8.

4 LES PIRÀMIDES DE PRODUCCIÓ, DE BIOMASSA I DE NOMBRES

18. Si en una zona boscosa de 100 metres de costat els arbres produeixen
300 g de fulles per metre quadrat i any, quants quilograms es produiran
d’insectes fitòfags, d’ocells insectívors i de rapinyaires en un any?
Generalment, la producció d’un nivell és unes deu vegades superior a la
producció del nivell tròfic següent.
Si els arbres produeixen 0,3kg·m2·any, en una zona boscosa de 100 produirà
30 kg en un any.
Els insectes fitòfags s’alimenten dels arbres, per tant, es produirà 3 kg per any.
Els ocells insectívors es situen al nivell següent, es produiran 0,3 kg per any.
Els rapinyaires són depredadors dels ocells insectívors, aleshores, produiran
0,03 kg per any.
19. Si en un bosc estable hi ha 1000 ocells que junts pesen 400kg, i al cap
d’un any han augmentat el pes 100 kg, i a més han nascut 1000 ocells
més, que junts pesen 100 kg, quants quilograms d’ocells deuen haver
menjat els seus depredadors perquè continuïn havent-hi els mateixos
quilograms d’ocells que l’any anterior?
Com que 400+100+100= 600. Els depredadors deuen haver menjar 200kg
d’ocells.
20. Quina d’aquestes dues piràmides de producció té uns herbívors més
eficients? Justifica la resposta.
L’A té uns herbívors més eficients, perquè la producció dels consumidors
primaris en l’A té una percentatge més gran en relació a la producció dels
productors que la del B. En l’A, la producció dels consumidors primaris més o
menys té una relació de 9/10 amb la producció dels productors. En canvi, en la
B, aquesta relació és d’uns 5/10.
 8.5 EL FLUX D’ENERGIA
21. Atesa la superfície dels oceans, 370·106 km2, i la dels continents,
139·106 km2, esbrina quin dels dos aporta més producció.
Prenem la mitjana de producció de les ecosistemes terrestres (300gC/m2·any) i
la mitjana dels oceans (100 g C/m2·any)
Producció dels continents:

Producció dels oceans:

El continent aporta més producció.

22. En el dibuix dels rectangles que simbolitzen la destinació d’un aliment
per a consumidors, cada mil·límetre quadrat de superfície equival a 1 kg/
m2·any.
▪ Calcula la producció bruta, la producció neta i la part que es
renova, es gasta o cau durant la vida, per la qual cosa no s’inverteix
ni en creixement ni en reproducció.
Producció Bruta:
- Àrea del rectangle: 3cm·2cm = 6cm2= 600 mm2.
- Producció bruta: 600 mm2·1 kg/ m2·any= 600 kg/ m2·any.
Producció Neta:
- Àrea del rectangle: 2cm· 1,8 cm= 3,6 cm2= 360 mm2.
- Producció Neta: 360 mm2·1 kg/ m2·any=360 kg/ m2·any.
Part que es renova:
- Àrea del rectangle: 1cm ·2,5cm = 2,5 cm2= 250 mm2.
- Part renovada: 250 mm2·1 kg/ m2·any=250 kg/ m2·any.
23. Suposant que a l’ecosistema aquàtic esmentat en l’esquema de la
pàgina 190 hi arribessin 1.000.000 kcal/m2·any, calcula quantes
quilocalories circularien per cadascuna de les vies, simbolitzades amb les
diferents fletxes, en un any.
Partim de 1.000.000 kcal/m2·any d’energia lluminosa que correspon a 100%.
*ELS NÚMEROS DAVANT DELS CÀLCULS INDIQUEN LA FLETXA
CORRESPONENT EN L’ESQUEMA D’ABAIX.

* Restes, energia assimilada, respiració.

(1) Un 99% (990000 kcal/m2·any) d’aquest es perdrà perquè no és
aprofitada per la fotosíntesi.
(2) El 1%(10000 kcal/m2·any) de l’energia lluminosa és aprofitada pels
productors.
(3) La fletxa tres ens indica les restes dels productors, que correspon el
20% dels 10000 kcal/m2·any (2000 kcal/m2·any).
(4) La fletxa 4 ens indica l’energia consumida per la respiració, que
correspon el 65% dels 10000 kcal/m2·any (6500 kcal/m2·any).
(5) La fletxa 5 ens indica l’energia assimilada pels consumidors primaris,
que correspon el 15% dels 10000 kcal/m2·any (1500 kcal/m2·any).
(6) Les restes dels consumidors primaris : 21 % dels 1500 kcal/m2·any (315
kcal/m2·any).
(7) L’energia consumida per la respiració dels consumidors primaris: 69%
dels 1500 kcal/m2·any (1035 kcal/m2·any)
(8) Energia assimilada pels consumidors secundaris: 10% dels 1500
kcal/m2·any (150 kcal/m2·any)
(9) Les restes dels consumidors secundaris: 23% dels 150 kcal/m2·any
(34,5 kcal/m2·any).
(10) L’energia consumida per la respiració dels consumidors
secundaris: 72% dels 150 kcal/m2·any (108 kcal/m2·any)
(11) Energia assimilada pels consumidors terciaris: 5% dels 150
kcal/m2·any (7,5 kcal/m2·any)
(12) Les restes dels consumidors terciaris: 25% dels 7,5 kcal/m2·any
(1,875 kcal/m2·any)
(13) L’energia consumida per la respiració dels consumidors terciaris:
75% dels 7,5 kcal/m2·any (5,625 kcal/m2·any)
(14) Energia que surt dels descomponedors en forma de calor: Suma
de totes les restes= 2000+315+34,5+1,875= 2351,375 kcal/m2·any