PARLEM DE

PARLEM
PARLEMDE
DE
PARLEM DE

JUGAR AMB LA CREACI SIMBLICA

JOC I EXPERIMENTACI

[06]

Jugar amb la creaci simblica

Ange Ruiz de Velasco

El carcter substitutiu del smbol com a manera devocar

quelcom que s absent, t el seu origen en la relaci que
linfant estableix amb els seus adults referents, sexpandeix cap als objectes i es projecta en els jocs.

El sentit dels smbols

El joc dels infants s ple de significats
simblics i, si lobservem amb atenci, podem
atorgar sentit a les seves manifestacions
expressives i a les seves conductes diferents,
perqu la criatura sempre juga amb el que
porta a dins.
Quan parlem de ls dels smbols en el joc,
de seguida pensem en lanomenat joc simblic,
el joc de transformacions per excellncia:
dobjectes habituals que deixen de tenir usos
quotidians per ser cotxes, cases o cavalls, de
situacions que deixen de ser reals per esdevenir
imaginries, de persones que ja no sn elles,
sin unes altres de distintes, com si tot el que
s de veritat canvis perqu estem jugant i en
aquest joc val reinventar la vida real.
Per el joc anomenat simblic no s lnic
que posa de manifest la simbologia que expressa linfant. Abans que aquest se nadoni que
pot jugar a canviar les coses, realitza un joc
presimblic que t el seu origen en la relaci
que estableix amb els seus adults referents. Al
5 | Guix d'Infantil Nm. 34. Novembre-Desembre 2006

comenament, aquest joc presimblic t lloc en

interacci amb la persona adulta, que hi ha de
ser present necessriament: el papus, tat o el
dna-men, que ten donar sn jocs que
expressen alternana: ara hi sc, ara no hi
sc, jo et dono lobjecte (t) i desprs tel
demano per tornar-tel a donar.
Aquest joc dalternances que implica
esperar i restar atent al que laltra persona fa
(mecanisme fonamental perqu existeixi la
comunicaci), lajuda tamb a comprendre el
fet que labsncia de la persona adulta no significa la seva desaparici definitiva. s aleshores quan linfant realitza jocs presimblics
sense que, necessriament, el seu referent hagi
de jugar amb ell, fins i tot els practica quan
aquest referent no hi s i linfant el representa
i levoca a travs daccions simbliques, com
ara amagar-se o amagar objectes: all que
samaga, desapareix, per la criatura pot fer, en
el transcurs del joc, que torni a ser present
quan ell ho desitgi, i aix aprn que les coses o
les persones que sen van durant un cert perode de temps (una jornada escolar, per exemple),
tornen a aparixer.
Segons ngel Rivire, els smbols sn, originriament, accions significants que remeten
a certs significats absents. El llenguatge, format per un codi de smbols, serveix per evocar,
mitjanant ls de la paraula, les coses que no

PARLEM DE
PAREM
DE
PARLEM
DE
PARLEM DE

El smbol es va formant en
les relacions que la criatura
estableix amb els seus
adults referents

hi sn. Les accions significants

funcionarien com a substitutives: quelcom que no s fsicament present es reemplaa per
un significant que ho evoca clarament mitjanant ls de smbols. El smbol es
va formant en les relacions que la criatura
estableix amb els seus adults referents. s de
natura cognitiva, per tamb social i comunicativa. Recordem el que trobem a faltar perqu
ho necessitem.

La simbologia del joc presimblic

Si esdev tan important ser conscients del
nostre paper com a referents, en el procs mitjanant el qual linfant desenvolupa la seva
capacitat per simbolitzar, com podem orientar
la nostra intervenci per ajudar-lo?
Lacostament a les coses no s solament
un acostament a una cosa o a un objecte, sin
que es tracta dun acostament a un smbol, i
aix es constata observant com el joc dels primers anys, el joc presimblic, s, com el seu
nom indica, un joc que porta implcita la idea
de smbol.
En les primeres edats, podem provocar
jocs que tinguin importants significats simblics relacionats amb la presncia i labsncia.
Aquesta darrera est associada amb la recerca
de substituts, ja que, quan alguna cosa desapareix (s absent), ha de poder ser recordada i
reemplaada durant la seva absncia. El joc de
cuit a amagar en constitueix un bon exemple,
perqu, quan la criatura samaga, desapareix,
per no pas definitivament, i la seva absncia
es recorda de manera permanent mitjanant la
recerca.
Aquest joc es provoca creant espais on les
nenes i els nens es puguin amagar, espais refu-

6 | Guix d'Infantil Nm. 34. Novembre-Desembre 2006

JUGAR AMB LA CREACI SIMBLICA

JOC I EXPERIMENTACI

[06]

gi per desaparixer de la mirada de la persona

adulta i que aquesta els busqui, en un joc que,
segons explica Bernard Aucouturier, cal que
tingui lemoci dajornar la trobada, mirant primerament en llocs que sabem del cert que no
hi sn i acompanyant les temptatives amb preguntes en veu alta, com ara: On deuen ser? o
Sn aqu?. Aquest joc de fet a amagar no t,
evidentment, les mateixes caracterstiques ni
els mateixos objectius que els jocs de regles
docultaci, ja que aqu el ms important no
sn les normes, sin lemoci.
Hem esmentat abans que amagar objectes t significats simblics semblants a amagar-se un mateix. Podem, per tant tamb,
facilitar aquests jocs amb diferents eines que
desin en caixes, que amaguin sota robes diferents o que enterrin a la sorra. El joc consistir
que aquests objectes desapareguin i tornin a
aparixer dacord amb la voluntat de linfant,
tot encoratjant la sorpresa i manifestant el
goig de la trobada. Laigua s tamb una matria que propicia jocs domplir i de buidar recipients amb el mateix sentit de tenir i no tenir,
presncia i absncia de quelcom que ve quan
somple i que sen va quan es buida.
Un altre joc amb una gran crrega simblica s el del llop, que sorgeix a partir de la creaci dels amagatalls. El joc del llop permet, a
ms de jugar amb la por, viure la dualitat entre
la uni i la separaci. El pensament daquesta
acci expressat en paraules seria: Si tenxampo, estem junts, per et pots escapar i separarte de mi. Fer veure que sens escapa sense
arribar-lo a agafar, en un primer moment, o
permetre-li que sescapi de seguida quan ja
lhem atrapat, sn actituds que la persona
adulta ha dadoptar en aquest joc perqu es
compleixi adequadament el significat que t: la
sensaci de ser capa dexistir amb plaer i

REME PICO

PARLEM DE
PAREM
DE
PARLEM
DE
PARLEM DE

seguretat, encara que estigui separat de les

persones que li donen protecci.

Realitat i fantasia en el joc

simblic
Els jocs presimblics cedeixen pas progressivament als jocs simblics, que, en paraules dAucouturier, actuen com a escuts
imaginaris que protegeixen linfant dels conflictes menors i que depeEl joc simblic posa de manifest nen de les identificacions
la capacitat que t linfant de culturals. El joc simblic
situar-se en el lloc de laltre, de posa de manifest la capacideixar de ser ell per ser un altre tat que t linfant de
situar-se en el lloc de lalque s diferent dell mateix

7 | Guix d'Infantil Nm. 34. Novembre-Desembre 2006

JUGAR AMB LA CREACI SIMBLICA

JOC I EXPERIMENTACI

[06]

tre, de deixar de ser ell per ser un altre que s

diferent dell mateix. A travs del joc simblic,
tamb compensa les seves necessitats, els seus
desigs i conflictes personals, i expressa la seva
primera operaci intellectual que indica la
seva capacitat de passar del que s imaginari al
que s simblic i del que s simblic al que s
real.
A travs del joc simblic, podem descobrir
com el pensament infantil es mou entre la realitat de la lgica i la irrealitat de la fantasia, i
com el joc de fer com si construeix ponts
entre totes dues formes de pensament.
Mantenir lequilibri en aquesta convivncia s
un indicatiu important de la maduresa emocional i cognitiva de linfant, que ha de viure amb
claredat qu s ficci i qu s realitat. Noms
aix pot establir una comunicaci simblica
amb els seus companys i companyes de joc i
compartir amb ells la complicitat necessria
per poder jugar.
Vicen Arnaiz exemplifica aquesta idea
quan diu que les criatures petites (de tres anys)
o les grans emocionalment immadures es
queixen que el seu company llop ha dit que
sel menjar, de manera que confon lacte
simblic amb la realitat. Hi trobem tamb
diversos exemples en el llibre Consejos, recollits
dels relats dels infants, on podem constatar
aquestes idees amb claredat, com ara el pargraf on parlen dun lloc al jard on juguen a
amagar-se i hi afegeixen: Adems, en el tnel
hay monstruos, fantasmas, pero slo de
broma Quiz!.
La nostra tasca com a persones educadores ha de comenar per facilitar que sorgeixi el
joc simblic, creant espais, proporcionant
materials i donant prou temps perqu els
infants desenvolupin els seus jocs, tot afavorint
relacions de grups espontanis que es reuneixen

PARLEM DE
PAREM
DE
PARLEM
DE
PARLEM DE

per compartir idees i emocions. I desprs serem

all, observant el joc de tots, perqu ning no
en quedi excls, perqu ning no se nautoexclogui, fent tornar linfant al mn real si es
perd en la fantasia, utilitzant els registres simblics del joc, sempre des del joc.
En aquest monogrfic, hi veurem com les
criatures de zero a tres anys expressen una
simbologia a travs dels seus jocs en el context
especfic de la sala de psicomotricitat, on es
creen les condicions adequades perqu puguin
aparixer els jocs presimblics i els simblics, i
es mostrar una proposta perqu els infants de
tres a sis anys facin joc simblic, a partir de la
creaci descenografies triades des de lesttica
de lart contemporani.

8 | Guix d'Infantil Nm. 34. Novembre-Desembre 2006

JUGAR AMB LA CREACI SIMBLICA

JOC I EXPERIMENTACI

[06]

HEM PARLAT DE ...

 Joc i experimentaci.
 Joc simblic.
Referncies bibliogrfiques
AUCOUTURIER, B. (2005): Los fantasmas de accin y la
prctica psicomotriz. Barcelona. Gra.
ARNAIZ, V. La imagen de uno mismo Es avaluable?.
Aula de Innovacin Educativa, nm. 93-94, p. 66-72.
REGGIO CHILDREN (2004): Consejos: Las nias y los
nios de 5-6 aos explican a los de 3 la escuela que los
acoger. Barcelona. Octaedro. Rosa Sensat.
RIVIRE, A. (2001): La mirada mental. Buenos Aires.
Aique.

Ange Ruiz de Velasco

Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle.
Madrid
ange@eulasalle.com