CONÈIXER I SABER 

 
L’animal té coneixement d’un objecte per contacte amb aquest objecte, per experiència 
repetida d’aquest objecte. 
Els animals (tots) coneixem, però només els humans saben. 
El saber no té que veure amb la percepció, sinó amb conceptes, o millor dit, amb les 
combinacions de conceptes que anomenem idees o proposicions. Una idea és vertadera o falsa, 
segons que correspongui o no a la realitat. 
 
Saber és sempre saber que una determinada idea es vertadera. 
Amb el substantiu “coneixement” sol abastar-se tant el saber com el conèixer. Tot i que la 
majoria de les llengües posseeixen dos verbs diferents per a saber i conèixer, l’anglès posseeix 
un: TO KNOW. 
 
Per això (i perquè l’anglès és la llengua dominant en la filosofia actual) no sempre es distingeix 
clarament entre el saber i el conèixer. Però la distinció és filosòficament fonamental. 
 
- Heus aquí algunes diferències: 
- - El verb CONÈIXER regeix una expressió o sintagma nominal: 
Conec una simfonia, una catedral, la fam, a Fulano. 
- El verb SABER QUE regeix una oració: 
Se que dos i dos són quatre; se que algun dia moriré 
El CONÈIXER constitueix una relació directa amb el món perceptual. El SABER només 
constitueix una relació simbòlica, indirecta, amb el món perceptual. EL SABER pressuposa el 
llenguatge, EL CONÈIXER, no. EL CONÈIXER és merament perceptual; EL SABER és conceptual. 
 
La pretensió de saber requereix justificacions, raons; la de conèixer, no. 
 
Podem preguntar a algú que per què creu que sap el que diu saber, podem demanar-li o 
exigir-li que ens dongui raons. Però no té sentit dir-li que ens dongui raons per dir que coneix 
algú; màxim li podem demanar que ens expliqui com el va conèixer. 
 
El SABER és transmissible. La ciència –que és el conjunt del saber col•lectiu- es transmet de 
professors a estudiants. Però el CONÈIXER no és transmissible, a no ser presentant-li a algú 
l’objecte o persona coneguda. El SABER no admet graus; el CONÈIXER, sí. 
 
Sabem o no sabem que Roma és la capital d’Itàlia. Però podem conèixer Roma millor o pitjor. 
 
El SABER (com totes les operacions lingüístiques o simbòliques) l’efectuem amb l’hemisferi 
cerebral esquerrà. El CONÈIXER (com quasi totes les operacions perceptives) l’efectuem amb 
l’hemisferi cerebral dretà. Els límits de la nostra percepció són relativament estrets i vénen 
donats genèticament pel nostre aparell neurosensorial. 
 
Jesús Mosterín. Grandes temas de la Filosofía actual. Aula Abierta Salvat, 1983. ( Extracte i 
Traducció del castellà).