TREBALL DEL LLIBRE:

Lhome a la recerca de sentit de Viktor E. Frankl

ALUMNA: GARCA ANDREU, Sara

ASSIGNATURA: Persona, cultura, religi i valors
PROFESSORA: GALCERAN PEIRO, M. del Mar
CURS I CARRERA: 1J GEI
DATA: 25/03/2015

Aquest treball s una reflexi un comentari sobre el llibre: << Frankl, V. (1946). El hombre en
busca de sentido [Versi per a lector digital]. Recuperat a http://www.libreriaherder.com/elhombre-en-busca-de-sentido.html >> en relaci dels conceptes tractats a classe de Persona,
cultura, religi i valors.
A lany 1933, el Partit Nacionalista Obrer Alemany va arribar al poder. Aix s a causa de la
derrota a la I Guerra Mundial dels alemanys, provocant una gran crisi, tant econmica com social
i, llavors, aquest partit prometia als ciutadans millorar aquesta situaci.
Amb larribada del rgim nazi, van aparixer els camps de treball, o prpiament coneguts com a
camps de concentraci. Lobjectiu daquests camps, suposadament, era procurar que hi hagus
ms producte nacional i aconseguir millorar la seva riquesa i, consegentment, la seva societat.
Tanmateix, per aconseguir aix van procurar que els treballadors fossin de raa no ria, s a
dir, essencialment eren jueus, negres, discapacitats i homosexuals, entre altres. Aix s el que
es sabia en lmbit pblic, per el que en veritat passava dintre, era una realitat molt diferent.
Viktor Frankl era un jueu que va tenir locasi de poder estudiar un camp de concentraci en el
seu interior, per des de la seva prpia perspectiva de presoner i de psicleg.
Per comenar, Frankl comena explicant larribada al camp de concentraci. Molta gent moria
en el propi projecte del tren, a causa del fred i de la fam, entre altres factors; per molts seguien
conservant lesperana de retornar a la seva llar perqu creien que all seria quelcom temporal i
curt.
A continuaci, separaven homes i dones per tancar-los al camp, i els separaven dels que
portaven ja directament a la cambra de gas, que eren aquells que no els servien per realitzar les
feines perqu eren dbils. Si alguna daquestes persones es salvava danar a la cambra, havia
de ser substituda.
Desprs, els portaven a les dutxes i els treien la roba, els objectes personals, les cadenes, les
sabates i tamb els hi tallaven els cabells,... i desprs els donaven un numero per identificar-los,
el qual tatuaven i, a ms, portaven cosits per ells mateixos en els seus uniformes. Amb aix, els
nazis arravataven la identitat dels presoners.
El ms difcil era la vida al camp de concentraci, ja que cada cop trobaven ms a faltar la
seva famlia, la seva casa i les seves pertinncies, i, a ms, el ambient trist no ajudava gaire a
aquest fet. Tots els presoners que han sobreviscut coincideixen que el ms angoixant de tot era
el no saber quan anava a durar el seu empresonament. Llavors, lautor descriu aix com a una
mort emocional.

A poc a poc, els reclusos anaven convertint-se en ssers cada cop ms immorals, per culpa al
fet de veure com maltractaven els companys i al fet que ja no apartessin la mirada en veure-ho,
cosa que al principi no passava; s a dir, els reclusos es tornaven en persones aptiques a
causa de la mort emocional que patien. Per aix es veia condicionada a ltica que hi havia a
all, s el que els ensenyaven, ja que a situacions anormals, la reacci anormal s la ms
normal.
En aquesta part del llibre diu una frase molt impactant, sobre el pensament que tenen els
supervivents de lholocaust que s: los mejores de entre nosotros no regresaron a casa. 1 Amb
aix demostra que solament aquells als quals no els derrocava la seva sustentaci moral i
espiritual, queien vctimes de les influncies degenerants del camp.
El fet destar desnodrits provocava que la desesperana sincrements i els seus sentiments
disminussin. Els seus somnis sobre veure la famlia i la seva llar havien desaparegut per passar
a ser-ne el fet de tenir una llesca de pa, un bany tranquillitzador, etc. El problema aqu era que
els presoners creien que ja no podien esperar res de la vida, per la resta de companys els feien
veure que en realidad no importa que no esperemos nada de la vida, sino que la vida espere
algo de nosotros.2, i com per exemple ells tenien famlies, fills... i, a ms, no podien saber que
els depararia el futur. Els companys es veien forats a evitar que algun recls es sucids, per
tampoc podien evitar lacte. Llavors, aquests havien devitar que hi hagus aquest pensament
negatiu de pensar que la vida ja no t sentit perqu no hi ha res important en aquesta.
Els nics temes que tenien per parlar eren relacionats a la poltica i a la religi. La importncia de
donar sentit a les coses a travs de la religi, ajudant als altres o incls recordant a la seva
famlia, eren punts claus per a poder continuar lluitant per la seva vida. A ms a ms, cal
esmentar que la vida espiritual tenia un paper important en el camp de concentraci, les
persones que portaven una vida espiritual podien portar millor vida en el camp que les persones
amb ms resistncia fsica, i aix ho feien intentant rient-se de situacions que vivien al dia a dia.
Viktor Frankl aprofita per analitzar els guardes, ja que creia no tots eren gent cruel i
desapiadada, tenia una mnima fe en ells. Tot i aix, tamb tenia en compte que per aconseguir
aquest crrec, havien passat per un filtre, ja que aquests shavia de tenir molt aprofundit el
pensament nazisme per arribar a cometre les barbries que van fer. Per, no obstant aix, els
guardes no eren els ms cruels, ja que, com per exemple, el presoner ms antic de tots pegava
als altres si cometien qualsevol falta, per mnima que fos. Llavors, el psicleg arriba a la
conclusi que no noms existeixen persones decents o indecents, sin que ningn grupo social

1 Viktor Frankl. El hombre en busca de sentido. Barcelona, Herder [versi digital] Pg. 32
2 Viktor Frankl. El hombre en busca de sentido. Pg. 122

se compone exclusivamente de hombres decentes o indecentes.3 i que la bondad humana se

encuentra en todos los grupos, incluso en aquellos que, en trminos generales, merecen ser
condenados.4 Llavors, aix vol dir que hi ha gent que renuncia a la seva integritat per tal de
sobreviure, tal com ja he esmentat abans.
Al final daquesta part del llibre, lautor en planteja aquesta reflexi: Quin es, en realidad, el
hombre? Es el ser que siempre decide lo que es. Es el ser que invent las cmaras de gas, pero
tambin es el ser que entr en ellas con paso firme y musitando una oracin. 5 Aix ens fa
pensar que lsser hum pot arribar a ser molt cruel, per que en els pitjors moments humans,
lhome recorre a la seva espiritualitat, que era lnica cosa que no els el podien arravatar.
Al final, desprs de ser alliberats, el presoner, per estrany que sembli, no se sentia feli. Havien
perdut el sentiment que cridem felicitat, i ho haurien d'anar recuperant a poc a poc.
Per contra, el cos, que tnia menys abstencions que la ment, menjava vorament qualsevol cosa
que li donessin i a qualsevol hora. Era increble la quantitat de menjar que podien empassar.
Un altre aspecte era que havien de parlar del que havien passat, de vegades durant hores i
hores. El ja ex-presoner es trobava ms desillusionat que quan estava dins del camp, ja que a
all tenia lesperana de tornar a la seva llar i trobar-sho tot igual, per el fet de descobrir que no
era aix provocava un gran dolor i sofriment, tant ment com fsic. Tot i aix, aquest sentiment va
acabar alliberant-se i noms van quedar seqeles que es plasmaven en malsons. Llavors, lautor
diu que al final hemos de reconocer que la vuelta de aquel mundo ignominioso al caluroso
hogar provocaba una maravillosa sensacin de fortaleza interior, pues despus de soportar
aquellos increbles sufrimientos, uno ya no tena nada que temer, salvo a su Dios. 6 Amb aix
ens fa veure que aquests presoners van arribar a un lmit molt extrem, on els van intentar
arravatar el ms important que t una persona: la seva dignitat i la seva identitat; provocant aix
que ja no tinguessin por de la mort, per tampoc conscincia de la vida.
Desprs de la lectura daquest llibre, podem concloure que a vegades ens hem de parar a
pensar qu s el que estem fent amb les nostres vides i com el nostre estil de vida pot influir en
la societat. Lautor ens explica la visi ms trgica de la situaci que va viure, per, tamb, la
visi ms esperanadora i el fet que tots tenim un o varis motius pels que val la pena viure.
Lholocaust va provocar que milers de persones fossin tancades, explotades i assassinades a
travs de mltiples tortures, com podien ser des de lextrem dignorar lestat de la seva famlia,

3 Ibid. Pg. 134

4 Ibid. Pg. 133
5 Ibid. Pg. 134
6 Ibid. Pg. 141-142

fins a lextrem de pensar que havien de sobreviure a treballs forats quan estaven totalment
desnodrits.
En aquest llibre podem apreciar el procs que hi havia des de que els presoners arribaven al
camp fins que van aconseguir, noms alguns, sortir daquest, passant per depressions, atacs
dansietat, mala salut, fam, agressions fsiques i psicolgiques i altres actes degradants per la
dignitat i identitat humanes. Per, el ms destacable s que, tot i dhaver passat per totes
aquestes penries, hi havia una cosa que el guardes no podien treurels: la seva llibertat de
decidir la seva espiritualitat. Grcies a aix, lhome podia trobar cert sentit a la seva vida
quotidiana dins del centre, tot i que pot conduir a resultats negatius com poden ser la gelosia, la
fbia racista o lobsessi pel que s tic i que s moral.
Desprs daquests esdeveniments, al desembre de 1948, lAssemblea de les Nacions Unides
van redactar una Declaraci Universal dels Drets Humans per tal devitar atrocitats com las que
van passar a lAlemanya Nazi, la qual consciencia als ssers humans. Per, una pregunta que
es pot formular un futur mestre s: com podem ensenyar aix als alumnes? Doncs per evitar
que tornin a passar els esdeveniments que van succeir durant el Tercer Reich, el mestre ha
densenyar als alumnes que ells han de poder decidir que volen fer amb la seva vida, que poden
pensar lliurament per que la seva llibertat sacaba on comena la de laltra persona. Per tal que
aprenguin aix, shaur de fer activitats per mostrar als nens que tots som iguals en drets, per
no tindrem la mateixa mentalitat, espiritualitat,... que cadasc t la seva prpia identitat i que
haur de respectar la dels altres.
FONTS DINFORMACI
Frankl, V. (1946). El hombre en busca de sentido [Versi per a lector digital]. 192 pgs.
Recuperat a http://www.libreriaherder.com/el-hombre-en-busca-de-sentido.html
Wikipedia Viktor E. Frankl