Josafat.

Prudenci BERTRANA, Júlia Duch i Sara

CAPÍTOLS IV, V i VI

1. Ara que ja coneixem els personatges, podem pensar que tots tres noms
pertanyen a un mateix patronímic. Comenteu el significat d’aquests noms i
relacioneu-los amb els següents aspectes: la religió en el sentit més primari, la
naturalitat matussera i el refinament. Josafat → religió en el sentit més primari,
Fineta → refinament i Pepona→naturalitat matussera.
2. En el capítol IV se’ns descriuen amb detall els dominis de Josafat i el
protagonista queda dibuixat totalment com a personatge. Expliqueu com el
protagonista es percep a ell mateix com un heroi. Complex de superioritat: veu a
tothom desde dalt el campanar, té tots els dominis de cada part de la catedral.
També somia que podria arribar a matar a tothom des de dalt de la catedral am
pedres, i Bertrana el descriu com algú salvatge i gran.
3. En els somnis de Josafat hi apareix Pepona, en quin sentit? Tornaven els
somnis voluptuosos, però sense que el senyor bisbe ni els capellans el
foragitessin del campanar i de l’església. Pepona era seva; els mateixos
capellans la hi portaven, mudadeta, somrient i agraïda. S’hi havia casat. La
història de la porqueirola no l’encaparrava. Papona el seu amor platònic, somnis
livirinosos amb ella,

4. Amb la visita de les dues bagasses a l’església, el procés d’animalització

d’alguns dels personatges s’accentua. Busqueu fragments del capítol IV que així
ho demostrin. Josafat: orgull de salvatgina, viu al seu cau. Pepona: sent com
una llena farta.
5. Els sons i les olors tenen un paper destacat en el cap. IV. Expliqueu-ho. Ell sent
els sorolls del campanar, el cruixit del rellotge, els engranatges. També, quan
entren a l’habitació d'en Josafat olora a salvatgina. Aquestes sensacions es
magnifiquen en un campanar, ja que hi ha un silenci interromput per un soroll
constant d’un rellotge.
6. Per caracteritzar els personatges el narrador utilitza termes procedents de la
mitologia com gnom, nimfes, sàtir, bacant, faunes. Busqueu informació sobre
aquests personatges. Ell es sent con un gnom entre nimfes. Les nimfes són
divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com
a genis femenins de les fonts, dels mars, dels rius i dels llacs, dels boscos, i de
les muntanyes. Un gnom és un ésser creat per Paracels al segle XVI. Paracels
el va definir com un dels quatre éssers elementals classificant-lo com l'esperit de
la terra, al costat de l'ondina, l'ésser elemental de l'aigua, el silf o sílfide, l'esperit
elemental de l'aire i la salamandra, l'esperit del foc.
7. En quin moment del capítol IV Josafat se sent perdut? Per què? En quines
circumstàncies? Se sent perdut quan la Fineta para de cop i ensopeguen, cauen
a terra i Fineta el besa. Josafat es va sentir molt feble mentres Fineta el
temptava. Tot es va esvair del seu entorn, pensant que ‘Déu el mirava’, es
posava cada cop més nerviós i amb empenta va llançar la Fineta.
8. En el cap. V l’acció es desplaça cap a la Fineta. Abans, però, se’ns explica el
sentiment de culpa del protagonista, per què se sent així? Per què no es
confessarà? No es confessa perquè es vol seguir enrotllant amb la Fineta i sap
que si es confesa no ho podrà seguir fent. Se sentiment de culpa perquè ell és
campaner i religiós i no està complint amb les normes de la religió.
9. Tot i que cal no deixar passar la referència literària al mite de la Bella i la
Bèstia, l’hem de considerar una simple peça d’una relació eròtica i no pas el
tema central de la novel·la. Qui és que “enamora” a qui? Com ho fa? La bella a
la bestià, la Fineta ‘’enamora’’ a en Joasafat seduint-lo.
10. Transformeu un dels pocs diàlegs més o menys extensos entre Fineta i Josafat
en una narració en tercera persona omniscient. Des de “-¿Encara em tens ràbia,
Josafat?” fins a “[...] Josfat, apropa’t, assenta’t.”
La Fineta li pregunta a en Josafar si encara li té ràbia, en Josafat li respón que
perquè li havia de tenir ràbia. Fineta, li recorda que aquell dia li va fer mal quan
la va tirar al terra i li ensenya el blau. Llavors Josafat li respón que ell no li havia
fet pas això. Desprès ella li diu que oi tant que havia sigut ell i que havia sigut
molt cruel. Aprofita per dir-li que la Pepona no vol tornar més a la catedral. Ell, al
escoltar això, enfadat, li diu que vol parlar amb ella i que cal que torni. Cada
vegada està més enfadat. Fineta, encuriosida li pregunta que què en vol fer
d’ella i ell li respon que això no és cosa seva i que vol veure-la i parlar-hi. Ella
insisteix i li pregunta si s’hi vol casar. Ell li torna a repetir que no és cosa seva.
Llavors la Fineta li pregunta si a ella no la voldria, d’una manera seductora com
fa sempre. Li deixa clar que a Pepona no li agradaria viure aquí amb ell perquè
l’esgarrifa aquell espai, i li diu que ella en canvi i viuria molt contenta. Li diu que
s’apropi i s’assegui.

—Encara em tens ràbia, Josafat?

—Ràbia, jo…, jo…?
—Sí, tu, mira, em feres mal; mira’m. I s’apartava els bandós del front amb un
graciós moviment dels seus dits, carregats d’anells.
—Jo pla no he estat el qui t’ha fet això.
—Sí, Josafat, fores tu, i fores molt cruel. Saps que Pepona no vol tornar?
—Reïra! Jo vull parlar-li, a Pepona; cal que torni. Començava a moure-se-li la
boca, iniciant el tic amenaçador.
—Què en vols fer d’ella?
—Això és cosa meva; vull parlar-li, veure-la, parlar-li.
—Per a casar-t’hi?
—És cosa meva.
—I a mi no em voldries, Josafat? Jo et tractaria tan bé! I li llançà francament una
guspira de passió, de les que fins aleshores havien interromput les closes
pestanyes.
—Escolta, apropa’t. Saps què penso? Que a Pepona no li agradaria viure ací; li
fan por els sants, l’esgarrifa això —assenyalava el mur—. Jo, en canvi, hi viuria
molt contenta. Josafat, apropa’t, asseu-te…
11. Comenteu l’últim fragment del cap. V, després de l’el·lipsi narrativa i l’el·lipsi
que suposen les últimes paraules del fragment. Representa que Josafat i Fineta
fan l’acte amorós a les mateixes escales, no arriben ni a la cambra.
12. En el cap. VI el temps ha fet un salt: “Les relacions de Josafat i Fineta duraren
mitja primavera.” L’actitud varia entre ambdós; en Josafat és un binomi:
plaer-penediment; en ella, és sexe i novetat. El conflicte augmenta quan Fineta
es queda tota la nit. Comenteu-ho. Hi ha algun presagi, alguna anticipació? És
probable que els enxampin.
13. Com s’ho fan els personatges per arribar o sortir de la cambra de Josafat?
Per què? Si és de nit per les teulades i si és de dia pel trifori o el campanar.
14. Quins són els tres incidents l’endemà de la nit que la Fineta s’hagi quedat amb
Josafat? Que venen a buscar-lo per un treball, també venen uns capellans per
dir que ja tenen els papers de l’oncle. I que les hòsties es trenquen.