El regal de la comunicaci

En el segle XXI s'ha creat la nova civilitzaci de la informaci on la matria prima

no s material i not limits.
Avui dia, una persona esta sotmesa a una quantitat d'informaci al dia equivalent a
la de qualsevol persona durant tota la vida al segle XVIII, s per aix que a mesura
que creix la informaci som ms independents i alhora ms complexos. Amb
aquest factors uneix la incertesa.
Per concloure, podriem dir que hem de tobar un nou sentit en aquest caos.
Andrea Finestres, Marina Carballo, Eva Garca.

Laura Anglada, Laura Blas, Laura Coca

ESCOLTAR I SENTIR
Sovint hi ha molts dubtes sobre qu s sentir i qu s escoltar. Cal diferenciar-los ja que sn dos
conceptes que sovint es confonen perqu no sn el mateix.
Sentir s percebre un so, un acte no intencionat, no volgut. Per exemple, quan ests a la cafeteria
de la universitat, sents el murmuri de la gent que parla, per no et concentres en saber qu diu,
per tant no escoltes, sents.
Escoltar, per tant, s un acte voluntari amb lobjectiu de comprendre laltre. La resposta duna
recerca. No escoltem per casualitat, sin que s un acte desitjat ja que triem a qui i qu escoltem.
s molt ms important ensenyar a escoltar abans que ensenyar el temari obligat, ja que per
aprendre a parlar b, cal saber escoltar.
Al capdavall, no s noms el fet descoltar als altres, sin tamb hem daprendre a escoltar-nos a
nosaltres mateixos.

Fersilenci

Elfetd'escoltarsmoltcomplex,jaquerequereixnonomsunsilenciexternsintambintern.Elsilenci
internespotcaracteritzarcomunacreaciinternaquenoposseeixlamancadeparaules.Algunscopsel
receptorselqueensprovocaelfetdepensarinteriormentaltrescoses,jaqueelquediuensdesperta
anticsrecordsipertantdeixemd'escoltaral'emissor,arribaunmomentenelqualdeixesdepensarenels
recordsiquantornesalaconversacijanopotsseguirelfild'aquesta.Percompodemfersilenci
interiorment?Aquestsilencis'aconsegueixmitjanantlacontencimentalpertaldecentrarteenles
paraulesdel'altre.

GRAMTIQUES,DEL,SILENCI,
,

FERNNDEZ(AGUILAR,(Anna(
FLAQU(VALLE,(Ivette(
GARCA(ANDREU,(Sara(

La(comunicaci(no(verbal(abraa(lamplia(franja(de(missatgeria(que(omple(
lespai( de( totes( les( nostres( sensacions( possibles,( dorigen,( de( percepci( i(
de(processament(i(interpretaci(ben(divers,(de(la(qumica(a(la(visual(i(de(la(
tctil(a(lauditiva.(
Pel(que(fa(al(llenguatge,(la(seva(aportaci(informativa(voreja(el(7%,(el(93%(
restant( nassignem( un( 38%( a( laportaci( informativa( que( farien( les(
qualitats( de( la( veu( i( un( 55%( a( la( comunicaci( no( verbal:( expressi( de( la(
cara,(la(mirada,(els(gestos,(el(tacte,(la(distribuci(de(lespai(o(del(temps,(el(
vestit,((laspecte(fsic(o(els(objectes(de(lentorn.(La(comunicaci(no(verbal(
ens( informa( sobre( lestat( de( les( nostres( emocions,( sobre( lestat( general(
del(nostre(cos(i(sobre(les(nostres(actituds(i(regula(les(nostres(interaccions(
comunicatives.((

UN#TRAMVIA#ANOMENAT#TEXT#
Aquest' article' tracta' de' que' el' procs' de' la' comunicaci' inclou' tants'
elements'i'tan'sovint'no'contables,'que'resulta'injust'culpar'ning'dels'
malentesos'que'propicia.'
Lautor' ens' exposa' diferents' exemples' de' publicitat,' on' els' receptors'
malinterpreten' el' missatge' principal' que' els' emissors' volen'
transmetre.'
Com' a' conclusi,' podem' dir' que' sha' de' ser' original' a' lhora' de' fer'
publicitat;'per'no'hem'de'deixar'de'banda'les'diferents'perspectives'
dels'receptors,'per'tal'de'no'provocar'confusions.'
'
'
'
Isabel'Cano'
Anna'Florensa'
Aina'Garcia'

Una imatge val ms que mil paraules

El llenguatge oral va sorgir com una necessitat per poder sobreviure en relaci al medi
i les persones i aix poder entendres amb facilitat ja que les pintures no eren suficients
representatives. La parla s un element fonamental, caracterstic i distintiu de lsser
hum, aquesta ens ha perms desenvolupar-nos i crixer com a espcie. Actualment
sabem que a les imatges sels hi dona una importncia molt ms gran que a les
paraules, per molts cops no som conscients que el llenguatge oral s capa de
transmetre uns valors i donar-nos una informaci difcil de plasmar grficament. El
llenguatge oral i el visual haurien de poder conviure parallelament sense
competncies ni superioritats perqu ambds son importants per

seguir

desenvolupant-nos.

Maria Castao
Georgina Cascante
Nria Garcia