INTRODUIM I CENTREM EL TEMA, L’OBJETIU DE L’AUTOR

EXPLIQUEM LA TEORIA DE L’AUTOR

ANALITZEM EL TEXT

CONCLUIM ARREPLEGANT

Comentari del fragment 507 b

En el fragment de la República que analitzarem, Plató introdueix algunes característiques que

diferencien “el bé en si” o “el bell en si” de “les coses bones” o “les coses belles”. El rerefons de
les seues afirmacions és la teoria ontològica dualista que l'autor defensa, basada en la distinció
jeràrquica entre dos mons: el món sensible (allí on es troben “les coses bones”) i el món de les
Idees (on es troba el Bé o “el bé en si”).

En el capítol es comença fent referència a dos dels trets que permeten articular
l'oposició entre els dos mons. En primer lloc, el personatge de Sòcrates assenyala que, com s'ha
vist amb anterioritat, existeixen “moltes coses bones, moltes coses belles i moltes també de
cadascuna de les altres classes” (507b). D'aquesta manera, fa referència al caràcter múltiple de
la realitat sensible front al caràcter únic de les idees: en el món que percebem a través dels
sentits hi ha infinitat de coses bones o belles que es corresponen amb “una única idea, i
d’aquesta unitat diem que n’és en cada cas, l’essència”, es a dir, que als objectes del món
sensible els correspon una idea que és l’essència d’aquestos. En segon lloc, el fragment
assenyala que “del múltiple diem que es veu, però no es comprén, i, de les idees (…) que es
comprenen, però no es veuen”. Amb això Plató fa referència a la diferent manera en què l'ésser
humà pot tindre accés al sensible i a l'intel·ligible. Front a una realitat material que podem
conéixer a través dels sentits –en particular, la vista- les idees apareixen com una realitat que
només pot ser captada per mitjà de la intel·ligència.

Per a comprendre en profunditat els trets esmentats en el fragment, hem de situar-nos

en el marc de la teoria Platònica de les Idees. Recordem que Plató descriu dos realitats diferents:
la intel·ligible i la sensible. Així, la intel·ligible es descriu com a immaterial, immutable i etern. A
aquesta realitat pertanyen les Idees que consegüentment es situaran en un pla ontològic
superior: són subsistents, ja que existeixen amb total independència dels seus correlats
sensibles i es conceben com a models arquetípics dels quals la realitat sensible només
aconsegueix participar de manera imperfecta.

En conclusió, aquest fragment ens situa en la divisió ontològica que fa Plató de la realitat
en dos (món sensible / món intel·ligible) i anuncia ja les seues diferències tant al plànol ontològic
com a l’epistemològic