Autoconsum

fotovoltaic
CURS AVANÇAT D’AUTOPRODUCCIÓ
FOTOVOLTAICA CONNECTADA A XARXA.
7a Edició – Abril 2022. SESSIÓ 1.
Ecoserveis
Contingut

CONTINGUT ................................................................................................................................ 1
1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................... 2
2. ESTRUCTURA DEL CURS ..................................................................................................14
3. INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES CONNECTADES A XARXA PER AUTOCONSUM ..........17
3.1. Anàlisi del RD 244/2019 ............................................................................................ 17
3.2. Tipus d’instal·lacions d’autoconsum ........................................................................... 37
3.3. Equips de mesura i monitoratge ................................................................................. 39
3.4. Equips d’injecció zero .................................................................................................. 39
3.5. Autoconsum compartit ................................................................................................. 39
EXEMPLE D’AUTOCONSUM COMPARTIT: ............................................................................ 40
CAS REAL: ............................................................................................................................. 40
Síntesi de la Sessió 1 ........................................................................................................... 42

1
1. Introducció

L’energia fotovoltaica ha sigut des del seu inici, en usos aeroespacials, una de les millors
alternatives quan plantegem electrificació autònoma, sense connexió a xarxa. Si bé
aquest ús, conegut i estès, ja fa temps que es desenvolupa, d’uns anys ençà ens trobem
amb un gran desenvolupament de les instal·lacions fotovoltaiques. A què es deu aquest
fet? Analitzem-ne els factors que més influència han tingut.

Augment del cost de la factura elèctrica

Des de l’any 1997, el mercat elèctric a Espanya està liberalitzat. Des de l’any 1998, en que
es va començar a funcionar amb el sistema de mercat elèctric i es va deixar enrere el
sistema de tarifes, els preus de l’electricitat (terme d’energia) han anat incrementant-se.
Es pot veure en el gràfic adjunt com el preu mig aritmètic anual ha seguit una tendència
alcista. Per tal de tenir-ne una magnitud, vegeu que l’any 1998 tenim un preu de 25,06
€/MWh, i que el 2008 vam arribar al màxim de 64,43 €/MWh. Això suposa que el preu de
l’electricitat es va multiplicar per un factor de 2,6 en els primers 10 anys. El 2009 i 2010
el preu va baixa molt per la crisi econòmica, però de nou torna a augmentar, oscil·lant
en el rang de 48 i 60 €/MWh del 2017 al 2019. Ara amb la pandèmia de 2020 ens n’hem
anat a 34 €/MWh, un preu que no es veia des del 2004.

FONT: Web de OMIE [https://www.omie.es/es/market-results/interannual/daily-market/daily-

prices?scope=interannual&system=1].

2
I ara, el darrer any, estem assistint a uns preus de mercat mai vistos. Primer pels preus
del gas i pel cost dels drets d’emissions de CO2, i els darrers mesos com a conseqüència
del conflicte armat a Ucraïna. El següent gràfic us mostra l’evolució del preu del mercat
elèctric el darrer any:

Hem passat doncs de preus mitjos el 2020 de 34 €/MWh a un màxim històric de 545
€/MWh el 8/3/22. Això suposa multiplicar per 16 el cost de l’electricitat! Des del desembre
de 2021 els preus del mercat elèctric han marcat màxims històrics constantment. Aquest
mes d’abril, gràcies a les renovables (eòlica i fotovoltaica), el preu està disminuint, però
encara no podem saber fins quan duraran aquest preus tan elevats del mercat ni com
quedaran. La gran dependència energètica exterior de combustibles fòssils que tenim
ha provocat aquest escenari. Ens trobem doncs en un context de crisi energètica, i això
està posant de manifest la necessitat d’emprendre el camí cap a les renovables, entre
elles en modalitat autoconsum fotovoltaic, de forma accelerada.

Els preus de l’electricitat es mostren en €/MWh. A les nostres factures elèctriques, el

terme d’energia es mesura en €/kWh. Per tant, cal que dividim entre 1000 per a tenir
l’equivalència: el preu del mercat elèctric entre 2009 i 2017 ha estat entre 0,036 i 0,057
€/kWh.

Totes les dades d’evolució de preus del mercat elèctric les podeu consultar a la web de
l’OMIE 1.

Disminució del cost de la tecnologia fotovoltaica

Però independentment del que passa a nivell estatal, a nivell mundial ha succeït un fet
que ha canviat de nou el panorama: el preu de les instal·lacions solars fotovoltaiques ha
anat baixant any rere any i a dia d’avui els costos són tan baixos que en determinades
condicions de preus de l’energia justifiquen una bona rendibilitat i una amortització
raonable. Vegeu els dos gràfics que us adjuntem:

https://www.omie.es/es
1

3
• En el primer, l’evolució dels costos per Watt-pic de panell fotovoltaic. Diferents
tecnologies (silici monocristal·lí o policristal·lí) i diferents fabricants mundials, però
una mateixa tendència: una reducció de pràcticament el 90% dels costos dels panells
del 2010 al 2020.

• En el segon, veiem el cost de generar energia amb tecnologia fotovoltaica versus el

cost de l’energia elèctrica a mercat. En tots els països europeus ja surt més barat
produir amb fotovoltaica que no pas el cost del mercat elèctric, i a Espanya tenim un
cost del mercat més del doble que el cost de produir amb fotovoltaica.

Preu mig mensual dels mòduls solars fotovoltaics per tecnologia i país de fabricació venuts a Europa entre
el 2010 i el 2020. FONT: IRENA [https://www.irena.org/publications/2020/Jun/Renewable-Power-Costs-in-
2019].

4
 FONT: UNEF. Informe Anual 2019.

Polítiques de promoció de les energies renovables

En paral·lel al desenvolupament del mercat elèctric espanyol, van començar també a

desenvolupar-se les instal·lacions d’energies renovables. Inicialment, aquest
requeriment va venir imposat per Europa, amb una doble vessant:

- Millorar la dependència energètica dels territoris: A la UE-27 el 60,5% del consum

interior brut d’energia és d’importació segons dades de 2019 2 . Això implica que
encara ara, després d’anys de política energètica, queda un llarg camí per
recórrer. Si mirem però Espanya, la situació empitjora, ja que amb dades de 2018
la dependència energètica exterior és del 73,3%.

- Disminuir els impactes ambientals associats a la producció d’electricitat amb

fonts convencionals: Les centrals tèrmiques de gas i carbó impliquen impactes
ambientals molt significatius, entre els quals trobem la contaminació primària
(emissions de partícules, òxids de nitrogen, òxids de sofre, etc.) i efectes globals
com ara emissions de gasos d’efecte hivernacle.

2
https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-
explained/index.php?title=Energy_production_and_imports#The_EU_and_its_Member_States_are
_all_net_importers_of_energy

5
Aquesta política d’energies renovables inicialment es va promoure amb incentius
econòmics, doncs els costos d’aquestes instal·lacions no eren competitius amb les
tecnologies convencionals implantades i més madures. Es va crear l’anomenat Règim
Especial (actualment Règim Específic), que agrupava totes les tecnologies de generació
d’electricitat renovable: minihidràulica, eòlica, fotovoltaica, termosolar, biomassa, biogàs
i cogeneració.

Aquests incentius es van implantar amb retribucions específiques i fixades. Per exemple,
un dels moments de més desenvolupament per a la fotovoltaica va ser l’any 2008.
Aleshores era d’aplicació el Reial Decret 661/2007, raó per la qual les instal·lacions
fotovoltaiques es podien acollir al règim especial, el qual implicava que podien ingressar
per cada kWh generat 44,0381 c€/kWh (instal·lacions de potència menor o igual a 100
kW), i era un preu garantit per 25 anys. Aquest incentiu suposava molt bona rendibilitat
de les instal·lacions (per sobre del 10% en la majoria de casos), i es va tenir un boom de
centrals fotovoltaiques sense precedents. L’any 2008 es va passar de 637 a 3.355 MW
de fotovoltaica instal·lats, és a dir, que es va multiplicar per més de 5 la potència
instal·lada. Aquest incentiu però es va frenar ràpidament pel govern, en assolir la
potència instal·lada que s’havia proposat pel període 2005-2010 en 6 mesos. Encara fins
el 2018, amb una potència fotovoltaica total instal·lada a Espanya de 4.669 MW, el 58%
d’aquesta potencia es va promoure i executar sota l’aplicació d’aquest RD 661/2007.
Aquest passat 2019 per fi el mercat fotovoltaic ha sortit de l’estancament en el que es
trobava, de nou doblant la capacitat, i ha sigut degut a la posada en marxa dels projecte
fotovoltaics guanyadors de les subhastes del 2017.

Podeu veure en el gràfic inferior quina ha sigut l’evolució de la potència instal·lada

fotovoltaica a Espanya els darrers anys.

6
 Font: Informe Anual 2021 UNEF

Així doncs, des de l’any 2008 la potència solar fotovoltaica instal·lada s’havia estancat, i
s’han eliminat pràcticament per complet les ajudes i incentius a aquestes instal·lacions.
Però des del 2016 hi ha un fenomen que és el que ha permès el lleuger increment del 2-
5%, que ha sigut gràcies a l’autoconsum. El 2019 i el 2020 han tornat les instal·lacions de
fotovoltaica en el terreny, mitjançant un nou sistema regulat de subhastes i son les que
més potència nova instal·lada han aportat. Si fem el focus en les instal·lacions
d’autoconsum, les dades son les que mostren el següent gràfic. L’autoconsum és doncs
cada dia més una realitat i cada any es supera la potència instal·lada de l’any anterior.

Font: Informe Anual 2021 UNEF

7
El passat desembre de 2021 es va publicar el Full de Ruta de l’Autoconsum Fotovoltaic 3
a Espanya. Aquest document té com a principal motivació identificar els reptes i
oportunitats i establir mesures per al compliment del potencial de desenvolupament del
sector, per la qual cosa al Full de Ruta s'estableixen els objectius següents:

• Establir el potencial de penetració de l'autoconsum per tipus de consumidor.

• Establir les línies d'actuació per promoure l'autoconsum renovable, situant el ciutadà al
centre del sistema energètic, i activar-ne l'ús com a eina clau en la lluita contra la pobresa
energètica.

• Desenvolupar instruments per promoure'n l'ús compartit.

• Facilitar la implantació d'aplicacions en àmbits com l'industrial o sector serveis en un

context de reactivació econòmica, així com en el sector públic.

• Desenvolupament de l'autoconsum com a palanca per a la generació ràpida d'activitat

i ocupació, tant directament com mitjançant l'efecte sobre les diferents cadenes de valor
locals i l'estalvi en costos energètics de consumidors i indústria.

El present any 2022 es preveu que torni a haver-hi un boom d’instal·lacions, i és que hem
tornat a tenir ajudes directes, a través de subvencions, amb els fons de recuperació NEXT
GENERATION vehiculats a través de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). La majoria de
programes es van esgotar als 15 dies d’obrir-se la convocatòria, però actualment es
segueixen admetent sol·licituds perquè l’ICAEN té la voluntat d’ampliar la convocatòria.
Podeu consultar-ne tots els detalls a la web del ICAEN 4.

Evolució del marc normatiu de l’autoconsum

L’any 2015 ens trobàvem en el punt que els incentius a la fotovoltaica s’han acabat des
de l’any 2008, però l’evolució dels preus del mercat ha fet que aquestes instal·lacions
siguin rendibles per si soles, sense ajudes. Comença a haver-hi molt d’interès per certs
promotors per posar en marxa instal·lacions d’autoconsum, que els aïllin de la tendència
alcista dels preus de l’electricitat del mercat lliure i que permeti estalviar costos. Faltava
però tenir clar el marc legal d’aquest tipus d’instal·lacions. Després de molts esborranys,
s’aprova definitivament el REIAL DECRET 900/2015, de 9 d’octubre, pel que es regulen
les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de

3
https://www.miteco.gob.es/es/ministerio/planes-estrategias/hoja-ruta-
autoconsumo/hojaderutaautoconsumo_tcm30-534411.pdf
4
https://icaen.gencat.cat/ca/energia/ajuts/energies-renovables/ajuts-del-programa-dincentius-lligats-a-
lautoconsum-i-emmagatzament-amb-fonts-denergia-renovable-i-implantacio-de-sistemes-termics-
renovables.-/

8
subministrament d’energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum5
(BOE 243 de 10 d’octubre de 2015).

D’aquesta primera normativa d’autoconsum aprovada a l’estat espanyol es va dir en el

sector, amb cert encert, que era la pitjor normativa d’autoconsum del món. Era una
normativa més desincentivadora que no pas promotora d’aquest tipus d’instal·lacions.
Establia un peatge a la energia autoproduïda i autoconsumida (el conegut com a “impost
al sol”), limitava la potència a instal·lar en autoconsum a la contractada, posava un impost
a l’acumulació... Tot i això, sempre és millor tenir una normativa que no pas no tenir-ne
cap, per dolenta que sigui!

Per sort, aquesta normativa ja fou modificada i derogada en part pel Reial Decret-Llei
15/2018, de 5 octubre, de mesures urgents per la transició energètica i la protecció dels
consumidors 6 (BOE 242 de 6 d’octubre de 2018), amb la bona notícia per l’autoconsum
que s’havien eliminat els recàrrecs econòmics que s’establien per a l’energia elèctrica
autoproduïda (l’impost al sol, vaja) i que també es treia la limitació de la potència
contractada com a màxim per la potència a instal·lar.

I doncs, ens hem quedat aquí amb les modificacions de normativa? Doncs no! La que
estudiarem i analitzarem en aquest curs és la finalment aprovada i que per fi, més que
desincentivar estableix mecanismes molt més promotors de l’autoconsum, és el Reial
Decret 244/2019, de 5 d’abril, pel que es regulen les condicions administratives,
tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica 7 (BOE 83 de 6 d’abril de
2019).

Per tant, a dia d’avui, les instal·lacions solars fotovoltaiques en règim d’autoconsum son
legals i si volem fer una instal·lació fotovoltaica connectada a xarxa, amb autoconsum
total o parcial, hem de conèixer bé el marc legal vigent i saber quines són les
especificacions que ens defineix. Sovint es parla d’autoconsum, però per ser més
estrictes en el llenguatge hauríem de parlar d’autoproducció, ja que el que fem en realitat
és produir nosaltres mateixos, in situ, l’electricitat que necessitem.

És objecte d’aquest curs analitzar a fons les opcions que tenim per a Instal·lacions
d’autoproducció fotovoltaica connectades a xarxa.

5
https://boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-10927
6
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2018-13593
7
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2019-5089

9
Queden fora de l’abast del curs les instal·lacions fotovoltaiques per a edificacions aïllades
de la xarxa elèctrica, és a dir, instal·lacions fotovoltaiques per electrificació rural
autònoma. Aquest tipus d’instal·lacions no es troben afectades pel RD 244/2019 i els hi
és d’aplicació un marc legal diferent. Els criteris de dimensionat d’aquest tipus
d’instal·lacions també són diferents dels que tindrem per instal·lacions connectades a
xarxa. És per això que ens centrarem en les instal·lacions connectades a xarxa.

Per acabar amb aquest capítol d’introducció, us volíem donar a conèixer quina és la
planificació a nivell energètic de Catalunya. L’any 2017 Catalunya va aprovar el Pacte
Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya. Així doncs, a nivell de Catalunya la
regulació i el foment de les renovables és una prioritat per assolir els objectius de
descarbonització del 2050. A continuació us fem una petita introducció d’aquest Pacte
Nacional, que és l’actual línia de treball de la Generalitat de Catalunya, i on veureu que
l’autoconsum és una línia de treball prioritària.

PACTE NACIONAL PER A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA DE CATALUNYA

El febrer de 2017 es va presentar el document de base per a constituir el Pacte Nacional

per a la transició energètica de Catalunya. I és que Catalunya s’ha establert uns objectius
ambiciosos a nivell energètic:

- Situació actual: 92% d’energia externa i 8% de renovables

- Any 2030: 50% d’energia de fonts renovables

- Any 2050: 100% d’energia de fonts renovables

Trobareu tota la informació relacionada a la web de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) 8.

http://icaen.gencat.cat/ca/plans_programes/transicio_energetica/
8

10
 Font:
http://icaen.gencat.cat/web/.content/10_ICAEN/17_publicacions_informes/05_infografies/arxius/
20170504_infografia_transicio_energetica.pdf

11
Veiem doncs en la infografia que el planejament energètic s’estructura en 10 grans eixos,
i que un d’ells (el número 5) inclou específicament l’autoconsum com a element de
desenvolupament del sistema energètic 100% renovable.

Per tant, l’administració autonòmica de la Generalitat de Catalunya té l’objectiu específic

de fomentar l’autoconsum, i cal que ho tingueu present perquè en cas de dubte,
necessitat d’arbitratge o qualsevol qüestió que tingueu en relació a l’autoconsum des de
l’ICAEN us poden ajudar i assessorar.

Llistem alguns dels grups de treball que té la Generalitat en aquest sentit:

- Estratègia SOLARCAT: Com anècdota, en aquesta línia es va presentar una

subvenció per l’adquisició de bateries per a instal·lacions fotovoltaiques
d’autoconsum, en la que es subvencionava fins al 70% del cost de la bateria ió-liti
amb un màxim de 5.000-7.000 € per persona. Doncs en menys de 24 hores es va
esgotar aquesta línia de subvencions. Ara tenim la subvenció que us hem
comentat anteriorment 9, on el programa 3 i el programa 5 son específics
d’emmagatzematge, i és previsible que per aquest tipus d’instal·lacions en vagin
arribant més.

- Taula d’Impuls a l’Autoconsum Fotovoltaic: La Generalitat és membre d’aquesta

taula i duu a terme sobretot campanyes d’informació i difusió de l’autoconsum
fotovoltaic. Podeu trobar molta informació en aquest link 10. És molt interessant
perquè en aquest apartat de la web del ICAEN s’aglutina tota la informació,
jornades, documents i altres aspectes que ens ajuden en la implantació de
l’autoconsum i ens donen eines per a fomentar-lo.

- Observatori de l’autoconsum a Catalunya: Després de les diferents modificacions

normatives que ha patit l’autoconsum, ens trobem que a nivell estatal no hi ha un
registre de les instal·lacions d’autoconsum que es van fent. Si que el tenim però
a nivell català. El trobareu en el següent link 11. La foto del nombre d’instal·lacions
actuals és la que us adjuntem. Ja veieu que l’autoconsum està en ple creixement
i que l’any 2020 s’han multiplicat per 3,5 el nombre d’instal·lacions, ja en tenim
5869 al territori, i s’ha més que duplicat la potència instal·lada, que és actualment
de 49,5 MW.

9
https://icaen.gencat.cat/ca/energia/ajuts/energies-renovables/ajuts-del-programa-dincentius-lligats-a-
lautoconsum-i-emmagatzament-amb-fonts-denergia-renovable-i-implantacio-de-sistemes-termics-
renovables.-/
10https://icaen.gencat.cat/ca/energia/autoconsum/
11
https://icaen.gencat.cat/ca/energia/autoconsum/Observatori-de-lautoconsum-a-catalunya/

12
 - EnerAgen: L’ICAEN és membre de l’Associació d’Agències Espanyoles de Gestió de
l’Energia i treballa també en foment de l’autoconsum. Un gran recurs informatiu i
tècnic que trobareu a: https://www.autoconsumoaldetalle.es/ca/inicio/

Teniu, doncs, molts recursos a l’abast, que us enunciem en aquest apartat. Hi tornarem
a fer referència al llarg del curs, ja que molts d’ells són eines de gran utilitat.

13
2. Estructura del curs

El present curs s’estructura en quatre grans parts teòriques:

1. Anàlisi del Reial Decret 244/2019 i aspectes clau de l’autoconsum.

2. Criteris de dimensionat d’instal·lacions d’autoconsum connectades a xarxa. Gestió de

les instal·lacions amb bateries.

3. Descripció i càlcul dels components d’una instal·lació fotovoltaica. Esquemes elèctrics

corresponents.

4. Projecte i tràmits associats a les instal·lacions d’autoconsum.

En paral·lel als aspectes teòrics es desenvolupen exemples de càlcul sobre casos reals.
L’objectiu dels exercicis pràctics és conèixer com podem aplicar tot allò que hem assolit
a les parts teòriques.

Finalment, es proposa un exercici pràctic que vol ser un referent real, com el que ens
poden encarregar d’executar o de fer-li l’estudi de viabilitat.

A nivell pràctic, el curs s’estructura en sis sessions: quatre lliuraments del contingut
teòric, un lliurament de l’enunciat del cas pràctic i un darrer lliurament amb la resolució
del cas pràctic. Concretament:

SESSIÓ 1:
1. INTRODUCCIÓ

2. ESTRUCTURA DEL CURS

3. INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES CONNECTADES A XARXA PER AUTOCONSUM.

3.1. Anàlisi del RD 244/2019

3.2. Tipus d’instal·lacions d’autoconsum

3.3. Equips de mesura i monitoratge

3.4. Equips d’injecció zero

3.5. Autoconsum compartit

14
SESSIÓ 2:
4. CRITERIS DE DIMENSIONAT D’INSTAL·LACIONS D’AUTOCONSUM CONNECTADES A
XARXA

4.1. Estudi de l’edifici, ubicació i espai disponible

4.2. Tipologia de consum, hàbits.

4.3. Tarifes elèctriques.

4.4. Estudi de la corba de càrrega del consum. Instrumental.

4.5. Estimació de la producció anual.

4.6. Instal·lació de bateries.

4.7. Viabilitat tècnica i econòmica.

SESSIÓ 3:
5. DESCRIPCIÓ I CÀLCUL DELS COMPONENTS D’UNA INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA

5.1. Panells fotovoltaics

5.2. Inversor

5.3. Bateries

5.4. Comptador

5.5. Equips d’injecció zero

5.6. Cablejat

5.7. Desenvolupament d’un exemple real

SESSIÓ 4:
6. ESQUEMES ELÈCTRICS D’UNA INSTAL·LACIÓ D’AUTOCONSUM FOTOVOLTAIC

6.1. Esquemes elèctrics camp de captadors

6.2. Esquemes connexió inversor

6.3. Esquemes de connexió de bateries

6.4. Esquemes de connexió a la xarxa

7. PROJECTE DE LEGALITZACIÓ D’UNA INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA D’AUTOCONSUM

15
 7.1. Contingut del Projecte de Legalització d’instal·lació fotovoltaica, segons les
tipologies d’autoconsum

7.1.1. Autoconsum sense excedents

7.1.2. Autoconsum amb excedents

7.1.2.1. Acollida a compensació

7.1.2.2. No acollida a compensació

7.2. Tràmits i butlletins d’alta de la instal·lació

7.3. Desenvolupament d’un cas pràctic real

8. AGRAÏMENTS

SESSIÓ 5:
9. ENUNCIAT EXERCICI PRÀCTIC.

SESSIÓ 6:
10. RESOLUCIÓ EXERCICI PRÀCTIC.

16
3. Instal·lacions fotovoltaiques connectades a xarxa per
autoconsum

La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, defineix l’autoconsum com el

consum per part de un o varis consumidors d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions
de producció pròximes a les de consum i associades a les mateixes. [Atenció: aquesta
definició s’extreu de la modificació establerta en el RD 244/2019].

Actualment, les instal·lacions d’autoconsum connectades a la xarxa són legals i qualsevol

consumidor d’energia elèctrica pot generar la seva pròpia electricitat.

A nivell domèstic, l’autoconsum es fa principalment mitjançant instal·lacions d’energia

solar fotovoltaica de petita potència.

L’autoproducció i autoconsum d’energia elèctrica és un dels canvis de paradigmes de la

xarxa elèctrica actual. Fins ara, la generació d’electricitat es feia en grans centrals
elèctriques. Aquesta energia s’havia de transportar i distribuir a tots els punts de consum,
fent ús de la xarxa elèctrica en diferents tensions.

Ara el que es planteja és que els diferents punts de consum no siguin només elements
passius, en els que entra electricitat de la xarxa, sinó que siguin elements actius en els
que hi pot haver un consum d’energia, pot no haver-hi consum o bé es pot produir i
abocar electricitat a la xarxa. Aquest model comportarà un canvi en el funcionament i
dimensionat de les xarxes elèctriques, i això ho veurem a poc a poc a mesura que es vagi
desenvolupant el model que es coneix com a generació distribuïda.

L’autoconsum està identificat legislativament a Espanya per la Llei 24/2013 i regulat

actualment a través del Reial Decret 244/2019, que tot seguit analitzem en detall. En
aquest apartat parlem de l’estat actual de la normativa d’aplicació per a les instal·lacions
d’autoconsum.

3.1. Anàlisi del RD 244/2019

En el present apartat fem un anàlisi exhaustiu del REIAL DECRET 244/2019, de 5 d’abril,
pel que es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de
l’autoconsum energia elèctrica 12(BOE 83 de 6 d’abril de 2019).Us recomanem que
descarregueu l’arxiu d'aquest reial decret i que aneu seguint aquest apartat amb la
normativa sempre a punt. Tingueu en compte que és el marc legal que regula les

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2019-5089
12

17
instal·lacions d'autoconsum, i que haurem de complir-lo estrictament a l'hora de
projectar i construir instal·lacions d'aquest tipus.

Per tal de fer una mica d’història, comentar-vos que abans d’entrar en vigor aquest marc
legal, les instal·lacions d’autoconsum estaven en un context que si bé no les prohibia en
dificultava l’execució. Tant és així que el mateix Instituto para la Diversificación y Ahorro
de la Energía (IDAE) va elaborar un document d’interpretació del marc legal d’aplicació a
les instal·lacions d’autoconsum el febrer de 2012. Si podeu, feu-li una ullada, i veureu el
nivell de complexitat en el que es trobaven aquestes instal·lacions: Referencias sobre
autoconsumo de energía eléctrica en la normativa vigente 13.

L’octubre de 2015 s’aprova el primer text legal específic per autoconsum, el RD 900/2015,
que com us hem comentat establia peatges a l’energia autoproduïda i autoconsumida
(l’impost al sol, que ja està completament derogat i enterrat) i establia diverses
limitacions, més que no pas incentius, per aquest tipus d’instal·lacions. Així doncs, i amb
això coincideixen els diferents agents del sector consultats en el marc de la realització
d’aquest curs (projectistes, instal·ladores i Administració), tot i així era millor tenir un marc
legal en base al RD 900/2015 que no pas no tenir-lo. Tot i que inicialment establia peatges
i impostos que podien desincentivar el desenvolupament d’aquestes instal·lacions, ja des
de la seva publicació definitiva va permetre tenir una normativa a la que tots els agents
s’han de referir i que tots han de complir.

Després de diverses modificacions d’aquest marc normatiu inicial d’autoconsum, l’abril

de 2019 s’aprova el nou marc legal. Ara si, tenim un marc que incentiva, sobretot cert
tipus d’instal·lacions, i que en cap cas parla ni defineix cap tipus de peatges. A més a més,
també molt esperat fins ara, estableix dues novetats rellevants:

- L’autoconsum compartit: el regula i defineix per tal de poder-lo dur a terme.

- El fet que no sempre la instal·lació de producció hagi d’estar expressament dins

de la nostra xarxa de baixa tensió, sinó que podem fer servir la xarxa de
distribució per a autoconsumir electricitat d’una instal·lació pròxima a través de
la xarxa.

Anem ara a revisar el contingut i els diferents apartats que trobem en aquesta normativa,
que és la que ens ha de guiar i hem de tenir sempre present per a dimensionar les
instal·lacions.

13
https://www.energias-
renovables.com/ficheroenergias/IDAE_Nota_Legislacion_Autoconsumo.pdf

18
Si bé ja us anticipem que és un apartat dens a nivell de continguts, considerem que és
completament necessari, ja que com hem remarcat, és la normativa que defineix el marc
legal d’aquest tipus d’instal·lacions. L’objectiu no és en cap cas que en memoritzeu el
contingut complet, sinó que conegueu l’estructura i els aspectes que s’hi detallen, i que
en casos concrets aneu a buscar aquells elements que us puguin ser d’aplicació.

Introducció
Del contingut de la introducció ens agradaria destacar els punts que la pròpia normativa
destaca i que suposen una modificació del marc d’autoconsum que existia fins al
moment (de l’octubre de 2015 a l’abril de 2019):

• La nova definició d’autoconsum: consum per part d’un o varis consumidors d’energia
elèctrica provinent d’instal·lacions de generació pròximes a les de consum i
associades a les mateixes.

• La reducció de les diferents modalitats d’autoconsum a dues: autoconsum sense

excedents (en cap moment aboca energia a la xarxa) i autoconsum amb excedents
(pot abocar energia a la xarxa de distribució i transport).

• S’eximeix a les instal·lacions d’autoconsum sense excedents, per les que el

consumidor associat ja disposi de permís d’accés i connexió per consum, de la
necessitat d’obtenir els permisos d’accés i connexió de les instal·lacions de generació.

• S’habilita a que reglamentàriament es puguin desenvolupar mecanismes de

compensació entre el dèficit i el superàvit dels consumidors acollits al consum amb
excedents per instal·lacions de fins a 100 kW.

• S’opta per disposar d’un sol registre d’autoconsum, molt simplificat i per finalitats
estadístiques.

Per tant, si ja teníeu nocions de la normativa d’autoconsum, heu de saber que amb la
darrera modificació teniu, entre altres novetats, aquestes diferències respecte de la
normativa anterior. Ara entrarem a valorar-les, però es bo anar-les indicant per tal que
les tingueu presents alhora d’informar-ho a clients i promotors.

La resta del contingut comprèn bàsicament referències a altres normatives i

especificacions que, si bé poden ser d’interès, no es detallen per no aportar contingut
tècnic al curs.

19
CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Objecte
El Reial decret té per objecte establir:

1. Les condicions administratives, tècniques i econòmiques per a les modalitats

d’autoconsum d’energia elèctrica definides en l’article 9 de la Llei 24/2013, de 26 de
desembre, del sector Elèctric. 14

2. La definició del concepte d’instal·lacions pròximes a efectes d’autoconsum.

3. El desenvolupament de l’autoconsum individual i col·lectiu.

4. El mecanisme de compensació simplificada entre dèficits dels autoconsumidors i

excedents de les seves instal·lacions de producció associades.

5. L’organització, així com el procediment d’inscripció i comunicació de dades al registre

administratiu d’autoconsum d’energia elèctrica.
Per tant, en aquests moments, tenim que es defineixen dues modalitats d’autoconsum:

a) Modalitats de subministrament amb autoconsum sense excedents. Quan els

dispositius físics instal·lats impedeixin injecció alguna d’energia excedentària a la
xarxa de transport o distribució. En aquest cas existirà un únic tipus de subjecte
dels previstos a l’article 6, que serà el subjecte consumidor.

Un exemple d’aquest cas podríem ser cadascun de nosaltres a les nostres llars.
Tenim actualment un contracte de subministrament d’electricitat i si ens poséssim
una petita instal·lació fotovoltaica per autoconsum amb un equip d’injecció zero (que
evita qualsevol injecció d’electricitat a la xarxa) passaríem a estar inclosos en aquesta
modalitat d’autoconsum.

b) Modalitats de subministrament amb autoconsum amb excedents. Quan les

instal·lacions de generació puguin, a més de subministrar energia per
autoconsum, injectar energia excedentària a les xarxes de transport i distribució.
En aquests casos existiran dos tipus de subjectes dels previstos a l’article 6, el
subjecte consumidor i el productor.

14
Atenció, en aquest apartat ja hem de començar amb les revisions creuades de
normativa. El Reial Decret-Llei 5/2018, de 5 d’octubre, modifica per complet l’article 9
“Autoconsum d’energia elèctrica” de la Llei 24/2013.

20
 Aquesta modalitat es pot donar en edificis o en indústries. La diferència amb
l’anterior és que ara si que si en algun moment la instal·lació està generant energia i
no hi ha prou consum per a autoconsumir-la tota in situ, els excedents s’injecten a la
xarxa. Aquests excedents es podran vendre o bé compensar. Per tant, si fins ara
aquesta modalitat era pràcticament exclusiva de les grans instal·lacions, ara podrem
acollir a aquesta tipologia petites instal·lacions que no vulguin perdre l’energia
autoproduïda i no autoconsumida, definint el mecanisme de compensació.

Àmbit d’aplicació
Per a qualsevol instal·lació d’autoconsum connectada a xarxa, aboqui o no excedents a
la xarxa. Les úniques que queden exemptes de l’aplicació són les aïllades de la xarxa
elèctrica, com ja hem comentat anteriorment, i també els equips tipus SAI.

CAPÍTOL II. CLASSIFICACIÓ I DEFINICIONS

Definicions
En aquest article 3 es defineixen un seguit de termes, que si ve no copiarem per complet,
si que us demanem que li feu una lectura al RD 244/2019. Cal destacar que les definicions
són especialment nombroses en aquest RD. Us fem un llistat dels termes que hi trobem
i que cal que reviseu, per tal comprendre en tot moment els matisos quan es van citant
a la norma. Incloem algun comentari de certs aspectes rellevants d’alguns termes.

a) Consumidor associat – Aquell que té associades instal·lacions pròximes en xarxa

interior o bé pròximes a traves de la xarxa.

b) Instal·lació de generació

c) Instal·lació de producció – és una instal·lació de producció inscrita al registre

administratiu d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica del Ministeri.

d) Instal·lació aïllada

e) Instal·lació connectada a la xarxa. Fixeu-vos en els següents aspectes:

 Ha d'estar connectada a l'interior de la xarxa del consumidor, ja sigui

directament o a través d'una línia directa entre ells (que seria en el cas
que físicament estiguin separats, per exemple).

 Fixeu-vos que les instal·lacions que estiguin desconnectades de la xarxa

únicament a través d'un interruptor o equivalent, igualment es consideren

21
 connectades a la xarxa! És a dir, que cal una separació física real, no és
vàlid un interruptor.

 Tan se val si és la instal·lació que té connexió a la xarxa i no el consumidor.

Això ja implica que es consideri com a instal·lació connectada a xarxa. De
fet, això simplifica la necessitat de connexions si fem la lectura inversa: no
cal que la instal·lació de producció tingui una connexió directa a la xarxa,
sinó que la fa a través del consumidor.

f) Línia directa

g) Instal·lació de producció pròxima a les de consum i associada a les mateixes. Per

aquest terme es defineixen dos tipus, que podran esdevenir-se en qualsevol de
les modalitats d’autoconsum (amb o sense excedents):

 Instal·lació pròxima de xarxa interior: quan estigui connectada a la xarxa

interior dels consumidors associats o bé estigui units a aquests mitjançant
una línia directa.

 Instal·lació pròxima a través de la xarxa: si compleix alguna de les següents

 quan estigui connectada a la xarxa de baixa tensió que derivi d’un

mateix centre de transformació

 quan estiguin connectats generació i consum en baixa tensió i es

trobin a menys de 500 m en projecció ortogonal

 quan generació i consum estiguin en una mateixa referència

cadastral segons els primers 14 dígits.

h) Potència instal·lada. Per instal·lacions fotovoltaiques la potència instal·lada serà la

potència màxima de l’inversor, o de la suma dels inversors si és el cas.

i) Xarxa interior. La xarxa de distribució comença a partir del comptador que hi hagi
a l’escomesa elèctrica.

j) Serveis auxiliars de producció. Es fa referència en aquest cas al RD 1110/2007 15

[BOE 224 de 18 de setembre de 2007]. La definició la trobem en la Disposició
final tercera del RD 1054/2014 16, que especifica que són els subministraments
d’energia elèctrica necessaris per proveir el servei bàsic en qualsevol règim de
funcionament de la central.

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2007-16478
15

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2014-12973
16

22
 Els serveis auxiliars es consideraran despreciables quan es compleixin les
següents condicions:

 Siguin instal·lacions pròximes en xarxa interior.

 Siguin instal·lacions de generació amb tecnologia renovable, per un o varis

consumidor, d’autoconsum i amb una potència menor de 100 kW.

 Si el còmput anual de l’energia consumida pels serveis auxiliars és inferior

al 1% de l’energia generada per la instal·lació.

k) Mecanisme antiabocament – caldrà que compleixi amb la ITC-BT-40 per baixa

tensió.

l) Autoconsum

m) Autoconsum col·lectiu – Per primer cop es defineix aquest terme, i és dels que
tindrà més potencial de desenvolupament, sens dubte, per edificis plurifamiliars.
S’especifica que quan sigui de tipus pròxim a traves de xarxa només podrà ser
amb excedents. Per pròximes en xarxa interior es podrà optar per qualsevol
modalitat.

n) Energia horària autoconsumida en els casos d’autoconsum individual a través

d’instal·lacions pròximes en xarxa interior

o) Energia horària consumida pels serveis auxiliars de producció

p) Energia horària consumida de la xarxa

q) Energia horària excedentària

r) Energia horària consumida pel consumidor associat

s) Energia horària neta generada

t) Energia horària autoconsumida individualitzada – Atenció que per autoconsum

compartit es defineix el sistema de càlcul d’energia i potència a efectes de
facturació. Això es defineix en detall a l’Annex I del mateix RD 244/2019.

u) Energia horària consumida individualitzada

v) Energia horària consumida de la xarxa individualitzada

w) Energia horària excedentària individualitzada

x) Energia horària neta generada individualitzada

y) Energia horària excedentària de generació

23
 z) Potència a facturar al consumidor

aa) Potència a facturar als serveis auxiliars de producció

bb) Potència requerida pel consum

Classificació de modalitats d’autoconsum

L’article 4 és el que estableix la classificació de les modalitats de l’autoconsum. Us les
expliquem tot seguit.

Hi ha dues modalitats d’autoconsum:

a) Modalitat de subministrament amb autoconsum sense excedents:

Disposa d’un mecanisme antiabocament que impedeix la injecció d’electricitat a

la xarxa. Ho ha un únic subjecte que és el consumidor.

b) Modalitat de subministrament amb autoconsum amb excedents

Poden injectar l’energia excedentària a les xarxes de distribució i transport. Hi

haurà dos tipus de subjecte, el consumidor i el productor.

a. Modalitat amb excedents acollida a compensació Aquesta opció només

serà possible si es compleixen TOTES les condicions següents:

i. La font d’energia primària és renovable

ii. La potència total de producció no és superior a 100 kW

iii. Quan sigui necessari el contracte de consums auxiliars, hi hagi un

únic contracte se subministrament pel consum associat i pels
consums auxiliars.

iv. El consumidor i el productor hagin subscrit un contracte de

compensació d’excedents d’autoconsum (segons detall de l’article
14).

v. La instal·lació de producció no tingui atorgat un règim retributiu

addicional o específic.

b. Modalitat amb excedents no acollida a compensació. Serà per la resta de

casos.

A més a més, aquestes modalitats d’autoconsum poden ser individual o col·lectiu. En el

cas de col·lectiu, caldrà que tots els consumidors participants que es trobin associats a
una instal·lació pertanyin a la mateixa modalitat d’autoconsum. Caldrà que signin un

24
mateix acord i que el facin arribar a la distribuïdora o comercialitzadora. Aquest acord
serà el que definirà els criteris de repartiment, segons el que s’estableix a l’Annex I.

En relació a aquest aspecte, el 15 de novembre de 2021 es va publicar la Ordre

TED/1247/2021 de 15 de novembre 17. Es tracta d’una modificació de l’Annex I en
referència a l’establiment de coeficients dinàmics a l’hora de fer autoconsum compartit:
a partir d’aquest moment es pot optar a un autoconsum amb diferents proporcions de
repartiment per cada hora de l’any, i no amb un sol coeficient fix anual per tothom.

Cal tenir en compte que es poden fer modificacions en el tipus de modalitat escollida,
fent el canvi d’una a altra modalitat, sempre que es compleixin els requisits, i hem de
tenir en compte que sempre caldrà:

• Que en cas d’autoconsum col·lectiu, tothom faci el canvi alhora.

• En cap cas un consumidor pot estar associat a més d’una modalitat d’autoconsum
simultàniament.

• Quan l’autoconsum es faci a través de la xarxa, caldrà que sigui autoconsum amb
excedents.

Pels autoconsumidors col·lectius per instal·lacions pròximes a través de la xarxa, heu de

tenir en compte que:

• Energia horària consumida de la xarxa = energia horària consumida de la xarxa

individualitzada.

• Energia horària autoconsumida = energia horària autoconsumida individualitzada.

• Energia horària consumida per consumidor = energia horària consumida

individualitzada.

• Energia horària neta generada = energia horària neta generada individualitzada.

• Energia horària excedentària = energia horària excedentària individualitzada.

En relació a aquest fet, Real Decreto-ley 29/2021, de 21 de diciembre, por el que se

adoptan medidas urgentes en el ámbito energético para el fomento de la movilidad
eléctrica, el autoconsumo y el despliegue de energías renovables, estableix dues
novetats:

- Podem fer autoconsum compartit a través de xarxa amb instal·lacions a menys

de 500 m de radi, independentment de la tensió de subministrament que
tinguem.

17
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2021-18706

25
 - No caldrà aportar garanties econòmiques per instal·lacions de menys de 100 kW,
independentment de la modalitat escollida.

Com veieu, analitzem un marc legal del 2019 i ens trobem ja que hi ha constants
modificacions. Per sort, les darreres van en la línia de simplificar i ajudar a promoure
l’autoconsum en totes les seves modalitats. És important doncs que sempre busqueu les
versions normatives amb modificacions incorporades (si és possible).

CAPÍTOL III. RÈGIM JURÍDIC DE LES MODALITATS D’AUTOCONSUM

Requisits generals per acollir-se a una modalitat d’autoconsum

Com és d’esperar, les instal·lacions d’autoconsum hauran de complir amb la normativa
tècnica que els sigui d’aplicació i amb els reglaments de seguretat i qualitat industrial.
L’empresa distribuïdora no tindrà cap tipus d’obligació legal respecte aquestes.

El consumidor i el propietari de la instal·lació poden ser persones físiques o jurídiques

diferents, per qualsevol de les modalitats d’autoconsum.

Per autoconsum sense excedents:

• El titular del punt de subministrament serà el consumidor i també serà el titular de

la instal·lació de generació.

• Per autoconsum col·lectiu, la titularitat de la instal·lació serà compartida

solidàriament per tots els consumidors associats.

Per autoconsum amb excedents, quan les instal·lacions de producció pròximes i

associades al consum comparteixin infraestructures de connexió a la xarxa o bé estiguin
connectats a la xarxa interior, els consumidors i els productors respondran
solidàriament. Els titulars d’instal·lacions de producció pròximes i associades seran
consumidors només pel que fa al consum dels serveis auxiliars de producció.

En cas de manipular el comptador o el sistema injecció zero, es pot procedir al tall del
subministrament.

I pel que fa a les bateries? Doncs s’estableix que es podran instal·lar per qualsevol
modalitat, sempre que tinguin les degudes proteccions i que es trobin instal·lats de tal
manera que comparteixin equip de mesura que enregistri la generació neta, en el punt
frontera o amb el consumidor.

En qualsevol cas, és legal i possible tècnicament instal·lar sistemes d’acumulació tipus

bateries. Si a dia d’avui no se n’instal·len més en autoconsum és per un tema de costos:
les bateries actualment són elements relativament cars que només amb ajudes o bé amb

26
perfils molt concrets de consum quedaran justificades a nivell de viabilitat econòmica.
Però hem de tenir clar que són completament legals.

Qualitat del servei

El contracte d’accés que es modifiqui per incloure-hi l’autoconsum, recollirà el següent
contingut:

En relació amb les incidències provocades en la xarxa de transport o distribució

per les instal·lacions acollides a alguna de les modalitats d’autoconsum que
defineix el Reial decret 244/2019, cal atenir-se al que disposen la Llei 24/2013, de
26 de desembre, i la seva normativa de desplegament i en particular el que
recullen el Reial decret 1699/2011, de 18 de novembre, pel qual es regula la
connexió a xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica de petita
potència, per a instal·lacions incloses en el seu àmbit d’aplicació, i el Reial decret
1955/2000, d’1 de desembre.

Accés i connexió a la xarxa de les modalitats d’autoconsum

Els consumidors associats, sempre hauran de tenir un contracte d’accés i connexió a la
xarxa. Pels casos de consumidors existents això ja es complirà si tenen escomesa i
subministrament elèctric. Pels casos de nova implantació, caldrà tenir-ho en compte.

Pel que fa a les instal·lacions de producció:

• Per l’autoconsum sense excedents, estaran exemptes d’obtenir permisos d’accés i

connexió.

• Autoconsum amb excedents,

 Per instal·lacions de menys de 15 kW en sòl urbanitzat i dotat de serveis,

estaran també exemptes.

 Per la resta de casos, caldrà disposar dels corresponents permisos

d’accés i connexió per cadascuna de les instal·lacions de producció
pròximes i associades a les de consum de les que siguin titular.

Per tant, atenció que amb aquest nou escenari, si NO hi ha excedents, estem exempts
d’obtenir els permisos corresponents. Això és molt interessant en certs casos, ja que en
la implantació de les instal·lacions d’autoconsum, el que més es dilata en el temps són
els permisos amb la distribuïdora. Més que l’aprovisionament de material, la construcció,
la connexió, etc. Per tant, ens podem trobar en casos en que sigui una bona opció optar
per acollir-nos a no haver-hi excedents i així no tenir 2-4 mesos la instal·lació executada
i sense poder-la aprofitar.

27
EXEMPLE:
Posem per cas el següent exemple. En un estudi d’autoconsum en una industria, hem
fet els càlculs per una instal·lació d’autoconsum i tenim la següent taula:

Imagineu-vos que la execució de la instal·lació està feta en 3 mesos, però que sabem que
els permisos d’accés i connexió tarden 6 mesos. Per aquest cas, en que els excedents
són irrisoris, el que ens pot passar és que triguem mesos a poder percebre la retribució
corresponent a la venda d’excedents. Malgrat tot, un cop executada la instal·lació, ja
podem gaudir de l’energia produïda que és el que realment ens aporta estalvi.

Contracte d’accés en les modalitats d’autoconsum

Per acollir-se a qualsevol modalitat d’autoconsum o modificar la potència de generació
de la instal·lació d’autoconsum, el consumidor que disposi de contracte d’accés haurà de
comunicar-ho a la distribuïdora, ja sigui directament o a través de la comercialitzadora.

 La distribuïdora tindrà un termini de 10 dies per modificar el contracte.

 El consumidor tindrà un termini de 10 dies, un cop rebi el contracte modificat,

per notificar possibles disconformitats. Si no es diu res, s’entendrà per
acceptat el contracte modificat.

Pels consumidor connectats en baixa tensió, amb instal·lació en baixa tensió, de potència
inferior a 100 kW que facin autoconsum, la modificació del contracte es farà:

 Comunicació a indústria a través del REBT

 Termini de 10 dies perquè la Comunitat autònoma ho comuniqui a la

distribuïdora

28
  Termini de 5 dies perquè la distribuïdora comuniqui el canvi a la
comercialitzadora i al consumidor

 Termini de 10 dies per fer al·legacions per part del consumidor. Que si no les
fa es donarà per aprovada la modificació

Els únics casos en que es preveu haver de sol·licitar un nou contracte d’accés serà per
aquells consumidors que no en tinguin i pels productors que en precisin pels serveis
auxiliars.

En cas de ser necessari un contracte d’accés per serveis auxiliars, podrà fer-se un únic
contracte si les instal·lacions de producció estan connectades en baixa tensió i si el
consumidor i el titular de les instal·lacions és el mateix.

El temps de permanència en la modalitat d’autoconsum escollit serà com a mínim de 1

any.

Contracte de subministrament d’energia en les modalitats d’autoconsum

El consumidor acollit a autoconsum, i el productor que ho requereixi per consums
auxiliars, podran adquirir l’electricitat com a consumidors directes o a través de
comercialitzadora. El contracte haurà de reflectir expressament la modalitat
d’autoconsum que es tingui.

En cap cas una comercialitzadora de referència podran rebutjar les modificacions del
contracte a un consumidor que tingui dret al preu voluntari del petit consumidor.

La distribuïdora serà l’encarregada de dir en quin moment es fa efectiu el canvi l’aplicació

de la modalitat de consum que s’esculli.

CAPÍTOL IV. REQUISITS DE MESURA I GESTIÓ DE L’ENERGIA

Equips de mesura de les instal·lacions acollides a les diferents modalitats

d’autoconsum
La normativa preveu que caldrà que els subjectes acollits a autoconsum tinguin els
“equips de mesura necessaris” per la correcta facturació de l’energia. I doncs, que
entenem per “necessaris”?

Amb caràcter general serà suficient un equip de mesura bidireccional en el punt frontera.
Aquest equip és ja el comptador que es disposa instal·lat per la distribuïdora, en el cas
de consumidors que ja estiguin donats d’alta.

29
A més a més, caldrà que hi hagi un segon equip que enregistri la generació en qualsevol
dels següents casos:

• Hi hagi autoconsum col·lectiu.

• La instal·lació de generació sigui pròxima a través de la xarxa.

• La tecnologia de generació sigui no renovable.

• En modalitat d’autoconsum amb excedents no acollida a compensació si no es

disposa d’un únic contracte de subministrament.

• En instal·lacions de generació de potència aparent nominal igual o superior a 12 MVA.

En el cas concret de subjectes acollits a la modalitat d’autoconsum individual amb

excedents no acollida a compensació, es podrà acollir a:

• Un equip de mesura bidireccional que mesuri l’energia horària neta generada

• Un equip de mesura que enregistri l’energia consumida total pel consumidor

associat.

Per tant, en general farem només un equip de mesura, i en casos concrets seran precisos
dos o més equips per tal que sigui necessari poder facturar correctament el conjunt de
l’energia.

Per aquells casos de desavinença entre el promotor de la instal·lació d’autoconsum i la

distribuïdora elèctrica us recomanem que, si us trobeu amb clàusules o requisits que no
s’atenen a normativa o amb els que no estigueu d’acord, que us poseu en contacte amb
la Generalitat de Catalunya, que en aquests casos pot fer d’arbitratge.

EXEMPLE:

Per tal que vegeu el detall d’un cas concret, l’empresa SUD Renovables va aconseguir
canviar les condicions que li imposava l’empresa distribuïdora en relació a la instal·lació
de comptadors: models, ubicació, etc. El cost d’una i altra solució eren molt diferents, i
per això hem de tenir clar que en cas de dubte o queixa ens hem d’adreçar sempre a la
Generalitat de Catalunya que arbitrarà en cas de desacord entre les parts
autoconsumidor – empresa distribuïdora.

Requisits generals de mesura de les instal·lacions acollides a les diferents

modalitats d’autoconsum
Els punts de mesura de les instal·lacions acollides a les modalitats d’autoconsum s’han
d’ajustar als requisits i les condicions que estableix el Reglament unificat de punts de

30
mesura del sistema elèctric, aprovat pel Reial decret 1110/2007, de 24 d’agost 18, i a la
reglamentació vigent en matèria de mesura i seguretat i qualitat industrial, i han de
complir els requisits necessaris per permetre i garantir la mesura i la facturació correctes
de l’energia circulada.

Per tant, serà com quan no hi ha autoconsum i hi ha únicament consumidor associat.

Requisits particulars de mesura de les instal·lacions acollides a les diferents

modalitats d’autoconsum
Els equips de mesura tenen la precisió i els requisits de comunicació que els
corresponguin segons la potència contractada del consumidor, la potència aparent
nominal de la instal·lació de generació associada i els límits d’energia intercanviada,
d’acord amb l’article 7 del Reglament unificat de punts de mesura, aprovat pel Reial
decret 1110/2007 19, de 24 d’agost.

A més a més haurem de tenir en compte que:

i. Quan es tracti de punts de mesura de tipus 5, hauran d’estar integrats en els

sistemes de telegestió i telemesura del seu encarregat de la lectura.

ii. Quan es tracti de punts de mesura de tipus 4, els equips de mesura hauran de
complir els requisits que estableixen el Reglament unificat de punts de mesura
del sistema elèctric, aprovat pel Reial decret 1110/2007, de 24 d’agost, i les
normes de desplegament per als punts de mesura de tipus 4 i 5, el que sigui més
exigent en cada cas.

iii. Quan es tracti de punts de mesura de tipus 3, hauran de disposar de dispositius

de comunicació remota de característiques similars a les establertes per als punts
de mesura de tipus 3 de generació.

CAPÍTOL V. GESTIÓ DE L’ENERGIA ELÈCTRICA PRODUÏDA I CONSUMIDA

En aquest capítol es descriu el règim econòmic de l’autoconsum:

• Quina serà l’energia consumida de xarxa  la enregistrada pel comptador del punt
frontera.

18
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-16478
19
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-16478

31
• Quina serà l’energia excedentària  la enregistrada pel comptador el punt frontera
en els casos d’autoconsum amb excedents no acollit a compensació. Aquesta energia
es vendrà a mercat segons els mecanismes previstos, amb o sense règim específic.
S’hi aplicaran els corresponents impostos.

Ara bé, el més important de comprendre, que és la major novetat que s’estableix en
aquest Reial Decret, és el que es descriu a l’article 13: el mecanisme simplificat de
compensació. Com funciona aquest mecanisme?

El que es preveu és que es faci un balanç en termes econòmics de l’energia consumida

en el període de facturació:

• L’energia horària consumida es valora a preu horari acordat.

• L’energia horària excedentària es valora també al preu horari acordat. Aquesta està
exempta de peatges d’accés, ja que no es considera incorporada al sistema elèctric.

• Es fa la diferència en cada període de facturació (mensual), amb una limitació molt

clara: en cap cas el balanç sortirà positiu, és a dir, mai sortirà a cobrar per part del
consumidor. Per tant, com a màxim podrem tenir mesos en que el cost de l’energia
sigui zero amb l’autoconsum. I l’energia que ens hagi sobrat i que no haguem
consumit en el període de facturació no es cobrarà en cap cas per aquest
mecanisme.

Pels casos de autoconsum compartit, aquesta compensació es farà per coeficients de

repartiment, que s’hauran comunicat prèviament a l’empresa distribuïdora i la
comercialitzadora.

CAPÍTOL VI. APLICACIÓ DE PEATGES D’ACCÉS A LES XARXES DE TRANSPORT I

DISTRIBUCIÓ I CÀRRECS A LES MODALITATS D’AUTOCONSUM
Pel que fa als peatges d’accés i als càrrecs del sistema elèctric:

• L’energia autoconsumida d’origen renovable estarà exempta de qualsevol tipus de

peatge.

• Per l’autoconsum amb excedents no acollida a compensació, caldrà que els titulars
paguin els corresponents peatges per l’energia horària excedentària abocada.

• La facturació de potència, d’energia consumida i de reactiva es farà d’acord amb la

lectura del comptador del punt frontera (igual que si no hi hagués autoconsum) per
l’autoconsum sense excedents, l’autoconsum amb excedents acollida a compensació
i l’autoconsum amb excedents no acollit a compensació que tingui un únic contracte
de subministrament. És a dir, en la major part dels casos.

32
Pels altres casos, consulteu la descripció normativa, que és prou complexa i no la
detallem, ja que la majoria de vegades no serà d’aplicació.

Hi ha una particularitat que caldrà tenir en compte, i és que pels casos d’autoconsum
compartit que facin ús de la xarxa de distribució en instal·lacions pròximes, els
consumidors hauran de pagar per l’ús d’aquesta xarxa una quantitat que detallarà la
Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i que per ara no està definit.

CAPÍTOL VII. REGISTRE, INSPECCIÓ I RÈGIM SANCIONADOR

Registre administratiu d’autoconsum d’energia elèctrica

Es tracta d’un registre telemàtic, declaratiu i d’accés gratuït i té com a finalitat el
seguiment de l’activitat d’autoconsum d’energia elèctrica.

El registre disposa de dues seccions:

• Secció primera per consumidors amb modalitats de subministrament amb

autoconsum sense excedents

• Secció segona per consumidors amb modalitats de subministrament amb

autoconsum amb excedents. Aquesta es divideix en tres subseccions:

 Subsecció a: per consumidors acollits a la modalitat de subministrament

amb autoconsum amb excedents acollida a compensació

 Subsecció b1: per consumidors acollits a la modalitat d’autoconsum amb

excedents no acollida a compensació que disposin d’un únic contracte de
subministrament.

 Subsecció b2: per consumidors acollits a la modalitat d’autoconsum amb

excedents no acollida a compensació que no disposin d’un únic contracte
de subministrament.

Règim sancionador
Amb el RD 244/2019 les infraccions en relació a l’autoconsum es detallen directament a
la Llei 24/2013 del Sector Elèctric, i en tenim només dues:

- Infracció molt greu: L’incompliment d’algun dels requisits tècnics d’aplicació a les
diferents modalitats d’autoconsum quan es produeixin pertorbacions que afectin
la qualitat de subministrament en el àmbit de la xarxa en la que estiguin
connectats.

33
 - Infracció lleu: L’incompliment dels requisits i obligacions establerts, quan no
estigui tipificat com molt greu, així com l’aplicació incorrecta de les modalitats i
dels seus règims econòmics.

Disposicions addicionals
Trobem ja al final del document deu disposicions addicionals que clarifiquen aspectes
concrets de la normativa i els defineixen en major profunditat. No entrarem en detall per
quedar fora de l’abast del curs.

Disposicions transitòries
Un cop acabades les disposicions addicional, trobareu les disposicions transitòries. Com
el seu nom indica, són aspectes que es desenvolupen de forma transitòria en aquests
apartats, i que està previst que en un futur s’aprovi un reglament o normativa específica
que els desenvolupi. Mentrestant, caldrà que les complim. Indiquem a continuació
quines hi trobareu i el més destacable d’aquelles que us poden ser d’aplicació. Hi
trobareu:

• Disposició transitòria primera. Adaptació dels subjectes acollits a la modalitat

d’autoconsum existents a l’empara del que regula el Reial decret 900/2015, de 9
d’octubre

Aquesta us pot interessar per aquells casos que hagueu d’adaptar alguna instal·lació
d’autoconsum existent abans de l’entrada en vigor del RD 244/019. Com que canvia
la classificació de les instal·lacions, cal comunicar la nova modalitat per cada
instal·lació, i sinó d’ofici es posarà en alguna de les seccions i subgrups establerts.
Reviseu que sigui el més escaient per cada instal·lació.

• Disposició transitòria tercera. Aplicació de peatges d’accés a les xarxes de transport

i distribució i càrrecs del sistema elèctric a les modalitats d’autoconsum.

• Disposició transitòria quarta. Facturació de consumidors acollits a una modalitat

d’autoconsum que no disposin de comptadors de telegestió efectivament integrats.

• Disposició transitòria cinquena. Elements d’emmagatzematge.

Es detalla que quan no siguin vehicles elèctrics de la ITC-BT-52 ni tampoc els sigui
d’aplicació la ITC-BT-40, s’instal·laran de forma que comparteixin elements de
protecció i equip de mesura amb la resta de la instal·lació.

• Disposició transitòria vuitena. Posada en marxa del Registre administratiu

d’autoconsum d’energia elèctrica

34
 Es posarà en marxa a partir dels 3 mesos de l’entrada en vigor del RD 244/2019, és
a dir, el 7 de juliol de 2019.

• Disposició transitòria novena. Ubicació especial d’equips de mesura.

Aquesta us pot ser d’interès per casos específics en que hi hagi conflicte per la
ubicació del comptador del punt frontera.

Disposicions derogatòries i finals

I ja per acabar, hi ha un seguit de disposicions que principalment impliquen
modificacions en altre normatives o bé defineixen la entrada en vigor. Trobem
especialment remarcable:

• Disposició final segona. Modificació de la ITC-BT-40 sobre instal·lacions generadores

de baixa tensió del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial
decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament electrotècnic per a
baixa tensió
Per tant, atenció quan hagueu d’usar al ITC-BT-40, busqueu la versió que inclogui
aquests canvis per instal·lacions d’autoconsum.

Especialment s’hi afegeix un annex sobre els equips d’injecció zero o sistemes per
evitar l’abocament d’energia a xarxa. Hi tornarem més endavant en el curs.

• Disposició final tercera. Modificació del Reglament unificat de punts de mesura del
sistema elèctric, aprovat pel Reial decret 1110/2007, de 24 d’agost, pel qual s’aprova
el Reglament unificat de punts de mesura del sistema elèctric
• Disposició final quarta. Modificació del Reial decret 1699/2011, de 18 de novembre,
pel qual es regula la connexió a xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica
de petita potència.

Annexes
Hi ha dos annexes en el RD 244/2019. El primer us pot ser d’utilitat en el cas de definir
instal·lacions d’autoconsum compartit. El segon és únicament per tal que tingueu
present com és el registre d’autoconsum i quines dades de la instal·lació hi hauran de
constar.

• ANNEX I: Càlcul de les energies i potències als efectes de facturació i liquidació per a
l’autoconsum col·lectiu o associat a una instal·lació a través de la xarxa.

35
Recordeu que aquest annex ha estat modificat per la Ordre TED/1247/2021 de 15 de
novembre 20. Es tracta d’una modificació de l’Annex I en referència a l’establiment de
coeficients dinàmics a l’hora de fer autoconsum compartit: a partir d’aquest moment es
pot optar a un autoconsum amb diferents proporcions de repartiment per cada hora de
l’any, i no amb un sol coeficient fix anual per tothom.

• ANNEX II: Estructura del Registre administratiu d’autoconsum d’energia elèctrica i de

les dades que han de remetre les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i
Melilla.

20
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2021-18706

36
 3.2. Tipus d’instal·lacions d’autoconsum
El RD 244/2019 ha canviat el tipus d’instal·lacions i les modalitats d’autoconsum. El
següent quadre fa un resum del que hem revisat que diu el text normatiu. L’hem extret
de la Guía de tramitación del autoconsumo 21 del IDAE, que estrena versió recent de l’abril
de 2022. És la quarta revisió d’una guia molt útil.

Quadre resum de les modalitats i les diferents possibilitats d’autoconsum. FONT: IDAE

21
https://www.idae.es/publicaciones/guia-profesional-de-tramitacion-del-autoconsumo

37
A títol informatiu, si mirem les dades que consten a l’Observatori de l’Autoconsum de
Catalunya, la tendència de les instal·lacions és la que es mostra a la figura adjunta.

FONT: Observatori de l’autoconsum a Catalunya.

Per tant, una de cada 3 instal·lacions d’autoconsum té menys de 5 kW, però el pes
d’aquestes instal·lacions sobre la potència total instal·lada és del 32%, molt menor.

Indicar-vos que les instal·lacions amb acumulació són minoritàries en potència instal·lada
(3,4% amb dades de 2018). Això es deu al cost de les bateries, que encara és elevat. A la
que es fabriquin moltes bateries i entri la economia d’escala en aquest mercat, els preus
està previst que baixin. Potser no tant com ho han fet els panells fotovoltaics, però amb
el vehicle elèctric les bateries estan experimentant un desenvolupament notable i
segurament en els propers anys en veurem els resultats en el camp de l’autoconsum.
Això si, abans hauran de resoldre l'actual crisi de matèries primes, com ja està passant
ara amb el cobalt.

38
 3.3. Equips de mesura i monitoratge
En general, i segons hem vist, serà suficient amb un únic equip de mesura bidireccional
instal·lat en el punt frontera.

Per alguns casos concrets parlarem d’un segon equip, quan:

• Hi hagi autoconsum col·lectiu.

• La instal·lació de generació sigui pròxima a través de la xarxa.

• La tecnologia de generació sigui no renovable.

• En modalitat d’autoconsum amb excedents no acollida a compensació si no es

disposa d’un únic contracte de subministrament.

• En instal·lacions de generació de potència aparent nominal igual o superior a 12 MVA.

3.4. Equips d’injecció zero

Per la modalitat d’autoconsum sense excedents sempre caldrà que la instal·lació disposi
d’un equip d’injecció zero.

Per a definir aquest tipus d’instal·lacions a nivell tècnic i de prestacions, el RD 244/2019

modifica la ITC-BT-40 i hi afegeix un Annex I:

• ANNEX I: Sistemes per evitar l’abocament d’energia a la xarxa.

Caldrà doncs que en tots els casos els sistemes instal·lats per aquesta modalitat
d’autoconsum compleixin aquesta reglamentació.

Entrarem més endavant en el curs a definir tècnicament aquests equips per tal de poder-
los dimensionar adequadament en les instal·lacions.

3.5. Autoconsum compartit

En l’evolució de la normativa d’autoconsum d’Espanya, el tema de l’autoconsum
compartit ha estat un dels més controvertits. Tan és així, que la versió inicial del RD
900/2015 tenia explícitament:

• “en cap cas un generador es podrà connectar a la xarxa interior de varis

consumidors”

Però ja en el maig de 2017 el tribunal constitucional va anular aquesta part de l’articulat,

i va deixar aquest tipus d’autoconsum en un buit legal. Ja amb el RD 244/2019 comencen

39
a executar-se instal·lacions d’aquest tipus, però malgrat la legislació les empara, sovint
els tràmits amb la distribuïdora elèctrica son feixucs.

Anem a veure què entenem per autoconsum compartit:

EXEMPLE D’AUTOCONSUM COMPARTIT:

L’autoconsum compartit és el que ens caldria en un habitatge plurifamiliar per poder
desenvolupar instal·lacions d’autoproducció fotovoltaica. Tenim una coberta que és
propietat de la Comunitat de Veïns i hi instal·lem un conjunt de panells fotovoltaics.
L’energia produïda per aquesta instal·lació es pot aplicar als elements comunitaris
(l’ascensor, la il·luminació de l’escala...) i també poden consumir aquesta electricitat els
habitatges de la comunitat que tingui demanda en aquell moment. Una instal·lació dona
servei a més d’un consumidor, és el que tenim com autoconsum compartit.

A dia d’avui, però, són molt poques les instal·lacions d’aquest tipus desenvolupades al
nostre territori. Per què? Doncs perquè la sentència del Tribunal Constitucional aixecava
la prohibició que hi havia per aquestes instal·lacions, però ens trobàvem de nou que no
hi ha cap reglament específic (que hauria de ser autonòmic) que desenvolupés els
procediments i mecanismes per a fer-ho.

CAS REAL:
A Rubí ja existeix una instal·lació d’aquest tipus, promoguda per la comercialitzadora
Holaluz. Es va posar en funcionament l’agost del 2017. Us deixem l’enllaç de la notícia 22:

Aquesta instal·lació és en un habitatge plurifamiliar, però de dos habitatges i son familiars

els que hi viuen. La intenció era tenir una cinquantena d’instal·lacions per a finals del
2017 i els objectius no es van complir per aquestes dificultats, no tècniques, sinó
normatives, que us comentàvem.

Per sort, amb el RD 244/2019 aquest aspecte queda resolt, amb la opció de autoconsum
compartit en modalitat d’autoconsum amb excedents acollit a compensació. S’han definit
els tipus de càrrecs que es poden i que no es poden aplicar per aquesta energia
autoconsumida, i a l’Annex I del RD 244/2019 es detalla com s’ha de fer el repartiment
de l’energia. A nivell esquemàtic tenim:

22
http://elperiodicodelaenergia.com/el-autoconsumo-compartido-ya-es-una-realidad-
en-espana-holaluz-monta-la-primera-instalacion-en-barcelona/

40
• Un conjunt de consumidors acorden autoconsumir energia d’una mateixa instal·lació
de producció.

• Entre ells signen un acord en el que detallen els coeficients de repartiment de

l’energia produïda i injectada a la xarxa. Cal sempre que la suma de tots els coeficients
sigui 1.

• Es comunica a la comercialitzadora. La comercialitzadora ho comunica a la

distribuïdora. La distribuïdora diu a partir de quin dia s’aplica l’autoconsum.

En principi, per una comunitat de veïns el normal serà tenir autoconsum compartit en
modalitat d’autoconsum amb excedents acollida a compensació pròxima a través de la
xarxa. Per tant:

• A les factures d’electricitat dels autoconsumidors compartits els vindrà detallada

l’energia consumida (lectura del seu comptador) i els restarà l’energia autoconsumida
(que serà la part proporcional que correspongui de la produïda per la instal·lació
comunitària). Com en qualsevol cas d’autoconsum, mai ens pot sortir a cobrar, és a
dir, que el límit serà 0 kWh a facturar.

• Si es fa a través de la xarxa caldrà que estiguem atents a la CNMC que és qui ha

d’aprovar els costos d’utilització de la xarxa pròxima per aquests casos. Penseu que
podrem tenir casos en que la única xarxa que es fa servir és la pròpia de l’armari de
la bateria de comptadors de l’edifici, i altres en que podem tenir comunitats de cases
unifamiliars que usin la xarxa en el límit màxim de 500 m.

Per tenir dades, en remetem de nou a l’Observatori d’Autoconsum de Catalunya, que a

dia d’avui és l’únic que ofereix dades actualitzades. Ja veieu que al 2019 era anecdòtic
aquest tipus d’instal·lacions, però que el 2020 ja s’estan implantant amb molt més
nombre, i el 2021 ja tenim 158 instal·lacions d’aquest tipus. És d’esperar que la tendència
segueixi en creixement els propers anys, sobretot en el sector residencial si tenim en
compte que tenim molts més edificis d’habitatges plurifamiliars que cases unifamiliars al
nostre territori. Ara per ara representen poc més del 1% del nombre d’instal·lacions
existents a Catalunya, i és que ha sigut molt difícil assolir un context com l’actual en el
que es desenvolupen amb èxit aquest tipus d’instal·lacions.

41
FONT: ICAEN. Observatori de l’Autoconsum. Evolució de l’autoconsum compartit.

Síntesi de la Sessió 1

I fins aquí hem vist la part més generalista de les instal·lacions d’autoproducció
fotovoltaica, hem analitzat a fons el RD 244/2019 que estableix l’actual marc normatiu
per aquestes instal·lacions. Per fi podem enterrar el fantasma de l’impost al sol i podem
parlar ja de l’autoconsum compartit com una realitat.

Anem ara a entrar a la fase més tècnica del curs, on ja ens posarem a dimensionar
instal·lacions i on veurem quins percentatges d’autoconsum podem obtenir per diferents
instal·lacions exemple que analitzarem.

Anem doncs a analitzar els punts clau de dimensionament d’instal·lacions fotovoltaiques

incloses al règim d’autoconsum definit en el RD 244/2019.

42
Autoconsum fotovoltaic
CURS AVANÇAT D’AUTOPRODUCCIÓ
FOTOVOLTAICA CONNECTADA A XARXA
7a Edició – Abril 2022. SESSIÓ 1.

Ecoserveis