S 100

Competència
lingüística
Llengua catalana Fonètica, Morfologia,
2n Batxillerat Sintaxi i Lèxic
S O L U C I O N A R I
ANDREU FREIXES
NÚRIA CÒRDOVA
Competència lingüística – Llengua catalana 2n Batxillerat – SOLUCIONARI
ÍNDEX
FONÈTICA
Unitat 1: Els sons catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
MORFOLOGIA
Unitat 2: El nom. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Unitat 3: L’adjectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Unitat 4: El determinant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Unitat 5: El pronom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Unitat 6: El verb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Unitat 7: La preposició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Unitat 8: L’adverbi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
SINTAXI
Unitat 9: Les funcions sintàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Unitat 10: Els pronoms febles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Unitat 11: L’oració coordinada i juxtaposada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Unitat 12: L’oració subordinada. Relatius i conjuncions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Unitat 13: La puntuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
LÈXIC
Unitat 14: Formació de paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Unitat 15: Lexicologia i semàntica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 2

FONÈTICA
Unitat 1: Els sons catalans
Activitat 1
punt d’articulació mode d’articulació sonoritat
a [m] bilabial nasal sonor
b [ɱ] labiodental nasal sonor
c [l] alveolar lateral sonor
d [r] alveolar vibrant (múltiple) sonor
e [z] alveolar fricatiu sonor
f [n] alveolar nasal sonor
g [p] bilabial oclusiu sord
h [t] dental oclusiu sord
i [g] velar oclusiu sonor
j [d] dental oclusiu sonor
k [f] labiodental fricatiu sord
l [ʃ] palatal fricatiu sord
m [ʎ] palatal lateral sonor
Activitat 2
punt d’articulació mode d’articulació sonoritat
a pi → [p] bilabial oclusiu sord
b tu → [t] dental oclusiu sord
c potser → [ts] alveolar africat sord
d zel → [z] alveolar fricatiu sonor
e dutxa → [tʃ] palatal africat sord
f soc → [s] alveolar fricatiu sord
g sol → [ł] velar lateral sonor
h mà → [m] bilabial nasal sonor
i xoc → [ʃ] palatal fricatiu sord
j duc → [d] dental oclusiu sonor
k llis → [ʎ] palatal lateral sonor
l cos → [k] velar oclusiu sord
m lleig → [tʃ] palatal africat sord
n fals → [f] labiodental fricatiu sord
o les → [l] alveolar lateral sonor
p nas → [n] alveolar nasal sonor
q didal → [ð] dental aproximant sonor
r fetge → [dʒ] palatal africat sonor
s mare → [ɾ] alveolar vibrant (simple) sonor
t bo → [b] bilabial oclusiu sonor

FONÈTICA
Activitat 3
punt d’articulació mode d’articulació sonoritat grafia o grafies
a [tʃ] palatal africat sord tx ig (final de mot)
b [s] alveolar fricatiu sord s, ss, c, ç
c [ð] dental aproximant sonor d
d [dʒ] palatal africat sonor tj, tg, dj
e [k] velar oclusiu sord c, qu, k
f [ŋ] velar nasal sonor n
g [dz] alveolar africat sonor tz
h [ß] bilabial aproximant sonor b
i [b] bilabial oclusiu sonor b
j [ʒ] palatal fricatiu sonor j, g (davant e/i)
k [t] dental oclusiu sord t, d (final de mot,
després vocal)
l[r] alveolar vibrant (múltiple) sonor r, rr
m [p] bilabial oclusiu sord p, b (final de mot,
després vocal)
Activitat 4
punt d’articulació mode d’articulació sonoritat grafia o grafies
a [z] alveolar fricatiu sonor s, z
b [t] dental oclusiu sord t, d (final de mot,
després de vocal)
c [ts] alveolar africat sord ts
d [ɲ] palatal nasal sonor ny
e [f] labiodental fricatiu sonor f
f [k] velar oclusiu sord c, qu, k
g [tʃ] palatal africat sord tx, -ig (final de mot)
h [n] alveolar nasal sonor n
i [ʎ] palatal lateral sonor ll
Activitat 5
a [dʒ]; b [dʒ]; c [tʃ]; d [ʃ]; e [tʃ]; f [tʃ]; g [ʒ]; h [tʃ]; i [ʃ]; j [ʒ]
S’escriu tx quan els derivats presenten aquesta grafia despatx, despatxar. S’escriu -ig quan en els derivats
apareixen j/g o tj/tg: raig, rajar, desig, desitjar.
S’escriu ix entre vocals o a final de paraula després de vocal.
S’escriu x a principi de mot o després de consonant, i o semivocal [u]: xauxa, guix, rauxa.
Davant e, i s’escriu tg/g; davant a, o, u s’escriu tj/j. Excepte formes amb -jecc-, -ject- i mots com ara: majestat,
jeroglífic, jeure, Jesús, Jerusalem, etc.

FONÈTICA
Activitat 6
a [s]; b [z]; c [s]; d [s]; e [z]; f [z]; g [z]; h [z]; i [z]; j [s]; k [s]; l [s]; m [z]; n [s]; o [z]
Darrere consonant el so alveolar fricatiu sonor s’escriu amb z, excepte amb els mots que incorporen el
formant trans, fons, dins.
Activitat 7
a [ʃ], [ks], [gz]; b [z], [s]; c [g], [ɣ], [k]
Activitat 8
a [ʒ]; b [g]; c [g]; d [t]; e [dʒ]; f [p]; g [g]; h [k]; i [v]
Activitat 9
a [ŋ]; b [m]; c [ł]; d [ŋ]; e [ɱ]; f [ł]; g [ɲ]; h [ɲ]; i [ʎ]; j [z]; k [s]; l [ŋ]; m [∅]; n [r]; o [∅]; p [t]; q [ɾ]; r [bb]
Activitat 10
Do['ᴐ]ne[ǝ]s, ba[ǝ]ixeu['ɛw], ve[ǝ]niu['iw]

a[ǝ] la[ǝ] da['a]nsa[ǝ] de[ǝ] l’he['e]rba[ǝ].
E[ǝ]nra[ǝ]me['ɛ]m e[ǝ]ls ba[ǝ]lco['o]ns
i[i] pre[ǝ]pa[ǝ]re['ɛ]m la[ǝ] te['ɛ]rra[ǝ].
Re[ǝ]gue['ɛ]m-la a[ǝ]mb pluja i[ǝj] so['ᴐ]l,
de[ǝ]fe[ǝ]nse['ɛ]m-la a[ǝ]mb le[ǝ]s de['e]nts,
pe[ǝ]rquè['ɛ] hi a[jǝ]rre['ɛ]li[i] l’a['a]rbre[ǝ]
de[ǝ] l’a[ǝ]lli[i]be[ǝ]ra[ǝ]me['e]nt.
Pasquins per a la revolta vegetal II,

Maria Mercè Marçal
O[u]briu['iw]-me[ǝ] di['i]ns e[ǝ]l ma['a]r, ve['e]lls pe[ǝ]sca[ǝ]do['o]rs,

que[ǝ] m’e['e]ntri[i] de[ǝ] ve[ǝ]rdo['o]r u['u]na a[ǝ]le[ǝ]na['a]da[ǝ]
que[ǝ] ti['i]ngui[i] llu[u]m de[ǝ] ba['a]rque[ǝ]s i[i] pi[i]na['a]r,
i e[jǝ]l so['ᴐ]l e[ǝ]m tra[ǝ]nspa[ǝ]re['e]nti e[iǝ]l jo['ᴐ]c de[ǝ] l’ai['aj]gua[wǝ].
Ca[ǝ]rri[i]txe['e]re[ǝ]s de[ǝ] so['ᴐ]l. E[ǝ]l ma['a]r di[i]bu['u]ixa[ǝ]

bla[ǝ]nco['o]rs i[i] mo[u]re[ǝ]no['o]rs de[ǝ] le[ǝ]s te[ǝ]rra['a]sse[ǝ]s,
que[ǝ] guai[w'aj]te[ǝ]n, so['o]ta[ǝ / ∅] u['u]na o[ǝw]mbre['ɛ]l · la[ǝ] ve['ɛ]rda[ǝ],
a[ǝ] la[ǝ] fi['i]ra[ǝ] de[ǝ] llu['u]m, i[i]l · lu[u]mi[i]na['a]de[ǝ]s.
La cala, Blai Bonet

FONÈTICA
Activitat 11
a [ǝj], diftong decreixent; b ['awj], triftong; c [ǝw], diftong decreixent; d ['ɔ], elisió; e ['u], elisió; f ['aj], diftong
decreixent
Activitat 12
No m’ha agradat gens com ha acabat el projecte. El subjecte de la clenxa és un bon enginyer
però té una trajectòria coneguda: tot allò que gestiona acaba amb un xoc de trens.
Activitat 13
El metge li va diagnosticar migranya per intolerància alimentària, però ella no creia que l’ali-
mentació fos justament la causa del seu dany, que venia de lluny.
Activitat 14
Negreta: fricatiu; enquadrat: africat
Setze jutg
es d’un jutj
at mengen fetg
e d’un penjat. Si el penjat es despengés, menjaria els setze
es dels setze jutg
fetg es que l’han jutj
at.
Activitat 15
Va ser aquest xicot tan eixerit qui em va despatxar unes caixes de carxofes exceŀlents. Com
que la xifra de la factura era extraordinàriament exagerada, em van poder fer una bona rebaixa.
Activitat 16
Vaig consultar el metge de Felanitx perquè em feia mal el fetge, i estava mig angoixat: Tanta
garnatxa al bateig! Va dir-me que no era mal lleig, que només tenia empatx.
Activitat 17
L’esmorzar del casal no ens va agradar gens. Resulta que el cuiner va equivocar la dosi d’es-
pècies i sal.
Unitat 2: El nom
Activitat 1
a àvia; b heroïna; c vídua; d muller; e actriu; f geganta; g alumna; h burgesa; i advocada; j poeta / poetessa;
k mestra; l cantaire; m filòloga; n princesa; o ambaixadora; p jove / nora; q rea; r jutgessa; s mestressa; t marxant

MORFOLOGIA
Activitat 2
a euga / egua ; b ovella; c tigressa; d elefanta; e conilla; f canari; g abellot; h girafa; i somera; j truja ; k perdigot;
l boc; m pit-roig; n fura; o merlot; p polla díndia; q guatllot; r vaca
Activitat 3
a bruixot; b pediatre; c florista; d monjo; e modista; f oncle; g didot; h hoste
Activitat 4
a comtessa; b metgessa; c abadessa; d promesa; e baronessa; f irlandesa
Activitat 5
a El fi de l’entitat és ajudar els desvalguts. Al cap i a la fi, tots som humans.
b La llum de dia va bé per estudiar; en canvi, a la nit, cal encendre el llum.
c A les deu del vespre m’agafa la son, però després tinc el son molt lleuger.
d Vaig travessar el canal de la Mànega per anar a Anglaterra. / Ha construït la canal per recollir l’aigua de
la pluja.
e Al matí, el terra de l’institut rellisca. / Cal protegir les terres de conreu.
f La fi de l’obra de teatre va decebre tothom. A més, ningú no va entendre el fi que perseguia l’autor amb
la reestrena.
g El pudor li va impedir acceptar la proposta. / Quan va obrir la porta, va sentir la pudor de les escombraries.
h El còlera va deixar la població sense aigua potable. / En conèixer la notícia va esclatar la còlera concen-
trada durant anys.
i És al · lèrgic a la pols. / A la infermera li costava trobar el pols del malalt.
j Va escriure un editorial crític amb l’actuació del govern. / La crisi va ser la causa del tancament de l’edi-
torial més antiga del país.
Activitat 6
a Quina son que tinc! f La clau de la porta.
b Encén el llum. g El vall del castell.
c La fi del món. h Fa molta pudor.
d Té la salut precària. i Els editorials del diari.
e El pudor condiciona l’actuació. j La còlera dels déus.
Activitat 7
a els afores; b el llegum; c la dent; d els espinacs; e el costum; f la resplendor; g la suor; h el senyal; i la calor;
j el dubte; k el front; l la remor; m el deute; n les olors; o les postres; p el compte; q la xocolata; r les aromes; s les
anàlisis; t la nespra
Activitat 8
a dubte profund; b costum pervers; c senyal lluminós; d resplendor intensa; e estratagema adequat; f anàlisi
sintàctica; g dent corcada; h front ample

MORFOLOGIA
Activitat 9
a Quan arribava a casa sentia les aromes del menjar.
b Les postres eren dolcíssimes.
c El pendent de l’aparcament és molt pronunciat.
d Els avantatges fiscals obtinguts són insuficients.
e La llum de Palafrugell és espectacular.
f Quan van aparcar no va veure el senyal de prohibició.
g Té els comptes corrents en un paradís fiscal.
h Els usos i els costums formen part de la tradició jurídica.
i Els afores de la ciutat són molt bonics.
j Avui et liquido la meitat del (de + el) deute; la resta, la setmana vinent.
k Primer em menjaré els espinacs.
l Les anàlisis de sang i d’orina van sortir negatives.
Activitat 10
a orígens; b camions; c jardins; d veces; e platges; f pasqües; g frens; h veïns; i capitans; j pluges; k exàmens;
l beduïns
Activitat 11
a usos; b calaixos; c calçs; d casos; e excessos; f compassos; g marquesos; h masos; i interessos; j pastissos;
k llaços; l falçs; m nusos; n guixos; o traços; p barnussos; q feixos; r lluços; s anissos; t passos; u avisos; v mas-
sissos
A diferència de la resta que són agudes masculines calçs i falçs són paraules agudes femenines. Per
aquest motiu fan el plural afegint només –s.
Activitat 12
a ruscs / ruscos; b cascs / cascos; c bascs / bascos; d discs / discos; e assaigs / assajos; f texts / textos; g boscs /
boscos; h raigs / rajos; i passeigs / passejos; j tasts / tastos; k faigs / fajos; l safareigs / safarejos; m gusts / gustos;
n desigs / desitjos; o costs / costos; p gests / gestos
Activitat 13
plural
dialectes orientals: -s
-s -ns
dialectes occidentals: -ns
sofàs, bisturís, tarannàs, comitès, cinquens, bacallans, cosins joves / jóvens
tabús, coves, joves, orfes orfes / òrfens
coves / còvens
Activitat 14
a tesi; b mitja; c parèntesi; d milhomes (inv.); e globus (inv.); f atles (inv.); g pelvis (inv.); h dimarts (inv.); i sinus;
j crisi; k alicates; l calça; m llapis; n anàlisi; o diabetis; p guant

MORFOLOGIA
Activitat 15
Ens hem trobat al freu que fon tota vedruna, On s’esbalça la por. Pel palmell de la duna.
on s’estellen les barques i es clivella el camí. Pel gorg de la tardor, per les brases del vi.
Adelerats, pel vespre esquitxat de matí, Pel sostre que l’amor ens fa d’atzeituní.
i per l’alba que du el gep creixent de la lluna.
Pel sucre, la canyella, per la sal i pel pebre.
Pel negre bes que tesa l’arc de la tenebra. Per la taula parada, pel vol de la falcia
Per la sorra on s’abrina el foc i la neulia. que es deixondeix, fugaç, a l’entreforc del dia.
Pel ganivet que enceta la pell de la follia.
Per la badia oberta, pel congost de la febre. Maria-Mercè Marçal, Llengua abolida
Unitat 3: L’adjectiu
Activitat 1
a sobri sòbria sobris sòbries
b idoni idònia idonis idònies
c continu contínua continus contínues
Activitat 2
a culte culta cultes cultes
b ample ampla amples amples
c pobre pobra pobres pobres
d tebi tèbia tebis tèbies
e homogeni homogènia homogenis homogènies
f aspre aspra aspres aspres
g nu nua nues nues
h agre agra agres agres
i feixuc feixuga feixucs feixugues
j comú comuna comuns comunes
Activitat 3
a gris grisa grisos grises
b dolç dolça dolços dolces
c fix fixa fixos fixes
d fresc fresca frescs / frescos fresques
e ros rossa rossos rosses
f romanès romanesa romanesos romaneses
g fluix fluixa fluixos fluixes
h lleig lletja lleigs / lletjos lletges
i ortodox ortodoxa ortodoxos ortodoxes
j gros grossa grossos grosses

MORFOLOGIA
Activitat 4
a precoç precoç precoços precoces
b audaç audaç audaços audaces
c veloç veloç veloços veloces
d feliç feliç feliços felices
e atroç atroç atroços atroces
f capaç capaç capaços capaces
Activitat 5
a estel lluent; b aigua bullent; c professora exigent; d guerra cruenta; e moda elegant; f situació preferent;
g avaluació excel · lent; h llet calenta
Activitat 6
a boletaire afable; b geganta rude; c clienta loquaç; d pilot prudent; e clienta contenta; f guàrdia ferotge; g di-
buixant culta; h psiquiatra xerraire
Activitat 7
a minso minsa minsos minses
b guerxo guerxa guerxos guerxes
c europeu europea europeus europees
d homòleg homòloga homòlegs homòlogues
e magre magra magres magres
f còmode còmoda còmodes còmodes
g lliure lliure lliures lliures
h vague vaga vagues vagues
i flonjo flonja flonjos flonges
j sinistre sinistra sinistres sinistres
Activitat 8
a xiscladissa; b espantadissa; c esgarrifosa; d vincladissa; e trencadissa; f fonedissa; g greixosa; h espaio-
sa; i valuosa; j avantatjosa; k saborosa; l gasosa
Activitat 9
a Sempre han estat molt espantadissos.
b S’han mostrat molt cortesos.
c Són uns nois molt bellugadissos.
d Utilitzen unes tàctiques molt eficaces.
e Han obtingut uns interessos escassos.
f No han complert els compromisos amb els països.

MORFOLOGIA
g No ens agraden els menjars crus.

h Van obtenir uns resultats exigus.
i Els instituts ofereixen uns ensenyaments mixts / mixtos.
Activitat 10
És tan cert que la nostra terra ha produït una família rural amb característiques pròpies, com és
cert que cada pagès, considerat individualment, posseeix uns trets físics i morals que el dife-
rencien de tots els seus confrares. És per dir, simplement, que entre els pagesos, com entre els
altres homes, hi ha de tot: l’alt i el menut, el rabassut i el gànguil, el fort i el feble, el sanguini i el
flegmàtic, el trist i el joiós, el pelut i el barbamec, el vermell de cara i el groc com un codony, el
liberal i el carlí, l’incrèdul i el fanàtic, el bellugadís i el reposat, el discret i el garlaire, el llépol i el
golut, el raconer i el gastador, l’amant del joc de cartes i el qui no juga ni amb la dona, l’enteni-
mentat i el qui no entén la llei ni la raó, l’ordenat i el dejecte, el seriós i el bromista, el mentider i
el qui voldria que cada paraula seva fos una escriptura, el quimèric i aquell qui no gosa dir que
plou sense estendre la mà. N’hi ha, fins i tot, i per estrany que sembli, d’optimistes, i àdhuc al-
guns que, per massa simples o excessivament complicats, no tenen parió i resten indefinibles.
Artur Bladé, Gent de la Ribera d’Ebre
dues terminacions (sing. / pl.) quatre terminacions (masc. / fem. / sing. / pl.)

rural, morals, gànguil, feble, liberal, garlaire, amant, pròpies, físics, alt, menut, rabassut, fort, sanguini,
bromista, optimistes, simples, indefinibles flemàtic, trist, joiós, pelut, barbamec, vermell, groc,
carlí, incrèdul, fanàtic, bellugadís, reposat, discret,
llépol, golut, raconer, gastador, entenimentat,
ordenat, dejecte, seriós, mentider, quimèric, estrany,
complicats
Unitat 4: El determinant
Activitat 1
a Això és can seixanta. d Passarem per ca n’Alzina.
b Vaig a ca la Mercè. e Vam viure molt anys a can Roc.
c Tornaven de ca l’Elisenda. f Passava els estius a ca l’Ordeig.
Activitat 2
a per a la Neus; b per als jugadors; c pels marges; d per l’hereu; e al rostre; f a l’esbart
Activitat 3
a Dona’m aquesta llibreta.
b Atansa’m aqueixa cadira.
c Destrueix aqueixos papers.

MORFOLOGIA
Activitat 4
a El millor encara no ha arribat.
b A la millor / potser / si molt convé / em faran un 10% de descompte.
c Vine tan de pressa com / al més de pressa que puguis.
d Com de content que es va posar! / Com n’estava de content.
e És pitjor del / d’allò que em pensava.
f Com a molt / a tot estirar, hi ha mitja entrada.
g Quan li prenen allò que és seu, ensenya les dents.
h No t’imagines com de desagradable que arriba a ser.
i No treballa tan bé com ens agradaria.
Activitat 5
a-7 pel cap baix; b-4 s’ha acabat el bròquil; c-8 ves per on; d-1 al capdamunt; e-2 a la babalà; f-3 una cosa
no desfà l’altra; g-9 tal vegada; h-6 d’ara endavant; i -5 a tot estirar
Activitat 6
a Soc de les Borges Blanques, però ara visc a la Bisbal d’Empordà.
b El tren de l’Hospitalet no arriba al Masnou.
c Van passar pel Cadí per anar a la Seu d’Urgell.
d Móra és una població de la Ribera d’Ebre.
e Per Setmana Santa anirem a Andorra o a l’Alguer.
f El Marroc i Algèria pertanyen al Magrib.
Activitat 7
a L’entrenador i els seus jugadors van fer una roda de premsa.
b Els vaguistes van presentar llurs demandes a la direcció.
c El ministre va exposar la seva proposta d’actuació.
d El comte contemplava les seves possessions des del capdamunt de la torre.
e Els alumnes deixaven llurs treballs a la bústia del professor.
f El general passava revista a les seves tropes.
Activitat 8
a cinquanta-set mil vuit-cents vuitanta; b trenta-cinc mil set-cents trenta-quatre / cent setze mil set-cents
vuitanta-tres; c dos mil set-cents vuitanta-quatre / tres mil cent quaranta-tres; d dos mil sis / vuitanta-vuit mil
quatre-cents trenta-quatre; e set milions tres-cents seixanta-quatre mil setanta-vuit
Activitat 9
a vint-i-setè; b una cinquena; c nònuple de vuit; d dos quarts i cinc de nou del vespre; e un quart de nou del
matí

MORFOLOGIA
Activitat 10
a Mon pare és marxant i ma mare és advocada.
b Sos germans sempre l’han protegit.
c Cada terra fa sa guerra.
d En sa vida no se n’ha vist mai de tan verdes.
Activitat 11
a Menja prou pa. / Menja prou patates.
b Perd massa temps. / Perd massa hores.
c Ha perdut força pes. / Ha perdut força quilos.
d Coneix bastants homes. / Coneix bastantes persones.
Activitat 12
a Tens gaire fred? No, no en tinc gens.
b Vols més cireres? No, ja en tinc prou.
c Cada dia has de beure més aigua.
d No tinc cap interès a entrevistar-me amb ella.
e Ha trobat l’arròs massa salat.
f Fa força temps que no ens veiem, però sovint ens telefonem.
Activitat 13
a Pensem recórrer tot Catalunya.
b Ens han arribat diverses propostes de treball.
c Amb l’excusa del progrés, uns colonitzadors qualssevol eren capaços de delmar un territori.
d Uns aniran a Vic i els altres a Manlleu.
e No he trobat cap gasolinera pel camí.
f Ha decidit vendre el negoci i posar-se a treballar per altri.
Activitat 14
a Quan arribis, prepara el sopar.
b No és tan llest com es pensa.
c No mengis tant.
d Pregunta-li quant val un litre de civada.
e Quants dies et calen per enllestir la feina?
f Si ho fas tan de pressa, no te’n sortiràs.
Activitat 15
a Quan se’n van assabentar els altres, ja era massa tard.
b Han trobat massa riscos en diverses de les propostes econòmiques.
c Enguany, per la fira van passar força persones.

MORFOLOGIA
Activitat 16
a A l’estiu van recórrer tot Itàlia.
b No hi ha prou recursos energètics per atendre les necessitats de consum actuals.
c Hi ha prou empreses interessades a adquirir la patent.
d Va ser el vint-i-dosè en una cursa de vint-i-tres participants.
e A la plaça hi havia ben bé un miler de persones.
f El senyor Martí i la seva esposa van fer de padrins.
g Uns homes qualssevol poden resoldre el conflicte.
h Va quedar el vuitè al concurs de disfresses.
Activitat 17
a Ha sortit amb tota la colla (indefinit / article).
b No em vaig trobar cap (indefinit).
c Certes conductes dels gestors financers són sospitoses (indefinit / article).
d Qualsevol persona té dret a viure dignament (indefinit).
e Cadascun de nosaltres va actuar de manera egoista (indefinit).
f Un altre jutge no l’hauria condemnat (indefinit).
g No hi ha prou gent disposada a engegar aqueix projecte (quantitatiu / demostratiu).
h Cada dia es troben amb els mateixos problemes (indefinit / article).
i Diu que la seva muller coneixia els tripijocs financers (possessiu / article).
j Diumenge aniré d’excursió al parc de can Boixeres (article / article personal).
k Vaig classificar-me el cent vuitanta-setè dels cent vuitanta-vuit participants (article, numeral / article, nu-
meral).
l Els directius i llurs recomanats van sol · licitar l’ingrés a l’associació. (article / possessiu / article / article)
Unitat 5: El pronom
Activitat 1
a se’m coneix / se m’ha conegut / va conèixer-se’m. b se’ns veu / se’ns ha vist / va veure-se’ns; c se’l menja / se
l’ha menjat / va menjar-se’l; d se li dona / se li ha donat / va donar-se-li; e se us consent / se us ha consentit / va
consentir-se-us; f se les treu / se les ha tret / va treure-se-les; g se’n penedeix / se n’ha penedit / va penedir-se’n;
h me’l deixa / me l’ha deixat / va deixar-me’l; i m’ho torna / m’ho ha tornat / va tornar-m’ho; j me’n porta / me
n’ha portat / va portar-me’n; k m’hi du / m’hi ha dut / va dur-m’hi; l ens la regala / ens l’ha regalat / va rega-
lar-nos-la; m ens en correspon / ens n’ha correspost / va correspondre’ns-en; n te’l creus / te l’has cregut / vas
creure-te’l; o t’ho pensaves / t’ho has pensat / vas pensar-t’ho; p us el cedeixo / us l’ha cedit / vaig cedir-vos-el;
q us hi volem / us hi han volgut / van voler-vos-hi
Activitat 2
a la hi (l’hi) posa; b dona-la-hi (-l’hi) c te n’agafaran; d veure-n’hi; e els hi trobo; f passar-li-ho (-l’hi); g li n’ha
deixat; h dir-los-ho; i els hi talla; j talla’ls-hi; k n’hi parla; l parla-n’hi; m n’havien tret; n passeja’ns-hi

MORFOLOGIA
Activitat 3
a mostreu-nos-la; b canvieu-nos-ho; c mostra-la-hi; d mira-t’ho; e dona’ns-ho; f pensa-t’ho; g porta’ls-la; h apun-
ta’ls-ho
Activitat 4
a me la hi (l’hi) deixo; b se n’hi posen; c us els hi deseu; d se l’hi fica; e me’ls hi trenca; f se l’hi enganxava
Activitat 5
a Te la portaré (la remuneració) / te’l portaré (el xec) / te’ls portaré (els diners)
b Les ha portades (les dietes) / n’ha portat (diners) / ho ha portat (el que et deia)
c Us el canviaré (el nom) / us els canviaré (els llits) / us la canviaré (la cadira)
d Les he canviat (les cortines) / n’he canviades moltes (moltes coses) / ho he canviat (el que havíem acor-
dat)
e Porta-me’l (el cotxe) / porta-me-la (la moto) / porta-me’ls (els vehicles)
f Porta’ns-les (aquelles màquines) / porta’ns-en (alguna peça) / porta’ns-ho (el que vulguis)
Activitat 6
a Dona’ns-les; b Digues-li-ho (-l’hi); c Feu-los-ho; d Porteu-l’hi; e Compreu-los-els; f Estripeu-vos-les; g En-
via-me’l / envia-me-la
Activitat 7
a Tothom (Tot el món); b Cadascú (Cadascun); c cap (ninguna); d quelcom / alguna cosa (algo)
Activitat 8
a fer-me’n soci (fer-me soci del mateix); b entre aquestes / entre les quals; c Ens en felicitem
Activitat 9
a Va amagar-los-la. f Vaig escriure’ls-hi.
b Volia treure-l’en. g Vols posar-los-en.
c Va arreplegar-nos-hi. h Vau beure-us-en un.
d Volíem trencar-los-els. i Van oblidar-vos.
e Volem quedar-nos-en.
Activitat 10
•• No té res: res és un pronom indefinit equivalent a cap cosa que fa de CD.
•• No en té gens: en és un pronom feble que fa referència a un SN (indeterminat). La substitució d’aquest
element no inclou gens que és un determinant quantitatiu.
Activitat 11
Resposta oberta.

MORFOLOGIA
Activitat 12
a Estic tip de treballar per altri. Vull muntar el meu negoci.
b No estic per romanços. T’ho deixo anar tal qual.
c Ben mirat, la Neus i en Quim són l’un per l’altre.
d Us ho deixo en tal lloc o en tal altre.
Activitat 13
a Posa’t el jersei. f Telefonem-nos cada dia.
b Beveu-vos la llet. g Ven-te el cotxe.
c Pren-te el xarop. h Agafem-nos les mans.
d Aprenem-nos els verbs. i Planxeu-vos els pantalons.
e Capbussem-nos a la bassa.
Activitat 14
a fer-l’en; b dir-los-ho; c posa-te’n; d se’n va anar; e pensa-t’ho; f dona’ls-ho; g porta’ls-hi; h doneu-nos-en;
i se us
Activitat 15
Durant segles, els francesos, els italians i els catalans hem matisat fins a tornar-nos primfilats
gràcies al pronom feble. Hem estalviat la llargada de les paraules per arrodonir-ho tot en un hi,
en un en. I ens enteníem. Un hi o un en posats a temps era com afegir una goteta de mel al
paladar. [...]
El pronom feble, Amadeu, és el tou de la cama de la Ben Plantada, el voraviu de Plaerdemavida,
la barba de Pere Quart, Carles Riba passejant per Bierville, la Rodoreda escanyant una flor de
magnòlia, la Víctor Català amb papada i fent de senyoreta de casa bona, l’Ausiàs March perse-
guint un falcó. El pronom feble, Amadeu, exterioritza, o representa, un munt de significats. Tot
un paisatge hi cap, dins un pronom feble. Què vols que hi fem.
Montserrat Roig
pronoms febles
indefinits neutres interrogatius adverbials
personals
tot ho què nos, ens hi, en
Unitat 6: El verb
Activitat 1
imperfet infinitiu futur condicional
a admetia admetre admetré admetria
b transmetia transmetre transmetré transmetria
c percebia percebre percebré percebria
d incloïa incloure inclouré inclouria

MORFOLOGIA
imperfet infinitiu futur condicional

e batia batre batré batria
f emetia emetre emetré emetria
g confonia confondre confondré confondria
Activitat 2
a batem; b interrompen; c batrem; d admetrem; e admetria
Activitat 3
indicatiu subjuntiu
present imperfet futur present imperfet
a treure traiem trèiem traurem traguem traguéssim
b jeure jaiem jèiem jaurem jaguem jaguéssim
c néixer naixem naixíem naixerem naixem naixéssim
d ser som érem serem siguem fóssim
e poder podem podíem podrem puguem poguéssim
f voler volem volíem voldrem vulguem volguéssim
Activitat 4
a Quan surti ell, nosaltres sortirem.
b Cada cop que tus, tossim nosaltres.
c Primer que ho culli ell i després ho collirem nosaltres.
d De moment, cada territori escull el seu representant, però després caldrà escollir un diputat general que
sortirà elegit el mes que ve.
e Si surts amb aquesta colla a la tarda, no sortiràs aquest vespre.
f Tu cus el botó que nosaltres ja cosirem el folre.
g Ho farem quan vulguem nosaltres, no quan vulgui ell.
h No pogueren enllestir la feina. Quan puguem ho farem nosaltres.
Activitat 5
a continuïn; b actuïs; c estudiï; d insinuïs; e canviïs; f suïn
Activitat 6
passat simple portar prometre partir
jo portí prometí partí
tu portares prometeres partires
ell / ella portà prometé partí
nosaltres portàrem prometérem partírem
vosaltres portàreu prometéreu partíreu
ells / elles portaren prometeren partiren

MORFOLOGIA
Activitat 7
present de subjuntiu crear posseir fer
jo creï posseeixi faci
tu creïs posseeixis facis
ell / ella creï posseeixi faci
nosaltres creem posseïm fem
vosaltres creeu posseïu feu
ells / elles creïn posseeixin facin
imperfet de subjuntiu parlar produir perdre

jo parlés produís perdés
tu parlessis produïssis perdessis
ell / ella parlés produís perdés
nosaltres parléssim produíssim perdéssim
vosaltres parléssiu produíssiu perdéssiu
ells / elles parlessin produïssin perdessin
Activitat 8
•• Incloure: incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen
•• Seure: seia, seies, seia, sèiem, sèieu, seien
•• Beure: bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien
Activitat 9
persona nombre temps mode verb formes verbals
1a i 2a singular present indicatiu cabre cabo caps
1a i 2a plural imperfet indicatiu surar suràvem suràveu
1a i 2a plural perfet subjuntiu pescar hàgim pescat hàgiu pescat
2a i 3a plural passat anterior indicatiu treure haguéreu tret hagueren tret
1a i 2a plural condicional perfet indicatiu convertir hauríem / haguérem hauríeu / haguéreu
convertit convertit
1a i 3a plural passat perifràstic indicatiu dormir vam / vàrem dormir van / varen dormir
2a i 3a plural plusquamperfet subjuntiu conduir haguéssiu conduït haguessin conduït
1a i 2a plural perfet subjuntiu brodar hàgim brodat hàgiu brodat
2a singular futur perfet indicatiu ocupar hauràs ocupat haureu ocupat
i plural
1a i 2a singular passat anterior indicatiu comentar vaig haver vas haver comentat
perifràstic comentat
1a singular present subjuntiu reduir redueixi reduïm
i plural

MORFOLOGIA
Activitat 10
•• Passat simple de conèixer: coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren
•• Present de subjuntiu de beure: begui, beguis, begui, beguem, begueu, beguin
•• Imperfet de subjuntiu de pretendre: pretengués, pretenguessis pretengués, pretenguéssim, pretengués-
siu, pretenguessin
Activitat 11
a estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin
b vine, vingui, vinguem, veniu, vinguin
c beu, begui, beguem, beveu, beguin
d digues, digui, diguem, digueu, diguin
Activitat 12
•• Imperatiu de moure: mou, mogui, moguem, moveu, moguin
•• Imperatiu d’entendre: entén, entengui, entenguem, entengueu, entenguin
•• Imperatiu d’estar: estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin
Activitat 13
a atès, atenent; b après, aprenent; c clos, cloent; d empès, empenyent; e imprès, imprimint; f plagut, pla-
ent; g resolt, resolent; h suspès, suspenent; i ofert, oferint ; j molt, molent; k cregut, creient; l sabut, sabent
Activitat 14
Resposta oberta.
a estret; b rigut; c cobert; d aparegut; e ajagut; f tingut; g omplert; h admès; i difós; j dolgut; k vençut
Activitat 15
a és; b és; c és; d estic, està,...; e és... estarà; f estic; g estan; h ser; i és; j està; k és; l serem
Activitat 16
a Si sabessis el que ha passat...
b Va caure escales avall i es va trencar la pelvis.
c Si ho haguessis sabut, no m’ho hauries dit.
d Només jo conec el meu passat.
e He de dir-li la veritat.
f Devien ser les sis quan van succeir els fets.
g Mai no en traiem l’aigua clara.
h Quan puguem ho farem.
i Encara que ho neguis, ho vas fer volent.
j He introduït unes rectificacions en els documents que havíeu imprès.
k Si coneguessis com ha molt el cafè, no te’l prendries.

MORFOLOGIA
l Només volien que estigués quiet.

m L’Elisenda ha compost una oda magnífica.
n Si debatem aquesta qüestió, ens podem posar d’acord.
Activitat 17
a Les ulleres estan al calaix de l’escriptori. (són)
b Vull sapiguer tota la veritat. (saber)
c Coneixo molta gent que no té escrúpols. (conec)
d No he pogut transmetir el correu que em vas enviar. (transmetre)
e No fagis això perquè t’empenediràs. (facis... te’n penediràs)
f Quan la Laura tos, tota la classe comença a tossir. (tus)
g Si reconeixés els seus errors, encara el podria perdonar. (reconegués)
h De vegades, volguent fer bé les coses, surten malament. (volent)
i No el treuràs de l’embolic en què s’ha ficat. (trauràs)
j Quan volguem i poguem, ja t’ho farem saber. (vulguem... puguem)
k Saps on està el Marcel? (és)
l Si haguessis sabut el resultat, no haguessis fet la proposta. (hauries)
Activitat 18
a Doneu-me la clau. d Dueu barret. g Veniu d’hora.
b Digueu el secret. e Creieu-vos-ho. h Enceneu el foc.
c Beveu-vos l’aigua. f Asseieu-vos aquí. i Escriviu a les parets.
Activitat 19
a Aniré al cinema a veure Incerta glòria.
b La Júlia col · laboraria amb el Banc dels Aliments.
c Se sabien totes les cançons d’en Lluís Llach.
d Avui a l’hora del pati has jugat a futbol.
Activitat 20
Únicament la Blanca havia descobert el secret per desemmascarar les seves habilitats mentideres. Les
orelles vermelles!
Quan li ho (l’hi) va apuntar per primer cop, fa vint-i-tants anys enrere, va riure-se’n i la va desafiar. Van jugar a
la prova del bolígraf de la veritat, però sense cables, sensors ni estris. Li formulava una pregunta i la hi (l’hi)
havia de respondre. Amb els ulls clavats a les seves orelles, endevinava si havia mentit o no. Es va quedar
astorat del grau d’encert.
Avui les orelles continuen delatant-lo.
________________________
Va afirmar que havia oblidat que no podia mentir. La Blanca va puntualitzar que si ho feia, havia de co-
brir-se les orelles.

MORFOLOGIA
Activitat 21
Diu en Tíller que la consigna és resistir costi el que costi. Tu sí, Tíller. Tu aguantaràs fins a dei-
xar-hi la pell; i jo, i aquest... Però els qui han donat la consigna, Tíller, són a moltes dotzenes de
quilòmetres enrere i pensa que l’aguantaran i la repetiran, fins i tot, quan ells tinguin un peu a
l’altre costat de la frontera.
Francesc Grau Viader, Dues línies terriblement paral · leles
•• Diu: present indicatiu •• Aguantaràs: futur •• Pensa: present indicatiu

•• És: present indicatiu •• Deixar: infinitiu •• Aguantaran: futur
•• Resistir: infinitiu •• Han donat: perfet d’indicatiu •• Repetiran: futur
•• Costi: present subjuntiu •• Són: present indicatiu •• Tinguin: present subjuntiu
Activitat 22
Quan tornaren a la carrera on hi ha l’entrada a la clastra de Son Puig-gros, en Miquel veié que la gent havia
anat arribant i s’hi havien reunit ja més de trenta persones, moltes de les quals ja feia una bona temporada
que no es veien.
—És una festa en tota regla –observa dona Leonor–. Trob que hi ha molt gent.
—I encara n’arribarà més –contesta en Miquel–. Això serà si venen tots els que hi estan convidats.
________________________
Dona Leonor afirmà, que era una festa en tota regla i que trobava que hi havia molta gent. En Miquel con-
testà que encara n’arribarien més si venien tots els convidats que hi estaven convidats.
________________________
1a persona del present d’indicatiu. Trobe (valencià), trob (alguerès) i trobi (rossellonès).
Unitat 7: La preposició
Activitat 1
a en / amb; b amb; c de; d amb; e en; f en; g de; h en; i amb; j en; k en
Activitat 2
a Al; b el / en el; c al / en el; d per; e a; f per; g al; h Per; i Pel; j al; k amb / amb
Activitat 3
a a; b en; c En; d en; e al; f en; g en; h En; i en; j en; k en
Activitat 4
a Estan acostumats: a fer el que volen / Ø que els consentin tot / a la bona vida.
b Tinc interès: a descobrir la veritat / Ø que descobrim la veritat / en el descobriment de la veritat.
c Insisteix: a reduir despeses supèrflues / Ø que cal reduir despeses supèrflues / en la reducció de despeses.
d Ens hem compromès: a col · laborar en el projecte / Ø que col · laborarem en el projecte / en la col · labora-
ció en el projecte.
e Estem d’acord: a trobar una solució al problema / Ø que hem de trobar una solució / amb la solució.

MORFOLOGIA
f S’han oblidat: de tornar les claus / Ø que havien de tornar les claus / de la devolució de les claus.
g Estic segur: d’aprovar la matèria / Ø que aprovaré la matèria / de l’aprovat en aquesta matèria.
h Estem molt contents: de tornar-te a veure / Ø que et puguem veure / de la visita que ens has fet.
i El problema només consisteix: a fer un bon projecte / Ø que facis un bon projecte / en el plantejament del
projecte.
j La solució rau: a rebaixar el consum d’aigua / Ø que rebaixem el consum d’aigua / en la rebaixa del con-
sum d’aigua.
k S’entesta a sortir de nit / Ø que el deixin fer la seva / en un projecte erroni.
Activitat 5
a Ø; b Ø; c Ø; d Ø; e a; f Ø; g Ø; h Ø; i als; j Ø; k Ø; l Ø
Activitat 6
a de; b al; c a; d de; e en; f amb; g de; h en; i amb/en; j amb; k en
Activitat 7
a per; b per a; c per a; d per; e per; f per; g per a; h per; i per a; j per a; k pel; l per; m per
Activitat 8
a Per mi, no teniu raó amb aquesta demanda. → Expressió d’una opinió.
b Per a quan dius que vols la feina? → Davant d’adverbi.
c Et telefono avui i quedem per a demà. → Davant d’adverbi.
d Em calen diners per comprar-me un ordinador. → Davant d’infinitiu, expressió de causa i finalitat alhora.
e Li han receptat unes infusions per a la migranya. → Expressió de la finalitat depèn de pastilles.
f Estudiava per aprovar les oposicions. → Davant d’infinitiu, expressió de causa i finalitat alhora.
g El Govern va refer un pressupost per a / per sortir de la crisi. → Complement nominal causa i finalitat.
També pot seguir-se el criteri de per davant d’infinitiu.
h Tinc una moto per vendre. → Infinitiu d’expectativa.
i Això no serveix per a res. → Expressió de finalitat davant de pronom.
j Pis per vendre. → Construcció final.
k Tindre la feina per a la setmana que ve. → Locució temporal de futur.
l Van portar un porter per a / per parar penals. → Finalitat: perquè parés penals. També pot seguir-se el
criteri de per davant d’infinitiu.
Activitat 9
a sota; b Quant a; c Arran de; d al voltant; e mitjà; f a còpia de; g Pel que fa als; h de; i sota; j davant; k a prop
Activitat 10
a fins; b fins; c fins a; d fins; e cap; f cap a; g cap a; h cap; i com a; j com; k com; l com
Activitat 11
Resposta oberta.

MORFOLOGIA
Activitat 12
La teva veu és dins de la tempesta

on s’enfonsa la proa, dins la boira,
damunt de la mar freda on flota el gel
de color verd com eren els teus ulls.
La teva veu em mira des del mar
com una carta grisa, ja esborrades
les paraules d’amor.
En aquest port, enmig de tants mercants,
la lluna blanca es reflecteix a l’aigua
com un albatros mort.
Joan Margarit
Unitat 8: L’adverbi
Activitat 1
a Sense posar l’atenció, el seny necessari en allò que es fa.
b Boca avall, de boca a terra.
c Seure a les espatlles d’un altre amb una cama a cada banda al cap.
d Dempeus.
e Amb els genolls doblegats sobre una superfície i suportant el pes del cos.
f Arronsant les cames de manera que les natges toquin els talons.
Activitat 2
a a collibè; b a la gatzoneta; c de bocaterrosa; d a peu dret; e de genollons; f a la babalà
Activitat 3
a-2 amb dificultats; b-14 amb recança; c-1 íntegrament; d-5 al comptat; e-13 expressament; f-9 precipitada-
ment; g-11 d’una manera imprevista; h-10 considerat tot; i-12 espatllar-se o perdre’s; j-8 sincerament; k-16 a
poc a poc; l-6 d’amagat; m-15 alhora; n-3 de costat; o-4 en justícia estricta; p-7 en abundància
Activitat 4
a amb prou feines; b de tot cor; c bitllo-bitllo; d de soca-rel; e a l’encop; f de trascantó; g amb quatre esgarra-
pades; h a dretes; i de gairell; j a contracor; k de sotamà; l en orri
Activitat 5
a a l’engròs / al detall; b a compte; c a la bestreta; d a preu fet; e de franc; f de bursada
Activitat 6
a pobrament; b lliurement; c alegrement; d sàviament; e tranquil · lament; f còmodament; g tendrament

MORFOLOGIA
Activitat 7
a pertot; b En lloc; c enlaire; d ací / aquí; e gaire bé; f a l’hora; g Pot ser
Activitat 8
a Reforça la negació en frases comparatives.
b Interrogativa que denota possibilitat.
c Negació taxativa.
d Negació parcial d’un enunciat.
e Reforça la negació (de cap manera).
Activitat 9
a A partir d’allò que ve després / resposta oberta.
b Per a això, a propòsit / resposta oberta.
c A voluntat / resposta oberta.
d De fet, segons el fet / resposta oberta.
e De dret, segons el dret / resposta oberta.
f Expressament, deliberadament / resposta oberta.
g Des de la càtedra, també amb autoritat / resposta oberta.
h Aproximadament / resposta oberta.
Activitat 10
a ara mateix; b en va; c sempre; d de tant en tant; e alhora; f aviat; g tot seguit
Activitat 11
irreflexivament abundantment sobtadament manera de mirar
a cop calent, a la babalà, a betzef, a balquena, de bursada, de cop i a ull, de fit a fit
a rajaploma a dojo, a manta, a tort volta, de sobte, sense
i a dret, de cap a peus solta ni volta
Activitat 12
a Passaré el proper divendres (adverbi) / Passaré cada divendres.
b Mentre: conjunció temporal (durant el temps en què) / Mentrestant: adverbi temporal. Podria substituir-se
per un altre adverbi: després, etc.
c Gens: adverbi que modifica el verb i expressa el grau. / Res: pronom (cap cosa).
d Equivalent a com més aviat millor, al més aviat possible. Indica urgència en el temps. / Ràpid: adjectiu que
funciona com a adverbi.
e Mentre que: conjunció adversativa, contraposa dues accions. / Mentrestant: durant el temps que s’esde-
vé l’acció.
Activitat 13
a tant; b tan; c tan; d tant; e tant / tan; f tan; g tant; h tan; i tan / tant

MORFOLOGIA
Activitat 14
a caminava a; b ha entrat; c menjava; d guanyava diners; e parlava; f tot ha anat; g actua; h dir; i treballa; j la
gent sentia; k aixecar; l tallava; m explicar; n anar; o repartir; p caminar; q arribar; r han arribat
Activitat 15
a-3 fa poc; b-7 en temps passat; c-1 de bon matí; d-2 quan es fa de dia; e-5 a la tarda; f-6 quan es fa fosc;
g-4 a una hora intempestiva
Activitat 16
M’agradaria detenir-me un instant en la divertida paraula barret, que és la més usada per nosaltres per
anomenar un capell. La paraula barret designava antigament una peça de roba que abrigava el cap i
ve del llatí birrus, una mena de capa curta; paraula que a Roma es tenia per provinent de les Gàl · lies.
El mot és antic en català i és protagonista de frases i proverbis. «Ésser un barret de rialles» és ser una
persona sorollosa, irresponsable i informal. «Tirar el barret al foc», enfrontar-se d’una manera definitiva
i sense remei davant d’algun fet. I, finalment, a Barcelona «casa de barrets» volia dir prostíbul, bordell o
casa de maturrangues. Segons Joan Coromines, el filòleg, s’explica perquè només hi entraven els ho-
mes, és a dir, la gent cofada amb barrets, i, si creiem Joan Amades, el folklorista, molt sovint aquestes
bagasseries, per dissimular, fingien ser una botiga de barrets amb mostra i tot.
Néstor Luján, El túnel dels anys 40. Memòria personal
Activitat 17
a Malauradament: modificador oracional
b Ben: especificador adverbial
c Sempre / a matadegolla: complement verbal / complement verbal
d No gens: especificador adjectival
e No hi ha cap adverbi (bon és un adjectiu).
f En orris: complement verbal
g Prou: especificador adjectival
•• No: modificador oracional (modalitat)
Activitat 18
a-3 obrir; b-6 caminar; c-2 mirar; d-7 agafar-s’ho; e-5 tallar; f-1 dir; g-8 fer; h-4 estar ple
Unitat 9: Les funcions sintàctiques
Activitat 1
Subjecte Predicat
a No m’importa el futur d’algunes organitzacions poc humanitàries.

b Es venen pisos atrotinats.
c (Ells)Arriben cansats del viatge.

SINTAXI
d (Ells) Cada dia se’n van més contents.

e Aquest any plouran milions a la grossa.
f Hi ha mala maror en l’empresa.
g Em calen col · laboradors entusiastes.
h S’apugen els preus.
i M’interessa tota la informació.
j (Ells / Elles) Diuen que demà plourà.
k El fugitiu, el van enxampar uns transeünts.
l M’agradaria que sortíssim de gresca algun dia.
Activitat 2
Resposta oberta. A tall d’exemple:
a Se’n venen (b)
b N’arriben (c)
c N’hi ha a l’empresa (f)
d Me’n calen (g)
Activitat 3
a CN; b CAdj; c CN; d CN; e CN; f CC; h CN; i CN; j CN; k CN; l CN; m CC
Activitat 4
a la Marta → La vaig veure a la cooperativa.
b canelons → Per Sant Esteve en menja.
c el partit → El Barça el va guanyar sense esforçar-se.
d gent → N’hi ha poca a la plaça.
e català → N’estudia cada dia.
f el carrer → Sempre el travessen per anar l’escola.
g preguntes incisives → En fa en les rodes de premsa.
h la seva cosina → La saluda quan va a la piscina.
Activitat 5
a la Fina → Va convidar-la. / La va convidar a la festa.
b apartaments → En construeixen a cada racó del litoral.
c cotxe → Se n’ha comprat un (de rosa).
d gana → En té una (d’extraordinària).
e delinqüents → N’han detingut quatre (de reincidents).
f els accionistes → La decisió del govern no els preocupa.
g allò → Porta-m’ho.

SINTAXI
Activitat 6
a Van saludar els amics.
b Els Mossos han detingut els lladregots.
c El jutge va sancionar el defraudador fiscal.
d El conseller va destituir el secretari general.
e Estima profundament la mare.
f El metge atenia els pacients.
g El socorrista va salvar el banyista.
Activitat 7
a Ø / a; b Ø; c a; d Ø; e a; f Ø
Activitat 8
a Va enviar la carta a la Júlia. → Va enviar-li / li va enviar la carta.
b Va donar roba als refugiats. → Va donar-los / els va donar roba.
c Ho va dir a tothom. → Li ho (L’hi) va dir.
d Telefona a les amigues cada vespre. → Els telefona cada vespre.
e Va amagar la veritat al jutge. → Li va amagar / va amagar-li la veritat.
f No volen deixar diners als clients. → No els volen deixar diners.
g Dedica molt de temps als seus alumnes. → Els dedica molt de temps.
h Dema comunicarem la notícia als ciutadans. → Demà els comunicarem la notícia.
Activitat 9
a CI; b CD; c CI; d CI; e CD; f CI; g CD; h CD; i CI; j CD; k CD; l CI
Activitat 10
a CI; b CD; c CI; d CD; e CI; f CD; g CI; h sense funció; i sense funció; j CD; k CD
Activitat 11
a Va trobar-se l’Elisabet a la platja. d El preocupa què pensen.
b Els va dir el que pensava. e Els molesta la cridòria.
c  f 
Activitat 12
a Per Nadal telefona als seus coneguts.
b Hi ha persones que estimen Déu per raó de les seves conviccions.
c La hi donaré.
d 

SINTAXI
Activitat 13
a Darrerament s’interessa per la història. → Darrerament s’hi interessa.
b No s’avé gens amb la sogra. → No s’hi avé.
c Finalment, va accedir a les peticions dels meus col · laboradors. → Finalment, hi va accedir.
d Sempre he dubtat de les seves intencions. → Sempre n’he dubtat.
e Es dedica a prendre el sol. → S’hi dedica.
f Si continues així, t’arrisques a perdre-ho tot. → Si continues així, t’hi arrisques.
g Malgrat els anys, es recordava de nosaltres. → Malgrat els anys, se’n recorda.
h Es nega a acceptar la proposta de finançament. → S’hi nega.
i Confia en la seva gent. → Hi confia.
j No s’adona del perill en què es troba. → No se n’adona.
k Només parla de tu per criticar-te. → Només en parla per criticar-te.
l Amb el seu comportament s’exposa a l’expulsió. → Amb el seu comportament s’hi exposa.
m Es refia de tot el que li diuen. → No se’n fia mai.
n S’encarrega d’actualitzar el web de l’institut. → Se n’encarrega.
Activitat 14
transitiu règim preposicional
a recordar 
b recordar-se  (de)
c accedir  (a)
d adonar-se  (de)
e exposar-se  (a)
f avenir-se  (a)
g estudiar-se 
h convidar 
i resignar-se  (a)
j renunciar  (a)
Activitat 15
sintagma nominal infinitiu oració subordinada
a No es recordava... de la sortida de sortir que havíem sortit
b No estic d’acord... amb l’encàrrec d’encarregar... que li encarreguin...
c Es conformen... amb el sou de cobrar poc que els paguin poc
d S’avé... a la negociació a negociar que negociem
e Es complau... amb la vostra companyia a acompanyar-vos que us acompanyem
f Es queixen... de la prova de ser ignorats que els feien cas

SINTAXI
sintagma nominal infinitiu oració subordinada

g Aspira... a l’aprovat (aprovat) a aprovar que l’aprovin
h Confia... en els companys de sortir-se’n que se’n surti
i Es nega... a la negociació a parlar que parlin d’ell
Activitat 16
a Ben aviat se’n penediran. → d’allò que han dit (resposta oberta)
b Sempre se’n riuen. → d’allò que diu (resposta oberta)
c No hi confien gens. → en el grup de treball (resposta oberta)
d Només hi pensa quan vol alguna cosa. → en la família (resposta oberta)
Activitat 17
a Se’n recorda molt sovint. → de vosaltres (resposta oberta)
b No hi van accedir davant les dificultats. → al govern (resposta oberta)
c Quan s’hi entossudeix, no hi ha res a fer. → en una idea (resposta oberta)
d Aquestes sabates no s’hi adiuen gaire. → amb els mitjons (resposta oberta)
e Hi ha renunciat abans de començar. → al negoci (resposta oberta)
f No en dubteu: és l’única solució. → de l’acord (resposta oberta)
g S’hi ha acostumat des de petit. → a la verdura (resposta oberta)
h Se’n vantava sense que fos veritat. → de l’èxit (resposta oberta)
Activitat 18
a espavilat; b jutgessa; c una comarca catalana; d en ruïnes; e de plata; f malament; g el que ens pensàvem;
h la qui m’ho ha explicat
Activitat 19
a és / l’ / és / Ho / estat / n’ / és / estigui. Verb no atributiu: estigui
b estava / ho / n’ / Ho / era / era / estava / ho / soc. Verb no atributiu: hi era / soc
Activitat 20
a era / ho / és / ho / és / ho / estar-se. Verb no atributiu: estar-se
b estic / soc / és / estava / -lo / era. Verb no atributiu: és al prestatge / era a temps
Activitat 21
a Estic content. → Ho estic. f Sempre està de bon humor. → Sempre ho està.
b El meu cosí és flautista. → El meu cosí ho és. g El meu pare era marxant. → El meu pare ho era.
c En Pep és l’entrenador. → En Pep l’és. h El país està molt malament. → El país ho està.
d Això és un disbarat. → Això ho és. i La Marta és així. → La Marta ho és.
e No sembla gaire espavilat. → No ho sembla gaire. j La Júlia és la directora editorial. → La Júlia l’és.

SINTAXI
Activitat 22
a S’ha tornat boig. → S’hi ha tornat.
b Malgrat les restriccions, viuen molt feliços. → Malgrat les restriccions, hi viuen.
c En Marc ha esdevingut una personalitat de pes. → En Marc hi ha esdevingut.
Activitat 23
a Després de la cursa van arribar desfets. → Hi han arribar.
b En Quim es va mostrar distant en l’entrevista. → S’hi va mostrar en l’entrevista.
c Em diuen Pep, però em dic Josep Lluís. → però me’n dic.
d L’han nomenat ambaixador a París. → El n’han nomenat.
e Trobo la Neus molt divertida. → La hi (L’hi) trobo.
f Quan arriben els exàmens, sempre es posen neguitosos. → S’hi posen.
g El prenen per savi, però no ho és. → L’hi prenen, però no ho és.
h Sorprenentment, ahir la Rosa es va mostrar molt cordial. → Sorprenentment, ahir la Rosa s’hi va mostrar.
i S’ha fet sòcia del club. → Se n’ha fet.
j La Mar caminava descalça per la platja. → La Mar hi caminava per la platja.
k Van atrapar la guineu viva. → La hi (L’hi) van atrapar.
l S’han fet d’or amb l’especulació borsària. → Se n’ha fet amb l’especulació borsària.
m Considera la Sílvia un model a seguir. → La hi (L’hi) considera.
Activitat 24
a Posar-se nerviós. f Nomenar l’Elisenda degana.
b Tornar-se boig. g Servir la carn crua.
c Fer-se el suec. h Trobar la Neus trista.
d Mostrar-se irat. i Dur les sabates descordades.
e Declarar l’Albert «persona non grata».
Activitat 25
a L’Iu camina tibat. → CPred e Pugen el pic amb empenta. → CC
b Cullen les mongetes madures. → CPred f Fa la feina malament. → CC
c L’Iu camina a les palpentes. → CC g Pugen el pic alegres. → CPred
d Cullen les mongetes a senalles. → CC h Fa la feina content. → CPred
Activitat 26
a Es pren una sopa freda. → CN
b Porta la jaqueta estripada. → CPred
c Es pren la sopa freda. → CPred
d Van trobar l’excursionista de Tremp. → CN
e Porta una jaqueta grisa. → CN
f Van trobar l’excursionista perdut. → CN / CPred

SINTAXI
Activitat 27
a Van trobar la Marta preocupada.
b La Laura passeja descalça.
c Ens va tractar com a reis.
d Els expedicionaris van tornar de l’Himàlaia exultants.
e El van nomenar ministre de governació.
Activitat 28
a Van arribar amb bicicleta. → Hi van arribar.
b L’han enxampat al carrer. → L’hi han enxampat.
c Desa el pastís al congelador. → Desa-hi el pastís.
d Caminava d’esma per la ciutat. → Hi camina per la ciutat.
e Va resoldre el problema amb dificultats. → Hi va resoldre el problema.
f Sortia del teatre amb la Maria. → En sortia amb la Maria. / Hi sortia la Maria.
g Quan tornarem a Perpinyà? → Quan hi tornarem?
h Sempre va de bòlit. → Sempre hi va.
i Aquell autor escriu sempre amb una ploma Montblanc. → Aquell autor hi escriu sempre.
j Treballen amb el seu germà a la fàbrica tèxtil. → Hi treballen amb el seu germà. / Hi treballen a la fàbrica.
Activitat 29
a Avui surt amb la Txell. → CC companyia g Viu a Sant Cugat. → CC lloc
b Camina amb crosses. → CC instrument h Viatja amb tren. → CC instrument
c Va de corcoll. → CC manera i S’ho pren malament. → CC manera
d Guanya diners a cabassos. → CC quantitat j Estudia poc. → CC quantitat
e Arriben de matinada. → CC temps k Passeja amb el gos. → CC companyia
f Treballen a Brussel · les. → CC lloc
Activitat 30
a Treu els espinacs del rebost.
b Ha de portar l’informe a la Fatarella en patinet.
c Tornava del Conflent en cotxe amb els amics.
d Posa les sabates al sabater.
e Vine amb el Genís al parc.
f L’Anna passeja en bicicleta amb el Jofre per Cotlliure.

SINTAXI
Activitat 31
•• la seva copa: CD
•• algú: CD
•• tota la factura: CD
•• unes quantes cerveses als qui seuen a les taules del costat: CD
•• fàcil: atribut
•• els especialistes a fer-se convidar: CD
•• un cunyat: CD
•• els: CI
•• res: CD
•• li: CI
•• molt possible: atribut
•• algun comentari: CD
Unitat 10: Els pronoms febles
Activitat 1
a Li compraran (CI) l’ordinador (CD). → L’hi (li’l) compraran.
la ploma (CD). → La hi (li la / l’hi) compraran.
els CD (CD). → Els hi (li’ls) compraran.
tres diamants (CD). → Li’n (n’hi) compraran tres.
el que vol (CD). → Li ho (l’hi) compraran.
b Els donarà (CI) el premi (CD). → Els el (l’hi) donarà.

la bossa (CD). → Els la (els hi) donarà.
els contractes (CD). → Els els (els hi) donarà.
molts maldecaps (CD). → Els en donarà molts.
el que calgui (CD). → Els ho (els hi) donarà.
c Va comentar-li (CI) el projecte (CD). → Va comentar-l’hi (li’l).

la qüestió (CD). → Va comentar-la-hi (li-la → l’hi).
els problemes (CD). → Va comentar-los-hi (li’ls).
les converses (CD). → Va comentar-les-hi (li-les).
el que li havien dit (CD). → Va comentar-li-ho (l’hi).
Activitat 2
a Us (CI) agafo la moto (CD) → Us l’agafo.
b Feu-nos (CI) la suplència (CD) → Feu-nos-la.
c M(CI)’ha fet comprar tres llibres (CD) → Me n’ha fet comprar tres.
d Us (CI) portaré bones notícies (CD) → Us en portaré (de bones).
e Em (CI) va cedir les accions (CD) → Me les va cedir.

SINTAXI
f Els (CI) ofereix te calent (CD) → Els n’ofereix (de calent).

g Ens (CI) enviarà els escrits (CD) demà → Ens els enviarà demà.
h Prepara el sopar (CD) a la Magda (CI) → L’hi prepara.
i Recorda al soci (CI) el pacte subscrit (CD) → L’hi recorda.
j Ha confessat la veritat (CD) als policies (CI) → Els l’ha confessat.
k Demana un crèdit (CD) als banquers (CI) → Els en demana un.
l Van receptar un medicament nou (CD) al malalt (CI) → Li’n van receptar un.
Activitat 3
a Va considerar molt bons (CPred) els resultats (CD) → Els hi va considerar.
b Va convidar la Marta (CD) a la inauguració (CRV) → La hi va convidar.
c Treu les botifarres (CD) del rebost (CCL) → Les en treu.
d Han pres en Pol (CD) per ximple (CPred) → L’hi han pres.
e Agafa el llibre (CD) del prestatge (CCL) → El n’agafa.
f Portava la feina (CD) endarrerida (CPred) → La hi (l’hi) portava.
g Tenia els papers (CD) escampats (CPred) → Els hi tenia.
h Dedica el temps lliure (CD) a una ONG (CRV) → L’hi dedica.
i Han d’acostumar els joves (CD) a treballar (CRV) → Els hi han d’acostumar.
j Van nomenar l’Anna (CD) directora (CPred) → La hi (l’hi) van nomenar.
k Es prenia la xocolata (CD) calenta (CPred) → Se la hi (l’hi) prenia.
l Portava els pantalons (CD) trencats (CPred) → Els hi portava.
m Treu les begudes (CD) del congelador (CCL) → Les en treu.
Activitat 4
a CI / CD → Han dit què faria a la Marta.
b CI / CD → Deixa’ns l’ordinador.
c CI / CRV → Els companys ens parlen de tu.
d CD / CCL → Posem raïm a les portadores.
e CI / CD → Renta la cara a les noies.
f CI / CD → Escriu cartes a les amigues.
g CD / CI → Duus les notícies als periodistes.
h CD / CI → Endreceu els jocs als nens.
i CD / CRV → Ha convençut els socis de la proposta.
j CI / CD → Va explicar tot el que sabia als Mossos.
Activitat 5
a en; b li ho (l’hi); c en... en; d n’; e l’; f els en; g -li-ho (-l’hi); h la hi (l’hi); i -t’hi... te’n; j li ho (l’hi)... ho; k -l’en... -te’l;
l les-hi... en; m la hi (l’hi); n ‘ls-la; o Les hi... en

SINTAXI
Activitat 6
a Us ho; b -la-hi (-l’hi); c La hi (L’hi); d s’ho; e els en; f N’hi; g Els hi; h els hi; i La hi (L’hi); j Li n’; k l’hi... se l’; l La hi
(L’hi); m Els els; n t’hi
Activitat 7
a els n’; b te la / t’hi; c La hi (L’hi); d li’n / n’hi; e Els ho; f els hi; g els en; h la hi (l’hi)... -la; i la
Activitat 8
a Els vaig dir la veritat, però no s’ho creien.
b Vaig portar-los el que demanaven.
c Li ho va enviar de seguida.
d Si em demana això, no li ho deixaré.
e Volien explicar-los-hi, però no s’hi atrevien.
f Li’n donaven sovint, de peix al noi.
g Els vaig comentar totes les notícies del cap de setmana.
h No se’n recorda mai.
i Ja et vaig dir que te’n penediries.
j No s’adonen dels riscos que assumeixen.
Activitat 9
a me’n; b s’hi; c se’n; d se’n; e s’ho; f hi; g hi; h t’hi
Activitat 10
a ‘ls-en; b l’hi; c -me’n; d -me-l’en; e la hi (l’hi en registres no formals); f els ho; g l’hi; h -li, hi; i el
Activitat 11
a Porta-la-hi (-l’hi); b deixar-nos-en; c Renteu-vos-els; d Si li’n / n’hi poses; e li’n / n’hi vaig deixar; f La hi (l’hi)
demanaré; g li ho (l’hi) perdonarà; h la hi (l’hi) vaig trobar; i Li’n / n’hi va receptar
Activitat 12
Rap amb all cremat

Posarem les rodanxes de rap en una safata per anar al forn. Les salarem. En una paella amb una
mica d’oli en fred, hi tirarem uns quants alls oberts per la meitat. Quan hagin agafat color, els
retirarem i hi afegirem una mica de farina blanca (una culleradeta), la farem torrar una mica i hi
afegirem aigua o caldo de peix, ho salarem i ho deixarem bullir uns cinc minuts.
Posarem la safata amb el peix al forn ja calent i ho cobrirem amb la salsa que hem preparat. Ho
deixarem al forn fins que el peix sigui cuit. Ho servirem ben calent.
Les (CD), hi (CCL), els (CD), hi (CCL), la (CD); hi (CCL), ho (CD), ho (CD), ho (CD), ho (CD), ho (CD).

SINTAXI
Unitat 11: L’oració coordinada i juxtaposada
Activitat 1
a predicativa transitiva; b predicativa intransitiva; c atributiva; d predicativa intransitiva; e predicativa intransiti-
va; f predicativa intransitiva; g predicativa intransitiva; h predicativa intransitiva; i predicativa transitiva; j predi-
cativa transitiva
Activitat 2
a-3 reflexiva; b-1 impersonal verbal; c-2 impersonal pronominal; d-4 passiva pronominal; e-6 recíproca;
f-7 transitiva; g-5 copulativa; h-8 inacusativa
Activitat 3
a-5 tematitzada; b-1 impersonal de temps; c-6 passiva pronominal; d-3 impersonal pronominal; e-2 intransi-
tiva; f-4 atributiva impersonal; g-7 impersonal verbal
Activitat 4
a-3 enunciativa; b-5 interrogativa directa; c-1 dubitativa; d-8 desiderativa; e-7 exclamativa; f-6 interrogativa
indirecta; g-4 negativa; h-2 exhortativa
Activitat 5
a No vinguis a l’esplai avui. d No coneguis cap cosa i no seràs feliç.
b No estudiïs la unitat. e No hi vagis avui.
c No ho facis ràpidament.
Activitat 6
a CD recíproc; b CD reflexiu; c CD recíproc; d CRV; e es no fa cap funció, però converteix l’oració en passiva;
f es no fa cap funció sintàctica; valor expressiu
Activitat 7
a res; b ningú; c mai; d cap; e res; f enlloc
Activitat 8
a El banc és petit, això sí, té un compte d’explotació positiu. (coordinada adversativa)
b Creu-me: no hi vagis. (juxtaposició)
c No estudiava, però treia bones notes. (coordinada adversativa)
d Dorms o medites? (coordinada disjuntiva)
e M’hi vaig arribar i vaig comprovar que no era cert. (coordinada copulativa / oració substantiva de CD)
f Vam caminar pel Montseny i vam dinar prop del cim. (coordinada copulativa)
g A l’estiu, o estudia o treballa. (coordinada disjuntiva)
h Ha telefonat i ha dit que no vindrà; per tant, ja podem marxar. (subordinada substantiva de CD / coordi-
nada il · lativa)
i Era un poca-solta; tanmateix, m’agradaria tornar-lo a veure. (coordinada adversativa)

SINTAXI
Activitat 9
a Vens amb mi o te’n vas amb ella? (coordinada disjuntiva) / o bé
b Va a la seva, és a dir, només pensa en ell. (coordinada explicativa) / o sigui / això és
c Vols venir? Doncs canvia’t de roba. (coordinada il · lativa) / Per tant / Aleshores
d Ara diu una cosa, ara en diu una altra. (coordinada distributiva) / aquí... allí
e Ahir no actuava el grup d’en Cesc sinó els Manel. (coordinada adversativa) / ans (ho feien)
f La idea no els feia el pes; no obstant això, s’hi van afegir. (coordinada adversativa) / però / tanmateix / al-
trament
g Ho va intentar, però no se’n va sortir. (coordinada adversativa) / tanmateix / ara bé
h Li van concedir una pensió i, a més, la medalla del treball. (coordinada continuativa) i encara / demés / així
mateix
i No és músic sinó bomber. (coordinada adversativa) més aviat / sinó que és / ara bé
Activitat 10
a tanmateix; b doncs; c perquè; d sinó
Activitat 11
a Segur que vindrà: altrament no m’ho hauria dit.
b Hi va votar en contra, nogensmenys ho va fer a contracor.
c Tens els diners que vols, tanmateix no ets feliç.
d Treballa poques hores, endemés té un bon sou.
e No diguis res, ans estalvia’t la visita.
f És un baliga-balaga, o sia no aprovarà.
Activitat 12
a això és / o sigui; b Aleshores; c o; d tanmateix / però / en canvi; e Adés..., adés / Aquí..., allà
Activitat 13
Els segles ix i x, en efecte, no són només els del naixement polític de Catalunya, sinó també els
de la consolidació del règim feudal en la seva vessant més dura [oració coordinada distribu-
tiva]. Les guerres contínues havien afavorit la posició de la classe dels cavallers, a qui els reis i
els comtes confiaven l’administració del territori [oració coordinada copulativa]. Aquests cavallers
no només explotaven la feina dels pagesos, sinó que també feien de jutges [oració coordinada
distributiva], i es valien d’exèrcits propis per imposar la seva opressió sobre els camperols [ora-
ció coordinada copulativa]. Una opressió constant i total que no es manifestava només amb la
rapinya de la producció agrícola, sinó també amb un ampli ventall de càrregues [oració coordina-
da distributiva] i obligacions, conegudes com a mals usos, que abastaven fins i tot l’esfera privada
[oració coordinada copulativa]. Si a un pagès se li cremava el mas, el senyor se li quedava una
tercera part dels béns, per negligent. Si la dona li feia el salt, el senyor li feia pagar una multa, per
cornut. Etcètera.
Toni Soler, Història de Catalunya

SINTAXI
Activitat 14
14
14 a (3ps) Camina descalça, però no li fan mal els peus .
Pron V Adj Conj Adv Pron V N Det N
SAdj Predicatiu
SOLUCIONARI. QUADERN DE tREbALL. LLENGUA CAtALANA 2 bAtxILLERAt

Esp

SPrep
SN CD
CI
SN Subjecte SV Predicat SN Subjecte
CC negació
O1 O2
O. coordinada adversativa
b Els estudiants en vaga no van a classe ni renuncien als seus drets . (ells)
Det N Prep N Adv V Prep N Conj V Prep+Det Det N
Esp CC negació Esp
SiNtaXi SPrep CN CC lloc SPrep CRV

SiNtaXi
SN Subjecte SV Predicat SV Predicat SN Subjecte
O1 O2
O. coordinada copulativa
c El nostre equip ha regalat la Lliga o l’ha guanyada l’equip contrari?

Det Det N V Det N Conj Pron V Det N Adj
Esp Esp SN Esp SAdj CN
CD
SN CD
SN Subjecte SV Predicat SV Predicat SN Subjecte
O1 O2
O. coordinada disjuntiva
d (Tu) O et decideixes a ø estudiar o et busques una feina . (tu)

Conj Pron V Prep V Conj Pron V Det N
Subj CI Esp
CI SN CD
SV Predicat
SV Predicat SN Subjecte
SN Subjecte SV Predicat O substantiva

CRV
O1 O2
O. coordinada disjuntiva correlativa

O. subordinada adjectiva de relatiu (CN)
CD
SINTAXI O. subordinada substantiva interrogativa (CD)

SN Subjecte SV Predicat
O. composta
O1
e (3pp)
(3ps) No solament no els donen asil, sinó que (3pp) els deporten al seu país .
país.
Adv Adv Adv Pron V N Conj Pron V Prep+Det Det N
CD
CI CD
CC negació CC lloc
SN Subjecte SV Predicat O2
O1 O. coordinada distributiva
f (3ps) Ha fet un esforç considerable; tanmateix, no ha obtingut el resultat esperat . (3ps)

V Det N Adj Conj Adv V Det N Adj
SN Subjecte Esp SAdj CN CCN Esp SAdj CN
SV Predicat SN CD SV Predicat SN CD SN Subjecte
O1 O2
O. coordinada adversativa
Unitat 12: L’oració subordinada. Relatius i conjuncions
Activitat 1
a Mai no reconeix que s’equivoca (CD) . → Mai no reconeix els errors .
b No van autoritzar que urbanitzessin el darrer racó verge de la costa (CD) . → No van autoritzar la urba-
nització .
c Desconec qui ho ha fet (CD) . → Desconec l’autoria .
d Convindria que ens hi arribéssim ben d’hora (subjecte) . → Convindria una sortida matinera .
e Estava segur que s’havia operat el nas (CAdj) . → Estava segur de l’operació nasal .
f Explica’m com ho penses fer (CD) . → Explica’m la teva actuació .
g Ens convé que comprin en les rebaixes (subjecte) . → Ens convé la rebaixa de preus .
h Els qui no treballen (subjecte) no poden exigir res . → Els no treballadors no poden exigir res .
i No és bo que badis (subjecte) . → No és bona la distracció .
j Tinc por que incompliran el compromís (CN) . → Tinc por de l’incompliment del compromís .
k No em refio de qui és massa ambiciós (substantiva de relatiu CRV) . → No em refio dels ambiciosos .
l No em sembla que digui la veritat ( completiva CD) . → No em sembla versemblant .
m Estic pendent del que faràs (substantiva de relatiu CAdj) . → Estic pendent de la decisió .
Activitat 2
Resposta oberta . A tall d’exemple:
a No s’adona que així no anirà enlloc (CRV) .
b Pensen que demà s’hi arribaran (CD) .

SINTAXI
c Em sembla bé que et matriculis a la universitat (atribut).

d Sempre creia el que li deien (CD).
e Em sorprèn tot el que fa (subjecte).
f Estava content de veure’t novament (CAdj).
g Convé que ho sàpiga tothom (subjecte).
h És curiós que no mengi xocolata (subjecte).
i Exigien que hi hagués un posicionament clar (CD).
j Sol · licitem que tornin els diners del rescat (CD).
k Recorda que demà farem l’examen (CD).
Activitat 3
a No sé com dir-t’ho (CD).
b Em preocupa com s’ho faran (subjecte).
c Explica’m quan va succeir. (CD).
d Em demanen si ja tenim els resultats (CD).
e Desconeix què farà demà (CD).
f Ignora per què ha perdut els estalvis (CD).
g Ha determinat en quina situació es troba el vaixell. (CD)
Activitat 4
a És útil que vinguis cada dia (subjecte).
b M’interessa que estudiïs (subjecte).
c Em convé que ajornin la convocatòria (subjecte).
d Estic satisfet que hagis aprovat el curs (CAdj).
e M’amoïna que surtis de nit amb la colla (subjecte).
f Em semblava que no se’n sortiria (atribut).
Activitat 5
a subjecte; b CD; c CD; d CD; e CRV; f subjecte; g CD; h subjecte
Activitat 6
a CD; b CRV; c subjecte; d CRV; e CD; f subjecte; g CN
Activitat 7
a Confio que puguis resoldre-ho tot.
b No renuncio que rectifiqui la decisió.
c Està interessat a vendre el cotxe.
d Tinc plena confiança de convèncer-los amb arguments sòlids.
e No es recorda que l’Aina l’apreciava molt.

19 SINTAXI
20
21Activitat 8
a subordinada substantiva de relatiu (subjecte)
22
b subordinada substantiva interrogativa (CD)
c subordinada substantiva completiva (subjecte)

d subordinada substantiva completiva (CAdj / CRV)
23
e subordinada substantiva completiva (subjecte)
Activitat 9
24 a (Jo) Em pregunto si ja tens la informació . (tu)
Pron V Conj Adv V Det N
SPrep CI CC temps Esp SN CD
solUcionari
solUcionari
SN Subjecte SV Predicat O. subordinada substantiva
interrogativa CD
O. composta
b La Júlia és capaç d’aprovar tot el curs . Ø

Det N V Adj Prep V Det Det N
Esp Esp
Esp SN CD
O. C. adjectival
SAdj
atribut
SPrep O. subordinada CAdj
SN Subjecte SV Predicat nominal
c La notícia apareguda no és el que ara m’amoïna més .

Det N Adj / V Adv V Det Pron Adv Pron V Adv
SPrep CD
Esp Esp CC temps
CC quantitat
SAdj CN SN Subjecte SV Predicat
CC negació
O. subordinada de relatiu / atribut
O. composta
bAtxILLERAt
bAtxILLERAt

SINTAXI
d El problema és que tothom vol participar en el projecte .

Det N V Conj Pron V Prep Det N
Esp Esp
SN Subjecte SV Predicat SPrep CRV
bAtxILLERAt
CAtALANA22bAtxILLERAt
O. subordinada substantiva atribut
O. composta
LLENGUACAtALANA
e En Marc s’avé amb qui vol col · laborar amb el club .
Det N V Prep Pron V Prep Det N
tREbALL.LLENGUA
Esp Esp
DEtREbALL.
SN Subjecte
SiNtaXi
SiNtaXi
SV Predicat SPrep CRV
QUADERNDE
CRV
SOLUCIONARI.QUADERN
O. subordinada substantiva de relatiu CRV
O. composta
SOLUCIONARI.
f La por del que diran Ø condiciona totes les seves accions .
Det N PrepDet Pron.rel V V Det Det Det N
Esp Esp
SN
Subjecte Esp
SV Predicat
SN CD
O. substantiva de relatiu CN
O. composta
g (3pp) Intentaven de Ø fer un bon partit .

V V Det Adj N
SAdj CN
Esp
SN CD
SN Subjecte O. subordinada substantiva d’infinitiu CD

SV Predicat
O. composta

t
SINTAXI
Activitat 10
Ells, els pagesos, estalvien i arraconen perquè saben que els pistrincs costen molt de suar (subs-
tantiva completiva CD) i perquè s’esgarrifen de pensar en les malalties (substantiva completiva
CRV) i d’arribar a vells sense un pa a la post (substantiva completiva CRV).
.... «Qui té diners (substantiva de relatiu subjecte) vola, qui no en té (substantiva de relatiu subjec-
te) rodola».... «Qui no té diners en bossa (substantiva de relatiu subjecte), ha de tenir mel en boca»
[...]; però també: «Val més home sense diners, que diners sense home», o «De diners i de bondat,
la meitat de la meitat», etcètera, tant o més populars, i sobretot, aquell que afirma (substantiva de
relatiu subjecte) que: «Qui de jove no treballa (substantiva completiva CD / de relatiu subjecte),
quan és vell dorm a la palla», com ja va dir, en el seu sermó, a la seva manera, el nostre Bernat
Metge:
Seguesca el temps qui viure vol (substantiva de relatiu subjecte);
si no, pories trobar sol
e menys d´argent.
Artur Bladé, Gent de la Ribera d’Ebre (fragment adaptat)
Activitat 11
Que no vol dir que sigui un país (subordinada substantiva CD) on no es diuen coses noves (per
sorprenent que pugui semblar a alguns) i des d’aquí, ara mateix, de manera gratuïta i sense que
vingui gaire a tomb, voldria treure’m el barret a tall de salutació a tots aquells autors que (subordi-
nada substantiva de relatiu CD), actualment, estan convertint el món de l’escriptura en llengua ca-
talana en una gamma de creacions bigarrades, vives, sinceres, divertides, sorprenents; en conec
alguns, d’aquests autors, i alguns no, però voldria celebrar-los a tots els que he llegit amb plaer
(subordinada substantiva de relatiu CD), celebrar tot el que estan fent (subordinada substantiva
de relatiu CD), tot el que estan produint (subordinada substantiva de relatiu CD), tot el que ens
estan oferint (subordinada substantiva de relatiu CD), tots els seus guions, tots els seus contes,
totes les seves novel•les i assajos, tots els seus poemes i obres de teatre i autobiografies i can-
çons i textos inclassificables. De vegades em pregunto si el públic catalanollegint en potència
(85% de la població del Principat, segons els del CIS, recordem-ho) és plenament conscient de
la quantitat de coses escrites disponibles (subordinada substantiva interrogativa CD), i no és que
recomanaria (subordinada substantiva completiva atribut) tot el que es fa en català (subordinada
substantiva completiva CD), no, no vull dir això, Déu ens n’empari, quin horror, si hi ha llaunes ter-
ribles en aquest idioma –com en tots els altres–, només vull dir que la sèrie de possibilitats és molt
més àmplia (subordinada substantiva completiva CD) del que sospito (subordinada substantiva
de relatiu CD) que la gent sospita.
Activitat 12
a Fa un sol resplendent.
b Té una personalitat desconcertant.
c Porta una cartera feixuga.
d Els nois catalans són molt ben educats.

SINTAXI
e La ploma platejada és un obsequi de la família.

f L’amic antic és de confiança.
Activitat 13
a El problema no s’ha resolt. / Treballaven sobre el problema.
b Aquell és el carrer. / Josep Carner vivia en aquell carrer.
c L’artista és Picasso. / Et refereixes a Picasso.
d La noia és la meva cosina. / La noia ballava amb tu.
e Les cabòries et distreuen. / Tens cabòries.
f Els grups eren bons. / Els grups van actuar.
g La feina és desagradable. / Es dedica a la feina.
Activitat 14
a Presidia una companyia la qual repartia dividends cada any.
b És un jugador excepcional del qual els diaris van plens.
c Ahir vaig veure l’obra de la qual la Mar sempre em parlava.
d La veïna de qui el Marcel s’ha enamorat viu al 2n.
e El tren que els estudiants agafaven sovint era una desferra.
f Mai no vaig conèixer les causes per què l’havien despatxat.
g Va obtenir el premi al qual l’Àlex es va presentar.
Activitat 15
a Víctor Balaguer, (que / el qual / qui) era escriptor, també va ser ministre.
b El web (en què / en el qual / en el que) es parla d’aquest personatge no és rigorós.
c La parada (on / en què / en la que / en la qual) s’agafen els taxis és a dos quilòmetres.
d Els companys (amb qui / amb els que / amb els quals) podem comptar sempre són els mateixos.
e Hi ha hagut incompliments (dels que / de què / dels quals) ara ningú no es responsabilitza.
f Les conclusions (a les que / a les quals / a què) ha arribat la comissió no han estat acceptades.
g Vaig coincidir amb la professora (amb qui / amb la qual / amb la que) havia fet un curs.
h L’estratègia d’actuació (de què / de la qual / de la que) parlem no és ni de bon tros fiable.
i No me’n fio (dels quals / del qual / dels qui) sempre us donen la raó. (sense antecedent)
j Han exposat (lo que / allò que / el que) han pogut esbrinar durant les investigacions. (sense antecedent)
Activitat 16
a que (CD); b de què / del qual (CRV); c sobre la qual (CRV); d per què / pels quals (CCC); e del qual (CN);
f a qui / el qual (CI); g en què / en el qual / on (CCL); h a què / al qual (CRV); i amb què / amb el qual (CCI); j cosa
que / la qual cosa (relatiu amb antecedent global), en què / en la qual (CRV); k amb qui / amb la qual (CRV); l a
què / a la qual (CRV)
Activitat 17
a a què / a la qual / on; b a qui / al qual; c amb què / amb el qual; d en què / en la qual / on; e a què / a les quals;
f amb qui / amb el qual; g cosa que / fet que

SINTAXI
Activitat 18
a L’home a qui / al qual han donat el premi era ja milionari .
b Els camions que van pel carril central provoquen grans embussos .
c L’amic amb qui / amb el qual confiava m’ha traït .
d L’hotel a què / al qual et referies ja ha estat enderrocat .
e El problema amb què / amb el qual em trobo és la falta de col · laboració .
f L’ideal per què / per al qual lluitàvem ha perdut vigència .
g El venedor amb qui / amb el qual t’entenies ja no treballa aquí .
h La taula en què / on escrivia Pitarra és en un restaurant de Barcelona .
i He vist la peixatera a qui / a la qual ahir li va vendre el lluç . solUcionari
solUcionari
Activitat 19
a substantiva interrogativa – CD; b substantiva de relatiu – CD; c substantiva interrogativa – CD; d substan-
34 tiva de relatiu – CRV; e substantiva de relatiu – CN; f adjectiva de relatiu – CN; g substantiva de relatiu – sub-
34
jecte; h adjectiva de relatiu – CN
Activitat 20
35
35 a El jugador que va marcar el gol surt en tots els diaris .
Det N Pron V Det N V Prep Det Det N
Esp Esp Esp
SV Predicat SN CD Esp
O. Subordinada
adjectiva de relatiu CN SPrep CC lloc
O. composta
b El meu cosí, que sempre bada, ha topat contra un fanal .

Det Det N Pron Adv V V Prep Det N
Esp SN SAdv CC temps SV Esp
O. subordinada
adjectiva de SPrep CC lloc
SN Subjecte relatiu / CN SV Predicat
O. composta
c (Jo) Vaig comprar-me la novel · la de què ens havia parlat el professor .

V Pron Det N Prep Pron Pron V Det N
SPrep CI Esp SPrep CI Esp
SPrep CRV SV Predicat SN Subjecte
O. adjectiva de relatiu CN
SN CD
bAtxILLERAt
AtALANA 22bAtxILLERAt
O. composta
CAtALANA

SINTAXI

d El cotxe amb què (jo) viatjo és un model antic .
Det N Prep Pron V V Det N Adj
SiNtaXiSPrep CC
SiNtaXi
Esp
SiNtaXiinstrument SN Subj SV Pred Esp
SAdj CN
O. subordinada adjectiva de relatiu CN
SN Atribut
O. composta
e El company amb qui (jo) em relaciono no és de l’escola .

Det N Prep Pron Pron V Adv V Prep Det N
Esp SN CD CC negació Esp
SPrep CRV SN Subj SV Pred

O. composta
f L’aula on (nosaltres) fem classe el dilluns és molt freda .

Det N Pron V N Det N V Det Adj
SPrep CC lloc SN CD Esp Esp
SN Subj SV Pred SN CC temps SAdj Atribut
SPrep CC lloc
O. Subordinada adjectiva
O. composta
g La primera novel · la, que (3ps) publicà a 18 anys, el situa com a promesa literària .
Det Det N Pron V Prep Det N Det V Prep N Adj
Esp SN CD Esp SN CD SAdj CN
Esp SN Subj SV Pred SPrep CC temps CPred

O. composta
bAtxILLERAt
22 bAtxILLERAt
ADERN DE tREbALL. LLENGUA CAtALANA 2 bAtxILLERAt
h El vi que (jo) vaig comprar s’ha tornat ranci .

2 bAtxILLERAt
Det N Pron V V Adj
SAdj Predicatiu
CAtALANA
CAtALANA
Esp SN CD
CAtALANA
O. subordinada adjectiva
de relatiu CN
LLENGUA
LLENGUA
LLENGUA
O. composta
tREbALL.
DEtREbALL.
ERN DE tREbALL.
DE

UADERN
UADERN
SINTAXI
Activitat 21
Les escenes del pis del carrer de Bailèn van ésser de les més lamentables i de les més idiotes
que es produeixen en la vida privada de la burgesia del nostre país, de vegades per moti-
us irracionals. Frederic no trobava consol en res. Anava abandonat de roba, els seus amics de
l’«Eqüestre» se separaven d’ell. Alguns cops es passava les tardes avorrint-se tot sol en un cafè
de barri. El testament de don Tomàs va posar en clar que als Lloberola els tocava una misèria, i
Frederic no podia aguantar més humiliacions i més favors dels sogres. Li quedava la finca i la com-
panyia d’uns masovers que li havien estat fidels tota la vida, per a qui ells havia estat sempre el
«senyoret» i després «Don Frederic». Li quedaven aquelles pedres dalt d’un ermàs que el quixotesc
Frederic imaginava el castell de les seves glòries passades i el justificatiu del seu orgull i de la
seva tristesa. Li quedava una vaca clapada de ros i blanc, que tot mastegant herba escoltaria els
seus discursos sobre la grandesa i la decadència de les vanitats humanes. Frederic no era un po-
bre home vulgar, com molts creien, com creia el mateix Bobby, amb el qual no es reconcilià mai;
Frederic tenia una arrel de boig com tots els Lloberola; i era aquella arrel la que el feia estar sol,
mig de rellogat dintre la masoveria de casa seva, havent d’aguantar les piules i els espetecs de
la ràdio, i les opinions sobre el comunisme que deixaven anar quatre mossos farts de mongetes,
perfumats de la natural i repulsiva olor de l’agricultura.
Josep Maria de Sagarra, Vida privada
Activitat 22
No em costà pas gaire de veure que l’embarcació era el Mestral, una barqueta de quaranta
pams que jo m’havia fet construir a l’Escala, i que després havia venut –per raons que no són del
cas– a un pescador de Roses conegut per Baldiri Cremat. Aquest Baldiri era l’home de la xusma
del port de Roses més valent, més desaforat i més arriscat. De seguida vaig comprendre que el
xiulet que havia sentit era la salutació que m’havia dedicat. Baldiri era un home d’una presència
agradable, però una mica inquietant.
Però tot això passà a segon terme, davant de l’entendriment amb què els meus ulls contem-
plaren el Mestral. Era un petit quillat mallorquí pontat, excel · lent per a navegar a la vela, que
Vadoret havia construït amb un gust extraordinari, una embarcació que m’havia fet fruir i que
vaig vendre realment per força, de molt mala gana. El Mestral constitueix el centre dels records
de la meva vida a l’Escala.
Josep Pla, Contraban
Activitat 23
a subordinada adverbial causal; b subordinada adverbial modal; c subordinada adverbial condicional;
d subordinada adverbial concessiva; e subordinada adverbial temporal; f subordinada adverbial compara-
tiva de superioritat; g subordinada adverbial comparativa de proporcionalitat
Activitat 24
a subordinada adverbial causal: Atès que / car; b subordinada adverbial consecutiva: de manera que / de
forma que; c subordinada adverbial condicional: posat que / sempre que / si necessites; d subordinada ad-
verbial concessiva: per bé que / encara que; e subordinada adverbial concessiva: tot i que / encara que;
f subordinada adverbial causal: ja que / perquè / puix que; g subordinada adverbial condicional: sempre
que / en cas que t’interessi; h subordinada adverbial causal: perquè / atès que / ja que / vist que

SINTAXI
Activitat 25
a perquè; b Com que; c per què; d vist que; e perquè; f Com que; g Si; h En cas; i llevat que; j Atès que; k sinó;
l sempre que
Activitat 26
a puix que: Puix que ell ho ha manat, caldrà fer-ho .
b car: No refusen el seu ajut car, altrament s’ofendria .
c per tal com: No els crideu tots alhora per tal com només hi podrà accedir un .
d atès que: Atès que no presenten la sol · licitud, han estat exclosos .
e de por que: No ho ha fet de por que el sancionarien .
Activitat 27
a condicional; b consecutiva; c comparativa proporcionalitat; d consecutiva; e condicional; f causal; g con-
cessiva
Activitat 28
a final: perquè ho sàpigues . / causal: perquè volia buidar el pap .
b final: perquè poguessin fer la festa . / causal: perquè celebraven una festa .
c final: perquè treballin més . / causal: perquè han treballat molt .
d final: perquè els apugin el sou . / causal: perquè estaven amoïnats per la seguretat .
e final: perquè es distraguessin els nenes . / causal: perquè volia esbargir-me .
solUcionari
Activitat 29
46
46 a Abans que ho (3ps) descobreixi, li ho (1pp) hauríem d’explicar .
Conj Pron V Pron Pron V
SN CD SN Subj SV Predicat SN CD
SPrep CI
O. subordinada adverbial temporal CC temps SN Subjecte SV Predicat

O. composta
b Quan (3ps) se n’assabenti ja no Ø hi haurà solució .

Adv Pron V Adv Adv V N
SPrep CRV
SN Subjecte SV Predicat CC negació SN CD
O. subordinada adverbial temporal CCT CC temps
SN Subjecte (impersonal) SV Predicat

O. composta

SINTAXI
c (3pp) Han edificat un bloc de pisos on hi havia unes coves prehistòriques . Ø

V Det N Prep N Adv V Det N Adj
Esp Esp SAdj CN
SPrep CN SV Predicat SN CD SN Subjecte

SN CD
SN Subjecte SV Predicat O. subordinada adverbial locativa CC lloc
O. composta (impersonal)
d (3pp) Xisclen com si (3pp) estiguessin en un plató de televisió .

V locució conj V Prep Det N Prep N
Esp
SPrep CN

SPrep CC lloc
bAtxILLERAt
CAtALANA22bAtxILLERAt
SN Subjecte SV Predicat SN Subjecte SV Predicat
O. subordinada adverbial CC manera

O. composta
LLENGUACAtALANA
e (1pp) En sortir del teatre, (1pp) anirem a fer una copa de cava . (1pp)
Prep V Prep+Det N V Pr ep V Det N Pr ep N
tREbALL.LLENGUA
Esp
SPrep CN
SN CD
DEtREbALL.
SN Subjecte SV Predicat SPrep CC lloc
SiNtaXi O. subordinada substantiva CC lloc
QUADERNDE
O. subordinada adverbial CC temps SN Subjecte SV Predicat
SOLUCIONARI.QUADERN
O. composta
f El bacallà és més car que la carn . (és cara) SOLUCIONARI.

Det N V Adv Adj Conj Det N
SAdj Atribut
Esp Esp Esp SN Subj SV Pred
SAdj Atribut
SN Subjecte SV Predicat nominal O. subordinada adverbial comparativa
O. composta
g (1ps) No menjo pebrot perquè no em convé . (pebrot)

Adv V N Conj Adv Pron V
CC negació SPrep CI
SN CD CC negació SV Predicat SN Subjecte
SN Subjecte SV Predicat O. subordinada adverbial causal
O. composta

SINTAXI
Activitat 30
Quan es feu el dia (subordinada adverbial temporal), Tirant no veié cap de les seves naus, però
es trobà la nau del Gran Caramany a la vista. Quan fou gairebé migdia (subordinada adverbial
temporal), ell s’hi acostà amb la nau, i s’envestiren l’una a l’altra. I el combat fou tan dur i tan ad-
mirable (subordinada adverbial consecutiva) que els homes gairebé no podien anar per la nau
de tantes pedres com els turcs llançaven (subordinada adverbial causal). I la pedra que tocava
un home, el feia caure plegat a terra, per bé que estigués armat (subordinada adverbial conces-
siva). A la nau del capità hi havia molts ballesters, molts dels quals foren ferits i morts a la primera
batalla. No penseu que la galera gosés acostar-s’hi en cap moment. I des de cadascuna de les
naus llançaren els rampagolls i es mantingueren forts, car no se’n podien anar (subordinada
adverbial causal) encara que ho volguessin (subordinada adverbial concessiva).
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc
Activitat 31
Amb la desgana amb què et mires els cromos repetits, me la vaig mirar tot fent veure que no la
mirava i anava contestant les preguntes amb ritme d’interrogatori, que la senyora m’adreçava.
Amb paraules estudiades i pauses oportunes, portava la conversa pels camins de la convenièn-
cia habitual. La senyora ho volia saber tot. Tot. I la secretària del director li anava explicant tot el
que podia explicar sense perdre de vista amb qui me les hauria de veure en cas d’una relliscada.
Encara que ja hi tenia pràctica, no podia evitar que em tremolessin els nervis. I la Directora, amb
una ganyota que volia ser un mig somriure, contemplà el raig de sol que, a poc a poc, s’havia
anat desplaçant per l’habitació. El costat on sèiem ja quedava dins l’ombra. Però la senyora
encara no en tenia prou. No en tenia prou de saber el que havia passat, també volia saber què
deia Ia gent que havia passat.
Amb la desgana amb què (adjectiva) et mires els cromos repetits, la Gertrudis se la mirà tot fent
veure que ( substantiva) no la mirava i anava contestant les preguntes amb ritme d’interrogatori,
que la senyora li adreçava. Amb paraules estudiades i pauses oportunes, portava la conversa
pels camins de la conveniència habitual. La senyora ho volia saber tot. Tot. I la secretària del
director li anava explicant tot el que podia explicar (substantiva de relatiu) sense perdre de vista
amb qui se les hauria de veure en cas d’una relliscada. Encara que (adverbial) ja hi tenia pràcti-
ca, no podia evitar que li tremolessin els nervis. I la Directora, amb una ganyota que volia ser un
mig somriure, contemplà el raig de sol que, a poc a poc, s’havia anat desplaçant per l’habitació.
El costat on seien les dues dones ja quedava dins l’ombra. Però la senyora encara no en tenia
prou. No en tenia prou de saber el que havia passat, també volia saber què deia Ia gent que
havia passat.
Sílvia Alcántara, Olor de colònia

SINTAXI
(3ps) Volia saber què deia la gent que havia passat.
V Pron V Det N Pron V
Esp
Subjecte Predicat
O. subordinada adjectiva de relatiu (CN)

CD
O. subordinada substantiva interrogativa (CD)

O. composta
O1
(3ps) No solament no els donen asil, sinó que (3pp) els deporten al seu país.
Unitat
Adv 13: La
Adv Adv puntuació
Pron V N Conj Pron V Prep+Det Det N
Activitat 1 CD
CI CD
El senyor de Talleyrand, un dels homes més lletjos del seu temps,[incís] motejat com le diable
CC negació CC lloc
boiteux (el diable coix) [traducció] estava carregat de dones.SVEl
SN Subjecte
capità Jerzy Sosnowski,
Predicat
comte
rutè o petitburgès de Lwów –segons la benevolència dels autors–, [incís i element de contrast]
s’havia convertit en un ésser
SN Subjecte llegendari enmig dels vius.OEra lleig o formós, depèn dels dies. En
SV Predicat 2
algunes fotos juvenils apareix com un minyó romàntic, encarnació de Frédéric Chopin, [incís]
O O. coordinada distributiva
uniformat amb els cabells tallats reglamentàriament.
1
.
Joan Daniel Bezsonoff, La ballarina de Berlín
Activitat 2
Les grosses portes de ferro de Vapor Rigau s’obriren al toc de la sirena. Al cap de pocs minuts
vomitaven homes i dones que sortien xerrant i cridant i, un cop a l’esplanada, es fragmentaven
en grups que anaven desapareixent, la majoria pels carrers que conduïen al centre. El sol, a
l’esquena de la fàbrica, començava a badallar. Lentament, el Vapor s’anava buidant de crits, i
la quietud s’hi anava acomodant de bracet de la penombra. En Pep, que arribava al toc de la
sirena, es disposava a començar la seva jornada de vigilant nocturn.
Jaume Cabré, La teranyina
Activitat 3
a Sí. Indica que hi ha un element desplaçat.
b Sí. Indica que un element de l’oració s’ha desplaçat del seu lloc habitual (tematització).
c Sí. Indica que un element de l’oració s’ha desplaçat del seu lloc habitual (tematització).
d No. Cal delimitar el fragment adverbial: A Tarragona, celebrem la festa de Santa Tecla.
e És correcta.
f Sí. Indica que un element de l’oració s’ha desplaçat del seu lloc habitual (tematització).
g No. Cal delimitar la locució entre comes: La fira del llibre ha aconseguit, pel cap baix, un 10% més de
públic.

SINTAXI
Activitat 4
a Aquest estiu, de vacances, marxarem a l’Alguer.
b L’alumne de 2n A que escriu amb ploma es diu Jaume.
c No ho sé: va dir.
d L’Anna, l’Enric, el Jaume i la Montse aniran al cinema demà.
e Cal saber, entre d’altres coses, quins són els motius i quina la finalitat.
f Per poder fer una paella necessitem: gambes, escamarlans, sípia, musclos i cloïsses, arròs, ceba, tomà-
quet i aigua.
g Les colònies multiesportives permeten practicar esports d’aventura: escalada, piragüisme, equitació, es-
peleologia, windsurf i tir amb arc.
Activitat 5
Des dels primers dies, el negoci va prendre una gran volada. Tres magatzems ens feren coman-
des importants. El meu braç no parava un moment d’estirar-se i encongir-se, fins al punt que
àdhuc la màniga de la meva bata de treball va arribar a segar-se, però, com que ja les coses
deixaven intuir prosperitat, la meva dona va fer-me un maneguí de seda on hi havia brodat, amb
lletres blanques, el nom de guerra de la fàbrica «La divina productora».
Al principi de la meva confessió, he tractat d’explicar el meu estat d’esperit en el període anterior
a la manifestació de la gràcia. Ara caldria que tractés de relatar l’evolució ràpida que van sofrir
les meves il · lusions, però podré estalviar-me aquesta feina tenint en compte que hom podrà
intuir-ho fàcilment. Només diré que, si algú en el món ha arribat a experimentar la clara sensació
de tenir la mà trencada en un afer determinat, aquest algú he estat jo.
Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta
Activitat 6
Resposta orientativa.
a En el primer cas, qui parla no vindrà a sopar. En el segon cas, justament s’afirma que hi assistirà.
b En el primer cas marxarà a les cinc si aquesta persona no arriba. En el segon, si la persona no arriba a les
cinc, ell marxarà.
Activitat 7
a Elisenda, vine.
b Al contrari, sempre ha estat al meu costat.
c Cal que portis banyador, és a dir, anirem a la platja.
d Aquell got és de vi; aquell altre, d’aigua.
e No volia donar explicacions, sinó viure tranquil · la..
f M’estic endreçant els calaixos, ja tocava!
g Normalment és bo somiar, però cal no deixar de sentir els peus a terra.
h Cada dimarts menjo peix i dijous, també.
i L’agenda, a més, contindrà els dies festius, els de lliure disposició i les vacances.

SINTAXI
Activitat 8
a La meva cap m’ha fet un elogi; m’ha dit que soc eficient, eficaç, treballadora, puntual, polida i encanta-
dora.
b Entre molts dels seus atributs destacaven la tendresa i la fidelitat; però també la trapelleria i la mà esquerra.
c La taula era ben robusta i pesant; les potes, lleugeres i elegants.
d Tenia els ulls negres i el pèl arrissadet i blanc; sovint se li embolicaven i, quan li raspallava, se’n queixava.
Activitat 9
a Vaig decidir: hi aniré demà a primera hora.
b L’Arnau no parava de dir-me: vine, vine, vine.
c Al jardí de casa hi tenim plantades: farigola, romaní, espígol i dos rosers.
d La Directora dictava al Secretari: Benvolguda Maria,...
e Hem decidit endreçar l’estudi: els calaixos, les safates de papers, els prestatges, les vitrines.
f He tingut cinc cotxes: un blanc, dos vermells, un blau i un taronja.
g Vegeu aquest exemple: La paciència de la Núria no és infinita.
Activitat 10
Després de rumiar-ho molt, vam decidir que ocuparia el dormitori de la criada perquè és a dalt,
sota el terrat, separat de la resta de la casa; la criada passaria a dormir amb el Ramonet. Al nen
li vam fer creure que aquell «senyor», només havia vingut de visita i que, acabada la visita, se
n’havia entornat a casa seva; de manera que l’oncle, [no es pot separar el subjecte del verb]
visqué amagat a casa durant cinc o sis setmanes sense que el nen ho sabés (el Ramonet, d’altra
banda, va començar a anar pocs dies després al parvulari).
Joan Sales, Incerta glòria (fragment adaptat)
Activitat 11
Al mig d’aquell desastre, el sergent Roger Puig, [no es pot separar el subjecte del verb] tenia
sort. Per les Ardenes, no escassejaven els rierols, ni els bassots on podia netejar-se fàcilment,
després d’haver anat de ventre. Si, [aquesta pausa és innecessària] intel · lectualment, [aquesta
pausa és innecessària] havia superat, [no es pot separar el verb i el CD] la por, el cos el traïa. El
cansament, els nervis, l’absència de regularitat en el menjar l’havien destrossat. El tinent Leccia,
que havia aconseguit salvar la secció, se’n mofava gentilment.
Joan Daniel Bezsonoff, Les amnèsies de Déu

SINTAXI
Activitat 12
La Generalitat contemporània (segles xx-xxi) [incís]

En comparació amb la continuïtat estricta que ha caracteritzat el designi autonòmic català al
llarg del segle xx, [subjecte llarg] nascut de la dialèctica a l’entorn de l’organització territorial de
l’Espanya constitucional, [enumeració] basat en el dinamisme social contemporani i atent a les
necessitats d’una societat democràtica moderna, les experiències històriques anteriors no te-
nen altre relleu que el d’antecedents llunyans i inespecífics, [omissió del subjecte] no exempts
d’ambigüitat. [punt i a part per canviar de paràgraf]
En efecte, [delimitar connector] un fil històric d’afirmació clara de la personalitat política de Ca-
talunya travessa tot el segle xx, [coordinació] malgrat les resistències oposades per la inèrcia
centralista de l’Estat espanyol, [incís] especialment remarcada a les etapes d’involució demo-
cràtica radical, [incís] les dues dictadures de 1923-1930 [guionet per marcar període d’anys]
(general Primo de Rivera) [incís] i 1939-1975 [guionet per marcar període d’anys] (general Fran-
co) [incís]. [punt per delimitar frase] És ben manifest el nexe entre els primers triomfs electo-
rals del catalanisme polític el 1901-1907 [guionet per marcar període d’anys], [explicativa] que
palesaren la inadequació del marc estatal, i la primera experiència d’autogovern català, [incís
explicatiu] la Mancomunitat de 1914-1925 [guionet per marcar període d’anys]; [enumeració
complexa] entre aquesta i el règim autònom de la Generalitat instaurada dins la Segona Repú-
blica espanyola de 1931-1939 [guionet per marcar període d’anys]; [enumeració complexa] i
entre la Generalitat republicana i la formació actual, [incís] que n’és explícitament la restauració,
facilitada per la subsistència legal d’una Generalitat a l’exili, [explicació] paral•lela al domini fran-
quista a l’interior. [punt final text]
http: / / web.gencat.cat / ca / generalitat / historia / historia_4 /
Activitat 13
Gesticula i garla, [enumeració] balbuceja i exclama gairebé fora de si. [punt per delimitar frase]
Els ulls esbatanats, [enumeració] els cabells saltant, [explicació] cada vegada que belluga el
cap, per reforçar el que està dient o, [incís] més ben dit, predicant. [punt per delimitar frase]
Déu meu quin horror, [incís] si aquest soc jo. [punt per delimitar frase] Jo quan tenia uns vint-
i-set [guionet normativa escriptura nombres compresos entre el vint-i-u i el vint-i-nou] o uns
vint-i-vuit [guionet normativa escriptura nombres compresos entre el vint-i-u i el vint-i-nou] anys
avorrint els amics visitants, [incís] un rere l’altre, [incís] enutjant-los, [enumeració] cansant-los,
[enumeració] espantant-los, [canvi d’ordre] fins i tot. [punt final text]
Matthew Tree, Aniversari
Unitat 14: Formació de paraules
Activitat 1
a des / bloqu / ejar (canvi de c a qu); b sub / altern; c en / fosqu / ir (canvi de c a qu); d serv / itud; e ir / regular / itat;
f des / imbolt / ura; g gola / fre; h in / hàbil / itat

LÈXIC
Activitat 2
a encarpetar / cartepam; b llibreria / llibreter; c assolellar / solar; d aigualir / desaiguar; e ensabonar / sabo-
nera; f encistellar / cisteller; g afeblir / feblesa; h taronger / ataronjat; i passatge / passador; j vellesa / enve-
lliment
Activitat 3
a naixença; b creença; c absència; d greixatge; e plomatge; f independència; g prometença; h aprenentatge;
i maridatge; j presència
Activitat 4
a arrodonir; b alleugerir; c aclarir; d engroguir; e empal · lidir; f engelosir; g assecar; h emblanquir; i encertar;
j aprofundir; k acovardir; l envigorir
Activitat 5
a ennoblir; b assaborir, c entaular; d empresonar; e assetjar; f travessar; g aconsellar; h afusellar; i aterrar; j reflec-
tir; k turmentar; l metrallar
Activitat 6
prefix lexema infix sufix
a estossegar es tos got egar
b engreixar en greix - ar
c eixamplar eix ampl - ar
d empedrar em pedr - ar
e aferrissar-se a ferr is (s) ar
f anomenar a nom en ar
g destrossar des tros (s) - ar
h escanyolit es cany ol it
i allargassat a llarg as (s) at
j escridassar es crid as (s) ar
k espellifat es pell if at
l embotellador em botella - dor
m borrissol - borr iss ol
n branquilló - branqu - illó
o dormilega - dorm - lega
p magritxol - magr itx ol
Activitat 7
categoria gramatical derivada categoria gramatical
a lluny adverbi allunyar verb
b fil nom enfilar verb
c envàs nom envasar verb
d tap nom taponar verb

LÈXIC
categoria gramatical derivada categoria gramatical

e metall nom metàl · lic adjectiu
f moble nom moblar verb
g paper nom empaperar verb
h suar verb dessuar verb
i nas nom nasal adjectiu
j procés nom processador nom
k càlcul nom calcular verb
Activitat 8
-eda fageda pollancreda pineda
-ada graellada al · lotada animalada
-alla deixalla rialla canalla
col · lectius
-atge blindatge premsatge veïnatge
-at alumnat professorat veïnat
-am aviram fustam paperam
-er fuster porter carnisser
-ista futbolista periodista analista
oficis
-aire cantaire boletaire dansaire
-à degà franciscà cirurgià
-à italià català castellà
-ès portuguès francès anglès
gentilicis
-enc sabadellenc santcugatenc eivissenc
-í barceloní tarragoní tortosí
Activitat 9
a envernissar; b empaperar; c entubar; d emblanquir; e entaular; f engolir; g enriquir; h ennuvolar; i turmentar;
j remeiar; k agreujar; l alleugerir
Activitat 10
a-4 llavifès; b-15 colltòrcer; c-16 caragirat; d-9 aiguabarreig; e-3 pixatinters; f-13 rebentapisos; g-2 saltataulells;
h-12 escura-xemeneies; i-14 aiguamoll; j-11 figaflor; k-6 panxacontent; l-8 esmaperdut; m-1 penya-segat;
n-7 espiadimonis; o-10 espantaocells; p-5 gratacels
Activitat 11
a iden.; b enci.; c exp.; d atl.; e prep.
Activitat 12
a PF; b ONG; c DC; d IES; e POC; f OP; g TDT

LÈXIC
Activitat 13
Les sigles que formaríem a partir dels sintagmes en català no es corresponen a les conegudes per a
aquests objectes que provenen de la sigla anglesa, CD compact disc i PC personal computer.
Activitat 14
a La denominació làser és una lexicalització de la sigla d’origen anglès LASER (light amplification by stimu-
lated emission of radiations, ‘amplificació de la llum per emissió estimulada de radiació’).
b Producte Interior Brut
c Impost del Valor Afegit
d La denominació sida és una lexicalització de la sigla SIDA que es correspon a la Síndrome d’Immunode-
ficiència Adquirida.
e Àcid Desoxiribonucleic
f Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
g Tomografia Axial Computada
h Centre d’Atenció Primària
i Trastorn per Dèficit d’Atenció
j La denominació KO és una lexicalització de la sigla d’origen anglès provinent de Knock-out.
k La denominació SOS és una lexicalització de la sigla d’origen anglès provinent de Save Our Souls.
l Educació Secundària Obligatòria
m Llei Orgànica d’Educació
n Institut d’Estudis Catalans
Resposta oberta.
En algun cas les sigles poden correspondre a altres organismes o paraules, per aquest motiu és imprescin-
dible quan usem una sigla indicar el seu desenvolupament al costat la primera vegada que la fem servir
en un text.
Activitat 15
sigla acrònim
a Informació automàtica IA informàtica
b Xarxa de Biblioteques XB XBIB
c Generalitat de Catalunya GC GENCAT
d Institut d’Estadística de Catalunya IEC IDESCAT
e Aigües de Barcelona AB AGBAR
f Ràdio Associació de Catalunya RAC RASCAT
g Servei d’Ocupació de Catalunya SOC SOCCAT
Resposta oberta.
Activitat 16
a €; b CV; c %; d $; e MHz; f km; g NaCI; h dam; i ∑; j √

LÈXIC
Activitat 17
a A la UCI d’aquell hospital m’ha atès un ATS molt agradable.
b El Dept. d’Economia ha publicat l’IPC del mes de març.
c L’ICL està regulat per la LQAPA.
d El telèfon d’informació del SCT comunicava constantment.
e Van haver de presentar els DNI per poder passar el control de duanes de l’Aeroport de BCN.
f La DT del Dep. d’Ensenyament ha publicat avui al DOGC la convocatòria de beques d’enguany.
Unitat 15: Lexicologia i semàntica
Activitat 1
a pesat; b estrambòtic; c trampa; d assetjar; e superb; f plànyer; g enlairar; h ca; i encisador; j moderat; k espan-
tar; l enyorança; m pervers; n errada; o feréstec; p frustració
Activitat 2
a (balear) auia 3 aigua (central)
b (balear) horabaixa 9 tarda (central)
c (balear) moixó 7 ocell (central)
d (valencià) mançana 1 poma (central)
e (valencià) hui 6 avui (central)
f (valencià) prompte 8 aviat (central)
g (central) tovalló 10 torcaboques (valencià)
h (balear) doblers 2 diners (central)
i (valencià) vesprada 4 tarda (central)
j (central) gos 5 ca (balear)
Activitat 3
a (balear) lletuga 3 enciam (central)
b (central) noia 1 al · lota (balear)
c (central) galleda 4 poal (valencià)
d (central) gat 2 moix (balear)
Activitat 4
a-20 sotmetre; b-21 recança; c-8 farigola; d-14 oci; e-12 animalada; f-13 concòrdia; g-15 raquític; h-9 reg-
na; i-3 noces; j-11 trapella; k-10 soroll; l-7 dropo; m-5 marfil; n-16 exigu; o-6 acariciar; p-2 tarima; q-19 brut;
r-4 esquifit; s-17 avar; t-18 escrupolós; u-1 potiner
Activitat 5
alt baix
encastellonat, acimat, esvelt, enlairat, elevat, inferior, rabassut, escardalenc, baldufa, tap, nap-buf,
encimat, airívol, altívol, alterós boterut, camacurt, nan, menut, petit

LÈXIC
Activitat 6
compadir enaltir
complànyer, apiadar-se, commoure’s, fer pena, exalçar, lloar, altificar, aureolar, sublimar, magnificar
sentir (molt)
Activitat 7
a burla 4 befa ii elogi
b avançar 7 anticipar iii ajornar
c incògnita 5 misteri i evidència
d breu 1 concís vii extens
e minso 3 escàs viii abundant
f innocència 8 ingenuïtat vi culpabilitat
g fugida 2 escapada iv tornada
h palpable 6 tangible v fonedís
Activitat 8
a trenca; b empresonar; c amoïnen; d malbaratar; e emprat....enllestir; f situar-se; g coincidia; h trasbalsava;
i endreçar; j aturar; k desconcertar... s’atrevia; l formular
Activitat 9
a parar; posar: fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova
posició, en un nou estat.
b trànsit; tràfic: comerç, activitat desplegada en l’intercanvi de mercaderies entre països, poblacions o in-
dividus.
c ponen; vegeu definició posar (a).
d compondre; composar: imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
Activitat 10
Resposta oberta. Majoritàriament els trobem al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, però alguns són
argòtics i, per tant, els trobarem en diccionaris d’argot.
Activitat 11
formen part d’una
complementaris inversos/recíprocs
gradació
a clar / fosc 
b gran / petit  
c car / barat  
d aprendre / ensenyar 
e ple / buit 
f comprar / vendre 
g victòria / derrota 

LÈXIC
formen part d’una

complementaris inversos/recíprocs
gradació
h parlar / escoltar 
i enviar / rebre 
j donar / rebre 
Activitat 12
a El destí són esdeveniments inalterables. La destinació és el lloc on volem trametre alguna cosa.
b L’adreça és la indicació del lloc on habites. La direcció és l’acció de dirigir.
c El trànsit és l’anar i venir de les persones o coses. El tràfic és l’activitat comercial.
d Abonar és pagar i adobar és sotmetre una pell o un aliment a un conjunt d’operacions i reaccions per
conservar-la.
Activitat 13
Resposta oberta.
Activitat 14
a-3 animal; b-7 temps; c-2 electrònica; d-1 herba; e-9 mitjà de comunicació; f-4 mitjà de transport; g-5 esport;
h-8 anatomia; i-6 color
Activitat 15
a animal, mamífer; b manifestacions artístiques; c higiene; d colors; e gentilici; f vies; g roba, peces de vestir;
h professions
Activitat 16
Resposta oberta.
Activitat 17
Resposta oberta.
Activitat 18
a polisèmiques; b homònimes; c polisèmiques; d homònimes
Activitat 19
a-6 immigració; b-7 sexe; c-4 pèrdua; d-1 guerra racial; e-8 no tenir capacitat; f-9 bombardejos; g-5 diagnòs-
tic erroni; h-3 presó; i-2 obesitat
Activitat 20
a-5 seguir la veta; b-2 donar garses per perdius; c-6 estar a la lluna; d-3 anar a jóc; e-7 tenir fred als peus;
f-8 aixecar la camisa; g-1 ésser de vida; h-4 arribar a misses dites

LÈXIC
Activitat 21
a-11 ser el culpable; b-1 enllestir de seguida; c-6 tenir el poder; d-4 sortir perjudicat en un negoci; e-12
de primera; f-10 rebutjar; g-14 posar-ho fàcil / donar avantatge; h-9 complicar les coses; i-3 estar molt ben
avinguts; j-15 cosa certa; k-18 patir; l-16 conflicte gros; m-7 callar; n-5 estar molt content; o-8 dir disbarats;
p-19 esforçar-se al màxim; q-17 prendre’s les coses amb calma; r-2 manar; s-13 ser dolent
Activitat 22
a No arribar a saber amb certitud (alguna cosa), aclarir.
b De mal en pitjor.
c Treure algú o alguna cosa del seu estat natural o del seu camí, és a dir, fer posar nerviós.
d Menjar molt (un dia), fent així la pau del que no s’havia menjat durant temps o els dies anteriors.
e Detallar, puntualitzar; examinar alguna cosa amb atenció i procedir amb circumspecció.
f No reeixir, espatllar-se o perdre’s.
g Anar malament. Encaminar-se a la ruïna
h Entendre el motiu, el perquè o la natura íntima d’un afer.
Activitat 23
a cruiximents (agulletes); b esbrinar (averiguar); c comunicat (parte); d desballestament (desguàs); e rendi-
bles (rentables); f trepant (taladradora); g mitjana (promig) h terminis (plaços)
Activitat 24
a pren; b sento; c nombre; d assenyalat; e a la feina
Activitat 25
•• Tocat i posat: meticulós; que va amb molt de compte, que és molt mirat, a fer les coses.
•• Amb mònita: astúcia, traces, de qui sap anar al seu fi sense alarmar la gent, de qui sap trampejar les coses.
•• Amb tots els ets i uts: amb tots els detalls, sense faltar-hi res.
•• Punts i comes: fer les coses perfectament.
•• A la babalà: sense posar l’atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa.
•• Sense am ni em: inconsideradament, sense justificació o sense motius.
•• Sense to ni so: sense motiu raonable.
•• Sense solta ni volta: sense cap sentit.
•• No toques pilota: no encertar en res del que es tracta.
•• Ciri trencat: estirabot, facècia, sortida enginyosa, acudit.
•• Perquè són verdes o perquè són madures: despectivament a coses dites per algú, que es consideren
xafarderies o enraonies.
•• Ser un tarit-tarot: persona poc seriosa, que no té formalitat en res.
•• Ser un baliga-balaga: persona poc seriosa, que no té formalitat en res.
•• No hi ets tot: algú mancat d’enteniment.
•• Déu et va fer i et va deixar estar: anar de qualsevol manera.

LÈXIC
•• No hi ha més que el que Déu hi ha posat: algú que actua amb poc senderi.
•• Ser un barret de rialles: ser una persona poc seriosa.
•• Nyau-nyau: expressió que evoca el parlar d’una persona gata maula, hipòcrita.
•• Hagis trencat cap plat ni cap olla: semblar molt innocent i incapaç de fer cap malifeta.
•• Eixerit com un pèsol: persona eixerida o desperta.
•• Més trempat que un orgue: eixerit
•• En saps més que un advocat: saberut, espavilat.
•• Tens palica i tanta lletra menuda: xerraire i molt sagaç.
•• Fer tots els papers de l’auca: adoptar les més diferents actituds, opinions, etc., per pura conveniència.
•• Trobes un sis o un as: trobar què dir, tenir sempre motiu de queixa.
•• Xerro més que un sac de nous: xerrar molt amb mota insistència.
•• No tenir espina ni os: ésser seguríssima, indubtable.
•• Fer cabal de: fer cas de.
•• Haurà estat gastar pólvora en salva: emprar mitjans inútils, ineficaços o fora de temps.

S 100

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

S 100

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Competència

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 2

Unitat 1: Els sons catalans

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 3

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 4

Do['ᴐ]ne[ǝ]s, ba[ǝ]ixeu['ɛw], ve[ǝ]niu['iw]

Pasquins per a la revolta vegetal II,

O[u]briu['iw]-me[ǝ] di['i]ns e[ǝ]l ma['a]r, ve['e]lls pe[ǝ]sca[ǝ]do['o]rs,

Ca[ǝ]rri[i]txe['e]re[ǝ]s de[ǝ] so['ᴐ]l. E[ǝ]l ma['a]r di[i]bu['u]ixa[ǝ]

La cala, Blai Bonet

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 5

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 6

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 7

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 8

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 9

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 10

g No ens agraden els menjars crus.

i Els instituts ofereixen uns ensenyaments mixts / mixtos.

dues terminacions (sing. / pl.) quatre terminacions (masc. / fem. / sing. / pl.)

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 11

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 12

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 13

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 14

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 15

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 16

imperfet infinitiu futur condicional

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 17

imperfet de subjuntiu parlar produir perdre

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 18

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 19

l Només volien que estigués quiet.

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 20

•• Diu: present indicatiu •• Aguantaràs: futur •• Pensa: present indicatiu

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 21

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 22

La teva veu és dins de la tempesta

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 23

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 24

Unitat 9: Les funcions sintàctiques

a No m’importa el futur d’algunes organitzacions poc humanitàries.

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 25

d (Ells) Cada dia se’n van més contents.

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 26

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 27

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 28

sintagma nominal infinitiu oració subordinada

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 29

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 30

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 31

Unitat 10: Els pronoms febles

b Els donarà (CI) el premi (CD). → Els el (l’hi) donarà.

c Va comentar-li (CI) el projecte (CD). → Va comentar-l’hi (li’l).

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 32

f Els (CI) ofereix te calent (CD) → Els n’ofereix (de calent).

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 33

Rap amb all cremat

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 34

Unitat 11: L’oració coordinada i juxtaposada

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 35

Material fotocopiable / © Castellnou Edicions 36

SOLUCIONARI. QUADERN DE tREbALL. LLENGUA CAtALANA 2 bAtxILLERAt

SOLUCIONARI. QUADERN DE tREbALL. LLENGUA CAtALANA 2 bAtxILLERAt

Esp CC negació Esp