Resolució activitats U.

8 (18-23)

19. Al principi hi ha 400 kg d’ocells. Al cap d’un any, l’increment de pes dels ocells és de 100 kg en forma
d’augment de pes i 100 kg en forma de pollets, és a dir, en total hi ha 200 kg més d’ocells. Si s’han de mantenir els mateixos
400 kg d’ocells que hi havia l’any anterior, és que els depredadors han consumit 200 kg d’ocells, que és la dada que se’ns
demana en l’enunciat del problema. Una altra cosa és si volguéssim saber com serà la població d’ocells al cap d’un any.
Al principi, hi havia 1.000 ocells que pesaven 400 kg, és a dir, hi havia 1.000 ocells d’uns 0,4 kg de pes cadascun (400 kg / 1.000
individus = 0,4 kg/ind.). Al cap d’un any, suposant que no hi hagués baixes, hi hauria 1.000 ocells de 0,5 kg cadascun
[(400 + 100) kg / 1.000 ind. = 0,5 kg/ind.], i 1.000 pollets de 0,1 kg cadascun (100 kg / 1.000 ind. = 0,1 kg/ind.).
Suposant que els depredadors consumeixin tants individus adults com pollets (suposició certament gratuïta)
consumiran n adults i n pollets i, per tant, quedaran (1.000 - n) adults i (1.000 – n) pollets. Per esbrinar n, s’aplica la
fórmula següent:

20. La piràmide que té uns herbívors (consumidors primaris) més eficients és la A, ja que amb la mateixa
producció de plantes (productors) que la de la piràmide B aconsegueix produir més carn, que queda disponible per
als carnívors (consumidors secundaris).

21. Els càlculs són els següents:

Resolució activitats U.8 (18-23)

23.- L’energia respirada (7.648,625 kcal/m2 x any) més l’energia emmagatzemada a les restes (2.351,375 kcal/ m2 x
any), que després respiraran o fermentaran els descomponedors, torna a l’espai exterior de l’ecosistema les 10.000
kcal/m2 x any que hi van entrar procedents del Sol.