ON HE DEIXAT LES CLAUS?

1 Vaig arribar en aquell poble…

Poema constituït per deu quartetes de versos hexasíl·labs. Hi ha regla d’alternança: els
versos parells són masculins i els imparells, femenins. Hi ha rima assonant masculina -
[a] en tots els versos parells del poema.

Campanar 2, Claus 4, Despullat 6, Mà 8, Descalç 10, Sant 12, Vitrall 14, Davantal 16,
Plegat 18, Topants 20, Faig 22, Hostal 24, Retrat 26, Adeu-siau 28, Fan 30, Sant 32,
Bancs 34, Tombant 36

Al·literacions internes: “hi ha un sentit del ritme que jo porto molt d’infant, i de
l’harmonia. Les al·literacions i les assonàncies en mi són molt naturals [..] i em surten
de vegades, tot sovint, en converses parlades”
diu (1) – riu (3) – diu (5)
Barba (16)– llarga (16)
Fet (16) – gent (17), enllaç estrofes
Riuen (20) – bisbe (21), enllaç estrofes
Vaig (35) – arrencat (36)

2. Havíem plantat banderoles

Set quartetes de versos hexasíl·labs. Hi ha regla d’alternança: els versos parells són
femenins i els imparells, masculins. Rima assonant masculina encadenada en els versos
imparells (-a-a), canvia en cada estrofa. Segons Romeu i Figueres: “estrofes que
recorden la corranda” (119).
Colls 2 – herois 4
Cavalls 6- balbs 8
Eguasser 10 – més 12
Cims 14 -pelegrins 16
Estanys18 - faigs 20
premut 22-tu 24
Fonts – vós. Excepció, és tracta de rima visual perquè fonèticament no hi ha rima: ɔ - o.
El vers es troba “desolat” com el vós del poema, ja que no té cap altre vers amb el qual
rimar.

Versos imparells són femenins. Hi ha alguna altra rima esporàdica:

Cares (1)- alades (3)
Armes (19) - aigües (21)
Sílex (23) – xifres (25)

Al·literacions internes:
Cor (8) – clot (9)
Hissem (14) – seré 15)
Llops (17) – són (17) + cop accentual
Encesa (20) – branquegen (21)
Vent (23 ) – és (24 )
glaç (22)- cants (23)– mar (24) – dards (26) – desolat (28) = tots en la 4ª síl·laba,
intensificació de la rima interna cap al final del poema. Potser Foix intensifica l’emoció
d’acostar-se a l’objectiu final (pic de Núria) mitjançant la sonoritat de la rima…?

3. Descalç, damunt la calç

Tres quartets anisosil·làbics (13-13-13-10). El vers tredecasíl·lab no té tradició en la
literatura catalana. Monorima assonant femenina [a]- [ə] en tots els versos tredecasíls;.
els mots que rimen són femenins plurals
[a]- [ə]: Vagues, Danses, Llunyanes, Clares, Avares, Dagues, Ales, Obagues, Vastes

Decasíl·labs presenten el mot-rima “carn”. Els mots-rima són els mots sencers que
finalitzen els versos d’una estrofa i es repeteixen en les estrofes següents.

Al·literacions internes de mots aguts, emfatitzen el so [u]:

Murs (1) – fum (1)
fum (5)
Fum (8) – dur (8)
Fum (12) – llum (12)
Reiteració de “fum”: critica el clima repressió de la societat industrial, el fum representa
el tancament d’aquesta societat (Carbonell, 1991: 145).

4. D’on vinc, ni sé

Tirallonga de 20 versos de paraules planes (per tant, la rima és femenina). Versos

decasíl·labs (4+6). Gairebé totes les paraules que rimen són substantius amb l’excepció
de dos verbs (que impliquen moviment): “esquiven” i “ajoquen”.
- Rima assonant [ɔ]- [ə]: Atzerola 2, Portes 4, Ombres 6, hora 13, cordes 16,
ajoquen 17, proa 19
- Rima assonant [i]- [ə]: Llibre 5, semita 9, esquiven 10, riba 11
- Rima assonant [i]- [i]: navili 14, exilis 18

Al·literacions internes col·locades al final del primer hemistiqui:

- [a]: foscant 3, cant 4, mar 10, clam 11, total 12, grevolar 18, enyorat 19, gra 20
- [e]: vents 13, veu 14, extrem 15, salpem 15

5. El transeünt i la seva memòria

Tirallonga de 18 versos heptasíl·labs que es pot subdividir en tres estrofes (no marcades
visualment) de 6 versos cadascuna. És a dir, tres sextetes. El patró de rima es repeteix
en cada estrofa: aabccb ddeffe gghiih. Predominança de la rima femenina, amb la
incursió de rimes masculines cada tres versos: 3, 6, 9, 12.
Oberta 1 - deserta 2
Horitzó 3, só 6
Figura 4 – usura 5
Morta 7 – porta 8
Nit 9 – pit 12
Paraula 10 – faula 11
Alba 13 – malva 14
Esqueix 15 – mateix 18
Cambra 16 – Ambre 17
6. a l’entrada d’una estació...

Quatre quartets de versos alexandrins (6+6). Es tracta de versos blancs. Hi ha regla

d’alternança: el primer i darrer versos de cada estrofa acaben amb paraules agudes,
mentre que el segon i tercer versos acaben amb paraules planes. Les paraules finals
solen ser adjectius que s’alternen amb substantius (tot i que aquests tenen menor
presència).

1a estrofa: Solar Adj 1, obertes Adj 2, sarmentosos Adj 3, Brancs N 4

2a estrofa: Insular Adj 5, innates Adj 6, vidres N 7, Desclòs, Adj 8
3a estrofa: Encantat Adj 9, Gatosa Adj 10, Senyades Adj 11, furtius Adj 12
4a estrofa: Ment N 13, bagatge N 14, biformes Adj 15, cors N16.

Trobem rima assonant

En [a]: solar 1- brancs 4 – insular 5 - encantat 9
[a]- [ə]: innates 6 – senyades 11 – bagatge 14

Al·literacions internes donades entre mots aguts:

Cristall 1 – solar 1
Trens 2- transparent 2
Brancs 4- Blanc 5 – insular 5 -esguard 6 = no compleix la cesura a la 6a síl·laba (canvi
de ritme com les músiques innates?)
Humits 7 – nit 8
Embriacs 10 – dissecats 11 – petjat 12
Dorment 13- ment 13
Infant 14 – guardat 15
Passaports 16 – cors 16

7. Vagava, a galop tirat

Tirallonga de 25 versos i una darrera estrofa de 3 versos. Combinació de versos

decasíl·labs (4 + 6) i alexandrins (6 + 6)

Rima assonant:
Cavall 1 – lunars 3 – vegetal 5
Lluminosos 2 – fregorosos 7
Invisibles 6 - estigmes 8
Revelades 9 – astres 13 – aigües 15
Antigues 21 – criptes 22 – gavardines 23
Muralles 27 – inexplicables 28

Les paraules a final de vers solen ser en plural (24/28) excepte quatre casos, dos dels
quals corresponen a preguntes retòriques: Cavall?, Vegetal, concili, Suprem?. Els dos
primers termes (cavall i vegetal) remeten al món natural i, els dos darrers (concili i
Suprem) al món diví o eclesiàstic. De fet, naturales i religió són les dos isotopies més
recurrents en el poema. (Podria ser que Foix volgués deixar palesos aquests dos camps
semàntics a partir de les excepcions en la rima?).

Assonància interna. Predomina l’assonància amb paraules agudes [a]:

 Segrest 4 – peix 5
  Eixam 6 – foscant 7 – conjurats 8 – crepusculars 9 – flagel·lants 11 –
emmurallats 12 – plantats 13 – desviats 16 – clam 17 – herbolitzant 18 – llibants
21 – amants 23 – va 26 – digital 27
 Colors 20 – negrors 22 – sediciós 24

8 Fronteres

3 quartets de versos anisosil·làbics. Els versos parells són decasíl·labs (4+6) i els
imparells, pentasíl·labs. Alternança de rima (femenina en els imparells i masculina en
els parells):

Tinta 1 – extinta 3
Augur 2 – Mur 4
Atura 5 – segura 7
Veu 6 – reu 8
Paisatge 9 – bagatge 11
Carnal 10 – natal 12

9 És quan dormo que hi veig clar

3 dècimes de versos heptasíl·labs. Rima consonant, les tres estrofes presenten el mateix
esquema: abababba-ab (A nivell intern funciona com una quarteta de rima encadenada i
una altra de rima creuada amb la repetició dels dos versos inicials al final). Aquesta
repetició no es pot considerar refrany, oi?

Sol 1 – revolt 3 - giravolt 5 – gira-sol 8 – sol 9

Escata 2 – escarlata 4 – mata 6 – pirata 7 – escata 10
Gepic 11 – antic 13 – garric 15 – dic 18 – gepic 19
Era 12 – masovera 14 – bandera 16- saquera 17 – era 20
Clar 21 – mà 23 – comellar 25 – enllà 28 -clar 29
Metzina 22 – petxina 24 – salvatgina 26 – afina 27 – metzina 30

També trobem alguna rima lleonina: ric-gepic 11 i 19 i, a la vegada, una rima al mezzo:
dic 18 – ric 19

10 Escorç de l’altre paisatge

Cinc quintetes anisosil·làbiques de versos octosíl·labs: 4 versos octosíl·labs + 1 vers

tetrasíl·lab. Esquema: aabab. Alternança de rima femenina (en el primer, segon i quart
vers de cada estrofa) i rima masculina (tercer i cinquè).

Illes 1-milles 2 -conquilles 4

costum 3 -llum 5
imatges 6 -paratges 7 -personatges 9
Enlloc 8 -moc 10
Ufana 11 – tramuntana 12 – cabana 14
Clos 13 – cos 15
Devesa 16 – encesa 17 – nuesa 19
Vall 18 – corall 20
Calma 21 – balma 22 – palma 24
Absent 23 – pensament 25

rima al mezzo: encesa 16 – deessa 17

Al·literacions: deessa 17- batega 18 – heura 19,

11 El difícil encontre

Quartets decasíl·labs (4 + 6) seguits de dístics (també de versos decasíl·labs 4 + 6). Els

quartets tenen rima encadenada ABAB amb alternança de rima masculina als versos
imparells i rima femenina als parells. Els dístics són monorims amb rima femenina.

Engany 1 – tany3
Borra 2- sorra 4
Garites 5 – fites 6
Oblidades 7 – fades 9
Contrincant 8 – encant 10
Nacres 11- simulacres 12
Aviva 13 – riba 15
Present 14 – ment 16
Platges 17 – imatges 18

Al·literacions: visc 1- florir 3, gegant 7 – combat 8, fonts 9-hom 10, fòssils 11- dòcils
12

12 El meu país es un roc

Dècimes provençals. Aquesta estrofa segueix l’esquema ABBACCDEED i va ser

utilitzada per Rostaing Berenguier de Marsella (trovador de principis del segl XIV al
poema «Pois de sai mar» (Salas, Franck M. , «Una introducción a la antigua
versificación provenzal». AIXÒ HO HE COPIAT D’INTERNET PERÒ NO TROBO
LA FONT ORIGINAL. CONEIXES FRANCK SALAS?

Roc 1 – soc 4
Grana 2 – cabana 3
Pineda 5 – freda 6
Bruc 7 – duc 10
Fatiga 8 – espiga 9
Jaç 11 – pas 14
Capçalera 12 – tartera 13
Avança 15 – deslliurança 16
Cim 17 – crim 20
Contrada 18 – plomada 19
Paranys 21 – estanys 24
Orriaire 22 – aire 23
Obaga 25 – nissaga 26
Vents 27 – torrents 30
Misteri 28 – captiveri 29
Alous 30 – bous 34
Cercles 31 – segles 32
Paratge 35 – imatge 36
Furtiu 37 – caliu 40
Caverna 38 – eterna 39
Ment 41 – clement 44
Aroma 42 – coma 43
Miracle 45 – oracle 46
Roc 47 – foc 50
Tosos 48 – confosos 49

+ rima lleonina: omeda – pineda (5)

13 L’esbós sense retoc

Quartetes de versos octosíl·labs amb rima creuada. Alternança de rima masculina (1r i
4t versos) i femenina (2n i 3r)

Port 1 – or 4
Imatge 2 – oratge 3
Intrús 5 . nuus 8
Lluna 6 – duna 7
Submís 9 – indivís 12
Muscle 10 – crepuscle 11
Joc 13 – retoc 16
Sorra 14 – esborra 15
Son 17 – pont 20
Milla 18 – Illa 19

Al·literacions: dos 3- or 4, atzar-clar 7

14 També vindrem infant, a l’hora vella...

Quartets de versos decasíl·labs (4 + 6) amb rima encadenada. Alternança de rima

(femenina en versos imparells i masculina en versos parells). L’última estrofa afegeix
dos versos més, mantenint la rima encadenada.

Vella 1 – sella 3
Tu 2 – du 4
Esperances 5 – vacances 7
Tardà 6 – secà 8
Pares 9 – sahares 11
Confegir 10 – jardí 12
Ponedores 13 – móres 15
Herbós 14 – Vós 16
Curta 17 – murta 19
Pensaments 18 – transparents 20
Alades 21 – fades 23
Lladurs 22 – Portús 24
Naixença 25 – remença 27
Estel·lars 26 – avars 28
Forana 29 – ufana 31
Portn32 – mort 34
Sona 35 – Sola 37 – dona 39
Enllà 36 – sentirà 38 – casar 40

+ rima lleonina: rella – sella 3

Assonàncies: tinc 6-marcits 7, confegir 10- nit 11, platges - sahares 12, Poliol – Nou 22,
brucs – Lladurs 22, gorgs 23-goig 24, casa – forana 29, serrat – enllà 36, Hora – Sola
37, reials – sentirà 38, mudat – costat 39

15 Onsevulla tinc port

Quatre quintetes amb el mateix esquema de rima consonant: abaab. Alternança de rima:
femenina (primer, tercer i quart versos de cada estrofa) i masculina (segon i cinquè).
Palma 1 – balma 3 – calma 4
Eixut 2 – llagut 5
Cel·la 6 – vela 8 – estela 9
Ensems 7 – temps 10
Platja 11 – imatge 13 – miratge 14
Port 12 – nord 15
Cabdella 16 – vella 18 – caramella 19
Topants 17 – plants 20

+ rima lleonina: cants – plants 20

16 Tot és ací

Quatre sextets de versos decasíl·labs (4+6). Esquema: ABBCCA CABBDA DEFFGE

GEEHEH. Rima consonant i femenina.

Espases 1 – cases 6 – brases 8– rases 12

Esperança 2 – avança 3 – atansa 9– deslliurança 10
Natura 4 – dura 5 – captura 7
Gavina 11 – afina 13
Furtiva 14 – riba 18 – estiba 20 – viva 21- cativa 23
Defesos 15 – maresos 16
Alimara 17 – mare 19
Assola 22 – sola 24

17 Balada dels cinc mariners exclusius i del timoner, que era jo

tirada heptasíl·laba amb dues rimes assonants alternatives; l’una, femenina, al versos
senars, i l’altra, masculina, als parells

[a]- [ə] : Navegàvem 1 – sarja 3 – barca 5 – flamejava 7 – Talabra 9 – arbre 11 – balma

13 – calma 15 – albades 17 – maragda 19 – esfullava 21 – encovaven 23 – encalça 25 –
amenaça 27 – llarga 29 – caldes 31 – encrespaven 33 – cales 33 – despullaven 35 –
balada 37 – amaguen 39 – descalcen 41 – alga 43 – ufana 45 – amoregen 47 – casa 49 –
atzavares 51 – fada 53 – descalça 54
[ɔ]: Gros 2 – or 4 – nord 6 – flors 8 – nom 10 – vinyots 12 – fonts 14 – escorç 16 – ports
18 – aiguamort 20 – cors 22 – para-sol 24 – focs 26 – vol 28 – rocs 30 – dol 32 – revolt
34 – pujols 36 – bassols 28 – molls 30 – ponts 32 – son 34 – trespol 36 – frellons 38 –
gou 40 – corriol 42 – horts 44 – Pols 46 – mort 48

També hi ha al·literacions internes: barca 5 – cara 6, passa – llarga 29, flocs – Pols 53,
campana – descalça 54. I, a més, hi ha una rima lleonina: sol – corriol 42, i una rima al
mezzo: Gros 2 – cos 3

18 Els assalariats del somni...

Octava de versos decasíl·labs seguides d’un dístic. Rima assonant: -aa--aa- / -a

Primera estrofa + dístic [u]: pertús 2 – intrús 3 – fruit 6 – druts 7 - ulls
Segona estrofa + dístic [a]: hostal 12 – avars 13 – glaç 16 – fars 17 – bars 20
Tercera estrofa + dístic [i]: nit 22 – pits 23 – submís 26 – marins 27 – pergamins 30
Quarta estrofa + dístic [ɛ]: demès 21 - venç 33 – Omès 36 – peny 37 – advers 40
(demès hauria d’anar amb accent tancat, no? Ho fa expressament per marcar la rima
amb e oberta?. Peny en teoria és tancat, però potser s’agafa una llicència?)
Cinquena estrofa + dístic [e]: extrems 42 – dements 43 – vents 46 – llorers 47 – torrents
50
Sisena estrofa + dístic [ɔ]: plors 52 – ports 53 – horts 56 – desclòs 58 – colls 60.
Setena estrofa + dístic [ɔ]: sons 62 – font 64– flocs 66 – cors 67 – foc 70
Vuitena estrofa + dístic [a]: dalts 72 – Alps 73 – boreals 76 – marçals 77 – sang 80

“Desclòs” i “font” no compleixen el patró de rima de les altres estrofes (-aa--aa- / -a)

A banda, hi ha altres rimes assonants (sempre dins de cada estrofa):

Primera estrofa + dístic: vexades 1 – bagatge 4 – astres 9
Segona estrofa + dístic : còdols 15 – monòton 19
Tercera estrofa + dístic: foguera 21 – alberes 24; sibil·lines 28 – Abolida 29
Quarta estrofa + dístic : severes 4 – temple 8
Cinquena estrofa + dístic: solana 41 – pirates 44; semença 48 – contramestres 49
Sisena estrofa + dístic: tenebra 54 – idea 59; estrasses 55 – gaubança 57
Setena estrofa + dístic: segles 61 – finestres 63
Vuitena estrofa + dístic: astres 71 – atansava 75 – maragda 78; silenci 74 – eteris 79

19. Per les cales ramoroses..

Tirallonga de versos decasíl·labs (4+10). Tots els versos acaben amb paraules planes.

Rima assonant femenina

[i]- [ə]: encativen 4, antiga 5, vidres 6, cantines 11, Signes 15 [...] lascives 25 – llibres
30 – tintoreries 33
[a]- [i]: Subterranis 7 - santuaris 9 – [...] diaris 31
[ɛ]- [ə]: atees 12 –– ombrel·les 14 – guerres 28 – semences 35
[e]- [ə]:sempre 13 - heretges 17 – impreses 19 – mitjanceres 29
[a]- [ə]: astres 18 – fragates 22 – petjades 27 – estuprada 34 – pampes 36
[u]- [ə]: escuma 23 – crepuscle 24

Al·literacions internes col·locades a la quarta síl·laba (rima assonant masculina):

[a]: Real 4 – parlmerars 6 – lunars 8 – esbatanats 10 – insular 17 – consolats 18 –
remorejant 25- capitans 28 – hertzià 31 (6a síl·laba enlloc de 4a) – cristall 35 – call 36
[ɔ]: Cor 15-port 16 – os 20 – nom 21 – molls 22 – nou 32 – nom 37

20 Si l’altra nit jo cavalcava al ras... p. 97-98

Cinc sextets de versos decasíl·labs amb rima consonant. Esquema: AABABA.

Alternança de rima masculina (A) i femenina (B)

[a]: Ras 1 – mas 2 – tocaràs 4 – mas 6 – pas 7 – escarràs 8 – cantaràs 10 – escarràs 12 –

cas 13- domàs 14 – ballaràs 16 – domàs 18 – diràs 19 – joncars 20 – cantaràs 22
-joncars 24 – clars 25 – mollars 26 – tocaràs 28 – mollars 30
[e]- [ə]: esquella 3 – sella 5 – estella 9 – planella 11 – querella 15 – estrella 17 – vella
21 – meravella 23 – cantarella 27 – caramella 29

Hi ha una tornada que es repeteix amb petites modificacions al quart vers de cada
estrofa: Toca que tunc tan tunc que tocaràs (1a e) / Canta que tunc tan tunc que cantaràs
(2a e) / Balla que tunc tan tunc que ballaràs (3a e) / Canta que tunc tan tunc que cantaràs
(4a e) / Toca que tunc tan tunc que tocaràs (5a e)

El segon i el sisè versos de cada estrofa són iguals

Assonàncies internes: tunc 4 – lluny 5; folc 7 – foc 8; nevats 13 – alats 14; tunc 22 –
llum 23

21 Sé un poble lluny de Provença

Quatre quintetes de versos heptasíl·labs. Totes les quintetes segueixen l’esquema abaab
amb alternança de rima femenina (a) i masculina (b).

[ɛ]- [ə]: Provença 1 – defensa 3 – remença 4 – temença 6 – agença 8 – defallença 9 –

tensa 11 – Complaença 13 – semença 14 – recompensa 16 – Coneixença 17 – Naixença
19
[i]: Matí 2 – molí 4 – marí 7 – nodrir 10 – monestir 12 – seguir 15 – camí 18 – morir 20
22 Caraeixut i sense un sou

Tirallonga de versos heptasíl·labs. El poema es pot subdividir en quartets d’estructura

“abcd”.Alternança de versos amb rima masculina (“a” i “c”) i rima femenina (“b” i “d”).
Excepció: el patró dels darrers 4 versos queda alterat: adcb

[ɔw]: sou 1 –alou 5 – enrenou 9 – brou 13 – nou 17 -bou 21

[a ɾ ə]: Clara 2 – rara 6– atzavara 10 – avara 14 - cara 18 – Cara 24
[a ə]: faramalla 4– – miralla 8 - pobrissalla 12 - senalla 16 –mortalla 20 – palla 22
[es]: és 3 – inrevés 7 – senders 11 – sorneguers 15 – recés 19 -ullprengués 23

23 Per un camí de veus cremades

Sextetes de versos octosíl·labs. Combina versos que acaben amb paraules planes (1r, 2n,
4t i 5è de cada estrofa) amb d’altres que acaben amb paraules agudes (3r i 6è).

Rima assonant a final de vers:

[a-ə] arbres 1 - esperança 2 – alba 5 – astres 8 - intacta 11- amarinava 16 – fontana 17 -
cremades 19 – oracle 20 – baladre 22
[e-ə] segles 7 - vérem 10
[a] emigrants 15 – solars 18 – predestinats 24

Al·literacions internes:
[a] mar – estimball 3 [...] insinuants 22 – clars 23; tard 25 – degotejant 26 – acotxà 27 –
murmurejant 28
[a-ə] alba 5 i 6 (repetició de la paraula)
[e] llets 10 – naixents 11
[ɔ] clos -foc 12
[o] pregons 20 – verdors 21;

(A la darrera estrofa no hi ha rima assonant final però hi ha una repetició d’al·literacions

internes molt més marcades). POT SER UNA ESTRATÈGIA DE COMPENSACIÓ?

24 Pel camí dels olis diürns

Tirallonga de versos decasíl·labs (4+6) acabats amb paraules planes.

Rimes esporàdiques assonants:
[e-ə] ginebres 3 – frontera 5 [...] segles 18 – concretes 20
[ɛ-ə] selva 4 – cendres 10
[ɔ-i] equinoccis 11 – arboris 17

Al·literacions internes:
[ɛ]: gels - estels 4
[a]: primordials – pas 11 [...] sals 22- labial 23
[u]: repetició de “teus ulls” 12
[e]: vinyet 15 – secret 16
[i- ə]: mica – conquilla 21

25 Érem tres, érem dos, era jo sol, érem ningú...

Quartets decasíl·labs (4 + 6). Alternança de rima femenina als versos imparells i
masculina, als parells.
[ɛ- ə]: Veremes 1– selves 3 – estrelles 5 – brees 7 – velles 9 – esteses 11 – tenebres 13 –
veles 15
[a]: Mans 2 – serrat 4 - dards 6 – fars 8 – escar 10 – foscants 12 – aigualls 14 – Instant
16
Al·literacions internes col·locades al final del primer hemistiqui:
[u]: Jups 1 – ulls 2 [...] ningú 13 – Pur 15
[a]: infant – serrat 4

26. Ho sap tothom

Estrofes de vuit versos octosíl·labs. (NO EN PUC DIR OCTAVES PERQUÈ SÓN
D’ART MENOR, NO?) amb el patró de rima següent: aababacc. Alternança de rima
femenina “a” i masculina “b” i “c”.

1a estrofa:
Profecia 1 – dia 2 – repetia 4 – establia 6
Lleugers 3 – mitjancers 5
Prat 7 – novetat 8

2a estrofa:
Cales 9 – ales 10 – escales 12 – sales 14
Albat 11- novetat 13
Moll 15 – coll 16

3a estrofa:
Pirata 17 – escata 18 – fregata 20 – mata 22
Escrits 19 – nits 21
Serrat 23 – novetat 24

4a estrofa
Aires 25 – captaires 26 – vinyataires 28 – flaires 30
Teulat 27 – novetat 29
Roent 31 – ajuntament 32

5a estrofa
Paperassa 33 – plaça 34 – escridassa 36 – raça 38
Sol 35 – bol 47
Autoritat 39 – novetat 40

6a estrofa aababaab No segueix el patró

Colera 41 – manera 42 – era 44 – verdera 46 – cinglera 47
Mudat 43 – novetat 45 – moscat 48

7a estrofa
Portvendres 49 – tendres 50 – comprendre’s 52 – cendres 54
Copsar 51 – Perpinyà 53
Nevat 54 – novetat 55
8a estrofa
Comença 56 – remença 57 – recompensa 59 – Provença 61
Llibertat 58 – novetat 60
Clar 61 – quintar 62

9a estrofa
Dura 63 – ventura 64 – pura 66 – captura 68
Saïm 65 – cim 67
Llevat 69 – novetat 70

Tornada que es repeteix, de manera alterna, al cinquè i al vuitè vers de cada estrofa: “A
cal fuster hi ha novetat”: 8 (8v 1e), 13 (5v 2e), 24 (8v 3e), 29 (5v 4e), 40 (8v 5e), 45 (5v
6e), 55 (8v 7e), 60 (5v 8e), 70 (8v 9e).

27. Els savis i els poetes peixien...

Tirallonga de 22 versos alexandrins 12 + 12. Tots els versos acaben amb paraules
planes.

Rima assonant femenina:

[a-ə]: Cànems 1, proclames 3 [...] Grana 12 – maragda 15 – Pravda 19
[ɛ-ə]: Tavernes 2 – veles 6 – deltes 7 – estepa 10 – genera 13 – colpeja 17 – fragel·la 20
– poetes 22
[ɔ -ə]: Morta 4 – ombres 8
[i-ə]: Ortografia 16 – dia 18

Al·literacions internes al final del primer hemistiqui:

[a]: Crepusculars 2 – vexat 3 – unitat 5 – desolats 9 [...] serrat 17 – Belgrad 19 – solars
20
[i]: Nit 12 – distint 13
[e]: Més 14 – temps 15 – roents 17

28 Dèiem: la nit!

Sonet abba abba ccd cdc

Alternança de rima masculina (“a” i “c”) i femenina (“b” i “d”).

Oberta 1 – coberta 4 – deserta 5 – Oferta 8

Morir 2 – florir 3 – vi 6 – camí 7
Sendera 9 – era 10 – espera 12 – bandera 14
Comú 11 – Ningú 12
Rima assonant: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 17, 18, 19, 23, 24, 25, 27

Rima consonant 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 20, 21, 22, 26, 28

Oberta 5,1 - deserta 2

Horitzó 3, só 6
Figura 4 – usura 5
Morta 7 – porta 8
Nit 9 – pit 12
Paraula 10 – faula 11
Alba 13 – malva 14
Esqueix 15 – mateix 18
Cambra 16 – Ambre 17

Tinta 8, 1 – extinta 3
Augur 2 – Mur 4
Atura 5 – segura 7
Veu 6 – reu 8
Paisatge 9 – bagatge 11
Carnal 10 – natal 12

Sol 9, 1 – revolt 3 - giravolt 5 – gira-sol 8 – sol 9

Escata 2 – escarlata 4 – mata 6 – pirata 7 – escata 10
Gepic 11 – antic 13 – garric 15 – dic 18 – gepic 19
Era 12 – masovera 14 – bandera 16- saquera 17 – era 20
Clar 21 – mà 23 – comellar 25 – enllà 28 -clar 29
Metzina 22 – petxina 24 – salvatgina 26 – afina 27 – metzina 30

Illes 10, 1-milles 2 -conquilles 4

costum 3 -llum 5
imatges 6 -paratges 7 -personatges 9
Enlloc 8 -moc 10
Ufana 11 – tramuntana 12 – cabana 14
Clos 13 – cos 15
Devesa 16 – encesa 17 – nuesa 19
Vall 18 – corall 20
Calma 21 – balma 22 – palma 24
Absent 23 – pensament 25

Engany 11 1 – tany3
Borra 2- sorra 4
Garites 5 – fites 6
Oblidades 7 – fades 9
Contrincant 8 – encant 10
Nacres 11- simulacres 12
Aviva 13 – riba 15
Present 14 – ment 16
Platges 17 – imatges 18

Roc 12, 1 – soc 4

Grana 2 – cabana 3
Pineda 5 – freda 6
Bruc 7 – duc 10
Fatiga 8 – espiga 9
Jaç 11 – pas 14
Capçalera 12 – tartera 13
Avança 15 – deslliurança 16
Cim 17 – crim 20
Contrada 18 – plomada 19
Paranys 21 – estanys 24
Orriaire 22 – aire 23
Obaga 25 – nissaga 26
Vents 27 – torrents 30
Misteri 28 – captiveri 29
Alous 30 – bous 34
Cercles 31 – segles 32
Paratge 35 – imatge 36
Furtiu 37 – caliu 40
Caverna 38 – eterna 39
Ment 41 – clement 44
Aroma 42 – coma 43
Miracle 45 – oracle 46
Roc 47 – foc 50
Tosos 48 – confosos 49

Port 13, 1 – or 4
Imatge 2 – oratge 3
Intrús 5 . nuus 8
Lluna 6 – duna 7
Submís 9 – indivís 12
Muscle 10 – crepuscle 11
Joc 13 – retoc 16
Sorra 14 – esborra 15
Son 17 – pont 20
Milla 18 – Illa 19

Vella 14, 1 – sella 3

Tu 2 – du 4
Esperances 5 – vacances 7
Tardà 6 – secà 8
Pares 9 – sahares 11
Confegir 10 – jardí 12
Ponedores 13 – móres 15
Herbós 14 – Vós 16
Curta 17 – murta 19
Pensaments 18 – transparents 20
Alades 21 – fades 23
Lladurs 22 – Portús 24
Naixença 25 – remença 27
Estel·lars 26 – avars 28
Forana 29 – ufana 31
Portn32 – mort 34
Sona 35 – Sola 37 – dona 39
Enllà 36 – sentirà 38 – casar 40

Palma 15, 1 – balma 3 – calma 4

Eixut 2 – llagut 5
Cel·la 6 – vela 8 – estela 9
Ensems 7 – temps 10
Platja 11 – imatge 13 – miratge 14
Port 12 – nord 15
Cabdella 16 – vella 18 – caramella 19
Topants 17 – plants 20

Espases 16, 1 – cases 6 – brases 8– rases 12

Esperança 2 – avança 3 – atansa 9– deslliurança 10
Natura 4 – dura 5 – captura 7
Gavina 11 – afina 13
Furtiva 14 – riba 18 – estiba 20 – viva 21- cativa 23
Defesos 15 – maresos 16
Alimara 17 – mare 19
Assola 22 – sola 24

20
[a]: Ras 1 – mas 2 – tocaràs 4 – mas 6 – pas 7 – escarràs 8 – cantaràs 10 – escarràs 12 –
cas 13- domàs 14 – ballaràs 16 – domàs 18 – diràs 19 – joncars 20 – cantaràs 22
-joncars 24 – clars 25 – mollars 26 – tocaràs 28 – mollars 30
[e]- [ə]: esquella 3 – sella 5 – estella 9 – planella 11 – querella 15 – estrella 17 – vella
21 – meravella 23 – cantarella 27 – caramella 29

21
[ɛ]- [ə]: Provença 1 – defensa 3 – remença 4 – temença 6 – agença 8 – defallença 9 –
tensa 11 – Complaença 13 – semença 14 – recompensa 16 – Coneixença 17 – Naixença
19
[i]: Matí 2 – molí 4 – marí 7 – nodrir 10 – monestir 12 – seguir 15 – camí 18 – morir 20

22
[ɔw]: sou 1 –alou 5 – enrenou 9 – brou 13 – nou 17 -bou 21
[a ɾ ə]: Clara 2 – rara 6– atzavara 10 – avara 14 - cara 18 – Cara 24
[a ə]: faramalla 4– – miralla 8 - pobrissalla 12 - senalla 16 –mortalla 20 – palla 22
[es]: és 3 – inrevés 7 – senders 11 – sorneguers 15 – recés 19 -ullprengués 23

26
1a estrofa:
Profecia 1 – dia 2 – repetia 4 – establia 6
Lleugers 3 – mitjancers 5
Prat 7 – novetat 8

2a estrofa:
Cales 9 – ales 10 – escales 12 – sales 14
Albat 11- novetat 13
Moll 15 – coll 16

3a estrofa:
Pirata 17 – escata 18 – fregata 20 – mata 22
Escrits 19 – nits 21
Serrat 23 – novetat 24

4a estrofa
Aires 25 – captaires 26 – vinyataires 28 – flaires 30
Teulat 27 – novetat 29
Roent 31 – ajuntament 32

5a estrofa
Paperassa 33 – plaça 34 – escridassa 36 – raça 38
Sol 35 – bol 47
Autoritat 39 – novetat 40

6a estrofa aababaab No segueix el patró

Colera 41 – manera 42 – era 44 – verdera 46 – cinglera 47
Mudat 43 – novetat 45 – moscat 48

7a estrofa
Portvendres 49 – tendres 50 – comprendre’s 52 – cendres 54
Copsar 51 – Perpinyà 53
Nevat 54 – novetat 55

8a estrofa
Comença 56 – remença 57 – recompensa 59 – Provença 61
Llibertat 58 – novetat 60
Clar 61 – quintar 62

9a estrofa
Dura 63 – ventura 64 – pura 66 – captura 68
Saïm 65 – cim 67
Llevat 69 – novetat 70

28
Oberta 1 – coberta 4 – deserta 5 – Oferta 8
Morir 2 – florir 3 – vi 6 – camí 7
Sendera 9 – era 10 – espera 12 – bandera 14
Comú 11 – Ningú 12
RESULTATS

Poemes amb rima assonant regular (segueix una estructura fixa): 1, 2, 3, 17, 18, 25
Poemes amb rima assonnat irregular (sense ordenació apparent): 4, 6, 7, 19, 23, 24, 27
Poemes amb rima consonant regular (estructura fixa): 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16,
20, 21, 22, 26, 28

13/28 poemes amb rima assonant = 44,8%

- 6/13 poemes amb rima assonant regular = 46,2%
- 7/13 poemes amb rima assonant irregular = 53,8%
15/28 poemes amb rima consonant = 53,6%

PRAULES REPETIDES AMB RIMA ASSONANT

1. Aigües 2,21 / 7,15
2. Arbre 17,11 / arbres 23,1
3. Astres 7,13 / 19,18 / 23,8
4. Cavalls 2,6 /7,1
5. Colls 2,2 / 18,60
6. Faig 1,22 / 2,20
7. Fars 18,17 / 25,8
8. Fonts 2 / 17,14 / font 18,64
9. Hostal 1,24 / 18,12
10. Llibre 4,5 / llibres 19,30
11. Maragda 27,15 / 17,19
12. Ombres 4,6 / 27,8
13. Segles 23.7 – 24.18
14. Solar 6,1 / solars 23,18
15. Veles 25,15 / 27,6

RIMES ASSONANTS REPETIDES

1. Ports 17,18 /18,53 – horts 17,44 / 18,56 – cors 17,22 / 18,67 – focs 17,26 / foc
18,60

PRAULES REPETIDES AMB RIMA CONSONANT (FINAL DE VERS)

1. Afina 9,27 / 16,13
2. Aire 12,23 / 26,25
3. Bandera 28,14 / 9,16
4. Cabana 10,14 / 12,3
5. Cim 12,7 / 26.67
6. Clar 9.21 / 9.29 / 26,61
7. Enllà 14,36 / 9,28
8. Era 9,12 / 9,20 / 28,10 / 26,44
9. Fades 11,9 / 14,23
10. Ment 11,16 / 12,41
11. Nit 5,9 / nits 26,21
12. Pas 12,14 / 20,7
13. Pensament 10,25 Pensaments 14,18
14. Port 13,1 / 14,32 / 15,12
15. Ras 20,1 /
16. Riba 11,15 / 16,18
 17. Roc 12,1 / 12,47
18. Sol 9,1 / 9,9 / 26,35
19. Sola 14,37 / 16,24
20. Sorra 11,4 / 13,14
21. Ufana 10,11 / 14,31

RIMES CONSONANTS REPETIDES

1. Alous 12,30 / Alou 22,5 –Bous 12,34 / bou 22,21
2. Avança 12,15/ 16,3 – deslliurança 12,16 / 16,10
3. Calma 10,21 / 15,4– balma 10,22 / 15,3 – palma 10,24 /15,1
4. Camí 28,7 / 21,18 - morir 28,2 / 21,20
5. dura 16,5 / 26,63 – captura 16,7 / 26,68
6. Illes 10,1-milles 10,2 - Milla 13,18 – Illa 13,19
7. Imatges 10,6 / 11,18 - Imatge 15,13 / 13,2 / 12,36 – paratges 10,7 – paratge
11,35 – platges 11,17 – platja 15,11
8. Oberta (II) 5,1 / 28,1; deserta (II) 5,2 / 28,5
9. Pirata 26,17 / 9,1 - Escata 9,2 / 9,10 / 26,18 – mata 9,6 / 26,22
10. Remença 14,27 / 21,4 / 26,57 - Recompensa 26,59 / 21,16- Provença 21,1 /
26,61 – Naixença 14,25 / 21,19
11. Vella 14,1 / 15,18 / 20,21 – caramella 15,19 / 20,29 – sella 14,3 / 20,5

CONCLUSIONS:
- Distribució equitativa de poemes amb rima consonant i assonant
- Distribució equitativa de poemes de rima assonant regular i de rima assonant
irregular
- Les rimes repetides són molt més freqüents en la rima consonant que en
l’assonant.

PROPOSTES:
- Observar la proporció de rimes (assonants / consonants) i si són regulars o no a
la resta de volums i veure com evolucionen al llarg de la trajectòria literària de
Foix. Problema: no tots els volums segueixen ordre cronològic, no??