Caldes de Malavella

AUTORA: IVET TURON RIPOLL 4t A

Escola Guilleries

SITUACI
Caldes de Malavella s una vila i municipi de la comarca de la Selva a Catalunya. Caldes s en mig de la Costa Brava i de la Serra de les Guilleries, a la plana de la Selva. Laigua termal s el patrimoni ms caracterstic i original de Caldes.

CLIMA

El clima de Caldes de Malavella s mediterrani, amb estius calents i hiverns suaus.

Encara que el municipi sigui a la plana de la Selva es beneficia de les pluges que retenen el masss del Montseny i de les Guilleries, per, de manera irregular i en gran part a la tardor i primavera.
La temperatura oscilla dels -4C a lhivern i els 25C a lestiu.

RELLEU I HIDROGRAFIA
Caldes de Malavella esta repartit entre la Depressi de la Selva i la Serralada Litoral la Depressi de la Selva es troba en lextrem nord de la depressi Pre-Litoral Catalana, on predominen les superfcies planes. Caldes es troba a 95 m daltitud. Les dues conces hidrogrfiques daquest territori sn la del Ter,al nord(riera Banaula), i la Tordera(rieres Santa Maria i Malavella), al sud.

VEGETACI I FAUNA
El relleu de la zona dibuixa un paisatge erosionat de petits turons amb alzinars i rouredes, camps de conreus i pinedes, amb la fauna tpica de la zona, senglars, conills, guineus, perdius,etc...

POBLACI
La poblaci total a 2011 es de 6.998 hab. Amb una densitat de 122.02 hab/km2 repartit entre varis venats com ara el Llac del Cigne,Aiges Bones,Can Carbonell,Franciac,Malavella Parc,etc.. . Evoluci demogrfica Any Any Any Any Any 1515: 1787: 1877: 1940 : 2000 : 98 hab. 996 hab. 1.835 hab. 2.325 hab. 4.031 hab.

ACTIVITATS ECONMIQUES
Hi ha dos balnearis que aprofiten les aiges termals del municipi en els que les aiges brollen a una temperatura 60C. La principal activitat econmica es el sector servei (hotels, restaurants, golf) i en la indstria dedicada a lenvasament de les aiges termals .Hi ha tres empreses amb plantes envasadores dins del terme municipal. Tamb hi ha un camp de golf de la PGA i un Pitch and Putt.

XARXA DE COMUNICACIONS
Caldes de Malavella ja des de lpoca dels romans ha estat sempre ben comunicada i ara fa de pont entre lEix Barcelona-Girona(N-ll,A7) i els accessos a la Costa Brava. Tamb est molt a prop de lEix Tranversal (Girona-Vic-Lleida), i laeroport Girona-Costa Brava.

FESTES I TRADICIONS
A Sant Maurici es troben les restes de lantic castell de Malavella. Segons una llegenda en aquesta fortalesa,citada en documents de 1057,vivia una mala vella,que va donar origen al topnim de la vila. ltim dissabte dabril: FESTA DE LA MALAVELLA. Aprofitant les pedres del castell es va construir una capella dedicada a Sant Maurici. 22 de setembre: APLEC DE SANT MAURICI. A la zona de Sant Grau es troben les restes del castell de Caldes. Caldes de Malavella celebren la seva festa major el primer cap de setmana del mes dagost, i la Fira de lAigua el primer cap de setmana doctubre. Per setmana Santa: VIACRUCIS I CANTADA DE GOIGS I CARAMELLES i el 2n cap de setmana de maig: APLEC DE LA SARDANA.

HISTRIA I PERSONATGES IMPORTANTS

Els orgens del Poble de Caldes es remunten al paleoltic superior per tant aix demostra que ja era lloc de pas. En lpoca romana esdev nucli urb amb el nom de Aquae Calidae, grcies a les seves termes. A lpoca medieval el poble varia una mica, emmurallen la vila i fan el castell anomenat de Caldes. Durant el segle XVII les activitats agrries i artesanals prenen molta importncia. No s fins a la segona meitat del segle XIX que Caldes es converteix lentament en vila balneria i poble destiueig per burgesos barcelonins. Amb la importncia que pren laigua, Caldes creixer econmicament. Un dels personatges ms coneguts de la vila s el Dr. Modest Furest i Roca, impulsor del conegut Balneari Vichy Catalan.

EDIFICIS IMPORTANTS
Termes romanes:
Monument histric dinters nacional. Sn les restes ms ben conservades del municipi rom dAquae Calidae, actualment Caldes de Malavella, compostes per una piscina termal que est envoltada dhabitacles destinats a la realitzaci dels tractaments a base dolis Sn dues fonts termals molt properes que estan entre les ms conegudes de la poblaci. Laigua brolla a una temperatura aproximada de 60C. Lesglsia del segle XI dedicada a Sant Esteve ha estat molt modificada. Dels seus orgens noms es conserva els absis romnics de grans dimensions, destil llombard i la planta basilical. La portalada s renaixentista i el campanar de base quadrada.

Font de la mina i raig den Mel:

Esglsia de Sant Esteve:

 Balneari Vichy Catalan:

s un dels balnearis ms grans de Catalunya, la construcci de la qual es va iniciar lany 1898 per iniciativa del Dr. Modest Furest i Roca.

Sant Maurici i castell de Malavella:

Lermita consagrada a Sant Maurici es troba just al costat de les restes del castell i probablement es va erigir per continuar el culte religis que lantiga ermita del castell ja feia a la zona. Documentat ja lany 1057, el castell es va construir en una zona elevada, com a control del territori. En aquest castell es creu que vivia una dolenta-vella (mala vella) que va acabar donant el seu nom al municipi.

 Camp dels Ninots:

El camp dels Ninots s un jaciment paleontolgic en un antic crter de 500 metres de dimetre i que deu els seu nom a les formes capritxoses de les pedres dpal que abunden.

Poblat medieval de caulers:

Datat entre els segles VIII i IX, aprofitant les runes duna torre de vigilncia de lpoca romana es van establir formant un patit poblat.

OFICIS TRADICIONALS

Els oficis tradicionals estaven relacionats al voltant de laigua termal i els seus balnearis, ms tard es va comenar a elaborar en plantes envasadores juntament amb la tradicional ratafia i diferents aiguardents.

CURIOSITATS
Hi ha dos balnearis que aprofiten les aiges termals del municipi en els que les aiges brollen a una temperatura de 60C.

FONT DE LA MINA