You are on page 1of 13

ATUREM EL

CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
L
act ivit at humana est al t erant el cl ima mundial .
Ja se sap que el s ef ect es seran mol t greus per al
medi ambient , l economia i l a societ at .
El s gover ns del s pasos ms indust r ial it zat s,
amb l excepci vergonyosa del s EUA,
han accept at el Prot ocol de Kyot o
per a reduir l es emissions, per l a
major ia no f a prou per compl ir -l o.
En par t icul ar Espanya s el cinqu
emissor de l a Uni Europea i
un del s pasos del mn ms
al l unyat s del seu object iu de
Kyot o.
No obst ant aix, l a ciut adania
t amb t un paper impor t ant
i mol t direct e en l a sol uci
d aquest probl ema: l s
que f em de l energia en l a
nost ra act ivit at dir ia (en el
t ranspor t , l a cal ef acci, l aire
condicionat , et c.) cont r ibueix
a l es emissions de CO
2
, el
pr incipal gas d hiver nacl e. Si
f em un s ef icient de l energia,
el egint t ecnol ogies que n est al vien
i prescindint d excessos de consum,
serem par t de l a sol uci al canvi cl imt ic i
sabrem exigir a l es nost res administ racions i
pol t ics que f acen el seu t rebal l per at urar -l o.
Amb aquest a exposici, Ecol ogist es en Acci pret n
sensibil it zar el s ciut adans i l es ciut adanes sobre l es
impl icacions del s seus act es quot idians, a f i que canvie
l a t endncia de t ant de bal af iament .
ATUREM EL CANVI CLIMTIC
ATUREM EL
CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
u s eI canv cImtc7
F/ re0/eme em0/e0te/ mt gre0 e/ 0e/ e0t e0jre0tem
la terra s'escaIfa
Lenerg|a emesa pe| Sc| arr|ba a |a Terra, que nabscrbe|x una
part | en tcrna |a resta a |espa| en fcrma de ca|cr. L|s gascs
que ccmpcnen |atmcsfera regu|en |a quant|tat de ca|cr que
aquesta rete, fent a|x| pcss|b|e |a v|da ta| ccm avu| |a
ccne|xem.
6ascs d'hvernacIe
Ln |atmcsfera h| ha ncmbrcscs gascs que generen
|efecte h|vernac|e, ccm ara e| vapcr da|gua, e| meta,
|cx|d n|trcs, e|s CFC, etc. Perc e| que mes ha
augmentat en |u|t|m seg|e, | e| mes |mpcrtant, es e|
dcxd de carbcn, C0 .
2
s tan mpcrtant7
L| c||ma exerce|x una gran |nf|uenc|a scbre |es
ncstres v|des | |a natura. La fauna | |a f|cra de
cada ||cc, |a|gua, e|s cu|t|us |, en darrer terme,
|a manera de ser | |a cu|tura de cada racc de|
mcn, depenen, entre da|tres factcrs, de| c||ma
|cca|. Les adaptac|cns a| c||ma dcnen ||cc a
eccs|stemes | s|stemes scc|ceccncm|cs d|st|nts.
Ls ccmpren, per tant, que e| canv| c||mat|c s|ga
e| prcb|ema amb|enta| mes ccmp|ex | mes greu
a| qua| ens enfrcntem.
T. lcs raycs de scI
atravesan Ia
atmsfera y caIentan
Ia superfce terrestre.
l'efecte hvernacIe
2. 0esde Ia superfce
terrestre, eI caIcr se
rrada haca Ia atmsfera
en fcrma de radacn
nfrarrcja.
T. lcs raycs de scI
atravesan Ia
atmsfera y caIentan
Ia superfce terrestre.
2. 0esde Ia superfce
terrestre, eI caIcr se
rrada haca Ia atmsfera
en fcrma de radacn
nfrarrcja.
T. EIs rajcs de scI
travessen I'atmcsfera
escaIfen Ia superfce
terrestre.
2. 0es de Ia superfce
terrestre, Ia caIcr
s'rrada cap a
I'atmcsfera en fcrma de
radac nfrarcja.
Perc, n'estan segurs7
La ccmun|tat c|ent|f|ca esta segura que e| canv|
c||mat|c esta en marxa | que esta causat per
|act|v|tat humana.
Ln e|s u|t|ms 100 anys, |a temperatura g|cba| ha augmentat uns
0,74C | a Lurcpa f|ns a 0,9C. S| aquesta x|fra semb|a pet|ta, ccnve
reccrdar que en |u|t|ma g|ac|ac|c |a temperatura m|tjana era uns
5C mencr, | que es preveu que |a temperatura m|tjana de| p|aneta
puga |ncrementar-se a| f|na| daquest seg|e f|ns a 6,4C.
La ve|cc|tat daquest esca|fament es mc|t mes rap|da que |a de
qua|sevc| a|terac|c c||matc|cg|ca natura| que ccneguem que shaja
prcdu|t en |a Terra en e|s darrers 650.000 anys, |a qua| ccsa
|mped|ra |ac||matac|c de ncmbrcses espec|es an|ma|s | vegeta|s.
60
2
557
6h
4
167
N
2
0
57
6omp. ha|ocarbonats
107
0
3
147
PctencaI d'escaIfament gIcbaI
(Percentatge de cada substanc|a respecte a| tcta| des de |epcca
pre|ndustr|a|)
0.6
0.4
0.2
0.0
0.2
0.4
0.6
0.6
0.4
0.2
0.0
0.2
0.4
0.6
0.6
0.4
0.2
0.0
0.2
0.4
0.6
1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980 2000
0.6
0.4
0.2
0.0
0.2
0.4
0.6
/
n
c
r
m
a
||t
a
t

t
e
r
m
|c
a

(

C
)
C/Nvl
Pespecte a |a m|tjana 1961-90 +0,40C
Pespecte a |era pre|ndustr|a| +0,T4C
Iemperatura mtjana gIcbaI entre T850 200T
3. Prcp deI 30% de Ia
radac nfrarcja es
perd en I'espa.
4. En ccndccns naturaIs, eIs "gascs
d'hvernacIe" presents en I'atmcsfera
abscrbexen prcp deI T0% de Ia
radac nfrarcja. Aquests gascs
actuen ccm eIs vdres d'un hvernacIe,
atrapant Ia caIcr refIectnt-Ia de ncu
cap a Ia superfce terrestre. la
temperatura de Ia Ierra augmenta.
EIs prncpaIs gascs causants de I'efecte hvernacIe
(*) Respecte a la molcula de CO , calculat sobre 100 anys.
2
Cas
d'h|vernac|e
Font
60
2

(0|ox|d de
caroor|)

Producc| | us d'ererg|a

0esloreslac|
1
6h
4

(Vela)
Producc| | us d'ererg|a.
Arrossars, rarader|a. Res|dus
21
N
2
0

(0s|d r|lrs)

Ferl|||lzarls agrico|es.
A|gurs processos |rduslr|a|s
310
0
3

(0z) (lrc|os er e| rela)
6ompostos
ha|ocarbonats
Relr|gerac|. lrduslr|a de p|asl|cs.
0|sso|verls
0e 110 a 11.Z00

3oorelol lrars|l
Potenc|a|
esca|fament
g|oba| (*}
C0
2
C0
2
eI prncpaI gas
d'efecte hvernacIe
Ns de Ia metat de I'efecte hvernacIe creat
peI ser hum es pct atrbur aI C0
2
| e| 80% daquest CO prccede|x de| ccnsum | |us de|s
2
ccmbust|b|es fcss||s (carbc, petrc|| | gas), es a d|r, de|
ccnsum denerg|a. La|tre 20%, de |a desfcrestac|c | e|s
|ncend|s.
L|s pa|scs |ndustr|a||tzats hem ccnsum|t tan gran quant|tat de ccmbust|b|es fcss||s
que |a ccncentrac|c de CO en |atmcsfera ha augmentat ja en un 35% en re|ac|c
2
a|s n|ve||s pre|ndustr|a|s, | pcdr|em arr|bar a un augment de f|ns a| 300% a |a f|
daquest seg|e s| nc es prenen mesures urgents.
La desfcrestac|c ha ccntr|bu|t en un 20% a| CO atmcsfer|c, perque
2
|es p|antes abscrbe|xen d|cx|d de carbcn| en e| seu
cre|xement, per tant, |a perdua de bcsccs ccntr|bue|x a
|efecte h|vernac|e. / mes, e|s |ncend|s | |a
desccmpcs|c|c a|||beren e| CO que estava
2
emmagatzemat.
ATUREM EL
CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
E
F
E
C
I
E
5
EI canv cImtc aI Nn (l)
Ne/tt ecet/ttemet tere0 gre0me0t ejectett
les manfestaccns ms segures deI canv cImtc nc seran catstrcfes bbIques,
sn un emptjcrament en Ia stuac ambentaI en eI nveII de recurscs que
necessta eI ser hum, especaIment aIs pascs pcbres. les causes mmedates de
Ies catstrcfes subseg0ents, ccm ara guerres, fam despIaaments massus,
sembIaran d'crgen pcItc sccaI, perc Ia stuac ambentaI eI canv cImtc
n'hauran tngut una nfIunca decsva.

Sestan a|terant | desp|aant e|s


hab|tats de mc|tes espec|es.
L|s ccra||s es mcren.
Agua
Lescassetat da|gua d|spcn|b|e sera majcr per a
uns 3.000 m|||cns de perscnes, a |lnd|a, /fr|ca
de| Sud, |a majcr part de Sud-amer|ca | Lurcpa,
Or|ent l|tja | /ustra||a.
les a|gua d|spcn|b|e a|s LU/ | |a X|na.

Ha augmentat mc|t |a frequenc|a de|s


fencmens metecrc|cg|cs extrems, ccm ara
|es |nundac|cns | |es cnades de ca|cr,
| tambe e|s c|c|cns |ntenscs
a |/t|ant|c Ncrd.
Canvs
que ja s'han
prcdut
EI canv cImtc Ia saIut
.
Varaccns en eI cIma
NaInutrc fam. Der|vades de |es r|uades, de |es perdues de cc|||tes | de |a mcrt de| best|ar.
NaIaItes cardcvascuIars. Naugmentara ||nc|denc|a a causa de |a ccntam|nac|c, |es ccnd|c|cns
|nsa|ubres | e|s canv|s brusccs de c||ma.
L|s desastres naturaIs ccas|cnaran m|||cns de mcrts |mmed|ates que ccmpcrtaran ser|cscs trastcrns
ps|cc|cg|cs | scc|a|s.
Extens deIs anmaIs pcrtadcrs de maIaItes
Temperatures mes a|tes en |es zcnes temperades afavcr|ran e| desp|aament despec|es
trcp|ca|s |, amb aquestes, |extens|c de ma|a|t|es caracter|st|ques daque|xes zcnes. / |a f|
de| seg|e, mc|ts mes m|||cns de perscnes estaran expcsades a |a ma|ar|a. Unes a|tres
ma|a|t|es que augmentaran scn |encefa||t|s, e| dengue, |a febra de P|ft va||ey...
Augment de maIaItes nfecccses
La sequenc|a d|nundac|cns | sequeres der|vada de| canv| c||mat|c afavcre|x |a ccntam|nac|c de |a|gua
pctab|e amb meta||s pesants, fert|||tzants de|s cu|t|us | fangs, | augmenta |a prcpagac|c de ma|a|t|es
|nfecc|cses, ccm ara e| cc|era, |a sa|mcne||cs|, |a g|ard|as|, etc.
Ccntamnac atmcsfrca
La ccntam|nac|c de |a|re asscc|ada a |em|ss|c de gascs dh|vernac|e prcvccara
Asma: augmenten e|s cascs per |a prc||ferac|c de ccntam|nants en |a|re
Irastcrns aI-Irgcs: a causa de |augment de fcngs, ||evats | d|st|nts t|pus de pc||en, scbretct en zcnes
|ndustr|a|s | grans c|utats.

AgrcuItura
/ugmenta e| rend|ment agr|cc|a a /mer|ca de|
Ncrd, |a X|na, |/rgent|na | bcna part dLurcpa (pe|s
efectes ccnjunts de temperatura | CO ).
2
Decre|xen e|s rend|ments a |/fr|ca, Or|ent l|tja |
|lnd|a. Cre|x e| r|sc de fam a |/fr|ca.

0,74C mes de
temperatura en |u|t|m seg|e.
Lntre e|s 20 anys mes ca|ents des que h| ha
reg|stre |nstrumenta|, esta tcta |a decada de|s 90
(menys 1992) | tcts e|s que pcrtem de| s. XXl
Lest|u de 2003 |augment de temperatura en
a|gunes zcnes dLurcpa va assc||r e|s 10C. va
augmentar e| ncmbre d|ncend|s | e|
cre|xement de |a vegetac|c es va
redu|r un 30%.

Ln e|s u|t|ms 20 anys, |a superf|c|e ge|ada


de |/rt|c ha d|sm|nu|t un 7%, mentre que
e| seu gru|x m|tja ha m|nvat un 42%.
Osscs pc|ars | car|bus en per|||.
La pen|nsu|a /ntart|ca sha esca|fat 2,5C
des de |any 1950 a| 2000 (4 vegades
|augment g|cba|l). H| han retrcced|t e| 87%
de |es g|aceres.
Les g|aceres eurcpees han perdut e| 60%
de |a superf|c|e des de 1850, e| 25%
daquesta perdua ha t|ngut ||cc en e|s
darrers 30 anys.
ATUREM EL
CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
CIma
/ |a darrer|a de| seg|e, |a temperatura m|tjana de |a Terra pct
augmentar d1,1 a 6,4C g|cba|ment en re|ac|c amb e| seg|e
anter|cr.
Les prec|p|tac|cns augmentaran en reg|cns s|tuades en |at|tuds
a|tes, mentre que sesperen reducc|cns en |a majcr part de |es
arees de terra subtrcp|ca|s (| en |a ccnca med|terran|a).
lc|t prcbab|ement es redu|ra e| ccrrent termcha|| a |/t|ant|c.
Tct | a|xc, |a temperatura de |a reg|c at|ant|ca s|ncrementara
per |esca|fament genera|.
L| canv| pct nc ser gradua|, s|nc dcnar ||cc a scrpreses
c||mat|ques en certes zcnes amb ccnsequenc|es devastadcres
per a| med| natura|.

Eccsstemes naturaIs
Ln genera|, e|s canv|s de temperatura | hum|tat seran massa rap|ds per a permetre que mc|ts
eccs|stemes sadapten, |a qua| ccsa causara una gran perdua de b|cd|vers|tat.
Desapar|c|c substanc|a| de|s bcsccs trcp|ca|s, en espec|a| en e| ncrd de Sud-amer|ca | a |/fr|ca centra|.
les cre|xement fcresta| a /mer|ca de| Ncrd, ncrd d/s|a | |a X|na.
Lstan espec|a|ment amenaats e|s eccs|stemes frag||s c en ccnd|c|cns ||m|t (ccra||s, a|guamc||s en
reg|cns ar|des, sem|ar|des | ccstaneres...), | tambe aque||s que exper|mentaran un canv| majcr en e|
c||ma. Ls ca|cu|a que quas| |a c|nquena part de|s bcsccs bcrea|s pcden desapare|xer.

Ccstes
L| n|ve|| de| mar pcdr|a arr|bar a pujar quas| 60 cm per |expans|c term|ca de |a|gua | e|s ge|s de g|aceres, etc.,
perc aquest prcncst|c nc |nc|cu |a prcbab|e acce|erac|c de |a fus|c de Crcen|and|a | de part de |/ntart|da.
Desapare|xeran mc|tes |||es pet|tes. L| mar enva|ra |es desembccadures de r|us, scv|nt zcnes fert||s mc|t
pcb|ades, | en sa||n|tzara e|s aqu|fers, redu|nt |a|gua d|spcn|b|e.
L| ncmbre de perscnes scta r|sc d|nundac|c cre|x de 13 (x|fra actua|) a 94 m|||cns, e| 60% daquest |ncrement
te ||cc a| sud d/s|a | e| 20% a| sud-est d/s|a. L| n|ve|| de| mar puja durant seg|es per expans|c term|ca, encara
que es reta||en |es em|ss|cns.

E
F
E
C
I
E
5
EI canv cImtc aI Nn (ll)
les
catstrcfes
naturaIs van causar ms de
T0T.000 mcrts en 2005
| perdues tcta|s per 148.889 m|||cns
deurcs, mes de |a me|tat nc assegurades.
Ln e|s 10 u|t|ms anys han augmentat un
60% |es catastrcfes v|ncu|ades a| c||ma.
Ncmes a Lurcpa, entre 1998 | 2002
e|s desastres natura|s van afectar
mes de 7 m|||cns de
perscnes.
L|s ccra||s han
pat|t danys sense
precedents. Per exemp|e, |es
temperatures reccrds en |ccea
lnd|c en e|s dcs u|t|ms anys han
an|qu||at e| 70 % de|s seus
escu||s ccra|||ns).
Prev/t/e0t er e /e j/ de/ teg/e
ecologistes
en acci
ATUREM EL
CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
-1.5
-0.5
0.5
1.5
9
6
8
1
9
7
8
1
9
8
8
1
9
9
8
1
9
0
9
1
9
1
9
1
9
2
9
1
9
3
9
1
9
4
9
1
9
5
9
1
9
6
9
1
9
7
9
1
9
8
9
1
9
9
9
1
Anomalies absolutes de la temperatura mitjana anual respecte a la mitjana
del perode 1961-1990 en el nord-est peninsular (C)(1969-1998)
19 8 0 - 19 9 0 19 9 0 - 2 0 0 0
Pujada anual del nivel l mit j del
mar a Al acant (mm/any)
1,35
3,88
Augment en l es t emperat ures,
disminueixen l es pl uges
Durant el segle XX, i sobretot des de la dcada
dels 70 , les temperatures a Espanya han
augmentat al voltant d1 ,5 C, una miqueta ms
que la mitjana global del planeta. Les precipitacions
durant aquest perode han tendit a reduir- se.
Disminueixen l es
gl aceres i l es gel eres
Des de 18 9 4 fins a
2 0 0 0 la superfcie
glacial dels Pirineus sha
redut a una sisena part
(ha passat de 1 .779
hectrees a 2 9 0 ). El
nombre de dies de neu
anuals es redueix sense
excepci: quasi un 41 %
entre 1970 i 2 0 0 0 a
Navacerrada (Madrid).
Puja el nivel l del mar
El nivell del mar ha augmentat 2 ,2 mm
cada any a Vigo entre 19 4 6 - 19 9 6 . A
Alacant sha observat una taxa anual entre
3 - 4 ,8 vegades major en la dcada de
19 9 0 - 2 0 0 0 que en la de 19 8 0 - 19 9 0 .
Ms sinist res d or igen cl imt ic
Hi ha una acumulaci significativa de
sinistres en lltima dcada (19 9 4
- 2 0 0 3 ). Tamb augmenta el cost
econmic de les prdues generades
per aquests sinistres. La majoria sn
inundacions.
Canvis en el s ecosist emes
Sha allargat el cicle vital de moltes plantes,
aproximadament un mes en els ltims 5 0 anys.
Espcies tpicament africanes han envat la
Pennsula Ibrica i ja shi reprodueixen.
Booms dalgues.
Al bosc del Montseny (Valls Oriental),
la distribuci dalzines ha pujat 70 metres,
substituint- hi les fagedes.
Al cim de Pealara (Madrid), les pastures de
2 .3 0 0 m sn substitudes per espcies llenyoses
com ara el ginebr (Juniper us communis ssp.
alpina) o el blec (Cyt isus oromedit erraneus).
Els canvis ja est an ac
El canvi cl imt ic a l Est at espanyol (I) E
F
E
C
T
E
S
Canvis
ja ocor regut s
Mont e Perdido 1905
Mont e Perdido 2004


G
r
e
e
n
p
e
a
c
e
/C
le
m
e
n
t
e

lv
a
r
e
z


L
u
c
ie
n

B
r
ie
t
/M
u
s
e


P
y
r

e
n
D
a
d
e
s

p
r
e
s
e
s

d
e

lE
v
a
lu
a
c
i
n

P
r
e
lim
in
a
r

d
e

lo
s

Im
p
a
c
t
o
s

e
n

E
s
p
a

a

p
o
r

E
f
e
c
t
o

d
e
l
C
a
m
b
io

C
lim

t
ic
o
,
M
a
d
r
id
,
2
0
0
5
,
M
in
is
t
e
r
i
d
e

M
e
d
i
A
m
b
ie
n
t

i
U
n
iv
e
r
s
id
a
d

d
e

C
a
s
t
illa
-
L
a

M
a
n
c
h
a
.
ecologistes
en acci
ATUREM EL
CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
Els anys prxims afront arem problemes molt greus
El canvi cl imt ic a l Est at espanyol (II) E
F
E
C
T
E
S
Canvis
ms probabl es
(durant aquest segl e)
Ms cal or
Cada 10 anys la temperatura augmentar 0 ,4 C a
lhivern i fins a 0 ,7 C a lestiu. Lescalfament a lestiu
ser superior a les zones de linterior que a les
costaneres o a les illes.
Menys pesca
Reducci de la productivitat de les aiges
espanyoles. La distribuci de les espcies canviar;
s possible un augment despcies invasores. Ms
fitoplncton txic i parsits despcies cultivades.
Dif icul t at s per al t ur isme
Lescassetat daigua provocar
problemes de viabilitat econmica
de certes destinacions. Lelevaci
del nivell del mar amenaar la
localitzaci actual de determinats
assentaments turstics i de les
seues infraestructures (cada
pujada d1 cm en el nivell del mar
redueix 1 m lamplria de les
platges).
Menys aigua
Hi haur menys pluges (sobretot a la
primavera) i ms variabilitat interanual,
junt amb un augment de levaporaci.
A la darreria de segle hi haur 1/5
menys daigua disponible. Les zones
ms crtiques sn les semirides, on
les aportacions poden reduir- se a la
meitat.
Prdua de cost es
Cap a la fi del segle augmentar el nivell del mar en
5 0 cm (1 m en un escenari ms pessimista). Aix
podr causar la prdua dun nombre important de
platges, sobretot al Cantbric.
Sal ut humana
Les onades de calor seran ms
freqents en intensitat i en duraci
en els prxims anys. Empitjorar la
qualitat de laire per laugment de
partcules fines i oz. Sestendran
animals transmissors de malalties
tropicals (mosquits, ocells...).
Canvis en boscos i veget aci
Canvis en la densitat de larbratge i de les
espcies. En algunes zones els boscos seran
substituts per bosquines o daltra vegetaci de
menor port.
Senfrontaran a dos efectes oposats:
lescalfament, que allarga el perode dactivitat i la
productivitat de les plantes, i la reducci daigua
disponible. El primer prevaldr al nord peninsular
i a les muntanyes, mentre que el segon afectar
principalment la meitat meridional. Es produir
una mediterranitzaci del nord peninsular i
lariditzaci del sud.
La vegetaci dalta muntanya, els boscos i les
zones arbustives caducifolis, i els boscos de ribera,
es troben entre els tipus ms vulnerables.
Canvis en l agr icul t ura i l a
ramader ia
Els efectes seran contraposats i no
uniformes. Al sud i al sud- est peninsular,
la demanda daigua sincrementar
i lestrs trmic ser ms freqent.
Augmentaran les plagues i les malalties,
tant per a les plantes com per al bestiar.
Del t a de l Ebre
Canvis en les temperatures (C)
HIVERN ESTIU
2010-2040
2040-2070
2070-2100
Canvis en la precipitaci (mm/dia)
HIVERN ESTIU
Bona part de les zones baixes costaneres
sinundaran (deltes de lEbre i del Llobregat,
Manga del Mar Menor, costa de Doana), part de
les quals pot estar urbanitzada. Els aqfers
costaners se salinitzaran.
Canvis en el clima
Mediterrani
Temperat
Efectes del canvi
climtic en la distribuci
potencial del pioc
salvatge (Otis tarda),
una espcie amenaada:
NEGRE: zones potencials
actuals,
BLAU: rees que es perdran
en el futur a causa del canvi
climtic.
ecologistes
en acci
ATUREM EL
CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
C
A
0
5
E
5
EI ccnsum d'energa (l)
F/ gre0 ce0t0m d'e0erg/e t /e r/0c/e/ ce0te de/ ce0v/ c//mt/c
5
En eIs 0Itms anys
eI ncstre ccnsum
d'energa s'ha dsparat
1965 1971 1977 1983 1989 1995 2001 2007
m

I
e
r
s

d
e

t
e
p
0
20.000
60.000
100.000
140.000
180.000
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
N
l
l
l
0
N
5

d
e

t
e
p

EvcIuc deI ccnsum d'energa prmra (')
aI Nn a Espanya (Ntep)
lON
LSP/NY/
(`) Lenerg|a pr|mar|a es |a que ccrrespcn a |es fcnts energet|ques que es
trcben en |a natura | que ccnsum|m d|rectament c ut|||tzem per a
prcdu|r un a|tre t|pus denerg|a (p. ex. carbc, fcnt pr|mar|aper
a prcdu|r e|ectr|c|tat en una centra| term|ca). Per tant,
|us daquesta energ|a mcstra |a mesura rea| de|
ccnsum de recurscs de |a natura.
Ntep m|||cns de tcnes
equ|va|ents de petrc||.
Cada da ccnsumm ms energa
Qua|sevc| act|v|tat que rea||tzem mcurens, ccnrear |a terra, menjar, v|atjar amb
autcbus, |||um|nar una hab|tac|c, etc... ccnsume|x energ|a. Per a sat|sfer |es ncstres
necess|tats cada vegada ccnsum|m mes | mes energ|a.
EvcIuc deI ccnsum d'energa (m|tjana d|ar|a per perscna en 1.000 |||cca|cr|es)
0 50 100 150 200 250
0cc|denta| f| s. XX
Revo|uc| |ndustr|a|.
6omenament s. X|X
huma agr|co|a
avanat s. XV|||
Epoca med|eva|
huma caador
de |'any 3000 a.6.
huma pr|m|t|u
Alimentaci
Habitatge i comer
Indstria i agricultura
Transport
Fcnts d'energa
/ mes de ma|baratar |energ|a, cccrre
que |es fcnts denerg|a pr|mar|a que
ut|||tzem nc scn |es mes netes.
Ccnsum d'energa prmra a Espanya 2005 (per fcnts).
Petrc||
49,3%
Carbc
14,6%
Nuc|ear
10,3%
Cas natura| 20,0%
Pencvab|es 5,9%
B|cgas 0,2%
B|ccarburants 0,2%
Sc|ar Term|ca 0,04%
Sc|ar Fctcvc|ta|ca 0,005%
Cecterm|a 0,01%
P.S.U. 0,3%
Elica
1,2%
Hidrulica
1,2%
Biomassa
2,8%
Ls pcden regenerar.
Nc sexhaure|xen.
Permeten autcncm|a energet|ca
a |es perscnes | a|s pcb|es.
De|xen mc|t pccs res|dus.
Nc prcdue|xen catastrcfes
amb|enta|s c humanes.
Energes Netes
(rencvab|es)
Energes brutes
(nuc|ear, ccmbust|b|es fcss||s...)
Tarden m|||cns danys a
regenerar-se.
Sexhaure|xen.
Lstan en mans de grans
empreses | e|s a|tres en depenen.
Ceneren res|dus per|||cscs.
Pcden prcdu|r catastrcfes
amb|enta|s c humanes.
ecologistes
en acci
ATUREM EL
CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
0n canv necessar
Tcts e|s sers humans, | nc sc|s e|s de| 'Pr|mer
lcn, ten|m dret a ccnsum|r |energ|a suf|c|ent
per a assc||r una m|n|ma qua||tat de v|da. S| e|
ccnsum daquesta es ccntam|nant | pct |mped|r
e| futur de |a v|da, ca| ajustar-|c a un n|ve||
scsten|b|e per a| p|aneta | |gua||tar| per a tcta |a
human|tat. /|xc supcsa
emprar |es
(energ|es rencvab|es),
en |cbtenc|c denerg|a,
|, scbretct, pcsar un .
fcnts energtques menys
ccntamnants
augmentar aI mxm I'efcnca
Imt per perscna aI ccnsum d'energa
C
A
0
5
E
5
EI ccnsum d'energa (ll)
le creme de cem00tt/0/et jtt//t red0e/x gre0t 0e0t/tett de C0
2
AIgunes fcnts d'energa s'exhaurexen
La terra ha tardat mc|t de temps a crear |es reserves que ara es ma|gasten.
Nc cbstant a|xc, a| r|tme de ccnsum actua| |es reserves de petrc|| sesgctaran.
41
14
7,5
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Anys que queden
s| no n'augmenta
e| consum
Anys que queden s| tot
e| mn en consume|x
com un espanyo|
Anys que queden s|
tots en consum|m
com un nord-amer|ca
keserves a fnaIs de 2004: T6T.900 Ntep
/FPlC/, 0,66 resta /Sl/, 0,63
/lLPlC/ LL/TlN/, 1,17
XlN/, 1,44
N0N; T,8
resta LUPOP/, 2,02
Or|ent l|tja, 2,76
OCDL LU/, UL-15,
Canada, Ncruega... 4,7
PUSSl/ | ant|ga
UPSS, 3,58
kepartment njust
Nc es ccnsume|x |a mate|xa quant|tat
denerg|a a tct arreu de| mcn. H| ha d|ferenc|es
encrmes que fan que a|gunes perscnes ba|af|en
recurscs | da|tres nc t|nguen acces a ccses bas|ques.
Ccnsum per capta d'energa, en eI mn 2006 (tep|h)
/|xc es tradue|x, per exemp|e, en
2.100 m|||cns de perscnes nc tenen e|ectr|c|tat.
l|||cns de perscnes nc es mcuen en sa v|da a mes
de 100 |m de| ||cc de na|xement.
m|||cns de perscnes v|uen cn |a ||enya
escasseja | han de ded|car mc|tes
hcres a| d|a a accnsegu|r-|a,
per a pcder cu|nar c
esca|far-se.

(1)
(2)
OCDL UL-15, LU/, /ustra||a, Canada, Pepub||ca Txeca, Hcngr|a, ls|and|a, 1apc, Ccrea, lex|c, Ncva Ze|anda,
Ncruega, Pc|cn|a, Ls|cvaqu|a, Su|ssa, Turqu|a. Lm|ss|cns ccas|cnades pe| transpcrt aer| | mar|t|m |nternac|cna|.
Lurcpeus nc-OCDL
/mer|ca ||at|na
/nt|ga UPSS
/s|a (sense X|na)
Or|ent l|tja
X|na OCDL (1)
Bunquers (2)
/fr|ca
1971 1976 1981 1986 1991 1996 2001 2006
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
Emsscns mundaIs de C0 per regcns
2
l'energa nucIear nc
s cap scIuc
De vegades saf|rma que |energ|a
nuc|ear pct resc|dre mc|ts de|s
prcb|emes der|vats de |es
em|ss|cns ccntam|nants de|s
ccmbust|b|es fcss||s, | que per
a|xc es |energ|a mes adequada
per a sat|sfer |es necess|tats
actua|s | futures.
Perc aquestes af|rmac|cns
ccu|ten mc|tes ccses scbre
|energ|a nuc|ear
L| ccmbust|b|e nuc|ear
tambe es un recurs ||m|tat
en |a natura | e| seu us
mass|u en prcdu|r|a un
esgctament rap|d.
Nc pct subst|tu|r e| petrc|| en e|
sectcr de| transpcrt.
L| ccst de| |w nuc|ear esta per
damunt de| preu m|tja, sense
|nc|cure-h| e| ccst de |a gest|c de|s
res|dus nuc|ears.
L|s res|dus nuc|ears scn encrmement
per|||cscs | nc h| ha manera segura
demmagatzemar-|cs.
Cada vegada que es prcdue|x un acc|dent
nuc|ear ser|cs |es ccnsequenc|es scn
catastrcf|ques.

d
ecologistes
en acci
ATUREM EL
CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
EI Iranspcrt
F/ tre0tert t /'ect/v/tet 0e emet mt C0
2
50%
la metat de I'energa, per a mcure'ns
Quan es d|u que a Lspanya e| transpcrt ccnsume|x quas| e| 40% de |energ|a
f|na|, ncmes es ccmptab|||tza |energ|a necessar|a per a mcure e|s veh|c|es. S|
a mes ccns|derem
|energ|a que ccsta |a ccnstrucc|c d|nfraestructures per a|s d|ferents
m|tjans de transpcrt | e| seu manten|ment,
|energ|a necessar|a per a |a fabr|cac|c de|s veh|c|es |
e| ccst energet|c de desfer-sen, ens trcbem que, en rea||tat, gastem mes
de| 50% de |energ|a a mcure perscnes c mercader|es dun ||cc a un a|tre.

EIs mtjans ms maIbaratadcrs


L|s m|tjans de transpcrt mes ccnsum|dcrs denerg|a (|, per a|xc,
mes ccntam|nants) scn e| cctxe, |av|c | e| tren da|ta ve|cc|tat
(/vL). La ve|cc|tat te un ccst energet|c mc|t a|t.
Ccnsums energtcs per mtjans de transpcrt
C
A
0
5
E
5
6,19
2,85
5,73
4,06
4,83
3,52
3,13
1,34
1,46
0,84
Automb|| Av| AVE Tren
convenc|ona|
Autobs
6onsum (a}

Ef|c|enc|a
potenc|a| (b}

Iren d'AIta VeIcctat (AVE)

L| T/v abscrbe|x |a majcr part de|s pressupcstcs


ferrcv|ar|s, en detr|ment de| tren ccnvenc|cna|, que es un
de|s m|tjans de transpcrt mes ef|c|ents en |us de |energ|a.
Un T/v amb 300 passatgers a 300 |m|h ccnsume|x
tanta energ|a ccm una c|utat de 50.000 hab|tants.
EI transpcrt de perscnes mercaderes, que va representar eI
28% de Ies emsscns de C0 en 2005 a I'Estat espanycI, s eI
2
sectcr cn Ies emsscns crexen ms rpdament.
Ccnsum
d'energa fnaI a
Espanya, per
sectcrs (T995)
Lspanya, 1992, per
a| c|c|e g|cba| de|
transpcrt.
Ln KLP
(qu||cgrams
equ|va|ents de
petrc||) per cada
100 perscnes||m c
t||m (de fcrma
aprcx|mada | mes
|ntu|t|va, equ|va| a
||tres de gasc||na
ccnsum|ts per cada
100 |m)
late|xes un|tats,
ccns|derant e|
100% dccupac|c
de|s m|tjans
(a)
(b)
|ndstr|a
387
Transport
377
Res|denc|a|
137
8erve|s
77
Agr|cu|tura
57
Cctxe
Ln 2003 |a carretera va representar e|
90% de| trans|t |nter|cr de v|atgers | e| 84% de
|es mercader|es, enfrcnt de menys de| 4% de|
ferrccarr||.
L|s guanys en ef|c|enc|a en e|s cctxes ncus scn
devcrats per |augment de| parc de veh|c|es, |es majcrs
c|||ndrades | |augment de|s qu||cmetres reccrreguts
anua|ment.
Les autcv|es | |es autcp|stes van augmentar de
2.075 qu||cmetres en 1982 a 11.800 en 2006.
L| ncmbre dautcmcb||s va cre|xer de 8,3
m|||cns en 1982 a mes de 28 m|||cns en
2005.

Av

L| trans|t aer| en e|s aercpcrts espanyc|s


ha augmentat un 166% entre 1990 | 2003.
/ |Lstat espanyc| h| ha mes de 100 aercpcrts pub||cs |
pr|vats, perc sen ccnstrue|xen mes | se namp||en mc|ts a|tres.
Ln 2005 van passar pe|s aercpcrts espanyc|s mes de 181
m|||cns de v|atgers. L| P|a dlnfraestructures (PLlT) preten dup||car
aquesta capac|tat abans de 2020.
ecologistes
en acci
ATUREM EL
CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
Negccaccns nternaccnaIs
F/t etet r/ct e0t ret/tt/m e ett0m/r red0cc/e0t eject/vet d'em/tt/e0t
5
0
l
0
C
l
0
N
5
ao ric en reitim a aumir reduccion efective d'emiion
Emsscns de C0 per habtant aI mn ()
2
80,3% de Ia pcbIac 4 tcnes C0 | habtant
2
PcbIac (mIcns)
0
5
10
15
20
25
I
c
n
e
s

C
0

|

h
a
b

t
a
n
t
2
/|tres pa|scs (2%)
Prcx|m Or|ent (3,8%)
Puss|a | Lurcpa Lst (9,7%)
1apc, /ustra||a, Ncva Ze|anda (5,2%)
UL, Ncruega, Su|ssa, Turqu|a (11,4%)
0 1.000 2.000 4.000 5.000 6.000 3.000
/s|a ler|d|cna| (13,1%)
/fr|ca (7,8%)
Pa|scs /s|a cr|enta|
(nc /nnex l) (17,3%)
/mer|ca
L|at|na
(10,3%)
L
U
/

|

C
a
n
a
d
a

(
1
9
,
4
%
)
T9,T% de Ia pcbIac
T6 tcnes C0 | habtant 2
kc T992
Kyctc T99T Coenhaguen 2009
127,9
138,9
141,5
152,2 152,3
132,9
133
120%
140%
160%
101,6
104,1
100,7
105,8
101
107,4
114,7
118,2
100%
NveII mxm d'emsscns per
a 2008-20T2 per a ccmpIr
eI PrctcccI de Kyctc
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006
147 149,5
Emsscns de C0 a I'Estat espanycI T990-200T
2
(en percentatge respecte a 1990)
0bjectus nsufcents
Les reducc|cns dem|ss|cns aprcvades en e| Prctccc| scn dun 5% ccm a m|tjana.
L| mcn c|ent|f|c, nc cbstant a|xc, ca|cu|a que |cbject|u es c|arament |nsuf|c|ent |es
reducc|cns necessar|es per a frenar e| canv| c||mat|c | ev|tar un augment de temperatura
g|cba| super|cr a 2C scn, a|menys, dun 50% per a |a me|tat daquest seg|e.
Per racns de just|c|a, a|s pa|scs r|cs ens tcca redu|r mes |es ncstres em|ss|cns, que,
en termes per cap|ta, scn de quas| deu vegades |es em|ss|cns de|s pa|scs pcbres.
kc Kyctc

Les dues pr|nc|pa|s f|tes de| ja ||arg cam| de |es negcc|ac|cns scbre e| canv| c||mat|c scn
T992. kc de Ianerc. La Ccnvenc|c larc scbre Canv| C||mat|c va ser s|gnada
per 154 pa|scs, que es ccmprcmet|en a estab|||tzar |es ccncentrac|cns
atmcsfer|ques de|s gascs dh|vernac|e 'a un n|ve|| que prev|nga una |nterferenc|a
humana per|||csa amb e| s|stema c||mat|c.
T99T. Kyctc. Per pr|mera vegada es van accnsegu|r ccmprcm|scs ccncrets de
||m|tac|c dem|ss|cns certs pa|scs desenvc|upats hav|en dassc||r uns ||m|ts ccncrets
de reducc|c ccnjunta dem|ss|cns de 6 t|pus de gascs dh|vernac|e (nc sc|s de CO , e|
2
pr|nc|pa| causant de| prcb|ema) en re|ac|c a| n|ve|| dem|ss|cns que ten|en en 1990,
reducc|cns que han de ser accnsegu|des en e| per|cde 2008-2012.
l'Estat espanycI
LLstat espanyc| es va ccmprcmetre a Kyctc a arr|bar a| 2008-2012 amb un 15%
daugment respecte a| que emet|em en 1990 (| a|xc ma|grat que e| ncstre pa|s ja emet
mc|t mes de |a m|tjana mund|a|).
Perc hem superat ja e| 50% dem|ss|cns scbre 1990. Hem de redu|r-|es a marxes
fcrades, | scbretct d|ns de |es ncstres frcnteres. Nc es acceptab|e fer-hc en pa|scs
pcbres perque resu|te mes barat, de|xant-|cs un equ|pament |ndustr|a| que nc e|s
prcpcrc|cne un futur sense em|ss|cns.
0n Eurcpea
La UL va accrdar a Kyctc
accnsegu|r |a reducc|c ccnjunta de| 8%
dem|ss|cns, perc e|s cbject|us de cadascun de|s
pa|scs de |a UL scn d|st|nts. Ln genera|, e|s u|t|ms
pa|scs que han entrat nc t|ndran prcb|emes per a
ccmp||r perque |es seues eccncm|es shan redu|t, perc, pe|
que fa a |a resta de pa|scs, h| ha des daque||s que han g|rat
|esquena a |es seues respcnsab|||tats f|ns a da|tres que van
avanats en e| seu cbject|u, ccm ara /ng|aterra, Suec|a |
/|emanya.
L| ||deratge amb|enta| de |a UL esta en dubte perque f|a a|
mercat de CO |a reducc|c dem|ss|cns de |a gran |ndustr|a, |
2
perque permet un marge amp|| dadqu|s|c|c de cred|ts
dem|ss|c fcra de |es seues frcnteres.
Preparar-se per a un mcn de ba|xes
em|ss|cns ex|ge|x una reccnvers|c
eccncm|ca | scc|a| que es
per|||cs retardar.
ecologistes
en acci
Doha 2012
5
0
l
0
C
l
0
N
5
EstaIv d'energa (l)
Iett edem ce0tr/00/r e jre0er e/ ce0v/ c//mt/c
Agua caIenta santra
Per cada fam|||a que esca|fe |a|gua de ccnsum dcmest|c amb gas natura| en ccmpte
damb e|ectr|c|tat, sev|ta emetre 1|2 tcna de CO2 a |any. S| es fa amb energ|a sc|ar
|em|ss|c es 0.
Una dutxa ccnsume|x 1|3 da|gua | energ|a que un bany.
La|gua esca|fada amb energ|a sc|ar term|ca es mes eccncm|ca | ecc|cg|ca que s| sesca|fa
amb un a|tre t|pus denerg|a.
lnsta||ar ccmptadcrs |nd|v|dua|s per a |a|gua ca|enta d|sm|nue|x e| ccnsum en un 20%.
lI-Iumnac
L|s ||ums de ba|x ccnsum duren 8 vegades mes | ccnsume|xen |a quarta part que |es
bcmbetes ncrma|s. Scn mes cars, perc samcrt|tzen rap|dament.
Nc de|xem ||ums encescs que nc |||um|nen n|ngu.
Ca| netejar amb regu|ar|tat |es fcnts em|sscres d|||um|nac|c.
La ||um de| Sc| es gratu|ta. Sempre que puguem, ut|||tzem |||um|nac|c natura|.
EIectrcdcmstcs
Tr|em e|ectrcdcmest|cs ef|c|ents quan e|s canv|em c e|s ccmprem de ncu.
Let|quetatge energet|c es cb||gatcr| per a rentadcres, fr|gcr|f|cs, assecadcres,
ccnge|adcrs | rentap|ats (nc ccnfcndre amb |a pctenc|a ccnsum|da).
Let|quetatge energet|c estab|e|x 7 categcr|es def|c|enc|a. De |a / (|a
m|||cr) a |a C.
La nevera es |e|ectrcdcmest|c que mes ccnsume|x. Nc cbr|r-|a
|nnecessar|ament, n| cc||ccar-|a prcp de fccus de ca|cr.
Ccmprar-|a duna grandar|a que sajuste a |es ncstres
necess|tats.
Cu|nar amb gas prcdue|x un 60% menys de CO
2
que fer-hc amb e|ectr|c|tat.
Cu|nar amb cassc|es tapades | amb fcns de d|ametre
super|cr a| de| fcc que e|s esca|fa.
Hem de rentar sempre que puguem amb a|gua
freda. L| 90% de| ccnsum denerg|a e|ectr|ca duna
rentadcra es ccnsume|x esca|fant |a|gua.
les receptes per a frenar eI canv cImtc sn ben ccnegudes:
estaIvar energa,
usar-Ia amb ms efcnca,
prcmcccnar Ies fcnts rencvabIes.
En prmer IIcc, caI evtar ccnsums superfIus d'energa. A ms, Ies
pcssbItats d'estaIv sn encrmes sense una mnva de benestar:
una casa ben aIIada, per a mantenr Ia matexa temperatura en eI
seu ntercr, ccnsumex menys de Ia metat d'energa que una aItra
que nc hc est; eI transpcrt p0bIc ccnsumex mcItssma menys
energa que eI vehcIe prvat per a arrbar aI matex IIcc...
D
a
n
ie
l
O
lm
e
d
o

ecologistes
en acci
ATUREM EL
CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
ATUREM EL
CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
Iranspcrt

Lautcbus ccnsume|x 15 vegades


menys energ|a per v|atger que un
cctxe part|cu|ar.
Ccndu|nt amb suav|tat | amb ve|cc|tat
mcderada v|atgem mes segurs |
ccnsum|m menys ccmbust|b|es.
Passar de 90 a 120 |m|h augmenta
en un 25% e| ccnsum denerg|a.
L| tren ccnvenc|cna| es un m|tja de
transpcrt mes ef|c|ent que e| transpcrt
per carretera |, a mes, es mes segur |
respectucs amb e| med| amb|ent.
LLav|c, |autcmcb|| | |/vL scn e|s 3
m|tjans de transpcrt que mes energ|a
ccnsume|xen.
La b|c|c|eta es una magn|f|ca
a|ternat|va per a desp|aar-se en
d|stanc|es curtes.
Are ccndccnat

Les temperatures de refr|gerac|c de|s ed|f|c|s depenen en una part


|mpcrtant de|s ccstums scc|a|s. Nc ca| f|xar una temperatura
amb|ent a menys de 25C (a mc|ta gent, f|ns | tct, || mc|esta
una temperatura mc|t ba|xa).
Tambe e| pr|nc|pa| en aquest cas es |a|||ament, |a
ca|cr que nc entra nc |hauras dexpu|sar |
esta|v|aras d|ners | energ|a. Ut|||tza hab||ment |es
pers|anes | gaude|x de|s tenda|s.
l per que nc un vent||adcr Lt refrescara de 3 a 5C amb un ccnsum
denerg|a mc|t mencr | sense frec.
0rbansme arqutectura

Una bcna cr|entac|c de |hab|tatge redue|x |es necess|tats


energet|ques per a c||mat|tzac|c | |||um|nac|c. /| ncstre pa|s
|cr|entac|c m|||cr es cap a| sud c m|gd|a.
L|ements arqu|tectcn|cs ccm ara |a fcrma de |a casa, vc|ades, parets,
etc. redue|xen de manera |mpcrtant |es despeses de c||mat|tzac|c.
Larbratge | |es panta||es vegeta|s afavcre|xen que |a ncstra casa est|ga
fresca a |est|u.
Les adm|n|strac|cns han de reg|amentar |a |nsta||ac|c de panne||s
sc|ars per a sat|sfer |es necess|tats energet|ques de|s hab|tatges.
5
0
l
0
C
l
0
N
5
EstaIv d'energa (ll)
CaIefacc

La temperatura nc ha de scbrepassar e|s 20C, per cada grau mes es


ccnsume|x dun 5 a un 7% mes denerg|a. lnsta||a s|stemes de regu|ac|c c
termcstats.
L| mes |mpcrtant es |a|||ament darrere de|s rad|adcrs s|tuats en |es parets
exter|crs, en tancaments de pcrtes | f|nestres, etc. Un cent|metre
da|||ament term|c es tan ef|ca ccm m|g metre de fcrm|gc.
La ca|efacc|c e|etr|ca pctser et parega neta, ja que nc
ccntam|na en |a teua c|utat, perc s| que hc fa en e| ||cc
cn es prcdue|x (centra|s term|ques, que
prcdue|xen p|uges ac|des, nuc|ears, que
generen per|||cscs res|dus
rad|cact|us...). Tr|a gas natura| per a
esca|far-te.
Nc de|xes encesa |a ca|efacc|c a |a n|t.
S| |a casa ha estat a 20C | tanques
pers|anes | ccrt|nes, segurament nc
ba|xara de 15 c 17C, temperatura mc|t
bcna per a dcrm|r.
vent||ant |a casa a |h|vern nc mes de
10 m|nuts abans dencendre |a
ca|efacc|c, ev|tem que |es parets
perden |a ca|cr acumu|ada.
La ca|efacc|c per panne||s sc|ars
term|cs es |a fcrma mes ecc|cg|ca
desca|far un hab|tatge.
l'e0erg/e me0yt ce0tem/0e0t t /e 0e 0e et ce0t0me/x
ecologistes
en acci
ATUREM EL
CANVI CLIMTIC
ecologistes
en acci
5
0
l
0
C
l
0
N
5
Energes rencvabIes
Necettr/et er e jre0er e/ ce0v/ c//mt/c
les fcnts rencvabIes d'energa (scI, vent, bcmassa,
gectrmca...) pcdren prcpcrccnar ms energa de Ia
que ccnsumm. A ms, cada vegada es ccnexen mIIcr
Ies tecncIcges per aI seu aprcftament. Ncms
necesstem, per tant, esfcrar-ncs a accnsegur eI
canv de mcdeI que estem necesstant. 0e pas, eI seu
0s generaItzat pcdra mnmtzar mcIts deIs prcbIemes
ambentaIs (resdus radcactus, pIuges cdes,
ccntamnac atmcsfrca). Perc eI seu majcr nters
s que nc ccntrbuexen aI canv cImtc.
les energes rencvabIes van ccbrr en 200T eI T3% deI ccnsum
eIctrc a I'Estat espanycI.
EI pctencaI de Ies energes rencvabIes a Espanya s mcIt eIevat
aquest percentatge pcdra augmentar mcIt s h hagus una pcItca
decdda de fcment deI seu 0s, aIhcra que es restrngs Ia utItzac de
ccmbustbIes fcssIs.
NnhdruIca

les mncentraIs hdrceIctrques causen menys danys que eIs


grans embassaments, pcdren prcpcrccnar eIectrctat a
mpIes zcnes que nc en tenen.
K ha un gran ncmbre de mncentraIs tancades, que es
pcdren rehabItar, tamb mIIcrar Ies exstents estabIr
I'aprcftament hdrceIctrc deIs embassaments que en
manquen, ccsa que ncrementara mcIt Ia prcducc sense
mpacte ambentaI addccnaI.
5cIar fctcvcItaca
Espanya pcdra rescIdre tctes Ies seues necesstats d'eIectrctat amb
2
uns 2.900 km de cI-IuIes fctcvcItaques, eI 0,2% deI seu terrtcr.
Encara resuIta cara en ccmparac amb I'energa prcduda per fcnts
ccnvenccnaIs, tct que eI preu d'nstaI-Iac va redunt-se rpdament.
5e'n pct prcmcure mcIt I'0s en eIectrfcac ruraI,
senyaItzac ccmuncac, uscs agrccIes ramaders, encara
que hauren d'nstaI-Iar-se centraIs destnades aI
submnstrament a Ia xarxa.

la utItzac de Ia
bcmassa s tan antga ccm I'0s
deI fcc. s Ia prncpaI fcnt
d'energa per a uscs dcmstcs
perqu I'utItzen ms de 2.500
mIcns de perscnes en I'ancmenat
Iercer Nn.
NcIts prcductes crgncs que a hcres
d'ara es tren aIs abccadcrs pcdren
prcdur energa. En eI cas deIs resdus
ramaders, pct evtar-se'n I'abccament
prcdur energa fertItzants.
EIs bcccmbustbIes pcden paI-Iar Ies
emsscns deI transpcrt, perc nc pcden
scstenr eI seu desbccat nveII actuaI. A ms,
nc sn acceptabIes quan Ies matres
prmeres per aIs bcccmbustbIes, ccm ara
Ia paIma Ia scja, es transpcrten mIers
de quIcmetres fns a Eurcpa, Ia quaI
ccsa crea prcbIemes d'emsscns,
destrucc d'eccsstemes ab0s sccaI
en Ies zcnes cn es cuItven.
cmassa

l'energa ecIca t un
mpacte ambentaI pett en
ccmparac amb d'aItres fcnts
energtques. Per axc Ia necesstat
d'acceIerar-ne Ia mpIantac, encara
que evtant c redunt Ies pcssbIes
repercusscns ambentaIs negatves en
IccaItzaccns sensbIes.
ActuaIment, grces a Ia
seua rendbItat, h ha
funccnant un mpcrtant
ncmbre de parcs ecIcs,
h ha bastants
prcjectes per a
nstaI-Iar-ne
ms.
EcIca
6ectrmca

Per cada quIcmetre que aprcfundm


en Ia terra, Ia temperatura augmenta, ccm
a mtjana, 25C; aquest augment s supercr
en aIgunes zcnes ssmques c vcIcnques.
Aquesta dfernca de temperatura s Ia que
permet cbtenr energa.
l'energa gectrmca s'usa per a cbtenr
eIectrctat c caIcr per a caIefacccns
hvernacIes en Ies prcxmtats deI jacment en
expIctac.
ActuaIment s'utItza una
quanttat nfma deI ncstre
pctencaI gectrmc.
5cIar trmca

ccI-Iectcr pct prcdur anuaIment


una quanttat d'energa equvaIent a T00
kg de petrcI.
les apIcaccns ms esteses sn Ia generac
d'agua caIenta per a IIars, pscnes, hcsptaIs,
hcteIs prccesscs ndustraIs, Ia caIefacc.
Per a pctencar-ne I'0s pcdra ser cbIgatcra Ia
nstaI-Iac de ccI-Iectcrs scIars pIans en eIs
habtatges de ncva ccnstrucc, a f de
ccbrr entre eI 50 eI T5 % de Ies
necesstats d'agua caIenta.
Cada metre quadrat de
ecologistes
en acci