AL·LEGACIONS AL “PROJECTE D’ACTUACIÓ ESPECÍFICA EN SÒL NO URBANITZABLE

DE LA ISF GEOIDE, AL TERME MUNICIPAL DEL PLA DE SANTA MARIA (ALT CAMP -
TARRAGONA)”

Sr. Laurèa Giné Benaiges 

Cap de l'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Tarragona 
Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a Tarragona 
Departament de Territori i Sostenibilitat 
c/ d’Anselm Clavé, 1 (Casa Gasset) 
43004 Tarragona

Rosa Maria Vidondo Padin amb DNI 37326979A i domicili a efecte de notificacions a
Partida Les Planes, Polígon 14 Parcel·la 72 CP 43810 d’ el Pla de Sta. Maria, en el
trà mit d’informació pú blica, de sol·licitud d’autorització administrativa prèvia,
autorització administrativa de construcció , autorització del projecte d’actuació específica
d’interès pú blic en sò l no urbanitzable i avaluació d’impacte ambiental del projecte de la
planta d’energia solar fotovoltaica anomenada ISF GEOIDE III, sobre terreny no
urbanitzable (exp. FUE-2021-01931713), presenta les segü ents

EXPOSA

Que en data 17 de desembre de 2021 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya nú m. 8565, la informació relativa al projecte de la planta solar fotovoltaica
anomenada ISF GEOIDE III, de 45 MW, sobre terreny en sò l no urbanitzable i les seves
infraestructures d’evacuació en els termes municipals del Pla de Santa Maria, Alió i
Puigpelat amb nú mero d’expedient FUE-2021-01931713. Aquesta instal·lació és
promoguda per Energia Geoide III, S.L.., i s’ubica a les coordenades UTM: X 358.787,13 E; Y
4.576.050,87 N; fus: 31T.

La situació de crisi global, climà tica i energètica és indiscutible i, per això , iniciatives que
promoguin l’increment de la disponibilitat d’energia provinent de fonts renovables só n
necessà ries per avançar en la imprescindible transició energètica. Malgrat això , aquestes
iniciatives han de ser respectuoses amb el territori i les persones que hi viuen i hi
treballen, així com compatibles amb la preservació del patrimoni natural, cultural i el
paisatge; de fet, és essencial que no agreugin cap altre dels principals efectes del canvi
climà tic, com só n la pèrdua d’hà bitat i la pèrdua de biodiversitat, entre d’altres. Per aquest
motiu, és primordial que els projectes s’adaptin als valors del territori on es volen ubicar;
no es pot permetre que s’ocupi massivament el territori amb projectes d’energies
renovables sense una planificació territorial prèvia a escala catalana.

D’acord amb el que disposa l’article 15 del Decret Llei 24/2021, de 26 d’octubre,
d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, i un
cop examinada la documentació referent al projecte, dins el termini (mà xim 27 de
desembre de 2021), li fem avinents les segü ents

-1-
 AL·LEGACIONS

1. Consideracions genèriques

El model de desenvolupament energètic que necessitem

É s evident i irrefutable que ens cal fer una transició energètica, però el model en el qual se
sustenta el projecte ISF Geoide III és inadequat i inviable. Aquest model és extractivista i té
com a objectiu produir energia de forma massiva per mantenir el consum dels grans nuclis
de població i dels centres de distribució , reproduint així un model basat en el consum de
combustibles fò ssils, que és un dels elements que ens ha portat a la situació d'emergència
climà tica actual.

É s el model que prefereixen les elits econò miques perquè, en principi, els permet mantenir
i reproduir el sistema actual. La proliferació de projectes com el de la ISF Geoide III només
beneficia a les companyies elèctriques.

No podem utilitzar les energies renovables com si fossin combustibles fò ssils. La

producció massiva d'electricitat a partir de plaques fotovoltaiques, a més a més de
requerir una gran quantitat de territori, genera moltes ineficiències i problemes tècnics
com el d'aconseguir estabilitat a la xarxa elèctrica. Si per contra fem servir aquesta energia
de manera local, a més d'una font d'energia sostenible esdevindrà un potenciador i
dinamitzador de l'economia local.

É s motiu de preocupació que les mateixes persones i empreses que ens han portat a la
crisi ambiental actual potencien aquests grans projectes fotovoltaics per “lluitar contra el
canvi climà tic i la descarbonització ”. Sospitem que els seus interessos econò mics estan per
sobre del bé comú com el de preservar, mantenir i ampliar els ecosistemes i la
biodiversitat.

Cal tenir present que no tan sols es pot lluitar contra el canvi climà tic reduint el consum de
combustibles fò ssils, sinó que també cal fer-ho mantenint la biodiversitat i aprofitant la
capacitat de la mateixa natura per bioregular. La instal·lació de plaques fotovoltaiques
fosques, com els 92.583 mò duls Suntech Ultra-V Series 530-550 del projecte ISF Geoide III,
que tenen una albedo molt baix i retenen molt la radiació solar, fan augmentar localment
la temperatura, de manera que fa impossible la vida de cap espècie ni sota, ni a prop de les
plaques. A l’estiu, sota les plaques solars, tot i instal·lar-se a tres o quatre metres sobre el
nivell del terra, es poden assolir temperatures de fins a 60 °C. 

Es tracta d'una agressió al medi fent que aquest encara sigui més hostil i,
en conseqü ència, en comptes d'ajudar a evitar el canvi climà tic, s’afavoreix. Una de les
conclusions recollides al document final de la cimera de Glasgow és que cal fer un esforç
important per mantenir i ampliar els ecosistemes i la biodiversitat. Amb aquesta
instal·lació fotovoltaica es fa justament el contrari.

-2-
Una de les coses més necessà ries és tenir pulmons verds,  ecosistemes sans i que tinguin la
capacitat d’absorció de CO₂. Aquest projecte malmet greument l’ecosistema on es pretén
ubicar.

El projecte hauria d'incloure -més enllà d’una quantificació de costos, una memò ria molt
més exhaustiva del quan i el com es durà a terme el desmantellament de la central
fotovoltaica quan arribi al final de la seva vida ú til. Hi ha evidència científica sobre l'alta
toxicitat de les plaques solars fotovoltaiques quan aquestes es trenquen i alliberen les
substà ncies que s'han emprat en la seva fabricació . El desmantellament d'una instal·lació
fotovoltaica no es pot fer de qualsevol manera, cal ser molt curosos i evitar que les plaques
es fracturin perquè, de fer-ho, els fragments de vidre i les substà ncies que contenen poden
contaminar el subsol i les aigü es, provocant un greu problema ambiental. La gairebé
inexistent especificitat del pla de desmantellament fa preveure que es farà de qualsevol
manera, essent finalment els propietaris dels terrenys i els ajuntaments afectats els que
n’hauran de patir els costos econò mics i ambientals. É s totalment necessari que en el pla
de desmantellament es faci servir com a mínim la mateixa concreció i detall que s’utilitza
en la resta del projecte. En aquest sentit, la “Resolució de l’expedient AO-00080/2021
sobre l’actuació de les administracions pú bliques en relació amb els projectes
d'implantació de diverses infraestructures d'energies renovables” del Síndic de Greuges
diu “La possibilitat de preveure mesures compensatòries pels territoris més afectats o de
regular la restauració o reparació dels sòls afectats per infraestructures que esdevinguin
obsoletes o en desús també serien aspectes que podrien encabir-se en l'objecte d'una
planificació sectorial.”

Després d’analitzar una gran quantitat de projectes (tant eò lics com solars fotovoltaics),
hem pogut observar que tot el desplegament d’energies renovables que s’està produint a
escala catalana, es pretén emplaçar en sò ls agraris i forestals. Creiem que la metodologia a
través de la qual es vol implementar la transició energètica és completament errò nia, i que
no té cap mena de lò gica des d’una perspectiva ecosistèmica. Tal com es conclou en
l’Informe sobre l’Estat de la Natura 2020 (CREAF), els darrers vint anys, les poblacions de
vertebrats i invertebrats autò ctons han perdut, de mitjana, el 25% dels seus individus a
Catalunya. Aquesta pèrdua de biodiversitat s’ha fet patent principalment en els segü ents
ambients: 

● 12% de pèrdua de biodiversitat en boscos i matollars

● 34% de pèrdua de biodiversitat en agro-ecosistemes
● I fins a un 54% en aigües continentals

Les principals causes que han provocat aquesta pèrdua, ha sigut el canvi en els usos del
sò l, tot i que el canvi climà tic i l’arribada d’espècies exò tiques invasores tenen i tindran un
impacte cada vegada més gran.

Entenem, doncs, que una de les metodologies per poder fer front a l’emergència climà tica
en què ens trobem és la transició energètica cap a fonts renovables. Tanmateix, NO creiem
que la forma correcta per dur a la praxi aquesta transició hagi de ser a través de la
transformació d’un enorme conjunt de sò ls agrícoles i forestals en sò l industrial, amb la
consegü ent pèrdua de biodiversitat que comportaria. No podem permetre que tot el
desgavell de centrals solars fotovoltaiques i eòliques que es projecten ara com ara a

-3-
Catalunya s’hagi d’ubicar en aquesta tipologia de sòls naturalitzats quan, en realitat,
existeix una gran quantitat de sostre industrial, urbà i periurbà degradat i ja
artificialitzat a punt per utilitzar.  

Per altra banda, creiem que aquest desenvolupament de les energies renovables no s’està
produint de forma descentralitzada, justa, sostenible i democràtica. Les mateixes
multinacionals que fins a dia d’avui gestionaven, especulaven i espoliaven els recursos
energètics provinents de fonts no renovables mitjançant prà ctiques il·lícites (causants
directes de les guerres pel petroli i gas natural, així com de la degradació d’importants
hà bitats naturals a través de fracking i altres tècniques), só n les que ara controlen el sector
de les energies renovables. Hem de deixar en mans d’aquests oligopolis, que prou mal han
produït al planeta, la transició energètica? El planeta necessita un model energètic just,
basat en l’autosuficiència energètica i la sostenibilitat, i que pugui comportar una millora
de la qualitat ambiental i social global; no necessita la continuïtat d’un model productiu on
l’ú nic que interessa és el benefici econò mic i no es té en compte ni el territori, ni els seus
habitants, ni la biodiversitat. 

2. Acumulació i massificació de projectes

A banda de la mateixa central fotovoltaica ISF Geoide III, que tindria una potència de 50
MWp i ocuparia una superfície 93,3 ha cal tenir present que també s’han projectat en el
mateix terme municipal i tenen autorització administrativa:

 la central solar fotovoltaica Almenara Solar, que tindria una potència de

49,99 MWp i ocuparia una superfície de  116,34 ha. Al costat mateix
d’Almenara Solar, tot i que està al terme municipal de Cabra del Camp, hi
ha un altre projecte de central solar fotovoltaica de grans dimensions.
Aquesta porta per nom Merlot Solar, tindria una potència de propera a 50
MWp i ocuparia una superfície de 86,57 ha. 

Dins el mateix terme municipal del Pla de Santa Maria hi ha planificades dues noves
centrals solars fotovoltaiques que, físicament, estan molt properes a ISF Geoide III.
Aquestes dues centrals só n:

 la central solar fotovoltaica La Garriga Gran, actualment en tramitació ,

que tindria una potència de 46,1 MWp i ocuparia una superfície de  116,34
ha.

 la central solar fotovoltaica Les Clotes, a hores d’ara amb emplaçament

viable, que tindria una potència de 25 MWp i ocuparia una superfície de 
47,1 ha.

Així doncs, a tota l’afectació que comportaria la ISF Geoide III, creiem que cal contemplar
la possibilitat que s’adhereixin els projectes de les quatre centrals esmentades
anteriorment.

-4-
Tot seguit, en les taules, es pot observar la magnitud dels projectes fotovoltaics i eò lics que
hi ha en aquesta zona:

INSTAL·LACIONS EÒ LIQUES ALS MUNICIPIS AFECTATS

INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES ALS MUNICIPIS AFECTATS

Així doncs, entenem que a l’afectació que comportarien la ISF Geoide III cal afegir-hi
l’efecte sumatiu de la resta d’instal·lacions eò liques i fotovoltaiques projectades o que ja hi
ha en funcionament en les proximitats de la zona afectada per aquest projecte. La dita
popular “de gotes d’aigua es fan els rius” ens adverteix de la necessitat de tenir en compte
aquest efecte sumatiu.

Avaluar de manera individual i aïllada els projectes impedeix veure la magnitud global de
l’impacte ambiental que tindran sobre la zona. Les afectacions al medi es presenten com a
efecte de l’addició de tots els projectes i, en conseqü ència, la ISF Geoide III i la resta dels
projectes de la zona haurien de ser avaluats segons l’annex I de la Llei 21/2013, de 9 de
desembre, d’avaluació ambiental (individualment no tenen més de 50 MW de potència,
però la seva afectació ambiental conjunta els supera amb escreix).

Per la qual cosa, instem al Departament d’Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural, així
com a l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE), del Departament d’empresa i Coneixement de
la Generalitat de Catalunya, que en virtut de l’article 57 de la Llei 39/2015, del
procediment administratiu comú de les administracions pú bliques, es tramitin els
projectes solars fotovoltaics ISF Geoide III, La Garriga Gran i Les Clotes tenint en compte la
seva afectació conjunta, d’acord amb el segü ent precepte:

-5-
“Article 57. Acumulació.

L’òrgan administratiu que iniciï o tramiti un procediment, independentment de quina hagi

estat la forma de la seva iniciació, pot disposar, d’ofici o a instància de part, la seva
acumulació a d’altres amb els quals guardi identitat substancial o íntima connexió, sempre
que sigui el mateix òrgan qui hagi de tramitar i resoldre el procediment. Contra l’acord
d’acumulació no és procedent cap recurs.”

La invocació d’aquesta norma queda contemplada a la Disposició addicional onzena de la

Llei 21/2013, d’avaluació ambiental:

“Disposició addicional onzena.

Acumulació de procediments d’avaluació de l’impacte ambiental. Amb caràcter general,

cada procediment d’avaluació de l’impacte ambiental s’ha de referir a un únic projecte. No
obstant això, l’òrgan ambiental, pot acordar l’acumulació de procediments quan  es donin
les circumstàncies assenyalades a l’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Disposició addicional dotzena. Règim supletori. En tot el que no preveu aquesta Llei s’aplica,
quan sigui procedent, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú.”

En el benentès que la Llei 30/1992 queda derogada per la Llei 39/2015, del procediment
administratiu comú de les administracions pú bliques, també com a legislació bà sica
d’aplicació general.

La mateixa Carta Magna en el seu article 45, epígrafs 1 i 2, insta als poders pú blics a vetllar
per la protecció del mediambient.

“Article 45
1. Tothom té dret a disposar d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de
la persona, i el deure de conservar-lo.
2. Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals,
a fi de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient,
amb el suport de la indispensable solidaritat col·lectiva.”

La Comisió Europea en el seu ”Documento de orientación sobre los proyectos de

energía eólica y la legislación de la UE sobre protección de la naturaleza” i per
analogía sobre els projectes d’energia fotovoltaica fa les seguents reflexions sobre
l’avaluació dels efectes acumulatius de fiferents projectes en una mateixa zona:

“Un plan o proyecto eólico puede actuar en combinación con otros planes y proyectos y dar
lugar a efectos acumulativos en los hábitats o las especies protegidos de la UE.

Los efectos acumulativos en el medio ambiente pueden definirse como los efectos para el
medio ambiente causados por la acción combinada de actividades pasadas, presentes y
futuras. Aunque los efectos de un proyecto pueden no ser significativos, los efectos
combinados de varios proyectos juntos pueden serlo. Los efectos acumulativos son muy

-6-
importantes para el despliegue de la energía eólica, debido al número cada vez mayor de
solicitudes para la producción de energía eólica y el aumento previsto de la capacidad en los
próximos años (véase el capítulo 1 sobre la política de energía eólica).
Considerando que la evaluación de los efectos acumulativos de los planes y proyectos es un
requisito previsto en el artículo 6, apartado 3, de la Directiva sobre los hábitats, así como en
virtud de las Directivas EEM y EIA (anexos III y IV), a continuación, se describen los
principios clave para esta evaluación relacionada con el desarrollo de la energía eólica.
En primer lugar, con arreglo al artículo 6, apartado 3, la disposición relativa a los efectos
combinados se aplica tanto a la evaluación previa como a la evaluación adecuada.
En segundo lugar, la disposición relativa a los efectos combinados se aplica a los planes o
proyectos concluidos, autorizados pero sin terminar o propuestos. Además de los efectos
de los planes o proyectos que son el objeto principal de la evaluación, puede ser conveniente
considerar los efectos de los planes y proyectos ya concluidos. Si bien los planes y proyectos
concluidos están en sí mismos excluidos de las obligaciones de evaluación del artículo 6,
apartado 3, no deja de ser importante tenerlos en cuenta al evaluar los efectos de un plan o
proyecto actual para determinar si, combinado con aquellos, puede dar lugar a algún tipo de
efecto acumulativo. Normalmente, los efectos de los planes y proyectos ya terminados
forman parte de las condiciones de referencia del lugar que se toman en consideración en
esta etapa (véase el capítulo 3.3). Los planes o proyectos autorizados en el pasado pero que
aún no se han llevado a cabo o todavía no han concluido deben incluirse en el examen de los
efectos combinados. Por lo que respecta a otros planes o proyectos que hayan sido
propuestos, por motivos de seguridad jurídica, parece adecuado limitar la disposición sobre
los efectos combinados a los planes y proyectos que hayan sido propuestos, es decir, aquellos
respecto de los que se haya presentado una solicitud de autorización o consentimiento (véase
el capítulo 4.5.3).

Además, es importante señalar que la evaluación de los efectos acumulativos no se limita a

la evaluación de planes o proyectos similares relativos al mismo sector de actividad (por
ejemplo, una serie de parques eólicos). La evaluación debe incluir todos los tipos de planes o
proyectos que, en combinación con el parque eólico o plan de energía eólica objeto de
consideración, puedan tener un efecto significativo.

Del mismo modo, en la evaluación deben contemplarse los efectos acumulativos no solo entre
proyectos por una parte y planes por otra parte, sino también entre proyectos y planes (y
viceversa). Por ejemplo, puede que un nuevo proyecto para la construcción de un parque
eólico cerca de un espacio Natura 2000 no tenga en sí mismo efectos perjudiciales para el
lugar y que, sin embargo, al examinarlo en combinación con un proyecto de infraestructuras
de transporte ya autorizado en la misma zona, los efectos combinados resulten lo
suficientemente significativos como para ser perjudiciales para el lugar. Por el contrario, es
posible que un plan en sí mismo no tenga efectos significativos para un espacio Natura 2000,
pero que, analizado en combinación con un importante proyecto de desarrollo ya propuesto
o autorizado y que no esté incluido en dicho plan, el resultado de la evaluación pueda ser
diferente (véase el capítulo 4.5.3).

Definir el alcance espacial adecuado en el contexto de los efectos acumulativos puede ser
difícil, en particular cuando se analizan los efectos en las aves migratorias y los murciélagos.
Como se mencionó en el capítulo 3.2 (determinación del alcance), se recomienda que las

-7-
autoridades competentes y los promotores colaboren con las partes interesadas para definir
el ámbito de la evaluación.

Un reto clave en la evaluación de los efectos acumulativos es comprender cómo se acumulan

los efectos, cuáles son los umbrales ecológicos importantes y cuándo se superan. En efecto,
este es un tema complejo y debe reconocerse que existen muchas incertidumbres. Además,
todas las incertidumbres relacionadas con el reto de evaluar la significación (véase el
capítulo 3.5) también son importantes para la evaluación de los efectos acumulativos, pero
ahora la complejidad es aún mayor. Por ejemplo:

 Aún se sabe muy poco acerca de los efectos en la población. La evaluación de los
efectos acumulativos está limitada por los conocimientos básicos de la dinámica
de las poblaciones (por ejemplo, ¿cuánto espacio necesitan determinadas
especies? ¿Pueden encontrar con facilidad otros lugares para buscar alimento?).
Especialmente para los proyectos de energía eólica marinos, es difícil investigar
los efectos en las poblaciones de murciélagos, aves y mamíferos marinos.
 Es difícil comprender el grado de presión general en los receptores (por ejemplo,
pesca, contaminación, ruido, etc.). Resulta complicado tener en cuenta las
distintas presiones derivadas de diferentes actividades de forma acumulativa en
una zona.
 No es fácil predecir la manera en que las distintas especies utilizarán el paisaje
terrestre o marino cuando hay muchos proyectos diferentes.
 No siempre está claro cómo tratar los proyectos pequeños cuando hay un
proyecto grande cercano que automáticamente dominaría todas las nociones de
impacto acumulativo. Sin embargo, a menudo se olvida que los proyectos
descartados debido a la ausencia de efectos significativos siempre contribuyen a
los efectos acumulativos.
 Otro aspecto que contribuye a la complejidad de la realización de las
evaluaciones de efectos acumulativos es la falta de datos, no solo sobre los
efectos (por ejemplo, mortalidad, desplazamiento), sino también sobre las
actividades que deben tenerse en cuenta: con frecuencia, los datos del
seguimiento posterior no se almacenan en una base datos pública y rara vez se
tratan de una manera que permita incorporar información útil (por ejemplo,
patrones, eficacia de las medidas) en futuras evaluaciones de planes o proyectos.
 En los Estados miembros que no cuentan con orientaciones nacionales sobre
cómo llevar a cabo el seguimiento posterior, hay un problema de metodologías
incompatibles (y lo mismo ocurre en contextos transfronterizos).
 Existe una escasez general de bases de datos públicas que ofrezcan una visión
general del espacio de las actividades actuales y previstas e información sobre
sus principales características [por ejemplo, número de turbinas eólicas, altura
de las turbinas, ubicación exacta, vínculos con los sistemas de información
geográfica (SIG), etc.].
 Por último, un desafío común relacionado con la realización de evaluaciones de
efectos acumulativos es cómo atribuir la «carga» de los efectos acumulativos
cuando el desarrollo del proyecto se lleva a cabo de forma secuencial. El enfoque
principal actual se basa en el principio de orden de llegada, lo cual implica que el
último proyecto debe tener en cuenta todos los efectos de todos los proyectos

-8-
 anteriores. En consecuencia, los planes y proyectos adicionales a aquellos que ya
estén autorizados en la misma zona corren un mayor riesgo de ser rechazados
debido al riesgo más elevado de efectos significativos.

A pesar de todos estos desafíos, los posibles efectos acumulativos deben evaluarse utilizando
datos de referencia sólidos y no deben basarse solo en criterios cualitativos. Asimismo, es
necesario que estos efectos se contemplen como parte integrante del conjunto de la
evaluación y no como un mero «apunte secundario» al final del proceso de evaluación.
La investigación para el desarrollo de enfoques sólidos para la evaluación del impacto
acumulativo se está intensificando, sobre todo en relación con la energía eólica marina. Cabe
esperar que se publiquen más orientaciones en los próximos años.”

Les afectacions al medi es presenten, com a efecte de l’addició dels projectes. És per
tot el que s’ha exposat, que creiem que l’organisme competent en la tramitació
administrativa del projecte (Generalitat de Catalunya – Departament d’Acció
Climàtica, Alimentació i Agenda Rural – Departament d’Empresa i Coneixement)
hauria de poder detectar, analitzar i avaluar totes aquestes irregularitats
administratives, vetllant així per la legalitat vigent emmarcada principalment sota
el Decret Llei 16/2019, de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls a
les energies renovables, de manera que la transició energètica que s’impulsi, sigui
realment justa socialment i ambiental.

3. Consideracions jurídiques

Per una banda, el projecte ISF Geoide III presenta certs incompliments del procediment
establert a les Disposicions primera i segona del Decret Llei 24/2021 d’acceleració del
desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, definits a
continuació :

 La Disposició Transitòria primera diu que:

1. Els projectes de parcs eòlics i plantes  solars fotovoltaiques el tràmit
d’informació pública dels quals no s’hagi iniciat a la data d’entrada en vigor
d’aquest Decret llei han de complir els requisits establerts a l’article 9 bis del
Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, en els termes següents:
a. El requisit relatiu a l’oferta de participació local s’ha d’acreditar en qualsevol
moment del procediment administratiu previ a l’obtenció de l’autorització
administrativa prèvia.
b. El requisit relatiu a la disponibilitat o el compromís de disponibilitat dels
terrenys s’ha d’acreditar amb caràcter previ a l’inici del tràmit d’informació
pública.

2. Les persones promotores que no puguin complir l’apartat anterior poden desistir
de la seva sol·licitud en el termini de 3 mesos a comptar des de l’entrada en vigor
d’aquest Decret llei i tenen dret a la devolució de les  garanties econòmiques
presentades per tramitar la sol·licitud d’accés i connexió a les xarxes de transport i
distribució.

-9-
 Així, tal com s’ha mencionat, el present projecte no acredita cap de les
mesures anteriors de millora d’acceptació social del projecte en tràmit.

 Segons la Disposició transitòria segona, els procediments d’autorització

administrativa per a la implantació d’un parc eòlic o d’una planta solar
fotovoltaica iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei el tràmit
d’informació pública dels quals encara no s’hagi començat a la data d’entrada en
vigor d’aquest Decret llei es regeixen per les previsions d’aquest Decret llei.

Com que el Decret llei va entrar en vigor el 28 d’octubre de 2021 i l’anunci

d’informació pública del  present projecte va ser publicat al DOGC núm. 8565 
el dia 17 de desembre de 2021, el tràmit d’aquest expedient s’haurà de regir
per les previsions contingudes en el Decret Llei 21/2021 d’acceleració del
desplegament d’energies renovables, i no pel Decret Llei 16/2019, tal com es
defineix en els documents del  projecte.

També s’incompleixen certs articles vigents del Decret Llei 16/2019 de mesures
urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables:

 9. Criteris específics per a la implantació de plantes solars fotovoltaiques 

o 9.1 En l'elecció de l'emplaçament de les plantes solars fotovoltaiques cal

tenir en compte els criteris següents:

▪ a) El respecte a la matriu biofísica del territori, tenint en compte el

criteri de proporcionalitat amb l'entorn i el model parcel·lari
preexistent.

▪ b) L'adaptació al terreny on s'ubiquin, el manteniment de les traces

dels camins existents i la no modificació de forma significativa del
seu recorregut, la configuració dels marges i altres elements
existents com l'arbrat d'interès, torrents, regs, i similars, encara que
això suposi que l'àmbit de la planta hagi de ser discontinu.

▪ c) La minimització dels moviments de terres de manera que les

plaques se situïn prioritàriament sense cimentació contínua i sobre el
terreny natural.

▪ d) El manteniment d'una separació mínima de les tanques a camins i

a espais especialment freqüentats.

▪ e) La no afectació significativa a sòls de valor agrològic alt o

d'interès agrari elevat.

▪ f) La no-afectació a àmbits inclosos en projectes d'implantació de

nous regs o de transformació dels existents promoguts per

- 10 -
 l'Administració, excepte que es tracti de plantes destinades a
l'autoconsum.”

o 9.3 Als efectes d'aquest Decret llei, tenen la consideració de sòls de valor
agrològic alt i d'interès agrari elevat els sòls de les classes I, II, III i IV
establertes en el sistema d'avaluació de sòls de classes de capacitats
agrològiques que consta a la informació cartogràfica oficial de Catalunya.
En aquestes classes de sòl, la implantació de plantes solars fotovoltaiques ha
de tenir en compte els criteris següents:

▪ a) En sòls de Classe de Capacitat Agrològica III i IV, es limita

l'ocupació de la totalitat dels projectes aprovats a un màxim del 10%
de la superfície agrícola de secà del terme comarcal, i a un màxim del
5% de la superfície agrícola de regadiu del terme comarcal.

▪ b) En sòls de Classe de Capacitat Agrològica I i II, no s'admet, llevat

dels supòsits següents:

● 1r Quan es tracti de plantes destinades a l'autoconsum que

confrontin amb el punt de subministrament.

● 2n Quan es tracti de plantes incloses en projectes

d'investigació i recerca participats per centres de recerca o
universitats amb finalitats experimentals, sempre que la seva
ocupació no sigui superior a 10 ha.

● 3r Quan es tracti d'instal·lacions solars ubicades sobre

conreus que compleixin els requisits següents:

En el cas de conreus llenyosos, que les plantes fotovoltaiques disposin

d'una estructura que situï les plaques per sobre de les plantes, de
manera que no impedeixin les pràctiques normals del conreu ni la
seva mecanització i sempre que tinguin en compte la influència de
l'ombra que projecten les plaques.

En el cas de conreus herbacis i hortícoles, quan la distància entre les

plaques sigui la necessària per a la mecanització o gestió del conreu,
i sempre que tinguin en compte la influència de l'ombra que hi
projecten les plaques.

El projecte no s’adapta als criteris específics inclosos en l’article 9.1 i 9.3.

 9bis. Mesures de millora de l'acceptació social dels projectes d'energies renovables.

1. En els projectes de parcs eòlics i plantes  solars fotovoltaiques de potència superior
a 5 MW, situats a terra i en sòl no urbanitzable, el promotor ha d’acreditar, amb
anterioritat al tràmit d’informació pública, que ha presentat una oferta de

- 11 -
 participació local i la disponibilitat o el compromís de disponibilitat de més del 50%
dels terrenys agrícoles privats sobre els quals es projecta la instal·lació solar o sobre
els quals es projecta la cimentació dels aerogeneradors, incloses les subestacions
elèctriques, i exclosos els accessos i les línies d’evacuació.

El projecte no s’adapta a les mesures de millora de l’acceptació social dels

projectes d’energies renovables incloses en l’article 9bis.1.

A més, existeixen contradiccions pel que fa al desplegament d’aquests macroprojectes

d’energies renovables amb l’actual Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic:

Article 14. Agricultura i ramaderia

1. Les mesures que s'adoptin en matèria d'agricultura i ramaderia han d'anar
encaminades a reduir la vulnerabilitat, les emissions de gasos amb efecte
d'hivernacle, el malbaratament alimentari i el consum de recursos, i concretament
han d'anar encaminades a:

h) L'establiment de mesures que evitin la degradació dels sòls i facilitin

l'emmagatzematge de carboni als sòls per mitjà d'una millora de la gestió de la
matèria orgànica, les cobertes vegetals i el conreu de conservació.

Article 19. Energia

1. Les mesures que s'adoptin en matèria d'energia han d'anar encaminades a la
transició energètica cap a un model cent per cent renovable, desnuclearitzat i
descarbonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, que redueixi la
vulnerabilitat del sistema energètic català i garanteixi el dret a l'accés a l'energia
com a bé comú, i concretament han d'anar encaminades a:

b) Promoure les energies renovables, que s'han de desenvolupar, sempre que sigui
possible, aprofitant espais ja alterats per l'activitat humana, i minimitzar així
l'ocupació innecessària del territori.

6. La planificació energètica i la de mitigació del canvi climàtic s'han d'elaborar de

manera integrada. S'ha de tenir en consideració especial el principi de justícia social
en aquelles persones, col·lectius, sectors econòmics i territoris que puguin resultar
més afectats per la transició energètica.

Per altra banda, pel que fa a l’àmbit d’estudi del projecte, hi ha diferents normatives que
el protegeixen i l'emmarquen com a espai d’alt valor agrícola i paisatgístic:

 El Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de

la Llei d'urbanisme, estableix:

Article 9. Directrius per al planejament urbanístic:

3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès
especial, el sòl d'alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i
ha d'incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les

- 12 -
 instal·lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de construir i
no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic,
tradicional o arqueològic existents a l'entorn.

També detalla que els terrenys agrícoles inclosos en indicacions geogrà fiques
protegides o denominacions d’origen (com és el cas), hauran de tenir la
consideració de sò l no urbanitzable:

Article 32. Concepte de sòl no urbanitzable:

Constitueixen el sòl no urbanitzable:
b) Els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal considera necessari
classificar com a sòl no urbanitzable per raó de:

Tercer. El valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques

protegides o denominacions d'origen.

 La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, estableix

clarament que els diferents instruments previstos, com el Pla Territorial General
i els Plans Territorials Parcials, hauran d’incloure les terres d’ús agrícola que
cal conservar:

Article 5
1 El Pla Territorial General ha d'incloure les determinacions següents:
d) La definició de les terres d'ús agrícola o forestal d'especial interès que cal
conservar o ampliar per les seves característiques d'extensió, de situació i de
fertilitat.

Article 13
1 Els plans territorials parcials han d'incloure com a mínim:
c) La definició de les terres d'ús agrícola o forestal d'especial interès que cal
conservar o ampliar per les seves característiques d'extensió, de situació i de
fertilitat.

A més a més, diu que aquelles terres agrícoles qualificades com a especial
protecció no podran ser transformades:

Article 16
1 Els espais naturals i les terres agrícoles qualificats d'especial protecció als plans
territorials parcials no poden ésser dedicats a utilitzacions que impliquin
transformació de la seva destinació o naturalesa o bé que lesionin el valor específic
que es vulgui protegir.
(...)

 Concretament pels sò ls agraris, el Pla Territorial Parcial del Camp de

Tarragona (PTPCT) engloba l’à mbit del projecte en sò l de protecció territorial,
dintre del sòl d’interès agrari i/o paisatgístic, i tal com es detalla en la
normativa:

- 13 -
 Article 2.8. Sòl de protecció territorial: definició
1. Comprèn aquell sòl que el Pla no considera imprescindible que formi part de la
xarxa de sòl de protecció especial, però que té valors, condicionants o circumstàncies
que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació, atès que
existeix en l’àmbit del Pla suficient sòl de protecció preventiva o vinculat a les
estratègies de desenvolupament urbanístic que s’estableixen en l’article 3.5 per
donar resposta a totes les necessitats de desenvolupament urbanístic o d’edificació
en sòl no urbanitzable que es donessin al llarg del seu període de vigència.

2. El Pla distingeix tres motius pels quals el sòl ha d’ésser considerat sòl de protecció
territorial i en conseqüència ha de ser preservat o se n’ha de condicionar la
transformació a un suficient interès territorial:

a) L’interès agrari i/o paisatgístic.

Assenyala àrees d’activitats productives agràries de significació territorial, i que
alhora són terrenys que aporten paisatges valuosos o identitaris de l’àmbit
territorial i també en terrenys que, per estar molt poc contaminats per l’edificació,
convé mantenir en el període de vigència del Pla com espais no urbanitzats
estructuradors de l’ordenació del territori.

Article 2.9. Sòl de protecció territorial: regulació

3. L’autorització relativa a les edificacions que podrien ser admissibles d’acord amb
la legislació urbanística i l’execució d’infraestructures que s’empara en la legislació
sectorial han de tenir en compte les següents recomanacions referides als tipus
d’intervenció que estableix l’article 2.5.

a) Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic.

A. Autorització admissible d’acord amb la parcel·lació i la morfologia de l’espai.
B. Autorització especialment condicionada a la seva correcta integració paisatgística
i inserció territorial. Factor favorable si forma part d’una finca molt més gran que
l’espai que ocupa i contribueix de forma demostrable a la viabilitat del conjunt de
l’activitat agrària que manté la qualitat de la finca.
C1. Autorització admissible. Exigència d’assegurar la permeabilitat necessària i el
mínim impacte sobre l’estructura de les parcel·les agràries i sobre les
infraestructures necessàries per desenvolupar l’activitat agropecuària. Especial
atenció a la integració paisatgística.
C2. Autorització admissible. Especial atenció a la integració paisatgística. Factor
favorable si es tracta d’activitats complementàries a les pròpies de la producció
agrària per ajudar a mantenir l’activitat agrícola del conjunt de la finca.
C3. Autorització excepcional i si no existeixen alternatives raonables en sòl de
protecció preventiva o en contigüitat amb els assentaments existents. Especial
atenció a la integració paisatgística.
(...)

4. Afectacions a Espais Naturals i a la connectivitat ecològica

- 14 -
Tal com es podrà observar a continuació , el macroprojecte de la central solar fotovoltaica
Geoide III s’ubicaria entre 4 à rees protegides catalogades com Xarxa Natura 2000:

● En el vessant Nord, es situaria a 6,69 km del Sistema Prelitoral Central.

● En el vessant est, s’ubicaria a 8 km del Montmell-Marmellà .
● En el vessant sud, se situaria a 3,64 km del riu Gaià .
● En el vessant oest, se situaria a 10 km de Muntanyes de Prades.

Figura 1. El projecte de central solar fotovoltaica Geoide III s’ubicaria a una distà ncia molt propiera entre 5
grans espais catalogats com a Xarxa Natura 2000. En vermell, zona aproximada de l’à mbit de la central solar.
Font. Hipermapa.

Tal com s’ha pogut observar anteriorment, la central solar fotovoltaica Geoide III
s’ubicaria en una à rea amb una alta proximitat a Espais Naturals Protegits i Xarxa Natura
2000. D’acord amb el que estableix l’article 35.1 de la Llei 21/2013, el promotor del
projecte ha d’elaborar l’estudi d’impacte ambiental que ha de contenir, almenys, la
informació segü ent: “Avaluació i, si és procedent, quantificació dels efectes previsibles
directes o indirectes, acumulatius i sinèrgics del projecte sobre la població, la salut humana,
la flora, la fauna, la biodiversitat, la geodiversitat, el sòl, el subsòl, l’aire, l’aigua, els factors
climàtics, el canvi climàtic, el paisatge, els béns materials, inclòs el patrimoni cultural, i la

- 15 -
interacció entre tots els factors esmentats, durant les fases d’execució, explotació i, si s’escau,
durant la demolició o l’abandonament del projecte.” 

A més, quan el projecte pugui afectar directament o indirectament els espais Xarxa Natura
2000, s’hi ha d’incloure un apartat específic per a l’avaluació de les seves repercussions en
el lloc, tenint en compte els objectius de conservació de l’espai. Així ho estableix el
preàmbul de la Llei 42/2007, de Patrimoni Natural i Biodiversitat: “Per assegurar la
preservació dels valors que han donat lloc a la definició d'aquestes zones, s'estableixen les
cauteles corresponents, de forma que qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir
relació directa amb la gestió d'un espai de la Xarxa Natura 2000, o sense ser necessari per a
aquesta, pugui afectar de forma apreciable els llocs esmentats, sigui individualment o en
combinació amb altres plans, programes o projectes, ha de ser sotmès a una avaluació
adequada de les seves repercussions en el lloc, de forma que les comunitats autònomes
corresponents només manifestin la seva conformitat amb el pla, programa o projecte
esmentat una vegada s'hagin assegurat que no causa perjudici a la integritat del lloc en
qüestió i, si és procedent, després d'haver-lo sotmès a informació pública.” 

Igualment incorporat dins l’articulat de la Llei: “Article 46 Mesures de conservació de la

Xarxa Natura 2000 [...]

3.- Els òrgans competents, en el marc dels procediments que preveu la legislació d'avaluació
ambiental, han d'adoptar les mesures necessàries per evitar el deteriorament, la
contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora
de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu
sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies. 

4.- Qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o
sense ser necessari per a aquesta, pugui afectar de manera apreciable les espècies o els
hàbitats dels espais esmentats, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans,
programes o projectes, s'ha de sotmetre a una avaluació adequada de les seves repercussions
en l'espai, que s'ha de fer d'acord amb les normes que siguin aplicables, d'acord amb el que
estableixen la legislació bàsica estatal i les normes addicionals de protecció dictades per les
comunitats autònomes, tenint en compte els objectius de conservació de l'espai esmentat...”.

S’ha de tenir en compte la mobilitat de la fauna, una central solar fotovoltaica pot
tenir més impacte que l’espai físicament ocupat pels diferents elements de la
instal·lació. Aquesta condició és molt important de tenir en compte en la
implantació de les centrals d’energia renovable i, per tant, a l’hora d'avaluar un
projecte, s’ha de valorar l’àrea d’afectació o conca espacial real, no només l’àrea de
construcció.

Així doncs, tal com s’ha pogut observar en l’anterior cartografia, la ISF Geoide III
tindria una afectació directa i indirecta amb els espais naturals protegits més
propers, de manera que no compleix els requisits anteriorment establerts per la
legislació vigent en conformitat amb la gestió, seguiment i control dels projectes en
aquests espais. 

Creiem doncs que aquest projecte de central solar fotovoltaica no hauria de poder
tirar endavant a causa de:

- 16 -
  Incompliment de la legislació vigent referent a la Llei 21/2013, de 9 de
novembre, d’avaluació ambiental.
 Incompliment de la legislació vigent referent a la Llei 42/2007, de 13 de
desembre, de Patrimoni Natural i Biodiversitat. 
 Greu afectació i pressions que provocaria la instal·lació d’aquesta central
solar fotovoltaica als espais naturals inclosos en les diferents figures de
protecció reglamentades i dirigides mitjançant el Pla d’Espais d’Interès
Natural. 

Pel que fa als connectors ecolò gics, aquests s’han dissenyat per permetre la connectivitat
entre els diferents espais naturals protegits, de manera que les poblacions que integren els
diferents hà bitats -en aquest cas, els diferents espais naturals protegits-, tinguin una major
possibilitat de supervivència i no quedin aïllades. En cas que es fragmentin aquests
connectors ecolò gics i, per tant, algunes de les poblacions es quedessin aïllades en el seu
hà bitat, podria comportar que, mitjançant processos de deriva genètica (i altres), es
produeixi una significativa pèrdua de diversitat genètica, així com que poblacions que
depenen de la migració d’individus entre espais, puguin veure reduïda la seva població , o
fins i tot desapareguda. Tal com es pot observar a continuació , la central solar fotovoltaica
estaria situada al mig de diversos connectors terrestres principals i complementaris:

Figura 2. Connectors terrestres principals (verd) i complementaris (groc). En vermell, zona aproximada de
l’à mbit de la central solar. Font. Hipermapa.

Els connectors terrestres afectats indirectament pel projecte serien:

- 17 -
 ● En la vessant nord-oest, el connector terrestre principal Tossal Gros de
Miramar / Muntanyes de Prades / Sistema prelitoral central.
● En la vessant nord-est, el terrestre principal Sistema prelitoral central / El
Montmell – Marmellar i el complementari Sistema prelitoral central / Riu Gaià
– Albereda de Santes Creus.
● En la vessant est, el connector terrestre complementari Riu Gaià – Albereda de
Santes Creus / El Montmell-Marmellar.

Els connectors ecolò gics, encara que que no estiguin recolzats sota cap normativa jurídica
de protecció , tenen una importà ncia cabdal pel benestar de la biodiversitat. Permetre el
lliure desplaçament d’espècies entre els diferents espais naturals protegits és molt
important per mantenir unes comunitats saludables. No cal dir, doncs, que una
infraestructura prà cticament de 80 ha de dimensió comportaria una greu afectació sobre
la connectivitat ecolò gica de l’àmbit i una fragmentació dels hà bitats existents, perjudicant
així al flux i desplaçament de la biodiversitat que s’hi aglomera -amb la possibilitat de
comportar greus problemà tiques per algunes d’aquestes espècies, fins a arribar al punt de
l’extinció .

5. Afectacions a la biodiversitat

La ubicació on es pretén desenvolupar el macroprojecte solar és una à rea amb una alta
biodiversitat. Tanmateix, sembla que en el mateix Estudi d’Impacte Ambiental, l’anàlisi
sobre afectació a la biodiversitat no considera afectacions greus, a més que es diu,
explícitament.

Segons el mateix projecte, i tal com s’explica i es fonamenta en l’apartat “3.2.2. Fauna:
espècies amenaçades i d’especial interès:

 S’identifica que en el quadrant d’ubicació del parc fotovoltaic s’inclou la ganga

pteroclidae (Pterocles alchata), espècie que per la seva catalogació mereix una
major atenció per la seva situació actual a Catalunya (Categoria A). Es tracta d’una
espècie típica de les grans planes d’ambients àrids i semidesèrtics sense arbres,
rebutja les zones amb matollars o cultius alts i/o terrenys accidentats (de Juana
1997). A la península Ibèrica ocupa zones de cultius extensius de cereal d’hivern amb
presència elevada de guarets i erms i/o zones amb presència de pastures xerofítiques
i saladars (Herranz & Suárez 2003). L’última vegada que va ser detectada la seva
presència va ser l’any 1988 per Gallego et al. pel que caldrien nous estudis que així
ho determinin.
 Per altra banda, es descarta la presència de la llúdriga (Lutra lutra), també de
categoria A, perquè s’espera que el seu hàbitat es restringeixi al pròxim riu Francolí,
però sense trànsit per l’àmbit del projecte.
 Destacar en especial la presència de l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata) en el
quadrant 10 x 10 km analitzat, espècie que per la seva catalogació mereix una major
atenció per la seva situació actual a Catalunya (Categoria A).
Segons les dades analitzades no es preveu la presència de les espècies mencionades
anteriorment a l’àrea d’ubicació del parc.

- 18 -
 Part de l’àrea per on transcorre la línia d’evacuació correspondria a una possible
àrea d’alimentació d’aquesta rapinyaire, però en cap cas ni de nidificació ni de cria.

Pel que fa a Zones de protecció de l’avifauna, el mateix EIA diu:

 L’àmbit d’estudi forma part d’una àrea delimitada per la Resolució

MAH/3627/2010. La resta del projecte es troba fora. Tot i això, la resta del projecte
està proper a àrees afectades per la mateixa resolució i, per tant, el projecte en
estudi ha de complir amb les mesures de protecció de l’avifauna contra la col·lisió i
l’electrocució previstes pel RD 1432/2008, que també preveu el Decret llei 16/2019,
de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les
energies renovables.

En relació amb l’àrea d’interès florístic i faunístic, pel que fa a l’à guila cuabarrada, l’EIA
diu:

 L’àrea de la ubicació del parc fotovoltaic està fora de les d’àrees faunístiques i
florístiques delimitades.
 Pel que respecta la línia, aquesta transcorre per una àrea marcada com d’interès
faunístic i florístic.
 En resposta a aquesta demanda s’ha realitzat la pertinent consulta al departament
que detalla el següent:

Part de la superfície per on transcorre la línia d’evacuació correspondria a

una possible àrea d’alimentació d’aquesta rapinyaire, però en cap cas ni de
nidificació ni de cria.

A banda que el mateix estudi d’impacte ambiental ja incorpora informació

substancial per la qual el projecte no hauria de poder seguir la seva tramitació
administrativa, principalment degut a les afectacions sobre avifauna protegida, ja
que prà cticament la totalitat de la superfície de la central solar fotovoltaica s’ubicaria en
una zona de protecció per l’avifauna al risc d’electrocució , Geoide III i la seva línia
d’evacuació tindria greus afectacions sobre territori d’àguila cuabarrada, perquè el
projecte es trobaria rodejat per tots els seus extrems, excepte al sud, per una À rea
d’Interès Faunístic i Florístic amb presència d’à guila cuabarrada. A l’àmbit d’estudi hi ha
presència d’avifauna protegida segons el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril de
Catalunya), i creiem que l’anàlisi executada per l’empresa queda molt al marge de la
greu afectació sobre la fauna que comportaria.

BIODIVERSITAT FUNCIONAL

Es considera que l’Estudi d’Impacte Ambiental hauria d’haver incorporat, com a mínim,
una cartografia on es pogués observar el potencial de biodiversitat que existeix l’à rea
analitzada. Una de les metodologies que es poden utilitzar és l’anà lisi de la “Biodiversitat
funcional” que, a efectes prà ctics, acaba essent la mitjana de dos índexs de diversitat de
Shannon (flora i fauna, i hà bitats) multiplicat per la proporció d’hà bitats naturals. Els
resultats que s’obtenen del càlcul de la biodiversitat funcional, es poden acabar
representant de forma cartogrà fica. En el cas concret de l’à rea afectada per la central solar
fotovoltaica, aquest resultat cartogrà fic és el segü ent:

- 19 -
Figura 3. Biodiversitat funcional a l’à mbit del projecte Geoide III. Font. Hipermapa.

Tal com es pot observar, prà cticament la totalitat de l’à rea afectada per la central tindria
una biodiversitat funcional entre mitja i alta. Només entre un 10 o un 2% de l’àmbit de la
central fotovoltaica tindria una biodiversitat funcional entre mitja i baixa.

Aquest fet es deu que l’à rea on es pretén ubicar Geoide III es troba composta per un ric
mosaic agro-forestal. Tal com es menciona en l’EIA:

La coberta vegetal a la zona d’estudi és de caràcter heterogeni on predominen les zones de

cultius. També, tot i que en menor mesura, l’àmbit presenta una coberta vegetal natural
corresponen a brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) i pinedes de pi blanc (Pinus
halepensis).

Dintre de la classificació d’hàbitats disponible al Departament de Territori i Sostenibilitat

una part significativa de les parcel·les associades al projecte corresponen a ambients
altament influïts per la modificació de la coberta com els hàbitats classificats com conreus
abandonats (87a), conreus herbacis extensius de secà (82c), fruiterars alts,
predominantment de secà (83a), i vinyes (83d). Pel que respecta als hàbitats de bosc i
arbustius dintre de l’àmbit del parc fotovoltaic predominen les pinedes de pi blanc amb
sotabosc de màquies o garrigues amb ullastre, margalló... (42z) i les brolles de romaní i
timonedes (32u).

La combinació de cultius de secà amb altres de regadiu i à rees forestals, compon un

mosaic paisatgístic heterogeni, fet que permet l’existència d’una gran quantitat
d’hàbitats diferents, que a la vegada són l’espai d’interacció i existència de fauna i
flora molt diversa.

Així com s’ha explicat a l’inici de les al·legacions, en les darreres dècades, a escala global
s’ha produït una elevada pèrdua de biodiversitat i, com es conclou en l’Informe sobre
l’Estat de la Natura 2020 (CREAF), els darrers vint anys, les poblacions de vertebrats i

- 20 -
invertebrats autò ctons han perdut de mitjana el 25% dels seus individus a Catalunya.
Aquesta pèrdua de biodiversitat, s’ha fet patent principalment en els segü ents ambients:

● 12% de pèrdua de biodiversitat en boscos i matollars.

● 34% de pèrdua de biodiversitat en agroecosistemes.
● I fins a un 54% en aigü es continentals.

Les principals causes que han provocat aquesta pèrdua, ha sigut el canvi en els usos del
sòl. La intensificació agrà ria, així com les polítiques europees en matèria d’agricultura,
juntament amb altres fenò mens, com el desenvolupament d’una tecnologia que permet
accedir a una maquinà ria molt més potent -entre altres motius, com la manca de relleu
generacional-, han comportat grans canvis en l’estructura agroforestal del territori català .
De forma molt genèrica, es presenta un esquema que permet observar aquesta
transformació :

Dècada del 1970 Actualitat Futur

No és d’estranyar, doncs, que aquesta pèrdua del 34% de la biodiversitat en els

agroecosistemes s’hagi fet tan evident. L’heterogeneïtat de diferents hà bitats que
componien els agroecosistemes dels anys 70 i anteriors era enormement major que
l’actual. La supressió de murs de pedra seca per amplificar les parcel·les de conreu, així
com l’incentiu (a través de la prò pia PAC) d’utilitzar “–cides” pel tractament de plagues,
l’amplificació dels camins i vorals per fer passar la maquinà ria cada vegada més gran... ha
acabat formant un mosaic agroforestal més homogeni i, en conseqü ència, molt menys
divers biolò gicament.

Tal com es projecta l’actual model de transició energètica, aquesta pèrdua de

biodiversitat serà encara molt més alarmant. En l’escenari futur, visibilitzat en
l’anterior esquema, només es veu una petita mostra del que podria arribar a ser el
territori. No cal dir que si a dia d’avui el ritme de pèrdua de biodiversitat ja és molt
elevat, transformar milers d’hectàrees d’agroecosistemes en àrees artificialitzades
comportarà un declivi encara més gran d’aquesta biodiversitat.

Per tant, considerem que un projecte d’aquestes dimensions, provocaria greus

impactes sobre la biodiversitat.

- 21 -
AFECTACIÓ A L’AVIFAUNA

A continuació es mostra la cartografia referent a la ubicació de les À rees d’Interès

Faunístic i Florístic, que tal com es menciona en l’EIA, “Pel que respecta la línia, aquesta
transcorre per una àrea marcada com d’interès faunístic i florístic.”

Figura 4. Ubicació del projecte Geoide III entre diferents à rees catalogades com À rees d'Interès Faunístic i
Florístic, en certa mesura degut a la presència d'espècies amenaçades com l'à guila cuabarrada (Aquila
fasciata), així com la seva línia d’evacuació , gran part inclosa en una AIFF. Font. Hipermapa.

Així doncs, s’ha pogut constatar que la zona on es pretén ubicar la central solar en qü estió ,
és una zona d’alta densitat de rapinyaires forestals. 

No s’ha estudiat mai el domini vital (seguiment GPS mitjançant transmissor) de la parella
d’à guiles més propera a la central solar, Figuerola (codi PG8). Geoide III i la seva línia
d’evacuació afecta possiblement l’hà bitat de cacera d’aquesta parella. Per tant, es
recomana el seu estudi abans d’aprovar el projecte i la seva construcció .

Aparentment, tampoc es descriu l’afectació possible sobre el domini vital de la parella

d’à guiles cuabarrada de Les Ordres (Pont Armentera, codi PG9) tant per la central solar
com la línia d’evacuació -parella ja estudiada amb seguiment amb GPS.

- 22 -
Respecte a la línia d’evacuació s’hauria d’estudiar finament l’afectació sobre les à rees
d’alimentació de les segü ents parelles d’à guiles cuabarrada: Gaià (PG4), Albiol (PR3) i la
Riba (PR1) i la nova parella del Montmell a la Bisbal del Penedès. Totes elles parelles ja
estudiades (seguiment GPS) o en estudi.

É s important posar en relleu les afectacions que les infraestructures elèctriques, com la
línia d'evacuació derivada del projecte, podrien tenir sobre l’avifauna. L’à guila cuabarrada
és el rapinyaire més amenaçat d’Europa i nombrosos estudis situen les línies elèctriques
com a una de les principals causes de mortalitat de l’avifauna, especialment els grans
rapinyaires. 

En el projecte tampoc s’especifiquen les espècies estepà ries perjudicades ni el seu grau de
protecció .

Com s’ha mencionat anteriorment, el present projecte es troba inclò s en una gran à rea
catalogada com a “Zona de protecció per l’avifauna”, que posa en relleu la importà ncia de
minimitzar infraestructures que puguin generar un impacte negatiu sobre les aus.

Per altra banda,  a través del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya

(http://biodiver.bio.ub.es/biocat/index.jsp), hem tingut accés a tota l’avifauna present a la
cel·la UTM CF57, que suma un total de 131 espècies, moltes d’elles protegides i
amenaçades, i que exposem a continuació :

1.- Accipiter gentilis subsp. gentilis

2.- Accipiter nisus subsp. nisus
3.- Acrocephalus arundinaceus subsp. arundinaceus
4.- Acrocephalus scirpaceus subsp. scirpaceus
5.- Actitis hypoleucos
6.- Aegithalos caudatus subsp. taiti
7.- Aix galericulata
8.- Alauda arvensis
9.- Alcedo atthis
10.- Alectoris rufa subsp. intercedens
11.- Anas platyrhynchos subsp. platyrhynchos
12.- Anthus campestris subsp. campestris
13.- Anthus pratensis subsp. pratensis
14.- Apus apus subsp. apus
15.- Apus melba subsp. melba
16.- Aquila chrysaetos
17.- Aquila fasciata subsp. fasciata
18.- Ardea cinerea subsp. cinerea
19.- Asio otus subsp. otus
20.- Athene noctua subsp. vidalii
21.- Aythya collaris
22.- Bubo bubo subsp. hispanus
23.- Burhinus oedicnemus subsp. oedicnemus
24.- Buteo buteo
25.- Buteo buteo subsp. buteo
26.- Calandrella brachydactyla subsp. brachydactyla
27.- Caprimulgus europaeus
28.- Caprimulgus ruficollis subsp. ruficollis
29.- Carduelis carduelis
30.- Carduelis chloris
31.- Certhia brachydactyla subsp. brachydactyla
32.- Cettia cetti subsp. cetti

- 23 -
33.- Ciconia ciconia subsp. ciconia
34.- Circaetus gallicus
35.- Circus aeruginosus subsp. aeruginosus
36.- Circus cyaneus subsp. cyaneus
37.- Cisticola juncidis subsp. cisticola
38.- Clamator glandarius subsp. glandarius
39.- Coccothraustes coccothraustes subsp. coccothraustes
40.- Columba livia subsp. livia
41.- Columba oenas subsp. oenas
42.- Columba palumbus subsp. palumbus
43.- Coracias garrulus subsp. garrulus
44.- Corvus corax
45.- Corvus corone
46.- Corvus monedula subsp. spermologus
47.- Coturnix coturnix subsp. coturnix
48.- Cuculus canorus
49.- Cyanistes caeruleus subsp. caeruleus
50.- Delichon urbicum subsp. urbicum
51.- Dendrocopos major subsp. hispanus
52.- Emberiza calandra subsp. calandra
53.- Emberiza cia subsp. cia
54.- Emberiza cirlus
55.- Emberiza citrinella subsp. citrinella
56.- Emberiza hortulana
57.- Erithacus rubecula subsp. rubecula
58.- Falco peregrinus
59.- Falco subbuteo subsp. subbuteo
60.- Falco tinnunculus subsp. tinnunculus
61.- Ficedula hypoleuca
62.- Fringilla coelebs
63.- Galerida cristata
64.- Galerida theklae subsp. theklae
65.- Gallinula chloropus subsp. chloropus
66.- Garrulus glandarius
67.- Hippolais polyglotta
68.- Hirundo rustica subsp. rustica
69.- Jynx torquilla subsp. torquilla
70.- Lanius meridionalis subsp. meridionalis
71.- Lanius senator
72.- Linaria cannabina subsp. ssp.
73.- Lophophanes cristatus subsp. mitratus
74.- Lullula arborea
75.- Luscinia megarhynchos subsp. megarhynchos
76.- Luscinia svecica
77.- Melanocorypha calandra subsp. calandra
78.- Merops apiaster
79.- Monticola solitarius subsp. solitarius
80.- Motacilla alba
81.- Motacilla cinerea subsp. cinerea
82.- Motacilla flava
83.- Muscicapa striata
84.- Muscicapa striata subsp. striata
85.- Oenanthe hispanica subsp. hispanica
86.- Oenanthe leucura subsp. leucura
87.- Oenanthe oenanthe
88.- Oriolus oriolus subsp. oriolus
89.- Otus scops subsp. scops
90.- Parus major subsp. major
91.- Passer domesticus subsp. balearoibericus

- 24 -
92.- Passer montanus subsp. montanus
93.- Periparus ater
94.- Petronia petronia subsp. petronia
95.- Phasianus colchicus
96.- Phoenicurus ochruros subsp. gibraltariensis
97.- Phylloscopus bonelli subsp. bonelli
98.- Phylloscopus collybita subsp. collybita
99.- Pica pica subsp. melanotos
100.- Picus viridis subsp. sharpei
101.- Pterocles alchata subsp. alchata
102.- Ptyonoprogne rupestris
103.- Rallus aquaticus subsp. aquaticus
104.- Regulus ignicapilla subsp. ignicapilla
105.- Remiz pendulinus
106.- Remiz pendulinus subsp. pendulinus
107.- Riparia riparia subsp. riparia
108.- Saxicola rubetra
109.- Saxicola torquata
110.- Serinus serinus
111.- Spinus spinus
112.- Streptopelia decaocto subsp. decaocto
113.- Streptopelia turtur subsp. turtur
114.- Strix aluco subsp. sylvatica
115.- Sturnus unicolor
116.- Sturnus vulgaris subsp. vulgaris
117.- Sylvia atricapilla
118.- Sylvia cantillans
119.- Sylvia cantillans subsp. cantillans
120.- Sylvia communis subsp. communis
121.- Sylvia hortensis subsp. hortensis
122.- Sylvia melanocephala subsp. melanocephala
123.- Sylvia undata subsp. undata
124.- Tachybaptus ruficollis subsp. ruficollis
125.- Troglodytes troglodytes
126.- Turdus merula subsp. merula
127.- Turdus philomelos
128.- Turdus viscivorus subsp. viscivorus
129.- Tyto alba
130.- Upupa epops subsp. epops
131.- Vanellus vanellus

AFECTACIÓ A AMFIBIS

A Catalunya, hi ha 14 espècies autò ctones d’amfibis, 13 de les quals es troben incloses

específicament a la Llei de Protecció dels Animals. Tanmateix, independentment del grau
d’amenaça, totes les espècies autò ctones d’amfibis estan protegides per llei, ja sigui perquè
estan incloses específicament en el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, text refó s de la
Llei de protecció dels animals; o bé de forma genèrica per la Llei 42/2007, de biodiversitat.

El mateix Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística, ni tan sols avalua, analitza ni té en

compte l’afectació que comportaria el projecte de central solar fotovoltaica Geoide
III sobre els amfibis. Cal tenir present, alhora, que no es tracta ú nicament que la mateixa
à rea del projecte (la qual podria ser hà bitat d’aquestes espècies), la que es veiés
transformada, sinó que qualsevol actuació sobre el medi natural proper al seu hà bitat, que

- 25 -
modifiqui les condicions naturals d’aquest, podria comportar greus afectacions sobre la
supervivència de les seves poblacions, a causa de la seva sensibilitat als canvis ambientals.

Així mateix, cal tenir en compte que el propi canvi climà tic, amb el consegü ent augment de
temperatura, pot provocar greus canvis en la fisiologia i fenologia de les espècies, essent
els rèptils i els amfibis els que en sortirien més mal parats. É s precisament per aquest
motiu que demanem que cal, amb carà cter d’urgència, una solució a la problemà tica de la
transició energètica. Cal descarbonitzar el planeta urgentment, però el fet de transformar
milers d’hectà rees de mosaic agroforestal en à rees urbanitzades i artificialitzades, no és la
solució . Cal abordar urgentment la problemà tica mitjançant un Pla de Transició Ecolò gica i
Energètica, que tingui en compte tots els parà metres del medi ambient, i no serveixi
ú nicament per transformar el paradigma energètic.

A continuació s’ha elaborat una anà lisi a través del qual es pot observar quines espècies
d’amfibis es veurien afectades directament pel projecte, així com la quantitat de cites de
cada espècie. Aquesta informació és pú blica, apareix en espais com el SIARE: “Servidor de
Informació n de Amfibios y Réptiles de Espanya”. Una simple cerca en aquesta tipologia de
servidors permetria veure com afectaria el projecte a les diferents espècies d’amfibis, que
com s’ha citat anteriorment, estan protegits per diferents tipologies de normatives i
lleis. Tirar endavant un projecte com aquest, amb la greu afectació que tindria, és
greument punible des d’un punt de vista jurídic. És cert que fer una prospecció
acurada d'amfibis no és una tasca senzilla. Però si més no, esperaríem dels
professionals que han redactat el document ambiental alguna informació acurada
sobre els diferents inventaris que serveixen com a eina de consulta per valorar els
impactes sobre la fauna.

Com es podrà observar, de les 14 espècies autòctones d’amfibis protegides, 8 es

troben a l’àmbit d’actuació del projecte i la línia d’evacuació, que concordaria amb
les coordenades CF57 i CF56 del SIARE:

 Tò til (Alytes obstetricans): 2 cites

 Gripau corredor (Epidalea calamita): 27 cites
 Gripau comú (Bufo spinosus): 24 cites
 Gripau d’esperons (Pelobates cultripes): 2 cites
 Reineta meridional (Hyla meridionalis): 16 cites
 Granota verda (Pelophylax perezi): 27 cites
 Renoquet (Pelodytes punctatus): 2 cites
 Salamandra (Salamandra salamandra): 1 cita

AFECTACIÓ A RÈPTILS

A Catalunya hi ha 35 espècies de rèptils incloent 3 espècies de tortugues marines. D’acord

amb la Llei de protecció dels animals (refosa en el Decret legislatiu 2/2008, del 15 d’abril)
34 espècies estan protegides.

De la mateixa forma que passa amb els amfibis, els rèptils no han sigut ni analitzats ni
tinguts en compte de forma exhaustiva (com mereix una Sol·licitud d’autorització
administrativa amb un projecte d’aquest calibre) en els estudis del projecte de Geoide III.

- 26 -
A continuació , també s’ha elaborat una anàlisi a través del qual es pot observar quines
espècies de rèptils es veurien afectades directament pel projecte, així com la quantitat de
cites de cada espècie. Aquesta informació , també es pot trobar pú blicament al SIARE. Una
simple cerca en aquesta tipologia de servidors, permetria veure com afectaria el projecte a
les diferents espècies de rèptils, que com s’ha citat anteriorment, estan protegits per
diferents tipologies de normatives i lleis. Tirar endavant un projecte com aquest,
amb la greu afectació que tindria, també seria greument punible des d’un punt de
vista jurídic.

Així, de les 35 espècies autòctones de rèptils protegides a Catalunya, 14 es troben a

l’àmbit d’actuació del projecte i la línia d’evacuació, que concordaria amb les
coordenades CF57 i CF56 del SIARE:

 Serp llisa meridional (Coronella girondica): 10 cites

 Serp verda (Malpolon monspessulanus): 26 cites
 Serp de collaret (Natrix astreptophora): 2 cita
 Serp d’aigua (Natrix maura): 8 cites
 Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica): 18 cites
 Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus): 27 cites
 Sargantana bruna (Podarcis liolepis): 2 cites
 Sargantana corredora (Psammodromus edwardsianus): 1 cita
 Dragó comú (Tarentola mauritanica): 31 cites
 Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus): 12 cites
 Serp blanca (Zamenis scalaris): 8 cita
 Vidriol (Anguis fragilis): 3 cites
 Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis): 3 cites
 Tortuga de rierol (Mauremys leprosa): 1 cita

6. Afectacions a la massa forestal

L’avaluació prèvia del risc d’incendi del sistema forestal presentada pel promotor és
deficient, per la importà ncia d’aquest fenomen en un municipi declarat d’alt risc d’incendi
forestal, i tenint en compte que el territori que es modifica és de desenes d’hectà rees. Així:

● No s’avalua prèviament el risc d’incendi del sistema forestal afectat provocat tant
pels panells solars, com per la línia d’evacuació i per tota la infraestructura annexa
(línies soterrades, camins de nova obertura, etc.)

● No s’avalua la resposta de la instal·lació a la possible afectació per la combustió de

la vegetació que es vol implantar dins de la instal·lació .

● No s’avalua la propagació d’un incendi de vegetació , dins i fora de la instal·lació ,

pel que fa a la vegetació que es vol implantar d’acord amb EIA, amb el que no es
dimensionen conseqü entment les infraestructures contra incendis forestals;
tampoc s’han tingut en compte els episodis extrems de vent a la zona que
augmenten la capacitat de propagació de focs de vegetació .

- 27 -
 ● No s’avalua la disposició d’una xarxa d’hidrants per a l’extinció d’incendis.

● No s’avalua la necessitat de mantenir nets de vegetació seca els vials i les cunetes
de dins i fora de la instal·lació .

D’acord amb la legislació vigent, els corresponents propietaris de terreny forestal que
limiten amb la instal·lació es veuran afectats per la constitució d’una servitud forçosa per
l’execució franges com a infraestructura contra incendis d’aquest projecte, per tant,
aquestes finques haurien de figurar a la relació concreta i individualitzada dels béns i drets
afectats a l’anunci pel qual se sotmet a informació pú blica la sol·licitud d’autorització
prèvia, autorització administrativa de construcció , declaració d’utilitat pú blica,
autorització del projecte d’actuació específica d’interès pú blic en sò l no urbanitzable i
avaluació d’impacte ambiental del projecte de la planta solar fotovoltaica Geoide III i les
seves infraestructures d’evacuació .

Aquesta instal·lació i la seva corresponent via d’evacuació disminuiran la superfície

forestal de la zona, així que s’hauran d’adaptar els terrenys forestals a la normativa de
prevenció d’incendis forestals, com ara:

● la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les

urbanitzacions, els nuclis de població , les edificacions i les instal·lacions situats en
terrenys forestals.

● el Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada

periò dica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de
conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les
instal·lacions.

Una disminució de la superfície forestal suposa contradir l’article 18 de la Llei

16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, on es promou, entre d’altres, el
subministrament sostenible de biomassa forestal per a substituir combustibles
fòssils en la producció tèrmica. En l’actualitat, la zona de la Plana de l’Alt Camp, on
es vol implantar aquesta instal·lació, és la zona més bona per a l’explotació forestal
de biomassa de proximitat a la comarca, ja que a diferència d’altres zones, hi ha
l’existència d’accessos i el poc pendent en facilita l’explotació forestal.

7. Afectacions a l’agricultura i a la pagesia

El parc solar fotovoltaic Geoide III ocupa una superfície d’unes 93,24 Ha. Aquests terrenys
só n la majoria cultivables, tret d’una petita part que és massa boscosa, els seus cultius
principals en só n el cereal i la fruita seca. En el segü ent quadre se’n pot veure el
desglossament per tipus de conreus:

- 28 -
Cal esmentar que no la totalitat de la superfície és conreus de secà , sinó que hi ha un
percentatge que és conreu d’ametller de regadiu. L’ametller de regadiu, ocupa una
superfície de 14,9 Ha, que corresponen a un 22% del total de la superfície afectada.

Els sò ls es classifiquen segons el seu valor agrolò gic, i van d’una escala des del I, el que té
més valor fins al VIII, el que té menys valor. En aquest cas la majoria dels terrenys es
troben entre la classificació III i IV, cosa que indica que estan a la part alta segons aquesta
classificació . Segons el decret Llei 16/2019 els sò ls de capacitat agrolò gica III i IV só n
parcialment admissibles tot i això , aquí só n la majoria. A continuació podem veure la
tipologia del sò ls dels terrenys inclosos al projecte.

- 29 -
En el projecte es fa una anà lisi d’alternatives a la localització finalment escollida. En
concret s’analitza la ubicació actual i una altra ubicació situada propera a la carretera C-37
de Valls al Pla de Santa Maria. Aquesta altra es descarta perquè està molt propera a la
carretera i és visible des de molts punts. També hi ha una alternativa 0 que es descarta
amb el rerefons del context actual d’emergència climà tica. Però en cap s’estudien
alternatives situades en terrenys no agrícoles com poden ser zones periurbanes
degradades, espais buits de polígons industrials o a les mateixes teulades de les naus. En
aquest cas la instal·lació no consumiria terreny agrícola i possiblement també estaria
l’energia més propera al lloc de consum, així també estalviant-se les llargues línies
d’evacuació tant subterrà nies com aèries. I és que està demostrat que el principal factor
per ubicar les plantes d’energia renovable és el valor del terreny i com que els terrenys
rú stics só n els més barats perquè el sector primari en resulta com a principal perjudicat.

Totes les finques adjacents es veuran afectades per la modificació de camins i per la
prohibició d’activitat cinegètica a 500 metres del perímetre de la instal·lació . Això farà que
aquestes zones de seguretat es converteixin en reservori de fauna salvatge com conills,
porc senglar i cabirols i aquests malmetin les collites, ja que s’alimenten dels brots del
cereal quan encara és verd. En ser una zona amb molta presència de bosc, la quantitat de
fauna cinegètica és molt gran a la zona.

També se’n veuran afectades les finques per les quals passa la línia d’evacuació . La línia
d’evacuació elèctrica passa principalment per camins, però molts d’aquests en ser estrets
doncs afecta les vores de les parcel·les, marges de pedra seca i parts dels cultius. Dins del
mateix projecte s’admet que en molts casos aquests camins s’hauran de tallar per les obres
o que se’n desviarà el traçat.

Una altra afectació és la fragmentació del territori, ja que si un agricultor té terrenys

propers a la zona se’n veurà afectat, pel fet que la seva mobilitat per la zona es veurà
alterada i limitada i li pot restar competitivitat a la seva explotació .

Per altra banda, aquestes terres se’ns diu que seran arrendades durant un llarg període i
després poden tornar a l’activitat agrícola, però després de la gran transformació que
hauran patit ja no seran aptes per l’agricultura o hauran quedat molt malmeses i quedaran
en unes condicions molt precà ries.

- 30 -
Cal destacar que segons el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, la plana de l’Alt
Camp, zona on s’ubica aquest projecte i també d’altres és una zona d’interès agrari i/o
paisatgístic i amb la instal·lació d’aquest projecte se’n veurà modificada la seva essència.

Avançar en tecnologia renovable a fi de reduir les emissions és una fita destacable a

aconseguir, però no resulta menys cert que cal fer una ponderació justa respecte de
l’entorn afectat i sobretot, que la decisió presa sigui sostenible en el més ampli sentit del
concepte, com a "un desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions
presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures perquè puguin
atendre les seves prò pies necessitats".

En aquest sentit, cal una ponderació valorativa de les terres afectades , més el seu
rendiment, sumades a la desaparició de sò ls agrícoles i nogensmenys, l’alt impacte
paisatgístic i l’afectació al patrimoni cultural comprès.

D’altra banda, remarquem que la Llei 3/2019 d’espais agraris, té per finalitat, art 2,
preservar i protegir els espais agraris, com un recurs natural essencial per a la producció
d’aliments i d’altres productes- bens i serveis- i per a llur viabilitat econò mica i com un
element de conservació de la cultura, la biodiversitat, i els diferents ecosistemes naturals,
que só n la base de desenvolupament sostenible que ajuda a garantir la salut i benestar
dels humans, els animals i les plantes; d) Reconèixer l’espai agrari i l’entorn rural com a
bens d’interès general per a la població , en el marc del mercat laboral, f) preservar els sò ls
agronò micament més valuosos i productius, g) protegir els espais d’alt valor agrari, h)
Contribuir a la preservació i la millora dels valors paisatgístics i ambientals associats als
espais agraris.

8. Afectacions al despoblament i l’economia

L’evolució demogrà fica a Catalunya, des del segle XIX, mostra una pèrdua contínua de pes
demogrà fic i econò mic de les comarques interiors en benefici de l’entorn de Barcelona i el
litoral. Aquesta concentració de població a les zones urbanes del litoral  es contraposa al
fet que el 90% del territori restant és rural.  

En aquest extracte de l’informe “El reto demográfico y la despoblación en España en cifras”

de la Vicepresidencia cuarta y Ministerio para la transición ecológica de la Secretaría
General para el reto demográfico del Gobierno de España” podem fer palesa de la gravetat
de la situació :

“En el siglo XXI se ha intensificado el proceso de despoblación, y este proceso de pérdida se

acelera en la última década. 

El fenómeno de la despoblación es eminentemente rural, y afecta con mayor gravedad a los

pequeños municipios. 

● En España hay 6.815 municipios con menos de 5.000 habitantes, que concentran a
5,7 millones de personas, el 12% del total. En la última década, han perdido

- 31 -
 población 5.620. 8 de cada 10 municipios menores de 5.000 habitantes pierden
habitantes esta década. 
●  En España ya hay casi 9 millones de mayores de 65 años, 1 de cada 5 personas. Y las
proyecciones del INE avanzan que, para 2050, las mayores de 65 años serán ya más
de 15,5 millones, y casi 1 de cada 3 personas habrán alcanzado los 65 años. 
● El envejecimiento se concentra en los pequeños municipios rurales o en los
municipios de menos de 5.000 habitantes, 1,5 millones de personas ya  superan los
65 años. Es decir, 1 de cada 4 personas ya tiene más de 65 años.

El cambio demográfico en España implica que nuestro saldo vegetativo es negativo desde
2015, y esta pérdida de población por la diferencia entre nacimientos y defunciones
continuará en las próximas décadas. 

6.320 municipios tienen más defunciones que nacimientos en la última década. 8 de cada 10
municipios tiene crecimiento vegetativo negativo”

Un estudi realitzat per la Universitat de Lleida revela que hi ha 200 municipis de

Catalunya en situació real de despoblament i molts d’altres, com el Pla de Santa Maria, que
poden patir-ho en les prò ximes dècades. L'informe, que parteix de diversos indicadors
com l'índex de reemplaçament i l'índex de potencial de creixement, concreta que la major
part d'aquests pobles só n rurals. Diversos índexs de relleu generacional apunten
principalment a la terciarització de l'economia catalana —l'any 2019, més del 78% dels
llocs de treball al país estaven relacionats amb el sector terciari—, i a unes expectatives de
creixement vegetatiu negatives. 

Segons les dades de l’Idescat, actualment el 20% de la població planenca supera els
seixanta-cinc anys  i gairebé el 23% de la població és pensionista.

Any rere any les explotacions agrícoles i les persones que s’hi dediquen disminueixen.
L’any 1999 al Pla hi havia 150 explotacions que van disminuir fins a les 133 el 2009 (Font:
Idescat, cens agrari). El setembre de 2020 hi havia 21 persones donades d’alta al règim
d’autò noms de la Seguretat Social en el sector de l’agricultura. Aquestes 21 persones
representen tan sols un 2% de la població activa (1041 persones) del Pla de Santa Maria.

En els darrers anys, al Pla hem vist com alguns joves iniciaven projectes professionals
basats en l’agricultura. Projectes que feien preveure que en certa manera s’estava
produint un  relleu generacional al sector primari. Aquestes perspectives de creixement
del sector es veuran estroncades d’arrel amb la implementació del projecte ISF Geoide III i
altres de similars. Cap pagès, parcers majorità riament,  podrà competir econò micament
amb els lloguers pagats als propietaris de la terra per part de les companyies
fotovoltaiques i s’hauran d’enfrontar a una disminució i major fragmentació dels camps de
conreu.

Les incipients iniciatives de turisme rural, mogudes principalment per les característiques
intrínseques al mó n rural, per l’atractiu paisatgístic de la Plana de Secà de l’Alt Camp i pels
atractius culturals de les barraques de pedra seca i la ruta del Cister rebran també un cop
dur en les seves expectatives de subsistir i de créixer. De forma incomprensible és la
mateixa administració qui, per una banda, afavoreix la difusió i conservació d’aquests

- 32 -
atractius turístics i, per altra banda, permet la implantació d’instal·lacions que els
malmetran.

Si parlem d’aquesta instal·lació fotovoltaica com a generadora de llocs de treball i basant-

nos en els estudis realitzats per la Universitat Rovira i Virgili, les instal·lacions
fotovoltaiques i eò liques similars realitzades a Catalunya i Espanya no generen llocs de
treball; es mantenen amb molt pocs treballadors i gairebé mai aquests treballadors só n de
la zona on s’ubica la instal·lació .

La realització del projecte ISF Geoide III no tan sols no generarà llocs de treball sinó que
comportarà la pèrdua d’alguns dels ja existents amb expectatives reals de creixement.
Aquesta pèrdua de llocs de treball dificultarà la ja difícil fixació de població al municipi
afavorint la seva despoblació .

Tanmateix, l’existència d’aquest tipus d’instal·lacions dins un terme municipal li resta

atractiu  per les persones que busquen un nou lloc per viure i establir-hi la seva residència
habitual o un segon domicili. Durant l’any 2020 al Pla de Santa Maria no s’ha construït cap
nou habitatge.

La poca demanda d’habitatges es veurà incrementada per un menor atractiu del poble a
causa d’instal·lacions com la ISF Geoide III i en conseqü ència tots els habitatges de la
població patiran una devaluació econò mica important.

D'acord amb això , tan sols recordar que el Parlament de Catalunya ha definit en el Decret
legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refó s de la Llei d'urbanisme, el
desenvolupament urbanístic sostenible com “la utilització racional del territori i el
medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació
dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueolò gics, histò rics i culturals, a fi de
garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures”.

9. Afectacions al desenvolupament turístic local

La plana de l’Alt Camp ha esdevingut els darrers anys un important pol de

desenvolupament turístic local al voltant d’elements principals del turisme rural i
l’agroturisme, com só n la interpretació i descobriment del paisatge agrícola, la seva
etnografia, el seu patrimoni natural i cultural, els béns materials i immaterials que
s’ubiquen en ell, els elements simbò lic-identitaris que el configuren, els productes locals
que s’hi produeixen, la gastronomia, o l’associacionisme i el cooperativisme presents des
de fa més de cent anys, entre d’altres.

En aquest sentit:

· Més de 50 entitats del territori van signar un manifest demanant a les

administracions pú bliques locals la seva protecció l’any 2013
· S’han elaborat i publicat els informes tècnics La dinamització econò mica de la
Plana Agrícola de Secà de l’Alt Camp des del treball en xarxa i l’economia social
i cooperativa, i La plana de secà de l’Alt Camp Caracterització i valors
ambientals. Aquests informes detallen exhaustivament aquest espai agrícola
singular, situat entre 14 municipis de la comarca: Aiguamú rcia, Alió , Brà fim,
Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera, Figuerola del

- 33 -
 Camp, Montferri, Nulles, Puigpelat, Vallmoll, Valls, Vila-rodona i Vilabella.
Destaca els valors mediambientals, les potencialitats econò miques i amenaces,
i en delimiten un primer espai. La IDF Geoide III es vol ubicar dins d’aquest
espai, que es veuria irremeiablement afectat i degradat, donat que trencaria la
unitat i continuïtat paisatgística d’una de les zones més emblemà tiques i amb
més potencialitat de creixement turístic sostenible de la comarca.
· Els projectes Singulars estan destinats a fomentar l’economia social i cooperativa
i só n impulsats pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies /
Subdirecció General d'Economia Social, Tercer Sector i les Cooperatives. El
Projecte Singular Plana de Secà de l’Alt Camp per dinamitzar el turisme rural
des del treball en xarxa de 2019 es va desenvolupar arran dels informes
elaborats sobre la plana de secà. El departament de Treball, afers socials i
famílies li va donar suport, amb una dotació econò mica de 60.000 €. El 2020 es
va executar el projecte amb l’objectiu de posicionar la Plana de Secà de l’Alt
Camp com una destinació turística d’interior complementà ria i de qualitat, dins
de la destinació turística Costa Daurada a la qual pertany l’Alt Camp.
· Malgrat les dificultats sobrevingudes per la crisi de la Covid-19, es van dur a
terme amb molt d’èxit tot un seguit d’accions de promoció turística local, dutes
a terme per diferents agents econò mics presents de tots els sectors: primari,
secundari i terciari:
o Tasts de vins de la DO Tarragona i cellers independents
o Jornades de sensibilització mediambiental i educació ambiental.
o Desenvolupament d’una pà gina web, material audiovisual i grà fic.
o Degustacions de productes locals en obradors i cooperatives.
o Desenvolupament de rutes turístiques i visites promocionals amb
entitats de l’administració pú blica encarregades de la promoció
turística local i nacional.
o Jornades de restauració amb xefs, cooperatives, pagesos i productors
locals.
o Dinamització d’allotjaments turístics rurals locals, mitjançant l’Associació
de Turisme Rural La Traca
o Informes tècnics mediambientals, de projecció futura i continuïtat.

Aquest Projecte Singular és de llarg recorregut, i li donen suport agents econò mics amb
seu social a la plana, principalment cooperatives, pagesos, autò noms i pimes: productors,
restauradors, associacions de turisme rural, empreses d’educació ambiental, DO
Tarragona, i IGP calçot de Valls, entre d’altres. També entitats locals de la cultura i
l’associacionisme, i administracions locals.

El projecte singular Plana de secà de l’Alt Camp, i els agents econò mics que hi han
participat, es veuran impactats molt negativament per les infraestructures solars, donat
que mancaran de tot atractiu paisatgístic i turístic a la destinació .

Considerem molt greu que dues conselleries de la mateixa administració donin suport a
polítiques econò miques tan contrà ries i excloents entre si: el Projecte Singular Plana de
Secà de l’Alt Camp està basat en el desenvolupament turístic sostenible, potencia
l’economia local i real de petites empreses, les fixa al territori i en reforcen la seva
identitat sociocultural, lligada als espais agrícoles i rurals. Ben al contrari, el projecte ISF

- 34 -
Geoide III està basat en una explotació macro econò mica dels recursos locals. Proposa un
model de desenvolupament energètic sobredimensionat al lloc on es vol ubicar, per part
de grans companyies amb seus socials ubicades fora de territori amb cap lligam amb la
comarca, i que a curt, mitjà i llarg termini agreujaran la problemà tica de la Catalunya
buida, donat que el teixit econò mic i empresarial avui existent al municipi, i a la comarca,
no pot conviure amb aquest macro projecte fotovoltaic.

L’afectació d’aquesta central solar, juntament amb altres del territori, impedirà continuar
treballant en el projecte de desenvolupament turístic sostenible, que milloraria la qualitat
de vida de la comarca, i que té el suport dels agents econò mics i de les administracions
locals amb competències turístiques. Des dels serveis territorials del DARP a l’Alt Camp, i
la regidoria de turisme del Consell Comarcal de l’Alt Camp s’està actuant conjuntament en
la promoció del turisme sostenible amb els agents econò mics del Projecte Singulars Plana
de Secà. Per això des del 2019, i durant el 2020 i el 2021 des d’aquestes dues
administracions s’han promocionat rutes turístiques de descoberta del paisatge,
patrimoni, maridatge de productes i descoberta d’obradors i de productors locals amb
gran èxit.

La Ruta del Cister amb més de trenta-cinc anys d’histò ria és ú nica a Catalunya i es veurà
greument afectada no només per aquest projecte, sinó per tots els altres que es volen
ubicar a la comarca i a les comarques veïnes. É s una ruta que potencia la descoberta del
paisatge i la riquesa cultural i rural de les tres comarques que travessa: l’Alt Camp, la
Conca de Barberà i l’Urgell, com les rutes de St. Jaume o de Santiago. Les qü estions
paisatgístiques que afecten a tota una ruta que enllaça tres comarques, no es poden
valorar només en l’à mbit municipal: això voldria dir que els gestors no entenen l’abast del
territori que gestionen.

Projecció turística Costa Daurada: La comarca de l’Alt Camp pertany a la marca turística
Costa Daurada i Terres de l’Ebre. La Covid19 ha posat la mirada del consumidor d’oci i
turisme en destinacions turístiques d’interior ben comunicades amb la costa, de qualitat,
poc conegudes i no massificades com la Plana de Secà de l’Alt Camp, que té en aquesta crisi
sanità ria una oportunitat de créixer econò micament. Així ho avala també la línia de treball
del Patronat de turisme de la Diputació de Tarragona, que des de la marca turística Costa
Daurada i Terres de l’Ebre, ha incentivat les destinacions d’interior. Diversos agents
econò mics de la plana, i administracions locals com el Consell Comarcal de l’Alt Camp,
s’han beneficiat i han participat d’aquests projectes. Seria una greu incongruència
degradar el paisatge que dona sentit aquestes accions de promoció turística i
desenvolupament econò mic local, llençant els diners pú blics, els recursos i l’esforç que
s’han invertit en aquest projecte. El projecte de desenvolupament turístic de la Costa
Daurada és previ, està arrelat al territori i comporta un major repartiment de la riquesa en
l’àmbit local.

10. Afectacions al paisatge 

La zona de plana de secà de l’Alt Camp és una unitat geogrà fica d’uns 111 km 2 que
presenta els paisatges principals dels conreus mediterranis de secà de Catalunya. Inclou

- 35 -
de forma parcial 14 municipis d’aquesta comarca, essent 6 d’ells Alió , el Pla de Santa
Maria, Puigpelat, Vila-rodona, Vilabella i Nulles.

La zona encara manté avui una integritat territorial que s'expressa en uns escenaris
paisatgístics ú nics a la plana del Camp de Tarragona i poc freqü ents a la resta de les Planes
litorals de Catalunya. Associat a aquests paisatges agrícoles es conserva un patrimoni
cultural i natural de gran interès, amb una biodiversitat extraordinà ria compresa per
espècies majorità riament d’ambients oberts, i d’altres típiques dels mosaics agroforestals,
tal com s’ha mencionat anteriorment. Tot i això , en els darrers anys el creixement del sò l
industrial a la comarca s’ha fet en detriment d’aquesta plana agrícola.

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de

Catalunya va crear el catà leg de paisatge com un instrument per a la introducció
d’objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya, així com en les
polítiques sectorials, i adoptar els principis i estratègies d’acció que estableix el Conveni
europeu del paisatge promogut pel Consell d’Europa. 

Aquest territori ha estat reconegut per la seva singularitat, característiques i importà ncia
territorial, en instruments com el Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona -aprovat
definitivament el 19 de maig de 2010 (EDICTE de 28 de maig de 2010, sobre una resolució
del conseller de Política Territorial i Obres Pú bliques d'aprovació definitiva del Catà leg de
paisatge del Camp de Tarragona)-, en la Unitat de Paisatge 22 “Plana de l’Alt Camp” i la
Unitat de Paisatge 23 “Baix Gaià”. Alguns dels trets distintius identificats pel Catà leg
só n:

● Plana lleugerament basculada cap al sud i tancada per un amfiteatre de

muntanyes.

● Paisatge agrícola que predomina arreu, només interromput pels polígons

industrials de Valls i el Pla de Santa Maria

● Els conreus estan dedicats als cereals d’hivern en el sector nord, entre Valls i el Pla
de Santa Maria, i al conreu de la vinya a les planes del sud-est: d’Alió fins a Nulles i
els Garidells.

● Els polígons industrials de la plana, juntament amb els incendis forestals de la

serra de Miramar, só n els principals factors de transformació paisatgística.

● El carà cter més o menys compacte dels nuclis urbans situats en el medi rural, junt
amb la presència d’un cert mosaic format per conreus i bosquines, dota d’una gran
personalitat al paisatge, una personalitat reconeguda pels mateixos habitants de la
zona.

● Hi ha una gran diversitat d’elements del patrimoni arquitectò nic d’interès

dispersos en el paisatge (parets de pedra seca, cellers modernistes, etc.).

● El riu Gaià i els torrents que li só n tributaris articulen el sector oriental del Baix
Gaià .

- 36 -
 ● L’agricultura té una presència important als sectors nord i de llevant del Baix Gaià .
Predominen els conreus llenyosos, els avellaners principalment.

El Catà leg també fa una avaluació d’amenaces i oportunitats del territori, a continuació
se’n mencionen les més destacables:

Amenaces:

● Malgrat el fort caràcter rural de la zona, fruit de l’especialització agrícola de la

comarca, la pressió urbanística, ja sigui residencial com industrial, està deixant-se
notar en l’àrea sud de la unitat i als espais contigus a la carretera de Valls al Pla de
Santa Maria, amb la consegüent pèrdua de qualitat paisatgística dels sectors
afectats.

● El predomini del paisatge agrícola està en perill a causa que l’agricultura es veu molt
influenciada per les dinàmiques econòmiques externes.

● El paisatge del Baix Gaià presenta un dels dinamismes més elevats del conjunt del
Camp de Tarragona, fruit d’una important pressió antròpica, sota la forma del
creixement de l’espai urbanitzat i de les infraestructures. Les transformacions s’han
anat succeint sense seguir una planificació ordenada i racional fet que en alguns
sectors ha suposat la pèrdua dels valors estètics dels paisatges afectats.

Oportunitats:

● La població té un sentiment d’identificació amb el paisatge, tant el natural com el

cultural, fet que pot ajudar a la valorització del paisatge i una millora de la gestió.

● La variabilitat zonal del paisatge agrícola enriqueix la percepció que se’n té des dels
nombrosos miradors de les muntanyes perifèriques.

● La presència humana des d’antic ha permès configurar un territori, un paisatge, on

és palpable l’acció humana secular, fet que ha donat lloc a una alta concentració
d’elements del patrimoni històric en diferents estats de conservació però que en
conjunt proporcionen un alt valor als paisatges del Baix Gaià.

El Catà leg presenta una relació d’Objectius de Qualitat Paisatgística de la unitat:

● OQP22.1: Un paisatge agroforestal lliure de noves edificacions i que mantingui el

caràcter a través de la conservació d’elements patrimonials característics com els
recs, molins, fonts i murs de pedra seca. El paisatge es caracteritza pel cultiu de
cereal d’hivern al nord, barrejat amb retalls de boscos de plana de pi blanc en el
costat oriental, al sud predomini de la vinya i camps esparsos d’oliveres i ametllers i
avellaners.

● OQP22.4: Un paisatge de petits nuclis d’origen rural que conservin el seu caràcter i
els seus valors, creixin de manera ordenada, compacta i seguint la trama i integrin
les noves construccions al paisatge preexistent.

- 37 -
 ● OQP22.5: Un paisatge de polígons industrials amb qualitat paisatgística intrínseca,
pel que fa a les edificacions, la xarxa viària i les zones verdes, i que estiguin el màxim
de concentrats, delimitats i no multiplicats en el territori. 

● OQP22.7: Un paisatge agrícola vitivinícola viu, productiu i que conservi la sensació

d’harmonia visual i d’aprofitament ordenat dels recursos naturals.

● OQP23.2 Un paisatge rural ben gestionat, amb un important patrimoni construït de

masos, castells i barraques i marges de pedra seca lligats al conreu del garrofer,
revalorat, promocionat socialment i turísticament i que mantingui el seu caràcter
identitari. Aquest espai conserva les millors mostres de conreu del garrofer del Camp
de Tarragona, característic dels espais mediterranis amb escassetat d’aigua.
● OQP23.4 Uns espais urbans compactes, que respectin els espais rurals i naturals
intersticials. Existeixen una gran varietat d’estructures urbanes, amb nuclis antics
rics en elements patrimonials i creixements més recents de diversa qualitat, amb
diversitat de tipologies urbanes separades per espais encara rurals o naturals
amenaçats de periurbanització. Haurien de conservar en el procés de
desenvolupament i creixement urbà una adequada i gradual transició entre l’espai
natural i l’artificialitzat, integrant elements naturals en l’espai públic urbà i
mantenint l’espai obert lliure d’edificacions i instal·lacions, i estructurat per fer-hi
compatible l’ús social i l’aprofitament agrícola.

Finalment, el Catà leg delimita un seguit d’àrees de foment de la gestió i, l’à mbit de
l’actual projecte s’inclouria en l’espai on es fa la proposta de crear un Parc Agrari que
hauria de tenir en compte:

a) Protegir de la construcció i les infraestructures els espais agrícoles de major

qualitat del sòl agrícola.

b) Evitar la fragmentació dels paisatges agraris estratègics, sobretot enfront de

grans projectes urbanístics i d’infraestructures.

d) Sensibilitzar la població sobre la importància del manteniment del paisatge

agrari com un cultiu significatiu amb valor identitari, estètic i productiu elevat.

g) Restauració paisatgística dels espais agraris marginals situats a l’entorn

immediat de l’autopista AP-2 al seu pas per la unitat.

h) Promoure, al si dels plans d’ordenació urbanística municipal, la classificació del

paisatge del garrofer, l’avellaner, la vinya, l’olivera i l’ametller del sector sud-est de
la unitat, com a sòl no urbanitzable, preferentment amb la categoria de sòl no
urbanitzable agrari d’especial protecció.

i) Recuperació i revalorització de l’arquitectura rural fora d’ús, que històricament ha

tingut un paper específic en la configuració del paisatge dels espais oberts
principalment del sector sud-est de la unitat: recs, molins, fonts, murs de pedra seca,
etc.

- 38 -
 j) Sensibilitzar la població sobre la importància de mantenir i gestionar el paisatge
dels mosaics agroforestals de conreus llenyosos dominats per l’avellaner pel seu valor
ecològic, estètic i simbòlic.

Pel que fa a la unitat 23, en les à rees de foment de la gestió , menciona:

Àrea contínua de conreus llenyosos i herbacis situats al nord-oest de la unitat, des de

Perafort fins a la riera de Gaià, en transició cap a les unitats de la Plana de l’Alt
Camp i el Massís del Gaià, i que arriba fins a la desembocadura del riu Gaià. És
possible contemplar mosaics de conreus llenyosos d’avellaners, oliveres, vinyes, i
garrofers, que haurien de mantenir la condició d’espais oberts conservant els valors
productius i estètics ordenats sobre una xarxa de camins i itineraris que també en
permetin l’ús social. Seria recomanable la realització d’un estudi integral dels espais
agraris d’aquesta unitat.

ANÀLISIS DE VISIBILITAT

L’EIIP diu: 

L’impacte paisatgístic més important atribuïble al parc és l’impacte visual. Tal com
s’ha comentat anteriorment, respecte a la visibilitat, després d’elaborar l’anàlisi de
visibilitat i els fotomuntatges, es mostra que l’impacte paisatgístic del parc és baix, ja
que en els punts més pròxims (nuclis de població i vies de comunicació), existeixen
barreres visuals que impedeixen veure el parc.

Però, cal destacar, que des d’alguns dels principals punts d’observació del paisatge
com el Mirador de la Cogulla, el parc serà visible, així com ho serà la línia elèctrica
aèria des de l’itinerari paisatgístic GR-172 i PR-C-159. Per tal de minimitzar
l’impacte paisatgístic s’han proposat algunes mesures d’integració i mesures
correctores, que es detallen en l’apartat 8 del present projecte.

Pel que fa als impactes visuals derivats de la construcció i el manteniment del parc, es poden
considerar minimitzats i en tot cas limitats, tant pel seu abast visual com per la seva
persistència en el temps. No hi ha impactes irreversibles i una vegada esgotada la vida útil
del parc, les instal·lacions podran ser desmantellades i pel que el paisatge restaria
pràcticament inalterat.

Es pot concloure que:

● No pot ser que un projecte d’aquesta envergadura estigui sotmès a les mateixes
condicions reglamentà ries, pel que fa a l’EIIP, d’altres projectes de menor impacte
ambiental, paisatgístic i social.

● En aquesta zona de la plana agrícola del Camp hi ha multitud de projectes de

centrals solars fotovoltaiques, no només aquest. Així, a escala global, s’haurien de
considerar els impactes acumulatius causats per tots i cadascun d’ells. É s
incomprensible que s’avaluïn els impactes individualment, quan el problema

- 39 -
 principal só n els impactes acumulatius i sinèrgics de l’existència de tots els
projectes de centrals solars fotovoltaiques que hi ha sobre la taula (Almenara
Solar, Merlot Solar, Geoide III, Les Clotes, La Garriga Gran, i tants d’altres).

11. Afectacions al patrimoni cultural, etnològic i a camins històrics i ramaders

AFECTACIONS A LES CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA

El Pla de Santa Maria és el segon municipi amb més barraques de pedra seca
inventariades de Catalunya. Concretament (segons dades del portal Wikipedra), té 714
barraques. També s’hi han inventariat 33 construccions per a emmagatzemar aigua, i
altres tipus de construccions com arneres, tancats pel bestiar, paravents, albellons, entre
d’altres. Cal destacar la diversitat i riquesa de les construccions existents, no sols per les
dimensions tan excepcionals de les barraques (que les fan ú niques en comparació a altres
comarques), sinó també per trobar diferents tipus de portals, cobertes, etc.

La major part d’aquestes construccions estan situades a l’est del terme municipal,
concretament a la zona coneguda com les Planes. É s la zona on hi ha previst instal·lar
diverses macrocentrals fotovoltaiques, Geoide III o Almenara Solar, entre d’altres.

D’altra banda, en aquesta mateixa zona l’Inventari del Patrimoni Arquitectò nic de
Catalunya té catalogades i incloses fins a 68 barraques de pedra seca. Aquest inventari,
iniciat l’any 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l’estudi dels béns
patrimonials que l’integren. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Català, definit
a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, i és gestionat per la
Direcció General del Patrimoni Cultural, organisme dependent de la Generalitat de
Catalunya.

L’Inventari recull «edificis i construccions d’interès artístic, arquitectò nic o histò ric,
sectors i elements d’edificis, elements arquitectò nics aïllats, petits conjunts i nuclis
d’interès historicoartístic, tant de caràcter monumental com popular i tradicional».
Aquests elements patrimonials queden agrupats en les tres categories de protecció que
estableix la llei del patrimoni cultural català : els béns culturals d’interès nacional (BCIN),
els béns culturals d’interès local (BCIL) i els béns integrants de l’ampli concepte de
patrimoni cultural.

L’Inventari del Patrimoni Etnolò gic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya inclou, també, les construccions de pedra seca del municipi del
Pla de Santa Maria recollides a la Wikipedra.

Atesos la gran quantitat d’elements recollits en aquests dos inventaris tan importants per
a la protecció del patrimoni català , sobta molt que el Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya no respongués a les consultes formulades en la fase
d’estudi sobre la viabilitat del projecte.

El projecte Geoide III tindrà un impacte directe i greu sobre moltes d’aquestes
construccions de pedra seca, tant barraques de vinya com cossiols per a recollir l’aigua, les
quals, si no s’enderroquen, quedaran completament envoltades per panells solars i
totalment descontextualitzades de la seva funció original.

Concretament, es calcula que una trentena de barraques de pedra seca quedaran dins
del perímetre de la macrocentral solar. Entre elles destaca la coneguda com a barraca del
Xantus (codi Wikipedra: 762), la qual quedarà envoltada de centenars de panells solars,

- 40 -
entre una línia elèctrica de mitjana tensió i un accés privat (i entenem que visitar-la ja no
serà possible a partir d’ara, com la resta de barraques afectades). Aquesta construcció és
excepcional per l’enorme vestíbul d’entrada capaç d’aixoplugar un carro amb vela inclosa.

É s curió s que l’Estudi d'impacte ambiental de Geoide III afirmi que «no existeix una
cartografia vigent de totes aquestes construccions [de pedra seca]» (p. 101) i aporta un
recull fotogrà fic bà sicament de construccions deteriorades. La realitat és que aquesta
cartografia existeix —s’anomena Wikipedra— i l’à rea afectada inclou moltes barraques de
pedra seca en perfecte estat de conservació .

La destrucció de marges de pedra seca també comportarà una greu afectació sobre la
biodiversitat que, si bé a primera vista no resulta gaire evident, els estudiosos insisteixen
que és de vital importà ncia: gran nombre d’insectes que es refugien i crien als murs de
pedra seca só n especialment valuosos per a l’agricultura, ja que só n depredadors naturals
d’altres espècies d’insectes que fàcilment esdevenen plagues per als cultius i en fan un cert
control, com ara el sírfid (Syrphus ribesii) que s’alimenta de pugó . I encara molts d’aquests
insectes intervenen en la pol·linització de la vegetació autò ctona i també dels conreus.

També cal tenir present altres beneficis dels marges, que més enllà de marcar límits,
esdevenen elements de contenció i obstacle, amb una important funció en cas d’aiguats
i incendis.

Recordem que la importà ncia de les barraques i les construccions de pedra seca va més
enllà de la simple curiositat arquitectò nica: com a elements que s’integren en plena
harmonia i equilibri amb els espais agraris i les petites masses forestals, preserven un dels
paisatges més característics de la conca mediterrà nia; com a refugi d’una gran varietat de
flora i fauna, juguen un paper clau en la biodiversitat d’aquesta zona; com a herència
singular d’una manera de fer i treballar la terra, só n focus generadors d’una certa identitat
local, i finalment, com a elements histò rics vinculats a l’evolució dels conreus, ens ajuden a
entendre els canvis que s’han produït en el paisatge.

El cas del Pla de Santa Maria és paradigmà tic, perquè les construccions de pedra seca
formen part de la identitat del poble i tenen un gran reconeixement entre la població . El
municipi disposa d’una ruta pionera en la descoberta i valoració d’aquest patrimoni: la
Ruta de la Capona. El bastiment de parcs solars als llocs que ocupen aquestes
construccions va en detriment de la seva protecció i elimina un dels elements més
importants de la personalitat i idiosincràsia del poble.

La zona ocupada per la macrocentral afecta també tot d’elements d’aprofitament de

recursos hídrics i elements de drenatge. Hi ha, per exemple, “aubellons” (albellons), que
ajuden a drenar camps, i que en la majoria de casos no estan identificats ni inventariats.

Els paisatges culturals (Convenció del Patrimoni Mundial, UNESCO, 1992) só n un clar
exemple del que podrien arribar a ser les Planes del Pla, i fins i tot les Planes de Secà de
l’Alt Camp. Caldria que aquest instrument legal internacional protegís la singularitat de la
plana i en valorés les construccions de pedra seca, amb destacats valors estètics i culturals.
Un parc patrimonial dedicat a la pedra seca, un projecte de futur, de desenvolupament
territorial, que no podria tenir opcions amb la instal·lació de la macrocentral.

L’avantprojecte de Llei del patrimoni cultural immaterial català i de l’associacionisme

cultural, ara en consulta participativa ciutadana oberta, podria contemplar alguna figura
vinculada als paisatges culturals.

- 41 -
La inclusió de «Les tècniques i el coneixement de l’art de la pedra seca» a la Llista
Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, l’any 2018, ha
despertat molt d’interès per les construccions de pedra seca, fet que obre encara més les
possibilitats per tal que les Planes puguin esdevenir un projecte més ampli i
contemplar una escola-taller per a formar nous professionals de la pedra seca o
altres projectes vinculats al patrimoni de la pedra seca, que en els darrers anys ha
passat de ser totalment desconegut a ser valorat i reivindicat. De la deixadesa i
abandonament han passat a ser element d’orgull i d’identitat: tenir una barraca enmig
d’un camp cultivat és motiu d’orgull.

- 42 -
Figura 5. Barraques de pedra seca que quedaran dins del perímetre del parc. Font. Wikipedra i elaboració
prò pia.

- 43 -
Figura 6. Barraca del Xantus, una de les més excepcionals del terme del Pla de Santa Maria. Quedarà envoltada
de panells, totalment descontextualitzada i de visita impossible. Font. Wikipedra i elaboració prò pia.

- 44 -
Imatges de la barraca del Xantus.

- 45 -
AFECTACIONS AL PATRIMONI ETNOLÒGIC

Necessitat d’un inventari del patrimoni etnològic. En els terrenys afectats pel projecte
Geoide III caldria una prospecció , identificació i inventari de tots els elements etnolò gics
existents. Hi ha construccions que no es coneixen o es coneixen poc, com passava vint anys
enrere amb les barraques de pedra seca, com só n les fites, construccions lligades a
l’aprofitament de l’aigua, activitats forestals, activitats ramaderes, agrícoles, apicultura,
masets, recers, espais de caça, etc. i també la toponímia. Aquest inventari podria evitar
la destrucció d’elements que ara ni tan sols es coneixen, i que tenen valor com a llegat
d’un espai humanitzat, un espai on generacions de pagesos treballaven i sobrevivien amb
enginy i esforç. Per llegir bé un paisatge necessitem espais agrícoles, camins antics, restes i
construccions que parlen sobre l’adaptació de l’home al seu entorn.

Fer inventaris de patrimoni cultural vinculats a carrerades també podria aportar elements
de gran valor que ara passen més desapercebuts. La inclusió de la segona candidatura de
la transhumància a la llista internacional representativa de Patrimoni Cultural
Immaterial de la UNESCO, en la qual hi ha l’Estat espanyol, es preveu per al 2023. Aquest
reconeixement donarà més valor a les carrerades i, possiblement, les administracions
actuaran per tenir tots els camins ramaders inventariats, i potenciar el seu valor a través
de rutes i nous usos.

A la zona també seria convenient identificar tots els elements del barranc de la Fonollosa.

El patrimoni cultural és molt important per al desenvolupament territorial, econò mic i

turístic, i sense cap mena de dubte, cada cop ho serà més. Protegir el medi és protegir
aquests elements. Cal una visió integral del patrimoni, en la qual el territori i el paisatge en
só n elements centrals. La riquesa patrimonial de les planes del Pla és inqü estionable i els
projectes presentats, Almenara i Geoide III, atempten contra el patrimoni com a peça clau
per al desenvolupament del territori.

AFECTACIONS A CAMINS HISTÒRICS I RAMADERS

El projecte Geoide III afecta diversos camins, entre els quals cal destacar el camí dels
Muntanyesos. Aquesta carrerada unia l’Alt Gaià amb Valls i els ports marítims; hi
transitaven ramats a la recerca de pastures, es feia el transport de fusta de les muntanyes
cap a la costa, i era, a més, pas de pagesos i persones que es desplaçaven per la zona. La
destacada circulació de persones, animals i mercaderies pel camí dels Muntanyesos s’ha
donat al llarg de segles.

La importà ncia del camí queda confirmada per la seva amplada i pels elements
patrimonials que só n a tocar del camí: el Cossiol del Soleta (un important punt d’aigua
que servia per abeurar els animals que passaven pel camí) i la Torre del Pitxo (ara a
tocar de la urbanització ), un hostal on podien fer parada animals i persones, i del qual es
conserven les restes del mas fortificat on encara es poden veure les espitlleres a la paret
est. El mas va ser enderrocat perquè amenaçava ruïna i en el seu lloc es va construir una
bassa contra incendis.

A l’Estudi d’impacte ambiental de Geoide III es veuen les afectacions al camí, i com no es té
en compte la seva importà ncia i les possibilitats que ofereix. En aquests moments és un
camí utilitzat no sols per vehicles, sinó també per ciclistes i per fer rutes a peu;

- 46 -
concretament un tram coincideix amb la Ruta de la Capona, i, en una part, uneix la Ruta de
la Capona amb els Aiguamolls del Pla, a tocar de les instal·lacions previstes pel projecte
de parc solar. Cal destacar que hi ha diversos elements turístics que permeten rutes al
llarg de la plana del Pla, i que queden units per aquests camins que ara tenen una qualitat
paisatgística molt alta. El valor terapèutic dels camins en un entorn rural és un
element més a considerar, i seria un dels actius del camí dels Muntanyesos, on la Rutaa de
la Capona va més enllà de ser una descoberta de les construccions de pedra seca.

El camí dels Muntanyesos és una via que ho té tot per vertebrar accions de dinamització
turística del municipi, no sols per les construccions de pedra seca escampades al llarg del
recorregut que es poden veure des del mateix camí.

La ruta creada pel centre excursionista del Pla de Santa Maria, coneguda com Un tomb pel
terme, també té un tros en aquest camí.

Els nous usos dels camins queden alterats pel projecte presentat, i eliminen tota
possibilitat de nous usos culturals, paisatgístics, turístics... El camí dels Muntanyesos i
altres de la zona afectada tenen tot el potencial per ser camins clau en projectes
d’activació econòmica de la zona vinculats al turisme i al producte local.

Tot el que s’ha comentat per la carrerada dels Muntanyesos és aplicable a la carrerada del
camí de Montblanc i a la del Barranc Sec.

Caldria elaborar un inventari de camins municipals lligat a l’inventari del patrimoni

etnolò gic, una feina que no s’ha fet i la necessitat dels quals aquests projectes posen en
relleu. Cal detectar i concretar els elements patrimonials per minimitzar els impactes
d’aquestes macrocentrals solars.

Figura 7. Carrerades afectades pel projecte GEOIDE III.

AFECTACIONS DE LA LÍNIA D’EVACUACIÓ

La línia d’evacuació elèctrica del parc Geoide III fins a Perafort tindrà una llargada de més
de 17 km. Creua, per tant, la part central de la plana de l’Alt Camp, vuit municipis i un

- 47 -
paisatge format per un mosaic de conreus i bosquines que, juntament amb el carà cter
més o menys compacte dels nuclis urbans, dota d’una gran personalitat aquest territori,
una personalitat reconeguda pels mateixos habitants de la zona.

L’impacte paisatgístic d’aquesta nova línia d’alta tensió és indiscutible. Travessarà una
gran plana i la visió de les torres elèctriques serà visible i impactant des de molts
punts del territori.

L’impacte serà especialment sever al municipi de Nulles. A diferència de la majoria de

pobles de la plana de l’Alt Camp, aquest petit poble fa anys va apostar per un model de
desenvolupament respectuó s amb l’entorn i que renunciava explícitament a instal·lar
polígons industrials, urbanitzacions i desenvolupaments agressius al seu terme. El poble fa
anys que ha apostat per revalorar els espais naturals, la creació de rutes a peu i en
bicicleta i potenciar el gran reclam que és el celler modernista de Cèsar Martinell, la
Catedral de Nulles.

Fruit d’aquesta estratègia, el municipi disposa d’una gran i diversa oferta turística, que es
concreta en dos masos aïllats, una casa de tipus apartament rural, sis cases de turisme
rural i diversos restaurants, una àmplia infraestructura turística que es distribueix entre
Nulles i el nucli de Casafort.

Aquest desenvolupament turístic s’ha pogut dur a terme, en gran part, perquè Nulles ha
estat capaç de mantenir la seva identitat agrícola, on els cultius productius de secà
encara mantenen un pes específic. Per tant, en un indret on la fesomia agrícola ha variat
poc. Però ara tota aquesta aposta estratègica del municipi es posa en escac amb la
construcció d’una nova línia d’alta tensió que passarà a tocar del poble: a menys de 300
metres del nucli de Casafort (on hi ha dues cases de turisme rural i un restaurant de
kilò metre zero de molta anomenada) i a tocar del restaurant Coll de Nulles i de l’edifici
modernista de Cèsar Martinell (declarat Bé Cultural d’Interès Nacional).

La pèrdua de qualitat paisatgística que ocasionarà la línia d’alta tensió

impossibilitarà el desenvolupament d’altres activitats econòmiques com el turisme
sostenible. El turisme rural, l’agroturisme o l’ecoturisme, alternatives de dinamització
econò mica per a la plana agrícola i que han arrelat amb força al municipi de Nulles,
deixaran de tenir sentit en un entorn industrialitzat o en un territori esquarterat per línies
elèctriques d’alta tensió , on el paisatge agrícola acabarà esdevenint residual o erm.

En resum: un parc solar situat a més de 10 kilòmetres pot posar en risc l’aposta
estratègica de desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi que ha
demostrat ser un cas d’èxit al municipi de Nulles.

Pel que fa a l’afectació directa de la línia d’evacuació a elements patrimonials d’alt

valor, cal destacar un cop més l’impacte sobre el nucli de Nulles. A menys de 300 m del
traçat de la línia d’evacuació se situen els segü ents masos i nuclis habitats de Nulles: Mas
de Messeguer, Casafort, Mas de l’Arbonés i Mas de Cabestany. També en aquest municipi la
línia d’evacuació transcorrerà sobre un jaciment arqueològic (Puig Ferré).

Recordem que un habitatge a Casafort que quedarà a menys de 300 metres de la LAT és
inclò s a l’Inventari del Patrimoni Arquitectò nic de Catalunya, així com el celler del sindicat
agrícola Sant Isidre. L’Inventari del Patrimoni Etnolò gic de Catalunya també recull 36
barraques de pedra seca a Nulles.

A la resta de municipis, la línia d’alta tensió també afectarà els masos i nuclis de Mas de la
Beneta (la Secuita), Vistabella (la Secuita) i Mas de Pallarès (Perafort), així com les 42

- 48 -
barraques de pedra seca d’Alió i les 26 de Puigpelat que s’inclouen a l’Inventari del
Patrimoni Etnolò gic de Catalunya.

La proximitat de la LAT a nuclis habitats també té afectacions sobre la salut

pública. En aquest sentit, l'Organització Mundial de la Salut adverteix des de l'any 2005
sobre els riscos que per a la salut de les persones pot suposar l'anomenada
hipersensibilitat als camps electromagnètics (que pot donar lloc a l'aparició o agreujament
de malalties com l'asma, cefalea, insomni, conjuntivitis, així com l'aparició i
desenvolupament de diversos tipus de cà ncer, especialment en menors, i alteracions de
carà cter neurolò gic en adults i dones gestants).

Convé recordar que la mateixa Organització Mundial de la Salut recomana una distància

de seguretat d'un metre per cada mil volts entre la línia elèctrica i les zones
habitades o, fins i tot, habitatges aïllats i petits nuclis de població . Així mateix, també cal
recordar que, al marge dels debats científics sobre les recomanacions de l'OMS, l'article
3.d) de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pú blica consagra, entre els
principis generals d'acció en salut pú blica, el de precaució , és a dir, que “l'existència
d'indicis fundats d'una possible afectació greu de la salut de la població , tot i que hagués
incertesa científica sobre el caràcter del risc, ha de determinar la cessació , prohibició o
limitació de l'activitat sobre la qual concorrin.”

Figura 8. LAT al seu pas a menys de 300 metres de Casafort i Nulles

- 49 -
MESURES I ACCIONS RECOLLIDES AL CATÀLEG DEL PAISATGE DEL CAMP DE TARRAGONA PEL QUE FA
AL PATRIMONI EXPOSAT

El Catà leg de Paisatge del Camp de Tarragona, elaborat per l’Observatori del Paisatge i
aprovat el maig de 2010, en l’apartat de mesures i accions proposa:

─ En les intervencions del territori (enginyeria i noves construccions) i en els processos

de concentració parcel·laria, respectar la xarxa hidrogrà fica natural i de camins i
minimitzar els moviments de terra, la modificació topogrà fica, i l’eliminació de
vegetació . Això és especialment significatiu a la Conca de Poblet, la Plana de l’Alt Camp,
l’Alt Gaià , els Camps de Santes Creus.

─ Valorar determinats elements de suport a l’activitat agrícola, construïts per l’acció

humana al llarg dels darrers dos segles per tal d’obrir noves vies de desenvolupament
rural lligats al turisme de descoberta i interpretació (mosaic de parcel·les del
Montsant Occidental, arquitectura de la pedra seca al Baix Priorat, la Serra de Llaberia,
les Muntanyes de Tivissa-Vandellò s, la Plana de l’Hospitalet de l’Infant, la Conca de
Poblet, la Plana de l’Alt Camp, l’Alt Gaià , i al Massís de Bonastre; mines d’aigua a la
Plana del Baix Camp, i als Camps del Francolí...).

─ Reubicar progressivament les indú stries aïllades en polígons industrials per evitar la
dispersió de les construccions. Això és especialment important a les unitats de la Plana
del Baix Camp, Camps del Francolí, Plana de l’Alt Camp, Reus-Tarragona.

─ Promoure polígons industrials i terciaris mancomunats supramunicipalment, amb

criteris de minimització de l’exposició visual, l’ocupació , i la fragmentació del paisatge,
com a mecanisme per evitar la multiplicació de polígons, de forma que es concentrin
recursos econò mics i humans; i es comparteixin els costos i beneficis econò mics,
socials i ambientals resultants. Això és especialment rellevant en els municipis de les
unitats de paisatge de la Plana de l’Alt Camp, de la Plana del Baix Camp, Reus-
Tarragona, Baix Gaià , i Plana del Baix Penedès.

I en l’apartat d’accions preveu «Tenir especial cura per les à rees amb valor simbò lic al
construir infraestructures (autovies, autopistes, corredors ferroviaris). Aquestes à rees
só n: paisatge de l’Avellaner dels Camps del Francolí, paisatges mironians a la Plana del
Baix Camp, paisatge amb arquitectura rural de pedra seca a la Conca de Poblet i la Plana de
l’Alt Camp». Reconeix el valor simbò lic de l’arquitectura rural de la zona.

Els objectius de qualitat paisatgística de la Plana de l’Alt Camp que recull el Catàleg
del Paisatge es veuen amenaçats pel projecte Geoide III. Per exemple, el primer dels set
objectius: «Un paisatge agroforestal lliure de noves edificacions i que mantingui el carà cter
a través de la conservació d’elements patrimonials característics com recs, molins, fonts i
construccions de pedra seca».

En l’apartat d’oportunitats recull «La població té un sentiment d’identificació amb el

paisatge, tant el natural –fenologia estacional de les espècies vegetals com la florida dels
ametllers– com el cultural –campanar de Valls, parets de pedra seca, etc.–, fet que pot
ajudar a potenciar el valor del paisatge i una millora de la gestió .»

En l’apartat de valors en el paisatge recull «La plana de l’Alt Camp (...) conserva diversos
vestigis de la seva evolució històrica des de temps dels romans fins als nostres dies».
Vestigis poc investigats i desconeguts en molts casos.

- 50 -
L’escenari de massificació de projectes solars no es preveu al Catà leg de paisatge. A
l’apartat d’amenaces ni es podia sospitar l’arribada d’aquests projectes de forma
massificada. El que es constata és que la instal·lació dels parcs solars va en contra de
les qualitats i els valors paisatgístics recollits en la unitat de paisatge de la Plana de
l’Alt Camp, al catà leg i tal com es planteja a Geoide III i Almerara Solar.

MARC LEGISLATIU EN RELACIÓ AMB EL PATRIMONI CULTURAL

Apuntem l’extens marc legislatiu que protegeix i preserva el patrimoni cultural i

arquitectò nic, i que considerem que el projecte Geoide III violenta i posa en perill:
- Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural català , segons la qual el
patrimoni cultural català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats
amb la histò ria i la cultura de Catalunya que per llur valor histò ric, artístic,
arquitectò nic, arqueolò gic, paleontolò gic, etnolò gic, documental, bibliogrà fic, científic o
tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ser
gaudits pels ciutadans i puguin ser transmesos en les millors condicions a les
generacions futures.
- Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de
l’associacionisme cultural, segons la qual també fan part del patrimoni cultural català
els béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional i les particularitats
lingü ístiques.
- Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, aprovada per la
UNESCO el 17 d’octubre de 2003 i ratificada per Espanya l’any 2006.
- Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial.
- Inclusió de «Les tècniques i el coneixement de l’art de la pedra seca» a la Llista
Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, l’any 2018.
- Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuà ries, la qual en regula l’ú s, en defensa la
integritat i en garanteix l’ú s pú blic.
- La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció , gestió i ordenació del paisatge.

Per tant, a la vista de les anteriors consideracions, entenem que l’impacte d’aquest
projecte sobre el patrimoni cultural, histò ric, arquitectò nic i etnolò gic de la zona és
extremadament alt i significatiu pels motius segü ents:
- descontextualització evident del marc agroforestal que engloba aquest patrimoni;
- descontextualització de les construccions de pedra seca, que quedaran aïllades i
perdran el seu significat i sentit original;
- afectació directa sobre carrerades i camins tradicionals d’alt valor histò ric;
- afectació sobre la biodiversitat, que acabarà repercutint sobre la gestió de l’agricultura;
- afectació sobre el paisatge com a generador de riquesa, benestar i cohesió social.
- afectació sobre projectes de desenvolupament econò mic consolidats i d’èxit que só n
respectuosos amb l’entorn i el paisatge (ecoturisme, enoturisme i turisme rural).

12. Afectacions hidrològiques

Pel que fa a les possibles afectacions hidrolò giques, la gran quantitat de plaques
fotovoltaiques planificades en el projecte Geoide III poden fer que el sò l no pugui absorbir
tota l’aigua de cop i això en faci augmentar l’escorrentia. Tota aquesta aigua discorre cap a
la rasa de la Fonollosa, sent aquesta la més directament perjudicada per l’augment de

- 51 -
cabal d’aigua, a causa de la proximitat de la central fotovoltaica i a l’inclinació del terreny.
Aquesta rasa normalment va buida i quan hi ha grans quantitats de pluja puja el seu nivell
de forma sobtada É s possible que la llera de la rasa no suporti tota l’aigua i això provoqui
la inundació de les parcel·les properes i en malmeti els conreus.

Segons podem veure el mapa d’inundabilitat de la zona d’estudi s’observa que el

torrent o rasa passa a tocar de la instal·lació i que part d’aquesta forma part de la
zona inundable. Aquest fet, i sumat amb les alteracions que s’hauran produït al
terreny en construir les instal·lacions faran que el terreny tingui menys
permeabilitat i accentuï el risc d’avingudes dins la zona inundable.

Figura 9. Mapa d’inundabilitat de la central Geoide III. Font. EIA del projecte de central solar Geoide III.

13. La Plataforma Territori Sostenible del Camp i l’acceptació social del projecte

Arran de la gran proliferació de projectes d’energies renovables i les infraestructures

necessà ries per al transport de l’energia produïda previstos al Camp de Tarragona i arreu,

- 52 -
diferents entitats, empreses i particulars ens hem unit amb l’objectiu principal de defensar
el territori de les agressions a les quals aquest es veurà sotmès si tiren endavant. 

Generalment, les persones i entitats que formem la Plataforma som particulars afectats,
propietaris i propietà ries de finques, pagesos i pageses, viticultors, persones i empreses
que es dediquen al turisme rural, entitats socials, entitats ambientals i persones que,
senzillament, se senten interpel·lades per la situació a que es veurà sotmès el paisatge i
per tots els impactes que patirà l’entorn, anteriorment descrits.

No estem en contra de les energies renovables. Al contrari: tenim molt clara la seva
necessitat i els seus avantatges com a substitutes de l’energia nuclear i dels combustibles
fò ssils per poder-nos adaptar i mitigar la situació actual de canvi climà tic; i, alhora,
fomentar una menor dependència del mercat elèctric actual. Malgrat tot, creiem
necessària la participació de la societat i de les entitats ecologistes a l’hora de
decidir certes qüestions en relació amb infraestructures d’aquestes característiques
i que fomentin un progrés sostenible del territori i les persones que hi vivim.

14. En resum

El projecte ISF Geoide III provocarà tota una sèrie d’afectacions que hem posat de manifest
en aquestes al·legacions i que procedim a resumir.

● Acumulació i massificació de projectes

L’afectació que comportaria la ISF Geoide III creiem que no s’ha d’analitzar de manera
aïllada. Les afectacions en l’à mbit de l’impacte ambiental han de tenir en compte
l’acumulació de com a mínim tres projectes: ISF Geoide III, La Garriga Gran i Les Clotes (tot
i que si es vol veure l’acumulació total caldria afegir els projectes Almenara Solar i Merlot
Solar als tres projectes anteriors). Així doncs, ISF Geoide III, hauria de ser avaluats segons
l’annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental (individualment no
tenen més de 50 MW de potència, però la seva afectació ambiental conjunta els supera
amb escreix).

Instem al Departament d’Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural, així com a l’Oficina
de Gestió Empresarial (OGE), del Departament d’empresa i Coneixement de la Generalitat
de Catalunya, que en virtut de l’article 57 de la Llei 39/2015, del procediment
administratiu comú de les administracions pú bliques, es tramitin els projectes solars
fotovoltaics ISF Geoide III, La Garriga Gran i Les Clotes tenint en compte la seva afectació
conjunta.

● Consideracions jurídiques

En aquest projecte existeixen incompliments del procediment establert a les Disposicions

primera i segona del Decret Llei 24/2021 d'acceleració del desplegament de les energies
renovables distribuïdes i participades.

També es vulneren els articles 9.1, 9.3 i 9bis del Decret Llei 16/2019 de mesures urgents
per a l'emergència climà tica i l'impuls a les energies renovables.

- 53 -
Hom pot trobar contradiccions pel que fa al desplegament d'aquests macroprojectes
d'energies renovables amb l'actual Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climà tic que
expliciten en els articles 14 i 19.

Pel que fa a l'àmbit d'estudi del projecte es vulneren i/o contradiuen diferents articles de
normatives que protegeixen i emmarquen la zona d'ubicació de la ISF Geoide III com a
espai d'alt valor agrícola i paisatgístic:

* Els articles 9 i 32 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el
Text refó s de la Llei d'urbanisme.

* Els articles 5, 13 i 16 de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política

territorial

* Els articles 2.8 i 2.9 del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCT).

● Afectacions a Espais Naturals i a la connectivitat ecolò gica

El macroprojecte ISF Geoide III solar s’ubicaria entre 4 àrees protegides catalogades
com Xarxa Natura 2000.

S’incompleix la legislació vigent referent a la Llei 21/2013, de 9 de novembre, d’avaluació

ambiental i a la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i Biodiversitat. 

ISF Geoide III causarà una greu afectació i pressions als espais naturals propers inclosos
en les diferents figures de protecció reglamentades i dirigides mitjançant el Pla d’Espais
d’Interès Natural. 

Pel que fa als connectors ecolò gics, una infraestructura de més de 93 ha de dimensió (més
de 250 considerant també La Garriga Gran i Les Clotes) comportaria una greu afectació
sobre la connectivitat ecolò gica de l’à mbit i una fragmentació dels hà bitats existents,
perjudicant així al flux i desplaçament de la biodiversitat que s’hi aglomera -amb la
possibilitat de comportar greus problemà tiques per algunes d’aquestes espècies, fins a
arribar al punt de l’extinció .

● Afectacions a la biodiversitat

La ubicació on es pretén desenvolupar el macroprojecte solar és una à rea amb una alta
biodiversitat. L'Estudi d'Impacte Ambiental conté contradiccions difícils d'explicar: per
una banda, diu que no hi ha afectacions greus a la biodiversitat i, per altra banda, també
diu que el projecte afectarà espècies amenaçades i d'especial interès i a la seva à rea
d'alimentació .

El mateix estudi d'impacte ambiental ja incorpora informació substancial per la qual el

projecte no hauria de poder seguir la seva tramitació administrativa, principalment degut
a les afectacions sobre avifauna protegida. L'anà lisi elaborada per l'empresa pretén
minimitzar les greus afectacions sobre la fauna que comportaria.

L'à rea on es pretén ubicar la ISF Geoide III es troba composta per un ric mosaic
agroforestal. Aquesta combinació de cultius de secà amb altres de regadiu i à rees forestals,
compon un mosaic paisatgístic heterogeni, fet que permet l'existència d'una gran quantitat

- 54 -
d'hà bitats diferents que, a la vegada, só n l'espai d'interacció i existència de fauna i flora
molt diversa.

La zona on es pretén ubicar la central solar en qü estió , és una zona d'alta densitat de
rapinyaires forestals i és una à rea de cacera probable d'una parella d'à guiles cuabarrada. A
més a més, el projecte se situa a prop d'una zona de nidificació .

El mateix EIIP no avalua, analitza ni té en compte l'afectació que comportaria el projecte

sobre els amfibis ni els rèptils. De les 14 espècies autò ctones d'amfibis protegides, 8 es
troben a l'à mbit d'actuació del projecte, i de les 35 espècies autò ctones de rèptils
protegides a Catalunya, se n'hi troben 14. Ni els amfibis ni els rèptils no han sigut
analitzats ni tinguts en compte de forma exhaustiva en el projecte.

● Afectació a les masses forestals

El municipi del Pla de Santa Maria està declarat d’alt risc d’incendi forestal. Aquest
elevat risc fa imprescindible una avaluació de riscos molt més exhaustiva que la realitzada
en el projecte. El projecte tampoc pren en consideració les servituds forçoses a què es
veuran abocats els propietaris dels terrenys forestals que limiten amb la ISF Geoide III i
que comportaran una disminució de la superfície forestal.

● Afectacions a l’agricultura i a la pagesia

El projecte es vol fer en terrenys que en la seva majoria estan classificats amb una
capacitació agrícola III i IV desobeint l'esperit del decret Llei 16/2019 que diu que aquesta
tipologia de sò ls només só n parcialment admissibles.

La disminució de terra fèrtil cultivable té com a conseqü ència la pèrdua de producció de

tota aquesta zona i la disminució de l'activitat agrà ria del municipi.

Les activitats cinegètiques es veuran limitades provocant que augmenti la població de

fauna salvatge en les parades properes, bà sicament de conills i porcs senglars, que
malmetran danys a les parcel·les agrícoles de l'entorn.

La línia d'evacuació elèctrica passa principalment per camins estrets i, per la seva
necessà ria ampliació , caldrà ampliar malmetent marges de pedra seca i part de cultius
com reconeix el mateix projecte.

La fragmentació del terreny agrícola, la dificultat més gran per conrear els terrenys
propers i la pèrdua de valor agrari poden crear un efecte de progressiu abandonament
similar al que es dona als terrenys propers a polígons industrials.

No podem obviar que segons el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, la plana de
l'Alt Camp, zona on s'ubica aquest projecte i també d'altres és una zona d'interès agrari i/o
paisatgístic i amb la instal·lació d'aquest projecte se'n veurà modificada la seva essència.

Amb l'execució del projecte es vulnera, entre d'altres, l'article 2 de la Llei 3/2019 d'espais
agraris.

- 55 -
 ● Afectacions al despoblament i l’economia

La ja difícil situació demogrà fica del Pla de Santa Maria i de la majoria de pobles de l’Alt
Camp, el progressiu envelliment de la població i la manca de relleu generacional al sector
terciari es veuran agreujats amb l’execució d’aquest projecte que, al nostre entendre,
estroncarà d’arrel les incipients iniciatives de turisme rural i de fixació de llocs de treball i
població .

No podem menystenir la devaluació del valor de la terra ni la devaluació del valor dels
habitatges existents per la disminució del potencial atractiu que pugui exercir viure en un
poble envoltat de natura o viure en un poble envoltat de plaques fotovoltaiques, sub-
estacions transformadores i línies d’evacuació .

● Afectacions al desenvolupament turístic local

La plana de l’Alt Camp ha esdevingut els darrers anys un important pol de

desenvolupament turístic local al voltant d’elements principals del turisme rural i
l’agroturisme, com só n la interpretació i descobriment del paisatge agrícola, la seva
etnografia, el seu patrimoni natural i cultural, els béns materials i immaterials que
s’ubiquen en ell, els elements simbò lic-identitaris que el configuren, els productes locals
que s’hi produeixen, la gastronomia, o l’associacionisme i el cooperativisme presents des
de fa més de cent anys, entre d’altres.

El projecte singular de la Plana de secà de l’Alt Camp, i els agents econò mics que hi han
participat, es veuran impactats molt negativament per les infraestructures solars, donat
que mancaran de tot atractiu paisatgístic i turístic a la destinació .

L’afectació d’aquesta central solar, juntament amb altres del territori, impedirà continuar
treballant en el projecte de desenvolupament turístic sostenible, que milloraria la qualitat
de vida de la comarca, i que té el suport dels agents econò mics i de les administracions
locals amb competències turístiques.

Tanmateix, es veuran greument afectats projectes com el de la Ruta del Cister i la projecció
turística interior de la marca Costa Daurada i Terres de l’Ebre.

● Afectacions al paisatge

La ubicació del projecte en la Plana de Secà de l'Alt Camp, espai reconegut per la seva
singularitat, característiques i importà ncia en instruments com el Catà leg del Paisatge del
Camp de Tarragona, fa que les moltes afectacions del projecte prenguin una especial
rellevà ncia. L'àmbit de l'actual projecte s'inclouria en l'espai on es proposa crear un Parc
Agrari.

Quan a l'anà lisi de visibilitat, cal dir que aquests projectes han de ser estudiats en el seu
conjunt (ISF Geoide III, la Garriga Gran i Les Clotes al costat, i Almenara Solar i Merlot
Solar una mica més allunyades, juntament amb les seves Subestacions Elèctriques i línies
d'evacuació de totes elles), i no de manera parcial, com si no hi hagués cap relació entre

- 56 -
ells. Aquest impacte visual suposarà una greu agressió al paisatge de la zona, sobretot
quan aquest paisatge sigui observat des dels espais elevats, miradors naturals de la Plana
de Secà de l'Alt Camp.

É s incompressible que un projecte amb aquestes dimensions (per ell mateix i per les
acumulades amb altres projectes propers) estigui sotmès a les mateixes condicions
reglamentà ries, pel que fa a l'EIIP, d'altres projectes de menor impacte ambiental,
paisatgístic i social.

● Afectacions al patrimoni cultural, camins histò rics i ramaders

El Pla de Santa Maria és el segon municipi amb més construccions de pedra seca
inventariades de Catalunya. Una bona part d’aquestes construccions es troben a la zona on
està previst instal·lar la ISF Geoide III.

Aquest projecte tindrà un greu impacte sobre moltes d’aquestes construccions que, si no
s’enderroquen, quedaran envoltades per la central fotovoltaica i totalment
descontextualitzades.

Les barraques de pedra seca só n objecte d’un ampli marc legislatiu la finalitat del qual és
la protecció i preservació del patrimoni cultural i arquitectò nic de Catalunya, que entenem
serà à mpliament vulnerat amb l’execució d’aquest projecte.

Resulta sorprenent que l’estudi d'impacte ambiental de Geoide III afirmi que «no existeix
una cartografia vigent de totes aquestes construccions [de pedra seca]» (p. 101) i aporta
un recull fotogrà fic bà sicament de construccions deteriorades. La realitat és que aquest
recull i la cartografia associada sí que existeix.

Les construccions de pedra seca formen part de la identitat del poble. El bastiment de
parcs solars als llocs que ocupen aquestes construccions elimina un dels elements més
importants de la personalitat i idiosincrà sia del Pla de Santa Maria.

La destrucció de marges de pedra seca comportarà una afectació sobre la biodiversitat i

sobre la seva funció de contenció i obstacle en cas d’aiguats i incendis.

L’impacte d’aquest projecte sobre el patrimoni cultural, histò ric, arquitectò nic i etnolò gic
de la zona és extremadament alt i significatiu per la descontextualització evident del marc
agroforestal que engloba aquest patrimoni, de les construccions de pedra seca, que
quedaran aïllades i perdran el seu significat i sentit original, per l’afectació directa sobre
carrerades i camins tradicionals d’alt valor histò ric, per l’afectació sobre la biodiversitat;
per l’afectació sobre el paisatge com a generador de riquesa, benestar i cohesió social i per
l’afectació a la Ruta de la Capona, ruta de referència de la pedra seca en l’à mbit nacional. 

Cal considerar l’afectació a diversos camins, entre els quals cal destacar el camí dels
Muntanyesos, tant pel seu valor histò ric com pel seu valor actual de dinamitzadors
turístics municipals i comarcals.

La pèrdua de qualitat paisatgística que ocasionarà la línia d’alta tensió impossibilitarà el

desenvolupament d’altres activitats econò miques com el turisme sostenible. El turisme

- 57 -
rural, l’agroturisme o l’ecoturisme deixaran de tenir sentit en un entorn industrialitzat o
en un territori esquarterat per línies elèctriques d’alta tensió , on el paisatge agrícola
acabarà esdevenint residual o erm.

●  Afectacions hidrolò giques

La gran quantitat de plaques fotovoltaiques poden fer que el sò l no pugui absorbir tota
l’aigua de cop, per tant, augmenti l’escorrentia, possibilitant que la rasa de la Fonollosa no
pugui evacuar-la i provoqui la inundació de parcel·les properes i se’n malmetin els
conreus i la mateixa ISF Geoide III que en part està ubicada en la zona inundable.

Al territori s’ha mostrat un posicionament ferm, per part de moltes entitats,

particulars i empreses, de rebuig cap a aquest model energètic massificat, invasiu i
irrespectuós. De la mateixa manera, es mostra un interès per poder dur a terme una
transició energètica cap a les energies renovables en forma de comunitats
energètiques locals o fomentant l’autoconsum, ocupant espais urbans, urbanitzats i
ja degradats, abans de plantejar l’opció d’ocupar terrenys naturals i agrícoles.

Per tots aquests motius,

ES SOL·LICITA
Que es tingui per interposat aquest escrit i en virtut del mateix s’acordin les segü ents
actuacions:

● Que es faci un dictamen negatiu pel que fa a l’emplaçament proposat per ubicar la
ISF GEOIDE III i es desestimi la tramitació del projecte pels diferents impactes
negatius que la seva instal·lació provocaria, detallats en aquestes al·legacions.

En cas que no s’accepti la primera sol·licitud es demana que:

● Es realitzi un informe detallat dels impactes directes i indirectes de la central solar

fotovoltaica (i dels acumulats amb les altres centrals properes) en tots els à mbits
esmentats en aquesta sol·licitud:

o Un informe detallat sobre les espècies de fauna amenaçades i la proposta

de mesures preventives, correctores i compensatò ries.

o Un informe sobre l’impacte en els espais inclosos en Xarxa Natura 2000

propers i l’afectació a la connectivitat ecolò gica.

o Un estudi dels impactes al patrimoni cultural (infraestructures de pedra

seca, camins ramaders i rutes properes) afectats directament o indirecta,
amb el preceptiu informe favorable del Departament de Cultura.

- 58 -
Que se'ns consideri pú blic interessat en aquest expedient i que se’ns notifiquin totes les
resolucions, publicacions i procediments que en facin referència, per tal que l’entitat que
represento pugui exercir el seu dret de presentar les al·legacions o els recursos que
consideri convenients.  Així  mateix, que se’ns permeti l’accés a tota la informació i
documentació que es vagi incorporant durant la tramitació administrativa d’aquest
projecte.

Rosa Maria Vidondo Padin

DNI 37326979A

El Pla de Santa Maria, 28 de gener de 2022

- 59 -