Va presidir el comitè de la novè congrés de Metges de Llengua Catalana
Secció de la Producció de l’Oli. (Perpinyà, 1936) i durant la guerra civil es va exiliar.
Va rebre la Gran Cruz de la Orden Civil del Després de la contesa, va ser fundador i primer
Mérito Agrícola (1919). director de la “Colección Española de Monografías
661
PUIG
Médicas” (1940), i va participar en el Primer Es llicencià en Me-

Congreso Español de Cirugía (Barcelona, 1949). dicina i Cirurgia per
Des de 1942 fins a la jubilació va ser el cap del la Universitat de
Servei de Cirurgia de l’Hospital de Santa Creu i de Barcelona (juny,
Sant Pau. Fou nomenat membre de la Reial 1887). Va practicar
Acadèmia de Medicina de Barcelona (1928), i de la medicina a la ciu-
la Société Internationale de Chirurgie. tat nadiua, amb
Els seus treballs versen sobre cirurgia vascu- consulta privada al
lar, hipofisària i gastrointestinal i varen ser publi- seu domicili. Des de
cats en diverses revistes mèdiques, com els l’any 1906 va ser
Treballs de la Societat de Biologia (Barcelona), o subdelegat de Medi-
a les publicacions de la Reial Acadèmia de cina del partit judi-
Medicina (Barcelona). cial de Figueres. Es va implicar en la vida política
Va escriure: Perforación aguda gastroduodenal essent regidor (1895-1898), i alcalde (1.III.1898
(Barcelona: 1928) discurs d’ingrés a la Reial Aca- a 1.VII.1899) amb un segon mandat de (13.II.1924
dèmia de Medicina de Barcelona, Programa de a 30.V.1925).
terapéutica quirúrgica redactado por el Dr. Puig Metge de la Creu Roja des de la seva fudació,
Sureda. Nuestra experiencia en cirugía (Barcelona: va ser nomenat President d’Honor de la institució
s.d.). Va prologar el llibre Biología y tratamiento en qualitat d’alcalde de Figueres. Va rebre la
de las heridas (Barcelona: 1941) de L. Gubern Medalla d’Or de l’Asamblea Suprema de la Cruz
Salisachs i El abdomen quirúrgico en el niño Roja Española.
(Barcelona: 1946) de Roviralta, Badosa i Gallart.
PUIG VALLS, Dolors de
PUIG SERRA, Joan (Figueres, s. XIX – Girona, 14.VIII.1903) Propietària
(Santa Maria de Centelles, 1879 –
Figueres, 1936) Missioner paül Filla de Tomàs Puig↑ Puig. Es va casar amb
Narcís de Fonsdeviela↑ de Xatmar i de Sentmenat
Mostrà una predilecció especial per la botànica i (7.III.1866), marquès de la Torre. Va heretar del
la llengua grega, quan encara era estudiant dona- seu pare la propietat amb límits a la part baixa de
va classe de grec als més joves. Va ser ordenat la Rambla, el carrer de Caamaño i el de Monturiol.
sacerdot el 1907, va ser professor a la mateixa Va encarregar el projecte de la casa Puig, a
casa de formació, a Bellpuig, fins al 1916 moment l’actual carrer de Monturiol, a l’arquitecte Josep
en què es va traslladar a la casa provincial de Azemar↑. La casa, coneguda també com del
Barcelona. A partir de llavors es va dedicar a la marquès de la Torre, ha passat a la història per
predicació de missions i a la direcció espiritual. haver estat la casa natal de Salvador Dalí↑.
Els quatre darrers anys de la seva vida els va
passar a Figueres, regentant l’escola nocturna per
PUIG VAYREDA, Eduard
als pobres de la ciutat. Fou assassinat el 1936.
(Figueres, 13.II.1942) Enòleg, polític i articulista
PUIG SOLER, Eduard Fill de l’oftalmòleg Alfons Puig↑ Pou, i de Roser

(Figueres, 23.VII.1862 – 29.X.1943) Vayreda. Es va casar amb Assumpció Bordas
Metge i polític Poch i el matrimoni va tenir un fill, Oriol.
Va cursar estudis de periodisme. És diplomat
Fill de Pere Puig Pagès, metge, i de Teresa Soler en Enologia per l’Escola d’Especialitats Agrope-
Verdaguer, ambdós de Figueres. Es va casar amb cuàries de la Diputació de Barcelona (1964),
Concepció Pou Almar, nascuda a Sant Miquel de Enginyer tècnic en indústries alimentàries (1966) i
Fluvià, i el matrimoni va tenir tres fills: Carlos, llicenciat en Enologia per la Rovira i Virgili (Tarra-
Alfons↑, i Dolors. gona: 1998), i ha completat la seva formació amb
662
PUIG
l’assistència a diversos cursos sobre enologia i Carrer. Entre les publicacions periòdiques en les
viticultura, tant a Catalunya com a França. Com a quals ha col·laborat es compten els títols: El
enòleg ha estat assessor de diverses empreses Noticiero Universal (Barcelona), Tele/eXpres (Bar-
dedicades a l’elaboració i envasat de vins per a la celona), La Vanguardia (Barcelona), Avui (Bar-
denominació d’origen Empordà-Costa Brava celona), El Punt Diari (Girona), Bouquet, Serra
(1968-1984) i (1994 fins a l’actualitat). Ha d’Or (Barcelona), La Cuina, Girona Gastronòmica
desenvolupat diferents càrrecs públics d’entre els (Girona), Hora Nova (Figueres), Empordà (Figue-
quals cal destacar: el de secretari general del res), Gastronomía y Enología, Informavi, 9 País,
Consell Regulador de la DO Empordà-Costa Brava Presència (Girona), Revista de Girona (Girona),
(1972-1984), director del Consell Regulador de la Orienta, La pámpana de Baco, La semana virtivi-
DO Empordà-Costa Brava (1993-1998), Director nícola (València), La Gaceta rural, Los gorros
General de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, INCA- blancos, Agropirelli o a Revista de l’Institut
VI (1984-1990), i president delegat del mateix Català de Sant Isidre (Barcelona).
Institut (1990-1993). L’any 2003 va ser designat comissari de l’Any
Des del punt de vista polític, ha militat a CDC, Reig per l’Ajuntament de Figueres i es va editar el
va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Figueres catàleg Ramon Reig, 1903-1963. Una visió trans-
(1979-1981), alcalde de Figueres (1981-1983), parent d’aquest país (Figueres: 2003).
càrrec que porta implícita la vicepresidència de la Entre les seves obres consten: Platillos de
Fundació del Teatre-Museu Dalí (1981-1983). l’Empordà (Figueres: 1979), El celler Cooperatiu
Durant el seu mandat d’alcalde es varen adquirir d’Espolla. 50 anys al servei del vi (Girona: 1981),
dos edificis emblemàtics per a la ciutat: la Torre Cuina casolana empordanesa (Figueres: 1981),
Gorgot (la qual va possibilitar l’ampliació del Celler Cooperatiu Ricardell, 1934-1984 (Girona:
Teatre-Museu Dalí) i la del Teatre El Jardí. 1984), El vi i la il·lustració (Barcelona: 1988),
Ha estat president Catalunya: vins i gastronomia (Barcelona: 1988;
de l’Institut d’Estu- id.: 1991 3a ed.), traduït a l’alemany Katalonien,
dis Empordanesos wine und Gastronomie (Barcelona: 1991); Curset
(1992-2007) i mem- d’iniciació al tast de vins (Barcelona: 1989), Tres
bre de la comissió bodegons amb ampolla i vi (Figueres: 1990), Vins
permanent del Pa- i cellers. 19 diàlegs apassionats amb els pàmpols
tronat Eiximenis. de l’Empordà (Figueres: 1990) amb dibuixos de
Durant el seu man- Ricard Ansón↑ i fotografies de Francesc Guilla-
dat i gràcies a les met↑, Petita història del cava (Barcelona: 1992),
seves gestions, l’Ins- Calendari de la petita història del cava (Barce-
titut d’Estudis Em- lona: 1993), Ahir i avui del vi d’Alella (Alella:
pordanesos ha pas- 1993), Cava: qué?, como?, cuándo?, con qué?
sat a disposar de local propi. (Vilafranca del Penedés: 2001), Homilíes de la
Actualment, i des de l’any 1994, és professor bóta (Figueres: 2002), L’Empordà i el seu vi
d’Enologia a la Universitat de Girona, ha impartit (Figueres: 2004), Entre bótes i porrons (Figueres:
classes en el Curs de Màster de Viticultura i 2007), La història de la Bóta de Sant Ferriol
Enologia de la UPC (1987-2000), així com en els d’Empordà (2007), La cultura del vi (Barcelona:
cursos d’iniciació a la degustació de l’Institut 2007), i La vinya i el vi (Girona: 2009).
Català de la Vinya i el Vi (des de 1981), i també, Ha col·laborat en les obres: Guia del viatger.
en aquest mateix sentit, ha col·laborat amb Catalunya (Barcelona: 1987), L’Alt Empordà.
empreses privades. Recursos i estructura econòmica (Barcelona:
Ha col·laborat en diverses publicacions periò- 1987), Caracterització analítica dels vins de la
diques amb articles relacionats amb la viticultu- D.O. Empordà-Costa Brava (Girona: 1995), Intro-
ra i l’enologia, i sobre temes culturals relacionats ducción al análisis sensorial de los alimentos
amb la comarca empordanesa. Alguns dels seus (Barcelona: 1999). Ha coordinat l’obra Ramon
escrits els ha publicat sota el pseudònim de Pere Reig i la música (Vilabertran: 2008).
663
PUIGBERT
Ha estat distingit, entre d’altres, amb la Me- PUIGDEVALL DIUMÉ, Narcís

dalla de Oro al Mérito Enológico de la Asociación (Camallera, 16.X.1928 –
Española de Enólogos (1987), la Barretina Cassà de la Selva, el Gironès, 19.I.1999)
d’Honor, del setmanari Hora Nova (1988), el Timó Historiador
d’argent del Gremi d’Hostaleria Costa Brava
(1992), el Prix CILOP (Centre International de Fill de Narcís Puig-
Liaison des organismes de promotion des Produits devall Bachpol, de
de la Vigne) per l’obra Petita història del cava, Camallera, flequer, i
París (1993). d’Amparo Diumé Vi-
En reconeixemnt a la seva trajectòria, l’Ajun- lardell, de Saus. Va
tament de Figueres li ha concedit la Fulla de estudiar als maris-
Figuera de Plata (2009). tes de Girona i es va
endinsar en estudis
PUIGBERT PUNSET, Lluís d’Humanitats a la
(Figueres, 18.IX.1968) Dissenyador gràfic Universitat de Bar-
celona, que no va
Fill de Rossendo poder finalitzar.
Puigbert Costa, car- L’amistat amb Joan Badia, que esdevindria
nisser i empresari, cunyat seu, i Miquel Oliva, amb els quals es va
natural de Ventalló, introduir en la descoberta del patrimoni cultural,
i de Roser Punset el varen portar a la coneixença de la seva futura
Torrecabota, de Vila- muller, Montserrat Gener, de Cassà de la Selva.
fant, és el petit de Va aficionar-se a la investigació en esdevenir
dos germans Josep i secretari de Ramon Sala Canadell, de Castell-
Lluís. Casat amb follit de la Roca. Juntament amb Sala, Puigdevall
Montse Moreno Ven- va esdevenir un dels principals impulsors de la
tura, mestra, natu- creació dels Amics de l’Alta Garrotxa, amb la
ral de Figueres, el finalitat de preservar els monuments romànics i
matrimoni té dues filles. procurar-ne el seu estudi. Així mateix, va establir
Combina el dibuix humorístic amb la il·lus- amistat amb Josep Pla, la qual queda reflectida
tració i el disseny, i treballa com a dissenyador en la seva producció literària. Des de 1989, va
gràfic. formar part de l’Arxiu de la Diputació lloc que li va
Ha exportat dibuixos a les pantalles d’un permetre desenvolupar publicacions de la corpo-
espectacle aeri al circuit de Motegui (Japó), a la ració, així com aprofundir en la història local.
promoció dels World Games a Duisburg (Alema- Ha estat col·laborador de nombroses publica-
nya), i a les samarretes dels atletes dels campio- cions com la Revista de Girona, l’Associació
nats de paracaigudisme a Läthi (Finlàndia). Arqueològica de Girona i la Colla Excursionista
Són conegudes les seves col·laboracions al Cassanenca.
Punt Diari, i és el pare de Gat i Gos del setmana- Entre les seves publicacions figuren diversos
ri Empordà. Durant molt anys ha signat amb el títols en col·laboració amb Ramon Sala, com: El
nom de SID, abreviatura de l’empresa Seny i romànic de l’Alta Garrotxa (Girona: 1977), Santa
Disseny. Des de 2006 signa amb el cognom. Bàrbara de Pruneres (Olot: 1979), La Vall de Riu
Un dels darrers treballs ha estat el disseny de (Olot: 1982), Bestracà (Olot: 1983), Els pobles
l’exposició temporal Top Sports High Spirit al de la Garrotxa (Olot: 1986), i Pla i les parets
Museu Olímpic de Lausanne a l’estiu de 2009 seques de Cadaqués (Olot: 1986).
per promocionar la celebració dels World Games Altres títols en solitari o en col·laboració són:
de Taiwan, jocs destinats als esports que no Notícia de la Vall de Salarça-la rodalia de Sant
tenen categoria olímpica però que gaudeixen del Aniol segons el document de l’any 871 (Olot:
suport del Comitè Olímpic. 1988), L’Hospital de Santa Caterina de Girona
664
PUIGNAU
(Girona: 1989) en col·laboració amb Narcís per incorporar-se a l’empresa Eleizgaray y

Castells i Francesc Reixach; va ser el coordinador Compañía (1913-1914). Moment en què es tras-
de La història de la Diputació de Girona (Girona: llada a viure a Azpeitia i assumeix la direcció dels
1989), Josep Arnau-Converses amb un gironí tallers, l’any 1917. Amb aquesta empresa va
(Girona: 1991) en col·laboració amb Josep- intervenir en l’execució d’importants orgues com
Víctor Gay; El Palau de la Diputació de Girona el de La Concepción (Madrid), en el de les MM
(Girona: 1991), amb Narcís Castells i Josep M. Brígidas de Lasarte (inaugurat el 1915), el de la
Fina; Els trabucaires, 1840-1846 (Girona: Catedral de Zamora (inaugurat el 1919). Varen
1992), Història de la comunitat cistercenca de construir també orgues per a centreamèrica com
Sant Feliu de Cadins, 1169-1992 (Girona: el de la Catedral de Cien Fuegos (Cuba) o el de
1992), El pont d’Esponellà (Girona: 1992) amb l’església La Milagrosa de las Hermanas de la
en Narcís Castells; El general Savalls (Girona: Caridad de San Juan de Puerto Rico.
1995) amb Josep M. Mundet; Sant Jordi Desvalls L’any 1923 va deixar la Casa Eleizgaray i
(Girona: 1995) en col·laboració amb Sílvia juntament amb Fermín Olaciregui va fundar
Plana; col·laborador de l’obra Bella pedra vella l’empresa d’orgues Puignau-Olaciregui (1923-
(Girona: 1995); La Girona dolça (Girona: 1998) 1927). Varen treballar fonamentalment a
amb Josep-Víctor Gay, i la monografia pòstuma Guipúscoa: en el Convento de canonges regula-
Els vells camins i antics hostals de la Garrotxa res Lateraneneses d’Oñati (1925), a la parròquia
(Olot: 2001) amb fotografies de Melció. de la Natividad de Nra. Sra. de Zestoa (1928), a
Resten diversos estudis inèdits, fruit de la la parròquia de San Nicolás de Bari de Orio
recerca com Les ermites marianes o La Baixa (1935) o al Santuario de Nra. Sra. de Iciar, a
Garrotxa. Deba (1936). Va participar també en la restau-
Va rebre l’homenatge de la comissió dels ració de la Basílica de Santa Maria del Coro, de
Premis Ciutat d’Olot per l’obra Caminant per l’Alta Sant Sebastià. A partir de la mort del soci
Garrotxa (Olot: 1984), amb fotografies de Josep (1927), Puignau treballa sol fins a l’esclat de la
Maria Melció, Mel, obra que ha esdevingut un clàs- guerra civil. Mentre durà la contesa va establir-se
sic de la literatura excursionista contemporània. a Lió i a París. A la capital francesa, va treballar
per a la Casa Víctor González i amb ells va
col·laborar en l’execució de l’orgue del Palais
PUIGNAU MOLINET, Rafael Chaillot, el de La Madeleine o la Sala Gaveau.
(Castelló d’Empúries, 17.IV.1888 – L’any 1940 retorna a Espanya i, a Azpeitia, cons-
Sant Sebastià, 29.VIII.1983) Orguener titueix una nova empresa, la Sociedad Organería
Española, S.A. de la qual l’any 1941 n’és nome-
Fill de Josep Puig- nat gerent. Comença un nou període per a la
nau Parés, natural història de la música i de l’orguenegueria, que
de Castelló, d’ofici suposa la desaparició de l’orgue romàntic i l’apa-
paleta, i de Catalina rició de l’orgue neoclàssic.
Molinet Morell, de Considerat com un excel·lent harmonitzador i
Roses. Es va casar afinador, gaudia de coneixements de mecànica,
amb Mª Nieves pneumàtica i electricitat. Es calcula que va coo-
Fernández Lekuona, perar en la construcció i l’arranjament de més de
d’Azpeitia, i el matri- 400 orgues, 222 dels quals nous i en més de
moni va tenir dos 400 harmòniums. El seu mestratge va contribuir
fills: Emilia i Rafael. que alguns deixebles fundessin altres tallers
Es va introduir, d’orguenegueria.
com a aprenent, en el taller d’instruments musicals Va publicar alguna col·laboració a la Revista
de Pere Pagès de Barcelona (1903), es va espe- Tesoro Sacro-Musical, i va deixar unes memòries
cialitzar en orguenegueria amb Aragonés (1907) i inèdites “Una vida organera, mis obras y mi crite-
després passà a Madrid a Casa Rodríguez (1911), rio” (redactada l’any 1964).
665
PUJADES
PUJADES MONER, Jeroni Pujades ... por D. Pedro Angel de Tarazona (Barce-
(Barcelona, 1568 – lona: c. 1780), Vida de Santa Eulalia, sacada de las
Castelló d’Empúries, 17.I.1635) Cronista i jurista obras de ... (Barcelona: 1867).
És autor de la Coronica vniversal del Principat
Fill de Miquel Puja- de Cathalunya (Barcelona: 1609), la segona i
des↑. Nascut a Bar- tercera part quedaren inèdites en vida de l’autor.
celona, de família Pere de Marca es va endur els manuscrits a
d’arrels empordane- França i Josep Taverner i d’Ardena va poder treu-
ses, es va casar amb re’n còpia, que va servir per a l’edició de Torres
Elisabet Roig, filla Amat, Albert Pujol i Pròsper de Bofarull, l’obra es
de Bernat Roig de va publicar completa, amb el títol de Cronica
Mataró, doctor del Universal del principado de Cataluña, escrita a
Real Consell Civil, i principios del siglo XVII. Primera, segunda y ter-
varen tenir nou fills, cera parte (Barcelona: 1829 – 1832 8 vols.).
tot i que només en Va escriure un Dietari, (iniciat l’any 1600), en
sobrevisqueren qua- el decurs dels anys es va perdre un dels volums
tre. Posteriorment, es va casar en segones núpcies (1611-1620). L’obra ha romàs manuscrita fins a
amb Salvadora Montserrat Ornós, a l’església l’edició a càrrec de Josep M. Casas Homs El
parroquial de Castelló d’Empúries, i d’aquesta unió Dietari de Jeroni Pujades (Barcelona: 1975).
va tenir deu fills.
Va estudiar lleis a la Universitat de Lleida PUJADES VILAR, Miquel
(1585-1591), i es va doctorar en dret civil i (Figueres, 16.II.1529 – 1585) Jurisconsult
canònic. Va assolir la càtedra de dret canònic a
la Universitat de Barcelona. Va néixer a casa dels seus pares, al carrer de la
Actuà d’advocat per a particulars, per a univer- Jonquera de Figueres. Es va casar amb Elisabet
sitats i per a comunitats religioses, i pel Consell de Moner (1561), de Santa Coloma de Farners, i el
Cent com a jurista i estudiós del Dret. Esdevé espe- matrimoni va tenir a Miquel, prevere, i Jeroni↑,
cialista en afers de la vida administrativa, en la jurista i historiador.
interpretació de documents i inscripcions. Se sap Va estudiar Teologia i Filosofia a la universitat
que va fer una estada a Perpinyà (1598), i que grà- de Barcelona, essent un dels seus mestres el
cies al seu prestigi va ser nomenat assessor i pare Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc.
comissari general del Comtat d’Empúries per Per encàrrec de Fernando de Lohaces, arque-
Joana d’Aragó, duquessa de Cardona i comtessa bisbe de Tarragona, va escriure: Tratado de las
d’Empúries (1604-1608). Va ser nomenat advocat Precedencias de los reyes de Aragón sobre los
fiscal del comtat d’Empúries (octubre 1608 – gener de Francia (1567), dirigida al rei Felip II, el qual
1609), assessor de Capitania general de la fortale- no va arribar a imprimir-se, però del qual se’n té
sa de Roses (1622) i de l’Empordà. Si bé el primer coneixença per referència d’altres historiadors.
quart del segle XVII havia combinat l’estada entre L’obra conté cites d’importants autors clàssics i
Barcelona i Castelló, a partir de 1623 s’instal·la de dades biogràfiques. S’ha dit que havia escrit un
manera definitiva a la vila on li arribarà el traspàs. Dietari, el qual sembla ser que havia format part
Del contingut de la seva biblioteca, amb de la biblioteca del seu fill Jeroni.
varietat d’autors i matèries: obres jurídiques,
obres clàssiques i renaixentistes, es desprèn que PUJOL, Miquel
era un humanista.
(Llançà, 21.IX.1643 – Montserrat, el Bages, 1708)
Discurso sobre la justa asistencia de los Prevere i monjo de Montserrat
Conselleres de Barcelona y Sindicos de la Gene-
ralidad de Cataluña (Barcelona: 1621), Vida breve, Fill de Pere Pujol, sabater, i de la seva muller Anna,
y prodigioso martirio de la Esforzada Campeona de ambdós de Llançà. L’any 1659 és monjo a
la Milicia de Christo ... Sta Eulalia: hija, y Patrona de Montserrat. Va destacar en el vessant musical, va
Barcelona. Sacada de las obras de Don Geronimo ser un dels millors organistes de la seva època. Va
666
PUJOL
esdevenir prior a diferents cases benedictines, Ha col·laborat en nombroses publicacions

entre elles a Navarra. Va ser elegit abat de periòdiques Hora Nova, Empordà, Arena, Diari
Montserrat (1684) on la seva tasca va ser trans- de Girona, Dijous, Girona Actual, Oci Nocturn,
cendental pel que fa a l’economia i a les obres Popular 1, al web www.cbholidays.com i, amb la
realitzades als molins fariners de la comunitat a revista musical, Enderrock.
Monistrol, durant el seu mandat no abandonà la Ha realitzat diferents programes per a TV
interpretació de l’orgue. Figueres, dels quals cal destacar el setmanal
Rockatans, en antena des de 1995 al 2001.
PUJOL AUPÍ, Carles Ha escrit: Sangtraït, els fills del vent (Bar-
(Figueres, 15.I.1965) Periodista celona: 1993), Picap 20 anys. Del vinil al DVD
(Picap: 2004).
Fill de Carles Pujol
Saguer, i de M. Àn-
gels Aupí↑ Gifre, de PUJOL BARRACA/PUJOL, Josep
Figueres. És el gran (Besalú, la Garrotxa, 26.IX.1778 –
de dos germans: Figueres, 23.VIII.1815) Guerriller
Carles i Maria.
Ha realitzat estu- En l’ofici va seguir les
dis de Ciències de passes del progeni-
la Informació en la tor, traginer, però
branca de publici- amb l’afegit de con-
tat. Va cursar el trabandista i, fins i
Màster en gestió i tot, acompanyat de
Direcció d’Empreses Radiofòniques (UAB/ bandidatge. En es-
Cadena SER, 2003). clatar la guerra amb
Com a periodista s’ha especialitzat en temes els francesos (1808),
musicals. Des de 1984 treballa en el món va formar part de
radiofònic, a destacar: Radio Popular S.A. COPE les primeres guerri-
(1988-2006) on va ser responsable dels infor- lles per a la defensa
matius al mateix temps que s’encarregava d’al- del territori. L’any 1810, es va passar al bàndol
tres programes com els musicals o les retrans- francès i va formar part de la companyia
missions esportives; fou coordinador musical de “Caçadors distingits de Catalunya” i el general
Cadena 100 Figueres (1994-2001); coordinador Mathieu va convertir la seva banda en miquelets
de Cadena 100 Lleida (2001-2002); realitzador i li donà el grau de comandant. Conegut popular-
del programa La nostra gent (2002-2005) a ment amb el nom de Boquica. La seva banda va
COPE Comarques de Girona; coordinació de cometre molts assassinats per la comarca de la
Cadena 100 a Girona (2005-2006). Actualment Garrotxa amb total impunitat, actuaven contra
és col·laborador de Ràdio Vilafant i des del 23 els escamots del país al mateix temps que cobra-
d’abril de 2006 ha estat esmerçant les energies ven impostos per als francesos.
en un projecte pioner: Tramuntana TV, la primera L’any 1811 va tenir lloc l’actuació més repro-
televisió supracomarcal amb emissió única per bable del biografiat quan va actuar a doble traï-
Internet, que ja és una realitat. ció, d’una banda va oferir al baró d’Eroles, la
Ha intervingut en tasques diverses del món plaça de sant Ferran de Figueres; l’intermediari
musical, radiofònic i publicitari: de discjòquei, nomenat per parlamentar va ser el capità Narcís
col·laboració en reportatges publicitaris, xerra- Massanas, de Sant Feliu de Guíxols, el qual va
des i presentacions d’actes. entregar als francesos, i fou afusellat.
Realitzador del programa setmanal de ràdio Una vegada aconseguida la pau entre França
visual, dedicat a presentar les novetats musicals i Espanya, el biografiat marxà al país veí. El baró
cantades en català, FOT-LI a www.irc-catalunya.tv d’Eroles va demanar l’extradició, va ser ajusticiat
(des del maig de 2005). a Figueres, i condemnat a la forca.
667
PUJOL
PUJOL BOIRA, Ramon Per una Flama 92, a la platja d’Empúries a l’Escala,
(Barcelona, 6.VI.1949) Pintor i escultor reivindicant que la flama arribés a Empúries,
escultures que posteriorment foren instal·lades a
Fill de Josep Pujol les rotondes figuerenques. Anys a venir, a la
Barquets, natural de Rambla va tenir lloc el muntatge dels Cubs
Barcelona, i d’Isabel Dalinians (2004). Juntament amb la resta de
Boira Sorribas, de la membres del Grup ha participat en les il·lustra-
Granja d’Escarp. cions del conte Sant Jordi vist per Montserrat
Casat amb Carme Vayreda (2005). El Grup 69 va rebre el Premi
Jornet Guinart, de Sirena del Consell Comarcal de l’Alt Empordà
Barcelona, el matri- (2006), destinat a la persona o entitat que es des-
moni té un fill, Aleix. taca en el foment de la projecció de la comarca.
El 1967 ingressa El 1992 treballa en gravats de gran format i en
a l’Escola d’Arts i la sèrie Mediterraneum, que formarà part d’una
Oficis Artístics Mas- monografia, i el 1993 el Consell d’Europa el convi-
sana de Barcelona i el 1968 es fa membre del da a fer una exposició individual a Estrasburg, que
Cercle Artístic Sant Lluc i fa el seu primer viatge a és repetida a la seu del Parlament Europeu.
París, estada que repetirà l’any següent per fre- El 1994 rep l’encàrrec de realitzar un projecte
qüentar els tallers de l’American Center i de La de pintures murals per a l’església de Santa
Grande Chaumière i inscriure’s a l’École Superieure Coloma de Farners i, posteriorment, realitza pro-
de Dessin et Peinture de la ciutat de París a la jectes d’escultures públiques i pintures murals en
vegada que també es fa copista del Louvre i diferents espais. El 1999 es col·loca una escultu-
exposa individualment per primera vegada. El ra seva de ferro forjat a Figueres, per encàrrec de
1970 torna a Barcelona i comença a treballar a l’Ajuntament.
l’estudi del carrer Jocs Florals. El 1973 realitza El 1985 publicà el seu Primer Llibre Monogràfic
murals al fresc al Monestir Romànic de St. Cugat i el 1990 publica Empordà, Somnis, Pintures,
del Vallès i a l’Escola Internacional de Pintura amb il·lustracions en color dels seus darrers tre-
Mural Contemporània. balls i amb textos de Martí i Pol, Vázquez Mon-
El 1974 es trasllada a viure a l’Alt Empordà, a talbán, i Lluís Racionero. El 1998 publica Medi-
Ordis, i el 1975 s’inicia, de manera autodidacta, terrània, llibre amb 200 de les seves darreres
en el gravat a l’aiguafort. A partir d’aquesta data, obres i Circ, llibre de treballs sobre paper que
incorpora el gravat dins la seva obra. El 1976 es recull les seves impressions de la convivència en el
trasllada a viure a Albons, al Baix Empordà. El circ Raluy. Dóna conferències a la Universidad
1977 realitza treballs en ceràmica amb torn i Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP) i el 2005
murals en gres, i el 1981 realitza sèries d’escul- publica Elogi del passeig, resum dels treballs des
tures en bronze. del 2002. El 2008 s’inaugura la gran escultura per
Va ser membre fundador del Grup 69 (creat a l’Església Parroquial de Sant Pere de Figueres.
l’any 1984, juntament amb Ansón↑, Lleixà↑, El 2009, en col·laboració amb el seu germà
Ministral↑, i Roura↑), amb els quals participa en Francesc Pujol, publica Papallones a la panxa.
un mural dedicat a Salvador Dalí titulat 5 Visions La seva obra ha estat reconeguda com “vivaç,
dins un espai empordanès (1984), transformat onírica i captivadora” en la qual “el color creix per
més tard en mural de ceràmica. Aquest mateix esdevenir un cant afirmatiu de la vida que neix en
any exposen a Banyoles i s’escriu la monografia cada instant”. “Els somnis de Pujol Boira es
Un tríptic gens críptic (Figueres: 1985) dedicada recolzen en una paleta d’una rara riquesa a on
al Grup. L’any següent, per les Fires de Santa les harmonies cromàtiques copsen els tons més
Creu a la Rambla de Figueres, organitzen un valuosos”.
Striptease pictòric, i a l’estiu de 1986, amb Ha exposat a diferents llocs de Catalunya i
motiu de les Olimpíades de Barcelona, el grup Espanya, d’entre els quals figuren Figueres, Olot,
treballa en el macromuntatge escultòric efímer Girona, Barcelona, Tarragona, Palma de Mallorca
668
PUJOL
o València. Entre les principals exposicions indivi- demogràfic del municipi va fer que, a la dècada
duals a Europa, cal esmentar: One man show dels 80, es construís l’església de Santa Maria
Lineart (Ghent, 1987-1988-1989-1990), Galeria de les Forques. Va ser nomenat rector consultor
Ton-Art (Zurich, 1988), Georgian Gallery (Hasselt, (2007).
1989), Tour du Lepreux (Aosta, 1990), Galerie Am Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció de
Goldenen Boden (1991-1994), Emmanuelle Filologia Clàssica (UB, 1965). Va compaginar la
Traets Gallery (Knocke-Zoute, 1991), Galerie tasca eclesiàstica amb la docent. Va impartir les
Richard (Zürich, 1992), Palais de L’Europe assignatures de llatí, grec, religió, literatura i filo-
(Strasbourg, 1993), Galerie du Parlement de sofia a diversos centres escolars de Figueres: a
l’Europe (Strasbourg, 1993), Galerie Richard l’institut Ramon Muntaner, al Col·legi de les ger-
Küsnacht (Zürich, 1995), Fort de Bellegarde (Le manes Dominiques de la Presentació, conegut
Perthus, 1995), Galeria Art al Set (Andorra, 2004), popularment amb el nom de Les Franceses, al
Galerie 26 (París, 2007), Galerie Pleyade (Greno- col·legi de La Salle i al de Les Escolàpies. Ha
ble, 2007), Retrospectiva a Bergerac (2008). impartit cursos de Paleografia destinats a investi-
Al llarg de la seva trajectòria ha recollit uns cent gadors i ha participat en diverses jornades com les
cinquanta premis de pintura, dels quals els que Jornades d’Història dels Jueus a Catalunya
considera més importants són els dos guardons (Girona, 1987).
atorgats pel gremi d’impressors de Catalunya al El biografiat ha focalitzat els seus treballs d’in-
llibre Mediterrània (1999). vestigació en el seu poble nadiu, Castelló d’Empú-
La seva obra es troba als museus: Museu ries, en la comunitat jueva, en l’art medieval i la
d’Art Modern (Barcelona), Museu de l’Empordà filologia occitanocatalana, els quals s’han distin-
(Figueres), Museu de FC (Barcelona), Fondazione git pel seu acurat estudi. Ha col·laborat en diver-
Pagani (Milano), Museo d’Arte Moderna (Legnano- ses publicacions especialitzades com a la revista
Castellanza), Museo del Dibujo (Larrés), Museo Calls, els Annals de l’Institut Estudis Gironins, on
del Grabado Francisco de Goya (Fuendetodos), va donar a conéixer l’autoria del retaule del fins lla-
Fundació Fran Laurel (Barcelona), Fundació Josep vors nomenat Mestre de Castelló d’Empúries: “El
Carreras (Barcelona), Col·lecció Consell d’Europa. retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries:
descoberta la identitat dels seus autors” (1988-
89), el suplement El Pedrís del setmanari Em-
PUJOL CANELLES, Miquel pordà, El Salner (Castelló d’Empúries), Vila
(Castelló d’Empúries, 22.I.1927) Castilionis (Castelló d’Empúries).
Eclesiàstic i historiador Ha estat un habitual col·laborador dels Annals
de l’Institut d’Estudis Empordanesos, lloc on ha
Fill de Miquel Pujol publicat: “Els templers a l’Empordà. La comanda
Puig, pagès, de Cas- del Temple a l’Empordà (segles XIII-XIV” (1984),
telló d’Empúries, i “Aportació a la biografia de Jeroni Pujades. Una
de Joaquima Cane- Biblioteca particular mitjans del segle XVII”
lles Subirós, de Riu- (1985), “Un inventari de la notaria d’en Bofill fins
mors. Va ingressar el primer terç del segle XVII a Castelló d’Em-
al Seminari de Giro- púries” (1988), “El retaule d’alabastre de Santa
na i va ser ordenat Maria de Castelló d’Empúries” (1989), “Una
capellà l’any 1950. batalla a ultrança de la segona meitat del segle
El primer destí va XV a Castelló d’Empúries” (1990), “La designació
ser de vicari a Mal- de secretaris a l’Aljama de Castelló d’Empúries.
grat, va continuar a Dades documentals” (1991), “Sinagogues medie-
Arenys de Mar i a Sant Feliu de Buixalleu. L’any vals de Castelló d’Empúries” (1991), “Sant Pere
1955 va arribar a Vilafant amb el càrrec de regent de Rodes un projecte de restauració del Monestir
i, l’any següent, va superar les oposicions a rector, a la segona meitat del segle XIV” (1993), “El
les últimes convocades. Es va ocupar també de la retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries i la
parròquia de Santa Llogaia d’Àlguema. L’augment seva circumstància socio-cultural” (1994), “La
669
PUJOL
Casa del Temple de Castelló d’Empúries” (1995), reconstrucció nacional. La historiografia catala-
“El Cerimonial del Cònsols de la Universitat de na a l’època de Ferran Soldevila (2003) –síntesi
Castelló d’Empúries” (1997). de la seva tesi doctoral, llegida el 2000 i que va
Les monografies: La conversió dels jueus de merèixer el premi extraordinari de doctorat l’any
Castelló d’Empúries (Castelló: 1997), Poesia 2003. L’historiador Ferran Soldevila és un dels
occitanocatalana de Castelló d’Empúries (Recull autors en què s’ha especialitzat, raó per la qual
de poemes, de final del s. XIII i primer terç del n’ha editat els reculls Textos d’història i política,
XIV) (Figueres: 2001), Pintors i retaules dels 1924-1967 (Barcelona: 1994) i Noms propis
segles XIV i XV a l’Empordà (Figueres: 2004), La (Barcelona: 1994), i ha tingut cura de la publica-
Portalada dels Apòstols de la Basílica de Santa ció dels seus Dietaris de l’exili i el retorn
Maria de Castelló d’Empúries (Castelló: 2007). (Barcelona: 1995-2000 2 vols.) i d’Els dietaris
Va col·laborar en l’obra: Catàleg de l’exposició de retrobats (Barcelona: 2007).
Castelló d’Empúries i la Música (1990). També han atret la seva atenció figures desta-
Segueix investigant sobre temes castellonins cades de la cultura contemporània com l’escrip-
com la Llotja, i té en projecte un estudi sobre l’es- tora Rosa Leveroni↑ –de qui publicà, conjunta-
clavitud. ment amb Abraham Mohino, les Confessions i
L’abril de 2008 decideix deixar la tasca pasto- quaderns íntims (Barcelona: 1997)–, Salvador
ral i residir a la residència gironina Bisbe Sivilla. Els Dalí↑, Alexandre Deulofeu↑, el poeta Carles
cinquanta-tres anys de dedicació al poble varen Fages↑ de Climent –del qual ha comissariat l’ex-
fer que els feligresos i l’Ajuntament de Vilafant li posició i el catàleg Carles Fages de Climent.
dediquessin un sentit homenatge de comiat. Poètica i mítica de l’Empordà (2002-2003), junt
amb Rafael Pascuet o Jaume Miravitlles↑ –figura
central del llibre col·lectiu La revolució del bon
PUJOL CASADEMONT, Enric gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de
(Figueres, 10.II.1960) Historiador i polític Propaganda de la Generalitat de Catalunya
(Barcelona: 2006), coordinat conjuntament
Fill únic de Salvi també amb Rafael Pascuet.
Pujol Vehí, natural de Ha combinat el seu interès per les personali-
Vilanant, i d’Enrique- tats significatives amb les visions de conjunt de
ta Casademont Du- la història cultural i política en obres com La
ran, de Figueres. Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia (Bar-
Doctor en Filo- celona: 1996) i Història de l’Institut d’Estudis
sofia i Lletres –espe- Catalans (Barcelona: 2002-2007 2 vols.), amb-
cialitat d’Història– dues redactades conjuntament amb Albert
per la Universitat Balcells. I ha realitzat un intent de sistematització
Autònoma de Barce- global del pensament polític català en l’obra
lona, és autor d’El col·lectiva Pensament polític als Països Catalans
descrèdit de la histò- 1714-2014 (2007), que ha dirigit junt amb
ria (Barcelona: 1993) i de Ferran Soldevila i els Jaume Renyer. Darrerament ha tingut cura de l’a-
fonaments de la historiografia catalana contem- plec d’intervencions parlamentàries del polític
porània (Barcelona: 1995), llibre que va merèixer, Francesc Ferrer i Gironès: Llengua i país (2007).
l’any 1998, el premi Enric Prat de la Riba concedit Un altre centre d’interès ha estat la temàtica
per l’Institut d’Estudis Catalans. Aquestes dues dels exilis. En aquest àmbit, ha coordinat els
obres mostren el seu interès per la historiografia i volums col·lectius L’exili català de 1936-39. Un
la història dels historiadors, que ha desenvolupat balanç (2003) i L’exili català de 1936-39. Noves
en d’altres títols, sobretot en el Diccionari d’histo- aportacions (2006). I ha redactat, amb Felip
riografia catalana (Barcelona: 2003) –del qual Solé, el llibre Exilis (2007). Així mateix, ha estat
en fou el codirector, junt amb Jordi Casassas, i el comissari, junt amb Jaume Santaló↑, del
que dirigí Antoni Simon–, i en el llibre Història i Museu de l’Exili de la Jonquera (2001-2007).
670
PUJOL
Periodista col·legiat des de finals dels anys vui- PUJOL FABRELLES, David
tanta, ha treballat com a tal a Catalunya Ràdio (La Bisbal d’Empordà, el Baix Empordà,
(corresponsal de l’Alt Empordà, 1988-89) i a El 10.III.1965) Mestre i pedagog
Punt (1989-1991); així mateix, s’ha ocupat de la
relació amb la premsa (durant el període 1992- Fill de Josep Pujol i
93) per a les Edicions Tristan Barbarà (Figueres- Banyeres i de Rosa
Barcelona) i per al Museu d’Art Modern de Ceret. Fabrellas i Plana,
Com a historiador ha col·laborat en diferents revis- ambdós naturals de
tes especialitzades, sobretot en Afers. Fulls de la Bisbal. És el pri-
Recerca i pensament, Idees, Manuscrits, Revista mer de tres ger-
de Girona, El Temps, Sàpiens i forma part del con- mans. Està afincat
sell de redacció de les revistes d’humanitats El a l’Alt Empordà des
contemporani i Mirmanda. de l’any 1989, pri-
Es va implicar en la política municipal essent mer a Siurana i,
nomenat regidor de l’Ajuntament de Figueres pel després, a Pau, on
PSUC el 1981 [fins al final del mandat] en subs- viu actualment.
titució d’un company, Rafael Zoyo; va ser un dels
Va estudiar magisteri a l’Escola de Mestres de
regidors més joves de Catalunya d’aquell primer
Girona (1986) i, posteriorment, va obtenir la llicen-
mandat democràtic. Al cap de poc, va deixar el
ciatura en Filosofia i Lletres, especialitat Ciències
partit i es va implicar amb La Crida i, tot seguit,
de l’Educació, a la Universitat de Girona (1994). La
amb el Moviment de Defensa de la Terra, per
seva tesina fou Els orígens de l’escola catalana:
passar, ja a finals dels noranta, a Esquerra
dels primers tempteigs de bilingüisme escolar a
Republicana de Catalunya, partit al qual encara
l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana
pertany i del qual ha format part de l’executiva
(1869-1902), que va ser publicada per Edicions
local i ha estat membre del seu Consell Nacional.
Ceac (Barcelona: 1998). És postgraduat en Gestió
Ha estat director de la Casa de la Generalitat a
i Administració Local per la UAB i en Participació
Perpinyà (2004-2005) –actuació que li valgué la
Ciutadana i Comunicació per la UdG. Ha cursat el
medalla de la fidelíssima vila de Perpinyà concedi-
da per l’ajuntament de la ciutat– i Coordinador de mestratge en Alta Funció Directiva per l’Escola
l’Àrea d’Història i Pensament Contemporani de la d’Administració Pública de Catalunya. En aquests
Generalitat de Catalunya (2005-2006) –càrrec moments és el cap de l’Àrea de Relacions
que li comportà assumir la responsabilitat del Ciutadanes i Joventut de l’Ajuntament de Girona.
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i del Ha exercit el magisteri a Sant Hilari Sacalm,
Centre d’Història Contemporània de Catalunya; Pont de Molins, Siurana, Pau i Lliurona. Ha partici-
aquest darrer en estreta col·laboració amb Lluís pat, també, en el món del lleure i l’escoltisme. Ha
Ferran Toledano, director de projectes. estat director de Formació Continuada de la
Pel que fa a les activitats més recents com a Fundació Universitat de Girona: Innovació i For-
historiador, ha estat professor substitut a la mació. Durant vuit anys (1996-2004) ha impartit
Universitat Autònoma de Barcelona (2007- diverses assignatures –sobretot d’Història de
2008), ha format part del grup impulsor del l’Educació– a la Facultat de Psicologia i Pedagogia
manifest Galeusca d’historiadors (que vol ager- de la UdG. Actualment hi codirigeix un postgrau en
manar historiadors catalans, bascos i gallecs, i Participació Ciutadana i Comunicació.
que fou presentat al Museu d’Història de Ha escrit nombrosos articles, de temàtica diver-
Catalunya el 9-IX-2008) i ha estat elegit membre sa, en publicacions comarcals i supracomarcals,
de la Junta de Govern del Memorial Democràtic com: El Punt, Crònica d’Ensenyament, Revista de
(a proposta d’ERC i per elecció del Parlament de Girona, Gavarres, Butlletí dels Mestres, Sarmiento
Catalunya, el 16-VII-2008). L’any 2009 esdevé (Anuario Galego de Historia da Educación), El Drac,
comissari de l’exposició El somni republicà. El L’Olotí, Presència, Temps d’Educació, Descobrir
republicanisme a les comarques gironines Catalunya, Cuadernos de Pedagogía, Història i
(1900-1936), a la Casa de Cultura de Girona. Educació i Historia de la Educación (Revista
671
PUJOL
Interuniversitaria), entre d’altres. Actualment diri- Rodes (Figueres: 1999), La Mare de Déu del Mont
geix el projecte de la nova revista Alberes. (Girona: 2005, 2a. ed.), La Ciutadella de Roses
Ha estat curador de l’edició de diferents tre- (Roses: 1999), La Catedral de Castelló (Castelló
balls: Què vol dir fer de mestre, avui? (Figueres: d’Empúries: 2001) i Pels camins de Beuda
1993), Quan jo anava a estudi (Siurana: 1996), (Beuda: 2003). També són de tipus divulgatiu La
Mestres d’aquell temps (Girona: 1999), La Reno- llegenda del castell de Siurana d’Empordà
vació Pedagògica. Actes de les XVI Jornades (Siurana: 1992), Breu història de l’Alt Empordà,
d’Història de l’Educació dels Països Catalans amb fotografies de Joan Juanola (Girona: 2004);
(Girona: 2003), Un passeig per la memòria d’en El cas estrany d’en Pere Porter, amb Narcís Figue-
Joan Falgàs de Siurana (Siurana: 2006), Carles ras i Ignasi Esteve (Girona: 2007), i L’Ajuntament
Coll i Suñer. Una experiència municipal (La Bisbal: explicat a les meves filles (Barcelona: 2008).
2007), Un passeig per la memòria d’en Salvador Ha estat membre del Patronat del Museu de la
Comas de Pau (Pau: 2008), Guia municipal de les Ceràmica de la Bisbal i ha participat en el progra-
entitats de Girona (Girona: 2008), entre d’altres. ma de recerca etnològica Les arrels del Mont, dins
Ha participat en algunes obres col·lectives: l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.
Va ser president del Grup de Mestres de l’Empordà
Miscel·lània Premis Pere Lloberas (La Bisbal:
i responsable de l’organització de diverses Escoles
1991), 150 Aniversari de l’Institut de Batxillerat
d’Estiu de la comarca de l’Alt Empordà.
Jaume Vicens Vives (Girona: 1995), La formació
Ha rebut el Premi de Periodisme Joan Reglà
inicial i permanent dels mestres (Vic: 1997), Pere
(1988 i 1989), un accèssit en el XI Premi d’Expe-
Vergés, una educació per a la ciutadania (Bar-
riències Pedagògiques de l’Alt Empordà (1994), el
celona: 1997), La Pedagogia a Catalunya (Barce-
Premi del Concurs Periodístic de la UdG Recoma-
lona: 1999), Bisbalencs d’abans (La Bisbal: nació sobre l’Educació per a la Comprensió i la Pau
1999), Repensar la pedagogia, avui (Barcelona: Internacionals (1994), el Premi de Periodisme
2001) o 25 anys de l’Agrupament escolta les Pràctica Educativa (1996), el XIX Premi d’Educació
Gavarres (La Bisbal: 2006). Josep Pallach d’Educació (1997), una menció
D’entre els llibres que té publicats hi ha els de especial en la 25a edició del Premi Serra i Moret
temàtica pedagògica: Antoni Balmanya i Ros, un d’obres de civisme en la modalitat assaig (2007) i
iniciador de la renovació pedagògica a Catalunya ha quedat finalista en la 3a edició del Premi
(Espolla: 1992); Petita història de Baldiri Reixac, Nacional d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès (2008).
amb Salomó Marquès↑ i dibuixos de Pilarín Bayés
(Barcelona: 1998); El mestre Gregori Artizà i PUJOL HAMELINK, Marcel
Lapedra, entre la pedagogia i el vi, en col·labora- (Dun Laoghaire, Irlanda, 29.VI.1965)
ció amb Mònica Muxach, Roser Serra i Irene Vidal Historiador i arqueòleg
(Capmany: 1999), i L’escola, amb Salomó Mar-
quès i Jordi Feu (Girona: 2005). Ha col·laborat a Fill de Sebastià Pu-
La Revolució i la Guerra Civil a la Bisbal (La Bisbal: jol i Cabot, metge, i
1990) amb el capítol dedicat a l’escola. de Hendrika-Pietje
Altres treballs estan relacionats amb la història Hamelink.
local: Fonteta i la calç, amb Joan Juanola (Vulpe- Està casat amb
llac-Fonteta-Peratallada: 1989); La Cellera de Ter, Àngels Alsina, mes-
amb Lluís Llagostera (Girona: 1990); Siurana tra. Després d’estar
d’Empordà, un poble de pagès: una experiència de petit una tempo-
d’educació ambiental a l’escola (Siurana: 1991); rada vivint a Roses,
Siurana d’Empordà, amb Antoni Egea↑ (Girona: l’any 1970 s’hi ins-
1998) i Pau, amb Antoni Egea↑ (Girona: 2009). tal·la de manera
D’entre els llibres divulgatius, a manera de permanent.
material pedagògic per a la millor coneixença del Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció
patrimoni i dels monuments comarcals, hi ha els d’Història de les Societats Pre-Capitalistes i
cinc volums de Les pedres parlen: Sant Pere de Antropologia Social, especialitzat en Història
672
PUJOL
Antiga (Universitat Autònoma de Barcelona, En col·laboració: L’enginyeria naval del s. XVIII

1989). Diploma de Postgrau del Curs Intensiu (1987) amb Genís Roca Verard, Excavacions
Europeu sobre Arqueologia Subaquàtica, (Girona- arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip I
Cadaqués, 1988). Diplôme d’Études Approfondies (Girona: 1989), El patrimoni marítimo-pesquer de
(D.E.A., 3ème cycle) en Arqueologia Medieval la Costa Brava (Girona: 1998), Roses II, Perola V i
(Archéologie des Périodes Historiques) a la Facul- Presido: tres vaixells enfonsats a l’Empordà durant
tat d’Histoire de l’Art et Archéologie (Universitat de la guerra de Francès (1808-1814) (Girona:
París I-La Sorbonne, 1990-1991). Amb la memò- 2003), amb Joan Manuel Alfaro↑, i Xavier Carlús
ria: Les Pays Catalans au Moyen Age: terminologie pels dibuixos del material arqueològic o Medi-
nautique, construction navale et typologie des terraneum. L’esplendor de la Mediterrània medie-
bateaux. Un état de la question, sota la direcció val, segles XIII-XV (Barcelona: 2004).
del Dr. Sr. L. Pressouyre, amb la menció Très Bien. Ha col·laborat en l’elaboració de: El patrimoni
Màster de Postgrau (UB, 1991-1993) sobre marítimo-pesquer de la Costa Brava (1996).
Gestió del Patrimoni Històric i Arqueològic, amb Actualment col·labora en la redacció dels ter-
la memòria “Un model de gestió de la Ciutadella mes catalans per a un diccionari plurilingüe de
de Roses i el seu enfoc cap al turisme cultural”. terminologia naval NADL, Institute of Naval
Màster d’Arxivística (UdG, 1993-1995), amb la Archaeology (INA, Austin (Texas)), en el projecte
memòria “El capbreu com a tipus documental”. Les Sorres X, per a la remodelació del Museu
Màster de Ceràmica Medieval i Postmedieval (UB, Marítim de Barcelona, lloc on s’encarrega de mun-
1996-1997). Cursos de doctorat realitzats al tar i reconstruir les restes d’un llagut de finals del
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat segle XIV i preparar l’espai i continguts per a la
Mitjana (UAB, 1998-2001). Treball de recerca “La seva exposició museogràfica.
construcció naval a la Corona d’Aragó: Catalunya Arquitectura naval al Golf de Roses durant el
(segles XIII-XV)”, (UAB, 2002) puntuat amb un segle XVIII, fet en col·laboració amb G. Roca i
Excel·lent cum laude. Verard, va aconseguir el Primer Premi del III Con-
Actualment està treballant en la tesi doctoral curs sobre Arqueologia Industrial Servei de
que versa sobre: “La construcció naval a la Corona Joventut de la Generalitat de Catalunya (1988).
Catalanoaragonesa durant l’edat mitjana”. Amb Pablo de la Fuente↑ de Pablo, es pre-
Ha compaginat les excavacions arqueològi- sentà el projecte de recerca Sant Feliu de
ques i la investigació amb la docència. És profes-
Guíxols, Drassana Reial: construcció i indústria
sor d’Arqueologia a l’Escola Superior de Conser-
naval a principis del segle XVIII, que guanyà la IV
vació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya
Beca d’Investigació Lluís Esteva (Sant Feliu de
(Barcelona, des del 1994). Ha estat també profes-
Guíxols, 2006). Ha obtingut la beca Francesc
sor a diferents cursos, seminaris, màsters sobre
Eiximenis 2008, amb el projecte: “La pesca a
arqueologia naval, terminologia i història de la
Roses al final de l’Antic Règim”.
construcció naval.
Els seus escrits, molts sobre el municipi de
Roses, han estat publicats en revistes especialitza- PUJOL JUAN, Albert
des com Empúries, Tribuna d’Arqueologia, Exocetus (Centelles, Osona, 29.X.1949) Pintor
Volitans (Girona), Neptunia (París), el Programa de
Festa Major de Roses, Boletín de Arqueología Fill de Francesc Pujol Albanell, funcionari i
Medieval, Annals de l’Institut d’Estudis Empordane- impressor, natural de Vic, i de Maria Rosa Juan
sos, Drassana, Unicum, Revista de Historia Naval. Ventós, del Mas Ventós, de Garriguella. Casat
Ha publicat: Història dels Aiguamolls de l’Em- amb Caren Van der Does, té una filla, Georgina.
pordà: l’estany de Castelló (Castelló: 1994), El cap- D’adolescent va introduir-se en el treball d’im-
breu com a tipus documental (Figueres: 1996), La pressor a la impremta Carrera de Granollers, per
vila de Roses (segles XIV-XVI): aproximació a l’urba- passar a la impremta paterna, anomenada Im-
nisme, la societat i l’economia a partir dels cap- premta Moderna, de Centelles. Es va aficionar a
breus del monestir de Santa Maria de Roses dibuixar i s’interessà pel disseny gràfic. Es traslla-
(1304-1565) (Figueres: 1997). da a Barcelona on compagina la feina d’impressor
673
PUJOL
a la capital amb l’assistència a l’Escola Massana. PUJOL MOLINET, Josep

Allà descobreix la llum i diferents tècniques, com (Figueres, 6.XII.1913 – 13.IX.1987)
el carbonet. Va ser fonamental el mestratge, del Impressor i actor
pintor i professor de dibuix, Ramon Noé Herrero,
originari de Tortosa. Fill de Baldiri Pujol
És destinat al Ser- Punti, flequer, de
vicio de Cartografía Colomers, i de Do-
de la Base Aérea de lores Molinet Soler,
Gando, a les Illes de Figueres. Es va
Canàries a fer el ser- casar amb Elena
vei militar. Allà s’ini- Teixidor↑ (1950) i el
cia en el retrat al matrimoni va tenir
pastel, per després un fill, Josep Maria.
instal·lar-se com a Va iniciar-se en
pintor retratista a la l’ofici d’impressor a
Plaza de Santa Ca- Gràfiques Alser, em-
talina, de Las Palmas presa situada al carrer de Caamaño. En esclatar
de Gran Canaria. Segueix retratant al carrer a la guerra civil es va haver d’incorporar al front,
Sitges i, posteriorment, a Roses, vila que el bio- després d’haver finalitzat va treballar per a la
grafiat considera com el seu poble d’adopció. Hi impremta d’en Bahí, situada al carrer de Vilafant,
arriba l’estiu de 1975 i, actualment, segueix exer- i posteriorment va comprar les gràfiques Alser
cint de pintor retratista a l’aire lliure. Durant el (c. 1954), impremta que va passar a nomenar-
lustre, 1985-1990, es produeix una baixada del se Gráficas Pujol.
turisme de qualitat, i s’adapta a la nova situació, El biografiat va desenvolupar de manera ama-
moment en què obre estudi al poble natal de la teur la interpretació teatral. Des de petit va estar
seva mare, Garriguella. vinculat al patronat de la Catequística i després
La seva obra expressa energia i vitalitat, i es amb l’agrupació teatral dirigida per Pere Teixidor↑.
caracteritza per la recerca de nous llenguatges, Va interpretar diverses obres, sarsueles, dra-
plàstics i formals. Des dels inicis ha practicat l’a- mes, però es va distingir en la interpretació de
quarel·la, el pastel, i l’art abstracte, a base de comèdies, essent la seva parella Elena Teixidor.
pintura acríl·lica i matèrica, i ha arribat a la con-
En el seu repertori hi figuren la representació
clusió que la pintura figurativa i l’abstracte són el
de moltes obres entre les quals es compten:
mateix. Influït pels grans canvis de la societat,
Terra Baixa, L’Hostal de la Glòria, La Dolorosa, La
l’any 2000 experimenta un canvi dràstic d’estil,
del manojo de rosas o Molinos de viento.
el nou estil és transgressor dels límits, considera
necessària la renovació i creu que la pintura clàs-
sica ha esdevingut un llenguatge obsolet. PUJOL POUS, Carles
La primera exposició individual va tenir lloc a (Figueres, 9.XI.1924 – Salt, el Gironès, 11.I.1996)
Centelles (1974), en seguiren d’altres a Roses i, Pintor i decorador
de nou, a Centelles. Ha participat en nombroses
exposicions col·lectives, a diferents indrets de Fill de Joan Pujol Albanell, fuster, natural de
Catalunya. Gualta, i de Consuelo Pous Brugat, de Figueres.
L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Roses va Es va casar amb Josefina Piquer Altarriba i el
incentivar una exposició col·lectiva d’artistes matrimoni va tenir dues filles: Irene i Rosa, i un
rosincs exportada a l’agermanada Rodes, i el fill, Carles. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de
biografiat va ser un dels representants (1997). Figueres. Va pintar i decorar les parets i els sos-
Una de les seves aquarel·les, va guanyar el tres de cases senyorials. Va ser l’autor dels estu-
Premi Centelles (1972). Va aconseguir el Premi cats de l’altar de l’església parroquial de la
Biennal (1991). Bisbal i dels tapissos amb parelles ballant que
674
PUJOL
lluïen els envelats de l’empresa Barris de Salt L’experiència de la didàctica de l’arqueologia

pintats l’any 1955, any en què va realitzar els l’ha portat a ser ponent i organitzar les I i II Jornades
decorats dels Pastorets de Salt. d’Aqueologia i Pedagogia Museu d’Arqueologia de
Des del punt de vista pictòric, la tela més Catalunya, 1994 i 1996. Ha col·laborat també
famosa és la Maqueta de la immortal ciudad de en el programa d’informàtica educativa (PIE) del
Gerona que representa l’ocupació francesa de Departament d’Ensenyament de la Generalitat
1805. El quadre, que havia estat exposat a la de Catalunya i amb l’ACCAT (Associació Conèixer
catedral de Girona, va ser traslladat al Museu de Catalunya).
la Guerra del Castell de Montjuïc (Barcelona). És assessora científica de l’associació Amics
El 1994 l’Ajuntament de Salt va preparar una dels Museus (des de 1974), col·laboradora cientí-
Antològica de la seva obra, en la qual va reunir fica de l’Índice Histórico Español, i forma part de
més de cent quadres de l’autor a la sala d’expo- diverses associacions: és membre de l’Institut
sicions de Les Bernardes. d’Arqueologia i prehistòria de la Universitat de Bar-
celona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i
patronats com el de Santa Maria de Vilabertran.
PUJOL PUIGVEHÍ, Anna Com a conferenciat ha impartit nombrosos
(Figueres, 16.VIII.1947) cursos de postgrau a diverses universitats i insti-
Historiadora, professora i arqueòloga tucions espanyoles i de l’estranger. Ha publicat
nombrosos estudis sobre els moments més recu-
Filla de Jordi Pujol lats de la història de Catalunya, tant de caràcter
Salacruch, de Figue- científic com de difusió i divulgació, en revistes
res, i Anna Puigvehí especialitzades com: Ampurias, Información
Fabrega, de Figue- Arqueológica, Revista de Estudios Extremeños,
res. És la gran de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos,
dos germans: Anna i Pyrenae, Historia y Vida, Historia 16, Rutas del
Jordi. Està molt vin- Mundo de la National Geographic Society, Revista
culada a Llançà, vila de Arqueología o Scientific American.
en la qual resideix Entre les monografies s’hi compten les obres:
una part de l’any. La población prerromana del estremo nordeste
Llicenciada en peninsular: génesis y desarrollo de la cultura ibé-
Filosofia i Lletres per rica en las comarcas gerundenses (Barcelona:
la Universitat de Barcelona (1970), grau de llicen- 1984), resum de la tesi doctoral; La población
ciatura amb memòria “Els indikets segons les prerromana del estremo nordeste peninsular:
fonts literàries i arqueològiques”, doctora cum génesis y desarrollo de la cultura ibérica en las
laude en història per la tesi doctoral La població comarcas gerundenses (Barcelona: 1989 2 vols.),
prerromana en el NE de Catalunya (1981). Arrels clàssiques de la cuina de la Catalunya Vella.
Ha estat professora de la UAB durant 15 anys. D’Apici (s. I), a Josep Pla (s. XX) (Barcelona: 1997),
Actualment és catedràtica de l’IES Eugeni d’Ors i El territori de Llançà a l’antiguitat (Figueres:
professora d’Història i Història Antiga de la UOC 1998).
(Universitat Oberta de Catalunya). Publicacions de tipus didàctic: L’arqueologia
Com a arqueòloga ha estat professora tècnica a Catalunya, avui (Barcelona: 1982), Els ibers.
de diversos cursos internacionals, ha excavat amb Vida i cultura (Barcelona: 1992), La Costa Brava.
equips francoespanyols a jaciments de rellevància Guia-album amb itinerari descriptiu (Barcelona:
científica com el palau orientalitzant de Cancho s.d.). Ha participat en diverses monografies
Roano, Zalamea de la Serena (Badajoz) o el entre les quals figura: L’alimentació mediterrània
poblat gal·loromà de Bibracte (Mount-Beuvray, (Barcelona: 1996).
Nièvre, França), a més de nombroses excavacions Ha estat vinculada al món editorial com a tra-
de jaciments de diferents èpoques i tipologies ductora de l’italià i de l’anglès d’obres d’història i
d’Espanya i Catalunya (Ullastret, Empúries...). d’història de l’art.
675
PUJOL
Va rebre el III Premi Castell del Joncar de recer- És vocal del Secretariat Diocesà de Pastoral
ca històrica per l’estudi “El Ampurdán desde la Litúrgica i de la Comissió Interdiocesana de Música
colonización griega a la conquista romana. Según de la Tarraconense.
testimonio de los autores griegos y romanos con- Ha compost obres corals, cants per a la litúr-
temporáneos” (AIEE, 1977). gia, goigs i sardanes com, per exemple, A l’ermi-
ta de Sant Cristòfol (1981), L’aplec del vilar
PUJOL TARRÉS, Frederic (1982), Capvespre a Riudellots (1983), El rellot-
(Vilanova de la Muga, 24.XII.1939) ge de sol (1986). Sardanes corals: El Canigó
Eclesiàstic i músic (1974), Lloança a les Planes (1985). Sardana en
dues versions, coral i per a cobla, La font de les
Fill de Narcís Pujol Fontiques (1980).
Pujol, de Terrades, i Ha publicat: Catàleg de les obres de mn. Lluís
de Concepció Tarrés Romeu (Vic: 1994) i Vers Vós vénen els pobles,
Pujol, de Vilanova Cants per a la litúrgia (Les Planes d’Hostoles:
de la Muga. Va estu- 1980), Salms responsorials dels diumenges i fes-
diar al seminari de tes, any C (Figueres: 2006) i Salms responsorials
Girona, on va exercir dels diumenges i festes, any B (Figueres: 2008).
d’organista i subdi-
rector de l’escola-
nia. Va ser ordenat PUJOLAR BATLLE, Marià
el 7 de juliol de (Llers, 30.XI.1836 –
1963 i va exercir en Tortellà, la Garrotxa, 1.IX.1900) Mestre
diverses parròquies del bisbat. Va realitzar estu-
dis al Conservatori Superior de Música del Liceu Va assolir el títol de
de Barcelona, allà va assolir el Diploma de Mestre Elemental
Professor de Música (1965) i el de Professor de (1860) i, després,
Piano (1968). Va anar a Roma a ampliar estudis el de Mestre Supe-
al Pontifizio Istituto di Musica Sacra (1969) on rior (1862). Va prac-
fins a 1975 perfecciona diferents vessants musi- ticar el magisteri a
cals com el Cant Gregorià, Harmonia, Música Medinyà, Tortellà,
Sagrada, Contrapunt, Fuga, Musicologia, Compo- lloc on va conèixer
sició, Direcció polifònica i Organista litúrgic, amb la mestra Maria
reconeguts professors com Domenico Bartolucci, Lanciano Pascual,
director de la Capella Sixtina; Armando Renzi, amb qui va contrau-
director de La Capella Giulia; Vieri Tossatti, com- re matrimoni i va
positor i director d’orquestra, i Erich Arnd, orga- tenir set fills, els quatre primers nascuts a Tortellà
nista titular de la basílica de Sant Pere del Vaticà. i els tres darrers varen néixer a Garriguella. Poste-
Obté la llicenciatura en Cant Gregorià, Música riorment va exercir a Garriguella i a Lloret de Mar.
Sagrada i Musicologia, i Mestre de Composició i Va escriure Compendio de Ha. Sagrada y
Diploma d’Organista Litúrgic. Nociones de Religión y moral para las escuelas de
De retorn de Romà va dirigir la coral Croscat primera enseñanza (Olot: 1871 2a ed.; id.: 1878
d’Olot. Ha estat professor de música del semina- 4a ed.; Gerona: 191?, 14a ed.; Olot?: 1900, 16a
ri diocesà (1979-1985), és director de la coral ed.), l’any 1879 va ser aprovat com a llibre de text.
Retorn Planenc de les Planes d’Hostoles (des de Principios de Aritmética teorico-práctica (Olot:
1976) i és organista de la catedral de Girona 1885; id.: 1894, 8a ed.; id.: 1906 15a ed.),
(des de 1989) i responsable del cant en les cele- també va ser declarat llibre de text. Elementos de
bracions de la catedral. Els anys 1979 i 1995 gramática castellana, para las escuelas de prime-
pren part com a director musical en les Trobades ra enseñanza (Figueras: 1865; id.: 1869, 2a ed.;
d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, a Montserrat. Gerona: 1877, 5a ed.; 1880, 6a ed.; 1883, 7a ed.;
676
PUMAREDA
Olot: 1918, 36a ed.), tots en col·laboració potable, la creació d’una xarxa de clavegueres, la
amb el seu company i amic, Francisco de A. pavimentació de carrers i el cobriment d’una part
Ferrusola↑. de la riera Galligans i la construcció de dues
escoles públiques.
L’Ajuntament de Figueres li va dedicar un
PUJULÀ VIDAL, Marià carrer a la urbanització Parc Sol (1974).
(Figueres, 2.VIII.1866 – 10.III.1949)
Sastre i polític
PUMAREDA FERRER, Salvi
Fill d’Agustí Pujolar (Llançà, 8.X.1894 – 28.X.1971) Músic
[sic] Moreu, sastre,
i de Jacinta Vidal Fill de Pròsper Pu-
Codina, ambdós de mareda i de Rosa
Figueres. Va ser el Ferrer, ambdós de
petit de quatre ger- Llançà, va ser el ter-
mans: Josep, Carme, cer de quatre ger-
Agustí i Marià. El mans supervivents
biografiat va roman- d’una colla de tret-
dre solter i va seguir ze. Es va casar amb
l’ofici del pare. Micaela Puig Casa-
demont, de l’Escala,
Va residir una i el matrimoni va
temporada a Buenos Aires (1885). Des de jove tenir tres fills.
es va sentir atret pel grup republicà federal
Format amb Hermenegild Marcè, va ser fis-
nacionalista. Va ser membre fundador de l’Aplec
cornaire, músic i membre de l’orquestra La
Nacionalista Republicà. Va formar part del
Principal de Peralada.
Centre Federalista Empordanès i, posteriorment,
Va formar part de diverses orquestres de les
es va integrar a la UFNR (Unió Federal Naciona-
contrades gironines com La Unió Artística de
lista Republicana) de l’Empordà, fins que l’any
Vidreres (1926), ingressà a l’Antiga Principal de la
1930 va passar a ser d’Esquerra Republicana de
Bisbal, després va ser membre fundador de l’or-
Catalunya. Va ser col·laborador de l’Empordà
questra L’Art Gironí (1928-1930). Va tocar també
Federal (1911), el qual portava per subtítol,
amb La Farnense i L’Arbucienca.
Setmanari de la U.F.N.R. Amb els anys va consti-
Va ser membre fundador de l’Orquestrina Art i
tuir la Federació Republicana Socialista de
Ritme de Llançà, fins a l’esclat de la guerra civil.
l’Empordà (1930).
Després de la contesa va formar part de La Prin-
L’any 1905 figurava en les llistes municipals. cipal de l’Escala. Allà va tocar el fiscorn, trombó de
Des de l’any 1905 va ser regidor diverses vegades vares i violí.
i per un període de més de setze anys, i alcalde
(1914-1917, 1917-1920, 1931-1934, 1936) més
de deu anys. Durant la guerra civil va ser cessat PUMAREDA PUIG, Pròsper
d’alcalde i regidor. Durant el mandat d’alcalde va (Llançà, 16.X.1919) Músic i fotògraf
iniciar les gestions per a la construcció d’una nova
casa consistorial, es va sol·licitar a la Manco- Fill de Salvi Pumareda↑ Ferrer, músic, de Llançà,
munitat una biblioteca pública, va ser un dels tres i de Micaela Puig Casademont, de l’Escala, ha
fundadors de la creació d’un parc municipal estat el gran de tres germans. Casat amb Maria
(1918), juntament amb Josep Pichot↑ i Joaquim Castelló Riera, de Llançà, el matrimoni ha tingut
Cusí↑, es va reformar la Rambla (1918) amb pro- un noi i una noia.
jecte de Ricard Giralt↑ Casadesús. L’any següent Va créixer en l’ambient musical familiar i va
es varen portar a terme moltes millores de tipus rebre la influència de mossèn Josep Ciurana Oliver
sanitari com la municipalització de l’aigua (Salt, 1879 – Figueres, 1936), músic i organista
677
PUMAROLA
de la parròquia de Llançà. A l’edat de set anys Ha estat guardonat amb la Llança d’Or
s’inicià en el solfeig, per seguir amb les classes (2002). L’any 2008 ha publicat Amics i cançons
d’instrument violí i trompeta. Va rebre classes de Llançà, recull d’escrits i poesies del biografiat.
dels germans Daró, de Vilajuïga, i així als quinze
anys tocava a l’orquestra Maricel de Llançà.
PUMAROLA BATLLE, Martí
En esclatar la guer-
(Figueres, 28.II.1956) Veterinari
ra civil va haver d’a-
nar al front, i quan la Membre d’una nis-
retirada va passar saga de veterinaris.
per diferents camps El pare, Joan Puma-
de concentració, a rola Thomas, l’avi, el
Masèras (prop de besavi i rebesavi. És
Toulouse), al Vernet el segon de cinc
(prop de Sant Martí germans. Estudia a
del Canigó), i es va la Facultat de Vete-
enrolar a l’exèrcit rinària de Saragossa
francès. A la torna- (1978), posterior-
da va estar en diversos camps de concentració ment assoleix el títol
(Horta, Reus i Melilla). Tot seguit, va haver de fer de Doctor en Vete-
el servei militar, període en el qual va formar part rinària (UAB, 16.II.1990), amb la tesi: Model
de la banda musical, i al temps que practicava experimental murí de la malaltia d’Aujeszky:
millorava els coneixements de música. estudi immunohistològic i valoració de la efecti-
L’any 1945 entrà a treballar per a la Casa Vichy vitat vacunal, a partir d’aquí s’interessa pels pro-
durant la temporada d’estiu, de Caldes de Mala- blemes nerviosos dels animals, la neuropatolo-
vella. Al balneari, entre altres ocupacions, va ser el gia. Camp en el qual s’ha especialitzat, amb
trompeta del conjunt que amenitzava les vetllades. estades a l’Institut de Patologia (Utrecht, Països
Compaginava aquesta tasca amb altres for- Baixos, 1989), a l’Institut de Neurologia Animal
macions com el conjunt Jadris i els Montgrins, de (Berna, Suïssa, 1991), o a l’Institut de Pedagogia
Torroella de Montgrí; els Rossinyols de Castelló Muscular comparada (Universitat de Califòrnia-
d’Empúries. Posteriorment va formar part de San Diego, Estats Units, 2003). Diplomat en
l’Amoga, de Vidreres (1948-1958). L’any 1958 Patologia Veterinària per l’European College of
va deixar la formació musical i la retirada oficial Veterinary Pathologists (ECVP), des de 1995.
de músic. Tot i amb això, a Llançà va formar el De jove s’inicia en l’ofici com a ajudant del
conjunt nomenat Els Súpers, que tocaven a la seu pare, més endavant esdevé veterinari del
vila i a les rodalies. Grup Lleter de l’Alt Empordà (1980-1982). En
Mentrestant, a Llançà, ja feia uns anys que aquest període esdevé membre actiu del Grup de
havia iniciat una nova activitat, la fotografia. Va ser Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà (1980-
el primer fotògraf professional establert a la vila. 1982) i membre fundador de la IAEDEN.
Va muntar el laboratori i ell mateix revelava les A partir de 1982 s’introdueix en el món de
fotografies. Conserva el material d’arxiu des de l’ensenyament: a la Facultat de Veterinària de la
l’any 1961, el període de 1958 a 1961 va desa- Universitat Autònoma de Barcelona és Professor
parèixer amb l’antic local. Va compaginar aquesta Ajudant (1982-1991), Professor Titular (1991-
afició amb altres tasques com la llibreria-quiosc, 2006) i Professor Catedràtic (des de novembre
la venda de material fotogràfic i la fotografia. 2006).
El biografiat ha desenvolupat activitats ludi- Ha impartit les assignatures: Anatomia i
coculturals en diverses associacions del poble: Embriologia, Histologia, Anatomia Patològica
va formar part de la junta del futbol, va ser presi- General, Anatomia Patològica Especial, Neuro-
dent de la Joventut Recreativa Llançanenca i pre- logia. Ha impartit cursos de Doctorat i de màster:
sident del Casal del Pensionista. Neuropatologia, Història de la Veterinària. És
678
PURCALLAS
responsable de quatre projectes de recerca 1999), membre actiu de la Sociedad Mexicana

nacionals i membre de l’equip investigador de de Historia de la Medicina Veterinaria y Zootec-
set projectes internacionals i nacionals. nia (des de 2003).
S’implica en tasques de gestió: degà de la Ha rebut diverses distincions acadèmiques:
Facultat de Veterinària de la UAB (1998-2002). Premi extraordinari de Llicenciatura. (Universitat
És creador i responsable del Laboratori de refe- de Saragossa, Curs acadèmic: 1977-78); Premi
rència en malalties priòniques animals de Cata- extraordinari de Tesi doctoral de la Facultat de
lunya (PRIOCAT) adscrit al Centre de Recerca Veterinària de la UAB (Curs acadèmic: 1989-90).
en Sanitat Animal (CreSA) dins del Campus de I altres distincions obtingudes per les investiga-
la UAB (2001). És creador i responsable del cions: Premi Journal Scholarship Award de la
Banc de Teixits Animals de Catalunya (BTAC) Charles Louis Davis D.V.M. Foundation for advan-
(http://antalya.uab.es/btac). És creador i res- cement of Veterinary and Comparative Pathology
ponsable de la Unitat de Patologia Murina del pel treball titulat: “Pathological and immunocyto-
Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia chemical studies of Morbillivirus infection in stri-
Gènica (CBATEG). ped dolphins (Stenella coeruleoalba)”, realitzat en
Forma part de les següents associacions: col·laboració amb M. Domingo, J. Visa, A. J. Marco,
membre co-fundador de la Sociedad Española L. Ferrer, R. Rabanal i S. Kennedy, publicat a la
de Anatomía Patológica Veterinaria (des de revista Veterinary Pathology, volum 29, pàgines 1-
1985); Membre de la Societat Europea de 10, el juny de 1992; Diploma d’honor del Certa-
Neurologia Veterinària (ESVN) (des de 1990); men internacional de Video Veterinario, celebrat a
Membre de la Societat Internacional de Saragosa (Espanya) el mes d’octubre de 1998,
Neuropatologia (ISN) (des de 1991); Membre pel vídeo titulat El examen neurológico del perro;
d’A.V.E.P.A. (Asociación Veterinaria Española de Distinció Jaume Vicens Vives, a la qualitat docent
Pequeños Animales) (des de 1992); vicepresi- universitària com a premi col·lectiu als Professors
dent de la Sociedad Española de Anatomía de la Facultat de Veterinària de la Universitat
Patológica Veterinaria (2001-2005). Autònoma de Barcelona, com a reconeixement a
Ha intervingut com a membre de l’Exam l’esforç realitzat per millorar la qualitat de la
Committee del ECVP (1998-1999), del Comité docència (2002); Acreditació de Recerca Avan-
d’Organisation et de formation (COF) i del Diplôme çada en l’àmbit de Ciències Mèdiques i de la Salut
français d’Études Spécialisées Vétérinaires de de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Univer-
troisième cycle en anatomie pathologique vétéri- sitari de Catalunya (21-IX-2004).
naire (D.E.S.V.) des de setembre de 2004.
És autor de més d’un centenar d’articles PURCALLAS SALVÀ, Pere
publicats en llibres i revistes científiques i ha par- (Llançà, 21.X.1884 – Mèxic, 1980) Polític
ticipat en prop de dos-cents congressos nacio-
nals i internacionals en els quals ha presentat Fill de Joan Pu(o)r-
ponències i comunicacions. callas Pau, i d’Irene
S’ha distingit en l’estudi de la història de la Salvà Iter, ambdós
veterinària, en aquest sentit ha estat fundador i llançanencs. Va ca-
secretari de l’Associació Catalana d’Història de sar-se a l’església
la Veterinària (des de 1990). És membre de la de Sant Vicenç amb
World Association for the History of Veterinary M. Lluïsa Farreras.
Medicine (des de 1992), membre de l’Extended Va ser alcalde de
board (des de 1995), president de l’Asociación la població durant
Española de Historia de la Veterinaria (1998- la II República. De
2002). Soci de l’Asociación Argentina de formació autodidac-
Historia de la Veterinaria (des de 1999). És ta, va ser secretari
membre ordinari del Centre d’Estudis d’Història de l’ajuntament fins a la Dictadura de Primo de
de la Ciència (CEHIC) de la UAB (des de maig de Rivera, llavors es va aixecar un expedient en
679
PURCALLAS
contra de la seva actuació i el 22 de desembre Després de la guerra va haver d’exiliar-se,

de 1924 se’l va suspendre de sou i feina, encara primer va viure a França i, més tard, es va ins-
que el setembre de 1925 ja havia estat rehabili- tal·lar a Mèxic.
tat com a secretari interí. Després de molts anys va tornar a la seva
El 15 d’abril de 1931 va ser proclamat alcalde vila nadiua, estada que va coincidir amb la
del nou ajuntament republicà. Més endavant va celebració de la primera diada de l’11 de
ser nomenat delegat d’Agricultura de Girona per Setembre.
la Generalitat (1938). Va morir als 96 anys.
680
Enciclopedia Q-Z.Qxd 23/7/09 14:10 Página 681
Q
QUER AGUSTÍ, Josep
(Vilafant, 4.XI.1943) Músic i contrabaixista
Fill d’Enric Quer So-
ler, i de Francisca
Agustí Bosch, amb-
dós de Vilafant. Pro-
fessor de violí, ha
concerts a diferents països d’Europa i dels Estats
Units. L’any 2006 va produir El Contrabaix viat-
ger en col·laboració amb el pianista Santi
Escura↑ i el percusionista Toni Gadea.
Ha compaginat la professió amb la tasca
pedagògica, havent exercit a Euskadi i a Lleida. Ha
gravat tres discs compactes: Contrabaix nostre
(1993), El bruixot del contrabaix (1996), dedicat
estat format amb el
mestre Ferran Sala a Josep Cervera↑ Bret, i El Duende. Homenatge a
(1974). Ha rebut Pere Valls i Duran (2001). Des de l’any 2001 tre-
classes de Yoan balla sobre composicions de Víctor García Acín.
Goilav i dels virtuo- Va fundar i esdevenir director de l’orquestra
sos americans Barry La Principal de Vilafant (2000), amb la qual ha
Green i Gary Karr. donat concerts de música popular catalana, de
Treballa amb l’organista japonès Izumi Kando, música de cambra i, fins i tot, d’òpera.
amb el qual recorre diferents països del món. Ha estat distingit amb la Medalla de la Vila de
Després d’haver treballat amb música i balls Vilafant, i nomenat Fill Predilecte (2000).
populars (1969-1977) amb l’Orquestra Mara-
vella, va endinsar-se en la música clàssica. Ha
QUER TORRENT, Joan
format part de l’Euzkadi Symphony Orchestra
(1982-1986). Actualment, toca amb l’Orquestra (L’Armentera, 25.VI.1905 – Figueres, 5.XII.1997)
Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona. Funcionari i polític
Ha format part, també, del Septimino de
Euzkadi, ha tocat com a contrabaix solista a diver- Fill de Joan Quer Saliner, secretari d’ajuntament i
ses orquestres de cambra de Perpinyà i amb l’Or- president del Centre Republicà de l’Armentera, i
chestra de Cambra de l’Empordà. També ha for- de Dolors Torrent Ripoll. Des de ben jove es va
mat part de l’Orchestra Ciutat de Barcelona, ara iniciar en els ideals de transformació social.
Orchestra Barcelona Ciutat, amb la Montpellier Durant la Dictadura de Primo de Rivera va ser
Symphony Orchestra i Empordà-Languedoc- secretari de l’Ajuntament de Salt.
Roussillon Symphony Orchestra. El 1931 va ingressar al Bloc Obrer i Camperol
Des de l’any 2003 ha estat convidat com a (BOC) i posteriorment al Partit Obrer d’Unificació
contrabaixista solista a participar en nombrosos Marxista (POUM). Va ser col·laborador, amb el
681
QUERA
pseudònim d’Indigeta, del diari L’Espurna (Girona), Probablement ha estat la pràctica del perio-
portaveu del POUM. disme la disciplina que major projecció pública
Va ser membre del Comitè Antifeixista de ha obtingut de les desenvolupades.
Girona, conseller de finances, secretari i regidor de La primera feina va ser a Enciclopèdia Catalana
la ciutat de Girona. Va ser empresonat l’any 1937, (c. 1965-1972), on va ser cap de matèria i va
i retingut pel Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció. incorporar-se com a redactor del diari Tele-Exprés
Exiliat a Veneçuela on hi va viure durant vint (1969-72). La primera tasca rellevant, des del
anys, va tornar el 1968; l’any 1973 va renunciar punt de vista periodístic, va ser la creació del pri-
a la nacionalitat veneçolana i va recuperar l’esmer programa en català de contingut no folklòric,
panyola. El 1976 es va apuntar al PSC i va man- amb el títol de Dietari, el qual s’emetia a Ràdio
tenir la militància fins a la seva mort. Barcelona (c. 1973-78). El biografiat va rebre, a
títol personal, el Premi Ondas (1977), pel millor
QUERA, J. programa radiofònic.
(Figueres, s. XX) Dibuixant Ha desenvolupat diferents càrrecs de respon-
sabilitat en diversos mitjans de comunicació
Va participar a l’exposició Provincial de Belles escrits: es va integrar a l’equip fundador del diari
Arts de Figueres (1928). El País, abans de l’aparició. Una vegada va
aparèixer, el maig de 1976, va ser nomenat dele-
QUIDÉ LECLEPPE, Berta gat de Catalunya del rotatiu, càrrec que va
(París, França, 1.X.1898 – Figueres, 30.V.1963) desenvolupar fins l’any 1982. Va compaginar les
Benefactora tasques amb la corresponsalia a Catalunya de
l’Agència Internacional The Associated Press
Es va casar amb En- (1970-1980), i la corresponsalia a Catalunya de
ric Montoriol↑. En The New York Times (1970-1982).
residir a Figueres va L’any 1982 va rebre el nomenament de direc-
fundar l’Associació tor general del Projecte d’Empresa Pública de
Protectora d’Animals Producció i d’Emissió de Catalunya, destinat a
i Plantes, amb la preparar l’aparició de TV3. Quan ja va estar tot
intenció de fomen- endegat va passar a ser el primer director gene-
tar, atendre i prote- ral de TV3 (finals de 1982-1984).
gir els animals aban- Es desvincula de la televisió i és nomenat jutge
donats. La seu es de districte (1985-1988). A partir de 1989 esdevé
trobava al carrer director del projecte del diari El Observador i el pri-
Pont de Molins, a la mer director, i col·labora amb diversos rotatius,
part posterior del col·legi La Salle. Hi col·laboraren entre els quals figura l’Avui o el Diari de Girona.
altres persones de la societat figuerenca com Ha dirigit diversos programes per a Televisió
Pepita Gratacós de Deulofeu. Per a la construcció Espanyola a Catalunya, entre els quals es comp-
d’aquest refugi va aconseguir l’ajut ecònomic d’enta Institucions Catalanes i Homes d’Arts i Lletres.
titats estrangeres com la Royal Society de Londres. Per encàrrec de TV3, és coautor dels guions
d’una sèrie titulada El destí de les Nacions, docu-
QUINTÀ SADURNÍ, Alfons mentals que han romàs inèdits.
(Figueres, 28.VIII.1943) Actualment dirigeix la col·lecció de temes
Advocat, periodista i economista d’actualitat El Mirall de Pagès Editors.
Fill de Josep Quinta Alfaya, dedicat al comerç, i QUINTANA LLAONETA, Jaume

de Lluïsa Sadurní Juan, de Figueres. Alumne del (La Selva de Mar, 9.VII.1921 –
Col·legi del germans de La Salle, conegut popular- Figueres, 15.V.2001) Escriptor i polític
ment amb el nom d’Els Fossos, a l’adolescència es
trasllada a Barcelona on cursa les carreres de Fill de Clodoveo Quintana Ortega, pescador i ferrer,
Dret, Periodisme i Econòmiques. i de Pilar Llaoneta Camps, ambdós de la Selva de
682
QUINTANA
Mar. Es va casar amb Rosa Bech Viusà, de Pedret (Girona: 1993), Monestir de Sant Pere de Rodes.
i Marzà, i el matrimoni no va tenir descendència. Llegendari versificat (Figueres: 1991).
Va aprendre l’ofici En col·laboració: Genealogia aproximada de
de boter i va treba- la Selva de Mar i anecdotari local (Figueres:
llar al Port de la 1999), amb Maurici Roig i Esteve Barbarà.
Selva, a Sant Cli- És autor de la lletra de la sardana Empordà
ment Sescebes, a lluminós: Enyorada barretina (c. 1970), amb
Capmany i a Vila- música de Jaume Bonaterra↑.
juïga. Després de la Guanyador de diversos premis, entre ells La
guerra civil, a causa Ginesta d’Or dels Jocs Florals de Perpinyà.
de la manca de
feina de boter, va
haver d’emigrar. Va QUINTANA OLLER, Abel
residir a diferents (Barcelona, 20.VIII.1959) Pintor
llocs de França durant vint anys. Primer a
Canoès, després a Montpeller, París i a Perpinyà, Fill d’Abel Quintana,
lloc on va ser un dels membres fundadors del de l’Escala, i de Car-
Centre Cultural Català. En retornar es va instal·lar, me Oller, de Barce-
de nou, a la Selva de Mar. lona, va néixer cir-
Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya cumstancialment a
des de l’adolescència, durant la democràcia va Barcelona. A causa
formar part de l’executiva d’Esquerra Republi- d’una dificultat en
cana i va encapçalar la candidatura independent la parla, desenvolu-
a les municipals de l’any 1983, va esdevenir pava un caràcter
alcalde (30.VI 1985 – 13.VI.1995), període en el introvertit al temps
qual es varen dur a terme actuacions diverses que mostrava pro-
com: la pavimentació de carrers, l’arranjament blemes de concen-
del passeig del Molí del Salt de l’Aigua, el del tració. El remei, per a solucionar aquests proble-
Centre Cultural o la restauració de l’església de mes, va ser encaminar-lo cap a una activitat que
Sant Sebastià. en el futur serà decisiva per a la tria de la profes-
De formació autodidacta, va ser col·laborador sió: el dibuix i la pintura. A l’edat de tretze anys,
d’Hora Nova (Figueres), de les publicacions llança- cursa estudis en una escola especialitzada de
nenques La Farella i La Mar d’Amunt i dels Annals Barcelona. Esdevé deixeble de Francesc Tornero i
de l’Institut d’Estudis Empordanesos on va publi- ingressa a l’Escola Massana on segueix cursos de
car l’article sobre “La toponímia de la Selva de diferents disciplines: escultura, vitrall, modelatge
Mar” (1983). de dibuix, pintura i història de l’art. Va assistir a
Entre les seves obres destaquen reculls poè- classes amb el pintor madrileny Pedro Bermejo
tics, anecdotaris, records i d’investigació: Recull fins al seu traspàs (1987). A partir d’aquest
viscut (1974), La segona volada (1981), Brins moment decideix muntar estudi propi. La icono-
d’humor (Figueres: 1989), Des del meu poble grafia tractada és variada: natures mortes, retrats,
(Figueres: 1996) amb pròleg de Josep M. Sal- iconografia onírica, paisatges i marines. Ha rebut
vatella↑, La nostra contrada (Figueres: 1994) l’apel·latiu d’“el retratista de l’Escala”. La seva reli-
amb introducció de Montserrat Vayreda↑, La giositat, és membre de l’església evangèlica,
segona volada: poesies (Figueres: 1981), Refe- també es trasllueix en algunes de les seves obres.
rències històriques de la Selva de Mar I (Girona: Ha participat en nombroses exposicions, indi-
1986) amb pròleg de Joan Badia Homs; Refe- viduals, col·lectives i manifestacions artístiques
rències històriques de la Selva de Mar II (Girona: diverses. Les primeres exposicions varen tenir lloc
1989) amb pròleg de Joan Badia Homs; a la Galeria Joan Massanet de l’Escala (1974,
Referències històriques de la Selva de Mar III 1976 i 1978) i a la Galeria d’Art Mestral (1983,
683
QUINTANA
1984). Posteriorment exposa a la Galeria AMORC incorporar-se al món laboral. Va treballar d’es-
(Baden Baden, Alemanya, 1984), a la galeria pardenyer, d’ebenista, a indústries Fita↑, a la
Artística (Girona, 1986), a la Galeria Hautefeuille metal·listeria Coderch, lloc on va establir contac-
de París, a la dècada dels 90 exposa a Florida, te amb el món de les antiguitats, amb coures i
EUA, a Barcelona i a Empúries, entre altres. bronzes antics, i a Barcelona va treballar per
Ha participat en nombrosos esdeveniments Biosca Hermanos.
en els quals ha estat guardonat. En el 23è i 24è Va aconseguir disposar d’un local i magatzem
Saló Internacional Europ Arts (1983), va rebre el on restaurava les antiguitats, i fornia diverses
4t Premi Públic; el Premio Popular, del Certamen sales de subhasta de Barcelona com Claris 8,
de Pintura de Puerto Tazones (Astúries, 1985); la Pelayo i altres de Passeig de Gràcia (1926-
Medalla d’Or del Club des Beaux Arts La Belle 1935). Posteriorment a la Guerra Civil, va seguir
Époque de Nyons (França, 1987); el primer gran amb el sistema de botiga-magatzem i, més tard,
Premi Estranger en el Festival International d’Arts es va instal·lar al carrer Neu de Sant Cucufate
a Nyon (1988); Medalla d’Or al Club des Beaux (actualment correspon al carrer Neu de Sant
Arts del Salon de Pâques de Caromb (França, Cugat), al barri de Ribera, al carrer de Sant Sever,
1990), Medalla d’Or en pintura contemporània i va obrir botiga d’antiquari al carrer de la Palla i
al Salon International des Seigneurs de l’Art al passeig de Gràcia. Va mantenir contacte amb
d’Aix-en-Provence (1998). importants col·leccionistes empordanesos i bar-
celonins, va finalitzar la carrera professional a
QUINTANA SAGUÉ, Joan Barcelona i es va retirar a Figueres.
(Barcelona, 17.IX.1908 – Figueres, 21.III.1988) A finals dels 50 compra la casa de Figueres,
Antiquari situada a la cantonada del carrer Pep Ventura
amb l’actual Avinguda Salvador Dalí, cedeix
Fill de Martí Quin-
peces en dipòsit al Museu de l’Empordà, llavors
tana Alsina, natural
ubicat a l’institut d’ensenyament mitjà, les quals
de Garrigàs, i de
s’instal·len a l’anomenada Sala Quintana.
Maria Sagué Triadú,
de l’Estela (la Jon- L’any 1965, el domicili particular, esdevé
quera), va ser el se- casa-museu en la qual destacaven les col·lec-
gon de sis germans. cions d’armes, la de ceràmica i vidre catalans, la
Es va casar amb de morters gòtics, la d’imatgeria i de mobiliari
Pilar Novell García, d’època.
de Barcelona, i el El fill, Joan Quintana Novell, va establir-se
matrimoni va tenir com a antiquari als baixos del domicili del carrer
un fill, Joan. de Pep Ventura de Figueres, l’any 1965, essent el
En quedar orfe, a l’edat de sis anys, es va tras- primer establiment d’aquesta categoria de la
lladar a Figueres, lloc on va estudiar i aviat va comarca.
684
R
RABELL COLL, Joan
(Sant Feliu de Guíxols, el Baix Empordà,
12.II.1909 – Roses, 28.XII.2001)
Constructor i escriptor
Fill de Manel Rabell

Bas, de Sant Feliu
de Guíxols, d’ofici ta-
RAGO, Francesc
(Castelló d’Empúries?, s. XVI – XVII) Pintor
El 1602 es va comprometre a pintar i daurar el

retaule de Sant Jacint de la capella del convent
dels dominics de Castelló d’Empúries.
per, i de Carme Coll RAGUER MOLINAS, Antònia

Barceló, de Roses. (Figueres, 1854 – Barcelona, 13.X.1944)
Per motius de Rendista i benefactora
feina els seus pro-
genitors es trasllada- Filla de Narcís Ra-
ren a la vila materna guer Gipuló, notari, i
quan el biografiat de Josefa Molinas
només tenia dos me- Badalló, ambdós de
sos, lloc on va residir Figueres. Es va ca-
tota la vida. sar amb Joaquim
Professionalment es va dedicar a la construc- Moner↑ Carbonell,
ció. Arribada la jubilació es va aficionar a pintar a metge, natural de
l’oli i a l’aquarel·la. Castelló d’Empúries,
El tema escollit varen ser els masos de la vila i el matrimoni va
i, a partir d’aquí, es va endinsar en l’estudi de les tenir cinc fills dels
masies rosinques. quals dos varen
Ha escrit Els masos de Roses (Girona: 1991) morir, Teresa i Ramon; i sobrevisqueren Maria,
amb dibuixos del mateix autor. Altres títols són La Mercedes↑, casada amb Ernesto Vila↑, i Josefa,
Guerra Gran, 1794-1795, comunicats de guerra maridada amb el doctor Ignasi Barraquer.
dels 74 dies de setge a Roses (s.l.: 1992), tenia en Gaudia de molt bona formació, educada amb
preparació Vestigios del pasado (Grecia, Asia mestres estrangers dominava el francès, l’italià i
Menor, Turquia). quelcom d’alemany, disposava també de conei-
L’Ajuntament de Roses el va distingir amb el xements de música i tocava el piano. En el Certa-
Dracma d’Or (1995). men Literario (Figueres, 1883), va ser nomenada
685
RAHOLA
Reina de la festa. Va fundar una escola nocturna RAHOLA ESCOFET, Gaietà

gratuïta, al carrer dels Tints de Figueres, per a (Cadaqués, 22.IX.1898 – 25.VIII.1990)
nenes pobres i gitanes a les quals ensenyava les Advocat i escriptor
primeres lletres i les introduïa en el catolicisme.
Va esmerçar esforços en obres caritatives, i va Fill de Cayetano
presidir la comissió de Senyores de la Creu Roja. Rahola Puignau, far-
En finalitzar la guerra civil es va traslladar a macèutic, i de Caro-
Barcelona, prop d’una de les filles, i va morir a la lina Escofet Paris,
Clínica Barraquer. ambdós de Cada-
Per a recordar-la el consistori figuerenc va qués. Es va casar
donar el seu nom a un carrer de la ciutat (1996). amb Conxita Rahola,
i el matrimoni va te-
RAHOLA BERGA, Josep nir dues filles: Núria
i M. Rosa.
(Roses, 1856 – 30.IX.1923) Comerciant i polític
Va estudiar el
Fill de Pere Rahola Batlle i d’Anna Berga Sastre, batxillerat al Collell i
ambdós de Cadaqués, el matrimoni va tenir, com Girona, i a Barcelona, la carrera de Dret (1921),
a mínim, tres fills: Pere↑, Josep i Antònia. Es va va fer el servei militar a l’Àfrica. En ser advocat,
casar en primeres núpcies amb Antònia Brunet va treballar en l’expedient Picasso. El general
Prades, de Barcelona, i el matrimoni va tenir dues Picasso investigava les responsabilitats del
filles, Angelita i Anna; en segones núpcies, amb desastre d’Annual.
Rosario Pou Constantí de Figueres, de la qual va En tornar, va exercir d’advocat. Era del Partit
tenir tres fills, Josep, Ramon i Josep; i per tercera Nacionalista Radical d’Esquerra, i va entrar a for-
vegada, amb Elvira Morell Birba, de Roses, i el mar part del consistori barceloní. La Generalitat el
matrimoni no va tenir descendència. nomenà jutge de Barcelona, càrrec que va tenir
Propietari de bucs de vela, es va dedicar al fins l’esclat de la guerra. Va marxar a França i,
comerç marítim i va ser consignatari marítim durant l’exili, va fundar a Perpinyà el diari Opinions,
(1901-1923). en col·laboració amb Josep Picó i Joan Layret.
Afiliat a la Lliga Nacionalista, va intervenir en Va col·laborar en la revista Sol Ixent (Cada-
la política local, va esdevenir regidor (1904-1906), qués), on va tractar de temes locals. És autor de
primer tinent d’alcalde (1906-1907) i batlle La marina mercant a Cadaqués (Girona: 1976;
(1908-1912). Barcelona: 2005), en col·laboració amb Josep
Rahola↑ Sastre.
Algunes obres inèdites: “L’Empordà i la sarda-
RAHOLA BERGA, Pere na”, “Fisiologia Social” (1947), i “Els ànecs de
(Roses, 1848 – 27.XI.1917) Polític l’esplanada” (sobre catalans i jueus a Montpeller).
Fill de Pere Rahola Batlle i d’Anna Berga Sastre,

ambdós de Cadaqués. Es va casar amb Quirina RAHOLA d’ESPONA, Frederic
Molinas, i el seu fill, Pere Rahola↑ Molinas, va (Barcelona, 1914 – 23.XI.1992) Editor i polític
destacar en la política.
A finals del segle XIX constava com un dels tres Fill de Baldiri Rahola Llorens, de Roses, advocat,
majors contribuents de la vila de Roses. Va inter- i de Roser d’Espona Puig, natural de Vic, perta-
venir en la política local essent regidor de l’Ajun- nyent a una de les famílies osonenques de més
tament de Roses, malgrat haver sostingut Barris relleu. Es va casar amb Maria Carme Aiguader
(Roses o la recerca de la zona grisa, (Roses: Cortés. Vinculat a la vila de Roses per part pater-
2008), p. 343) que havia arribat a ser Diputat a na, sempre que va poder, va mantenir el vincle
Corts, no consta a la relació del Congreso de Dipu- especialment en període estival. Per voluntat
tados, ni a la de diputats provincials. pròpia va ser enterrat a la vila marinera.
686
RAHOLA
Era llicenciat en Dret d’Enginyers Industrials, però l’esclat de la guerra

per la Universitat de civil li va impedir la continuació. Es va incorporar a
Barcelona. Durant la l’exèrcit republicà (1937) i, posteriorment, es va
guerra civil va treba- haver d’exiliar a França, on va residir uns mesos. De
llar en el Departa- retorn, estudia la carrera d’Enginyeria a Barcelona
ment de Finances de (1940-1946). Un cop finalitzada va a Anglaterra
la Generalitat, i aca- per ampliar coneixements sobre l’enduriment dels
bada la contesa es ferros i els acers. Va exercir d’enginyer fins a la seva
va exiliar a França. Va jubilació l’any 1987. A partir d’aquest moment es
formar part de la Jun- dedica a administrar la finca de Fortianell i, des de
ta d’Auxili dels Repu- 1998, esdevé el seu lloc de residència.
blicans Espanyols. Va introduir el cromat dur a Espanya i va esde-
Juntament amb el seu cunyat, Jaume Vicens↑ venir membre de l’Institute of Metal Finishing. Va
Vives, va fundar l’Editorial Teide (1942). Va mili- participar en congressos internacionals i es va
tar a ERC. Amb Terradellas va ser nomenat con- especialitzar en acer inoxidable. Va mantenir amis-
seller de Governació de la Generalitat Provisional tat amb Cousteau i va introduir i dissenyar la cam-
(1977-1978), càrrec del qual va dimitir per desa- bra de descompressió en el submarinisme, actual-
vinences. Va ser el Primer Síndic de Greuges ment encara en funcionament a La Creu Roja.
(1984-1992). A partir de 1977, intervé directament en polí-
Va col·laborar en diverses obres, havent estat tica, milita a Esquerra Republicana de Catalunya,
coordinador de Món i pobles (Barcelona: 1979 3a és elegit senador per Girona per la coalició
ed.), Països i nacions (Barcelona: 1979 3a ed.), Esquerra-PSC-PSOE (1.III.1979 – 31.VIII.1982;
Descubrimos la naturaleza: guía general (Barce- 28.X.1982 – 23.IV.1986). Ha estat articulista de
lona: 1980). A l’obra Les ordinacions de la pes- l’Avui i el Punt Diari.
quera de Cadaqués (Palamós: 2006), s’inclouen Va ser un dels promotors de la construcció de
textos de l’autor. la carretera de Maçanet de Cabrenys a Costoja i de
Pòstumament es va editar Homenatge a la Vajol al Coll de la Manrella, lloc on la Comissió
d’Actes Lluís Companys havia decidit erigir el
Frederic Rahola (Barcelona: 1993).
monument commemoratiu a qui havia estat presi-
dent de la Generalitat.
RAHOLA d’ESPONA, Josep Fou membre fundador de la Comissió d’Actes
(Barcelona, 3.VII.1918) Enginyer i polític Lluís Companys, membre de l’Institut de Pro-
jecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), i
Fill de Baldiri Rahola
membre fundador del Cercle d’Agermanament
Llorens, de Roses,
Occitanocatalà (CAOC, 1977).
advocat, i de Roser
d’Espona Puig, natu-
ral de Vic, perta- RAHOLA LLORENS, Carles
nyent a una de les (Cadaqués, 28.VI.1881 – Girona, 15.III.1939)
famílies osonen- Escriptor
ques de més relleu.
Es va casar a Fortià, Fill de Ferran Rahola Verdaguer i de Carolina
amb Montserrat Es- Llorens Palou, va ser el menor de cinc germans.
trada Gusi (1947), i Traslladada la família a la capital, va viure a Girona
el matrimoni va tenir des de petit i va cursar estudis amb el mestre
un fill, Josep (1948), i dues filles, Glòria (1949) i Josep Dalmau Carles, però donades les precàries
Roser (1952). condicions econòmiques familiars no va poder
Va cursar els estudis primaris i el batxillerat a continuar. L’any 1913 va contraure matrimoni amb
la Mútua Blanquerna, a Barcelona. L’any 1936 Rosa Auguet Farró, i el matrimoni va tenir tres fills:
havia aprovat l’examen per entrar a l’Escola Maria, Ferran i Carolina.
687
RAHOLA
Va esdevenir funcio- del llibre (Girona: 1928), Anatole France i la seva

nari de la Diputació obra (Reus: 1928), Gerona y sus monumentos
de Girona l’any (Girona: 1929), La ciutat de Girona (Barcelona:
1898 i en va ser fins 1929), Els jueus a Catalunya (Barcelona: 1929;
a la seva mort. id.: 1932), La vila de Peralada i el castell dels
Autodidacta, estava Rocabertí (Girona: 1931), Ferran VII a Girona
dotat d’idees moder- (Girona: 1932), Vides heroiques (Girona: 1932),
nes i de les qualitats Vides modèliques (Girona: 1932; id.: 1934),
d’un gran divulga- Antologia de poetes i prosistes catalans (Girona:
dor. Va iniciar-se en 1933), Breviari de ciutadania (Girona: 1933),
el periodisme i va Proses històriques (Barcelona: 1933), En defen-
col·laborar en la sa d’una Antologia (Girona: 1934), La pena de
publicació republicana El Autonomista, dirigida mort a Girona (segles XVIII i XIX) (Girona: 1934),
pel seu germà Darius↑. Com a articulista va sig- Peralada (Barcelona: 1934), Xavier Monsal-
nar amb diversos pseudònims Juan del Molino, vatge. Assaig per a una biografia sentimental
Joan del Molí, Panida, Jesús Delmont o August (Girona: 1934), Amadeu I de Girona (Girona:
d’Alzina, i va col·laborar en nombroses publica- 1935), Estudis napoleònics (Girona: 1938).
cions periòdiques de les quals cal ressaltar El Va recollir diverses distincions, per la
Poble Català, La Publicidad (Barcelona), Las Noti- Biografia de Ramon Muntaner va merèixer el
cias, El Autonomista (Girona) i el seu Suplement Premi Narcís Pla Deniel dels Jocs Florals de Girona
Literari. En les revistes Mercurio (Barcelona), Arts i (1921), l’obra Girona en l’antiguitat va rebre el
Lletres, D’Ací d’Allà (Barcelona), Revista de Premi de la Mancomunitat de Catalunya dels
Catalunya (Barcelona), Nuestro Tiempo (Madrid) i Jocs Florals de Girona (1922), la Biografia de
a l’Enciclopedia Espasa. També es va prodigar com Mariano Cubí va rebre el Premio Fernando Ordiz
a conferenciant tant a Barcelona com a l’Empordà, del Certamen Literario de la Habana; Proses
va dissertar sobre Rousseau, Maragall, Rizal o històriques Premi extaordinari de prosa en els
Guyau. Va participar en la vida cultural gironina i va Jocs Florals de Barcelona, i l’obra Ferran VII a
esdevenir president de l’Ateneu Gironí (1922). Girona va ser premiada per l’Ajuntament de
Declarat obertament republicà i catalanista, i Girona en els Jocs Florals de 1930.
considerat anticlerical. En finalitzar la guerra civil va Pòstumament han tingut lloc diverses mani-
ser empresonat al Seminari i un Consell de Guerra festacions per a recordar-lo, per a commemorar
el va declarar culpable del delicte de rebel·lió mili- els cinquanta anys de l’afusellament s’aplegaren
tar, va ser condemnat a mort i afusellat. els seus escrits en el recull Papers de presó:
Va escriure sobre temes històrics, artístics, comiat i fulls solts (Girona: 1989), després els
literaris, pedagògics i biogràfics: Pequeños ensa- Papers de guerra (Revista de Girona: 1997), i,
yos (Girona: 1905), Guyau, el filòsof de la soli- entre altres, la publicació d’una selecció de les
daritat humana (Palafrugell: 1909), El llibre de cartes rebudes, a Els epistolaris de Carles
l’August d’Alzina (Barcelona: 1910), La joventut Rahola. Antologia de cartes de cent correspon-
de Catalunya davant Europa (Barcelona: 1911), sals (1901-1939) (Barcelona: 1998), a càrrec
La dominació napoleònica a Girona (Barcelona: de Narcís-Jordi Aragó i Josep Clara.
1922), Girona en l’antiguitat (Barcelona: 1922),
En Ramon Muntaner. L’home. La crònica (Bar-
celona: 1922), Girona (Girona: 1925), L’Empordà RAHOLA LLORENS, Darius
a la “Crònica” d’En Muntaner (Barcelona: 1925), (Cadaqués, 1868 –
Girona. Exordi. El mur ciclopi. Els sarcófags Perpinyà, el Rosselló, 16.VII.1940) Periodista
romans (Girona: 1925), Els emigrats polítics en
la història (Girona: 1926), Gerona (Barcelona: Fill de Ferran Rahola Verdaguer i de Carolina
1927; id.: 1929), Visions històriques (Barcelona: Llorens Palou, va ser el tercer de cinc germans.
1927; id.: 1928), L’amor al llibre i els grans amics Traslladats a Girona, el seu pare va obrir una
688
RAHOLA
llibreria que, amb els anys, tranformà en imprem- 33, 1933-36 i 1936-39) i senador (1916-1917).
ta en traslladar-se a la plaça del Vi (1896), la Instaurada la República, va ser diputat a Corts i va
qual va ser regentada pel biografiat. Va esdevenir arribar a vicepresident del Congrés (1933-35),
editor, propietari i director d’El Autonomista. sota el govern de Lerroux. Va ser ministre de la
Es va casar amb Marina amb Joaquín Chapaprieta (1935), i sense
Rosa Leal Cargol cartera amb Manuel Portela Valladares (1935).
(1907), i el matri- Es va distingir per la seva oratòria, la clara
moni va tenir quatre visió dels problemes nacionals i l’estudi docu-
fills: Carme, Maria, mentat i conscienciós de les qüestions en les
Valero i Rosa. quals va intervenir.
De jove havia Partidari de la República francesa, hi va com-
format part de la pletar els seus estudis. Durant la Primera Guerra
Lògia francmaçòni- Mundial va ser president de la Societat d’Amics
ca Redención de de França i els seus Aliats; va participar en la
Palamós. Va formar campanya de formació de batallons de volunta-
part de la junta del ris catalans proaliats. El Govern francès va pre-
Comitè Republicà Federal de Girona, va interve- miar la seva actuació, nomenant-lo cavaller de la
nir en la política gironina. Des de l’any 1898 va Legión d’Honneur (1923).
ser portaveu republicà, i regidor del barri dels Va ser president de l’Ateneu Barcelonès
pobres a l’Ajuntament de Girona (1920-1923, (1922-1923, 1923-1924) càrrec del qual va
1930-1931, 1931-1936). Va ser corresponsal dimitir (1924) en no acceptar, els companys de
del diari barceloní El Liberal (1901). Junta, la proposta de portar a terme un acte de
solidaritat amb l’Ateneu de Madrid, clausurat per
En acabar la guerra civil es va exiliar al Voló.
la Dictadura. Com a president va llegir el treball
La impremta va ser requisada i el material incau-
inaugural de curs Notes i observacions a la qües-
tat es va utilitzar per imprimir el diari El Pirineo.
tió social, en el qual queda reflectit el seu ideari
polític. Va ser també president de l’Acadèmia de
RAHOLA MOLINAS, Pere Jurisprudència i Legislació.
(Roses, 6.VII.1877 – Barcelona, 2.III.1956) Va ser processat en dues ocasions, durant la
Advocat i polític Dictadura de Primo de Rivera, i absolt pel Tribunal
Suprem (1925). El 1931 va ser elegit membre de
Fill de Pere Rahola↑ la comissió d’Acció Política de la Lliga, i des del
Berga, de Roses, i 1933 va formar part del consell de govern de la
de Quirica Molinas. Lliga Catalana. Va representar el sector més libe-
Va estudiar el batxi- ral i catalanista de la Lliga i va defensar el reco-
llerat a l’institut de neixement explícit del règim republicà. Va escriu-
Figueres i la carrera re també Legislación internacional de la letra de
de Dret a la Univer- cambio.
sitat de Barcelona,
es va doctorar en RAHOLA PUIGNAU, Francisco
Ciències polítiques i (Cadaqués, c. 1862 – Madrid, 22.VIII.1917)
econòmiques a la Enginyer
Universitat de París i
va establir el seu bufet d’advocat a Barcelona. Va Fill de Cayetano Rahola Palau i de Cristina
ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1905) Puignau Boera, ambdós de Cadaqués; el matri-
com a candidat de la Lliga Regionalista. El 1914 moni va tenir, com a mínim, cinc fills: Manuel↑,
va ser elegit Diputat a Corts per Barcelona, l’hereu; Josep (n. c. 1954?) va esdevenir metge;
essent reelegit en successives eleccions (1914- Francisco↑, enginyer; Cayetano, farmacèutic, i
16, 1918-19, 1919-20, 1920-23, 1923, 1931- Silvi↑, enginyer.
689
RAHOLA
Es va casar amb Consuelo de Falgàs i de Va estudiar la carre-

Pouplana, i el matrimoni va tenir set fills: Con- ra d’Enginyer a l’ET-
suelo, Amparo, Concha, Pilar, Remedios, Fran- SEIB (Barcelona,
cisco i Luis. 1893). Va ser engi-
Va estudiar la carrera d’Enginyer a l’ETSEIB nyer adjunt dels Fer-
(1882). Va assolir el càrrec d’enginyer en cap de rocarriles del Norte,
la Compañía Ferrocarriles del Norte. Va ser pro- essent nomenat
fessor de l’Escola d’Enginyers. sotscap dels tallers
de Valladolid, es va
fer càrrec de la
RAHOLA PUIGNAU, Manuel
construcció del tren
(Cadaqués, 1847 – s. XX) reial, va ser nome-
Compositor, escriptor i músic nat enginyer en cap dels ferrocarrils de Manresa-
Berga (1902), moment en què va construir la
Fill de Cayetano Rahola Palau i de Cristina línia d’Olvan a Guardiola. Enginyer en cap de la
Puignau Boera, ambdós de Cadaqués; el matri- Compañía de Ferrocarriles de Madrid a Cáceres y
moni va tenir, com a mínim, cinc fills: Manuel, Portugal (Cª M.C.P., 1909), enginyer consultor de
l’hereu; Josep (n. c. 1954?) va esdevenir metge; les mines del Riff (1911-1912), va dirigir els
Francisco↑, enginyer; Cayetano, farmacèutic, i Ferrocarriles de Andalucía (1921), i l’any 1923
Silvi↑, enginyer. era el director general de la Companyia. Cal des-
Es va casar en primeres núpcies amb Júlia tacar que s’ocupà d’incorporar els ferrocarrils
Quirch Rubies (†1887), i en segones amb ràpids entre Andalusia i Madrid i els expressos
Marina Quirch Rubies i el matrimoni va tenir dos entre Granada, Màlaga i Sevilla. En retirar-se se’l
fills: Pio i Cayetano. va homenatjar i es va donar el seu nom a una de
En ser l’hereu va ser les estacions.
l’únic fill que no va Després de presentar-se a concurs públic, va
estudiar carrera. ser nomenat Consejero de Industria y Comercio
Tenia un establi- (24.XII.1932); per decret de l’11 de gener de
ment, heretat dels 1933, Presidente de Sección del Consejo de
seus avantpassats, Industria, i membre de la Comisión de Enlaces
però a estones lliu- Ferroviarios de Madrid (2.VI.1933), càrrecs des
res es dedicava a dels quals es va preocupar de potenciar el ferro-
compondre i escriu- carril. Va ostentar la presidència de l’Academia
re. Els seus escrits Malagueña de Ciencias (1923-1925).
musicals no eren Va mantenir el contacte amb la vila natal, va
entenedors per a les preparar un pla general de la vila (c. 1929) i
persones no introduïdes en música. col·laborar a la revista Sol Ixent (Cadaqués).
Va escriure l’obra Tratado de ferrocarriles (Ma-
RAHOLA PUIGNAU, Silvi drid: 1914 – 1923, en sis volums), vol. I: Vía y obras
(Cadaqués, 1869 – Madrid, 17.X.1939) Enginyer (Madrid: 1914), Vol. II: Material de transporte (Ma-
drid: 1914), Vol. III: Tracción por vapor (Madrid:
Fill de Cayetano Rahola Palau i de Cristina 1915), Vol. IV: Estaciones y movimiento (Madrid:
Puignau Boera, ambdós de Cadaqués; el matri- 1916), Vol. V: Servicios comerciales (Madrid:
moni va tenir, com a mínim, cinc fills: Manuel↑, 1918), Vol. VI: Tracción eléctrica (Madrid: 1923).
l’hereu; Josep (n. c. 1954?) va esdevenir metge; Va publicar també Material ferroviario de trans-
Francisco↑, enginyer; Cayetano, farmacèutic, i porte (Madrid: 1929) i La tracción por vapor en los
Silvi, enginyer. Es va casar a Cadaqués amb Júlia ferrocarriles (Madrid: 1930).
Costa Llorens (20.IV.1899), de Cadaqués, i Va rebre la Cruz Blanca del Mérito Naval. L’Ajun-
sobrevisqueren les filles, Maria i Cristina. tament de Cadaqués li va retre un homenatge en el
690
RAHOLA
qual el president del Sindicato Provincial de “Los Caxales o Mestres Caxales, los odontólogos
Transportes y Comunicaciones el va qualificar de de los siglos XIV y XV en Barcelona” (1966), “Els
pioner del ferrocarril (22.VIII.1976). odontòlegs dels segles XIV i XV a Barcelona”
(1970), o “Los llamados dentistas y cirujanos-
dentistas del último tercio del siglo XVIII y del pri-
RAHOLA SASTRE, Josep mero del XIX, en Barcelona” (1974).
(Cadaqués, 21.VIII.1903 – Cal remarcar el seu article sobre la Confraria
Barcelona, 17.III.1992) Dentista i historiador de Santa Apol·lònia, el qual va servir per a la
renovació dels estatuts i, com a resultat, el bio-
Fill de Josep Rahola Puignau, metge, i de Catalina grafiat va ser nomenat Membre d’Honor de la
Sastre Quirch, ambdós de Cadaqués, va ser el Confraria barcelonina.
quart fill del primer matrimoni: Cristina, Lola, Pia i En relació amb la història local va publicar
Josep. El pare es va casar en segones núpcies diversos articles sobre la vila cadaquesenca a la
amb Tomasa Sastre Quirch i va tenir altres dues Revista de Gerona, Canigó i a Sol Ixent (Cadaqués)
filles: Catalina i Tomasita. El biografiat es va casar durant la dècada dels 80. Se sap que havia rea-
amb Candida Olivera Andía, de Barcelona, i el litzat un treball d’investigació sobre els cognoms
matrimoni va tenir dos fills: Josefa i Joan. de Cadaqués, inèdit, i que va assessorar el con-
Va iniciar el batxille- sistori cadaquesenc en la iconografia de l’escut
rat a Figueres i el va de la vila.
finalitzar a l’institut És autor de la monografia: Cadaqués. Noticias
de Girona (1921). históricas de su Hospital (Girona: 1980). I, en
Posteriorment, estu- col·laboració, va escriure: Cadaqués, su iglesia y
dià Medicina a Bar- su altar mayor (La Selva del Campo: 1954), amb
celona i s’especia- Joaquim Guitert i Fontseré, i La marina mercant a
litzà en Odontologia Cadaqués (Girona: 1976; Barcelona: 2005), amb
(Madrid, 1929), i va Gaietà Rahola↑ Escofet.
obrir consulta a L’Ajuntament de Cadaqués el va nomenar Fill
Esparreguera i a la Predilecte (29.I.1988).
capital catalana.
La seva tasca ha transcendit per la seva voca-
ció d’investigador i historiador, esmerçant el seu RAHOLA TRÈMOLS, Frederic
interès tant en la Història de l’Odontologia com (Cadaqués, 18.VII.1858 – 10.XI.1919)
en la història local. Quant a la primera disciplina, Economista, advocat, poeta, publicista i polític
és autor de diversos articles publicats en revistes
especialitzades com a la Revista Española de Fill de Francisco
Estomatología (Madrid), és el cas de “La odonto- Rahola Godo i de
estomatología médica, en la obra de Celso ‘De Caterina Trèmols
Re Medica’” (1960), “Algunas prescripciones de Borrell, ambdós de
dentríficos en la Edad Media” (1961), o “Los Cadaqués, va ser el
Caxales o Mestres Caxales, del siglo XIV en gran de tres ger-
Barcelona y en la Corte Real Aragonesa” (1962). mans: Frederic, Víc-
O bé en Boletín de Información del Colegio Oficial tor i Maria. Casat
de Odontólogos y Estomatólogos (Barcelona) en amb Caritat Seri-
el qual publicà, entre altres, els títols següents: nyana Rubies (? –
“Apuntes para la historia de la Odontología” †1915), de Cada-
(1959), “Los llamados dentistas y cirujanos- qués, el matrimoni
dentistas del último tercio del siglo XVIII y del pri- no va tenir descendència. El biografiat va fer
mero del XIX, en Barcelona” (1964), “La Antigua donació de l’edifici destinat a escoles, al qual va
Cofradía de Santa Apolonia en Barcelona” (1965), posar el nom de la seva muller.
691
RAHOLA
Va estudiar la carrera de Dret a Barcelona lona: 1902), Relaciones comerciales entre

(1878), i es va doctorar a Madrid amb un estudi España y América (Madrid: 1904), Algunas noti-
sobre l’Emigració europea als Estats Units (1879). cias acerca de las antiguas comunidades de pes-
Molt aficionat a la literatura, a l’edat de vint-i- cadores en el Cabo de Creus (Barcelona: 1904),
dos anys ja va guanyar un accèssit a la Flor Natural Conferencia acerca de las Relaciones Mercantiles
dels Jocs Florals de Barcelona. El 1897 va guanyar entre la Costa Cantábrica y las Repúblicas
l’Englantina d’or amb la poesia Tramuntana, el Sudamericanas (Bilbao: 1904), El Trust del
1915 la Flor Natural per Filemon i Baucis i el 1917 Capital y el Sindicato Obrero (Barcelona: 1910),
la Viola amb l’obra La veu dels morts. Fou guanya- De la evolución del derecho de propiedad privada
dor de la viola d’or i argent i proclamat mestre en (Barcelona: 1911), Del Comers antich y modern
Gai Saber l’any 1917. També va estar vinculat al de Tarragona (Barcelona: 1911), El tráfico en los
Jocs Florals de Girona, Olot i Llançà. puertos. Operaciones de carga y descarga.
Va ser col·laborador de diverses publicacions Régimen de las sociedades obreras y patronales.
periòdiques com La Renaixença, L’esquella de la Inmigración obrera (Castellón de la Plana, Barce-
Torratxa, La Publicidad, La Revista de Catalunya, lona: 1911), Los antiguos banqueros de Cata-
El Trabajo Nacional, Joventut o El Diario de luña//España y la “Taula de Cambi” Banco
Barcelona. Municipal de Barcelona (Barcelona: 1912),
Vinculat al món de l’economia, va fundar la Comentarios a los proyectos tributarios del señor
revista Mercurio (1901) amb la finalitat de pro- Alba. Colección de artículos publicados en “La
mocionar el comerç hispanoamericà, i va ser Vanguardia” (Barcelona: 1917), Concepto econó-
membre fundador de l’Institut d’Estudis America- mico y social del inventor (Barcelona: 1917),
nistes que, a partir de 1911, esdevindria la Casa Aspectos económicos de la Gran Guerra (Barce-
de América. I president de l’Acadèmia de Juris- lona: 1917), Casa de América. Asociación interna-
prudència i Legislació. cional Ibero-Americana. Programa americanista
Va intervenir en la vida econòmica del país, va post-guerra (Barcelona: 1917-1918), Catecismo
ser secretari del Congreso Nacional Mercantil i va de ciutadania (Barcelona: 1919).
esdevenir secretari general del Foment del Treball Va deixar inèdit Comercio de Cataluña con
Nacional (1890-1902), des d’on va defensar les América en el siglo XVIII (Barcelona: 1931), obra
reivindicacions dels industrials catalans, la lluita publicada pòstumament gràcies a una iniciativa
proteccionista en la conservació de la sobirania de la Cambra de Comerç de Barcelona.
espanyola de les Filipines. Després de la pèrdua Pel que fa a obres de tipus literari va escriure:
de Cuba, va participar en l’estudi de nous mercats Brumas y celajes (Madrid: 1878), Gotas de tinta.
americans, en la reforma de les lleis aranzelàries Colección de poesías (Barcelona: 1885), Baltasar
i fiscals, i va viatjar per l’Amèrica del Sud per estu- Gracián, escriptor satirich, moral y politich del
diar els mercats tèxtils. segle XVII (Barcelona: 1902), Discurs presiden-
Va intervenir també en la política de Catalunya, cial dels Jocs Florals (Olot: 1912), L’Oasis.
i com a militant de la Lliga Regionalista va ser Poesies (Barcelona: s.d.), i, en col·laboració amb
elegit diputat a Corts pels districtes de Vila- Francesc Xavier Godo↑: Un marido impertinente.
demuls (18.IV.1896 – 26.II.1898), Barcelona Juguete cómico en un acto y verso (Barcelona:
(23.IX.1905 – 30.III.1907) i Igualada (13.V.1907 1883).
– 14.IV.1910), i senador per la província de És autor de l’apartat sobre el comerç i la indús-
Girona (1910-1918). tria dedicat a Catalunya, a la Geografia General de
Va publicar: Economistas españoles de los Catalunya (Barcelona: 1918), de Carreras Candi.
siglos XVI y XVII (Barcelona: 1881), la biografia Altres escrits seus són: Sangre nueva. Impre-
Don Francisco José de Orellana, literato y econo- siones de un viaje a América del Sur (Barcelona:
mista (Barcelona: 1892). Altres treballs relacio- 1905), Los ingleses vistos por un latino. Impre-
nats amb l’economia varen ser: Las zonas neu- siones de viaje (Barcelona: 1908), Se impone
trales y los puertos francos (Madrid: s.d.), un Congreso Hispano-Americano (s.l.: 1916),
Necrología del Excmo Sr. D. Domingo Sert y Rius Necrología de Don Manuel Durán y Bas (?: 1916),
(Barcelona: 1901), Proyecto de Montepío (Barce- Descubrimiento del Yucatán (Madrid: 1917), Los
692
RAMIS
diputados por Cataluña en las Cortes de Cádiz RAMIS BALLESTA, Rafael

(Barcelona: 1925). (L’Escala, 31.X.1912 – 23.XII.1991)
El 8 de setembre de 1910 fou nomenat Fill Pintor
Predilecte de la vila nadiua. Amb aquest motiu, a
Cadaqués, es va inaugurar la banqueta que volta Fill de Francisco
la riba des Baluart i es va canviar el nom de la Ramis Vicens, pro-
plaça de ses Herbes, per la de Frederic Rahola. pietari, i de Maria
Ballesta Teixidor,
RAHOLA TRÈMOLS, Víctor ambdós de l’Escala.
(Cadaqués, 7.VII.1866 – 30.I.1952) Aviat va quedar orfe
Metge i escriptor de pare i, després
de realitzar estudis
Fill de Francisco al Collell, se’n va
Rahola Godo, i de anar a treballar de
Caterina Trèmols dependent a la cami-
Borrell, ambdós de seria Vehils-Vidal.
Cadaqués. Va estu- Mentrestant, va aprofitar per assistir a l’Institut
diar la carrera de del Teatre i a Llotja on va aprendre teoria del
Medicina, la qual va color, composició i anatomia humana.
exercir a la vila na- Amb la intenció de poder practicar del natural
tal, i va esdevenir el es va fer soci del Círculo Artístico.
metge del municipi.
Va obrir-se camí en el carrer i va establir amis-
Aficionat als viat-
tat amb reconeguts artistes com Opisso i escrip-
ges i l’excursionis-
tors com Pla o Gironella↑.
me, coneixia tots els indrets de la costa. És autor
de poemes humorístics recollits a Lectura popu- La guerra civil li va estroncar la trajectòria pro-
lar i del volum Cadaquesenques (Girona: 1930; fessional, ja que va haver d’incorporar-se al front
Barcelona: 1984), amb il·lustracions d’U. Tous i de l’Ebre, lloc on també va practicar el dibuix.
Humorístiques (Barcelona: 193?). Va escriure el Va emmalaltir i es va recuperar a la vila natal.
monòleg teatral Teresa i va presentar L’auca de la Després de la guerra va anar a l’Argentina. Allà
tuberculosi de caràcter divulgatiu, informatiu i es va guanyar la vida pintant als carrers de Buenos
preventiu, al Congrés de la Tuberculosi celebrat a Aires, i als estius al Mar de Plata.
Barcelona. Posteriorment va viure al Perú. Va retornar i, a
I, en col·laboració amb Francesc Xavier l’Escala, va obrir l’estudi anomenat l’Atelier.
Godo↑, Dos companys mal avinguts: joguina en
En els seus inicis es va decantar per la tècni-
un acte en vers catalá, sobre lo pensament d’una
ca puntillista que més endavant va evolucionar
obra italiana (Barcelona: 1894; id.: 1898).
cap a una pintura més personal, on el realisme
era l’estil predominant i on el color va esdevenir
RAMIS, Pere un dels elements més importants.
(Figueres, s. XVII – Vic, Osona, 1683) Canonge En els seus olis hi trobem, com a tema recur-
rent, els diferents racons de la vila marinera.
Va obtenir una canongia a la catedral de Vic
(1647) i va emprar la seva herència per ajudar Va exposar en diverses exposicions col·lecti-
les esglésies i les cases de malalts. Va afavorir ves a Barcelona, Girona i Figueres, i individual-
d’una manera molt especial l’Hospital de Santa ment a Barcelona (1948).
Creu de Vic, en va renovar la capella, en la qual Després de la seva mort, la seva vídua, Carme
va fundar un benefici i li llegà 25.000 lliures. Serrats, va cedir el fons d’art a l’ajuntament i,
La seva tomba es troba al presbiteri de l’es- aquest, va dedicar-li un passatge prop de la plat-
glésia de l’hospital. ja (1991).
693
RAMIS
RAMIS PERICH, Jaume carbonet amb Anto-

(Figueres, 20.IV.1891 – nio Menéndez, premi
Filadèlfia, Estats Units, 1954) Missioner paül nacional de pintura, i
va seguir amb Pedro
Fill de Lázaro Ramis Serra, escrivent, natural de
Mozos per preparar
Vilabertran, i de Joaquima Perich Soler, de
l’ingrés a Belles Arts.
Peralada.
Cursà estudis a l’Es-
Va ingressar a la congregació de la missió
l’any 1909. Va ser un dels fundadors i primers cuela Central de Ar-
redactors de la revista Germanor. El 1947 va tes y Oficios, al Cír-
anar a Hondures com a vicevisitador i superior de culo de Bellas Artes
la casa de San Pedro de Sula i a partir del 1949 i a l’Escuela Supe-
quedà al capdavant de la missió. Va promoure la rior de Bellas Artes
construcció de la catedral de San Pedro de Sula. (Universidad Complutense de Madrid, 1986).
El 1951 es traslladà a la comunitat de Filadèlfia, Després de residir a Andalusia (Algeciras i
on va exercir el ministeri. Tarifa), s’instal·la a Figueres (1988). Aquí esta-
bleix amistat, entre altres, amb el pintor Evarist
Vallès↑, i l’escriptora Montserrat Vayreda↑.
RAMIS ROMANS, Rafael
La seva pintura ha evolucionat de manera cons-
(Figueres, 2.VI.1880 – ?, s. XX) Mestre
tant i progressiva, buscant nous llenguatges i tècni-
Fill de Joan Ramis Reig, professor, de Castelló ques. En els inicis es caracteritzava per atmosferes
d’Empúries, i de Carolina Romans Comet, de Figue- espesses, interiors, natures mortes, personatges
res. Va fundar i exercir de mestre al Col·legi Ramis i solitaris i introvertits i colors apagats. Actualment
a l’Empordanès, del qual n’era propietari, situat en presenta un canvi de temàtica amb la incorporació
un pis del carrer d’Enginyers-Forn Baix. Utilitzava els d’abstraccions de la natura, a la recerca de llocs
mètodes d’ensenyament més moderns de la que proporcionin energia i vitalitat, tractat amb una
comarca. En exiliar-se, es va fer càrrec del col·legi el gamma cromàtica de colors vius.
mestre Pey↑. Ha participat en exposicions col·lectives: a la
De tendència republicana federal, va ser regi- Muestra de Arte Español en el Consulado General
dor de l’Ajuntament de Figueres (1912-1915, de España (Houston, Texas-EUA, 1987); Galeria
1920-1923). Amb l’arribada de la Dictadura de Art-3 (Figueres, 1989 i 1992); a la Mostra d’Art de
Primo de Rivera (1923-1930), les idees catala- Garriguella (Girona, 1991, 1992, 1993, 1994). I
nistes i separatistes l’encaminaren a l’exili. les exposicions individuals: Caja Sur (Cádiz,
Va formar part de diverses associacions, es va 1987); Museum Art Gallery (Houston, Texas-EUA,
implicar en nombroses activitats ciutadanes i va ser 1990); Galeria Art-3 (Figueres, 1992); Castell de
membre de l’equip de redacció de l’Empordà Fe- Peralada (1993); Sala Gaudí (Barcelona, 1996);
deral, el portaveu de l’esquerra burgesa figuerenca. Monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la
Selva, 1999); església parroquial Castelló d’Em-
RAMOS LÓPEZ, Begoña púries (1999); Hospital de Peregrinos (Burgos,
(Madrid, 24.IV.1961) Pintora 1999); Monasterio de Samos (Lugo, 2000);
Galeria Las Rozas (Madrid, 2006).
Filla d’Eladio Ramos Gutiérrez, natural d’Orense, Ha estat seleccionada en diversos certàmens i
pilot militar, i de Consuelo López Espinosa, de Bil- ha rebut el Premio de Pintura Diputación Provincial
bao. Va ser la sisena filla de vuit germans. Casada de Madrid (1972), i el Primer Premi del Concurso
amb Emilio Santiago, el matrimoni té tres fills: de Pintura Campo de Gibraltar (Cádiz, 1987).
Begoña, Jorge i Patricia.
Vistes les seves qualitats pel dibuix, va rebre RAVAN, Josep
classes extraescolars en el Colegio del Sagrado (Cadaqués, s. XVIII) Miniaturista
Corazón. Una de les professores va ser Anna María
Escartín i el matrimoni, Pepe Espinós i Esperanza Constructor de vaixells en miniatura. És esmentat
Ruíz, ambdós pintors. Va assistir a classe de per Artur Masriera en el seu llibre Oliendo a brea.
694
REGLÀ
REBARTER BECH, Josep Durant la guerra civil, va lluitar en el bàndol

(Cabanes, 27.VII.1919 – 15.IV.1989) Pagès republicà a Pozoblanco i Villarobledo. Després
de la contesa, va impartir classes a l’escola de
Fill únic de Joan Rebarter Pellicer (Cabanes, l’Escala, a La Salle de Figueres i, posteriorment,
1896-1978), pagès, i de Joaquima Bech Planas a la de Barcelona. Allà va establir contacte amb
(El Sepulcre de Peralada, 1896-Cabanes, 1969). l’historiador i catedràtic de la Universitat de
Es va casar amb Remei Gou Ginjaume (1947), i el Barcelona, Jaume Vicens↑ Vives. A través d’ell va
matrimoni va tenir una filla, Joaquima. entrar en coneixement dels nous corrents histo-
És autor de l’obra Breve historia de este muni- riogràfics.
cipio (1950), i del text modern de l’antic acte Va esdevenir catedràtic d’Història Moderna
sacramental de sant Isidre. Una vegada arribà a de la Universitat de Santiago de Compostel·la
la jubilació desenvolupà noves activitats com el (1958), que va permutar per la de València.
dibuix i la pintura. Aquest període esdevindrà el més productiu de
la seva carrera i exercirà gran influència en els
RECTOR de GARRIGUELLA seus alumnes. Finalment, va ocupar la plaça
(Peralada, s. XVIII) Eclesiàstic i poeta d’Història Moderna de la Universitat Autònoma
de Barcelona (1969) de la qual en va esdevenir
Anomenat així per haver estat rector del poble de degà (1973), la mort prematura va impedir que
Garriguella. Fou desterrat al Maresme, per haver- fos el primer director del Col·legi Universitari de
se posat al costat dels partidaris austriacistes. Girona i apropar-se, en tots els sentits, a la seva
Sembla ser que el seu nom i cognom podria terra d’origen.
correspondre a: Manuel o Emanuel Gibert. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones
Va deixar escrites un Plech de varias poesias Lletres de Barcelona (1959), president de La
catalanas. Les seves poesies es publicaren a la Societat Dante Alighieri a València (1962), i
Revista de Gerona (1887), amb un estudi succint membre de la Reial Acadèmia de la Història
d’Enric Claudi Girbal. (1973).
Va participar en congressos i va col·laborar en
REGLÀ CAMPISTOL, Joan nombroses publicacions especialitzades com
(Bàscara, 27.VII.1917 – Sant Cugat del Vallès, Hispania, Saitabi, Estudios de Historia Moderna,
el Vallès Occidental, 27.XII.1973) Historiador Pirineos, Anales de la Universidad de Valencia,
Revista de Occidente, Revista de Gerona, San
Fill de Josep Reglà↑ Jorge, Ilerda, Analecta Sacra Tarraconensia,
Parés, secretari d’a- Historia y Vida, Cuadernos Hispanoamericanos i,
juntament i músic, entre altres, col·laborador de Destino.
natural de Bàscara, i Els seus estudis tracten d’un període menys-
de Dolors Campistol tingut fins llavors pels especialistes catalans: els
Pi, de Viladasens. segles XVI i XVII. Entre les seves monografies des-
Es va casar amb taquen Felip II i Catalunya (Barcelona: 1956), La
Rosa Tosquella Julià Europa Moderna y Contemporánea (Barcelona-
(1949), amb qui va Méjico: 1956), Els virreis de Catalunya (Bar-
tenir dos fills: Rosa i celona: 1956; id.: 1987), Historia de América
Joan. (Barcelona-Méjico: 1956-57), La ciudad del
Va estudiar a l’es- Vaticano (Barcelona: 1958), Mil biografías abre-
cola de la vila i el batxillerat a l’institut de Girona. viadas (Barcelona: 1960), Historia General de la
Va realitzar els primers cursos de la carrera de Edad Media (Barcelona: 1960), El bandolerisme
filosofia i lletres i es va examinar per lliure, a la català del Barroc (Barcelona: 1966). Un dels
Universitat de València. Posteriorment, es doc- seus títols s’ha considerat com el seu testament
torà i llicencià en Dret. historiogràfic Comprendre el Món. Reflexions
695
REGLÀ
d’un historiador (Barcelona: 1967), Aproximació cobla, va ser també

a la història del País Valencià (València: 1968), compositor de diver-
Introducció a la Història de la Corona d’Aragó. ses sardanes, les
Dels orígens a la Nova Planta (Palma de Mallorca: quals encara avui
1969), Introducción a la historia (Barcelona: s’interpreten a les
1970), pòstumament es publicà Història de Cata- Festes Majors de
lunya (Madrid: 1974). Bàscara. Es conei-
En col·laboració, va escriure El siglo XVIII. xen els títols de les
Historia de la cultura española (Barcelona: sardanes: Del meu
1957) amb Santiago Alcolea; Enciclopedia de la jardí, Mariagneta,
Historia Universal (Barcelona: 1957), amb Eduard Sardanejant, Record
Ripoll i Manel Riu; 150 figuras estelares de la del Canigó, Ja hi
historia (Barcelona: 1958; id.: 1967, 4a ed.), som!, La dansa bella, Diàleg, Serenata a la nòvia.
amb Antonio M. Aragó Cabañas; Introducción a
la Historia de España (Barcelona: 1963), amb REGLÀ RENART, Rossend
A. Ubieto, J.M. Jover i C. Seco; Góngora: su tiem-
(Sant Mori, 10.XII.1898 – Barcelona, 1942)
po y su obra (Barcelona: 1960), amb A. Comas
Fotògraf amateur i botiguer
Pujol; Serrallonga. Vida i mite del famós ban-
doler (Barcelona: 1961), amb un estudi de Joan Fill de Josep Reglà Colls, propietari, de Sant Mori, i
Fuster. de Maria Renart Pijaume, de la Pera. Es va casar
Va dirigir i assessorar la Historia de España amb Maria Casals Figuerola (1924), i el matrimoni
ilustrada Sopena (Barcelona: 1969-1970) en va tenir tres fills: Josep (1925 – Caracas, Vene-
2 volums. çuela, 2000), Rossend (1927 – Sant Mori, 1999) i
Va rebre el Premi Menéndez y Pelayo del CSIC Salvador (1934 – Isla de Margarita, Veneçuela,
(1948), per la seva tesi doctoral sobre Francia, la 2003).
Corona de Aragón y la frontera pirenaica. La Va anar a escola a Vilaür, però de ben jovenet,
lucha por el Valle de Arán (siglos XIII-XIV). Va als dotze anys, va treballar a la botiga de queviures
rebre el premi Aedos de Biografia (1955), per l’o- figuerenca anomenada La Cubana, la qual poste-
bra Felip II i Catalunya. riorment esdevindria pastisseria. Més tard, va anar
El consistori valencià li va dedicar un carrer a Girona i, després, a Barcelona on va obrir, al mer-
(1974), la Facultat de Filosofia i Lletres de la cat de la Boqueria, un local propi de torrefacció i
Universitat de València li va retre un homenatge i degustació de cafè que anomenà La Cubana. Va
va editar el fulletó Homenaje (1975). L’Ajunta- morir durant la postguerra a conseqüència de la
ment de Girona li va dedicar un carrer i el de manca d’insulina. Amb els anys els seus fills emi-
Bàscara el va nomenar fill predilecte (1984) i va graren a Veneçuela on varen construir diverses
editar un fulletó. carreteres, una d’elles va ser la primera que hi va
haver entre San Fernando i Achaguas.
Va ser un gran aficionat a la fotografia, grà-
REGLÀ PARÉS, Josep cies a la seva afició Sant Mori disposa d’imatges
(Bàscara, 14.XII.1886 – 20.I.1964) del poble de la segona dècada del segle XX.
Compositor i funcionari
Fill de Joan Reglà Colls, de Sant Mori, paleta, i de REIG CARBONELL, Blanca
Maria Parés Buxó, de Bàscara. (Figueres, febrer 1941) Pintora
Es va casar amb Dolors Campistol Pi, de Vila- Filla de Ramon Reig↑ Corominas, pintor, i de
desens, i el matrimoni va tenir un fill Joan↑, i una Maria Josefa Carbonell Moner, de Figueres.
filla Montserrat. Considera que l’ambient artístic familiar va
Va ser secretari de diversos ajuntaments de la ser determinant per a la seva vocació. Va estu-
comarca. Com a músic tocava el flabiol en una diar la Llicenciatura en Belles Arts a la Facultat
696
REIG
de Sant Jordi (Barcelona, 1963) i com a profes- Assisteix al Liceu

sors va tenir Frederic Marès↑, d’escultura, Monturiol i després
Mestres Cabanes de perspectiva, i Rafael Santos↑ a l’Institut Ramon
Torroella i Joan Subias↑ Galter, d’història de l’art. Muntaner. En morir
Posteriorment, va realitzar cursos de doctorat. el pare, va a viure a
Casada amb Josep Sala Riera, de Torroella de Vilabertran a casa
Montgrí, el matrimoni ha tingut dos fills: Josep de l’oncle Josep↑.
Ramon i Blanca↑. En veure les seves
En la seva pintura aptituds pel dibuix,
alterna l’aquarel·la i el porten a l’Escola
l’oli. En relació amb Municipal de Dibuix,
la temàtica s’inicia on imparteix clas-
amb una sèrie de ses el catedràtic Joan Núñez↑. Esdevé company
dones inspirada en de Dalí↑, amb qui comparteix la pràctica de la
Nonell; progressiva- pintura a l’aire lliure durant l’adolescència.
ment, incorpora el A l’edat de 13 anys exposa, per primera vega-
paisatge i les com- da, als Magatzems Puig París (1916) de Figueres i,
posicions arquitec- més endavant, participa a l’Exposició d’Artistes
tòniques adquirei- Empordanesos (1918) organitzada per la Societat
xen protagonisme de Concerts de Figueres. Col·labora en la revista
en la seva obra. La seva pintura manté sempre Studium (1919) dirigida per Joan Xirau↑ i publica-
una corporeïtat i solidesa en la composició tenyi- da per un grup d’estudiants de l’Institut com
da d’un color subtilment harmonitzat. Jaume Miravitlles↑, Joan Turró i Salvador Dalí.
Ha compaginat l’activitat artística amb l’en- Va estudiar Belles Arts i arquitectura. Mentre
senyament. Ha estat professora de dibuix i arts es troba a Barcelona exposa en diverses oca-
plàstiques a l’Escola Paula Montal i a la Societat sions a les Galeries Dalmau, i participa a l’Expo-
Coral Erato, de Figueres. sició d’Art Modern Nacional i Estranger (1929).
Ha exposat individualment a la Sala Rovira Assoleix la càtedra de dibuix d’ensenyament
(Barcelona), a la Galeria Armengol (Olot), a la secundari (1932) i la primera plaça que ocupa és
Fontana d’Or (Girona), a la Sala d’Art Helian a l’institut de Burgos, retorna a Figueres com a pro-
(Montreux, Suïssa), a la Sala Art-3 (Figueres), La fessor de dibuix a l’Institut Ramon Muntaner. L’any
Colomera (el Port de la Selva) i a la Sala Miquel 1933 forma part de l’exposició col·lectiva de
Mateu (Peralada). “Pintura Catalana Contemporània” organitzada
Així mateix ha participat en exposicions per Atenea i el 1935 té lloc la primera exposició
col·lectives a la Galeria d’Art Massanet (Figue- individual a Galerias Valenciano, de Barcelona.
res), a la Sala d’Art de la Diputació (Girona), i a La dècada dels quaranta comença una etapa
la Sala Art-3 (Figueres), entre altres. dedicada plenament a l’ensenyament i a la crea-
ció artística. Exerceix com a catedràtic i com a
REIG COROMINAS, Ramon director de l’Institut Ramon Muntaner. Imparteix
(Manila, 4.XI.1903 – Figueres, 2.XII.1963) classes de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de
Professor de dibuix, aquarel·lista i arquitecte Figueres i al domicili particular a xicots que esde-
vindran figures remarcables de la pintura empor-
Va néixer a Manila, ja que el seu pare, Carles Reig danesa (Massot↑, Sibecas↑, Capalleras↑,
Palau, era funcionari de Tabacalera, però per Martínez↑ Lozano, Vallès↑, Paradís↑). Crea, jun-
qüestions de salut retornen a Figueres, on dos tament amb l’alcalde Bonaterra↑, el Museu de
anys després naixerà la seva germana Lolita. Es l’Empordà, del qual en fou conservador fins a
va casar, en segones núpcies, amb Maria Josefa la seva mort.
Carbonell (1940), i el matrimoni va tenir dos fills: Va ser un empordanès vinculat a diverses asso-
Blanca↑ i Carlos. ciacions culturals: membre de la Comisión de
697
REIG
Monumentos, dels patronats de restauració de Premiat per l’Associació Catalana d’Estudiants

Sant Pere de Rodes i de Santa Maria de Vilaber- (1922), guanya el Primer Premi d’Aquarel·la a
tran, de l’Institut d’Estudis Empordanesos i del l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Bar-
Museu de l’Empordà. Juntament amb un grup d’a- celona (1944).
mics melòmans (Concepció Brusés, M. Josefa En els darrers anys, diverses institucions l’han
Carbonell, Rosa Climent de Puig, Alfons Cusí↑, recordat: Exposició Antològica de Ramon Reig i
Joaquim Fort↑ de Ribot, Emília Palau↑, Alfons Corominas, 1903-1963 (Museu de l’Empordà,
Puig↑, Tomasita Riera de Vidal, M. Dolors Ros de 1985); la monografia editada per l’Ajuntament de
Cusí, Narcís Sala↑, Antonio Salazar↑ i Miquel Figueres en la qual col·laborà l’Institut d’Estudis
Vidal), va constituir l’Associació de Música de Empordanesos Ramon Reig, aquarel·les i olis
Figueres (1952-1965), que, anys a venir, tindria (Figueres: 1997), escrita per Blanca Sala↑ Reig;
continuïtat en l’associació Joventuts Musicals. l’exposició antològica i catàleg amb motiu de la
A la dècada dels quaranta i cinquanta les Schubertíada organitzat per Joventuts Musicals
exposicions, individuals i col·lectives, se succeei- de Figueres, el Departament de Cultura de la
xen sense interrupció a l’Empordà i fora: a la Sala Generalitat l’Ajuntament de Vilabertran i el
Rovira (Barcelona), als salons Macarrón, Dardo, Museu de l’Empordà Ramon Reig (1903-1963):
Los Madrazos i a la Sala Euskera, de Madrid. A Santa Maria de Vilabertran del 17 d’agost al 23
Las Palmas de Gran Canaria, a València, a París i de setembre de 2001 (Girona, 2001), per a com-
als Salons Nacionals d’Aquarel·la de Madrid, memorar el centenari del naixement de l’autor va
Barcelona, Bilbao i Sevilla. tenir lloc l’exposició Ramon Reig o la transparèn-
Des dels seus inicis conrea l’oli, tècnica que cia del país (Figueres: 2003) i Ramon Reig i la
alterna amb l’aquarel·la, el dibuix i el pastel. A música (Vilabertran: 2008) ambdues coordina-
mida que passen els anys, l’aquarel·la va acapa- des per Eduard Puig↑.
rant la seva atenció, en un principi aplicava la
tècnica sobre un paper de textura granulosa que
provocava els contrastos de colors però, més REIG PALAU, Josep
endavant, es decanta per la textura llisa que pro- (Vilabertran, 14.XI.1863 –
porciona colors més suaus. Barcelona, 11.II.1917) Enginyer forestal
Va ser nomenat Soci d’Honor de l’Agrupació
d’Aquarel·listes de Catalunya (1944), Acadèmic Fill de Ramon Reytg [sic] Feliu, propietari de
Corresponent de la Real Academia de Bellas Artes Vilabertran, i de Dolors Palau, de Darnius, va ser
de Toledo (1950), de la Reial Acadèmia de Belles el segon de sis germans: Dolors, Josep, Carles,
Arts de Sant Jordi de Barcelona (1957) i de la Real Lluís, Joaquim i Ramona.
Academia de San Fernando de Madrid (1959). Va cursar el batxillerat a l’institut de Figue-
Altres treballs: murals religiosos el fris de la res on va assolir el grau de batxiller (1879), i la
capella parroquial d’Arenys d’Empordà, els murals carrera d’Ingeniería de Montes a El Escorial
de l’església de Sant Antoni de Calonge, l’absis de (1888).
l’església del Pertús i el presbiteri de l’antiga cape- El seu primer destí va ser el càrrec d’enginyer
lla de l’Hospici de Girona. A l’església de Sant Pere segon del Districte Forestal de Conca, seguida-
de Figueres hi ha dues pintures religioses, una ment va anar a Lleida (1889-1902), lloc on va
dedicada a Sant Antoni Maria Claret i l’altra a iniciar un treball sobre la Vall d’Aran, que publi-
Santa Teresa de Jesús. Al Casino Sport Figuerenc caria set anys després, el qual gaudiria dels con-
va pintar sis teles que decoraven el saló-cafè. sells del seu cap, l’enginyer Josep Maria Fenech,
Va ser col·laborador literari o il·lustrador, de mentre que per al mapa que acompanya el text
publicacions peròdiques com Domingo, Am- va gaudir dels consells dels enginyers Lluís de
purdán, Canigó i Revista de Gerona. Va escriure: Ferrer, Manuel de Andrés i dels ajudants Fran-
La Acuarela en España (Barcelona: 1954) i La cisco Veray i Pascual Navarro.
Costa Brava vista pels seus millors pintors Juntament amb l’enginyer Xavier de Ferrer i
(Barcelona: 1961). Lloret va treballar a la División Hidrológico-
698
RIBAS
forestal de la Cuenca del río Ebro i als Pirineus REYES VÁZQUEZ, María
Orientals (1902, 1903, 1904). (Figueres, 7.IX.1976) Miss Espanya
Cal destacar dues
intervencions: les Filla de José Reyes i
obres de canalitza- de Dolores Vázquez.
ció del torrent d’En- És la petita de dos
seu preservant així germans: Óscar i
les salines i el poble María.
de Gerri de la Sal, i Per qüestions la-
la repoblació del borals, la seva famí-
bosc de Poblet. Va lia es va traslladar a
tenir cura de les viure a Sòria (c.
dunes i fou l’encar- 1991). Es va matri-
regat de la Casa- cular per cursar in-
fermeria, però la
Museu de Sant Martí d’Empúries.
participació en el concurs de Miss España, en el
Va ser nomenat fill adoptiu de Lleida, Esplu- qual va ser nomenada Miss España 1995 per la
gues de Francolí, Gerri de la Sal i la Vall d’Aran província de Soria, va canviar el seu futur.
gràcies a les obres realitzades sota la seva direc- Va deixar els estudis d’infermeria i es va cen-
ció en aquells indrets. trar en la carrera de model. Durant sis anys va
A Maçanet de Cabrenys va instal·lar un viver viure a París, Londres, Nova York, Los Angeles i
per a la repoblació forestal. Atesa la problemàti- Milà, treballant sempre com a model. A Espanya,
ca dels desbordaments del riu la Muga, va inten- ha estat maniquí de la Pasarela Cibeles (Madrid)
tar que l’Estat en fes la canalització i va ser parti- i del Saló Gaudí (Barcelona). Ha desfilat per
dari de l’execució del Canal de l’Alt Empordà. prestigioses marques com Dior, Yves Saint
Se li atorga l’autoria dels projectes arquitectò- Laurent o Chanel. I la seva imatge ha representat
nics de la Casa Reig de Vilabertran (1909), modi- cases comercials de renom com Puig Doria,
ficada per Alexandre Bonaterra↑ (1961), de la Multiopticas, Javier Larrainzar, Montesinos o
Casa Forestal de Sant Martí d’Empúries (c. 1910) Freixenet (per a la campanya europea).
realitzada pel mestre d’obres Miquel Torres Avui dia continua treballant de model per a
Brugués i la Casa Forestal de la Pena a Poblet. marques estrangeres, ha treballat com actriu a
Va publicar El Valle de Arán (Barcelona: la pel·lícula Operacion Patakon, i a sèries de TV
1896), acompanyat d’un mapa forestal fet pel com Luna Negra o Trilita. Compagina la seva
mateix autor i de dibuixos de Xavier de Ferrer i de carrera amb els estudis de Nutrició i Dietètica
Lloret. I, en col·laboració, Reseña de los trabajos Naturista, a Barcelona.
realizados por la División Hidrológico-Forestal de
la Cuenca Inferior del Ebro y Pirineos Orientales RIBAS de CONILL, Antoni
en 1902, 1903 y 1904 (Lérida: 1905) amb (Cabanes, 25.IX.1880 – 14.III.1935) Astrònom
Xavier de Ferrer i de Lloret.
Va rebre les distincions de Comendador de Fill de Josep Ribas Vidal, hisendat, i de Dolors
número de la Orden Civil de Alfonso XII i la Conill Solà, ambdós de Cabanes. Es va casar
Encomienda de número del Mérito Agrícola. amb Salvadora de Ros i Reig, de Can Ros de les
L’ajuntament de Vilabertran, amb motiu del Olives (Garrigoles), i el matrimoni no va tenir des-
centenari de l’existència de la Torre d’en Reig, ha cendència.
organitzat una sèrie d’actes per recordar el bio- Va néixer en el si d’una família benestant. Va
grafiat (maig, 2009). cursar el batxillerat a l’institut de Figueres, i va
estudiar Dret a Barcelona, però va abandonar la
carrera i va marxar a Mèxic (1902) on va dirigir
RELLOTGER de CREIXELL una empresa. Va continuar viatjant per Amèrica
vegeu: SERRA SANZ, Narcís del Sud, però va haver de retornar per fer-se
699
RIBAS
càrrec de la hisenda familiar de Cabanes. A Can dedicada al comerç, de Cabrera de Mar, és el

Ribas, la casa pairal, instal·là un observatori mitjà de tres nois. Casat amb Maria Teresa Mulet
astronòmic que entrà en servei el 1920 i l’equipà Domínguez, de Vilassar de Mar, el matrimoni té
amb un refractor equatorial de la casa Manent de un fill, Josep Oriol.
162 mm d’obertura, amb una ullera de 108 mm Des de l’any 1986 resideix a Castelló d’Empú-
desplaçable i una cúpula giratòria de 5 m de dià- ries on ha dirigit les oficines d’una entitat bancà-
metre, a més d’una estació meteorològica i una ria, lloc on s’ha implicat en la vida cultural i asso-
ràdio per a la recepció de senyals horaris. A la seva ciativa de la vila. Ha col·laborat en la revista El
mort, tant el material com la biblioteca (tot i que la Salner (Castelló d’Empúries), i als Annals de
vídua en féu donació d’una part a la Biblioteca l’Institut d’Estudis del Baix Empordà.
Popular de Figueres) varen anar a raure a mans de Ha escrit: Atles de Castelló d’Empúries. Segles
l’astrònom barceloní Albert Barangé Camp i, a la XVII al XIX (Castelló: 2001), i Òbits, fossars i enter-
mort d’aquest (1982), l’equip fou donat a l’Agru- raments en el paviment de l’església parroquial de
pació Astronòmica de Sabadell que es preocupà Castelló d’Empúries (Figueres: 2001).
de la seva restauració (1995).
Va ser membre de la
Sociedad Astronó- RIBERA, Pius//RIBERÓS, Pius
mica de España y (Cadaqués, s. XIX – XX) Miniaturista
América, i de la So-
ciété Belgue d’Astro- Artur Masriera en el seu llibre Oliendo a brea
nomie, va mantenir esmenta un tal Pio Ribera constructor de vaixells en
correspondència miniatura, de Cadaqués. A Sitges, al Museu Mar i
amb el conegut as- Cel hi figura una reproducció d’un tal Pius Riberós.
trònom francès Nico-
las Camille Flamma- RIBERA DÍAZ, Joan
rion (1842-1925), i (Figueres, 28.XII.1957) Pedagog
amistat amb l’astrò-
nom català Josep Comas Solà (1868-1937). Fill d’Adolfo Ribera
Va donar conferències sobre els seus princi- Trulls, agricultor i
pals temes d’observació: els planetes i Mart, en secretari d’ajunta-
particular, a Figueres i en un congrés astronòmic ment, i de Dolors
celebrat a Barcelona. Va publicar diversos articles Díaz Trulls, ambdós
sobre astronomia a la Revista de la Sociedad de Vilamaniscle. Ca-
Astronómica de España y América, de Barcelona. sat amb Montserrat
Gironell↑, el matri-
RIBAS SERRAT, Martí moni ha tingut dos
(Boadella, 1846 – ?, 1915) Hisendat fills.
Es va llicenciar
Va anar a Cuba on va passar gairebé deu anys. Va en Filosofia i Lletres
tornar al poble i va comprar el castell i les terres que especialitat en Ciències de l’Educació (UNED,
l’envoltaven, el qual a partir de llavors va rebre el 1982), llicenciatura amb grau (1983), postgrau
nom de Ca l’Americà. Va esdevenir alcalde. en “Disseny de materials didàctics multimèdia
per a entorns virtuals d’aprenentatge” i Màster
RIBAS TORRES, Pasqual en Gestió de la Informació en Entorns Directius
(Mataró, el Maresme, 27.VIII.1952) (Barcelona, La Salle-Universitat Ramon Llull,
Empleat de banca 2000). Ha exercit la docència al Col·legi del ger-
mans de La Salle de Figueres des de 1983, tas-
Fill de Pascual Ribas Ribas, agent comercial, fill ques que ha compaginat amb la investigació
de Vilassar de Mar, i de Piedad Torres Rodón, sobre la millor manera d’estimular l’aprenentat-
700
RIBOT
ge dels infants i amb la docència a la UOC des de Va publicar els himnes del breviari, també en
1999. llatí, de les santes Juliana i Semproniana de
Les seves experiències i el seus mètodes d’a- Mataró.
plicació han estat publicats al setmanari
Empordà i a la revista Guix (Barcelona). I en RIBOT, Felip
col·laboració amb Montserrat Gironell, ha escrit:
(Girona, s. XIV – Peralada, 23.IX.1391) Teòleg
Figueres, la meva ciutat: treball didàctic per al
coneixement de Figueres (Figueres: 1987), obra
que va gaudir del primer accèssit al 6è premi Pau Va prendre l’hàbit de frare carmelita de l’antiga
Vila (Barcelona, 1987), Valorem la realitat que observança al convent de Peralada. Va residir al
ens envolta (Barcelona: 1988) treball que va convent de Girona.
rebre la menció del V Premi per a obres de Mestre en teologia, va ser definidor als capí-
Civisme “Serra i Moret” (1987), La problemàtica tols generals del seu orde el 1373 i el 1379.
del món d’avui: treball didàctic per al foment Aquest mateix any va ser elegit provincial dels
dels valors a l’escola (Figueres: 1989), i carmelites de Catalunya.
Diccionari cívic-incívic (Figueres: 1992) obra El 1385, en ple Cisma d’Occident, va prendre
guanyadora del VIII Premi d’Experiències Peda- part en el capítol del seu orde que seguí l’obe-
gògiques Alt Empordà. diència romana, però el 1387, probablement
Han desenvolupat quaderns amb el títol seguint la política proavinyonesa de Joan I, va ser
general Programa de desenvolupament mental present al capítol del seu orde, d’obediència
(Figueres: 1987), els quals consten de vint-i-dos avinyonesa.
exemplars on s’exposen diferents conceptes com: Pere el Cerimoniós va proposar al Papa
la coordinació, la memòria, el càlcul o la fluïdesa (1375), la substitució de l’inquisidor dominicà
verbal, destinats a alumnes de 6 a 14 anys, han Nicolau Eimeric, pel carmelità Ribot com a cap
treballat també diversos Programes informàtics de la inquisició de la Corona d’Aragó.
per a estimular els infants, i diversos Programes S’ha subratllat la seva tolerància envers la
divulgatius-educatius: Col·lecció natura (1995), comunitat jueva, especialment la de Peralada.
Col·lecció Monuments (1995) i Col·lecció pobles Li va tocar viure el gran pogrom (1391), a
de l’Empordà (1995). causa del qual moltes comunitats varen desa-
parèixer.
Va escriure dues obres en llatí sobre els orí-
RIBERA MONT, Ramon gens de l’orde carmelitana: De institutione et
(Castelló d’Empúries, 1781 – Barcelona, 1846) peculiaribus gestis religiosorum carmelitarum
Hel·lenista (1370) obra que es va publicar amb el títol
Speculum ordinis fratrum carmelitarum (Venècia:
Va professar a l’Escola Pia de Mataró (c. 1800). 1507; Anvers: 1680), a la qual s’afegí l’annex De
Va impartir la docència a Solsona i al col·legi de viris illustribus ordinis carmelitarum, en la qual
Sant Antoni de Barcelona (1815-1833), on va figuren notes biogràfiques de personatges relle-
introduir l’ensenyament del grec i hi va formar un vants de l’orde, extretes d’altres escriptors car-
bon grup d’esculapis. Va dirigir els Ejercicios- melitans.
pioliterarios (1817-1833) on va publicar treballs Va escriure altres tractats: Tractatus de qua-
i poesies. tuor sensibus Sacrae Scripturae (escrit entre
Va imbuir els seus alumnes d’esperit clàssic, 1349 i 1373) i Tractatus de haeresi et de infide-
essent un dels seus deixebles el poeta Manuel lium incredulitate et de horum criminum iudice
de Cabanyes. (escrit entre 1370 i 1387), en els quals creu con-
Va desenvolupar diferents càrrecs, i va ser venient seguir les Sagrades Escriptures.
nomenat rector de Santa Anna de Mataró (1833). A la galeria nord del claustre del convent del
Va publicar Acadèmia literària (1834), i altres Carme de Peralada es conserva una part de la
obres escrites en llatí algunes avui perdudes. làpida sepulcral.
701
RIBOT
RIBOT MAS, Joan de Déu S’ha format amb

(Borrassà, 1788 – Barcelona, ?.XI.1851) Miquel Riera Daviu,
Metge i professor del gimnàs Gim Bo-
dy de l’AJAE (Asso-
Va estudiar la carrera de Cirurgia, va rebre el títol de ciació de Judo de
llicenciat el 2.XI.1807, i el de doctor el 18.V.1816, va l’Alt Empordà) de
completar els estudis amb els de Medicina, assolint Figueres, i poste-
la llicenciatura el 7.V.1824. Va exercir la carrera pri- riorment ha tingut
mer a Vic i, després, a Barcelona. Va ser catedràtic diferents professors
al Col·legi de Medicina de Barcelona. L’any 1824, de la Federació Ca-
per qüestions polítiques, va haver de traslladar-se a talana de judo: Joan
la Universitat de Cervera. L’any 1837, va retornar a Marcual en el club
Barcelona i va ser el primer catedràtic de Fisiologia Independència de Badalona, Maurici Casas-
i degà de la Facultat de Medicina. sayas a l’Esport 7 de Manresa, i Pascal Tayot.
Va ser nomenat membre numerari de la Reial Forma part de la Selecció Espanyola de Judo i
Acadèmia de Medicina. Va escriure la trilogia s’ha format també amb entrenadors de la fede-
Elementos suscintos de fisiología, Compendio ració espanyola. Des de 2006 està becada per la
de las lecciones dadas en la cátedra i Las lec- Federació Catalana de Judo a la Residència
ciones de fisiología. Aquestes obres varen ser Blume (Esplugues de Llobregat), i ha ingressat a
utilitzades com a llibres de text i li varen atorgar INEF (2008), com a esportista d’elit.
una gran reputació i va ser reconegut com un Va participar a les olimpíades de cadet de
dels fisiòlegs espanyols més entesos. Lignano (Itàlia, 2005), on va obtenir diploma
Entre les seves obres figuren: La absorción de la olímpic. L’any 2008 ha encapçalat la llista del
linfa (1819), Elementos de patología general, arre- rànquing nacional júnior femení.
glados principalmente según la doctrina de Ha participat al campionat d’Europa Júnior
Chomel (Barcelona: 1820), Tratamiento de las (Varsòvia, 2008).
quemaduras (1821), Elementos suscintos de Fisio- Entre les principals fites assolides consten:
logía, arreglados para los discípulos de la Escuela Plata al Campionat d’Espanya Infantil (2002), Or
especial de arte de curar, de Barcelona (Barcelona: al Campionat d’Espanya Infantil (2003), Plata al
1822), Elementos de higiene (1829, ex. manus- Campionat d’Espanya Cadet (2004), Or al Cam-
crit), Dolor vivo en el dedo gordo del pie derecho pionat d’Espanya Cadet (2005), Plata al Cam-
(1833), Compendio de lecciones de Patología pionat d’Espanya Júnior (2006), Or al Campionat
general (Barcelona: 1834; id.: 1841), Lecciones de d’Espanya Júnior (2008), i primer lloc a l’Open
Fisiología, dadas en la cátedra (Barcelona: 1848, Internacional de Portugal (2008).
considerada com una tercera edició de l’obra de El millor resultat internacional del 2008 ha
1822 o una segona de la de 1834). estat la Medalla d’Or en la categoria Estatal sub-
A la sessió pública de la Reial Acadèmia de 20 a Jijki (Corea).
Medicina de Barcelona, celebrada el 3 de gener Ha rebut el Premi Indiketa del Consell
de 1848, va llegir el discurs “De la educación Comarcal de l’Alt Empordà (2009).
considerada en sus relaciones con la salud y con
la sociedad”.
RICART GINJAUME, Pere
(Vilanant, 28.VI.1836 –
RIBOT SITJÀ, Fàtima Ocaña, Toledo, 26.III.1915) Dominic i missioner
(Figueres, 10.II.1989) Esportista
Va prendre l’hàbit el 16 de desembre de 1855 al
Filla de Pere Ribot Panosa, aparellador, d’Amer, i convent de Santo Domingo de Ocaña, i va pro-
Carme Sitjà Vinardell, mestra, de Banyoles, és la fessar l’any següent. Va estudiar Teologia i va ser
petita de dues germanes: Helena i Fàtima. ordenat sacerdot.
702
RIERA
L’any 1861 va anar a les Filipines, primer a Libera-Free Italy, en el qual també hi participava
Manila, i després va ser destinat a la parròquia Camilo Berneri. Va ser fotògraf i amic de George
de Tuguegarao (província de Cagayán). L’any Orwell.
1862 va ser nomenat vicari de Gamut, després En treballar per a una agència de viatges, que
de Lalo (1863-1871). Any en què va ser nomenat fomentava la visita a llocs que gaudissin de
prior del convent de Santo Domingo de Manila, i bellesa natural, va arribar a l’Escala (1957). Va
l’any 1873 va governar la província com a vicari retratar els diferents racons de la vila. L’any 1999
general. En aquest període va encarregar la nova va cedir els negatius que corresponen al període
edició de les Actas de los Capítulos Provinciales de 1957 a 1961, a l’Ajuntament de l’Escala.
(1587-1874) en tres volums. Va col·laborar en diversos llibres sobre anar-
Va ser nomenat vicari de Cabagán (1874- quisme i societat: Lessons of the Spanish Revo-
1878), on va construir una capella i va fundar la lution (1953), Errico Malatesta. Life and Ideas
població de Cabagán Nuevo. Va estar a Tugue- (1965).
garao (1878-1881), on va millorar molt l’esglé-
sia que avui serveix de catedral.
RIERA BOLASELL, Enric
De retorn a la Península, va ser vicerector sín-
dic i mestre de novicis suplent del Real Colegio de (Castelló d’Empúries, 17.II.1879 – 20.V.1962)
Músic, compositor i luthier
Santo Domingo, d’Ocaña (1882-1894). Després
va ser destinat a la nova residència de Santa
Catalina de València (1894-1901). A ell es deuen Fill de Francisco
bona part de les obres de l’església de Sant Riera Faus, músic, i
Vicenç Ferrer de València. En el Capítol Provincial de Catalina Bolasell
celebrat a Ocaña (1906), va rebre el nomena- Suñer, ambdós de
ment de vicari Provincial de les cases i convents Castelló d’Empúries.
Juntament amb el
de la Província d’Espanya (1906-1913). Es va
seu germà, Josep,
retirar al Col·legi d’Ocaña, lloc on va morir.
va seguir les passes
musicals dels seus
RICHARDS, Vernon antecessors.
(Londres, 19.VII.1915 – Va iniciar els seus
Hadleigh, Suffolk, 10.XII.2001) estudis musicals a
Enginyer, escriptor, polític i fotògraf l’Escola Municipal de Música de Castelló dirigida
per Antoni Agramont↑, i va tenir com a professor
Fill de pares d’ori- Bartomeu Callís↑. Va complementar l’ofici de
gen italià, el seu músic amb el d’ajudant de mestre i, juntament
nom original era amb el seu germà Josep, va esdevenir fabricant
Vero Recchioni. Va de llengüetes de canya per a instruments de
estudiar al King’s vent, va formar societat, amb Salvi Callís↑ i el
College de Londres i seu germà, Josep, amb el nom de Callís i Riera
va esdevenir engi- (1907-1928). En morir Salvi Callís la societat va
nyer civil. D’ideals esdevenir Germans Riera. Fou instrumentista de
anarquistes, va viure violí, clarinet i tenora.
amb l’escriptora Ma- Va formar part de les cobles: La Cadaque-
rie Louise Berneri, senca, l’Orquestra Paquet de Figueres, L’Aliança
filla de l’anarquista de l’Escala, La Principal de Peralada, Els Rossi-
italià Camilo Berneri, la qual va morir juntament nyols de Castelló (1897), la Cobla Agramont de
amb la criatura en donar a llum (1949). Castelló, Els Rossinyols (1905-1936) sempre de
Va col·laborar amb el seu sogre en la propagan- primera tenora. Més endavant va formar part
da antifeixista, va publicar en el diari bilingüe Italia d’Els Peps de Figueres, de la Cobla de Tortellà, la
703
RIERA
Pau Rossinyol de Castelló i, de nou, de La RIERA CARRÉ, Lluís

Cadaquesenca. (Figueres, 18.IV.1909 – 23.I.2000) Empresari
Conegut com a compositor, va compondre les
sardanes: Batecs del poble (1926), A tot arreu, Fill de Joan Riera
La cadaquesenca, Jugant a julit, La llefiscosa, La Gaspar, pagès, i de
noieta manyagona, Sogra i nora, L’última revifa- Manela Carré Carbó,
lla, Campanades de dol i alegria (1926), en ambdós de Figueres.
record d’Àngel Guimerà; Alegries del monestir, Es va casar amb
Cançons de Patufets, Arrobadora. Rosa Baró Camps,
de Figueres, i el ma-
RIERA BOLASELL, Josep trimoni va tenir dos
(Castelló d’Empúries, 20.X.1877 – 22.VIII.1962) fills, Lluís i Jordi.
Músic, compositor i luthier Als anys trenta,
juntament amb el
Fill de Francisco seu cunyat, Jaume
Riera Faus, músic, i Juanola↑ (1934), va crear el primer negoci de
Caterina Bolasell Su- fabricació de tubs i components per a bicicletes.
ñer, ambdós de Cas- L’empresa, dedicada inicialment a la fabricació
telló. Juntament amb d’accessoris de bicicletes, aviat comercialitzà la
el seu germà, Enric, primera bicicleta (1936). L’esclat de la guerra civil
va seguir les passes va frenar l’expansió i les instal·lacions foren incau-
musicals dels seus tades per a ser utilitzades com a parc mòbil.
antecessors. Acabada la contesa continuaren amb la fabri-
Va estudiar a l’Es- cació d’accessoris i s’amplià el ventall de pro-
cola Municipal de ducció. A partir d’aquí el creixement va ser conti-
Música de Castelló, nu. L’any 1942 es va constituir l’empresa “Riera y
dirigida pel mestre Agramont↑, i com a instrument Juanola SL”, la qual va comercialitzar els seus
va estudiar el tible amb Batomeu Callís↑. Va haver productes amb el nom de Rieju.
de complementar l’ofici de músic amb classes
L’any 1945 es començà un procés de fabrica-
particulars de solfeig i instrument a alumnes del
ció de ciclomotors i bicicletes que va tenir dos
poble i de les rodalies, i l’ofici de sabater.
moments d’èxit important: el 1953 amb una
Va formar part de les cobles: La Cadaque-
motocicleta amb motor de 175 cc, llicència Fita, i
senca, La Principal de l’Escala, la Cobla Agramont
de Castelló, Els Rossinyols (c. 1905-1936 any en el 1967 quan el ciclomotor Rieju-Minarelli –des de
què l’orquestra es dissol), de la qual va ser direc- 1964 s’havien establert vincles amb l’empresa de
tor des de l’any 1928. motors italiana, Minarelli–, va ser escollit pel ser-
Una vegada jubilat, va contribuir a la creació vei de Correus per subministrar-lo als treballadors
de la cobla Els Rossinyolets i a la recuperació de per ser considerat el millor del moment.
La Cadaquesenca. El biografiat va fundar una empresa dedicada
Juntament amb el seu germà, Enric, va dedi- a maquinària agrícola que, amb els anys, s’anne-
car-se al negoci de les llengüetes de canya per a xionaria a l’empresa principal, i va intervenir en
instruments de vent, varen formar societat amb una empresa dedicada a la depuració de marisc.
Salvi Callís↑, amb el nom de Callís i Riera (1907- L’empresa ha estat continuada per Jordi Riera
1928). En morir Salvi Callís la societat va esde- Baró i Jordi Riera Tarrés. L’any 2000 Rieju era l’ú-
venir Germans Riera. nica marca espanyola que fabricava motos amb
Va compondre les sardanes: Vora la Muga, La capital íntegrament nacional i exportava els seus
recuitera, La trapassera, La Ciseta, La pubilla del models a Europa, i alguns països d’Àsia i d’Àfrica.
castell, Vigília de festa, Saltant del niu, A la Mare Per la seva trajectòria professional, Riera Carré
de la Font, Voltant la timpa, Tornant d’una bere- va estar guardonat amb la Medalla al Mèrit Empre-
nada, La cotorra, Cantant dintre la gàbia. sarial concedida per la Cambra de Comerç.
704
RIERA
RIERA FORTIANA, Enric dos germans. Casat amb Anna Alsina i Lladó,
(Llers, 23.X.1946 – l’Armentera, 7.VIII.1994) mestra, natural d’Orfes (Vilademuls), el matri-
Historiador i professor moni té dos fills: Jordi i Martí.
Llicenciat en Geo-
Fill d’Enric Riera grafia i Història per
Batlle, mestre, de l’UB (1986), diplo-
Castelló d’Empúries, mat en Teologia
i de Dolors Fortiana (1991) i diplomat
Rosa, de Llers. Ca- en Estudis Avançats
sat amb Maria Do- d’Història Medieval
lors Duran Noguera, (2002). Ha realitzat
professora, de l’Ar- també cursos de
mentera, el matri- dret a la UOC.
moni va tenir dos S’ha decantat per
fills: Mireia i Jofre. la investigació de la
Estudià el bat- història medieval, fruit d’aquest estudi és el tre-
xillerat a l’Institut Ramon Muntaner, i aviat es ball de recerca del doctorat: La senyoria episco-
va sentir atret per l’estudi de la història i la docèn- pal de Bàscara i l’organització de l’espai (1055-
cia. Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat 1302) (Figueres: 2003), sobre les relacions del
Història (Barcelona, 1968), va prosseguir amb
poder feudal i el territori.
el doctorat amb la tesi sobre el període històric de
Ha estat professor d’ensenyament secundari
la Guerra del Francès Los afrancesados de Cata-
luña a la Universitat de Barcelona (1975). Profes- als instituts de Banyoles (1987-91), Girona
sor de la Universitat de Barcelona (1968-1994). (1991-93) i Santa Coloma de Farners (1993-
Col·laborador de la revista Pedralbes (Bar- 2001). Actualment és professor titular de Geo-
celona), i dels Annals de l’Institut d’Estudis Empor- grafia i Història de l’IES Carles Rahola (Girona). Ha
danesos, on va tractar temes sobre l’economia desenvolupat càrrecs de direcció a l’IES de Santa
empordanesa durant la Guerra de la Indepen- Coloma (1999-2001).
dència o la música a Castelló d’Empúries, vila Ha preparat material didàctic relacionat amb
amb la qual estava vinculat. temes d’història, arqueologia, i Història de l’Art,
Es va distingir per la seva bonhomia i la senzi- dos dels quals varen rebre el Premi Leandre
llesa, i com a professional pel seu rigor científic. Colomer: Bandolers del segle XVII. Una experièn-
Va investigar sobre Las claves de la hegemonía cia didàctica a l’ensenyament secundari i
española (1556-1600) (Barcelona: 1991), i Els Quan anàvem a costura. L’educació i l’ensenya-
afrancesats a Catalunya (1994). Va col·laborar ment en temps dels nostres avis.
en les obres col·lectives Prácticas de Historia Ha donat conferències, participat en taules
moderna (1990) coordinada per Fernando rodones, congressos i ha impartit cursets desti-
Sánchez Marcos i en el III Congreso Internacional nats a la formació permanent del professorat,
de Historia Militar (Madrid, 1997). entre els quals destaquen els dedicats a la
Sobre història comarcal va escriure: L’Armen- Geopolítica del món actual i a la Simbologia i la
tera: mil anys d’història (922-1935) (l’Armentera: Iconografia Religiosa. Entre les conferències des-
1991), L’Armentera: un llarg i difícil camí cap a l’ac- taquen: “Lluís Companys; cinquanta anys des-
tualitat (1936-1975) (l’Armentera: 1993). prés”, “Pagesos i Senyors a l’Empordà de l’any
1000”, “Heretges i dissidents en un país que no va
RIERA PAIRÓ, Albert ser: els càtars a la Catalunya medieval”, “Del mite
(Girona, 23.XI.1963) Historiador, professor i polític a la realitat: Joan de Serrallonga i el bandolerisme
català del barroc” i “Catalunya, de l’estat real a
Fill d’Albert Riera Basieras i de Càndida Pairó l’estat virtual”.
Clavaguera, ambdós naturals de Bàscara, nas- Membre actiu de nombroses activitats de la
cut circumstancialment a Girona, és el gran de vila de Bàscara: va formar part de la Comissió
705
RIGALL
Organitzadora dels actes d’Homenatge a Joan El Salner (Castelló d’Empúries), Fulls d’Història
Reglà i Campistol (1984); va ser cofundador i Local (l’Escala), Annals de l’Institut d’Estudis
membre del Consell de Direcció de Ràdio Fluvià Empordanesos, Annals de l’Institut d’Estudis
(1985); secretari de l’Associació El Pessebre, de Gironins, Revista de Girona, L’Avenç, Escola
Bàscara, durant els anys 1986-1991. Ha estat Catalana, El Punt i Diari de Girona.
també soci fundador del Grup Thema, Serveis Entre els articles publicats destaquen: La
Culturals, destinada a la gestió, promoció i difusió Guerra del Francès. El manuscrit parroquial de
del Patrimoni Històric i Cultural del nostre país. Bàscara (1808-1814) (Girona: 1994), Emplaça-
Ha estat representant de la Zona de l’Empordà ment de l’orde de dominics en l’ambient urbà
al Consell Diocesà de Pastoral, del Bisbat de baixmedieval de Castelló d’Empúries. El primer
Girona, durant el quadrienni 1987-1991; delegat convent (Girona: 1994), L’exercici de notaria a la
del Consell Diocesà de Pastoral a la Comissió senyoria episcopal de Bàscara (segle XIV). Una
de Càrites Diocesana per a l’estudi sobre la pro- primera aproximació (Sant Feliu de Guíxols:
blemàtica de la drogoadicció al Bisbat de Girona, 1996), La justícia senyorial eclesiàstica (segles
l’any 1988. Tresorer de la Junta Directiva de X a XIV). El cas de Bàscara (Girona: 1996) i Les
l’Associació Educadors sense fronteres, entitat viles-mercat i l’estructura del poder feudal
de la qual ha estat fundador, amb seu a Girona, (ss. XII-XIII) (Lleida: 2004).
des del maig de 1998. Ha escrit les monografies: Joan Reglà i Cam-
Membre cofundador de l’Escola de Pole- pistol (1917-1973) (Bàscara: 1984), El Mercat
mistes de l’Alt Empordà, grup de debat i d’opi- dels Tortells (Bàscara: 1987), L’església de Sant
nió fundat el 15 de març de 2000. Feliu de Calabuig, (Bàscara: 1997), Bàscara
Vocal de la Junta Directiva del Grup Cultural (Girona: 2001), La Senyoria episcopal de Bàs-
Comtat d’Empúries, amb seu a Castelló d’Empú- cara i l’organització de l’espai (1055-1302)
ries, des del maig de 1996. Vocal del Patronat (Figueres: 2003).
d’INEHCA (Institut d’Estudis Humanístics Coll i En col·laboració ha escrit: El convent de
Alentorn), des de 2001. Soci de l’Institut d’Estu- dominics de Castelló d’Empúries (1317-1835)
dis Empordanesos i de l’Institut d’Estudis Giro- (inèdit), amb Anna M. Puig↑. Ha col·laborat a la
nins i de l’Associació d’Història Rural de les Comar- Història de l’Alt Empordà (2000).
ques Gironines. Ha rebut els premis de prosa de la Unió de
Des del punt de vista polític ha estat subdirec- Colles Sardanistes (1983), el Joan Reglà d’as-
tor general a Girona del Departament de Gover- saig (Bàscara, 1986), Mapfre de periodisme
nació i Relacions Institucionals de la Generalitat (1986), i el Leandre Colomer d’Història de
de Catalunya (2001-2003), Diputat al Parlament Catalunya (1996 i 1997).
de Catalunya per CiU (2003-2006), com a repre-
sentant d’Unió Democràtica de Catalunya, període RIGALL o RIGAU, Pere
en el qual es va dedicar exclusivament a la política (Rabós, s. XI) Abat
i actualment és regidor a l’Ajuntament de Girona i
vicepresident del Consell Comarcal del Gironès Fundador i primer abat de la canònica de
des del 2007. Vilabertran.
Ha publicat articles de divulgació i d’altres
d’especialitzats sobre la comarca de l’Alt Em- RIGAU ROS, Joana
pordà. Ha estat titular de les seccions d’opinió (Bescanó, el Gironès, 3.XII.1911 –
“Som i serem”, “Fòrum”, “Bagatel·les” i “Retalls de Capmany, 19.X.1997)
premsa” del Setmanari de l’Alt Empordà (Figueres, Mestra i fundadora de Vins Oliveda
1984-1991). Va ser el director del suplement “El
Pedrís” d’aquest mateix setmanari (1987). A més, Filla de Martí Rigau Masdevall, flequer, natural
ha col·laborat a altres publicacions d’àmbit local, de Contastins (Bescanó) i Filomena Ros Montells
comarcal i supracomarcal, com Balcó (Bàscara), d’Aiguaviva, va ser la petita de quatre germanes.
Vila Castilionis Empuriarum (Castelló d’Empúries), Es va casar amb Josep Oliveda↑ Casanovas, de
706
RIMALLÓ
Capmany, i el matrimoni va tenir dues filles: especialitat música (UdG, 1998). Actualment,
Joana P. i Anna Maria. està finalitzant el segon cicle de psicopedagogia
Va estudiar magis- a la UOC.
teri a l’Escola Nor- Va formar part dels Ministrils de Figueres
mal de Girona (1.IX. (1998-2004), grup amb el qual va publicar un
1930), va exercir de disc amb les músiques dels gegants i bestiari de
mestra interina a Figueres. Amb Gemma Pla↑ i Mireia Mena formen
Llagostera (1931- el grup De Calaix (2001). El grup es nodreix de
1932), després va cançons apreses de viva veu o bé extretes de
ser destinada a manuscrits i cançoners. Amb un esperit obert a la
Capmany on va creació actual, De Calaix, atent als nous corrents
exercir des del 7 de musicals, incorpora influències de diversos gène-
setembre de 1933 res i introdueix en les lletres d’algunes composi-
fins a l’any 1961 cions referències a realitats socials candents,
–amb el parèntesi del període de la guerra civil sempre amb un esperit crític. Al final de cada
que va ensenyar durant un curs a Salt–, any en concert, el trio pretén acostar al públic l’atmosfe-
què va demanar l’excedència per seguir el nego- ra de la cançó improvisada fent passar una esto-
ci amb el marit. na marcada per la frescor de l’espontaneïtat.
Va transmetre la seva vocació pel magisteri i De Calaix transforma el seu repertori en una
l’interès per cultivar-se a les noies del poble. La polifonia a tres veus que s’acompanya sovint amb
tasca educativa portada a terme a Capmany la percussions fetes amb mans, peus o instruments
va fer mereixedora de diversos homenatges, tant rítmics tradicionals com la simbomba, les casta-
per part del Departament d’Ensenyament com nyetes, la pandereta, el timbal o les nyacres. A poc
de l’ajuntament de la vila. Al poble era coneguda a poc, van definint el seu estil: una sonoritat que
com la “senyoreta Rigau”. elles mateixes cataloguen com a “Nova Polifonia
L’any 1947, juntament amb el seu marit, va Tradicional Catalana” i que es mostra en els qua-
crear l’empresa de vins, Josep Oliveda Casa- tre repertoris del grup: Empordà a calaixos, De
novas, i l’empresa dedicada al cava, Joana Rigau boca en boca, Escudella de nadales i Calaix de
Ros. Al cap de quatre anys iniciaren la venda de sastre; a més d’oferir xerrades-concerts, tallers
vins embotellats. L’any 1962 s’incorporaren a sobre improvisació, i tallers de cançons de bressol
ambdues empreses Josep Freixa Escarrà, el gen- per a pares i mares amb mainada de 0 a 3 anys.
dre, i la filla, Anna M. Oliveda. Per a 2008, De Calaix cal destacar el nou reperto-
ri, Fent safareig, en el qual hi participa com una
RIMALLÓ FABRELLES, Lurdes integrant més la cantant Marta Rius.
(Agullana, 24.IV.1976) Mestra i cantant Actualment, tenen al mercat tres treballs dis-
cogràfics: Pantone 1505 que recull les cançons
Filla de Joan Rimalló del concert Empordà a calaixos; a Pantone 368
Brugat, d’Agullana, on es troben les cançons del concert De boca en
treballador de dua- boca i Escudella de nadales del concert amb el
nes, i de Margarita mateix nom. Aquest darrer disc consta dins els
Fabrelles Lloveras. 10 millors discos de folk del 2007, segons la
Casada amb Marc revista Enderrock.
Pagès Alivés, d’Olot, Han participat en les manifestacions: Fira d’es-
el matrimoni té una pectacles d’arrel tradicional (2003 i 2005),
filla, Judit i un fill, Premis Enderrock (2004), Mediterrània (2004),
Eudald. Fora Son, Correllengua (2005), World Music
S’ha especialit- (2006), Engresca’t, Tradicionàrius (2008). I, en
zat en pedagogia els programes: La principal de la nit 2, La principal
musical: Grau Mitjà de Música (1996), Magisteri de la nit 1, Pau i Treva, Tendachent, Fora Son, Tres
707
RIMALLÓ
quartas amb folre (Els Groullers), Gran reserva Va compondre prop de tres-centes sardanes,
(Bitayna) o Estabilitat Precària (Miquel Pujadó). la primera, que va gaudir de gran èxit, va ser
El grup va ser guardonat amb el Premi Altaveu L’aplec de joventut (1921). Altres títols: Cantant
2004, per la millor trajectòria professional i l’any la festa (1927), Noies martinenques (1931),
2003 va rebre el I Premi Enderrock amb el disc Noies palamosines, Vilanova i la Geltrú, Agullana,
Pantone 1505, com a millor disc de folk segons la La Font de Santa Magdalena, Santa Magdalena,
crítica. Braços en creu, inspirada en el poema de Fages↑
de Climent; Palau del Vent (1978), Figueres, mare
RIMALLÓ PONT, Florenci de la sardana o En Jordi i la Nuri, de Figueres,
(Agullana, 10.II.1906 – Figueres, 3.XI.2002) dedicada als fills d’Emília Pla↑.
Escriptor Va gaudir de molta popularitat i va rebre
homenatges de seguidors de Sant Feliu de
Fill de Pau Rimalló Barneda, taper, i d’Enrica Guíxols i d’Agullana. El consistori agullanenc li va
Pont Batlle, ambdós d’Agullana. Es va casar amb dedicar un carrer (5.III.1980).
Dolors Jordà Serra, de Cassà de la Selva
(27.VII.1940). RIMBAU TRULL, Joan
Va anar a l’escola primària i, dos anys, als (Garriguella, 30.XI.1783 –
Germans de la Doctrina Cristiana d’Agullana. Va Castelló d’Empúries, 30.IV.1854) Militar
quedar orfe de pare de jovenet i es va desplaçar
a Figueres per aprendre l’ofici de pastisser. Va ser Fill de Joan Rimbau i Maria Trull, agricultors. Era
aprenent de Laureà Delclós al carrer Nou i es va conegut amb el sobrenom de “Simonet”, per ser
treure el certificat de dependent de comerç i con- fill de Can Simonet de Sant Nazari. Casat amb
fiteria. Llavors, va anar a Barcelona on va treba- Càndida Goy, hereva dels patrimonis Goy, de
llar de dependent en una adrogueria. Fornells de la Selva, i Vidal, de Quart, vídua del
En esclatar la guerra civil va ser mobilitzat. metge Antoni Surià Cortada, de Castelló
Acabada la guerra s’exilià a França on va ser d’Empúries, executat a Montjuïc.
internat en un camp de concentració d’on es va Va participar en cinquanta-dues batalles,
escapar per tornar a Agullana. Va reobrir una accions de guerra i altres actuacions d’elevat risc.
botiga de comestibles, però va ser empresonat Es va unir als sometents de Garriguella per com-
per represàlies de la guerra. batre l’exèrcit francès i va estar a les ordres del
Molt aficionat a la història local i a la poesia, general Joan Clarós; posteriorment va estar sota el
va col·laborar en setmanaris locals de Figueres, comandament del coronel Francisco Rovira↑, en
L’Empordà, i d’Agullana, El Tap de Suro. Va ser el Batalló nomenat Expatriados del Ampurdán. Es
cronista esportiu per un període d’uns quinze va distingir en nombroses actuacions i batalles,
anys. Alguna de les seves col·laboracions les va com la de Vic (1810), i prop de Manresa (1810), i
signar amb el pseudònim de “Sidralista”. en la reconquesta del castell de Sant Ferran de
Figueres (1811). Va ser nomenat tinent coronel de
RIMBAU CLOS, Artur l’exèrcit, i coronel (1811). Va ser l’encarregat de
(Sant Feliu de Guíxols, el Baix Empordà, 26.I.1898 rebre el rei Ferran VII a la tornada de l’exili.
– Girona, 23.XI.1978) Músic En triomfar els absolutistes, a causa de les
seves idees liberals, no va ser separat de l’exèrcit,
De petit es traslladà a Agullana, lloc on es va però va passar a gaudir de llicència indefinida
familiaritzar amb la música gràcies als germans (1824-1833), posteriorment es va reincorporar al
Capdevila, fundadors de la cobla La Juvenil servei actiu i va participar en la primera guerra civil
Agullanense, formació de la qual en va formar a favor de la monarquia constitucional, d’Isabel II.
part com a fiscorn. A causa de la crisi surera, ori- Va rebre la Cruz de Distinción del Ejército de
ginada per la Guerra Mundial, la família va haver Cataluña (1817) i la Cruz de Primera Clase de Oro
de traslladar-se a Barcelona (1916). Va passar de la Orden Nacional y Militar de San Fernando
els darrers anys a l’Hospital Geriàtric de Girona. (1821).
708
RIPOLL
RÍOS CAPAPÉ, Joaquín RIPOLL CORNELL, Esteve

(Figueres, 2.VII.1898 – Madrid, 20.VI.1963) (Castelló d’Empúries, 20.V.1941)
Militar Polític i escriptor
Fill de Manuel Ríos Fill de Pere Ripoll

Fernández, militar, Arlà, de Vilanova de
natural de Celanova la Muga, dedicat al
(Orense), i de María comerç, i de Rosa
Capapé Romeo, va Curnell [sic] Torrent,
néixer al castell de de Maçanet de Ca-
Sant Ferran de Fi- brenys. Casat amb
gueres. Va ingressar M. Antònia March
a l’Acadèmia d’In- (1.III.1965), el ma-
fanteria (1912) i als trimoni ha tingut
disset anys era se- tres fills: Pere, Nuri i
gon tinent, primer Roger.
tinent als dinou i capità als vint-i-quatre. Als vint- Professionalment ha treballat de flequer, però
i-set anys va assolir la graduació de comandant s’ha implicat en diverses iniciatives locals: des
per mèrits de guerra. Va participar a la campanya de l’edat de vint anys és el director i actor de l’e-
d’Àfrica (Marroc) de manera brillant i va ser lenc teatral castelloní Esplais (la representació
mereixedor de sis medalles. Des del 30 d’abril de més significativa a escala popular va ser l’estre-
1928 al 26 de febrer de 1929 va ser ajudant de na mundial d’El Bruel de Carles Fages↑ de
camp del general Millán Astray, cap de la cir- Climent; altres títols significatius han estat La
cumscripció de Ceuta-Tetuán. mort d’un viatjant d’Arthur Miller, L’Auca del se-
En esclatar la guerra civil, el 1936, estava nyor Esteve de Russinyol, El Ferrer de tall o Terra
destacat a Torre de Alcalá (Rif), des d’on va ini- Baixa), com a actor ha participat amb Esteve
ciar el moviment nacional en el 3r Tabor del Albert de director a Sibil·la de Fortià, Ciutat de
Grupo de Regulares Indígenas de Alhucemas somnis i El pessebre de Pau i amb Toni Montal↑ a
núm. 5. Va prestar servei a diversos fronts i, al Canigó. Ha format part de diverses associacions
final de la contesa, en la rendició de les tropes havent estat membre fundador de l’Associació de
republicanes que defensaven Madrid. Pares (APA), del col·legi Ruiz Amado de Castelló,
L’any 1936 va ascendir a tinent coronel, l’any de la qual en va ser president.
següent a coronel, el 1938 a general de brigada, Implicat en la política municipal va ser regidor
i l’any 1943 a general de divisió i passà a ser (1965-1973), diputat provincial (1979-1987)
governador militar de València. El 1951 va tenir encarregat del servei de bombers, i alcalde de
al seu càrrec la Capitania Militar de Granada, i el Castelló pel PSC (1983-1987). Durant el seu
1952 la de la III Región Militar (València). L’any mandat es va traslladar l’ajuntament de la plaça
1962 va ser designat per dirigir l’Escuela dels Homes a l’antic Palau dels Comtes, es va ini-
Superior del Ejército. ciar l’agermanament amb Elna i es va crear l’ar-
Va rebre la condecoració Cruz laureda de San xiu municipal de Castelló.
Fernando, col·lectiva; la Medalla Militar col·lecti- A escala particular s’ha preocupat de col·leccio-
va, tres Cruces Rojas del Mérito Militar, la Cruz de nar i recopilar documentació, fotografies i biblio-
Guerra, la Cruz de Campaña, la Cruz de la Orden grafia sobre Castelló d’Empúries, material emprat
de la Medahuia, i la Gran Cruz de la Orden de per a realitzar estudis sobre la vila. Ha col·laborat
Cisneros. en publicacions de caire local com El Salner, o
Després de la guerra civil va ser nomenat Fill comarcal com els Annals de l’Institut d’Estudis
Predilecte de Figueres. Empordanesos on va publicar “Luis Ruiz Contreras
Per voluntat del biografiat va ser enterrat al (1863-1953). Un català, un empordanès, un cas-
panteó familiar del cementiri de Figueres. telloní en la Generació del 98” (AIEE, 1998).
709
RIPOLL
Ha escrit: Romanços de l’Empordà (Barcelona: seguint el Govern de Madrid a València, Lleida

1993), La llegenda del Bruel de Castelló (Castelló: (allí va fer el 4t de Batxillerat) i Barcelona. Fugen
1993), Una vida en solfa Antoni Agramont i dels bombardeigs i van a Camprodon i d’allà a
Quintana (Castelló: 1997), Biografia del mestre França, passant a peu per la muntanya, i arriben
Lluís Buscarons (Castelló: 1999). als Banys d’Arles (Amélie-les-Bains). A través de
la Creu Roja localitzen el pare que estava treba-
RIPOLL SOLÀ, Josep Maria llant a Marsella en un vaixell hospital i es reunei-
(Torroella de Fluvià, 29.IX.1913 – 9.IV.2006) xen a Perpinyà. Ell treballava a la farmàcia de
Activista cultural l’Hospital i la mare treballava per als quàquers
amb l’ajuda dels refugiats, mentre la filla aprèn a
Tot i ser l’hereu, va treballar els abrics de pells, cosir i fer dissenys
estudiar peritatge més moderns. Coneix el jove Josep M. Ametlla↑
mercantil a Barce- Peris, també refugiat i decideixen casar-se i anar
lona, i va seguir a a viure a Mèxic. Embarquen en el vaixell Niassa,
Tarragona. No va ser fan escala a Casablanca i al cap d’un mes arri-
fins a la dècada dels baven a Veracruz. Allà el marit dóna classes de
50 quan retornà al pintura i periodisme, i ella dissenya vestits i
poble per ocupar-se barrets per a les senyores de bona posició, i bos-
de les propietats. ses de mà de pell i cocodril i munta una fàbrica
Juntament amb amb personal nadiu; s’introdueix en el mercat
un grup d’entusias- nord-americà i prepara bosses per a l’exèrcit
tes de la cultura, va femení dels Estats Units i altres grans botigues
ser membre fundador del Centre d’Estudis del de Nova York i París.
Baix Fluvià, associació que va aixoplugar-se a
Acabada la Guerra Mundial tornen a Europa i
l’Institut d’Estudis Empordanesos i en va esdeve-
treballa un any a París com a modelista de bos-
nir filial. Amb el pas dels anys ubicaren la seu a
Can Miqueló, edifici contigu a Can Sopa, de ses de mà. El 1948, quan s’aplica la llei d’Am-
Torroella de Fluvià. nistia, s’instal·len durant una temporada a
S’han caracteritzat per organitzar cicles de Barcelona, però a causa de la malaltia del fill,
conferències, presentacions de llibres i actes una meningitis tuberculosa, de la qual se salva
culturals en general. La part baixa de l’edifici es gràcies a l’estreptomicina aconseguida al mercat
va convertir en un Museu del Pagès, on grups negre, decideixen traslladar-se a Figueres i des-
d’escolars s’hi atansaven. prés a Castelló.
Quan retornen a Castelló d’Empúries es dedi-
RIVAS FRANCO, Estrella ca al disseny de fantasia per a núvies, prêt-à-
(Venta de Baños, Galícia, 12.XII.1921) Modista porter i alta costura. La qualitat de les teles utilit-
zades li permet oferir dissenys de línies senzilles,
Casada amb Josep combinant-ho amb accessoris complementaris
M. Ametlla↑, el ma- com barrets i guants.
trimoni va tenir tres Ha col·laborat per a desfilades benèfiques a
fills: Jordi↑ (Mèxic, diferents llocs de la comarca. Ha impartit classes
1943), Josep M.↑ d’arts i oficis.
(Perpinyà, 1948), i
Montserrat (1958-
1993). ROCA BROS, Josep
Viu i estudia a (Abrera, el Baix Llobergat, 1815 –
Madrid on el seu Figueres?, 1877) Arquitecte i professor
pare és enginyer
de comunicacions, i Fill de Salvador Roca Suñol, pagès, de Martorell,
quan comença la Guerra Civil es traslladen i de Vicenta Bros Suñer. Es va casar amb
710
ROCA
Eustaquia Calvo Cubero l’onze de novembre de ROCA ESTANY, Joan

1841. Aquell mateix any, l’Academia de San (Ventalló, 7.XII.1944) Músic i luthier
Fernando de Madrid li aprova el projecte de gra-
duació i comença a treballar a Girona. Fill d’Àngel Roca
L’any 1840 intervé en un projecte privat a Dalmau, pagès, i de
Figueres i l’any 1846 hi resideix. Va actuar com a Maria Estany Saguer,
arquitecte municipal de Figueres des de l’any ambdós de l’Armen-
1842 fins al 1865, essent el primer exponent a tera. Casat amb
l’Empordà d’arquitecte amb formació científica i Mercè Cufi Monca-
cultural. També va ser professor de matemàti- nut (1968), el ma-
ques a l’institut de la ciutat. trimoni té una filla,
La seva intervenció en l’arquitectura empor- Montserrat.
danesa va quedar arrodonida amb una actuació A l’edat de set
interdisciplinar que n’abastà tant les cases unifa- anys va estudiar
miliars com els edificis plurifamiliars, els equipa- solfeig i violí amb el
ments públics, els edificis industrials i fins i tot mestre Joan Saliner↑, de l’Armentera, i als cator-
militars i els dissenys urbanístics. ze, la tenora amb Agustí Monguilod, de Torroella
D’entre les primeres podem citar les cases de Montgrí. Va seguir amb Camil·la Lloret↑,
Camps (1844), Puig (1855), Llong, Mas, Montu- Josep Coll↑ Lligora, llavors a Cassà de la Selva,
riol, Matas (1846), o les cases Fages i Romaguera Ricard Viladesau, Jaume Ponsatí i assistí al
(1852), Oriol (1859), la Casa Rahola de Conservatori de Girona.
Cadaqués (1860), Bofill (1861), Brusés i Rodeja Als quinze anys va començar de segon tenora
(1862), la Bonaterra, i els edificis del Cafè Progrés a l’orquestra Panamà (Figueres), i al cap de poc
i la pensió d’Abdó Polideseya a la Rambla (1864). va passar a primera tenora. Es va incorporar com
Entre els edificis públics es troben el Projecte a cantant i primera tenora a La Principal de
d’una presó a Figueres (1848), que fou rebutjat i Figueres, després va tocar amb La Principal de
finalment realitzat per Azemar; el Teatre Muni- Palafrugell.
cipal (1848), l’Església de la Divina Providència Durant el servei militar va formar part de La
(1851), l’edifici del nou Ajuntament (1854) i la Principal de Lleida, i després va entrar a La
restauració del temple parroquial de Sant Pere Principal de Girona, a la Costa Brava i a la Ciutat
(1864). de Girona, per col·laborar esporàdicament amb
Entre les construccions industrials, hi trobem La Principal del Rosselló, lloc on va coincidir amb
la fàbrica d’adobs Bassols (1856) posteriorment el mestre Max Havart (1924-2006).
col·legi de Les Franceses, rebatejat darrerament A part d’actuar com a cantant en els inicis i
com a CEIP Pallach; una fàbrica al carrer Nou, i d’haver estat fonamentalment intèrpret de teno-
un altre edifici per a la fabricació de teixits i filats ra, ha tocat altres intruments com el violí, el saxo
a les Escaules. baríton, la flauta travessera i el clarinet.
Entre les de caràcter militar, destaca la fàbri- Tot i haver après a fer canyes de jovenet mai
ca d’armes de Sant Sebastià de la Muga (1846) i no s’havia endinsat en la construcció de cap ins-
la caserna d’infanteria del castell de Sant Ferran trument musical fins l’any 1979. A partir d’a-
(1853) i, com a urbanista, la delimitació de la quest moment construeix tenores i tibles. Des de
plaça Triangular (1850), l’assessorament en les l’any 2003 està treballant en un nou concepte de
obres de cobriment de la riera Galligans, el dis- tenora per a cobla. Gràcies a les innovacions pro-
seny del Passeig Nou, la perllongació del carrer de porcionades, els instrumentistes podran execu-
la Barceloneta fins al Rec Arnau, i l’ordenació d’un tar els passatges musicals que amb la tenora
Passeig a Vilabertran (1853). clàssica són de difícil execució.
El 1853 va fundar a Figueres una Acadèmia Va rebre el Premi als artesans constructors
d’Arquitectura Neoclàssica, destinada a la for- d’instruments de cobla, atorgat per la Generalitat
mació dels Mestres d’Obres. (Barcelona, 1991).
711
ROCA
ROCA PERICH, Júlia adults, tasca que va compaginar amb els estudis
(Portbou, 25.IV.1950) Pintora de Filologia Catalana que no va finalitzar. Tot i
amb això, li va servir per aprofundir en el camp
Filla de Josep Roca literari i va encetar un nou camí: el d’escriptora.
Colomer, ferroviari, Des del 2003 és diputada al Parlament de
nascut a Barcelona, Catalunya per Esquerra Republicana.
i de Maria Perich S’ha apuntat que
Pou, de Colomers. algunes de les se-
Va iniciar-se amb ves obres mostren
Martínez↑ Lozano a una literatura inti-
l’Escola d’Art de mista i amb tendèn-
Llançà, va seguir cia a la confessió
amb Mercè Huerta↑ personal. El seu pri-
al Centre Cultural La mer recull de relats,
Mercè de Girona, a Vestit de verd i
l’Escola de Plàstica de Les Preses, amb Miquel blanc, va rebre el
Durán, amb Isidro Vilaseca a Figueres i, final- segon Premi Just M.
ment, amb Danès Berga a Sant Joan les Fonts. Casero en la seva
El seu estil és figuratiu i colorista, amb ten- quarta edició, el 1984. El 1985 va guanyar el
dència a l’impressionisme. Ha compaginat la premi Recull de narrativa, amb Veus de dones
pràctica de la pintura amb l’ensenyament. Ha fet (Barcelona: 1991) i el premi Víctor Català amb
classes de dibuix i pintura per les AMPA de diver- Sort que hi ha l’horitzó (Barcelona: 1986; id.:
ses escoles de la comarca, actualment imparteix 1988: id.: 1999). L’any següent guanya el premi
classes de dibuix i pintura al taller de Figueres i a Josep Pla amb la novel·la El present que m’acull
Portbou. Forma part del Col·lectiu d’Artistes de (Barcelona: 1987; id.: 1993; 2000).
Portbou del qual n’és presidenta. El 1992 va rebre el Premi Sant Jordi per
Des de 1993 fins a l’actualitat ha exposat Cames de seda (Barcelona: 1992; id.: 1993; id.:
individualment i en manifestacions col·lectives a 1994; Barcelona: 1995 12a ed; id.: 1998; id.:
diferents llocs de la comarca (Figueres, Castelló 2000), traduïda al castellà Piernas de seda
d’Empúries, Garriguella, Espolla o Portbou), i a (Madrid: 1995), a l’alemany amb el títol Der
Girona, Barcelona, i França. És autora de les il·lus- Spiegelfrau (Frankfurt: 1994).
tracions del conte Dolfi, la Dolfina i el seu amic Eric. Altres relats breus són Ben estret (Barcelona:
Va obtenir l’accèssit al Concurs de Pintura 1986), L’escrivent i altres contes (Barcelona:
Ràpida (Vilavenut, 1994), en la modalitat de pin- 1994; id.: 1995; id.: 1996 4a ed), Contes perso-
tura a l’oli. nals (Barcelona: 2001). Altres títols: La màgia dels
cafès (Girona: 1992), Una mare com tu (Barce-
lona: 2002), El món era a fora (Barcelona: 2001;
ROCA PERICH, M. Mercè id.: 2002), Setze contes (Barcelona: 2001).
(El Masnou, el Maresme, 19.VII.1958) Les novel·les: El col·leccionista de somnis
Escriptora i política (Barcelona: 1987; id.: 1995; Barcelona: 1998),
Els arbres vençuts (Barcelona: 1987; id.: 1999;
Encara que nascuda circumstancialment al id.: 2002) traduïda a l’alemany amb el títol Der
Masnou, ella manifesta que se sent filla de Port- Schrei des Vogels (Frankfurt: 1995), Capitells
bou, i així consta en totes les seves biografies, lloc (Girona: 1988), Mateu Assumpció: la veu del foc
on el seu pare treballava en el sector ferroviari, i on (Barcelona: 1988) obra traduïda al castellà,
va passar la infantesa i l’adolescència. Als setze Perfum de nard (Barcelona: 1988; id.: 1998),
anys ingressa en un internat de Girona on cursa el Temporada baixa (Barcelona: 1990; id.: 1993 9a
batxillerat i COU. Va treballar en diferents llocs: a la ed; id.: 1996), La casa gran (Barcelona: 1993 4a
Cambra de Comerç, de professora de català per a ed), Greuges infinits (Barcelona: 1992; id.:
712
ROCA
1996), Secrets de família (Barcelona: 1995), europees (en català, castellà, francès, anglès,
L’àngel del vespre (Barcelona: 1998), Temps de alemany, italià, gallec i portuguès). Va ocupar-se
perdre (Barcelona: 1999) traduïda al castellà de la direcció de la revista Nous horitzons.
amb el títol Tiempo de perder (León: 2000; És autor, o coautor, d’atles, diccionaris, catà-
México: 2001), Un temps per perdre (Barcelona: legs, antologies, cronologies, històries generals
2001), Delictes d’amor (Barcelona: 2000; id.: de Catalunya, una geografia universal, informes i
2001), traduïda al castellà Delitos de amor assaigs.
(Barcelona: 2000). La seva implicació empordanesa ve de lluny,
En l’apartat de novel·la juvenil: Com un mirat- amb llargues estades regulars a Sant Mori on té
ge (Barcelona: 1998 12a ed) obra traduïda al casa des de 1963. Ha participat en activitats
castellà Como un espejismo (Madrid: 1991; id.: comarcals diverses i ha donat conferències.
1995), al basc Benetakoa bezala (Madrid: 1995) Pronuncià el Pregó de la Festa major de Sant
i al francès. Mori el setembre de 2008.
Ha preparat els textos de l’obra editada per la Entre d’altres és autor de Carrer del dubte
Galeria El Claustre Girona de Catalunya pinta (1993) i, amb col·laboració, La nació secreta
Roma (Gerona: 2002). (1999); és assessor de la recerca sobre la conca
Les millors històries sobre gats (Barcelona: del Fluvià de la Fundació Nicolau M. Rubió i Tudurí.
2003) és una antologia de textos propis i de la lite- Al llarg de les seves recerques històriques i
ratura universal que parlen sobre els felins. L’últim econòmiques i especialment en els seus treballs
tren (Barcelona: 2003) on aborda el tema recur- enciclopèdics d’anàlisi i divulgació, ha tractat
rent de la separació. Nostàlgia (2003) conte. sovint fets i personatges empordanesos que ha
Ha escrit el guió de la sèrie televisiva Secrets situat en el marc de les distintes concepcions de
de família i Rosa, va col·laborar a Catalunya Ràdio Catalunya i també en l’acció dels catalans arreu
en la secció Contraportada del programa Els del món.
matins de Catalunya Ràdio, conduït per Antoni Entre els seus estudis relacionats amb
Bassas, i a El Periódico de Catalunya. l’Empordà i alguns altempordanesos cal esmen-
tar: Teories de Catalunya (Barcelona: 2000),
“L’internacionalisme econòmic, l’instrument més
ROCA ROSSELL, Francesc eficaç del nacionalisme”, dins El món de Cambó
(Barcelona, 1945) (Barcelona: 2001), “Deulofeu, la primera teoria
Economista, professor i escriptor postmoderna de la història”, dins La matemàtica
de la història (Figueres: 2005) E. Pujol, ed.,
Llicenciat (1967) i “Jaume Miravitlles, o l’assaig polític modern”,
doctor (1977) en dins La revolució del bon gust (Figueres-Barce-
ciències econòmi- lona: 2007) de diversos autors.
ques a la Universitat Ha estat l’editor d’El pensament econòmic
de Barcelona. català. 1900-1970 (Barcelona: 1994-96), amb
És professor de notícia i textos de Frederic Rahola↑ Trèmols,
Política Econòmica Josep A. Vandellós↑, Fabià Estapé↑, Francesc
de la UB des de Cambó i de Jaume Miravitlles. Informes sobre l’e-
1967. Professor con- conomia franquista de postguerra/Full text in
vidat i conferenciant English inside (Catarroja-Barcelona: 2008).
a universitats, ate- Una de les darreres aportacions ha estat:
neus, biblioteques, Catalans al món. Atles de la presència catalana
centres de cultura, museus, col·legis professio- al món. 1998-2008 (Barcelona: Enciclopèdia
nals i sindicats. Catalana, 2009), en la qual s’inclouen les
Ha compaginat la docència amb col·labora- visions geopolítiques de J. Miravitlles↑ i d’A. Deu-
cions en la premsa diària (de Tele-exprés fins a lofeu↑, obra preparada conjuntament amb
20 minutos) i de revistes cultural-polítiques Víctor Hurtado.
713
ROCA
ROCA VILANOVA, Úrsula casa de Barcelona, del rei Jaume II, el qual el
(Figueres, s. XVI – XVII) Benefactora sol·licità per a posar pau entre Frederic II de
Sicília i els Anjou. Va anar d’ambaixador a la cort
Casada amb Jacob Ponç Vilanova, natural de d’Avinyó a sol·licitar la mediació del pontífex en
Fortià. L’any 1608, va fer donació dels terrenys el litigi entre Felip V, de França, i Sanç I, de
situats al camí ral de Girona, l’actual carrer Nou, Mallorca, sobre Montpeller. Va participar a l’ex-
per a edificar-hi el nou hospital de la vila, el qual pedició de Sardenya assatjant Càller. Va morir
va existir fins a la guerra civil, bombardejat assatjant la vila d’Esglésies.
durant la contesa va ser enderrocat després del
conflicte bèl·lic. El blasó de la família Roca figu- Rocabertí, Felip Dalmau de
rava a la façana de la capella. (Peralada, s. XIV) Militar i navegant
Va acompanyar Pere el Cerimoniós en les seves
ROCABERTÍ empreses navals. Va lluitar a Tunísia contra Abral-
Nissaga Abas (1380) i a l’expedició contra Sicília (1392).
(s. XII) Rocabertí, Hug Bernat de
Llinatge medieval (Peralada, s. XV) Escriptor
vinculat al lloc i cas- Va escriure la comèdia The Gloria d’Amor of Fr.
tell de Rocabertí i al Rocabertí, publicada al segle XX amb anotacions
de Peralada, ex- per H.C. Heaton (New York: 1916). Aquesta com-
tingit a finals del posició poètica catalana del segle XV figura en el
segle XIX. D’entre Cancionero de París i, abans de Heaton, ja l’ha-
els seus membres vien tractat Torres Amat i Cambouliu.
destaquen:
Rocabertí, Jofre de
Rocabertí, Dalmau de (Peralada, 1420 – 6.XII.1479)
(Peralada, s. XII – Mallorca, 1229) Militar Vescomte de Rocabertí
Fill del vescomte Dalmau VIII. De 1465 a 1472 va
Va ajudar Ludovico Pio i el comte de Barcelona a
ser presoner de Joan II. Va rebre sepultura a l’es-
recuperar els territoris que els àrabs havien inva-
glésia del Carme de Peralada.
dit a Besalú, a l’Empordà, el Rosselló i la
Cerdanya, i va acompanyar Jaume el Conque- Rocabertí d’Erill, Pere de
ridor a la conquesta de Mallorca, on va morir, al (c. 1415 – 1493) Baró de Sant Mori i de Maella
camp de batalla, el 1229. Fill segon de Guillem Hug de Rocabertí, baró de
Rocabertí, Pere de Cabrenys. A la mort del seu pare (1428) va estar
(Peralada, c. 1280 – Girona, 1324) Bisbe protegit per Alfons IV, que li atorgà la baronia de
Fill de vescomte Dalmau de Rocabertí, senyor de Sant Mori. Va assistir a les Corts del 1450, de
Torroella, i germanastre de l’arquebisbe de Tarra- 1452-1453 i de 1454-1458. Va participar en el
gona, Guillem de Rocabertí. Va esdevenir canonge moviment de protesta per l’empresonament del
de Girona el 1296 essent menor d’edat. Va cursar príncep Carles de Viana i va formar part de l’ambai-
estudis universitaris (1305-1308). Va ser vicari xada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la
general (1313), i bisbe de Girona (1318-1324). En llibertat (1461).
el seu testament (1323), va mostrar generositat Rocabertí -Pau-Bellera de Boixadors,
envers la seu i els monestirs del bisbat. Va donar Dídac de
solemnitat a les festes del Corpus i Santa Marta. (? – Perpinyà, 1649) Baró de Pau,
Va erigir l’edifici de la cúria diocesana. senyor d’Avinyonet, de les Abelles, Espolla,
Rocabertí Desfar, Guerau de Vilanova de l’Aguda i Cervera de la Marenda.
(s. XIII – Esglésies, Sardenya, 1323) Governador del Rosselló i la Cerdanya
Baró de Vilademuls i de Navata Fill i hereu de Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera de
Fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí i Boixadors. Va publicar: Epítome histórico compen-
d’Ermessenda Desfar. Va ser fidel servidor de la diosíssimo, en diez romances. Contiene los casos
714
ROCABERTÍ
más notables acae- senyor jurisdiccional d’Artà i Bunyola, i de Maria

cidos en el mundo de la Concepció Crespí de Valldaura i Lesquina, de
desde su principio València. El 4 de desembre de 1801 es va casar
hasta ... 1625 (Ma- amb Joana de Rocabertí, de Boixadors, Cotoner,
llorca: 1625), Epíto- d’Anglesola i d’Orcau (1785-1862), i gràcies a
me histórico en diez aquesta unió va heretar els títols de baró i mar-
romances con las quès d’Anglesola, comte de Peralada i Savallà, i
maravillas del Parna- vescomte de Rocabertí, amb domini sobre els
so (Barcelona: 1628) territoris de Requesens, Navata, Vilademuls, Sant
i una Genealogia de Llorenç de la Muga, Llers, Terrades, Darnius, Santa
la casa de Rocabertí Llogaia del Terri, Vallmoll, Rubió, Guialmons, Les
(1628). Piles, i Espelt al Principat de Catalunya, i les cava-
Rocabertí, Ramon Dalmau de lleries de Pax, a Felanitx, de Bunyolí a Marratxi i
d’Esporles, al Regne de Mallorca. Una vegada
(?, 1621 – Madrid, c. 1663)
casat va anteposar el cognom Rocabertí a la resta.
Comte de Peralada (III) i vescomte de Rocabertí
Va gaudir de càrrecs
Fill de Francesc Jofre importants a la cort
de Rocabertí i de de Ferran VII: gentil-
Magdalena de Safor- home de cambra
tesa. Va estudiar a amb exercici i am-
Osca i es va graduar baixador de la Cort
en lleis. Quan va a Nàpols; ambaixa-
esclatar la Guerra dor de la Cort a
dels Segadors va ser París (1814-1816),
partidari de Felip IV, quan regnava Lluís
declarat conspirador XVIII. Amb el seu
per part de l’exèrcit patrimoni va contri-
francocatalà es va buir a sufragar les despeses de l’ambaixada pari-
haver d’exiliar a Itàlia i els seus béns confiscats senca.
s’entregaren a persones afectes a França. Com a Durant la Guerra de la Independència o
premi de la seva fidelitat, el rei, l’any 1645, li con- Guerra del Francès (1808-1814), va formar part
cedí el títol de marquès de Navata, que ell va de l’exèrcit espanyol i va lluitar en algunes bata-
sol·licitar canviar pel d’Anglesola. lles com la de Valls. Va ser protector d’escriptors
Per defensar la seva posició política publicà i artistes i la seva intervenció va ser decisiva per
Presagios fatales del mando francés en Cataluña a la recuperació de quadres del Real Museu de
(Zaragoza: 1646), i va col·laborar en l’obra de l’ad- Madrid (posteriorment Museo del Prado), que
vocat José Torner Casa de los Condes de Perelada els francesos s’havien endut a França.
o Compendio de las grandezas y prerrogativas de Va ser condecorat amb la Gran Cruz de
la antiquísima casa ... (Madrid: 1651).
Caballero de la Real Orden de Carlos III
(22.VI.1816), i nomenat Caballero de la insigne
ROCABERTÍ, DAMETO, CRESPI de orden del Toisón de Oro (1817).
VALLDAURA, DESPUIG, COTONER i
LESQUINA de la GASCA, ESPAÑOL i
NÚÑEZ de SAN JUAN, Antoni Maria ROCABERTÍ, DAMETO, VERI,
(Palma de Mallorca, 7.VIII.1782 – BOIXADORS, Antoni
Peralada, 7.VI.1825) Marquès de Bellpuig (X) (Palma, 19.XII.1831 – Peralada, 13.III.1887)
Grande de España i ambaixador Comte de Savallà
Fill primogènit de Francisco Javier Dameto Fill de Francisco Javier de Rocabertí, Dameto,
Despuig (1748-1828), marquès de Bellpuig (IX) i Cotoner, Crespí de Valldaura (València, 1802 –
715
ROCABERTÍ
París, 26.III.1875), i de Margarita Verí, Salas (? – (? – Palma, 7.VII.1846). Va ser la mitjana de tres
Palma, 7.VII.1846), va ser el primogènit del matri- germans: Antoni↑, Joana Adelaida i Tomàs↑.
moni. Joana Adelaida es va casar amb Ramon Despuig
Va residir a París, la Fortuny, comte de Montenegro, i el matrimoni no
seva estada a la va tenir descendència.
capital francesa va Joana Adelaida va
influir en la forma- heretar els títols dels
ció i en l’obra cultu- seus germans, i va
ral posterior. Va estu- ser la darrera repre-
diar jurisprudència. sentant dels Roca-
N’Antoni ha pas- bertí. En morir sense
sat a la història per descendència els
la seva obra bene- títols nobiliaris pas-
factora a Peralada, saren al seu nebot
a l’últim quart del polític, Don Fernan-
s. XIX. El seu esperit filantròpic, coincideix amb el do Truyols Despuig,
moviment vigent a Catalunya, la Renaixença. Va marquès de la Torre.
ser el creador de l’Escola de Primeres Lletres Es va haver de fer càrrec de les tasques de res-
(1882) –en la qual es donà especial èmfasi a tauració de Requesens iniciades pel seu germà
l’ensenyament musical, d’on sorgiren nombroses Tomàs. La seva mort va aixecar molta polèmica, ja
vocacions que nodriren orquestres de diferents que es va creure que havia estat enverinada.
llocs de Catalunya, i es fundà la reconeguda
cobla-orquestra La Principal de Peralada– , i de
la Biblioteca. ROCABERTÍ DAMETO, VERI,
Va iniciar les col·leccions de mobiliari i pina- BOIXADORS, Tomás de
coteca del Castell de Peralada. Va comprar, jun- (Palma, 9.VI.1840 – 30.I.1898)
tament amb el seu germà Tomàs, la col·lecció Comte de Peralada, marquès de Bellpuig,
Trayter↑, formada per capitells romànics dels vescomte de Rocabertí, Grande de España,
monestirs de Sant Pere de Rodes i de Besalú. Va Senador i Cavaller de la Real Maestranza
rebre diversos permisos eclesiàstics per tenir lli- de Valencia
bres prohibits (Papa Pius IX, 1857, i del Papa
Lleó XIII, 1881). Fill de Francisco
Va mantenir amistat amb historiadors i juristes Javier de Rocabertí,
com Josep Pella i Forgas, i literats com mossèn Dameto, Cotoner,
Cinto Verdaguer, i amb membres de l’Associació Crespí de Valldaura
Catalanista d’Excursions Científiques; va col·labo- (València?, 1802 –
rar amb certàmens literaris com l’organitzat pel París, 26.III.1875), i
Centro Artístico Industrial Figuerense (Figueres) o de Margarita de Verí
l’Associació Literària de Girona. La seva actuació va i Salas (? – Palma,
ser un revulsiu per al futur de la capital del comtat. 7.VII.1846). Va ser
el menor de tres
ROCABERTÍ, DAMETO, VERI, germans: Antoni↑,
BOIXADORS, Joana Adelaida Joana Adelaida↑ i
(1835 – Requesens, 1899) Tomàs. El primogènit li va cedir tots els títols
Comtessa de Peralada nobiliaris, concedits l’any 1875, a excepció del
comtat de Savallà.
Filla de Francisco Javier de Rocabertí, Dameto, Com el seu germà Antoni, va rebre formació
Cotoner, Crespí de Valldaura (València?, 1802 – francesa, però es va decantar pels estudis de
París, 26.III.1875), i de Margarita de Verí i Salas ciències, assolint el títol d’enginyer de Camins.
716
ROCABERTÍ
Va reformar el castell per adequar-lo a resi- Va ocupar diversos càrrecs: el de superiora,

dència particular, i el Convent del Carme (s. XIV), priora i mestra de novícies. El jesuïta Pere Gil va
recuperat després de la Desamortització i restau- escriure la seva biografia, encara inèdita.
rat en estil neogòtic. Restaurà el castell a la mane-
ra d’un château, comptant amb l’ajut de l’arqui- ROCABERTÍ de PACS, Francesc Jofre de
tecte francès Ch. Grand, el va dotar de jardins, i va (s. XVI – ?, 1634) Comte de Peralada (I),
encarregar-ne la distribució a l’enginyer francès d’Albatera, vescomte de Rocabertí (XXIV),
François Duvillers (1801-1887). Va iniciar les senyor jurisdiccional de Vallmoll, Olocau, Santa
reformes del castell de Requesens (Cantallops), Llogaia, Vilademuls, Sant Feliu i altres llocs
les quals no va poder veure finalitzades.
Disposava d’àmplia cultura, gaudia d’esperit Fill de Francesc Dalmau de Rocabertí, natural de
inquiet que el portava a viatjar, i dominava diversos Peralada (†1592), i de la seva tercera esposa,
idiomes. Aprofitava els viatges per cultivar les rela- Praxedis de Pacs, natural de Mallorca. Es va casar
cions socials, assistir a l’òpera, o a curses de amb Magdalena de Safortesa (1616) i el matrimo-
cavalls al mateix temps que realitzava compres per ni va tenir deu fills: Francesc Dalmau II (†1664?)
la biblioteca, així com material per als alumnes de comte de Peralada (II), dominic; Ramon Dalmau I
l’escola de primeres lletres establerta en el (1621 – †1663) comte de Peralada (III), marquès
Convent del Carme. Va comprar, juntament amb el d’Anglesola (I) i vescomte de Rocabertí; Martí Jofre
seu germà Antoni, la col·lecció Trayter↑, formada I (†1671) que heretà el títol de comte de Peralada
per capitells romànics dels monestirs de Sant Pere (IV); Praxedis (1618 – †1665), i Maria↑ les quals
de Rodes i de Besalú. Va ser membre de diverses ingressaren a la comunitat de canongesses de
associacions, va potenciar activitats culturals de la Sant Bartomeu de Bell·lloc; Violant, que va morir
zona i va col·laborar en diversos certàmens literaris infant; Elisenda (†d. 1672), comtessa de Peralada
com el del Centro Artístico Industrial Figuerense (V); Pere, ardiaca de Barcelona; Esclarmunda
(Figueres) o l’Associació Literària de Girona. (†1667), maridada amb Joan Boixadors comte de
Disposava del títol de Grande de España, i va Savallà (IV), i Joan Tomàs↑ (1627 – †1699), gene-
sol·licitar l’admissió de senador per dret propi ral de l’Orde de Predicadors, arquebisbe de
(16.VII.1877), càrrec que va jurar el 20 de març de València i inquisidor general.
1878. Va ser fidel súbdit de Felip III (1578-1621) i de
Felip IV (1605-1665). A les Corts de Barcelona,
ROCABERTÍ GUIALBES, Estefania celebrades el 1599, el rei Felip III, li atorgà els
(Maçanet de Cabrenys, 1530 – títols de comte de Peralada, comte de Vallfogona i
Barcelona, 13.I.1608) Carmelita descalça vescomte de Canet.
Amb Francesc Jofre, la nissaga Rocabertí asso-
Filla de Pere de Rocabertí i de Moncada i d’Anna leix el moment culminant de la seva influència
de Guialbes, senyors de Cabrenys, familiars dels política. Queda recollit a l’obra més universal de la
vescomtes de Rocabertí, va ser la petita de set literatura castellana El Ingenioso Hidalgo Don
germans. Algunes fonts esmenten que va ser a Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes
causa de la mort del seu promès, Felip de (Madrid, Juan de la Cuesta, 1605), lloc on l’autor
Cervelló, el 1554, que optà per la vida religiosa. esmenta els Rocabertí juntament amb alguns dels
Impulsora de la fundació del convent de carme- llinatges de més entitat de l’època.
lites descalces de Barcelona, preparà la casa pro-
vincial per acollir-hi les fundadores. Ingressà en reli- ROCABERTÍ de SAFORTESA, Joan Tomàs de
gió el 1588 i professà el 14.VI.1589 i va prendre el (Peralada, 4/6?.III.1627 –
nom religiós d’Estefania de la Concepció. És la pri- Madrid, 13.VI.1699) Inquisidor i escriptor
mera catalana que professa dins l’orde fundat per
Santa Teresa de Jesús, atesa la seva categoria va Fill de Francesc de Rocabertí, vescomte de Roca-
atraure a l’orde algunes destacades dames i algu- bertí i comte de Peralada, i de Magdalena de
nes de les seves mateixes servidores. Safortesa, pertanyent a la noblesa mallorquina.
717
ROCABERTÍ
Amb motiu de la guerra amb França, davant la Teología mística: instrucción del alma en la ora-
invasió de les tropes franceses, es refugià amb el ción y meditación (Barcelona: 1669), Liber apo-
seu germà Ramon Dalmau I, que ja havia heretat logeticus de Romani Pontificis Honorii Invicta
el comtat i s’havia declarat addicte a Felip IV de infide constantia (Venècia: 1691), De romani
Castella, al castell de Llers, on foren fets preso- pontificis authoritate (Valentiae: 1691-1694) en
ners durant tres anys (1642-1645). Armat cava- tres volums, obra que va ser prohibida a França
ller el 1646 entrà al servei de Felip IV, però poc pel Parlament de París (1695) per estar oposada
després, el 1647 va prendre l’hàbit al convent a la doctrina gal·licana. Va editar la Biblioteca
dominicà en el convent de Sant Domènec de Maxima Pontificia in qva Autores melioris notae
Girona (1640). Va estudiar a Tortosa, Mallorca, qui hactenus pro Sancta Romana Sede tum
Itàlia, Alcalá de Henares i València, on va ser Theologice, tum Canonice scripserunt fere omnes
mestre de Teologia i nomenat professor del Reial continentur (Romae: 1695) en 21 volums; Index
Convent de Predicadors de València i provincial operum omnium bibliothecae maximae Pontificae
va exercir de 1664 a 1668; a Roma, va ser elegit (Romae: 1699), Collegii Sancti Thomae Complu-
general de l’Orde (1670). El 1673 va viatjar a tensis. In duos libros de Generatione et corruptio-
Nàpols (llavors possessió espanyola), lloc on va ne Aristotelis quastiones (Compluti: 1693); Carta
visitar religiosos de l’orde. ... sobre el castigo executado, en el garrote que se
Va ser decisiu a l’hora de finalitzar els proces- dio a Fr. Facundo de Ribera (Valencia: 1680);
sos de canonització de Santa Rosa de Lima i Oratio Fvnebris Caroli Oliverii I.V.D. Pervsini Habita
Sant Lluís Bertran i els de confirmació del culte a in Templo D. Dominici Avgvstae Pervsiae IX.
Sant Albert el Magne, Margarida de Savoia, Gon- Kalendas Septembris M.DC.IC. cvm illvstrissimo
zalo de Amarante, Margarida de Castelló i els de ac Reverendissimo Domino F.Io. Thomae de
beatificació de Pius V i els màrtirs Gorcum. Es va Rocaberti Valentiae Tarraconensis Archiepiscopo
interessar també per la sort dels dominics irlan- et summo in Hispania Fidei Quesitori, olim predi-
desos i es va dedicar a combatre les doctrines catorum ordinis generali moderatori solemnes
del gal·licanisme. darentur exequiae. Reverendissimo patri Sac.
El 1676 va ser nomenat arquebisbe de Theol. F. Aloysio de Barvtel et Eril ... (Perusiae:
València i el 1678 lloctinent general de València. 1699), i els Comentarios de Nicolás Eymerich i els
Gràcies a ell, a aquesta ciutat es va construir el de Nicolás de Gorram.
Colegio de San Pío V. Va ser nomenat inquisidor
general d’Espanya (1695) i va passar a la Cort on
ROCABERTÍ de SAFORTESA, Praxedis de
va tenir problemes a causa dels exorcismes prac-
ticats a Carles II. (Peralada, batejada 29.IX.1618 – Barcelona, 1665)
Entre les seves obres figuren els títols: Germana de la Companyia de Maria
Exposicion al Rey informandole de la destruccion
del Convento del Rosario de Tarragona, en las Segona d’onze germans, filla de Francesc Jofre I
guerras pasadas y solicitando ayuda para su de Rocabertí i de Pacs, primer comte de
reconstruccion (?: 1644?); Alimento espiritual, Peralada (1599), i de Magdalena de Safortesa,
quotidiano ejercicio de meditaciones sacado de filla del comte de Formiguera, d’origen mallorquí.
las obras de Fr. Luis de Granada, del B. Enrique A l’edat de 27 anys va ingressar al convent de
Suson y Sta. Catalina de Sena (Barcelona: 1668; les monges canongesses agustines de Sant
Mallorca: 1733; Madrid: 1788); Acta Capitvli Bartomeu de Bell·lloc de Peralada, juntament
Generalis Romae in Conventu S. Mariae super amb la seva germana Maria, on va esdevenir
Mineruam Ordinis Praedicatorum, celebrati in canongessa l’any 1651. En esclatar la Guerra
festo SS. Pentecostes Die XXV.Maii, 1670, Sub dels Segadors va ser acusada per les tropes fran-
Reverendissimo Patre F. Io. Thoma de Rocaberti ceses de mantenir correspondència amb els
S. Theologiae Professore, Magistro Generali enemics de França (alguns membres de la famí-
eiusdem Ordinis, in praedicto capitulo electo lia s’havien declarat partidaris de Felip IV), va ser
(Romae: 1671); Constituciones Synodales del expulsada i condemnada a presó (1651) i la
Arzobispado de Valencia (Valencia: 1687), dugueren al castell d’Hostalric.
718
RODEJA
Lliberada, va viure a Lleida on va conèixer el però l’ha d’abandonar al cap de tres anys a causa
jesuïta Pare Guillem de Jossa, el qual li va parlar de de la malaltia del pare. Esdevé professor de Dibuix
la congregació que la mare Joana de Lestonnac per l’Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat
havia iniciat a Bordeus (França), dedicada a l’en- de València (1935), i el mateix any aconsegueix la
senyament gratuït per a nenes, que va rebre el nom plaça de professor de dibuix de l’Institut de
Companyia de Maria, congregació coneguda popu- Figueres. Va editar, juntament amb Ramon Reig↑,
larment amb el nom de monges de l’ensenyança. uns quaderns de dibuix utilitzats pels alumnes de
Va ingressar en un convent de València (1652- batxiller d’arreu d’Espanya.
1657), però va ser requerida per salvar de la situa- Acabada la guerra
ció de la comunitat barcelonina de la Companyia civil, va formar part
de Maria. Va ser el primer membre de la comunitat de la comissió per a
del país, ja que fins llavors eren de nacionalitat la recuperació del
francesa, circumstància que incidí favorablement material confiscat
en què altres joves pertanyents a la noblesa cata- durant el període
lana seguissin el seu exemple. d’ocupació i va ser
Praxedis de Rocabertí, en el segle XVII, va obrir nomenat director de
la cultura a la dona en una època en què els conei- l’Escola d’Arts i
xements els eren prohibits i, com Joana de Oficis. Es va impli-
Lestonac a França, va donar un gran pas per acon- car en diverses acti-
seguir uns drets socials i uns coneixements bàsics vitats culturals, va
al sexe femení. col·laborar en diferents publicacions periòdiques
d’àmbit local i provincial com Ampurdán, Canigó,
RODEJA, Josep Vida Parroquial, o Revista de Gerona, prioritzant
(Figueres, s. XVIII) Forjador la investigació en la història de Figueres, motiu
pel qual l’any 1960 va rebre el nomenament de
Va realitzar el treball de restauració de l’obra de cronista oficial de la ciutat (16.XII.1960). Fou
forja de l’església parroquial de Sant Pere de membre fundador de l’Institut d’Estudis Empor-
Figueres (1738). danesos, institució de la qual en va ser el vice-
president (1957-1963).
RODEJA, Pere Va escriure: Notas históricas sobre el Instituto
(Figueres?, s. XVIII) Mestre d’obres Nacional de Enseñanaza Media de Figueras
(1940), Figueras. Notas históricas, 1753-1832 (Fi-
Va construir l’oratori de Sant Joan i Sant Pau de gueras: 1942); Figueras. Notas históricas, 1832-
la casa pairal Can Noguer de Segueró (Beuda) 1900 (Figueras: 1944); Figueras. Notas históricas:
(1746). 1387-1753 (Figueres: 1957) amb pròleg de Fre-
deric Marès; Figueras. Notas históricas. Prehis-
RODEJA GALTER, Eduard toria-1386 (Figueras: 1960); i el Llibre de Figueres
(Barcelona: 1962) va obtenir el Premi Maspons i
(Figueres, 29.VIII.1896 – 30.V.1963)
Camarasa de monografies locals (1961).
Historiador i professor
Per commemorar el centenari del seu naixe-
Fill d’Eduard Rodeja Gay (1863 – †1929), propie- ment, l’Institut d’Estudis Empordanesos edità la
tari, i d’Octàvia Galter Tolsanes (1862-1938). Es monografia La Vida i l’Obra d’Eduard Rodeja i
va casar amb Rogelia de las Heras (1925), filla del Galter (Figueres: 1996).
general governador del castell de Sant Ferran, i el
matrimoni va tenir dos fills: Eduard i Francisco. RODEJA NADAL, Eduard
Va assistir al Col·legi dels germans Maristes, (Vilanant?, 13.VIII.1828 – 10.IV.1898) Hisendat
situat a la part alta de la Rambla de Figueres. Des-
prés d’obtenir el títol de batxiller (1914), es traslla- Fill de Josep Rodeja↑ Viader, militar, i de Teresa
da a Barcelona on cursa la carrera d’Arquitectura, Nadal Berenguer. Es va casar amb Anna Gay
719
RODEJA
Beya (1851) i el matrimoni va tenir sis fills: Va participar en l’as-

Amèlia, Teresa, Dolors, Empar, Josep i Eduard. salt del castell de
Disposava de propietats als municipis de Sant Ferran, de Fi-
Vilanant, Navata, Cistella i Figueres, motiu pel gueres, ocupat pels
qual va formar part de diverses associacions francesos (1811).
agrícoles, de la Comissió Directiva del concurs D’ell es conserva un
agrícola (1863), membre de la Comissió de retrat realitzat pel
defensa contra la fil·loxera (1878) i vocal de la primer professor de
Lliga Agrària (1888). Va formar part, també, de dibuix de l’institut
la societat per l’abolició de l’esclavatge. de Figueres, Antoni
Com a republicà va Masferrer↑.
intervenir en la polí-
tica local. A causa RODIL VIUDA, Domènec
de la rebel·lió repu- (Figueres, 1763 – Madrid, 1805) Violinista
blicana de 1869 va
haver d’estar absent Músic important que de jove va anar a Madrid
de Figueres. Va ocu- per estudiar música, va esdevenir professor i pri-
par el càrrec de re- mer violí de la Capella Reial de Madrid.
gidor en diverses
L’Ajuntament de Figueres li va dedicar un dels
ocasions (1879-
carrers de la urbanització Serra Floreta (1970).
1881, 1882-1883,
1887-1891) i va re-
nunciar al de diputat del districte, ofert pel gover- RODRÍGUEZ LOZANO, Àngel
nador civil (1888). (Figueres, 12.IX.1966) Professor i escriptor
Va estar vinculat a diverses associacions cul-
turals figuerenques com el Círculo Artístico e Fill d’Ernest Rodríguez Jiménez d’Almegíjar
Industrial, del qual en va ser president (1880). A (Granada) i d’Ángela Lozano Zamora de Llam-
petició del Casino Menestral Figuerenc i la paies (Saus-Camallera), és el gran de quatre ger-
Societat Coral Erato, va establir uns premis per al mans. Està casat amb Felicitat Buxeda Basse-
Certamen Literari-Científic (1887). das, de Boadella, i des de l’any 2004, resideix en
Va ser soci de l’Asssociació d’Excursions aquest municipi.
Catalana de Barcelona. També va ser vocal de la Llicenciat en Filoso-
Junta administrativa de la companyia de bom- fia (1989) per la
bers de Figueres (1886). Universitat de Bar-
Va conrear disciplines diferents com la freno- celona, té estudis
logia. Es té coneixement de la seva afecció per de Doctorat (1989-
l’art, va pintar alguns retrats i va ser nomenat per 1991). Ha estat pro-
formar part de la comissió per la redacció del fessor de filosofia
projecte d’una exposició de dibuix i pintura d’Educació Secun-
(1863). dària a Galapagar
(Madrid), Fuente
Obejuna (Còrdova)
RODEJA VIADER, Josep Almuñécar i Albuñol
(?, 1789 – Figueres, 21.XII.1850) (Granada), i actualment exerceix a l’IES Cap
Militar Norfeu, de Roses.
Ha col·laborat a Ràdio Popular de Figueres
Fill de Josep Rodeja i de Maria Viader. Casat amb (COPE) amb un programa de crítica literària
Teresa Nadal Berenguer (1792-1840), el matri- (1989-1990), i al setmanari Hora Nova, 1989-91
moni va tenir dos fills: Amàlia i Eduard↑. amb articles d’opinió.
720
ROGER
Des de la seva vinculació amb Boadella De jove ja va ser perseguit per les seves idees
col·labora a la revista El Gamarús, i s’ha implicat liberals. Va ser objecte de diverses persecucions,
en la vida municipal essent regidor per Iniciativa la primera va ser l’any 1844, essent conduït a la
per Catalunya-Els verds (ICV) des de 2007. Ciutadella de Barcelona i d’allà desterrat a
Amb el pseudònim Àngel Custodi va participar Organyà fins al març de 1845. Seguiren altres
en l’edició del Fanzine Empordà Funeral 1988- persecucions, exilis i retorns al país. Molt amic
1989 i la creació de l’Ateneu Kultural Empordanès. del general Prim, va establir relació també amb
Amb aquest pseudònim té publicats els llibres de Francesc Maranges↑ i Pierrad. A les darreries de
poesia Voracitat Blanca (1989), Monstruari la seva existència es va mostrar partidari de la
(1994) inspirat en la col·lecció de postals Figueres monarquia, regnant Amadeu de Savoia, en qui
la invasió dels monstres d’Enric Pujol; Els papers confiava com a garantia de llibertat.
d’Ultramort (1999) i Neuropa (2000). Se sap que gaudia de l’explotació de la pedre-
Ha publicat el llibre de poesia El vent de l’en- ra anomenada de l’Olivet, situada al Bac de
tropia (Vic: 2003), l’adaptació teatral de la vida Llinars i que per culpa de la política els seus
de Diògenes el Cínic, Cave Canem (Vic: 2001), i negocis en patiren conseqüències negatives fins
en col·laboració amb el seu pare, Ernest Rodríguez, a ser embargades les seves propietats. Per a com-
el formulari de confiteria i rebosteria La pastisse- pensar-ho, posteriorment sol·licità ser nomenat
ria a mà (Vic: 2004). administrador de la Duana de la Jonquera, però en
També ha publicat el recull de literatura oral realitat se li va oferir la credencial d’administrador
improvisada de Juan Rivas Santiago, El ciego de rendes estancades de Figueres (1859).
Corrales (1895-1974), Romances y trovos del Va ser col·laborador de diferents publicacions.
Ciego Corrales (Granada: 2007).
L’any 1998 obté el Premi de Poesia Divendres
ROGER LARROSA, Tomàs
Culturals de Cerdanyola amb Somnis de sucre
(Figueres, 19.IX.1848 – 10.IX.1912)
candi, que edita Columna amb pròleg de Maria
Hisendat i polític
Àngels Anglada (1999).
Fill de Tomàs Roger↑ Vidal, empresari, i de
ROGER Magdalena Larrosa Marcellés, de Torres de Segre
(Figueres, s. XIX) (Lleida). Es va casar amb Demètria Martí Roger,
de Castelló d’Empúries. En el moment del
Important família de comerciants i banquers. traspàs tenia set fills: Tomàs, Antoni, Eugeni,
Mercè, Matilde, Magdalena i Dolors, i estava
ROGER, Ramon domiciliat al carrer Monturiol.
(Maçanet de Cabrenys, s. XIX) Polític Des del segle XVIII la família disposava d’ado-
beria situada a l’actual carrer Monturiol, lloc on
Amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1833), hi va bastir el seu futur casal encarregat a l’arqui-
va fer reforçar les muralles i acompanyat d’un tecte Josep Azemar↑ (1895).
grup de seguidors va entrar en acció en contra de Va poder compaginar les tasques empresa-
l’exèrcit carlí. L’any 1836 va ascendir a coman- rials amb la política, va ser diputat a Corts per
dant. Va ser alcalde de la vila l’any 1838. Figueres (1886, 1887, 1887-1888, 1888-1889,
L’any 1854 va publicar un manifest a favor de 1889-1890), i senador pel partit liberal (1899-
l’alçament progressista Aurora de la Libertad. 1901). Va formar part de la Comissió de carrete-
res i va participar en el dictamen en el qual es va
ROGER BALLELL, Ramon decidir el traçat de les carreteres de Girona a
(Maçanet de Cabrenys, c. 1820 – 1878) Militar Sant Feliu i de Madrid a França, per la Jonquera.
Disposava de propietats rústiques a Torroella
Nascut en el si d’una família benestant de Massa- de Montgrí, Madremanya, Jafre, Darnius, Figueres,
net de Cabrenys. Amb els anys, la casa pairal, Castelló d’Empúries, la Jonquera, Vilanova de la
regentada per un descendent, es convertí en hotel. Muga, Cabanes, Capmany i Fontanilles.
721
ROGER
ROGER MARTÍ, Antoni de Pont de Molins. La seva filla, Carmen Roget,

(Figueres, 20.VII.1881 – Barcelona, 29.I.1966) va ser la primera relació femenina coneguda de
Pintor retratista Salvador Dalí↑.
Domiciliat al carrer
Fill de Tomàs Roger↑ Larrosa i de Demètria Martí, de Peralada, consta
de Castelló d’Empúries. Pertanyia a una família de que havia estat blan-
propietaris i estava domiciliat al carrer Monturiol. quer i, més enda-
Va començar els seus estudis amb el mestre vant, cafeter. Fou el
Cristóbal Montserrat. Als vint anys va anar a fundador del Café
Itàlia, on va anar a classes amb Napoleone Grary Suizo i, posterior-
i Pissani. Es va traslladar a París (1908) on va ment, de la cafete-
exposar diverses vegades a la sala Artistes ria Emporium. Les
Independents de les galeries Malesherbes. seves principals afi-
A l’Exposició El Arte y la Moda va aconseguir la cions eren la músi-
segona medalla amb el retrat de la comtessa de ca –va instal·lar un
Tavernier. Va exposar retrats a Barcelona el gramòfon a l’Emporium, que era l’atractiu de la
1903, entre els quals va destacar el del profes- seva clientela– i la fotografia.
sor Pou i Ordinas, de la Universitat de Barcelona. Com a republicà federal va participar en la
vida municipal, essent regidor de l’Ajuntament
ROGER VIDAL, Tomàs de Figueres (1910-1913).
(Figueres, 3.XI.1815 – 4.XI.1883) Polític i banquer Com a fotògraf realitzà imatges de Figueres i
d’altres indrets de la comarca. Pel que fa a les de
Fill de Tomàs Roger Planells, oficial, i de Catalina Figueres va col·laborar amb un altre gran aficio-
Vidal Fedavella, ambdós de Figueres. Es va casar nat, en Verdaguer↑ enquadernador, i tots dos,
amb Magdalena Larrosa, de Torres de Segre sota el nom de Ciència & Paciència editaren una
(Lleida), domiciliats al carrer Magre, en el moment vintena de postals.
del traspàs tenia dos fills: Tomàs↑ i Mariano. A més d’aquestes imatges de la capital empor-
Va ser el fundador de la Caja de Ahorros y Monte danesa, retratà altres indrets que solia visitar:
de Piedad del Ampurdán. Era una de les principals Cadaqués –lloc on estiuejava amb la família per
fortunes del segle XIX, disposava de banca, de la prescripció mèdica per a la seva filla– Vilabertran,
qual n’era l’encarregat, amb sucursal a Barcelona, Roses, Castelló d’Empúries, Sant Pere de Rodes,
coneguda amb el nom de Roger y Vidal hermanos. Portbou i Pont de Molins, vistes que es poden
Va participar activament en política. Era con- veure reproduïdes a l’àlbum fotogràfic titulat
servador i, per nomenament directe del Govern L’Empordà editat el 1910 per la Ilustració Cata-
Civil, va esdevenir alcalde de Figueres (1869), i lana. L’editor Pons, de Portbou, en va utilitzar algu-
diputat a corts i senador (1876-1877, 1877- nes per a reproduir-les com a targetes postals.
1878, 1879-1880, i 1881-1883).
Va intervenir en la creació de l’Audiencia de lo ROIG CASAMITJANA, Sebastià
Criminal, la qual va actuar de 1882 a 1891.
(Figueres, 26.IV.1965) Escriptor
Va ser distingit amb la Gran Cruz de Isabel la
Católica. Aficionat al cinema fantàstic i a la ciència-ficció,
les seves aportacions versen fonamentalment
ROGET OLIVERAS, Narcís sobre aquests temes. Ha col·laborat amb dife-
(Figueres, 10.VIII.1873 – 18.VII.1950) rents mitjans de comunicació, d’entre els quals
Fotògraf, cafeter i polític es compten els títols: El Punt, Diari de Girona,
Vèlit (Palafrugell), El Nou Diari, els setmanaris
Fill d’Antoni Roget Guilló, blanquer, i de Carmen locals Hora Nova i Empordà.
Oliveras Corominas, ambdós naturals de Figue- És autor de: El cogombre sideral (Barcelona:
res. Es va casar amb Carme Pumarola Pont, filla 2000), Les generacions del còmic: de la família
722
ROJAS
Ulises als Manga (Barcelona: 2000). I Historietes campanyes d’excavacions arqueològiques (de
amb D.O. Empordà (Figueres: 2003) en col·labo- 1984 a 1987) i va assistir a diferents cursos rela-
ració amb Joan Manuel Soldevilla↑, catàleg de cionats amb el món de l’arqueologia.
l’exposició; Mugrons de titani (Barcelona: 2005), És arxivera municipal de Castelló d’Empúries
escrita conjuntament amb Salvador Macip; Els des de 1987 i ha organitzat l’Arxiu Municipal de
malsons dels nostres avis. El terror i el fantàstic a Sant Pere Pescador (1988-1989), motiu pel
Catalunya (1900-1936) (Barcelona: 2006), en qual s’ha decantat pel món de l’arxivística amb
col·laboració amb el cinèfil Lluís Benejam↑. l’assistència a diferents actes i jornades.
La primera novel·la infantil: El pla del doctor Des de l’arxiu municipal de Castelló ha estat
Bataverda (Barcelona: 2003), amb il·lustracions l’impulsora de la creació de la revista Villa
de Max. Altres obres són de tipus divulgatiu: Dalí el Castilionis Empuriarum (1993-1997), en la qual
triangle de l’Empordà (Figueres: 2003), Roses. va publicar diversos articles, així com de la difusió
Tots els sabors del blau (Barcelona: 2006) amb cultural de la vila amb l’organització d’exposicions.
fotografies de Jordi Puig↑; Catalunya (Barcelona: És autora de les monografia històrica: Sant
2007) o Diàlegs amb el mar (Barcelona: 2007). Pere Pescador (Girona: 2002), Pere Palau Massot.
El còmic Dr. Portlligat artefactes i putrefactes!! Un poeta anònim (1929-2006) (Castelló: 2007), i
amb l'aparició de la divina Gradiva! (Figueres: en col·laboració: Capmany (Girona: 1995) amb
2004), amb dibuixos de David Ayén. Antoni Egea↑ Vilamalla, mil anys (Vilamalla: 1999)
Algunes de les seves aportacions han estat amb Antoni Egea i Joan Serra↑, Gent de Castelló:
reconegudes: Premi literari Aurora Díaz-Plaja pel la seva vida i la seva obra (segles XVI-XX) (Castelló:
seu article “Quan el còmic es converteix en lite- 2000) amb diversos autors.
ratura”, publicat a la revista Item (2003). Va Les seves aportacions, sobre temes d’arxivís-
col·laborar a l’especial “Dalí”, dominical del Diari tica i d’història local, han aparegut també a les
de Girona (9.V.2004), monogràfic guanyador del publicacions periòdiques: Full Informatiu Muni-
Premi Tasis i Torrent de Comunicació Local cipal (Sant Pere Pescador), Revista de Girona
(2004), i l’obra Mugrons de titani (Barcelona: (Girona), Annals de l’Institut d’Estudis Emporda-
2005), va rebre el Premi de Literatura Eròtica La nesos (Figueres) i a la revista El Salner (Castelló).
Vall d’Albaida (2005). El seu darrer llibre és Joan La darrera aportació, en col·laboració, ha
Trayter Malirach, un geni del so (2009). estat: El Baix Fluvià: Sant Miquel de Fluvià,
Torroella de Fluvià i Ventalló (Girona: 2009).
ROIG SIMÓN, Marisa
(Sant Pere Pescador, 10.I.1963) ROJAS VILA, Carles
Arxivera i historiadora
(Barcelona, 1928) Escriptor i filòsof
Filla de Xavier Roig
Fullà, pagès, i de Des de la infantesa ha estat vinculat a Maçanet
Maria Lluïsa Simon de Cabrenys, vila amb la qual ha mantingut el
Costa, ambdós de contacte.
Sant Pere Pescador, Doctor en Filosofia i Lletres (Madrid). L’any
és la gran de tres 1957 es va traslladar a Estats Units per impartir
germans. Casada classes al Rolling College (Florida), i el 1960 es va
amb Josep Torna- vincular a l’ensenyament a l’Emory University
foch Boix, de Cap- (Atlanta, Estats Units), d’on es va jubilar l’any 1996.
many, el matrimoni Ha escrit assaig, novel·la, novel·la històrica i
té dues filles Àngela obres sobre artistes espanyols com Dalí↑,
i Blanca. Picasso, Goya, o escriptors com Cervantes o
Llicenciada en Història Antiga i Prehistòria per García Lorca. Ha publicat: Los borbones destrona-
la UAB (1986) i Màster en Arxivística, també dos, Despiadada memoria, Diez crisis del fran-
per la UAB (1992). Va participar en diferents quismo, Por qué perdimos la guerra.
723
ROMÀ
Ha estat mereixedor de nombrosos premis: Pre- general del pueblo, escrita el 1767 havia restat
mio Ciudad de Barcelona (1958), Premio Nacional manuscrita fins que Ernest Lluch es va ocupar de
de Literatura (1968), Premio Planeta (1973), l’edició (1970).
Premio Ateneo de Sevilla (1977), Premio Eugenio Es conserven documents del biografiat a dife-
Nadal (1979), Premio Espejo de España (1984). rents arxius de la Península com al Archivo
Professor emèrit de literatura espanyola General de Simancas, al Archivo General de Indias
d’Emory, Premio a la Lealtad Republicana (2004). (Sevilla) o al Archivo de la Real Cancillería de
Valladolid, però el seu arxiu particular es troba a
l’arxiu patrimonial de la família Fages de Figueres.
ROMÀ, Joaquim
(s. XVIII) Hisendat
ROMÁN PINAR, Carles
Fins l’any 1863 va residir a la Casa Romà (1818), (Portbou, 10.IV.1970) Dibuixant
situada al carrer de Peralada. Va ser un destacat
Fill de Mariano Román Hernández, administratiu,
personatge en la història de la mineria a Cata-
natural de Portbou, i de Joana Pinar Caixàs, de
lunya. Va explotar les mines de carbó d’Ogassa i
Barcelona.
Surroca (a partir de 1839), la gran esperança
Va crear el perso-
energètica de la indústria catalana a mitjan s. XIX.
natge Albert Roure,
un adolescent que
ROMÀ ROSSELL, Francesc adopta la personali-
(Figueres (?), 1727/29? – Mèxic, 1784) tat de Capità Ca-
Jurista i economista talunya. Posterior-
ment, ha passat sota
El seu pare va ser un apotecari barceloní traslla- l’epígraf de Drac Ca-
dat a Figueres per la seva filiació austriacista talà. Ha participat en
durant la Guerra de Successió. l’obra Lo mejor de
Estudià lleis i es doctorà en Jurisprudència Civil cada casa, ha col·la-
a la universitat d’Osca, on també exercí de profes- borat a Cavall Fort
sor. A Barcelona fou advocat dels gremis barcelo- amb La gran cacera i ha il·lustrat L’auca de
nins, Académico de la Real Conferencia de Física Caterina Albert.
Experimental y Agricultura i Abogado de Pobres a
l’Audiència de Barcelona entre 1761 i 1769. Aquest ROMAÑACH LLORENS, Demètria
darrer any va ser nomenat Alcalde de Hijosdalgo de (Roses, 24.III.1905 – 10.V.1995)
la Chancillería de Valladolid, i el 1776 fou designat Propietària i mecenes
regent de la Real Audiencia de México, passant a
ser virrei interinament durant 1779. Va ser partida- Filla de Josep Romañach Serrats, pescador i regidor
ri de l’obertura dels mercats americans per a de l’Ajuntament de Roses durant la Dictadura de
Catalunya. El 1781 demanà la jubilació que li fou Primo de Ribera, i de d’Anna Llorens Espelt, amb-
concedida l’any següent. Malgrat voler tornar a dós de Roses. Es va casar amb Joaquim Seseras
Catalunya, morí el 1784 a Mèxic. Barceló, fill de propietaris agrícoles de Roses.
Va escriure: Representación de los diputados Demètria va enviudar i, sense fills i amb moltes
de las ciudades de Zaragoza, Valencia, Barcelona propietats agrícoles i urbanes, en va fer donació
y Palma (1760); Disertación histórico-político- per a diferents usos, com ara per a la construcció
legal por los Colegios y Gremios de la ciudad de dels gegants de Roses, una ambulància per a la
Barcelona y sus privativas (Barcelona: 1766), Las Creu Roja de Castelló d’Empúries i va repartir
señales de la felicidad de España y medios de nombroses propietats entre les persones que l’ha-
hacerlas eficaces (Madrid: 1768), Proyecto para vien cuidat els darrers anys de la seva vida.
restablecer la monarquía (ms. 1769), publicat per Els gegants de Roses, batejats el 1995, porten
I. Espejo (1934). L’obra Proyecto del abogado el nom d’ella i el seu marit: Demètria i Quimet.
724
ROS
ROMERO DALMAU, Alfons pioners de l’arqueologia, va arribar a aconseguir

(Figueres, 18.IV.1952) Historiador una notable col·lecció d’objectes procedents de
les excavacions arqueològiques d’Empúries. Se
Fill d’Alfonso Rome- sap que va demanar ajut econòmic al comte
ro Fernández, pro- d’Empúries per poder prosseguir les recerques
pietari d’una arme- arqueològiques (1803 i 1805).
ria, de Figueres, i de
M. Carmen Dalmau
ROMUALD de SANTA CATERINA
Seculi, de Torroella
vegeu: GUILLEMÍ RUDÓ, Josep
de Montgrí. Va ser el
petit de dos nois.
Després del fets ROS (Garrigoles)
de maig de 1968 es Important nissaga empordanesa amb vincles amb
va sentir influït per rellevants famílies de les comarques gironines com
idees llibertàries, va els Maranges de l’Escala, els Grau de Vilafreser, els
mantenir contactes amb la CNT i l’any 1975 va Ginesta d’Ullà o els Caramany de Girona.
ingressar en el grup d’independents pel
Socialisme. S’ha implicat en política local havent ROS MARISCH, Vicenç
format part del consistori pel PSC, posteriorment (Figueres, 9.II.1859 – 23.III.1937)
va fundar i encapçalar la llista del partit Fòrum Alcalde i fabricant d’aiguardent
Cívic. Ha deixat la política i la investigació per
dedicar-se a l’armeria, situada a la Rambla de Domiciliat al carrer Nou de Figueres, elaborava
Figueres, negoci que regenta des de l’any 1983. aiguardent i va formar part de la Junta Vitivinícola
Va estudiar la llicenciatura en Història (UAB, de la Cambra de Comerç.
1977). Ha escrit sobre temes locals, fonamental- De tendència republicana, va formar part del
ment d’història contemporània, havent col·laborat consistori figuerenc en diferents ocasions,
en diverses publicacions periòdiques: 9 País havent estat nomenat alcalde l’any 1920.
(Figueres), Hora Nova-Papers Empordanesos
(Figueres), Empordà Federal (Figueres), Revista de
ROS NOUVILAS, Josep de
Girona (Girona), Fulls d’Història Local (l’Escala).
(Figueres, 23.VII.1918 – Girona, 25.IX.1979)
Ha escrit: El republicanisme federal empor-
Hisendat i polític
danès 1868-1869 (Figueres: 1980), Catolicisme i
anticlericalisme a l’Empordà del segle XIX: els Fill de Josep de Ros
fets de Garriguella de 1887 (Figueres: 1987), en Reig, dedicat al
col·laboració amb Jordi Pla↑; Figueres (Girona: comerç, natural de
1991), en col·laboració amb Joan Ruiz Arnay. Va Figueres, i de Matil-
participar en el Catàleg de l’Exposició Homenatge a de de Nouvilas Ca-
Josep Azemar (Figueres: 1990) i en les Jornades en banel, natural de
homenatge a Pella i Forgas (Castelló: 1987). Castelló d’Empú-
L’obra Republicanisme federal empordanès ries, domiciliats al
va rebre el Premi d’Història Eduard Rodeja de la carrer de Vilallonga
Societat Coral Erato. de Figueres. Va ser
l’hereu de Can Ros
ROMEU, Manuel de les Olives, veïnat
(?, fin. s. XVIII – Empúries, s. XIX) agregat al municipi de Garrigoles. Es va casar
Frare servita i arqueòleg amb Pilar Casademont Gruartmoner (1946), de
Girona, i varen tenir quatre fills: Rosa Maria, Maria
Va formar part de la comunitat de la Mare de Déu Dolors, Joaquim i M. de Núria. Estava domiciliat al
de Gràcia d’Empúries. Considerat com un dels carrer de Lasauca de Figueres.
725
ROS
Va intervenir en la política local i provincial, va al carrer Forn Baix, i de Rosa Salellas, modista,
ser alcalde de Garrigoles (28.X.1960 – 1979), i d’Espolla. Es va casar amb Manel Lagresa
diputat provincial (IV.1967 – 22.II.1974). A la Terradas, vidu amb un fill, cuiner de l’Hotel París.
Diputació de Girona va tenir diverses responsabi- Va estudiar al Col·legi de la Presentació, cone-
litats: va ser president de la secció de Bene- gut popularment amb el nom de “Les Franceses” i,
ficència i Assistència Social, vocal d’Agricultura i adolescent, va aprendre l’ofici de modista amb la
Ramaderia i d’Hisenda. seva mare, en el qual va sobresortir. Va tenir taller
Qualificat d’home optimista i bondadós, va propi al carrer de Sant Pau, lloc on va arribar a
encarregar-se personalment de les explotacions tenir més de vint aprenentes. Va treballar per a
agrícoles, les quals va modernitzar. Es va vincular particulars de Figueres i comarca, destacant l’exe-
en accions cooperatives, va ser membre de la cució de vestits de núvies i, també, per a cases de
Cambra Agrària Provincial i promotor de la Caixa renom de Barcelona.
Rural de Girona, posteriorment Caixa de Girona, Presidenta d’UNICEF
la qual va dinamitzar i en va esdevenir el presi- Alt Empordà per
dent (1970). Va ser el representant de Girona en el espai de vint anys i
Consell Assessor d’Agricultura de la Generalitat vicepresidenta de
(1978). Va manifestar-se partidari de la capitalit- l’entitat a Catalunya,
zació agrària o d’una industrialització de l’agricul- va col·laborar amb
tura, la ramaderia i els recursos forestals. altres institucions
Va ser membre fundador de la Cooperativa com Càritas, l’Asso-
Frutícola Costa Brava (Ullà), i promotor del centre ciació contra el càn-
d’aprofitament de fruita i la seva transformació cer, l’Associació de
Cofrugi (La Tallada). Va ser soci de l’IACSI i membre Donants de Sang o
de la Confraria de l’Estament Militar de Sant Jordi. Altem. Va ser impul-
L’any 1969 va ser condecorat amb la Cruz de sora de nombroses vetllades benèfiques celebra-
Caballero de la Orden de Cisneros. des al Cinema Juncària i al Teatre Municipal El Jardí
per a recaptar fons per a les diverses causes en les
ROS POCH, Jaume quals estava involucrada. L’Ajuntament de Figue-
(L’Armentera, 23.V.1909 – Mèxic, 1975) res li va atorgar la Fulla de Figuera de Plata (1994),
Aparellador i polític el Consell Comarcal li va concedir el Premi Pastor
(1999), Unicef la va homenatjar amb la Medalla de
Fill de Narcís Ros Puig, agricultor, de l’Armentera, Plata i Els Amics d’Adela Rosa han organitzat diver-
i de Rosa Poch Batlle, de Montiró. sos actes per a recordar-la (2008).
Va estudiar a Barcelona, lloc on es va posar
en contacte amb grups d’estudiants comunistes.
ROSA SALELLAS, Joaquim
Va militar al BOC, va ser detingut arran de la vaga
(Figueres, 19.II.1918 –
general de 1931, i empresonat al vaixell Dédalo.
Llagostera, el Gironès, 5.VII.2008)
Més endavant, va formar part del POUM, durant
Botiguer, filatèlic i col·leccionista
la Guerra Civil espanyola va ser empresonat i va
ingressar a la presó Model de Barcelona, el 1939 Fill de Joaquim Rosa Roca, natural de Garriguella,
va ser traslladat a la presó de Manresa. sabater artesà amb botiga al carrer de Girona, tras-
El 1939 es va exiliar a França i el 1940 va anar lladat posteriorment al carrer Forn Baix, i de Rosa
a Mèxic. Allà va fundar diverses empreses dedi- Salellas Carreras, modista, d’Espolla. Casat amb
cades a la construcció. Joana Testart Calvet, de Figueres, el matrimoni va
tenir tres fills: Anna, Joaquim i Maria Teresa.
ROSA SALELLAS, Adela A la botiga, situada als quatre cantons, hi varen
(Figueres, 9.II.1911 – 11.VI.2004) Modista tenir lloc tertúlies de gent reconeguda, com
Fages↑, Juncà↑, Dalí↑. Allà hi varen néixer algunes
Filla de Joaquim Rosa Roca, sabater artesà amb iniciatives culturals com els Jocs Florals de l’Alt
botiga al carrer de Girona, traslladat posteriorment Empordà.
726
ROURA
Va estudiar al col·legi ROURA BARBOSA, Sebastià

del mestre Pey↑, i va (Figueres, 30.XII.1923 – 17.VI.2006) Empresari
treballar en el co-
merç familiar. Fill de Gabriel Roura Papell, membre fundador de
Es va vincular a l’empresa Ceres Roura (1914), natural d’Olot, i
diferents activitats de Joaquima Barbosa Casadevall, de Figueres.
de la ciutat. Va ser Va ser el gran de sis germans: Sebastià, Lluís,
soci de l’Institut d’Es- Roser, i Mercè, i dues nenes traspassades infants
tudis Empordane- de malaltia durant la guerra.
sos. Membre de l’A- Va ser el continuador del negoci familiar i
grupació de Cultura l’empresa va viure una etapa d’expansió.
del Casino Menes- Des del punt de vista polític va participar en la
tral Figuerenc i, més endavant, vicepresident de política municipal figuerenca essent regidor
l’entitat, membre fundador de l’Agrupació Fila- (1964-1971). Va ser vicepresident de la Unió
tèlica i Numismàtica, i de la comissió fundadora i Esportiva Figueres. Va formar part de diverses
organitzadora de la Fira del Dibuix i la Pintura. Va associacions figuerenques, i va ser membre de
esdevenir un gran col·leccionista filatèlic i expert l’Institut d’Estudis Empordanesos.
en la matèria.
L’afició pel dibuix i l’interès per conèixer de
prop els artistes que sovintejaven la Fonda Roca, ROURA GÜIBAS, Gabriel
el portà a establir contacte amb Carles Fages de (Figueres, 14.VIII.1932 – Girona, 26.II.2008)
Climent i tots els que s’hi atansaven, fins al punt Canonge, arxiver i medievalista
de convertir-se en un dels organitzadors de l’ho-
menatge a Josep Martí↑ Roca, (7 de desembre Va estudiar al Seminari de Girona (1943-1955),
de 1966), organitzat pels poetes i artistes per va ser ordenat prevere el 10 de juliol de 1955 i va
haver estat el seu protector. exercir el ministeri primer com a vicari a Llagostera
Col·laborava habitualment al setmanari Canigó, (1955-1958), vicari de la parròquia de la catedral
a la secció anomenada “Rincón del humor”, a (1958-1960), ecònom de Beuda i encarregat de
Ampurdán a partir de 1947, en la secció d’història Lligordà i Sous (1960-1965) i vicari i regent de
de la filatèlia, on signava: J. Rosalellas; a Seny i Sarrià de Ter (1965-1977), ecònom de Riudellots
Rauxa, la revista del Casal d’Avis i al Butlletí de de la Creu i de la Mota (1972-1982).
l’Aplec de la Sardana, de Figueres. Llicenciat en Histò-
Havia col·laborat també amb la revista ria Medieval (UAB,
Valencia Filatélica i Correo Filatélico, de Madrid, i 1976). Va realitzar
va ser membre fundador de la Federació Catalana estades de forma-
de Societats Filatèliques (constituïda el 1971), ció i estudi a la sec-
membre de la junta de les Sociedades Filatélicas ció de manuscrits
de España. de la Bibliothèque
Una vegada jubilat va formar part de la junta Nationale de Paris, i
del Consell de la Gent Gran de Catalunya. d’investigació pale-
La Secció Filatèlica de Figueres li va retre ogràfica i codicolò-
homenatge en el dinar de germanor celebrat en gica a l’Archivo Na-
el marc de les Fires i Festes de la Santa Creu cional, de Madrid.
(5 de maig 2002). Ha ensenyat paleografia i diplomàtica al Col·legi
Va deixar inèdit “Vivències d’un home de pau Universitari de Girona, i seminaris de paleografia
en temps de guerra (1936-1943)”, i el recull moderna a l’Institut Municipal de Barcelona pel
poètic “Florilegi de Poesia catalana i Prosa entra- Departament d’Història Moderna de la UAB.
muntanada”. Ha estat auxiliar de l’Arxiu Diocesà de Girona
Va guanyar diversos premis literaris de poesia. (1975), canonge arxiver de la catedral de Girona
727
ROURA
(des de 1980), i l’any següent canonge arxiver del el Segon premi o el de dibuix lliure, a Banyoles,
Capítol de la Catedral (1981), vocal diocesà en el organitzat per Xocolates Ametller on guanya el
Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció primer premi (1960).
d’Art Sagrat a Catalunya (1980-1998), secretari Després de rebre
de la comissió diocesana d’Art Sagrat i president classes d’Història
del Capítol catedralici de Girona (1990-2006) de l’Art de mossèn
càrrec des del qual va impulsar un seguit de res- Joan Prat i d’obtenir
tauracions de la mateixa catedral, així com del el segon premi de
mobiliari litúrgic i va obrir la catedral a celebra- pintura al Certamen
cions ciutadanes. Juvenil de Girona
Va ser consiliari de la Reial Confraria de Sant (1962), el 1963
Jordi (des de 1992), consiliari de la Confaria de s’inscriu a Barce-
Jesus Crucificat de Girona “Els Manaies” (des de lona als cursos de
1996) i cavaller del Sant Sepulcre de Jerusalem. l’Escola d’Art Llotja
Va participar en diferents congressos, en els als quals assisteix
quals hi presentà ponències, Congreso de Historia durant dos anys rebent el mestratge de Ballester,
de la Corona de Aragón (Zaragoza, 1976), Cent Soulere i Revelló de Toro. En aquest període,
Anys d’Història de l’Empordà: Homenatge a Pella i becat, aconsegueix ser el número u dels seus
Forgas (Castelló d’Empúries, 1984), Congrés cursos i obtenir el Premi de primera categoria de
International des Archives (París, 1988), II Congrés final de curs, alhora que aconsegueix el Primer
d’Història de Girona (2003). Premi de Pintura en el Certamen Juvenil d’Art de
Va ser membre de la Societat Catalana Girona. És seleccionat per representar Girona en
d’Estudis Lingüístics, filial de l’IEC. Els seus arti- el Certamen Nacional de Arte Juvenil de Oviedo i
cles han estat publicats a Revista de Girona, obté el Primer Premi de Pintura de Mieres.
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Memoria Durant els anys següents, segueix participant
ecclesiae o Arxiu de Textos Catalans Antics. en concursos i guanyant premis com el Segon
Ha publicat Una nova versió de l’Epístola Premi de Dibuix a la Biennal Internacional de
Farcida de Sant Esteve (Girona: 1978), Girona l’Esport a Barcelona, el Primer Premi del Concurs
carolíngia (Girona: 1988). Ha escrit “Cornellà de de pintura ràpida d’Hostafrancs, en el qual
Terri. Estudis i pregons” (1978) i “Girona i els seus empra per primera vegada la tècnica matèrica,
barris”. Ha col·laborat a la Geografia Comarcal de de la pols de marbre, i el Premi de l’Ajuntament
Catalunya. Ha preparat els comentaris de l’edició de Barcelona en el Certamen Nacional de Pin-
facsímil Beato de Liébana de Girona (Barcelona: tura de Valdepeñas. El 1973, durant una estada
2003), en col·laboració amb Carlos Miranda. a Cadaqués, descobreix el paisatge empor-
danès. El 1974 fa la seva primera exposició indi-
ROURA JUANOLA, Lluís vidual a Madrid i el 1975 a Barcelona. En aquest
(Sant Miquel de Campmajor, el Pla de l’Estany, mateix any obté la Medalla de Oro en el
5.XII.1943) Pintor Certamen Nacional de Pintura de Medina del
Campo. Fins al 1978, que s’instal·larà a Vilaber-
Fill de Lluís Roura Masó, pagès, de Mieres, i de tran, continua participant en certàmens pictòrics
Teresa Juanola Cassú, nascuda a Espinau i guanyant premis al mateix temps que fa exposi-
(Beuda), és el vuitè de nou germans. Casat amb cions individuals a Madrid, Oviedo, Castelló de la
Paquita Hermoso, el matrimoni ha tingut dos fills, Plana i arreu de Catalunya.
Jordi i Lluís. Des de 1990 està establert a l’Escala. El 1979 pinta Les quatre estacions en gran for-
Va rebre les primeres lliçons de dibuix als mat i, a Figueres, comparteix cartell amb Baig↑,
quinze anys de la mà de Joan de Palau a l’Escola Lluís Vayreda↑, Martínez↑ Lozano, Padern↑ i
Municipal d’Arts i Oficis de Banyoles, i aviat par- Bech↑ de Careda, a la Galeria Fajol. L’any 1981
ticipa en concursos com el provincial de dibuix a Joventuts Musicals de Figueres, en el marc dels
la Sala Municipal de la Rambla de Girona on obté Festivals Internacionals de Música de Vilabertran,
728
ROURA
li organitza una important exposició. El Museu de Jerusalem), resten exposades a l’església parro-
l’Empordà, per les Fires de la Santa Creu de 1989, quial de Santa Maria de Banyoles.
organitzà una exposició retrospectiva (1968- El 2001, amb l’audiovisual Vivaldi a l’Empordà,
1979), acompanyada del corresponent catàleg. presenta l’obra del pintor a través de les quatre
L’any 1981 va rebre la Medalla d’Honor del estacions de l’any, acompanyat de l’Orquestra de
Premi Pintura Comtessa de Barcelona, que rep a Cambra de l’Empordà.
Madrid de mans de sa Majestat la Reina Sofia. Ha estat el promotor, i de vegades editor, de
Els anys 1982-1984 participa a les Fires d’Art llibres en els quals es produeix una íntima
Contemporani a Basilea i Arco a Madrid. La prime- col·laboració entre textos de diversos escriptors i
ra exposició de gran format a l’estranger va ser a la la reproducció d’obres seves pintades per a l’o-
Galeria Acquavella de Caracas (1985) on repeteix casió com Els pobles de l’Empordà (1978; 1984;
els anys 1986, 1987 i 1990. Segueixen altres 1996 4a ed.) amb text de Montserrat Vayreda↑,
exposicions a l’estranger: a la Galeria Motte (Gine- Empuriesolímpia (1992) amb textos de Josep
bra, Suïssa, 1986), a Andorra, i l’any 2004 és con- Valls↑ i Dimitri Papastamos, De la Cerdanya a
vidat a la inauguració del Museu d’Art Estranger a l’Empordà (1999) seguint l’itinerari de Francisco
Sofia (Bulgària) on hi té obra exposada. de Zamora amb escrits de Josep Valls; Terra
És membre fundador del Grup 69, creat l’any Santa any 2000. Egipte, Palestina, Jordània,
1984, juntament amb Ansón↑, Lleixà↑, Ministral↑ Israel (2000, traduït al castellà), amb textos de
i Pujolboira↑, participa amb ells en un mural dedi- Josep Valls; L’Escala imatges de tres segles
cat a Salvador Dalí titulat 5 Visions dins un espai (2002) amb textos de Lurdes Boix↑, Els Aigua-
empordanès (1984). Aquest mateix any exposen a molls de l’Empordà (2003) amb textos de Jordi
Banyoles i s’escriu la monografia Un tríptic gens Sargatal↑; Andorra al cor dels Pirineus (2005,
críptic (Figueres: 1985) dedicada al Grup. L’any traduït al francès) amb textos d’Antoni Morell;
següent, per les Fires de Santa Creu a la Rambla de L’Alt Empordà, passat i present dels seus pobles
Figueres, organitzen un Striptease pictòric, i a l’es- (2006) amb textos de Montserrat Vayreda. La
tiu de 1986, amb motiu de les Olimpíades de darrera publicació ha estat l’obra La paleta del
Barcelona, el grup treballa en el macromuntatge pintor (2008), fruit de les col·laboracions
escultòric efímer Per una Flama 92, a la platja radiofòniques iniciades l’any 2006 a Catalunya
d’Empúries a l’Escala, reivindicant que la flama arri- Ràdio, en el programa El Suplement.
bés a Empúries, escultures que posteriorment foren És autor de les escultures Miratge empordanès
instal·lades a les rotondes figuerenques. Anys a (Figueres, 2001), Columna emporitana (l’Escala,
venir, a la Rambla va tenir lloc el muntatge dels 2003), Pla de l’Estany (Mata-Porqueres, 2005),
Cubs Dalinians (2004), juntament amb la resta de Les quatre estacions a la Selva (Massanes, la
membres del Grup ha participat en les il·lustracions Selva, 2007) realitzades en mosaic en col·labora-
del conte Sant Jordi vist per Montserrat Vayreda ció amb Armand Olivé Milian.
(2005). El Grup 69 va rebre el Premi Sirena del Ha executat algunes obres de caire religiós
Consell Comarcal de l’Alt Empordà (2006), desti- per a les esglésies de Sant Martí d’Empúries i
nat a la persona o entitat que es destaca en el Sant Pere de l’Escala. El cardenal arquebisbe de
foment de la projecció de la comarca. Barcelona, Lluís Martínez Sistachs, li imposa la
La seva obra és paisatgística de temes fona- Creu Patriarcal de Jerusalem a la catedral de
mentalment empordanesos encara que, fruit d’un Barcelona (2007).
esperit viatger, altres espais també han estat
objecte de les seves teles. Així l’any 1988 viatja a ROURA SABÀ, Pere
Olímpia (Grècia) i l’any 1997 viatja al Sinaí (Maçanet de Cabrenys, 17.IV.1954)
(Egipte) i Israel per treballar en els quadres que Historiador
il·lustraran un futur llibre sobre Terra Santa, tor-
nant-hi el 1999. D’aquests viatges a Terra Santa Fill de Miquel Roura Vergés, d’Argelaguer, admi-
les sis teles més importants (El Sinaí, Betlem, nistrador de finques, i de Carme Sabà Pagès, de
Natzaret, El Riu Jordà, El llac de Tiberíades i Maçanet de Cabrenys. Va estudiar el batxillerat a
729
ROURET
l’institut de Figue- ROURET CALLOL, Martí

res, el mestratge (L’Escala, 30.III.1902 – Mèxic, 1968) Mestre i polític
d’Albert Compte↑
va ser decisiu i el va Fill de Josep Rouret
esperonar a la in- Ros, de Barcelona, i
vestigació. Des de d’Emília Callol Tu-
l’any 1977 viu a tau, de l’Escala. Va
Girona i treballa en estudiar a l’escola
una entitat bancària privada Ave Maria,
a la capital de la pro- fundada per Josep
víncia, però manté Ximinis↑ i va pros-
un contacte molt viu seguir els estudis al
amb el seu poble natal. col·legi-seminari del
De jove ajudava el cronista oficial de Maçanet, Collell, gràcies a una
Rafel Sot↑, en els seus treballs d’investigació, va beca aconseguida
publicar articles a la revista local Frausa i a El Tap pel vicari Pere Torrent. A l’institut de Girona obté el
de Suro d’Agullana. batxillerat i a l’Escola Normal de Barcelona el de
Des de 1996, ha col·laborat en els programes mestre de primer ensenyament (1923).
de la Festa Major de Maçanet, lloc on ha tractat Va exercir a Lloret de Mar, lloc on s’implicà en
diversos temes sobre la vila d’una manera exhaus- la vida del poble, posteriorment va anar a Móra
tiva (els pous de neu, els masos, les fonts, els d’Ebre (1926-1932) com a mestre del col·legi
molins, les capelles, els senyors, els carrers, els privat Centre Instructiu Democràtic conegut
arbres etc.). també com “La Democràcia”; a Móra va fundar
Ha escrit les monografies: Maçanet de Ca- un grup sardanista i el 1930 les revistes La
brenys (Girona: 1997), Maçanet de Cabrenys. Riuada (1927-1931), L’Ideal de l’Ebre (1931) i
Història i natura (Girona: 1999) i La Maçane- va participar en la revista El Galatxo.
tenca. 138 anys de mutualisme (Figueres: 2003). Va estar vinculat a diverses activitats del muni-
cipi natal com el teatre, formava part de l’elenc
teatral escalenc, i va ser membre fundador de la
ROURET CALLOL, Anna revista Costa Brava i l’Avi Munné. I va ser col·la-
(L’Escala, 11.VII.1907 – borador de publicacions com L’Autonomista
Guadalajara, Mèxic, 6.II.1979) Funcionària (Girona), l’Empordà Federal (Figueres), Última
Hora, i a Fornal i Mall ambdues defensores d’ERC.
Filla de Josep Rouret Ros, de Barcelona, i d’Emília Quant al vessant polític, a Móra d’Ebre va
Callol Tutau, de l’Escala, va ser la petita del col·laborar en la creació de la Federació Radical
matrimoni. Socialista de la Ribera i Terra Alta. S’adherí a
Formada en ambient catalanista, va ser fun- Esquerra Republicana de Catalunya (1931) i va
cionària de la Generalitat republicana. Després ser un dels redactors de l’Estatut de Núria
de la guerra civil va haver d’exiliar-se a Mèxic, on (1931). A partir de 1932 deixà de banda el ves-
va marxar amb el fill Guifré per a reunir-se amb el sant pedagògic i es dedicà exclusivament a la
seu marit, l’escriptor barceloní, Josep Maria política, va ser elegit diputat al Parlament de
Murià. Aquest va esdevenir director de la revista Catalunya, conseller de Sanitat de la Generalitat
dels catalans exiliats a Guadalajara, el Butlletí de Catalunya (juliol 1936 – setembre 1936),
d’informació dels Països Catalans. sotssecretari de la presidència de la Generalitat
A Guadalajara, va coincidir amb el seu germà (1936), comissari d’ordre públic (1936), i secre-
Martí↑. Va treballar en el Centre Català de Mèxic tari de Lluís Companys. En finalitzar la guerra civil
i a la papereria Barcino. es va exiliar a França i el 1942 es va traslladar a
Un dels seus fills, Josep Maria, va esdevenir Mèxic. Des de l’exili va intentar retornar, però no
director del Colegio Jalisco, la màxima institució ho va aconseguir fins l’any 1965, moment en el
en investigació de Mèxic. qual va realitzar una curta estada al poble natal.
730
RUBAU
A l’exili va tenir diferents feines: de comptable Va compaginar els estudis amb la tasca
en una fàbrica, d’agent d’assegurances, de d’il·lustradora per l’editorial Bruguera, muntat-
dependent, d’empleat a la llibreria Barcino (Gua- ges dels acudits DDT, i de Pulgarcito. Ha il·lustrat
dalajara), propietat del seu cunyat Josep M. Murià els llibres de bibliòfil Els pobles de l’Alt Empordà
o de cap del Departamento de Control y Contra- (Figueres: 1978) de Montserrat Vayreda↑, Cada-
tación del Canal 8 de la Televisión Independiente qués i l’art (Figueres: 1978-1980) de diversos
Mexicana. autors, Poema de Sant Pere de Rodes (Figueres:
Va prosseguir amb l’activitat política, va signar 1991) d’Albert Serrano↑, en col·laboració amb
un manifest contra la restauració de la monarquia Joaquim Bech↑ de Careda.
espanyola, i va ser un dels membres de la Junta Va coordinar i dibuixar l’edició de l’obra Punto
Española de Liberación (JEL) fundada l’any 1943, de Cruz (Barcelona: 2004), edició en català,
amb la intenció de restaurar la República a castellà i francès.
Espanya. Va assistir a Viena al Congrés de la Pau
(1952), va mantenir contacte amb diversos exi- ROVIRA SALA, Francesc d’Assís
liats catalans a Mèxic, i es va cartejar amb Josep (Sant Miquel de Campmajor, el Pla de l’Estany,
Tarradellas. 3.III.1764 – València?, s. XIX) Eclesiàstic i guerriller
ROVIRA, Llorenç Va realitzar els estu-

(Figueres, s. XVIII-XIX) Mestre d’obres dis sacerdotals a
Cervera (Lleida), i
Va ser l’encarregat de reparar l’església parro- es va doctorar en
quial de Roses (1815). Va treballar en altres tem- Teologia. Durant la
ples de la província. Revolució Francesa
(1796), va ser ofi-
cial de miquelets i
ROVIRA MARTÍNEZ de TOCA, M. del Carme
en acabar la cam-
(Solsona, el Solsonès, 29.V.1945) Il·lustradora
panya va ser benefi-
Filla d’Anton Rovira ciat del monestir de
Alimbau, enginyer, i Banyoles. Durant la
de M. Rosa Martínez Guerra del Francès o de la Independència
de Toca Vives, amb- (1808), va batre les tropes franceses en diverses
dós naturals de ocasions. L’11 d’abril de 1811 va dirigir una
Tarragona. La bio- actuació per poder recuperar el castell de mans
grafiada va néixer dels francesos, que ha passat a la història amb el
circumstancialment nom de La Rovirada.
a Solsona, va pas- Acabada la Guerra de la Indepència es va reti-
sar la infantesa a rar a València, on va morir.
Pont de Suert, i en En el castell de Sant Ferran de Figueres se cele-
morir el pare s’ins- bra La Rovirada, per commemorar la presa del
tal·len a Vilafranca del Penedès. Va estudiar castell per sorpresa per part del bàndol espanyol.
Publicitat a l’Escola Massana de Barcelona
(1965). En casar-se amb Carles Vallès↑ Rovira RUBAU SOLÀ, Jordi
(1966), va traslladar-se a viure a Figueres. (Palamós, el Baix Empordà, 14.V.1969)
Ha col·laborat amb l’editorial DMC per fer una Cantant, compositor i autoeditor
trentena de minillibrets monogràfics de dibuixos
de punt de creu per a fabricants de fils i robes Fill de Josep Rubau Solés, empresari, de Gualta,
d’aquesta tècnica. Actualment està especialitza- i de M. Carme Solà Bonet, de Sant Climent de
da en disseny de punt de creu per la publicació Peralta. És el tercer de quatre germans: Beatriu,
Labores del Hogar. Estel, Jordi i Josep↑. A l’edat de tres anys es
731
RUBAU
trasllada amb la família a residir a Figueres, des Peralta, és el petit de quatre germans: Beatriu,
de l’any 1999 viu a Roses. Estel, Jordi↑ i Josep. Des del 2001 resideix a
Llicenciat en Psico- Roses.
logia per la UAB Va estudiar a l’Ins-
(1997), és Màster en titut Politècnic Sale-
gestió d’empreses sià de Barcelona
en la indústria de la (1993), va fer pràc-
música per la UPF- tiques de Disseny
IDEC (2007-2008). Industrial a Barce-
Es va iniciar a la lona Invenio Estudio
música al Casino de Diseño (1992-
Menestral amb Joa- 1994), i es va gra-
quima Lorca (1975), duar en disseny
va seguir a l’Escola industrial a l’Escola
d’Arts i Oficis amb Josep M. Surrell, i a l’Escola de Superior de Disseny
Música Pep Ventura amb Pere Puig. Posteriorment, Elisava (Barcelona, 1995). Va fer un màster en
ha ampliat la formació amb Lluís Escuadra↑ (mes- automoció, en Disseny de Transports B.A. al Royal
tre de jazz i improvisació), i el productor francès College of Arts, de Londres (1995-1997). Allà va
David Dickmans. En relació amb el cant es va ini- crear la moto Miura, el primer prototipus d’èxit.
ciar amb Carmen Rodríguez, Alex Van Deegh (mes- Des de 1996 estableix contactes amb
tre de cantants musicals internacionals), i des de Alemanya, dels anys 1997 a 2001 treballa al
1999 exerceix amb la soprano del grup Cantus i de Centre de Disseny Avançat a Braunschweig, i a la
l’orquestra de Cambra de l’Empordà, Clara Valero. Volkswagen A.G. Advanced design-Konzepstudio,
És una de les figures més conegudes del pop on és coautor de la versió esportiva del Nou
empordanès. Elabora la música mitjançant els Beetle, model tot terreny batejat amb el nom de
nous avenços de la informàtica, tecnologia digi- Dune (Volkswagen). Col·labora en dissenys d’in-
tal sense deixar de banda el piano com a instru- terior i és responsable del disseny exterior de la
ment per a la composició en el seu home-studio carrosseria i dels seus complements. Va presen-
situat a Roses. tar el model a diferents fires automobilístiques:
Després d’embarcar-se en projectes musicals Detroit, París i Ginebra.
com a cantant (Digit Arts, La Familia Murphy, Amb la idea de crear un prototipus exclusiu,
Capitan Garfio o Curro i la Guiri) i com a empre- mitjançant l’alta tecnologia, l’any 2003 es crea
sari musical (membre fundador dels estudis l’empresa A.D. TRAMONTANA S.L. i, poc després
Music Lan), l’any 2005 crea el seu propi segell d’haver-se posat en contacte amb l’enginyer
discogràfic Indiket Music, des d’on ha publicat el industrial Albert Foncillas, l’any 2005 es va pre-
primer treball en solitari, Corazón loco. sentar el concepte del cotxe, en forma de
Ha gravat els discos: El Gran Masturbador maqueta, al Saló d’automòbils de Ginebra, així
(1989), en homenatge a Salvador Dalí↑, El sentit com, a la fira Top Marques Mònaco. L’any 2006,
de la raó (1994), Dalí Plus Ultra (2005), Corazón a la Fira de Ginebra, es presenta el prototip amb
loco (2007), a part d’haver editat temes en reco- xassis d’alumini. L’any 2007 es va presentar el
pilatoris de cançons d’estiu (Ibiza mix, Caribe mix). nou model de carboni en el Saló de Ginebra,
És fundador d’Empordà music, l’associació- essent un dels referents tecnològics de l’automo-
plataforma de músics de l’Empordà. ció mundial. Durant aquest any es va treballar
per les validacions i homologacions, i a finals del
RUBAU SOLÀ, Josep mateix any es va iniciar la producció al Technical
(Girona, 5.IV.1971) Dissenyador d’automòbils Manufacturing Center (T.M.C), situat als afores
de la petita població de Palau de Santa Eulàlia
Fill de Josep Rubau Solés, empresari, de Gualta, (Garrigàs), on es du a terme la producció del
i de M. Carme Solà Bonet de Sant Climent de vehicle d’una forma completament artesanal.
732
RUBERT
El biografiat ha rebut diverses distincions com: de la primera República. Novament va ser candi-
Finalista de la Citröen Competition pel projecte de dat a Corts per Sant Feliu de Llobregat a la dècada
Camió Cisterna de la Volvo Truck (R.C.A.) (França, dels 90 i la primera del segle XX. L’any 1903 va
1996), la Moto Miura va ser la guanyadora del participar en la constitució d’Unión Republicana.
Best use of computer work in a project (Londres, L’any 1881 es va establir a París on hi resideix
1997), Guanyador de l’External Examiners Prize diversos anys actua de procurador i assoleix nota-
(R.C.A.) (Londres, 1997), Finalista del Premi bles èxits. Allà estableix coneixença amb el fotò-
ESADE Business School BDO a la creació d’empre- graf reusenc, J. M. Cañellas (1856-París, 1902), al
ses (2004). A escala empresarial, A.D. TRAMON- qual encomanarà, pocs anys més tard, el repor-
TANA S.L., l’any 2007 va rebre el premi Gironins de tatge fotogràfic més antic de l’Alt Empordà, donat
l’Any i Millor Iniciativa Empresarial (AIJEC) i el 2008 a conèixer per primera vegada l’any 1994 per Inés
Menció Honorífica de la Sociedad Española Padrosa↑, i que ha passat a la història com
Técnicos de la Automoción (STA). l’“Àlbum Rubaudonadeu”.
En 1888 funda el periòdic La Concentración
amb el republicà Joan Arderius↑, amb la voluntat
RUBAUDONADEU CORCELLÉS, Josep
d’aconseguir la unió entre els republicans.
(Figueres, 6.VII.1841 – Madrid, 1916)
A partir de 1894 s’estableix a Madrid. Tot i això,
Polític, assegurador i mecenes
segueix mantenint els vincles amb la ciutat natal,
Fill d’Ignasi Rubau Albardero, de Figueres, i de on va exercir una intensa labor de mecenatge a
Narcisa Donadeu Corcellas [sic] de la Jonquera, Figueres i comarca, i va destacar el donatiu d’olis i
amb data 18.11.1892 va canviar la seva inscrip- una important col·lecció de gravats a l’institut de
ció al registre civil passant a unificar els seus dos Figueres.
cognoms. És autor de: Las pólizas de seguros de incen-
Professionalment dios explicada... (Madrid: 1869), Los incendios,
es va dedicar a les guía práctica del fabricante para el empleo de
assegurances, arri- los medios preventivos de los incendios, etc. (Bar-
bant a ser inspector celona: 1875), Los incendios criminales (Barce-
general de la Com- lona: 1877 2a ed.), Los tribunales y las primas de
panyia La Catalana. seguros.
L’any 1858 es va
instal·lar a Barce- RUBERT de VENTÒS, Xavier
lona, va ingressar a (Barcelona, 1939) Filòsof i polític
la societat El Pacto
Fraternal i després Professor d’estètica
fou membre de la a la Universitat de
Juventud Republicana. Va començar a escriure Barcelona, catedrà-
en el periòdic La Prensa Clandestina, per fundar, tic de la Politècnica,
el 1863, el periòdic El Debate. va participar en la
El gener de 1866, com a partidari del cop fundació del Col·legi
d’estat organitzat pel general Prim, va estar a de Filosofia (1976).
punt de ser empresonat. Fou detingut el mes de Està vinculat a Sant
juny i condemnat a la deportació. No obstant Martí d’Empúries,
això, el novembre del mateix any fou amnistiat. lloc on disposa de
Més tard va participar activament en la revolució segona residència.
de 1868, la Gloriosa. El 1869 es decantà per l’a- Ha estat habi-
narquisme bakuninista i, després d’haver estat tual col·laborador i tertulià de programes televi-
diputat provincial (1871-1872), el 1872 fou esco- sius i radiofònics. Des del punt de vista polític, va
llit diputat a Corts per Sant Feliu de Llobregat i tre- ser diputat al Congrés (1982-1986) pel PSOE,
ballà a les ordres d’Estanislau Figueres, president l’any 1987 va ser parlamentari europeu.
733
RUBIÉS
Autor prolífic, ha escrit en català i en castellà, després que la fil·loxera arruïnés l’agricultura. Es
i les seves obres han estat traduïdes a diverses traslladaren al balneari de Caldes de Malavella
llengües. Va destacar en haver publicat els on el pare va exercir la medicina, i posteriorment
assaigs: El arte ensimismado (Barcelona: 1963; visqueren a Cassà de la Selva i Badalona.
id.: 1978; id.: 1993; id.: 1997) i Teoría de la sen- Va rebre gran influència de Josep Vilaret Vila
sibilidad (1968, traduïda al castellà 1969), obra (1839-1901), mestre amb qui va coincidir al
molt ben acollida per molts intel·lectuals. Ha Port de la Selva i a Caldes. Va obtenir el títol de
publicat textos molt diversos en els quals queda Mestra Superior (1900).
reflectida la seva disconformitat amb la tradició Va exercir a Cassà de la Selva (1901-1903), a
filosòfica ortodoxa. Entre les seves publicacions Barcelona (1907-1909), després d’opositar la
es troba l’assaig, dietaris personals o l’anàlisi destinen a Vila-seca (Tarragonès), després d’o-
històrica: Moral y nueva cultura (1971; 1986), positar de nou assoleix la plaça de parvulista de
Utopías de la sensualidad y métodos del sentido l’escola Annexa a la Normal de Lleida (1911-
(1973), La estética y sus herejías (1974), 1913), Girona (1913-1916), i a diferents escoles
Ensayos sobre el desorden (1975), Ofici de de Barcelona, on s’encarregà de la direcció del
Setmana Santa (1978, traduïda al castellà col·legi Ramon Llull.
1979); De la Modernidad. Ensayos de filosofía Després de la guerra civil va ser sancionada
crítica (1980), Conocimiento, memoria, inven- amb el trasllat a Guadalajara. Després de revisar
ción (1982), Cultura i Política (1983), Filosofía l’expedient va tornar a Barcelona.
y/o Política (1984), Las metopías: metodologías Va introduir a Catalunya el mètode d’ensenya-
y métodos de nuestro tiempo (1984), Ensayos ment Decroly (1926) i es va destacar com a
sobre el desorden (1986), Europa y otros ensa- representant de la renovació pedagògica. La
yos (1987), Per què filosofía (1987, traduïda al seva inquietud va fer que visités escoles de dife-
castellà 1990); Pensadors catalans (1987); El rents llocs d’Espanya i de l’estranger.
laberinto de la hispanidad (premio Espejo de Va participar en diversos congressos a
España, 1987); El cortesà i el seu fantasma Brussel·les, Copenhaguen o Niça.
(1991, traduïda al castellà 1991); De Filosofia Va adaptar contes per als infants com: Les
(1992) amb Mercè Rius; Manías, amores y otros germanetes i l’ós (1901), Els porquets enjogas-
oficios (1993), Nacionalismos. El laberinto de la sats (1901), El llibre de les bèsties contat als
identidad (1994), Ética sin atributos (Barcelona: infants de Ramon Llull (Barcelona: 1934), amb
1996; id.: 2002), Crítica de la modernidad il·lustracions de Josep M. Comas o Ploma daura-
(1998), Catalunya: de la identitat a la inde- da: primer pas en la lectura corrent (Barcelona:
pendència (1999), Dios, entre otros inconvenien- 1934), i Ric, rac, roc: primer pas en la lectura
tes (2000), Filosofia d’estar per casa (2004), corrent (Barcelona: 1934), ambdós amb il·lus-
Teoria de la sensibilitat nacionalista (2006). tracions de Ribalta.
Ha estat guardonat amb diversos premis: l’o- Va escriure Aplicación del método Decroly a
bra El arte ensimismado va rebre el Premi Ciutat la enseñanza primaria (Madrid: 1929; Buenos
de Barcelona (1963), la Teoria de la sensibilitat el Aires: 1958), Experiencias didácticas (Madrid:
Premi Lletra d’Or (1968), La estética y sus herejí- 1934), Lectura-escritura global: cuatro años de
as el Premio Anagrama de Ensayo (1973), El cor- experiencias (Barcelona: 1938; id.: 1978 traduït
tesà i el seu fantasma el Premi Josep Pla (1991). al català); Comarca de l’Empordà (Barcelona:
1960) amb pròleg d’A. Duran i Sanpere. Va que-
RUBIÉS MONJONELL, Anna dar inèdit La comarca de la Selva.
(El Port de la Selva, 31.V.1881 – L’obra Comarca de l’Empordà (Barcelona:
Barcelona, 24.III.1963) Mestra i escriptora 1960) va ser finalista del Premi Maspons i
Camarasa l’any 1959.
Filla de Pere Rubiés Nadal, del Port de la Selva, L’any 1981 l’Ateneu Barcelonès li va dedicar
metge, i de Trinitat Monjonell Vergés, de Figueres. una sessió d’homenatge, amb motiu del cente-
El seu pare es va veure obligat a marxar del poble nari del seu naixement.
734
RUIZ
RUBIO “RODENSIS”, Antoni Pablo i Archivos de la Sociedad Oftalmológica

(La Roda, Albacete, s. XVII) Filòsof Hispano-Americana. Alguns dels títols publicats
són: “Tromboflebitis del seno cavernoso” (1928),
Atribuït per Pella i Forgas a Roses, des de llavors “Tracoma” (1933), “Cuerpos extraños intraocula-
es reincideix en l’error quan, en realitat, va néixer res” (1954), “Cirugía del cristalino” (1957), “Lo
a la població de La Roda, província d’Albacete. que debe hacerse o no hacerse en los operados
afectos de cataratas” (1968). En un altre àmbit,
va publicar un article molt interessant sobre l’e-
RUBIÓ SANS, Joan lectroimant, el qual produïa molts accidents
(Biure, 26.VI.1895 – Barcelona, 17.VI.1969) laborals.
Metge Temas oftalmológicos, ciclo de conferencias
pronunciadas en el X Curso de formación oftal-
Fill de Salvador mológica celebrado en el Hopital de la Sta. Cruz
Rubió Borràs, mes- y S. Pablo de Barcelona (Barcelona: 1968).
tre, natural de Flaçà,
i de Maria Sans
RUIZ AMADO de CONTRERAS, Luis
Dadots, de Biure.
(Castelló d’Empúries, 8.I.1863 –
Va estudiar batxille-
Madrid, 7.III.1953)
rat a Figueres. L’any
Ginecòleg, escriptor i crític teatral
1918 es va llicen-
ciar en oftalmologia Fill d’Hilarión Ruiz
a Barcelona. Va for- Amado, enginyer fo-
mar part del De- restal, nascut a Bar-
partament d’Oftal- celona, i d’Anita Con-
mologia de l’Hospital de Santa Creu i de treras Carbonell. Va
l’Hospital de Sant Pau, i de l’Hospital de la Creu néixer circumstan-
Roja, de Barcelona. Va ser deixeble predilecte cialment a Castelló,
del doctor Ignasi Barraquer, va ser dels pocs als a casa dels avis
quals va deixar operar. Va ser membre de la coneguda com a
Sociedad Oftalmológica Hispano-Americana i “Can Contreras”. Va
membre de mèrit de la Junta Consultiva de residir a Madrid on
l’Institut Barraquer. va col·laborar amb
Quant a les operacions, el doctor Rubió tenia la Revista Contemporánea, El Resumen i va fun-
diverses qualitats: era ambidextre, dominava la dar la Revista Nueva, considerada una de les
ventosa i l’anestèsia, que moltes vegades la pre- més importants del seu temps, en la qual inter-
parava ell mateix. Se li atribueix la paternitat de vingueren escriptors de la Generació del 98 com
l’anestèsia retroocular i acinèsia de l’orbicular. Azorín, Baroja, Unamuno i Valle-Inclán, el biogra-
L’any 1965 es va jubilar. fiat és l’únic representant català del grup literari.
De tant en tant, visitava l’Hospital de Sant Durant la guerra civil es va traslladar a Barcelona
Llàtzer, posteriorment Clínica Stauros, lloc on va (1936), i després de la contesa es va apropar al
tractar nombrosos mesells. Fruit d’aquesta expe- sector falangista, i va publicar articles a El
riència va publicar la comunicació “Aspectos clí- Español.
nicos de la lepra ocular” (Anales de la Sociedad Fou col·laborador d’Empordà Federal.
Hispanoamericana, Congreso de Canarias, Qualificat de polèmic i anticlerical, crític
1965), juntament amb el professor J. Casanovas implacable, va portar una vida amb una certa
i Josep M. Nadal. tendència llibertina. Va escriure amb diferents
Les seves col·laboracions varen aparèixer en pseudònims com: Impío Zalacaín, Amigo Fritz,
revistes especialitzades com La Medicina Senyora Martín, Armando Guerra i Luciano
Ibérica, Anales del Hospital de Santa Cruz y San Salvador.
735
RUIZ
Va destacar com a articulista i com a autor tea- Es llicencià en Dret

tral. Va publicar ressenyes d’obres i diverses (1881), i posterior-
monografies sobre assaig i crítica: Dramaturgia ment es doctorà en
castellana (1891); Para muestra: sonetos amoro- Lleis (Barcelona,
sos (Madrid: 1893); Libritos, librotes y librajos: 1884) amb la tesi
libro dedicado a examinar las obras pedagógicas Concepto, plan y
del editor S. Saturnino Calleja (Madrid: 1893); método del derecho
Palabras y plumas (Barcelona: 1894); Los venci- internacional. Su
dos: comedia moderna (Madrid: 1894); Desde la división en público y
platea (divagaciones y críticas) (Madrid: 1894; privado, i el mateix
id.: 1902); Novelas infantiles (París: 1897); El any ingressà a la
pedestal: poema dividido en tres jornadas (1899); Companyia de Jesús
La chifladura del Ministro Libelo inútil. Memoran- (Veruela, Saragossa, 1884). Va ensenyar huma-
do, dietario y agenda comercial (Madrid: 1900); El nitats a Oriola (1891-1893) i a Veruela (1897-
crítico y sus críticos: una dedicatoria impertinente 1899), on va cursar les carreres d’Humanitats i
(Madrid: 1902); Mis jesuitas: recuerdos infantiles. Retòrica, prossegueix els estudis, ara de Filosofia,
El novicio (Madrid: 1903); Clave matrimonial: a Tortosa per finalitzar-los a la Universitat de
fisiopsicología de un asunto escabroso (Madrid: Saragossa (1894). Va ser ordenat l’any 1896. El
1924); Medio siglo de teatro infructuoso (Madrid: primer destí fou al Col·legi de Sarrià, a Barcelona,
1930; id.: 1931); Cartilla republicana (Barcelona: des d’on començarà la seva tasca pedagògica.
1931); Salvamento de un suicida y aparición de Començà la seva activitat com a publicista
un difunto (Madrid: 1935); Historia de una peseta: (1901) en ocasió de les reformes pedagògiques de
ensayo de rudimentaria economía con algunas Romanones. Va fundar i dirigir la revista La Edu-
disgresiones incoherentes (Barcelona: 1936); cación Hispano Americana (1904-08), publicació
Semi-teatro: al actor consumado (Madrid: 19??). en la qual va signar amb diferents pseudònims
Va escriure els llibres autobiogràfics: Memorias (Guillermo Vilas, Raimundo Carbonell, I. Paul, A. Le-
de un desmemoriado (1916, 1928, 1946); La ser, Flocks, Pérez i Julio de Vera), va ser el director
tierra natal (1931), Medio siglo de teatro infruc- de l’editorial Librería Religiosa de Barcelona (des
tuoso (1931), La política del odio (Figueras: de 1912), fundador de La Hormiga de Oro. Va ser
1932), i Día tras día (1950). En defensa propia: col·laborador de Razón y Fe, de la Catholic
libelo que pudiera servir de prólogo a Los se- Encyclopedia, de l’Enciclopedia Espasa, del Diario
nyors [sic] de paper. de Barcelona, El Universo i El Debate. Va ser con-
També fou traductor d’autors francesos com seller d’Instrucció Pública a Madrid (1921-26).
Goncourt, Maupassant, Rémy de Gourmont, Abans d’iniciar els viatjes per Europa i Amèrica
Anatole France o Émile Zola. estudia diverses llengües estrangeres. Viatjà per
Alemanya (1906) un dels països que més influirà
en el biografiat, Anglaterra (1908), Argentina,
RUIZ AMADO de CONTRERAS, Ramon Uruguai i Xile (1910).
(Castelló d’Empúries, 14.I.1861 – Les seves publicacions es poden agrupar en
Barcelona, 13.XII.1934) tres apartats: pedagògiques, miscel·lànies i tra-
Advocat, pedagog, publicista i jesuïta duccions. Va escriure més de 60 llibres i 300 arti-
cles, entre els esmentats destaquen els de temes
Fill d’Hilarión Ruiz Amado, enginyer forestal, nas- apologètics, populars i pedagògics: El P. Luis J. Fiter
cut a Barcelona, i d’Anita Contreras Carbonell. Va y la Congregación de Barcelona (Barcelona:
néixer circumstancialment a Castelló, a casa dels 1904), Problemas vitales. La educación moral y el
avis coneguda com a “Can Contreras”. L’any 1871 internado (Barcelona: 1904), Los peligros de la fe
va iniciar el batxillerat a Tarragona i el va finalitzar en los actuales tiempos (Madrid: 1905; Barce-
l’any 1876 a Barcelona. Per a diferenciar-se del lona: 1905), La iglesia y la libertad de enseñanza
seu germà Luís signava amb el nom de Ramon (Madrid: 1907), Educación moral (Barcelona:
Ruiz Amado. 1908), Educación de la castidad (Madrid: 1908),
736
RUIZ
El modernismo religioso (Madrid: 1908), La maes- A l’edat d’un any s’instal·la, juntament amb la seva
tra cristiana (Friburgo de Brisgovia: 1908; Bar- família, a Riumors, per a traslladar-se a Fortià l’any
celona: 1912), Educación intelectual (Barcelona: 1958.
1909), Historia de la pedagogía (Barcelona: L’any 1979 va ini-
1911), ¡He perdido la fe! (Madrid: 1910; París: ciar-se en la premsa
1912), El secreto del éxito (Barcelona: 1910), La diària com a fotògraf
piedad ilustrada (Madrid: 1910; Avignon: 1914), d’El Punt Diari, era el
Educación religiosa (Barcelona: 1912), Educación corresponsal de For-
femenina (Barcelona: 1912), Epítome de Apolo- tià fins a 1982.
gética (Barcelona: 1912), Historia del Comercio Aquest any va passar
(Barcelona: 1913), El secreto de la felicidad a la delegació de
(Barcelona: 1913), Don Miguel Mir y su historia Figueres. Va seguir
interna documentada de la Compañía de Jesús treballant pel Punt
(Barcelona: 1914), ¡Antes de que te cases...! Diari (1983-1990), i
(Barcelona: 1914), Ascética ignaciana (Barcelona: com a fotògraf free-
1915), Compendio de Historia Universal (Barce- lance per a diferents mitjans, Observador, El
lona: 1915), Didáctica general (Barcelona: 1916),
Mundo, La Vanguardia. L’any 1999 retorna El Punt.
Compendio de Historia de España (Barcelona:
És cap de fotografia de la revista Gastronomia i Oci
1916), Nociones de ética (Barcelona: 1916),
(2006- 2008).
Educación cívica (Barcelona: 1918), La verdad
desnuda en materia de religión (Barcelona: 1918), L’any 1993 va impulsar i cofundar, juntament
Historia de la civilización (Barcelona: 1918-1925), amb Rafael Bosch fotògraf, l’ONG Fotògrafs per la
Nuestra alegría (Barcelona: 1919), Valores huma- Pau, associació de la qual en va ser president
nos (Barcelona: 1919), Cultura general y filosófica (1993-2008). Va realitzar un viatge als Balcans
(Barcelona: 1919), Dogmática cristiana (Barce- que li va canviar la vida, des de llavors va realitzar
lona: 1920), ¡Ni Dios ni amo! (Barcelona: 1920) diversos viatges, a la zona i, des de 1997, ha orga-
novel·la social; Educación social (Barcelona: nitzat nombroses exposicions per a difondre al
1920), El arte de pensar (Barcelona: 1920), Frivo- món la barbàrie de Sarajevo per part de les milí-
lidad y responsabilidad (1921), San José (Barce- cies sèrbies.
lona: 1921), La mujer fuerte (1922) sobre feminis- Ha estat soci fundador del Sindicat de Perio-
me; Los peligros de la educación nacional en distes de Catalunya (SPC), delegat a Girona, de la
España. Planes y progresos de la Institución Libre Unió de Periodistes i Informadors Gràfics de
de Enseñanza (Barcelona: 1923), Enciclopedia Catalunya (UPIFC).
manual de Pedagogía y ciencias auxiliares (Bar- Ha utilitzat la fotografia com a compromís social
celona: 1924), Nociones de psicología (Barcelona: amb els necessitats. Ha col·laborat en diversos lli-
1924), La madre admirable (Barcelona: 1925), bres, revistes, exposicions que tracten el vessant
Mundología (Barcelona: 1925), La religión y la vida social i solidari. Ha participat a Visa pour l’Image
moderna (Barcelona: 1925) i La virtud y la felici- (2000-2006), Fragments de Sarajevo (2002-
dad (Barcelona: 1925), entre moltes altres obres. 2006) a diversos llocs de les comarques gironines.
Va col·laborar en l’adaptació i traducció de la Altres campanyes han estat per ajudar els habi-
Historia Universal (1925-1930) de Johann tants del sud-est asiàtic, després de patir la tragè-
B.Weiss. Va traduir obres de Kramer, Spirago, dia del tsunami (2005-2006). Alguns títols són
Jansen i la Història de los Papas de L. von Pastor. Passatge 5. Sarajevo (2002). Srebrenica, el silen-
ci de la memòria (2005-2006) a Girona i Perpinyà,
RUIZ AVILÉS, Miquel de la qual durant els anys 2006-2008 s’han realit-
(Purullena de Guadix, Granada, 13.III.1954) zat més de 50 exposicions arreu de les comarques
Fotògraf gironines, Barcelona, Tarragona i Madrid.
Una de les darreres actuacions ha estat el repor-
Fill de Miguel Ruiz Romero, jornaler, i d’Encarnación tatge fotogràfic Àfrica 2008. Eradiquem la malària.
Avilés Mendoza, ambdós de Purullena de Guadix. Fotògrafs per la Pau Projecte Libèria (2008).
737
RUIZ
Alguns títols en els quals figuren les seves foto- Ha participat en nombrosos congressos i ha
grafies són: La Cuina de l’Empordanet a Taula treballat en escenografies d’obres de teatre.
(2008), La Cuina dels Bons Fogons a Taula (2008). Des de fa deu anys és director de l’estudi
Fou guardonat amb la Mosca Especial, ator- d’arquitectura Cloud 9, de Barcelona, el qual ha
gada pel Col·legi de Periodistes (2005). agafat projecció internacional en haver-li estat
encarregats projectes tan importants com la
RUIZ FLUVIÀ, Joaquim construcció de l’aviari i el zoo marí de Barcelona
(Figueres, 24.I.1971) Enginyer, professor i escriptor o la remodelació del zoo de Nova York.
Té altres projectes en perspectiva com la
Fill de Joaquim Ruiz
construcció d’un Bulli Hotel a Mallorca, habitat-
Vandellós, agent de
ges a Brasília, l’ambaixada d’Espanya al mateix
duanes i procurador
país, l’Habitat Centre Cultural Brasil-España, i
dels tribunals, natu-
l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional,
ral de Portbou, i de
del Ministeri d’Afers Exteriors.
Margarida Fluvià
Aiguabella, mestra, Ha rebut nombroses distincions internacio-
natural de Sant Es- nals, entre les quals figuren: 1r. Premi Inter-
teve d’en Bas. Va nacional 2G Contest Mies Van der Rohe (1998),
néixer circumstan- 1r. Premi Ephemeral Architecture Aguirre Newman
cialment a Figueres. IAZ (1998), 1r. Premi Internacional Aviari pel Zoo
Llicenciat en Cièn- de Barcelona (2000), 1r. Premi Mediàtic Consorci
cies Físiques, i doctor en Enginyeria Industrial (UAB, de la Zona Franca (2006), 1r. Premi New York
1994). Es va doctorar en Enginyeria industrial espe- Aquarium (Coney Island, 2007).
cialitat Acústica amb la tesi Desenvolupament de Ha rebut el Premi Pastor, del Consell Comarcal
mètodes de predicció de soroll i anàlisi d l’impacte (2007), per potenciar els aspectes economico-
acústic produït pel trànsit viari i el ferrocarril a la socials de la comarca.
ciutat de Girona (Universitat de Barcelona, Ha estat nomenat Entramuntanat (2008).
25.I.2004). Ha exercit la docència als instituts de
Ripoll i Ribes i, actualment, ho fa a Llançà. RUIZ PÉREZ, Héctor
Ha publicat El mayor secreto de la humanidad
(Figueres, 3.II.1991) Esportista
(Madrid: 2007; Mèxic: 2008), en col·laboració
amb Moisès de Pablo↑.
Fill de Miquel Ruiz
López, natural d’Es-
RUIZ GELI, Enric polla, i d’Eva Pérez
(Figueres, 23.II.1968) Arquitecte Pla, de Barcelona.
Fill d’Enrique Ruiz És el gran de dos
López, militar, de germans: Héctor i
Granada, i de M. Sara.
Àngels Geli Giró, de L’any 2000 s’ini-
Figueres. Estudia la cia en el Club Na-
carrera d’arquitec- tació Figueres (CNF).
tura ETSA a la Uni- Des de l’any 2007
versitat de Barce- està becat en el
lona. Va rebre una CAR (Centre d’Alt Rendiment) de Sant Cugat del
beca del Krtu (Ge- Vallès, però segueix competint pel CNF.
neralitat), que li va L’any 2001 ja va participar en un campionat,
permetre anar a la a Reus. Va progressar ràpidament i l’any 2005 va
Zentrum für Kunst und Medientechnologie (ZKM aconseguir la primera medalla de plata en el
Karlsruhe, Alemanya). campionat de Catalunya de 1.500 m lliures.
738
RÚSTIC
L’any 2005 aconsegueix classificar-se per parti- de Bronze en 1.500 m lliures. Campeonato de
cipar en els Campionats d’Espanya. España G-4 verano (Barcelona, 2006): medalla de
Els principals resultats assolits a Catalunya Bronze 1.500 m lliures i 400 m lliures. Campeonato
han estat: Campionat de Catalunya G-4 d’hivern de España júnior invierno (Gijón, 2008): Medalla
(Sant Andreu, 2006 i Sabadell, 2007): Medalla d’Or en 1.500 m i 400 m lliures. Campeonato de
d’Or de 1.500 m i de 400 m. España júnior verano (Terrassa, 2008): Medalla
Campionat de Catalunya júnior d’hivern d’Or en 1.500 m i de Bronze en 400 m lliures.
(Granollers, 2008): Medalla d’Or en 1.500 m,
400 m i 200 m lliures.
A nivell estatal, a Espanya: Campeonato de RÚSTIC
España G-4 invierno (Valladolid, 2006): Medalla (Figueres, s. III) Sant
739
S
SAAVEDRA BENDITO, Deli
(Figueres, 8.VIII.1968) Biòleg
Fill de Delio Saave-

dra Grandal, natural
de A Coruña, i de
Mecedes Bendito
Santonja, natural
Ha publicat articles a revistes especialitzades
com Scientia Gerundensis, Journal of Wildlife
diseases, Animal Welfare o The Journal of Zoo
and Wildlife Medicine.
Ha escrit El retorn de la llúdriga (Barcelona:
1989) en col·laboració amb Jordi Sargatal↑ i Toni
Llobet↑, El món dels ocells: curset d’ornitologia
sobre els ocells de l’Empordà: dossier d’ornitolo-
de Larache (Marroc). gia (Castelló d’Empúries: 1999) en col·laboració
És llicenciat en amb Jordi Sargatal, El retorn de la llúdriga:
Biologia especiali- Història de la reintroducció de la llúdriga als
tat Zoologia per la Aiguamolls de l’Empordà i conques del rius Muga i
Universitat de Giro- Fluvià (Barcelona: 2006), El llibre de la balca:
na (1991), doctor natura i escultura a l’entorn d’una planta (Sant
per la Universitat de Pere Pescador: 2006), en col·laboració amb
Barcelona (2003), amb el títol Reintroduction of diversos autors; i juntament amb Lluís Dantart The
the Eurasian Otter (Lutra lutra) in Muga and Fluvià Abune Yosef Massif (2009).
Basins (North-Eastern Spain): Viability, develop-
ment, monitoring and trends of the new population. SABADÍ VILÀ, Rafel
Ha realitzat estades a diferents parts del món (L’Escala, 5.XI.1977) Sommelier
(Costa Rica, Israel, Marroc, ...) per aprofundir en
l’estudi de les aus, la protecció d’espais naturals, i Fill de Rafael Sabadí Hereu, restaurador, de
per portar a terme programes de protecció de la l’Escala, i d’Angelina Vilà Bofill, de l’Armentera,
natura. En l’àmbit geogràfic més proper s’ha ocu- és el petit de dos germans.
pat de coordinar el Pla de gestió de la conca del riu Pertany a la tercera generació d’una família
Manol, de la conca de la riera d’Àlguema, del corre- escalenca dedicada al món de la restauració. Es
dor biològic del riu Fluvià o de l’estany de Banyoles. va iniciar a la cuina, de cuiner va passar a maître,
És consultor de la Fundació Territori i Paisatge a ja que li agradava més el tracte directe amb el
les comarques de Girona (des de 1998). Ha estat públic i, més tard, s’ha decantat pel món del vi.
membre del Working Group on Management Ha estudiat la diplomatura en turisme
Planning Eurosite (2003-2006), president del (Girona, 1999-2001). L’any 2002 va ingressar a
Grup Fer i membre fundador de l’ONG Sol. l’Escola d’Hostalatge de Barcelona on assoleix el
741
SABATER
títol oficial de sommelier atorgat per la UAES de la qual en va ser secretari i administrador, va tre-
(Unión de Asociaciones Españolas de Somme- ballar també per la casa Bayer. En morir tenia un
lieres), i ha cursat estudis a Londres correspo- càrrec directiu en el Metro de Barcelona.
nents al tercer nivell de diplomatura, organitzats Era propietari de diversos immobles a Barce-
per l’empresa Wine Spirit Education Trust (WSET). lona i a Garriguella. En morir sense descendèn-
L’any 2003 i el 2007 cia va llegar les propietats al poble i va nomenar
i 2009 ha estat fina- administrador el rector de la parròquia de Santa
lista del concurs la Eulàlia de Garriguella. Després de la seva mort es
Nariz de Oro de Cata- va crear la Fundació Sabater-Furtià, la qual va con-
lunya, organitzat per vocar alguns premis literaris i d’investigació durant
la revista Vino y Gas- la dècada dels anys 70 i 80.
tronomía, de Madrid.
Des de l’any 2008
SABATER HERNÁNDEZ, Carles
s’atorguen premis
per províncies, el (Barcelona, 21.IX.1962 –
març de 2009 ha Vilafranca del Penedès, l’Alt Penedès, 13.II.1999)
estat guanyador de Cantant
la final del concurs Nariz de Oro per la província Nascut en el barri
de Girona, i seleccionat per participar a la final de de la Barceloneta,
Madrid. L’any 2008 va guanyar el primer concurs estava molt vinculat
de tast de vins per parelles organitzat per l’empre- amb la vila marine-
sa Vilaviniteca, de Barcelona. ra de Llançà, lloc on
El restaurant familiar de l’Escala, El Roser 2, on havia passat tem-
ell desenvolupa la tasca de sommelier, va assolir el porades a casa dels
segon lloc com a restaurant amb millor carta de avis materns. Va
vins en el concurs Carta Vi (Barcelona, 2008). morir a causa d’una
Ha estat sol·licitat per intervenir en ponències aturada cardiores-
sobre temes de l’especialitat. piratòria, després
d’una actuació a
SABATER ARGUNYOL, Miquel Vilafranca del Penedès.
(Castelló d’Empúries, 1785 – c. 1865) Abat La representació, a l’Acadèmia Humet, de l’o-
bra Gente bien de Santiago Rusiñol, dirigida per
Va estudiar Filosofia i Teologia a Sant Pau del
Elisenda Roca, va desencadenar l’afició pel tea-
Camp (Barcelona), i llatí als escolapis de Mataró
tre. Va estudiar a l’Institut del Teatre de
i va prendre l’hàbit a Sant Pere de Rodes (1803),
Barcelona i aviat va ser contractat per Joan Ollé
lloc on va desenvolupar diferents càrrecs, entre
els qual els d’arxiver, cellerer i prior. per interpretar Romeo i Julieta. Va col·laborar en
Va ocupar altres càrrecs com el de definidor diferents modalitats del món de l’espectacle: el
general (1816-1819), abat de Nostra Senyora cinema, el teatre i la televisió, però el que li va
d’Alaó (1825-1835), president de la Congregació donar més ressò mediàtic va ser haver estat el
Claustral per Aragó. Va ser proposat per a regen- cantant del grup Sau (Vic, 1986-1999). Grup
tar l’abadia de Sant Pere de Besalú, però l’ex- creat juntament amb Pep Sala.
claustració no ho va fer possible (1835). Va treballar en les obres Una jornada particular
i Cyrano de Bergerac amb Josep Maria Flotats, a
SABATER FURTIÀ, Miquel Tots dos (1993) amb Àngels Gonyalons, a Els
(Barcelona, 1890? – 3.I.1965) Propietari i Pirates (1997) amb Dagoll Dagom. El primer paper
benefactor com a protagonista va ser Gaudí, pel llargmetratge
de Manuel Huerga. I va participar en sèries de
Descendent de Garriguella per línia materna, tre- televisió com Sóc com sóc d’Alberto Closas, I ara
ballava al Gran Metropolitano de Barcelona, entitat què, Xènia? de Ricard Reguant o Sitges.
742
SÀEZ
Discos de Sau: No puc deixar de fumar SÀEZ CODINA, M. Rosa

(1988), Per la porta de servei (1989), Quina nit (Barcelona, 26.X.1967) Psicòloga
(1990), El més gran dels pecadors (1992),
Concert de mitjanit (1992), Junts de nou per pri- Filla d’Antonio Sàez
mer cop (1994), Cançons perdudes, rareses, Balagué, directiu de
remescles (1995), Set (1996), Amb la lluna a banca, i de M. Rosa
l’esquena (1998). Codina Jodar, amb-
En complir el primer aniversari del traspàs, dós de Barcelona,
Clam Sau inicià un homenatge-concert (Llançà, és la gran de quatre
2000). L’Ajuntament de Llançà va inaugurar la germans. A l’edat
plaça Carles Sabater (2000). El Govern de disset anys va
d’Andorra va instituir el Premi Carles Sabater traslladar-se amb la
(2000) per a la millor cançó en català de l’any. família a residir a
Figueres.
SABATER d’ORDIS, El Llicenciada en
vegeu: IGLESIAS, Antoni Psicologia per la Universitat Autònoma de
Barcelona (1991). Durant el curs 1992-1993 va
cursar “2 Vth. European Certificate in Anxiety
SADERRA VILALLONGA, Miquel Disorders” a la Rijksuniversiteit Limburg. Vakkgroep
(Girona, 3.III.1827 – Figueres, 23.II.1896) Mestre Klinische Psichiatrie, a Maastrich (The Nether-
lands), i a la Universitat de Florència (Itàlia), i en
Fill de Joan Saderra,
Suficiència Investigadora (Universitat de Barce-
paraire, de Girona, i
lona, 1994). Disposa de Diplomes de postgrau
de Margarita Vila-
en Teràpies Psicològiques Breus (Universitat de
llonga, de Llagos-
Barcelona 1994), en Gestió Hospitalària (Univer-
tera. Es va casar
sitat de Barcelona 1996), en Peritatge Psicològic
amb Maria Bes,
Penal Forense (UAB 2002), en Peritatge Forense
natural de Girona, i i Assessorament psicològic en Dret Civil, Familiar
el matrimoni no va i Laboral (UAB 2003). Ha cursat un Màster de
tenir descendència. Psicologia Jurídica i Peritatge Psicològic Forense
Va obtenir el títol (UAB 2004).
de Mestre Superior a Exerceix lliurement la professió des de 1991, i
l’Escola Normal de ha realitzat pràctiques com a psicòloga clínica a la
Barcelona. Va ser Director de l’Escola Superior del Unitat de Trastorns Afectius de la Clínica Mental de
Col·legi públic de Figueres, des de l’any 1853, on Santa Coloma de Gramanet (1990-1991), ha
va romandre fins a la seva jubilació. Va ostentar estat monitora especialitzada de l’Associació
diversos càrrecs com el de president de l’Asso- ECOM (Barcelona), Psicòloga Clínica a la Sala de
ciació de Mestres de l’Alt Empordà, lloc des del Psiquiatria d’Homes de l’Hospital Clínic i Provincial
qual va reivindicar que l’estat pagués els mestres. de Barcelona (1991-1992), Psicòloga Clínica a la
Va publicar Lectura útil y agradable a la niñez sala de Psiquiatria de Dones de l’Hospital Clínic i
(Barcelona: 1872; id.: 1876 2a ed.; Figueras: 1888 Provincial de Barcelona (1992-1993), Terapeuta
11a ed.; id.: 1890 14a ed.; Barcelona: 1906 22a en el “Grup de comunicació per a pacients amb
ed.), llibre de text que va gaudir de molt bona Esquizofrènia” de l’Hospital Clínic i Provincial de
acollida, i es va seguir publicant després de la Barcelona (1994-995), Terapeuta en el “Grup
seva mort. d’Habilitats Socials per a pacients amb Esqui-
El zel emprat en la pràctica pedagògica li va zofrènia” de l’Hospital Clínic i Provincial de Barce-
merèixer rebre un premi de la Junta Provincial lona (1996), Psicòloga Clínica col·laboradora en
d’Instrució Pública (1882), així com el nomena- el Servei de Nefrologia i Diàlisi de l’Hospital Josep
ment de Caballero de la Real y Distinguida Orden Trueta de Girona i Psicòloga Clínica en la Secció
de Carlos III (1883). d’Interconsulta Psiquiàtrica Hospitalària de
743
SAGARRIGA
l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i SAGARRIGA

Psicòloga Clínica en el Servei de Nefrologia i Diàlisi Important llinatge
de la Clínica Girona (1997-1998). originari de Peralada.
Ha estat coordinadora de projectes del Col·legi Els seus descen-
de Metges de Girona (COMG-Ajuda des del dents emparenta-
2002), Vocal de la Junta de la Secció Professional ren amb rellevants
de Psicologia Jurídica del Col·legi de Psicòlegs de famílies de les roda-
Catalunya (2002-2004), Tresorera de la Junta lies. Durant el segle
Secció Professional de Psicologia Jurídica del XVII, a un d’ells li va
Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (2004-2006), ser atorgat el títol de
Membre de la Junta Rectora del TIP (Torn comte de Creixell
d’Intervenció Professional) en peritacions psicolò- (1691).
giques del Col·legi Oficial de Psicòlegs de
Catalunya (2005-2006), i des de l’any 2001 fins a
SAGARRIGA de PAU, Pere de
2007 ha estat membre de TIP (Torn d’Intervenció
professional en Psicologia) del Col·legi de (Viladamat, s. XIII – Barcelona, 31.XII.1418)
Psicòlegs de Catalunya-Delegació de Girona. Eclesiàstic
Ha participat en múltiples sessions clíniques,
Fill de Francesc de Sagarriga i de Vilarig, senyor
conferències i seminaris universitaris de Diplomes
de Creixell, Pontós i Borrassà, i de Clara de Pau.
de postgrau i també no universitaris, sobre psico-
Castlà del castell de la Garriga, del municipi de
logia, i ha estat Formadora de l’Escola de Policia
Viladamat, i partidari de la reina Sibil·la de Fortià
de Catalunya. Ha publicat a diferents publicacions
en l’enfrontament amb Violant de Bar. Fou bisbe
periòdiques i revistes especialitzades com Butlletí
de Lleida (1403-1407), i el papa Benet XIII el
del Col·legi de Metges de Girona, Full Informatiu.
nomenà arquebisbe de Tarragona (1407-1418).
Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. COPC,
En època de Ferran I, va ser nomenat canceller
Revista de Psiquiatria de la Facultat de Medicina
de la corona catalanoaragonesa (1413-1418).
de la Universitat de Barcelona, Bone Marrow tras-
plantation, Revista IMP-Psiquiatría. Va intervenir en un conflicte entre parents
sobre el castell de Palau-saverdera. Aportà
Ha col·laborat en diverses monografies amb
diners per a la realització del retaule de l’altar
els títols “Filicidio” a Violencia doméstica.
major de la catedral de Tarragona, que no va
Manual para la prevención y detección de la vio-
poder contemplar. Va llegar valuosos objectes
lencia doméstica (Sevilla: 2006) M.A. Soria
litúrgics a la seu tarragonina. Set anys després
Verde (Ed); “La prueba pericial psicológica y psi-
de la seva mort, es traslladaren les despulles al
quiàtrica” a Ser transexual. Dirigido al paciente,
claustre de la catedral de Tarragona. La seva
a su família, y al entorno sanitario, judicial y
sepultura es troba davant de la porta principal.
social (Barcelona: 2006), Esther Gómez Gil i
Isabel Esteva de Antonio (Eds).
I, en col·laboració, ha publicat les aporta- SAGUER BURJÓ, Pere
cions “Ansietat crònica en el malalt psicòtic” (Navata, 22.V.1920 – Girona, 31.VIII.1998)
amb E. González Monclús a Sociedad Española Empresari
de Psiquiatria Biológica (Madrid: 1994), XVIII
Reunió de la Societat Espanyola de Psiquiatria Fill de Joan Sagué [sic] Callís, treballador, i de
Biològica; “Animals de companyia i salut mental” Llúcia Burjó Frigola, ambdós de Navata. Es va
amb C. Ballús a Los animales en la sociedad. casar amb Carme Canadell, i el matrimoni va tenir
Hacia un nuevo modelo de convivencia (Barce- un noi, Joan, i dues noies, Elisabet i M. Neus.
lona: 1994), i “Sistema sexual i reproductor” Flequer de professió, després de la guerra
amb C. Pol Bravo i M.P. Alonso Ortega a Intercon- civil va començar un petit negoci a Castellfollit de
sulta Psiquiàtrica (Barcelona: 1997), J.E. Rojo la Roca. El 1957 va comprar l’empresa de torrons
Rodés i E. Cirera Costa (Eds). Gerió, que havia fet suspensió de pagaments; va
744
SAGUER
aconseguir reflotar- Figueres. Va ser delegat de Maçanet a les Bases

la i convertir-la en de Manresa i va participar en l’Assemblea de
una dels líders del Reus (1893) en la qual va proposar la creació
sector, diversificant d’un estat català dins la monarquia espanyola.
la gamma de pro- Va ser elegit membre emèrit de l’Acadèmia de
ductes i exportant a Jurisprudència i Legislació de Barcelona, Diputat
molts països. L’any provincial (25.II.1939), vocal per la Cambra
1970 la va traslla- Oficial Minerva, i president de la Diputació
dar del centre de la Provincial de Girona (18.III.1930 – 14.IV.1931),
ciutat, al carrer Juli fins a la proclamació de la República.
Garreta, als afores, Es va interessar en qüestions científiques, va
al carrer d’Alacant. establir a Espanya la primera indústria d’aprofi-
Amb els nous equipaments tècnics va esdevenir tament d’anhídrid carbònic de les deus de la Font
una empresa moderna i competitiva. Recent- de la Pólvora i la Font d’en Miralles, de Girona.
ment, ha tingut lloc un nou trasllat, ara la nova Va publicar molts articles sobre dret privat,
seu és al municipi de Bonmatí. recopilats en un volum Escritos jurídicos. Es va
Saguer va recolzar econòmicament el Club de interessar pels notaris a l’opuscle Dictamen y
Futbol Girona en moments difícils, va ser presi- proyecto de reforma del Montepío Notarial de
dent del Girona la temporada 1967-1968, quan Cataluña. Va col·laborar a la revista La Notaría.
l’equip estava a segona divisió A, i els anys Com a jurista va publicar: Situación del
1997-1998. Derecho catalán ante el Código civil (Recurso
gubernativo impugnando la aplicación en
SAGUER OLIVET, Emili Cataluña del Consejo de Familia) (Gerona:
1895), Montepío notarial de Cataluña. Reforma
(Maçanet de Cabrenys, 1865 –
de estatutos (Gerona: 1899), Lo catalanisme i la
Girona, 23.II.1940) Notari i escriptor
llei penal (Barcelona: 1904), Naturalesa jurídica
de la Llegítima, segons el Dret de Catalunya.
Casat amb Dolors Recurs gubernatiu en que se sosté el tradicional
Canal Collell, el ma- Dret de la Terra (Girona: 1905), De la parcería y
trimoni va tenir qua- el judici de desahuci (Gerona: 1905-1906),
tre fills: Josep Maria, “Regimen económic familiar de Girona y son
Ricard, M. del Remei Bisbat, segons els més freqüents pactes matri-
i Emili. monials” (Conferència llegida a Barcelona,
Es va llicenciar 1907), Solidaritat Catalana. Son procés.
en Dret Civil i Ca- Reconstituyents que poden enportarla (Girona:
nònic a Barcelona 1908), Censos y censales del Estado. Su pres-
(1886) i es va doc- criptibilidad y demás razones para oponerse a
torar a Madrid su pago (Gerona: 1910), De la reserva para tes-
(1888). Va aconse- tar. Si es necesario su existencia en los hereda-
guir per oposició una notaria a Girona (1891), mientos y cuál sea su naturaleza jurídica
ciutat en la qual va exercir fins a la jubilació. En (Gerona: 1911), Institucion de los fideicomisos y
constituir-se el Col·legi de Notaris de Girona va sus efectos en Cataluña (Gerona: 1913), Textes
ser nomenat primer degà (1903). de Dret Català. Privilegis i ordinacions de les
Va formar part de la Unió Catalanista, va com- Valls Pirinenques (Barcelona: 1915-1920),
partir tasques de col·laboració i representació Derechos que la legislación minera salva y reser-
amb Carles Bosch↑ de la Trinxeria, el marquès va a los propietarios con respecto a las substan-
de Vallgornera, Quirc Dalmau↑ Molar de Llers, cias de la segunda sección y brevísimas obser-
Benet Falp↑ Matas, hisendat de Roses; Josep M. vaciones acerca del proyecto de Código minero.
Martí, hisendat, i Francisco Rovira, notari de Lo técnico y lo jurídico en el ramo de las minas
745
SAHUQUILLO
(Gerona: 1916), Herencias de confianza (Barce- És cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital
lona: 1925), Sucesión contractual (Barcelona: Universitari Vall d’Hebron, coordinador de la Unitat
1925), El Tribunal del lligalló de Morella (Morella: d’Investigació de Neurotraumatologia i Neuro-
1926), La cuestión catalana y el Estado de Cata- cirurgia (UNINN) i professor titular de la UAB.
luña (Barcelona: 1931), Textos Legals de Cata- És autor d’una cinquantena de capítols de lli-
lunya. Estatut interior de Catalunya. Reglament del bres en publicacions nacionals, i una vintena en
Notariat de Catalunya. Traspàs dels serveis de publicacions internacionals. Ha publicat més de
Justícia. Restauració del català en l’administració cent articles de l’especialitat en revistes indexa-
de justícia (Barcelona: 1933), Estudios jurídicos. des a Medline, els quals han estat publicats en
De la cuestión agraria (Barcelona: 1933), Trans- revistes especialitzades nacionals: Neurocirugía,
gresiones del Estatuto y de la Constitución del Neurología, Revista Española de Medicina
Estado Español por la Generalidad de Cataluña Nuclear, Medicina Intensiva, Farm Hosp, JANO o
(Barcelona: 1934), Estudios sobre la Codificación Medicina Clínica, i altres internacionals: Neuro-
del Derecho Civil Catalán (Gerona: 1936). surgery, Acta Neurochirurgica, Intensive Care
Medical o Journal of Neurotrauma.
SAHUQUILLO BARRIS, Juan Alguns dels títols a ressenyar, en col·laboració
(Darnius, 24.VI.1956) Neurocirurgià i professor són: “Actualizaciones en el tratamiento quirúrgi-
co de la malformación del Chiari tipo I y del com-
Fill d’Antonio Sahuquillo Peñalver, veterinari, plejo Chiari I/siringomelia” Neurología (1998),
natural de Conca, i de Teresa Barris Perxés, de “Avances en el tratamiento de los traumatismos
Darnius, és el gran de sis germans. craneoencefálicos graves” Neurocirugía (1999),
Va estudiar la carrera de Medicina i Cirurgia a “Cognitive changes after cerebrospinal fluid
la Universitat Central de Barcelona (UB, 1979), shunting in young adults with spina bifida and
tot assolint la qualificació d’excel·lent. Doctor en assumed arrested hydrocefalus” J Neurol Neu-
Medicina (UAB, 1985) amb la tesi doctoral rosurg Psychiatry (2000), “Cerebral hemody-
“Coma postraumático por lesiones encefálicas namic effects of morphine and fentanyl in
difusas” amb la qualificació d’excel·lent cum patients with severe head injury: absence of
laude. Es va especialitzar en Neurocirurgia (MIR, correlation to cerebral autoregulation” Anesthe-
1980-1985). siology (2000), “Detección intraoperatoria de
L’any 1976 va ser hipoxia cerebral isquémica mediante sensores de
becat per la Uni- presión tisular de oxígeno” Neurocirugía (2003),
versidad Menéndez “Valor predictivo de la clasificación de Knosp en el
Pelayo, i posterior- grado de resección quirúrgica de los macroadeno-
ment ha realitzat mas invasivos” Neurocirujía (2006), “Cooling the
estades de forma- injured brain: how does moderate hypothermia
ció a centres hospi- influence the pathophysiology of traumatic brain
talaris estrangers: injury” a Curr Pharm Des (2007), “Propuesta de
als serveis de neu- un protocolo de valoración neuropsicológica y de
rocirurgia de l’Hos- calidad de vida en pacientes que han sufrido un
pital Universitari de infarto maligno de la arteria cerebral media (IM-
Iowa City (EUA), al ACM) a Neurologia (2008).
de Queen Square (Maida Vale) Londres o al de Ha participat en més de tres-cents congres-
Virginia Commonwealth University de Richmond sos nacionals i internacionals en els quals ha
(Virginia, EUA). presentat ponències o comunicacions, i en una
S’ha especialitzat en la cirurgia de la base del vintena de projectes d’investigació (I+D), dels
crani, de la Frontissa craniocervical, en els trac- quals en quinze ha estat investigador principal.
taments de les alteracions de la dinàmica del Ha dirigit set tesis doctorals i ha participat com a
líquid cefaloraquidi, la hidrocefàlia normotensiva docent en un centenar de cursos de doctorat,
i els traumatismes cranioencefàlics. màster i postgrau.
746
SALA
És o ha estat membre de comitès editorials i de Va compondre diverses sardanes: Andreuenca,

redacció de publicacions especialitzades com: Records de l’Escala, L’encís de l’Agrupació, No
Revista de Neurología, Neurocirugía, Neurología, et cansis si és balladora, La festa de l’Escala,
Intensive Care Medicine o Acta Neurochirurgica. El Montgrí encisador, La cançó del sastre, L’alegre
És membre de nombroses associacions nacio- Maria de casa, Moixaines d’Empordà, Dansaires
nals: Societat Catalana de Neurocirurgia (1990- de Mollet, Flaires de can Pantiquet, Donem-nos les
2002), Sociedad Española de Neurocirugía mans, Joventut alegra els cors!, Gentil Teresa.
(SENEC), de la Sociedad Española de la Base de
Cráneo (SEBC) (1999-2002), coordinador del SALA ARNELLA, Francisco
Grupo Español de Neurotraumatología (GEN) (Figueres?, s. XIX – ?, 21.XII.1872) Mestre
(1996-2002), de la Fundación Centro Cajal de
Investigación del Daño Cerebral (des de 2001) i Va ser mestre del
Soci Honorari de la Sociedad Andaluza de Colegio de Figueras
Neurocirugía (des de 2002), i internacionals: i director de la
American Association of Neurological Surgeons, Granja-Escola de
de l’Steering Committee Brain-IT, de l’International Fortianell.
Society for Neuroemergencies o de l’European Membre funda-
Brain Injury Consortium (EBIC). dor, director i col·la-
Entre altres, ha estat guardonat amb els premis: borador de la publi-
Premi a la millor comunicació sobre Hidrocefàlia i cació mensual El
Dinàmica LCR presentada al VIII International Amigo de la Ense-
Symposium on Intracranial Pressure (Rotterdam, ñanza. Revista de
1991), i, en equip, el VII Premi Amersham Health a instrucción y edu-
la millor publicació sobre SPECT cerebral pel tre- cación (1867), col·laborador de la revista La
ball “Postsurgical Cerebral Perfusion Changes in Granja on va publicar articles com “La trilla.
Idiopathic Normal Pressure Hydrocephalus. A Cono-trillo, pedra de batrer” (1851), “Higiene
Statistical Parametric Mapping Study of SPECT rural” (1851), diversos articles a la secció
Images” a J Nucl Med (2003). Premi al millor tre- “Calendario agrícola” (1851), “Porvenir agrícola
ball sobre traumatismes cranioencefàlics “Aplica- del Ampurdán” (1852) o “Enseñanaza agrícola”
ciones de la telerradiografía al cribaje y manejo de (1852). Formava part de diverses associacions
los pacientes con traumatismo craneoencefálico. econòmiques, científiques i literàries.
Resultados de un estudio piloto de interconexión Va introduir una sèrie de modificacions a l’a-
entre un hospital comarcal y un centro de referen- rada plana o romana (1841), emprada fins lla-
cia neuroquirúrgica” a Neurocirugía (2004). Premi vors a l’Empordà.
a la millor investigació clínica o bàsica sobre hidro- Va voler fundar uns centres que anunciaria com
cefàlia normotensiva per la publicació “Good out- Agencia General Agrícola (1853), on es podria
comes in patients with normal-pressure hydro- acudir per aprendre el necessari per a millorar els
cephalus and factors indicating poor prognosis” a coneixements sobre l’agricultura, ramaderia, horti-
Journal of Neurosurgey (2005). cultura, etc., els quals constarien de classes teòri-
ques i pràctiques. Es proposava la creació d’un
centre a Figueres amb altres possibles sucursals a
SAIS CASADELLÀ, Ferran Girona, Barcelona i on semblés convenient.
(L’Escala, 25.XII.1880 – Barcelona, 7.XII.1942) Va ser el precedent de la futura creació de la
Sastre i músic Granja-Escola de Fortianell.
Va publicar Exposición del nuevo sistema
Fill de Josep Sais Siurana, sastre, natural de legal de medidas, pesas y monedas españolas,
Cervià, i d’Ignàsia Casadellà Roca, de Torroella de para la enseñanza de niños (Figueras: 1854 2a
Montgrí. Des de l’any 1910 va residir a Barcelona. ed.), Fundamentos de la Aritmética, ó sea, el
De professió, sastre i per vocació, músic. Cálculo numérico mental y escrito (Figueras:
747
SALA
1854), Dictamen presentado a la Sección de secretari d’Actes, de la Federació Comarcal de

Agricultura del Ateneo Catalán por una comisión Barcelona. L’any 1933 va ser representant del
de su seno encargada de estudiar el tema ¿Qué conseller d’Economia al Consell Nacional de
medios podrían adoptarse para que no faltasen Cooperació a Catalunya. El 1936 va ser elegit
brazos en las comarcas esencialmente agríco- diputat en representació de la USC, va ser nome-
las? (Barcelona: 1864). nat sotssecretari de la Conselleria de Justícia
L’any 1857 va donar a conèixer un curs gratuït (1936-1937). Va prestar serveis a la Conselleria
de fonografia o l’art d’escriure per mitjà del so, de Treball i Obres Públiques i va ser designat
sistema que havia inventat. membre del Tribunal Especial d’Espionatge i Alta
Se sap també, que va escriure Lecciones para Traïció de Catalunya. Va ocupar el càrrec de Jutge
enseñar á escribir letra cursiva, mientras se de 1a. Instància i el de Magistrat de l’Audiència
enseña á leer (Figueras?: ?), Primera parte del de Barcelona. Fou col·laborador habitual de La
sistema completo de enseñanza (Figueras?: ?), Justicia Social.
Elementos de dibujo lineal con nociones de geo- S’exilià a Buenos Aires (1939), va anar a Xile
metría (Figueras?: c. 1840), Tablas numéricas (1949) lloc on es va dedicar a negocis editorials,
(Figueras?: c. 1850), Sistema completo de va dirigir la delegació de l’Editorial Grijalbo. Va ser
enseñanza (Figueras?: 1852?). un dels fundadors i va ocupar el càrrec de secre-
En col·laboració amb el seu germà, Josep tari, vicepresident i president de la Institució de
Sala↑, va escriure Curso de lectura por un nuevo Cultura Catalana de Xile. Va regentar la Llibreria
método (Figueras: 1849; id.: 1852 2a ed.), Catalonia (1964-1970) i va ser nomenat secreta-
Curso de lectura por un nuevo método. Segunda ri de la Cámara Chilena del Libro. Va presidir la
parte (Barcelona: 1860), i Principios fundamen- comissió organitzadora dels Jocs Florals de la
tales de gramática castellana (?). Llengua Catalana a Santiago de Xile. Va col·labo-
rar amb Germanor i va esdevenir un dels dirigents
SALA ARNELLA, Josep del Centre Català de Santiago de Xile.
(Figueres?, s. XIX) Mestre i horticultor Va rebre el Premi Batista i Roca de l’IPECC
l’any 1995.
Va exercir el magisteri al Colegio de Figueras. En
col·laboració amb el seu germà, Francisco Sala↑,
va escriure Curso de lectura por un nuevo método SALA BRUSÉS, Ernesta
(Figueras: 1849; id.: 1852 2a ed.), Curso de lec- (Figueres, 24.I.1935) Professora i escriptora
tura por un nuevo método. Segunda parte (Bar-
celona: 1860) i Principios fundamentales de Filla de Narcís Sala↑ Roca, advocat, de Figueres,
gramática castellana (?). i de Concepció Brusés Danis, de la Selva de Mar,
és la gran de quatre germans: Ernesta, Con-
cepció, M. Pilar i Francesc.
SALA BERENGUER, Pelayo
(Cadaqués, 20.VI.1909 – Llicenciada en Filo-
Santiago de Xile, 19.VII.2002) Advocat i polític logia Catalana. Pro-
fessora de llengua
Fill d’Iu Sala↑ Pomés, natural de Cadaqués, catalana a la Nor-
dedicat al comerç, i d’Anita Berenguer Tuèbols, mal i a la UdG. Doc-
natural de Santiago de Cuba. torat a la UAB. Ha
Llicenciat en Dret per la Universitat de estat col·laborado-
Barcelona (1931), va esdevenir militant de la ra d’El Punt Diari.
USC (Unió Socialista de Catalunya); a comença- Ha escrit El par-
ments de 1932 presidia el Consell Directiu del lar de Cadaqués
Districte VI de Barcelona de la USC, aquell (UAB, 1979, Girona:
mateix any passava a ser membre de la junta 1983) tesi doctoral,
central i de la junta executiva, amb el càrrec de i El vocabulari de Cadaqués (Barcelona: 1994).
748
SALA
SALA CASELLAS, Esteve va comprar un Ford al qual hi va incorporar una

(Roses, 13.VI.1961) Professor carrosseria feta per en Coll, un carreter figuerenc, i
l’any 1922 va muntar el xassís de la casa Ford i va
Llicenciat en Filolo- posar-hi una carrosseria de cotxe de cavalls.
gia catalana (UAB, L’any 1929 tenia la concessió de Figueres-els
1985). Professor de Límits i les línies Maçanet-Darnius-Figueres,
llengua i literatura Agullana-Figueres, Cantallops i Campmany, havent
catalanes de l’IES renunciat a Vilajuïga.
Cap Norfeu i de l’IES Va aconseguir el carnet de conduir a París, quan
de Llançà. Ha col·la- aquí encara no estava reglamentat, i l’any 1911 el
borat en diverses va renovar a Perpinyà, gaudia també del carnet que
activitats culturals li permetia portar el correu, expedit l’any 1924.
de la vila de Roses, A partir de 1929, any de l’Exposició Universal
com el Grup de de Barcelona, Sala inicia una altra via, la de l’ex-
Teatre de Roses i els cursionisme. Organitza viatges per Espanya, i
premis juvenils de creació literària i ha organitzat l’estranger, a Lurdes o Roma. Segons paraules
altres activitats culturals. Ha escrit el recull de del monsenyor Caccia, Mestre de Cambra del
poemes Miratges de Claror (Lleida: 2002), fina- Papa Pius XIè, l’excursió realitzada l’any 1932,
lista del Premi Josep M. López Picó. per l’empresa figuerenca a la capital italiana, va
ser el primer pelegrinatge europeu en autocar.
A la dècada dels anys 30, Sala forma societat
SALA CORCOLL, Josep amb uns socis gals: Grill i Escurrou, amb la inten-
(Figueres, 18.II.1881 – 13.I.1976) ció d’enllaçar el Pertús amb Perpinyà. Quan el
Empresari de transports negoci estava en el punt àlgid, la guerra civil va
frustrar els esforços. El parc automobilístic de
Fill de Simón Sala l’empresa va ser col·lectivitzat i no es va recuperar.
Palet, tartaner, natu- Tot i amb això, després de la contesa bèl·lica pros-
ral de Susqueda, i seguí amb l’empresa de cotxes de línia, essent el
d’Anna Corcoll Pla, primogènit, Miquel, el continuador de l’empresa.
de Roses. Va ser el
petit de tres ger- SALA PLANA, Francesc
mans. Es va casar (Cabanelles, 24.III.1880 – Banyoles,
amb Rosa Pumarola el Pla de l’Estany, 10.IV.1967) Eclesiàstic
Pont, de Pont Mo-
lins, i el matrimoni Va ser promogut al presbiteriat el 24 de setembre
va tenir quatre fills: de 1904, seguidament va ser nomenat vicari de
Miquel (1914) Car- Calonge i el 31 de gener de 1906 se li va donar
men (1916), Narcisa (1918) i Simón (1922). l’autorització per ingressar a la casa-missió de
A l’edat de vint anys va anar a aprendre de sas- Banyoles, de la qual en fou membre fins a la mort
tre a Barcelona. Però, en morir el pare, va haver de i durant molt de temps president.
regentar el negoci familiar. Va continuar el servei de El 1965 va ser distingit amb el títol de prelat
tartanes de Figueres a la Jonquera i el Pertús, i va domèstic papal. El Butlletí Diocesà de Girona va
fer proves per establir un servei de carruatges arti- publicar el seu testament espiritual.
culats, entre Figueres i Ceret, anomenat “Tren
Renard”, però l’estat de les carreteres no va per- SALA POMÉS, Iu
metre la implantació. La incorporació de cotxes (Cadaqués, s. XIX – Cadaqués?, 3.VI.1931)
adquirits a França, cobrint el trajecte fins als Banys Polític i empresari
d’Arles (Amélie-les-Bains), va suposar un gran
avenç per a l’empresa. Així mateix, va anar incorpo- Fill d’Honorio Sala Gelabert, de Blanes, i d’Eme-
rant novetats als mitjans de locomoció. L’any 1919 renciana Pomés Escofet, de Cadaqués. Es va
749
SALA
casar amb Anita Berenguer Tuèbols, nascuda a va jugar fins als 18 anys. Llavors va ser sol·licitat
Santiago de Cuba i varen tenir, com a mínim, un per l’equip primera regional de Banyoles i, segui-
fill, Pelayo↑. dament, va passar al de tercera divisió del
Era republicà i auto- Figueres. Va fer una llarga estada en el club de
nomista. Nàutic i 3a divisió, el Girona Club de Futbol (1963-64
fomentador de la fins a la temporada 1976-77). L’any 1968 va ser
pesca, va procurar seleccionat per jugar contra Gran Bretanya. La
el progrés amb l’a- selecció espanyola va eliminar l’equip anglès i
daptació de mitjans varen quedar classificats per anar a les olimpía-
moderns aplicant des de Mèxic-68.
sistemes que ja Ha compaginat les tasques esportives amb les
s’empraven a l’es- polítiques –ha estat alcalde de Vilamalla (1972-
tranger. Per la seva 1975) i regidor– i les professionals, com a pagès.
perícia i coneixe- Retirat de la vida futbolística activa, es va
ments va ser nome- decantar per la faceta d’entrenador i va assesso-
nat membre de la junta local de pesca. rar equips com: l’Olot, l’equip B del club gironí, el
Diposava d’un negoci en el qual es podia tro- Lloret, el Figueres i els Esplais de Castelló d’Em-
bar articles diversos com anxova envasada amb púries. Va participar també amb l’equip de vete-
el nom de “Pesquerías del Cap de Creus”, begu- rans del Figueres.
des com xampany, venda de llibres o targetes Ha estat objecte de diversos homenatges, dels
postals, va ser l’editor d’una sèrie de postals de quals sobresurten: El de comiat del Girona Club de
Cadaqués (1926). Futbol (1976) i el de l’Ajuntament de Vilamalla,
Va ser president de la societat La Benéfica. conjuntament amb el Girona Club Futbol (16.XII.
També va ser director gerent de la societat mer- 2002), en el qual li va ser entregada la Insignia de
cantil i president de la societat recreativa i centre Oro de la Federación Española de Futbol i la
de cultura “Art y Joya”, i organitzador d’especta- Medalla d’Or de l’Ajuntament de Vilamalla.
cles d’aquesta societat.
Fou regidor síndic de l’ajuntament i marmes- SALA REIG, Blanca
sor de l’excelentíssim general De Escofet↑. (Figueres, 26.XI.1967) Historiadora de l’art
Filla de Josep Sala

SALA PUIGDEVALL, Isidre Riera, propietari, de
(Vilamalla, 29.IX.1940) Esportista i polític Torroella de Montgri,
i de Blanca Reig↑
Fill de Martí Sala Carbonell. És la peti-
Rigall, pagès, de ca ta de dos germans.
l’Esclopeter de Cas- Des de 1995 resi-
telló d’Empúries nas- deix a França.
cut circumstancial- Ha estudiat Tèc-
ment a Maçanet de nica en Empreses i
Cabrenys, i de Maria Activitats Turístiques
Puigdevall Trilla, de (Girona, 1987), amb
Vilamalla. És el gran títol atorgat per la Escuela Oficial de Turismo de
de tres germans. Madrid, i disposa també del títol de Guia
Conegut amb l’a- Territorial de la Generalitat.
pel·latiu familiar de Durant un període va estar vinculada amb el
“Sidro”, va iniciar la carrera esportiva amb l’e- Museu d’Empúries i amb la Diputació de Girona,
quip infantil del col·legi de La Salle, de Figueres, realitzant visites turístiques i didàctiques desti-
després, va seguir amb el juvenil del Figueres on nades als escolars.
750
SALA
Llicenciada en Història de l’Art (UAB, 1992), (Concepció Brusés, M. Josefa Carbonell, Rosa
Màster de recerca (UAB, 2005) i DEA (UAB, 2005). Climent de Puig, Alfons Cusí↑, Joaquim Fort↑ de
Està inscrita en cursos de doctorat. Ribot, Emília Palau↑, Alfons Puig↑, Ramon
Ha compaginat la formació amb la investiga- Reig↑, Tomasita Riera de Vidal, M. Dolors Ros de
ció i la docència. És professora de castellà a l’Ins- Cusí, Antonio Salazar↑ i Miquel Vidal), va consti-
titut Universitaire (Aix-en-Provence), des de tuir l’Associació de Música de Figueres (1952-
1998, i ha impartit classes també a l’École 1965), que, anys a venir, tindria continuïtat en
Superieure de Management de Marsella. l’associació Joventuts Musicals.
Ha publicat: Ramon Reig, aquarel·les i olis Va ser col·laborador assidu de publicacions
(Figueres: 1997), i el Treball de recerca sobre el locals com Vida Parroquial, Ampurdán, posterior-
llibre La Acuarela en España, de Ramon Reig ment Empordà, sobre temes musicals, d’història
Corominas (2007). Va participar, també, en el de l’art i gastronomia, on signà amb diversos
catàleg sobre Ramon Reig (2003). pseudònims segons el tema com C. Creus (músi-
ca), Marc (crítica d’exposicions), C. de N’Orfeo,
C. Planas i C. Rabane. La majoria dels pseudò-
SALA ROCA, Narcís nims responen a accidents geogràfics de la zona
(Barcelona, 28.I.1905 – Cadaqués, 20.III.1988) del cap de Creus.
Advocat i promotor cultural Va col·laborar en la monografia dedicada a
La Vida i l’Obra de Carles Fages de Climent
Fill de Francisco Sa- (Figueres: 1983), Va escriure “El retaule barroc
la Sabrià, de Cada- de Cadaqués” publicat als Annals de l’Institut
qués, secretari de d’Estudis Empordanesos (1981-82).
jutjat, i d’Ernesta L’Ajuntament de Figueres li va concedir la Fulla
Roca Carrión, de de Figuera de Plata (en sessió de Ple de l’1.VI.
Sevilla. Va néixer 1987), per la seva activitat cultural; va rebre la
accidentalment a medalla de l’Orde Sant Ramon de Penyafort.
Barcelona. Va estu-
Des de l’any 1998 el Col·legi d’Advocats de
diar el batxillerat a
Figueres disposa de l’Escola de Pràctica Jurídica
l’institut de Figue-
Narcís Sala Roca, a la qual va donar el nom del
res, Dret a Barce-
biografiat en agraïment a la tasca realitzada.
lona (1927) i el
doctorat a Madrid, amb una tesi sobre dret admi-
nistratiu. Va exercir la professió d’advocat a SALA VILLEGAS, Enric
Figueres. L’any 1927 ja formava part del col·legi (Olot, la Garrotxa, 10.II.1940) Eclesiàstic
d’advocats, del qual en va ser secretari (1952-
1974), i degà (1974-1986). Fill de Joaquim Sa-
Es va casar amb M. Concepció Brusés Danis i la, empresari del
el matrimoni va tenir quatre fills: Ernesta↑, tèxtil i la confecció, i
Concepció, M. Pilar i Francesc. d’Antònia Villegas,
Persona de gran cultura, va ser promotor de ambdós d’Olot, és
moltes activitats socioculturals: membre funda- el gran de tres ger-
dor del Museu de l’Empordà del qual va formar mans: Enric, Joan i
part de la primera junta i va impulsar la compra Maria Engràcia. Als
de la casa veïna al Museu de l’Empordà, per a la sis mesos, i per
seva ampliació; membre de la junta de l’Institut prescripció mèdica,
d’Estudis Empordanesos (1978-1986), i del va iniciar estades
Patronat de Vilabertran. estiuenques a la
Membre fundador de l’Associació de Música, vila de Cadaqués, que continuaren al llarg de la
juntament amb un grup d’amics melòmans infantesa i adolescència. Essent seminarista hi
751
SALABERT
va fer una estada d’un any (1957-58), moment Les principals reformes del santuari han estat
en el qual es va vincular amb el jovent, i va conèi- per adaptar les instal·lacions als temps actuals,
xer Rosa Leveroni↑, Salvador Dalí↑ i Carles Riba s’ha dotat d’un cos afegit que ha dignificat la
i la seva muller, Clementina Arderiu. casa, de tres pisos, amb servei d’hostatgeria i
Va estudiar el batxillerat superior a l’institut restauració. S’ha enaltit l’església, s’ha creat una
d’Olot, i prosseguí els estudis al Seminari de biblioteca i arxiu, i s’ha potenciat l’afluència de
Girona, essent ordenat capellà pel bisbe Jubany el feligresos durant les romeries. L’any 2002 es va
18 de desembre de 1966. L’estada, a l’edat de inaugurar l’obra, fent-ho coincidir amb la cele-
vint-i-tres anys, a l’Institut Catòlic de París per apro- bració de l’homenatge a Verdaguer.
fundir la llengua i literatura franceses, li canvia la Ha estat impulsor dels homenatges dedicats
visió del món i li proporciona noves perspectives. a mossèn Cinto Verdaguer (2002), amb motiu
Una vegada capellà, el primer destí va ser de de la celebració del centenari i a Montserrat
vicari de Torroella de Montgrí (14 de gener de Vayreda↑ (2004) amb motiu del vuitantè aniver-
1967). Decideix complementar estudis i l’any sari. D’entre les diferents actuacions per recordar
1969 es desplaça a Roma i estudia Teologia i mossèn Cinto s’acordà la realització d’una està-
Història de l’Església a la Universtat Gregoriana, tua de cos sencer de Jacint Verdaguer inaugura-
i Arxivística a l’Arxiu Secret del Vaticà, d’on recorda el 15.VI.2008.
da un gran professor d’Història de la Cúria
Romana, de nacionalitat hongaresa. SALABERT FERRER, Baldomer
En retornar, a finals de l’any 1973, va ser desti- (Figueres, 17.IV.1925 – 30.XII.1975)
nat de rector a Viladamat i Montiró. L’any següent Músic i escriptor
va ser nomenat Consiliari Català del Moviment de
Pobles i Comarques (1974-1980). L’any 1979 la Fill de Baldomer Sa-
Santa Seu el va nomenar Consiliari de la Federació labert Roig, que re-
Internacional de Moviments Rurals Catòlics, orga- gentava el cafè No-
nització catòlica internacional adherida a les vel de la Rambla de
Nacions Unides, amb seu a Brussel·les, fet que li va Figueres, i de Maria
suposar viatjar per Europa, Amèrica, el Nord d’Àfri- Ferrer Margarit, na-
ca, l’Àfrica Negra, l’Orient Mitjà i Àsia. L’any 1986 el tural de Sant Feliu
bisbe el nomenà Delegat Episcopal d’Apostolat de Guíxols. Per dife-
Seglar, responsable de tots els moviments seglars i renciar-lo del seu
responsable del Consell de Laics. L’any següent és progenitor l’anome-
nomenat pel bisbe Vicari Episcopal de l’Empordà naven en Mero petit.
(1987-1997) i, seguidament, delegat episcopal i Es va casar amb
director de Càrites Diocessana del Bisbat (1997- Rosario Molina Margall.
2004). Al mateix temps, i a petició pròpia, va Va estudiar música amb professora particular
sol·licitar ser rector de la parròquia de Sant Llorenç i va mantenir contacte amb músics com el mes-
de Sous i rector del Santuari de la Mare de Déu del tre Passolas↑ o el mestre Basil↑. Va formar part,
Mont (1997 fins a l’actualitat). de manera escadussera, d’algunes formacions
Des que ocupa la nova rectoria ha potenciat musicals, però va seguir regentant el negoci
la rehabilitació física de l’indret, les celebracions familiar, el qual es va convertir en lloc de tertúlies
religioses i les religiosoculturals. Cada any es d’artistes i intel·lectuals locals i, fins i tot, havia
commemora l’aniversari de la mort de Verdaguer esdevingut la seu de la redacció de la revista
(10 de juny), tenen lloc recitals de Poesia i con- Canigó. Va participar en diverses iniciatives ciu-
certs de Música, i ha recuperat el Patronat de la tadanes com els concursos Golpe de Gong, que
Mare de Déu del Mont, en el qual s’hi troben tingueren lloc a la Catequística.
representants de tretze pobles de les diferents Va formar part del Trio Nobel amb Pere Macau
comarques vinculades al santuari: l’Empordà, la com a bateria i Arseni Ribera com a contrabaixis-
Garrotxa i el Pla de l’Estany. ta. També havia interpretat jazz amb Agapit
752
SALAZAR
Torrent↑ i Bartomeu Massot↑. Musicalment par- Llac Titicaca, i posteriorment va ser metge de com-
lant gaudia d’una gran facilitat d’improvisació en panyies mineres, va treballar per a l’empresa nord-
la interpretació del piano. americana American Smelting and Refining
Aficionat a la fotografia, va preparar una Company, amb seu a Nova York, de la qual n’era
exposició de fotografies titulada “Núvies: la propietària la família Guggenheim. La companyia
seducció” a la Galeria d’Art Fajol. Va escriure la tenia explotacions mineres a diferents llocs del
novel·la Una maleta (Barcelona: 1957), Cuentos món, després d’haver rebut formació en cirurgia,
de niños para mayores (Madrid: 1956), traduïda traumatologia, ginecologia i medicina tropical als
al català Contes per a infants (Gaüses: 2005). Estats Units, al Perú va treballar per la filial
Northern Peru Mining and Smelting Company, a
SALAZAR CHAPELA, Antonio l’Hospital de Quiruvilca, ocupant-se també d’al-
(Màlaga, 24.VI.1898 – Barcelona, 8.VII.1980) tres hospitals de la zona dels Andes com Pataz,
Metge Shorey i Samne. Era habitual passar uns anys
sense fer vacances, i després la companyia pre-
Fill de Francisco Sa- miava l’especialista amb un llarg viatge per Nord-
lazar López (1850- amèrica i Europa, així va ser com l’any 1931 la
1916), propietari família Salazar va realitzar un parèntesi.
d’un Almacén de L’any 1934 retornen a Espanya, el biografiat
Coloniales, natural
contacta de nou amb l’American Smelting and
d’Almargen (Mà-
Refining Company i tria la plaça de metge de
laga), i de María
l’Hospital de Tarkwa, a la Costa d’Or, actualment
Chapela Fernández
Ghana, on treballa per la filial anomenada
(c. 1856-1926). Va
Tarkwa Gold Areas Ltd. (1934-1935).
ser el vuitè de nou
germans: José Ra- A partir de 1936 viu a l’Empordà, primer exer-
fael (Pepe), Fran- ceix de metge a Roses, en substitució de Josep
cisco, Dolores, M. del Carmen, M. del Carmen Coma↑ Moragas, lloc on passa la guerra civil;
(ambdues trapassades infants), Francisco de Asís durant aquest període s’encarrega de l’organitza-
(Paco), Trinidad, Antonio i Esteban. D’entre els ció d’un Hospital, habilitat en un xalet de la famí-
quals cal destacar el primogènit, Pepe, intel·lectu- lia Rahola, per fer front a les urgències i els ferits
ral, historiador i escriptor, amic d’Ortega y Gasset, i de guerra. Després de la guerra el biografiat, un
el benjamí, Esteban, que va freqüentar el grup de la dia a la setmana, va a Barcelona per assistir a
Generación del 27 i va ser secretari de Manuel sessions operatòries a l’Hospital de Santa Creu i
Azaña, va residir a Londres on va dedicar-se a la Sant Pau i establir contacte amb col·legues; allà
tasca periodística i d’escriptor, i fundà i dirigí coincideix amb els doctors Puig↑-Sureda, Pi i
l’Institut Espanyol de Londres. Figueras, Antoni Llauradó, Vicente Artigas o
El biografiat va estudiar el batxillerat a Màlaga, Josep Masferrer↑ Oliveras, amb els quals va
la carrera de Medicina i Cirurgia a Barcelona mantenir amistat.
(1920?), i per costejar-se els estudis va treballar L’any 1942 va acceptar l’oferta dels doctors
com a ajudant de farmàcia, a la ciutat comtal. Xavier de Requesens Torres i Antonio Raventós
Una vegada llicenciat va realitzar suplències a Moragas, propietaris de l’entitat asseguradora
Almatret (Lleida) i Castellar de N’Hug (Berguedà), Previsora Española de Especialidades S.A., entitat
després a l’Aldea de San Nicolás a Gran Canària, que havia posat en marxa la Clínica Ampurdán,
des d’on es va casar per poders amb Emília d’ocupar-se de les urgències de la clínica. Circums-
Palau↑, professora de piano, amb qui va tenir un tància que el portà a traslladar-se a Figueres, l’any
fill, August (1928). 1943. L’any 1948 es tancà la Clínica Ampurdán, i
L’any 1927 decidiren emigrar al Perú, s’ins- traslladaren els serveis a la Clínica Cataluña. L’any
tal·laren a Lima i va obrir consulta mèdica privada, 1946, per oposició, va esdevenir tocòleg titular de
després va optar per la plaça de metge titular a la Figueres, i automàticament metge de la Seguretat
ciutat de Huancané, capital del districte peruà del Social amb plaça a l’Hospital de Figueres, on va
753
SALELLAS
esdevenir peça clau. Des del punt de vista de la ritzar per defensar casos qualificats com a
pràctica mèdica, el Dr. Salazar va ser un dels pio- “mediàtics”, dels quals destaquen: la defensa
ners en la introducció de les tècniques del “part dels independentistes detinguts abans del Jocs
sense dolor”. Va prosseguir amb l’activitat profes- Olímpics de 1992, la defensa dels algerians,
sional fins a la jubilació, l’any 1968, moment en marroquins i pakistanesos anomenat “Cas
què es trasllada a viure a Barcelona. Estany” acusats de pertànyer a un comandament
Al llarg dels anys d’exercici cal destacar l’entre- terrorista islàmic, la des pakistanesos detinguts
ga total a les seves responsabilitats, la disponibili- al Raval de Barcelona, acusats de formar una
tat envers els malalts i la relació d’amistat esta- cèl·lula islàmica i la dels imputats per la crema
blerta amb el cercle familiar del pacient, així com de fotos del rei a Girona.
l’habilitat reconeguda en les diferents especialitats Havia participat en nombroses activitats en
de cirurgia, traumatologia i tocologia, i el respecte defensa dels necessitats o dels més febles, dels
i la consideració entre els companys de professió. immigrants, en favor dels independentistes o
A Figueres, juntament amb un grup d’amics militants dels drets nacionals i dels moviments
melòmans (Concepció Brusés, M. Josefa Carbo- socials alternatius. Col·laborava amb diverses
nell, Rosa Climent de Puig, Alfons Cusí↑, associacions defensores dels drets humans i for-
Joaquim Fort↑ de Ribot, Emília Palau, Alfons mava part de l’Associació Catalana de Juristes
Puig↑, Ramon Reig↑, Tomasita Riera de Vidal, Demòcrates. Va ser redactor de nombroses pro-
M. Dolors Ros de Cusí, Narcís Sala↑ i Miquel postes sobre immigració aprovades al Parlament
Vidal), va constituir l’Associació de Música de de Catalunya i la Unesco. Va ser assessor de
Figueres (1952-1965), que, anys a venir, tindria diverses associacions minoritàries.
continuïtat en l’associació Joventuts Musicals. Afiliat al PSC, va formar part del consistori
gironí durant la primera època d’alcalde de
Joaquim Nadal. Va ser regidor de Serveis Socials
SALELLAS MAGRET, Sebastià
i Joventut a l’Ajuntament de Girona (1983-
(Viladamat, 18.VIII.1948 – 1991). Va ser assessor legal i gerent del Patronat
Barcelona, 28.V.2008) Advocat Provincial de l’Habitatge.
Fill de Josep Salellas Formava part del consell editorial d’El Punt,
Bou, pagès, natural de Girona.
de Darnius, i de
Llúcia Magret Puig, SALINER DURAN, Joan
de Viladamat. Va ser (L’Armentera, 16.II.1902 –
el petit de dos ger- Barcelona, 2.VIII.1988) Músic
mans: Rosa Maria i
Sebastià. Es va ca- Fill de Salvador Sa-
sar amb Glòria Vilar liner Pons i de Qui-
Farrerós, de Celrà tèria Duran Deu-
(1974) i el matrimoni lofeu, ambdós de
va tenir dos fills: l’Armentera. Es va
Benet i Lluc. casar amb Miquela
Llicenciat en Dret per la Universitat de Bar- Colls Puig, natural
celona (1979), va ser professor associat de Dret d’Ullà, i el matrimoni
Penal a la Universitat de Girona (des del curs va tenir dos fills, Joan
1992-1993). Professor de l’Escola de Pràctica i Robert. Va regentar
Jurídica del Col·legi d’Advocats de Girona, i de el Cafè del Centre de
l’Escola d’Adults de Salt. Va crear la secció de l’Armentera.
Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Girona. Instrumentista de violí, flabiol i saxofon i fill
L’any 1965 es va instal·lar a Girona. L’any d’una família de músics, el seu oncle-avi era
1982 va obrir el bufet a la capital. Es va caracte- Joan Duran Deulofeu i es va introduir en el món
754
SALÓ
artístic des de ben petit. Va estudiar violí i flabiol SALLERES, Angeló

amb el professor Enric Sans↑, de Figueres. Va (Figueres, s. XVIII – XIX) Mestre d’obres
donar classes de teoria i de violí a joves estu-
diants, alguns dels alumnes destacats foren Va treballar en la restauració de l’església parro-
Joan Bofill i els germans Masó. quial de Sant Pere Pescador (1823).
Es va estrenar amb l’Antiga Pep de Figueres. A
la dècada dels anys quaranta va formar part de SALÓ MASSAGUER, Eusebi
la cobla-orquestra Montgrins, després a la cobla (Palau-sator, el Baix Empordà, 25.X.1901 –
Girona, La Principal de l’Escala i La Principal de Maçanet de Cabrenys, 30.X.2001)
Banyoles. Músic i luthier
Fill d’Emili Saló

SALIP SARDÀ, Josep Perals, contrabai-
(Les Escaules, 19.VI.1899 – Llers, 2.IX.1959) xista de la Principal
Mestre i polític de la Bisbal, i de
Maria Massaguer.
Fill de Francisco Es casa amb Espe-
Salip Miró, pagès rança Minobis de
de Can Xacó de Les Figueres i el matri-
Escaules, i Maria moni té tres fills:
Sardà Jou, d’Espolla, Emili, Maria i Laura.
era el gran de tres Per tradició fami-
germans. Es va ca- liar, de ben jovenet
sar amb Mercè Ca- va estudiar música. A l’adolescència la família es
sademont Vergés, i trasllada a la Bisbal, i després fa el servei a Figue-
va tenir un fill, Er- res per poder formar part de la banda de música
mengol, i una filla, del castell, obligació que va poder compaginar
Maria. amb la feina de músic a l’oquestra La Erato, de
Figueres, amb l’aprenentatge de l’ofici de fuster.
Va estudiar magisteri a Girona i va ser desti- Després d’estades en diferents indrets com
nat a Vilanova del Camí (l’Anoia), i després a la Palau-sator, la Bisbal, Palafrugell i Verges, lloc on
Bisbal (1927-1937). Va ser un dels mestres que treballa d’ebenista i músic i funda la coral del
varen formar part del moviment de renovació poble, es trasllada a viure a la capital de l’Alt Em-
pedagògica, va potenciar les sortides escolars i pordà. En retornar a Figueres (1956) es decanta
va impulsar les colònies d’estiu (1936). Va per l’ofici de luthier, amb la col·laboració del seu
desenvolupar càrrecs de responsabilitat, com la fill Emili realitza instruments de corda per encàrrec
direcció de les escoles. Va ser col·laborador del i estoigs per a tenores, tibles, tant per a particulars
diari local El Bisbalenc. com per a diferents orquestres, els quals comer-
L’any 1937 va ser nomenat Delegat Nacional cialitzaven a la botiga del carrer Col·legi.
de Primer Ensenyament a Catalunya, càrrec del A finals de la dècada dels anys 50 i durant els
qual va ser cessat abans de finalitzar el conflicte 60, va impartir classes de música als alumnes de
bèl·lic. Membre d’Esquerra Republicana, va for- l’Institut Ramon Muntaner, de Figueres.
mar part de la CNT. Durant la guerra civil, va ser Va formar part de l’orquestra La Filharmònica,
empresonat per haver participat en els fets d’oc- de Figueres, la Principal de Figueres, d’una
tubre de 1934. orquestra de Palafrugell, de l’Emporitana de
Després de la guerra civil va ser citat pel tri- Verges, de l’orquestra Panamá, de Figueres, amb
bunal de depuració, però va decidir marxar a el pare Mauné↑.
França, d’on va tornar l’any 1948. Va retornar a la Feia arranjaments musicals i va compondre
vila nadiua, va seguir l’ofici dels progenitors i no alguna peça musical, com l’Himne de la Coral
va poder tornar a exercir de mestre. Erato.
755
SALVATELLA
SALVATELLA GIRALT, Albert Va estudiar la carre-

(Llers, 14.IV.1912 – Llançà, 7.II.2004) Mestre ra de Magisteri a
Girona (1957). Va
Fill de Josep Salva- exercir a Bàscara
tella de Riera i (1959), va guanyar
d’Enrica Giralt Martí, la plaça de Llançà
ambdós de Llers. Va on es va traslladar
dedicar la seva vida (1960), i es va en-
a l’ensenyament. Es carregar de les tas-
va casar amb Lut- ques directives del
garda Suñer Nadal, CEIP Pompeu Fabra
mestra, de Juià, i el (1976-1988).
matrimoni va tenir Ha estat col·laborador de diverses iniciatives
dos fills: Josep M.↑ culturals: membre actiu de la Casa de Cultura de
i Enriqueta. Llançà, director de la revista local, director del
Va estudiar Magisteri a Girona i va exercir a grup de teatre.
Maçanet de la Selva, Albanyà, després de la guerra La seva gran passió ha estat l’escriptura, ha
a Vilanant i Llançà (1944-1978). Va jubilar-se conreat la prosa i la poesia, i ha estat col·labora-
essent director d’escola i va ser guardonat pels dor dels setmanaris figuerencs el 9País,
seus mèrits. Va ser habitual col·laborador de la Empordà, director i col·laborador de Miranda
revista Miranda, i es va ocupar de la secció anome- (Llançà) i La Farella (Llançà), i col·laborador dels
nada “Crónica” i dels programes de la Festa Major diaris, El Punt i el Diari de Girona.
de Sant Vicenç, on va publicar articles sobre temes L’any 1978 es va afiliar a Convergència, amb
locals. El consistori el va guardonar amb la CiU va esdevenir alcalde de Llançà (1979-2003),
Llança d’Or (Llançà, 1978) i també va rebre dis- com a diputat provincial va ser vicepresident
tincions del Departament d’Ensenyament. segon i responsable d’ensenyament i cultura de la
Diputació de Girona (1987-1992), i diputat al
SALVATELLA ROBERT, Pere Parlament de Catalunya (1992-2003), etapa en
(Fontcuberta, s. XIX – Llers, s. XX) Metge i polític la qual es va tramitar la Llei del Parc Natural del
Cap de Creus, de la qual en va ser ponent.
Es va casar amb una llersenca i va tenir dues Ha escrit: A la posta de sol (Girona: 1976),
filles. Vidu, es va casar amb Dolors de Riera Geli, Planes de l’Empordà (Barcelona: 1994), Llançà
de Maçanet de Cabrenys, i d’aquest segon matri- de festa (1995), De la pàtria més bella i estranya
moni va néixer, com a mínim un fill, Josep. (Figueres: 1998), Sol ponent (Figueres: 2000),
Va estudiar Medicina a Barcelona i es coste- Rodes i Creus (Figueres: 2001), Des d’un bell
java els estudis treballant de barber. Va ser el setembre (Figueres: 2003), Empordà: Alga i
metge del poble de Llers, i batlle de la villa ller- Ginesta (Figueres: 2006) recull de 90 articles
senca. Va morir d’un atac de cor després d’una publicats al setmanari Empordà (2000-2006), i
sessió de l’ajuntament. Va fundar la Societat de alguns publicats a la revista La Farella (Llançà).
Socors Mutus “La Inmortal”. Ha estat coordinador i col·laborador del Llibre
de Sant Silvestre (Llançà: 2005), i juntament
SALVATELLA SUÑER, Josep M. amb Albert Bronsoms va preparar Ricard Fina
(Figueres, 16.X.1937) Mestre, escriptor i polític trenta anys al servei de Llançà (Figueres: 2006).
L’any 1974 va guanyar el seu primer premi
Fill d’Albert Salvatella↑ Giralt, natural de Llers, i literari atorgat per La Colla Excursionista Cassa-
de Lutgarda Suñer Nadal, natural de Juià, amb- nenca de Cassà de la Selva, amb un aplec de
dós mestres. Resideix a Llançà des de 1944. contes publicat amb el títol A la posta de sol. El
Casat amb Paquita Sánchez, el matrimoni ha tin- consistori llançanenc li va atorgar la Llança d’Or
gut tres filles: Núria, Eva i Laura. (2004).
756
SÁNCHEZ
SAN MARTÍN FÉLEZ, Fernando 1962-63 va rebre el primer encàrrec, Anatomia

(Saragossa, 4.IX.1930) Pintor explicada d’Arrabal.
El biografiat va seguir amb l’obra abstracta,
Fill de Tomás San però a la dècada dels 60 s’incorpora al movi-
Martín, policia se- ment figuratiu, a conseqüència d’un repte
creta, natural d’Es- d’Arrabal, per posteriorment formar part del
tella (Navarra), i de moviment creat per Arrabal, anomenat Art Pànic.
Mercedes Félez, de Segons el biografiat, la seva obra s’inclou dins
Saragossa, va ser el l’art pànic, moviment anàrquic sense dogmes
penúltim de sis ger- amb plantejaments formals del surrealisme. La
mans. L’any 1974 seva obra tendeix a l’hiperrealisme. Fins llavors
s’estableix a Ceret i, per a la pintura abstracta havia utilitzat el cog-
una dècada des- nom, Sanmartín, en canviar d’estil, Arrabal li sug-
prés, s’afinca a gereix un canvi en la signatura, li proposa que a
Garriguella. partir d’ara signi S.M. Félez (Su Majestad Félez).
Quan el biografiat tenia divuit mesos, la famí- En la seva obra hi queda palès el compromís
lia es trasllada a Barcelona, lloc on passa la amb la pintura, l’inconformisme, la denúncia a
infantesa i joventut. Estudia a Llotja i Belles Arts vegades política altres ecològica, la contradicció
per lliure. entre la vida urbana i la bellesa clàssica, en ella
A l’edat de divuit anys, va fer la mili voluntari l’element femení esdevé un dels elements impor-
amb la intenció de quedar-se a Barcelona i va tants, sense ser-ne l’essencial, i el pren com a
coincidir amb Joan Ponç amb qui va establir símbol de bellesa.
amistat que duraria fins a la seva mort. En haver Félez, a semblança dels pintors surrealistes,
obtingut una beca per visitar París i França, va que buscaven la representació del món oníric,
sol·licitar permís per poder-la gaudir, fa un busca la manera de representar la realitat traduï-
parèntesi en el servei militar i va als castells del da. És un gran admirador de Vermeer, i del sim-
Loire i la capital francesa. bolisme en la pintura i la literatura. Actualment té
En acabar treballa d’estampador en el taller en projecte nous horitzons.
de Francisco Melich, molt amic d’una germana Té obra a museus holandesos, a Seül (Corea),
de Picasso, seguidament va ser sol·licitat per al Museu de Saragossa, a Ceret i al Museu de
l’Editorial Horta, per treballar en el taller d’es- l’Empordà. Ha exposat a gairebé totes les capi-
tampació, aquí estableix contacte amb gent tals europees, al Japó, i a diferents llocs de
important del món intel·lectual i de les arts de Catalunya: a la Galeria Laietana (Barcelona,
Barcelona. 1975), a la galeria Skira (Madrid, 1979), a la
Decideix sortir del túnel en què viu el país i Sala Gaudí (Barcelona, 1984).
tornar a París. A través del taller de litografia L’any 1993 el Museu de l’Empordà li va dedi-
ingressa a l’École des Beaux Arts (París), i com a car una retrospectiva S.M. Félez-Art Pànic.
estudiant obté el permís de residència. Una de les darreres exposicions ha estat al
Comença a experimentar en les tècniques Torreón Fortea (Saragossa, 2007).
d’avantguarda i l’any 1957 s’introdueix en l’abs-
tracció lírica. Estableix amistat amb el pintor Vila
Casas, amb Josephin Vilató Ruiz, nebot de SÁNCHEZ, Nicolás
Picasso, coincideix amb Evarist Vallès↑ amb qui, (Granada, s. XX) Ebenista
juntament amb altres vuit artistes, escultors i
gent de lletres formen el Groupe Mouvement, Resident a Figueres. Va realitzar obres de filigra-
i exposen a França i Anglaterra. A París es rela- na com la vitrina estil Lluís XVI, que exposà a
ciona també amb artistes com F. Arrabal, Barcelona a “Fayans Català”, amb incrustacions
A. Jodorowsky i R. Topor, i amb Fernando Lerín, de nacre i marfil que recordaven els artesans
Alberto Plaza, Duque o Eduardo Arroyo. L’any argelins, tradició arrelada a Còrdova i Granada.
757
SÁNCHEZ
SÁNCHEZ COSTA, Carles L’esperit aventurer

(Figueres, 30.XII.1948 – Barcelona, 3.XI.1983) l’ha portat a practi-
Periodista car l’esport del
windsurf des de jove
Fill de Pedro Sán- i en circumstàncies
chez Vizcarro, mili- adverses, i a viatjar
tar, natural de Van- per tot el món.
dellòs (Tarragona) i Va iniciar-se en
de Neus Costa No- l’esport a l’edat de
guer, de Figueres. catorze anys i va ser
Va ser el petit de tres vegades cam-
dos germans: Enric i pió d’Espanya de
Carles. Es va casar widsurf. Essent un dels moments més emocio-
amb Gemma Teerns- nants la travessa de l’estret de Gibraltar sobre la
tra (Amstelveen, Ho- taula de windsurf.
landa), i el matrimo- És titulat en fengshui, ioga, entrenador perso-
ni no va tenir descendència. nal i nutricionista.
Va estudiar al col·legi La Salle de Figueres i Ha compaginat l’esport, o l’esforç físic, i l’acti-
periodisme a l’Escola de l’Església. Va ser redac- vitat artística, o l’equivalent a l’estètica.
tor de Diario de Barcelona, redactor en cap de
Una de les temàtiques preferides és pintar
Mundo Diario i va passar a ser membre de l’equip
paisatges verges de la costa del cap de Creus i
fundador del diari El Punt, del qual en va ser
de la platja de Sant Pere Pescador. Barreja els
director (1979-1980), i col·laborador (1979-
colors amb sorra i ciments, l’acrílic i esmalts que
1983). També va escriure en altres rotatius com
ofereixen tons mats als seus quadres, incorpora
El Segre (Lleida), i a les revistes El Món i Actual.
elements matèrics per insinuar animals o temes
S’havia especialitzat en temes policials i polí- marins. Es proposa expressar la puresa de les
tics –gaudia de bons contactes amb la policia i la formes naturals a partir d’una tècnica que evoca
Guàrdia Civil–, així com reportatges, temes d’in- el primitivisme.
vestigació i entrevistes.
La primera exposició la va realitzar a la Gallery
L’any 1982 va entrar a treballar al gabinet de Landmark de Regina (Canadà). Va exposar al
premsa de la Delegació del Govern de Catalunya, Museu de l’Empordà en una col·lectiva de joves
quan era delegat del govern Francesc Martí pintors (1994).
Jusmet.
L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Roses va
Va escriure Montejurra 76 (1976) sobre la
incentivar una exposició col·lectiva d’artistes
confrontació carlina de l’any 1976 i Diccionario
rosincs exportada a l’agermanada Rodes, un
sobre terrorismo, en el qual descriu diferents
dels representants va ser el biografiat.
bandes armades.
Va morir a Barcelona, com a conseqüència de Durant disset anys ha exposat regularment a
l’accident de trànsit sofert en el terme de Llançà, Suïssa, a les galeries Stern Galerie-Kriens
en tornar de Colera, lloc on disposava de segona (Lucerna), a la Goetz Galerie (Basilea, 1996) o a
residència. la Galerie Country Club-Origlio (Lugano, 1998),
entre altres. També ha treballat escultures, algu-
nes de les quals es troben en la via pública a
SÁNCHEZ SANTIAGO, Antonio Lucerna. Darrerament ha exposat a l’Argentina,
(Figueres, 12.X.1961) Esportista i pintor Miami, Brasil i la seva obra es troba a diferents
països d’Europa i de l’Amèrica del Sud.
Ha viscut a Lanzarote i a Suïssa amb estades Ha publicat Air manual de artista. Sánchez-
perllongades a la vila de Roses, en els darrers Santiago (2004), en l’obra combina dibuixos,
temps viu mig any a Suïssa i mig any a Roses. filosofia minimalista i zen, i conceptes artístics.
758
SANGLAS
SANGLAS GISPERT, Carme Casas.(2001, 2003, 2005, 2007) El forat de l’às-

(Barcelona, 13.VII.1953) Pintora pid. Viatge i diferència. X mostra de pessebres.
Església del Tura. (Olot, 2001). Instal·lació.
Filla de Lluís San- ‘mEc02: Noves incorporacions’. Museu de l’Empor-
glas Casanovas i dà. (Figueres, 2002). Visions del desig. Galeria de
d’Adelina Gispert la Riba. Cadaqués. Itinerant Sala Luzan. Sara-
Serradell, ambdós gossa. Museu Abelló. Mollet del Valles, 2004-
naturals de Barce- 2005. Inart (Girona, 2005). De lluna a lluna.
lona. Es va casar Galeria No+art. (Girona, 2006). 4a Biennal d’Art
amb Gabriel Sanz Girona. Artistes de la galeria. Galeria Michael
Romero, i va tenir Dunev. (Torroella de Montgrí, 2007, 2008).
una filla, Tura. Re- I en individuals com: Galeria Artema (Barce-
sideix a l’Empordà lona, 1979). Galeria Eude (Barcelona, 1980).
des de 1977, primer Galeria Canaleta (Figueres, 1981, 1985). Casa
a Figueres i, desde Cultura (Olot, 1983). Galeria Trece (Barcelona,
prés, a Ordis, des de 1986. 1983). Galeria Quattrocento (Tarragona, 1983).
Llicenciada en Història de l’Art per la Espai Anar i Tornar (Barcelona, 1986). Saló Gòtic
Universitat de Barcelona (1978), realitza estu- (Peralada, 1986). Ors i Cendres al Museu de
dis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts l’Empordà (Figueres, 2000). Camins i miralls a
de Sant Jordi (1973-1976). les Sales Municipals (Girona, 2004). Aigua
corrent al Consell Comarcal de l’Alt Empordà
Treballa la pintura al tremp sobre paper, taula o
(Figueres, 2004). Palau Solterra a la Fundació
plom, amb una reduïda gamma cromàtica de
Vila Casas (Torroella de Montgrí, 2005). El vel i el
colors i, sovint, amb la incorporació de pa d’or. La
mirall a la Galeria Eude (Barcelona, 2005).
iconografia tractada respon a una figuració que
Galeria Kroma (Sant Feliu de Guíxols, 2005). El
surt de dues línies bàsiques: de les imatges
cartell del blues a la Sala Enric Granados
visuals que arrossega la tradició en un sentit ampli (Cerdanyola, 2000). Solcs en l’aigua a la Galeria
i eclèctic, i de les que evoquen proses i poemes Dolors Ventós (Figueres, 2008).
tant de la mateixa tradició com de fonts exòtiques, Algunes de les seves il·lustracions han acom-
tant antics com contemporanis. Es tracta d’un panyat articles de revistes, llibres, contes, entre
llenguatge personal que reflexiona sobre el signifi- els quals es compten: Salvador Dalí. Àlbum per
cat simbòlic i que evoluciona sense grans canvis a acolorir (Figueres, 2001), De la Cuina al Men-
la recerca d’una depuració de formes i continguts. jador (Barcelona: 1982), de Xavier Fàbregas. La
Ha exercit esporàdicament la crítica artística Meravellosa Història de Peter Schlèmil (Barce-
a Papers Empordanesos d’Hora Nova (1984, lona: 1983), d’Adelbert von Chamisso; Calendari
1985 i 1986), Papers d’Art (Girona, 1987) o Em- Republicà. Agrupació de Cultura Athenea.
pordà Federal (1987 i 1988), i ha col·laborat en (Figueres: 1985); QUERN núm. 3 (Olot: 1986);
algun catàleg d’exposició. Temporada alta. Festival Internacional de Teatre.
Ha exposat en nombroses col·lectives, entre les Cartell (Girona: 1999); L’arròs de Pals, del camp
quals figuren els Premis Internacionals de Dibuix a la cassola (Palafrugell: 2003), de Baltasar
Joan Miró (Barcelona, 1976, 1977, 1979, 1984), Parera i Coll; Cartell XVIII Festival Internacional
la Biennal de Barcelona (1982), I Trobada Inter- de Blues de Cerdanyola (2005), Calendari GEES,
nacional d’artistes (Cadaqués, 1984), les Mostres 08,09. Figueres; Autora del cartell de la XVI Fira
d’Art de Garriguella (1986, 1987, 1988, 1989), del Vi de l’Alt Empordà (Figueres, 2000).
Nou artistes (Museu de l’Empordà, 1992), la Ha rebut el Premi Alfred Sisquella (Barcelona,
Biennal de Girona (1989, 1991, 2006, 2008), la 1973), el Premi Mas Sardà (Barcelona, 1975), el
primera Exposició Transfronterera al Consell primer Premi de Dibuix Saló d’Art (Martorell,
Comarcal (Figueres, 2002). 1976), Primer Premi de Gravat ESBA Sant Jordi
Ha participat també en el Premi de Pintura Con- (Barcelona, 1976) i un accèssit en la II Biennal
temporània Torroella de Montgrí. Fundació Vila de Girona, any 1999.
759
SANMARTÍN
SANMARTÍN RAMON, Tomàs SANS SALELLAS, Enric

(Peralada, 10.VIII.1897 – (Figueres, 10.IX.1890 – 11.II.1953)
Barcelona?, dècada 1960?) Músic i professor Músic i compositor
Fill de Ramon Sanmartín i de Tomasa Ramon,
ambdós d’Osca. Quan va ingressar a l’Escolania Fill de Fèlix Sans
de Montserrat tenia nou anys i era orfe de pare. Camps, que va des-
Allà es va formar musicalment i hi va romandre tacar com a solista
fins als setze anys. Va seguir la formació a l’Escola de tenora, natural
Municipal de Música de Barcelona amb Lluís de Vilabertran, i
Millet (1867-1941) i Enric Morera (1865-1942). d’Anna Salellas Que-
Després de la guerra civil esdevé instrumen- ra, de Figueres.
tista de la Cobla Barcelona (1945-1953), forma- Iniciat de la mà del
ció en la qual interpretava el trombó per a la seu pare en la músi-
cobla i la viola en l’orquestra. ca, als set anys va
Sembla ser que va combinar l’activitat musical començar a tocar el
amb la pedagògica, disposava d’una acadèmia de violí.
música en el carrer de sant Pau, de Barcelona. Va Més tard va seguir els estudis musicals amb
ser autor de música diversa, de sarsueles i revistes els mestres Domènec Sánchez Deyá de
i del poema simfònic per a cobla Redempció Barcelona i Alphonse Lefort del Conservatori de
(1925), del cant Francesc Macià-Himne a l’avi París. Aviat s’integra a formacions musicals com
(1932). Va compondre les sardanes: Pirinenca L’Art Gironí, la qual va deixar per dirigir l’Antiga
(1916), Joiosa, Tot floreix, Al mestre (dedicada al Pep, de Figueres (1910-1914). Amb aquesta
mestre Leandre Peracaula, enregistrada 1930?), última formació va anar a París on va enregistrar
El cant de les sirenes (va ser premiada a Girona, els primers discos de sardanes.
enregistrada 1950?), Espigues d’or, Fadrineta, Juntament amb Ramon Bassagañas↑ (jazz-
Matí de festa. band), Enric Castelló (banjo), Emili Pallisera↑
(saxofó), Antoni Vidal (trompeta), Amat Blanch↑
SANS ARABIO-TORRE, Ròmul (trombó), Andreu Gea (contrabaix) i Camil·la
(Barcelona, XX) Advocat i historiador Lloret↑ (piano), conformaren el grup musical The
King Jazz.
Advocat barceloní afincat a Sant Pere Pescador.
Fill de Rómulo Sans Yllas i de Felisa Arabio-Torre, Va formar molts alumnes de Figueres i dels
va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la pobles veïns en l’estudi musical i en l’instrument
Universitat Internacional de Londres. del violí.
Va escriure El Ampurdán en el siglo XIX. Notas Va escriure cap a un centenar de sardanes,
históricas, guerrilleros, ladrones, contrabandis- algunes han esdevingut antològiques, les més
tas, brujas, tipismos, tradiciones, costumbres y populars: La infantona (1916) dedicada a la
leyendas (Barcelona: 1949), amb pròleg de Joan seva filla gran; Vora el niu, Barcelonina gentil,
Soler Janer. L’autor dedicà la monografia al rec- Salta i balla, Matilde, A la meva estimada. Altres
tor de Sant Pere Pescador, Francisco Cargol títols: Apassionada, Caterina, Conxita, De mari-
Marés, al qual qualifica de mestre i amic. na a muntanya, Dolç record, Fent tabola, La galli-
na enamorada, Julieta, La sardana de les brui-
SANS ROCA, Ignasi xes, Mira què et dic, La núvia, Les noces de la
(Figueres?, s. XIX) Advocat cosineta, Ni mai que torni, Nostre himne, Ritmes
pastorils, Rosina, Solita, Salut als dansaires, Tot
Un dels principals propietaris agrícoles de la prime- jugant, Úrsula, La pubilla de la Torrassa, Sota els
ra meitat del segle XIX. Inversor en indústria i mines pins del Mas Marés, La Rambla de les Flors, La
de Figueres i comarca. Va compaginar els seus que- plaça de Badalona, Somni d’amor, Vol d’orenetes
fers amb la política local. Erigí la casa situada a la (1951), La font d’Ignasi Iglésias (premiada); Les
cantonada del carrer Joan Maragall i Enginyers. campanes de Figueres, dedicada a la seva ciutat.
760
SANTALÓ
SANS SALLARÉS, Pete Würtenburg, que s’atorga als cinc millors produc-
(Barcelona, 5.II.1947) Artista i dissenyador tes en el camp del disseny industrial. L’any 1994
crea la seva pròpia productora PETESANS Siste-
Fill de Jaume Sans mes Integrals, S.L.. El seu primer producte és el
Arias, pintor, natural Sistema Aula, de taules d’oficina. El 1995 apareix
de Sitges, i de Lolita la sèrie Aula d’armaris-contenidors per oficina.
Sallarés Viñas, de Ha exposat a Galeria Trece (Barcelona, 1975),
Sabadell. Des de Brutus Gallery (Osaka, Japó, 1987), a la galeria
1979 viu a l’Alt Em- Debut (Colònia, Alemanya, 1989), a Camallera, i,
pordà amb la seva entre altres a la Galeria Kunstkeller (Bern, Suïssa,
dona, la pintora Re- 2007).
gina Saura↑.
L’entorn fami- SANT MATIES, Antoni de
liar, molt vinculat a (Figueres, 1595 – Barcelona, 1668)
l’ambient artístic i Carmelita i escriptor
intel·lectual de la ciutat, condiciona notablement
la seva formació. En l’etapa d’introducció en el Se sap que va ingressar al Convent carmelita de
món del disseny gràfic i tèxtil, tot havent finalitzat Sant Josep de Barcelona l’any 1616, i que el seu
els estudis superiors, viatja a Alemanya amb la nom en la vida civil havia estat el d’Antoni Carbó.
intenció de perfeccionar la seva formació en el Més tard va estar a Perpinyà, per retornar a Bar-
camp del disseny industrial. Torna a Barcelona celona. Representa la plena assimilació de la místi-
l’any 1971 per obrir un estudi de disseny gràfic, ca castellana del segle XVI, de Santa Teresa i també
portant a la vegada la direcció de la Galeria i d’altres corrents de l’època. Va ser un bon coneixe-
Escola Nikon. Edita també una revista d’art, dor de la Sagrada Escriptura. Va escriure: Deomni-
Papel Especial, pionera per concepte, contingut i moda resignatione qua homo debet se voluntati
Dei committere in propens et adversis (=Tractat de
qualitat gràfica en la comunicació social.
la perpetua mortificació. De la Sta. exinanició y ple-
L’any 1979 entra en contacte amb Snark nitut), i va deixar algunes obres manuscrites com
Design. Producte de la seva relació professional una recopilació Obres espirituals i tractats de
neix la “Lamparaprima”, que obté l’Oscar al millor Teologia mística. Algunes foren traduïdes posterior-
producte en il·luminació de la Fira Internacional ment al castellà per fra Joan de Sant Josep.
Moving de París (1983), i és seleccionada per par-
ticipar en l’exposició de Disseny Espanyol a
Europalia (Brussel·les, 1985) i en el 6th Arango SANTALÓ, Joaquim
International Design Competition Award (Miami, (Figueres, s. XVII) Mestre argenter
1986). A partir de llavors centra tota la seva acti- Autor d’una custòdia daurada per a l’església
vitat en el disseny industrial, segons el biografiat parroquial de Figueres (1659).
“escultura industrial”, produint un bon nombre
d’obres, impregnades d’un estil molt personal, ple
d’originalitat i avantguardisme. SANTALÓ PARVORELL, Miquel
(Vilaür, 2.XII.1887 –
L’any 1988 obté el premi Delta d’Or de l’ADI
Guadalajara, Mèxic, 10.I.1962)
FAD, per la seva cadira “Coqueta”, produïda per Polític, professor i geògraf
BD Ediciones de Diseño. L’any 1990, la compa-
nyia francesa Arafura TRIBU, en la seva línea de Fill de Joan Santaló Rabassó, mestre, natural
redissenyar el mobiliari de l’institut francès de tot d’Albanyà, i de Francesca Parvorell Planas, de
el món, li encarrega el disseny del mobiliari de Terrades. Va ser el petit de set fills: Pere, Martí,
l’Institut Francès de Barcelona. Silvestre↑, Maria, Julita, Margarida i Miquel. Es
L’any 1990, la seva cadira “Coqueta” és va casar amb Adelina Cortina Benajas, professo-
seleccionada, amb 45 productes de tot el món, ra, i el matrimoni va tenir tres fills: Adelina, Joana
pel Premi Internacional de l’Estat de Baden- i Miquel Àngel.
761
SANTALÓ
Com els germans, Fets d’Octubre, proclama l’Estat Català, és

va estudiar Magis- empresonat i sotmès a consell de guerra i absolt.
teri, primer a Girona Durant la guerra civil desenvolupa diversos
i després a Barce- càrrecs dels quals cal esmentar: l’any 1936
lona (1905-1907). forma part del Comitè Antifeixista de Girona, i
En acabar va a París president de la comissió del Patrimoni Artístic i
per familiaritzar-se Arqueològic de les comarques gironines.
amb el moviment de El 1938 fou president del Consell de Treball i
renovació pedagò- membre del Consell Directiu d’Esquerra Republi-
gica. Va exercir a cana.
Girona, Guadalajara, Durant el període de la guerra civil va ser nome-
al Sanatori Marítim nat vicepresident de les corts espanyoles.
de Pedrosa (Santander). Ingressa a l’Escola Va assistir a la darrera sessió de les corts de
Superior del Magisteri (Madrid, 1915-1918), i el la República, celebrada a Figueres l’1 de febrer
primer destí és a l’Escola Normal de Mestres de de 1939.
Zamora (1918), plaça que permuta per la de pro- A Madrid, com a diputat a Corts, havia format
fessor de geografia de Segòvia i, posteriorment, part de les comissions per a la discussió de
per la de Girona. l’Estatut i en la Divisió territorial de Catalunya.
Amb els anys va esdevenir director de l’Escola Es va exiliar primer a França i, després, a Mèxic
de Mestres de la Generalitat de Catalunya (1942). Allà va formar part del consell tècnic de la
(Barcelona, 1932), i professor de la Universitat Junta Española de Liberación (1943), i a part de
Autònoma de Barcelona (1933). les activitats polítiques, va col·laborar amb l’edito-
En el camp de la pedagogia, s’especialitzà en rial U.T.E.H.A., per a la qual va redactar articles de
temes geogràfics i va ser professor de Geografia geografia pel futur diccionari enciclopèdic.
i catedràtic a la de Barcelona. Abans de marxar a l’exili havia col·laborat en
A l’Escola Normal de Girona va dirigir la diverses pulicacions periòdiques catalanes com: El
Normal de la Generalitat. Autonomista (Girona), El Magisterio Gerundense
L’any 1924 va estar pensionat per la Junta de (Girona), La Publicitat (Barcelona) o Ploma i llapis.
Ampliación de Estudios e Investigaciones Cien- Va escriure: La interpretación materialista de la
tíficas per estudiar l’estructura de les escoles a historia (Madrid: 1918), Geografía general e inicia-
França, Bèlgica i Suïssa. ción a la geografía descriptiva (Gerona: 1923; id.:
Va formar part de diverses associacions: soci 1926 2a ed.), Per l’estudi de Catalunya. Concepte
fundador del Grup Excursionista i Esportiu Gironí de la comarca geogràfica i dels seus factors. Com
(1919), vicepresident GEiEG (1924), vicepresi- se forma una comarca. Assaig monogràfic: El
dent de la Sociedad Geográfica Nacional (1936). Gironès (Girona: 1923), Una lliçó pràctica de geo-
D’ideologia republicana, va formar part del grafia (1925), La enseñanza de la Geografía en el
Centre d’Unió Republicana, i va ser candidat a extranjero (1925), Estudio crítico sobre la ense-
diputat a corts (1919 i 1920), però no va assolir ñanza de la Geografía en España y plan para mejo-
l’objectiu. L’any 1923 va ser elegit diputat de la rarla (1926), Estado actual de la enseñanza de la
Mancomunitat fins a la seva dissolució. Geografía en España y convenientes reformas
L’any 1931 va participar en la formació del (Madrid: 1929), La Península Ibérica. Geografía de
Directori d’Esquerra Republicana de Catalunya, España y sus colonias (Girona: 1929), El Gironés i
diputat a corts després de les eleccions (1931, Banyoles (Barcelona: 1931).
1933 i 1936), per sufragi va ser alcalde de Girona En col·laboració, Divisió territorial. Estudis i pro-
(1931-1933), càrrec que abandonà per passar a jectes. Nomenclàtor de municipis (Barcelona:
ser ministre de Comunicacions amb el primer 1933). Va col·laborar a diferents volums de la
govern de Lerroux (1933), el mateix any va ser Geografía Universal (Barcelona: 1929?, 5 vols.).
nomenat primer conseller de la Generalitat i con- Va fer la conferència Lo que puede hacer el
seller de Finances. L’any 1934 participa en els magisterio por la cultura (Girona: 1916).
762
SANTALÓ
Va projectar un pla de reforma de l’ensenya- Va escriure Historia Sagrada. Con problemas

ment que li va merèixer un premi de la Real de Ética (Gerona: 1904; id.: 1908; id.: 1916; id.:
Sociedad de Geografía (1927). 1936; id.: 1941). Historia Sagrada. Grado medio
(Gerona: 1912).
Després de la guerra civil va ser sancionat
SANTALÓ PARVORELL, Silvestre
amb la suspensió de feina i inhabilitat per a
(Albanyà, 20.I.1875 – Girona 2.VIII.1960) càrrecs directius, però es va jubilar voluntària-
Mestre ment l’any 1944 per evitar l’aplicació.
Porta el seu nom el CEIP Silvestre Santaló de
Fill de Joan Santaló Salt (inaugurat el 1976).
Rabassó, mestre,
natural d’Albanyà, i
de Francesca Parvo- SANTALÓ PEIX, Jaume
rell Planas, de Terra- (Figueres, 8.I.1970) Historiador
des. Va ser el tercer
de set fills: Pere, Fill de Josep Santaló Camps, empleat de banca,
Martí, Silvestre, Ma- natural d’Ordis, i de Roser Peix Bosch, natural
ria, Julita, Marga- d’Avinyonet de Puigventós. És el segon de dos
rida i Miquel↑. Es va germans.
casar amb Consol Llicenciat en Història (UdG, 1994), ha realit-
Sors Llach, de la zat cursos de doctorat DEA (Diploma d’Estudis
Bisbal, i el matrimoni va tenir set fills: Neus, Avançats) per la Universitat Pompeu Fabra
Marcel, Joan, Lluís, Dolors, Xavier i Maria. (1996), i ha elaborat el treball de recerca Víctor
Balaguer i la política ultramarina espanyola
Com el seu pare i dos dels seus germans
(1998). Postgraduat en Documentació Digital
menors, va estudiar magisteri. L’any 1897, des-
per la Universitat Pompeu Fabra (2001) i en
prés de guanyar les oposicions va ser destinat a
Gestió d’Empreses i Institucions Culturals per la
Vilanova de Bellpuig, Baix Urgell, (1897-1901) i
Universitat de Barcelona (2009).
després va traslladar-se a Camallera on va estar
Els seus estudis, d’història contemporània de
tres anys, va opositar a Madrid, i va ser destinat
diferents indrets de la comarca, han comple-
a Reus.
mentat el vessant expositiu i museogràfic. Ha
L’any 1905 va ocupar una plaça al Grup coordinat les exposicions i les edicions dels catà-
Escolar de Girona, avui CEIP Joan Bruguera, i el legs Figueres 1900-1936. Imatge i història de la
1933 va ser el director de l’Escola Ignasi Iglesias, Catalunya republicana (Figueres: 1999). Roses,
avui CEIP Montjuïc. 1875-1975. Del model comercial a la revolució
Va ser un dels representants de la renovació turística (Roses: 2001) en col·laboració amb
pedagògica de les comarques gironines. Josep M. Barris↑ i Joan Falgueras↑; Josep Maria
A Camallera va iniciar les excursions escolars Cañellas. Reus 1856 – Paris 1902, photographie
col·lectives. des artistes (Figueres: 2005), en col·laboració
Va col·laborar en publicacions especialitza- amb Anna Capella↑; La Costa Brava abans de la
des, va ser redactor en cap i director de la revis- Costa Brava. Fotografies de la Casa de la Postal,
ta El Defensor del Magisterio, després d’El 1915-1936, en col·laboració amb Josep Playà↑ i
Defensor i d’El Magisterio Gerundense on publi- Pep Parer (Roses: 2008).
cava els seus articles a la secció titulada “Hojas Ha estat el comissari, junt amb Enric Pujol↑,
Pedagógicas” i va ser un membre actiu de l’en- del Museu-Memorial de l’Exili de la Jonquera
senyament i va participar en el moviment asso- (2001-2007).
ciatiu: Habilitat dels mestres (1906), president En col·laboració: Figueres llibre de la Rambla
de l’Associació del Magisteri de la Província de (Figueres: 2004), amb diversos autors; Figueres,
Girona (1918) i president del Tribunal Tutelar de arquitectures i història (Figueres: 2007), amb
Menors. Joan Falgueras.
763
SANTALÓ
Ha publicat també a diverses revistes especia- Va ser cap de secció de Ciència i Tecnologia
litzades com Revista de Girona, Estudis d’Història de l’Organització d’Estats Americans (OEA)
Agrària o Revista Española del Pacífico. (1953-1963), posteriorment la Unesco li va
El projecte República i municipi. Mite i políti- encarregar la realització d’estudis sobre l’ense-
ca del federalisme empordanès (1833-1911) va nyament de matemàtiques i cosmografia a diver-
guanyar la Beca de Recerca Ciutat de Figueres sos països de l’Amèrica del Sud com: l’Argentina,
2002 (sense finalitzar). Xile, l’Uruguai, el Brasil, Perú i Equador. Va difon-
Redactor de l’Estudi i catalogació del patrimo- dre les seves recerques en les monografies: Guía
ni i la història contemporània de Figueres (2003), para la observación del cielo de México D.F., La
és coautor del Projecte de senyalització del patri- constitución de la Tierra, El enigma lunar
moni arquitectònic de Figueres (2004-2006) en (México: 1939; México: 1950 ed. en braille), Los
col·laboració amb Joan Falgueras, i dels Plans primeros conocimientos de aritmética y de geo-
Especials de Protecció del Catàleg d’Edificis i Béns metría (México: 1940), i Planetas y satélites
d’Interès dels municipis de Portbou (2005) i (México: 1946).
Llançà (2008), en col·laboració amb els arquitec- Els llibres de text de diferents nivells i dels
tes Toni Vilanova i Lluís Rodeja, respectivament. quals se’n varen fer diverses edicions: Matemá-
El gener de 2008 és nomenat coordinador de ticas: segundo curso (México: 1956 3a ed.; id.:
l’àrea de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de 1957 4a ed.), Matemáticas: tercer curso (México:
Roses. 1972 9a ed. revisada), Matemáticas: cuarto
curso: álgebra-geometría-trigonometría (México:
1976 5a ed.), Geometría analítica (México: 1967
SANTALÓ SORS, Marcel
2a ed.; 1968; 197 4a ed.; 1976; 1983).
(Camallera, 16.XI.1905 – Girona, 15.III.1994)
Matemàtic i professor En col·laboració amb Vicente Carbonell
Chaure, Cálculo diferencial e integral (México:
Fill de Silvestre 1968 2a ed.; id.: 1976 6a ed.; id.: 1977 7a ed.).
Santaló↑ Parvorell, Va ser un dels membres actius dels catalans
mestre, i de Consol exiliats a Mèxic, va formar part de l’Orfeó Català
Sors Llach, va ser el de Mèxic, va ser membre de la comissió dels Jocs
segon de set ger- Florals de la Llengua Catalana (Mèxic 1942 i
mans: Neus, Marcel, Guadalajara 1969), soci de la Sociedad Astro-
Joan, Lluís, Dolors, nómica de Méjico i fundador de la Sociedad
Xavier i Maria. Es va Matemática Mejicana.
casar amb M. Ánge- Va mantenir els vincles amb Catalunya i, en
les Gómez Blasco i els últims anys, va traslladar-se a residir a
el matrimoni no va Girona, on vivia la seva germana Maria.
tenir descendència.
Es va doctorar en Ciències Exactes a la
Universitat Central de Madrid. Va ser astrònom SANTJOAN, Pere de
de l’observatori de Madrid. (Picardia, s. XIV – ?, s. XV) Escultor
Va exercir de catedràtic a l’institut de Ceuta, va
aconseguir la càtedra de matemàtiques de l’insti- Se sap que va treballar a Barcelona, a la catedral
tut d’Oviedo (1934), i seguidament de Girona de Girona i a la de Mallorca. Posteriorment se’l
(1936), centre en el qual va esdevenir director. localitza treballant a Elna i Perpinyà.
El 1939 es va haver d’exiliar a Mèxic, lloc on És un dels autors del conjunt escultòric de la
va desenvolupar una destacada carrera científi- Portalada dels Apòstols de l’església catedralícia
ca, al igual que el seu germà Lluís (Girona, 1911 de Castelló d’Empúries, lloc on podia haver coin-
– Buenos Aires, 2001), a l’Argentina. A Mèxic es cidit amb l’escultor Antoni Canet↑.
va dedicar a la docència de matemàtiques i Les seves escultures s’identifiquen per res-
cosmografia, a instituts i universitats. pondre a un cànon curt.
764
SANTOS
SANTOS TORROELLA, Maria Àngels Es trasllada de nou amb la família a Barcelona

(Portbou, 7.XI.1911) Pintora i dibuixant (1932-34), i aprofita per sovintejar estades fami-
liars a Portbou i Olot. Moment en què reinicia la
Filla de Julián San- pintura i estableix coneixença amb Emili Grau
tos Estevez, de San- Sala, i es produeix un canvi radical en la seva ico-
celle (Salamanca), nografia, ara esdevé tranquil·la. L’any 1936 es
funcionari de dua- casa amb Grau Sala i, trobant-se a Portbou quan
nes resident a esclata la guerra, marxen a França, el marit s’ins-
Bosost (Lleida), i tal·larà a París mentre que ella es reuneix amb la
accidentalment a família a Canfranc (Osca), on naixerà el fill Julián.
Portbou, i d’Aurèlia Segueix la vida itinerant per diferents llocs
Torroella Rodeja, de d’Espanya: Sangüesa, Madrid, Portbou. Durant la
Portbou, filla d’un dècada dels 60 resideix a Barcelona, i des de
empresari dedicat a 1969 fins a 1975 resideix a París amb el seu marit.
l’exportació, forma- Durant aquests anys té alts i baixos en la dedica-
da a Montpeller. Va ser la gran de vuit fills. Es va ció a la pintura, essent la seva obra sol·licitada per
casar amb Emili Grau Sala. exposar en col·lectives com Ante el espejo, en el
De petits canviaren diverses vegades de VI Salón Femenino de Arte Actual, i en exposicions
residència: Ripoll, la Jonquera, el Pertús, es tras- individuals a la Sala Rovira (Barcelona, 1969), a
lladaren a Fregeneda (Salamanca, 1921), la Sala Parés (Barcelona, 1974), Sala Nonell
Ayamonte (Huelva), període en què va viure a (Barcelona, 1975) o a Juan Gris (Madrid, 1988).
l’internat de les Concepcionistes de Sevilla. A L’any 1975, després de la mort del marit, torna
Valladolid (1924-26), assisteix al col·legi de les a Espanya i viu entre Madrid, Barcelona i Sitges. La
Dominiques Franceses, rep classes del pintor i biografiada segueix exposant i les seves obres for-
restaurador italià Cellino Perotti i pinta les prime- men part d’altres mostres importants com
res obres l’any 1928 a Saucelle de la Ribera Avantguardes a Catalunya 1906-1939. De l’Amic
(Salamanca) i a Portbou. Aquest any participa de les Arts al Logicofobisme (Barcelona), o Les
en la primera exposició col·lectiva a l’Academia années 30 en Europe en el Musée d’Art Moderne
de Bellas Artes de la Purísima Concepción, en el de la Ville de París (1997), entre altres.
Círculo Mercantil. És quan realitza el seu autore- L’any 1986 el Museu de l’Empordà li dedica
trat i el de la marquesa d’Alquibla. una retrospectiva, i l’obra anterior a la guerra civil
L’any següent té lloc la primera exposició indi- constitueix la tesi doctoral de Rosa Agenjo.
vidual a l’Ateneu de Valladolid. Estableix contacte
amb la intel·lectualitat val·lisoletana del moment,
SANTOS TORROELLA, Rafael
i es relaciona també amb literats com Federico
García Lorca i Juan de la Encina. Durant el 1929 (Portbou, 21.I.1914 –
pinta les dues obres paradigmàtiques Tertulia i Un Barcelona, 29.IX.2002)
mundo, a partir d’aquest fet és nomenada mem- Crític d’art, historiador, poeta i traductor
bre honorífic de l’Asociación de Pintores y Escul-
tores. El X Salón de Otoño (Madrid, 1930), li dedi- Fill de Julián Santos Estevez, de Sancelle
ca una sala amb obra realitzada a Valladolid, i és (Salamanca), funcionari de duanes resident a
qualificada per la crítica de surrealista i expressio- Bosost (Lleida), i accidentalment a Portbou, i
nista. Però per qüestions de salut és ingressada d’Aurèlia Torroella Rodeja, de Portbou, el matri-
en un centre i deixa de pintar durant una tempora- moni va tenir vuit fills, dels quals sobresortiren
da. L’any 1931 segueix exposant amb obra val·liso- M. Àngels↑ i Rafael↑.
letana a la galeria Charles-August Girard (París, Encara que aviat es traslladaren de residèn-
1931), a Sant Sebastià, a l’Exposició Internacional cia, primer a Ripoll, i després a diferents indrets
del Carnegie Institute de Pittsburg i a la Sociedad de la geografia espanyola com Salamanca
de Artistas Ibéricos (SAI) a Sant Sebastià. (1921), i Valladolid, ell sempre va mantenir el
765
SANTOS
contacte amb l’Empordà. El seu avi, Rafel (Barcelona; 1970; 1974; 1977; 1978; 1989).
Torroella↑, havia estat alcalde de Portbou. Com a traductor és destacable la traducció al
Durant els anys 50 passava els estius a Llançà i castellà de l’obra poètica de Carles Riba
freqüentava Figueres. Antologia (Barcelona: 1983).
Va estudiar Dret a Va estar molt vinculat amb el món de les arts
Valladolid i Sala- plàstiques. Va ser catedràtic d’Art Contemporani a
manca i ben aviat la Universitat de Barcelona i un dels primers pro-
va començar a fessors emèrits. Va fundar, juntament amb Josep
col·laborar en la Maria Junoy (Barcelona, 1887-1955), la revista
premsa, el 1931 en d’art Cobalto (1947-49), i en fascicles Cobalto 49
El Norte de Castilla (1949-50). Va relacionar-se amb els artistes de
(Valladolid), a Las Dau al Set, va ser secretari de Joan Miró
Noticias (San Sebas- (Barcelona, 1893 – Palma, 1983), de qui va publi-
tián), El Mundo De- car 35 años de Joan Miró (Barcelona: 1994).
portivo (Barcelona) Va escriure obres diverses relacionades amb
i Juliol (Barcelona). temes artístics, com ara: Valeriano Becquer
El 1938 va guanyar a València un premi de poe- (1948), pintor romàntic, o El cartel (Barcelona:
sia amb l’obra El combatiente del Este. 1949) una reivindicació del cartellisme com a
Va participar en la guerra en el bàndol repu- gènere artístic. Altres biografies d’artistes com
blicà. En finalitzar va ser empresonat i condem- Amelia Riera (Madrid: 1964), Corberó (Madrid:
nat en consell de guerra a 12 anys i un dia. Va 1962). La monografia de l’escultor Julio Antonio
ser-li commutada la pena i, protegit per Antonio (1969), El pintor Francisco Miralles (1848-
Tovar, es va dedicar a la vida cultural. 1901)(1974) pioner en l’inici d’un catàleg rao-
Es considerava poeta, va publicar les obres nat; Néstor (1978) estudi de la transició del
poètiques Ciudad perdida (Tarrasa: 1949), Modernisme al Noucentisme; Agustí Río (Bilbao:
Sombra infiel (1952), va guanyar el premi ciutat 1981), Fortuny (Barcelona: 1982; id.: 1988). En
de Barcelona el 1956 amb la monografia relació amb la comarca empordanesa, el primer
Hombre antiguo i el Juan Boscán el 1959 amb article periodístic el va escriure a la revista
Cerrada la noche (Barcelona: 1959). Santos Destellos (Portbou). Va formar part del Patronat
també va publicar poesia en català, sobresurt del Museu de l’Empordà, va participar en dife-
l’obra D’una ciutat (1976). rents catàlegs del Museu de l’Empordà i va
Va ser cofundador de les revistes literàries col·laborar amb Alícia Viñas↑ en l’obra
Lazarillo (Salamanca) i El Espectador de las Artes l’Empordà, terra d’artistes (Barcelona: 1994). Va
y las Letras (Madrid). Juntament amb Joaquín dedicar monografies a Evarist Vallès↑, Ramon
Pérez Villanueva (1910-1994), va organitzar els Pichot↑, Frederic Marès↑ i Joan Padern↑.
Congresos Internacionales de Poesía: Segòvia Ha estat un dels grans especialistes de
(1952), Salamanca (1953) i Santiago de Com- Salvador Dalí↑ i la seva obra, sobre el qual va
postel·la (1954), en els quals participaren poetes escriure nombrosos articles apareguts a El
castellans i catalans. Disciplina en la qual és autor Noticiero Universal, Destino, ABC i La Vanguar-
de dues antologies la primera de l’editorial Losada dia. Entre les obres publicades hi figura la tesi
Poesía: 1935-1962 (Buenos Aires: 1962) i l’altra amb la qual es va doctorar i que es va convertir
Antología poética (Madrid: 1996). en el llibre La miel es más dulce que la sangre.
Ha estat considerable la seva tasca de traduc- Las épocas lorquiana y freudiana de Salvador
tor, tant de poesia com de prosa, d’adaptador de Dalí (1984). Altres títols són: Salvador Dalí i el
contes infantils (Abbott, Andersen, Grimm, Saló de Tardor. Un episodi de la vida artística
Kipling, Perrault, Zimmerman, ...) i d’autor amb barcelonina el 1928 va ser el seu discurs d’en-
Cuatro cuentos de África (Barcelona: 1976). trada a la Reial l’Acadèmia de Belles Arts de
És digne d’esment la selecció i introducció a Sant Jordi (1985); Salvador Dalí, corresponsal de
l’obra de Luis Cernuda Antología poética J.V. Foix (1986), Salvador Dalí escribe a Federico
766
SARGATAL
García Lorca (1987), Dalí (Madrid: 1988; SARGATAL VICENS, Jordi

id.: 1990) en col·laboració amb María José Ca- (Figueres, 27.VII.1957) Ornitòleg i ecologista
sado. Salvador Dalí residente (Madrid: 1992),
Dalí, época de Madrid. Catálogo razonado Casat amb Rosa
(Madrid: 1994). Va col·laborar en el catàleg de Llinàs, de Figueres,
l’exposició Dalí, els anys joves (1918-1930) el matrimoni té dos
(1994-95), Los putrefactos de Dalí i Lorca fills. Ja a la seva
(1995), La trágica vida de Salvador Dalí (1995). època de batxiller
Santos volia publicar un catàleg complet de establí contactes
l’obra de Dalí, fins i tot es va anunciar pública- amb ornitòlegs del
ment als anys 90, l’obra gaudiria de 4 volums. Museu de Zoologia
Però, no es va poder fer realitat, en canvi, va de Barcelona i amb
publicar estudis fragmentaris. Entre la resta de els membres de la
les aportacions dalinianes cal esmentar una secció Regional Ca-
setantena d’articles, poemes, textos en diferents talana de la Societat
catàlegs, o les conferències realitzades a dife- Espanyola d’Ornitologia, crea el Grup Ornitològic
rents punts de la comarca: al Casino Menestral Empordanès, i organitzà un acte a Figueres sobre
de Figueres, a la Biblioteca del Castell de el Parc de Doñana, amb la projecció d’una
Peralada, a Vilabertran, al Casino de Cadaqués i pel·lícula d’Artur Sarró. El 1974 inicia estudis de
al Centre d’Estudis del Baix Fluvià de Torroella de Ciències Biològiques a la Universitat Central de
Fluvià. Barcelona, i esdevé un assidu col·laborador de la
Santos també va donar-se a conèixer com a Secció d’Ornitologia del Museu de Zoologia on,
crític d’art a El Noticiero Universal (Barcelona), amb diversos amics, crea el Grup Merops que, per
es va ocupar d’aquesta secció al temps que els primera vegada, organitza l’anellament d’ocells a
acompanyava dels retrats dels personatges bio- Catalunya, essent l’indret bàsic de treball els
grafiats. Una part dels seus escrits es varen aiguamolls empordanesos.
publicar a Del románico al Pop-Art (Barcelona: El 1976, en constatar que es vol construir una
1966), i Revisiones y testimonios. Dietario artís- nova marina residencial a la zona de llacunes
tico (1969). Més tard, va col·laborar també amb litorals, influït per les lectures de Rodríguez de la
Pueblo (Madrid) i ABC (Madrid). Fuente i per uns escrits del naturalista Peter
Va rebre la Medalla de Oro de las Bellas Artes Jackson, inicià la campanya de defensa dels
(Madrid, 1990) i la Creu de Sant Jordi de la Aiguamolls amb un article a la revista Presència
Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1990). i la continuà amb una denúncia en un col·loqui
organitzat a Liège pel Consell d’Europa i la
SANZ, Manel Societat Belga d’Ornitologia, i va obtenir el
suport unànime dels participants. En tornar a
(Figueres?, s. XX) Fotògraf
l’Empordà organitza el Grup de Defensa dels
Aiguamolls de l’Empordà i comença una intensa
Als anys 30 (s. XX), entre el carrer de Caamaño i
campanya de conscienciació i mobilitzacions per
la plaça de la Palmera, tenia una galeria anome-
frenar la seva degradació i proposar la seva pro-
nada “Modern-Studi”.
tecció que acabarà aconseguint amb la paralit-
zació de les obres i que a l’octubre de 1983 el
SARDÀ RIUSECH, Narcís Parlament de Catalunya aprovi la Llei de creació
(Figueres, 1841 – ?, 1937) Metge del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà,
del qual va ser nomenat director (1984-1998).
Va emigrar a l’Amèrica del Sud. Va deixar manus- Durant tot aquest temps desenvolupa una
crit: Cien años de vida sin los achaques de la intensa tasca d’acció naturalista i medi ambiental
vejez (1932), dipositat a The Spanish Reading tot promovent campanyes, estudis, informes i
Room de la Library of Congress (Washington). introduint als Aiguamolls espècies que no criaven
767
SARGATAL
a les comarques gironines com la cigonya, la llú- Ha desenvolupat també tasques educatives i
driga, o la daina, conjuminades amb estances a formatives en temes de natura entre d’altres a
l’estranger per ampliar coneixement i intercan- Barcelona (1975), en el Curs Superior d’Ornito-
viar experiències, i assessorament en la filmació logia, en el curs sobre Paisatges de Catalunya
de curtmetratges sobre el paratge natural altem- (1976); ha impartit xerrades i cursets a l’Alt
pordanès. El 1984, a proposta de l’Institut Empordà i arreu del país sobre ornitologia; ha
d’Estudis Catalans, va ser nomenat pel Consell estat col·laborador com especialista en ciències
Executiu de la Generalitat de Catalunya, tècnic, de del medi, d’un programa infantil a Catalunya
la Junta de Protecció dels Aiguamolls de l’Em- Radio (professor Cigonya) i professor del curset
pordà i, de seguida, director en funcions dels sobre “Observació d’ocells de les comarques giro-
Paratges Naturals d’Interès Nacional i Reserves nines” a l’Escola d’Estiu de Girona (1984) i del
Integrals Zoològiques i Botàniques dels Aigua- “Curs de valoració de l’impacte ambiental” orga-
molls de l’Empordà. El 1985 va ser nomenat direc- nitzat per la Comissió de Medi Ambient del Col·legi
tor dels Paratges i Reserves dels Aiguamolls de Oficial de Biòlegs amb la col·laboració de la
l’Empordà, per acord del Consell Executiu de la Universitat de Barcelona.
Generalitat i el 1988 funda la seva pròpia edito- Ha impartit nombroses conferències sobre els
rial, essent elegit el 1993 una de les seves edi- Aiguamolls de l’Empordà en institucions culturals
cions com el millor llibre d’ocells de l’any, per la o científiques catalanes; també a Liège, Namur i
prestigiosa revista científica British Birds. Brussel·les (1981) convidat per la Société Orni-
Ha estat també president del Grup de Defensa thologique Belge, i a la “Jornada Municipal sobre
dels Aiguamolls Empordanesos (GDAE) fins al Zonas Húmedas en Cantabria”, organitzat per
moment de la creació de la Institució Altempor- l’Ajuntament de Santoña.
danesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAE- Ha presentat múltiples ponències i comunica-
DEN); membre de la Institució Catalana d’Història cions en congressos nacionals i internacionals, i
Natural (ICHN), i representant de la Comissió ha publicat un gran nombre d’articles en revistes
d’Ornitologia a la Junta, del 1979 al 1983; membre especialitzades, sobre zones humides referides
de la “Sociedad Española de Ornitología” (SEO); fonamentalment als Aiguamolls de l’Empordà,
membre de la “Société Ornithologique Belge.
fauna pirinenca i ornitologia (migració i protecció
AVES”; membre promotor de la Lliga per a la
d’aus).
Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA); membre
El 1995 és nomenat assessor en matèria de
promotor i president des de la seva fundació
(1980) de la Institució Altempordanesa per a la medi ambient de l’Obra Social de la Caixa de
Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN); Anellador Catalunya amb la tasca d’iniciar la creació d’una
d’ocells (categoria expert) amb carnet de la SEO; fundació dedicada a l’adquisició de territori per a
membre fundador del Grup Català d’Anellament; mesures ambientals, a l’estil de la National Trust
membre de la Societat Catalana d’Ordenació del anglesa, amb la qual actualment es planteja la
Territori (SCOT); membre del Comitè Espanyol de creació de connectors biològics que uneixin les
l’SCOPE (Scientific Committee on Problems of the diferents àrees protegides de la zona, i la unió
Environment). Ha format part, com a cap d’Orni- dels parcs naturals empordanesos (Alberes, cap
tologia, de l’equip de la Institució Catalana de Creus, Aiguamolls, Montgrí-Medes) en un únic
d’Història Natural que des del juliol de 1980 fins a gran Parc Natural de l’Empordà, que a més sigui
finals del 82 ha dut a terme l’estudi multidisciplinar una Reserva de la Biosfera amb el Rosselló veí.
sobre els Aiguamolls de l’Empordà. Ha format part Ha estat director de la Fundació Territori i
de l’equip de prospecció i redacció de l’Atlas Paisatge fins l’any 2009.
Ornitològic de Catalunya. Coordinador, durant la Ha publicat les monografies Els ocells de
tardor 1985 i junt a Rosa Llinàs, del Camp l’Empordà (Figueres: 1978) amb R. Llinàs; On
d’Anellament dels Aiguamolls de l’Empordà, dins la observar ocells a Catalunya (Barcelona: 1989)
Campanya conjunta del Litoral Mediterrani [orga- amb J. del Hoyo; Els aiguamolls de l’Empordà.
nitzada per la SEO i finançada per l’Instituto para la Aspectes ecològics, històrics i socials (Figueres:
Conservación de la Naturaleza (ICONA) central]. 1989) amb J. Félix↑; Els ocells del Parc Natural
768
SAURA
dels Aiguamolls de l’Empordà (Barcelona: 1989) deixà inacabats, al

amb J. del Hoyo i F. Jutglar; Handbook of the birds temps que es fami-
of the world. Volume 1. Ostrich to Ducks (Barce- liaritzava amb la fo-
lona: 1992) amb J. del Hoyo i A. Elliot; Handbook tografia a la botiga
of the birds of the world. Volume 2. New World d’H. Rovira, de Sants.
Vulturs to Guineafowl. (Barcelona: 1994), amb Allà va aprendre la
J. del Hoyo i A. Elliot; El retorn de la llúdriga (Barce- tècnica fotogràfica.
lona: 1995) amb D. Saavedra↑ i T. Llobet↑; En esclatar la guerra
Handbook of the birds of the world. Volume 3. civil va desplaçar-se
Hoatzin to Auks. (Barcelona: 1996) amb J. del a Olot, però va haver
Hoyo i A. Elliot; Terra de Gantes. Història dels d’incorporar-se a la
Aiguamolls de l’Empordà segons la cigonya Guita “Lleva del biberó”.
(Barcelona: 1996) amb T. Llobet, J. Espigulé↑, Acabada la contesa, es va establir a Olot.
R. Llinàs i D. Saavedra; Handbook of the birds of L’any 1944 va fundar el laboratori Fotografía
the world. Volume 4. Sandgrouse to Cuckoos Moderna La Orquídea. Va ser fotògraf d’estudi,
(Barcelona: 1997) amb J. del Hoyo i A. Elliot; reporter gràfic (1956-1969), fotografies que es
Handbook of the birds of the world. Volume 5. publicaren a la premsa olotina de l’època com
Barn-owls to Hummingbirds (Barcelona: 1999), ¡Arriba España!, i després La Garrotxa, i es va
amb J. del Hoyo i A. Elliot; Handbook of the birds of dedicar a la fotografia industrial i publicitària.
the world. Volume 6. Mousebirds to Hornbills L’any 2007 el seu fons fotogràfic va ser cedit
(Barcelona: 2001), amb J. del Hoyo, i A. Elliot. a l’Arxiu d’Imatges d’Olot (AIO).
Entre els premis i les distincions dels quals ha
gaudit, el 1974 va obtenir el Premi de Ciències
del Concurs per a estudiants convocat per SAURA MIARNAU, Regina
Òmnium Cultural de Figueres amb el treball (Barcelona, 3.I.1955) Pintora
“L’òliba (Tyto alba)”; és “Caballero de la Orden
Civil del Mérito Agrícola” per la seva labor en l’es- Filla de Jaume Saura
tudi i la protecció del medi, i el 1983 va ser guar- Miarnau Cirera, fo-
donat amb la “Barretina” d’Hora Nova pel treball tògraf i publicista,
com a ecologista i investigador. de Barcelona, i d’A-
nna Miarnau Bena-
cloche, de Barce-
SARRÀ, Àurea de lona. Casada amb
vegeu: SERRA ADRIÀ, Àurea Pete Sans↑, es troba
afincada a Cama-
llera des de l’any
SATORRE TOMÀS, Joan Antoni 1979.
(Figueres, 26.VII.1920 – Ha realitzat estu-
Olot, la Garrotxa, 7.V.1985) Fotògraf dis de Filosofia i Lletres a Barcelona, i de disseny
gràfic i fotografia a l’escola Elisava (Barcelona,
1972). Els primers anys professionals varen trans-
Fill de Joan Satorre Jódar, d’Alcoi, i de Carme córrer en el món del disseny i la fotografia. El canvi
Tomàs Querol, de la Sènia, els quals regentaven de residència suposa l’inici en la pràctica pictòri-
farmàcia a Barcelona i Figueres. Va ser el mitjà ca. Des de 1979 es dedica plenament i únicament
de tres germans: Rafael, Joan Antoni i Enriqueta. a aquesta disciplina, havent desenvolupat una
Es va casar amb Dolors Teixidor Planella i el particular pintura colorista i figurativa de caire
matrimoni va tenir dues filles: Marta i Beatriz. abstracte i expressionista, a base d’aplicar i tre-
Va estudiar als maristes de Figueres i ballar amb acrílic, collages, tècnica mixta i nom-
Barcelona. Va iniciar els estudis de farmàcia, que brosos recursos gràfics. Els temes iconogràfics
769
SEGURANYES
recurrents solen ser primers plans d’estris Fages de Climent (1902-1968) (Figueres:
quotidians de la llar, essent tant el tractament 2002), o en El país de Dalí (Figueres, 2004).
com el resultat final hereus de la seva formació És la coordinadora de l’Atlas paisatgístic de
fotogràfica. les terres de Girona, amb exposició i publicació
L’any 1984 es va estrenar en l’aspecte expo- previstes per a l’any 2010.
sitiu, des de llavors ha realitzat nombroses expo-
sicions arreu de Catalunya i l’estranger al Japó o SELLÉS ROMÀ, Narcís
als Estats Units. L’any 1993 té lloc la primera (Quart, el Gironès, 4.V.1922 –
exposició a Suïssa. Després que el galerista Castelló d’Empúries, 9.IV.1979) Músic i fotògraf
americà Caldwell Snyder conegui la seva obra,
l’any 1994, exposarà assíduament a Nova York, Fill de Narcís Sellés, de Llambilles, i de Constància
San Francisco, Aspen, Boston i Chicago. Romà Rich, de Quart, va ser el penúltim d’una nis-
saga de set germans. L’any 1956 es casà amb
SEGURANYES BOLAÑOS, Mariona Soledad Margall Pineda, filla de Bordils, i el matri-
moni va tenir una filla, Marisol.
(Figueres, 4.XI.1972) Historiadora de l’art
De jove es va intro-
duïr a la música
Filla de Xavier Segu- tocant l’orgue de la
ranyes Guillot, de parròquia del seu
Figueres, i de Jose- poble. Va formar
fina Bolaños Serra, part de diverses
de Besalú. Està agrupacions musi-
casada amb Genís cals com La Prin-
Mencion Rebarter i cipal de Cassà. Va
té dos fills. ser primer trompe-
Ha estudiat llita, amb l’orquestra
cenciatura en His- Hispània, també de
tòria de l’Art (UdG, Cassà de la Selva i, cap a l’any 1946, fundà el
1995), s’ha doctorat Sexteto Hot Club. Durant aquesta etapa, tant va
en Humanitats (UPF, 2006), amb la tesi Malen- interpretar la bandúrria i el violí com l’acordió, el
conia i Salvador Dalí, passat i futur d’un estat d’es- piano o la guitarra hawaiana, i va compondre fins
perit (llegida 1.XII.2006), amb la qualificació i tot alguna peça musical. Aquesta afecció per a
màxima de cum laude, i ha cursat els estudis d’es- la composició musical anava acompanyada de la
pecialització en Patrimoni (UdG, 2000). d’escriure, sobretot rodolins i poesia. Va com-
Ha publicat una sèrie de monografies, fruit pondre Si tu vuelves, cançó que cantaven gaire-
del resultat del comissariat de les exposicions: bé totes les orquestres de l’època.
Evarist Vallès, creador empordanès d’espais Cap a l’any 50 s’agreugen alguns problemes
metafísics (Figueres: 2000), El Dalí de Lacroix de salut i davant la impossibilitat d’exercir activi-
(Figueres: 2004), Una visió artística de l’empor- tats que li suposin estar moltes hores dempeus
danet. Els pintors a Palafrugell entre els segles aprèn l’ofici de rellotger a Cassà de la Selva, i va
XIX i XX (Palafrugell: 2006), Josep Pla i els pin- deixant paulatinament la música. A la dècada
tors (Palafrugell: 2006), Francesc Gimeno i els dels 50, s’afincà a Castelló d’Empúries, on
paisatges del Montgrí (Can Quintana Museu de començà a treballar de rellotger, al carrer de la
la Mediterrània, Torroella de Montgrí, Museu Paireria Nova, avui carrer Blanch. Va col·laborar
d’art Girona: 2007), Maria Ribot i el paisatge de amb Mn. Salvador Pagès↑, cada matí a la missa
l’Empordanet (1925-1992) (Palafrugell: 2008). tocava l’harmònium a l’església catedralícia i
Ha col·laborat en diversos catàlegs, com el del donava classes de solfeig i piano.
Museu de l’Empordà La guia de les col·leccions Es va iniciar en la fotografia, fins llavors qui
(Figueres: 1999), en l’obra-catàleg dedicada a necessitava un retrat s’havia de desplaçar fins a
770
SENNEN
la capital de la comarca, a Figueres. De manera Figueres. L’any 1958 va opositar per Escoles
que va compaginar l’ofici de rellotger, fotògraf i Annexes d’Escoles Normals de Magisteri i va esde-
botiguer. A la dècada dels 60, ell i la seva muller, venir ensenyant del Col·legi Bruguera (1958-
Soledad, fotografiaven els assistents a actes 1965), annex a l’Escola Normal del Magisteri de
socials i religiosos. A mida que passaren els anys Girona, lloc on va coincidir amb Moisès Tibau i
la salut empitjorà i la seva muller assumí cada Joan Pi Ventós, coneguts amb el sobrenom d’“el
vegada més tasques, i es va convertir, juntament triumvirat de mestres”, i varen esdevenir respon-
amb la muller del fotògraf Torner↑ de Figueres, en sables dels alumnes de batxiller que s’examinaven
una de les dues primeres dones de la comarca en a l’institut. Va opositar al Cos de Directors i va exer-
exercir l’ofici. El biografiat va exercir fins a 1977 cir al Col·legi Nacional Prat de la Riba de Girona
restant impedit els dos últims anys de la seva vida. (1966-1968), i en el Col·legi Bisbe Lorenzana,
Va editar una col·lecció de fotografies en actual Col·legi Verd (1969-1975) any en què es va
blanc i negre, en forma de targetes postals. jubilar. Mestre carismàtic, rigorós, defensor de la
disciplina, i exigent en la dedicació envers els seus
quefers, pretenia que els alumnes adoptessin la
SELS GÜIBAS, Miquel
mateixa actitud.
(El Papiol, el Baix Llobregat, 26.IX.1920 –
Va compaginar la seva activitat pedagògica
Girona, 11.I.2007) Mestre
amb la política local. A Girona va ser regidor de
Fill de Joan Sels l’Ajuntament pel terç familiar (1967-1974), va
Bonavía, ferroviari, i ser vocal d’ensenyament i de les aigües pota-
de Modesta Güibas bles, es va construir la depuradora de Montfullà,
Vidal. Es va casar fet que va suposar assegurar l’abastiment d’ai-
amb Maria Pagès gua per a la capital.
Aulet, de Vilamalla, Va ser cap del Servicio Español de Magisterio
i el matrimoni va (SEM), i va formar part de diverses associacions:
tenir dos fills: M. soci i fundador, juntament amb Josep M.
Teresa (1950), cate- Ministral↑, de l’Associació Gironina de Prevenció
dràtica de Biologia i i Ajuda a les Malalties del Cor (GICOR), membre
Geologia de l’IES de l’Associació Gironina de Laringectomitzats.
Alexandre Deulofeu, Va col·laborar en el Butlletí d’Informació
de Figueres, i Martí (1954), enginyer de Camins, Municipal de Vilamalla (1983-1991).
Canals i Ponts, de la Diputació de Girona. L’any 1986, els municipis altempordanesos
Quan el biografiat tenia cinc mesos, la família on havia exercit: Vilamalla, Ordis, Borrassà i Pau,
es trasllada a Vilamalla. Va ser alumne de l’escola li varen retre homenatge.
del poble, va seguir els estudis de batxillerat supe-
rior a l’Acadèmia Empordanesa de Figueres i a SENNEN, E.C.
l’institut de Figueres. Va estudiar Magisteri i (Etienne Marcellin Granier-Blanc)
Peritatge Mercantil a l’Escola Superior de Comerç. (Mossac = Moussac, 13.VII.1861 –
El primer destí va ser a Calabuig (1937-1938). Sant Loïs = Saint-Louis-la-Calade, Marsella,
En esclatar la guerra va ser cridat com a integrant 16.I.1937) Botànic
de la “lleva del biberó”, va ser format a l’Escola de
Transmissions de la Garriga, lloc on va coincidir Germà lasal·lià. Suprimit l’ensenyament religiós
amb Josep Pallach↑, va esdevenir un dels millors a França, els membres de les congregacions reli-
alumnes d’Espanya en el maneig del goniogràf. gioses es varen veure empesos a sortir del país.
Després de la guerra va ser mestre de Lliurona El biografiat, junt amb altres membres, va viure a
(1940-1941), Ordis (1941-1944), Vilamalla la comunitat d’Hostalets de Llers, la qual es tras-
(1944-1946), Borrassà (1946), Pau (1964-1958) lladà a Figueres, des de 1904 a 1936.
lloc on va donar classes particulars per a exami- Considerat un dels botànics de més prestigi,
nar-se de batxillerat per lliure a l’institut de va continuar les recerques iniciades a França a la
771
SENTENA
comarca emporda- De pensament na-

nesa. Un dels seus cionalista i repu-
deixebles va ser blicà, va militar a la
Ramon de Penyafort Unió Federal Nacio-
Malagarriga↑. A la nalista Republicana,
comunitat figueren- es va declarar deser-
ca va promoure l’e- tor i va decidir emi-
xistència d’un her- grar a l’Argentina per
bari, el qual es estalviar-se de fer el
conserva a l’Institut servei militar.
Botànic de Barce- El 1913 es va
lona. establir a Buenos
Les seves aportacions a revistes especialitza- Aires on es féu soci del Casal Català, de caire inde-
des són nombroses. pendentista, essent membre del seu Consell
Directiu, i de l’Associació Catalana de Socors
Mutuals “Montepío de Montserrat”, de la qual va
SENTENA ROMAÑACH, Ramon
ser expulsat malgrat haver estat secretari. Va
(Roses, setembre 1849 – s. XX) Polític
col·laborar en la revista Resorgiment editada per
Hipòlit Nadal↑ i en la fundació de la Comissió
L’any 1867 es va
Delegada de l’Associació Protectora de l’Ense-
desplaçar a Sara-
nyança Catalana, encarregada de fer concursos
gossa per estudiar,
escolars, pedagògics, càtedres de gramàtica a les
lloc des d’on va
Escoles Normals, colònies de vacances i l’edició
desenvolupar el càr-
d’un Butlletí que es feia ressò de totes les activi-
rec de corresponsal
tats. Va ser president i fundador del Comitè
del rotatiu El Am-
Llibertat (1922), punt de referència del naciona-
purdanés.
lisme català a Amèrica i proper al grup polític Estat
Va residir a l’Es- Català, el qual temps a venir, durant la guerra civil,
cala on es va impli- va col·laborar amb l’enviament a Catalunya d’ali-
car activament en la ments bàsics, i va impulsar la creació d’establi-
vida política local, ments per als orfes de guerra, la colònia infantil
de tendència republicana va ser secretari del “Comitè Llibertat” de Vilamajor de Montseny. El
Comitè Federal (1877-1878), i president (1879- 1939 convocà una Assemblea Magna de catalans
1890). Vocal del Comitè Comarcal (1882) i repre- per organitzar les ajudes materials i jurídiques en
sentant a l’Assemblea Catalana (1892). Va fomar defensa dels represaliats de la guerra que acabà
part de la Unió Federal Nacionalista Republicana amb la creació del Consell de la Comunitat
(UFNR) i candidat a diputat provincial. Catalana de la República Argentina i que, el 1941,
organitzà els Jocs Florals de la Llengua Catalana
SERAS ISERN, Pere de l’Exili a Buenos Aires i el 1947 s’adheria al
(Figueres, 16.IX.1892 – Lima, Perú, 1985) Consell Nacional Català creat a Londres.
Empresari i polític Fou fundador, administrador, director i redac-
tor de la publicació Nación Catalana que va
Fill de Miquel Seras Dalfó, funcionari d’ajunta- veure la llum des del 1923 fins al 1930 per infor-
ment, i de Concepció Ysern [sic] Simón, ambdós mar de l’ideari nacionalista. L’any 1927 sufragà
de Figueres. Casat amb Concepció Lleonart, nas- les despeses del viatge de Francesc Macià a
cuda a Buenos Aires, filla d’un català i una san- l’Argentina per recaptar ajudes pel moviment
tanderina, va tenir quatre fills: Manelic, Nuri, catalanista. També des d’allà va col·laborar en la
Fivaller, i Guifré, els quals han fundat el Grup recaptació per a erigir a Figueres, el monuments
Joventut Catalana de Buenos Aires. en recordança de Pep Ventura↑.
772
SERRA
L’any 1931 va crear la Manufactura de Probablement va ser a Grècia on va assolir més

Juguetes de Pedro (sic) Seras, una indústria de ressò.
joguines i es va dedicar a la importació. Va esde- Després de la gira
venir un dels fundadors de la Cámara Argentina per Europa, arriba a
de la Industria del Juguete. Catalunya i obté el
Després d’una breu estada a Catalunya el suport dels noucen-
1980, el 1983 s’instal·là definitivament a Lima. tistes i l’ajut de la
L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Fundació Bernat
Generalitat de Catalunya, i l’Ajuntament de Metge, va fer una
Figueres li va dedicar un carrer el 1997. gira per Catalunya i
la darrera actuació
SERINYANA/SERIÑANA RUBIES, Caritat va ser l’any 1930,
(Cadaqués?, s. XIX – Barcelona, 26.I.1915) en el teatre Grec de
Benefactora Barcelona. Després
de participar en els actes del Foment de la
Muller de Frederic Sardana de Figueres (1927), i d’establir amistat
Rahola↑ Trèmols amb Carles Rahola↑, actua a Palafrugell i Sant
(1858-1919). Els Feliu de Guíxols (1927) i Girona (1928).
col·legis de Cada- La seva predilecció per temes clàssics greco-
qués porten el nom llatins va fer que tingués defensors, els intel·lec-
de Caritat Serinyana tuals noucentistes com Joan Estelrich o Ambrosi
gràcies a la donació Carrión, i detractors, els signants del Manifest
dels terrenys feta pel Groc com Sebastià Gasch, Salvador Dalí↑ o Lluís
seu marit per hono- Montanyà, els quals la ridicularitzaven i l’anome-
rar la seva memòria. naven, la Ballarina Pseudoclàssica.
El col·legi, projectat A partir dels anys 30 les aparicions en públic
per l’arquitecte Anto- foren escadusseres, després de casar-se va resi-
ni Farrés, va ser inaugurat l’any 1917. dir entre Barcelona, Madrid i Arenys d’Empordà.
A Grècia va rebre l’Ordre del Fènix de
Theodoros Pàngalos, el cap d’estat.
SERINYANA/SERIÑANA, Octavi
(Cadaqués, s. XIX – XX) Fotògraf
SERRA AUQUER, Enric
Se sap que va actuar com a fotògraf. Algunes de (Barcelona, 1859 – Roma, Itàlia, 1918) Pintor
les seves fotografies del cap de Creus foren
publicades a La Ilustració Catalana (1905). Fill de pare esca-
lenc, passava tem-
SERRA ADRIÀ, Àurea porades a l’Escala a
(Barcelona, 1889 – casa dels avis pa-
Arenys d’Empordà, 29.XII.1974) Ballarina terns. Va assistir a
Llotja (1874), va ser
Filla en adopció de Josep Serra, farmacèutic, i deixeble de Ramon
d’Emília Adrià. Es va casar amb José Francés↑ Martí Alsina i admi-
Sánchez-Heredero, crític d’art, amb propietats a rador de Fortuny.
Arenys d’Empordà. Protegit pel mar-
Va prendre el nom artístic d’Àurea de Sarrà. Va quès de Castellvell,
iniciar la seva projecció pública a Madrid als anys va viatjar i va esta-
20. Posteriorment va aconseguir èxits a París, blir-se a Roma. La seva obra respon a paisatges
Roma, Londres, Amèrica del Sud, Egipte i Grècia. de tipus romàntic.
773
SERRA
Va exposar a l’Exposició Universal de Barcelona orquestres i toca el violí en teatres. L’any 1917 és
(1888) i la de Madrid (1895). La seva obra es el director de la Cobla Sureda a l’Aplec de
troba en diferents museus europeus. Entre les Vallvidrera.
seves obres s’han destacat uns quadres sobre Las Va ser nomenat cap de copisteria de l’Orfeó
lagunas pontinas i un quadre titulat Un marroquí. Català, i l’any 1923 forma part de la Cobla Catha-
El poble de l’Escala li va dedicar el carrer lònia. L’any 1924 va ingressar a la Cobla Barcelona
major, a la dècada dels anys 20 del segle XX. on a més de ser el fiscorn en va esdevenir director.
Va escriure un total de 363 obres, d’entre
SERRA BONAL, Josep elles 251 sardanes, a més de valsos, xotis i altres
ballables de l’època, essent una de les principals
(Peralada, 22.IX.1874 – Barcelona, 14.II.1939)
aportacions la instrumentació d’aquestes peces
Músic i compositor
per a cobla. Algunes de les nombroses sardanes
per ell compostes han estat: L’huracà (1894),
Fill de Salvador Una onada (1894), L’enamorada (1894), La ria-
Serra Portell i de llera (1894), L’encisadora (1895), Una joguina
Rosa Bonal Font, i (1895), Una lluita musical, Lo despertar d’un
germà de Miquel↑. somni (1900), La cançó de l’avi, La reina de les
Casat amb Anneta flors (1903), Al Bruch, La Pubilla Empordanesa
Corominas va tenir (1902), Idil·li (1904), La nostra senyera (1910),
dos fills, en Joa- La flor de Vilabertran, Galindaines (1916) o
quim↑ i la Maria. Remembrança (1918).
Fou alumne de
l’Escola dels Com-
tes. Als onze anys va SERRA BONAL, Miquel
escriure la primera (Peralada, 18.III.1866 – 23.VII.1923) Músic
sardana, El primer piu, dedicada a Don Antoni de
Rocabertí↑. Fill de Salvador
En el moment de la fundació de La Principal Serra Portell i de
de Peralada, tenia setze anys, va ocupar la plaça Rosa Bonal Font, i
de solista de tible, i després de dos anys va tocar germà de Josep↑.
el fiscorn. Es va casar amb
Va continuar component i va aconseguir diver- Catalina Lloveras i el
sos premis: l’any 1902 per La Pubilla emporda- matrimoni va tenir
nesa i l’any 1907 per Records de ma terra. Fins i una filla, Remei.
tot el poeta Joan Maragall li va manifestar la seva Destacat alum-
admiració en la correspondència establerta, i el ne de l’Escola de
mestre Enric Morera li va encarregar arranja- Música de Palaci o
ments i instrumentacions per a les seves sarda- dels Comtes de Pe-
nes. L’any 1907 dedica a Joan Maragall la sarda- ralada, fou la figura senyera en la formació de
na Records de ma terra. l’orquestra La Principal de Peralada, que tant
Entre els anys 1910 i 1915 s’estableix a de nom donaria a la vila. En fou director-contra-
Figueres. A la capital de l’Empordà dirigeix la baixista fins poc abans de la seva mort. Va parti-
coral Art i Pàtria, del Casino Menestral, pel qual cipar en altres activitats del poble com en el grup
compon l’Himne a l’Empordà (1910), combinant- de caramelles i el cor local, el qual va dirigir.
ho amb altres activitats com la fundació d’una Com a compositor, tot i haver estat abundant
acadèmia de gimnàstica rítmica. la seva producció, només en resten uns quants
L’any 1915 deixa definitivament la cobla La títols, les sardanes: Flors Boscanes, va escriure
Principal de Peralada i s’instal·la a Barcelona. un guió literari per a la sardana Les Goges dan-
Durant una temporada va de gira amb diverses saires, inspirat en una llegenda del castell de
774
SERRA
Quermançó. Retorn de primavera, Intima, Deva- SERRA CAUSSA, Enric

llant l’Aplech i Queixa d’amor. (Figueres, 1848 – 27.II.1882) Advocat
Va escriure lletra i música per a unes cara-
melles i música per a la representació dels pas- Fill de Rafael Serra,
torets. de Viladamat, i de
Durant molts anys va ser l’ànima del grup de Cristina Causa [sic],
caramelles, tradició molt arrelada a Peralada. natural de Palau-
saverdera.
Es va casar amb
SERRA BUSQUETS, David
Maria Bonet, natural
(Boadella, 17.XI.1973) Historiador
de Barcelona, i en el
moment del traspàs
Fill únic d’Andreu tenia dos fills: San-
Serra Picamal, en- tiago i Cristina.
carregat de l’em-
Estava domici-
bassament de Boa-
liat al carrer Muralla de Figueres. Membre de la
della, i Florentina
Lògia Luz de Figueras (1881), va assolir el grau
Busquests Serra.
18è. Era conegut amb el nom simbòlic de
Ha cursat estu- “Colón”. Com a republicà federal va formar part
dis de Dret a la del consistori figuerenc (1881-1882).
Universitat de Giro-
Va publicar Almanaque y guía del Ampurdán
na i d’Història a la
para el año 1877, con la carta geográfica del par-
UNED.
tido judicial de Figueras: año I (Figueras: 1876),
Persona inquieta Almanaque y guía del Ampurdán para el año
i preocupada pel passat del seu poble, Boadella, 1878, con el plano de la ciudad de Figueras y su
i les Escaules, agregat al primer. Ha publicat reforma: año II (Figueras: 1877), Almanaque y
nombrosos articles als butlletins municipals de guía del Ampurdán para el año 1879, con el cua-
les festes majors, així com en el del poble veí, dro de las distancias entre los pueblos del parti-
Biure, i a la revista local El Gamarús. Ha tractat do judicial de Figueras: año III (Figueras: 1878).
temes com la guerra civil, les confraries, i biogra-
fies de boadellencs.
La seva tasca de recopilació s’ha vist aplega- SERRA COROMINAS, Joaquim
da en el llibre Les Valls de Boadella i les Escaules (Peralada, 4.III.1907 – Barcelona, 17.XI.1957)
(Barcelona: 1995) i en la monografia Boadella Músic i compositor
d’Empordà (Girona: 2000), de la col·lecció de
“Monografies Locals” editades per la Diputació Fill de Josep Serra
de Girona. Bonal i d’Anna Co-
A part de les tasques d’investigació ha parti- rominas. Es va
cipat activament en la vida municipal com a regi- casar amb Marga-
dor de Cultura de l’Ajuntament (des de 1995 fins rida Lleonsí, filla
a 2007), i de la vida associativa, com a secretari d’un dels membres
i membre fundador de l’Associació Cultural i de La Principal de
Juvenil Amics de Boadella i les Escaules (1995), Peralada, amb qui
de l’Associació Esportiva de Caça de Boadella i va tenir una filla:
les Escaules (1997). Joaquima.
El juny de 1996 va ser nomenat Cronista De ben petit va
Oficial de Boadella. Actualment està treballant estudiar música amb
en una monografia sobre el riu empordanès la el progenitor i la tia Àngels Corominas, i va com-
Muga. pletar l’ensenyament musical a l’Escola Municipal
775
SERRA
de Barcelona com deixeble dels mestres Lluís concurs per recordar la figura del mestre i poten-
Millet (1867-1941), Pellicer i Enric Morera ciar la música catalana. Amb intermitències, des
(1865-1942). de 1958 fins l’any 2000 s’han convocat els
Als onze anys va escriure la primera sardana: “Premis Joaquim Serra” i des de l’any 2000
La primera volada. esdevé el “Memorial Joaquim Serra”.
Va guanyar per dues vegades el Premi
Concepció Rabell (1926 i 1928), a més de diver- SERRA GIPULO, Bartomeu
sos Premis Sant Jordi instituïts pel Foment de la (Figueres, 1850? – Girona?, post. 1899) Fotògraf
Sardana, un dels quals va ser per Impressions
camperoles (1927). Es va traslladar a Girona de petit. Va ser operador
L’any 1934 va ser nomenat director artístic de de Masaguer amb qui va col·laborar fins que
Ràdio Associació de Barcelona. Els anys 40 i 50 aquest va deixar el negoci a mans de Tomàs
va ser apartat de la vida pública, fet que l’obliga Bernardi Boadas. Va establir galeria a Girona amb
a actuar com a pianista en conjunts de música el nom de La Artística i La Gerundense (1876). Va
de ball, mentre que, des del punt de vista com- traslladar diverses vegades la seu del negoci.
positiu, en el període de 1939 a 1945 escriu La darrera notícia correspon a l’any 1899,
música per a altres; aquest any es refà la Cobla moment del trasllat a la plaça de la Independència.
Barcelona, circumstància que l’anima a compon-
dre sardanes de nou, la primera és Margarida
(1945), i la segueix L’ermita vella (1946). A par- SERRA ISERN, Joaquim
tir de 1948 esdevé el director musical de l’Esbart (Castelló d’Empúries, 1863 –
Verdaguer, institució que va més enllà d’un grup Figueres, 14.X.1939)
de dansa catalana, i compon el poema simfònic Llibreter i editor de postals
per a dues cobles La Presó de Lleida (1948), de
caràcter èpic, mentre que l’any següent presen- Es va casar amb
tava l’obra El Carnestoltes i, entre altres, destaca Narcisa Vila Monta-
l’obra pòstuma Puigsoliu. da, de Figueres, el
És autor d’instrumentacions per a ballets matrimoni va tenir,
d’esbarts, de poemes simfònics, de cançons per com a mínim, qua-
a cant i piano, obres per a teatre líric i del ballet tre fills: Maria, mes-
coreogràfic Inés de Castro. Va musicar peces tra; Joaquim, llicen-
literàries de reconeguts escriptors de l’època, ciat en Filosofia i
entre els quals figura Tomàs Garcés, Carme Lletres; Glòria, mes-
Montoriol↑, Josep M. de Sagarra, o Josep Carner, tra, i Trinitat, llicen-
però és precisament en el camp sardanístic on ciada en farmàcia.
es va distingir, ja que va compondre unes 50 sar- Tenia la llibreria
danes. Amb el mestre Serra la sardana arribà al al carrer de Besalú, de Figueres. Va ser una de les
seu punt culminant. llibreries importants de principis del segle XX de
Una altra de les fites importants del biografiat Figueres.
va ser el seu Tractat d’Instrumentació per a cobla Va imprimir algunes publicacions, el quinzenal
(1957), obra qualificada com a “fonamental i punt L’Agapitu (1923), i una sèrie de targetes postals.
de referència per a tots els músics de cobla”.
Joaquim Serra va rebre la influència de dos SERRA PAGÈS, Jaume
grans compositors, Eduard Toldrà (1895-1962) i (Figueres, 17.VII.1972) Enòleg
Juli Garreta (1875-1925). Malauradament, la
seva mort en plena maduresa, a l’edat de 50 anys, Fill de Simó Serra↑, enòleg, i de Carme Pagès↑,
va frustrar la continuïtat. professora i poetessa, és el segon de tres ger-
Poc després del seu traspàs, l’Agrupació mans. Pertany a la tercera generació propietària
Cultural Folklòrica de Barcelona va convocar un de vinyes de Cantallops, essent el seu avi, Jaume
776
SERRA
Serra, qui plantà la primera vinya l’any 1960. de diferents pobles de la comarca. Des de l’any
Casat amb Sílvia Vilà Agudo, economista i sòcia 2000 compagina les tasques de bibliotecari i
fundadora de Gestec, el matrimoni té dos fills: arxiver del municipi de Llançà.
Adrià i Aroa. Ha col·laborat en la
Ha estudiat Enologia a la Universitat Rovira i revista local La Fa-
Virgili (Tarragona, 1995), i Enginyeria Tècnica rella (Llançà), al
Agrícola a la Universitat Rovira i Virgili (Tarra- Butlletí municipal, a
gona, per finalitzar). Vila Castilionis Em-
Va fer pràctiques a puriarum (Castelló),
la propietat familiar als Annals de l’Ins-
i a la bodega Châ- titut d’Estudis Em-
teau Petrus (França), pordanesos i a al-
lloc on va aprendre tres publicacions
la forma de treballar comarcals de caire
i les tècniques d’e- local.
laboració. Ha publicat, en col·laboració: Vilamalla: mil
S’encarrega per- anys d’història 974-1975 (Vilamalla: 1999) amb
sonalment de la co- A. Egea↑ i M. Roig↑, i Fortià (Girona: 2003) amb
llita de Masia Serra, E. Serna, El llibre de Sant Silvestre (Llançà:
de l’elaboració i 2005) amb diversos autors, i ha col·laborat en el
darrerament de la distribució. Enòleg reputat tant catàleg de projectes no realitzats Miratges. 300
pels vins que surten del seu celler, d’entre els quals anys de projectes no realitzats a les comarques
destaquen els noms com el Gneis, el Ctònia, l’IO o gironines (Girona: 2004), coordinat per Rosa
l’Ino, com per l’assessorament en el món enològic Maria Gil i Josep Mariné.
en el qual s’ha especialitzat. Ha col·laborat en dife-
rents projectes empordanesos i mediterranis.
SERRA PUMAROLA, Simó
És cofundador i director gerent de Masia Serra
S.L. (1998), i de GESTEC 2000 S.L.L., empresa (Llers, 14.VII.1942) Enòleg
d’assessorament tècnic i econòmic. Des de l’any
2003 dirigeix l’empresa Carops, empresa d’as- Fill de Jaume Serra
sessorament vitícola i enològic d’àmbit estatal Ferrussola, pagès, i
amb projectes a les Balears (Formentera, Eivissa de Conxita Puma-
i Menorca), l’Alt Penedès, Tarragona, Costes del rola Arnautó, amb-
Segre, Ribera del Guadiana i l’Alt i el Baix Empordà. dós fills de Llers.
Casat amb Carme
Pagès↑, el matri-
SERRA PERALS, Joan moni ha tingut tres
(Vilajuïga, 19.X.1967) Bibliotecari i arxiver fills.
Va ser alumne
Fill únic de Pere Serra Bardera, dedicat als trans- del col·legi La Salle i
ports, i de Rosa Perals Comps, ambdós de del Cultural Cervan-
Vilajuïga. tes, de Figueres. Va estudiar a l’Acadèmia
Llicenciat en Història de l’Art (UAB, 1991), i Pràctica (Barcelona, 1955-1956) i el Peritatge
postgrau en gestió d’arxius (UAB, 2000). Ha Mercantil a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils
estat vinculat al món de les biblioteques des de (Universitat de Barcelona, 1956-1960). Va cur-
l’any 1992 en què va ser contractat pe la sar estudis d’Enologia a l’Estació de Viticultura i
Diputació com a suport per a la biblioteca de Enologia de Vilafranca del Penedès, que depenia
Figueres. L’any 1994 va incorporar-se a l’Arxiu del Ministeri d’Agricultura (1958), els quals ha
Comarcal com a reforç per a realitzar inventaris completat amb els Estudis Físics, Químics i
777
SERRA
Biològics (1960-1961) i amb la diplomatura Als Fossos va desplegar la seva vocació cap al
d’Estudis d’Enologia i Ampelologia (1961- món de la comunicació presentant algunes edi-
1962), ambdós a la Facultat de Ciències de la cions dels festivals “músico-vocal”. Llevat de les
Universitat de Bordeus. La seva experiència feines d’estiu (al càmping Bahía de Roses i als
docent ha tingut lloc a l’Institut Català de la Vinya bancs de Bilbao del Port de la Selva i Popular
i el Vi i a la Universitat de Girona. d’Empuriabrava) ha fet tota la seva carrera pro-
Ha compaginat l’elaboració de vins de l’em- fessional a mitjans de comunicació, principal-
presa familiar amb l’explotació familiar vitícola, ment a la Cadena Ser. El 1986 va començar a fer
en la qual ha introduït noves varietats com l’Ugni col·laboracions a Ràdio Ser Empordà de Figueres
blanc, Semillon, Cinsault i Muscat d’Hamburg. on va realitzar programes d’esports, primer, i
Des de 1964 és l’enòleg de la Cooperativa d’informació general, després. En aquest període
Agrícola de Mollet de Peralada i, des de 1979, va fer la cobertura informativa, entre d’altres
està vinculat com a enòleg a la Cooperativa de temes, de la mort del pintor Salvador Dalí↑.
Mollet de Peralada, director tècnic de Cavas Durant aquest temps també va col·laborar en
Castillo de Perelada i gerent de Comercial diferents mitjans escrits (Setmanari de l’Alt
Vitícola del Nord-est S.A. Empordà, Empordà esportiu i El Punt) i va coor-
És membre de diverses associacions relacio- dinar algunes publicacions municipals d’infor-
nades amb l’enologia com el Comitè de Tast del mació esportiva a Figueres.
Consell Regulador del Cava, del Consell Va exercir com a periodista a Ràdio Girona-
Regulador de la Denominació d’Origen Empordà- SER (1990) on va treballar als serveis informa-
Costa Brava, de l’Acadèmia de Tastavins de Sant tius i va presentar programes d’àmbit provincial
Humbert, de l’Associació Catalana d’Enòlegs i de (Ràdio al sol i Ser Esportius) i d’àmbit de tot
l’Associació d’Enòlegs de Burdeos. Catalunya (El cafè d’estiu). El setembre de 1990
Ha estat coautor de la monografia Carac- va ser nomenat delegat de Ràdio Ser Empordà
terització analítica dels vins de la Denominació fins que, un any més tard, va incorporar-se a
d’Origen “Empordà-Costa Brava” (Girona: 1995). Ràdio Lleida-SER com a director.
Va ser guardonat amb el I Premi Modesto Des de 1999 és el director de la Cadena Ser a
Domínguez per l’Estudi i assatjos del cultiu de la Girona. Gestiona 14 emissores de ràdio i 5 produc-
garnatxa a l’Empordà. tes radiofònics (SER, 40 Principals, Dial, M80 i Ona
fm). Aquest grup d’emissores és el més escoltat a
SERRA SAGUER, Jaume la demarcació, amb gairebé 125.000 oients
(Vila-sacra, 24.VIII.1967) segons el darrer Estudio General de Medios.
Periodista i directiu de ràdio Ha publicat el llibre La Ràdio a Lleida. La
transformació del mitjà (1980-1999) (Col·lecció
Fill de Juliano Serra Antropològica, Ajuntament de Lleida, 1999) i
Cordomí i d’Encar- des d’aquell mateix any és vocal de la junta
nació Saguer No- directiva de l’associació Tribuna de Girona.
guer. És el petit de
dos germans: Fran-
cesc i Jaume. És SERRA SANZ, Narcís
pare de dos fills: (Ordis, s. XIX – Girona, 28.VI.1882)
Sergi (1997) i Júlia Rellotger i criminal
(1999).
Llicenciat en Pu- Conegut amb el sobrenom “El Rellotger de
blicitat i Relacions Creixell”. Es va casar amb una pubilla de Creixell
Públiques per la Uni- i es traslladà a viure al veïnat, prop de Borrassà.
versitat de Girona va estudiar a l’escola pública Professionalment es va dedicar a arreglar
de Vila-sacra, a La Salle de Figueres i a l’Institut rellotges, gràcies al seu ofici tenia entrada a
Ramon Muntaner. cases benestants de les rodalies. Sobre la seva
778
SERRANO
biografia hi ha poques dades contrastades, en Va escriure el llibre inèdit Els Vells amb el
canvi, molta fantasia. Va ser considerat el capis- pseudònim de Mamfred d’Arenós. La primera
tost d’una banda de criminals. S’ha apuntat que incursió literària va ser en el recull Aures de
els bandits aprofitaren una època d’inestabilitat Cabrenys (1955) juntament amb l’escriptor
al país (assassinat de Prim, adveniment del rei Jaume Ministral, en el qual va signar amb el
Amadeu de Savoia, Primera República, tercera pseudònim de Pol de l’Arnera. Al cap d’uns anys,
guerra Carlina, restauració de Cánovas i va publicar El Poema de l’Empordà, la cançó del
Constitució de 1876). vent (Figueres: 1981; id.: 1985 2a ed.), El
S’ha dit que mentre el rellotger es trobava en Poema de Sant Pere de Rodes (Figueres: 1991),
el domicili objectiu de l’atracament, una part de amb dibuixos de Joaquim Bech↑ de Careda.
la banda, disfressats de capellans, frares i/o L’obra El Poema de l’Empordà va obtenir el
monges, sol·licitaven hospitalitat, i s’introduïen Premi Laureà Dalmau (Agullana, 1980). Va com-
fàcilment als domicilis. pondre la sardana L’arbreda d’en Tossa. Una
Resta incert el nombre de membres que cons- havanera La ben plantada i una nadala.
tituïen la banda, se sap que en formava part L’Ajuntament de Maçanet li va retre un home-
Bonaventura Gusó Frigola, conegut popularment natge el 20 de gener de 2008.
amb el nom d’“El Menut dels Pins”, i Josep
Savalls Bofill, ambdós ajusticiats amb el biogra-
fiat. Se’ls imputaren una trentena d’assassinats, SERRANO JIMÉNEZ, Lluís
a més de robatoris i altres malifetes. La darrera (Cantallops, 31.VII.1975) Historiador
acció va ser el segrest i l’assassinat del recapta-
dor de contribucions de Flaçà, segons unes fonts Fill de Gregorio
el seu nom era Joan Vila, segons altres, Josep Serrano Gutiérrez,
Vilar Torres. guàrdia civil, natu-
La sentència de la condemna a mort es va dur ral de Almedinilla
a terme a la Font del Rei, a l’areny de l’Onyar. (Còrdova), i de Jo-
Segons diuen aquest escarment va servir per aju- sefa Jiménez Sale-
dar a desaparèixer el bandidatge a l’Empordà. llas, de Cantallops,
carnissera i conti-
nuadora de la boti-
SERRANO DELCLÓS, Albert
ga i carnisseria fun-
(Figueres, 18.XI.1919 –
dada el 1914 pel
Maçanet de Cabrenys, 23.XII.2006)
seu avi, Pere Sale-
Poeta i administrador de finques
llas Misvacas.
Fill de Julio Serrano Redondo, de El Provencio Va estudiar segon grau de Formació Profes-
(Conca), tècnic de telefònica, i Rosa Delclós sional especialitat administratiu (Figueres,
Dalmau, de Peralada. Va estudiar al Col·legi La 1999) i, posteriorment, Llicenciatura en Història
Salle de Figueres i, després de la guerra, peritat- (UdG, 2007). Ha estat becat pel Patronat
ge mercantil. Des de sempre havia conreat la Francesc Eiximenis per dur a terme el treball d’in-
poesia, i va aconseguir algun premi en els Jocs vestigació sobre la Guerra del Francès amb el
Florals. Va mantenir amistat amb diversos lite- títol Afrancesats i guerrillers: Revolució a la regió
rats com Manuel Machado, Jaume Ministral↑ i de Girona (1808-1814) (2007), i ha rebut la
Montserrat Vayreda↑. beca de la UdG per preparar la tesi doctoral.
Es va casar amb Maria Olivet Coll, de Maça- És soci fundador de l’associació Cantallops
net, i el matrimoni va tenir un fill, Joaquim, i dues Acció Cultural (1997) per la difusió del patrimoni
filles, Maria Rosa i Maria Antònia. A partir d’a- cultural i natural i tresorer de l’entitat (1997-
quest moment, deixa les aficions literàries i 2001); secretari de la Mutualitat de Previsió
esmerça els seus esforços en l’administració de Social, antiga Societat de Socors Mutus, “La
les finques rústiques familiars. Concòrdia” de Cantallops (2000-2002); i regidor
779
SERRAT
no adscrit a l’oposició de l’Ajuntament de Canta- Llicenciada en Dret

llops (2003-2007). per la Universitat
Ha estat col·laborador habitual de l’Esquerda Central de Barce-
de la Bastida (la Jonquera), i ha escrit als Annals lona (1973), va ser
de l’Institut d’Estudis Empordanesos i a la la primera dona
Revista d’Història Universitària (Girona). Col·la- advocada que va
bora en el projecte Diccionario biográfico de los intervenir en un
Parlamentarios españoles, 1810-1854. judici a l’Audiència
Ha publicat Cantallops (Girona: 2008), en de Girona (1973/
col·laboració amb Antoni Cobos↑ i el seu germà 1974). Va ser asses-
Miquel Serrano, llicenciat en Història de l’Art. sora jurídica del pri-
mer Centre de Pla-
nificació Familiar de la ciutat de Girona
SERRAT CAMPOS, Carme
(1982-1984) i assessora jurídica del primer
(Girona, 1879 – 3.XI.1940) Mestra
Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en
Risc (EAIA) municipal de Girona (1989-1999).
Va exercir a Sant Pere Pescador de 1915 a 1934.
Després de la guerra civil va ser directora del Advocada en exercici, dedicada especialment
Grup Escolar de Montjuïc. al dret de família, col·legiada als Il·lustres
Està considerada com una de les ensenyants Col·legis d’Advocats de Girona i Figueres, amb
que més va influir en el municipi de Sant Pere despatx professional a totes dues ciutats. És
Pescador. Es va destacar per les aptituds literà- mediadora en dret de família. Ha compaginat la
ries, en els Jocs Florals de Cardona (1914) va professió amb l’ensenyament.
guanyar el premi destinat a un treball pedagògic. És defensora del Ciutadà de Girona, nomena-
Va ser la representant dels mestres gironins en els da pel Ple de l’Ajuntament el novembre de 1999,
Mítings Pedagògics (1920), celebrats a Figueres. en instaurar-se per primera vegada a Girona
aquesta institució per la defensa dels drets i les
llibertats públiques. Renovada en el càrrec l’oc-
SERRATOSA DALMAU, Joaquim tubre de 2003, per un segon i darrer mandat,
(Girona, 1878 – Figueres, 13.X.1936) d’acord amb el reglament de la Llei orgànica
Eclesiàstic i músic municipal (ROM), per unanimitat de tots els
grups polítics amb representació a l’Ajuntament.
Va ser ordenat sacerdot l’any 1906, essent el seu Seguint la tradició familiar, ha estat molt vincu-
padrí de missa nova el seu familiar Duran i lada al teatre de la vila nadiua. És presidenta de
Dalmau. Poc després, va ser nomenat organista l’Associació Grup de Teatre de Roses i membre
de la parròquia de Castelló d’Empúries, càrrec actiu del grup, dedicat al teatre amateur. Com
que va exercir fins a la mort (1906?-1936). actriu ha participat en diverses obres i espectacles
Va musicar els goigs dedicats a Benaventurat teatrals, com: La terra es belluga de Jordi Bordas,
Maurici Proeta, amb lletra de Moisès Iglesias. Quan la ràdio parlava de Franco de Josep M. Benet
Va ser assassinat al castell de Figueres, junta- i Jornet, La Senyora de Sade de Yukio Mishima, Sis
ment amb altres capellans. personatges en cerca d’autor de Pirandello,
Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo de Filippo,
SESERAS VICENS, Teresa Medea d’Eurípides, Un matrimoni de Boston de
(Roses, 6.X.1950) David Mammet, Els peixos de colors de Jean
Advocada i defensora del poble de Girona Anouilh o Invitació al Somni sobre textos de Garcia
Lorca. I cada any, a Roses, Els Pastorets. Ha
Filla de Jacint Seseras Berta, i de Maria Vicens↑ col·laborat com actriu en el curtmetratge Reflejos,
Sala, ambdós de Roses. Comparteix vivències dirigit pel gironí David Sánchez.
amb Enric Matarrodona Puigdemont, periodista, Distincions: Insígnia de l’Il·lustre Col·legi
i té dues filles: Lluïsa (1980) i Júlia (1984). d’Advocats de Girona, en reconeixement pels
780
SIBECAS
25 anys d’exercici de la professió (1999). Dracma Municipal de Girona i a la Sala Rovira de

de Plata de la Vila de Roses, distinció concedida Barcelona.
per l’Ajuntament de Roses (agost de 2000). En aquesta època coneix el pintor Josep
Bonaterra↑ amb el qual comença una íntima
amistat que li servirà d’estímul i li generarà con-
SEY, José Antonio
fiança en si mateix.
(?, s. XIX) Impressor
L’any 1955 va exposar a Barcelona a la Sala
Rovira i Sala Busquets i a Figueres a la Sala
Va publicar i imprimir Colección de reducciones de
Icària. El 1956 exposa a Figueres, Girona,
monedas, peso [sic] y medidas (Figueras: 1841).
Sabadell i Mataró. El 1958 participa en dues
exposicions col·lectives, una a Girona amb Josep
SIBECAS CABAÑO, Joan Bonaterra, Felip Vilà↑ i Rosa Genís↑ i l’altra a
(Vilanant, 27.I.1928 – Figueres amb aquesta darrera pintora figueren-
Avinyonet de Puigventós, 20.II.1969) Pintor ca. El 1959 “després d’onze anys de pintar”, fa
un canvi d’estil en la seva pintura i es decanta
Fill de Miquel Sibecas, pagès, i de Maria cap a la pràctica de l’art abstracte. El 1960 pren
Cabanyó Riera, nascut en el Mas Sibecas de part en l’Exposició Nacional de Belles Arts que té
Vilanant. Es va casar amb Francesca Pou Moret, lloc al Palau de Montjuïc i la seva col·laboració
d’Avinyonet del Puigventós, i van tenir quatre fills: en la Primera Manifestació d’Art Contemporani
Miquel Àngel, Maria, Francesc i Delfí. Empordanès i en la col·lectiva que va tenir lloc a
Va estudiar al poble la Sala Municipal de Girona representen la seva
i a l’adolescència plena convicció d’aplicar aquesta tècnica. El
va ser alumne del 1961 va il·lustrar amb un dibuix el poema
Col·legi La Salle, lloc l’Epifania de Fages↑ de Climent i va inaugurar
on va manifestar les exposicions a la Sala Municipal de Girona i a la
aptituds per la pin- Sala Icària de Figueres. Aquest mateix any, en ser
tura. Va assistir a nomenat director de l’Escola de Dibuix i Pintura
classes amb el pro- creada al Casino Menestral Figuerenc, es va dis-
fessor Ramon Reig↑ tanciant progressivament de les feines agrícoles
encara que la seva familiars que l’any següent abandonarà definiti-
formació es pot con- vament, a l’hora que s’apropa al grup d’artistes i
siderar fonamental- intel·lectuals que a l’entorn de Fages de Climent
ment autodidacta, va patir incomprensions i es reuneixen al bar Novel o s’apleguen sota la
manca de suport familiar per a desenvolupar la generosa bonhomia d’en Martí↑ Roca a la seva
seva vocació, la qual va interrompre més d’una famosa pensió del carrer Joan Maragall.
vegada per atendre els requeriments d’atenció al El 1963 exposa novament a la Sala Icària,
conreu de les propietats. No obstant això, consi- però la seva obra abstracta no resulta del tot
dera Reig i Bonaterra↑ com els seus mestres. Era compresa, i també ho fa a la Sala Reis d’Aragó,
un home seriós, lacònic, distant, solitari, segons de Perpinyà. El 1964 exposa a Barcelona i a
com, potser per culpa d’un accident d’infantesa València, el 1965 ho fa a Barcelona i a Madrid, i
arran del qual va perdre un ull. el 1966 inaugura, amb una col·lectiva, la Sala
La seva primera exposició va tenir lloc a Municipal oberta a la Cambra Agrícola, i la seva
Barcelona, el 1947, en companyia del figuerenc obra es pot veure a Saragossa, a Pollença, a
Pierre Gironell↑, a les galeries El Jardin i la seva Alacant, a Barcelona i, en una mostra antològica,
primera individual va ser a la Sala Icària de al Museu de l’Empordà de Figueres, retornant, en
Figueres, el 1950, repetint els anys següents certa manera, a un nou figurativisme.
1951 i 1952. L’any 1953 exposa a Ripoll i per El 1967 torna a exposar a Barcelona, a les
dues vegades, a la primavera i a la tardor, a la Galeries Espanyoles, a la Sala Municipal de Giro-
mateixa Sala Icària. L’any 1954 exposà a la Sala na i a la Sala de la Biblioteca Popular de Mataró,
781
SIBIL·LA
a la Galeria d’Art de Figueres i a la Sala Armengol càrrecs estratègics, entre altres, al seu germà,
d’Olot. El 1968 torna a les sales del Museu de Bernat de Fortià (?-1424), el qual va esdevenir
l’Empordà, i a les Galeries Espanyoles i inaugura primer majordom, camarlenc reial, lloctinent del
exposició a Leiden (Holanda) a la galeria governador de Catalunya i, finalment, capità
Duivenhuys. general de les tropes que lluitaven contra Joan I
Just abans de morir, havia abandonat la d’Empúries.
direcció de l’Escola de Dibuix i s’havia endinsat A la mort del rei Pere (1386), va caure en
en el món del gravat, assistint a classes junta- desgràcia i va ser reclosa al castell de Montcada,
ment amb el pintor Capalleras↑ a l’Escola d’Arts acusada d’haver abandonat el marit. El futur Benet
i Oficis d’Olot. XIII la perdonà, però tant ella com el seu germà
La seva obra va tenir repetits reconeixements varen haver de renunciar a nombroses rendes.
en concursos: l’any 1957 va aconseguir el segon
premi en el Primer Premi de Tossa de Pintura SIDRACH PLANAS, Moisès
Ràpida, i el 1958, la Medalla de Plata en l’espe-
cialitat d’aquarel·la del Tercer Concurs Provincial (Lladó, 13.I.1938 – 13.I.1980) Pintor
de Pintura a Girona. L’any següent, el primer premi
a l’oli en el IV Concurs de Pintura i Escultura con- Va néixer en el si
vocat per la Diputació de Girona, i el 1960 guanya d’una família senzi-
el segon premi de Dibuix en el V Concurs de lla. Es va casar amb
Pintura Immortal Girona. L’any 1961 obté menció Quimeta Torrent, de
honorífica en el Primer Premi Montcada i el primer Lladó, i el matrimoni
premi de dibuix en el VI Concurs d’Art de la va tenir tres fills. Va
Diputació gironina. L’any 1962 va rebre el tercer treballar de fuster i
premi en el Certamen Provincial d’Arts Plàstiques de pintor de parets
i, en el Certamen Nacional, celebrat a Madrid, és per a guanyar-se la
també premiat. L’any 1963 en el VIII Concurs de vida, fins a decan-
Pintura i Escultura convocat per la Diputació de tar-se per la pintura
Girona torna a obtenir el Primer Premi a l’Oli. L’any en el vessant artís-
1967 se li atorga diploma en el Concurs d’Arts tic. De formació autodidacta, es va nodrir de
Plàstiques organitzat per Ràdio Barcelona. bibliografia artística i va mantenir contacte amb
pintors locals, es va sentir atret per l’art dalinià i,
a Lladó, va coincidir amb diversos artistes com
SIBIL·LA de FORTIÀ Llavanera↑, Gironella↑ o Vayreda↑. Va formar
(Fortià?, v. 1350 – Barcelona, 24.XI.1406) part del grup d’artistes que freqüentaven les ter-
Reina de Catalunya i Aragó túlies de la fonda de Can Roca, de Figueres.
De caràcter entusiasta, era un gran comuni-
Pertanyent a una cador, esperit que el portava a participar en mol-
família benestant, tes activitats. Va conrear diverses tècniques com
filla de Berenguer el gravat, el dibuix, l’escultura (en pedra, aram,
de Fortià. Vídua fusta i terracota), la forja i el vidre. D’entre totes
d’Artal de Foces, va les tècniques en sobresurt el dibuix i la pintura, la
esdevenir muller de qual ell mateix definia com a expressionisme
Pere III el Cerimo- empordanès, i com a iconografia destaca la figu-
niós (11.X.1377). ra humana. Traspassat en plena maduresa crea-
Va ser una de les tiva, a l’edat de quaranta-dos anys.
reines catalanes Havia participat en diverses exposicions col·lec-
que no pertanyien tives, d’entre les quals cal esmentar l’Hommage à
al llinatge reial. Francis Pasquier (1901-1969) (París, 1970). I en
Gràcies a la seva situació privilegiada, va facilitar individuals com: Sala d’Exposicions Municipal
782
SIMON
(Girona, 1967, 1969, 1976), Museu de l’Empordà Va treballar al servei

(Figueres, 1968), Sala Goya (Figueres, 1968), de correus i retrata-
Salle Arago (Perpinyà, 1969), Sala Rovira (Bar- va en el domicili
celona, 1970), Galeries Internacional (Girona, particular amb la
1972, 1973, 1974), Sala Xaloc (Roses, 1973), categoria de fotò-
Galeria Braulio (València, 1978), Galeria Nabis graf ambulant. Pos-
(Figueres, 1978), Galeria d’Art (Banyoles, 1979). teriorment, va obrir
Pòstumament varen tenir lloc diverses exposi- galeria al carrer
cions per a retre-li homenatge: Sala Rovira Pere III, amb el nom
(Barcelona, 1980), Sala Àrtemis (Figueres, de Foto Estudio Si-
1981), Sala Kreisler (Barcelona, 1981), Museu mon, ara com a
de l’Empordà (Figueres, 1985), Sala de Sant fotògraf professio-
Joan (Lladó, 1987 i 2005). nal. A la dècada dels 80, va traslladar domicili i
L’Institut d’Estudis Empordanesos va editar la galeria, al carrer de Sant Llàtzer. En jubilar-se, el
monografia Moisès Sidrach. Passió per la crea- negoci el va continuar la seva muller.
ció artística (Figueres: 2005), coordinada per Va realitzar encàrrecs institucionals per
Joaquim Tremoleda↑. l’Ajuntament de Figueres i la Societat Coral
Erato. Va ser un dels fotògrafs figuerencs home-
SIGRIST, Peter natjats a l’exposició Dalí a l’Empordà. La mirada
(Lucerna, Suïssa, 9.I.1937 – del fotògrafs empordanesos (Figueres, 2004-
Suïssa, 31.X.2006?) Pintor 2005), exposició que va itinerar per Catalunya i
Espanya), comissariada per Inés Padrosa↑.
Va realitzar estudis d’art i arquitectura i, en acabar,
va realitzar un viatge a Mèxic, el qual va ser decisiu SIMON MARCÓ, Josep
per determinar que la seva futura dedicació seria
la pintura. Després de viure a Mèxic per un període (Peralada, 29.VIII.1933 – 21.III.2005)
de dos anys va anar a Barcelona. Va residir a dife- Ferrer i serraller
rents llocs de Catalunya i de l’Empordà: Ordis,
Cabanes i Fortià (1982-2003), amb freqüents Fill de Valentí Simon
viatges a l’Amèrica del Sud i Mèxic. Bassols, ferrer, natu-
ral de Vila-sacra, i
de Teresa Marcó
SILOT Colls, de Figueres.
(Vilamalla, s. XIX) Cap de bandolers Era el mitjà de tres
germans. Es va ca-
SIMON FOSSAS, Francesc sar amb Nuri Feliu
(Berga, el Berguedà, 21.I.1933) Fotògraf Estela, de Llançà, i
el matrimoni va te-
A l’edat de catorze anys va incorporar-se al tre- nir quatre filles: Ma-
ball a la fàbrica de filatures i teixits del poble ria Isabel, Mercè,
Societat Anònima Asensio. Va aprendre l’ofici Maria Pilar i Mònica.
d’impressor i es va familiaritzar amb la fotografia L’any 1941 el pare va establir el taller a
artística a la impremta-llibreria de Jaume Huch Peralada, i el biografiat als catorze anys va ini-
Guixé. Es va sentir atret per la tècnica fotogràfica ciar-se en l’ofici. Era conegut amb l’apel·latiu de
i es va convertir en un fotògraf aficionat. Va millo- “Pitu Ferrer”. Va exercir de ferrer de tall i serraller,
rar el coneixement amb els germans Escobet, amb els anys va dedicar les estones lliures a ela-
fins a esdevenir fotògraf professional. borar peces de ferro d’artesania com vaixells,
L’any 1955 va arribar a Figueres, destí per a giraldes o quixots, objectes que creava mit-
complir amb el servei militar i lloc on s’establiria. jançant materials reciclats.
783
SIMON
El Centre Català d’Artesania de la Generalitat SOLÀ SALVATELLA, Helena

li va atorgar la Carta artesanal de forjador, serra- (Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès,
ller del reciclatge, en reconeixement a la seva tra- 7.II.1976) Periodista
jectòria professional (1992).
Filla d’Àngel Solà
SIMON SERRA, Josep Maria Moret i de Mercè
(Figueres, 14.IV.1925) Enginyer i arquitecte Salvatella Planella.
Casada amb Carles
Fill d’Amador Simon Bassaganya, el ma-
Boris, llibreter, natu- trimoni té un fill, en
ral de Girona, i de Miró.
Maria Serra Vila, de És diplomada en
Figueres. Va ser el Ciències Empresa-
gran de dos ger- rials per la Univer-
mans: Josep Maria i sitat Pompeu Fabra
Maria Rosa. Es va de Barcelona (1996-
casar amb Maria 1999) i llicenciada en Periodisme per la Universitat
Dolors Vilar Olivas, Pompeu Fabra de Barcelona (2000-2002).
de Banyoles, i el Comença la seva carrera professional als
matrimoni ha tingut 16 anys a Ràdio Olot com a conductora dels infor-
dos fills, Alexandre i Xavier, i una filla, Anna. matius, després d’haver estat quatre anys a l’e-
És descendent de la família Serra↑, llibreters i missora municipal de Sant Joan de les Abadesses.
impressors, del carrer de Besalú. L’any 1941 es Compagina els estudis amb la ràdio i s’incorpora a
trasllada a Barcelona per cursar la carrera Ona Girona on exerceix de periodista, redactora i
d’Enginyer Industrial i posteriorment es doctora editora dels informatius. Quan neix Ona Catalana,
(1950), prossegueix els estudis amb la carrera i el passa a formar part de l’equip de Neus Bonet a
doctorat d’arquitectura (1960). Va cursar un Màs- Ona Barcelona com a responsable de política de
ter d’Alta Direcció a l’IESE de Barcelona (1968). la cadena. Ha treballat també en el programa 135
Ingressa a ENHER (Empresa Nacional Hidro- escons de Televisió Espanyola a Catalunya.
eléctrica Ribagorzana), i esdevé director de pro- El 2002 s’incorpora a la Federació d’Hostaleria
ducció i transport. Especialitzat en prefabricats
de les comarques de Girona com a cap de comu-
per a la construcció, projectà materials per fabri-
nicació. Des del 17 d’octubre de 2005 és la direc-
cants de tot Espanya (els primers clients foren de
tora del bisetmanari Hora Nova i del Grup Noves
Figueres), i col·laborarà en el desenvolupament
Edicions que edita també la revista Hora Rosa.
de la Normativa Espanyola en aquesta matèria.
El nomenament de president del Consell
d’Administració de “La Hidro” (Hidroelèctrica de SOLÀ VIDAL, Felip
l’Empordà, S.A.), l’any 1985, va suposar el retorn (Garriguella, 1843 –
i la represa de contacte amb Figueres. Des del Buenos Aires?, Argentina, 1897) Metge
nou càrrec va esponsoritzar actes rellevants de la
vida cultural empordanesa. Va estudiar Medicina a Barcelona i a Madrid. Va
Com afeccions personals practica la música participar en la Guerra del Pacífic, va ser metge de
(piano, violí i composició), i pintura (preferent- l’Armada a la fragata Concepción. Exercia la medi-
ment aquarel·la i oli). És membre de la Fundació cina a San Nicolás de los Arroyos quan l’epidèmia
Gala-Dalí, i de l’Institut d’Estudis Empordanesos. de còlera va envair la zona (1867-1868). Es va
L’any 1999, va rebre el Premi a la Creativitat establir a Buenos Aires, lloc on va fundar el primer
en el concurs del Col·legi d’Enginyers, per a un establiment d’Hidroteràpia, i juntament amb els
projecte d’equip per a la Televisió en Relleu, o la doctors Herrera Vargas i Pérez, va fundar l’Instituto
televisió en tres dimensions, el qual més tard va Frenopático. Va ser director del Club Español de
ser patentat com a invent. Buenos Aires (1880-1881).
784
SOLDEVILA
Es va casar amb Emilia Marenco Bengolea i el diferents objectes com gots, plats i escuts de
matrimoni va tenir una filla, Emília. pobles. Miquel Oliva li va oferir ser el guarda de
La vila natal va rebre donatius del biografiat, i Sant Pere de Rodes i va ocupar aquest lloc des
gràcies a un d’ells es varen construir les escales de 1972 fins a la seva jubilació, el 1984. Després
de l’església. de jubilat es va quedar a viure a Vilajuïga.
SOLÀ VIDAL, Josep SOLDEVILA CANADELL, Jaume

(Garriguella, 26.I.1850 – París, 15.VI.1930) (Figueres, 10.XI.1896 – 12.II.1958) Músic
Metge
Va estudiar a les universitats de Barcelona i París i Fill d’Enric Soldevila↑ Santandreu, músic, i
es va doctorar a Buenos Aires, lloc on va residir. El de Francesca Canadell Corsellas, ambdós de
primer indret on va exercir la medicina va ser a San Figueres.
Nicolás de los Arroyos, allà va ser nomenat “agen- Va ser un reconegut violinista, va actuar al
te consular de España” (1883). Posteriorment, va Teatre El Jardí de Figueres i va formar part de
ser cirurgià i director de l’Hospital Español de Bue- grups instrumentals amb Enric Sans↑, Ramon
nos Aires per un període de vint anys. Va represen- Basil↑, Fèlix Mascort i Lluís Bonaterra↑.
tar el Govern argentí en el Congrés Internacional de
metges de malalties mentals celebrat a Viena.
SOLDEVILA FELIU, Artur
Va ser director del Club Español de Buenos
Aires (1898-1900) i president del Directorio del (Figueres, 7.VI.1928) Veterinari
Banco Español. El Govern argentí el va comissio-
nar per convidar el Govern espanyol a les festes Fill d’Arturo Solde-
del Centenari de la República Argentina. vila Gratacós, car-
La vila natal va rebre donatius del biografiat, nisser, de Figueres, i
gràcies als quals va costejar obres a l’església i a de Carme Feliu Llo-
la Mare de Déu del Camp, es va arreglar la font bera, de Fortià. Ca-
de sant Nazari, i va encarregar el panteó familiar sat amb Concepció
a l’arquitecte gironí Rafael Masó. Fernández Pujol, de
Va fer un viatge per Europa i com a resultat va Figueres, el matri-
publicar Progreso de la Cirugía Contemporánea moni ha tingut tres
(Buenos Aires: 1888). fills: Artur, Lurdes i
Gemma.
SOLANELLAS SOLÉ, Jacint Va estudiar bat-
(Berga, el Berguedà, 1920 – xillerat al col·legi La Salle de Figueres i es llicen-
Figueres, 22.II.1999) Pastor, artesà i guarda cià en veterinària a la Facultat de Veterinària de
Madrid (1951), es va doctorar a la Universitat de
Conegut popular- Lleó (1960). Fou alumne (1957) del Col·legi
ment amb en nom d’Agricultura de la Universitat Nebraska becat per
de “Cinto”. Orfe de l’Administració de Cooperació Internacional (ICA),
mare des dels vuit i es diplomà en Economia Agrària (1969), Gestió
anys, gràcies a la Pública (1974) i Comunitats Europees (1983) a
seva feina de pastor l’Escola Nacional d’Administració Pública, d’Al-
va recórrer una bo- calà d’Henares i en Comunitats Europees pel
na part de Catalu- Patronat Català Pro-Europa i el Centre d’Estudis
nya (pel Berguedà, Econòmico-socials de Catalunya (1984).
la Cerdanya, Mieres Va exercir com a cap de serveis d’inspecció
i Montagut). Mentre veterinària i provincials a Astúries i Alacant, i a
atalaiva el bestiar Girona com a cap de la Jefatura Provincial de
va aficionar-se a treballar la fusta, tallava Ganadería (1965-1981). Va ser fundador i primer
785
SOLDEVILLA
director del SEMEGA (Servicios de Mejora y Conveni hispanofrancès d’Higiene i Producció

Expansión Ganadera) adscrit a la Diputació de Animal, atorgada pel govern francès el 2001, i la
Girona, des de la seva creació el 1968 fins al Medalla Francesc Macià al Mèrit al Treball de la
1982, des d’on va impulsar els serveis d’insemi- Generalitat (2006).
nació artificial i del sector boví de llet, i va acon-
seguir millorar la genètica i la productivitat.Va ser
SOLDEVILA SANTANDREU, Enric
delegat provincial a Girona del Ministeri d’Agri-
cultura, Pesca i Alimentació (1982-1993). (Figueres, 1861 – 21.XII.1943)
Cadiraire, músic i luthier
Ha estat president de l’Associació Nacional
de Veterinaris de l’Estat (1971-1973), vocal del
Fill de Fèlix Soldevila i d’Antònia Santandreu. Es
Consell General del Col·legi de Veterinaris d’Es-
va casar amb Francesca Canadell Corsellas, de
panya (1971-1973), membre numerari fundador
Figueres, i el matrimoni va tenir un fill: Jaume↑ i
de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Bar-
una filla.
celona, avui de Catalunya (1959); membre fun-
Conegut popularment amb el nom de “Catroi”,
dador del Patronat d’Investigació Veterinària
de jove va ser el cornetí de l’orquestra Els
“Enrique Coris Gruart” de la Universitat de
Rossinyols, de Castelló.
Saragossa (1970) i president d’honor dels
Col·legis Oficials de Veterinaris d’Alacant (1985) Va compaginar l’ofici de músic amb el de
i Girona (1987). També ha estat director de cadiraire i, més endavant, amb el de luthier. Ha
Càritas Diocesana de Girona (1993-1997). estat un dels més reconeguts constructors de
tenores, algunes de les quals han estat interpre-
Ha estat ponent i vocal en diverses comissions
tades per destacats músics com Albert Martí o
nacionals (com la d’agricultura del III Plan de
Ricard Viladesau.
Desarrollo Económico y Social, de 1972), i inter-
Dues de les seves tenores es troben en el
nacionals representant l’administració espanyola;
Museu de la Sardana de Girona.
professor en cursos d’especialització i conferen-
ciant, així com autor de treballs i estudis en diver-
ses revistes professionals i tècniques, com: Avigan, SOLDEVILLA ALBERTÍ, Joan Manuel
Catalunya Agrària o La Hacienda, entre altres. (Barcelona, 26.VIII.1964)
Algunes de les seves aportacions responen Filòleg, professor i tintinòleg
als títols: “Juan Arderius Banjol” a Semblanzas
Veterinarias (Madrid: 1978), “Una institució Fill de Joan Manel
ramadera d’avantguarda: Semega de Girona. Soldevilla Lecuona,
Síntesi històrica dels primers 15 anys: 1968- de Barcelona i Jose-
1982” comunicació presentada al IV Col·loqui pa Albertí Carré,
d’Història Agrària (Barcelona, 1997), o la con- ambdós de Barce-
ferència pronunciada en el Congrés Català de la lona. Casat amb M.
Cuina “Divagació sobre les carns de Girona” Mercè Cuartiella↑,
(Girona, 1981, publicada a Girona: 1983). el matrimoni té dos
Està en possessió de la Medalla de oro al fills: Marc i Martina.
Mérito Profesional (1965), de la Cruz de Caballero Es va llicenciar
de la Orden de Cisneros (1969), de l’Encomienda en Filologia Hispà-
de la Orden del Mérito Agrícola (1970), de la nica per la Univer-
Medalla de oro de la Asociación del Cuerpo sitat de Barcelona (1982). És Diplomat en Teologia
Nacional Veterinario (1984), de l’Encomienda de per l’Institut de Teologia de Girona (1994).
la Orden del Mérito Civil (1986), de l’Encomienda Va accedir al Cos de Professors de Batxillerat
de Número de la Orden del Mérito Agrario (1993), (1988) i va obtenir plaça definitiva, de literatura
de la Croix d’Officier de l’Ordre du Mérit Agricole castellana, a l’Institut Ramon Muntaner de Figue-
pels serveis prestats a l’agricultura en general i a res (1989), any en què es va instal·lar a l’Empordà.
la ramaderia en particular com a vocal del Va ingressar al Departament de Filologia de la
786
SOLER
Universitat de Girona, com a professor associat, Soldevilla ha fet entrar Tintín a la Universitat
impartint l’assignatura Literatura Hispanoame- de Girona amb la realització de cursos titulats:
ricana (1994-2002). 70 anys de Tintín (1999) i Tintín, imatges del
Va ser director tècnic de l’Aula Municipal de segle XX (2000), L’aventura del TBO (2001), Cent
Teatre de Figueres (1999-2001). Ha estat el guio- anys de tebeos catalans (2002).
nista de l’exposició Llamp de rellamps que inau- Ha escrit: L’abecedari de Tintín (Lleida: 2002)
gurà la reforma del Museu Marítim de Barcelona obra premiada amb el I Premi Rovelló d’assaig
(2003), i posteriorment ha col·laborat amb el sobre literatura infantil i juvenil 2002, convocat
Museu de Lleida, amb el de Granollers i en el proper l’Ajuntament de Mollerussa. Obra que s’ha tra-
jecte Tintinotècnia, al Museu de la Tècnica de duït al castellà Abecedario de Tintín (Lleida: 2003)
l’Empordà (Figueres, 2007). amb les correspondències a l’asturià, basc i
Ha publicat, en col·laboració amb la seva gallec. Historietes amb D.O. Empordà (Figueres:
muller, M. Mercè Cuartiella, nombrosos articles de 2003) en col·laboració amb Sebastià Roig↑.
divulgació del món del còmic, en diverses publica- El pare de Carpanta i Zipi i Zape (Lleida: 2006),
cions periòdiques de Barcelona, com ara: obra guanyadora del IV Premi Rovelló d’assaig
Spiderman, Los nuevos mutantes, Psi Force, La sobre literatura infantil i juvenil, 2005.
patrulla X, Club amigos, Marwel two-in-one, Marvel Amb motiu del centenari del naixement de l’au-
Héroes, entre altres, i de l’Alt Empordà: el setma- tor publica Univers Hergé (Lleida: 2007), on difon la
nari L’Empordà on, des de 1989 fins a 1996, trajectòria del dibuixant, emprant com a fil conduc-
també conjuntament, han publicat més d’una cin- tor l’astronomia. L’obra compta amb dibuixos de
quantena d’articles de la mateixa temàtica. Dani Majà. Altres títols són Univers Hergé, (Lleida:
Altres articles han versat sobre temes litera- 2007), o El mundo de Escobar (Barcelona: 2008).
ris, teatrals, o literariopedagògics, i del còmic a Ha estat nomenat comissari de Figueres
publicacions periòdiques com: Slumberland Capital de la Cultura Catalana, 2009.
(Barcelona), Ñaque (Ciudad Real), Textos de
didáctica de la lengua y la literatura (Barcelona), SOLER, Pere
Vita Est (Girona), Serra d’Or (Barcelona), Boletín (Vilanant, s. XIII) Abat de Vilabertran
del Círculo Homes (Barcelona), Revue des Amis
de Hergé (Bruxelles), CLIJ (Cuadernos de Fill de la família Soler Soler propietària del cas-
Literatura Infantil y Juvenil) (Barcelona). tell de Vilanant, lloc avui en ruïnes on es troba la
Ha escrit les obres teatrals: Cuatroficciones- capella de Sant Jaume dels Solers, propietat de
cuatro, en col·laboració amb M. Mercè Cuartiella, la família Rodeja. Va ser abat de la canònica de
i estrenada pel grup Zanni Teatre al Teatre Vilabertran (1214-1217).
Municipal El Jardí de Figueres, (13.V.2001). Ha
intervingut en la direcció escènica, en col·labora- SOLER AGULLÓ, Anna
ció amb M. Mercè Cuartiella, del Concert-Home- (Figueres, 24.X.1954) Artista
natge a García Lorca, estrenat a l’Auditori Narcís
de Carreras de Girona, el 2 de desembre de 1998. Va ser la tercera filla de Joan Soler Soler, de Pera-
Amb els alumnes de l’institut ha portat a terme lada, i de Maria Anna Agulló Bataller, de Figueres.
representacions d’obres dels clàssics castellans Casada amb Jaume Pey↑, de Borrassà, el matri-
amb un èxit rotund, els títols representats han moni no té descendència. Viu entre Borrassà i
estat: Bajarse al moro de José Luis Alonso de Peralada.
Santos (estrenada a Figueres, 2.VI.1993), Lisís- Va realitzar estudis de piano a Figueres amb
trata d’Aristòfanes (Id., 3.VI.1995), La Tempestad Maria Rosa Gratacós↑, de tenora i clarinet amb
de Shakespeare (Id., 4.VI.1996), Fuente Ovejuna, Josep Gispert. Es va donar a conéixer per la par-
de Lope de Vega (Id., 29.V.1997), Don Álvaro o la ticipació al certamen de la sardana cantada con-
fuerza del sino del Duque de Rivas (Id., 30.V.1998), vocat per Catalunya Ràdio (1992), va quedar
En la ardiente oscuridad de Buero Vallejo (Id., finalista amb la sardana Divendres nit (música i
2.V.1999). lletra). Va tornar a participar al certamen amb les
787
SOLER
sardanes Xenofòbia i Voldria ser una nina. Ha anys, al CEIP Mont-roig de Darnius. Aquesta
escrit altres sardanes inèdites, sense títol. quantitat està destinada a contribuir a la millora
Ha projectat les seves dots artístiques en la pin- i qualitat de la docència, en especial de la for-
tura, ha desenvolupat l’aquarel·la, el collage i el mació de l’àrea de ciències, i a la compra de lli-
disseny, havent realitzat diverses exposicions. Ha bres i material, en benefici dels seus alumnes.
dissenyat diferents objectes, executats pel seu
marit, els quals han estat exposats en espais i llocs
SOLER BOS, Antoni
diversos com la Mostra del Ferro (Besalú, 1995,
(Figueres, 30.XI.1926 –
1996, 1997, 1998, 1999 i 2000), al Centre Català
Badalona, el Barcelonès, 5.III.1982) Actor
d’Artesania (Barcelona, 1996, 2000), a Vinçon
(Barcelona, 1999) o a Las Rozas (Madrid, 2000). Fill de Joquim Soler
S’ha destacat per la seva col·laboració amb Municoi, carter, de
grups d’oposició del consistori peraladenc, havent Figueres, i de Maria
publicat alguns contes i llegendes en fullets Bos Sais, de Barce-
volants; des de l’any 2007, forma part i col·labora lona. L’any 1953 es
amb el grup d’oposició Agrupació La Muga. va casar amb Car-
me Guasch↑ i del
SOLER BATLLE, Josep matrimoni varen néi-
(Darnius, 8.VI.1919) Empresari xer tres fills: Blanca,
Sílvia↑ i Antoni↑.
Fill de Martí Soler Va anar a l’escola
Torrent, flequer, na- primària amb el
tural de Tortellà, i de mestre Pey↑, de caire republicà i catalanista. A
Maria Batlle Sala, la postguerra va treballar a la banca, va entrar a
de Darnius. les oficines del Banco Hispano Americano. La
Va marxar del po- feina el va portar a residir a Olot, Calella, Terrassa
ble durant la guerra i Badalona.
civil i va anar a Va compaginar la feina amb la seva principal
França, d’allà va a- afició, el teatre. Va estar molt vinculat amb el
gafar un vaixell, jun- Patronat de la Catequística, on va participar en
tament amb els nombroses representacions teatrals.
seus germans, amb
destí a Mèxic, però, per equivocació, varen arri- SOLER CAUSSA, Joan
bar a Veneçuela. Va muntar un negoci i l’any (Palau-saverdera, 1868 – 11.X.1937)
1951 crearen una de les empreses més impor- Farmacèutic
tants del país, Pandock, distribuïdora nacional
de matèries primeres per a la indústria dels ali- Es va casar amb
ments, sobretot per a fleques i pastisseries. Assumpció Boix, de
Actualment compten amb vint-i-tres centres de Sant Climent Sesce-
distribució i onze punts de venda. bes, i el matrimoni
Ha rebut diverses condecoracions i ha estat va tenir dos fills,
distingit per l’actual president de Veneçuela. L’any Maria i Santiago.
2006 la seva empresa va ser distingida com a Va obrir la prime-
“Empresa del Año” per CAVIDEA (Cámara Nacio- ra farmàcia de
nal Venezolana de la Industria de Alimentos). Palau-saverdera, en
Amb data 16.VII.2007 el biografiat va signar els baixos del domi-
un conveni amb el Departament d’Educació de la cili familiar, a la
Generalitat, segons el qual efectuava una dona- casa coneguda com
ció de 24.000 € anuals, per un període de deu Can Segle. El seu fill Santiago Soler Boix (Palau,
788
SOLER
1896-Llançà, 1985) va estudiar medicina i la SOLER GRAU, Josep

farmàcia es va tancar. Aquest va exercir prop de (Figueres, 30.VII.1897 – 1.IV.1946)
cinquanta anys a la vila de Llançà i el consistori, Professor i impressor
en reconeixement a la seva dedicació, li va dedi-
car una plaça (1988). Fill de Rafel Soler
Grau, rajoler, natural
SOLER FUSTER, Victòria de Garrigàs, i de
(Garrigoles, el Baix Empordà, 30.XI.1955) Maria Grau Costa,
Arqueòloga natural de Sant Pau
de la Calçada i domi-
Filla de Joaquim Soler Font, pagès, natural de ciliats a sant Pau de
Vilacolum, i de Maria Fuster Andreu, de Jafre. Està la Calçada. Es va
casada amb Josep Casas↑ Genover, arqueòleg. casar amb Hermínia
Va estudiar el batxillerat i COU a l’institut Camps Tapiolas i el
Vicens Vives de Girona i ha realitzat estudis uni- matrimoni no va tenir
versitaris. S’ha dedicat a la investigació arque- descendència.
ològica des del 1975. Ha participat en diverses Va ser catedràtic de l’àrea de lletres a l’institut
campanyes en jaciments ibèrics, romans i de Figueres i va ocupar el càrrec de vicesecreta-
medievals. Treball que compagina amb la feina a ri. Vivia al carrer de la Muralla de Figueres, on es
l’ajuntament de Vilaür. reuniren coneguts figuerencs, com Antoni
Ha publicat articles als Annals de l’Institut Papell↑, Martí Vilanova↑, Rafael Ramis↑,
d’Estudis Empordanesos i a revistes especialitza- Salvador Dalí↑ o Pelayo Martínez↑.
des com BAR International Series (Oxford). Era el propietari de la impremta Tipografia
Ha col·laborat en les monografies: A l’entorn Ideal. Fou l’encarregat d’imprimir publicacions
del Puig Segalar. Albons-Garrigoles-La Tallada periòdiques, com El senyor Pancraci, Renovació
d’Empordà-Viladamat (Girona: 2005) i El Cor del Social, La Comarca o La Comarca Deportiva, i va
Terraprim. Camallera, Llampaies, Saus i Vilaür, ser director de La Galeria.
(Girona: 2005), ambdós amb Josep Casas
Genover, i Vilaür (Girona: 2006).
Ha col·laborat en les monografies: El poblat SOLER GUASCH, Antoni
ibèric de Planells i les sitges dels Bordegassos (Figueres, 4.VI.1965) Historiador i periodista
(Sant Mori - Vilopriu) (Girona: 1991), Les sitges
de Tolegassos. Aspectes de la fase republicana Fill dels figuerencs
del jaciment (Girona: 1996), Materials arcaics Antoni Soler↑ Bos i
del jaciment de Mas Gusó (Bellcaire d’Empordà). de Carme Guasch↑
Ceràmiques jònies d’època arcaica: centres de Darné. És el petit de
producció i comercialització al Mediterrani tres germans: Blan-
Occidental (Empúries: 2000). Llànties romanes ca, Sílvia↑ i Antoni.
d’Empúries. Materials augustals i alto-imperials Des de 1997 està
(Barcelona: 2006). casat amb Laura
Conjuntament amb Josep Casas, a la BAR Gas i té dos fills.
International Series, ha escrit: La villa de Tole- És llicenciat en
gassos. Una explotación agrícola de época roma- Història Contempo-
na en el territorio de Ampurias (Oxford: 2003), rània per la Univer-
Intervenciones arqueológicas en mas Gusó sitat de Barcelona. Va començar a introduir-se en
(Gerona). Del asentamiento precolonial a la villa els mitjans de comunicació a l’emissora municipal
romana (Oxford: 2004), Lucernas romanas en el Ràdio Ciutat de Badalona (1984-87), com a
extremo nordeste de la Península Ibérica (Oxford: redactor d’informatius. Posteriorment es va incor-
2006). porar a la redacció del diari Avui (1987-1990), a
789
SOLER
la secció de política i a El Observador (1990- El programa Malalts de Tele va rebre el Premi

1993), a la secció de política catalana. Des de Ondas l’any 1998 en la categoria de programa
1999 col·labora regularment a La Vanguardia innovador, i dos Premis Zapping, al millor progra-
com a cronista d’actualitat i com a columnista ma i al millor presentador. El programa Polònia
setmanal a la secció “El runrún”. ha rebut el Premi Ondas 2007 en la categoria de
Ha escrit Pretèrit imperfecte (Barcelona: 1994; millor programa d’una televisió local.
Madrid: 1995 en braille; Barcelona: 1996; id.:
1998), Els mals moments (Barcelona: 1996),
SOLER GUASCH, Sílvia
Diccionari poc útil (Barcelona: 1997), Badalona
davant del mirall (Barcelona: 1998), Història de (Figueres, 5.X.1961) Periodista i escriptora
Catalunya: (modèstia a part) (Barcelona: 1998;
id.: 2000; id.: 2001; id.: 2002), traduïda al cas- Filla dels figuerencs
tellà Historia de Cataluña: (modestia aparte) (Bar- Antoni Soler↑ Bos i
celona: 2001), Vota’m inútil (Barcelona: 2003), de Carme Guasch↑
Minoria absoluta al país del tripartit (Barcelona: Darné. És la mitjana
2005), La Penya en 75 paraules (Barcelona: de tres germans:
2006), El llibre mediàtic de Polònia (Barcelona: Blanca, Sílvia i An-
2007), Amb llengua o sense (Barcelona: 2008). toni↑. Casada amb
És autor del text del catàleg de l’exposició Pedro Muñoz, té dos
Passió pel color (Figueres: 2002) dedicat a fills: Ferran i Daniel.
Josep Ministral↑. Així mateix és autor del text que Llicenciada en
acompanyen les fotografies de Jordi Play, de l’o- Ciències de la In-
bra Objectiu la pau: 34 dies inoblidables (Barce- formació (Universi-
lona: 2003). tat Autònoma de Barcelona, 1985). En acabar els
Ha col·laborat en Roca, l’últim segon (Barce- estudis es va incorporar a Ràdio Ciutat, de
lona: 1996), amb Andreu Farràs, en el recull de Badalona. Ha treballat com a periodista a Cata-
narracions Aaaaaaah… (Barcelona: 1998) i El lunya Ràdio des de l’any 1987-2003. Destaquen
Barça o la vida (Barcelona: 1999) dels germans les emissions dels programes Diccionari dalinià,
Miranda. per commemorar l’Any Dalí; Estimada Rodoreda o
L’any 1994 esdevé guionista d’alguns progra- Les Hores d’en Pla. Actualment continua col·labo-
mes de TV3 com La tarda és nostra de Josep Cuní, rant amb l’emissora, amb el diari Avui, i en el pro-
i Pares i fills presentat per Gemma Nierga. L’any grama Els Matins de TV3.
1995 s’incorpora a l’equip d’El Terrat, primer com Una de les seves constants ha estat combinar
a guionista dels programes d’Andreu Buena- el periodisme amb la literatura.
fuente, a Ràdio Barcelona i a TV3. Ha participat, És autora d’un recull de narracions Arriben els
dirigit o ha estat guionista de nombrosos progra- ocells de nit (Barcelona: 1985), en el qual s’in-
mes televisius: Sense títol (TV3, 1995), debuta clou el conte Semblava de vidre.
com a presentador a Sense títol 2 (TV3, 1996), Les novel·les El centre exacte de la nit (Barce-
presenta i dirigeix Malalts de tele (TV3, 1997), l’in- lona: 1992), El son dels volcans (Barcelona:
formatiu d’humor Set de notícies (TV3, 2001) que 1999), L’arbre de Judes (Barcelona: 2001), El gust
derivarà en el programa diari Set de nit, dirigeix i de ser mare (Barcelona: 2003) obra il·lustrada per
presenta un resum satíric de l’any Any Serejé (TV3, Anna Perpinyà, Mira’m als ulls (Barcelona: 2004),
2002), El favorit (TV3, 2004), Mire Usté (Antena 3, 39 + 1 (Barcelona: 2005) traduïda al castellà, por-
2005), Polònia (TV3, 2006-2009) i Barçòvia tuguès, italià, brasiler i japonès, en la qual tracta
(TV3, 2006), en qualitat de col·laborador, guionis- sobre la crisi dels quaranta en la dona i 39 + 1 + 1
ta o director de projectes en els quals ha practicat enamorar-se és fàcil, si saps com (Barcelona:
l’humor satíric. 2008). És coautora de l’obra Ramblejar (1992).
Té un programa humorístic diari a RAC-1, amb L’any 1984 va rebre el premi de narració Recull
el seu equip Minoria Absoluta. Francesc Puig i Llensa de Blanes, per l’obra
790
SOT
Semblava de vidre. Premi andorrà Fiter i Rossell Va ser mereixedor de diverses distincions i
2003 per l’obra Mira’m als ulls. condecoracions, entre les quals figuren: la
L’obra Petons de diumenge ha estat la gua- Medalla de Plata conmmemorativa de los Sitios
nyadora del 41è Premi Prudenci Bertrana de de Gerona (1910), la Medalla de Plata conmme-
Novel·la (2008). morativa del Centenario del Bombardeo y Asalto
de la Villa de Brihuega y Batalla de Villaviciosa
(1911), La Cruz de la Real y Militar Orden de San
SOLER PUNTONET, Montserrat
Hermenegildo (1927).
(Figueres, 6.VII.1929) Bibliotecària
Filla de Jaume Soler Santanach, botiguer, i de SOT DELCLÓS, Rafel

Teresa Puntonet Caball, ambdós de Figueres. Va (Maçanet de Cabrenys, 5.I.1903 – 12.IX.1996)
estudiar al col·legi de les germanes Dominiques Funcionari, periodista i cronista
de la Presentació, conegut popularment amb el
nom de Les Franceses, i a l’institut de Figueres.
Fill de Josep Sot Tutau i de Bàrbara Delclós Reynal,
Posteriorment, es va desplaçar a Barcelona, lloc
ambdós de Maçanet. Es va casar amb Anna Riera
on va cursar els estudis de Biblioteconomia, a
Oliveras i el matrimoni va tenir un fill, Rafel.
l’Escola de Bibliotecàries (Barcelona, 1947-
1950). La seva tesina, encara avui és un treball de Va pertànyer a la família coneguda, des del
referència, es va titular la “Prensa de Figueras”, i segle XVIII, amb el sobrenom de “Can Cardina”.
es va publicar a la revista Biblioteconomia. Va estudiar al Seminari de Girona (1915-1917),
Va exercir la professió a biblioteques particulars lloc on es va introduir en les disciplines clàssi-
i, després d’opositar, a Esplugues i a la Biblioteca ques i va aprendre gramàtica castellana, llatina i
de Catalunya (c. 1951-1994). Va ser professora de grega, i retòrica i filosofia, entre altres matèries.
“Pràctiques de Catalogació” de l’Escola de Biblio- De ben jove, va publicar poesies a diferents
tecàries de la Diputació de Barcelona. mitjans de comunicació: El Norte (Girona), La
Galeria (Figueres), El Gironès (Girona), la Veu de
la Selva (Santa Coloma de Farners), L’Indepen-
SORIANO CARDONA, Ramon
dant (Perpinyà), Nosa Terra (La Coruña) i Aberi
(Madrid, 25.X.1887 – Alacant, 3.I.1936) Militar (Bilbao). Va ser corresponsal d’El Sol (Madrid),
Fill de Ramon Soriano i de Dolores Cardona, es La Voz (Madrid) i de l’agència informativa Febus
va casar amb Sara Conte Lacoste Palou (1920). (Madrid), fins que va esclatar la guerra civil.
Va ingressar a l’Acadèmia d’Infanteria de Però, de tots, amb el mitjà que va mantenir una
Toledo l’any 1904 i en va sortir el 1907, amb la col·laboració més estreta va ser amb El Auto-
graduació de segon tinent d’infanteria. Va ser nomista, dirigit per Darius Rahola↑. La major
destinat al Regiment de Sant Quintí, del castell de part dels seus articles els va signar amb el
Sant Ferran de Figueres (1907-1910), va passar pseudònim de Rafel Cardina. Va ser col·labora-
a Santa Cruz de Tenerife (1911-1912), Barcelona dor habitual dels programes de la festa major de
(1912), Palma (1924), Figueres (1925). Destinat Maçanet, a la secció “Apunts d’arxiu”, i va ser
al Marroc va formar part del Regimiento de nomenat cronista de la població.
Infantería de Asia, lloc on va rebre la condecora- Professionalment va opositar a la Diputació
ció Medalla al Mérito militar con distintivo rojo de Girona l’any 1926 i hi va romandre fins l’any
(1926). Posteriorment retornà a Figueres (1932), 1973, data en què es va jubilar.
on va ocupar el càrrec de comandant militar del Va ser un gran defensor de la construcció de
castell de Sant Ferran on va estar fins l’any 1935. la carretera de Maçanet a Costoja. Després de la
En familiaritzar-se amb la fortalesa va escriure: El jubilació va recuperar, ordenar i classificar l’arxiu
castillo de San Fernando de Figueras. Gesta municipal. L’any 1980 l’arxiu de la vila va ser
heroica del general D.M. Alvarez de Castro: relato qualificat de primera categoria.
histórico (Figueras: 1932), Gestes heroiques de L’Ajuntament li va retre un homenatge el 4 de
Catalunya (Figueres: 1933 3a ed.). juliol de 1992.
791
STANISLÁS
STANISLÁS, Mare Superiora Va exposar a diverses sales de Barcelona i

(Orleans, França, 1846 – Madrid, i va participar en el XXV Salón de Octubre
Tours, França, 10.V.1922) Religiosa (Madrid).
Va entrar al noviciat SUBIAS, Jaume

de la congregació (?, s. XVIII – Peralada, 1787) Organista
de Dominiques de
la Presentació de Se sap que va ser organista de Vilabertran
Tours, després de (1741-1765) i de Peralada (1765-1787).
superar una malaltia
i l’oposició familiar.
Va ser la fundadora SUBIAS FAGES, Antoni
del Col·legi de les (Figueres, 15.IX.1924 – Barcelona, 8.II.2008)
Dominiques de la Metge, investigador i professor
Presentació de Fi-
gueres, conegut po- Fill de Joan Subias↑
pularment amb el nom de Les Franceses, comu- Galter, catedràtic
nitat en la qual va desenvolupar les tasques d’universitat, natu-
de superiora i educadora per un període de ral de Figueres, i de
quaranta-tres anys (1878-1921), i va preparar Concepció Fages
tres generacions de noies figuerenques i de les Neyra de Gorgot, de
rodalies. Girona, va ser el
gran de tres ger-
mans. Es va casar
STROHECKER SOCIAS, Lluís amb Concepció Pas-
(Barcelona, 24.XI.1924 – Portbou, 9.VIII.1979) cual Miquel i el
Pintor matrimoni va tenir
tres filles: Carmen, Neus i Eva.
Va encaminar-se Va estudiar a l’Escola Nacional amb Pere
cap a les arts plàsti- Cantenys↑ i Pere Masó↑, i el batxillerat a l’institut
ques, va assistir a de Figueres. Llicenciat el 1949, va esmerçar dos
l’Acadèmia Tàrrega anys en l’estudi de l’especialitat, la radiologia, en
(1940), a l’Escola la qual s’endinsà i considerà que era la que més
de Belles Arts de podia incidir en la cura d’una de les malalties més
Sant Jordi (Barce- esteses, el càncer i, posteriorment, en medicina
lona, 1941). Un dels nuclear. L’any 1957 es va doctorar.
seus professors va En acabar els estudis va ser seleccionat per la
ser Frederic Marès. Junta Española de Energía Nuclear per ampliar
Es va casar amb els coneixements als Estats Units (1957). Al
Maria Assumpta Pa- Laboratori Atòmic d’Oak Ridge i a l’Institut
garolas Serra (1943), el matrimoni va tenir disset d’Investigació del càncer, de Boston, va estudiar
fills, dels quals en varen sobreviure dotze. les possibilitats ofertes pels cossos radioactius
Va estar vinculat a la vila de Portbou, amb artificials en la investigació, el diagnòstic mèdic i
residència al Mas Budallés, on va tenir lloc el seu la radioteràpia.
traspàs, i a la vila de Llançà, on realitzava immer- Vinculat a l’Hospital de Sant Pau de Barce-
sions submarines. lona des de l’any 1950, va formar part de l’equip
La iconografia tractada era, preferentment, de cancerologia dirigit per Luis Guilera Molas.
natures mortes, paisatges, i retrats. I el seu estil Posteriorment, va ser cap de la secció de
es caracteritza per la pinzellada i el color. Cobaltoteràpia i director del Servei d’Oncologia i
792
SUBIAS
Medicina Nuclear del mateix hospital. Va iniciar Ha publicat: Capítol del llibre “Acción de las
el tractament amb la bomba de cobalt i el radiaciones Roentgen” (1959), a Medicina
diagnòstic mitjançant la gammagrafia amb isò- Clínica. Comentarios sobre los peligros que en
tops radioactius. Va voler comunicar els seus clínica neurológica pueden reportar las radiacio-
coneixements en el camp de l’ensenyament uni- nes atómicas (1962), en col·laboració amb
versitari essent professor de Radiologia i B. Rodríguez-Arias a Medicina Clínica. El cáncer:
Terapèutica física de la Facultat de Medicina de personalidad entrevistada: Severo Ochoa de
la UAB, des d’on va promoure l’oncologia com a Albornoz (Barcelona: 1974).
disciplina clínica i l’oncologia radioteràpica. Ha traduït del francès Cómo interpretar la
Membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, radiología pleuro-pulmonar (Madrid: 1962), de
va ser president de l’Associació d’Oncologia L. Barbaiantz i F. Cardis.
(1967), membre fundador de la Comissió El Dr. Craven va dir que “d’ell brollava la
Nacional d’Oncologia Radioteràpica (1968), fun- immensa humanitat d’un home savi en el més
dador de l’antic Club Europeu de Radiotera- ampli sentit de la paraula. La medicina, la filoso-
peutes i del Grup Europeu de Curieteràpia, pre- fía i també la literatura eren les eines que combi-
cursors de l’ESTRO: “European Society for nava en la seva recerca antropològica i que con-
Therapeutic Radiology and Oncology.” Fou soci tagiava a tots els seus deixebles l’interès per
fundador i president durant molts anys de la l’ésser humà global”.
Sociedad Espanyola d’Oncologia, de la qual va L’any 1994 va ser nomenat doctor honorífic
organitzar el primer congrés l’any 1974, prede- dels serveis de l’Hospital de Sant Pau. Ha estat
cessora de la FESEO (Federación de Sociedades guardonat amb la Medalla al Treball del President
Españolas de Oncología), membre fundador de Macià (Barcelona, 1994) i la Creu de Sant Jordi de
la Societat Catalano-Balear d’Oncologia de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1999).
l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1980), mem- Les societats científiques d’Oncologia Radiote-
bre fundador de la secció de Radioteràpia de la ràpica i d’Oncologia Mèdica l’AERO i la SEOM el
SERAM (Sociedad Española de Radilogía Mé- van distingir amb les seves insígnies d’or.
dica), de la qual posteriorment va néixer l’AERO
(Asociación Española de Radioterapia y Onco-
logía), avui la SEOR (Sociedad Española de SUBIAS FAGES, Xavier
Oncología Radioterápica), i de la SEOM (Socie- (Figueres, 13.VI.1926) Arquitecte
dad Española de Oncología Médica). Va ser
nomenat assessor de Planificació Oncològica i Fill de Joan Subias↑
va elaborar el primer programa d’actuació a Galter, catedràtic
Catalunya (1980). La seva gran il·lusió era la cre- d’universitat, de Fi-
ació d’un gran Institut d’Oncologia d’ordre gueres, i de Con-
Europeu, reconegut a escala Internacional, com cepció Fages Neyra
l’Institut Gustave Roussy, a França, o l’Istituto de Gorgot, va ser el
Europeo di Oncologia de Milà, l’any 1996 va tenir segon de tres ger-
lloc la creació de l’Institut Català d’Oncologia. mans. Casat amb
És autor de més de seixanta treballs d’investi- M. Pia Pujades Do-
gació, col·laboracions publicades a les revistes mingo (1961), el
mèdiques Anales de Medicina, Anales del Hos- matrimoni té quatre
pital de Santa Cruz y San Pablo, Revista españo- fills.
la de reumatismo o Anales de medicina. Alguns És arquitecte per l’Escola Tècnica Superior
articles a ressenyar: “Radioterapia en el cáncer d’Arquitectura de Barcelona (1951) i urbanista
de esófago” (AHSC de SP, 1958), “Radioterapia per l’Escola d’Administració Local, de Madrid.
en el cáncer de mama” (AHSC y de SP, 1960), Ha treballat en el Pla Provincial d’Urbanisme de
“Simposium sobre tumores óseos” (Anales de Barcelona (1952-54), va redactar el Pla de l’avin-
Medicina, 1966). guda Diagonal i la Xarxa de Vialitat Primària,
793
SUBIAS
desenvolupant el Pla Comarcal de Barcelona de Va estudiar Filosofia

Bidagor, Soteras i Giralt (1953). Entre el 1965 i i Lletres a les univer-
1968 treballa en la Revisió del Pla Comarcal i la sitats de Barcelona
seva extensió a la Regió Primera de Catalunya i (1922) i Saragossa.
metropolitana amb l’arquitecte Ros Vila. Del Ingressà als Ser-
1975 al 1983 fou director tècnic de la Nova Versió veis de Cultura de
del Pla Metropolità de 1974 redactat per l’engi- la Diputació de
nyer Serratosa i l’arquitecte Solans. El 1985 és Girona, dels quals
nomenat cap de Servei de la Generalitat de en va arribar a ser el
Catalunya i dirigeix la 1ª Versió del Pla Territorial director (1926); ser-
de Catalunya. Entre els 1987-89 participa al cos- veis que en l’època
tat d’Hugues de Jouvenel en la redacció de l’estu- de la Generalitat
di prospectiu Catalunya a Horitzó 2010, de varen incorporar-se a l’Institut d’Estudis
l’Institut d’Estudis Mediterranis. Del 1991 al 1995 Catalans. Llavors va esdevenir director de la
fou membre del Consell de Districte Sarrià-Sant Biblioteca Popular de Figueres, delegat del
Gervasi i se li concedí la Medalla del Districte i Servei del Patrimoni Artístic de la província de
d’ací fins al 2000 director tècnic, a Badalona, de Girona i, posteriorment, cap del Servei de Museus
la Gerència de Promoció del Port de la Ciutat. Més i membre de la comissió Estat-Generalitat, càrrecs
tard ha estat redactor del Pla Director Urbanístic que li van permetre intervenir en la protecció del
d’Igualada i conca d’Òdena. patrimoni.
Ha exercit la docència a l’ETSA de Barcelona, Juntament amb un grup d’empordanesos, va
i ha participat en el màster d’Urbanisme a ser un dels impulsors en salvaguardar el mones-
l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. tir de Santa Maria de Vilabertran, el de Sant Pere
Ha estat autor de l’assaig històric 1950-2001, de Rodes, i va aconseguir que fos declarat
l’Urbanisme a Catalunya. Monument Nacional. Així mateix, va intervenir en
Entre les seves obres en col·laboració amb els favor d’altres monuments com Sant Miquel de
també arquitectes Pedro López i Guillermo Fluvià, o durant la guerra civil en la custòdia del
Giràldez s’hi troben, entre d’altres, la Facultat de fons del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de
Dret a Pedralbes, l’Escola Betània Patmos, la l’església catedralícia de Castelló d’Empúries.
Facultat d’Econòmiques, o el projecte de la Compaginà les tasques de protecció del patri-
Universitat Autònoma a Bella Terra, i la Clínica moni amb la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de la
Dexeus i l’Hospital Oncològic a Barcelona. Fundació Clerch i Nicolau, a Figueres, abans d’es-
Ha estat guardonat amb la Medalla Ildefons clatar la guerra civil. Després del retorn de l’exili es
Cerdà al mèrit Urbanístic (1964) i amb la va incorporar com a docent a Llotja i a l’Escola de
Medalla President Macià atorgada per la Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual
Generalitat el 1994. L’Ajuntament de Figueres en va esdevenir catedràtic l’any 1967.
l’ha distingit amb la Fulla de Figuera de Plata al Va ser nomenat acadèmic de l’Academia de
Mèrit (30.XI.2007). Bellas Artes de San Fernando de Madrid (1935),
i de la de Sant Jordi de Barcelona (1957).
És autor de nombrosos articles a diaris i
SUBIAS GALTER, Joan publicacions especialitzades als Annals de
(Figueres, 17.VII.1897 – Barcelona, 22.III.1984) l’Institut d’Estudis Gironins, a Canigó (Figueres),
Historiador, professor i crític d’art a la revista Goya (Madrid), Vida Parroquial
(Figueres), El Autonomista (Girona), Barcelona
Fill d’Antonio Subías Gonzalvo, catedràtic, natu- Atracción (Barcelona), San Jorge (Barcelona), a
ral de Quinto (Saragossa), i de Dolors Galter Ensayo on publica articles sobre les col·leccions
Guanter, de Figueres. Es va casar amb Concepció del Museu Marès o a Estudios Velazqueños.
Fages Neyra de Gorgot i va tenir tres fills: Va escriure: Les taules gòtiques de Castelló
Antoni↑, Xavier↑ i Pilar. d’Empúries (Girona: 1930), treball premiat per
794
SUBIRANA
l’Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando de Provincial del Movimiento. Durant la seva etapa
Madrid; Imágenes españolas de la Virgen. La es varen dur a terme nombroses obres d’infraes-
Virgen madre. La piedad (Barcelona: 1941), El tructura com l’asfalt de carrers, la depuradora
Monasterio (Barcelona: 1941), Construcciones d’aigües o la promoció del Club de Mar de la vila.
romanas (Barcelona: 1942), La catedral gótica Va dimitir d’alcalde el març de 1977, en rebre
(Barcelona: 1942), Imágenes españolas de un nou nomenament en la carrera militar i ser
Cristo. El Cristo Majestad. El Cristo del Dolor traslladat a Mallorca. Ha estat objecte de diver-
(Barcelona: 1943), España histórica y monu- ses condecoracions entre les quals figura la Cruz
mental. El camino de Santiago (Barcelona: del Mérito Militar de Primera Clase.
1943), Tres aspectos del románico español. Los
claustros. Las portadas. Los capiteles (Barce-
lona: 1943), Museos (Barcelona: 1944), El SUBIRANA MATAS, Lluís
Monestir de Sant Pere de Roda (Barcelona: (Figueres, 29.V.1871 –
1948), El arte popular en España (Barcelona: Sant Sebastià, 26.I.1938)
1948), Un siglo olvidado de pintura catalana, Odontòleg, ortodoncista i professor
1750-1850 (Barcelona: 1951), Guía del arte
español: itinerarios a través de las obras maes- Fill de Ramon Anto-
tras más representativas (Barcelona: 1953), El nio Subirana, natu-
arte. Sus manifestaciones desde la prehistoria ral de Manresa, i de
hasta nuestros días (Barcelona: 1955), Historia Josefa Matas, de
de la pintura hispánica (Barcelona: 1962), Figueres. De voca-
Peregrinación romànica (Barcelona-Santiago) ció precoç, a l’ado-
(Barcelona: 1962), El arte como espectáculo lescència, mentre
(Barcelona: 1964), Las rutas del románico (Bar- estudiava el batxi-
celona: 1965) amb fotografies de Jean Dieuzade o llerat, a l’institut de
Museo del Prado (Barcelona: 1968). Figueres, ja treba-
Col·labora a la miscel·lània Puig i Cadafalch llava de mecànic
amb el títol “Els pal·lis, or i argent a l’orfebreria dentista.
romànica” (Barcelona: 1947-1951) i en la L’any 1888 va decidir integrar-se en un grup de
Historia de España de Ferran Soldevila. dentistes italians que oferien els seus serveis als
Aficionat a la fotografia, disposava d’un bon centres més importants de la costa mediterrània
arxiu fotogràfic. espanyola. Va prosseguir els estudis i l’any 1893
Va col·laborar en la selecció d’imatges de l’o- va obtenir, a Madrid, el títol de cirurgià-dentista.
bra d’Antoni Igual Úbeda El Siglo de Oro (Bar- Va treballar amb diversos especialistes fins que es
celona: 1951), El Imperio español (Barcelona: va traslladar a l’Amèrica del Nord per especialitzar-
1954). Traductor de l’obra de Bruhn-Tilker se. De retorn a Madrid, va obrir consulta particular
Historia del traje en imágenes. i, de seguida, va recaptar molt bona clientela grà-
cies a la seva tècnica innovadora.
Especialitzat en ortodòncia, va inventar un
SUBIRÀ MARCÓ, Joan aparell anomenat teradontògraf, que servia per
(Roses, 13.IX.1927) Militar i polític reproduir i estudiar les maloclusions dentàries.
La Federació Dental Internacional li va concedir
Fill de Ramon Subirà Teixidor, treballador del presentar l’aparell en una sessió científica que va
camp, natural de Ribas de Freser, i de Francisca tenir lloc a Brussel·les. Va compaginar l’exercici
Marcó Soler, de Roses. privat amb les classes a la Universitat de Madrid,
Va formar part de la primera Junta General on va ser el primer catedràtic d’ortodòncia i prò-
Rectora del Consorci de la Costa Brava. Va ser tesi fixa (1913).
alcalde de Roses (1970-1977), president del Se’l considera un dels precursors de
Consejo Local (1971-1976) i membre del Consejo l’Ortodòncia a Espanya. Va fundar la Sociedad
795
SUBIRÓS
Española de Odontología (1898), de la qual en V Congreso Dental de Berlín (Bilbao: 1909), “La
va esdevenir vicepresident i va ser el represen- función respiratoria y la oclusión” Primer Con-
tant d’Espanya en congressos internacionals; greso Nacional de Medicina, sección de Odon-
entre altres, a Amèrica del Nord i a Amèrica del tología (Madrid: 1919).
Sud; va formar part, també, del Círculo Odonto- La seva tasca a favor de la ciència ha estat
lógico de Cataluña, institució que juntament reconeguda per diverses institucions, havent-li
amb la Sociedad Odontológica Española, sota atorgat diverses distincions. L’any 1910 la
les directrius de la comissió formada per Aguilar, Federació Dental Internacional li va atorgar la
Losada, Subirana, Carol, Plet i Alonso, va portar a Medalla d’Or per l’obra Anomalías de la oclusión
terme els treballs per a la reforma de l’ense- dentaria. El ministre D. Santiago Alba li va con-
nyament odontològic. Va ser president de la cedir un grau de l’Encomienda d’Alfons XIII. Va
Société Odontologique de France i de la Federació ser nomenat Doctor Honoris Causa per la
Internacional d’Ortodòncia, president honorari de Universitat de Mont-real (30.IX.1920). Gràcies a
la Société Stomatologique de París i soci honorari la tasca portada a terme com a cirurgià
de la Hartford Dental Society (EUA). maxil·lofacial durant la Primera Guerra Mundial,
L’any 1898 va fundar i dirigir la revista La en haver col·laborat en el front de Verdun i als
Moderna Estomatología (1898-1906), publicació seus escrits en els quals es mostrava clarament
que va continuar amb el nom de La Estomatología francòfil, el Govern francès el va nomenar
(1906-1910), de la qual també s’ocupà de la Chevalier de la Legion d’Honneur.
direcció. Va col·laborar també a La Época i Oral Durant la guerra civil va residir a Sant
Topics. A més dels treballs científics, va publicar Sebastià, lloc on va morir.
prop de dos-cents treballs periodístics.
Va escriure: Influencia de la prensa en la cul-
tura profesional (1900), Consideraciones sobre SUBIRÓS DURÁN, Eusebi
los trabajos de puente en ortodoncia (Barcelona: (Figueres, 19.VIII.1961) Pintor i gravador
1900), Trastorno séptico bucal por eliminación
mercurial (Madrid: 1901), De Ortodoncia: ortope- Fill d’Agustí Subirós
dia de un caso (Madrid: 1904). La monografia Pumarola, natural
Anomalías de la oclusión dentaria (1900/1908) de la Jonquera, i de
traduïda al francès, anglès i alemany, va esdevenir M. Lluïsa Duran La-
llibre de text en diverses universitats europees i gresa, de Portbou.
americanes. A la monografia Historia del descu- L’artista s’ha for-
brimiento de la anestesia y de su descubridor mat amb l’estampa-
Horacio Wells. (Bilbao: 1907), va homenatjar l’in- dor noruec Ole
troductor de l’anestèsia en medicina. La salud por Larsen i el gravador
la instrucción. Una lanza en pro de una pedago- Joan Barbarà, i amb
gía biológica libre (Madrid: 1914), traduït a Jesús Pastor en
l’anglès. Los pediatras y los problemas de odon- transferència elec-
tología (1923). trogràfica. Va iniciar-se com a gravador l’any
Altres obres són: En un haz (Madrid: 1926), 1986, i va aplicar la tècnica a la seva pròpia
Memorias privadas (Recuerdos y divagaciones obra. Va integrar-se a l’equip de Tristan Barbarà,
sobre la existencia de 64 años: 1871-1935) on va realitzar tasques d’estampador i d’ajudant
(1936). L’obra inèdita: Diálogos con una recién tècnic d’artistes (1988-1995).
casada (Reflexiones sobre la boca y sobre otras L’any 1995 va obrir el taller calcogràfic Lupus,
muchas cosas). a les Escaules, posteriorment el trasllada a Lladó
Algunes de les seves participacions en con- (2003), i l’any 2008, a Girona, on es troba
gressos queden reflectides en les següents apor- actualment. Manté les tècniques tradicionals,
tacions: “Sobre el III Congreso Dental Interna- aiguafort, aiguatinta, punta seca, manera negra
cional” (Madrid: 1900), “La Delegación española” o burí, però amplia l’equip per poder aplicar les
796
SUBIRÓS
últimes tècniques de gravat com transferència a la cuina, fins que el senyor Mercader el va
electrogràfica, fotopolímers o suports digitals. enviar a formar-se a Barcelona, primer al restau-
Ha impartit classes de gravat en el mateix rant El Glacier, el qual després s’anomenaria El
taller i a diferents centres públics i privats, i des Glaciar. Va treballar a l’Hotel President, a la
del taller s’assessora a altres artistes, i disposa marisqueria El Crab i, finalment, a El Finisterre.
d’un espai on els convidats poder realitzar les Va tornar per treballar amb el Sr. Mercader,
seves obres. ara a l’Almadraba Park Hotel (inaugurat el
Ha col·laborat amb artistes com Ricard 1969). Va haver d’interrompre les tasques per
Ansón↑, Miquel Barceló, Leonard Beard, Cuixart, complir amb el servei militar i, després de llicen-
Rafa Forteza, Martin Frommelt, Daniel Lleixà↑, ciar-se, va sortir a l’estranger a restaurants de
Mariscal, Ministral↑, Niebla, Oteiza, Riera i Aragó, Suïssa, Alemanya i França. L’any 1972 retorna a
Lluís Roura↑, Joan Sastre, Emil Schumacher, l’Almadraba Park, inicia la relació amb Anna
Oteiza o Antoni Tàpies, entre altres. Maria Mercader i, al cap de dos anys, es casen.
Com artista ha participat en les exposicions: Des de 1974 les temporades d’estiu dirigeix
Galeria Tristan Barbarà (Barcelona), Galeria 4 gats l’Almadraba, mentre que a l’hivern s’ocupa de la
(Palma de Mallorca), Galeria Canaleta (Figueres), cuina i el menjador del Motel, fins que té lloc el
Museu de l’Empordà (Figueres), Sala de l’Antic traspàs de Josep Mercader (1979). Des de lla-
Escorxador (Figueres), Col·legi d’Advocats (Figue- vors, segueix l’escola i la tasca creada pel seu
res), Galeria Cledalique (Cadaqués), Fundació antecessor.
Vilacasas (Torroella de Montgrí), Fundació Niebla Ha publicat: Les receptes del Motel Empordà
(Casavells), Galeria El mono de la tinta (Madrid), (Barcelona: 1992), Sopeta una, sopeta dues,
Galeria ProArte (Freiburg, Alemanya). sopeta tres… cuina per a nens, receptes i consells
per transmetre als nens el costum de menjar de
forma sana i equilibrada (Barcelona: 2003), en
SUBIRÓS JORDÀ, Jaume
col·laboració amb el pediatra Josep Maria Monjé i
(Santa Llogaia d’Àlguema, 18.IX.1949) amb dibuixos de Joan Antoni Poch↑.
Restaurador
Fill de Josep Subi- SUBIRÓS PUIG, Josep

rós Puig, de Garri- (Figueres, 24.VII.1947) Filòsof i escriptor
gàs, i de Teresa
Jordà Amiel, de Fill de Francisco
Fortià. Casat amb Subirós Salip, dedi-
Anna M. Mercader cat al comerç, de
Baret, el matrimoni Figueres, i de Fran-
té quatre fills: Al- cisca Puig Font, de
bert, Jordi, Sílvia i Mataró, és el mitjà
Lluís. de tres germans.
Va realitzar els És llicenciat en
estudis elementals Filosofia per la Uni-
a Santa Llogaia, els de comerç a Figueres i, més versitat de Barce-
tard, va obtenir el títol de Director d’Empreses lona, 1970. Ha estat
Turístiques. professor de filoso-
El 21 de juny de 1961, en acabar el curs esco- fia a la Universitat Autònoma de Barcelona
lar, va entrar a treballar per a Josep Mercader↑ al (1972-1979), director de les revistes Transición i
Motel Ampurdán de Figueres, fet que es va repe- El Viejo Topo (1979-1982), coordinador de la
tir durant tres anys a les vacances d’estiu, Nadal Càtedra Barcelona-Nova York (1983-1985),
i Setmana Santa. Primer treballà de grum a l’ho- codirector de la revista Saber (1984-1986), pro-
tel, i després va passar a fer feines al menjador i fessor convidat, entre altres universitats, a New
797
SUBIRÓS
York University a l’Escola Superior d’Arquitectura neguits (o de com totes les aigües es comuni-
de Barcelona, a l’Accademia di Archittetura de quen) (Barcelona: 2003), i Ara sé que és ella
Mendrisio (Suïssa), així com guest scholar del (Barcelona: 2006).
Woodrow Wilson International Center, Washington Investiga sobre el capital cultural de la immi-
D.C. (1996). gració, i ha preparat una nova edició de Foto-
Entre 1985 i 1991 va ser coordinador de grafia de Bamako “A la ciutat i més enllà” 7a tro-
Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i conseller bada africana de la fotografia de Bamako
delegat d’OCSA, entitat responsable dels progra- (Barcelona, Centre de Cultura Contemporània
mes culturals vinculats als Jocs Olímpics de de Barcelona (CCCB), 2009).
Barcelona’92.
Des del 1992 combina l’activitat literària amb
les tasques d’investigació i docència en el camp SUBIRÓS PUMAROLA, Eusebi
del desenvolupament urbà contemporani. (La Jonquera, 5.III.1923 – Figueres, 27.IX.2008)
Alhora, com a membre de l’equip Gao lletres, tre- Empresari
balla en l’assessorament i organització de pro-
jectes artístics i culturals, amb especial atenció Fill de Pere Subirós
al continent africà. Balló, propietari, na-
Ha conreat diferents gèneres literaris: l’as- tural de la Jonquera,
saig, la novel·la, en algunes de les quals combi- i de Joaquima Pu-
na diferents gèneres com els llibres de viatges, marola Julià, de
l’epistolar o la crònica històrica. La fascinació pel Borrassà, va néixer
continent africà ha quedat reflectida en algunes al veïnat de Cana-
obres i en el comissariat de l’exposició de foto- dal. Es va casar
grafies Bamako’03 (Barcelona). amb Joaquima Teixi-
Entre les seves realitzacions destaquen el dor Llandrich, i el
comissariat de les exposicions Barcelona, la ciutat matrimoni va tenir
i la gent (en col·laboració amb Josep Acebillo; Bar- dos fills.
celona 1988, 1990 i 1995); Miquel Barceló 1987- Dotat de gran iniciativa i capacitat per al tre-
97 (MACBA 1998); Fars del s. XX: Le Corbusier (en ball i l’organització, va crear diverses empreses
col·laboració amb Fernando Marzá; CCCB 2000); relacionades amb la fusta, que responen als
Àfriques: l’artista i la ciutat (CCCB 2001), Bamako noms d’Ivenco o Suca.
03 i Bamako 05. Fotografia africana contemporà- L’any 1977 va fundar l’Associació Autònoma
nia (CCCB 2004), Apartheid. El mirall sud-africà, d’Empresaris de la Fusta de les Comarques
(CCCB 2007), així com el desenvolupament del Gironines de la qual en va ser president (1977-
projecte museogràfic de la Galeria d’arquitectura 1993). Aquest gremi unit a altres cinc foren l’em-
moderna i contemporània de la Cité de l’Archi- brió de la Federació d’Organitzacions Empresa-
tecture et du Patrimoine de París (en col·laboració rials de Girona (FOEG, 1987), de la qual en va ser
amb Fernando Marzá i Eulàlia Bosch). el promotor, membre fundador i primer president
És autor, entre d’altres, dels llibres Mites i raons (1987-1995). En els anys de presidència l’asso-
de la modernitat (Barcelona: 1984), Full de dames ciació va créixer i es va consolidar. Va seguir
(Barcelona: 1992), L’esquerra i la qüestió nacional estretament vinculat a la FOEG, organització de
i altres paradoxes (Barcelona: 1992), La rosa del la qual en va ser nomenat President Honorífic.
desert (Barcelona: 1993), El vol de la fletxa. D’ell s’ha dit que tenia un caràcter afable, la
Barcelona’92: Crònica de la reinvenció de la ciutat capacitat d’exercir un lideratge amable basat en
(Barcelona: 1994), Cita a Tombuctú (Barcelona: el convenciment i la participació, i que aconse-
1996) Premi Josep Pla 1996, Miquel Barceló, guia engrescar l’empresariat gironí en les iniciati-
1987-1997 (Barcelona: 1998), Breu història del ves que liderava.
Futur (Barcelona: 1998), Àfriques, l’artista i la Va ser membre també del Consell del Foment
Ciutat (Barcelona: 2001), Sobre la felicitat i altres del Treball Nacional, la patronal catalana. Va
798
SUNYER
intervenir en altres iniciatives empresarials. Va Portella i donava vida a les teles. Va haver de
ser vicepresident i conseller de Caixa de Girona, marxar de Llers per guanyar-se la vida. Va traslla-
com a conseller va ser membe del comitè tècnic dar-se a Barcelona, i només es va dedicar a la
assessor de Polingesa, empresa creada per l’en- pintura en el temps lliure.
titat bancària per promocionar sòl industrial, Va realitzar la còpia manuscrita de l’obra del
residencial i de serveis. mestre Josep Pallarès (que va exercir a Llers de
Des del punt de vista social, cal destacar la 1913-1919).
seva vinculació amb entitats esportives, de caça-
dors i especialment amb el Cercle Sport de
Figueres, de la qual en va ser president (1965- SUNYER BALAGUER, Ferran
1977), va aconseguir recuperar el nom inicial, (Figueres, 6.II.1912 – Barcelona, 27.XII.1967)
Casino Sport Figuerenc, i durant la seva presidèn- Matemàtic
cia es varen dur a terme nombroses reformes.
Va rebre la Medalla al Treball i la placa del Fill de Ricard Suñer
President Macià (Barcelona, 1996). Durant la I Nit Molinas, metge, na-
de l’Empresari de les Comarques Gironines, orga- tural de Figueres, i
nitzada per la FOEG, va rebre el Pin d’Or (2000). d’Angela Balagué
Masdevall, de Bar-
celona. Nét de To-
SUCARRAT AYMAR, Antoni
mas Suñer Rovira,
(Garriguella, 1820? – 14.V.1896) Cronista
de Roses. Afectat
de paràlisi des del
Fill de Pere Sucarrat, seu naixement, no
de Garriguella, i de va poder formar-se
Llúcia Aymar, de les de manera tradicio-
Escaules. Es va casar nal. Orfe de pare a l’edat de dos anys, va rebre
amb Dolors Turbau classes de la seva mare i cosines, Maria i Maria
Vidal, de Garriguella, dels Àngels↑, i va llegir les matèries que més l’in-
i el matrimoni va tenir teressaren, entre elles les científiques i es va
onze fills. decantar per les matemàtiques. Va establir con-
Propietari i dedi- tacte amb l’escola francesa i va treballar i contri-
cat al comerç, va buir en el progrés de la teoria de funcions dins
deixar manuscrita l’escola de Jacques Hadamard.
una obra sobre la
A causa de les seves limitacions físiques, els
“Història de Garriguella”, dipositada a la biblio-
títols acadèmics arribaren amb molt retard. L’any
teca de la vila i desapareguda durant la guerra
1960 va aconseguir el títol de doctor, però els
civil. Mn. Anticó↑, en diverses parts de la seva
seus estudis publicats en diverses revistes cien-
història, es basa en el relat de Sucarrat.
tífiques de caire nacional i internacional, ja
Va publicar: Descripción e Historia del
havien estat premiats per reconegudes institu-
Santuario de Nuestra Señora del Campo,
cions com l’Acadèmia de Ciències i Arts de
Parroquia de Garriguella (Figueras: 1881).
Barcelona, pel Consejo Superior de Investiga-
ciones Científicas i l’Institut d’Estudis Catalans.
SUDRIÀ BONAL, Volusià Va ser membre de l’American Mathematics
(Llers, 19.I.1903 – Barcelona, 31.I.1993) Pintor Society i altres institucions matemàtiques i va
arribar a ocupar el càrrec de vicepresident, i
Era fill de Josep Sudrià Masó, paleta, i de Con- director de la secció de matemàtiques, de la
cepció Bonal Vila, ambdós de Llers, de Can Gall. Societat Catalana de Ciències Físiques, Quími-
Des de petit era aficionat a la pintura. ques i Matemàtiques, des d’on va contribuir a la
S’instal·lava entre la carretera i el torrent de la fixació de la terminologia matemàtica en català.
799
SUNYER
Va escriure una cinquantena d’articles en primer membre conegut de la reconeguda nissa-

revistes científiques especialitzades com Collec- ga Sunyer i, posteriorment, Pi-Sunyer. Casat amb
tanea Mathematica, C Rendu Academie Sciences Francisca Lloberas Noguera, de Figueres, el
de Paris, Revista Matemática Hispano Ameri- matrimoni va tenir cinc fills: Tomàs↑, metge;
cana, Arxius de la Secció de Ciències o Acta Margarida, Josep (1774) i Martí↑ ambdós mon-
Mathematic. D’entre els quals cal esmentar: “Sur jos de l’Abadia de Montserrat, i Francesc que
la substitution d’une valeur exceptionnelle par ingressà a l’orde dels agustins.
une propiété lacunaire” (París, 1947), “Una nova Va estudiar el batxillerat de Medicina a Osca
generalització de les funcions gairebé periòdi- (1765) i, posteriorment, a la Universitat de
ques” (Barcelona, 1949) premi Prat de la Riba; Cervera. Des del 5 de març de 1781, va ser corres-
“Sobre unos resultados relacionados con el teo- ponsal i membre de l’Acadèmia de Medicina de
rema de Picard, Landan y Schotiky y sobre un cri- Barcelona, amb la qual va col·laborar. A part de
terio de casi normalidad” (Madrid, 1942), la professió mèdica estava interessat en altres
“Direcciones de Borel-Valiron de especie máxima disciplines com l’electricitat.
comunes a una función entera, a sus derivadas y Va escriure: Memoria sobre las observacio-
a sus integrales sucesivas” (Madrid, 1956), nes en las Tercianas perniciosas (1784),
“Desarrollo de una función en serie de primitivas “Descripción del método práctico para curar
de una función entera” (Madrid, 1959) premi de toda clase de fiebres esenciales; método prácti-
la Real Academia de Ciencias, Exactas, Físicas y co para curar las Tercianas regulares” (Acadèmia
Naturales, o “Aproximación de funciones por de Medicina de Barcelona, 1786), “Descripción
sumas de exponenciales” (Barcelona, 1963). de la epidemia que se padeció en la vila de
Va participar en el Seminari Matemàtic de Rosas desde el mes de agosto de 1789, al mes
Barcelona (1954), en el qual va presentar la conde mayo de 1790, y su método curativo” (Barce-
tribució “Valores asintónicos de las funciones lona: 1794), Disertatio medico-practica. De spe-
enteras”. ciali et foram novo methodo qua egri in paroxis-
Les seves aportacions a les matemàtiques mo febrium intermitentum (Barcelona: s.d.).
varen ser reconegudes amb nombroses distin-
cions: Premi Agell per l’Acadèmia de Ciències i
SUNYER CAPDEVILA, Francesc
Arts de Barcelona (1948), Premi Prat de la Riba de
(Roses, 4.III.1826 – 14.VIII.1898) Metge i polític
l’Institut d’Estudis Catalans (1949), premiat per la
Real Academia de Ciencias de Zaragoza (1950), Fill de Francisco
Premi Torres Quevedo i Francisco Franco del Sunyer Pagès, secre-
Consejo Superior de Investigaciones Científicas tari de l’Ajuntament
(1956), Premi de l’Academia de Ciencias de de Roses, i de Maria
Madrid (1966), i Premi Martí d’Ardenya de l’Ins- Capdevila Oliva, de
titut d’Estudis Catalans (1966). Roses, el matrimoni
L’any 1983 les cosines del biografiat Maria i va tenir diversos fills
Maria dels Àngels Carbona Balaguer varen cons- dels quals varen
tituir la Fundació Ferran Sunyer Balaguer, inte- sobreviure: Maria
grada a l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), l’any ( 18 24 - 1877 ) ,
1991. Posteriorment, es va instituir el Premi Francesc (el major)
Ferran Sunyer i Balaguer (1993). (1826) i Francesc
(el menor) (1842). El biografiat era conegut amb
SUNYER BORDAS, Francisco el nom de major per distingir-lo del seu germà,
(Maçanet de Cabrenys, 1739/40 – amb qui es portava setze anys, de qui va ser el
Roses, 19.I.1822) Metge seu padrí i li va posar el mateix nom de pila, cir-
cumstància que ha portat confusions.
Fill de Pau Sunyer Pagès i de Teresa Bordas, Es va casar amb Carolina Quintana i va tenir
ambdós de Maçanet de Cabrenys. Ha estat el quatre fills: Maria (Roses, 1855) traspassada
800
SUNYER
infant; Carolina (Roses, 1858), Júlia (Barcelona, Va ser diputat a Corts per Girona (1869-71,
1865) i un fill traspassat infant. 1872-73 i 1873-74), i ministre d’Ultramar durant
Era conegut per les seves idees liberals, les la primera Republica (28.VI.1873 – 18.VII.1873).
quals li havien ocasionat problemes. Va estudiar a Va participar en el Congrés de Ciències
Castelló d’Empúries amb un frare dominic Mèdiques (1888), fou membre de l’Ateneu Lliure
exclaustrat, va prosseguir els estudis al Colegio de de Catalunya. Va manifestar obertament la seva
Humanidades, de Figueres. L’any 1842 va comen- posició contra l’homeopatia fins al punt d’opo-
çar Medicina a Barcelona, on es va llicenciar sar-se a la construcció d’un hospital dedicat a
(1850). A Barcelona, es va relacionar amb el grup aquesta especialitat. En retirar-se de la política,
republicà d’Abdó Terrades↑. El 1843 s’uní al grup va anar a viure a Roses.
centralista i va prendre part en la defensa del cas- Va escriure el fullet Dios (s.l.: 1869, reeditat
tell de Figueres; la tasca conspiradora li suposà la 2007?) primer manifest ateo de Catalunya, obra
detenció i confinament a Tarragona (1845). refutada per Ochoa, Argullol i el bisbe de Girona a
Una vegada acabada la carrera fixà la residèn- les obres El hombre. Contestación al folleto Dios
cia a Figueres, des d’on va intervenir en la revolu- (Vitoria: 1869) i Dios ¡Dios sobre todo! Contes-
ció de 1854. Amb Joan Tutau↑ i altres republi- tación al folleto de Suñer y Capdevila por un repu-
cans, va intentar organitzar la resistència contra el blicano federalista. Dos palabras (Barcelona:
cop d’Estat de 1856. En triomfar O’Donnell, 1869).
emigrà a França. Des del punt de vista mèdic va publicar Tratado
Es va establir de nou a Figueres (1860) i va de la tisis. Libro especial para combatir la tisis en
publicar el Almanaque Democrático, que va ser todos sus períodos (Madrid: 1872; id.: 1899).
clausurat per les autoritats.
Es va haver d’exiliar de nou, i de retorn anà a
viure a Barcelona. Allà va assolir fama com a espe- SUNYER CAPDEVILA, Francesc
cialista en la lluita antituberculosa, com a polític (Roses, 1842 – Montevideo, 1916) Metge i polític
continuà amb les seves activitats com a agitador
del partit democràtic (fou dels signants del Fill de Francisco Sunyer Pagès, secretari de l’Ajun-
Manifest dels demòcrates espanyols de 1864). tament de Roses, i de Maria Capdevila Oliva, de
Publicava els seus articles, fonamentats en l’ateis- Roses, el matrimoni va tenir diversos fills dels
me i l’anticlericalisme, a El Almanaque Democrá- quals varen sobreviure: Maria (1824-1877),
tico (1864-1865) i es va haver d’exilar de nou Francesc↑ (el major) i Francesc (el menor). Es va
(1866-1867) després del fracassat moviment casar amb Rosalia Vilamajor Subirà, de família
revolucionari de 1866. d’origen català.
A la tornada, va ser alcalde de Barcelona, Estudià el batxillerat a l’Institut de Figueres i la
càrrec que va ostentar durant menys de dos carrera de Medicina a Barcelona on es llicencià
mesos (1869). A l’Empordà va encapçalar la (1868). S’establí a Figueres on practicà la medici-
Insurrecció Federal d’octubre (1869). na. Va ser redactor d’El Ampurdanés. Va participar
Tot i haver estat condemnat a mort va anar a en el Congrés de Ciències Mèdiques de 1888.
Madrid per ocupar l’escó i, en pujar al tro el rei Va ser un dels membres fundadors de l’Estat
Amadeu I, fou indultat (1870). El 1872 fou elegit Català, i dirigent dels federals figuerencs.
diputat per Girona i va tornar a intentar la rebel·lió Diputat a les Corts pel districte d’Olot (1873-
contra les quintes (1872). En proclamar-se la 74), durant la primera República residí a Madrid
Primera Republica fou diputat provincial de i després del cop del general Pavía va decidir
Barcelona i diputat en corts per Figueres. Ocupà el anar a Amèrica, a l’Uruguai, i s’instal·là a Monte-
Ministeri d’Ultramar en el segon govern de Pi i video. Allà, va participar en la fundació de la
Margall (1873) i li va fer costat en els intents de Facultat de Medicina de Montevideo, de la qual
conciliació amb la Insurrecció Cantonalista. Sota en va ser catedràtic de Fisiologia i, més tard,
la Restauració es retirà de la vida política i es degà. El 1878 va venir a Catalunya, però va retor-
dedicà a la medicina. nar a Montevideo.
801
SUNYER
Va escriure: “La absorción en general y memoria SUNYER LLOBERAS/LLOBERES, Tomàs

correspondiente a la clínica de operaciones, en el (Roses, 3.IV.1770 – 24.XI.1855) Metge
curso 1864-1865” (El Compilador Médico, 1866).
Va ser el fill primogènit de Francisco Sunyer↑
Bordas, natural de Maçanet de Cabrenys, i de
SUNYER/SUÑER CORTIELLA/
Francisca Lloberas Noguera, de Figueres. És el
CURTIELLA, Ernest
primer membre de la nissaga que neix a Roses.
(Portbou, 2.IX.1889 – Mendoza, Argentina, 1946)
Es va casar amb Caterina Pagès Figarola, de
Músic
Maçanet de Cabrenys, i el matrimoni va tenir cinc
Fill de Pau Suñer [sic] Mallol, sastre, de Portbou, fills. En quedar vidu es va casar en segones núp-
i de Francisca Cortiella [sic] Prat, de Vacarisses cies amb Caterina Lagresa Ferrer (1818), de
(Vallès Occidental). Roses, amb qui va tenir diversos fills.
Fou deixeble d’Enric Granados, Enric Morera i Va estudiar Medicina i es va llicenciar al Col·legi
Adrià Esquerrà. Des de molt jove es dedicà a la de Cirurgia de Barcelona (1796). S’establí a
direcció coral. A Barcelona fundà l’Orfeó Fiveller Figueres i, més tard, a Roses on va formar part de
(1907). El 1910 va emigrar a l’Argentina i es va la Junta Municipal de Sanitat. Va combatre amb
instal·lar a Buenos Aires on fundà l’Orfeó Català, èxit les febres que flagel·laven la població a causa
del Casal Català de Buenos Aires, que dirigí fins de les aigües estancades de la Muga. Va gaudir de
a la seva mort. molt renom, essent pacients seus membres de
A Buenos Aires va dirigir el Cor de Caramelles famílies rellevants de tota la comarca.
i el Grup de Cantaires Catalans (1933). Va ser Va col·laborar assíduament amb l’Acadèmia
vicepresident (1931) i secretari (1932) de la de Medicina de Barcelona, i alguna aportació
delegació de l’Associació Protectora de l’Ense- escadussera al Diario de Barcelona.
nyança Catalana. I va col·laborar en la revista Va publicar els articles: “Memoria sobre la
Ressorgiment. El 1946 va ser nomenat professor peste observada en Rosas” (Barcelona: 1835),
de la Universidad de Cuyo (Argentina). “Memoria práctica sobre la epidemia de pleuro-
Va compondre més de 500 peces entre les sis biliosas que se observan en la villa de Rosas
quals hi ha música de cambra, religiosa, escèni- y de Palau sabardera” (Diario de Barcelona,
ca, un centenar de sardanes i harmonitzacions III.1841), “Suplemento a la octava memoria
de cançons tradicionals. práctica que presentó a la Real Academia”
(1842), “Suplemento a las doce memorias que
presentó” (1846), “Tratamiento que mejor ha
SUNYER LLOBERAS/LLOBERES, Martí
resultado en la curación de las fiebres intermi-
(Roses, 1776 – 1842) Benedictí i músic
tentes que reinan en el Ampurdán” (1846),
Va ser el quart fill de Francesc Sunyer↑ Bordas, “Memoria sobre el cólera en la India” (1849),
natural de Maçanet de Cabrenys, i de Francisca “Memoria de las enfermedades más frecuentes y
Lloberas Noguera, de Figueres. plan terapéutico para su cura” (1854).
A l’edat de deu anys ja havia ingressat a l’es-
colania de Montserrat, lloc on estudià amb SUÑER JOU, Delfí
Anselm Viola (1738-1798), i va coincidir amb el (Castelló d’Empúries, 25.II.1910 –
guitarrista Ferran Sors (1778-1839). Cassà de la Selva, el Gironès, 7.I.1998) Músic
Vestí l’hàbit de benedictí a Montserrat (1793), i
va cursar els estudis eclesiàstics fora del monestir. Fill de Pere Màrtir Suñer Cupons, ebenista, de
Va ser cantor i, format com a violinista, ho va Castelló d’Empúries, i de Maria Jou Rossell, de
ser de la Capella Musical del Monestir. A més de Vilanova de la Muga. Es va casar amb Mercè
desenvolupar altres tasques en el monestir, va Sabadí Costart, de Castelló d’Empúries.
ser copista de partitures musicals. Des de 1942 va residir a Cassà de la Selva. Va
A causa de l’exclaustració (1835) es va retirar destacar com a instrumentista de contrabaix. Va
a Roses. formar part de les formacions: Els Rossinyolets
802
SUREDA
(anys 20) va ser un dels membres fundadors i No va ser fins a la jubilació que es va dedicar
director; Els Rossinyols (anys 30); de l’orquestra a la principal afició, la pintura. Solia exposar els
Mendoza de Figueres; de La Selvatana (1943- seus quadres en el seu domicili particular. La
1976) formació en la qual va esdevenir un dels seva pintura es troba dins la modalitat de l’art
intèrprets més populars i, amb posterioritat, de naïf. Ell no pretenia comercialitzar la seva obra i
La Principal de la Bisbal (1976-1978) i del grup li donava un aire rústic, ingenu, detallista i lliure.
d’havaneres La Barretina de Malgrat de Mar. Els temes tractats foren locals: religiosos, festes
Va compondre la sardana: A la Mercè (1981), populars, racons de la localitat i temes mariners,
dedicada a la seva esposa. entre altres. Després del seu traspàs, el Centre
Esportiu i Recreatiu conjuntament amb Joan
SUÑER MIR, Enric Ramon Massanet↑ organitzaren una exposició
(La Jonquera, 15.XI.1920) Músic commemorativa (1973).
Com a caporal del sometent va ser distingit
Fill d’Emili Suñer Noguer, treballador, i de Carmen amb la Medalla de plata amb distintiu moral
Mir Salabert, ambdós de la Jonquera. Va ser ins- (30.XII.1910), commemorativa del Primer Cente-
trumentista de violí, saxofon, clarinet i va formar nario de los Sitios de Gerona, i La Medalla del
part de diverses orquestres. Va residir al Soler Homenaje (5.IX.1925).
(Rosselló), a Tolosa de Llenguadoc (1993), i, pos-
teriorment, a Léguevin (Alta Garona, França). SUREDA COSTAS, Roser
Ha signat amb el pseudònim Enric Salabert, i ha (Girona, 1906 – 4.VIII.1997) Mestra
compost diverses sardanes, les quals recorden
llocs viscuts: Records de Girona (1986), Santa
Néta de l’arquitecte
Llúcia, Rosselló, Clam del Vallespir (1987, premia-
Martí Sureda↑, va
da a Ivars d’Urgell); Un català a París (1988), Tesà
estudiar música i
fa temps (1989), Jo i en Galdric, Terra nostra
magisteri. Es va ca-
(1990, premiada a Banyoles); Primer amor
sar amb Narcís Es-
(1991), La font vella (1992), La Jonquera 1920
teva Bellapart, i el
(1991), El meu país (1994), Dues vigatanes, Aplec
matrimoni no va
de primavera, El Casal de Tolosa (1995), Feliç ani-
tenir descendència.
versari, Cireres del Vallespir (1997), La rotllana
Va estudiar Ma-
sardanista de Truillàs a l’USAP (1998).
gisteri a l’Escola
Normal de Girona
SUREDA BALLESTER, Rafel (1923). Va exercir la
(L’Escala, 30.IX.1875 – 20.VI.1955) Pintor professió a Sant Pau de Segúries, a Hostalric, a
la congregació de les germanes carmelites de
Fill de Pere Sureda Girona, a l’Escala (1942-1946), Ripoll i va tornar
Vilà i de Maria a l’Escala. Allà va establir contacte amb el CER
Ballester Callol, va (Centre Esportiu i Recreatiu), des d’on va ser
ser el mitjà de tres impulsora de la Coral Empòrium de la qual en va
germans. De jove es ser la directora.
va embarcar cap a
Amèrica, va retornar
i va compaginar les SUREDA DEULOVOL, Martí
tasques de barber (L’Escala, 1822 – Girona, 4.I.1890) Arquitecte
amb l’ofici de pa-
gès, amb terres a Fill de Martí Sureda Lloveras, de l’Escala, i de Maria
Sant Martí d’Empú- Deulovol, de Torroella de Montgrí. Des de 1842 es
ries. Conegut amb l’apel·latiu de “Tòful”, derivat trobava domiciliat a Girona. El fill Martí Sureda Vila,
del nom de pila del seu avi, Cristòfol. també va ser arquitecte municipal de Girona.
803
SUREDA
Va assolir el títol d’Arquitecto de la Academia Cellera, Vilopriu, Vilademuls, Cassà o Sant Feliu
de Nobles Artes de San Fernando (Madrid, 1846). de Pallarols.
L’any 1847 exerceix com a arquitecte a Girona i, Va participar a l’Exposició de Belles Arts de
poc després, esdevé arquitecte municipal de la Girona (1878) amb una còpia de la façana prin-
ciutat (1849-1859), director de Camins Veïnals i cipal i plantes geomètriques del Real Museo de
arquitecte provincial (1851-1875). Com a mem- Nobles Artes de Madrid.
bre de la Comissió de Monuments de la Diputació Va rebre diverses condecoracions, entre les
de Girona (1852-1890), va elaborar un inventari quals la Cruz de Caballero de Carlos III, la de
de les obres d’art necessitades de reparació i el Comendador y Caballero de Isabel la Católica i la
repertori de monuments provincials (1856). de segona classe de l’Ordre Civil de Beneficència.
Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innova- L’any 1988 l’Ajuntament de Girona batejà un
dor de l’arquitectura de la regió de Girona. dels carrers de la capital amb el seu nom.
Políticament progressista, va promoure l’enllu-
menat de gas (1861), les excavacions arqueolò-
giques (1881), i la creació del Museu Provincial i SUREDA VALLS, Lluís
l’exposició periòdica d’obres artístiques (1870). (L’Escala, 20.I.1861 – Barcelona, 7.XII.1942)
Fou vocal de la Comissió de Belles Arts de Músic
Barcelona (1865-1868, 1873-1890).
Va formar part de la cobla Monnés de Barcelona
Elaborà el primer projecte d’Eixample de la
(1906), aquest mateix any fundà la Cobla Sureda,
ciutat (1868), basat en l’obertura de noves vies
de la qual en va ser director i intèrpret de tible.
de comunicació i l’enderrocament de les mura-
lles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives Va compondre: Començament de festa (1908).
de la ciutat. Urbanitzà els primers carrers a
Girona i província i va fer els eixamples de Pala- SUTRÀ VIÑAS, Joan
mós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar (1861) i (Figueres, 19.IX.1898 – 7.IV.1981)
Castelló d’Empúries (1867) on ja havia projectat Pintor i decorador
l’escorxador, el rentador públic i els abeuradors
(1863). Projectà les Voltes de la Bisbal (1854- Fill de Pere Sutrà
1860) i la plaça de Sant Agustí de Girona (1855- Bosch, professor de
1864). El 1851 va voler convertir la Universitat dibuix, natural de
de les Àligues en presó, i el 1853 va construir el Granada, i de Pilar
pont de Sant Agustí i va fer la fitació dels termes Viñas Oliveras, natu-
municipals veïns a Girona. ral de Pont de
Fou arquitecte diocesà (1849-1870). Com a Molins. Casat amb
membre de la Junta de Reparació de Temples i Margarita Jou, el
Convents, va restaurar el Convent de Sant Josep matrimoni no va
(1859-1865), moltes esglésies de la província, tenir descendència.
els convents de caputxines i franciscanes de Va estudiar al
Girona, i el de les monges agustines de Peralada Col·legi Hispano-
(1857). Va projectar la reconstrucció del mones- Francès de Figueres. Seguint l’ofici del seu pare,
tir de Ripoll (1880). es dedicà a la pintura, i va conrear el paisatge i la
Va construir l’església neogòtica de Sant figura. Cap a 1930 es va decantar per un vessant
Josep de Figueres (1878) i del Sagrat Cor de de la pintura: la restauració de retaules. Va rea-
Girona (1887). Va reconstruir el Teatre Principal litzar pràctiques al “Laboratoire de Pynachologie
de Girona (1859) i el d’Olot (1877), va projectar des Musées du Louvre” i al “Istituto Centrale del
el mausoleu al general Álvarez↑ de Castro Restauro”, a Roma. Va restaurar peces artísti-
(1867) a l’església de Sant Feliu, de Girona. ques de Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida,
Va projectar nombrosos cementiris de la pro- Castelló d’Empúries, del monestir de Sant Miquel
víncia, com el de l’Estartit, Palafrugell, Roses, la de Cruïlles, de Púbol i de les esglésies de
804
SUTRÀ
Canapost, Montagut, Cabanelles, Madremanya, amb l’historiador de l’art Chandler R. Post, amb qui
Paret Delgada o Sant Andreu de Llerona, entre col·laborà en el compendi A History of Spanish
altres. Va esdevenir “Asesor auxiliar del Servicio Painting (Cambridge: 1930-1947).
de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional”, Essent bisbe Narcís Jubany, va realitzar un
des d’on va treballar en el “Servicio de Recupe- inventari i un estudi dels tresors artístics de les
ración de obras de arte”. parròquies de la diòcesi, i va marcar les passes a
Personatge que va passar desapercebut pels seguir per a la seva conservació i restauració.
seus convilatans. Poca gent era sabedora dels Gràcies a ell es va descobrir la biga romànica
seus coneixements sobre restauració i la història de Sant Miquel de Cruïlles i les pintures murals de
de l’art de la comarca. Va ser professor de l’absis, i es varen restaurar diversos retaules
l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres de la qual en de l’Alt i el Baix Empordà.
va esdevenir director (1963), secretari de Va ser col·laborador de diverses publicacions
l’Institut d’Estudis Empordanesos (1963-1971), periòdiques, com Santa Maria del Mont, Revista
nomenat secretari honorari, secretari del patro- de Gerona, Vida Parroquial, Empordà, Canigó i
nat de Sant Martí del Canigó, vicepresident de la dels Annals de l’Institut d’Estudis Emporda-
Société des Amis de Saint-Martin du Canigou i nesos, on gairebé sempre va tractar de temes
un dels principals continuadors de l’obra del artístics, sobre restauració o sobre persones vin-
bisbe Juli Carsalade (el qual, el 1902 va comprar culades amb la història de l’art.
l’abandonat monestir de Sant Martí del Canigó). Va ser premiat en el concurs convocat pels
Enamorat de la natura va introduir l’esquí a la museus de Barcelona (1933).
comarca i va fundar la Penya Tramuntana.Va esta- El Centre d’Estudis del Baix Fluvià li va retre un
blir amistat amb diverses personalitats de la homenatge (31.III.1975), i l’Institut d’Estudis
comarca com Dalí↑, els germans Xirau↑, Rodeja↑, Empordanesos va organitzar un homenatge en
Pelayo Martínez↑, Reig↑, Pichot↑ o Bonaterra↑, i memòria seva (27.V.1982).
805
T
TAPIOLA BLANCO, Maria Immaculada
(Girona, 1952) Pintora
Filla de Maria Tapiola Gironella, és coneguda artís-

ticament amb el nom de Tití. A l’adolescència es va
instal·lar a Figueres. S’ha caracteritzat per pintar
paisatges els quals, dotats de pinzellades de color,
ha utilitzat per manifestar els seus sentiments.
llarg de la seva trajectòria pictòrica va tenir predi-
lecció per diferents temes, al principi pel paisatge,
va introduir flors i figures humanes i, a partir de
1946, introdueix el tema del circ, després escenes
de ballet, i campaments de gitanos.
La primera exposició de paisatges de l’Alt
Empordà va tenir lloc a la Sala Busquets de
Girona el 1942 i el 1944 va exposar a Barcelona
Ha realitzat diverses exposicions individuals a a les galeries Syra. El 1954 va exposar a la gale-
diferents galeries de Figueres, Girona, Olot i de ria Van Riel de Buenos Aires, a Nova York i a
l’estranger. Colòmbia. El 1957 té lloc la seva primera exposi-
ció monogràfica sobre el circ, a la Galeria Syra.
TAPIOLA GIRONELLA, Josep Va ser l’únic artista gironí seleccionat per a l’ex-
(Girona, 1919 – Figueres, 3.I.1990) Pintor posició Veinte años de pintura española contem-
poránea (Lisboa, 1959). L’any 1991 la Galeria
Fill de Josep Tapiola Fòrum de Girona va organitzar una exposició
Álvarez i Catalina antològica amb catàleg.
Gironella Blanch de Va guanyar la tercera medalla a l’Exposición
Girona. Pertanyent Nacional de Bellas Artes de Madrid (1944). Va
a una família be- aconseguir el premi del govern de Colòmbia en la
nestant, va comen- II Bienal Hispanoamericana (L’Havana, 1954).
çar dues carreres:
arquitectura i cièn-
cies exactes, sense TAPIOLA GIRONELLA, Rafel
acabar-les. Va tenir (Girona, 26.IX.1912 – Figueres, 26.IX.2003)
taller a Girona, Fi- Organista, pianista, compositor i director
gueres, Roses, Em-
puriabrava, París, Portofino i Estellencs. En el Fill de Josep Tapiola Álvarez i Catalina Gironella
seu taller del carrer de l’Argenteria de Girona Blanch de Girona, germà de Josep↑.
organitzava exposicions anuals. Començà els seus estudis musicals de la mà
Va seguir el mestratge de Pere Pruna. Va ser un de Mn. Josep Ribas a l’escolania de la parròquia
intel·lectual qualificat de lluitador i ecologista. Al del Carme de Girona. S’endinsà en l’estudi del
807
TASIS
piano amb el professor Francesc Casellas i, per Va compondre nombroses peces per a orgue,
consell d’aquest, continuà els estudis a l’acadèmia el seu arxiu particular ha estat cedit per la famí-
Marshall de Barcelona, on va obtenir el diploma de lia al Conservatori Isaac Albéniz de Girona i a
piano l’any 1940. Estudià també composició amb l’Arxiu Municipal de Girona.
Domènec Mas i Serracant i, el 1942, començà els
estudis d’orgue al Palau Nacional de Montjuïc amb
TASIS PARNAU, Lluís
Joan Suñé Sintes, professor del Conservatori
(L’Escala, 31.III.1904 –
Municipal. Torna a Girona el 1946 i entra de direc-
el Port de la Selva, 6.V.1937) Mestre
tor de la capella de cant a la col·legiata de Sant
Feliu. Aquest és un fet que promou encara més la
Fill d’Adolf Tasis Marés, fuster, de l’Escala, i
seva vocació per a la composició de gènere reli-
d’Adelaida Parnau Arnay, botiguera, natural
giós. El 1941 ja s’havia estrenat el seu responsori
d’Empúries. Va estudiar a l’internat del Collell i va
Libera me Domine i, el 1943, havia compost uns
obtenir el títol de Mestre de primer ensenyament
goigs a Sant Narcís. Per la Setmana Santa de 1946
a l’Escola Normal de Barcelona (1923). Va exer-
donà a conèixer les Set paraules de Crist i per les
cir a Sant Salvador de Toló (Pallars Jussà), a
Fires estrenà la Missa a Sant Narcís. Sovint se’l
Palou de Florejacs (la Segarra), i Cadaqués
veia com a concertista de piano en actes organit-
(1931-1937). Va ser assassinat per un escamot
zats pel Círculo Artístico o en concerts d’orgue a la
de “Ferrer Guàrdia” per oposar-se a la crema de
Catedral. L’any 1949 va rebre una distinció honorí-
l’altar de la vila cadaquesenca.
fica d’orgue en el premi extraordinari del Conser-
Va destacar com a mestre per practicar l’esco-
vatori de Barcelona, moment en què hi començà a
la activa, va establir un Camp de pràctiques agrí-
exercir de professor. Va ocupar la càtedra d’Orgue i
coles, va introduir l’ús de la impremta, va revitalit-
Harmonium del Conservatori Municipal de
zar la biblioteca escolar i, seguint les pautes de
Barcelona fins l’any 1954, i fou organista del Palau
Celestin Freinet, va crear una revista anomenada
Nacional de Montjuïc. Començà aquí una gran
Germanor, en la qual participaven els alumnes.
tasca com a concertista d’orgue que el portà des
Mentre va viure a Cadaqués es va implicar en
del Palau de la Música de Barcelona a la basílica
altres iniciatives locals: va dirigir la secció de tea-
del Pilar, de la Catedral Vieja de Sant Sebastià a la
tre d’aficionats, una societat juvenil d’esbarjo i va
d’Elx, Elna, Perpinyà, Ceret, Prada (festivals d’estiu)
fundar el Socors Roig Internacional (1936). Va
o la Seu d’Urgell, entre altres.
ser membre fundador de la revista Costa Brava i
En el moment de la col·laborador de diverses publicacions periòdi-
fundació de l’orques: Magisteri català, La Publicitat, L’Autono-
questra de Cambra mista i Sol Ixent.
de la Diputació de L’any 2007 l’Ajuntament de Cadaqués li va
Girona, l’any 1955, dedicar un homenatge.
n’asumí la direcció
fins l’any 1962. L’any
1959 va ser premiat TASSIUS o TASSI
en el concurs convo- (El Port de la Selva, s. X) Noble
cat per l’Ajuntament
de Girona amb mo- Protector de Sant Pere de Rodes.
tiu del CL aniversari
dels setges amb l’obra Gerunda flet. A partir d’a- TAULER PALOMERAS, Joan
quests anys la seva tasca va continuar com a (Figueres, 12.XI.1879 – Barcelona, 17.IV.1959)
compositor i concertista d’orgue. Advocat i polític
Va ser organista de la parròquia de Sant Pere
de Figueres (1973-2001), així com de l’església Fill de Conrad Tauler Sagrera, dedicat al comerç,
parroquial de Santa Maria de Castelló d’Empú- natural de Pals, i de Mercè Palomeras Costa, de
ries, període en el qual residia a Figueres. Figueres. Va estudiar la carrera de Dret a la
808
TEIXIDOR
Universitat de Barcelona (1903). Des de jove es va Barcelona, li proporciona l’oportunitat d’assistir

implicar en política, i es declarà republicà. Va a l’Institut-Escola, lloc on coneixerà Elvira Bigas,
ingressar, com a redactor taquígraf, al diari barce- la seva futura muller. Inicia els estudis de medici-
loní La Publicidad, lloc que li va permetre acom- na a la Facultat de Medicina de Barcelona, però,
panyar i assistir a actes significatius de membres en esclatar la guerra civil és cridat a files, forma
del partit, com els de Salmerón o Lerroux. part de l’anomenada “lleva del biberó” (1938).
Va militar a Esquerra Va al front de l’Ebre i Camarasa, on va haver de
Republicana de Ca- ser tractat contra el paludisme.
talunya i en fou Acabada la contesa
secretari. Va ser re- assisteix a la Fa-
gidor de Barcelona cultat de Ciències i
per Esquerra, que es llicencia en Ma-
provenia de Solidari- temàtiques (1942-
tat Catalana (1909- 1943). Esdevé aju-
1911), diputat per dant de les classes
Barcelona al Parla- de pràctiques.
ment de Catalunya L’estiu de 1946
(1932), membre de té l’oportunitat d’es-
la comissió de Justícia i Dret, secretari particular tudiar amb el pro-
del president Lluís Companys, amb qui va man- fessor Luigi Fan-
tenir una estreta amistat, i director general de tappié, de la Universitat de Roma. Aquest
Treball de la Generalitat de Catalunya (setembre contacte el porta a establir-ne d’altres a l’estran-
– octubre de 1934). Durant la guerra civil va ser ger, a la mateixa Itàlia, a Alemanya i a Suïssa.
representant de la Conselleria de Treball en el L’any 1946, prepara la seva tesi doctoral a
comitè d’incautacions i del Departament de Roma, sobre Funcionals analítics. Va a Hamburg
Finances, en la Comissió de Responsabilitats. (1951), on treballa amb els professors Wilhem
A la ciutat comtal, va fundar i presidir diverses Blaschke i Ernst Witt, i amb ells coneix la geome-
agrupacions republicanes. El 1939 s’exilià a tria i l’àlgebra modernes. A l’Escola Politècnica
França, d’on retornà el 1952. de Züric (1955), segueix ensenyament amb
Beno Eckmann, i amb ell coneix la topologia. El
biografiat va desenvolupar una faceta poc habi-
TAVERNER d’ARDENA, Oleguer de
tual en els matemàtics: establir contacte amb
(?, 1676 – Barcelona, 1727)
científics d’altres especialitats.
Cartògraf i diplomàtic. Comte de Darnius
Ha treballat en la teoria dels funcionals analí-
tics, en geometria diferencial topològica i en geo-
Es va dedicar a la recerca històrica, a la genealo-
metria algèbrica. En un curs de doctorat sobre
gia i l’heràldica catalana. Com a cartògraf són
teoria d’homotopia (1955-56), va introduir a
coneguts els mapes: Mapa de los condados de
Barcelona els coneixements adquirits a l’estran-
Rosellón y Cerdaña (Perpinyà, 1707), i del Gran
ger. Nomenat catedràtic de Geometria Analítica i
Mapa del Principat de Catalunya (1726).
Topologia (Universitat de Barcelona, 1957), des
d’on incorporarà noves idees, com la reforma
TEIXIDOR BATLLE, Josep dels mètodes de la geometria i de l’anàlisi, exem-
(Llers, 10.XI.1920 – Figueres, 7.VIII.1989) ple que seguiran la resta d’universitats espanyo-
Matemàtic les. En el curs 1964-65 va introduir el primer curs
de topologia algebraica.
Fill de Víctor Teixidor↑ Vives, metge, natural de Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (des
Llers, i de Carme Batlle↑ Sunyer, natural de Sant de 1967), fou president de la Societat Catalana
Esteve d’en Bas, mestra. Passa una part de la de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
infantesa a Llers però, el trasllat dels pares a (1968-73), va ser tresorer de l’IEC (1979-1983).
809
TEIXIDOR
Va col·laborar amb el seminari de matemàti- TEIXIDOR CASANOVAS, Albert

ques de la Universitat, en la revista Collectanea (Castelló d’Empúries, 24.III.1936) Músic
Mathematica, de la qual en va esdevenir secre-
tari i, posteriorment, director (1971-1987). Va Fill únic d’Adolf Teixidor Guillamet, músic, i de
ser un dels impulsors del projecte de la Gran Maria Casanovas García, ambdós de Castelló
Enciclopèdia Catalana i un dels membres redac- d’Empúries, coneguts amb el sobrenom de Can
tors de l’àrea de matemàtiques. Va donar suport Xixula. El seu avi, Baldomer Teixidor Pastells,
a la creació del Centre de Recerca Matemàtica també havia estat músic. Casat amb Jennifer
(CRM), del qual en va esdevenir membre del con- Creighton↑, professora de ballet, han tingut una
sell fins a la seva mort. Amic personal del filla, Emma↑, la qual s’ha decantat per la dansa.
matemàtic figuerenc, va donar suport a la Va iniciar-se en la
Fundació Ferran Sunyer↑ Balaguer. música a Castelló
A la dècada dels 90, l’Institut d’Estudis amb Josep Blanch↑,
Catalans (IEC) va decidir batejar amb el seu nom el qual li va donar
els treballs de recerca matemàtica, des de lla- classes de solfeig i
vors Premis Josep Teixidor. de violí. A Figueres
Ha escrit Curso de Matemáticas (Barcelona: va seguir amb el
1976 11a ed.), en col·laboració. mestre Sans↑, i a
Barcelona amb el
violinista Geren, al
TEIXIDOR CALVET, Elena temps que estudia-
(Figueres, 17.XII.1917) Modista i actriu va trompeta amb el
mestre Ferrer. Va seguir amb el primer violí del
Filla de Pere Tei- liceu, Llexa, i finalment va assistir a classes amb
xidor↑ Elies i de el mestre Massià, i es va examinar per lliure al
Dolores Calvet Vidal. Conservatori de Barcelona.
Es va casar amb Ha destacat per ser un virtuós del violí, tot i que
Josep Pujol↑ Molinet també ha tocat la trompeta i el trombó de vares.
(1950) i el matri- A l’edat de setze anys va començar a La
moni va tenir un fill, Principal de Figueres, va formar part de l’orquestra
Josep Maria. Els Verds, de Mataró, fins al moment d’anar a la
Va aprendre l’ofi- mili. Després del servei militar, es va incorporar al
ci de modista amb conjunt Ritmos, va tornar a Els Verds. Durant qua-
Marcela Capalleras, tre temporades va formar part de La Selvatana, i,
va seguir el mètode finalment, va anar amb la cobla-orquestra La
Corte Martí. Es va independitzar i, en el carrer de Maravella (1965-2002) on va començar tocant
Peralada, tenia diverses deixebles per aprendre la trompeta, va tocar el trombó de vares i, des de
l’ofici. L’any 1961 va col·laborar en el negoci del la baixa de Lluís Caballeria, en va ser el violinista, i
marit, Gráficas Pujol. a les sardanes tocava el trombó de pistons.
Contagiada per l’ambient familiar, a l’edat de Des de fa vint anys exerceix la docència musi-
nou anys es va estrenar en la interpretació teatral cal a l’Escola Antoni Agramont↑, de Castelló
amb l’obra L’alosa presa. Va continuar i va arribar d’Empúries, on imparteix classes de violí.
a interpretar gran nombre de comèdies, sarsueles
i drames, entre les quals hi ha els títols: Don Juan TEIXIDOR COLOMER, Anna
Tenorio, Doña Maria Coronel, La Marianela, Sexo (Figueres, 15.VII.1978)
débil, El amor vela, Madrileña bonita, Charleston, Historiadora i periodista
L’Hostal de la Glòria, Terra Baixa, El xicot tímid, El
cenacle de la Bohèmia, Gent de Platja. La darrera Llicenciada en Humanitats per la UPF (2000) i
obra representada va ser Madre alegría. Llicenciada en Periodisme per la UPF (2002). Té el
810
TEIXIDOR
doctorat en comunicació social 2004-06 per la periòdics (en premsa) juntament amb Jaume
Universitat Pompeu Fabra. Ha dipositat el treball Guillamet, Manuel Moreno↑ i Albert Testart↑.
de recerca Empordà Federal (1911-1938): un Ha presentat les següents comunicacions:
model de periòdic republicà i nacionalista dirigit “Federals, luisitos i ensotanats. La premsa a Figue-
pel Dr. Jaume Guillamet↑. res en els anys de la II República (1931-1936)”, al
Va obtenir una beca d’intercanvi Erasmus amb VIè Congrés CCEPC, titulat “Republicans i republi-
una estada de sis mesos a la facultat d’humanitats canisme a les terres de parla catalana” (2006); “El
de l’Université de Toulouse-Le Mirail, gener-juny paisatge empordanès a través de la premsa figue-
2000, i una beca de voluntariat acadèmic amb renca (1923-1939)”, al Congrés de l’Institut d’Es-
una estada de tres mesos a la Universidad tudis Empordanesos (2007); “Set anys de mada-
Pontificia Católica del Perú, on va elaborar un me censura (1923-1930): la premsa figuerenca
estudi sobre mitjans de comunicació (2002). durant la dictadura primoriverista”, i a les
Col·labora a TV Fi- II Jornades d’Història de la premsa dins el títol
gueres on s’ha en- “Poder polític i resistència periodística” (2008).
carregat de la pre-
sentació i redacció
de notícies a l’infor- TEIXIDOR CREIGHTON, Emma
matiu (2001). Ha (Castelló d’Empúries, 6.I.1971)
dirigit i presentat el Ballarina i professora
programa Mirada
Oberta (2002) i ha Filla d’Albert Teixidor↑ Casanovas, músic, de
estat redactora del Castelló d’Empúries, i de Jennifer Creighton↑,
Diari de Girona professora de ballet, de Londres. Iniciada en el
(2002), col·labora- món de la dansa a l’edat de cinc anys, mitjançant
dora del setmanari El Triangle (Barcelona, 2001- el mestratge de la seva mare.
2002), delegada de la corresponsalia d’Antena Des de 1992 es
3 Televisión a Girona (2003), redactora d’infor- dedica professional-
matius i de programes d’ Intervideo S.L. elabora- ment al món de la
ció de notícies per als informatius de TV3 i Canal dansa. Les primeres
33 (2004). experiències les va
Recentment ha començat una nova via pro- experimentar amb la
fessional en esdevenir funcionària docent de companyia Figueres
geografia i història del Departament d’Educació Dansa, dirigida per
de la Generalitat de Catalunya (2007). Sara Burgas i, des-
Ha col·laborat en diversos mitjans escrits com prés, amb una altra
el setmanari l’Empordà, en el qual destaca la sèrie companyia de Giro-
“Alícia en el país de les Miravitlles” (17.X.2006 – na.
13.II.2007). Ha participat també en diverses Va seguir els cursos superiors de dansa clàs-
obres col·lectives com: Carles Fages de Climent. sica a la Royal Academy of Dancing, de Barce-
Articles periodístics (Figueres: 2003) amb Jaume lona. Posteriorment es va traslladar a Londres, va
Guillamet, La revolució del bon gust. Jaume descobrir la Contemporary Dance School, i es va
Miravitlles i el Comissariat de propaganda (1936- introduir en la dansa contemporània, el mitjà
39) (Barcelona: 2006) R. Pascuet, i E. Pujol↑ amb el qual s’identifica. A Londres, va entrar a
(ed), amb l’article “París, Mèxic, Nova York: perio- formar part de la companyia Seven Sisters
disme a l’exili (1939-1963)”. Group, dirigida per Susanne Thomas (des de
És autora de la monografía acadèmica “Sol 1996), amb ells va estrenar Trainstation, i va rea-
Ixent: periòdic de casa”, (UPF, 2002). Gua- litzar una gira per diversos països. L’any 2001, va
nyadora de la Beca Ciutat de Figueres (2004) formar part del projecte de la Royal Opera House
Història de la premsa a Figueres. Catàleg de Covent Garden, va treballar en la companyia
811
TEIXIDOR
d’Emily Burns. L’any 2002, juntament amb la el periodisme esportiu a El Ampurdanés, La Veu de
coreògrafa Burns, crea la companyia Danza Rota. l’Empordà i El Mundo Deportivo. Aficionat al teatre,
Ha compaginat el vessant professional amb el va entrar a formar part dels ambients teatrals de
pedagògic. Ha impartit classes de composició i Barcelona, director, actor i empresari, va formar
improvisació a l’escola municipal de dansa con- companyia pròpia per estrenar les seves obres.
temporània, de Celrà, a Castelló d’Empúries i a Però la guerra civil va estroncar aquest camí.
diverses localitats estrangeres com Helsinki Durant la guerra, a Figueres, es va fer càrrec de
(Finlàndia), Budapest (Hongria) i al Park Studio l’Escola de Declamació i Art Dramàtic. Acabada
(Londres), i el Paller (Castelló d’Empúries, des de la contesa va dirigir l’agrupació d’aficionats
l’any 2006). de Falange Española. Fou fundador i director de la
Secció Teatral Talía, del Casino Menestral (1947-
1950). Anomenat popularment “Llaunetes”, com-
TEIXIDOR ELIAS, Pere
patibilitzava les seves aficions amb la botiga-
(Figueres, 5.XII.1892 – 23.V.1981)
ferreteria.
Actor, director i escriptor
És autor de nombrosos drames i comèdies,
Fill de Miquel Teixi- alguns inèdits, i va adaptar i escenificar algunes
dor Serradell, artesà novel·les de renom. Signava amb diferents pseu-
llauner, natural de dònims com Aurelio Tejedor, P. T. Elies, Josep M.
Sant Pere Pescador, Requesens, Jordi Wills, Joaquín Miguel Tejeiro o
i de Catalina Elias Pierre Leferblantier. La primera obra, escrita als
Cufí, de Figueres. Es dotze anys, la va titular Amor de padre, i va ser
va casar amb Dolo- estrenada al Centro de Católicos, de Figueres.
res Calvet Vidal Va estrenar i publicar obres de teatre de caire
(1917) i va tenir dos popular: Entre l’amor i el vici (1915), Cor de mar-
fills: Elena↑ i Aureli. bre, El germà gran: drama en tres actes (Barce-
Va assistir a l’Es- lona: 1924), De tot en diuen mares (1925),
cola de Música del L’Alosa presa: drama en tres actes (Figueres:
Casino Menestral i va ingressar a l’orfeó infantil, 1927?), Dufins [sic] de terra: drama en tres actes
dirigit pel mestre Josep Brunet, el qual, en moltes (Figueres: 1927), El llop de mar (inèdita), La
ocasions, acompanyava les actuacions d’òpera i cançó de l’emigrant: comèdia en tres actes
sarsuela del Teatre Principal. Això li comportà, a (1928; Barcelona: 1957), La doble existència:
l’edat de nou anys, trepitjar un escenari. Va for- comèdia dramàtica en tres actes (Figueres?:
mar part del grup Quadre Teatral Infantil del 1929) o La condemnada (1930).
Centro de Católicos. Després de la guerra civil va escriure algunes
Aquesta circumstància, unida a l’amistat amb obres en castellà, i va adaptar novel·les i drames
el titellaire figuerenc Arturo Vilà, va incidir en la de renom de la literatura universal. A finals dels
seva afició a les interioritats de l’art escènic. 40 torna a escriure en català, i entre els títols es
Antoni Aragonès, un tenor còmic, li va donar les troba: L’hostal de l’encreuada, Quan els papàs
primeres classes de caracterització i declamació. no fan bondat, Una dona excepcional, Investigació
A l’adolescència va decidir marxar a l’estran- criminal, Matrimoni provisional, Un compàs d’es-
ger, a l’Argentina, lloc on va romandre uns anys, i pera o Un artista del violí.
va fer algunes incursions en el món teatral. Va Passats els anys 60 va conrear la novel·la: Elles
adaptar l’obra de Dickens Raffles, que va traduir i els seus amors, Els meus dotze anys de bohè-
com Amor i vanitat, va escenificar El grillo en el mia, Penjoll de pensaments, Anècdotes ciclistes,
Hogar i va escriure Vora l’aigua. Va tornar per fer Les dones taxi i els homes fàcils, Un recull de poe-
el servei militar. mes o El sacrifici (Olot: 1966), entre altres.
Personatge polifacètic, va participar en diver- Va escriure l’obra Figueres anecdòtica (Figue-
ses iniciatives ciutadanes, va ser un dels funda- res: 1978), amb il·lustracions del mateix autor,
dors de la Unió Esportiva de Figueres i va conrear que va ser un èxit editorial, obra en la qual parlava
812
TEIXIDOR
de les seves amistats i coneixences ciutadanes, aprendre el “bon gust” i l’apreciació per la moda,
en la qual va descriure molta gent de la societat la qualitat, i la feina ben feta. De l’avi patern, en
figuerenca de l’època. Carles, mestre d’obres noucentista, li deuria venir
Va obtenir diversos premis literaris, alguns la seva afició per les obres. Passa la infància i ado-
dels quals foren: primer premi als Jocs Florals de lescència a Figueres on assisteix al Col·legi de La
Girona amb Amor i vanitat (1915), segon premi Salle, i participa en activitats diverses: minyons de
als Jocs Florals de Ciutat de Mallorca amb el muntanya i jugador d’hoquei sobre patins amb l’e-
drama El germà gran (1923). El premi olotí quip de l’ADEPAF, entre altres.
Misión, amb El Sacrifici, i el de la Societat Coral Realitza estudis d’Ar-
Erato de Figueres amb El sàtir de les barbes d’or. quitectura a l’Escola
Tècnica Superior
TEIXIDOR FA, Miquel d’Arquitectura de
(Castelló d’Empúries, 6.IV.1944) Barcelona (1967), i
Perruquer i promotor cultural esdevé estudiant en
pràctiques a Munic
Fill de Joan Teixidor (Alemanya) i a Oslo
Julià i d’Enriqueta (Noruega).
Fa Agramont, perru- El 1968 crea el
quera, de Castelló seu primer despatx
d’Empúries. Casat professional: Estudi
amb Joana Murlà TANDEM, a Figueres, amb Josep M. Joan↑. El
Janó, de Sant Feliu mateix any, el també arquitecte figuerenc Xavier
de Guíxols, el matri- Subias↑ Fages li ofereix formar part d’un equip
moni té dues filles: pluridisciplinar de joves arquitectes i urbanistes,
Mireia i Natàlia. per realitzar la Revisió del Pla de Barcelona,
Va aprendre l’ofi- tasca que l’ocuparà fins al 1972.
ci amb Pierre Giro- Des d’aquell moment estableix la seva
nell↑, a Figueres, i amb Faustí a Sant Feliu de residència a Barcelona, on comparteix la vida,
Guíxols. Va establir-se pel seu compte l’any 1969 fins a la seva mort prematura el 1999, amb Tone
a la capital de l’Alt Empordà, i posteriorment va Høverstad, dissenyadora gràfica d’origen noruec,
obrir una sucursal a Empuriabrava (1984). amb qui es casa el 1969, i amb qui té les seves
Protector del patrimoni artístic i històric de la dues filles, Inga i Frida, també dissenyadores. Així
vila ha estat l’impulsor, membre fundador i presi- va començar una permanent “dualitat” professio-
dent (1993-2009) de l’Associació Cultural nal, social i vital entre Figueres i Barcelona, que
Comtat d’Empúries, creada l’any 1993, la qual encara continua, si bé quelcom més centrada a
edita un butlletí anual El Salner (des de 1993). l’entorn de Barcelona, on comparteix la seva vida
Ha col·laborat en la publicació de l’associació amb la Sara, la seva dona actual.
amb escrits sobre temes castellonins. La seva activitat professional, acadèmica i
A base de recollir troballes arqueològiques sociopolítica, ha tingut, fins al present, les
locals ha creat un interessant fons lapidari que següents fites significatives: fundador de l’equip
pertany a l’associació. professional Urbanistes Associats, S.A. (1970-
1980), membre fundador del CEUMT (Centre
TEIXIDOR FELIP, Carles d’Estudis Urbans Municipals i Territorials), mem-
(Figueres, 30.V.1944) Arquitecte i professor bre de l’equip d’Estudi de la problemàtica urba-
nística de la Costa Brava, que participà i
Fill únic, nascut a la Pujada del Castell-carrer de col·laborà en la realització del Primer Debat Costa
Besalú, el dia de Sant Ferran, d’un “folguerolés”, Brava. Com a militant del PSUC (fins al 1980), va
Ramon Teixidor Guillamet, i d’una figuerenca, ser membre del comitè assessor electoral del
Rosa Felip Trias, d’ella, coneguda modista, va malaurat Carles Causa↑, candidat a l’alcaldia de
813
TEJERO
Figueres a les primeres eleccions municipals de Concurs per al Projecte i Direcció d’Obra de
1979. Fou soci-fundador de Bardají i Teixidor, l’Escola d’Arquitectura de Reus. URV. (2006),
Associats. Arquitectes (1982) amb Paloma Primer Premi del Concurs per al Projecte i Direc-
Bardají, Arquitecta († 1997). És col·laborador i ció d’Obra de la Facultat d’Educació i Psicologia
director tècnic en Urbanisme i Arquitectura en i Serveis Centrals, URV. (Campus Catalunya/
diferents àmbits de l’Administració Pública: Tarragona) (2008).
Ajuntament de Barcelona, Comissió Gestora de
l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Institut Pro-
TEJERO TARRADELL, Artur
vincial d’Urbanisme de la Diputació de Barcelona,
Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat (Colera, 19.IX.1924 – ?, 1996) Pintor
de Catalunya, Infraestructures del Llevant de
Barcelona. Director de Qualitat Arquitectònica Fill de Rafael Tejero Higueras, d’ofici oficial de
(Projecte Àrea Fòrum), i ara a BIMSA (Barcelona correus, natural de Madrid, i d’Enriqueta Tarradell
d’Infraestructures Municipals). És professor de la Estañol, de Figueres, domiciliats a Sant Miquel
UPC des de 1984, a l’Escola d’Arquitectura del de Colera.
Vallès. Taller de Projectes i membre de Tribunals Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Girona,
de Projecte de Fi de carrera. sota la direcció del pintor i dibuixant Aguilera.
Els seus estudis, treballs, projectes i obres han Va anar a residir a França (1939), i no es va
estat molt variats en el terreny de l’urbanisme, en dedicar a la pintura fins a establir-se a París
el del disseny urbà, i en el de l’arquitectura de l’e- (1945). També es va dedicar a la il·lustració.
dificació. Els més rellevants en el municipi de
Figueres són: Pla Especial de Protecció del Centre TEMPORAL PARET, Josep
Històric i Pla Especial de Protecció del Catàleg (Ribes de Freser, el Ripollès, 8.XII.1956 –
d’Edificis (1986-1989), Projecte i direcció d’obra l’Estartit, el Baix Empordà, 8.VIII.1988)
de la millora i restauració de la Rambla (1995- Arxiver i historiador
2004), Dossier urbanístic de Figueres per a les
actuacions de la Llei del Pla de Barris (2008). Fill de Tomás Tem-
És autor i coautor de diversos llibres i articles poral Temporal, na-
en diferents revistes d’arquitectura i urbanisme tural de Monteagudo
La Gran Barcelona (Alberto Corazón-Madrid), de Las Salinas (Con-
Modelos Urbanos (Oikos-Tau), Urbanisme Comer- ca), controlador tèx-
cial a la Província de Girona (IRESCO), Figueres. til, i de Concepció
Llibre de la Rambla (Figueres: 2004), Pla Paret Prat, de Ribes
d’Ubicacions de la Universitat Rovira i Virgili. Ha de Freser, sastres-
participat en les revistes especialitzades Quaderns sa, va ser el petit de
d’Arquitectura i Urbanisme, CAU o Metamorfosi. dos germans: Rosa i
Ha estat premiat en diverses ocasions pels Josep. Es va casar
seus treballs professionals: Premi Nacional amb Teresa Costa
d’Urbanisme 1980. “Pla Especial de la Rambla del Morera, biòloga, natural d’Amer.
Meder” Vic; Premi FAD d’Arquitectura d’Espais Va estudiar història a la Universitat Autònoma
Urbans, 1989 “Avda Rio de Janeiro”. Barcelona de Barcelona (1983) i va entrar a treballar a l’a-
(1a Fase de la Ronda del Mig); 1r Premi (ex- juntament de Figueres ocupant la plaça d’arxiver
aequo) del Concurs Internacional pel Portal d’ac- municipal. Durant el breu temps d’exercici de la
cés al Centre Històric de Hattingen (Alemanya) professió, a més de dedicar-se a les tasques de
(2000); Finalista del Premi FAD d’Arquitectura, classificar i ordenar la documentació, va poten-
2000 “Facultat de Ciències Jurídiques” URV. ciar les publicacions, va portar a terme diversos
Tarragona; Premi II Biennal d’Arquitectura treballs d’investigació i va estar en contacte amb
“Alejandro de la Sota” COAC 2001; “Facultat de un grup d’arxivers de les comarques gironines
Ciències Jurídiques”. URV. Tarragona, 1r Premi del per endegar diferents projectes, alguns sense
814
TERRADAS
poder realitzar, com l’elaboració d’una bibliogra- va ser testimoni dels afusellaments dels liberals,
fia comarcal. Altres actuacions varen representar i a Perpinyà. El 1833 es troba a Barcelona i forma
la consolidació de la futura Associació d’Arxivers part de la Milícia Nacional, “force de frappe”
de Catalunya, i l’organització de les Primeres oposada als carlins, en la qual va ingressar a
Jornades d’Arxivística de Catalunya (Ribes de Figueres als catorze anys, i de la qual als setze ja
Freser, 1987). era sergent. En 1841, no obstant això, l’Ajunta-
Compaginava aquestes tasques intel·lectuals ment de Barcelona el cessà del seu càrrec de
amb una de lleure: el submarinisme, esport que Major del tercer batalló.
li va suposar la mort prematura a les illes Medes. Abans que com a polític, Terradas es fa notori
La seva tesi de llicenciatura va ser Els arxius com a escriptor publicant, el 1835, la novel·la La
municipals a la comarca de l’Alt Empordà (Bar- Esplanada com al·legat contra l’absolutisme
celona: 1983). Va col·laborar en les Jornades reial, i el 1837 l’obra de teatre Lo Rei Micomicó,
d’Història de l’Empordà. Homenatge a J. Pella i comèdia en dos actes de clares definicions repu-
Forgas, celebrades a Castelló d’Empúries (Girona: blicanes. També va publicar Lo que eran y lo que
1987), i a les publicacions periòdiques: Hora son obsequios y agasajos hechos por los tejedo-
Nova, L’Empordà Federal o Revista de Girona. res de Vich, a unos hombres del pueblo (Barce-
lona: 1841), l’himne democràtic La Campana;
Observaciones hechas por [...], mandado procesar
TERO, Josep
por Real orden, en defensa de los cargos que se le
vegeu: OLIVERAS ALTRACHS, Josep
hacen en la causa contra él formada en el Juzgado
de Figueras (sl: 1842?), A los republicanos espa-
TERRADAS POLÍ, Abdon ñoles (París: 1848), i la traducció de l’obra de
(Figueres, 16.VI.1812 – Cabet Historia popular de la revolución francesa
Medina Sidonia, Cadis, 1856) Polític i escriptor desde 1789 hasta nuestros días, precedidada de
una introducción que contiene el compendio de la
Fill d’Antoni Terradas Historia de los franceses, desde su origen hasta
Mañach, de Figue- los Estados Generales (Madrid: 1846).
res, comerciant, i Va formar part de la secta dels Carbonaris,
Josepa Poli Deseya, propera a la maçoneria, copsant els graus més
va ser el primogènit alts de l’organització quan encara no tenia trenta
de quatre germans. anys, a través de la secció “Los vengadores de
Es casà amb Facun- Alibaud”, que es fusionà amb la “Sociedad de
da Lafuente Carreón Derechos del Hombre” per crear “La Fundación”,
i tingueren un fill i primera organització maçònica republicana clan-
una filla. destina espanyola. Va fundar i presidir la
Activista republi- Sociedad Patriótica y Constitucional per canalit-
cà i revolucionari en- zar l’acció política, mentre l’obrera es feia mit-
front dels utòpics “cabetistes” com Monturiol, és jançant l’Asociación Mutua de Protección de los
conegut com el primer apòstol de la democràcia Trabajadores, ambdues il·legalitzades per la
catalana, i dir “terradista” és sinònim de dir regència provisional. Terrades va respondre cre-
republicà. ant un “Gabinete de lectura”.
Va començar els seus estudis a l’escola públi- Des de la seva impremta del carrer Conde del
ca de Figueres i als onze anys va romandre Asalto, publicà, fins l’estiu de 1842 en què apare-
durant un curs intern als jesuïtes de Perpinyà gué El Republicano, les cèlebres Hojas Terradas
d’on es va escapar i va tornar a Figueres per de propaganda republicana, per una de les quals,
començar a treballar en una empresa amb rela- Los moderados de la hornada de setiembre, fou
cions comercials amb la capital rossellonenca. detingut i jutjat, acusat d’injúries al cap de l’Estat,
Durant els següents anys, Terradas va fent ana- encara que resultà absolt. L’agost de 1841 sem-
des i vingudes a Barcelona on, segons confessa, bla ser que va ser objecte d’un intent d’assassinat
815
TERRAROL
que no va reeixir en no trobar-se en el cafè que de 1845 en què va reprendre les seves activitats
solia freqüentar. Uns dies més tard, dos agents conspiratòries. A les eleccions de la tardor de
municipals assalten casa seva i s’emporten 1854 va tornar a ser elegit alcalde de Figueres i
documents. tornà a ser destituït amb tot l’ajuntament pels
Es va presentar a les eleccions municipals de seus continus enfrontaments amb la Milícia
1841 per Figueres, resultant elegit alcalde, el Nacional i les autoritats provincials. Novament
que significà un allunyament de la direcció políti- desterrat, morí a Medina Sidonia.
ca a Barcelona, essent nomenat i destituït fins a
cinc vegades davant la seva negativa a jurar fide- TERRAROL, Domènec
litat al regent Espartero, cosa que va provocar (Empordà, post. 1800 – 1900) Músic
que fos empresonat i jutjat i altra vegada absolt.
En el seu enfrontament amb les autoritats va arri- Va ser contrabaixista a la cobla de Pep Ventura.
bar a disposar piquets de la Milícia Nacional Segons s’ha apuntat, va ser contrari a la incorpo-
davant l’Ajuntament per enfrontar-se a l’exèrcit. ració del fill de Pep Ventura↑, Benet↑, a la cobla i
L’abril de 1842 va fugir a Perpinyà per escapar es va produir una escissió en la formació musical.
d’un nou processament que es promovia contra Se sap que va compondre diverses peces com
ell, ja que l’Audiència de Barcelona havia reobert El Baluarte, Centella, o Colón, les quals s’havien
el seu cas en demanar les autoritats la revocació interpretat en vetllades musicals a Barcelona. Va
de l’anterior sentència absolutòria del jutjat de compondre sis sardanes llargues, una d’elles
Figueres. Com a protesta, el mes de juny, un cen- recuperada per Lluís Albert↑ a la Col·lecció
tenar de figuerencs va recórrer la ciutat proferint Clàssics de la Sardana.
crits contra la reina i el regent i en favor de la
República, cantant l’himne La Campana, aldarulls TESTAR YMBERT, Xavier
que van acabar sense conseqüències en no (Figueres, 1.VIII.1956) Biòleg i professor
apel·lar l’alcalde a l’exèrcit de guarnició al castell.
El càntic de La Campana va ser prohibit a Bar- Fill de Joan Testar Boniello, comptable, i d’Anna
celona pel cap polític de la província el 21 de juny. Ymbert Albert, naturals de Figueres. Està casat
A Perpinyà escriví el seu Plan de Revolución amb M. Àngels Trèmols↑ Gironell (1983).
que fou publicat a El Republicano, aparegut el pri- Va estudiar a l’Ins-
mer d’octubre de 1842, però clausurat el novem- titut Ramon Munta-
bre següent, i els seus redactors detinguts i la seva ner. Va viure a la seva
redacció assaltada. El novembre, passant la fron- ciutat natal, Figue-
tera, des de Requesens llençà una proclama per res, fins que es va
alçar partides a l’Empordà i el desembre intenta desplaçar a Barce-
entrar a Espanya amb un escamot de 600 homes lona l’any 1974 per
però foren obligats a retrocedir a França. Durant iniciar els seus estu-
aquest temps, Terradas entra i surt de França per dis de Biologia a la
organitzar tot tipus de conspiracions. Universitat de Bar-
Confinat per les autoritats franceses a celona.
Clermont Ferrand, durant un viatge a París fou Va finalitzar la
detingut acusat de formar part d’un complot carrera de Biologia (Barcelona, 1979), i poste-
comunista contra la monarquia francesa i fou riorment es va doctorar en Bioquímica (UB,
empresonat a Tolosa de Llenguadoc durant set 1986) amb una tesi sobre les conseqüències de
mesos per ser finalment absolt dels càrrecs. El la malnutrició en el desenvolupament d’animals
setembre de 1843 tornà a Figueres i reorganitzà la de laboratori i els efectes en el seu metabolisme
junta revolucionària, però no va voler participar en i els paràmetres bioquímics. Professor Titular de
la revolta de la Jamància, i es va retirar a la Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat
Jonquera. El nou domini dels moderats el 1844 de Barcelona des de 1988, ha compaginat la
significà el confinament a Sigüenza fins l’amnistia docència i la recerca amb tasques de gestió.
816
TESTAR
En el camp docent, a més d’impartir diferents Ha format part del Comitè Organitzador de
cursos de la seva àrea de coneixement, ha estat l’“EuroScience Open Forum 2008” (ESOF2008),
pioner en la introducció de cursos sobre “Gestió cimera Europea de la Ciència promoguda per la
de la R+D, Emprenedoria i Creació d’empreses” UE que té lloc cada dos anys per impulsar un
en diversos Programes de Doctorat de la Facultat major coneixement de la importància de la cièn-
de Biologia i, des del curs 2006-07, en els cia per a la vida quotidiana i l’acostament entre
Màsters Oficials de Biomedicina i Biotecnologia ciència i societat. La 3a edició d’ESOF ha tingut
Molecular de la Universitat de Barcelona. lloc a Barcelona del 18 al 22 de juliol de 2008 i
En el camp de la gestió, va ser vicedegà de la ha estat organitzada conjuntament per la FCRI i
Facultat de Biologia (1991-1996); membre de la l’associació EuroScience.
Junta de Govern de la Universitat de Barcelona i Des de l’any 2006 és membre del Consell
responsable dels programes ERASMUS i TEM- d’Administració de Barcelona-Activa, entitat cre-
PUS a la Facultat de Biologia (1992-1996). ada per Ajuntament de Barcelona per promoure
Des de gener de 1996 fins al febrer de 2004 va la formació continuada, la creació d’empreses i
ser director del Centre d’Innovació de la Fundació l’emprenedoria. A més, de juny a desembre de
Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona, 2006 va ser director general de Recerca de la
entitat pionera en la transferència de tecnologia i, Generalitat de Catalunya.
des de l’any 2000, també en la promoció de la Des del mes de setembre de 2008 és el res-
creació d’empreses de base tecnològica (spin-off) ponsable d’un nou Programa de l’Àrea de Promo-
sorgides del món de la recerca universitària. Des ció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, que
d’aquesta responsabilitat, va participar en el pro- portarà el nom de BCN, Recerca i Innovació, del
jecte de creació i posada en marxa del Parc qual n’és el director. Aquest programa tindrà com
Científic de Barcelona (1997) i de la Bioincu- a finalitat impulsar la promoció i la difusió de les
badora CIDEM-PCB (2002), primera incubadora capacitats de Barcelona, i la seva àrea metropoli-
existent a Catalunya i Espanya específicament tana en els àmbits de la recerca i la innovació,
dedicada a allotjar empreses spin-off del camp de amb l’objectiu de reforçar la seva posició mundial
la biotecnologia i la biomedicina en general. en el camp de la generació de nou coneixement,
Ha estat director de Programes Estratègics l’atracció de talent, l’emprenedoria i la innovació.
(2004-2008) a la Fundació Catalana per a la Ha realitzat diferents estades postdoctorals a
Recerca i la Innovació (FCRI), on entre altres tas- l’Institute of Cellullar Pathology (Brussel·les,
ques ha estat responsable de la preparació i Bèlgica), a Unite 317 Inserm (Toulouse, França) i
posada en marxa del Pla Estratègic 2005-2009. al Department of Biochemistry (University of Bath,
En representació de la FCRI, l’any 2004 va parti- Regne Unit). El seu principal àmbit de recerca
cipar en la preparació del Pla de Recerca i han estat els transportadors de membrana, tant
Innovació de Catalunya (2005-2008), formant de glucosa com d’aminoàcids, així com l’estudi
part del seu equip tècnic de redacció i coordina- dels mecanismes d’acció de la insulina i les alte-
ció. També va formar part de la Comissió impul- racions que es donen en situacions de resistència
sora de la Bioregió de Catalunya (BioCat), enti- a aquesta hormona, en especial la diabetis de
tat que té com a objectiu la creació i potenciació tipus II. En aquests diferents àmbits és coautor,
d’un clúster català de biotecnologia i biomedici- junt amb altres membres del grup de recerca, de
na. Des de la seva creació ha estat vocal de la prop d’un centenar d’articles científics, la majoria
Junta de l’Associació Clúster per a la Innovació, d’ells publicats en revistes internacionals.
entitat nascuda de l’impuls del conjunt d’empre- En el camp de la gestió ha publicat, junt amb
ses del món de les tecnologies de la informació i altres autors, els capítols de llibre “The University
la comunicació i la FCRI, junt amb altres entitats. of Barcelona’s Model for Promoting Academic
També forma part del Consell d’Administració Spin-off” a Infrastructures for spin-off companies
d’AIDA Centre, start-up del camp de les tecnolo- (Univ. Miguel Hernandez, 2002); i “La genera-
gies d’identificació per radiofreqüència (RFID), ción de “spin-offs” en las universidades españo-
impulsada l’any 2004 per la FCRI. las. Situación actual y perspectivas. El modelo de
817
TESTART
la Universitat de Barcelona” (Bilbao: 2003). part de l’equip guanyador de la beca Ciutat de

També ha publicat “La Bioregió de Catalunya, o Figueres (2004), per Història de la premsa a
quan la triple Hèlix esdevé una realitat”, dins la Figueres. Catàleg de periòdics (en premsa), en
Memòria Econòmica de Catalunya de 2004, edi- col·laboració amb Jaume Guillamet↑, Manuel
tada anualment per la Cambra de Comerç de Moreno↑ i Anna Teixidor↑.
Barcelona; i “El programa marc de recerca i la
participació catalana” a Nota d’economia (2007).
TESTI PIBERNAT, James Luigi
Més recentment destaca la publicació, com a
(Mòdena, Itàlia, 18.VII.1969)
part de l’Informe 2007 de la “Fundación Cono-
Contrabaixista i luthier
cimiento y Desarrollo” (Informe CYD 2007), de la
monografia titulada Transferencia de tecnología Nascut com a Giacomo Luigi Testi, canvià el seu
de las universidades catalanas a las empresas. nom quan emigrà al Canadà l’any 1977.
Aportación de los contratos de I+D a la innova- Fill de Giacomo Testi,
ción empresarial i que és un resum d’un estudi natural de San Fe-
que, amb el mateix títol, han portat a terme la lice sul Panaro (Ità-
Fundació CYD, el CIDEM i la FCRI. lia), industrial, i de
Conjuntament amb els seus companys del Maria Luisa Piber-
grup de recerca, ha estat soci fundador de nat Guerrero, natu-
Genmedica Therapeutics SL, spin-off creada ral de Barcelona.
l’any 2005 a partir dels resultats de la recerca i És el petit de dos
les patents generades pel grup del qual forma germans.
part al llarg de quasi 20 anys de col·laboració. Llicenciat en mú-
sica amb honors per
TESTART GURI, Albert la Universitat de
McGill a Mont-real, l’any 1992. Diploma d’“Or-
(Figueres, 29.VI.1968) Historiador
chestral Training Program” del Royal Conser-
vatory of Music a Toronto l’any 1993.
Fill únic de Josep Estudis de postgrau “Artist Diploma Program”
Testart Sastre, em- al Royal Conservatory of Music (Toronto, 1994) i
pleat de banca, i de a Viena a la Hochschule für Darstellendekunst in
Carmen Guri Vidal, Wien amb una beca nacional del Canada Council
de Figueres. for the Performing Arts (1996).
Llicenciat en Filo- Ha viscut a Canadà durant vint anys, lloc on s’ha
sofia i Lletres (UAB, desenvolupat com a músic. Ha estat alumne de
1991) i en Ciències reconeguts músics com Joel Quarrington (al qual
Polítiques i Socio- reconeix com el seu principal mentor), Herbert
logia (UAB, 1992). Mayr, Ludwig Streicher, Duncan McTier i Brian
Ha compaginat tre- Robinson, tots ells solistes de contrabaix i/o solis-
balls en empreses tes d’orquestres reconegudes internacionalment.
privades i públiques amb la tasca investigadora. Afincat a la comarca des de finals dels anys
Des de l’any 2007 forma part de la junta de 90, ja que s’incorporà a l’Orquestra de Cambra
l’Institut d’Estudis Empordanesos. de l’Empordà (OCE), formació en la qual va inter-
Ha publicat articles als Annals de l’IEE i a la pretar el contrabaix (1998-2000). Ha actuat
Revista de Girona. Ha escrit, en col·laboració: Un també amb altres orquestres de renom a
segle d’associacionisme agrari a Navata Catalunya com a reforç o solista de secció com
(Navata: 2005) amb E. Serna. l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Julià
L’Ajuntament de Figueres li va atorgar la Beca Carbonell de les Terres de Lleida o Orquestra de
Ciutat de Figueres (2002) per a realitzar un estudi Cambra de Menorca, amb la qual encara toca
sobre el Casino Menestral, sense finalitzar, i forma actualment.
818
TIBAU
Ha actuat i enregistrat discos en altres tipus THARRATS VIDAL, Joan Josep

de formacions musicals com la música popular i (Girona, 5.III.1918 – Barcelona, 4.VII.2001)
el jazz. Ha treballat estretament amb cantautors Pintor, gravador i escriptor
com l’escalenc Josep Tero↑ o el figuerenc Xavier
Falgarona↑. Actualment és el contrabaix de la Vinculat a Cada-
cobla La Flama de Farners, de Santa Coloma de qués. Va estudiar a
Farners. Béziers, Girona i
Com a solista, ha tingut el privilegi d’estrenar Barcelona, a l’Esco-
dues obres escrites per a ell i per al seu contra- la Massana. La seva
baix afinat en quintes, del compositor català pintura ha passat
David Llorens (Sant Pere de Ribes, 1972). per diferents eta-
Aquestes obres són: la sardana obligada de con- pes, des de l’im-
trabaix Pirineus Orientals, estrenada amb la pressionisme fins a
Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona a Sitges i l’art abstracte, pio-
Fantasia per a contrabaix, estrenada al Festival ner de l’avantguar-
de música catalana a Campllong. disme, evolucionant
de la línia surrealista a l’informalisme caracterit-
És defensor de l’innovador mètode d’acordar el
zat per la textura i una rica gamma cromàtica. A
contrabaix en quintes (com un violoncel però que
més de pintura i gravat, va introduir-se en el món
sona una octava més baixa), en lloc de les tradi-
del tèxtil. A Girona va treballar en col·laboració
cionals quartes. Això fa que l’instrument pugui
amb Carles Delclaux.
estar a la mateixa alçada, tant musicalment com
Fundador de la revista Dau al Set, publicació
de sonoritat, dels altres instruments de corda fre-
que donà nom al primer grup d’art d’avantguarda
gada, que també estan afinats en quintes.
de la postguerra. Ha estat col·laborador de diver-
En l’àmbit didàctic, va escriure i interpretar un sos mitjans de comunicació com Sol Ixent.
conte musical sobre el contrabaix, que va tenir Ha escrit diverses obres relacionades amb
força representacions i bona acceptació entre temes pictòrics, alguns d’ells vinculats a l’Em-
els docents i alumnes. Actualment és professor pordà i concretament amb Cadaqués: Antoni
de la Jove Orquestra de Figueres (JOF) i és inte- Tàpies o el Dau Modern de Versalles (1950),
grant de la companyia d’espectacles infantils Artistas españoles en el ballet (1950), Cent anys
ATOT de Girona. de pintura a Cadaqués (1981), Picasso i els
Pel que fa a la recerca, l’Ajuntament de Roses artistes catalans en el ballet (1982), Dames de
li va encarregar un estudi sobre el contrabaixista tots colors (1992), Surrealisme a l’Empordà i
altempordanès Josep Cervera i Bret (Peralada, altres fantasies (1993), Joan Josep Tharrats i la
1883 – Roses, 1969), pendent encara de la seva època (1999).
seva publicació. L’any 1993 la Generalitat li va dedicar una
Aquests darrers anys, ha realitzat els estudis exposició antològica: Joan-Josep Tharrats,
de luthier a Perpinyà, amb el mestre luthier setanta-cinc anys (Barcelona:1993).
Lucien André Ragot, natural de Mirecourt i fill pri- L’any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de
mogènit del també mestre luthier, amb el mateix la Generalitat de Catalunya, l’any 1994 el Premio
nom, Lucien André Ragot; ambdós luthiers Nacional de Artes Plásticas del Ministerio de
inclosos en el Diccionari Universal de Luthiers de Cultura de España, any que va ingressar a la
l’autor René Vannes. Obre el seu taller de luthe- Reial Acadèmia de Bellas Arts de Sant Jordi.
ria l’any 2006, a la Jonquera, tot i que no deixa
de banda la interpretació musical ni la docència. TIBAU PAGÈS, Joan
Ha preparat la guia LT, estri per a ser utilitzat (Fortià, 2.IX.1921 – Girona, 27.II.2008) Oftalmòleg
pels diferents instruments de corda fregada com el
violí, la viola, el violoncel i el contrabaix, eina didàc- Fill de Segismundo Tibau Guió, agricultor, i d’Elvira
tica destinada als professors de música amb l’ob- Pagès Ferraró, ambdós de Fortià. Es va casar amb
jectiu de facilitar l’aprenentage dels instruments. Maria Batlle Carbó, de Jafre i el matrimoni va tenir
819
TIBAU
dos fills, Joan Maria i Josep, ambdós oftal- TIMÓN BARCELÓ, Marc
mòlegs. (Castelló d’Empúries, 5.III.1980)
Va estudiar Medicina Músic i instrumentista de tible
a Barcelona i es va
especialitzar en of- Fill de Marc Timón
talmologia (1947). Juncà, vinculat a la
Va exercir a l’Hospital jardineria i la cons-
Clínic de Barcelona, trucció, i de Maria
posteriorment es va Àngels Barceló Vidal,
traslladar a Girona mestra, ambdós de
on va obrir consulta Castelló d’Empúries.
particular. Va treba- Des de petit ha
llar també en dife- realitzat estudis de
rents centres mèdics música a l’Escola
com l’Hospital Josep Trueta, l’Hospital de Santa Municipal de Músi-
Caterina, la Clínica Girona, la Clínica Bofill o la ca Antoni Agramont
Mutualitat Montepío de Girona. de Castelló d’Empúries (piano i tible), format
Es va implicar en altres activitats ciutadanes, amb el músic Pere Cortada↑. Al Conservatori
va intervenir en la política local gironina essent Isaac Albéniz obté el títol de Grau Mitjà i
tinent d’alcalde de cultura i esports de l’ajunta- Professor de Piano (2002). Paral·lelament, estu-
ment, va presidir la Creu Roja per un període d’on- dia Periodisme a la UAB (2002). Finalitzat perio-
ze anys (1972-1983), entitat que li va retre un disme, segueix el grau superior dels estudis de
homenatge (1983), i president de la Federació de música a l’Escola Superior de Música de
Caça Territorial de Girona (1963-1997). Catalunya (ESMUC), lloc on ha estat deixeble
d’Albert Guinovart (orquestració i composició),
TIBAU SERVA, Moisès Arnau Bataller o Manel Camp, i finalitza el Grau
(Girona, 1963) Pintor Superior de Composició (2006).
Des de jovenet va formar part de la cobla Els
Fill de Moisès Tibau Pell, de Cadaqués, i de Júlia Rossinyolets (1995-2005), actualment forma
Serva. A Cadaqués disposa d’estudi anomenat Es part de la cobla Marinada, de Badalona (des de
Convent. La seva obra està molt influïda pel Mare 2005). Ha estat membre fundador de les cobles
Nostrum i per les antigues cultures mediterrànies La Principal del Caribe i La Principal de Júpiter.
inspirades en el mar i en el paisatge que l’envolta. En el vessant literari ha resultat guanyador del
Utilitza pigments, ceres, pols de marbre i resi- Concurs Literari Vila de Roses (1999 i 2000), ha
nes, aplicades en diferents suports: teles, paper preparat guions per a espectacles musicals, ha
o ceràmica. posat lletra a algunes de les cançons compostes
Ha exposat en mostres col·lectives, entre les per ell mateix i ha escrit poesia i narrativa.
quals figura la del Museu de l’Empordà de La seva producció musical es destaca per la
Figueres de 1992 i la del 2006. diversitat, ha composat: bandes sonores, peces
de cambra, cançons pop-rock, obres per a cor,
TIFFY, Agustín obres orquestrals, i sardanes, moltes de les
(França?, s. XIX) Propietari quals han estat premiades, cal esmentar que ha
estat guardonat en totes les edicions del
Ciutadà francès afincat a Figueres. L’any 1842 Concurs per a Joves Compositors de Blanes
va comprar, en la subhasta de béns desamortit- (1998-2005). Ha donat un nou tarannà a la
zats, els edificis principals que pertanyien al música de cobla, la qual incorpora la fusió de
monestir de Sant Pere de Rodes i que es troba- diferents tipus d’estètiques i estils i se l’ha definit
ven a Figueres. L’any següent els va vendre a com a eclèctica. Així mateix, la seva composició
Marià Vilallonga↑ Paler. sardanista presenta una gran evolució, eradica
820
TOLEDO
el to tradicional per introduir elements propis del Des del 1993 treballa com Ingénieur de
jazz, del pop o d’altres estils més moderns. recherche a l’Institut National de Recherches
La primera sardana va ser L’àvia centenària. Archéologiques Préventives (INRAP) França.
Seguiren: Marina, El dolor d’un adéu (finalista en Ha participat en nombroses campanyes d’exca-
el Concurs de Joves Compositors de Blanes, vació, congressos i seminaris i ha publicat articles
1998), Quan m’arribi l’hora (Primer Premi ex a diferents publicacions comarcals i especialitza-
aequo al Concurs de Joves Compositors de des com: El Pedrís. Suplement del Setmanari de
Blanes, 1999), Paranoia d’aquells moments l’Alt Empordà, Revista de Girona, Cypsela, Arqueo-
que… (Primer Premi Concurs de Joves Compo- logia, Aquitania o Gallia, entre altres.
sitors de Blanes, 2000). Especial rellevància va Entre les seves aportacions relacionades amb
tenir la banda sonora, en forma de sardana, la comarca empordanesa i Catalunya figura la
5.445 d. C. guanyadora del Primer Concurs de col·laboració a Excavacions arqueològiques a
Composició Ceret-Banyoles, en optar-hi composi- Catalunya en els darrers anys (Barcelona: 1982).
tors de totes les edats. Amb Tempus fugit obté el Els articles “El Roc del Napolità (la Jonquera) i
Primer Premi ex aequo al Certamen de Composi- Xuliman (Cantallops): l’aprofitament de dues cavi-
ció Francesc Basil, 2005. Amb la sardana Ningú tats entre blocs granítics durant l’Edat de Bronze a
és profeta a la seva terra, Primer Premi Concurs l’Alt Empordà” Cypsela (1990), “La prehistòria” a
per a Joves Compositors de Blanes, 2005. Amb El Història de l’Alt Empordà (Girona: 2000). Essent la
somni de la princesa Nerídia guanya l’accèssit al principal aportació l’obra La necròpolis de Can
concurs de la Societat General d’Autors i Editors Bech de Baix (Agullana). Els resultats de la cam-
(SGAE) de Sardanes, 2005. Ha estat guardonat panya de 1974 i síntesi general. Núm. 24 Sèrie
amb un accèssit al concurs de sardanes de l’SGAE Monogràfica del Museu Nacional d’Arqueologia
(2006) per la sardana Tiet Ferriol, l’últim Rossi- de Catalunya-Girona, (Girona: 2006), amb Pere
nyolet, dedicada al seu tiet Ferriol Vidal↑ Illa. Amb de Palol Salellas.
la sardana 100 anys de fraternitat, va aconseguir Altres investigacions arqueològiques versen
el Premi Ciutat de Figueres de la XXV edició sobre França, és el cas de: “Un exemple d’occupa-
Memorial Francesc Basil (Figueres, 2007). tion dans la plaine charentaise à la fin de l’âge du
Ha estat guardonat amb el Primer Premi Fer et à l’époque médiévale: Le site de Mortan-
Internacional Jerry Goldsmith (2007), a la millor tambe à Cabariot” en col·laboració amb H. Petitot
banda sonora per un projecte de creació lliure, en a Laporte (coord.) L’estuaire de la Charente de la
fase de desenvolupament titulat “Havanera”. Protohistoire à l’époque médiévale, apport de l’ar-
L’entrega va tenir lloc en el III Congreso Interna- chéologie préventive à la connaissance d’un petit
cional de Música de Cine “Ciudad de Úbeda”. terroir de l’arrière pays rochefortais. Documents de
La darrera gravació ha estat Trencadisk (2009). l’Archéologie Française, Archéologie préventive.
Autoroute A-837 (1998); “La Croix du Buis (Arnac-
TOLEDO MUR, M. Assumpció la-Poste, Haute-Vienne). Un entrepot du Ier siècle
(Figueres, 3.XII.1956) Arqueòloga a.C.” Aquitania (1997-1998); “L’Âge du Bronze
ancien et moyen au Nord-Ouest de la Catalogne
Llicenciada i doctora de tercer cicle per la (Espagne)” a J. Gasco i F. Claustres Habitats, éco-
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, nomies et sociétés du Nord-Ouest méditerranéen
1990), amb la tesi La utilització de les Coves des de l’Âge du bronze au premier Âge du Fer. Actes du
del calcolític fins al Bronze Final al Nord-est de XXIVe. Congrès Préhistorique de France: “Les Civi-
Catalunya (2200-650 aC), dirigida pel Dr. José lisations Méditerranéennes”. Carcassonne Sep-
Luis Maya González. tembre 1994 (París: 2000); “Un site cultuel et
Obté la Beca a l’Acadèmia Espanyola d’Història, funéraire de la protohistoire aux premiers temps
Arqueologia i Belles Arts de Roma (1990-1991), de la période gallo-romaine: Les Châtaigneraies,
amb el projecte de recerca “Les influències itàli- St. Germain-les-Vergnes (Corrèze)” Travaux d’Ar-
ques de Polada i Terramare a l’edat del bronze de chéologie Limousine 2004, en col·laboració amb
la península Ibérica”. F. Milor, J. Roger, F. Petit, P. Bet., A. Wittmann i
821
TOMAS
M. Cabanis; “Une mine d’or protohistorique: Le TORNER GABALDÀ, Andreu Avel·lí

Puy des Angles (Corrèze)” Gallia 62, (París, 2005) (Sant Llorenç d’Hortons, l’Alt Penedès, 4.VII.1921 –
amb la col·laboració de M. Vacca-goutoulli i Figueres, 3.II.2009) Fotògraf
F. Milor; “Un monument funéraire du Premier Âge
du Fer: l’enclos fossoyé palissadé de Beau-Site Casat amb Concep-
(Peyrat-de-Bellac, Haute-Vienne)” amb Ch. Maitay ció Malé Lagresa,
Travaux d’Archéologie Limousine (Limoges, 2007) d’Espolla, el matri-
o “Un atelier monétaire gaulois près de Poitiers. moni ha tingut tres
Les Rochereaux à Migné-Auxances (Vienne)” fills: Lourdes, Xavier
Gallia 65 (2008), M. Pernot (dir.). i Josep↑. A l’edat de
tres anys va quedar
TOMÁS DALFÓ, Josep Maria orfe de pare. La
(Figueres, 7.IX.1893 – 3.XII.1969) Farmacèutic seva mare es va
haver de posar a
Fill d’Antoni Tomás Almar, propietari, de Peralada, i treballar i ell i el seu
de Manuela Dalfó Ros, de Figueres. Es va casar germà ingressaren
amb Pilar Tomás Fort i el matrimoni va tenir cinc a la casa de caritat de Reus. Als deu anys va a
fills: Manolita, Dolors, Concepció, Josep M. i Lluís. viure a Barcelona amb la mare i el germà, i als
Elaborava productes que va comercialitzar onze treballa en el laboratori fotogràfic Foto-
amb el nom de THOMAS, entre els quals desta- Cine, fins a l’esclat de la guerra civil. Durant la
caren els xarops, sodes i orxates. guerra va ser ferit i fet presoner, i després va
ingressar a la legió.
TOR BARRIS, Josep A Barcelona va col·laborar amb fotògrafs com
Suárez, i Mateo Collino per a La Vanguardia, i va
(Girona, 19.II.1924 – Peralada, 12.X.2002)
ser col·laborador dels germans Molina.
Delineant, topògraf i pintor
Però va decidir instal·lar-se pel seu compte, i va
Fill d’Albert Tor Encesa, empresari, de Girona, i de ser després d’una visita a la futura muller a Espolla
Joaquima Barris Callicó, de Girona. Es va casar quan va determinar fer-ho a Figueres (1953). En
amb Pilar Prunell Pujolar, de Palau-sacosta, i el els inicis disposava d’un laboratori en el domicili
matrimoni va tenir sis fills: Albert, Joaquim, Josep, particular, i després va obrir la botiga al carrer de
Maria Assumpció, Ignasi i Elena. Sant Pau. Va començar l’activitat professional
La seva vinculació amb l’Empordà prové de la retratant casaments a l’església parroquial de
relació amb l’ajuntament de Llançà, lloc on va Sant Pere de Figueres. A partir de 1954 es va tras-
col·laborar amb Martínez↑ Lozano a crear una lladar pels pobles de la comarca per retratar diver-
escola de pintura. L’any 1991 es va establir a sos esdeveniments, tasques en les quals també
Peralada. Aficionat als pinzells, es va sentir iden- l’ajudava la seva muller, que es va convertir, junta-
tificat amb l’escola olotina. La temàtica tractada, ment amb la muller del fotògraf Sellés↑ de
en oli o aquarel·la, han estat paisatges garrotxins Castelló d’Empúries, en una de les dues primeres
i empordanesos. Atret pel pessebrisme, va pro- dones de la comarca en exercir l’ofici.
moure el concurs de pessebres a Peralada. L’any 1955 va rebre encàrrecs de l’Ajunta-
ment de Figueres. Als anys 70 Rafael Pérez de
TORÀ ANDREU, Miquel Rozas, delegat de l’Agència EFE-Cifra Gràfica, li
va oferir treballar per a ells, i a partir d’aquest
(Figueres?, s. XIX)
moment va esdevenir el fotògraf de l’Agència a
Va publicar: Consejo á los hacendados y agriculto- Figueres.
res. Consideraciones prácticas acerca de las mejo- El seu arxiu fotogràfic consta d’uns 30.000
ras más importantes y menos dispendiosas que se reportatges, entre els quals es troben fotografies
pueden realizar en la agricultura de varias comar- relacionades amb diferenst esdeveniments
cas de la provincia de Gerona (Figueras: 1850). comarcals i personatges com Salvador Dalí↑.
822
TORNER
Algunes de les imatges en les quals el pintor n’és d’activitats conjuntes, museus i equipaments cul-
protagonista es varen poder veure a l’exposició turals no municipals: Fundació Gala – Salvador
dels Amics dels Museus Dalí, Dalí a l’Empordà. La Dalí, Museu del Joguet de Catalunya de Figueres,
mirada dels fotògrafs empordanesos (Figueres: Museu de la Tècnica de l’Empordà, Consorci del
2004), selecció a càrrec d’Inés Padrosa↑. castell de Sant Ferran de Figueres); en programes
Les seves fotos han il·lustrat setmanaris locals d’esponsorització i patrocini empresarial; en la
com Ampurdán, Vida Parroquial, L’Empordà, Hora planificació pressupostària dels programes i les
Nova i Canigó. I la monografia Història Gràfica de activitats culturals municipals, en la planificació,
Figueres (Figueres: 2001), d’Inés Padrosa. gestió i execució dels programes culturals munici-
pals (Campanyes de difusió d’activitats munici-
pals i d’entitats, exposicions d’àmbit local, d’àmbit
TORNER MALÉ, Josep històric i ciutadà i homenatges ciutadans); en la
(Figueres, 3.III.1962) Tècnic de cultura planificació i tramitació dels equipaments cultu-
rals de nova creació o de projectes de remodela-
Fill d’Andreu Avel·lí ció (Remodelació del Teatre Municipal el Jardí
Torner↑ Gabaldà i (1990-1991), ampliació del Museu de l’Empordà
de Concepció Malé i (1990-1991), nova Biblioteca Fages de Climent
Lagresa (Espolla, (Biblioteca Central Comarcal, 1998- 2000),
1924). Està casat i té Centre d’extensió universitària Joaquim Xirau
dos fills. Va seguir els (2001), adquisició i projectes d’ús de la Casa
estudis primaris rea- Natal de Salvador Dalí (2003), projecte del Centre
litzats al col·legi La Cultural Joaquim Xirau, any 2006, i el nou centre
Salle de Figueres, i el cultural Molí de l’Anguila (2006-2007); en la coor-
batxillerat i COU a dinació, tramitació i difusió de les publicacions
l’Institut Ramon Mun- municipals i de les línies de col·laboració editorial
taner de Figueres. de l’Ajuntament (Publicacions institucionals,
És diplomat en professorat d’Educació Llibres d’homenatge a ciutadans i/o entitats,
General Bàsica (1983), especialitzat en Ciències discs compactes de formacions musicals locals i
Humanes a l’Escola Universitària de Formació adquisicions i distribucions de les publicacions
del Professorat d’EGB de Girona. Ha realitzat el d’interès local); en la definició, tramitació i gestió
curs d’accés al Segon Cicle de la Llicenciatura de de les beques a la creació i les ajudes a la produc-
Ciències de l’Educació (pedagogia) al Col·legi ció, exhibició i difusió de la creació cultural,
Universitari de Girona el curs 1985/86 i té el adreçades als creadors emergents de la ciutat i la
Diploma de postgrau en Gestió i Polítiques comarca, i en el suport a les diferents institucions,
Culturals de la Universitat de Barcelona del curs empreses i equipaments que realitzen activitat
1992/1993. cultural a la ciutat (Centre de Figueres del
Des de la funció de coordinador d’Activitats Consorci per a la Normalització Lingüística, Arxiu
Culturals de l’Ajuntament de Figueres (1989- Comarcal de l’Alt Empordà i Festival Acústica).
1994) i de coordinador de l’Àrea de Cultura des Ha participat activament en esdeveniments de
d’aquesta data, ha desenvolupat una important caire local, però que han ultrapassat la ciutat, com
tasca cultural en la programació, coordinació i ara: Homenatge i exposició Pelayo Martínez, arqui-
administració dels equipaments culturals muni- tecte (1998); Coordinació de l’exposició: Figueres
cipals (Teatre Municipal el Jardí, Sala Municipal 1900-1936, imatge i història de la Catalunya
d’exposicions de l’Antic Escorxador i Museu de republicana (1999); Jocs Special Olympics de
l’Empordà, fins la creació de la nova entitat de Figueres. Membre del Comitè Organitzador Local
gestió Consorci del Museu de l’Empordà l’any (2000); Centenari de Carles Fages↑ de Climent.
1999; en la relació tècnica i coordinació amb els Membre de la Comissió Organitzadora de les activi-
diferents agents culturals de la ciutat (entitats i tats del centenari (2002); Centenari de Salvador
associacions culturals: establiment de convenis, Dalí: secretari del Comitè Organitzador del
tramitació d’ajuts i subvencions, coordinació Centenari Salvador Dalí Figueres (2004), i membre
823
TORRAS
del Grup de Treball del Centenari de Jaume Dotat de bones qualitats per al dibuix es con-
Miravitlles↑, comissari de propaganda de la serven dibuixos originals de reproduccions d’im-
Generalitat Republicana (2006). portants peces artístiques empordaneses, com
Des de l’any 2007 és director de la Fundació del mosaic localitzat a Empúries El sacrifici
Casa de Cultura de Girona. d’Ifigènia, publicat a la Historia del Ampurdán
(1883) de J. Pella i Forgas, o la Pesca de Sant
Pere, peça escultòrica que pertany al monestir
TORRAS, Joan
de Sant Pere de Rodes, obra del Mestre de
(Figueres, s. XVII – XVIII) Escultor
Cabestany, dibuixos que el biografiat devia obse-
quiar als darrers membres de la nissaga
Gendre i cunyat d’escultors, de la família Barnoya
Rocabertí↑, els comtes de Peralada.
de Palafrugell, establert posteriorment a Girona.
El 1698 es va comprometre a realitzar el Col·laborador de la publicació La Tramontana.
retaule dedicat a Sant Llorenç per a l’església Va escriure “Noticias históricas e inéditas de la
parroquial de Castelló d’Empúries, així com dues ciudad de Figueras” publicat en el Certamen
imatges, la de Sant Llorenç i el Sant Crist. Va rea- Literario de Figueras. Centro Artístico (Figueras:
litzar els retaules dels sants Iu i Honorat de la 1883).
catedral de Girona (1709), la renovació del
retaule de la capella de Sant Tomàs d’Aquino del TORRE, Abraham de la
monestir de Sant Domènec de Girona (1710). Va (Figueres, s. XIII) Jueu
ser un dels col·laboradors del vigatà, autor del
retaule de Cadaqués, Pau Costa↑ (1723). Fou membre del consell assessor de l’infant
Després de la mort de Costa (1726), Torras va Alfons (fill de Pere el Gran), futur Alfons II
ser l’encarregat d’acabar-lo, tal com consta en d’Aragó, dit el Franc o el Liberal.
un dels escuts, va tenir lloc l’any 1729.
Va ser l’encarregat de la visura del retaule del
santuari de Sant Sebastià de la Guarda de TORRENT BATLLE, Agapit
Palafrugell (entre 1721 i 1727). (Figueres, 5.VII.1923 – 19.VI.1991)
Músic i compositor
TORRAS ROMANS, Olga Fill de Josep Torrent
(Figueres, 6.II.1952) Pintora Calvet, conserge del
Casino Menestral
Filla de Josep Torras Sais, de Sant Martí Vell, de Figueres, natural
dedicat al comerç, i de Teresa Romans Safarres, de Cistella, i de
de Figueres. Rosa Batlle Dalforn,
De molt jove va destacar en el dibuix i la pintu- d’Agullana. Casat
ra. Va establir amistat amb diferents pintors, lite- amb Lluïsa Padrosa
rats, i gent de cultura de Figueres, i va participar en Ros, el matrimoni
algunes exposicions, i els seus dibuixos il·lustraren ha tingut dos fills:
algunes monografies. Es va retirar prematurament Jordi i Rosa.
i, per voluntat pròpia, vol mantenir-se al marge de
Va estudiar músi-
qualsevol manifestació pública.
ca a l’Escola del Casino Menestral. La primera
professora de música, de solfeig i piano, va ser
TORRAS SALELLAS, Baltasar Nieves Gómez, i Enric Sans↑ de violí. Als quinze
(Figueres, 1829 – ?) anys ja va començar a tocar en orquestres figue-
Fabricant, dibuixant i escriptor renques, va formar part de la Principal de Figueres
i de l’Antiga Pep, i d’una orquestra simfònica for-
Va participar en el consistori figuerenc com a mada pel mestre Enric Sans actuacions que
regidor del partit monàrquic (1883-1887). combinava amb l’orquestra de ball del Casino
824
TORRENT
Menestral. Als disset anys es va iniciar en els TORRENT BOSCHDEMONT, Francisca

estudis de saxofon que condicionaren la seva (Agullana, 18.IV.1881 – Barcelona, 15.IV.1958)
vida. Va esdevenir un excel·lent instrumentista Poeta i escriptora
de saxo, violí i clarinet i, en algunes formacions,
va ser el cantant. L’any 1936 va tocar per prime- Filla de Joaquim
ra vegada en el concert de final de curs, a Torrent Ferrerfàbre-
l’Escola d’Arts i Oficis. ga, hisendat d’Agu-
Va formar part de la Mendoza (1943), de la llana, i d’Àngela
Cobla Selvatana (1946), de l’ Orquestra Lluís Boschdemont, de
Rovira (1949) amb la que va viatjar per Espanya, Canet d’Adri, va néi-
Europa, l’Orient Mitjà i Amèrica del Sud. Entremig xer al mas Genís
va tocar amb l’orquestra del Casino Menestral, la d’Agullana. L’any
Ritmos. El 1950, amb l’orquestra belga, Eddie 1907 es va casar
De Latte va anar de tournée per Suïssa, Itàlia i amb Jeroni Figa↑
Egipte. Va formar part de l’orquestra Tropicana Sala, hisendat, natu-
(1950-1958), amb la qual va viatjar per Suïssa, ral de Cistella, i el
Bèlgica i Luxemburg. matrimoni va tenir deu fills. Després del casa-
El 1958 va fundar, juntament amb el pianista ment passaren a residir a Banyoles fins l’any
Francesc Burrull, el conjunt Latin Combo, que va 1918, per traslladar-se a Girona passant tempo-
ser molt popular pels seus enregistraments i per rades a la propietat familiar d’Agullana.
les audicions a la ràdio i televisió, més tard es Va cursar els estudis de magisteri a Girona,
formà el Latin Quartet. Alternava amb gravacions però no va exercir. A l’adolescència va publicar
de l’orquestra de la televisió. En la seva etapa prosa i poesia, impregnada de religiositat, i es va
barcelonina va fer incursions en el món del jazz, estrenar amb la publicació del poema Adéu (El
alternant amb músics com Tete Montoliu, Don Correo de Gerona, 1898). Va seguir publicant a
Byas o Bill Colemann. diverses publicacions periòdiques coetànies
El 1966 va retornar a Figueres, l’any 1968 va com El Tradicionalista, Lo Geronès, La Ressenya
fundar juntament amb el seu fill, Jordi, que toca- Literària, El Deber, Or i Grana i Feminal. Després
va la bateria, el Leader’s Group, format per qua- de casada la seva producció es remet a celebra-
tre músics. El 1970 va entrar a formar part de La cions familiars, però també publica en alguns
Principal de la Bisbal de la qual en va ser director periòdics gironins com El Eco de Gerona (1924-
artístic i arranjador (1970-1986), i va esdevenir 1926), El Norte de Gerona (1928-1930), El Nord
una peça clau de la formació. de Girona (1931-1933), o bé a revistes com el
El 1977 va començar a compondre sardanes: La Setmanari de Banyoles (1910-1911), Marinada
plaça de Banyoles (1977), Camí de Besalú (1980) (1916), Avant, Joventut Obrera, Vida banyolina o
finalista a La Sardana de l’Any, Capmany, La Font Tiempos Críticos.
d’en Serra, L’Armentera, Amics de Llavaneres, En En alguna ocasió va signar amb el pseudònim
Jordi, L’avi Josep. La sardana Lluïsa, dedicada a la de Miosotis.
seva esposa, va ser elegida la Sardana de l’Any Va escriure unes poesies i els goigs dedicats a
(Torroella de Montgri, 1984); Rosa de gener, dedi- la Mare de Déu de la Salut, de Terrades. Va publi-
cada a la filla, va aconseguir el tercer premi del jurat car l’obra en prosa Animes pariones (Girona:
i premi popular Conrad Saló, 1987; Cançó de pri- 1907).
mavera, finalista en el concurs Francesc Basil Va deixar poesia i prosa inèdita, entre les
1988; Daliniana, Premi Popular al concurs Fran- quals cal esmentar: De ma vida, Quadres vis-
cesc Basil, 1989 i Premi en versió per a dues cuts, Poesies adreçades a parents i amics o L’avi
cobles; Inquietuds, 4rt Premi Conrad Saló 1990; rondaller.
Camí d’Ivars d’Urgell, finalista Ivars d’Urgell, 1986. Va participar en Jocs Florals, a Sants i Hos-
Cançó de tardor premi Popular concurs Ivars talric, i en concursos literaris a Olot i Figueres, i
d’Urgell, 1988 i El Puig del ram, 1991, pòstuma. va aconseguir alguns premis.
825
TORRENT
TORRENT BOSCHDEMONT, Joan TORRENT ORRI, Rafael

(Agullana, 3.III.1879 – 16.IV.1944) Hisendat (Olot, la Garrotxa, 9.IV.1915 –
Figueres, 29.VIII.1992) Advocat i historiador
Fill de Joaquim Torrent Ferrerfàbrega, hisendat
d’Agullana, i d’Àngela Boschdemont Heras, de Fill de Carles Torrent
Canet d’Adri, va néixer al mas Genís d’Agullana. Deu, veterinari, i de
Va morir solter. Josefina Orri Novas,
Va publicar: Llissóns d’Agricultura moderna ambdós d’Olot. Va
(Agullana): pròleg de Marià de Macià y Llavanera. estudiar la carrera
de Dret (Barcelona,
TORRENT GARCIA, Martí 1940). En haver
(Maçanet de Cabrenys, 5.V.1888 – acabat la carrera va
Barcelona, 13.XII.1964) Eclesiàstic dedicar-se a la in-
vestigació de temes
Fill d’Esteve Torrent Vilanova, pagès de Cistella, i olotins, però en ca-
de Josefa Garcías [sic] Costa, de Maçanet de sar-se amb M. Elena
Cabrenys. Ferran (24.IX.1952), que regentava la farmàcia
Va ser ordenat capellà el 1912 i va exercir a Ferran de Figueres, va traslladar-se de la capital
les parròquies d’Agullana, Palamós, Tordera i de la Garrotxa a l’empordanesa, mantenint els
Arenys de Mar. El 1934 es va traslladar a la diò- vincles amb la vila natal.
cesi de Barcelona, de 1934 a 1942 va ser A Figueres, va exercir l’advocacia i es va vin-
capellà de la presó Model de Barcelona, del cular amb diverses associacions culturals locals.
1943 al 1945 va ser delegat eclesiàstic de la Fou un dels fundadors de la revista Pyrene (Olot,
Direcció General de Presons i va aconseguir una 1949) i de l’Institut d’Estudis Empordanesos
canongia a la seu de Barcelona (1945). Les (1956), on va exercir el càrrec de bibliotecari
seves despulles varen ser traslladades a (1957-1976). Va col·laborar també amb la
Maçanet de Cabrenys. Revista de Girona, Canigó i el setmanari Hora
Va escriure: ¿Qué me dice usted de los pre- Nova, el qual li va publicar en forma de suple-
sos? (Alcalá de Henares: 1942). ment la biografia Narcís Monturiol, l’inventor de
l’Ictineo (Figueres: 1985).
TORRENT NOGUER, Diego Els seus treballs versen sobre temes històrics,
(La Jonquera, 16.I.1926 – d’etnologia, d’art i literatura, fonamentalment
Palamós, el Baix Empordà, 13.X.2005) Pintor sobre la Garrotxa, Figueres i l’Empordà, i es carac-
teritzen per ser el resultat d’una acurada investiga-
Fill de Diego Torrent Fitó, xofer, natural de la ció. L’Ajuntament de Figueres el va distingir amb el
Jonquera, i de Marcela Noguer Lloveras, natural títol de cronista de la ciutat (sessió de Ple de
de Llagostera. Establert a Figueres, disposava l’1.VII.1969), que va ostentar fins a la seva mort.
d’estudi en el carrer de Sant Pere, es va traslladar Entre els diversos treballs d’investigació, en
a Pals (Baix Empordà), on va fundar el Museu relació a Olot, cal esmentar: Los Castellani y el
Dídac Torrent. poblado ibérico y romano de Olot (Olot: 1957-
Va conrear la pintura a l’oli. Inclòs dins el rea- 58). Dades històriques de la indústria tèxtil
lisme figuratiu, la seva obra es caracteritza per d’Olot i comarca i d’Esteve Paluzie (Olot: 1978).
pinzellades de colors vius, essent la temàtica D’entre els publicats als Annals de l’Institut
preferent el paisatge. d’Estudis Empordanesos: ”La Crónica de J. Puja-
Va viure a Veneçuela i havia treballat per a la des” (1962), “El castillo de la carta-pobla de
casa Disney per a qui va preparar escenografies Figueras, su primer hospital y la capilla de San
per a les películes de dibuixos animats. Sebatián” (1963), “Figueras villa real” (1967),
Havia exposat en diferents llocs d’Espanya i, a “Relaciones entre el Teatro Principal y La Erato en
l’estranger, a França i a l’Amèrica del Sud. el Siglo XIX” (1973), “El darrer Comte d’Empúries
826
TORRES
sobirá, la reina empordanesa i la llotja de TORRES BECH, Amadeu

Castelló” (1976). (Figueres, 8.IV.1874 – post. 1947)
Altres obres fruit del seu estudi varen ser: Personatge popular
Genealogía y significación de Francisco Verntallat.
Genealogía y gestas de los nobles de Creixell Fill de Quirico Torres
(Olot: 1953), obra que havia estat guardonada Badia, blanquer, na-
amb el premi extraordinari en el Certamen tural de Llançà, i
Histórico Literario del Palacio de Peralada (1953), d’Àngela Bech Pujol,
La Societat Coral Erato (Figueres: 1970) i Les llot- de Figueres. Es va
jes de Girona, Sant Feliu i Castelló i la projecció casar amb Teresa
del Consolat de Mar fins el nostre temps (Girona: Marquès Solé.
1975). En col·laboració: 100 anys de ciutat. Juntament amb
Figueres, 1875-1975 (Figueres: 1975). Va deixar la seva muller va
inèdits un estudi sobre el riu Fluvià i una biografia esdevenir una popu-
sobre Teodor Baró. lar parella coneguda
Al llarg de la seva trajectòria professional va amb el sobrenom
rebre diversos reconeixements: Premi de l’Institut d’“El Poll i la Puça”, apel·latiu aplicat perquè eren
d’Estudis Empordanesos en els Jocs Florals de baixos d’estatura. Recorrien la ciutat amb un orga-
l’Empordà de l’any 1964, organitzats pel Casino net, llogat a la Casa de pianos Mariani, de Figueres
Menestral per l’article “El castillo de la carta- i, a canvi de proporcionar música al carrer, la gent
pobla de Figueras, su primer hospital y la capilla els oferia propina. En algunes ocasions solien fer el
de San Sebastián”, Premi de l’Ajuntament de recorregut acompanyats d’un altre empordanès
Figueres i Medalla de plata commemorativa del popular, el Sabater d’Ordis. Animaven també les
VII Centenari de la Carta-Pobla de Figueres. festes populars figuerenques.
Certamen històric de l’any 1967, per l’article
“Figueras villa real”. Premio Literario de la
Sociedad Coral Erato (21.X.1972) pel treball TORRES BOTIÑÁ, Joan
“Relaciones entre el Teatro Principal y La Erato en (Figueres, 1849? – 13.III.1925) Hisendat
el Siglo XIX”. Premi Pròsper de Bofarull (1969),
atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans, per l’o- Fill de Narcís Torres, i d’Anna Botiñá, domiciliats al
bra Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de carrer Nou. Es va casar amb Maria Darnis Porret, de
Mòdica i la descoberta del Nou Món (1977- Figueres. En el moment del traspàs tenia quatre
1978), el Premi Consolat de Mar (1974) amb Les fills: Pelayo, Anna, Carlos i Maria.
llotges de Girona, Sant Feliu i Castelló i la projec- Pertanyia a una important família de terrati-
ció del Consolat de Mar fins els nostres temps. nents, amb propietats a Sant Climent Sescebes,
Va quedar finalista en el premi Mundo d’assaig Vilartolí i Figueres. Va establir vincles amb asso-
de 1974 amb l’obra Dos federalismos y su pugna ciacions de caire agrícola, va ser membre funda-
en España: desde los orígenes de la Primera dor de la Cambra Agrícola Oficial de l’Empordà
República (Barcelona: 1974). (1900), va formar part de la junta, primer com a
comptador (1900-1904) i, després, com a treso-
rer (1905-1925). Era de la seva propietat la finca
TORRES, Manuel anomenada l’Olivar Gran, lloc on es va construir el
(Castelló d’Empúries, 1618 – Centre Penitenciari de Figueres (1907-1910).
Brindisi, Itàlia, 1679) Bisbe Va encarregar la construcció del seu nou
habitatge a l’arquitecte Azemar (1894), edifici
Va ser ordenat el 1646. Era doctor en dret civil i situat a la cantonada del carrer Nou amb el
canònic per la universitat de Salamanca (1647). carrer Ramon Muntaner, víctima de l’aprofita-
Va ser nomenat, per la autoritat reial, arque- ment urbanístic va ser enderrocat als anys vui-
bisbe de Brindisi. tanta.
827
TORRES
TORRES GÓMEZ, Salvador logotip. Va formar part de l’empresa de publicitat

(Figueres, 28.VI.1955) Funcionari, actor i pintor Format Quatre (1986-1990), de la qual n’era el
director creatiu.
Fill de Salvador És el director de l’audiovisual Figueres, febrer
Torres i de Catalina del 39 (2008/2009).
Gómez. Està casat
amb Joana Estarriol
Brugues i té dos TORRES GONZÁLEZ, José Luis
fills, en David i (La Puebla de Montalbán, Toledo, 19.VIII.1949)
l’Albert. Enginyer, professor i articulista
Delineant pro-
jectista, ha treballat Fill d’Eusebio Torres,
en el camp de l’ar- administratiu, i de
quitectura d’inte- Dominga González,
riors i el disseny ambdós de La
gràfic. Des de l’any 1973 al 1984 esdevé deline- Puebla de Montal-
ant de l’Ajuntament de Figueres. A partir de 1984 bán, és el gran de
és cap de Promoció de l’Ajuntament. dos germans. Casat
Des de l’any 1971 està vinculat al món teatral, amb Inés Padrosa↑,
ha estat cofundador del Taller de Teatre (1977), el matrimoni té dos
membre de La Funcional Teatre, des de 1992. fills: Andrés↑ i Víc-
Amb la companyia ha dirigit diverses obres tea- tor↑.
trals com: Un barret de palla d’Itàlia, Dotze sense Rep les seves pri-
pietat, La Bella Helena, La serva padrona, La meres lletres a l’escola del poble, i als quatre anys
soga o Recepció, digui’m. També ha actuat en es traslladà a Toledo per assistir al Colegio Hispa-
algunes de les obres esmentades i en altres no, situat entre l’ajuntament i la catedral toleda-
representacions. nes. La seva infantesa es desenvolupa a la capital
L’any 1998 va ser el primer president de l’as- castellana envoltat per la influència de la monu-
sociació Els Pastorets de Figueres, i és un dels mentalitat arquitectònica jueva, musulmana i cris-
responsables que “El Nadal del Pastorets” tiri tiana que li deixaran una empremta inesborrable.
endavant. N’ha estat diverses vegades el director Arriba a Figueres als nou anys, on els pares
artístic i moltes més el director escènic. També hi s’havien instal·lat prèviament, tot esperant que la
interpreta cada any un dels personatges princi- climatologia permetés que el pare es recuperés
pals. Per herència paterna, des de l’any 1974, el de la seva delicada salut i s’incorpora a les clas-
dia de Reis alterna, amb el seu germà Francesc, ses de l’Escola Preparatòria de Ramon Guardiola
la caracterització del rei Baltasar, el rei Negre. el qual, temps a venir, l’havia de prendre sota la
Aficionat a la pintura, de jove va anar a clas- seva protecció, i on ràpidament va destacar obte-
ses amb Joan Sibecas↑ i Diego Torrent↑, encara nint la qualificació de Matrícula d’Honor en la
que el biografiat es considera autodidacta. Des prova d’ingrés al Batxillerat. Cursat aquest a
de 1998 participa en les Fires de dibuix i pintura l’Institut Ramon Muntaner, va tornar a obtenir
de Figueres, Girona, Olot i Vic, i la primera expo- Matrícula d’Honor als exàmens de Revàlida del
sició individual va ser 13x13 a la Sala d’exposi- Grau Mitjà, però la mort del pare el va fer tronto-
cions de La Caixa (Figueres, 1987), després en llar i en el Superior va ser un alumne amb resul-
seguiren d’altres titulades Diorames, Horitzons, tats acadèmics normals, estant a punt de no con-
Cels, Palaus del Vent o De bat a bat. tinuar estudis davant les dificultats econòmiques
Des del punt de vista creatiu, des de l’any familiars. L’empenta de la mare, decidida que el
1980 ha dissenyat diferents cartells de l’Ajun- seu fill seguís estudiant costés el que costés, i
tament de Figueres, i des de 1992 de la com- l’acció protectora de Guardiola, les beques i els
panyia La Funcional Teatre, essent l’autor del seu treballs esporàdics ho varen fer possible. Això no
828
TORRES
obstant, va haver-se de limitar a seguir els estudis És autor de les lletres de les sardanes com-
d’Enginyeria Tècnica a l’Escola Industrial de postes per Joan Escapa↑ titulades El Castell de
Terrassa (1972). Allà, al Col·legi Major Universitari Peralada (1999), Aquell home (2000), dedicada
Alfons Sala, fou distingit com a Col·legial Becari. a Miquel Mateu↑ propietari del Castell de
Va iniciar la trajectòria professional com a Peralada; El nostre claustre de Sant Domènec
enginyer a Girona, a l’empresa Fuerzas Eléctricas (2002) i La senyoreta Carminxu (2006) dedica-
de Cataluña S.A. (FECSA) (1972-1986), per tras- da a Carme Mateu↑. De manera familiar practica
lladar-se ràpidament a Figueres, essent cridat per també la poesia.
Guardiola, el 1973, per posar en marxa i dirigir els És autor tècnic reconegut gràcies a les seves
ensenyaments de Formació Professional. Però el monografies publicades per AENOR (Asociación
cessament de Guardiola, com a alcalde, va fer que Española de Normalización y Certificación)
el seu successor el vetés, al·legant, com a excusa, Choques eléctricos en baja tensión (Madrid:
l’inconvenient de la seva joventut (tenia vint-i-qua- 1999), Sobreintensidades en baja tensión Ries-
tre anys). No obstant això, el curs següent va ser gos, protecciones y aparamenta (Madrid: 2001),
nomenat director, i va aconseguir la plena implan- Protecciones en baja tensión (Madrid: 2003), i
tació dels nous ensenyaments durant els seus vuit Sistemas de instalación eléctrica (Madrid: 2006).
anys de mandat i va fer del Narcís Monturiol un
centre de referència comarcal amb el major nom- TORRES PADROSA, Andrés
bre d’especialitats tècniques de les que mai s’ha
(Figueres, 14.VI.1976)
gaudit, i va ser pioner de la província en l’organit-
Enginyer de Camins, Canals i Ports
zació de cursos de capacitació per a professionals
electricistes sense títol. Va promoure també l’o- Fill de José Luis
bertura de la secció de l’Escala. El 1982 presentà Torres↑ i d’Inés Pa-
la seva renúncia i, des de llavors i com a catedrà- drosa↑, és el gran
tic d’Ensenyament Secundari, ha desenvolupat de dos germans.
una dilatada activitat docent que, complementa- Casat amb Teresa
da amb l’organització i exposició de múltiples cur- Vidal Massanet, de
sos de millora, ha permès l’adquisició d’una sòlida Palma de Mallorca,
formació electrotècnica de base a gran nombre té dos fills.
d’estudiants i professionals de la comarca. El Estudià les pri-
1986, en abandonar FECSA, va obrir la primera meres lletres al
oficina d’enginyeria de l’Alt Empordà. col·legi La Salle, i el
Va ser cridat des de molt jove, pel seu mestre i Batxillerat a l’Insti-
protector, a participar en la política municipal de tut Alexandre Deulofeu de Figueres on va obtenir
l’antic règim, però la caiguda de Guardiola va Matrícula d’Honor al Curs d’Orientació Univer-
estroncar la seva projecció pública. Va militar a la sitària. A Barcelona, a la Universitat Politècnica
UCD (Unió de Centre Democràtic) i més tard al PP de Catalunya, es féu enginyer de Camins, Canals
(Partit Popular), encapçalant la llista electoral d’a- i Ports (2002), i va presentar una tesina basada
quest darrer partit a les eleccions municipals en l’estudi experimental del comportament de
figuerenques de 1991. En resultar elegit, el 1992 piles en ponts, mitjançant assaigs en models
passà a ser segon Tinent d’Alcalde, regidor d’In- reduïts en la qual va obtenir la qualificació
frastructures i Medi Ambient, i el primer Conseller d’Excel·lent. Ha seguit també cursos tècnics a la
Delegat de l’empresa municipal FISERSA. Universitat Politècnica de València (2003) i a
Ha participat en la miscel·lània sobre fotogra- la Universitat Politècnica de Madrid (2004).
fia Memòria gràfica de les comarques gironines Professionalment ha participat en estudis com
(Diari de Girona, 2000). Des d’aquest any és ara l’INUNCAT referit als rius Tordera, Anoia,
col·laborador del Diari de Girona i, des del 2001 Cardener i Besòs, i en diversos projectes construc-
escriu en el setmanari figuerenc Hora Nova, des tius d’infraestructures ferroviàries per als Ferro-
d’on exerceix l’opinió i la crítica política. carrils de la Generalitat de Catalunya, per al metro
829
TORRES
de Barcelona entre els quals es troben els de les havent publicat diversos articles en revistes i
línies 2 i 4 i els de l’emblemàtica “Línia 9”, i per a la conferències internacionals i contribuït a l’estàn-
línia d’alta velocitat entre Ankara i Istambul. dard ISO/IEC 21000.
El 2004 fou nomenat director d’Infras- Des del 2003 és professor de la UPF en els
tructures i Operacions dels Serveis Ferroviaris de estudis d’Enginyeria de Telecomunicació i
Mallorca (SFM), càrrec des del qual modernitzà Enginyeria en Informàtica.
els sistemes d’explotació del ferrocarril mallorquí
i dirigí la posada en funcionament de la primera TORROELLA CARDONER, Josep
línia de metro i el soterrament de les línies de (Garriguella, 7.VII.1871 – Portbou, 12.II.1933)
tren a Palma de Mallorca (Balears). Polític
Fill de Joan Torroella
TORRES PADROSA, Víctor
Bonacasa, pagès, i
(Figueres, 1.I.1980) Enginyer de telecomunicació de Catalina Cardo-
ner Palé. Es va casar
Fill de José Luis amb Maria Vila Bor-
Torres↑ i d’Inés Pa- das, de Castelló
drosa↑, és el petit d’Empúries.
de dos germans. Torroella va inter-
Està casat amb M. venir en política, va
Àngels Quera, de ser partidari del
Figueres. radicalisme zorrillis-
Va estudiar les ta, més endavant va
primeres lletres a passar al lerrouxisme, amb el líder Lerroux va
Figueres als col·legis matenir amistat i va fer-li costat a l’Assemblea de
de Les Franceses i de Saragossa (1906), en representació de la pro-
La Salle, i el batxille- víncia de Girona.
rat a l’Institut Ramon Muntaner, on va obtenir A Portbou, vila on residí, va ser regidor i alcal-
Matrícula d’Honor al Curs d’Orientació Univer- de de la localitat en diverses ocasions (1905-
sitària. A Barcelona, a la Universitat Politècnica de 1907, 1922-23, 1925-27 va dimitir). La seva
Catalunya, es féu Enginyer de Telecomunicació filiació republicana va exercir una notable
(2003), i va obtenir un “Premi Nortel Networks” influència en els convilatans. Essent alcalde va
concedit als millors expedients acadèmics i el adquirir terrenys per a la futura construcció de
“Premio Astra al mejor proyecto de fin de carrera en les escoles i la casa consistorial. En morir ocupa-
Infraestructuras Comunes de Telecomunicaciones va el càrrec de jutge municipal.
en edificios de viviendas” (2004) concedit pel Arran dels fets de juliol de 1909, el Govern de
Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació. Maura el va desterrar a Boltaña (Osca), junta-
Becat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ment amb el seu germà Rafel↑. L’any 1910 es va
el 2008 va obtenir el doctorat “Cum laude” per la presentar a diputat a Corts pel districte de Figue-
UPF, davant un tribunal internacional, amb la tesi res, però va ser derrotat per Salvatella. L’any
Contribution to an Architecture for Multimedia 1913 va ser candidat a la Diputació també pel
Information Management and Protection Based districte de Figueres.
on Open Standards, publicada amb el títol A
DRM Architecture Based on Open Standards
TORROELLA CARDONER, Rafel
(Saarbrücken: 2009).
(Garriguella, 1858? – Portbou, 20.III.1928)
Ha participat en nombrosos projectes de recer- Polític i empresari
ca internacionals i nacionals finançats per la
Comissió Europea i el MITyC en l’àmbit de la gestió Fill de Joan Torroella Bonacasa, pagès, i de
de drets digitals o Digital Rights Management, Catalina Cardoner Palé. Es va casar amb Maria
830
TOWNSEND
Rosa Rodeja Prats, de Lladó, i el matrimoni va tenir reportatges, entre els quals sobresurten els de
quatre fills, dels quals, Aurèlia, casada amb el fun- les cobles-orquestres.
cionari de duanes Julián Santos Estévez, va ser la Les seves fotografies són fàcils de reconèixer
mare d’Àngeles↑ i Rafael↑, reconeguts pintors. ja que hi va imprimir el seu cognom i el nom de la
Juntament amb el seu germà va influir en pro- ciutat on residia i treballava: Figueres.
piciar un ambient republicà a la vila portbouen-
ca. Arran dels fets de juliol de 1909, el Govern de
TORT XIRAU, Maria
Maura el va desterrar a Boltaña (Osca), junta-
ment amb el seu germà Josep↑. Va ser alcalde (Figueres, 26.VI.1924) Fotògrafa i pintora
de Portbou durant més de vint anys (1894-1901, Filla de Jaume Tort↑,
1904, 1909-1911, 1918-1920, 1924-1925) i fotògraf, i de Maria
diputat provincial (1.VIII.1923 – 20.I.1924). Xirau Rumbado, de
Filantrop, va ser qualificat de “pare dels pobres”. Màlaga. Va iniciar-
se en la fotografia a
TORT BOFILL, Jaume l’estudi del pare, a
(Tossa de Mar, la Selva, 29.III.1894 – l’edat de catorze
Barcelona, 8.II.1961) Fotògraf anys. Amb ell va
aprendre la tècnica
Fill de Pere Tort i els efectes de llum.
Fossas, i de Maria L’any 1947 es tras-
Bofill Pagès, amb- llada a Barcelona i
dós de Tossa de Mar. treballa al Laboratori Industrial Cinematogràfic,
Va ser el gran de cinc especialitzats en fer el cartronatge de les
germans. En quedar pel·lícules, cartelleria i programes de mà per a
orfe de pare, va de- cinemes i teatres, empresa capdavantera que
cidir guanyar-se la incorpora totes les novetats del món de la foto-
vida pel seu comp- grafia. Col·labora també amb la casa de joguines
te, moment en què Borràs i compagina amb altres quefers.
es traslladà a Fi- Després d’enviudar de José García Sánchez,
gueres (c. 1917 o professor d’automoció de l’Escola Industrial de
1918). Casat amb Maria Xirau Rumbado, nascu- Barcelona, decideix assistir a classes de dibuix i
da a Màlaga de pare figuerenc, el matrimoni va pintura, a Llotja. Es considera influïda pel mes-
tenir tres filles: Maria↑, Matilde i Conxa. tratge del pintor i professor Carles Maridolas.
Es va establir com a fotògraf en un primer pis Ha conreat l’oli i l’aquarel·la, la seva pintura
del carrer Monturiol. Al cap d’uns tres anys va canes caracteritza per la força dels traços, la vivesa i
viar de domicili sense deixar el carrer Monturiol, lluminositat de la gamma cromàtica i traspua el
ampliant el negoci, el qual comunicava amb el domini de la tècnica fotogràfica. S’hi palesa una
carrer de Caamaño. barreja de nostàlgia i tendresa.
Ja a l’any 29 surt de la galeria per retratar diver- Ha exposat a la Sala d’Exposicions de La Caixa
sos indrets de la ciutat i a partir de la dècada dels (Figueres, 1992), a la Sala Conex (Barcelona,
anys 30 la seva activitat es multiplica, ja que en 1994). L’any 2007 el Consorci del Castell de Sant
aquests moments rep l’ajut de la seva muller. Ferran, conjuntament amb l’Ajuntament de Figue-
Per complementar els guanys a la botiga, a res organitzà una Exposició-Homenatge.
més de màquines de retratar i material fotogràfic,
tenia radios, gramòfons –que ell anunciava com a
TOWNSEND PI-SUNYER, Robin
“aparatos parlantes”– que deixava de lloguer.
(Virgínia, EUA, 21.VIII.1953) Fotògraf
Va fer tres sèries de postals: una de Tossa de
Mar, una de Figueres i una del castell de Sant Fill de Robin Townsend, coronel de l’exèrcit d’EUA,
Ferran de Figueres. Havia realitzat molts altres i de Mercedes Pi-Sunyer Cuberta, filla del doctor
831
TRAYTER
Santiago Pi↑-Sunyer. La família Pi-Sunyer, que es Ha aportat fotografies en diverses guies turís-
va veure obligada a exiliar-se el 1939, va tornar a tiques d’Espanya i el 1992 va publicar el llibre d’i-
Catalunya el 1962, i resideix a la Jonquera. tineraris històrics i emblemàtics Barcelonawalks.
Llicenciat en Histò- Ha participat en l’exposició Un siglo de deporte
ria Moderna (UAB, español (2003), organitzat per la Fundación
1978), es va decan- Madrid Nuevo Siglo.
tar per exercir l’art Gràcies a l’amistat familiar amb Jaume
de la fotografia, Miravitlles↑, va tenir ocasió de retratar Salvador
interès que ja havia Dalí↑. Va ser un dels fotògrafs de la mostra Dalí
manifestat des de vist pels fotògrafs empordanesos (Figueres:
ben jove en realitzar 2004), la qual va itinerar per diferents punts de
reportatges fotope- Catalunya i Espanya.
riodístics a principis Va ser el guanyador del I Certamen de
dels 70. Ha alternat Fotografia Deportiva, convocat pel CD Once-
el fotoperiodisme Andalucía (2007), per a una instantània, en la
amb el documentalisme, i s’ha especialitzat en qual el capità del club de bàsquet sevillà recull el
fotografies d’obres d’art. Ha treballat en diversos premi de mans dels prínceps d’Astúries a
catàlegs per a artistes, per a museus i galeries Castelló d’Empúries, titulada Va por ti.
d’art d’Espanya i la resta d’Europa.
Townsend disposa d’un total de 300.000
imatges, sumant negatius i diapositives, preses TRAYTER COLLS, Adela
des de finals dels anys 60 fins a l’actualitat. A (Figueres, 25.VI.1874 – Vic, Osona, 22.IV.1968)
part de la fotografia de la notícia diària, com a Mestra
corresponsal d’EFE a Girona (des de 1999), els
seus temes d’especialització es basen en els Filla d’Esteve Trayter↑ Colomer, de Figueres, i de
costums agrícoles, l’etnologia, l’arquitectura Maria Colls Lleonsí, va ser la gran de set ger-
popular com les masies, l’activitat industrial o els mans. Es va casar amb el pedagog i reconegut
ferrocarrils. mestre, Josep Barceló i Matas, vidu amb un fill.
Va obtenir una beca del Consell Comarcal del Va estudiar magisteri
Pallars Jussà (1991) per fotografiar l’impacte elemental a l’institut
històric de les hidroelèctriques en la Vall Fosca de Figueres, va opo-
de Lleida, i el Centre de Promoció de Cultura sitar i va incorporar-
Popular i Tradicional li va concedir una beca per se al parvulari de la
fotografiar masies del nord-est pirinenc (1997). Bisbal (1891-1925).
Els seus reportatges han estat publicats a Va destacar per
revistes i dominicals com The World & I del introduir el mètode
Washington Times, Vogue Casa (Espanya), Montessori a Cata-
Contemporanea (Italia), La Vanguardia (Barce- lunya; seguidora de
lona), Avui (Barcelona), Pueblo (Madrid), Gloria Jacques Dalcroze,
(Helsinki), Helsinki Sanomat (Helsinki) i Lookout va establir contacte
(Espanya), Time (EUA) i també a catàlegs de amb l’Institut de Música de Joan Llongueres i va
museus, pel Museu Miró de Barcelona, pel Mu- introduir la música i el cant al parvulari. Practicà
seu d’Art Modern de Ceret (França), pel Museu l’escola activa, completà les tasques escolars
d’Art Modern de Tarragona, pel MACBA, Dau al amb activitats complementàries, i fou partidària
Set, l’Expo de Sevilla i per a la Generalitat de de les màquines de projeccions a l’escola. Va
Catalunya, entre altres. Les seves fotografies es organitzar festivals escolars i la primera Caval-
troben en diversos arxius i fototeques com les del cada de Reis. La seva manera d’ensenyar va
Centre de Cultura Popular i Tradicional, Corbis i atraure els companys i va ser sol·licitada per rea-
AGStockUSA. litzar conferències i dissertacions pedagògiques.
832
TRAYTER
El matrimoni Barceló-Trayter es va traslladar a Va exercir de mestre a Barcelona, i l’any 1875

Barcelona, allà la biografiada va incorporar-se al va guanyar l’oposició per regentar l’escola de
Grup Escolar Milà i Fontanals, sota la direcció de pàrvuls de Figueres, situada a les dependències
Rosa Sensat. Després de la guerra civil va ser de l’antic convent dels franciscans, lloc on hi va
inhabilitada per desenvolupar càrrecs directius, i romandre fins al seu traspàs. Ha passat a la
va seguir en actiu fins a la jubilació. història, entre altres coses, per haver estat mes-
A la Bisbal aixoplugaren alumnes amb quali- tre de Salvador Dalí↑.
tats, un d’ells va ser Narcís de Carreras (1905- Va visitar les exposicions de l’estranger com la
1991), el qual es considerava “fill espiritual” del Universal de París, la nacional de Ginebra, i va
matrimoni. Ell va participar en una trobada de assistir al “Congreso pedagógico” (Madrid, 1882),
Mestres celebrada a la Bisbal (1974), en la qual on va tenir ocasió de mostrar l’aplicació del mèto-
va elogiar la seva tasca pedagògica. de de Friedrich Froebel (1782-1852). Seguint les
Va rebre diversos vots de gràcies, de la Junta seves pautes basava l’ensenyament dels infants
Provincial d’Instrucció Pública, de l’ajuntament i en el joc i la conversa, per despertar la seva
a petició de la Junta local de la Bisbal, se li varen intel·ligència.
donar les gràcies de Reial Ordre (1912). Se li va Va compaginar la feina amb les seves aficions:
concedir la “Cruz del Orden Civil de Alfonso XII” l’excursionisme, els viatges i l’arqueologia. Cal des-
(1916), a petició de l’Ajuntament de la Bisbal. En tacar la col·lecció de peces que va arribar a reunir,
inaugurar-se el nou el parvulari de la Bisbal algunes procedents de Sant Pere de Rodes, altres
(1959), es va batejar amb el nom d’Adela Trayter d’Empúries, i de diversos monuments abandonats
i el consistori la va nomenar Filla adoptiva. En el de la comarca. Una part de la col·lecció la va ven-
Ple municipal de l’1.VIII.1980 l’Ajuntament de la dre als darrers Rocabertí↑, i la resta s’especula
Bisbal va acordar dedicar-li un carrer. que se la va endur el seu fill Filadelf, a Itàlia.
Va publicar Método completo de lectura (Gero-
na: ?). Va ser premiat en el Certamen Literari
TRAYTER COLOMER, Esteve
(Figueres, 1888), per l’article “Viaje de ida y vuel-
(Figueres, 31.III.1851 – 30.VI.1920) Mestre ta del Ampurdán a París y hospedaje de un mes en
el Gran Hotel Central, a fin de estudiar los adelan-
Fill d’Antoni Trayter tos de la enseñanza”. Va rebre diverses distincions
Pujol, natural d’Or- de la Junta Local d’Ensenyament, de la Provincial i
dis, i de Joaquima del Patronat General de les Escoles de Pàrvuls.
Colomer Jué, de Vila-
nova de la Muga. Va
estudiar a l’Institut TRAYTER GARCÍA, Joan
de Figueres on va (Figueres, 4.VI.1926) Professor
obtenir el grau de
Batxiller (1879), i la Fill de Ricardo
carrera de Magisteri Trayter Olier, natural
a Barcelona, allà va de Figueres, emple-
conèixer el mètode at de la banca
frobelià per a l’ensenyament dels pàrvuls. Va asso- Perxas, i de Con-
lir els títols Elemental, Superior i Normal. Havia cepció García Sán-
completat els estudis amb els d’agrimensor, taxa- chez, de Pruna (Se-
dor de terres, dibuix i pintura, idiomes, tenidoria villa). Es va quedar
de llibres i per ensenyar a sordmuts, entre altres. orfe de mare, per
Es va casar amb Maria Colls Lleonsí i se sap que culpa d’un dels bom-
va tenir, com a mínim, vuit fills: Adela↑ (1874), bardeigs de la ciutat.
Filadelf, Lluïsa, Darvina o Balbina, Abelard, Júlia Després de la guerra
(1891), M. Dolors i Maria (1899). civil, el pare va ser empresonat a causa d’una
833
TRAYTER
denúncia, acusat de desafecte al règim, ell i els (principis dels 90), president del Barça i del Comitè
seus germans varen ser acollits per uns oncles. de gestió (6.V.2003 – 22.VI.2003). Fruit d’aquesta
Descendent del qui havia estat mestre de experiència és l’obra Crònica de les idees. 50 dies
Salvador Dalí, Esteve Trayter↑, va sentir també la de barcelonisme (Barcelona: 2004).
vocació per l’ensenyament. Va estudiar al col·legi Fou escollit “Entramuntanat de l’any” (2004),
de La Salle de Figueres i a l’Institut Ramon Munta- pels empordanesos residents a Barcelona.
ner, i la carrera de Magisteri a l’Escola Normal de
Girona (1944). Va traslladar-se a Barcelona, on va TRAYTER MALIRACH, Joan
començar a exercir als Escolapis del carrer Ample. (Figueres, 5.V.1971 –
Va compaginar l’exercici del magisteri amb l’am- Avinyonet de Puigventós, 26.III.2002)
pliació d’estudis, va cursar la carrera de Mate- Enginyer de telecomunicacions i professor
màtiques (1952) i la d’Enginyeria Industrial. Es va
doctorar en Ciències Econòmiques i Empresarials Fill de Joan Trayter↑ Sabater, natural d’Avinyonet
a la Universitat Central de Barcelona amb la tesi de Puigventòs, i d’Adela Malirach Alsina, sastres-
La regulación en la conceptualización sistémica, sa, de Sant Llorenç de la Muga.
publicada l’any 1984. A l’edat de quatre
Ha estat professor de matemàtiques als anys els pares van
Escolapis de Balmes, Diputació i Sarrià, al Col·legi iniciar-lo en la músi-
Damas Negras, i al Col·legi Sant Miquel. Ha estat ca amb la professo-
professor de nombrosos alumnes avui reconeguts ra Dolors Bosch i
professionals. Organitzador de nombrosos simpò- després va conti-
siums i seminaris sobre economia, informàtica, nuar amb Camil·la
geomàtica i educació. Lloret↑. Va seguir
Ha estat fundador de l’Institut de Ciències els estudis elemen-
Jurídiques i Econòmiques, presentant a Madrid tals al col·legi La
les primeres generacions d’Economistes cata- Salle, i els de batxi-
lans. Cofundador de l’Acadèmia DINA (per a pre- llerat a l’Institut
paració de l’examen d’ingrés d’Enginyers), fun- Ramon Muntaner, de Figueres. A Barcelona va
dador del Col·legi Liceu Borja, especialitzat en obtenir el títol d’Enginyer tècnic en telecomunica-
batxillerat, fundador del Parvulari Escoles Pies cions, especialitat de so (Barcelona, 1993), amb
de Sarrià, fundador del Col·legi Universitari Abat el projecte de fi de carrera Sistema per l’anàlisi,
Oliba com a centre adscrit a la Universitat de transformació i síntesi de sons no determinista,
Barcelona (1972), juntament amb José María amb qualificació d’excel·lent. Posteriorment, va
Belloch i Francisco Simón Segura. realitzar el projecte de fi de carrera Digitalitzador
Ha format part de diverses associacions en les d’Entorns Acústics (2001), d’Enginyer en Elec-
quals ha tingut diferents càrrecs de responsabilitat: trònica UPC.
vicepresident de la Reial Acadèmia de Doctors de Aviat va introduir-se en el món de l’ensenya-
Catalunya, vicepresident executiu de la Biennal ment, va ser professor d’Electrònica Musical a la
d’Esportistes en l’Art, president-adjunt de l’Organit- Universitat Pompeu Fabra (1994-1997), i a
zació Internacional AMSE (Associació Mundial de l’Escola d’Enginyeria La Salle de la Universitat
caràcter científic i investigador), amb seccions en Ramon Llull (1997-2002), on va ser responsable
els cinc continents; president dels Centres Privats de l’assignatura Audio Digital i professor dels màs-
de Catalunya i Espanya d’Ensenyament Mitjà, ters Creació i Producció Multimèdia, Televisió
membre del Plan de Desarrollo, patró fundador de Digital i Electrònica Musical.
les Escoles Parroquials del Bisbat de Barcelona, Des d’adolescent havia compaginat els estu-
president dels Jocs Florals Abat Oliva i, entre altres, dis amb la música, els estius tocava amb un grup
membre protector de la Coral Sant Felip Neri. d’amics fins que varen formar el grup Digit Arts,
En un altre camp, ha estat president de la constituït per Jordi Solé↑ i Jordi Rubau↑, Ferran
Comissió Estatutària del Futbol Club Barcelona Guillamet, Lídia Blánquez↑ i Adam Viusà, del
834
TREMOLEDA
qual el biografiat n’era teclista i compositor. amb fotografies fetes per Marimont↑. S’impri-
Gravaren el disc El sentit de la raó. miren també alguns periòdics o setmanaris com
En solitari crea uns cursos de tècnic de so que Alt Empordà (Figueres, 1917), La Veu de Port-
va impartir a la Casa Klavier, de Girona. Va deci- bou, La Dansa més bella, Los Santuarios
dir muntar un petit estudi de gravació, el qual va Católicos, Santa Maria del Mont, El Heraldo, El
gaudir de molt bona acollida i es va plantejar Guerrillero, L’Empordà Federal o Canigó, a més
l’ampliació. Amb Jordi Solé crea Music Lan, estu- d’opuscles per a l’ajuntament de la ciutat.
dis de gravació que assoleixen gran prestigi.
Els grups catalans més significatius han enre- TRAYTER SABATER, Joan
gistrat els seus discos als estudis d’Avinyonet. (Avinyonet de Puigventós, 7.X.1944)
Enrique Bunbury els considerava els millors estudis Empleat de banca i activista cultural
del món. La màxima del biografiat era “silenci, so i
gent”, el silenci de l’estudi, el so aconseguit mit- Fill de Miquel Trayter Lluís, natural d’Ordis, pagès,
jançant les seves mescles i prestacions, i potenciar i Dolors Sabater Guixeras, d’Avinyonet. Casat amb
les relacions humanes per enregistrar la música. Adela Malirach, sastressa, de Sant Llorenç de la
Després del traspàs diverses institucions fan Muga, el matrimoni va tenir un fill, Joan↑.
possible el seu record: la ciutat de Figueres va Durant molts anys
batejar el Concurs de Música Jove de l’Embarraca’t va treballar en una
amb el nom de Joan Trayter (2003); Enderrock entitat bancària fins
juntament amb Catalunya Ràdio, va iniciar el a la jubilació.
Premi Joan Trayter a la millor producció de l’any És membre de la
(2003). L’any 2004 La Universitat La Salle-Ramon junta de l’Institut
Lull d’Enginyeria i Arquitectura va crear el Concurs d’Estudis Emporda-
de Música i Tecnologia-Premi Joan Trayter, el premi nesos, on ha desen-
consisteix en l’estada en pràctiques per un perío- volupat el càrrec
de d’un mes als estudis de gravació Music Lan. de tresorer (1992-
2009), i és membre
TRAYTER PORTOCARRERO, Josep del Patronat de San-
(Figueres, 14.IX.1880 – 31.III.1960) ta Eugènia d’Avinyonet.
Llibreter i impressor Ha intervingut en la política local, ha estat
regidor de l’Ajuntament d’Avinyonet. Ha publicat
Fill únic de Josep Traiter [sic] Raspan (?), perru- diversos articles als Annals de l’Institut d’Estudis
quer, de Figueres, i d’Amàlia Portocarrero Tió, de Empordanesos. la majoria relacionats amb el
Besalú. Es va casar amb Dolors Barris, de Figue- poble. Ha col·laborat en la miscel·lània Institut
res, i el matrimoni va tenir quatre fills: Josep, Pilar, d’Estudis Empordanesos: 50 anys d’història
Concepció i Margarita. (Figueres: 2006), amb el títol “Petita història de
Tenia impremta i papereria al carrer de Cer- l’economia de l’IEE”.
vantes de la ciutat, avui carrer de Sant Pau. Durant
la Guerra Civil la impremta va ser requisada pel TREMOLEDA TRILLA, Joaquim
comitè republicà, i la família va haver d’aixoplugar- (Lladó, 26.I.1962) Arqueòleg i historiador
se a Llers. Després de la contesa va separar la
impremta de la llibreria, traslladant el taller al Fill de Josep Tremoleda Coma, flequer, de Lladó,
carrer de Sant Josep. Desaparegut el fill durant la i de Joaquima Trilla Petit, d’Agullana, és el petit
guerra, va seguir en el negoci la seva filla Pilar. La de dos germans: Mercè i Joaquim. Casat amb
família va continuar amb l’activitat fins que el gen- Assumpta Roure, de Sant Gregori, llicenciada, el
dre, Joan Molinet↑, el va traspassar a la família matrimoni té tres fills.
Casas, i han mantingut el nom del fundador. Llicenciat en Arqueologia i Història Antiga per
En els seus tallers s’imprimia material d’ofici- la UAB l’any 1985 i doctor per la UdG, amb la tesi
na, opuscles, llibres i targetes postals de Figueres, Ceràmiques de producció local al N.E. de
835
TREMOLEDA
Catalunya (època augustal i alt-imperial), pre- Grup de Recerques Arqueològiques de Pla de

sentada el juny de 1996, que posteriorment es l’Estany.
va publicar com Industria y artesanado cerámico Ha publicat nombrosos articles en revistes
de época romana en el nordeste de Catalunya. locals com Revista de Girona, Revista de Banyoles,
(Época augústea y altoimperial) (Oxford: 2000). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos,
Treballa com a conservador-arqueòleg del Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Estudis del
Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. Baix Empordà, Quaderns del Centre d’Estudis
Ha dirigit múltiples excavacions i ha publicat Comarcals de Banyoles, Vèlit o Vitrina.
nombrosos llibres i articles especialitzats sobre En revistes especialitzades d’àmbit hispànic
l’Empúries grega i romana i sobre la romanització com Cypsela (Girona), Cora Zero (Vic), Col·loqui
del nord-est català, en revistes nacionals i Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Puig-
estrangeres. Ha participat en diversos congres- cerdà), Empúries (Barcelona), Pyrenae (Barce-
sos nacionals i internacionals, i en projectes de lona), Fonaments (Barcelona), Tribuna d’Arqueo-
recerca subvencionats per la Direcció General logia (Barcelona), Arqueomediterrània (Universitat
d’Investigació Científica i Tècnica del Ministeri de Barcelona), Butlletí de la Real Societat
d’Educació i Ciència (DGICYT): “Estudio diacróni- Arqueològica de Tarragona (Tarragona), Salduie
co del territorio ampuritano desde la fundación (Saragossa), Romula (Sevilla), Huelva Arqueo-
de Emporion hasta la Baja Romanidad” (PB91- lógica (Huelva), Revista de Arqueología (Madrid) i
0255) (1992-1995), dirigit per la professora Archivo Español de Arqueología (Madrid).
doctora Mercè Roca, catedràtica d’Arqueologia I en revistes i publicacions estrangeres: Pallas
de la Universitat de Barcelona. (Toulouse), Lattara (Lattes), Monographies d’Ar-
Component de l’e- chéologie Méditerraneénne (Lattes), Études
quip de treball d’Em- Massaliètes (Aix-en-Provence), SFECAG (Pézenas),
púries que va parti- Athenaeum (Universitat de Pavia, Como), Madri-
cipar en diversos der Mitteilungen (Mainz) i Journal of Roman
projectes com: “Ex- Archaeology (Portsmouth, Rhode Island, USA).
cavaciones arqueo- Llibres i monografies: Ceràmiques comunes i
lógicas y estudio de producció local d’època romana. I. Materials
histórico-urbanísti- augustals i alto-imperials a les comarques orien-
co de la ciudad de tals de Girona, (Girona: 1990); El món rural
Tusculum (Lazio, romà a Catalunya. L’exemple de les comarques
Itàlia) (PB95-0030- nord-orientals (Girona: 1995); La vil·la romana
C05-01), entre els de La Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós)
anys 1996 i 1999, dirigit per Xavier Dupré, vicedi- (Girona: 1995), els tres en col·laboració amb
rector de l’Escola d’Història i Arqueologia Espa- J. Casas↑, P. Castanyer i J.M. Nolla; La vil·la
nyola a Roma, amb el subprojecte “El foro: el pórti- romana de Vilauba. Un exemple de l’ocupació i
co norte y las murallas”, dirigit per Xavier Aquilué. explotació romana del territori a la comarca del
Des de l’any 1983 forma part de l’equip tècnic Pla de l’Estany, (Girona: 1999), en col·laboració
dels Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Em- amb P. Castanyer; Empúries. Guies del Museu
púries. Ha impartit nombroses conferències. d’Arqueologia de Catalunya, (Barcelona: 1999)
És membre de la junta i del consell de redac- en col·laboració amb X. Aquilué, P. Castanyer i
ció dels Annals de l’Institut d’Estudis Emporda- M. Santos; Intervencions arqueològiques a Sant
nesos de Figueres (des del 1995). Membre de Martí d’Empúries (1994-1996). De l’assentament
Consell de redacció de la sèrie Studies of the precolonial a l’Empúries actual (Girona: 1999), en
Roman World in the Roman Period, editat per col·laboració; Deu anys d’arqueologia a l’entorn
l’Institut de Patrimoni Cultural de la UdG i el Grup d’Empúries. Actuacions efectuades entre 1993 i
de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany. Ha 2002 (Barcelona: 2004), en col·laboració amb
estat membre del consell de redacció de la revis- X. Aquilué, P. Castanyer i M. Santos; Llafranc romà
ta Empúries (1998-2002). És el president de (Palafrugell: 2004), en col·laboració amb A. Barti
836
TRÈMOLS
i R. Plana; Platja de Fenals (Lloret de Mar, La salut. Arribà a reunir un herbari de 25.000 exem-
Selva): una indústria terrissera d’època romana plars que es conserva a l’Institut Botànic de
a la Costa Brava (Lloret de Mar: 2002), en Barcelona i el seu objectiu era crear un herbari
col·laboració amb R. Buxó; Vilauba. Descobrim de Catalunya.
una vil·la romana (Figueres: 2007), en col·labo- A principis dels 80 (s. XIX) anà als Estats
ració amb P. Castanyer. Units, comissionat per la Diputació de Barce-
També ha realitzat treballs de síntesi sobre lona, per estudiar les soques de vinya americana
l’antiguitat de la comarca: el capítol de “L’època resistents a la fil·loxera, fruit d’aquesta investiga-
Antiga”, a la Història de l’Alt Empordà, (Girona: ció en sorgí un estudi (1881).
2000), i també “Història i patrimoni artístic”, a Fou membre de diverses entitats científiques,
l’Atles Comarcal de Catalunya – Alt Empordà, com de la Reial Acacèmia de Ciències i Arts de
(Barcelona: 2000). Barcelona, de la Societat Botànica Barcelonesa,
Ha publicat diversos treballs d’història local: de la Société Helvétique pour l’Échange des
Lladó (Girona: 2002), juntament amb Pep i Berto Plantes i de la Société Botanique de France. I
Minobis; La Garrotxa d’Empordà. Lladó-Cabane- disposava de farmàcia a la plaça de l’Àngel de
lles (Girona: 2003); i Del Mont al Fluvià. Besalú – Barcelona.
Beuda – Maià de Montcal – Sant Ferriol (Girona: Va escriure articles per a diferents publica-
2005) amb Maria Fauró, Pep i Berto Minobis i cions especialitzades com El porvenir industrial,
Marc Sureda. El Restaurador Farmacéutico, a les Memorias i el
És director de la col·lecció Guies de Patrimoni Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes
Local, editada per la Diputació de Girona. Va ser el de Barcelona. Entre els quals cal subratllar
coordinador científic de l’edició d’una monografia “Contribución a la Flora Catalana. Catálogo de
titulada Història del Pla de l’Estany, (Girona: las plantas observadas en la montaña de
2000). I, també, dels llibres: Moisès Sidrach, pas- Requesens” a Memorias de la Real Academia de
sió per la creació artística (Figueres: 2005), i Ciencias y Artes de Barcelona (1895), estudi
Cooperativa Agrícola de Banyoles. Cent anys que dedicà al comte de Peralada.
(Figueres: 2007), en col·laboració amb P. Bosch i Va llegir els parlaments: “Discurso leído ante el
A. Testart↑. claustro de la Universidad Central en el acto de
recibir la investidura de doctor” (Madrid: 1856)
TRÈMOLS BORRELL, Frederic sobre l’estudi químic dels cossos orgànics;
(Cadaqués, 1831 – Barcelona, 21.I.1900) “Discursos leídos ante el claustro de la Univer-
Farmacèutic, botànic i professor sidad de Granada en el acto solemne de la recep-
ción del catedrático numerario...” (Granada:
Es llicencià en Far- 1861) sobre les anàlisis de les substàncies orgà-
màcia a Barcelona i niques; “Discurso inaugural del año académico de
es doctorà a Ma- 1870-1871” (Barcelona: 1870), “Lecciones de
drid. Va ser ajudant Farmacia Química-inorgánica” (Barcelona, 1871),
de la Universitat de “Conferencia sobre el mejoramiento de los suelos
Madrid, catedràtic por la mezcla de tierra” (Barcelona: 1876),
per oposició de “Informe acerca de las cepas de los Estados
Farmàcia químico- Unidos de América consideradas bajo el punto de
orgànica, primer a vista de los recursos que pueden prestarnos para
Granada i després a la repoblación de los viñedos destruídos por la
Barcelona, on arribà filoxera” (Barcelona: 1881).
a degà de la Facul- En col·laboració amb Joan Giné Partagas Aguas
tat de Farmàcia. medicinales del Puig de la Ànimas en Caldas de
Trèmols destacà per les seves aportacions al Malavella (Barcelona: 1882), i Necrología de Don
camp de la botànica, afició adquirida gràcies als Antonio Sánchez-Comendador y Pagniucci (Bar-
passejos recomenats a causa de la manca de celona: 1892), Programa de Química Inorgánica
837
TRÈMOLS
aplicada a la Farmacia (Barcelona: 1893), l’any Des de gener de 2005 és membre de la Junta
1899 va llegir una memòria sobre l’espècie dels de l’Associació de Geògrafs Professionals de
Hieracium que creixen a Catalunya a la RACA, de Catalunya i coordinadora d’un grup de treball del
Barcelona. Col·legi de Geògrafs de Catalunya.
Ha publicat diversos articles a la revista de la
Societat Catalana de Geografia i a la revista
TRÈMOLS GIRONELL, M. Àngels
Kartographie. Ha impartit conferències i xerrades
(Figueres, 4.VIII.1956)
sobre diferents temes com els Sistemes
Geògrafa, professora i cartògrafa
d’Informació Geogràfica (SIG), la Cartografia en
Filla de Carles Trèmols Claret, administratiu, i de els mitjans, les sortides professionals dels geò-
Manuela Gironell Alcalde, ambdós naturals de grafs o l’ordenació del territori.
Figueres. Va estudiar al col·legi de les Dominiques
de la Presentació i a l’Institut Ramon Muntaner. Va TRÈMOLS PELL, Àngel
viure a la seva ciutat natal, Figueres, fins que es va (Cadaqués, 1870 – Figueres, 30.IX.1954)
desplaçar a Barcelona l’any 1975. Està casada Escriptor i poeta
amb Xavier Testar↑ Ymbert, de Figueres (1983).
Estudià la carrera Fill de Manel Trè-
de Geografia i His- mols Nadal, amb
tòria (Barcelona, propietats a Cuba, i
1986), i es va doc- Magdalena Pell Llo-
torar en Geografia rens, ambdós de
(UB, 1999) amb Cadaqués. El matri-
una tesi que analit- moni va tenir dos
za el paper dels fills i una filla. A l’e-
mapes i la seva dat de seixanta-dos
influència en els anys, es va casar
mitjans de comuni- amb Sara Poch Giralt
cació i, més concre- i varen tenir una filla,
tament, a la premsa escrita. Carme↑.
L’any 1991 va superar les oposicions al cos Professionalment va ser agent comercial. Va
de titulats superiors Cartògrafs de la Generalitat conrear diverses aficions com la jardineria, la
de Catalunya i ha exercit les tasques pròpies d’a- música i la literatura, tenia amistat amb literats,
quest col·lectiu a l’Institut Cartogràfic de entre els quals es comptava, Eduard Marquina.
Catalunya fins al 2000. Aquest any inicià una Fou fundador de la revista Sol Ixent (1923-
nova etapa professional al Departament de 1935), rotatiu fonamentalment literari i d’infor-
Política Territorial i Obres Públiques, on porta a mació local, i col·laborador de la Veu de
terme, a més de les tasques pròpies dels cartò- l’Empordà, i Vida Parroquial.
grafs, altres vinculades amb l’urbanisme i la pla- Se sap que va escriure lletres per a sardanes,
nificació territorial. poesia i algun escrit literari. Es té coneixement
Des de 2004 compatibilitza aquesta feina de: Agrahiment, col·lecció de versos cataláns
amb la de professora tutora de Geografia al cen- (1900), inèdit.
tre de Barcelona de la Universidad Nacional de
Educación a Distancia (UNED). En el camp
docent, ha impartit també cursos a la Universitat TRÈMOLS POCH, Carme
de Barcelona (UB) i a altres institucions, tant en (Figueres, 25.I.1933) Professora de ballet
l’àmbit cartogràfic (Fotointerpretació, Fotogra-
metria, Disseny assistit per ordinador, etc.) com en Filla d’Àngel Trèmols↑ Pell, de Cadaqués, escrip-
el geogràfic en general (Climatologia, Geomor- tor, i de Sara Poch Giralt, de Figueres. Es va casar
fologia, Demografia o Urbanisme). amb l’escriptor i periodista Vicenç Burgas↑ i el
838
TRILLA
matrimoni va tenir cinc fills: Àngel, Sara, Carme, TRIAS TRAVESSA, Josep
Noemí i Vicenç. (L’Escala, 1826 – ?, 1885) Professor i industrial
S’inicia en el ball
Va estudiar magisteri i va fer classes particulars.
folklòric a l’Esbart
Va estudiar Química, Història natural i Agricultura.
Dansaire de Figueres
Va inventar un sistema per conservar verdures i lle-
i obté el Premio Na-
gums a base de reduir-les mitjançant un procés de
cional de Danzas
dessecació. Va presentar el seu invent a l’Expo-
Folklóricas (Madrid, sició marítima celebrada a Barcelona el 1872 i va
1951). Estudia dan- aconseguir la Medalla d’or i una altra de mèrit a
sa a l’escola de l’Exposició de Viena de 1873.
Joan Tena (Barce- El seu invent va ser considerat d’utilitat per a
lona) i funda la pri- la navegació, els viatges d’exploració, l’exèrcit i
mera escola de els hospitals. El 1872 va muntar a Masnou una
ballet de l’Empordà, fàbrica per a la dessecació de substàncies vege-
a la ciutat de Figueres, l’any 1955. L’escola tals que va anomenar La Productiva Catalana,
Carme Trèmols, membre de la Royal Academy of però l’empresa va fracassar. Va escriure Nociones
Dance, de Londres, va instaurar els festivals de de Física (Barcelona: 1865).
ballet de final de curs que encara avui organitzen
totes les acadèmies. TRIBULIETX FONT, Joan
Va ser vicepresidenta de l’Associació de pro- (Palau del Vidre, el Rosselló, 15.V.1928 –
fessores de Dansa de Girona i va obrir dues acadè- Figueres, 28.III.1982) Atleta
mies més, a Roses i a la Jonquera. Actualment, l’a-
cadèmia de Figueres la dirigeixen les seves filles. Es va casar amb
Elisa Garrober i va
tenir dues filles:
TRIAS TARRÉS, Nicanor Sílvia i Olga. Era el
(Terrades, 17.VI.1883 – Peralada, 19.X.1946) propietari d’una im-
Advocat portant ferreteria a
Figueres, desapare-
Es va casar amb Maria Balot Vila, de Barcelona, i
guda el 2007. Tenia
varen tenir dues filles: Dolors i Anna. A Terrades va
dues grans aficions:
tenir com a mestre Josep Biarnés Bonal, un dels
l’escultura de ferro,
mestres més ben preparats. Va seguir el batxillerat
havia exposat a
a l’institut de Figueres compaginant-ho amb el tre-
diverses galeries de
ball al despatx de l’advocat Narciso de Pablo↑,
Figueres i rodalies, essent el seu nom artístic
posteriorment es treu la llicenciatura en Dret a la
Jano, i l’esport. Va morir degut a causa d’un atac
Universitat de Barcelona. Home de fermes idees
de cor practicant atletisme.
religioses va exercir d’advocat, i va ser escriptor.
De jove havia practicat també la boxa i havia
Va ser director de l’Agrupació Artística de estat membre fundador, soci número 1 i presi-
Terrades. Molt aficionat a la geologia, juntament dent del Centre Excursionista Empordanès,
amb membres del Centre Excursionista de Cata- temes sobre els quals havia publicat alguns arti-
lunya, va explorar diferents coves de les contrades cles a publicacions locals com Canigó.
com la “Vora major”, el “Cau del ciri”, “Cardevella” En el seu record s’ha instituït la cursa anome-
a la muntanya de Santa Magdalena o la gruta d’”En nada “Memorial Tribulietx”.
Brugué” prop de l’antic camí al santuari de la Salut
de Terrades.
TRILLA, Jaume de
Va ser un dels col·laboradors del Diccionari de
(Vilanova de la Muga, s. XIV – XV) Bisbe
la Llengua (1907), editat per l’IEC, amb l’aporta-
ció de lèxic desaparegut o gairebé en desús, en Probablement germà del cavaller Asbert de Trilla
alguns indrets. (o Albert Satrilla). Va ser canonge de Girona el
839
TRILLA
1329 i ardiaca de la Selva el 1362. Fou nomenat Posteriorment s’especialitza en Aparell

vicari general per Ennec de Vallterra, el seu ante- Respiratori (Universitat de Saragossa, 1978), i
cessor. Com a bisbe de Girona (1369-1374), va Diplomat en Medicina d’Empresa per l’Instituto de
estar en estreta relació amb Nicolau Eimeric. Seguridad e Higiene en el Trabajo (1979).
Ha participat en nombrosos congressos de
TRILLA MORATÓ, Enric cardiologia presentant comunicacions orals, i ha
(Figueres, 10.X.1965) publicat treballs com primer autor o com autor,
Administrador i submarinista en revistes científiques nacionals i estrangeres.
Des del punt de vista mèdic ha treballat a
Fill d’Enric Trilla Cardoner, paleta, i de Neus Sineu (1977). L’any 1977 guanya la plaça d’Espe-
Morató Tarradell, ambdós de Figueres. cialista de zona de Pulmó i Cor de la Seguretat
La seva afició pel submarinisme l’ha portat a Social, tasca que porta a terme a Palma fins l’any
publicar articles sobre naufragis de vaixells a 1987, en què va demanar l’excedència voluntària.
Presència, a la Festa Major de Sant Vicenç Des de l’any 1985 forma part de l’equip de
(Llançà), i als Annals de l’Institut d’Estudis Empor- cardiologia a la Policlínica Miramar, al Departa-
danesos “El ‘Bayarte’ un canó de bronze recuperat ment de Medicina Interna, actualment amb
en aigües del Port de la Selva” (AIEE, 1995). càrrec de Cap del Servei de Cardiologia. Una de
És autor de Naufragis a la mar de l’Alt les tasques més importants ha estat haver posat
Empordà (Figueres: 1994). en funcionament conjunt amb el Servei de
Radiologia del diagnòstic de la imatge per TAC
multitall aplicat a cardiologia (coronariografia no
TRIOLA FORT, Miquel
invasiva, scoore de calç). Ha desenvolupat
(Figueres, 2.XII.1950) Cardiòleg i professor
també l’exercici lliure de la professió en el seu
Fill de Joan Triola gabinet de cardiologia (1976-2003), des de
Figueres, natural de 2003 traslladat a l’Institut de Cardiologia
Figueres, i de Dolors Blanquerna.
(Lolita) Fort Torrents, A part de la pràctica professional, ha ocupat
natural de Girona. diversos càrrecs de gerència i organització, entre
És el gran de dos les múltiples tasques de responsabilitat, com a
germans: Miquel i president del COMIB (Col·legi Oficial de Metges
Joan. Resideix a Ma- de les Illes Balears), ha estat l’impulsor de la cre-
llorca des de 1976. ació de l’Institut Col·legial de Formació Mèdica
Va estudiar la Continuada, que durant els darrers anys ha orga-
carrera a Pamplona, nitzat nombroses activitats per als metges de
allà es va Llicenciar Balears, moltes acreditades o declarades d’in-
en Medicina i Cirurgia per la Universidad de terès sanitari per la Conselleria de Salut. Ha
Navarra (1973), va realitzar l’especialitat en estat també impulsor de l’organització dels estu-
Aparell Circulatori (l’actual Cardiologia) (1977). dis de Màster en Gestió Sanitària organizats pel
Va introduir-se a l’ensenyament universitari i fou COMIB, i així mateix impulsor de la creació de
professor col·laborador a la Facultat de Medicina l’Institut de Peritatge Col·legial, per millorar el
i a l’Escola d’Infermeria, al mateix temps que coneixement dels metges en l’àmbit del peritatge
prosseguia la formació i endegava investigacions mèdic i la medicina legal.
de cares a la tesi doctoral que va culminar amb el És membre de diverses societats científiques
títol: Estudios clínicos y farmacodinámicos de la nacionals i internacionals i Acadèmic correspo-
digoxina y la betametildigoxina, mediante sus nent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia
determinaciones por radioinmunoensayo, sota la de Palma de Mallorca (05.XII.95).
direcció del Dr. Diego Martínez Caro (1974, 1975 Ha estat organitzador de congressos, com el
i 1976), defensada (18.12.76), amb la qualifica- III Congrés de Col·legis de Metges de la Medi-
ció d’excel·lent cum laude per unanimitat. terrania Nord-occidental, Palma de Mallorca.
840
TUBERT
Entre altres distincions ha estat distingit amb TRULLS PIFERRER, Bartolomé

el Premi Ars Magna de la Casa Catalana a Palma (El Far d’Empordà, 21.VI.1866 –
de Mallorca (2001), Medalla al Mèrit Col·legial Figueres, 6.III.1944) Horticultor
de l’OMC en la categoria de plata (2002).
Fill d’Antonio Trulls i Clara Piferrer. Va seguir les
passes del seu pare i va esdevenir arboricultor i
TRULLOL PLANA, Sebastià
floricultor a la propietat del Mas Ferrer. Es va
(Lladó, 21.XII.1853 – casar amb Anna Gener Carbonell, natural del Far
Segueró (Beuda), la Garrotxa, 2.IV.1946) Poeta d’Empordà, en el moment del traspàs tenien tres
fills: Maria, Bartomeu i Dolors.
Es va casar amb Va participar en la política local, en ser regidor
Assumpció Pons de l’Ajuntament de Figueres (1912-1915).
Pons, de Torroella És autor de Clase de árboles frutales que pue-
de Fluvià, va tenir den dar y dan mejores resultados en el Ampur-
un fill, Sebastià, i dán, teniendo en cuenta sus condiciones mete-
tres noies, Josefa, reolójicas [sic] (Figueras: 1888), obra premiada
Maria i Lluïsa. en el Certamen Científico-Literario, celebrat a
Va estudiar a Figueres el 4 de maig de 1888 i editada pel diari
l’institut de Figueres figuerenc El Ampurdanés.
on va assolir el títol
de Batxiller en Arts
(1871). Es va llicen- TUBERT CANADA, Enric
ciar en Dret a la Universitat de Barcelona (1882), (Agullana, 16.X.1954) Professor i historiador
i va exercir la carrera durant uns anys.
Va ser poeta i crític teatral afí a la Renaixença Fill de Sebastià Tu-
i amic de mossèn Cinto Verdaguer. bert Costa, d’Agulla-
Va publicar articles de diverses matèries a na, i de M. Lluïsa
diferents mitjans de comunicació i va esdevenir Canada Costa, de la
redactor del Diario de Barcelona i d’El Correo Bisbal. Neix en el si
Catalán, col·laborador de la Semana Artística d’una família dedi-
(Barcelona) i de La Renaixença (Barcelona), on cada al negoci dels
publicà poesies. taps de suro i és el
segon de tres ger-
A finals dels anys 20 es va retirar a Navata, mans.
lloc on va seguir escrivint i va compondre obres
Va fer els estudis
corals de caire religiós, i lletres de sardanes.
de Primària i batxi-
Va escriure: l’assaig dramàtic Lo diamant per- llerat elemental a l’Escola Lluís Marià Vidal↑
dut (Barcelona: 1881), la llegenda dramàtica Lo d’Agullana i després va estudiar a l’Institut
señorío de Vilarnau (Barcelona: 1884), El príncipe Ramon Muntaner de Figueres, posteriorment es
Eric obra estrenada a l’Olimpo de Barcelona el va llicenciar en Història de l’Art (UAB, 1977), fent
1885, Poesies...? (Barcelona: 1889), El libro de els tres primers cursos al Col·legi Universitari de
mis fantamas (Barcelona: 1892), Música (Barce- Girona i els dos darrers a Bellaterra.
lona: s.d.) amb composicions en prosa i vers. Durant els anys d’estudiant va interessar-se
Altres obres: La espada de Alejandro, Lo molt per l’arqueologia i va participar en nombro-
badell d’or, Gloria que mata, Aníbal, Por poderes, ses campanyes d’excavacions arqueològiques en
Confidencia de una flor, Diada de reys (1884). diferents àmbits com el del Paleolític amb el
La poesia Lo códich civil va rebre un premi en Dr. Henry de Lumbley a la Grotte de Lazaret, el
el certamen de la Joventut Catòlica (Barcelona, dels dòlmens amb el Sr. Lluís Esteve i Cruañas o
1889). el de la Necròpolis hallstàttica de Can Bech de
841
TUDELA
Baix amb el Dr. Pere de Palol, entre altres. També Narcís Costa↑, Antoni Federico↑, Jordi Gispert,
va fer feines de recerca i buidatge documental Claude Lambert↑, Daniel Lleixà↑, Josep Minis-
per a l’Arxiu Històric del COAC de Girona espe- tral↑, Víctor Pérez-Porro, Lluís Roura↑ i Adrzej
cialment a l’Arxiu Municipal de Figueres. Wisniewski entre d’altres, per alguns dels quals
Des de l’any 1978 és professor de Llengua i ha fet presentacions i ha escrit textos per a catà-
Literatura i d’Història de l’Art a l’Escola Montessori- legs. Ha comissariat algunes exposicions, entre
Palau de Girona, institució a la qual està lligat com elles la que sota el títol de (Re)visions es va fer en
a membre de l’equip directiu i com a responsable l’espai de l’antic Asil Gomis d’Agullana l’estiu de
de publicacions. 2002 o l’anomenada Jartdí ocupart, al mas
Ha publicat: una monografia sobre Agullana Vinyes de l’Estrada l’estiu del 2008.
(Girona: 1988), i ha estat col·laborador habitual En l’àmbit de l’activisme cultural gironí i empor-
a la Revista de Girona i Diari de Girona i, de forma danès, la seva feina s’ha repartit entre Girona, on
ocasional, en la premsa comarcal empordanesa resideix habitualment, i el poble d’Agullana, on va
en els setmanaris Empordà, Hora Nova o en el ser membre fundador i corresponsable de la pro-
desaparegut Empordà Federal. gramació del Cine Club Alt Empordà (del 1976 fins
Entre els anys 1985 i 1992 va ser fundador i al 1980), també ha estat un membre molt actiu de
director de la revista local El Tap de Suro de la l’Associació de Veïns d’Agullana i ha coordinat
qual es van publicar 22 números i, amb la qual, diverses activitats culturals els darrers anys.
l’any 1988 va obtenir el Premi Tasis Torrent con-
cedit per la Diputació de Barcelona a la millor TUDELA COMPANY, Marc
revista d’àmbit local publicada en una població
(Figueres, 6.I.1976) Esportista
de menys de 10.000 habitants.
Afeccionat a la fotografia té obra publicada en Fill de Josep Antoni
diversos mitjans. Va obtenir el Premi Rafael Tudela Martínez, di-
Cornellà de retrat literari l’any 1990 per un treball rectiu de banca,
literari i fotogràfic sobre l’obra de Lluís Roura↑, natural de Portbou,
premi en el qual ja havia quedat finalista l’any i de Montserrat Com-
1988 amb un treball sobre el també pintor Daniel pany Juliol, del Far
Lleixà↑. Ha escrit el text pel recull fotogràfic d’Empordà. És el pe-
Moments de diumenge del fotògraf Pere Pagès. tit de tres germans:
Ha fet recerca i ha publicat treballs sobre perso- Isaac, Olga i Marc.
natges històrics com l’arquitecte modernista Josep Va aprendre a
Azemar↑ i Pont, el geòleg i mecenes Lluís Marià nedar a l’escola de
Vidal↑, el dibuixant i pintor Joaquim Bech↑ de natació del Club
Careda, l’escriptora i pintora Caterina Albert↑ o la Natació Banyoles als 5 anys, club al qual va
mítica Lídia↑ de Cadaqués. Durant uns anys es va pertànyer fins al juliol del 1985. La família retorna
especialitzar en el tema del modernisme i té publi- a Figueres i forma part del Club Natació Figueres.
cats treballs sobre l’arquitectura de Josep Azemar i Va estar becat per la Federació Catalana de
Pont i sobre l’obra plàstica de Caterina Albert sobre Natació al centre de tecnificació d’Olot (1988-
els quals ha donat diverses conferències. 1990). A partir del juliol del 1990 va estar entre-
En l’àmbit de la literatura ha publicat articles nant a Figueres fins al setembre del 1991,
sobre l’obra de molts autors catalans contempo- moment en què entra becat per la Federació
ranis com Assumpció Cantalozella, Rosa Font↑, Catalana de Natació a la Residència Blume, de
Juan Marsé, Víctor Mora, Miquel de Palol, Sergi Barcelona (1991-1993). A partir del setembre del
Pàmies, Carme Riera, Maria Mercè Roca↑, Oriol 1993 va passar a formar part del Club Natació
Vergés i Guillem Viladot, entre altres. Catalunya de Barcelona fins al juliol de 1995. A
Ha estudiat l’obra de molts artistes plàstics partir d’aquesta data va tornar a Figueres per for-
contemporanis lligats a l’Alt Empordà com mar part de l’equip de waterpolo del Club Natació
Joaquim Bech↑ de Careda, Miquel Duran↑, Figueres fins que es va retirar als 28 anys.
842
TURIAS
Els principals resultats assolits per l’esportis- Campionats d’Espanya d’hivern (la Corunya,
ta han estat: Campionats de Catalunya d’hivern 1992): Medalla de bronze 400 estils individual;
(Igualada, 1989): Medalla d’or 100 i 200 braça; 4t. 200 braça. Campionats de Catalunya d’estiu
Medalla de plata 400 i 1.500 lliures; Medalla de (Barcelona, 1992): Medalla d’or 400 estils indivi-
bronze 200 lliures i 200 estils individual. dual; Medalla de bronze 200 estils individual
Campionats d’Espanya d’hivern (Valladolid, Campionats d’Espanya d’estiu any (Benidorm,
1989): Medalla de plata 400 lliures i 100 braça. 1992): Medalla de bronze 200 estils individual
Campionats de Catalunya d’estiu (Reus, 1989): Campionats d’Espanya d’hivern (Banyoles, 1993):
Medalla d’or 100 i 200 braça; Medalla de plata Medalla de bronze 200 estils individual; 4t. 400
400 i 1.500 lliures; Medalla de bronze 200 lliures estils individual Campionats de Catalunya d’estiu
i 200 estils individual Campionats d’Espanya d’es- al CAR (Sant Cugat, Barcelona, 1993): Medalla de
tiu (Madrid, 1989): Medalla de plata 100 braça; plata 400 lliures, 200 esquena, 200 braça, 200
4t. 400 lliures. Campionats de Catalunya d’hivern estils individual i 400 estils individual.
(Granollers, 1990): Medalla d’or 1.500 lliures; Campionats d’Espanya d’estiu (Reus, 1993):
Medalla de plata 200 braça i 200 estils individual; Medalla de bronze 400 estils individual i 400
Medalla de bronze 400 lliures, 100 braça i 400 lliures.
estils individual Campionats d’Espanya d’hivern
(Saragossa, 1990): 4t. 100 braça. Campionats de
Catalunya d’estiu (Girona, 1990): Medalla d’or TURIAS SANTALÓ, Josep
1.500 lliures; Medalla de plata 200 braça, 400 (Vilafant, 4.XII.1913 – Vilanant, 25.X.2004)
lliures, i 200 estils individual; Medalla de bronze Músic
100 braça i 400 estils individual Campionats de
Catalunya d’hivern (Olot, 1991): Medalla d’or 400 Fill de Tomàs Turias
lliures i 200 braça; Medalla de plata 400 estils Grau, pagès, i de
individual i 1.500 lliures. Campionats d’Espanya Maria Santaló Mer-
d’hivern (Avilés, 1991): Medalla d’or 400 lliures; cader, ambdós de
Medalla de plata 1.500 lliures; 4t. 200 braça. Vilafant. Es va casar
Meeting internacional (Trento, Itàlia, abril de amb Clara Juanola
1991): Convocat per la selecció espanyola per Vehí, de Vilanant
participar en la prova de 200 metres lliures. (1939), i va tenir
Campionat per comunitats autònomes (Àvila,
dues filles, la prime-
maig 1991), convocat per la Federació Catalana
ra, Maria Teresa, va
de natació. Participant en els relleus de 4 x 100
morir d’accident de
lliures, 4 x 200 lliures i individualment en els 400
moto a l’edat de
lliures obtenint medalla en les tres proves.
dinou anys, després va néixer la segona, bateja-
Campionats d’Espanya d’estiu (Barcelona,
da també amb el nom de Maria Teresa.
1991): Medalla de plata 1.500 i 400 lliures, 4 x
200 lliures (formant part del relleu de la Es va formar musicalment a Figueres, va apren-
Federació Catalana). dre violí i flabiol amb el mestre Sans↑. Va ser ell
Campionat Europeu pre-Júnior (Hongria, juliol qui l’encaminà a la cobla La Principal de Peralada
del 1991): Convocat per la Real Federación a la qual s’incorporà la temporada 1934-1935 i,
Española de natación i participant en les proves hi va romandre, fins a la dissolució (1940).
de 400 i 1.500 lliures, i com a participant del Després de casar-se va compaginar la música
relleu de 4 x 200 lliures obtingué el segon lloc. amb el conreu de la terra. Més endavant, va formar
Campionats de Catalunya d’estiu (Igualada, part de l’Antiga Pep (1940-1952), de La Principal
1991): Medalla d’or 200 estils individual; Medalla de l’Escala, va crear l’orquestra jazz melòdic, va for-
de bronze 200 braça i 400 estils individual. mar part d’un quintet de Portbou, d’un grup de
Travessia de l’Estany de Banyoles any 1991: l’Erato i de la cobla Panamá. Posteriorment, va
6è classificat de la general absoluta establint un romandre dos anys a La Farnense de Santa Coloma
nou rècord provincial. de Farners i després va entrar a La Río, de Figueres.
843
TURRÓ
A mitjan anys 70 va fundar la Cobla Figueres, “Xameca”. De for-

on es va quedar fins a la jubilació l’any 1983. mació autodidacta,
L’any 2004 va ser homenatjat per la Fundació va començar a pin-
Antoni Bonet (2004), per ser el darrer supervi- tar el 1953; es ca-
vent de La Principal de Peralada. racteritza per temes
mariners, pintures
figuristes i paisat-
TURRÓ AYMAR, Francisco
ges amb preemi-
(Palau-saverdera, 1865 – 1937) nència de llum. A la
Hisendat dècada dels 60 va
residir a París, allà
Fill de Narcís Turró va establir contacte
Prat, de Palau-saver- amb Vaserely (†1997) i el seu moviment basat
dera, i de Maria en l’art geomètric i cinètic. Al cap de tres anys
Aymar Comellas, de torna a Roses i reprèn l’art figuratiu.
les Escaules.
Realitza exposicions a Roses, a diferents llocs
Va néixer en el de la província, i a Barcelona. L’Àrea de Cultura
Mas Maymó. de l’Ajuntament de Roses va incentivar una expo-
Va formar part sició col·lectiva d’artistes rosincs exportada a l’a-
de diverses associa- germanada Rodes, i un dels representants va ser
cions culturals i d’al- el biografiat.
tres relacionades
amb l’agricultura.
Va ser membre fundador del Casino Menestral TURRÓ CALVET, Mateu
Palauense (1894), de curta durada, ja que les (Palau-saverdera, 24.VII.1949)
autoritats el clausuraren l’any següent. Va inter- Enginyer de camins, canals i ports
venir en la política local, essent alcalde de la
població des de 1899 fins al 1904 i va seguir per Enginyer de Camins, Canals i Ports per la Uni-
dues legislatures més. versitat Politècnica de Catalunya (Barcelona), es
Va formar part de la junta directiva de la va doctorar amb la tesi El valor de los ahorros de
Cambra Agrícola Oficial de l’Empordà (1901- tiempo en los viajes por carretera (1979).
1906). Ha publicat articles a la Revista de Obras
Va ser membre fundador i vicepresident del Públicas (Madrid), com “Las redes transeurope-
Sindicat Agrícola i de la Caixa Rural de Palau- as de transporte” (1995).
saverdera (1915), vinculats a l’església, i l’any Des de fa uns anys és director associat de
1932, va ingressar com a soci de l’Institut projectes del Banc Europeu d’Inversions, a
Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI). Luxemburg.
L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura
Catalana (IPECC) li ha concedit un dels premis
TURRÓ BRUNET, Jaume Josep Maria Batista Roca (2007), per la promo-
(Roses, 30.V.1929 – Figueres, 10.I.2005) ció de la cultura catalana a Luxemburg.
Pintor i pescador
TURRÓ ORTEGA, Guillem
Fill de Benito Turró Ferrer, pastor, i d’Anna Maria (Castelló d’Empúries, 26.XII.1972)
Brunet Arola, ambdós de Roses. Professor i escriptor
Conegut com a pintor encara que, de jove,
havia practicat el futbol. El seu altre mitjà de vida Fill de Contastí Turró Fontclara, botiguer, de
era la pesca. Castelló d’Empúries, i de M. Antònia Ortega
Era un personatge molt popular de Roses i Caussa, de Barcelona. És el gran de tres germans:
comarca, i se’l coneixia amb l’apel·latiu de Guillem, Clàudia i Martí.
844
TUTAU
És llicenciat en Va tornar a Cata-

Geografia i Història, lunya el 1883 i es va
especialitat Història instal·lar a Barce-
de l’Art per la Uni- lona on va obrir la
versitat de Barce- consulta dedicada
lona (1997), i en a la dermatologia i
Filosofia per la Uni- venerelogia. Va ser
versitat Ramon Llull membre actiu de di-
(Barcelona, 1997). verses associacions,
És profesor de a l’Ateneu Barce-
Filosofia i Història de lonès participava en
l’Art de l’Escola Su- les tertúlies del grup
perior de Disseny Elisava i de l’Escola de batxille- de metges que allí s’organitzaven i va ser secre-
rats de la Institució Cultural del CIC, a Barcelona. tari de la secció de ciències. A causa de proble-
Ha col·laborat en diverses publicacions periò- mes de salut, als 59 anys es va traslladar a
diques com: El Salner (Castelló d’Empúries), Teòfil Figueres, des d’on va intentar seguir el ritme que
(Barcelona), Lletres a plom o a l’Anuari Ars Brevis portava a Barcelona.
(Barcelona), entre altres. Va escriure alguns articles per a la Revista de
Ha compaginat la docència amb les publica- Medicina y Cirugía (Barcelona), entre ells un
cions, entre les quals figuren obres d’història de dedicat a l’hemidrosi (excés de sudoració), dis-
l’art com: Els paisatges de l’escriptura (Barce- sertació llegida el 23.XI.1904 a l’Academia y
lona: 2005), i d’altres sobre filòsofs i filosofia Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña.
com: De prop amb Francesc Torralba i Rosselló Va publicar El cólera (Barcelona: 1885), obra
(Barcelona: 1999), El laberint i la màscara: una atribuïda erròniament, per diversos autors, al
aproximació a Nietzsche a la seva filosofia seu pare Joan Tutau Vergés. Va editar un fulletó
(Lleida: 2000) o Les Màscares de l’autenticitat refutant les teories que defensava Strittmatter
(Barcelona: 2007). sobre els beneficis de la dieta vegeteriana. Ni
En col·laboració amb altres autors, ha partici- vegetarismo ni carnivorismo (?: 1915).
pat en l’obra Historia de la educación en valores Va morir a conseqüència de la seva malaltia.
II (Bilbao: 2001), i en El llibre del filòsof nouvin- De la seva biblioteca en va fer tres lots: els llibres
gut, un combat contra la vida grisa (Barcelona: d’història i literatura els va llegar al fill, i els de
2007), en col·laboració amb Marc Pepiol i ciències i medicina els va repartir entre la biblio-
Francesc Sauquet. teca de l’Ateneu Barcelonès i la del Col·legi de
Metges de Girona.
TUTAU de GONZÁLEZ, Josep
(Figueres, 1855 – 4.X.1919) Metge TUTAU MASCLA, Antoni
(Figueres, 1838 – Barcelona, 22.IV.1898) Actor
Fill de Joan Tutau↑ Vergés, de Figueres, i de
Josefa González Marquès, de Blanes, va ser el Es va establir a Barcelona, lloc on va debutar
petit de cinc germans. Es va casar amb Elvira (c.1865), i va esdevenir un reconegut actor de
Estruch Jorba, de Masquefa (Barcelona), i el teatre català. Va divulgar obres d’Ibsen i les pri-
matrimoni va tenir un fill, Josep. meres d’Ignasi Iglesies, de Frederic Soler, d’Àn-
Va estudiar el batxillerat a l’institut de gel Guimerà o de Josep Feliu Codina. Va partici-
Figueres i la carrera de medicina a Barcelona par en el 1r Congrés Catalanista, convocat per
que finalitzà l’any 1878. Va anar a Madrid a fer el Valentí Almirall, celebrat a Barcelona el 1880.
doctorat i el va acabar amb 26 anys. A París, a Va esdevenir un dels principals actors de la
l’Hôpital de Saint Louis, s’especialitzà en malal- companyia de Joaquín García Parreño, i va ser el
ties de la pell. director de la Companyia Dramàtica Tutau, la
845
TUTAU
qual va gaudir de molta anomenada i portava Juntament amb Sunyer Capdevila va ser un
representacions teatrals per importants ciutats dels combatents de Llers, després es va exiliar a
de Catalunya i Balears. Estava formada per altres Perpinyà (1867-1868), encara que tot sovint
reconeguts artistes com Mena, Caralba, Vives, visitava Catalunya. De retorn, va ocupar nova-
Rodó, Jané, Valldeperas o Baró. ment la vicepresidència de la Junta Revolu-
A partir de 1872, l’actriu i futura muller, cionària de Barcelona, i va ser president del
Carlota de Mena (Tortosa, 1845-1902), es va Comitè Republicà Federal de Barcelona i diputat
incorporar a la companyia d’Antoni Tutau. Varen a les Corts Constituents (1869), on va defensar
formar la companyia Tutau-Mena, la qual es va les idees federalistes. Va ser ministre de
convertir en una de les més destacades de l’èpo- Finances en el segon govern de la Primera Repú-
ca. Juntament amb la seva muller, va encapçalar blica (febrer-juny, 1873). Amb la Restauració
el grup de comediants del Teatre Romea. s’allunyà de la vida política activa. Tot i amb això
va col·laborar amb El libro del ciudadano
(1877), i va signar el projecte de constitució de
TUTAU VERGÉS, Joan l’Estat Català dins la Federació Espanyola del
(Figueres, 21.IV.1829 – 13.VII.1893) 2 de maig de 1883.
Economista, polític i escriptor Es va dedicar a qüestions mercantils, va ser
director gerent de la Societat Catalana General del
Fill de Josep Antoni Crèdit i de la Compañía de los Ferrocarriles de
Tutau Albareda i de Cariñena a Saragossa, va presidir l’Ateneu Barce-
Serafina Vergés, lonès.
ambdós de Figue- Quant a l’agricultura, era contrari a la institu-
res. Es va casar amb ció de l’hereu únic, demanava menys impostos
Josefa de González en el traspàs de la propietat, repartiment equita-
Marquès, natural de tiu de les altres contribucions i que es destinés
de Blanes, i el ma- major pressupost de l’estat a obres públiques i a
trimoni va tenir cinc l’ensenyament agrícola. Aconsellava sobre les
fills: Serafina, Eugè- plantacions de vinya i olivera i sobre la producció
nia, Dolors, Júlia i d’adobs dels sindicats agrícoles. Va plantejar la
Josep↑. Estava do- creació de tres ministeris, un d’Agricultura, un de
miciliat al carrer del Forn Baix. Comerç i un d’Indústria.
Va formar part del grup d’Abdó Terrades↑, va Va escriure: Memoria [y proyectos de ley
ser elegit segon alcalde de Figueres (1854), sobre presupuestos] presentada a las Cortes
càrrec que va haver de deixar el 1855 destituït Constituyentes en 1 de junio de 1873 por el
pel govern. Es va exiliar a França (1855-1858), Ministro de Hacienda (Madrid: 1873), Memoria y
va ser amnistiat, i va residir a Barcelona, on va proyectos de ley sobre presupuestos que el
traslladar la seva casa comercial. Es va convertir Ministro de Hacienda [...] leyó en la reunión de
en un dels principals dirigents, epecialista en Diputados del 8 de junio de 1873 (Madrid:
qüestions econòmiques, del grup democràtic i 1873), Las crisis monetarias, bursátiles, mer-
prorepublicà (amb Monturiol↑, Clavé, Sunyer↑ cantiles e industriales. Conferencias (Barcelona:
Capdevila). 1886), amb pròleg de Pi i Margall, Discurso leído
Va anar a Anglaterra amb Fernando Garrido en el Ateneo barcelonés (Barcelona: 1886),
(1861/1862) per conèixer de prop el funciona- Medios de levantar la Agricultura del Ampurdán
ment de la cooperativa Rochdale. En tornar va de su postración (Barcelona: 1888) obra pre-
publicar uns articles al setmanari Almanaque miada en el Certamen Científico-Literari celebrat
democrático (publicació oficial de l’Ateneu a Figueres l’any 1886.
Català), sobre l’organització de les cooperatives, En col·laboració amb Julián Rivera i altres va
on és palesa la coneixença de les fàbriques publicar, Exposición vitivinícola de Cariñena.
angleses, especialment les de Rochdale. Conferencias. (Zaragoza: 1891).
846
U
ULLASTRA, Josep
(Banyoles, 1690 – Peralada, 1762) Eclesiàstic
El seu cognom s’ha

trobat escrit amb
diferents grafies:
Ullastra, Ullastre i
Ullastres. És cone-
Va escriure també Exercici del Christià pera
encomanarse a Déu, obra que va aconseguir gran
difusió i de la qual sobrepassaren la trentena d’im-
pressions. (Figueras: 1740; Barcelona: s.d.;
Gerona: 1762; Barcelona: c.1765; Girona: 1764;
Girona: 1772; Vich: 1774; Tarragona: 1780?;
Barcelona: 1784; Barcelona: 1787; Girona: 1782;
Girona: 1785; Gerona: 1790?; Barcelona: 1790;
gut per ser l’autor de Girona: 1793; Cervera: 1793; Barcelona: 1794;
la primera Gram- Barcelona: 1798; Cervera: 1798; Barcelona: 1797;
matica cathalana Cervera: 1804; Manresa: 1804; Barcelona: 1805;
moderna, que deixà Manresa: s.d.; Girona: 1817; Gerona: 1824; Reus:
manuscrita; amb 1838; Valls: 1846; Igualada: s.d.; Barcelona:
ella es comença la 1852; Gerona: 1848; Gerona: Oliva, s.d.; Gerona:
voluntat d’unifica- Figaro, s.d.; Barcelona: s.d.), són d’interès les tra-
ció lingüística del català. L’autor, a la presenta- duccions d’himnes litúrgics que conté.
ció manuscrita de la gramàtica, s’anomena doc- Va traduir Kempis i els Diàlegs de Lluís Vives.
tor en teologia, prevere i domer curat de També s’ha dit que va compilar poesies de
l’església de Sant Martí de la vila de Peralada. Francesc Fontanella i d’altres poetes i, una res-
L’obra no va ser publicada fins l’any 1980. senya històrica del santuari del Collell.
847
V
VALENT SALA, Josep
(Figueres, 10.IX.1871 – 29.III.1950)
Sastre i empresari d’electricitat
Es va casar amb Rosa Fontdecaba Rovira i en el

moment del traspàs tenia una filla, Florentina. Va
seguir les passes del progenitor i exercia de sastre
en el carrer de Girona. Va abandonar l’ofici per
(Can Riusec), i Agullana. Acabat el conflicte viu a
Figueres dels 3 als 22 anys. Va anar al col·legi de
l’Asilo, amb les germanes de Sant Vicenç de Paül;
als Fossos, i després a l’Institut, i va realitzar estudis
de peritatge elèctric, filosofia, teologia i ATS (infer-
mer), però aquesta vida no l’emplenava.
Jugador mig campis-
ta del Figueres, en el
dedicar-se a produir electricitat. L’any 1921 va moment d’abando-
comprar el molí i la resclosa de Creixell. Va produir nar la vida civil, esta-
electricitat per a l’ús particular, però aviat els veïns va a punt de fitxar pel
de Creixell se’n beneficiaren. Va ampliar la xarxa a Lleida, en aquells
Ordis i Garrigàs (1921), després a Taravaus, moments a segona
Avinyonet de Puigventós i Vilanant (1924). divisió, i l’Espanyol.
Va decidir ampliar el negoci i va comprar a la fa- Va entrar a formar
mília Casadesús un salt d’aigua prop de la capella part de la comunitat
de sant Antoni, a Sant Llorenç de la Muga (1924). benedictina el 7 de
Va subministrar enllumenat a la vila de Sant Llorenç. gener de 1959, on
En morir Josep Valent, va ser la seva filla, Flo- va prendre el nom de Marc, segons el biografiat
rentina Valent Fontdecaba, la que va continuar “per una vocació monàstica: enmig de la
amb l’explotació fins l’any 1966, en què va vendre Tramuntana, Crist em va trobar, al Monestir de
els drets a l’empresa Hidroeléctrica del Ampurdán. Poblet em va portar, tot perquè sabés estimar”.
Ha publicat: Visita guiada al monestir de
VALLÈS ROVIRA, Anicet Santa Maria de Poblet (Barcelona: 2001), tra-
(Figueres, 13.I.1937) Monjo de Poblet duïda al castellà i anglès.
Fill d’Evarist Vallès Llopart, notari, i de Montserrat VALLÈS ROVIRA, Carles

Rovira Brugués, ambdós d’Hostalets de Pierola. Va (Figueres, 25.III.1943) Escriptor i editor
ser el desè d’onze germans, i va ser batejat amb el
nom de pila en record de l’avi matern. Va néixer en Fill d’Evarist Vallès Llopart, notari, i de Mont-
plena guerra civil, circumstància que el portà a serrat Rovira Brugués, ambdós d’Hostalets de
viure a: Figueres, Vilanant, Avinyonet de Puigventós Pierola. És el petit d’onze germans. Casat amb
849
VALLÈS
M. del Carme (Maika) Rovira↑ (1966), el matri- VALLÈS ROVIRA, Evarist

moni té un fill, Marc (1969). (Pierola, l’Anoia, 12.VII.1923 – Figueres,
Va estudiar batxille- 23.II.1999) Pintor
rat a La Salle, i va
prosseguir a l’Ins- Fill d’Evarist Vallès
titut Ramon Munta- Llopart, notari, i de
ner. L’any 1960 es Montserrat Rovira
trasllada a Barce- Brugués, ambdós
lona i treballa en un d’Hostalets de Pie-
estudi de publicitat, rola, essent el segon
decoració i fotogra- d’onze germans.
fia i es dedica a la El 1932 la família
fotografia publicità- traslladà la seva re-
ria i d’artistes. Des- sidència a Figueres.
prés d’un lapse dedicat a viatjar per Andalusia i A l’Institut Ramon
Extremadura (1962) a peu i en autestop, fa el ser- Muntaner va cursar
vei militar a Saragossa, el Prat i Barcelona (1963). el batxillerat tenint com a professor de dibuix el
Des del punt de vista polític va formar part de pintor Ramon Reig↑. Va començar els estudis de
la Taula Democràtica de l’Alt Empordà, integrada Dret a Barcelona, que va haver d’abandonar per
a l’Assemblea de Catalunya. Va assistir a la una malaltia pulmonar, havent de fer una estada
Permanent de Sabadell, va ser arrestat i conduït al sanatori del Brull, al Montseny. Després de la
a la comissaria de Via Laietana. recuperació, va decidir dedicar-se exclusivament
Professionalment, va incorporar-se a l’equip de a la pintura, i va visitar assíduament el Museu del
vendes de l’editorial Plaza & Janés, va seguir a la Prado. També visita El Escorial i Toledo i comença
Llibreraria Tau, al carrer Mandri de Barcelona, i l’any la seva etapa surrealista.
1970 torna a Figueres i munta una Llibrera Art-Jocs El 1948 va fer la primera exposició a la Sala
a la Pujada del Castell, organitza exposicions i pre-
Icària de Figueres i coneix Salvador Dalí↑ que ha
sentacions de llibres. L’any 1978, obre la Galeria
tornat definitivament a Espanya, i el 1949 expo-
Art-3 a la Pujada del Castell de Figueres, potencia
sa a Barcelona. Els anys següents viatja a París
l’edició llibres de bibliòfil i de nombroses monogra-
on copsa els ambients existencialistes de la
fies de tema empordanès, preferentment d’artistes.
postguerra mundial i coincideix amb Xavier Valls,
La seva tasca va suposar un revulsiu en un perí-
Jordi Mercader, Palau Fabre i l’escultor Boadella.
ode en què la ciutat estava aturada editorialment
i culturalment, i cap institució pública ni privada El 1951 torna a exposar a Barcelona, i a Madrid
s’ocupava de potenciar ni l’art ni les publicacions. ho fa coincidint amb la I Bienal Hispanoamericana,
Com a resultat, la bibliografia comarcal augmenta i així inicia la seva etapa expressionista. El 1952
en prop d’una cinquantena de títols. Alguns dels participa en la fundació del grup Indika que col·lec-
llibres editats varen ser: Sis visions de l’Empordà, tivament exposa al saló de sessions de l’Ajunta-
Les bruixes de Llers, Cadaqués i l’art, El Vega ment de Figueres i viatja a Itàlia. Els anys següents
Sicilia, Contes comestibles, Tàpies empremta, Els exposa a Girona, Barcelona, Caracas, Figueres, i
Pobles de l’Empordà (del qual se n’editaren diver- Sant Feliu de Guíxols. El 1957 obté la primera
ses edicions), Homes de Ciència Empordanesos, medalla de plata del II Concurs de Pintura i
obra de consulta obligada per aconseguir informa- Escultura de Girona i fixa la seva residència a París
ció dels científics empordanesos. Altres títols for- amb estades a Figueres, tot iniciant una etapa
maven part de les col·leccions: Guies del patrimo- constructivista en transició cap a l’art abstracte.
ni, El Corral del vent o Quaderns dels Indiketes. Participa al Saló dels Independents de París
És autor del Diccionari de l’Alt Empordà (Fi- (1958 i 1959) i torna a exposar a Barcelona i a
gueres: 1984 i 1986, en 2 volums), enriquit amb Figueres. El 1960 intervé en la col·lectiva de la
il·lustracions d’artistes comarcals. Galeria Franz Bader, de Washington, i participa en
Actualment segueix vinculat al món editorial. el Premi Biarritz-Côte-Basque. El 1961 il·lustra
850
VALLÈS
uns textos sobre Debussy, i el Govern francès li Contemporani d’Eivissa i al Museu Dalí de Figue-
concedeix la creu d’Oficial d’Educació Artística i res. Per preservar la seva obra es constituí la Fun-
el títol de Cavaller de l’Ordre del Mèrit, pels ser- dació Privada Evarist Vallès amb seu a Sant Feliu
veis dedicats a les Belles Arts. de Guíxols.
El 1964 torna de París i exposa a la Sala
Gaspar de Barcelona. Entre 1967 i 1968 viatja i
exposa a Nova York i Caracas. El 1970 se li atorga VALLÈS ROVIRA, Isidre
la 1a Menció del IX Premi Internacional de Dibuix (Figueres, 13.IX.1934 – Barcelona, 10.I.2004)
Joan Miró, organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Crític d’art i professor
Catalunya i Balears. El 1971 es va fer càrrec de la
direcció del Museu de l’Empordà de Figueres, Fill d’Evarist Vallès
renunciant al cap d’un any per divergències de cri- Llopart, notari, i de
teri amb el govern municipal i es casa amb Montserrat Rovira
Catherine Tillet. El 1973 va obtenir el Premi Brugués, ambdós
Internacional Joan Miró, a Barcelona. d’Hostalets de Pie-
Va ser membre fundador de l’Assemblea de rola.
l’Alt Empordà, i va participar en el Congrés de Estudià al col·legi
Cultura Catalana i en la campanya de defensa de La Salle, conegut
dels Aiguamolls de l’Empordà. com Els Fossos. Va
Els anys següents continua exposant arreu de formar part de la
Catalunya i culmina el 1979 amb una “Exposició comunitat dels petits
antològica 15 anys de Pintura” al Museu Dalí i frères de Charles de
Museu de l’Empordà de Figueres i a la Galeria Foulcault (Saint Maximin prop de Saint Rémi),
Cledalique de Cadaqués. Aquest any Salvador relacionada amb els sacerdots obrers. Va estudiar
Dalí, de qui és amic, l’invita a la seva gran expo- peritatge agrònom i posteriorment, a Barcelona,
sició retrospectiva en el centre Georges Pompi- es llicencià en Filosofia (1974), i en Història de
dou de París i coneix Muriel Gourlez, la qual li farà l’art (1979), amb la tesina de llicenciatura El
de model i amb qui es casarà el 1981. paper d’escudeller als Països Catalans, i es doc-
El 1983 Dalí el nomena patró vitalici de la torà amb la tesi Història de l’espectacle aerostàtic
Fundació Gala-Dalí i el Museu de l’Empordà li als Països catalans (1982), que tracta sobre la
organitza una altra retrospectiva (1980-1983). incidència dels aeròstats en les festes populars.
El 1984 exposa juntament amb Dalí i Pitxot↑ a la Ha estat professor d’Història de l’art a la Uni-
Hussets Gallery, a Alborg (Dinamarca). El 1985 versitat de Barcelona, especialitat en Sociologia de
exposa a la Galeria Motte de Ginebra, i el 1987 a l’art, tasca que va compaginar amb la crítica d’art.
la Sala Gòtica del Castell de Peralada i viatja a L’etnologia i el folklore han estat alguns dels
Kobe en representació de Salvador Dalí. El 1990 temes de la història de l’art que més li han inte-
participa en l’exposició “Informalisme a Cata- ressat, les figures del pessebre, el paper retallat o
lunya” al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, la iconografia del paper de cuina. La gran aporta-
i el 1994 ho fa en la “Anys 90. Distància zero”, a la ció del biografiat va ser, segons Josep Mañá, la de
mateixa sala i en l’exposició itinerant “Empordà, “fertilitzar els vincles entre la teoria de l’art i l’an-
terra d’artistes”. tropologia, i fer palès els factors històrics, socials
L’any 2000, el Museu de l’Empordà li va retre i culturals subjacents a la creació artística i arte-
homenatge pòstum amb una exposició antològica. sana”. Qualificat d’intel·lectual humanista, de
També va conrear, però de forma esporàdica, caràcter pausat i introvertit, amb gran facultat
l’escultura. Evarist Vallès té obres al Musée d’Art d’observació, perspicàcia i sensibilitat, ha estat
Modern de la Ville de París, al Museu d’Art Modern col·leccionista de figuretes de pessebre popular,
de Barcelona, al Musée de Céret, al Museu de vessant en el qual ha estat pioner en aplegar un
l’Empordà de Figueres, al Museu d’Art Contem- repertori tipològic d’aquesta iconografia popular.
porani de Vilanova i la Geltrú, al Museu d’Art Va estar vinculat a associacions veïnals com la
851
VALLÈS
CERCUP (Centre de Recerca i Promoció de la de les seccions Artemisia i Seriphidium Bess. del
Cultura Popular). gènere Artemisia L.”. És professor de Botànica a
Va col·laborar en nombroses revistes especia- la Facultat de Farmàcia de la Universitat de
litzades com: Cuadernos de Arte e iconografía, Barcelona: des del 1982 professor ajudant, des
D’Art, Revista del Departament d’Història de l’Art del 1987 professor titular i des del 2006
o Didàctica de la música. catedràtic d’universitat.
Al llarg dels anys va ser col·laborador de diver- Des dels inicis de la seva formació università-
ses manifestacions organitzades pel Museu del ria s’ha dedicat plenament a l’aprenentatge, la
Joguet de Catalunya, de Figueres, preparant textos recerca, l’ensenyament i la difusió de la botàni-
per a catàlegs, destacant l’escrit que versava sobre ca, a més de fer activitats de gestió acadèmica.
“La figura del caganer” (1987). Amic de Joan En l’exercici de la docència ha participat en l’en-
Brossa, es va encarregar de classificar i catalogar senyament de l’assignatura troncal de botànica
el seu fons, així com d’escriure la seva biografia del seu laboratori. A més, ha mantingut durant
Joan Brossa, les sabates són més que un pedestal força anys la docència d’una assignatura optati-
(Barcelona: 1996), de la mateixa manera que ho va, de la qual ha modificat substancialment el
va fer per al pintor resident a Tonyà, Lleixà (Figue- programa, fins a convertir-la en una de nova,
res: 1989) o les de Marcel Duchamp i de Joan Miró. Botànica econòmica. Així mateix ha creat o con-
Ha publicat: El paper retallat, una mostra de tribuït a la creació de tres assignatures més de
la cultura popular xinesa (Barcelona: 1979), La pregrau (optatives o de lliure elecció) i quatre
màgia del vol. Primeres proves aerostàtiques a més de doctorat. També ha participat en activi-
Catalunya, València i Castella al final del segle XVIII tats d’innovació docent.
(Barcelona: 1985), Artesania, art i societat (Bar- Quant a la recerca, s’ha especialitzat en l’estu-
celona: 1987), Les arrels socioculturals de l’art. di de les plantes vasculars, bàsicament en els
Una visió interdisciplinària del fenomen artístic àmbits de la Biosistemàtica i de l’Etnobotànica,
(Barcelona: 2001). en particular en zones de muntanya de Cata-
lunya. En totes dues línies ha estat –juntament
VALLÈS XIRAU, Joan amb col·legues i col·laboradors– pioner en la
(Figueres, 4.IX.1959) Botànic i professor introducció a casa nostra de mètodes de treball.
A més, s’ha interessat per aspectes d’història de
Fill de Ramon Vallès la botànica i de terminologia científica. En la seva
Rovira, advocat, na- feina de recerca ha fet particular atenció en la
tural de Calaf, i d’A- productivitat científica i ha dirigit tesis doctorals i
dela Xirau Vayreda, tesis de llicenciatura o de màster. Ha participat –i
de Figueres. sovint liderat– en diversos projectes de recerca;
Va assistir al ha assistit a congressos, i ha publicat (fins al
col·legi dels ger- 2008) 164 treballs, 55 dels quals són articles en
mans de La Salle, revistes indexades al Science Citation Index
conegut popular- (SCI), 64 altres articles –a part d’un centenar més
ment amb el nom de divulgació–, 12 llibres i 33 capítols de llibre, i a
d’Els Fossos, i a l’Ins- la creació o consolidació de les línies de recerca
titut Ramon Munta- (fonamentalment organització del genoma en
ner, i es va desplaçar a Barcelona per cursar els plantes vasculars i etnobotànica). Ha contribuït a
estudis universitaris. formar un nucli de persones, que actualment
És Llicenciat en Filologia per la Universitat de coordina, que treballen en cadascun d’aquests
Barcelona (1982) i Llicenciat (1981) amb grau camps i ha establert fructíferes col·laboracions
(1982) en Farmàcia per la Universitat de Barce- estables amb altres científics de França, Rússia,
lona, on obté el Doctorat cum laude (1986) i el Pre- Polònia i els Estats Units d’Amèrica.
mi extraordinari de doctorat, amb la tesi “Estudis Forma part del grup de recerca consolidat
biosistemàtics de les espècies ibèrico-baleàriques “Biodiversitat i biosistemàtica vegetals” que ha
852
VALLGORNERA
dut a terme la seva activitat investigadora en el Natural (ICHN), de la Societat Catalana de

Laboratori de Botànica de la Facultat de Biologia (SCB), de la Societat Catalana d’Història
Farmàcia de la Universitat de Barcelona des de de les Ciències i les Tècniques (SCHCT), de la
juliol de 1980, posant l’èmfasi en l’Etnobotànica, Sociedad Española de Historia de las Ciencias y
la Terminologia científica i la Història de la las Técnicas (SEHCT), de l’Associació Interna-
Botànica. Forma part del Grup d’Història de la cional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) de
Ciència de l’Institut d’Estudis Catalans, que per- l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE) i és mem-
tany a la Xarxa Temàtica d’Història de la Ciència, bre fundador de la Institució Altempordanesa per
subvencionada per la Generalitat de Catalunya. a la Defensa i l’Estudi de la Natura (IAEDEN).
Ha estat citat per altres autors en llibres i en Ha participat en nombroses miscel·lànies i con-
revistes incloses a l’SCI. També ha gravat publi- gressos, en els quals ha presentat ponències i
cacions electròniques en vídeos i CD-roms, ha comunicacions. Alguns dels llibres que ha publicat
prologat obres i ha fet conferències i comunica- són: La Ciència a la Renaixença catalana. Comme-
cions orals, en pòster i electròniques en congres- moració del vuitantè aniversari de la mort d’Esta-
sos nacionals i internacionals. nislau Vayreda i Vila (1848-1901) (Figueres:
Ha contribuït en congressos científics i ha diri- 1981), amb S. Cañigueral↑, Homes de ciència
git i participat en projectes de recerca, desenvo- empordanesos. Materials per a un diccionari histò-
lupant també activitats en col·laboració amb ric de la ciència a l’Empordà (Figueres: 1985), amb
empreses. S. Cañigueral, N. Fàbregues↑ i J.M. Poch, Etnobo-
Ha participat en tribunals de tesi doctoral a les tànica de les terres gironines. Natura i cultura
universitats de Barcelona, Girona, Autònoma de popular a la plana interior de l’Alt Empordà i a les
Barcelona (Bellaterra), València, Múrcia, Jaén, Guilleries (Girona: 2002), amb M. Parada↑,
Còrdova, Granada, Pierre et Marie Curie de París i A. Selga, i M. À. Bonet; Plantes medicinals del
París Sud. També ha participat com a membre del Pirineu català. Remeis i altres usos de 40 plantes
grup d’examinadors estrangers a la Tripura Uni- de la cultura popular pirinenca. (Sant Vicenç de
versity i la Bharathiar University (Índia). Ha fet Castellet: 2002; 2008 3a ed.,) amb A. Agelet,
estades en centres de recerca o campanyes de J. Muntané, i M. Parada; Vocabulari de Botànica.
recol·lecció a Espanya (1982-2007), a França, Català, castellà, francès, anglès (Castelló de la
Anglaterra, Itàlia, Grècia, Suïssa, Polònia, Bulgà- Plana, etc.: 2004) amb J. Vigo, A.M. Cauwet-Marc,
ria, Rússia i Bòsnia i Herzegovina (1985-2007), al À. Egea, L. López, R. Pomés, C. Garrigós, S. Salat i
Marroc (1989, 1990, 1992), a Tunísia (1991, A. Ydalga; Plantes, remeis i cultura popular del
1993), a Armènia (1995), a Iran (1996), a Mèxic Montseny. Etnobotànica d’una reserva de la
(1997, 1999), a Uzbekistan (1999), a Kazakhstan Biosfera (Granollers & Figueres: 2006), amb
(2000), als Estats Units d’Amèrica (Utah, Arizona, M.À. Bonet; Plantes i gent. Estudi etnobotànic de
Nevada, Wyoming, Califòrnia, 2000, 2008), a l’Alta Vall del Ter (Ripoll: 2006), amb M. Rigat i
Mongòlia (2004), a Algèria (2004) i a la Xina T. Garnatje, i Etnobotànica de Gallecs. Plantes i cul-
(2007). tura popular al Baix Vallès (Mollet del Vallès: 2008)
Ha estat professor d’Universitat invitat a l’Uni- amb M.À. Bonet, M. Roldán i J. Camprubí.
versité de Paris XI (Orsay), Faculté des Sciencies
i professor visitant a la Universidad Nacional VALLGORNERA
Autónoma de México, a l’Universitat Autònoma (Vilanova de la Muga – Peralada, s. XIII)
de Barcelona, a l’Université Pierre et Marie Curie
(Paris VI), a l’Universitet u Sarajevo i a l’Université Llinatge medieval vinculat al lloc i castell de
Saint-Esprit de Kaslik (Líban). Vallgornera. Nissaga empordanesa emparenta-
És membre de l’Organization for the Phyto- da amb famílies de la petita noblesa catalana.
taxonomic Investigation of the Mediterranean Area El membre més antic documentat és Pere de
(OPTIMA), de la International Organization of Plant Vallgornera (1088), el segueixen en importància
Biosystematists (IOPB), de la Society for Economic el senyor del castell de Vallgornera, Simó de
Botany (SEB), de la Institució Catalana d’Història Vallgornera i de Vilallonga (Peralada, s. XIII –
853
VALLMAJÓ
1339), el qual va allotjar a casa seva el rei de Va participar en el projecte de fundació d’El
França, Felip l’Ardit, quan aquest, moribund, tor- Punt Diari, i l’any 1976-77 va iniciar el projecte del
nava a França. Ramon Muntaner, a la seva 9País, nom impugnat pel diari El País, va passar a
Crònica, explica que va aconseguir entrar per ser Hora Nova, (1980) del qual en va ser director,
mar, juntament amb les seves tropes catalanes i a partir de 1982 fins a l’any 2004. Actualment
aragoneses, a Sciacca (Sicília), assetjada pels forma part de la vigilància marítima del Parc
francesos. Va rebre distincions i va ser nomenat Natural del Cap de Creus maritimoterrestre.
governador de Gerba (1329). Vinculat al bàsquet figuerenc, ha estat presi-
Altres descendents dent de l’ADEPAF (1997-2008).
foren Jaume (II) de La Federació Catalana de Bàsquet li va atorgar
Vallgornera i de la Medalla de Plata per la dedicació a l’entitat
Blanes (segle XIV – (2007). En reconeixement als anys de dedicació,
1370) Senyor de ha rebut la Insígnia de Plata del Club de Bàsquet .
Vallgornera, Jaume
(III) de Vallgornera i
de Sort (s. XIV-XV), VALLMAJÓ FÀBREGA, Pacífic
senyor de Vilanova (Figueres, 10.XII.1911 – França, post. 1985)
de la Muga, Jaume Inventor
(IV) de Vallgornera i
de Fontcoberta (s. Fill de Josep Vall-
XV), senyor de Vallgornera, Cosme de Vallgornera i majó Jordà, lampis-
de Biure (Catalunya, s. XVI), senyor de Vilanant i ta, de Figueres, i de
Romanyà o Pere de Vallgornera i de Fontcoberta Martina Fàbrega Ro-
(s. XV – 1524), senyor de Vilanova de la Muga. ca, de Sant Climent
Sescebes. Va seguir
l’ofici patern i dis-
VALLMAJÓ ALPAÑEZ, Jordi posava de taller al
(Melilla, Nord d’Àfrica, 23.X.1949) Periodista carrer de Pep Ven-
tura.
Fill de Ricard Vall- D’esperit inquiet,
majó Pérez, mestre l’any 1942 va actuar
industrial, d’Olot, i com a trapezista en un circ ambulant, i va obrir
d’Aurelia Alpañez una xocolateria al carrer Concepció.
Fidel, de Melilla. Va aplicar el seu enginy en la invenció de
Casat amb Ángeles joguines de cartró i fusta, i als anys 40, va crear
Tercero Moranta, l’empresa “Industrias del Juguete CACOVA”, els
catedràtica de cièn- quals, tal com s’explicava, eren “joguets que dis-
cies, el matrimoni ha posaven d’una molla empresonada per un elec-
tingut quatre fills: troiman creat per una pila alcalina conduïda a
Xavier↑, Eduard, través d’una sensible membrana que, en vibrar
Lluís i Jordi↑. per un soroll o crit, l’alliberava”. O sigui, eren
L’any 1966 va arribar amb la família a joguets elèctrics moguts a distància per la veu.
Figueres. Mentre estudiava va començar a El joguet amb més èxit va ser el Xinet Xang,
col·laborar a Ràdio Popular (1968-69). L’any qualificat com “el primer autòmat electrònic de la
1969 es trasllada a Barcelona per estudiar postguerra espanyola”. Va idear també en Tom, un
Periodisme a l’Escola de l’església, al Centro de gos que sortia de la caseta, i en Bob, un pallasso
Influencia Católica Femenina (1972), i aviat que tirava una pilota contres les bitlles. En el
comença a treballar a La prensa (Barcelona), a Certamen de les Fires i Festes de Santa Creu de
Editorial Bruguera, i Televisión Española. 1945 va tenir un estand per mostrar-hi el xinet.
854
VALLMAJÓ
Tot i disposar d’un soci capitalista, el Sr. Cas- El 1993 va fer el seu darrer viatge a Catalunya,
tañer, el negoci no va prosperar, no es produïren va anar a Alemanya i França a demanar recursos
els encàrrecs esperats i diversos magatzems econòmics per als camps de refugiats.
estaven plens d’estocs. Se sap que va anar a Tenia facilitat per a l’organització, va ser líder
viure a França, lloc on va morir. del moviment juvenil catòlic de Ruanda, va ser
promotor d’iniciatives socials com l’extensió
de l’agricultura i, en els últims temps, va tenir
VALLMAJÓ SALA, Joaquim
dedicació gairebé exclusiva als camps de refu-
(Navata, 21.III.1941 – Ruanda, 1994)
giats.
Missioner i màrtir
El 26 d’abril de 1994 va ser arrestat per mili-
Fill de Jaume Vall- tars tutsis i, posteriorment, assassinat.
majó Corbairán, de
Navata, i de Núria VALLMAJÓ TERCERO, Jordi
Sala Estela, de Ca- (Figueres, 8.V.1982) Esportista
banelles. Va estu-
diar batxillerat a Fill de Jordi Vall-
l’institut de Figue- majó↑ i d’Ángeles
res, al de Girona i al Tercero, és el petit
Col·legi del Collell, i de quatre germans.
Filosofia i Teologia Jugador format a
al Seminari de Gi- l’ADEPAF, als 15
rona (1957-1961). anys va anar al Valvi
El 1961 va ingressar al Noviciat de Gap (França) de Girona, va estar
dels Missioners d’Àfrica (Pares Blancs), i va fina- becat al Col·legi
litzar Teologia al Seminari de la Societat a Cartañà. Va debutar
Heverlée (Bèlgica) (1962-1965). a l’ACB amb el
El 1965 va ser ordenat prevere a Girona, a finals Casademont-Giro-
d’aquest any va anar com a missioner a Ruanda, va na (2000).
ser destinat a Byimana, després a Rulindo (1967). Porta cinc temporades d’elit en la lliga LEB de
De 1969 a 1974 va tornar a Catalunya i va tenir bàsquet estatal. Debuta amb la LEB-2 amb el
cura de l’animació missionera i vocacional. Va tor- Gandia Bàsquet (2002-2003), després va mili-
nar a Ruanda, va anar a Masaka (1972), Nya- tar a l’Aracena (LEB-1, 2003-2004), a Los
menta (1974), Rutongo (1979) i Kabuye (1981). Barrios (LEB-1, 2004-2005), després el va recu-
El 1982, per qüestió de salut, va disposar d’un any perar el Girona i el va fer jugar a l’Akasvayu Vic
sabàtic, que va aprofitar per anar a París i (LEB-2, 2005-2006). A Vic hi va jugar dues tem-
Jerusalem. Va tornar a Ruanda primer a Rulindo porades, va tornar a Gandia, ara anomenat
(1983) i Nyagahanga (1984). Aigües de València, formació que es trobava a la
A partir de 1985 es va dedicar als tutsis ruan- LEB-Or, i des de 2008 forma part del Beirasar
desos refugiats al nord del país, després d’haver Rosalia, de Santiago de Compostel·la.
estat expulsats d’Uganda, a partir de 1982, pel
règim dictatorial de Milton Obote. El 1988 s’oferí
per anar a treballar als camps dels refugiats VALLMAJÓ TERCERO, Xavier
hutus, expulsats de Burundi. (Barcelona, 19.II.1975) Esportista
A partir de 1990 comencen les incursions del
FPR (Front Patriòtic Ruandès, militars tutsis) a la Fill de Jordi Vallmajó↑ i d’Ángeles Tercero, és el
zona nord, i s’ocupa dels desplaçats, entre altres gran de quatre germans.
en els camps de Rebero i Muhura. Va ser nomenat Ha estudiat a l’Institut Alexandre Deulofeu i s’ha
responsable de les obres socials de la diòcesi de Llicenciat en Geografia (Universitat de Girona,
Byumba (1991). 2001).
855
VALLS
Va iniciar-se en el (Barcelona: 1982; id.: 1982; id.: 1986), Esti-

bàsquet a l’edat de mats germans (Girona: 1985), I un déu farà que
set anys, i va jugar ho recordis (Olot: 1985) amb il·lustracions de
fins als vint-i-dos Miquel Plana; L’Àngel atònit: chiarità solare
anys amb l’ADEPAF, (Girona: 1986), Josep Pla: converses a l’Em-
moment en què el pordà (Barcelona: 1986), Barques i fogons del
va fitxar el Valvi, i va Ter a Portbou (Tarragona: 1991) en col·laboració
estar sis tempora- amb Joan Ferrerós↑; Empúries Olympia: Empo-
des amb l’ACB a rion Olympia (Figueres: 1992) amb il·lustracions
Girona. Ha jugat als de Lluís Roura↑; Granoturco (Tarragona: 1995),
equips professionals La comèdia de l’art o l’art de la comèdia (Barce-
del Gijón (2003- lona: 1996), Broubufat (Girona: 1996), Pla de
2005), al Palma (2005-2006), al Plus Pujol de conversa (Girona: 1997), Mediterrània (Figue-
Lleida (2006-2007), al Melilla (2007-2008) i, res: 1998) amb il·lustracions de Ramon Pujol-
actualment, a Los Barrios (Algeciras). boira↑; Francesc d’Assís Casademont (Palma:
1999), Terra Santa, any 2000: Egipte, Palestina,
Jordània, Israel (Figueres: 2000) amb il·lustra-
VALLS GRAU, Josep
cions de Lluís Roura; Clapera Mayà d’Olot (Olot:
(Sant Feliu de Pallerols, la Garrotxa, 13.XI.1944) 2001), Rosa Serra: exposició (Olot: 2002), La
Escriptor cuina del conill (Figueres: 2005), Comerç a/de
Fill de família obre- Figueres. Història i vides d’establiments cente-
ra, procedents del naris (Figueres: 2005), La ciutat del lliri roig.
Maresme, és el se- Florència o la il·lustre follia dels Médici (Figue-
gon de tres germans. res: 2006), Castells i castellers: 10 anys de la
Va ingressar al Se- Colla Castellera de Figueres (Figueres: 2006),
minari de Girona Nus i crus (Barcelona: 2007), Vilafant cuina i
(1954-1962), deixa societat, 2000-2007 (Vilafant: 2007), Xevi, la
els estudis i s’endin- màgia que mou fronteres (Girona: 2008).
sa en el món del tre- Va rebre el I Premi de Narrativa Curta Just
ball a Girona. L’any Manuel Casero (1986), per L’àngel atònit; el
1968 es casa amb Premi Pin i Soler de Narrativa (Tarragona, 1995)
Carme Busquets i el per Granoturco. Guanya el premi Marian Vayreda
matrimoni s’instal·la a Figueres. Laboralment es de prosa narrativa dels Premis Literaris Ciutat
vincula a un establiment hoteler, el Motel d’Olot (2007), per l’obra Nus i crus o la vida per-
Ampurdán de Figueres (1968-2004), primer durable, on l’autor entrevista personatges histò-
com a recepcionista i després d’administratiu; rics com Sòcrates, Pius XII o Josep Pla.
lloc que li permet establir contacte amb diferents Ha col·laborat en la coordinació dels actes
estadants d’entre els quals sobresurt l’escriptor dedicats a Eduard Bartolí↑ (Figueres, 2007).
Josep Pla. En jubilar-se retorna al poble natal,
però manté viu el contacte amb l’Alt Empordà. VANCELLS MARQUÈS, Josep
Al llarg dels anys ha estat col·laborador de (La Bisbal d’Empordà, el Baix Empordà,
diverses publicacions periòdiques com: els set- 20.IV.1842 – Figueres, 18.III.1916)
manaris Empordà, Hora Nova, Empordà Federal, Advocat i escriptor
Presència, Set Dies, els diaris El Punt Diari, el
Diari de Barcelona, en revistes com Revista de Fill de Narcís Vancells Marquès, hisendat i procu-
Girona o Girona Gastronòmica. rador, i de Francesca Marquès Gispert, ambdós
Les seves obres són el resultat de les seves afi- de la Bisbal. Es va casar amb Dolors Clarà Roger
cions: gastronòmiques, literàries, artístiques, de (22.II.1869), la qual havia estat el gran amor
viatges i de tertúlia. Ha escrit: Josep Pla, inèdit d’Anicet de Pagès↑ de Puig, de Figueres, i el
856
VANDELLÓS
matrimoni va tenir en el armiño: novela de costumbres españolas

una filla, Maria contemporáneas (Barcelona: 1885-86; id.:
(1870), la qual va 1893) amb pròleg i dues cartes de Ramón Junqué
morir infant. Va pas- i Víctor Balaguer; El Duque de Ciempozuelos
sar l’adolescència a (Barcelona: 1891 3a ed.) amb pròleg d’Emilio Pi
la Bisbal, posterior- Molist; Sara Rosales: novela de costumbres espa-
ment se sap que ñolas contemporáneas (Barcelona: 1894 3a ed.),
viatjà amb freqüèn- Cristiana (1911). Preocupat per la llengua va
cia per diferents llocs escriure: Naderías lexicológicas, lejía fénix para
d’Espanya, i l’any limpiar léxicos castellanos y catalanes (1915).
1869 es troba esta- Va rebre diverses condecoracions, entre les
blert a Figueres. quals figura la Medalla al Mérito Naval de Isabel
Les col·laboracions de Vancells a la premsa la Católica. L’any 1881 l’Ajuntament de la Bisbal
donen a conèixer dos períodes ben diferenciats el va nomenar Fill Predilecte.
des del punt de vista ideològic. El primer període
abraça des de la dècada dels 60 fins l’any 1881,
VANDELLÓS SOLÀ, Josep Antoni
la seva producció té un caire romàntic i les seves
(Figueres, 20.VII.1899 – Nova York, 14.IX.1950)
opinions manifesten obertament la seva catala-
Economista i demògraf
nitat, coincideix amb les idees de Víctor Balaguer
(1824-1901), ambdós adscrits a la Renaixença. Fill de Ramon Vandellós Marturet, notari, natural
És l’època en què col·labora amb La montaña de de Gandesa (Tarragona), i d’Inés Solà Guardiola,
Montserrat (1868) i El Faro Bisbalense (1868). de Barcelona. Estudia el batxillerat a Figueres,
Va escriure diverses obres de teatre: La noya cursa la carrera de Dret a Barcelona (1916-
de l’Ampurdá: comédia en dos actes y en vers 1921), i de postgrau en economia i estadística al
(Barcelona: 1866), Misteris del mar (Barcelona: Labotari d’Estadística de la Universitat de Pàdua
1867; traduït al castellà Mar de leva); Un casa- (1924), on coincidirà amb Corrado Gini i publi-
ment de conveniéncia: drama en tres actes y en carà a la revista Metron, fundada pel mateix Gini,
vers (Barcelona: 1868; la Bisbal: 1868 2a ed.), el treball titulat “La richesse et le revenu de la
Aproposit catalá: fét en dos horas (la Bisbal: péninsule ibérique”. Posteriorment, realitzà cur-
1868). I les obres poètiques: Florejada bisbalen- sos a la Universitat de Londres (1925-1926), on
ca (la Bisbal: 1868), Ben vinguts sian los poetas: s’especialitzà en transport i transaccions bancà-
loa en un acte y en vers (Barcelona: 1881). ries i treballà a la banca estudiant l’organització
L’any 1881 es produeix un canvi d’ideologia, de dels canvis monetaris.
ser antimonàrquic esdevé partidari de la monar- El 1926 s’instal·là a Barcelona, passant a ser
quia borbònica, la primera llengua esdevé el cas- membre de l’Econometric Society (1933), i el
tellà, i publica a El Ejército Español (Madrid), El 1930 professor de la Institució d’Estudis
Progreso (Madrid), La correspondencia militar, El Comercials i també de l’Escola d’Estudis Socials.
diario del comercio, La Publicidad, La Vanguardia El 1931 creà l’Institut d’Investigacions Econò-
i La Tribuna. L’any 1906, davant algunes actituds miques que també dirigí, i el 1934 fou nomenat
de crítica, sense fonament, de determinats catala- cap del Servei Central d’Estadística de la Gene-
nistes envers espanyols residents a Catalunya, es ralitat de Catalunya i professor de la Universitat
declara anticatalanista i s’oposa a Solidaritat Autònoma de Barcelona, encara que sembla que
Catalana, moviment format per: carlins, catalanis- a causa dels fets revolucionaris de 1934 no va
tes de la Lliga Regionalista, republicans federals i arribar a exercir. A la capital catalana estudià els
republicans nacionalistes. problemes monetaris interiors i exteriors, el
Va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia comerç internacional i l’anàlisi de conjuntura.
de Bones Lletres de Barcelona (1905). Des de maig de 1927 fins al 1935 va ser respon-
Conreà la poesia en castellà i la novel·la de sable de la pàgina econòmica del periòdic La
costums ¡Espinas! (Barcelona: 1881), La mancha Publicitat.
857
VAYREDA
Entre 1936 i 1945 treballà a Veneçuela, pel germans: Pere↑, Joaquim i M. Concepció. Es va
govern de la República, organitzant l’estadística casar amb Josepa Trullol Pons, de Cabanelles, i
oficial i preparant professionals com a director- el matrimoni va tenir onze fills: M. del Roser,
professor d’Estadística del Ministeri de Foment, M. dels Àngels↑, M. Antònia, Josepa, M. del
com a professor de Geografia i Política Eco- Mont, Maria, Jordi, Marta, Lluís↑, Francesc
nòmica a l’Escola de Diplomàcia i d’Estadística a d’Assís i Montserrat↑.
l’Institut d’Administració Comercial i d’Hisenda, i Va estudiar peritat-
també en el sector privat. ge agrònom a Barce-
L’any 1945 es traslladà als EUA on va treba- lona. Va guanyar les
llar per a companyies petrolieres i com a expert oposicions de tèc-
econòmic per a l’ONU. En la missió d’assistència nic del Servei Agrari
tècnica a Xile. de Girona. A la seu
Des de 1925 va ser membre de l’Institut de Figueres, atenia
Internacional d’Estadística i va col·laborar en la les consultes dels
fundació de l’Institut Interamericà d’Estadística. terratinents i profes-
Se sap que va elaborar informes per a sionals de l’agrono-
l’Standard Oil i la Shell i altres estudis als Estats mia. Va assistir a di-
Units per a la Columbia University, a la Catholic versos congressos
Economic Association, i per a la Rockefeller de la seva especialitat. Juntament amb el seu
Foundation. Va publicar articles sobre economia germà Pere, va administrar les propietats de la
en revistes especialitzades: Metron. International família.
Review of Statistics, Revista de Economía Política Es va especialitzar en olivicultura i va fundar el
(Madrid), Revista del Trabajo Nacional, a Sindicat Agrícola de la Garrotxa a Lladó i, junta-
Veneçuela, i als Estats Units. ment amb el seu germà i altres figuerencs, va ser
Va publicar: La riqueza y el progreso de España membre fundador de la Cooperativa Oleícola, a
(Madrid: 1920). Quina era la riquesa d’Espanya Figueres. Va viatjar per la Península i pel sud de
l’any 1924? (Economia i Finances, VIII, 1925). La França per adquirir més coneixements sobre el
richesse et le revenu de la Péninsule Ibérique tema. Va idear un sistema per a la poda de l’oli-
(Roma: 1925). La evolución demográfica de vera i per a combatre la mosca de l’oliva; també
España (La Haye: 1933), El Porvenir de cambio de va treballar contra l’escarabat de la patata.
la peseta (Barcelona: 1936; id.: 1974). Aixoplugat Va col·laborar en la publicació terradenca
per la Fundació Patxot, va publicar diferents estu- Publicacions de la Terra. Va publicar: Memoria
dis sobre Catalunya: La immigració a Catalunya sobre los trabajos realizados por la sección de oli-
(Barcelona: 1935), Catalunya, poble decadent vicultura del Consejo Provincial de Fomento de
(Barcelona: 1935; Barcelona: 1985 2a ed. amb Gerona (Gerona: 1923). Va deixar treballs inèdits.
pròleg de Jordi Nadal) i El porvenir del cambio de
la peseta (1936).
Pòstumament s’ha publicat: Crisis i cicles VAYREDA OLIVAS, Pere
econòmics. Textos publicats entre 1925 i 1948 (Segueró, la Garrotxa, 7.III.1877 – Lladó,
(Barcelona: 1991), edició i notes a càrrec de 27.I.1944) Advocat i historiador
Jordi Pascual Escutia.
Fill del farmacèutic i botànic olotí Estanislau
VAYREDA OLIVAS, Joaquim Vayreda↑ Vila, d’Olot, i de Josepa Olivas de Noguer
(Segueró, la Garrotxa, 1879 – 23.VII.1955) (1854-1881), de Segueró, va ser el gran tres ger-
Pèrit agrònom mans: Pere, Joaquim↑ i M. Concepció. El biografiat
es va casar amb Maria Bech de Careda Olivet, d’A-
Fill del farmacèutic i botànic olotí Estanislau gullana, i el matrimoni no va tenir descendència.
Vayreda↑ Vila, d’Olot, i de Josepa Olivas de Noguer Va estudiar la carrera d’advocat i es va llicenciar
(1854-1881), de Segueró. Va ser el mitjà de tres (24.VI.1903). Mai no va exercir ja que, pertanyent
858
VAYREDA
a una família de terratinents, es va dedicar a principal element iconogràfic dels seus olis varen
administrar la propietat. ser els paisatges de l’Empordà, la Garrotxa, i la
Va dirigir l’Avenç Garrotxa d’Empordà amb una especial predilec-
Garrotxí, portaveu ció pels olivets. Essencialment naturalista, prete-
de la Unió Federal nia mantenir una convivència amb el paisatge
Nacionalista Repu- empordanès, fusió del paisatge amb la realitat
blicana (UFNR), va geogràfica.
fundar la revista La L’any 1954 va decidir exposar per primera
Mare de Déu del vegada a les Galeries Argos (Barcelona), l’any
Mont, de curta dura- següent a la Sala Icària (Figueres), més tard,
da, ja que va passar torna a Barcelona i exposa a Madrid i València.
a ser el butlletí, Mai no va voler participar en cap concurs.
Santa Maria del Deixa passar un lapse d’uns deu anys i exposa
Mont (1928-1934), de nou, a la Sala Municipal de Figueres (1966). La
i va ser col·laborador de diverses publicacions seva pintura havia experimentat una evolució,
periòdiques, en les quals va tractar, entre altres, essent la figura l’element preferent. L’any 1972
temes d’etnografia comarcal: Publicacions de la inaugura a La Pinacoteca (Barcelona) i la crítica va
Terra, Santa Maria del Mont, Revista d’Olot, Arxiu ser molt favorable. A partir d’aquest moment,
de Tradicions Populars, Ampurdán o Ampurias. exposa de manera continuada arreu de Catalunya.
Va escriure les monografies El priorat de El Museu de l’Empordà va dedicar una exposi-
Lladó i les seves filials (Barcelona: 1930) encara ció Antològica als Vayreda l’any 1975, i una en
avui l’obra bàsica de referència, Santa Maria del record i homenatge al biografiat després del seu
Mont: Notícia històrica d’aquest santuari (Figue- traspàs, el novembre de 1986.
res: 1931) i Supervivències de festes agrícoles
primitives (Figueres: 1931).
VAYREDA TRULLOL, M. Àngels
(Lladó, 18.VII.1910 – Figueres, 25.V.1977)
VAYREDA TRULLOL, Lluís Escriptora
(Lladó, 3.VII.1918 – 27.VIII.1986) Pintor
Filla de Joaquim
Fill de Joaquim Vayreda↑ Olivas i
Vayreda↑ Olivas i de Josepa Trullol
de Josepa de Trullol Pons, de Cabane-
Pons, de Cabanelles. lles, va ser la sego-
Va ser el novè d’on- na d’onze germans.
ze germans. Es va Es va casar amb
casar amb M. Dolors Joan Xirau Palau
Ribera Fontelles i el (1931), i el matri-
matrimoni va tenir moni va tenir dues
tres fills: Elisabet, filles: Maria↑, far-
Jordi i Lluís Maria. macèutica, i Adela.
Va ser alcalde de Va anar a estudi a les monges de Lladó i, des-
Lladó, va col·laborar en l’administració de fin- prés, a les Religioses Filipenses de Barcelona,
ques de l’oncle Vayreda↑ Olivas i va instal·lar-se però la principal escola fou la influència de l’art i
a la casa on ell havia viscut, a Lladó. la cultura heretada d’avis i pares. A l’edat de set
Es va formar amb el mestre Núñez↑, a anys va començar a escriure poesia.
Figueres. Va practicar amb preferència l’oli, però L’esclat de la guerra civil el 1936 va produir la
també el dibuix i l’aquarel·la. Tot i disposar de divisió de la família en el sector de “dretes” i
temes de caire figuratiu, en la seva pintura el d’“esquerres”, la dreta catòlica tradicional dels
859
VAYREDA
seus orígens i l’esquerra de la república laica id.: 1994 4a ed.) amb pròleg de Carles Fages de
dels Xirau, la nova família. Joan Xirau s’exilià a Climent, i el llibre de poemes La boira als ulls
Mèxic (1939), mentre la biografiada va anar a (Barcelona: 1977) edició a cura de Maria Xirau↑.
viure amb els seus pares a Can Noguer de Pòstumament ha aparegut La meva masia
Segueró. Pel fet d’estar casada amb Joan Xirau, (Figueres: 1978), llibre de prosa poètica amb
va ser empresonada al Seminari de Girona, en pròleg de M. Àngels Anglada↑ i dibuixos de Lluís
sortir s’embarcà amb les filles a Vigo per reunir- Vayreda↑, i la novel·la Els defraudats (Figueres:
se amb el marit. 1980), Premi de novel·la Pous↑ i Pagès.
A Mèxic, va viure a Morelia i després a Mèxic L’any 1975 va ser homenatjada per les poe-
D.F. No va deixar mai d’escriure, publicà contes a tesses catalanes a Sant Pere de Rodes. L’Ajun-
la Nostra Revista, dirigida per Avel·lí Artís com tament de Figueres va donar el seu nom a un
“L’amic fidel”, i articles en diaris i revistes mexi- carrer de la ciutat.
canes i una novel·la Plenitud de amor, (México:
1945), sota el pseudònim M. A. Vayre. També va
escriure guions cinematogràfics entre ells Charro VAYREDA TRULLOL, Montserrat
a la fuerza, pel·lícula protagonitzada per Luis (Lladó, 28.VIII.1924 – Figueres, 8.XI.2006)
Aguilar i dirigida per Miguel Morayta i d’altres Poetessa i escriptora
per a Mario Moreno Cantinflas com El portero,
dirigida per Miguel M. Delgado i protagonitzada Filla de Joaquim
pel mateix Cantinflas. Va tornar a Europa el Vayreda↑ Olivas,
1951, passant per Nova York, i van viure un any a natural de Segueró,
París. La família es va reunir a Can Nogué de i de Josepa Trullol
Segueró (la Garrotxa), l’any 1952. Reobriren la Pons, de Cabane-
farmàcia l’any 1955. lles. Va ser la petita
La mort de la seva filla Adela, l’any 1961, a d’onze germans. A
l’edat de vint-i-cinc anys la va afectar profunda- l’edat de tres anys
ment, a partir d’aquest moment experimenta un es desplaça amb la
canvi que es palesa en el llibre de poesia La família a Figueres, i
boira als ulls, on molts dels seus poemes seran assisteix a les Esco-
dedicats a la filla morta. làpies. El període de
Des de la tornada a Catalunya, la biografiada la guerra civil el passa al Mas de la Torre, a
va participar activament a les manifestacions Avinyonet de Puigventós i, una vegada finalitzada
culturals figuerenques. Amiga de Carles Fages↑ aquesta, cursa estudis a Barcelona amb les reli-
de Climent, qui la considerava una de les seves gioses Filipenses. La família, després d’haver
“cariàtides”, de Josep Pla, amic de la família, i de heretat Can Noguer de Segueró (Beuda), s’esta-
Josep Fontbernat, exiliat a Andorra, realitzador bleix en aquest casal, lloc on residirà fins l’any
d’un cèlebre programa de ràdio diari, titulat 1953 en què es trasllada, de nou, a Figueres.
Glossari Andorrà on sovint recitava versos de La vida campestre la manté en contacte amb la
M. dels Àngels. Amb el poema en tretze cants i un natura, circumstància que es reflectirà en la seva
epíleg, El testament d’Amèlia (Barcelona: 1964), obra, mentre que la primera influència poètica va
va participar als Jocs Florals de Perpinyà del ser la de l’avi matern, Sebastià Trullol↑, al qual
1953 al 1966, en què va assolir el títol de Mestra defineix com afí a la Renaixença. A la dècada dels
en Gai Saber concedit per l’Acadèmia Rosse- 50 i 60 manté contacte amb l’escriptora Carmen
llonesa de la Ginesta d’Or, que li permet formar Conde i amb escriptors catalans com Josep M.
part dels Maitresses-Jeux. López-Picó i Carles Riba. En aquest període escriu
L’any 1971 va guanyar als Jocs Florals de en castellà i col·labora amb les revistes de poesia
Barcelona el premi de novel·la guanyadora del espanyoles Cumbres, Alcaraván, Madrigal, i de
premi Fastenrath, Encara no sé com sóc (Barce- l’Amèrica del Sud Árbol de fuego (Caracas) o
lona: 1970; id.: 1972 2a ed.; id.: 1985 3a ed.; Lírica hispana (Veneçuela).
860
VAYREDA
A Figueres s’implica en diverses manifesta- (Barcelona: 1965), Un color per cada amic (Olot:
cions culturals, forma part de les tertúlies de pin- 1977), Amb el sol a la mà (Olot: 1978; s.l.: 1980;
tors i escriptors que tenien lloc a la fonda de Figueres: 2004), Afirmo l’esperança (Olot: 1982),
Josep Martí↑ Roca, freqüentades per Fages↑ de Dels camins i de les ones (Barcelona: 1980), A
Climent, Sibecas↑, Pilar Nierga↑, Massot↑, proa plena (Ruixims de tramontana) (Figueres:
Martínez↑ Lozano, Evarist Vallès↑, entre altres. 1985), Irisacions (Gaüses: 2001), Pessebre
Juntament amb l’amiga Carme Guasch↑ impulsa endins. El Poema dels Tres Reis (Figueres: 2004).
la Festa de la Poesia de la Societat Coral Erato En prosa cal senyalar el llibre de bibliòfil en fasci-
(1956). Esdevé membre de la junta de l’Institut cles Els pobles de l’Alt Empordà (Figueres: 1978-
d’Estudis Empordanesos i assumeix el càrrec de 1981), L’Empordà màgic (Barcelona: 1987) o La
bibliotecària (1976-1985), institució amb la màgia del Baix Empordà (Figueres: 1990). I, entre
qual intervé en les miscel·lànies dedicades a les obres teatrals: De l’Empordà a la Garrotxa
Frederic Marès↑ i Carles Fages de Climent. Així (drama estrenat a Figueres l’any 1963), L’amor del
mateix, tracta biografies d’alguns pintors com: El fradistern (sainet estrenat a Figueres) o la comè-
pintor Joan Sibecas (Figueres: 1979 en català i dia Entre les dones, l’amor.
castellà) en col·laboració amb Narcís Sala↑, o En el decurs dels anys, l’amistat amb Lluís
Joaquim Vayreda i Vila (Barcelona: 1982). Roura↑ queda plasmada en els títols d’àmbit
Va col·laborar amb diverses publicacions comarcal: Els pobles de l’Empordà (Figueres:
periòdiques locals, comarcals i provincials com 1978; id.: 1984; id.: 1996 4a ed.), i L’Alt Empordà,
els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, passat i present dels seus pobles (Figueres:
Hora Nova, Empordà, Empordà Federal (Figue- 2006), ambdues monografies amb il·lustracions
res), Vida Parroquial (Figueres), Revista de Girona, del pintor
Presència (Girona), programes d’aplecs i revistes Treballadora incansable, va deixar molta obra
de diferents municipis com La Farella (Llançà), inèdita, la qual està pendent d’un acurat estudi i
Revista de Garriguella (Garriguella), Revista de catalogació. Va llegar els originals de l’obra Els
Palafrugell (Palafrugell) o Plaça Major (Lladó), i va Pobles de l’Empordà i una part de la biblioteca
participar en nombrosos catàlegs d’exposicions, particular, els exemplars dedicats pels autors, a
fonamentalment les celebrades en el Museu de la Biblioteca Fages de Climent, de Figueres.
l’Empordà durant la dècada dels 70 i 80. Ha estat mereixedora de nombroses distin-
Per a Monserrat Vayreda, en paraules de José cions, d’entre les que cal esmentar Mestra en Gai
Luis Torres↑, publicades amb motiu de la cele- Saber (1966), Filla Adoptiva de Figueres (1986),
bració de l’Any Vayreda, “la cultura no és, com i Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya
per a molts, una eina de divisió i enfrontament (1999). Va rebre el IX Memorial Carles Dezuttere
sinó que, tot i estar arrelada a un entorn especí- del Rotary Club de Roses-Empuriabrava (2002), i
fic i de proclamar i defensar la seva personalitat, el Premi Sirena del Consell Comarcal de l’Alt
es converteix en un punt de trobada en el qual Empordà (30.IV.2003), per la contribució al
tothom pot participar sempre que la fi sigui la foment de la projecció exterior de la comarca.
convergència de la més pura i cristal·lina expres- L’any 2004, amb motiu del vuitantè aniversari,
sió d’allò que l’esperit humà sigui capaç d’elabo- varen tenir lloc diverses celebracions per a
rar en els moments d’íntima abstracció”. I homenatjar-la: l’Ajuntament de Figueres li va fer
segueix: “Per a Vayreda l’humanisme és no entrega de la Fulla de Figuera de Plata al mèrit, i
només una aurèola que l’envolta i la magnetitza el de Lladó la va nomenar Filla Predilecta. L’any
fent-la personalment i específicament atractiva, següent, la Facultat de Lletres de la Universitat
sinó que també la cuirassa davant de qualsevol de Girona li atorgà la Distinció al Mèrit Cultural i
atac de frívola modernitat...” s’edità l’antologia poètica Poemes de Montserrat
La seva obra literària consta de llibres de poe- Vayreda (Antologia, 1945-2004) amb l’estudi a
sies, en prosa i obres teatrals. Entre les poètiques càrrec d’Anna Maria Velaz↑. Diversos ajunta-
s’hi troben: Entre el temps i l’eternitat (Barcelona: ments han batejat carrers amb el seu nom i el
1955), Sóc (Barcelona: 1957), Ofrena de Nadal CEIP de Lladó i un de Roses porten el seu nom.
861
VAYREDA
VAYREDA VILA, Estanislau Va pertànyer a diferents associacions científi-

(Olot, la Garrotxa, 11.XI.1848 – 20.IX.1901) ques: Societat Botànica Barcelonesa, Sociedad
Farmacèutic, botànic i ornitòleg Linneana Matritense, Sociedad Española de
Historia Natural, Reial Acadèmia de Ciències i Arts
Fill de Francesc de de Barcelona, Associació d’Excursions Catalana i
Paula Vayreda Bus- Société Helvétique pour l’Échange des Plantes. Va
quets i de Rosa Vila formar part també d’una comissió de treball sobre
Galí, de Vidrà. Va ser la fil·loxera a les comarques gironines.
el cinquè de deu Entre les seves publicacions: “El Bruel de
germans. Es va ca- Castelló de Ampurias” (Revista de Gerona, 1879),
sar amb Josepa Oli- “Plantas notables por su utilidad ó rareza que cre-
vas de Noguer, de cen expontáneamente en Cataluña, ó sea apuntes
Segueró, i el matri- para la flora catalana” (Anales de la Sociedad
moni va tenir tres fills: Española de Historia Natural, 1879), “Excursión
Pere↑, Joaquim↑ i botánica al Montseny y Guillerias” (Crónica
M. Concepció. Científica, 1880), “Plantas llamadas insectívoras”
Va estudiar Farmàcia a la Universitat de Bar- (Crónica Científica, 1881), “Excursión botánica al
celona (1866-1870), on va ser deixeble i col·labo- Cabo de Creus” (Crónica Científica, 1881),
rador del botànic Antoni Cebrià Costa i Cuxart “Excursió botànica al Baix Ampurdà” (Anuari de la
(1817-1886). Durant la carrera es va inclinar pels Associació d’Excursions Catalana, 1881), “Excur-
herbaris de plantes medicinals. Acabada la carre- sión botánica al lago de Espolla” (Crónica
ra, va esdevenir farmacèutic militar en la tercera Científica, 1882), “Nuevos apuntes para la Flora
guerra carlina. Les seves experiències es traduïren Catalana” (Anales de la Sociedad Española de
Historia Natural, 1882), Catàlech de la flora de la
en la publicació d’un treball sobre l’àcid arseniós
Vall de Núria (Barcelona: 1882), “Fisionomía pro-
com a remei anticancerós.
pia de la vegetación del Valle de Nuria, Pirineos de
La independència econòmica li va permetre
Cataluña” (Crónica Científica, 1883), “Excursión
dedicar-se als estudis de botànica, florística i botánica autumnal a Empurias” (Crónica Cientí-
ornitologia. En les seves propietats de Lladó va fica, 1883), Fauna ornitológica de la provincia de
instal·lar un hivernacle on va aclimatar 350 Gerona, ó sea breve descripción de las aves
espècies, des d’on desenvolupà bona part de la sedentarias en la misma y las de paso accidental
seva tasca científica. Per la seva dedicació, va ó periódico (Gerona: 1883), “Nota necrológica de
rebre un Diploma d’Honor de la Societat Cata- D. Ramón Masferrer” (Anales de la Sociedad
lana d’Horticultura. Va classificar algunes espè- Española de Historia Natural, 1884), “Efectos del
cies i formes noves de la flora catalana i en té ácido arsenioso aplicado directamente como
dedicades d’altres com Hieracicum vayredanum, remedio heroico anticanceroso” (El Sentido
Polygala vayredae, Rosa vayredae, Saxifraga vay- Católico en las Ciencias Médicas, 1886), “Ensayo
redana i Seseli vayredanum. El seu herbari va de jardín botánico de aclimatación en Lladó”
arribar a contenir més de 40.000 plecs, actual- (Crónica Científica, 1889), “Excursión botánica a
ment es conserva a l’Institut Botànic de Barce- Tossa” (Crónica Científica, 1890), “Excursión
lona. La major part dels seus treballs són catà- botánica de Lladó en octubre de 1891” (Crónica
legs florístics de diverses zones. Científica, 1891), “Notas geográfico-botánicas”
Com a fervent catòlic era antidarwinista. Va (Anales de la Sociedad Española de Historia
mantenir contacte amb diversos especialistes de Natural, 1901), “Plantas de Cataluña” (Anales de
l’època com Mariano Masferrer, Ignasi Roca, la Sociedad Española de Historia Natural, 1901),
Ramon Bolòs o López Seoane. i l’obra pòstuma Catàleg de la flòrula de la Mare
Com a ornitòleg va ser premiat amb el primer de Déu del Mont (Treballs de la Institució Catalana
premi en un Certamen de la Sociedad Gerun- d’Història Natural, 1920), Plantas de Cataluña
dense Amigos del País (1882), per una memòria (Anales de la Sociedad Española de Historia
sobre ornitologia publicat l’any següent. Natural, 1921).
862
VEHÍ
VEGA FERRER, Lluís comissió organitzadora de l’homenatge de Figue-

(Figueres, 26.II.1923 – 9.IV.1998) res a Salvador Dalí (1961), dels actes per a l’elec-
Col·leccionista i electricista ció de la Pubilla de l’Empordà (1961), organitzador
i participant de la Cavalcada de Reis.
Fill de Luís Vega Va formar part del grup La Conya en Bicicleta
Herrero, natural de (1996), peculiar formació figuerenca que esce-
Mollet del Vallès, nificava acudits.
electricista, i de Vega haurà passat a la història per la seva afec-
Dolors Ferrer Sala, ció al col·leccionisme, la seva col·lecció de cromos
de Figueres. Orfe de era una de les més importants d’Espanya. Va reu-
pare als dinou anys, nir també anells de cigars, jocs de cartes, dècims
va haver de fer-se de loteria, cupons de l’ONCE, programes de cine,
càrrec de l’empresa capses de llumins; per a l’Alt Empordà, la més
familiar d’instal·la- important va ser la de targetes postals de Figueres
cions elèctriques, i comarca.
essent un dels seus
clients l’ajuntament de Figueres pel qual va tenir VEGA VIDAL, Lluís
cura del manteniment de l’enllumenat públic i (Figueres 24.IV.1948) Còmic i col·leccionista
del servei d’aigües.
Va ser locutor, presentador i animador de nom- Fill de Lluís Vega↑
brosos actes celebrats a Figueres dels anys 50 als Ferrer, electricista, i
80. També va ser presentador d’una sèrie de la de Marina Vidal
televisió local TVFigueres (1991-1994) dedicada Bosch, de Figueres.
a imatges antigues de Figueres Les coses d’en Ha heretat la col·lec-
Vega, en el qual ell explicava moltes anècdotes. ció de postals de
Entre 1940 i 1973 va formar part de diversos Figueres i comarca
elencs teatrals figuerencs com el del Patronat de del seu pare, la qual
la Catequística o de l’agrupació Arlequín. Va parti- procura completar.
cipar en l’organització del concurs Golpe de Gong Forma part del
(1950), en el qual també hi va actuar com a rap- grup La Conya en
sode i presentador. A partir d’aquest fet, i pràcti- Bicicleta (1996),
cament per la resta de la seva vida, va presentar a peculiar formació figuerenca que escenifica acu-
Figueres i diferents pobles de la comarca cente- dits. Cada any sol actuar al Casino Menestral de
nars d’actes i espectacles de tota mena com, fes- Figueres o a La Gresca a la Fresca.
tes de la poesia, festivals de ballet, revistes de
varietats, vetllades de boxa, lluita lliure o circ, fes- VEHÍ, Pere
tivals benèfics, aplecs de sardanes, festes de la (Navata?, s. XVII – Navata, 24.VIII.1677) Eclesiàstic
bicicleta, campionats de truc, desfilades de
models i actuacions musicals a diverses sales de Va ser rector de la parròquia de Navata (1633-
festes, entre elles les figuerenques, ja desapare- 1677). Gràcies a ell es va erigir l’actual església
gudes, Las Vegas i Don Quijote. del poble, lloc on va ser sepultat. Va establir la
També va participar en programes de ràdio pre- fundació “La Minerva”.
sentant concursos i espectacles a les emissores de
Palafrugell i Palamós i va ser locutor de la primera VEHÍ CASTELLÓ, Agustí
emissora de ràdio que es va instal·lar a Figueres, (Figueres, 18.XII.1958) Historiador
l’any 1959, la qual va funcionar durant 15 dies. Va
estar vinculat en nombroses iniciatives ciutadanes: Fill de Miquel Vehí i Bofill, pagès, natural de l’Ar-
de la represa del Certamen Agrícola e Industrial del mentera, i de Maria Rosa Castelló i Canta, auxi-
Ampurdán (1952 fins 1973), va formar part de la liar de clínica, natural de Figueres.
863
VEHÍ
Ha cursat la carrera la policia de Figueres (Barcelona: 2000); La inter-

de Filosofia i Lle- venció de les policies locals en la gestió de les
tres, especialitat en minories, (Barcelona: 2000); Reflexions sobre el
Història Medieval concepte de seguretat pública en l’àmbit munici-
(UAB), posterior- pal. Estudi d’un cas (Barcelona: 2001); La media-
ment va fer els cur- ció policial. El paper de les policies locals
sos de doctorat en (Barcelona: 2003) i Peligro! Cómo afrontar las
Història Contempo- adversidades sin miedo (Barcelona: 2009).
rània, i els va finalit- Ha escrit, en col·laboració, Joaquim Vallmajó.
zar amb la tesina Una vida per un poble, juntament amb Josep
Les viles endreça- Frigola↑ i Vicenç Fisas (Figueres: 1995). Els
des. El sorgiment Pastorets de Figueres: LXXV aniversari d’El primer
dels sistemes locals de seguretat enmig del crei- Nadal dels pastors (1923-1998), juntament amb
xement urbà de la segona meitat del XIX: una Alfons Gumbau↑ i Gemma Gumbau (Figueres:
necessitat davant del fracàs del sistema estatal 1998) i Recorrerem la jungla. 50 anys d’Escol-
de seguretat pública. El cas de la policia de tisme a Figueres (Figueres: 2003), juntament
Figueres (UdG). La tesi doctoral va ser defensada amb un grup d’antics escoltes figuerencs. En ter-
a la UAB el 2006, portant per títol Torna el fusell mes de creació literària és autor de les VIII ronda-
i posa’t a treballar! La Milícia Nacional a Figueres lles prenapoleòniques (Figueres: 2003), sobre el
a la darrera Guerra Carlina (1872-1876) (UAB), castell de Sant Ferran, amb il·lustracions d’Eulàlia
publicat per l’Ajuntament de Figueres forma part Rodríguez Pitarque.
de la Col·lecció Juncària (Figueres: 2008).
Ha compaginat la seva tasca professional a la VEHÍ SERINYANA, Joan
Guàrdia Urbana de Figueres, on va ingressar (Cadaqués, 30.V.1929) Fuster-ebenista i fotògraf
l’any 1982 i on ocupa el càrrec de sotsinspector,
amb la docència universitària i els estudis d’es- Fill de Pere Vehí
pecialització. És professor d’Història de Catalunya Rahola, i de Consol
a l’Escola de Policia de Catalunya, des del 1993, Seriñana Pujol, amb-
i professor d’Història de la Seguretat a l’Escola dós de Cadaqués.
de Prevenció i Seguretat de la UAB, des de la Va ser el gran de
seva fundació l’any 1999. Ha estat professor a la tres germans: Joan,
Universitat Catalana d’Estiu en els cursos Manel, i Gaietà.
“L’exèrcit per dins” amb “L’orgull del sol: cançó Es va casar amb
trista per un exèrcit trist” (Prada de Conflent: Neus Escofet Maset,
1998), sobre l’exèrcit espanyol d’Àfrica a princi- natural de Cada-
pis del segle XX i “L’ou de la serp: el feixisme al qués, i el matrimoni
segle XX” amb “A voltes amb la por: reflexions ha tingut dos fills:
sobre el feixisme” (Prada de Conflent: 1999). Moisès i Consol.
Ha escrit, com autor o bé com a coautor, diver- La càmera fotogràfica, rebuda com a regal
sos articles a la premsa local i comarcal sobre durant la verema de l’any 1945, va propiciar un
qüestions històriques (Alexandre Deulofeu, el cas- canvi fonamental en la seva vida d’una nova i
tell de Sant Ferran, el teatre a Figueres...) i sobre escadussera afició a l’època: la fotografia. Aquest
qüestions professionals (història de la seguretat, obsequi li va permetre retratar molts esdeveni-
el model policial català...). Igualment ha signat, sol ments del poble com les festes, els casaments i
o amb d’altres, diverses monografies, bé de caire les celebracions més variades del municipi —dei-
històric El valor de les paraules a la carta de xant-hi petja tant els personatges locals com per-
Poblament de Figueres (Figueres: 1997), bé d’as- sonatges populars amb estades temporals al
pectes professionals Experiències policials en la municipi: actors com la Chunga, Samantha Eggar;
gestió de conflictes: els treballs i les reflexions de polítics com Tarradellas, crítics d’art com Romero i
864
VELA
Santos↑ Torroella; pintors com Dalí↑ i Pichot↑; 2006-2007), al Castell de Pallejà (2008), i a
arquitectes com Bombelli↑; el rei Joan Carles o Pinto (Madrid, 2009).
Cassià Just, abat de Montserrat— que, en el dia Algunes de les seves fotos han estat publica-
d’avui, constitueixen la història gràfica de la vila. des per diversos rotatius com La Vanguardia
Però, per a Vehí, el que li haurà donat més pro- (Barcelona), Destino (Barcelona), Diari de
jecció exterior, haurà estat la relació professional Girona (Girona), L’Empordà (Figueres), moltes
mantinguda amb Salvador Dalí des de l’any 1952. vegades sense figurar-hi l’autoria. Darrerament,
Relació iniciada gràcies al seu ofici, de fuster i ebe- les seves fotografies li han estat sol·licitades per
nista. El biografiat, a més de treballar en les qües- a diferents treballs. A Cadaqués, però, ja fa anys
tions bàsiques de la casa, li preparava els basti- que se li reconeix la seva trajectòria, el 1980 per
dors dels quadres (a milers), els embalatges, amb primera vegada va ser convidat en una exposició
tasques d’ebenisteria en l’execució de mobles dis- en la qual també hi participava Richard
senyats pel mateix Dalí, de difícil interpretació. La Hamilton, considerat el pare del pop-art; més
relació entre Vehí i Dalí cada vegada va ser més endavant, en el Casino-Societat L’Amistat i en el
amical, les converses de feina es convertien en ter- Museu de Cadaqués; també ha estat sol·licitat
túlies en les quals el pintor s’interessava per les per a il·lustrar programes festius de temes diver-
qüestions de la vila. I Vehí, que sempre portava la sos de la vila, o per acompanyar monografies
càmera, no va deixar de fer-ho quan visitava el pin- com la d’Enric Trilla Naufragis a la mar de l’Alt
tor; el va poder retratar en un ambient natural que Empordà (1994), la d’Heribert Gispert Cadaqués
no va permetre conèixer a d’altres. autèntic (1998), la de Firmo Ferrer↑ Topònims
El biografiat es va jubilar de l’activitat profes- de Cadaqués (1999), la de Manuel Parés La
sional l’any 1996, va tancar la fusteria, poten- Llum d’Estrella Casas i Costa (1999), L’Escala.
ciant el vessant fotogràfic: va destinar l’antic Quatre centenaris; llum, aigua i foc (1999), la de
taller a una exposició permanent de les seves Lluís Molinas La Costa Brava. Un plató per al
col·leccions fotogràfiques, ubicant-hi l’arxiu cinema (2002) o la d’Aurora Pérez El retaule
fotogràfic el qual consta d’uns 80.000 negatius, Barroc de Cadaqués (2001). Han format part de
20.000 diapositives, a més de clixés de vidre, un l’exposició L’Any de la fred, exposició que ha iti-
nombre indeterminat de positius, i material que nerat arreu de la província (2005-2008). El seu
abraça des de 1900 fins a l’actualitat (2009). principal recull fotogràfic es troba a Joan Vehí i el
L’any 2004, commemoratiu del centenari del seu escenari, Cadaqués (Girona: 2009).
naixement de Salvador Dalí, ha estat l’any en què El biografiat ha estat un cadaquesenc impli-
es va difondre el vessant fotogràfic de Joan Vehí i la cat en diverses iniciatives locals: membre funda-
relació amb el pintor. Ha estat entrevistat per rota- dor del Centre d’Iniciatives Turístiques (CIT,
tius d’àmbit peninsular i forans, i per televisions c. 1973), impulsor i membre fundador de l’asso-
nacionals (TV1, TV2, TV3, TV5, TV Madrid, Canal ciació Amics de la Vela Llatina, que organitza la
324, Antena 3) i estrangeres amb un total de setze Trobada anual de Vela Llatina, de la qual des de
televisions (franceses, japoneses i hongareses). 1997 n’és el president, i ha participat en la vida
Un d’aquests programes, Tarasca, el va enregistrar municipal havent estat regidor del consitori
el 2002, i el documental va ser emès sota el títol de cadaquesenc en dos períodes (1958-1964) i
Fusta de mestre (La relació entre Dalí i Joan Vehí). amb les sigles de CiU (1999-2003).
Les seves fotografies sobre Dalí han estat
exposades de manera individual o col·lectiva a
les exposicions: Dalí a l’Empordà, la mirada dels VELA VELA, Celia
fotògrafs empordanesos (2004-2005), exposi- (Figueres, 6.V.1970) Dissenyadora
ció que va itinerar per Catalunya i Espanya, a l’es-
pai Dalí de Perpinyà (2004), al Museu Ludwig de Filla de Julio Vela Adanero, fuster-ebenista, natu-
Colònia (2005), al Macba (Barcelona, 2006), al ral de Valladolid, i de Clara Vela Torres, de Sevilla.
Museu Municipal de Cadaqués (Cadaqués, És la petita de set germans: un noi, el gran, i sis
2006), a l’Espai Cap de Creus (2005-2006 i noies. Casada amb Jordi Rotllan Torrent (1993),
865
VELAZ
el matrimoni té un fill, Asier (1998), i una filla, VELAZ SICART, Anna M.

Mila (2002). (Figueres, 3.VIII.1948)
Assisteix al Col·legi Filòloga, professora i escriptora
de les germanes de
Sant Vicenç de Filla d’Aniceto Velaz
Paül, de Figueres. Compais, mecànic,
L’any 1988 es tras- de Sádaba (Sara-
llada a Barcelona gossa), i de Flora
per estudiar disseny Sicart Busquets,
de moda i escalat natural de Figueres.
industrial, a L’Ins- Està casada amb
titut Internacional Josep Portas Palo-
Art i Tècnica del ves- mer, i el matrimoni
tir FELI, de Barce- té un fill, Albert.
lona. L’any 1993 presenta la tesina final de Des de jove es va
carrera amb la qualificació d’excel·lent. decantar per l’estu-
L’any 1994, en col·laboració amb Carlota di de la llengua francesa assolint el Certificat
Rodés, realitza una col·lecció pel primer Merka- Pratique de Langue Française, de l’Institut
modal FAD de la història. L’any següent inicia, en Français de Barcelona (1965) i el Diplôme de
col·laboració amb el seu marit, la firma Celia Langue Française, de la Faculté des Lettres et
Vela i obre una botiga a Figueres, al cap d’uns Sciences Humaines (Université de Toulouse,
anys amplia les col·leccions amb roba infantil 1968). Amb els anys va ampliar la formació filolò-
(2004) i roba per a núvies (2004). gica cursant la llicenciatura en Filosofia i Lletres,
L’any 1996 col·labora amb l’empresa Coty- especialitat de Filologia Catalana (UAB, 1984),
Astor i llança la primera col·lecció de roba per a la els cursos de Doctorat en Filologia Catalana realit-
llar (1997). L’any 1998 participa a la Pasarela zats al Col·legi Universitari de Girona i a la UAB
Cibeles i s’introdueix en el mercat japonès. Poste- (anys acadèmics 1987-89), així com el primer
riorment, presenta les col·leccions als Estats Units cicle de Filologia Hispànica any 1981 CUG) i assig-
i París (2003). natures de 2n cicle (UAB) 1982-83, així com
Un dels passos importants de la dissenyado- altres cursos relacionats amb la llengua catalana.
ra ha estat l’expansió de la firma al Japó (1998), Ha treballat en el camp de la Filologia Catalana
cultura que exerceix una forta impressió en i francesa tant en el vessant de la docència com en
conèixer-la de manera directa. Dos fets impor- el de la recerca, i en la branca de la Literatura Com-
tants han estat les relacions comercials amb parada, i ha analitzat les relacions existents entre
l’empresa Matitat Inc. per comercialitzar ulleres escriptors catalans i la Literatura Francesa. Fruit
de sol amb el seu nom (2000), i amb el grup d’aquest estudi són els cursos universitaris de
Yamashita (Yashima, Yamadori, Yu, Nagata, ...). Poesia Comparada impartits a Atenea i al Centre
La culminació de la seva trajectòria en el país de Formació Universitària Joaquim Xirau i la seva
nipó ha estat la inauguració d’un espai perma- participació en el Col·loqui de l’Associació Inter-
nent al Ginza East Building (Tòquio, 2008), i el nacional de Llengua i Literatura catalanes celebrat
disseny dels uniformes del Pavelló Japonès per a a la universitat de París-Sorbona, l’any 2000.
l’Expo de Saragossa (2008). Ha impartit cursos a universitaris (crèdits de
Ha dissenyat models en exclusiva per a diver- lliure elecció Universitat de Girona) sobre Lite-
ses cases comercials com Lucky Strike, Agua de ratura catalana i francesa (segles XIX i XX), sobre
Sevilla, i per a particulars com el cuiner Marc Joli. Dalí↑ escriptor o sobre poesia i prosa poètica.
Per conmemorar el desè aniversari de l’ober- Actualment, és col·laboradora i professora con-
tura del negoci figuerenc, el Museu de l’Empordà sultora de la Universitat Oberta de Catalunya.
organitzà l’exposició Celia Vela –10 anys, 10 En el camp de l’associacionisme cultural des-
mirades (Figueres, 2005). taca la seva dedicació a Atenea, Associació de
866
VENTÓS
Cultura del Casino Menestral –de la qual ha for- Està treballant en el projecte de recerca
mat part de la junta des de 1992, i des de l’any Carme Montoriol: de la vida i l’obra, inscrit com a
2001 n’és presidenta–, des d’on s’ocupa de la tesi doctoral a la UAB, dirigida pel doctor Manuel
programació de conferències i actes culturals de Jorba. Figura literària sobre la qual, ja ens ha fet
periodicitat setmanal. partícip d’algunes aportacions, essent la més
Ha publicat articles i estudis de crítica literà- completa “Aproximació biobibliogràfica i aspec-
ria a la Revista de Girona, als Annals de l’Institut tes de la narrativa de Carme Montoriol: dos con-
d’Estudis Empordanesos, al diari Avui i al setma- tes inèdits”, a Annals de l’Institut d’Estudis Empor-
nari Empordà, sobre escriptors i escriptores danesos (2000).
catalans: Carme Montoriol↑, Aurora Bertrana,
Mercè Rodoreda, Andrée Bruguière de Gorgot,
VENTÓS QUERO, Dolors
Maria Àngels Anglada↑, Montserrat Vayreda↑,
(Figueres, 6.VIII.1966) Pintora i professora
M. Àngels Vayreda↑, Carles Fages de Climent↑,
etc. Ha impartit conferències sobre els autors i Filla de Joaquim
autores esmentats i també sobre Tomàs Garcés, Ventós Ventós, de
Marià Manent, Carner, Salvador Dalí, Anicet de Vilatenim, impres-
Pagès↑ i Jaume Maurici↑, entre altres. sor, i d’Enriqueta
En els darrers anys ha dedicat especial atenció Quero Cortés, d’Al-
a la figura de Montserrat Vayreda, primer a la meria. Des de molt
Festa de la Poesia (2003), seguidament en el dis- petita sent interès
curs d’atorgament de la Fulla de Figuera de Plata per la pintura i el
al Mèrit (17.IX.2004), comissària dels actes d’ho- dibuix. Assisteix a
menatge a Montserrat Vayreda organitzats el clases a l’Erato amb
2004 per les entitats, institucions i associacions Blanca Reig↑ i al
culturals de l’Alt Empordà, comissària de l’exposi- Casino Menestral
ció Montserrat Vayreda: Camins de vida i poesia amb Diego Torrent↑ i és alumna de l’Acadèmia
(octubre-novembre 2004), la comunicació “El Àurea. Poc temps després comença a fer pràcti-
paisatge del país en l’obra poètica de Montserrat ques de classes amb els nens, circumstància que
Vayreda” presentada al congrés: El paisatge. marcarà molt el seu futur. L’any 1984 inicia els
Element vertebrador de la identitat empordanesa, estudis de disseny de moda a L’Institut Inter-
organitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos nacional Art i Tècnica del vestir FELI, de Barcelona.
(2006), i la seva aportació ha culminat en l’edició L’any 1988 estudia Disseny Gràfic i Publicitat a
i l’estudi introductori del llibre Poemes de Mont- l’escola Pau Gargallo (Badalona). Realitza dife-
serrat Vayreda (Antologia 1945-2004), (Girona: rents cursos de pintura plàstica a l’escola de la
2005). Mercè de Girona amb Corominas, i cursos de pin-
Ha estat mantenidora de la Festa de la Poesia tura paisatgista amb la pintora Silvia Garcia.
a Figueres durant les edicions de 2003, 2004, Fa classes a l’Acadèmia Àurea fins l’any
2005 i 2008, amb els discursos: “Un homenatge 2003. Des de l’any 2003 fins al 2006 dirigeix
a la poeta Montserrat Vayreda i Trullol”, “El jove “Ettore tallers d’expressió” (Figueres). Imparteix
Dalí i la poesia”, “Aproximació a la poesia de Pilar classes de pintura a diferents centres de Roses,
Nierga” i “Què és la poesia?” publicats respectiva- Lladó, Pont de Molins, l’Escala i Figueres.
ment dins Festa de la Poesia, Societat Coral Erato El desembre de 2006 inaugura la Galeria d’Art
(Figueres, 2003, 2004, 2005 i 2008). Dolors Ventós, on a més donar a conèixer les obres
És membre del Col·legi de Llicenciats i Doctors de diferents artistes i les seves, imparteix classes
de Catalunya, sòcia de l’AILLC (Associació Inter- en el seu taller. La seva pintura es pot definir com
nacional de Llengua i Literatura Catalanes) i un expressionisme figuratiu, amb molta força, tant
d’Òmnium Cultural des de 1978. cromàtica com de traç. L’obra més coneguda és
Ha traduït obres literàries del francès al català de vessant ètnic, amb la figura humana com a
i castellà per al teatre. principal protagonista, i un particular interès per
867
VENTURA
expressar, mitjançant el traç i els colors, les sen- compassos en les seves composicions va supo-
sacions i expressions de la gent. L’artista priorit- sar una modificació en el nombre de compo-
za la creativitat, treballa tant l’oli com els acrílics nents de la formació, que va passar de ser una
i l’aquarel·la, i preté provocar la màxima sensa- cobla de tres quartans a incorporar instruments
ció amb la mínima línia. de metall, així com en la manera de ballar, i de
Ha exposat en diferents llocs com Figueres, comptar i repartir.
Girona, Celrà i Barcelona i ha participat en les Va ser membre fundador de la Societat Coral
Fires d’Art de Figueres, Girona i Vic. Erato, essent un dels directors del cor (1862).
Va compondre més de dos mil temes musi-
cals, balls de moda, caramelles, goigs, cançons
VENTURA CASAS, Josep Maria
nadalenques, peces corals, més de tres-centes
(Alcalá la Real, Jaén, 2.II.1817 – sardanes llargues i nombroses de curtes, d’entre
Figueres, 24.III.1875) Músic i compositor les quals la meitat no disposen de títol. Entre les
més populars figuren: Per tu ploro, Toc d’oració,
Fill de Benet Ven- El cant dels ocells, Una mirada, Totes volen hereu,
tura, militar, natural On són les oquetes?, El pardal, Sardana de tenor,
de Roses, i d’Antò- Un esmolet vell, Ai quines noies! Altres títols: Alça
nia Casas, de Man- noia!, Arri Moreu, A Núria, La primavera, La mati-
lleu. El pare, sergent nada de l’Empordà, A sota del mas Ventós, Cants
d’infanteria, va ser de l’avi, La matinada de l’Empordà, Enyorança, La
traslladat a Alcalá la Roser, En aquell temps, La barretina vermella,
Real (Jaén), lloc on Planys d’amor, Les noietes de Figueres, Riu i plora,
va néixer el biogra- Ai de l’amor!, Per tu serà la pena i per mi el dolor,
fiat. Posteriorment De bon matí, La donzella de la costa, La sardana
és traslladat de nou del vailet, Els segadors, No estiguis trista.
a Roses (1819) i Alguns títols curiosos de sarsueles i sardanes
després la família es desplaça a Figueres, on són: El barbero de Sevilla, El diablo en el poder,
esdevindrà la residència definitiva per a Pep Sardana a campanillas, Sardana de castañuelas,
Ventura. Es va casar amb Maria Llandrich, filla de Un ballo in maschera, Fray José o El barón de la
Joan Llandrich, sastre i músic, amb qui va tenir Castaña. Algunes al·ludien a les ingerències de
un fill Benet↑. Després d’enviudar, es va casar en l’església en qüestions d’estat, altres constituïen
segones núpcies amb Margarida Ripoll (1864). sàtires polítiques contra els ministres d’Isabel II o
Orfe de mare de petit, l’avi patern se’n fa contra el govern d’Amadeu de Savoia.
càrrec. A l’edat de quinze anys s’inicia en el món Són molts els pobles i les ciutats de Catalunya
laboral d’aprenent de sastre amb Joan Llandrich, que li han dedicat un carrer. Amb motiu d’haver
que és el cap de la Cobla de Figueres amb qui es nascut a Alcalá la Real, la ciutat de Figueres s’hi va
familiaritza amb la música i n’esdevé membre de agermanar.
la cobla, i amb els anys el director. Posterior-
ment, i a causa de les dissidències creades en el
grup en voler incorporar el seu fill Benet a la for- VENTURA LLANDRICH, Benet
mació, va entrar a formar part de la cobla- (Figueres, 9.XII.1858 – 13.IX.1890) Músic
orquestra de La Erato, la qual va ser coneguda
amb el sobrenom de la “Cobla d’en Pep”. Fill de Josep Maria (Pep) Ventura↑ i Maria
Intèrpret de flabiol, oboè, guitarra i tenora, ins- Llandrich, natural de l’Escala. Benet va néixer al
trument en el qual va despuntar. Ha estat conegut cap de vint-i-un anys de ser casats i a l’edat de
amb diversos apel·latius populars, els més recor- cinc/sis anys va quedar orfe de mare, mentre
dats són Pep Ventura o en Pep de la tenora. que el seu pare va morir quan en tenia disset. Es
Ha estat qualificat com a introductor de la tenora va casar amb Rosa Tomás Carles, de Figueres, i
i creador de la sardana llarga. L’augment de no varen tenir descendència. Va morir molt jove,
868
VERDAGUER
als trenta-dos anys, a causa d’una de les malal- Es va casar amb Llúcia Vergés Esponellà
ties que més estralls provocava a l’època, vícti- (24.IX.1875), de Castelló d’Empúries, i el matri-
ma d’una tuberculosi hereditària. moni va tenir deu fills. Va deixar l’exèrcit i va
Va estudiar batxillerat a l’institut de Figueres, esdevenir secretari d’ajuntament, primer de
lloc on probablement va rebre lliçons del seu pare Colera (1877-1881), secretari interí de Castelló
ja que hi ensenyava solfeig i flauta. Va ser alumne (1881) i posteriorment va assolir la plaça en pro-
del profesor de piano, Salleras. Tocava la flauta, el pietat (1901-1921).
flabiol, el tamborí i el piano i va formar part de la Va fundar el diari La Voz de Colera (Colera,
cobla del seu pare, coneguda com la Cobla d’en 1879), i La Escoba. Periódico democrático
Pep, la qual posteriorment adoptà el nom d’Antiga (Castelló). Va escriure: La administración local:
Pep, de la qual en va ser director. Va dirigir, també, memoria sobre los vicios y abusos existentes en
el Cor de La Erato (1885-88 i 1889-90). los municipios: proyectos y bases para corregir-
Va compondre ballables, valsos, americanes, los (Madrid: 1893), obra premiada amb el Premi
xotis i pasdobles. Va harmonitzar vint-i-sis sarda- Nacional Conde de Toreno (1893), Páginas
nes per a piano per al seu pare. Va compondre amargas. Cosas de España. Cómo se administra
les sardanes Un record a mon pare (1882), La un pueblo bajo el dominio del cacique político.
sardana (1890), La senyora, La Premiada, La Notas sobre Castelló de Ampurias, la Condal
cadernera o Consuelo. Essent les més polulars Villa (Figueras: 1902).
Aimada, Carmeta, Carolina, Consuelo, La lluna Va deixar inèdit Memoria sobre la langosta en
de mel i Muntanyenca. el Ampurdán, en la qual narrava el succeït a la
La sardana titulada Per sardanes, l’Empordà. plaga de 1895.
va ser premiada a la Bisbal l’any 1877.
VERDAGUER BAYÓ, Miquel
VERA CASADO, Bartolomé de (L’Escala, 1871 – Figueres, 28.III.1952)
(Cuevas Bajas, Màlaga, 1851 – Fotògraf i enquadernador
Castelló d’Empúries, 27.II.1921)
Militar i escriptor Fill de Manuel Verdaguer Castro, carrabiner,
natural de Surio (Xàtiva), i de Gertrudis Bayó
Fill de comerciants, Bruguera, de l’Escala. Es va casar amb Maria
els seus progeni- Capalleras Prat (12.VI.1901), de Figueres.
tors, Bartolomé Vera Com a republicà federal va formar part del
Arjona i Anna Ca- consistori figuerenc (1910-1913).
sado Pareja, amb- Va col·laborar amb un altre gran aficionat a la
dós de Cuevas Ba- fotografia, Narcís Roget↑, i tots dos, sota el nom
jas (Màlaga), li de Ciència & Paciència editaren una vintena de
varen proporcionar postals de Figueres.
una bona instruc-
ció, va estudiar al
Colegio de Padres VERDAGUER NICOLAU, Maria
Escolapios, d’Archi- (Barcelona, 31.VIII.1925 – 12.IV.1990) Mestra
dona i va assolir el grau de “bachiller”. Com a sol-
dat va servir en el “Batallón de Cazadores de Filla de Josep Verdaguer i de Paquita Nicolau, de
Béjar” (1872), va aconseguir la graduació de ser- Roda de Ter. Casada amb Ernest Fortiana↑, el
gent i va rebre diverses condecoracions al Mèrit matrimoni va tenir una filla, Àngels.
Militar. Va ser nomenat sergent del Regiment Juntament amb el seu marit, va rebre els pri-
d’Infanteria de Toledo (1874) i destinat a Cas- mers títols de professors de català de la comar-
telló per a reconstruir la vila dels danys patits, ca (1968), atorgat per la Junta Assessora per als
després de la lluita entre carlins i liberals, en el Estudis de Català (JAEC), formada per membres
“Foc de Castelló”. de la Secció Filològica de l’IEC.
869
VERGÉS
Gran propagadora Va formar part de l’equip de redacció d’El

de la llengua cata- Ampurdanés (Figueres), i va ser col·laborador de
lana, va lluitar per la la Revista de Agricultura de l’Institut Agrícola
seva pervivència de Català de Sant Isidre (IACSI, Barcelona), de 1861
diverses maneres: a 1868, on explicava l’estat de l’agricultura de la
mitjançant les clas- vila i rodalies.
ses, l’organització Entre les seves poesies destaca Ampurias:
de conferències, lli- poema (Figueras: 1892), A Don Narciso Monturiol,
çons de català per inventor del Ictíneo, con motivo de su arribo a
correspondència, la Figueras (1861).
correcció de textos Va escriure també Españoles en el Riff: pieza
(els articles de la en un acto (Figueras: 1860).
revista Canigó) i la fundació de la secció empor-
danesa d’Òmnium Cultural.
A Figueres, va impartir classes al Patronat de VERGÉS VILANOVA, Lluís
la Catequística, a la Fundació Clerch i Nicolau, a (Figueres, s. XIX – XX) Banquer
l’Institut Ramon Muntaner i a diversos col·legis
com el Pous i Pagès. Varen formar gran nombre Empleat de dues entitats financeres, la Casa de
d’alumnes i molts d’ells esdevingueren mestres de Canvi Colldecarreras, la qual més tard va ser la
català. Sol·licitats pel Grup Rossellonès d’Estudis Banca Ferran, i del Banco de Figueras. L’any
Catalans (GREC), el matrimoni Verdaguer- 1924 va passar a ser Banco de Figueras-Banca
Fortiana es va fer càrrec, també, de la formació Vergés, es trobava situat a la plaça de la Palmera
de mestres de català del Rosselló impartint les i va estar en actiu fins a l’inici de la guerra civil.
classes a Perpinyà (des de 1970). Posteriorment, la seva activitat professional va
Durant la dècada dels 70, la secció emporda- ser la corredor de borsa i casa de canvi.
nesa d’Òmnium Cultural va gaudir de gran vitali-
tat. En aquest període es varen organitzar home- VERGOÑÓS FERRER, Martí
natges, conferències i actes diversos. (Palafrugell, el Baix Empordà, 30.X.1948) Pintor
El Consell Comarcal de l’Alt Empordà va atorgar
al matrimoni, Ernest Fortiana i Maria Verdaguer a Fill de Francisco
títol pòstum, el Premi Indiketa (30.IV.2003), per la Vergoñós Roqué, de
divulgació i manteniment de les tradicions. Palafrugell, i de Ma-
ria Ferrer Carreras,
VERGÉS, Joaquim d’Esclanyà (Begur),
(Figueres?, s. XIX) Advocat i escriptor és el petit de dos
germans. Casat amb
Pertanyia al Col·legi d’Advocats de Figueres, i Carme Poyato Sala,
desenvolupava el càrrec d’oficial d’administració de Roses, el matri-
civil. Va escriure: Gratitud y amor: drama original moni té dues filles.
en cuatro actos y en verso (Figueras: 1858). Des de 1976 resideix
a Roses.
VERGÉS ALMAR, Josep Dedicat inicialment a diferents activitats artís-
(Vilanova de la Muga/Peralada?, 1825? – tiques com la decoració de ceràmica per a la casa
Peralada, 24.VI.1897) Propietari, articulista i poeta Vilaclara de la Bisbal, va desplaçar-se a Limoges
per aprendre com intervenir en la porcellana.
Fill de Pere Vergés, propietari, de Vilanova de la L’any 1972 s’inicia, de forma autodidacta, en la
Muga, i de Maria Almar, de Peralada. Es va casar pintura impressionista evolucionant progressiva-
amb Dolors Anglada, de Peralada, i el matrimoni ment cap a l’expressionisme. El servei militar l’o-
va tenir dues filles: Elvira i Enriqueta. bliga a fer un parèntesi en la vida artística i, una
870
VIADER
vegada finalitzat, iniciarà diferents viatges per nal a l’exèrcit nacional (1936-39). Acabada la
conèixer Europa. De retorn a Palafrugell realitza contesa finalitza la carrera, la qual no va exercir ja
diferents tipus d’encàrrecs: cartells i decorats que la seva dedicació va centrar-se en administrar
per al teatre. el patrimoni. Va residir a la casa pairal de Parets
Des de 1974 es dedica plenament a la pintu- d’Empordà, i tant per la situació de la residència,
ra sobre tela, preferentment a l’oli, amb una ico- limítrof de l’Empordà i el Pla de l’Estany, com per
nografia basada en temes populars, i escenes les propietats i les relacions familiars va mantenir
quotidianes de la vida marinera, les quals es contacte amb les dues comarques.
caracteritzen per una gamma cromàtica alegre i Tradicionalista per convicció i arrelament fami-
per disposar de moviment. liar, monàrquic, carlista, de fermes conviccions
Considerant que l’art no ha de ser una disci- religioses, molt lleial als seus principis fins a la
plina per a competir, una de les seves premisses seva mort tenia per lema “encara que tots, jo no”.
ha estat no participar en cap concurs artístic. Va ser alcalde de Vilademuls, municipi que englo-
Ha exposat a nombrosos llocs de Catalunya, ba dotze pobles (1961-16.IV.1979). Va reorganit-
Espanya i l’estranger. La primera exposició va zar l’escut de Vilademuls amb les armes dels
tenir lloc a la Sala d’Art de Palafrugell, l’any Rocabertí↑ (1963).
1973, i a partir de llavors va exposar a Cadaqués, Interessat per la cultura, va esmerçar una gran
Figueres, Banyoles, Girona, Mallorca, Saragossa dedicació a la genealogia i l’heràldica, disciplina
o Madrid. Les primeres exposicions estrangeres en la qual en va ser un expert, deixant manuscrites
el portaren a Veneçuela (1978), la seva obra va les genealogies de les principals nissagues de la
formar part de l’exposició itinerant Grupo de Arte demarcació de Girona, una selecció ha estat
de Venezuela, que va recórrer diferents ciutats publicada amb el títol 127 genealogies de
d’Amèrica Llatina (1980), a les ciutats alema- Fernando Viader (Girona: 2004), edició a cura de
nyes de Schwetzingen, Heidelberg, Mannheim o Ricard Garcia i Pere Gifre↑.
Baden Baden, i França i Itàlia, entre altres. Va formar part de diversos centres d’estudis
com l’Institut d’Estudis Gironins, l’Institut d’Estudis
VIADER GUSTÀ, Fernando Empordanesos, i va ser nomenat membre honorí-
(Parets d’Empordà, 8.IV.1916 – fic del Patronat Eiximenis de la Diputació de
Girona, 16.VII.2006) Girona. Va ostentar diferents càrrecs del Reial
Hisendat, advocat i genealogista Estament Militar de Sant Jordi, de Girona: asses-
sor, Veguer-President, Veguer-General d’Espanya, i
Fill de Miquel Viader va morir essent Veguer Honorari.
Bramon, hisendat, Va publicar els seus estudis d’investigació a
natural de Galliners, diverses publicacions especialitzades com la revis-
i de M. del Pilar ta Hidalguía (Madrid), Revista la Salle, Amics de
Gustà Puigsech Ca- Besalú, Revista de Girona i diaris com Los Sitios i El
sals i Aymerich, de Correo Catalán. I, a d’altres de caire municipal o
Cervià de Ter. Va ser comarcal de Banyoles, Girona o Vilademuls.
el gran de tres ger- Ha publicat “La Casa Noguer de Segueró i el seu
mans: Fernando, llinatge”, a II Assemblea d’estudis sobre el comtat
Maria i Margarida de Besalú (Olot, 1973) obra premiada pel Reial
Maria. Casat amb Estament de Sant Jordi, i “Relació de cases de la
M. Dolors de Ribot i vegueria de Besalú que fruïen de Reial privilegi de
de Balle (Camallera, 29.IV.1947), de Girona, el generositat” a III Assemblea d’estudis sobre el
matrimoni no va tenir descendència. comtat de Besalú (Olot, 1976) o Història de
Estudia el batxillerat a La Salle de Figueres i Vilademuls als Fulls informatius de la Manco-
prosegueix els estudis cursant la carrera de Dret munitat de l’Estany (1984). Ha estat col·laborador
a Barcelona. En esclatar la guerra civil queda de les monografies: Les Cases Pairals Catalanes
interrompuda la carrera i esdevé alferes provisio- (Barcelona: 1965), de Joaquim Camps i Arboix; “El
871
VIARNÉS
Castillo y el linaje de Vilademuls” forma part d’una la Generalitat de Girona. Va ampliar estudis al
obra col·lectiva Mélanges offerts à Szabolcs de Conservatori del Liceu de Barcelona, amb el pia-
Vajay à l’occasion de son cinquantième anniver- nista Guillem Garganta. Amb Josep Barberà,
saire (Braga: 1971); Els últims hereus (Barcelona: Montserrat Ayarbe i Josep Mundet va millorar
2005), coordinada per Enric Saguer. harmonia, contrapunt i composició.
Reposa a la tomba familiar del cementiri de Ha estat concertista
Santa Llogaia de Parets d’Empordà. a diferents punts de
la geografia espa-
nyola i europea, i
VIARNÉS JUANOLA, Agustí pianista solista al
(Figueres, 6.IX.1935) Restaurador Liceu de Barcelona i
al Palau de la Mú-
Fill de Josep Viarnés sica Catalana. Ha
Bos i de Margarita dirigit diversos ba-
Juanola Costa, hos- llets, entre els quals
talers, de la Jon- cal destacar el de
quera. Casat amb Katherine Duncan
Pilar Miranda Vicens Dance Company. Durant molts anys va ser el pia-
(1964), de Figue- nista de l’Hotel Ritz, de Barcelona.
res, el matrimoni ha Ha compost peces musicals diverses: obres
tingut dues filles: corals, peces per a piano, i nombroses sardanes
Margarita i Carmen. Dos homenatges (Premi Joaquim Serra, 1980),
Els pares, esta- Rondalles (segon premi Sardanes Ràdio Lleida,
blerts l’any 1940 a 1981), Manelic, Francesca, Pastoral, Dos home-
l’actual pujada del Castell, portaren l’hostal fins natges, dedicada al seu pare i al seu avi (Finalista
l’any 1964. A partir d’aquest any, el biografiat i la Premi Joaquim Serra, 1980); L’avi Xaxu (1981),
seva muller continuaren el negoci fins a la jubila- Fantasies de joventut (1982), Jorn de festa
ció, l’any 2000. (1983), Noranta anys, Obligant diferent (2n premi
El biografiat va seguir el mestratge del seu Santa Cecília, Lleida, 1988), Inquietuds (1988),
pare i va comptar amb l’ajut de la seva muller. El Per un ideal (accèssit Banyoles, 1990), Diàlegs
restaurant va ser un referent gastronòmic a la (primer premi SGAE, 1991), Presència (1996),
ciutat i es va caracteritzar per fer cuina tradicio- Diferències (Premi Céret-Banyoles, 1999).
nal catalana amb toc personal. Algunes crea- Una Suite per a cobla (1948), i una Fantasia
cions pròpies com: l’arròs negre, el rap a l’em- per a tres cobles.
pordanesa o les llenties verdes amb calamarsons,
eren sol·licitades reiteradament pels comensals. VICENS JULI, Josep
Ha rebut el Diploma d’Honor de la Generalitat, (L’Escala, 14.I.1870 – 18.IV.1956)
el Diploma d’Honor de la Federació Provincial Músic i compositor
d’Hostaleria i ha estat guardonat per l’Ajuntament
de Figueres. Fill de Leandro Vicens Saguer, músic, de l’Escala, i
de Maria Juli Donjó. Es va casar amb Francisca
Mornau Cros. És conegut sota l’apel·latiu de “Xaxu”
VICENS BUSQUETS, Josep o “l’Avi Xaxu”.
(L’Escala, 20.XII.1917) Músic i compositor El seu mestre va ser en Rossend Mercader
(1836-1909), conegut popularment com a
Fill de Josep Vicens↑ Mornau, músic, i de Catalina “Rossendo cadiraire”, pare de Pere Mercader↑, i
Busquets Flaqué, ambdós de l’Escala. Es va intro- va rebre algunes lliçons del castelloní Antoni
duir aviat en la música de la mà del seu pare, fet Agramont↑. Disposava d’unes aptituds innates i
que li va permetre guanyar la beca per a realitzar va ser destre amb el flabiol, la tenora, el fiscorn i
estudis de piano, atorgada per la Comissaria de el contrabaix. Com era habitual en els músics va
872
VICENS
haver de compaginar la música amb un altre VICENS MORNAU, Josep

ofici, el de barber. (L’Escala, 25.IV.1895 –
Va formar part de la Malgrat de Mar, el Maresme, 4.II.1987)
cobla Els Cadiraires Músic i compositor
(l’Escala), va fundar
la Cobla de Baix Fill i deixeble de
(l’Escala), director Josep Vicens↑ Juli,
de la cobla L’Alian- músic, l’Avi Xaxu, i
ça (l’Escala), sorgi- de Francisca Mornau
da de la unió de les Cros, ambdós de
dues cobles esca- l’Escala.
lenques Cobla de Va estudiar a
Dalt i Cobla de Baix. l’Acadèmia Grana-
Més tard, va fundar dos, de Barcelona.
La Principal de l’Escala (1906). Va formar part de la
Va traslladar-se a Malgrat (1921-1930), i allà cobla La Principal de
va fundar la cobla La Principal de Calella i La l’Escala, com a con-
Principal de Tordera. Va residir a Girona (1931- trabaix a les sardanes i violí als ballables. Va dirigir
1939) i va fundar la Cobla Xaxu. D’ideologia l’orfeó Els Atlants, de l’Escala. Va formar part
republicana, després de la guerra civil la família també de La Principal de Peralada (1918). L’any
va viure a França (1939-1941), però aviat 1920, es trasllada amb la família a Malgrat. Allà
retornà a l’Escala lloc on restà fins al traspàs. va dirigir la coral anomenada La Barretina i va
A la vila escalenca va intervenir també en les col·laborar en altres iniciatives de la vila.
formacions corals de finals del segle XIX, va par- Va compondre sardanes, entre les quals s’hi
ticipar en la societat coral La Marinera i La Unión troben els títols: Ai, amor...!, Cant de maig,
Escalense. Caterineta, Amnistia i llibertat (1932), Lluïsa
Va compondre més de cinc-centes sardanes, (1925), Marta (1933), Teresó, Teresina, Prima-
qualificades com a les sardanes més violentes, vera d’amor, El cant del mariner, La font de
més ferotges, de més èxit. Sardanes que conser- l’Esquena, Ha vingut la primavera, Dissabte de
ven l’espontaneïtat i la força expansiva. Va com- Glòria, Voldria fossis petxina (1940), El cant dels
pondre també música religiosa, de concert, balla- forts, Nostàlgia, Mare nòstrum (1949), Sant Pol
bles, peces corals i una obra escènica Muset i de Mar (1951) o La Font d’en Gibert (1950).
Bernadeta, amb text de Josep Maria Folch i Torres.
Entre els ballables: Las cuerdas de mi guitarra,
En el retiro, Jota baturra, Quiero casarme, Records VICENS REGENCÓS, Tomàs
del cabaret, Salvaje, Los voluntarios. Entre les pe- (Palafrugell, el Baix Empordà, 4.I.1894 –
ces corals: La Pàtria (1895) i Records d’infantesa. Barcelona, c. 1971) Mestre
Sardanes: Bona festa, una de les més populars
de l’autor (1926); Aires de muntanya, Camí de la Fill de Narcís Vicens Barceló i de Concepció Regen-
masia, La segadora, Nostre casal, La font vella, La cós Prats. Va estudiar magisteri i exercí de mestre
barretina, Muntanyes de Montgó, La roca del de l’escola pública de Peralada, des de mitjans
Frare (1945), La roca del cargol (1945), Records anys 20 fins l’any 1934. Es casà amb Carme Calvet
dels tres pins, Arc de triomf, Carícies, La filla del Llaty (16.XII.1929), filla de la Sra. Teresina, la mes-
bosc, Nit de Sant Joan, La plaça del firal, Les noies tra de les nenes de Peralada, i de Marià Calvet
de la costa, El cant del pastoret, La colla, La barra- Golobardes, músic de La Principal de Peralada.
ca de l’amor. Es tracta d’un mestre singular, representant
L’any 1945 el poble de l’Escala li va retre un de la renovació pedagògica. Per a ell, la millor
homenatge. L’Ajuntament de l’Escala commemorà manera d’ensenyar era posant en pràctica la teo-
el 50è aniversari de la seva mort (2006). ria, palpant l’explicació amb l’exemple pràctic.
873
VICENS
Alguns dels exalumnes, recorden aquestes clas- Va introduir-se en el

ses a l’exterior. Aquestes experiències es traduï- món del teatre als
ren en petits opuscles publicats a la dècada dels anys 40, a la So-
anys 20 i 30, la major part sobre meteorologia, cietat Unió Frater-
apicultura i agricultura. Aquestes publicacions, nal, junt amb el seu
resultat de l’exercici del magisteri a Peralada, marit Jacint Sese-
foren subvencionades per Miquel Mateu i li servi- ras. Al cap dels anys
ren de mèrit per traslladar-se a Barcelona. En va ser una de les
data de 28 de febrer de 1934 va prendre pos- fundadores del nou
sessió de la plaça al Grup Escolar Francesc Grup de Teatre de
Macià, del Patronat Escolar de Barcelona. Va Roses (GTR). Es va
col·laborar en algunes revistes com La Colmena i reincorporar a l’es-
en el Butlletí de Mestres de Girona. cenari amb l’opereta La bella Helena,
Les experiències pedagògiques amb els alum- d’Offenbach. Va col·laborar amb el nou grup i va
nes queden reflectides en els títols: Campo de actuar en diverses obres: La filla del mar, de
demostración agrícola anejo a la Escuela Guimerà; El malalt imaginari, de Molière, i La
Nacional de niños de Perelada. Breve memoria senyora de Sade, de Mishima.
correspondiente al curso 1925-1926 (Palafrugell: Per les festes de Nadal participava en la repre-
1926), en col·laboració amb Pere Pujol; Campo sentació dels Pastorets i, en general, col·laborava
agrícola escolar de Peralada (Gerona). Trabajos en tots els actes que es celebraven en el poble.
realizados en 1928 (Palafrugell: 1930), El año Va destacar la seva actuació a La dolça de les
agrícola de 1930-31 en Perelada (Ensayo clima- Tàpies (1994), un monòleg de dues hores i mitja
tológico). Campo agrícola escolar de Peralada de durada, i Així és si us ho sembla (1998).
(Gerona) (Palafrugell: 1931), Resumen meteoro-
lógico local del año 1932. Breve estudio de la
Tramuntana, Campo Agrícola Escolar de Perelada VICENS VIVES, Jaume
(Gerona) (Palafrugell: 1933), Resumen meteoro- (Girona, 1910 – Lió, França, 1960) Historiador
lógico local del año 1932. Breve estudio de la tra-
montana (Palafrugell: 1933), Les Pràctiques agrí- Casat amb Roser
coles i entomològiques a l’escola primària Rahola, emporda-
(Barcelona: 1934), El treball didàctic a la nostra nesa, es va vincular
escola unitària (Barcelona: 1935). a la vila de Roses,
Disposa també d’algunes aportacions de lloc on estiuejava.
caire històric: Contribución al estudio de la histo- Va estudiar la
ria de Perelada (Palafrugell: 1930), Dos perala- carrera de Filosofia i
dencs il·lustres (Palafrugell: 1931), Qüestions Lletres a la Uni-
prehistòriques i altres notícies de Peralada versitat de Barce-
(Palafrugell: 1932), Vilas Empordaneses. Perala- lona (1930).
da medieval (Monestirs, Aspectes, Records) L’any 1936 va
(Palafrugell: 1934). presentar la tesi
doctoral Ferran II i la ciutat de Barcelona.
Va exercir l’ensenyament a l’Institut Escola de
VICENS SALA, Maria la Generalitat. Va ingressar a la Universitat
(Roses, 22.VII.1925 – Figueres, 19.VIII.1999) Autònoma de Barcelona (1933), i guanyà la
Actriu càtedra d’història de l’institut de Figueres.
Després de la guerra civil es va quedar en el
Filla de Jaume Vicens Colls, fuster, i de M. Lluïsa país i va ser sancionat. Va col·laborar en publica-
Sala Marés, ambdós de Roses. Casada amb cions com Destino, amb el pseudònim de
Jacint Seseras Berta, de Roses. “Lorenzo Guillén”.
874
VIDAL
L’any 1942 li va ser atorgada la plaça de Baeza, geopolítica (Barcelona: 1950), Mil lecciones de
aviat va tornar a Barcelona. Va opositar i va obtenir la historia. Los grandes temas de la política y de
la càtedra d’Història Moderna de la Universitat de la cultura universal (Barcelona: 1951), Historia
Saragossa, i després la de Barcelona (1948). general moderna. Del Renacimiento a la crisis
A la ciutat comtal va dedicar-se a la investiga- del siglo XX (Barcelona: 1951-52 2 vols),
ció, una de les aportacions més importants d’a- Fernando el Católico, Príncipe de Aragón, Rey de
quest moment va ser l’obra Historia de los Sicilia 1458-1478: Sicilia en la política de Juan II
remensas en el siglo XV (1945). A partir de l’any de Aragón (Madrid: 1952), Juan II de Aragón
50 es posa en contacte amb l’escola francesa 1398-1479. Monarquía y Revolución en la
dels Annales i s’interessa pels nous corrents his- España del siglo XV (Barcelona: 1953), El gran
toriogràfics en les quals es té en compte l’econo- Sindicato Remensa (1488-1508) (Madrid:
mia i l’estadística. La nova manera d’analitzar la 1954), Notícia de Catalunya (Barcelona: 1954),
història va provocar moltes reticències en els El segle XV. Els Trastàmares (Barcelona: 1956),
ambients tradicionals. La primera obra en la qual Universo: tierra, productos y estados (Barcelona:
va aplicar la nova metodologia va ser Aproxi- 1956), Felip II i Catalunya (Barcelona: 1956). En
mación a la historia de España (1952), la qual la recepció pública a la Reial Acadèmia de Bones
va ser repetidament reeditada. Lletres de Barcelona va llegir el discurs “Cata-
Juntament amb el seu cunyat, Frederic luña a mediados del siglo XV” (9.XII.1956)
Rahola↑ d’Espona, va fundar l’editorial Vicens (Barcelona: 1956), Industrials i polítics: segle XIX
Vives (1942). En col·laboració amb Enric Bagué (Barcelona: 1958, amb diverses reedicions),
va redactar Història. Primeres lectures (1936). Trajectòria Mediterrània del Príncep de Viana
A la comarca va establir amistat amb dife- (Barcelona: 1961).
rents personalitats, entre les quals destacava la Va dirigir la Historia social y económica de
figura de Miquel Mateu↑. Aquest el va convidar a España y América, i s’ocupà de les edicions dels
formar part del jurat dels certàmens historicolite- Atlas Ibero-Americano de Geografía Mundial,
raris convocats per la Biblioteca del Palau de Atlas y síntesis de historia de España: con 63
Peralada. mapas geopolíticos (Barcelona: c. 1943), Atlas
Va publicar nombrosos articles a revistes espe- de Historia de España o Atlas de geografía eco-
cialitzades i tot i la seva mort prematura va ser un nómica (Barcelona: c. 1950).
autor prolífic. Entre les seves obres figuren els Pòstumament la seva obra ha estat objecte
títols: La transformació de la Generalitat medieval de nombroses reedicions.
(Barcelona: 1936), Ferran II i la ciutat de Barce-
lona: 1479-1516 (Barcelona: 1936-1937 2 vols), VIDAL CARRERAS, Lluís Marià
España geopolítica del estado y del imperio (Barcelona, 6.X.1842 – 10.I.1922)
(Barcelona: 1940), Política del Rey Católico en Enginyer de mines i benefactor
Cataluña (Barcelona: 1940), Historia general
moderna del Renacimiento a la crisis del siglo XX Fill de Mariano Vidal
(Barcelona: 1942 amb nombroses reedicions), Merli, advocat de la
Mil figuras de la historia. Nombres ilustres. Vidas Reial Audiència de
famosas (Barcelona: 1944), Rumbos oceánicos. Barcelona, natural
Los navegantes hispanos (Barcelona: 1946), de Cardona, i de
Gerona después de la Paz de Ryswick (1698) Maria Paula Carreras
(1947), Ensayo sobre la morfología de la revolu- Pahissa, de Piera. Va
ción en la historia moderna (Zaragoza: 1947), ser el primogènit,
Historia general moderna del Renacimiento a la després naixeren
crisis del siglo XX (Barcelona: 1948), El Príncipe Paulina i Susana.
Don Fernando (el Católico) Rey de Sicilia Va passar la in-
(Zaragoza: 1949), Emporion curso de historia fantesa a Cardona,
universal (Barcelona: 1949), Tratado general de estudià el batxillerat i els dos primers anys de la
875
VIDAL
carrera d’Enginyer Industrial a Barcelona, i es va Va estudiar magisteri a l’Escola Normal de

traslladar a Madrid per cursar els estudis d’Engi- Girona. Va exercir el magisteri a Capileira (Gra-
nyer de Mines (Madrid, 1866), essent el professor nada, les Alpujarras) (1932-1934), a Agullana
de Paleontologia i Geologia, Matías Martínez (1934-1943), va ser directora del col·legi públic
Luarca, un dels que més l’impressionà. Va ingres- Baldiri Reixac de Banyoles on va viure els millors
sar en el Cuerpo de Ingenieros de Minas del Estado anys de la seva professió. El darrer destí va ser al
(1866), ocupant distintes destinacions d’entre col·legi públic Sant Pau de Figueres. Va aplicar els
elles la de cap del Districte Miner de Girona. mètodes pedagògics de reconeguts ensenyants
Va ser un eximi científic el qual va ser premiat com Maria Montessori (1870-1952) o Jean-Ovide
pel Govern, el 1874, pel seu treball titulat Datos Decroly (1871-1932).
para el conocimiento del garumnense; va obtenir Neboda de l’artista Guillem Comalat↑, va
medalla d’argent el 1883 a l’Exposición de mine- procurar preservar el seu record.
ría y metalurgia de Madrid, i el 1884 a l’Exposition
Internationale de Geographie de Toulouse. El jurat
de l’Exposición Universal de Barcelona li premià VIDAL ILLA, Ferriol
els seus treballs amb la medalla d’or. (Castelló d’Empúries, 18.VII.1911 –
Era numerari de la Real Academia de Ciencias Figueres, 11.IX.2006) Músic
Naturales y Artes de Barcelona; soci agregat de
l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI); Fill de Francisco
acadèmic corresponent de la Real Academia de Vidal Turias, de
Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid; Castelló, botiguer, i
membre de la Societé Géologique de France, i de Paquita Illa Pujol,
membre de la Societé Hispano-portugaise de de Castellfollit de la
Toulouse i de la Societé d’Études des Sciencies Roca. Casat amb
Naturelles de Béziers. Rosario Oliver, de
D’entre la seva extensa bibliografia, referida a Camallera, vila en la
l’Empordà, trobem Nota acerca del sistema cretá- qual hi va residir prop
ceo de los Pirineos de Cataluña (Madrid: 1878), de quaranta anys.
Reseña de las minas de cobre y de hierro de la Va aprendre mú-
montaña de Montdevà en San Lorenzo de la Muga sica amb Busca-
(Barcelona: 1882), Edad de las capas de Bulimus rons↑, l’avi Rau. Va fer el servei militar voluntari
gerundensis (Barcelona: 1883), Reseña geológi- al Castell i va formar part de la banda militar.
ca y minera de la provincia de Gerona (Madrid: Havia estat fiscornaire i trombó de vares de la
1886), Géologie a toute vapeur de Portbou a històrica cobla anomenada Els Rossinyolets
Barcelona (Tolosa de Llenguadoc: 1889). (Castelló d’Empúries), de la qual en va ser l’últim
La seva vinculació amb Agullana prové del seu supervivent. Va tocar també amb els Montgrins,
casament amb Dolors Gomis, d’ascendència agu- amb l’Orquestra d’en Carbó, i l’orquestra Olesa
llanenca. L’any 1911 l’ajuntament el va anomenar de Montserrat.
Fill Adoptiu de la població en agraïment a les dona-
cions de terrenys, de pedra i econòmiques que
varen fer possible la construcció de les escoles VIDAL SALVADOR, Jordi
municipals. També, tant ell com la seva esposa, (Figueres, 9.IX.1956) Esportista i àrbitre
tenen sengles carrers dedicats a la seva memòria.
Fill de Francisco Vidal Bujóns, i de Carmen Sal-
VIDAL COMALAT, Francesca vador Llonch, ambdós de Figueres, va ser el
(Figueres, 9.IV.1909 – 4.VI.2001) Mestra segon de dos germans.
Va iniciar-se en l’hoquei patins a l’edat de set
Filla de Francisco Vidal Raymendez [sic], profes- anys i continuà fins que va desaparèixer el Club de
sor, natural de Girona, i de Concepció Comalat la ciutat de Figueres (1978). Va seguir amb l’esport
Joana, de Figueres. dedicant-se a un altre vessant: l’arbitratge (Girona,
876
VIGO
1978). Va debutar a la Categoria Nacional de la En acabar va exercir a Arenys de Mar (Barce-

Federació Espanyola (Barcelona, 1985), i seguida- lona), després a Sant Jordi Desvalls i el mes d’abril
ment a la Internacional (Portugal, 1992). de 1936 va comprar la farmàcia del doctor Cas-
Des que es va im- tellví, situada a la plaça Anselm Clavé, indret cone-
plantar la puntuació gut posteriorment amb el nom de plaça Triangular.
d’àrbitres d’hoquei En esclatar la guerra civil es traslladen a Sant
a Espanya, l’any Llorenç de la Muga i, després, a Avinyonet de
1991, el biografiat Puigventós, des d’on es desplaçava a diari a la
ha figurat sempre capital (1937-1939). Va exercir la professió fins
entre les quatre mi- al seu traspàs.
llors puntuacions i, L’any 1948 va ingressar a l’Ajuntament de
en vuit ocasions, en Figueres pel Terç Familiar. A la dècada dels 80,
primera posició. quan va tenir lloc la remodelació de la segona
fase de l’Hospital de Figueres, va ser nomenat el
En campionats
primer farmacèutic de la institució, càrrec del
nacionals ha arbi-
qual va dimitir al cap de poc.
trat finals de lliga i Copa del Rei. Quant als
Va reunir nombrosos llibres sobre flora i botà-
Internacionals, ha arbitrat dues Final Four de
nica, essent els seus llibres de capçalera la Flore
l’Europa Clubs (Igualada, 1999 i Portugal,
complète portative de la France, de la Suisse et
2006), una Final CERH (Comite Europeo Roller
de la Belgique, de Gaston Bonnier (1853-1923),
Hockei, 2005), quatre Golden Cups (Blanes,
professor de botànica de la Sorbonne i Flores de
2004, 2005, 2006 i 2007), una Copa Naciones España de l’editorial Omega. Gràcies al coneixe-
(Montreux, Suïssa, 2007), quatre Europeus ment de la botànica i de les propietats de les
(Alemanya, 1994; França, 1995; Itàlia, 1996; plantes remeieres, el seu establiment va sobre-
Espanya, 2008) i set Mundials (Alemanya, 1997; sortir per l’elaboració de la medicina natural,
Macao, Xina, 1998; Argentina, 2001; Portugal, comercialitzava preparats, elaborats per ell
2002; Califòrnia, 2005; Xile, 2006 i Vigo, 2009). mateix, a base de productes naturals. Recoma-
nava l’equilibri en la venda de fàrmacs i proposava
VIDAL SASTREGENER, Josep M. la medicina natural com a alternativa. Molta gent
de Figueres i comarca s’atansava a la recerca del
(Sant Pere Pescador, 18.I.1895 –
consell de l’apotecari en busca d’alguna prescrip-
Figueres, 2.I.1985) Farmacèutic
ció natural i, fins i tot, de suport econòmic.
Fill de Josep Vidal
Geli, metge, i de VIGO TRULLS, Benet
Dolors Sastregener (Roses, 3.XI.1918)
Saúch. Va ser el petit Pagès, cooperativista i empresari
de tres germans. Es Fill de Joan Vigo Ripoll, pagès de Roses, i de Rosa
va casar amb Felipa Trulls Guitart, va ser el petit de dos germans:
Reig Molas, de Sant Rosa i Benet. Casat amb Maria Mercader Berta,
Jordi Desvalls, i el el matrimoni va tenir dos fills: Joan i Eduard.
matrimoni va tenir En esclatar la guerra s’afilià a Les Joventuts
un fill, Narcís. Llibertàries, agrupació que aglutinava els joves
Va estudiar les antifeixistes. Va entrar a l’escola de la guerra asso-
primeres lletres a lint la graduació d’oficial, però sense incorporar-se
Sant Pere Pescador, el batxillerat a Figueres, i la al front actiu. Acabada la guerra va ser denunciat,
carrera de Farmàcia a la Facultat de Barcelona jutjat i destinat a un batalló de treballadors (1939-
(1915-1919), amb títol expedit el 15 d’octubre de 1942), finalment va haver de fer el servei militar.
1920. Un dels seus professors de botànica va ser En retornar a la vila nadiua, gràcies a aconse-
el professor-ajudant Pius Font i Quer (1888-1964). guir implicar persones i institucions diverses, va
877
VILÀ
posar en marxa diverses cooperatives entre les Va entrar a formar part de la cobla de Tossa de
quals es compten: la Cooperativa Agrícola La Mar (1900), i va aprofitar l’estada per aprendre
Bodega, el Centre Escolar Empordà, Promocions harmonia i composició amb l’organista de la
Turístiques i la residència geriàtrica Societat parròquia. Es va casar amb Encarnación Ferrer
Cooperativa Dr. August Pi i Sunyer. Va publicar Carantela, de Tossa de Mar, i el matrimoni va
algunes de les seves opinions sobre el cooperati- tenir quatre fills, Miquel, Joan, Ramon i Silveri,
visme a la revista Cooperació Catalana. Ha parti- els tres primers músics i compositors.
cipat en la Fundació Roca Galès, constituïda l’any L’any 1903 es va instal·lar a Granollers i va ser
1976 a Barcelona, entitat dedicada a l’estudi i fiscornaire de les cobles Els Agustinets, La Mo-
divulgació del moviment cooperatiu. derna i La Catalana o també coneguda com a
Quan s’inicià l’a- Catalònia. Va fundar la cobla-orquestra La Principal
fluència turística, va de Granollers (1929) i, posteriorment, va fundar i
tenir visió de futur i dirigir la cobla Montseny, de Tona (1946-1952).
va invertir en el ram Va compondre nombroses peces musicals,
de l’hostaleria, co- més de dos mil ballables, una sarsuela Ocells
mençà amb l’Hotel d’estiu, encara per estrenar. Una de les peces que
Univers i l’Hotel Ma- més fama li va suposar va ser el pasdoble A la fies-
rina a Roses, i va ta (1918), considerat l’himne de Granollers o
seguir amb l’Hotel també dit l’Himne dels Sants Metges, barri de la
Catalonia, a Beni- ciutat. És autor també de desenes de sardanes: El
dorm. camí del cel (1905), Rosella (1906), Argentonina,
Va ser també el La modisteta, Cap a la serra, Florida d’estels,
fundador de la Creu Roja de Castelló d’Empúries, Comiat de festa, La puntaire, Maricel, Esclats del
entitat que li va retre un homenatge l’any 1988. cor, Feta per mi, La batuda, La bona nova, Joana,
Va ser premiat en el VI Memorial Carlos Dezut- Full d’àlbum, Trobada d’amor, Amor a la pàtria,
tere (Empuriabrava, 1997), i l’any 2006 va rebre el Donzelles del pla, Jorn de festa, Retorn a la pàtria,
Dracma d’Or atorgat per l’Ajuntament de Roses. Lurdes de Tona.
Durant la Festa de l’Ascensió (1976) va ser
VILÀ, Felip homenatjat. Com a proposta de la Comissió
vegeu: FELIP VILÀ, Joan d’Amics del Mestre Vilà Ayats, l’Ajuntament de
Granollers, en el Ple (23.III.1994), va acordar
dedicar-li un carrer.
VILÀ AYATS, Joan
(Riumors, 10.I.1886 – Granollers,
el Vallès Oriental, 8.V.1981) Músic i compositor VILA CARRERAS, Dolors
(Castelló d’Empúries, 5.IV.1949) Professora
Fill de Miquel Vilà,
pagès. Va ser el Filla de Bonaven-
gran de dos ger- tura Vila Quera, fus-
mans. Es va traslla- ter, de Castelló
dar amb la família a d’Empúries, i d’Elisa
l’Armentera i, a l’e- Carreras Pozo, de
dat de deu anys, va Begur. Casada amb
començar a estu- l’alemany Herbert
diar música. Els Hartkopt, des de
seus mestres varen 1973 viu a Eden-
ser Josep Vicens↑, koben (Alemanya),
Xaxu i de fiscorn on imparteix clas-
Antoni Agramont↑. Va aprendre l’ofici d’esparter ses de castellà a l’a-
a Figueres. cadèmia de nit comarcal i col·labora d’intèrpret,
878
VILÀ
de castellà i francès, en les activitats culturals de de Bassegoda, i va-

la vila. Ha escrit Pa amb vi i sucre (Roses: 2007). ren tenir sis fills:
Josep Maria, Coral,
Bonaventura, Auro-
VILA CARRERAS, Jordi
ra, Maria i Mont-
(Castelló d’Empúries, 13.IV.1943) serrat↑.
Fuster, empresari i escriptor
Un dels fills, Bo-
naventura Vila i
Fill de Bonaventura
Quera (Castelló,
Vila Quera, fuster,
1916-1997) també
de Castelló d’Em-
tenia un laboratori
púries, i d’Elisa
fotogràfic per al seu
Carreras Pozo, de
ús personal. Sebastià va ser el primer executor
Begur. D’ofici fuster,
d’unes targetes-postals de Castelló, que les edita-
resideix a Roses des
va i venia el seu germà, Alfonso Vila Casellas (A.
de 1965 on es va
Vila), a l’estanc, així mateix realitzava els retrats de
establir en iniciar el
les persones que necessitaven salconduits per
negoci: una botiga
anar a Figueres durant la guerra i la postguerra.
de mobles. A Roses
ha participat activa-
ment en la vida política, durant la transició va ser VILA-PUIG CODINA, M. Glòria
president comarcal de Centristes de Catalunya i, (Sabadell, el Vallès Occidental, 26.III.1934)
posteriorment, regidor de l’Ajuntament de Roses Pianista i professora
per Unió de Centre Democràtic (UCD) (1979-
1983), després pel Centre Democràtic Social
Filla de Joan Vila-
(CDS) (1987-1991), i per CiU (1991-1994; ?-
Puig, reconegut pin-
1999) i es va fer càrrec de les àrees d’Urbanisme
tor paisatgista de
i Turisme.
Sabadell, amb qui
Aficionat a la literatura i a la història, ha escrit
des de petita es va
novel·les, algunes històriques, relacionades amb
familiaritzar amb l’art
en el seu entorn més proper: Quan vivíem de l’es-
i la música, i de Ma-
traperlo (Figueres: 1996), Estimats i odiats car-
ria Codina Duran. És
lins (Figueres: 1998), Aquell luxuriós estiu del 41
la petita de tres ger-
(Barcelona: 2000), Jaume I, entre l’amor i la coro-
mans. Va residir a
na (Barcelona: 2003), Una espurna de perversió
Caldetes, i en escla-
(Roses: 2004), L’home de Perpinyà (Roses:
tar la guerra, a Be-
2005). La darrera aportació ha estat Quan els
llaterra. Es va casar amb Gonçal Comellas↑
nazis sopaven a Figueres (Roses: 2009).
(1969) i del matrimoni varen néixer dues filles
Alba i Anna↑. L’any 1979 s’instal·la juntament
VILA CASELLAS, Sebastià amb la família a Avinyonet de Puigventòs, vila on
(Castelló d’Empúries, 1874 – 27.VII.1951) resideix fins a la jubilació, l’any 2002.
Propietari, rellotger i fotògraf Va començar a estudiar piano als sis anys amb
un professor particular, Mateu Rifà, director del
Fill de Fulgenci Vila Barnadas, d’Oix, pèrit agrò- Conservatori de Música de Sabadell. En acabar els
nom i, posteriorment, procurador de Diego de estudis es va matricular a la prestigiosa escola pri-
Moxó, i de Rosa Casellas Fàbregas, de Castelló. vada Virtelia de Barcelona, portada pel matrimoni
Va estudiar química i farmàcia, però aficionat a Joan Massià, mestre de violinistes, i Maria Carbo-
la mecànica va fer de rellotger i practicà l’art de nell professora de piano, essent aquesta la seva
la fotografia. Es va casar amb Dolors Quera Vila, principal professora de piano. Va estudiar també
879
VILÀ
música de cambra amb el mestre Joan Massià, i va com en els instruments, trompeta i piano.
assolir les màximes qualificacions. Aquesta circumstància li va permetre ingressar a
Des del punt de vista professional, en els ini- la cobla Vergelitana, de Verges, l’any 1931, on va
cis va donar concerts a cases particulars, però li esdevenir el segon trompeta; la temporada de
agradava més tocar acompanyada i va formar 1932 va passar a la cobla Emporitana, en la qual
part de trios i de petits grups de cambra. Quasi hi va estar fins a esclatar la guerra civil.
tota la carrera l’ha desenvolupat dins aquest Després d’haver estat al front i una vegada
àmbit, havent col·laborat amb violinistes com finalitzat el servei militar, l’any 1943, entra a for-
Xavier Turull, la cantant M. Carmen Rodríguez, el mar part de La Principal de l’Escala, coincidint
flautista Claudi Arimany, i cal destacar l’acom- amb el seu pare, i el seu germà Josep Maria, el
panyament de Gonçal Comellas, de 1969 fins al qual tocava el fiscorn. En dissoldre’s, l’any 1957,
1983, a qui va conèixer a l’acadèmia Virtelia. els dos germans varen entrar a La Principal de
A partir de 1983 va iniciar un nou camí, ara Figueres, en la qual el biografiat s’hi va jubilar de
com a ensenyant, a l’Escola de Música del Casino manera forçosa la temporada de 1970-1971.
Menestral, de Figueres, activitat que deixà en jubi- Va arranjar peces musicals per a la cobla esca-
lar-se (2002). En els dinou anys d’exercici ha for- lenca, però va destacar en el vessant compositiu-
mat nombrosos alumnes, alguns destaquen avui sardanístic, essent les peces més conegudes
en dia com a professionals, és el cas de Jordi Festa assenyalada (1945) i Saltant les roques
Cristau↑, Alba Comellas, Inés Reguero o Glòria (1946). Altres títols de sardanes responen a
Pinsach. Empar (1936), L’Escala (1940), Montsec (1943),
Es va implicar amb la vida política del poble Retorn (1944), Nit d’estiu (1947), Gentil escalen-
adoptiu, i va ser elegida alcaldessa d’Avinyonet ca, (1950) Cant d’enyorança (1951), La festa dels
de Puigventós per dues legislatures (1988- vells (1952), Dansaires de la costa (1953), Oreig
1996). D’aquesta època són el nou ajuntament, de mar (1953) Més llenya al foc (1954).
amb servei de dispensari, i l’arranjament de la Va deixar una sardana, acabada per Joaquim
plaça Gran i la plaça Petita o l’enllumenat exte- Hostench, Desig escalenc estrenada el 2006.
rior de l’església, malauradament no va poder
dur a terme un dels objectius, el d’eliminar la
VILÀ FASSIER, Carme
carretera d’enmig del poble.
(Roses, 21.III.1937) Pianista i concertista
Des de la jubilació, tot i mantenir vincles amb
la comarca, resideix de nou a Sabadell. Filla d’Antonio Vilà
Arola, de Barcelona,
VILÀ COMAS, Jaume i de Carme Fassier
(L’Armentera, 5.IV.1917 – l’Escala, 20.XI.1977) Mar, natural de Bil-
Músic bao. Va néixer a
l’Hotel Mar y Sol de
Fill de Josep M. Roses, propietat del
Vilà↑ Saliner, músic, seu pare.
de l’Armentera, i És la quarta ge-
d’Àngela Comas For- neració de pianistes
nés, va ser el gran de la família, totes
de cinc germans, dones i totes amb el
essent músics en mateix nom, Carme.
Jaume, el primogè- Va aprendre piano amb Emília Palau↑, muller
nit, i el seu germà del doctor Salazar↑, des dels quatre fins als
Josep Maria. Es va dotze anys, moment en què va ingressar al
formar musicalment Conservatori de Barcelona, on va finalitzar els
amb el seu pare, estudis amb les màximes qualificacions i havent
tant en el vessant teòric d’harmonia i solfeig, assolit les medalles d’Or i Plata. Als setze anys
880
VILA
viatjà a Ginebra, estudià amb Bela Siki, gran pia- VILA GIMBERNAT, Antoni
nista hongarès, i esdevé finalista del Concurs (Figueres, 18.V.1906 – l’Escala, 15.IV.1997)
Internacional (1953 i 1955). Mestre
Va prosseguir la formació de la Musik
Akademie Hochschule und Darstellende kunst Fill de Francesc Vila
(Viena), a la Konzertfachklasse de Richard Hauser. Vidal, perruquer, i
L’any 1959 guanya el Concurs Internacional d’Elvira Gimbernat
Hayden Schubert de Viena, i va obtenir el Duran, ambdós d’A-
Reifeprühfung de la Musik Akademie de Viena, vinyonet de Puig-
amb la màxima qualificació, l’any 1961. ventós, domiciliats
Coneix Zubin Metha, director d’orquestra, el a la Rambla. A re-
qual la posa en contacte amb tres grans pianistes: molc de la família
A. Brendel, P. Badura-Skoda i J. Demus, els quals viu a Avinyonet de
esdevindran els seus protectors. L’any 1962 va Puigventós i poste-
aconseguir el premi extraordinari en el curs riorment a Madrid, ja
Internacional que aquests pianistes impartien a que el pare prepara-
Viena. Becada i premiada per l’Acadèmia Chi- va unes oposicions per a funcionari de governació
giana de Siena, lloc on va tenir com a professors i Girona serà el primer destí.
A. Cortot i Guido Aposti. L’any 1966 va obtenir la El biografiat és alumne de Dalmau Carles
Medalla Harriet Cohen (Londres). amb el qual estudia comerç. Ingressa a la
L’any següent Paul Badura-Skoda la va Normal i finalitza els estudis l’any 1925, i es
sol·licitar com assistent a Madison (Estats dedica a fer classes particulars. Com a mestre, el
Units), i seguidament és Artist in Residence a la primer destí serà a Riocabado de la Sierra
Universitat de Wiscosin Parkside (Estats Units), (Burgos) (1931). Aquell any es casa amb Teresa
des de 1968 fins al 1973. Moment en què retor- Mitjà Aradas. Posteriorment es traslladen a
na a Espanya, oposita i assoleix la Càtedra del Anglès (1934-1936).
Conservatori Superior Municipal de Barcelona, En esclatar la guerra civil el destinen al front,
l’any 1977. Institució de la qual ha estat directo- en una bateria d’antitancs; sol·licita l’ingrés a
ra des de 1977 fins l’any 2001. l’Escola Popular de Guerra i aprova els exàmens
Com a concertista manifesta que ha volgut assolint el títol de tinent d’enginyers; quan la reti-
preservar la seva llibertat pianística sense mostrar rada, l’escola es refugia a Pont de Molins. Ell i
preferències per determinats compositors per no altres companys es dirigeixen a Argelers de la
quedar encasellada. Els diaris més importants del Marenda. Després de la guerra el destinen a
món s’han fet ressò de les seves interpretacions. Lloret de Mar (1939-1943), i després a l’Escala
Qualificada d’artista amb tècnica perfecta, amb (1943-1976) escola de la qual n’esdevé director
musicalitat, sensibilitat, equilibri expressiu i ten- des de l’any 1968 fins a la jubilació.
dresa; en les audicions en directe crea una atmos- A l’Escala va completar l’ensenyament regulat
fera de diàleg entre intèrpret i compositor. amb classes particulars, va preparar nombrosos
El primer concert el va oferir a la Sala Edison alumnes per al batxillerat per a examinar-se per
de Figueres, en companyia de la seva professora, lliure a l’institut de Figueres o per fer el comerç.
Emília Palau, a l’edat de deu anys. Amb el temps, Gràcies a l’interès en la preparació dels exàmens
ha ofert recitals i, ha acompanyat orquestres en lliures molts escalencs pogueren cursar estudis
concerts, ha fet gires i actuacions a diferents ciu- superiors. Va ser un pedagog vocacional amb
tats del món com Viena, Berlín, Londres, Nova gran sentit de la responsabilitat i un gran defen-
York, Tel Aviv, Barcelona, València, Madrid, sor de la disciplina escolar.
Buenos Aires o Teherán. Ha gravat per la RCA L’Ajuntament de l’Escala li va lliurar la
(Radio Corporation of America). Medalla de la Vila amb distintiu Honorífic i va
Va ser nomenada Doctora Honoris Causa per acordar nomenar-lo “Fill adoptiu de l’Escala”
la Universitat de Wiscosin Parkside (Estats Units). (7.IV.1994).
881
VILA
VILA GUYTÓ, Antoni Ernesto, Josep Maria, traspassat infant; Narcís i

(Vilabertran, 17.I.1843 – Figueres, 28.XI.1878) Josep Maria.
Metge i literat Va estudiar a l’institut de Figueres i el 1872 va
superar la revàlida. Va anar a Barcelona per cur-
Fill de Fernando Vila Padrell, metge, natural de sar medicina on es va llicenciar el 1878. Va obrir
Mataró, i de Teresa Guytó Roure, de Romanyà consulta privada a Figueres i, quan el seu pare es
de la Selva. Va ser el segon de nou germans. Va va jubilar, va ocupar-se dels seus pacients.
morir solter. El 1908 va entrar a formar part de la Junta
Va cursar estudis de medicina a la Universitat del Col·legi Provincial de Metges de Girona en
de Barcelona i va exercir de metge a Figueres. representació dels facultatius del partit judicial
Va escriure composicions poètiques de sentit de Figueres i des d’allà va impulsar l’Agrupació
religiós, algunes de les quals les publicà al de Metges de Figueres (1909).
Calendari Català, de Briz, a la Revista de Gerona a
La Renaixensa i a l’Asociación Literaria de Gerona
(1873). Va ser corresponsal de diverses entitats VILA MITJÀ, Francesc Xavier
artístiques i literàries de Barcelona i Girona. (Anglès, la Selva, 1.XI.1936)
Professor i pintor
VILA GUYTÓ, Josep Fill d’Antoni Vila↑

(Vilabertran, 14.II.1853 – Gimbernat, mestre,
Salt, el Gironès, 21.XII.1918) Metge natural de Figueres,
i de Teresa Mitjà
Fill de Fernando Vila Padrell, metge, natural de Aradas, de Banyoles.
Mataró, i de Teresa Guytó Roure, de Romanyà de Va viure uns anys a
la Selva. Va ser el sisè de nou germans. Es va Lloret i, a l’edat de
casar amb Emília Sabater Rovira, de Figueres i el vuit anys, a l’Escala.
matrimoni va tenir sis fills: Narcís, Josep Maria, Va estudiar a l’insti-
també metge, maridat amb Soledad Reig; Maria tut de Figueres i
Teresa, Lluís, Maria i Margarita. magisteri a l’Escola
Va estudiar a l’institut de Figueres, on va asso- Normal de Girona
lir el títol de batxiller en arts (1874). Va exercir la (1955), estudis que complementà amb els de
medicina al Manicomi de Salt. Belles Arts, a l’Escola Superior de Belles Arts de
Sant Jordi, de Barcelona (1963). Compagina els
VILA GUYTÓ, Narcís seus estudis amb el treball a l’editorial Vicens
(Vilabertran, 11.IV.1851 – Figueres, 10.XI.1915) Vives, lloc on edita uns quaderns de dibuix pro-
Metge gressiu per a primària, seleccionats pel Ministeri
d’Educació. Va opositar a Didàctica de les Arts
Fill de Fernando Vila Plàstiques i va esdevenir catedràtic de la Facultat
Padrell, metge, na- de Ciències de l’Educació, primer a Lleida, lloc on
tural de Mataró, i de hi va estar tres anys i, després, a la Universitat de
Teresa Guytó Roure, Girona on ocupà la càtedra de Didàctica d’Arts
de Romanyà de la Plàstiques (1966-2003).
Selva. Va ser el cin- Des de sempre, ha compaginat les seves acti-
què de nou ger- vitats pedagògiques amb la pictòrica i disposa
mans. Es va casar d’estudi a la vila escalenca.
amb Ernestina Mo- A l’Escala, s’ha implicat en nombroses activi-
reno, cantant d’òpe- tats artisticoculturals locals. Ha impartit cursos
ra, procedent d’Al- d’arts plàstiques per a infants i per a adults, i és
magro (La Manxa) i l’organitzador de l’Exposició Col·lectiva d’Artistes
el matrimoni va tenir sis fills: Inés, Ramon, Escalencs. Ha estat també membre fundador de
882
VILA
l’edició impresa de la revista L’Escalenc (des de VILA MONER, Joaquim

1982), de la qual n’és director des de fa més de (Figueres, 5.XII.1918) Metge
vint anys.
És autor de l’escultura en bronze dedicada a Fill d’Ernest Vila↑
La dona del pescador, del disseny dels gegants i Moreno, metge, i de
capgrossos de la vila i de molts cartells oficials Mercedes Moner↑
de l’Escala. Raguer, pianista. Ca-
Va realitzar els dibuixos del llibre L’Escala sat amb Anna For-
(Girona: 2003), de Joan Barceló↑ Coll. ment Solana, el ma-
L’any 2007 l’Ajuntament li va dedicar una trimoni ha tingut tres
exposició antològica. fills: Ernesto, Narciso
i Inés.
Va estudiar la
VILA MITJÀ, Mercè carrera de Medicina
(Lloret de Mar, la Selva, 30.VIII.1943) a Barcelona, va exer-
Professora cir amb el seu pare a la clínica anomenada del
doctor Vila, i batejada pel biografiat amb el nom
Filla d’Antoni Vila↑ de Clínica Santa Creu, en commemoració de les
Gimbernat, mestre, Fires i Festes de la ciutat de Figueres.
natural de Figueres, Va comprar les accions al doctor Brusés, i la clí-
i de Teresa Mitjà nica va esdevenir propietat de la familia Vila. Va
Aradas, de Banyoles. actuar com a cirurgià i metge de medicina general,
Als pocs dies de es va especialitzar en ginecologia i va desenvolupar
néixer, el seu pare les tasques de direcció del centre.
va ser destinat a Ha rebut la condecoració de “Caballero de la
l’Escala i tota la Legión” (1993).
família es traslladà Va ser distingit amb el Premi Pastor del Consell
a la vila emporda- Comarcal de l’Alt Empordà (2006), que s’atorga a
nesa. Va estudiar el la persona que s’ha destacat per potenciar els
batxiller, i es va examinar per lliure a l’institut de aspectes econòmics o socials de la comarca.
Figueres. Va fer magisteri a Girona i l’any 1966 va
aprovar les oposicions. Va exercir a Viladamat,
Banyoles i el destí definitiu va ser Sant Llorenç de VILA MORENO, Ernesto
la Muga, però només en va prendre possessió. Va (Figueres, 2.I.1884 – 23.II.1960) Metge
decidir deixar temporalment l’ensenyament i aca-
bar la carrera d’Història a la Universitat Autònoma Fill de Narcís Vila
de Barcelona. Es va llicenciar l’any 1974 i va exer- Guytó, metge, de
cir a la Bisbal i, posteriorment, a Figueres (fins al Vilabertran, i nét de
2003). L’any 1993, per oposició restringida, entra metge, i d’Ernestina
a formar part dels cos de catedràtics. Moreno, d’Almagro,
L’any 1992 va presentar la tesi de doctorat va néixer en el carrer
Una aproximació als anys de la guerra civil a de Peralada i va ser
l’Escala (UAB). És membre del Centre d’Estudis el tercer de sis ger-
Escalencs i ha col·laborat en els Fulls d’Història. mans: Inés, Ramon,
Altres publicacions: El cementiri vell. Allò que Ernesto, Josep Ma-
ens en conten els arxius (l’Escala: 1991), L’Escala ria, Narcís i Josep
1931-1947 (República-Guerra Civil-postguerra) Maria. Es va casar
reestructuració abreujada de la tesi doctoral (l’Es- amb Mercedes Moner↑ Raguer i el matrimoni va
cala: 1994), L’església de l’Escala (l’Escala: 1997). tenir un fill, Joaquim.
883
VILA
Va estudiar la primària amb professors parti- una actuació destacada entre els indígenes de
culars i pel batxillerat, finalitzat als catorze anys, Putumayo. Va dirigir una casa d’espiritualitat als
es va examinar per lliure a Girona. Va esperar dos Andes de Veneçuela. Actualment resideix a
anys per endinsar-se en la carrera de Medicina Veneçuela.
(Barcelona, 1906?). Amb possibilitat de plaça a
la Facultat de Medicina i a l’antic Clínic, va retor-
VILÀ SALINER, Josep M.
nar a Figueres per motius familiars. Se’l conside-
ra l’introductor de la cirurgia a la comarca i el pri- (L’Armentera, 2.XI.1889 – l’Escala, 1.III.1969)
mer tocòleg. Músic i compositor
Juntament amb el doctor Antoni Brusés↑ Majó
i Emili Pallissera adquiriren la casa propietat de la Fill de Salvi Vilà
familia López↑ Murray, que ja havia tingut les Puig, carter, i de
funcions de clínica particular, i compraren la mútua Catalina Saliner Oli-
asseguradora La Previsión Popular S.A. per tal de veras. Es va casar
poder iniciar les atencions clinicosanitàries. amb Maria Àngela
Conegut arreu de la comarca amb el nom de Comas Fornés de
“Don Ernesto” va ser un metge amb vocació l’Escala i el matri-
dedicat a tots els pacients i una persona de gran moni va tenir cinc
humanisme, afable i amb gran sentit de l’humor. fills, dels quals dos
Va esmerçar una bona part de la seva dedicació seguiren les passes
a l’hospital, ubicat al carrer Nou, de Figueres. musicals paternes.
Quan la ciutat es va quedar sense centre d’aten- Es va iniciar en la
ció sanitària, a causa dels bombardeigs de la música amb el mestre Joan Duran Deulofeu, de
guerra civil, va reservar unes estances a la seva l’Armentera, i va millorar els coneixements de
clínica per a beneficència. Posteriorment, va ser solfeig amb Josep Vicens↑ Juli, conegut amb el
metge del nou Hospital de Figueres, lloc on hi va sobrenom de Xaxu, per finalment aprofundir en
esmerçar moltes hores de manera altruista. l’estudi de trompeta a Torroella de Montgrí.
Quan es compliren les noces d’or com a cirur- Es va establir a l’Escala i va esdevenir mem-
già i tocòleg, va ser homenatjat a l’Hospital de bre fundador de la cobla La Principal de l’Escala
Figueres (1959), amb la col·locació d’un bust (1906), on tocava la trompeta. Des dels inicis va
executat per Llorenç Cairó↑. L’any 1968 el con- compaginar l’ofici de músic amb el de sabater i,
sistori figuerenc va donar el seu nom a la plaça més endavant, amb el d’ensenyant.
que havia hostatjat l’antic Hospital de Figueres i L’any 1911 va haver de complir amb el servei
l’església de sant Baldiri. militar a Ceuta, circumstància que va aprofitar
per formar part de la Secció de Música del
VILA QUERA, Montserrat Regimiento de Infantería Serrallo del 69, període
(Sant Llorenç de la Muga, 1926) Religiosa en el qual va compondre un vals per a orquestra
Recordo a Catalunya (1912), i es dedicà a copiar
Filla de Sebastià Vila↑ Casellas, rellotger, natural instrumentacions i realitzar arranjaments de
de Castelló d’Empúries, i de Dolors Quera Vila, reconeguts músics per poder interpretar a la tor-
natural de Bassegoda. Va ser la petita de sis fills: nada amb la formació escalenca.
Josep Maria, Coral, Bonaventura, Aurora, Maria i De nou a la vila marinera, va ingressar a la
Montserrat. cobla La Principal de l’Escala fins arribar la seva
Va entrar a la congregació de Missioneres Filles dissolució, el 1929. Aquest mateix any, junta-
de la Sagrada Família de Natzaret. Professà el ment amb altres companys, fundà la cobla
1950 i va prendre el nom de Letícia. El 1953 va ser Emporitana de Verges. Després de la guerra civil,
destinada a Amèrica i va col·laborar amb les pri- la cobla La Principal de l’Escala es torna a cons-
meres fundacions de la congregació a Colòmbia, tituir i entra a formar-ne part com a trompeta fins
a Veneçuela (1953) i el Brasil (1964). Va tenir al 1957, any en què té lloc la segona dissolució.
884
VILABRÚ
Va compondre trenta-una sardanes, les més Ha compaginat l’activitat professional amb la

conegudes són Aromes del Queralt (1944), i implicació en la política, primer en les llistes
Pirineu (1945). Són de la seva autoria també els d’Esquerra Republicana i, posteriorment, per
títols: Lluny de ma terra (1913), Posta de tardor Convergència Democràtica de Catalunya; sota
(1932), Hivern (1932), Retorn a la llar (1933), aquestes sigles esdevé regidor de l’Ajuntament
Flor que neix (1933), Idil·li festiu (1933), La Font de Figueres (1999-2003, 2003-2007), i ocupa
de l’amor (1933), Dolç record (1934), Donzella el càrrec conseller de Benestar Social al Consell
enamorada (1934), Riallera (1934), Els dos ena- Comarcal de l’Alt Empordà. Des de l’1 de desem-
morats (1934), Somni d’amor (1935), La festa del bre de 2006 és diputat al Parlament de
poble (1935), Anem a la festa (1935), Anita Catalunya per la circumscripció de Girona i, des
(1935), L’aplec de Sant Martí (1936), La Font d’en del 2007, alcalde de Figueres.
Carbó (1936), La pubilla catalana (1936), Gentil Ha col·laborat en diferents setmanaris locals
primavera (1940), És ella! (1941), Ja sóc aquí com Hora Nova i Empordà i periòdics com Diari
(1946), Maria Teresa (1943), Assumpció (1946), de Girona, El Punt i Avui. En publicacions periòdi-
Branca florida (1947), Cant a l’Empordà (1950) o ques especialitzades com L’Avenç, Ayer 44,
Cançó llunyana (1951). Historia y política 14.
Ha escrit: L’Hotel París: per fi flamant Museu
VILA VICENTE, Santiago del Joguet de Catalunya (Figueres: 1998), Un
camell en un garatge (Figueres: 2003), Elogi de
(Granollers, el Vallès Oriental, 15.III.1973)
la memòria (València: 2004). En col·laboració:
Historiador, professor i polític
M. Àngels Custey (Figueres: 2000), Què pensa
Santi Vila (Figueres: 2006), amb Josep Puigbert.
Fill de Josep Maria Ha rebut el Premi Joan Fuster d’Assaig (2004),
Vila Casamitjana, pel llibre Elogi de la memòria.
natural de Vilamalla,
el qual havia estat
cap de l’estació de VILABRÚ BALLESTER, Josep
ferrocarril de Figue- (L’Escala, 25.XII.1931) Sastre i activista cultural
res, i de Montserrat
Vicente Ráfales, na- Fill de Marcel Vila-
tural de Nonasp (La brú Sureda, de
Franja de Ponent, a l’Escala, sastre, i de
la comarca del Baix Lola Ballester Gar-
Aragó-Casp). cía, va ser el gran de
Llicenciat en Història (UdG, 1996), ha realit- tres germans: Josep,
zat cursos de doctorat (UAB, 1996/97, i UdG, Lluís i Maria Rosa.
1996/97 i 1997/98), i diferents cursos de post- Casat amb Caterina
grau, a la Universitat Complutense de Madrid, i a Geli Costal, de l’Es-
la Universitat Internacional Menéndez Pelayo cala (1958), el ma-
(Santander). trimoni ha tingut
Per mèrits acadèmics, ha obtingut diverses dos fills: Josep i
beques de diferents institucions, per a completar la Maria dels Àngels.
formació acadèmica, entre altres de la Generalitat Professionalment va dedicar-se a la sastreria
de Catalunya i del Ministeri d’Educació i Cultura. i, a partir de 1969, va entrar a treballar en una
Ha impartit nombrosos cursos i conferències i entitat bancària; va dedicar el temps lliure a par-
és professor a les Facultats de Lletres i Ciències ticipar, de manera desinteressada, en gairebé
Econòmiques de la Universitat de Girona, on impar- totes les activitats de la vila.
teix les assignatures Història contemporània gene- Com a articulista, va iniciar-se amb el setma-
ral, Història de Catalunya i Història Econòmica. nari SLOAC (Setmanari Local d’Organització
885
VILADECANS
Acció Catòlica), per seguir després a l’Escalenc, d’Empúries, relacionat amb el material que s’ha-
als programes de la festa major o als dels Aplecs via d’utilitzar pel nou monestir de Vila-sacra.
de la sardana i corresponsal de Los Sitios i per Va ser enterrat a l’església de Santa Helena
ressenyes esportives El Mundo (Barcelona) i de Rodes.
Barcelona Deportiva (Barcelona).
Membre actiu del teatre local, va iniciar-se en
les representacions d’Els pastorets (1948), va VILAGRAN ROQUÍ, Gumersindo
seguir d’apuntador i presentador i, com a actor va (Avinyonet de Puigventós, 16.X.1913 –
participar en nombroses obres, d’entre les quals Palamós, el Baix Empordà, 2.X.2004)
cal esmentar: El ram d’olivera (1949), Don Eclesiàstic
Gonzalo o l’orgull del gec (1950), Los que queda-
mos (1950), D’aquesta aigua no en beuré (1951), Fill de Josep Vila-
Cada cosa en el seu lloc (1951), Gente bien gran Guitart, pagès,
(1951); amb l’Elenc Teatral del CER Assaig general natural d’Amer, i de
(1973), La Terra es belluga (1975), Qüestió de Rita Roquí Feliu,
nassos (1976) o La Torre i el galliner (1978). d’Avinyonet de Puig-
Actualment forma part del Grup de Teatre ventós, va néixer a
Local i amb el grup de jubilats ha interpretat les Can Roquinet i va
obres Avi jove vol companyia (2006), Perruqueria ser el quart de set
de senyores (2006), Una maleta, dues maletes, germans: Assump-
tres maletes (2007) o Embolica que fa fort (2007). ció, mestra; Pere,
Membre fundador de diverses entitas i clubs Pepita, mestra; Gu-
locals: CER, Associació de Veïns, jugador i direc- mersind, Lola, Mer-
tiu del FC l’Escala, soci fundador del Club Nàutic cè i Josep Maria. En haver traspassat l’hereu de
l’Escala, col·laborador d’activitats i entitats com la casa pairal, la família aviat es va haver de tras-
Ràdio l’Escala, on emetia un programa setmanal lladar a Amer.
sobre la sardana, de l’Esbart Dansaire, del Patro- Va estudiar al Seminari de Girona, els estudis
nat Municipal de l’Esport, de la Colla Gegantera, queden aturats a causa de l’esclat de la guerra
de les Comissions de Festes i l’Agrupació Sarda- civil. Anà a França i passà a Sant Sebastià, lloc
nística Avi Xaxu. on el militaritzen. El destinaren a la secretaria
L’Ajuntament li va concedir la Medalla dels jutjats de Sant Sebastià, va ser traslladat a
d’Honor de la Vila de l’Escala (Ple, 28.VI.1996). Bilbao i Barcelona on es va llicenciar. Després de
la guerra es reincorpora al Seminari. Va cantar la
primera missa l’any 1940.
VILADECANS FERRER, Fra Josep de Va ser vicari de Mieres (1940-1942), de
(Sant Boi de Lluçanès, Osona, 1751 – Cassà de la Selva (1942-1943), encarregat de
Sant Pere de Rodes, 1820) Abat i argenter Romanyà de la Selva i Sant Cebrià dels Alls, i rec-
tor de Bell-lloc d’Aro (1943-1956), rector de
Monjo a Sant Pere de Rodes, va professar a Sant Corçà i encarregat de Cassà de Pelràs (1956-
Pau del Camp (1775), on posteriorment va ser 1959) i segueix de regent de Castell d’Aro (1959-
mestre de novicis i júniors de Sant Pau del 1967). L’any 1959 hi funda el Casal Marià per
Camp). Va ostentar diferents càrrecs d’entre els allotjar les persones que arribaven per treballar
quals destaquen: examinador sinodal de Girona, en el món de la construcció i no tenien casa. Va
secretari, oïdor de comptes, bibliotecari i abat de iniciar el Pessebre Vivent (1959), i després fou
Sant Pere de Rodes (1817-1820). Va traslladar rector de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-
la comunitat a Figueres (1818). romà, a Sant Joan de Palamós (1967-2000). En
Tot i que es desconeix la seva obra artística, aquests anys també es va ocupar de Vall-llobre-
se’l troba com a signant d’un contracte entre el ga (1978-1981) i va ser nomenat arxiprest de la
capítol del monestir i uns veïns de Castelló Badia de Palamós. L’any 2000 es va retirar a la
886
VILALLONGA
residència Bisbe Sivilla de Girona on hi va viure VILALLONGA GIPULÓ, Josep

fins al seu traspàs. (Figueres, 13.V.1822 – ?, 1897)
De profundes creences religioses, a part d’e- Empresari i propietari de la farga
xercir el ministeri, i d’acostar l’Evangeli al poble, va
destacar pel caràcter altruista i per la implicació Fill de Marià Vila-
en diverses activitats socials. Va fer de capellà, llonga↑ Paler, fou el
pagès i ramader, hostaler, i educador preocupat benjamí de quatre
per promoure la formació i la cultura entre els germans: Marià↑,
joves. A Palamós va ser membre fundador de Ana, Magdalena, i
l’Escola Especial per a disminuïts psíquics, i de la Josep. Va néixer al
guarderia Kumbaià (1968), i l’associació de lleure carrer de Palau. No
JOCI (Joventut Cap a la Integració) (1980). se sap res de la
Col·laborador de l’Agrupació Escolta de Palamós seva educació fins
i Germans sense Fronteres. que, als disset anys,
En vida va rebre diversos homenatges: va ser és alumne del Co-
nomenat Fill Adoptiu de Palamós, i des de l’any legio de Humanida-
(2005) una plaça porta el seu nom. des acabat de fundar pel pare paül Julián
Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat González↑ de Soto (1839). Va prosseguir estudis a
de Catalunya (2004). La Delegació de Mitjans de Montpeller. Va viatjar per França, Bèlgica i, a Angla-
Comunicació del Bisbat de Girona el va guardonar terra, va aprendre les noves tècniques de foneria.
amb el Premi Sant Fèlix. A partir de 1846 el seu pare li va delegar
poders per ocupar-se de la fàbrica de Guriezo i,
VILAGUT, Joan de més endavant, de la de Baracaldo. Va esdevenir
(Castelló d’Empúries, ? – 1444) Frare i poeta un expert en la producció i comercialització del
ferro. Quan Josep va encarregar-se de les tas-
Pertanyia a una família noble de Castelló d’Em- ques dutes a terme pel seu pare, el contacte amb
púries. Els Vilagut varen anar pujant en l’escalafó la família Ybarra es va estrènyer fins al punt de
gràcies a ser propietaris de vaixells, indispensables casar-se amb una de les filles: Rafaela Ybarra
per al rei per afrontar les guerres amb Itàlia. Arambarri (13.VIII.1861) i el matrimoni va tenir
Fou cavaller de l’orde religiós i militar de set fills: Mariano, Gabriel, José Adolfo, Refugio,
l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Estava Rosario, Amelia i José.
adscrit a la castellania d’Amposta, a les posses- Va ser l’organitzador i president d’Altos
sions que aquesta orde tenia a l’Aragó i a les Hornos y Fábrica de Hierro y Acero de Bilbao.
terres de l’Ebre. Els serveis a Alfons el Magnànim Va escriure Sistema protector y libertad de
el promocionaren de la comanda de Granyena a comercio o defensa de la industria siderúrgica
la d’Ulldecona (1422). El seu germà Bernat va española (Figueres: 1850).
assistir a una reunió de nobles empordanesos
celebrada a Peralada per decidir el futur del rei
d’Aragó després de Martí l’Humà (1410). VILALLONGA GIPULÓ, Marià
El 1433 fra Joan de Vilagut era la màxima (Figueres, 4.VII.1813 – Barcelona, 23.II.1897)
autoritat de l’orde de l’Hospital a la Corona Empresari i benefactor
d’Aragó, juntament amb el prior de Catalunya. En
el seu seguici particular, s’hi trobava fra Bernat Va ser l’hereu de Marià Vilallonga↑ Paler i
Hug de Rocabertí i Pere de Vilagut, nebot seu. d’Agustina Gipuló, el gran de quatre germans:
El 1441 es va dirigir a Rodes, al convent cen- Marià, Ana, Magdalena, i Josep↑. Pare i fill varen
tral de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, per ser coneguts amb el nom de “Marià el serraller”,
defensar-la de l’atac dels turcs, quan tornava la per disposar d’una farga, situada a Darnius, i una
galera on viatjava es va enfonsar i va morir ofegat ferreteria. Tant de la seva infantesa com de la
juntament amb altres personalitats. joventut es disposa de poca informació.
887
VILALLONGA
Sembla que va va fer càrrec del taller i de la botiga del carrer de

estudiar a l’estran- Palau, avui desaparegut, que es trobava a la part
ger, probablement a alta de la Rambla. A partir de 1830 va empren-
Montpeller. dre la fabricació de ferro amb fàbrica pròpia que
L’any 1835 va rebrà el nom de La Catalana situada al terme
emprendre un viat- municipal de Darnius, a l’anomenat mas Costa.
ge a París, lloc on va Gràcies a la recerca de la matèria primera per
adonar-se de les diferents zones d’Espanya tindrà ocasió de rela-
possibilitats de la cionar-se amb la família Ybarra, propietaris
siderúrgia. Retorna d’una mina de mineral de ferro, amb la qual
al cap de cinc anys i emparentà. Al cap dels anys les relacions comer-
estableix el centre cials es traduïren en la societat “Sociedad
neuràlgic del seu negoci a Barcelona. Freqüen- Anónima Fábrica de Hierro de Nuestra Señora de
tava les anades a Bilbao i Barcelona i, amb els la Merced de Guriezo”.
anys, fixa la residència a la capital comtal. Va Fou un home emprenedor, amb actuacions
encomenar els negocis de Figueres al seu cunyat agosarades. Portava a terme transaccions comer-
Joan Bassols, a Barcelona la persona de con- cials a la Península i a l’estranger. Comprava ferro a
fiança era Jaume Arias, mentre que de Bilbao França, bacallà a Noruega, o morters de marbre a
se’n faria càrrec el seu germà Josep. Itàlia. El 1845 ja pretenia comprar accions de
Al cap de poc, és un dels cinc socis de la “Caminos de Hierro”. A més de les inversions en les
Sociedad Anónima Nra Sra de la Merced, de fàbriques de ferro de Guriezo, la Farga de Darnius,
Guriezo (Santander), dirigida per la família Ybarra. el comerç de ferro de Figueres i Barcelona, i
Aquest any entra el seu germà a treballar per l’em- accions i obligacions d’altres empreses, tenia pro-
presa com a tècnic en fosa. Mentre, el biografiat pietats a Figueres, Besalú, Darnius i Capmany.
s’ocupava de la representació dels negocis side-
rúrgics i naviliers d’Ybarra y Cía a Barcelona. La
ciutat comtal va viure uns moments d’expansió, la VILAMARÍ
paulatina implantació del ferrocarril per terres (s. XI)
catalanes i l’Exposició Universal (1888), incidei-
xen favorablement en els negocis de Marià Important nissaga
Vilallonga, el qual amb poc temps veu augmen- originària de Vila-
tar notablement la fortuna. marí (Pla de l’Es-
A la dècada dels 80 va sovintejar les anades a tany), la qual va
Figueres quan decidí fundar l’Asil Vilallonga, afa- establir vincles amb
vorint la ciutat amb altres beneficis com la cons- importants famílies
trucció de la capella de la Nostra Senyora dels empordaneses i d’al-
Desamparats, inaugurada el 1885, i l’escola tres indrets propers
nocturna gratuïta per a adults analfabets, inau- com Puigcerdà o el
gurada el 1897. Rosselló. Emparen-
Va ser nomenat Fill predilecte de Figueres taren amb la reina
(6.XI.1890). Sibil·la de Fortià,
amb els Sagarriga↑, els Palau, els Rocabertí↑,
els Cardona o els Requesens.
VILALLONGA PALER, Marià Els membres més antics coneguts són els
(Figueres, 1786 – 1858) Empresari germans Pere de Vilamarí i Adalbert Bernat de
Vilamarí.
Fill de Marian Vilallonga Corbera, d’ofici ferrer, i Alguns dels descendents de la nissaga
de Magdalena Paler Trill, ambdós de Figueres. De Vilamarí vinculats a l’Empordà destacaren en els
jove ajudava el seu pare al taller de serralleria. Es estaments eclesiàstic i militar.
888
VILANOVA
Vilamarí de Palau, Ramon de Lluità contra els turcs durant el regnat d’Alfons
(s. XIV), Cavaller santjoanista el Magnànim, va servir també a Joan II, Ferran el
comanador de les cases del temple d’Avinyonet Catòlic i Ferran I de Nàpols. Va rebre la baronia
i de Castelló d’Empúries de Bosa i Òpia, a Sardenya, i el títol de comte de
Capaccio de Ferran el Catòlic.
Vilamarí, Bernat de Gràcies al seu segon matrimoni va esdevenir
(1403/1411 – 1463) cunyat del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-
Senyor de Palau-saverdera i de Boadella Anglesola, i va ocupar interinament el càrrec de
Va heretar el castell de Palau i el de Vilamaniscle virrei de Nàpols.
de Ramon de Palau (1454). El seu mausoleu, encarregat per la vídua i
Es va casar amb Elionor de Castre-Pinós de filla, es troba al monestir de Montserrat.
So, i no tingueren descendència.
Com a almirall, lluità contra els turcs a l’Orient, VILANOVA (s. XVI)
a Rodes, Xipre i Constantinoble i, posteriorment, Important nissaga hereva dels drets de la baro-
com a capità general de l’armada a la costa italia- nia de Capmany. S’inicia al maridar Rafaela
na va actuar en contra dels genovesos. Satorra, baronessa de Capmany, amb Marc de
Va estar al servei d’Alfons IV de Catalunya- Vilanova i Jordà. Durant el segle XVIII, a Marià
Aragó, de Ferran I de Nàpols i de Joan II de Ignasi de Sabater Vilanova (1757-1837), li és
Catalunya-Aragó. Va ser governador general del concedit el títol de marquès de Capmany (1797).
Rosselló.
Vilamarí, Joan de VILANOVA MASSANET, Pelayo
(?-1479) Senyor de Palau-saverdera (Terrades, 10.VI.1868 – Barcelona, 24.XII.1953)
Metge
Va heretar el senyoriu de Palau-saverdera del seu
oncle Bernat↑ de Vilamarí. Va rebre importants Fill de Martí Vila-
possessions a Menorca, d’on n’havia estat nome- nova Barris i de
nat procurador general per Alfons IV. Va servir a Loreto Massanet
Ferran I de Nàpols, i a Joan II de Catalunya-Aragó, Simon. El matrimoni
el qual el nomenà capità general de la flota va tenir, com a mínim
(1463), lloctinent de governador de Rosselló i dos fills, en Josep,
Cerdanya i li atorgà la baronia de Palamós. L’any jutge, i en Pelayo, i
següent va rebre també la baronia de Bosa, a una filla, Maria. El
Sardenya, i la de Planargia (1468). biografiat es va ca-
Com a capità general s’ocupà de nombroses sar amb Consuelo
intervencions, una de les més importants va ser Montiu Pascual, de
la recuperació de Còrsega (1479). Barcelona, i varen
tenir quatre fills: Josefa, Xavier↑, metge; Pelayo,
Vilamarí, Bernat II de

Diccionari Biografic de L Alt Emporda

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Diccionari Biografic de L Alt Emporda

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Enciclopedia principi.

Qxd 27/7/09 09:22 Página 3

Inés Padrosa Gorgot

Padrosa Gorgot, Inés

I. Títol II. Girona. Diputació

Maquetació: Roger Fotocomposició

© Del text de l'obra: Inés Padrosa Gorgot

Primera edició: setembre de 2009

Impressió: Impremta Pagès (Anglès)

© Andrea Ferrés: p. 57 Alzamora Gras, Alfonso.

Bibliografia general consultada

ALBERTI. Diccionari Biogràfic. Barcelona: Albertí, 1966-1970. 4 vols.

BIBLIOGRAFIA GENERAL CONSULTADA

Va residir a Perpinyà on va realitzar diverses

parròquia i va ser professor i director de l’Escola activitat empresarial poc desenvolupada a la

Fill d’Antonio Aguer i

conómico. Una introducción a la teoría de las “L’hidrogen, fonament d’un desenvolupament

AGUIRRE, Antoni reconstrucció de la capital, que havia estat greu-

(1987-1990), Projecte per al Museu de la roda”. Memorias de la Real Academia de Ciencias

amb el seu pare i A part de la seva activitat periodística, va tre-

Lúdic (Vilafranca del Penedès) (1984-1985), El Albahnos (1972), on s’impartiren classes de

ALBALATE MARTIN, Manel ALBAREDA QUIRCH, Pere

Fill de Manel Alba- Fill de Martí Albareda Teixidó, natural de Figue-

anomenat republicà i la constant angoixa de ser- ALBERT de PUIG, Lluís

catalana, promocionant compositors i solistes tradición y de los documentos escritos (Barce-

Estudià comptabilitat a Barcelona on fou Guanyadora de la

Va iniciar-se en la pràctica del tennis de taula ALEGRÍ BEYA, Pere

Montserrat. Els pares s’havien traslladat a Ma- ALFARÀS d’ALOY, Romualdo

ALFARO GUIXOT, Juan Manuel ALFORCEA GRANÉS, Albert

ALMEDA ROIG, Joaquim (assassinat el 13.XI.1936); Maria de las Mercedes

La Junta Local d’Ensenyament li va reconèixer destaca el període com a Visiting Scholar a la

Essent a Girona va rebre el nomenament de Va assistir a les

vertical per dos grans vidres, a manera d’esquer- La seva formació en

AMAT ANGELET, Ramon

Ha participat en exposicions fotogràfiques Catalunya, i del Consell de Redacció de la

edicions, dues en català i dues en castellà. En És conegut popular-

ARBOLÍ PADROSA, Carles Filla d’Eduard Arce

Doctora cum laude en Investigació oncològica i ARDERIU PAYEROLS, Antoni

ARDERIUS LESMARY, Emili llista per a la capital de la comarca. Les primeres

ARMET sol·licitada per altres associacions i centres d’es-

ARNAU ARNAUTÓ LLISTOSELLA, Josep Antoni

Ha estat autor de l’obra Acuariología (CSIC), i ARTIGAS GALCERAN, Esteve

Congrés Internacional de la Llengua Catalana ASENCIO COSTA, Josep M.

AYATS CASTELLVÍ, Miquel bessona, el petit de cinc germans. Al cap de poc,

AYENSA PRAT, Eusebi Ha comissariat l’exposició itinerant “El món

L’any 2006 obtingué el premi internacional del Modernisme. Va treballar a l’Exposició de

marques de la seva actegoria), Campió d’Espanya AZNAR SESERES, Pere

Casat amb Magdale-

BADOSA COMPTE, Joan

droga ha estat reconeguda en prestigiosos con- estudiar el batxillerat a Figueres, posteriorment

BARDALET VIÑALS, Narcís Va estar vinculat a la Junta Directiva de la

BARÓ PAGÈS, Josep general de Beneficència i Sanitat (1898), des d’on

Va militar en el par- BARRIS RUSET, Josep M.

activitats habituals de la mainada de l’època, Ha dissenyat nombrosos monuments. A l’Hos-

d’Estudis Avançats (DEA, 2001). Té en curs de vanguardia (1920-1940) (Barcelona: 2005), i a

destacar en l’atletisme. L’any 1936, va ser L’aplec, Primerenca, Invitació, La palmera, La

BASSAS FIGA, Robert de l’Institut del Teatre de Barcelona i a algunes

BASSOLS, Magí histórica de la lengua latina (Barcelona: 1945; id.:

domiciliats al carrer de Ventura↑ i Narcís. Es va casar amb Soledad

Triomfant, Bellesguard, Montserrat, Dolors, A petició de Jordi

la Hochschule der Kunste, a Berlín, Alemanya, de la Muga. El matrimoni regentava la sastreria

d’Agullana, i de Maria Vinyas Llorens, de Sant BEA PONS, Isidoro

BECH ARGELÈS, Josep pel dibuix a la ploma de masies, paisatges,