Guillem Solé Lacruz

DRET DE VAGA ESTUDIANTIL

OBJECTE
Amb aquest dictamen volem analitzar jurídicament la possibilitat o no de realitzar una
vaga estudiantil per part dels estudiants i les conseqüències que pot tenir, considerant les
normatives nacionals i internacionals que donen suport a aquesta prerrogativa.

El dret a vaga es el dret dels treballadors a suspendre les tasques laborals durant un temps
amb l’objectiu de obtenir millors condicions de treball. Al exercir aquest dret, l’empresa
no et pot acomiadar, encara que no cobraràs els dies de fas vaga. 1 Durant la vaga la
relació laboral que hi ha entre l'empresari i el treballador queda suspesa i per tant es
descompta del salari aquells dies que en llocs de treballar, el treballador ha fet vaga 2. La
vaga queda regulada pel Reial Decret Llei 17/1977 del 4 de març, sobre les relacions de
treball.

El dret a vaga es un dret fonamental del treballador, aquests son una sèrie de drets i
llibertats que tothom te per el fet de ser persona i que estan garantits per la Constitució i
les lleis respectives, a més que l’empresari els ha de respectar en l’àmbit de la relació
laboral.

El dret a vaga estudiantil es el dret dels estudiants per a expressar i manifestar les seves
opinions i demanar canvis en la societat o en la política. Un dia de vaga estudiantil, ha de
ser convocat i no poden haver-hi avaluacions en aquell dia, ja que és una manifestació
dels DDFF de llibertat d’expressió, associació i participació. Es un dret recollit en
diverses normes de DDHH, constitucions i lleis nacionals.3

Si mirem lleis, totes parlen del dret a vaga dels treballadors, però no esta com a tal
determinat el dret a vaga dels estudiants, es per això que ens fem la pregunta de si existeix
realment un dret a vaga estudiantil? I en cas de ser cert; que passa amb els alumnes que
aquell dia van a classe? Es pot fer classe i avançar temari en un dia de vaga? Es pot fer
una prova avaluable un dia de vaga?

1
CONCEPTOS JURÍDICOS. Huelga: derecho fundamental de trabajadores [En linia] 4/10/2023
2
CUESTIONES LABORALES. ¿Qué salario me descuentan durante la huelga? [En linia] s.f.
3
SINDICATO DE ESTUDIANTES. Conoce tus derechos [En linia] s.f.

1/5
 Guillem Solé Lacruz

FUNDAMENT JURÍDIC

Vist el problema i les preguntes que ens fem sobre el dret a vaga estudiantil com a expressió
de descontent social, econòmic, polític i reivindicació de drets per part dels estudiants,
troba suport en principis jurídics tant internacionals com a nacionals.

A nivell internacional, la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) adoptada per
la Assemblea General de les Nacions Unides en el 1948, proclama en l’article 19 el dret a
la llibertat d’expressió: “Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió (...) sense
cap limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió.” Juntament amb l’article 20.1
de la mateixa declaració, que reconeix el dret a la llibertat de reunió i associació sempre
que siguin pacífiques “Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.”
Finalment, com a una dada important, l’article 21.3 de la DUDH ens fa un esment a la
importància de la participació de tots els ciutadans en la i conformació de l’estat: “la
voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat.” 4 Aquests drets formen la base
fonamental per a que els estudiants pugin tenir participació activa dins de la societat,
permetent-los expressar les seves opinions, interessos i demandes de legitimitat manera
col·lectiva, organitzada i pacífica.

A un nivell nacional, la Constitució Española, manté uns drets i llibertats que avalen el dret
a la vaga estudiantil com a un dret que tenen els estudiants de participació ciutadana. Per
exemple l’article 20 de la CE reconeix el dret a la llibertat d'expressió de tots els ciutadans,
garantint als individus el dret a expressar els seus pensaments, opinions i idees de manera
lliure i sense que els puguin censurar o reprimir per les seves idees. “expressar i difondre
lliurement els pensaments, les idees i les opinions (...) L’exercici d’aquests drets no pot ser
restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.” A més a més el dret a la llibertat de
reunió i associació esta protegit per l’article 21 de la CE, el cual menciona el dret a
manifestar-se i fer vaga sempre i quan s’avisi de la vaga amb antelació i siguin pacifiques
seguint el reglament vigent. “Reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions caldrà
comunicar-ho prèviament a l’autoritat, la qual només podrà prohibir-les quan hi hagi
motius fonamentats d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a persones o béns.”5

L’article 28.2 de la CE, ens reconeix el dret a vaga, encara que no menciona els estudiants,
menciona que els treballadors tenen drets a vaga per a la defensa dels seus interessos, aquest

4
ONU. Declaració Universal dels Drets Humans [En línea] 1948
5
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA [En línia] 1978

2/5
 Guillem Solé Lacruz

article, també estableix que la llei ha de prendre mesures per garantir el manteniment dels
serveis essencials. Això podria ser rellevant en el context d'una vaga estudiantil, tenint en
compte la necessitat de preservar el funcionament regular de les escoles. Cal dir que si
aquell dia fas vaga, es farà classe igualment. “Es reconeix als treballadors el dret a la vaga
per a la defensa dels seus interessos. La llei que reguli l’exercici d’aquest dret establirà les
garanties que calguin per tal d’assegurar el manteniment dels serveis essencials de la
comunitat.”6 . Aquí també es pot interpretar que els estudiants també formen part del grup
de treballadors, ja que exerceixen una funció en la societat i també son ciutadans i per tant
tenen els mateixos drets, a més a més, l’article 8 de la Llei Orgànica reguladora del Dret
d'Educació, reconeix que es garanteix el dret de reunió dels alumnes.

La legislació Espanyola reconeix que els estudiants tenen el dret a manifestar-se i fer vaga
sobre opinions amb les que discrepen i volen un canvis, per exemple la llei orgànica 8/1985
del 3 de juliol de drets i llibertats dels estudiants, ens parla dels drets fonamentals dels
estudiants en l’àmbit educatiu, reconeixent els DDFF dels estudiants com la llibertat
d’expressió, d’associació i de reunió, encara que els centres educatius establiran com els
seus alumnes poden exercir el dret de reunió i per tant com poden convocar vagues
estudiantils7 “Els alumnes podran associar-se (...) creant organitzacions d’acord amb la llei
i amb les normes que, reglamentàriament s’estableixin. (...) Es garanteix als centres docents
el dret de reunió dels (...) alumnes, l’exercici dels quals es facilitarà d’acord amb la
legislació vigent i tenint en compte el normal desenvolupament de les activitats docents.”8
Dins d’aquesta llei orgànica, hi ha un article que ens pot servir per a entendre que passa si
l’alumne fa vaga, aquesta es el 8é artícle, paràgraf 2n que ens explica que els alumnes de
curs superior a 3r de la ESO en una vaga estudiantil prèviament convocada, no se’ls hi pot
posar ninguna falta ni sanció. “les decisions col·lectives que adopti l’alumnat, a partir del
3r curs d’ESO, pel que fa a l’assistència a classe no tindran la consideració de faltes de
conducta ni seran objecte de sanció, quan aquestes hagin estat resultat de l’exercici del
dret de reunió i siguin comunicades prèviament a la direcció del centre.”

A inicis d’any va entrar en vigor la Llei Orgànica 2/2023, del 22 de març, del sistema
universitari (LOSU), sent aquesta la primera regulació amb rang de Llei Orgànica, de
caràcter general i estatal que dona el dret de l’atur acadèmic, és a dir, a la vaga estudiantil,

6
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA [En línia] 1978
7
FRENTE DE ESTUDIANTES. Ejercer nuestro derecho a huelga. [En linia] 2019
8
BOE. Llei orgànica 9/1983, reguladora del dret de reunió.[En linia] 1983

3/5
 Guillem Solé Lacruz

respectant igualment el dret a la educació per els estudiants que no volen fer la vaga. En
l’article 33 de aquesta Llei Orgànica posa que es deixarà en mans de les universitats el tema
de la vaga estudiantil i que aquestes s’encarregaran de desenvolupar les condicions de la
vaga, la cual serà efectuada per el representant dels estudiants. “Al atur acadèmic,
respectant el dret a l’educació de l’estudiant. Les universitats desenvoluparan les
condicions per a l'exercici del dret esmentat i el procediment de declaració de l'atur
acadèmic, que serà efectuada per l'òrgan de representació de l'estudianta. L'atur acadèmic
podrà ser total o parcial.”9

Un altre es l’article 26 del Real Decret 732/1985 que diu: “Els alumnes tenen dret a la
llibertat d’expressió”10 i l’article 27 diu els alumnes tenen el dret a manifestar-se i convocar
vagues estudiantils si discrepen amb algunes decisions polítiques. “Quan la discrepància
revesteixi caràcter col·lectiu, aquesta serà canalitzada a través dels representants dels
alumnes en la forma establerta a la normativa vigent.”11 Les associacions i manifestacions
de l’alumnat, queden regulades en el Real Decret 1532/1986, del 11 de Juliol, per la que es
regulen les associacions de alumnes.

Per últim, si mirem la legislació de universitats com la UB, veiem que permeten el dret a
vaga, diuen que en un dia de vaga no es poden fer activitats avaluables i que aquell dia no
es obligatori assistir “per garantir el lliure exercici del dret a vaga, es demana al professorat
que s'aplacin totes les activitats acadèmiques avaluables i les que requereixin assistència
obligatòria.”12

CONCLUSIONS

En conclusió, un cop hem analitzat i mencionat aquestes lleis que mantenen una certa
relació amb el dret a vaga estudiantil, podem afirmar que el dret a la vaga estudiantil està
recolzat per fonaments jurídics sòlids a nivell tant internacional com nacional, ja que tant
la Declaració Universal de Drets Humans com la legislació nacional reconeixen que
existeix el dret a vaga estudiantil, això si, per a poder fer la vaga estudiantil, aquesta primer
s’ha de convocar seguint els criteris del centre educatiu corresponent.

9
BOE. Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari. [En línia] 2023
10
BOE. Real Decret 732/1985, pel qual s'estableixen els drets i deures dels alumnes i les normes de
convivència als centres. [En linea] 1985
11
Ibidem
12
UB. Comunicado sobre la huelga de estudiantes [en linia] 2018

4/5
 Guillem Solé Lacruz

Com posa en els articles de l’anterior apartat, els alumnes que vulguin assistir de forma
voluntària a classe, hi podran anar sense cap problema ja que ells tenen el dret a la educació,
mentre que els que decideixen fer la vaga estudiantil (sempre que estiguin a 3r de la ESO
mínim, ja que els alumnes de cursos inferiors, necessiten autorització dels seus pares), estan
en tot el seu dret i no poden tenir cap repressió ni càstig per això, tal i com diu l’article 26
del Real Decret 732/1985. El fet de que no puguin tenir cap repressió ni càstig, també fa
referencia a que no poden tenir ningun examen ni ninguna activitat avaluable, ja que això
els obligaria a venir aquell dia, obligant-los a no exercir el seu dret a vaga.

Per altre banda, si un alumne decideix fer vaga, no pot pensar que aquell es un dia festiu,
tu tens el dret a vaga, però ja que si en el treball fas vaga, aquell dia no el cobres, en l’àmbit
educatiu passa exactament el mateix, si l’alumne no va a classe, la classe d’aquell dia es fa
igualment, perdent-se el temari explicat aquell dia, a no sigui que el centre educatiu digui
el contrari, això si, com hem dit anteriorment, a les classes només es pot fer temari, es a
dir, que no es pot fer cap cosa que sigui avaluable.

5/5