Joan El Cendrós

Falla Barrio Beteró

Teatre infantil
Concurs JCF 2015

JOAN EL CENDRÓS 1
 Joan El Cendrós
Falla Barrio Beteró

Personatjes:

Joan.......................
Helena...................
Alex........................
Eva......:..................
Tatxa......................
Priscil-la.................
Bola........................
Clara......................
Mosca....................
Carmeta.................

JOAN EL CENDRÓS 2
 Espinosa.................
Iris..........................
Abel........................
Indiana...................

Seqüència 1

Proyecció. En una pantalla d'ordinador veiem una pàgina de diàleg,

algun tipus de chat a La Red. De sobte, apareixen escrites les
paraules de dues persones que estan dialogant.)

TEXT JOAN: Ulls els tanca. Bes un dóna'm.

TEXT HELENA: Món del fi la a fins seguiré et i.

Seqüència 2

Ens trovem al pati d'escola, son els ultims dies de curs i això es nota
al ambient.
Priscil-la, Eva i Iris, com sempre juntes, però esta vegada mes
preocupades per la festa de fi de curs que per qualsevol altra cosa.
Bola, com sempre amb el seu casc de bicicleta possat i sense parar de
menjar, venent xicles i pots de beguda als companys. Espinosa, el
pilota mes pilota de la escola rep les burles del seus companys. Tatxa
i Mosca, dos el-lements de duptosa reputació que esperen al seu amic
Alex (germanastre de Joan) mentres es dediquen "afectuoses"
colpetades. Quan Alex arriba, les xiques s'acosten cap ad ell,

JOAN EL CENDRÓS 3
seductores, però este no els fa molt de cas. A aplegat Clara amb la
seus consola i els xics se la furten burlant-se d'ella. Promte aplega
Carmeta que l'ajuda a recuperarla.

CARMETA- Torna-li a Carla la PSP

TATXA- Què?
CLARA- La...
CARMETA- ...PSP
MOSCA- Gresca! Gresca!
ÀLEX- Calla, Mosca.
TATXA- (despres de un poc de baralla) Pren, Carmeta.(els amics el
miren, burlant-se d'ell) Estaba trencada!
EVA- Que, xiques. Com porteu l'examen?
PRISCIL-LA- Fatal.
IRIS- Yo crec que no vaig a fer-ho.
EVA- Per què?
IRIS- Perque no puc veure com no pareu d'escriure. La meua aura
esclatará en 1.324 particules.
EVA- No et preocupes, Mari, yo ho porte supermalament.
PRISCI-LA- Jo tampoc he pogut estudiar.
EVA- Per què?
IRIS- No em digues res. Perquè Venus està en Àries!
EVA- No. Perquè el meu vehinet estaba ahir a la seua piscina amb els
amics. I ya sabeu com estan!
(Les tres riuen)
ESPINOSA- Acaba de dir-me Don Abel que l'examen será d'aci a deu
minuts.
CHIQUES- Deu minuts!?
EVA- Espinosa, t'ha dit si l'examen serà superfort o superguai?
IRIS- Quantes preguntes posará.

JOAN EL CENDRÓS 4
ESPINOSA- Deu. I no puc dir-vos mes. Tinc que anar a netejar la
seua taula i preparar la clase per a l'examen.
EVA- Que fort!
PRISCIL-LA- Ens podries dir alguna, segur que tu les saps!
IRIS- Encara que siguen sis o set!
ESPINOSA- No puc, no puc. Això no estaria be!
(Ix espinosa, mentres la resta li fan gestos de pilota)
CLARA- Carmeta, tu has...
CARMETA- Estudiat? M'ho se tot. Memoria fotogràfica! Trau el
llibre de literatura.
(Trauen un llibre. Mentres, els xics...)
MOSCA- Àlex. Tu has estudiat?
ÀLEX- I tu?
MOSCA- Si
ÀLEX- Jo no
TATXA- Jo tampoc
MOSCA- Però, no m'ho se (Ho celebren tots)
CARMETA- Pregunta'm, Clara.
CLARA- Pío..Pío...(fugejant el llibre)
CARMETA- Això son ciències naturals.
CLARA- ...Baroja
CARMETA- (Per ad ella) Pío (Tanca els ulls i meneja les mans com
si estiguera passant les pàgines d'un llibre) Duuu... Barba?
CLARA- Si!
CARMETA- I boina?
CLARA- Si. Puix ja no sé res més.
(Les xiques es retiren cap el fons per estudiar)
ÀLEX- M'estic avorrint.
MOSCA- No t'agrada el còmic?
TATXA- Si al menys estiguera ací els cendrós.

JOAN EL CENDRÓS 5
(Entra Joan que es dirigixc cap on es trova el Bola que no ha parat
de menjar. Àlex s'interpossa al seu camí)
ÀLEX- Ei, Cendrós, arribes tard.
JOAN- És que la mare m'ha manat escurar, passar l'aspiradora, fer la
compra i anar a la tintoreria.
TATXA/MOSCA- Que treballadot, el Cendrós!
JOAN- Em pensava que no arribava al examen de literatura.
ÀLEX- Puix, ja hem acabat.
BOLA- Joan, s'estan quedant amb tu.
ÀLEX- Bola, aço es un assumpte entre al meu germà i jo.
TATXA- No et claves on no et criden.
ÀLEX- (A Joan) M'has portat el berenar?
JOAN- Ací el tens.
(Li furten la motxila i la passen de má en má)
ÀLEX- Amb aço no tenim ni per a comançar.
JOAN- Torneu-me la motxila.
ÀLEX- Segur que la mare t'ha posat alguna cosa més.
JOAN- No
(Tatxa agafa Joan i l'alça de terra, mantenit-lo en l'aire, mentres
Mosca escampa el contingut de la motxila per terra)
JOAN- (Al Bola) Josep. Gràcies per ajudar-me.
BOLA- (Amb la boca plena) De res.
MOSCA- (Trau l'entrepá de la motxila de Joan) I, aço, què?
JOAN- Es el meu!
TATXA- Què porta?
JOAN- Lletuga, tomata i espàrrecs.
TATXA- Vegetal? (El llança fora del pati) Aaagh!!
MOSCA- (Trau de la motxila uns cd's) Ací tenim galetes!
JOAN- No son galetes! Son... Eren, cd's.
ÀLEX- (Trau de motxila un bitllet de 10) T'agafe açò prestat.
JOAN- Eixe bitllet és tot el que tinc.

JOAN EL CENDRÓS 6
ÀLEX- No et preocupes. Vaig al kiosc i t'ho canvie.
JOAN- Però, ès que el necessite.
ÀLEX- No m'alces la veu.
JOAN- No ho faig.
ÀLEX- No em crides.
JOAN- Àlex, jo... No, no, les ulleres no! (Àlex llança les ulleres a
Mosca) Una altra volta no.
ÀLEX- A les hores, què ès el que has de fer?
JOAN- No queixar-me del que fa el meu germanet.
ÀLEX- Torna-ho a dir.
JOAN- No queixar-me del que fa el meu germanet.
MOSCA- Ara al reves.
JOAN- Germanet meu el fa que del queixar-me no.
ÀLEX- Molt bé. Així m'agrada. Anem-nos-en.
MOSCA- Tindre un germanastre com el Cendrós és com anar a un
parc d'atraccions.
(Ixen els tres i Joan s'ajenolla buscant les seues ulleres. Entra
Helena)
HELENA- Cendrós...
JOAN- Helena.
HELENA- Què fas per terra?
JOAN- Estic...estic buscant les meues ulleres.
HELENA- Estan per ací? (Les xafa sense voler)
JOAN- Crec que les estas xafant.
HELENA- Perdona´m
JOAN- No et preocupes, no et preocupes. a casa tinc més. Com que
me les trenquen tres voltes per setmana...
HELENA- Em pensava que no arribava a l'examen.
JOAN- Jo també. Quina casualitat, eh? Quina casualitat!
HELENA- Vinc de l'institut jove.
JOAN- I jo de la tintoreria.

JOAN EL CENDRÓS 7
HELENA- M'han donat una beca per anar-me´n als estats Units este
estiu.
JOAN- Per a anar-te'n. Quan?
HELENA- Despús-demá, despres de la festa de fi de curs.
JOAN- Que...Que bé! Que bé!
HELENA- Per cert. Puc demanar-te un favor?
JOAN- Tu? A mi? Un favor?
HELENA- Es tracta d'una cosa molt especial.
JOAN- demana'm el que vullgues, el que vullgues.
HELENA- Demà penses anar a la festa?
JOAN- Si.
HELENA- Tens parella?
JOAN- No, no.
HELENA- T'agradaria anar amb Clara?
JOAN- Si, si. Clara?!
HELENA- M'ha demanat que t'ho diguera.
JOAN- Però... Tu amb qui anirás?
HELENA- Havia pensat anar amb el teu germá.
JOAN- âlex! Però, si ell és...és... Té la boca plena de càries.
HELENA- Creus que farem bona parella?
JOAN- Si. Com Hanna Montana i un Tiranosaurius Rex.
HELENA- No hauriees de ser tan cruel amb el teu germà.
(S'en va amb les seues amigues)
JOAN- Cruel, jo? (Es senta al costat de Bola) Estic destrossat
BOLA- A eixe germanet teu algun dia que jo no estiga berenant li
trencare la cara.
JOAN- destrossat per Elena.
BOLA- Helena?
JOAN- Per que sempre que setic davant d'ella, comance a suar, a
trenolar...
BOLA- A vorer si estas engripat.

JOAN EL CENDRÓS 8
JOAN- ...a repetir les mateixes paraules una vegada i una altra...
BOLA- Tens els símtomes d'estar anamorat.
JOAN- Em pose tan nerviós, que acabe amb un mal de panxa...
BOLA- Mon pare diu que amors s'on dolors.
JOAN- Què puc fer?
BOLA- Oblidar-la. Jo també vaig a estar enamorat d'una xica. però la
nostra relació era impossible, així que li vaig dir: "Oblidem-ho"
JOAN- Qui era?
BOLA- Pamela Anderson.
JOAN- T'estic parlant seriosament. Si no em fa cas no se que faré.
BOLA- Mon pare diu que cada cosa pel seu temps i les figues per
l'Agost.
JOAN- Per l'Agost ella no estarà ací.
BOLA- Ah. No?
JOAN- D'ací a dos dies se'n va als estats Units.
BOLA- Puix dis-li que l'estimes i ja está
JOAN- Pero. Com?
BOLA- Helena!
HELENA- Si?
BOLA- Joan vol dir-te una cosa
JOAN- Que fas?
BOLA- Dis-li-ho
HELENA- Què vols?
JOAN- Jo? Res. Ah! Què vull? Què vull?(A Bola en veu baixa) Què
vull?
BOLA- Dis-li que als Estats Units, arribes i et toquen els pits.
JOAN- (Sense pensar-ho) Als estats Units, arribes i...(Adonant-se) i,
i... Mira, ja estàs allí. Allí.
HELENA- No ho habia pensat mai, però... Ho tindré en compte.(Les
xiques riuen)
JOAN- (Al Bola) Gràcies per tornar-me a ajudar. (s'en va a estudiar)

JOAN EL CENDRÓS 9
(Apareixen Priscil-la, Eva i Iris. Avancen cap al Bola)
PRISCIL-LA- Hey, Bola!
BOLA- Flaca!
PRISCIL-LA- Estàs mes prim. Veritat que sí?
IRIS- Sí
EVA- Superprim
PRISCIL-LA- Hui et trobe... The most beatiful man in the colege
BOLA- Priscil-la, deixa´t de romanços i dis-me què vols.
EVA- tenim un superproblema.
PRISCIL-LA- Abel, a pesar d'estar enamorat del meu atarctiu
fascinant i salvatge, no ha volgut dir-me cap pregunta de l'examen.
BOLA- Crec que m'he perdut.
PRISCIL-LA- (Pel moviment de cap jugant amb el cabell) I jo crec
que m'he enganxat
IRIS- Com que és Aquari, no deixa que el seu ascendent Virgo ens
prove a tots.
EVA- Perfaplís! Necessitem un mogolló de xulles.
(Carmeta, Clara i helena s’acosten al grup)
CLARA- Nosaltres també
CARMETA- Les necessitem…
HELENA- I que siguen les millors.
BOLA- Això us costarà una pasta.
IRIS- Tu ets de foc, veritat?
BOLA- (Negant amb el cap) De Massanassa.
CLARA- Pèro…
CARMETA- …Ens ajudaràs…
CLARA- …O què?
BOLA- Si em compreu les sis, us farè un pack de xulles a bon preu.
PRISCIL-LA- Quin material tens, baby?
BOLA- (desplegant el mostrari) El millor, homologat per la
conselleria d’educació. En la categoría A: la clàssica P.F.T., Papes

JOAN EL CENDRÓS 10
Fixat a la Taula, 75% d’efectivitat; gravació en MP3: aparell i cascos
a banda, i la Special K, que si te la veuen, te la pots menjar. La tinc en
tres sabors diferents.
EVA- Mari, que guai!
CLARA- I…
CARMETA- Què valen?
(El bola dona la volta al expositor i mostra els preus)
EVA- Son supercares!
HELENA- Fes-nos una rebaixa.
BOLA- Vosaltres sabeu el temps que m’he passat treballant? Si m’ho
sé tot se memoria.
IRIS- I, en la categoría B?
BOLA- (trau un kleenex de la butxaca) La xulla Kleenex, d’usar i
tirar. Nomès es pot utilizar una vegada.
CLARA- I…
CARMETA- … Com funciona?
BOLA- Esternudes damunt del Kleenex. El mires, lliges el que posa,
l’arrugues i a la butxaca.
PRISCIL-LA- Quin preu té?
BOLA- Un paquet de Kleenex, dues caixes de Donettes. Sense
caducar…
EVA- (Assenyalant la motxilla) I, eixa què és?
BOLA- Esta? Una botella d’aigua.
EVA- I, com funciona?
BOLA- L’obris, beus, i la tapes
EVA- Quina flipada. No?
(Les xiques parlen sobre la conveniencia de comprar xulles o no.
Entren els xics.)
ÀLEX- Boleta, tens algunes xulles per a l’examen de literatura?
BOLA- Per a vosaltres les millors (Trau unes xulles de la butxaca de
la camisa i li les dona)

JOAN EL CENDRÓS 11
ÀLEX- Et dec alguna cosa?
BOLA- Convida la casa
(Helena es separa amb âlex cap un costat, els xics preparen les xulles
i les xiques tornen a Bola)
IRIS- Li has donat unes xulles gratis?
EVA- Que fort!
CLARA- I a nosaltres…
CARMETA- …Ens vols cobrar?
BOLA- És que voleu unes xulles de física i química?
PRISCIL-LA- Dóna’ns sis paquets de Kleenex.
(Es produix la venda)
ESPINOSA- Si em permeteu una observació…
TOTS- No.
ESPINOSA- No haurieu de copiar
BOLA- Espinosa, què vols? Afonar-me el negoci?
ESPINOSA- Copir és una abducció conjuntural, deshonesta i
socialment reprobable.
BOLA- Saps que t’assembles a un cosí meu?
ESPINOSA- Si?
BOLA- De tant d’estudiar se li quedá cara d’imbècil.

Seqüencia 3

(Els alumnes, asseguts als seus pupitres, s’afanyen a contestar les

preguntes de l’examen. Priscil-la li dona un Kleenex a Helena.)

ABEL- Dos minuts i acabeu l’examen. Dos minuts.

ESPINOSA- Don Abel, com que fa un minut i vint-i-tres segons que
ha acabat l’examen, puc anar al lavabo?

JOAN EL CENDRÓS 12
ABEL- És necessari?
ESPINOSA- A nivel de necessitats fisiològiques…
ABEL- Està bé, està bé.
(Espinosa va cap el lavabo. Tatxa li fa la travessa i ix entropessant.
Les xiques estornuden)
IRIS- Atxim!!!
ABEL- Jesús!
HELENA- Atxim!!!
ABEL- Jesús!
TATXA- Abel, com que fa una hora que he acabat l'examen. puc anar
al lavabo?
ABEL- No
TATXA- Per què?
CLARA- Per què en l'ultim vares tornar el examen amb les respostes
fetes a màquina?
TATXA- Si. I encara no sé perquè em va suspendre.
ABEL- Un minut
CLARA- Atxim!!!
ABEL- Jesús!
CARMETA- Atxim!!!
ABEL- Jesús!
EVA- Atxim!!!
ABEL- Jesús!
PRISCIL-LA- Atxim!!!
ABEL- Jesús!
HELENA- Atxim!!!
ABEL- Jesús!
IRIS- Atxim!!!
ABEL- Jesús! Però, que us passa? En el mes de Juny i totes
refredades?
IRIS- És el pol-len

JOAN EL CENDRÓS 13
ABEL- El pol-len?
IRIS- Passa cada vegada que Júpiter entra en la casa de Venus
EVA- Mari, el pol-len és superfort
ABEL- Suportar-vos sí que és fort.
(Espinosa torna del lavabo i Tatxa el torna a fer caure)
ABEL- Molt bé, s'ha acabat el temps. Pareu d'escriure i guardeu les
xulles. (Els alumnes protesten) Pareu d'escriure!
PRISCIL-LA- És que estic signant
ABEL- I ara, Agafeu l'examen i...Trenqueu-lo!
TOTS- Què?
PRISCIL-LA- Havia trest un deu coma dos
ABEL- Què espereu? Trenqueu-los
(Tots, escepte espinosa el trenquen)
ABEL- Què, us trobeu millor?
TATXA- Jo sí.
MOSCA- Podem trencar mes coses
ABEL- No, de moment no....Esteu tots aprobats!
TOTS- Genial!!! Genial!!!
(Tots el celebren)
ABEL- Però no tots amb la mateixa nota. Debeu fer el comentari de
un llibre, aci, ara, i advertisc. Pujará nota.
HELENA- Està bé. Per eixemple. Cual es l'ultim llibre que haveu
llegit?
BOLA- El llibre de familia?
HELENA- Molta nota no pujaras tu!
CLARA- Valen...Comics?
CARMETA- I...revistes del cor?
EVA- Jo he flipat amb La Máscara de Hierro
IRIS- De Dumas?
HELENA- Si no ho has llegit
EVA- Però he vist la peli.

JOAN EL CENDRÓS 14
JOAN- ...A mi m'ha impresionat Cien Años de Soledad de Garcia
Márquez.
EVA- Perquè?
HELENA- Per què pesava molt
EVA- Jo he llegit la traducció inglesa i es molt millor OF course!
JOAN- Per a mi llegir es com una gran aventura
ÀLEX- Les aventures no están als llibres, sinó als carrers
MOSCA- O als recreatius
JOAN- Amb un llibre pots anar molt mes lluny...
TATXA- Si vosl anar lluny, agafa el AVE
JOAN- A uns altres mons, unes altres èpoques.
HELENA- Podem viure una gran història d'amor
IRIS- O de terror
JOAN- O jugar-nos la vida en un pont
BOLA- A canvi de què?
JOAN- Per salvar la xica en l'últim moment
HELENA- Que romantic!
PRISCIL-LA- Quan van a menjarse-la els cocodrils!
HELENA- Com iIndiana Jones
JOAN- Siii!
BOLA- Però, això és cine
IRIS- es igual. Tot son finestres obertes a la imaginació
CLARA- Romeo i Julieta!
MOSCA- Arrrghhh!
CLARA- És com un cofre plé d'amor, de lluites d'espases, de
paraules captivadores que necessiten una Julieta per a ser dites, i un
Romeu per a ser escoltades de nit. Estem al jardí de la casa de Julieta.
L'ombrade Romeu creua el jardí. Els gossos lladren. De sobte, callen.
He dit: callen. Només escoltem el cant d'un mussol
(Sona un mobil)
EVA- Mari, esteu

JOAN EL CENDRÓS 15
PRISCIL-LA- Si? Sí, sí...Sí, sí,sí....Si, sí,sí,sí.....
(Bola s'acosta i li lleva el telèfon)
BOLA- Ciao!
CLARA- Escoltem el cant d'un mussol. Una suau brisa de l'est...fa
tremolar les fulles dels arbres. Romeu davall el balcó de Julieta llança
una pedra contra el finestral...Julieta ix al balcó...i...veu Romeu
banyat per la llum de la lluna.
HELENA- "Com has arribat aci? Per quina raó? És alt el mur del
jardí i dificil d'escalar. Una mort segura, essent tu qui ets, si cap dels
meus arribàs a trobar-te"
JOAN- "Amb...Amb les..."
BOLA- Amb les lleugeres ales de l'amor...
JOAN- "Amb les llaugeres ales de l'amor, he saltat aquest murs, ja
que per a l'amor no hi ha límits de pedra, i allò que lámor pot, ha
d'intentar-ho l'amor"
HELENA- "Si et troben ací, et mataran"
JOAN- "Ai de mi! tem el perill dels teus ulls, més molt més que a
vint espases. Si així, dolça, em mires, resistiré la teua enemistat!
CLARA- (Emocionada) Molt bé! Molt bé! Què us ha semblat?
BOLA- Real. La vida mateixa
CARMETA- Ja m'agradaria a mi que algú em parlará així
CLARA- Les paraules están mes enllà de la nostra aparença, de la
roba, de la nostra timidesa..
ÀLEX- Bobades! No fan falta tres dies per a dir-li a una xica que
t'agrada.
MOSCA- Mentres se pot anar amb altre
ÀLEX- És mes senzill. vas cap a ella, Apartes a qui et moleste,
l'agafes i després...sobren les paraules
CLARA- LLig "Romeo y Julieta"

JOAN EL CENDRÓS 16
 SEQÜÈNCIA 4

(Al pati, despres de clase. Una serie de moviments deixen a soles a

Tatxa i Carmeta)
CARMETA- Perquè has de ser tan bèstia?
TATXA- Sempre no sóc així
CARMETA- Les meues amigues diuen que ets com Gotzila
TATXA- Quina amiga? Disme-ho i li faré un nuc als budells que no
podrá anar al vàter en tres setmanes.
CARMETA- Ho veus?
TATXA- Però que vols? Que em passe les hores dient coses boniques
com el Romeu eixe?
CARMETA- Doncs sí. A les xiques ens agrada
TATXA- Això esta tirat. M'agrades perquè...perquè sí. Els teus
ulls...són com els d'una granota.
CARMETA- Si?
TATXA- Que, quan l'agafes fort fan...
CARMETA- Què més?
TATXA- Més? Els teus dits són...blanquets i grossets, com el garrofó
que posa ma mare en la paella, que quan comence a menjar-me'l. No
puc parar,(Primer mosega els seus dits, despres l'agafa per la cintura
i dona voltes sense parar) No puc parar, no puc parar!
CARMETA- Anirem junts a la festa de fi de curs?
TATXA- I ballarem tota la nit
ÀLEX- Hei, Tatxa!
MOSCA- Tatxa!
TATXA- Ei, Àlex! Mosca!
ÀLEX- Que? Fent manetes?
TATXA- Jo? Amb qui? No veig nungú

JOAN EL CENDRÓS 17
CARMETA- Ah, no? I jo, qui sòc?
TATXA- Carmeta, què fas per ací? No t'havia vist
ÀLEX- Vinga, anem-nos-en, hem de parlar amb les xiques per anar a
la festa.
CARMETA- Però, si m'havies dit que aniríem junts.
TATXA- TATXA- (Xiuxiuejant) I anirem, tranquila que anirem
ÀLEX- Tatxa. Algun problema?
TATXA- No, no
CARMETA- Juram-ho
TATXA- No em carregues, tia
CARMETA- Tia? Ya no soc la teua granoteta?
TATXA- Mes que una granoteta, sembles una llepasa! Mosca. de que
et rius?
CARMETA- T'odie
ÀLEX- Vinga. Anem
TATXA- Carmeta, jo...
CARMETA- No em tirnes a dirigir la paraula
CLARA- Passa d'ell Carmeta
CARMETA- No li digues a ningú que em discutit...
CLARA- Tranquila. Sere un taüt
HELENA- Carmeta, que èt passa?
CARMETA- Res
CLARA- Que ha trencat amb Gotzila
(Mirada assassina de Carmeta)
HELENA. Una Ltra vegada?
EVA- Mari. En lloc de plorar deuries botar d'alegria
CARMETA- Es que no l'entenc
PRISCIL-LA- A Tatxa no hi ha que entendre-lo. Hi ha que esquivar-
lo
IRIS- Te un mal Karma Carmeta. Jajaja
CLARA- Els xics sòn un rotllo

JOAN EL CENDRÓS 18
PRISCIL-LA- Sòn com els musics. Apleguen, toquen, i s'en van
HELENA- Tots no
PRISCIL-LA/EVA/IRIS- Va!
CLARA- No estaras parlant d'Àlex?
HELENA- Àlex esta bé per a un moment, però...És que no se si
contar-vos-ho
IRIS- Perquè?
HELENA- és un secret entre ell i jo
EVA- Mari. perfaplis
PRISCIL-LA- Vinga...
IRIS- És del cole?
PRISCIL-LA- El coneixem?
EVA- Està bo?
TOTES- Qi és?
HELENA- No ho sé
PRISCIL-LA- Com...que no ho saps?
HELENA- Encara no l'he vist
IRIS- Has conegut un xic i no saps qui és?
EVA- M'has deixat morta a la banyera
HELENA- Fa un mes que parle amb ell totes les vesprades. Per
Internet. En un grup. Però ell i jo sempre quedem a la misma hora i...
IRIS- A les set i mitja?
EVA- A les huit?
PRISCIL-LA- I aço que mes dona?
EVA- Saps com es fisicament
HELENA- Sí
PRISCIL-LA- No res de l'altre mon. Segur
HELENA- Té els ulls verds
EVA- Superverds!
HELENA- Un cos atletic
EVA- Que fort!

JOAN EL CENDRÓS 19
HELENA- I...sap besar!
EVA- Per casualitat. No tindrá un germà bessó?
(Iris entra en transit)
IRIS- Segur que és Escorpió
HELENA- Com ho saps?
IRIS- Perquè s'amaga darrere de paraules
EVA- Com li diuen?
HELENA- Només conec el seu nom en clau. Indiana
EVA- Mari. Això es de pel-lícula
PRISCIL-LA- I no saps on viu?
HELENA- Viatja molt. M'ha parlat de Copenhaguen, Catarroja i
California
EVA- Ès cantant de rock?
PRISCIL-LA- Ès aviador?
EVA- Quina edat té?
HELENA- Crec que es mes major que jo
IRIS- (Concentrada) Exactament té...entre 18 i 42 anys
PRISCIL-LA- Quina precisió
EVA- I, de què parleu?
HELENA- De coses personals. Unes vegades és molt romàntic i unes
altres és tan atrevit que…
EVA- Conta, conta.
PRISCIL-LA- Eva! Com pots ser tan xafardera?
(Helena les diu que s’acosten i els ho conta)
(Entren Joan i Bola)
BOLA- Allà la tens. Disli-ho
JOAN- però, com vols que li diga que no l’estime?
BOLA- Mon pare li diu tots els dies a ma mare i fa vint anys que
están junts
EVA- Mari, això és…
TOTES- Superfort!

JOAN EL CENDRÓS 20
EVA- No, superguai
BOLA- Vinga, a que esperes?
JOAN- N’estàs segur?
BOLA- A les xiques els agrada patir. Quen li digues que no l’estimes,
caura als teus peus.
(Joan s’acosta a Helena)
JOAN- Helena, jo…
HELENA- Si?
JOAN- Jo..
TOTES- Tu…
JOAN- Jo…
TOTES- Tu?
JOAN- Jo no t’estime
(Les xiques riuen)
HELENA- De veritat?
JOAN- Sí(mirant a Bola)
HELENA- (sense acritud) Jo tampoc
EVA- Ni jo
IRIS- Ni jo
PRISCIL-LA- No comment
JOAN- Ah! Per això no has caigut als meus peus. D’acord, adéu.
TOTES- Adéu.
(Joan dóna l’esquena a les xiques I se’n va cap a casa mentre les
escolta riure)

Seqüència 5

VEU DE MARE- Cendrós, apuja e volum de la televisió.

JOAN- Sí, mare

JOAN EL CENDRÓS 21
VEU DE MARE- Cendrós, porta-li les sabatilles al teu germà Àlex.
JOAN- Sí, mare
VEU DE MARE- Cendrós, lleva la taula i escura els plats
JOAN- Sí, mare.
VEU DE MARE- I recorda que abans d’anar-te’n a dormir has de
baixar el fem, agranar el menjador, desinfectar el bidet i arreglar el
microones
JOAN- Sí mare
VEU DE MARE- Un momento. El teu germa Àlex m’ha dit que l’has
furtat un bitllet de deu euros a escola. Això es cert?
JOAN- Mare, jo…
VEU DE MARE- No m’alces la veu
JOAN- Però, si jo no…
VEU DE MARE- No em crides. Li l’has furtat?
JOAN- …Sí
VEU DE MARE- Doncs, què és el que has de fer?
JOAN- No ser tan dolent i tornar-li el bitllet
VEU DE MARE- Torna-ho a dir
JOAN- No ser tant dolent i tornar-li el bitllet
VEU DE MARE- Ara dis-ho del revés
JOAN- Bitllet tornar-li i dolent tan ser no
VEU DE MARE- Molt bé. Demà, abans d’anar a escola has de
preparar-nos el desdejuni, comprar el pa, planxar la roba, passejar la
iguana, tallar-me les ungles dels peus…
(Joan s’en va cap el seu dormitori)

Seqüència 6

JOAN EL CENDRÓS 22
(Joan a la seua habitació, conectat al ordinador, prla amb el seu
assistent informàtic particular: Indiana)
INDIANA- Bona nit, Joan
JOAN- Indiana, arribes tard
INDIANA- Vinc de recuperar el Sant Greal de les mans del general
Helmut von Guttemberg
JOAN- Me n’alegre
INDIANA- Tu també has viscut hui una gran aventura?
JOAN- Més o menys
INDIANA- Segur que has Salvat la xica en l’ultim momento
JOAN- Millor canviem de tema
INDIANA- Molt bé. Què fem esta vesprada. Jugar?
JOAN- No. No m’abellix
INDIANA- Molt bé. Vols estudiar?
JOAN- Ya hem acabat el curs
INDIAA- Llavors, per què m’has cridat?
JOAN- Perquè…
INDIANA- Aaahhhh! (Indiana fa tontades fins que apareix una foto
de Helena)
JOAN- Vols deixar-ho?
INDIANA- Sempre que apareix la xica de la foto m’ignores
JOAN- Xssst!
INDIANA- Les xiques només portes preocupacions
JOAN- Calla!
INDIANA- Quen vaig estar al temple malaït…
JOAN- Adeu, Indiana! (El fa desapareixer)
TEXT PANTALLA- Conexió en curs
JOAN- Vinga, helena. Què esperes?
(Helena al dormitori de sa casaconecta l’ordinador)
HELENA- Que fava! Un poc més i m’oblide
JOAN- Penses deixar-me penjat. Veritat?

JOAN EL CENDRÓS 23
HELENA- Ara passaràs de mi
JOAN- Et donaré tres segons per a conectar-te. Si no ho fas, oblidat
per sempre del teu Indiana. Un
HELENA- Oh! No! M’he equivocat
JOAN- Dos
HELENA- Tornaré a començar
JOAN- Dos i mig
HELENA- Vinga, vinga
JOAN- Dos setanta-cinc
TEXT PANTALLA- Connexió completada
JOAN- Bé!
HELENA- Bé!
(No es decidixen)
JOAN- Comença tu
HELENA- Jo no pensé començar
(Comencen els dos al mateix temps)
TEXT JOAN- Com estàs?
TEXT HELENA- Com estàs?
T.HELENA- Bona nit, Indiana
T.JOAN- Com estàs, princesa?
T.HELENA- Ara mateix bevent un combinat de fruites tropicals
T.JOAN- Que bo!
t.helena- Itu, què fas?
T.JOAN- Treballar els bíceps amb uns pesos. No notes la meua
musculature?
T.HELENA- Estic impresionada
T.JOAN- Jo també
JOAN- (Es clava el bolígraf) Aaaargh!!!
t.helena- Indiana, estic tot el dia pensant en tu
T.JOAN- Ho sé
T.HELENA- En clase de literatura, hem llegit un llibre i…

JOAN EL CENDRÓS 24
T.JOAN- Romeo y Julieta
T.HELENA- Com ho saps
JOAN- Cagada! Cagada! Cagada!
T.JOAN- Perque és el clàsic llibre que…et fa riure mes intensa,ment
(Borra el que ha escrit) Viure mes intensament
T.HELENA- Si. He llegit un fracment amb un xic de clase i ha sigut
fantàstic
T.JOAN- El xic?
T.HELENA- El fracment
T.JOAN- Ah!
T.HELENA- Quan podré coneixer-te? No hi ha foto al teu perfil
T.JOAN- El fisic no es important
T.HELENA- Es veritat. Encara que no fores lt, ni atlètic, ni tingueres
els ulls verds, jo t’estimaria igual
JOAN- Jura-ho
T.HELENA- Ho jure
T. JOAN. N’estás segura?
T.HELENA- Només escoltar les teues paraules sabría que ets tu, i no
m’importaria res més
(Joan canta i escriu com si tocara el piano)
T.JOAN- jfgrhir0ript9it657y687fuytrhy413yio
T. HELENA- Que dius?
T.JOAN- Podriem quedar demà. Abans de que te’n vages als Estats
Units
T.HELENA- Com saps això?
JOAN- cagada! Cagada! Gran cagada!
T.JOAN- Ho vaig dir a escola
T.HELENA- Estaves allí? Vols que quedem per anar a la festa?
T.JOAN- tal volta havies pensat en altre
T.HELENA- No, que va
JOAN- Mentidera!

JOAN EL CENDRÓS 25
T.JOAN- N’Estàs segura????????
T.HELENA- Què vols dir?
JOAN- Què vull dir? Què vull dir? Saps molt bé què vull dir.
T.JOAN- M’agradaria molt anar amb tu.
HELENA- Aleshores, ens veiem demà a la festa
TEXT JOAN- Sí, però. M’agradaria veure’t abans, a soles
T.HELENA- Et sembla bé a les sis al pati?
T.JOAN- Perfecte, princesa. Estic desitjant dir-te una cosa
T.HELENA- Quina?
T.JOAN- (Escriu t’estime ocupant tota la pantalla)T’estime t’estime
t’estime t’estime t’estime t’estime t’estime t’estime
T. JOAN- Ulls els tanca. Bes un dóna’m
T.HELENA- Món del fi la a fins seguiré et i
JOAN- Bona nit princesa
HELENA- Fins demà, Indiana

Seqüència 7

(Al pati.Priscil-a, Eva i iris assajen una coreo per a la festa)

Eva- (Para la música) Mari. Què fas?

PRISCIL-LA- Eva, és la quarta volta que em xafes
EVA- Jo?
IRIS- No torneu a escomençar
PRISCIL-LA- Si penses continuar fent-lo avisa’m i no vaig a la festa.
(Iris s’ajunya i comença a assajar un bes a un xic)
EVA- Si no vas es perqè no et saps la coreografia
PRISCIL-LA- Però si la coreo es meua!
EVA- Els passos els vaig inventar jo

JOAN EL CENDRÓS 26
PRISCIL-LA- me esta`s dient mentidera?
EVA- Sí, o siga sí
PRISCIL-LA- Tu sí que ets una supermentidera
EVA- Jo?
PRISCIL-LA- Sí, tu
(Paren la discusió i miren Iris)
PRISCIL-LA- Iris, no e besa així
IRIS- No?
EVA- Què dius? Es besa amb els llavis molt més oberts, com si
anares a menjar-te una poma
IRIS- Si ho fas així, a mes dún li arrancaràs el nas.
EVA- Mira. Que cadascuna ho faça a la seua manera.
(Mentres assajen, entra Clara)
CLARA- Què…què vos passa al coll?
PRISCIL-LA- Estem assajant els besos
CLARA- Els besos?
EVA- Per si a la festa…
CLARA- Aaaarghhh! Quin fastic!
IRIS- Tu no has besat mai. Veritat
CLARA- Jo? Per a què?
EVA- Hauries de ser mes femenina
CLARA- mes encara
IRIS- Caminar d’una altra manera
CLARA- Que com camine?
PRISCIL-LA/EVA/IRIS- Xsssst!
CLARA- Xsssst!
PRISCIL-LA- Deixa’ns que t’ajudem
EVA- Que et transformem
IRIS- I tindrás tots els xics que vulgues
CLARA- Tots?
IRIS- Els que vullgues

JOAN EL CENDRÓS 27
Clara- Es que al colage a soles m’agraden vint-i-dos
PRISCIL-LA- El primer: Junta les cames
EVA- camina menejant el cul
IRIS- tanca els ulls i mou els llabis com si fores un peixet
PRISCIL-LA- Posa-li una miqueta de soroll
EVA- Dis-li que et bese
CLARA- Besa’m
IRIS- Mes sensual
CALAR- Besa’m, besa’m, besa’m
(Apareixen El Bola i carmeta. El Bola crec que li ho diu a ell i la
besa)
CLARA- Aaaaargh!!! Quin fastic!
BOLA- Me ho estaba demanant!
CLARA- No, no i no!
PRISCIL-LA- Clase teórica i pràctica juntes!
BOLA- Com porteu les coses per a la festa?
CARMETA- Bé. El menjar, i els sics preparats. I les llums.
BOLA- Perfectes. Les tinc preparades.
CARMETA- Com les de la fasana de l’ajuntament?
BOLA- Son les de la fasana de l’ajuntament!
CLARA- Anem a preparar coses
(Bola, Carmeta i Clara ixen, entra Helena, emocionada. Les seues
amigues criden d'alegria)
PRISCIL-LA- Un moment. Perquè cridem?
IRIS/EVA- No ho sé
HELENA- Tinc una cita
IRIS/EVA- Sí?
PRISCIL-LA- Amb qui?
HELENA- Amb Indiana. Mireu, la conversa que hem tingut
PRISCIL-LA- Es del colage?
EVA- M'has deixat morta a la banyera

JOAN EL CENDRÓS 28
IRIS- I a mi al jacuzzi. Espereu, espereu...el veig
EVA- Que veus?
IRIS- Heu quedat...Heu quedat ací, al banc del pati
HELENA- Sí
IRIS- A les sis
HELENA- Sí
EVA- I, com el reconeixera?
IRIS- Ai! l'he perdut, una interferència
HELENA- Quan parle sabre que es ell
EVA- Repasem: Alt, atlètic, ulls verds
PRISCIL-LA- Superverds
EVA- Superverds
IRIS- ...Entre 18 i 42 anys
PRISCIL-LA- I, això que significa? Ulls els tanca. bes un dóna'm
HELENA- És una clau secreta. Sempre ens despedim amb elles. Si
les digueu al revés ho sabreu.
EVA- Que bonico!
IRIS- Aaaah! Son quasi les sis!
PRISCIL-LA- Hi ha que ambientar la escena
IRIS- Unes veles?
EVA- Millor música
PRISCIL-LA- Al CD per a la festa i ha una canço apropiada.
EVA- La romantica
(Eva posa la música)
PRISCIL-LA- Tu esperes a Indiana i...
IRIS- Txxxxsss! Ve algú
(S'amaguen les tres)
IRIS- Rapid, sentat, Helena
HELENA- Com estic?
IRIS- Asentat!
PRISCIL-LA- Actitud femenina

JOAN EL CENDRÓS 29
EVA- Mirada perduda
PRISCIL-LA- Apujat aço (per a mostrar el melic)
EVA- Trau els pits!
PRISCIL-LA- Més!
EVA- Més!
HELENA- Més és imposible
IRIS- Posat aço!
EVA- Ja ve! Ja ve!
HELENA- Amagueu-vos
EVA- Espera, espera, espera...Saps besar
HELENA- Clar
(Apareix Espinosa)
ESPINOSA- (Darrere d'ella) Helena...
HELENA- Si?
ESPINOSA- Amb les lleugeres ales de l'amor...
HELENA- Què? Tu ets...Espinosa!!!
ESPINOSA- Servidor
HELENA- Quin horror!
(Priscil-la, Eva i Iris, apareixen i li fan un gest a helena per que s'el
lleve de damunt)
ESPINOSA- Això mateix va dir ma mare el dia que vaig fer la
primera comunió
HELENA- Si no t'importa. Estic esperant altra persona.
ESPINOSA- Ah, estaba buscant a Don Abel per donar-li una carta
que...
IRIS/PRISCIL-LA/EVA- (Ixen) Don Abel? Precisament anava per
allí! Pasejant, sí!
(Se'n va Espinosa)
ESPINOSA- Don Abel! Don Abel!
(Li cau una carta a terra. L'agafen las xicas)
EVA- Helena!

JOAN EL CENDRÓS 30
PRISCIL-LA- Es per a tu?
HELENA- (Llegint) "Helena, necessite parlar amb tu."
EVA- Amb tu?
HELENA- "Em pensava que no m'atreveria a fer-ho, però...no puc
suportar-lo durant més temps"
EVA- Perfaplis!
PRISCIL-LA- Que fort.
EVA- Que superfort!
HELENA- "Deixa'm que t'explique"
IRIS- Espera, espera, espera. (posa la música)
HELENA- "Aço que ara et contaré no li ho diria a ningú que no fores
tu" Ho sé. "És un secret"
EVA- Un amor secret!
HELENA- "No ho sabrá ningú. Perquè la situació està afectant la
relació amb la meua dona" (Helena apaga el CD) ......"Espinosa es un
problema"
EVA/PRISCIL-LA/IRIS- Espinosa!!!!
HELENA- Espinosa?!!
IRIS- Que mal kaaaarmaaa
HELENA- "Perquè em perseguix allà on vaig. M'espera al portal de
ma casa, em telefona totes les nits...És un malson. No puc parar
d'escoltar la seua veu en cap moment." Però per que em conta aço
ami?
EVA- Un moment, un moment, un moment. Helena! Helena es com
es crida le jefa d'estudis. Eixa carta es per a ella.
PRISCIL-LA- Pobre Don Abel
IRIS- Puc acptar què ve algú
PRISCIL-LA- Aço pareix la Gran Via! Quan de transit!
(LEs tres amigues s'amaguen, entra Joan i Helena posa en
funcionament el CD)
JOAN- (Darrere Helena) Helena, estàs guapísima.

JOAN EL CENDRÓS 31
HELENA- Sí?
JOAN- Guapísima
HELENA- Ah! Gràcies, Joan (Apaga el CD)
JOAN- Puc sentar-me?
HELENA- Sentar-te? tens un altre banc a vint metres d'aci
JOAN- He de dir-te una cosa
HELENA- És que... He quedat amb algú i si et veu ací, al meu costat,
podria pensar qualsevol cosa i no apareixer
JOAN- Precisament d'això volia parlar-te
HELENA- De què?
(Apareixen les amigues per escoltar)
JOAN- Jo...
HELENA- Tu...
JOAN- Jo...
HELENA- Sí.
JOAN- Jo...
HELENA- Sí?
JOAN- Jo...
PRISCIL-LA/EVA/IRIS- Què?
JOAN- Jo sóc jo
HELENA- I, has tardat tots estos anys en descobrir-ho?
JOAN- No m'entens
HELENA- Perfectament
JOAN- Saps alló de que no hi ha que fiarse de les aparences
PRISCIL-LA/EVA/IRIS- Bla! Bla! Bla! Bla!
HELENA- Sí. I?
JOAN- Jo pensé igual. Les millors qualitats que tenim no es veuen a
simple vista.
HELENA- Joan. Perqué no t’en vas amb el Bola i ajudes a preparar la
festa?
JOAN- Ulls els tanca. Bes un dóna’m

JOAN EL CENDRÓS 32
(Les tres amigues, sorpresas, apareixen)
HELENA- Què has dit?
JOAN- Ulls els tanca. Bes un dóna’m
HELENA- Qui t’ha contat això?
JOAN- Qui?
HELENA- Sí
JOAN- Ell
HELENA- Coneixes Indiana?
JOAN- Sí
HELENA- Per què no ha vingut?
JOAN- Sí que ha vingut, però…està amagat
HELENA- On? Perquè?
JOAN- És que…és molt timid. Per això m’ha enviat a mi
HELENA- T’ha parlat de mi?
JOAN- Continuament
HELENA- Què t’ha dit?
JOAN- Que quan passes pel seu carrer fins els geranis et cuquen l’ull,
que l’aire es fa tebi amb el teu alé i les llambordes miren amunt la
teua pell rossada.
HELENA- Que bé parla. És preciós.
PRISCIL-LA/EVA/IRIS- Ooooohhh!!!
HELENA- Dis-li que vinga
JOAN- De veritat vols coneixer-lo?
HELENA/EVA/PRISCIL-LA/IRIS- Siiii!!!
JOAN- Ara l’avise
(S’alça i va cap un lateral)
HELENA- Gràcies Joan
JOAN- Indiana, ja pots vindre
(En eixe moment apareix Àlex)
ÀLEX- Helena. Com estàs?
HELENA- Àlex!!!

JOAN EL CENDRÓS 33
PRISCIL-LA/EVA/IRIS- Àlex?!!!
JOAN- No, no. Àlex, no.
HELENA- Àlex, quina sorpresa!
ÀLEX- Sí?
(Helena s’acosta a xafardexar amb les seues amigues)
JOAN- Ací hi ha una confisió
(Tatxa i Mosca agafen Joan com si fora una planxa de surf i s’el
porten)
JOAN- Eh! Què feu? Solteu-me! Solteu-me!
TATXA- Li fem un Kama Kame?
MOSCA- O un Matxu Pitxu?
JOAN- No, Matxu Pitxu no! Matxu Pitxu no!
(Helena torna al costat d’Àlex)
HELENA- I Joan?
ÀLEX- Se n’ha anat
HELENA- Que amable ha sigut presentant-nos
ÀLEX- Com?
HELENA- No hauria imaginat mai que tu fores Indiana
ÀLEX- Indiana
HELENA- Ara entenc alló de les aparences…
ÀLEX- Si?
HELENA- Quan parlavem a través del oridinador et mostraves tan
diferent a com eres a escola…
ÀLEX- Clar. Diferent, anem al descampat?
HELENA- Pots dir-me altra vegada això del geranis que em cuquen
l’ull?
ÀLEX- Això lo he dit jo?
HELENA- Sí. No sigues tant modest.
ÀLEX- està bé. Els geranis et cuquen l’ull, i…Quan vaig a la
bicicleta els mosquits s’esclafen contra el casc i…
HELENA- Què?

JOAN EL CENDRÓS 34
ÀLEX- Mira, estic tant emocionat que no puc continuar…
(Helena abraça Àlex, sentats al banc. Escoltem el tema musical
romàntic. Joan, descamisat i despentinat, torna al pati i observa
l’abraç. Desencantat, se’n va a casa)

Seqüència 8

(Joan Arriba al seu dormitori, Encen l’ordinador apareix la

fotografía d’Helena. Comença a transformar-la fins fer-la
desapareixer. Apareix l’escriptori, amb l’icono de Indiana l’asistent
informàtic)
INDIANA- Creus que deformant la seua foto aconseguiràs alguna
cosa?
JOAN- El que em faltava
INDIANA- Helena no és el problema
JOAN- Ah. No?
INDIANA- El problema ets tu
JOAN- Per què?
INDIANA- Perquè no confies en tu mateix
JOAN- Ella estima Àlex
INDIANA- Si no hagueres exagerat la teua descripció física, això no
hauria passat
JOAN- Ès que…(GEmeca i dubta)
INDIANA- (Ho imita) És que…
JOAN- Ja t’estàs burlant de mi?
INDIANA- Sempre estàs igual. Plorant. Gallina! Que ets un gallina!
JOAN- No em digues gallina!
INDIANA- Gallina! Gallina!

JOAN EL CENDRÓS 35
JOAN- Júnior! No em digues gallina!
INDIANA- Gallina! No em digues Júnior!
JOAN- Júnior! Júnior! Júnior! Júnior!
INDIANA- Molt bé! M’hem vaig!
JOAN- No! Ets el meu heroi. No em pots abandonar tu també. Et
necessite!
(Indiana apareix al dormitori, fora de la pantalla)
INDIANA- Per això estic ací
JOAN- Indiana!!! Però, tu? Com ho has fet?
INDIANA- No abandona mai un amice n peril. A mes volia pendre
l’aire. Atxim!
JOAN- Jesús!
INDIANA- Gràcies
JOAN- Estàs refredat?
INDIANA. No, és que he agafat un virus informàtic
JOAN- Has vingut per ajudar-me?
INDIANA- Sí
JOAN- Què podem fer?
INDIANA- Primer has de saber que vols
JOAN- Vull a Helena
INDIANA- Doncs lluita per ella!
JOAN- Clar per a tu es molt fácil. Tu ets valent
INDIANA- Gràcies
JOAN- Molt valent
INDIANA- Moltes gràcies
JOAN- L’heroi mes valent del mon
INDIANA- No et passeS que despres Superman s’enfada
JOAN- Però, com vols que lluite?
INDIANA- Anant a la festa
JOAN- Im-po-si-ble
INDIANA- Per-què?

JOAN EL CENDRÓS 36
JOAN- Per que ara estará abraçada el meu germà
INDIANA- GALLINA!
JOAN- No em digues gallina. Júnior!
INDIANA- No em digues Júnior! Anirás a la festa. Conquietaràs
Helena. I, al final d’eixa festa la besaràs en un primer pla. Mentres
sonen els violins. Com sempre ocurrix a les pel-licules. Està Clar?
JOAN- Anem!
INDIANA- On vas?
JOAN- A la festa!
INDIANA- Però ni així. Així nooo. “Alma de cantaaaaro” vestit així
lligaries menys que Robinson Crusoe
JOAN- Es què, no tins mes roba
INDIAN- Deixa-ho a les meues mans.
JOAN- Magia?
INDIANA- No. Informàtica. Et suministraré un vestit virtual!
(Indiana tcleja el ordinador i apareix un programa de moda)
JOAN- Eixe no!
INDIANA- Massa refinat?
JOAN- De bebé
INDIANA- Està bé. Me he equivocat!
JOAN- Ficat atenció en el que fas. Aço es serios!
INDIANA- Que te pareix?
JOAN- No m’agrada
INDIANA- Un moment. Un moment… I este?
JOAN – Siii! Quina canya!
INDIANA- Que et pareix?
JOAN- Que mola mogolló
INDIANA- Mogolló? Que es mogolló?
JOAN- Que es guai!
INDIANA- Ah! Guai! Només hi ha un problema
JOAN- Quin?

JOAN EL CENDRÓS 37
INDIANA- Has de tornar a casa abans de mitjanit
JOAN- per què?
INDIANA- Perquè este vestit virtual desapareixerá quan toquen les
dotze campanades
JOAN- Ho tindré en compte
INDIANA- Molt bé. Ara desfes-te de tota la roba per què vaig a fer
una impresió digital del vestit virtual.
JOAN- L’anell mèl puc deixar. És tot el que tinc del meu pare.
Sempre el porte damunt.
INDIANA- Clar! Això és guai! Comença l’aventura!

Seqüència 9

TATXA- Pregunta-li per què està tota la nit?

MOSCA- (A Carmeta) Tatxa diu que per què estàs mirant-lo tota la
nit. I després no em fa cas.
CARMETA- Dis-li que jo mire a qui em dóna la gana. Estem en un
país lliure. No?
MOSCA- Que diu que mira a qui vol. Que estem en un país lliure
TATXA- Dis-li que si no para de menjar es ficará com una foca
MOSCA- Tatxa m’ha comentat que… Be, aço no te massa
importancia. Ell diu que la la…sobrealimentació…
TATXA- Dis-li que es una vaca!
MOSCA- Vols que t’ho repetixca?
CARMETA- Dis-li que és un merdós i un idiota
MOSCA- N’estàs segura?
CAR,ETA- Sí
TATXA- Què t’ha dit?
MOSCA- Que no li caus massa bé

JOAN EL CENDRÓS 38
TATXA- Dis-me la veritat
MOSCA- Que…que…ets un merdós i un idiota (Tatxa el colpeja) Ho
ha dit ella. No jo!
TATXA- Dis-li que no tornará a pujar a la meua moto
MOSCA- Però si no tens moto! (Tatxa li alça la má) Sí, sí que tens
Mosca s’en va cap Carmeta però esta ja no està. Torna a Tatxa però
ell tampoc està i al seu lloc està Clara, molt camviada)
CLARA- Hola Mosca
MOSCA- Ti qui ets?
CLARA- Sóc Clara
MOSCA- Clar. Clara! No t’havia conegut estás…estás…diferent
CLARA- Millor?
MOSCA- Diferent
CLARA- (Fa tot el que li havien dit les seues amigues) Besa’m!
Besa’m! Besa’m! (Mosca s’en va i apareix El Bola. La besa, ella obri
els ulls i s’en va cridant)
(Al pati tots continúen ballant. De sobte apareix un xic molt atractiu.
És Joan)
HELANA- Ens coneixem?
JOAN- Més del que penses
HELENA- Puc fer-te una pregunta?
JOAN- La resposta es sí
HELENA- tens moto?
JOAN- No
HELENA- Quina llastima
JOAN- Ten nòvio?
(Apareix Àlex Tatxa i Mosca)
ÀLEX- Sí
JOAN- És este?
ÀLEX- Sí. Què passa?
JOAN- Quina llàstima

JOAN EL CENDRÓS 39
ÀLEX- Vaja, vaja, baja! Què tenim ací? Un maniquí d’El Corte
Inglés?
JOAN- El teu nòvio no li han ensenyat modals, veritat?
ÀLEX- Què?
JOAN- Estàs sord o és que vols fer-me gastar saliva?
MOSCA- Gresca! Gresca!
ÀLEX- Crec que et menjarás eixes paraules
HELENA- Per favor. No us baralleu
ÀLEX- (Espentant Helena) Per què no t’en vas a pendre una Fanta?
HELENA- Àlex, quan parlàvem per internet deies que els problemas
no se soluciones mai barallant-se
ÀLEX- Internet? Jo mai he parlat amb tu per internet
HELENA- Què?
ÀLEX- I tu, si saps, comença a resar
(Àlex s’acosta a Joan fent el Karateka. I Joan sense despentinar-se, el
tomba d’un colp)
JOAN- I vosaltres que voleu. Què vos faça un Kame Kame o un
Matxu Pitxu?
TATXA/MOSCA- Jo..esteee…jo tenia que anar al dentista i…(Ixen)
JOAN- Ja está!
HELENA- Tots sou igual, penseu que ho podeu aconseguir tot a colps
JOAN- A voltes no hi ha mes remei (S’acosta Helena)
HELENA- (Allunyant-se) M’agrdaria tant trobr algú que no pensara
així
JOAN- però què passa ara?
(Apareix Indiana)
INDIANA- Que ho estàs fent fatal
JOAN- Per què? Tu em vas dir que lluitara
INDIANA- Però no així
JOAN- És que, de sobte, vestit així. Em sentía tant…

JOAN EL CENDRÓS 40
INDIANA- Diferent? No pots canviar la teua personalitat per un
vestit. Mirala. Esta desitjant que li demanes perdó.
JOAN- Tu creus?
INDIANA- Si vols enamorar-la. Fes-ho. Jo estré al teu costat
JOAN- però ella et veura.
INDIANA- No et preocupes. Helena no pot veure’m, ni escoltar-nos
(Joan i Indiana s’acosten a Helena)
JOAN- Hola
HELENA- Hola
INDIANA- Un bon inici
JOAN- Perdona’m. no volia fer-li mal
HELENA- (Somriu) No et preocupes
JOAN- Somriu!
INDIANA- No et fies. Somriu a tots
JOAN- I, ara què faig?
INDIANA- Dis-li que hi ha un tren esperant per a portar-nos a
Istambul
JOAN- Què?
INDIANA- No ho sé. La beses, sonen els violins i…
JOAN- Hi ha un tren esperant-nos per anar a Istambul
HELENA- Tu. De quin planeta vens?
INDIANA- Ja està a la butxaca!
(Joan l’agafa de la cintura i…)
HELENA- Què fas? No creus que vas massa apresa?
JOAN- Sí
INDIANA- No. No!
HELENA- Crec que t’equivoques
INDIANA- No ho entenc. A les pelicules funciona
JOAN- Però aço no és una película!
HELENA- Mira, no sé qui ets.
INDIANA- Es joan

JOAN EL CENDRÓS 41
HELENA- Ni d’on vens
INDIANA- de sa casa
JOAN- Vols callar?
HELENA- Però no pensé perdre mes el temps amb tu
JOAN- Jo…
HELENA- M’en vaig
JOAN- Un momento. Tot ho faig per tu!
HELENA- Per què?
JOAN- Per què t’estime
HELENA- Ja! I què més?
INDIANA- Besa-la!
JOAN- És què
INDIANA- És què, que?
JOAN- No he besat mai a ninguna xica
HELENA- Em deixes pasar?
(Joan li dóna un bes de película)
INDIANA- Això es un bes!
(Helena cau desmaiada a terra)
JOAN- Helena, Helena, què et passa? Indiana, aço és molt estrany!
INDIANA- Sí. No han sonat els violins!
JOAN- Ràpid, aigua! (Indiana li dóna la seua cantimplora. Joan beu
i li la torna) Gràcies!
HELENA- Què passa? On estic? Ens casarem en divendres?
JOAN- Helena, jo…
HELENA- Com saps el meu nom?
INDIANA- Dis-li-ho
JOAN- Jo…
HELENA- Tu…
INDIANA- Vinga!
JOAN- Jo…
HELENA- Què?

JOAN EL CENDRÓS 42
INDIANA- Ara!
JOAN- Jo…
HELENA- Açò em sona
INDIANA- Dis-li-ho!
JOAN- Jo sóc el teu internauta
HELENA- Tu?!
(Indiana canta. Comença a sonar la música, Joan i Helena ballen)
HELENA- sabia que el meu internauta seria algú molt especial
JOAN- Helena, crec que he de dir-te qui sóc en realitat
(Començen a sonar les dotze campanades)
HELENA- Dis-me
(Joan, en escoltar les campanades es posa nerviós i no sap que fer)
JOAN- Jo…
HELENA- Què et passa?
JOAN- He d’anarme’n
HELENA- Ara?
JOAN- Sí
(Els companys apareixen al pati ballant. Sìnterposen entre els dos.
Sona la ultima campanada i s’en van tots menys els dos. Joan esta
despullat tapant-se amb un barret)
HELENA- Què t’ha passat?
JOAN- Res. He d’anarme’n
(S’en va. Però Helena l’agafa la má en l’ultim momento i es queda
amb l’anell a la mà)

Seqüència 10

JOAN EL CENDRÓS 43
(Helena, al dormitori de sa casa observa amb molt d’interés l’anell.
De sobte, intu¨x que mijantçant l’anell podrá trovar el seu internauta
desconegut)

Seqüència 11

(Dormitori de Joan. Indiana crida desde l'ordinador)

INDIANA- Joan! Joan, no t'amagues! T'ho havia avisat, a les dotze
havies d'estar a casa!
(Apareix Joan)
JOAN- Ho sé, ho sé
INDIANA- De tota manera, has viscut una gran aventura
JOAN- Sí, però...
INDIANA- No has anat a Istanbul, però has besat a la xica
JOAN- I continue sent un desconegut per a ella
INDIANA- Això encara es pot solucionar
JOAN- Com?
INDIANA- Mira't la mà dreta. Qu`e veus?
JOAN- D'acord, no me l'he rentada, però...
INDIANA- El dit anular
JOAN- L'anell, he perdut l'anell
INDIANA- N'està's segur?

Seqüència 12

JOAN EL CENDRÓS 44
(Al pati de escola)
CARMETA- Dis-li que anit, quan ballava, semblava un orangutan
MOSCA- Diu que balles millor que tots els OD junts
TATXA- Dis-li que ella, en canvi, semblava una mandonguilla amb
allioli
MOSCA- Diu que Beyonce es una principiant al teu costat.
CARMETA- Si pensa això de mi, que m'ho diga a la cara.
MOSCA- Vol que li acarones la cara
TATXA- De veritat
MOSCA- Ho jure
(Carmeta s'acosta a Tatxa)
TATXA- Dis-li que els seus desitjos son ordres
CARMETA- Dis-li que no em faça hematomes
TATXA- Dis-li que l'estime
TATXA- Dis-li que jo també
CARMETA- Dis-li que vaig a besar-lo
TATXA- Dis-li que no oposaré resistència
(Entra Clara)
CLARA- Has vist Carmeta
MOSCA- Txssss! Anit estaves molt guapa
CLARA- De veritat?
MOSAC- No. Ho dic per ser amable
CLARA- Gràcies. Tu també estaves horrible
MOSCA- Gràcies
(Entra El Bola, té el cabell blanc)
BOLA- Algú de vosaltres ha vist el meu casc?
MOSCA- Bola, això són canes o caspa?
BOLA- Herència familiar
CLARA- Ton pare què és. un ós panda?
(Apareix Espinosa)
ESPINOSA- Xics, puc dir-vos una cosa?

JOAN EL CENDRÓS 45
TOTS- No
ESPINOSA- Les vostres notes estan al tauler d'anuncis (Tots ixen a
buscar-las) Les meues estan a la vitrina de trofeus de l'institut
(Apareixen Priscil-la, Eva i Iris)
EVA- Sabeu què li ha pàssat a Helena?
IRIS- No
PRISCIL-LA- Però, si ho sap tot el món
EVA- El què?
PRISCIL-LA- Fa més de sis hores que està provant un anell a tots els
xics de l'escola
EVA- Quin anell?
PRISCIL-LA- El del superdesconegut del tratge superblau
IRIS- I, per què ho fa?
PRISCIL-LA- Per trobar-lo. Està tan desesperada que li l'ha provat a
Matías
EVA- El conserge?
PRISCIL-LA- Sí
EVA- Però si pesa 240 quilos emb roba interior!
(Apareix helena)
EVA- L'has trobat?
PRISCIL-LA- És que no veus com pega bots d'alegria?
HELENA- Crec que serà millor oblidar-lo
IRIS- No et preocupes, sé què el trobaràs abans de...de...
PRISCIL-LA/EVA- Deeee?
IRIS- 40 anys?
(El Bola, Mosca i Clara entren amb les notes)
BOLA- Ho he aprovat tot
CLARA- Jo ho he suspés tot escepte literatura
MOSCA- He tret notable entotes les assignatures
BOLA- I per això estàs trist?
MOSCA- És que jo volia suspendre

JOAN EL CENDRÓS 46
BOLA- Per què?
MOSCA. Perquè si no, no em fa cas ningú
CLARA- Jo sí
MOSCA- Sí?
(Arriben Carmeta i Tatxa)
CARMETA- He tret un deu en ciències!
TATXA- Jo un tres!
CARMETA- I te n'alegres?
TATXA- És el triple que l'any passat
(Espinosa travessa corrent el pati, cridant)
ESPINOSA- No pot ser! Don Abel s'en va del colatge. no pot ser! No
pot ser!
PRISCIL-LA- Helena, vols que t'ajudem?
HELENA- Com?
EVA- Dónan's l'anell...
IRIS- ...i trovarem un dit...
PRISCIL-LA- Que càpia en ell
(Avançen cap Mosca, Tatxa i Bola i els possen en fila)
PRISCIL-LA/EVA/IRIS- Qui vol provar-se este anell?
(Carmeta i Clara retiren Mosca i Tatxa de la fila inmediatament.
Apareix Àlex i es col-loca davant Bola)
PRISCIL-LA/EVA/IRIS- Àlex!
ÀLEX- Xiques, pareu de buscar. Eixe anell és meu
HELENA- Això és impossible
ÀLEX- (Àlex agafa l'anell i intenta posarse-ho) Ara ho veuràs. Anit
si que em cabia
BOLA- (Agafa l'anell)Si no és en algun dels peus. A més, crec que
este anell és fals
PRISCIL-LA/EVA/IRIS- Fals?!
BOLA- Hi ha una manera de comprovar-lo (S'el fica a la boca)
(Apareix Joan amb el casc de Bola)

JOAN EL CENDRÓS 47
JOAN- Josep, crec que açò és teu
BOLA- (Agafa el cas. Parla amb l'anell a la boca) Home, el meu
casc! (S'engull l'anell) Ough! Mmmmmgh!
EVA- Te ho has engolit? Te has engolit l'anell d'Helena?
JOAN- L'anell?
BOLA- Crec que sí
HELENA- Ara ja t'he perdut per sempre
BOLA- Tranquils. Deixeu-mo fer la digestió i d'ací miyja horeta el
tindreu ací
PRISCIL-LA/EVA/IRIS- Ni pensar-ho
(Entre tots agafen al Bola i el posen boca avall. Final ment tira
l'anell que agafa Joan i quan va cap Helena es creua amb Àlex)
ÀLEX- Cendrós, has fet trampa. Eixe anell no pot ser teu
JOAN- Àlex, què t'ha passat al coll?
ÀLEX- Res, que he dormit malament
JOAN- N'estàs segur? (Executa un ritual de karateka imitant Àlex)
ÀLEX- Crec que he d'anar a ajudar la mare (Ix)
JOAN- (Avança cap Helena, que esta de esquenes, es posa l'anell al
dit i li l'oferix) Volies açò?
(Helena mira l'anell al dit de Joan i l'agafa sense donar-li
importància)
HELENA- Sí, gràcies
(Helena s'alça i se'n va. De sobte, en adonar-se del que ha passat,
s'atura. Mira Joan i avança lentament cap a ell. Apareix Indiana al
pati, i darrere d'helena, avança cap a Joan, Helena agafa la mà de
Joan i li col-loca l'anell. El mira als ulls i li lleva les ulleres)
JOAN- Ulls els tanca. Bes un dóna'm
HELENA- Món del fi la a fins seguiré et i
INDIANA- Tanca els ulls. Dóna'm un bes i et seguiré fins a la fi del
món.

JOAN EL CENDRÓS 48
(JOan i Helena s'acosten per denar-se un bes. Joan atura Helena,
mira Indiana i li cuca l'ull. Helena besa Joan. Tots celebren amb
alegria la trobada entre els dos)

Fí

JOAN EL CENDRÓS 49